ENQUESTA DE MOBILITAT EN DIA FEINER 2015 (EMEF 2015) La mobilitat a Barcelona IERMB. Bellaterra, maig de 2016 Índex PRESENTACIÓ 6 MARC DE REFERÈNCIA 10 LA MOBILITAT A BARCELONA 12 1 Característiques bàsiques de la mobilitat a Barcelona 13 1.1 Dades generals 13 2 Motiu del desplaçament 14 2.1 Dades generals 14 2.2 Motiu de desplaçament segons tipus de recorregut 15 3 Mode de transport 17 3.1 Dades generals 17 3.2 Mode de transport segons tipus de recorregut 20 3.3 Particularitats de la mobilitat en transport privat 22 4 Motiu de desplaçament i mode de transport 26 4.1 Dades generals 26 5 La mobilitat a Barcelona des de la perspectiva de districte 27 5.1 Origen i destinació dels desplaçaments 27 5.2 Motiu de desplaçament segons tipus de flux 29 5.3 Mode de transport segons tipus de flux 30 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 31 1 Característiques bàsiques de la mobilitat de les persones residents a Barcelona 32 1.1 Perfils de mobilitat 32 1.2 Anàlisi territorial 34 1.3 Mobilitat de les persones residents segons tipus de recorregut 35 2 Índex 2 Motiu del desplaçament 36 2.1 Dades generals 36 2.2 Motiu de desplaçament segons tipus de recorregut 39 2.3 Anàlisi territorial 40 3 Mode de transport 43 3.1 Dades generals 43 3.2 Mode de transport segons tipus de recorregut 51 3.3 Anàlisi territorial 52 3.4 Multimodalitat i cadenes modals 55 3.5 Lloc d'aparcament del vehicle privat 57 4 Motiu de desplaçament i mode de transport 60 5 El temps de la mobilitat 62 5.1 Distribució horària dels desplaçaments 62 5.2 Durada mitjana percebuda dels desplaçaments 66 6 La mobilitat segons segments de població 70 6.1 Grau de mobilitat 70 6.2 Pautes de mobilitat segons segments de població 71 7 Dinàmiques territorials segons districte de residència 77 7.1 Origen i destinació dels desplaçaments de les persones residents 77 7.2 Dinàmiques territorials per districtes 78 7.3 Motiu de desplaçament segons districte de destinació 81 7.4 Mode de transport segons districte de destinació 82 3 Índex LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 83 1 Ús subjectiu dels modes de transport 84 1.1 Nivell d'ús subjectiu dels modes de transport 84 1.2 Motius per utilitzar els modes mecanitzats 91 2 Valoració dels mitjans de transport 97 2.1 Dades generals 97 2.2 Segons el nivell d'ús subjectiu 98 2.3 Segons variables territorials 99 2.4 Segons variables sociodemogràfiques 100 3. Percepció d’inseguretat dels modes de transport 101 4 Actuacions i propostes en matèria de mobilitat 102 4.1 Avaluació de les polítiques de mobilitat 102 4.2 Avaluació de la xarxa de transport públic 106 COMPARATIVA TEMPORAL 2005-2015 109 1 La mobilitat a Barcelona 111 1.1 Dades generals 111 1.2 Ràtio públic/privat 112 1.3 Durada mitjana percebuda dels desplaçaments 113 1.4 Ràtio d’atracció i emissió (RAE) 114 1.5 Índex d’obertura (IO) 115 4 Índex 2 La mobilitat de les persones residents a Barcelona 116 2.1 Dades generals 116 2.2. Motiu del desplaçament 118 2.3. Mode de transport 119 2.4. Ràtio públic/privat 120 2.5. Ocupació del cotxe 121 2.6. Durada mitjana percebuda dels desplaçaments segons motiu 122 2.7. Durada mitjana percebuda dels desplaçaments segons mode de transport 123 2.8. Autocontenció municipal 124 ANNEX 125 FITXA TÈCNICA 130 QÜESTIONARI 134 5 PRESENTACIÓ 6 Presentació L’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) és una estadística de periodicitat anual promoguda per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) i l’Institut d’Estadística de Catalunya. L’edició del 2015 és la tretzena. L’objectiu és conèixer les característiques bàsiques de la mobilitat en dia feiner (de dilluns a divendres no festius) de l’any 2015, de la població resident a l’àmbit territorial del Sistema Tarifari Integrat (STI) de 16 i més anys. L’informe s’ha dividit en quatre parts: PART 1. MARC DE REFERÈNCIA Contextualització d’algunes característiques territorials i demogràfiques a la ciutat de Barcelona i de l’STI. PART 2. LA MOBILITAT A BARCELONA S’analitza la mobilitat en dia feiner a Barcelona de les persones residents a l’STI. Els desplaçaments analitzats són els de la població general, incloent els desplaçaments in itinere (per anar i/o tornar de la feina) dels professionals (persones que tenen l’acció de desplaçar-se com un element clau en la seva ocupació). Els aspectes analitzats són: - El motiu del desplaçament. - El mode/mitjà de transport. - L’origen i destinació des de la perspectiva de districte. PART 3. LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA S’analitza la mobilitat en dia feiner de les persones residents a Barcelona. S’analitzen els desplaçaments de la població general, entre els que s'inclouen els desplaçaments in itinere dels professionals. S’inclou una anàlisi segons el sexe, en aquells casos en que s’ha vist interessant fer aquesta descripció. 7 Presentació La informació analitzada es refereix als aspectes següents: - El motiu de desplaçament. - El mode/mitjà de transport utilitzat. - El temps de la mobilitat (distribució horària i durada) - La mobilitat diferencial segons el segment de població. - L’origen i la destinació del desplaçament des de la perspectiva del districte de residència. PART 4. LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA En aquesta part de l’informe s’estudien les percepcions, les predisposicions i les valoracions de les persones residents a Barcelona vers alguns elements relacionats amb la mobilitat. Els temes tractats són: - El nivell d’ús subjectiu dels modes de transport. - Motius d’ús i de no ús dels modes de transport mecanitzats. - La valoració dels modes de transport. - La percepció d’inseguretat dels modes de transport. - L’avaluació d’algunes actuacions i propostes sobre la gestió de la mobilitat urbana. PART 5. COMPARATIVA TEMPORAL 2005-2015 En el darrer apartat de l’informe es recullen dades del període 2005-2015. S’inclouen aspectes generals de l’evolució de la mobilitat a Barcelona i de la mobilitat de les persones residents a Barcelona. 8 Presentació La divisió territorial utilitzada per analitzar la mobilitat a Barcelona i dels seus habitants correspon a: Corones metropolitanes: Districtes barcelonins: - Barcelona 1. Ciutat Vella - Resta Primera Corona del Sistema Tarifari 2. Eixample Integrat (STI) 3. Sants-Montjuïc - Resta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 4. Les Corts (AMB) 5. Sarrià-Sant Gervasi - Resta de la Regió Metropolitana de Barcelona 6. Gràcia (RMB) 7. Horta-Guinardó - Resta Sistema Tarifari Integrat (STI) 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10.Sant Martí Al llarg de l’informe també es fa una anàlisi de resultats segons variables sociodemogràfiques: sexe, grups d’edat, situació professional i nivell d’estudis acabats. NOTA: - Per efecte dels arrodoniments en la ponderació dels desplaçaments, és possible que algunes dades desagregades no sumin exactament el nombre total de desplaçaments. Aquest fet només afecta el darrer dígit i no comporta una interpretació incorrecta. - La baixa significació estadística de la submostra a nivell de districte dificulta la comparabilitat en alguns resultats entre les diferents edicions de l’EMEF. 9 MARC DE REFERÈNCIA 10 Marc de referència La ciutat de Barcelona té una superfície de 98,6 km². La superfície de sòl urbà (42,4 km²) representa el 43% del total de la ciutat. La població de Barcelona a 1 de gener de 2015 ha crescut molt lleugerament respecte el 2014. BARCELONA 2015 FONT D'INFORMACIÓ Superfície (km²) 98,6 Idescat Superfície sòl urbà* (km²) 42,4 IERMB a partir de Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (2009), CREAF Densitat total (hab/km²) 16.273,4 Idescat Densitat per sòl urbà (hab/km²) 37.813,8 IERMB a partir de Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (2009), CREAF *Sòl urbà: cases aïllades, centre urbà, colònies i nuclis urbans aïllats, eixample, habitatges unifamiliars, urbanitzacions. Diferències INFORMACIÓ BÀSICA 2014 2015 2015-2014 FONT D'INFORMACIÓ DEMOGRÀFICA I SOCIAL Absolutes Relatives Absolutes Relatives Absolutes Relatives Població Sistema Tarifari Integrat 5.545.314 100,0% 5.628.132 100,0% 82.818 1,5% Barcelona 1.602.386 28,9% 1.604.555 28,5% 2.169 0,1% Resta 1a Corona STI 1.225.239 22,1% 1.221.629 21,7% -3.610 -0,3% Total 1a Corona STI 2.827.625 51,0% 2.826.184 50,2% -1.441 -0,1% Idescat. Padró continu Resta AMB 386.586 7,0% 387.591 6,9% 1.005 0,3% Total AMB 3.214.211 58,0% 3.213.775 57,1% -436 0,0% Resta RMB 1.812.498 32,7% 1.814.483 32,2% 1.985 0,1% Total RMB 5.026.709 90,6% 5.028.258 89,3% 1.549 0,0% Resta STI 518.605 9,4% 599.874 10,7% 81.269 15,7% Creixement població 2003-2015 - - - - 21.817 1,4% INE Població nascuda a l'estranger 347.889 21,7% 353.246 22,0% 5.357 1,5% INE Taxa d'atur INE. Encuesta de Población Província Barcelona 20,0% 18,2% -1,8 Activa 17,0% 13,9% -3,1 Ajuntament de Barcelona Barcelona 11 LA MOBILITAT A BARCELONA 12 LA MOBILITAT A BARCELONA 1. Característiques bàsiques de la mobilitat a Barcelona 1.1. Dades generals La ciutat de Barcelona rep i/o emet 6,8 milions de desplaçaments de les persones residents a l’STI. Un 73,1% d’aquests són interns a la ciutat (4,99 milions) i 1,83 milions el 26,9% (1,83 milions) són de connexió. • Gairebé la totalitat dels fluxos interns (origen i 4,99 milions destinació Barcelona) els realitzen residents a la 29,9% ciutat (96,3%). 3,7% • En els fluxos de connexió, són les persones 70,1% residents a la resta de l’STI les que fan la majoria d’aquests desplaçaments (70%), mentre que els barcelonins/es fan el 30% 96,3% restant. Residents a Barcelona Residents a Barcelona Residents a la resta STI Tipus de flux BCN-Resta BCN-Resta BCN-Resta BCN-Fora BCN-Fora Total % BCN-BCN Primera AMB RMB RMB STI Corona STI Residents a Barcelona 4.806.662 292.822 81.047 130.055 15.971 28.469 5.355.025 78,5% Residents a la resta STI 183.622 677.110 157.306 380.145 68.935 2.854 1.469.973 21,5% Total 4.990.283 969.932 238.353 510.200 84.906 31.323 6.824.998 100,0% 13 LA MOBILITAT A BARCELONA 2. Motiu del desplaçament 2.1. Dades generals La mobilitat personal és majoritària en els desplaçaments a Barcelona. Així, el 63,3% del total (4,3 milions de desplaçaments) són per motius personals i les respectives tornades a casa; mentre que el 36,7% restant són per motius ocupacionals i les respectives tornades a casa (2,5 milions de desplaçaments). Els principals motius dels desplaçaments a Barcelona són: anar a treballar, anar a comprar i l’oci i el lleure. Els desplaçaments relacionats amb la càrrega familiar (compres i acompanyar a persones) representen el 44,6% de la mobilitat personal. MOBILITAT PERSONAL MOBILITAT OCUPACIONAL 100% 100% Compres Treball 90% 90% 26,7% Metge/Hospital 15,5% Estudis 80% 80% Visita amic/familiar Acompanyar persones 70% 6,9% 27,6% 70% Gestions personals 60% 9,0% 60% 76,2% Oci/diversió/àpats/esport 50% 18,0% 21,2% 50% Passeig 40% 40% 9,6% 30% 35,7% 30% 20% 21,5% 20% 10% 10% 23,8% 8,3% 0% 0% Mobilitat ocupacional Mobilitat personal Tornada a casa ocupacional Tornada a casa personal 14 LA MOBILITAT A BARCELONA 2. Motiu del desplaçament 2.2. Motiu de desplaçament segons tipus de recorregut Els desplaçaments per motius personals, són majoritaris en la mobilitat interna a Barcelona, i representen el 72,2% del total. En els fluxos de connexió, per contra, son els desplaçaments per motius ocupacionals els que tenen un major pes, representen gairebé el 61% de la mobilitat total. 1,83 milions 4,99 milions 27,0% 33,9% 11,3% 16,5% 17,9% 31,2% 21,2% 41,0% Mobilitat ocupacional Mobilitat personal Mobilitat ocupacional Mobilitat personal Mobilitat ocupacional Tornada a casa ocupacional Mobilitat personal Tornada a casa personal 15 LA MOBILITAT A BARCELONA 2. Motiu del desplaçament 2.2. Motiu de desplaçament segons tipus de recorregut En un dia feiner, els desplaçaments amb origen i destinació Barcelona per motius personals són els més importants, amb 2 milions de desplaçaments, que representen el 30% del total. En els desplaçaments de connexió amb Barcelona, la mobilitat personal perd importància, sent la mobilitat ocupacional la que té un major pes, per sobre del 33% en tots els casos. INTERNS CONNEXIÓ BCN-Resta Primera TOTAL Motiu de desplaçament BCN-BCN Corona STI B C N-Resta AMB BCN-Resta RMB BCN-Resta STI BCN-Fora STI (i viceversa) (i viceversa) (i viceversa) (i viceversa) (i viceversa) Despl. % Despl. % Despl. % Despl. % Despl. % Despl. % Mobilitat ocupacional 822.270 16,5% 325.171 33,5% 79.756 33,5% 183.016 35,9% 29.769 35,1% .. 15,5% 1.444.841 21,2% Mobilitat personal 2.044.462 41,0% 221.501 22,8% 52.425 22,0% 92.346 18,1% 15.462 18,2% .. 23,1% 2.433.424 35,7% Tornada a casa ocupacional 565.126 11,3% 253.260 26,1% 59.367 24,9% 154.937 30,4% 23.960 28,2% 15.734 11,2% 1.060.151 15,5% Tornada a casa personal 1.558.426 31,2% 170.000 17,5% 46.806 19,6% 79.902 15,7% 15.715 18,5% .. 50,2% 1.886.583 27,6% Total 4.990.283 100,0% 969.932 100,0% 238.353 100,0% 510.200 100,0% 84.906 100,0% 31.323 100,0% 6.824.998 100,0% 16 LA MOBILITAT A BARCELONA 3. Mode de transport 3.1. Dades generals Gairebé el 77% dels desplaçaments amb origen i/o destinació Barcelona, realitzats en dia feiner per les persones residents a l’STI, es fan amb modes de transport sostenibles: el 41,7% a peu i en bicicleta i el 35,1% en transport públic. La quota modal del transport privat és del 23,2%. En concret, destaquen els desplaçaments caminant i en metro, que conjuntament representen el 55% dels fluxos totals. Mitjà de transport Desplaçaments Percentatge Caminant 2.743.208 40,2% Bicicleta 104.887 1,5% 1.583.918 Total no motoritzat 2.848.094 41,7% 23,2% 2.848.094 Autobús 709.594 10,4% 41,7% Metro 1.009.658 14,8% Altres ferroviaris (FGC, Rodalies Renfe, Tramvia) 589.249 8,6% Resta transport públic 84.484 1,2% Total transport públic 2.392.985 35,1% 2.392.985 Cotxe conductor 976.996 14,3% 35,1% Cotxe acompanyant 186.481 2,7% Moto 398.858 5,8% Resta transport privat 21.584 0,3% Modes no motoritzats Transport públic Transport privat Total transport privat 1.583.918 23,2% Total 6.824.998 100,0% 17 LA MOBILITAT A BARCELONA 3. Mode de transport 3.1. Dades generals MODES NO MOTORITZATS TRANSPORT PRIVAT En els desplaçaments no motoritzats la mobilitat a peu En la mobilitat en transport privat, els desplaçaments en és predominant (96,3%). cotxe (especialment com a conductor) són majoritaris. Els viatges en moto també són significatius, amb una quota modal del 25,2%. Cotxe 73,5% A peu 96,3% Moto 25,2% Bicicleta 3,7% Altres 1,4% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 18 LA MOBILITAT A BARCELONA 3. Mode de transport 3.1. Dades generals TRANSPORT PÚBLIC Els modes ferroviaris són els més utilitzats (engloben el 67,1% dels desplaçaments diaris en transport públic). Entre aquests, el metro n’és el principal, amb una quota d’ús de gairebé el 63%, seguit, a molta distància, dels desplaçaments amb Renfe Rodalies (17,9%) i FGC (14,3%). El segon mode de transport públic més utilitzat és l’autobús, i engloba gairebé el 30% de la mobilitat diària en transport públic. Modes ferroviaris Renfe regional / llarg Renfe recorregut Modes ferroviaris 67,1% Rodalies 0,4% 17,9% FGC 14,3% Autobús 29,7% Tramvia 4,5% Metro 62,9% Altres 3,3% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 19 LA MOBILITAT A BARCELONA 3. Mode de transport 3.2. Mode de transport segons tipus de recorregut Segons el tipus de desplaçament, el repartiment modal presenta diferències: • Mobilitat interna: els modes no motoritzats i el transport públic són els més utilitzats per desplaçar-se en dia laborable per l’interior de Barcelona. 1,83 milions • Mobilitat de connexió: els modes de transport 2,9% 4,99 milions motoritzats són utilitzats en gairebé totes les connexions amb Barcelona (97,1%): un 50% en transport públic i un 47,1% en transport privat. 14,4% 47,1% 50,0% 56,0% 29,6% Modes no motoritzats Transport públic Transport privat 20 LA MOBILITAT A BARCELONA 3. Mode de transport 3.2. Mode de transport segons tipus de recorregut En les relacions connectives es donen importants diferències en l’ús dels mitjans motoritzats: El transport públic assoleix la major quota en les connexions establertes entre Barcelona i la resta de la primera corona (52,6%) i entre Barcelona i la resta de l’STI (50,2%). El transport privat augmenta la seva quota modal, en termes generals, a mesura que augmenta la distància amb Barcelona, assolint el seu màxim en les connexions entre Barcelona i fora de l’STI. És important, també, en els fluxos amb els municipis de la resta de l’àrea metropolitana de Barcelona. INTERNS CONNEXIÓ BCN-Resta Primera Corona STI BCN-Resta RMB BCN-Resta STI BCN-Fora STI TOTAL Mode de transport BCN-BCN BCN-Resta AMB (i viceversa) (i viceversa) (i viceversa) (i viceversa) (i viceversa) Despl. % Despl. % Despl. % Despl. % Despl. % Despl. % Despl. % Modes no motoritzats 2.795.016 56,0% 51.331 5,3% .. .. .. .. .. .. .. .. 2.848.094 41,7% Transport públic 1.476.010 29,6% 510.509 52,6% 103.912 43,6% 252.448 49,5% 42.594 50,2% .. .. 2.392.985 35,1% Transport privat 719.258 14,4% 408.092 42,1% 132.694 55,7% 257.752 50,5% 42.312 49,8% 23.811 76,0% 1.583.918 23,2% Total 4.990.283 100,0% 969.932 100,0% 238.353 100,0% 510.200 100,0% 84.906 100,0% 31.323 100,0% 6.824.998 100,0% 21 LA MOBILITAT A BARCELONA 3. Mode de transport 3.3. Particularitats de la mobilitat en transport privat OCUPACIÓ MITJANA DECLARADA L’ocupació mitjana declarada del cotxe és major en els fluxos interns a Barcelona. 2,0 1,8 1,77 1,68 1,53 1,60 1,62 1,6 1,47 1,4 1,2 1,0 0,8 0,6 0,4 0,2 0,0 BCN - BCN BCN - Resta BCN - Resta BCN - Resta BCN-Fora Total 1a corona (i AMB (i vicev.)RMB (i vicev.) RMB vicev.) L’ocupació declarada de la moto a Barcelona és d’1,1 persones. No es donen variacions en funció del tipus de recorregut del desplaçament. 