Ref.: CP 12/16 V: 21/10/2016 Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia TRENTA DE SETEMBRE DE DOS MIL SETZE, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excma. Sra. Alcaldessa Ada Colau Ballano. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Gerardo Pisarello Prados, Jaume Collboni Cuadrado, Laia Ortiz Castellví, Jaume Asens Llodrà i Janet Sanz Cid, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gala Pin Ferrando, Agustí Colom Cabau, Laura Pérez Castaño, Mercedes Vidal Lago, Josep M. Montaner Martorell, Eloi Badia Casas, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Jordi Martí i Galbis, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Carina Mejías Sánchez, Francisco Sierra López, Maria Magdalena Barceló Verea, Santiago Alonso Beltran, Koldo Blanco Uzquiano, Alfred Bosch i Pascual, Jordi Coronas i Martorell, Juan José Puigcorbé i Benaiges, Montserrat Benedí i Altés, Trini Capdevila i Burniol, Carmen Andrés Añón, Daniel Mòdol Deltell, Montserrat Ballarín Espuña, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, María José Lecha González, Maria Rovira i Torrens i Josep Garganté i Closa, assistits pel secretari general, el Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Hi és present l'interventor municipal, el Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. Constatada l’existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores. La Sra. ALCALDESSA, abans d’encetar l’ordre del dia d’aquesta sessió, saluda el Sr. Xavier Trias i celebra que s’hagi recuperat amb rapidesa de l’ensurt de salut que acaba de tenir. El Sr. TRIAS agraeix a l’alcaldessa, als grups municipals, al personal municipal i a tot el món polític, des del president de la Generalitat, la presidenta del Parlament, la presidenta del Congrés dels Diputats i el cap de l’Estat l’atenció que li han prestat durant aquests dies i l’expressió del seu afecte. I acaba expressant un agraïment molt especial a l’Hospital de la Vall d’Hebron, a tot el personal sanitari i l’equip de cardiologia, hemodinàmica i medicina nuclear, i remarca que tothom ha de saber que Catalunya té uns hospitals entre els millors del món. El Consistori aplaudeix les paraules del Sr. Trias. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 22 de juliol de 2016, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i S'APROVA. PART INFORMATIVA a) Despatx d'ofici Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 1 21/10/2016 En compliment de l’article 63.1 del Reglament orgànic municipal, ES COMUNIQUEN les resolucions següents: 1.- Decret de l’Alcaldia, de 27 de juny de 2016 (S1/D/2016 1920), que designa els membres del Jurat dels Premis Consell Municipal d’Immigració, edició 2016. 2.- Decret de l’Alcaldia, de 30 de juny de 2016 (S1/D/2016 1921), que nomena la Sra. Emilia Andreu i Almécija membre del Consell Rector de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, en substitució del Sr. Josep M. Castiella i Viu. 3.- Decret de l’Alcaldia, de 30 de juny de 2016 (S1/D/2016 1922), que nomena la Sra. Emilia Andreu i Almécija vocal del Consell General del Consorci de Biblioteques de Barcelona, en representació de l’Ajuntament de Barcelona i en substitució del Sr. Josep M. Castiella i Viu. 4.- Decret de l’Alcaldia, de 30 de juny de 2016 (S1/D2016 1923), que nomena la Sra. Emilia Andreu i Almécija vocal del Consell General del Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, en representació de l’Ajuntament de Barcelona i en substitució del Sr. Josep M. Castiella i Viu. 5.- Decret de l’Alcaldia, de 30 de juny de 2016 (S1/D/2016 1924), que nomena la Sra. Emilia Andreu i Almécija membre del Consell de Direcció del Consorci d’Educació de Barcelona, en representació de l’Ajuntament de Barcelona i en substitució del Sr. Josep M. Castiella i Viu. 6.- Decret de l’Alcaldia, de 30 de juny de 2016 (S1/D/2016 1925), que nomena la Sra. Emilia Andreu i Almécija patró de la Fundació Privada Escola de Puntaires, en representació de l’Ajuntament de Barcelona i en substitució del Sr. Josep M. Castiella i Viu. 7.- Decret de l’Alcaldia, de 7 de juliol de 2016 (S1/D/2016 1999), que deixa sense efectes amb data 9 de juny de 2016 l’assignació de les funcions de gerent de la Fundació Mies Van der Rohe, al gerent de la Gerència d’Ecologia Urbana, el Sr. Jordi Campillo Gàmez. 8.- Decret de l’Alcaldia, de 7 de juliol de 2016 (S1/D/2016 2014), que ratifica el contracte d’alta direcció de la senyora Anna Alexandra Ramos Sanz com a gerent de la Fundació Mies Van der Rohe, amb efectes des del 10 de juny de 2016. 9.- Decret de l’Alcaldia, de 7 de juliol de 2016 (S1/D/2016 2258), que nomena la Sra. Sara Berbel Sánchez gerent de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local. Aquest lloc serà desenvolupat sense percebre cap retribució econòmica i exercit simultàniament amb les pròpies del seu lloc de treball de directora general de Barcelona Activa, SAU SPM, amb efectes des del 23 de juny de 2016. 10.- Decret de l’Alcaldia, de 13 de juliol de 2016 (S1/D/2016 2414), que designa membres del Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona. 11.- Decret de l’Alcaldia, de 15 de juliol de 2016, que primer.- Delega en la Ima. Sra. Montserrat Ballarín Espuña la presidència del Fòrum Ciutat i Comerç; i segon.- Designa la Ima. Sra. Montserrat Ballarín Espuña presidenta del Consell Ciutat i Comerç, en substitució de l’Im. Sr. Agustí Colom Cabau, que restarà com a membre del consell esmentat. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 2 21/10/2016 12.- Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2016 (S1/D/2016 2225), que cessa, amb efectes des del 31 d’agost de 2016, la Sra. Eva María Herrero Alonso com a comissionada d’Ecologia. 13.- Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2016 (S1/D/2016 2231), que cessa la Sra. Marta Clari Padrós com a gerent de l’Institut Barcelona Esports amb efectes des del 17 de juliol de 2016. 14.- Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2016 (S1/D/2016 2230), que nomena el Sr. Francesc Terron Cusí gerent de la Gerència de l’Institut Barcelona Esports, amb efectes des del 18 de juliol de 2016. 15.- Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2016 (S1/D/2016 2228), que nomena la Sra. Marta Clari Padrós gerent de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, amb efectes des del 18 de juliol de 2016. 16.- Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2016 (S1/D/2016 2232), que cessa el Sr. Fernando Pindado Sánchez com a gerent de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, amb efectes des del 17 de juliol de 2016. 17.- Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2016 (S1/D/2016 2229), que nomena el Sr. Fernando Pindado Sánchez com a comissionat de Participació, amb efectes des del 18 de juliol de 2016. 18.- Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2016, que nomena la Sra. Emilia Andreu i Almécija vocal del Consell General del Consorci El Far en representació de l’Ajuntament de Barcelona i en substitució del Sr. Josep M. Castiella i Viu. 19.- Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2016, que primer.- Faculta els/les gerents d’àrees d'actuació que s’indiquen a annex adjunt i en els termes que hi consten, per tal que en el supòsit d'absència del/de la gerent de l'àrea corresponent, puguin exercir les facultats delegades en els decrets d'Alcaldia corresponents en matèria de gestió i administració de personal, en matèria de gestió econòmica i en matèria de contractació, que tinguin la condició d’urgents i inajornables. Segon.- Faculta els/les gerents de districte que s’indiquen a annex adjunt i en els termes que hi consten, per tal que en el supòsit d'absència del/de la gerent del districte corresponent, puguin exercir les facultats delegades en els decrets d'Alcaldia corresponents en matèria de gestió i administració de personal, en matèria de gestió econòmica i en matèria de contractació, així com les facultats delegades per l'Alcaldia relatives a la incoació, instrucció i resolució d'expedients sancionadors, i tercer.- Estableix, en el supòsit d'absència, les suplències dels directors/res de serveis de Llicències i Espai Públic i dels caps de Departament de Serveis Jurídics - Secretaria de Districte que es relacionen a annex adjunt, i en els termes que hi consten en les tasques que els són pròpies per raó del seu càrrec. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 3 21/10/2016 20.- Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2016, que nomena el Sr. Javier Heredero Esteban membre del Consell Municipal del Districte de Sant Martí, en substitució de la Sra. Ana María Luque Muriel. 21.- Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2016, que delega en el gerent de Drets Socials i en la tercera tinenta d’Alcaldia i regidora de Drets Socials diverses atribucions en matèria de pobresa energètica. 22.- Decret de l’Alcaldia, de 22 de juliol de 2016, que delega en el gerent municipal, el Sr. Jordi Martí i Grau, totes les facultats i atribucions assignades a la gerent de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, en mèrits dels decrets de delegació de funcions al seu favor vigents a la data de la signatura del present decret, per tal que la substitueixi durant la seva absència en el període comprès entre el 23 i el 31 de juliol de 2016. 23.- Decret de l’Alcaldia, de 26 de juliol de 2016, que designa l’Im. Sr. Jaume Collboni Cuadrado representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consell General del Consorci de Turisme de Barcelona en substitució de la Ima. Sra. Montserrat Ballarín Espuña. 24.- Decret de l’Alcaldia, de 28 de juliol de 2016, que delega la presidència de la comissió administrativa gestora regulada a la clàusula sèptima del conveni de col·laboració pel qual es designa la comissió administrativa gestora de l’esdeveniment d’excepcional interès públic Barcelona World Jumping Challenge, en el comissionat d’Esports d’aquest Ajuntament, el Sr. David Escudé Rodríguez, sempre que la presidència correspongui a l’Ajuntament de Barcelona i a qualsevol convocatòria de la comissió esmentada. 25.- Decret de l’Alcaldia, de 28 de juliol de 2016 (S1/D/2016 2433), que modifica la Taula Tècnica de Qualitat de l’Aire que, en endavant, es denominarà Taula contra la Contaminació de l’Aire, modifica les seves funcions i la metodologia de funcionament i designa els seus membres. 26.- Decret de l’Alcaldia, de 28 de juliol de 2016 (S1/D/2016 2434), que designa membres del jurat del Premi Comerç de Barcelona, edició 2016. 27.- Decret de l’Alcaldia, de 19 d’agost de 2016 (S1/D/2016 2474), que faculta els gerents de districte que s’indiquen a l’annex del Decret de l’alcaldessa de 21 de juliol de 2016 (S1/D/2016 2233), per a l’exercici de les facultats d’inici de tramitació d’expedients i l’adopció de les mesures de seguretat en matèria de conservació d’edificis, instal·lacions i serveis, incloses les ordres de desallotjament i altres mesures necessàries. 28.- Decret de l’Alcaldia, de 22 d’agost de 2016 (S1/D/2016 2475, que delega en l’Im. Sr. Agustí Colom Cabau, regidor d’Empresa i Turisme, a l’empara d’allò disposat a l’article 13.2 de la Carta municipal de Barcelona, l’ordenació de pagament durant el període comprès entre el 22 d’agost i l’11 de setembre de 2016, ambdós inclosos. 29.- Decret de l’Alcaldia, de 2 de setembre de 2016, que faculta la regidora Ima. Sra. Laura Pérez Castaño per tal que, durant d’absència de l’Im. Sr. Eloi Badia Casas, regidor del Districte de Gràcia, que tindrà lloc des del dia 3 de setembre fins al dia 13 de setembre de 2016, ambdós inclosos, pugui exercir les facultats delegades o desconcentrades relatives a la incoació, instrucció i resolució d’expedients sancionadors. Així mateix, facultar-la per a l’exercici de qualsevol altra competència Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 4 21/10/2016 delegada o desconcentrada a favor del regidor del Districte de Gràcia. 30.- Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2016, que nomena el Sr. Jordi Marzo Fitó membre del Consell Municipal del Districte de Sant Martí en substitució del Sr. Antonio Herrera Valiente. 31.- Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2016, que designa l’Im. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado, segon tinent d’alcaldia, representant de l’Ajuntament de Barcelona al Patronat de la Fundació Barcelona Mobile World Capital, en substitució de l’Im. Sr. Agustí Colom Cabau. 32.- Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2016, que nomena, de conformitat amb allò establert a l’article 3.4 del Reglament orgànic del Consell Tributari, i per a l’exercici a l’òrgan especialitzat esmentat dels càrrecs que s’indiquen, les persones següents: Sr. Tomàs Font i Llovet, president del Consell Tributari Sra. Mª Dolores Arias Abellán, vicepresidenta del Consell Tributari 33.- Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2016, que primer modifica l’annex relatiu a l’estructura executiva dels decrets de delegació de competències de l’Alcaldia que s’indiquen a continuació: Decret de l’Alcaldia de 13 de juny de 2015 (S1/D2015-1968) de delegació de competències en matèria de gestió econòmica. Decret de l’Alcaldia de 13 de juny de 2015 (S1/D2015-1969) de delegació de competències en matèria de contractació. Decret de l’Alcaldia de 25 de juny de 2015 (S1/D2015-2015) de delegació de competències en matèria de subvencions. Decret de l’Alcaldia de 23 de setembre de 2015 (S1/D2015-3130) de delegació de competències en matèria de dret d’accés a la informació pública en gestió econòmica. Segon, estableix que els decrets esmentats en l’apartat anterior tindran l’annex comú següent: ANNEX ESTRUCTURA EXECUTIVA El/la gerent de Recursos El/la gerent de Recursos Humans i Organització El/la gerent de Presidència i Economia El/la gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local El/la gerent d’Empresa, Cultura i Innovació El/la gerent d’Empresa i Turisme El/la gerent de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència El/la gerent de Drets Socials El/la gerent d’Habitatge El/la gerent de Seguretat i Prevenció El/la gerent d’Ecologia Urbana El/la gerent de districte I, tercer, determina que aquesta resolució serà efectiva a partir del dia de la seva signatura, sens perjudici de la publicació al Butlletí Oficial de la Província, a la Gaseta Municipal i al web municipal. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 5 21/10/2016 34.- Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2016, que modifica el nomenament del senyor Fernando Pindado Sánchez com a comissionat de Participació i Democràcia Activa, amb data d’efectes de 18 de juliol de 2016. 35.- Decret de l’Alcaldia, de 16 de setembre de 2016, que designa la Sra. Marta Clari Padrós membre de la Comissió de Transformació Digital de l’Ajuntament de Barcelona (CTDB) en substitució del Sr. Fernando Pindado Sánchez. 36.- Decret de l’Alcaldia, de 16 de setembre de 2016, que designa la Sra. Marta Clari Padrós membre del Consell Rector de l’Institut Municipal de Serveis Socials, en substitució del Sr. Fernando Pindado Sánchez. 37.- Decret de l’Alcaldia, de 16 de setembre de 2016, que designa representants de l’Ajuntament de Barcelona als consorcis que s’indiquen, les persones següents: Consorci per a la Normalització Lingüística Ple i Consell de Centre de Barcelona: Sra. Marta Clari i Padrós en substitució del Sr. Fernando Pindado Sánchez Consorci de les Biblioteques de Barcelona Consell General: Sra. Marta Clari i Padrós en substitució del Sr. Fernando Pindado Sánchez Consorci de l’Auditori i l’Orquestra Consell Rector i Comissió Executiva: Sra. Marta Clari i Padrós en substitució de la Sra. Margarita Tossas Marqués Consorci del Museu de Ciències Naturals Consell General: Sra. Marta Clari i Padrós en substitució de la Sra. Margarita Tossas Marqués 38.- Decret de l’Alcaldia, de 22 de setembre de 2016, que nomena la Sra. Elena Tarifa i Herrero membre del Consell Municipal del Districte d’Horta-Guinardó en substitució de la Sra. Elsa Plaza Mülher. 39.- Decret de l’Alcaldia, de 22 de setembre de 2016, que nomena el Sr. Joan Suqué i Puig-Serra membre del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella, en substitució de la Sra. Paula Mansilla Rodríguez. 40.- Decret de l’Alcaldia, de 22 de setembre de 2016, que designa l’Im. Sr. Agustí Colom Cabau vicepresident del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona. 41.- Decret de l’Alcaldia, de 22 de setembre de 2016, que designa el Sr. Manuel Aguilar Hendrikson membre del Consell Rector de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, en substitució de la Sra. Marta Llobet Estany. 42.- Decret de l’Alcaldia, de 22 de setembre de 2016, que designa el Sr. Valentí Oviedo Cornejo, gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona, membre del Ple de la Comissió de Lectura Pública de Barcelona, en substitució de la Sra. Isabel Balliu Badia. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 6 21/10/2016 43.- Decret de l’Alcaldia, de 22 de setembre de 2016, que designa el Sr. Valentí Oviedo Cornejo membre del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, en substitució de la Sra. Berta Sureda Berna. 44.- Decret de l’Alcaldia, de 22 de setembre de 2016, que proposa, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, el nomenament del Sr. Ramon Bosch i Torra com a vocal del Consell Rector de la Biblioteca de Catalunya, en substitució de la Sra. Assumpta Bailac i Puigdellívol. 45.- Decret de l’Alcaldia, de 22 de setembre de 2016, que designa representants de l’Ajuntament de Barcelona a les fundacions que s’indiquen, les persones següents: Fundació Privada Antoni Tàpies Membre del Patronat: Sr. Valentí Oviedo Cornejo en substitució de la Sra. Berta Sureda Berna Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona Membre del Patronat: Sr. Valentí Oviedo Cornejo en substitució de la Sra. Berta Sureda Berna Membre de la Junta de Govern: Sr. Valentí Oviedo Cornejo en substitució de la Sra. Berta Sureda Berna Fundació Privada de la Dieta Mediterrània Membre del Patronat: Sr. Valentí Oviedo Cornejo en substitució de la Sra. Berta Sureda Berna 46.- Decret de l’Alcaldia, de 22 de setembre de 2016, que delega en el regidor d’Habitatge la signatura, en nom i representació de l’Ajuntament, de les escriptures públiques o actes administratives per a la formalització de les adquisicions patrimonials d’habitatges i, en particular, de les derivades de l’exercici dels drets de tanteig i retracte; i determina que les facultats aquí conferides seran efectives a partir del dia següent al de la seva signatura, sens perjudici de la publicació al Butlletí Oficial de la Província, a la Gaseta Municipal i al web municipal. 47.- Decret de l’Alcaldia, de 22 de setembre de 2016, que modifica l’apartat 2.1 del Decret d’Alcaldia de 13 de juny de 2015 (S1/D/2015/1912), pel qual —i en matèria de Patrimoni— es delega en el primer tinent d’alcaldia la signatura, en representació de l’Ajuntament, de les escriptures o actes administratives per a la formalització de tota classe de contractes, concessions o autoritzacions, sempre que la signatura no s’atribueixi a altres òrgans, en el sentit de fer extensiva la delegació esmentada al gerent de Presidència i Economia per al seu exercici en cas d’absència del titular de la primera tinència d’alcaldia; i determina que les facultats aquí conferides seran efectives a partir del dia següent al de la seva signatura, sens perjudici de la publicació al Butlletí Oficial de la Província, a la Gaseta Municipal i al web municipal. Acord de la Comissió de Govern de 15 de setembre de 2016: Districte d’Horta-Guinardó Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 7 21/10/2016 48.- (07-DP4101) RESOLDRE les al·legacions formulades en el tràmit d’informació pública de la distribució prèvia de terrasses a la plaça Joan Cornudella, al districte d’Horta- Guinardó, d’iniciativa municipal, en el sentit que, justificadament i raonada, figura a l’informe tècnic de 26 de juliol de 2016 que consta a l’expedient i que es dóna per reproduït. APROVAR definitivament, a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de terrasses, la distribució prèvia de terrasses a la plaça Joan Cornudella segons el text que consta com a annex a la present proposta. NOTIFICAR el present acord a les persones que han comparegut durant el tràmit d’informació pública. PUBLICAR el present acord i el text íntegre de la distribució prèvia de terrasses a la plaça Joan Cornudella al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i al web de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida (IMPUiQV), en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de terrasses. b) Mesures de govern Mesura de govern 1.- Pla de xoc cultural als barris. El Sr. COLLBONI s’afegeix personalment a donar la benvinguda al Sr. Trias i es congratula per la seva ràpida recuperació. Dit això, assenyala que avui presenten la primera mesura de govern en l’àmbit de la política cultural del Govern municipal. En aquest sentit, recorda que fa unes setmanes que van presentar les línies mestres per als propers tres anys del que vol ser una política de ciutat i, per tant, està plantejada perquè el conjunt de les forces representades en el Consistori, i especialment el teixit cultural de la ciutat, la facin seva. Indica que una de les prioritats del Govern és la lluita contra les desigualtats, el reequilibri entre els barris de la ciutat i la cohesió social, aspectes en què la cultura esdevé un dels eixos fonamentals per recosir la ciutat en termes de coneixement i de cultura per limitar les desigualtats també en l’àmbit cultural. Precisa, en aquest sentit, que al districte de Nou Barris el 50% de la ciutadania mai no ha anat a un museu, i el 44% mai no ha anat a un concert. Entén que es tracta d’uns percentatges molt puntuals però molt il·lustratius, si més no, del desequilibri en matèria cultural a la ciutat. En conseqüència, la mesura que avui presenta és un pla integral, que comptarà amb la col·laboració de la resta de departaments del Govern municipal, especialment de l’Àrea d’Educació, dels districtes i de tota la xarxa d’equipaments culturals de proximitat de la ciutat. Al·lega que no hi haurà un projecte de cohesió social de la ciutat, un nou pacte social necessari després de la crisi econòmica, si no hi ha paral·lelament una aposta per la cultura de proximitat, per la cultura als barris. Destaca, doncs, que l’esperit de la mesura és democratitzar la cultura, partint d’allò que la ciutat ja ha acumulat durant dècades de bona feina de successius governs municipals, que han anat farcint d’equipaments i de densitat cultural la ciutat. Precisa que des de fa anys es treballa en la consolidació de la xarxa de centres cívics; i s’ha fet una aposta forta per posar al dia instal·lacions i equipaments com els ateneus; que estan treballant per protegir i impulsar el comerç cultural, els centres i els espais de creació als barris, les sales de música i els locals de música en viu, les llibreries o les galeries d’art. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 8 21/10/2016 Afegeix que també s’han impulsat projectes que combinen cultura i educació, com el programa “Creadors en residència”, i treballen coordinadament amb l’IMEB, el Consorci d’Educació, el Pla de barris i els districtes per fer arribar la cultura a tothom. Posa en relleu, igualment, la feina duta a terme amb les entitats i els espais de proximitat, associacions i centres culturals, ateneus, biblioteques, casals, escoles de música, comerç cultural, espais de creació i colles de cultura popular. Reconeix que el repte d’aquesta mesura de govern és ambiciós, i diu que són conscients que el seu objectiu és complex: estendre per tota la ciutat una realitat cultural de qualitat, que serveixi per apropar els continguts culturals al màxim nombre de ciutadans i, així, crear nous públics per a la cultura. En definitiva, assenyala que volen promoure una ciutadania exigent, activa, participativa i crítica. Indica que la mesura de govern s’estructura en tres grans línies d’actuació, que són, en primer lloc, la creació d’un circuit estable de propostes culturals, un catàleg amb una visió prescriptiva que dotarà les xarxes culturals dels barris de continguts culturals de qualitat, especialment en l’àmbit de les arts escèniques. En segon lloc, es refereix a l’impuls d’un sistema de gestió innovador basat en la implicació ciutadana i la creació de comunitats actives culturalment, que converteixin la xarxa d’espais culturals en noves centralitats en cultura. Finalment, en tercer lloc, assenyala l’objectiu de crear un programa d’ensenyaments artístics, una antiga reivindicació ciutadana, que també s’estendrà per tot el territori per fer emergir dels barris el talent i la creativitat. Afegeix que amb aquesta mesura de govern també proposen i fixen un pressupost i un calendari que es posarà en marxa, com a prova pilot en el circuit d’arts escèniques, el segon trimestre de l’any vinent. Quant a la creació d’impuls de comunitats, confirma que a principis del 2017 començaran a treballar amb les comunitats culturals existents i es posaran en marxa programes de creació en noves comunitats repartides pel territori. El Sr. CIURANA destaca que, transcorregut gairebé un any i mig de mandat, arriba la primera mesura de govern relativa al món de la cultura, un fet que considera significatiu de remarcar. Manifesta la coincidència conceptual amb l’explicació que acaba de fer el Sr. Collboni, i celebra que hi hagi una línia de continuïtat amb la feina feta en els mandats anteriors; i recorda que va ser el mandat passat que es va crear la Direcció de Cultura de proximitat. Observa que quan escolten el Govern tenen la sensació que tot parteix de zero, altrament, entén que amb aquesta mesura no fan altra cosa que recollir i impulsar iniciatives existents. Es refereix al fet que el Govern assegura que aquest pla de xoc cultural als barris disposarà de vuit milions d’euros en tres anys; en aquest sentit, recorda que només els centres cívics tenen un pressupost anual de tretze milions, i li demana si aquests vuit milions substitueixen totalment o parcialment algunes de les aportacions que es fan per a activitats culturals als centres cívics o les biblioteques. Fa notar que, tal vegada per recuperar el temps perdut, des de l’àmbit de la cultura s’està generant una dinàmica d’anuncis sense que, al seu parer, hi hagi unes bases sòlides al darrere per garantir-los l’èxit. I pregunta concretament amb quin pressupost municipal es pensa tirar endavant la mesura; si s’ha negociat amb els grups el pressupost general del 2017 que faci realitat aquesta mesura, i què faran en cas que el pressupost s’hagi de prorrogar; amb quins grups modificarà les ordenances per implantar les mesures fiscals anunciades; si ha pactat l’increment pressupostari d’un 15% que van anunciar per a l’Àrea de Cultura. Continua preguntant si ja s’han negociat els trenta milions d’euros d’inversió provinents de la Diputació que no van ser capaços de destinar a equipaments culturals i que es van comprometre a incorporar al pressupost Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 9 21/10/2016 ordinari. Destaca que aquest seguit de qüestions requereixen explicacions per part del Govern. En conseqüència, des de la coincidència conceptual, el reconeixement de la realitat existent i la implicació ciutadana que al·lega el Sr. Collboni, pregunta qui farà de programador, quin tracte tindran les persones i entitats que ja estan programant cultura als barris; quin tracte donarà al SAT, la Sala Beckett o l’Ateneu de Nou Barris, per exemple. Finalment, fa notar que la despesa de vuit-cents mil euros en publicitat és del tot excessiva. La Sra. BARCELÓ, que agraeix la presentació de la mesura, fa avinent que el seu grup ha atorgat els cent dies de rigor que els va demanar el tinent d’alcaldia, però entenen que l’aposta hauria d’haver estat molt més àmplia, i que ja haurien de tenir molt clara quina és la seva opció de programa cultural, més encara tenint en compte el pes de la cultura a Barcelona. Diu que els sorprèn que el títol de mesura contingui el concepte ‘pla de xoc’, perquè la cultura ha de ser obertura. Igualment, destaca, i subscriu, que un dels primers objectius que conté és aproximar la cultura als barris, amb actes en ateneus i centres cívics, que recorda que ja es fan, però subscriuen que cal fer molt més. Troba a faltar en la mesura l’esment dels professionals de la cultura, un sector amb moltes mancances i una situació de precarietat laboral que cal resoldre amb urgència, i recorda que són ells l’eix vertebrador del món cultural. Així, doncs, assenyala que es necessita suport econòmic per als professionals, programació d’espectacles i la creació de públics, i lluitar contra la precarietat laboral. Per tant, entén que cal presentar una mesura enfocada a tots els agents culturals de la ciutat. Quant a la democratització de la cultura a què ha al·ludit el Sr. Collboni, diu que confia que hi inclogui els valors democràtics del diàleg, el consens, la unió i la pluralitat. I aprofita per preguntar-li si es compromet a potenciar la cultura d’una manera universal, plural, oberta i exempta de politització. Subratlla, en aquest sentit, que no es poden permetre que novament la cultura s’hagi posat en mans d’ideologies partidistes, i tot i que està d’acord amb la importància de vincular educació i cultura, que són l’ascensor social, alerta que per aquest motiu no han d’estar polititzades. Reconeix que el Sr. Collboni és sensible al projecte cultural de Barcelona i que disposa d’un equip, però li recorda que ja no poden perdre més temps. Igualment, valora molt positivament l’apropament de la cultura als barris, però remarca que la cultura és molt més, i demana al tinent d’alcaldia que faci una aposta molt més ambiciosa. El Sr. PUIGCORBÉ saluda afectuosament el Sr. Trias en nom del grup d’ERC, i es felicita per la seva ràpida reincorporació al Consistori. Seguidament, fa avinent que comparteixen la filosofia del Pla de xoc cultural als barris, i fa seus els objectius de reequilibri territorial i potenciació de l’oferta cultural, entre altres. Remarca que fins a tal punt arriba l’acord del seu grup, que en la modificació pressupostària que va pactar enguany amb el Govern municipal va aconseguir incloure-hi una partida pressupostària d’1,5 milions d’euros destinada a fomentar les activitats culturals als centres cívics, uns diners que finalment serviran per resoldre mancances tècniques, ja que els van respondre que encara no estaven preparats per determinar els continguts. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 10 21/10/2016 Reitera que també són tan favorables a aquest pla de xoc perquè l’abril passat van presentar una proposició del Districte de Sant Andreu a fi de crear una xarxa d’equipaments culturals públics i privats que articuli un circuit d’activitats culturals en el conjunt de barris del districte. Matisa, però, que aquest pla de xoc és, de moment, una declaració de bones intencions; que les mesures presentades estan molt bé, però els manca concreció perquè hi puguin donar el vistiplau. Qüestiona, per tant, quin serà el pes de l’ICUB en la selecció de les propostes; pregunta si es formalitzarà un òrgan encarregat de la selecció; de quina manera es triaran els crítics i especialistes; com s’articularà la participació de les comunitats d’espectadors. En definitiva, demana de quina manera es passarà de la verticalitat de la presa de decisions que caracteritza l’ICUB a l’horitzontalitat prevista al pla. Pel que fa a l’anunci d’implicació de l’àmbit educatiu de l’IMEB i el Consorci d’Educació, pregunta si és per fer una oferta d’activitats en horari escolar. Entén, en aquest sentit, que la veritable reivindicació és que el programa d’aprenentatges artístics que preveu la mesura s’insereixi a la formació reglada. Reconeix que aquest pla és un primer pas, que peca d’inconcrecions, però sobretot de timidesa per no dir d’una manca d’ambició preocupant. I qüestiona per quins motius no van cap a la formació reglada, i per què restringeixen el pla de xoc a les arts escèniques, musicals i audiovisuals, i no s’hi inclouen les arts visuals i plàstiques. Dubta, per tant, que la pretensió de pal·liar en tres anys les desigualtats territorials amb una xarxa de dos equipaments per districte sigui un èxit; i recalca que, d’entrada, haurien d’ajudar la xarxa existent d’ateneus i de teatres amateurs, els centres culturals de proximitat, les sales de música en viu, les fàbriques de creació, i demana que s’ajudi a la creació d’una xarxa urbana per exhibir l’excel·lent teatre alternatiu que es fa a la ciutat. Reclama, sobretot, que apoderin les associacions d’artistes, com va succeir ara fa quaranta anys, que són qui realment faran la tasca que proposen amb el pla, els qui crearan i dinamitzaran la vida cultural. Afirma que si van per aquest camí els faran costat, com també els en faran institucions com la Diputació de Barcelona, amb gran expertesa en programes de difusió i creació de públics. La Sra. ESTELLER reclama, a banda d’aquesta mesura de govern, escoltar el Sr. Collboni en una compareixença a la Comissió de Cultura amb què els exposi el seu programa de govern en l’àmbit cultural, atès que només així podran valorar-lo en conjunt. Observa que moltes de les mesures que ha apuntat avui, la majoria de les quals valoren molt positivament, plantegen molts interrogants a l’hora de tirar-les endavant. Subscriu que és molt important generar hàbits culturals, i l’educació com a vincle fonamental perquè les persones puguin tenir una vida millor en tots els sentits. Per tant, consideren que, des d’aquesta perspectiva, el treball als barris és fonamental, però recorda que ja existeixen xarxes mitjançant els centres cívics que disposen d’un pressupost anual de tretze milions d’euros. Pregunta, per tant, com pensen implementar moltes de les mesures d’aquest pla de xoc cultural als barris, ja que consideren que algunes queden poc clares quant a la seva realització i els recursos que s’hi destinaran. Precisa que dels vuit milions d’euros de pressupost que consten a la mesura, a dia d’avui només compten amb 1,5 milions; i també demana conèixer la previsió per articular aquest pressupost, així com amb quins criteris es triaran les entitats culturals que se n’han de beneficiar. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 11 21/10/2016 Al·lega que per al seu grup la cultura ha de ser llibertat, i defugir els dirigismes polítics, feta amb la gent i amb continguts amb una dimensió que ajudi a la cohesió i que Barcelona pugui disposar d’una gran oferta cultural. En aquest sentit, fa notar que falta un model cultural, de quina manera es gestionarà la col·laboració publicoprivada, i com s’implantarà i es coordinarà amb els recursos existents als barris. Considera que totes aquestes qüestions són imprescindibles, i per aquest motiu reclamen al tinent d’alcaldia que els les expliqui detalladament, perquè la cultura és essencial en la cohesió, amb l’educació com a element vertebrador, però remarca que també és essencial mantenir la iniciativa privada. La Sra. ROVIRA saluda els membres de la plataforma Municipalitzem presents en aquest ple. Observa que el Pla de xoc cultural als barris, que consta de tres grans eixos, se centra sobretot en l’oferta i la demanda, fet que palesa una visió mercantilista de la cultura. Contràriament, manifesta que per al seu grup contribuir a alliberar la cultura és reivindicar pràctiques culturals més enllà del circuit comercial i oficial. En aquesta línia, entenen que cal emfasitzar la necessitat de reapropiar-se de l’espai públic, l’ús del qual està penalitzat actualment. Afegeix que la cultura és una eina i un dret fonamental que dignifica la vida de les persones, i per aquest motiu rebutgen que s’utilitzi per fer-ne negoci, ni per blanquejar la imatge d’algú, com s’ha fet a Barcelona durant anys, sobretot després dels Jocs Olímpics del 92, o també la setmana passada mateix amb la presència d’Estrella Damm com a patrocinadora de les festes de la Mercè. Remarca que aquesta privatització de la cultura aboca finalment a la perpetuació de les estructures del poder en comptes de posar-les en qüestió. Diu que estan d’acord amb la creació d’un circuit estable que ajudi a consolidar l’oferta cultural als barris, creant una xarxa d’equipaments culturals de proximitat. Això no obstant, adverteix que cal tenir en compte que durant molts anys el PSC ha privatitzat aquests centres, alhora que també ha penalitzat l’ús de l’espai públic mitjançant l’ordenança de civisme. Observa que es parla en la mesura de generar espais d’autogestió i, alhora, es presenta una bateria intervencionista de com es gestionaran, qui ho farà i quan es portarà a terme. Entenen, doncs, que això és una contradicció, ja que no es tenen en compte les condicions que permeten a les persones crear les seves finalitats culturals pròpies. I diu que no comparteixen, ni compartiran mai, la diferenciació que es fa entre la cultura popular als barris, que s’alimenta de la participació dels veïnats, i la cultura anomenada de primer ordre. Destaca que en la mesura també es parla de precarietat en l’oferta cultural als barris, però no s’esmenta la precarietat laboral dels treballadors i les treballadores, i tenint en compte el volum econòmic i de personal que es mou creuen que és absolutament necessari abordar aquesta qüestió. Finalment, concreta que per apostar per la cultura i l’educació cal que la regidoria de Cultura estigui juntament amb la d’Educació, i no pas amb Empresa i Turisme, com és el cas. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 12 21/10/2016 Conclou, en definitiva, que aquesta mesura no avança en el desenvolupament de la sobirania cultural als barris, així com que continua alimentant la marca Barcelona. Mesura de govern 2.- Pla de salut mental de Barcelona 2016-2022 La Sra. ORTIZ comença la intervenció agraint el lideratge de la comissionada de Salut, la Sra. Tarafa, també la feina de tot l’equip de salut de l’Agència de Salut i a la Sra. Sara Berbel, que ha estat una peça clau en l’equip promotor del pla; i fa un reconeixement, també, de la feina del conjunt d’entitats i de persones que s’han implicat en l’elaboració d’aquest document, així com als grups municipals. Manifesta que han considerat important portar aquest Pla de salut mental al Plenari perquè no es tracta només d’un acord de l’Àrea de Drets Socials o de la comissió, sinó que ha de ser un acord del conjunt del Consistori, un compromís de la totalitat d’aquest ajuntament amb el benestar psicològic de la ciutadania. Observa que la salut mental ha estat la ventafocs del sistema sanitari, la més abandonada quant a dotació pressupostària, i que ha patit el paradigma que ha estat molt centrada en el vessant sanitari i no en tot allò que té a veure amb la prevenció i els determinants socials que afecten la salut mental. Posa en relleu que, en vista d’aquesta situació, han volgut fer un canvi de plantejament amb aquest Pla de salut mental, que parteix dels diagnòstics i la feina quotidiana d’entitats i de persones afectades, que han estat les protagonistes. Indica que aquest que avui presenten és el primer Pla de salut mental de Barcelona, i pretén situar aquesta prioritat a partir de dades molt rellevants, entre les quals la valoració de l’augment dels trastorns mentals greus a la ciutat, que han passat del 22% el 2005 fins a arribar a pràcticament el 30% el 2014. Fa avinent que aquest increment té molt a veure amb les condicions de vida de les persones, però també amb la prevalença habitual, atès que el 16,8% de les dones té el risc de patir patiment psicològic, i un 11% dels homes, i remarca que això requereix una política pública que ho inclogui com una prioritat. Destaca, per tant, que el Pla de salut mental inclou estratègia de prevenció, de diagnòstic precoç i canvi d’hàbits a fi de detectar els trastorns en aquest àmbit de la salut, però també vol garantir la dignitat i l’accessibilitat a uns serveis públics d’atenció a la salut mental eficaços i dignes. Afegeix que aquest pla també té la pretensió de garantir la governança de la implementació de les mesures que conté, amb pressupost i un sistema d’indicadors, i la territorialització a partir de les taules de salut mental dels districtes. En conseqüència, manifesta que amb la durada d’aquest pla fins al 2022 podran avaluar- ne la implementació amb garanties. Subratlla el vessant comunitari de posar la salut mental com una prioritat de govern, que implica un abordatge integral en què participen, a més de l’àmbit de la salut, el de serveis socials, educació, habitatge o ocupació, entenent que per promoure l’autonomia de les persones i apoderar-les davant la vulnerabilitat que implica un trastorn de salut mental cal aquest vessant integral. Precisa que el pla inclou un pressupost per als dos primers anys de cinquanta-dos milions d’euros, en què l’Ajuntament té una participació del 97%, el 66% del qual es destina al vessant social, que és on aquest ajuntament té més competències. Això no obstant, explica que han demanat la implicació de la Generalitat quant a la millora dels serveis sanitaris amb la coresponsabilització del Consorci Sanitari. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 13 21/10/2016 Conclou que aquest pla suposa un compromís de ciutat, i expressa la voluntat que d’aquí al 2022 millorin els indicadors, que és un factor clau també per reduir desigualtats a la ciutat. La Sra. HOMS agraeix l’elaboració d’aquesta mesura de govern i la seva presentació al Ple, així com la feina feta en la seva confecció. Igualment, es felicita per l’existència de la taula de salut mental, tot i que demana una revisió dels seus integrants, ja que els consta que hi ha entitats que hi volien participar i n’han quedat fora. Manifesta que el document palesa, una vegada més, que on aquest govern se sent més còmode és en la diagnosi, que ocupa gairebé el 50% de la mesura. I tot i que valoren la necessitat d’aquesta mesura, lamenta que no compleixi les expectatives que hi havien dipositat. Observa que, tal com els tenen acostumats, presenten un pla ampli, en què acaben assenyalant com a responsable de les accions la Generalitat; igualment, consideren que no és útil per a accions futures, sinó que inclou un compendi d’actuacions, moltes de les quals, gairebé un 49%, ja es duen a terme i, per tant, no inclouen gaires novetats. Diu que estan totalment a favor d’aquelles actuacions que busquen la integració d’infants i joves prioritàriament, tant en el seu entorn educatiu com familiar, però apunta que, com d’habitud, la teoria topa amb la pràctica. Diu que comparteixen la necessitat d’espais adients com els centres oberts, però pregunta, per exemple, quin és l’ús que es dóna actualment a l’espai familiar de La Sedeta, que podria servir per ajudar les famílies amb infants i joves amb malaltia mental. Afirma que trobaran el seu grup en totes aquelles accions que signifiquin formar i donar eines als treballadors municipals per poder fer millor encara la seva feina. Entenen que és essencial proporcionar eines als entorns més propers a les persones amb malaltia mental a fi d’ajudar-les en la convivència diària, però no estan d’acord que en el pla només es prevegi desplegar aquestes metodologies d’intervenció als barris prioritzats per l’existència de desigualtats socials. Adverteix, en aquest sentit, que el sistema ha de tractar tothom en condicions d’igualtat, i que una altra cosa són els requisits amb què hauran de respondre els serveis. Diu que els consta que a la taula de salut mental les entitats han expressat opinions divergents amb aquesta mesura de govern, i entén que encara són a temps de poder-hi incloure algunes de les demandes, com ara incloure espais de participació en el pla o altres drogues a més del cànnabis. Finalment, assegura que consideren tan importants les mesures que es puguin proposar com la seva avaluació i, per tant, la possibilitat de corregir-les en cas que es revelin errònies o insuficients. En conseqüència, avança que estaran atents a la taula d’indicadors que s’anuncia en el document, i que properament s’haurà de presentar a la taula. Afegeix que també seria interessant la previsió d’algun sistema de correcció del pla en cas que aquests indicadors posin de manifest alguna insuficiència o deficiència. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 14 21/10/2016 La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació d’aquesta mesura de govern, així com el diàleg mantingut amb el seu grup per part de la Sra. Ortiz i de la comissionada de Salut. Es refereix, seguidament, al fet que fa molt de temps que l’OMS defineix la salut no només com l’absència de malaltia sinó que hi afegeix el benestar físic, psicològic i social. Fa avinent que el seu grup va presentar esmenes al Pla de salut mental, algunes de les quals han estat incorporades en el document, i fa notar que un pla de salut ha de ser sempre obert. Considera que el Govern fa una aposta per la prevenció, però entén que cal que sigui una aposta més important i coordinada amb l’àmbit educatiu. Remarca que la prevenció de la salut mental és clau, sobretot iniciant-la des de la infantesa; afegeix que també és essencial que aquesta prevenció no es faci d’una manera puntual, sinó que sigui un treball continuat des dels primers anys escolars fins al final de l’etapa educativa obligatòria. Observa que a la mesura es parla del patiment psicològic i de l’estat de salut mental de les persones a Barcelona amb força manca de concreció. Apunta, en aquest sentit, que no és el mateix tenir una simptomatologia de tristesa o d’ansietat que un trastorn de personalitat o bipolar, de manera que els demanen que especifiquin quin és, realment, l’estat de salut mental de les persones que viuen a la ciutat. Valora positivament l’aposta del pla pels programes d’atenció al TDA, però també seria important fer programes d’ajuda als infants amb coeficient d’intel·ligència per sobre de la mitjana i les seves famílies. Afegeix que també s’hauria d’incorporar a les mesures del pla més mesures per evitar el maltractament a les persones grans. Comparteix les línies d’estratègia i acció del pla, que considera positives i necessàries, però remarca que hi manca de concreció en el temps, i tan sols s’hi aclareix si és en curs, a curt, mitjà o llarg termini, però no a qui arribarà i com s’avaluarà. Indica que un altre aspecte important que cal tenir en compte en l’àmbit de la salut mental és que el treball de les emocions requereix temps, i consideren que totes les administracions públiques haurien de programar més temps per als tractaments dels trastorns mentals. Finalment, reconeix, com a psicòloga, que aproximar-se al món emocional dels altres és un privilegi, i que apostar per la salut mental no és només donar eines per evitar el patiment, sinó també donar-ne per potenciar les capacitats i les habilitats de les persones. La Sra. BENEDÍ agraeix la presentació d’aquesta mesura de govern i la tasca de tots els tècnics i representants d’associacions i col·lectius que l’han feta possible. Afegeix que també els complau comprovar que moltes de les aportacions del seu grup hi han estat recollides. Manifesta que el grup d’ERC entén la salut amb una visió integral del concepte, tal com fa l’OMS, és a dir, com un estat físic, mental i social. Per aquest motiu, atorguen la màxima importància als condicionants socials de la salut, així com a les desigualtats, que són determinants en el nivell de salut mental d’una societat. En conseqüència, diu que valoren que la millor política de salut mental és la que inclou la lluita contra les desigualtats econòmiques i socials, apostant per un model universal en què cap ciutadà no quedi exclòs del sistema i amb una visió integral. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 15 21/10/2016 Posa en relleu que la prevalença dels problemes de salut mental en les diferents etapes vitals ha augmentat els darrers anys, per la qual cosa es requereix una actuació coordinada que comenci amb la promoció de la salut mental, prevenció, detecció precoç, atenció especialitzada amb una perspectiva biopsicosocial i que doni una resposta adequada a les necessitats específiques detectades en la població més vulnerable. Assenyala que cal una intervenció de promoció de la salut mental que tingui en compte les demandes i vulnerabilitats de totes les etapes del cicle vital, des de la criança fins a l’atenció a la gent gran. Adverteix que la magnitud i l’impacte dels trastorns mentals en termes de dependència i discapacitat i de costos econòmics, sanitaris i socials és molt gran; segons l’OMS la càrrega social associada esdevé actualment la segona causa dels danys de vida viscuts amb discapacitat per invalidesa i es preveu que el 2030 serà la primera. Afegeix que els trastorns mentals comporten a Europa uns costos estimats d’entorn del 4% del PIB, imputats majoritàriament a la discapacitat associada a la pèrdua de productivitat. Per aquest motiu, destaca que la UE ha declarat la salut mental com una prioritat, i assenyala que cal enfocar els problemes de salut mental des de polítiques públiques, promovent un plantejament que s’amplia al conjunt de la població a fi de prevenir aquestes malalties i afrontar els problemes relacionats com l’estigmatització i l’exclusió social. Subratlla que en aquest context és imprescindible prioritzar l’enfocament i centrar els esforços en les actuacions adreçades als col·lectius més vulnerables; optimitzar els recursos existents, garantir l’eficàcia de les actuacions i coordinar les polítiques. Per tot plegat, confirma que els satisfà que en la mesura es doni prioritat a la població infantil, adolescent i adulta jove, i remarca que ERC sempre ha apostat per construir un futur millor per als infants i els joves, motiu pel qual l’any passat van presentar un prec demanant l’elaboració del Pla de salut mental adreçat a aquests col·lectius. Expressa la necessitat, però, que aquest pla sigui viu, revisable, si escau, i adreçat a tothom. La Sra. ESTELLER confirma que el seu grup sempre ha donat molta importància a la salut, especialment a la salut mental, i també es remet a dades de l’OMS per apuntar que una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Remarca, per tant, que és vital una acció integral en aquest àmbit. Es felicita per la participació de les entitats en l’elaboració d’aquest pla, i valora molt positivament que Barcelona disposi d’un pla d’atenció a la salut mental amb un seguit de mesures que subscriuen plenament. Precisa que el seu grup és ferm defensor de l’acció integral, que actuï des de la prevenció, l’atenció precoç, i que es preocupi de l’àmbit de la derivació i el tractament, la rehabilitació i la inserció social. Subratlla que és essencial l’actuació amb caràcter transversal. Això no obstant, apunta que troben a faltar més concreció en aquest pla i un seguit d’instruments necessaris a l’hora de portar a terme les mesures que proposa. Així, posa en relleu que el seu grup sempre ha posat l’accent en l’atenció primària, i la necessitat inexcusable de reforçar aquest àmbit quant a la detecció precoç de les malalties. En aquest sentit, assenyala que es tracta del seguiment de la persona malalta i la seva derivació a l’atenció especialitzada. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 16 21/10/2016 Tanmateix, retreu la manca de compromís que reflecteix la mesura de govern quant al reforç de l’atenció primària, ja que en el pla d’equipaments de sanitat del govern anterior es constata l’incompliment en les inversions en l’àmbit de la salut mental, i reclama al nou govern que compleixi en aquest sentit, atès que ha incorporat algunes d’aquestes inversions en el nou pla. Insisteix que és fonamental l’àmbit de la prevenció entre els col·lectius més joves, en què les visites als centres d’atenció mental s’han intensificat d’un 112%, ja que s’hi inclouen, també, els trastorns de TDA, i remarca que si no se’ls presta una atenció precoç aquests trastorns s’accentuen i afecten la futura vida adulta. Destaca igualment que manquen instruments per a la reinserció al món educatiu i laboral. Conclou, per tant, que el Pla de salut mental que els presenten és poc concret i, sobretot, demanen que es reforci quant a les actuacions i els equipaments. La Sra. ROVIRA considera, en nom del seu grup, que aquest pla de salut mental està ben documentat i elaborat participativament; igualment, entén que les línies estratègiques són adequades, alhora que el qualifica de molt ambiciós, fet que pot comportar problemes ja que, en tractar-se d’un programa de màxims, entra poc en els aspectes concrets i reals. Observa que hi ha propostes incloses en aquest pla que ja es podrien haver endegat. En aquest sentit, fa referència a la demanda que van adreçar a la comissionada de Salut que els fessin arribar les activitats concretes de cada línia d’actuació per valorar la seva implementació real. Quant a les línies estratègiques del pla, manifesta que tenen clar que la millora del benestar psicològic, abordada des de la perspectiva dels determinants socials i culturals, va clarament vinculada al conjunt de sobiranies que s’han de treballar des de dins i també des de fora de les institucions; per tant, consideren que cal començar per parlar de sobirania reproductiva i de cures, residencial, alimentària, econòmica, energètica, educativa i cultural per promoure un desenvolupament integral i poder abordar aquests determinants socioculturals. Amb referència al segon punt, garantir uns serveis accessibles, segurs i eficaços, entenen que és imprescindible que es conegui el territori i els recursos existents; que cal adaptar els coneixements als diferents barris i, per tant, creuen que no es pot fer un pla general per a tots. Pel que fa al tercer eix estratègic, garantir el respecte als drets de les persones amb problemes de salut mental, apunta que és fonamental augmentar la capacitat assistencial per als malalts mentals i crònics més greus, i que implica l’impuls de residències per a la salut mental i les addiccions. En quart lloc, amb referència a la línia d’assegurar els mecanismes necessaris per a la bona governança del pla, opinen que és imprescindible una millor connexió dels diferents actors, tant a escala de comunicació, com en l’aspecte sanitari, de cossos de seguretat, veïnal, i que es coordinin millor per treballar conjuntament. Afegeix, quant als indicadors de seguiment, que han de ser factibles i convergents, amb l’acord del món social i sanitari, i amb una prelació d’importància, atès que molt del personal d’aquests àmbits no és capaç de poder controlar el conjunt d’indicadors que se’ls demanen. Finalment, comenta que hi ha manca de definició en el pressupost de recursos humans, infraestructures i assistencial; i cal una dotació econòmica que es correspongui al que es proposa. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 17 21/10/2016 La Sra. ORTIZ agraeix les aportacions dels grups municipals, i assenyala que aquest pla de salut mental compta amb el consens del sector, que va posar de manifest positivament que s’havia produït un gir de cent vuitanta graus en el plantejament de salut mental. Remarca, però, la necessitat d’instar altres administracions a alinear-se amb aquesta estratègia de prioritzar la salut mental, sobretot que la Generalitat aposti en la mateixa direcció. Precisa que el 97% del pressupost consignat a aquest pla és municipal, però que voldrien que els recursos aportats per altres administracions permetessin multiplicar els resultats. Afirma, però, que són molt conscients de les seves competències i capacitats, sempre amb voluntat transformadora, per la qual cosa no entenen la salut mental com un compartiment estanc, i per aquest motiu volen treballar en xarxa i en clau comunitària en tot allò que integra la prevenció i l’atenció, i combatre l’estigma de la malaltia mental, però assenyalar també les necessitats evidents, que en alguns casos són els equipaments. c) Informes PART DECISÒRIA / EXECUTIVA a) Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA 1.- APROVAR el Compte general de l’exercici 2015 corresponent a l’Ajuntament, als organismes autònoms municipals, a les entitats públiques empresarials i a les societats mercantils de capital íntegrament municipal. 2.- RESTAR assabentat de l’Informe de la intervenció general sobre fiscalització a posteriori, corresponent a l’exercici 2015. El Sr. PISARELLO indica que l’aprovació del Compte general del 2015 és un acte de naturalesa comptable que no avala les operacions que s’hi consignen, ni tampoc constitueix una revisió de la legalitat, a diferència de la Generalitat, en què el compte general no se sotmet a votació. Remarca, doncs, que es tracta d’un tràmit necessari a l’Administració municipal. En primer lloc, vol deixar constància de l’agraïment per la tasca i dedicació dels tècnics municipals implicats en aquest tràmit; alhora, recorda que el 19 de juliol la Comissió Especial de Comptes va dictaminar favorablement el Compte general, amb el posicionament favorable dels grups del govern i de CiU, l’abstenció de Ciutadans i ERC i el vot en contra dels del PP i la CUP. Precisa que l’aprovació del Compte general té la conseqüència concreta de la seva fiscalització per part de la Sindicatura de Comptes i, per tant, de garantir la seva transparència i control; en conseqüència, l’aprovació d’aquest compte no impedeix poder denunciar irregularitats que es puguin identificar en la gestió. Subratlla, doncs, que es tracta d’un debat comptable i que la votació no significa donar un vistiplau a les polítiques pressupostàries que s’hi reflecteixen. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 18 21/10/2016 La Sra. RECASENS qualifica d’incongruent, de grotesca fins i tot, la intervenció que acaba de fer el primer tinent d’alcaldia, preveient sobretot que l’any vinent tindrà la responsabilitat de la liquidació d’un compte general d’un exercici executat al cent per cent per l’actual equip de govern, i està convençuda que la intervenció serà radicalment diferent. Feta aquesta observació, agraeix la feina de fiscalització duta a terme per l’equip de direcció de Pressupostos, de Comptabilitat, Direcció d’Empreses, de la Intervenció, consorcis i fundacions. Reconeix que els complau que el Govern doni suport a la liquidació del pressupost del 2015, dissenyat i gestionat pel Govern de CiU, amb uns objectius clars, entre els quals executar la totalitat del pressupost, no fer dèficit, fer un estalvi suficient per cobrir les necessitats d’inversió, assolir un deute equilibrat, i vetllar per la sostenibilitat i el pagament a trenta dies. Remarca que avui, amb el vot del Govern —tot i que sembla que li sàpiga greu—, s’avala la gestió del 2015 tant en l’aspecte pressupostari com en la política de contractació pública efectuada durant l’exercici, atès que com posa de manifest l’interventor en el seu informe, amb l’aprovació del Compte general es reflecteix la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats i de l’execució del pressupost, i la confirmació que tot això s’ajusta a la legalitat. Assenyala que el pressupost del 2015 era expansiu, negociat, pactat i consensuat amb els grups del PSC i d’ERC, amb un increment de més del 14% a l’Àrea de Benestar, i valora positivament que el pressupost s’hagi executat en un 98,3% i que s’hagin invertit més de 373 milions d’euros. Acaba la seva intervenció ratificant el vistiplau del seu grup a la liquidació del pressupost del 2015, i demana al Govern que continuï en la línia de política pressupostària que fa anys que practica aquest ajuntament, expansiva, de creixement permanent del pressupost i d’estabilitat; i aprofita per preguntar per l’estat del Pla econòmic i financer que l’actual govern va presentar. La Sra. MEJÍAS també agraeix la feina als tècnics municipals i la posada a disposició del seu grup de la documentació del balanç del Compte general que ha abastat un període d’execució amb dos governs. En aquest sentit, observa que el Sr. Pisarello es posa la bena abans de produir- se la ferida, i posa de manifest que amb la nova legislatura han continuat tenint força dificultats per accedir a la informació, concretament pel que fa a les adjudicacions de contractes sense justificació. Remarca que el primer tinent d’alcaldia adverteix que, atès que l’aprovació del Compte general no és una revisió de la legalitat, el Govern hi votarà a favor, de manera que avalen aquesta mena d’adjudicacions de contractes sense atendre als procediments establerts, fins al punt que s’han obert investigacions judicials com en el cas de Barcelona Regional. Afegeix que l’actual govern també es va negar a exigir explicacions sobre l’atribució de contractes. Indica que han trobat presumptes irregularitats a l’IMI, on hi ha més d’1,4 milions d’euros sense justificar; en els cursos d’elit contractats per la Fundació Mies van der Rohe amb la London School of Economics; o el pagament de lloguers als ocupes de Gràcia per silenciar els disturbis. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 19 21/10/2016 Amb referència al deute de la Generalitat, observa que tampoc no s’ha avançat gaire, ja que l’actual govern continua amb la submissió i sense saber del cert quin és el deute real que manté amb aquest ajuntament, malgrat que continua fent-li de banc ja que acaba d’aprovar el préstec de 44 milions d’euros per construir una línia de metro que ja hauria d’estar feta. Afegeix que a tot això s’hi sumen els incompliments en infraestructures i equipaments per part de la Generalitat. Pel que fa als contractes menors, posa de manifest que el govern actual tampoc no ha canviat l’estil respecte a l’anterior, ja que es continuen adjudicant contractes a dit, fraccionant-los per adjudicar-los a empreses amigues, i confirma que han trobat fins a set contractes menors amb objectes idèntics, que si s’haguessin unificat haurien d’haver estat de concurrència pública. Observa, quant a la publicitat, que Barcelona en Comú no es va estar de criticar-li a l’anterior govern, que no només no l’han reduïda sinó que en alguns casos fins i tot l’han incrementat. Destaca que el cas més paradigmàtic d’aquest continuisme és el cicle de conferències del Born organitzat pel Govern de CiU, per al qual contracta una periodista amb uns honoraris exorbitants menystenint els professionals de BTV, i el nou govern l’aprofita per convidar el Sr. Varufakis. Avança, doncs, el vot contrari al Compte general perquè hi continua havent opacitat, submissió a la Generalitat, irregularitats i malbaratament, i perquè han canviat ben poques coses. En aquest sentit, parafraseja el Sr. Pérez Andújar en el pregó de la Mercè, que va posar de manifest que en aquest ajuntament només s’ha produït canvi climàtic. La Sra. CAPDEVILA agraeix, al seu torn, la feina de l’equip tècnic de l’Ajuntament, encapçalat pel Sr. Llebaria, i valora molt positivament el suport i les facilitats que els han donat a l’hora de revisar la documentació i els expedients del Compte general, així com la predisposició absoluta a respondre qualsevol qüestió plantejada pel seu grup. Anuncia el vot favorable al Compte general, atès que la seva aprovació al Plenari és la garantia que la Sindicatura de Comptes en pugui fer una revisió acurada. Tal com van fer en comissió, reitera la importància de la compra pública en l’economia barcelonina, i el major esforç que ha de fer l’Ajuntament a fi de contractar pimes, autònoms, empreses i entitats vinculades a l’economia social i solidària. Posa de manifest que han pogut constatar l’existència de centenars de contractes menors adjudicats a grans empreses, fet que consideren remarcable, tenint en compte el pressupost anual municipal de 2.700 milions d’euros de mitjana, i una gran capacitat per influir en el model econòmic de la ciutat. En conseqüència, assenyala que a banda de les qüestions que s’han anat canviant amb relació als concursos públics, que valoren positivament, entenen que en alguns aspectes s’han quedat en mers titulars grandiloqüents. Per tant, conviden el Govern municipal a virar la política de contractes menors, i a evitar la contractació de grans empreses que no representen el teixit productiu de la ciutat. El Sr. MULLERAS agraeix als tècnics municipals i als assessors del seu grup la tasca duta a terme en la fiscalització del Compte general. Precisa que el seu grup ha presentat un document extens d’al·legacions, la majoria de les quals han estat rebutjades. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 20 21/10/2016 Retreu al nou govern municipal el seu continuisme en els comptes municipals, que palesa que durant els mesos des que va iniciar el mandat el nou govern res no ha canviat respecte a la política pressupostària del govern de CiU, fins al punt que acabaran votant aquest compte de la mateixa manera. En aquest sentit, apunta que es continua abusant de la contractació directa, tal com demostra que durant el segon semestre del 2015, ja amb el govern de Barcelona en Comú, el 97% dels contractes es van adjudicar a dit o de forma directa; continua havent-hi fraccionament de contractes i abús de contractes menors. Afegeix que el deute de la Generalitat amb Barcelona continua a l’alça, que concretament el 2015 es va duplicar; mentre que posa de manifest que la pressió fiscal continua mantenint Barcelona com la ciutat més cara de l’Estat per als qui paguen impostos, que no pas per als incívics, ja que el 90% no paga les sancions que se’ls puguin imposar. Continua la llista d’aspectes continuistes, remarcant que l’opacitat en la despesa municipal es manté, com demostra que el 30% d’aquesta despesa depèn d’empreses municipals i d’instituts, i que no tenen cap mena d’informació sobre la meitat de les participacions en consorcis públics —408 milions d’euros—. Denuncia que es continuen atorgant subvencions ideològiques, injustificables i injustificades, ja que en molts dels expedients hi manquen els justificants, com és el cas de les atorgades a Acció Cultural del País Valencià —70.000 euros—, la Plataforma Proseleccions Catalanes —50.000 euros— o els 240.000 euros atorgats a l’Observatori Desc. Afegeix que el nou govern segueix sense establir criteris clars en la despesa, com ara en dietes i hotels dels directius municipals i convidats com el Sr. Varufakis, amb diverses nits en hotels de luxe a Ciutat Vella, els mateixos que el Govern de Barcelona en Comú volia tancar. Esmenta, també, els pagaments del lloguer de locals ocupats a Gràcia, tal com feia el Govern de CiU. Observa que avui s’aprovarà el Compte general gràcies a la col·laboració del grup de CiU, com no podia ser d’altra manera, i es referma en l’opinió que malgrat el canvi de govern tot continua igual. El Sr. GARGANTÉ confirma l’abstenció del grup de la CUP en l’aprovació del Compte general, posicionament que justifica perquè el temps establert per revisar aquest compte de l’Ajuntament, els organismes autònoms, entitats públiques empresarials i les societats mercantils només és de quinze dies, un temps en què al seu grup li resulta materialment impossible analitzar i revisar amb detall els expedients. Puntualitza que l’abstenció en aquest cas no implica que estiguin conformes amb el Compte general, amb la manera com s’ha distribuït ni amb les responsabilitats legals que se’n puguin derivar, sinó que respon a la voluntat de no impedir que es pugui fer arribar a la Sindicatura de Comptes. El Sr. PISARELLO lamenta el qualificatiu amb què la Sra. Recasens ha definit la seva intervenció, i ratifica que allò que ha expressat és simplement el que han dit altres grups, i és que l’anàlisi comptable del Compte general permet la seva fiscalització per part de la Sindicatura de Comptes, mentre que una altra cosa és subscriure o no les prioritats pressupostàries i les polítiques que s’han dut a terme, i assegura que l’any vinent ho faran de la mateixa manera. Per tant, entén que no hauria d’entrar a valorar la política de fons que va portar el govern anterior, que no comparteixen en molts aspectes, i la que porta el govern actual. I aprofita per posar de manifest que resulten irritants els arguments que expressa el grup del PP en aquest sentit, especialment quant a les acusacions d’opacitat i d’atribució de contractes a dit. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 21 21/10/2016 En aquest sentit, fa notar al Sr. Mulleras que les seves argumentacions estan plenes de falsedats, en primer lloc en matèria de política de contractació, que reitera que no hauria de ser l’objecte d’aquest debat, i li recorda que el Govern està fent una innovació ja que, per primera vegada, s’ha presentat una memòria de contractació dels exercicis del 2014 i 2015; la modificació de la base 28a de l’execució del pressupost que canvia de manera substancial el procediment de contractació menor en el sentit de garantir publicitat i concurrència, així com de limitar la possibilitat de concentració d’un nombre reduït de proveïdors, i afegeix que properament es presentaran unes guies de contractació socialment responsable, els esborranys de les quals ja han estat reconeguts per diferents organitzacions europees, i que marquen un canvi radical quant a la política de contractació que s’havia dut a terme fins ara. En matèria de transparència, posa en relleu que el síndic de greuges de Catalunya ha dit que Barcelona és una de les ciutats que més compleix els estàndards de transparència en tot l’Estat. Afegeix que s’ha aprovat un web de pressupostos oberts, que no existeix en cap gran ciutat de l’Estat; alhora, subratlla que tots els grups municipals poden accedir de manera permanent als expedients electrònics de contractes i subvencions de l’exercici anterior. I recorda a la Sra. Mejías l’accés al SAP de les persones habilitades per cada grup. Considera, per tant, que aquest seguit de mesures contribuiran a evitar algunes de les falsedats que s’han expressat aquí, entre les quals la dèria de parlar del Sr. Varufakis, la presència del qual a Barcelona va ser contractada el febrer del 2015, durant el mandat anterior. Per tant, reclama que no s’aprofiti aquesta tribuna per dir coses sense cap rigor. La Sra. RECASENS suposa que el Sr. Pisarello s’ha mirat les cinc-centes pàgines de l’informe d’Intervenció, en les quals es fiscalitza la política de contractació i es dóna compte de l’execució pressupostària. Afirma que està d’acord a entrar en un debat polític de les prioritats, però entén que el primer tinent d’alcaldia, responsable de les finances, hauria d’admetre que l’informe avala el Compte general, la transparència i la legalitat de tot allò que tira endavant aquesta administració. Confirma que el seu grup està molt orgullós del web que es va posar en marxa durant el seu mandat i, per tant, de la seva continuïtat en benefici de la transparència i que la ciutadania entengui les polítiques pressupostàries d’aquesta institució. La Sra. MEJÍAS fa avinent al Sr. Pisarello que no és culpa del seu grup si està incòmode per la votació d’aquest compte general, atès que no han fet altra cosa que reflectir els resultats de l’anàlisi dels expedients de contractació. Considera que l’any vinent tindran feina a valorar les contractacions de personal que s’estan duent a terme, i de ben segur que hauran de tornar a parlar de transparència, objectivitat, mèrit i capacitat. Afegeix que de la mateixa manera que el Govern va suspendre el pagament del lloguer del local ocupat a Gràcia, o els cursos d’elit de la London School of Economics, podrien haver allotjat el Sr. Varufakis en un hotel més senzill, i confirma que tenen les factures que acrediten que va estar en un hotel de cinc estrelles. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 22 21/10/2016 El Sr. MULLERAS remarca que estan votant la contractació del 2015, i per això el seu grup votarà en contra. Reitera que només en el segon semestre del 2015 el 97% de contractes van ser adjudicats a dit. S’APROVA el dictamen núm. 1 en debat amb el vot en contra dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, i també dels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la Sra. Esteller, i l’abstenció del Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira. S'ACORDA l'assabentament de l'Informe de la Intervenció General sobre fiscalització a posteriori corresponent a l'exercici del 2015. 3.- (01 OF2016) RESOLDRE les al·legacions presentades a la modificació de l’Ordenança fiscal 3.1, taxes per serveis generals, aprovades provisionalment pel Plenari del Consell Municipal en data 22 de juliol de 2016, en el sentit dels informes que figuren a l’expedient. APROVAR definitivament la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 3.1, taxes per serveis generals. PUBLICAR aquest acord i el text íntegre de la modificació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. El Sr. PISARELLO precisa que amb l’aprovació de les al·legacions presentades s’aprova definitivament la reforma de les ordenances fiscals iniciada fa uns mesos, i destaca que els canvis més remarcables tenen a veure amb la reducció temporal de la taxa per a les empreses de mudances i, sobretot, de la taxa que grava l’obertura d’un expedient quan l’Administració detecta grans tenidors amb pisos buits. Observa que aquesta taxa és la que ha generat més discussió i que alguns grups municipals hi han presentat al·legacions, com també ho han fet els grans tenidors que, per la via formal i també informal, han qüestionat la pertinença d’aquesta taxa. Això no obstant, es referma en el fet que el Govern defensarà la taxa esmentada en considerar-la una eina més per garantir el dret a l’habitatge, que s’ajusta a la legalitat vigent, tal com demostra el fet que ja s’aplica en altres municipis de Catalunya, i és avalada per diverses sentències de l’àmbit contenciós administratiu. Afegeix que no es tracta d’una taxa pensada per sancionar, i assegura que no pretenen en cap cas que comporti actuacions burocràtiques, que allarguen molt els processos, sinó que l’objectiu final és poder disposar dels pisos buits per destinar-los al lloguer social i que donin servei a les persones que estan patint situacions greus d’exclusió residencial. La Sra. RECASENS lamenta el menyspreu amb què s’ha donat resposta a les al·legacions presentades pel seu grup, malgrat que els donin la raó. Alerta de l’alta conflictivitat que es pot generar sobretot amb la taxa aplicada als pisos buits, tenint en compte els nombrosos recursos que s’han presentat ja ara que s’ha aixecat la suspensió del TC. Adverteix al Govern, però, que amb l’aplicació d’aquesta taxa no en tindrà prou per resoldre el problema de l’habitatge. Constata que, tanmateix, el Govern cada vegada se sent més còmode amb la reivindicació permanent reclamant un accés digne a l’habitatge, però, altrament, no disposa de polítiques efectives per fer-ho realitat. Per tant, entén que l’aplicació d’aquesta taxa és un acte merament testimonial, tot i que confia que tingui més èxit que no pas la mesura anunciada de condonació de les sancions imposades als habitatges d’ús turístic il·legal amb l’establiment d’un lloguer social, que va tenir un resultat nul. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 23 21/10/2016 Pel que fa a la taxa de mudances, lamenta que s’hagin fet enrere en compromisos adquirits, ja que el Govern va confirmar que es faria una tasca de simplificació de la taxa, que hi hauria un estudi de costos per a la reducció proporcional de l’import; igualment, recorda que el Govern va avançar-los que també es presentaria un pla de lluita contra l’intrusisme en aquest sector; també que es diferenciaria la taxa de publicitat i filmacions a la via pública de la taxa de mudances. Fa avinent, tanmateix, que tots aquests compromisos que havien estat negociant amb el Govern els han estat denegats quan els han presentat com a al·legacions. En conseqüència, confirma que estaran amatents al fet que la manca d’encaix permanent entre allò que diu i allò que fa el Govern no es passi per alt sense més. El Sr. SIERRA indica, en primer lloc, que el seu grup farà un canvi en el posicionament contrari expressat en comissió, tenint en compte que la taxa de mudances va ser una iniciativa del grup de Ciutadans, amb la qual volien resoldre el problema generat per les ordenances aprovades el desembre del 2015, i que va generar un greu problema al sector de les mudances. Dit això, indica que estan d’acord amb les taxes dels plans d’autoprotecció, tot i que tenen molts dubtes quant a la taxa per habitatges buits a grans tenidors o als patrimonis per sobre dels tres-cents mil euros. Diu que no consideren que aquest sigui el remei per als problemes d’emergència habitacional que hi ha a la ciutat. En aquest sentit, assenyala que el seu grup té un pla ambiciós a fi d’obtenir per a la ciutat un parc d’habitatge social a l’altura de les grans ciutats europees. Així, doncs, retreu al Govern que no faci prou en aquesta qüestió, i alerta del risc que suposa la via de la imposició d’una taxa —de fet un impost encobert—, sobre la qual el mateix Consell Tributari té força dubtes, ja que es graven les execucions que es puguin derivar de la inspecció i els requeriments, entre altres aspectes poc clars. Conclou, per tant, que es tracta d’una mesura de cara a la galeria, de fer pagar als bancs i als grans tenidors un impost disfressant-lo de taxa. La Sra. CAPDEVILA reitera el vot favorable, tal com ja van expressar el juliol en comissió. Fa avinent que el seu grup no ha presentat al·legacions perquè està d’acord amb la reducció de la taxa d’ocupació de l’espai públic, i incrementar-la progressivament, així com també de control d’inspecció de pisos buits que, tot i que no és la solució, significa un pas endavant. I afegeix que estan molt d’acord amb la bonificació de la taxa d’elaboració dels plans d’autoprotecció, que valoren molt necessària en el sentit de no penalitzar les entitats i associacions, la majoria sense ànim de lucre, que organitzen activitats al carrer. El Sr. MULLERAS posa de manifest el gran nombre d’al·legacions presentades a aquest expedient per part d’entitats i associacions, i només dues dels grups municipals de CiU i del PP amb què es demanava, d’entrada, un tractament diferenciat per a les tres taxes, en entendre que no tenien res a veure, i perquè tenien un posicionament diferent en cadascuna, demanda que els ha estat denegada pel Govern municipal. Diu que no tenen res a dir pel que fa als plans d’autoprotecció; i quant a la taxa de mudances, consideren que és clarament insuficient perquè no rebaixa la pujada que es fa enguany. Amb referència a la taxa pels pisos buits, diu que posen en dubte la seva legalitat, ja que ho consideren una multa encoberta, i posa de manifest que no es defineix bé l’objecte imposable —utilització anòmala—; afegeix que extralimita la Llei de l’habitatge i les mateixes competències municipals i que, a més, eximeix del seu compliment l’Administració. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 24 21/10/2016 Puntualitza que les observacions que acaba de fer no sorgeixen només del seu grup, sinó que també s’expressen en l’informe del Consell Tributari que acompanya l’expedient. Entenen, per tant, que amb aquesta taxa es limita el dret a la propietat i s’obre la porta a una greu incertesa jurídica que pot comportar el consegüent embolic jurídic. Finalment, repeteix la pregunta que ja va formular en aquesta cambra en l’aprovació inicial de la taxa, que no els han respost a les al·legacions, sobre què succeirà amb els propietaris que no puguin utilitzar un pis per qüestions personals, així com amb els pisos ocupats. El Sr. GARGANTÉ ratifica el que ja van dir en la comissió d’Economia i Hisenda i en el ple, i reitera novament l’acord amb dos dels tres punts de la modificació de l’ordenança fiscal: amb l’exempció del cobrament de la taxa dels informes d’autoprotecció per la via de la bonificació, que recorda que és una proposta de les entitats sense ànim de lucre; i també estan d’acord amb la taxa per ús anòmal dels habitatges, i afegeix la demanda que això comporti, d’una vegada, l’elaboració del cens de pisos buits a què s’havia compromès el Govern amb el seu grup. Altrament, manifesta el desacord amb la rebaixa de la taxa per ocupació de la via pública per rodatges, sessions fotogràfiques, bastides, grues i mudances. Consideren que amb l’abaratiment d’aquesta taxa, malgrat que es pretengui afavorir al sector de les mudances, la filosofia amb què es va crear acaba perdent el sentit. Això no obstant, i a fi de facilitar l’aprovació de la modificació de l’ordenança fiscal, avança l’abstenció en aquest punt. El Sr. PISARELLO agraeix al Sr. Sierra el to tan clar de la seva intervenció; i assegura que entén que el seu grup no estigui d’acord amb la filosofia de la taxa. Altrament, confirma que el Govern considera que pot ser una eina més per garantir el dret a l’habitatge. Reconeix que els preocupa la incertesa jurídica en el cas de la taxa per pisos buits, però encara més la de milers de persones que a dia d’avui no tenen garantit el dret bàsic a l’habitatge, reconegut en tractats internacionals i la legalitat vigent. Per tant, consideren que aquesta taxa que apunta als grans tenidors intenta que el fet de tenir un pis tancat de manera injustificada i permanent surti una mica més car. Assegura que amb això no hi ha cap intenció de multar ni de sancionar, sinó de poder disposar d’aquests habitatges per al lloguer social. La Sra. RECASENS avança que el seu grup farà una abstenció ja que, com aquí s’ha dit, s’estan barrejant tres taxes i, per tant, que les consideren diferentment. Puntualitza que en el cas de la taxa aplicable a les mudances el Govern va adquirir compromisos; mentre que en el cas de la taxa per pisos buits, recorda que la política d’habitatge ha d’anar més enllà, i els convida a presentar una autèntica política en aquest sentit. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 25 21/10/2016 El Sr. SIERRA entén que hi ha millors maneres de seduir els grans tenidors perquè integrin els seus habitatges al parc de lloguer social que no pas incrementant- los les taxes. El Sr. MULLERAS posa en relleu que, finalment, el problema és la política d’habitatge. En aquest sentit, diu que estan convençuts que amb aquesta taxa no se soluciona, i que allò que hauria de fer el Govern és, per exemple, emprar els 85 milions d’euros que té a la caixa el Patronat Municipal de l’Habitatge per fer pisos de protecció oficial; donar sortida als cinc mil pisos socials municipals pendents de construir; o usar la totalitat dels 85 solars buits de propietat municipal, ja que només s’han començat les obres en deu. El Sr. GARGANTÉ remarca que el poc habitatge social existent és gràcies a la lluita veïnal. El Sr. PISARELLO tanca els torns de paraula amb l’observació que la Sra. Recasens, pertanyent a Unió, és la portaveu dels assumptes econòmics del grup de CiU, motiu pel qual l’opinió que expressa no coincideix exactament amb la del grup de CiU al Parlament; així, recorda novament que el TC ha aixecat aquesta setmana la suspensió de la Llei catalana sobre l’impost per habitatges buits, i entén que el Govern de la Generalitat també se’n felicita. Remarca que la llei esmentada reconeix que les eines fiscals són importants per actuar sobre habitatges buits i tancats de manera injustificada. S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Ciurana, Ardanuy, Martí i Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, i també del Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira, i el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la Sra. Esteller. COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS 4.- MODIFICAR, de conformitat amb l’acord adoptat per la Junta de Govern Extraordinària del Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de Barcelona, reunida el dia 12 d’abril de 2016, l’acord de Plenari del Consell Municipal de data 27 de novembre de 2015 en el sentit d’allà on diu “APROVAR, d’acord amb l’article 1 dels estatuts del Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de Barcelona, l’addenda al conveni de col·laboració entre l’Administració general de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, signat el 15 de novembre de 2001, modificat i prorrogat en dates 21 de febrer de 2007 i 13 de setembre de 2011, per la qual es prorroga la vigència del Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de Barcelona per al període 2016-2020 i s’acorda l’aportació econòmica per part de l’Ajuntament de Barcelona per import màxim de 751.265,15 euros (150.253,03 euros anuals), que es farà amb càrrec a l’estat de previsions d’ingressos i despeses de l’Institut de Cultura de Barcelona, tot condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient per a cada exercici pressupostari i a l’efectiva aprovació de les aportacions per les altres administracions consorciades” ha de dir: “APROVAR, d’acord amb l’article 1 dels estatuts del Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de Barcelona, l’addenda al conveni de col·laboració entre l’Administració general de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, signat el 15 de novembre de 2001, modificat i prorrogat en dates 21 de febrer de 2007 i 13 de setembre de 2011, Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 26 21/10/2016 per la qual es prorroga la vigència del Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de Barcelona per al període 2016-2020, ESTABLIR que les quantitats anuals que s’acordin per la Junta de Govern del Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de Barcelona i que hagi d’abonar l’Ajuntament de Barcelona siguin aprovades i lliurades per l’Institut de Cultura de Barcelona.” El Sr. COLLBONI fa avinent que els estatuts del Consorci de rehabilitació de teatres, constituït per l’Administració general de l’Estat, la Generalitat i aquest ajuntament, van ser aprovats al Plenari del Consell Municipal. Precisa que el consorci esmentat existeix d’ençà del 2001, i des d’aleshores ha repartit onze milions d’euros en subvencions a un total de 33 sales de teatre de la ciutat, entre les quals el Teatre Goya, la Sala Beckett, la Sala Bars, Muntaner, Teatreneu i el Rei de la Màgia. Assenyala que el desembre de 2015 el Plenari va aprovar una addenda al conveni de creació del consorci a fi de prorrogar la seva vigència durant el període 2016-2020 i, en conseqüència, atenent la demanda de l’Administració general de l’Estat, porten a aprovació d’aquest Ple la quantitat que, com a ajuntament, transferiran mitjançant l’ICUB al consorci, d’un total de 150.000 euros. El Sr. CIURANA avança que votaran favorablement aquest punt, tot i que sense cap entusiasme ni expectatives perquè entenen que amb aquesta qüestió el Govern ha badat; entén que potser per desconeixement, o pel mateix caos que ha regnat darrerament a l’Àrea de Cultura, ha estat incapaç de fer comprometre el Ministeri amb les seves intervencions més enllà de la inversió programada per a aquest any, que és la meitat de la que s’havia compromès en un principi. Per tant, manifesta que amb aquesta manca de diligència per part del Govern municipal s’ha permès que el Ministeri hagi rebaixat d’un 50% la seva aportació i que, a més, no hagi compromès el futur del programa. Observa que això respon a una decisió ja presa per part del Ministeri per dinamitar el conveni, i confia d’equivocar-se. La Sra. BARCELÓ anuncia el vot favorable, en considerar que els teatres de la ciutat necessiten ajuts a la rehabilitació. No obstant això, opinen que hi ha hagut certa deixadesa per part del Govern municipal durant aquest any, atès que des del desembre del 2015 que no es pren cap decisió. En conseqüència, reclama al Govern coordinació amb les entitats i institucions públiques que formen part del consorci a fi que no es torni a cometre un error com aquest. El Sr. PUIGCORBÉ posa de manifest la necessitat de la rehabilitació i equipament dels teatres de Barcelona que impulsa aquest consorci. Fa notar que encara són molts els casals i ateneus de la ciutat que requereixen inversions urgents per a la seva reforma i adaptació. En conseqüència, diu que, d’entrada, voldrien votar a favor, però confirma que faran una abstenció perquè no poden estar d’acord amb el requeriment de l’estat de suprimir de l’addenda del conveni els imports màxims aportats anualment per les institucions consorciades. Recorda que les quantitats apareixien en el conveni de creació del consorci del 2001, i en les seves addendes de pròrroga, i en la primera versió de l’addenda aprovada pel Plenari el 27 de desembre de 2015. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 27 21/10/2016 Entén que resulta evident, doncs, la intenció de l’Estat de reduir les seves aportacions futures al consorci, com està fent en gairebé la totalitat dels consorcis culturals a Catalunya. En conseqüència, reclamen al Govern municipal que, davant aquesta situació, es comprometi com a mínim a mantenir durant el període 2016-2020 la quantitat de 150.000 euros i augmentar-la si és possible. La Sra. ESTELLER afirma que el seu grup sempre ha donat suport a les actuacions de rehabilitació dels equipaments teatrals, i precisa que el motiu que l’Estat no comprometi la partida respon a la interinitat que actualment hi ha al Govern de l’Estat, de manera que la Intervenció General de l’Estat, un òrgan independent, ha emès un informe en el sentit que no es poden comprometre quantitats plurianuals, com una de les conseqüències de la manca de pressupost per al 2017. Per tant, demana que no intentin buscar greuges ni cap altra mena d’intencionalitat darrere d’aquesta quantitat que aporta l’Estat al conveni. La Sra. ROVIRA observa que la finalitat del consorci per a la rehabilitació d’equipaments teatrals de Barcelona es va crear per pal·liar la greu crisi del sector privat d’equipaments d’arts escèniques amb una aportació econòmica que s’ha anat perpetuant a base de pròrrogues fins avui. Així, doncs, entenen que la finalitat fundacional del consorci va ser temporal i no pas de perpetuar-lo com a entitat amb potestat per a l’atorgament de subvencions. Recorda que és l’ICUB qui té competències directes per a la concessió de subvencions en cultura, i qui ha de garantir el procediment de totes les sol·licituds, per la qual cosa no accepten que una entitat amb un únic objectiu gestioni diners públics per a una finalitat com és subvencionar empreses teatrals privades, i per aquest motiu avança el vot contrari del seu grup. S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i les Sres. Benedí i Capdevila, i el vot en contra del Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira. COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 5.- (008/2016SG) 1. DECLARAR l’habilitació com a salons per a la celebració de les sessions del Plenari del Consell Municipal a la Casa Consistorial: a) Amb caràcter ordinari, el saló conegut com a Saló de la Reina Regent. b) Per a la celebració de les sessions constitutives del Consistori i d’altres d’especial rellevància institucional o social, el Saló de Cent. 2. DESIGNAR l’espai indicat a l’anterior lletra a) amb el nom de Sala del Plenari Carles Pi i Sunyer, per respondre a la singularitat històrica i de capitalitat de Barcelona i als principis democràtic, de neutralitat religiosa i de catalanitat. Aquesta sala tindrà una representació simbòlica al·lusiva a qui fou alcalde de la ciutat, en consonància amb els valors i principis esmentats; tots ells establerts a l’article 75.2 del Reglament orgànic municipal. 3. ENCARREGAR als serveis tècnics municipals la redacció d’un projecte per a la reforma en profunditat de la Sala del Plenari Carles Pi i Sunyer, per tal de corregir les seves mancances actuals i dotar- la de la funcionalitat més adequada al compliment de la finalitat a què es destina. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 28 21/10/2016 Abans d’encetar el debat sobre aquest punt de l’ordre del dia, la Sra. ALCALDESSA recorda que la seva aprovació requereix, com a mínim, vint-i-set vots a favor. El Sr. PISARELLO saluda els membres de la família Pi i Sunyer i de la Fundació Carles Pi i Sunyer presents en aquesta sessió. Posa en relleu que la data d’avui és significativa per a la democràcia barcelonina ja que, definitivament, Carles Pi i Sunyer, que va haver de marxar el 1939 a l’exili i va morir a Caracas el 1971, torna a casa seva. Assenyala que, com ja va comentar l’historiador Francesc Vilanova, que avui també els acompanya, en la conferència pronunciada el 14 d’abril passat al Saló de Cent, hi torna per ocupar-hi un lloc destacat: donar nom a la sala de plens d’aquest ajuntament. Destaca que Carles Pi i Sunyer va tenir diverses responsabilitats, entre les quals delegat de Finances de la Generalitat restituïda, ministre de Treball, conseller de Cultura durant la Guerra Civil; però, sobretot, com va expressar l’historiador Ramon Alquézar i Aliana en un volum de la col·lecció “La gent de la Casa Gran”, ha transcendit a la memòria popular com l’alcalde de la Barcelona republicana, ja que va ser el primer alcalde escollit per sufragi universal, masculí i femení. Recorda que a Carles Pi i Sunyer li va tocar de comandar aquest ajuntament en dos moments difícils, del febrer a l’octubre de 1934 i posteriorment a partir del 1936, períodes durant els quals va aconseguir eixugar el dèficit municipal heretat de la dictadura de Primo de Rivera, per a la qual cosa va dur a terme una política republicanament austera i transparent, alhora que va desplegar serveis molt importants en els àmbits de l’educació i de l’habitatge. Valora que tot això ho va fer amb un tarannà assenyat i reflexiu, responent a la persona moderada, però integradora, que va ser, així com molt compromesa amb la justícia social i amb el canvi social, que li va merèixer l’elogi de diferents membres de l’oposició, així com de les forces obreres i populars, tant de la CNT com del PSUC. Destaca la vinculació de Carles Pi i Sunyer a la tradició republicana, catalanista, popular, federalista i democràtica i els valors ètics d’honradesa que per a ell representaven la menestralia i les classes populars, que és la tesi que va defensar en la seva obra L’aptitud econòmica de Catalunya. En conseqüència, aquest homenatge que li ret l’Ajuntament de Barcelona, que ha assolit un consens força ampli, vol ser-ho, també, als valors republicans que per al seu grup encara continuen vigents com l’austeritat, l’honradesa en l’exercici de la funció pública, la defensa de la llibertat, la fraternitat, la igualtat, el respecte pel pluralisme polític i la defensa de la justícia social; i, també, donant el nom de Carles Pi i Sunyer a aquest saló de plens, volen retre un homenatge als milions de dones i homes anònims, a la gent de les classes populars que van fer possible a Barcelona conquerir el sufragi universal, que van impulsar reformes educatives i socials, que van crear centenars de biblioteques en el conjunt del país durant la República, i que van fer de la Barcelona republicana una referència al món. La Sra. ANDRÉS se suma a les salutacions expressades pel primer tinent d’alcaldia. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 29 21/10/2016 Seguidament, es refereix als vessants de Carles Pi i Sunyer com a professor, ministre de Treball de la Segona República, conseller de la Generalitat i alcalde de Barcelona; i destaca el respecte per la seva tasca política, que es va mantenir a l’exili, per part de la ciutat i també del país. Posa en relleu que la seva figura i la seva trajectòria responen als criteris que tots els membres del Consistori han acordat que han de regir els elements institucionals i simbòlics del Saló de Plens; així, la figura de Pi i Sunyer inclou singularitat històrica, capitalitat, principis democràtics, neutralitat religiosa i catalanitat. Per tant, més enllà de la seva pertinença a una determinada formació política, destaca el fet que va ser l’alcalde de tota la ciutadania, compromès i respectat per una majoria social i política plural. En conseqüència, confirma que el seu grup rep amb molta satisfacció la proposta que aquest Saló de Plens porti el seu nom. El Sr. FORN avança que el seu grup se suma a la proposta, i glossa la figura de Carles Pi i Sunyer com a mereixedora de donar nom a aquest saló de plens, atès que la seva tasca com a alcalde de Barcelona representa els valors democràtics i de catalanitat que inspiren la ciutat. Recorda, com feia el Sr. Pisarello, que Carles Pi i Sunyer va morir el 1971 a l’exili, i que el 1980 les seves restes van ser traslladades a Barcelona, com recorda Coll i Alentorn en un escrit de l’Associació d’Enginyers Industrials, que explica que van ser rebudes al Saló de Cent per l’alcalde Serra, i que expressava que, malgrat tot, la ciutat de Barcelona que tan modèlicament va governar li devia encara el nom d’un carrer o d’una plaça. Per tant, entén que avui fan un acte de justícia amb l’atorgament del seu nom a aquest saló. Recorda, com han fet les intervencions precedents, els càrrecs que ostentà Carles Pi i Sunyer, així com el seu vessant com a reconegut intel·lectual, i aprofita per citar unes paraules d’Enric Jardí Casany, que diu que “Carles Pi i Sunyer constitueix un exemple molt típic d’aquells catalans nascuts al tombant de segle, de molta cultura i de provada vocació per les coses de l’esperit, que es veuen obligats a intervenir en política, amb desigual fortuna, per defensar un ideal patriòtic irrenunciable. La llista és plena de noms prou significatius: Enric Prat de la Riba, Pere Coromines, Puig i Cadafalch, Jaume Bofill i Mates, Antoni Rovira i Virgili o Lluís Nicolau d’Olwer.” En conseqüència, manifesta que troben molt adient la proposta, que entronca amb una llarga tradició de polítics i intel·lectuals compromesos amb el seu país. Acaba la seva intervenció citant Carles Pi i Sunyer, amb unes paraules que entén que resumeixen clarament el seu compromís amb Catalunya: “Per damunt de tot, Catalunya és la consciència d’una cultura, l’emmotllament del seu esperit en un encuny de segles és essencialment una afirmació, la voluntat de ser, la voluntat d’existir.” La Sra. MEJÍAS reconeix, d’entrada, l’habilitat del Govern de la ciutat per generar aquesta mena de polèmiques que no són altra cosa que cortines de fum per tapar una gestió nul·la, que es palesa ben clarament amb l’ordre del dia d’aquesta sessió. Valora aquest canvi de nom com a part de la croada antimonàrquica que ha iniciat Barcelona en Comú amb postureig, vernís republicà i radicalisme democràtic, quan no per imposició. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 30 21/10/2016 Observa que ha estat una decisió unilateral l’elecció de Carles Pi i Sunyer, que el Sr. Vinyes, comissionat de Programes de Memòria, justifica per la seva vida, obra i empremta; i recorda que Ciutadans és la tercera força política d’aquest ajuntament i ningú no els havia dit, tan sols, que es trobarien aquesta proposta a l’ordre del dia, que valoren com l’enèsim intent d’imposar ideologia per damunt de la història, les tradicions i els costums d’una societat; un intent d’esborrar episodis de la història de Barcelona amb històries forjades en altres èpoques intentant adaptar-les a la visió del segle XXI. Fa avinent que el nom que fins ara ostenta aquesta sala li va semblar, a la intel·lectualitat catalana d’una altra època, un acte de reconciliació entre la dinastia dels Àustries i la dels Borbons, motiu pel qual duu el nom de la Reina Regent, que va marcar profundament la història de la ciutat. Consideren que és important mantenir els noms o, com a mínim, si es decideix de canviar-los intentar que siguin consensuats. Fa notar que no hi ha ni una sola estança d’aquest ajuntament que porti un nom que s’hagi votat, i diu que confia que ara no pretenguin canviar el del Saló de Cent per Casa del Poble. Afirma, però, que d’allò que està plenament segura és que Barcelona en Comú no passarà a la història per la seva gestió a la ciutat, i per molt que ho intentin, Barcelona continuarà sent una ciutat oberta, plural, dinàmica i de futur, on la història no es podrà esborrar i que posarà cadascú al seu lloc. El Sr. CORONAS entén que la Sra. Mejías acaba de fer la seva intervenció en castellà amb clara intencionalitat. Manifesta que al grup d’ERC, aquesta, no només els sembla una bona proposta sinó que són plenament favorables al fet que aquest saló de plens s’anomeni Saló Pi i Sunyer. Destaca que Carles Pi i Sunyer era una figura de consens, que com ha dit el Sr. Pisarello, era federalista de cor, i que va deixar de ser-ho quan es va adonar que la federació no era possible. Recorda, també, que va ser empresonat i desposseït del càrrec d’alcalde per donar suport als Fets del 6 d’octubre, i va tornar a l’alcaldia el 1936, després del triomf del Front Popular. Diu que ara que aquest saló s’anomenarà Pi i Sunyer confien que la seva figura, la seva ideologia i la seva manera de fer i de pensar impregnin la tasca de la cambra; i afegeix que molts ja tenen clar el camí que han triat que, amb les diferències de context històric, té similituds amb el moment que va viure Pi i Sunyer. Quant a la reivindicació federalista expressada per Barcelona en Comú, que ERC també va reivindicar durant molt de temps fins que ha vist que no era possible, desitja que l’esperit de Carles Pi i Sunyer arribi en el moment adequat atenent la conjuntura històrica. Tal com va dir en la comissió de Presidència, remarca que aquest canvi de nom és simbòlic en una dependència molt important d’aquest ajuntament, però recorda que a la ciutat també hi ha molts espais que encara porten noms borbònics, que el seu grup va demanar que es canviessin només d’encetar la legislatura, que tret de comptades excepcions no s’ha fet, i voldrien que fos una tasca que poguessin dur a terme amb l’impuls del Govern municipal. El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ diu que està convençut que avui molts barcelonins es preguntaran si aquest ajuntament no té altra cosa a fer que promoure el canvi de nom del Saló de Plens, o desmantellar el monument a Colom. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 31 21/10/2016 Entén que aquest és un exemple més de la política de la Sra. Colau, i li pregunta si, a més de gesticular, sap governar. Considera que la d’avui és una gesticulació fòbica més envers la Corona; una “coronofòbia” que pretén només silenciar les veritables mancances de govern. Observa que el seguit de gestos iniciats pel Govern sembla que tindran continuïtat durant el mandat, que van començar amb la retirada del bust del Rei Joan Carles I i l’anunci de canvis en el nomenclàtor dels carrers amb noms monàrquics, i es pregunta si d’aquí a pocs dies els sorprendran retirant els bustos dels comtes de Barcelona de la Sala Gòtica, o tal vegada canviaran el nom del Saló Carles III, o del mateix Saló de Cent, atès que el Consell de Cent era una institució medieval i, per tant, no era elegida democràticament. Diu a l’alcaldessa que quan es tracta de mirar endavant no cal provocar confrontació contraposant figures històriques; així, destaca que la denominació d’aquest saló fins avui formava part de la història democràtica de la ciutat, atès que fa trenta-set anys que aquest ajuntament és democràtic, i el nom de la reina regent Maria Cristina no havia incomodat ningú, ni els tripartits ni el Govern de CiU. Altrament, ara Barcelona en Comú en promou el canvi només per interès de confrontar la ciutat, i alhora silencien el compromís de la Corona amb la ciutat de Barcelona, com ja es va palesar en l’Exposició Universal del 1888, d’aquí que la sala ostentés el nom de la Regent, i que va permetre transformacions a Barcelona com ara l’enderroc de la Ciutadella, o el retorn del sistema parlamentari liberal a l’Estat. Per tant, demana a l’alcaldessa que miri cap al futur des de la reconciliació i no des de la confrontació; i aprofita per recordar que la reforma del Saló de la Reina Regent, promogut pel regidor Xavier Casas, es va fer amb discreció i consens, no pas com ara que es pleguen a les directrius del govern despòtic de la Sra. Colau. El Sr. GARGANTÉ fa notar que qualsevol canvi de nom planteja un debat polític sobre les denominacions que els llocs públics municipals han de tenir. Assenyala que en una societat classista com la que els ha tocat de viure són els poders econòmics i polítics els qui, històricament, han perpetuat el record de gent poderosa, i els ajuntaments que s’han anat succeint d’ençà del 1979 han continuat aquesta pràctica. Diu que no qüestionaran el nom proposat per a aquest Saló de Plens, però conviden a repensar el tipus de denominacions que fins ara s’han utilitzat. Es pregunta per quin motiu no es podrien emprar termes que remetin a la col·lectivitat, a processos històrics de lluita popular per l’avenç i la transformació social, o fins i tot el nom de figures destacades de la història de la majoria social popular de Barcelona. Quant a la proposta de substituir el nom actual del saló pel de Carles Pi i Sunyer, consideren que les raons que s’addueixen per justificar el canvi són fins a cert punt naïf; que passen molt de puntetes pel sentit de l’actuació de Pi i Sunyer com a alcalde de Barcelona, com si les seves aportacions resultessin meritòries tan sols pel que fa a les dimensions tècniques i de gestió; i entén que ho fan, tal vegada, per la necessitat de cercar un major suport o pels sentiments que provoca recordar el seu vincle honest amb la classe treballadora de Barcelona des d’una perspectiva d’esquerres i independentista. Confirma que el seu grup dóna suport al canvi de nom del Saló de Plens, i a enterrar simbòlicament la memòria de la monarquia borbònica d’aquesta ciutat, imposada per la força sanguinària de les armes. Lamenta, però, que les seves propostes en aquest sentit fossin tombades la tardor passada. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 32 21/10/2016 Indica que, més enllà de la tasca intel·lectual de Pi i Sunyer, de la seva obra de la fi dels anys vint L’aptitud econòmica de Catalunya, que situa en el camp del seny la lluita de les classes populars catalanes per la justícia social, reconeixen la seva capacitat de deliberar, acollir i integrar els militants polítics i sindicals de la Barcelona convulsionada dels anys trenta; i destaca que durant els dos períodes en què va exercir d’alcalde, la seva obertura ideològica el va obrir a totes les forces obreres, però fins i tot a grups socioreligiosos implicats en la tasca transformadora que va emprendre la societat barcelonina d’aleshores. I recorda que durant el període del 1936 va formar part del Consell Municipal d’Unitat Popular sorgit de la revolució del 19 de juliol, i que situà Joan Puig i Elies, de la CNT, com a cap de l’Assemblea Municipal. Remarca la implicació de Pi i Sunyer, doncs, amb les forces antifeixistes i amb la CNT, la UGT i la Unió de Rabassaires, la seva honestedat i humilitat com a polític, que feren que es guanyés el respecte de la gent, del poble menut. I destaca el significat que en les seves memòries lloés la tasca d’organitzacions revolucionàries com la CNT fins a l’entrada de l’exèrcit franquista a la ciutat. Per les raons que acaba d’exposar i per nodrir la continuïtat de la memòria del fil roig de Barcelona, però sense oblidar la proposta del seu grup expressada a l’inici de la seva intervenció, el seu grup dóna suport a aquest acord, i sobretot a mantenir viva la lluita de Carles Pi i Sunyer per la justícia social i per la independència del país. No obstant això, i en consonància amb la proposta de canvi de nom, insten el Govern municipal a retirar el quadre de la Reina Regent i del seu fill del Saló de Plens, tal com es va fer amb el bust de Joan Carles I, i fer-ho també al Saló de Plens del Districte de Sarrià - Sant Gervasi, on continua presidint els actes. El Sr. PISARELLO posa de manifest l’enorme consens que ha generat aquesta proposta, i recorda que van modificar el ROM a fi que es pogués aprovar, no només amb voluntat partidista sinó per acord ampli, que ja es va començar a gestar el 14 d’abril, en què es va convocar una conferència específica sobre Carles Pi i Sunyer, i per recordar la proclamació de la República. Per tant, nega que sigui un fet nou i desconegut, i una altra cosa és que hi hagi grups que no subscriguin la proposta. Insisteix que no actuen per generar confrontació, però diu que no poden naturalitzar la simbologia existent, com si molta d’aquesta simbologia no hagués estat producte de la imposició i de la por. El Sr. FORN destaca que trenta-tres membres del Consistori dels quaranta-un que el componen han votat favorablement el canvi de nom del Saló de Plens, i entén que tothom ha pogut posar l’accent en les seves intervencions en la faceta de Carles Pi i Sunyer que més admiren. Consideren, per tant, que moltes persones s’hi senten representades tal com ha confirmat el suport ampli d’aquesta cambra a anomenar Carles Pi i Sunyer aquest saló. La Sra. MEJÍAS fa notar al Sr. Pisarello que no es pot parlar de consens quan es tracta d’un personatge amb clara tradició política de signe determinat, i recorda que Pi i Sunyer va ser president d’ERC. Replica, també, que els hauria agradat participar en el procés de decisió, i retreu al Govern que ni tan sols els n’hagi informat, ja que una conferència no és la base per prendre una decisió. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 33 21/10/2016 Reitera que les paraules del Sr. Vinyes posen en evidència que fer memòria és escollir, i pregunta on és la possibilitat del seu grup a fer-ho, alhora que entén que haurien d’haver-ho preguntat, també, a la ciutadania. El Sr. CORONAS lamenta que la Sra. Mejías tingui una percepció esbiaixada de les majories, tenint en compte la votació. I replica amb la pregunta que a quants barcelonins i barcelonines se’ls ha consultat quant a si estaven d’acord amb els noms borbònics dels carrers. Entén, tanmateix, que ha quedat clar l’amplíssim consens que ha suscitat el canvi de nom i la figura de qui va ser alcalde republicà de Barcelona, i desitja que el Govern de la ciutat agafi l’esperit de Pi i Sunyer en els temps que vénen d’ara endavant. El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ observa que si d’allò que es tractava era de canviar el nom del Saló de Plens perquè portés el nom d’un alcalde democràtic de la ciutat del segle XX, entén que hi havia altres noms més adequats. La Sra. ALCALDESSA, com a presidenta del Plenari, i com a alcaldessa de la ciutat, anuncia que és un honor anunciar que queda aprovat el canvi de nom de la Sala de Plens per àmplia majoria de trenta-tres vots. Finalment, es tanca el debat amb aplaudiments de gran part del Consistori. S’APROVA el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, i també dels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller. 6.- (125/2016) RATIFICAR el Decret de l’alcaldessa, de 16 de setembre de 2016, pel qual es resol ATORGAR la Medalla d’Honor al Mèrit als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en la relació adjunta, en la categoria d’argent, per haver prestat serveis sense interrupció durant 35 anys, sense cap nota desfavorable en els seus expedients personals; la concessió de la medalla en la categoria d’argent produeix els beneficis establerts a l’article 5 del Reglament d’honors i recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, de 17 de setembre de 1976. El Sr. PISARELLO es refereix al fet que el juliol passat es va portar al Plenari la proposta de concessió de medalles a membres de la Guàrdia Urbana que han complert vint-i-cinc i trenta-cinc anys de servei, així com les medalles al mèrit a persones i entitats externes; precisa que aquella era la primera vegada que es portava l’expedient al Plenari abans que les condecoracions estiguessin atorgades en el marc de les festes patronals de la Guàrdia Urbana. El Sr. FORN expressa el vot favorable del grup de CiU. El Sr. SIERRA expressa el reconeixement del seu grup als membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, i particularment als membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona, així com a les persones de la societat civil que hi col·laboren. El Sr. CORONAS avança el vot favorable; i insisteix novament en la necessitat de reformar el reglament de medalles. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 34 21/10/2016 El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ, després d’expressar el vot a favor del grup del PP, manifesta el reconeixement per la tasca que desenvolupa la Guàrdia Urbana com a policia de seguretat i convivència. El Sr. GARGANTÉ posa de manifest que tots els grups municipals, llevat del seu, voten a favor de la concessió d’unes medalles que s’atorguen mitjançant un reglament franquista, aprovat el 1976, en l’època que hi havia “democràcia orgànica”, segons ho anomenava La Vanguardia. Reclama la modificació del reglament franquista. El Sr. PISARELLO assegura que són plenament conscients que cal modificar el reglament, i que així s’han compromès a fer-ho, i avança l’existència d’un projecte alternatiu que estarà enllestit a principis de l’any vinent. El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ recorda a l’alcaldessa que és la regidora de Seguretat i, en conseqüència, alguna vegada hauria de fer costat a la Guàrdia Urbana, defensar-la i valorar-la, sobretot davant les intervencions del grup de la CUP, que no vota pas en contra pel reglament, sinó perquè es tracta de la Guàrdia Urbana. S’APROVA el dictamen en debat amb el vot en contra del Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira. 7.- NOMENAR el Sr. Marino E. Villa Rubio adjunt a la síndica de greuges de Barcelona. ES RETIRA el dictamen precedent. 8.- MODIFICAR l’acord del Plenari del Consell Municipal de 22 de juliol de 2016 relatiu al nomenament com a patrons electius a la Fundació Barcelona Zoo, de conformitat amb allò que estableix l’article 17 b) dels seus estatuts, en el sentit de substituir l’Im. Sr. Guillem Espriu Avendaño per la Ima. Sra. Montserrat Sánchez Yuste. S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, i també del Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira. COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT Districte de Ciutat Vella 9.- (15PL16336) APROVAR provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta municipal de Barcelona, la modificació puntual del Pla general metropolità als solars del carrer Princesa, 21, Boquer, 8-12, i Sant Bartomeu, 5-7, d’iniciativa municipal; amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Planejament; TRAMETRE l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 35 21/10/2016 La Sra. PIN intervé en qualitat de regidora del Districte de Ciutat Vella, i recorda que ja van explicar en què consisteix aquesta modificació en la comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat amb motiu de la seva aprovació inicial. Reitera que es tracta d’un acord provinent del mandat anterior, i que l’actual govern va voler continuar en considerar que desbloquejava algunes situacions al districte, d’una banda, l’edifici d’habitatge al carrer Princesa i Boquer, 8-12 i, d’altra banda, la possibilitat d’ubicar l’escola Sintra, actualment en barracons, al barri del Raval. Precisa que la modificació del PGM consisteix a fer un canvi de qualificació d’habitatge existent al carrer Sant Bartomeu, al Raval, al carrer Princesa, 21, i una part de la qualificació d’equipament a Princesa, traslladar-la al Raval a fi de permetre la ubicació de l’escola esmentada. La Sra. HOMS confirma el vot favorable del seu grup, i celebra que continuï evolucionant el projecte de l’escola Sintra. El Sr. BLANCO valora positivament la iniciativa, sobretot pel que fa al tractament del solar del carrer Princesa, 21, que ja fa massa temps que està en obres i amb una façana apuntalada, i perquè suposa la posada en marxa de l’equipament al Raval. El Sr. CORONAS confirma que mantenen l’abstenció expressada en comissió. Manifesta que, tot i que entenen que és molt positiu l’intercanvi de qualificacions, permet que l’Ajuntament es faci amb la cessió d’un solar qualificat d’equipament al Raval en una zona amb més necessitats que el carrer Princesa. No obstant això, valoren que amb el planejament vigent el carrer Boquer conserva el traçat medieval, del qual hi ha constància documental d’ençà del segle XIV, atès que està en un conjunt protegit; altrament, amb l’intercanvi de qualificacions amb el Raval, i a fi de compensar els metres quadrats que sobren, han d’acceptar una reculada en l’edificació al carrer esmentat aliena a la seva configuració històrica, alhora que es crea una zona verda de tres metres que només beneficia el nou edifici d’habitatges i que es pot convertir en un punt de conflicte. El Sr. MULLERAS remarca que estan aprovant una permuta de qualificacions que desbloqueja la construcció de l’escola Sintra al Raval, i que ja es va aprovar inicialment per unanimitat a la comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, el desembre del 2015, i també pel Plenari del Districte de Ciutat Vella del març d’enguany; que disposa de l’informe favorable del Departament de Patrimoni, i al qual ningú ha presentat al·legacions. Per tant, manifesta que estan plenament d’acord que es tiri endavant aquesta modificació de PGM. La Sra. LECHA, tot i que assegura que valoren positivament la possibilitat de la permuta de qualificacions a fi que l’escola tiri endavant, recorda que en la comissió es va plantejar el perill que significava la reculada de l’edificació a què s’ha referit el Sr. Coronas, sobretot des d’una perspectiva feminista de l’urbanisme. Així, doncs, atès que no s’ha plantejat cap possible solució, avança que el seu grup s’abstindrà. La Sra. PIN indica que s’està treballant a resoldre aquesta qüestió amb la propietat. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 36 21/10/2016 S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i les Sres. Benedí i Capdevila, i també del Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira. Districte de Sants-Montjuïc 10.- (16PL16382) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta municipal de Barcelona, la modificació puntual del Pla especial urbanístic per a la concreció dels usos dels equipaments (7C) i l’ordenació de les edificacions en l’àmbit delimitat pels carrers Metal·lúrgia i Foc, el límit del Pla de millora urbana Porta Firal, el carrer Alts Forns i el límit nord dels pavellons 4 i 6 de Barcelona, promogut per Fira 2000, SA. La Sra. SANZ comenta que es tracta de la modificació puntual del Pla especial global de tot l’àmbit, i que canvia l’ajust de posició d’uns metres quadrats quant al projecte plantejat inicialment de construcció d’un auditori, atès que ara l’ús és administratiu per acollir dependències de la Generalitat. El Sr. MARTÍ expressa el vot favorable del seu grup, ja que consideren que la modificació puntual permetrà no només que s’hi puguin ubicar nous serveis de la Generalitat al barri de la Marina, sinó també perquè això indirectament ajudarà a dinamitzar econòmicament i socialment el barri. El Sr. BLANCO anuncia el vot favorable del grup de Ciutadans. El Sr. CORONAS també avança el vot favorable del grup d’ERC. El Sr. MULLERAS considera que amb aquesta modificació es limiten futures ampliacions de la Fira; alhora, entenen que avala operacions financeres que han bloquejat obres com les de la L9, de manera que es posa en dubte la viabilitat pública del projecte. Recorda que l’aprovació inicial es va fer el març de 2015, i que el seu grup hi va votar en contra, i ICV-EUiA es va abstenir; en aquest sentit, pregunta a la Sra. Sanz què ha motivat el seu canvi de vot i que ara defensi el projecte, i si hi ha alguna investigació en curs sobre la transparència de les operacions relacionades amb aquest expedient. La Sra. LECHA expressa el vot favorable del grup de la CUP. La Sra. SANZ respon al Sr. Mulleras que ja ha passat un temps d’ençà que l’Oficina Antifrau els va demanar informació, que li va ser lliurada, entorn d’aquest pla especial i, fins a dia d’avui, no han rebut cap altra notícia respecte d’això i no troben cap raó perquè no es dugui a terme l’ajust proposat, no pas el pla global, i que com també deia el Sr. Martí farà possible la ubicació de les dependències de la Generalitat i que tindrà un impacte favorable en l’entorn. S’APROVA el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 37 21/10/2016 11.- (15PL16300) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana del barri de la Satalia, en l’àmbit de la modificació del Pla general metropolità de la muntanya de Montjuïc, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe tècnic-jurídic de la Direcció de Serveis de Planejament; RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció esmentada, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a l’efecte de motivació, s’incorporen a aquest acord. La Sra. SANZ indica que es tracta de l’aprovació definitiva del Pla de millora urbana (PMU) del barri de la Satalia, que és la concreció del detall que significa l’aprovació de la modificació del PGM que es va es desenvolupar el 2014 i, per tant, afronta la realitat del barri, cohesionat i molt característic, amb uns elements històrics rellevants tant pel que fa a les edificacions com de camins i murs antics que amb la proposta es protegeixen. Destaca el procés participatiu, que s’ha allargat durant més de sis anys, amb gran implicació veïnal que ha permès garantir la modificació del PGM el 2014 i, també, la concreció que ara els ocupa. Felicita els equips tècnics municipals, especialment els de l’Àrea d’Urbanisme, que han fet una veritable feina d’artesania per confeccionar la proposta. El Sr. MARTÍ avança el vot favorable, i expressa la mateixa satisfacció que acaba de manifestar la Sra. Sanz, i que comparteixen amb els veïns i les veïnes, i entitats de la Satalia, i que fa extensiva al barri del Poble-sec. Remarca que es feliciten, doncs, perquè allò que va començar com una modificació de PGM el 2014 i que afectava tota la muntanya de Montjuïc, hagi continuat amb l’acord polític de desafectació del barri de la Satalia. Destaca la feina consensuada amb els veïns que es va dur a terme durant el mandat anterior; i se suma a l’agraïment que la Sra. Sanz ha expressat als tècnics municipals per la seva feina, alhora que aprofita per destacar l’impuls polític que es va donar durant el mandat de l’alcalde Trias i que, de cara al futur, podria servir per aplicar a altres barris amb problemàtiques molt semblants. El Sr. BLANCO subscriu les paraules del regidor, i confia també que es pugui produir el mateix en altres barris com el cas de la Font de la Guatlla. Així, doncs, felicita els veïns del barri de la Satalia, un territori molt singular i amb gran valor ambiental i històric. Valora la cura amb què s’ha elaborat el PMU i que respon a les necessitats reivindicades des de fa molt de temps pels residents, permet la seva incorporació a la legalitat urbanística i protegir el patrimoni del barri. El Sr. CORONAS anuncia, també, el vot a favor de l’aprovació del PMU, considerant que es tracta de la culminació de molts anys de lluites i demandes veïnals, ja d’ençà que el barri va quedar afectat amb el Pla comarcal del 1953, i posteriorment amb el PGM del 1976. Valora molt positivament que després de la modificació que va propiciar la desafectació de la Satalia s’hagi elaborat aquest PMU, que permetrà la preservació de la identitat del barri, mantenint la configuració d’espais verds i protegint les edificacions i elements més significatius com ara els camins històrics, els refugis i les mines d’aigua. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 38 21/10/2016 Igualment, destaca el procés de participació com a model per aplicar en altres barris de la ciutat. El Sr. MULLERAS també es manifesta a favor d’aquest expedient, en considerar molt positiva la desafectació del barri, així com el procés participatiu en aquesta reivindicació històrica i justa dels veïns. Remarca que és adient conservar el teixit urbà de la Satalia i que, alhora, es posi fi a la inseguretat jurídica amb què fins ara convivien els residents. Observa que alguna al·legació veïnal podria haver modificat alguna part del projecte, concretament alguna peça amb una solució volumètrica millor, però valoren la millora general que suposa el PMU per al barri. La Sra. LECHA recorda que les reivindicacions i lluites veïnals per salvar la Satalia parteixen del 1953, quan es va qualificar el barri com a parc urbà, i que el PGM del 1976 va ratificar. Reconeix la tasca dels serveis tècnics municipals en trobar una solució adient en aquest barri, i aprofita per encoratjar el Govern que continuï amb el barri de la Font de la Guatlla, que fa més de trenta anys que lluita. La Sra. SANZ agraeix els vots favorables i la implicació veïnal, i confirma que afronten amb molt d’optimisme les solucions en altres barris. S’APROVA, per unanimitat, el dictamen en debat. Districte de les Corts 12.- (16PL16394) SUSPENDRE l’aprovació definitiva, de conformitat amb els articles 92.1.b del text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost) i 42.5.d. de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, del Pla especial urbanístic integral per a la Masia del Futbol Club Barcelona, situada a l'avinguda Joan XXIII/Maternitat 1-25, promogut per Futbol Club Barcelona, en vista de l’existència de motius determinants de la suspensió de la seva aprovació, fonamentats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament que consta a l’expedient i es dóna per reproduït a efectes de motivació; ADVERTIR als promotors del pla, de conformitat amb l’article 92.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que disposen d’un termini de tres mesos, a comptar des del dia següent al de la notificació d’aquest acord, per realitzar les activitats necessàries per continuar la tramitació; en cas que no ho facin, es declararà la caducitat de l’expedient administratiu i es procedirà a l’arxiu de les actuacions; NOTIFICAR el present acord als promotors del pla. S’APROVA, per unanimitat, el dictamen precedent. c) Proposicions PART D’IMPULS I CONTROL Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 39 21/10/2016 a) Proposicions / declaracions de grup Del Grup Municipal de Convergència i Unió Prop. 1.- (M1519/4257) El Plenari del Consell Municipal insta el Govern de la ciutat a: Crear una comissió d'estudi, tal com preveu l'article 35.3 del Reglament orgànic municipal, per tal d'estudiar les contractacions que està duent a terme el Govern, tant pel que fa a les 1.200 places d'oferta pública com a la contractació del personal provinent de remunicipalitzacions, així com dels canvis d'organigrama que comportin la creació de noves direccions o departaments. El Sr. FORN enceta la seva intervenció palesant que, tal com van expressar en la comissió de Presidència, al seu grup li preocupen alguns aspectes relatius a la contractació de personal. Precisa que fruit del canvi de govern s’han reorganitzat diverses àrees municipals, cosa ben legítima, però també han aparegut nous departaments i direccions, i consideren lògic que n’expliquin els objectius i quines funcions tenen assignades. Precisa que algunes de les places van ser cobertes per personal eventual. En aquest sentit, vol deixar clar que no estan en contra de la contractació d’eventuals per a funcions directives, ja que són nomenaments subjectes a control i que es poden consultar al web municipal. Feta aquesta observació, es refereix a les contractacions per concurs amb procediments poc clars, i considera que els exemples que van esmentar en la comissió de Presidència són prou aclaridors. Apunta que es convoquen places amb concurs obert, s’hi presenten diferents candidats i s’acaben adjudicant sempre a una persona propera o directament militant del partit del Govern, fet que ha succeït reiteradament com ja han posat de manifest altres vegades. Fa avinent que quan en el darrer mandat es va fer la reforma de la Carta municipal i del Catàleg de llocs de treball van insistir que, entre altres finalitats, la reforma pretenia enfortir la funció directiva, que s’aconseguia, sobretot, partint de dues consideracions: competència i confiança; la primera condició s’havia d’acreditar i, la segona, es pressuposa. Per tant, allò que s’ha de garantir és la competència, cosa que requereix processos de selecció clars i transparents, i per aquest motiu demanen conèixer els processos de provisió interna, els concursos convocats, la tipologia dels llocs concursats, els candidats designats i la motivació de la designació. Remarca que durant els quinze mesos des de l’inici de mandat s’han pres algunes decisions en matèria de contractació laboral que requereixen explicacions; així, volen saber per què dues persones amb responsabilitats polítiques fan una mateixa tasca; o de quina manera es justifica l’augment de comissionats, que han passat de cinc durant el mandat passat, a onze actualment. Concreta que l’exemple paradigmàtic és un concurs de direcció en què podien concórrer persones sense la condició de funcionàries, concretament per cobrir la Direcció de Serveis de Drets dels Animals, i al qual es van presentar dotze persones, i finalment el concurs es va declarar desert al·legant que cap candidat era idoni. Igualment, arran de la convocatòria de 1.200 places d’oferta pública, pregunten de quina manera impactarà en la contractació en el capítol I, i puntualitza que no qüestionen la necessitat de crear aquestes places, però consideren lògica i responsable la pretensió de conèixer i valorar l’impacte pressupostari que això suposarà, més encara quan el Govern esmenta com a exemple alguns ajuntaments de l’Estat que tenen l’honor de situar-se entre els més endeutats. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 40 21/10/2016 Finalment, assenyala que la remunicipalització de serveis anunciada pel Govern no està seguint un criteri coherent; i destaca que en la darrera sessió de la Comissió de Presidència se’ls va refusar un prec amb què demanaven conèixer el pla de remunicipalització per al mandat. Així, reitera la petició de quins serveis es pensen remunicipalitzar; per què anuncien a so de bombo i platerets la remunicipalització del SARA i del PIAD i, en canvi, convoquen concursos per adjudicar els serveis de l’Agència Hàbits i del CMAU. Insisteix en la lògica de voler saber com es farà tot plegat i amb quins criteris, ja que en alguns casos es contracta personal provinent de les empreses i en d’altres no, com han comprovat recentment en el cas de l’Escola de Música de Can Fargues, on la mateixa empresa que no és apta per gestionar una escola bressol sí que n’és, d’apta, per a aquesta escola. Afegeix que tampoc no se’ls ha lliurat el mapa de les externalitzacions de la contractació municipal entre el 1979 i l’actualitat, i sospita que tal vegada descobriran que els qui llavors van externalitzar serveis ara clamen per la remunicipalització. Manifesta que per totes aquestes raons demanen la creació d’un grup d’estudi amb l’objectiu de conèixer la política del Govern en matèria de contractació de personal. En aquest sentit, aprofita per agrair l’acord a què han arribat amb el Sr. Badia, que tot i que no abasta fins allà on voldrien, com a mínim obre la possibilitat d’accedir a una part de la informació que consideren més substancial. Precisa que l’acord preveu una primera reunió a l’octubre, i programar-ne tres d’anuals per tal de fer el seguiment del Pla de recursos humans, conèixer els processos de provisió interna, els de designació de directius i els de remunicipalització. El Sr. ALONSO expressa la preocupació del seu grup per la gestió de govern en matèria de contractació de personal, atès que es troben amb unes contractacions de directius en què s’evidencia una conducta arbitrària i sense transparència. Així, doncs, diu que arriben a la conclusió que la voluntat del Govern és contractar persones afins als seus grups polítics i, en alguns casos, fins i tot es tracta d’afinitats personals. En aquest sentit, apunta que només cal fer un cop d’ull als mitjans de comunicació per comprovar en què consisteixen aquestes avinences polítiques i personals. Posa de manifest que el Govern ha pretès fer un simulacre de transparència fent concursos públics per a la contractació de directius, però la realitat és que es tracta d’una selecció a dit. Deixant de banda la contractació de directius, diu que els preocupa molt el Pla de recursos humans, que suma cada vegada més improvisacions i mala gestió. Recorda que demà es formalitza la subrogació de personal de dues empreses contractistes d’aquest ajuntament, i que el Govern no ha donat les explicacions necessàries. En conseqüència, formula un seguit de preguntes, entre les quals per què aquestes empreses i no altres; o amb quins criteris s’ha fet la subrogació; si tenen previst subrogar personal d’altres empreses i quines; si el personal subrogat mantindrà els seus convenis d’empresa, i alerta que si és així poden repetir un sistema de gestió tan nefast com el de TMB. Continua preguntant què passarà amb les persones subrogades amb contractes indefinits quan surti l’oferta pública dels seus llocs de treball i no aconsegueixin la plaça, si es mantindran o, contràriament, seran acomiadades sense indemnització. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 41 21/10/2016 Pel que fa al miler de llocs de treball que el Govern ha anunciat a fi de dur a terme tasques noves, pregunta si es cobriran amb borses de treball o per subrogacions. Fa notar que hi ha moltes qüestions que no han estat respostes, entén que perquè el Govern ha actuat amb arbitrarietat, opacitat i improvisació, només pensant en campanyes de màrqueting polític; i li retreu manca de planificació i de gestió rigoroses, alhora que reitera la demanda d’explicacions detallades en matèria de contractació de recursos humans, cosa que encara no ha fet i, per aquest motiu, avança el suport del seu grup a la proposició. La Sra. CAPDEVILA fa notar que, una vegada més, tornen a parlar de transparència, en aquest cas pel que fa a la contractació. Afirma que el grup d’ERC creu en el servei públic transparent i garantista, i considera que, de vegades, el Govern és poc transparent malgrat que en faci bandera. Manifesta que, justament perquè creuen en les municipalitzacions, és important la creació de la comissió d’estudi que es proposa, entesa com una comissió no permanent, que ha de servir perquè l’oposició disposi de tota la informació relativa als processos de municipalització, però que en cap cas ha de ser resolutiva, atès que no volen interferir en la feina del Govern en decidir quins serveis es municipalitzen i quins no, sinó que volen saber com ho farà. Així, doncs, confirma que troben correcta la fórmula proposada, sempre que es tracti d’una comissió informativa a fi d’aclarir els dubtes que plantegen els grups municipals, cadascun amb intencions diferents, atès que ha quedat demostrat que les compareixences i preguntes a les comissions es queden curtes. En aquest sentit, pregunta quins serveis té previst municipalitzar el Govern, i diu que volen conèixer el seu full de ruta i guia d’execució. Remarca, en aquest sentit, que els processos de municipalització són llargs i complexos, i que cal donar les màximes garanties als treballadors. Insisteix que volen saber les motivacions de les municipalitzacions, i subratlla que cal pensar amb criteris d’eficiència i eficàcia, i entenen que això es compliria en tots els serveis que presta aquest ajuntament. Apunta que, a fi de donar garanties, cal estandarditzar els procediments per evitar un procediment a mida per a cada municipalització i donar seguretat jurídica als treballadors, garantint-los, sobretot, els seus drets. Finalment, pregunta com es duu a terme la contractació dels treballadors provinents de les 1.200 places de l’oferta pública, així com la dels que provenen de les municipalitzacions, ja que els preocupa la precarització de l’interinatge massiu i la falta de previsió en la convocatòria d’oposicions; i avança el vot favorable a la creació de la comissió d’estudi a fi d’esbrinar totes aquestes qüestions. El Sr. MULLERAS manifesta, en primer lloc, que qualsevol nova contractació ha de fer-se d’acord amb el que estableix la llei, i discrepa amb la utilització dels serveis essencials com un frau de llei o com un calaix de sastre on hi cap tot, ja que no creuen que aquesta sigui la seva funció. Igualment, diu que el seu grup tampoc no està d’acord amb el doble llenguatge emprat pel Govern municipal en parlar de municipalització, atès que, d’una banda, rescindeix contractes fins i tot a entitats del tercer sector i, d’altra banda, externalitza, o privatitza, com prefereixen anomenar-ho alguns, altres serveis amb contractes amb una dimensió molt important. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 42 21/10/2016 Retreu al Govern, també, els greuges comparatius amb el personal de la casa, en el sentit que tothom ha de passar les proves corresponents quan entra a la funció pública. Subscriu la proposta que planteja aquesta proposició quant a fer un seguiment de les noves contractacions municipals, tant de les places d’oferta pública, com les de remunicipalització i els canvis en l’organigrama amb la creació de noves direccions, a fi de garantir que l’accés a la funció pública es fa per mèrits, per capacitat, per igualtat i amb transparència. Per tant, proclama que el grup del PP està en contra de l’opacitat que fins ara hi ha hagut en les contractacions públiques. En aquest sentit, manifesta, a tall d’exemple, que no entenen com d’un procés de selecció de vint o trenta aspirants, finalment surti triada una persona que havia estat candidata a les llistes de Barcelona en Comú. I recorda que l’11 d’abril el seu grup va demanar accés a l’expedient, i que a data d’avui encara no en saben res. Ratifica, doncs, el vot favorable a la proposició del grup de CiU, i fa notar al Govern que, si s’arriba al poder abanderant la transparència, després s’ha de posar a la pràctica, i no pas tolerar l’opacitat en les contractacions com han pogut comprovar fins ara. El Sr. GARGANTÉ observa que la transacció de la proposició de CiU amb el Govern municipal, el canvi d’una comissió per un grup de treball, respon al fet que sona menys amenaçador i hi surten guanyant tant el grup proposant com el Govern. Justifica aquest argument perquè amb la proposició transaccionada el Govern fa una concessió al grup de CiU i, alhora, posa el grup de la CUP a punt de brega amb aquest grup, cosa que aprofitarà el Govern per fer de conciliador entre ambdós grups. Altrament, fa notar que sense aquest grup de treball el Govern es quedaria sol davant la pressió del personal municipal i externalitzat, mentre que amb aquest grup es podrà permetre crear una cortina de fum. Diu, igualment, que caldrà veure si en aquest grup de treball participen representants dels treballadors i treballadores i, en cas afirmatiu, comprovar si són els sospitosos sindicals habituals de CCOO i UGT. Fa notar que les convocatòries de borses de treball de personal interí i els processos de municipalització que fins ara s’han dut a terme compten amb els informes jurídics favorables dels serveis jurídics municipals i de la Secretaria General, uns serveis que no han canviat respecte al mandat anterior, quan es reduïa la plantilla i es privatitzava al·legant que no es podia contractar personal propi per culpa del Govern de l’Estat. Reconeix que el Govern central imposava i imposa tots els inconvenients possibles a la contractació de personal de plantilla, però remarca que ara posa en evidència el Govern municipal, perquè es pot actuar a fi que l’Administració municipal es doti de personal per gestionar directament els serveis dels quals és responsable, que és el més assenyat quant a la gestió, el més just quant al respecte a la dignitat dels treballadors i les treballadores dels serveis públics, el més eficient pel que fa a la perspectiva d’aprofitament òptim dels recursos públics, i el més intel·ligent si allò que es pretén és maximitzar l’impacte impositiu que té l’activitat del sector públic sobre l’economia de la ciutat. Diu que és conscient que els arguments que acaba d’expressar es poden titllar d’ideològics, però denuncia que són els interessos espuris dels sectors econòmics que el partit proposant representa allò que ha propiciat el desmantellament de les administracions catalanes i les retallades dels serveis públics. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 43 21/10/2016 Centrant-se novament en la proposició, alerta el Govern municipal que allò que els cal no és un grup de treball, sinó que s’adoptin mesures com les que es plantegen a la petició que va adreçar a l’alcaldessa la plataforma Municipalitzem el juliol passat. Precisa que aquestes mesures inclouen aprovar tota l’oferta pública necessària per consolidar la plantilla d’interins i sistematitzar els mecanismes de municipalització de plantilles i dels procediments de reconeixement de la relació laboral en els casos de falsos autònoms per la via de l’arbitratge o conciliació sense haver de recórrer a la via judicial. Insisteix que tot es pot fer amb la llei a la mà, i demana que no facin com el govern anterior que no reposava les baixes de la plantilla excusant-se en la llei; i pregunta si ja tenen preparada la resposta a la petició de la plataforma Municipalitzem, i recorda que el 4 d’octubre acaba el període de tres mesos que tenen per fer-ho. La Sra. BALLARÍN anuncia el vot favorable al text transaccionat en considerar que els grups polítics sempre haurien de ser capaços de posar-se d’acord quan l’objectiu d’una mesura sigui conèixer la realitat de les dades i de les accions de govern, i que, altrament, no suposi convertir grups de treball o comissions en espais de joc polític oportunista, ni que substitueixin el que ha de ser el treball del Govern. Justifica que votaran a favor perquè volen que aquestes dades i accions de govern siguin conegudes pels grups de l’oposició i per la ciutadania, per transparència, per claredat i per sentit comú. Insisteix que tots plegats han de treballar en favor de la transparència per evitar que es creï cap sospita o rumor sobre la incorporació o promoció de treballadors i treballadores a l’Ajuntament. Manifesta que, com a grup, la seva intenció principal és exercir una bona política de recursos humans, conscients que en tota organització pública l’únic actiu absolutament insubstituïble són els seus servidors i servidores. Afegeix que tenen la intenció de revertir un període d’externalitzacions erràtiques, i posa com a exemple les escoles bressol, de les quals l’anterior govern va externalitzar la gestió, no pas per imposició de les lleis estatals sinó per ideologia. Confia que el grup de treball funcioni i que compleixi els seus objectius, i que serveixi com a instrument de seguiment, no pas de fiscalització, d’un pla de recursos humans, i expressa la voluntat que aquest pla sigui capaç de dimensionar i estructurar adequadament els recursos humans de l’Ajuntament. El Sr. BADIA fa avinent que aquesta és la sisena interpel·lació del grup de CiU sobre aquest assumpte; això no obstant, manifesta que no se’ls fa estrany que en parlin perquè, en definitiva, estan parlant de quina és la funció de l’Ajuntament i amb quins recursos ha de comptar. I diu que no els sorprèn la insistència perquè per primera vegada durant molts anys s’està recuperant funció pública i s’ha aturat el desmantellament gradual que havia posat en risc les competències municipals més bàsiques. Remarca que han donat una infinitud de vegades les dades; així, reitera que durant els darrers vint anys la plantilla va estar congelada mentre augmentava el pressupost en 370 milions d’euros al capítol II, cosa que feia ben evident el model d’externalització. Assenyala que, arran de la petició de tots els departaments municipals, han establert un pla de mínims i d’urgència de mil places, que en cap cas posen en risc el pressupost, ja que estan entre deu i vint punts per sota de la resta d’ajuntaments de grans ciutats de l’Estat. En aquest sentit, insta el Sr. Forn a posar d’exemple un gran ajuntament de l’Estat que tingui un capítol I menor que el de Barcelona. Precisa que el pressupost per al capítol I s’incrementarà de 32 milions d’euros, un punt percentual. Al Sr. Alonso, que els acusa de no planificar, li respon que han constituït set borses de treball, onze estan en procés i cinc més es convocaran a finals d’any. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 44 21/10/2016 Destaca que, amb tot plegat, s’està produint un canvi titànic i una empenta quant a recursos humans sense precedents els darrers vint anys. Afegeix que en aquest mandat també es convocaran sis-centes places d’oposició. Manifesta que no tenen cap inconvenient que es creï un grup de treball, amb tota la transparència i tota la informació detallada, però entenen que allò essencial és parlar de quin model té aquest ajuntament, i convida els grups que expressin, si és el cas, que opten per un model externalitzat i precaritzat. El Sr. FORN considera que les mentides del Govern es van palesant de mica en mica. Recorda que van explicar en roda de premsa que volien escoles bressol, i que amb gestió indirecta aconseguien més hores i més dies lectius, que costaven menys diners a aquest ajuntament. Remarca que el canvi que ha instat el Govern va en la línia contrària, menys hores, menys dies i més diners a càrrec de l’Administració. Entén que no cal continuar discutint sobre qui ha fet les externalitzacions, i recorda que dels vint anys en què ha disminuït el capítol I, el seu grup n’ha governat quatre, mentre que durant els altres setze han governat els socis de govern de Barcelona en Comú i, per tant, creu que ja és hora que expliquin què han externalitzat i per quins motius. Reclama veure el mapa d’externalitzacions de la contractació municipal que, segons diu el Govern està a disposició de la ciutadania, ja que fa mesos que els l’han demanat. Considera que les explicacions falses i les que s’amaguen responen al fet que el Govern no pot explicar que tots els serveis que ara vol remunicipalitzar van ser externalitzats per un dels socis de govern. El Sr. ALONSO apunta que s’han anunciat mil places noves per a noves tasques i s’han convocat les borses, però assenyala que desconeixen quins llocs de treball ocuparan les persones que entrin, quan es contractaran, ni tan sols si aquestes mil places es cobriran per subrogacions o amb personal provinent de les borses. I diu que esperen que el Govern presenti un pla seriós de gestió de serveis i de contractació de personal. La Sra. CAPDEVILA demana al Govern que la comissió d’estudi, votada a favor de tots els grups excepte CUP-Capgirem, es creï al més aviat possible per posar la màxima transparència i per informar dels aspectes de contractació. El Sr. MULLERAS indica que els serveis municipals essencials estan previstos per la llei, i puntualitza que amb allò que no estan d’acord és que s’utilitzin en frau de llei o com un calaix de sastre on hi cap tot. El Sr. FORN observa que el Sr. Badia sempre posa com a exemple que a l’Estat hi ha moltes ciutats amb un capítol I més elevat que Barcelona, i replica que cap d’aquestes ciutats és model per comparar-se, atès que són les més endeutades de l’Estat. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 45 21/10/2016 S’APROVA la proposició / declaració de grup en debat amb tres vots en contra —emesos pel Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira—, i trenta-vuit vots a favor de la resta de membres del Consistori, amb el text transaccionat següent: El Plenari del Consell Municipal insta el Govern de la ciutat a: Crear un grup de treball per tal de donar seguiment a les contractacions que està duent a terme el Govern, tant pel que fa a les 1.000 places d’oferta pública com a la contractació de personal provinent de remunicipalitzacions, així com dels canvis d’organigrama que comportin la creació de noves direccions o departaments. Del Grup Municipal de Ciutadans Prop. 2.- (M1519/4260) El Plenari del Consell Municipal acorda: Que des del Govern municipal es coordini amb els cossos de seguretat corresponents i altres agents que puguin intervenir per: - Intensificar la lluita contra la venda de drogues a la via pública. - Implantar més controls als accessos i immediacions dels centres d'atenció i seguiment a les persones, amb un problema d'addicció a les drogues. - Augmentar el nombre d'agents socials a la via pública, per atendre les persones que presenten una addicció i al mateix temps prevenir el consum de drogues. - Informar i atendre els veïns sobre els possibles dubtes que puguin tenir amb relació als centres d'atenció sociosanitaris, i explicar-los les funcions i finalitats d’aquests. La Sra. BARCELÓ agraeix, en primer lloc, les esmenes presentades pel Govern a la proposició, així com el diàleg que hi han mantingut. Dit això, precisa que la proposició té tres objectius: la lluita contra el tràfic de drogues, establir els recursos necessaris per disminuir els riscos de salut de les persones consumidores actives de substàncies, i la creació d’espais perquè els veïnats i els comerciants estiguin informats, per exemple, la instal·lació d’un centre d’atenció i seguiment de les drogodependències i, en aquest sentit, posa com a exemple el que ha succeït recentment arran de l’ampliació del CAS Lluís Companys. Destaca la importància d’oferir recursos a les persones que tenen un consum actiu d’opiacis; en aquest sentit, assenyala que els centres de reducció de danys ajuden a disminuir els riscos per a la salut física i social de les persones amb problemes d’addicció en proporcionar-los mesures higièniques i sanitàries que minimitzen el risc d’infecció de VIH i hepatitis, alhora que són l’antesala per a l’inici d’un tractament per deixar el consum. Afegeix que aquest tipus de centres afavoreixen el veïnat, tal com demostra que d’ençà que s’han instal·lat als districtes s’ha reduït d’un 77% el nombre de xeringues al carrer. Diu que comprèn, però, la preocupació dels veïns davant la instal·lació d’aquests centres pels dubtes i els temors que els causen, especialment en el cas de Ciutat Vella, que va viure les dècades dels vuitanta i dels noranta en què el consum d’opiacis anava en augment i l’ambient estava molt degradat. Per tot plegat, consideren essencial que, tot i que la instal·lació d’un centre d’aquesta índole respon a criteris tecnicosanitaris i no pas polítics, els veïns estiguin informats. Per tant, demanen la creació d’espais que proporcionin una informació adequada. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 46 21/10/2016 Diu que no posa en dubte la intenció del Govern municipal d’informar els veïns, però entén que la transmissió dels missatges no ha obtingut un resultat positiu perquè els dubtes hi continuen sent. Recapitula, doncs, que els objectius de la present proposició són, en primer lloc, intensificar la lluita contra el tràfic de drogues; facilitar espais de reflexió, de coordinació i participació amb professionals de l’àmbit sanitari, judicial, de seguretat i de l’oci; potenciar i incrementar el nombre d’educadors d’equip dels centres de reducció de danys, ja que tenen un paper principal en l’ajuda a les persones consumidores actives de substàncies; i, finalment, crear espais oberts per tractar dubtes i suggeriments dels veïns davant la instal·lació d’un equipament sanitari d’aquestes característiques. La Sra. HOMS es refereix a l’existència d’un pla de drogues vigent, que venç enguany, i que ja s’està treballant en el nou pla, que es fa en funció d’un seguiment constant, com sempre s’ha fet. En conseqüència, manifesta que no acaben d’entendre la intenció de la proposició, atès que tots els grups municipals sempre han estat d’acord de no fer batalla política amb aquest assumpte. Això no obstant, anuncia el vot favorable del seu grup en considerar que qualsevol millora beneficiarà tothom. Observa, però, que la manca de diligència de l’actual govern ha comportat un repunt de persones que es punxen al carrer. Remarca que l’àmbit de les drogodependències és prioritari, ja que afecta majoritàriament persones joves, i les seves conseqüències a curt, mitjà i llarg termini són incalculables. Així, destaca les conseqüències negatives immediates en els entorns més propers de la persona afectada, i la minva de la salut física i psíquica a mitjà i llarg termini. Per tant, entén que no poden perdre cap oportunitat de lluitar contra aquesta xacra. Precisa que les drogodependències requereixen un abordatge dual des dels àmbits social i de seguretat; en aquest sentit, considera que cal tenir la valentia de reconèixer, també, la necessitat de la feina dels cossos de seguretat, cosa que sembla que aquest govern tem. Defensa, també, la necessitat de trencar amb les dinàmiques i les relacions entre el tràfic i el consum. Vol deixar clar que el seu grup està plenament a favor de les sales de venipunció, però entén que no s’ha d’estigmatitzar Ciutat Vella, per la qual cosa està radicalment en contra de l’obertura de la nova sala de venipunció de Lluís Companys, atès que no pot ser que aquest districte en tingui dues, i d’altres cap ni una. La Sra. BENEDÍ, abans d’entrar a valorar el contingut de la proposició, recorda que en aquest consistori existeix l’acord verbal entre els grups de portar els assumptes sobre drogodependències a la taula corresponent i no al Ple ni a les comissions. Tanmateix, entén que el grup de Ciutadans l’ha portat al Plenari perquè no era a l’Ajuntament quan es va establir aquest acord verbal, tot i que la Sra. Mejías sí que hi era i, per tant, el coneixia. Dit això, entén que cal tenir clar que no estan parlant d’un aspecte de seguretat, sinó d’una qüestió de salut pública, que té com a finalitats la promoció d’estils de vida saludables tot garantint un entorn adequat que faciliti el desenvolupament personal i social tan lliure com sigui possible de les pressions per consumir drogues; la reducció de la problemàtica social i sanitària relacionada amb les substàncies psicoactives, i l’atenció als sectors de població en situació de més vulnerabilitat. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 47 21/10/2016 En conseqüència, precisa que estan parlant d’una sala de consum supervisada, on es pot consumir de manera més segura i vigilada, s’evita la compartició de xeringues i, per tant, es minimitza la transmissió de malalties i infeccions. Subratlla que els objectius d’aquests recursos són evitar els problemes de salut, reduir la mortalitat per sobredosi i millorar la qualitat de vida de les persones malaltes de drogodependència. Observa que els arguments que les sales de consum supervisat portaran drogues als barris i atrauran persones drogodependents són totalment falsos, atès que els anys han demostrat que allà on s’ha instal·lat aquest tipus de recurs s’ha reduït el nombre de morts per sobredosi. Igualment, s’ha constatat que el consum de les persones que hi acudeixen és menor que les que ho fan fora de les sales de venipunció. Afegeix que un altre avantatge que s’ha pogut comprovar ha estat que hi ha molta menys gent consumint al carrer i, per tant, moltes menys xeringues a la via pública. Remarca que és important informar i explicar, amb l’ajuda de mediadors socials, als veïns i veïnes, els avantatges d’aquests centres; i posa en relleu que els educadors dels equips de reducció de danys són una part essencial perquè el procés de desintoxicació tingui èxit. Adverteix que, d’una vegada, cal trencar amb els prejudicis i la por i ser capaços de valorar els factors positius de les sales de consum supervisat. Insisteix que es tracta d’una qüestió de salut pública, i que no es pot abordar com un problema de seguretat. Finalment, reitera el desacord del seu grup amb el fet que aquests assumptes es portin al Plenari del Consell Municipal i a les comissions, tenint en compte l’existència de l’acord verbal entre els grups a què s’ha referit en començar la seva intervenció. Això no obstant, i tenint en compte l’esmena del Govern a la proposició, anuncia el vot favorable. La Sra. ESTELLER lamenta que el grup de Ciutadans hagi acceptat l’esmena del Govern municipal, i fa avinent que preferien el text original de la proposició, ja que el transaccionat dóna cobertura a la política de drogues i equipaments del nou govern municipal, que no inclou en les seves decisions les conclusions del grup de drogues. Així, remarca que el nou govern està per l’obertura indiscriminada de clubs cannàbics, amb l’efecte que això produeix als barris; l’obertura, per decisió unilateral, de la sala de venipunció al CAP Rec Comtal, que suposarà un impacte important al barri de Sant Pere, on hi ha tres escoles i dues escoles bressol molt properes a aquest centre. Retreu al Govern que faci una política complaent que banalitza el consum de drogues, i fa notar que, al seu torn, el grup de Ciutadans incorpora al seu programa la despenalització i la regulació de la producció i distribució de cànnabis, que el seu grup denuncia que té uns efectes molt nocius, sobretot entre la gent jove que el sol consumir associat a l’alcohol. Tenint en compte les conseqüències d’aquesta associació del consum amb l’oci, alerta que cal actuar amb determinació, amb les famílies i els centres escolars, a fi que coneguin els indicis per identificar el consum. Altrament, retreu els missatges d’aquest ajuntament en el sentit de banalitzar aquest consum, de manera que els joves cada vegada més consideren innòcues aquesta mena de drogues. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 48 21/10/2016 Insisteix que cal acabar amb tanta permissivitat, tenint en compte que és la porta al policonsum i també cal actuar contra el tràfic. Puntualitza que en el text original de la proposició s’incloïa el concepte de venda, que al seu parer també és consum i tinença de drogues; en aquest sentit, demanen que l’Ajuntament es personi en els casos de tràfic al costat de centres escolars. Recalca que cal reforçar la seguretat, motiu pel qual preferien la proposició abans de la transacció, on es deia que calia més seguretat en els entorns de les sales de venipunció, que ha estat substituïda per la figura dels educadors en el text transaccionat. Precisa que els educadors són importants, però que la seguretat és vital. Afegeix la necessitat que tots els equipaments d’aquesta mena estiguin consensuats, i no obrir-los unilateralment i sense un estudi d’impacte a la zona. Pel seguit de motius que acaba d’exposar, avança que el seu grup farà una abstenció en aquest punt. La Sra. ROVIRA posa de manifest que el seu grup comparteix un criteri similar al del Govern municipal quant a l’abordatge del circuit sociosanitari per a les persones amb drogodependències; i remarca que les propostes de les esmenes estan consensuades a la Taula de Drogues, de manera que hi estan d’acord. Això no obstant, diu que no acaben d’entendre quina línia política defensa el grup de Ciutadans, tenint en compte que ha acabat acceptant unes esmenes en sentit totalment contrari al que exposaven en el text inicial de la proposició. Així, posa en relleu que el text inicial argumentava i augmentava l’estigmatització de les persones consumidores de drogues amb addicció, i reforçar, així, l’estereotip que és indissoluble el lligam entre delinqüència i toxicomania. Afegeix que en el text també s’hi barrejaven qüestions com el problema sociosanitari de les addiccions a substàncies i, d’altra banda, el tràfic de drogues. Entenen, en conseqüència, que havent acceptat les esmenes, el grup de Ciutadans ja no preveu aquesta perspectiva, malgrat que l’exposició de la Sra. Barceló ho desmenteixi. Per tant, diu que volen saber què preval, si l’enunciat de la proposició o la intervenció de la regidora. Manifesta que estan d’acord que les sales de venipunció són un recurs necessari per a l’atenció a les persones que pateixen addicció a les drogues; que les sales de consum higiènic formen part dels serveis de reducció de danys d’ençà que es va obrir la primera el 2003. Posa en relleu que, ja d’entrada, aquests centres van demostrar la seva eficàcia en la prevenció de les morts per sobredosi, en la transmissió de malalties com el VIH o l’hepatitis, i la disminució dràstica del consum al carrer. Afegeix la consideració que cal augmentar els programes de prevenció i tractament del consum de drogues, i la necessitat de tenir clar en tot moment que les persones amb un problema d’addicció no són delinqüents, de manera que les actuacions han de ser sociosanitàries. Fa un reconeixement de la tasca de totes les persones que treballen d’agents socials a la via pública i que fan les funcions que es reclamen en la proposició. I concreta que amb el trasllat del CAS Baluard ha augmentat el nombre d’agents al carrer, i fa avinent que aposten clarament per l’increment d’aquest personal i de recursos, així com per una coordinació imprescindible entre veïnats, educadors, cossos policials, l’Agència de Salut Pública i els centres de tractament, tal com es fa en les taules de drogues dels districtes. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 49 21/10/2016 Assenyala que el seu grup sempre ha defensat que davant situacions com aquestes, i la possible alarma social que puguin generar per desconeixement, la solució no és treure més policia al carrer, sinó facilitar el diàleg amb la ciutadania i abordar aquesta qüestió des del vessant sociosanitari. Finalment, repeteix que per posicionar el seu vot els cal saber si estan votant l’exposició de la Sra. Barceló o bé l’enunciat de la proposició. La Sra. ANDRÉS fa avinent que el seu grup s’hauria estimat més trobar aquesta proposició en el marc de la Taula de Drogues, on són presents tots els grups polítics del Consistori, així com els agents implicats en l’abordatge d’aquest assumpte, que ha de ser tractat amb rigor i amb prudència per evitar alarmes i sumar el màxim compromís social. Avança que el seu grup donarà suport al text transaccionat, ja que incorpora les línies de treball mestres del grup de treball i del Pla de drogues que són la prevenció, el tractament integral, la pedagogia social i la lluita contra el tràfic. Posa en relleu que l’Ajuntament té una visió integral necessària per a l’abordatge d’aquesta qüestió i també molta valentia per conduir una tasca que implica molts actors, amb uns interessos molt diferents, i institucions molt diverses a fi de combatre aquesta xacra social que, més enllà de l’impacte en l’entorn, acaba amb la vida de moltes persones. Aposta, doncs, per una política integral, i aprofita per referir-se a la intervenció del grup del PP, advertint que aquesta política no s’ha d’iniciar en trobar-se amb el problema, sinó que comença per tenir una vida digna, amb educació, feina i sou dignes; per tant, titllar l’Ajuntament de permissiu o que els joves ara troben a la ciutat un espai de confort per al consum de drogues és desconèixer absolutament l’arrel del problema. La Sra. ORTIZ considera que el debat a què acaben d’assistir exemplifica per què es va acordar que aquest no fos un assumpte de debat polític ni al Ple ni en comissió. Així, es volia prevenir que se’n fes un ús partidista per desgastar el Govern, però del qual qui finalment surt perjudicat és el col·lectiu més vulnerable que necessita els recursos sanitaris. Lamenta, per tant, que en aquest debat s’hagin dit autèntiques barbaritats i que no s’hagi tractat aquest assumpte al grup de drogues, de manera transversal i amb consens. Puntualitza que tota la política que el Govern duu a terme és la que s’ha establert en el marc del pla i el grup de drogues i amb tots els grups municipals. Qualifica d’irresponsable l’afirmació de la Sra. Homs que s’ha produït un repunt de la presència de persones que es punxen a la via pública, fet que no està validat per les dades de l’Agència de Salut Pública, i assegura que són coses com aquestes les que generen alarma social, i que no beneficien en res el diàleg i la informació als veïns en els casos d’obertura d’una sala de venipunció. Precisa que existeixen a la ciutat catorze centres d’atenció i seguiment que donen cobertura als deu districtes, i gràcies a aquesta política insistent que l’Ajuntament ha dut a terme els últims anys s’ha aconseguit passar de les 115.000 xeringues comptabilitzades a la via pública a les 20.000 d’ actuals. Entén, per tant, que es tracta d’una política d’èxit que no es pot malmetre amb arguments com els que avui han pogut sentir. Considera, en conseqüència, que van pel bon camí, treballat pel conjunt de serveis a peu de carrer, per l’Agència de Salut Pública, amb l’increment dels educadors i que avalen tots els professionals. I remarca que la valentia passa per obrir una sala quan tots els professionals així ho recomanen. Afegeix que també s’han d’ampliar els recursos i, evidentment, combatre el tràfic. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 50 21/10/2016 Posa en relleu, però, que allò que s’ha de prioritzar és la vulnerabilitat de persones que no tenen la capacitat per vetllar pels seus drets, incorporant la perspectiva de sensibilitat i dels drets humans també en les intervencions en aquest plenari. Demana, per tant, que es torni a situar aquest assumpte allà on correspon, al grup de drogues, i que en parlin amb coherència i rigor. La Sra. BARCELÓ agraeix les aportacions dels grups. Seguidament, confirma que respecten plenament la feina que es fa en el marc del Pla de drogues, i justifica haver dirigit aquesta iniciativa al Plenari perquè consideren que és una preocupació de la ciutadania. Entén que la Sra. Esteller ha fet un judici de valor, ja que la instal·lació d’un equipament sanitari no s’ha de regir per criteris discrecionals o polítics, sinó que obeeix a un criteri sanitari. Per tant, creu que cometen un error si posen en dubte les decisions dels professionals de la sanitat. Igualment, aclareix a la Sra. Rovira que ha explicat quins són els objectius del seu grup, entre els quals oferir recursos a totes les persones amb un consum actiu de substàncies, i no estigmatitzar-les; crear els espais adequats perquè els veïnats puguin estar informats i puguin plantejar-hi els dubtes; i, sobretot, intensificar la lluita contra el tràfic. La Sra. HOMS replica a la Sra. Ortiz que hauria de saber que a Trinitat Vella, per exemple, segons consta a l’informe de l’Agència de Salut Pública, ha augmentat el nombre de xeringues al carrer respecte al mandat anterior. La Sra. ORTIZ respon que considerar un repunt general quan es tracta d’un de localitzat és generar alarma. S’APROVA la proposició / declaració de grup en debat amb tres abstencions —emeses pels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la Sra. Esteller—, i trenta- vuit vots a favor de la resta de membres del Consistori amb el text transaccionat següent: El Plenari del Consell Municipal acorda: Que des del Govern municipal es coordini amb els diversos agents que puguin intervenir: - Que des del Govern municipal es continuïn realitzant les accions que consten en el Pla de drogues de Barcelona i en el Pacte d’equipaments a la ciutat. - Intensificar la lluita contra el tràfic de drogues a la via pública. - Facilitar els espais de reflexió, participació i coordinació entre professionals dels diferents àmbits sanitari, social, educatiu, judicial, de seguretat i de l’oci, per tal de potenciar les intervencions i trobar una major coherència. - Assegurar que els educadors dels equips de reducció de danys segueixin a la via pública, incloent als voltants dels CAS, per atendre les persones que presentin una addicció i al mateix temps prevenir el consum de drogues. Augmentar la presència d’aquests en cas necessari. - Informar i atendre els veïns, veïnes i altres persones o entitats implicades sobre els possibles dubtes que puguin tenir sobre els centres d’atenció a les drogodependències i explicar-los les funcions i finalitats d’aquests, tal com es recull al Pla de drogues i s’ha anat realitzant fins a l’actualitat. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 51 21/10/2016 Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Prop. 3.- (M1519/4249) El Plenari del Consell Municipal acorda: Fer una ordenança complementària al Catàleg de patrimoni de la ciutat de Barcelona que estableixi: - Que els conjunts, edificis, jardins i elements d'una antiguitat igual o més gran de 80 anys estiguin protegits. - Per tal d’obtenir la llicència d'obres en aquests, sigui necessari aportar un informe històric i patrimonial del bé, el qual serà posteriorment validat pel Servei de Patrimoni mitjançant una inspecció que servirà per dirimir si hi existeixen elements o conjunts patrimonials per conservar. - En el cas que es trobin elements per conservar, aquests hauran de passar a formar part del Catàleg de patrimoni de Barcelona i es farà un seguiment de l'obra, en canvi si no existeixen elements per conservar la protecció s'aixecarà. - Que es determini una suspensió de llicències d'enderroc, mentre no s'aprovi l'ordenança. 2. Convocar la comissió mixta de patrimoni per actualitzar els criteris de protecció i conservació, i que aquests s'apliquin a tots els districtes per igual. El Sr. CORONAS enceta la seva intervenció amb l’advertència que la identitat de Barcelona està més atacada que mai per la massificació turística, els processos especulatius i la gentrificació, de manera que cal establir mesures per protegir el patrimoni de la ciutat que, a més de grans edificis i fites arquitectòniques, n’inclou d’anònim i desconegut com ara línies de carrers, finques i trames medievals exemples d’una època i d’una manera de viure com passa en alguns indrets de Sarrià, Sant Andreu, Horta o Ciutat Vella. Assenyala que moltes vegades s’han hagut de lamentar per la pèrdua de patrimoni perquè no estava catalogat, o perquè, si ho estava, la fitxa no era prou acurada. Remarca que això no només passa amb edificis i conjunts com les cases dels periodistes de la Font d’en Fargues, o els interiors de la Casa Burés, sinó també amb jardins i elements com les baranes de forja de l’estació del passeig de Gràcia. Afirma que el seu grup vol que fets com aquests no tornin a passar, ja que deuen a la ciutat la conservació de tot aquest patrimoni que han heretat i que reverteix en interès de la ciutadania. Sospita que hi haurà qui es quedarà amb la primera lectura que ara caldrà protegir-ho tot i encara serà més complicat rehabilitar; per tant, entén que cal fer pedagogia en el sentit que el manteniment d’aquests elements patrimonials aporta un valor afegit als edificis o als conjunts. Justifica establir els vuitanta anys o més d’antiguitat que proposen per a la protecció perquè s’abraça tota l’arquitectura d’abans del 1936, el moviment modern i l’arquitectura republicana. Recorda que el seu grup va demanar el març passat en el ple la revisió i l’actualització del Catàleg de patrimoni de Barcelona, que es va aprovar, tot i que de moment no han tingut cap notícia respecte d’això. En conseqüència, i en la mateixa línia de protecció del patrimoni formulen aquesta proposició, que llegeix. Consideren, però, que no n’hi prou a protegir aquest patrimoni sinó que també s’ha de valorar; i, per tant, demanen que es divulgui mitjançant itineraris, passejades, classes a les escoles i publicacions, per crear, així, un sentiment positiu de pertinença al barri i teixir lligams veïnals. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 52 21/10/2016 Adverteix que desestimar aquesta proposició farà que s’hagin de continuar lamentant per la destrucció del patrimoni de la ciutat i, alhora, en seran còmplices. Per tant, demanen mesures preventives, que si bé són transgressores, i mitjançant un instrument la idoneïtat del qual hauran de discutir entre tots, garanteixin que tot allò que resta per identificar o ocult no es farà malbé pel fet de no constar al Catàleg de patrimoni. El Sr. MARTÍ agraeix i valora, en nom del seu grup, la presentació d’aquesta proposició, entenent que demostra la necessària sensibilitat política i cívica davant casos concrets que palesen una problemàtica quant a la protecció del patrimoni històric de la ciutat que no està ben resolta. Opina que aquesta problemàtica que planteja la proposició, com ja han tingut ocasió de parlar amb el portaveu del grup d’ERC, podria ser abordada amb altres estratègies més adients que no una ordenança nova complementària al Catàleg de patrimoni. Entenen que el criteri de protecció universal dels conjunts d’edificis, espais i elements de més de vuitanta anys és discutible, ja que a la ciutat hi ha elements de menys de vuitanta anys que mereixen algun tipus de protecció, mentre que altres de més antics no la requereixen necessàriament. Afegeix que també tenen dubtes que una nova ordenança contribuís a la necessària simplificació administrativa, i consideren que cal evitar la duplicitat de normes si volen avançar cap a una administració més àgil i eficient. Posa de manifest que, a hores d’ara, ja disposen de moltes eines que permeten major protecció del patrimoni; i aprofita per reivindicar la feina feta durant el mandat anterior, com ara els treballs previs a la redacció del Pla especial de patrimoni de la ciutat, sota el criteri de protegir no només en funció de l’antiguitat sinó també sobre la base de paràmetres d’actualitat de l’obra arquitectònica, que entenen com dos criteris complementaris. Quant a la suspensió de llicències d’enderroc que es planteja en la proposició, puntualitza que la consideren indiscriminada, i entendrien que existís una moratòria mentre es redacta la imprescindible actualització del catàleg, a la qual insten el govern, ja que, altrament, no disposaran d’instruments àgils per lluitar contra la destrucció del patrimoni. Diu que no estan d’acord amb la literalitat de la proposició, tot i que valoren molt positivament l’interès polític de fons, i insten el Govern a moure peça; així, doncs, avança l’abstenció del seu grup. El Sr. BLANCO anuncia el vot contrari a la proposició, tot i que confirma que estan d’acord amb la finalitat que busca de millora de la protecció del patrimoni. Justifica aquest posicionament, doncs, perquè discrepen amb les mesures concretes que es proposen, tret del quart punt del text, que els semblen excessives i desproporcionades, i que generen efectes indesitjats, ja que impliquen la protecció de tot el patrimoni edificat abans del 1936; també inclouen el tràmit d’una inspecció obligatòria i l’obtenció d’un informe en el cas de tots aquests edificis, fet que afegeix més burocràcia i dificultats a l’hora d’obtenir un permís d’obres. Continua dient que els requeriments d’ERC impliquen una sobrecàrrega de la tasca de Patrimoni, que se suma a la que ja té i que fa que molts expedients excedeixin el termini indicat per a la resolució d’una llicència. Igualment, implica la suspensió de les llicències d’enderroc amb la consegüent paralització de moltes obres. