Pàgina 1 de 16 Districte de Ciutat Vella INFORME MERCAT MUNICIPAL DE LA BOQUERIA INFORME DE SITUACIÓ I ACTUACIONS Plenari de 20 d’octubre de 2016 Informe Plenari 20 d’octubre de 2016 Pàgina 2 de 16 1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................. 3 2. CARACTERÍSTIQUES DEL MERCAT ................................................................................. 4 3. DIAGNOSI DE LA PROBLEMÀTICA .................................................................................. 7 4. LÍNIES D’INTERVENCIÓ I MESURES ADOPTADES FINS SETEMBRE DE 2016 ..................... 11 5. REPTES DE FUTUR ....................................................................................................... 15 6. ANNEXOS ................................................................................................................... 16 Informe Plenari 20 d’octubre de 2016 Pàgina 3 de 16 1. INTRODUCCIÓ No cal que ens remuntem segles enrere per caracteritzar la imatge popular del mercat de Sant Josep, o de la Boqueria. Només cal que admirem la seva arquitectura i preguntem als veïns i les veïnes del Gòtic i del Raval quin era el seu mercat de referència, i fem memòria als barcelonins i les barcelonines que, no fa tants anys, tenien el mercat com el lloc on realitzar les compres especials o preferents. Aquell caràcter preferencial del mercat, que va ser construït per abastir a bona part de la ciutat, juntament amb els germans de ferro del Born i de Sant Antoni, s'ha perdut des de fa unes dècades. I no ho ha fet perquè hagi baixat el nivell del seu producte, sinó per un canvi important en les dinàmiques de consum que ha afectat a tots els mercats municipals. En el cas de la Boqueria també cal mencionar altres factors: una modificació important de la seva clientela, a l'arribar una gran quantitat de turistes que demanden altres productes; la massificació que es dóna als seus estrets carrers amb la gran afluència de públic; i el fet que l'ampliació i homogeneïtzació de l'oferta dels porxos han complicat encara més la mobilitat a l'espai del mercat. Aquella referència terriblement popular del "mercat on es ho podies trobar tot" s'ha transformat en "el mercat en el que no pots comprar amb tranquil·litat". Aquest canvi no es pot explicar sense la transformació que també han patit les rambles de la ciutat, amb una concentració de visitants altíssima, que tenen com un dels punts d'interès turístic -merescut- el mercat de la Boqueria. En aquest sentit, un estudi realitzat el 2014 fixava en uns 95 milions els desplaçaments a peu per la Rambla al llarg de l’any: el present i el futur de la Boqueria ha de tenir molt en compte aquesta realitat. El mercat de la Boqueria, en la seva ubicació privilegiada al bell mig de les rambles, a tocar de les populars floristes, és una de les imatges més potents i universals de la Barcelona de la vida quotidiana, un eix central en les histories de vida de multitud de dones que s'han encarregat de les compres que han sostingut la vida de famílies senceres. És al mateix temps un punt de referència esporàdic però constant per a les compres especials, aquelles més exòtiques i que requereixen d'una especialització. La Boqueria és un dinàmic emplaçament comercial, però a l'ensems es un espai de memòria popular que és necessari preservar. Informe Plenari 20 d’octubre de 2016 Pàgina 4 de 16 2. CARACTERÍSTIQUES DEL MERCAT Dades de l’edifici La única estructura que té el mercat és una teulada d’uralita per la part interior i metàl·lica per l’exterior, amb una visera perimetral de vidre. Està sustentada per uns pilars metàl·lics en forma de creu. No té portes ja que l’accés és directe des de la porxada exterior per cada un dels passadissos. L’accés des de la Rambla és mitjançant dos pòrtics laterals coberts i un central pel passatge de Ramon Cabau. Per la part posterior s’accedeix directament des de la plaça de la Gardunya. L’accessibilitat és a peu pla per totes bandes, amb un graó des dels porxos que fa de delimitació entre mercat i via pública. Per la cara sud s’arriba pels carrers de les Cabres, amb escales, i de la