22 LA MOBILITAT A BARCELONA 3. Mode de transport 3.3. Particularitats de la mobilitat en transport privat CARACTERÍSTIQUES DEL PARC CIRCULANT A continuació s’analitzen les característiques bàsiques del parc de vehicles circulant que realitza els fluxos, en relació al seu combustible i a la seva antiguitat*. Combustible utilitzat: La ràtio entre l’ús de la benzina i el gasoil segons els fluxos, tenint en compte tant els cotxes com les motos circulant mostra com: Només els desplaçaments interns a Barcelona ciutat i de connexió entre Barcelona i la resta de la primera corona metropolitana són en els que l’ús de la benzina supera l’ús del gasoil. La ràtio entre l’ús de la benzina i el gasoil segons els fluxos, tenint en compte només els cotxes circulants, mostra que: En tots els fluxos els cotxes de gasoil predominen als de benzina. La proporció de cotxes dièsel és major en les relacions entre Barcelona i fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. Antiguitat del parc de vehicles: Les diferències en l’antiguitat del parc de vehicles, cotxes i motos, segons els fluxos no respon a una lògica territorial. * S’ha preguntat el combustible només a aquelles persones que feien desplaçaments com a cotxe conductor 23 LA MOBILITAT A BARCELONA 3. Mode de transport 3.3. Particularitats de la mobilitat en transport privat CARACTERÍSTIQUES PARC CIRCULANT Ràtio benzina/gasoil en els desplaçaments en vehicle privat i en cotxe 44/100 168/100 114/100 (36/100) (53/100) (60/100) Ràtio = desp. amb combustible benzina per cada 100 desp. amb combustible gasoil Entre parèntesi la ràtio benzina/gasoil sense tenir en compte les motocicletes 24 2ª corona metropolitana Resta 1ª corona metropolitana Barcelona Resta 1ª corona metropolitana 2ª corona metropolitana LA MOBILITAT A BARCELONA 3. Mode de transport 3.3. Particularitats de la mobilitat en transport privat CARACTERÍSTIQUES PARC CIRCULANT Antiguitat del vehicle: cotxe i moto 8,29 (6,49) 7,23 7,60 7,84 (7,58) (7,25) (6,60) Entre parèntesi l’antiguitat del parc de motocicletes 25 2ª corona metropolitana Resta 1ª corona metropolitana Barcelona Resta 1ª corona metropolitana 2ª corona metropolitana LA MOBILITAT A BARCELONA 4. Motiu de desplaçament i mode de transport 4.1. Dades generals La relació entre el motiu de desplaçament i el mode de transport en la mobilitat diària a Barcelona mostra com: • En els desplaçaments per motius de treball i estudis, l’ús dels modes motoritzats és majoritari; en concret, el 50,6% es fan en transport públic, i el 33,1% en transport privat. • En canvi, els desplaçaments per motius personals es fan principalment caminant i en bicicleta (56,7%), d’acord amb el seu caràcter de proximitat. Motiu de desplaçament Mode de transport Mobilitat Mobilitat Tornada a casa Tornada a casa Total ocupacional personal ocupacional personal Modes no motoritzats 234.896 1.380.537 159.962 1.072.699 2.848.094 Transport públic 731.015 624.332 549.263 488.376 2.392.985 Desplaçaments Transport privat 478.930 428.554 350.926 325.508 1.583.918 Total 1.444.841 2.433.424 1.060.151 1.886.583 6.824.998 Modes no motoritzats 16,3% 56,7% 15,1% 56,9% 41,7% Transport públic 50,6% 25,7% 51,8% 25,9% 35,1% % columna Transport privat 33,1% 17,6% 33,1% 17,3% 23,2% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Modes no motoritzats 8,2% 48,5% 5,6% 37,7% 100,0% Transport públic 30,5% 26,1% 23,0% 20,4% 100,0% % fila Transport privat 30,2% 27,1% 22,2% 20,6% 100,0% Total 21,2% 35,7% 15,5% 27,6% 100,0% 26 LA MOBILITAT A BARCELONA 5. La mobilitat a Barcelona des de la perspectiva de districte 5.1. Origen i destinació dels desplaçaments L’anàlisi de la mobilitat en dia feiner a Barcelona de les persones residents a l’STI, mostra que: • Mobilitat interna a Barcelona: als districtes de l’Eixample i Sant Martí és on es donen més desplaçaments d’aquests tipus. Cal tenir en compte que són els districtes on es concentra un major volum de població resident. En les connexions entre districtes, el fluxos més importants es donen entre l’Eixample i Sant Martí (2,8%, sobre els 6,6 milions), Ciutat Vella i l’Eixample (2,5%) i entre l’Eixample i Sants-Montjuïc (2,2%). • Mobilitat connectiva (entre Barcelona i la resta del territori de l’STI): les principals connexions es donen amb el territori més proper, és a dir, la resta de la Primera corona metropolitana. Els districtes que concentren un major volum d’aquests fluxos són: l’Eixample i Sants-Montjuïc (3,7% i 2,5%, respectivament). Dades amb la desagregació del conjunt de la matriu entre districtes i corones metropolitanes. Pàgina 126 27 LA MOBILITAT A BARCELONA 5. La mobilitat a Barcelona des de la perspectiva de districte 5.1. Origen i destinació dels desplaçaments Connexió entre districte Interns districte (2.288.235 desplaçaments) (2.702.048 desplaçaments) 5 7 69 246 89 57 262 8 277 62 5 152 8 122 148 4 61 9 7 73 4 246 6 45 6 9 98 53 581 2 77 134 59 53 254 1 2 10 387 170 192 3 149 152 1 70 10 3 53 (Desplaçaments expressats en milers) (Desplaçaments expressats en milers) Només s’han considerat fluxos >45.000 desplaçaments/dia. 1. Ciutat Vella 2. Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-St. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 4.990.283 8. Nou Barris 9. St. Andreu 10. St. Martí desplaçaments interns a Barcelona 28 LA MOBILITAT A BARCELONA 5. La mobilitat a Barcelona des de la perspectiva de districte 5.2. Motiu de desplaçament segons tipus de flux S’observen algunes diferències en el motiu del desplaçaments en funció de si aquest es dóna dins del districte o si connecta districtes diferents. Així, la mobilitat ocupacional incrementa quan el desplaçament és de connexió entre districtes, en detriment de la mobilitat personal, que és molt més important en els desplaçaments interns al districte. 100% 10,5% 90% 23,5% 80% 70% 47,1% 60% 33,7% 50% 40% 30% 20% 42,4% 42,7% 10% 0% Interns districte Connexió entre districtes Tornada a casa Mobilitat personal Mobilitat ocupacional 29 LA MOBILITAT A BARCELONA 5. La mobilitat a Barcelona des de la perspectiva de districte 5.3. Mode de transport segons tipus de flux Segons si els desplaçaments són interns al districte o de connexió entre districtes, s’observen diferències en l’ús dels modes de transport: Els modes no motoritzats són majoritaris en els desplaçaments interns al districte. El transport públic és més utilitzat en els desplaçaments de connexió entre districtes. El transport privat també augmenta la seva quota d’ús amb els desplaçaments de connexió entre els districtes. 100% 90% 27,4% 80% 70% 60% 80,2% 50% 50,1% 40% 30% 20% 10% 12,2% 22,5% 0% 7,5% Interns districte Connexió entre districtes Transport privat Transport púbic No motoritzat 30 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 31 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 1. Característiques bàsiques de la mobilitat de les persones residents 1.1. Perfils de mobilitat Les persones residents a Barcelona realitzen, en un dia feiner 5,65 milions de desplaçaments, el que equival a 4,1 desplaçaments per persona al dia. Si s’exclou la població amb 8 o més desplaçaments laborals diaris (comercials, taxistes, transportistes, etc.) es fan 5,44 milions, equivalent a 3,9 desplaçaments per persona al dia. La població amb 8 o més desplaçaments laborals diaris, que representen l’1,1% del total de la població, realitzen més de 210.000 desplaçaments in labore, amb un promig diari de 13,3 desplaçaments per persona al dia*. Sense considerar la població no mòbil (un 7,6% sobre el global) la mitjana de desplaçaments s’eleva a 4,2 desplaçaments per persona al dia. Població 16 anys i més Desplaçaments Mitjana Absoluts % Absoluts % Població general amb mobilitat 1.286.796 92,4% 5.443.945 100,0% 4,2 Població general sense mobilitat 105.869 7,6% - - - Total població general 1.392.665 100,0% 5.443.945 98,0% 3,9 Població amb 8 o més despl. laborals 15.811* 1,1% 210.119 2,0% 13,3 Total Barcelona 1.392.665 100,0% 5.654.063 100,0% 4,1 * Els 15.811 individus professionals estan integrats al 1.286.796 persones de la població general amb mobilitat *Nota.- Cal ser prudents a l’hora de llegir els resultats dels desplaçaments dels professionals, ja que a banda de tenir una mostra amb manca de significació estadística, sovint aquests professionals no recorden amb exactitud el número de desplaçaments i les seves característiques. 32 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 1. Característiques bàsiques de la mobilitat de les persones residents 1.1. Perfils de mobilitat La mitjana de desplaçaments diari entre els homes arriba als 4 desplaçaments per persona i dia, entre les dones és de 3,8. La proporció de població no mòbil entre les dones és major que entre els homes. Població 16 anys i més Desplaçaments Mitjana Absoluts % Absoluts % Homes 647.908 46,5% 2.613.708 48,0% 4,0 Dones 744.758 53,5% 2.830.236 52,0% 3,8 Total 1.392.665 100,0% 5.443.945 100,0% 3,9 Homes 4,0 desplaçaments/dia Dones 3,8 desplaçaments/dia Homes Dones 4,2% 10,5% 89,5% 95,8% Població mòbil Població no mòbil Població mòbil Població no mòbil 33 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 1. Característiques bàsiques de la mobilitat de les persones residents 1.2. Anàlisi territorial La mitjana de desplaçaments diaris segons el districte de residència mostra com els residents a Les Corts presenten el promig diari de desplaçaments per persona més elevat (4,2); mentre que en la resta de districtes predominen els 3,8 desplaçaments per persona i dia. Individus Desplaçaments Mitjana Absoluts % Absoluts % Població general amb mobilitat 83.690 93,3% 364.567 6,7% 4,4 Ciutat Vella Població general sense mobilitat 5.993 6,7% - - - Total 89.683 100,0% 364.567 6,7% 4,1 Població general amb mobilitat 218.320 93,9% 941.454 17,3% 4,3 Eixample Població general sense mobilitat 14.066 6,1% - - - Total 232.386 100,0% 941.454 17,3% 4,1 Població general amb mobilitat 152.297 94,8% 605.430 11,1% 4,0 Sants-Montjüic Població general sense mobilitat 8.365 5,2% - - - Total 160.662 100,0% 605.430 11,1% 3,8 Població general amb mobilitat 65.786 94,4% 292.460 5,4% 4,4 Les Corts Població general sense mobilitat 3.922 5,6% - - - Total 69.708 100,0% 292.460 5,4% 4,2 Població general amb mobilitat 113.976 92,8% 480.985 8,8% 4,2 Sarrià-Sant Gervasi Població general sense mobilitat 8.847 7,2% - - - Total 122.823 100,0% 480.985 8,8% 3,9 Població general amb mobilitat 98.956 91,8% 410.193 7,5% 4,1 Gràcia Població general sense mobilitat 8.889 8,2% - - - Total 107.845 100,0% 410.193 7,5% 3,8 Població general amb mobilitat 130.040 90,4% 563.829 10,4% 4,3 Horta-Guinardó Població general sense mobilitat 13.887 9,6% - - - Total 143.928 100,0% 563.829 10,4% 3,9 Població general amb mobilitat 126.664 90,3% 537.974 9,9% 4,2 Nou Barris Població general sense mobilitat 13.572 9,7% - - - Total 140.236 100,0% 537.974 9,9% 3,8 Població general amb mobilitat 116.388 91,1% 487.290 9,0% 4,2 Sant Andreu Població general sense mobilitat 11.425 8,9% - - - Total 127.814 100,0% 487.290 9,0% 3,8 Població general amb mobilitat 180.678 91,4% 759.763 14,0% 4,2 Sant Martí Població general sense mobilitat 16.903 8,6% - - - Total 197.581 100,0% 759.763 14,0% 3,8 Població general amb mobilitat 1.286.796 92,4% 5.443.945 100,0% 4,2 Total Barcelona Població general sense mobilitat 105.869 7,6% - - Total 1.392.665 100,0% 5.443.945 100,0% 3,9 34 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 1. Característiques bàsiques de la mobilitat de les persones residents 1.3. Mobilitat de les persones residents segons tipus de recorregut Els desplaçaments realitzats per les persones residents a Barcelona es poden classificar, segons l’origen i la destinació en: • Desplaçaments interns: origen i destinació a la CONNEXIÓ ciutat de Barcelona. • Desplaçaments de connexió: origen Barcelona INTERNS i destinació fora d’aquest àmbit, i viceversa. 548.363 • Desplaçaments externs: realitzats per 10,1% residents a Barcelona amb origen i destinació fora 4.806.662 de la ciutat. 88,3% En un dia feiner la població de Barcelona de 16 anys i més fa 5.443.945 desplaçaments: un 88,3% són interns, el 10,1% de connexió, i l’1,6% restant són desplaçaments realitzats amb origen i destinació fora de Barcelona ciutat. EXTERNS Tant els homes com les dones en un dia feiner fan molts més desplaçaments interns a Barcelona que de connexió. 88.920 1,6% Mitjana desplaçaments/dia Homes Dones Total Interns 3 ,48 3 ,42 3,45 Connexió 0 ,42 0 ,32 0,39 35 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 2. Motiu del desplaçament 2.1. Dades generals Dels 5,44 milions de desplaçaments diaris dels residents a Barcelona, el 68,8% es fan per motius personals, mentre que el 31,2% restant són per motius ocupacionals (incloent les tornades a casa des d’aquests motius). En la mobilitat per motius personals destaquen els desplaçaments per anar a comprar (gairebé el 30%), seguit amb menor proporció dels desplaçaments per oci i lleure (20,4%). Els desplaçaments relacionats amb la càrrega familiar (compres i acompanyar a persones) representen el 47,4% de la mobilitat personal total. En la mobilitat ocupacional predominen els desplaçaments per feina (78,1%). MOBILITAT PERSONAL MOBILITAT OCUPACIONAL 100% 100% 90% Treball 28,8% 13,1% 90% Estudis Compres 80% 80% 70% 5,7% 30,4% Metge/Hospital 70% 60% 8,3% 18,1% Visita amic/familiar 60% 78,1% 50% Acompanyar persones 18,6% 50% 40% 40% Gestions personals 9,1% 30% 30% Oci/diversió/àpats/esport 38,4% 20% 20,4% 20% Passeig 10% 10% 21,9% 9,2% 0% 0% Mobilitat personal Mobilitat ocupacional Tornada a casa personal Tornada a casa ocupacional 36 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 2. Motiu del desplaçament 2.1. Dades generals La distribució dels desplaçaments en dia laborable, segons el motiu i el sexe, mostra: Els homes fan, proporcionalment, més desplaçaments per treballar que les dones, mentre que aquestes es desplacen més per estudis. Les dones es desplacen més per motius relacionats amb la càrrega familiar (compres i acompanyar a persones): 20,6% del total. En el cas dels homes, la proporció d’aquesta mobilitat representa el 15,6% del total. Homes Dones Total Motiu de desplaçament Despl. % Despl. % Despl. % Treball 414.695 15,9% 352.711 12,5% 767.406 14,1% Estudis 96.811 3,7% 118.639 4,2% 215.450 4,0% Mobilitat ocupacional 511.506 19,6% 471.350 16,7% 982.856 18,1% Compres 251.412 9,6% 350.058 12,4% 601.471 11,0% Metge/Hospital 41.358 1,6% 77.750 2,7% 119.108 2,2% Visita amic/familiar 88.504 3,4% 84.736 3,0% 173.239 3,2% Acompanyar persones 156.184 6,0% 232.517 8,2% 388.701 7,1% Gestions personals 97.628 3,7% 93.190 3,3% 190.818 3,5% Oci/diversió/àpats/esport 214.419 8,2% 211.108 7,5% 425.526 7,8% Passeig 103.427 4,0% 88.412 3,1% 191.839 3,5% Mobilitat personal 952.931 36,5% 1.137.771 40,2% 2.090.702 38,4% Tornada a casa ocupacional 373.016 14,3% 340.558 12,0% 713.574 13,1% Tornada a casa personal 776.255 29,7% 880.558 31,1% 1.656.813 30,4% Tornada a casa 1.149.271 44,0% 1.221.115 43,1% 2.370.386 43,5% Total 2.613.708 100,0% 2.830.236 100,0% 5.443.945 100,0% 37 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 2. Motiu del desplaçament 2.1. Dades generals MOTIUS DE LA MOBILITAT DIÀRIA La mobilitat diària del 52% de la població de Barcelona s’explica amb 10 cadenes de motius. Predominen els desplaçaments per motius ocupacionals i les tornades, també destaquen els desplaçaments per motius personals que no són de càrrega familiar i les tornades a casa. Les agrupacions de 4 i més motius expliquen la mobilitat diària del 64,6% de la població de Barcelona. Segons el sexe, no s’observen diferències importants en les combinacions de motius, presentant unes pautes molt similars entre homes i dones. Cadena de % població Combinacions de % homes % dones % població motius motius OT 13,9% 1 motiu 0,4% 0,7% 0,6% PT 8,3% 2 motius 27,8% 27,4% 27,6% OTFT 6,3% 3 motius 7,2% 7,2% 7,2% FT 5,5% 4 i més motius 64,6% 64,7% 64,6% OTPT 4,6% PTFT 3,8% OTOT 3,1% FTFT 2,9% FTPT 1,9% PTPT 1,6% Altres* 48,0% * 408 cadenes de motius diferents O=Ocupacional F=Personal Càrrega Familiar (compres + acompanyar persones) / P=Resta Personal T=Tornada a casa 38 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 2. Motiu del desplaçament 2.2. Motiu de desplaçament segons tipus de recorregut En els desplaçaments interns a la ciutat de Barcelona, els fluxos per motius personals són els més importants. En els desplaçaments de connexió la mobilitat ocupacional pren més importància. INTERNS CONNEXIÓ EXTERNS TOTAL Motiu de desplaçament Desplaçaments % Desplaçaments % Desplaçaments % Desplaçaments % Mobilitat ocupacional 757.753 15,8% 189.388 34,5% 35.716 40,2% 982.856 18,1% Mobilitat personal 1.931.722 40,2% 115.766 21,1% 43.214 48,6% 2.090.702 38,4% Tornada a casa ocupacional 562.885 11,7% 149.262 27,2% .. .. 713.574 13,1% Tornada a casa personal 1.554.302 32,3% 93.947 17,1% .. .. 