Aquest document ha estat imprès sobre CyclusOffset, un paper offset fabricat amb fibres 100% reciclades. Imprimint sobre CyclusOffset i no sobre paper no reciclat, s’ha estalviat el següent: 83 kg de residus 20 kg de CO2 199 km de viatge en un cotxe europeu estàndar 2.041 litres d’aigua 256 kWh d’energia 135 kg de fusta Continguts: Addvante Disseny, infografia i maquetació: Aymerich Comunicació Serveis d’impressió: Enparticular A la pàgina web de TERSA, www.tersa.cat es pot descarregar la versió electrònica en català i castellà d’aquest document així com l’enquesta de valoració de la memòria. TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Índex Índex Carta de la Presidenta 05 Resum executiu 06 El Grup TERSA 21 Activitat 26 Compromís ambiental i socioeconòmic 41 Actuació econòmica 55 Annex: Adequació GRI 59 3 TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Carta de la Presidenta Carta de la Presidenta Un any més tenim a les nostres mans el document en el qual Des de TERSA volem contribuir modestament a aquest presentem el balanç de l’exercici anterior. I aquest any a objectiu optimitzant encara més les nostres instal·lacions i l’informe anual li hem canviat el títol, i parlem de Memòria de activitats des del punt de vista energètic. Ho hem fet en els Sostenibilitat. últims anys amb una important transformació de la planta de valorització energètica de Sant Adrià del Besòs i del centre de Aquest canvi, que pot semblar trivial, en comporta altres tractament de residus municipals de Gavà - Viladecans. Però de més profunds. Per a nosaltres ha suposat un procés de hem identificat noves opcions de millora que hem recollit en el reflexió interna derivat de l’adaptació d’aquest document a conjunt d’accions del nostre pla estratègic; com el subminis- la nova guia G4 del Global Reporting Initiative (GRI), que és trament d’energia amb fonts renovables, o la incorporació de l’organisme internacional de referència en l’establiment de dispositius o maquinària per a l’estalvi de consums. criteris per a la redacció de memòries de sostenibilitat. Sens dubte, un horitzó estimulant que afrontem amb una visió Una de les novetats més significatives que incorpora la nova àmplia del concepte de sostenibilitat: sostenibilitat ambiental, guia G4 és l’anàlisi de materialitat, que comporta distingir operativa i econòmica. I que fonamentem en el nostre capital entre aquells aspectes que es consideren materials (més humà, la vocació de servei, i el compromís amb el treball de rellevants), sobre els quals cal reportar, dels que no ho són. qualitat. Aquesta anàlisi ha suposat, entre d’altres, la revisió dels nos- tres grups d’interès i un exercici de concisió per a la determi- nació dels aspectes que considerem materials per a la nostra organització. I per què memòria de sostenibilitat? Entenem que és una denominació més representativa i àmplia del document que presentem. Recull essencialment el balanç de l’activitat de l’exercici anterior, però aquest any també presenta les línies mestres del futur més immediat, evocant la idea de perdurabi- litat i de sostenibilitat en el temps. En aquest sentit, a l’alineació amb els preceptes del model d’economia circular, adaptant-los a l’àmbit de la gestió dels residus, sumem aquest any els missatges sorgits de la XXI Conferència Internacional sobre Canvi Climàtic de París (COP Janet Sanz Cid 21) i l’efecte que han tingut, entre d’altres, en la revisió dels Presidenta del Consell d’Administració objectius de la política energètica a la Unió Europea. Un dels reptes més importants dels països europeus per com- batre el canvi climàtic és ser més eficients energèticament. 5 Resum executiu A Tractament i Selecció de Residus, SA (TERSA), tractem i 01 Resum de l’activitat gestionem els residus municipals generats pels ciutadans de Barcelona i dels 36 municipis de l’àrea metropolitana de de 2015 Barcelona. Valoritzem les diferents fraccions de residus, recuperant-les, A les instal·lacions de Sant Adrià de Besòs s’han tractat reutilitzant-les i transformant-les en energia, minimitzant 390.093 tones de residus procedents de la fracció resta. així el seu impacte ambiental i contribuint al benestar d’una Aquesta dada és superior al 2014 (+ 19%). extensió de 636 km2 que aplega una població de més de 3 milions d’habitants. Aquesta xifra representa el 28% dels residus generats a l’àrea metropolitana de Barcelona, i el 11% dels residus En definitiva, a TERSA proporcionem solucions al repte que generats a Catalunya. suposa la gestió dels residus, i promovem el compromís dels ciutadans amb el seu entorn. La nostra activitat inclou: • L’explotació conjunta de la Planta Integral de Valorització 3.650.849 tones de residus de Residus (PIVR) de Sant Adrià de Besòs, formada per generades a Catalunya la Planta de Valorització Energètica (PVE) i la Planta de Tractament Mecànico-Biològic (PTMB), aquesta darrera gestionada per la societat Ecoparc del Mediterrani. Gràfic 1 • La gestió de les plantes d’envasos lleugers i de voluminosos Proporció dels residus tractats sobre els generats del Centre de Tractament de Residus Municipals (CTRM) a l’àrea metropolitana de Barcelona i a Catalunya. de Gavà-Viladecans. • La gestió de les deixalleries metropolitanes i els punts verds a Barcelona. • La gestió de diverses instal·lacions fotovoltaiques de Barcelona. • La prestació de serveis de consultoria, inspecció i formació ambiental, en una línia que anomenem Ecogestió. • La coordinació de la secretaria tècnica de Barcelona + sostenible 1.377.952 390.093 tones de residus tones tractades generats a l’àrea a la Planta Integral metropolitana de Valorització de Barcelona de Residus Font: www.idescat.cat: Residus generats a Catalunya 2015; www.amb.cat: Generació de residus per ciutadà de l’àrea me- tropolitana de Barcelona al 2015. TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Resum executiu Il·lustració 1 Planta de Valorització de residus a Sant Adrià de Besòs PLANTA INTEGRAL DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS (PIVR) ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ Ferro, alumini, Subproductes 7,7% plàstics, brics, Gestors autoritzats Materials recupe- paper i cartró, vidres, matèria (Reciclatge / valoritzables ració orgànica Valorització) 14.562 t Planta de Tractament Mecànic-Biològic (PTMB-ECOPARC 3) Selecció de residus i tractament Biogàs Producció 188.702 t (Metanització de energia elèctrica Venda a Xarxa matèria orgànica) 5.955 MWh 390.093 t Residu rebuig Planta Integral 149.712 t de Valorització de Residus Sant Adrià del Besòs FRACCIÓ RESTA (PIVR) Recollida Barcelona, Badalona, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma Gramanet, Ecoparcs, Altres Energia 88% Venda Xarxa 201.391 t 193.438 elèctrica elèctrica MWh 12% Autoconsum Vapor venut Subministrament Planta de Valorització a Districlima 75.822 t a la xarxa urbana Energètica (PVE) de calor i fred Combustió de residus i aprofita- ment de l’energia del procés Residus de procés: 351.103 t Escòries (inclou ferralla) 19,2% Gestors autoritzats a tractar i cendres 3,6% El 90% d’aquest volum ha estat valoritzat energèticament, La resta de residus han estat seleccionats i tractats per obtenint: a la seva recuperació en forma de materials valoritzables • 193.438 MWh d’energia elèctrica majoritàriament venuda a i per a la producció de biogàs. la xarxa elèctrica. • Més de 75.000 tones de vapor que han subministrat calor i fred a la xarxa d’edificis del Districte 22@. 7 Il·lustració 2 Tractament d’envasos i de voluminosos a Gavà-Viladecans CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS MUNICIPALS (CTRM) ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ Ferralla, brics, Materials 66,5% paper i cartró, ECOEMBES recupe- alumini, Reciclatge / Valorització valoritzables ració materials plàstics amb gestors 13.885 t 21.439 t Selecció d’envasos 20.865 t lleugers FRACCIÓ ENVASOS LLEUGERS Fabricació externa · Barcelona 50% Residu Rebuig 6.981 t de CSR (Combustible · àrea metropolitana Sòlid Recuperat) de Barcelona 50% Centre de Tractament de Residus Municipals (CTRM) Gavà-Viladecans Matalassos, plàstics, cartró, Residus 6% ferralla, neveres, voluminosos recupe- recipients a pressió, Gestors autoritzats ració altres RAEE 2.386 t 48.940 t Tractament de residus Fusta Estella 87% Utilitats finals: recuperació Combustible alternatiu 48.940 t voluminosos triturada Estella fina 42.677 t Taulons conglomerats i fusta RECOLLIDA DEIXALLERIES, Fabricació externa VOLUMINOSOS Residu Rebuig 5.121 t de CSR (Combustible · Barcelona 55,5% Sòlid Recuperat) · àrea metropolitana de Barcelona 44,5 % A la planta de Gavà-Viladecans, el 2015 TERSA ha tractat De la recollida de residus voluminosos (gairebé 49.000 tones), 20.865 tones procedents de la recollida selectiva d’envasos n’hem recuperat un 93%. Principalment hem obtingut fusta, lleugers dipositades al contenidor groc, de les quals el 66,5% que s’utilitza, sobretot, per fabricar taulons conglomerats i han estat recuperades en forma de materials com ara el plàs- combustible alternatiu. tic, el ferro, l’alumini, el paper i el cartró, reutilitzats per a la fabricació de nous envasos i de materials. TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Resum executiu Il·lustració 3 Recollida selectiva a deixalleries i a punts verds DEIXALLERIES I PUNTS VERDS ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ Residus 1,7% Deixalleries especials AMB Deixalleries 78.623 t mòbils AMB Punt verd 9% Compostatge de zona Envasos 10,2% Dipòsit controlat 3,2% Barcelona i embalatges 32,6% Material recuperable 45,9% Reutilització Punt verd 2,3% Residus especials mòbil i Punt verd a tractar escolar 1.177.849 USUARIS barri · Barcelona 71% Barcelona Inerts i 95,1% · àrea metropolitana recuperables de Barcelona 29% Gestió d’instal·lacions Recollida i transport de residus El 2015 també s’han gestionat més de 78.500 tones de residus de les deixalleries metropolitanes i dels punts verds de Bar- celona, dipositades per més de 1.177.000 usuaris. Il·lustració 4 Gestió d’instal·lacions fotovoltaiques municipals INSTAL·LACIONS FOTOVOLTAIQUES ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ Energia elèctrica Explotació de 41 1.195.231 Venda xarxa kWh instal·lacions elèctrica Conveni de gestió Gestió de 55 instal·lacions solars fotovoltaiques municipals de Barcelona Energia elèctrica 14 instal·lacions 115.280 Estalvi energètic kWh d’autoconsum en edifici consumidor Gestionem 55 instal·lacions solars fotovoltaiques situades a Durant l’any en curs s’ha ofert suport als ciutadans i a les Barcelona, amb una doble modalitat: la d’explotació i venda empreses mitjançant diverses actuacions de consultoria, d’energia a la xarxa, amb una producció de 1.195 MWh inspecció i formació ambiental. d’energia elèctrica, i la d’autoconsum. 9 Il·lustració 5 Consultoria, inspecció i formació ambiental (Ecogestió) ECOGESTIÓ ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ 794 75 accions educatives assis- Consultoria tents ambiental Encàrrecs Inspecció 7.434 i control ambiental Inspeccions inspec- de gestió cions Documentació, formació i comunicació ambiental 791 Servei documentació consultes Comunicació Atesos campanyes › 33.000 Barcelona 6.859 escoles + sostenibles consultes Secretaria Barcelona + sostenible Barcelona + sostenible 818 Organitzacions consultes 02 Informació econòmica Els resultats obtinguts el 2015 milloren els obtinguts en (21% superior al de l’any anterior), trencant la tendència a la l’exercici anterior. Aquest fet, sumat a la consecució dels ob- baixa dels últims anys. I a aquesta circumstància cal afegir: jectius d’inversió, permet mantenir les condicions de sosteni- bilitat econòmica de TERSA. - L’augment en la quantitat de tones tractades (20% superior a l’2014). L’any 2015 s’ha caracteritzat per la recuperació en la xifra - L’augment de l’energia elèctrica exportada global de volum de negoci, que s’ha incrementat un 20,8% (32,7% més que el 2014). respecte de l’any 2014. Aquest increment es deu a: • En el cas del centre de tractament de residus municipals de • El funcionament a ple rendiment de la planta de valorització Gavà-Viladecans, l’exercici 2015 ha suposat la normalització energètica (PVE) un cop finalitzades les inversions del pla i el restabliment del règim normal de funcionament de la director. planta de selecció d’envasos amb un augment en els ingres- sos d’explotació del 23,4%. • La normalització de la producció del centre de tractament de residus municipals (CTRM) un cop finalitzat el projecte • Pel que fa a la gestió de deixalleries i punts verds, s’han d’optimització de les instal·lacions. mantingut els imports dels encàrrecs de prestació dels ser- veis en la línia dels de l’exercici anterior. Enguany el resultat d’explotació ha estat positiu, corregint la situació puntual extraordinària esdevinguda en l’any 2014. En el capítol d’inversions, l’aspecte més destacable és que els principals projectes es van desenvolupant d’acord amb la • El fet més destacable, en relació als ingressos d’explotació planificació prevista. S’ha finalitzat el projecte d’optimització de la planta de valorització energètica de Sant Adrià, ha estat de les línies de procés del CTRM, amb una inversió total de l’augment significatiu del preu de venda d’energia elèctrica 8.022.000 euros. TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Resum executiu 03 Fets rellevants de l’any Medi Ambient Gener Febrer Nova il·luminació del fossar de residus El servei de gestió de les plaques de la planta de valorització energètica fotovoltaiques obté les certificacions amb tecnologia LED ISO 9001 i ISO 14001 de qualitat i medi ambient Aprofitant la necessària remodelació de la il·luminació del fossar de residus, TERSA va optar per substituir les antigues lluminàries existents per projectors de LED’s en aquesta zona Per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, TERSA gestiona de la planta. les instal·lacions solars fotovoltaiques instal·lades en edificis municipals com ara escoles, centres cívics, biblioteques, pèr- Aquesta actuació ha suposat una disminució del 60% de la goles urbanes, etc. Es tracta de 55 instal·lacions; de les quals potència instal·lada i, per tant, un estalvi directe en el consum 41 funcionen en règim de venda de l’energia a la xarxa, i les d’energia elèctrica. A més, aquesta mesura no només no ha 14 restants en mode d’autoconsum. Entre d’altres, una de les anat en detriment dels nivells lumínics d’aquest recinte, sinó més emblemàtiques és la pèrgola fotovoltaica del Fòrum. que els ha millorat sensiblement, facilitant la tasca dels ope- radors de les grues. Aquest any el servei de gestió integral, que inclou l’explotació i el manteniment d’aquestes instal·lacions, ha obtingut les Aquesta intervenció s’emmarca en el conjunt d’actuacions certificacions ISO 9001 i ISO 14001, que acrediten un desenvo- previstes per a la millora de l’eficiència energètica de la lupament d’acord amb les normes de referència en matèria de il·luminació de la planta, afegint-se a la instal·lació de sensors qualitat i medi ambient. de presència i temporitzadors en determinades dependències i al seguiment segmentat de consums. 