Núm. 28 / Any CIII 30 d’octubre de 2016 SUMARI Comissió de Govern Acta sessió 13/10/2016 ............................. 5816 Acords sessió 20/10/2016 .......................... 5829 Comissions del Consell Municipal Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Acta sessió 20/09/2016 .......................... 5836 Acta sessió extraordinària 10/10/2016 ..... 5889 Comissió d’Economia i Hisenda ................... Acta sessió extraordinària 20/09/2016 ..... 5901 Acta sessió 20/09/2016 .......................... 5906 Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció .............. Acta sessió 21/09/2016 .......................... 5952 Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ... Acta sessió 21/09/2016 .......................... 6026 Acords Sessions del mes d’octubre de 2016 ............ 6071 Consells Municipals de Districte Districte 7. Horta-Guinardó. Acords sessió .... del 5/10/2016 ....................................... 6077 Districte 9. Sant Andreu. Acords sessió del .. 5/10/2016 ........................................... 6080 Disposicions generals Acords dels òrgans de govern Modificacions de crèdit del pressupost 2015 prorrogat ............................................. 6082 Decrets de l’Alcaldia Creació Taula de Contractació Pública ......... 6085 Cartipàs Cessament personal eventual. Cinquena Tinència d’Alcaldia ................................. 6086 Cessament personal eventual. Regidoria de Presidència ...................................... 6086 Nomenament comissionat d’Ecologia ........... 6086 Nomenament personal eventual Cinquena Tinència d’Alcaldia ................................. 6087 Designació membre patronat Fundació Dieta Mediterrània ......................................... 6088 Designació membres patronat Fundació Julio Muñoz Ramonet .................................... 6088 Designació vicepresident segon del Consorci Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans 6089 5815 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Personal Concursos Modificació Bases del concurs 41/2016-C ..... 6090 Bases generals que han de regir la convoca- de tres concursos per a la provisió de tres llocs de treball ....................................... 6090 Gestor/a de Projecte 2 família General.DS .... de Prevenció ......................................... 6092 Cap de Departament 2 família General ........ Departament Seu Electrònica .................. 6097 Tècnic/a 2 família SJ Departament Serveis ... Jurídics-Secretaria. Dte. Les Corts ........... 6101 Bases generals que han de regir la convoca- tòria d’un concurs per a la provisió d’un .. lloc de treball de l’ICUB .......................... 6106 Gestor de Projecte 2 família General. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. ICUB ... 6108 Lliures designacions Convocatòria per a la provisió d’un lloc de ... treball de Suport 3 família general Direcció de Serveis de Relacions Internacionals ..... 6114 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de ... treball de Cap de Departament 1 família ... general Departament d’Atenció i Acollida .. per Violència Masclista ........................... 6117 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de tre- ball de Direcció 2 família General de la DS de Llicències .......................................... 6121 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de ... treball de Suport 3 família general Direcció d’ Infraestructures Culturals, Patrimoni i .. Coordinació de l’ICUB ............................. 6125 Nomenaments concursos Esmena error material ............................... 6130 Concurs núm. 38/2016-C.Gestió de Projectes 2 de la família General DS a les Persones .. i al Territori. Districte de Sant Martí ........ 6130 Concurs núm. 64/2016-C. Declarat desert .... 6130 Concurs núm. 68/2016-C. Declarat desert .... 6130 Concurs núm. 75/2016-C. Declarat desert .... 6130 Concurs interadministratiu Concurs de mèrits 501/2016. Tècnic/a 2 fa- . 6131 mília Serveis Urbanístics i d’Obra. Districte de Ciutat Vella ....................................... 6131 Lliure designació 628/2016. Declarat desert . Altres processos llocs directius Fe d’errates .............................................. 6131 Anuncis Altres anuncis ........................................... 6132 5816 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 COMISSIÓ DE GOVERN Actes Acta de la sessió del dia 13 d’octubre de 2016, aprovada el 20 d’octubre de 2016 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia 13 d’octubre de 2016 s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excma. Sra. Alcaldessa, Ada Colau Ballano. Hi concorren la Ima. Sra. Tinenta d'Alcaldia, Laia Ortiz Castellví, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gala Pin Ferrando, Josep Ma. Montaner Martorell, Eloi Badia Casas, Carmen Andrés Añón, Daniel Mòdol i Deltell i Montserrat Ballarín Espuña assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Excusen la seva absència els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcaldia Gerardo Pisarello Prados, Jaume Collboni Cuadrado, Jaume Asens Llodrà, Janet Sanz Cid i l’Im. Sr. Regidor i les Imes. Sres. Regidores, Agustí Colom Cabau, Laura Pérez Castaño, Mercedes Vidal Lago. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Jordi Martí Grau. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les 9,30 hores. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 6 d’octubre de 2016, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova. I) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DEL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL Es delibera, primerament, sobre el projecte d'ordre del dia preparat per a la propera sessió del Plenari del Consell Municipal estructurat de la manera següent com a conseqüència de l'entrada en vigor del Reglament Orgànic Municipal: A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes C) Part Decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA 1. Aprovar provisionalment la modificació per a l'exercici de 2017 i successius de les Ordenances fiscals següents: Ordenança fiscal general; núm. 1.1. Impost sobre béns immobles; núm. 1.2. Impost sobre vehicles de tracció mecànica; núm. 1.3. Impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana; núm. 1.4. Impost sobre activitats econòmiques; núm. 2.1. Impost sobre construccions, NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5817 instal·lacions i obres; núm. 3.1. Taxes per serveis generals; núm. 3.2. Taxes per serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvament; núm. 3.3. Taxes per serveis urbanístics; núm. 3.4. Taxes per serveis relatius a sacs i contenidors de runa i altres serveis mediambientals; núm. 3.5. Taxes de clavegueram; núm. 3.6. Taxes de mercats; núm. 3.7. Taxes pels serveis de registre, prevenció i intervenció sanitària relatius a animals de companyia; núm. 3.8. Taxes per prestacions de la Guàrdia Urbana i circulacions especials; núm. 3.9. Taxes per serveis de cementiris i cremació; núm. 3.10. Taxes per la utilització privativa del domini públic municipal i la prestació d'altres serveis; núm. 3.11. Taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal, a favor d’empreses explotadores de serveis de subministraments d’interès general; núm. 3.12. Taxes per l’estacionament regulat de vehicles a la via pública; núm. 3.13. Taxes per serveis culturals; núm. 3.14. Taxes per serveis especials d'enllumenat públic; núm. 3.15. Taxes per la utilització privada del funcionament de les fonts ornamentals; núm. 3.16. Taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal, a favor d’empreses explotadores de serveis de telefonia mòbil; núm. 4. Contribucions especials; Categories fiscals de les vies públiques de la Ciutat; sotmetre les esmentades Ordenances fiscals a informació pública per un termini de trenta dies hàbils. COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS 2. Aprovar definitivament la modificació dels articles 1r, 2on, 3r, 4rt, 6è, 7è, 8è,10è, 11è i disposició addicional Primera del Reglament del Consell Municipal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexuals de Barcelona. Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província (BOPB) a la Gaseta municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament. 3. Ratificar, com a ens consorciat, l’acord adoptat pel Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) en la sessió d'11 de juliol de 2016, relatiu a l’aprovació definitiva de la modificació dels seus estatuts amb l’objecte d’adaptar- los a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local i a la llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa, com per la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic i d’altres modificacions adients, segons consta en l’expedient administratiu annex. COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 4. Ratificar el decret de l’Alcaldessa S1/D/2016-2158, de 15 de juliol de 2016, pel qual es resol atorgar la distinció de reconeixement, a títol honorífic, al Sr. Domingo Tarrasón i Gil, funcionari municipal amb núm. de matrícula 12136, d’acord amb el que estableix la disposició addicional del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, de 17 de setembre de 1976, en reconeixement a les seves actuacions i col·laboració envers l’SPEIS d’aquesta ciutat. 5. Ratificar el decret de l’Alcaldessa S1/D/2016-2159, de 15 de juliol de 2016, pel qual es resol atorgar la medalla d’Honor al Mèrit als membres del Servei de Prevenció i Extinció de Incendis i Salvament que figuren en les relacions adjuntes, en les categories d’argent i bronze, per haver prestat serveis sense interrupció durant 35 o 25 anys, sense cap nota desfavorable en els seus expedients personals; tot produint la concessió de la medalla en la categoria d’argent els beneficis establerts a l’article 5 del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, de 17 de setembre de 1976. 6. Atorgar la Medalla d’Honor de Barcelona 2016 als ciutadans, ciutadanes i entitats que proposa aquest Consell Plenari i els respectius Consells de Districte, 5818 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 com a mereixedors d’aquest guardó, perquè amb la pràctica de la seva labor professional o social han contribuït al desenvolupament de la consciència ciutadana, virtuts i valors cívics. A iniciativa del Consell Plenari: Grup Municipal de BC: Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). Grup Municipal de CIU: Sr. Enric Argullol i Murgadas. Grup Municipal PSC: Sr. Joan Tàpia. Grup Municipal ERC: Fundació Vicki Bernadet. Sr. Lluís Sierra (a títol pòstum). A iniciativa dels Consell de Districte: Ciutat Vella: Sr. Vicens Forner i Escola de Músics i Escola de Música Juan Pedro Carrero. L’Eixample: Associació Can Roger i Sr. Victor Eusebio Apolinario Muraña (a títol pòstum). Sants-Montjuïc: Sr. Josep Maria Domingo Pedret i Taula de Dones de La Marina. Les Corts: IPT Escola Moragas i Taller Ocupacional Ariadna. Sarrià-Sant Gervasi: Sra. Montserrat Puig Cardona i Associació Privada AIS (Ayuda a la Infancia Sin recursos), Gràcia: Sra. Josefina Altés Campà i Fundació Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia. Horta- Guinardó: Comitè Allende i Sr. Josep Ferré Sempere. Nou Barris: Coordinadora d’Entitats SAP Muntanya i Associació Can Ensenya (Associació pro persones amb discapacitat psíquica). Sant Andreu: Sr. Xavier Palos Ezquerra i Banc del temps del Bon Pastor. Sant Martí: Associació de Dones Ambar-Prim i Fundació El Xop. 7. Nomenar com a membres del Consell de Ciutat com persones de renom ciutadà, i d’acord a l’article 7.1, apartat e) del Reglament Intern del Consell de Ciutat, a: Sr. Amadou Bocar Daff i Sra. Wafaa Moussaoui Rahhab. 8. Aprovar els expedients de reconeixement de crèdit núm. 20164345 i 20164346, a favor de l’empresa Banco Santander, SA, amb NIF A39000013, relatius, el primer a la quantitat de 11.536,32 euros que correspon a la mensualitat de juliol de 2013 del contracte 11003308 (lot 3 de l’expedient 20114060) de subministrament mitjançant arrendament de 16 vehicles tipus turisme, sense distintius, per a l’ús de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que va quedar pendent de pagament, i el segon, a l’import de 10.815,30 euros, corresponent a la despesa generada per la utilització de 15 vehicles tipus turisme propietat de l’empresa indicada, durant el mes de desembre de 2015, i no reconeguda a l’exercici corresponent. autoritzar, disposar i obligar a favor de l’empresa Banco Santander, SA, amb NIF A39000013, per una part, la despesa de 11.536,32 euros, IVA inclòs, de la qual 9.534,15 euros corresponen a l’import net i 2.002,17 euros, a l’IVA al 21%; i per altra part, la despesa per import de 10.815,30 euros, IVA inclòs, del qual 8.938,26 euros corresponen a l’import net i 1.877,04 euros, a l’IVA al 21%; ambdues a càrrec a la partida 0401 20400 13211, del pressupost de 2016. COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 9. Ratificar, com a ens consorciat, l’acord adoptat per l’Assemblea General del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, en la sessió de 20 de juny de 2016, relatiu a l’ampliació de la modificació dels seus estatuts aprovats per l’Assemblea General de l’entitat en la sessió de 22 de juliol de 2014, amb l’objecte d’adaptar-los a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local i a la llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa i d’altres modificacions adients, segons consta en l’expedient administratiu annex. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 10. Suspendre l’aprovació definitiva, de conformitat amb els articles 92.1.b del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost) i 42.5 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (Llei 30/92 de 26 de novembre) del Pla especial integral i de millora urbana per a l'ordenació de la parcel·la amb front als carrers de Bonaplata, 44-52 i carrer Fontcoberta, 16-24, promogut per Bigdal 5000, S.L., atesa l’existència de motius determinants de la suspensió de la seva aprovació, a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament que consta a NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5819 l’expedient i es dóna per reproduït a efectes de motivació; advertir als promotors del Pla, de conformitat amb l’article 92.1 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, que disposen d’un termini de tres mesos, a comptar des del dia següent al de la notificació d’aquest acord, per a realitzar les activitats necessàries per a continuar la tramitació ; en cas que no ho facin, es declararà la caducitat de l’expedient administratiu i es procedirà a l’arxiu de les actuacions; notificar el present acord als promotors del Pla. Districte de Gràcia 11.Rectificar, a l'empara de l’article 109.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, l’errada material continguda al document aprovat definitivament pel Plenari del Consell Municipal en sessió de 27 de maig de 2016, del Pla Especial d’establiments de concurrència pública i altres activitats del Districte de Gràcia, d’iniciativa municipal, en el sentit a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament que es dóna per reproduït a efectes de motivació; incorporar la documentació corregida al document definitiu del Pla. c) Proposicions D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup E) Mocions F) Declaracions Institucionals Després d'haver examinat tots els punts anteriors, la Comissió de Govern DÓNA la seva conformitat al precedent projecte d'ordre del dia del Plenari del Consell Municipal. II) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DE LES COMISSIONS PLENÀRIES A) Aprovació de les actes de les sessions anteriors B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes a les Comissions d) Compareixences Govern municipal C) Part Decisòria / Executiva Es delibera, a continuació, sobre la part decisòria de l'ordre del dia de les diferents Comissions del Consell Municipal. a) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 1.Iniciar l'expedient per a la contractació del subministrament, en la modalitat d’arrendament, de 30 escúters elèctrics, amb distintius, per al servei de la Guàrdia Urbana de Barcelona, per un període de 72 mesos i un màxim de 45.000 5820 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 quilòmetres, d'acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16003999, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, amb un pressupost màxim de licitació de 885.592,20 euros, IVA inclòs, i a la vista de l’informe de necessitat i idoneïtat que figura a l’expedient; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació. Autoritzar la despesa de la quantitat esmentada de la qual 731.894,40 €, corresponen a l’import net, i 153.697,80 €, a l’IVA al 21%, amb càrrec a la partida 0401 20400 13211 dels pressupostos de 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, 2022 i 2023, autorització subordinada al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos municipals. COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 2. Acordar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres a realitzar en l’edifici del Gran Teatre del Liceu, a la Rambla 51-59, protegit amb el nivell A, corresponent als Béns culturals d'interès nacional i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 per a l’any 2016, concedir a la Fundació Gran Teatre del Liceu una bonificació del 95% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per l’admissió del comunicat d’obres, de 20 d’abril de 2016, per a la seva realització, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è.1.B1 de l’esmentada Ordenança, en relació a l’aplicació de la bonificació i a la seva quantia. D’aquesta manera la quota de l’Impost sobre instal·lacions, construccions i obres, que ascendeix a 5.433,70 euros, es redueix un 95%, la qual cosa representa una bonificació de 5.162,01 euros, quedant només obligat a pagar 271,69 euros per aquest concepte. Donar-ne trasllat a l’institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 3. Acordar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres a realitzar en l’edifici del Gran Teatre del Liceu, a la Rambla 51-59, protegit amb el nivell A, corresponent als Béns culturals d'interès nacional i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 per a l’any 2016, concedir a la Fundació Gran Teatre del Liceu una bonificació del 95% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per l’admissió del comunitat d’obres, en data 11 d’abril de 2016, per a la seva realització, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è.1.B1 de l’esmentada Ordenança, en relació a l’aplicació de la bonificació i a la seva quantia. D’aquesta manera, la quota de l’Impost sobre instal·lacions, construccions i obres, que ascendeix a 12.202,97 euros, es redueix un 95%, la qual cosa representa una bonificació d’11.592,82 euros, quedant només obligat a pagar 610,15 euros per aquest concepte. Donar-ne trasllat a l’institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 4. Acordar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en intervenció en la façana amb mitjans auxiliars, de l’edifici del Gran Teatre del Liceu i porta d’accés a l’Espai Liceu, a la Rambla 51-59, protegit amb el nivell A, corresponent als Béns culturals d'interès nacional i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 per a l’any 2016, concedir a la Fundació Gran Teatre del Liceu una bonificació del 95% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada amb la concessió de la llicència d’obres, de data 31 de març de 2016, per a la seva realització, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è.1.B1 de l’esmentada Ordenança, en relació a l’aplicació de la bonificació i a la seva quantia. D’aquesta manera la quota de l’Impost sobre instal·lacions, construccions i obres que ascendeix a 24.377,74 euros, es redueix un 95%, la qual cosa representa una bonificació de 23.158,85 euros, quedant només obligat a pagar 1.218,89 euros per aquest concepte. Donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 5. Declarar d’interès i utilitat municipal les obres per a la reforma interior en zones comunitàries sense afectar l’estructura de l’edifici, en un emplaçament de les obres inclòs al catàleg de patrimoni amb nivell de protecció individual B, de NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5821 l’edifici c/Villarroel, 170 (exp. 02-2014CD05786) i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2014, concedir a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona (NIF G08431173) la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres generat per l’admissió del comunicat diferit d’obres menors tipus I, en data 19 de febrer de 2014 (que suposa una bonificació de tres mil quaranta-vuit euros amb cinquanta cèntims), donat que les obres s’ajusten a allò establert en l’art. 7è de l’esmentada Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2014 en tant que són promogudes per una entitat de caràcter públic en equipament comunitari; donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 6. Declarar d’interès i utilitat municipal les obres per a la substitució dels quadres elèctrics generals i de la planta subterrània per adequació a normes de l’edifici carrer Londres, 55 (exp. 02-2014CI44442) i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2014, concedir a la Diputació de Barcelona, Àrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies, Direcció de Serveis d’Edificació i Logística (NIF P0800000B) la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres generat per l’admissió del comunicat immediat d’obres menors tipus II, en data 29 de desembre de 2014 (que suposa una bonificació de mil set-cents cinquanta-set euros amb vint-i-sis cèntims), donat que les obres s’ajusten a allò establert en l’art. 7è de l’esmentada Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2014 en tant que són promogudes per una entitat de caràcter públic en equipament comunitari; donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 7. Aprovar inicialment la modificació dels estatuts socials de la societat privada municipal Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA) amb l’objecte de considerar-la mitjà propi i servei tècnic de l’Ajuntament de Barcelona i de les entitats i organismes que en depenen o s’hi vinculen. Sotmetre a informació pública l’acord i la modificació dels estatuts per un termini de trenta dies, d’acord amb els articles 212.5 i 201 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. b) Proposicions Després d'haver examinat l'anterior relació de propostes d'acords decisoris que seran tractades en les sessions de les corresponents Comissions del Plenari, la Comissió de Govern els DÓNA la seva conformitat. D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup E) Mocions III) ORDRE DEL DIA DE LA COMISSIÓ DE GOVERN A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior B) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment dels Decrets d’Alcaldia, de 13 i 25 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: 5822 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 1. Resolució del Gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona, de 7 de setembre de 2016, que adjudica i disposa, mitjançant procediment negociat per exclusivitat, a favor de l’empresa EasyVISTA, SL, la contractació per a l’adquisició i el manteniment de les llicències EasyVISTA i el projecte d’implementació per la substitució de l’eina HPSM, per un import total de 508.732,56 euros (IVA inclòs), i un termini d’execució de 27 mesos. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT Districte de l'Eixample 2. Resolució del Conseller Delegat de BIMSA, de 30 de setembre de 2016, que APROVA el Plec de Clàusules Administratives Particulars i el Plec de Prescripcions Tècniques de la contractació que té per objecte les obres d’adequació del Centre Esportiu Municipal de l’Estació del Nord de Barcelona per a l’obtenció de la llicència ambiental, al Districte de l’Eixample, per un import de 902.386,78 euros, que incloent l’IVA ascendeix a 1.091.888,0038 euros sense IVA, i per una durada de 10 mesos; i convoca la celebració de la licitació mitjançant procediment obert i tramitació ordinària. 3. El Conseller Delegat de BIMSA, en data 23 de setembre de 2016, adjudica l'expedient de contractació de les obres relatives al projecte executiu del carrer Aragó, 436 (cantonada amb carrer Lepant) i arranjament de la mitgera, al Districte de l’Eixample a Barcelona, per un import de 426.959,35 euros que incloent l’IVA ascendeix a 516.620,8135 euros. Districte de Sants-Montjuïc 4. El Conseller Delegat de BIMSA en data 21 de setembre de 2016, ha resolt adjudicar l'expedient de contractació dels Treballs addicionals de les obres d’instal·lacions i certificació energètica per a diferents espais i recintes el castell de Montjuïc al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona (Actuació B) – Exp.114.1215.042, per un import de 561.083,29 euros, que incloent l’IVA ascendeix a 678.910,7809 euros. Districte de Nou Barris 5. El Conseller Delegat de BIMSA, en data 22 de setembre de 2016, ha resolt adjudicar l'expedient de contractació de les Obres del casal de barri situat a l’illa compresa entre els carrers Palamós, Garbí i S’Agaró al barri de Trinitat nova, al Districte de Nou Barris de Barcelona, per un import d'1.531.362,95 que incloent l’IVA ascendeix a 1.852.949,16. b) Informes C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 1. Aprovar el projecte del Programa d’Actuació Municipal 2016-2019, d’acord amb l’article 121.1 del ROM. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5823 2. Aprovar el Conveni Marc de Col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, que té per objecte l’acolliment d’estudiants en pràctiques, amb vigència de dos anys naturals comptats a partir del 26 de novembre de 2016 i renovable expressament per períodes anuals, amb un màxim de dues pròrrogues d’acord amb la normativa vigent. Facultar l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, Primer Tinent d’Alcaldia i responsable de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica, per a la signatura del Conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya. 3. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document de 13 d’octubre de 2016. 4. Aprovar l’expedient núm. 3-116/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 395.841,22 euros, per atendre despeses de manteniment de la via pública dels Districtes de Nou Barris i Sant Martí, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16092991; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 5. Aprovar l’expedient núm. 3-117/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 1.701.827,56 euros, per atendre la dotació pressupostària, relativa a les actuacions inversores de BIMSA que han estat informades en Comissió de Govern de 29 de setembre de 2016, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16093091; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 6. Aprovar l’expedient núm. 3-119/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 495.851,51 euros, per atendre transferències de crèdit de diversos orgànics de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16100391; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 7.Aprovar l’expedient núm.3-120/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, derivat del diferents tipus d’ingressos provinents de la Generalitat de Catalunya per al fons de foment del turisme (aportació extraordinària segons Conveni d'11 de desembre de 2015, aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2015 i ingressos de l’exercici 2016) per finançar Projectes Municipals en matèria de Turisme, per un import total de 2.148.697,80 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16100395; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar-ne compte a la Comissió d'Economia i Hisenda. ÀREA D'EMPRESA, CULTURA I INNOVACIÓ 8. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Associació Catalana Empresa Familiar Comertia, amb NIF G62811021, per donar suport al Pla d’Actuació de 2016 de promoció de l’economia circular, internacionalització de l’empresa del retail i promoció del comerç urbà de proximitat, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, 5824 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 per un import de 52.000,00 euros. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 52.000,00 euros amb càrrec a la partida 0701-48903-43141 indicats en aquest mateix document, a favor d'Associació Catalana Empresa Familiar Comertia, amb NIF G62811021. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de la finalització del projecte, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar la Regidora de Comerç i Mercats, Montserrat Ballarín Espuña, per a la signatura del conveni. ÀREA DE DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA Districte de l'Eixample 9. Anul·lar part de la disposició de despesa del contracte número 16C00003, que té per objecte la gestió i explotació del Centre Cívic Fort Pienc, per un import de 15.031,00 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document, adjudicat a Ludic3, SCCL amb NIF F60475902, en començar la gestió l’1 de juliol en lloc de l’1 de juny de 2016 i d’acord amb la clàusula 2.2 del plec de clàusules administratives. Districte de les Corts 10. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Immobiliària Colonial SA-Pedralbes Centre per tal de col·laborar en la difusió de les activitats de la Festa Major de Les Corts 2016, a canvi de les contraprestacions que aquest Ajuntament li ofereixi dins la campanya publicitària de la Festa Major, amb vigència des del dia següent a la seva formalització fins a 31 de desembre de 2016; facultar l'lm. Sr. Agustí Colom i Cabau, Regidor del Districte de les Corts, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. Districte d'Horta-Guinardó 11.Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació Eix Maragall, Associació de Botiguers i Professionals (Associació de Botiguers Trinxant Maragall), amb NIF G-60.688.538, referent a la facilitació de les infraestructures necessàries per al correcte desenvolupament de les activitats de dinamització comercial de l’Eix Maragall durant els anys 2016-2017, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres Administracions Públiques i institucions aprovada per decret d’Alcaldia de 27 d’abril de 2011; facultar les Regidores dels Districtes d'Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu per la formalització del conveni en document administratiu. Districte de Sant Martí 12. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte Sant Martí) i l’Escola Joso Centre de Còmic i Arts Visuals, per fixar els termes de la seva participació en la 2a Edició del Premi Jove de Còmic Sant Martí, per a la prevenció i eradicació de la violència masclista (convocatòria 2016), que convoca el Districte amb el suport de la Regidoria de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de Biblioteques de Barcelona; i facultar l’Ilm. Sr. Josep Maria Montaner Martorell, Regidor del Districte de Sant Martí, per a la signatura de l'esmentat conveni i la realització de tots els actes necessaris en la seva execució. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5825 13. Excloure de la licitació del contracte núm. 16002269, que té per objecte les obres de reparació de la plataforma i ferm de diversos carrils bus, i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, les proposicions presentades per les empreses Eiffage Infraestructures, SA, UTE Asfaltos Barcino, SL-Construcciones Fertres, SL, Asfaltos Augusta, SL, Firtec, SAU i Artífex Infraestructures, SL per estimar que l’oferta no pot ser complerta a conseqüència de la inclusió de valors anormals o desproporcionats, de conformitat amb l’art. 152.4 del text refós de la Llei de contractes del sector públic. Adjudicar l’esmentat contracte per un import màxim de 533.423,68 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 32,77% sobre els preus unitaris ofertats, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a Roma Infraestructures i Serveis SAU, amb NIF A25012386, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa. Disposar a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a les partides i al pressupost que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import adjudicació 440.846,02 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 92.577,66 euros. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències d'Ecologia Urbana, av. Diagonal, 240, 5a planta. 08018 Barcelona. Designar com a responsable del contracte el Sr. Albert Moreno Álvarez, Cap del Servei de Pavimentació. Donar-ne compte a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 14. Adjudicar el contracte núm. 16003250, que té per objecte el Servei de neteja de pintades, eliminació de cartells i retirada d'altres elements de la via pública, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral 2016-19, per un import d'11.827.812,00 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a Cespa, SA amb NIF A82741067, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa amb un baixa sobre els preus unitaris del 8,20%. DISPOSAR a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import adjudicació 10.752.556,36 euros; tipus impositiu del 10% d'IVA, i import de l'IVA d'1.075.255,64 euros, sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l'adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió. Designar com a responsable del contracte el Sr. Ramon Vinyes. Donar-ne compte a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Districte de l'Eixample 15. Aprovar definitivament Projecte executiu de la reurbanització del carrer de Balmes entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer Pelai, al Districte de l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 2.769.791,76 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. 16. Aprovar definitivament el Projecte del local ubicat al carrer Calàbria, 260 per a convertir-lo en un casal de gent gran, al Districte de l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte 5826 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost d’1.296.288,76 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta municipal i al Tauler d’anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Districte de Sants-Montjuïc 17. Aprovar definitivament el Projecte de reurbanització de la plaça del Mig de Can Clos, al barri de la Marina del Port, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe tècnic del projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost d’1.557.751,71 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. 18. Aprovar definitivament el Projecte executiu de la reurbanització de l’eix conformat pels carrers de St. Frederic, Casteràs i Càceres (fins a Sant Medir), el carrer Riera d’Escuder entre el carrer de Sants i el carrer Daoiz i Velarde, i el carrer dels Jocs Florals entre el carrer d’Antoni Capmany i el carrer de Sants, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe tècnic del projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 2.473.464,45 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Districte de Gràcia 19. Aprovar definitivament el Projecte de reurbanització del carrer de Luís Antúnez entre la Via Augusta i la placeta de Sant Miquel, al Districte de Gràcia de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 547.112,55 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Districte d'Horta-Guinardó 20. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla Especial Urbanístic per a la concreció dels usos dels nous equipaments (7A), i l’ordenació de les edificacions i volumetries, a l’àmbit del recinte de la Fundació privada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, promoguda per la MIA de la Fundació Privada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Districte de Sant Martí NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5827 21. Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona i la societat Diagonal Mar Propco 1, SL per al manteniment del Túnel de Puigcerdà; autoritzar i disposar la despesa plurianual per un import de 65.199,20 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Diagonal Mar Propco 1 SL, amb NIF B62803523, per fer front a les despeses compromeses al conveni, a raó de 16.299,80 euros anuals per cadascun dels quatre anys de vigència. La consignació queda subordinada al crèdit que per cada exercici autoritzin els respectius pressupostos, d’acord amb l’article 174 del RDL 2/2004, de 5 de març, regulador de les Hisendes Locals; facultar el Gerent d’Ecologia Urbana per a la signatura del conveni; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 22. Modificar l’encàrrec de gestió al Consorci del Besòs per a la realització d’actuacions en l’àmbit supramunicipal del Besòs, aprovat per acord de la Comissió de Govern en sessió de 7 de juliol de 2016, en el sentit d’incorporar a l’apartat II.2 de les prescripcions generals que el regeixen noves actuacions en el marc del Pla Operatiu de Mobilitat del Campus Diagonal Besòs (Àmbit Sant Adrià del Besòs i Barcelona), de conformitat amb l’informe del gerent adjunt de mobilitat i infraestructures de 29 de juliol de 2016; ampliar l'autorització i disposició de despesa per un import de 206.886,66 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor del Consorci del Besòs, amb NIF P5890053A, per fer front a les despeses derivades de les noves actuacions incorporades; publicar el present acord en el butlletí Oficial de la Província i en la Gaseta Municipal. 23. Aprovar definitivament el Projecte executiu, memòria ambiental i estudi de seguretat i salut de la reurbanització de l’espai comprès entre els carrers de Palerm, Pere Moragues, Cristòbal de Moura i Perpinyà, al Districte de Sant Martí de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 809.207,68 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’Actuació. b) Mocions Districte de Ciutat Vella Única. Suspendre, de conformitat amb l’article 73.1 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, l’atorgament de llicències i/o comunicats, i altres autoritzacions municipals connexes, establertes per la legislació sectorial, per a l’obertura, la instal·lació o l’ampliació de les activitats següents: 1. Activitats actualment regulades en la Modificació del Pla especial d’establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats del Districte de Ciutat Vella i en el Pla especial d’establiments de pública concurrència, hoteleria i altres activitats de la zona específica ZE-5B “Zona Rambla” de Barcelona: a) A l’àmbit de la ZE-5B “Zona Rambla” dins del Districte de Ciutat Vella, identificades amb els epígrafs següents: sales d’exhibició sexual (2.2.6), locals on s’exerceix la prostitució (2.2.7), bars (2.3.1), bars amb restauració menor (2.3.2), jocs d’atzar (2.4.1), jocs recreatius (2.4.2), jocs esportius (2.4.3), atraccions recreatives (2.4.4), exhibició individual de material audiovisual pornogràfic (2.6.2), establiments de telecomunicacions (serveis telefònics i internet, “locutoris”) (2.6.3), activitats zoològiques (2.7), establiments alimentaris (excepte bodegues, gelateries i làctics) (EC.1.1.1), botigues de plats preparats (EC.3.3.2). b) A la resta del Districte de Ciutat Vella (amb exclusió de la zona específica ZE-10 Zona Portuària), identificades amb els epígrafs següents: exhibicions o espectacles realitzats en recintes coberts (1.2), activitats esportives 5828 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 (2.1), activitats musicals (2.2), activitats de restauració (2.3), activitats de jocs i atraccions (2.4), activitats culturals i socials (2.5), activitats audiovisuals (2.6), activitats zoològiques (2.7), establiments alimentaris de venda personalitzada (EC1.1), establiments alimentaris en règim d’autoservei (EC1.2), establiments individuals multi sectorials o polivalents (EC2), botigues de conveniència (EC3.1), botigues annexes a benzineres (EC3.2), establiments amb màquines expenedores d’aliments (EC.3.3.1), botigues de plats preparats (EC.3.3.2), comerç alimentari amb degustació (EC.3.3.3), gelateries i orxateries que no disposin de degustació en el seu interior (EC3.3.4). 