1.656.813 30,4% Total 4.806.662 100,0% 548.363 100,0% 88.920 100,0% 5.443.945 100,0% 39 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 2. Motiu del desplaçament 2.3. Anàlisi territorial La mobilitat per motius personals predomina en tots els fluxos dels residents a Barcelona, independentment del districte de residència. Tot i això, als districtes d’Horta-Guinardó i Les Corts, és on es fan una major proporció d’aquests desplaçaments inclòs les tornades a casa, amb valors propers al 75% del total. La proporció de desplaçaments per motius ocupacionals (només anades) entre els residents a Sants-Montjuïc és de més del 20% del conjunt de la mobilitat total. Únic districte a on aquesta mobilitat supera aquesta proporció. Ciutat Vella 18,9% 36,9% 14,9% 29,2% Eixample 19,7% 37,4% 13,3% 29,5% Sants-Montjuïc 22,0% 35,1% 15,1% 27,8% Les Corts 15,1% 41,5% 10,1% 33,4% Sarrià-Sant Gervasi 18,4% 38,2% 13,6% 29,8% Gràcia 19,2% 36,3% 14,5% 30,0% Horta-Guinardó 15,0% 42,3% 10,9% 31,8% Nou Barris 16,2% 39,7% 12,0% 32,0% Sant Andreu 16,8% 38,8% 13,1% 31,3% Sant Martí 17,1% 39,0% 12,9% 31,0% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mobilitat ocupacional Mobilitat personal Tornada a casa ocupacional Tornada a casa personal 40 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 2. Motiu del desplaçament 2.3. Anàlisi territorial L’anàlisi dels motius dels desplaçaments (tenint en compte que s’analitza la mobilitat ocupacional inclòs la respectiva tornada a casa i la mobilitat personal inclòs la tornada a casa des d’aquests motius), segons el sexe i el districte de residència mostra: Els desplaçaments per motius ocupacionals de les dones residents als districtes de Sants-Montjüic i Gràcia són els més destacats amb proporcions del 34,2% i del 32%, respectivament. En relació als desplaçaments per motius personals aquests són més importants entre les dones residents als districtes de Les Corts (79,1%) i Nou Barris, amb gairebé el 75% de la mobilitat total. Els homes residents als districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjüic són els que fan més desplaçaments per motius ocupacionals, amb una menor proporció de desplaçaments per motius personals. A diferència, els homes que resideixen als districtes d’Horta-Guinardó i Sant Andreu són els que fan més desplaçaments per motius personals. Pel que fa a les diferències entre homes i dones, s’observa com a Ciutat Vella i Les Corts les pautes de mobilitat segons el motiu i el sexe del desplaçament són més diferents. Contràriament, a Horta-Guinardó les pautes de mobilitat entre homes i dones s’equilibren. 41 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 2. Motiu del desplaçament 2.3. Anàlisi territorial TOTAL BARCELONA Dones 28,7% 71,3% Homes 33,8% 66,2% 5 7 Dones 30,6% 69,4% Homes 33,9% 66,1% Dones 25,9% 74,1% Homes 26,0% 74,0% Dones 25,1% 74,9% 6 Homes 31,6% 68,4% 4 Dones 32,0% 68,0% Dones 20,9% 79,1% Homes 35,6% 64,4% 8 Homes 30,7% 69,3% Dones 31,7% 68,3% Homes 28,2% 71,8% 9 Dones 28,8% 71,2% 2 3 Homes 37,8% 62,2% 10 1 Dones 28,3% 71,7% Dones 34,2% 65,8% Homes 31,9% 68,1% Dones 25,8% 74,2% Homes 40,3% 59,7% Homes 41,1% 58,9% 1. Ciutat Vella 2. Eixample 0% 20% 40% 60% 80% 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-St. Gervasi Mobilitat ocupacional (inclòs tornada a casa ocupacional) 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó Mobilitat personal (inclòs tornada a casa personal) 8. Nou Barris 9. St. Andreu 10. St. Martí 42 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.1. Dades generals La població resident a Barcelona realitza el 51% dels seus desplaçaments amb modes no motoritzats. La quota d’ús del transport públic és del 29%, mentre que el transport privat s’usa en un 20% dels desplaçaments. L’ús del cotxe com a conductor és el que presenta més diferències entre els barcelonins/nes, especialment superior entre els homes. En el transport públic també es donen diferències destacades, especialment en l’ús de l’autobús, superior entre les dones; per contra, l’ús del metro és més semblant. Pel que fa als modes no motoritzats, majoritaris tant en homes com en dones, s’observa com les dones fan major ús del caminar i els homes de la bicicleta, tot i que amb proporcions més similars. Homes Dones Total Mitjà de transport Despl. % Despl. % Despl. % Caminant 1.243.344 47,6% 1.420.706 50,2% 2.664.049 48,9% Bicicleta 59.536 2,3% 33.480 1,2% 93.017 1,7% 1.608.549 Total no motoritzat 1.302.880 49,8% 1.454.186 51,4% 2.757.066 50,6% 29% Autobús 203.726 7,8% 389.018 13,7% 592.743 10,9% Metro 352.444 13,5% 411.293 14,5% 763.738 14,0% Altres ferroviaris (FGC, Rodalies Renfe, Tramvia) 92.114 3,5% 97.346 3,4% 189.460 3,5% 2.757.066 51% Resta transport públic 19.121 0,7% 43.487 1,5% 62.608 1,2% 1.078.330 Total transport públic 667.405 25,5% 941.144 33,3% 1.608.549 29,5% 20% Cotxe conductor 412.502 15,8% 205.551 7,3% 618.053 11,4% Cotxe acompanyant 30.113 1,2% 96.158 3,4% 126.270 2,3% Moto 187.685 7,2% 132.501 4,7% 320.186 5,9% Resta transport privat .. .. .. .. .. .. Total transport privat 643.423 24,6% 434.906 15,4% 1.078.330 19,8% Total 2.613.708 100,0% 2.830.236 100,0% 5.443.945 100,0% Modes no motoritzats Transport públic Transport privat 43 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.1. Dades generals MODES NO MOTORITZATS A peu 96,6% Bicicleta 3,4% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Homes Dones A peu 95,4% A peu 97,7% Bicicleta 4,6% Bicicleta 2,3% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 44 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.1. Dades generals Modes ferroviaris TRANSPORT PÚBLIC Renfe regional / llarg Renfe recorregut FGC Rodalies 0,3% Modes ferroviaris 59,4% Tramvia 11,1% 5,0% 3,7% Autobús 36,8% Metro 79,9% Altres 3,7% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Homes Dones Renfe Renfe regional / Renfe regional / llarg Renfe FGC Rodalies llarg recorregut Rodalies 9,9% 5,9% FGC recorregut 0,5% 12,1% 4,2% 0,1% Tramvia Tramvia Modes ferroviaris 66,9% 4,8% Modes ferroviaris 54,1% 2,8% Autobús 30,5% Autobús 41,3% Metro Metro 78,9% 80,8% Altres 2,5% Altres 4,6% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 45 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.1. Dades generals TRANSPORT PRIVAT Cotxe 69,0% Moto 29,7% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Homes Dones Cotxe 68,8% Cotxe 69,4% Moto 30,5% Moto 29,2% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 46 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.1. Dades generals TRANSPORT PRIVAT. Ocupació del vehicle La taxa d’ocupació mitjana declarada del cotxe (persones per vehicle), en els viatges en dia feiner de les persones residents a Barcelona és d’1,7. Les dones declaren una major ocupació del cotxe que els homes. Segons el districte de residència són els residents a l’Eixample els que declaren una ocupació lleugerament superior a la resta. Homes 1,6 persones/vehicle Dones 1,8 persones/vehicle Districte de residència Ocupació mitjana declarada cotxe Ciutat Vella 1,5 Eixample 1,9 Sants-Montjuïc 1,5 Les Corts 1,6 Sarrià-Sant Gervasi 1,7 Gràcia 1,6 Horta-Guinardó 1,7 Nou Barris 1,8 Sant Andreu 1,8 Sant Martí 1,6 Total BCN 1,7 47 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.1. Dades generals TRANSPORT PRIVAT. Característiques del parc circulant Entre la població resident a Barcelona que ha respost que es desplaça en cotxe o moto com a conductor, se l’ha preguntat per l’antiguitat del vehicle i/o el tipus de combustible utilitzat. En relació a l’antiguitat del parc de vehicles, el 73,3% dels desplaçaments es fan amb vehicles de 10 anys o menys. Pel que fa a les motos, el parc de vehicles encara és més nou, arribant al 77% dels desplaçaments que es fan amb motos de 10 anys o menys. Els cotxes que circulen amb gasoil o dièsel són majoritaris, doblant gairebé els que utilitzen benzina. Antiguitat del parc de vehicles Combustible utilitzat en cotxe Antiguitat del vehicle .. .. privat Cotxe Moto Menys d'un any 7,4% 7,7% 34,9% De 1 a 5 anys 31,0% 33,2% 64,7% De 6 a 10 anys 34,9% 36,1% De 11 a 15 anys 18,5% 11,6% De 16 i més anys 7,2% 9,7% NS/NC .. .. Total 100,0% 100,0% Gasòil/dièsel Benzina/sense plom 95/sense plom 98 Híbrid Altres 48 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.1. Dades generals TRANSPORT PRIVAT. Característiques del parc circulant La relació entre el combustible utilitzat segons l’antiguitat del vehicle ens permet afirmar que entre el parc de vehicles circulant menor de 15 anys l’ús del gasoil és molt superior a la benzina. Són els cotxes més antics, de més de 15 anys en els que aquesta proporció s’inverteix. En aquest sentit, els cotxes que circulen amb gasoil i dièsel tenen una antiguitat de quasi 7 anys, mentre que els de benzina superen els 9 anys. 69/100 Combustible segons antiguitat del cotxe 53/100 Combustible segons antiguitat mitjana del cotxe 100,0% 10,0 9,6 90,0% 80,7% 9,0 80,0% 74,1% 85/100 8,0 70,0% 61,0% 64,0% 6,9 7,0 60,0% 53,3% 6,0 50,0% 38,1% 40,0% 46,7% 5,0 30,0% 25,9% 36,0% 4,0 20,0% 3,0 10,0% 2,0 0,0% 1,0 Menys d'un any De 1 a 5 anys De 6 a 10 anys De 11 a 15 anys De 16 i més anys 0,0 Gasòil/dièsel Benzina/sense plom 95/sense plom 98 Gasòil/dièsel Benzina/sense plom 95/sense plom 98 49 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.1. Dades generals PERFIL D’USUARI SEGONS MITJÀ DE TRANSPORT Segons el mitjà de transport utilitzat en els desplaçaments de les persones residents a Barcelona, s’ha establert un perfil d’usuari tipus a partir de la categorització dels modes de transport principals en tres variables sociodemogràfiques (sexe, edat i situació professional) i segons el motiu del desplaçament. Els resultats mostren: Les dones, de 65 anys i més, jubilades i/o pensionistes i que es desplacen per motius personals, constitueixen el perfil més habitual de la mobilitat a peu. Els homes, de 30 a 64 anys, ocupats i que es desplacen per motius ocupacionals són els usuaris tipus de la bicicleta, el cotxe conductor i la moto conductor. El perfil d’usuari més habitual de l’autobús i el cotxe com acompanyant són dones de 30 a 64 anys, actives ocupades i que es desplacen per motius ocupacionals en el primer cas, i per motius personals en el cas del cotxe acompanyant. En relació als modes ferroviaris, el perfil tipus d’usuari són tant dones com homes, de 30 a 64 anys, ocupats/des i que es desplacen per motius de feina i/o estudis. Modes Cotxe Cotxe Peu Bici Autobús ferroviaris conductor acompanyant Moto conductor Sexe Dona Home Dona Home/Dona Home Dona Home Edat 65 i més anys 30-64 anys 30-64 anys 30-64 anys 30-64 anys 30-64 anys 30-64 anys Jubilada i Activa Actiu Activa Situació professional pensionista Actiu ocupat ocupada ocupat/da Actiu ocupat ocupada Actiu ocupat Mobilitat Mobilitat Mobilitat Mobilitat Mobilitat Mobilitat Mobilitat Motiu del desplaçament* personal ocupacional ocupacional ocupacional ocupacional personal ocupacional * S'inclou l'anada i tornada segons el motiu 50 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.2. Mode de transport segons tipus de recorregut L’ús dels modes de transport entre la població resident a Barcelona varia segons el tipus de recorregut que realitza: • En els fluxos interns s’utilitzen majoritàriament els modes no motoritzats (56,4%), seguit del transport públic (29,6%) i del transport privat (14%). • En els fluxos de connexió entre la ciutat de Barcelona i la resta de corones metropolitanes, s’utilitza sobretot el transport privat i el transport públic. • En la mobilitat externa és majoritari l’ús del transport privat (amb un 60,3% de quota d’ús). INTERNS CONNEXIÓ EXTERNS TOTAL Mode de transport Desplaçaments % Desplaçaments % Desplaçaments % Desplaçaments % Modes no motoritzats 2.708.711 56,4% 20.056 3,7% 28.299 31,8% 2.757.066 50,6% Transport públic 1.424.768 29,6% 176.788 32,2% .. 7,9% 1.608.549 29,5% Transport privat 673.182 14,0% 351.520 64,1% 53.628 60,3% 1.078.330 19,8% Total 4.806.662 100,0% 548.363 100,0% 88.920 100,0% 5.443.945 100,0% 51 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.3. Anàlisi territorial Els modes no motoritzats són predominants en tots els districtes, especialment entre els residents a Les Corts i Nou Barris, amb una quota d’ús al voltant del 55%. Les persones residents a Sants Montjuïc són les què fan un major ús del transport públic, amb una proporció d’ús de quasi el 35%. Les persones residents al districte de Sarrià-Sant Gervasi són les que tenen la quota d’ús del transport privat superior, gairebé del 30%. També són les que fan un menor ús dels modes no motoritzats. Sant Martí 52,8% 31,9% 15,3% Sant Andreu 51,6% 32,7% 15,7% Nou Barris 54,6% 25,9% 19,5% Horta-Guinardó 46,2% 28,2% 25,6% Gràcia 49,0% 27,7% 23,3% Sarrià-Sant Gervasi 43,4% 27,2% 29,5% Les Corts 55,0% 25,5% 19,5% Sants-Montjuïc 47,7% 34,6% 17,7% Eixample 52,5% 29,1% 18,4% Ciutat Vella 54,0% 29,2% 16,7% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Modes no motoritzats Transport públic Transport privat 52 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.3. Anàlisi territorial L’anàlisi de l’ús dels modes de transport segons el sexe i el districte de residència mostra: Les dones que viuen als districtes de Les Corts i Nou Barris són les que fan més desplaçaments a peu, alhora les residents a Les Corts són les que presenten una quota d’ús del transport públic menor. Per contra, les dones residents a Sant Andreu són les que fan més ús del transport públic, superant la quota d’ús del 40%. En relació al transport privat, són les dones residents a Sarrià-Sant Gervasi les que en fan més ús en termes relatius, aquestes alhora tenen la menor quota d’ús dels modes no motoritzats. Els homes residents a Ciutat Vella i Sant Martí són els que fan més desplaçaments a peu i amb bicicleta, mentre que els de Sarrià en fan el menor ús. Els homes residents a Sants-Montjüic, presenten la major quota modal del transport públic. Els homes residents al districte de Sarrià-Sant Gervasi són els que utilitzen més el vehicle privat. Pel que fa a les diferències entre homes i dones, s’observa com en el cas dels modes no motoritzats és a Gràcia on hi ha majors diferències. En relació al transport públic és al districte de Sarrià i Les Corts on homes i dones fan un ús més similar d’aquests mitjans, mentre que a Sant Andreu i Nou Barris aquest ús és més dispar. Pel que fa al transport privat a Sarrià és on hi ha menys diferències entre homes i homes. 53 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.3. Anàlisi territorial TOTAL BARCELONA Dones 51,4% 33,3% 15,4% Homes 49,8% 25,5% 24,6% 5 Dones 44,0% 28,0% 27,9% 7 Homes 42,6% 26,1% 31,3% Dones 46,0% 33,1% 20,9% Homes 46,4% 23,3% 30,2% 6 Dones 56,3% 31,8% 11,9% 4 Homes 52,8% 19,6% 27,6% Dones 53,1% 29,0% 18,0% 8 Dones 56,4% 26,1% 17,4% Homes 44,1% 26,1% 29,8% Homes 53,1% 24,7% 22,3% Dones 51,1% 40,3% 8,6% Homes 52,1% 25,7% 22,2% 9 Dones 55,0% 32,4% 12,6% 2 10 Homes 49,6% 25,4% 25,0% Dones 51,9% 35,7% 12,5% 3 1 Homes 53,8% 27,7% 18,5% Dones 54,4% 33,6% 12,1% Dones 46,4% 38,7% 14,9% Homes 53,8% 25,3% 20,9% Homes 49,1% 30,2% 20,7% 1. Ciutat Vella 2. Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts Modes no motoritzats Transport públic Transport privat 5. Sarrià-St. Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. St. Andreu 10. St. Martí 54 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.4. Multimodalitat i cadenes modals Segons el nombre de mitjans de transport utilitzats, els desplaçaments poden ser unimodals o multimodals; així són unimodals els desplaçaments en els que s’utilitza només un mitjà de transport, mentre que són multimodals els desplaçaments que es fan amb més d’un mitjà de transport. El 87,3% dels desplaçaments de les persones residents a Barcelona són unimodals, mentre que el 12,7% són multimodals. Els modes que presenten una major multimodalitat són els modes no motoritzats i el transport públic. Els desplaçaments de les dones presenten una major multimodalitat. Homes Dones Total Unimodal 88,1% 86,5% 87,3% Multimodal 11,9% 13,5% 12,7% Total 100,0% 100,0% 100,0% Homes Dones Total Mitjà de transport Etapes % Etapes % Etapes % Caminant 1.533.080 51,3% 1.730.633 52,7% 3.263.713 52,0% Bicicleta 71.922 2,4% 36.127 1,1% 108.049 1,7% Total no motoritzat 1.605.002 53,7% 1.766.760 53,8% 3.371.762 53,7% Autobús 244.289 8,2% 464.888 14,2% 709.177 11,3% Metro 378.962 12,7% 457.601 13,9% 836.563 13,3% Altres ferroviaris (FGC, Rodalies Renfe, Tramvia) 95.694 3,2% 101.534 3,1% 197.228 3,1% Resta transport públic 20.832 0,7% 52.731 1,6% 73.563 1,2% Total transport públic 739.777 24,7% 1.076.754 32,8% 1.816.531 29,0% Cotxe 444.650 14,9% 304.349 9,3% 748.999 11,9% Moto 187.685 6,3% 133.716 4,1% 321.401 5,1% Resta vehicle privat .. .. .. .. 14.557 0,2% Total vehicle privat 646.196 21,6% 438.762 13,4% 1.084.958 17,3% TOTAL ETAPES 2.990.974 100,0% 3.282.276 100,0% 6.273.250 100,0% TOTAL DESPLAÇAMENTS 2.613.708 2.830.236 5.443.945 Ràtio etapes/desplaçaments 1,14 1,16 1,15 55 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.4. Multimodalitat i cadenes modals Els desplaçaments unimodals, tant en el cas dels homes com de les dones, es fan principalment caminant i en bicicleta, seguit del transport públic, entre les dones, i del transport privat, entre els homes. Les cadenes modals més utilitzades per tota la població resident a Barcelona en un dia feiner són les que combinen l’anar a peu o la bicicleta amb el transport públic, seguit, a força distància de la combinació de diferents mitjans de transport públic. Desplaçaments unimodals Homes Dones Total Mode de transport Desplaçaments % Desplaçaments % Desplaçaments % Modes no motoritzats 1.296.491 56,3% 1.452.480 59,3% 2.748.971 57,8% Transport públic 376.960 16,4% 573.909 23,4% 950.869 20,0% Transport privat 630.059 27,4% 422.789 17,3% 1.052.848 22,2% Total 2.303.511 100,0% 2.449.177 100,0% 4.752.688 100,0% Desplaçaments multimodals. Principals cadenes Homes Dones Total Cadenes modals Desplaçaments % Desplaçaments % Desplaçaments % No motoritzat + T. Públic 239.319 77,2% 253.824 66,6% 493.143 71,3% T. Públic + T. Públic 49.090 15,8% 109.556 28,8% 158.645 23,0% Resta cadenes modals 21.789 7,0% 17.679 4,6% 39.468 5,7% Total 310.198 100,0% 381.059 100,0% 691.257 100,0% 56 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.5. Lloc d’aparcament del vehicle privat 3.5.1. Dades generals El lloc d’aparcament del cotxe en un dia laborable de les persones residents a Barcelona és bastant heterogeni. Així, els llocs més habituals són en aparcaments de propietat, lloguer o concessió i al carrer. En funció de si s’efectua pagament, s’observa com gairebé el 45% dels estacionaments són gratuïts. Pel que fa a l’aparcament de la moto, aquest es concentra en un dia laborable al carrer. L’aparcament en propietat i de pagament obté menys representació que en el cas del cotxe. Aparcament cotxe 9,3% 11,4% Lloc d'aparcament Cotxe Moto Carrer* 31,7% 67,8% Pagament Propietat, lloguer o concessió 34,9% 25,2% Reservat en destinació (carrer/subterrani)* 20,8% 4,9% Gratuït Altres** 12,6% .. 