11 Juny Setembre Celebració del dia mundial del medi Energia solar tèrmica per ambient a la planta de selecció d’envasos de Gavà-Viladecans És una iniciativa promoguda per les Nacions Unides amb la qual es vol fomentar la sensibilització envers el medi ambient, La nova instal·lació d’energia solar tèrmica de la planta de alhora que convida a la ciutadania a ser un agent actiu en el Gavà – Viladecans neix de la col·laboració de SEMESA amb desenvolupament sostenible i equitatiu, i destaca el seu paper alumnes de pràctiques de l’escola Jesüites del Clot i dóna ser- clau per aconseguir un canvi d’actitud respecte de certs temes vei d’aigua calenta sanitària als nous vestidors del personal; ambientals. en concret a les dutxes per a les 36 persones que hi treballen. El lema de 2015 va ser: “Set mil milions de somnis. Un únic Amb aquesta actuació es preveu un estalvi energètic impor- planeta. Consumeix amb moderació”. Amb ell es vol reflexio- tant, ja que durant els mesos d’estiu es preveu funcionar nar sobre l’evidència que la població està consumint molts només amb l’aportació de l’energia solar. més recursos dels que el planeta pot oferir. Si continuem consumint amb aquest ritme i la població segueix creixent, al Aprofitant la reubicació dels vestidors, s’han instal·lat a la co- 2050 necessitaríem 3 planetes per mantenir el nostre estil de berta de la nau d’envasos sis captadors solars orientats al sud vida. per aprofitar al màxim la radiació solar. L’aigua escalfada als captadors solars passa a un acumulador de 1.000 litres, que TERSA es sumà a aquesta celebració amb la jornada de portes compta amb l’aportació auxiliar mitjançant termos elèctrics obertes a la pèrgola fotovoltaica del Fòrum, i amb la visita al per als mesos d’hivern. punt verd de zona de Collserola, en el marc de les activitats or- ganitzades pels membres de la Xarxa Barcelona + Sostenible. A més, la instal·lació disposa d’un sistema de monitorització que permet la mesura en continu de l’energia solar tèrmica aportada i l’estalvi corresponent. TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Resum executiu Comunitat i entorn Gener Juny El grup de treball d’eficiència Les associacions de veïns de Ripollet energètica dels enginyers industrials visiten el centre de tractament visita la PVE de residus municipals Aprofitant la recent finalització dels treballs d’adequació de La delegació estava integrada per l’alcalde, la regidora de la planta de valorització energètica al nou model de gestió de Medi Ambient, i representants de totes les associacions de residus de Catalunya, que han comportat, entre d’altres, una veïns del municipi. El grup va poder visitar les instal·lacions millora substancial en l’eficiència energètica de la instal·lació, del centre on es tracten envasos i plàstics, voluminosos, res- TERSA va acollir la jornada d’intercanvi de praxis d’enginyeria tes de poda i residus d’aparells electrònics i elèctrics. del grup de treball d’eficiència energètica dels Enginyers Industrials. La delegació de Ripollet va conèixer quin tractament es dóna a aquest tipus de residus i com contribueixen a disminuir La primera part de la sessió es va dedicar a contextualitzar el l’impacte ambiental dels residus que produïm, així com la paper de l’empresa i del procés de valorització energètica en seva col·laboració en els programes que tenen per objectiu el model actual de gestió de residus. reduir els residus i fomentar la seva separació, reutilització i reciclatge. En la segona part de la jornada els tècnics de la planta van aprofundir en els detalls de les actuacions realitzades en els darrers anys des de l’òptica de la millora en l’eficiència energètica: renovació del sistema de combustió, increment de la producció de vapor i, en conseqüència, major producció d’energia elèctrica i tèrmica. I es va obrir un torn de preguntes i debat entre els assistents que va enriquir la trobada possibi- litant l’intercanvi directe d’experiències. La jornada es va cloure amb una visita a les instal·lacions. 13 Clients Agost Octubre Campanya de reducció de soroll Campanya d’informació sobre a les zones d’oci nocturn de la ciutat l’entrada en funcionament de noves de Barcelona bústies de recollida pneumàtica al districte de Sant Martí L’Ajuntament de Barcelona va encarregar a SIRESA la posada en marxa d’una campanya de sensibilització i implicació de la L’Ajuntament de Barcelona va posar en funcionament 62 ciutadania. noves bústies de recollida pneumàtica als barris del Poblenou i Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, al districte de El seu objectiu era reduir el soroll de les zones d’oci noc- Sant Martí. Aquestes bústies, que donen servei a 1.700 habi- turn originat per la presència de persones, i aconseguir la tatges i 98 establiments comercials de la zona, estan connec- col·laboració i la implicació dels locals d’oci nocturn. tades a la central de la Vila Olímpica. El missatge global de la campanya era “Gaudir de l’oci nocturn La campanya informativa als veïns i comerciants sobre però respectant el descans dels veïns”; i l’equip humà consta- aquest nou sistema de recollida la va dur a terme l’equip de 5 va de 18 educadors i 1 coordinador, distribuïts pels 10 distric- educadors ambientals del servei de Formació i Comunicació tes de la ciutat. d’Ecogestió Urbana de SIRESA. Els educadors treballaven en parelles a les zones de cada dis- La campanya es va desenvolupar durant el mes d’octubre. En tricte on hi ha més concentració d’establiments d’oci nocturn, una primera fase es lliuraven a les llars i als comerços que es interactuant amb els grups de persones que es trobaven a troben dins l’àrea un díptic informatiu del sistema de recolli- les terrasses dels bars, així com a les entrades i sortides dels da. Els educadors ambientals es desplaçaren al voltant de les locals. bústies de recollida pneumàtica per tal d’aclarir els possibles dubtes que els veïns puguessin tenir sobre l’ús del sistema i el seu funcionament i informar-los de la futura retirada dels contenidors. En una segona fase, en posar-se en marxa les bústies ubica- des als interiors d’edificis, es realitzarà una campanya porta a porta per informar els veïns i veïnes del nou servei. TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Resum executiu Equip professional Novembre Maig Acte de signatura del curs 2015-2016 Reconeixement als treballadors que de Barcelona escoles + sostenibles compleixen 25 anys de permanència a l’empresa A l’acte hi van participar una representació de les comissions ambientals de 101 centres. Especialment es va donar la ben- Els membres del comitè de direcció van lliurar a cinc treba- vinguda a 19 centres que es van incorporar per primer cop al lladors les plaques commemoratives del reconeixement pels programa i a 25 que són els centres més veterans que van co- seus 25 anys de permanència a l’empresa. mençar a fer projectes el curs 2001/2002. Els altres centres van renovar el seu compromís ciutadà presentant un nou projecte de Amb aquest acte es vol reconèixer la dedicació professional tres anys en el qual la innovació educativa és una peça clau per a l’organització d’aquests treballadors i agrair la seva tasca transformar el seu entorn més proper: a l’escola, al barri, i a la durant tots aquests anys. ciutat. Aquest curs van ser 351 els centres educatius de la ciutat de Barcelona que formaren part de BcnE+S. Centres que estan Desembre portant a terme els seus projectes amb la implicació de més de 110.000 alumnes i més de 10.000 professors. Projectes de temàtiques diverses que incorporen criteris ambientals en el TERSA reconeix la dedicació de 40 anys a context físic, en la gestió, en el currículum i en la vida quotidiana la PVE de tres treballadors implicant a tota la comunitat educativa. Hi participen centres de totes les etapes educatives no universitàries, des d’escoles bres- sol fins a escoles d’adults, de tots els districtes de la ciutat. Dos caps de torn i el responsable de manteniment de la planta de valorització energètica, van complir 40 anys a l’empresa aquest any 2015. Amb motiu d’aquest aniversari, la direcció de l’empresa va fer un senzill acte de reconeixement a la seva trajectòria durant tots aquests anys, en què essencialment han estat dedicats a les tasques d’operació i manteniment de la planta, ja des del moment de la seva posada en marxa. La celebració va servir per reviure alguns moments històrics i anècdotes viscudes durant tot aquest temps. 15 Sector Març Juny Reportatge de les obres del pla Participació de TERSA a la setmana director de la PVE a la revista europea de l’energia sostenible futurENVIRO La Setmana Europea de l’Energia Sostenible compta cada La revista FuturENVIRO publicà en el seu número de març any amb centenars d’organitzacions i iniciatives per difondre de 2015 l’article “Transformació de la planta de valorització les millors pràctiques i inspirar noves idees sobre l’eficiència energètica de Sant Adrià de Besòs”. energètica, la descarbonització de l’economia, i la migració cap a les energies renovables; apostant per la recerca, la inno- L’article està dedicat a les obres d’adequació de la PVE al vació i la competitivitat. nou model de gestió de residus municipals de Catalunya durant el període 2008 – 2014, i recull amb detall el conjunt TERSA hi participà conjuntament amb l’Àrea Metropolitana d’actuacions efectuades a la planta. de Barcelona amb una jornada de portes obertes a la Planta Integral de Valorització de Residus de Sant Adrià de Besòs el dissabte 13 de juny, i amb una visita tècnica a la pèrgola foto- voltaica del Fòrum el divendres 19 de juny. Abril Els visitants a la PIVR van fer un recorregut per conèixer de Reunió del grup de treball primera mà quin procés se segueix per convertir els residus que no es poden recuperar materialment en recurs energètic, de comunicació d’AEVERSU produint electricitat i a la vegada subministrant vapor a la xarxa de fred i calor dels barris de 22@ i Fòrum. Un dels objectius d’AEVERSU és fomentar el contacte i l’ inter- També van poder conèixer les interioritats de la instal·lació canvi de coneixement i informació entre els seus associats, fotovoltaica del Fòrum, la més emblemàtica de la ciutat de i per a això compta amb diferents grups de treball segons Barcelona, que genera energia de forma neta i sostenible. temàtiques d’interès concretes. Un d’aquests grups és el de comunicació, que té com a objec- tius principals donar a conèixer l’associació, divulgar l’activitat dels seus associats, i fomentar l’ intercanvi d’informació entre els seus membres. Un de les seves últimes actuacions ha estat l’actualització de la pàgina web de AEVERSU: www.aeversu.org La reunió va comptar amb la participació de representants de les plantes de UTETEM (Mataró), ZABALGARBI (Bilbao), TIRME (Mallorca), SOGAMA (Galícia), TIRCANTABRIA (Cantàbria), i TERSA (Sant Adrià de Besòs). TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Resum executiu Setembre Octubre El portal RSCAT publica l’experiència Les instal·lacions de TERSA a Gavà de TERSA en matèria de responsabili- acullen la jornada de formació tat social corporativa ASPLARSEM 2015 Un any més, i coincidint amb la publicació de la memòria de Els dies 7 i 8 d’octubre va tenir lloc al Centre de Tractament sostenibilitat de TERSA de l’any 2014, el portal RSCat se’n va de Residus Municipals la jornada anual de formació de AS- fer ressò en el seu apartat d’Experiències com una referència PLARSEM, centrada en la “Automatització en els processos de en el sector de la gestió i el tractament de residus. selecció”. El portal RSCat està impulsat pel Grup Tècnic de Responsa- Durant dos dies, els més de 100 professionals que hi van bilitat Social del Consell de Relacions Laborals de Catalunya participar van poder assistir a les ponències tècniques sobre (CRL), i pretén fomentar la cultura i els valors de la respon- les darreres tendències en automatització de processos de sabilitat social a les empreses i organitzacions, a la pròpia selecció; amb l’aplicació de dispositius de reconeixement amb administració i a la ciutadania en general. visió artificial, o a partir de solucions de robòtica industrial. El programa de la jornada també va incloure espais per al debat i la reflexió sobre els reptes i oportunitats que s’obren en aquest camp. I, finalment, els assistents van poder visitar les dues plantes recentment renovades del CTRM: la planta de selecció d’envasos i la planta de tractament de residus voluminosos. La jornada de formació formà part de les activitats que orga- nitza regularment ASPLARSEM amb l’objectiu de conèixer les darreres tendències del sector, difondre informació d’interès comú per a les plantes de selecció d’envasos, i promoure la innovació i la formació professional continuada. 17 Desembre Reunió del grup de treball Reunió del grup de treball sobre de manteniment i operació el BREF d’AEVERSU d’AEVERSU AEVERSU compta amb el grup de treball sobre el BREF, el do- En la reunió de treball, es van tractar temes de millora dels cument de referència sobre les millors tècniques disponibles sistemes de reducció de NOx, el Reial decret 900/2015 sobre en l’àmbit de la valorització energètica de residus. autoconsum, experiències en implantació de tècniques pre- dictives en el pla de manteniment de les plantes, regulació En la reunió de treball, es va comentar l’esborrany del qües- del PCI del residu tractat, impacte de la prioritat de despatx a tionari corresponent a la nova revisió d’aquest document. la xarxa per part de Red Eléctrica Española, i implantació de programari GMAO i neteja de caldera. Van assistir a la reunió representants de les plantes de valorització energètica de TERSA, TIRCANTABRIA, TIRME, Van assistir a la reunió representants de les plantes de URBASER-Las lomas, CTRA i ZABALGARBI, a més de AEVER- valorització energètica de SOGAMA, TERSA, TIRCANTABRIA, SU. TIRME, URBASER-Las Lomas, UTE-TEM i ZABALGARBI. TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Resum executiu 04 Actuacions 2015 del Pla Estratègic 2013-2016 Taula 1 ACTUACIONS 2015 PER OB J ECTIUS DEL PLA ESTRATÈGIC • Finalització del projecte d’optimització de les línies de producció del CTRM • Explotació de la PVE segons objectius del pla director Eficiència • Incorporació del servei de Logística a certificacions de qualitat, MA i PRL operativa • Incorporació de les fotovoltaiques a les certificacions de qualitat, MA i PRL • Migració a la nova versió de l’ERP • Desenvolupament del pla d’inversions 2015 – 2017 per a la PVE • Instal·lació de subministrament d’energia solar tèrmica als nous vestidors del CTRM • Resultat de l’exercici positiu • Finançament de les inversions amb recursos propis Sostenibilitat • Capacitat de resposta econòmica als canvis d’escenari: econòmica • Nova llei de l’IVA. • Preu de mercat energia elèctrica • Pla de Formació anual • Seguiment del pla estratègic • Inici del sistema de retribució flexible Persones • Seguiment del procés de definició dels grups professionals • Desenvolupament de projectes de pràctiques a l’empresa amb becaris • Celebració del dia mundial del medi ambient: visita a les instal.lacions de Districlima • Reconeixement a 25 i 40 anys de dedicació de treballadors de la PVE • Vídeo de les obres al CTRM • Articles en revistes especialitzades del sector Referents • Elaboració del portal de transparència del sector • Consolidació dels criteris de contractació responsable en licitacions • Acollida de la jornada tècnica d’ASPLARSEM al CTRM • Presència activa en associacions sectorials: AEVERSU, ASPLARSEM, GTEE-EIC • Nova passarel·la de visites a la planta d’envasos del CTRM • Prova pilot per a l’optimització de les emissions de gasos àcids • Estudi per