Regidoria de Feminismes i LGTBI 
 
 
 
 
Pla Municipal per la Diversitat 
Sexual i de Gènere 
 
Mesures per a la Igualtat LGTBI 
 
 
 
 
 
 
Octubre 2016 
 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
INDEX 
 
Introducció                      3 
 
Finalitat                        3 
Marc Legislatiu                        4 
Trajectòria i principis orientadors del Pla                   6 
Procés d´elaboració             8 
La diagnosi             8 
Espais de participació           9 
Compromisos i aliances estratègiques amb l’organització municipal   11 
Estructura del Pla          11 
 
 
1. Eixos estratègics del Pla.        12 
 
 
A. Canvi Institucional        14 
A1. Formació en diversitat sexual i de gènere.    15 
A2. Incorporació d’objectius de diversitat sexual i de gènere a la  
       normativa, plans i programes clau.      18 
A3. Instruments de política laboral i contractació municipal.  20 
A4. Comunicació inclusiva.       23 
A5. Participació de persones i entitats LGTBI     25 
 
B. Ciutat de Drets 28 
B1. Informació, acompanyament i empoderament.    30 
B2. Coeducació.        34 
B3. Cultura, visibilitat i memòria.      38 
B4. Salut, drets sexuals i reproductius.      41 
B5. Vides lliures de violències.      48 
B6. Ciutadania, interculturalitat, migracions i refugi.   52 
B7. Justícia global, cooperació i relacions internacionals.   56 
B8. Àmbit laboral.        59 
B9. Esports.         63 
B10. Visibilització en l’àmbit econòmic.     66 
B11. Acció social i cicles de vida.      68 
 
2. Governança del Pla                                                                               74 
Implementació         74 
Seguiment i avaluació       74 
 
Bibliografia          76
 2 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Introducció 
FINALITAT 
El Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere (2016 – 2020) constitueix 
el principal instrument d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona per a promoure la 
perspectiva de la diversitat sexual i de gènere i per a l’eliminació de les desigualtats i 
violències que es deriven de l’orientació sexual, la identitat de gènere i les diferències 
en el desenvolupament sexual. Es tracta d’un pla transversal que es proposa 
incorporar i reforçar aquesta perspectiva en totes les polítiques en què sigui rellevant i 
en el funcionament i organització del mateix Consistori. D’aquesta manera es vol 
contribuir a eradicar l’homofòbia, la lesbofòbia, la transfòbia, la bifòbia i la intersexfòbia 
(LGTBIfòbia, en endavant) reforçant els circuits de prevenció, detecció, denúncia i 
acompanyament de les víctimes; oferir eines de promoció social per a l’assessorament 
i empoderament del col·lectiu; promoure unes polítiques de coeducació que incloguin 
la lluita contra l’assetjament per raó d’orientació sexual, expressió i identitat de gènere; 
incorporar la perspectiva de diversitat sexual i de gènere en les polítiques de salut, 
especialment en els àmbits de la salut sexual i reproductiva de les dones lesbianes i 
bisexuals, la despatologització de la transsexualitat, la prevenció de les infeccions de 
transmissió sexual i l’acompanyament a les persones intersex/amb diferències en el 
desenvolupament sexual (DDS en endavant) i les seves famílies; promoure la inclusió 
laboral de les dones trans; vetllar pels drets de les persones grans LGTBI i garantir els 
drets de les persones que sol·liciten refugi a causa de la seva orientació sexual o 
identitat de gènere.  
Aquest Pla pren com a referent el Pla de Justícia de Gènere (2016-2020): 
ambdós segueixen la mateixa lògica, comparteixen alguns objectius i es basen en una 
perspectiva de gènere en el sentit més ampli per tal de fer front al sexisme existent en 
la societat actual. Es parteix, així, de la convicció que les realitats del col·lectiu LGTBI 
s’han d’abordar des d’una mirada feminista, que entengui les seves discriminacions i 
violències en relació amb el sexisme. D’aquesta manera, es parteix d’entendre que el 
sistema de gènere té quatre dimensions. La primera és el sexe, que ens distingeix en 
funció de les nostres característiques corporals entre femelles i mascles, excloent del 
marc normatiu les persones intersexuals/amb DDS, ja que els seus cossos no 
 3 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
encaixen amb la lògica binària. La segona dimensió és la identitat de gènere, que 
pressuposa que les persones amb un cos de femella s’han de sentir identificades com 
a dones i les que tenen cos de mascle, com a homes. D’aquesta dimensió es deriva la 
desigualtat entre les posicions de dona i home i l’exclusió de les persones trans,1 ja 
que no s’identifiquen amb el gènere atribuït socialment en funció del seu sexe. La 
tercera dimensió és l’expressió de gènere, que marca que la identitat ha d’anar lligada 
a un comportament socialment classificat com a femení o masculí, excloent així les 
dones masculines i els homes femenins. Finalment, a nivell d’orientació sexual es 
pressuposa l’heterosexualitat, és a dir, la complementarietat entre la feminitat i la 
masculinitat. D’aquesta darrera dimensió queden excloses les persones lesbianes, 
gais i bisexuals, així com altres orientacions plurisexuals. 
En el nostre entorn, l’LGTBIfòbia es fa palesa en la invisibilitat i l’estigma de les 
persones intersexuals/amb DDS; en la patologització i medicalització de la 
transsexualitat; en l’exclusió laboral de moltes dones trans; en la dificultat d’expressar 
l’afectivitat en l’espai públic; en la violència i invisibilitat que poden patir les persones 
grans LGTBI; en entorns laborals poc respectuosos en què les moltes persones LGTBI 
no senten que puguin compartir obertament aspectes de les seves vides per por de ser 
discriminades; o en la invisibilitat de l’assetjament escolar, que es nodreix del silenci 
de les mateixes víctimes i de la manca de recursos per a portar a terme una prevenció 
i detecció efectives.  
MARC LEGISLATIU 
L’octubre de 2014 l’aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei per a 
garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a 
eradicar l’homofòbia i la transfòbia (d’ara endavant, Llei 11/2014) dóna un nou impuls a 
la implementació de mesures efectives contra la discriminació del col·lectiu en el 
context català. L’objectiu de la Llei és «desenvolupar i garantir els drets de lesbianes, 
gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) i evitar-los situacions de 
discriminació i violència, per a assegurar que a Catalunya es pugui viure la diversitat 
sexual i afectiva en plena llibertat.» (Preàmbul). 
                                               
1En aquest Pla, el terme «trans» s’utilitza com a concepte paraigua que integra les identitats 
transsexuals, transgèneres, transvestits i cross-dressers. 
 4 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
La Llei estableix mesures en àmbits com l’educatiu, cultural, del lleure, esportiu, 
de la comunicació, de la salut, de l’acció social, de l’ordre públic, laboral i de la 
diversitat familiar. Algunes d’aquestes mesures recollides s’han de desenvolupar des 
de l’àmbit local, per la qual cosa el Pla és l’eina principal per a desplegar les accions 
recollides en aquest text legal que són competència municipal.  
La llei d’octubre de 2014 s’emmarca en l'Estatut d'autonomia. En aquesta línia, 
estableix que «els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones 
amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició 
social o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, de 
l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que 
atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones.» (Art. 40.8).  
En relació amb l’àmbit de l'Estat, destaquem les principals iniciatives 
legislatives que afecten el col·lectiu LGBTI: la Llei orgànica 10/1995, de 23 de 
novembre, que entre d’altres aspectes incorpora al Codi penal l’agreujant de 
responsabilitat criminal en delictes motivats per l’orientació sexual de la víctima (art. 
22); la Llei 62/2003, de 30 de desembre, que regula la igualtat de tracte i la no- 
discriminació laboral per raó d’orientació sexual; la Llei 13/2005, d’1 de juliol, que va 
permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe; la Llei 14/2006, de 26 de maig, 
que va regular els drets de les dones lesbianes en matèria de reproducció humana 
assistida; la Llei 3/2007, de 15 de març, reguladora de la rectificació registral de la 
menció relativa al sexe per a persones transsexuals. 
Finalment, en l’àmbit europeu s’han d’esmentar les resolucions del Parlament 
Europeu del 8 de febrer de 1994, del 18 de gener de 2006 i del 24 de maig de 2012, 
relatives a la igualtat de drets de lesbianes i gais i a la lluita contra la discriminació i 
l’homofòbia; la Directiva 2000/78/CE, del Consell, relativa a l’establiment d’un marc 
general per a la igualtat de tracte al lloc de treball i en l'ocupació; i la Carta de drets 
fonamentals de la Unió Europea, que consagra la prohibició de discriminació per 
orientació sexual com a dret primari de la Unió.2 
                                               
2Per a una relació més detallada de la situació legal en el marc de la Unió Europea, vegeu els 
informes sobre aquesta qüestió que publiquen regularment la Fundamental Rights Agency 
(http://fra.europa.eu/en/theme/lgbti) i ILGA Europe (http://www.ilga-europe.org/rainboweurope).   
 5 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
TRAJECTÒRIA I PRINCIPIS ORIENTADORS DEL PLA 
L’any 2010 l’Ajuntament de Barcelona va iniciar el Pla Municipal per al 
Col·lectiu Lesbià, Gai, Transsexual i Bisexual. El Pla es desenvolupava després d’un 
ampli procés de diagnosi, participació i interlocució que va permetre, per primera 
vegada, sistematitzar accions a portar a terme en les diferents àrees municipals.  
El Pla actual, vigent entre 2016 i 2020, pren el relleu de l’anterior i té com a 
objectiu augmentar-ne la sistematicitat estructurant-lo a partir d’objectius, especificant 
la temporalització de cada mesura i proveint d’indicadors que en facin més clarament 
avaluable el desplegament. Alhora, el Pla es nodreix del treball ja desenvolupat per 
part de les diferents àrees de l’Ajuntament, així com d’estudis i processos participatius 
previs que permeten reforçar les bases de les mesures aquí recollides (vegeu Procés 
d’elaboració).  
Aquest nou Pla, a més, s’elabora després de l’aprovació al Parlament de 
Catalunya de la Llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, 
transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia i la transfòbia, del 10 
d’octubre del 2014. Aquesta Llei estableix un marc d’actuació en el qual s’encaixen 
moltes de les mesures recollides en el Pla. Per tal de desenvolupar les polítiques que 
no són estrictament competència municipal (educació, salut, acció social i formació, 
entre d’altres), l’Ajuntament de Barcelona establirà un conveni amb la Generalitat de 
Catalunya.  
El nom del Pla reflecteix un canvi en la conceptualització de la finalitat d’aquest. 
La denominació de «Pla per la Diversitat Sexual i de Gènere» emfasitza que no és un 
pla per al col·lectiu LGTBI, sinó que s’adreça al conjunt de la ciutadania. En primer 
lloc, perquè l’objectiu de construir una ciutat més respectuosa amb la diversitat sexual i 
de gènere interpel·la el conjunt de la ciutadania independentment del seu sexe, 
orientació sexual i identitat de gènere. El conjunt de polítiques que aquí es 
desenvolupen entenen que la diversitat sexual i de gènere és un valor i una riquesa 
que la ciutat ha de promoure i defensar. En segon lloc, perquè, si bé hi ha mesures 
dirigides específicament al col·lectiu LGTBI, d’altres posen el focus a integrar la 
perspectiva de la diversitat sexual i de gènere a les polítiques municipals, i això va més 
 6 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
enllà del mateix col·lectiu, perquè implica un canvi de mirada que afecta el conjunt de 
la ciutadania. 
El Pla suposa una aposta més clara per acostar les polítiques d’igualtat 
dona/home i les polítiques per la diversitat sexual i de gènere. Així s’ha reflectit en 
la mateixa estructura municipal: a partir d’aquesta legislatura les polítiques per la 
diversitat sexual i de gènere no estan ubicades a la regidoria de Drets Civils, sinó a la 
de Feminismes i LGTBI. Aquest canvi no és simplement nominal, sinó que es deu a la 
voluntat de reforçar la idea que el sexisme i l’LGTBIfòbia responen a una mateixa arrel. 
Així mateix, suposa adoptar més clarament una perspectiva de gènere a l’hora 
d’analitzar i intervenir vers les problemàtiques i necessitats del col·lectiu LGTBI. Per 
aquest motiu, el present Pla pren com a referència el Pla de Justícia de Gènere i tracta 
de ser coherent tant amb els seus continguts com amb la seva estructura.  
Quan es menciona el col·lectiu LGTBI es vol designar el conjunt de persones 
excloses de la normativitat del sistema de gènere pel que fa a l’orientació sexual 
(lesbianes, gais, bisexuals...), la identitat de gènere (trans...) i el binarisme sexual 
(intersex/persones amb DDS...). Aquest acrònim aplega grups socials que presenten 
diferències i desigualtats internes. En aquest sentit, considerem que cal combinar el 
reconeixement de la diversitat de realitats, experiències i demandes dels grups socials 
que designa amb el reconeixement de l’arrel comuna de l’opressió que viuen. Així 
doncs, es vol posar èmfasi en la diversitat del col·lectiu LGTBI i la necessitat d’una 
mirada interseccional que faci palès que la diversitat sexual i de gènere no es pot 
entendre al marge d’altres eixos de desigualtat com el gènere, la classe social, l’origen 
o la diversitat funcional. En la redacció de les mesures del Pla es reflecteix quines 
d’elles afecten el conjunt del col·lectiu LGTBI i quines només uns subgrups d’aquest. 
Una altra de les novetats que mereixen una explicació és la inclusió 
generalitzada de les persones intersex/amb DDS al costat de lesbianes, gais, trans i 
bisexuals. Aquesta incorporació és producte d’una tendència creixent a entendre la 
intersexualitat o les diferències en el desenvolupament sexual des d’una perspectiva 
de gènere. Tot i això, cal reconèixer que les persones amb diferències en el 
desenvolupament sexual majoritàriament no reconeixen el terme «intersex» o 
«intersexual» com a propis ni tenen la voluntat de fer coalició amb lesbianes, gais, 
 7 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
trans i bisexuals perquè no consideren que comparteixin unes mateixes 
problemàtiques. Així es recull a l’informe Diagnóstico de las diferentes realidades, 
posicionamientos y demandas de la población intersexual/con dds (diferencias del 
desarrollo sexual) en la ciudad de Barcelona, encarregat pel mateix Ajuntament l’any 
2016 a Núria Gregori. En tot cas, tenint en compte aquestes precisions, el Pla 
incorpora la intersexualitat amb la voluntat de promoure que l’Administració local doni 
resposta a les demandes i necessitats que expressen les persones amb diferències en 
el desenvolupament sexual, majoritàriament vinculades a l’àmbit de la salut.  
PROCÉS D’ELABORACIÓ 
El procés d’elaboració del Pla ha tingut tres fases. La primera fase ha estat de 
diagnosi i ha inclòs l’avaluació del darrer Pla (2010-2015), així com la recopilació i 
anàlisi dels informes i recerques encarregats en els darrers anys pel Pla per tal 
d’aprofundir en algunes de les realitats més desconegudes del col·lectiu LGTBI. En la 
segona fase s’han establert diversos espais de participació per recollir les propostes 
de les entitats i activistes LGTBI entorn de diversos temes clau. Finalment, a la tercera 
fase s’ha treballat directament amb les diferents àrees i departaments de l’Ajuntament 
per tal de buscar compromisos i aliances estratègiques. A continuació es detallen 
les metodologies i les tècniques que s’han desplegat en cada una de les fases. 
LA DIAGNOSI  
En primer lloc, s’ha recopilat la informació en relació amb la situació de les 
polítiques LGTBI a l’Ajuntament recollida en l’informe d’avaluació del Pla municipal per 
al col·lectiu lesbià, gai, transsexual i bisexual 2010-2015. Aquest document permet 
aproximar-se al grau d’execució de les accions del pla anterior i proposa prioritats per 
al proper pla mitjançant la consulta d’entitats LGTBI de la ciutat. 
En un segon terme, s’han recopilat aquells documents que estableixen 
objectius i línies d’actuació que cal tenir en compte en l’elaboració del Pla. En concret, 
s’han tingut en compte la Llei 11/2014, l’informe sobre les actuacions de l’Ajuntament 
de Barcelona en relació amb aquesta llei i les mesures de govern següents:  
 8 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
ƒ Mesura de Govern per a promoure la salut sexual i reproductiva a 
Barcelona. 
ƒ Mesura de govern de millora del sistema per a l’abordatge integral de 
les violències masclistes a Barcelona.  
ƒ Mesura de govern Xarxa d’Escoles i Instituts per la Igualtat i la No-
Discriminació. 
Aquests tres mesures de govern, aprovades per l’Ajuntament de Barcelona 
entre el 2014 i el 2015, assenyalen algunes línies estratègiques per a abordar les 
polítiques per la diversitat sexual i de gènere en el marc de les polítiques per la justícia 
de gènere.  
En tercer lloc, s’han recopilat i analitzat tots els informes i recerques 
encarregats pel Pla Municipal per al Col·lectiu LGTBI en els darrers dos anys, que 
aborden de manera específica algunes realitats més desconegudes dins l’acrònim 
LGTBI. Són els següents: 
ƒ 50+ LGTB. Informe persones grans lesbianes, gais, trans i bisexuals a la ciutat 
de Barcelona  
ƒ Informe de model d’acompanyament i assistència a persones trans a la ciutat 
de Barcelona 
ƒ Diagnóstico de las diferentes realidades, posicionamientos y demandas de la 
población intersexual/con DSD (diferencias del desarrollo sexual) en la ciudad 
de Barcelona 
ƒ TRANS-LAB. Diagnòstic i disseny de propostes per millorar la inserció laboral 
de les persones trans a la ciutat de Barcelona 
ESPAIS DE PARTICIPACIÓ 
El principal espai de debat i consulta en relació amb el Pla ha estat el procés 
participatiu per a definir el Pla d’Actuació Municipal (PAM), en el marc del qual s’han 
realitzat tres cites presencials durant el 2016 i s’han rebut trenta-set propostes 
relacionades amb les polítiques de diversitat sexual i de gènere des de la plataforma 
 9 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
digital Decidim Barcelona. La taula següent recull el conjunt de cites presencials en 
què s’han aportat propostes per al Pla. 
TAULA 1. CITES PRESENCIALS DEL PAM SOBRE TEMÀTICA LGTBI 
Àmbit del Pla a debat Títol de la sessió Procés Data 
Salut i drets sexuals i La reproducció assistida per a col·lectius 
PAM 9 de març 
reproductius de diversitat sexual 
Economia de les cures i 
Discriminació laboral en l’àmbit LGTBI PAM 10 de març 
organització del temps 
Salut i drets sexuals i 
Educació i LGTBIfòbia a l’espai públic PAM 31 de març 
reproductius 
 
A més d’aquests espais de debat del PAM, durant el 2016 també s’ha realitzat 
un procés participatiu específic per a definir el proper Centre Municipal de Recursos 
LGTBI que ha comptat amb dues fases. En la primera s’ha realitzat un informe que 
recull les propostes de les entitats LGTBI de la ciutat. Cal fer un esment especial a la 
primera fase, on les associacions van construir i proposar a l’Ajuntament un primer 
funcional que enumerava els serveis i programes que consideraven necessaris per a 
poder donar un servei a la comunitat LGTBI, basat en la seva experiència i tarannà 
associatiu de més de quaranta anys de treball. En la segona, s’ha creat un grup de 
treball per a concretar el funcional del Centre, on també participen activament les 
entitats promotores amb d’altres entitats i grups que s’afegeixen al grup de treball del 
Centre de Recursos, elaborant amb l’equip tècnic del Departament de Feminismes i 
LGTBI el funcional definitiu, amb la ubicació del Centre de Recursos Municipal LGTBI 
al carrer de Borrell 22 de Barcelona. 
 