34,9% Total 100,0% 100,0% Propietat, lloguer * Inclou: tipus d'aparcament pagant i gratuït 44,4% o concessió ** Inclou: parquing de pagament; intercanvi; només para un moment; altres llocs; i no ho sap, no contesta Altres* * Inclou: no aparca, només para un moment; altres llocs; i no ho sap, no contesta 57 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.5. Lloc d’aparcament del vehicle privat 3.5.2. Lloc d’aparcament del cotxe segons municipi de destinació El lloc d’aparcament del cotxe en els desplaçaments amb destinació al mateix municipi de residència, en aquest cas Barcelona, mostra una major proporció de l’aparcament en propietat, lloguer o concessió, que en els desplaçaments on la destinació és a un municipi diferent al de residència. En aquests casos l’aparcament més habitual és al carrer i en espais reservats en destinació, i de manera gratuïta. Municipi de destinació Lloc d'aparcament del cotxe Al municipi de A un altre residència municipi Carrer* 25,1% 49,5% Propietat, lloguer o concessió 45,7% .. Reservat en destinació (carrer/subterrani)* 15,9% 33,9% Altres** 13,3% 10,6% Total 100,0% 100,0% * Inclou: tipus d'aparcament pagant i gratuït ** Inclou: no aparca, només para un moment; altres llocs; i no ho sap, no contesta Municipi de destinació al municipi de residència Municipi de destinació a un altre municipi .. 7,8% 10,2% 12,7% .. 31,3% 45,7% 79,3% Pagament Gratuït Propietat, lloguer o concessió Altres* Pagament Gratuït Propietat, lloguer o concessió Altres* * Inclou: no aparca, només para un moment; altres; i no ho sap, no contesta 58 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.5. Lloc d’aparcament del vehicle privat 3.5.3. Lloc d’aparcament del cotxe segons el motiu El lloc d’aparcament del cotxe mostra diferències en funció del motiu pel qual s’efectua el desplaçament: En els desplaçaments per motius de treball i estudis s’utilitza per igual l’aparcament reservat en destinació i l’aparcament al carrer, tot i que el primer cas és lleugerament superior. En els motius personals, l’aparcament al carrer és el majoritari. En la tornada a casa, l’aparcament en propietat/lloguer/concessió és el més utilitzat, engloba el 77,3% dels viatges per aquest motiu. Mobilitat Mobilitat Tornada a Lloc d'aparcament del cotxe ocupacional personal casa Total Carrer* 41,0% 42,8% 17,8% 31,7% Propietat, lloguer o concessió .. .. 77,3% 34,9% Reservat en destinació (carrer/subterrani)* 47,2% 21,7% .. 20,8% Altres** .. 32,5% .. 12,6% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% * Inclou: tipus d'aparcament pagant i gratuït ** Inclou: parquing de pagament; intercanvi; només para un moment; altres llocs; i no ho sap, no contesta 59 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 4. Motiu de desplaçament i mode de transport Els barcelonins i barcelonines quan es desplacen per motius de treball i estudis i les respectives tornades a casa ho fan principalment amb transport públic. Quan el desplaçament és per motius personals predomina l’anar a peu. El transport privat té menys incidència en aquest tipus de desplaçaments que els què són per treball i estudis. Motiu de desplaçament Mode de transport Mobilitat Mobilitat Tornada a casa Tornada a casa Total ocupacional personal ocupacional personal Modes no motoritzats 210.788 1.328.927 153.850 1.063.500 2.757.066 Transport públic 455.152 456.065 334.004 363.329 1.608.549 Desplaçaments Transport privat 316.916 305.710 225.720 229.984 1.078.330 Total 982.856 2.090.702 713.574 1.656.813 5.443.945 Modes no motoritzats 21,4% 63,6% 21,6% 64,2% 50,6% Transport públic 46,3% 21,8% 46,8% 21,9% 29,5% % columna Transport privat 32,2% 14,6% 31,6% 13,9% 19,8% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Modes no motoritzats 7,6% 48,2% 5,6% 38,6% 100,0% Transport públic 28,3% 28,4% 20,8% 22,6% 100,0% % fila Transport privat 29,4% 28,4% 20,9% 21,3% 100,0% Total 18,1% 38,4% 13,1% 30,4% 100,0% 60 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 4. Motiu de desplaçament i mode de transport Homes Motiu de desplaçament Mode de transport Mobilitat Mobilitat Tornada a casa Tornada a casa Total ocupacional personal ocupacional personal Modes no motoritzats 106.711 609.634 81.633 504.902 1.302.880 Transport públic 205.685 173.282 147.725 140.712 667.405 Desplaçaments Transport privat 199.110 170.015 143.658 130.640 643.423 Total 511.506 952.931 373.016 776.255 2.613.708 Modes no motoritzats 20,9% 64,0% 21,9% 65,0% 49,8% Transport públic 40,2% 18,2% 39,6% 18,1% 25,5% % columna Transport privat 38,9% 17,8% 38,5% 16,8% 24,6% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Modes no motoritzats 8,2% 46,8% 6,3% 38,8% 100,0% Transport públic 30,8% 26,0% 22,1% 21,1% 100,0% % fila Transport privat 30,9% 26,4% 22,3% 20,3% 100,0% Total 19,6% 36,5% 14,3% 29,7% 100,0% Dones Motiu de desplaçament Mode de transport Mobilitat Mobilitat Tornada a casa Tornada a casa Total ocupacional personal ocupacional personal Modes no motoritzats 104.077 719.294 72.217 558.598 1.454.186 Transport públic 249.466 282.783 186.278 222.617 941.144 Desplaçaments Transport privat 117.806 135.695 82.062 99.343 434.906 Total 471.350 1.137.771 340.558 880.558 2.830.236 Modes no motoritzats 22,1% 63,2% 21,2% 63,4% 51,4% Transport públic 52,9% 24,9% 54,7% 25,3% 33,3% % columna Transport privat 25,0% 11,9% 24,1% 11,3% 15,4% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Modes no motoritzats 7,2% 49,5% 5,0% 38,4% 100,0% Transport públic 26,5% 30,0% 19,8% 23,7% 100,0% % fila Transport privat 27,1% 31,2% 18,9% 22,8% 100,0% Total 16,7% 40,2% 12,0% 31,1% 100,0% 61 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 5. El temps de la mobilitat 5.1. Distribució horària dels desplaçaments 5.1.1. Dades globals La distribució horària dels desplaçaments de la població resident a Barcelona és força homogènia, exceptuant una punta horària de 8 a 9 hores del matí i un període de màxima concentració a la tarda, entre les 17 i les 20 hores. En aquestes tres hores de la tarda, quan es fan més de 445 milers de desplaçaments per hora, es concentra una quarta part de la mobilitat diària. Aquest període coincideix amb les sortides de la feina i de l’escola i també amb l’horari d’ús de bona part dels serveis i comerços. La durada mitjana percebuda dels desplaçaments no presenta grans variacions al llarg d’un dia feiner. El que si que s’observa és que aquells iniciats a primeres hores del matí (6 i 7 hores) són de major durada. 600 65 60 500 497 449 446 55 50 400 374 360 355 365 334 333 328 45 295 309 300 40 242 259 35 200 185 30 101 25 100 68 61 26 12 20 .. 25 .. .. 0 15 Total Durada mitjana 62 Milers de desplaçaments 0 a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 a 12h 12 a 13h 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h 19 a 20h 20 a 21h 21 a 22h 22 a 23h 23 a 24h Durada mitjana (minuts) LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 5. El temps de la mobilitat 5.1. Distribució horària dels desplaçaments 5.1.1. Dades globals Les franges horàries de major mobilitat de les dones es produeixen entre les 10 i les 14 hores, al matí, i entre les 16 i les 20 hores, a la tarda. En el cas dels homes, és només a la tarda quan hi ha una franja que concentra més desplaçaments (entre les 18 i les 20 hores) sent de menor intensitat en relació a les dones. La punta horària del matí, de 8 a 9 hores, presenta la mateixa intensitat entre homes i dones. 300 250 200 150 100 50 0 Homes Dones 63 Milers de desplaçaments 0 a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 a 12h 12 a 13h 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h 19 a 20h 20 a 21h 21 a 22h 22 a 23h 23 a 24h LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 5. El temps de la mobilitat 5.1. Distribució horària dels desplaçaments 5.1.2. Distribució horària dels desplaçaments segons el motiu Els desplaçaments de les persones residents a Barcelona presenten una distribució horària al llarg d’un dia feiner diferent segons el motiu del desplaçament: • Els desplaçaments per motius de treball i estudis són els majoritaris a primeres hores del matí; al llarg del matí són els desplaçaments per motius personals els predominants; a partir de les 12 hores, la majoria de desplaçaments són de tornada a casa; a partir de les 15 hores, són els desplaçaments per motius personals els majoritaris i fins les 20 hores, moment en que s’efectuen les tornades a casa, principalment des de motius personals. 300 250 200 150 100 50 0 Tornada a casa des de motiu ocupacional Tornada a casa des de motiu personal Mobilitat ocupacional Mobilitat personal 64 0 a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 a 12h 12 a 13h 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h 19 a 20h 20 a 21h 21 a 22h 22 a 23h 23 a 24h LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 5. El temps de la mobilitat 5.1. Distribució horària dels desplaçaments 5.1.3. Distribució horària dels desplaçaments segons el mode de transport La distribució horària al llarg d’un dia feiner segons el mode de transport utilitzat mostra com la intensitat dels desplaçaments caminant i en bicicleta és superior als modes motoritzats en gairebé totes les franges horàries analitzades. Només és de 14 a 16 hores, quan la mobilitat no motoritzada decreix. A primera hora del matí, de 6 a 8 hores, els desplaçaments en transport públic són els que tenen una major intensitat. Cal tenir en compte que la mobilitat amb els modes no motoritzats presenta una pauta diària similar a la de la mobilitat personal. 300 250 200 150 100 50 0 Modes no motoritzats Transport públic Transport privat 65 0 a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 a 12h 12 a 13h 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h 19 a 20h 20 a 21h 21 a 22h 22 a 23h 23 a 24h LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 5. El temps de la mobilitat 5.2. Durada mitjana percebuda dels desplaçaments 5.2.1. Dades globals Els desplaçaments de les persones residents a Barcelona tenen una durada mitjana percebuda de 21,7 minuts. No s’observen diferències segons el sexe de l’entrevistat. En tota la població analitzada, es constaten variacions en la durada dels desplaçaments segons el tipus de recorregut realitzat. Així, si només es consideren els desplaçaments interns a Barcelona, la durada mitjana percebuda és la més baixa, 19,4 minuts. En considerar els desplaçaments amb origen o destinació Barcelona, la durada mitjana percebuda augmenta fins els 40,8 minuts. En aquest cas les diferències per sexe s’accentuen, sent les dones les que triguen més en fer els seus desplaçaments. Homes Dones Total Tipus de recorregut Durada Desplaçamanents Durada Desplaçaments Durada Desplaçaments mitjana mitjana mitjana Interns 19,2 2.257.111 19,5 2.549.551 19,4 4.806.662 Connexió 39,1 312.990 43,0 235.373 40,8 548.363 Total* 21,7 2.613.708 21,6 2.830.236 21,7 5.443.945 * Inclou desplaçaments interns, connexió i externs Temps expressat en minuts 66 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 5. El temps de la mobilitat 5.2. Durada mitjana percebuda dels desplaçaments 5.2.1. Dades globals La majoria dels desplaçaments de les persones residents a Barcelona tenen una durada mitjana d’entre 6 i 30 minuts, en concret, el 66,6%; el 16,8% són desplaçaments amb una durada de 5 o menys minuts; els desplaçaments amb una durada superior (més de 30 minuts), representen el 16,6% del total. 40% 60 53,7 34,9% 50 30% 31,6% 40 20% 24,8 30 16,8% 16,6% 20 10% 12,0 10 4,2 0% 0 Homes Fins a 5' De 6' a 15' De 16' a 30' Més de 30' Dones 40% 60 40% 60 53,5 53,9 50 36,4% 50 30% 33,4% 32,5% 30% 40 30,8% 40 20% 25,0 30 20% 24,7 30 17,5% 16,5% 20 16,2% 16,6% 20 10% 11,9 10% 12,0 10 10 4,2 4,2 0% 0 0% 0 Fins a 5' De 6' a 15' De 16' a 30' Més de 30' Fins a 5' De 6' a 15' De 16' a 30' Més de 30' Temps expressat en minuts 67 % de desplaçaments % desplaçaments Minuts % de desplaçaments Minuts Minuts LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 5. El temps de la mobilitat 5.2. Durada mitjana percebuda dels desplaçaments 5.2.2. Durada mitjana percebuda segons motiu Considerant que la mobilitat personal s’associa a mobilitat a peu i, per tant, a desplaçaments de menys durada, el temps de la mobilitat personal és menor a la mobilitat ocupacional. Es dóna una diferència de 6 minuts. • L’anar a comprar i l’acompanyar a persones, desplaçaments que normalment es realitzen en un àmbit de proximitat a la residència, són els percebuts amb una menor durada mitjana, mentre que els desplaçaments per passeig són els que es perceben més llargs. Homes Dones Total Motiu de desplaçament Durada mitjana Durada mitjana Durada mitjana Mobilitat ocupacional 25,4 25,1 25,3 Mobilitat personal 19,4 19,2 19,3 Tornada a casa ocupacional 27,0 28,4 27,7 Tornada a casa personal 19,6 20,2 19,9 Total 21,7 21,6 21,7 Homes Dones Total Motiu de desplaçament Durada mitjana Durada mitjana Durada mitjana Treball 25,4 25,5 25,4 Estudis 25,5 24,0 24,7 Compres 13,1 13,5 22,6 Metge/Hospital 21,4 23,2 22,6 Visita amic/familiar 19,5 25,2 22,3 Acompanyar persones 16,4 18,1 17,4 Gestions personals 20,6 19,7 20,2 Oci/diversió/àpats/esports 19,7 19,1 19,4 Passeig 36,3 35,4 35,9 Tornada a casa ocupacional 27,0 28,4 27,7 Tornada a casa personal 19,6 20,2 19,9 Total 21,7 21,6 21,7 Temps expressat en minuts 68 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 5. El temps de la mobilitat 5.2. Durada mitjana percebuda dels desplaçaments 5.2.3. Durada mitjana percebuda segons mode de transport Els desplaçaments que es fan a peu, en moto i en bicicleta són els que es perceben de menor durada mitjana (15, 16 i gairebé 17 minuts, respectivament). Per contra, els desplaçaments fets amb Renfe Rodalies i FGC són en els què les persones entrevistades declaren invertir-hi més temps (46 i 40 minuts, respectivament). Homes Dones Total Total Mode de transport Durada Durada Durada Mitjà de transport Durada mitjana mitjana mitjana mitjana Caminant 15,1 Modes no motoritzats 15,8 14,7 15,2 Bicicleta 16,8 Transport públic 30,5 30,7 30,6 Transport privat 24,6 25,1 24,8 Autobús 29,4 Total 21,7 21,6 21,7 Metro 29,3 Tramvia 25,1 FGC 40,1 Renfe Rodalies 46,6 Cotxe com a conductor 27,3 Cotxe com a acompanyant 33,5 Moto com a conductor 16,1 Moto com a acompanyant 16,7 Total 21,7 Temps expressat en minuts 69 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 6. La mobilitat segons segments de població 6.1. Grau de mobilitat Sexe: no hi ha diferències destacables. Edat: el grau de mobilitat creix lleugerament fins als 64 anys, quan disminueix la mitjana de desplaçaments diaris (tant entre els homes com entre les dones). Barcelona Situació professional: els Segments de població Total Població població mòbil homes jubilats o De 16 a 29 anys 3,8 4,0 pensionistes i les dones a Barcelona Homes De 30 a 64 anys 4,1 4,2 l’atur són els que realitzen Segments de població Total Població De 65 i més anys 4,0 4,3 un major nombre de població mòbil De 16 a 29 anys 4,0 4,2 Dones desplaçaments. Per contra, i Homes 4,0 4,2 De 30 a 64 anys 4,1 4,4 Dones 3,8 4,2 De 65 i més anys 3,1 4,0 tenint en compte tota la població, són els homes en De 16 a 29 anys 3,9 4,1 Actiu ocupat 4,0 4,1 De 30 a 64 anys 4,1 4,3 Actiu en atur 3,7 4,1 atur i les dones jubilades o De 65 i més anys 3,5 4,1 Homes Jubilat o pensionista 4,3 4,5 pensionistes els que tenen Tasques de la llar* .. .. Actiu ocupat 4,1 4,2 un grau de mobilitat menor. Estudiant 4,1 4,2 Actiu en atur 4,1 4,6 Actiu ocupada 4,2 4,3 Jubilat o pensionista 3,6 4,2 Actiu en atur 4,5 5,0 Estudis acabats: El grau de Tasques de la llar* 3,4 3,7 Dones Jubilada o pensionista 3,2 4,0 mobilitat augmenta a Estudiant 3,9 4,1 Tasques de la llar* 3,4 3,7 mesura que augmenta el Sense estudis 2,5 3,4 Estudiant 3,7 4,0 nivell d’estudis. Primaris 3,3 3,9 Sense estudis .. .. Secundaris 4,0 4,3 Primaris 3,7 4,0 Estudis superiors 4,2 4,4 Homes Secundaris 4,1 4,2 Total 3,9 4,2 Estudis superiors 4,1 4,3 Sense estudis 2,0 2,9 Primaris 3,1 3,9 Dones Secundaris 4,0 4,4 Estudis superiors 4,3 4,4 * Persones que declaren dedicar-se a les tasques de la llar i que tenen menys de 65 anys. 70 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 6. La mobilitat segons segments de població 6.2. Pautes de mobilitat segons segments de població 6.2.1. Edat MOTIU I MODE DEL DESPLAÇAMENT De 16 a 29 anys 27,6% 28,3% 44,1% La mobilitat personal és superior a la mobilitat ocupacional en els tres grups d’edat. Tot i això, en el cas de la població jove, la distància és De 30 a 64 anys 21,3% 35,7% 43,0% menys marcada degut al pes de la mobilitat per estudis. El transport públic és utilitzat en major mesura De 65 i més anys 2,1% 53,3% 44,6% per la població d’entre 16 i 29 anys. La gent gran es mou majoritàriament a peu. 