a la captació d’aires de l’Ecoparc del Mediterrani a la PVE Innovació • Elaboració del projecte per a la dessalinitzadora de la PVE • Estudi de connexió a Districlima per a la climatització de la PVE • Instal·lació de tecnologia LED per a la il·luminació de la PVE: fossar RM 19 05 Proposta d’accions del pla estratègic 2013-2016 a executar el 2016 Taula 2 • Estudi de viabilitat tècnico-econòmica per a la implantació d’un sistema catalític de reducció de NOx a la PVE Eficiència • Certificació d’eficiència energètica (R1) de la PVE: integració del seguiment en l’operativa diària operativa • Auditoria energètica i obtenció ISO 50001 • Resultat de l’exercici positiu Sostenibilitat • Capacitat de resposta econòmica als canvis d’escenari econòmica • Finançament d’inversions amb recursos propis • Grup de treball d’usuaris clau d’ERP • Seguiment del pla estratègic Persones • Pla de Formació anual • Negociació de convenis • Projectes amb becaris • Grups professionals • Diagnòstic sobre Responsabilitat Social Corporativa • Adaptació de la memòria de sostenibilitat als criteris de GRI 4.0 Referents • Creixement de la xarxa de DHC del Fòrum i 22@: Hospital del Mar, Metrofang del sector • Exploració de contactes i projectes amb el Campus UPC Diagonal Besòs • Millora de condicions del circuit de visites de la PVE i del CTRM • Implantació de la dessalinitzadora a PVE • Estudi de coberta fotovoltaica naus CTRM • Creació de l’operador energètic Innovació • Projecte migració aplicacions treball al núvol • Projecte H2020 amb UPC per a l’aprofitament d’escòries de la PVE TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat El grup Tersa El grup Tersa Som una companyia pública especialitzada en seleccionar, tractar, controlar, gestionar i valoritzar els residus munici- • La coordinació de la Secretaria Tècnica de Barcelona pals, amb el compromís i garantia de la millora contínua en la +sostenible gestió ambiental de les nostres activitats. • Ens regulador de la Central de Generació d’Energies de la Zona Franca Les nostres principals activitats es duen a terme a l’àmbit geogràfic de l’àrea metropolitana de Barcelona, i integren: • La valorització energètica dels residus municipals 01 Estructura organitzativa • La selecció d’envasos lleugers • El tractament de residus voluminosos i fusta L’estructura d’empreses principal del grup la conformen TER- • La gestió de les deixalleries metropolitanes i punts verds SA i les filials SEMESA i SIRESA, les dues societats participa- de Barcelona des al 100% per TERSA. • L’explotació de les instal·lacions solars fotovoltaiques de la ciutat L’estructura complerta del grup també integra altres societats • La prestació de serveis de consultoria, inspecció i formació participades: ambiental Tractament i Selecció de Residus, SA (TERSA) El seu objecte social és la gestió, el tractament i la selecció dels residus municipals i assimilables de l’àmbit territorial metropolità. Localització: Avinguda Eduard Maristany 44 de Sant Adrià de Besòs, a la província de Barcelona. Selectives Metropolitanes, SA (SEMESA) Societat dedicada a la selecció d’envasos lleugers procedents de la recollida selectiva, al tractament de voluminosos i fusta, i a la trituració de fusta i poda. Les seves instal·lacions estan ubicades al Centre de Tractament de Residus Municipals de Gavà-Viladecans. Localització: Camí antic de Barcelona a València, km 1 de la carretera B-210, al terme municipal de Gavà, limitant amb el de Viladecans. Solucions Integrals per als Residus, SA (SIRESA) Societat per a la realització d’activitats i la prestació de serveis referits a la gestió de residus municipals de l’àrea metropolitana i de la ciutat de Barcelona. Com a empresa de serveis mediambientals es dedica a la gestió de deixalleries i als serveis logístics d’aquestes instal·lacions, així com a la consultoria ambiental. Localització: Carrer de la Pau, 3-5. 08930 Sant Adrià del Besòs. 21 Gràfic 2 Participades per TERSA i per les seves filials TERSA SEMESA SIRESA 58,64% B:SM 100,00% TERSA 100,00% TERSA 41,36% AMB ECOPARC DEL DISTRICLIMA, SA MEDITERRANI, SA UTE CORBERA 50,80% COFELY 48,00% CESPA 20,00% TERSA 80,00% ENGRUNES 32,00% URBASER 19,20% AGBAR 20,00% SIRESA 20,00% TERSA 05,00% IDAE 05,00% EFIENSA RECUPERACIÓN ECOPARC DEL BESÒS, SA ECOPARC DE BARCELONA, SA DE ENERGÍA, SA 54,00% TIRSSA 94,80% URBASER 69,82% FICHTNER 31,00% FCC 05,20% TERSA 18,81% AMB 10,00% URBASER 11,94% TERSA 05,00% TERSA GESTORA DE RUNES DE LA CONSTRUCCIÓ, SA 48,94% Empreses privades 29,86% ARC 14,00% TERSA 07,20% CCC TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat El grup Tersa 02 Governança d’Administració i Finances, el Director de Recursos Humans i Prevenció, la Directora d’Assessoria Jurídica i Contractació El nostre accionariat es distribueix entre l’Ajuntament de Bar- i el Director de Compres, així com els Directors de les filials celona, a través de la societat Barcelona de Serveis Munici- SEMESA i SIRESA. Aquest Comitè es reuneix setmanalment. pals SA (B:SM), i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). 02.3 Altres comitès 02.1 Consells d’Administració Hi ha constituïts altres òrgans de gestió que mantenen reu- El govern i l’administració de les tres principals societats nions periòdiques per tractar les qüestions del seu interès: els correspon als seus respectius Consells d’Administració. comitès tècnics per a l’àmbit operatiu, i els comitès SIG per al seguiment dels indicadors de gestió. Els membres dels Consells d’Administració no tenen si- tuacions de participació en el capital, d’exercici de càrrecs o Els Comitès d’Empresa de TERSA i SIRESA i els Delegats de funcions a altres societats fora del grup, o de realització per Personal de SEMESA faciliten la comunicació entre la plantilla compte pròpia o aliè, del mateix, anàleg o complementari tipus i el màxim òrgan de govern. Es reuneixen trimestralment. d’activitat que constitueix l’objecte social de TERSA, previstes en l’article 229.2, del vigent text refós de la Llei de Societats de La Comissió paritària del Conveni Col·lectiu de TERSA Capital. La presidenta no ocupa cap càrrec executiu. es reuneix segons les necessitats. Els Comitès de Seguretat i Salut es reuneixen trimestralment 02.2 Comitè de Direcció per tractar les qüestions relacionades amb la seguretat i salut dels treballadors en les diferents plantes i instal·lacions. El Comitè de Direcció de TERSA està format pel Gerent, el Director de Serveis Corporatius (que actua com a Secretari), el Director de la Planta de Valorització Energètica, el Director Taula 3 Composició del Ple del Consell d’Administració de TERSA a desembre de 2015 Càrrec Nom Consellera / Conseller Representació Presidenta Sra. Janet Sanz Cid BSM Vicepresident Sr. Joan Callau Bartolí AMB Conseller Delegat Sr. Jordi Campillo Gámez BSM Conselleres / Consellers Sr. Santiago Alonso Beltrán BSM Sra. Imma Bajo de la Fuente BSM Sr. Jordi Juan Monreal BSM Sr. Oscar Ramírez Lara BSM Sr. Joaquim Sangrà Morer BSM Sra. Francina Vila Valls BSM Sra. Laura Campos Ferrer AMB Sra. Eva Herrero Alonso AMB Sr. Javier López Cegarra AMB Sra. Núria Parlón Gil AMB Sr. Joan Pinyol Ribas AMB Gerent Sr. Miguel Ángel Clavero Blanquet Secretari no Conseller Sr. Enric Lambies Ortín 23 Taula 4 Composició del Ple del Consell d’Administració de SEMESA a desembre de 2015 Càrrec Nom Consellera / Conseller Representació President Sr. Jordi Ribas Vilanova TERSA Vicepresident Sr. Joan Miquel Trullols Casas TERSA Conseller Delegat Sr. Miguel Ángel Clavero Blanquet TERSA Consellers Sr. Jordi Ametlló Lafuente TERSA Sr. Oriol Vall-llovera Calmet Secretària no Consellera Sra. Sonia Corominas Soler Taula 5 Composició del Ple del Consell d’Administració de SIRESA a desembre de 2015 Càrrec Nom Consellera / Conseller Representació President Sr. Jordi Ribas Vilanova TERSA Vicepresident / Conseller Sr. Joan Miquel Trullols Casas TERSA Conseller Delegat Sr. Miguel Ángel Clavero Blanquet TERSA Consellers Sr. Jordi Ametlló Lafuente TERSA Sr. Oriol Vall-llovera Calmet TERSA Secretària no Consellera Sra. Sonia Corominas Soler TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat El grup Tersa 03 Declaracions estratègiques 03.2 Els nostres mecanismes i millora contínua de millora contínua A TERSA practiquem la Direcció per Objectius. Els directius i responsables tècnics de l’empresa tenen assignats objectius 03.1 Missió, Visió i Valors anuals ponderats, establerts d’acord amb la seva responsa- bilitat a l’empresa, als quals s’associa una retribució variable. Missió: Tractem i gestionem els residus municipals, dismi- Anualment s’avalua el grau d’acompliment, i es revisa el seu nuint el seu impacte ambiental i contribuint al benestar de desenvolupament professional. les persones. Valoritzem les diferents fraccions de la brossa amb processos específics per a les seves característiques, Al grup es vetlla per l’acompliment dels principis de la Política recuperant-les, reutilitzant-les o transformant-les en energia. del Sistema Integrat de Gestió de qualitat, medi ambient i Oferim solucions al repte que suposa la gestió dels residus en prevenció de riscos laborals. Anualment reportem i revisem la cadascuna de les fases de la seva gestió, de la manera més nostra activitat a través de mecanismes diversos: enquestes respectuosa possible amb el medi ambient i promovem el als usuaris i clients, seguiment de queixes i suggeriments, in- compromís dels ciutadans amb el seu entorn. formes d’inspeccions i incidències als centres, auditories, etc. Visió: Volem ser l’empresa de referència en la selecció, trac- El 2015 hem renovat un any més les certificacions en les tament i valorització dels residus municipals a Catalunya i a la normes ISO 9001, ISO 14001 i OHSAS 18001 en les activitats resta d’Espanya, sustentada en els principis de la millora con- desenvolupades: valorització energètica, selecció d’envasos tínua i l’excel·lència, en les persones que conformen l’empresa lleugers, tractament de voluminosos i gestió de deixalleries i i en la gestió dels processos i qualitat dels serveis que oferim, punts verds. aplicant les millors tecnologies i optimitzant els recursos, a fi i efecte de donar satisfacció als nostres clients i valor als TERSA SEMESA I SIRESA nostres accionistes, respectant el medi ambient i d’acord amb les normatives vigents. Volem ser l’empresa identificada pels següents valors: • Responsabilitat ambiental • El valor de les persones • Gestió i producció eficaces • Servei a la societat Contribuïm a la millora de les ciutats, finalment, mitjançant • Innovació el manteniment del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat • Transparència 2012-2022, document inspirador que ens serveix de referència. 25 Activitat Com a empresa pública de gestió de residus i ambiental que Gràfic 3 som, desenvolupem sis grups d’activitats principals: Evolució del volum de residus valoritzats a la PVE • Valorització de residus a Sant Adrià de Besòs - Planta de valorització energètica (PVE) - Planta de Tractament Mecànico-Biològic (PTMB) • Tractament d’envasos i de voluminosos a Gavà-Viladecans - Selecció d’envasos lleugers al CTRM - Tractament de residus voluminosos i de fusta al CTRM • Recollida selectiva a Deixalleries i a Punts Verds 351.103 t • Gestió d’instal·lacions fotovoltaiques municipals 299.538 t 291.037 t • Consultoria, inspecció i formació ambiental (Ecogestió) • Regulació de la central de generació d’energies de la zona Franca 2013 2014 2015 Hem valoritzat una quantitat de residus 01 Valorització de residus equivalents als generats a Sant Adrià de Besòs per una població La Planta Integral de Valorització de Residus (PIVR) de Sant de 808.000 habitants Adrià de Besòs integra dues plantes: la Planta de Valorització Energètica, gestionada per TERSA, i la Planta de Tractament Mecànico-Biològic, gestionada per la societat Ecoparc del Mediterrani. Gràfic 4 Volum de residus generats per ciutadà de l’àrea metropolitana de Barcelona 01.1 Planta de Valorització Energètica (PVE) Sabies que... 1 1,19Kg Hem valoritzat energèticament un 90% ciutadà/dia de residus dels residus que han entrat a la planta de Sant Adrià Font: www.amb.cat. 2015 L’any 2015 hem tractat 351.103 tones de residus, un 21% més que l’any anterior. Aquest fet s’explica per una major dispos- nibilitat de la planta en comparació amb l’any anterior. Al 2014 hi va haver menor disponibilitat pels treballs d’obra civil i muntatge mecànic dels nous equips i instal·lacions dels tres forns de combustió. TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Activitat 3.161 t 22.371 t 19.210 t 2.890.335 Venda a Xarxa 5.955 MWh 21% 16.619 t 4.471 t 188.702 t 188.702 t 4.648 t 48,4% 390.093 t 79% 149.712 t 149.712 t 201.391 t 79,3% 51,6% 239 23.489 12% 193.438 88% 170.184 75.822 t (13.976 MWhe) 351.103 t Escòries i terres 67.468 t (inclou feralla) Il·lustració 6 Activitat de la PIVR de Sant Adrià de Besòs 12.645 t 27 Gràfic 5 Procedència dels residus de la PVE (%) el 2015 351.103 t 42,6% ECOPARC 3 - Planta de Tractament Mecànic-Biològic Sant Adrià del Besòs 33,3% ECOPARCS 1 i 2 17,2% Barcelona 2,3% Badalona 2,2% Santa Coloma de Gramenet Els residus de la PVE provenen principalment dels Ecoparcs 1, El 2015 el vapor subministrat ha estat un 1% superior al de 2 i 3, així com dels municipis de Barcelona, Badalona, l’any anterior. Veure Gràfic 6 i 7 i Santa Coloma de Gramenet. Veure Gràfic 5 El 2015, la valorització energètica dels residus municipals de El procés de valorització energètica la PVE ha permès produir 193.438 MWh d’energia elèctrica, de la qual el 12% s’ha destinat a l’autoconsum de la planta. La de residus produeix vapor i energia resta s’ha venut a la xarxa elèctrica. elèctrica El 2015 la valorització energètica dels residus municipals de la Hem subministrat calor PVE ha permès subministrar 75.822 tones de vapor, a través de l’empresa Districlima, a la xarxa urbana de calor i fred del i fred a una xarxa de 15 km Fòrum i del Districte 22@, donant servei a les empreses i als ciutadans d’aquesta zona de Barcelona. que proveeix 80 edificis TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Activitat Enguany, la producció ha estat un 17% superior a l’any ante- Hem produït energia rior per una major disponibilitat dels forns. elèctrica* equivalent a la El rendiment energètic ha estat de 551 kWh per tona tractada i es manté estable respecte l’any anterior. demanda** d’una població Veure Gràfic 7 de 119.000 habitants De les 351.103 tones tractades, els únics residus que resten finalment del procés són materials valoritzables (escòries i terres), que suposen un 19,2% del pes inicial; i materials no (*) Energia produïda en turbines. (193.438 MWh Energia produïda total) valoritzables (cendres), amb un 3,6% del pes inicial. (**) S’estima un consum mitjà anual de 3.487 kWh per llar, segons les dades del Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía (IDAE) i una mitjana de 2,15 persones per habitatge l’any 2011 (INE). Gràfic 6 Evolució de la producció de vapor i del rendiment a la PVE Vapor venut a Districlima 78.611 t 2013 0,262 tones de vapor / tona incinerada 75.102 t 2014 0,258 tones de vapor / tona incinerada 75.822 t 2015 0,216 tones de vapor / tona incinerada Xarxa fred i calor zona Fòrum i 22@ Gràfic 7 Evolució del rendiment de l’electricitat produïda per incineració a la PVE Producció energia 172.566 MWh 2013 576 KWh / tona incinerada 164.436 MWh 2014 565 KWh / tona incinerada 193.437 MWh 2015 551 KWh / tona incinerada Venta Energia elèctrica Autoconsum de planta 29 01.2 Planta de Tractament Mecànico-Biològic (PTMB) A la Planta de Tractament Mecànico-Biològic es porta a terme 02 Tractament d’envasos la valorització material i energètica de la fracció resta proce- dent del contenidor gris. i de voluminosos Aquesta fracció resta correspon als residus que no s’han a Gavà-Viladecans recollit selectivament, i que encara poden contenir matèria orgànica i altres materials valoritzables. L’any 2015 ha tractat El Centre de Tractament de Residus Municipals de Gavà-Vi- 188.702 tones de residus. ladecans (CTRM) realitza dues activitats: la selecció d’envasos lleugers, i el tractament de residus voluminosos i de fusta. Després d’una primera selecció, un 21% d’aquests residus, Veure Il·lustració 7 son materials valoritzables. El 79% restant, es deriva cap al procés de valorització energètica a la PVE com a fracció Destaca la finalització del projecte d’optimització del CTRM rebuig. iniciat el 2014, amb una inversió de 8 milions d’euros. Amb aquest projecte s’ha aconseguit en: • Selecció d’envasos - Renovació i automatització del procés de selecció d’envasos. Unificant en una sola instal·lació les dues plantes existents anteriorment (manual i semiautomàtica) per finalització del seu període de vida útil. - Millores en la maquinària en aplicació de les millors tècniques disponibles: Incorporació del trómel, optimització de la separació balística, i optimització de la cascada d’òptics. - Nova cabina de control de qualitat: Situada al final del procés, millorant el control dels diferents fluxos de material separats i les condicions de treball del personal de selecció. • Tractament de voluminosos: - Procés de trituració de fusta: Passa de fer-se a l’aire lliure a estar confinat en una nau tancada, aprofitant l’espai alliberat per l’antiga planta manual d’envasos. - Substitució de la maquinària de trituració de fusta, amb important millora en l’eficiència del procés. - Emmagatzematge del producte final (Estella) en sitges metàl·liques tancades, amb descàrrega automàtica i tanca- da sobre els camions. - Aspectes ambientals: Incorporació de mesures per a la reducció d’emissions de pols i de soroll. 