Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
1 
 
 
 
ACTA DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, 
PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 
 
Sessió de 21 de setembre de 2016 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 21 de setembre de 2016, s’hi 
reuneix la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, 
sota la presidència de l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. 
Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Jaume Asens Llodrà, Gala Pin Ferrando, Eloi Badia Casas, 
Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Jordi Martí i Galbis, Francisco Sierra 
López, Santiago Alonso Beltrán, Trini Capdevila i Burniol, Jordi Coronas i Martorell, Carmen 
Andrés Añón, Àngeles Esteller Ruedas, Josep Garganté i Closa, assistits per l’assessora 
jurídica, Sra. Anna Martori Salichs, que actua per delegació del secretari general i que certifica. 
 
També hi són presents les Imes. Sres. Janet Sanz Cid i Carina Mejías Sánchez, l’Im. Sr. Xavier 
Mulleras Vinzia; la Sra. Lola López Hernández, comissionada d’Immigració, Interculturalitat i 
Diversitat i els Srs. Ricard Vinyes Ribas, comissionat de Memòria Històrica, i Amadeu 
Recasens Brunet, comissionat de Seguretat.  
 
S’obre la sessió a les 10 h. 
 
La presidenta proposa tractar conjuntament el debat, d’una banda, dels punts 9 i 12, i, de l’altra, 
dels punts 10 i 11, atès que versen sobre la mateixa qüestió. Aclareix que la votació, però, es 
farà de manera separada. 
 
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior. 
  
El Sr. GARGANTÉ es queixa que a l’acta de la sessió anterior no es recullen exactament ni 
literalment les expressions del regidor de Ciutadans sobre ell mateix i sobre el Grup Municipal 
de la CUP. Pregunta si el Sr. Sierra es retracta d’aquelles afirmacions i es disculpa del to emprat 
per deixar aquest tema tancat. 
 
El Sr. SIERRA diu que es reafirma en les declaracions no respecte al fet que la CUP faci 
apologia del terrorisme, sinó que la CUP, i el Sr. Garganté en particular, són filoetarres. 
Considera que una persona que diu que el Sr. Otegi ha estat segrestat per l’Estat espanyol i que 
quan pren possessió del seu càrrec a l’Ajuntament es fa fotos per demanar la llibertat d’Otegi és 
una persona filoetarra. Afegeix que la CUP col·labora amb Otegi i que el reben en 
dependències municipals. 
Conclou, però, que, si al Sr. Garganté li molesten l’afirmació i el contingut del 
desenvolupament d’aquella Comissió, no té cap inconvenient a demanar disculpes, entre altres 
coses perquè no creu que sigui el to ni la forma de desenvolupar els debats en aquesta Comissió 
ni en la resta, com en la del dia anterior, en què el Sr. Garganté va tenir un comportament força 
poc adequat per a un regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Reitera les disculpes pel to, ja que 
diu que no és adequat per a la Comissió. 
Torna a matisar les seves paraules d’aquella Comissió dient que no creu que la CUP faci 
apologia del terrorisme, ja que, si ho pensés, aniria a un jutjat a denunciar-los, però insisteix que 
els considera filoetarres. 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
2 
La presidenta diu que no vol obrir debat, però que ha deixat que els regidors es poguessin 
expressar perquè entén que a vegades si s’entra molt en el terreny personal val la pena aclarir 
els termes i els conceptes perquè flueixi degudament i no hi hagi gaire crispació a la Comissió. 
Demana, però, que facin les exposicions breus i que es tanqui aquest punt. 
Afegeix que Secretaria recull, dins de les possibilitats, el màxim de la literalitat de les 
intervencions, però que, si en aquest cas no és així, el Sr. Garganté es pot trobar amb Secretaria 
i escoltar la cinta perquè quedi recollit el més estrictament possible. 
 
El Sr. GARGANTÉ indica que es quedarà amb la part de les disculpes del Sr. Sierra. 
 
S’aprova. 
 
II) Part Informativa 
 
a) Despatx d’ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
1.- (20164133)  
Del gerent municipal, de 15 de juliol de 2016, que estimar la sol·licitud formulada per Airbox, 
S.A. relativa a la classificació de l’activitat objecte del contracte de serveis de manteniment, 
càrrega, reparació i inspecció de les botelles d’aire respirable comprimit per als equips de 
respiració autònoma del SPEIS. 
 
2.- (20164018)  
Del gerent municipal, de 29 de juliol de 2016, que adjudica a Compañía Especializada en 
Seguridad e Instalaciones Técnicas, S.A. el contracte de servei de seguretat i vigilància a 
l’edifici de la Gerència de Seguretat i Prevenció, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 
121.342,77 euros. 
 
3.- (20164102)  
Del gerent municipal, de 18 de juliol de 2016, que adjudica a Fraferant, S.L. el contracte de 
manteniment preventiu i totes les reparacions d’avaries i accidents de motocicletes, escuters i 
vehicles especials de la GUB, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 370.000,00 euros. 
 
4.- (20164141)  
Del gerent municipal, de 10 d’agost de 2016, que adjudica a Adasa Sistemas, S.A. el contracte 
del manteniment preventiu i correctiu del gestor de comunicacions i programari a la sala 
conjunta de comandament i els equips embarcats per a la localització per GPS de les flotes de 
GUB i SPEIS, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 205.285,04 euros. 
 
5.- (20169205) Districte de l’Eixample 
Del gerent municipal, de 22 de juliol de 2016, que adjudica a Sigma Servicios Profesionales 
Para el contracte per a la gestió i dinamització del Projecte Xeix 2016-2018, per un import de 
158.422,52 euros. 
 
 
 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
3 
6.- (20164133)  
Del gerent municipal, de 8 d’agost de 2016, que aprova la modificació puntual del Plec de 
clàusules del contracte de serveis de manteniment, càrrega, reparació i inspecció de les botelles 
d’aire respirable comprimit per als equips de respiració autònoma del SPEIS. 
 
7.- (20164192)  
Del gerent municipal, de 8 d’agost de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia 
l’expedient per a la contractació de l’adquisició de cascs integrals i cascs lleugers per al SPEIS, 
per als exercicis 2016-2019, i per un import de 149.556,60 euros. 
 
8.- (20164278)  
Del gerent municipal, de 8 d’agost de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia 
l’expedient per a la contractació dels serveis de traducció i interpretació per a l’oficina conjunta 
de recepció de denúncies de la GUB i de Mossos d’Esquadra, ubicada al passeig de Borbó, 32, 
per als exercicis 2016-2017, i per un import de 117.298,61 euros. 
 
9.- (0541/16)  
Del gerent municipal, de 6 de setembre de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia 
l’expedient per a la contractació de suport i seguiment en els processos de baixa per malaltia del 
personal i dels instituts i organismes adherits a l’Ajuntament de Barcelona, per als exercicis 
2016-2018, i per un import de 251.691,71 euros. 
 
10.- (60/2016-C)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 7 de juliol de 2016, que modifica el punt 1 
de les bases de la convocatòria del concurs 60/2016-C. 
 
11.- (46-50/2016-C)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 6 de setembre de 2016, que modifica la 
composició de les juntes de valoració corresponents als concursos 46-47-48-49 i 50/2016-C. 
 
12.- (64/2016-C)  
Del gerent de Recursos humans i Organització, de 6 de juliol de 2016, que convoca i aprova les 
bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família 
General) adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori (Gerència Districte de 
Ciutat Vella). 
 
13.- (65/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 14 de juliol de 2016, que convoca i aprova les 
bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 1 (família Serveis Jurídics) 
adscrit a la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística (Gerència Adjunta d’Urbanisme). 
 
14.- (66/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i aprova 
les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família 
General) adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori (Gerència del Districte de 
Sarrià-Sant Gervasi). 
 
15.- (67/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i aprova les bases 
d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família General) adscrit a la 
Direcció de Serveis a les Persones i al Territori (Gerència del Districte de l’Eixample). 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
4 
 
16.- (68/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i aprova 
les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis 
Jurídics) adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria de la Direcció de Serveis 
Generals (Gerència del Districte de Sants-Montjuïc). 
 
17.- (69/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i aprova 
les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit 
al Departament d’Operacions i Processos d’Atenció Especialitzada de la Direcció de Serveis 
d’Informació i Atenció Ciutadana (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i 
Transparència). 
 
18.- (70/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i aprova 
les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família 
General) adscrit a la Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana (Gerència de Drets 
de Ciutadania, Participació i Transparència). 
 
19.- (71/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i aprova 
les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 1 (família Serveis 
Urbanístics i Obra) adscrit al Departament de Projectes Urbans de la Direcció de Serveis de 
Projectes d’Ecologia Urbana de la Direcció de Model Urbà (Gerència d’Ecologia Urbana). 
 
20.- (72/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i aprova 
les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis 
Urbanístics i Obra) adscrit al Departament de Gestió Operativa de la Direcció de Serveis de 
Neteja i Gestió de Residus (Gerència d’Ecologia Urbana). 
 
21.- (14/2016-L)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 6 de setembre de 2016, que modifica les 
bases de la convocatòria per a la provisió per lliure designació 14/2016-L del lloc de treball de 
Cap de Departament 1 (família General), adscrit al Departament d’Igualtat de la Direcció de 
Serveis de Comunicació Interna, Desenvolupament i Atenció al Personal. 
 
22.- (37/2016-L)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 6 de juliol de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de suport 3 (família General) 
adscrit a la Gerència de Seguretat i Prevenció. 
 
 
23.- (38/2016-L)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 6 de juliol de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de cap de departament 1 
(família General) adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria (Districte de Sant 
Andreu). 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
5 
24.- (39/2016-L)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 18 de juliol de 2016, que convoca i aprova 
les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de direcció 2 (família 
General) adscrit a la Direcció de l’Àrea del Contenciós de la Direcció de Serveis Jurídics 
(Gerència de Recursos). 
 
25.- (40/2016-L)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 18 de juliol de 2016, que convoca i aprova 
les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de cap de departament 1 
(família General) adscrit al Departament d’Equipaments i Programes Educatius de la Direcció 
de Serveis d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat (Gerència d’Ecologia Urbana). 
 
26.- (41/2016-L)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 18 de juliol de 2016, que convoca i aprova 
les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de direcció 2 (família 
General) adscrit a la Direcció adjunta d’Auditoria General i Fiscalitzacions Especials 
d’Intervenció General (Gerència de Recursos). 
 
27.- (42/2016-L)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i 
aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de direcció 2 
(família General) adscrit a la Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Gent Gran de la 
Direcció d’Acció Social (Gerència de Drets Socials). 
 
28.- (43/2016-L)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i 
aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de cap de 
departament 1 (família General) adscrit al Departament de Promoció de la Gent Gran de la 
Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Gent Gran de la Direcció d’Acció Social (Gerència de 
Drets Socials). 
 
29.- (44/2016-L)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i 
aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de suport 3 (família 
General) adscrit a la Direcció de Model Urbà (Gerència d’Ecologia Urbana). 
 
30.- (734/2016)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 18 de juliol de 2016, que convoca i aprova les 
bases d’un procés interadministratiu per a la provisió, per concurs de mèrits, d’un lloc de treball 
de tècnic/a 2 (família Serveis Urbanístics i d’Obra) adscrit al Departament d’Infraestructures i 
Equipaments de la Direcció de Planificació i Innovació (Gerència de Drets Socials). 
 
31.- (735/2016)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 18 de juliol de 2016, que convoca i aprova les 
bases d’un procés interadministratiu per a la provisió, per concurs de mèrits, d’un lloc de treball 
de tècnic/a 2 (família Serveis Jurídics) adscrit al Departament de Serveis Jurídics de la Direcció 
de Planificació i Innovació (Gerència de Drets Socials). 
 
32.- (745/2016)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de juliol de 2016, que convoca i aprova 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
6 
les bases d’un procés interadministratiu per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de 
treball de director/a 2 (família General) adscrit a la Direcció de Serveis de Llicències i Espai 
Públic (Gerència Districte de Nou Barris). 
 
33.- (380/2016)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de juliol de 2016, que modifica la 
composició de la Comissió de Selecció del procés selectiu per a l’ampliació de la Borsa de 
treball de la categoria tècnic/a superior en Gestió. 
 
34.- (381/2016)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de juliol de 2016, que modifica la 
composició de la Comissió de Selecció del procés selectiu per a l’ampliació de la Borsa de 
treball de la categoria tècnic/a superior en Enginyeria. 
 
35.- (382/2016)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de juliol de 2016, que modifica la 
composició de la Comissió de Selecció del procés selectiu per a l’ampliació de la Borsa de 
treball de la categoria tècnic/a superior en Art i Història. 
 
36.- (383/2016)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de juliol de 2016, que modifica la 
composició de la Comissió de Selecció del procés selectiu per a l’ampliació de la Borsa de 
treball de la categoria tècnic/a superior en Informació. 
 
37.- (384/2016)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de juliol de 2016, que modifica la 
composició de la Comissió de Selecció del procés selectiu per a l’ampliació de la Borsa de 
treball de la categoria tècnic/a superior en Organització. 
 
38.- (Del 495 al 500/2016)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 12 de setembre de 2016, que designa 
membres de diferents Comissions de Selecció per a ampliacio de borses de treball de tècnics 
mitjans i de tècnics superiors. 
 
39.- (798/2016)  
De l’alcaldessa, de 6 de setembre de 2016, que modifica el nomenament del Sr. Fernando 
Pindado Sánchez com a Comissionat de Participació i Democràcia Activa. 
 
40.- (761/2016)  
De l’alcaldessa, de 21 de juliol de 2016, que nomena, personal eventual, el Sr. Francisco Javier 
Marcé Carol en el lloc de treball de Director 2 (família Serveis de Suport Polític), nivell de 
destinació 28 i règim de plena dedicació, i amb adscripció a la Segona Tinència d’Alcaldia. 
 
41.- (721/2016)  
De l’alcaldessa, de 15 de juliol de 2016, que nomena, personal eventual, el Sr. Julian Sergio 
Sesé Hernando en el lloc de treball de Cap de Departament 1 (família Serveis de Suport Polític), 
nivell de destinació 26 i règim de plena dedicació, i amb adscripció a la Direcció d’Alcaldia. 
 
 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
7 
42.- (719/2016)  
De l’alcaldessa, de 21 de juliol de 2016, que nomena, personal eventual, el Sr. Jaume Llansó 
Torras en el lloc de treball de Cap de Departament 1 (família Serveis de Suport Polític), nivell 
de destinació 26 i règim de plena dedicació, i amb adscripció a la Regidoria del Districte de 
Sarrià-Sant Gervasi. 
 
43.- (643/2016)  
De l’alcaldessa, de 30 de juny de 2016, que nomena, personal eventual, la Sra. Anna Salvador 
Alonso en el lloc de treball de tècnica 2 (família Serveis de Suport Polític), nivell de destinació 
24 i jornada pacial, i amb adscripció al Grup Polític Municipal d’ERC. 
 
44.- (763/2016)  
De l’alcaldessa, de 28 de juliol de 2016, que nomena funcionaris/àries, mitjançant concurs 
oposició en torn de promoció interna especial, les persones que es detallen a l’annex 1 de 
l’expedient 763/2016 en la categoria de bombers i caporals del SPEIS. 
 
45.- (1091/2015)  
De l’alcaldessa, de 21 de juliol de 2016, que deixa sense efectes el nomenament com a 
funcionaris en pràctiques, en la categoria d’agent de la GUB, de les persones que es relacionen 
en la resolució atès que no han superat el Curs de Formació Bàsica. 
 
46.- (693/2016)  
De l’alcaldessa, de 21 de juliol de 2016, que cessa com a personal eventual, per renúncia, el Sr. 
Joan Anton Sánchez de Juan (família Serveis de Suport Polític), en el lloc de treball de tècnic 2, 
i adscripció al Grup de Convergència i Unió. 
 
47.- (642/2016)  
De l’alcaldessa, de 30 de juny de 2016, que cessa com a personal eventual el Sr. Roger Civit 
Carbonell (família Serveis de Suport Polític), en el lloc de treball de tècnic 2, i adscripció al 
Grup d’ERC. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 14 de juliol de 2016: 
 
48.- (570/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Ana Maria Piñeiro 
Garcia (mat. 74924) entre la seva activitat municipal com a laboral amb la categoria 
professional de TS Arquitectura, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del 
Districte de Ciutat Vella, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.OP.20), i una activitat 
privada per compte propi d’arquitecta. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat 
pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’arquitecta, qualsevol 
manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada 
no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i 
haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització 
resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres 
previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del 
personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra 
normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal 
o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
8 
49.- (690/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Idoia Espuña Admella 
(mat. 74912) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria 
professional de Tècnica Superior en Economia, amb destinació a la Direcció de Serveis 
d’Empreses, Consorcis i Fundacions de la Gerència de Presidència i Economia, on ocupa el lloc 
de treball de Tècnica 3 (80.30.GA.50), i l’activitat privada per compte d’altri com a consultora 
de l’assignatura “Direcció estratègica”, dels estudis d’Economia i Empresa de la Universitat 
Oberta de Catalunya, per al curs acadèmic 2015-2016, des del 24 de febrer de 2016 fins al 22 de 
juliol de 2016. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada 
laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no 
coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment 
dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 
26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 
21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la 
Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc 
de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
50.- (691/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Maria Glòria Font 
Basté (mat. 74907) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria 
professional de Tècnica mitjana d’Arquitectura, amb destinació al Grup d’Infraestructures de la 
Gerència de Seguretat i Prevenció, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 4 (80.40.OP.20), i una 
activitat privada per compte propi d’arquitecta tècnica. Per tal d’evitar possibles coincidències 
entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’arquitecta, 
qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació 
professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a 
l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
51.- (20144295) APROVAR, per motiu d’interès públic, a l’empara dels articles 106 i 219 del 
Text refós de la Llei de contractes del sector públic aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, 
de 14 de novembre, i la clàusula 20 del plec de clàusules administratives particulars, la 
modificació del contracte núm. 14002638 que té per objecte el servei de manteniment, neteja, 
descontaminació, reparació dels equips de respiració autònoma (ERA), equips de protecció 
química (EPQ) i cascs d’intervenció del Servei de Prevenció, extinció d’incendis i salvament 
(SPEIS), adjudicat per un import de 500.891,60 euros, IVA inclòs, a MSA Española SAU, amb 
NIF A08201832, per resolució de la Comissió de Govern de 3 de desembre de 2014, 
modificació consistent en l’increment del preu del contracte en un 20%, la qual cosa representa 
un increment de la despesa de 25.044,58 euros, IVA inclòs, fins a la finalització del termini 
d’execució, d’acord amb els informes incorporats a l’expedient. AMPLIAR l’autorització i la 
disposició de la despesa del contracte, a favor de l’esmentada empresa, per la quantitat indicada, 
de la qual 20.698,00 euros corresponen a l’import net i 4.346,58 euros, a l’IVA, al 21%, amb 
càrrec a la partida 0401 22719 13612, del pressupost de 2016. REQUERIR el contractista 
perquè en el termini màxim de 15 dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació 
d’aquesta resolució, procedeixi al reajustament de la garantia, per un import de 1.034,90 euros, i 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
9 
per tal que comparegui en el termini màxim dels 10 dies següents a la data del dipòsit per 
FORMALITZAR la modificació del contracte, el dia i hora que se li indiqui. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
52.- (692/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Carmen López Garcia 
(mat. 54145) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria 
professional de Tècnica d’Administració General, amb destinació al Departament de Serveis 
Jurídics-Secretaria del Districte de Gràcia, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 2 
(80.20.SJ.10), i l’activitat privada d’advocada per compte propi. No podrà ostentar, per sí 
mateixa o mitjançant substitut, la representació i defensa d’interessos contraris als de la 
Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats 
pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que l’Ajuntament o els seus 
Organismes hi tinguin relació. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de 
la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en 
horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte 
compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 
53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, 
la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà 
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al 
mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, 
Seguretat i Prevenció. 
 
53.- (63/2016 IMEB) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Noelia Fernández 
Márquez (mat. 805372) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la 
categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Nic de l’Institut 
Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 5 – 
80.50.SE.10, i l’activitat privada per compte propi, a El Món d’en Muss com a tallerista. La 
dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent 
a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
54.- (33/2016 ICUB) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Silvia Gironès 
Cebrián (mat. 72602) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la 
categoria professional de Tècnica Superior en Gestió, amb destinació a la Direcció de Cultura 
Comunitària i de Proximitat (Barcelona Ciutat de la Literatura) de l’Institut de Cultura de 
Barcelona, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.GA.30), i l’activitat privada, 
concretament com a col·laboradora en la Universitat Oberta de Catalunya, desenvolupant 
determinats continguts docents. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de 
la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en 
horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte 
compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 
53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, 
la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
10 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà 
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al 
mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, 
Seguretat i Prevenció. 
 
55.- (RH 177/2016 IMSS) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Montserrat 
Pastor Puyol (mat. 25004) entre la seva activitat municipal, com a funcionària de carrera amb la 
categoria professional de tècnic superior de Psicologia, amb destinació al CSS Sant Martí-
Verneda de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona d’aquest Ajuntament, on ocupa 
el lloc de treball de Tècnic 3 (codi SOM 8030SS20), i l’activitat com a col·laboradora docent a 
la Universitat Oberta de Catalunya a temps parcial, per al curs acadèmic 2015-2016 des del 24 
de febrer de 2016 fins al 22 de juliol de 2016. Es tracta d’una activitat privada d’acord amb la 
Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic. 
La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal 
vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el 
municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures 
públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de 
desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, 
de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la 
Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc 
de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
56.- (537/16) APROVAR el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i, 
concretament, la Regidoria de Feminismes i LGTBI i la Corporació Catalana de Mitjans 
Audiovisuals (CCMA) per la cessió per part de l’Ajuntament de “5 curts contra la lgtbfòbia” 
perquè puguin ser emesos pels mitjans de la CCMA. FACULTAR el Primer Tinent d’Alcaldia 
de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació estratègica, l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados per 
a la signatura de l’esmentat conveni. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets 
de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 21 de juliol de 2016: 
 
57.- (514/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Juan Carlos del Rio Pin 
(mat. 22791) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria 
professional d’agent de la Guàrdia Urbana, amb destinació a l’Oficina Permanent de 
Coordinació Operativa de la Gerència de Seguretat i Prevenció, on desenvolupa el lloc de 
treball d’agent de la Guàrdia Urbana (92.20.GU.10) i l’activitat pública com a professor 
associat a la Universitat de Barcelona, a temps parcial, per al curs acadèmic 2015-2016, des del 
4 d’abril de 2016 a 14 de setembre de 2016. La dedicació a la docència universitària serà a 
temps parcial i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present 
autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i 
altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del 
personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra 
normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal 
o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
11 
58.- (569/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. David Dolcet Butsems 
(mat. 74190) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria 
professional de Tècnic Superior en Enginyeria, amb destinació al Departament de Llicències i 
Inspecció del Districte de Ciutat Vella, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.OP.10), i 
l’activitat pública com a professor associat a la Universitat Politècnica de Catalunya a temps 
parcial, per al curs acadèmic 2015-2016 des de l’1 de setembre de 2015 fins al 31 d’agost de 
2016. AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. David Dolcet Butsems (mat. 74190) 
entre la seva activitat municipal i l’activitat privada d’enginyer, però per tal d’evitar possibles 
coincidències entre ambdues activitats, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’enginyer 
qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. Les presents 
autoritzacions resten condicionades a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. La dedicació professional a les dues activitats sol·licitades no podrà 
superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no 
coincident amb el municipal. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
59.- (572/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Noelia Clop Garcia 
(mat. 74841) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria 
professional de Tècnica Superior en Psicologia, amb destinació a l’EAIA d’Horta-Guinardó de 
la Gerència de Drets Socials, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.SS.20), i l’activitat 
privada per compte propi de realització d’avaluacions pericials psicològiques. La dedicació 
professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a 
l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
60.- (20160338) INICIAR l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de gestió 
del Servei d’Atenció Socioeducativa (SAS), de l’Agència per a l’Abordatge Integral del Treball 
Sexual (ABITS) i el suport a les seves accions, de l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb les 
previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16003530, mitjançant 
tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de 
licitació d’1.175.451,70 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, 
el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors 
del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada 
quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document 
comptable, amb el següent desglossament: 1.068.592,46 euros, pressupost net, i 106.859,24 
euros en concepte d’impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10 per 100; condicionada a 
l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents; DONAR compte 
d’aquest acord a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció. 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
12 
61.- (702/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Oriol Buil Subirana (mat. 
74948) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional 
d’auxiliar administratiu, amb destinació a la Direcció de Serveis Tècnic-Jurídics de la Gerència 
d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, on ocupa el lloc de treball de Suport 5 (90.50.GE.10), i 
l’activitat privada per compte d’altri com auxiliar al Fútbol Club Barcelona a través de 
l’empresa Atlas Servicios Empresariales, SAU. La dedicació professional privada no podrà 
superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de 
desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta 
condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions 
que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les 
Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del 
Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
62.- (1/2016 PMH) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Ana Maria 
Campeny Valls (mat.74956), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb 
la categoria professional d’auxiliar, amb destinació a la Direcció de serveis jurídics i de gestió 
del patrimoni del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, on desenvolupa en el lloc de 
treball de suport 5 i l’activitat privada de Traductora. La dedicació professional privada no 
podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà 
de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta 
condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions 
que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les 
Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del 
Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
63.- (2/2016 PMH) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Georgina Torres 
Costa (mat.74957) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria 
professional de tècnica mitjana d’Arquitectura, amb destinació al Departament de Projectes i 
Obres de la Direcció de Serveis Tècnics del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, on 
desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria i l’activitat privada per 
compte propi com a arquitecta tècnica a través de la societat JNMB Project Management, SL. 
Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, la Sra. Torres no 
podrà, ni per si mateixa ni mitjançant la societat JNMB Project Management, SL, exercir la 
professió d’arquitecta tècnica en qualsevol de les seves manifestacions en el terme municipal de 
Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral 
setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. La 
present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
13 
64.- (RH 182/2016 IMSS) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Isabel 
Hernández Gondra (mat. 25004) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, 
amb la categoria professional de tècnica superior de Psicologia, amb destinació al CSS Sant 
Martí-Verneda de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona d’aquest Ajuntament, on 
ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (codi SOM 8030SS20), i l’activitat de col·laboradora docent 
a la Universitat Oberta de Catalunya a temps parcial, per al curs acadèmic 2015-2016 des del 24 
de febrer de 2016 fins al 22 de juliol de 2016. Es tracta d’una activitat privada d’acord amb la 
Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic. 
La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal 
vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el 
municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures 
públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de 
desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, 
de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la 
Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc 
de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
65.- (725/2016) DECLARAR que la reposició de places vacants no posa en risc el compliment 
de l’objectiu de l’estabilitat pressupostària, en els termes d’allò previst a l’article 20.U. apartat 
h) de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2016. APROVAR l’Oferta Pública 
d’ocupació de 252 places per a l’exercici 2016 en règim funcionarial en els següents termes: - 
92 places d’agent de la Guàrdia Urbana (grup C, subgrup C2) de l’escala d’administració 
especial, sotsescala serveis especials, classe policia local. - 24 places de bomber (grup C, 
subgrup C2) de l’escala d’administració especial, sotsescala serveis especials, classe de serveis 
d’extinció d’incendis. - 32 places de Gestió d’Administració General (grup A, subgrup A2) de 
l’escala d’administració general, sotsescala gestió - 22 places de TM Enginyeria (grup A, 
subgrup A2) de l’escala d’administració especial, sotsescala tècnica - 33 places de TS 
Arquitectura (grup A, subgrup A1) de l’escala d’administració especial sots escala tècnica - 2 
places de TS Art i Història (grup A, subgrup A1) de l’escala d’administració especial, 
sotsescala tècnica - 34 places de TS Dret (grup A, subgrup A1) de l’escala d’administració 
especial, sotsescala tècnica - 10 places de TS Gestió (grup A, subgrup A1) de l’escala 
d’administració especial, sotsescala tècnica - 3 places de TS Organització (grup A, subgrup A1) 
de l’escala d’administració especial, sots escala tècnica. Les convocatòries de les proves 
selectives per proveir les places vacants incloses en aquesta oferta d’ocupació pública podran 
incloure un 10% de places addicionals, com a màxim. PUBLICAR en el Diari Oficial de la 
Generalitat de Catalunya; COMUNICAR-HO a la Direcció General d’Administració Local de 
la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d’Hisenda i Administracions públiques; i DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció.  
 
66.- (366/16) REBUTJAR l’oferta de l’empresa Alphabet España Fleet Management SA, amb 
CIF A91001438, i EXCLOURE-LA de la licitació per no acomplir les característiques de 
cadascun dels tipus de vehicles indicats a l’Annex 1 del plec de prescripcions tècniques, segons 
proposta de la Mesa de contractació en sessió de 23 de juny de 2016, de conformitat amb 
l’article 84 del Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament 
general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques. ADJUDICAR el contracte 
núm. 16001694, que té per objecte l’arrendament en modalitat de renting de vehicles destinats 
al servei de flota i serveis tècnics dependents de la Gerència de Recursos de l’Ajuntament de 
Barcelona, per un import màxim de 676.436,85 euros, IVA inclòs, i en funció dels preus 
unitaris ofertats, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
14 
l’expedient, a BBVA Autorenting, SA, amb CIF A60028776, i d’acord amb la seva proposició, 
en ser considerada l’oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de 
crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. DISPOSAR a favor de 
l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen 
en aquest mateix document amb el següent desglossament: import adjudicació 559.038,72 
euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 117.398,13 euros. 
FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al 
de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que 
hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi 
interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o 
s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 28 de juliol de 2016: 
 
67.- (771/2016) APROVAR la modificació en l’organigrama de la Gerència de Recursos 
Humans i Organització assignant les funcions al Departament d’Igualtat, tal i com es detalla als 
annexos. PUBLICAR la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat 
i Prevenció. 
 
68.- (20169210) INICIAR l’expedient per a la contractació de la prestació de serveis de la xarxa 
d’equipaments d’infància en el temps de lleure, del Districte de Sants-Montjuïc, amb número de 
contracte 16003614, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert i 
amb un pressupost total de licitació de 812.334,80 euros, IVA inclòs; APROVAR les 
actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de 
prescripcions tècniques reguladores del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva 
adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s 
pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document condicionada a l’existència de crèdit 
adequat i suficient en el/s pressupost/os posteriors/s a l’actual; i DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 15 de setembre de 2016: 
  
69.- (703/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Àngel Marc Miguel Baños 
(mat. 74932) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria 
professional de Tècnic Superior en Arquitectura, amb destinació al Departament d’Obres i 
Manteniment del Districte de l’Eixample, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.OP.20), 
i una activitat privada per compte propi com a arquitecte (consultoria i peritatges judicials); per 
tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici 
de l’activitat privada qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona; la 
dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent 
a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal; 
la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
15 
 
70.- (705/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Sílvia Rovira Eroles 
(mat. 74966) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria 
professional de Tècnica Mitjana en Arquitectura, amb destinació al Departament de Llicències i 
Inspecció del Districte de l’Eixample, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 4 (80.40.OP.20), i 
l’activitat privada d’Arquitecta Tècnica per compte propi; per tal d’evitar possibles 
coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada 
d’Arquitecta Tècnica qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona; la 
dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent 
a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal; 
la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix; DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
71.- (707/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Carolina Cañete Artero 
(mat. 74979) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria 
professional d’Auxiliar administrativa, amb destinació al Departament de Prevenció Riscos 
Laborals de la Gerència de Recursos Humans i Organització, on ocupa el lloc de treball de 
Suport 5 (90.50.GE.10), i l’activitat privada per compte d’altri com a auxiliar administrativa a 
l’empresa Kymos Pharma Services SL; la dedicació professional privada no podrà superar la 
meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-
se en horari no coincident amb el municipal; la present autorització resta condicionada a 
l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen 
en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions 
Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà 
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al 
mateix; DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, 
Seguretat i Prevenció. 
 
72.- (849/2016) APROVAR la modificació en l’organigrama de la Gerència de Drets de 
Ciutadania, Participació i Transparència, referits a la Direcció de Feminismes i LGTBI, 
assignant les dotacions de llocs de treball, adscripcions, denominacions i funcions al òrgans 
afectats, tal i com es detalla als annexos; PUBLICAR el present acord en la Gaseta Municipal 
als efectes pertinents; DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, 
Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
73.- (851/2016) CONVOCAR la cobertura del lloc de treball de Direcció 2, del Festival de 
Barcelona Grec adscrit a la Direcció de Sectors Culturals i Innovació de la Gerència de l’Institut 
de Cultura de Barcelona (ICUB) i APROVAR les bases que han de regir aquesta convocatòria 
(I.D. 08004934). PUBLICAR aquest acord i l’annex a la Gaseta Municipal, al Diari Oficial de 
la Generalitat de Catalunya i al web de l’Ajuntament de Barcelona. DONAR compte de la 
present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i 
Prevenció. 
 
b)  Mesures de govern 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
16 
c) Informes 
 
A la Comissió:  
 
1.-  Reptes i perspectives de futur del Programa Barcelona Interculturalitat. 
 
El Sr. ASENS explica que es presenta un informe que fa referència al programa BCN 
Interculturalitat. Comenta que Barcelona és una ciutat dinàmica, acollidora, amb un 16% de 
població estrangera, on es practiquen més de 20 religions o creences i on es parlen més de 200 
llengües. Destaca que una de les voluntats d’aquest programa és preservar aquesta riquesa 
cultural i posar-la en diàleg. Recorda que això ja ve de lluny i diu que se sent orgullós del 
model de diversitat i de convivència de Barcelona i de la feina feta pels governs anteriors. 
Informa que amb aquesta iniciativa el govern vol fer un pas més i transformar la interculturalitat 
no només en un instrument d’intercanvi de cultures, de promoció del diàleg entre elles, sinó 
també en un instrument per incidir en les estructures generadores de les relacions de desigualtat, 
de dominació, en les situacions de vulneració de drets humans, etc. Indica que aquest és 
l’objectiu del mandat d’aquest govern, que té una sèrie de mesures concretes destinades a 
poder-lo fer realitat. 
Comenta que l’informe, acompanyat de l’Informe de reptes i perspectives de futur, és una 
memòria de serveis. Assenyala que en aquest se’n mencionen alguns, com ara la revisió i 
actualització del pla BCN Interculturalitat, que data de 2010. Creu que era un bon pla, però que 
cal actualitzar-lo, ja que ha quedat desfasat. També pensa que cal fer una mirada més 
transversal i posar en contacte diferents àrees. Així mateix, considera que falten indicadors 
d’impacte. Diu que 6 anys d’aplicació d’aquest model d’interculturalitat en la gestió de la 
diversitat donen un bon balanç, però comenta que no hi ha un bon sistema objectiu d’avaluació. 
Opina que cal recollir indicadors que permetin determinar si s’aconsegueix fer realitat els 
objectius o no, bàsicament per poder retre comptes davant de la resta de grups municipals i de 
la ciutadania. Constata que ara mateix no hi ha aquest sistema d’indicadors. 
Afegeix que cal fomentar una comunicació intercultural, fer més visible aquesta tasca tant 
internament com externament, com ara amb un manual d’estil per garantir que la comunicació 
sigui el màxim d’inclusiva i respectuosa amb la diversitat. Creu que cal potenciar i impulsar 
l’Espai Avinyó - Llengua i Cultura, que fa 5 anys que existeix. Explica que aquest espai és la 
punta de llança en la interculturalitat a Barcelona, i indica que té un balanç molt positiu. 
Finalment, assenyala que cal impulsar el Pla d’acció antirumors, que és una eina central 
d’aquest govern. 
 