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mobilitat ocupacional Mobilitat personal Tornada a casa De 16 a 29 anys 42,6% 41,7% 15,7% De 30 a 64 anys 46,3% 28,6% 25,1% De 65 i més anys 68,7% 23,4% 7,9% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Modes no motoritzats Transport públic Transport privat 71 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 6. La mobilitat segons segments de població 6.2. Pautes de mobilitat segons segments de població 6.2.2. Edat i sexe MOTIU I MODE DEL DESPLAÇAMENT En les tres franges d’edat analitzades les dones superen els homes en la proporció de desplaçaments per motius personals; mentre que els homes fan més desplaçaments per motius ocupacionals. En relació als modes de transport, les dones tenen en general, independentment de l’edat, unes proporcions d’ús superiors dels modes no motoritzats i del transport públic que en el cas dels homes, que presenten unes quotes modals superiors en el transport privat, especialment en el grup d’edat de 30 a 64 anys. Mobilitat Mobilitat Tornada a Sexe Edat ocupacional personal casa Total De 16 a 29 anys 29,3% 26,9% 43,9% 100,0% De 30 a 64 anys 22,9% 33,6% 43,5% 100,0% Homes De 65 i més anys .. 53,2% 45,6% 100,0% Total 19,6% 36,5% 44,0% 100,0% De 16 a 29 anys 26,1% 29,5% 44,4% 100,0% De 30 a 64 anys 19,7% 37,7% 42,5% 100,0% Dones De 65 i més anys 2,8% 53,3% 43,9% 100,0% Total 16,7% 40,2% 43,1% 100,0% Total 18,1% 38,4% 43,5% 100,0% Modes no Transport Transport Sexe Edat motoritzats públic privat Total De 16 a 29 anys 42,1% 39,4% 18,5% 100,0% De 30 a 64 anys 44,5% 24,8% 30,8% 100,0% Homes De 65 i més anys 73,3% 17,0% 9,7% 100,0% Total 49,8% 25,5% 24,6% 100,0% De 16 a 29 anys 43,1% 43,7% 13,2% 100,0% De 30 a 64 anys 48,0% 32,5% 19,5% 100,0% Dones De 65 i més anys 65,2% 28,3% 6,5% 100,0% Total 51,4% 33,3% 15,4% 100,0% Total 50,6% 29,5% 19,8% 100,0% 72 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 6. La mobilitat segons segments de població 6.2. Pautes de mobilitat segons segments de població 6.2.3. Situació professional MOTIU I MODE DEL DESPLAÇAMENT Estudiant 26,9% 28,8% 44,3% La població que es dedica a les tasques de la llar, les persones jubilades/pensionistes i les actives Tasques de la llar* 54,1% 45,9% aturades es mouen majoritàriament per motius personals. Aquests tres grups també són els que Jubilat o 1,5% pensionista 53,8% 44,7% es desplacen en major proporció a peu. Actiu en atur 6,1% 49,8% 44,2% Les persones estudiants i ocupades es desplacen més per motius ocupacionals i alhora es mouen Actiu ocupat/da 27,8% 29,5% 42,7% més en mitjans motoritzats; en el primer cas ho fan principalment en transport públic i en el 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% segon, en proporcions similars entre transport Mobilitat ocupacional Mobilitat personal Tornada a casa públic i privat. Estudiant 53,2% 35,5% 11,3% Tasques de la llar* 69,9% .. .. Jubilat o 67,0% pensionista 24,6% 8,4% Actiu en atur 63,5% 23,0% 13,5% Actiu ocupat/da 39,3% 32,7% 28,0% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Modes no motoritzats Transport públic Transport privat * Persones que declaren dedicar-se a les tasques de la llar i que tenen menys de 65 anys. 73 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 6. La mobilitat segons segments de població 6.2. Pautes de mobilitat segons segments de població 6.2.4. Situació professional i sexe MOTIU I MODE DEL DESPLAÇAMENT Mobilitat Mobilitat Tornada a Sexe Situació professional ocupacional personal casa Total Actiu ocupat 29,6% 27,3% 43,2% 100,0% Actiu en atur 6,5% 47,3% 46,2% 100,0% Homes Jubilat o pensionista .. 54,3% 45,2% 100,0% Tasques de la llar* .. .. .. .. Estudiant 27,7% 28,8% 43,5% 100,0% Total 19,6% 36,5% 44,0% 100,0% Actiu ocupada 26,0% 31,8% 42,2% 100,0% Actiu en atur 5,8% 51,6% 42,6% 100,0% Jubilada o pensionista 2,4% 53,4% 44,2% 100,0% Dones Tasques de la llar* .. 54,1% 45,9% 100,0% Estudiant 26,1% 28,7% 45,1% 100,0% Total 16,7% 40,2% 43,1% 100,0% Total 18,1% 38,4% 43,5% 100,0% Modes no Transport Transport Sexe Situació professional motoritzats públic privat Total Actiu ocupat 38,8% 27,1% 34,1% 100,0% Actiu en atur 59,2% 22,7% 18,1% 100,0% Homes Jubilat o pensionista 68,7% 20,9% 10,4% 100,0% Tasques de la llar* .. .. .. .. Estudiant 54,2% 34,0% 11,8% 100,0% Total 49,8% 25,5% 24,6% 100,0% Actiu ocupada 39,7% 38,4% 21,9% 100,0% Actiu en atur 66,8% 23,2% 10,0% 100,0% Jubilada o pensionista 65,5% 27,8% 6,6% 100,0% Dones Tasques de la llar* 69,9% .. .. 100,0% Estudiant 52,2% 36,8% 10,9% 100,0% Total 51,4% 33,3% 15,4% 100,0% Total 50,6% 29,5% 19,8% 100,0% * Persones que declaren dedicar-se a les tasques de la llar i que tenen menys de 65 anys. 74 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 6. La mobilitat segons segments de població 6.2. Pautes de mobilitat segons segments de població 6.2.5. Nivell d’estudis MOTIU I MODE DEL DESPLAÇAMENT Sense estudis .. 55,2% 44,1% A mesura que augmenta el nivell d’estudis també ho fa la proporció de desplaçaments per Primaris 13,1% 42,4% 44,5% motius ocupacionals, al contrari que la mobilitat personal. Secundaris 18,5% 37,2% 44,3% Els modes no motoritzats són més utilitzats entre els col·lectius amb un nivell d’estudis més Estudis superiors 20,2% 37,1% 42,7% baix. El transport públic i el privat augmenta a mesura que també ho fa el nivell d’estudis. 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mobilitat ocupacional Mobilitat personal Tornada a casa Sense estudis 68,3% 26,3% .. Primaris 64,1% 24,5% 11,4% Secundaris 49,5% 31,6% 18,9% Estudis superiors 45,8% 30,1% 24,0% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Modes no motoritzats Transport públic Transport privat *El 90,5% de la població sense estudis és major de 64 anys. 75 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 6. La mobilitat segons segments de població 6.2. Pautes de mobilitat segons segments de població 6.2.6. Nivell d’estudis i sexe MOTIU I MODE DEL DESPLAÇAMENT Mobilitat Mobilitat Tornada a Sexe Nivell d'estudis ocupacional personal casa Total Sense estudis .. 57,4% 40,1% 100,0% Primaris 16,3% 39,4% 44,3% 100,0% Homes Secundaris 20,3% 35,2% 44,6% 100,0% Estudis universitaris 20,6% 35,9% 43,5% 100,0% Total 19,6% 36,5% 44,0% 100,0% Sense estudis .. 54,2% 45,8% 100,0% Primaris 10,5% 44,8% 44,7% 100,0% Dones Secundaris 16,7% 39,3% 44,0% 100,0% Estudis universitaris 19,8% 38,3% 41,9% 100,0% Total 16,6% 40,2% 43,2% 100,0% Total 18,1% 38,4% 43,6% 100,0% Modes no Transport Transport Sexe Nivell d'estudis motoritzats públic privat Total Sense estudis 65,2% .. .. 100,0% Primaris 63,6% 17,0% 19,5% 100,0% Homes Secundaris 49,1% 26,0% 24,9% 100,0% Estudis universitaris 45,3% 28,3% 26,3% 100,0% Total 49,8% 25,5% 24,6% 100,0% Sense estudis 69,6% 30,4% .. 100,0% Primaris 64,5% 30,6% 4,9% 100,0% Dones Secundaris 50,0% 37,4% 12,6% 100,0% Estudis universitaris 46,3% 31,8% 21,9% 100,0% Total 51,4% 33,2% 15,4% 100,0% Total 50,7% 29,5% 19,8% 100,0% *El 80% de la població sense estudis són dones de 65 i més anys. 76 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 7. Dinàmiques territorials segons districte de residència 7.1. Origen i destinació dels desplaçaments de les persones residents Del total de desplaçaments dels residents a Barcelona en un dia feiner, un 88% són interns a la ciutat, mentre que un 10% es fa cap a altres territoris de l’STI (desplaçaments de connexió entre corones). Els desplaçaments interns als districtes són majoritaris, especialment entre les dones, que representen gairebé el 50% de la mobilitat total d’aquest col·lectiu. Augmenta la proporció de desplaçaments de connexió entre corones. Homes Dones Total Desplaçaments % Desplaçaments % Desplaçaments % Interns districte 1.216.976 46,6% 1.384.271 48,9% 2.601.246 47,8% Connexió districte 1.040.135 39,8% 1.165.280 41,2% 2.205.415 40,5% Connexió corones 312.990 12,0% 235.373 8,3% 548.363 10,1% Externs 43.608 1,7% 45.312 1,6% 88.920 1,6% Total 2.613.708 100,0% 2.830.236 100,0% 5.443.945 100,0% Dels desplaçaments interns a Barcelona, el 96,3% estan fets per les persones residents a la ciutat, tal i com s’ha exposat anteriorment. Això indica que la matriu origen/destinació entre districtes de la població resident no varia substancialment respecte la matriu que té en compte el conjunt de la població de l’STI. Algunes conclusions: Els districtes amb més volum de mobilitat interna són l’Eixample i Sant Martí, captant un 9,8% i un 6,9% del total de desplaçaments de les persones residents a Barcelona. L’Eixample és el que té un major nombre de fluxos de connexió. Les principals connexions de l’Eixample es donen amb Sant Martí, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia. Dades amb l’origen i la destinació dels desplaçaments. Pàgina 127 77 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 7. Dinàmiques territorials segons districte de residència 7.2. Dinàmiques territorials per districtes a) Autocontenció per districte de residència: quocient entre els desplaçaments amb origen i destinació al districte de residència i el total de desplaçaments realitzats per les persones residents al districte. La dada s’obté en forma de percentatge i indica quin és el pes relatiu de la mobilitat interna a cada districte des d’una perspectiva residencial. Desplaçaments realitzats per les persones residents al districte amb origen i destinació al districte Total desplaçaments realitzats per les persones residents al districte Als districtes de Nou Barris i l’Eixample, més del 50% dels desplaçaments dels seus residents tenen l’origen i la destinació al propi districte. En l’extrem oposat Sants-Montjüic, Ciutat Vella i Gràcia són els districtes amb una menor autocontenció, amb valors inferiors al 40%. En general, segons el sexe de les persones residents, les dones fan una major proporció de desplaçaments interns, amb uns valors d’autocontenció superiors. Homes Dones Total Districte de residència Autocontenció Autocontenció Autocontenció Nou Barris 47,1% 55,3% 51,3% Eixample 48,3% 53,4% 51,0% St. Andreu 46,9% 50,6% 48,6% St. Martí 47,0% 49,6% 48,4% Sarrià-St. Gervasi 47,2% 47,0% 47,1% Horta 44,4% 47,0% 45,7% Les Corts 42,5% 40,9% 41,6% Sants-Montjuïc 40,4% 36,2% 38,2% Ciutat Vella 38,0% 34,1% 36,2% Gràcia 29,9% 37,6% 34,1% 78 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 7. Dinàmiques territorials segons districte de residència 7.2. Dinàmiques territorials per districtes b) Ràtio d’atracció / emissió interna (RAE): és el quocient entre els desplaçaments atrets de la resta de districtes i els desplaçaments emesos cap a la resta de districtes de Barcelona. S’imposen dues restriccions: per una banda, només s’analitzen els desplaçaments dels barcelonins i, per altra banda, per considerar un desplaçament com atret l’individu no ha de residir al districte i per considerar-lo com emès sí ha de residir-hi. Aquest indicador permet classificar els districtes com emissors (RAE<1) o com receptors (RAE>1). Desplaçaments atrets de la resta de districtes de BCN Desplaçaments emesos cap a la resta de districtes de BCN L’anàlisi de la RAE segons els districtes de Barcelona, mostra com quatre dels deu districtes són receptors de mobilitat: Les Corts, l’Eixample, Ciutat Vella i Sarrià-Sant Gervasi. La resta de districtes es consideren emissors de desplaçaments, particularment Nou Barris i Sant Andreu. Districte RAE Les Corts 1,6 Eixample 1,6 Ciutat Vella 1,6 Sarrià-St. Gervasi 1,1 Gràcia 0,8 St. Martí 0,7 Horta 0,6 Sants-Montjuïc 0,6 St. Andreu 0,5 Nou Barris 0,4 79 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 7. Dinàmiques territorials segons districte de residència 7.2. Dinàmiques territorials per districtes c) Índex d’obertura (IO): és el quocient entre els desplaçaments de connexió (origen o destinació al districte) i els desplaçaments interns (origen i destinació al districte). Valors inferiors a 1 indiquen que la mobilitat interna té un major pes relatiu (territori tancat) i valors superiors a 1 indiquen que la mobilitat de connexió té un major pes relatiu (territori obert). Desplaçaments de connexió del districte vers l'exterior Desplaçaments a l'interior del districte El conjunt de la ciutat de Barcelona es pot considerar un territori obert, en el que la mobilitat de connexió té un major pes relatiu que la mobilitat interna. Els deu districtes de la ciutat tenen valors superiors a 1 en l’índex d’obertura, amb valors especialment elevats a Ciutat Vella, Gràcia i Les Corts. Districte IO Ciutat Vella 3,1 Gràcia 3,0 Les Corts 2,8 Sants-Montjuïc 2,1 Eixample 2,0 Sarrià-Sant Gervasi 1,9 Horta-Guinardó 1,7 Sant Martí 1,5 Sant Andreu 1,4 Nou Barris 1,1 80 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 7. Dinàmiques territorials segons districte de residència 7.3. Motiu de desplaçament segons districte de destinació Segons la destinació i el motiu del desplaçament, la distribució dels desplaçaments de les persones residents a Barcelona mostra que: • Les Corts és el districte de destinació amb una major proporció de desplaçaments per motius ocupacionals, de treball i estudis. Per contra Nou Barris i Sant Andreu són els districtes amb una menor proporció d’aquests desplaçaments. • La mobilitat personal és majoritària en tots els fluxos analitzats. Dades amb el motiu de desplaçament segons districte de destinació. Pàgina 128 81 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 7. Dinàmiques territorials segons districte de residència 7.4. Mode de transport segons districte de destinació L’anàlisi dels desplaçaments de la població resident a Barcelona segons el mode de transport utilitzat i el districte de destinació mostra: • Els modes no motoritzats són majoritaris en tots els fluxos de destinació de tots els districtes barcelonins; destacant Nou Barris (65,2%). • Ciutat Vella és el districte on el transport públic té un pes més significatiu en els fluxos de destinació de la població de Barcelona. Per contra, a Horta-Guinardó els fluxos en transport públic són menors que en els altres districtes de la ciutat. • El districte de Sarrià-Sant Gervasi és on el transport privat té una major quota d’ús en els fluxos de destinació, amb una proporció molt més elevada que a la resta d’àmbits, del 23,4%. Ciutat Vella és el districte on el pes relatiu d’aquest mitjà és més baix (11,9%). Dades amb el mode de transport segons districte de destinació. Pàgina 129 82 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 83 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 1. Ús subjectiu dels modes de transport 1.1. Nivell d’ús subjectiu dels modes de transport El 97% de les persones residents a Barcelona declaren fer ús de dos o més modes de transport. Molt per sota es situen les persones residents que es consideren usuàries de només un mode de transport (2,8%). El nivell d’ús dels modes de transport, entre homes i dones, no mostra diferencies significatives, si bé hi ha un percentatge major de dones que afirma ser usuària de tres modes de transport. .. 2,8% 20,7% 76,3% Homes No n'usa cap Usa un mode Usa dos modes Usa tres modes Dones 2,9% .. 2,7% 19,1% 22,6% 74,6% 77,9% No n'usa cap Usa un mode No n'usa cap Usa un mode Usa dos modes Usa tots tres modes Usa dos modes Usa tots tres modes 84 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 1. Ús subjectiu dels modes de transport 1.1. Nivell d’ús subjectiu dels modes de transport S’ha demanat a les persones entrevistades que avaluïn el seu nivell d’ús dels diferents modes de transport segons si els utilitzen: Mai/Quasi mai; A vegades; Sovint; Quasi sempre; Sempre. Les persones residents a Barcelona es consideren més usuàries dels modes no motoritzats: només un 4,7% de la població declara no desplaçar-se habitualment caminant i/o en bicicleta. En segon lloc se situa el transport públic. En relació als mitjans privats, es constata un percentatge elevat de persones que declaren no utilitzar mai o quasi mai la moto (82,8%) i el cotxe com a conductor (52,6%). No motoritzat 4,7% 13,6% 33,5% 35,2% 13,0% Transport públic global 9,8% 25,4% 26,2% 23,1% 15,5% Cotxe global 14,4% 44,2% 20,5% 9,6% 11,2% Cotxe acompanyant 37,4% 42,2% 12,4% 4,0%4,0% Cotxe conductor 52,6% 23,3% 10,8% 5,9% 7,3% 4,0% Moto 82,8% 6,0% 3,8% 3,4% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mai/Quasi mai A vegades Sovint Quasi sempre Sempre 85 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 1. Ús subjectiu dels modes de transport 1.1. Nivell d’ús subjectiu dels modes de transport A la població usuària del transport públic (els què declaren que utilitzen a vegades, sovint, quasi sempre o sempre) s’ha demanat si, de forma particular, utilitza o no diferents mitjans de transport públic existents a l’STI. El metro i l’autobús urbà de TMB són, amb diferència, el dos mitjans de transport públic col·lectiu amb major proporció de població usuària. L’autobús urbà d’altres municipis i l’autobús interurbà són els de menor utilització entre les persones residents a Barcelona. Metro 86,8% 13,2% Bus urbà BCN (TMB) 82,2% 17,8% FGC 40,9% 59,1% Renfe rodalies 39,5% 60,5% Taxi 36,4% 63,6% Tramvia 26,7% 73,3% Renfe regional/mitja distància 18,9% 81,1% Bus interurbà 13,7% 86,3% Bus urbà altres municipis 9,2% 90,8% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Sí Mai/Quasi mai 86 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 1. Ús subjectiu dels modes de transport 1.1. Nivell d’ús subjectiu dels modes de transport 1.1.1. Segons variables territorials Les persones residents al districte de Ciutat Vella són les que declaren fer un major ús dels modes no motoritzats. Les persones residents a Sant Andreu, Ciutat Vella i Nou Barris són les que declaren utilitzar el transport públic quasi sempre/sempre en major proporció. Les persones residents a Les Corts són les que afirmen utilitzar de forma més freqüent (quasi sempre o sempre) el cotxe. Pel que fa a la moto, són les persones residents a Sarrià Sant Gervasi les que declaren utilitzar-la més freqüentment. Districtes Ciutat Sants- Sarrià- Horta- Nou Sant Sant Vella Eixample Montjuïc Les Corts Sant Gràcia Guinardó Barris Andreu Martí Total Gervasi NO MOTORITZAT Mai/Quasi mai .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 4,7% A vegades/Sovint 38,6% 42,6% 47,0% 42,5% 58,8% 50,8% 49,2% 45,9% 50,0% 46,0% 47,1% Quasi sempre/sempre 56,1% 53,7% 48,0% 53,3% 35,9% 45,0% 43,4% 47,3% 46,7% 51,1% 48,2% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% TRANSPORT PÚBLIC Mai/Quasi mai .. 