02.1 Selecció d’envasos lleugers al CTRM A la planta de Gavà-Viladecans es seleccionen envasos perquè puguin ser lliurats a recuperadors autoritzats. Es proporcio- nen materials metàl·lics, plàstics i de paper als recicladors finals del procés: els fabricants de nous productes. TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Activitat Il·lustració 7 Activitat del CTRM de Gavà-Viladecans CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS MUNICIPALS (CTRM) SELECCIÓ D’ENVASOS LLEUGERS ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ Materials valoritzables: 66,5% ECOEMBES Plàstics 10.139 t recupe- Gestors Autoritzats Brics 1.564 t ració Ferralla 1.682 t Selecció Alumini 458 t 21.439 t mecànica 20.865 t i manual Paper i cartró 41 t 13.885 t a tractar Centre de Tractament d’envasos lleugers de Residus Municipals segons volum (CTRM) i composició CONTENIDOR Gavà-Viladecans GROC Fabricació externa - Residu Rebuig 6.981 t de CSR (Combustible FRACCIÓ ENVASOS Sòlid Recuperat) LLEUGERS · Barcelona 50% · àrea metropolitana de Barcelona 50% TRACTAMENT RESIDUS VOLUMINOSOS I FUSTA ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ Matalassos 997 t Plàstics 153 t Cartró 69 t Ferralla 613 t Gestors autoritzats Recipients a pressió 6 t 2.386 t recuperades Selecció Electrorecycling Voluminosos RAEE’s 448 t i altres gestors 33.948 t Manual autoritzats (reciclatge) 48.940 t Residu Fabricació externa 48.940 t Centre de Tractament Rebuig 5.121 t de CSR (Combustible a tractar Sòlid Recuperat) de Residus Municipals (CTRM) RECOLLIDA Gavà-Viladecans DEIXALLERIES - Fusta Trituració COMERCIAL 14.992 t - VOLUMINOSOS · Barcelona 55% · àrea metropolitana de Barcelona 45% Fusta tractada: Estella (20-50 mm) 29.089 t Cribatge Combustible alternatiu Taulons conglomerats Estella fina (0-20 mm) 13.588 t 42.677 t recuperades 31 A la planta s’hi seleccionen els diferents tipus d´envasos 02.2 Tractament de residus segons el seu volum i composició: plàstic (PET, PEAD Natural/ voluminosos i de fusta al CTRM color, FILM, MIX), envasos de ferro i alumini, i brics. Hem recuperat el 90% dels residus Hem recuperat el 66,5% dels envasos voluminosos procedents del contenidor groc El CTRM també disposa d’una instal·lació per al tractament de Hem seleccionat més de 20.000 tones d’envasos lleugers pro- voluminosos, la trituració de fusta i residus majoritàriament cedents del contenidor groc, la majoria dels quals provenen provinents del Barcelonès i del Baix Llobregat. Veure Gràfic 9 del Barcelonès, per recuperar-ne el 66,5%. Al 2015, la quantitat de voluminosos recollits s’ha mantingut Els treballs de renovació de la planta Gavà-Viladecans fina- força estable respecte al 2014 (augment del 2,7%). litzats el 2015 han suposat un augment del 37% d’envasos tractats respecte al 2014. Les noves instal·lacions preveuen Durant el 2015 ha augmentat el producte de rebuig en un 30% una capacitat de tractament de 24.000 tones d’envasos. Veure fruit del canvi d’operativa que s’ha realitzat, entre d’altres Gràfic 8 aspectes, per la separació de nous fluxos de residus. Gràfic 8 Evolució de la recuperació d’envasos lleugers (tones) al CTRM 20.865 17.012 tones tractades tones tractades 15.283 tones tractades Altres envasos recuperats 2.760 t 3.746 t Envasos plàstics 2.455 t recuperats 8.713 t 10.139 t No recuperats 7.626 t 5.539 t 6.981 t 5.185 t 67,40% 66,00% 66,50% recuperació / tractades recuperació / tractades recuperació / tractades 2013 2014 2015 TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Activitat Gràfic 9 Evolució de la recuperació de voluminosos i fusta (tones) al CTRM 48.940 47.610 tones tractades tones tractades 45.143 tones tractades 3.918 t 5.121 t 4.093 t 529 t 7.748 t 613 t 2.045 t 672 t 712 t 42.426 t 39.150 t 42.677 t 91,7% 92,4% 90,0% recuperació recuperació recuperació 2013 2014 2015 Altres recuperacions Recuperades Recuperades Rebuig (matalassos, RAEE, ferralla fusta neveres, etc) situada a l’aire lliure. Aquesta nova línia compta amb diferents Elevat grau d’aprofitament de la fusta equips de separació segons la mida i material del residu, i tindrà capacitat per tractar 50.000 tones/any. tractada Al centre de Gavà-Viladecans hi ha el magatzem dels resi- dus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE’s), amb material El 2015 SEMESA ha recuperat 42.677 tones de fusta, que procedent de la recollida efectuada a la xarxa de deixalleries. després de ser sotmeses a un procés de trituració a la planta S’han valoritzat 1.840 tones de RAEE’s, que són gestionats per de voluminosos, ha permès obtenir 13.588 tones de fins i 29.098 un gestor autoritzat. tones d’estella, que poden ser utilitzades en la fabricació de taulons conglomerats o com a combustible per cimenteres. Tots els productes obtinguts a la planta tenen en compte Així mateix, també s’han recuperat 2.386 tones de materials les especificacions tècniques d’ECOEMBES* i de l’Agència valoritzables procedents de la recollida de voluminosos de Residus de Catalunya. Proporcionem informació precisa (matalassos, plàstics, ferralla, i aparells elèctrics i electrònics). dels nostres productes i serveis als nostres clients i usuaris. Les bales d’envasos duen una etiqueta amb codi de barres Destaca un augment significatiu en l’entrada de neveres proce- on s’indiquen totes les dades de producció. Així mateix dents de la recollida de voluminosos a partir de porta a porta: s’etiqueten tots els productes als contenidors corresponents de 114 tones al 2014 a 196 tones al 2015. amb la informació sobre els plàstics, la ferralla, etc. Per altra banda, els productes obtinguts a la planta s’adapten a les Els treballs de renovació han permès instal·lar una nova línia especificacions d’acord amb les necessitats i requisits dels per al seu tractament en una nau existent, que fins ara estava principals clients. 33 Il·lustració 8 Activitat de recollida selectiva a deixalleries metropolitanes i a punts verds de Barcelona DEIXALLERIES I PUNTS VERDS ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ 298.522 61.924 207 Deixalleries AMB tones usuaris kg/usuari Recollida i transport 35 de residus Gestió local 11 103.731 292 2,8 Deixalleries mòbils AMB usuaris tones kg/usuari Deixalleries 4 de residus 168 parades en 28 poblacions DEIXALLERIES METROPOLITANES 29% usuaris Residus especials 1,7% 78.623 t 1.177.849 usuaris Compostatge 9% Dipòsit controlat 10,2% Envasos Material recuperable 32,6% i embalatges 3,2% Reutilització 45,9% Residus especials PUNTS VERDS a tractar 2,3% BARCELONA 71% usuaris Inerts i recuperables 95,1% 80.952 13.813 171 Punts verds zona usuaris tones kg/usuari de residus Instal·lacions 7 473.965 1.924 4 Punts verds barri usuaris tones kg/usuari Instal·lacions 23 de residus 239.972 817 3,4 Punts verds mòbils usuaris tones kg/usuari Punts verds 8 de residus Parades 96 42.779 31 0,7 Punts verds escolars usuaris tones kg/usuari de residus Punt verd escolar 1 TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Activitat 03 Recollida selectiva • La recollida i transport dels residus dipositats en punts verds i en el conjunt de deixalleries metropolitanes (35). a deixalleries i a punts verds Aspectes rellevants del 2015: SIRESA gestiona la recollida selectiva provinent • Informe favorable llicència ambiental PVB Barceloneta. d’instal·lacions de dos tipus: les deixalleries metropolitanes, i • Tramitació del codi gestor dels punts verds. els punts verds de la ciutat de Barcelona. Veure Il·lustració 8 • Incorporació al Projecte de diversificació curricular del Districte Sants-Montjuïc. Algunes d’aquestes instal·lacions són singulars: la deixa- • Adjudicació del concurs per a la gestió de la deixalleria de lleria mòbil metropolitana i el punt verd mòbil són vehicles Tiana. adaptats de recollida que visiten diferents barris de Barcelona • Inici del projecte “Prepara’t per a la reutilització” als Punts i poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona amb un Verds. calendari de parades preestablert. • Adjudicació de la gestió i transport dels residus perillosos de les deixalleries de l’AMB. La gestió de la xarxa punts verds de Barcelona i de deixalle- • Realització per primera vegada de la Campanya de reducció ries de l’àrea metropolitana de Barcelona suposa: de soroll a les zones d’oci nocturn de Barcelona. • Seguiment de la qualitat i quantitat de matèria orgànica en • La gestió integral de les instal·lacions de punts verds la Superilla de la Maternitat arran de la implantació de con- de zona, de barri, mòbils i escolar: atenció a l’usuari, tenidors amb boca calibrada. i manteniment del recinte. • La gestió local d’11 deixalleries de poblacions metropolitanes i de les deixalleries mòbils: atenció a l’usuari i manteniment del recinte. Il·lustració 9 Instal·lacions i sistemes de gestió de recollida selectiva a l’àrea metropolitana de Barcelona Castellbisbal Deixalleria + Minideixalleria Badia del Vallès St. Andreu de la Barca Barberà Corbera del Vallès de Llobregat Ripollet Cervelló Pallejà El Papiol St. Cugat Cerdanyola Parada mòbil del Vallès Sta. Coloma Sta. Coloma La Palma de C. del Vallès de Gramenet de Cervelló Molins Deixalleria + 2 Minideixalleries St. Vicenç Montcada dels Horts de Rei (Campus) i Reixac Tiana / Montgat St. Feliu de Torrelles Llobregat de Llobregat St. Just Desvern Barcelona Badalona Begues St. Boi St. Climent St. Adrià de Llobregat de Llobregat L’Hospitalet de Besòs Castelldefels de Llobregat Viladecans Gavà Centre de Tractament Planta Integral de El Prat de Residus Municipals Valorització de Residus de Llobregat St. Joan Despí / Esplugues de Llobregat GESTIÓ LOCAL I LOGÍSTICA Cornellà GESTIÓ LOCAL I LOGÍSTICA A TOTS ELS PUNTS VERDS de Llobregat GESTIÓ LOGÍSTICA - Instal·lacions solars fotovoltaiques - Punts verds de barri - Punts verds mòbils - Punt verd mòbil escolar - Punts verds de zona 35 3.650.849 tones de residus Les deixalleries metropoli- generades a Catalunya tanes i els punts verds són instal·lacions que perme- Gràfic 10 Proporció dels residus de recollida selectiva sobre els ge- ten la recollida selectiva nerats a l’àrea metropolitana de Barcelona i a Catalunya. d’aquelles fraccions de residus municipals per a les quals no hi ha un sistema de recollida domiciliària ni con- tenidors específics al carrer Font: www.idescat.cat: Residus generats a Catalunya 2015; www.amb.cat: Generació de residus per ciutadà de l’àrea me- tropolitana de Barcelona al 2015. 1.377.952 78.623 tones de residus generats tones recollides a l’àrea metropolitana de Barcelona Gràfic 11 Evolució dels usuaris i de la recollida selectiva (tones) a deixalleries metropolitanes i als punts verds 1.177.849 1.133.431 usuaris globals 1.119.377 usuaris globals usuaris globals 17.160 t 17.082 t 16.585 t Deixalleries metropolitanes Punts verds 64.933 t 61.469 t 62.038 t Barcelona 2013 2014 2015 TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Activitat Segueix el descens de recollida de re- sidus en els punts verds de Barcelona. En canvi, s’estabilitza la recollida a les 04.1 Gestió d’instal·lacions deixalleries metropolitanes. Tot això, fotovoltaiques municipals augmentant el nombre total d’usuaris A les deixalleries metropolitanes i punts verds de Barcelona, un total de 1.177.849 usuaris han dipositat 78.623 tones Gestionem 55 instal·lacions d’energia de residus el 2015. solar fotovoltaica municipals A les deixalleries metropolitanes s’ha estabilitzat la tendèn- cia a la baixa en la recollida de residus dels darrers anys, Realitzem la gestió integral de les Instal·lacions d’Energia mentre que en els punts verds de Barcelona ha disminuït un Solar Fotovoltaiques municipals (IESFV) situades en edificis de 3% respecte a l’any anterior. Sembla que l’impacte de la crisi l’Ajuntament de Barcelona i a la Pèrgola del Fòrum, que en to- es va moderant ja que la proporció d’usuaris industrials en els tal representen una superfície de captació de gairebé 10.000 m2. municipis de les deixalleries metropolitans és bastant supe- rior i s’ha estabilitzat la tendència a la baixa en la recollida de Diferenciem dues modalitats de gestió, l’explotació i venda residus. d’energia a la xarxa (41 instal·lacions) i la d’autoconsum (14 instal•lacions). El 2015 les IESFV (modalitat d’explotació i Totes les instal·lacions de proximitat dirigides a l’usuari venda d’energia a la xarxa) han generat 1.195 MWh d’energia particular incrementen el nombre d’usuaris, per una major elèctrica, un 14% més que el 2014. S’atribueix aquest fet al fet conscienciació ciutadana. que el 2015 ha tingut un 9% més d’hores de sol que en 2014 i a que s’han incorporat 9 IESFV d’autogeneració noves. Veure En tots els tipus de recollida, al 2015 disminueix la relació Gràfic 12 Kg/usuari. Veure Gràfic 11 Il·lustració 10 Activitat de gestió d’instal·lacions fotovoltaiques INSTAL·LACIONS FOTOVOLTAIQUES ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ Energia elèctrica Pèrgola Fòrum (1) Venda xarxa elèctrica 3.410 m2 captació 1.195.231 KWh Energia elèctrica Altres instal·lacions (40) Conveni Edificis, escoles, Venda xarxa elèctrica biblioteques de gestió Gestió de 55 instal·lacions 5.182 m2 captació fotovoltaiques municipals de Barcelona 115.280 Energia elèctrica Estalvi energètic KWh Instal·lacions en edifici