 
 
 10 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
TAULA 2. PROCÉS PARTICIPATIU CENTRE MUNICIPAL DE RECURSOS LGTBI 
Fases Procés Dates 
 Sessió de debat 1 8 de febrer 
 Sessió de debat 2 15 de febrer 
Construcció d’una visió 
Sessió de debat 3 18 de febrer 
compartida sobre el futur 
Centre Sessió de debat 4 23 de febrer 
Sessió de síntesi 25 de febrer 
 Grup de Treball del Consell Municipal LGTBI 3 de maig 
 Grup de Treball del Consell Municipal LGTBI 31 de maig 
Definició del funcional Grup de Treball del Consell Municipal LGTBI 20 de juny 
Grup de Treball del Consell Municipal LGTBI 11 de juliol 
Grup de Treball del Consell Municipal LGTBI 10 d’octubre 
COMPROMISOS I ALIANCES ESTRATÈGIQUES AMB L’ORGANITZACIÓ MUNICIPAL 
Finalment, s’ha realitzat un treball amb les diferents àrees i departaments per 
tal de consensuar els objectius, accions i indicadors del conjunt d’àmbits del Pla. En 
aquest procés s’han realitzat dos workshops temàtics (Educació i Migració, Cooperació 
i Refugi) i vint-i-tres taules de treball amb diferents responsables de l’organigrama 
municipal, direccions i departaments.  
ESTRUCTURA DEL PLA  
El Pla es divideix en dos eixos estratègics, cadascun d’ells amb els seus 
àmbits corresponents. El primer eix, de Canvi Institucional, s’orienta a promoure un 
canvi en les pràctiques i la cultura organitzativa de l’Ajuntament de Barcelona per tal 
de garantir la incorporació de la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en el 
treball intern de la institució. El segon eix, Ciutat de Drets, s’adreça a promoure 
polítiques públiques per visibilitzar i valoritzar la diversitat sexual i de gènere i 
combatre les desigualtats i violències derivades de l’orientació sexual, la identitat de 
gènere i les diferències en el desenvolupament sexual. 
 11 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
1. EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA  
 
Aquest apartat s’estructura a partir dels dos eixos que conformen el Pla i que 
agrupen els diferents àmbits d’actuació. Per a cadascun dels eixos estratègics es fa 
una introducció i es presenta cada àmbit d’actuació, aportant una diagnosi de la 
situació, els objectius que ens fixarem en aquest mandat, les accions que es portaran 
a terme i els indicadors que en mesuraran l’assoliment. 
 12 
• AVjeurnsitóa 1m0 e nt 
de Barcelona 
Regid or ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
A. Canvi Institucional B. Ciutat de Drets 
h [1 
•B1  lnformació, acompanyament i empoderament 
A 1 Forma ció en diversitat sexual i de genere Bl . LP"omool."t itl~ scinltstti UU c»lco.· «t.J L.GTII 
D D • Bl.Z. ~f~r 11 ~ de 'i tefT'-lt.a lGTal tn e!iservu tl.donr.ICiO ~ 
• A1.10f~trw fonniOÓ sotn d:n!l.-Ut StxLi ~Ctne!t urt ~~ pmot~il mtJniOPil com¡:.r iql.i nbi-a th • .&.1..3... t.n cxxpor¡¡r [¡¡ ptnpKt.va 6t cl'Vrl.Iilt wn-1 dt Cff.!l!t en lt..l üf'WU chttnOÓ, r~IOÓ 1 n>Q¡_fJOS pti 
tmpc'Hti O er:t-UU qüe f9i t tn U.sq¡:ti tn ~'Y U! pti i1 r A~UJT.ent 6t &i't:~ 
• &1.4. Ofm HrYe~ Hpt'Q..il-t:!:ats ~ció, prmm atenció, .UJtiSOI'aJMf't · pcocramació d"Kt:wtats 1tn ti 
n".JI'C d'un c.~t:1! .,..~ drt bonOS L.GTBI. 
D A2 1ncorporació d 'objectius de diversitatsexual i de genere ~lau 
• Al..lGJra.rt:r qut lfnofm.¡t'\11 ,.,~ l't.At-'VI üd.ret:s hurrtns 1qutU!).l'U prl)l'lmtS tsnttt.O 
~ 'a pt_~'WJ dt .1 Mt1'l.U1 stJQ;J 6tttnt"t. 
•A3 1 nstruments de política laboral i contractació municipal 
~a~nwr:t ~or:.r:taoó ~~ . B3 Cultura, visibilitat i memória 
D Al.10!ri"t:nti61t p¡nenoó, 6ttecoó i pcotROOÓ 6t s tuaCICif'.¡ ptitlÓ 
Ot!l't'tit e» ¡tn.~ (["Vm..Ut dl-l dtitn'iO..:pour•rt SUJ.;il • &3.1. Pat•nLUr rot•JU (\.._tl,¡._r¡, s«n cli'fton..t~t san¡¡ dt cenr.e ara «.1it dt &a<ceoroi 
• Al.2 ~r ~IICORVKtació ' ltiCOtiCI'S$lot'.s c» rA~Umtr.t ¡aranU:X.n AI'IO~.aaó ~rtaó • U2. P'CII'IO\n tsOtnrwnerts ót V.:l.b tat del to·«UI I.Gill 
d'ñ~txió s.na i .c»~ttat dt¡RM~W ; promoc~ liloa.'P«ió dtiH~ ambmísclf""'-Uts dl-l cd!Ktl.l D • U3. D;fond..-t b rr•mor~ Ion ~pottxJOnl dtlrti I)I1SOCiti LGT& ~ lb-z ~ta h.:stor_¡ 
LGTSI 
·B4  Salut, drets sexuals i reproductius 
DA 4 Comunicació inc lusiva r.u ... lncotpQ(ir 1a ptiSptet."wa dt r.a <~NM-'tllt s..:a.'i 6t 1~ ~tnits po:..tquH 6t u ..1  
D • 84.2.M~f ~qtllut óe Ydl 11!1-1 :'lcitASpeol'lOI"JtS trlfU ~tfHX 
• 44.1. lnckxn fa pt!'l9Kt'll clt 11 cfvt-!S ut HXUal ' dt Ct":tit tn 11 COfl\..nociÓ ~te.-rr.J utti'rJ 0t • 84. 3.GI~~uud.""ttss.tn;.~..S ttp!Oduc:t.us dlo(esdot:tiltib_¡AH b..satl.U 
r A.Jioll"tJ.mttt 
• 84.4. P'Ot'I'IOir't la pt::'SptdVI dt !1 ~t!t.t1t itXLI dt CfM:'t 1t111H lal..iKIOftl soln tduc:.KJó l fK'lVo-stxló.l 
• &4. 5. ~ 1 prevenoO de &u ITS!!! ~ coi-«t~~ l.GT& ele 1 Ol.:tJt 
B5 Vides lliures de violencies 
D • 8S.1. ~~r UrMOJUmti dtdenúna.I I KOI'TIJl-IJYiml't't ltft CiSOSct'lGTSifOh.i 
• 85.2. M.O!'If !1 f'ti90S11 1 11 LGTII-IfobiPI'J' pa.rt dlt ts poáquH 6t lfCiftt11 la Gl.i,S:a U"bi'lil 
• BS.3. E.sab. ~!)M Fat~"M::Ó 1 ~ ~ LGTBIMU¡;KJ6 Ó!YlO.r'IO.I ~ llpii~..-1 
•B6  Ciutadania, interculturalitat, migracions i refugi 
D ~.1. P'Cfi'IOin a pt1'19KtVI dtchmm se:aa cltcenn tnflé:ut~ · p't.rfaciÓ cltll po..to 
..tr.l«.''tttn dtwt~dau 
• e6.2. lftCOf'J)O.'Jf fl ptrlpoect:w-1 clt !J ciwf"tl tU stX!a clt JtM'"t fl) AS po.;t:qUti cf¡tfllOÓ KOooidi 1 
l"''f'lt'1,.U 
• 86.3.1ndou. . llpeorspKt..-~ 6tlad:v1t.'"S..tilt uxuJ c»¡~.n~tipo.:u¡ues dlttt'l:¡ 
.B7  Justicia global, cooperació i relacions internacionals 
D e7.1.fomtrtarll..t'ICO"'J))!'ó c» 'ad:.. . tn..ut ~ cStc•~en•'sP'OJKtts cltcoopt!K!Ó 
• B7.2..P~ la~ ct'~l!l'"aiT,..~ts O!tt'~ W"t"..K!IOI'II sobrl'tl!'trUit:Q t.GTel 
• 87.3. fomtM~• lt.Scnt:sd!tlcQ-IKt. . LGTeltDitsD'XtS "tti!!IOOfiU .nNp!otoco4 ót(DI.f.llbo.faci6 I J!Ib 
•B9  Esports 
D ! 9.1. ~•ollp,ar laUOOI".s ~ ~WI a v3A.ut dei COI-JitCtiU t.GTel ~ citiHICt"tud:s de-3 
r.!o..ts l.GT! Ifobla !ft ft compet!OOM HPQ't.VH 
• 89.Z. M.Om rKteSdele:s~ tri':$UCWte ~UliT'UNOp.u 
• S!B. AptOhrór tri ltl ((ll')t:am~tr..t sobRo la LGTSJfOO~ til rilmb.'l: tipclltu 
•B1 O V isibilitat en l'ámbit económic 
D !10.1. D'wM-,.-.Cif r oflt'U tr.stn dlt ..i1 cil."Ut Id.~ 1 COI-«l¡;j 
• !10.2. lfiCOfJl'CQr ~ pmpKtYI dlt la c&m..tit SUUJ de ¡inlt'"lt a cor~...r.t M la oám nñta de la Cll.'tilt 
• 810.3. V.sb ttar en:~_¡ com I.W'5il ó..tat 6t r't~.a tn la llibt!Uts suu.1 dt Ctt.r.t a li-Yt l'lttn'IOOCI.il 
•811  Acciósocial i cicles de vida 
!11.1.. II'ICCWpO!J' '1 pe!Jpi'CtY~ ele 1 divton.tit wxu de~~ en Ion accom ct. r1~.. .•.. ttt., Muroopt O! SI'Nn 
D Soou 
• &11.2. ~lf v:s])i¡tz;¡r ~ d:"VIt!Uat e» rnocSu fa~fS 
• &lU. P'CmOU.'"t A pt!S9tCt o'i ót la chltfltlt st.X~;~ 6t ctnr.f tn H H!\IU PfOC'I/'1\tS d' l'ff"'C.J 
ado.esct-t'lal 
• &11.4. lnc:O!'POflr ti Pl'fSP'ttVJ dlt 1 cf._f."!"S,tat ~ de Ctnt't tn e..s servu ~'lmtS 6t p.trt\.1 
• &ll.S. P""CI'l'IOI.n 11 prspea.. .¡  6t 11 cfV: Iti'S..tlt YXI.I cilt Jl:rA".'It .rl U S«WU pRIC~mlti ~d.~lts ~ 11 CU t 
• ·81~1·.6 . P'CmOI.I..'t 11 pt::'Sptd'ii 6t 11 d.:-.,~t1t YXI.I 6t Ji-r.r.t tn H sthU !WC'Ift'lotS id..~ts pttiOOtS 
a!l'lb~ttl.tat~a 
 13 
 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
A.  CANVI INSTITUCIONAL 
 
Impulsar una administració inclusiva, i que reculli i doni resposta a les 
necessitats i interessos de la diversitat de la ciutadania implica un procés de canvi 
institucional, de transformació de les pràctiques i de la cultura de la mateixa 
organització pública per a incorporar la diversitat sexual i de gènere.  
L’eix «Canvi institucional» té precisament per objectiu establir línies de treball 
en els àmbits de la formació al personal municipal; la transversalització de les 
polítiques per a incloure la diversitat sexual i de gènere a la normativa, plans i 
programes clau; la contractació municipal i els instruments de política laboral; la 
comunicació inclusiva; i la participació per a incorporar al moviment LGBTI, la 
societat civil organitzada, persones a títol individual i experts i expertes, en el disseny i 
seguiment de les polítiques públiques.  
 
 14 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
A1. Formació en diversitat sexual i  de gènere  
Diagnòstic 
La implementació de la transversalitat comporta, com a requisit imprescindible, 
la comprensió per part de tota l’organitzativa de la perspectiva de diversitat sexual i de 
gènere en aquells àmbits d’actuació en què resulta rellevant. A més, l’article 10 de la 
Llei 11/2014 estableix que les administracions públiques de Catalunya han de garantir 
la formació i la sensibilització adequada del seu personal (tant funcionari com laboral) 
en matèria de diversitat sexual i de gènere. Així mateix, a l’article 11 s’estableix que les 
persones que treballen en l’àmbit públic «si tenen coneixement d’una situació de risc o 
tenen una sospita fonamentada de discriminació o violència per raó d’orientació 
sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, tenen el deure de comunicar-ho als 
cossos i forces de seguretat i a l’òrgan competent». 
El personal de l’Ajuntament de Barcelona ha de comptar, doncs, amb la 
possibilitat d’accedir als coneixements bàsics per a les seves tasques diàries de 
direcció, de planificació o d’atenció a la ciutadania. Per això, és necessari oferir una 
formació específica en la matèria a totes les àrees i nivells de l’organització que aporti 
els elements següents: 
• Aplicació de la Llei 11/2014, de 10 d'octubre, per a garantir els drets de 
lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, i per a eradicar 
l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia 
• Funcionament de l’LGTBIfòbia des d’una perspectiva de gènere. 
• Coneixements de la situació del col·lectiu LGTBI en els diferents àmbits 
d’intervenció de la política municipal des d’una òptica interseccional. 
• Recursos per a aplicar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en el 
treball diari.  
 
 15 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Aquesta formació ha d’estar adaptada a les necessitats de les diferents àrees 
municipals i ha de comptar amb mecanismes d’avaluació que garanteixin la qualitat i 
utilitat de les accions formatives. 
 
Objectius i indicadors 
Objectius Indicadors agregats 
A1.1. Oferir formació sobre diversitat sexual i de gènere - Nombre de persones que han rebut formació 
tant per al personal municipal com per a qui treballa en en diversitat sexual i de gènere. 
empreses o entitats que realitzen tasques per a  
l’Ajuntament de Barcelona.  - Grau de satisfacció i utilitat per a l’alumnat. 
Programa de treball 2016-2020 
Objectius Proposta Pla 2016-2020 Indicadors Tempo Responsabilitat 
A1.1.Oferir Disseny i impartició en el marc del Pla de - Nombre 2017 / Departament de 
formació sobre Formació de Recursos Humans de cursos d’accions 2018 Transversalitat de 
diversitat sexual i presencials i online en matèria de diversitat formatives  Gènere 
   
de gènere tant per sexual i de gènere per al conjunt del - Nombre  Gerència de 
al personal personal municipal i per al personal de RRHH i 
municipal com per d’empreses que treballen per a l’Ajuntament persones Organització 
a qui treballa en de Barcelona sobre: formades  
empreses o entitats - La Llei 11/2014, per a garantir els    
- Grau de 
que realitzen drets de lesbianes, gais, bisexuals,  satisfacció i 
tasques en transgèneres i intersexuals utilitat per a 
exclusivitat per a i per a eradicar l’homofòbia,  l’alumnat 
l’Ajuntament de la bifòbia i la transfòbia 
Barcelona. - Assetjament i no-discriminació per motiu 
d’orientació sexual i identitat de gènere 
 
Disseny i impuls de formacions específiques - Grau de 2017 Direcció de 
sobre continguts bàsics de la formació sobre satisfacció i  Feminismes i 
diversitat sexual i de gènere per als diferents utilitat de  LGTBI i resta de 
les  departaments 
departaments de l’Ajuntament, establiment persones implicats 
dels criteris d’avaluació i execució d’una formades  
prova pilot. en la prova 
 pilot  
 16 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Realització de formació específica sobre - Nombre Perma-
diversitat sexual i de gènere als d’accions nent 
departaments següents: formatives 
- Nombre 
- Serveis especialitzats de la Direcció de de 
Feminismes i LGTBI (PIAD, SARA, SAH, persones 
CEMAU). formades 
  - Grau de 
- Personal municipal que treballa en l’àmbit satisfacció i 
utilitat 
del refugi (2018). 
 
- Serveis de Mediació Intercultural, del Direcció de 
SAIER i personal que treballa en l’atenció a Feminismes i 
LGTBI  
persones nouvingudes (2017).  
 Direcció de Drets 
- Projectes i programes de la Taula de Drets de Ciutadania i 
Sexuals i Reproductius, a professionals de d’Immigració 
 
l’ASPB i al conjunt de professionals d’atenció Direcció de 
primària. d’Atenció i 
 Acollida a 
- Incorporació d’un mòdul sobre diversitat Immigrants  
sexual i de gènere en el pla de formació  
 
contínua del personal de Barcelona Activa, Direcció de Salut 
preferentment del personal d’atenció a  
l’usuari i dels programes d’inserció laboral a Consorci Sanitari 
persones amb dificultats especials. de Barcelona 
 
 Barcelona Activa 
- Personal de les Oficines d’Atenció a la  
Ciutadania. Consorci 
 d’Educació de 
- Impulsar el diàleg amb el Consorci Barcelona  
 
d’Educació per tal d’incloure la diversitat Direcció de 
sexual i de gènere en la formació del Gestió i Relacions 
professorat. Laborals 
  
Guàrdia Urbana 
- Incorporació de formació específica en de Barcelona 
diversitat sexual i de gènere en el Pla de  
Desenvolupament del Personal de l’Institut  
Municipal de Serveis Socials. 
 
