1 MESURA DE GOVERN CREACIÓ D’AJUTS PER A FAMÍLIES MONOPARENTALS I PER A DONES RECEPTORES DE PENSIONS NO CONTRIBUTIVES I QUE VISQUIN SOLES A LA CIUTAT DE BARCELONA, EN SITUACIÓ DE VULNERABILITAT Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, 20 d’octubre de 2016 2 CONTINGUTS 1. Introducció i contextualització 3 2. Objecte de la Mesura 5 3. Justificació de la creació i atorgament del fons 5 4. Destinataris dels ajuts i criteris per a la seva concessió 6 5. Procediment per a l’atorgament dels ajuts 7 6. Continuïtat de la Mesura: cap al suport municipal d’inclusió 7 3 1. Introducció i contextualització. Ser dona vol dir patir més probabilitats de ser pobre, una tendència que s’ha accentuat amb la crisi econòmica profunda i les retallades reiterades en serveis i drets bàsics. a) La pobresa afecta més a les dones Quan parlem de taxa de risc de pobresa no podem oblidar que aquesta està calculada amb el nivell de vida mitjà de Catalunya i, per tant Barcelona, amb un cost de l’habitatge superior, forçosament haurà de ser més elevada. Doncs bé, tenint això present sabem que el 55% de la població en risc de pobresa són dones. La taxa de pobresa femenina va augmentar un 3% (del 18,8 al 21,6%) de 2013 a 2014, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, i un 13% de les dones que treballen viuen en situació de pobresa, segons l’estudi sobre feminització pobresa de la Taula del 3r Sector. Així mateix la mitjana d’ingressos de les dones, per rendes del treball, és un 18% menor que la dels homes (bretxa salarial) segons l’INE, i un 21% de les dones no reben cap ingrés, front a un 16% dels homes. I també són protagonistes en precarietat, amb un 50% més de contractes temporals en dones que en homes, així com tripliquen els contractes a temps parcial. b) Encara ets més vulnerable si ets dona i mare (famílies monoparentals encapçalades per una dona) S’entén per família monoparental, la família formada per un/una o més fills/filles menors de 21 anys, o de 26 si estudien, que conviuen i depenen econòmicament d’una sola persona. A Barcelona el 12,6% de les llars amb menors són monoparentals, les quals són en la seva enorme majoria encapçalades per una dona amb menors a càrrecs. Representen el 94% del total de llars monoparentals, segons el baròmetre de la infància i les famílies a Barcelona de 2014. Parlar de llars monoparentals és, doncs, gairebé sinònim de mare amb fills a càrrec. Doncs bé, aquest és el col·lectiu més afectat a Catalunya per la pobresa. La taxa de pobresa a les llars on viuen famílies monoparentals és de 34,1% (Idescat 2015). El que vol dir, al seu torn, menors en situació de vulnerabilitat. A partir d’aquesta constatació les dificultats per a aquestes famílies es poden mesurar a partir de diversitat d’indicadors, com els que apareixen al Barometre de la Infància i les Famílies, com ara que el 49%de les llars monoparentals tenen dificultat o molta dificultat per arribar a final de mes, respecte el 24,6% de les biparentals, que un 66% de les monoparentals no poden fer front a una despesa imprevista, front el 35% de les biparentals i que la taxa d’atur és gairebé deu punts més elevada entre les famílies monoparentals que entre les mares de les famílies biparentals (24,8% vs. 15,5%) c) O si ets dona gran i amb pensió no contributiva (PNC). En segon lloc, els estudis també ens demostren la importància de la feminització de la pobresa en especial entre aquelles dones que no tenen possibilitats de treballar 4 remuneradament, ja sigui per culpa d’una discapacitat o per l’edat. Tot i que existeix un sistema de protecció de les dones pensionistes no contributives, ja sigui per invalidesa o per jubilació a partir dels 65 anys, les quantitats que reben en concepte de pensió són tan baixes que fan que estiguin molt per sota del llindar de la pobresa i més si viuen soles i no tenen per tant cap altre suport per compartir les despeses bàsiques. La Taxa i població en risc de pobresa per sexe i edat a Catalunya l’any 2015: Homes de 18 a 64 anys Homes 65 anys i més Dones de 18 a 64 anys Dones 65 anys i més Milers 419,6 51,7 410,2 106,7 Taxa 17,9 9,1 17,6 14,4 Font: Idescat, a partir de dades de l'Enquesta de condicions de vida de l'INE. Dues terceres parts de la població que viu sola són dones. Aquestes diferències són molt més grans si ens fixem a les llars unipersonals de les persones de més de 65 anys, el 82% de les quals estan conformades per dones. El 10,6% de les dones cobra una prestació per supervivència, davant de només el 0,2% d'homes, segons l’Informe de condicions de vida de les dones de Barcelona. Aquesta diferència considerable s’explica pel fet que s’integren en aquesta dada el conjunt de prestacions socials no contributives, és a dir, aquelles el gaudiment de les quals no es deriva d’haver contribuït al sistema de la Seguretat Social. En totes les franges d’edat, el risc de pobresa després de les transferències socials és superior en les dones que en