consumidor i autoconsum (14) 1.345 m2 captació 37 Gràfic 12 Evolució de la producció de les instal·lacions fotovoltaiques (KWh), (inclou l’energia produïda per les instal·lacions d’autoconsum) 1.310.911 KWh 1.185.150 KWh 1.179.800 KWh 633.819 KWh 612.130 KWh 592.486 KWh 32.327 KWh 115.680 KWh 554.987 KWh 561.412 KWh 573.020 KWh 2013 2014 2015 Autoconsum Pèrgola Fòrum Resta d’instal·lacions La producció d’energia solar s’incrementa en un 11,11% per causes climàtiques 04.2 Consultoria, inspecció Aquest 2015, TERSA ha consolidat el repte de l’autoconsum, i formació ambiental en l’explotació de les IESFV. En aquest nou context, s’han incorporat noves instal·lacions d’autoconsum, entre les quals (Ecogestió) destaquem: biblioteca Mercè Rodoreda i els centres cívics de Baró de Viver i Teresa Pàmies. Oferim els nostres coneixements Hem produït energia ambientals elèctrica* equivalent a la Oferim els nostres coneixements i l’experiència en consultoria demanda** d’una població ambiental i en actuacions de comunicació i educació ambien- de 800 habitants, un 14% tal a entitats privades i públiques. més que l’any anterior (*) Energia produïda per plaques fotovoltaiques. (1.310 MWh Energia produïda total) (**) S’estima un consum mitjà anual de 3.487 kWh per llar, segons les dades del Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía (IDAE) i una mitjana de 2,15 persones per habitatge. TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Activitat Il·lustració 11 Activitat d’Ecogestió ECOGESTIÓ ORIGEN PROCÉS PRODUCTE DESTÍ Inspecció 7.434 inspeccions i control Encàrrecs Seguiment establiments de gestió amb gestió privada de residus municipals 167 expedients Consultoria Projectes d’assessorament ambiental ambiental Projectes de seguiment de qualitat de matèria orgànica, paper i cartró (Barcelona) 823 Campanya Correcta Promoció i civisme tinença d’animals Persones informades 11.863 Campanya platges Formació, comunicació Usuaris atesos 17.827 ambiental i documentació Actuacions 55.236 Campanya correcta separació residus als paradistes mercat de la Boqueria 1384 missatges a les 237 parades Campanyes informatives Comunicació neumàtiques Campanyes informatives Visites a establiments 400 Ciutadans informats 1.194 Campanya reducció soroll per oci nocturn Visites a establiments 518 Ciutadans informats 101.137 Altres campanyes Visites a establiments 424 Ciutadans informats 372 Oficina Taxa Metropolitana Trucades 3.421 Tractament de Residus Visites 116 Acord cívic Entitats signants 153 Educació Activitats formatives 75 Formació Assistents 794 Servei Documentació Consultes 791 Recursos en préstec 938 Barcelona + sostenible organitzacions Signants 453 Nous plans d’acció 153 Consultes ateses 818 Secretaria Tècnica Barcelona + sostenible Barcelona escoles + sostenibles Centres educatius 351 Consultes ateses 6.859 39 Les principals activitats dutes a terme des d’Ecogestió són les següents: - Informació puntual i actualitzada dels processos de gestió de residus (seguiment d’indicadors , inspeccions dels incompliments de les ordenances ambientals, etc.) - Adaptació a les noves normatives ambientals. Revisió d’ordenances municipals, ambientals i fiscals, Inspecció i control assessorament en l’obtenció de certificacions ambientals (ISO 14001, EMAS). ambiental Assessorament jurídic i tècnic, en tots els àmbits relacionats amb la gestió i tractament de residus municipals. Entre els projectes més rellevants de 2015 destaquen: Consultoria - Seguiment de la qualitat de la matèria orgànica domiciliària i comercial de Barcelona, amb 800 ca- ambiental racteritzacions de residus. Paral·lelament es realitza el tractament i anàlisi dels resultats obtinguts - Projecte de seguiment de la qualitat del paper i del cartró a Barcelona (caracteritzacions programades). - Seguiment d’establiments amb gestió privada dels residus municipals - Seguiment de la prova de canvi contenidors de matèria orgànica en la Superilla de la Maternitat - El servei de formació ambiental compta amb les següents activitats: - Programes de comunicació i educació ambiental. - Processos de formació (xerrades, cursos, seminaris de normativa i gestió ambiental) i informació Serveis: formació en gestió de residus adaptada a diferents col·lectius. i comunicació - Elaboració de guies de bones pràctiques. ambiental, i documentació - El Servei de Documentació d’Educació Ambiental és un centre de documentació especialitzat en informació i recursos sobre educació ambiental i sostenibilitat. Tenim l’encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona per portar a terme la gestió de la Secretaria Tècnica de Barcelona + sostenible i Barcelona Escoles + sostenibles. Barcelona + sostenible té com a objectius: Secretaria Tècnica - reforçar la xarxa d’actors per a la sostenibilitat. de Barcelona + soste- - valorar l’evolució de la ciutat, detectant necessitats emergents i noves tendències locals i globals. nible - acordar línies prioritàries d’actuació i planificar el treball futur. 04.3 Central de generació lona per l’autosuficiència energètica i el desenvolupament urbanístic i econòmic de la franja industrial i portuària del sud d’energies de la Zona Franca de Barcelona. Actuem com a ens regulador del contracte d’explotació de la La central està concebuda per a l’aprofitament del fred resi- xarxa de fred i calor per subministrar energia tèrmica al sud dual de la regasificadora del Port, i es complementa amb una de Barcelona i L’Hospitalet. central de biomassa i amb una de trigeneració. Aquesta instal·lació parteix de l’aposta de la ciutat de Barce- TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Compromís ambiental i socioeconòmic Compromís ambiental i socioeconòmic Som una empresa pública, en la qual la rendició de comptes establim les actuacions a desenvolupar amb els mateixos. és un principi no només d’estratègia i de bon govern, sinó El mètode per identificar i prioritzar els grups d’interès està també de transparència, responsabilitat i compromís. basat en avaluar el nivell d’influència, dependència i disposi- ció per participar del grup d’interès vers l’organització i a la Hem identificat els nostres principals grups d’interès, i es- inversa. tablim els canals d’informació i comunicació necessaris per mantenir diàlegs permanents i per desenvolupar actuacions El resultat d’aquesta priorització constitueix el nostre mapa conjuntes amb i per a tots ells. Del resultat del diàleg iden- de grups d’interès: tifiquem les necessitats i expectatives dels grups d’interès i Grups d’interès Canals de comunicació i freqüència Medi • Memòria Anual: exercici de transparència informativa sobre dades ambientals • Contacte permanent amb ens públics i institucions ambientals Ambient • Programes i campanyes informatives (puntuals) • Actuacions informatives d’activitats econòmiques (puntuals) • Barcelona escoles + sostenibles (contínua) • Reclamacions oficina TMTR (diàriament) • Enquestes a usuaris d’instal•lacions (diàriament) Comunitat • Exposicions (puntuals) i entorn • Convenis amb fundacions (puntuals) • Pàgina web (contínua) • Portal de transparència • Acords amb el Departament de Justícia (anual) • Consell de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs (periòdicament) • Enquestes de satisfacció (periòdicament) • Actuacions de l’Acord Cívic (periòdicament) Clients • Acords o convenis AMB i Ajuntaments (anual) • Barcelona + sostenible (periòdicament) • Reunions de treball (periòdicament) • Reunions amb els representants dels treballadors (periòdicament) Equip • Comitès de Seguretat i Salut (trimestral) professional • Comitè Tècnic (periòdicament) • Intranet (contínua) • Perfil del contractant • Fulles de suggeriments i reclamacions (contínua) • Reunions (periòdicament) Proveïdors • Memòria (anual) • Procediments estrictes de salut i seguretat (contínua) • Consells d’administració Empreses • Comitè tècnic PIVR participades • Reunions de coordinació de demanda Districlima • Jornades i seminaris, grups de treball (periòdicament) Sector • Reunions tècniques (periòdicament) 41 Anàlisi de materialitat En resposta a les demandes dels nostres grups d’interès El resultat del procés ha donat com a aspectes materials per respecte del nostre acompliment, l’Anàlisi de materialitat que a l’elaboració d’aquesta memòria els següents: a continuació es descriu ha identificat els assumptes de major • Valorització de residus rellevància tant per a ells com per a TERSA. El procés per a la • Valorització energètica seva elaboració ha constat de 4 passos: • Emissions • Compliment regulatori 1. Identificació d’aspectes • Inversions ambientals A partir del principi de participació dels grups d’interès. En • Salut i seguretat en el treball concret, a partir de la informació disponible sobre les neces- • Capacitació i formació del personal sitats i expectatives dels mateixos, així com el principi de con- • Entorn d’actuació text de sostenibilitat i les dades conegudes per l’organització sobre la repercussió de les seves activitats, s’ha realitzat la identificació d’aspectes i altres assumptes rellevants que es podrien incloure a la Memòria de Sostenibilitat. 2. Priorització Basant-se en el principi de materialitat i el principi de parti- cipació dels grups d’interès, s’ha decidit quins aspectes resul- ten prioritaris de tots els identificats. És a dir, els que són prou rellevants per a ser inclosos a la Memòria de Sostenibilitat, d’acord amb la importància dels seus impactes econòmics, socials i ambientals, així com de la influència que aquests tinguin en les valoracions i decisions dels grups d’interès. 3. Validació En aplicació dels principis d’exhaustivitat i participació dels grups d’interès s’han determinat els continguts concrets a incloure en la Memòria de Sostenibilitat, considerant l’abast d’aquests, la seva cobertura i l’interval temporal. 4. Revisió La revisió es realitzarà un cop la Memòria hagi estat publi- cada, i consistirà en la revisió dels aspectes considerats com materials, des de l’òptica del feedback obtingut dels grups d’interès. Les conclusions s’utilitzaran com a entrada al procés d’identificació d’aspectes materials del període de report. D’aquesta manera, es tenen en compte novament els principis de participació dels grups d’interès i context de sostenibilitat. TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Compromís ambiental i socioeconòmic 01 El Medi Ambient Contractació sostenible Incorporem criteris ambientals en els plecs de contractació Per tal com estem àmpliament compromesos a respectar-lo i basats en la proximitat i l’adquisició de productes menys con- a fer-lo respectar, considerem el Medi Ambient un dels princi- taminants, fomentant sistemes d’il·luminació LED, papereria pals grups d’interès de TERSA. reciclada i ecològica (distintiu Àngel Blau), i material infor- màtic amb el distintiu Energy Star. Algunes de les nostres actuacions corporatives en favor del medi ambient tenen caràcter transversal, però l’activitat es- Despeses i inversions ambientals pecífica de gestió de residus desenvolupada a la PVE de Sant Atès que tota l’activitat va encaminada a la millora ambiental, Adrià i al CTRM de Gavà-Viladecans aboca dades molt especí- d’acord amb la Resolució de l’ICAC de 25 de març de 2002 fiques sobre els nostres esforços per optimitzar al màxim el complimentem la informació comptable amb tots els actius de nostres indicadors d’impacte ambiental. l’immobilitzat, així com tots els ingressos i despeses, deduint els ingressos per interessos financers, d’arrendament i excep- cionals. 01.1 Dades genèriques de gestió Addicionalment s’han activat inversions per valor de 10.307.222 € ambiental destinats a la millora i optimització de les instal·lacions i pro- cessos, així com la implantació de programes de gestió. Acompliment normatiu estricte Les despeses ambientals a les diferents plantes han assolit la Subratllem que, igual que en anys anteriors, el 2015 en xifra de 6.392.545 €, destacant l’import de 1.387.723 € corres- cap de les plantes ha succeït cap emissió de substàncies ponent a l’eliminació de cendres. destructores de la capa d’ozó, ni s’han produït abocaments accidentals de substàncies contaminants, fet pel qual, en cap Adoptem bones pràctiques ambientals cas hem estat sancionats per incompliment de la normativa Hem modificat el nostre sistema informàtic de gestió de les ambiental. Veure Taula 5 compres per tal de tramitar tot el procés telemàticament, evi- tant la impressió d’autoritzacions de compra i les validacions de factures. Taula 6 Indicadors d’emissions 2015 de la PVE en relació als límits legals (mg/Nm³) LÍMIT Mitjana 2015 Mesura Partícules 10 1,79 SMEC CO (Monòxid de Carboni) 50 25,26 SMEC HCI (Àcid Clorhídric) 10 2,07 SMEC SO2 (Òxid de Sofre) 50 12,36 SMEC HF (Àcid Fluorhídric) 1 0,16 SMEC NOx (Òxid de Nitrogen) 200 131,9 SMEC TOC (Carboni Orgànic Total) 10 1,32 SMEC Hg (Mercuri) 0,05 0,0013 EIC Varis (Sb+As+Pb+Cr+Co+Cu+Mn+Ni+V) 0,5 0,042 EIC Cd+Tl (Cadmi+Tal·li) 0,05 0,0082 EIC PCDD/PCDF (Dioxines)* 0,1 0,0041 EIC 43 01.2 Dades sobre emissions, • Els NOx són reduïts mitjançant la injecció controlada d’urea consums i residus a la PVE a la cambra de combustió. • Els gasos àcids, principalment HCl, HF i SO2, són neutralit- zats a la mateixa planta amb una lletada de calç que es pre- Mantenim el control sistemàtic exhaustiu de les emissions para a partir d’òxid de calç. atmosfèriques, per garantir amb rigor l’emissió d’elements contaminants. Aquest paràmetre no es mesura a la xemeneia, sinó que es calcula de forma empírica. D’acord amb l’Agència Europea del Rigorós acompliment de les emissions atmosfèriques Medi Ambient els càlculs es realitzen sobre la base del Core Els valors d’emissió de contaminants del 2015 han estat sem- Inventory of Air Emissions (CORINAIR). La separació prèvia pre i en tot moment per sota dels límits legalment establerts duta a terme en l’Ecoparc redueix la proporció de matèria pel Decret 653/2003. orgànica que entra a la PVE. Veure Gràfic 13 • Les emissions de partícules, controlades amb els mesura- Consum energètic estable dors en continu (SMEC) així com el control trimestral a El 2015 el consum energètic per tona tractada (elèctric, de través de l’Entitat d’Inspecció i Control (EIC), han estat gas i de gas-oil) a la PVE s’ha mantingut força estable respec- sempre per sota dels límits. te als anys anteriors. Veure Gràfic 14 Gràfic 13 Evolució de les emissions de CO2 2013 147.193 tones de CO² emeses 2014 143.015 tones de CO² emeses 2015 172.532 tones de CO² emeses Gràfic 14 Evolució del consum energètic (GJ) a la PVE 1t 0,361 2013 27.835 GJ 67 GJ tractada GJ consumits 80.291 GJ 1t 0,371 2014 32.173 GJ 82 GJ tractada GJ consumits 75.750 GJ 1t 0,342 tractada GJ consumits 2015 34.679 GJ 44 GJ 85.409 GJ Gas natural Gas-oil Energia elèctrica 1000 m3 gas natural = 39,01 GJ (autoconsum i comprada) 1000 m3 gas-oil = 43,3 GJ 1 Kwh = 0,0036 GJ TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Compromís ambiental i socioeconòmic • Creix el consum de gas natural per un major funcionament Generem l’electricitat que consumim dels cremadors de gas. (Assecatges de refractari necessaris El 2015, de l’electricitat consumida només es compra establerts al pla d’adequació). l’1%, el 99% restant procedeix de fonts de producció per a • Creix el consum de gas-oil com a efecte de l’augment l’autoconsum. d’hores de treball dels carretons elevadors. En els períodes ocasionals d’aturada de la Planta