- Formació inicial i continuada per al conjunt 
del cos de la Guàrdia Urbana que inclogui 
específicament l’aplicació de la Llei 11/2014, 
la instrucció 29/08 per a prevenir actituds 
discriminatòries, així com la sensibilització 
per a garantir un tracte adequat a les dones 
trans que es dediquen al treball sexual. 
 17 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
A2. Incorporació d’objectius de diversitat sexual i  de gènere 
a la normativa, plans i  programes clau  
Diagnòstic 
Un aspecte principal per a avançar en la transversalitat és la incorporació de la 
diversitat sexual i de gènere en la normativa municipal, els plans i els programes quan 
sigui rellevant. En aquest àmbit, es troben algunes dificultats. En primer lloc, algunes 
àrees de l’Ajuntament desconeixen com la perspectiva de la diversitat sexual i de 
gènere incideix en els seus àmbits de treball, quines accions podrien portar a terme i 
com haurien de modificar les seves polítiques i serveis perquè siguin inclusius.  
En segon lloc, com que es tracta d’una política emergent, es detecta una falta 
de formació, de recursos i de bones pràctiques que permetin a les diferents àrees 
incorporar aquesta perspectiva a les normatives, plans i programes que desenvolupen.  
Finalment, si, com recull el Pla de Justícia de Gènere, en l’àmbit de les 
polítiques d’igualtat dona/home encara hi ha percepcions basades en el fet que la 
igualtat «no és prioritària» i que «existeixen altres temes més importants a tractar», 
aquestes opinions són encara més accentuades en el cas de les polítiques de 
diversitat sexual i de gènere, que són considerades més perifèriques, tenen menys 
tradició i gaudeixen d’un menor reconeixement legal. 
Objectius i indicadors 
Objectius Indicadors agregats 
A2.1. Garantir que la normativa municipal relativa als - Percentatge de normes que incorporen la 
drets humans i que els plans i programes estratègics perspectiva de la diversitat sexual i de gènere. 
incorporin la perspectiva de la diversitat sexual i de  
gènere. - Percentatge de plans i programes estratègics 
que incorporen la perspectiva de gènere. 
 18 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Programa de treball 2016-2020 
Objectius Proposta Pla 2016-2020 Indicadors Tempo Responsabilitat 
A2.1. Garantir que Incorporació de la diversitat - Nombre de 2017 / 2018 Direcció de Drets 
la normativa sexual i de gènere en el procés mesures de Ciutadania i 
municipal relativa de revisió de les normatives que modificades per a Immigració 
incloure diversitat 
als drets humans i afecten els drets humans. sexual i de gènere 
que els plans i Inclusió d’objectius de diversitat - Nombre de plans i 2016 Departament de 
programes sexual i de gènere en plans i programes que 2017 Transversalitat de 
estratègics programes clau: incorporen la 2018 Gènere 
incorporin la perspectiva 
- Pla Barcelona Intercultural   
perspectiva de la - Pla Estratègic de Turisme  
diversitat sexual i - Pla d’Infància 
de gènere. - Pla d’Adolescència i Joventut 
- Pla de Famílies 
- Pla de Gent Gran 
- Pla d’Inclusió Social 
- Pla de Salut 
- Pla de Cultures 
- Pla de l’Esport fora d’horari 
escolar 
- Pla d’Acció sobre Drogues 
 
Suport tècnic per a la concreció - Nombre de plans Permanent Direcció de 
d’objectius i accions en els plans assessorats  Feminismes i 
i programes  - Nombre LGTBI 
d’objectius que 
 incorporen 
 diversitats sexuals i 
de gènere 
 
 
 19 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
A3. Instruments de política laboral  i  contractació municipal  
Diagnòstic 
La transversalització de les polítiques de diversitat sexual i de gènere també 
requereix una revisió i millora de la política laboral interna de l’Ajuntament de 
Barcelona. Per a avançar en aquesta direcció, cal incorporar aquesta perspectiva en 
els plans d’igualtat interns, a fi de garantir que el personal municipal LGTBI tingui els 
seus drets garantits.  
Seguint la mateixa línia de partir d’instruments ja existents perquè adoptin una 
mirada més inclusiva, el protocol d’assetjament es revisarà per tal que sigui una eina 
que vetlli per la prevenció, detecció i protecció de situacions d’assetjament per raó 
d’LGTBIfòbia. En paral·lel, cal desenvolupar protocols de transició de gènere, de 
manera que estigui previst com actuar per a garantir els drets i el benestar del 
personal municipal que expressi la voluntat de transitar de gènere.  
Alhora, cal tenir en compte que l’Ajuntament de Barcelona és una organització 
complexa que integra organismes autònoms i empreses municipals, i cal vetllar perquè 
també els siguin aplicables aquests instruments de política laboral inclusius amb la 
diversitat sexual i de gènere.  
Així mateix, l’Ajuntament disposa de capacitat d’incidència a escala laboral a 
través de la contractació i les concessions que estableix, en les quals aposta per 
afavorir la no-discriminació per raó d’orientació sexual i identitat de gènere i per 
promoure l’ocupació de les persones amb més dificultats del col·lectiu LGTBI. Aquesta 
voluntat es concreta en la inclusió, en la contractació municipal, d’una clàusula de no-
discriminació per orientació sexual i de gènere, així com en la promoció de l’ocupació 
de les dones trans en situació d’exclusió laboral.  
 
 20 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Objectius i indicadors 
Objectius Indicadors agregats 
A3.1. Oferir eines de prevenció, detecció i protecció de - Percentatge de protocols de prevenció de 
situacions d’assetjament per raó d’orientació sexual, l’assetjament que incorporin l’LGTBIfòbia en 
identitat de gènere i diversitat del desenvolupament les empreses municipals i organismes 
sexual. autònoms (registrats per l’Ajuntament de 
Barcelona). 
 
- Grau de coneixement dels protocols per part 
de les persones treballadores. 
 
- Nivell de satisfacció de les persones que 
s’han trobat en situacions d’assetjament en els 
casos en què el protocol s’ha activat. 
A3.2 Fomentar que la contractació i les concessions de - Percentatge de plecs de contractació que 
l’Ajuntament garanteixin la no-discriminació per raó incorporin clàusules de diversitat sexual i de 
d’orientació sexual i identitat de gènere i promoguin gènere. 
l’ocupació de les persones amb més dificultats del  
col·lectiu LGTBI. 
 
Programa de treball 2016-2020 
Objectius Proposta Pla 2016-2020 Indicadors Tempo Responsabilitat 
A3.1. Oferir eines Coordinar l’elaboració d’un - Nombre d’accions 2017 Departament de 
de prevenció, protocol de transició de gènere de difusió del 2018 Transversalitat de 
detecció i protecció per a personal municipal. protocol Gènere 
de situacions Revisió del protocol d’assetjament - Nombre d’articles Permanent Departament de 
d’assetjament per municipal per a incloure que mencionen Transversalitat de 
raó d’orientació LGTBIfòbia LGTBIfòbia Gènere 
sexual, identitat de Estudiar la incorporació de la - Informe que valora 2017 Direcció de 
gènere i diversitat perspectiva de diversitat sexual i la viabilitat de la Gestió i Relacions 
del de gènere al futur Pla d’Igualtat incorporació Laborals 
desenvolupament 2020. 
sexual Suport a les accions d’informació i - Nombre d’accions 2017  Direcció de 
sensibilització dels sindicats amb Gestió i Relacions 
representació a l’àmbit municipal Laborals 
sobre el protocol  per a la no-
discriminació. 
 21 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Suport en el disseny i la - Nombre d’accions 2017 / Departament de 
implementació dels protocols de 2018 Transversalitat de 
transició de gènere i contra la Gènere 
discriminació i l’assetjament per 
raó d’LGTBfòbia en els 
organismes autònoms i les 
empreses públiques. 
A3.2 Fomentar que Inclusió d'una clàusula de no - Nombre de plecs Permanent Barcelona Activa 
la contractació i les discriminació per orientació sexual que incorporen 
concessions de i de gènere en les clàusules de aquests criteris 
l’Ajuntament contractació municipal als criteris i 
garanteixin la no- condicions d'execució de la guia 
discriminació per de contractació socialment 
raó d’orientació responsable. 
sexual i identitat de Promoció de l’ocupació del - Nombre de Permanent Barcelona Activa 
gènere i promoguin col·lectiu trans en situació persones trans  
l’ocupació de les d’exclusió laboral, especialment beneficiàries de la 
clàusula de 
persones amb més de  les dones, mitjançant les contractació 
dificultats del clàusules de contractació responsable 
col·lectiu LGTBI  responsable municipal i exploració  
 de la possibilitat de la seva - Nombre de plans 
 incorporació en els plans d’ocupació en els 
quals s’ha 
d’ocupació liderats per Barcelona incorporat persones 
Activa. trans 
 
- Nombre de 
persones trans en 
plans d’ocupació 
 
 22 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
A4. Comunicació inclusiva  
Diagnòstic  
Una de les principals problemàtiques del col·lectiu LGTBI és la falta de 
visibilitat. En un marc sexista, se sol establir com a «normalitat» les relacions 
heterosexuals i el cisgenerisme, és a dir, que les persones s’identifiquin amb el gènere 
atribuït en néixer en funció del seu sexe. Així, doncs, encara que no hi hagi una 
voluntat LGTBIfòbica, les realitats de les persones LGTBI acaben quedant 
invisibilitzades.  
Cal tenir en compte, a més, que dins del col·lectiu, però, hi ha diferències. Els 
homes gais joves i de mitjana edat solen tenir més presència tant a l’espai públic com 
en els mitjans de comunicació, mentre que les lesbianes i les persones bisexuals solen 
quedar més invisibilitzades. Les persones trans sovint són representades a partir 
d’estereotips o se’ls exigeix que passin desapercebudes en funció del seu gènere 
sentit, de manera que la invisibilitat s’estableix com una transició de gènere d’èxit. En 
el cas de les persones intersex/amb DDS, directament no hi ha una imatge establerta, 
perquè la seva posició en el marc del sistema de gènere fa impensable que hi hagi 
persones que no puguin classificar-se com a mascles o femelles corporalment.  
En aquest marc, l’Ajuntament té el compromís de desenvolupar una 
comunicació inclusiva, que reconegui i doni visibilitat a la multiplicitat d’experiències 
del col·lectiu LGTBI atenent els diferents grups que el componen i la seva diversitat pel 
que fa a aspectes com l’edat, l’origen, l’ètnia o la diversitat funcional. D’aquesta forma, 
es mostrarà un compromís amb el col·lectiu i, alhora, se li oferiran models 
d’identificació i referència. 
Per a això, és necessari promoure i garantir l’ús d’un llenguatge, imatges i 
continguts inclusius des de la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere tant a les 
comunicacions internes com externes. Així mateix, cal incorporar aquesta perspectiva 
en l’estratègia de comunicació externa de l’Ajuntament —les publicacions, la 
comunicació digital, la publicitat, i la comunicació mitjançant les xarxes socials i 
 23 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Internet—, ja que són un instrument de canvi cultural significatiu i incideixen en la 
transformació dels imaginaris. 
En aquest sentit, cal generar recursos per a mentar una comunicació inclusiva i 
cal formar el personal de l’àmbit de la comunicació perquè els apliqui en la seva tasca.  
Objectius i indicadors 
Objectius Indicadors agregats 
A4.1. Incloure la perspectiva de la diversitat sexual i de - Percentatge de departaments de 
gènere en la comunicació interna i externa de comunicació que han rebut formació i 
l’Ajuntament. recursos. 
 
- Nombre de productes comunicatius inclusius 
amb la diversitat sexual i de gènere. 
Programa de treball 2016-2020 
Objectius Proposta Pla 2016-2020 Indicadors Tempo Responsabilitat 
A4.1. Incloure la Vetllar per l’elaboració i difusió - Accions de 2017/ Direcció de Comunicació  
perspectiva de la d’una guia audiovisual sobre com difusió de la 2018 
diversitat sexual i realitzar una comunicació inclusiva guia 
de gènere en la amb la diversitat sexual i de gènere. 
comunicació Vetllar per la formació de les - Nombre 2017 Direcció de Comunicació 
interna i externa de persones responsables de d’accions 
l’Ajuntament de comunicació dels diferents formatives 
- Nombre de 
Barcelona. departaments de l’Ajuntament, persones 
especialment en els àmbits de drets formades 
socials i drets de ciutadania. 
Seguiment, en la mesura del - Informe de Anual Direcció de Comunicació 
possible, de l’aplicació de la guia seguiment 
sobre la comunicació inclusiva per anual 
part dels diferents departaments de 
comunicació de l’Ajuntament. 
 
 
 24 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
A5. Participació de persones i entitats LGTBI  
Diagnòstic 
Els grups i entitats de defensa dels drets de les persones LGTBI han estat i 
continuen sent un actor clau en el desenvolupament de Barcelona com una ciutat 
oberta i respectuosa amb la diversitat sexual i de gènere. Per això, és fonamental la 
seva implicació en el disseny, la realització i l’avaluació de les polítiques públiques. En 
aquest sentit, cal reconèixer el paper del moviment LGTBI en l’impuls de les polítiques 
per la diversitat sexual i de gènere de l’Ajuntament.  
Un espai decisiu en la proposta, el disseny i el seguiment de les polítiques 
portades a terme per l’Ajuntament ha estat, a partir de la seva creació l’any 2004, el 
Consell Municipal LGTBI. Aquest mecanisme de participació, que fou pioner en l’àmbit 
de les polítiques municipals, té com a objectius estudiar, emetre informes i elaborar 
propostes d’actuacions; impulsar la coordinació i col·laboració entre les entitats, les 
associacions ciutadanes, els sectors professionals, els representants municipals i les 
institucions; conèixer i debatre les actuacions municipals que contribueixin a promoure 
les aportacions de les persones LGTBI en tots els àmbits; i actuar com a òrgan de 
consulta en els processos d’elaboració d’ordenances que afectin el col·lectiu LGTBI. 
Com la resta d’espais de participació municipals, per tal d’adequar-se a les 
necessitats actuals, el Consell Municipal LGTBI presenta reptes que podem agrupar 
en dos punts. En primer lloc, augmentar la representativitat per tal de copsar 
l’heterogeneïtat del col·lectiu. En aquest sentit, cal una actitud proactiva per a arribar 
als sectors del col·lectiu que queden al marge dels mecanismes establerts.  
En segon lloc, revisar la normativa del Consell per a afavorir la flexibilitat, el 
dinamisme i l’obertura de la participació. L’experiència dels grups de treball ha estat, 
en aquesta línia, positiva, i cal continuar aprofundint-hi.  
Més enllà del Consell Municipal LGTBI, cal plantejar la necessitat de 
desenvolupar altres estratègies de participació més flexibles per a processos puntuals 
o per a aconseguir la implicació de sectors més específics. Així mateix, s’ha de vetllar 
 25 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
per reforçar que la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere estigui present en els 
altres espais de participació municipal per tal de fomentar la transversalització.  
A banda dels mecanismes de participació, l’Ajuntament es compromet a 
fomentar iniciatives i projectes que promoguin la visibilitat, el coneixement i les 
aportacions de les entitats a la ciutat. Aquesta voluntat es concreta en l’establiment 
d’una línia de subvencions i convenis de col·laboració específica per a projectes entorn 
de la diversitat sexual i de gènere i el col·lectiu LGTBI. 
Objectius i indicadors 
Objectius Indicadors agregats 
A5.1. Dinamitzar i incentivar la participació del - Nombre d’associacions i grups que 
moviment LGTBI en el disseny i l’aplicació de les s’involucren en els espais de participació. 
polítiques municipals per a la diversitat sexual i de 
gènere. 
A5.2. Reforçar les línies de subvencions específiques - Import de la línia de subvencions. 
adreçades a projectes entorn de la diversitat sexual i de - Nombre de projectes subvencionats. 
gènere i el col·lectiu LGTBI. 
Programa de treball 2016-2020 
Objectius Proposta Pla 2016-2020 Indicadors Tempo Responsabilitat 
A5.1. Dinamitzar i Reformulació del reglament del - Nombre 2017 Direcció de 
incentivar la Consell Municipal LGTBI per fer-lo d’articles revisats Feminismes i 
participació del més accessible, divers i dinàmic. o afegits LGTBI 
 
moviment LGTBI en Direcció de 
el disseny i l’aplicació democràcia activa i 
de les polítiques descentralització. 
municipals per la  
diversitat sexual i de Inclusió de representants del - Nombre de Permanent Direcció de Salut  
gènere. col·lectiu LGTBI en els Consells de consells en els  
Salut de Districtes en els quals sigui quals participen  
 
especialment estratègic.  
 
 
 26 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Participació d’entitats i personal - Nombre Permanent Direcció de Salut  
municipal que aportin la mirada d’entitats  
LGTBI a la Taula de Drets Sexuals i participants Direcció de 
Feminismes i 
Reproductius, així com en la LGTBI 
planificació d’actuacions de salut 
dirigides al col·lectiu. 
Participació d’associacions LGTBI - Nombre Permanent Direcció de Drets 
en el Consell Municipal d’entitats de Ciutadania i 
d'Immigració.  participants d’Immigració 
Promoció de la participació del - Nombre Permanent Direcció de 
moviment LGTBI en el disseny i d’entitats Feminismes i 
aplicació de polítiques clau sobre participants LGTBI 
diversitat sexual i de gènere 
mitjançant taules de treball 
específiques. 
Realització d’una diagnosi sobre la - Diagnòstic 2017 Direcció de 
presència d’entitats LGTBI en el elaborat Feminismes i 
conjunt de consells municipals LGTBI 
 
temàtics de la ciutat per tal d’enfortir  
la perspectiva de la diversitat sexual Direcció de 
i de gènere en aquests espais de democràcia activa i 
participació. descentralització 
A5.1. Reforçar les Consolidació de la línia de - Nombre de Anual Direcció de 
línies de subvencions subvencions específica per a projectes Feminismes i 
específiques projectes sobre diversitat sexual i de finançats  LGTBI 
adreçades a gènere i el col·lectiu LGTBI. 
projectes entorn de Consolidació de la línia de - Nombre de Anual Direcció de Justícia 
la diversitat sexual i subvencions que promoguin els projectes de Global i Cooperació 
de gènere i el drets fonamentals del col·lectiu cooperació Internacional 
subvencionats 
col·lectiu LGTBI LGTBI en la convocatòria de que incloguin la 
subvencions de Justícia Global i perspectiva de la 
Cooperació.   diversitat sexual i 
de gènere  
Manteniment de línies específiques - Nombre de Anual Direcció de Salut 
de projectes sobre drets sexuals i projectes 
reproductius en les campanyes de finançats  Direcció de 
subvencions i convenis de la Feminismes i 
Direcció de Salut. - Resultats dels LGTBI 
projectes 
 
 27 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
B. CIUTAT DE DRETS 
 
Així com l’Eix A, de Canvi Institucional, tenia com a objectiu incorporar la 
perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en la mateixa estructura municipal, 
aquest eix recull les accions a través de les quals l’Ajuntament vol incidir en diferents 
àmbits de la política municipal per tal de promoure l’eradicació de l’LGTBIfòbia i la 
creació d’una ciutat més inclusiva. 
Aquest eix comença amb l’àmbit d’Informació, acompanyament i 
empoderament, que vetlla per tenir un coneixement més ampli de les necessitats del 
col·lectiu i per promoure serveis d’informació i acompanyament inclusius. Coeducació 
aborda les polítiques en relació amb el sistema educatiu partint d’una lectura àmplia de 
la coeducació que a la lluita contra el sexisme hi incorpora l’eradicació de l’LGTBIfòbia. 
Cultura, visibilitat i memòria incideix en la transformació dels imaginaris i en la 
recuperació de la memòria històrica del col·lectiu. Salut, drets sexuals i reproductius 
promou la inclusió de la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en el conjunt de 
les polítiques de salut i posa l’atenció en les necessitats específiques de dones 
lesbianes i bisexuals, persones trans i intersexuals, i homes que tenen sexe amb 
homes. L’àmbit de Vides lliures de violències se centra en l’eradicació de 
l’LGTBIfòbia i en les polítiques de drets humans i de seguretat. En relació amb 
Ciutadania, interculturalitat, migracions i refugi, promou la incorporació de la 
perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en les polítiques d’interculturalitat, 
d’acollida i d’acompanyament a persones nouvingudes i de refugi. Justícia global, 
cooperació i relacions internacionals posa l’èmfasi en la voluntat de Barcelona de 
promoure els drets del col·lectiu LGTBI també a escala internacional. Pel que fa a 
l’Àmbit laboral, es recullen aquelles accions que es proposen eradicar la discriminació 
i assetjament per raó d’orientació sexual i identitat de gènere, i promoure la inclusió 
laboral de les dones trans, que són el grup més vulnerable dins del col·lectiu. Esports 
planteja la importància de promoure la visibilitat i d’eradicar l’LGTBIfòbia a l’esport, 
especialment pel que fa a les persones trans i intersexuals, que sovint queden 
excloses a causa de la lògica binarista d’aquest àmbit. Turisme incorpora accions que 
aprofitin el potencial turístic de Barcelona per mostrar una ciutat compromesa amb els 
drets i llibertats del col·lectiu LGTBI. Finalment, Acció social i cicles de vida recull 
 28 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
aquelles mesures enfocades a promoure la diversitat familiar i atendre les necessitats 
específiques de la infància, l’adolescència, la joventut, la gent gran i les persones amb 
diversitat funcional.  
 29 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
B1. Informació, acompanyament i  empoderament  
Diagnòstic 
A l’hora d’elaborar polítiques públiques resulta important tenir un coneixement 
acurat de la realitat sobre la qual es vol intervenir. En les polítiques per la diversitat 
sexual i de gènere es detecten tres problemàtiques. En primer lloc, no es disposa 
d’estudis que orientin les polítiques que s’haurien de portar a terme i que n’avaluïn 
l’impacte. En segon lloc, l’Ajuntament de Barcelona encarrega estudis específics sobre 
aspectes concrets de la realitat LGTBI que representen una aportació significativa 
perquè permeten omplir buits, però es detecta que a vegades manca una major difusió 
pública, cosa que limita la seva possibilitat d’impacte. En tercer lloc, hi ha casos en 
què l’Ajuntament recull informació, però aquesta es troba disgregada en enquestes 
encarregades per diferents àrees municipals i no s’analitza en conjunt.  
Rebre una informació i un acompanyament adequats i que incorporin la 
perspectiva de la diversitat sexual i de gènere és important i, en ocasions, als serveis 
municipals que fan aquestes funcions els falta formació i recursos per a poder prestar 
una atenció veritablement integradora. En aquest àmbit es detecten diverses 
necessitats. Per començar, cal incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i de 
gènere en els serveis generals d’informació ciutadana de l’Ajuntament. A més, s’ha de 
reforçar aquesta perspectiva en els serveis d’informació i acompanyament destinats a 
dones. Finalment, més enllà d’incorporar la perspectiva en els serveis ja existents, es 
considera fonamental establir un Centre Municipal de Recursos LGTBI que exerceixi 
de referència a l’hora d’oferir informació i atenció especialitzada, i que actuï 
coordinadament amb la resta de serveis públics, municipals i d’altres i associatius. El 
Centre, ja previst en el pla anterior, ha de servir, a més, com a espai de trobada, de 
generació d’activitats i de foment de l’associacionisme LGTBI. 
 