Morera. Superfícies: - Superfície total del mercat 5.916,97 m². - Superfície comercial parades 2.997,68 m² - Superfície total parades alimentació 2.981,94 m² - Superfície restauració 100,00 m² - Superfície magatzems 2.584 m² - Superfície cambres frigorífiques 350,00 m² - Superfície espai brossa 228 m² - Superfície WC públics 50 m² - Superfície càrrega-descàrrega 825 m² - Superfície aparcament 2.130 m² L’oferta comercial i de restauració El mercat té una oferta comercial àmplia en nombre d’establiments (actualment té 225 negocis), i molt rica per la quantitat de barreja d’activitats que es donen, tant per la via del creuament d’oferta de diferents denominacions en un mateix establiment, com per la via d’ampliacions d’activitat que s’han aprovat als darrers anys. També trobem una especialització d’alguns comerços que no veiem en cap altre mercat: fruites exòtiques i tropicals, espècies, bolets, carns de tots tipus d’animals, formatgeries, oferta d’aviram delicatessen i per alta restauració, vins, etc., el que contribueix a donar a la Boqueria el seu caràcter especial. A la següent taula podem veure el mix comercial actual. Informe Plenari 20 d’octubre de 2016 Pàgina 5 de 16 Denominació Número establiments % Parades actives Establiments D'1 parada De 2 parades De 3 parades De 4 o + parades Peix i marisc 30 13,33 93 3 13 4 11 Peix fresc 12 5,33 20 7 3 1 1 Marisc 1 0,44 2 0 1 0 0 Pesca salada 4 1,78 4 4 0 0 0 Pesca salada + AD Botiga adroguerialim 2 0,89 3 1 1 0 0 Carnisseria 26 11,56 75 2 13 4 7 Carnisseria + AD 1 0,44 2 0 1 0 0 Menuts 5 2,22 10 1 3 1 0 Cansaladeria, xarcuteria i embotits 13 5,78 40 2 2 5 4 Cansaladeria 3 1,33 8 0 1 2 0 Polleria i caça 14 6,22 31 4 6 3 1 Polleria, caça i ous 1 0,44 1 1 0 0 0 Ous 2 0,89 5 0 1 1 0 Olives, conserves i confitats en vinagre 3 1,33 8 1 0 1 1 Olives, conserves + AD Esp lim. 1 0,44 3 0 0 1 0 Fruites i verdures 53 23,56 201 3 13 13 24 F i V amb permís dietètica/ herboristeria 1 0,44 2 0 1 0 0 Llegums i cereals 1 0,44 3 0 0 1 0 Menjars i begudes 10 4,44 48 1 2 0 7 Botiga de queviures i adrogueria 4 1,78 6 3 0 1 0 Productes colonials 0 0,00 0 0 0 0 0 F i V amb AD Espec. 10 4,44 21 3 5 1 1 Adrogueria 1 0,44 2 0 1 0 0 Queviures 1 0,44 2 0 1 0 0 Especialitats 5 2,22 15 1 1 2 1 Despatx de pa i pastisseria 1 0,44 6 0 0 0 1 F i V + congelats 1 0,44 6 0 0 0 1 F i V + conserves + AD Espec. Limitada 1 0,44 4 0 0 0 1 Botiga quev. I adrog + cans.,xarc. iembot. 4 1,78 22 0 0 1 3 Adroguera + cans. 1 0,44 2 0 1 0 0 Informe Plenari 20 d’octubre de 2016 Pàgina 6 de 16 Polleria i caça + ous 1 0,44 7 0 0 0 1 Polleria i caça + ous + AD Esp. Limitada 1 0,44 2 0 1 0 0 Polleria i caça + polleria, caça i ous 1 0,44 3 0 0 1 0 Adrog + colonials + polleria i caça + F i V 1 0,44 8 0 0 0 1 Adrogueria + conserv 1 0,44 4 0 0 0 1 Cansaladeria + queviures 1 0,44 3 0 0 1 0 Colonials + F i V 2 0,89 11 0 0 0 2 Llegums i cereals + F i V 2 0,89 5 0 1 1 0 Carnisseria + cans., xarc. i embotits 1 0,44 3 0 0 1 0 Peix i marisc + marisc AD congelats 1 0,44 7 0 0 0 1 Pesca salada + peix i marisc 1 0,44 4 0 0 0 1 TOTAL 225 100 702 37 72 46 71 Pel que fa a la restauració, en el moment actual entre l’àrea del mercat i l’àrea dels porxos de la Boqueria, ens trobem amb un total de 14 establiments amb llicència, amb unes 42 taules amb llicència. Llicències concedides Porxos Mercat Nº establiments Nº taules Nº establiments Nº taules Concedides abans d’agost 2016 4 13 4 17 Provisionals a partir d’agost 2016 6 11 - - Total 10 24 4 17 Informe Plenari 20 d’octubre de 2016 Pàgina 7 de 16 3. DIAGNOSI DE LA PROBLEMÀTICA El mercat de la Boqueria, tot i ser un mercat més de la xarxa de mercats municipals de Barcelona, històricament ha tingut unes connotacions especials, per la seva grandària i per la seva ubicació al bell mig de la Rambla. Aquesta ubicació al territori genera un volum de visites que no és comparable amb cap altre mercat de la ciutat, tant de veïns i veïnes de Barcelona, com d’altres procedències. L’impacte d’aquest elevat nombre de visites que té el mercat genera una sèrie de problemàtiques específiques. Concretament parlem de tres aspectes: I),- Des del punt de vista estrictament comercial, ens referim tant a la proliferació d’un excés d’oferta adreçada a un públic de pas, és a dir de productes presentats i oferts en format de consum immediat, com a una possible pèrdua de l’oferta de comerç tradicional. II),- A més, s’han detectat algunes necessitats d’intervenció en el mercat, quant a millora física de les seves instal·lacions. Aquest fet rau en què en les diferents actuacions que s’han dut a terme en aquest mercat en els darrers anys, mai s’han pogut abordar com en altres mercats de similars característiques, com ara Santa Caterina, Sant Antoni, Sants, Ninot, ... atès que ha estat inviable el tancament del mercat i trasllat a un espai provisional per a poder intervenir a fons en el mercat, ni tan sols un tancament per fases. III),- La darrera intervenció en aquest mercat sobre el mix comercial, es va dur a terme l’any 1999 en el marc del procés de remodelació de recuperació de la plaça porticada. En aquell moment, va establir-se un mix comercial entenent que era l’adequat al moment, pel que feia a les demandes del context temporal. Antecedents Al juliol de 2011, fruit de la preocupació sobre el gir que havia fet el mercat de la Boqueria, amb una orientació quasi exclusiva al turistes, des del propi IMMB es va desenvolupar un estudi amb l’objectiu d’aprofundir sobre les activitats comercials que en aquest moment es desenvolupaven, tant qualitativament com quantitativa, amb especial atenció a aquelles que s’adreçaven a un públic “forani” i/o només visitant esporàdic del mercat. A la vegada que s'examinaven el conjunt d'establiments de diferent tipus, es van analitzat per separat els de fruites i verdures, donada la importància d’aquest sector d’activitat. x En el cas concret de la fruita, es van analitzar estadísticament el total d’establiments que comercialitzen algun tipus de producte elaborat, que en aquesta activitat bàsicament són sucs i macedònies pel consum immediat. Dels 72 establiments de fruita i verdura existents i analitzats, es va comprovar que 26 comercialitzaven algun tipus d’elaborat, el que representava un 36,1%, amb una orientació claríssima cap al turista o visitant casual del mercat. Com a conclusió, es va poder constatar que a la Boqueria continuava havent dos Informe Plenari 20 d’octubre de 2016 Pàgina 8 de 16 terços del total del sector de fruites i verdures amb format de mercat tradicional i venda assistida.x De la resta d’establiments es va treballar sobre el total dels que comercialitzaven algun tipus de producte elaborat, fos quina fos l’activitat a que estava autoritzat segons l’Ordenança de Mercats. En una primera estadística s’analitzaren les activitats excloent les de fruita i verdura per ser objecte d’estudi del punt anterior, i finalment l’impacte quantitatiu sobre el total del mercat. La tipologia de producte complementari a l’oferta tradicional era bàsicament de consum immediat, com ara peix fregit, porcions de pizzes, pals amb degustació d’embotits, xocolates, ... però també cada vegada més s’observava la comercialització d’embotits, i sobretot pernil, tallat i envasat al buit preparat per transportar. Com a resum d’aquest estudi de 2011, que hem posat ara al dia, es va poder afirmar amb dades reals que dels 232 establiments totals que composen el mercat de la Boqueria, només 34, és a dir un 14,7%, oferien algun tipus d’elaborat, a l’igual que en el cas de la fruita amb una orientació claríssima cap al turista o visitant casual del mercat. Ara ha passat al 20,2%, amb una clara tendència a créixer. Tanmateix, el problema és que es concentrava en l’entrada principal de Rambla, com es pot observar en el plànol del mercat que s’incloïa a l’esmentat estudi del Servei de Mercats de l’IMMB, i per tant l’impacte visual generava una major percepció d'aquest fenomen. Informe Plenari 20 d’octubre de 2016 Pàgina 9 de 16 A finals de l’any 2012 mitjançant una circular informativa es va recordar a tots els venedors/es de la Boqueria que les parades del mercat estan sotmeses a una regulació de caràcter comercial, dintre d’un marc normatiu ampli, de tal