de Valorit- • El consum elèctric es manté estable d’acord amb el volum zació Energètica, en els quals no és possible generar energia de producció. elèctrica, es produeix consum d’energia de fonts externes renovables i no renovables: Regim especial (42%), Nuclear (19%), Hidràulica (12%), Carbó (20%), Cicle combinat (7%), Internacional (0,2%), Fuel gas (1%). Gràfic 15 Evolució del consum d’aigua (m³) a la PVE 163.347 117.051 139.228 24.662 32.146 42.552 2013 2014 2015 1t 0,44m³ 1t 0,59m³ 1t 0,47m³ tractada consumits d’aigua tractada consumits d’aigua tractada consumits d’aigua Consum d’aigua tractada (m³) Consum d’aigua a la xarxa (m³) Taula 7 Qualitat dels abocaments d’aigües residuals 2015 a la PVE en relació a límits legals LÍMIT* Mitjana 2015 Temperatura (ºC) 40 19,9 DQO Demanda química d’oxigen (mg/l) 1.500 92 MO Matèries oxidables (mg/l) 1.000 8,7 SOL Sals solubles (uS/cm) 9.000 874,8 MES Matèria en suspensió (mg/l) 750 57 MI Matèries inhibidores (equitox/m³) 25 0 Fòsfor total (mg/l) 50 1,7 *Reglament Metropolità d’Abocament d’Aigües Residuals 45 Gràfic 16 Evolució de la generació de residus (tones) a la PVE 80.113 69.340 68.602 tones de residus tones de residus tones de residus 12.645 t 10.582 t 10.365 t Escòries 58.758 t 58.237 t 67.468 t Cendres volants 1t 0,231 1t 0,236 1t 0,228 tractada kg residu tractada kg residu tractada kg residu 2013 2014 2015 Residus de procés: Escòries i cendres Optimització en l’ús de materials de procés La generació de residus per tona tractada durant el procés de El 2015 s’ha produït un augment del 20% de l’ús de materials valorització energètica s’ha mantingut estable.Veure Gràfic 16 usats en els processos de valorització energètica, calculats en Kg material/tona tractada, per problemes de la qualitat de Les cendres volants, considerades un residu especial, són l’òxid de calci proporcionat pel proveïdor. Les ràtios d’urea i tractades per part de gestors autoritzats: s’inertitzen, i es carbó actiu són proporcionals a l’increment de les tones de dipositen en abocadors controlats. residus tractades. Veure Gràfic 17 Gràfic 17 Evolució del consum de materials (tones) a la PVE 3.457 2.797 tones de material tones de material 2.392 tones de material 1.875,40 t 2.587,08 t Òxid de calç 1.638,44 t Òxid de calç Òxid de calç 99,53 t 95,72 t Carbó actiu 72,12 t Carbó actiu Carbó actiu 822,56 t 774,64 t Urea 682,04 t Urea Urea 1t 0,009 1t 0,008 1t 0,010 tractada tones material tractada tones material tractada tones material 2013 2014 2015 TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Compromís ambiental i socioeconòmic Gràfic 18 Evolució del consum energètic (GJ) al CTRM 1t 0,215 2013 9,46 GJ 4.831 GJ tractada GJ consumits 1t 0,135 9,12 GJ 6.453 GJ tractada GJ consumits 2014 1t 0,181 2015 7,42 GJ 8.879 GJ tractada GJ consumits Gas-oil Energia elèctrica 1.000 m3 de gas-oil = 43,33 GJ 1 KWh = 0,0036 GJ El Programa Metropolità d’Educació per a la Sostenibilitat 01.3 Dades de consums (PMES), impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, al Centre de Tractament fomenta visites guiades a les nostres instal·lacions adreçades a escoles, a estudiants universitaris, a tècnics d’empreses pú- de Residus Municipal (CTRM) bliques i privades, i a delegacions d’àmbit nacional i interna- cional. La recopilació de visitants el 2015 és la següent: 1165 A Gavà-Viladecans, el consum elèctric s’ha incrementat un al CTRM de Gavà-Viladecans; 1480 a la PIVR de Sant Adrià i 37%. L’augment es relaciona amb un consum elèctric extraor- 363 a les deixalleries. dinari que ha estat necessari per a desenvolupar les obres d’adequació de la planta. “Com funciona Barcelona?” és un programa educatiu Veure Gràfic 18 impulsat per l’Àrea de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona per a promoure el coneixe- ment de les instal·lacions, equipaments i espais verds de la ciutat adreçat a tots els nivells educatius dels centres d’ensenyament, que el 2014 ha generat les següents visites: 02 Comunitat i entorn • 952 els Punts Verds de zona i de barri de Barcelona; • 42.779 alumnes al Punt Verd Mòbil Escolar; En qualitat d’empresa pública, treballem per als ciutadans • 70 alumnes d’educació secundària i d’escoles de formació de l’àrea metropolitana de Barcelona, i fem el possible per (SOC) a les instal·lacions fotovoltaiques municipals. involucrar-los en accions de comunicació i educació ambien- tal, per una part, i de foment de l’ocupació per l’altra. Afavorim l’ocupació i la inserció social Mantenim l’acord amb el Departament de Justícia de la Gene- ralitat pel qual oferim col·laboració per afavorir la reinserció 02.1 Comunicació social de col·lectius amb deutes pendents amb la justícia. i educació ambiental A més a més hem inclòs criteris socials en compres i con- tractació en treballs de pintura, jardineria i neteja, entre Generem el contacte directe amb la comunitat i l’entorn a d’altres, en línia amb el plantejament del pla d’acció del través de programes, campanyes i altres actuacions infor- compromís ciutadà per la sostenibilitat. L’exemple més relle- matives, algunes de les quals organitzades en el marc de la vant és el servei d’atenció als punts verds de zona de BCN (7 secretaria tècnica de Barcelona + sostenible. instal·lacions), adjudicat a empreses d’inserció en exclusiva. Gràfic 19 Gràfic 20 Visites guiades a les nostres instal·lacions PMES Visites “Com funciona Barcelona” CTRM Gavà-Viladecans 1.165 Punts Verds de zona 952 PIVR Sant Adrià 1.480 Punt Verd Mòbil Escolar 42.779 Deixalleries 363 Fotovoltaiques 70 47 03 Clients Els nostres principals clients són l’Ajuntament de Barcelo- Així mateix, es continuen gestionant les deixalleries d’altres na i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Altres clients ajuntaments de l’àrea metropolitana: Sant Adrià de Besòs, importants són els ajuntaments de l’àrea metropolitana de Sant Feliu de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Tiana, Santa Barcelona i les empreses Districlima i Endesa. En tractar-se Coloma, Badia del Vallès, Ripollet, Sant Climent de Llobregat, d’un grup reduït, mantenim un diàleg continu, estret i eficaç Gavà, Barberà del Vallès, d’Esplugues de Llobregat-Sant Joan amb ells. Les enquestes de satisfacció que periòdicament els Despí. dirigim ens ajuden a aprofundir en aspectes millorables, però cal assenyalar que ens solen atribuir resultats positius. Continuem amb l’Ajuntament de Barcelona les actuacions de l’Acord Cívic relacionades amb l’activitat de centres de reco- llida i els punts verds com a instrument essencial per incre- mentar la recollida selectiva i el reciclatge dels residus. Així 04 L’Equip professional mateix, es segueix participant en el Consell de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. A TERSA cuidem el nostre capital humà reforçant la segure- tat i potenciant la formació. Ens esforcem perquè els nostres Entre els acords vigents amb l’AMB el 2015, destaquen els professionals mantinguin la seva motivació, i el seu compro- següents: mís amb l’activitat, i amb els ciutadans que es beneficien de la mateixa. Treballem per aconseguir una òptima adequació • Explotació de la Planta Integral de Valorització de Residus entre els interessos dels treballadors, la direcció i l’estructura de Sant Adrià de Besòs. organitzativa. • Explotació de la Planta de Selecció d’Envasos del Centre de tractament de residus municipals de Gavà-Viladecans. • Explotació de la Planta de Voluminosos del Centre de tracta- ment de residus municipals de Gavà-Viladecans. Plantilla de 313 treballadors • Gestió logística de la xarxa metropolitana de deixalleries • Explotació de les deixalleries mòbils de l’àrea metropolitana • Gestió de l’oficina d’atenció a l’usuari de la Taxa Metropolita- El 2015 la plantilla ha augmentat en 18 persones. A finals na de Tractament de Residus (TMTR). d’any l’equip està format per 313 treballadors. El motiu • Gestió de la central de reserves del programa metropolità principal d’aquesta ampliació és que s’han cobert algunes d’educació per a la sostenibilitat. jubilacions parcials que es van produir el 2014. El tram d’edat predominant entre els treballadors de TERSA és el d’entre 30 i Destaquen, també, els següents convenis i encàrrecs amb 50 anys. Veure Gràfics 21 i 22 l’Ajuntament de Barcelona: • Gestió, explotació i logística dels punts verds de zona, punts verds de barri i punts verds mòbils de la ciutat de Barcelona. Cobertura col·lectiva • Desenvolupament del programa de Barcelona + Sostenible i del servei de documentació d’Educació Ambiental. • Servei d’inspecció i control de la recollida selectiva comercial Bona part dels empleats obtenen la cobertura i representació • Conveni de cessió de la titularitat dels drets d’explotació de directa dels convenis de les empreses del grup: un 88% a la les instal•lacions d’energia solar fotovoltaica (IESFV) PVE de Sant Adrià de Besòs, un 84% a les plantes del CTRM • Diverses campanyes de sensibilització a la ciutadania com de Gavà-Viladecans, i el 95% en les activitats d’Ecogestió. Els tinença responsable d’animals, la informativa a les platges canvis organitzatius, incloent les notificacions, són pactats en de Barcelona i la de reducció de soroll a les zones d’oci els convenis col·lectius i es realitzen d’acord amb la legislació nocturn a la ciutat de Barcelona. vigent. El col·lectiu de directius i tècnics disposa de benefi- cis socials similars als corresponents al personal acollit als respectius convenis. TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Compromís ambiental i socioeconòmic lits durant l’any natural, prèviament establerts per la Gerència, Retribucions sent un percentatge de la retribució fixa. Aquest percentatge de retribució variable és una quantitat que representa un màxim entre el 7% i el 10% segons el grup professional de La classificació professional a TERSA es troba configurada en cada persona i valorable per la Gerència. grups professionals, sent els grups 0 i parcialment el grup 1 els que aglutinen als treballadors que no estan coberts pels Per a més informació es pot consultar l’àrea de gestió respectius convenis. La retribució del personal no cobert per econòmica del portal de transparència de TERSA on es troba convenis està organitzada a partir d’una retribució fixa i una detallada tota la política retributiva. retribució variable en funció d’uns resultats o objectius asso- Gràfic 21 Evolució de la plantilla per activitat 2013 35 40 61 40 138 314 2014 37 40 56 38 124 295 2015 38 38 55 41 141 313 Ecogestió Serveis Planta Centre de Tractament Gestió de Deixalleries Instal·lacions centrals de Valorització de Residus Municipals i Punts Verds fotovoltaiques Energètica de Gavà-Viladecans Gràfic 22 Evolució de la plantilla per categoria professional 2013 35 261 18 314 2014 35 244 16 295 2015 34 258 21 313 Equip Directiu Tècnics i Operaris Administratius 49 Índexs regulars de contractació Absentisme incrementat Quant a l’absentisme, en termes absoluts ha augmentat el El percentatge global mitjà de contractació indefinida és del nombre total de baixes (23% respecte 2014), mantenint-se 82%. En motiu de la naturalesa de la seva activitat, la gestió però bastant estable el nombre de dies de baixa (4% respecte de deixalleries i punts verds és la que menor percentatge de al 2014), a causa del decrement de baixes de llarga durada contractes indefinits disposa (70%), mentre que la mitjana de (naixement de fills i malaltia) i accidents. la resta d’activitats és del 94%. Veure Gràfic 23 Aquestes dades, fan augmentar les ràtios de baixes a: •63% (percentatge de baixes per professional) • 16,1 dies (mitjana de dies de baixa per professional) Gràfic 23 Tipus de contracte (%) 2014-2015 i segons gènere Temporal 17% Temporal 19% 2014 2015 Indefinit 83% Indefinit 81% Indefinit 26% Indefinit 26% Temporal 6% Temporal 6% Gràfic 24 Evolució de l’absentisme per causes (nombre de baixes) 2013 38% 98 17 5 Malaltia rati de baixes 2014 54% 126 25 8 rati de baixes Accidents 2015 63% 158 29 9 rati de baixes Altres causes Gràfic 25 Evolució de l’absentisme per causes (dies de baixes) 2013 10,3 2.295 520 423 Malaltia dies de baixa 2014 16,4 3.667 702 455 Accidents dies de baixa 2015 16,1 4.057 745 230 Altres causes dies de baixa TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Compromís ambiental i socioeconòmic Predomina la baixa per malaltia, que representa el motiu del 80% dels casos. Atenent al gènere, l’absentisme es concen- tra en els homes tant en el nombre de baixes com en la seva Treballem per a la igualtat durada. Número de baixes: Homes (33%); Dones (21%) A l’hora d’incorporar nous professionals, sempre hem atès Dies de baixa: Homes (9,5 dies); Dones (6,8 dies) a la diversitat de gènere, i en general fomentem la diversitat Veure Gràfics 24 i 25 i la igualtat d’oportunitats. La proporció de dones en el global de la plantilla el 2015 és d’un 32,3%. Veure Gràfic 27 La presència femenina depèn de les activitats de l’empresa. Afavorim la conciliació En termes absoluts, la presència més alta correspon a les activitats d’Ecogestió (68%) i la més baixa a la PVE (7%). Veure Gràfic 28 En la categoria professional “d’administració” és majoritari el Sensibles a les dificultats de conciliació laboral/familiar dels nombre de treballadores, mentre que en els altres col·lectius nostres treballadors i treballadores, a TERSA procurem oferir els homes tenen més pes. Veure Gràfic 29 horaris flexibles mitjançant l’establiment de diversos trams horaris, i de possibilitats d’intensificació horària en diversos Els salaris s’estableixen independentment del gènere, tenint grups d’activitat. en compte els grups professionals dels treballadors, i tots els salaris estan per sobre del salari mínim interprofessional. Respecte a la flexibilitat contractual, la contractació a temps parcial global el 2015 és del 36%. La gestió de deixalleries i Tenim formalitzats els protocols d’igualtat de gènere i de punts verds és la que presenta el grau de contractació parcial prevenció de l’assetjament sexual, d’acord amb la legislació més elevat, degut al tipus d’activitat que s’hi desenvolupa. vigent, amb persones de referència per gestionar les actua- Veure Gràfic 26 cions d’aquests protocols. Els treballadors també es beneficien de permisos d’excedèn- El nostre col·lectiu de discapacitats és de 5 persones en cia per maternitat i de cura de familiars que requereixen l’equip de tècnics i operaris, i una al d’administració. El 2015 dedicació especial per un temps determinat, amb reserva del aquest col·lectiu ha augmentat respecte a l’any anterior, fins a lloc de treball i amb el còmput a l’efecte d’antiguitat d’acord arribar a una xifra de1,91%de la plantilla. amb la legislació vigent. El 2015, divuit persones van incorpo- rar-se desprès de la baixa per maternitat i han seguit treba- llant a l’organització. Finalment, s’afavoreixen permisos i llicències retribuïdes per canvi de domicili, naixement d’un fill i malaltia greu o mort d’un familiar, segons quantitats fixades en la legislació vigent i els convenis col·lectius d’aplicació. Gràfic 26 Tipus de jornada 2015 segons contracte i gènere Parcial 4% Parcial 12% Parcial 30% Parcial 18% Parcial 5% Complet 96% Complet 88% Complet 70% Complet 82% Complet 95% Planta Centre de Tractament Gestió de Deixalleries Ecogestió de Valorització de Residus Municipals i Punts Verds Instal·lacions Serveis Energètica de Gavà-Viladecans fotovoltaiques centrals 51 Gràfic 27 Gràfic 28 Evolució