La Sra. VILA agraeix l’informe. Reconeix que la Barcelona d’avui en gran mesura és el resultat 
de les migracions d’ahir. Creu que poden estar orgullosos que Barcelona històricament ha estat 
una ciutat d’acollida. Considera que la diversitat cultural és una oportunitat, encara que implica 
alguns reptes, i que els serveis municipals s’han d’adaptar a aquesta realitat tan canviant i 
diversa. Es congratula que sigui un pas més per seguir avançant en les polítiques dutes a terme 
no tan sols en el darrer mandat, sinó també en tots els altres. 
Destaca el fet que se segueixi reforçant l’estratègia antirumors, iniciada en el mandat anterior, o 
que es potenciï l’Espai Avinyó, molt centrat en la qüestió de la llengua, que és important si es 
vol que tothom que vagi a viure a Barcelona se senti partícip de la llengua comuna. 
Considera que és bo que aquest debat es faci amb el màxim consens possible, que estigui fora 
de partidismes i lluny de discursos que puguin crispar la convivència a la ciutat.  
D’una banda, planteja que no hi veu un pressupost relacionat i demana com es traslladen 
aquestes mesures en l’àmbit pressupostari i econòmic. Vol veure quin impacte tenen aquestes 
qüestions en el pressupost de l’Ajuntament i quina és la prioritat per part del govern. 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
17 
De l’altra, demana que la comissionada aclareixi com aquest pla interactuarà amb les escoles i 
els centres educatius de la ciutat. Considera que l’important és treballar-ho des del primer 
moment, quan les persones es comencen a formar com a ciutadans. Vol saber, doncs, quin pas 
més es farà perquè hi hagi més incidència dins de les aules. Recorda que hi havia projectes que 
no eren estrictament d’interculturalitat, com ara la Xarxa d’Escoles per la Igualtat i la No-
Discriminació, que anaven en la línia de promoure que dins les aules hi hagués el 
reconeixement mutu de la diversitat. Demana, doncs, que s’aclareixi aquesta qüestió. 
 
El Sr. ALONSO explica que un dels reptes de les grans ciutats d’Europa és la gestió d’aquesta 
diversitat cultural. Diu que per això, quan el govern va presentar aquesta mesura, la seva 
intenció era fer una intervenció en positiu per donar-hi suport, perquè creu realment en la 
interculturalitat. Comenta, però, que, quan ha començat a llegir tant l’informe com les mesures 
concretes, ha vist que realment no s’està parlant d’interculturalitat. 
Recorda que el Sr. Asens ha parlat de l’exclusió social i de la necessitat de donar sortida a 
aquestes diferències culturals. Considera, però, que la font de l’exclusió social no són ni les 
diferències culturals ni l’ètnia, sinó que el principal i únic factor d’exclusió social és la pobresa.  
Anuncia que Ciutadans donarà suport a moltes de les accions que hi ha en aquest pla, però 
considera que, mentre no s’ataqui el problema real, que és la pobresa, no es podrà resoldre 
l’exclusió social. Demana al govern que no s’enganyi, que no es dediqui a fer accions 
folklòriques i marginals i que ataqui el problema real, que és que molts d’aquests col·lectius 
estan en una situació de debilitat per la pobresa. 
En relació amb les mesures concretes, l’ha sorprès una en concret que diu: «El foment de la 
diversitat a través de l’ús social de la llengua catalana.» Considera que en aquesta mesura hi ha 
dos conceptes que es barregen, que són la interculturalitat i la integració social. Entén que 
aquesta integració social és necessària i que és positiu que les persones de fora aprenguin les 
llengües del territori, incloent-hi la catalana. Però considera que en aquest cas no es parla 
d’interculturalitat, sinó d’integració social. Tanmateix, es pregunta per què els immigrants 
només han d’aprendre una llengua si al territori hi ha dues llengües oficials. Conclou, doncs, 
que no es parla d’interculturalitat ni d’integració, sinó d’assimilació a una ideologia concreta, 
amb la qual cosa Ciutadans no està d’acord. Entén que cal obrir aquest debat sobre la integració 
i que les persones que vagin a Barcelona han de tenir l’oportunitat d’aprendre les dues llengües 
oficials.  
Per acabar, planteja els 3 eixos que cal tenir en compte: sí a la interculturalitat i construir la 
Barcelona del futur entre tots; sí a reduir les desigualtats, a lluitar contra la pobresa i a garantir 
oportunitats per a tothom, de la qual cosa no es parla gens en l’informe, i sí a construir una 
ciutat amb valors positius que garanteixin els drets humans, la convivència i la prosperitat de la 
societat, que constata que tampoc apareix a l’informe, més enllà de la declaració d’intencions 
del principi. 
Demana que el govern no es perdi en declaracions d’intencions i que s’entri realment en el fons 
de la qüestió. 
 
La Sra. CAPDEVILA agraeix la presentació d’aquest informe. Considera fonamental contribuir 
a la construcció d’una societat intercultural en què es respecti i es reconegui la diversitat, entesa 
en el seu sentit més ampli, així com els elements comuns i compartits que garanteixin la 
interacció i el coneixement mutu entre els ciutadans com a via per reforçar el sentiment de 
pertinença, ja que és fonamental en la cohesió. 
Comenta que qualsevol persona que emigra per establir-se en un territori pot estar en 
desavantatge pel fet de trobar-se en una situació d’inestabilitat social, laboral, pel fet de tenir un 
desconeixement profund del seu entorn i de les normatives jurídiques, pel fet de trobar-se en 
una situació d’irregularitat administrativa i pel fet de desconèixer totalment la llengua del 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
18 
territori d’arribada. Entén, doncs, que l’objectiu d’aquestes mesures és precisament aconseguir 
la igualtat d’oportunitats per a totes les persones i la cohesió social a Barcelona.  
Creu que per assolir aquests objectius és bàsic l’impuls del projecte de mesura intercultural 
mitjançant campanyes de sensibilització, com ara exposicions fotogràfiques, jornades, 
congressos i altres activitats que permetin generar la reflexió, participació i el diàleg entre els 
ciutadans. 
Troba a faltar en el document més compromís en la promoció del coneixement i l’ús de la 
llengua catalana entre les persones no catalanoparlants, i la necessitat de fer campanyes i 
materials informatius sobre els recursos per a l’aprenentatge i els beneficis que comporta el 
coneixement del català com a contribució a una millora de cohesió social i de la convivència. 
També troba a faltar en el document el cessament de les identificacions i detencions per perfil 
ètnic per part dels cossos de seguretat, perquè ser estranger no pot pressuposar que s’hagi 
comès una infracció, i que s’acabi amb les pràctiques administratives discriminatòries que 
impliquen la impossibilitat de documentació de familiars dels ciutadans comunitaris. 
Comenta que des de l’abril de 2014 hi ha una nova instrucció que impedeix regularitzar els 
familiars que conviuen a Catalunya amb un ciutadà europeu des de fa anys. Creu que caldria 
establir uns criteris clars per regular aquest assumpte i que no es deixés al marge de la 
discrecionalitat. 
Està molt d’acord amb la necessitat de posar de manifest i lluitar contra tots els actes de 
contingut racista o xenòfob que posin en perill la convivència habitual entre els ciutadans, fent 
denúncies socials entre la xarxa de contactes i davant els mitjans sobre aquests fets, i impulsar 
projectes per desmuntar rumors i estereotips. Destaca un rumor habitual, que és que els 
estrangers que tenen botigues no paguen impostos. Pensa que des de l’Administració cal 
desmentir aquests rumors. 
Valora molt positivament el document, malgrat que creu que gran part d’aquesta feina és la que 
ja s’ha dut a terme des de fa anys des de l’Oficina per la No-Discriminació. 
 
La Sra. ESTELLER troba a faltar, quan es presenta aquesta mesura, una avaluació de l’anterior. 
Tot i que el govern diu que no hi havia prou indicadors, opina que com a mínim cal fer una 
avaluació de les mesures anteriors i veure en què s’ha de millorar i quines qüestions cal tractar. 
Dit això, reconeix que aquest pla té una sèrie de dimensions, de reconeixement de la diversitat 
cultural, igualtat de drets i oportunitats, etc. Constata que hi ha una sèrie de qüestions que 
intenten donar contingut a la interculturalitat. Comenta, però, que quan es llegeix amb 
profunditat es veu que la línia entre la multiculturalitat i la interculturalitat és molt fina i sembla 
que en molts moments es tracta més de multiculturalitat que no pas d’interculturalitat.  
Considera que Barcelona ha de ser una ciutat acollidora i afavorir que la gent que arriba a la 
ciutat es pugui integrar amb tots els drets que li corresponen, però també amb tots els deures. 
Pensa que cal ser exigents, i es queixa que això no es troba en el document. Opina que cal ser 
exigents amb el compliment de la llei i que la gent que arriba ho ha de fer complint la llei i 
d’una manera ordenada, respectant el marc de convivència. Creu que cal donar-los l’oportunitat 
a través de tots els mitjans i que s’han de poder integrar, però diu que cal donar-los els 
instruments perquè ho facin. 
Constata que la llengua és un instrument de comunicació, però remarca que a Barcelona hi ha 
dues llengües: el català i el castellà. Diu que no pot ser que només es faci en una llengua. 
Reclama, doncs, que també s’incorpori el castellà, perquè la gent ha de tenir instruments per 
poder-se comunicar, per poder treballar i per poder-se integrar. Pensa que també cal començar 
per la no-discriminació de la dona. Apunta que en moltes de les cultures que arriben la dona 
està summament discriminada. Es queixa que no veu un esforç per part de l’Ajuntament a 
l’hora de poder-ho impedir. També demana que se sigui exigent en aquest punt. 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
19 
D’altra banda, creu que els immigrants també han de tenir oportunitats a l’hora de poder 
treballar, però dins del marc de convivència de la ciutat, cosa que troba a faltar en aquests 
projectes. Sol·licita que el govern també presenti el Pla d’immigració, sobre el qual han de 
penjar totes les polítiques. 
Conclou, doncs, que cal facilitar la integració amb els instruments i totes les mesures, però 
també ser exigents i demanar que les persones s’integrin en el marc de convivència de 
Barcelona, que respectin els drets i ajudar-los a fer-ho. 
 
El Sr. GARGANTÉ indica que, sota un discurs aparentment progressista, les polítiques 
interculturals manipulen un fet incontestable: totes les societats són heterogènies i diverses, en 
tots els temps i a tot arreu les societats humanes són el fruit de tota mena de barreges, 
voluntàries i involuntàries, provocades per processos polítics, econòmics i militars. 
Constata que el multiculturalisme respon a una visió essencialista dels grups humans, en què un 
grup social és encapsulat dins de la seva cultura d’origen i classificat com a raresa exòtica, de 
manera que es concep la societat com un seguit de conjunts culturals aïllats els uns dels altres i 
perfectament delimitats. Explica que, al seu torn, l’interculturalisme advoca per una suposada 
integració d’alguns d’aquests conjunts humans, però en cap cas qüestiona com es reflecteixen a 
la nostra societat les relacions de poder colonial ni les dimensions de classe que implica 
normalitzar grups de persones en funció del seu origen social i cultural. 
Assenyala que el racisme inferioritza aquests grups socials diferents, sense amargar-se, i 
destaca que, en canvi, el nou racisme elabora discursos suposadament tolerants i integradors, 
mentre continua imposant la seva camisa de força sobre la gent d’altres cultures i finalment 
acaba servint les mateixes perspectives diferenciadores del racisme clàssic. Explica que això ho 
fa diferenciant aquesta gent d’altres cultures respecte a nosaltres, els normals, suposadament, en 
què els diferents són sempre els altres. Constata que l’interculturalisme invoca les diferències 
mentre amaga les desigualtats.  
Indica que el problema és que, en nom de la integració de les diferències, el programa BCN 
Interculturalitat cronifica una vegada més aquesta mirada classista i neoracista sobre la sempre 
heterogènia societat barcelonina. Apunta que aquest programa respon a la correcció política de 
les representacions institucionals i mediàtiques dominants, i es queixa que en cap moment es 
qüestionen les mecàniques estructurals de dominació social que s’imposen sobre la gent 
nouvinguda de classe treballadora.  
Pregunta si el govern s’ha plantejat aplicar polítiques interculturals sobre les col·lectivitats de 
suecs, australians o nord-americans de classe alta que viuen a Barcelona. Es pregunta, si tothom 
és igual i alhora tothom és diferent, quin sentit té aplicar les polítiques interculturals només a un 
sector molt determinat de la societat barcelonina. Indica que el parany d’aquest nou racisme és 
considerar que hi ha uns grups socials determinats que estan mal integrats, o no del tot ben 
integrats, que han de ser objecte de fiscalització, classificació i control. Destaca que aquesta 
integració s’ha de produir a causa de les seves diferències culturals, i per això el govern remet a 
l’exotisme cultural i religiós d’aquests altres. 
Comenta que el programa no qüestiona els mecanismes estructurals i legals d’inferiorització i 
explotació, ni les formes occidentals del patriarcat aplicades sobre aquests conjunts socials, 
exclosos no pas de la societat, sinó en la societat. Constata que aquest programa marca 
socialment i estigmatitza qui són els altres, qui són els diferents culturals, els exòtics religiosos, 
qui són els que han de ser integrats, de manera que així s’acaben reproduint els processos de 
marginació, segregació i discriminació dominants. 
Diu que tan sols pot valorar positivament les iniciatives empreses per possibilitar la integració 
legal, ja que és un pas imprescindible perquè aquestes persones disposin d’una manera efectiva 
dels drets socials de tot tipus que els pertoquen. Remarca que la realitat de molts veïns i veïnes 
de la ciutat són pallisses, detencions, deportacions, explotació, precarització, pobresa, misèria, 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
20 
fam, abusos immobiliaris, marcatge policíac, racisme mediàtic. Considera que això és el que 
s’ha de regular i corregir. Pensa que no s’ha de diferenciar aquestes persones ni pel lloc on van 
néixer ni per la religió que professen ni per la llengua que parlen. Diu que la CUP aspira a 
transformar la societat per millorar i fer lliures les vides de totes les persones a través de la 
dignificació de les seves condicions de vida. 
Per tant, no pot donar suport a la perpetuació del racisme sota embolcalls aparentment 
progressistes. Indica que el problema no són les diferències culturals, sinó les desigualtats 
socials. 
 
La Sra. LÓPEZ diu que mirarà de donar una resposta global, perquè la seva primera impressió 
és que només la presidenta s’ha llegit el pla, perquè és l’única persona que ha parlat de la 
diferència entre interculturalitat i multiculturalisme. Està d’acord que hi ha persones d’altres 
contextos que estan en una situació d’irregularitat, en una situació de precarietat, etc., però 
també hi ha altres persones que provenen d’altres indrets, que estan més enllà d’aquesta mirada 
folklòrica i de receptors d’ajuda i que estan en disposició, afortunadament, de participar en 
aquest projecte intercultural. 
Comenta que les persones de diferents orígens tenen totes aquestes problemàtiques que els 
grups han dit, cosa que entraria dins l’àmbit d’immigració. Indica que la seva àrea té 
immigració, té la Barcelona diversa i la Barcelona intercultural, i són esglaons no d’integració, 
perquè és una paraula que no li agrada, però sí de plena ciutadania, i a mesura que van pujant 
aquests esglaons tenen aquest dret de plena ciutadania. Constata que hi ha persones que es 
troben a l’esglaó de baix i persones que es troben a l’esglaó de dalt, que són de les que parla 
aquest pla. 
Comenta que és un model que va molt més enllà del multiculturalisme i que va molt més enllà 
de la integració. Li agradaria que totes les persones en poguessin gaudir, però constata que n’hi 
ha moltes que no ho podran fer, cosa que es tracta des d’altres àmbits. 
Creu que es tracta d’avançar d’aquesta Barcelona multicultural, que és el que hi ha hagut fins 
ara, cap a una Barcelona intercultural, és a dir, una Barcelona on totes les persones, amb totes 
aquestes diversitats a què no volen renunciar, puguin formar part de la ciutat. 
Conclou, doncs, que res més lluny d’accions folklòriques que aquest pla, res més lluny del 
multiculturalisme excloent d’aquest pla i res més lluny d’aquesta mirada. Remarca que la 
mirada del pla és una mirada d’integració no en qüestions quotidianes, sinó del que tenen a dir 
aquestes persones en l’àmbit de la política, de l’economia, de l’educació, de la família, dels 
valors, etc. Aclareix que quan es parla d’aquest procés i d’aquest model d’interculturalitat es 
parla de tot això, i no de folklore, ni de música, etc. 
Pel que fa al pressupost, explica que hi ha una pujada de prop d’un 20% de les despeses que hi 
va haver l’any anterior. 
 
Es dóna per tractat. 
 
d) Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
2.-  (M1519/4201) Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar de: - Canvis 
en l’organigrama de totes les àrees i increment de departaments, informant de l’actual número 
de treballadors adscrits a aquestes àrees i responsabilitats, i també del nombre de caps de servei 
i de Directors, especificant quins directius han estat contractats en processos oberts als que 
podien concórrer personal funcionari i personal extern, especificant el número de candidats en 
cada una de les convocatòries i els motius pels que diversos concursos han estat declarats 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
21 
deserts, tot i presentar-se sol·licituds. - Previsió d’impacte en el capítol 1 del pressupost de 
despeses com a resultat de la contractació de 1.200 persones per a la funció pública. - En el cas 
de les noves contractacions resultants de la re-municipalització de serveis, saber quines accions 
ha dut a terme el govern per vetllar per garantir que l’accés d’aquestes persones a la funció 
pública compleix el principi de mèrit i capacitat en un context d’igualtat per tota la ciutadania i 
com impacta la seva contractació en el catàleg de lloc de feina de l’Ajuntament, classificació 
del lloc de feina i retribució. - Comparativa de personal eventual per part del govern a data 25 
de juliol de 2015 fins ara. 
 
El Sr. BADIA diu que intentarà ser sintètic perquè cada punt mereixeria una compareixença per 
si mateix; per això anuncia que només donarà les dades més rellevants. 
Pel que fa a l’estructura o organigrama, indica que es pot consultar a la pàgina web. Comenta 
que destacarà les figures gerencials i que, quan es comparen els dos organigrames, s’ha passat 
de 25 gerències a 26, cosa que respon a una nova distinció de la Direcció General de Barcelona 
Activa, que s’ha passat a considerar una gerència. Aclareix que no canvien els espais de 
comandament de l’Ajuntament. 
Quant a les direccions, informa que s’ha passat de 182 direccions a 180, és a dir, molt similar. 
Destaca que per primera vegada s’han convocat totes les direccions amb publicitat i 
concurrència, fet que anteriorment no passava, ja que s’abusava del nomenament via direcció 
d’eventuals. 
Comenta que en un element en què hi ha diferenciacions és en el cas de direccions ocupades per 
personal no funcionari. Informa que el govern actual les va regular, ja que fins llavors no estava 
clar quines sí i quines no; afegeix que es va regular que fins a 22 places d’aquestes direccions 
podien estar ocupades per personal no funcionari, però també per personal funcionari, de les 
quals 16 han acabat sent ocupades amb personal no funcionari. Recorda que en el mandat 
anterior eren 47 direccions ocupades per personal no funcionari. Conclou que en aquest mandat 
és un 9% i en l’altre un 26%.  
Assenyala que només 3 de les 180 direccions encara estan vacants, ja que han quedat desertes 
perquè els perfils que s’hi van presentar es van considerar no idonis. Anuncia que properament 
es tornaran a convocar. 
En relació amb l’impacte en el pressupost, recorda que Barcelona està 10 o 20 punts percentuals 
per sota en el pes del capítol 1 respecte a altres ciutats, ja que està en un 18%, Madrid està en un 
29%, València està en un 35% i Sevilla està en un 43%. 
També comenta que en els últims 20 anys s’ha passat d’uns ingressos de 1.400 milions a 2.500, 
i el personal ha passat de 12.700 a 12.600. Conclou que amb la mateixa plantilla es gestiona un 
pressupost que ha augmentat més d’un 40%. Creu que cal felicitar els treballadors perquè és un 
esforç titànic gestionar un pressupost d’aquestes característiques, però també cal escoltar-los. 
Comenta que els treballadors diuen que estan en una situació de màxima debilitat per fer front a 
serveis bàsics i essencials de l’Ajuntament. Diu que per això el govern es planteja fer un pla de 
Recursos Humans.  
Constata que, per respondre a l’augment de pressupost, Recursos Humans es va mantenir igual, 
però, curiosament, el capítol 2 va augmentar en un 67%, és a dir, en els últims 10 anys va 
augmentar en 400 milions d’euros. Considera que hi va haver una aposta clara per gestionar el 
pressupost de l’Ajuntament des de personal extern a l’Ajuntament. Diu que no s’està parlant 
d’augmentar un 10% ni tampoc d’augmentar el capítol 1 en 260 milions, ni tampoc 
d’augmentar un 20%, és a dir, d’augmentar-lo en 500 milions, sinó que el pressupost que 
presenta el govern calcula que, amb un increment de 20 milions d’euros net de capítol 1 més 
recuperar part d’aquest capítol 2 –un transvasament de 12 milions de capítol 2 a capítol 1–, es 
podrà fer front a 1.000 noves places. Comenta que l’ordre de magnitud percentual serà el 
mateix; aclareix, doncs, que no s’augmentarà un 10% el pes del capítol 1. Constata, per tant, 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
22 
que és un pla de dimensionament de Recursos Humans de mínims, indispensable i, sobretot, 
urgent. 
Informa que per fer això el 2016 es convocaran 20 borses de treball. Pretén, doncs, que en una 
primera fase entrin una gran part el 2016. Afegeix que posteriorment també es convocaran 
places d’oposicions. Destaca que en el mandat anterior es van convocar, tret de Guàrdia 
Urbana, 37 places d’oposicions, i diu que el govern preveu en aquest mandat treure’n 600 per 
reduir l’interinatge. 
Pel que fa als processos de remunicipalització, indica que s’ha aplicat el que fixa l’Estatut dels 
treballadors i, per tant, el principi de subrogació, que s’ha acordat amb les diferents 
representacions sindicals. Assenyala que hi haurà personal nou a l’Ajuntament en la categoria 
d’indefinit no fix, a qui es mantindrà les condicions laborals. Explica que, posteriorment, 
s’hauran de convocar les oposicions respectives i es compliran els requisits de mèrit, igualtat i 
capacitat. Comenta que el moment per convocar aquestes oposicions dependrà del marc estatal 
fixat. 
Quant als eventuals, comenta que es va passar de 163 eventuals al mandat anterior a, en una 
primera fase, 92, que després es va passar a 112 per una interpretació del Govern central. 
Destaca que l’oposició segueix tenint 43 representants, per tant, no ha patit cap disminució en el 
que són assessors, i el govern ha passat de 120 assessors que tenia el govern anterior a 69 
assessors. Remarca que s’ha segregat gran part del personal eventual de l’estructura executiva, 
que generava disfuncions i confusions en el funcionament ordinari d’aquesta estructura 
executiva. 
 
El Sr. FORN constata que el Sr. Badia ha fet una explicació parcial. Per tant, agraeix algunes 
coses, però es queixa que altres són absolutament parcials. Li agradaria aprofundir en algunes 
de les qüestions que es plantejaven en la compareixença.  
Pel que fa als processos que han quedat lliures de designació o concurs, indica que són 8 
processos de lliure designació o concurs de direcció o de caps de departament que han estat 
declarats deserts tot i haver-s’hi presentat candidats. Especifica que es tracta de 7 concursos per 
a personal funcionari, en què com a mínim s’hi havien de presentar 3 persones, i 1 concurs de 
direcció en què podien concórrer persones sense la condició de funcionari. Concretament, el 
sorprèn molt el cas de la Direcció de Serveis de Drets dels Animals, en què es van presentar 12 
persones. El sorprèn molt que entre aquestes no se’n trobés cap d’idònia. 
Explica que tot això parteix d’una experiència que ja s’ha denunciat en aquesta Comissió i en el 
Plenari. Comenta que el Sr. Badia diu que abans no es convocaven concursos oberts per a les 
places de direcció. Reconeix que això és veritat, però exposa el que passa en aquests casos. 
Indica que, en el lloc de treball a direcció 2 adscrit a la Direcció de Serveis de Projectes 
d’Ecologia Urbana de la Gerència d’Ecologia Urbana, es presenten 25 persones, de les quals la 
persona seleccionada és expresident d’Iniciativa per Catalunya. Ho troba curiós. 
Comenta un altre cas d’un lloc de treball en direcció 1 adscrit a la Direcció del Model Urbà de 
la Gerència d’Ecologia Urbana, en què dels 19 candidats el seleccionat és una persona 
vinculada a Barcelona en Comú. Diu que així podria anar repassant totes les direccions. 
Insisteix que la demanda era que es donés la llista de totes les persones que s’han presentat a 
aquestes direccions per veure qui s’ha seleccionat. Considera que fer seleccions per nomenar 
després a dit les persones que interessen perquè estan vinculades al partit és un frau com una 
catedral. 
Pel que fa a les comparacions que feia el Sr. Badia, pregunta per què el regidor no ha parlat dels 
comissionats i per què no explica que s’està doblant el nombre de comissionats respecte al 
govern anterior, o per què no explica que comissionats que hi havia abans del pacte amb el 
Partit Socialista es reconverteixen i se’ls dóna un lloc de direcció perquè no se’ls pot fer fora. 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
23 
Diu que li agrada que el Sr. Badia agafi els models de Madrid, València i Sevilla, que són els 
models dels ajuntaments més endeutats d’Espanya. Creu que és un bon exemple perquè 
l’Ajuntament de Barcelona vagi augmentant el capítol 1. Indica que si aquest Ajuntament ha 
sortit bé de la crisi és perquè el Partit Socialista quan governava no havia carregat 
excessivament el capítol 1 i tenia capacitat per fer-hi front amb altres tipus de contractació. 
Pel que fa als 32 milions de les noves places, constata que es repetiran any rere any, però si el 
model de Barcelona és el de Madrid, Sevilla i València ho troba curiós. 
En relació amb els criteris d’externalització, li agradaria tenir informació sobre el famós mapa 
de les externalitzacions. Comenta que el govern ha dit que ja el té fet. Indica que en un butlletí 
de Barcelona en Comú es diu: «Elaboració del mapa d’externalitzacions de la contractació 
municipal: actualment a disposició de la ciutadania.» Li agradaria tenir-hi accés perquè no l’ha 
pogut veure, tot i que fa mesos que ho demana per escrit. També vol que el govern expliqui 
quins són els serveis que s’han externalitzat, quan s’han externalitzat i qui els ha externalitzat, 
quins partits eren aleshores al govern. Creu que s’endurien la sorpresa que la majoria d’aquests 
serveis externalitzats que ara Barcelona en Comú vol remunicipalitzar van ser externalitzats per 
un govern del Partit Socialista de Catalunya i per Iniciativa per Catalunya, socis actuals del 
govern. 
 
El Sr. ALONSO agraeix les explicacions. Constata que amb tants temes és molt difícil en 3 
minuts parlar de tot això. Diu que ho resumiria en dues idees: d’una banda, hi ha un problema 
de manca de transparència, i, de l’altra, hi ha un problema de manca de concreció. 
Pel que fa a la transparència, pensa que ha quedat de manifest amb el tema dels concursos als 
directors. Creu que ha quedat clar que els concursos són una estratègia de màrqueting, perquè al 
final s’adjudica a persones alienades amb el govern. 
Recorda que ja fa mesos que Ciutadans va demanar que com a mínim el govern publiqui al web 
els currículums d’aquestes persones. Es queixa que el govern ni tan sols ha fet això. Considera 
que, ja que el govern està contractant gent afí a Barcelona en Comú, com a mínim hauria de fer 
aquest exercici de transparència perquè els grups en poguessin veure la idoneïtat tècnica. 
Indica que també hi ha un problema de falta de concreció, perquè hi ha moltes xifres, es parla 
de 1.200, tot i que en el pla es parlava de contractar 1.900 persones –900 per cobrir baixes, 
1.000 per a nous llocs de treball–, 20 borses de treball, etc., però diu que no li queda clar ni 
quan es contractarà la gent ni per a quines feines. Es queixa que en el Pla de Recursos Humans 
es parla de 1.000 persones per a noves tasques, però no es concreta quines són. Li sembla, 
doncs, que cal passar d’aquestes grans xifres a la concreció, cosa que comença a ser urgent. 
Finalment, pel que fa a les oposicions, considera que cal posar-los data, ja que és urgent en 
alguns col·lectius com la Guàrdia Urbana que s’incrementi la plantilla. Demana que s’actuï amb 
la màxima celeritat per posar en marxa aquestes oposicions i cobrir aquestes deficiències en 
Recursos Humans. 
 
El Sr. CORONAS agraeix aquesta compareixença, que considera necessària perquè falta 
informació als grups. Reconeix que hi ha webs de transparència, que s’expliquen als mitjans, i 
que de portes enfora queda molt bé dir que l’Ajuntament té webs de govern obert i que es posa 
la informació a l’abast de tothom, però diu que, ateses les preguntes fetes a la Comissió, la 
sensació que li queda és que el govern posa la informació que vol posar. Considera, doncs, que 
no és transparència al 100%. 
Li agradaria tenir explicacions sobre els processos de selecció, perquè no dubta que les persones 
que s’han escollit són vàlides, i fins i tot algun dels noms que ha sortit professionalment ben 
contrastat. 
També es pregunta què faria Barcelona en Comú si no hagués guanyat les eleccions i qualsevol 
altre equip de govern hagués fet els processos de selecció d’aquesta manera i amb els resultats 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
24 
que s’han produït. Diu que veure les coses des de la barrera és una cosa i que quan s’està al 
govern i es prenen decisions de govern n’és una altra. 
Constata que s’han incrementat departaments, directius, etc., tot i que amb els números a la mà 
que s’han donat sembla que no és tant així. Indica, però, que amb l’acord de govern entre 
Barcelona en Comú i el PSC té la sensació que s’han repartit el cartipàs i les àrees de 
l’Ajuntament com una mena de regne de taifes, segons els egos personals o les inquietuds de 
cadascú, amb alguns repartiments que li costen de creure. No acaba d’entendre com Economia 
ha quedat fraccionada de la manera que ha quedat i no sap si això és bo per a l’organització, 
però creu que no. 
En relació amb les municipalitzacions, vol saber si el procediment que s’ha seguit per a les 
escoles bressol serà el que s’utilitzi a partir d’ara o s’anirà canviant segons el servei. Diu que, si 
és així, vol seguretat en el fet que el govern serà garantista tant amb els que internalitza com 
amb els interins de borsa de treball que queden fora. 
Finalment, el sorprèn molt el tema dels comissionats, perquè s’ha passat d’un govern de 14 
regidors a un de 15, i de 5 comissionats a 11. Indica que hi ha gairebé tants comissionats com 
regidors, quan abans eren menys de la meitat, una tercera part. Recorda que en aquell moment 
es van sentir crítiques per part d’algun membre de la formació actual de Barcelona en Comú i, 
en canvi, ara el mateix partit més que duplica aquell nombre de comissionats i sembla que no 
encaixa tan bé la crítica. Li agradaria una explicació sobre aquest repartiment del cartipàs i per 
què hi ha tants comissionats en un govern que té una regidora més que en el mandat anterior. 
 
La Sra. ESTELLER explica que el Grup Popular sempre ha tingut molt interès en els mèrits a 
l’hora de concórrer a la funció pública, en la transparència sobretot, i també el mèrit de 
capacitat, objectivitat, independència, perquè és això el que es busca, i neutralitat del treballador 
que ha de complir les seves funcions. Manifesta que aquest és un objectiu bàsic. 
Comenta que el seu Grup sempre ha estat molt atent a la manera com el govern ha contractat les 
persones dins de totes les possibilitats, tant en l’àmbit d’eventuals com en l’àmbit de personal 
de l’Ajuntament. Per això explica que, quan es va assabentar a través de la Comissió de Govern 
de les 35 direccions en què s’havia convocat un concurs, el Grup Popular va demanar l’accés 
als expedients l’11 d’abril. Especifica que no dubta de la resolució de l’expedient, però diu que 
no ha tingut l’oportunitat de comprovar-ho perquè no se li ha facilitat aquesta informació. 
Apunta que en alguns concursos s’ha seleccionat una persona que anava en el número 33 de la 
llista electoral de Barcelona en Comú, per als serveis culturals d’innovació, per exemple. Com 
que no ha pogut accedir als expedients, no sap si això és casualitat o afinitat política i selecció 
amb un criteri d’afinitat política per sobre dels mèrits.  
Demana, doncs, més transparència, perquè si el govern considera que ha triat la millor persona 
que ho expliqui i que es valori. Indica que per això hi ha aquesta sospita, perquè hi ha algunes 
persones en què sembla que pesa més l’afinitat ideològica que no els mèrits, que de fet haurien 
de pesar més en qualsevol concurs. 
Respecte a les noves convocatòries de les borses de treball en el Pla de Recursos Humans, 
pregunta si s’ha quantificat ja. Demana més claredat en els calendaris i justificacions d’interès o 
necessitat, perquè creu que algunes obeeixen més a una voluntat de remunicipalització que no 
que aquell servei sigui bàsic i necessari que el presti directament l’Ajuntament. 
Pel que fa a casos de remunicipalització, pregunta quant està disposat a pagar de més 
l’Ajuntament per una qüestió purament ideològica. Considera que la remunicipalització ha de 
ser en aquells serveis en què és imprescindible, ja que, si no, obeeix a una qüestió purament 
ideològica, cosa que té un cost per a l’Ajuntament. 
Respecte a la remunicipalització que ja hi ha hagut, pregunta quantes persones s’han incorporat 
a aquests serveis, quina condició laboral les vincula a l’Ajuntament i quan se celebrarà el 
concurs oposició. 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
25 
 
El Sr. GARGANTÉ constata que, segons el que ha observat, manca l’actualització dels decrets 
de dimensionament que anunciava el SOM i que l’anterior govern municipal de CiU no va 
acabar d’enllestir. Indica que, més que col·leccions de decrets de dimensionament parcials, que 
és el que va fer el govern Trias, el que caldria és una relació de llocs de treball completa de 
l’Ajuntament i de la resta d’ens instrumentals, que es mostri públicament al Portal de 
Transparència. 
Respecte al personal directiu i de comandament amb lliure designació, comenta que el que 
correspon no és conèixer el nombre, sinó directament nom i cognoms, lloc ocupat, retribució i 
les dades de la seva selecció i circumstàncies de nomenament. Celebra, irònicament, que 
Convergència i Unió es preocupi ara per conèixer aquestes dades, tenint en compte que 
possiblement tots els nomenaments considerats de personal directiu que es van fer en el mandat 
anterior no van conèixer cap procediment públic de selecció. Constata que l’arbitrarietat i la 
manca de transparència van ser la norma per a gerents i, fins i tot, en el cas de directors i caps 
de departament quan es parlava de llocs diferents dels del nucli del mateix Ajuntament –
empreses, fundacions, consorcis, instituts. 
Aprofita per reclamar a l’Ajuntament que sigui completament transparent en la línia que apunta 
i que estableixi un sistema de selecció i avaluació del personal directiu i de comandament que 
garanteixi realment els requeriments democràtics de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat, d’una 
manera transparent i objectiva. 
En aquest sentit, veu que, dels aproximadament 258 gerents o directors que té l’Ajuntament, 
108 han estat expressament confirmats, nomenats o oberts a selecció durant el 2015 i fins a la 
data, però només en 53 casos hi ha hagut convocatòria pública. Considera que el 
desenvolupament dels corresponents processos de selecció ha estat exquisidament 
obscurantista, per la qual cosa el marge de millora és colossal. 
Sobre la previsió d’impacte en el capítol 1 de les contractacions via borses o de les 
incorporacions de la plantilla, de moment minses, per la via de la successió d’empresa, destaca 
que la petició de Convergència i Unió és interessadament incompleta. Indica que, si en alguna 
part de l’organització municipal suposa un increment net de plantilla, el govern municipal no 
tan sols ha d’informar de l’increment del capítol 1, sinó també de la disminució del capítol 2 
imputable a la internalització de tasques o, en el cas de nous serveis, si es troben, la comparació 
amb el cos alternatiu previsible en un model de gestió indirecta. Constata que, en contrast, els 
governs municipals anteriors mai no van justificar l’impacte en el pressupost municipal de la 
gestió indirecta de serveis que anteriorment es prestessin amb personal propi. Assenyala que la 
comparativa del personal eventual s’hauria de fer no des del 25 de juliol de 2015, sinó que seria 
molt més sa veure l’evolució completa ni que sigui des de l’1 de gener de 2015 i fins a la data. 
Comenta que en aquest punt també interessa saber la situació d’il·legalitat en què es trobava un 
cert nombre d’eventuals que va deixar el govern Trias i que ocupaven irregularment un lloc en 
l’estructura executiva de l’Administració, i quants d’aquests han estat legalitzats fent-los sense 
més un contracte de direcció o amagant-los en la plantilla d’algun ens instrumental. 
Finalment, diu que defuig el debat de si el personal que entra per successió d’empresa trenca els 
principis d’igualtat, mèrit i capacitat. Indica que la llei i la jurisprudència ja ho han establert i 
que l’informe del secretari general que avala la municipalització de les escoles bressol recull 
com es concilien els drets laborals dels treballadors i treballadores en la successió d’empresa i 
els principis d’accés a les plantilles de les administracions. 
 