2. Altres activitats, identificades pels epígrafs següents, segons OMAIIAA, a tot l’àmbit del Districte de Ciutat Vella (amb exclusió de la zona específica ZE-10 Zona Portuària): 13/3.9.d Agència de viatges; 13/3.9x Oficina de turisme; 13/3.9z Punt d’atenció turística; 13/3.9.d.2 Agència de viatges per internet; 13/3.9y Oficina oberta al públic: venda de tiquets i entrades; 12.11.a Magatzem de mercaderies no perilloses; 12.11/2 Agència de transport amb magatzem temporal de mercaderies; 12.11/2b Oficina de gestió de transport o duana; 13/1.2.03 Exposició i venda o lloguer de bicicletes; 13/1.2.62 Exposició i venda o lloguer de motos i complements; 13/1.2.63 Exposició i venda o lloguer de vehicles de mobilitat personal amb motor. Suspendre, també, l’atorgament de llicències d’obra d’edificació, de nova planta, gran rehabilitació, reforma o rehabilitació amb canvi de l’ús principal de l’edifici, i l’increment de volum o sostre edificable, i/o els comunicats immediats i diferits vinculats a la instal·lació o ampliació d’aquestes activitats. Excloure de la suspensió l’atorgament de llicències i/o comunicats, i altres autoritzacions municipals connexes, establertes per la legislació sectorial, per iniciar, ampliar o instal·lar una activitat que, abans de l’executivitat d’aquest acord, disposi de l’habilitació municipal preceptiva per executar les corresponents obres de condicionament. Tot això d’acord amb les determinacions de l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Precisar que aquesta suspensió es fa per tal de procedir als estudis per a la redacció d’un Pla Especial Urbanístic d’ordenació de les activitats que ara es suspenen, a l’àmbit del Districte de Ciutat Vella; precisar, també, que els àmbits de suspensió són els delimitats i grafiats en els plànols que figuren a l’expedient elaborats de conformitat amb el punt 3 de l’esmentat article 73 del TRLU; determinar, a l’empara de l’article 74.1 de l’esmentat text legal, que el termini d’aquesta suspensió serà, d’un any, a comptar des de la publicació d’aquest acord en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona; i publicar-lo en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. S'aprova, per unanimitat, la moció anterior després de declarar-se'n, també per unanimitat, la urgència. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 10,30 hores. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5829 Acords Acords de la sessió de 20 d'octubre de 2016 Aprovació de l'acta de la sessió de 13 d’octubre de 2016. Part Decisòria Propostes d’acord ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 1. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques de l’acord marc, amb núm. de contracte 16004383, que té per objecte la gestió dels tràmits de mediació en relació a la provisió d’establiments d’allotjament de la ciutat de Barcelona i rodalies per cobrir les necessitats d’acolliment urgent i no ajornable de persones o famílies en risc d’exclusió social i vulnerabilitat. Convocar procediment obert i tramitació ordinària per a la seva adjudicació, de conformitat amb els articles 196 i següents del RDL 3/2011, de 14 de novembre, de text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic. 2. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document de 20 d’octubre de 2016. 3. Aprovar el Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació Casal de Joves Queix, per a l’autorització d’ús de l’espai de propietat municipal anomenat Lola Anglada situat als Jardins Montserrat al carrer Rocafort núm. 236, amb la finalitat de promoure i potenciar la vida associativa dels joves de l’Esquerra de l’Eixample, a través del desenvolupament d’activitats estables, obertes al barri i altres entitats; i, com a conseqüència, autoritzar l’esmentada ocupació, segons els termes derivats del referit Conveni; i facultar l’Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña, Regidora del Districte de l’Eixample, per a la seva formalització. 4. Adquirir, a títol de compravenda, a l’entitat financera Residencial Murillo, SA (NIF A99226102) l’habitatge segon del carrer Turó de la Trinitat núm. 94 (finca registral 3655 del Registre de la Propietat núm. 2 de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 60.000,00 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 60.000,00 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875, del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració de l’esmentat habitatge per tal de destinar-lo a habitatge de lloguer social; formalitzar la compravenda prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens quin manteniment suposin una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 5. Adquirir, a títol de compravenda, a l’entitat Criteria Caixaholding SAU (CIF A63379135), l’habitatge de la finca situada al carrer Finestrelles núm. 43 2n 1a, (identificada registralment com a finca núm. 53063 del Registre de la Propietat núm. 2 de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de 5830 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 66.000,00 euros, lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 66.000,00 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposin una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 6. Aprovar l’expedient núm. 3-125/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 42.334,41 euros, per atendre despeses derivades del compliment de la Mesura de Govern de 15/07/2014 d’impuls a la Formació Professional Dual per millorar la formació i ocupabilitat dels joves, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16101091; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 7. Aprovar l’expedient núm. 3-127/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 5.032.665,94 euros, per atendre la dotació pressupostària, relativa a l’actuació inversora P.09.6118.01- Àmbit Sagrera. Urbanització finca FR2-PAU 1 de BASAV, que ha estat informada en Comissió de Govern de 13 d’octubre de 2016, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16101191; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 8. Aprovar l’expedient núm. 3-132/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents del compromís d’ingrés de la Generalitat de Catalunya, derivat del “Contracte Programa 2016-2019”, per tal d’atendre despeses del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) que gestiona l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), per un import de 5.100.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16101795; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 2.- Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 9. Aprovar l’expedient núm. 3-133/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 3.330.000,00 euros, per atendre despeses de l’Àrea de Drets Socials destinades a l’Institut Municipal de Serveis Socials per l’atenció de persones vulnerables, fons d’ajuts d’emergència social per a infants menors de 16 anys, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16101991; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. ÀREA DE DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA Districte de Ciutat Vella 10. Compensar econòmicament al concessionari per tal de restablir l’equilibri economicofinancer de la gestió de serveis públics en la modalitat de concessió per a la gestió i explotació del Centre Cívic Barceloneta, concessió número 14C00011. Autoritzar, Disposar i obligar la despesa en la quantitat de 762,82€ amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document a Progess Projec. Gestió Serveis Socials, NIF: B59960526, en concepte de pagament a compte, NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5831 sense perjudici dels posteriors reajustaments o devolucions que corresponguin. Motiu: Compensació al concessionari per donar compliment a la política pública de l’Ajuntament de Barcelona adreçada a persones en situació d’atur. 11. Compensar econòmicament al concessionari per tal de restablir l’equilibri econòmic-financer de la gestió de serveis públics en la modalitat de concessió per a la gestió i explotació del Centre Cívic Drassanes, concessió número 14C00031. Autoritzar, disposar i obligar la despesa en la quantitat de 516,85 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document a Progess Projec. Gestió Serveis Socials, NIF: B59960526, en concepte de pagament a compte, sense perjudici dels posteriors reajustaments o devolucions que corresponguin. Motiu: Compensació al concessionari per donar compliment a la política pública de l’Ajuntament de Barcelona adreçada a persones en situació d’atur. 12. Compensar econòmicament al concessionari per tal de restablir l’equilibri econòmic-financer de la gestió de serveis públics en la modalitat de concessió per a la gestió i explotació dels serveis públics de promoció, dinamització i organització de les activitats de caire cultural, artístic i sociocultural en el Centre Cívic Convent de Sant Agustí, concessió número 14C00032. Autoritzar, disposar i obligar la despesa en la quantitat de 797,40 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document a Trànsit Projectes SL, NIF B59489351, en concepte de pagament a compte, sense perjudici dels posteriors reajustaments o devolucions que corresponguin. Motiu: Compensació al concessionari per donar compliment a la política pública de l’Ajuntament de Barcelona adreçada a persones en situació d’atur. 13. Compensar econòmicament al concessionari per tal de restablir l’equilibri econòmic-financer de la gestió de serveis públics en la modalitat de concessió per a la gestió i explotació dels serveis públics de promoció, dinamització i organització de les activitats de caire cultural, artístic i sociocultural en el Centre Cívic Pati Llimona, concessió número 14C00033. Autoritzar, disposar i obligar la despesa en la quantitat de 2.370,66 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document a Trànsti Projectes SL, NIF B59489351, en concepte de pagament a compte, sense perjudici dels posteriors reajustaments o devolucions que corresponguin. Motiu: compensació al concessionari per donar compliment a la política pública de l’Ajuntament de Barcelona adreçada a persones en situació d’atur. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 14. Iniciar l'expedient per a la contractació de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del Centre Cívic Vil·la Florida per als anys 2017-2019, amb núm. de contracte 16C00026, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 839.400,00 euros exempt d'IVA, en concepte de subvenció màxima per tal de mantenir l'equilibri econòmic de la concessió; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l'execució d'aquest contracte s'iniciarà l'exercici següent a la seva autorització. Donar compte d'aquesta resolució a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 15. Aprovar la modificació del la clàusula 2 del contracte d'arrendament dels locals de les planta baixa (finca registral 8.608) i planta primera, portes primera i segona (finques registrals 12.823 i 12.825 respectivament), de la finca núm. 31 del carrer Anglí, amb núm. de contracte 15002590 amb la societat Osharay Inmobiliaria, SL, amb CIF B95154928 en els següents termes: "segon.- termini. El termini del sotsarrendament serà de tres (3) anys, a comptar des de l'1 de gener 5832 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 de 2016, i fins al dia 31 de desembre de 2018. Aquest termini serà d’obligat compliment per a les parts. No obstant, finalitzat aquest termini el contracte podrà ser prorrogat per períodes mínims de 6 mesos i fins a un màxim de dos anys. En el cas de desistiment anticipat per part de sotsarrendatari, s’estableix una indemnització equivalent al 100% de la renda corresponent al període comprés entre la data de rescissió i el 31 de desembre de 2017 més el 50% de la renda corresponent al període comprés entre el 1 de gener de 2018 i el 31 de desembre de 2018.". Formalitzar el contracte d'arrendament segons el nou redactat, que s'aprova. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 16. Iniciar l'expedient per a la contractació de les Obres d'arranjament i millores dels elements urbans, proteccions i estructures vials en el Front Litoral de Barcelona, als Districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 16004703, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 785.651,72 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte el Plec de Condicions Tècniques, el projectes d'obres i la resta de documents tècnics reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 649.298,94 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 136.352,78 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual; donar-ne compte a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 17. Atorgar una subvenció a l’Associació Cultural 48h Open House, amb NIF G65391815, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2 c) i 28.1 de la Llei 3/8/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la Normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari de 17 de desembre de 2010, per un import de 40.000,00 euros, per col·laborar en l’organització i desenvolupament del festival d’arquitectura de Barcelona 48h Open House BCN 2016; declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada l’excepcionalitat que concorre en el projecte; aprovar el conveni on s'articula aquesta subvenció de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'alcaldia el 27 d'abril de 2011; facultar la Cinquena Tinenta d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona per a la seva signatura; autoritzar i disposar la despesa per un import de 40.000,00 euros amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de l’Associació Cultural 48h Open House, amb NIF G65391815, per fer front a l'esmentat Conveni; i requerir l'entitat beneficiària per tal que presenti el compte justificatiu dels fons rebuts de conformitat amb el pacte cinquè del conveni i d’acord amb la normativa vigent. 18. Aprovar inicialment el Projecte executiu per l'adequació interior de les plantes 3, 2, 1, -1 i -3 de la Residència Assistida per a Gent Gran Parc del Guinardó al Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 2.320.657,35 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies hàbils mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província (BOPB) i en un diari dels de més circulació de Catalunya, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5833 19. Ratificar l’aprovació per part dels representants de l’Ajuntament de Barcelona en els òrgans de govern de Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA de la formalització del préstec participatiu que figura a l’annex, i facultar la Tinenta d’Alcaldia de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat per a la seva signatura i formalització. 20. Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs i el Consorci del Besòs per a la gestió del servei de recollida neumàtica selectiva de residus a l’àmbit del Fòrum i entorns, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'alcaldia el 27 d'abril de 2011; autoritzar i disposar la despesa plurianual per un import d'1.436.201,33 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor del Consorci del Besòs, amb NIF P5890053A, per fer front a les despeses derivades del conveni; aplicar l’import quant a 58.748,32 euros amb càrrec al pressupost de l’exercici 2016, quant a 361.451,71 euros a l’exercici 2017, quant a 361.451,71 euros a l’exercici 2018, quant a 354.984,74 euros a l’exercici 2019 i quant a 299.564,85 euros a l’exercici 2020. La consignació queda subordinada al crèdit que per cada exercici autoritzin els respectius pressupostos, d’acord amb l’art. 174 del RDL 2/2004, de 5 de març, regulador de les Hisendes Locals; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Districte de Ciutat Vella - Districte de l'Eixample - Districte de Sant Martí 21. Aprovar definitivament el Projecte executiu del carril bici al passeig de Pujades (entre el carrer Marina - avinguda Meridiana- carrer Comerç), i avinguda Meridiana (entre passeig Pujades-carrer Almogàvers) i cruïlla de l’avinguda Meridiana i el carrer Sancho d’Àvila als Districtes de Ciutat Vella, Eixample i Sant Martí de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import d’1.181.462,57 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), en un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta Municipal i al Tauler d’anuncis de la Corporació; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Districte de Ciutat Vella 22. Instar a la Generalitat de Catalunya que, en l’exercici de les atribucions conferides per l’article 11 de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català, procedeixi a la incoació d’expedient per a la declaració d’Entorn de Protecció del Conjunt Arquitectònic gòtic civil -declarat bé cultural d’interès nacional- conformat per les Reials Drassanes, la Muralla Medieval, la Porta de Santa Madrona i el Baluard de Barcelona, de l’espai que li dóna suport ambiental, delimitat i grafiat al plànol que recull l’expedient, elaborat de conformitat amb l’article 8.4 de l’esmentat text legal; i precisar que els motius que determinen la procedència de protecció de l’entorn delimitat, per afavorir la conservació i defensa del Conjunt Arquitectònic en els termes de l’article 1.2 de la Llei 9/1993, son els assenyalats a l’informe de la Direcció d’Actuació Urbanística que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. 23. Aprovar inicialment el Projecte executiu de millora de l’edifici de “La Fàbrica del Sol”, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 906.471,73 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya 5834 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 (TRLLMRLC); notificar a les parts interessades; i sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies hàbils mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província (BOPB) i en un diari dels de més circulació de Catalunya, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. Districte de l'Eixample 24. Aprovar definitivament la Distribució Prèvia de Terrasses del carrer Marina, en el tram comprès entre avinguda Diagonal i avinguda Meridiana, al Districte de l’Eixample de Barcelona, segons el text que consta com a annex a la present proposta, donat que no s’han presentat al·legacions al projecte inicialment aprovat, publicat i sotmès a informació pública, a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses. Publicar el present acord i el text íntegre de l’esmentada Distribució Prèvia al Butlletí Oficial de la Província (BOPB) en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses i a la pàgina web del Districte de l’Eixample. Donar compte d’aquest acord al Consell Municipal. Districte de Sants-Montjuïc 25. Aprovar definitivament el Projecte executiu del carril bici de la connexió del passeig de la Zona Franca amb el carrer A, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 878.064,87 euros el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), en un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta Municipal i al Tauler d’anuncis de la Corporació; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Districte de Nou Barris 26. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic per a la concreció de l’ús i ordenació de l’equipament situat al carrer de la Jota, núm. 72-74 i carrer de Malgrat, núm. 64-66, promogut per Inmocabec, CB; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Districte de Sant Andreu 27. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a la regulació de l‘equipament esportiu situat a la confluència dels carrers Pare Manyanet i Bonaventura Gispert, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 28. Aprovar, d’acord amb allò que preveu l’article 42 i següents del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, el projecte modificat de les obres del Centre d’Art Contemporani (CAC) Fase 2.1 del carrer Sant Adrià 20, al Districte de Sant Andreu de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic Jurídic de la societat municipal BIMSA, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import d'1.017.482,53 euros, el 21% d’IVA inclòs, aquest import inferior a l’aprovat per un import d'1.133.864,22 euros (IVA inclòs), és degut a que les obres van ser adjudicades per un import del preu del contracte de 848.821,68 euros (IVA inclòs), que ja incorporava la baixa ofertada per l’adjudicatària de les obres, i que sumat a l’import de les modificacions per import de 168.660,85 euros (IVA inclòs), el que suposa un increment del 19,87% NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5835 sobre el total del pressupost de contracte (PEC) dóna un total d'1.017.482,53 euros); d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta Municipal, i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament de Barcelona; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. 5836 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 COMISSIONS CONSELL MUNICIPAL Actes Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports Acta de la sessió de 20 de setembre de 2016, aprovada el 20 d’octubre de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 20 de setembre de 2016, s’hi reuneix la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, sota la presidència de la Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laia Ortiz Castellví, Laura Pérez Castaño, Josep Maria Montaner Martorell, Carmen Andrés Añón, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Marilén Barceló Verea, Juanjo Puigcorbé i Benaiges, Àngeles Esteller Ruedas i Maria Rovira Torrens, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Jaume Collboni i Cuadrado, Raimond Blasi i Navarro, Alfred Bosch i Pascual i la Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Igualment, hi són presents els Srs.: Ricard Vinyes i Ribas, comissionat de Programes de Memòria, Miquel Àngel Essomba Gelabert, comissionat d’Educació i Universitats, Jordi Sánchez i Masip, gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials i la Sra. Montserrat Martínez Riba, directora de Serveis Generals del Districte d’Horta-Guinardó. No hi són presents: la Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago i l’Im. Sr. Koldo Blanco Uzquiano. S’obre la sessió a les 9.35 h. La Sra. Benedí inicia la sessió anunciant que els punts 3 i 20 (compareixença demanada per ERC i pregunta de la CUP, respectivament) es tractaran alhora, mentre que no s’hi ajuntarà la proposició de CiU referida al mateix tema, atès que el Grup d’ERC no vol ajuntar-la amb la compareixença. El Sr. Ciurana ho troba una mica absurd, i indica que el Grup de CiU no està a favor de la modificació de l’ordre del dia tal com es planteja, modificació que s’ha de votar. La Sra. Fandos no entén que s’ajuntin la compareixença i la pregunta i no la proposició. La Sra. Benedí, després de sentir parlar diferents representats dels grups, informa que finalment el Grup d’ERC sí que ho vol ajuntar. A continuació, informa que també s’ajunten els punts 18 i 19 (preguntes d’ERC i del PP, respectivament). El Sr. Ciurana posa de manifest que el mes de juny es va aprovar que comparegués el regidor de Cultura en una comissió extraordinària per parlar de l’àmbit cultural, però el regidor va demanar-li personalment, com a favor, perquè li coincidia amb una intervenció a l’Àrea Metropolitana, passar-ho al setembre. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5837 Aquesta compareixença no s’ha convocat i, a més, el regidor va explicar ahir en una conferència allò que hauria d’haver explicat a la Comissió, acte que considera poc respectuós amb la Comissió. Demana a la presidenta, responsable de convocar la comissió extraordinària, que aclareixi per què no s’ha fet i si es farà. La Sra. Benedí confirma que així ho farà. La Sra. Esteller coincideix que és una manca de respecte que el regidor de Cultura posposi la comissió del juliol al setembre, sense fixar-ne data, i exposi tot el seu projecte cultural en una conferència. Subratlla que si va adquirir el compromís d’exposar el projecte a la Comissió, és aquí on l’hauria d’haver presentat, en lloc de fer-ho, com fa el Govern habitualment, als mitjans de comunicació o a conferències externes. Li demana que concreti una data per presentar-ho a la Comissió al més aviat possible. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part informativa a) Despatx d’ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 22 de juliol de 2016, que aprova els plecs de clàusules i autoritza despesa del contracte de prestació dels serveis de gestió de l’estratègia municipal de prevenció primària de la violència masclista en l’entorn educatiu, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 63.822,29 euros. 2. Del gerent municipal, de 10 d’agost de 2016, que aprova els plecs de clàusules i autoritza despesa del contracte de prestació del servei de suport tècnic al desenvolupament de l’acord ciutadà per una Barcelona Inclusiva i les estratègies d’inclusió que s’impulsen en el seu marc, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 424.368,44 euros. 3. Districte de les Corts Del gerent municipal, de 29 de juliol de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la gestió i explotació de la instal·lació municipal esportiva Pavelló de l’Illa, ubicat al carrer Numància, 142, per als exercicis 2016-2019, i per un import de 119.460,00 euros. 4. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Del gerent municipal, de 13 de setembre de 2016, que aprova el Plec de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a l’execució de les obres de remodelació de la sala d’actes i espais adjacents del Centre Cívic Sarrià, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 111.206,78 euros. 5. Districte de Gràcia Del gerent municipal, de 12 d’agost de 2016, que aprova els plecs de clàusules i autoritza despesa del contracte de prestació del servei de dinamització de l’espai de gent gran La Violeta i la dinamització del programa de gent gran del Districte de Gràcia, per als exercicis 2016-2019, i per un import de 251.960,78 euros. 6. Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 10 d’agost de 2016, que aprova els plecs de clàusules i autoritza despesa per a la contractació de l’organització i execució de la Cavalcada 5838 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 de Reis del Districte d’Horta-Guinardó, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 57.100,00 euros. 7. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 10 d’agost de 2016, que aprova els plecs de clàusules i autoritza despesa per a la contractació del servei de disseny i execució Fàbrica dels Reis d’Orient 2016 al Districte de Sant Andreu, amb la finalitat de foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 66.990,04 euros. 8. Del gerent municipal, de 22 de juliol de 2016, que disposa la despesa i adjudica el contracte del servei de seguretat als equips d’atenció a la infància i adolescència (EAIA) de l’Àrea de Drets Socials a CIS Compañía Integral de Seguridad, S.A., per als exercicis 2016-2018, i per un import de 53.066,85 euros. 9. Del gerent municipal, de 22 de juliol de 2016, que disposa la despesa i adjudica el contracte per la gestió i dinamització Projecte Xeix 2016-2018 a Sigma Servicios Profesionales Para, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 158.422,52 euros. 10. Del gerent municipal, de 10 d’agost de 2016, que adjudica a Comercial Reprográfica y Maquinaria de Oficina, S.A. el contracte de l’adquisició de 12 fotocopiadores multifunció, mitjançant arrendament amb opció a compra, i el seu manteniment, per a les diferents dependències de l’Àrea de Drets Socials, per als exercicis 2016-2020, i per un import de 104.745,53 euros. 11. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 10 d’agost de 2016, que disposa la despesa i adjudica el contracte a Calaix de Cultura, SL per a la gestió i la dinamització del Servei de Noves Tecnologies (Punts Multimèdia Casa del Mig i La Marina), per als exercicis 2016-2017, i per un import de 163.435,54 euros. 12. Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 25 de juliol de 2016, que disposa la despesa i adjudica el contracte per a la gestió i la dinamització dels casal de barri Vall Hebron-Can Travi a Iniciatives i Programes, SL, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 193.745,97 euros. 13. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 18 de juliol de 2016, que disposa la despesa i adjudica el contracte d’atenció a situacions de vulnerabilitat als barris de La Franja, a Progess Projec. Gestió Serveis Socials, SL, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 115.254,48 euros. El Sr. Ciurana observa que BC reiteradament externalitza (privatitza) serveis públics essencials i gestió d’equipaments públics. Acords de la Comissió de Govern de 14 de juliol de 2016: 14. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona (Districte d’Horta-Guinardó) i l’Associació "Casal de la Font d’en Fargues", amb NIF G64884489, per a la gestió cívica municipal del Casal Font d’en Fargues, ubicat al carrer Pedrell, núm. 67-69, en el marc del projecte de dinamització i gestió del Casal de la Font d’en Fargues, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d’Alcaldia el 27 d’abril de 2011; facultar la Sra. Mercedes Vida Lago, regidora del Districte d’Horta- Guinardó per a la signatura del Conveni; autoritzar i disposar la despesa per un import de 245.312,00 euros de subvenció màxima amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l’Associació Casal de la NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5839 Font d’en Fargues, amb NIF G-64884489, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient per finançar les obligacions derivades d’aquest Conveni en els exercicis successius. Requerir l’entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 6 mesos a partir del pagament de la subvenció, presenti el balanç econòmic, la memòria de funcionament i justificació dels fons rebuts. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 15. Iniciar l’expedient per a la contractació de la gestió de serveis públics en la modalitat de concessió del Complex Esportiu Municipal Teixonera Vall Hebron, per un termini de dos anys, amb una possible pròrroga màxima de dos anys, i un cànon anual de 12.000,00 euros; amb número de contracte 16C00017, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 16. Ratificar la resolució de la Gerència Municipal de 21 d’abril de 2016, d’acord amb l’establert en l’article 67 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Desestimar, la sol·licitud presentada per l’entitat Club Lleuresport de Barcelona, referent a la subrogació del personal de la cafeteria del Centre Cívic Can Deu, d’acord amb l’informe jurídic, de 23 de maig de 2016, que s’acompanya com a document annex d’aquesta resolució. Adjudicar el contracte núm. 16C00009, que té per objecte la gestió de serveis públics en la modalitat de concessió per a la gestió i explotació del centre cívic Can Deu per al període comprès entre l’1 de juliol de 2016 fins el 31 de desembre de 2019, per un import de 472.500,00 euros, exempt d’IVA, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Club Lleuresport de Barcelona amb NIF G60320132, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa. Reduir l’esmentat import en la quantitat d’11.250,00 euros degut a la manca de prestació del servei en relació a la previsió inicial que era l’1 de juliol de 2016 i la previsió actual d’inici de les prestacions que és l’1 d’agost de 2016. Disposar a favor de l’adjudicatari la quantitat de 461.250,00 euros IVA exempt, amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document, sotmesa a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. Anul·lar part de l’autorització de despesa per un import de 52.500,00 euros amb càrrec als pressupostos i partides indicades en aquest mateix document. Notificar la present resolució als licitadors, publicar-la en el perfil del contractista; requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l’adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències del Districte de les Corts; i donar- ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 17. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de gestió del Centre Municipal d’Acolliment d’Urgència per a persones que viuen violència masclista (CMAU-VM), d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16002832, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d’1.815.108,94 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 1.650.099,04 euros de pressupost net i 165.009,90 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents; donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 5840 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 18. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de gestió de l’equipament integral Nou Barris: servei d’acolliment diürn i servei d’acolliment residencial nocturn de primera acollida per a persones sense sostre i el foment de la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió social, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16002509, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 6.786.214,69 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 6.169.286,08 euros de pressupost net i 616.928,61 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents; donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 19. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de gestió del Servei d’Habitatges d’Inclusió amb suport socioeducatiu, adreçat a famílies i persones soles en situació de greu vulnerabilitat afectades per la pèrdua o manca d’habitatge, i el foment de la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió social, dividit en 3 lots, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16002975, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 3.226.869,08 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 2.933.517,32 euros de pressupost net i 293.351,72 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%; amb el desglossament següent: LOT 1: 1.031.334,64 euros, IVA inclòs dels quals 937.576,96 euros, corresponen al preu net i 93.757,68 euros a l’IVA. LOT 2: 1.014.258,20 euros, IVA inclòs dels quals 922.052,92 euros corresponen al preu net i 92.205,28 euros a l’IVA. LOT 3: 1.181.276,20 euros, IVA inclòs dels quals 1.073.887,44 euros corresponen al preu net i 107.388,76 euros a l’IVA. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Acords de la Comissió de Govern de 21 de juliol de 2016: 20. Aprovar el conveni de gestió cívica de les activitats a l’equipament municipal Casal de Barri de Prosperitat, ubicat a la plaça Àngel Pestanya, 1 de Barcelona. Autoritzar i disposar a favor de La Prosperitat cultura en acció 2, amb NIF G64781123, la despesa per un import total de 673.525,00 euros, essent l’import de 116.125,00 euros per l’any 2016, l’import de 278.700,00 euros per l’any 2017 i l’import de 278.700,00 euros per l’any 2018, amb càrrec a la partida pressupostària 48903-33711-0608 dels pressupostos 2016-2018; condicionada a l’existència de crèdit adequat en els pressupostos corresponents. Atorgar la subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a La prosperitat cultura en acció 2, amb NIF G64781123, per un import total de 673.525,00 euros, pel conveni de gestió cívica de les activitats a l’equipament municipal Casal de Barri de Prosperitat, de conformitat amb els articles 22.2c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i d’acord amb allò previst en els articles 6.2 i 6.3 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la excepcionalitat que concorre en el projecte. Facultar per a la signatura de l’esmentat conveni l’Ima. Sra. Janet Sanz Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. Requerir l’entitat beneficiària per tal que, en el termini de tres mesos a comptar NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5841 des de la finalització de la subvenció, presenti la justificació del fons rebuts. Donar- ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 21. Aprovar el conveni de gestió cívica de les activitats a l’equipament municipal Centre Cívic Can Basté, ubicat al passeig Fabra i Puig, 274-276 de Barcelona. Autoritzar i disposar a favor de Turó acció sociocultural (TASC), amb NIF G63695381, la despesa per un import total de 536.625,00 euros, essent l’import de 105.625,00 euros per l’any 2016, l’import de 205.500,00 euros per l’any 2017 i l’import de 225.500,00 euros per l’any 2018, amb càrrec a la partida pressupostària 48903-33711-0608 dels pressupostos 2016-2018; condicionada a l’existència de crèdit adequat en els pressupostos corresponents. Atorgar la subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a Turó Acció Sociocultural (TASC), amb NIF G63695381, per un import total de 536.625,00 euros, pel conveni de gestió cívica de les activitats a l’equipament municipal Centre Cívic Can Basté, de conformitat amb els articles 22.2c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i d’acord amb allò previst en l’article 6.2 i 6.3 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la excepcionalitat que concorre en el projecte. Facultar per a la signatura de l’esmentat conveni l’Ima. Sra. Janet Sanz Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. Requerir l’entitat beneficiària per tal que, en el termini de tres mesos a comptar des de la finalització de la subvenció, presenti la justificació del fons rebuts. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 22. Aprovar el conveni de gestió cívica de les activitats a l’equipament municipal Ateneu Popular Nou Barris, ubicat al carrer Portlligat, 1-31 de Barcelona. Autoritzar i disposar a favor de Bidó de Nou Barris, amb NIF G58327289, la despesa per un import de total de 706.148,98 euros, essent l’import de 121.749,82 euros per l’any 2016, l’import de 292.199,58 euros per l’any 2017 i l’import de 292.199,58 euros per l’any 2018, amb càrrec a la partida pressupostària 48903-33711-0608 dels pressupostos 2016-2018; condicionada a l’existència de crèdit adequat en els pressupostos corresponents. Atorgar la subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l’entitat Bidó de Nou Barris, amb NIF G58327289, per un import total de 706.148,98 euros, pel conveni de gestió cívica de les activitats a l’equipament municipal Ateneu Popular Nou Barris, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i d’acord amb allò previst en l’article 6.2 i 6.3 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la excepcionalitat que concorre el projecte. Facultar per a la signatura de l’esmentat conveni l’Ima. Sra. Janet Sanz Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. Requerir l’entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos a partir de la finalització de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 23. Aprovar el conveni de gestió cívica de les activitats de l’equipament municipal Camp de futbol de Vallbona, ubicat al carrer Oristà, 8-10 de Barcelona, entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i l’entitat Racing Vallbona Club de Futbol, NIF G-60056041. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la seva excepcionalitat. Aquest conveni no té dotació pressupostària. Requerir l’entitat beneficiària presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, a la finalització del conveni, una memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i el resultats obtinguts, una memòria econòmica i una relació d’ingressos i despeses. Facultar per a la signatura de l’esmentat conveni la Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 24. Aprovar el conveni de gestió cívica de les activitats de l’equipament municipal Camp de futbol Canyelles, ubicat a la carretera Alta de Roquetes, 55-63 5842 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 de Barcelona, entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i l’entitat Club Esportiu Canyelles, NIF G64599715. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la seva excepcionalitat. Aquest conveni no té dotació pressupostària. Requerir l’entitat beneficiària presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, a la finalització del conveni, una memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i el resultats obtinguts, una memòria econòmica i una relació d’ingressos i despeses. Facultar per a la signatura de l’esmentat conveni la Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 25. Aprovar el conveni de gestió cívica de les activitats de l’equipament municipal Camp de futbol del Turó de la Peira, ubicat al carrer Travau, 62 de Barcelona, entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i l’entitat Centro Cultural Deportivo Turó de la Peira, NIF G08543480. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la seva excepcionalitat. Aquest conveni no té dotació pressupostària. Requerir l’entitat beneficiària presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, a la finalització del conveni, una memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i el resultats obtinguts, una memòria econòmica i una relació d’ingressos i despeses. Facultar per a la signatura de l’esmentat conveni la Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 26. Aprovar el conveni de gestió cívica de les activitats de l’equipament municipal Complex Esportiu Municipal Guineueta, ubicat al carrer Castor, 1-11 de Barcelona, entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i l’entitat Club Escola Esportiva Guineueta, NIF G58502436. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la seva excepcionalitat. Aquest conveni no té dotació pressupostària. Requerir l’entitat beneficiària presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, a la finalització del conveni, una memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i el resultats obtinguts, una memòria econòmica i una relació d’ingressos i despeses. Facultar per a la signatura de l’esmentat conveni la Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 27. Aprovar el conveni de gestió cívica de les activitats de l’equipament municipal Pavelló Poliesportiu “Ramón Aldrofeu” Virrei Amat, ubicat al carrer Joan Alcover, 6 de Barcelona, entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i l’entitat Secció Esportiva Santa Eulàlia, NIF G58274556. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la seva excepcionalitat. Aquest conveni no té dotació pressupostària. Requerir l’entitat beneficiària presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, a la finalització del conveni, una memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i el resultats obtinguts, una memòria econòmica i una relació d’ingressos i despeses. Facultar per a la signatura de l’esmentat conveni la Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 28. Aprovar el conveni de gestió cívica de les activitats de l’equipament municipal Camp de futbol de Porta, ubicat al passatge Andreu Nin, s/n, de Barcelona, entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i l’entitat Alzamora, Club de Futbol, NIF G58804311. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la seva excepcionalitat. Aquest conveni no té dotació pressupostària. Requerir l’entitat beneficiària presenti a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, a la finalització del conveni, una memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i el resultats obtinguts, una memòria econòmica i una relació d’ingressos i despeses. Facultar per a la signatura de l’esmentat conveni la Il·lma. Sra. Janet Sanz i Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 29. Iniciar l’expedient per a la contractació de la gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del Centre Cívic Sarrià per als NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5843 anys 2017-2019, amb núm. de contracte 16C00021, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 880.152,00 euros exempt d’IVA, en concepte de subvenció màxima per tal de mantenir l’equilibri econòmic de la concessió; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització; i donar compte d’aquesta resolució a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 30. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de recollida, transport, emmagatzematge i custodia provisional de béns i estris procedents de desnonaments judicials o de situacions d’emergència que a criteri dels serveis socials requereixin aquests serveis, i posterior tractament de residus i el foment de la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió social, durant els anys 2017, 2018, 2019, i 2020, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16003523, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 7.002.490,22 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 5.787.182 euros de pressupost net i 1.215.308,22 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 21%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents; donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 31. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de gestió de l’equipament integral Meridiana: servei d’acolliment diürn i servei d’acolliment residencial nocturn de primera acollida per a persones sense llar i el foment de la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió social, durant els anys 2017, 2018, 2019, i 2020, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16003529, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 6.242.156,87 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 5.674.688,06 euros de pressupost net i 567.468,81 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents; donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 32. Iniciar l’expedient per a la contractació de la gestió integral i l’administració del centre de dia “Casa Bloc” i el programa “Temps per a Tu”, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16002809, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d’1.218.211,44 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 1.172.125,62 euros de pressupost net i 46.085,82 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 4%; condicionada a l’existència de 5844 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents; donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 33. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació de serveis per a la gestió dels menjadors socials diürns de Navas i Paral·lel adreçat a persones que es troben en situació d’extrema pobresa i/o exclusió social a la ciutat i pel foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, durant els anys 2017, 2018, 2019, i 2020, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16003515, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 6.007.336,59 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, per un import de 5.461.215,08 euros de pressupost net i 546.121,51 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%, amb el següent desglossament: - LOT 1: 3.240.781,43 euros, IVA inclòs dels quals 2.946.164,94 euros corresponen al preu net i 294.616,49 euros a l’IVA. - LOT 2: 2.766.555,16 euros, IVA inclòs dels quals 2.515.050,14 euros corresponen al preu net i 251.505,02 euros a l’IVA. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per cada exercici autoritzin els pressupostos corresponents. Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 34. Iniciar l’expedient per a la contractació de la gestió del servei d’inserció social (SIS), durant els anys 2017 i 2018, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16002004, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 5.696.985,82 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 5.179.078,02 euros, pressupost net, i 517.907,80 euros en concepte d’impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents; donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Acord de la Comissió de Govern de 28 de juliol de 2016: 35. Adjudicar el contracte núm. 16001971, que té per objecte la gestió del Centre d’Allotjament Temporal Familiar Sant Pere Més Baix i el foment de la inserció de les persones en risc d’exclusió, per un import de 718.834,62 euros, exempt d’IVA, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a l’Associació Prohabitatge, amb NIF núm. G61964102, i d’acord amb la seva proposició, en ser l’oferta econòmicament més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, l’import de 718.834,62 euros, exempt d’IVA. Fixar en 35.941,73 euros l’import de la garantia definitiva i, retenir-lo del preu del contracte atesa la declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. Requerir l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies naturals, a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5845 Acord de la Comissió de Govern de 8 de setembre de 2016: 36. Adjudicar el contracte núm. 16001338, que té per objecte la prestació del Servei d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària públics i concertats de la ciutat així com la gestió del programa de formació dels professionals que realitzen el servei, per un import de 608.288,80 euros, IVA exempt (400,19 euros per cada punt JIP/mes), a partir de l’1 de setembre de 2016 o altrament el que es fixi en la formalització del contracte si és posterior, i fins al 31 d’agost de 2018, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Fundació Pia Autònoma Institut Pere Tarrés d’Educació en l’Esplai (Fundació Pere Tarrés), amb NIF núm. R5800395E, i d’acord amb la seva proposició, en ser l’oferta econòmicament més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable per un import de 608.288,80 euros, IVA exempt. Requerir l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies naturals, a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Acord de la Comissió de Govern de 15 de setembre de 2016: 37. Aprovar el conveni de col·laboració entre el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació del Gran Teatre del Liceu per a la creació de la Comissió Interadministrativa de l’esdeveniment excepcional d’interès públic del 20è aniversari de la reobertura del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i el bicentenari de la creació de la “Societat d’Accionistes”, que estarà vigent des del dia de la seva signatura i fins a l’aprovació per la Comissió Interadministrativa de la proposta de liquidació de les actuacions relacionades, que haurà de produir-se, en tot cas, abans del 31 de desembre de 2019. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Unitat Contra l’Exclusió Residencial El Sr. Montaner explica que es presenta aquest informe després de set mesos de funcionament de la UCER per millorar-ne els resultats i atendre suggeriments i crítiques que facin que l’informe anual sigui encara més útil. Recorda que els tres objectius principals de la UCER, que incorpora el SIPHO, són actuar contra els desnonaments a la ciutat; gestionar i resoldre les diferents situacions precàries d’ocupació d’habitatges i actuacions de disciplina en matèria d’habitatge a partir de la legislació vigent. A continuació, destaca quatre aspectes de l’informe: 1. En set mesos s’han gestionat 1.515 casos de desnonament, que afecten unes 4.200 persones. L’augment de casos atesos (l’any passat se’n van atendre 1.092) reflecteix una actitud molt més activa en l’afrontament d’aquestes qüestions. 2. Dels 1.515 casos atesos s’han resolt 581, amb solució temporal o definitiva, i se n’han ajornat 884. El 94% dels casos de llançament són per lloguer. 5846 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 3. Es treballa tant en un informe tècnic com en un informe social de cada un dels casos (uns 1.000) de pisos ocupats a precari. Això implica dues procedències. Una són els 212 pisos que han estat cedits o comprat, i 16 pisos que s’estudien a través dels procediments de tempteig. La majoria d’aquests pisos són de grans tenidors; per exemple, n’hi ha 347 del BBVA i 130 de la Sareb. 4. Hi ha uns 350 procediments oberts pel que fa a multes i sancions, que van des de multes per habitatges buits fins a multes per infrahabitatge. Clou la intervenció subratllant que mai no s’havia creat una UCER i que se’n volen exposar les dades amb total transparència. La Sra. Fandos agraeix l’informe, però entén que la presentació als set mesos respon a una voluntat de donar explicacions davant d’una relliscada important de l’alcaldessa relacionada amb un desnonament. Entén també que els discursos de la campanya electoral de BC eren merament una campanya publicitària: deien que acabarien els desnonaments, però no només encara n’hi ha, sinó que augmenten. Reconeix que s’hi ha contractat més gent —no s’ha explicat quantes d’aquestes persones provenen de la PAH—, però observa que abans, amb el personal que ja es tenia de les oficines d’habitatge, es feia la mateixa feina, igual que amb la resta de professionals que hi havia a Serveis Socials i nega que s’hi treballi més activament. Puntualitza que el Govern actual ha pogut aplicar una llei que l’anterior no tenia, i ara es queixa que torna a no poder-la aplicar. Subratlla que va ser CiU qui va crear tots els protocols, etc., per actuar en els casos de desnonament, ja que abans no s’hi feia res, i els protocols creats per CiU són els mateixos que aplica BC. Per acabar, afirma que els membres de BC, especialment l’alcaldessa, fan política dels desnonaments, i subratlla que cal que tots hi treballin plegats i deixin d’eludir responsabilitats. La Sra. Barceló considera que aquest informe demostra que la teoria i la pràctica es contradiuen, com també ho demostren casos com el desnonament del passat dimecres a Sants d’una família que havia demanat un habitatge social el 20 de juny. L’alcaldessa va eludir la seva responsabilitat, i l’Ajuntament podria haver frenat aquest desnonament i no ho va fer. Pregunta per què no ho va fer, i recrimina que l’alcaldessa n’hagi culpat els Mossos —tot atacant-los per fer la seva feina— quan ha estat l’Ajuntament mateix qui no ha complert, perquè ha estat incapaç de trobar un habitatge social a la família. Pregunta si les famílies dels desnonaments ajornats disposaran d’un habitatge digne, i subratlla que per abordar el tema de l’habitatge digne calen mesures reals i útils, no limitar-se a presentar informes i publicar tuits dient que «el dret a l’habitatge és un dret com una casa». Recorda que el primer que va demanar el Grup de C’s al Parlament va ser la dació en pagament, i la primera proposta que va presentar a la Comissió va ser revisar els criteris d’accés als habitatges d’emergència social. Considera que l’habitatge social a la ciutat és escàs, i que amb la proposta del Govern només s’arribaria al 2%, quan la síndica de Greuges recomana arribar al 15%. En darrer lloc, observa que les persones amb necessitats no poden esperar, de manera que cal actuar, també en la reforma de Serveis Socials, i remarca que cal atenció immediata, no rodes de premsa, i que el Govern demostra manca de lideratge i d’iniciativa, promeses incomplertes i incapacitat per governar amb una política pràctica. La Sra. Benedí agraeix l’informe, però lamenta les mancances en comunicació i col·laboració amb els treballadors i les treballadores de Serveis Socials, part implicada en el procés, que ha assenyalat l’escassa informació que ha rebut respecte als dispositius i les activats amb relació a l’habitatge, com per exemple la UCER. Posa en relleu que en set mesos s’ha hagut de donar resposta a un 38% més de casos que durant el 2015, i que les dades de la UCER reflecteixen una realitat molt NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5847 dolorosa pel que fa als desnonaments a Barcelona, amb Nou Barris com a districte amb més casos. Observa que el 94% dels desnonaments són d’habitatges de lloguer. Entén que cal tractar el tema de l’augment del lloguer a la ciutat i mobilitzar l’habitatge buit per ampliar el parc públic de lloguer social per evitar solucions tardanes i en règim de pensions. Pregunta què s’ha fet en aquest sentit. Indica que en el 56% dels desnonaments que es produeixen per impagament del lloguer hi ha menors i que el desnonament de Sants —que ha generat polèmica institucional, controvèrsia política i desconcert— no és un cas aïllat. Coincideix que si bé BC en campanya anunciava que posaria fi als desnonaments, aquests han augmentat, i considera que l’enfrontament a les xarxes socials protagonitzat per la Sra. Colau el dia del desnonament de Sants no demostra una manera òptima de governar la ciutat ni de fer d’alcaldessa. No entén per què en el cas de Sants no es va proporcionar un pis ràpidament si es tractava d’un cas d’emergència social i l’Ajuntament disposa de circuits especials i ràpids per atendre aquests casos, ni per què la Taula d’Emergències no es reuneix a l’agost. Conclou que BC genera polèmiques amb els desnonaments i no assumeix la seva responsabilitat per amagar la seva incapacitat a l’hora de dur a terme allò a què es va comprometre en campanya. La Sra. Esteller critica el Govern municipal per haver estat incapaç d’oferir un pis a una família i de complir la proclama d’aconseguir una ciutat sense cap desnonament, i critica l’alcaldessa per, un cop més, haver eludit responsabilitats i haver protagonitzat un acte impropi d’una institució i d’una alcaldessa que han de representar la ciutat i l’Ajuntament. En aquest cas, va provocar un confrontament institucional i va posar en una situació complicada els Mossos d’Esquadra. Afirma que la Sra. Colau es va presentar a les eleccions enganyant la ciutadania, i que no li importa jugar amb els sentiments de la gent mentre aconsegueixi una portada o un bon informatiu. La defineix com una persona sense escrúpols. Exposa que només el 4,55% de la gent atesa són famílies, mentre que el 27% són ocupes que l’Ajuntament paga, amb qui fa d’intermediari per trobar-los habitatges, i que sovint fa passar per davant de moltes famílies que estan en llista d’espera del Registre de Sol·licitants d’Habitatges de Protecció Social. Considera que el Govern podria fer molt més per aquestes famílies. Observa que molts dels 75 solars buits que hi ha a Barcelona només serveixen per a activitats d’oci, quan s’hi podrien construir habitatges. Afirma que BC fa campanya contra totes les administracions, en lloc de resoldre els problemes. Assenyala que si bé s’han comprat 250 pisos a bancs, un acord de CiU i PP del mandat anterior posava a disposició 30 milions d’euros per comprar pisos, i es preveia comprar-ne 300 i posar-los a disposició de les famílies. Per acabar, valora l’existència de la UCER, i espera que la gent que hagi de tenir una segona oportunitat la pugui tenir. La Sra. Rovira observa que tots els partits afirmen que no volen fer política ni partidisme sobre el cas de la setmana passada, però tots l’han utilitzat per atacar el Govern, que comença a escoltar les entitats i les reivindicacions procedents de Ciutat Meridiana posades de manifest a l’Audiència Pública de Nou Barris. Celebra que sigui així i que es treballi en aquesta línia. Considera que la UCER és una nova eina vàlida per a les famílies, i valora que el Govern sàpiga gestionar les emergències, però entén que això no soluciona el problema de fons dels desnonaments: calen altres mesures per garantir el dret a l’habitatge, i l’Ajuntament, malgrat tenir una legislació que vagi en contra —com els cossos de seguretat en algunes ocasions— i desnonaments exprés impulsats per la ministra Chacón, té l’obligació de fer més en aquest àmbit. Subratlla que cal anar a l’arrel del problema: cal parlar del model econòmic neoliberal i entendre que a Barcelona el capitalisme té rostre de turisme, i que els allotjaments turístics i els hotels estan expulsant altres tipus d’economia, de manera que cal apostar pel decreixement turístic i per altres tipus d’economia, el contrari del que es fa des d’algunes regidories. Considera imprescindible, per 5848 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 passar de parlar de valor de mercat de l’habitatge a valor d’ús, una confrontació amb el model econòmic neoliberal, així com amb el model turístic de la ciutat, que fa que s’incrementin els lloguers i l’expulsió de veïnes de Barcelona. En darrer lloc, indica que la Regidoria d’Habitatge ha de reflexionar-hi profundament, i que calen campanyes per informar les veïnes sobre els diferents serveis, així com un reforç i una reforma dels Serveis Socials. El Sr. Montaner diu a la Sra. Fandos que el Govern tenia preparada per al 14 de setembre aquesta presentació, i la campanya estava preparada per a abans de l’estiu, però es va haver d’endarrerir per les eleccions a l’Estat espanyol. Afirma que BC no es beneficia de la presentació de l’informe junt amb el que va succeir a Sants, i nega que s’estigui continuant exactament la feina del Govern anterior: sí que se’n continuen algunes coses, però s’han fet moltes coses noves, per exemple, la transformació del reglament de la Taula d’Emergències. S’adreça a la Sra. Barceló per dir-li que C’s no defensa la dació en pagament al Parlament espanyol, i afirma que BC sí que defensa l’habitatge digne, tot i tenir una legislació estatal que hi va en contra i haver de remetre’s a la Llei pel dret a l’habitatge catalana. A la Sra. Benedí li assegura que els desnonaments s’estan resolent d’una manera o d’una altra, i s’està aconseguint que ningú no es quedi al carrer, encara que algunes solucions arribin en l’últim moment, com en el cas de Sants, que s’està revisant perquè es reconeix que no s’hauria d’haver arribat a la situació a què es va arribar. Respecte d’aquest cas, explica que si bé es va demanar el pis al juny, la persona sol·licitant no tenia els papers en regla i es va haver de fer un tràmit per deixar-ho condicionat a la propera reunió de la Taula d’Emergència, el 27 de setembre. A continuació, diu a la Sra. Esteller que moltes de les coses que ha dit no són certes. Afirma que s’estan atenent les ocupacions a precari que hi ha a Barcelona (més de mil), però nega rotundament que el Govern pagui els ocupes o hi proporcioni tractes de favor. Subratlla que és una qüestió que existeix a la ciutat que ningú no havia reconegut ni tractat fins ara. Per acabar, manifesta coincidència amb la Sra. Rovira que cal lluitar contra el model capitalista, i afirma que l’Administració intenta fer una política d’habitatge que contraresti els nefastos efectes del mercat immobiliari, i intenta fer-ho de la millor manera possible. La Sra. Fandos afirma que el Govern sempre actua de la mateixa manera: comet un error greu i després fa corrents una roda de premsa per presentar un informe per fer veure que ha fet molta feina. Observa que justament l’aportació del Govern actual, el nou reglament, és el que ha fallat en el cas de Sants, subratlla que la feina va ser iniciada pel Govern anterior i continuada per l’actual, sense bons resultats, i insisteix que el Govern va ser incapaç de resoldre una situació d’emergència. Es dóna per tractat. 2. Actuacions sobre TEH-ES i Treball Sexual i ABITS 2015 La Sra. Pérez explicita que l’informe fa referència tant a les dades del 2015 de l’Agència ABITS com a les línies estratègiques treballades enguany i les que es volen treballar el 2017 en matèria de prostitució i de tràfic d’éssers humans. Puntualitza que es diferencia entre la lluita contra el tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual i l’abordatge del treball sexual. Exposa que s’ha creat una unitat específica per a la lluita contra el tràfic d’éssers humans que estarà dins del Departament de Violències Masclistes, amb un pressupost aproximat de 200.000 euros, amb la qual es volen garantir els drets fonamentals de les dones víctimes, dels seus fills i filles, si n’hi ha, i de nens i nenes, si és el cas. Es vol promoure la formació dels actors sensibles i proporcionar eines a la ciutadania, així com assessorament a professionals del sector. D’altra banda, es pretén que aquesta unitat sigui un observatori de recollida de dades, NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5849 amb indicadors consensuats, que mostrin què està passant en matèria de tràfic a la ciutat. Pel que fa a l’abordatge del treball sexual, s’han incrementat recursos al pla d’ABITS, s’ha augmentat el pressupost i s’ha reforçat el servei a carrer. Les dades de l’informe reflecteixen una estabilitat en el nombre de dones que treballen als carrers de Barcelona, però una tendència d’augment de dones migrades en situació irregular, de manera que hi ha el repte d’aconseguir la targeta sanitària, l’empadronament, etc., i es treballa en aquesta línia. Es reforça l’entrada a espais tancats, que s’està treballant en conveni amb entitats de la societat civil especialitzades en el tema; s’augmenten recursos sanitaris en la lluita contra les violències masclistes en l’àmbit de la parella, i s’inicien nous programes orientats a la millora de l’ocupabilitat, com ara un programa a Barcelona Activa que asseguri que les opcions laborals que s’ofereixen a aquestes dones perdurin, o un programa per a la millora de l’ocupabilitat, que ofereix un ventall d’oportunitats a les dones i un acompanyament que tingui en compte la decisió de cada dona sobre la seva vida. Comenta que, atesa la voluntat de donar veu a les dones, són elles les que estan elaborant un diagnòstic de les treballadores sexuals que exerceixen a la via pública, que volen explicar en primera persona en quina situació es troben i fer-ne un diagnòstic. Conclou que l’objectiu és apostar per la garantia de drets de les dones que exerceixen voluntàriament i de les que es troben en situació forçada. La Sra. Vila celebra la creació d’una unitat especialitzada d’atenció a les víctimes de tràfic amb fins d’explotació sexual, i recorda que en l’anterior mandat es va signar aquest protocol d’atenció a la víctima, es van destinar recursos a aquesta atenció i es van reforçar l’assessorament jurídic i l’acollida. Assenyala que l’informe presentat hauria d’incloure el pressupost del qual estarà dotada la unitat, com s’estructurarà, i quines funcions i competències tindrà. Considera, pel que fa a transparència i participació, que en part s’ha perdut l’espai de treball conjunt de tots els grups municipals respecte d’aquesta qüestió, que preocupa a tothom, sobretot perquè es tracta de vulneració de drets. Recorda que tradicionalment els grups s’havien reunit, havien compartit la informació, i, malgrat les desavinences, s’havien establert punts de consens per fer avançar uns serveis primordials. Valora la feina feta pels treballadors i treballadores de l’Agència ABITS i les entitats col·laboradores que estan al carrer i atenen aquestes dones, però manifesta preocupació per l’actitud i alguns discursos del Govern municipal davant un fenomen —el de la prostitució— global i complex, en què la majoria de persones que l’exerceixen són víctimes de tràfic i moltes, d’explotació. Entén que l’Ajuntament hauria d’evitar la inacció i les actituds permissives, que generen un efecte crida. Afirma que determinats discursos presenten Barcelona com una ciutat on les màfies i els explotadors no són perseguits i on la prostitució és benvinguda. En darrer lloc, expressa la convicció de CiU que la prostitució és un espai de desigualtat entre homes i dones, amb relacions de domini, i no és una feina digna per a les persones. Per això, el seu grup continuarà fent seguiment d’aquesta tasca i serà exigent en la lluita contra el tràfic, l’explotació i les actituds que únicament aconsegueixen perjudicar les persones. La Sra. Barceló agraeix la presentació de l’informe i la tasca de tècnics i entitats, que han facilitat una bona descripció de la realitat del treball sexual. Assenyala que, atès que les competències no són únicament municipals, caldria coordinar-se amb la resta d’administracions. Agraeix també el diàleg del Govern municipal amb la resta de grups, amb els quals han mantingut una posició oberta des del començament. Valora la feina que duu a terme l’Agència ABITS, nascuda el 2006, centrada en l’ajuda a les dones que exerceixen el treball sexual voluntari, la facilitació d’eines des de diferents àmbits a les dones que volen deixar d’exercir-lo i la lluita contra el tràfic d’éssers humans amb la finalitat d’explotació sexual. 5850 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Destaca com a aspecte positiu de l’informe que les dones que exerceixen el treball sexual voluntari hagin demanat assessorament. Entén que aquestes dones haurien de tenir una seguretat laboral i tenir reconeguts els seus drets laborals i socials, com ara l’assistència sanitària, l’atur, la baixa i les pensions. El seu grup considera que cal garantir un marc normatiu municipal per a l’exercici del treball sexual voluntari amb l’objectiu d’aconseguir més protecció i seguretat de les persones que l’exerceixen, tot vetllant pel control de les condicions de seguretat i d’higiene en la seva pràctica. En aquest sentit, s’està en espera dels canvis en l’Ordenança. Considera que hi hauria d’haver un centre de referència a Ciutat Vella, districte on es concentra el 64,9% dels expedients actius d’exercici de prostitució a Barcelona, i que els diferents grups municipals haurien de poder participar en la taula tècnica del tràfic de persones i d’explotació del districte. D’altra banda, remarca el compromís de C’s en la lluita contra les xarxes criminals d’explotació sexual i en la defensa de les víctimes de les xarxes de proxenetisme, mafioses i de tràfic de persones, que vulneren drets humans. El seu grup entén que en aquesta lluita cal coordinar-se amb els diferents cossos de seguretat i crear, com a complement de les intervencions al carrer, que valora, espais propis que garantissin la confidencialitat i la intimitat, ja que de vegades a les dones, per por, els costa molt denunciar. Per acabar, pregunta quins seran el pressupost i la metodologia de la nova unitat. La Sra. Benedí agraeix la presentació dels informes, així com que uns temes tan sensibles es tractin en aquesta comissió perquè tots plegats treballin per posar fi a aquestes xacres, i celebra la creació de la unitat per a la lluita contra el tràfic d’éssers humans, que vetlla perquè les víctimes del tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, moltes d’elles dones, i també criatures, puguin exercir els seus drets fonamentals. Qualifica d’alarmant la tolerància i la permissivitat de la societat davant el tràfic d’éssers humans, una forma d’esclavatge que afecta col·lectius en situació de vulnerabilitat, especialment dones, menors d’edat i persones estrangeres en situació administrativa irregular, i indica que la crisi de refugiades ha posat de manifest les mancances que existeixen per lluitar conjuntament contra el tràfic de persones, i es reconeix que les persones sol·licitants d’asil i refugiades es troben en una situació d’especial vulnerabilitat davant del tràfic d’éssers humans. La identificació de les víctimes continua sent un dels aspectes més complexos, ja que el caràcter enganyós i coercitiu del delicte fa que les víctimes no siguin capaces de reconèixer la seva pròpia vulnerabilitat. Posa de manifest que el SAS, que ofereix atenció integral i que atenia aquestes situacions amb la col·laboració d’altres entitats, només ha atès disset persones. Celebra, però, que hi hagi prevista l’ampliació del SAS en properes actuacions, que entén que han de ser cada vegada més contundents. Pregunta si hi ha prevista cap campanya de sensibilització a la ciutadania respecte als programes de formació i detecció, ja que la sensibilització i la pedagogia són molt importants perquè tothom col·labori en la detecció d’aquesta xacra. Subratlla que enfortint les accions es pot reforçar la protecció dels nens i les dones vulnerables i ajudar a promoure la seguretat i la dignitat de les possibles víctimes de tràfic. Demana que es doti el Pla ABITS de tots els recursos necessaris per resoldre els conflictes existents al carrer i, sobretot, per atendre les persones que exerceixen la prostitució, i demana també que es faciliti el calendari dels debats i les trobades de la Taula d’ABITS, per poder fer-ne un seguiment, i que s’hi convidi els grups municipals, que també representen la ciutadania. Clou la intervenció reafirmant el compromís d’ERC contra les màfies i en defensa de les llibertats i els drets de les persones, sobretot de les persones vulnerables. La Sra. Esteller posa en relleu la valoració del Grup del PP de la tasca de l’Agència ABITS, que, amb recursos i persones molt qualificades, acompanya les dones que volen sortir del món de la prostitució i les ajuda a tenir aptituds per NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5851 poder desenvolupar qualsevol feina. Subratlla que la prostitució no és una feina sinó una degradació absoluta de la persona, i lamenta que el Govern la banalitzi i l’anomeni «treball sexual», denominació que hi dóna una normalitat de dignitat de treball. Pel que fa al tràfic d’éssers humans, una forma d’explotació i d’esclavitud i, per tant, una qüestió gravíssima, remarca que s’ha de prevenir, reprimir i sancionar. Demana contundència en l’actuació de l’Ajuntament contra les màfies que sotmeten moltes dones per explotar-les sexualment, així com col·laboració amb els cossos policials. Recorda que el tràfic d’éssers humans és un delicte tipificat en el Codi penal, i demana que es deixin d’emetre missatges que transmetin que Barcelona és una ciutat amiga de la prostitució i que troba bé que s’hi exerceixi, missatges que atreuen les màfies. Valora la creació de la unitat especialitzada per lluitar contra el tràfic de dones —demana que se’n faciliti el calendari, el pressupost, el mètode i l’estructura—, però subratlla que és insuficient i que calen més mesures i actuar amb molta col·laboració amb tots els cossos policials. Subratlla que cal treballar fins que no hi hagi cap dona sotmesa a una màfia. En darrer lloc, demana que es compleixi l’Ordenança del civisme, que no permet la prostitució al carrer, que degrada els barris. Entén que hi ha d’haver la suficient Guàrdia Urbana per evitar que continuï havent-hi prostitució al carrer. La Sra. Rovira valora positivament l’enfocament que es dóna a la mesura de govern. El seu grup coincideix que cal diferenciar entre treball sexual i tràfic de persones amb finalitats de prostitució forçada, i comparteix la línia que està seguint la Regidoria de Feminismes i LGTBI per abordar aquestes situacions. Afirma que l’Ordenança del civisme suposa una vulneració de drets de les persones en situació de tràfic i de totes les que exerceixen la prostitució a la via pública. Entén que la derogació de l’Ordenança, inclosa al programa electoral de BC, ha de ser una de les mesures que cal implementar, com també la revisió de tots els casos de dones multades fins al 2006 i l’establiment de mesures que compensin aquestes vulneracions de drets. Assenyala que cal fugir d’un abordatge del tràfic basat únicament en la seguretat, i abordar-lo des d’una perspectiva de drets, tal com vol fer la Regidoria de Drets Socials, així com posar especial èmfasi en la formació específica als diferents cossos policials, des d’una perspectiva feminista i de drets. També cal abordar el tràfic des d’una perspectiva estructural, considerant la seva relació amb les lleis d’estrangeria i el racisme institucional, i lligar-ho a les situacions de pobresa a les quals es veu abocada la classe treballadora, especialment les dones. Valora positivament que es busqui fugir de la visió assistencialista i criminalitzadora amb què s’ha abordat el treball sexual els últims anys a la ciutat. Entén que, en aquest sentit, el paper central que té l’Agència ABITS és fonamental i cal incidir en la reestructuració dels diferents objectius. Pel que fa al servei d’atenció jurídica, opina que hauria de formar part de la Regidora de manera directa, no pas de manera externalitzada, ja que forma part de les línies del Govern i és essencial per treballar en l’abordatge d’aquestes qüestions. Per acabar, observa que el mecanisme d’anul·lació i substitució de multes, present a l’apartat de tràfic, no pot deslligar-se del treball sexual. D’altra banda, entén que caldria canviar el mecanisme, ja que actualment es pot llegir en certa manera com a pervers, atès que estableix la realització de feines per a la comunitat mitjançant un cert xantatge: tasques per a la comunitat o multa. La Sra. Pérez celebra el suport unànime a la creació de la unitat de tràfic d’éssers humans, així com que tothom diferenciï entre tràfic d’éssers humans i prostitució exercida voluntàriament. Entén que això és un pas endavant en la millora del disseny de les polítiques públiques i de l’efecte que tindrà en la garantia de drets tant d’unes dones com de les altres. A continuació, s’ofereix per facilitar un informe específic sobre la nova unitat, sobre la qual explica alguns detalls. 5852 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 En primer lloc, indica que la unitat neix de molts mesos de treball coordinat amb diferents institucions, amb les dificultats que això suposa pels protocols i marcs legals que afecten la ciutat de Barcelona: durant vuit mesos s’ha treballat estretament amb Delegació de Govern, Migració, Violència, cossos policials, entitats de la societat civil, Fiscalia i Judicatura. Com a resultat d’aquesta feina ingent, els propers mesos se signarà un circuit específic per a la ciutat de Barcelona amb tots els actors amb què s’ha treballat. Assenyala que la unitat disposarà d’uns recursos —es podran explicitar en un informe— i proporcionarà assistència psicològica i jurídica. Aclareix que la unitat no formarà part de l’Agència per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual, i que el proper informe sobre tràfic d’éssers humans sortirà del Departament de Violència. Pel que fa a l’afirmació de la Sra. Vila que la majoria de persones que exerceixen la prostitució són víctimes de tràfic i moltes, d’explotació, indica que l’observatori permetrà disposar de dades en funció del que està succeint a la ciutat de Barcelona en un tema tan greu com aquest. En darrer lloc, indica que si no s’ha convidat els grups municipals a la Taula és perquè no és una taula de debat polític sinó una taula tècnica per crear un circuit amb els actors que poden intervenir en la millora de la detecció, l’atenció i la recuperació de les dones víctimes de tràfic d’éssers humans. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal ERC: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal en matèria de Memòria Històrica per tal d’informar sobre l’objectiu, el missatge i els continguts del projecte d’exposició temporal «Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà», i, per tant, d’explicar les raons que porten el Consistori a exhibir al carrer, davant l’entrada principal del Born Centre Cultural i Memòria, simbologia feixista. La Sra. Benedí explica que, atès que aquest punt es tractarà conjuntament amb una proposició de CiU i una pregunta de la CUP, després que ella mateixa enunciï la sol·licitud de compareixença, el Grup de CiU presentarà la seva proposició i els compareixents tindran tres torns (onze minuts per la suma dels temps de la compareixença, la proposició i la pregunta), els grups que no han presentat proposició, dos, i CiU, tres. Proposa que la Sra. Rovira formuli la pregunta del seu grup en el seu torn d’intervenció. Tot seguit, enuncia el contingut de la compareixença i cedeix la paraula al Sr. Ciurana perquè presenti la proposició del seu grup. El Sr. Ciurana indica que la proposició demana al Govern municipal que no exhibeixi a l’espai públic escultures relacionades amb la dictadura feixista que va imperar al país durant quaranta anys, i afirma que aquest debat afecta bona part de les societats barcelonina i catalana, per exemple, a ell personalment, nét d’exiliat que va haver de marxar el 1939 i no va tornar fins al 1948. Afegeix que el seu avi va ser ferit a la batalla de l’Ebre, empresonat i represaliat. El Sr. Pisarello comença la compareixença manifestant la convicció del Govern que la memòria és un dret civil de la ciutadania que les administracions democràtiques han de garantir. Explica que l’exhibició temporal de les tres estàtues és una de les cinc peces que s’exhibiran en el marc d’un programa més ampli que porta per títol «Evocacions de la ruïna», que té com a objectiu posar en relleu la impunitat del franquisme, denunciar-la i generar-hi una reflexió crítica. Dins d’aquest programa hi haurà exhibició de pel·lícules i de peces teatrals, un cicle de xerrades sobre la impunitat del franquisme i una exposició sobre la tortura en temps del franquisme, sobretot en els anys seixanta i setanta, feta fonamentalment a partir de la veu de les NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5853 víctimes. Subratlla que mai no s’havia fet cap exposició sobre la tortura durant el franquisme ni a Barcelona, ni a Catalunya, ni a l’Estat espanyol. D’altra banda, assenyala que l’exhibició de les estàtues de la República, de la Victòria i de Franco vol fomentar, també per primer cop, el debat sobre la història d’aquestes estàtues i sobre els seus autors, Joan Viladomat i Francesc Marés, que van ser partidaris de la República, posteriorment van col·laborar amb el règim franquista i més tard van ser distingits per governs democràtics (en el cas de Catalunya, tant pel govern de Jordi Pujol com pel de Pasqual Maragall). Subratlla que l’exhibició de la història d’aquestes estàtues promou la reflexió sobre la impunitat del franquisme. Assegura que es tracta d’una exposició rigorosa i solvent des del punt de vista acadèmic, que es fa al Born perquè es vol que aquest sigui un centre de referència en temes de polítiques memorials a Barcelona, a Catalunya i a Europa. Aclareix que l’exposició s’ha compartit amb diferents actors socials i polítics, i posa de manifest que la CUP ha estat l’únic grup que ha parlat amb el comissionat de Memòria per informar-se en profunditat sobre les característiques de l’exposició. Per acabar, observa que si bé l’exposició i el debat que es generarà són només un pas en la lluita contra la impunitat del franquisme —dels molts que ha fet i continua fent el Govern—, és un pas necessari. Comenta que l’exposició pot incomodar algunes persones, però que això no és una qüestió que hagi de resoldre el govern, i subratlla que Barcelona ha de tenir una bona política memorial democràtica, objectiu amb el qual es proposa aquesta exposició en un equipament cultural i memorial com el del Born. El Sr. Puigcorbé manifesta que el seu grup comparteix tant el desig de fer pedagogia com el de trencar el silenci sobre els crims del franquisme que va imposar la transició i que una democràcia espanyola de molt mala qualitat ha mantingut durant quaranta anys. També troba necessari que s’impulsi una reflexió col·lectiva i oberta sobre la impunitat dels crims del franquisme, perllongada fins avui per una vergonya de la classe política espanyola. Afirma que ERC i els seus militants coneixen molt bé la repressió perquè l’han patida. No comparteixen, però, el plantejament de l’exposició temporal concebuda per l’arquitecta Julia Schulz-Dornburg, i que el comissionat de Memòria Històrica vol inaugurar a l’octubre al Born Centre de Cultura i Memòria, ja que entenen que ni el lloc ni la forma són adients. Pel que fa a la forma, recorda que vivim en un estat on, 77 anys després del final de la guerra i 41 després de la mort del dictador, no s’han exhumat les fosses de la Guerra Civil per tal d’identificar les víctimes i donar-los sepultura digna, un estat on el president del Govern espanyol desatén amb sornegueria les demandes dels familiars de desapareguts, mentre s’afanya a repatriar els cossos dels combatents de la feixista División Azul. Subratlla que abans de reinstal·lar simbologia feixista a l’espai públic, cal tancar ferides encara ben sagnants i que les institucions democràtiques espanyoles hereves de la dictadura de Franco reconeguin la culpabilitat de la repressió franquista, demanin perdó pels crims comesos i donin reparació a les víctimes. Només quan s’hagi fet això podran tractar-se els símbols feixistes com a testimonis d’una època fosca, però ja superada, de la història, però aquest moment continua sent massa llunyà. D’altra banda, considera que l’exhibició de simbologia feixista de caràcter monumental al bell mig de l’espai públic no obeeix a un afany divulgador sinó a una voluntat de provocació, i es corre el risc que es banalitzi la dictadura i es generi desmemòria. Posa en relleu que fins i tot abans de la inauguració, l’exposició ja ha aconseguit que algunes entitats memorialistes se sentin ofeses i menystingudes, i s’ha trencat el consens entre les entitats que representen les víctimes del franquisme i que treballen per a la recuperació de la memòria històrica. En aquest sentit, demana al Govern que analitzi qui critica l’exposició i qui calla complaent (la dreta espanyolista, hereva ideològica, i en alguns casos biològica, del règim franquista). 