 30 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Objectius i indicadors 
Objectius Indicadors agregats 
B1.1. Promoure el coneixement sobre les realitats del - Nombre de documents de recerca i anàlisi 
col·lectiu LGTBI. publicats. 
B1.2. Reforçar la presència de la temàtica LGTBI en els Nombre d’accions. 
serveis d’informació municipals. 
B1.3. Incorporar la perspectiva de diversitat sexual i de - Nombre de sol·licituds d’atenció, informació i 
gènere en els serveis d’atenció, informació i recursos recursos. 
per a dones. 
B1.4. Oferir serveis especialitzats d’informació, primera - Satisfacció de les persones usuàries. 
atenció, assessorament i programació d’activitats en el - Grau de desplegament dels serveis i 
marc d’un Centre Municipal de Recursos LGTBI.  programes. 
 
Programa de treball 2016-2020 
Objectius Proposta Pla 2016-2020 Indicadors Tempo Responsabilitat 
B1.1. Promoure Diagnosi, avaluació i proposta de millora de - Elaboració 2017/ Direcció 
el coneixement les diferents enquestes municipals que d’informe 2018 d’Estadística i 
sobre les incorporen preguntes sobre diversitat sexual Estudis d’Opinió 
realitats del i de gènere.  
col·lectiu LGTBI.  
Elaboració d’un informe que analitzi en - Edició de Anual Direcció 
conjunt les dades relatives a diversitat l’informe d’Estadística i 
sexual i de gènere recollides en les  Estudis d’Opinió 
- Nombre de 
enquestes realitzades per part de les descàrregues 
diferents àrees municipals. 
 
Estudi de la viabilitat d’elaborar una - Informe de 2017 Direcció 
enquesta específica sobre temàtica LGTBI. valoració d’Estadística i 
Estudis d’Opinió 
Impulsar l’elaboració d’una col·lecció que - Nombre Permanent Direcció de 
agrupi els materials encarregats per d’estudis editats Comunicació 
l’Ajuntament sobre temàtica LGTBI.  
- Nombre 
d’exemplars 
 31 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
editats / de 
descàrregues 
B1.2. Reforçar Inclusió de la informació relativa al col·lectiu Elaboració d’un 2017 Direcció de 
la presència de LGTBI en els protocols d’atenció ciutadana i protocol Comunicació 
la temàtica formació del personal que hi treballa. 
LGTBI en els Actualització periòdica de la informació que Nombre Anual Direcció de 
serveis s’ofereix a través dels canals d’atenció d’actualitzacions Serveis 
d’informació ciutadana en relació amb el col·lectiu LGTBI d’Informació i 
Atenció 
municipal. i formació del personal que hi treballa. Ciutadana 
Creació d’un espai dedicat específicament Creació de la 2018 Direcció de 
al col·lectiu LGTB, al web municipal “la pàgina Comunicació  
meva Barcelona”, apartat  “Viure a BCN”,  
secció “amb diversitat”: 
http://lameva.barcelona.cat/ca/viure-a-
bcn/amb-diversitat 
Vetllar per la inclusió en les publicacions Nombre de Permanent Direcció de 
periòdiques que edita l’Ajuntament de notícies Comunicació  
notícies relacionades amb l’aplicació del Pla publicades 
per la Diversitat Sexual i de Gènere. 
Vetllar per la inclusió d’informació municipal Nombre de Permanent Direcció de 
relacionada amb el col·lectiu LGTB i per la campanyes Comunicació  
difusió de campanyes institucionals de 
caràcter general als mitjans de comunicació 
adreçades a aquest col·lectiu, sempre que 
sigui necessari. 
B1.3. Incorporar Desenvolupament d’accions específiques de - Nombre i tipus 2017 Direcció de 
la perspectiva visibilitat del fet lèsbic, bisexual i trans des d’accions Feminismes i 
de diversitat dels punts d’informació i atenció a les dones LGTBI 
sexual i de (PIAD).  
gènere en els Elaboració de dues revistes jurídiques de - Revista per a 2017/2018 Direcció de 
serveis PIAD específiques sobre dones lesbianes i dones lesbianes Feminismes i 
d’atenció, bisexuals, i sobre dones trans.  LGTBI 
- Revista per a 
informació i  dones 
recursos per a transsexuals
dones   
B1.4. Oferir Oferta d’un servei d’informació i primera - Nombre de Permanent Direcció de 
serveis acollida presencial, virtual i telefònic que persones ateses Feminismes i 
especialitzats ofereixi informació sobre els recursos LGTBI 
d’informació, públics i associatius sobre les entitats i els 
primera atenció, serveis públics. 
assessorament i Oferta d’assessorament en els àmbits - Nombre de Permanent Direcció de 
programació personal i familiar, legal-jurídic, persones ateses Feminismes i 
d’activitats en el sociosanitari, laboral i d’atenció a les per cada servei LGTBI 
 
marc d’un persones trans i intersex/amb DDS.  - Satisfacció de 
Centre les persones 
Municipal de usuàries 
Recursos Establiment d’un programa - Nombre Permanent Direcció de 
d’associacionisme i voluntariat que ofereixi d’entitats que Feminismes i 
 32 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
LGTBI. al moviment associatiu un espai d’intercanvi utilitzen l’espai LGTBI / serveis 
i de trobada, espais de treball compartits i  per a 
espais per a l’organització d’activitats. - Nombre associacions 
d’accions Torre Jussana 
desenvolupades 
Establiment d’un programa que tingui en - Nombre de Permanent Direcció de 
compte un centre de documentació del persones ateses Feminismes i 
col·lectiu.  LGTBI 
- Nombre 
d’activitats 
celebrades 
Desenvolupament d’un programa d’activitats - Nombre Permanent Direcció de 
obert a la ciutadania i estructurat en els d’accions Feminismes i 
àmbits de la formació, la promoció de drets, desenvolupades LGTBI 
per àmbits 
la difusió cultural, l’espai relacional i  
l’organització de la jornada anual del Centre. - Nombre de 
persones 
participants 
Creació d’un sistema propi de recollida de - Creació del 2017/2018 Direcció de 
dades d’atenció i consulta del Centre i sistema Feminismes i 
valoració de la possibilitat de connectar-lo LGTBI 
amb els sistemes d’altres serveis 
municipals.  
 33 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
B2. Coeducació 
Diagnòstic 
Implementar un model coeducatiu implica promoure la igualtat real 
d’oportunitats entre homes i dones, i alhora eliminar qualsevol mena de discriminació 
per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere. En aquest 
sentit, és cabdal la intervenció del conjunt de la comunitat educativa (alumnat, 
professorat i famílies) ja des de l’etapa infantil, tot promovent el desenvolupament 
integral dels nens i les nenes, possibilitant la llibertat d’expressar-se sense la mediació 
d’estereotips de gènere i donant suport a l’alumnat amb comportaments de gènere no 
normatius. 
Per avançar en aquesta direcció, en primer lloc cal introduir la diversitat sexual i 
de gènere al currículum escolar, ja que diversos estudis mostren que a les aules es 
produeix una invisibilització de la realitat de les persones LGTBI, dels models de 
famílies no heteronormatives i de referents que trenquin amb els rols de gènere 
tradicionals (FRA, 2009; Alldred i David, 2007).  
En segon lloc, cal abordar les diferents manifestacions d’LGTBIfòbia als centres 
escolars, ja que constitueixen un problema greu en el sistema educatiu del conjunt 
dels països europeus (FRA, 2009). Les víctimes solen ser estudiants LGTBI, així com 
els fills i les filles de famílies LGTBI i alumnes que no s’adeqüen a les normes de 
gènere. Cal afegir que el professorat LGTBI passa per grans dificultats a l’hora de 
viure obertament la seva identitat i orientació sexual, la qual cosa també impedeix que 
pugui ser un referent positiu proper per a l’alumnat.  
Aquests assetjaments poden tenir com a conseqüència, d’una banda, 
l’increment de l’absentisme, la disminució del rendiment escolar i l’abandonament 
prematur dels estudis, i de l’altra, l’aïllament social, uns nivells inferiors de benestar 
personal i d’autoestima i un increment del risc autolític (Takács, 2006; FRA, 2009). 
Així, doncs, segons un informe d’àmbit estatal, el 17 % dels i les joves que pateixen 
assetjament escolar LGTBIfòbic arriba a atemptar contra la seva vida (FELGTB, 2013).  
 34 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
És per això que una transformació dels valors en pro de l’equitat i l’eradicació 
de la violència LGTBIfòbica requereix oferir una visió positiva i lliure de prejudicis de la 
diversitat sexual i de gènere als centres educatius. Amb aquest objectiu, cal 
proporcionar al professorat i a les famílies eines per a la detecció i l’actuació en 
situacions de discriminació i assetjament, elements clau perquè els i les joves puguin 
viure la seva sexualitat i orientació sexual amb llibertat i sense por al rebuig. 
Objectius i indicadors 
Objectius Indicadors agregats 
B2.1. Avançar cap a la implantació d’un model - Nombre de col·laboracions realitzades amb 
coeducatiu a les escoles de la ciutat. els centres educatius / percentatge en relació 
amb tots els centres educatius de la ciutat. 
- Evolució del nombre de programes, 
B2.2. Lluitar contra l'assetjament LGTBIfòbic en l’àmbit campanyes i formacions per a la prevenció de 
educatiu. l’assetjament escolar i relacions abusives 
realitzades. 
Programa de treball 2016-2020 
Objectius Proposta Pla 2016-2020 Indicadors Tempo Responsabilitat 
B2.1. Realització d’accions adreçades a - Nombre Permanent Consorci 
Avançar cap transformar els rols de gènere des de d’accions  d’Educació de 
a la l’escola infantil i primària, acompanyant realitzades  Barcelona 
   
implantació activament els nens i nenes amb - Nombre de  Institut Municipal 
d’un model expressions o identitats de gènere demandes dels d’Educació de 
coeducatiu a diverses. centres Barcelona 
les escoles  
de la ciutat.  
Elaboració de propostes de millora del -Nombre de 2017/ 2018 Consorci 
currículum escolar en continguts i veus proposte d’Educació de 
des de la diversitat sexual i de gènere  Barcelona  
 
Institut Municipal 
d’Educació de 
Barcelona 
Establiment d’un sistema per a - Publicació dels 2017/ 2018 Direcció de 
homologar les entitats i empreses criteris Serveis de 
proveïdores de la formació als centres Feminismes i 
LGTBI  
educatius en diversitat sexual i de 
gènere en l’àmbit escolar, validant els  
 
 35 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
continguts i la metodologia emprada i 
establint sistemes d’avaluació.  
 
Inclusió, dins els bancs d’experiències - Nombre 2018 Consorci 
i/o bones pràctiques, de les accions d’accions incloses  d’Educació de 
dels centres educatius en matèria de   Barcelona 
- Nombre de  
diversitat sexual i de gènere. sol·licituds 
Revisió, actualització i difusió entre el - Nombre de Permanent Consorci 
professorat dels materials disponibles materials  d’Educació de 
en els centres de recursos pedagògics actualitzats  Barcelona 
 
relacionats amb la diversitat sexual i de  
- Nombre de  
gènere. difusions  
Ampliació del fons bibliogràfic - Nombre de Permanent Institut Municipal 
relacionat amb la diversitat sexual i de llibres adquirits d’Educació de 
gènere a la Biblioteca Artur Martorell i  Barcelona 
- Nombre 
difusió dels continguts entre els centres d’accions de 
escolars de la ciutat. difusió als centres 
 
Ampliació dels recursos sobre diversitat - Nombre de Permanent Institut Municipal 
sexual i de gènere a les biblioteques recursos d’Educació de 
per a pares i mares (Racó dels pares i Barcelona 
 
mares).  
Elaboració d’un recurs pedagògic - Existència del 2017 
específic sobre diversitat sexual i de recurs Direcció de 
gènere Feminismes i 
LGTBI 
  
 
Promoció i difusió del protocol que - Nombre 2017 Consorci 
permet el canvi de nom de persones d’accions de  d’Educació de 
trans en els documents escolars, difusió   Barcelona 
  
encara que no s'hagi portat a terme el - Nombre de 
canvi legal d’identitat. persones que ho 
sol·liciten 
 
- Nombre de 
casos en què 
s’efectua el canvi 
Facilitació a l’alumnat que ho sol·liciti - Nombre de 2017/ 2018 Consorci 
per motius d’LGTBIfòbia d’un vestidor sol·licituds  d’Educació de 
individualitzat com a alternativa als   Barcelona 
 
vestidors escolars col·lectius, segons - Nombre de 
casos en què s’ha 
l’etapa educativa. efectuat el canvi 
Promoció de la incorporació d’entitats - Nombre Permanent Institut Municipal 
expertes en diversitat sexual i de d’entitats d’Educació de 
gènere dins del Consell de Coordinació incorporades Barcelona 
 
Pedagògica per a incloure aquesta - Nombre 
temàtica dins del Programa d’Activitats d’activitats 
Escolars (PAE) portades a terme per realitzades 
associacions. 
 36 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Inclusió en els espais de reflexió i - Nombre de Anual Institut Municipal 
debat del Projecte Educatiu de Ciutat xerrades sobre d’Educació de 
de referències entorn de les realitats diversitat sexual i Barcelona 
de gènere que 
del col·lectiu LGTB. s’incorporen en 
els espais de 
reflexió  
Revisió i actualització dels formularis i - Nombre de 2017/2018 Institut Municipal 
comunicacions dels centres educatius formularis d’Educació de 
perquè tinguin en compte la diversitat canviats Barcelona / 
 Consorci 
familiar. - Nombre de d’Educació de 
sol·licituds de Barcelona 
canvi rebudes 
B2.2. Lluitar Explotació i anàlisi de les dades – Nombre de Anual Direcció de 
contra relatives al jovent sobre la seva documents que Planificació i 
l’assetjament percepció de la diversitat sexual i de analitzen les Innovació 
dades 
LGTBIfòbic gènere i l’LGTBIfòbia (enquestes de 
en l’àmbit Paranys de l’Amor, Xarxa d’Escoles per 
educatiu la Igualtat i la No-Discriminació, 
Òmnibus Joves, etc.). 
Elaboració d’un estudi sobre la situació - Publicació de 2017/2018 Consorci 
de l’assetjament LGTBIfòbic als centres l’estudi  d’Educació de 
educatius i el seu entorn i realització   Barcelona  
- Accions de   
d’un seguiment de la seva evolució. difusió de l’estudi 
 
Incorporació de l’assetjament escolar - Nombre de 2017 Direcció de 
LGTBIfòbic en la Comissió de treball de reunions on s’ha  Feminismes i 
violència i valoració de la creació d’un abordat el tema LGTBI / Consorci 
 d’Educació de 
grup de treball específic. - Nombre Barcelona 
d’accions que 
promou 
Revisió del protocol d’identificació, - Inclusió 2017 
atenció i gestió de les situacions d’indicacions  Direcció de 
d’assetjament en els centres educatius específiques  Feminismes i 
per tal que inclogui les especificitats de   LGTBI / Consorci 
l’assetjament LGTBIfòbic.   d’Educació de 
  Barcelona 
    
 Capacitació amb formació als Nombre de Anual Direcció de 
professionals del sector educatiu. formacions  Feminismes i 
   LGTBI / Consorci 
   d’Educació de 
  Barcelona 
    
 
 37 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
B3. Cultura, visibilitat i  memòria 
Diagnòstic 
Aquest àmbit s’articula a partir de tres elements interrelacionats. El primer és la 
cultura, que pot ser un element de transformació dels valors d’una societat en favor de 
la igualtat i la no-discriminació o, ben al contrari, pot reforçar la invisibilitat, els 
estereotips i prejudicis envers les persones LGTBI. Tradicionalment, les produccions 
artístiques, literàries, audiovisuals i dels mitjans de comunicació han tendit a 
invisibilitzar o a estendre l’imaginari LGTBIfòbic, reforçant així la negació de les seves 
realitats i l’estigmatització de les persones LGTBI. En aquest sentit, les administracions 
públiques han de donar suport a les iniciatives culturals promogudes pel col·lectiu 
LGTBI i vetllar per la promoció d’una oferta cultural inclusiva que ampliï l’imaginari 
entorn de la diversitat sexual i de gènere.  
El segon element és la visibilitat, necessària en un espai públic 
predominantment heterosexista en què no es reconeix la diversitat sexual i de gènere. 
És en aquest marc que prenen una rellevància especial les commemoracions com ara 
el 17 de maig (Dia Internacional contra l’LGTBIfòbia) i el 28 de juny (Dia Internacional 
del Col·lectiu LGTBI). En aquest sentit, la celebració d’aquestes dates i l’esforç per 
visibilitzar la diversitat sexual i de gènere en els actes de ciutat mostren el compromís 
en la lluita contra l’LGTBIfòbia i contribueixen a qüestionar l’heterosexisme de l’espai 
públic.  
El darrer element és la memòria, que és bàsica per a entendre el present i per 
fer justícia a les persones que han contribuït a la lluita per a construir una ciutat més 
respectuosa, lliure i diversa. En aquest sentit, es fa necessari la realització d’accions 
per a la recuperació de la memòria col·lectiva, la divulgació de les condicions de vida 
de les persones LGTBI en el passat i el reconeixement a les seves lluites i 
contribucions al llarg de la Història. 
 38 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Objectius i indicadors 
Objectius Indicadors agregats 
B3.1. Potenciar l’oferta cultural sobre diversitat sexual i 
de gènere a la ciutat de Barcelona. Nombre d’accions culturals. 
B3.2. Promoure esdeveniments de visibilitat del Nombre d’esdeveniments. 
col·lectiu LGTBI. 
B3.3. Difondre la memòria i les aportacions de les Nombre de commemoracions, jornades, 
persones LGTB al llarg de la història. exposicions, premis i altres programacions 
culturals de la ciutat dedicades al 
reconeixement de les aportacions i vivències 
del col·lectiu LGTBI al llarg de la història. 
Programa de treball 2016-2020 
Objectius Proposta Pla 2016-2020 Indicadors Tempo Responsabilitat 
B3.1. Potenciar Ampliació dels recursos i promoció - Nombre de 2017 Institut de 
l’oferta cultural d’activitats sobre diversitat sexual i de documents adquirits Cultura de 
sobre diversitat gènere a la Xarxa de Biblioteques de per biblioteca Barcelona  
  
sexual i de Barcelona. - Nombre d’activitats i Consorci de 
gènere a la persones assistents Biblioteques 
ciutat de als cicles d'activitats 
Barcelona. sobre diversitat sexual 
  Dinamitzar el fons bibliogràfic LGTBI - Accions realitzades Permanent Institut de 
 de la Xarxa de Biblioteques de per a la creació d’un Cultura de 
Barcelona per promoure el cens de materials Barcelona  
sobre la temàtica  
coneixement i fer difusió de les Consorci de 
activitats de la xarxa en matèria de Biblioteques 
diversitat sexual i de gènere. 
Disseny d’una programació cultural - Nombre i tipus Permanent Institut de 
als centres culturals municipals que d’activitats Cultura de 
inclogui la diversitat sexual i de Barcelona 
gènere. 
Elaboració de materials audiovisuals i - Nombre de materials Permanent Institut de 
exposicions amb temàtica LGTBI. audiovisuals Cultura de 
 Barcelona 
- Nombre 
d’exposicions i 
mostres  
Recolzament a les iniciatives - Nombre i tipus Permanent Institut de 
d’organitzacions que, dins l’àmbit d’iniciatives a les Cultura de 
cultural, promoguin la presència i la quals es dóna suport Barcelona 
visibilitat del col·lectiu LGTBI. 
 39 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
B3.2. Promoure Realització d’actes institucionals en - Nombre d’actes   Permanent Direcció de 
esdeveniments les dates significatives per al Feminismes i 
de visibilitat del col·lectiu LGTBI. LGTB 
col·lectiu LGTBI. Presència d’associacions LGTBI en - Nombre Anual Direcció d’Acció 
 les mostres d’entitats que es fan a la d’associacions LGTBI Comunitària 
ciutat. participants 
 