els homes. On la diferència entre sexes és especialment gran és entre la població de 65 anys i més, on la taxa és del 8,1% per als homes i el 12,1%, quatre punts més, per a les dones. Precisament és en aquesta franja d’edat on, com és lògic, les transferències socials, concretament les pensions, tenen un paper més important a l’hora de reduir el risc de pobresa. I és precisament per això que la diferència de gènere s’accentua. La precarietat de les dones en el mercat laboral té uns efectes que s’arrosseguen fins a la vellesa. El cas és que les transferències socials no són igualitàries: les quantitats són superiors per als homes que per a les dones en tots els casos (contributives i no contributives), exceptuant la pensió de viduïtat, clar. Conclusió: les principals causes de la pobresa femenina són la menor participació de les dones en el mercat laboral i el no reconeixement econòmic ni social d'altres treballs que assumeixen les dones de manera majoritària, com les tasques de cura i manteniment de la llar. Aquesta discriminació i la necessitat de conciliació dels treballs remunerats amb les tasques de cura fa que les dones tinguin una taxa inferior d'ocupació, jornada laboral, temporalitat i salaris, amb la qual cosa de mitjana cotitzen menys, i això fa que tinguin menys ingressos quan cobren la prestació de desocupació o una pensió. D’aquí la importància i urgència d’una renda per a famílies monoparentals en particular i per a dones que cobren la PNC. 5 2. Objecte de la Mesura La finalitat d’aquest fons extraordinari és pal·liar la situació de vulnerabilitat de les famílies monoparentals amb fills/filles perceptores de l’ajut d’infància 0-16 anys, i la de persones que percebin pensions no contributives i que visquin soles, de la ciutat de Barcelona, per tal que puguin cobrir les necessitats bàsiques imprescindibles en matèria d’alimentació, vestit i allotjament. L’atorgament dels ajuts esmentats té caràcter voluntari i eventual, i no genera cap dret a l’obtenció d’altres ajuts en anys posteriors. La quantitat que es destina a aquest fons és de 2.600.000€ anirà a càrrec de la partida pressupostària 0100-48004-23151 de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’any 2016 o a l’estat de previsió de despeses corresponents. 3. Justificació de la creació i atorgament del fons L’Ajuntament ha aprovat recentment la creació i l’atorgament d’un fons d’ajuts d’emergència social per a infants menors de 16 anys a la ciutat de Barcelona i en situació de vulnerabilitat. Aquest ajut de 100 euros mensuals per fill de 0 a 16 anys per a totes les famílies monoparentals i monoparentals per sota d’uns nivells determinats de renda comporta una millora en la seva situació, però és clarament insuficient per eliminar la pobresa, fet que és especialment greu entre aquests tipus de llars que tenen més dificultats per conciliar la vida laboral i familiar. És per aquest motiu que l’acord d’ampliació pressupostària per al 2016 aprovat pel ple municipal comporta a més la implementació en el darrer trimestre de 2016 de dues ajudes per a dos dels col·lectius més vulnerables de la ciutat com ho són les famílies monoparentals i les dones que perceben pensions no contributives (PNC) i que visquin soles a la ciutat de Barcelona. 4. Destinataris dels ajuts i criteris per a la seva concessió. Per poder atorgar l’ajut es fa necessari que les persones beneficiàries complexin els requisits que es detallen a continuació: a) En el cas de les famílies monoparentals, haver estat perceptores de les ajudes previstes per a infants i/o adolescents entre 0 i 16 anys a la darrera convocatòria. b) En el cas de les persones perceptores d’una pensió no contributiva, viure soles. c) Estar empadronats/des (sol·licitant i infant o adolescent) a la ciutat de Barcelona a data 1 de gener de 2016 i residir-hi efectivament al llarg de tot l’any 2016, sense interrupcions. 6 d) En el cas de les famílies monoparentals, que hi hagi convivència efectiva dels membres de la unitat familiar (beneficiari i infants o adolescents) al llarg de tot l’any 2016. Es proposa que per a les llars monoparentals que siguin beneficiàries el 2016 del fons 0-16 es concedeixin: - Un suport complementari de 250 euros mensuals a les famílies que tinguin un nivell d’ingressos inferiors als 3.600 euros anuals sense comptar els ajuts 0-16 anys. - Un suport complementari de 200 euros mensuals a les famílies que tinguin un nivell d’ingressos entre 3.600 i 4.800 euros anuals sense comptar els ajuts 0-16anys. - Un suport complementari de 150 euros mensuals a les que tinguin un nivell d’ingressos entre 4.800,01 i 6.000 euros anuals sense comptar els ajuts 0-16 anys. Tot així, la suma d’ambdós ajuts (per cada menor 0-16 i la nova assignació) faran que aquestes famílies no arribin a superar el llindar de risc de la pobresa tot i que s’hi aproparan molt. Pel que fa als ajuts a dones pensionistes PNC, el cens del qual s’ ha demanat al Departament de