manera que totes elles tenen determinada una denominació concreta. Per tant d’acord amb el que regula l’article 88 de la vigent Ordenança Municipal de Mercats, en aquestes parades es poden vendre tot una àmplia gamma de productes frescos segons cada activitat. D’acord amb el mateix text normatiu, només com a complement a l’oferta comercial, i mitjançant les instal·lacions adequades a la normativa tècnico-sanitària, es pot vendre a més d'aquesta oferta, els mateixos productes sotmesos a algun tipus de preparació culinària, que hauria de presentar-se envasat i per emportar, sempre i quan siguin l’ingredient principal del producte final. S'entén doncs com a complement que no monopolitzi l’orientació comercial dels establiments cap a aquests tipus de productes elaborats, sinó que cal combinar la venda de fresc i elaborats. D’acord amb la informació recollida i constatada en el propi mercat en les inspeccions fetes, en alguns dels establiments s’estaven comercialitzant una sèrie de productes no autoritzats a la venda segons la denominació d’aquestes parades, o bé hi havia un desequilibri exagerat entre la venda de producte fresc i la venda de productes elaborats, de tal manera que encara que fos excepcionalment havia desaparegut del lineal de venda el producte fresc. És en aquest sentit que des de l’IMMB, i mantenint informada en tot moment a l’Associació de Venedors del mercat de la Boqueria, es va intensificar un seguit d’actuacions per a que en un termini raonable es poguessin regularitzar les situacions anòmales que es poguessin estar produint, per tal de mantenir l’esperit d’aquest emblemàtic i únic mercat. Es plantejava posar especial atenció a: (reproduïm literalment la part de la circular lliurada als comerciants del mercat) 1.- Retirada de la venda de qualsevol producte que no sigui els degudament autoritzats, en base al que regula l’article 88 de la vigent Ordenança Municipal de Mercats. Recordem que passat el termini atorgat en cada cas, i de persistir aquesta infracció, l’Institut Municipal de Mercats es reserva la possibilitat d’iniciar el corresponent expedient sancionador per venda d’articles no autoritzats, que en la vigent Ordenança està tipificat com a falta greu, i pot suposar la imposició d’una sanció econòmica d’entre 750,01 i 1.500,00 euros. 2.- Delimitar clarament els espais autoritzats com a ocupacions temporals d’espai, marcant els espais màxims autoritzats per tal de facilitar les tasques de neteja, inspecció i compliment de l’ordenança. Recordar que l’article 115 de l’Ordenança Municipal de Mercats regula la possibilitat d’autoritzar la utilització i l’aprofitament temporal d’espais destinats a l’ús comú del mercat, per destinar-los a activitats accessòries a la principal i sempre i quan aquesta ocupació no destorbi el normal funcionament del mercat, i contribueixi a mantenir o a millorar la seva dinàmica i imatge comercial. 3.- Quant als permisos d’obres a parades, s’actuarà de manera especial sobre aquelles peticions que suposin la incorporació d’elements tècnics que requereixin el compliment de la normativa tècnic sanitària, com ara forns, o que no vagi en concordança per raó de l’activitat de les parades. Informe Plenari 20 d’octubre de 2016 Pàgina 10 de 16 4.- Decretar una moratòria acotada fins el 31 de desembre de 2012, perquè els establiments que ofereixen producte fresc i com a complement a la venda producte elaborat, reequilibrin la seva oferta comercial, amb l’objectiu de no monopolitzar l’orientació comercial dels establiments cap a aquests tipus de productes elaborats, sinó combinant la venda d’ambdós. A data d’avui, la situació comercial del mercat no és gaire diferent de la que es donava en aquell moment. La única diferència important és que amb la reobertura, el passat mes de setembre de 2013, de l’aparcament públic de vehicles de la plaça de La Gardunya, s’observa una relativa millora en l’increment de visitants barcelonins, que ja va destacar de manera significativa en els mesos de novembre i desembre de l’any passat, coincidint amb la campanya de vendes de Nadal, i que està contribuint a