  
Promoció de la visibilitat de la - Nombre d’accions Permanent Institut de 
diversitat sexual i de gènere a les Cultura de 
activitats culturals de ciutat. Barcelona 
B3.3. Difondre la Mantenir la referència al col·lectiu - Tipus d’acció Anual Direcció d’Acció 
memòria i les LGTB en l’acte anual amb motiu del realitzada Comunitària 
aportacions de Dia Internacional en Memòria de les 
les persones Víctimes de l’Holocaust. 
LGTB al llarg de Senyalització dels monuments LGTB - Nombre de 2017 Direcció de 
la història. a la ciutat en català, castellà i anglès. monuments Feminismes i 
    senyalitzats LGTBI 
Commemoració, amb un programa - Nombre d’actes  2017 Direcció de 
d’actes i accions, de la primera  Feminismes i 
manifestació del 28 de juny - Nombre de persones LGTBI  
assistents 
esdevinguda a Barcelona. 
Divulgació de referents LGTBI que - Nombre d’accions Permanent Direcció de 
hagin fet aportacions significatives a Feminismes i 
la ciutat. LGTBI 
Impuls de recerques sobre les - Realització de la 2017 /2018 Direcció de 
experiències de les persones LGTBI recerca Feminismes i 
de la ciutat durant la Dictadura, en el - Difusió de la recerca LGTBI 
  
marc de les accions de memòria 
democràtica. 
 
 40 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
B4. Salut, drets sexuals i  reproductius  
Diagnòstic 
Pensar les necessitats en matèria de salut del col·lectiu LGTBI implica abordar 
experiències i trajectòries molt diverses. En relació amb els homes gais i bisexuals, el 
principal repte que es planteja és la promoció de la salut sexual i la prevenció del VIH i 
d’altres infeccions de transmissió sexual (ITS). A causa de diversos factors, les 
relacions sexuals entre homes són la via predominant de transmissió d’ITS (ASPB, 
2015). En aquest sentit, la serofòbia, entesa com l’estigma que envolta les qüestions 
relatives al VIH-sida i especialment vers les persones seropositives, continua molt 
present en l’imaginari social. Tot i això, la representació que molts d’aquests homes es 
fan del VIH-SIDA s’ha transformat radicalment en la darrera dècada, sobretot entre els 
més joves, cosa que ha provocat que hagi minvat la percepció del risc a contraure el 
VIH (Conde i Santoro, 2014).  
Cal assenyalar, però, que el fet que les polítiques de salut LGTBI hagin estat 
tradicionalment enfocades a la prevenció del VIH i altres ITS entre els homes gais i 
bisexuals, ha contribuït a invisibilitzar altres problemàtiques de salut del col·lectiu. Per 
d’aquest motiu, en aquest Pla s’ha dedicat un esforç a ampliar aquesta panoràmica, a 
fi d’entendre la salut LGTBI en un sentit més ampli que permeti abordar també les 
necessitats de les dones lesbianes i bisexuals, de les persones intersex/amb DDS i de 
les persones trans. 
En relació amb les dones lesbianes i bisexuals, és central la qüestió de la salut 
sexual i reproductiva. En aquest àmbit, les problemàtiques principals són els 
estereotips i mites que envolten la sexualitat entre dones i la manca de campanyes 
preventives específiques que les alertin del risc de contraure ITS o de patir malalties 
com el càncer de mama o de coll d’úter (ILGA, 2011). Aquesta problemàtica es fa 
també evident pel que fa al desconeixement dels i les professionals de la salut sobre 
els possibles itineraris per a accedir a tractaments de reproducció assistida per part de 
parelles de dones. En aquesta línia, cal promoure estudis i formació específica i de 
qualitat per fomentar l’autocura de les dones lesbianes i bisexuals, així com combatre 
 41 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
l’imaginari heterosexista present en l’àmbit sanitari mitjançant el treball amb els i les 
professionals. 
Pel que fa a les persones trans i intersex/amb DDS, ens trobem amb el repte 
d’oferir acompanyaments mèdics des d’una perspectiva no patologitzant, que 
promoguin el consentiment informat, que reconeguin la diversitat de cossos i identitats 
com a part de la diversitat humana i que respectin la pluralitat de trajectòries possibles. 
En relació amb les persones trans, es proposa entendre l’experiència trans més enllà 
del paradigma biomèdic i, per tant, desplegar un model d’atenció integral que diferenciï 
el seguiment mèdic (centrat fonamentalment en les modificacions corporals) de 
l’acompanyament al procés de transició enfocat des d’una perspectiva social i 
comunitària (Garaizabal, 2016). En relació amb les persones intersex/amb DDS, 
l’Ajuntament inicia una trajectòria partint gairebé de zero en aquest àmbit. Com 
s’assenyala a la introducció del Pla, la nomenclatura que fem servir per a abordar 
aquesta realitat (intersex/amb DDS) és objecte de debat entre el col·lectiu de persones 
que encarnen aquestes corporalitats. És per això que cal avançar amb prudència i en 
sintonia amb les entitats amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida i de 
promoure la informació de qualitat sobre les qüestions relatives a la diversitat en el 
desenvolupament sexual. El que es proposa principalment és treballar en relació amb 
la visibilitat d’aquestes realitats, la generació de recursos per a les persones 
intersexuals/amb DDS i les seves famílies, i la dotació d’eines als professionals 
(Gregori, 2016). 
Es tindran en compte la participació comunitària i l’experiència de les entitats 
LGTBI per a la detecció de necessitats, el disseny i la implementació d’estratègies per 
a la prevenció de les ITS a la comunitat LGTBI, atenent la seva llarga experiència i 
actuació decidida en aquest àmbit, anant més enllà de les estratègiques biomèdiques. 
Pel que fa a les persones grans, cal tenir en compte també tot allò relacionat 
amb la salut mental d’aquestes persones, que han patit al llarg de la seva vida 
situacions d’assetjament i invisibilitat. 
Finalment, cal incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere al 
conjunt de les polítiques de salut. Segons la darrera enquesta europea sobre la realitat 
del col·lectiu LGTBI, un 28 % de les persones enquestades a Espanya deia no haver 
 42 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
compartit mai amb cap professional de la salut la seva orientació sexual o identitat de 
gènere (FRA, 2014). És a dir, més enllà de les necessitats específiques del col·lectiu, 
és clau desenvolupar accions per a combatre la discriminació, la invisibilitat i 
l’heterosexisme entre els i les professionals de la salut.  
Objectius i indicadors 
Objectius Indicadors agregats 
B4.1. Incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i 
de gènere en les polítiques de salut. - Nombre de formularis canviats. 
B4.2. Millorar la qualitat de vida i la salut de les 
persones trans i intersex. - Nombre d’iniciatives engegades. 
B4.3. Garantir els drets sexuals i reproductius de les 
dones lesbianes i bisexuals. - Nombre de dones ateses. 
- Nombre d’accions educatives que incorporen 
B4.4. Promoure la perspectiva de la diversitat sexual i la diversitat sexual i de gènere. 
de gènere en les actuacions sobre educació afectivo-
sexual. - Nombre de persones que han rebut la 
formació. 
B4.5. Promoure la prevenció de les ITS en el col·lectiu 
LGTB de la ciutat. - Nombre de persones ateses. 
B4.6. Donar suport a les iniciatives comunitàries de - Nombre de projectes finançats. 
promoció de la salut LGTBI. - Resultat dels projectes. 
Programa de treball 2016-2020 
 Actuacions Indicadors Temporalitat Responsabilitat 
B4.1. Inclusió de representants del - Nombre de Permanent Direcció de Salut  
Incorporar la col·lectiu LGTB en els Consells de Consells en els 
perspectiva de Salut de Districtes en els quals sigui quals participen 
la diversitat especialment estratègic. 
sexual i de 
gènere en les Participació d’entitats i personal - Nombre Permanent Direcció de Salut  
polítiques de municipal que aportin la mirada d’entitats 
Direcció de 
salut. LGTBI a la Taula de Drets Sexuals i participants 
Feminismes i LGTBI 
Reproductius. 
 43 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
 Inclusió d’accions adreçades a - Nombre 2016 Direcció de Salut 
l’àmbit LGTBI en el proper Pla de d’accions 
Agència de Salut 
Salut de Barcelona. incloses 
Pública de Barcelona  
Consorci Sanitari de 
Barcelona 
Formació sobre diversitat sexual i de - Nombre 2016 / 2017 Direcció de Salut 
gènere als professionals dels d’accions 
Agència de Salut 
projectes i programes de la Taula de formatives 
Pública de Barcelona  
Drets Sexuals i Reproductius, als - Nombre de 
professionals de l’ASPB i al conjunt persones Consorci Sanitari de 
Barcelona 
dels professionals de l’atenció formades 
primària. - Grau de 
satisfacció 
Difusió de la guia de comunicació - Nombre Anual Direcció de 
amb perspectiva de la diversitat d’accions Feminismes i LGTBI  
sexual i de gènere a les persones comunicatives 
amb la Consorci Sanitari de 
responsables de comunicació del perspectiva Barcelona 
CatSalut i dels principals proveïdors incorporada 
sanitaris. 
Mantenir i analitzar les dades - Nombre de Quinquennal Agència de Salut 
relacionades amb la diversitat sexual preguntes  Pública de Barcelona  
i de gènere de l'enquesta de salut de - Nombre de  
Barcelona. documents que 
analitzen les 
dades 
Establiment dels mecanismes - Nombre de 2017 / 2019 Direcció de 
necessaris perquè la documentació centres on s’ha Feminismes i LGTBI  
administrativa i els formularis mèdics revisat la 
documentació Consorci Sanitari de 
dels serveis sanitaris de la ciutat Barcelona 
s’adeqüin a l’heterogeneïtat del fet 
familiar i a les circumstàncies de les 
persones LGBTI. 
B4.2. Millorar Elaboració i edició d’un estudi sobre - Nombre 2016 / 2017 Direcció de 
la qualitat de l’acompanyament a la salut trans d’exemplars Feminismes i LGTBI 
vida i la salut des d’una perspectiva no distribuïts i  
descarregats 
de les patologitzadora.  
persones trans - Nombre 
i intersex. d’assistents a la 
presentació de 
l’informe 
 44 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Promoure la participació en - Nombre de Permanent Direcció de Salut  
l’elaboració del Pla Estratègic reunions  
 Direcció de 
d'Atenció a la Salut de les Persones Feminismes i LGTBI 
Trans de la Generalitat, que tingui en  
compte la prevenció/promoció de la 
salut i l’atenció als processos de 
transició des d’una perspectiva no 
patologitzant. 
Participació de personal tècnic - Nombre de Permanent Direcció de 
sanitari i de salut pública al Grup de reunions  Feminismes i LGTBI  
Treball Trans del Consell Municipal Agència de Salut 
LGTBI. Pública de Barcelona  
Consorci Sanitari de 
Barcelona 
Elaboració i edició d’un estudi sobre - Nombre 2016 / 2017 Direcció de 
la realitat intersex i les necessitats d’exemplars Feminismes i LGTBI 
d’aquesta població per tal de distribuïts i 
descarregats 
dissenyar accions específiques. 
- Nombre 
d’assistents a la 
presentació de 
l’informe 
Posada en marxa d’una comissió de - Nombre de 2018 Direcció de Salut  
treball amb entitats i personal tècnic reunions 
Direcció de 
del Departament de Salut i LGTBI - Nombre Feminismes i LGTBI 
per definir les accions a portar a d’entitats 
terme en relació amb la realitat participants a la 
intersex. taula  
- Nombre 
d’accions 
específiques 
realitzades 
B4.3. Garantir Garantir la reproducció assistida de - Nombre de Permanent Consorci Sanitari de 
els drets les parelles de dones lesbianes als dones ateses Barcelona 
sexuals i hospitals de la xarxa sanitària - Nombre de 
reproductius pública a la ciutat. reclamacions 
de les dones per problemes 
lesbianes i d'accés i tracte 
bisexuals. Realització d’una jornada tècnica per - Nombre 2017 Direcció de Salut 
a professionals sobre els reptes en d’assistents  
la salut de les dones lesbianes i - Grau de 
bisexuals. satisfacció 
 
 45 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Realització d’una guia per a - Nombre 2017-2018 Direcció de 
professionals de la salut sexual i d’exemplars Feminismes i LGTBI  
reproductiva sobre la salut de dones distribuïts i 
descarregats Direcció de Salut 
lesbianes i bisexuals. 
- Nombre 
 d’assistents a la 
presentació de 
l’informe 
B4.4. Actualització de la perspectiva de la - Nombre  Agència de Salut 
Promoure la diversitat sexual i de gènere en el d’accions Pública de Barcelona  
2016 
perspectiva de programa «Parlem-ne» (programa realitzades per 
a actualitzar la Consorci d’Educació 
la diversitat escolar d'educació afectivo-sexual i perspectiva de Barcelona 
sexual i de de prevenció de l'embaràs, les ITS, 
gènere en les el VIH i la sida per a nois i noies 
actuacions d'entre 3r d'ESO i 1r de batxillerat). 
sobre educació 
afectivo- Inclusió de la perspectiva de la - Nombre Permanent Agència de Salut 
sexual. diversitat sexual i de gènere en el d’accions Pública de Barcelona  
programa d'atenció personalitzada realitzades per 
incorporar la  
sobre aspectes relacionats amb la perspectiva 
salut que s'ofereix a l'alumnat en els Consorci d’Educació 
de Barcelona 
mateixos centres escolars dins del 
programa «Salut i escola».  
Identificació en les memòries i - Nombre de Anual Agència de Salut 
estadístiques de seguiment del consultes  Pública de Barcelona  
programa «Salut i escola» del Consorci Sanitari de 
nombre i tipologia de consultes Barcelona 
relacionades amb l'orientació sexual 
o la identitat de gènere. 
 