El Sr. BADIA indica que en la comparativa es pot posar Màlaga, Saragossa o Bilbao amb els 
mateixos percentatges, entre un 10% i un 20% superior. No sap quantes ciutats més volen que 
s’analitzin. Recorda que va dir que es proposés qualsevol ciutat, ja que s’analitzarà i es 
demostrarà que el percentatge està en el mateix. Comenta que el Sr. Forn va dir Bilbao i que 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
26 
Bilbao té un 15% més de capítol 1. 
Pel que fa als processos, reitera que en l’anterior mandat hi va haver 47 direccions no 
funcionàries nominades a dit, sense transparència, sense concurrència, sense publicitat i sense 
saber currículum. No vol posar-les en dubte i no posarà aquests noms en una palestra per 
analitzar qui eren i qui no eren. Explica que el govern va obrir 22 processos de no-funcionaris i 
16 han sigut de no-funcionaris i, per tant, la resta seran per a funcionaris. Creu que això 
demostra que el govern no ha tingut cap intencionalitat de posar a dit, ja que, si no, estarien tots 
tancats amb nom i cognom. 
Respecte de les externalitzacions, recorda que després hi ha un prec i diu que es pot sumar ara o 
contestar-ho més tard. 
En relació amb els comissionats, apunta que s’han anat reduint i amb l’entrada del PSC s’han 
continuat reduint. Creu, doncs, que s’està reduint el dimensionament del govern. 
Quant a calendaris, informa que el proper semestre s’incorporarà la gran part d’aquest Pla de 
dimensionament de Recursos Humans. 
 
El Sr. FORN reclama que no es pot dir ni de broma que els comissionats s’han reduït, ja que 
s’han multiplicat per dos. 
 
El Sr. BADIA respon que des de l’inici del mandat no, perquè el comissionat de Comerç ja no 
existeix i el comissionat de Cultura tampoc. Recorda que el text de la compareixença diu 
clarament que es compari des de l’inici de mandat fins a la data, i manifesta que en aquests 
termes s’ha pronunciat. 
 
El Sr. CORONAS demana que se sigui rigorós i no troba que ho sigui dir que s’ha reduït des de 
l’inici de mandat perquè han entrat 4 regidors nous. Constata que el govern actual té 11 
comissionats i que abans n’hi havia 5. Reitera la petició de rigor i demana que el govern faci 
autocrítica, cosa que el govern porta bastant malament. 
 
Es dóna per tractada. 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d’acord 
 
3.-  (008/2016SG) 1. DECLARAR la habilitació com a salons per a la celebració de les sessions del 
Plenari del Consell Municipal a la Casa Consistorial: a) Amb caràcter ordinari, el Saló conegut 
com a Saló de la Reina Regent. b) Per a la celebració de les sessions constitutives del Consistori 
i d’altres d’especial rellevància institucional o social, el Saló de Cent. 2. DESIGNAR l’espai 
indicat a l’anterior lletra a) amb el nom de Sala del Plenari Carles Pi i Sunyer, per respondre a 
la singularitat històrica i de capitalitat de Barcelona i als principis democràtic, de neutralitat 
religiosa i de catalanitat. Aquesta Sala comptarà amb una representació simbòlica al·lusiva a 
qui fou Alcalde de la ciutat, en consonància amb els valors i principis esmentats; tots ells 
establerts a l’article 75.2 del Reglament Orgànic Municipal. 3. ENCARREGAR als Serveis 
Tècnics Municipals la redacció d’un projecte per a la reforma en profunditat de la Sala del 
Plenari Carles Pi i Sunyer, per tal de corregir les seves mancances actuals i dotar-la de la 
funcionalitat més adequada al compliment de la finalitat a què es destina. 
 
 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
27 
El Sr. PISARELLO passa la paraula al comissionat de Memòria Històrica, el Sr. Ricard Vinyes. 
 
El Sr. VINYES explica que les raons en què es fonamenten el canvi de nom de la sala de 
plenaris per Carles Pi i Sunyer es basen en dos elements: en primer lloc, per l’alta representació 
institucional que ha tingut Carles Pi i Sunyer, i, en segon lloc, per la gestió que va tenir en tota 
la seva trajectòria com a polític. 
Recorda que Pi i Sunyer va ser diputat al Parlament català, que va ser conseller de Finances de 
la Generalitat, que immediatament va ser primer conseller del Govern de la Generalitat i 
després, per aquesta mateixa eficiència i sobretot perquè va destacar com un home de consens 
entre els diversos partits, va ser nomenat ministre de Treball de la República. Afegeix que 
també va ser conseller de Cultura en un període difícil, de 1937 fins al final de la guerra, però 
sobretot destaca que Carles Pi i Sunyer va ser el primer alcalde de Barcelona escollit per sufragi 
universal complet, és a dir, amb el sufragi femení inclòs, en un temps difícil, entre 1934 i 1937, 
amb la suspensió governativa provocada pels fets del 6 d’octubre. Diu que tot això és pel que fa 
a la representació institucional, que garanteix la seva dignitat en el marc institucional. 
Afegeix que sobretot va deixar empremtes importants en el tema de la gestió del municipi, 
bàsicament dues. En primer lloc, destaca que Pi i Sunyer va aconseguir una cosa molt difícil, 
que era eixugar el deute municipal de Barcelona, que s’havia heretat de la dictadura de Primo 
de Rivera. Afegeix que en aquell període va reorganitzar tota l’Administració i tota l’actuació 
municipal, i va iniciar també un desplegament de serveis molt important per als ciutadans. 
En segon lloc, remarca que la segona gran empremta va consistir en la gestió de la vida 
ciutadana en dos moments excepcionals de Catalunya, com ara la primavera de 1936, quan la 
República va viure la darrera empenta reformista, amb la victòria electoral del front 
d’esquerres, una aliança electoral de la qual ell va ser un dels grans artífexs i que va tenir per 
centre Esquerra Republicana, de la qual ell era un militant molt destacat i un dels millors 
intel·lectuals que va tenir aquell partit, a més del seu principal estratega, cosa reconeguda pel 
mateix president de la Generalitat, Lluís Companys, més endavant. Reitera que la segona gran 
empremta va consistir en la manera com va gestionar el primer any de guerra i de revolució, 
fins a 1937, en què va ser substituït a l’alcaldia i va ocupar la conselleria de Cultura. 
Explica que en aquestes etapes Pi i Sunyer va aportar el que considerava fonamental en la 
gestió dels afers públics: d’una banda, l’ordenament econòmic, i, de l’altra, l’eficiència tècnica 
que havia de tenir l’Ajuntament, i en tots dos va excel·lir, tant a la conselleria com a 
l’Ajuntament, però particularment a la conselleria de Cultura, ja que es va ocupar que la cultura 
catalana arribés també als soldats catalans que estaven defensant la República espanyola en 
diversos fronts. Comenta que va organitzar diverses actuacions importants en les quals va 
participar la República. 
Conclou que per tot això considera que Carles Pi i Sunyer compleix els principis de 
democràcia, catalanitat i neutralitat que requereix l’article 75.2 del ROM i, per tant, es proposa 
que el seu nom designi la sala del plenari de la ciutat. 
 
El Sr. FORN anuncia el vot a favor del seu Grup. Comenta que ja al desembre de 2015 es va 
iniciar la modificació de l’article 75 del ROM per tal que sigui el Plenari qui determini la 
denominació del saló de sessions de l’Ajuntament. En aquest cas troba molt adient el nom que 
es proposa perquè la figura de l’alcalde Pi i Sunyer reuneix els valors democràtics i de 
catalanitat, que creu que són els que inspiren la ciutat. Considera que la seva trajectòria tant 
personal com política és mereixedora de poder portar el nom d’una institució tan important com 
el saló de sessions de l’Ajuntament. 
No es vol estendre més perquè el Sr. Vinyes ja ha fet una glossa important i ha remarcat els 
aspectes de la seva vida política més importants. Reconeix que, més enllà de la seva figura com 
a alcalde de Barcelona, Pi i Sunyer també va tenir un paper molt destacat com a intel·lectual, 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
28 
però també com a diputat i conseller del Govern de la Generalitat, cosa que creu que el fa 
mereixedor de poder donar nom al saló de sessions. 
 
El Sr. SIERRA diu que Ciutadans no considera aquesta proposta prioritària, i creu que el cost 
que suposaria la remodelació d’aquesta sala es podria dedicar a una necessitat de la ciutat.  
Tampoc no entén aquest canvi de nom. Constata que el comissionat ha dit que té a veure amb la 
neutralitat. Considera que la figura de Pi i Sunyer no és neutral. Pensa que això respon a 
l’entrega de la Sra. Colau a l’independentisme, concretament a Esquerra Republicana, i a la 
seva assistència a la manifestació independentista de l’Onze de Setembre, cosa que té dues 
conseqüències: que o bé no té una comprensió normal o que ha mentit a la ciutadania. Recorda 
que l’alcaldessa deia que estava a favor del dret a decidir, però en cap cas no deia que fos 
independentista, que combregués amb l’independentisme i que volgués entregar la ciutat a 
l’independentisme. Demana que la Sra. Colau ho digui als votants de Nou Barris, de Sant 
Andreu i dels districtes on ha tingut un resultat que ha fet que fos alcaldessa de Barcelona. 
Considera que això és una conseqüència d’actes com el de suport a la presidenta del Parlament 
en aquesta rebel·lió que s’està vivint a Catalunya. Destaca que es tracta de posar al saló de 
sessions el nom del president d’Esquerra Republicana en aquell moment, un senyor que va ser 
alcalde gairebé menys temps del que fa Colau que és al capdavant del consistori. Recorda que 
Pi i Sunyer no va ser-hi ni dos anys, a més compartint la funció d’alcalde de Barcelona amb 
conseller de la Generalitat i amb altres dedicacions. No creu que sigui un referent ni ningú per 
canviar un nom, sobretot fent gala del que ha dit el comissionat, ja que no considera que sigui 
una persona neutral ni que representi tots els barcelonins. Afegeix que no és neutral perquè té 
una càrrega ideològica al darrere. 
Comenta que, com deia el Sr. Coll en un article a El Periódico, això té a veure amb 
l’«adamisme» de la Sra. Colau, ja que sembla que no hi hagués hagut democràcia fins que no va 
arribar ella. Destaca que l’alcaldessa fa tuits i gestos de cara a la galeria per canviar la ideologia 
de la ciutat des de la seva pròpia política, no des dels fets ni les polítiques, que són poques, sinó 
des dels gestos, com ara treure el bust del rei, posar el nom de plaça de la República a la que era 
la plaça de Llucmajor i ara tractar de substituir el nom de la reina regent pel d’un alcalde que va 
ser president d’Esquerra Republicana. 
No entén la posició del PSC en aquest context, si finalment dóna suport al canvi de nom, ja que 
considera que és renunciar a la història de la ciutat reinventant-la ideològicament, suprimint 
totes les referències monàrquiques i amb aquesta referència a l’«adamisme». Recorda que 
Barcelona ja complia la Llei de memòria història abans que es promulgués el 2007. Constata 
que s’estan canviant noms de carrers per posar la ideologia del govern, no la que representa tots 
els barcelonins. Recorda que la Sra. Colau és l’alcaldessa de tots els barcelonins. 
Per tant, votarà en contra d’aquesta proposta. 
 
El Sr. CORONAS comenta que li sembla una bona proposta, no perquè sigui una persona amb 
càrrega ideològica, com deia el Sr. Sierra, ja que totes les persones ho són, la reina regent 
també, sinó perquè de tant en tant hi ha persones que, més enllà de les sigles a les quals han 
representat en unes eleccions, fan coses rellevants. Indica que això no es dóna només a Esquerra 
Republicana, sinó també en altres formacions. Recorda que s’ha parlat moltes vegades del llegat 
de Pasqual Maragall en determinats temes i d’altres persones que han estat rellevants pel que 
han fet, no tan sols per les sigles que han representat. 
Insisteix que li sembla una bona proposta i no únicament perquè fos un alcalde d’ERC en 
aquells moments. Diu que tot el que sigui canviar noms referits a la simbologia monàrquica, 
especialment els imposats durant la dictadura franquista o en la Transició, li semblarà bé. 
Recorda que, com ha dit el comissionat, Pi i Sunyer va ser una persona de consens, cosa que no 
és fàcil. Comenta que, tot i compartir-ne el fons, divergeix una mica en les formes com s’ha 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
29 
portat aquest tema a votació en aquesta sessió. Creu que és un tema prou important per tractar 
de fer les coses bé, és a dir, millor que com s’han fet aquesta vegada, cosa que significa tractar 
d’assolir aquest gran consens per tal que les propostes tirin endavant amb una base i un 
fonament. 
Comenta que aquest, tot i ser important, és un canvi simbòlic. Considera que, més enllà de la 
notícia que sortirà, no acaba de resoldre un problema, que és el que hi ha a l’espai públic de la 
ciutat. Recorda que tot just un any abans Esquerra Republicana de Catalunya va demanar que es 
revisessin i modifiquessin tots els carrers i places amb noms monàrquics, cosa que no ha estat 
així, només en algun cas. Diu que continua esperant que es faci allò que el govern va prometre 
que faria. No sap si el govern vol fer una entrega per dosis o realment ha pres alguna decisió 
respecte al tema. 
El preocupen determinats viratges i posicionaments que es van produint al llarg del temps. 
Especifica que es refereix a l’exposició que es va debatre el dia anterior sobre el franquisme i 
els símbols franquistes a l’espai públic, a les abstencions dels grups de govern pel que fa al 
canvi de l’avinguda Joan de Borbó i també de la declaració de Felip VI com a persona non 
grata, que per ERC i per molta gent és una figura d’imposició que representa la manca de 
tradició democràtica i de constant lapidació dels drets i llibertats del poble de Catalunya, sabent 
que la monarquia és una institució que representa uns valors completament allunyats de la 
igualtat entre ciutadans i hereva directa del règim franquista a través d’una transició mal feta. 
Pensa que el mínim que el govern pot fer per dignitat és ser coherent amb el discurs que fa de 
vegades sobre el republicanisme, perquè qualsevol pot dir que és republicà, però cal exercir-ho 
en el dia a dia. 
 
La Sra. ESTELLER anuncia que el Grup Popular està en contra del canvi del nom del saló de 
plens per dues raons. Comenta que, d’una banda, és un canvi amb un contingut polític i una 
forta càrrega política, encara que es vulgui vestir com una càrrega tècnica fent parlar el 
comissionat en comptes del primer tinent d’alcalde. De l’altra, indica que aquesta qüestió s’ha 
treballat sense el consens dels grups municipals. Recorda que, quan es va aprovar i modificar 
l’article 75, el PP el 10 de febrer va enviar una carta per veure si a la Junta de Portaveus es 
podia tractar com es desenvoluparia i quin seria l’abast d’aquest article 75 per tractar els 
símbols del saló de plens. Es queixa que no s’ha dit res als grups municipals i que ni tan sols es 
va avisar que en aquesta sessió se substanciaria aquest canvi de nom. Afegeix que el Grup 
Popular no ho sabia i s’ho ha trobat a l’ordre del dia de la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció.  
Remarca que, al marge que hi pugui estar a favor o en contra, troba lògic i normal que s’intenti 
consensuar un nom. Dit això, indica que no veu la necessitat de canviar el nom del saló de 
plens, perquè significa confrontar els símbols una altra vegada, una obsessió revisionista que té 
l’actual govern d’agitar i generar polèmiques amb els símbols i la monarquia a Barcelona. Està 
en desacord absolut amb el fet que es busquin aquest tipus de confrontacions, no tant pel perfil 
de Pi i Sunyer, que també té observacions a fer-hi, sinó perquè no troba justificat que s’hagi de 
canviar el nom de la reina regent. Pregunta si el govern sap l’abast històric que va tenir la reina 
regent a Barcelona amb l’exposició del 29, què va suposar de reconciliació entre borbons i 
àustries en aquell moment, que va ser un clam per a Barcelona amb la burgesia, la gent del 
poble i totes les qüestions diferents que es van fer. Remarca que això també té una trajectòria, 
que aquest reconeixement ha passat a la ciutat.  
Indica que es queda perplexa de Convergència i Unió i del Grup Socialista. Recorda que el PSC 
ha estat governant a l’Ajuntament de Barcelona amb Iniciativa per Catalunya amb el saló de 
plens amb la reina regent sense cap problema. Destaca que ara de cop el Partit Socialista també 
es torna revisionista i aplaudeix aquesta voluntat d’agitar permanentment la societat i de 
qüestionar els noms i la tradició de la ciutat. Assenyala que la història de la ciutat és la que és i 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
30 
que no es pot esborrar amb el canvi d’un nom. 
Es pregunta per què el govern ho vol canviar i quin és el contingut i l’abast ideològic que hi ha 
darrere. Considera que és sectarisme pur, de voler aniquilar i suprimir tot el que representa la 
monarquia a Barcelona. Manifesta que el Grup Popular està en contra d’aquesta voluntat 
d’agitar permanentment els símbols, del debat dels símbols, de fer soroll mediàtic, de dividir la 
societat i de tornar a generar polèmica per distreure també altres coses.  
Indica que l’alcalde Pi i Sunyer va ser un alcalde efímer. Remarca que tot el que destaca el Sr. 
Vinyes de Pi i Sunyer, la concòrdia i el consens, és el que no hi ha en aquest Ajuntament. Li fa 
gràcia que el Sr. Vinyes precisament exalti això. Diu que podrien posar el nom de Pi i Sunyer a 
un altre lloc, però pregunta per què s’ha de substituir el Saló de la Reina Regent. Conclou que el 
govern ho fa perquè té aquesta càrrega i aquesta voluntat política de suprimir tot el que té un 
vincle amb la monarquia. 
Indica que el PP està en desacord amb el fet que això es faci d’aquesta manera i de com s’ha fet, 
perquè inicialment la voluntat de consens d’aquest article 75 està pràcticament anul·lada, ja que 
el seu Grup se n’ha assabentat per l’ordre del dia de la Comissió. També està en desacord que 
es canviï el nom de la reina regent pel que implica i per la història de la ciutat de Barcelona, i 
creu que ha de tenir un reconeixement en el saló de plens. Opina que agitar els símbols de nou 
per dividir, per enfrontar les institucions, no és la línia que s’ha de seguir a l’Ajuntament. I 
també està en desacord amb el fet que sigui Pi i Sunyer el que posi nom al saló de plens, ja que 
va ser un alcalde republicà, amb uns valors de la República, que va ser un període trist, fosc i 
sanguinari de la història. 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que tot canvi de nom planteja un debat que no és tècnic, sinó polític, 
sobre els noms que els llocs públics municipals han de dur. Comenta que en una societat 
classista com l’actual són els poders econòmics i polítics els que històricament han perpetuat el 
record de gent poderosa, i afegeix que els ajuntaments que s’han anat succeint des de 1979 han 
perpetuat aquesta pràctica. 
En segon lloc, anuncia que no qüestionarà el canvi de nom que es proposa, però crida a repensar 
els tipus de nominacions que s’han produït fins a la data. Pregunta per què no es dóna lloc a 
nominar amb termes que remetin a la col·lectivitat, a processos històrics de lluita popular per 
l’avenç i la transformació social, fins i tot a figures destacades de la història de la majoria social 
popular de Barcelona. També pregunta per què els governants no refresquen els continguts de la 
seva campanya electoral i donen peu no pas a la ciutadania, sinó a la gent que viu a Barcelona, 
per proposar noms a llocs municipals, siguin salons o siguin carrers. 
En tercer lloc, respecte a la proposta de substituir el nom actual de saló de plens pel de Carles Pi 
i Sunyer, pensa que les raons que s’addueixen a l’hora de justificar aquest canvi són fins a cert 
punt naïfs. Considera que fins a cert punt passen molt de puntetes pel sentit de l’actuació de Pi i 
Sunyer com a alcalde de Barcelona, com si les seves aportacions resultessin meritòries tan sols 
pel que fa a les dimensions tècniques i de gestió. Pensa que potser és per la necessitat de cercar 
més suport o potser és pels sentiments que provoca recordar el seu vincle honest amb la classe 
treballadora de Barcelona des d’una perspectiva d’esquerres i independentista. 
En quart lloc, dóna suport a aquest canvi de nom i a enterrar simbòlicament la memòria de la 
monarquia borbònica de Barcelona, imposada per la força sanguinària de les armes. Recorda 
que, lamentablement, les propostes de la CUP en aquest àmbit van ser tombades la tardor de 
2015. 
En cinquè lloc, explica que hi dóna suport perquè, més enllà de la tasca intel·lectual de Pi i 
Sunyer –tenint en compte que el seu llibre de la fi dels anys 20 L’aptitud econòmica de 
Catalunya se situa en el camp del seny i la lluita de les classes populars catalanes per la justícia 
social–, el que li reconeix és la seva capacitat per deliberar, acollir i integrar els militants 
polítics i sindicals de la Barcelona convulsionada als anys 30. Comenta que, els dos períodes en 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
31 
què va exercir d’alcalde, la seva obertura ideològica l’obria a totes les forces obreres, polítiques 
i sindicals, però fins i tot també a grups socioreligiosos implicats en la tasca transformadora que 
va emprendre la societat barcelonina d’aleshores. Recorda que en el segon període és del 
Consell Municipal d’Unitat Popular, sorgit de la revolució del 19 de juliol, i que situarà Joan 
Puig Elias, de la CNT, com a cap de l’Assemblea Municipal. Assenyala que la implicació de Pi 
i Sunyer amb les forces antifeixistes i amb CNT, UGT i Unió de Rabassaires, la seva honestedat 
i humilitat com a polític professional van fer que es guanyés el respecte de la gent, de la 
mateixa gent que fou respectada i estimada per Pi i Sunyer, el poble menut. 
Considera que és significatiu que a les seves memòries llueixi la tasca d’organització en 
revolucionàries com CNT fins a l’entrada a l’exèrcit franquista a la ciutat. Per aquestes raons i 
per nodrir la continuïtat de la memòria del fil roig de Barcelona, però sense oblidar la proposta 
que duen a terme en el primer punt de la seva intervenció, manifesta que el seu Grup dóna 
suport, sobretot, a mantenir viva la lluita d'en Carles Pi i Sunyer per la justícia social i per la 
independència del nostre país. 
En sisè i últim lloc, indica que, tanmateix i en consonància amb la proposta de canvi de nom, 
insta el govern municipal a retirar el quadre de la reina regent del saló de plens i, tal com es va 
fer amb el bust de Joan Carles I, que també es faci al saló del plens del Districte de Sarrià - Sant 
Gervasi, dos casos en què segueixen presidint en posició d’honor els actes. Pensa que únicament 
amb una actuació integral es podrà garantir l’eradicació de la presència simbòlica de la 
monarquia borbònica en tant que poder fàctic i estament de la superestructura imposat a sang i 
foc i restaurat per la dictadura franquista. 
 
El Sr. VINYES apunta al Sr. Sierra que l’article 75.2 del ROM parla de neutralitat, però 
religiosa, no política, i en la neutralitat religiosa el Sr. Pi i Sunyer va excel·lir intentant, a partir 
de 1937, que la pràctica dels oficis religiosos pogués ser una realitat a Barcelona, quan havia 
estat perseguida. Comenta que, tanmateix, el bisbat va negar sempre, amenaçant amb 
excomunió, a tots els capellans que fessin missa, perquè d’aquesta manera es posava més en 
contradicció aquesta República tan sanguinària que diu la Sra. Esteller. Considera, doncs, que el 
Sr. Sierra hauria de conèixer millor el que diu el Reglament, perquè es refereix a això. 
D’altra banda, indica que la presidència d’un partit democràtic és sempre honorable i, per tant, 
la presidència d’Esquerra Republicana és honorable. Suposa que la presidència de Ciutadans 
també és honorable, perquè és un partit democràtic. En aquest sentit, troba francament absurda 
la recriminació que Pi i Sunyer no és neutral perquè era el president d’un partit polític. 
 
La Sra. ANDRÉS manifesta que el seu Grup, que forma part del govern, dóna suport a aquesta 
proposta d’acord, perquè pocs mesos enrere tots els grups van acordar la modificació de 
l’article 75 del ROM. Pensa que aquesta proposta compleix exactament amb el que tots els 
grups van acordar i la modificació aprovada en el Plenari, que diu que la representació dels 
elements simbòlics i institucionals presents amb caràcter permanent al saló de sessions ha de 
respondre a la singularitat històrica, la capitalitat de Barcelona, els principis democràtics, de 
neutralitat religiosa i de catalanitat. Opina que la proposta respon exactament a això. 
Recorda que Pi i Sunyer va ser alcalde de Barcelona. Constata que, evidentment, va ser alcalde 
per una força política, exactament igual que hi ha hagut alcaldes d’altres forces polítiques, del 
mateix PSC, Convergència i Unió i actualment Barcelona en Comú. Indica que, tal com han dit 
tots els grups, va ser alcalde de tots i totes. Per tant, pensa que no s’està faltant a la història ni a 
la memòria de la ciutat, sinó que s’està fent un canvi que respon exactament al que es va 
aprovar pel Plenari pocs mesos enrere. Creu que no hi ha cap objecció perquè un saló de plens 
tingui el nom d’un alcalde de Barcelona. Ho troba, doncs, molt adient. 
 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
32 
El Sr. FORN diu que s’ha parlat de càrrega política. Indica que, evidentment, hi ha càrrega 
política, i hi està a favor. Assenyala que precisament això és el que desenvolupava la 
modificació de l’article 75. Recorda que es parlava de principis democràtics i de principis de 
catalanitat. Creu que d’una manera molt clara, i encara que no sigui un exalcalde de 
Convergència, se li poden reconèixer perfectament a Pi i Sunyer aquests principis de catalanitat 
i democràtics. Per això té el suport del seu Grup. 
En segon lloc, al·lucina bastant quan el Sr. Sierra parla, pel que fa a l’independentisme, de Nou 
Barris i Horta-Guinardó. Recorda que en les eleccions del 27 de setembre en el Districte 
d’Horta-Guinardó va guanyar Junts pel Sí, partit independentista, i que el segon partit a Nou 
Barris va ser Junts pel Sí, a 400-500 vots de Ciutadans. Per tant, conclou que a Nou Barris i a 
Horta també hi ha independentistes. I afegeix que hi ha molta gent que no és d’origen 100% 
català i que també s’ha tornat independentista. Opina que Ciutadans ha de canviar de xip, ha de 
conèixer la ciutat i el país que trepitgen, i considera que no s’han d’espantar, perquè és la 
realitat. Pensa que les coses s’han de conèixer perquè, si no, Ciutadans farà unes anàlisis 
absolutament equivocades i fora de lloc. 
Creu que Pi i Sunyer és un bon nom i reitera el suport del seu Grup. Espera que això és pugui 
aprovar també al Plenari de la setmana següent. 
 
El Sr. SIERRA li diu al comissionat que coneix el ROM, però que ha estat el Sr. Vinyes qui ha 
parlat de neutralitat sense especificar religiosa, cosa que l’ha sorprès, perquè no té res de 
neutral. 
Insisteix que té una càrrega política i que no són referències històriques o persones que han fet 
coses per la ciutat. Constata que això s’està veient comissió rere comissió, mes rere mes. Indica 
que el govern l’últim que ha fet és voler esborrar el nom de Samaranch d’una escultura, quan és 
un referent per a Barcelona, que ha fet una cosa molt important per la ciutat com aconseguir que 
se celebressin uns jocs olímpics que van transformar la ciutat i que va ser un període de consens 
i d’unitat. Comenta que això té una càrrega ideològica perquè va pertànyer al franquisme. Es 
queixa que és sempre una revisió ideològica des d’un mateix costat, i no per allò que aquella 
persona hagi pogut fer per la ciutat. Considera que aquesta càrrega ideològica no té cap sentit. 
Explica que la referència que fa aquest saló a la reina regent és perquè quan es va produir 
l’Exposició Universal es va remodelar aquest saló, que era un pati de tarongers anteriorment. 
Apunta que «el pati dels tarongers» seria un nom adequat, sense càrrega ideològica. Indica que 
és una referència perquè això era el Palau Reial i la reina hi rebia visites amb el seu fill. 
A continuació, demana al Sr. Forn que deixi d’enganyar la gent, que deixi de parlar de la 
voluntat del poble i de dir que Convergència ha guanyat en un lloc i un altre i que són més. 
Recorda que Convergència va plantejar unes eleccions plebiscitàries que va perdre. Afegeix que 
la mateixa CUP va dir que aquest full de ruta ja no valia perquè el plebiscit no s’havia guanyat. 
Constata que el Grup del Sr. Forn té majoria de diputats, però no la majoria dels vots, que és el 
que es compta en un plebiscit. Indica que Junts pel Sí va perdre a Nou Barris, a Horta i també 
en els districtes en què la major part de la gent són descendents d’andalusos, extremenys, 
gallecs, etc., que no volen separar-se d’Espanya i se senten tan catalans com espanyols. Demana 
que Convergència no parli sempre per la catalanitat de tothom i per tot Catalunya. Diu que 
Convergència ja ho anirà veient, perquè cada vegada hi ha menys estelades i cada vegada hi ha 
menys gent a les seves manifestacions. Considera que ja es veurà que això és un reducte que es 
quedarà en una representació marginal. 
 
El Sr. CORONAS considera que el Sr. Sierra s’embolica tot sol. No creu que el tema del saló de 
plens vagi d’independència, tot i que se li pugui donar aquesta visió, sinó que pensa que va de 
valors, de República o monarquia, de voluntat del poble o imposició. Afegeix que la 
independència no va per barris ni per llengua. Constata que Ciutadans s’entesta a posar 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
33 
fronteres on no existeixen i a intentar provocar una fractura que, afortunadament, no es 
produirà, perquè Ciutadans s’emboliquen, però els catalans són intel·ligents. Ja sap que 
Ciutadans no reconeixerà mai Catalunya com una entitat, com un ens, com una cosa plural i 
transversal que té dret a decidir com totes les entitats i tots els ens. 
Diu que la Sra. Esteller defineix la República com un dels temps més foscos de la història de 
Catalunya. Reconeix que hi va haver inestabilitat política, però diu que no tota la inestabilitat 
política va venir d’un costat. Recorda que hi havia un cert control perquè aquesta República no 
prosperés, cosa que provoca inestabilitat. En tot cas, destaca que hi va haver un bri de llum, 
però que es va apagar per la imposició. Considera que els 40 anys posteriors a la República sí 
que són un dels períodes més foscos de la història de Catalunya. Destaca que aquesta foscor 
encara plana per damunt dels caps dels catalans i passen coses com vetar la possibilitat de 
decidir sobre determinades coses. Diu que abans s’enviaven tancs i ara s’envien jutges i 
tribunals constitucionals. Opina que hi ha molts paral·lelismes amb aquella època. Espera que 
tots plegats hagin après dels errors per aconseguir que aquesta vegada el bri de llum arribi fins 
al final i il·lumini tots els catalans com cal. 
Finalment, comenta que Esquerra Republicana de Catalunya no és que vulgui eliminar els 
símbols monàrquics, sinó que vol construir un país nou, una república que eradiqui d’una 
vegada per totes la monarquia com una institució imposada.  
 
La Sra. ESTELLER considera que s’està caient en un simplisme absolut. Diu que sembla que la 
monarquia sigui la responsable de tots els mals i que la república sigui la solució de tots els 
problemes, i que en l’època de la República tot eren valors extraordinaris i que en les 
monarquies no. Pensa que no tot és blanc ni negre. Constata que, evidentment, hi ha èpoques de 
foscor i de claror en totes les etapes de la història, però diu que aquí s’enalteix la república com 
si pel fet de ser-ho tot fos idíl·lic, cosa que considera que no és certa. Tampoc no pensa que la 
monarquia estigui imposada, ja que aquesta es va votar a Espanya i un 90% dels catalans van 
votar a favor de la Constitució que establiria la monarquia. Opina que tan democràtic és votar 
com respectar el que es vota. Destaca que la monarquia a Espanya és un cap d’estat 
constitucional, i els reis d’Espanya han tingut una història i una trajectòria també a Barcelona, 
perquè Barcelona és Espanya, i la reina regent era reina d’Espanya i, naturalment, a Barcelona 
tenia casa seva. Diu que si els grups hi aprofundeixen veuran la importància que en aquell 
moment va tenir la reina regent per a Barcelona, no només per la remodelació, que també, sinó 
pel paper que va jugar en l’Exposició Universal i pel paper que va jugar quan en aquell moment 
hi va haver la divisió entre àustries i borbons. Explica que la reina regent va aconseguir una 
reconciliació important.  
Entén, per tant, que no s’ha de substituir el nom del saló de plens. Diu que si es volen defensar 
els valors que enalteix Pi i Sunyer es pot buscar un altre espai a Barcelona. Constata que si es 
vol substituir és perquè hi ha una càrrega ideològica al darrere, a més d’una voluntat d’atacar la 
monarquia i anar en contra dels símbols, tot i que es vesteix de tecnocràcia. Destaca que el 
govern vol suprimir la història de la ciutat i fer una nova versió de la història totalment 
manipulada. 
Reitera que no hi està d’acord, que no cal canviar el nom i que això obeeix al soroll mediàtic 
que vol tenir el govern. La sorprèn que CiU, el PSC i ERC facin de palmeros al govern. Destaca 
que aquests grups han tingut l’oportunitat de fer-ho quan han governat, però no ho han fet, i, en 
canvi, ara se sumen a aquesta proposta. Destaca l’habilitat del govern perquè fa que aquests 
grups considerin que aquest és un problema per a la ciutat. 
També denuncia que en cap cas el govern ha volgut dialogar amb la resta de grups, ja que al PP 
no se li ha preguntat. Diu que el seu Grup, si se li hagués preguntat, hauria explicat les raons de 
per què hi està en contra. Troba que no està bé que s’hagi hagut d’assabentar per l’ordre del dia 
d’aquest tema. Ja veu que hi ha majoria i que aquesta proposta tirarà endavant. Diu que no tan 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
34 
sols el govern és demòcrata, ja que tots els grups ho són. Considera que la democràcia és 
escoltar les raons, i diu que potser s’hauria estalviat una part del discurs si se li hagués traslladat 
aquest tema abans. 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que ja ha escoltat el reducte suficient. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, CIU, ERC i CUP i amb el 
posicionament contrari de C’s i PP.  
 