8,5% 8,3% .. 10,6% 12,8% 9,7% 10,7% .. 12,2% 9,5% A vegades/Sovint 41,7% 50,5% 46,2% 52,3% 52,7% 44,9% 45,1% 41,0% 42,7% 44,3% 46,2% Quasi sempre/sempre 49,4% 41,1% 45,5% 38,4% 37,4% 42,3% 45,2% 48,4% 52,2% 43,4% 44,3% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% COTXE GLOBAL Mai/Quasi mai 25,2% 16,3% 12,9% 13,0% 14,2% 16,4% 12,8% 11,4% 15,0% 11,2% 14,4% A vegades/Sovint 57,3% 67,5% 66,8% 58,2% 64,5% 64,0% 62,2% 60,9% 67,5% 68,8% 64,7% Quasi sempre/sempre 17,5% 16,2% 20,3% 28,9% 21,3% 19,5% 25,0% 27,7% 17,5% 20,0% 20,8% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% MOTO Mai/Quasi mai 79,5% 80,2% 85,9% 84,7% 76,4% 79,0% 79,8% 87,6% 85,6% 87,2% 82,8% A vegades/Sovint .. 11,6% .. .. 14,9% .. 13,0% .. .. 9,7% 10,1% Quasi sempre/sempre .. 8,2% .. .. 12,4% 11,7% .. .. .. .. 8,6% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 87 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 1. Ús subjectiu dels modes de transport 1.1. Nivell d’ús subjectiu dels modes de transport 1.1.2. Segons variables sociodemogràfiques Sexe: Les dones declaren ser més usuàries del transport públic. Els homes fan un major ús del vehicle privat. Edat: La població de 65 anys i més es considera més usuària dels modes no motoritzats. El col·lectiu més jove declara utilitzar més el transport públic. Respecte els mitjans de transport privats, la població major de 30 anys és la que declara fer un major ús del cotxe, mentre que la moto és utilitzada en major mesura per joves. Sexe Edat Home Dona Total BCN 16-29 30-64 65 i més Total BCN NO MOTORITZAT NO MOTORITZAT Mai/Quasi mai 3,6% 5,7% 4,7% Mai/Quasi mai .. 3,9% 7,6% 4,7% A vegades/Sovint 46,5% 47,5% 47,1% A vegades/Sovint 44,0% 53,1% 34,8% 47,1% Quasi sempre/sempre 49,9% 46,8% 48,2% Quasi sempre/sempre 52,6% 43,0% 57,6% 48,2% Total 100,0% 100,0% 100,0% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% TRANSPORT PÚBLIC TRANSPORT PÚBLIC Mai/Quasi mai 12,7% 7,2% 9,8% Mai/Quasi mai 5,5% 11,0% 9,4% 9,8% A vegades/Sovint 54,1% 49,5% 51,7% A vegades/Sovint 44,0% 52,7% 54,0% 51,7% Quasi sempre/sempre 33,2% 43,3% 38,6% Quasi sempre/sempre 50,5% 36,2% 36,6% 38,6% Total 100,0% 100,0% 100,0% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% COTXE GLOBAL COTXE GLOBAL Mai/Quasi mai 15,4% 13,6% 14,4% Mai/Quasi mai 18,0% 13,2% 15,2% 14,4% A vegades/Sovint 62,0% 67,1% 64,7% A vegades/Sovint 69,0% 62,1% 68,1% 64,7% Quasi sempre/sempre 22,7% 19,2% 20,8% Quasi sempre/sempre 13,0% 24,7% 16,6% 20,8% Total 100,0% 100,0% 100,0% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% MOTO MOTO Mai/Quasi mai 78,8% 86,2% 82,8% Mai/Quasi mai 72,7% 80,0% 95,8% 82,8% A vegades/Sovint 11,4% 8,5% 9,8% A vegades/Sovint 17,0% 10,8% .. 9,8% Quasi sempre/sempre 9,8% 5,3% 7,4% Quasi sempre/sempre 10,3% 9,2% .. 7,4% Total 100,0% 100,0% 100,0% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 88 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 1. Ús subjectiu dels modes de transport 1.1. Nivell d’ús subjectiu dels modes de transport 1.1.2. Segons variables sociodemogràfiques Les persones estudiants declaren un major nivell d’ús que la resta de col·lectius dels modes no motoritzats i del transport públic. Les persones ocupades indiquen tenir un nivell d’ús del cotxe, i especialment de la moto, més elevat. Situació professional Actiu Actiu en Jubilat o Tasques ocupat/da atur pensionista de la llar* Estudiant Total BCN NO MOTORITZAT Mai/Quasi mai 4,6% .. 6,5% .. .. 4,7% A vegades/Sovint 55,4% 45,2% 35,9% .. 37,5% 47,1% Quasi sempre/sempre 40,0% 52,6% 57,5% .. 61,3% 48,2% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% TRANSPORT PÚBLIC Mai/Quasi mai 11,4% 8,6% 8,7% .. .. 9,8% A vegades/Sovint 50,0% 54,1% 54,5% .. 45,8% 51,7% Quasi sempre/sempre 38,6% 37,3% 36,8% .. 50,3% 38,6% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% COTXE GLOBAL Mai/Quasi mai 12,1% 23,1% 15,7% .. 17,6% 14,4% A vegades/Sovint 63,0% 59,4% 67,5% .. 71,0% 64,7% Quasi sempre/sempre 24,8% 17,5% 16,8% .. .. 20,8% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% MOTO Mai/Quasi mai 75,8% 83,4% 95,4% 93,1% 77,2% 82,8% A vegades/Sovint 13,1% 9,5% 3,6% .. 14,5% 9,8% Quasi sempre/sempre 11,2% 7,1% .. .. .. 7,4% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% * Persones que declaren dedicar-se a les tasques de la llar i que tenen menys de 65 anys. 89 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 1. Ús subjectiu dels modes de transport 1.1. Nivell d’ús subjectiu dels modes de transport 1.1.2. Segons variables sociodemogràfiques La població amb estudis primaris és la que declara un major ús dels modes no motoritzats. El transport públic té un nivell d’ús major entre la població que té estudis secundaris finalitzats. La població amb estudis secundaris és la que declara utilitzar més el cotxe, mentre que són les que tenen estudis superiors, les que declaren fer un major ús de la moto. Nivell d'estudis Sense Estudis estudis Primaris Secundaris superiors Total BCN NO MOTORITZAT Mai/Quasi mai .. 8,6% 4,0% 2,9% 4,7% A vegades/Sovint .. 34,2% 44,5% 55,4% 47,1% Quasi sempre/sempre 51,5% 57,2% 51,5% 41,7% 48,2% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% TRANSPORT PÚBLIC Mai/Quasi mai .. 11,8% 10,6% 8,4% 9,8% A vegades/Sovint 65,8% 52,2% 47,3% 53,6% 51,7% Quasi sempre/sempre .. 36,0% 42,1% 38,1% 38,6% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% COTXE GLOBAL Mai/Quasi mai .. 18,1% 12,1% 14,3% 14,4% A vegades/Sovint 75,9% 62,2% 64,0% 65,7% 64,7% Quasi sempre/sempre .. 19,8% 23,9% 20,0% 20,8% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% MOTO Mai/Quasi mai 98,2% 93,4% 81,3% 78,0% 82,8% A vegades/Sovint .. 4,4% 10,6% 12,3% 9,8% Quasi sempre/sempre .. .. 8,1% 9,7% 7,4% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% *El 90,5% de la població sense estudis és major de 64 anys. 90 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 1. Ús subjectiu dels modes de transport 1.2. Motius per utilitzar els modes mecanitzats 1.2.1. Motius per no utilitzar el transport públic Als individus que manifesten no usar habitualment el transport públic, se’ls ha demanat els motius per no fer-lo servir, deixant obertes les possibles respostes. Els motius més esmentats per les persones residents a Barcelona és el fet que fan desplaçaments de proximitat al lloc de residència, i els realitzen amb modes no motoritzats (peu o bicicleta), i en segon lloc la incomoditat del transport públic. 0% 2% 4% 6% 8% 10% 12% 14% 16% 18% 20% Em moc prop de casa i prefereixo anar a peu / bicicleta 14,7% És incòmode 13,1% És lent 12,5% Oferta inadequada 12,2% Prefereixo el transport privat al transport públic 11,4% És car 10,7% No li cal/no ho necessita 8,4% Edat/salut/mobilitat reduïda 8,2% Passa poc sovint, és poc puntual 5,4% 91 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 1. Ús subjectiu dels modes de transport 1.2. Motius per utilitzar els modes mecanitzats 1.2.1. Motius per no utilitzar el transport públic El motiu més mencionat pels homes residents a Barcelona per no utilitzar el transport públic és la seva incomoditat. Entre les dones les principals respostes es relacionen amb la manca d’accessibilitat pròpia i el fet de desplaçar-se prop de casa i fer-ho amb modes no motoritzats. Homes 0% 5% 10% 15% 20% És incòmode 16,7% Em moc prop de casa i prefereixo anar a peu / bicicleta 14,0% És lent 13,5% Prefereixo el transport privat al transport públic 12,7% És car 12,0% Oferta inadequada 11,4% Dones 0% 5% 10% 15% 20% Edat/salut/mobilitat reduïda/accessibilitat escassa 18,0% Em moc prop de casa i prefereixo anar a peu / bicicleta 15,9% 92 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 1. Ús subjectiu dels modes de transport 1.2. Motius per utilitzar els modes mecanitzats 1.2.2. Motius per utilitzar el transport privat Als residents a Barcelona que declaren fer un ús gairebé exclusiu del transport privat, se’ls ha demanat els motius de la seva elecció, deixant la pregunta oberta a totes les possibles respostes. El motiu més esmentat per l’ús del transport privat és la major comoditat d’aquest (27,6%), seguit de la seva rapidesa respecte del transport públic (21,1%). 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% És més còmode 27,6% És més ràpid que el transport públic 21,1% Manca d'oferta/oferta inadequada del transport públic 16,0% Perquè em porten 7,8% Vaig en cotxe/moto perquè tinc més llibertat 5,5% És més barat que el transport públic 5,3% Vaig en cotxe/moto perquè no tinc altre remei 4,6% És fàcil aparcar allà on vaig 3,0% Altres: Especificar 2,7% Prefereixo el transport privat al transport públic 2,4% Faig moltes gestions/acompanyo gent 2,3% 93 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 1. Ús subjectiu dels modes de transport 1.2. Motius per utilitzar els modes mecanitzats 1.2.2. Motius per utilitzar el transport privat Homes 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% És més còmode 27,7% És més ràpid que el transport públic 21,5% Manca d'oferta/oferta inadequada del transport públic 16,0% Vaig en cotxe/moto perquè tinc més llibertat 6,9% És més barat que el transport públic 5,8% Perquè em porten 4,5% Vaig en cotxe/moto perquè no tinc altre remei 4,4% És fàcil aparcar allà on vaig 3,9% Prefereixo el transport privat al transport públic 2,6% Faig moltes gestions/acompanyo gent 2,4% Dones 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% És més còmode 27,5% És més ràpid que el transport públic 20,8% Manca d'oferta/oferta inadequada del transport públic 16,0% Perquè em porten 11,6% Vaig en cotxe/moto perquè no tinc altre remei 4,9% És més barat que el transport públic 4,9% Vaig en cotxe/moto perquè tinc més llibertat 4,0% Faig moltes gestions/acompanyo gent 2,1% És fàcil aparcar allà on vaig 1,9% 94 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 1. Ús subjectiu dels modes de transport 1.2. Motius per utilitzar els modes mecanitzats 1.2.3. Motius per utilitzar el transport públic També s’ha demanat a les persones residents a Barcelona que declaren fer un ús habitual del transport públic els motius de la seva elecció. S’ha deixat la pregunta oberta a totes les possibles respostes. La raó més citada és la comoditat (18,4%), seguit del fet de la dificultat per aparcar en destinació (15,5%). 0% 2% 4% 6% 8% 10% 12% 14% 16% 18% 20% És més còmode 18,4% És difícil aparcar allà on vaig 15,5% És més barat que el cotxe 13,1% És més ràpid que el cotxe 11,0% No disposo de cotxe 9,3% És menys contaminant/consciència social 8,0% Prefereixo el transport públic al transport privat 4,9% Vaig en transport públic perquè no tinc altre remei 4,6% Vaig més tranquil 4,4% No tinc permís de conduir 3,3% Pel bon funcionament i oferta del transport públic 3,3% Per evitar problemes de trànsit 2,1% Tinc menor risc d'accidents 1,4% 95 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 1. Ús subjectiu dels modes de transport 1.2. Motius per utilitzar els modes mecanitzats 1.2.3. Motius per utilitzar el transport públic La raó més citada tant pels homes com per les dones és el fet que es considera el transport públic més còmode que el cotxe (19,5% entre els homes, i 17,5% entre les dones). En el cas dels homes el segon motiu més citat és el fet que és més econòmic que el cotxe, seguit amb una proporció similar de la dificultat d’aparcar en destinació. En el cas de les dones la dificultat per aparcar és manté com a segon motiu. Homes 0% 5% 10% 15% 20% És més còmode 19,6% És més barat que el cotxe 15,2% És difícil aparcar allà on vaig 14,8% És més ràpid que el cotxe 11,6% És menys contaminant/consciència social 9,3% No disposo de cotxe 7,1% Vaig més tranquil 5,3% Prefereixo el transport públic al transport privat 4,2% Dones Vaig en transport públic perquè no tinc altre remei 3,5% 0% 5% 10% 15% 20% Pel bon funcionament i oferta del transport públic 2,5% No tinc permís de conduir 2,4% És més còmode 17,5% Per evitar problemes de trànsit 2,1% És difícil aparcar allà on vaig 16,0% Tinc menor risc d'accidents 1,9% És més barat que el cotxe 11,5% No disposo de cotxe 11,1% És més ràpid que el cotxe 10,5% És menys contaminant/consciència social 7,0% Vaig en transport públic perquè no tinc altre remei 5,5% Prefereixo el transport públic al transport privat 5,5% No tinc permís de conduir 4,1% Pel bon funcionament i oferta del transport públic 4,0% Vaig més tranquil 3,7% Per evitar problemes de trànsit 2,0% 96 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 2. Valoració dels mitjans de transport 2.1. Dades generals Les persones residents a Barcelona han avaluat la satisfacció que els produeix l’ús dels diferents mitjans de transport (en una escala de 0 a 10). Els resultats mostren: • La bicicleta és el mitjà més ben valorat, amb un 8,1, seguit de l’anar a peu i de la moto, amb la mateixa valoració (7,9). El cotxe rep un valoració mitjana superior a la majoria dels mitjans de transport públic (7,1). • Entre els mitjans de transport públic, el tramvia i els FGC és el mitjà més ben valorat, mentre que el servei de Renfe de rodalies és el pitjor valorat. Cal destacar que tots els mitjans de transport avaluats reben puntuacions per sobre del 6. 10 9 8 8,1 7,9 7,9 7 7,7 7,3 7,1 6,9 6,8 6 6,8 6,6 6,6 6,4 6,1 5 4 3 2 1 0 97 Bicicleta A peu Moto/ ciclomotor Tramvia FGC Cotxe Taxi Bus TMB Bus interurbà Metro Altre bus urbà Renfe regional Renfe rodalies LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 2. Valoració dels mitjans de transport 2.2. Segons el nivell d’ús subjectiu S’ha calculat el grau de satisfacció de cada mitjà de transport segons l’ús que se’n fa (a vegades, sovint, quasi sempre/sempre). Es constata com la població usuària habitual valora més positivament els mitjans que fan servir, en comparació amb la població usuària més esporàdica. 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 A vegades Sovint Quasi sempre/Sempre TOTAL 98 7,7 Bicicleta 8,3 8,9 7,2 A peu 7,7 8,3 7,1 Moto 7,7 8,6 6,9 Cotxe 7,1 7,7 6,3 Transport públic 6,7 7,0 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 2. Valoració dels mitjans de transport 2.3. Segons variables territorials Les valoracions dels diferents mitjans de transport no varien significativament segons els districtes de residència. Mitjà de transport Districtes Moto/ Bus Bus Altre bus Renfe Renfe Bicicleta A peu ciclomotor Tramvia FGC Cotxe Taxi TMB interurbà Metro urbà regional rodalies Ciutat Vella 8,4 8,2 8,8 8,0 7,6 7,3 6,7 6,8 .. 6,8 .. 6,5 6,0 Eixample 7,9 8,0 7,6 7,8 7,2 7,2 6,8 7,0 6,5 6,3 6,6 6,3 5,7 Sants-Montjuïc 8,1 7,7 8,4 7,4 7,1 6,9 6,8 6,6 6,7 6,4 6,3 6,2 6,2 Les Corts 8,1 8,1 .. 7,7 7,0 7,5 6,7 7,1 .. 6,5 .. .. 6,0 Sarrià -Sant Gervasi 8,4 7,8 7,5 7,6 7,5 6,8 7,0 6,7 7,1 6,5 .. 6,3 6,1 Gràcia 7,8 8,0 7,8 7,8 7,4 6,9 6,7 6,7 .. 6,1 .. 5,2 5,3 Horta-Guinardó 8,0 8,0 7,6 7,6 7,2 7,3 7,2 6,8 7,3 6,9 .. 6,1 6,6 Nou Barris 8,3 7,8 8,5 7,8 7,1 7,4 6,7 6,7 7,0 6,9 7,2 7,3 6,9 Sant Andreu 7,7 7,8 7,8 7,1 6,8 7,2 6,8 7,1 6,5 6,5 5,6 6,7 6,3 Sant Martí 8,2 7,9 7,5 7,9 7,3 7,0 7,0 7,0 7,1 7,0 7,0 6,4 6,3 Totral 8,1 7,9 7,9 7,7 7,3 7,1 6,9 6,8 6,8 6,6 6,6 6,4 6,1 99 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 2. Valoració dels mitjans de transport 2.4. Segons variables sociodemogràfiques Sexe: Les dones residents a Barcelona solen puntuar millor els diferents mitjans de transport que utilitzen. Edat: La gent gran valora millor que la resta de població els diferents mitjans de transport, excepte la moto, més ben valorada per la població de 30 a 64 anys. Situació professional: Les persones jubilades o pensionistes puntuen en general millor els diferents mitjans de transport, excepte la moto i la bicicleta. Les actives (tant aturades com ocupades) fan una valoració en general més baixa dels mitjans de transport motoritzats. Nivell d’estudis: Les persones amb estudis universitaris tendeixen a valorar pitjor que la resta de població el transport públic. Mitjà de transport Variables sociodemogràfiques Moto/ Bus Bus Altre bus Renfe Renfe Bicicleta A peu ciclomotor Tramvia FGC Cotxe Taxi TMB interurbà Metro urbà regional rodalies Homes 8,1 7,8 8,0 8,1 7,1 6,9 6,6 6,7 6,6 6,6 6,5 6,2 5,9 Sexe Dones 8,1 8,0 7,7 8,1 7,4 7,4 7,0 6,9 6,8 6,6 6,6 6,4 6,3 De 16 a 29 anys 8,1 7,7 7,9 7,4 7,1 7,1 6,9 6,9 6,7 6,3 6,1 6,3 6,3 Edat De 30 a 64 anys 8,1 7,9 8,0 7,5 7,1 6,9 6,5 6,6 6,4 6,4 6,4 6,1 5,9 De 65 i més anys 8,4 7,9 6,6 8,4 7,9 7,7 7,5 7,3 7,4 7,4 7,4 7,0 6,7 Actiu ocupat/da 8,0 7,9 8,0 7,5 7,0 6,9 6,5 6,6 6,4 6,3 6,4 6,1 5,9 Actiu en atur 8,2 7,6 7,8 7,4 7,1 7,0 7,0 6,8 6,8 6,6 6,1 6,3 5,9 Situació professional Jubilat o pensionista 8,0 7,9 6,8 8,4 7,8 7,6 7,3 7,2 7,2 7,3 7,3 6,6 6,5 Tasques de la llar* .. 7,9 .. .. .. 7,1 .. 7,1 .. .. .. .. .. Estudiant 8,2 7,9 8,4 7,4 7,3 7,1 7,0 6,8 .. 6,5 .. 6,9 6,6 Sense estudis .. 7,6 .. .. .. 8,0 7,3 7,3 .. 7,9 .. .. .. Primaris 8,4 7,9 7,1 8,1 7,7 7,7 7,3 7,3 7,3 7,1 7,2 7,1 7,1 Nivell d'estudis Secundaris 8,1 7,8 8,1 7,7 7,2 7,1 7,0 7,0 6,8 6,6 6,7 6,4 6,1 Estudis universitaris 8,0 8,0 7,9 7,6 7,1 6,8 6,6 6,6 6,2 6,3 6,1 6,0 5,7 Total 8,1 7,9 7,9 8,1 7,3 7,1 6,9 6,8 6,8 6,6 6,6 6,4 6,1 * Persones que declaren dedicar-se a les tasques de la llar i que tenen menys de 65 anys. 100 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 3. Percepció d’inseguretat dels modes de transport S’ha demanat a les persones entrevistades per la por de tenir un accident en l’ús dels diferents mitjans de transport, en una escala del 0 (gens de por) al 10 (molta por). La població resident a Barcelona, en general, no se sent especialment insegura a l’hora d’utilitzar els diferents mitjans de transport. Tot i així, la moto, amb una valoració d’un 5,7, és percebuda com el mitjà més insegur. La segueix la bicicleta amb una valoració de 5,2. El transport públic és el mitjà de transport considerat més segur (2,3). La percepció d’inseguretat no mostra grans diferències en funció del sexe, si que s’observa com les dones donen uns valors d’inseguretat majors que els homes en tots els casos. 