Inclusió de preguntes sobre - Nombre de Anual Agència de Salut 
diversitat sexual i de gènere a preguntes Pública de Barcelona 
l'enquesta FRESC, que es fa de / Direcció de 
- Elaboració Feminismes i LGTBI 
forma periòdica a l'alumnat de d’un informe 
secundària de la ciutat, i explotació 
de les dades. 
B4.5. Manteniment i adequació del - Nombre Permanent Agència de Salut 
Promoure la programa de vacunació d'hepatitis A d’actuacions Pública de Barcelona 
prevenció de i B i dels serveis de la prova del VIH específiques 
del programa 
les ITS en el i la sífilis entre el col·lectiu d'homes 
col·lectiu que tenen sexe amb homes en 
LGTBI de la espais de proximitat, en  
 46 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
ciutat. col·laboració amb les organitzacions 
del sector. 
Realització entre el col·lectiu - Nombre de Permanent Agència de Salut 
d’homes que tenen sexe amb homes proves Pública de Barcelona 
de campanyes de foment de la prova realitzades 
de la sida/VIH de forma periòdica 
donant a conèixer els centres on es 
duu a terme. 
Promoció de la millora de l'accés al - Nombre Permanent Agència de Salut 
preservatiu en espais de relació d’actuacions Pública de Barcelona 
d’homes que tenen sexe amb homes realitzades 
i dones trans. 
Manteniment del servei de - Nombre Permanent Agència de Salut 
vacunació de l'hepatitis A i B i dels d’actuacions Pública de Barcelona 
serveis de la prova del VIH i de la realitzades 
sífilis a les dones trans i repensar els 
espais de proximitat del col·lectiu. 
Suport als actes per a l’alliberament - Nombre Anual Direcció de Salut 
sexual i de gènere al voltant del 28 d’actuacions 
de juny, així com als actes de realitzades 
commemoració del Dia Internacional 
de la Lluita contra la Sida i de 
celebració del Dia Memorial de la 
Sida. 
Manteniment del servei de vigilància - Nombre Permanent Agència de Salut 
epidemiològica d’ITS a Barcelona i d’actuacions Pública de Barcelona 
difusió periòdica dels resultats a realitzades 
través del web de l’Agència de Salut 
Pública de Barcelona. 
B.4.6. Donar Manteniment de línies específiques - Nombre de Anual Direcció de Salut  
suport a les de projectes sobre drets sexuals i projectes 
Direcció de 
iniciatives reproductius en les campanyes de finançats  
Feminismes i LGTBI 
comunitàries subvencions i convenis de la -Resultats dels 
de promoció Direcció de Salut. projectes 
de la salut 
LGTBI. 
 47 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
B5. Vides ll iures de violències  
Diagnòstic 
La manca de dades i estadístiques sobre la discriminació i la violència per raó 
d’orientació sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de gènere en dificulta 
l’abordatge alhora que afavoreix la invisibilitació de l’LGTBIfòbia. A més, topem amb la 
dificultat afegida de la tendència de moltes víctimes a no denunciar aquest tipus de 
fets. La dificultat de denunciar respon a diversos motius, com ara la por a 
l’estigmatització, la falta de suport familiar o de l’entorn, l’elevada freqüència dels actes 
discriminatoris i la conseqüent normalització d’aquests, la complexitat dels 
procediments de denúncia o la manca de confiança d’algunes persones vers els 
cossos policials (FRA, 2008). 
Els diversos estudis existents d’àmbit europeu mostren que el tipus d’agressió 
més freqüent són els atacs verbals, realitzats majoritàriament en llocs públics i 
adreçats a persones joves. Per contra, les dones lesbianes i bisexuals tenen més risc 
de patir agressions i assetjament sexual en espais privats (FRA, 2009). 
Un dels principals reptes que té l’Administració és millorar la protecció dels 
drets i el suport a les persones LGTBI víctimes de discriminació i violència, tot 
promovent polítiques de seguretat que incorporin la perspectiva de la diversitat sexual i 
de gènere, atès que la noció de seguretat està travessada per l’heterosexisme. 
Aquestes polítiques de seguretat han de fomentar un tracte digne i igualitari a les 
persones LGTBI, així com la prevenció i l’eradicació de tots els actes LGTBIfòbics. 
Finalment, cal dissenyar procediments d’abordatge de la violència en parelles 
del mateix sexe, una problemàtica encara poc estudiada i de la qual no existeixen 
suficients recerques, dades estadístiques, ni recursos adequats per a la intervenció. El 
fet que la violència masclista s’hagi construït des d’un marc predominantment 
heterosexista pot haver invisibilitzat els casos de maltractament entre parelles del 
mateix sexe que estiguin reproduint la mateixa lògica. En aquest sentit, és important 
atendre aquesta problemàtica, definir models d’atenció i millorar la formació 
 48 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
especialitzada dels i les professionals dels serveis d’atenció a la violència amb la 
finalitat de capacitar-los per a garantir una atenció adient i amb perspectiva de gènere. 
Objectius i indicadors 
Objectius Indicadors agregats 
- Evolució del nombre de denúncies. 
B5.1. Reforçar els mecanismes de denúncia i 
acompanyament en casos d’LGTBIfòbia. - Grau de satisfacció amb els serveis per part 
de les persones ateses. 
- Nombre d’accions formatives. 
B5.2. Millorar la resposta a l’LGTBIfòbia per part de les 
polítiques de seguretat i la Guàrdia Urbana. - Percentatge d’agents que han rebut la 
formació. 
- Nombre de persones ateses. 
B5.3. Establir recursos per a l’atenció a les persones 
LGTBI en situació de violència a la parella. - Grau de satisfacció amb els serveis per part 
de les persones usuàries. 
Programa de treball 2016-2020 
Objectius Proposta Pla 2016-2020 Indicadors             T   e  mpo Responsabilitat 
B5.1. Reforçar Elaboració d’un protocol d’atenció - Existència del 2017 Direcció de Drets 
els mecanismes en casos de discriminació i protocol de Ciutadania i 
de denúncia i agressions per motiu LGTBIfòbic.  - Nombre d’Immigració 
acompanyament d’accions de 
en casos difusió del 
d’LGTBIfòbia. protocol 
Difondre al col·lectiu LGTBI els - Nombre Permanent Direcció de Drets 
serveis que ofereix Barcelona Ciutat d’accions de de Ciutadania i 
de Drets. difusió d’Immigració 
Coordinació dels plans de formació - Nombre Permanent Direcció de Drets 
sobre diversitat sexual i de gènere i d’accions de de Ciutadania i 
els de Barcelona Ciutat de Drets coordinació d’Immigració 
per afavorir el treball conjunt i 
l’adopció d’una perspectiva 
interseccional. 
Inclusió en la memòria anual de - Inclusió a la Anual Direcció de Drets 
l'OND de les discriminacions, les memòria de Ciutadania i 
manifestacions de discursos d’odi i d’Immigració 
les accions desenvolupades en  
 49 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
relació amb el col·lectiu LGTBI. 
Presentació periòdica de la - Presentació Anual Direcció de Drets 
memòria de Barcelona Ciutat de de la memòria de Ciutadania i 
Drets al Consell Municipal LGTB, d’Immigració 
fent especial referència als 
aspectes relacionats amb aquests 
col·lectius. 
Presentació periòdica de la - Presentació Anual Direcció de Drets 
memòria de la Sindicatura de de Ciutadania i 
Greuges de l’Ajuntament, fent d’Immigració 
especial referència als aspectes 
relacionats amb el col·lectiu LGTBI. 
Previsió que l'Ajuntament es pugui - Nombre de Permanent Direcció de Drets 
presentar com a acusació particular casos  de Ciutadania i 
en casos d'agressions d’Immigració 
homofòbiques/transfòbiques greus.  
Potenciar que la xarxa de persones - Nombre Permanent Direcció de Drets 
i entitats de defensa dels drets d’accions de Ciutadania i 
humans incorpori el treball en d’Immigració 
relació a la diversitat sexual i de 
gènere. 
Participació en el grup de treball de - Nombre de Permanent Direcció de Drets 
la Fiscalia General de Catalunya reunions de Ciutadania i 
contra els delictes d’odi i d’Immigració 
discriminació.  
Inclusió de la perspectiva de la - Nombre 2018 Direcció de Drets 
diversitat sexual i de gènere a les d’accions de Ciutadania i 
accions de commemoració del 20è d’Immigració 
aniversari de la Carta europea de 
salvaguarda dels drets humans a la 
ciutat. 
B5.2. Millorar la Revisió de les denúncies per - Nombre de Permanent Guàrdia Urbana i 
resposta a conductes a l'espai públic de denúncies altres agents 
l’LGTBIfòbia des menyspreu a la dignitat de les implicats 
de les polítiques persones i comportaments 
de seguretat i discriminatoris de contingut 
des de la LGTBIfòbic. 
Guàrdia Urbana. Seguiment dels delictes que tenen - Nombre de Permanent Guàrdia Urbana 
com a raó l’LGTBIfòbia, en denúncies de Barcelona 
coordinació amb Barcelona Ciutat 
de Drets. 
 
 50 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Manteniment de les visites dels - Nombre de Permanent Guàrdia Urbana 
agents de proximitat de la Guàrdia locals i entitats de Barcelona 
Urbana als locals d'ambient i a les visitades 
associacions LGTB com a 
expressió de la voluntat de 
fomentar una relació de proximitat. 
Col·laboració amb les associacions - Nombre i tipus Permanent Guàrdia Urbana 
de policia LGTB en aquells de de Barcelona 
programes i accions que tinguin col·laboracions 
relació amb el col·lectiu LGTB. 
Aplicació de normes d’identificació i -Número de Permanent Guàrdia Urbana 
escorcoll per a persones trans casos en els de Barcelona 
d’acord amb la identitat sentida. quals s´ha 
aplicat. 
Incorporació de recomanacions i - Nombre 2017 / Guàrdia Urbana 
pràctiques per a la no-discriminació d’activitats on 2018 de Barcelona 
del col·lectiu LGTBI en les xerrades es tracta 
específicament 
escolars de la Guàrdia Urbana. 
- Nombre de 
centres 
escolars 
B5.3. Establir Establiment d'un sistema - Nombre de 2018 Direcció de 
recursos per a d'informació i orientació davant consultes Feminismes i 
l’atenció a les situacions de violència en parelles - Nombre de LGTBI 
persones LGTBI del mateix sexe. casos atesos 
en situació de 
violència a la Elaboració d’un estudi sobre la - Publicació de 2017 / Direcció de 
l’estudi 2018 Feminismes i 
parella. violència en parelles del mateix 
sexe. LGTBI 
Elaboració d’un protocol d’atenció a -Tenir el 2019  Direcció de 
la violència en parelles del mateix disseny del Feminismes i 
sexe. protocol LGTBI 
- Posada en Institut Municipal 
marxa del de Serveis 
protocol Socials 
Formació als equips professionals - Nombre de 2018 Departament de 
de serveis socials i d’atenció a la formacions Transversalitat 
violència amb perspectiva LGTBI. - Nombre de  Institut Municipal 
persones de Serveis 
assistents i Socials 
perfil 
professional 
Seguiment i avaluació de l’aplicació - Nombre de 2020 Direcció de 
casos atesos Feminismes i 
del protocol. 
- Memòria LGTBI 
 anual Institut Municipal 
de Serveis 
 Socials 
 51 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
B6. Ciutadania, interculturalitat, migracions i  refugi  
Diagnòstic 
Les persones LGTBI immigrants són especialment vulnerables, ja que han de 
fer front a una doble dificultat. D’una banda, pertanyen a una minoria en el si d’una 
societat que sovint mostra actituds xenòfobes. En aquest sentit, en el context europeu 
han sorgit discursos que argumenten que cal restringir l’entrada d’immigrants perquè 
pot comportar una pèrdua dels drets del col·lectiu LGTBI (Mepschen et al., 2010). 
D’altra banda, cal tenir en compte que, tot i que les comunitats immigrats no són 
necessàriament més LGTBIfòbiques que l’autòctona, un percentatge significatiu de 
persones immigrants procedeixen de països en els quals el col·lectiu LGTBI està 
menys acceptat o, fins i tot, es reprimeix de forma activa. De fet, moltes persones 
LGTBI emigren a grans ciutats d’Europa Occidental precisament perquè no poden 
viure en condicions de seguretat i en llibertat en els seus països d’origen. En aquest 
marc, és important integrar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en les 
polítiques d’atenció i acollida a persones immigrants de la nostra ciutat.  
Més enllà dels processos migratoris, les persones immigrants o de minories 
religioses o ètniques pateixen els prejudicis i estereotips socials a causa d’una mirada 
etnocèntrica que sovint els construeix com a essencialment LGTBIfòbs. Una 
perspectiva intercultural ha de permetre qüestionar el punt de vista mateix i alhora 
obrir-se a noves formes d’entendre, en aquest cas, la gestió de la sexualitat i del 
gènere des d’altres marcs culturals. Per això, un objectiu del Pla és incorporar la 
perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en les polítiques interculturals.  
En l’actual creixement del nombre de persones que demanen protecció 
internacional a la Unió Europea, és important tenir en compte la situació d’especial 
vulnerabilitat de les persones refugiades LGTBI, que han abandonat el seu país per 
persecució a causa per la seva orientació sexual o identitat de gènere, o per altres 
causes (com l’activisme polític). Tot i que la Unió Europea i els seus estats membres 
ofereixen poques dades oficials sobre aquesta qüestió (FRA, 2015), hi ha informes que 
apunten que el nombre de persones refugiades LGTBI va en augment, atès que són 
 52 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
un objectiu en molts dels conflictes bèl·lics actuals (ILGA Europe, 2016). A més, cal 
tenir en compte que les persones refugiades LGTBI estan subjectes a riscos 
addicionals que es tradueixen en assetjament, exclusió i diferents formes de violència 
durant el seu trajecte, en els camps i en els països d’acollida (ACNUR, 2015). En 
aquest sentit, és fonamental que l’Ajuntament de Barcelona, en el marge que 
estableixen les seves competències, es comprometi a promoure els drets de les 
persones LGBTI que sol·liciten refugi.  
Objectius i indicadors 
Objectius Indicadors agregats 
B6.1. Promoure la perspectiva de diversitat sexual i de - Nombre d’objectius i accions dels plans 
gènere en el disseny i planificació de la política municipals que incorporen la diversitat sexual i 
intercultural i de ciutadania. de gènere. 
B6.2. Incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i - Percentatge de personal d’acollida i atenció a 
de gènere en les polítiques d’atenció i acollida a immigrants que està format en diversitat sexual 
immigrants. i de gènere. 
B6.3. Incloure la perspectiva de la diversitat sexual i de - Nombre de persones acollides en funció del 
gènere en les polítiques de refugi. nombre de sol·licitants de refugi per 
persecució a causa de la seva orientació 
sexual o identitat de gènere. 
Programa de treball 2016-2020 
Objectius Accions Indicadors Tempo Responsabilitat 
B6.1. Participació de les associacions LGTB en - Nombre d’espais i Permanent Direcció de Drets 
Promoure la els espais i els actes municipals adreçats actes adreçats a la de Ciutadania i 
perspectiva a persones d’origen divers.  població immigrant d’Immigració 
en els quals 
de diversitat participen 
sexual i de associacions LGTB 
gènere en el Promoció del debat sobre la diversitat - Nombre d’accions 2018 Direcció de Drets 
disseny i sexual i de gènere entre les comunitats de Ciutadania i 
religioses amb presència a Barcelona. d’Immigració 
 53 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
planificació Visibilització i potenciació dels discursos - Nombre d’accions Permanent Direcció de Drets 
de la política oberts de les comunitats de persones de Ciutadania i 
intercultural i migrades i de les experiències de d’Immigració 
de persones LGTBI d’origen cultural divers.  
ciutadania. Visibilització i potenciació dels discursos - Nombre d’accions Permanent Direcció de Drets 
oberts de les comunitats gitanes i de les de Ciutadania i 
experiències de persones LGTBI gitanes. d’Immigració 
Inclusió de mesures per a combatre la - Nombre de Permanent Direcció de Drets 
discriminació per raó d'identitat de mesures  de Ciutadania i 
gènere i d'orientació sexual dins els d’Immigració 
programes i les accions del Consell 
Municipal d'Immigració.  
Incorporació d’activitats LGTBI amb una - Nombre d'activitats Permanent Direcció de Drets 
perspectiva intercultural al Catàleg incloses de Ciutadania i 
Antirumors. d’Immigració 
Difusió de les activitats d’entitats LGTBI - Nombre Permanent Direcció de Drets 
que tinguin en compte la mirada d’activitats difoses de Ciutadania i 
intercultural. d’Immigració 
Incorporar en la programació de l'Espai - Nombre de Permanent Direcció de Drets 
Avinyó activitats sobre diversitat sexual i vegades que s’ha de Ciutadania i 
de gènere que incorporin la mirada cedit l’espai d’Immigració 
intercultural. 
Generació d’espais d’intercanvi i diàleg - Nombre d’accions  Permanent Direcció de Drets 
entre entitats LGTBI i les que treballen el de Ciutadania i 
tema de la interculturalitat i del poble d’Immigració 
gitano. 
Col·laboració entre els Consells - Nombre d’accions Permanent Direcció de Drets 
Municipals LGTBI i d’Immigració, la portades a terme de Ciutadania i 
Xarxa BCN Antirumors i les entitats que d’Immigració 
treballen aquestes temàtiques. 
Inclusió de la perspectiva de la diversitat - Nombre d’accions 2018 Direcció de Drets 
sexual i de gènere a les accions de de Ciutadania i 
commemoració del 20è aniversari de la d’Immigració 
Carta europea de salvaguarda dels drets 
humans a la ciutat. 
B6.2. Promoure la formació de la xarxa - Percentatge de Permanent Direcció d’Atenció 
Incorporar la d’entitats d’acollida en matèria d’asil i personal que ha i Acollida a 
perspectiva refugi per motiu d'orientació sexual i rebut la formació  Immigrants 
de la identitat de gènere.   
diversitat - Grau de 
satisfacció i utilitat 
sexual i de   de la formació 
gènere en Inclusió d'informació bàsica sobre els - Inclusió de 2017 Direcció d’Atenció 
les polítiques serveis dirigits al col·lectiu LGTB en els referències en els i Acollida a 
d’atenció i materials d'acollida de les persones materials Immigrants 
acollida a nouvingudes.   
immigrants. - Nombre 
d’exemplars 
distribuïts 
 54 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Mantenir la menció respecte a la situació - Nombre de Permanent Direcció d’Atenció 
del col·lectiu LGTB en el nostre context sessions en les i Acollida a 
en les sessions del Servei d’Orientació i quals s’ha inclòs Immigrants 
Acompanyament per a persones 
immigrades. 
Anàlisi de les accions que s'han de - Elaboració d’un 2017/2018 Direcció d’Atenció 
desenvolupar per poder atendre i donar document d’anàlisi  i Acollida a 
de les accions Immigrants 
resposta als casos de sol·licitud de 
reagrupament de famílies 
homoparentals. 
B6.3. Visibilitzar que la persecució per raó - Nombre d’accions Permanent Direcció d’Atenció 
Incloure la d’orientació sexual i identitat de gènere i Acollida a 
perspectiva són motius per a demanar protecció  Immigrants 
de la internacional. 
diversitat Inclusió de les persones activistes LGTB - Nombre de Permanent Direcció d’Atenció 
sexual i de dins el pla Barcelona Ciutat Refugi a persones acollides i Acollida a 
gènere en través del qual l’Ajuntament ofereix Immigrants 
les polítiques acollida de persones que busquen refugi 
de refugi. a la ciutat. 
Establiment d’un pis d’acollida temporal - Nombre de Permanent Direcció d’Atenció 
per a persones LGTBI sol·licitants d’asil persones usuàries i Acollida a 
en el marc del Programa Municipal del pis d’acollida Immigrants 
d’Acollida de Refugiats. 
 55 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
B7. Justícia global,  cooperació i  relacions inte rnacionals 
Diagnòstic 
Les persones amb sexualitats i identitats de gènere no normatives estan 
discriminades i fins i tot perseguides a diversos països del món (ONU, 2015). 
Concretament, 75 països encara penalitzen els actes sexuals entre persones del 
mateix sexe, i encara n’hi ha més que penalitzen l’homosexualitat d’altres formes, 
sotmetent les persones amb sexualitats o gèneres no normatius a perills, riscos, 
abusos, assetjament i violacions (ILGA, 2015).  
En tot cas, a l’hora d’intervenir fora del nostre context, cal tenir en compte que 
es corre el risc d’adoptar una posició etnocèntrica i neocolonial que no reconegui les 
diferents formes d’articular la sexualitat i el gènere en altres marcs culturals (que no 
passen necessàriament per les formes que ha pres a Occident). Si no prenem 
aquestes precaucions, pot ser que, tot i la voluntat d’intervenir en favor dels drets del 
col·lectiu LGTBI, s’acabin generant efectes més negatius per a les persones amb 
sexualitats o gèneres no normatius, o que es produeixi, fins i tot, un augment de la 
intolerància.  
Els projectes de cooperació són una forma amb què l’Ajuntament pot incidir en 
la millora de la qualitat de vida i en la defensa dels drets del col·lectiu LGTBI. Més 
enllà dels projectes que estan directament enfocats a aquesta temàtica, també s’ha 
d’estimular que els projectes que aborden altres qüestions incorporin la perspectiva de 
la diversitat sexual i de gènere per tal de ser al màxim d’inclusius i assegurar-se que 
no reprodueixen la invisibilització i la discriminació de les persones amb sexualitats i 
identitats de gènere no normatives.  
En l’àmbit de les relacions internacionals, l’Ajuntament de Barcelona forma part 
de diverses xarxes i estableix protocols de col·laboració amb d’altres ciutats. Aquest és 
un marc des del qual pot promoure els drets del col·lectiu LGTBI en altres contextos, 
intercanviar bones pràctiques i col·laborar amb administracions que tenen la voluntat 
d’impulsar polítiques de diversitat sexual i de gènere. 
 56 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Objectius i indicadors 
Objectius Indicadors agregats 
B7.1. Fomentar la incorporació de la diversitat sexual i - Percentatge de projectes que incorporen la 
de gènere en els projectes de cooperació.  diversitat sexual i de gènere.  
B7.2. Promoure la celebració d’esdeveniments de - Nombre d’assistents. 
referència internacional sobre temàtica LGTBI. 
B7.3. Fomentar els drets del col·lectiu LGTBI en les - Nombre d’accions. 
xarxes internacionals i en els protocols de col·laboració 
amb altres ciutats. 
Programa de treball 2016-2020 
Objectius Mesures Indicadors Tempo Responsabilitat 
B7.1. Fomentar la Sensibilització de les ONG de - Nombre Permanent Direcció de Justícia 
incorporació de la cooperació i de les entitats d’accions de Global i Cooperació 
diversitat sexual i LGTB barcelonines perquè sensibilització Internacional 
de gènere en els desenvolupin projectes de 
projectes de cooperació que tinguin com a 
cooperació  objectiu promoure la igualtat del 
col·lectiu LGTBI.  
Suport a les iniciatives que - Nombre Permanent Direcció de Justícia 
estudiïn i/o divulguin la realitat d’iniciatives Global i Cooperació 
del col·lectiu LGTB al món i Internacional 
promocionin bones pràctiques, 
específicament a les àrees de 
cooperació geogràfiques 
preferents definides en el pla 
director de la Direcció de 
Serveis de Justícia Global i 
Cooperació Internacional de 
l'Ajuntament. 
Promoció de la participació de - Nombre de Permanent Direcció de Justícia 
personal tècnic municipal i projectes Global i Cooperació 
persones expertes en projectes Internacional 
de cooperació relacionats amb - Nombre de 
els drets del col·lectiu LGTB als sol·licituds de 
col·laboració
quals dóna suport l'Ajuntament   
en les àrees definides com a 
 57 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
prioritàries en el pla director de 
la Direcció de Serveis de 
Justícia Global i Cooperació 
Internacional de l'Ajuntament. 
Explorar les possibilitats d’obrir - Nombre 2017 Direcció de Justícia 
un programa d’acollida temporal d’accions de Global i Cooperació 
de persones defensores dels desenvolupament Internacional 
drets humans que inclogui el 
col·lectiu LGTB. - Nombre de 
 persones 
acollides 
B7.2. Promoure Coorganització de la 2a edició - Nombre 2016 Direcció de 
la celebració de la European Rainbow Cities d’assistents Feminismes i LGTBI 
d’esdeveniments Conference.  
- Satisfacció i 
de referència utilitat per a les 
internacional persones 
sobre temàtica assistents 
LGTBI. Acollida i/o organització - Nombre Permanent Direcció de 
d’esdeveniments internacionals d’esdeveniments  Feminismes i LGTBI 
sobre temàtica LGTBI.  
- Nombre 
 d’assistents 
- Satisfacció i 
utilitat per a les 
persones 
assistents 
B7.3. Fomentar Participació en projectes, - Nombre de Permanent Direcció de Relacions 
els drets del iniciatives i xarxes internacionals projectes, Internacionals 
col·lectiu LGTBI de foment dels drets de les iniciatives i xarxes 
en les xarxes persones LGTBI. 
internacionals i Promoció de posicionaments - Nombre de Permanent Direcció de Relacions 
en els protocols relacionats amb la defensa dels posicionaments Internacionals 
de col·laboració drets del col·lectiu LGTBI en les 
amb altres xarxes de ciutats de les quals 
ciutats. l'Ajuntament forma part i 
participació en aquestes, 
especialment en les que 
treballen els drets humans. 
Foment del desenvolupament - Nombre de Permanent Direcció de Relacions 
de projectes destinats a la projectes Internacionals 
millora de les condicions de vida 
del col·lectiu LGTBI en les 
ciutats amb què Barcelona 
estableix protocols de 
col·laboració. 
 