4.-  (125/2016) RATIFICAR el decret de l’Alcaldessa, de 16 de setembre de 2016, pel qual es resol 
ATORGAR la medalla d’Honor al Mèrit als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en la 
relació adjunta, en la categoria d’argent per haver prestat serveis sense interrupció durant 35 
anys, sense cap nota desfavorable en els seus expedient personals; produint la concessió de la 
medalla en la categoria d’argent el beneficis establerts a l’article 5 del Reglament d’Honors i 
Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, de 17 de 
setembre de 1976. 
 
El Sr. PISARELLO diu que el comissionat de Seguretat presentarà el punt. 
 
El Sr. RECASENS explica que el mes de juliol passat es va portar a la Comissió, i 
posteriorment al Plenari, la ratificació del decret referent a les medalles als membres de la 
Guàrdia Urbana que han complert 25 i 35 anys de servei, això com les medalles al mèrit, al 
patiment i a entitats i persones externes. 
Recorda que en aquella ocasió l’expedient es va dictaminar amb el posicionament favorable del 
govern municipal, Convergència i Unió, Ciutadans, Esquerra Republicana i PP, i amb el 
posicionament contrari de la CUP. 
Destaca que per primera vegada aquest expedient es porta a coneixement i ratificació per part 
del Consell Municipal abans que aquestes condecoracions hagin estat imposades als guardonats 
en el marc dels actes de la festa patronal de la Guàrdia Urbana. Està intentant acabar amb una 
pràctica inconvenient com era ratificar un acte que ja s’havia fet. Tanmateix, comenta que, a 
causa d’una errada merament administrativa, es va detectar que 7 persones que complien 
formalment amb els requisits per rebre la medalla d’antiguitat pels 35 anys de servei al cos no 
constaven en la relació que s’havia portat a aprovació del Consell Municipal. Indica que amb 
l’actual reglament aquestes medalles, anomenades «d’antiguitat», són de concessió automàtica 
quan es compleixen els requisits d’anys de servei ininterromputs i sense nota desfavorable. 
Per tant, comenta que, per poder resoldre l’error, pel qual demana disculpes, s’ha elaborat un 
nou expedient amb una relació addicional per tal d’incloure aquestes 7 persones, que és el que 
es porta a aquesta Comissió. 
Aprofita l’avinentesa per recordar que el govern municipal té el compromís d’endegar una 
modificació del Reglament d’honors i recompenses dels membres de la policia municipal i dels 
serveis d’extinció d’incendis, que és del 17 de setembre de 1976, i que actualment s’està 
avaluant una primera proposta i en els propers mesos espera que es pugui tirar endavant aquesta 
modificació i actualització. 
 
El Sr. CORONAS anuncia el seu vot a favor tot recordant la reivindicació que ha fet cada 
vegada que es voten qüestions relatives al Reglament de la Guàrdia Urbana, que és l’hora 
d’adequar-lo i adaptar-lo als canvis que ha sofert la ciutat i la ciutadania, als quals el cos també 
s’ha d’adaptar. 
 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
35 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i PP i amb 
la reserva de vot de la CUP.  
 
5.-  NOMENAR el Sr. Marino E. Villa Rubio Adjunt a la Síndica de Greuges de Barcelona. 
 
El Sr. ASENS expressa el vot favorable. Explica que hi ha un informe favorable de Secretaria 
General. Comenta que és una proposta de la mateixa síndica, que ha considerat idoni que 
aquesta persona, que ja ostentava el càrrec el mandat anterior, continuï amb les seves funcions. 
Diu que per respecte a la independència de la síndica no pot fer més que acceptar-ho. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal i ERC, amb l’abstenció de 
CIU i C’s i amb la reserva de vot del PP i CUP.  
 
La Sra. CAPDEVILA vol fer una prèvia que no ha pogut fer en el primer punt de l’ordre del dia 
perquè se li havia acabat el temps. Creu que en aquestes comissions i a tot arreu caldria anar 
amb compte amb les paraules que es diuen. En aquest sentit, li ha semblat agosarada l’opinió 
que ha donat la comissionada Lola López sobre el tema que els grups no s’havien llegit el 
document, i afirma que podria dir que la comissionada no ha escoltat els grups, perquè si els 
hagués escoltat hauria vist que el Grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya ha fet 5 
reflexions de coses que trobava a faltar en el document i ha deixat clar a quines coses del 
document donava suport. Per tant, indica que si ERC ha fet aquestes reflexions deu ser perquè 
s’ha pres la molèstia de llegir-lo.  
Afegeix que tots els grups haurien de ser més respectuosos els uns amb els altres i no dir 
paraules com ara palmeros.  
 
La Sra. ESTELLER destaca que el respecte l’han de tenir totes dues parts. Diu que respecta 
molt a tothom, però demana que també ho tinguin en compte tots els grups. 
Pel que fa a les paraules de la comissionada, està d’acord que la Sra. López no pot venir a la 
Comissió i dir que els grups no es llegeixen els documents. Considera que és una falta de 
respecte per la feina dels altres. Demana, doncs, que rectifiqui i que un altre dia es temperi una 
mica abans de parlar. 
 
La presidenta valora la feina de tots els grups, del govern també, i demana contenció verbal per 
part de tothom. 
 
El Sr. ASENS vol intervenir, atès que la comissionada no hi és. Considera que és una pena que 
s’hagi obert aquest debat en la seva absència i en un punt molt llunyà al punt en què s’ha 
produït la seva intervenció. 
Aclareix que en cap moment la comissionada no ha dit que els grups no s’haguessin llegit el 
document, sinó que li semblava –per tant, és una percepció– que no se l’havien llegit, perquè 
ella entenia que estaven atribuint al document unes coses que ella entenia que el document no 
contenia. Reitera que era una opinió i no una afirmació. Matisa aquest punt perquè considera 
que se li atribueixen unes paraules que no es corresponen exactament amb les que ha dit ella. 
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a) Ratificacions 
 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
36 
 
b) Propostes d’acord 
 
6.-  (517/16) APROVAR inicialment la modificació de l’article 8 del Reglament d’organització i 
funcionament dels serveis públics de televisió i ràdio locals de Barcelona, aprovat pel Plenari 
del Consell Municipal de 30 de maig de 2008 i modificat per acord del mateix òrgan de 25 de 
juliol de 2014, i la correlativa de l’article 14 dels estatuts de l’entitat gestora “Informació i 
Comunicació de Barcelona, SA, spm”, d’acord amb el document que obra en l’expedient; i 
SOTMETRE-LA a informació pública per un termini de trenta dies, de conformitat amb allò 
disposat a l’article 112 del Reglament Orgànic Municipal. 
 
El Sr. BADIA explica que, a iniciativa de Ciutadans, es proposa ampliar el Consell 
d’Administració entre 5 i 7 membres per donar resposta a la pluralitat i sensibilitat present a 
l’Ajuntament, sabent que s’està parlant sempre de persones rellevants que ho han de meritar i 
han de ser professionals amb capacitat i idoneïtat. Afegeix que serà el Ple qui després haurà de 
designar si està d’acord amb els nomenaments que es vagin proposant. 
Comenta que s’han rebut 3 esmenes. Explica que, d’una banda, Convergència i Unió demanava 
mantenir 5 membres, cosa que no s’ha acceptat i es manté entre 5 i 7, tot i que s’ha de veure si 
en les votacions això s’aniria ampliant. Comenta que la CUP demanava ampliar-ho fins a 8. 
Considera que amb 7 ja és prou plural i sempre s’ha de respectar la neutralitat. Finalment, 
informa que el PP deia de fer-ho extensiu a la resta de consells d’administració, però creu que 
aquest és molt singular, perquè és un espai d’àmbit independent. Pensa que són reflexions que 
caldria tenir en cada consell respectiu. 
 
El Sr. FORN explica per què hi votarà en contra. Creu que s’està fent una modificació del 
reglament que trenca la voluntat expressada en el moment en què es va fer aquest reglament. 
Diu que estava molt clar que era la voluntat que el Consell d’Administració d’ICB no fos un 
fidel reflex del que és el Plenari municipal, precisament perquè es volia garantir així més 
independència. Recorda que també es deia que, a diferència del que havia ocorregut en altres 
èpoques, no eren representants dels partits polítics, sinó gent amb un perfil molt determinat, 
més tècnic que polític. Creu que això ha possibilitat que en el dia a dia el debat hagi estat molt 
més tècnic que polític en el si del Consell d’Administració de Barcelona Televisió. 
Entén perfectament que dues formacions que en aquell moment no hi van poder participar 
puguin tenir accés a tota la informació, però creu que es podrien haver buscat altres fórmules 
que no obliguessin a reformular això, perquè considera que s’està trencant el principi de 
neutralitat. 
Opina que això representa un pas enrere en una qüestió en què tots els partits polítics havien 
aconseguit posar-se d’acord. Pensa que aquest consens ara es trencarà i que això representa un 
retrocés. 
 
El Sr. SIERRA anuncia el seu vot a favor del fet que dos grups –entre els quals el seu– que no 
tenen representació en una entitat tan important hi estiguin representats. Considera que ja es va 
tard perquè Ciutadans ho ha sol·licitat des que va entrar a l’Ajuntament. 
No el sorprenen ni l’esmena de Convergència i Unió perquè es mantinguessin en 5 ni els 
arguments del Sr. Forn. Diu que no parlarà de la neutralitat ideològica de TV3, en què 
Convergència ha governat durant dècades, perquè li semblaria un exercici inútil. Però sí que 
anuncia que el seu Grup es compromet a designar una persona únicament amb criteris tècnics i 
respectant la neutralitat que vol per als mitjans de comunicació. 
 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
37 
El Sr. CORONAS comenta que es proposa aquest increment de membres del Consell, passar 
dels 5 actuals a entre 5 i 7, però que pel que veu seran 7. 
Indica que aquesta fórmula s’allunya dels criteris d’independència i rigor professional si 
l’interès és aconseguir que el Consell d’Administració tingui un representant al qual es pugui 
vincular directament un partit. Creu que es parteix d’un error de fonament, d’uns acords previs 
que no es reflecteixen amb aquesta modificació. 
Pensa que cal tenir en compte també l’increment de despesa que suposa incrementar el nombre 
de membres del Consell d’Administració, ja que augmenta la despesa per dietes. Comenta que 
un dels comportaments que s’ha estès durant la crisi econòmica és la retallada de membres als 
consells d’administració a empreses públiques i la retallada en la retribució dels seus membres. 
Tanmateix, pensa que, sempre que siguin rellevants, amb mèrit professional, amb capacitat i 
idoneïtat, tampoc és un problema greu aquesta ampliació, i per això s’abstindrà. 
Considera, però, que cal vetllar perquè com a mínim els currículums, la trajectòria professional 
i les capacitats dels membres designats compleixin amb l’objectiu del que ha de ser el Consell 
d’Administració, que no sempre ha d’estar d’acord amb el que pensa un partit polític. De fet, 
dóna constància que no sempre Esquerra pot estar d’acord amb el que decideix el representant 
que se li atribueix en aquest Consell. 
Reitera que cal vetllar per la independència i que els criteris han de ser objectius i professionals. 
 
La Sra. ESTELLER comenta que quan es va fer el canvi d’estatuts a BTV hi va haver un canvi 
substancial. Explica que ella havia format part del Consell en el moment en què eren regidors i 
diu que hi havia una certa independència. Recorda que hi havia molts debats intensos sobre el 
paper i el model de BTV. 
Indica que, quan es van canviar els estatuts, aquest Consell va passar a estar format per 
persones qualificades, que tenen com a objectiu la viabilitat i els continguts de BTV, al marge 
de connotacions polítiques. Creu que durant tot aquest temps aquestes persones ho han fet molt 
bé i han tingut molt reconeixement per part de professionals que s’estan assolint aquests 
objectius, cosa que demostra el nomenament del darrer director, amb la manera com es va fer i 
quins són els criteris que es van tenir en compte a l’hora de nomenar-lo. 
Diu que el PP preserva la independència, la neutralitat i el paper que ha de jugar el Consell 
d’Administració amb aquests objectius. Explica que per això es va fer un consell 
d’administració que superés les etapes polítiques del canvi de consistori i es va pretendre que 
aquest Consell mantingués aquesta línia al marge del consistori. Diu que el PP manté els 
objectius i els valors pels quals això es va fer i creu que està bé. 
Respecte al fet que s’hagi ampliat l’Ajuntament amb nous grups polítics, diu que el fet que 
vulguin formar part d’aquest Consell, quan la majoria tendeixen a reduir-se, per la voluntat de 
tenir-hi pluralitat no li sembla malament. Tanmateix, també creu que això s’ha d’aplicar a tot 
arreu, no només a BTV, com ara a la Fira, que és un organisme importantíssim per a Barcelona, 
cabdal per al desenvolupament econòmic de la ciutat. Pensa, doncs, que aquí també caldria 
ampliar-ho amb els membres que fins ara hi eren i no han pogut ser-ho ara perquè s’han ampliat 
els grups. Considera que si s’aplica un criteri s’ha d’aplicar a tots els òrgans que tenen alguna 
cosa a veure amb la ciutat de Barcelona, no només als de comunicació. 
Explica que per això el seu Grup va fer aquesta al·legació, perquè, tot i saber que això és per a 
BTV, si s’aplica un criteri com que els grups tinguin representativitat en un organisme el mateix 
criteri s’ha d’aplicar en altres organismes en què una part dels grups s’han quedat fora perquè 
està limitat a 5. Per això demana al govern aquesta voluntat d’estendre-ho a la resta 
d’institucions cabdals per a la ciutat en què creu que també hi ha d’haver aquesta pluralitat i 
sinergia amb el grup. 
 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
38 
 
Conclou que per això s’abstindrà, perquè opina que el govern no fa prou. Anuncia que 
demanarà la col·laboració perquè aquest principi s’estengui a altres institucions. Demana, 
doncs, més voluntat al govern. 
 
El Sr. GARGANTÉ entén que aquesta modificació és tímida, poc ambiciosa i no permetrà a 
BTV com a televisió pública el correcte exercici de la seva funció, com en el foment del 
pensament crític i el debat democràtic. Per contra, considera que aprofundeix en el mateix 
model destinat a mantenir l’actual hegemonia social, i diu que és més del mateix: canviar certes 
coses de manera superficial, fent veure que són mesures disruptives perquè tot continuï igual. 
Explica que l’actual model de televisió a BTV és un model majoritàriament de distribució de 
declaracions dels actors polítics, econòmics i culturals amb interès de part o en la difusió de 
continguts prefabricats pels que dominen l’agenda pública. Comenta que el seu sistema de 
producció de contingut, a grans trets, obliga les treballadores i treballadors, per manca de 
temps, per volum de feina i per urgència, a no poder fer correctament la seva tasca i, sobretot, i 
sovint de manera obligada, a no donar veus als més dèbils. Afegeix que és un model que ha 
anul·lat el dret a la informació dels veïns i veïnes en què els moviments socials no estan 
representats, que és un model que perpetua l’explotació de les treballadores i treballadors i 
transfereix a operadors privats els recursos públics. Comenta que, lluny d’iniciar un procés de 
reparació per als que denuncien aquesta situació, perpetua el conflicte i, per tant, l’expandeix, 
amb el cost en diners de tots que això suposa. Afegeix que, lluny de buscar la conciliació, 
castiga amb l’acomiadament els primers treballadors que van denunciar les precàries condicions 
laborals a les quals estaven sotmesos. 
Explica que la CUP va presentar al·legacions en relació amb el fet que el Consell 
d’Administració passés de 5 a 8 membres per tal de permetre que la plantilla de treballadores i 
treballadors de BTV poguessin ser representats. Es queixa que tot indica que se’ls deixa fora de 
nou. Per això anuncia l’abstenció del seu Grup. 
Comenta que el dia anterior va sortir una nova sentència que condemna, un cop més, l’empresa 
municipal que gestiona BTV per cessió il·legal de treballadors i treballadores. Conclou amb la 
frase popular «suma y sigue». 
 
El Sr. Badia expressa el vot favorable de Govern Municipal, el Sr. Forn expressa el vot 
contrari de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa 
l’abstenció d’ERC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa 
l’abstenció de la CUP. S’APROVA. 
 
c) Proposicions 
 
V) Part d’impuls i control 
 
a) Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
7.-  (M1519/4202) La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: 1.- Que el Govern municipal presenti davant el Consell Municipal de 
Convivència, Defensa i Protecció dels animals, el full de ruta per al Zoològic de Barcelona o en 
tot cas ratifiqui el Pla Estratègic 2012-2020, actualment en vigor, i que aquest sigui aprovat i 
ratificat en el si del Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona. 2.- Que de forma urgent i 
prioritària es dotin els recursos pressupostaris per tal de continuar amb el manteniment i millora 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
39 
de les instal·lacions del Zoològic per evitar el seu deteriorament i que es procedeixi de forma 
immediata a la execució dels mateixos. 3.- Que es procedeixi de manera immediata, durant 
aquest darrer trimestre de 2016, a definir i concretar el full de ruta i destí del delfinari, atès els 
requeriments fets per la EAAM per tal d’acabar amb l’actual silenci i indefinició de l’equip de 
govern al voltant d’aquesta instal·lació concreta. 4.- Que es presenti, durant aquest darrer 
trimestre de 2016, davant el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels 
animals, un informe detallat de les eventuals alternatives a l’actual delfinari, que contempli tant 
la gestió i el destí dels actuals exemplars que hi viuen, com el seu possible trasllat a altres 
equipaments on es garanteixi el seu benestar, així com la possibilitat del seu trasllat a espais 
com santuaris, refugis o reserves naturals, en el termini de dos anys. 
 
La Sra. RECASENS saluda els treballadors del zoo que són a la sala, que la nit anterior van 
anar a la Comissió d’Economia i Hisenda, i que suposa que a la tarda tornaran a anar a la 
Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Creu que això és una prova evident del desgavell 
que actualment hi ha al govern en matèria de zoològic, ja que es va parlar a la Comissió 
d’Economia i Hisenda, se’n parla a la Comissió de Presidència i se’n parlarà a la tarda a la 
Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 
Opina que aquest és un dels símbols del que està passant amb el zoo. Indica que l’actual 
indefinició, la inacció, els canvis de responsabilitats permanents estan portant a una paràlisi i 
progressiva degradació del zoo. 
Li agradaria que la tinent d’alcalde fos clara i meridiana. Pregunta a la Sra. Sanz si ella i el 
govern de Barcelona en Comú volen tancar el zoo de Barcelona. Creu que cal entomar el debat i 
parlar de manera clara sobre aquest tema. 
Indica que Convergència i Unió pot compartir molts dels postulats que defensa el govern. 
Comenta que hi ha moviments, com ara Zoo XXI, que parlen de sensibilitats de la ciutadania, 
parlen del respecte, la sensibilitat física i psíquica, la capacitat cognitiva, la vida emocional del 
benestar animal, que vol un zoo més científic, més educatiu, més ètic, que fomenti els valors de 
la cultura de la pau, i també un zoo que garanteixi el seu futur econòmic i faci de la 
transparència una de les seves condicions. Reitera que Convergència i Unió pot compartir 
aquests postulats, però no sap si el govern els comparteix ni quin és el model que vol tirar 
endavant. 
Recorda que Convergència i Unió tenia un pla estratègic, que era el que s’anava executant, que 
se sustentava sobre els pilars de l’educació, la conservació i la recerca. Afegeix que aquest pla 
és el que està vigent a hores d’ara fins al 2020. Diu que li pertoca al govern ratificar-lo, canviar-
lo o fer-ne un de nou, però que ha de fer alguna cosa i no amagar-se darrere de plataformes 
participatives, de consells participatius per no entomar les decisions que cal prendre 
urgentment. 
Comenta que Barcelona s’estima el seu zoològic, ja que 1.113.724 visitants han passat pel zoo 
el 2013 –xifra rècord–, 30.000 famílies tenen el Zoo Club, 43.000 nens i nenes han passat pel 
Departament d’Educació, hi han anat 1.000 alumnes universitaris o s’han lliurat 1.100 beques. 
Considera que es parla poc de tot el projecte educatiu, i diu que la Sra. Sanz el coneix 
perfectament perquè era membre de la Fundació Zoo amb els investigadors, els experts, els 
biòlegs, els catedràtics que estaven impulsant tota aquesta feina de recerca també en l’àmbit del 
zoo. Explica que sap de la preocupació dels treballadors del zoo.  
Recorda que fa gairebé un any que el seu Grup va preguntar al govern en aquesta mateixa 
Comissió quin era el seu propòsit de zoològic i què passava amb el delfinari. Recorda també 
que el rellotge acaba el seu termini, i diu que el pitjor que pot passar és que les decisions sobre 
el zoo les prengui algú altre. Comenta que a la tarda es tornarà a parlar sobre de qui depèn el 
zoo, si depèn de la Sra. Sanz, si depèn de BSM o si dependrà del Sr. Collboni. Considera que el 
que el govern necessita és posar-hi ordre. 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
40 
Comenta que hi ha una proposta molt concreta sobre el delfinari, que és un santuari que sembla 
que es pot estar obrint a l’illa de Lipsi i que implicaria traslladar els dofins a Grècia. Troba 
curiós que l’alcalde d’aquesta localitat ja hagi manifestat la seva satisfacció perquè a partir 
d’ara tindrà turistes. No sap fins a quin punt portar els dofins a un santuari pot estar lligat al fet 
que l’alcalde estigui satisfet perquè a partir d’ara tindrà turistes. Espera que en aquest santuari 
els animals no hagin de tornar a saltar com ja es va eradicar amb el govern de Xavier Trias. Li 
agradaria saber l’opinió de la Sra. Sanz. Davant la intervenció de la Sra. Sanz per dir que les 
exhibicions es van aturar amb el govern actual, reitera que ho van fer amb el govern Trias. Diu 
que caldria vetllar perquè els dos dofins que vagin a València no tornin a saltar. Torna a 
preguntar pel conveni que s’hauria de signar entre València i Barcelona per veure la destinació 
d’aquests dofins, perquè aquests a Barcelona havien deixat de saltar. 
Demana, doncs, que el govern es posicioni sobre el santuari, sobre si es farà un delfinari nou, 
sobre el zoològic i sobre el full de ruta. Pregunta si el govern ratifica el Pla estratègic vigent, a 
més de demanar que el govern garanteixi el manteniment i les instal·lacions del zoològic perquè 
no entri en un estat de degradació i que defineixi en 15 dies què passa amb la instal·lació del 
delfinari. 
 
El Sr. SIERRA també dóna la benvinguda als representants dels treballadors del zoo de 
Barcelona a una altra comissió o a la vida de Brian, perquè ja no sap on són. Considera que és 
estrany tornar a tractar aquest tema comissió rere comissió i que en aquest mateix període es 
tracti en 3 comissions diferents. 
Anuncia, però, que reiterarà els seus arguments i posicionament respecte al zoo. Fa una precisió 
a la Sra. Recasens, ja que diu que és durant el mandat de la Sra. Colau quan s’han prohibit les 
exhibicions de dofins. Afegeix que és soci del zoo i ha anat amb els seus fills a una de les 
últimes exhibicions amb dofins. 
Pensa que cal tenir un model de zoo. Diu que això passa perquè es mantinguin determinades 
instal·lacions i que es mantingui el zoo, i que aquest sigui un referent a tot Europa. Afegeix que 
s’hauria de mantenir la tasca de conservació d’espècies que es fa en l’àmbit europeu, en què van 
passant espècies per determinats zoos d’Europa; que s’hauria de mantenir la tasca divulgativa, 
científica, educativa, que es fomenti a les escoles la visita al zoo de Barcelona. Indica que no 
s’haurien d’interrompre les inversions que ja s’han fet, com ara la sabana, on hi ha els lleons i 
les girafes. Considera que aquestes instal·lacions no s’han de deixar ni deixar de tenir un zoo. 
Pensa que cal mantenir-lo amb una premissa bàsica, que els animals que hi hagi estiguin bé. 
Considera que aturar les exhibicions va cap a un model de zoo, i tractar que el delfinari no 
existeixi és un model de zoo. En tot cas, vol que el zoo de Barcelona sigui un referent i que 
tingui el màxim consens possible. 
 
El Sr. CORONAS anuncia que, tal com ha quedat la proposició, hi votarà a favor. Agraeix a 
Convergència i Unió l’acceptació de diverses esmenes, que fan que finalment Esquerra 
Republicana de Catalunya pugui donar suport a aquesta proposta. 
Pel que fa als punts 1 i 3, creu important que es presenti el full de ruta del zoo de Barcelona. 
Valora positivament la creació del grup de treball sobre el futur del zoo i els membres que 
l’integren, entre els quals també hi ha el Comitè de Treballadors del zoo, ja que per primer cop 
involucra tots els agents implicats i ha de servir per consensuar un model de parc que s’ha de 
desenvolupar els propers anys. En aquest sentit, sí que trobaria un contrasentit ratificar el Pla 
estratègic 2012-2020, perquè entén que quedarà superat pel document final d’aquest grup de 
treball, que serà el que definirà les actuacions que cal dur a terme per assolir aquest nou model 
de zoo. 
Respecte del punt 2, que fa referència al manteniment de les instal·lacions, està d’acord que el 
zoo ha de disposar dels recursos necessaris per garantir-ne el bon estat, però té clar que això no 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
41 
vol dir executar unes inversions previstes que en aquest moment podrien anar en contra del 
model de zoo que s’està definint, com ara el delfinari. Indica que ERC aposta perquè Barcelona 
no tingui cetacis en captivitat. Per això insta a assolir la majoria necessària per poder fer alguna 
declaració en aquest sentit i les accions pertinents que se n’hauran de derivar. 
Finalment, insta el govern municipal a convocar de manera imminent el Consell Municipal de 
Convivència, Defensa i Protecció dels Animals per poder debatre el futur dels 6 dofins que 
viuen al zoo de Barcelona. Recorda que al juliol ja es va poder debatre aquest tema en la 
compareixença que va demanar el seu Grup i en què es va plantejar la urgència d’abordar 
aquest assumpte i prendre decisions. Comenta que el govern es va comprometre a convocar una 
sessió específica del Consell a finals de juliol o a principis de setembre per plantejar les 
diferents alternatives. Per tant, demana que el govern compleixi el termini que va fixar. 
Finalment, creu que és important que cada cop que es parli del zoo es posi quin ha de ser el 
model de zoo en el centre del debat. En aquest sentit, constata que segons quin grup de vegades 
parla molt d’inversions, del nombre de visitants, però no parla de model, ni d’animals, ni 
d’investigació, ni d’educació, ni de cooperació, que haurien de ser els pilars d’aquest nou 
projecte de zoo. Creu que per sort Barcelona és una ciutat referent en polítiques animalistes i 
pensa que té l’oportunitat de continuar-ho sent i marcar una tendència que faci que els zoos 
evolucionin d’una manera adaptada al segle actual. 
 
El Sr. MULLERAS assenyala que el zoo està sent el tema de la setmana, ja que el dia anterior 
es va aprovar a la Comissió d’Economia i Hisenda una proposició del Partit Popular que 
assegurava les inversions que garanteixen el futur del zoo a Barcelona, en aquesta sessió s’està 
debatent una altra proposició i a la tarda es tornarà a debatre sobre aquest tema. Pensa que 
segurament serà un dels temes del mandat, perquè és un assumpte important per a Barcelona. 
Considera que és visible la desorientació del govern municipal. Explica que el dia anterior hi 
havia el Sr. Collboni per defensar el zoo de Barcelona i votar a favor de la proposició del PP. 
Constata que en aquesta sessió, en canvi, hi ha la tinent d’alcalde Janet Sanz, i diu que a la tarda 
no sap si ho farà el Sr. Mòdol, si també ho farà la Sra. Sanz o si hi anirà alguna altra persona. 
Vol agrair de nou que hi hagi a la sessió els treballadors del zoo de Barcelona, que el dia 
anterior ja van ser al debat de la proposició del PP. 
Comenta que el zoo de Barcelona és una de les joies de la corona de la ciutat, que el seu Grup 
creu que s’ha de mantenir i potenciar. Afegeix que s’ha de conservar amb les inversions de 
manteniment necessàries. Destaca que actualment s’han paralitzat inversions al recinte de les 
girafes, i no s’han fet les inversions que calien a recintes com els dels hipopòtams. 
Es queixa que durant el termini 2012-2015 hi havia 13,1 milions d’euros planificats i només se 
n’han invertit 8,1.  
Afegeix que cal fer les activitats pertinents, com ara les educatives, de formació, d’investigació 
i també d’oci perquè tothom pugui gaudir del zoo, tenint en compte també que es compliran 125 
anys del zoo al cap de molt poc temps. 
Indica que el Grup Popular vol garantir el futur del zoo amb les inversions necessàries, tal com 
demanava la seva proposta del dia anterior. Pregunta, doncs, si es vol un zoo a Barcelona o no. 
Diu que si es vol s’haurà de debatre sobre el model de zoo.  
 
El Sr. GARGANTÉ demana disculpes als membres del Comitè d’Empresa del zoo, ja que el dia 
anterior, per error exclusivament seu, va entendre equivocadament que una proposició del PP 
comptava amb l’aval d’aquest Comitè d’Empresa. Comenta que va errar, doncs, en les seves 
paraules cap als membres d’aquest Comitè. Li sap greu i per aquest motiu ja el dia anterior va 
fer constar en acta el seu error i les seves disculpes, així com també ho fa en aquesta sessió, en 
què també hi ha presents els membres del Comitè d’Empresa. 
En relació amb la proposició, li consta que es fa urgent la configuració i publicació d’un full de 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
42 
ruta que respongui a la situació que pateixen alguns individus de diverses espècies com ara 
dofins, óssos i grans felins. Considera que cal introduir de manera immediata els primers passos 
d’una transformació que pot requerir un llarg període per al seu desplegament. 
Remarca que, com denuncien experts en animals i moviments socials, hi ha casos urgents que 
no poden esperar, com ara instal·lacions a mig fer, algunes mal planificades i hostils a l’etologia 
i benestar de l’animal, altres velles i insalubres. Conclou que són massa les deficiències que cal 
solucionar pel que fa al continent, però també a la gestió, filosofia i reconsideració de la seva 
utilitat i bondat. 
En aquest sentit, anuncia que presentarà a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de la 
tarda una proposició per tal que el zoo deixi de ser gestionat per BSM i passi a l’Àrea de 
Benestar Animal. Constata que la missió de BSM és, segons les seves pròpies paraules, la 
gestió d’instal·lacions dedicades al lleure optimitzant la rendibilitat social i econòmica, cosa 
que ha fet que el zoo esdevingui un parc d’atraccions, en què es prioritza el benefici econòmic 
en detriment del benestar dels animals i de les condicions laborals de la plantilla. 
Remarca que l’educació, la recerca, la conservació d’espècies i el benestar animal no han estat 
la prioritat de la direcció de BSM ni dels governs que han passat pel consistori. Diu que la 
proposició de Convergència no aporta valor, sinó que s’incorpora com l’element de debat en la 
Comissió del Zoo. En aquest sentit, s’abstindrà en aquesta proposició. 
Indica que treballadores i treballadors del zoo reclamen des de fa temps millores que no han 
estat prou acollides per la hipertrofiada estructura gestora de la instal·lació. Diu que es denuncia 
que fa temps que les polítiques, actuacions i omissions han deixat de ser comprensibles i 
compatibles amb les troballes de la ciència de benestar animal. Comenta que en la proposició es 
parla d’evitar el deteriorament, i indica que el seu Grup demanaria la millora racional per tal 
d’assolir un estàndard de benestar fins a la data negat a gairebé tots els individus. 
Diu que tot això s’ha de fer sense perjudici que un nou model de zoo impliqui la fi de l’entrada 
a nous exemplars, la fi de la cria, el trasllat d’animals a indrets millors com santuaris, l’extinció 
de l’exposició al públic i la transformació en un centre d’atenció transitòria a animals víctimes 
de pràctiques il·legals, centre d’adopció urbà de gats i centre de recuperació de fauna autòctona. 
Assenyala que el termini de dos mesos per donar solucions no li ve de nou, ja que és vox populi 
que hi ha uns requeriments aliens que ho forcen, però considera que ha de ser el benestar dels 
animals. Manifesta que se sap d’algunes opcions desitjables i viables per a aquests 6 individus. 
Pensa que és oportú sentir per boca del govern les alternatives que té sobre la taula i les que 
prendrà sobretot buscant la coherència amb el compromís envers la ciutadania, l’ètica i els 
animals no humans. 
 
La Sra. ANDRÉS reitera el compromís del Grup Socialista amb el zoo de Barcelona, ja que en 
el Pla estratègic 2012-2020 ja van sorgir una sèrie de compromisos que anaven cap a la 
reorientació del zoo. Pensa que tots els grups estan d’acord que això s’ha de produir prenent 
com a base el coneixement científic, les noves funcionalitats, l’exhibició, la preservació, la 
reproducció, recerca, investigació i didàctica. Opina que això no pot ser només una decisió 
política, sinó que s’ha de fer amb els treballadors del zoo, amb la comunitat científica, 
acadèmica, els àmbits tècnics, veïnals, les organitzacions animalistes i també la gestora actual, 
BSM. 
Considera que s’ha de reconduir tot cap a la preservació del zoo i que cal treballar a favor 
d’aquesta institució emblemàtica a la ciutat, que li dóna personalitat i que té caràcter. Pensa que 
tenen l’obligació, entre tots, de trobar una solució per tal que millori en la seva instal·lació, però 
no tan sols en aquesta, sinó que el zoo necessita una reforma en profunditat quant a continguts i 
maneres de funcionar. Conclou que la intervenció només serà en favor del zoo i del seu 
personal. 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
43 
La Sra. SANZ està satisfeta que hi hagi el debat del zoo, que s’ha fet des de la proposta que el 
govern va situar sobre la taula de la necessitat de parlar de com es vol que sigui aquest 
equipament de ciutat, que pel govern és un equipament fonamental, molt estimat pels 
barcelonins. Opina que és evident que cal situar reflexions que permetin l’evolució d’aquest 
equipament. 
En primer lloc, comenta que, com es va dir en el Consell de Convivència i Benestar Animal, 
amb el regidor Jordi Martí, de Convergència i Unió, la direcció política sobre l’àmbit de 
l’equipament s’inscriurà en la lògica del benestar animal. Conclou, doncs, que el Consell podrà 
decidir, cosa que no passava fins a la data, sobre les polítiques de benestar animal del zoo i de 
tot el que afecti els animals. Recorda que això és el que el govern va dir des del començament i 
que encara segueix vigent. Destaca que hi ha una coordinació absoluta amb BSM i amb el tinent 
d’alcalde, que primer era Gerardo Pisarello i actualment és Jaume Collboni, en el 
desenvolupament de totes aquestes estratègies. 
En segon lloc, diu que, per molt que es digui insistentment que hi ha una proposta de tancament 
del zoo, no és veritat i que mai no s’ha plantejat això. Considera que, a més, això és una 
absurditat quan la primera proposta que fa el govern actual és que hi hagi un grup de treball de 
reflexió sobre el model de futur de zoo, cosa que vol dir que el govern vol un zoo diferent. 
Opina que s’ha de treballar amb tots els agents perquè hi ha una petició per part de tots aquests, 
que alguns no van escoltar en el mandat anterior.  
Pensa que cal ser àgils. Indica que per això aquests grups de treball primer han comptat amb 
unes enquestes a tothom per saber què es vol i què s’opina de tot això i s’ha fet un treball tècnic 
en paral·lel. 
Comenta que, sobre el Pla estratègic esmentat, el govern hauria pogut fer una mesura de govern 
sense parlar amb ningú, presentar-la al Plenari i donar-la per bona, però diu que va considerar 
que això no es podia tornar a fer, perquè ja sabien què havia suposat això el mandat passat, és a 
dir, que tots els grups municipals s’organitzessin en un grup de treball per tal de parlar i definir 
un decàleg de propostes, que és la motivació del debat que s’està desenvolupant en el grup de 
treball actual. 
Indica que el govern va decidir començar a dialogar i a debatre amb tothom sobre aquestes 
actuacions. Diu que totes les millores que s’hagin de fer, com ara instal·lació d’hipopòtams, els 
dormitoris d’elefants, la millora de la instal·lació de les girafes, s’han de continuar 
desenvolupant pel benestar actual d’aquests animals, independentment del model de futur. 
Considera que una altra cosa són les decisions grans que sí que poden acabar condicionant 
aquest model de futur de zoo, com ara la instal·lació dels dofins. Recorda que a l’abril de 2016, 
al juny de 2016, en diferents Comissions d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, el govern va dir 
que aquesta decisió s’havia paralitzat a l’espera d’aquest debat col·lectiu.  
Conclou que el govern està en aquesta direcció i donarà suport a la proposició perquè creu que, 
a més, amb les esmenes d’Esquerra Republicana de Catalunya millora i s’inscriu en la lògica. 
Indica, doncs, que hi ha el compromís absolut que, en aquesta direcció, en el grup de treball es 
proposaran les alternatives i totes les actuacions. Anima la Sra. Recasens a repassar el que 
Convergència i Unió va dir, que sí que era que aturarien les exhibicions, però el 2017, amb el 
nou delfinari. Demana que dins de Convergència i Unió es posin d’acord, perquè el regidor 
Jordi Martí diu unes coses i la Sra. Recasens en diu unes altres. Reclama, doncs, coherència i 
coordinació. 
 