reactivar les vendes de cap de setmana. Pel que fa a la zona dels Porxos de la Boqueria, cal destacar que en mandats anteriors es varen fer diverses actuacions per tal d’ordenar, millorar i dinamitzar l’àrea, promovent l’Associació de comerciants dels Porxos de la Boqueria, la inclusió de l’àmbit com a àrea de tractament especial dins els plans d’usos de Ciutat Vella i de la Rambla, i realitzant actuacions físiques com ara el tancament nocturn de l’espai; la revisió i neteja dels paviments; la rehabilitació, sanejament i pintura dels sostres i la millora de la il·luminació. Paisatge Urbà també va efectuar un estudi de l’estat dels diversos locals, que ja s’ha anat incorporant als locals que han sol·licitat llicència. Informe Plenari 20 d’octubre de 2016 Pàgina 11 de 16 4. LÍNIES D’INTERVENCIÓ I MESURES ADOPTADES FINS SETEMBRE DE 2016 El mercat de la Boqueria no pot perdre el seu signe d’identitat més important, que és el de ser un equipament de gestió pública, dintre d’una xarxa global, amb una oferta variada i de qualitat, que s’ofereix en uns establiments atesos per grans professionals de la venda detallista d’alimentació, que ens ha donat un prestigi i reconeixement internacional com cap altre equipament d’aquestes característiques. En els darrers mesos s’ha treballat conjuntament amb la pròpia Associació de Comerciants de la Boqueria, sobre les problemàtiques més importants que afecten al mercat i que poden repercutir negativament en la bona marxa de la Boqueria. Pel que fa a les línies d’intervenció que s’estan implementant s’agrupen en tres línies: a) Intervenció sobre l’espai físic del mercat i sobre els fluxos de visitants: La important presència de públic en aquest mercat, exerceix una pressió molt alta sobre la sensació de poc confort per al públic que pretén moure’s pel mercat per a realitzar les seves compres en diferents establiments, agreujada per la coincidència amb el fet de que molts dels passadissos són molt estrets. Per això cal treballar per millorar la circulació del públic i facilitar l’accessibilitat. Actuacions realitzades fins al moment: x Estudi de millora de la xarxa de desguassos i paviment, i de l’extracció de fums dels diferents operadors de bar del mercat, per al seu correcte funcionament i integració arquitectònica.x Millora de la senyalització, l’enllumenat i la renovació d’aire de la nova planta soterrada logística.x Neteja de l’edifici de vidre que acull les oficines i de la coberta lateral de vidre del mercat.x Millora i acabat del tancament perimetral del mercat.x Posada en funcionament de la nova planta soterrada (-1) de la plaça de la Gardunya, el que ha millorat de manera important tant l’activitat logística de càrrega i descàrrega com la retirada de la via pública de la recollida de residus del mercat. Conjuntament amb l’entrada en funcionament del nou aparcament públic de vehicles de la plaça de La Gardunya el passat mes de setembre de 2013 aquestes millores han suposat una pacificació de la plaça de la Gardunya, passant de ser un espai de serveis pel mercat a convertir-se en un nou espai de trobada ciutadana.x Fa uns mesos que ha finalitzat l’execució dels treballs de reforma integral dels nuclis de lavabos públics situats a la planta soterrani, actuació necessària tenint en compte que els actuals locals existents en el perímetre del mercat, utilitzem com a serveis públics aquests lavabos, i per tant el desgast de les instal·lacions és molt més gran, a més de millorar la imatge del mercat pels usuaris.x Redacció del Pla d’autoprotecció (PAU) del mercat de la Boqueria que serà entregat en breu. Informe Plenari 20 d’octubre de 2016 Pàgina 12 de 16 x Reforç del servei de vigilància entre els mesos d’abril i octubre, quan augmenta el nombre de visitants al mercat.x S’està treballant permanentment amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, sobre la problemàtica d’infestació i plagues, amb una solució d’actuació integral, considerant que l’àrea a tractar no són només els espais de l’interior del Mercat sinó també aquells espais i infraestructures adjacents al recinte i que actualment són