 58 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
B8. Àmbit laboral  
Diagnòstic 
En l’àmbit laboral, hi ha dues problemàtiques principals: les dificultats d’inserció 
laboral de les dones trans, i la discriminació i l’assetjament al lloc de treball per motius 
LGTBIfòbics. En relació amb la primera problemàtica, cal tenir en compte que l’accés 
al mercat de treball és un dels principals elements per a garantir l’autonomia 
econòmica i l’exercici de determinats drets de ciutadania. Per això, cal desenvolupar 
polítiques d’ocupació que combatin l’exclusió laboral que principalment pateixen les 
dones trans (Coll-Planas i Missé, 2015) posant en marxa tots els mecanismes 
disponibles: l’adaptació dels programes d’ocupació adreçats a la ciutadania amb 
dificultats d’inserció laboral, el treball amb les empreses per a fomentar la 
responsabilitat social corporativa i la inclusió de les persones trans en les polítiques 
municipals de contractació responsable.  
En la línia de millorar les condicions de treball del col·lectiu LGTBI, és clau 
abordar la realitat de les dones trans i dels homes que es dediquen al treball sexual 
amb dos objectius principals: garantir que aquelles persones del col·lectiu que 
desitgen abandonar el treball sexual comptin amb itineraris i recursos per a fer aquesta 
transició laboral, i assegurar el dret de les dones trans i dels homes a exercir el treball 
sexual amb la màxima autonomia i seguretat possibles.  
Pel que fa a la discriminació i l’assetjament en el lloc de treball, més d’un 30 % 
de les persones LGTBI s’han sentit discriminades a la feina per bromes dels seus 
companys i companyes, traves en la promoció professional o obstacles per a 
relacionar-se directament amb els clients, segons un estudi d’àmbit estatal (López, 
2013). A causa d’això, una bona part de les persones LGTBI afirmen que amaguen la 
seva orientació sexual, la seva identitat de gènere o el seu estat serològic a la feina i, 
en el cas d’algunes persones trans, abandonen el lloc de treball per poder realitzar la 
transició (FRA, 2014). En el nostre context, la discriminació en l’àmbit laboral és 
il·legal, però tot i així el clima laboral en què moltes persones treballen és molt hostil a 
l’expressió de la diversitat sexual i de gènere. Per tot això, cal anar més enllà de la 
 59 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
prohibició de les conductes discriminatòries i generar eines i recursos per a fomentar la 
visibilitat del col·lectiu i la promoció de la diversitat a l’àmbit laboral amb el suport dels 
sindicats i amb la complicitat de les empreses.  
L’Estratègia per a l’Ocupació de Barcelona  2016-2020 estableix  mesures que 
se centren en la incorporació d’una perspectiva d’atenció a la diversitat en totes les 
actuacions que es portin a terme en el marc de l’Estratègia, per tal de lluitar contra la 
discriminació del col•lectius LGTBI, així com d’altres col•lectius amb especials 
dificultats. En aquest sentit és un objectiu prioritzar les actuacions d’ocupació i inserció 
laboral i els recursos adreçats als col•lectius en situació de vulnerabilitat o precarietat 
laboral. 
Objectius i indicadors 
Objectius Indicadors agregats 
B8.1. Millorar l’ocupació de les persones LGTB amb 
dificultats d’inserció laboral, especialment de les dones - Nombre de persones inserides. 
trans. 
B8.2. Combatre la discriminació i l’assetjament en 
l’entorn laboral. - Nombre d’accions. 
Programa de treball 2016-2020 
Objectius Proposta Pla 2016-2020 Indicadors Tempo Responsabilitat 
B8.1. Millorar Elaboració de materials i un protocol - Creació del 2017 Barcelona Activa 
l’ocupació de d’atenció específic pels i les material  
les persones orientadors/es que atenguin persones  
- Nombre 
LGTB amb LGTBI. d’exemplars 
dificultats distribuïts i 
d’inserció descarregats 
laboral, Establiment d’una taula tècnica mixta - Nombre 2017/2018 Barcelona Activa 
especialment entre àmbits municipals i entitats que d’actuacions  
de les dones desenvolupi i faci seguiment de les  
- Nombre de 
trans. actuacions per incentivar mesures persones 
d’ocupació adreçades al col·lectiu LGTBI beneficiàries 
i especialment a les persones trans.  - Grau de 
satisfacció 
 60 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Desenvolupament d’un Programa  -Nombre Permanent Direcció de 
d’Accions dirigit al col·lectiu de dones d’accions  Feminismes i 
trans que exerceixen treball sexual a la  LGTBI 
- Nombre de 
ciutat de Barcelona. persones 
beneficiàries 
 
- Grau de 
satisfacció amb el 
programa 
Incorporar la perspectiva de diversitat i Nombre 2017 Barcelona Activa 
de gènere en totes les accions d’actuacions 
d’ocupació de Barcelona Activa, així com  
-Nombre de 
en el pla de formació contínua dels i les persones 
treballadores, preferentment del beneficiàries 
personal d’atenció a l’usuari i els  
programes d’inserció laboral a persones -Grau de 
amb especials dificultats satisfacció 
Realització d’un diagnòstic sobre les - Diagnòstic 2018 Direcció 
realitats i necessitats dels treballadors elaborat Feminismes i 
sexuals que presten serveis sexuals a LGTBI 
altres homes que formuli propostes 
d’actuació en aquest àmbit. 
Reedició del dispositiu d’inserció - Nombre Anual Barcelona Activa 
sociolaboral Trans-Ocupació de d’edicions  
Barcelona Activa.   
- Nombre de 
persones 
beneficiàries 
 
- Grau de 
satisfacció i utilitat  
- Nombre 
d’insercions 
laborals 
Formació dels principals actors en la - Nombre de Anual Barcelona Activa 
promoció de l’ocupació de les persones formacions   
trans (especialment del teixit associatiu)  
- Nombre 
sobre les diferents vies de contractació d’assistents  
responsable.  
- Grau de 
satisfacció 
 
B8.2. Organització i promoció d’activitats per a - Nombre Anual Barcelona Activa 
Combatre la difondre bones pràctiques empresarials. d’actuacions  
discriminació   
- Nombre de 
i persones 
l’assetjament beneficiàries  
en l’entorn  
laboral - Grau de 
satisfacció 
 61 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Elaboració d’una guia per a acompanyar - Existència d’una 2018 Barcelona Activa 
els treballadors i les treballadores en una guia   
transició de gènere a l’empresa.  Direcció de 
- Nombre Feminismes i 
 d’exemplars LGTBI 
 distribuïts i  
descarregats  
 
- Nombre 
d’assistents a la 
presentació 
 
Impuls d’accions per a prevenir - Nombre Permanent Gerència de 
l’assetjament laboral per raó d’orientació d’accions Recursos 
sexual o identitat de gènere.  Humans i 
Organització 
 
 62 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
B9. Esports 
Diagnòstic 
 L’esport és un àmbit especialment hostil envers les persones LGTBI per 
diverses raons. En primer lloc, perquè tant les competicions com les instal·lacions 
esportives es plantegen de forma binària separant molt clarament els espais de dones 
i d’homes. La manca de lligues mixtes que no segreguin per sexe els equips i les 
classificacions esportives n’és també un exemple. Aquest primer element ja representa 
un important obstacle per a les persones intersexuals/amb DDS i per a les persones 
trans en la pràctica de l’esport i, en bona part dels casos, condueix a la seva exclusió.  
En segon lloc, perquè en l’imaginari social la majoria dels esports estan 
estretament associats a estereotips de gènere: per exemple, la força física està 
associada a la masculinitat, i l’expressió artística, a la feminitat. Arran d’això, s’explica 
com en les pràctiques esportives més masculinitzades l’homofòbia és molt present per 
a desqualificar l’adversari o per a criticar les dones esportistes mitjançant insults 
lesbofòbics. En aquesta mateixa línia, la pràctica d’esports associats a la feminitat per 
part d’homes està sovint estigmatitzada. Fruit d’aquest imaginari, moltes persones 
LGTBI, sobretot els homes gais i bisexuals, consideren que l’àmbit esportiu no és un 
espai segur. En un estudi internacional sobre homofòbia a l’esport, un 64 % dels i les 
participants consideraven que l’homofòbia era més forta en l’àmbit esportiu que en la 
resta d’àmbits socials (Denison i Kitchen, 2015). Més concretament, s’assenyalen les 
grades dels camps esportius i les classes d’educació física com els espais més 
LGTBIfòbics. En relació amb aquesta qüestió, l’esport escolar té un paper clau en la 
socialització de gènere i en l’aprenentatge de l’estigma envers les persones LGTBI. 
Bona part dels i les joves LGTBI expliquen haver viscut situacions de discriminació en 
l’àmbit esportiu i perceben les classes d’educació física a l’escola com un dels espais 
on se senten més violentats (Denison i Kitchen, 2015). 
Per transformar aquesta cultura esportiva, cal plantejar accions adreçades a 
diversos actors que intervenen en l’imaginari i el clima dels contextos esportius: les 
federacions, els clubs esportius, les agrupacions d’àrbitres o les entitats que promouen 
 63 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
l’esport en edat escolar. Cal una aposta decidida per desvincular la pràctica esportiva 
dels rols de gènere amb una perspectiva coeducativa i alhora visibilitzar referents 
LGTBI en l’àmbit esportiu.  
Objectius i indicadors 
Objectius Indicadors agregats 
B9.1. Desenvolupar actuacions que promoguin la - Nombre d’accions de visibilitat i d’eradicació 
visibilitat del col·lectiu LGTBI i l'eradicació de les de l’LGTBIfòbia. 
actituds i dels insults LGTBIfòbics en les competicions 
esportives. - Repercussió mediàtica de les accions. 
B9.2. Millorar l’accés de les persones trans als centres 
esportius municipals. - Nombre d’accions. 
B9.3. Aprofundir en el coneixement sobre l’LGTBIfòbia 
en l’àmbit esportiu. - Nombre d’accions. 
Programa de treball 2016-2020 
Objectius Proposta Pla 2016-2020 Indicadors Tempo Responsabilita
t 
 Commemoració del Dia Internacional - Nombre 2018 Institut 
contra l’Homofòbia al Futbol. d’activitats Barcelona 
  Esports 
- Nombre 
d’assistents 
Inclusió de la perspectiva de la - Nombre de Permanent Institut 
diversitat sexual i de gènere en l'oferta formacions en les Barcelona 
formativa que es promou des de l'IBE que s’ha incorporat  Esports 
 
(professionals de l’educació física, - Nombre 
personal tècnic dels centres esportius d’assistents 
municipals, etc).  
 - Nombre de 
centres esportius 
gestionats amb 
personal format 
Edició d’un material pedagògic per a - Nombre 2017 / Institut 
donar eines als professionals de l’àmbit d’exemplars 2018 Barcelona 
esportiu de la ciutat a l’hora distribuïts i Esports 
descarregats 
d’incorporar la perspectiva de la 
diversitat sexual i de gènere. 
Incorporació en la formació de les - Nombre de 2017 / Institut 
entitats homologades de continguts sessions formatives 2018 Barcelona 
sobre diversitat sexual i de gènere en  Esports 
- Nombre 
 64 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
el marc de la millora de la qualitat d’assistents  
d’aquestes.  
 - Satisfacció de les 
persones assistents 
Inclusió de la perspectiva de la - Programes en els 2017 Institut 
diversitat sexual i de gènere en els quals s’ha Barcelona 
programes d'educació en valors incorporat  Esports 
 
(«Compta fins a tres», «Grada jove») i - Nombre de 
en els adreçats a l’esport escolar. materials que 
incorporen la 
perspectiva 
En els nous Centres Esportius - Nombre de 2017 / Institut 
Municipals, habilitació d’espais de centres esportius 2018 Barcelona 
vestidor d'ús individual que puguin ser municipals que Esports 
comptin amb espais 
utilitzats per qualsevol persona que privats per a 
sol·liciti un espai privat per a canviar- canviar-se 
se. 
Posar a disposició els canals d’esports - Nombre de Anual Institut 
físics i online per poder fer difusió des materials distribuïts Barcelona 
dels equipaments esportius d’aquelles i descarregats Esports 
 
campanyes que com a conseqüència - Nombre de 
del Pla es pugui desenvolupar. centres adherits a la 
campanya 
B9.3. Incorporació de preguntes sobre la - Nombre de Anual  Institut 
Aprofundir en situació de les persones LGTBI en preguntes Barcelona 
el l’esport a l’Enquesta d’Hàbits Esportius específiques Esports 
realitzades 
coneixement de Barcelona. 
sobre Promoure un estudi sobre l’LGTBIfòbia - Realització de 2017 / Institut 
l’LGTBIfòbia en la pràctica de l’esport a la ciutat. l’estudi 2018 Barcelona 
en l’àmbit  Esports 
- Nombre de 
esportiu presentacions de 
l’estudi   
 
 65 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
B10. Visibilització en l ’àmbit econòmic  
Diagnòstic 
Barcelona és una destinació turística preferent per a moltes persones que 
desitgen viure la seva afectivitat obertament a l’espai públic i gaudir d’una oferta 
cultural específica. En relació amb la promoció del turisme adreçat al col·lectiu des de 
la política municipal, es plantegen dos reptes. En primer lloc, diversificar l’oferta 
turística que tradicionalment ha estat enfocada als homes gais i concretament al seu 
oci nocturn. Per això, cal incorporar a l’oferta existent altres productes i referències que 
resultin atractius per a lesbianes, bisexuals i trans, i alhora anar més enllà de l’oci 
nocturn per a reconèixer també altres espais de la ciutat que tenen un interès especial 
per al col·lectiu.  
En segon lloc, cal transversalitzar les referències culturals del col·lectiu al 
conjunt de polítiques turístiques de l’Ajuntament i que la diversitat sexual i de gènere 
estigui present també en els productes turístics adreçats a la població general.  
En aquest marc, cal aprofitar el potencial turístic de la ciutat per visibilitzar 
Barcelona com a ciutat de referència en la defensa de les llibertats sexuals i de gènere 
i donar a conèixer de quina manera les polítiques de la ciutat aborden i promouen la 
diversitat sexual i de gènere en els diferents àmbits de la política municipal. 
 
Objectius i indicadors 
Objectius Indicadors agregats 
B10.1. Diversificar l’oferta turística de la ciutat adreçada 
al col·lectiu. - Nombre de productes desenvolupats. 
B10.2. Incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i 
de gènere al conjunt de l’oferta turística de la ciutat. - Nombre d’accions. 
B10.3. Visibilitzar Barcelona com una ciutat de 
referència en les llibertats sexuals i de gènere a escala - Nombre d’accions. 
internacional. 
 66 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Programa de treball 2016-2020 
Objectius Proposta Pla 2016-2020 Indicadors Tempo Responsabilitat 
B10.1. Edició periòdica d’un plànol de la ciutat - Nombre de Anual Barcelona Activa 
Diversificar que reculli l’oferta adreçada a les plànols editats per  
l’oferta persones LGTBI (llibreries, entitats, edició 
 
turística de monuments, equipaments municipals - Nombre i tipus 
la ciutat de referència, etc). d’ubicacions 
adreçada al senyalitzades 
col·lectiu.  
Desenvolupar nous productes turístics - Nombre i tipus Anual Barcelona Activa 
LGTBI basats en punts d’interès de productes  
històric i cultural per a la llibertat sexual creats  
 
i de gènere a la ciutat de Barcelona. - Nombre de 
persones 
usuàries 
B10.2. Formació del personal d’informació de - Nombre de 2018 Barcelona Activa 
Incorporar la turisme respecte a l’oferta cultural i formacions   
perspectiva comercial LGTBI de la ciutat, així com  
- Nombre de 
de la d’altres professionals de l’àmbit turístic persones 
diversitat (guies, taxistes, etc). assistents 
sexual i de  
gènere al -Satisfacció de les 
conjunt de formacions 
l’oferta Inclusió del respecte a la diversitat - Inclusió en els 2017 / Barcelona Activa 
turística de sexual i de gènere en els criteris del criteris 2018  
la ciutat. certificat Biosphere-Barcelona. 
Inclusió de referències històriques i - Nombre de 2018 Barcelona Activa 
culturals de temàtiques LGTB en els plànols on s’han  
plànols turístics de districte. incorporat 
referències a la 
temàtica LGTB 
B10.3. Promoció de l’oferta adreçada al - Nombre Permanent Barcelona Activa 
Visibilitzar col·lectiu LGTB a la International Gay d’activitats  
Barcelona and Lesbian Travel Association realitzades en el 
marc de la ILGTA 
com una (ILGTA) i a altres fires relacionades 
ciutat de amb el turisme i la promoció 
referència en econòmica.    
les llibertats Difusió dels esdeveniments dirigits al - Nombre Permanent Barcelona Activa 
sexuals i de col·lectiu LGTB d'especial d’esdeveniments  
gènere a transcendència que es fan a Barcelona.  
- Nombre 
nivell d’assistents 
internacional 
 
 67 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
B11. Acció social  i  cicles de vida  
Diagnòstic 
 