La Sra. RECASENS diu que, a diferència del govern, Convergència i Unió quan parla ho fa en 
nom de tots, i manifesta que no hi ha cap fissura entre el regidor Jordi Martí i ella mateixa. 
Mostra alguns titulars de diaris, com ara un del 19 de març de 2014 que diu: «El zoo eliminarà 
els espectacles amb dofins», un altre que diu: «El zoo posa data de caducitat al circ dels dofins» 
i un altre que diu: «El gran salt del zoo: els dofins deixaran d’actuar». Explica que el 15 de 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
44 
novembre de 2015 es comencen les obres per aturar l’exhibició dels dofins, i és la data a partir 
de la qual deixen d’actuar les clàssiques exhibicions, amb la remodelació del delfinari. Diu que 
pot ser que el Sr. Sierra hi hagués anat el mes d’octubre. 
Constata que almenys el govern del Sr. Trias va prendre una decisió concreta al voltant del 
delfinari, que és deixar de fer exhibicions i construir un nou delfinari. Diu que això pot agradar 
o no. Demana que el govern digui quin model té, perquè ja fa un any i mig que pensa. 
Li fa molta gràcia sentir per part de tots els grups les grans lloances als treballadors i als 
conservadors del zoològic i, en canvi, exigir permanentment un canvi del que s’està fent al zoo. 
Pregunta qui es pensen que treballen al zoo i què es pensen que estan fent els conservadors del 
zoo. Indica que l’únic que fan és seguir les polítiques d’educació, recerca i conservació, res més 
ni res menys. Troba, doncs, bastant incoherent felicitar la feina dels conservadors del zoo i 
alhora exigir de manera immediata un canvi. 
Agraeix que la Sra. Sanz hagi aclarit que en el grup de treball que es va constituir es va aprovar 
un decàleg sobre el qual s’avança ara. Remarca que el govern anterior va fer un munt de coses, 
com ara aprovar un pla estratègic, crear la Comissió a iniciativa del grup de l’oposició, aprovar 
el decàleg, fer les inversions a les instal·lacions i deixar de fer l’actuació dels dofins. Destaca 
que el govern actual ja fa un any i mig que governa i encara diu que en el grup de treball es 
reflexionarà. Recorda que el compromís era per al mes de setembre i que a les portes de la 
Mercè el més calent és a l’aigüera. Reitera que el govern ha de definir immediatament què vol 
fer amb el zoo i en concret amb el delfinari. 
 
El Sr. SIERRA diu que no volia entrar en la precisió, perquè té dos testimonis d’aquesta última 
representació dels dofins, que són els seus fills, però té una prova gràfica, que és un vídeo del 
seu mòbil del 7 de novembre de 2015 i que està localitzat al Parc de la Ciutadella. 
 
La Sra. RECASENS aclareix que ha parlat del 15 de novembre de 2015. 
 
El Sr. SIERRA recorda que la Sra. Recasens ha dit que va ser durant el mandat del Sr. Trias 
quan es van deixar de fer espectacles amb els dofins.  
 
El Sr. CORONAS destaca que hi ha una cosa que ha evolucionat des que tots els grups feien 
campanya per les eleccions municipals, ja que llavors hi havia grups que apostaven pel 
tancament del zoo i en aquesta sessió no li ha semblat sentir a ningú que estigués pel tancament 
del zoo. Conclou que els grups estan d’acord en una cosa, i diu que a partir d’aquí cal construir i 
arribar a un acord que tots els grups siguin capaços de complir. Troba evident que quan es té 
una visió des del punt de vista de polítiques animalistes i quan es té una visió mercantilista, que 
és la de BSM, les opinions són diferents, cosa que també cal tenir en compte. 
 
La Sra. Sanz expressa el vot favorable de Barcelona en Comú, la Sra. Andrés expressa el vot 
favorable del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el 
vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa 
el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa l’abstenció de la CUP. S’APROVA amb el 
redactat següent: 
 
La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 
1.- Que el Govern municipal presenti davant el Consell Municipal de Convivència, Defensa i 
Protecció dels animals, el full de ruta per al Zoològic de Barcelona o en tot cas ratifiqui el Pla 
Estratègic 2012-2020, actualment en vigor, i que aquest sigui aprovat i ratificat en el si del 
Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona. 2.- Que de forma urgent i prioritària es dotin 
els recursos pressupostaris per tal de garantir el manteniment i millora de les instal·lacions del 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
45 
Zoològic per evitar el seu deteriorament i que es procedeixi de forma immediata a l’execució 
dels mateixos. 3.- Que es procedeixi de manera immediata, durant aquest darrer trimestre del 
2016, a definir i concretar el full de ruta del zoo. 4.- Que es presenti, en els propers 15 dies, 
davant el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels animals, un informe 
detallat de les eventuals alternatives a l’actual delfinari, atès els requeriments fets per la 
EAAM per tal d’acabar amb l’actual silenci i indefinició de l’equip de govern al voltant 
d’aquesta instal·lació concreta. Aquest informe ha de contemplar tant la gestió i el destí dels 
actuals exemplars que hi viuen, com el seu possible trasllat a altres equipaments on es 
garanteixi el seu benestar, així com la possibilitat del seu trasllat a espais com santuaris, 
refugis o reserves naturals, en el termini de dos anys. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
8.-  (M1519/4215) La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: Que el govern de l’Ajuntament de Barcelona doti la Síndica de Greuges de 
Barcelona dels recursos suficients per tal de donar a conèixer la seva tasca, potenciar les seves 
competències d’investigació d’ofici i elaboració d’ofici, disposar d’un portal de transparència i 
augmentar els recursos humans i econòmics de què disposa actualment. 
 
La Sra. CAPDEVILA explica que el 2 de setembre de 2015 Maria Assumpció Vila va 
començar el seu segon mandat com a síndica de greuges. Comenta que en el seu discurs la 
síndica de Barcelona va definir clarament quins han de ser els eixos de la seva activitat. 
Indica que la síndica de greuges és una figura cabdal de la ciutat, i constata que la seva defensa 
dels drets fonamentals de la ciutadania i de les persones que es troben a Barcelona, 
especialment en tot allò que fa referència als drets i llibertats establerts a la Carta europea de 
salvaguarda dels drets de la ciutat, és un puntal fonamental per a la seva tasca. 
Comenta que, tal com la síndica va fer palès en el seu discurs de presa de possessió i tenint 
present que el Consell Municipal de l’Ajuntament va aprovar el Reglament de la Sindicatura de 
Greuges el 21 de març de 2003, en què es van reglamentar els aspectes complementaris de 
l’organització i del seu funcionament, creu que és necessari dotar la Sindicatura de Greuges de 
Barcelona de les capacitats econòmiques, materials i humanes necessàries per desenvolupar les 
tasques encomanades, més enllà de la mateixa formulació reglamentària. 
Recorda que, en aquesta línia, uns minuts enrere ha votat a favor del nomenament de l’adjunt de 
la síndica, ja que creu que és un primer pas. Opina, però, que és convenient anar més enllà i 
dotar de més recursos humans l’equip de treball de la Sindicatura. Pensa que aquest augment de 
recursos permetria a la síndica una tasca més proactiva, així com més capacitat per a 
intervencions d’ofici i estudis monogràfics que permetin rellançar i visibilitzar la seva tasca. 
Està convençuda que aquest augment de recursos ha de permetre posar en valor i coneixement 
la feina de la síndica i millorar la comunicació de la Sindicatura amb els ciutadans i amb les 
institucions. Considera que una ciutat com Barcelona, viva i diversa, té reptes pendents que 
requereixen la implicació de la seva ciutadania, i diu que el paper de la síndica en aquest 
aspecte és fonamental per ser un termòmetre de les preocupacions i disfuncions de la ciutat, de 
les seves institucions i actors implicats. 
Indica que hi ha temes com l’habitatge, les insuficiències en transport públic, en serveis socials, 
sorolls, incivisme, model de turisme, etc., que, com la mateixa síndica va reflectir en el seu 
discurs de presa de possessió, estan sobre la taula. Considera que aquestes qüestions no es 
poden entomar de manera activa i completa sense un augment de recursos que permeti que la 
seva tasca es pugui desenvolupar d’una manera eficaç. 
 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
46 
 
Reitera que ERC creu necessari aquest augment de recursos, i pensa que cal fer-lo efectiu d’una 
manera prioritària per tal que la tasca de la síndica no es vegi limitada i sobrecarregada de tal 
manera que es faci inoperativa. 
Per això presenta la proposició i la llegeix.   
 
El Sr. MARTÍ anuncia el vot a favor de Convergència i Unió. Està a favor que l’Ajuntament 
tingui les institucions posades al dia, i troba evident que la Sindicatura necessita una empenta i 
tenir més recursos per fer millor la seva feina. 
Explica que la Sindicatura de Greuges ha fet històricament, amb diferents persones al 
capdavant, una gran feina, però reconeix que no és ni prou coneguda per la ciutadania ni té prou 
recursos per fer d’una manera eficaç i eficient la seva feina d’atenció a la ciutadania i de 
garantir els drets dels barcelonins. Creu que tots els grups poden estar d’acord amb aquesta 
radiografia. 
Comenta que això s’ha pogut veure els últims temps, en què la crisi ha castigat durament la 
ciutadania i ha fet que hi hagi un increment de peticions i de queixes de la ciutadania a la 
Sindicatura de Greuges i a altres institucions supramunicipals que defensen els drets dels 
ciutadans. Destaca, doncs, que hi ha hagut una càrrega de treball suplementària pel mateix fet 
de la crisi. 
Pensa que això encara justifica més aquesta posada al dia i aquest increment de recursos. Indica 
que potser la manca de visibilitat o de coneixement també s’ha pogut veure amb motiu del 
procés electoral que hi ha hagut recentment a la Sindicatura. Comenta que en aquest procés 
participatiu que va promoure l’Ajuntament hi va participar relativament poca gent. Aclareix que 
no parla d’entitats, ja que totes les entitats del món social es van moure perquè coneixien els 
candidats, sinó que parla de la ciutadania. Reitera que poca ciutadania va saber que existia 
aquest procés electoral i poca ciutadania es va veure animada a participar en aquesta elecció. 
Conclou, doncs, que hi votarà a favor. Considera que aquest augment de recursos ha d’anar 
dirigit a donar més capacitat a la Sindicatura per actuar. Indica, però, que també hi ha una 
contrapartida, que és que aquest increment de recursos, si es produís, no garanteix que el govern 
municipal doni resposta adequada dins el termini establert i en la forma escaient a les peticions i 
als expedients que obre la Sindicatura. 
Aprofita, doncs, per demanar al govern municipal que, si això es tira endavant, també 
l’estructura municipal doni atenció correcta a les peticions que s’envien des de la Sindicatura, 
tal com la mateixa Sindicatura ha demanat, ja que no sempre es contesten dins el termini 
establert ni en la forma escaient. 
 
El Sr. SIERRA expressa també el seu vot a favor de la proposta d’ERC. Considera que aquesta 
proposta no fa sinó recollir el contingut de l’informe «En la ciutat» que va fer la mateixa 
síndica, com també del discurs de la seva presa de possessió. Diu que l’alcaldessa va recollir les 
seves paraules i es va comprometre a dur-ho a terme.  
Comparteix que una de les funcions bàsiques que té la síndica per desenvolupar la seva tasca és 
que els ciutadans coneguin aquesta figura, la seva funció i l’assistència que els pot facilitar. 
 
La Sra. ESTELLER considera que la síndica ha de tenir els mitjans materials i humans 
suficients per poder treballar. Però no troba correcte que un grup patrimonialitzi aquesta 
defensa. Pensa que hauria de ser la síndica qui hauria de fer-ho amb el govern amb el consens 
de tots els grups. Opina que caldria saber quins recursos necessita, quin és el pressupost i 
acordar-lo amb el govern, fent-ne partícips tots els grups. 
No creu que sigui aquesta Comissió el vehicle més idoni a l’hora de poder tractar aquesta 
qüestió. De totes maneres, diu que ERC té tota la legitimitat de presentar aquesta proposta, però 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
47 
considera que el normal seria fer-ho d’una altra manera. Pensa que s’haurien de donar unes 
raons, que la síndica hauria de traslladar aquesta necessitat i que també ha de ser per part del 
govern. 
Per això anuncia que, tot i que la síndica ha de poder fer la seva feina i ha de tenir prou 
instruments per fer-ho, el seu Grup s’abstindrà. 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha de ser la salvaguarda de 
la defensa dels drets de les veïnes i els veïns contra els perjudicis de la institució. Pensa que és 
necessari dotar la Sindicatura de prou recursos per tal de poder seguir les queixes de les veïnes i 
veïns i poder proporcionar seguretat jurídica a les persones que la demanin. 
Indica que una altra cosa seria el sou de la síndica, que no es pot dir que s’avingui als sous 
habituals dels treballadors i treballadores de la ciutat. Entén que s’han de millorar les dotacions 
econòmiques, però pensa que també s’ha de dotar de personal i sobretot de contingut. Considera 
que dins de la institució cal que tothom es cregui la seva tasca de defensa i que les propostes de 
millora i transparència que es fan des de la Sindicatura es puguin portar a terme, ja que, si no, la 
tasca es podria quedar en paper mullat i sense cap mena de sentit. 
També pensa que és imprescindible que la Sindicatura tingui comptabilitat pròpia, que no 
depengui de l’Ajuntament per tal de conservar la seva independència. 
Finalment, en consonància amb el que va dir Esquerra Republicana al Ple del nomenament de la 
síndica, entén que s’hauria de finançar per tal que la Sindicatura pugui fer una auditoria en drets 
humans a l’Ajuntament. 
 
La Sra. ANDRÉS coincideix plenament amb el contingut d’aquesta proposició, ja que el seu 
Grup no tan sols ha defensat la figura i les funcions de la síndica, sinó que va integrar el grup de 
forces polítiques impulsores del seu paper. Explica que el Partit Socialista va estar en el 
moment fundacional d’aquesta figura, que va ser inclosa a la Carta municipal, per tant, no 
només va ser retòric aquest suport, sinó que va ser efectiu. Comenta que aquesta inclusió a la 
Carta municipal suposava la consolidació i projecció normativa de les seves funcions i també de 
les seves competències en relació amb la preservació dels drets dels veïns. 
Comparteix la voluntat de millorar que presenta Esquerra Republicana de Catalunya i les 
millores que proposa la mateixa síndica o la resta de grups, i també comparteix potenciar les 
seves competències. Recorda que el PSC ja va demanar canvis en la manera d’elegir la síndica, 
amb més obertura. I diu que hi ha pendent aquesta modificació del reglament de la síndica. 
Considera que es va avançant progressivament en la millor dotació d’aquesta figura. 
Per tant, donarà suport a la proposta. 
 
El Sr. ASENS expressa el seu vot favorable. Entén que, efectivament, hi ha d’haver una millora 
en recursos perquè la síndica faci la seva tasca el millor possible. 
Comenta que s’ha dit en diverses ocasions que pel govern és una prioritat enfortir i renovar els 
mecanismes interns de fiscalització, tant creant-ne de nous com reforçant els que ja existeixen, 
la seva independència i dotant-los de més recursos. Informa que, per exemple, s’ha posat en 
marxa l’Oficina de Transparència i un Consell Assessor de la Transparència. 
Ara bé, és conscient que, per més que s’avanci en transparència i bon govern, la política no es 
pot deixar només en mans dels polítics i que calen òrgans potents i independents que fiscalitzin 
el que fan les institucions. Afegeix que també calen contrapoders ciutadans que facin la seva 
tasca de vigilància ciutadana. 
Comenta que la síndica en aquest context és una peça fonamental i, per tant, té el 
reconeixement que es mereix. En aquest sentit, està d’acord que s’ha de posar al dia i que ha de 
tenir més visibilització que la que ha tingut fins ara. Informa que s’està treballant en aquesta 
línia, que s’estan millorant els circuits de resposta de les queixes tant des del punt de vista 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
48 
quantitatiu com qualitatiu, perquè la resposta de la síndica pugui ser individualitzada i el més 
ràpida possible. Afegeix que també s’està establint una coordinació amb la Direcció de 
Comunicació per visibilitzar el web. Reconeix que el web és molt millorable. A continuació, 
explica que s’està a l’espera de rebre les demandes concretes de la síndica, ja que ha fet una 
demanda genèrica de millorar els seus recursos, però no ha detallat quines són exactament les 
seves necessitats. Diu que quan arribi aquesta llista detallada s’estudiarà i, d’acord amb les 
possibilitats del proper pressupost, s’atendran, però amb la voluntat manifestada de manera 
consensuada en aquesta Comissió de dotar-la de millors recursos dels que ha tingut fins a la 
data. 
 
La Sra. CAPDEVILA dóna les gràcies a tots els grups que hi han votat a favor, que han sigut 
tots menys el PP. Li diu a la Sra. Esteller que només faltaria que ERC no pogués presentar el 
que cregués convenient. 
Destaca, però, que el Grup Popular hi està d’acord i ha dit que la síndica és importantíssima per 
a Barcelona per garantir els drets dels ciutadans. Remarca que el seu Grup fa una cosa tan 
senzilla com demanar que s’incrementi el seu pressupost perquè pugui tenir més personal i 
perquè pugui atendre millor les queixes que li arriben dels barcelonins. Per això no entén 
l’abstenció del Partit Popular, perquè si la Sra. Esteller està d’acord amb això el lògic seria que 
hi votés a favor. Conclou, però, que cadascú fa, naturalment, el que li sembla. 
Creu que el tema del pressupost va lligat al fet que es dotarà de més personal i, per tant, 
l’oficina de la síndica podrà funcionar molt millor. 
D’altra banda, constata que, efectivament, no tindria cap sentit la feina de la síndica si per part 
de l’Administració no s’atenguessin les peticions que li arriben. Destaca que a vegades alguns 
ciutadans manifesten que, malgrat el criteri de la síndica amb un problema determinat de sorolls 
o del que sigui, l’Ajuntament no reacciona al mandat o al suggeriment de la síndica. 
Per tant, agrairia per part del govern aquest compromís de tramitar degudament les peticions 
que li arribin. 
 
La Sra. ESTELLER li diu a la Sra. Capdevila que ha començat la seva intervenció dient que 
ERC té tota la legitimitat. Però indica que aquests temes sempre s’han tractat en un altre 
escenari, no polític, sinó en una Junta de Portaveus o s’han reunit perquè és una institució de 
Barcelona. Considera que cal veure quin és el pressupost necessari i les raons, cosa que ha de 
dir la síndica i s’ha de parlar amb el govern i no fer-ho a través d’un debat. Pensa que són temes 
de caràcter institucional que sempre s’han tractat des d’aquesta perspectiva. Diu que vol 
preservar aquesta manera de fer les coses en el sentit institucional que té l’Ajuntament. 
 
El Sr. Asens expressa el vot favorable de Barcelona en Comú, la Sra. Andrés expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot 
favorable de C’s, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa 
l’abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA. 
 
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
 
Del Grup Municipal BnComú: 
 
9.-  (M1519/4211) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: 1.- Mostrar el ferm compromís del consistori amb una universitat pública, 
gratuïta i de qualitat, a la qual hi puguin tenir accés totes les persones, independentment dels 
seus recursos. 2.- Reivindicar el dret de les persones a exercir el dret de protesta, i expressar la 
solidaritat amb aquests 27 membres de la comunitat universitària, les seves famílies i amistats. 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
49 
Lamentar, així mateix, les possibles molèsties que l’exercici d’aquest dret a la protesta hagin 
pogut causar a la universitat i als seus treballadors. 3.- Instar a les parts implicades a buscar una 
solució que permeti evitar l’ingrés a presó de les persones acusades que van participar en els 
fets a dalt referenciats. 4.- Expressar la preocupació per l’actuació del Ministeri Fiscal. Les 
peticions de presó contingudes en l’escrit d’acusació del Ministeri Fiscal són clarament 
desproporcionades. Existeix, de fet, el risc que per primera vegada en els darrers quaranta anys 
accions de dissidència universitària puguin portar a algun membre de la comunitat universitària 
a la presó. 5.- Trametre aquests acords a l’Excm. Fiscal en cap de Catalunya i al Grup de Suport 
a “Som 27 i més”. 
 
(Tractat conjuntament amb el punt 12 de l’ordre del dia.) 
 
El Sr. ASENS lamenta el que va li va succeir el dia anterior a un dels acusats en aquesta causa, 
que és el secretari general del sindicat de CGT, quan uns desconeguts li van cremar el seu 
vehicle a prop de casa seva. Diu que no s’ha especificat si aquests fets tenen relació o no amb el 
que s’està discutint en aquesta sessió, però com que un dels protagonistes d’aquesta proposició 
és el mateix que va patir aquesta situació volia començar lamentant aquests fets. 
També vol donar les gràcies als grups municipals que han fet arribar les seves esmenes i que 
han permès que el text intenti integrar el màxim de pluralitat. Pensa que segurament no és un 
text que satisfaci a ningú dels que hi votarà a favor o s’abstindrà, però sí que creu que és un text 
que permetrà que s’aprovi i que permet sentir-se còmodes o el mínim incòmodes possible a 
diferents grups. Diu que l’objectiu de presentar aquesta proposició era que es pogués aprovar. 
Explica que aquesta proposició pretén posar un crit d’alerta davant d’una actuació del Ministeri 
Fiscal que entén que obeeix a una concepció restrictiva del principi democràtic i del mateix dret 
de protesta, sobretot perquè qui l’exerceix no ho fa defensant privilegis il·legítims o interessos 
privats, no pretén imposar privilegis propis ni ho fa per caprici, sinó que ho fa en defensa 
d’interessos generals i en concret de la defensa d’una educació pública, de qualitat i gratuïta.  
Indica que aquesta protesta es fa en un estat com l’espanyol, que té el sistema universitari més 
car d’Europa, i que, malgrat això, no deixen de pujar les taxes universitàries i els 
acomiadaments al personal universitari per les retallades. Comenta que és en aquest context que 
es produeix aquesta situació. 
Considera que tot exercici d’un dret té una dimensió clarament conflictiva i es poden produir 
excessos i molèsties a altres persones, però pensa que s’han d’interpretar aquests excessos o 
aquestes molèsties com vinculats a l’exercici d’un dret. En aquest sentit, tot i no conèixer el 
detall de l’expedient, perquè no l’ha pogut consultar, però havent pogut veure l’escrit 
d’acusació i els fets pels quals es fa aquesta petició d’entre 11 i 14 anys, li sembla que és una 
petició desproporcionada que pot portar a la presó, per primer cop en democràcia, unes 
persones que han fet actes de protesta en una universitat. Precisament perquè això pot succeir i 
algunes d’aquestes persones són veïns de Barcelona, ha presentat aquesta proposició per cridar 
l’atenció sobre un fet preocupant que mereix discutir-lo i portar-lo a debat en aquesta Comissió. 
 
El Sr. GARGANTÉ explica, per contextualitzar, que el 17 d’abril de 2013 més de 200 
estudiants de la UAB van iniciar una tancada al rectorat de la universitat amb l’objectiu que 
s’acatés el que s’havia decidit al claustre de la comunitat universitària. Especifica que una 
moció era per evitar la pujada de taxes del 66% i l’altra era perquè s’establissin títols de 
transport públic per als estudiants de la UAB, la T-UAB. 
Comenta que, desgraciadament, l’equip de govern, encapçalat pel Sr. Ferran Sancho, no va 
implementar aquestes mesures deliberadament, malgrat que havien estat aprovades al claustre 
de la comunitat universitària. 
Explica que, després d’un mes d’ocupació, intentant negociar amb l’equip de govern de la 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
50 
universitat sense cap tipus de resultat i sense que el govern fes cap intent de resolució amistosa 
del conflicte, es va aturar la tancada. Comenta que, temps després de finalitzada, 25 estudiants, 
un treballador del personal d’administració i serveis i un treballador del personal docent i 
investigador van ser denunciats. 
Informa que aquestes 27 persones han rebut una petició del Ministeri Fiscal totalment 
desorbitada, que demana penes d’entre 11 i 14 anys de presó i demandes econòmiques que 
superen en total els 400.000 euros. 
No pot deixar de recordar que aquest sumari judicial ha estat impulsat per la mateixa 
Universitat Autònoma de Barcelona, concretament per l’anterior equip de govern d’aquesta 
universitat, encapçalat per l’exvicerectora d’estudiants Sílvia Carrasco, militant d’Iniciativa per 
Catalunya a Sabadell, que va confeccionar i va fer arribar als Mossos d’Esquadra una llista amb 
les persones que havien participat en la tancada. Comenta que l’obsessió autoritària de l’equip 
de govern va arribar fins a tal punt que es va encarregar la direcció lletrada de l’acusació 
particular a l’advocat Cristóbal Martell, un dels advocats més cars de Barcelona, que també 
representa Messi, Pujol i Núñez. 
Per tots aquests motius insta a demostrar el ferm compromís del consistori amb una universitat 
pública, gratuïta i de qualitat, reivindicar el dret de les persones que exerceixen el dret de 
manifestació i expressar la solidaritat amb aquests 27 membres de la comunitat universitària, 
instar a la lliure absolució d’aquestes 27 persones i sol·licitar al Ministeri Fiscal que retiri les 
acusacions contra aquests membres de la comunitat universitària. 
Finalment, diu que la CUP no és sectària i votarà a favor de les dues proposicions que s’han 
presentat. 
 
El Sr. MARTÍ comença posicionant-se respecte a la proposició de la CUP. Anuncia que el seu 
Grup no hi donarà suport perquè hi ha alguns aspectes de la literalitat dels punts que conté 
aquesta proposició en què no està d’acord. Pensa que excedeix la línia vermella que tots els 
grups tenen establerta en aquests casos tan singulars. 
Recorda que el regidor Asens parlava del fet que era interessant en aquest cas tan desgraciat que 
tothom que pogués donar suport a un text final se sentís el menys incòmode possible. Indica que 
Convergència i Unió serà un d’aquests grups que, si s’aprova tal com està previst la del govern, 
estarà el menys incòmode possible. Remarca que el seu Grup no estarà còmode del tot, però 
admet que quan es negocia i es pacta això ja entra en el guió. Insisteix, però, que no pot estar 
d’acord amb alguns plantejaments de la CUP, encara que no vol entrar en el detall. 
Pel que fa a la proposició de Barcelona en Comú, avança la seva abstenció, producte 
precisament d’aquest intent, que agraeix al govern, d’arribar a un acord i d’acceptar algunes 
esmenes que Convergència i Unió ha presentat per fer més factible el no vot en contra del seu 
Grup. 
Considera que és un tema molt desgraciat, i diu que a ningú no li agrada, sigui la primera 
vegada o no, que hi hagi una persona o un col·lectiu de persones, en aquest cas universitaris, 
que puguin arribar a ingressar a presó per uns fets violents. Creu que, en tot cas, el que s’hauria 
de fer és el que s’intenta amb aquesta proposició transaccionada, de fer compatible el 
compliment de la llei amb aquest rebuig clar a la violència. Pensa que no hi ha cap objectiu que 
pugui ser defensat amb la violència física, i diu que parla amb coneixement de causa. Afegeix 
que també és interessant fer el possible, dins els canals polítics, socials o judicials establerts, per 
evitar que entrin a presó aquestes persones. Considera que triangular aquests principis és la base 
de l’intent de consensuar una declaració d’aquest Ajuntament dirigida a la comunitat 
universitària, amb els 27, les seves famílies i també davant dels òrgans jurisdiccionals. 
Li hauria agradat que s’hagués mantingut una frase, i ho vol dir com a missatge a les persones o 
institucions afectades per aquesta violència que es va produir en exercici d’aquest dret de 
protesta, que respecta. Especifica que li hauria agradat que s’hagués mantingut la frase del 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
51 
segon paràgraf de «lamentar, així mateix, les possibles molèsties que l’exercici d’aquest dret a 
la protesta hagin pogut causar a la universitat i als seus treballadors». Pensa que hauria estat una 
deferència respecte a les víctimes d’aquesta violència el fet de reconèixer aquest lament 
genèric, que tampoc implica res de l’altre món, però sí fer un recordatori a les persones i a les 
institucions víctimes d’aquesta violència exagerada que van exercir algunes d’aquestes persones 
que ara poden entrar a presó, lamentablement. 
Per tant, manifesta que s’abstindrà en la proposició de Barcelona en Comú, valorant 
positivament el capteniment del govern per arribar a aquest acord amb la resta de grups 
municipals, però votarà en contra de la proposició de la CUP. 
 
El Sr. ALONSO condemna, per començar, qualsevol tipus de violència.  
Constata que la proposta té diferents paràgrafs. Manifesta el seu suport a la universitat pública, 
una universitat de qualitat, a la qual tothom tingui dret a accedir i en què hi hagi igualtat 
d’oportunitats, que tothom hi pugui accedir, independentment de la seva situació econòmica i el 
seu nivell de renda. També està d’acord amb la llibertat d’expressió. Pensa que tothom té dret a 
expressar les seves opinions, a manifestar-se. Entén que és un dret fonamental a totes les 
persones. 
Tanmateix, no està d’acord amb el fet que s’intentin fer ingerències en la justícia, tractant de 
condicionar les actuacions dels fiscals o dels jutges o fer servir l’Ajuntament per interferir en 
aquesta acció judicial. Pensa que la justícia ha d’actuar sempre amb independència. 
Expressa el seu vot en contra de la proposició de la CUP, perquè té un llenguatge que considera 
inacceptable. En canvi, anuncia la seva abstenció en la proposta de Barcelona en Comú. 
 
La Sra. CAPDEVILA comenta que del 17 d’abril fins al 17 de maig de 2013 un col·lectiu de 
persones pertanyents a la comunitat universitària es va tancar de manera espontània al rectorat 
de la Universitat Autònoma de Barcelona per tal de demanar el compliment de les resolucions 
aprovades en el claustre del dia 21 i 22 de març del mateix any, que feien referència a la 
defensa de la universitat pública, contra les retallades i contra els increments abusius dels preus 
de les matrícules. 
Explica que, de resultes d’aquests fets, que entren dintre del dret a la protesta i a la mobilització 
estudiantil, van ser imputades 27 persones que s’enfronten a un judici sota l’acusació dels 
delictes de desordre públic, violació de domicili d’una persona jurídica a través d’intimidació o 
coaccions per restringir l’accés als centres de treball. 
Entén que el dret a la protesta pacífica com un exercici de participació política i la llibertat 
d’expressió són puntals dels principis democràtics i, per tant, sensibles a la defensa per part 
d’ERC. Creu que criminalitzar la dissidència i la crítica és un flac favor a l’esperit de la 
universitat pública del servei i qualitat. Troba molt desproporcionat que es combati la llibertat 
d’expressió i la participació política des de la seva criminalització. 
Pensa que cal reivindicar el dret de les persones a exercir el dret de protesta. Creu que participar 
en una roda de premsa no és motiu per acusar-ne els participants de cap delicte, per complicitat, 
i donar a entendre que hi havia una organització criminal darrere dels fets. Vol expressar sense 
pal·liatius la solidaritat del seu Grup amb la família, amistats i companys dels acusats i alhora 
lamentar les molèsties ocasionades a la universitat i als seus treballadors per les protestes dutes 
a terme. 
Indica que des d’Esquerra Republicana de Catalunya es respecta l’autonomia universitària, així 
com la independència judicial, però creu que és pertinent instar les parts implicades a cercar els 
mecanismes i punts de trobada per evitar l’ingrés a la presó de les persones acusades. No pot 
deixar d’expressar la seva perplexitat per una acusació de la fiscalia que arriba a més de 325 
anys de presó per a les 27 persones, en l’entorn d’unes mobilitzacions pacífiques i que només 
són imaginables en casos de terrorisme o de violència extrema. 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
52 
Anuncia el vot favorable a aquesta proposta, perquè en comparteix l’esperit, i referma el suport 
a l’educació pública i de qualitat, en què es fonamenti la llibertat, el pensament crític i reflexiu, 
la innovació, el qüestionament de paradigmes polítics, científics i socials, que permetin la 
consecució de ciutadans lliures, crítics i capaços de generar oportunitats per millorar les 
condicions de vida de la societat. 
Pel que fa a la proposició de la CUP, diu que com a republicà el seu Grup no pot estar d’acord 
amb la ingerència ni en el poder judicial ni en cap altre. Entén que l’estat de dret és l’única 
garantia de respecte a les llibertats individuals i l’exercici de la sobirania popular, i pensa que 
això només es pot aconseguir amb un sistema estricte de separació de poders. Així, doncs, 
indica que el poder judicial es regeix pel principi d’independència, pel qual no està sotmès a 
ordres ni mandats de cap tipus. Per tot això, i estant d’acord amb el dret a la llibertat 
d’expressió i reivindicant-lo a totes les instàncies, no pot estar a favor d’aquesta proposició de 
la CUP i en aquest cas farà una abstenció. 
 