6 5 Inseguretat Mitjà de transport Homes Dones mitjana 4 Moto 5,1 6,3 5,7 3 Bicicleta 4,9 5,7 5,2 Cotxe acompanyant 3,8 4,5 4,2 2 Cotxe conductor 3,7 4,7 4,1 A peu 2,3 3,1 2,7 1 Transport públic 1,9 2,7 2,3 0 Mitjà Alt TOTAL 101 5,9 Moto/ciclomotor 5,4 5,2 Bicicleta 4,9 4,3 Cotxe com acompanyant 4,2 4,1 Cotxe com a conductor 4,0 2,6 A peu 2,8 2,3 Transport públic 2,4 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 4. Actuacions i propostes en matèria de mobilitat 4.1. Avaluació de les polítiques de mobilitat 4.1.1. Dades generals Amb la finalitat d’estudiar l’avaluació dels ciutadans de Barcelona de diverses mesures dirigides a introduir canvis en l’actual model de mobilitat, s’ha demanat als entrevistats si acceptarien cinc propostes per a la millora d’alguns aspectes d’actualitat relatius a la mobilitat ciutadana. Les qüestions sobre les que s’ha preguntat són les següents: 1. Permetria la circulació de ciclistes en les voreres? 2. Realitzaria més controls físics de velocitat? 3. Estaria disposat/da a deixar el cotxe i agafar el transport públic o la bicicleta, per millorar l’aire de les nostres ciutats? 4. Crearia més carrils i aparcaments per bicicletes? 5. Augmentaria el nombre de punts de càrrega per a vehicles elèctrics? 102 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 4. Actuacions i propostes en matèria de mobilitat 4.1. Avaluació de les polítiques de mobilitat 4.1.1. Dades generals La mesura de mobilitat que les persones residents a Barcelona atorguen un major percentatge d’acord és a la disposició de deixar el cotxe per utilitzar el transport públic o la bicicleta, per tal de millorar l’aire de la ciutat (28,3%). La segona mesura acceptada per un major percentatge de població és la d’augmentar el nombre de punts de càrrega per a vehicles elèctrics (23,8%) En l’extrem oposat permetre la circulació de ciclistes a les voreres juntament amb els vianants, només té un 7,9% d’acord. Mesures de mobilitat: percentatge d'acord Total Estar disposat/da a deixar el cotxe i agafar el transport public o bicicleta, 28,3% per millorar l'aire de les nostres ciutats Augmentar el nombre de punts de càrrega per a vehicles elèctrics 23,8% Crear més carrils bici i aparcaments per a bicicletes 21,2% Realitzar més controls físics de velocitat 18,8% Permetre la circulació de ciclistes en les voreres, junt amb els vianants 7,9% 103 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 4. Actuacions i propostes en matèria de mobilitat 4.1. Avaluació de les polítiques de mobilitat 4.1.2. Segons variables territorials Àmbits Mesures de mobilitat: percentatge d'acord territorials 1 2 3 4 5 Ciutat Vella 27,4% 23,2% 22,4% 20,0% 7,1% Eixample 29,8% 25,4% 19,9% 18,5% 6,5% Sants-Montjuïc 27,5% 23,2% 20,8% 20,8% 7,7% Les Corts 26,9% 24,8% 23,9% 18,2% 6,2% Sarrià-St. Gervasi 27,7% 25,3% 22,2% 15,9% 8,9% Gràcia 27,9% 24,7% 22,0% 18,7% 6,7% Horta-Guinardó 27,6% 24,6% 21,4% 18,4% 8,0% Nou Barris 29,3% 21,7% 20,6% 19,7% 8,7% St. Andreu 28,4% 22,4% 20,7% 18,8% 9,7% St. Martí 28,3% 22,9% 21,3% 18,7% 8,7% Total 28,3% 23,8% 21,2% 18,8% 7,9% 1. Estar disposat/da a deixar el cotxe i agafar el transport public o bicicleta, per millorar l'aire de les nostres ciutats 2. Augmentar el nombre de punts de càrrega per a vehicles elèctrics 3. Crear més carrils bici i aparcaments per a bicicletes 4. Realitzar més controls físics de velocitat 5. Permetre la circulació de ciclistes en les voreres, junt amb els vianants 104 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 4. Actuacions i propostes en matèria de mobilitat 4.1. Avaluació de les polítiques de mobilitat 4.1.3. Segons variables sociodemogràfiques Mesures de mobilitat: percentatge d'acord Variables sociodemogràfiques 1 2 3 4 5 Homes 27,0% 24,5% 22,0% 17,3% 9,2% Sexe Dones 29,4% 23,2% 20,5% 20,2% 6,7% De 16 a 29 anys 26,6% 21,1% 24,4% 14,7% 13,2% Edat De 30 a 64 anys 28,0% 24,7% 21,1% 18,6% 7,6% De 65 i més anys 30,2% 23,3% 19,1% 22,8% 4,6% Actiu ocupat/da 27,6% 24,3% 21,7% 17,5% 8,8% Actiu en atur 27,4% 24,1% 21,1% 18,4% 9,0% Situació professional Jubilat o pensionista 29,8% 23,5% 19,6% 22,4% 4,7% Tasques de la llar* 33,3% 25,1% .. .. .. Estudiant 27,3% 20,7% 24,0% 15,4% 12,6% Sense estudis 31,8% 18,0% 21,7% 23,8% .. Primaris 28,9% 22,9% 20,0% 21,7% 6,4% Nivell d'estudis Secundaris 27,8% 23,7% 21,7% 18,4% 8,4% Estudis universitaris 28,2% 24,5% 21,4% 17,6% 8,4% Total 28,3% 23,8% 21,2% 18,8% 7,9% 1. Estar disposat/da a deixar el cotxe i agafar el transport public o bicicleta, per millorar l'aire de les nostres ciutats 2. Augmentar el nombre de punts de càrrega per a vehicles elèctrics 3. Crear més carrils bici i aparcaments per a bicicletes 4. Realitzar més controls físics de velocitat 5. Permetre la circulació de ciclistes en les voreres, junt amb els vianants * Persones que declaren dedicar-se a les tasques de la llar i que tenen menys de 65 anys. 105 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 4. Actuacions i propostes en matèria de mobilitat 4.2. Avaluació de la xarxa de transport públic 4.2.1. Dades generals Per tal d’aprofundir més en l’avaluació de les actuacions o propostes de mobilitat, s’ha demanat a les persones entrevistades que facin una valoració de l’oferta de transport públic (tant si en són població usuària habitual o esporàdica) en les següents matèries: • Quantitat d’oferta de transport públic per desplaçar-se dins del seu municipi (intramunicipal). • Quantitat d’oferta de transport públic per desplaçar-se cap a altres municipis de la zona (intermunicipal). • Qualitat global de la xarxa de transport públic. • El preu del transport públic en relació als serveis oferts. Els ítems referents a la quantitat d’oferta i qualitat de la xarxa reben una valoració superior a 6,5, sent la quantitat d’oferta intramunicipal la millor valorada (7,4). El preu del transport públic en relació als serveis oferts, obté la valoració més baixa (3,8). 10 9 8 7 7,4 7,2 6 6,4 5 4 3 3,8 2 1 0 Quantitat d'oferta Qualitat global de la Quantitat d'oferta El preu en relació als intramunicipal xarxa de transport intermunicipal serveis ofertats públic 106 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 4. Actuacions i propostes en matèria de mobilitat 4.2. Avaluació de la xarxa de transport públic 4.2.2. Segons variables territorials Les persones residents al districte de Ciutat Vella són les que atorguen una valoració més elevada de la quantitat d’oferta de transport públic intramunicipal. Respecte la relació entre oferta i preu del servei, són les persones residents a Nou Barris i Sant Andreu les què donen la valoració més baixa (3,4), i les persones residents a Sarrià-St. Gervasi les que millor la valoren, amb un 4,3. Oferta de transport públic: valoració mitjana Àmbits territorials 1 2 3 4 Ciutat Vella 7,7 7,4 6,7 3,6 Eixample 7,5 7,2 6,3 4,0 Sants-Montjuïc 7,2 7,0 6,3 3,9 Les Corts 7,6 7,1 6,3 4,0 Sarrià-St. Gervasi 7,1 7,1 6,2 4,3 Gràcia 7,3 7,1 6,1 3,8 Horta-Guinardó 7,3 7,2 6,5 3,6 Nou Barris 7,4 7,0 6,4 3,4 St. Andreu 7,6 7,5 6,7 3,4 St. Martí 7,6 7,3 6,6 3,8 Total 7,4 7,2 6,4 3,8 1. Quantitat d'oferta intramunicipal 3. Quantitat d'oferta intermunicipal 2. Qualitat global de la xarxa de transport públic 4. El preu en relació als serveis ofertats 107 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 4. Actuacions i propostes en matèria de mobilitat 4.2. Avaluació de la xarxa de transport públic 4.2.3. Segons variables sociodemogràfiques Sexe: Tant homes com dones valoren de manera similar tots els aspectes valorats, excepte el preu en relació al servei, amb una puntuació superior per part dels homes. Edat: la població jove valora més positivament la quantitat d’oferta, mentre que la qualitat global de la xarxa i el preu en relació al servei és millor valorat per la població major de 64 anys. Situació professional: Destaca la millor puntuació de la quantitat d’oferta intramunicipal per part dels estudiants. Nivell d’estudis: Amb l’augment del nivell d’estudis disminueix la valoració atorgada al servei de transport públic. D’altra banda, a major nivell d’estudis, millor és valorada la relació entre el preu i el servei ofert. Oferta de transport públic: valoració mitjana Variables sociodemogràfiques 1 2 3 4 Homes 7,4 7,2 6,2 4,0 Sexe Dones 7,4 7,2 6,6 3,6 De 16 a 29 anys 8,0 7,4 6,9 3,4 Edat De 30 a 64 anys 7,3 7,0 6,2 3,6 De 65 i més anys 7,3 7,5 6,7 4,5 Actiu ocupat/da 7,4 7,0 6,2 3,5 Actiu en atur 7,5 7,2 6,5 3,5 Situació professional Jubilat o pensionista 7,3 7,4 6,7 4,4 Tasques de la llar* 7,2 7,1 6,8 3,6 Estudiant 8,0 7,5 7,1 3,7 Sense estudis 7,3 7,4 6,8 3,5 Primaris 7,4 7,5 6,9 3,6 Nivell d'estudis Secundaris 7,5 7,2 6,5 3,6 Estudis universitaris 7,4 7,0 6,1 4,0 Total 7,4 7,2 6,4 3,8 1. Quantitat d'oferta intramunicipal 3. Quantitat d'oferta intermunicipal 2. Qualitat global de la xarxa de transport públic 4. El preu en relació als serveis ofertats * Persones que declaren dedicar-se a les tasques de la llar i que tenen menys de 65 anys. 108 COMPARATIVA TEMPORAL 2005-2015 109 Comparativa temporal 2005–2015 Consideracions inicials S’han analitzat les dades de mobilitat provinents de l’EMEF pel període 2005-2015 per tal de disposar de l’evolució dels principals indicadors de mobilitat i seguir amb la sèrie temporal de les últimes deu edicions de l’enquesta. Cal considerar que des del 2014 el Sistema Tarifari Integrat (STI) ha augmentat el seu àmbit territorial. Això afecta en l’anàlisi de la mobilitat a Barcelona, ja que varia la població de referència, i per tant, els desplaçaments realitzats. Tot i que es tracta d’una mateixa font d’informació, l’EMEF ha sofert petits canvis metodològics que poden influir lleugerament en la comparativa temporal realitzada. • L’aixecament poblacional per a l’any 2005 i fins el 2013 està calculat en base a les dades del Registre de població de l’any en curs. • L’any 2014 i 2015 es té com a referent les dades de població del Padró municipal de l’1 de gener de l’any anterior. • En l’edició del 2012, les dades van ser ajustades en base a les dades de mobilitat de viatgers dels indicadors de Mobilitat i Conjuntura del 2n quadrimestre de 2012; degut a diversos episodis de vaga en els serveis de transport públic durant el desenvolupament del treball de camp. En l’edició del 2006, les dades de l’EMEF, corresponen a la primera onada del treball de camp de l’EMQ 2006. • Per tal de fer comparables les dades de l’EMEF amb l’EMQ 2006, en les dades utilitzades de l’EMQ només es consideren els desplaçaments realitzats per la població de 16 i més anys en dia feiner. 110 Comparativa temporal 2005–2015 1. La mobilitat a Barcelona 1.1. Dades generals Transport Transport Any Tipus de flux Desplaçaments No motoritzats públic privat La mobilitat a Barcelona (fluxos amb origen i/o Interns 4.332.869 48,7% 34,3% 17,1% 2005 Connexió 1.708.368 2,3% 49,6% 48,1% destinació Barcelona) ha augmentat respecte el Total 6.041.238 35,5% 38,6% 25,9% 2014 un 4,1%. Especialment destacable és Interns 4.253.345 49,8% 31,3% 18,9% l’augment de la mobilitat interna (5,4%). 2006 Connexió 1.859.936 3,6% 46,9% 49,5% Total 6.113.281 35,7% 36,1% 28,2% Interns 4.273.406 50,2% 32,5% 17,3% En els fluxos interns a Barcelona els modes no 2007 Connexió 1.807.244 2,4% 46,9% 50,7% motoritzats són majoritaris, suposen el 56% Total 6.080.650 36,0% 36,8% 27,2% Interns 4.373.872 51,5% 32,7% 15,8% d’aquesta mobilitat. En els desplaçaments de 2008 Connexió 1.663.110 3,0% 49,5% 47,5% connexió l’ús del transport públic és present en Total 6.036.982 38,2% 37,3% 24,5% la meitat d’aquests fluxos. Interns 4.383.982 52,4% 32,2% 15,4% 2009 Connexió 1.696.494 2,5% 48,0% 49,5% Total 6.080.476 38,5% 36,6% 24,9% L’ús dels modes no motoritzats creix Interns 4.780.796 55,4% 29,5% 15,1% lleugerament en punts percentuals. L’ús del 2010 Connexió 1.691.095 3,3% 48,9% 47,8% transport públic disminueix molt lleugerament. Total 6.471.891 41,7% 34,6% 23,7% Interns 4.896.260 55,3% 30,8% 13,9% 2011 Connexió 1.747.648 3,2% 50,0% 46,9% Total 6.643.908 41,6% 35,9% 22,6% Interns 4.967.081 57,4% 29,2% 13,3% 2012 Connexió 1.726.829 4,3% 51,0% 44,7% Total 6.693.909 43,7% 34,9% 21,4% Interns 4.932.054 57,4% 27,6% 15,0% 2013 Connexió 1.755.797 3,9% 53,9% 42,2% Total 6.687.852 43,3% 34,5% 22,2% Interns 4.732.522 55,6% 29,3% 15,0% 2014 Connexió 1.825.409 3,4% 52,4% 44,2% Total 6.557.931 41,1% 35,7% 23,1% Interns 4.990.283 56,0% 29,6% 14,4% 2015 Connexió 1.834.714 2,9% 50,0% 47,1% Total 6.824.998 41,7% 35,1% 23,2% Interns 5,4% 0,4 0,2 -0,6 Dif. 2015/2014 Connexió 0,5% -0,5 -2,4 2,9 Total 4,1% 0,6 -0,7 0,1 111 Comparativa temporal 2005–2015 1. La mobilitat a Barcelona 1.2. Ràtio públic/privat L’evolució del darrer any de la ràtio públic/privat en els desplaçaments a Barcelona mostra un lleuger increment en els desplaçaments interns i una disminució en els connectius. L’any 2015 la ràtio públic/privat dels desplaçaments interns es situa en proporcions de l’any 2009. La ràtio públic/privat dels desplaçaments de connexió és d’1,1. 2,5 2,2 2,2 2,1 2,1 2,0 2,1 2,0 2,0 2,0 1,9 1,8 1,7 1,5 1,3 1,1 1,2 1,0 1,0 1,0 1,1 1,1 0,9 0,9 1,0 1,0 0,5 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Desplaçaments interns Desplaçaments de connexió 112 Comparativa temporal 2005–2015 1. La mobilitat a Barcelona 1.3. Durada mitjana percebuda dels desplaçaments La durada mitjana percebuda dels desplaçaments de connexió amb Barcelona creix lleugerament respecte l’edició anterior. Al contrari, la durada de la mobilitat interna a Barcelona decreix el darrer any, prenent valors similars a l’any 2012. 46 44,3 43,4 43,5 42,8 43,4 43,2 44 42,3 42,9 41,6 42,0 42 40,3 40 38 36 34 32 30 28 26 24 21,1 22 20,3 20,6 19,8 20,3 19,8 19,5 19,8 19,1 20 18,7 19,3 18 16 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Desplaçaments de connexió Desplaçaments interns Interval de confiança (error 95%) 113 Comparativa temporal 2005–2015 1. La mobilitat a Barcelona 1.4. Ràtio d’atracció i emissió (RAE) La ràtio d’atracció i emissió pel conjunt de la ciutat de Barcelona mostra el caràcter clarament atraient en tots els anys analitzats: la ciutat atrau dues vegades més mobilitat que la que genera. Respecte el 2014, s’observa un lleuger augment (2,36). 3,0 2,65 2,6 2,50 2,49 2,36 2,23 2,24 2,16 2,2 2,09 2,12 2,08 1,94 1,8 1,4 1,0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 114 Comparativa temporal 2005–2015 1. La mobilitat a Barcelona 1.5. Índex d’obertura (IO) L’evolució de l’índex d’obertura per la ciutat de Barcelona mostra com en tots els anys analitzats la mobilitat interna és superior a la mobilitat de connexió (IO < 1). 0,8 0,6 0,44 0,42 0,39 0,38 0,39 0,39 0,35 0,36 0,35 0,36 0,37 0,4 0,2 0,0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 115 Comparativa temporal 2005–2015 2. La mobilitat de les persones residents a Barcelona 2.1. Dades generals Les persones residents a Barcelona tenen una mitjana diària de desplaçaments de 3,9 l’any 2015; valor més elevat de la sèrie històrica disponible. Destacable és l’augment dels desplaçaments, de gairebé el 5%, respecte l’edició anterior. El grau de mobilitat de la població resident a Barcelona ha incrementat sensiblement en els darrers anys, respecte la tendència anterior al 2010. Mitjana Any Individus Desplaçaments desplaçaments Mitjana desplaçaments diaris diaris 4,0 3,9 2005 1.394.184 4.616.761 3,31 3,8 3,8 3,8 3,7 3,7 2006 1.404.491 4.749.993 3,38 3,8 2007 1.399.959 4.804.273 3,43 3,6 2008 1.420.933 4.768.916 3,36 3,4 3,4 3,4 3,4 3,3 2009 1.427.203 4.820.541 3,38 3,4 2010 1.416.694 5.259.748 3,71 3,2 2011 1.411.603 5.360.212 3,80 2012 1.415.212 5.387.255 3,81 3,0 2013 1.405.168 5.281.496 3,76 2,8 2014 1.400.003 5.201.227 3,72 2015 1.392.665 5.443.945 3,91 2,6 Diferències 2015-2014 Absolutes -7.338 242.718 0,19 2,4 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Diferències 2015-2014 Relatives -0,5% 4,7% 5,2% Interval de confiança (error 95%) 116 Comparativa temporal 2005–2015 2. La mobilitat de les persones residents a Barcelona 2.1. Dades generals La mobilitat dels residents a Barcelona ha augmentat en aquesta darrera edició de l’enquesta, especialment, per la mobilitat ocupacional, que augmenta un 8,1% respecte el 2014. D’altra banda, la mobilitat en modes no motoritzats i en transport privat presenta un augment respecte el 2014 del 5,8% i del 5,4%, respectivament. La mobilitat en transport públic augmenta un 2,4%. Motiu del desplaçament Mode de transport Any Tornada a Mobilitat Mobilitat No Transport Transport Total BCN casa ocupacional personal motoritzats públic privat 2.020.631 1.028.222 1.567.907 2.111.235 1.453.946 1.051.579 4.616.760 2005 43,8% 22,3% 34,0% 45,7% 31,5% 22,8% 100,0% 2.120.581 1.059.752 1.569.659 2.102.686 1.513.212 1.134.095 4.749.992 2006 44,6% 22,3% 33,0% 44,3% 31,9% 23,9% 100,0% 2.131.235 1.094.897 1.578.141 2.137.345 1.548.410 1.118.519 4.804.273 2007 44,4% 22,8% 32,8% 44,5% 32,2% 23,3% 100,0% 2.144.163 1.014.551 1.610.202 2.244.007 1.539.005 985.904 4.768.916 2008 45,0% 21,3% 33,8% 47,1% 32,3% 20,7% 100,0% 2.135.141 902.885 1.782.515 2.280.836 1.532.486 1.007.219 4.820.541 2009 44,3% 18,7% 37,0% 47,3% 31,8% 20,9% 100,0% 2.268.668 964.289 2.026.792 2.632.868 1.597.675 1.029.206 5.259.749 2010 43,1% 18,3% 38,5% 50,1% 30,4% 19,6% 100,0% 2.317.995 945.369 2.096.847 2.716.524 1.632.555 1.011.132 5.360.212 2011 43,2% 17,6% 39,1% 50,7% 30,5% 18,9% 100,0% 2.308.415 918.422 2.160.418 2.834.053 1.606.613 946.589 5.387.255 2012 42,8% 17,0% 40,1% 52,6% 29,8% 17,6% 100,0% 2.309.954 887.267 2.084.275 2.797.798 1.512.227 971.471 5.281.496 2013 43,7% 16,8% 39,5% 53,0% 28,6% 18,4% 100,0% 2.252.248 909.240 2.039.739 2.606.700 1.571.480 1.023.047 5.201.227 2014 43,3% 17,5% 39,2% 50,1% 30,2% 19,7% 100,0% 2.370.386 982.856 2.090.702 2.757.066 1.608.549 1.078.330 5.443.945 2015 43,5% 18,1% 38,4% 50,6% 29,5% 19,8% 100,0% Dif. absolutes 2014-2015 118.138 73.616 50.964 150.365 37.069 55.283 242.718 Dif. relatives 2014-2015 5,2% 8,1% 2,5% 5,8% 2,4% 5,4% 4,7% 117 Comparativa temporal 2005–2015 2. La mobilitat de les persones residents a Barcelona 2.2. Motiu del desplaçament L’evolució dels desplaçaments segons el motiu, mostra el trencament de la tendència que s’apuntava l’any 2009: disminució de la proporció de desplaçaments per motius ocupacionals, a favor de la mobilitat personal. Si l’any 2013 s’observava un cert estancament, tant de la mobilitat ocupacional com de la personal, l’any 2015 mostra un increment de la mobilitat ocupacional en detriment de la personal. 