de la segmentació de gènere Segmentació de gènere 2015 per categoria professional 32,2% 32,2% 32,3% 76% 30% 24% 2013 2014 2015 Equip directiu Tècnics i Operaris Administratius Gràfic 29 Segmentació de gènere 2015 per activitat 68% 55% 41% 23% 7% Planta Centre de Tractament Gestió de Deixalleries Ecogestió Serveis de Valorització de Residus Municipals i Punts Verds Instal·lacions centrals Energètica de Gavà-Viladecans fotovoltaiques TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Compromís ambiental i socioeconòmic Invertim en salut Més Formació La prevenció de riscos laborals i salut laboral són dos as- El desenvolupament professional del nostre equip és un as- pectes fonamentals als quals dediquem esforços tant amb pecte clau per a la millora de la motivació i el rendiment. actuacions preventives com amb formació intensiva. El 2014 va ser un any excepcional ja que es van aprofitar els Tenim un Departament de Prevenció dedicat a les accions períodes de parada de la planta de Gavà-Viladecans durant preventives. Les qüestions relacionades amb la prevenció de les obres de remodelació, per formar els equips. Això va fer riscos es tracten en el Comitè de Seguretat i Salut Laboral que es donés resposta a moltes de les necessitats formatives (CSSL), que representa tot l’equip professional i es reuneix detectades. Per contra, aquest 2015, donat l’esforç que ja s’ha periòdicament. realitzat, hem disminuït la ràtio de formació un 44% respecte a l’any 2014, però s’ha mantingut estable respecte al 2013, En el decurs de l’any 2015 hem realitzat actuacions preven- passant a un índex de 10,3 hores per professional / any. tives en procediments de seguretat, simulacres i mesures Veure Gràfic 30 d’emergència o avaluacions de risc i estudis en matèria d’higiene industrial entre d’altres, així com formació especí- El Departament de Recursos Humans sol•licita als respon- fica per a tècnics. En l’àmbit de salut laboral, hem realitzat sables de cada departament la identificació de necessitats avaluacions de salut mitjançant reconeixements mèdics, així formatives i estructura el pla de formació anual. Aquestes com anàlisis de tabaquisme, sobrepès, hipertensió arterial, també s’acorden amb el comitè d’empresa. audiometria, visió, patologia osteomuscular i espirometria, i analítiques de sang i orina. També s’han realitzat vacunacions Aquest 2015 s’ha mantingut la formació de Tècnics i operaris, de tètanus i d’hepatitis B per als operaris amb més risc. s’ha reduït la de responsables i oficials i s’ha incrementat la de l’equip directiu Formació intensiva en prevenció de riscos laborals de l’any 2015: Cursos destacats: • Revestiments refractaris a forns industrials • Formació bàsica PRL • SIMATIC PCS7 manteniment • PAU i mesures d’emergència • Nova versió normes iso 9001 i 14001 • Recurs Preventiu 60h • Variadors de freqüència • Avaluació de Riscos Laborals en el lloc de treball • Tractament i recobriment de superfícies • Curs PRL 50H • Atenció al client • PVD i Càrrega física • Actualització legislació ambiental • Seguretat vial • Treball en equip i resolució de conflictes • Procediments de treballs especials PO36 • ATEX Formació adreçada als directius: • PRL Bàsica i IT’s específiques • Workshop comunicació • Espais confinats i treballs en alçada • Continuïtat de negoci (business continuity) • Plataformes elevadores • Jornades de debat ambiental • Pala excavadora • Avaluació de riscos laborals nova planta Gavà Atenent al gènere, les dones de l’equip directiu han realitzat un 30% del total d’hores de formació, les del col•lectiu de res- ponsables i oficials un 32%, i les dels tècnics i operaris el 31%, respecte a cada col•lectiu. En tots els casos es duu a terme una avaluació de l’aprofitament de la formació rebuda. Gràfic 30 Evolució de les hores anuals de formació 2013 14 h 471 910 3.016,5 Equip Directiu de formació 2014 24 h 259 824 6.058 de formació Responsables i Oficials 2015 10,3 h 357,5 558,5 2.297 de formació Tècnics i Operaris 53 05 Proveïdors 06 Sector Els proveïdors constitueixen el cinquè dels grups d’interès de El sisè dels grups d’interès de TERSA està constituït per la TERSA. relació plural de grups de treball i associacions sectorials de les que formem part, desenvolupant-hi rols diversos. La nostra política de compres afavoreix, quan la solvència Veure Taula 8 tècnica i els requisits estan garantits, el factor proximitat, de manera que els proveïdors localitzats a l’àrea metropolitana A través de la participació en associacions com AEVERSU, de Barcelona són considerats proveïdors locals. Representen ATEGRUS, ASERMA, ASPLARSEM i ELIGE, s’estableix una re- el 81% del total, i concentren el 79% de la facturació del 2015. lació amb altres empreses del sector o empreses d’interès ge- Avaluem els proveïdors en funció de la disposició de certifica- neral, afavorint la cooperació i l’actualització d’experiències i cions ISO 14001, ISO 9001 i OSHAS 18001, i els classifiquem en coneixements. tres categories: A (dos o més certificacions); B (almenys una) i C (sense certificacions). Totes les licitacions i contractacions efectuades el 2015 s’han realitzat aplicant la Llei de Contractes del Sector Públic, així com la Llei d’Economia Sostenible. Tots els proveïdors de manteniment han subscrit procediments estrictes de segu- retat i salut abans d’iniciar les activitats a les plantes i s’han mantingut reunions per millorar les actuacions (destaquem el sistema de coordinació d’activitats empresarials E-Gestiona). Seguim treballant per aplicar criteris ambientals en la com- pra i contractació de productes i serveis. Taula 8 Relació d’associacions i grups de treball sectorials amb presència i rol de TERSA el 2015 Associació d'Empreses de Som membres de la Junta Directiva. Coordinem el grup de treball de manteniment i operació, Valorització Energètica de organitzant una jornada anual. Participem en els altres grups de treball: medi ambient, eficiència RSU (AEVERSU) energètica, comunicació i seguretat. Confederation of European En representació a AEVERSU participem en els grups de treball d'estratègia i comunicació. Waste to Energy Plants (CEWEP) Associació de Plantes de Som membres de la Junta Directiva. Participació a la jornada de celebració del X aniversari de Recuperació i Selecció l'associació (8 abril). d'Envasos Municipals (AS- PLARSEM) Xarxa ELIGE (Empreses Som empresa associada. Locals d'Interès General) Associació Espanyola de Som socis. Manteniment (AEM) Enginyers Industrials de Som empresa adherida. Participem en el grup de treball d'eficiència energètica de la comissió Catalunya (EIC) d'energia. Associació espanyola de Som socis. professionals de compres, contractació i aprovisiona- ments (AERCE) patronal PIMEC Som socis. TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Actuació econòmica Actuació econòmica Per a la seva elaboració s’han aplicat els criteris uniformes de valoració, agrupació, classificació i unitats monetàries, de ma- nera que la informació presentada és homogènia i comparable. 01 Compte de resultats i Balanç Taula 9 Compte de pèrdues i guanys (milers d’€) a 31/12 dels exercicis 2014-2015 2014 2015 Import net de la xifra de negocis 35.720 43.142 Altres ingressos d'explotació 7.856 9.132 Aprovisionaments 26.685 29.847 Despeses de personal 5.121 5.201 Altres despeses d'explotació 9412 14.239 Amortització de l'immobilitzat 6.160 3.797 Imputació de subvencions d'immobilitzat no financer i altres 1.304 1.698 Excessos de provisions 0 Altres resultats -17 3 RESULTAT D'EXPLOTACIÓ -2.515 891 Ingressos financers 4.239 1.863 Despeses financeres -88 -123 Deteriorament i resultat per alienacions i altres d'instruments financers -4 -34 RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS 1.632 2.597 Impost sobre beneficis -42 -536 RESULTAT DE L'EXERCICI 1.590 2.061 55 Taula 10 Balanç de la situació (milers d’€) a 31/12 dels exercicis 2014-2015 2014 2015 ACTIU NO CORRENT 60.093 59.764 Immobilitzat intangible 797 689 Immobilitzat material 47.953 47.953 Inversions en empreses del grup i associades a llarg termini 7.456 7.422 Inversions financeres a llarg termini 3.660 3.069 Actius per impost diferit 227 631 ACTIU CORRENT 25.356 27.336 Existències 1.864 1.867 Deutors comercials i altres comptes a cobrar 14.454 13.028 Inversions en empreses del grup i associades a curt termini 106 Inversions financeres a curt termini 6.019 10.423 Periodificacions a curt termini 40 40 Efectiu i altres actius líquids equivalents 2.873 1.978 TOTAL ACTIU 85.449 87.100 PATRIMONI NET 57.955 60.016 Capital subscrit 12.862 12.862 Reserves 43.503 45.093 Resultat de l'exercici 1.590 2.061 Subvencions, donacions i llegats rebuts PASSIU NO CORRENT 13.692 12.791 Provisions a llarg termini 125 Deutes a llarg termini 6.317 5.401 Deutes amb empreses del grup i associades a llarg termini 3.659 3.069 Periodificacions a llarg termini 3.591 4.321 PASSIU CORRENT 13.802 14.293 Provisions a curt termini 164 Deutes a curt termini 5.575 3.004 Creditors comercials i altres comptes a pagar 8.041 11.275 Periodificacions a curt termini 22 14 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU 85.449 87.100 TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Actuació econòmica 02 Evolució de la xifra de negoci • Pel que fa a la gestió de deixalleries i punts verds, s’han Els resultats obtinguts el 2015 milloren els obtinguts en mantingut els imports dels encàrrecs de prestació dels ser- l’exercici anterior. Aquest fet, sumat a la consecució dels ob- veis en la línia dels de l’exercici anterior. jectius d’inversió, permet mantenir les condicions de sosteni- bilitat econòmica de TERSA. Pel que fa referència a les despeses d’explotació, aquest any s’han vist especialment afectades per l’entrada en vigor de L’any 2015 s’ha caracteritzat per la recuperació en la xifra la Llei 18/2014 de modificació de l’IVA. Aquesta mesura ha global de volum de negoci, que s’ha incrementat un 20,8% suposat un impacte econòmic substancial, que s’ha traduït respecte de l’any 2014. Aquest increment es deu a: en un cost addicional del 63% del valor de l’IVA suportat en aplicació de la regla de la prorrata d’aquest impost. Això ha • El funcionament a ple rendiment de la planta de valoritza- afectat en els capítols de despesa de consums de matèries ció energètica (PVE) un cop finalitzades les inversions del pla primeres, treballs realitzats per altres empreses, o serveis director. exteriors, entre d’altres. No obstant això, aquest impacte s’ha pogut reduir parcialment traslladant part d’aquest cost als • La normalització de la producció del centre de tractament nostres principals clients (Ajuntament de Barcelona i Àrea de residus municipals (CTRM) un cop finalitzat el projecte Metropolitana de Barcelona). d’optimització de les instal·lacions. En el capítol d’inversions, l’aspecte més destacable és que es Aquest any el resultat d’explotació ha estat positiu, corregint van desenvolupant d’acord amb la planificació prevista per als la situació puntual extraordinària esdevinguda en l’any 2014. principals projectes. S’ha finalitzat el projecte d’optimització de les línies de procés del CTRM, amb una inversió total de • El fet més destacable, en relació als ingressos d’explotació 8.022.000 euros. de la planta de valorització energètica de Sant Adrià, ha estat l’augment significatiu del preu de venda d’energia Per al finançament d’aquestes inversions es compta princi- elèctrica (21% superior al de l’any anterior), trencant la palment amb els recursos propis generats per l’explotació, tendència a la baixa dels últims anys. A aquesta circum- tot i que per fer front a l’última fase de la PVE i al projecte stància cal afegir l’augment de la qualitat de tones tractades del CTRM ha estat necessari disposar parcialment de fi- (20% superior al 2014) i també l’augment de l’energia nançament extern, amb dos crèdits per valor de 6.000.000 i elèctrica exportada (32,7% més que el 2014); ambdós fets 2.500.000 euros respectivament. vinculats al funcionament a ple rendiment de la PVE un cop finalitzats els treballs del pla director. En aquest sentit, cal destacar la disminució important del ca- pítol d’amortitzacions en aquest exercici 2015, com a conse- • En el cas del centre de tractament de residus municipals de qüència de la finalització de les importants inversions realitza- Gavà-Viladecans, l’exercici 2.015 ha suposat, després dels des en aquests últims anys tant a la PVE com el CTRM. treballs d’optimització de les instal·lacions, la normalitza- ció i el restabliment del règim normal de funcionament de Finalment, i a títol de síntesi de tot el que s’ha exposat, es la planta de selecció d’envasos. Aquesta circumstància ha subratlla el manteniment de les condicions per a garantir representat un augment en els ingressos d’explotació del sostenibilitat econòmica de l’activitat desenvolupada; un dels 23,4% respecte a l’exercici anterior. objectius de caràcter estratègic de l’organització. 57 03 Informe d’auditoria TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Annex: Adequació GRI Annex: Adequació GRI 01 Perfil, abast i cobertura de l’informe La Memòria de sostenibilitat 2015 de TERSA que es presenta En referència als principis de qualitat, s’han perseguit un any més incorpora les principals actuacions realitzades en els següents: l’exercici en matèria de responsabilitat social corporativa. En aquest sentit no només esdevé una memòria econòmica, sinó • Equilibri. Presentació equilibrada de resultats que mostra el nostre compromís amb els principals grups de l’acompliment sostenible de TERSA, en el sentit d’interès de l’organització: medi ambient, equip de professio- d’incloure tant les contribucions favorables com les menys nals de TERSA, entorn i comunitat, clients, socis i proveïdors, favorables. organismes públics, sector. Amb la finalitat de donar una visió evolutiva, molts dels resultats i indicadors presentats referits • Comparabilitat. La informació presentada ofereix a l’any 2014 es comparen amb els d’exercicis anteriors. la possibilitat de comparar els resultats amb l’exercici de l’any anterior. Així mateix, podrem analitzar el grau Presentem els resultats de la Memòria de la forma més d’acompliment en el sector amb altres empreses que utili- acurada possible seguint les indicacions i recomanacions de la tzin la mateixa metodologia. versió 4.0 de la Guia per a l’Elaboració de Memòries de Soste- nibilitat elaborada pel Global Reporting Initiative (GRI). • Precisió. Tota la informació quantitativa presentada ha estat valorada seguint, en funció dels casos, diversos estàndards, Més particularment, es consideren els següents principis de normalitzacions i valoracions usades internament i per enti- definició de contingut: tats externes reconegudes. • Materialitat. Els continguts que es presenten en aquest • Claredat. La Memòria presenta les valoracions document cobreixen tots els aspectes i indicadors recoma- dels indicadors de forma gràfica o numèrica, amb la finalitat nats per la Guia del GRI. La materialitat considera aspectes de facilitar l’avaluació de l’acompliment per part dels dife- de contingut intern, com l’activitat pròpia, la missió, la visió rents grups d’interès. i els valors, així com externs, com la política ambiental i el seu impacte en els grups d’interès, i els principals riscos i • Periodicitat. La periodicitat de la Memòria segueix essent oportunitats en un sector tan sensible com és el de la gestió anual. de residus urbans. Anualment revisem la identificació dels nostres grups d’interès prioritaris i els assumptes rellevants • Fiabilitat. Disposem de les dades originals, donant fe de la a incloure a la memòria. seva fiabilitat i precisió, dins de marges acceptables d’error. La declaració d’aquesta Memòria 2015 ha estat sotmesa a • Participació dels grups d’interès. Els continguts de la una verificació externa i GRI ha comprovat que s’ha elaborat memòria cobreixen les principals qüestions que corres- d’acord amb la Guia GRI, en el nivell d’aplicació A +. ponen a les expectatives i interessos raonables dels grups d’interès. Contacte: tersa@tersa.cat • Context de sostenibilitat. La Memòria aporta informació en les perspectives econòmica, ambiental i social. Inclou, Període reportat: Any 2015 en els assumptes tractats, informació disponible objectiva. TERSA es compromet a mantenir una política de comunica- • Exhaustivitat. Per facilitar que els grups d’interès esmentats ció i difusió de la Memòria 2015 per a que els grups d’interès puguin avaluar l’acompliment de TERSA corresponent a identificats la puguin utilitzar. 