La Sra. ESTELLER pregunta als grups proponents si parlen de debò, perquè les intervencions 
que està sentint no es corresponen amb la realitat. Comenta que la Sra. Capdevila ha parlat 
d’una protesta pacífica, quan no ho va ser. Remarca que no s’està parlant d’un procediment per 
una protesta pacífica. Pensa que cal ser rigorosos i que no s’han d’enganyar entre ells. 
Considera que els estudiants tenien tota la legitimitat per protestar per tot el que consideraven, 
però diu que el problema és com ho van fer, ja que es van tancar al rectorat, van impedir-hi 
l’entrada, van fer-hi destrosses amb violència per valor de més de 300.000 euros, van 
coaccionar la vicerectora, la van vexar, la van insultar i la van perseguir. Pregunta si això és 
pacífic. Pensa que potser tenen conceptes del pacifisme diferents. Recalca que el procediment 
és per això i no pel fet que ells protestessin i defensessin el que considerin. Afegeix que el seu 
Grup està a favor de la universitat pública. 
Recorda que la Universitat Autònoma de Barcelona és la que es va presentar com a acusació 
particular. Pregunta si aquests comportaments són normals. Considera que, si no se sancionen 
aquestes actituds i aquesta violència en la defensa legítima de qualsevol dret, es dóna força al 
fet que la gent cada vegada que vulgui defensar alguna cosa utilitzi la violència. 
Malgrat tot, recorda que és un procediment obert i que els estudiants tindran advocats. Remarca 
que això és la petició de la fiscalia, però que el judici encara no s’ha celebrat. Pensa que ja seran 
els advocats dels estudiants qui els defensin.  
Troba que el Sr. Asens enyora la seva professió, que ara no pot exercir, i que dedica 
l’Ajuntament a fer d’advocat defensor o d’utilitzar-lo com a plataforma per influir en un 
procediment. Diu que això no li sembla bé, perquè cal respectar la independència d’un tribunal i 
les peticions que faci la fiscalia. 
Lamenta els fets, i insisteix que aquests estudiants no van fer una protesta pacífica, sinó que hi 
va haver fets violents, destrosses a la universitat, impediment del pas als treballadors del 
rectorat, trencament de vidres, pintades als ordinadors, als lavabos, en conjunt destrosses per un 
valor de 380.000 euros. Remarca que estan condemnats per això. Afegeix que a la vicerectora la 
van perseguir, insultar, vexar, amenaçar. Pregunta a la Sra. Capdevila si considera que això és 
pacífic. 
Reitera que la persecució no és per haver fet una reclamació, una defensa o una manifestació, 
sinó que s’està parlant de fets violents, i pensa que la violència s’ha de sancionar d’acord amb 
les lleis. Diu que, si no, ningú no es podrà queixar quan hi hagi una manifestació i es destrossi 
tot el mobiliari urbà.  
Recorda que va ser la mateixa universitat la que s’hi va presentar, i anuncia el seu vot en contra 
perquè entén que el judici encara s’ha de celebrar i per la independència del poder judicial. 
 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
53 
La Sra. ANDRÉS està a favor del dret a la manifestació, de preservar aquest dret, però també de 
fer-ho de manera pacífica i rebutjar els actes violents. Entén, però, que, tal com ha expressat el 
seu Grup en els ajuntaments de Girona, de Badalona, de Santa Coloma de Gramenet i de 
Manresa, les penes han de guardar una proporció amb els fets que pretenen sancionar. 
Considera que en aquest cas la proposta del Ministeri Fiscal és desproporcionada, ja que es 
demana una pena d’11 anys de privació de llibertat per aquests actes. Donarà, per tant, suport a 
la proposició de Barcelona en Comú. 
Pensa que els ciutadans han de poder expressar què pensen de determinades qüestions. Salvant 
les distàncies, diu que la introducció dels jutjats populars als judicis no ha sigut per caprici, sinó 
per introduir un punt de seny, de sentit comú, en procediments judicials. Indica que aquí no és 
el mateix, però que la gent ha de poder expressar lliurement què pensa sobre determinades 
actuacions del poder judicial. 
Pel que fa a la proposta de la CUP, comparteix el fons i el raonament, que són els mateixos que 
els de Barcelona en Comú, però diu que hi ha un punt que li impedeix votar-hi a favor, i farà 
una abstenció. Especifica que es tracta del fet que s’insta a l’absolució, cosa que entén que és 
interferir en la resolució judicial d’aquest tema. Està a favor, però, de la mediació i de buscar 
una solució que eviti aquesta pena de presó d’11 anys que entén que s’extralimita pels fets que 
es van produir. 
Assenyala que la mateixa universitat s’ha retirat de l’acusació penal i només manté l’acusació 
civil. Creu que estan tots, doncs, en la mateixa línia. 
 
El Sr. ASENS aclareix que ni el text ni ell mateix, com a proponent, no han qualificat de 
pacífica l’acció. Especifica que sí que ha dit que eren excessos que s’havien produït en el curs 
de l’exercici d’un dret. Considera que tot dret implica una certa molèstia a terceres persones. 
Comenta que el dret de manifestació significa que hi ha persones que no poden circular per on 
va la gent que marxa en manifestació. Pensa que s’ha de veure la gravetat o no d’aquests 
excessos i aquestes molèsties, però reitera que són excessos que es fan en el marc de l’exercici 
d’un dret. Diu que és en aquest marc que la valoració del seu Grup és que la pena sol·licitada 
pel Ministeri Fiscal s’allunya dels estàndards de proporcionalitat. Opina que això no afecta la 
independència, ja que la independència és un principi de protecció dels jutges i del poder 
judicial, no dels fiscals, que estan sotmesos al principi de jerarquia i a les directrius de tot 
govern. Remarca que el fiscal en cap és escollit pel mateix govern. Conclou, doncs, que una 
cosa és el poder judicial i l’altra és la fiscalia. 
En relació amb el que deia el Sr. Garganté del sectarisme, indica que Barcelona en Comú des de 
l’inici ha volgut que anessin plegats en aquesta proposició, com s’hi va anar a Badalona, a 
Girona i a la Diputació de Barcelona, però diu que aquí no ha estat possible fer un text 
consensuat amb la CUP. No sap a què venia aquest comentari de sectarisme, si es té en compte 
el que s’ha aconseguit a altres llocs i no s’ha aconseguit aquí. Pensa que quan es fa un intent 
d’arribar a un acord tothom ha de cedir, i en aquest sentit diu que la CUP sap que pel govern 
una qüestió bàsica de coherència és la independència judicial. Està d’acord amb el fons i 
l’esperit de la moció de la CUP, i anuncia que per això no hi votarà en contra, sinó que 
s’abstindrà. Comparteix la indignació que hi ha en el text de la CUP, però diu que Barcelona en 
Comú no pot dir a un jutge el que ha de fer, ni li agrada que ho facin altres. Afegeix que no li 
semblaria bé que en el Congrés dels Diputats s’aprovés, a instàncies del Partit Popular, dir-li al 
jutge que porta el cas Gürtel que l’arxivi, ni tampoc li semblaria bé que en el Parlament de 
Catalunya Convergència demanés al jutge que porta el cas del Sr. Millet, o qualsevol altre cas, 
que s’arxivi. Per això també li sembla malament que des de l’Ajuntament se li digui a un jutge 
el que ha de fer. Comenta que, a més, el jutge hi està obligat per llei i ha d’examinar les proves, 
no se li pot demanar que arxivi el cas, sinó que primer ha de celebrar un judici i valorar les 
proves, amb independència judicial, sense pressions, sobretot d’altres poders. Remarca que una 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
54 
cosa és la societat civil i l’altra són els poders. Constata que l’Ajuntament és poder i no un de 
qualsevol, sinó la capital del país. Per tant, destaca que el que l’Ajuntament digui pot tenir una 
incidència i pot interferir en la independència del jutge. 
Indica que segurament la moció que ha presentat la CUP poques entitats de drets humans la 
subscriurien. Recorda que la Sra. Esteller ha fet menció del seu passat, i reconeix que ha format 
part de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats, que ha format part de moltes entitats 
de drets humans i de col·lectius de juristes. Declara que mai s’ha aprovat una proposició 
d’aquest tipus per una qüestió de coherència, ja que són juristes i saben que no se li pot demanar 
a un jutge que prevariqui o indicar-li el que ha de fer, perquè, a més, pot demanar empara al 
Consell del Poder Judicial pel fet de sentir-se interferit en la seva independència judicial. 
Assenyala que aquestes entitats, certament, podrien fer-ho perquè són societat civil, però que 
per responsabilitat no ho fan. Diu que si això ell no ho feia quan formava part d’aquests espais, 
com tampoc no ho feien els seus companys, encara ho pot fer menys ara que forma part del 
govern d’un Ajuntament com el de Barcelona. Comenta que això no vol dir que en alguns 
ajuntaments s’han votat mocions en què se li diu a un jutge el que ha de fer, però insisteix que 
en aquest cas es tracta de l’Ajuntament de Barcelona i ha de ser molt més curós i responsable. 
Recorda que quan era regidor del Districte de Sants se li va demanar que prohibís la 
manifestació del 12 d’octubre, quan no estava dins de les seves competències com a regidor. 
Considera que això és el mateix, tot i que li agradaria trobar un punt d’acord en aquesta qüestió 
i per això va demanar a la CUP que retirés aquest punt. Destaca que la CUP va preferir 
prioritzar mantenir el text intacte i no modificar res, i per això es veu obligat a abstenir-se. 
 
El Sr. GARGANTÉ constata que alguns es prenen les crítiques d’una manera una mica 
sulfurada. No sap si es va comentar de retirar-la, però diu que a ell, que és qui està a la 
Comissió, no se li va comentar. Comenta que la CUP va presentar la proposició i fins que no va 
rebre la documentació no va saber que hi havia una altra proposició bàsicament igual. Destaca 
que en cap cas no es va comentar, o com a mínim a ell no li va arribar, que la CUP la retirés o 
que es podria transaccionar alguna cosa. Diu que senzillament es va donar per fet que es 
tractarien totes dues i es votarien totes dues. De fet, recorda que va dir a un assessor del Sr. 
Asens que la CUP votaria totes dues a favor, ja que entenia que una de les dues segur que 
sortiria. Es queixa que en molts casos el govern acusa la CUP de ser sectària, però reitera que 
en aquesta sessió el seu Grup votarà a favor de totes dues. Diu que cadascú tregui les 
conclusions que consideri. 
Comenta que òbviament el seu Grup insta a la lliure absolució, perquè defensa que tothom que 
lluita per defensar la universitat pública, gratuïta i de qualitat, amb tots els mitjans necessaris, 
en cap cas comet un delicte, i diu que els defensarà sempre. 
Sobre la intervenció del PP, diu que la regidora Esteller s’ha anat animant, ja que primer ha 
sentenciat aquestes persones dient que van fer unes coses i unes altres, i ha arribat un moment 
que els ha condemnat. Demana a la regidora del Grup Popular que miri el vídeo perquè ha dit 
«han sigut condemnats». Destaca que encara no hi ha hagut el judici. Diu que s’ha quedat de 
pedra, perquè insisteix que no hi ha hagut el judici. Indica, però, que ja se sap que el Partit 
Popular es dedica a afinar fiscalies i potser l’ha traït el subconscient. 
 
La Sra. CAPDEVILA reitera que les penes li semblen absolutament desmesurades i que entre 
els 27 imputats hi ha 2 persones imputades per convocar una roda de premsa. No li sembla que 
convocar una roda de premsa sigui cap fet violent. 
 
La Sra. ESTELLER diu que les penes les posa el jutge, i que en aquest cas el fiscal ha d’actuar 
d’acord amb la legalitat. Indica que el Sr. Asens deu conèixer bé l’article 3 de l’Estatut del 
fiscal. 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
55 
Comenta que el Sr. Asens ha dit que no ha pogut accedir a l’expedient. Es pregunta, doncs, com 
pot saber el regidor que la petició de pena és desproporcionada, perquè la pena encara no s’ha 
imposat, ja que és el jutge qui valorarà si el fiscal s’ha excedit en la seva petició. Reitera que 
aquests imputats, a més, tenen advocats defensors, que seran qui els defensaran. Es torna a 
preguntar com poden saber els regidors que les penes són desproporcionades si cap d’ells no ha 
pogut accedir a l’expedient i no saben els delictes que se’ls atribueixen. 
La sorprèn, doncs, que es porti en aquesta Comissió una proposta com aquesta, en què es 
consideren desorbitades unes penes. Diu que no és capaç de dir si són desorbitades o no, ja que 
no ha accedit a l’expedient, tot i que sap els fets que van passar perquè s’ha informat. Rectifica 
el «condemnats» que ha dit anteriorment per «la pena que se’ls ha demanat». Diu que si a 
aquesta gent se li ha demanat aquesta pena és precisament per les destrosses que han fet i per 
les coaccions a la vicerectora. Per això considera que no és correcte portar aquest tema a una 
Comissió, i menys quan no s’ha accedit a l’expedient. Però de fet diu que no està justificat ni 
tan sols havent accedit a l’expedient; pensa, doncs, que en cap cas no està bé portar un tema així 
a una Comissió perquè els grups es pronunciïn sobre fets judicials i que estan en un tribunal. 
Pel que fa al que ha dit la Sra. Andrés que la universitat s’ha retirat, diu que en un procediment 
penal, quan un presenta la querella i és acusació, encara que es retiri, el procediment continua. 
 
El Sr. Asens expressa el vot favorable de Barcelona en Comú, la Sra. Andrés expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Martí expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Alonso expressa l’abstenció 
de C’s, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot 
contrari del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA amb el 
redactat següent: 
 
La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 
1.- Mostrar el ferm compromís del consistori amb una universitat pública, gratuïta i de 
qualitat, a la qual hi puguin tenir accés totes les persones, independentment dels seus recursos. 
2.- Reivindicar el dret a Dret de protesta de totes les persones i el seu legítim exercici en 
l’àmbit universitari. 3.- Instar a efectuar una mediació entre les parts que permeti evitar 
l’ingrés a presó per les 27 persones acusades pels fets a dalt referenciats. 4.- Expressar la 
preocupació per l’actuació del Ministeri Fiscal. Les peticions de presó contingudes en l’escrit 
d’acusació del Ministeri Fiscal són desproporcionades. Existeix, de fet, el risc de que accions 
de dissidència universitària puguin portar a algun membre de la comunitat universitària a la 
presó. 5.- Trametre aquests acords a l’Excm. Fiscal en cap de Catalunya i al Grup de Suport a 
“Som 27 i més”. 
 
Del Grup Municipal C’s: 
 
10.-  (M1519/4197) La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: Primer.- Manifestar el ple rebuig de l’Ajuntament de Barcelona a la resolució 
263/XI del Parlament de Catalunya i de qualsevol iniciativa il·legal per part de les institucions 
catalanes i dels seus representants i càrrecs públics. Segon.- Trametre aquest acord a la 
Presidenta i als Grups del Parlament de Catalunya i al President de la Generalitat de Catalunya. 
 
(Tractat conjuntament amb el punt 11 de l’ordre del dia.) 
 
El Sr. SIERRA explica que la proposta gira entorn del fet que l’Ajuntament de Barcelona es 
pronunciï en contra i mostri el seu rebuig a la Resolució 263/XI del Parlament de Catalunya i de 
les institucions catalanes i dels seus representants i càrrecs públics i que això es traslladi a la 
presidenta del Parlament i als grups parlamentaris. 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
56 
Comenta que si, com deia el Sr. Martí respecte al compliment de la llei, Convergència és un 
partit respectuós amb la llei, hauria de ser-ho amb totes les lleis, no com deia la Sra. Colau de 
respectar només les que li semblessin justes. Diu que tant l’Estatut d’autonomia com la 
Constitució espanyola són lleis molt clares. Indica que Convergència s’està saltant l’Estatut 
d’autonomia i la Constitució i també la responsabilitat, ja que Convergència va convocar unes 
eleccions que deia que eren plebiscitàries i després d’haver-les perdut, ja que els partits 
independentistes no van obtenir la majoria dels vots, encara que tinguin la majoria dels diputats, 
vol abocar els ciutadans a la ruptura amb Espanya, a sortir de la Unió Europea i a un futur molt 
pitjor del que hi ha ara. Malgrat tot, constata que Convergència continua fent iniciatives per 
aprofitar les oportunitats que a Barcelona li brinda el Brexit.  
Opina que és una qüestió de responsabilitat, perquè diferents forces polítiques van concórrer a 
les eleccions municipals el 24 de maig de 2015 i el resultat és que regidors clarament 
independentistes només n’hi ha 17, de 41, és a dir, una minoria. Conclou que hi ha 24 regidors 
que no s’han manifestat com a independentistes. Reitera que és una qüestió de responsabilitat. 
Diu que, després d’haver anat a una manifestació independentista, després de canviar el nom 
del Saló de la Reina Regent per un que va ser d’Esquerra Republicana de Catalunya, és un 
moment perquè no es produeixi una abstenció, sinó un vot favorable a aquesta proposició de 
Ciutadans, que seria un vot favorable al compliment de la llei i a la responsabilitat que 
s’adquireix en una campanya electoral quan es diu que no s’és independentista. Considera que 
aquest no-independentisme s’ha de reflectir en un vot favorable a aquesta proposició, perquè, si 
no, Barcelona en Comú ha estat enganyant els seus votants del 24 de maig de 2015. 
 
La Sra. ESTELLER també demana que aquesta Comissió rebutgi les conclusions del grup 
d’estudi que va fer el Parlament de Catalunya. Recorda que també es va votar l’anterior, la 
1/XI, que era la base per la qual s’han fet aquestes conclusions sobre el procés polític a 
Catalunya, que va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional en la Sentència 259/15. 
Pregunta què passa amb el Parlament de Catalunya, per què ha continuat i per què va sotmetre 
les conclusions d’aquesta Comissió a debat en el Plenari del Parlament. Considera que és un 
nou desafiament a l’Estat. En aquesta direcció creu que Barcelona, com a capital de Catalunya, 
s’ha de pronunciar respecte a aquest tema i no es pot mantenir aliena a aquest procés que 
empobreix i afecta tots els ciutadans. Reclama que Barcelona ha de tenir veu pròpia i ha de 
mostrar la seva disconformitat amb aquest desafiament del Parlament, malgrat que tenia els 
advertiments del Tribunal Constitucional que això és il·legal. 
Diu que, si s’està parlant amb una institució com l’Ajuntament o com el Parlament i es creuen 
on són, sap perfectament que l’estat de dret és el suport dels pilars de la democràcia, perquè la 
democràcia viu de la llei i s’hi sustenta. Considera, doncs, que la llei no pot ser només 
defensada o complerta quan interessa. Constata que el que es fa a través del Parlament de 
Catalunya és aprovar aquestes conclusions per enfortir el seu projecte i debilitar totes les 
institucions. Destaca que ells diuen que tenen una legitimitat, com les urnes, que els van donar 
un mandat democràtic. En aquest cas considera que no es pot invocar el poble de Catalunya per 
legitimar una decisió il·legal, ja que el Parlament ha de complir amb la llei, perquè la 
democràcia viu de la llei i no es pot adoptar cap decisió que modifiqui de facto el sistema 
constitucional. 
Per tant, creu que aquest és el motiu pel qual aquest Ajuntament ha de preservar la legalitat i el 
respecte a les institucions. Insisteix que no es pot invocar una majoria per legitimar decisions 
il·legals, que destrueixen de facto l’ordre constitucional establert, i tampoc per legitimar les que 
destrueixen de facto el sistema i el marc de convivència, per no parlar del que suposaria una 
independència de Catalunya, que és un escenari que ja no preveu perquè és inviable.  
Diu que el seu Grup no vol que s’utilitzi el Parlament com una institució que, en comptes de 
defensar els drets de tots els catalans i de treballar per tots els catalans, faci un desafiament a 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
57 
l’Estat, confronti institucions, divideixi la societat i faci una acció política totalment contrària 
als interessos de Catalunya. 
 
El Sr. FORN constata que s’han hagut de sentir dir moltes vegades que en aquestes comissions 
s’han de tractar temes estrictament municipals. Diu irònicament que aquest deu ser un tema 
municipal 100%, i recorda que altres vegades que el seu Grup ho ha presentat els han dit de tot. 
Considera que els grups proponents tenen una mica d’esperit masoquista perquè cada vegada 
que ho presenten saben que ho perdran. Destaca que cada vegada l’argument és que hi ha una 
majoria en contra d’això, però cada vegada ho perden. No ho acaba d’entendre. 
Recorda que el Sr. Sierra ha parlat del saló de plens, que és un tema que Ciutadans ha perdut, 
perquè hi ha hagut 33 vots a favor contra 8 en contra, cosa que no deu ser majoria.  
Constata que la majoria que els grups proponents veuen no es visualitza en els llocs on s’ha de 
visualitzar, que són el Parlament i el Ple del Consell Municipal. 
Considera, doncs, que els grups proponents tenen un problema. Diu que la Resolució 263/XI és 
fruit del mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre, amb 72 
diputats, i es basa en una majoria d’escons de les forces parlamentàries que tenen l’objectiu que 
Catalunya esdevingui un estat independent. Constata que hi ha una àmplia majoria sobiranista 
en vots i escons que aposta per una obertura del procés constituent no subordinat. 
Comenta que la Comissió d’Estudi del procés té la funció de definir els caràcters principals del 
marc del procés constituent de Catalunya, identificar les reformes de canvi social, polític i 
nacional que han de configurar una modalitat d’estructura d’estat i la seva expressió 
constitucional en drets, deures, principis i garanties constitucionals, formes de participació 
ciutadana, model socioeconòmic i ambiental i formes d’estat. 
Pensa que no té cap sentit debatre aquesta proposició aquí, i diu que s’ha de portar al Parlament, 
d’on també sortiran rebregats, ja que és el Parlament qui compta amb els suports necessaris de 
les forces polítiques amb representació al Parlament. 
Hi votarà en contra i, tant si els agrada com si no, diu que es tornarà a demostrar que hi ha una 
majoria d’aquest consistori que està a favor de les decisions que es prenen al Parlament com a 
garant i expressió de la sobirania popular. 
Diu que els grups proponents ho poden tornar a provar una altra vegada, però reitera que les 
majories són les que són i en els països democràtics les majories són les que s’imposen. 
 
El Sr. CORONAS troba evident que la seva idea de democràcia és molt diferent de la dels grups 
proponents, ja que aquests parlen de lleis estàtiques i inamovibles, i Esquerra Republicana de 
Catalunya parla de voluntat popular per canviar-les. Diu que no s’ha de perdre de vista que les 
lleis estan per servir el poble i no al revés, que les lleis s’han de fer perquè les persones visquin 
millor i per garantir les llibertats i els drets. Pensa que potser als grups proponents els ve de nou 
i no estan acostumats a tenir aquesta visió de la llei, però diu que és així. Afegeix que les lleis 
han de servir per millorar les desigualtats, com la Llei de pobresa energètica i la d’habitatge, en 
què els grups proponents van acatar la decisió del Constitucional i els va semblar molt bé, 
perquè la Constitució no es pot moure, ni tan sols per això. 
Constata que els grups proponents fan servir la Constitució espanyola com un codi penal, 
perquè tots saben com es va aprovar, amb aquell «atado y bien atado» dels mateixos que van 
fundar el Partit Popular, i va ser referendada en un moment que hi havia una pressió molt forta i 
que els que tenen la seva edat i fins i tot uns anys més no van poder-ho fer. Recorda que gairebé 
la majoria de la població ja no va poder referendar aquella Constitució. 
Remarca que si les lleis es mantinguessin estàtiques i no avancessin encara hi hauria zoos en 
què s’exhibirien persones, la mujer barbuda s’exhibiria com una atracció i la seva companya 
Capdevila i la mateixa Sra. Esteller no podrien ni votar, perquè cap dona ho podria fer si no 
s’haguessin canviat les lleis. Li costa d’imaginar com serien en l’actualitat sense les obres de la 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
58 
filosofia grega o sense les decisions que van prendre en els senats a Roma. També li costa 
d’imaginar com serien en l’actualitat sense persones com Nelson Mandela, Clara Campoamor o 
Lidia Falcón, sempre defensant coses que incomplien les lleis.  
Per tant, troba evident que entén les coses de manera molt diferent de com ho fan els grups 
proponents. Destaca que el seu Grup parla de república, de separació de poders, mentre els 
grups proponents en la pràctica es distribueixen els poders. Diu que, si no, no s’entén que se 
sentin frases com «esto la fiscalía se lo afina» i ningú no posi el crit al cel. 
Constata que són en un país on es jutja per complir amb mandats democràtics, és a dir, fer el 
que es va dir que es faria: ser conseqüents i ser diligents. Diu que no sap si els grups proponents 
saben què és això, perquè potser no ho practiquen. De fet, remarca que si a Catalunya hi ha una 
majoria que vol una república catalana també és gràcies als grups proponents, perquè aquests no 
es mouen, i mentre sigui així a Catalunya seguirà avançant i seguirà creixent un sentiment de 
persones que volen decidir quin serà el seu futur. 
Constata que ERC està a anys llum dels grups proponents, ja que mentre el seu Grup posa urnes 
el Partit Popular reforma el Tribunal Constitucional per posar-lo al seu servei; mentre el seu 
Grup escolta el poble, sent dir al Grup Popular que «nos hemos cargado la sanidad»; mentre el 
seu Grup aprova resolucions per fer un nou país al Parlament, el PP intenta evitar que res canviï 
i que tot segueixi igual, perquè no els importen les persones, sinó mantenir el poder, el càrrec, 
salvar el partit, esquivar com poden les imputacions, mirar cap a una altra banda i fer-se els 
suecs. 
Els diu tant al Sr. Sierra com a la Sra. Esteller que això que demanen en aquesta sessió «que lo 
vote Rita» des del Senat, perquè aquí s’està fent una república que per sort serà la d’un país de 
tots i per a tothom. 
 
El Sr. GARGANTÉ comenta que en aquesta sessió Ciutadans i el Partit Popular porten una 
proposició sobre el Parlament, i diu que respondrà exactament amb el discurs que va fer la seva 
companya Gabriela Serra en relació amb aquests fets. 
«Aquesta radical independentista intervé advertida per la interlocutòria del Tribunal 
Constitucional; interlocutòria que porta data del 19 de juliol, la mateixa data en què aixafàvem 
el feixisme en els carrers d’aquesta ciutat de Barcelona. 
»I aquesta radical independentista..., igual que els seus companys i companyes, partim de la 
convicció que actualment no hi ha cap marge d’acció per al reconeixement del dret a decidir del 
poble català en l’interior del marc jurídic constitucional i legal espanyol. Partim, per tant, de la 
decisió d’endegar un camí de desobediència, i també, i consegüentment, partim de l’opció 
d’unilateralitat. Precisament perquè volem acabar amb el processisme. Per què? Perquè tota 
desobediència és unilateral. Perquè vol dir que una part en desobeeix una altra que creu tenir o 
té el poder, la veritat i la justícia. 
»A qui ens diu que la desobediència –és a dir, la unilateralitat– atempta contra els principis 
democràtics jurídicament establerts, li hem de recordar que parlem de desobeir el règim del 78; 
un règim nascut damunt les cendres produïdes per l’alçament militar feixista, il·legítim i il·legal 
contra una república que era democràtica i que havia estat triada per una majoria ciutadana i 
popular de l’Estat espanyol.  
»Hi insistim: desobeïm com a única alternativa possible per recuperar les llibertats i construir 
sobiranies; sobiranies de tot tipus, que posin al centre els interessos de les classes populars, dels 
sectors socials més malmesos, del conjunt de la gent exclosa pel capitalisme i pel patriarcat que 
no va atacar la Constitució que va ser votada en el procés. 
»Volem, a més, posar al centre també la nostra nació, els Països Catalans, trossejada 
territorialment i políticament, i que és víctima d’una constitució monàrquica i 
nacionalespanyolista. La resposta a aquesta realitat d’exclusió, d’empobriment, de limitació de 
les llibertats individuals i col·lectives no ha deixat mai d’existir, ans al contrari: la societat civil 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
59 
organitzada, els moviments socials, sindicals, marees i tantes i diverses plataformes de lluita 
han omplert els carrers aquests darrers anys per exigir solucions a la crisi, a les retallades, a les 
privatitzacions, contra la corrupció. I s’han enfrontat a totes les conseqüències d’un sistema 
neoliberal, explotador i, per tant, excloent. 
»I aquesta mateixa societat organitzada també ha omplert els carrers per lluitar a favor del dret a 
decidir, el dret a l’autodeterminació i per recuperar els nostres drets nacionals. I així s’ha anat 
configurant un extens moviment popular i independentista que el 27 de setembre a les urnes va 
convertir el clam per la independència en un mandat polític per construir la república catalana; 
un mandat polític que va recollir el dret a la desobediència, la unilateralitat i la recuperació dels 
drets socials en la resolució del 9-N aprovada per aquest mateix Parlament de Catalunya. 
Resolució que manifestava explícitament la no-supeditació a les decisions de l’Estat espanyol i, 
en concret, i molt especialment, al Tribunal Constitucional, mancat de tota legitimitat després 
de les seves continuades suspensions i prohibicions de lleis aprovades per aquest Parlament. 
»No és que nosaltres vulguem saltar el Tribunal Constitucional, és que el Tribunal 
Constitucional és el que se salta les decisions d’aquest Parlament, d’un referèndum i, fins i tot, 
del Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol, que va ser tombada, la nostra proposta de 
reforma, pel Tribunal Constitucional. 
»I no ens amenacin, si us plau, no ens amenacin, no perdin el temps. I no cito ningú perquè 
ningú se senti al·ludit, però no ens amenacin més. Perquè a hores d’ara ja haurien de saber –ho 
haurien de saber molt clarament– que nosaltres no en tenim, de por, i no serà amb denúncia o 
amb aprovació de decisions sinó amb la contundència de les accions on es veurà que nosaltres, 
per la independència i per la república catalana, sense por, ho aconseguirem.» 
 
La Sra. ANDRÉS diu que aquestes proposicions tenen un contingut que ja comença a ser 
reiterat en aquesta Comissió, i li agradaria saber-ne el motiu. Pregunta quin paper té 
l’Ajuntament en aquesta qüestió. Recorda que la Sra. Esteller deia que l’Ajuntament ha de 
vetllar per la legalitat del que fa el Parlament, però diu que aquesta no és una funció de 
l’Ajuntament de Barcelona. Manifesta que al seu Grup li desagrada aquesta ingerència contínua 
entre institucions. Demana, doncs, que a la Comissió es parli de temes municipals i que 
s’utilitzi la institució de l’Ajuntament per al que ha de servir i no per a altres qüestions més 
partidistes. Afegeix que és una crítica reiterada que en concret fan els grups de Ciutadans i del 
Partit Popular al govern municipal, a qualsevol dels dos grups que l’integren. 
Manifesta, per tant, el malestar del seu Grup pel fet que s’utilitzi la institució de l’Ajuntament i 
aquesta Comissió en concret per a qüestions que no són ni tenen a veure amb la competència 
municipal. 
Dit això, respecta des del Grup Socialista que els diputats del Parlament de Catalunya són 
inviolables en les seves decisions, en les seves opinions i en els seus vots. Però, al mateix 
temps, rebutja qualsevol iniciativa de caràcter unilateral o il·legal, rebutja que es prenguin 
iniciatives que enfrontin institucions importants com ara el Parlament i el Tribunal 
Constitucional. També rebutja que hi hagi iniciatives de caràcter il·legal, i més quan es 
produeixen en un lloc que ha de vetllar per fer lleis. Entén que cap majoria té dret a situar les 
institucions fora de la legalitat, perquè és el marc de convivència de què s’han dotat. Pensa que 
són actuacions perjudicials per a l’autogovern i que fomenten la divisió. 
Anuncia el seu suport a les dues proposicions per aquestes qüestions. Però expressa i reitera el 
malestar que té pel fet que es portin contínuament aquestes qüestions a aquesta Comissió 
perquè els grups es pronunciïn i utilitzar-ho després de manera partidista. 
 
El Sr. PISARELLO insisteix en el que ja s’ha comentat anteriorment: que al Sr. Sierra li agrada 
dir que s’ha de parlar de l’atur i de les coses concretes, però després li encanta portar aquest 
tipus de temes. Diu que no li agrada ni la forma ni el fons en què s’ha fet, perquè creu que tant 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
60 
el Partit Popular com Ciutadans en matèria d’autogovern són dues forces que són 
«lliberticides». Especifica que el Partit Popular concretament ha contribuït a un dels processos 
de recentralització més agressius que s’han viscut els últims temps, més limitadors de 
l’autogovern, no només de la Generalitat de Catalunya, sinó dels mateixos ajuntaments. Diu que 
moltes coses concretes que preocupen els grups proponents que no es poden fer a l’Ajuntament 
obeeixen a aquest procés de recentralització i de limitació de l’autogovern que ha impulsat el 
PP. 
En realitat, diu que el Grup Popular fa polítiques que no tan sols són polítiques centralistes, sinó 
que són preautonòmiques, cosa que troba que té gràcia, perquè és el PP el primer que ha 
convertit la Constitució que diu defensar en paper mullat. Considera que el principal enemic de 
la Constitució i de l’Estatut d’autonomia és el Partit Popular mateix. Diu que si es fa un repàs 
de tot el que s’ha aprovat en aquests anys com a conseqüència de les polítiques del Grup 
Popular qualsevol observador mínimament objectiu veurà que moltes coses són contra els 
tractats internacionals de drets humans, contra els elements més garantistes que pot tenir la 
Constitució, que pot tenir l’Estatut, etc. Per tant, conclou que fins i tot el PP està totalment fora 
de la llei, i diu que, quan algú s’ha queixat d’això, la resposta ha estat instrumentalitzar els 
tribunals, fer servir el poder judicial per criminalitzar la protesta, fer servir el Tribunal 
Constitucional per bloquejar qualsevol iniciativa que vulgui fer valdre el principi democràtic, 
etc.  
Creu que Ciutadans pensa exactament el mateix que el Partit Popular en qüestions 
econòmiques, de memòria i també en aquests temes.  
Diu que Barcelona en Comú creu que no, i opina que per culpa del PP l’anomenat «estat de les 
autonomies» s’ha convertit en una mena d’estat de les autoanèmies, ha entrat en una via morta. 
Indica que davant d’això és lògic que el poble de Catalunya legítimament tingui una iniciativa 
pròpia que en aquest cas, com diu una de les conclusions de la Comissió del Procés Constituent, 
és poder engegar un procés constituent propi, democràtic, de base ciutadana, transversal, 
participatiu, amb el reconeixement i suport de les institucions catalanes. Diu que el seu Grup 
està d’acord amb això, tot i que no està d’acord amb tots els punts, amb totes les conclusions de 
la Comissió del Procés Constituent. Especifica que no comparteix el full de ruta del govern en 
moltes coses, ja que creu que un procés constituent ha de ser més transversal, més inclusiu, etc. 
Però, davant les polítiques preautonòmiques, centralistes, de bloqueig del PP, defensa la 
necessitat d’obrir un procés constituent ampli, transversal i el més inclusiu possible sobre el 
tipus de societat que es vol a Catalunya. 
Per això s’abstindrà, perquè no comparteix el full de ruta que es planteja en aquesta Comissió, 
però està en ple desacord amb el plantejament que fan tant el Partit Popular com Ciutadans. 
 