Hi ha diversos factors que juguen un paper clau en la possibilitat de viure amb 
llibertat la sexualitat i el gènere en la trajectòria vital de les persones LGTBI i en la 
vulnerabilitat enfront de l’LGTBIfòbia: el moment vital en el qual es troben, la diversitat 
funcional i la seva situació socioeconòmica.  
En relació amb el seu moment vital, destaquen les etapes vitals que sovint 
impliquen una menor autonomia i, per tant, una major dependència de l’entorn: la 
infància, l’adolescència, la joventut i la vellesa. 
L’etapa infantil presenta dos reptes importants. En primer lloc, és el moment 
vital on s’inicien els primers aprenentatges socials respecte de la diferència sexual i els 
estereotips de gènere. La transmissió d’aquests valors es realitza mitjançant 
microviolències quotidianes que acaben naturalitzant el binarisme, el cissexisme i 
l’heterosexisme en l’imaginari de nens i nenes. En aquest sentit, és urgent nodrir 
l’univers infantil de referències de diversitat sexual i de gènere per tal de trencar amb 
la rigidesa del model sexista. En segon lloc, cal desenvolupar recursos per a 
acompanyar nenes i nens que tenen expressions i identitats que no responen al model 
binari de gènere, així com les seves famílies i els seus entorns escolars.  
En l’adolescència i la joventut és quan es fan més presents les situacions 
d’assetjament escolar, ja que són moltes les persones que exploren la seva sexualitat i 
el seu gènere durant l’adolescència i la joventut, i és en aquestes etapes quan passen 
més hores en els centres educatius. És per això que és especialment problemàtica la 
manca d’espais de lleure i oci accessibles a menors d’edat en què puguin conèixer els 
seus iguals i viure de forma segura i respectuosa la seva sexualitat, gènere o 
corporalitat. En aquesta franja d’edat cal subratllar també la realitat de les persones 
menors tutelades, que necessiten disposar de referents, grups d’iguals i entorns on 
expressar-se lliurement.  
 68 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Més enllà de la transformació de l’imaginari cissexista i heterosexista dels més 
joves, cal parar especial atenció a la visibilitat de models familiars diversos que tinguin 
en compte la realitat homoparental. La parentalitat/marentalitat de gais, lesbianes i 
bisexuals és també un àmbit en el qual cal treballar per desenvolupar informació de 
qualitat i referents positius. 
Quant a les persones grans LGTBI, sovint han de fer front a l’aïllament a causa 
de la manca de xarxa familiar i de l’heterosexisme de la majoria dels serveis adreçats 
a la gent gran (Quiroga, 2015). És per això que cal treballar per a reduir els estereotips 
LGTBIfòbics entre les persones grans per crear serveis i espais de relació més 
respectuosos, així com impulsar la formació dels i les professionals responsables que 
hi tenen cura. 
D’altra banda, al marge del cicle vital, les persones amb diversitats funcionals 
han de fer front al estereotips socials entorn de la seva suposada heterosexualitat i/o 
cissexualitat o, fins i tot, la seva suposada asexualitat. 
En relació amb la vessant socioeconòmica, cal destacar que les persones en 
situació d’exclusió social tenen especials dificultats per a accedir a recursos de qualitat 
per a informar-se i a espais associatius. En aquest sentit, algunes persones LGTBI, 
sobretot les persones trans, assenyalen haver viscut experiències de discriminació per 
part dels i les professionals de serveis socials (FRA, 2014). Alhora, aquestes persones 
han de fer front a l’estigma de la manca de recursos econòmics i socials que està 
també present en els espais d’oci gai i lèsbic de la ciutat, ja que són espais 
generalment mercantilitzats i que requereixen una capacitat de consum determinada. 
Per tot això, el personal municipal d’acció social i dels diferents programes de 
promoció i atenció dels cicles de vida té un paper clau a l’hora d’acompanyar les 
persones LGTBI en processos vitals molt diversos i, per a això, els calen recursos i un 
coneixement específic sobre aquestes realitats.  
 
 69 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Objectius i indicadors 
Objectius Indicadors agregats 
B11.1. Incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i 
de gènere en les accions de l’Institut Municipal de - Percentatge de persones que han rebut la 
Serveis Socials. formació. 
B11.2. Reconèixer i visibilitzar la diversitat de models - Nombre de productes que contenen models 
familiars. familiars diversos. 
B11.3. Promoure la perspectiva de la diversitat sexual i 
de gènere en els serveis i programes d’infància. - Inclusió de la perspectiva. 
B11.4. Incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i 
de gènere en els serveis i programes d’adolescència i - Nombre d’accions. 
joventut. 
B11.5. Promoure la perspectiva de la diversitat sexual i 
de gènere en els serveis i programes adreçats a la gent - Nombre d’accions. 
gran. 
B11.6. Promoure la perspectiva de la diversitat sexual i 
de gènere en els serveis i programes adreçats a - Nombre d’accions. 
persones amb diversitat funcional. 
Programa de treball 2016-2020 
Objectius Proposta Pla 2016-2020 Indicadors Tempo Responsabilitat 
B11.1. Edició i promoció d’una guia per - Nombre  Institut Municipal 
Incorporar la proporcionar eines als professionals d’exemplars 2016/2017 de Serveis 
perspectiva de de serveis socials en relació amb la distribuïts i Socials 
descarregats 
la diversitat qüestió LGTBI. 
sexual i de Realització d’una jornada tècnica de - Nombre Anual Institut Municipal 
gènere en les d’assistents  de Serveis 
accions de formació per a professionals sobre 
l’Institut els reptes en l’àmbit dels serveis   Socials 
- Grau de 
Municipal de socials des d’una perspectiva de satisfacció 
diversitat sexual i de gènere. 
Serveis 
Socials. Incorporació de la formació en - Nombre de Permanent Institut Municipal 
perspectiva de la diversitat sexual i centres i serveis de Serveis 
de gènere dels equips com a requisit que incorporen  Socials 
formació als seus 
en els propers plecs que elabori treballadors i 
l’IMSS. treballadores 
B11.2. Manteniment en el futur Pla Municipal - Nombre de Permanent Direcció 
Reconèixer i de Família de les referències referències dins del d’Intervenció 
visibilitzar la explícites a les famílies Pla de Famílies Social 
diversitat de homoparentals, seguint la pauta que 
models ja s'ha establert en el Pla de Famílies 
familiars. per al període 2006-2010. 
 70 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Participació de les associacions - Nombre Permanent Direcció 
LGTB en la redacció del nou Pla de d’aportacions de les d’Intervenció 
Famílies, a través de les aportacions associacions LGTBI Social 
al Pla de Famílies 
que hi faci el Consell Municipal de 
Gais, Lesbianes i Homes i Dones 
Transsexuals. 
Vetllar perquè els formularis - Nombre de Permanent Departament de 
municipals tinguin en compte la formularis adaptats Transversalitat de 
diversitat de models familiars. Gènere 
Inclusió de la perspectiva LGTB i la - Nombre d’estudis i Permanent Departament de 
diversitat de models familiars en els programes que Programes del 
estudis i programes que es inclouen la diversitat Temps i 
de models familiars Economia de les 
desenvolupin des del Programa del Cures 
Temps i Economia de les Cures.           
B11.4. Inclusió d’estratègies i accions - Nombre d’accions 2017 Dep. 
Promoure la específiques entorn del fet LGTBI en que inclou el Pla d’Adolescència i 
perspectiva de el proper Pla Municipal d’Adolescència i Joventut 
Joventut 
la diversitat d’Adolescència i Joventut 2017-2020. 
sexual i de Tenir en compte la diversitat sexual i - Nombre de Permanent Departament 
gènere en els de gènere en els continguts formatius formacions d’Adolescència i 
serveis i adreçats a professionals de joventut, realitzades que Joventut 
inclouen la diversitat 
programes dels diferents serveis que depenen sexual i de gènere 
d’adolescència de la Direcció d’Adolescència i 
i joventut. Joventut principalment PIJ, JIPS, 
«Aquí t’escoltem», i xarxa 
d’equipaments juvenils (espais i 
casals). 
Dotar d’eines informatives en matèria - Nombre recursos Permanent Departament 
LGTBI adreçada al jovent a través a l’abast dels d’Adolescència i 
dels serveis d’informació i serveis Joventut 
dinamització juvenil. 
Incorporar al pla de formació adreçat - Nombre d’accions Permanent Departament 
a entitats, associacions i col·lectius formatives d’Adolescència i 
juvenils la dimensió de diversitat Joventut 
sexual i de gènere a través del CRAJ 
(Centre de Recursos per a les 
Associacions Juvenils). 
Incorporar en la Taula d’Entitats de - Nombre d’accions Permanent Departament 
Lleure Educatiu la perspectiva de formatives  d’Adolescència i 
diversitat sexual i de gènere, per a la Joventut 
capacitació del monitoratge en 
l’acompanyament educatiu integral 
dels i les adolescents.  
Incorporar la perspectiva de diversitat - Nombre d’accions Permanent  Departament 
sexual i de gènere en la programació programades o de d’Adolescència i 
i accions de comunicació de les comunicació  Joventut 
diferents activitats que ofereix la 
Xarxa d’Informació Juvenil (PIJ i JIP). 
 71 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Incloure al web d’Adolescència i - Nombre de visites Permanent Departament 
Joventut informació adreçada al a la secció LGTBI d’Adolescència i 
col·lectiu LGTBI. del web Joventut 
Afavorir espais de relació i trobada - Nombre d’espais Permanent Departament 
d’adolescents i joves LGTBI dins dels organitzats d’Adolescència i 
equipaments juvenils. Joventut 
Incorporació de preguntes sobre la - Nombre de 2019 Departament 
percepció respecte al col·lectiu preguntes d’Adolescència i 
LGTBI a l’enquesta sociològica Joventut 
dirigida a adolescents i joves que 
realitza periòdicament l’Ajuntament 
de Barcelona. 
Donar suport al Consell de la - Nombre d’accions Permanent Departament 
Joventut de Barcelona en les accions d’Adolescència i 
relacionades amb la diversitat sexual Joventut 
i de gènere. 
B11.5. Participació de les associacions i - Nombre de 2016 / Departament de 
Promoure la persones LGTBI en el procés de sessions 2017 Gent Gran 
perspectiva de redacció del Pla Municipal per a les 
la diversitat Persones Grans 2017-2021. 
sexual i de Assegurar la continuïtat en la - Nombre de Permanent Departament de 
gènere en els participació de les persones grans sessions per Gent Gran 
serveis i LGTBI en la Convenció de les tipologia de debat 
programes Persones Grans, així com en els 
adreçats a la altres fòrums de debat de les 
gent gran. persones grans on participi 
l’Ajuntament de Barcelona. 
Impulsar la creació d’un banc de - Nombre de Permanent Departament de 
materials i recursos que permetin recursos a l’abast Gent Gran 
incorporar la perspectiva de diversitat  
- Nombre de 
sexual i de gènere en els plans recursos utilitzats 
d’activitats dels casals i d’altres pels equipaments  
equipaments per a persones grans.  
Recollir en els plecs de condicions de - Nombre de plecs Permanent Departament de 
gestió d’equipaments municipals per que incloguin la Gent Gran 
a les persones grans, la inclusió clàusula de 
formació  
d’una clàusula que garanteixi la 
formació a tot el personal sobre 
diversitat sexual i de gènere. 
Convenir amb la Generalitat de - Nombre de plecs Permanent Departament de 
Catalunya que tot el personal de les que incloguin la Gent Gran 
residències públiques de la ciutat de clàusula de 
formació  
Barcelona rebin formació sobre 
diversitat sexual i de gènere.  
 Suport als grups de persones LGTB - Nombre d’accions Permanent Institut Municipal 
B11.6. amb discapacitats. de suport a grups  de Persones amb 
Discapacitat 
 72 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Promoure la Establiment d'un espai d'anàlisi i de - Creació del grup Permanent  Institut Municipal 
perspectiva de reflexió de possibles estratègies de de treball de Persones amb 
la diversitat treball que permetin abordar la doble Discapacitat  
sexual i de discriminació de les persones 
gènere en els homosexuals o transsexuals amb 
serveis i discapacitat física.  
programes Inclusió de la perspectiva LGTBI en la - Nombre d’accions Anual Institut Municipal 
adreçats a formació sobre sexualitat adreçada a formatives que de Persones amb 
persones amb monitors d'activitats per a persones contenen la Discapacitat  
perspectiva LGTBI 
diversitat amb discapacitat. 
funcional. Accés a la informació del Pla - Nombre de Permanent  Institut Municipal 
Municipal per al Col·lectiu Lesbià, productes adaptats  de Persones amb 
Gai, Transsexual i Bisexual per a les Discapacitat  
 
persones amb discapacitat. Direcció de 
Comunicació 
 
 
 
 73 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
2. GOVERNANÇA DEL PLA 
 
La governança del Pla per la Diversitat Sexual i de Gènere. Mesures d’Igualtat 
LGTBI (2016-2020) incorpora mecanismes de gestió tant per a la implementació del 
Pla com per al seu seguiment i avaluació. 
IMPLEMENTACIÓ 
Durant la implementació del Pla, es treballarà per establir una coordinació entre 
tots els actors del consistori responsables de dur a terme les actuacions acordades per 
a assolir els objectius del Pla. En tot aquest període, des del Departament de 
Feminismes i LGTBI es dinamitzaran els espais de coordinació i diàleg 
interdepartamentals existents i s’assessorarà les àrees, departaments i organismes 
implicats en el Pla en tot el que sigui necessari per a implementar amb èxit les 
actuacions fixades. 
SEGUIMENT I AVALUACIÓ 
El Pla disposarà d’un sistema de seguiment continuat que permetrà valorar-ne 
anualment el grau d’execució. En concret, el Departament de Feminismes i LGTBI 
s’encarregarà d’aquestes tasques. La persona responsable de cada actuació facilitarà 
la informació, que inclourà un conjunt d’indicadors de gestió i de resultats. Un cop l’any 
es recolliran les dades de seguiment de les actuacions i s’elaborarà un informe. Així 
mateix, es portarà a terme una sessió de la Taula Tècnica de Seguiment i Devolució 
amb les àrees implicades en la implementació del Pla, amb una periodicitat mínima 
anual. En aquest marc també es podrà plantejar el disseny i la implementació de 
noves accions que donin resposta a necessitats inicialment no identificades. 
A banda de la Taula Tècnica, s’informarà la Comissió del Plenari corresponent 
com a mínim un cop cada dos anys i es farà un seguiment polític del Pla amb les 
regidories i tinències implicades. Així mateix, des de la Regidoria de Feminismes i 
LGTBI es promourà el diàleg constant amb els moviments i les entitats feministes i de 
dones a l’entorn de la implementació d’aquest Pla i s’informarà, com a mínim 
anualment, dels avenços assolits en el Consell Municipal LGTBI. 
 74 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
El sistema d’avaluació farà servir, d’una banda, els indicadors establerts per a 
cada un dels objectius específics i de les accions del Pla. Més enllà del seguiment del 
Pla que faci el Departament de Feminismes i LGTBI, l’avaluació que es durà a terme 
serà mixta —interna i externa. D’altra banda, l’avaluació del Pla no només tindrà en 
compte elements quantitatius a partir de la lectura del sistema d’indicadors dels 
objectius i de les accions, sinó que també pot incorporar informació qualitativa que 
provindrà d’entrevistes, grups focals, etc., mitjançant la qual puguem avaluar 
l’assoliment general del Pla. 
 75 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
Bibliografia 
 
ACNUR (2015). Protecting Persons with Diverse Sexual Orientations and Gender 
Identities: A Global Report on UNHCR's Efforts to Protect Lesbian, Gay, Bisexual, 
Transgender, and Intersex Asylum-Seekers and Refugees. Ginebra: ACNUR. 
Alldred, Pam, i David, Miriam E. (2007). Get Real About Sex: The Politics and Practice 
of Sex Education. Buckingham: Open University Press (MacGrawHill). 
ASPB (2015). La salut a Barcelona 2014. Barcelona: Agència de Salut Pública de 
Barcelona. http://www.aspb.cat/quefem/docs/InformeSalut2014_2010.pdf 
Coll-Planas, Gerard, i Missé, Miquel (2015). TRANS-LAB. Diagnòstic i disseny de 
propostes per millorar la inserció laboral de les persones trans a la ciutat de Barcelona. 
Barcelona: Ajuntament de Barcelona. 
Conde, Fernando, i Santoro, Pablo (2014). Vulnerabilidad al VIH e ITS en población 
joven masculina de la Comunidad de Madrid. Madrid: Dirección General de Atención 
Primaria de la Comunidad de Madrid. http://www.madrid.org/bvirtual/BVCM017706.pdf  
Denison, Erik i Kitchen, Alistair (2015). Out on the Fields: The first international study 
on homophobia in sport. Stamford: Repucom. http://www.outonthefields.com/wp-
content/uploads/2016/04/Out-on-the-Fields-Final-Report.pdf  
FELGTB (2013). Acoso escolar y riesgo de suicidio por orientación sexual e identidad 
de género: Fracaso del Sistema Educativo. Madrid: FELGTB.  
http://www.felgtb.org/rs/2157/d112d6ad-54ec-438b-9358-
4483f9e98868/671/filename/informedefensor-17m13.pdf 
FRA (2008). Homophobia and Discrimination on Grounds of Sexual Orientation in the 
EU Member States: Part I – Legal Analysis. Viena: European Union Agency for 
Fundamental Rights. 
FRA (2009). Homophobia and Discrimination on Grounds of Sexual Orientation in the 
EU Member States: Part II - The Social Situation. Viena: European Union Agency for 
Fundamental Rights. 
FRA (2014). EU LGBT Survey: European Union lesbian, gay, bisexual and transgender 
survey- Main results. Luxemburg: European Union Agency for Fundamental Rights. 
http://fra.europa.eu/sites/default/files/fra-eu-lgbt-survey-main-results_tk3113640enc_1.pdf 
 76 
Versió 10  
Regidor ia de Feminismes i LGTBI 
 
 
FRA (2015). Protection against discrimination on grounds of sexual orientation, gender 
identity and sex characteristics in the EU: Comparative legal analysis. Viena: European 
Union Fundamental Rights Agency.  
Garaizabal, Cristina (coord.) (2016). Informe de model d’acompanyament i assistència 
a persones trans a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. 
Gregori, Núria (2016). Diagnóstico de las diferentes realidades, posicionamientos y 
demandas de la población intersexual/con DSD (diferencias del desarrollo sexual) en 
la ciudad de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. 
ILGA (2011). Lesbian’s Health: myths and realities. Brusel·les: ILGA - International 
Lesbian Gay Bisexual Trans and Intersex Association 
http://old.ilga.org/health/ILGA_Lesbians_Health_Myths_Realities_EN.pdf  
ILGA (2015). State-Sponsored Homophobia. A world survey of laws: Criminalisation, 
protection and recognition of same-sex love. Ginebra: ILGA - International Lesbian Gay 
Bisexual Trans and Intersex Association. 
http://old.ilga.org/Statehomophobia/ILGA_State_Sponsored_Homophobia_2015.pdf  
ILGA Europe (2016). Seeking refuge without harassment, detention or return to a “safe 
country” ILGA Europe Briefing on LGBTI Refugees and Asylum. Bèlgica: ILGA Europe.  
López, Agustín (coord.) (2013). Estudio 2013 sobre discriminación por orientación 
sexual y/o identidad de género en España. Madrid: COGAM-FELGTB. 
http://www.felgtb.org/temas/laboral/documentacion/estudios/i/3773/632/estudio-2013-sobre-discriminacion-por-
orientacion-sexual-y-o-identidad-de-genero-en-espana 
Mepschen, P., Duyvendak, J. W., i Tonkens, E. H. (2010). «Sexual politics, orientalism 
and multicultural citizenship in the Netherlands». Sociology, 44(5), 962-979. 
ONU (2015). Discrimination and violence against individuals based on their sexual 
orientation and gender identity. Ginebra: Alt Comissionat per als Drets Humans de 
l’ONU. 
Quiroga, Violeta (coord.) (2015). 50+ LGTB. Informe persones grans lesbianes, gais, 
trans i bisexuals a la ciutat de Barcelona. Lleida: Editorial Boira.  
Takács, Judit (2006). Social exclusion of young lesbian, gay, bisexual and transgender 
(LGTB) people in Europe. Brussel·les: ILGA-Europe & IGLYO. 
 
 77