refugi de les plagues. x Segueix vigent el Decret d’Alcaldia sobre la regulació de l’accés de grups de visitants organitzats, que va entrar en vigor l’abril de 2015. Aquest Decret prohibeix l’accés de grups organitzats de visitants de 15 o més persones, els divendres i els dissabtes, des de l’obertura del mercat i fins les 15:00 hores. En la resta de l’horari del mercat el grups disposaran de lliure accés al recinte. El decret estableix també que en cas que un grup de visitants de 15 o més persones accedeixi al mercat en l’horari no permès, els vigilants de seguretat seran els encarregats d’informar de la impossibilitat de continuar la visita al recinte, i els acompanyaran a l’exterior. Els vigilants del mercat de la Boqueria ja han rebut la formació necessària per efectuar aquesta tasca. b) Ordenació de les terrasses de l’espai del mercat i porxos: Durant l’any 2015 es van realitzar tres reunions amb l’Associació de Comerciants dels Pòrtics de la Boqueria, una amb l’Associació de Comerciants del Mercat de la Boqueria i diverses amb comerciants individuals en les quals es van posar en comú les problemàtiques de la zona. Des del districte es va indicar la necessitat d’ordenar la situació dels Porxos, i en la reunió del 28 d’octubre es va presentar un primer esborrany d’ordenació singular. 22 de juliol, reunió conjunta amb l’Associació de Comerciants dels Porxos de la Boqueria, l’Associació de Comerciants del Mercat de la Boqueria 15 d’octubre, reunió amb l’Associació de Comerciants dels Porxos de la Boqueria 28 d’octubre, reunió amb l’Associació de Comerciants dels Porxos de la Boqueria El 23 de desembre de 2015 el senyor Manuel Ruiz, president de l’Associació de Comerciants dels Porxos de la Boqueria presenta un document al Districte en el que transmet els acords de la Junta Extraordinària celebrada l’11 de desembre i hi adjunta una proposta d’ordenació singular. La proposta s’incorpora a la nostra reflexió tècnica. Des de l’1 de gener d’aquest any 2016, es va implementar una nova homogeneïtzació dels criteris pels quals s’autoritza l’ocupació de terrasses a la zona perimetral de columnes dels quatre bars dels mercat que ho havien sol·licitat, sobre els requisits, tipus de mobiliari i nombre màxim de taules i cadires, així com una acotació màxima de l’espai autoritzat i definit sobre plànol; a més dels drets i obligacions derivats de les autoritzacions de terrasses. Cal recordar que el mecanisme emprat per l’IMMB per a l’autorització de terrasses és la figura de l’ocupació temporal d’espai que regula la Informe Plenari 20 d’octubre de 2016 Pàgina 13 de 16 vigent Ordenança Municipal de Mercats. L’autorització de les ocupacions temporals d’espai respon a una decisió municipal discrecional, i així ho manifesta l’article 115 (l’òrgan municipal competent pot autoritzar ...), i sempre que així s’autoritzi caldrà respectar els criteris reconeguts al propi article. Al maig de 2016 es van detectar 16 terrasses sense llicència quan es van fer les inspeccions corresponents. Un cop finalitzat els procediments, i contestades les al·legacions dels propietaris dels locals, es va ordenar la seva retirada. La retirada es programar pel 28 de juliol, si bé només se’n van treure 3 ja que la resta no es van arribar a muntar veient el dispositiu de retirada. Malgrat això, donat que a la tarda estaven les terrasses novament instal·lades, els inspectors junt amb la GUB van aixecar acta de les desobediències i es van obrir nous procediments sancionadors. A principis d’agost en constar la continuïtat de l’incompliment, es van programar novament retirades de 16 establiments, donat que cap d’ells tenia llicència de terrassa i ja se’ls havia informat reiteradament de que les havien de retirar. Alguns dels establiments fins i tot tenien vetlladors però no disposaven de llicència d’activitat. Tanmateix, no es va retirar cap taula ja que els establiments no van muntar les terrasses. Finalment, en reunions amb l’Associació de Comerciants dels Porxos de la Boqueria, s’acorda atorgar llicències provisionals de terrassa al establiments que disposen de llicència d’activitat