Treball, afers socials i família de la Generalitat de Catalunya, es proposa que es concedeixi: - Un suport d'inclusió de 150 euros mensuals a les dones que hagin complert els 65 anys que viuen soles i amb ingressos inferiors als 4.800 euros anuals. - Un suport d'inclusió de 100 euros mensuals a les dones que hagin complert els 65 anys que viuen soles i amb ingressos entre 4.800 i 6.000 euros anuals. - Un suport d'inclusió de 150 euros mensuals a les dones menors de 65 anys amb pensió d'invalidesa no contributiva que viuen soles i amb ingressos inferiors als 4.800 euros anuals. - Un suport d'inclusió de 100 euros mensuals a les dones menors de 65 anys amb pensió d'invalidesa no contributiva que viuen soles i amb ingressos entre 4.800 i 6.000 euros anuals. Aquests ajuts també faran que les dones beneficiàries s’apropin als llindars de risc de la pobresa sense superar-lo. S’estima que el nombre de beneficiàries seria d’unes 5.300 persones. Aquests ajuts seran compatibles amb qualsevol altre concedit per altres administracions, ens públics o privats. 7 5. Procediment per a l’atorgament dels ajuts. Els beneficiaris dels ajuts hauran de presentar les seves sol·licituds a qualsevol registre de les Oficines d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament de Barcelona, o bé a qualsevol dels registres previstos a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. El termini per presentar les sol·licituds és de 30 dies naturals comptadors a partir de l’endemà que l’acord estigui aprovat definitivament. L’Ajuntament comprovarà d’ofici les persones que reuneixen aquests requisits i els hi ho notificarà perquè puguin presentar la seva sol·licitud. Aquestes sol·licituds podran presentar-se en les formes indicades en la mateixa comunicació. Un cop revisades les sol·licituds i després de la comprovació dels requisits de la convocatòria, es dictarà resolució amb l’atorgament dels ajuts fins a l’exhauriment de la dotació pressupostària del mateix. Els beneficiaris dels ajuts hauran d’acceptar expressament la percepció de l’ajut i els drets i obligacions inherents a la seva percepció, així com declarar de forma expressa que reuneixen els requisits establerts a l’apartat 4. 6. Continuïtat de la mesura: cap al Suport Municipal d’Inclusió. La finalitat és la reducció de la pobresa femenina —a mitjà i llarg termini— a la ciutat de Barcelona i una contribució també a una major justícia social i equitat de gènere. Un objectiu coherent amb l’estratègia contra la feminització de la pobresa endegada per aquest govern. L’objectiu principal d’aquesta estratègia és establir un full de ruta clar i compartit pel conjunt de l’Ajuntament que ens permeti avançar cap a una equitat real i efectiva entre dones i homes i remoure els obstacles que aprofundeixen en la feminització de la pobresa i de la precarietat No és només aquesta, però, una acció de xoc: s’emmarca dins la perspectiva primer d’anar més enllà de simplement pal·liar l’emergència social, sinó atacar les estructures de la desigualtat, com són les que provenen de la renda. I en aquest sentit i en segon lloc, passar de l’assistencialisme a la garantia de drets: el dret a una existència digna. Per això aquest ajut forma part d’una estratègia: la renda que presentem avui és una acció específica i alhora un pas més en el camí de creació del Suport Municipal d’Inclusió: una renda mínima garantida de ciutat que asseguri que cap prestació es situa per sota d’un determinat llindar, i ho estem fent de manera progressiva i sempre coherent amb aquest suport que volem crear. Aquesta estratègia es veu reforçada gràcies al suport de la Unió Europea obtingut a traves de la Iniciativa “Accions Urbanes Innovadores”, de l’article 8 del FEDER, adreçada a trobar i provar solucions noves per a problemes relacionats amb el desenvolupament urbà sostenible i que resulten rellevants per al conjunt de la Unió. 8 Dins de les temàtiques contemplades per la iniciativa, el projecte de Barcelona es focalitza en la lluita contra la pobresa en zones urbanes desfavorides. La UE contribueix amb el 80% del cost total del projecte (els 4,84 milions esmentats abans per a un període de 3 anys (2016-2019)) B-MINCOME es basa en la decisió municipal d’implementar una renda municipal o suport municipal d’inclusió com a suplement d’ingressos per a les llars més pobres de la ciutat, moltes ubicades als barris de l’eix Besòs. S’espera que 1.000 famílies (al voltant de 2.000 persones) en situació de pobresa rebin aquesta renda de manera experimental. Es tracta d’una nova solució adaptada als nous fenòmens de la pobresa que es donen a la nostra ciutat. Les conclusions seran disseminades a través de la creació d’espais de comunicació amb altres actors socials, empresarials i institucionals de la ciutat, amb l’objectiu d’estendre les pràctiques exitoses per a millorar les polítiques d’inclusió i lluita contra la pobresa a d’altres zones de la ciutat i de l’àrea metropolitana.