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 53 21/10/2016 Remarca, en aquest sentit, que el seu grup discrepa obertament amb la política municipal de paralitzar la ciutat; i amb aquesta proposta del grup d’ERC entenen que s’agreuja el problema, ja que implica més inspeccions, més restriccions i més burocràcia, així com una nova ordenança que s’afegeix a les nombroses existents. Altrament, manifesta que són del parer que cal anar cap a la simplificació i refosa de les ordenances i, sobretot, obligar l’acompliment de les existents, ja que moltes vegades els problemes no es generen per la manca d’ordenances, sinó que no se’n garanteix l’acompliment. Amb referència al catàleg de protecció, creuen que s’ha d’assegurar que es compleixi, i consideren que és un instrument adequat sempre que s’actualitzi. Finalment, confirma que estan d’acord amb el darrer punt de la proposició, ja que entenen que cal aclarir i unificar els criteris de protecció a fi que s’apliquin d’una manera equitativa en tots els casos i en tota la ciutat. Per tot plegat, manifesta que tot i que comparteixen la finalitat de la proposició, discrepen amb el fet que comporti més burocràcia; de manera que consideren que entre tots plegats haurien de buscar altres eines que no impliquin aquest excés de burocràcia. El Sr. MULLERAS quant a la proposta de fer una nova ordenança per a la protecció dels edificis de més vuitanta anys, a la qual s’afegeix una moratòria d’enderroc de forma preventiva, assenyala que poden compartir el fons de la qüestió, que és la millora de la protecció d’aquests edificis de més de vuit dècades. De tota manera, discrepen amb la necessitat d’elaborar una nova ordenança, ja que consideren suficients les eines existents com ara el Catàleg de patrimoni, susceptible de millores. Tanmateix, afirma que subscriuen la preocupació i la sensibilitat del grup d’ERC envers la protecció del patrimoni històric, però insisteix que la solució és l’adaptació del catàleg i no pas crear més traves a la rehabilitació, per exemple. Assenyala que l’informe patrimonial i històric que s’apunta en la proposició a fi d’obtenir la llicència d’obres hauria d’estar inclòs al Catàleg de patrimoni. La Sra. LECHA manifesta que el seu grup comparteix la preocupació d’ERC per la protecció del patrimoni enfront de l’especulació immobiliària. Per tant, valoren positivament la iniciativa d’incrementar-ne la preservació. Tanmateix, observa que en la proposició hi ha manca de concreció, i entenen que cal un ajustament tècnic del text. Així, recorda, en primer lloc, que la protecció del patrimoni arquitectònic de Barcelona s’ha materialitzat mitjançant els plans especials de protecció de patrimoni arquitectònic, històric i artístic dels districtes, aprovats majoritàriament durant el 2000 i que van substituir pràcticament en la seva totalitat l’ordenança de protecció del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Posa en relleu que es tracta d’una solució que ha permès coordinar els criteris de protecció i els de planejament de manera que s’ajusten d’una manera molt més efectiva. En conseqüència, diu que consideren regressiu tornar a l’ús d’una ordenança, tal com planteja la proposició, un instrument que ja va quedar relegat en el seu moment per les limitacions que presentava. Valora que dotar d’un nivell de protecció efectiu una gran part del parc edificat a la ciutat exigeix l’aplicació d’un instrument de planejament urbanístic, concretament el Pla especial urbanístic, que l’experiència ha demostrat com el més adequat. Així, doncs, apunta que es tractaria de complementar els actuals plans especials dels districtes amb la identificació i localització dels edificis de més de vuitanta anys d’antiguitat no inclosos en aquests plans especials, així com l’establiment d’una normativa específica. Diu que és indispensable procedir a la delimitació gràfica dels àmbits afectats per raons jurídiques i d’efectivitat, i fa notar que la proposició no preveu aquesta qüestió, ja que supera l’abast d’una ordenança. Tanmateix, subscriuen la necessitat d’aportar un informe i la seva valoració Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 54 21/10/2016 posterior per a l’obtenció de llicències d’obres; així com la suspensió cautelar de l’atorgament de determinats tipus de llicències, no només d’enderroc sinó també de reformes estructurals. Recorda, però, que la suspensió de llicències requereix l’inici de la tramitació d’un pla especial o de la modificació dels existents. Malgrat l’ambigüitat de la proposta, confirma que la valoren positivament si es fa un reenfocament de caràcter tècnic i, per tant, avança que hi votaran favorablement. El Sr. MÒDOL entén que seria absurd que cap grup polític no estigués a favor de la protecció del patrimoni, de manera que entén que és obvi que el Govern prioritza aquest aspecte. Per tant, considera que el format correcte d’aquesta proposta hauria estat una pregunta, ja que el Govern té moltes eines en marxa, algunes de les quals iniciades durant el mandat anterior i altres de noves, que preveuen augmentar el nivell de protecció i d’inspecció en les intervencions. Comparteixen, doncs, el neguit del grup d’ERC pel que fa a la conservació del patrimoni, però diu que no comprenen l’establiment d’una antiguitat de vuitanta anys. Dit això, indica que han demanat als tècnics una valoració de la viabilitat de les propostes, que ha resultat negativa. En conseqüència, alerta que estan davant una disjuntiva quant a si s’ha d’aprovar la proposició, que no desenvoluparan, o aprovar una filosofia que sí que comparteixen. Així, doncs, indica que faran una abstenció positiva, i convoca el grup d’ERC per explicar-li els passos que pensen seguir en aquesta línia. La Sra. SANZ expressa que la preservació i posada en valor del patrimoni de la ciutat és una prioritat del Govern municipal, tal com demostren diversos projectes aprovats els darrers mesos, entre els quals esmenta la protecció de La Carboneria, la proposta de protecció en tràmit del passatge de Santa Eulàlia, o el mateix pla de millora urbana de la Satalia, aprovat avui. Entén, per tant, que resulta evident que defensen la necessitat de donar més importància a la política de patrimoni, que té una visibilitat molt clara en la mateixa estructura del Govern, ja que per primera vegada hi ha una regidoria d’arquitectura, que entre les seves funcions principals té la de valorar la política patrimonial. Confirma que comparteixen amb el grup d’ERC la necessitat de treballar activament per revisar tots els instruments de protecció patrimonial a fi de fer passes endavant quant a la interpretació des d’una perspectiva multidimensional del patrimoni. Reconeix que hi ha plantejaments caducs basats en el conservacionisme d’edificis antics que cal revisar a fi de donar prioritat a elements físics de ciutat amb valor social i històric, i fins i tot emocional, que els fan singulars. En aquest sentit, precisa que no només parlen d’edificis, sinó també de paisatges, trames urbanes o morfologies socials que atorguen riquesa patrimonial a la ciutat, i que ultrapassen la mera catalogació i abracen, també, la desafectació i la protecció d’entorns urbans que tenen aquests valors que ha mencionat. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 55 21/10/2016 També considera fonamental assegurar que els veïns i veïnes no siguin expulsats dels barris per activitats turístiques, per exemple, ja que el patrimoni també és l’intangible de la vida quotidiana que dóna sentit a la configuració física urbana. Per tant, entén que sargir aquestes ferides, estabilitzar l’espai urbà, recuperar l’espai públic per a la ciutadania forma part, també, d’aquest objectiu d’entendre el patrimoni. Diu que els hauria agradat donar suport a la proposició, motiu pel qual hi han presentat esmenes, ja que consideren que, més que transgressores, les propostes d’ERC són inviables tècnicament, i remarca que l’elaboració d’una ordenança no faria altra cosa que alentir els processos. Acaba la seva intervenció confirmant que comparteixen l’essència de la proposició i les reflexions manifestades pel Sr. Coronas, alhora que confirma que estan treballant en la línia que acaba d’exposar el Sr. Mòdol, de manera que anuncia que faran una abstenció positiva amb l’objectiu de trobar entre tots els millors instruments per fer una veritable política pública. El Sr. CORONAS entén que aquest debat es pot concloure amb la qüestió de si s’estimen la ciutat o només ho fan veure. Puntualitza que estimar-se autènticament la ciutat suposa preservar allò que val la pena mantenir, i que el Sr. Blanco anomena burocràcia, quan del que es tracta és de preservar els drets de la ciutadania. I pregunta si és que a l’Ajuntament li fa mandra treballar per la ciutat o, altrament, es tracta d’un problema de recursos humans. Recorda al Sr. Martí que va ser l’anterior govern qui va fer el catàleg dels establiments emblemàtics, tot i que remarca que això no ha impedit que a la Galeria Prats, per exemple, s’hi perdés la intervenció feta per Josep Lluís Sert perquè no constava a la fitxa del catàleg de patrimoni. Entén que el problema és, per tant, que hi ha molts elements que no estan al catàleg, i per aquest motiu demanen una mesura preventiva, i en cap moment han imposat que hagi de ser una ordenança, aspecte que han estat ben disposats a negociar, tot i que la transacció del Govern és una esmena a la totalitat, i es torna a centrar únicament en el Catàleg de patrimoni. Admet que, per llei, aquest catàleg és l’eina, però insisteix que cal una mesura preventiva, i això és el que constaten que no hi ha voluntat de tirar endavant. Diu que ho lamenta, perquè això els obligarà a passar-se tres anys havent de recordar els elements que estan perdent perquè no estan catalogats. El Sr. MARTÍ fa avinent al Sr. Coronas que el Govern té un compromís que tots els grups de l’oposició li han de recordar. Reitera que el seu grup fa una abstenció positiva amb el benentès que comprenen la proposició, però no estan d’acord amb els instruments que apunta. El Sr. BLANCO assegura que s’estimen la ciutat i que no pensa entrar en una competició a veure qui guanya en estimació. I ratifica que, justament perquè estimen la ciutat, no la volen paralitzar amb una moratòria de quinze mesos per fer qualsevol enderroc d’edificis pel fet de tenir més de vuitanta anys. Assegura que volen protegir el patrimoni de fa vuitanta anys i també el que en té quaranta, vint o deu, però no volen que les llicències d’obres s’allarguin eternament, i per tant emeten un vot “positiu” en contra. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 56 21/10/2016 El Sr. MULLERAS es referma en el fet que les eines existeixen, i que cal utilitzar al màxim el Catàleg de patrimoni, i que s’hi han d’incorporar els estudis i els informes que calguin. El Sr. MÒDOL afegeix que a la manca de rigor tècnic de la proposició s’hi suma la demagògia i, per tant, entén que no cal entrar en qüestions d’estima a la ciutat, i afirma que mai no gosaria de posar en dubte les ganes de treballar de polítics i tècnics. Pel que fa als recursos, confirma que són justos i per això miren de tenir-ne cura. Finalment, confirma que convocarà el Sr. Martí, i la resta de grups que ho vulguin, a una sessió de treball perquè avaluïn per ells mateixos que es posa en marxa l’inventari necessari per poder catalogar arquitectura moderna i anterior als vuitanta anys proposats per ERC. S’APROVA la proposició / declaració de grup en debat amb vint-i-vuit abstencions —emeses pels Srs. Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal, pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Andrés i Ballarín, pels Srs. Trias, Forn, Ciurana, Ardanuy, Martí i Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també pels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller—, cinc vots en contra —emesos pels Srs. Sierra, Alonso i Blanco, i les Sres. Mejías i Barceló—, i vuit vots a favor de la resta de membres del Consistori. Del Grup Municipal del Partit Popular Prop. 4.- (M1519/4253) El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar el Govern municipal a presentar una proposta, en el període de tres mesos, que inclogui, entre altres: 1. La urbanització dels entorns de la basílica de la Sagrada Família. 2. Les modificacions de planejament que siguin necessàries, si escau, per tal de portar a terme el futur projecte. 3. L'adquisició, si fos necessari, del solar del carrer Mallorca, 424-432, per al reallotjament dels possibles expropiats per la transformació dels entorns de la basílica de la Sagrada Família. El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ fa avinent que en l’imaginari barceloní hi havia la reflexió, molt estesa entre les generacions que els han precedit, que mai, ni elles ni les futures, no veurien acabada la Sagrada Família. Tanmateix, constata que la realitat apunta ara en una altra direcció, ja que les obres de la basílica, iniciades el 1882, estaran enllestides el 2026, coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí. Precisa que està finalitzat el 70% de les obres, i que el 2018 ja es podrà constatar com creixen ostensiblement les sis darreres torres, que s’acabaran el 2022. Remarca que la Sagrada Família rep anualment tres milions i mig de visitants, i s’ha convertit no només en una icona de la ciutat, sinó també en un senyal d’identitat barcelonina i, per a molts, d’espiritualitat. Assenyala que ara cal que l’Ajuntament comenci a prendre decisions ja que d’aquí a pocs anys, després de cent quaranta anys d’obres, la basílica de la Sagrada Família serà una realitat plena. Per tant, justifica la presentació d’aquesta proposició sobre la urbanització dels entorns del temple, i per saber si s’han pres les decisions urbanístiques que permetin inserir aquesta obra en el context del barri amb tota la seva dimensió monumental. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 57 21/10/2016 Precisa que la proposició ha estat transaccionada amb aportacions d’altres grups de l’oposició i també del Govern, el tarannà de les quals agraeix, i que es poden resumir en les qüestions següents: en primer lloc, prendre una decisió sobre la vigència del PGM del 1976, que regulava uns usos urbanístics als entorns de la Sagrada Família, i després de quaranta anys hi ha molts veïns que viuen amb una incertesa que cal resoldre. Per tant, remarca que a aquest ajuntament li pertoca perfilar com serà l’accés monumental a la basílica; si es desenvoluparà el PGM del 1976, que afecta dues illes de cases, o si es promourà una modificació. Afegeix que també s’hauria de delimitar una franja de seixanta metres amb altres façanes als dos extrems dels carrers Marina i Sardenya; definir els entorns i precisar el projecte d’urbanització; i també concretar diverses propostes relatives al pla de mobilitat, entre les quals la conversió en zona de vianants del carrer Marina, l’aparcament dels autobusos turístics, així com resoldre i ordenar els usos de terrasses i comerços existents. Suggereix que per fer possible tot això és una peça urbanística essencial el solar propietat de la companyia d’aigües, al carrer Mallorca, 424, que podria ser idoni per reallotjar els veïns afectats per les expropiacions. Acaba la seva intervenció dient que si la proposició s’aprova significarà un mandat al Plenari del Consell Municipal de traslladar, en un termini de sis mesos, una proposta a la comissió de seguiment per ser debatuda i acordada entre ajuntament, entitats, veïns, el patronat de la Sagrada Família. Manifesta que fóra una llàstima que després de gairebé un segle i mig d’obres, d’una construcció que ha passat per tres segles diferents, referent de la ciutat i orgull de la majoria de la ciutadania, l’Ajuntament encara no hagi complert amb la seva obligació d’ordenar l’entorn de la Sagrada Família. El Sr. MARTÍ avança que el seu grup votarà a favor de la proposició, en primer lloc perquè s’hi ha inclòs una esmena transaccional seva, i perquè es tracta d’una necessitat objectiva, tant per al barri, com per als entorns de la Sagrada Família, però, sobretot, perquè cal donar una solució concreta als veïns afectats pel planejament actual. Assenyala, també, que la proposició, no sap si inconscientment per part del grup del PP, destaca la feina feta per l’anterior govern, tant per part dels equips d’Hàbitat Urbà com pel Districte de l’Eixample, juntament amb les associacions de veïns i els afectats. Destaca que van treballar intensament per assolir el que van denominar “compromís de la Sagrada Família”, que passava per fer viable l’obertura del nou vial, reduir el nombre d’habitatges afectats, i fer possibles els reallotjaments a cost zero tot mantenint el nivell d’equipaments previstos en la planificació general. Afegeix que més enllà de les decisions preses per l’Ajuntament, i que han de contribuir a la millora de la mobilitat dels entorns, cal que el ritme de les obres vagi en paral·lel a la resolució de la problemàtica del planejament, i que es doni una solució als veïns afectats. Per tant, consideren que el Govern ha d’accelerar el ritme de la seva feina, i que presenti una proposta oberta; i fa avinent que voldrien tenir retorn, per part del regidor d’Arquitectura, o de la mateixa alcaldessa, de les converses recents entre el Patronat de la basílica i el Govern municipal. El Sr. BLANCO fa notar el gran concepte que demostra el grup del PP de les capacitats del Govern, atès que en la proposició inicial pretenia que fes en tres mesos allò que no s’ha fet en cent trenta anys, que és el temps que porta de construcció el temple de la Sagrada Família, que ni tan sols no té llicència d’obres municipal. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 58 21/10/2016 Tanmateix, arran de la transacció, aquest termini s’ha ampliat a sis mesos, que els continua semblant molt poc temps, però assegura que comparteixen la preocupació demostrada pel grup proposant; reconeix que la construcció ha avançat molt i ha comportat un increment exponencial del nombre de visites, amb les consegüents molèsties per als residents del barri per l’ocupació intensiva dels carrers. Diu que estan d’acord, doncs, que cal fer un pla urbanístic que prevegi tots els aspectes relatius a la mobilitat, l’aparcament i l’ús de l’espai públic, i que d’una vegada s’ha d’afrontar l’assumpte dels reallotjaments i les afectacions dels edificis que haurien de ser enderrocats. Afegeix que també cal que la fundació privada de la Sagrada Família s’impliqui en la resolució dels problemes de mobilitat generats per la gran afluència de públic al temple. Per tot plegat, avança el vot favorable del grup de Ciutadans. La Sra. CAPDEVILA remarca que és una evidència que la Sagrada Família s’està acabant; igualment, fa referència al fet que el PGM recull, avala i legitima la construcció d’una escalinata pel carrer Mallorca, així com l’obertura d’un passatge fins a la Diagonal a fi de poder contemplar el temple en tota la seva integritat. I fa notar que a mesura que les obres avancen amb rapidesa es posa de manifest la pressió per prendre una decisió definitiva sobre aquest espai. Comenta que la Sagrada Família, a més d’un pol d’interès del barri, també és un focus de molèsties, un problema diari que pateix el veïnat arran de l’ús intensiu de l’espai per l’activitat turística que genera el temple. Adverteix que aquest turisme desmesurat ha comportat la desaparició del comerç de proximitat, que ha estat substituït per botigues de souvenirs i de restauració. I consideren, per tant, que el Govern ha d’aplicar mesures urgents, que fa anys que reivindiquen els veïns i les veïnes. Afegeix que, a aquests problemes reals, s’hi suma el problema latent dels veïns i comerciants afectats per les expropiacions, que sembla que ningú no es veu amb cor d’afrontar. Així, doncs, entenen que és positiu tractar aquests problemes d’una manera conjunta, motiu pel qual el seu grup emetrà un vot favorable a la proposició; i expressa la voluntat que l’Ajuntament lideri un procés real, amb la Junta del temple i els veïns i comerciants afectats mitjançant la Comissió de Seguiment de la Sagrada Família. En aquest sentit, diu que estan d’acord que es porti a la comissió esmentada una proposta per debatre i que serveixi per aplicar unes mesures que permetin pal·liar totes les molèsties generades pels visitants del temple, així com que s’hi determinin les accions per desenvolupar a fi de generar un consens que permeti els reallotjaments dins el mateix barri. Alerta que no s’ha d’arribar, d’aquí a deu anys, a una situació de paralització de les obres de la Sagrada Família, ni que els veïns i comerciants haguessin d’assabentar-se, d’un dia per l’altre, que han d’abandonar les seves llars i establiments de negoci. El Sr. GARGANTÉ manifesta que el seu grup sempre ha defensat un plantejament de present i de futur de la Sagrada Família, especialment del seu entorn. Discrepen amb el projecte d’enderrocar les illes de cases davant de la façana del carrer Mallorca, així com tampoc estan d’acord amb la mateixa construcció de la façana. Remarca, en aquest sentit, que fa anys que la construcció del temple té molt poc o gens a veure amb el projecte original de Gaudí, alhora que l’excessiva pressió del turisme a la ciutat, especialment en aquesta zona de l’Eixample, està ofegant el barri i expulsant-ne el veïnat, fent literalment impossible transitar-hi. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 59 21/10/2016 Denuncia que les intencions del Patronat de la Sagrada Família són incompatibles amb la trama urbana del barri, i que resulta inacceptable que un negoci turístic, capaç de facturar milions d’euros anuals, no assumeixi els costos que implica la seva activitat, que no pagui les despeses extraordinàries en seguretat, neteja, transport o manteniment que provoca; i remarca, a més, que encara és pitjor que es pretengui que la ciutadania pagui el solar per reallotjar les persones expulsades de casa seva. Insisteix que s’ha acabat de pagar la festa del bisbat i del seu negoci milionari. Altrament, consideren que allò que necessita el barri de la Sagrada Família és posar fre a l’especulació, la massificació turística i la barra lliure que ha tingut el temple durant molts anys, i que això passa per evitar la instal·lació d’un Mercadona a l’antic cinema Niza, un macrohotel a l’edifici de la Henkel i, també, per no permetre al bisbat d’enderrocar els edificis que pretén. En conseqüència, anuncia que no donaran suport a la proposició perquè, directament, no volen que calgui reallotjar ningú. El Sr. MÒDOL manifesta que, atès que han transaccionat la proposició, és evident que hi votaran a favor. Això no obstant, no veuen que comporti cap urgència la finalització de les obres del temple, que qualifica com una gran farsa que s’arrossega de fa massa temps, i que defineix com una mena de mona de Pasqua gegant que evoluciona de la mà d’uns privats. Altrament, confirma que sí que els preocupa la pressió que rep aquell àmbit, i el fet que hi hagi veïns afectats. En conseqüència, diu que comprenen la motivació social de la proposició, però no pas cap raó patrimonial ni arquitectònica. Es refereix, seguidament, als treballs iniciats el mandat passat quant a la regulació urbanística, que no es van acabar d’escometre, així com tampoc el concurs d’arquitectura que s’havia anunciat, ni l’ordenació prevista al PGM, al seu parer irrealitzable. Considera, per tant, que cal que s’imposi el realisme i que siguin conscients que amb els terminis proposats no és possible dur a terme el procés. La Sra. SANZ expressa, en primer lloc, el suport als veïns afectats, que viuen amb gran intranquil·litat cada nova notícia sobre l’entorn de la Sagrada Família, amb molt poca claredat respecte al futur dels seus habitatges i dels plans per a l’àmbit. Reitera, també, que per al Govern municipal la urbanització d’aquest entorn no és una prioritat immediata, ja que els principals problemes dels veïns de l’entorn tenen més a veure amb la massificació turística. Precisa que proposen, motiu pel qual van apuntar la transacció de la proposició, la recuperació de l’espai participatiu que es va desenvolupar durant el mandat anterior adreçat a la reflexió i el diàleg per assolir propostes concretes. Així, doncs, pretenen que la convocatòria que faran d’aquest espai durant el mandat serveixi per avaluar i acordar les posicions que el grup del PP planteja en la seva proposició. Igualment, manifesta la voluntat que, en el moment que s’arribi a un acord, el Govern tingui la capacitat d’executar-lo tècnicament i econòmicament. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 60 21/10/2016 Afegeix que no comparteixen, però, alguns dels criteris que es van incorporar en el consens assolit durant el mandat anterior, entre els quals l’escalinata sobre el carrer Mallorca, una petició específica del patronat del temple que suposa un gran impacte en el territori i que pot agreujar encara més els problemes de massificació turística. Conclou, doncs, que hi ha un seguit de premisses que no donen per bones, i que cal valorar a quins consensos es pot arribar amb els afectats i amb els promotors del temple. És a dir, que el futur del barri de la Sagrada Família requereix la concurrència de totes les parts. Recapitula, per tant, que assumeixen el compromís de convocar l’espai participatiu; que agraeixen l’acceptació de la transacció, i expressa la voluntat d’aconseguir una solució per a la situació d’aquest territori. El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ agraeix el suport dels grups municipals a la proposició, que ha de permetre que en el termini de sis mesos el Govern municipal faci una primera proposta que resolgui el neguit dels veïns afectats pel planejament urbanístic i que pateixen des de fa més de quaranta anys. Observa que l’ordenació dels entorns de la Sagrada Família és una actuació imprescindible, que ningú no vol començar però que probablement tothom voldrà inaugurar, un aspecte que demostra la complexitat de les decisions que cal prendre, així com la importància del seu abast. Adverteix que aquestes decisions requereixen màxima sensibilitat i compromís, especialment amb els veïns afectats, i un diàleg obligat amb la Fundació del patronat de la Sagrada Família a fi de conciliar l’interès dels promotors d’aquesta icona de Barcelona i l’interès de ciutat. El Sr. BLANCO lamenta l’expressió del Sr. Mòdol envers la Sagrada Família, que l’ha qualificada de gran farsa; i manifesta que tot i que també pot fer una valoració quant a la part original de Gaudí i la posterior evolució del temple, entén que allò rellevant és que la Sagrada Família no desapareixerà mai i, per tant, el problema que els ocupa persistirà. Igualment, quant a les apreciacions sobre la massificació turística i que la urbanització de l’entorn del temple no és una prioritat que ha fet la Sra. Sanz, recorda que el problema és real, i que s’imposa una millora de la urbanització de l’entorn per minimitzar els problemes que això comporta. El Sr. GARGANTÉ es mostra perplex per l’afirmació apocalíptica del Sr. Blanco que la Sagrada Família no desapareixerà mai. S’APROVA la proposició / declaració de grup en debat amb tres vots en contra —emesos pel Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira—, i trenta-vuit vots a favor de la resta de membres del Consistori, amb el text transaccionat següent: El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar el Govern municipal a presentar a la Comissió de Seguiment de la Sagrada Família i al Grup de Treball de la Sagrada Família, en el període dels propers 6 mesos, una proposta per debatre sobre les qüestions següents, i traslladar-la com més aviat millor al Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona: 1. La urbanització dels entorns de la basílica de la Sagrada Família. 2. Les modificacions de planejament que siguin necessàries, si escau, per tal de portar a terme el futur projecte. 3. L'adquisició, si fos necessari, del solar del carrer Mallorca, 424-432, per al reallotjament dels possibles expropiats per la transformació dels entorns de la basílica de la Sagrada Família. 4. La proposta que presentarà el Govern municipal ha d’incorporar els plantejaments de més consens social i veïnal, especialment, dels afectats. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 61 21/10/2016 Del Grup Municipal Candidatura d’Unitat Popular - Capgirem Barcelona Prop. 5.- (M1519/4246) El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. La retirada de banderes espanyoles i altres símbols monàrquics dels edificis i la via pública. 2. La retirada de l'escultura de Cristòfor Colom de la columna de la plaça de la Porta de la Pau (rambla amb passeig Colom), així com tots els ornaments de la base de la columna que fan enaltiment de la conquesta d'Amèrica, i la seva museïtzació per la seva interpretació històrica, i la seva substitució per un símbol de la resistència americana contra l'imperialisme, l'opressió i la segregació indígena (i afroamericana). 3. La retirada de l'escultura d'Antonio López y López, esclavista, a la cruïlla de la via Laietana i el passeig de Colom, i la seva museïtzació per la seva interpretació històrica; i la seva substitució per un monument d'homenatge i reparació a totes les víctimes del tràfic d'esclaus. 4. Declarar el 12 d'octubre dia laborable a tots els efectes. 5. Instar el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya a no autoritzar manifestacions ni actes de caire feixista a la ciutat. La Sra. LECHA anuncia que no farà una exposició de la proposició que presenten de la manera habitual, atès que consideren que aquests darrers dies han explicat i justificat a bastament el seu contingut, i els grups ja s’han posicionat a l’avançada. Lamenta que alguns grups hagin afirmat que es volia transaccionar la proposició, quan el cert és que no en tenien cap intenció; d’una banda, el grup d’ERC va manifestar públicament i en privat que estaven disposats a negociar la proposició, i el seu grup els va mostrar la seva predisposició; això no obstant, l’endemà de dir- ho, ERC els confirmava que no hi presentaria cap esmena. Igualment, explica que Barcelona en Comú els va fer arribar una esmena que eliminava dos terços de la proposició, i no deixava ni una coma del terç restant, fet que van interpretar com la pretensió de disposar d’una coartada per poder tornar a qualificar la CUP de sectària. Quant a l’estàtua de Colom, creu que ja està tot dit, i reitera que la seva pretensió era treure a la llum un debat i una reivindicació llargament silenciada. Igualment, fa notar que hi ha qui ha fet mofa de la proposició, però posa en relleu la magnitud del debat sorgit aquests darrers dies i el ressò mediàtic a escala internacional —a Time, The Telegraph, Russia Today, entre altres—, i que a Colòmbia ha estat la tercera notícia més vista aquesta setmana. Remarca que l’enaltiment del colonialisme, l’imperialisme, l’esclavisme i el genocidi perpetrats a Amèrica durant cinc segles no és una qüestió resolta. En aquesta línia, manifesta la voluntat del seu grup de posar en qüestió la presència de l’estàtua de Colom i entén que, sense cap mena de dubte, han assolit l’objectiu, i han fet una pas important perquè, abans o després, l’al·legoria al genocidi deixi de ser una icona de la ciutat. Destaca que també han posat damunt la taula la necessitat de retirar el nom i l’estàtua de l’esclavista Antonio López a la part final de la Via Laietana; un personatge que palesa la responsabilitat directa de la burgesia catalana i espanyola en el saqueig continuat de tot un continent. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 62 21/10/2016 Observa que les caravel·les d’ahir són les multinacionals del present; el Bacardí d’ahir és el Gas Natural-Fenosa d’avui; i amb aquesta qüestió topen novament amb el doble discurs del Govern, ja que mentre la Sra. Colau signava cartes per la retirada de l’estàtua fa només dos anys, ara parla de resignificar-la. I posa en relleu que la mateixa actitud és la de CiU quant al monument feixista al mig de l’Ebre a Tortosa. Finalment, es refereix a la demanda que el Plenari declari dia laborable el 12 d’octubre, ja que és un insult a les víctimes del genocidi, l’esclavisme i el saqueig; i considera especialment sorprenent que, aquest, fos un dels punts que Barcelona en Comú pretengués eliminar amb les seves esmenes a la proposició; i diu que encara els sorprèn més que volgués eliminar el punt en què s’insta la Generalitat a no autoritzar actes feixistes i neonazis com el que es fa cada any a Montjuïc, i manifesta que els resulta absolutament incomprensible que el Departament d’Interior doni el vistiplau. Observa, igualment, que algunes formacions s’exclamen i ataquen exposicions temporals que denuncien la impunitat del franquisme a l’espai públic, però que, altrament, no tenen cap problema a continuar autoritzant concentracions neonazis als carrers de Barcelona, amb la protecció dels Mossos d’Esquadra. Diu que són conscients que la seva proposició no tirarà endavant, que alguns grups votaran en contra per coherència amb la seva ideologia, ja que no poden fer altra cosa si defensen genocidis i encobreixen el terrorisme d’estat; altres, hi votaran en contra per covardia o perquè s’avergonyeixen del seu passat, o per pur tacticisme. Manifesta que són ben conscients que la història l’escriuen els vencedors, però que la memòria és l’antídot; i com va dir Xirinacs, “lluitarem contra el fort mentre siguem febles, i contra nosaltres mateixos quan siguem forts”; o, parafrasejant Allende, “la història és nostra i la fan els pobles”. El Sr. FORN retreu al grup de la CUP de tenir cua de palla, i considera que després de la seva votació a la comissió de Presidència, que va impedir la retirada de l’estàtua de Franco al Born, ara presenten una proposició que inclou un totum revolutum que no deixa de ser, si més no, divertit. I adverteix que quan es posa el peu a la galleda s’ha d’intentar treure’l i no pas posar-hi l’altre. Diu que només poden entendre que el grup de la CUP proposi debatre al Ple la retirada de l’estàtua de Colom perquè considera que tota la resta va bé a la ciutat, i potser aquesta proposició respon a allò que un periodista definia fa pocs dies com “política-tuit”. Això no obstant, proposa al grup de la CUP que abans d’enderrocar l’estàtua de Colom conegui una mica els motius pels quals existeix; i pregunta en quin lloc d’aquest monument es fa referència a la conquesta d’Amèrica o una al·legoria a l’esclavisme. Recorda que el monument es va projectar el 1873, durant la República i per un alcalde republicà, i que el seu sentit no és altre que el de commemorar el retrobament de dos móns. Afegeix que tampoc no poden enderrocar un símbol de la ciutat que ultrapassa el mateix monument i que la identifica arreu. Pregunta quina ciutat s’avindria a fer el que proposa el grup de la CUP, i ratifica que el seu grup també defensa la memòria indígena i l’alliberament americà, però sense haver de destruir una part de l’ànima de la ciutat. Quant a convertir el 12 d’octubre en un dia laborable, recorda que l’Ajuntament no hi té cap competència, atès que es un dia festiu declarat pel Congrés dels Diputats; mentre que l’Onze de Setembre és la festa nacional de Catalunya proclamada pel Parlament. En conseqüència, els proposa que si no els agrada el 12 d’octubre desconnectin sense més. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 63 21/10/2016 Amb referència a instar el Departament d’Interior a prohibir les manifestacions, entén que novament reflecteix manca de coneixement, atès que no hi té cap competència i que qualsevol jutge pot revocar l’autorització. Entén, però, que el grup de la CUP empra aquests arguments a fi de posar en dubte els Mossos d’Esquadra, com també fa amb la Guàrdia Urbana. Demana, per tant, que siguin rigorosos i que presentin iniciatives al Ple que recullin les inquietuds dels veïns i veïnes, i que no barregin el marquès de Comillas, les banderes espanyoles i el calendari laboral, i que, en definitiva, abandonin la “política- tuit”. La Sra. MEJÍAS vol agrair al grup de la CUP els bons moments que els han donat arran d’aquesta proposició, que els ha fet riure i que ha provocat una cataracta d’ingeni i creativitat insuperable en totes les xarxes socials. Tal com deia el Sr. Forn fa uns instants, consideren que la proposició es podria respondre a base de tuits, alguns dels quals suggeririen el canvi de nom de la Via Laietana per representar l’època esclavista per excel·lència, però entén que, per aquesta via, no van pas bé. Diu que els va intrigar d’on havia tret la idea que planteja amb la proposició el grup de la CUP, i confirma que han descobert que el padrí és Hugo Chávez, que en un rapte d’antiimperialisme bolivarià va ordenar esborrar totes les petjades de Colom i substituir-les per imatges d’indígenes. Igualment, rebat l’argument que la hispanitat és una falsedat històrica, fent-los notar que han donat un gran disgust a l’Insitut Nova Història, en concret al Sr. Bilbeny, que fa temps que s’entesta a demostrar que Colom era català i, en conseqüència, no troben adequat baixar-lo del pedestal. Demana, per tant, que recuperin el sentit comú i el respecte per aquesta cambra, i que d’ara endavant s’ocupin dels problemes de la ciutadania i que deixin de fer el ridícul. I remarca que el 12 d’octubre Hispanoamèrica sencera es manifestarà en record d’un dels esdeveniments més importants de la història de la humanitat com és el descobriment del Nou Món, els agradi als membres de la CUP o no. El Sr. CORONAS addueix que no el deixa de sorprendre mai l’habilitat de la Sra. Mejías per, sigui quina sigui la proposició, acabar parlant de Veneçuela. Feta aquesta observació, diu que comparteixen amb el grup de la CUP molts dels desitjos que expressa amb la proposició, com no veure banderes espanyoles, simbologia monàrquica, la declaració del 12 d’octubre com a dia feiner i no tolerar actes feixistes, com bona part de catalans i catalanes. Tanmateix, consideren que no s’ha de tocar l’estàtua de Colom, ja que des de la seva inauguració l’1 de juny de 1888 fins avui, aquest monument ha esdevingut un dels símbols de Barcelona i forma part de l’skyline de la ciutat i de l’imaginari col·lectiu. Reconeix que si allò que pretenia la CUP eren titulars ho ha aconseguit, però entén que la pregunta és què han obtingut per a la ciutat amb això, ja que el debat que han suscitat artificialment queda ben lluny de les preocupacions de la ciutadania. Recomana que siguin els especialistes qui s’encarreguin dels monuments testimonials a fi que permetin extreure’n lliçons de futur del millor i del pitjor del passat, tenint ben presents les ferides d’un passat recent que continuen obertes. Entén que no poden girar el full de la història del règim franquista fins que totes les víctimes del feixisme no hagin obtingut justícia. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 64 21/10/2016 Diu que estan convençuts que el passat és un actiu de futur, i per això avui han presentat una proposició per assegurar la preservació dels elements urbanístics de la ciutat, almenys dels de més de vuitanta anys; i que la cultura i el patrimoni són eixos de transmissió de coneixement i experiència intergeneracional, l’essència d’una identitat singular que ha permès a la ciutadania adaptar-se als nous temps i superar amb èxit els reptes que ha hagut d’afrontar al llarg de la història. Reitera, per tant, que reconeixen alguns elements continguts en la proposició de la CUP, tot i que presentada com una barreja destinada a la provocació els resulta totalment inassolible, ja que com a servidors públics treballen per resoldre problemes de la ciutadania i no per generar polèmiques estèrils. Considera la proposició, per tant, com una cortina de fum, un intent certament fallit i poc afortunat de fer oblidar que la setmana passada, amb l’abstenció del grup proposant, es va permetre que la simbologia feixista retornés a l’espai públic ni que fos temporalment. Observa que la ponent ha citat Xirinacs, i recorda que ell sí que es va enfrontar al general de l’estàtua que, gràcies a l’abstenció de la CUP, serà un temps a l’espai públic. Avança l’abstenció del seu grup i confia que en el futur el grup de la CUP sigui coherent entre allò que diu i allò que fa. El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ fa notar que, en defensa de la proposició, la Sra. Lecha posava en relleu el ressò que havia tingut en mitjans internacionals; i considera que aquest ressò no confereix sensatesa a la proposta, i entén que si allò que volen és repercussió internacional encara els hauria anat millor demanar l’enderroc de la Sagrada Família apel·lant al laïcisme, de les mateixes piràmides d’Egipte perquè van ser aixecades per esclaus, o de l’aqüeducte de Segòvia per les condicions precàries a què els romans sotmetien els seus treballadors. Conclou, per tant, que la proposició és absurda, hi barregen de tot amb el convenciment que Colom encarna Espanya, com també la bandera o la festivitat del 12 d’octubre, i replica que Colom és una figura universal i que el 12 d’octubre és una data clau de la història, que els pot agradar més o menys, ja que totes les pàgines de la història s’escriuen amb clarobscurs. Considera que allò que pretén el grup de la CUP amb aquesta proposició és, d’una banda, eliminar tot allò que representa Espanya a Barcelona, quan, afirma, és una realitat que forma part del sentiment majoritari dels barcelonins; i, d’altra banda, reescriure o esborrar aquella part de la història que no els agrada, tal vegada perquè voldrien reconvertir l’estàtua de Colom en una altra de dedicada al dictador coreà Kim Jong-un, amb un programa amb paral·lelismes amb el de la CUP. Reclama que no frivolitzin en parlar de terrorisme, sobretot quan es refereixen al monument a Colom, ja que tots recorden que va ser una bomba la que va fer desaparèixer la rèplica de la nau Santa Maria al costat del monument. Finalment, diu que està convençut que la veritable raó de ser d’aquesta proposició és fer-la coincidir amb el dia que tots els mitjans de comunicació ratifiquen que el president Puigdemont ha vist confirmada la qüestió de confiança gràcies al vot de la CUP, i així no han de donar explicacions sobre a canvi de què hi han votat a favor. I aprofita per demanar que donin suport als pressupostos de la Generalitat en benefici dels interessos de la ciutat per promoure el finançament i els serveis que en depenen. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 65 21/10/2016 La Sra. ANDRÉS destaca que Barcelona és una ciutat en transformació que, al llarg de la seva història, s’ha anat construint, adaptant-se, i s’ha adequat a cada moment, tal com es palesa en els edificis, l’espai públic, l’activitat productiva, els serveis o els equipaments, i també el nomenclàtor dels carrers i els elements simbòlics parlen de la seva transformació, molt vinculats al moment històric en què neixen i també als valors vigents en la societat de cada època. Confirma que el seu grup està disposat a revisar elements simbòlics de la ciutat a fi d’adaptar-los als valors que avui identifiquen el conjunt de la ciutadania, que parlen d’igualtat, de llibertats, de drets individuals i de respecte a la diversitat. Tanmateix, assenyala que no estan d’acord a fer-ho en funció d’un degoteig de propostes segons les preferències o els interessos de cada grup polític, sinó que volen fer-ho en un marc institucional per decidir què es revisa i amb quins criteris i procediments i, sobretot, respectant la legalitat. Afegeix que ho volen fer, també, amb el conjunt de la ciutadania, que es pot expressar en els plenaris de districte, ja que és així com han construït la ciutat al llarg dels darrers trenta-set anys. Precisa que no parteixen de zero quan s’elimina o se substitueix simbologia, sinó que estan subjectes a la llei, com la de memòria històrica, que treballa amb criteris objectius, que inclouen la qualitat i el valor artístic o cultural dels elements per revisar. El Sr. PISARELLO posa de manifest, com ja ha dit la Sra. Lecha, que es tracta d’una proposició declarativa destinada a influir en els mitjans i, per tant, sense cap voluntat que fos ni aprovada ni transaccionada. Reconeix que, com a govern, han criticat obertament les connotacions colonialistes i de nacionalisme ranci que, sobretot el grup del PP, acostuma a atribuir al 12 d’octubre i, altrament, han defensat que una política que vulgui defensar els drets humans ha de promoure una memòria anticolonial i abolicionista. Per aquest motiu, avança que estan preparant un congrés obert amb la UB sobre la memòria colonial a Barcelona, i ja tenen pensats dos projectes d’intervenció a la plaça Antonio López i al monument de Colom. Precisa que el març es va fer una ruta organitzada amb l’Observatori Europeu de Memòries sobre l’herència de l’esclavatge a Barcelona, que va tenir molt de ressò tant a la premsa local com estrangera; i afegeix que està en fase de preparació un concurs internacional d’idees sobre com intervenir en l’espai de la plaça Antonio López, que també comptarà amb la participació de veïns i veïnes, que pot acabar amb el canvi de nom, la retirada de l’estàtua o una intervenció sobre el conjunt de l’espai monumental. Fa avinent que han rebut moltes propostes de la ciutadania sobre possibles canvis de nom d’aquest espai, entre les quals es proposa el de Bartolomé de las Casas, l’abolicionista Clotilde Cerdà, Eduardo Galiano o Idrissa Diallo, que va morir el 6 de gener passat al CIE de la Zona Franca. En el cas del monument a Colom destaca la seva popularitat a la ciutat, i el fet que inclou escultures que mereixen una explicació i que són l’expressió del programa colonial. En aquest cas, indica que per a aquesta tardor estan previstos dos actes públics i dues conferències en què participaran respectivament l’historiador Stéphane Michonneau i l’antropòleg Gustau Nerín, expert en colonialisme i cooperació. Afegeix que tampoc no descarten, en una fase posterior, establir una senyalització del monument que inclogui una reflexió sobre la seva dimensió colonial. Això no obstant, estan convençuts que no cal treure el monument, i reitera que el Govern té una política memorial que considera la importància del fet colonial i de recordar i recuperar la memòria abolicionista a la ciutat molt rigorosament, i convida el grup de la CUP a parlar-ne quan convingui. La Sra. LECHA, adreçant-se al Sr. Forn, diu que confia que el monument a Colom no sigui l’única ànima de la ciutat. Nega, també, que posin en dubte els Mossos Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 66 21/10/2016 d’Esquadra, però recorda que en les manifestacions neonazis actuen sota el comandament del conseller Jané de CiU. Respon la intervenció de la Sra. Mejías, que sembla que s’ho ha passat molt bé amb la proposició, i diu que recullen el seu suggeriment de canviar el nom de la via Laietana, però pel que tenia, Buenaventura Durruti. Igualment, entén que si es tracta de riure, proposa que també ho poden fer amb els resultats electorals que ha obtingut el seu partit als recents comicis de Galícia i Euskadi. Al grup d’ERC li fa avinent que estan esperant una esmena a la proposició, tal com va anunciar. Recorda al Sr. Fernández Díaz que, si es parla de dictadures, el partit on milita va ser fundat per un responsable de la dictadura franquista i d’esdeveniments tan greus com la mort a trets de treballadors. Finalment, diu al Sr. Pisarello que encara esperen l’esmena de Barcelona en Comú, tot i que celebren que la proposició hagi servit perquè, finalment, el Govern concreti l’actuació amb referència a Antonio López. El Sr. FORN replica que, òbviament, Colom ni és l’únic símbol ni l’única ànima de la ciutat, ja que també tenen la Sagrada Família, contra la qual avui el regidor Mòdol també ha apuntat, motiu pel qual assegura que comencen a estar preocupats. La Sra. MEJÍAS comenta que la proposta de canvi de nom de la via Laietana era d’un tuit que suggeria posar-li via Astèrix, que sí que és un símbol de la resistència antisistema. Pregunta al Sr. Pisarello si durant tota la legislatura no hi haurà altres prioritats a la ciutat que la memòria històrica, i recorda que els barcelonins tenen altres problemes molt més importants als quals s’haurien de dedicar. La Sra. ANDRÉS expressa que votaran en contra de la proposició, però advoquen per l’estima de la ciutat i que no tot és com planteja sempre la CUP, i demana que es portin al Ple propostes de transformació social. El Sr. PISARELLO anuncia l’abstenció de Barcelona en Comú. ES REBUTJA la proposició en debat amb setze abstencions —emeses pels Srs. Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal, i també pels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i les Sres. Benedí i Capdevila—, vint-i-dos vots en contra —emesos pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Andrés i Ballarín, pels Srs. Trias, Forn, Ciurana, Ardanuy, Martí i Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, pels Srs. Sierra, Alonso i Blanco, i les Sres. Mejías i Barceló, i també pels Srs. Fernández Díaz i Mulleres i la Sra. Esteller—, i tres vots a favor de la resta de membres del Consistori. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 67 21/10/2016 c) Precs Del Grup Municipal de Convergència i Unió Prec 1.- (M1519/4258) Instar el Govern municipal que prengui immediatament les mesures necessàries per desenvolupar un pla de xoc de neteja i manteniment a la ciutat. Que es faci un seguiment exhaustiu del grau de compliment d'aquest pla i de la feina que fan les empreses que presten el servei de neteja a la ciutat. Que siguin públiques les auditories de qualitat de l'espai públic, de manera que grups polítics però també veïns i veïnes puguin fer seguiment de l'estat de neteja dels barris de la ciutat. La Sra. VILA formula el prec arran de l’evidència que la ciutat cada dia està més bruta, i així ho evidencia la ciutadania i els mateixos informes dels serveis municipals. La Sra. SANZ manifesta que garantir una ciutat neta és un objectiu bàsic de qualsevol govern municipal, atès que és un factor essencial per a la qualitat de vida, i així ha estat sempre a Barcelona. Destaca, però, que cal defugir de valoracions subjectives sobre aquesta qüestió, motiu pel qual disposen d’auditories, comprovacions i valoracions tècniques constants del contracte formalitzat el 2009, que va comptar amb la implicació de la majoria de grups municipals, i que s’ha mantingut durant diverses legislatures municipals. Posa de manifest que l’estiu ha estat poc plujós, amb molta intensitat d’ús de l’espai públic, situació que ha implicat un reforç de la neteja en molts punts de la ciutat. Recorda que la programació de la neteja urbana està subjecta a un calendari de treball base per a tot l’any, però que es reforça específicament en determinats moments. Precisa que hi ha diferents plans d’acció de neteja, que recorda que van explicar en comissió, entre els quals les campanyes de Nadal, el pla d’estiu, que s’activa amb l’increment de les temperatures, el pla de recollida de fulles o el pla de neteja d’entorns de contenidors. Considera que el grup de CiU és coneixedor de l’existència d’un excel·lent equip tècnic municipal que treballa planificadament a llarg termini, amb una capacitat de reacció prou ràpida i que, a més, sempre que es constata qualsevol focus d’atenció hi dedica esforços i recursos. Valora positivament, per tant, que tots els grups municipals coneguin el funcionament dels dispositius de la ciutat, i per això els han convocat a una jornada en què els serveis tècnics els faran les explicacions pertinents, i atendran els dubtes que s’expressin sobre el funcionament del servei de neteja. La Sra. VILA addueix que no es tracta només d’una percepció subjectiva, sinó que així ho expressen els veïns tal com es posa de manifest amb les dades recollides pel baròmetre, que evidencia que només durant els set primers mesos de mandat la preocupació per la neteja passa de la catorzena posició a la tercera. Afegeix que en les auditories de qualitat de l’espai públic dutes a terme pels serveis municipals es recull un increment molt important de la brutícia a la ciutat. Insisteix que els preocupa la manca de transparència del Govern municipal sobre aquest assumpte, i demana que pengin les auditories esmentades al web municipal a l’abast de la ciutadania. Observa, igualment, que els preocupa que s’atribueixi a la manca de pluja l’estat dels carrers, així com que no existeixi un control polític en el 10% del pressupost municipal que és el que correspon al servei de neteja —236 milions d’euros anuals—, i que s’exigeixi a les empreses Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 68 21/10/2016 contractades que s’adeqüin a les noves realitats de la ciutat. La Sra. SANZ confirma que actuen tal com reclama la regidora, i li ofereix que parli amb els tècnics municipals que són els qui orienten i incrementen els serveis de neteja per donar resposta a les necessitats, que òbviament tenen a veure amb la climatologia de la ciutat. Del Grup Municipal de Ciutadans Prec 2.- (M1519/4263) Que s’inclogui la línia D30, conjuntament amb les altres 11 línies previstes, dins l’última fase de desplegament de la xarxa ortogonal d'autobusos, que es farà entre el 2017 i el 2018, ja que aquesta línia és imprescindible per completar la xarxa ortogonal. El Sr. BLANCO formula el prec, que llegeix, i que justifica perquè s’han assabentat per canals no oficials, i per les informacions difoses pel sindicat de conductors, que finalment no s’implantarà completament la xarxa ortogonal d’autobusos. En conseqüència, demanen la implantació de les vint-i-vuit línies, tenint en compte que la D30 és imprescindible, en vista de la inexistència de qualsevol altra línia de transport que cobreixi el recorregut actualment. La Sra. VIDAL indica que el disseny de la nova xarxa d’autobús té en consideració la totalitat de l’oferta de transport públic i, especialment, el de superfície; en aquest sentit, assenyala que la nova xarxa preveu una millora de l’oferta per la Diagonal, i que l’aposta del Govern és el tramvia, com ja han manifestat força vegades. Precisa que la implantació de la D30, en el cas de la Diagonal no suposaria una millora significativa de capacitat, ja que actualment l’avinguda està al límit de la seva capacitat quant a la circulació d’autobusos i que provoca l’anomenat “efecte acordió”. Per tant, afirma que la Diagonal no admet el pas de més autobusos i, per tant, requereix un salt tecnològic que augmenti la capacitat del sistema. El Sr. BLANCO diu que no pretén discutir la idoneïtat del tramvia, però si posar de manifest que, si realment s’aprova, es posarà en funcionament a mitjà termini i, mentrestant, la realitat és que no hi ha cap línia d’autobús que faci la Diagonal completa. Recorda que la xarxa ortogonal preveia la D30, i perquè funcioni amb la màxima eficiència cal que funcionin la resta de línies previstes. Considera que la negativa del Govern a implantar la D30, i així li acaba de confirmar la intervenció de la Sra. Vidal, respon a trobar una excusa per imposar el tramvia; altrament, considera que s’hauria d’implantar la xarxa ortogonal completa i valorar si és suficient per connectar les dues línies de tramvia existents. Addueix que les decisions en aquest àmbit han d’estar basades en motius racionals i tècnics i no pas ideològics i d’oportunisme polític, sense tenir en compte l’interès general de la ciutadania, que necessita el reforç de les línies d’autobús seguint el projecte de la xarxa ortogonal, que s’ha revelat com un èxit pel que fa a l’increment del nombre d’usuaris. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 69 21/10/2016 La Sra. VIDAL agraeix la defensa que el regidor fa de la xarxa ortogonal, un projecte amb un consens molt ampli dels grups municipals; això no obstant, replica que oportunisme polític seria implantar una línia d’autobús que implicaria a la població haver de fer uns canvis d’hàbits per, posteriorment, haver-se d’adaptar a uns altres; i afirma que la D30 no milloraria significativament les condicions de la Diagonal. Precisa que allò que sí tenen previst per a la xarxa ortogonal és la millora de les línies existents, ja que allò que aportarà la solució definitiva és el tramvia, que és una línia més de la xarxa d’autobús que, per qüestió de capacitat, ha de ser operada amb un altre tipus de vehicle. Afegeix que, mentrestant, faran les modificacions adients a la xarxa ortogonal, i es posa a disposició del regidor per aclarir-li i aprofundir quines seran entorn de la Diagonal. NO S’ACCEPTA el prec en debat. Del Grup Municipal del Partit Popular Prec 3.- (M1519/4254) Que el Govern municipal presenti en el proper plenari del Consell Municipal un informe sobre les consultes que té previst celebrar a Barcelona durant aquest mandat, junt amb el seu calendari. El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ comenta que la participació i les consultes eren una de les propostes predilectes de la Sra. Colau abans de ser alcaldessa de Barcelona, i entén que ara, amb més motiu, haurien de formar part de l’ADN del Govern. Tanmateix, adverteix que durant quinze mesos de mandat la participació ciutadana és tan sols un fet testimonial i les consultes, nul·les. I fa notar que, mentrestant, altres ciutats com Madrid ja han convocat les primeres consultes ciutadanes, entre les quals sobre el transport públic. Per aquest motiu, el seu grup presenta un prec a fi de demanar que en la propera sessió de ple el Govern presenti un informe sobre les consultes previstes durant el mandat, indicant-ne el calendari. La Sra. ALCALDESSA celebra l’interès que demostra el regidor per la participació i les consultes, atès que aquesta no és la primera vegada que formula una petició en aquesta línia; això no obstant, entén que aquesta insistència contrasta amb la política del PP, que restringeix al màxim possible el dret a la participació i a la consulta en el conjunt de l’Estat a base de posar successius recursos davant del TC. Altrament, confirma que el Govern municipal creu en la participació en el sentit més ampli i complex del concepte, motiu pel qual està treballant per modificar les normes reguladores de la participació ciutadana a fi de facilitar, defensar i impulsar aquest dret de la ciutadania, ja que durant el mandat passat la proposta d’una modificació de la norma reguladora no va obtenir consens suficient, ja que restringia el dret a la participació i dificultava la possibilitat de consulta. Precisa, doncs, que estan treballant amb els grups municipals i les entitats a fi de millorar el reglament i fer més fàcil i vinculant la participació. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 70 21/10/2016 Avança que no accepta el prec amb la demanda de presentar un informe i un calendari sobre les consultes previstes durant el mandat, d’una banda, perquè encara no disposen del nou reglament de participació que reguli les consultes; i, d’altra banda, perquè no tenen intenció de fer les consultes perquè sí, i molt menys només per iniciativa institucional, de manera que no estan preconcebudes, sinó que la seva intenció és treballar per promoure les que provinguin de la iniciativa ciutadana mitjançant la recollida de signatures, i que es puguin celebrar amb el màxim consens polític del Plenari. El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ confirma que no esperava una altra resposta, i replica que el grup del PP és favorable a les consultes, sempre d’acord amb la llei i en el marc de les competències municipals. Remarca que l’única consulta que s’ha fet a Barcelona ha estat la del tramvia per la Diagonal, en la qual un 80% de barcelonins van manifestar que no eren favorables al seu pas pel tram central de l’avinguda, tot i que el Govern municipal la ignora i imposa el traçat del tramvia per la Diagonal. Indica que l’única consulta a què s’havia compromès el Govern de la ciutat, l’adhesió de Barcelona a l’AMI, encara no té data de convocatòria, cosa que el seu grup celebra, d’altra banda. Igualment, es refereix a l’escassa participació en el procés de participació del PAM, però malgrat això, el Govern rebutja la proposta més votada per la ciutadania que és la cobertura de la ronda de Dalt. Afegeix que altres consultes com ara la d’horaris comercials han estat absolutament opaques; i que les que s’han celebrat en alguns districtes han estat privatitzades per un govern que advocava per la remunicipalització, mentre que en altres casos fan enquestes selectives per afinitats ideològiques com en el cas de la Colònia Castells. Fa notar a l’alcaldessa que, sense esperar a tenir el reglament, pot convocar les consultes si realment té convicció que s’han de fer. La Sra. ALCALDESSA puntualitza, en primer lloc, que no es va fer una consulta sobre el tramvia sinó sobre la reforma de la Diagonal. Reitera que per al Govern la celebració d’una consulta no és un objectiu en si mateix, sinó que es tracta d’una eina més al servei de la participació i l’apoderament ciutadà. Confirma, doncs, que en aquesta línia volen facilitar les consultes, però no idealitzar-les, ni tampoc reduir la participació només a les consultes. Informa que proposaran al Plenari l’adopció d’un acord per demanar al Govern de l’Estat que modifiqui l’article 71 de la Llei reguladora de les bases de règim local a fi de suprimir la necessitat d’aprovació de les consultes per part del Govern central, fet que limita notablement la participació. Assenyala que hi estan treballant amb el suport d’associacions municipalistes a fi que tingui la màxima difusió, i diu que confia que podran rebre el suport del grup municipal del PP. NO S’ACCEPTA el prec en debat. d) Preguntes Del Grup Municipal de Convergència i Unió Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 71 21/10/2016 Preg. 1.- (M1519/4259) Considera l'alcaldessa que els grans projectes de ciutat requereixen el suport majoritari del Plenari del Consell Municipal? El Sr. FORN posa de manifest que tot i que en diverses ocasions el Plenari s’ha posicionat en contra del tramvia per la Diagonal, i que malgrat que el març tots els grups de l’oposició, tret de CUP-Capgirem, van demanar que es cerqués el consens polític abans d’iniciar les obres, el Govern ja ha licitat estudis i projectes per a la implantació del tramvia, amb un cost de 2,7 milions d’euros. Recorda a l’alcaldessa que aquest projecte no té ni el consens polític, ni tècnic, necessaris per tirar endavant. No obstant aquesta manca de consens en una obra tan important per a la ciutat, retreu al Govern que continuï gastant els diners de tots per dogmatisme ideològic. Així, doncs, formula novament la pregunta sobre el grau de convenciment del Govern de la necessitat del suport majoritari del Plenari als grans projectes de ciutat, en aquest cas el tramvia per la Diagonal. La Sra. ALCALDESSA comparteix el criteri de la necessitat de buscar sempre el màxim consens polític i ciutadà, sobretot en els grans projectes de ciutat, i addueix que no es tracta només d’assolir majories numèriques. Observa que l’actual govern municipal està format per quinze membres, i entén que han demostrat capacitat per negociar i cercar acords en aquelles qüestions que requereixen el suport del Plenari del Consell Municipal, que no són totes, atès que hi ha aspectes que depenen de la capacitat executiva del Govern municipal. Confirma que així estan actuant en el cas del tramvia, que defineix com una infraestructura determinant per a la mobilitat sostenible de la ciutat. El Sr. FORN puntualitza que quatre regidors del Govern municipal, els del grup del PSC, van demanar a l’alcaldessa que no comencés les obres del tramvia sense haver acabat les obres de la L10 de metro. Insisteix que la pregunta és si l’alcaldessa creu en la participació, en la legitimitat i representativitat del Plenari del Consell Municipal, si escolta la gent per fer-li cas o tan sols per tenir-la distreta mentre fa i desfà com vol. Justifica aquesta pregunta perquè d’ençà que la Sra. Colau va assumir el Govern de la ciutat ha fet bandera de la participació, tot i que la proposta més votada per la ciutadania en la consulta del PAM, la cobertura de la ronda de Dalt, no es durà a terme. Igualment, es refereix a la implantació de la superilla al Poblenou sense parlar-ne amb els veïns; i afegeix que encara esperen la consulta sobre l’adhesió a l’AMI. Retreu que, malgrat tot aquest seguit d’incompliments, ara es faci una despesa de 2,7 milions d’euros en un estudi informatiu i projecte executiu per al tramvia de la Diagonal, un propòsit doblement deslegitimat; i tot això malgrat no tenir ni PAM, ni PAD, ni PIM, ni tampoc un pressupost a la vista, i obviant allò que expressen els veïns i les veïnes i els grups municipals. Reclama a l’alcaldessa, per tant, que escolti el Plenari i la gent i que no gasti més diners en un tramvia que no té ni el consens polític ni el tècnic. La Sra. ALCALDESSA discrepa amb diverses qüestions que acaba de plantejar el regidor; i puntualitza, quant a la cobertura de la ronda de Dalt, que tothom hi està d’acord, que es tracta d’un compromís assumit en el Ple, i que s’està en contacte amb el veïnat perquè es pugui fer realitat una cobertura efectiva, no pas com en el mandat anterior, en què es van fer promeses que no eren viables. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 72 21/10/2016 Pel que fa a la consulta d’adhesió a l’AMI, recorda que està damunt la taula i que ningú no l’ha descartada, però adverteix que cal assolir el consens polític i l’impuls ciutadà. Respecte al tramvia de la Diagonal, destaca que s’han aconseguit grans suports i amplis consensos en aquest temps, primer amb el president Mas i, posteriorment, amb el president Puigdemont; així com que diversos plenaris de municipis de l’àrea metropolitana s’han mostrat favorables al tramvia, a més de moltes entitats veïnals i ambientals. Afegeix que s’ha arribat a consensos i acords quant a la L10 del metro a la Zona Franca, la compra de Torre Garcini, horaris comercials, regulació de les associacions cannàbiques, el Pla de barris, la taxa sobre pisos buits o les ordenances fiscals. Destaca que tenen grans reptes davant, per als quals cal treballar conjuntament amb visió de ciutat i no per interessos partidistes. Del Grup Municipal de Ciutadans Preg 2.- (M1519/4264) Davant els 1.515 desnonaments a Barcelona (gener-juliol 2015), dels quals 884 estan ajornats, volem saber si el Govern municipal està preparat per afrontar aquests casos i els nous que puguin arribar? La Sra. MEJÍAS justifica aquesta pregunta arran de la recent presentació de l’informe sobre la Unitat d’exclusió residencial, que incloïa dades molt concretes segmentades per districtes, i indicava que fins al juliol d’enguany s’havien atès gairebé mil cinc-cents casos d’exclusió residencial i de demanda d’ajuda per a reallotjament en habitatge social. Afegeix que en el mateix informe es posava de manifest que s’han ajornat 884 desnonaments. Per tant, la pregunta fa referència al fet de si, a la vista de la situació que es va produir fa pocs dies, l’Ajuntament i els serveis socials estan preparats per als reallotjaments i per atorgar les ajudes necessàries, especialment en els casos d’ajornaments judicials, que no fan més que dilatar el procés. La Sra. ALCALDESSA manifesta que el Govern ha treballat com cap altre per donar resposta als casos de desnonament, conscient que cal fer molt més perquè la situació és d’emergència habitacional. Concreta, dels 884 casos que assenyala la Sra. Mejías, que 440 corresponen a grans tenidors —entitats financeres i immobiliàries—, mentre que els 444 de restants corresponen a petits propietaris. Considera que aquesta distinció és important, atès que és diferent el tracte en un cas o en l’altre. Així, indica que en el cas dels grans tenidors estan negociant l’establiment d’un lloguer social a fi de no estar obligats com a administració a reallotjar, sinó que els residents en els pisos s’hi puguin quedar. Remarca, però, que aconseguir això no és senzill per la suspensió de la Llei 24/2015, molt necessària per als ajuntaments de Catalunya, que eximeix els grans tenidors de l’obligació de reallotjar. Quant als 444 casos de desnonament ajornats, fa avinent que intenten que la família pugui romandre a l’habitatge amb actuacions com ara noves convocatòries d’ajuts al pagament del lloguer, molt incrementades respecte al mandat anterior i amb uns requisits que amplien el nombre de persones que hi poden accedir; indica que en el cas que el propietari no accepti que els residents continuïn a l’habitatge, es faciliten els ajuts al pagament del lloguer d’un altre habitatge; mentre que en els casos d’emergència absoluta el cas s’eleva a la taula d’emergència i es procedeix al reallotjament en pisos disponibles en mans de l’Administració municipal. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 73 21/10/2016 La Sra. MEJÍAS precisa que la majoria de casos afecten petits propietaris, de manera que la negociació serà encara més difícil per aconseguir que els afectats es mantinguin a l’habitatge. Comenta que el seu grup ha instat moltes vegades l’equip de govern a fer una ampliació de recursos tècnics i humans als serveis socials de la ciutat, sense obtenir resposta; alhora que subratlla que una de les principals prioritats de Barcelona és incrementar el percentatge d’habitatge social, entorn de l’1%, per arribar al nivell d’altres ciutats europees que estan en un 15%, cosa que imposa un pla d’inversions plurianual, que el seu grup també reclama fa temps. Dedueix, per tant, que per atendre aquest tipus d’emergències cal posar tots els recursos a l’abast dels serveis socials, i demana que comencin a planificar el pla d’inversió plurianual en habitatge de dotació pública. La Sra. ALCALDESSA fa notar a la Sra. Mejías que tot això que demana s’ha respost públicament amb les mesures que s’han anat presentant en els àmbits de serveis socials i d’habitatge. Concreta, en aquesta línia, que fa molt poc van presentar el contracte programa amb la Generalitat en què es preveu la incorporació, enguany, de 41 professionals nous a serveis socials. Confirma que és amb els grans tenidors, i no amb els petits propietaris, amb qui els costa més d’arribar a acords, i garanteix l’existència d’una planificació d’inversió en el parc de lloguer social. Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Preg. 3.- (M1519/4250) Quines mesures s'han realitzat i es realitzaran, en el marc de les competències municipals, per tal de contenir l'augment dels preus de l'habitatge de lloguer a la ciutat de Barcelona? El Sr. BOSCH fa referència al fet que durant aquest any de mandat ha augmentat el nombre de persones sense sostre, els desnonaments, i s’han disparat els preus de lloguer dels habitatges d’un 15%. En vista d’aquesta situació, pregunta a l’alcaldessa si és conscient que pot acabar presidint el pitjor èxode de gent, sobretot jove, de Barcelona, i si han pensat res per impedir-ho. La Sra. ALCALDESSA assenyala que el seu govern ha estat el primer que ha alertat dels indicis de bombolla immobiliària, concretament del mercat de lloguer, que afecten la ciutat de Barcelona per diversos motius, entre els quals alguns que tenen molt a veure amb l’expectativa del negoci turístic. Subratlla que per aquest motiu han abordat la qüestió dels habitatges d’ús turístic il·legal, que impacten directament en els preus del lloguer, causa principal dels desnonaments a la ciutat. Afirma que despleguen al màxim les competències municipals, la producció pròpia d’habitatge de lloguer social, tot i que no és possible fer en un sol any allò que no s’ha fet en trenta. En aquest sentit, aprofita per agrair l’esforç dels tècnics municipals per incrementar la producció d’habitatges. I insta les altres administracions competents normatives en matèria de lloguer que facin la seva feina, per la qual cosa han fet propostes a la Generalitat i a l’Estat per regular els lloguers abusius. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 74 21/10/2016 El Sr. BOSCH observa que el problema de l’habitatge va portar la Sra. Colau on és ara, a l’alcaldia de Barcelona, però alerta que aquest mateix problema la pot fer fora. Reconeix que el Govern és molt bo fent campanyes; sap denunciar els problemes, fins i tot magnificar-los, i també en sap crear; altrament, considera que s’està demostrant que no sap resoldre’ls. Admet que l’alcaldessa ha apuntat alguna solució, però entén que no és suficient i que el Govern no fa prou; així, amb els apartaments turístics il·legals, reconeixen que n’han tancat 71, quan es calcula que n’hi més de sis mil. Remarca que tampoc no fan prou pel que fa a la creació d’un parc de lloguer social; recorda, en aquesta línia, que dels nou-cents pisos de lloguer social promoguts en mandats anteriors, se n’han planificat dos-cents cinquanta més, i remarca que en necessiten vuitanta mil si volen arribar a la mitjana de les ciutats europees. Demana, per tant, que mentre no s’arriba a un parc públic de lloguer idoni, que treballin amb el tercer sector, amb els petits propietaris i amb cooperatives. La Sra. ALCALDESSA puntualitza que durant el mandat anterior el ritme de producció d’habitatge públic es va reduir a una mitjana de 129 habitatges iniciats anualment, i destaca que a dia d’avui aquesta mitjana arriba a 788. Reconeix que és insuficient, però més del que mai no s’ha fet; això no obstant, afirma que estan cercant fórmules innovadores com ara promoure habitatge assequible seguint el model housing associations, que els permetrà, com a mínim, fer mil habitatges més. Fa notar que el Govern de la Generalitat pot fer molt més del que fa; i, en aquest sentit, recorda que en instar-lo a regular els lloguers abusius els van respondre amb una negativa taxativa, tot i que ara ha rectificat i s’ho planteja; afegeix que han fet al·legacions a la llei que tramita actualment el Parlament per substituir la 24/2015; i han presentat una al·legació perquè en els casos de grans tenidors es limitin els lloguers abusius, que ha estat rebutjada. En conseqüència, demana al Sr. Bosch, atès que ERC està al Govern de la Generalitat, que si comparteixen aquesta preocupació en el tràmit parlamentari recuperin la regulació del lloguer abusiu. Preg. 4.- (M1519/4252) Quines actuacions pensa dur a terme el Govern municipal per salvar la inversió de Ca l'Alier i definir una estratègia digital a Barcelona? El Sr. BOSCH pregunta per les accions que té previstes el Govern municipal a fi de salvar la inversió de Ca l’Alier, a banda de donar la culpa als altres. Recorda que fa poc es va parlar d’aquest assumpte en comissió, i que el Sr. Colom va informar que Schneider es desvinculava del projecte Ca l’Alier per canvis en la seva cúpula empresarial; i que, poc després, l’alcaldessa va ratificar aquesta informació. Tanmateix, posa de manifest que l’endemà mateix Schneider ho negava, precisant que rescindien el seu compromís pels retards en les obres i els canvis en el projecte provocats pel Govern municipal. En conseqüència, entén que hi ha algú que els enganya, i demana al Sr. Colom que expliqui la veritat d’aquest cas. El Sr. COLOM replica que sempre han assumit les responsabilitats i la feina feta en les actuacions. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 75 21/10/2016 Observa que la pregunta presentada pel grup d’ERC no és exactament la que acaba de formular el Sr. Bosch, de manera que entén que ja no els interessa la qüestió presentada en primera instància. De tota manera, respon que el projecte de Ca l’Alier té garantida la inversió de Cisco; i, respecte a Schneider, recorda que ja va dir en comissió que aquesta empresa tenia inicialment un compromís en el projecte tant pel que fa a lloguer d’espais com amb aportacions de material. Confirma que estan treballant amb Schneider a fi que aquesta col·laboració en el projecte de Ca l’Alier es mantingui, i els demana que entenguin que aquesta negociació vol discreció. Afegeix que en la comissió a què s’ha referit el regidor el tinent d’alcaldia li va respondre que properament la comissionada de Tecnologia i Innovació Digital presentarà un pla estratègic digital per a la ciutat. El Sr. BOSCH lamenta la resposta del regidor, sobretot perquè la ciutadania té dret a saber què ha succeït amb tot plegat i qui ha dit la veritat i qui no, ja que són incompatibles els arguments expressats per l’Ajuntament, d’una banda, i per l’empresa Schneider, de l’altra. I insisteix a demanar explicacions apel·lant a l’interès públic. Posa en relleu que en aquest cas s’està dirimint una inversió tecnològica de primer ordre a Barcelona, que pot posar en perill més de cent cinquanta llocs de treball qualificats; i considera que això obeeix a la política erràtica, o inexistent, que el Govern municipal ha mantingut de bon principi envers les tecnologies de la informació i la comunicació. Es refereix al fet que fa un any el grup d’ERC va proposar una estratègia digital per a la ciutat de Barcelona, que va ser aprovada, i pregunta què s’ha fet des de llavors ençà i, atès que la seva percepció és que no res, vol creure que es deu a la summa discreció amb què el Govern treballa en aquest àmbit. Observa que el Govern va afirmar que passava de la fase de l’smart city a la de la social city, i fa avinent que ambdós conceptes no són incompatibles, ja que la intel·ligència tecnològica pot contribuir a unes ciutats molt més socials, igualitàries i ben distribuïdes. El Sr. COLOM remarca que durant aquest any s’han instal·lat a Barcelona les empreses Zurich, amb un programa de big data, o Harbour Space, entre moltes altres, cosa que entén que palesa que la política municipal no és erràtica, sinó que planteja la necessitat que Barcelona estigui al capdavant de les noves tecnologies i de l’atracció de capital que, també, ha de tenir un retorn per a la ciutat, i que ha d’ajudar a promoure les start-up i les petites i mitjanes empreses. Puntualitza que, des del primer dia, han estat conseqüents amb el criteri que la política d’smart city havia d’aportar la tecnologia com un element de solució per millorar les condicions de vida de la ciutadania; i remarca que l’estratègia digital va en la mateixa línia. Del Grup Municipal del Partit Popular Preg. 5.- (M1519/4255) Segueix el Govern municipal els mateixos criteris per iniciar procediments sancionadors a entitats com la plataforma ciutadana Barcelona amb la Selecció, amb altres col·lectius? Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 76 21/10/2016 El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ es refereix a la plataforma ciutadana Barcelona amb la Selecció, nascuda per seguir els partits de la selecció espanyola de l’Eurocopa al carrer; recorda que van voler-ho fer a l’avinguda Maria Cristina, i que l’Ajuntament ho va refusar al·legant motius de seguretat i manca d’idoneïtat, però que, tanmateix, aquest criteri no s’ha esgrimit amb motiu dels esdeveniments de la Mercè en aquell mateix indret. Continua explicant que, finalment, la plataforma va instal·lar les pantalles a la plaça de Catalunya i que se li van imposar dues multes per un import de 1.900 euros, una per no disposar de llicència d’ocupació de la via pública, i una segona per manca de pla d’autoprotecció. Assegura que no té intenció de qüestionar que se sancioni la infracció de les ordenances municipals, ja que, teòricament, les normes han de ser iguals per a tothom; en aquest sentit, formulen la pregunta sobre si s’apliquen criteris distints sobre el compliment de les ordenances. La Sra. BALLARÍN entén que la pregunta del grup del PP és retòrica, ja que creu que resulta evident que se segueixen els mateixos criteris i que la llei és igual per a tothom, i l’aplicació d’un expedient sancionador mai no pot estar predeterminada en funció de qui sigui la persona física o jurídica que vulneri les normes. El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ replica que això és així en teoria però no pas a la pràctica, i posa com a exemple els manters, que ni disposen de llicència d’activitat ni d’ocupació de la via pública, però que tanmateix tenen un sindicat que el mateix Ajuntament reconeix; igualment, es refereix a les acampades a la via pública que s’han produït els darrers anys, o a les sancions testimonials com la imposada per la instal·lació del marcador del 9N a la plaça Sant Jaume durant mesos. Remarca que el seu grup ha demanat sistemàticament explicacions sobre aquestes qüestions, i assegura que ho pensa continuar fent; alhora, recorda que han traslladat les seves denúncies a l’Agència de Transparència i Bones Pràctiques d’aquest ajuntament. Denuncia, per tant, que a Barcelona s’apliquen les ordenances en funció d’afinitats ideològiques o per temor que es puguin produir altercats violents. La Sra. BALLARÍN demana al regidor que no compari la gravetat dels casos que ha apuntat, i puntualitza que existeixen normes per protegir la seguretat i altres que vetllen per la protecció de l’estètica de l’espai públic, per exemple. Confirma que sempre es prioritza evitar la infracció de normes que poden posar en perill la integritat física de les persones. En aquest sentit, el cas que posa com a exemple el Sr. Fernández Díaz, els fets ocorreguts el 27 de juny, plantejaven riscos per a les persones i, per aquest motiu, es va actuar contra els organitzadors. Concreta que hi havia un muntatge, cables, connexions elèctriques que no havien estat comprovades ni complien els requeriments necessaris i, per tant, podien comportar perill, per la qual cosa la Guàrdia Urbana va requerir que es retiressin, i davant la negativa dels promotors de l’acte es va aixecar acta dels fets. Explica que aquesta mateixa actuació la fa la Guàrdia Urbana quan requereix la retirada d’una instal·lació tècnica o d’un muntatge a la via pública sense llicència. I assegura que els expedients arran de l’acte promogut per la plataforma esmentada s’han tramitat de la mateixa manera que es gestionen tots els que són de naturalesa similar. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 77 21/10/2016 Referint-se al cas concret que els ocupa, remarca que les infraccions eren molt greus, i que la Guàrdia Urbana no va voler més coercitiva per no provocar un problema d’ordre públic, i assegura que no hi va haver consigna discriminatòria de cap mena. Del Grup Municipal Candidatura d’Unitat Popular - Capgirem Barcelona Preg. 6.- (M1519/4247) El Govern municipal, després de mesos d'estudi i reunions, ha pres una decisió de suport a la campanya “Boicot, desinversió i sancions (BDS Israel)”, posant fi a l'agermanament de Barcelona amb Tel Aviv, així com la no-renovació de l'acord de suport mutu en el desenvolupament al comerç i les activitats econòmiques entre aquestes dues ciutats? El Sr. GARGANTÉ esmenta l’acte de comiat al port de Barcelona, el darrer 14 de setembre, de la flotilla de dones amb rumb a la franja de Gaza, una zona que ha experimentat dues guerres brutals i infinites incursions, en una de les quals, coneguda com a operació “Plom fos”, el 2009 l’exèrcit israelià va destruir totalment el projecte de cooperació de l’Ajuntament de Barcelona de finançament de la construcció del parc de la Pau Barcelona a Gaza. Destaca que “Dones rumb a Gaza” és una iniciativa de la coalició internacional de la Flotilla de la Llibertat, que creu fermament que les accions de boicot i els grups de suport són clau per posar fi a la injustícia d’una ocupació que es prolonga des de fa seixanta-set anys. Recorda que, en aquest sentit, el grup de la CUP va fer una pregunta el gener d’enguany a la comissió de Presidència sobre si el Govern municipal es plantejava posar fi a l’agermanament de Barcelona amb Tel Aviv, del 1998, així com a l’acord de suport mutu en activitats econòmiques del 2013, i que conclou el novembre del 2016. Es refereix, també, a la pregunta que van formular el juliol passat en la mateixa comissió demanant còpies de tots els acords de l’Ajuntament de Barcelona amb l’estat d’Israel, així com amb empreses, entitats i municipis israelians, i confirma que no han obtingut cap resposta, tret que els han dit que s’estava estudiant. Així, doncs, tenint en compte que la flotilla de dones navega cap a Gaza, i coneixent els precedents de l’exèrcit d’Israel i les seves actuacions, posa de manifest que temen que no hi arribarà, i volen saber si el Govern, després de mesos d’estudi i de reunions, té pensada una resposta vinculada a la campanya “Boicot, desinversió i sancions a Israel”. La Sra. ALCALDESSA ratifica que el Govern ha mostrat un compromís ferm en la defensa dels drets humans en general, de la justícia global i, també, amb relació a Palestina. Confirma que estan treballant per actualitzar el posicionament global com a ciutat, escoltant i dialogant amb el conjunt d’entitats que des de fa molts anys treballen a la ciutat per la pau, la cooperació i el respecte als drets humans en l’àmbit de la Mediterrània. Assenyala que, en aquest sentit, han incrementat els recursos de cooperació amb la franja de Gaza, una de les àrees prioritàries per a l’Ajuntament; han donat ple suport a la flotilla “Dones rumb a Gaza”, i han dirigit una carta a l’ambaixador d’Israel en què demanen la finalització del bloqueig i denuncien la política d’ocupació. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 78 21/10/2016 Amb relació al conveni a què ha fet referència el Sr. Garganté, signat l’any 2013, que inclou acords puntuals amb objectius concrets i subjectes a una durada determinada, confirma que cap de les parts ha mostrat interès a renovar-lo. Finalment, quant a l’agermanament amb la ciutat de Tel Aviv, establert el 1998 a tres bandes, amb la ciutat de Gaza també, indica que es va establir per reforçar el procés de pau iniciat arran dels acords d’Oslo del 1993, de manera que trencar-lo significaria cancel·lar l’agermanament amb Gaza i, per tant, consideren positiu mantenir-lo. El Sr. GARGANTÉ, tenint en compte la situació a Palestina, insta el Govern municipal a renovar l’agermanament amb Gaza, però, altrament, a trencar-lo amb Tel Aviv. Igualment, sol·licita que es torni a donar suport al projecte del parc de la Pau Barcelona a Gaza. La Sra. ALCALDESSA reitera que continuaran treballant intensament en el suport a Gaza, pel respecte als drets humans, i als compromisos de Nacions Unides amb la fi de l’ocupació, juntament amb el teixit ciutadà a favor dels drets humans a la zona. Preg. 7.- (M1519/4248) Tenint en compte les declaracions d'intencions de l'Ajuntament de Barcelona en matèria de "no tenir relació jurídica amb una empresa que, directament o mitjançant empreses pantalla o filials, desviï fons als paradisos fiscals amb la intenció d'evadir les seves obligacions tributàries o legals" i conegudes i reconegudes les pràctiques de frau fiscal i participació en paradisos fiscals de les empreses Damm, Cisco Systems i el Bufet Cuatrecasas, amb les quals, a dia d'avui, el Govern manté convenis, acords i contractes, quan es començarà a finiquitar aquestes relacions que contradiuen les declaracions públiques amb la pràctica realment existent? La Sra. LECHA indica que la pregunta fa referència al decret mitjançant el qual es disposa que no s’establiran contractes públics ni relació econòmica amb empreses que desviïn fons a paradisos fiscals amb la intenció d’evadir les obligacions tributàries. Tanmateix, confirma que han detectat que les darreres setmanes s’han establert convenis amb l’empresa Damm, amb Cisco Systems i el Bufet Cuatrecasas; així, atès que el primer tinent d’alcaldia va declarar que amb el decret establien una mesura ètica pionera en el conjunt de l’Estat, pregunta quan es liquidaran relacions com les que acaba d’esmentar i que contradiuen les declaracions públiques amb la pràctica realment existent. El Sr. PISARELLO ratifica que el Govern municipal està compromès des del primer dia en la lluita contra els paradisos fiscals; així, confirma que el 19 de maig va entrar en vigor el decret d’Alcaldia pel qual es reconeix com a clàusula essencial dels contractes públics municipals que els contractistes no tinguin relació econòmica ni financera il·legal amb un país considerat paradís fiscal. Posa en relleu que amb aquest decret, que cap altra administració no ha fet, s’aconsegueix, en primer lloc, permetre la rescissió dels contractes de l’Ajuntament amb els proveïdors que actuïn il·legalment i, en segon lloc, donar publicitat a l’operativa en paradisos fiscals fins i tot quan siguin legals. Remarca, però, que el decret no pot tenir caràcter retroactiu i, per tant, els seran els contractes que se signin a partir del 19 de maig d’enguany, que hauran d’incloure la clàusula esmentada; altrament, els casos que ha esmentat la regidora són anteriors a la vigència del decret. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 79 21/10/2016 La Sra. LECHA recorda que el Sr. Carceller i el seu fill, de l’empresa Damm, van reconèixer l’evasió tributària i van acceptar una multa molt considerable per evitar la presó; pel que fa a l’empresa de telecomunicacions Cisco Systems, amb seu a Califòrnia, està provat que té capital en paradisos fiscals; mentre que Emili Cuatrecasas va acceptar una pena de dos anys de presó per frau fiscal. Dit això, es refereix a la diferència que el Sr. Collboni va establir en una compareixença en el sentit que els Carceller no són el mateix que l’empresa Damm, presentant-los com a dues entitats diferents, i recorda que s’ha signat un contracte amb l’empresa esmentada per les festes de la Mercè. El Sr. PISARELLO reitera que el decret no pot tenir caràcter retroactiu, i que la qüestió és quan se signen els contractes, que en el cas de l’empresa Damm té una vigència de quatre anys i finalitza aquest any. Precisa que en el cas del Bufet Cuatrecasas, no s’ha fet cap contracte nou des de l'inici del 2016; i pel que fa a Cisco Systems, confirma que no s’ha fet cap contracte ni el 2015 ni enguany. e) Seguiment de proposicions / declaracions de grup MOCIONS DECLARACIONS INSTITUCIONALS DI 1.- El 2010, mitjançant el Reial decret 2034/2009, de 30 de desembre, es va fer efectiu el traspàs dels serveis de rodalies de Barcelona a la Generalitat de Catalunya, el qual va ser ampliat als serveis regionals el 2011, mitjançant el Reial decret 1598/2010, de 26 de novembre. A partir d’aquell moment, la Generalitat es va convertir en titular de tots els serveis ferroviaris de rodalies i regionals sobre la xarxa ferroviària d’interès general en l’àmbit de Catalunya, i assumia les competències sobre la regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis, així com la potestat tarifària. Mitjançant l’acord per a la utilització de la capacitat de la infraestructura ferroviària de rodalies de Barcelona entre el Ministeri de Foment (MIFO), la Generalitat i Adif, de 8 de febrer de 2010, i la seva addenda de 23 de desembre de 2010 per incloure els serveis regionals, es van assignar a la Generalitat de Catalunya totes les franges horàries vinculades a la prestació d’aquests serveis, i es determinava la col·laboració entre Adif i la Generalitat per programar solcs-horaris, freqüències i organització de línies. El traspàs del conjunt de Rodalies de Catalunya, però, va quedar incomplet, ja que no es va traspassar ni els trens ni la infraestructura, que segueix sent gestionada per l’Administració general de l’Estat mitjançant Adif. Per part del Govern de l’Estat espanyol, s’han incomplert de manera manifesta els compromisos derivats del traspàs dels serveis de Rodalies de Catalunya i això ha dificultat greument a la Generalitat de Catalunya l’exercici de les competències que li corresponen. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 80 21/10/2016 Així, des del 2010 l’Administració general de l’Estat no ha complert amb la seva obligació de fer la consignació pressupostària anual a favor de la Generalitat de Catalunya per finançar el dèficit generat pels serveis traspassats, i s’ha compensat directament el dèficit dins el marc de relacions Renfe-MIFO-Adif. Tampoc s’ha arribat a formalitzar un marc contractual amb Renfe Operadora, tot i haver estat aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, ni s’han signat amb Adif protocols ni acords addicionals previstos en el traspàs amb relació a la disponibilitat de la infraestructura i les estacions. La infraestructura actual sobre la qual circulen els serveis de Rodalies de Catalunya es troba en molts punts al límit de la seva capacitat, condicionada pels trams de via única i per la manca d’inversions en els darrers anys. Les inversions previstes al Pla d’infraestructures de Rodalies de Barcelona 2008-2015 incloïa un programa d’inversions per a la modernització de la infraestructura existent, noves infraestructures i millores i noves estacions per un total de 4.000 milions d’euros, però la majoria no s’han dut a terme. Aquest fet suposa un baix grau de millora de la fiabilitat de la infraestructura amb conseqüències clares sobre la qualitat del servei als usuaris que, d’altra banda, ha suposat un increment de les limitacions temporals de velocitat al conjunt de la xarxa. El 2013, per prendre mesures sobre aquesta pèrdua de fiabilitat, es va acordar amb el Ministeri de Foment un pla d’actuacions prioritàries als RFIG (Red Ferroviaria de Interés General), per a la millora de la seguretat, fiabilitat i funcionalitat del servei de Rodalies de Catalunya amb una inversió de 306 milions d’euros que el MIFO es comprometia a invertir en el període 2014-2015. A data de 9 de maig de 2016, el grau de compliment d’aquestes inversions, d’acord amb la informació de la qual es disposa, és el següent: 1,6% en servei, 37,9% en fase d’obres (execució o contractació), 46,3% en projecte i 14,3% pendent d’impuls. Al mes d’abril, mitjançant l’operador Renfe Operadora, Adif va traslladar a la Generalitat els nous horaris que volia implantar a partir del 12 d juny de 2016 per tal d’adequar els horaris a la situació d’explotació actual, molt condicionada i limitada per les seves pròpies característiques (no millorades per la manca d’inversió), per limitacions temporals de velocitat (no resoltes també per falta d’inversió), i per nous requeriments de seguretat. Des d’Adif s’ha plantejat de forma unilateral la implantació d’uns nous horaris per als serveis de Rodalies de Catalunya de competència de la Generalitat de Catalunya que repercuteixen en els horaris oferts als clients. Aquests nous horaris són conseqüència de les deficiències i limitacions derivades del mal estat de gestió i conservació de les infraestructures ferroviàries de competència de l’Administració general de l’Estat. Els nous horaris proposats suposen de forma general un increment dels temps de viatge de totes les línies i consoliden els retards actuals, sense que s’hagi explicitat cap mesura o actuació concreta per donar solució a aquesta situació i possibilitar una millora dels temps de trajecte als usuaris. La causa d’aquest empitjorament dels temps de viatge que Adif vol imposar als usuaris de Catalunya és el mal estat de la xarxa de rodalies i regionals de Catalunya com a conseqüència de dècades de no-inversió per a la millora de la xarxa de Catalunya. Aquesta manca d’inversió, que fins ara s’ha concretat i patit per part dels usuaris de Rodalies en forma d’accidents, incidents, averies i una continuada pèrdua de velocitat que imposarà als trens que circulin per xarxa de Catalunya afectant rodalies i regionals sense l’adopció de les inversions i mesures correctores corresponents. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 81 21/10/2016 Sobre la base del que s’ha exposat, no es considera que pugui ser acceptable la modificació i l’empitjorament dels horaris dels serveis sense que aquests vagin acompanyats de la corresponent explicació de les mesures en execució o que es desenvoluparan les actuacions adients per redreçar aquesta situació i permetre una millora de serveis i del temps de viatge dels usuaris. D’altra banda, els ajuntaments de l’Hospitalet, Montcada i Reixac i Sant Feliu de Llobregat han impulsat un manifest en què es declara la priorització d’obres ja previstes en el Pla de rodalies 2009, amb el títol: “Volem que Rodalies es converteixi en un metro regional. Ara Rodalies!”. Per tot l’anterior i d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament orgànic municipal, l’Ajuntament de Barcelona vol manifestar el seu posicionament i aprovar la declaració institucional següent: 1.- Donar suport al manifest elaborat pels ajuntaments de l’Hospitalet, Montcada i Reixac i Sant Feliu de Llobregat: “Volem que Rodalies es converteixi en un metro regional. Ara Rodalies!”. 2.- Instar la Generalitat de Catalunya que no s’accepti cap canvi en els horaris de Rodalies de Catalunya que empitjorin els temps de viatge si no es disposa del subministrament per part d’ADIF de la informació detallada dels motius del canvi efectuat i de les mesures concretes i calendaritzades, en un breu període de temps, de reversió de la situació per recuperar els temps de viatge que afecten negativament els usuaris dels serveis de Rodalies de Catalunya. 3.- Instar el Govern de l’Estat a la realització, amb caràcter urgent, de les inversions per desactivar les limitacions temporals de velocitat (LTV) existent en els serveis de Rodalies de Catalunya per garantir un servei digne als usuaris de Catalunya. 4.- Instar el Govern de l’Estat a l’execució de les inversions previstes en els diferents acords subscrits, en el Pla de Rodalia de Barcelona i en l’acord dels 306 milions d’euros, així com l’execució de la resta d’actuacions demanades en els diferents fòrums de coordinació i seguiment d’actuacions estatals a Catalunya entre la Generalitat i l’Estat. 5.- Instar el Govern de l’Estat a complir amb tots els compromisos derivats del traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya sobre els serveis de Rodalies de Catalunya i específicament a: - Transferir anualment a la Generalitat de Catalunya els recursos establerts als acords de traspàs, necessaris per finançar l’explotació dels serveis. - Impulsar la formalització del contracte de gestió del servei amb l’empresa operadora Renfe. - Formalitzar el conveni per a la participació de la Generalitat de Catalunya en la gestió de les estacions ferroviàries. 6.- Instar el Govern de l’Estat al traspàs de la infraestructura (vies i estacions) per completar el traspàs de Rodalies de Catalunya, mitjançant la segregació de la xarxa ferroviària d’interès general per tal que la Generalitat pugui assumir la totalitat de competències sobre el conjunt del sistema ferroviari de Catalunya. 7.- Comunicar el present acord al Ministeri de Foment, a les Corts Generals, al Departament de Territori i Sostenibilitat, al Parlament de Catalunya, a la Diputació de Barcelona, al Consell Comarcal del Baix Llobregat, als ajuntaments de Montcada i Reixac i Sant Feliu de Llobregat, als Ajuntaments de la línia R-4, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis i Províncies. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 82 21/10/2016 S’APROVA aquesta declaració institucional que ha estat llegida per la Sra. Sanz amb el posicionament favorable de tots els grups municipals excepte el de Ciutadans i del Partit Popular. DI 2.- Isabel Solà Matas ha estat una religiosa barcelonina, missionera i cooperant a Guinea Equatorial i Haití. Des de ben jove va decidir dedicar la vida a ajudar els altres i va ingressar a la Congregació de Religioses de Jesús-Maria. Mestre i infermera, va viure molts anys a l'estranger, dedicant-se a la cooperació al desenvolupament: va viure catorze anys a Guinea Equatorial i des del 2008 residia a Haití, on havia anat com a mestra i on va promoure centres escolars als barris de les perifèries de la capital, col·laborant amb altres congregacions religioses. Arran del terratrèmol d'Haití del 2010, va crear un centre d'atenció i rehabilitació de mutilats, anomenat Projecte Haití, amb un taller de fabricació de pròtesis ortopèdiques, el Taller Sant Josep, destinat a qui no podia pagar les pròtesis en un centre mèdic i que en fes possible la reintegració a una vida normal. A més d'obtenir recursos per al taller, Solà portava pròtesis usades d'Espanya per a reciclar-les. Per aquest projecte era coneguda com “la monja dels peus”. També va impulsar la construcció d'un dispensari, d'un centre de formació professional per a amputats, un programa de microcrèdits i la creació d'un camió medicalitzat i va denunciar la gairebé nul·la inversió del govern d'Haití en educació i sanitat i la desforestació del país provocada per la tala sense control. El 2 de setembre passat, mentre conduïa pel centre de Puerto Príncipe, la capital haitiana, va perdre la vida assassinada a trets per dos desconeguts que volien robar-la. Atesa la sensibilitat de la ciutat de Barcelona envers la justícia social, la solidaritat i la cooperació. Per aquests motius, d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament orgànic municipal de l’Ajuntament de Barcelona, es presenta al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: El Plenari del Consell Municipal: 1.- Manifesta i trasllada el seu condol a la família i a la Congregació de Religioses de Jesús-Maria. 2.- Reconeix i valora la trajectòria de la barcelonina Isabel Solà Matas, religiosa compromesa amb l’ajuda als més desfavorits, sent exemple d’integritat moral i solidaritat, tant a Barcelona com a Guinea Equatorial o Haití. 3.- Manifesta la voluntat de proposar a aquest Consell la distinció més apropiada de la ciutat, a títol pòstum, a Isabel Solà Matas, per tota una vida dedicada a ajudar els més desfavorits. La Sra. LECHA fa una breu intervenció per justificar els motius pels quals el grup de la CUP no dóna suport a la present declaració institucional, en valorar-la com una ambigüitat, tot i que manifesta que reconeixen la tasca d’Isabel Solà a Haití. S’APROVA aquesta declaració institucional, que ha estat llegida pel Sr. Fernández Díaz, amb el posicionament favorable de tots els grups municipals excepte el de Candidatura d’Unitat Popular - Capgirem Barcelona. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 83 21/10/2016 DI 3.- En nom de l’Ajuntament de Barcelona, el Govern municipal vol expressar el seu rebuig i condemnar les conductes d’homofòbia, bifòbia o transfòbia en contra del col·lectiu LGTBI, amb relació als greus fets que han portat a la detenció d’un veí de Mataró acusat d’amenaçar de mort el col·lectiu LGTBI a través del seu perfil a les xarxes socials. Reiteradament, les veïnes i institucions de Barcelona i del conjunt del país hem demostrat el nostre rebuig i condemna envers la violència verbal, física, psicològica o qualsevol conducta o situació d’homofòbia, bifòbia o transfòbia. Aquest individu, un cop posat en llibertat amb càrrecs, continua amb la seva infame campanya de proselitisme terrorista, incitació a l’odi i violència contra el col·lectiu LGTBI. Per tot això, el ple de l’Ajuntament de Barcelona, com a institució i en nom de tot el municipi, assumeix els acords següents: Primer.- Donem suport a l’Ajuntament de Mataró per personar-se com a acusació popular contra el veí de Mataró acusat del delicte d’amenaces contra el col·lectiu LGTBI. Segon.- Davant les amenaces posteriors a la seva detenció, i la constatació de la reiteració delictiva i el risc que dugui a terme noves amenaces o altres delictes més greus, instem la Fiscalia i els òrgans judicials competents a adoptar totes les mesures cautelars necessàries per evitar-ho, quelcom que la situació de mera llibertat amb càrrecs actual no garanteix. Tercer.- Fem una crida a les veïnes i veïns a ser actives en la denúncia d’aquestes actituds que proliferen a les xarxes socials i al fet que s’informi dels mecanismes legals existents per poder fer efectives les denúncies. Quart.- Reiterem el nostre rebuig i condemna envers la violència verbal, física, psicològica o de qualsevol conducta o situació d’homofòbia, bifòbia o transfòbia; i reafirmem el compromís assolit al plenari dels mes de gener per tal que l’Ajuntament es personi com a acusació en aquells casos de LGTBIfòbia que es produeixin a la ciutat. S’APROVA, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida per la Sra. Lecha. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les quinze hores i vint-i-cinc minuts. Ref.: CP 12/16 V: PÀG. 84 21/10/2016