100% 80% 60,4% 60,4% 60,0% 62,1% 66,9% 68,3% 70,1% 70,6% 70,7% 69,3% 68,8% 60% 40% 20% 39,6% 39,6% 40,0% 37,9% 33,1% 31,7% 29,9% 29,4% 29,3% 30,7% 31,2% 0% 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Mobilitat Ocupacional¹ Mobilitat Personal² 1Inclou els desplaçaments per motius ocupacionals i les respectives tornades a casa. 2Inclou els desplaçaments per motius personals i les respectives tornades a casa. 118 Comparativa temporal 2005–2015 2. La mobilitat de les persones residents a Barcelona 2.3. Mode de transport El repartiment modal del darrer any analitzat és molt similar al de l’any anterior i, també, als valors obtinguts en els anys 2010-2011. 100% 80% 45,7% 44,3% 44,5% 47,1% 47,3% 50,1% 50,7% 52,6% 53,0% 50,1% 50,6% 60% 22,8% 23,9% 23,3% 20,7% 40% 20,9% 19,6% 18,9% 17,6% 19,7% 18,4% 19,8% 20% 31,5% 31,9% 32,2% 32,3% 31,8% 30,4% 30,5% 29,8% 28,6% 30,2% 29,5% 0% 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Transport Públic Transport Privat Modes no motoritzats 119 Comparativa temporal 2005–2015 2. La mobilitat de les persones residents a Barcelona 2.4. Ràtio públic/privat La ràtio entre transport públic i transport privat permet analitzar la relació entre els modes mecanitzats. L’obtenció de valors inferiors a 1 denota el predomini del transport privat, mentre valors per sobre d’1 manifesten el predomini del transport públic. L’any 2015 el valor de la ràtio es situa en l’1,49, valor lleugerament inferior al dels darrers quatre anys, tot i que continua mostrant el predomini de l’ús del transport públic, respecte del transport privat, entre les persones residents a Barcelona. 1,8 1,70 1,61 1,6 1,56 1,55 1,56 1,52 1,54 1,49 1,38 1,38 1,4 1,33 1,2 1,0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 120 Comparativa temporal 2005–2015 2. La mobilitat de les persones residents a Barcelona 2.5. Ocupació del cotxe Entre els anys 2005 i 2015 no s’observen canvis en la taxa d’ocupació del cotxe. En tots els anys, la declarada és lleugerament superior a la calculada. Cotxe Any Ocupació Ocupació calculada declarada 2005 1,25 nd 2006 1,23 nd 2007 1,17 nd 2008 1,19 nd 2009 1,32 nd 2010 1,23 nd 2011 1,27 1,76 2012 1,31 1,75 2013 1,28 1,71 2014 1,20 1,69 2015 1,20 1,69 121 Comparativa temporal 2005–2015 2. La mobilitat de les persones residents a Barcelona 2.6. Durada mitjana percebuda dels desplaçaments segons motiu L’evolució de la durada declarada de les persones residents a Barcelona dels desplaçaments per motius ocupacionals i personals, mostra una lleugera disminució aquest darrer any analitzat. 28 25,8 25,6 26 25,5 25,0 24,9 25,1 25,1 25,3 24,8 23,9 23,8 24 22,0 22 21,0 20,7 20,7 19,3 19,5 19,4 19,6 20 19,3 18,5 18,5 18 16 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Mobilitat ocupacional Mobilitat personal Interval de confiança (error 95%) Nota: A partir del 2006 l’enquesta inclou els modes de transport ferroviari de mitjana i llarga distància 122 Comparativa temporal 2005–2015 2. La mobilitat de les persones residents a Barcelona 2.7. Durada mitjana percebuda dels desplaçaments segons mode de transport L’evolució temporal de la durada declarada de les persones residents a Barcelona dels desplaçaments segons el mode de transport utilitzat, mostra una disminució en el cas del transport públic i dels modes no motoritzats, i un augment de 3 minuts respecte l’any anterior en els desplaçaments en transport privat. 36 33,3 34 32,2 31,6 31,6 31,6 31,8 32 30,9 31,1 30,3 30,6 29,7 30 28 26,3 25,6 25,7 25,6 26 24,4 24,8 23,6 23,2 23,3 24 22,4 21,7 22 20 17,4 18 16,7 16,2 16,7 16,6 15,7 16,0 16,5 15,6 16 14,9 15,2 14 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Transport públic No motoritzat Transport privat Interval de confiança (error 95%) Nota: A partir del 2006 l’enquesta inclou els modes de transport ferroviari de mitjana i llarga distància. 123 Comparativa temporal 2005–2015 2. La mobilitat de les persones residents a Barcelona 2.8. Autocontenció municipal L’autocontenció municipal a Barcelona es manté respecte l’any 2014. Entre els anys 2005 i 2007, el valor disminuí lleugerament. A partir del 2008 tornà a créixer, fins a arribar al 90,2% l’any 2013, valor màxim de la sèrie. A partir d’aleshores, torna a baixa a valors propers al 88%. 100% 87,5% 89,3% 86,4% 87,7% 88,1% 88,2% 89,3% 90,2% 88,0% 88,3% 85,6% 80% 60% 40% 20% 0% 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 124 ANNEX 125 ANNEX. La mobilitat a Barcelona Origen i destinació dels desplaçaments Origen i destinació dels desplaçaments (independentment de la residència) Origen o destinació Ciutat Eixample Sants- Les Corts Sarrià-St. Gràcia Horta Nou Barris St. Andreu St. Martí Vella Montjuïc Gervasi Ciutat Vella 149.165 Eixample 170.300 580.977 Sants-Montjuïc 53.147 151.805 254.233 Les Corts 25.993 97.532 76.775 151.993 Sarrià-St. Gervasi 26.205 122.374 32.488 88.619 245.738 Gràcia 25.705 133.620 20.175 25.869 68.887 147.619 Horta 17.493 72.876 29.603 11.452 39.216 62.015 262.249 Nou Barris 12.748 22.912 24.505 .. 16.174 19.678 56.599 277.396 St. Andreu 19.561 52.687 20.254 16.823 16.299 .. 45.318 60.725 245.844 St. Martí 70.194 192.103 41.058 19.791 29.437 38.685 53.393 27.899 59.325 386.833 Resta 1a Corona 64.540 250.690 167.558 122.488 72.813 34.004 63.376 30.241 56.960 107.263 Resta AMB 21.152 53.740 26.322 26.541 32.000 12.738 22.465 11.776 12.617 19.002 Resta RMB 48.244 130.524 52.227 52.030 52.262 21.583 34.283 30.890 35.844 52.314 Fora RMB 11.485 33.987 10.261 16.507 9.964 .. 12.110 .. .. 10.158 Total 715.931 1.895.827 755.457 539.847 582.790 355.621 549.793 442.124 412.038 575.570 6.824.998 Origen i destinació Ciutat Eixample Sants- Les Corts Sarrià-St. Gràcia Horta Nou Barris St. Andreu St. Martí Vella Montjuïc Gervasi Ciutat Vella 2,2% Eixample 2,5% 8,5% Sants-Montjuïc 0,8% 2,2% 3,7% Les Corts 0,4% 1,4% 1,1% 2,2% Sarrià-St. Gervasi 0,4% 1,8% 0,5% 1,3% 3,6% Gràcia 0,4% 2,0% 0,3% 0,4% 1,0% 2,2% Horta 0,3% 1,1% 0,4% 0,2% 0,6% 0,9% 3,8% Nou Barris 0,2% 0,3% 0,4% .. 0,2% 0,3% 0,8% 4,1% St. Andreu 0,3% 0,8% 0,3% 0,2% 0,2% .. 0,7% 0,9% 3,6% St. Martí 1,0% 2,8% 0,6% 0,3% 0,4% 0,6% 0,8% 0,4% 0,9% 5,7% Resta 1a Corona 0,9% 3,7% 2,5% 1,8% 1,1% 0,5% 0,9% 0,4% 0,8% 1,6% Resta AMB 0,3% 0,8% 0,4% 0,4% 0,5% 0,2% 0,3% 0,2% 0,2% 0,3% Resta RMB 0,7% 1,9% 0,8% 0,8% 0,8% 0,3% 0,5% 0,5% 0,5% 0,8% Fora RMB 0,2% 0,5% 0,2% 0,2% 0,1% .. 0,2% .. .. 0,1% Total 10,5% 27,8% 11,1% 7,9% 8,5% 5,2% 8,1% 6,5% 6,0% 8,4% 100,0% 126 ANNEX. La mobilitat de les persones residents a Barcelona Origen i destinació dels desplaçaments Origen i destinació dels desplaçaments (població resident a Barcelona) Origen o destinació Origen o destinació Ciutat Sants- Les Sarrià- Nou St. Resta 1a Resta Fora Vella Eixample Montjuïc Corts St. Gràcia Horta Barris Andreu St. Martí Corona AMB AMB Total Gervasi Ciutat Vella 140.391 Eixample 164.105 533.094 Sants-Montjuïc 51.019 144.048 247.212 Les Corts 23.214 90.887 75.596 138.979 Sarrià-St. Gervasi 25.575 112.520 31.307 83.174 239.238 Gràcia 23.126 129.731 19.077 25.168 67.639 142.924 Horta 17.290 71.159 28.205 .. 37.492 61.468 260.600 Nou Barris 12.748 22.691 23.795 .. 16.023 19.678 56.599 277.396 St. Andreu 19.561 50.957 17.999 16.624 15.343 .. 45.318 60.566 245.526 St. Martí 63.269 185.715 40.629 18.752 29.437 37.622 53.056 27.899 58.594 375.884 Resta 1a Corona 16.347 53.259 62.066 23.560 16.474 16.248 23.565 25.749 21.622 33.932 28.950 Resta AMB .. 13.438 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Fora AMB .. 33.914 18.705 .. .. 14.329 15.284 23.592 20.324 22.871 .. .. 38.940 TOTAL 574.114 1.441.412 570.178 337.085 442.610 310.314 465.566 423.233 352.427 438.084 41.068 8.911 38.940 5.443.945 Origen o destinació Origen o destinació Ciutat Sants- Les Sarrià- Nou St. Resta 1a Resta Fora Vella Eixample Montjuïc Corts St. Gràcia Horta Barris Andreu St. Martí Corona AMB AMB Total Gervasi Ciutat Vella 2,6% Eixample 3,0% 9,8% Sants-Montjuïc 0,9% 2,6% 4,5% Les Corts 0,4% 1,7% 1,4% 2,6% Sarrià-St. Gervasi 0,5% 2,1% 0,6% 1,5% 4,4% Gràcia 0,4% 2,4% 0,4% 0,5% 1,2% 2,6% Horta 0,3% 1,3% 0,5% .. 0,7% 1,1% 4,8% Nou Barris 0,2% 0,4% 0,4% .. 0,3% 0,4% 1,0% 5,1% St. Andreu 0,4% 0,9% 0,3% 0,3% 0,3% .. 0,8% 1,1% 4,5% St. Martí 1,2% 3,4% 0,7% 0,3% 0,5% 0,7% 1,0% 0,5% 1,1% 6,9% Resta 1a Corona 0,3% 1,0% 1,1% 0,4% 0,3% 0,3% 0,4% 0,5% 0,4% 0,6% 0,5% Resta AMB .. 0,2% .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Fora AMB .. 0,6% 0,3% .. .. 0,3% 0,3% 0,4% 0,4% 0,4% .. .. 0,7% TOTAL 10,5% 26,5% 10,5% 6,2% 8,1% 5,7% 8,6% 7,8% 6,5% 8,0% 0,8% 0,2% 0,7% 100,0% 127 ANNEX. La mobilitat de les persones residents a Barcelona Motiu de desplaçament segons districte de destinació Motiu de desplaçament segons districte de destinació (població resident a Barcelona) Motiu de desplaçament Tornada a casa Total Destinació Mobilitat ocupacional Mobilitat personal ocupacional Tornada a casa personal Despl. % Despl. % Despl. % Despl. % Despl. % Ciutat Vella 57.720 16,2% 140.058 39,2% 54.072 15,1% 105.410 29,5% 357.260 100,0% Eixample 199.919 18,7% 468.515 43,8% 125.585 11,7% 275.126 25,7% 1.069.145 100,0% Sants-Montjuïc 88.287 17,4% 159.152 31,4% 90.323 17,8% 168.895 33,3% 506.657 100,0% Les Corts 85.322 25,6% 120.442 36,2% 30.132 9,1% 96.938 29,1% 332.834 100,0% Sarrià-St. Gervasi 84.492 18,1% 176.468 37,8% 64.774 13,9% 141.382 30,3% 467.117 100,0% Gràcia 42.489 11,8% 137.615 38,4% 59.899 16,7% 118.574 33,1% 358.578 100,0% Horta-Guinardó 51.871 10,9% 185.914 39,0% 61.439 12,9% 177.803 37,3% 477.027 100,0% Nou Barris 24.421 5,7% 170.501 39,5% 64.462 15,0% 171.790 39,8% 431.175 100,0% St. Andreu 38.647 9,2% 163.984 39,2% 63.714 15,2% 151.984 36,3% 418.329 100,0% St. Martí 97.748 14,7% 235.571 35,4% 97.746 14,7% 233.907 35,2% 664.972 100,0% Barcelona 770.916 15,2% 1.958.220 38,5% 712.147 14,0% 1.641.809 32,3% 5.083.092 100,0% Resta Primera Corona STI 109.877 60,8% 68.693 38,0% .. .. .. .. 180.725 100,0% Resta AMB 31.845 63,0% 18.419 36,4% .. .. .. .. 50.583 100,0% Resta RMB 58.188 69,9% 23.239 27,9% .. .. .. .. 83.266 100,0% Fora RMB .. .. 22.131 47,8% .. .. .. .. 46.278 100,0% Fora de Barcelona 211.940 58,7% 132.483 36,7% 1.427 0,4% 15.003 4,2% 360.853 100,0% Total 982.856 18,1% 2.090.702 38,4% 713.574 13,1% 1.656.813 30,4% 5.443.945 100,0% 128 ANNEX. La mobilitat de les persones residents a Barcelona Mode de transport segons districte de destinació M ode de transport segons districte de destinació (població resident a Barcelona) Mode de transport Total Destinació Modes no motoritzats Transport públic Transport privat Despl. % Despl. % Despl. % Despl. % Ciutat Vella 184.368 51,6% 130.299 36,5% 42.593 11,9% 357.260 100,0% Eixample 557.422 52,1% 349.029 32,6% 162.695 15,2% 1.069.145 100,0% Sants-Montjuïc 276.759 54,6% 136.033 26,8% 93.864 18,5% 506.657 100,0% Les Corts 163.589 49,2% 100.542 30,2% 68.703 20,6% 332.834 100,0% Sarrià-St. Gervasi 215.299 46,1% 142.425 30,5% 109.393 23,4% 467.117 100,0% Gràcia 181.847 50,7% 111.421 31,1% 65.310 18,2% 358.578 100,0% Horta-Guinardó 240.354 50,4% 132.256 27,7% 104.417 21,9% 477.027 100,0% Nou Barris 280.995 65,2% 93.521 21,7% 56.659 13,1% 431.175 100,0% St. Andreu 244.904 58,5% 115.348 27,6% 58.077 13,9% 418.329 100,0% St. Martí 373.930 56,2% 203.340 30,6% 87.702 13,2% 664.972 100,0% Barcelona 2.719.466 53,5% 1.514.214 29,8% 849.412 16,7% 5.083.092 100,0% Resta Primera Corona STI 18.285 10,1% 58.680 32,5% 103.760 57,4% 180.725 100,0% Resta AMB .. .. 15.055 29,8% 33.427 66,1% 50.583 100,0% Resta RMB .. .. 13.593 16,3% 64.588 77,6% 83.266 100,0% Fora RMB 12.128 26,2% .. .. 27.142 58,7% 46.278 100,0% Fora de Barcelona 37.600 10,4% 94.335 26,1% 228.918 63,4% 360.853 100,0% Total 2.757.066 50,6% 1.608.549 29,5% 1.078.330 19,8% 5.443.945 100,0% 129 FITXA TÈCNICA 130 Fitxa tècnica Dades bàsiques EMEF 2015 Univers.- Residents a l’àmbit territorial de l’STI de 16 i més anys. Mostra.- Mostreig estratificat polietàpic. La mostra està integrada per Àmbit territorial Mostra Error 9.490 individus residents a l’àmbit de l’STI: 2.245 a Barcelona, 3.999 Ciutat Vella 141 8,4% a la Primera Corona de l’STI, 5.225 a l’AMB i 8.098 a l’RMB. Amb una Eixample 372 5,2% confiança del 95,5% i sota el supòsit de màxima indeterminació Sants-Montjuïc 253 6,3% (p=q=0,5), l’error màxim és ±1,0% per als residents al conjunt de Les Corts 127 8,9% l’STI. Sarrià-St. Gervasi 192 7,2% Gràcia 173 7,6% Recollida informació.- Entrevista telefònica amb metodologia CATI. Horta-Guinardó 242 6,4% Nou Barris 233 6,6% Treball de camp.- Análisis e Investigación SL. St. Andreu 201 7,1% St. Martí 311 5,7% Període d’enquestació.- Del 22 d’octubre al 17 de desembre de Total BCN 2.245 2,1% 2015. Barcelona 2.245 2,1% Resta 1a corona STI 1.754 2,4% Ponderació: A partir del padró municipal de l’1 de gener de 2014. TOTAL 1a corona STI 3.999 1,6% Resta AMB 1.226 2,9% Equip investigador.- Supervisió del treball de camp, codificació i TOTAL AMB 5.225 1,4% processament de les dades i anàlisi dels resultats a càrrec de l’Institut Resta RMB 2.873 1,9% d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). TOTAL RMB 8.098 1,1% Resta STI 1.392 2,7% TOTAL STI 9.490 1,0% Criteri general de publicació de dades.- En la publicació de resultats s’ha tingut en compte les exigències de precisió que estableix Eurostat i que ha adoptat l’Idescat. Les dades són fiables i es poden Sexe Mostra Error publicar quan l’estimació de la cel·la té un mínim de 20 observacions Homes 1.048 3,1% mostrals i la taula té un mínim del 60% de les cel·les amb valors Dones 1.197 2,9% vàlids. Les cel·les o dades no publicables es marquen amb “..”. Total BCN 2.245 2,1% 131 Fitxa tècnica Definicions bàsiques Desplaçament: trajecte que es fa des d’un origen fins a una destinació per qualsevol motiu fent servir un o més modes de transport. Mitjà principal del desplaçament: en l’assignació del mitjà principal es prioritzen els mitjans de transport motoritzats i, dins d’aquests, els de caràcter més rígid (Renfe regional, Renfe Rodalies, FGC, Tramvia, Metro, Bus interurbà, Bus TMB, Altres bus urbà i Taxi). Multimodalitat: un desplaçament pot estar constituït per més d’una etapa, cadascuna de les quals es pot dur a terme amb modes de transport diferents. Quan només s’utilitza un mitjà els desplaçaments són unimodals i quan s’utilitza més d’un mitjà són multimodals. Població professional: aquella part de la població que afirma haver realitzat 8 ó més desplaçaments diaris per motius laborals. Es tracta de persones que tenen l’acció de desplaçar-se com a un element clau en la seva ocupació (transportistes, missatgers, comercials, tècnics, etc). En aquest informe només s’inclouen els desplaçaments d’anada i tornada a la feina, així com els desplaçaments personals que l’entrevistat hagi fet al llarg del dia anterior. Autocontenció municipal: proporció de desplaçaments interns (amb origen i destinació al mateix municipi) sobre el total de desplaçaments de la població que hi resideix. Mode de transport: Modes no motoritzats: caminant, bicicleta. Transport públic: autobús urbà, autobús interurbà, metro, tramvia, FGC, Renfe rodalies, Renfe regional, autobús empresa, autobús escolar, autocar, taxi. Transport privat: cotxe com a conductor, cotxe com a acompanyant, moto com a conductor, moto com a acompanyant, furgoneta/camió. 132 Fitxa tècnica Definicions bàsiques Autocontenció: proporció de desplaçaments interns a un àmbit (al qual es resideix) sobre el total de desplaçaments generats d’aquest àmbit. Es pot calcular des de la perspectiva de municipi, corona o comarca. Desplaçaments interns (R=O=D) Total desplaçaments Ràtio atracció i emissió (RAE): és el quocient entre el nombre de desplaçaments atrets i el nombre de desplaçaments emesos. Valors inferiors a 1 indiquen que l’àmbit és emissor i els valors per sobre d’1 que és receptor. Desplaçaments atrets realitzats per persones no residents a l’àmbit RAE = Desplaçaments emesos realitzats per persones residents a l’àmbit Índex d’obertura (IO): és el quocient dels desplaçaments de connexió amb l’exterior (entrades més sortides al territori) i els desplaçaments interns. Valors inferiors a 1 indiquen que la mobilitat interna té un major pes relatiu (territori tancat) i valors superiors a 1 que la mobilitat connectiva té un major pes relatiu (territori obert). Desplaçaments de connexió de l’àmbit amb l’exterior IO = Desplaçaments interns de l’àmbit Ocupació declarada dels vehicles: persones per vehicle en cadascuna de les etapes en els que es fa servir el cotxe/moto (conductor o acompanyant). És una dada declarada per la persona entrevistada que inclou a persones menors de 16 anys. Ocupació calculada dels vehicles: estimació de l’ocupació dels vehicles entesa com la relació entre el total de viatges (suma dels conductors i acompanyants) respecte dels viatges com a conductor. 133 QÜESTIONARI 134 Qüestionari 135 Qüestionari 136 Qüestionari 137