El Sr. SIERRA li insisteix al Sr. Forn que els grups independentistes no tenen majoria de vots. 
Diu que ja no és qüestió de mentir, sinó de saber sumar. Indica que si es plantegen unes 
eleccions de caràcter plebiscitari i els grups independentistes no tenen més del 50%, no tenen la 
majoria de vots. Comenta que la CUP mateix, que és soci de Junts pel Sí a la Generalitat, va dir 
que si això es plantejava com unes eleccions plebiscitàries i no s’ha assolit ja no una majoria 
suficient, sinó ni tan sols una majoria, no es pot fer aquest procés. Tanmateix, diu que entre 
assemblea i assemblea, entre empat i desempat, són aquí i ara els votaran la qüestió de 
confiança i se seguirà amb l’essencial. Apunta que, mentre Convergència s’embolica amb 
l’estelada, mentre porten els catalans a elecció rere elecció durant 5 anys, a Catalunya hi ha les 
institucions paralitzades i no hi ha pressupostos. Diu que Convergència no s’ocupa de les 
necessitats reals dels catalans, com ara l’educació, la sanitat, etc. Destaca que aquesta paràlisi 
institucional ve derivada d’aquest fet. 
Per això diu que és important que es porti el tema a aquesta Comissió, perquè Barcelona és una 
part fonamental de Catalunya i també d’Espanya. Indica que té la necessitat de plantejar-ho aquí 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
61 
i que ho farà tantes vegades com calgui per denunciar que els catalans estan davant d’un 
desafiament que els vol treure de la Unió Europea i que vol trencar Espanya. Insisteix que això 
no és que paralitzi l’economia ni sigui dolent per a l’ocupació, és que és una catàstrofe per a la 
ciutat. Afegeix que és important per a l’ocupació i el benestar dels barcelonins. 
Li diu a la Sra. Andrés que els diputats són inviolables, però remarca que tant ells com els 
regidors estan sotmesos a la llei, a un Estat d’autonomia i a una Constitució que s’ha promès, 
encara que uns ho hagin fet per imperatiu legal i per les energies renovables, però l’han jurada 
tots, i tenen l’obligació de respectar-la. 
Reitera que el fi últim d’aquest procés és treure Catalunya de la Unió Europea, i remarca que 
alguns ho diuen amb la boca petita i altres ho desmenteixen. Considera que s’ha negat la realitat 
quan s’han convocat unes eleccions plebiscitàries i, tot i no haver tret una majoria, s’ha 
continuat endavant. Insisteix que els grups independentistes no tenen majoria ni tan sols per 
modificar l’Estatut d’autonomia. Pensa que és molt greu i li diu al Sr. Pisarello que, en un cas 
així, no hi pot haver l’ambigüitat de l’abstenció, ni dir que s’és independentista dels que voten 
«sí, sí» en el pseudoreferèndum, ni tampoc pot haver-hi el dret a decidir, que jurídicament no 
existeix. Opina que s’ha de dir «sí» o «no» i no posar-se sempre de perfil i treure’s la careta a 
les manifestacions, però després fer votacions en què es permeten aquest tipus de coses. 
Pel que fa a les majories que comentaven el Sr. Coronas i el Sr. Forn, que deia que Ciutadans 
perd les votacions, diu que ho facin on toca si tant ho volen canviar i veuen que hi ha una 
majoria social, que modifiquin la Constitució. Recorda que al Congrés dels Diputats la majoria 
de diputats catalans –tan catalans com els seus fills o com els regidors Coronas i Forn– van 
votar que no. Demana que ni Convergència i Unió ni Esquerra Republicana de Catalunya 
s’apropiïn d’una identitat. Destaca que no es va assumir aquesta votació negativa i es va seguir 
amb el full de ruta i amb aquesta deriva independentista. Pensa que és una qüestió de respecte a 
la llei i de saber els mecanismes per poder canviar les voluntats. 
En tot cas, creu que no s’ha de segrestar Barcelona com a capital de l’independentisme i que al 
cap de dos, tres o cinquanta anys, en una hipotètica Catalunya independent, s’estiguin veient 
mocions com les del dia anterior per aprofitar les oportunitats del Brexit. Diu que es veuran a 
Roma, a Berlín o en qualsevol lloc, i llavors és quan es lamentaran dels índexs d’atur, de la 
precarietat, d’una situació que no és bona objectivament, vista des de qualsevol punt de vista. 
 
La Sra. ESTELLER diu que Barcelona s’ha de pronunciar, perquè és la capital de Catalunya. 
Pensa que cal pronunciar-se per moltes coses, però diu que, cada vegada que hi hagi una 
aprovació d’un mandat en el Parlament de Catalunya contrari a la legalitat, i sobretot del procés 
d’independència, el Grup Popular ho portarà a aquesta Comissió perquè Barcelona és la capital 
de Catalunya. 
Destaca que d’aquestes declaracions hi ha conseqüències per a la vida de tothom, perquè hi ha 
decisions econòmiques que no es prenen per culpa d’aquesta incertesa. Indica que qualsevol 
país necessita estabilitat, i en aquest sentit remarca que la falta d’estabilitat té conseqüències. 
Considera que els grups independentistes parteixen d’una fal·làcia, perquè diuen que tenen un 
mandat democràtic. Comenta que el Sr. Pisarello és professor en dret constitucional. Apunta 
que un Parlament no pot validar el mandat democràtic quan no és una decisió legal. Destaca que 
la democràcia espanyola és constitucional, no radical, en què les urnes validen qualsevol 
decisió. 
Indica que si es trobessin en aquest supòsit sí que les urnes validarien en cada ocasió i els 
polítics tindrien aquesta legitimitat, però assenyala que a Espanya el marc és constitucional i, 
per tant, les decisions que pren el Parlament o qualsevol institució només poden ser dins 
d’aquest marc jurídic constitucional. 
Manifesta que li és igual que en tinguin molts o pocs, perquè el nombre no valida una decisió 
que no és legal. Conclou que el dret a decidir no és un dret absolut i no es pot decidir la 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
62 
independència de Catalunya perquè no està dins d’aquest marc constitucional i no existeix 
aquest dret. Comenta que els grups independentistes s’inventen un relat, el donen per bo i els el 
compren. Considera que tenen molt de mèrit perquè tots els diners que deixen d’invertir en 
molts llocs se’ls gasten en publicitat per adoctrinar i manipular, cosa que sí que saben fer bé. 
Destaca que aquests grups generen una realitat virtual com si això fos possible i, en canvi, estan 
enganyant la gent.  
Reitera que el marc actual és constitucional i fora d’aquest no es pot fer res, ni una declaració 
unilateral ni un referèndum, perquè la Constitució ho impedeix. 
Pel que fa al que deia el Sr. Coronas que les lleis canvien, reconeix que sí i afegeix que les lleis 
es poden canviar. Comenta que la Constitució es pot canviar, però a través d’un procediment. 
Recorda que alguns van anar al Congrés dels Diputats quan es va demanar aquest referèndum i 
es va votar que no. Diu que ella en aquell moment era diputada i va votar que no, per tant, una 
diputada catalana que va votar que no. Destaca que aquestes decisions són les que es vinculen i 
és el procediment, i que no es pot continuar com si això no hagués passat.  
Considera que el Parlament no pot estar generant incertesa, que a més afecta Barcelona. Com a 
capital de Catalunya, diu que Barcelona no pot patir aquestes conseqüències permanents d’un 
Parlament centrat només en aquest tema. 
Conclou que la majoria que els grups independentistes invoquen no la tenen i, encara que la 
tinguessin, això no els donaria legitimitat per aprovar decisions que no estan dins del marc 
jurídic. 
Manifesta que el PP no utilitza el Tribunal Constitucional, i remarca que la Generalitat té més 
recursos que el Grup Popular al Constitucional. Pregunta per què hi presenta recursos, doncs, si 
el menysté d’aquesta manera. 
Considera que la democràcia no es pot qüestionar en funció de com va. Diu que els grups 
independentistes denominen democràcia al que els va bé, però que, quan no els va bé, ja no és 
democràcia. Pensa que és molt perillós invocar la democràcia i les lleis quan a un li convenen, i 
afegeix que això no és democràcia. Indica que la democràcia es basa en la llei, però en la de 
tots, i, si no, es pot canviar. 
Reitera que les urnes a Espanya no poden validar decisions il·legals, perquè no és una 
democràcia radical, sinó constitucional, i qualsevol decisió s’ha d’atenir al marc jurídic 
constitucional. Afegeix que només la Constitució d’Etiòpia reconeix el dret a decidir, però cap 
més. Comenta que cap país d’Europa té el dret de la secessió reconegut en les seves 
constitucions, i els Estats Units tampoc. 
 
El Sr. FORN diu que, per molt que la Sra. Esteller s’hi esforci, no convenç a ningú, ni en 
aquesta Comissió ni al Parlament ni a una majoria de la població de Catalunya. Diu que li 
encantarà parlar algun dia de gastar diners inútilment. Afegeix que es pot parlar dels AVE o 
d’aeroports en què no hi ha ni un sol avió. Diu que podria parlar d’altres coses que prefereix 
estalviar-se, com ara de diners llençats en creació a vegades d’alguna prova que sembla que no 
és del tot certa. 
Reitera que és molt senzill, ja que en aquesta Comissió hi ha una majoria de vots, al Parlament 
de Catalunya també hi ha una majoria de vots i, si Ciutadans i el PP volen comprovar la majoria 
social, el seu Grup n’estarà encantat. Demana que es permeti fer un referèndum vinculant i així 
se sortirà de dubtes. Conclou que el Partit Popular apel·la a la democràcia, però no deixa votar, 
i no només no deixa votar, sinó que a la gent que posa les urnes els fa anar a declarar al 
Tribunal Suprem. Considera, doncs, que l’argumentació de la Sra. Esteller cau pel seu propi 
pes. 
 
El Sr. CORONAS considera que parteixen de percepcions diferents de la democràcia i de com 
es pot canviar la legalitat. Destaca que la Sra. Esteller és molt bona argumentant, però diu que 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
63 
no el convencerà ni a ell ni a molta gent, perquè reitera que parteixen de percepcions molt 
diferents. Destaca la frase lapidària que «les urnes no poden canviar segons quines coses». La 
Sra. Esteller precisa que deia «validar decisions il·legals». Diu que per Esquerra Republicana de 
Catalunya l’urna és la màxima expressió de la democràcia. Demana que es posin les urnes i així 
se sabrà què vol la gent. 
Indica que l’ha sobtat molt l’abstenció del Sr. Pisarello sobre aquesta qüestió, perquè és una 
abstenció de connivència, que va molt més enllà de votar a favor o en contra, en un moment en 
què Catalunya ha de decidir coses molt importants i Barcelona en Comú hi vol jugar un paper, 
una abstenció que ubica Barcelona en Comú en l’absoluta desubicació a l’hora de les decisions 
que s’hauran de prendre. I el preocupa. Considera que Barcelona en Comú s’ha de definir sobre 
aquesta qüestió i ha de tenir una opinió definida i marcada, perquè té la sensació que no la 
tenen. Diu que ha mirat als ulls del Sr. Pisarello quan ha emès el vot, i pensa que és molt 
significatiu. Intueix que el Sr. Pisarello o altres persones de Barcelona en Comú podrien tenir 
alguna opinió respecte a això que no quadri amb aquesta abstenció, i el preocupa, perquè el que 
es vota i el que s’opina és molt important que lligui, ha de quadrar. Considera que si un 
renuncia a allò que creu no li queda res. Afegeix que aquesta abstenció li dol profundament, 
perquè és una abstenció en contra de la voluntat de poder decidir què es vol ser. Considera que 
posiciona Barcelona en Comú més a prop del no que del sí. 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que amb aquesta proposició s’ha adonat que la CUP no només està ja 
desconnectada de l’Estat espanyol, sinó que també ja ha desconnectat dels seus partits polítics. 
 
La Sra. ANDRÉS reitera que pensa que els diputats tenen aquesta inviolabilitat en les seves 
decisions, però remarca que ha costat molt tenir les institucions que hi ha ara i més que siguin 
considerades legítimes i representatives per tota la ciutadania. No entén i rebutja clarament que 
cap majoria política pugui situar les institucions fora de la llei, perquè una institució no és 
només d’una majoria, és de tothom. No està d’acord, doncs, que una majoria política situï el 
Parlament fora de la legalitat, entre altres coses perquè el Parlament té la missió de fer lleis, que 
tothom ha de complir. 
Destaca que el Grup Socialista aposta pel diàleg, per l’acord, pel pacte i per la reforma de la 
Constitució que esmentava la Sra. Esteller. Recorda que l’aposta del PSC va en el sentit federal. 
 
El Sr. PISARELLO recorda que l’ordenament jurídic que la Sra. Esteller defensa inclou com un 
principi fonamental el principi democràtic. Constata, doncs, que el principi democràtic forma 
part de la legalitat. Destaca que per això no és casual que fins i tot gent com el Sr. Francesc de 
Carreras, molt vinculat a Ciutadans, o Rubio Llorente hagin defensat la possibilitat de fer un 
referèndum per Catalunya dins del marc de l’ordenament jurídic actual. Conclou que no és un 
problema de l’ordenament jurídic que això no es pugui fer i diu que no cal una reforma de la 
Constitució per fer-ho, sinó que n’hi hauria prou de fer servir la via de l’article 92, que 
requereix només una majoria absoluta.  
Pel que fa al que deia el Sr. Coronas, creu que Barcelona en Comú ha sigut contundent. Destaca 
que ell mateix i els membres del govern que han calgut han sortit al carrer sempre per donar 
suport a totes les autoritats de Catalunya –no de Barcelona en Comú– que han estat 
criminalitzades per plantejar iniciatives polítiques com aquestes. Diu que potser el Sr. Coronas 
voldria que digués que el seu Grup està d’acord al 100% amb el tipus de full de ruta que Junts 
pel Sí defensa. Lamenta dir-li que no hi està d’acord al 100%. Comenta que ell defensa un 
procés constituent no subordinat però inclusiu, transversal, ampli. Indica que això no tan sols ho 
diu ell, sinó molta gent. Diu que fins i tot gent que es considera independentista defensa que un 
procés constituent, perquè sigui realment transversal, ha de ser ampli. Comenta que la seva 
abstenció simplement respon a això. Concreta que no està d’acord al 100% amb el contingut 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
64 
d’aquesta declaració, ja que hi ha punts que comparteix i punts que no. Diu que Barcelona en 
Comú ha defensat això en campanya i ara, sense cap tipus d’ambigüitat. 
 
El Sr. Pisarello expressa l’abstenció de Barcelona en Comú, la Sra. Andrés expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot 
favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot 
favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. ES REBUTJA. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
11.-  (M1519/4218) La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda rebutjar l’aprovació de l’informe de la Comissió d’Estudi del Procés 
Constituent pel Ple del Parlament de Catalunya. 
 
(S’ha tractat conjuntament amb el punt 10.) 
 
El Sr. Pisarello expressa l’abstenció de Barcelona en Comú, la Sra. Andrés expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot 
favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot 
favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. ES REBUTJA. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
12.-  (M1519/4158) La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: 1.- Mostrar el ferm compromís del consistori amb una universitat pública, 
gratuïta i de qualitat, a la qual hi puguin tenir accés totes les persones, independentment dels 
seus recursos. 2.- Reivindicar el dret de les persones que exerceixen el Dret de manifestació i 
expressar la solidaritat amb aquests 27 membres de la comunitat universitària, els seus familiars 
i amics. 3.- Instar la lliure absolució de les 27 persones imputades pels fets a dalt referenciats. 
4.- Sol·licitar al Ministeri Fiscal que retiri les acusacions contra aquests membres de la 
comunitat universitària, al no ser admissible en una societat democràtica que es penalitzi la 
protesta, la dissidència, i menys encara que es sol·liciti presó per exercir Drets Fonamentals. 5.- 
Que es trametin aquests acords referents al Procediment Abreujat 4/2016 a l’Excm. Jutge del 
Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Cerdanyola i a l’Excm. Fiscal en cap de 
Catalunya i a l’Organització Antirepressiva de l’Esquerra Independentista, Alerta Solidària. 
 
(S’ha tractat conjuntament amb el punt 9.) 
 
El Sr. Asens expressa l’abstenció de Barcelona en Comú, la Sra. Andrés expressa l’abstenció 
del PSC, el Sr. Martí expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot contrari de 
C’s, la Sra. Capdevila expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del 
PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. ES REBUTJA. 
 
c) Precs 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
13.-  (M1519/4203) Que el Govern municipal presenti abans de la propera Comissió de Presidència 
el pla de re-municipalització per aquest mandat, especificant tipologia de servei i en cas dels 
serveis ja existents, detallant data de creació i tipus de gestió inicial, així com data 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
65 
d’externalització del mateix, en cas que el servei s’hagi externalitzat posteriorment a la seva 
creació. 
 
El Sr. MARTÍ demana que el govern presenti abans de la propera Comissió de Presidència, 
Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció el pla de remunicipalització per aquest 
mandat. 
 
El Sr. BADIA respon que dins de les prioritats del govern hi ha la modernització de l’estructura 
administrativa, en què hi ha diferents plans, i un és sobre els processos de remunicipalització o 
de creació de nous serveis públics. Afegeix que també hi ha un pla de redimensionament de 
recursos humans, així com unes guies de contractació que s’han presentat i estan en l’àmbit del 
debat social, que formen part del funcionament orgànic que creu que ha de tenir l’Ajuntament. 
Pensa que els últims anys es van produir una sèrie d’externalitzacions, segurament amb una 
filosofia molt imperant als anys 90, que s’ha demostrat ineficient a l’hora de prestar serveis 
bàsics. Per tant, en alguns àmbits creu que aquesta filosofia és caduca i que cal revisar-la. 
Informa que s’està actuant en àmbits sectorials estratègics, com el cas de la protecció de dades –
l’Institut Municipal d’Informàtica–; quan s’han trobat amb cessions il·legals de treballadors –el 
cas de BTV–; quan hi ha models d’èxit de política pública municipal que creu que cal mantenir, 
com el cas de les escoles bressol; quan hi ha pèrdua de coneixement en els sectors estratègics o 
s’està posant en dubte la capacitat de fer de regulador, en què creu que caldrà avançar; en la 
creació de nous serveis que permetin més governança, en el cas de l’energia amb la posada en 
marxa d’una comercialitzadora municipal. 
Afegeix que això cal fer-ho tenint en compte diferents factors, amb una visió estratègica, 
necessitats operatives, analitzant les condicions laborals dels treballadors, les necessitats, 
flexibilitat horària, etc., així com costos i terminis. 
Recorda que hi ha diversos processos en marxa, com ara escoles bressol, punt d’informació a la 
dona, servei d’atenció, etc. Comenta que a la tardor s’obrirà un debat, es presentaran les línies 
mestres i cadascú veurà quan es van produir o no aquestes privatitzacions. Diu que el govern 
prefereix mirar cap endavant. Afegeix, però, que no es pot comprometre, en el termini d’un 
mes, a presentar una llista. Indica que el govern no operarà així perquè creu que cada cas és un 
petit ecosistema que cal gestionar i que això no es tanca en un mes ni en dos, ja que són moltes 
reunions de treball i de preparació d’aquesta incorporació. Reitera que s’obrirà el debat, que es 
presentaran les línies mestres, però repeteix que no es pot comprometre a fer-ho en un mes ni 
tampoc a treballar amb la filosofia d’una llista de serveis a l’octubre. 
 
El Sr. MARTÍ interpreta que el govern no accepta el prec. 
 
El Sr. BADIA respon que no pot acceptar els terminis que el prec posa. 
 
El Sr. MARTÍ assenyala que el tema no és tant que Convergència i Unió ho demani en aquesta 
Comissió, sinó que ja fa mesos que el govern municipal parla de l’objectiu estratègic de 
remunicipalitzar alguns serveis. En aquest sentit, diu que si el seu Grup tingués un pla global 
del govern, després de mesos de plantejar-ho, tindria ocasió per fer un debat aprofundit. Destaca 
que amb una pregunta, un prec o una compareixença, és a dir, amb tres minuts no es pot abordar 
un tema tan complex. 
Aclareix que no té un interès especial per saber si els senyors del PSC o d’Iniciativa per 
Catalunya Verds l’any 90 van externalitzar, per no dir privatitzar, alguns serveis municipals. 
Insisteix que aquest no és el principal interès, tot i que també serà bo fer memòria. Apunta que 
l’interès principal és per què un mateix govern, en el mateix moment que fa una 
remunicipalització, externalitza un altre servei municipal. Pregunta si això té lògica i 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
66 
coherència, i diu que vol parlar de polítiques públiques, de coherència i línies estratègiques. 
Comenta que Convergència i Unió té i ha tingut un model molt clar, que ha estat compartit 
àmpliament no tan sols per un govern de 4 anys, sinó que ha estat un model de gestió de serveis 
municipals compartit per molts governs anteriors. Diu que si s’han de canviar coses de cara al 
futur que es facin, però es queixa que el govern actual no ensenya el full de ruta, sinó que va 
actuant i aparentment pren decisions incoherents, contradictòries i alhora diu que a la tardor hi 
haurà un debat. Assenyala que, tot i que el govern no accepti el prec, el seu Grup intentarà 
aprofundir en aquest model i expressar les seves discrepàncies respecte a algunes de les coses 
que el govern està fent en aquests moments. 
 
El Sr. BADIA reitera que es presentaran les línies mestres i que hi haurà un debat obert a la 
ciutadania. Avança, però, que no es farà una llista, perquè creu que això no seria prudent, ja que 
cada contracte té uns terminis i els debats s’hauran de desenvolupar en el marc d’aquests 
terminis. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal C’s: 
 
14.-  (M1519/4198) Que des de l’Ajuntament es garanteixin els drets lingüístics de tots els 
barcelonins, recollits a l’article 3.1 i 3.3 de la nostra Constitució de 1978, a l’article 6.2 del 
nostre Estatut d’Autonomia de 2006 i a l’article 4.2 de la nostra Carta Municipal vigent, i que 
tant la comunicació com l’atenció es faci en les nostres dues llengües oficials, ja sigui a petició 
expressa del ciutadà en l’atenció o amb qualsevol comunicació en format bilingüe. 
 
El Sr. SIERRA comenta que aquest prec és una conseqüència d’uns fets de l’agost de 2016, en 
què algunes persones van acudir a Ciutadans per comunicar que l’Institut Municipal de Cultura 
no tenia la informació en castellà, sinó que només la tenia en català i en anglès. 
Explica que el sentit del prec és fer complir l’article 3 de la Constitució espanyola, l’article 6 de 
l’Estatut d’autonomia de Catalunya i l’article 4.2 de la Carta municipal de Barcelona. Demana 
que, en conseqüència, es faciliti la comunicació i l’atenció en les dues llengües oficials, ja sigui 
a petició expressa del ciutadà en l’atenció o en qualsevol de les comunicacions, que es facin 
també en format bilingüe, en català i en castellà. 
 
El Sr. ASENS accepta parcialment el prec, perquè entén que el que Ciutadans demana és una 
cosa que estableix la llei, però també entén que els drets lingüístics de tots els barcelonins ja es 
garanteixen en l’actualitat.  
Constata que el Sr. Sierra cita en la proposta la legalitat vigent, però diu que s’oblida de citar la 
legalitat municipal. Especifica que el regidor de Ciutadans cita la legalitat supramunicipal, però 
no cita el Reglament d’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona, que va ser 
aprovat pel Plenari el 5 de febrer de 2010. Explica que en l’article 5.3 d’aquest Reglament 
s’expressa clarament que la comunicació amb els veïns es farà normalment en català, sense 
perjudici del dret dels ciutadans a rebre la informació en castellà si ho demanen, que entén que 
és el que el Sr. Sierra explica en la pregunta, ja sigui a petició expressa del ciutadà, en l’atenció 
o en qualsevol comunicació formal digital. 
Afegeix que, en el punt 6, aquest Reglament especifica que els impresos, els fullets, es lliuraran 
en català i, si es demana, en castellà, és a dir, que normalment la llengua que s’utilitza és el 
català, però a petició es pot utilitzar el castellà.  
Malgrat això, comenta que la majoria de comunicacions, tot i que no totes, es fan en tots dos 
idiomes, en català i en castellà. Indica que, pel que fa als fullets de què el Sr. Sierra fa menció, 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
67 
ha fet arribar la queixa que trasllada Ciutadans i diu que a l’Institut Municipal de Cultura no 
tenien constància d’aquesta queixa, amb la qual cosa no s’ha pogut detectar quin ha estat el 
problema. Remarca que allà els fulls informatius no tan sols estan en tots dos idiomes, sinó que 
estan en tres: en català, en castellà i en anglès. 
Comenta que des de Serveis Interns li han recordat que a les OAC, les oficines d’atenció 
ciutadana, i al 010 l’atenció comença amb una salutació en català, però si el ciutadà contesta en 
castellà l’informador canvia d’idioma. Explica que en el portal de tràmits del web està en les 
dues llengües; que en les instàncies sempre s’intenta que siguin bilingües en el mateix imprès, i 
que els fullets sempre són en dues llengües, igual que la informació que es troba penjada a 
l’Oficina d’Atenció al Ciutadà. Conclou que la voluntat de l’Ajuntament és aconseguir el 
màxim bilingüisme que el Sr. Sierra reclama. Tanmateix, reitera que la legalitat de 
l’Ajuntament no obliga a utilitzar-lo, perquè fa menció del fet que la comunicació amb els veïns 
es farà normalment en català. 
Insisteix que s’ha traslladat la queixa de Ciutadans a la Virreina perquè no passi en el futur si és 
que ha passat, però que li han dit que podria ser que s’haguessin acabat els fullets en castellà. 
 
El Sr. SIERRA no entén el sentit de l’acceptació parcial del prec. Pregunta si el govern farà el 
que Ciutadans demana o, en virtut d’aquest Reglament d’ús de la llengua catalana de 
l’Ajuntament de Barcelona, no ho farà. Demana que el Sr. Asens ho especifiqui una mica més. 
En tot cas, remarca que l’article 4 de la Carta municipal ho deixa ben clar. Considera que 
l’objectiu és tenir tota la informació en totes dues llengües, que és el sentit del prec.  
 
La presidenta pregunta a Secretaria si es pot acceptar parcialment un prec, i la secretària diu que 
sí que es pot. 
 
El Sr. ASENS entén que el prec fa referència al fet que l’atenció es faci en les dues llengües 
oficials, ja sigui a petició expressa del ciutadà en l’atenció o en qualsevol comunicació en 
format digital.  
Aclareix que l’acceptació és parcial perquè això ja succeeix actualment, ja que a petició 
expressa del ciutadà es dóna sempre la informació en castellà. 
Comenta que, pel que fa a la situació que motiva el prec, que és la referència als fullets de la 
Virreina en concret, li han dit que aquests estan en tres idiomes. Reconeix que a vegades es fan 
més tirades en català que en castellà, perquè hi ha més petició o pel que sigui, i pot haver 
succeït que s’acabessin els de castellà, però reitera que els fullets informatius de la Virreina es 
fan sempre en aquests tres idiomes perquè hi van molts estrangers també. 
Indica que aquest incident s’ha comunicat a la Virreina i que se n’ha deixat constància. Suposa 
que s’intentarà que en el futur no s’acabin els fullets en castellà. 
 
Es dóna per tractat. 
 
15.-  (M1519/4199) Que per part del Govern municipal s’elabori un informe, que es comuniqui a tots 
els grups municipals, en el que s’estableixin els criteris per tal que la Corporació es personi en 
causes judicials com a acusació. 
 
La Sra. MEJÍAS comenta que aquest prec també va dirigit al Sr. Asens per tal que aclareixi 
exactament quins són els criteris perquè l’Ajuntament de Barcelona es personi com a acusació 
particular davant de determinats fets que el mateix tinent d’alcalde ha considerat agressions o 
atemptats contra tota la ciutadania. 
Diu que ha estudiat a la mateixa facultat que el Sr. Asens i que, per tant, la tipificació dels 
delictes penals és una, la que diu el Codi penal. Indica que el delicte d’odi que es va produir uns 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
68 
dies enrere, en què felicita el Sr. Asens per la seva compareixença com a acusació particular per 
eradicar de la ciutat delictes o agressions contra persones per raons ètniques o de raça, també 
inclou la tipificació d’agressions per raons ideològiques, entenent per ideologia aquelles idees 
compartides per un gran gruix de la societat, en el sentit de qüestions polítiques, culturals o 
morals. Atès que el Sr. Asens és qui decideix en quin moment es compareix i en quin no, 
erigint-se amb una autoritat moral per decidir quan l’Ajuntament es persona o no, demana que 
es faci un informe de quins seran els criteris pels quals l’Ajuntament es personarà en els casos 
d’agressions per delictes d’odi. 
Comenta que, en l’últim balanç que ha fet el Ministeri de l’Interior, el 38% dels delictes que 
s’han registrat a Espanya són per racisme i per xenofòbia, el 23% ho són per raons ideològiques 
i el 17% són agressions contra discapacitats. Creu que cal tenir molt present que tot són delictes 
d’odi i que no hi pot haver cap mena de discriminació.  
Diu que agrairia que es presentés aquest informe perquè tots els grups sàpiguen quan 
l’Ajuntament ha de complir les seves obligacions i comparèixer en cas d’accions absolutament 
rebutjables des del punt de vista social i que necessiten una acció per evitar que es reprodueixin 
i intentar eradicar-les de la societat i de la ciutat. 
 
El Sr. ASENS accepta el prec. Tanmateix, aclareix que aquests criteris ja estan penjats al web i 
són els que va explicar en el seu dia en roda de premsa, en què va dir quins eren els criteris, no 
seus personals, sinó del govern, de personació, tant exercint l’acusació particular com 
l’acusació popular en les diferents modalitats que tenen aquestes dues figures jurídiques. 
Comenta que la idea que s’establia en aquella roda de premsa i que va quedar plasmada en el 
document penjat al web és que es volia recórrer de manera excepcional a la via penal i en 
determinades circumstàncies, no com a regla, respectant el paper de la fiscalia i intentant 
coordinar-se el màxim possible amb aquesta, però assenyalant unes prioritats de treball que 
tenien a veure amb determinats diagnòstics i polítiques públiques que assenyalen uns àmbits 
determinats i no uns altres, que afecten situacions d’exclusió i de vulnerabilitat. 
Pensa que el cas que assenyala la Sra. Mejías, en què indica que ell mateix va enviar una carta a 
les persones que van sofrir l’agressió, té a veure amb uns fets aïllats. Comenta que les 
agressions a persones seguidores de la selecció espanyola no són habituals, igual que tampoc no 
són habituals les agressions a seguidors d’altres equips, de la selecció catalana o del Barça. 
Afegeix que no constitueixen un col·lectiu especialment discriminat en la societat pel fet de ser 
aficionats a la selecció espanyola, ni tampoc es troben en una situació de vulnerabilitat. Per tant, 
indica que el fet de no pertànyer a col·lectius vulnerables i no pertànyer a un col·lectiu 
especialment discriminat fa que no sigui un àmbit prioritari d’intervenció a hores d’ara, tot i que 
ho podria ser si s’incrementessin les agressions. 
Destaca que el Ministeri Fiscal no va parlar del fet que s’estigués perseguint com a delicte 
d’odi, però li ha comunicat que es produeixen agressions tant en un sentit com l’altre, de les 
seleccions. Diu que això no vol dir que en el futur potser s’hagi d’intervenir en aquest àmbit, 
però reitera que en aquests moments no és adequat. 
 
La Sra. MEJÍAS comenta que el Sr. Asens es contradiu en si mateix, perquè diu que no hi ha 
discrecionalitat i acaba de dir que no és un col·lectiu vulnerable i per això l’Ajuntament no es 
persona, però remarca que aquest cas està dins dels tipus tipificats com a delictes d’odi, ja que 
és un delicte per raons ideològiques i, per tant, l’Ajuntament té l’obligació de comparèixer. 
Destaca que el Sr. Asens va mentir perquè va dir que el Ministeri Fiscal no havia comparegut i 
sí que va comparèixer i va obrir diligències. Afegeix que el Sr. Asens diu que es vol coordinar 
amb la fiscalia, quan la fiscalia ha obert diligències i aquestes persones van ser agredides al crit 
de «os vamos a matar a todas». Considera que això també s’ha d’eradicar de Barcelona i que el 
Sr. Asens no té dret a comparèixer en funció discrecional de si ho considera delicte o grup 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
69 
vulnerable o no. Pensa que s’ha de comparèixer en tots els casos, perquè, si no, seria una 
incursió en una discriminació injustificada. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
16.-  (M1519/4219) 1.- Instar al Govern municipal a que reclami a la Generalitat que l’ex-diputat de 
la CUP al Parlament de Catalunya, David Fernández, no imparteixi classes ni conferències a les 
noves promocions de policies a l’Escola de Policia de Catalunya, per manca d’idoneïtat i 
defugir de la politització de la formació policial, en el marc de la Junta Local de Seguretat. 2.- 
Que es traslladi aquesta petició a la Conselleria d’Interior del Govern de la Generalitat així com 
a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i a l’Escola de Policia de Catalunya. 
 
La Sra. ESTELLER explica que està previst que el membre de la CUP David Fernández 
participi com a ponent en una taula rodona: «La mediació en la policia de la Generalitat, 
vivències de contrast». Demana al govern municipal que insti la Generalitat perquè el Sr. David 
Fernández no imparteixi aquestes classes ni conferències a les noves promocions de policies de 
l’Escola de Policia de Catalunya. Comenta que en aquesta escola també es formen els guàrdies 
urbans de Barcelona. 
Explica que demana això perquè ho considera una provocació, ja que el Sr. David Fernández 
s’ha caracteritzat durant la seva trajectòria per la bel·ligerància cap al que han representat els 
cossos de seguretat, especialment els Mossos d’Esquadra, i els ha insultat, els ha criticat, els ha 
fet eix de tot el seu discurs polític i durant molt de temps ha fet un linxament. Reitera, per tant, 
que és una provocació que imparteixi aquestes taules rodones, a part que no és ètic per la seva 
pròpia trajectòria. 
Afegeix que els sindicats dels Mossos d’Esquadra han mostrat la seva indignació per aquest fet. 
Insisteix a demanar al govern que insti la Generalitat perquè el Sr. David Fernández no 
imparteixi aquestes taules rodones ni aquests cursos de formació. 
 
El Sr. BADIA passa la paraula al Sr. Amadeu Recasens perquè pugui atendre el prec. 
 
El Sr. RECASENS diu que hi ha raons de fons i de forma per no atendre el prec. Pel que fa a la 
forma, comenta que es tracta d’una taula rodona que es titula «La mediació a la policia de la 
Generalitat Mossos d’Esquadra, vivències de contrast». Afegeix que la formen, a més del Sr. 
Fernández, dos comandaments del Cos de Mossos d’Esquadra, concretament de la Brigada 
Mòbil i de l’Àrea de Mediació, i diu que també hi participa l’exregidora de l’Ajuntament i 
actual diputada del Parlament, la Sra. Assumpta Escarp. 
Explica que aquesta jornada dóna continuïtat al debat que es va produir al Parlament de 
Catalunya en el marc de la Comissió d’Estudi dels Models de Seguretat i Ordre Públic i l’Ús de 
Material Antiavalot en Esdeveniments de Masses. Indica que el Sr. Fernández va ser membre 
d’aquesta Comissió en representació del Grup Mixt. No li sembla, doncs, pertinent oposar-se a 
la participació en una taula de debat sobre aquest tema d’aquest digníssim exdiputat del 
Parlament, que a més coneix la matèria. 
Respecte del fons, explica que té una particular vinculació amb l’Escola de Policia de Catalunya 
perquè la va dirigir durant 9 anys, i per això sap que hi han participat polítics i expolítics de tots 
els colors, i pensa que és bo que així sigui. Reclama, doncs, tot el respecte cap a l’Institut de 
Seguretat Pública de Catalunya i la seva política formativa i divulgativa. Demana també el 
màxim respecte cap a les decisions dels seus òrgans de direcció i cap a la tasca de la seva 
directora. 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
70 
Troba essencial que els agents de policia tinguin plena consciència de la gran varietat de 
posicions que formen la societat, que és complexa, diversa, plural. Pensa que només així es 
podrà prestar un bon servei públic a la ciutadania des de la comprensió i l’empatia, no des de 
l’exclusió i els vetos. 
 
La Sra. ESTELLER mostra una gran decepció davant de la resposta del comissionat, totalment 
buida de sentit comú. Considera que una persona com el Sr. David Fernández no és un polític 
com la Sra. Escarp, que sempre ha estat respectuosa, a part de dirigir la Guàrdia Urbana. Diu 
que és indigne que hi vagi el Sr. Fernández, tal com han dit alguns policies.  
Pregunta si el Sr. Recasens s’ha llegit el manifest en què els policies deien que eren indignes i 
que consideraven que era impropi i indecent que el Sr. David Fernández hi anés, ja que 
permanentment en la seva trajectòria ha insultat el Cos, l’ha vexat, l’ha linxat i l’ha 
desacreditat. Reitera que és indigne que aquesta persona formi part d’una taula rodona en aquest 
context. 
Es queixa que, a sobre, el Sr. Recasens el valora i ni tan sols es queixa d’aquesta participació. 
Li sembla que el comissionat és complaent amb aquesta situació. Per això demana que el Sr. 
Recasens ho reconsideri. 
 