2015, la Memòria presenta àmplia informació dels indica- dors i dels aspectes rellevants relacionats amb la responsa- bilitat social corporativa. 59 02 Taula de correspondència de l’Index Global Reporting Initiative (GRI) CONTINGUTS BÀSICS GENERALS 1 ESTRATÈGIA I ANÀLISI Pàgina Verificació externa G4-1 Declaració del màxim responsable sobre la rellevància de la sostenibilitat per a l'organització i la seva Carta de la Presidenta, 5 estratègia. √* G4-2 Descriviu els principals efectes, riscos i oportunitats. Resum executiu, 6-10 √* 2 PERFIL DE L’ORGANITZACIÓ Pàgina Verificació externa G4-3 Nom de l'organització Resum executiu, 6 El grup Tersa, 21 √* G4-4 Principals marques, productes i serveis Resum executiu, 6 El grup Tersa, 21 √* G4-5 Localització de la seu principal de l'organització. El grup Tersa, 21 √* G4-6 Nombre de països en els quals opera l'organització. El grup Tersa, 21 √* G4-7 Naturalesa de la propietat i forma jurídica El grup Tersa, 21 √* G4-8 Mercats servits Activitat. 26-40 • PIVR: 27-30 • CTRM: 30-33 √* • GDPV: 34-37 • Altres: 37-40 G4-9 Dimensions de l'organització Resum executiu, 6-10 Plantilla, 48-54 √* Dades econòmiques, 55-56 G4-10 Desglossament dels empleats de l'organització. Plantilla, 48-54 √* G4-11 Percentatge d'empleats coberts per un conveni col·lectiu. Plantilla, 49 √* G4-12 Descripció de la cadena de valor de l'organització. Activitat. 26-40 • PIVR: 27-30 • CTRM: 30-33 √* • GDPV: 34-37 • Altres: 37-40 G4-13 Canvis significatius durant el període cobert per la memòria en la mida, estructura, propietat i cadena de Governança, 23-24 valor de l'organització. √* G4-14 Descripció de com l'organització ha adoptat un plantejament o principi de precaució. Certificacions, 25 Informe Auditoria, 58 √* G4-15 Principis o programes econòmics, socials i ambientals desenvolupats externament. Comunitat i Entorn, 46 Clients, 48 √* Informe Auditoria, 58 G4-16 Principals associacions a les quals pertanyi i / o ens nacionals i internacionals als que l'organització dóna Clients, 48 suport. Sector, 54 √* *Veure pàgina 65: Informe de Verificació TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Annex: Adequació GRI 3 ASPECTES MATERIALS I COBERTURA Pàgina Verificació externa G4-17 Llistat d'entitats cobertes pels estats financers de l'organització. El grup Tersa, 21 √* G4-18 Procés per a la definició dels límits i el contingut de l'informe Perfil, abast i cobertura, 59 √* G4-19 Aspectes materials inclosos en l'informe Materialitat, 42 √* G4-20 Cobertura dels aspectes materials dins de l'organització. El grup Tersa, 21 Proveïdors, 54 √* Perfil, abast i cobertura, 59 G4-21 Cobertura dels aspectes materials fora de l'organització. El grup Tersa, 21 Proveïdors, 54 √* Perfil, abast i cobertura, 59 G4-22 Efecte de la reexpressió d'informació de reports anteriors. Perfil, abast i cobertura, 59 √* G4-23 Canvis significatius relatius a períodes anteriors en l'abast i cobertura de l'Informe. No s’han produït canvis respecte a l’informe de √* l’any anterior 4 PARTICIPACIÓ DELS GRUPS D’INTERÈS Pàgina Verificació externa G4-24 Relació de grups d'interès que l'organització ha inclòs. Grups d’interès, 41 • Medi Ambient, 42 • Comunitat i Entorn, 46 • Clients, 48 √* • Equip professional, 48 • Proveïdors, 54 • Sector, 54 G4-25 Base per a la identificació i selecció de grups d'interès amb els quals l'organització es compromet. Selecció de grups d’interès i metodologia d’identificació, 41 √* Materialitat, 42 G4-26 Enfocaments adoptats per a la inclusió dels grups d'interès. Selecció de grups d’interès i metodologia d’identificació, 41 √* Materialitat, 42 G4-27 Aspectes d'interès sorgits a través de la participació dels grups d'interès i resposta de l'organització. Materialitat, 42 • Medi Ambient, 42 • Comunitat i Entorn, 46 • Clients, 48 √* • Equip professional, 48 • Proveïdors, 54 • Sector, 54 5 PERFIL DE LA MEMÒRIA Pàgina Verificació externa G4-28 Període cobert per la informació continguda a la memòria Perfil, abast i cobertura, 59 √* G4-29 Data de la memòria recent Perfil, abast i cobertura, 59 √* G4-30 Cicle de presentació d'informes Perfil, abast i cobertura, 59 √* G4-31 Punt de contacte per qüestions relatives a l'Informe o el seu contingut. Perfil, abast i cobertura, 59 √* G4-32 Taula GRI d'indicadors i referència a la verificació externa de l'Informe. 60-65 √* G4-33 Política i pràctica sobre verificació externa. Informe Auditoria, 58 Verificació d’indicadors, √* 60-65 *Veure pàgina 65: Informe de Verificació 61 6 GOVERN Pàgina Verificació externa G4-34 Estructura de govern de l'organització i els seus comitès. Governança, 23-24 √* G4-35 Procés de delegació d'autoritat en temes econòmics, ambientals i socials del màxim òrgan de govern cap Governança, 23-24 als alts executius i altres empleats. √* G4-36 Designació d'una posició executiva o no executiva amb responsabilitat en temes econòmics, ambientals i Governança, 23-24 socials, i si la mateixa reporta directament al màxim òrgan de govern. √* G4-37 Processos de consulta entre els grups d'interès i el màxim òrgan de govern, en temes econòmics, ambien- Governança, 23-24 tals i socials. Materialitat, 42 √* G4-38 Composició del màxim òrgan de govern i els seus comitès. Governança, 23-24 √* G4-39 Indicar si el president del màxim òrgan de govern ocupa també un càrrec executiu. Governança, 23-24 √* G4-40 Processos de nominació i selecció per al màxim òrgan de govern i els seus comitès, i criteri utilitzat per a Governança, 23-24 la nominació i selecció dels membres del màxim òrgan de govern. √* G4-41 Procediments per evitar i gestionar conflictes d'interessos en el màxim òrgan de govern. Governança, 23-24 √* G4-42 Funcions del Consell i els comitès de l'organització en les declaracions de missió, estratègies, polítiques i Governança, 23-24 objectius relacionats amb els impactes de sostenibilitat Materialitat, 42 √* G4-43 Mesures adoptades per a desenvolupar i millorar el coneixement del màxim òrgan de govern dels temes Governança, 23-24 econòmics, ambientals i socials Materialitat, 42 √* G4-44 Processos d'avaluació de l'acompliment de l'òrgan superior de govern pel que fa a la governança dels Certificacions, 25 temes econòmics, ambientals i socials. Informe Auditoria, 58 √* G4-45 Funció de l'òrgan superior de govern en la identificació i gestió dels impactes, riscos i oportunitats de Governança, 23-24 caràcter econòmic, ambiental i social. Certificacions, 25 √* Informe Auditoria, 58 G4-46 Rol del màxim òrgan de govern en la revisió de l'eficàcia dels processos organitzacionals de gestió del risc Governança, 23-24 en temes econòmics, ambientals i socials. Certificacions, 25 √* Informe Auditoria, 58 G4-47 Freqüència de supervisió del màxim òrgan de govern sobre impactes, riscos i oportunitats econòmiques, Governança, 23-24 ambientals i socials. Certificacions, 25 √* Informe Auditoria, 58 G4-48 Màxim comitè o posició que revisa i aprova formalment la memòria de sostenibilitat de l'organització i Governança, 23-24 assegura que tots els aspectes materials estiguin coberts Certificacions, 25 √* Informe Auditoria, 58 G4-49 Procés per comunicar preocupacions crítiques al màxim òrgan de govern. Governança, 23-24 Certificacions, 25 √* G4-50 Naturalesa i nombre total de preocupacions crítiques que van ser comunicades al màxim òrgan de govern Governança, 23-24 i mecanismes utilitzats per a la seva resolució. Certificacions, 25 √* G4-51 Polítiques remuneratives per l'òrgan superior de govern i l'alta direcció. Retribucions, 49 √* G4-52 Procés per determinar la remuneració. Retribucions, 49 √* G4-53 Indicar com són considerades i tingudes en compte les opinions dels grups d'interès en relació a la remu- Retribucions, 49 neració. Materialitat, 42 √* G4-54 Relació entre la retribució total anual de la persona més ben pagada de l'organització a cada país on es Retribucions, 49 duguin a terme operacions significatives amb la retribució total anual mitjana de tota la plantilla del país √* corresponent. G4-55 Ràtio entre l'increment percentual de la compensació total de l'individu millor pagament i l'increment Retribucions, 49 percentual mitjana de la compensació total anual per a tots els empleats, a cada país d'operacions signi- √* ficatives. *Veure pàgina 65: Informe de Verificació TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Annex: Adequació GRI 7 ÈTICA I INTEGRITAT Pàgina Verificació externa G4-56 Declaracions de missió, valors i codis de conducta Missió, Visió i Valors, 25 √* G4-57 Mecanismes interns i externs per a l'assessorament sobre comportament ètic i legal, i assumptes relacio- Governança, 23-24 nats amb la integritat organitzacional, com ara línies d'ajuda. Certificacions, 25 √* G4-58 Mecanismes interns i externs per reportar preocupacions sobre comportament no ètic o il·legal, i assump- Governança, 23-24 tes relacionats amb la integritat organitzacional, com ara la denúncia d'irregularitats o línies directes. Certificacions, 25 √* CONTINGUTS BÀSICS ESPECÍFICS 1 MEDI AMBIENT Pàgina Verificació externa MATERIALS G4-EN1 Materials utilitzats, per pes o volum. Evolució del consum de materials, 46 √* G4-EN2 Percentatge de materials utilitzats que són valoritzats PIVR, 27 CTRM, 31 Punts nets i punts verds, √* 34 ENERGIA G4-EN3 Consum energètic intern Evolució del consum energètic, 44 √* G4-EN4 Consum energètic extern Evolució del consum energètic, 44 √* G4-EN5 La intensitat energètica Evolució del consum energètic, 44 √* G4-EN6 Reducció del consum energètic Activitat d’Ecogestió, 37-40 Dades sobre emissions, √* consums i residus, 42-45 G4-EN7 Reduccions dels requisits energètics dels productes i serveis Activitat d’Ecogestió, 37-40 √* EMISSIONS G4-EN15 Emissions directes de gasos d'efecte hivernacle (Abast 1) Dades sobre emissions, consums i residus, 42-45 √* G4-EN16 Emissions indirectes de gasos d'efecte d'hivernacle (Abast 2) Dades sobre emissions, consums i residus, 42-45 √* G4-EN17 Altres emissions indirectes de gasos d'efecte hivernacle (Abast 3) Dades sobre emissions, consums i residus, 42-45 √* G4-EN18 Intensitat de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle Dades sobre emissions, consums i residus, 42-45 √* G4-EN19 Reducció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Dades sobre emissions, consums i residus, 42-45 √* G4-EN20 Emissions de substàncies que esgoten l'ozó Dades sobre emissions, consums i residus, 42-45 √* G4-EN21 NOx, SOx i altres emissions atmosfèriques significatives Dades sobre emissions, consums i residus, 42-45 √* COMPLIMENT NORMATIU G4-EN29 Valor monetari de multes significatives i nombre de sancions no monetàries per incompliment de la nor- En el període reportat no mativa ambiental s'han registrat multes ni sancions per incompliment √* de la normativa ambiental INVERSIONS AMBIENTALS G4-EN31 Desglossament de despeses i inversions per a la protecció de medi ambient Despeses i inversions ambientals, 43 √* *Veure pàgina 65: Informe de Verificació 63 2 PRÀCTIQUES LABORALS I TREBALL DECENT Pàgina Verificació externa INVERSIÓ G4-LA5 Percentatge del total de treballadors que està representat en comitès de salut i seguretat conjunts de L'equip professional, 48-54 direcció-empleats, establerts per ajudar a controlar i assessorar sobre programes de seguretat i salut en √* el treball G4-LA6 Tipus i taxes d'absentisme, malalties professionals, dies perduts i nombre de víctimes mortals relaciona- L'equip professional, 48-54 des amb la feina per regió i gènere √* G4-LA7 Treballadors amb alta incidència o risc de contraure malalties relacionades amb la seva ocupació L'equip professional, 48-54 √* SALUT I SEGURETAT EN EL TREBALL G4-LA8 Assumptes de salut i seguretat coberts en acords formals amb sindicats L'equip professional, 48-54 √* FORMACIÓ I EDUCACIÓ G4-LA9 Mitjana d'hores de formació a l'any per empleat, desglossat per gènere i per categoria d'empleat L'equip professional, 48-54 √* G4-LA10 Programes de gestió d'habilitats i de formació contínua L'equip professional, 48-54 √* G4-LA11 Percentatge d'empleats que reben avaluacions regulars de l'acompliment i de desenvolupament profes- Mecanismes de millora sional, per categoria professional i per gènere contínua, 25 √* 3 SOCIETAT Pàgina Verificació externa COMUNITATS LOCALS G4-SO1 Percentatge d'operacions amb participació de la comunitat local, avaluacions d'impacte i programes de Activitat d’Ecogestió, 37-40 desenvolupament Comunitat i Entorn, 46 √* Clients, 48 G4-SO2 Operacions amb importants impactes negatius significatius potencials o reals sobre les comunitats locals No s’ha registrat cap ac- tivitat amb repercussions √* negatives en la comunitat COMPLIMENT NORMATIU G4-SO8 Valor monetari de multes i sancions no monetàries per l'incompliment de lleis i regulacions En el període reportat no s'han registrat multes ni sancions per incompliment √* de lleis i regulacions *Veure pàgina 65: Informe de Verificació TERSA 2015 Memòria de sostenibilitat Annex: Adequació GRI 65 Qüestionari de valoració de la Memòria de Sostenibilitat del grup TERSA La teva opinió és important per millorar el contingut dels Si us plau, marca amb una creu les caselles corresponents nostres informes de sostenibilitat. Pots respondre l’enquesta i afegeix els teus comentaris i propostes. a través del següent enllaç: Q ü e s t i o n a r i o fer-nos arribar el qüestionari completat a tersa@tersa.cat Moltes gràcies per la teva col·laboració. 1. Quina és la teva relació amb el Grup TERSA, a quin àmbit pertanys? Medi Ambient Comunitat i Entorn Clients Equip professional Proveïdor Sector Altres En cas d’altres, quin? 2. Quins apartats de la memòria t’han semblat més interessants? Carta de la Presidenta Resum Executiu El grup TERSA Activitat Compromís ambiental i socioeconòmic Altres En cas d’altres, quin? 3. Creus que la informació continguda en la memòria reflecteix els impactes més significatius socials, ambientals i econòmics del Grup TERSA? Molt Bastant Poc Res Què hi trobes a faltar? 4. El contingut està presentat de forma clara i fàcil d’entendre? Molt Bastant Poc Res 5. ¿S’aporta informació suficient sobre els reptes i compromisos futurs de la institució? Molt Bastant Poc Res 6. Comentaris i propostes de millora Av. Eduard Maristany, 44 08930 Sant Adrià de Besòs tel. 93 462 78 70 www.tersa.cat www.semesa.cat www.siresa.cat www.deixalleries.com Empreses col·laboradores