vigent i no tenen cap deute amb l’ajuntament. Es donen un total de 11 taules a 6 establiments. Al setembre de 2016 s’inicia el procediment d’elaboració de la Distribució prèvia de terrasses. Donat que ha quedat palesa la necessitat d'aportar coherència a la intervenció a l'espai dels porxos de la Boqueria, responsabilitat del Districte, i el mercat, a càrrec de l'IMMB, d’acord amb l’Institut de Mercats la ordenació es farà de forma conjunta entre els dos espais. D’aquesta manera es podrà articular una resposta conjunta als reptes d'aquest espai tant dinàmic i tant dens; en especial en relació a l'ordenació de les terrasses tant dels bars exteriors perimetrals com dels bars propis del mercat. S’han dut a terme dues sessions de participació, el 27 de setembre i 18 d’octubre, en les que s’ha convocat a veïns i comerciants per treballar una proposta de distribució amb el màxim consens possible. Una vegada es tanquin les sessions de treball en els mesos de novembre i desembre es redactarà la proposta de Distribució prèvia de terrasses per part del districte amb el consens de l’Institut de Mercats i es passarà a la aprovació de la Comissió Tècnica de Terrasses (CTT). Després de l’aprovació de la CTT s’iniciarà el procediment urbanístic preceptiu de aprovació inicial, al·legacions i aprovació definitiva. Informe Plenari 20 d’octubre de 2016 Pàgina 14 de 16 c) Oferta comercial i suport als establiments del mercat: Els canvis en les pautes de consum de la ciutadania i l'impacte de la gran quantitat de turistes i visitants fan que siguin necessàries iniciatives de suport a l'activitat comercial dels establiments, per tal de que puguin innovar i adaptar-se als canvis tot reforçant el model de negoci de comerç de qualitat i de proximitat. Es treballa en aquesta línia en el marc de la línia estratègica de promoció de la diversitat comercial i del comerç de proximitat del Pla de Desenvolupament Econòmic de Ciutat Vella. Així, es promourà la visualització i difusió de tota l’oferta comercial mitjançant l’actualització i millora del cercador web d’establiments comercials de Ciutat Vella i altres materials de difusió; i es fomentaran accions de promoció de l’estalvi de costos i de cooperació empresarial, entre d'altres actuacions. Informe Plenari 20 d’octubre de 2016 Pàgina 15 de 16 5. REPTES DE FUTUR No es pot parlar del mercat de la Boqueria sense parlar de la Rambla. El diàleg natural entre el passeig més emblemàtic de la ciutat i el mercat ve marcat des del punt de vista físic i d’accessibilitat per la una de les seves portes d’accés a la Rambla de Sant Josep. La Rambla i el mercat de la Boqueria han de recuperar la seva funció veïnal donant resposta a les necessitat de la població i la rehabilitació de l’entorn. Per aquest motiu s’està treballant en una mesura de govern que pugui donar respostes estructurals a les problemàtiques que es detecten al mercat de la Boqueria. Aquest procés de confecció de la mesura de govern es basa d’una banda en la diagnosi realitzada i a la observació del a realitat que pateix el Mercat d’una banda i de l ‘altra a les propostes que s’estan recollint per part de l’Institut de Mercats als paradistes. En aquest sentit el passat 6 d’octubre es va fer una reunió amb la Junta de l’Associació de comerciants de la Boqueria i una reunió on van ser convocats la totalitat de paradistes del mercat. En aquesta reunió tant la Regidora de Comerç i Mercats i la Regidora del Districte de Ciutat Vella van exposar la necessitat d’actuar de forma integral al Mercat i van obrir un procés d’escolta amb els paradistes del Mercat. En aquest sentit es va fer arribar una fitxa (que s’adjunta com annex) per tal de recollir les propostes que des del seu punt de vista ens poden aportar. El punt en el que estem ara per ara és de recollida i sistematització de les aportacions. Un cop fet es convocarà una nova reunió per explicar quines seran les propostes que quedaran incloses en la futura Mesura de Govern. Informe Plenari 20 d’octubre de 2016 Pàgina 16 de 16 6. ANNEXOS x Annex 1:Planta del Mercat de la Boqueriax Annex 2: Fitxa procés obert