El Sr. RECASENS insisteix que seria una ingerència, perquè això ho organitza Mossos 
d’Esquadra i concretament Relacions Institucionals. Reitera que cal tenir el màxim respecte per 
diputats i exdiputats, també per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i la seva feina i 
també pel que fan els Mossos d’Esquadra. Afegeix que podria dir que lamenta decebre la Sra. 
Esteller, però que no seria cert i, com que no acostuma a mentir, ho deixarà així. 
 
El Sr. BADIA rebutja el prec. 
 
Es dóna per tractat. 
 
d) Preguntes 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
17.-  (M1519/4204) Quan i com pensa donar compliment el govern a la proposició aprovada al 
Plenari de la Ciutat de Barcelona el passat 7 de setembre de 2015? 
 
El Sr. FORN pregunta com pensa donar compliment el govern a la proposició aprovada al 
Plenari el 7 de setembre de 2015. Recorda que el 7 de setembre es va celebrar un Plenari 
extraordinari a demanda dels diferents grups, concretament d’ERC, la CUP i CiU, per demanar 
l’adhesió de l’Ajuntament a l’AMI. Explica que el Sr. Asens en el seu moment en nom del 
govern va respondre que tenien el compromís electoral d’organitzar una consulta sobre aquesta 
qüestió, i recorda que també va dir que a Barcelona en Comú tenien pluralitat interna entorn 
d’aquest tema, cosa que justificava el que en aquell moment va ser una abstenció. 
Comenta que es va guanyar la proposició, però no es va assolir la majoria que requereix la 
mateixa entitat per poder entrar a l’AMI. Indica que es plantegen, doncs, dues possibilitats: la 
que va plantejar el mateix govern, d’organitzar una consulta, però destaca que ha passat més 
d’un any des que es va anunciar aquesta consulta i no s’ha celebrat; o que Barcelona en Comú 
doni llibertat de vot als seus regidors perquè cadascú pugui votar el que decideixi. 
Creu que la pluralitat no pot ser un refugi on s’amaguin per prendre una decisió, ja que pensa 
que és una decisió important. Celebra l’assistència de l’alcaldessa a la manifestació de l’Onze 
de Setembre, però destaca que el lema de la manifestació era molt clar, i opina que cal ser 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
71 
conseqüent amb el que comporta, que seria l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a l’entitat 
d’Associacions de Municipis per la Independència. 
 
El Sr. ASENS constata que el 7 de setembre, efectivament, va sortir una majoria de vots a favor 
de l’ingrés a l’AMI, però remarca que un dels requisits per ingressar en aquesta entitat és que la 
majoria sigui absoluta i no es va aconseguir. Comenta que aquest va ser el motiu pel qual en el 
mandat anterior Convergència i Unió no va portar la qüestió de l’AMI al Plenari, davant la 
convicció que es perdria, i no es volia perjudicar l’independentisme amb una derrota política, 
com en aquest cas es va produir. 
Recorda que en aquest Plenari es van assenyalar els motius per a l’abstenció en aquella votació. 
Diu que els motius segueixen sent els mateixos. Pel que fa a la participació de l’alcaldessa a la 
Diada, no creu que la participació a la Diada dels membres del govern tingui res a veure amb la 
qüestió de l’AMI.  
Reconeix, però, que en aquest sentit hi ha un compromís de fer unes normes de funcionament 
de les consultes. Informa que està previst que a final d’any aquest reglament s’haurà acabat, i 
manifesta que, quan hi hagi el marc normatiu municipal, aquest permetrà discutir i promoure les 
diferents consultes, ja siguin a iniciativa institucional o bé a iniciativa ciutadana, és a dir, no 
només en la qüestió de l’AMI, sinó també en altres qüestions que preocupen la ciutadania.  
Conclou que serà amb posterioritat a l’aprovació d’aquest reglament que tornarà a estar sobre la 
taula aquesta consulta i totes les que es plantegin. 
 
El Sr. FORN diu que el preocupa la resposta del Sr. Asens. Destaca que el tinent d’alcalde ha 
parlat de la pluralitat que hi ha dins de Barcelona en Comú. Sap que Iniciativa per Catalunya no 
ha participat en aquestes manifestacions i es proclama a ella mateixa molt distant d’aquestes 
reivindicacions, però diu que no és el sentiment ni el pensar de totes les persones que formen 
part de Barcelona en Comú. En aquest sentit, creu que la fórmula més senzilla és que Barcelona 
en Comú doni llibertat de vot als seus regidors. 
Diu que el que aquest Grup no pot fer de cap de les maneres és emparar-se en el marc normatiu, 
perquè les consultes es poden celebrar a instància del mateix govern municipal. Remarca que el 
govern pot autoritzar aquesta consulta en qualsevol moment amb el Reglament de participació 
vigent. Demana que el Sr. Asens no barregi les d’iniciativa popular, en què hi ha algunes 
llacunes, amb les altres. Diu, però, que l’Ajuntament pot fer consultes, tal com va fer amb el 
tema de la Diagonal. Recorda que es va fer amb aquesta normativa i, per tant, no pot servir 
d’excusa per no celebrar la consulta a què el govern s’ha compromès. 
 
El Sr. ASENS matisa que no ha dit que el marc no existeixi, sinó que la voluntat del govern és 
fer la discussió sobre les consultes quan hi hagi aquest nou reglament que s’està negociant amb 
els diferents grups i actors afectats. Indica que llavors serà quan s’abordi la qüestió. Reconeix 
que es podria fer ara, però remarca que la decisió del govern és fer-ho quan s’hagi aprovat 
aquest marc. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
18.-  (M1519/4216) En quins actes ha participat, o té previst participar, l’Alcaldessa de les 
campanyes electorals d’Euskadi i Galiza? 
 
 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
72 
La Sra. CAPDEVILA està una mica preocupada perquè ha vist que el govern de la ciutat, i 
sobretot l’alcaldessa, d’una manera permanent, està present a totes les campanyes electorals, 
que no tenen res a veure amb els ciutadans de Barcelona. 
Creu que és important destacar que això s’ha plantejat en algunes comissions i també en un 
Plenari en què els companys de govern de Barcelona en Comú justament van entrar una 
iniciativa per demanar que se separés molt la part institucional de la partidista. Es queixa que 
Barcelona en Comú no n’ha fet gens de cas. 
Vol saber quants ciutadans de Barcelona estan molt interessats en les eleccions basques o 
gallegues. Tanmateix, considera que, ni que n’hi haguessin uns quants o molts que hi 
estiguessin interessats, l’alcaldessa ha de fer campanya quan es presenti a les eleccions per a 
alcaldessa de Barcelona a les properes eleccions. Remarca que no pot ser que la Sra. Colau vagi 
fent campanya per la gent de Podemos a totes les eleccions que es vagin celebrant, entre altres 
coses perquè desatén la seva feina com a alcaldessa de Barcelona. 
Destaca que el cas més greu va ser en els últims comicis, en què l’alcaldessa deixava la ciutat 
amb una vaga de metro que va afectar molts ciutadans. Li va semblar una desatenció important 
a la ciutadania marxar a fer campanya. 
Comenta que Barcelona en Comú s’emmiralla en molts alcaldes, com ara l’alcaldessa de 
Madrid. Diu que s’hi haurien d’emmirallar també en aquest aspecte, perquè la Sra. Carmena 
separa molt bé una cosa de l’altra. 
Per tant, com que la preocupa, vol saber en quins actes té previst participar l’alcaldessa en les 
campanyes electorals d’Euskadi i Galícia. 
 
El Sr. PISARELLO veu que aquest tema preocupa molt la Sra. Capdevila. Explica que, 
concretament en aquesta campanya, l’alcaldessa ha participat en dos actes, dissabte i diumenge, 
un cap de setmana. Diu que això no ha interromput cap tipus d’acte institucional ni cap 
obligació que tingués com a alcaldessa. Afegeix que totes les despeses que ha comportat aquest 
acte són assumides per Barcelona en Comú o per la gent d’En Marea Galícia, etc., però que no 
comporten cap tipus de despesa per a l’Ajuntament. 
Pensa que el que preocupa la Sra. Capdevila és que hi hagi una alcaldessa que tingui la 
projecció que té, que té el dret legítim de fer-la servir. Diu que el mateix s’hauria d’aplicar al 
Sr. Rufián o al Sr. Tardà, que són diputats d’Esquerra Republicana de Catalunya que haurien 
d’estar exercint com a legisladors, perquè s’imagina que la ciutadania de Catalunya que ha votat 
per ells exigeix que estiguin en el dia a dia, i també estan fent campanya a Galícia i a Euskadi. 
Conclou que si la Sra. Capdevila fa servir aquest criteri l’ha de fer servir per a tots els dirigents 
polítics, també per als d’ERC.  
Reitera que l’alcaldessa va anar-hi un cap de setmana, en què no hi havia cap tipus d’obligació 
institucional, i a càrrec de Barcelona en Comú com a organització. 
 
La Sra. CAPDEVILA troba que l’alcaldessa té molta sort de tenir un dissabte i un diumenge 
lliures de qualsevol obligació com a alcaldessa de Barcelona, perquè, com a regidora de 
l’oposició, ella no té ni un cap de setmana lliure, sempre té alguna activitat. Per tant, posa en 
dubte que l’alcaldessa no tingués cap obligació. 
Finalment, indica que l’alcaldessa en l’última aparició a la Corunya va dir textualment: «No 
estoy aquí solo como Ada Colau ciudadana, sino también como alcaldesa de Barcelona, de la 
capital de Cataluña.» Destaca que no ha sentit mai que el Sr. Rufián digui això pel que fa a la 
seva responsabilitat política. 
 
El Sr. PISARELLO creu que ja ha contestat. Insisteix que dissabte i diumenge el Sr. Joan Tardà 
i el Sr. Rufián deuen tenir les seves obligacions com a parlamentaris, però també han estat fent 
campanya. Demana que es facin propostes que siguin raonables. Diu que no és raonable 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
73 
pretendre que l’alcaldessa de Barcelona, que a més de ser alcaldessa té una gran projecció 
política, no faci res, que és el que la Sra. Capdevila demana, és a dir, que no participi en cap 
acció, quan ho han fet presidents de govern de la Generalitat. 
Insisteix que només ha estat un cap de setmana en dos actes. 
 
Es dóna per tractada. 
 
19.-  (M1519/4217) Quins són els motius pels quals l’Ajuntament de Barcelona ha denegat la 
subvenció sol·licitada enguany per la Universitat Catalana d’Estiu? 
 
La Sra. CAPDEVILA explica que, des de la seva creació el 1969 a Prada de Conflent, a la 
Catalunya Nord, la Universitat Catalana d’Estiu ha complert la seva missió fundacional de 
projectar la llengua i la cultura catalanes dins i fora dels territoris de parla catalana, alhora que 
s’ha guanyat el reconeixement del món universitari dels Països Catalans. 
Comenta que, superada l’etapa resistencialista inicial, la UCE va començar el 1985 una 
singladura més acadèmica amb la creació de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu. Destaca 
la presència, en el patronat d’aquesta fundació, de l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat 
Oberta de Catalunya, de les Illes Balears i de Perpinyà, entre altres institucions científiques. 
Afegeix que hi ha una llarga llista d’eminents figures de la cultura catalana que s’han succeït al 
capdavant de la UCE, com ara Jordi Carbonell, Joandomènec Ros, Max Cahner, Miquel Porter, 
Enric Casas o Jaume Sobrequés. 
Indica que en l’edició de 2016 la UCE ha aplegat 695 alumnes matriculats, el 70% dels quals 
procedien del Principat, i 267 professors i conferenciants, provinents d’universitats catalanes, 
valencianes i mallorquines. Assenyala que, gràcies a la seva activitat docent i cultural en les 
diferents àrees del coneixement científic, tècnic i humanístic, la UCE s’ha guanyat el patrocini 
d’administracions i institucions científiques arreu dels Països Catalans. Constata que els darrers 
anys l’Ajuntament de Barcelona havia subvencionat alguna de les seves activitats amb imports 
que oscil·laven entre els 4.000 i els 8.000 euros anuals. Destaca que el 2016 el govern 
municipal ha denegat la subvenció sol·licitada per la UCE, i vol saber quins han estat els 
motius. 
Demana al govern que negociï un conveni que fixi les bases de la col·laboració entre 
l’Ajuntament i la UCE per als propers anys, com ja s’ha fet amb altres administracions 
catalanes i com el mateix govern ha fet amb alguna altra universitat d’estiu. Considera que, com 
a capital de Catalunya i principal ciutat dels Països Catalans, Barcelona no pot girar l’esquena a 
la Universitat Catalana d’Estiu. 
 
El Sr. PISARELLO comenta que la Universitat Catalana d’Estiu va demanar una subvenció el 
2016 a l’ICUB. Explica que els tècnics de l’ICUB van valorar la sol·licitud i van decidir 
denegar-la. Diu que ho ha consultat amb els serveis tècnics per veure quins havien estat els 
motius. Explica que, d’una banda, es tracta d’un projecte que es fa fora de Barcelona. Reconeix 
que a vegades es fan excepcions amb això, però diu que són projectes que han de justificar 
clarament que tenen a veure amb la promoció de la ciutat o de les activitats que s’hi 
desenvolupen. Comenta que en aquest cas es presentava un projecte de difusió de la cultura 
popular de Barcelona, però que la comissió de valoració que fa la proposta d’atorgament va 
considerar que no s’especificava amb prou claredat quines colles hi participaven. Afegeix que 
els especialistes de cultura popular no tenien coneixement de la participació de cap colla de 
cultura popular de la ciutat. 
Dit això, comenta que és un fet que s’esmenarà de cara a properes edicions. Diu que s’ha posat 
en contacte amb la gent de la UCE perquè reconeix aquesta contribució que s’efectua des de fa 
48 anys. Comenta que, efectivament, es farà un conveni perquè hi hagi més claredat de quins 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
74 
són els objectius. Diu que això obeeix a un canvi de política de l’Ajuntament, que vol, a través 
dels convenis, fer coses que fins ara es feien amb subvencions, perquè és un procediment més 
clar i que ofereix més seguretat en termes jurídics. 
 
La Sra. CAPDEVILA agraeix i celebra que el govern hagi pres aquesta decisió. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
20.-  (M1519/4220) Per quins motius el Govern municipal ha nomenat un Comissionat de 
Participació, especificant els objectius d’aquesta àrea, així com l’estructura de la mateixa? 
 
La Sra. ESTELLER explica que el 5 de setembre de 2016 va saber que l’alcaldessa havia 
nomenat un nou comissionat de Participació, el Sr. Fernando Pindado. Vol saber quines són les 
raons per les quals s’ha nomenat, tenint en compte que fins ara sempre s’havia intentat criticar 
l’estructura de govern, sobretot quan eren a l’oposició. Comenta que una àrea dirigida per la 
Sra. Gala Pin passa a ser d’un comissionat.  
 
El Sr. ASENS indica que la participació és un eix central del govern, ja que hi ha una exigència 
de més protagonisme ciutadà, tal com s’ha vist amb les mobilitzacions del 15-M i amb les 
40.000 persones que van participar en el PAM. Diu que per això s’ha volgut dotar aquesta àrea 
de més recursos personals i materials. 
Explica que la decisió té a veure amb aquesta voluntat de crear una figura que es pugui dedicar 
exclusivament a aquest àmbit. Comenta que la Sra. Pin no hi podia tenir una dedicació 
exclusiva perquè està al capdavant d’un districte que és el més difícil. Diu que per això es va 
valorar que feia falta algú que s’hi pogués dedicar de manera exclusiva. 
Creu que l’historial del Sr. Pindado no mereix cap dubte, ja que és una persona que ha treballat 
a molts ajuntaments i administracions, com ara el mateix Ajuntament de Barcelona en mandats 
anteriors, la Generalitat i altres ajuntaments de Catalunya. Diu que era una persona que es va 
considerar idònia per assumir aquesta responsabilitat. Comenta que això no vol dir que la Sra. 
Pin deixi de fer les seves funcions, i diu que serà el càrrec electe de referència per poder discutir 
aquestes qüestions amb els grups, tot i que no ha pogut estar present en aquesta sessió. 
Pel que fa a l’estructura, explica que es manté com fins a la data, ja que l’organigrama és el 
mateix. Informa que hi ha una secció de democràcia activa, una d’acció comunitària i una de 
recerca i innovació. 
 
La Sra. ESTELLER no comprèn la política que se segueix en l’àmbit de la participació. 
Comenta que la Sra. Pin sumeix el procés participatiu en un caos, cosa que s’ha pogut veure en 
tots els districtes. Creu que aquest nomenament, a part de les raons que donava el Sr. Asens, 
deu ser perquè el govern intentarà adreçar una mica aquesta àrea. 
Vol saber qui manarà en aquesta àrea, si serà la Sra. Pin i continuarà imposant la seva manera i 
visió de la participació, perquè s’està privatitzant i s’estan fent contractes en tots els districtes i 
en moltes àrees i els grups no tenen resposta. Demana que hi hagi transparència. Recorda que el 
Grup Popular va fer preguntes el 5 de novembre de 2015 a través d’un prec escrit i una pregunta 
el 19 de juliol de 2015 per saber totes les empreses que s’han contractat, quins són els imports i 
els procediments que s’han seguit. 
Comenta que ara, a part d’externalitzar la participació, tot dependrà ja no de la Sra. Gala Pin, 
sinó d’un comissionat que també serà el responsable de tirar endavant tota aquesta àrea. 
Demana, doncs, explicacions sobre la línia de treball que se seguirà en aquesta àrea, qui donarà 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
75 
les directrius i qui executarà totes les polítiques en aquest àmbit. A més, pregunta si el govern té 
previst corregir els errors de l’anterior etapa, quan ho portava la Sra. Pin, d’externalitzar la 
participació en els districtes i en moltes àrees sectorials de l’Ajuntament.  
També pregunta quan acabarà el PAM, perquè ja hauria d’haver arribat fa temps. 
 
El Sr. ASENS es queixa que la Sra. Esteller feia una pregunta i ara en fa altres que desborden el 
marc de la pregunta inicial i de les quals s’ha parlat en diferents comissions. Diu que intentarà 
no reproduir el debat. Respecta l’opinió de la regidora del PP sobre els errors que s’han comès, 
tot i que no la comparteix. 
En tot cas, aclareix que serà el Sr. Pindado el càrrec polític que estarà al capdavant d’aquesta 
àrea, cosa que no vol dir que la Sra. Pin deixi de fer de càrrec electe de referència. Especifica 
que el Sr. Pindado serà el càrrec polític, però la Sra. Pin quedarà vinculada com a electa. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
21.-  (M1519/4159) Tenint en compte les proves presentades en diferents Comissions i Plens sobre la 
no identificació de membres de les unitats antiavalots (UPAS) del cos de la Guàrdia Urbana el 
23 de març, el tracte vexatori a un venedor ambulant el 13 d’abril (“Callarse, no tienes papeles, 
cállate. La policia hace lo que tiene que hacer, tú te callas. Llévatelo, porque sinó vamos 
muchos en la furgoneta... (inaudible) estrangeria”) i l’agressió mitjançant porra extensible a un 
venedor ambulant amb la conseqüència del trencament d’una cama el 21 de juliol volem 
conèixer quines són les conclusions de les investigacions realitzades pel Comissionat de 
Seguretat, així com quines mesures s’han pres i quants expedients sancionadors s’han obert 
contra els agents implicats en aquests casos? 
 
El Sr. GARGANTÉ explica que el 23 de març en aquesta Comissió el seu Grup va presentar 
fotografies en què es veien agents antiavalots en una protesta sense identificació, menys un. Diu 
que va lliurar les proves al comissionat de Seguretat. 
Afegeix que en diferents comissions i plens la CUP ha anat presentant enllaços o ha indicat la 
pàgina web en què es podia escoltar, segons el portaveu del Sindicat Popular de Venedors 
Ambulants, un guàrdia urbà de paisà dient: «Callarse, no tienes papeles, cállate. La policía hace 
lo que tiene que hacer, tú te callas.» Indica que també ha presentat fotografies d’un venedor 
ambulant amb la cama trencada provocat, segons el mateix sindicat, per un agent de paisà de la 
Guàrdia Urbana amb una porra extensible. 
Comenta que en tots aquests casos la resposta del govern ha estat dir que s’estudiarà i 
s’investigarà el cas i que es prendrien diferents decisions com obrir expedients sancionadors o 
el que fos. 
Li agradaria saber quines són les conclusions de les investigacions del comissionat en aquests 
tres casos, quines són les mesures que s’han pres i quants expedients s’han obert, si se n’han 
obert, contra els agents implicats. 
 
El Sr. RECASENS diu que cal ser molt prudent a l’hora de llançar acusacions contra persones i 
per extensió contra agents del Cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Pensa que és bo recordar 
que molt sovint les històries tenen dues versions o més i que cal corroborar-les totes. 
Recorda que també es va acusar agents de la Guàrdia Urbana d’haver llençat per les escales del 
metro un venedor ambulant a Drassanes, però diu que posteriorment es va acreditar mitjançant 
imatges que no havia estat així. 
Pel que fa als casos concrets plantejats pel Sr. Garganté, concretament en el cas de l’anomenat 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
76 
Mercadillo Rebelde del diumenge 21 de març, vol destacar, com ja va fer en la Comissió del 
mes de març, que l’actuació dels diferents agents de la Guàrdia Urbana en aquella ocasió va ser 
correcta i professional i es va desenvolupar sense incidents destacables malgrat les importants 
tensions, provocacions i insults a què van haver de fer front. Tanmateix, i davant la informació 
fefaent que alguns agents actuants no duien el número de placa visible, es va dictar el 
procediment operatiu 14/16, que regula l’obligatorietat de lluir visible en tot moment el número 
de carnet professional i la responsabilitat dels comandaments de supervisar el compliment 
d’aquesta obligatorietat. Diu que això va tenir, doncs, conseqüències. 
En relació amb la intervenció del 13 d’abril davant dels fets denunciats a la Unitat de 
Deontologia i Afers Interns, informa que es va obrir una informació reservada per tal d’esclarir 
els fets. Comenta que de la investigació practicada es va concloure que les imatges que s’havien 
fet públiques formaven part d’un vídeo més extens i que, per tant, donaven una visió esbiaixada 
i molt parcial del conjunt de l’actuació, que es va realitzar en moments d’important tensió i 
resistència de la persona a identificar. Indica que es va considerar que s’havien de 
contextualitzar les imatges en un vídeo que havia sigut parcialment retallat. 
Finalment, respecte al cas d’un agent de la Guàrdia Urbana que va trencar la cama a un venedor 
ambulant amb una porra extensible, comenta que novament s’està tirant pel dret, perquè aquesta 
afirmació no s’ajusta a la veritat. Indica que, d’entrada, la mateixa víctima no va denunciar que 
hagués patit una agressió amb porra extensible, sinó un cop de peu al turmell. Tot i així, diu que 
en aquest cas es disposa d’elements que indiquen que la lesió no es va produir així, sinó de 
manera accidental quan el venedor ambulant en qüestió fugia d’uns agents de la Guàrdia 
Urbana, en què un altre agent es va interposar en la seva fugida, el venedor no el va veure i tots 
dos van caure violentament al terra. Comenta que, lamentablement, el venedor es va fer danys i 
van ser els mateixos agents qui el van assistir i van sol·licitar l’ambulància per traslladar-lo al 
centre sanitari. Afegeix que sobre aquest tema no pot donar més informació perquè està 
judicialitzat i, per tant, serà l’autoritat judicial qui determini les eventuals responsabilitats o no 
que es derivin d’aquest incident. 
Conclou que ni el comissionat, ni la Unitat d’Afers Interns, ni la Guàrdia Urbana encobriran 
mai cap mala praxi policial quan hi hagi proves sòlides que s’ha actuat malament. Diu que 
sempre s’investigarà tot, tal com ha quedat demostrat recentment en un lamentable i poc 
professional cas de mala praxi policial, en què s’han portat els fets a l’autoritat judicial i s’han 
suspès cautelarment els agents implicats. 
Demana la cooperació del Sr. Garganté i la de tothom per millorar les actuacions dels agents de 
la Guàrdia Urbana que puguin incórrer en males pràctiques, però diu que rebutjarà sempre i 
amb contundència l’atac sistemàtic i gratuït al Cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona com a 
corporació. 
 
El Sr. GARGANTÉ demana que el Sr. Recasens sigui tan exquisit com ho ha estat ell mateix, 
perquè ell, quan ha parlat de segons quines accions en la seva intervenció anterior, ha dit 
«segons les fonts del Sindicat Popular de Venedors Ambulants». Té clar, pel que ha dit el Sr. 
Recasens, que no s’ha obert cap expedient pel fet que no portessin número. Ho troba estrany, ja 
que sembla una mala praxi.  
Afegeix que el Sr. Recasens ha dit que les imatges en què s’escolta «Callarse, no tienes papeles, 
cállate. La policía hace lo que tiene que hacer, tú te callas» eren més llargues. Constata que 
tampoc no s’ha obert un expedient en aquest cas. Indica que el comissionat ha apel·lat al 
context, però no sap si el Sr. Recasens vol dir que el context feia que fos correcte dir això, tot i 
que, des del seu punt de vista, sembla una mala praxi. 
Finalment, comenta que el comissionat ha tret un tema d’unes escales de metro que la CUP no 
ha portat en aquesta sessió. Per tant, demana que el Sr. Recasens no li adjudiqui coses que no ha 
dit. Recorda que en una pregunta anterior que li han fet al comissionat ha dit que no acostuma a 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
77 
mentir. Considera que potser el Sr. Recasens no acostuma a mentir, però cada cop té més clar 
que potser diu mitges veritats. 
 
Es dóna per tractada. 
 
22.-  (M1519/4209) Quines mesures es pensen prendre per deixar sense efecte les multes contra 
l’agitació política i els subsegüents embargaments en consonància amb el plantejament 
expressat pel govern d’acabar amb la persecució sistemàtica que hi ha hagut sobre la 
dissidència política a la ciutat des de 1978 i, alhora, com es pensa acabar amb aquesta activitat 
repressiva contra els moviments polítics anticapitalistes per part de la Guàrdia Urbana a Horta-
Guinardó? 
 
El Sr. GARGANTÉ explica que el primer semestre de 2016 militants de l’Assemblea de Joves 
del Guinardó i de l’organització política Endavant d’Horta-Guinardó van ser multats per la 
Guàrdia Urbana per promoure amb cartells un acte feminista i per una acció de la PAH. 
Afegeix que també es van multar tres militants de la CUP Capgirem per repartir diaris a la 
parada de metro de l’Hospital de Sant Pau. Aclareix que la multa ve de TMB.  
Comenta que el Districte ha executat dos embargaments de 1.500 euros cadascun per multes 
imposades també per la Guàrdia Urbana per enganxar cartells contra dos militants de la CUP 
durant el govern de Trias. 
Diu que cal contextualitzar tot això en el fet que quan el govern actual va arribar va dir que es 
retiraria dels casos repressius originats pel govern anterior. Afegeix que també cal lligar-ho amb 
el fet que la regidora de Districte és Mercedes Vidal, que a més és la presidenta de TMB, i, 
segons converses amb companys de la CUP d’Horta, el seu conseller tècnic, en Pau González, 
va reconèixer que no tenien cap mena de control sobre el torn de nit de la Guàrdia Urbana. Diu 
que justificava amb aquest motiu que aquest Cos mantingués la persecució de militants de 
diverses organitzacions polítiques del Districte. 
Vol saber si el govern prendrà mesures per deixar sense efecte les multes contra l’agitació 
política i els subsegüents embargaments, així com si pensa acabar amb aquesta activitat 
repressiva contra els moviments polítics anticapitalistes per part de la Guàrdia Urbana a Horta-
Guinardó. 
 
El Sr. RECASENS diu que la Guàrdia Urbana no pot desobeir les lleis i, per tant, en aquests 
casos, s’ha limitat a aplicar l’encara vigent Ordenança de convivència en allò que preveuen els 
articles 24.1, 24.2 i 24.3, que fan referència a la col·locació de pancartes, cartells i fullets. 
Destaca que, concretament al Districte d’Horta-Guinardó, aquestes denúncies representen un 
total de 17 el 2016, és a dir, un decrement de pràcticament el 58% respecte a l’any anterior. 
Conclou, doncs, que s’estan fent moltes menys denúncies per aquest tema. 
Indica que la Guàrdia Urbana ha d’aplicar una ordenança i que no pot fer distincions sobre el 
contingut de pancartes, cartells o fullets. 
Ara bé, reconeix que és cert que el govern actual està compromès amb la revisió de 
l’Ordenança, i diu que llavors es podrà modificar en aquests aspectes per tal de modular aquesta 
possible resposta.  
Comenta que habitualment aquest tipus de sancions per enganxar més de 5 cartells o adhesius 
en un tram de carrer es vinculen a l’anunci d’activitats econòmiques, empresarials o 
professionals regulades. Considera, doncs, que han estat uns casos excepcionals i que s’ha 
d’anar limitant aquesta pràctica. 
Tanmateix, tenint en compte la peculiaritat dels fets concrets, informa que es va considerar que 
es pogués substituir l’import de la sanció, en termini de descompte, per mesures en benefici de 
la comunitat. Per tant, diu que no hi ha hagut sanció econòmica, sinó que les 4 persones van fer 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
78 
12 hores de serveis comunitaris al Casal de Joves Girapells i es van ocupar de l’aula d’estudi 
nocturna, en substitució del pagament econòmic de la sanció. 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que és més o menys la resposta que esperava. Recorda de nou que una 
de les multes és per una acció de la PAH anomenada #DacióperMònica, que consistia a 
encartellar el Banc Popular. Explica que les companyes ho van fer en dues oficines del Districte 
i que se les va multar. Li agradaria saber què diria Ada Colau si aquestes multes s’haguessin 
posat abans del 24 de maig de 2015. Afegeix que, pel que li diuen els companys i companyes 
d’Horta, el nivell de repressió ja comença a ser el mateix que amb Convergència i Unió, que 
també multava els militants de l’esquerra independentista per penjar cartells per exigir el 
referèndum del 9 de novembre de 2014. 
Diu que li han demanat que transmeti un parell de missatges. Indica que el primer és que 
aquestes persones no tenen cap mena d’intenció de pagar totes aquestes multes, i afegeix que no 
ho faran. Comenta que el segon missatge és: «Heu començat una guerra de la qual us acabareu 
penedint, perquè Trias ens volia callats i obedients, Colau ens vol callats i obedients, però a 
Horta us esperem alçats i desobedients.» 
 
El Sr. RECASENS repeteix que justament les denúncies han baixat un 50% a Horta, per tant, no 
és cert que hi hagi un increment de repressió, com diu el Sr. Garganté.  
Pel que fa a no pagar, indica que és un tema que no afecta a la Guàrdia Urbana i que cadascú 
deu saber el que fa. 
 
Es dóna per tractada. 
 
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
23.-  (M1519/4205) Que el Govern municipal informi sobre l’estat d’execució de la proposició feta a 
la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del 20 de 
gener de 2016, amb el contingut següent: (M1519/2331) La Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda instar el govern municipal a tornar a 
convocar la Comissió de Seguiment de l’Ordenança de Convivència amb la participació de tots 
els Grups polítics amb representació a l’Ajuntament de Barcelona. 
 
El Sr. FORN explica que és un seguiment per conèixer què ha succeït a partir d’una proposició 
que es va aprovar al gener de 2016, en què tots els grups, tret de la CUP, que es va abstenir, hi 
van donar suport.  
Comenta que el Sr. Asens va dir en aquell moment que es faria quan es tingués l’estudi de 
2015. Constata que s’està finalitzant el 2016 i entén que l’estudi de 2015 ja hauria d’estar 
acabat. 
Recorda que es tractava de convocar una Comissió de Seguiment de l’Ordenança de 
Convivència amb la participació de tots els grups polítics amb representació a l’Ajuntament de 
Barcelona, cosa que s’havia fet durant tot el mandat anterior diversos cops durant l’any. 
Afegeix que era un moment per tenir coneixement de l’evolució d’aquesta Ordenança, de si es 
disparava algun tipus de sanció.  
No entén que després de 7 mesos encara no s’hagi donat compliment a aquesta proposició, que 
va tenir un amplíssim suport, entre ells el del mateix govern. 
 
 
 Ref:  CCP 10/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 
v.  22/ 9/ 2016     13: 17 
79 
El Sr. ASENS constata que es va aprovar aquesta proposició. Explica que aquesta Comissió 
està prevista en la mateixa Ordenança, com a observatori permanent per a la convivència, tot i 
que els Serveis de Prevenció i altres agents que han intervingut en les sessions diuen que es va 
convertir més en una simple comissió informativa, buida de debat polític. Recorda que l’última 
sessió que es va fer va ser el 2014. 
Reconeix, però, que hi ha el compromís, i informa que el govern va donar les indicacions 
perquè tan bon punt acabés l’estudi es pogués convocar. Diu que, atès que encara no s’ha 
convocat, hi estarà a sobre. Comenta que en aquest cas pot fer autocrítica perquè no s’ha fixat la 
data. 
Afegeix, però, que no sap si aquest espai és l’indicat per fer el debat que es vol fer al voltant de 
les ordenances. Recorda que el govern ja va anunciar la intenció de revisar l’Ordenança de 
civisme i obrir un debat sobre el model de convivència, cosa que vol fer de manera conjunta, 
atès que han passat més de 10 anys des que es va aprovar l’última ordenança. 
Per tant, no sap si serà en aquest espai o en un altre, però pensa que cal buscar aquests espais 
per poder fer aquest debat. Comenta que li diuen que en aquest espai senzillament es bolcava 
informació, però indica que aquesta informació el comissionat de Seguretat ja l’ha anada 
proporcionant en la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i 
Prevenció en diverses ocasions. Recorda que s’han anat explicant les dades de l’aplicació de 
l’Ordenança, però no té inconvenient, com ja va dir en el seu moment, de convocar aquesta 
Comissió de Seguiment. Per tant, es compromet a estar a sobre dels serveis tècnics perquè fixin 
definitivament una data per fer-ho. 
 
El Sr. FORN diu que li sap greu que el govern passi el mort als serveis tècnics, perquè 
considera que és una decisió política que es pren entre polítics. Indica que, quan era al govern, 
era ell mateix qui la convocava i la feia. Demana, doncs, que no es passi el mort als serveis 
tècnics. 
Recorda que hi ha una votació que s’ha fet en el marc polític i el govern ha de convocar aquesta 
Comissió. Indica que no és per discutir si es reforma o no l’Ordenança, i que si el govern vol 
reformar l’Ordenança ja presentarà un text alternatiu. Comenta que el que s’està fent és per 
conèixer el contingut de l’evolució de l’Ordenança. Es queixa que les dades que durant 4 anys 
es van rebre més d’un cop l’any actualment els grups no les reben. Constata que el govern tot el 
dia parla de transparència i hi ha òrgans en què participen tots els grups polítics que no s’estan 
convocant. Vol saber, doncs, per què no s’està complint l’acord d’aquesta Comissió. 
 
El Sr. ASENS repeteix que les dades sí que s’estan rebent, ja que el comissionat les ha 
explicades en diverses ocasions. Reconeix que la convocatòria l’ha de prendre un polític, però 
diu que ho ha de fer de manera coordinada amb el director de Serveis de Prevenció i de Serveis 
Jurídics, que és qui ha de dir quan el seu estudi estigui acabat. Indica que el govern va donar la 
directriu. Reitera que hi estarà a sobre, i diu que ha acceptat la crítica, és a dir, que el govern fa 
autocrítica en aquest sentit. Diu que tornarà a insistir a veure què passa i es fixarà la data per fer 
aquesta Comissió, que, de totes maneres, creu que no serà l’espai per fer el debat que cal sobre 
l’aplicació i també sobre la integració de la Llei de seguretat ciutadana a l’ordenament jurídic. 
 
Es dóna per tractada. 
 
VI)  Mocions 
VII)  Declaració Institucional 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14.55 h.