5854 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Conclou que és inadequat reubicar a l’espai públic estàtues franquistes precisament quan es fa un esforç per eradicar de la ciutat els darrers vestigis de la simbologia feixista, i sabent que massa gent encara té ferides obertes. Per les raons exposades, ERC votarà a favor de la proposició de CiU per evitar que la simbologia feixista sigui exposada a l’espai públic. La Sra. Barceló observa que uns volen que el Centre Cultural del Born esdevingui el mausoleu de la independència, i altres, un gran referent antifranquista, mentre que la ciutadania el que vol és que els polítics dialoguin, assoleixin acords i proporcionin solucions. Assenyala que el Born va suposar al Govern —i, per tant, a tots els ciutadans— una despesa de 74 milions d’euros, més 74.000 de la bandera, i subratlla que Barcelona ha de continuar sent un temple de la cultura universal, i que el projecte cultural de la ciutat ha de mirar cap al futur i ser útil i plural. Per això, C’s defensa fermament que el Born sigui seu de la biblioteca provincial, una gran mancança de Barcelona, així com un referent en la potenciació de joves artistes i consolidació d’artistes amb més trajectòria. Remarca que si bé un país ha de tenir en compte la seva història per no tornar a cometre els mateixos errors, aquest coneixement de la història no ha de servir per enfrontar sinó per construir, i comenta que la història ha de tenir en compte tots els punts de vista en què hi ha hagut moltíssim dolor, i que els nostres avantpassats van ser capaços de reconciliar-se i van ser un exemple de democràcia. Subratlla que l’ús del Born com a biblioteca seria molt més útil per a la ciutat, ja que seria un espai per a tothom on es reivindicarien els valors democràtics, com ara la unió, el diàleg i el consens. Expressa la condemna del seu grup del franquisme, de la dictadura i de qualsevol totalitarisme, i manifesta sorpresa per la proposició de CiU, que sembla que digui que el Govern municipal pretén exaltar el règim franquista, quan tothom sap que aquest no n’és l’objectiu, i que vulgui donar lliçons de democràcia. Troba sorprenent que el mateix grup que presenta la proposició, en ajuntaments on governa pengi banderes independentistes també a l’espai públic, que és de tots. Explicita que s’ha de governar per al conjunt dels ciutadans. També troba sorprenent que el Govern parli d’educar i de fer pedagogia i que no acceptés un prec del seu grup que demanava neutralitat ideològica en els espais culturals en què els nens fossin els protagonistes. Subratlla que la cultura, quan els nens, adolescents o joves són els protagonistes, ha de potenciar la capacitat crítica. Conclou que les parts fosques de la història no poden canviar-se, però sí que se’n pot aprendre, i que cal un projecte cultural que miri cap al futur i faci la cultura accessible a tots els ciutadans, ja que com més mitjans culturals tinguem, més lliures serem. La Sra. Esteller remarca la necessitat que el Born sigui un lloc on es relati la història amb rigor i sense memòries interessades, utilitzacions partidistes i greuges polítics: l’anterior Govern el va utilitzar com a zona zero de l’independentisme, i el Govern actual l’utilitza per reinterpretar la història, tornar a dividir la societat i reobrir ferides, tot fent servir paràmetres del segle XX i sense tenir en compte ni la transició, que va fer superar les ferides i va reconciliar les dues espanyes, ni els darrers setanta anys. Observa que si es tracta d’una tema de cultura, l’exposició l’hauria d’haver fet el Sr. Collboni i no el Sr. Pisarello, i subratlla que les seves paraules no reflecteixen una voluntat de conèixer la història, sinó d’escriure-la amb un guió predeterminat que pretén enfrontar, que és el que el Govern fa amb la història i amb la cultura. Recorda que ja existeix una llei de memòria històrica, i que el Congrés dels Diputats ha fet moltes declaracions conjuntes per unanimitat de tots els partits respecte d’aquesta qüestió, i que el Sr. Camacho va reclamar la reconciliació i que es passés a escriure la història a partir d’aquell moment, amb un exercici de generositat i de superació, mirant endavant en lloc de mirant contínuament enrere i obrint ferides i debats permanentment. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5855 En darrer lloc, explicita que el seu grup no pot estar a favor d’una exposició que pretén distorsionar la realitat i generar polèmica, i indica que, si bé tot és millorable, a Espanya la democràcia està consolidada, com demostra el fet que a l’Ajuntament forces polítiques absolutament diverses puguin exposar els seus punts de vista amb llibertat. Demana voluntat constructiva i mirada de futur. La Sra. Rovira demana que es faciliti per escrit la resposta a la pregunta que va presentar el seu grup respecte a la museística i la museologia de l’exposició, informació que considerava necessària per poder-ne fer una valoració. En aquest sentit, hauria agraït que el projecte s’hagués presentat abans per haver tingut l’oportunitat d’aportar-hi elements. Entén, però, que amb la reunió del seu grup amb el comissionat de Memòria Històrica i l’explicació del Sr. Pisarello, ha quedat prou clar quin és el projecte que hi ha darrere l’exposició. Afirma que si bé la CUP no discuteix el projecte museístic ni la intenció de l’exposició —coincideix que és important posar sobre la taula la impunitat del feixisme, encara existent tant pel que fa a la memòria històrica com a episodis ben recents, i no vol esdevenir censor polític de l’exposició—, considera que l’emplaçament triat no és adequat. Entén que aquest no té res a veure amb l’objecte de l’exposició, mentre que a Barcelona hi ha nombrosos espais relacionats amb la guerra i la brutal repressió de la dictadura i dels crims perpetrats durant quaranta anys de feixisme militar oficial, seguits per quaranta més de desmemòria. Per exemple, es podria instal·lar a la part baixa de la Rambla, a prop del monument de Colón, de manera que quan el present dialogui amb el passat, un concepte molt encertat que va explicar el comissionat, s’aprofiti per deixar d’homenatjar el dictador i el colonitzador alhora, o al Museu Olímpic, i aprofitar la retirada de les restes de Franco per retirar el nom del seu lleial deixeble Samaranch. Comenta que el Born forma part de la memòria històrica de la ciutat i del país i que l’espai que ocupa l’actual Born Centre Cultural és part del què: després de l’entrada de les tropes de Felip V a la ciutat, es va arrasar la zona —una de les més populars de la ciutat— per edificar-hi una gran ciutadella militar per controlar Barcelona, una ciutadella que va servir per vigilar, empresonar i bombardejar barcelonins i barcelonines, especialment progressistes i republicans. Lamenta que es vulgui reduir la història del 1705 a 1714 a un mer relat identitari, i subratlla que la derrota en la Guerra de Successió va suposar la supressió de les institucions catalanes, valencianes, mallorquines i aragoneses, la persecució de la llengua i dels costums, i una ferotge repressió arreu del territori. Lamenta també que alguns sectors polítics s’entestin a situar l’origen de la història al 1931 o al 1936, menyspreant absolutament qualsevol fet anterior: la història és un continu i com a tal cal entendre-la, estudiar-la, explicar-la i reivindicar-la. Entén que no hi ha necessitat de cercar confrontació entre la memòria històrica del segle XVIII i la del segle XX, i que caldria qüestionar que avui dia continuïn alçant-se monuments a Cambó i a Colón, o que Espartero conservi maquillat el nom d’una plaça a Barcelona. D’altra banda, es nega a acceptar lliçons de qui va desterrar el memorial democràtic quan va entrar al Govern de la Generalitat, ni de qui fa consultes sobre el manteniment d’un monument feixista a l’Ebre vestint la legitimitat democràtica, una vergonya i humiliació per a totes les víctimes directes del feixisme. Per acabar, demana respecte cap a la història del país, una història de remences, segadors, maulets, rabassaires, obrers, milicians, resistents, comunistes, anarquistes, independentistes i de totes aquelles que al llarg dels segles han defensat la llibertat amb la seva pròpia vida, una història a la qual la CUP no renunciarà per res ni per ningú. El Sr. Pisarello anuncia que no farà servir aquest segon torn. El Sr. Ciurana troba peculiar que el Sr. Pisarello renunciï a aquest torn. Entén que ho fa perquè no té arguments sòlids que exposar i necessita sentir els altres primer, i planteja què passaria si tots hi renunciessin. 5856 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Considera que si els membres del Govern, que entén que no són filofeixistes, han comès l’error que suposa aquesta exposició, ha estat per arrogància intel·lectual, i manifesta sorpresa i preocupació per la fredor del Govern en tractar un tema sobre el qual encara hi ha ferides obertes. En aquest sentit, esmenta les cunetes de l’Arrabassada, on va ser executat Josep Maria Planes, i el solar del Camp de la Bota. Entén que l’exposició no es fa a major glòria ni de l’arquitecte, ni de l’art contemporani, ni del comissionat, sinó per recuperar la memòria, motiu pel qual és un error imposar-hi criteris d’art contemporani, que té la seva lògica, els seus espais i els seus discursos. Troba escandalós que es parli de ménage à trois per referir-se a les tres escultures que s’ubicaran a la plaça del Born, unes escultures que durant més de quaranta anys han significat la humiliació constant als carrers de la ciutat de moltíssimes víctimes de la Guerra Civil. Opina que la voluntat del Govern de modificar la línia del Born com a centre cultural ha alimentat un caldo de cultiu que ha propiciat la situació de confrontació actual, i esmenta les declaracions de destacats membres del Govern referint-se que la seva memòria comença el 1939; la comunicació a Memorial 1714 —que durant molts anys ha mantingut la flama en el Fossar de les Moreres i hi ha tingut un local— que els treuen el conveni, i la comunicació a la Xarxa d’Entitats dels Països Catalans que no es pensava reposar la placa que hi havia a les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc. Per les raons exposades, demana al Govern que reconsideri la seva posició. El Grup de CiU entén que les tres escultures no s’han d’exposar a la via pública, però que, com a mínim, caldria canviar-ne la ubicació. El Sr. Bosch agraeix la presència de representants de víctimes del franquisme, així com de familiars i descendents. Esmenta algunes d’aquestes persones, algunes de les quals no han pogut assistir: Sr. Pere Fortuny, fill de Josep Fortuny, alcalde de Mollet, que va ser afusellat pel règim franquista, i que ara és president de l’Associació Pro Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya; Sr. Felipe Moreno, coordinador de les víctimes del franquisme de Catalunya i Balears en la querella presentada davant la justícia argentina; Roger Heredia, impulsor del banc d’ADN de la Guerra Civil, i membres de l’Amical de Mauthausen. Els agraeix la lluita mantinguda durant tants anys, que ha donat lloc a avenços difícils. Diu al Sr. Pisarello que, com va dir el Sr. Ricard Vinyes, reconegut acadèmic i responsable màxim de les exposicions que es fan al Born Centre Cultural, «quan la societat substitueix una dictadura per un estat de dret, els símbols del règim dictatorial queden com a restes mortes que només poden interpretar els iniciats, si bé poden generar encara nombrosos conflictes. Substituir les expressions simbòliques de la dictadura manifesta el nivell de salut de la societat». Subratlla que l’acadèmic parlava de substituir, no de fer coexistir, i lamenta que el Govern hagi abandonat certs plantejaments ideològics. Subratlla també que el Sr. Vinyes parlava dels iniciats, de manera que no es tracta d’elements per compartir amb el públic en aquests moments. Opina que la gent en general no entén l’actuació del Govern, que no apunta a la millor comprensió del passat ni a referents de consens a la via pública, sinó a la provocació estètica, i que els membres de BC han canviat de criteri, han abandonat el sentit comú que els havia inspirat abans de governar i, consegüentment, han perdut públic. Posa en relleu els conflictes que ha generat l’exposició abans de ser inaugurada, per l’exhibició de l’estàtua eqüestre del general Franco i l’estàtua de la victòria franquista, de l’escultor Marès, així com el fet que l’anunci de l’exposició no ha unit les víctimes sinó que les ha separat, i no les ha afavorit em res: no s’ha compensat ningú ni reparat cap dany, sinó tot el contrari, cosa que considera gravíssima. Demana «més franquesa i menys Francos». La Sra. Barceló manifesta l’abstenció de C’s envers la proposició de CiU, i insisteix que el seu grup vol un projecte cultural per a Barcelona que sigui accessible, útil i plural. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5857 Diu al Sr. Pisarello que espera que la memòria històrica de què parla no sigui substitució de la memòria ni tingui moltes pinzellades de la seva ideologia, i insisteix a demanar el compromís que quan la cultura tingui els nens i nenes i els adolescents com a protagonistes, no es polititzi: la cultura mai no ha d’estar polititzada. D’altra banda, diu al Sr. Ciurana que el seu grup moltes vegades ha posat la cultura al servei de l’independentisme, i demana respecte al Sr. Bosch quan es parla de la biblioteca provincial i de literatura, un respecte que sap que té però que avui no ha mostrat. La Sra. Esteller lamenta que el Sr. Pisarello no respongui als grups i, per tant, no els doni l’oportunitat de donar resposta a la seva intervenció. Subratlla que el Govern no té cap intenció d’explicar la història sinó la seva visió de la història —la memòria és selectiva i subjectiva—, des de la seva perspectiva guerracivilista, amb voluntat de dividir, confrontar i generar polèmica, que és l’únic que aconseguirà amb la seva manera de governar, que no busca unir la gent i fer coses en positiu. Per això, el PP no està d’acord ni amb l’exposició ni amb la voluntat que hi ha al darrere, com tampoc no està d’acord amb la perspectiva de CiU, que veu que el seu temple independentista s’està alterant. Per això, el seu grup s’hi abstindrà. El Sr. Pisarello subratlla que el projecte és un projecte del segle XXI, democràtic, que parla de la memòria i de la història. Observa que la Sra. Barceló només esmenta els nens quan es parla de memòria històrica, com si volgués infantilitzar la ciutadania i evitar que es qüestioni un punt de vista hegemònic sobre elements que no s’han discutit mai: ni a Barcelona, ni a Catalunya, ni a l’Estat espanyol s’havia fet una exposició per parlar sobre la tortura del franquisme. Entén que això no és normal en una societat democràtica, però també entén que ni C’s ni el PP en vulguin parlar. Diu al Sr. Ciurana que en lloc de donar lliçons d’antifranquisme s’hauria de preguntar què van fer ell i el seu grup per aquesta lluita quan governaven. Recorda que CiU, entre altres coses, va tolerar el monument franquista a Tortosa i va consentir el tancament del Memorial Democràtic, i que el Sr. Ciurana, que avui presumeix de republicanisme, va ordenar tancar l’exposició «La bèstia i el sobirà» perquè considerava que era una ofensa contra la monarquia. Subratlla que no vol sentir cap lliçó procedent d’algú que ha exercit aquesta censura política i que ara parla amb arrogància. Aclareix que per a BC, la memòria del 1714 i la del 1939 són complementàries, perquè són memòries de la destrucció de llibertats fonamentals per causes polítiques, i per això sempre ha defensat una concepció del Born com a centre cultural i de memòria que recordi una cosa que els catalans i les catalanes poden explicar al món, el que significa la destrucció per causes polítiques i les resistències a aquests intents de destrucció. Explica que l’exposició no només pretén aprofitar l’exhibició d’unes estàtues a la via pública per parlar de la impunitat del franquisme, sinó també de totes les resistències que això ha generat històricament, i recorda que l’estàtua eqüestre, com s’explica a l’exposició, l’any 1985 va ser tacada de pintura com una mostra de rebuig, i no és casual que l’estàtua ara s’exhibeixi decapitada i com una ruïna a l’espai públic. Observa que el debat entre historiadors i entre la ciutadania sobre el sentit que té una exposició com aquesta és legítim i no representa cap problema, i afirma que persones de diferents colors polítics estan a favor de l’exposició, mentre que d’altres tenen més dubtes, però que el Govern no ha de qüestionar la tasca que fan un equipament cultural i uns comissaris que treballen amb rigor acadèmic. En darrer lloc, explica que l’exhibició de les escultures forma part de tota l’exposició que es fa al Born com a espai de memòria i que explicarà en què consisteix la impunitat del franquisme, per la qual cosa no es poden aïllar situant- les en un altre indret, i passa la paraula al comissionat de Memòria per si hi vol afegir alguna cosa. 5858 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 El Sr. Vinyes assenyala que les exposicions no són per ser explicades prèviament sinó per ser vistes i, un cop vistes, analitzar si ha estat un error desenvolupar-les. Per això, el sobta que hi hagi tantes crítiques prèvies. Pel que fa a les afirmacions que cal esperar a recuperar una normalitat abans de tractar segons quins temes, planteja si hi haurà un dia que hi hagi un punt final, potser quan s’hagin obert totes les fosses i s’hagi jutjat tots els perpetradors, etc., que faci que ja es pugui parlar de tot, i qui decideix posar aquest punt final. Subratlla que actualment ja existeixen instruments que permeten obrir debats. D’altra banda, observa que la cita seva recollida pel Sr. Bosch és només un fragment d’un text més llarg, tergiversat amb un objectiu. Explica que el text vol dir que els símbols del franquisme un cop aquest ha desaparegut només són llegibles i interpretables pels iniciats, pels que tenen una relació amb aquests símbols, i que precisament per aquest motiu això passa a ser patrimoni, i el patrimoni ha de ser ressignificat i utilitzat, que és el que s’està fent amb l’exposició. El Sr. Pisarello explicita el vot contrari del seu grup. El Sr. Ciurana troba curiós que el Sr. Pisarello l’acusi d’arrogant immediatament després de dir, visiblement crispat, que no vol sentir cap mena d’argument per part seva. Entén que aquesta actitud del Sr. Pisarello s’explica perquè és conscient de la situació complicada en què es troba. A continuació, demana al Sr. Pisarello que no expliqui les coses a mitges, i que busqui en la gent que va donar suport a ICV-EUiA i BC el responsable de la censura de «La bèstia i el sobirà», i en ell, el responsable de demanar-li la dimissió. D’altra banda, li recorda que CiU va oferir al Memorial Democràtic l’espai del castell de Montjuïc per potenciar-lo, li explica que ell amb onze o dotze anys, el 1976, va estar a Poblet a la Marxa de la Llibertat, i l’any 1977, a la manifestació de l’11 de setembre, i li demana que en lloc de donar lliçons de lluita antifranquista, estudiï més la història del país i dels que van lluitar contra el franquisme. Diu a la Sra. Esteller que potser les dues espanyes estan reconciliades, però que Catalunya segur que no, i que si la democràcia estigués tan consolidada, ahir el Sr. Francesc Homs no hauria hagut d’anar al Tribunal Suprem per haver posat unes urnes al carrer perquè el poble de Catalunya s’expressés. Per acabar, diu a la Sra. Barceló que el problema el té C’s si compara un símbol com l’estelada, d’un moviment pacífic i democràtic, amb la simbologia feixista. La Sra. Barceló nega haver fet això. El Sr. Ciurana puntualitza que ha dit que CiU penja estelades en espais públics de la ciutat. La Sra. Benedí demana al PSC que es posicioni pel que fa a la proposició de CiU. La Sra. Andrés expressa el vot contrari del seu grup. La Sra. Benedí entén que la proposició té 15 vots a favor (ERC i CiU), 11 abstencions (C’s, PP i CUP) i 15 vots contraris (BC i PSC), i que davant l’empat, el vot de qualitat del Govern fa que no s’aprovi. El Sr. Ciurana demana que el Govern manifesti expressament que amb vot de qualitat, 15 a 15, decideix rebutjar-la. La Sra. Rovira recorda que a la Junta de Portaveus s’ha explicat moltes vegades que perquè una proposició s’aprovi ha de tenir més vots a favor que en contra. La Sra. Benedí conclou que la proposició no s’aprova. Es dóna per tractada. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5859 Del Grup Municipal CUP: 4. Que comparegui el responsable del Govern municipal en matèria de cultura per tal d’explicar les últimes informacions sorgides als mitjans de comunicació sobre el patrocini de l’empresa S.A. Damm de les Festes de la Mercè, així com la relació de l’Ajuntament amb aquesta empresa. La Sra. Rovira demana l’opinió del Govern i què pensa fer respecte a la contradicció entre la col·laboració mitjançant un patrocini entre Estrella Damm i l’Ajuntament de Barcelona per a la Festa Major de la Mercè presentada pel Sr. Collboni i la voluntat manifestada pel Govern —mitjançant el Sr. Pisarello, que ha marxat— sobre el compromís ferm de no treballar ni col·laborar amb empreses que defraudin Hisenda o la Seguretat Social (s’han publicat notícies sobre pràctiques d’evasió fiscal d’Estrella Damm). El Sr. Collboni agraeix que se li doni l’oportunitat d’aclarir aquesta qüestió, i afirma que no hi ha cap contradicció: efectivament, el Govern, mitjançant un decret de l’alcaldessa, es va comprometre a no contractar empreses que eludissin les seves obligacions fiscals o treballessin en paradisos fiscals, però no hi ha constància que Estrella Damm —el Govern valora la seva llarga i àmplia tradició de col·laboració amb el mecenatge i el patrocini de moltes activitats culturals i esportives que es fan a la ciutat— hagi incomplert cap obligació fiscal o tributària o hagi comès cap frau; és un membre de la junta d’accionistes qui té problemes en aquest sentit. D’altra banda, puntualitza que no hi ha una relació contractual, sinó diners que l’empresa dóna per fer cultura i esport a la ciutat. El Sr. Ciurana observa que hi ha acords de patrocini i, per tant, contraprestacions: l’empresa fa una donació generosa i valuosa, però, evidentment, a canvi d’unes contraprestacions (des de la presència en forma de pancartes o publicitat fins al mateix nom del concert que es fa a la platja, per exemple). Entén que el debat que planteja la CUP posa de manifest una contradicció, i que com més defensa BC algunes declaracions, més fons fa el pou on va caient, i pregunta al Govern si la seva voluntat de no contractar empreses que tinguin relacions amb paradisos fiscals s’estén als accionistes d’aquestes empreses. La Sra. Barceló agraeix la compareixença, ja que aquestes permeten aclarir dubtes dels grups. Entén que, en aquest cas, l’explicació ha estat clara: la família Carceller va cometre un delicte d’evasió fiscal i va haver de pagar una multa, però no hi ha cap constància que l’empresa hagi estat denunciada o condemnada. Subratlla la necessitat que tant les entitats com les persones, sense excepció, tinguin els comptes i els impostos al dia, i posa de manifest que els darrers successos de corrupció formen el frau fiscal més gran del país, i han acumulat un capital i uns interessos que ascendeixen a xifres lamentables. Per acabar, indica que C’s respecta la metodologia de la Fiscalia Anticorrupció i considera que cal permetre-li actuar d’acord amb els criteris que consideri més adients. El Sr. Puigcorbé posa de manifest que durant anys la col·laboració entre el sector públic i el privat en el camp de la promoció de la cultura ha demostrat, especialment a Barcelona, la seva eficàcia a l’hora de desenvolupar tot tipus de projectes artístics i patrimonials. Gràcies al mecenatge empresarial, les administracions públiques han pogut millorar el finançament dedicat a la cultura, un sector endèmicament magre en recursos públics en el nostre país i que ha patit de manera especial no només les retallades de la crisi, sinó, a més, un càstig específic com va ser el terrible cop que va suposar l’augment de l’IVA cultural, perpetrat pel Govern espanyol. Per a les empreses, el mecenatge del món cultural, més enllà del sobreentès interès filantròpic, ha suposat una inversió rendible a 5860 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 través de la participació en esdeveniments artístics i en intervencions patrimonials. Així, a més de beneficiar-se del corresponent incentiu fiscal, ha obtingut un valor afegit pels seus productes, ja que mostren un arrelament a la ciutat i al país, han arribat a nous segments de població, com ara els joves, s’han introduït a nous mercats i s’han consolidat els mercats antics en sectors absolutament competitius. Exposa que la col·laboració entre el sector públic i el privat en matèria cultural va fer un pas endavant el 2005 amb la constitució per part de l’Ajuntament de Barcelona de la Fundació Barcelona Cultura, en què s’integren 19 empreses privades. Aquesta fundació ha esdevingut una eina per a la promoció i el foment de la cultura en totes les seves manifestacions i ha permès donar suport a tota mena d’iniciatives destinades a la conservació, exhibició i difusió de la cultura. El 2008, en el conveni de col·laboració entre l’ICUB i la Fundació Barcelona Cultura, es tractaven els lligams publicoprivats a Barcelona per permetre que la Fundació participés en l’organització, planificació i execució d’activitats de l’Institut de Cultura, per exemple en manifestacions culturals com les Festes de la Mercè. El Grup d’ERC hi està a favor sempre que es reuneixin quatre condicions: Que sigui el Govern municipal qui fixi les polítiques culturals a desenvolupar i les seves prioritats, sense deixar-se influir pels interessos de les empreses privades patrocinadores. Que l’Ajuntament vetlli per l’extrema transparència en la seva relació amb aquestes empreses, dins del marc de cooperació en matèria de cultura, a fi d’evitar qualsevol bri de sospita de tracte de favor. Que el Govern municipal mantingui el seu compromís financer amb el sector cultural més enllà del mecenatge privat, perquè la inversió privada ha de complementar la inversió pública, però en cap cas substituir-la. Que les empreses patrocinadores mostrin una conducta exemplar en tots els àmbits, atès que la seva marca està vinculada a la imatge de la ciutat. Per això, al seu grup l’inquieten la implicació de propietaris accionistes majoritaris de l’empresa Damm en un conflicte d’evasió de capitals i el seu acord amb la Fiscalia Anticorrupció per evitar la presó a canvi del pagament d’una multa de 90 milions d’euros. Atès que Damm, membre del patronat de la Fundació Barcelona Cultura, és una de les empreses més actives i reconegudes per la seva participació en les Festes de la Mercè, en fires estratègiques del territori i en multitud de festivals de música i actes culturals, així com un dels principals patrocinadors de les Festes de la Mercè que estan a punt de començar, pregunta al Govern què pensa fer a part de deslligar el delicte dels principals accionistes. La Sra. Esteller valora la relació d’Estrella Damm amb Barcelona, amb el patrocini de les Festes de la Mercè, el patrocini esportiu i el patrocini cultural, així com la seva implicació en el desenvolupament social, econòmic, cultural i esportiu de la ciutat. Així mateix, valora que l’empresa, que no ha comès cap frau fiscal i que ha aportat coses positives a la cultura, l’esport i la ciutat, pugui participar en les Festes de la Mercè i en qualsevol patrocini, tenint en compte que el patrocini sí que és un contracte que té l’Ajuntament amb l’empresa. Observa que hi ha una identificació de l’empresa Damm amb el que representa la ciutat de Barcelona, i que aquestes vinculacions, amb una sèrie de valors compartits, són positives, de manera que qualsevol qüestió negativa té una afectació. Per això, valora que es diferenciï entre soci i empresa. Voldria, però, que BC explicités on posa els límits en aquest sentit, ja que sovint fa declaracions massa generals, que hauria de delimitar per evitar determinades conseqüències. La Sra. Rovira lamenta que el Govern tracti els altres de ximples i que no compleixi el seu compromís de transparència i de no avalar la corrupció i el frau fiscal: si fos fidel a aquest compromís, no hauria signat un acord amb una empresa el màxim responsable de la qual ha practicat evasió fiscal i ha pactat amb la justícia el pagament de 90 milions d’euros per evitar la presó. Subratlla que els diners de la família Carceller van totalment lligats a Estrella Damm, i que NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5861 l’Ajuntament, mitjançant la publicitat d’Estrella Damm a tots els concerts de la Mercè, farà un rentat de cara a l’empresa. Troba summament cínic i una irresponsabilitat que aquest patrocini suposi després a l’empresa bones pràctiques i un benefici fiscal pel que fa a l’impost de societats, i remarca que s’ha de tenir en compte l’ètica. En darrer lloc, demana al Govern que reflexioni sobre el model cultural, que pel que sembla, mantindrà la mercantilització de la cultura a Barcelona, el model hegemònic amb el qual es ven la ciutat de Barcelona de cara enfora que van impulsar el tripartit i el PSC. En aquest sentit, recomana al Sr. Collboni la lectura del llibre Cultura en tensió. El Sr. Collboni respon que ell també li proposarà bibliografia perquè conegui diferents punts de vista i no es limiti a una única forma de veure la cultura, que per definició és crítica i admet punts de vista diversos. Agraeix i comparteix les intervencions del PP, C’s i, especialment, ERC: coincideix que les polítiques culturals les han de marcar l’Ajuntament i els sectors culturals, no els patrocinadors. En aquest sentit, subratlla que ni el Govern actual ni els anteriors han permès mai que un patrocinador condicioni continguts. Remarca que si bé cap dels presents empara ni accepta les pràctiques que eludeixen les responsabilitats fiscals, el Govern actual ha estat el primer a establir clàusules socials de contractació pública que regulin la seva voluntat de no tenir relació jurídica amb cap empresa que directament o indirectament, o mitjançant empreses pantalla o filials, desviï fons a paradisos fiscals amb la intenció d’evadir les seves obligacions tributàries o legals. Subratlla que la clàusula parla d’empreses. A continuació, explica que ell personalment va mantenir una conversa telefònica amb els responsables de la companyia i els va preguntar si l’empresa tenia algun tipus de problema, de connexió directa o indirecta amb aquest afer. Aquests van dir que no, i el Govern va proposar celebrar una trobada per tractar aquesta qüestió, i ells s’han ofert a donar totes les explicacions que calguin amb tranquil·litat un cop passin les Festes de la Mercè. El Sr. Ciurana comparteix, en general, el to de la intervenció del Sr. Collboni, però vol posar de manifest la hipocresia subjacent a això i a determinats anuncis, i pregunta a la Sra. Ortiz si aquesta clàusula social —recorda que fa molts anys que se’n posen, de clàusules socials— s’estén o no als accionistes de les empreses. Considera que, un cop més, es posarà en evidència una contradicció, i que no es pot deslligar la potència econòmica d’una empresa de la potència econòmica d’una família, si bé s’entén que empresa i família són coses diferents. Per acabar, denuncia algunes polítiques de gestos que es fan, sovint estèrils, que a l’hora de concretar-se de seguida mostren contradiccions. La Sra. Barceló es limita a dir que el Govern ha de complir les clàusules socials i, per tant, el compromís de no treballar amb empreses que hagin comès frau fiscal. La Sra. Ortiz diu que és evident que les clàusules socials són molt antigues, però subratlla que és la primera vegada que es comença a transitar per un camí per fer front als paradisos fiscals i a l’evasió fiscal internacional des d’un ens local, i comenta que a vegades sembla que als grups de l’oposició els pesi que s’avanci en una direcció. Observa que el camí no és senzill i, evidentment, s’haurà de revisar i analitzar què més es pot fer i què es pot fer millor. Explica que ahir mateix es va debatre si la mesura s’havia d’estendre als patrocinis per evitar que des de recursos públics es contribuís al fet que una empresa obtingués beneficis que després ni tributen aquí, i afegeix que per establir que una empresa està ubicada en un paradís fiscal o ha comès evasió fiscal hi ha d’haver una sentència ferma. En darrer lloc, diu que probablement s’hi pot anar més enllà, però que entre tots en construeixen el marc. 5862 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 5. Adjudicar el contracte núm. 16001080, que té per objecte el servei de teleassistència domiciliària adreçat a les persones grans o persones amb dependència i/o discapacitat, que viuen a la ciutat de Barcelona, i el subministrament de l’equipament tècnic domiciliari (terminal de teleassistència, unitat de control remot (UCR), dispositius perifèrics, teleassistència adaptada i teleassistència mòbil), les 24 hores del dia tots els dies de l’any, durant els anys 2017, 2018 i 2019, per un import de 34.237.958,85 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Televida Servicios Sociosanitarios, SLU, amb NIF núm. B80925977, i d’acord amb la seva proposició, en ser l’oferta econòmicament més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 32.062.255,95 euros de pressupost net i 1.072.322,55 euros a l’import sobre el valor afegit al tipus del 4% i 1.103.380,35 euros a l’import sobre el valor afegit al tipus del 21%. Requerir l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies naturals, a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. Designar com a responsable del contracte la Sra. Ester Quintana i Escarrà. La Sra. Benedí enuncia la proposta i comenta que tant en aquest punt com en el següent els grups disposaran de dos minuts, el Govern amb dos torns i la resta de grups, amb un. La Sra. Ortiz recorda que el plec contractual ja va rebre el suport majoritari de la Comissió, i dóna la paraula al gerent per si en vol facilitar alguna informació addicional. El Sr. Sánchez explicita que la proposta fa referència a l’aprovació de l’adjudicació del contracte, que té un període inicial de tres anys, per a la prestació del servei de teleassistència i per a la provisió de l’equipament tècnic domiciliari. Enumera les sis empreses que es van presentar a la licitació (Creu Roja Espanyola i la Unión Sociosanitaria; Serveis de Teleassistència SA; l’UTE de Quavitae Servicios Asistenciales amb EULEN; l’UTE amb Asispa i IGON, i Televida, Servicios Sociosanitarios) i indica que l’empresa que es proposa en aquest tràmit d’adjudicació, actual adjudicatària, va obtenir la millor puntuació tant en els criteris subjectes a judici de valor, que van ser valorats per un comitè d’experts de manera anònima, com en els criteris quantitatius, estrictament aritmètics. Per acabar, recorda que l’aplicació d’aquests criteris és l’aplicació dels criteris que estaven continguts en el plec de condicions que va aprovar la Comissió a l’abril. La Sra. Fandos manifesta l’abstenció del seu grup, que valora l’aportació que han fet els experts i entén que l’empresa proposada ha presentat el millor projecte NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5863 (millor proposta tècnica amb diferència i millor proposta econòmica), però considera que el Govern, un cop més, està generant conflictes en àmbits on abans no n’hi havia: el Govern qüestiona serveis que mai no havien generat cap conflicte. Puntualitza que quan es va aprovar el plec de clàusules no es coneixia el recurs posterior del Comitè d’Empresa de Televida, i entén que es farà el seguiment de les demandes del Comitè. Conclou que si bé la feina que ha fet l’empresa ha estat òptima i segurament ho continuarà sent, el seu grup no valora de la mateixa manera la feina que està fent l’Ajuntament amb relació a tots aquests processos. La Sra. Barceló manifesta el vot favorable del seu grup, que demana un diàleg constant amb les treballadores per arribar a un acord que en millori les condicions laborals. La Sra. Benedí exposa que durant el procés d’anunci de licitació d’aquest servei, les treballadores es van reunir amb el personal responsable de l’Ajuntament per exposar-los les millores econòmiques i socials que necessita la plantilla, i van assegurar-los que serien incorporades. El Comitè d’Empresa, però, entén que els plecs de clàusules no han recollit cap d’aquestes reivindicacions i que, ben al contrari, la situació laboral i social de la plantilla fins i tot podria empitjorar. Indica que el Grup d’ERC es va entrevistar amb el Comitè d’Empresa dels serveis de teleassistència de l’Ajuntament de Barcelona i va trobar que les treballadores se senten decebudes i enganyades. Entre altres coses, l’empresa obliga el personal a tenir formació acadèmica en funció de la categoria professional, sense obligació per part de l’empresa de fer-se’n càrrec. Això vol dir que serà la plantilla qui haurà d’afrontar el cost i el temps necessari, cosa inviable atesa la precarietat salarial i l’augment del 40% en l’activitat. Troba contradictori que el servei més ben valorat de l’Ajuntament valori tan poc els i les professionals que el fan possible. Per les raons exposades, perquè l’Ajuntament va votar a favor d’un salari mínim de ciutat de 1.000 euros, per dignitat i per coherència, el seu grup hi votarà en contra. La Sra. Esteller indica que el Grup del PP sempre ha valorat molt el servei de teleassistència, que garanteix l’autonomia de les persones i que requereix respostes ràpides, i considera que el concurs garanteix que continuï sense haver-hi llistes d’espera, fet aconseguit gràcies als esforços pressupostaris fets en anys anteriors. Entén que no s’ha de qüestionar la decisió dels tècnics, que després de valorar les propostes d’acord amb els criteris d’adjudicació, han triat l’empresa que han considerat millor. Entén, però, que el Govern a vegades crea unes expectatives sobre les millores laborals de les empreses que contracta i després la gent en ocasions se sent decebuda. Pregunta al Govern si es va reunir amb el Comitè d’Empresa —el PP sí que ho va fer— i quines millores s’han introduït per donar resposta a les seves demandes, i manifesta l’abstenció del seu grup. La Sra. Rovira expressa el vot contrari del seu grup i subratlla que les millores reivindicades per les treballadores del servei de teleassistència, exposades en diferents plens i en reunions amb els tècnics municipals, no només no han estat ateses sinó que, a més, algunes condicions han empitjorat, i alguns tècnics van arribar a dir que no s’havien mirat les clàusules anteriors, cosa que troba bastant greu per part del Govern. Assenyala que les noves condicions estableixen una ràtio de personal inferior a l’actual; unes necessitats de formació del personal paradoxals, ja que hi ha categories professionals que requereixen tres titulacions de grau mitjà d’FP i la formació no va a càrrec de l’empresa, sinó de les mateixes treballadores, amb salaris inferiors a 1.000 euros; es classifiquen els usuaris en tres nivells, a diferència d’ara, que no existeixen aquests nivells; el criteri amb més pes en la valoració d’alguns punts de les ofertes no ha estat el criteri tècnic i assistencial; no 5864 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 hi ha millores en salut laboral ni en igualtat de gènere, ni s’estableix cap manera per fer seguiment de les diferents clàusules actuals. En darrer lloc, demana que es repensi com s’ha desenvolupat aquest contracte i aquest concurs públic, i subratlla que aquestes treballadores, malgrat prestar un dels serveis més ben valorats i malgrat que els agradi la seva feina, no han rebut per part de l’Ajuntament —que vol garantir el dret de les treballadores— el tracte que mereixen. La Sra. Ortiz confirma que tant els tècnics com ella mateixa s’han reunit en reiterades ocasions amb les treballadores, i aclareix que el plec de clàusules estableix que la formació anirà a càrrec de l’empresa i que, en cas que no fos així, l’Ajuntament podria exigir-ho. Informa que l’Ajuntament s’ha compromès amb les treballadores a fer un seguiment periòdic del compliment del contracte, i que la setmana que ve hi ha una reunió per veure com s’està implementant. A continuació, comenta que l’empresa, gràcies a un contracte anterior, tenia beneficis que arribaven fins i tot al 14%, i el Govern municipal considera que una empresa contractada per l’Ajuntament no s’ha de beneficiar de l’erari públic. Indica que l’empresa s’ha ajustat més als costos, però es blinda el conveni. Afirma que el conflicte no el genera l’Ajuntament, sinó una situació injusta: BC coincideix que el conveni de dependència està per sota del que hauria de ser. La Sra. Benedí recorda a la Sra. Ortiz que cada grup disposava de dos minuts. La Sra. Ortiz respon que en un expedient no hi ha límit. La Sra. Benedí li demana brevetat. La Sra. Ortiz continua explicant que existeix un conveni estatal injust fruit de la situació laboral actual. El Govern municipal hi continuarà treballant amb l’objectiu de millorar les condicions de les treballadores, però el que es blinda és la subjecció a aquesta conveni. Posa de manifest la incoherència i indignitat d’ERC, que aquesta mateixa setmana a la Diputació de Barcelona ha adjudicat a la mateixa empresa, amb el mateix conveni, mentre que aquí hi vota en contra. Demana coherència a tots els grups i treballar plegats per aconseguir una llei de contractació del sector públic de la Generalitat que permeti anar més enllà en la contractació i aconseguir un salari mínim digne. La Sra. Fandos demana a la Sra. Ortiz que parli amb propietat i que no digui mentides, i li diu que aquí l’única cosa indigna és la referència que ha fet ella. Subratlla que la Diputació de Barcelona encara no ha adjudicat res, sinó que s’està en el procés, i que, en qualsevol cas, ni són els mateixos plecs ni hi ha hagut cap recurs del Comitè d’Empresa: les treballadores han posat de manifest que amb la Diputació no tenen cap problema, que el plec que ha canviat —empitjorat— és el de l’Ajuntament. Comenta que gairebé es penedeix de no haver-hi votat en contra, però que hi mantindrà l’abstenció perquè el seu grup vota les coses com són i perquè el problema no el té l’empresa sinó el Govern municipal. La Sra. Ortiz puntualitza que l’empresa no va presentar un recurs sinó una al·legació, com es presenten en molts plecs, relacionada amb la formació, i es garanteix que sigui l’empresa qui se’n faci càrrec. Subratlla que les noves condicions augmenten les garanties. D’altra banda, assegura que les condicions laborals a l’empresa són les mateixes tant si el servei es presta a l’Ajuntament com si es presta a la Diputació. Demana que no es pretengui enganyar la gent. Per acabar, insisteix que cal treballar conjuntament per canviar el marc laboral i aquest conveni, i, com a mínim, aconseguir un conveni català en dependència. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5865 La Sra. Ortiz expressa el vot favorable del Govern municipal, la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. Districte d’Horta-Guinardó 6. Estimar parcialment el recurs de reposició interposat pel Club Unión Deportivo Hebron-Taxonera contra l’acord adoptat per la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, en sessió de 17 de maig de 2016, que va aprovar a favor de la recurrent una indemnització de 411.297,30 euros en concepte de liquidació del contracte de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, amb número d’expedient 02C/2008, de 30 d’abril de 2016, únicament quant als apartats 1, 2 i 5 de l’al·legació número 2, d’acord amb el contingut i el que disposa l’informe elaborat per la Direcció de Serveis Generals del Districte d’Horta-Guinardó de 29 de juliol de 2016 i l’informe elaborat pels serveis Jurídics- Secretaria del Districte d’Horta-Guinardó de 29 de juliol de 2016; autoritzar i disposar la despesa de 411.297,30 euros, a càrrec del pressupost del 2016, a favor del concessionari Club Unión Deportivo Hebron-Taxonera, sense perjudici d’una posterior actualització en el moment que es porti a terme la liquidació definitiva de la concessió; notificar el present acord al Club Unión Deportivo Hebron-Taxonera i a la Fundació Marcet; donar-ne compte a la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, rotlle d’apel·lació 8/2012. La Sra. Ortiz li passa la paraula a la Sra. Montserrat Martínez Riba, directora de Serveis Generals del Districte d’Horta-Guinardó. La Sra. Martínez exposa que el recurs de reposició ve arran del fet que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictés una sentència de nul·litat d’un contracte, d’una adjudicació, i a partir d’aquí va haver-hi una liquidació indemnitzadora per al Club Unión Deportivo Hebron-Teixonera, l’actual concessionari, fins que no hi hagi un nou adjudicatari (s’està en període de licitació). Recorda que aquesta comissió va aprovar el 17 de maig la indemnització de 411.297,30 euros, però el Club Unión va presentar un recurs de reposició: han tornat a revisar les al·legacions presentades; l’Ajuntament havia calculat el període d’amortització a partir del mes següent de l’adjudicació i ara, d’acord amb un estudi d’auditoria que ha presentat l’empresa, l’ha canviat a un any després de l’adjudicació. En alguns aspectes, el Club continua desestimant els criteris de l’Ajuntament, per exemple, el Club afirma que ha aportat tres factures que formen part de la inversió, però l’Ajuntament considera que aquestes factures no es van justificar quan va tancar el període de justificació i, un cop rebudes, s’ha vist que no són d’inversió. És a dir, en alguns punts estan d’acord ambdues parts, i en d’altres el Govern continua dient el que havia dit en la comissió anterior i s’havia aprovat. La Sra. Fandos manifesta l’abstenció del seu grup, que considera que l’expedient és molt complex i hauria requerit una explicació prèvia, i demana que s’estudiï com es podria ajudar el Club, que quedarà en una situació molt complicada. El Sr. Puigcorbé manifesta el vot favorable del seu grup i demana que s’ajudi el Club. La Sra. Barceló expressa l’abstenció del seu grup, que coincideix amb el raonament de la Sra. Fandos i espera que s’assoleixi una solució i un acord. La Sra. Esteller expressa l’abstenció del seu grup i el desig que la situació millori i que el club tingui viabilitat. 5866 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 La Sra. Rovira expressa l’abstenció del seu grup. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable del seu grup. La Sra. Martínez comenta que això fins ara serà una liquidació a compte. La Sra. Fandos indica que el seu grup està d’acord que ara es liquidi aquesta part i que el procés es pugui anar treballant per veure si es pot arribar a una solució, atès que el Club queda en una situació realment molt complicada. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable del Govern municipal, la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CiU, la Sra. Barceló expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de grup Del Grup Municipal CiU: 7. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta el Govern municipal a reconsiderar l’oportunitat d’exhibir escultures a la via pública relacionades amb la dictadura feixista que va imperar en aquest país durant més de quaranta anys. (Punt tractat conjuntament amb el punt 3.) El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de BC, la Sra. Andrés expressa el vot contrari de PSC, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP. Es rebutja. Del Grup Municipal C’s: 8. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que en coordinació amb els ajuntaments dels districtes de les zones implicades, durant la temporada d’estiu del 2017, es faci una prova pilot amb la instal·lació d’una bibliomar a una platja del districte de Ciutat Vella i a una platja del districte de Sant Martí amb la finalitat de promoure la lectura entre els ciutadans de Barcelona i els turistes que acudeixen a les platges. La Sra. Barceló expressa la voluntat del seu grup que es fomenti la cultura —i, per tant, la literatura—, que aquesta sigui accessible per a tothom i que Barcelona torni a ser un temple universal de la cultura i una ciutat plural, universal i oberta. Manifesta orgull pel fet que Barcelona, la ciutat on més s’edita en llengua castellana i on es té la gran sort de ser bilingües i de publicar tant en castellà com en català, hagi estat declarada Ciutat Literària per la UNESCO. Exposa que en la darrera Diada de Sant Jordi es van vendre 1,6 milions de llibres, amb una facturació de 20,96 milions d’euros, i posa en relleu la màgia de la lectura, que permet viatjar a altres èpoques i sentir emocions viscudes i d’altres que no es viuran mai i pot arribar a ser terapèutica. Entén que les institucions públiques han de fomentar la lectura i fer-la més accessible. Indica que, atesa la capacitat de la lectura d’augmentar l’atenció, la concentració, la reflexió i la capacitat crítica, és important fomentar-la entre infants i joves, i assenyala que segons el CIS, una de cada tres persones no llegeix mai o gairebé mai, i segons la Generalitat, un 63% dels catalans llegia habitualment el 2015. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5867 Espera que el Govern presenti mesures per fomentar la lectura, així com un pla de biblioteques. Mentre no s’assoleix l’objectiu de tenir una biblioteca provincial a Barcelona (preferiblement al Born), es proposen altres formes de fomentar la lectura. Assenyala que segons les dades de Biblioteques de Barcelona, el 2015 el 55% dels ciutadans de Barcelona tenia el carnet de biblioteca, i les 40 biblioteques de la ciutat tenen un total de 24.047 usuaris diaris, dades, totes dues, positives. Comenta que el 2016 a Catalunya han funcionat 46 bibliopiscines, 5 biblioplatges i 4 biblioparcs, però a Barcelona no hi ha cap bibliomar en cap de les 9 platges, servei que sí que es presta en altres zones del litoral espanyol. En darrer lloc, explica que després de transaccionar la proposició amb el Govern es va decidir que en lloc de fer una bibliomar a la platja era millor que en coordinació amb els districtes es treballés per apropar l’oferta cultural — especialment els programes de foment de la lectura, sobretot adreçats a infants, adolescents i joves— a les zones de platja. El Sr. Ciurana manifesta el vot favorable del seu grup, que valora la idea de les bibliomars, però entén que el que cal fer, sobretot, és fomentar l’hàbit de la lectura i d’anar a la biblioteca, aconseguir que llegir un llibre no sigui, com en aquest cas, una qüestió episòdica i anecdòtica que es produeixi únicament en un espai determinat durant una estona en què algú va a la platja. Subratlla que cal aconseguir una xarxa de biblioteques prou àgil, eficaç i atractiva perquè els ciutadans adoptin l’hàbit del préstec bibliotecari. El Sr. Puigcorbé entén que tots els grups municipals estan a favor de qualsevol iniciativa adreçada a fomentar la lectura i apropar-la a la ciutadania. Exposa que durant els mesos d’estiu, especialment el juliol i l’agost, una trentena de biblioteques i bibliobusos de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona posen a l’abast del públic part dels seus fons en platges i piscines municipals, un servei que gaudeix de molt bona acollida per part dels banyistes i que té com a objectiu principal promoure la lectura en l’activitat de lleure: no s’espera que els lectors visitin les biblioteques, sinó que es van a trobar els usuaris allà on habitualment passen el temps d’oci per oferir-los els serveis bibliotecaris amb la màxima proximitat. Concreta que existeixen 24 bibliopiscines, 2 biblioplatges (Arenys i Castelldefels), i 8 punts de lectura a l’aire lliure instal·lats a mercats, patis, parcs i jardins. Explica que l’usuari, només presentant un document d’identificació, pot accedir de manera gratuïta a la consulta i al préstec d’obres destinades a edats i interessos diversos, i afirma que l’èxit de les biblioplatges i bibliopiscines és inqüestionable: el nombre d’usuaris augmenta any rere any. Indica que durant aquest estiu (juliol i agost), hi ha hagut 2.851 persones a la biblioplatja d’Arenys, i 941 en activitats lúdiques, i a Llançà, 2.500 usuaris al juliol. Pel que fa a Barcelona, indica que a la platja del Somorrostro (Barceloneta) hi ha un exemple reeixit de biblioplatja, el Centre de la Platja, inaugurat fa deu anys, davant de l’Hospital del Mar, al passeig marítim, que ofereix servei de wifi i ordinadors, i ha esdevingut una ludoplatja que posa a disposició dels banyistes un ventall de jocs. D’altra banda, a l’espigó de Bac de Roda, entre les platges de la Mar Bella i la Nova Mar Bella (Sant Martí), havia funcionat una biblioteca el 2013. Per acabar, manifesta el vot favorable del seu grup, tot i que la proposició, transaccionada amb el Govern, ha canviat totalment i és força inconcreta. La Sra. Esteller expressa el vot favorable del seu grup, que sempre ha estat partidari d’apropar la cultura als llocs on hi ha gent i de fomentar la lectura, un hàbit molt positiu que aporta coneixement i enriquiment personal. Per això, cal que cada vegada hi hagi més facilitats perquè en el temps d’oci es pugui aprofitar per llegir. Tot seguit, comenta que si bé el PP era conscient de les biblioplatges existents a localitats com Altafulla, Castelldefels o Arenys de Mar, no sabia que n’hi hagués una a Barcelona, cosa que celebra. 5868 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 La Sra. Rovira considera que aquesta proposició és fruit de la manca d’informació per part de C’s, que només deu haver consultat el web de l’ICUB, ja que existeixen dues biblioplatges a Barcelona, tot i que no depenen de Biblioteques de Barcelona. La CUP considera que aquests serveis han de funcionar, han de tirar endavant i es poden promocionar, i que caldria reforçar les entitats d’aquests barris, en aquest cas, el Centre de la Platja, a la platja de Somorrostro, i impulsar activitats culturals mitjançant les entitats que hi treballen diàriament. Comenta que en aquests espais, a banda de llibres, s’ofereixen tallers, rutes, contes, visites, etc. Atès que el seu grup no acaba de trobar el sentit a la proposició, s’hi abstindrà, i demana una reflexió als membres de C’s perquè els seus representants a l’ICUB deixin de fer declaracions com que a les biblioteques de Barcelona no es poden trobar llibres en català, afirmació recollida en una acta. El Sr. Collboni agraeix la proposició de C’s, que expressa la sensibilitat d’aquest grup pel que fa a l’accés a la cultura en general i a l’aproximació a l’hàbit de la lectura en particular per part dels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona, i a la qual el Govern donarà suport. Valora la xarxa de biblioteques públiques de Barcelona ciutat i província, exemplar en el món, recorda que recentment n’hi ha hagut el canvi de gerent, i informa que s’està preparant un nou pla de biblioteques, que no consisteix tant en la construcció de nous equipaments com en la modernització i la tecnificació de la xarxa de biblioteques públiques, que en alguns casos han quedat una mica antiquades pel que fa a accessibilitat, bàsicament a través de la xarxa. Comenta que el canvi radical en la manera d’accedir al coneixement i als continguts ha modificat el concepte de biblioteca: ja no tenen tanta importància l’espai físic, el paper ni el llibre objecte, i cada vegada és més rellevant l’accessibilitat en general al coneixement. Sota aquests nous paràmetres, s’està treballant un pla que espera poder presentar ben aviat. A continuació, esmenta casos com el de Nova York, on parcs públics esdevenen espais de lectura amb préstec de llibres per apropar la cultura als ciutadans, i indica que el Govern estudiarà totes aquestes experiències. En darrer lloc, explica que la transacció respon a la voluntat d’intentar consensuar el pla amb els grups un cop se’n tingui el primer esborrany. Entén que és un espai on es poden trobar punts en comú fàcilment, i que apropar les biblioteques a les platges o als parcs en una ciutat com Barcelona, atesos els hàbits quotidians dels ciutadans i el turisme que rep, és anar en la bona direcció. La Sra. Barceló agraeix els vots favorables i les idees expressades, i diu al Sr. Puigcorbé que C’s no té cap problema a modificar una proposta si dialoga amb un altre grup i hi acorda una millora. Subratlla que l’objectiu principal d’aquesta proposició continua sent fomentar la lectura, i que cal un diàleg constant pel que fa a polítiques culturals, sobretot les adreçades als més joves. D’altra banda, diu al Sr. Ciurana, que ha qualificat la mesura d’anecdòtica, que el 2014 es va afirmar que la biblioteca a peu de platja era un èxit. Per acabar, diu a la Sra. Rovira que la sorprèn l’afirmació que ha fet respecte a les suposades declaracions de membres de C’s, i assegura que el seu grup dóna tot el suport als llibres en castellà i en català. El Sr. Ciurana observa que una iniciativa pot ser una anècdota i un èxit alhora, i aclareix que ha volgut dir que la mesura proposada no és estructural, quan el foment de la lectura s’ha de fer estructuralment, a través de la Xarxa de Biblioteques, del foment de l’hàbit de la lectura, del carnet de préstec, etc., perquè el gruix dels lectors no s’apropen a la lectura a través de les platges, encarta que instal·lar una biblioplatja sigui un èxit. El Sr. Puigcorbé insisteix que la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona és exemplar i diu a la Sra. Barceló que cal recuperar la biblioteca de NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5869 Sant Martí, però que l’altra que demanava ja existia, i al Sr. Collboni, que cal construir la de Sarrià. El Sr. Collboni ho confirma, i informa que hi ha previsió de construir noves biblioteques a la ciutat, però no es preveu fer-ne més a banda de les que ja estan planificades. La Sra. Andrés expressa el vot favorable del Govern municipal, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que en coordinació amb els districtes de les zones implicades es treballi per realitzar propostes que apropin l’oferta cultural i les activitats culturals a les zones de platja, amb especial interès en programes de foment de la lectura. Del Grup Municipal ERC: 9. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar el Govern municipal a: Que en el marc de les Festes de la Mercè del 2017 es garanteixi l’existència d’un espai jove organitzat i liderat pel teixit associatiu juvenil de la ciutat. La Sra. Benedí agraeix l’assistència de representants del Consell de la Joventut de Barcelona, i posa en relleu la valuosa existència a Barcelona, des de fa anys, d’un teixit associatiu juvenil fort i divers, format per centenars d’entitats que s’agrupen en diverses plataformes i consells territorials, un moviment associatiu que genera cohesió social, garanteix la participació de la gent jove, en facilita l’emancipació i esdevé una escola de ciutadania activa i compromesa amb el seu entorn. Entén que l’Ajuntament ha de posar a la seva disposició les eines que en facilitin i garanteixin el bon funcionament, donin visibilitat a les entitats i potenciïn la seva feina. Exposa que durant força anys, el teixit associatiu juvenil, a través del Consell de la Joventut de Barcelona, va reivindicar el fet de disposar d’un espai liderat i gestionat pel col·lectiu jove a les festes populars de la ciutat, com ja passa a les festes de molts pobles i ciutats on s’organitzen les tradicionals barraques joves, una demanda que va començar a rebre resposta el 2015 amb la creació de la Lali Jove, la festa major jove i associativa que s’organitza durant les Festes de Santa Eulàlia que s’ha consolidat com l’espai juvenil i associatiu d’aquesta festa, ha reforçat el seu caràcter popular i ha permès que les entitats organitzin diverses activitats, com xerrades o concerts. Es proposa la creació d’un espai similar liderat i gestionat per entitats juvenils a les Festes de la Mercè que no vagi en detriment de la Lali Jove (sentit que ja tenia la proposició, però que s’ha enriquit amb l’esmena incorporada del Grup de CiU), una proposta oberta que s’hauria de treballar amb les entitats juvenils de la ciutat per definir el model d’espai jove en el marc d’aquesta festivitat, un espai que reforci el compromís i el caràcter associatiu de la Mercè i que, alhora, tingui efectes positius en el creixement, la projecció i l’apoderament del moviment juvenil de la ciutat. El Sr. Blasi posa de manifest les dificultats d’establir un espai per desenvolupar aquesta activitat i la importància de comptar amb el teixit associatiu, i recorda la feina iniciada el mandat anterior amb la insistència i perseverança del Consell de Joventut, la complicitat del qual és imprescindible: davant la dificultat de treballar en l’àmbit de la Mercè, es va oferir una solució bona i viable, la celebració de la Lali Jove. 5870 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Indica que la transacció de CiU vol que s’expliciti la voluntat de complementar una activitat que ja existeix, que és un bon model, i que es pot reproduir a les Festes de la Mercè. A continuació, expressa el vot favorable del seu grup. La Sra. Barceló comenta que la ciutat ha de mirar cap al futur, i per això ha d’incloure la gent jove i el teixit associatiu, un teixit associatiu que fa molt per Barcelona de manera voluntària i que Barcelona ha de cuidar. Manifesta sorpresa pel fet que encara no s’hagués inclòs en el programa de la Mercè un model, el de la Lali Jove, que funciona, i subratlla que en un moment de descontent de la ciutadania amb la classe política, cal valorar i potenciar la voluntat d’implicació dels joves en el projecte de ciutat. D’altra banda, el seu grup creu que cal reforçar el model de les festes populars organitzades per la ciutadania i les seves organitzacions, així com que la participació juvenil sigui plural i respecti la naturalitat ideològica. Subratlla que una de les demandes del Consell de la Joventut era participar més en els esdeveniments culturals de Barcelona, i retreu al Govern que encara no hagi presentat un programa que doni cobertura a les necessitats de la joventut de la ciutat. Observa que per fomentar la participació del jovent en esdeveniments culturals també cal facilitar que tinguin equipaments, i pregunta al Govern quan preveu presentar el Pla d’equipaments juvenils, el pla de xoc de l’atur juvenil i mesures que permetin promoure l’autonomia i la creativitat dels joves. En darrer lloc, subratlla que cal fomentar la participació del jovent en esdeveniments culturals i en les principals festes durant tot l’any, i insisteix que el Govern ha de presentar un projecte per a la joventut que la inclogui en tots els esdeveniments en els quals l’Ajuntament participi, perquè la joventut pugui participar, aportar les seves idees i sentir-se orgullosa de la seva ciutat. La Sra. Esteller posa de manifest la convicció del PP que les Festes de la Mercè han de continuar oferint una programació intergeneracional, amb activitats per a públic de totes les edats i organitzades també per persones de diferents generacions que treballen conjuntament. Valora aquesta barreja al marge de departaments estamentals i associacions compartimentades, i planteja si és convenient limitar la cessió d’espais a una organització, en aquest cas, el Consell de la Joventut de Barcelona, de manera que altres joves que també podrien organitzar activitats en quedin fora. Per això, abans de posicionar el vot voldria conèixer l’opinió del Govern. La Sra. Rovira indica que el seu grup comparteix el sentit de la proposició, però entén que caldria anar més enllà pel que fa a entitats i fomentar-ne la participació durant tot l’any. Assenyala que un dels problemes amb els quals es troben els joves és les dificultats burocràtiques i legals per realitzar actes a l’espai públic i disposar de les infraestructures necessàries, en part com a conseqüència de l’Ordenança del civisme, que el Govern hauria de derogar, tot donant compliment al seu programa electoral. Considera que existeix una privatització de l’espai públic i que l’oci pensat per als joves va dirigit al consumisme, l’individualisme i el sexisme, de manera que cal donar totes les eines possibles als col·lectius juvenils —no només als que interessen al Govern en un moment concret— per trencar el model d’oci actual i perquè el jovent s’apoderi, s’autoorganitzi i pugui fer ús de l’espai públic, que també és seu. El Sr. Collboni manifesta el vot favorable del Govern, que agraeix la proposició i troba molt adient que el Consell de la Joventut i els col·lectius joves participin en la programació de les Festes de la Mercè, i recorda que tradicionalment el Consell de la Joventut s’ha implicat en tot allò que es fa a la ciutat que té relació amb els joves, una mostra de la transversalitat de les polítiques de joventut. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5871 A continuació, diferencia les Festes de la Mercè de les de Santa Eulàlia, d’una dimensió més reduïda i que, per tant, permeten que hi hagi una implicació i una organització més directa per part dels col·lectius juvenils. Les Festes de la Mercè, en canvi, són molt més massives i requereixen un sistema organitzatiu molt professionalitzat que implica seguretat, etc. D’altra banda, recorda que ja hi ha un espai de participació, l’Associa’t a la Festa, l’antiga Mostra d’Associacions, on el Consell de la Joventut desenvolupa activitats lúdiques, festives, gratuïtes i obertes a tots els públics. Tot seguit, dóna la paraula a la regidora Carmen Andrés perquè doni resposta a les qüestions relacionades amb les polítiques de joventut. La Sra. Andrés remarca que l’Ajuntament de Barcelona es caracteritza per treballar profundament en polítiques de joventut, informa que s’està treballant el Pla jove per al proper període, com sap el Consell de la Joventut, no només amb grups organitzats, sinó també amb joves no organitzats, amb qui s’ha parlat, entre altres temes, sobre l’espai públic, i ben aviat es disposarà d’aquest pla. D’altra banda, recorda que ahir mateix es va presentar el Pla sobre ocupació juvenil de qualitat a la ciutat de Barcelona, i demana la col·laboració de tots i totes per poder fer una política de joventut de qualitat, atès que el jovent és el present i el futur de la ciutat. La Sra. Benedí agraeix el suport de tots els grups municipals a una proposició treballada amb la JERC i consensuada amb el Consell de la Joventut de Barcelona. D’altra banda, diu a la Sra. Esteller, que entén que ha manifestat que no trobava encertat que el lideratge recaigués en les mateixes persones que ja lideren la Lali Jove (Consell de la Joventut), que ara que s’ha aprovat la proposició caldrà treballar quin és el model d’aquest espai, com es farà, quina participació hi haurà i què inclouran aquestes activitats. El Sr. Blasi saluda els representants del Consell de la Joventut. A continuació, comenta que la descentralització de les Festes de la Mercè ha de propiciar la trobada d’un espai idoni. Coincideix que la participació no s’ha de limitar al Consell de la Joventut, ja que hi ha molts altres joves i associats. Puntualitza que ahir no es va presentar un pla, sinó una proposta, i tampoc no es va presentar una taula de seguiment, sinó la creació d’una taula que en un futur hauria de ser de seguiment. Tanmateix, celebra l’existència de la Regidoria de Joventut, la manca de la qual va provocar una paràlisi en les polítiques de joventut de l’Ajuntament des de la constitució del Govern municipal de BC fins a l’entrada del PSC al Govern. Espera que hi hagi polítiques de joventut i que aquestes siguin participades. La Sra. Esteller insisteix que la programació de la Mercè, a més d’estar pensada per a tots els públics, hauria d’estar pensada per persones diverses, i puntualitza que ella no ha dit res de la Lali Jove, sinó que ha dit que no entén per què la participació només ha de ser a través d’una organització juvenil, en lloc de ser una participació transversal, al marge que els joves estiguin organitzats o no. Tampoc no entén per què només s’ha de cedir l’espai als joves organitzats, sobretot al Consell de la Joventut. Per això, votarà en contra de la proposició. La Sra. Benedí aclareix que el Consell de la Joventut de Barcelona en cap moment vol ser qui lideri això, com fa en el cas de la Lali Jove, sinó que vol que això tiri endavant ho lideri qui ho lideri, sempre que siguin entitats juvenils, organitzades o no organitzades. La Sra. Andrés expressa el vot favorable del Govern municipal, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: 5872 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar el Govern municipal a: Que en el marc de les Festes de la Mercè del 2017 i següents, es garanteixi l’existència d’un espai jove organitzat i liderat pel teixit associatiu juvenil de la ciutat, sens perjudici de les activitats que ja s’han anat realitzant durant les Festes de Santa Eulàlia (Lali Jove). Del Grup Municipal PP: 10. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar el Govern municipal a: 1.- Rebutjar els nous barracons amb què l’actual Govern ha iniciat aquest curs escolar, en 8 grups de P3 de les escoles Entença, la Sagrera i la Llacuna, 4 grups de primer d’ESO de l’Institut Maria Espinalt, així com els ja existents a l’escola Can Fabra i la Maquinista, junt amb la voluntat del Govern de consolidar-los. 2. Eliminar els barracons que hi ha als centres escolars de Barcelona i instar la Generalitat de Catalunya a construir els centres escolars i instituts pendents del Pla d’equipaments educatius 2008-2011 i que són necessaris per tal d’ubicar a tots els alumnes en edat escolar que continuen en barracons. La Sra. Esteller lamenta que el Govern no hagi presentat a la Comissió l’informe d’inici de curs escolar, com s’ha fet tradicionalment, i que únicament hagi exposat, en una roda de premsa de la Sra. Mercè Massa, les noves construccions escolars, totes elles barracons. Subratlla que «l’èxit» del Govern és presentar un inici de curs escolar amb barracons, que els membres del Govern, però, anomenen «mòduls», ja que després d’haver criticat sempre els barracons no poden presentar totes les noves infraestructures educatives amb barracons. Considera que la presentació d’aquests barracons, alguns dels quals, a més, es va dir que podien ser definitius, és una presa de pèl i un menyspreu de la intel·ligència de tothom. Mitjançant aquesta proposició, el PP rebutja que almenys 725 nens, la majoria de P3, iniciïn el curs en barracons. Explica el cas de l’escola Entença, especialment controvertit perquè s’ha fet en un espai on fins ara es practicava esport, de manera que hi ha hagut un desplaçament de les persones que hi practicaven esport. Celebra, en canvi, que l’escola Can Fabra, un equipament en condicions, substitueixi els barracons de Can Fabra, que té entès que es destinaran a menjador i a activitats esportives. D’altra banda, demana que s’insti la Generalitat a construir els set instituts previstos per a Barcelona. Per acabar, pregunta quan es preveu que desapareguin els barracons, i espera que més endavant s’informi també sobre totes les qüestions referents a les escoles bressol. El Sr. Ardanuy se suma a la crítica per la mena d’inhibició en tot allò que significa el fet educatiu a Barcelona i la manca de debat respecte a aquest àmbit a la Comissió. Pel que fa a la proposició, el Grup de CiU comparteix que cal desenvolupar la xarxa de centres educatius públics necessària, però no està d’acord que s’eliminin els barracons, ja que quan es fa un edifici nou cal poder oferir unes infraestructures provisionals per acollir els alumnes. D’altra banda, entén que cal una reflexió sobre els equipaments necessaris per actualitzar el mapa escolar i el Pla d’equipaments educatius de la ciutat. Observa que el Govern actual és observador però poc implicat en el fet educatiu, i li demana que s’hi impliqui més mitjançant la col·laboració amb l’Administració de la Generalitat, amb instruments com ara els pactes, que afavoreixin els principals afectats, que són les famílies i els alumnes. En darrer lloc, manifesta l’abstenció del seu grup, i subratlla que cal que tots col·laborin, amb una actitud constructiva, per aconseguir la millor xarxa de centres públics possible, objectiu que implica planificació, recursos i coresponsabilitat de les administracions. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5873 La Sra. Barceló manifesta el vot favorable del seu grup, que coincideix que el Govern hauria d’haver presentat l’informe d’inici de curs escolar. Subratlla que la igualtat d’oportunitats ha de començar en la infantesa i, evidentment, en l’àmbit educatiu, i que garantir l’educació no és només garantir l’espai públic, sinó també els recursos necessaris perquè els equips docents puguin desenvolupar la seva feina i perquè no hi hagi diferències entre els centres educatius municipals dels diferents barris. Comenta que els polítics han de ser clars i no crear confusions ni fer promeses que no podran complir, i demana que hi hagi més coordinació entre el Consorci d’Educació, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per informar amb claredat. Per exemple, l’Ajuntament va negar que els barracons fossin permanents, però també va afirmar que existia la possibilitat. Recorda que el Parlament va aprovar una moció del seu grup que instava el Govern de la Generalitat a fer efectiu en un termini de quatre anys un pla per eliminar gradualment les escoles amb barracons i garantir que aquests recursos només s’utilitzessin com a mesura extraordinària i per curts períodes de temps. Esmenta el cas de la Maquinista, en barracons des del 2008, quan suposadament es tractava d’una mesura provisional, i pregunta al Govern què pensa d’aquest cas i de la resta. Qualifica el projecte educatiu del Govern de molt poc ambiciós: quan a l’abril es va presentar la proposta d’escoles bressol, només es proposaven deu dels onze centres nous, però vuit ja estaven proposats pel Govern anterior. Recorda que quan els grups que ara governen eren a l’oposició demanaven 43 escoles bressol més. Per acabar, demana al Govern que presenti un projecte real, amb un bon calendari i que doti els professionals dels recursos que necessiten, pregunta com es distribuiran els 5,2 milions d’euros que l’Ajuntament destinarà a la millora d’equipaments, i assenyala que actualment les AMPA només reben ajudes per a l’escola inclusiva, però no per a les activitats extraescolars, el casal d’estiu o la socialització dels llibres. La Sra. Benedí posa de manifest que la demanda de places d’escola pública enguany ha estat molt superior a la d’altres anys, que hi ha hagut un clar transvasament de l’escola concertada a la pública i que la demanda de places de P3 a l’escola pública i concertada va ser molt similar: de 12.526 preinscripcions, 6.201 van ser a l’escola pública i 6.313 a la concertada). Afirma que si l’escola pública tingués capacitat d’absorbir la demanda, les xifres serien diferents. A continuació, acusa els membres del PP de cínics: condicionen els pressupostos de la Generalitat fins a exigir que mes a mes hagi de demanar permís per gastar i ara demanen que desapareguin els mòduls; anorreen la capacitat d’augmentar els ingressos mitjançant creació d’impostos i no faciliten quan Catalunya reclama a l’Estat que pagui el que correspon a Catalunya de la disposició addicional tercera; fixen un objectiu de dèficit per a la Generalitat desproporcionat i després es queixen desinformadament i demagògicament de la falta d’inversió a Barcelona, i, sobretot, mai no han apostat en cap administració per l’educació pública, catalana, laica, inclusiva i de qualitat. Per tot això, es queden sols imposant la LOMCE. Comenta que si bé ERC no vol que a Barcelona hi hagi barracons, entén que sense ells el curs 2016-2017 no hauria pogut donar cabuda a tots els infants i famílies que havien apostat per l’escola pública. Diu a la Sra. Esteller que la comunitat educativa del centre de la Maquinista vol restar allà mentre no tinguin escola definitiva i se solucionin els problemes amb els terrenys on s’ha d’aixecar, i que Can Fabra ja no està en barracons, gràcies a un esforç ingent de la comunitat educativa i de totes les administracions. Li demana que abans de parlar s’informi amb les comunitats educatives perquè li expliquin les situacions reals, i comenta que convé sortir del despatx de tant en tant. Afirma que les dades mostren un canvi cap al model que sempre ha defensat ERC: una escola pública, laica, inclusiva, catalana i de qualitat, un model que és la millor inversió que es pot fer per al futur de la societat catalana. Observa que aquest canvi s’ha de veure acompanyat per l’acció de totes les administracions, també l’Estat, que ha de complir els seus deures, cosa que ara no fa. Cal també 5874 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 una planificació acurada i una despesa sostinguda en el temps que permeti a Barcelona fer front a totes les necessitats educatives que té, perquè la ciutat s’ho mereix i la societat també. Demana al PP que en lloc de reclamar tant, compleixi els seus deures, i manifesta el vot contrari del seu grup. La Sra. Rovira assenyala que el curs 2016-2017 ha augmentat la demanda de l’escola pública i ha caigut la de la concertada, una tendència incrementada els darrers cinc anys per la crisi econòmica, que ha fet que moltes famílies escolaritzin els fills i filles a l’escola pública, i cal que l’Ajuntament n’assumeixi les conseqüències conjuntament amb la Generalitat. Indica que a Catalunya existeixen més de 1.000 dotacions amb barracons (una xifra especialment alta des del 2005, quan n’hi havia 643) i que aquest curs comença amb cinc centres amb barracons, dos que ja existien (l’institut Viladomat i l’escola la Maquinista) i tres més (l’escola la Sagrera, Entença i l’institut Maria Espinalt), i demana als grups que critiquen la situació a l’Ajuntament que pensin què han fet a la Generalitat o a l’Estat espanyol. Observa que l’ampliació de l’oferta pública educativa sempre és una bona notícia, però que a Barcelona aquesta s’hauria de triplicar els propers anys per donar resposta a la demanda, especialment en els districtes on l’oferta pública és totalment insuficient, com l’Eixample, Sarrià, Gràcia o Sant Andreu. Considera que cal treballar amb el Consorci d’Educació de Barcelona per calendaritzar la construcció dels nous centres educatius públics perquè el proper curs no hi hagi cap mòdul de barracons a la ciutat, i calendaritzar l’augment de l’oferta pública per duplicar-la els propers tres anys, especialment a primer d’ESO, on l’augment de la matrícula serà important per la pujada de la natalitat. El seu grup també considera que cal retirar els concerts educatius que fomenten la segregació escolar, especialment a les escoles de l’Opus Dei, que a Catalunya reben cada any 30 milions d’euros, i en especial a l’escola Canigó de Barcelona, vinculada a l’Opus Dei. Comenta que invertir en aquests concerts en lloc d’invertir en escola pública evita la bona planificació i la inversió en escola pública i de qualitat. Coincideix amb la Sra. Benedí que l’actitud del PP és absolutament cínica: a l’Ajuntament de Barcelona reclama una escola pública de qualitat quan sempre, en lloc de defensar l’educació pública, inclusiva i en català, ha atacat tant com ha pogut l’escolarització en català i l’escolarització pública a Barcelona. Per això, demana al PP que es replantegi el seu paper en aquesta institució, i vota en contra de la proposició. La Sra. Andrés manifesta el vot contrari del seu grup, que comparteix la filosofia que inspira la proposició, però entén que tancar els barracons representaria deixar sense aula tot l’alumnat que acullen. Subratlla que més enllà de les declaracions, es necessiten solucions. D’altra banda, subratlla que el seu grup ha instat moltes vegades la Generalitat no perquè executi el Pla d’equipaments educatius 2008-2011, sinó perquè en faci un de nou, que doni resposta a les necessitats actuals. Afirma que la qualitat d’alguns mòduls prefabricats fa que no semblin mòduls, i que el Govern no té la voluntat de consolidar els barracons, però ha de donar solucions a l’escolarització pública. Explica que, a diferència del PP, que durant molts anys ha defensat la llibertat d’elecció de les famílies per fomentar l’escola privada, el Govern vol incrementar el nombre de places públiques, en especial en centres de titularitat pública, i la solució intermèdia són aquests mòduls, que permeten atendre la demanda. Quant a la manca d’ajudes per a activitats extraescolars, casals i llibres esmentada per la Sra.Barceló, informa que l’Ajuntament ha establert una dotació d’un milió i mig d’euros per a llibres derivats del Ple de la pobresa celebrat l’estiu passat i s’han incrementat el nombre d’ajuts als casals infantils, els casals d’estiu (s’hi dediquen gairebé 3 milions d’euros) i les beques (més de 15.000 més), fets que demostren l’aposta ferma per l’educació pública de qualitat. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5875 La Sra. Ortiz cedeix la paraula al comissionat d’Educació. El Sr. Essomba comenta que el que estan demanant els grups de l’oposició és que en un any de mandat es desmunti i es refaci tot el desgavell i desmantellament de l’educació pública dels darrers cinc anys, i subratlla que al febrer es va presentar una mesura de govern sobre el projecte educatiu de ciutat, que durant aquest trimestre es presentarà l’estratègia que es deriva d’aquesta mesura, i que el 2017 es presentarà una convocatòria pública d’ajuts a l’educació. Insisteix que el Govern municipal és contrari als mòduls com a solució definitiva a l’escolarització i és favorable a una planificació que previngui, precisament, la possibilitat de fer mòduls. No obstant això, ha de votar en contra de la proposició del PP, per les raons exposades pels diferents grups. Concreta que amb aquesta proposició el PP no rebutja els mòduls sinó l’educació pública, ja que rebutjar els mòduls significa deixar Barcelona amb menys oferta pública i, per tant, donar continuat a les retallades que el PP ha aplicat els últims quatre anys des del Govern central, de més de 8.000 milions d’euros en matèria d’educació. Afirma que, com demostren les actes, ja es va instar la consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a construir els centres pendents, en una reunió celebrada el 21 de març. Conclou que el PP seria creïble defensant l’escola pública si per un cop proposés també retallar el concert a les escoles de l’Opus Dei, d’aproximadament 25 milions, diners amb els quals es podria resoldre l’edificació de les escoles actualment en mòduls. La Sra. Esteller diu als membres del Govern que quan es governa s’ha d’abandonar la demagògia, a la qual ells han tornat per la pobresa del balanç que presenten i per incompetència, que també els fa culpar els altres. Subratlla que escola pública i privada es complementen, i demana a la CUP i a ERC que es plantegin si no són ells els cínics. Diu a la Sra. Benedí que pot acceptar, i accepta, la crítica, però no les lliçons, i li assegura que surt del despatx i es mou molt per Barcelona, i que el PP quan parla ho fa amb coneixement de causa. A continuació, diu a la Sra. Andrés, que ha afirmat que hi ha molts barracons de molta qualitat, que si ha anat a l’escola Entença, com ha fet ella, sabrà que no ho són, i que si troba que aquests barracons són iguals que un edifici, potser es deu a una dissonància cognitiva. Puntualitza que la proposició no parla de continguts educatius sinó d’equipaments, i lamenta el sectarisme dels grups que fa que com que la proposició neix del PP, els barracons esdevinguin mòduls prefabricats esplèndids. Afirma que el Govern va dir que tenia la voluntat que els mòduls fossin permanents, i en cita la declaració literal: «mòduls prefabricats que podrien ser definitius si la comunitat educativa ho considera adient». Pel que fa a l’escola la Maquinista, assenyala que si bé és cert que estava vinculada a un pla urbanístic, l’Ajuntament podria oferir un altre solar, però si no ho fa és perquè no vol. Pregunta si s’han plantejat quant costaria pagar íntegrament l’escolarització dels nens que ara estan concertats i la valoració global del que suposaria per als equipaments. Aclareix que el que el PP demanava amb aquesta proposició era reprovar els barracons, però no deixar els nens sense poder escolaritzar, sinó que no hi hagués voluntat de permanència amb els barracons i que aquests s’eliminessin quan estiguessin les escoles, que cal construir d’acord amb el pla que està aprovat, tot i que convindria ampliar-lo. Afirma que la Generalitat té un pressupost de 33.000 milions d’euros però el Govern municipal es conforma amb el fet que no vinguin inversions a Barcelona, perquè en prioritza unes altres. En darrer lloc, insisteix a dir que lamenta que els grups siguin tan sectaris i no vulguin valorar la proposició en la mesura que s’ha plantejat. El Sr. Ardanuy diu al Sr. Essomba que el que demanen els grups de l’oposició és que el Govern faci la seva feina i presenti els informes, en aquest cas, sobre la 5876 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 matrícula escolar d’enguany i sobre el futur dels equipaments educatius del sistema educatiu públic, perquè la Comissió els pugui debatre de manera nítida, democràtica i conjunta. La Sra. Barceló coincideix que el que s’espera del Govern és que faci la seva feina i presenti un projecte educatiu com cal. Qualifica de lamentable que es presentin les escoles bressol i n’hi hagi una a Ciutat Vella que encara no estigui ni ubicada, i que presentin projectes sense data d’inici ni de finalització. Subratlla que cal passar de les bones intencions als projectes reals, amb calendaris i costos. La Sra. Benedí diu a la Sra. Esteller que ella no pretén donar lliçons a ningú, i li demana que s’informi abans de presentar una proposició, ja que cap dels dos exemples recollits en aquesta (Can Fabra i la Maquinista) són vàlids. La Sra. Andrés diu a la Sra. Esteller que ha buscat què és la dissonància cognitiva («disharmonia interna del sistema d’idees entre creences i emocions que té una persona») i ha arribat a la conclusió que és ella qui en té una de molt greu: defensa l’educació pública quan en realitat el que vol és fomentar l’educació privada. El Sr. Essomba manifesta la lleu esperança que aquestes comissions serveixin a la Sra. Esteller, que ha reconduït el seu discurs i en comptes de «rebutjar» ha dit que volien «reprovar», per posar-se a les files de la defensa de l’educació pública. Comenta que si haguessin parlat de «reprovar» a la proposició, potser haurien trobat més suport polític, però que en el fons estan parlant de rebutjar l’educació pública. D’altra banda, puntualitza que les declaracions a les quals ha fet referència no pertanyen a l’Ajuntament de Barcelona, sinó al Consorci d’Educació, i que el mateix Ajuntament les va reprovar. Demana que no se’ls atribueixin unes declaracions que no han fet ni com a grup municipal ni com a Ajuntament. La Sra. Benedí cedeix la paraula a la Sra. Ortiz, que la demana per comentar un tema tècnic. La Sra. Ortiz assenyala que el Govern hauria volgut presentar més mesures i més informes —s’ha sol·licitat reiteradament que hi hagués més informes—, però que Secretaria el va informar que no se’n podien presentar més de dos. Assenyala que, atès que la Comissió inclou moltes matèries, alguns informes no s’hi poden presentar i es podrien presentar en el marc dels grups. La Sra. Ortiz expressa el vot contrari del Govern municipal, el Sr. Ardanuy expressa l’abstenció de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. Es rebutja. Del Grup Municipal CUP: 11. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Donar suport al Correllengua 2016 com a instrument reivindicatiu de la societat a favor de la plena normalització en l’ús social de la llengua arreu dels territoris de parla catalana i a favor de la seva unitat. 2. Donar suport a les entitats i grups del municipi interessats a organitzar el Correllengua i aportar la infraestructura i l’ajuda necessària per al bon desenvolupament de les activitats programades. 3. Fer pública aquesta iniciativa i estendre-la a tots els àmbits que siguin propis d’aquesta corporació. 4. Donar suport a les iniciatives de voluntariat promogudes per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) i encaminades a facilitar l’apropiació i l’ús del català oral entre persones i col·lectius, especialment entre la població nouvinguda. 5. Fer una aportació econòmica mínima de 5.000,00 euros per a l’organització dels actes i el bon funcionament del Correllengua 2016 a la CAL. 6. Fer arribar aquest acord a la seu nacional de la CAL. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5877 La Sra. Rovira assenyala que el Correllengua és una activitat desenvolupada per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana que es realitza al conjunt del país des de fa vint anys. A continuació, posa de manifest la necessitat d’assolir la plena normalització de la llengua catalana arreu del territori i de convertir el català en llengua vehicular i comuna de la societat, així com en element d’integració per a les persones nouvingudes. Indica que ja hi ha molts col·lectius que treballen en aquesta direcció, i denuncia la marginació que rep el català per part de les institucions estatals, cada cop més recentralitzadores, per exemple amb la sentència del Tribunal Constitucional del 2010, que menyspreava la llengua i la nació catalanes, o amb la llei Wert, que dinamitava els fonaments del sistema educatiu català. Comenta que si bé en el context polític actual hi ha una gran mobilització per part del poble català d’assolir la independència d’una part del país, que ha de portar un futur de llibertat i de millores socials, polítiques, econòmiques i lingüístiques, mentre això no s’aconsegueixi, cal treballar amb les eines actualment disponibles. Posa de manifest el ferm compromís amb la llengua catalana que ha tingut sempre Barcelona, motiu pel qual entén que l’Ajuntament hauria de facilitar eines perquè les entitats i col·lectius que treballen en el marc de la divulgació i la normalització de la llengua catalana puguin desenvolupar el Correllengua. Tot seguit, enuncia la proposició, i comenta que s’ha acordat amb el Govern canviar la xifra (de 5.000euros a 3.000). Per acabar, manifesta la creença del seu grup que durant aquest mes de setembre calia posar sobre la taula uns actes reivindicatius que fa molts anys que es fan arreu del país, i que l’Ajuntament hauria d’abanderar aquesta lluita, una lluita necessària per normalitzar i per afavorir l’ús del català, i situar-lo com a llengua vehicular i d’integració per a tothom. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable del seu grup, que valora que es promocioni la CAL, que des de fa temps tira endavant el Correllengua i altres accions a favor de la llengua catalana, i altres entitats, però manifesta sorpresa pel fet que en la negociació d’una proposició que es presenta a la Comissió es decideixi la quantitat d’una subvenció. Entén que això és un canvi en el sistema d’atorgament de subvencions, i que aquesta esmena l’ha acceptat el Sr. Collboni. El Sr. Collboni puntualitza que els grups s’han de posicionar respecte d’una proposta que fa la CUP, no el Govern. El Sr. Ciurana assenyala que els grups van rebre una nova redacció de l’esmena, entenien que pactada amb el Govern, i demana que s’aclareixi quin text s’ha de votar finalment. El Sr. Collboni respon que el parer del Govern no és votar l’atorgament de subvencions en una comissió de l’Ajuntament, entre altres coses perquè la responsabilitat de fer-ho, en el cas de Cultura, ni tan sols és del Govern, sinó d’una comissió delegada de la Comissió de Cultura. Indica que si aquest és el text que se sotmet a votació, no hi votarà a favor. La Sra. Rovira considera vergonyosa l’actuació del Govern. El Sr. Collboni comenta que el Govern no votarà una quantitat. El Sr. Ciurana demana que s’aclareixi si el text sobre el qual s’ha de debatre és el que consta a l’ordre del dia. La Sra. Secretària manifesta que si efectivament no s’ha transaccionat, el text que va a votació és el de l’ordre del dia. 5878 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 La Sra. Ortiz entén que si s’arriba a un acord, es pot votar el segon, però assenyala que la qüestió és posar una quantitat econòmica en una votació, perquè això depèn d’un tema tècnic. Explica que el Govern ha arribat a un acord amb el grup proposant pel que fa al conjunt del text, un text extens, amb diversos punts, i el Govern està d’acord a donar suport econòmic, però no depèn de la Comissió i d’un acord polític posar una quantitat econòmica. La Sra. Rovira retreu al Govern que de sobte canviï una informació. Considera que el Govern està mostrant una absoluta manca de respecte i de responsabilitat a l’hora de tirar endavant proposicions i acords amb la resta de partits. La Sra. Secretària proposa votar l’esmena i, segons si hi ha acord o no, determinar el procediment. La Sra. Ortiz diu que és el mateix que proposa ella, però que la Sra. Rovira no està d’acord que es tregui la quantitat. La Sra. Rovira considera surrealista que ella hagi arribat a un acord amb el Govern i ara aquest en mig de la Comissió se’n desdigui i tothom eludeixi responsabilitats. Diu, però, que per responsabilitat amb les entitats, si cal treure la quantitat perquè la proposició s’aprovi, la treurà, però insisteix que això és una vergonya. La Sra. Ortiz conclou que si hi ha consens entre els grups, es votarà la proposició sense el punt que parla de la quantitat. El Sr. Ciurana pregunta si és el punt 5 el que se suprimeix. La Sra. Benedí entén que hi havia una proposició que s’havia transaccionat (se’n substituïa un punt), i que el seu grup municipal si més no va arribar a una transacció sobre aquesta proposició per correu electrònic. El Sr. Collboni insisteix que el criteri del Govern no serà donar xifres de subvencions en una comissió de l’Ajuntament, ja que, com ha dit, aquestes subvencions les atorga una comissió delegada de la Comissió de Cultura. La Sra. Benedí entén que el Govern no accepta la transacció proposada per la CUP —comenta que el Govern no va respondre i d’aquí es desprèn que no va acceptar la transacció— i que el text que es vota és el de la proposició original, la que parla de 5.000euros. El Sr. Ciurana comenta que si el Govern dóna suport a la proposició i, per tant, s’estableix un nou sistema per determinar subvencions, el Grup de CiU entendrà que s’obre una via de possibilitats que seria celebrada per l’oposició. Reitera el vot favorable del seu grup, que valora l’activisme social del Correllengua a favor del català al carrer i la trajectòria de la CAL, i posa de manifest que hi ha un cert relaxament per part del Govern municipal amb relació a la llengua catalana, com demostra el tractament que s’ha donat al centre de Barcelona del Consorci de Normalització Lingüística, orientat gairebé exclusivament a polítiques d’immigració i no a temes culturals i d’expansió de la llengua, o els hàbits que sovint s’observen en els plenaris: el bilingüisme passiu ha desaparegut del Saló de Plens, en certa manera, i el concepte de la llengua pròpia ha quedat disminuït. Comenta que en la conferència d’ahir del Sr. Collboni sobre cultura, no hi va haver cap paraula dedicada a la defensa del català i de la llengua pròpia. La Sra. Barceló comença la intervenció demanant coordinació perquè no torni a passar el que ha passat amb aquesta proposició, i comenta que la Comissió ha de ser exemple de bon funcionament. A continuació, recorda que la pluralitat lingüística ja està reflectida en l’article 3.1 de la Constitució, l’article 6.2 de l’Estatut d’autonomia i l’article 4.2 de la Carta NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5879 municipal, i que C’s defensa una escola pública, bilingüe, aconfessional i de qualitat, basada en la cultura del mèrit i de l’esforç, que garanteixi la igualtat d’oportunitats i faciliti la promoció social. Per això, el seu grup aposta per l’eliminació de la immersió lingüística obligatòria, que considera nociva i discriminatòria, ja que priva els estudiants, en general, de la riquesa que suposa la diversitat lingüística catalana i pot vulnerar els drets dels castellanoparlants. C’s defensa que es reconegui la realitat de la societat catalana en l’educació i es permeti la llibertat d’opció lingüística en el primer ensenyament perquè aquest pugui ser rebut per l’alumne en la seva llengua materna. Assenyala que el fet que la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana aposti per mantenir la immersió lingüística i crear una nova estructura estatal, els Països Catalans, la situa en una posició antitètica al seu grup i impossibilita qualsevol tipus d’entesa o suport per part seva. D’altra banda, indica que segons l’Atles de la UNESCO, el català no és una de les llengües en perill del món, i es troba entre les 100 llengües amb més parlants i més funcionalitat. Clou la intervenció dient que les llengües haurien de servir per comunicar i no per enfrontar, cita Salvador Espriu («Diverses són les parles i diversos són els homes, i convindran molts noms a un sol amor») i manifesta el vot contrari del seu grup. El Sr. Puigcorbé comenta que ERC no entenia per què s’havia abaixat la quantitat, i posa de manifest la total coincidència del seu grup amb la Coordinadora d’Associacions de la Llengua Catalana en la defensa de la unitat lingüística i cultural del conjunt dels Països Catalans, així com en l’anhel de posar fi a l’anormalitat cultural, lingüística i nacional que viuen aquests territoris. Subratlla que vint anys després de la seva creació, malauradament continuen sent vigents els objectius fundacionals de la CAL: garantir un futur digne del català, assolir la plena normalització de la llengua, reclamar el reconeixement de la unitat i oficialitat de la llengua catalana en el seu territori i, en definitiva, posar fi al menyspreu cap a la cultura catalana, una cultura de vocació universal que cal que es presenti al món de manera absolutament desacomplexada. A més de l’emblemàtic Correllengua, amb vint anys d’existència, destaca dues iniciatives de la CAL, «Xerrem» i «Junts», dues propostes gratuïtes desenvolupades per voluntaris que tenen com a objectiu promoure l’ús del català, especialment entre els nous parlants, el coneixement i l’estima del país, la promoció lingüística, la integració dels nouvinguts i la cohesió social. Exposa que el Correllengua d’enguany, dedicat a la magnífica i estimada escriptora barcelonina Montserrat Roig en el 25è aniversari de la seva mort, aplegarà entre el 9 de juliol i el 5 de novembre 400 actes lúdics, culturals, socials, pedagògics, musicals i gastronòmics, i remarca que el Correllengua, amb la mobilització de centenars d’entitats i la participació de més de 300.000 persones, és una manifestació reivindicativa de la unitat del català. La seva dilatada i exitosa trajectòria explica a bastament que enguany hagi estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat. Per tot això, i per la convicció que l’Ajuntament de Barcelona ha d’assumir el lideratge que correspon a la ciutat en defensa i promoció de la llengua i la cultura pròpies, ERC votarà a favor de la proposició. La Sra. Esteller nega que hi hagi cap menyspreu del català o cap problema amb l’ús social del català i del castellà a Barcelona, i afirma que la CUP veu una realitat que no existeix i en fa un problema. Subratlla que tothom ha de tenir llibertat per triar entre català i castellà, i que defensar el castellà no implica menystenir i perseguir el català, una concepció fruit dels esquemes de la CUP, totalment limitats. Assegura que qui menysté una llengua, el castellà, és qui multa comerços per no retolar en català, i insisteix que hi ha d’haver llibertat d’elecció de llengua. Celebra que el Sr. Collboni no estigui d’acord que la proposició concreti una quantitat, ja que la CAL es presenta a les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona i cobra 1.500 euros cada any, de manera que considera inacceptable que per afinitat política o per amiguisme es vulgui ampliar la subvenció mitjançant 5880 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 la Comissió. Comenta que un informe jurídic hauria de determinar si això es pot fer. Per acabar, vota en contra de la proposició, que considera un despropòsit. El Sr. Collboni demana disculpes per si hi ha hagut algun malentès. Entén que sí que és un malentès condicionar subvencions, i amb quanties, a una comissió de l’Ajuntament, que disposa de la Comissió d’Ajuts del Consell de Cultura de Barcelona. Indica que aquesta subvenció es va donar el 30 de març del 2016; la quantia de l’acta eren 4.000 euros, la CAL en demanava 3.000, i finalment l’ICUB en va donar 1.500, el 37,5% de l’activitat. Comenta que això ho van fer persones que no formen part del seu departament en aquests moments, excepte els professionals de l’ICUB, per tant, les persones que han donat la subvenció no són polítics, sinó que ha estat una comissió. Considera que assentar un precedent pel que fa a debatre a la Comissió de Drets Socials sobre criteris polítics de com s’atorguen les subvencions seria molt perillós i molt complicat, i insisteix que en l’àmbit de Cultura ni tan sols és el Govern qui atorga les subvencions. Pel que fa a la proposició, assenyala que el seu grup en comparteix l’objectiu de promoure la llengua i la cultura catalanes, i valora la tasca del Correllengua, a qui l’Ajuntament sempre ha donat suport. No en comparteix, en canvi, algunes de les expressions i dels termes que s’hi fan servir. Per això, s’hi abstindrà. La Sra. Ortiz comenta que el seu grup havia deduït de les negociacions que hi havia un acord per donar suport a la proposició, si bé tenia la reserva de la quantitat. Com que finalment la quantitat es manté, s’hi abstindrà, però dóna suport al text de la proposició. La Sra. Esteller insisteix a demanar un informe a Secretaria perquè justifiqui si jurídicament és possible concedir subvencions directament per afinitat ideològica a entitats que ja s’han presentat a una subvenció el mateix any. Entén que quan una entitat es presenta a una subvenció aquell any no s’hi poden fer ni convenis ni ampliar els recursos, i considera gravíssim el que demana aquesta proposició. La Sra. Rovira subratlla que si serveis jurídics els hagués informat que la Comissió no podia parlar de quantitats, haurien arreglat el text de la proposició, i lamenta que diferents persones de l’Àrea de Cultura hagin proporcionat informacions contradictòries. Considera injust, il·lògic i gens seriós, sobretot per a la ciutadania i per als diferents col·lectius que han presentat la proposta, que el debat s’hagi centrat en la quantitat, i entén que el que ha passat aquí posa de manifest que ningú del Govern s’havia llegit bé la proposició ni l’esmena. Demana reflexió sobre el fet que qüestions més polítiques i ideològiques hagin quedat desdibuixades per una quantitat i perquè el Govern ha estat incapaç de fer les coses correctament. El Sr. Collboni coincideix a demanar un dictamen jurídic, perquè creu que ja no hauria de passar aquest filtre i no hauria d’arribar al debat dels grups. La Sra. Ortiz expressa l’abstenció del Govern municipal, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot contrari de C’s, el Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CiU: 12. Que el Govern municipal presenti una proposta per assegurar que es mantinguin els usos actuals de la fàbrica Can 60, que arribi a preveure la compra de l’edifici, si fos necessari. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5881 La Sra. Homs exposa que l’antiga fàbrica Can 60, situada al carrer Riereta del barri del Raval i construïda per l’industrial tèxtil Magí Tarruella el 1833, fa dècades que va deixar de funcionar com a fàbrica i actualment s’hi duen a terme diverses activitats i projectes culturals, que conviuen amb domicilis particulars sense cap problema i amb una clara vocació de fer barri i de fer cultura, tot contribuint a un bon veïnatge. D’altra banda, posa de manifest que el Govern municipal està en procés de catalogació d’edificis consistents en patrimoni històric industrial de la ciutat i, per tant, ha pres en consideració la importància d’aquest teixit. Recorda que fa uns mesos la fàbrica va ser adquirida per un grup inversor que ha mostrat d’una manera molt clara la intenció de desallotjar-ne totes les activitats i usos existents per desenvolupar-hi una promoció residencial, cosa que ha generat alarma a tot el barri, no només als afectats de Can 60. Subratlla que el valor de Can 60 és molt elevat no només pel que aporta patrimonialment sinó també pel que fa als usos: la singularitat dels seus espais reforça el potencial d’un centre de creació en àrees de regeneració de barri, i fa de Can 60 un emblema del barri que no es pot perdre. Per acabar, indica que els afectats consideren que potser l’única possibilitat que tenen és la compra per part de l’Ajuntament. La Sra. Pin agraeix el prec, que respon a una preocupació compartida pel Govern, que fa més d’un any que treballa amb la propietat actual de Can 60, que ha tingut molt bona predisposició, per mantenir-hi part de les activitats i la trama de casa fàbrica, i també amb els llogaters. A continuació, matisa que no és que faci uns mesos que es va comprar, sinó que justament quan va acabar el mandat anterior va haver-hi la possibilitat de comprar l’equipament —per 2 milions menys del que actualment demana la propietat— i no es va fer, cosa que va donar lloc a la compravenda que ha provocat la situació actual. Indica, però, que el Govern ha de rebutjar el prec perquè hipoteca, en cas d’una possible compra i un cop feta la inversió pública, els usos de l’espai, que entén que, si es comprés, hauria de ser part d’una reflexió més àmplia sobre què cal per a aquella zona del Raval. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal C’s: 13. Que amb l’objectiu de garantir la confidencialitat i no establir diferències entre les persones i la seva situació econòmica, el format de la targeta solidària no tingui cap tipus de logo ni emblema que faci referència al fet que és una targeta solidària i tingui el format de targeta habitual. La Sra. Barceló formula el prec, motivat per la voluntat de respectar la confidencialitat de les persones usuàries de la targeta Barcelona Solidària, i valora la creació d’aquesta targeta com una gran iniciativa que potencia l’autonomia de les persones, ja que els permet anar elles mateixes a fer la compra per accedir a l’alimentació. La Sra. Ortiz assenyala que la targeta va néixer precisament perquè les persones que estiguessin en situació de vulnerabilitat o requerissin alguns recursos no haguessin de fer uns itineraris que eren clarament estigmatitzadors, de manera que el Govern comparteix la necessitat d’avançar en la reducció de l’estigma. Tanmateix, el Govern no pot acceptar el prec al 100%, ja que els tècnics indiquen que a la targeta ha d’aparèixer el logo de l’Ajuntament (no el de Serveis Socials) per si hi ha alguna incidència, ja que és un producte municipal i així ha de constar per qüestions pràctiques, però es reflexionarà sobre el nom de la targeta. 5882 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 La Sra. Barceló insisteix que la targeta va ser una excel·lent iniciativa de l’anterior Govern que intenta no estigmatitzar les persones, però que el logo no és necessari i marcaria les persones usuàries, ja que a simple vista es veuria quina targeta estan fent servir. Subratlla que els serveis socials no només han de garantir la cobertura de les necessitats bàsiques, sinó també la confidencialitat, un element summament important en l’ajuda a les persones. Demana al Govern que intenti trobar una solució per evitar aconseguir una imatge neutral de la targeta que eviti que les persones estiguin etiquetades. La Sra. Ortiz insisteix que malgrat l’objectiu compartit, existeixen limitacions tècniques: es pot replantejar el nom de la targeta i eliminar-ne «solidària», però el logo hi ha de ser. La Sra. Benedí indica que el prec no s’accepta. Es dóna per tractat. 14. Que en compliment de la Llei 13/2014 del Parlament de Catalunya s’instal·li la rampa d’accés a l’entrada pel carrer Prim al CAP Besos i que s’incorporin els senyals d’indicació i il·luminació pertinents a la zona d’accés a aquest ambulatori. La Sra. Barceló formula el prec i posa de manifest la queixa dels veïns del Besòs pel fet que les persones amb mobilitat reduïda, temporal o permanent no poden accedir al CAP Besòs pel carrer Prim i ho han de fer per la porta principal, que no està ben senyalitzada. D’altra banda, hi ha un dèficit d’il·luminació. Demana que la situació se solucioni al més aviat possible, ja que les persones amb diversitat funcional i problemes de mobilitat han de tenir les mateixes facilitats per accedir als edificis, més encara quan són de titularitat pública. Comenta que la Llei 13/2014 del Parlament de Catalunya estableix les condicions mínimes perquè els espais públics, els serveis, els transports i les comunicacions s’adaptin a les persones amb diversitat funcional, i qualifica de sorprenent que hi hagi una barrera arquitectònica davant d’un centre de salut. El Sr. Montaner explica, pel que fa a la rampa, que va haver-hi un projecte dels Serveis Tècnics del Districte, però com que a finals d’any es va invertir en millores de manteniment de la rambla Prim (120.000 euros), es va pensar que també calia intervenir a Alfons el Magnànim i es va encarregar un projecte a BIMSA d’intervenció en tot l’espai públic per millorar l’accessibilitat als equipaments públics per resoldre el desnivell entre rambla Prim i Alfons el Magnànim, que inclou l’accessibilitat al CAP Besòs. Pel que fa a l’enllumenat públic, en prenen nota i es farà una revisió de la intensitat lumínica, i quant a la senyalització del CAP per marcar l’itinerari, està previst en el nou Pla de senyalística per a vianants, que actualment està en procés de licitació. La Sra. Barceló agraeix l’acceptació del prec, i subratlla que si Barcelona ha de ser accessible, un centre d’atenció primària encara més. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 15. Que el Govern municipal, en el termini de tres mesos, garanteixi: 1. Que cada àmbit específic de serveis de la ciutat que ja gestiona programes d’ajuts econòmics a la ciutadania assumeixi també la valoració i tramitació d’ajuts extraordinaris. 2. L’augment de professionals administratius als centres de Serveis Socials per tal de donar suport en la tasca administrativa dels tècnics i les tècniques. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5883 La Sra. Benedí formula el prec, motivat per la preocupació que genera el col·lapse, la saturació i la burocratització de la plantilla tècnica en molts centres de Serveis Socials, que va en detriment absolut de l’atenció social que reben les persones dependents i les seves famílies, així com de la salut i les seves condicions de treball dels i les professionals, que necessiten temps i recursos humans per coordinar i buscar les respostes adients per a cada cas. Comenta que l’augment de la gestió per tramitar les ajudes d’alimentació, habitatge, subministraments, transports, menjador, etc. fa que de vegades no es disposi de temps suficient, i pel que fa a l’atenció als infants, els professionals dels Serveis Socials de l’Ajuntament denuncien la falta de mitjans i afirmen que la seva situació de desbordament es podria resoldre si s’escoltessin les seves propostes de millora, propostes que van des de no haver d’assumir la gestió administrativa fins que cada àmbit específic de serveis de la ciutat que ja gestiona programes d’ajuts econòmics es tramiti des d’altres serveis (Salut Pública, Habitatge, Barcelona Activa, Hisenda, Departament de Treball, etc.). D’altra banda, posa de manifest que la ràtio de professionals, feta amb la llei del 2007, està molt per sota de les necessitats actuals, i que la suma de tots els elements provoca l’augment de la vulnerabilitat social de les famílies, l’augment de la infància en risc i la minva de projectes grupals i comunitaris en el territori. La Sra. Ortiz afirma que el Govern comparteix la voluntat d’avançar en la implementació del model de serveis socials i en la desburocratització, ja que entén que les persones que hi treballen no són màquines expenedores de recursos, sinó persones que volen poder fer un treball comunitari i teixir xarxa. Per això, considera imprescindible l’increment de recursos i, de fet, aquest trimestre s’ampliaran vuit places estructurals del personal administratiu en aquesta línia, a més d’augmentar també els professionals propis de Serveis Socials. D’altra banda, en el contracte programa amb la Generalitat també es demanava, en relació amb les ràtios, que es reconegués un increment tant en l’àmbit d’educadors com en el de treballadors socials. Exposa que existeixen dues limitacions pel que fa a cada servei: d’una banda, hi ha massa poques prestacions de dret i massa de subjectes a una valoració d’un treballador social, i s’ha legislat massa en aquest sentit, quan caldria avançar més en prestacions de dret; d’altra banda, caldria aconseguir que una persona no hagués d’anar a molts llocs diferents, que amb una valoració n’hi hagués prou. Pel que fa a la resta, però, el Govern està d’acord a avançar en el sentit que s’indica i ja ho ha començat a implementar. La Sra. Benedí explicita que el prec s’accepta. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 16. Que el Govern municipal: - Posi en funcionament, de forma immediata, els 40 pisos unipersonals del servei «Housing first» per a persones sense llar cronificades per tal que tinguin un habitatge estable. - Procedeixi a crear 50 nous habitatges el 2017 per tal de cobrir necessitats i adaptar-se a la realitat del sensellarisme cronificat. - Faci un protocol amb els criteris per accedir a aquests tipus d’habitatges. La Sra. Esteller formula el prec, i exposa que a la ciutat de Barcelona hi ha unes 941 persones dormint al carrer, i aproximadament un terç dels casos són de sensellarisme crònic. D’altra banda, subratlla que aquests habitatges són un gran recurs per a aquestes persones, perquè els donen estabilitat i autonomia i els permeten formar part de programes socioeducatius. La Sra. Ortiz informa que el Govern municipal va posar en marxa aquest nou servei i aquest model el juny del 2015 i el 2016 en va ampliar les places. 5884 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Actualment hi ha 50 pisos ocupats més els 15 que estaven vinculats a l’entitat, i es va fer la dotació pressupostària per incrementar el nombre de places. Explica que en el contracte d’aquest servei es busquen pisos per a una sola persona, però que hi ha hagut un increment de preus de lloguer en el mercat a Barcelona, especialment pel que fa a pisos per a una sola persona. Per això, es treballa amb Habitatge per, a més de buscar en el mercat de lloguer, mobilitzar i reservar una part dels pisos d’entitats financeres que s’han adquirit. Comenta que és difícil trobar habitatges per al programa, però que el Govern treballa per ampliar-lo i millorar-lo, ja que la fórmula de fa dos anys ha deixat de ser vàlida atès que el mercat cada vegada fa més complicat adquirir aquest tipus d’habitatges. La Sra. Esteller pregunta quina previsió de pressupost i d’ampliació té el Govern per al proper any. La Sra. Ortiz respon que l’objectiu és incrementar-ho respecte a l’executat enguany, perquè ateses les dificultats no s’ha pogut arribar a les previsions, però s’han incrementat les places per a persones sense llar però vinculat a persones joves sense llar i persones joves amb problemes de salut mental, i a això es dedicarà, ja que s’ha vist que amb aquelles bases no s’arriba a tenir els pisos. Comenta que caldrà veure com s’adquireixen, i per això pot ser que el pressupost no sigui l’únic senyal, perquè si hi ha habitatges de l’estoc municipal, l’Ajuntament s’estalvia el pagament del lloguer i només cal el programa d’inclusió, la intervenció socioeducativa. La Sra. Benedí explicita que el prec s’accepta. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CiU: 17. Quin impacte tindrà a les escoles del territori l’adjudicació de la gestió de l’Escola Municipal de Música de Can Fargues a una empresa i què pensa fer el Govern amb la demanda popular sorgida d’aturada del procés? La Sra. Fandos formula la pregunta, referida a una qüestió que preocupa molt el territori, i subratlla que va ser el Consell Plenari d’Horta-Guinardó, districte al qual és regidora adscrita, qui es va manifestar a favor que hi hagués una vinculació del territori en l’adjudicació de l’Escola Municipal de Música de Can Fargues. Afirma que les dues associacions del territori que es van presentar al concurs quedaran molt perjudicades per l’impacte negatiu que significarà que hagi guanyat una empresa que no és del districte. La Sra. Ortiz dóna la paraula al Sr. Essomba. El Sr. Essomba respon, en primer lloc, que es va tenir en compte la vinculació amb el territori, element inclòs en el plec de condicions del concurs que concedia un màxim de 14 punts. Pel que fa a l’impacte sobre les escoles, els informes tècnics diuen que encara és massa aviat per determinar-lo, però sí que hi ha dades sobre l’impacte amb relació a la ciutadania, un altre element important. En la preinscripció es van presentar 843 sol·licituds per a 300 places, i l’entitat guanyadora va presentar un pla d’eficiència que va permetre ampliar fins a 414 alumnes, per la qual cosa s’ha ampliat el nombre de places que hi havia en llista d’espera. Observa que si bé la vinculació amb el territori és important, les escoles municipals de música són obertes a tota la ciutat. En aquest cas, el 90% de l’alumnat és del districte i el 10%, d’altres. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5885 En darrer lloc, informa que el Govern desestimarà el recurs d’alçada interposat per les dues associacions, però, per donar resposta al debat social generat, demanarà un informe als Serveis Jurídics de l’Ajuntament perquè valori el procés del concurs i el resultat, i un altre a Intervenció, per tenir les màximes garanties que realment la feina feta és correcta. La Sra. Fandos mostra sorpresa pel fet que s’afirmi que es desestimarà el recurs abans de tenir els informes, posa de manifest una nova contradicció del Govern, que diu que defensa la gestió directa però amb aquesta acció perpetua el model de gestió indirecta de les escoles de música, i observa que l’empresa guanyadora és curiosament una de les empreses que el Govern ha remunicipalitzat de l’escola municipal Patufets de Navas. Espera que una cosa no tingui res a veure amb l’altra. Reconeix que s’ha puntuat la vinculació al territori, però lamenta que s’hagi puntuat més el treball que es farà després amb el territori que el treball present i passat i, sobretot, el fet que fos teixit associatiu. D’altra banda, indica que les mateixes persones que en el mandat anterior es queixaven de les ràtios de les classes ara adjudiquen un contracte a una empresa que guanya principalment perquè les augmenta i que, a més, obté la pitjor valoració pel que fa als sous. Per acabar, manifesta el desig de veure els informes abans que es desestimi res. El Sr. Essomba es nega, per educació, a donar resposta a les insinuacions ofensives, i subratlla que l’actitud del Govern és defensar la professionalitat de l’equip de tècnics professionals de l’Institut Municipal d’Educació que ha dut a terme el procés; defensar la «presumpció d’innocència» amb relació a aquesta qüestió, i, sobretot, confiar que l’Ajuntament disposa d’uns equips tècnics capacitats i que saben fer molt bé la seva feina. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 18. D’on sorgeix el projecte de teatre exclusivament infantil i com s’inscriu en el procés de participació en curs per decidir el futur del Teatre Arnau? El Sr. Puigcorbé recorda que el 19 d’abril la Comissió va aprovar per unanimitat una proposició del PSC que fixava en un termini de tres mesos l’inici d’un procés participatiu en què veïnes, veïns, professionals i experts decidissin el futur del Teatre Arnau com a equipament municipal d’arts escèniques arrelat al territori. El procés participatiu havia de permetre al Govern municipal presentar abans d’acabar l’any un projecte que determinés els usos concrets i la forma de gestió del teatre, així com el pressupost de les obres. En aquell moment, el PSC, llavors a l’oposició, va limitar-se, segons paraules del Sr. Mòdol, a fer de canal d’una reivindicació de diferents entitats i plataformes veïnals. El procés participatiu, liderat ara pel Govern municipal, va començar abans de l’estiu, i està previst que a l’octubre es facin unes jornades de debat obertes a la ciutadania, coincidint amb l’acabament del diagnòstic tècnic del teatre realitzat per l’Ajuntament. Seguint el calendari de la proposició, al desembre el Govern estarà en condicions de presentar el projecte de teatre consensuat en el marc del procés participatiu. A començaments de setembre, però, la premsa s’ha fet ressò del projecte impulsat pel Sr. Collboni, com a regidor de Cultura, de convertir l’Arnau en un teatre exclusivament infantil, segons un document de treball intern de l’ICUB, filtració malintencionada d’algú que vol deixar en evidència el Sr. Collboni o bé filtració interessada propiciada pel mateix regidor, que ha provocat perplexitat en les entitats i plataformes veïnals que han impulsat el procés participatiu i que ara en són part activa, i inquietud a les sales de la ciutat que des de fa anys programen amb convicció i esforç espectacles per a infants. Davant del canvi d’actitud del PSC, ERC vol saber d’on sorgeix el projecte de teatre exclusivament infantil i com s’inscriu en el procés de participació en curs i, 5886 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 sobretot, si queda definitivament descartat, i per què, el projecte d’ubicar al Teatre Arnau el museu d’arts escèniques, al qual donen suport molts veïns i veïnes, professionals del sector, l’Associació d’Actors i Directors, l’Institut del Teatre, la Diputació de Barcelona i els grups municipals de CiU i d’ERC. La Sra. Esteller formula la pregunta corresponent al punt 19 de l’ordre del dia: el Grup del PP vol conèixer el projecte i el calendari del Teatre Arnau. A continuació, subratlla que tots tenen interès a tornar a veure en funcionament el Teatre Arnau, tancat definitivament el 2000 i actualment en un estat deplorable. Indica que el cost de la important rehabilitació que necessita s’ha estimat en més de 10 milions d’euros, i remarca que cal un projecte ambiciós que veritablement recuperi el que l’Arnau ha significat fins ara al Paral·lel. D’altra banda, esmenta la informació publicada en premsa sobre un projecte dedicat a teatre infantil i l’aprovació de la proposició del PSC que deia que hi hauria un procés participatiu i una plataforma que també té molt a dir pel que fa als usos i al destí d’aquest teatre. El Sr. Collboni agraeix tenir l’oportunitat d’explicar tot el que fa referència al Teatre Arnau. Tot seguit, recorda que el projecte neix de la voluntat del Govern del Sr. Hereu de comprar aquest equipament per a la ciutat, un equipament que tenia un destí no definit i una petició de les entitats del barri i dels sectors culturals perquè la ciutat no perdés aquest espai per a les arts escèniques. Després de la compra de l’espai, el PSC, mitjançant el Sr. Mòdol, proposa que s’obri un procés participatiu, actualment en marxa i en què participa un representant de l’ICUB. Assenyala que un dels objectius prioritaris del Govern és la creació de públics i de l’hàbit, sobretot entre els nens i les nenes, d’anar al teatre. Per això, i atesa la necessitat que té la ciutat d’espais on les escoles puguin anar a veure teatre pensat específicament per a infants, es va fer la proposta a què s’ha fet referència. Subratlla que aquesta proposta és una proposta més dins del procés participatiu, com demostren les paraules finals d’un article seu a La Vanguardia: «Vingui aquesta proposta, pensada des de l’Institut de Cultura, a enriquir el necessari procés participatiu que amb tota convicció vàrem aprovar a l’Ajuntament per decidir plegats el futur del Teatre Arnau». Per acabar, informa que hi ha una reunió prevista amb la promotora d’aquí a dues setmanes per posar aquesta proposta sobre la taula i fer el debat necessari. El Sr. Puigcorbé coincideix en la importància de la creació de públics, però observa que ja existeix, des de fa vint anys, el programa d’èxit de la Diputació «Anem al teatre», i pregunta si es tindrà en compte la gran quantitat de gent que demana el museu d’arts escèniques. La Sra. Esteller pregunta quan acaba el procés participatiu, amb quins suports del Govern compta el Sr. Collboni per tirar endavant el projecte i quina previsió hi ha de calendari després del procés participatiu. El Sr. Collboni respon que el procés per definir el projecte i el pla de funcionalitat finalitza el desembre del 2016, i tot seguit hi haurà un segon procés per decidir com s’aplica l’execució de la rehabilitació. Aclareix que ell normalment parla en nom de l’Àrea de Cultura i, en aquest cas, del conjunt del Govern, i repeteix que primer va haver-hi la decisió de comprar un espai per a la ciutat, després la Comissió va aprovar que es fes un procés participatiu, i més tard, dins l’Àrea de Cultura, s’han detectat les necessitats que té la societat en matèria de creació de públics i s’ha plantejat una possibilitat per a l’Arnau en aquest sentit. Es dóna per tractada. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5887 Del Grup Municipal PP: 19. Quin és el projecte i el calendari del Govern municipal respecte al Teatre Arnau? Es dóna per tractada. (Punt tractat conjuntament amb el punt anterior.) Del Grup Municipal CUP: 20. Quina és la museística i la museologia de l’exposició «Franco, Victòria, República» al Mercat del Born? Es dóna per tractada. (Punt tractat conjuntament amb el punt número 3.) 21. Quina és la situació real pel que fa la planificació d’aquelles escoles que han iniciat el curs en barracons a nivell educatiu i urbanístic? La Sra. Rovira formula la pregunta, motivada per les contradiccions existents entre la informació facilitada per la representant del Consorci d’Educació de Barcelona en els mitjans de comunicació i la facilitada per la tinenta d’alcalde de Drets Socials. La Sra. Ortiz dóna la paraula al Sr. Essomba. El Sr. Essomba exposa la situació de cada centre: - L’escola Entença ha començat amb tres grups de P3 i 75 alumnes. Està previst que en l’espai actual es pugui fer tota l’educació infantil (tres cursos), per tenir una previsió d’estar tres anys en aquest marc. Resta pendent posar a disposició del Consorci el solar definitiu. - L’escola la Sagrera ha començat amb tres grups de P3 i 71 alumnes. El solar on s’han ubicat els mòduls permet fer-hi la construcció definitiva, i té la qualificació perquè es faci. No obstant això, encara no està planificada la construcció per part de l’organisme pertinent. - L’escola la Llacuna del Poblenou ha començat amb els seus grups habituals més dos grups de P3 vinculats al centre. Està previst que aquests dos grups esdevinguin el curs vinent una nova escola, i està pendent de posar a disposició del Consorci el solar definitiu. - L’institut Maria Espinalt ha començat amb quatre grups de primer d’ESO. Està programada la nova construcció per part de l’organisme pertinent, i es preveu que pugui començar el curs 2018-2019. - L’escola la Maquinista té 19 grups. Està pendent que es posi a disposició del Consorci el solar definitiu. - L’institut Viladomat ja té sis grups, tres de primer d’ESO i dos de segon d’ESO. S’està tramitant el projecte tècnic de l’edifici definitiu. Es preveu que pugui començar el curs 2018-2019 en el nou edifici. - L’escola Can Fabra ja té 18 grups. Està finalitzant l’obra del nou edifici. El centre ha començat el curs utilitzant les aules i la pista definitiva, i de moment es mantenen els altres espais (menjador, biblioteca) en els mòduls. Està previst que d’aquí a dues setmanes finalitzi l’obra i es faci el trasllat de la totalitat del centre. La Sra. Rovira comenta que hi hauria d’haver una planificació molt més clara i molt més a llarg termini pel que fa al Consorci d’Educació i als equipaments públics en l’àmbit educatiu, i manifesta el desig del seu grup que es treballi en aquest sentit i se’n presenti un informe. La Sra. Ortiz afirma que el Govern comparteix la importància d’aquesta planificació, i indica que dintre d’aquesta planificació s’ha prioritzat l’obertura de noves escoles per atendre el considerable creixement de la demanda d’escola 5888 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 pública, així com els acords amb la Generalitat perquè comenci la construcció dels centres. Es dóna per tractada. e) Seguiment proposicions / declaracions de grup Del Grup Municipal C’s: 22. Que s’informi de l’estat d’execució del prec: La celebració per part de l’Ajuntament de Barcelona d’un homenatge a Miguel de Cervantes, i en especial a la seva obra Don Quijote de la Mancha, pels seus indiscutibles valors universals i artístics-literaris, i que idealment tingués lloc en la geografia urbana barcelonina esmentada a la novel·la. La Sra. Barceló enuncia el prec del qual es demana seguiment. El Sr. Collboni respon que pel que fa a l’homenatge a Miguel de Cervantes i a l’obra Don Quijote de la Mancha i la indubtable vinculació que té amb la ciutat de Barcelona, en aquests moments, quan encara s’estan rebent i elaborant propostes per a la programació de Barcelona Capital Literària de la UNESCO, pot avançar la realització d’una conferència homenatge i un cicle de pel·lícules que tindran lloc a la Filmoteca de Catalunya. La conferència és una conferència il·lustrada sobre la figura del Quixot que anirà a càrrec de l’acadèmic expert cervantista Francisco Rico, acompanyat d’un actor, possiblement Jordi Boixaderas o Lluís Marco, que intercalarà lectures de fragments del Quixot amb l’exposició del conferenciant, un format amb un alt nivell artístic. La conferència es realitzarà a mitjan novembre a la Filmoteca, en la sala de 180 persones, com a inauguració d’un cicle d’adaptacions del Quixot, quatre pel·lícules, que s’estendrà durant dues setmanes. La projecció de les pel·lícules s’acompanyarà d’un debat posterior amb el director i algun especialista. La Filmoteca també ha organitzat un concurs de curts sobre el Quixot. El guanyador se sabrà l’11 de novembre i l’obra guanyadora es projectarà abans de les pel·lícules. Subratlla que la programació que s’està preparant sobre Barcelona Ciutat de la Literatura és la que es farà càrrec d’aquesta primera activitat i, evidentment, la figura de Cervantes vinculada a Barcelona serà una de les fites de la commemoració d’aquesta capitalitat literària. La Sra. Barceló agraeix que es doni compliment al prec —subratlla que els precs acceptats s’han de complir— i que, per tant, Miguel de Cervantes tingui l’homenatge que li correspon abans que acabi l’any. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14.16 h. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5889 Acta de la sessió extraordinària de 10 d’octubre de 2016, aprovada el 20 d’octubre de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 10 d’octubre de 2016, s’hi reuneix la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports en sessió extraordinària, sota la presidència de l’Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Josep Maria Montaner Martorell, Jaume Ciurana i Llevadot, Mercè Homs i Molist, Marilén Barceló Verea, Montserrat Benedí i Altés, Juanjo Puigcorbé i Benaiges, Carmen Andrés Añón, Ángeles Esteller Ruedas, Maria Rovira Torrens, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi és present l’Im. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado. Excusa la seva absència la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. No hi són presents les Imes. Sres.: Laia Ortiz Castellví, Mercedes Vidal Lago i Laura Pérez Castaño, tampoc els Ims. Srs.: Gerard Ardanuy i Mata i Koldo Blanco Uzquiano. S’obre la sessió a les 9,10 h. Compareixença del Govern municipal Única. Capteniment del Govern Municipal pel què fa referència a l’àmbit de la cultura de la Ciutat. La Sra. Benedí recorda que el temps d’intervenció són quinze minuts per al ponent i set minuts i mig per a la resta de grups, repartits en tres intervencions per al ponent i dues la resta de grups. El Sr. Collboni dóna la benvinguda a tothom i manifesta que compareix per explicar el pla del Govern per als tres propers anys en l’àmbit de Cultura. Aprofita, també, per subratllar que el Govern no només ha començat fent anuncis sinó prenent decisions, algunes d’elles ja debatudes al Plenari, altres que s’han anunciat als mitjans de comunicació i altres que s’anunciaran avui. Tot seguit, especifica que tota la política cultural de l’Ajuntament és la suma i la confluència de les polítiques impulsades amb èxit durant anys per governs municipals de diferents signes i que sovint han estat exemple de les polítiques culturals locals al conjunt del país. A continuació, aclareix que per al Govern la política cultural és posar a disposició de la ciutadania els continguts de la cultura; facilitar i incentivar la creació cultural a la ciutat i, per tant, potenciar les indústries creatives de la ciutat a fi d’estabilitzar una indústria cultural i de creació i obrir tota una via de desenvolupament econòmic clau per al futur de Barcelona, i, en darrer terme, possibilitar la creació d’una ciutadania plena, informada, crítica i amb capacitat de decisió. Al seu parer, tot això configura un projecte compartit, el de la ciutat de Barcelona. Reconeix que hi ha un debat recurrent sobre el rol que ha de tenir l’ICUB, que considera ha estat i és un dels centres més importants que hi ha a la ciutat per generar continguts, molts d’ells excel·lents. Tanmateix, diu que, a banda de tenir un rol evident de producció de continguts, també ha de ser un instrument més autònom i flexible a l’hora de planificar i engegar polítiques culturals, marcar objectius i impulsar polítiques juntament amb els sectors culturals de la ciutat. Seguidament, recorda que el 19 de setembre el Govern va presentar les línies generals del projecte de Cultura en una conferència al Mercat de les Flors davant uns 500 representants dels sectors culturals de la ciutat. Concreta que la proposta incloïa un conjunt de deu objectius i trenta-quatre mesures, algunes d’elles ja 5890 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 anunciades i en marxa. Recorda, així mateix, que abans de la presentació als mitjans de comunicació, la proposta ja s’havia presentat als grups de l’oposició que ho havien demanat. Afegeix que el full de ruta que presenten no està tancat, sinó que és una proposta, un guió. En opinió seva, però, era fonamental engegar el curs polític amb un full de ruta definit, que bàsicament es divideix en deu objectius i tres eixos, amb cinc fils conductors com a inspiració, que tot seguit passa a descriure. En primer lloc, crear públics: assegura que sense un públic potent que participi de la creació cultural, és impossible tenir una cultura sana, potent i autònoma, si no tenim públics; a parer seu, la manca de públics és, segurament, un dels problemes més importants que té la cultura tant a Barcelona com al conjunt del país. En segon lloc, potenciar el talent local: a Barcelona hi ha molta gent activa, fent coses molt interessants en matèria cultural, però moltes vegades els circuits no acaben de funcionar, no s’acaben de professionalitzar i estabilitzar, o no hi ha prou ajuts, o bé la política cultural i la realitat de la creació cultural no van en la mateixa línia. En tercer lloc, reforçar les indústries culturals. En quart lloc, exercir la capitalitat cultural: recorda que Barcelona és capital cultural a Catalunya, a l’Estat i al món en alguns àmbits, i subratlla que cal no oblidar l’àmbit metropolità. Finalment, apropar la cultura a la gent, que és la força matriu de les polítiques culturals. En aquest sentit, anuncia que van presentar i estan desenvolupant un pla amb deu objectius concrets: refer la confiança en els sectors; posar en valor cultural els barris mitjançant la presentació d’un pla cultural específic; apostar per la indústria creativa, un sector clau per al futur socioeconòmic de la ciutat; crear un pla d’accessibilitat cultural; generar noves centralitats culturals a la ciutat, tal com es va veure durant la Mercè; promoure la imatge de marca internacional de Barcelona a escala cultural; incrementar l’assistència local als museus; modernitzar el sector cultural en clau d’innovació i tecnologia digital; exercir amb responsabilitat la capitalitat de Catalunya alhora que es lidera un ampli espai cultural metropolità i gestionar les noves formes de gestió de la cultura conforme a les exigències del segle XXI. Tot plegat, en tres grans eixos. En primer lloc, cal partir de la idea que la cultura no la fa només l’ICUB, sinó la ciutadania, els creadors, els professionals, les persones que participen del fet cultural. En aquest sentit, assegura que cal refer la confiança dels sectors culturals amb l’Àrea de Cultura i reconstruir un espai de complicitat i apoderament per generar noves complicitats. En opinió seva, cal fer- ho reforçant el que ha estat i és la cultura a la ciutat, per exemple amb la mesura, a parer seu molt positiva i ben rebuda, relativa a l’IBI cultural; és a dir, amb polítiques fiscals en la mesura de les possibilitats que té la ciutat. Però també cal fer-ho engegant un pla cultural als barris que té com a eixos els ateneus i centres cívics, una mesura que des del seu punt de vista ha suscitat el consens de la major part dels grups i posant en marxa un pla de xoc en matèria d’ensenyaments artístics en col·laboració amb l’Institut d’Ensenyament. L’objectiu és que centres cívics i ateneus esdevinguin autèntics equipaments culturals de barri a la ciutat. En segon lloc, es posaran en marxa de forma immediata plans sectorials per a sectors estratègics des del punt de vista cultural. Per exemple, aprofitant la capitalitat literària de Barcelona, s’està elaborant un pla que aborda tot el que fa referència al sector editorial català (potenciació de les xarxes de biblioteques, festivals literaris, grans autors, etc.) i que en principi es presentarà el gener. També es prepara un pla per a un altre sector clau, l’audiovisual, històricament molt potent a Barcelona, que abordarà la creació local, la indústria i la producció que es fa a la ciutat. I en darrer lloc, es vol aprofitar la sinèrgia del turisme i incloure la cultura com un dels pilars del model de turisme de la ciutat, com a pol d’atracció internacional, per tal que se’n beneficiï l’oferta cultural. El Sr. Ciurana manifesta que el seu grup està molt decebut amb el Sr. Collboni pel seu comportament com a responsable de Cultura. Recorda que la comissió extraordinària es va demanar el juny, però que arriba quatre mesos més tard i, a NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5891 més, en forma de simple recull de premsa. Al seu parer, es tracta d’un menyspreu a la comissió que no s’hauria de tornar a produir. A continuació, recorda també que el Sr. Collboni afirmava en campanya electoral que votar Colau era votar un projecte improvisat, sense vocació de govern, perquè no tenia un projecte realitzable ni persones preparades per governar. Al seu parer, tenia raó, ja que dels quatre anys de legislatura, un i mig ja s’ha perdut. Assegura que l’herència que el PSC ha rebut de BC és la d’un sector profundament decebut, amb un ICUB amb grans dèficits de funcionament i cohesió interna, i un organigrama que ningú no entén. En aquest sentit, subratlla que la comissionada de Cultura encara ho continua essent, i que el comissionat que volia el Sr. Collboni és només assessor, ja que BC va vetar-ne el nomenament. Li reclama valentia, doncs, per reconèixer que no ha pogut nomenar el comissionat que ell volia perquè l’alcaldessa no el vol. Subratlla que ara el regidor de Cultura té un gerent que creu en les indústries culturals però manté un director anterior que no hi creu, per tant assegura que està en crisi oberta amb BC pel que fa als temes de Cultura, tal com ratificava en declaracions el Sr. Rubén Ramos, que afirmava que el PSC representa tot el contrari al que BC propugnava i va aconseguir il·lusionar l’electorat. Seguidament, li retreu també la crisi amb el teatre Arnau, en què el Sr. Collboni va anunciar que tenien una idea per a la sala mentre el debat entorn del seu futur encara és obert. A més, li recorda que a Vilaweb el Sr. Minguet qualificava el seu programa de purs eslògans teòrics i hi criticava la manera com es gestionaven els jurats dels concursos, fet amb el qual es mostra d’acord. Per tot plegat, creu que el Sr. Collboni es troba en un punt de debilitat interna i de certa hipocresia amb relació als nomenaments que ha fet, per tant no està en la millor disposició per liderar la regidoria. Assegura que governa un ICUB escindit, disminuït i no organitzat racionalment, sinó basat en illes partidistes de repartiment entre BC i el PSC. En aquest sentit, pregunta quina lògica té la doble dependència del MUHBA, de les polítiques de memòria si el Museu Marès o altres museus amb vocació històrica, com el Born o el castell de Montjuïc, no la tenen. Al seu parer, no en té cap, de lògica, i es mostra convençut que hi ha d’haver una manera més fàcil i lògica d’organitzar-ho. Per acabar, li planteja preguntes més concretes: Amb qui de l’oposició ha pactat l’increment del 15% del pressupost de Cultura? Amb qui del Govern ha acordat el destí dels 30 milions d’euros d’inversió per a equipaments culturals que la Diputació ja havia anunciat que anaven destinats a Glòries? Quan convocarà el Consell de Cultura? Seguirà en la línia d’acord i de consens? Li interessa el patrimoni de la ciutat? Què pensa fer amb el Pla Bàrkino? Li interessa la situació del català, tenint en compte que és la primera vegada que un regidor de Cultura no presideix el Centre de Normalització Lingüística? Li interessen les indústries culturals, vista la diversitat de criteris dins l’ICUB entre el que pensen el director i l’assessor? Quines inversions en Cultura farà en aquest mandat? Tindrà resposta pressupostària la carta que els equipaments culturals van dirigir a l’alcaldessa demanant inversió? Què farà amb el Castell dels Tres Dragons, el Museu Martorell, l’Hivernacle, l’espai de La Seca II i el Dipòsit del Rei Martí? Impulsarà la tercera i definitiva fase del Centre d’Art Contemporani de la Fabra i Coats? Quina proposta té per al Liber? La Sra. Barceló recorda que en un any, tres mesos i 26 dies el Govern actual ja ha celebrat dues comissions extraordinàries més les comissions ordinàries, però que només ha presentat una mesura al Plenari per iniciativa pròpia. Al seu parer, això és sinònim d’ineficàcia en la gestió cultural. Expressa sorpresa, també, pel fet que sigui tan difícil presentar el projecte cultural de Barcelona, tenint en compte que a la ciutat hi ha grans creadors i grans agents culturals. Tot seguit fa referència a la conferència i el llibre del Sr. Collboni, Trencant els murs, on assegura que la cultura vola sola i és millor interferir-hi al mínim. Es mostra d’acord amb l’afirmació, però subratlla que també cal potenciar-la i fer-la accessible. En opinió seva, caldria començar parlant amb els agents culturals que fan que la cultura estigui viva, des de la persona que treballa a la recepció d’un museu fins a 5892 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 l’actor que puja a l’escenari. En aquest sentit, li demana què pensa fer el Govern municipal per evitar les condicions de precarietat laboral dels agents culturals. I si realment no hi està d’acord, quines mesures concretes prendrà. També vol saber com pensa potenciar els artistes que comencen i les fàbriques de creació. Manifesta que el sentit de no interferir en la cultura és el de no polititzar-la. Per tant, li reitera la pregunta que li va plantejar al Plenari i que no va respondre: si es compromet a no fer un ús partidista de la cultura, com ha passat en anteriors governs. Assegura que la cultura és amiga de la capacitat crítica i que cal potenciar la cultura d’una manera universal, plural i oberta. Pel que fa a l’accessibilitat a la cultura, subratlla que educació i cultura són l’ascensor social i assegura que la igualtat d’oportunitats ha d’estar present en l’educació i la cultura, sempre sense polititzar. Creu, però, que les mesures presentades per als districtes encara són pobres, perquè ja existien. També considera que la gent no està prou informada de l’oferta cultural a la ciutat i suggereix que en lloc d’enviar cartes als veïns perquè denunciïn els pisos turístics il·legals, cosa que no haurien de fer ells sinó les administracions públiques, l’alcaldessa hauria d’enviar l’oferta cultural als veïns i veïnes de Barcelona per tal que tinguin accés a la cultura. Per acabar, demana quines són les mesures del Govern per aproximar la cultura a les persones que no tenen recursos, i també vol saber quin és el seu capteniment respecte a la biblioteca provincial. També pregunta si hi ha previst algun pla de locals de concurrència pública amb la finalitat de preservar sales de cinema i espectacles. Al seu parer, Barcelona no es pot permetre perdre més equipaments culturals. La Sra. Benedí, vist que els dos intervinents han anat força justos de temps, proposa donar dos minuts més als grups de l’oposició i quatre minuts al Govern. El Sr. Ciurana matisa que hauria estat bé saber-ho abans i diu que ja ho va demanar personalment. La Sra. Benedí ho recorda, però suggereix que els intervinents també haurien pogut abreujar per tal d’evitar aquesta ampliació de minuts. El Sr. Puigcorbé agraeix la convocatòria, encara que arribi tard: quatre setmanes després de la conferència pública i mesos després d’haver-la demanat. Seguidament, matisa que el seu grup comparteix bastants dels objectius genèrics exposats en el document, però no la filosofia proposada. Recorda que, per a l’ideari republicà, la cultura no és accessòria, sinó un dret fonamental de la ciutadania, el quart pilar de l’Estat del benestar, factor clau de cohesió social que ajuda a gestionar la diversitat i articula l’espai comú que comparteixen tots els ciutadans. En canvi, la concepció presentada pel Sr. Collboni és més economicista. En aquest sentit, li agraeix la sinceritat quan admet que no és casual que la política cultural de Barcelona formi part d’una tinència d’alcaldia que engloba turisme i promoció econòmica. Al seu parer, la presència del Sr. Xavier Marcé com a assessor personal tampoc és casual. Es mostra convençut que les indústries culturals són un dels pilars del desenvolupament de la cultura, però subratlla que no són la raó de la seva existència. En aquest sentit, recorda que del total de les 34 mesures del programa d’acció, 14 són a favor de les indústries creatives i 7 més estan destinades a potenciar grans esdeveniments culturals a través dels grans equipaments, amb l’excusa de promoure la imatge internacional de Barcelona com a capital de cultura. En opinió seva, doncs, és possible que els grans esdeveniments tornin a centrar bona part de la política cultural de l’Ajuntament en els propers anys. Admet que com a grup es queixaven de l’absència de model cultural del Govern de BC, però ara lamenta que l’entrada del PSC al Govern hagi suposat un retorn al vell model cultural socialista, on prevalien conceptes com imatge-marca, circulació de productes o marc de competitivitat. Per a ERC, les polítiques culturals públiques s’han de sustentar en conceptes més radicals, com ara: creixement personal i col·lectiu, desenvolupament de capacitats o voluntat de gaudi. No comparteix un NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5893 model cultural que reclou la ciutadania al concepte passiu d’espectador, sinó que propugna un model cultural que tingui com a objectiu proporcionar les eines perquè cada ciutadà i ciutadana pugui assumir el rol actiu d’agent cultural. Per això troba insuficients les set mesures destinades a afavorir l’accés de la ciutadania a la cultura, ja sigui a través d’una millor formació o d’apropament del fet cultural. A més, considera inacceptable l’absència de mesures concretes a favor del potent teixit associatiu cultural de la ciutat. Reitera que les tres mesures que volen acostar les propostes artístiques al món escolar són insuficients i genèriques, i assegura que, a més, menystenen l’excel·lent programa d’activitats escolars que proposa el Consell de Coordinació Pedagògica. Quant a la captació de nous públics, suggereix que el Govern prengui nota de l’oficina de difusió artística de la Diputació de Barcelona, que té una contrastada experiència en l’organització de programes i accions específiques de creació de públics que es poden aplicar en tot moment. Insisteix que si per al Govern el lligam entre cultura i economia és important, per a ERC és fonamental el lligam entre cultura i educació; assegura que descobrir la cultura a través de l’escola és una de les vies per assegurar-ne l’interès en el futur, per això el seu grup valora tant la feina que desenvolupen de fa temps els professionals de la cultura i els membres de la comunitat educativa. En relació amb el concepte de creació de noves centralitats culturals, considera que l’única mesura esmentada és prou significativa: que els principals festivals barcelonins acompanyin els creadors emergents dels diferents barris de la ciutat. Al seu parer, la mesura amaga una certa condescendència jacobina: la centralitat personificada en els grans festivals de la ciutat acollint espectacles que arriben dels barris. En canvi, sí que valora un altre objectiu de caràcter descentralitzador: posar en valor cultural els barris de la ciutat creant un circuit cultural que faci arribar les propostes dels creadors locals a tots aquests barris a través de centres cívics, ateneus i casals. En aquest sentit, recorda que en el darrer Plenari, ERC va pactar amb el Govern municipal una partida d’1,5 milions d’euros per resoldre les mancances tècniques que impedien als centres cívics desenvolupar les seves tasques. A més, va tornar a demanar ajuts a la Federació d’Ateneus i va presentar una proposició al Districte de Sant Andreu per crear una xarxa d’equipaments culturals públics i privats que articuli un circuit d’activitats culturals en el conjunt dels districtes i dels barris. Amb tot, expressa inquietud per la falta de concreció del pla de xoc als barris. Aplaudeix la creació d’un circuit estable d’arts escèniques, musicals i audiovisuals que arribi a generar una xarxa estable, però demana quin serà el paper de l’ICUB en aquest circuit, i com es passarà de la verticalitat en la presa de decisions que caracteritza l’ICUB a l’horitzontalitat que preveu el pla. En opinió seva, seria més eficaç posar en marxa els centres cívics, ateneus i casals de cada barri i les seves programacions sense filtres ni seleccions prèvies. En aquest sentit, mostra plena confiança en la qualitat de la tasca cultural d’aquests equipaments i els seus professionals i en el sòlid i dinàmic teixit associatiu que sustenta la cultura de base del país. Tem, però, que amb l’excusa de donar suport a la producció cultural dels barris, l’ICUB esdevingui l’òrgan de control d’aquesta producció, seguint la tradició de les polítiques culturals dirigistes, filles d’una altra època. A continuació, retreu al Sr. Collboni que en el seu document Trencant els murs en cap moment faci menció dels centenars d’entitats que treballen de forma altruista, amb passió, rigor i mitjans migrats però voluntat d’excel·lència perquè la cultura, en totes les seves formes i expressions, arribi als barris. A parer seu són el fonament d’un edifici cultural que ha fet de Barcelona el terreny adobat perquè creadors, intel·lectuals, cooperatives i indústries culturals aixequessin el vol. Es mostra convençut que obviar el potentíssim tercer sector cultural de la ciutat, que també genera llocs de treball, és un oblit imperdonable per una força d’esquerres. Assegura que la mirada republicana els fa concebre la cultura com un tot: creació i patrimoni cultural formen una unitat. Afirma que present i passat, modernitat i tradició, no només es complementen sinó que creen sinèrgies, tal com es demostrava s la Fira Mediterrània de Manresa, on tradició i modernitat presentaven l’excel·lent música que es produeix al país, en la línia de Bela Bartók o 5894 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Stravinski a la seva època. Lamenta, però, que al document del Sr. Collboni només hi hagi tres mesures de caràcter tradicional i patrimonial: Disseny Hub, circuits de grans exposicions i mapa financer dels museus. Considera que caldria aplicar les conclusions que preconitza la comissió d’experts en el document «Un museu per al segle XXI», potser aleshores esmentarien la cultura popular o parlarien de la redefinició estratègica del Museu Etnològic o el de les Cultures del Món. Troba a faltar, també, menció a la memòria històrica, cosa que atribueix al fet que depengui de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica, en lloc de Cultura. En aquest sentit, demana al Sr. Collboni si troba defensable que el Museu d’Història de la Ciutat no depengui de Cultura. Ho titlla de surrealista i pregunta si potser acceptar-ho va ser una condició sine qua non per accedir a la segona tinència d’alcaldia. Es mostra convençut que qualsevol persona raonable voldria que tots els museus i centres d’interpretació depenguessin, en la seva totalitat, de Cultura, i no de Planificació Política, Treball i Economia. Abans de tancar la intervenció, fa referència al tema de la precarietat laboral dels treballadors dels museus, de la manera de fer els concursos, del teatre Arnau, etc., i es mostra disposat a parlar-ne si hi ha temps. La Sra. Esteller retreu al Sr. Collboni que hagi trigat cinc mesos a comparèixer després de prendre possessió com a responsable de l’Àrea de Cultura. I que, un cop presentades les línies estratègiques que proposa en l’àmbit cultural, no quedi clar com les portarà a terme, ni amb quins instruments. Comparteix algunes de les qüestions plantejades pel Sr. Collboni en la seva conferència i que avui ha destacat: cal defugir l’intervencionisme i centrar-se a crear un marc que afavoreixi la llibertat cultural, sense dirigisme polític, en tots els àmbits. Per al Grup del PP, afegeix, la llibertat és molt important en tot el procés cultural, des de la creació fins a la promoció, tant en català com en castellà, i sense cap tipus de subordinació lingüística. Assegura que la cultura és universal i que cal defugir el localisme que ha imperat els darrers anys. També es mostra d’acord que Barcelona ha d’exercir de capital cultural de Catalunya i d’Espanya, amb vocació internacional, un objectiu que qualifica de molt ambiciós i que implica unir la cultura, des de l’àmbit més petit on es fa fins a tota una oferta cultural amb continguts i dimensió internacional. Al seu parer només així s’aconseguirà l’atracció que necessita l’àmbit cultural. Insisteix que cal unir la cultura al cosmopolitisme, un fet que al seu parer no es dóna des que governa BC, ja que ho fa des de l’integrisme sectari i polític. Opina que actualment predomina una visió reduccionista i localista, unida a l’empobriment intel·lectual, per tant el Sr. Collboni té una gran oportunitat per dotar la cultura de contingut i dimensió. Amb tot, dubta de si la tinència d’alcaldia del Sr. Collboni tindrà prou força per tirar-ho endavant o bé estarà condicionada per la política de BC, que en opinió seva impedirà que la cultura es tradueixi en turisme cultural a la ciutat o que s’atreguin grans exposicions, grans escenaris, fet que al seu torn beneficiaria tota la cultura de barri i de promoció. Insisteix a demanar si té prou llibertat per impregnar la cultura d’aquest esperit i despolititzar-la i fer-la lliure, sense cap tipus de subordinació lingüística, reitera. Considera que l’Administració ha de ser facilitadora i en aquest sentit constata que el regidor de Cultura disposa de molts instruments. Dit això, però, demana quin paper i quina estructura tindrà l’ICUB, qui prendrà les decisions tenint en compte la divisió entre BC i el PSC. També demana quin model cultural pensa implantar i si subscriu el Pla estratègic cultural Barcelona 2016-2026 que va presentar la comissionada de Cultura o bé el canviarà. Pregunta, així mateix, com conjugarà l’equilibri entre l’àmbit cultural públic i el privat, i com pensa finançar la cultura per tal que no quedi subordinada a determinades línies polítiques. En referència als nous criteris que havia anunciat la Sra. Sureda per a la concessió de subvencions, demana si el nou criteri ha estat elaborat, i si preveu superar les subvencions per contractes programa, per objectius, amb molta més capacitat de maniobra i més estabilitat per als agents. Recorda que el Grup del PP així ho reclama des de fa molts anys, ja que el fet de superar l’anualitat garanteix NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5895 qualitat i un bon projecte cultural, i permet que molts agents culturals puguin tenir més vocació de permanència i, per tant, millorar també les condicions laborals, ja que la temporalitat dificulta l’arrelament i l’estabilitat, en detriment de tots els agents. Insisteix a saber si es regiran per contractes programes i suggereix proposar fons culturals que veritablement puguin atreure el finançament privat per objectius, que hi apostin, per tal que el Govern pugui reduir la seva càrrega de finançament. Pel que fa al pressupost, recorda que en el pressupost del 2017 només hi ha un 1% de millora, per tant demana com ha pactat el 15% que anuncia. Recorda que en el pla concertat de la Diputació es perden 30 milions d’euros, però que el Sr. Collboni va assegurar que es recuperarien. Demana, doncs, quan començaran les accions per a aquesta recuperació. Afirma que una part de la cultura ha quedat segrestada i dubta que el Sr. Collboni tingui prou competències per implantar el seu projecte sense la ingerència del primer tinent d’alcalde. En aquest sentit, recorda que és el president de la Comissió del Nomenclàtor, per tant pregunta si comparteix els canvis de noms dels carrers de la ciutat fins ara dedicats als Borbons. També demana quin destí tindrà el Born, que qualifica de mausoleu independentista, i què passarà amb la unificació de les direccions del Museu Cultures del Món i el Museu Etnològic. En definitiva, demana si recuperarà la vocació universal per suprimir la visió reduccionista. Per acabar, també demana aclariments sobre el procés participatiu del teatre Arnau, sobre l’ampliació del MNAC, sobre els fons de capitalitat, sobre la vocació internacional i la capacitat d’atracció del Grec, sobre els 3,5 milions d’euros que deu la Generalitat del Museu de Ciències Naturals, sobre l’1% cultural de la Generalitat, sobre les escoles de música privada i sobre la col·laboració publicoprivada. La Sra. Rovira anuncia que avui es constata un dels grans fracassos del pacte de govern entre BC i el PSC per a aquells que creien en la necessitat d’un canvi a la ciutat, sobretot per als qui entenen la cultura com un camp de batalla per contraposar models de vida davant la marca Barcelona, com el Grup de la CUP Capgirem Barcelona. Recorda que el programa de BC pel que fa a cultura parlava de gestió cooperativa de la cultura i de la producció del coneixement, de gestió publicocomunitària de la cultura, de la cultura com un dret i no com un producte als interessos de les elits, punts que el seu grup comparteix i que pretenien combatre la manera com s’havien desenvolupat les polítiques culturals per beneficiar la indústria cultural, engreixar la marca Barcelona i fer de Barcelona un producte per vendre a l’exterior, al marge de les necessitats de les veïnes i d’un control real per part dels barcelonins i barcelonines. Al seu parer, BC hauria pogut avançar en aquest sentit juntament amb el Grup de la CUP Capgirem Barcelona. En canvi, el pacte amb el PSC ha fet que avui es presenti proposta de la Regidoria de Cultura que evita entendre la cultura com un motor de transformació social i que esquiva el conflicte latent al carrers per posar- se al costat dels que més tenen, i reproduir d’aquesta manera l’status quo. En aquest sentit, assegura que la cultura no és neutra i que, en una situació de desigualtat i lluita de classes evidenciada per la diferència de condicions socioeconòmiques entre barris, dir que és neutra equival a defensar i transmetre els valors de l’estatus dominant. Es mostra convençuda que els fets dels últims mesos així ho demostren. Assegura que a l’Ajuntament la cultura se centra sobretot en l’oferta i en la demanda, des d’una visió mercantilista. A parer seu, tanmateix, és imprescindible que quan es parli de cultura es parli d’activitat i no d’un producte de mercat, de col·lectivitat i no d’individualitat. Creu necessari, doncs, emfatitzar la necessitat de reapropiar-se de l’espai públic, l’ús del qual està penalitzat. Assegura en aquest sentit que les institucions han expropiat l’espai públic i han arraconat tot el fet cultural a l’àmbit tancat i privat, fent que deixi de ser una pràctica habitual per esdevenir un fet puntual. Considera que l’actual Govern, com a conseqüència de la continuïtat del model cultural desplegat en anteriors mandats, entén la manifestació cultural espontània i 5896 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 no regulada com a menys valuosa, fet que qualifica de contradicció, atès que la improvisació -oral o instrumental- és l’essència de la cultura popular que es forja als carrers. En opinió seva, però, aquest fet no és casual: des de fa anys, la privatització i el control de l’espai públic a l’hora de realitzar activitats artístiques, així com els concursos, les subvencions o l’arbitrarietat a l’hora d’atorgar permisos per a l’ús de la via pública, són mecanismes utilitzats per filtrar i controlar les expressions culturals de la ciutat i distingir entre les que creen marca Barcelona (alimentant el circuit d’hotels, operadors turístics, creuers i el Consorci de Turisme, un circuit que expulsa les veïnes de la ciutat) i les que l’embruten. El Grup de la CUP Capgirem Barcelona, en canvi, entén que la cultura és una eina i un dret fonamental que dignifica el dia a dia, i per això no vol que s’utilitzi per fer-hi negoci ni per blanquejar la imatge de segons qui, tal com s’ha fet durant anys. Esmenta, com a exemple, la presència d’Estrella Damm a les Festes de la Mercè. A parer seu, la privatització aboca a reproduir una cultura que perpetua les estructures de poder en lloc de discutir-les, que és l’objectiu del seu grup. Es mostra convençuda que l’Administració ha de treballar com a garant i administrador dels recursos públics, braç a braç amb la comunitat, per gestionar- los de manera transparent. Per això, creu fermament en la gestió directa per part de l’Ajuntament dels diferents espais culturals, amb processos de presa de decisions vinculats des de la comunitat i amb la comunitat. Aposta, doncs, per la gestió comunitària de la cultura a cada barri i en cada àmbit que es vulgui desenvolupar, una gestió comunitària coherent i que reprodueixi els valors ètics universals de cooperació i responsabilitat, que garanteixi l’accessibilitat, la transparència, l’autocontrol i l’autoavaluació, els vincles territorials i la capacitat d’esdevenir una eina al servei de la comunitat per tal de transformar l’entorn. Subratlla, també, que la gestió cultural ha de nodrir la sobirania cultural, que ha de ser permeable en l’àmbit de la creació, els equipaments, els mitjans de comunicació, l’educació i les xarxes de tecnologia. Manifesta que l’actual Govern vol maquillar les seves polítiques incloent-hi conceptes com autogestió, creació de comunitats, precarietat o vincle entre cultura i educació, però alhora es presenta tota una bateria intervencionista de com es gestionarà, qui ho farà i quan, fet que titlla de contradicció. Subratlla, a més que el Govern posa èmfasi en la precarietat de l’oferta de cultura als barris, però no aborda la precarietat laboral de les treballadores, cosa que sobta si es té en compte que, segons el baròmetre de la setmana anterior, és la major preocupació de les veïnes. Pel que fa a la vinculació entre cultura i educació, recorda al Govern que la Regidoria de Cultura depèn d’Empresa i de Turisme, i no d’Educació. I quant a la transparència i la participació, especifica que en els concursos per proveir les direccions del Festival Grec i del Mercat de les Flors no podrà opinar cap persona del món de les arts escèniques i que tots els membres del jurat seran funcionaris i polítics a sou de l’Ajuntament. En opinió seva, les diferents mesures presentades són, un cop més, fruit del pacte entre els grans lobbies turístics i culturals de Barcelona, que deixen de banda tant la ciutadania com les treballadores de l’àmbit cultural. A més, parlen de democratització de la cultura, però plantegen crear un consorci per afavorir, de nou, els interessos privats per sobre dels col·lectius. Així doncs, considera que es torna a ratificar el gran error de deixar la cultura en mans dels qui han construït la ciutat aparador que expulsa les veïnes dels carrers en lloc d’apostar pel desenvolupament d’una cultura que serveixi per transformar l’entorn i posar en escac els qui perpetuen les desigualtats a ciutat i per construir, entre totes, la sobirania cultural. És per això que renuncia a fer cap pregunta concreta fins que el Govern no entengui que la cultura és un camp de batalla per combatre les desigualtats i l’status quo. El Sr. Collboni avança que no tindrà temps de contestar totes les preguntes que li han formulat, i aprofita per agrair l’atenció que han dedicat els grups a analitzar la seva proposta. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5897 Assegura que la voluntat ha estat, en tot moment, presentar un pla obert que es pugui discutir, tal com ja ha començat a passar. Entén que la resta de grups puguin discrepar de les mesures presentades, però no admet que li retreguin que el Govern no té un pla en l’àmbit de la Cultura. Tot seguit, insisteix que el full de ruta presentat és obert i que s’ha de discutir i compartir amb el conjunt dels sectors culturals, les comunitats de consumidors i els grups municipals. En aquest sentit, recorda que les decisions ja s’han intentat compartir amb els grups municipals abans que es fessin públiques i subratlla que així es farà d’ara endavant. A continuació, replica al Sr. Ciurana que ell també està decebut de la manera com planteja l’oposició, tenint en compte que coneix com funciona la qüestió de les polítiques culturals. Recorda, en aquest sentit, que el fruit de la relació entre cultura i educació durant la seva etapa és indescriptible i assegura que continua sent un dels grans reptes que té la cultura a Barcelona, un repte que es mostra disposat a entomar. Pel que fa a les qüestions pressupostàries, exposa que hi ha una relació directa entre les possibilitats reals de tenir pressupost o no tenir-ne i es compromet, en cas de tenir-ne, a apujar-lo un 15%, quatre punts més del que va fer CiU en quatre anys. En tot cas, recorda que si o es té pressupost, caldrà fer una pròrroga i l’increment no serà possible, ni tampoc portar a terme alguns temes amb els quals el Grup Municipal de CiU sí que està d’acord. Constata, doncs, que hi ha una limitació objectiva en relació amb el pressupost pel que fa a la capacitat de desplegar les polítiques culturals. Quant al Consell de Cultura, anuncia que es va reunir amb el consell executiu per analitzar-ne la situació de paràlisi i van decidir convocar-lo per al dia 22 de novembre a la Sala Beckett, entre altres coses, per replantejar-ne el funcionament i la composició a fi que tingui el protagonisme que es mereix. Pel que fa al teatre Arnau, reconeix que tenen una proposta que han anunciat públicament. Especifica que el seu objectiu és crear públics, públic infantil especialment, hàbit d’anar al teatre, cosa que volen afavorir en els nous equipaments d’arts escèniques. Explica que va assistir personalment al procés de participació que hi ha obert, al qual dóna suport, per explicar quin era el plantejament del Govern. Després ell i la regidora Pin es van retirar i el procés va seguir amb aquest nou paràmetre, que el Govern planteja com a política general de la ciutat. En relació amb l’estructura de l’ICUB, especifica que en el proper consell es parlarà dels canvis introduïts, que van en la línia d’aprofitar el bagatge i la bona professionalitat dels directius i dels treballadors de l’ICUB. Puntualitza que també han tingut trobades amb els membres del comitè d’empresa per copsar el clima dins de l’ICUB, que han constatat que és molt positiu. Confirma, a més, que s’hi introduiran canvis que han de reforçar la seva capacitat d’interlocució amb els sectors culturals. Seguidament agraeix al Sr. Puigcorbé la seva intervenció en positiu i expressa l’esperança que tot allò que puguin desplegar conjuntament la Diputació i l’Ajuntament com a institucions culturals, ho facin plegats. Agraeix, també, l’aportació d’un milió i mig d’euros als centres cívics, que ja s’està aplicant en infraestructures i que, a partir de l’any següent, s’aplicarà a activitats i continguts. No comparteix, però, que el plantejament republicà sigui tan diferent del seu; al contrari, creu que comparteixen els fonaments que ha anunciat, per tant expressa l’esperança que puguin seguir col·laborant institucionalment i també políticament. Tot seguit també agraeix el to positiu de la Sra. Barceló i manifesta que comparteix el seu neguit sobre la utilització de la cultura des del punt de vista partidista i polític. Assegura que la cultura ha d’estar al servei de la cultura i no de cap altra causa i anima la Sra. Barceló a avisar-lo si no és així. A continuació agraeix, de nou, el to a la Sra. Esteller i reclama el seu ajut per mantenir el cosmopolitisme i la capitalitat de Barcelona, també en el conjunt de l’Estat. Reclama, doncs, que el ministeri i el Govern d’Espanya, que van retirar els fons de capitalitat i reduir les aportacions als equipaments culturals de la ciutat, hi 5898 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 siguin sensibles i mostrin el seu compromís per desenvolupar la cultura a Barcelona també des del Govern de l’Estat. Seguidament, manifesta a la Sra. Rovira que en molts aspectes no estan allunyats, per exemple, pel que fa a la situació dels treballadors del sector, en què asseguren que estan treballant: han convocat una taula per intentar que les empreses del sector cultural i les patronals tinguin un conveni, ja que actualment estan en la més absoluta desregulació laboral. Especifica que cada vegada que ha anat a un dels equipaments que gestiona l’Ajuntament s’ha reunit amb el comitè d’empresa per conèixer les condicions laborals dels treballadors i treballadores. A més, també treballen el tema amb les empreses proveïdores o que col·laboren amb l’Ajuntament. Finalment, i pel que fa als jurats, recorda que la composició dels jurats dels concursos està taxada, fet que no exclou que no hi hagi una comissió, que convocaran, amb experts i membres del sector que podran assessorar per prendre la decisió dels nomenaments. El Sr. Ciurana puntualitza que el problema no és que no hi hagi model, sinó que n’hi ha dos de contradictoris, el del PSC i el de BC, que confonen a tothom que s’adreça a l’ICUB. D’altra banda, es mostra sorprès pels plantejaments tan liberals del Sr. Collboni, en el sentit clàssic del terme. Ell, contràriament, es declara a favor de la intervenció dels poders públics a l’hora de dissenyar polítiques culturals. Pel que fa a la vinculació entre cultura i educació, que el Sr. Collboni ha qualificat d’indescriptible durant l’etapa anterior, matisa que almenys hi havia coordinació, ja que cultura i educació depenien de la mateixa tinència d’alcaldia. Al seu parer, el fet que s’hagin escindit és un error estratègic de fons molt important. Tot seguit, retreu que no hagi fet esment al rol de les entitats, ni tampoc a la cultura popular, i que llanci idees que després no es concreten. En aquest sentit, demana si és cert que volen crear el Museu de l’Arquitectura al Disseny Hub. També vol saber quins plans té per a la Fundació Barcelona Cultura, i si l’externalització continuarà o es remunicipalitzaran tots els serveis dels museus actualment externalitzats. Quant al tema de la capitalitat, demana, també a la Sra. Esteller, si el fet que la cultura sigui en català és localisme, i en castellà, universal. Reconeix que si no hi ha pressupost no hi podrà haver increments, per això vol saber amb qui els ha pactat: amb el Govern o amb l’oposició? Perquè assumeix que abans de fer un anunci, més enllà de les declaracions, té una base sòlida al darrere. Celebra que es reuneixi el Consell de Cultura, i que ho faci a la Sala Beckett, que és una realitat gràcies al Pla d’inversions de l’anterior mandat. En aquest sentit, pregunta quines inversions es faran en aquest mandat aplicades al món de la cultura. Acaba la intervenció fent referència al teatre Arnau. Recorda que a Barcelona hi ha realitats de teatre per al públic infantil, com el Regina o el Casp, entre d’altres. El que vol saber és com es farà: gestionat per l’Ajuntament? Una concessió? S’externalitzarà? Se’n privatitzarà la gestió? Reclama, doncs, que expliqui més quin és l’abast de la proposta, més enllà d’un titular. La Sra. Barceló troba lògic que el Sr. Collboni hagi tingut diàleg amb els grups, ja que és un procés normal en política. Així i tot, avisa que el que no és normal és que hagin passat un any, tres mesos i 26 dies sense diàleg. Per això la sorprèn que presenti com a extraordinari el fet de dialogar per arribar a acords. Mostra satisfacció pel fet que coincideixin que és important no polititzar la cultura i demana que faci partícips d’aquesta visió els seus socis de Govern, a qui el Grup de C’s ja va fer un prec demanant neutralitat ideològica en els esdeveniments culturals, d’oci i esport en els quals els nens són els protagonistes, prec que no es va acceptar. Al seu parer, si és important no polititzar la cultura, encara ho és més si hi ha involucrats infants. Insisteix que educació i cultura són l’ascensor social i fomenten la capacitat crítica i l’aprenentatge, però sempre que no estiguin polititzades. En opinió seva, NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5899 però, encara no hi ha programa cultural, sinó només un recull de bones intencions, insuficients per construir propostes. Assegura que falten mesures concretes, amb objectius, temps d’inici, temps de finalització, cost econòmic... Considera que plantejar un programa cultural per a Barcelona no pot ser tan difícil, ja que la cultura és present de fa anys a la ciutat. D’altra banda, insisteix a preguntar què tenen previst per facilitar l’accés a la cultura de les persones sense recursos econòmics. En aquest sentit, torna a demanar propostes concretes i no titulars. Apel·la, doncs, al consens per tal que la cultura arribi a tothom, independentment de la situació econòmica. Exigeix també propostes concretes pel que fa a la precarietat laboral i en relació amb el pla per no perdre més equipaments culturals. Per acabar, recorda que la sensibilitat, l’emoció, la tècnica i el coneixement els posen els agents culturals i el teixit associatiu cultural i que el que pertoca al Govern és posar a disposició els mitjans perquè els agents culturals puguin continuar expressant la seva creativitat. El Sr. Puigcorbé manifesta que la majoria de grups coincideixen en molts punts, per tant admet que hi ha una zona de confluència comuna en aquest tema, però avisa que hi ha coses que li inspiren temor, com ara el dirigisme cultural o el continuisme que impedeix avançar. Al seu parer, en el pressupost de l’ICUB no han canviat gaires coses. Lloa el mig milió dedicat a l’IBI cultural, però demana quanta diferència real hi ha en el que planteja el Govern. En opinió seva, el pressupost no reflecteix diferència i adverteix que l’increment de moment només és una hipòtesi. Des del punt de vista filosòfic, demana per què el plantejament proposat s’apropa tant als plantejaments econòmics i es desvia tant de l’educació, una qüestió que li han retret quasi tots els grups. Recorda que a la ciutat hi ha gran diversitat d’associacions (sense ànim de lucre, amb ànim de lucre, públiques, privades), i que s’han d’atendre totes en la proporció que es consideri. A parer seu, però, en les seves mesures el Govern oblida una part important de la població, la que en opinió seva és la base de tot: es mostra convençut que el plantejament ha d’anar a l’arrel i que el destinatari de la cultura és el ciutadà, no la indústria cultural. Reconeix que la indústria cultural n’és una part, però no el destinatari. L’anima, doncs, a tenir-ho en compte. La Sra. Esteller replica al Sr. Ciurana i al Sr. Collboni que la dimensió internacional no la dóna la llengua, sinó l’oferta cultural que defuig el localisme, projectant-se a la internacionalitat. Es mostra convençuda que no hi ha d’haver lluita entre llengües, sinó que han d’estar en les mateixes condicions, sense subordinacions. Tot seguit, retreu al Sr. Collboni que no li hagi respost cap pregunta. Assegura que l’Estat, si el PP governa, oferirà tota la col·laboració, però recorda que el 54% del fons de capitalitat va destinat a institucions en les quals no participa l’Estat. En aquest sentit, demana si el Govern municipal el mantindrà en 15 milions d’euros. Pel que fa al pressupost, pregunta com pensa finançar l’augment del 15% a què s’ha compromès i recorda que de moment només és un 1%. Vol saber si l’Ajuntament suplirà la carència del pla concertat amb la Generalitat, els 30 milions que ha deixat d’invertir a Barcelona i si és així, com ho farà. D’altra banda, insisteix a demanar si tindrà la independència necessària per actuar, o bé patirà les ingerències del Sr. Pisarello, que ja s’ha apropiat de part de l’àrea del Sr. Collboni, tot l’àmbit de la promoció. Pel que fa al Nomenclàtor, sobre el qual té competències, insisteix a demanar si comparteix el canvi de noms que s’està produint. Quant al finançament de la cultura, assegura que és vital perquè hi hagi independència, per tant demana com pensa finançar-la, i també quins criteris s’aplicaran per a les subvencions i si hi haurà contracte programa i fons culturals. Pregunta, també, quin paper tindran el Consell de Cultura i Barcelona Cultura. Tanca reclamant també respostes sobre el Museu de les Cultures del Món, l’ampliació del MNAC o el tema de Montjuïc, i demana si es pensa recuperar la idea del parc audiovisual que va projectar el conseller Mascarell per a la ciutat. 5900 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 La Sra. Rovira expressa preocupació pel fet que en la seva intervenció el Sr. Collboni s’hagi alineat amb posicions com les de C’s o el PP, cosa que va en total contradicció amb els anhels de canvi que hi havia en l’àmbit cultural. Mostra preocupació, també, pel fet que afirmi que la cultura és neutra, com els grups de C’s i el PP. Assegura que la cultura no és neutra, ja que genera creences i ensenya a pensar i a interpretar el món. Al seu parer, si l’oferta cultural no gira entorn d’una cultura que sigui capaç de transformar l’entorn, serà impossible canviar la situació de desigualtat actual. Expressa la convicció, doncs, que cal apostar per la cultura autogestionada, la que ve des de baix i que genera comunitat i interpel·la totes les persones i no pas per la indústria cultural i la turística. Apel·la, per tant, a la sobirania cultural. Finalment, mostra també preocupació pel fet que es faci tant d’èmfasi en el turisme, ja que segons el baròmetre la gestió del turisme és el segon problema que es percep com a més greu a la ciutat. Pregunta, per tant, si es continuarà engreixant la indústria del turisme i gentrificant i fent fora la gent dels barris per l’augment del preu del lloguer provocat pels pisos turístics. Tanca la intervenció afirmant que el seu grup es troba molt allunyat del model cultural que defensa el Govern. La Sra. Benedí informa al Sr. Collboni que ha exhaurit el temps. La Sra. Esteller demana si se li’n pot concedir una mica més. La Sra. Benedí es mostra disposada a concedir-li més temps si tots els grups hi estan d’acord, però no a obrir un altre torn per a l’oposició. El Sr. Ciurana recorda que tothom s’ha cenyit al temps, per tant només està d’acord a concedir més temps al Govern si l’oposició també té un altre torn. La Sra. Benedí, contrària a obrir més torns, decideix no concedir més temps al Govern. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 10.20h. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5901 Comissió d’Economia i Hisenda, Acta de la sessió extraordinària de 20 de setembre de 2016, aprovada el 18 d’octubre de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 20 de setembre de 2016, s'hi reuneix la Comissió d’Economia i Hisenda, en sessió extraordinària, sota la presidència en funcions de l’Im. Sr. Agustí Colom Cabau. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Sònia Recasens Alsina, Maite Fandos Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Raimond Blasi i Navarro, Francisco Sierra López, Alfred Bosch i Pascual, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, Xavier Mulleras Vinzia i Josep Garganté i Closa, assistits per l'assessora jurídica, Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents l’Im. Sr. Santiago Alonso Beltrán i el Sr. Antonio Muñoz Juncosa, Interventor General. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i l’Im. Sr.: Carina Mejías Sánchez. Gerardo Pisarello Prados, Gala Pin Ferrando, Laura Pérez Castaño. S'obre la sessió a les 16.33 h. Compareixença del Govern municipal Única. Que comparegui el responsable del Govern municipal per explicar quin és l’estat actual del projecte del Centre d’Innovació a Ca l’Alier, en quin estat es troba la rehabilitació de l’antiga fàbrica de Ca l’Alier, quin és el compromís actual del projecte de les dues empreses implicades Cisco i Schneider Electric, quina és l’estratègia i el compromís del Govern municipal envers aquest projecte, i que se’ns expliqui quin és el calendari previst pel Govern municipal de posada en funcionament del Centre d’Innovació. El Sr. Colom, comença excusant l’absència de la presidenta a causa d’una indisposició. Tot seguit, en relació amb la compareixença, exposa que la rehabilitació de Ca l’Alier va ser un dels primers projectes considerats pel govern, el qual va apostar per donar-hi continuïtat per tal que el Centre d’Innovació de Tecnologies SmartCity de Cisco i Schneider pogués situar-se a la zona del 22@. Assenyala que l’objectiu era constituir-hi un pol a partir del qual es generessin sinèrgies per desenvolupar al seu voltant les start ups corresponents, empreses tecnològiques petites i mitjanes, reforçar així l’ecosistema innovador del 22@ i contribuir a generar ocupació de qualitat. En aquest sentit, recorda que el govern entenia el desenvolupament de l’SmartCity com una aportació del desenvolupament tecnològic, com les TIC o la internet de les coses entre d’altres, per donar solució a les demandes de diversos àmbits de la ciutat en aspectes com ara la mobilitat, la logística o la contaminació, i millorar així les condicions de vida dels ciutadans. Afegeix que aquesta infraestructura, a més a més de ser un centre d’innovació, representava la rehabilitació de l’antiga fàbrica de Ca l’Alier. A continuació, indica que el projecte consistia a llogar l’espai durant quinze anys a Cisco i durant nou anys a Schneider, empreses que havien d’avançar el pagament del lloguer, i amb aquests recursos la Fundació Barcelona Institute of Technology hauria finançat la rehabilitació d’aquest espai. A començament del mandat, apunta que la Fundació BIT ja s’havia constituït i s’havia reunit per darrera vegada el mes de març de 2015. En aquell moment, Cisco ocupava un 82 % de l’espai del centre d’innovació i a Schneider li’n corresponia un 17 %. Al setembre de 2015, en l’última reunió tècnica entre les dues empreses i representants de l’ajuntament no es va arribar a signar l’acta per discrepàncies en alguns aspectes relacionats amb el projecte executiu de rehabilitació. A partir d’aquí, el govern va reprendre el projecte, va traslladar a les empreses la voluntat de l’ajuntament que aquest projecte prosperés i, en aquest 5902 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 sentit, anuncia que properament se signarà una addenda al contracte per materialitzar de forma definitiva el Centre d’Innovació de Cisco, que suposa una petita reducció de l’espai de què disposarà aquesta empresa. Pel que fa a Schneider, els canvis produïts en la seva cúpula van fer que aquesta empresa mostrés interès a abandonar el projecte. Així, doncs, l’empresa vol abandonar el lloguer, no formalment però sí de facto, però el govern municipal ha continuat treballant amb ells i dies enrere se’ls demanar que reconsiderin la seva posició i que continuïn en el projecte d’alguna manera mitjançant els seus materials. Per acabar, comenta que en aquests moments, amb la signatura del conveni, estan en disposició d’executar materialment aquest projecte. La Sra. Recasens entén que la conclusió que extreuen de l’exposició és que l’empresa Schneider abandona el projecte i Cisco el replanteja i cedeix espai, de manera que es farà un projecte més petit. Acusa el Sr. Colom de no ser sincer ni transparent i de no explicar el perquè d’aquesta situació. Assenyala que el projecte ha estat aturat durant un any i, si bé reconeix que els projectes de gran envergadura que es fan en col·laboració entre el sector públic i el sector privat de vegades passen per moments de dificultats, critica que el govern municipal hagi estat incapaç de desencallar-lo, de negociar amb les empreses i que hagi posat en perill un projecte que havia de ser exitós per a la ciutat. Tot seguit, manifesta que la incoherència té un preu i blasma que el 25 de novembre de 2015 el tinent d’alcalde Sr. Pisarello publiqués un article amb frases com «tenim l’obligació d’ampliar el focus del debat i anar més enllà d’una noció d’smart city que ha anunciat que mata la ciutat», o «si no es recupera la reflexió sobre quin model de ciutat volem, l’SmartCity corre el risc d’esdevenir el darrer capítol d’aquesta història de declivi», o «no podem consentir que la ingent quantitat de dades i d’informació que genera la ciutat vagi a parar a unes poques butxaques privades en comptes de funcionar en codi obert al servei del conjunt del veïnat de la ciutat, i per això és essencial rescatar el concepte d’smart city del seu ús merament publicitari o purament mercantil». Així, doncs, no li estranya que empreses de la dimensió de Cisco i Schneider s’espantin quan el govern fa articles que posen ombres de dubte sobre determinats projectes, quan Barcelona ha maldat des de fa molts anys per ser un referent internacional de les noves tecnologies. Assegura que, malgrat que el govern municipal parla de crear llocs de treball de qualitat, quan es presenta la possibilitat d’oferir a la ciutat centres de recerca i centres punters en noves tecnologies, es dedica a escriure articles que espanten les empreses i escampen dubtes sobre determinats projectes. D’altra banda, recorda que a la Fundació BIT Hàbitat el Sr. Colom va manifestar textualment que, més enllà de discrepàncies ideològiques, el govern havia assumit aquesta proposta de col·laboració per estudiar si es podia tirar endavant. Tanmateix, afirma que el govern no ha lluitat per desenvolupar aquest projecte en els termes originals i ha deixat escapar una oportunitat important per a la ciutat de Barcelona. Demana, doncs, que l’ajuntament destini els recursos humans, econòmics i tècnics perquè el Centre d’Innovació sigui una realitat i que el projecte d’Schneider i Cisco continuï a la ciutat de Barcelona en el seu estat original. El Sr. Alonso es mostra decebut perquè afirma que Barcelona en Comú no creu en la innovació ni en les noves tecnologies ni en les ciutats intel·ligents. Així, el Grup de Ciutadans opina que Barcelona en Comú no té un projecte econòmic sòlid per a la ciutat, cosa que es reflecteix en l’acció de govern. Pel que fa a la Fundació BIT Hàbitat, comenta que el govern va trigar sis mesos a convocar la primera reunió del Patronat. També assenyala que el pressupost de 2016 no es va aprovar fins a final de juliol d’enguany, de manera que el Patronat de la fundació ha estat sense pressupost durant set mesos. Entén, doncs, que això són indicis molt clars que aquest tema no és una prioritat per al govern, com no ho són ni l’economia, ni la innovació, ni les noves tecnologies ni les smart cities, situació que es reflecteix en l’acció de govern diària. Així, doncs, indica que s’ha de treballar per garantir que la ciutat tingui una economia forta, que li permeti generar riquesa, crear llocs de treball i lluitar contra NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5903 la desigualtat. Per aquesta raó, convida el govern municipal a reflexionar sobre la política econòmica que du a terme. D’altra banda, manifesta el desacord amb Convergència sobre la convocatòria d’aquesta comissió perquè el seu grup pensa que hi ha una negociació oberta entre la ciutat i les empreses, que si acaba bé pot ser molt positiva per a la ciutat, però sembla que el que es pretengui és boicotejar aquesta negociació amb l’ànim de desgastar el govern i obtenir-ne uns suposats rèdits polítics. El seu grup vol que les negociacions tinguin èxit i poder portar a Barcelona la seu d’empreses importants en l’àmbit de les noves tecnologies. Per tant, els ha alegrat l’anunci que ha fet el Sr. Colom que hi ha bones perspectives perquè el contracte s’arribi a firmar. Esperen, doncs, que sigui així i es compromet a col·laborar-hi en tot el que puguin. Finalment, destaca que Barcelona necessita un pla d’impuls econòmic del sector de les noves tecnologies, de la innovació i de les ciutats intel·ligents, perquè no es pot continuar vivint de les rendes d’operacions de màrqueting d’altres governs. Per tant, no volen més retrets, sinó accions en positiu, de consens, que ajudin a fer de Barcelona una ciutat més rica i pròspera, i deixar de fer debats sobre fàbriques en ruïnes, que no duen enlloc. Per tant, demanen al govern que elabori amb urgència un pla de desenvolupament econòmic en el sector de la innovació i de les noves tecnologies. Anuncia que el seu grup ha presentat un prec en aquest sentit, recollit en l’ordre del dia de la sessió ordinària, i que esperen que sigui acceptat. El Sr. Bosch es mostra d’acord amb altres portaveus en el sentit que el govern no ha actuat correctament en aquesta qüestió. Recorda que el Grup d’Esquerra Republicana ja havia protestat perquè durant el mandat de Xavier Trias es va vendre fum sobre la qüestió de l’smart city. Entén que ara també es fa, i fins i tot ni tan sols això. A continuació, afirma que les negociacions no s’han fet bé i el seu grup té la sensació que el govern actua a cop de titular, ja sigui favorable o desfavorable. En aquest cas comenta que el titular ha estat desfavorable i aleshores el govern ha començat a moure’s, però fins aquest moment el govern no havia fet res, tal com els consta per converses que han tingut amb inversors estrangers, que els han explicat el desinterès del govern de la ciutat per moltes de les seves inversions, i com ho avalen diverses declaracions que han fet responsables del govern municipal durant el darrer any. Indica, doncs, que no s’inventa res i que la situació actual ha estat provocada pel desinterès del govern. Tot seguit, recorda que el mes de novembre anterior es va aprovar, a proposta d’Esquerra Republicana, una proposició per potenciar el sector de les tecnologies de la informació i de la comunicació, amb l’objectiu d’acostar aquestes tecnologies als ciutadans, de crear llocs de treball de qualitat i posicionar Barcelona en l’àmbit internacional. Afegeix que aquesta proposició comprometia el govern a fer un pla estratègic, però al cap de deu mesos encara no l’han presentat, malgrat que la proposició va ser aprovada per tots els grups municipals, tret de la CUP. D’altra banda, assenyala que a la sessió ordinària es parlarà de l’estratègia de captació d’inversions i d’empreses establertes al Regne Unit, arran de la situació desencadenada pel Brèxit. Pregunta, doncs, si no es un contrasentit que el govern intenti atraure innovació i el talent d’altres països però, per altre costat, faci perillar les inversions que ja eren compromeses i ja estaven en marxa a Barcelona, especialment en una zona com el 22@, que necessita aquestes inversions. Per acabar, diu que el seu grup vol una ciutat guanyadora, de progrés i de talent per reparar injustícies, perquè sense prosperitat és molt difícil compartir benestar. I no volen una Barcelona perdedora, que perdi oportunitats i que no es reveli com la ciutat de talent i d’innovació que tots volen. El Sr. Mulleras creu que estan davant d’una qüestió de model, i hi ha qui creu en una Barcelona amb inversió, amb creació de llocs de treball i oberta a l’economia, i n’hi ha d’altres que volen una Barcelona tancada, que no lluita per les inversions a la ciutat i que mira cap a un altre costat quan hi ha empreses tecnològiques importants, que creen valor afegit i llocs de treball, i que se’n poden anar de la 5904 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 ciutat. Assegura, doncs, que s’ha perdut un any i, del projecte inicial, només queda una part de la inversió, solament una de les dues empreses i, a més a més, amb una dimensió més petita. Seguidament, recorda que el seu grup va ser crític amb la política d’smart city de l’anterior alcalde de Barcelona. Creuen que la veritable smart city és la que ha d’arribar als barcelonins i ha de resoldre els seus problemes, però també creu que el govern municipal sembla que es conformi amb el que anomena «la ciutat adormida», que només funciona a base de subvencions a les empreses amigues del govern d’Ada Colau o a les associacions i entitats amigues del govern municipal. El Grup Popular no vol una smart city allunyada dels barcelonins, però tampoc no vol una sleeping city, que no sigui dinamitzadora de l’economia de la ciutat. Per aquestes raons, demanen que s’agilitzin aquestes inversions a Barcelona. També pregunta per què el 21 de juliol proppassat el govern municipal va retirar els 700.000 euros que hi havia pressupostats per reurbanitzar Ca l’Alier. També voldria saber quants llocs de treball es veuran afectats per la retirada d’aquesta inversió. Finalment, acusa el govern d’Ada Colau de responsable, per acció o per omissió, que moltes empreses dubtin sobre si han d’invertir o no a Barcelona. També responsabilitza el govern del fet que l’empresa Schneider hagi abandonat el projecte i que Cisco s’hagi plantejat molt seriosament no invertir a la ciutat. Per aquesta raó, demana al govern que no es perdin aquestes oportunitats d’activitat econòmica i de creació de llocs de treball. El Sr. Garganté recorda que el conjunt industrial de Ca l’Alier data de 1877, tot i que la primera empresa ja s’hi va instal·lar el 1853. L’any 1993 l’ajuntament va aprovar un Pla especial de reforma interior que afectava aquesta fàbrica, que en mantenia la qualificació de sòl industrial, si bé, s’hi acotaven les activitats productives que s’hi podien realitzar, en destinava una part a equipaments, es deixaven espais lliures entre l’ús industrial i el residencial, i es projectaven dos passatges nous. L’any 2000 la fàbrica es va incloure dins de la transformació del Pla 22@. Entre 2003 i 2004 va cessar l’última activitat productiva que hi havia. L’any 2005 els propietaris del sòl comencen la redacció d’un projecte d’iniciativa privada. L’any 2006 s’inclou la fàbrica al Catàleg de patrimoni industrial del Poble Nou. L’any 2007 hi hagué quatre incendis provocats que devastaren l’edifici, la coberta i la planta superior de la nau principal es van ensorrar, com també la coberta d’una segona nau. Aquests incendis es van succeir durant dues setmanes, malgrat la presència de seguretat privada al recinte. Davant d’aquesta situació, l’Associació de Veïns del Poble Nou va emetre un comunicat dur, on criticava la deixadesa de l’ajuntament i del propietari en la protecció del conjunt industrial de Ca l’Alier, i instava que se n’emprengués la restauració per recuperar i mantenir la fàbrica catalogada. L’any 2010 no s’havien iniciat ni el procés de restauració ni la rehabilitació. El 2014 el govern de Trias va presentar el projecte d’un centre d’innovació vinculat a les smart cities mitjançant la col·laboració amb les multinacionals Cisco i Schneider Electric. La CUP entén que entre els anys 2010 i 2014 l’ajuntament va comprar els terrenys i va cedir-ne la restauració a aquestes dues multinacionals. Pel que fa a Cisco, comenta que l’any 2013 Edward Snowden va detallar com l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units havia estat capaç de controlar les comunicacions de milions de persones emprant programari dels dispositius de Cisco. Assegura que aquesta pràctica, que s’anomena «espionatge a gran escala», s’ha dut a terme durant dècades i ningú se’n va salvar, ni tan sols presidents i primers ministres. Afegeix que tot indica que això no hauria estat possible sense la col·laboració de Cisco amb els organismes estatals dels Estats Units. En aquest sentit, segons la revista Fortune, l’any 2015 Cisco Systems era la vuitena empresa en el rànquing d’empreses amb capital a paradisos fiscals, fins i tot davant de Google. Per tant, afirma que Cisco Systems practica l’evasió fiscal, cosa que no la fa apta per tenir relacions econòmiques amb l’Ajuntament de Barcelona, tal com va determinar el govern municipal fa uns mesos. A més a més, indica que Cisco té NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5905 convenis i relació fluïda amb la que qualifica d’assassina indústria militar dels Estats Units. Per aquesta raó, és lògic que es mostrin contraris a les multinacionals tecnològiques que marquen el ritme i controlen l’afectació que tenen les noves tecnologies en les vides dels ciutadans. A més a més, denuncia que aquestes empreses no solen mostrar cap respecte per la vida de les persones ni pel compliment escrupolós de les obligacions fiscals. Així, doncs, apunta que el projecte, tal com es plantejava originalment, era pensat per a l’explotació del major benefici privat. Per tant, la CUP no solament creu que és positiu aturar el projecte per tal de repensar-lo, sinó que cal impugnar-lo des de l’arrel. El Sr. Colom desmenteix que la reducció en la participació de Cisco comporti un projecte més petit, perquè l’espai que no ocupa aquesta empresa està habilitat per ser ocupat per altres socis que formen part del projecte, com ja es contemplava inicialment. D’altra banda, remarca que actualment en l’àmbit de les tecnologies l’espai físic no és l’element més rellevant, perquè precisament l’element substancial és el núvol. Quant a Schneider, comenta que no va dipositar l’aval ni va fer el pagament quan li corresponia. Per tant, entén que l’any 2015, quan Cisco estava complint i Schneider no ho feia, potser ja es marcava alguna línia i que el govern anterior podia haver actuat més decididament. Pel que fa a l’acusació que el govern és incapaç de desencallar el projecte, assegura que és falsa perquè ja tenen la firma. I sobre la crítica que el govern ha actuat massa tard, comenta que des que es va constituir la Fundació BIT fins que va tenir l’encàrrec de gestionar el tema de Ca l’Alier van passar vuit mesos, i per tenir un projecte executiu, que al final no estava acordat, es va trigar un any i tres mesos. Per contra, el govern actual en menys d’un any han desencallat la situació difícil i complicada i l’han portada a bon terme. Afirma, doncs, que sí que han treballat perquè aquest projecte prosperi, tal com han explicat en el Patronat de la Fundació BIT i com saben bé prou tots els regidors presents que en són membres. En aquest sentit, recorda que el mes d’octubre es va reunir amb alguns dels directius de Cisco, tant de Catalunya com d’Espanya i d’Europa, i s’hi ha continuat reunint, i afirma que això és el que ha permès tirar el projecte endavant. Respecte a la quantitat de 800.000 euros, comenta que és una reubicació en el pressupost i que, si aquesta reurbanització es fes l’any vinent, passaria d’un PIM a l’altre, procediment habitual a l’Ajuntament de Barcelona, i no tindria cap efecte material. El Sr. Alonso remarca que la imatge de Barcelona pel que fa a la innovació i a la tecnologia és una fàbrica en ruïnes i això no s’ho poden permetre. Per tant, demana la màxima empenta perquè el projecte tiri endavant. El Sr. Garganté constata que el Sr. Colom no ha fet cap comentari sobre el paper de Cisco en l’espionatge global ni tampoc sobre el fet que sigui la vuitena empresa en el rànquing d’empreses amb capital a paradisos fiscals, raó per la qual l’ajuntament no hi hauria de tenir-hi relacions econòmiques. El Sr. Colom desmenteix que la imatge de Barcelona respecte a les noves tecnologies sigui la de Ca l’Alier, sinó que serà el projecte que finalment es tirarà endavant, és tot el 22@ i tota la projecció en què s’està treballant. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 16.59 h. 5906 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Acta de la sessió del 20 de setembre de 2015, aprovada el 18 d’octubre de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 20 de setembre de 2016, s'hi reuneix la Comissió d’Economia i Hisenda, sota la presidència en funcions de l’Im. Sr. Agustí Colom Cabau. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Gala Pin Ferrando, Sònia Recasens Alsina, Maite Fandos Payà, Raimond Blasi i Navarro, Francisco Sierra López, Alfred Bosch i Pascual, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, Xavier Mulleras Vinzia i Josep Garganté i Closa, assistits per l'assessora jurídica, Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents l’Im. Sr. Jaume Collboni Cuadrado, el Sr. Jordi Ayala Roqueta, gerent de Presidència i Economia i el Sr. Antonio Muñoz Juncosa, Interventor General. Excusen la seva absència les Imes Sres.: Carina Mejías Sánchez, Laura Pérez Castaño i l’Im. Sr: Jaume Ciurana i Llevadot. S'obre la sessió a les 16,59 h. Aprovació de les actes de les sessions de 12 i 14 de juliol de 2016 S'aproven. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: Acords de la Comissió de Govern de 14 de juliol de 2016: 1. Aprovar l’expedient núm. 3-079/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’ingrés de la Comissió Europea, per tal d’atendre les transferències a les ciutats de Eindhoven i Birmingham com a entitats col·laboradores en el projecte SPEA (Smart Procurement European Alliance), per un import de 339.667,56 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16063095; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 2. Aprovar l’expedient núm. 3-081/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2015, d’acord amb ingressos provinents de Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT), per finançar Projectes Municipals en matèria de Turisme, que es preveuen aprovar en la Comissió de Govern de 14 de juliol de 2016, per un import total de 147.335,92 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16070195; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5907 Acord de la Comissió de Govern de 21 de juliol de 2016: 3. Aprovar l’expedient núm. 3-084/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2015, d’acord amb ingressos provinents de Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT), per finançar Projectes Municipals en matèria de Turisme, per un import total de 92.267,20 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16071195; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. Acords de la Comissió de Govern de 28 de juliol de 2016: 4. Aprovar l’expedient núm. 3-088/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2015, d’acord amb ingressos provinents de Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT), per finançar Projectes Municipals en matèria de Turisme, per un import total de 106.292,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16071895; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 5. 1) Aprovar l’expedient núm. 3-091/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2015, d’acord amb ingressos provinents de Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT), per finançar Projectes Municipals en matèria de Turisme, per un import total de 790.861,60€ euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16072595; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 2) Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. Acords de la Comissió de Govern de 15 de setembre de 2016: 6. Aprovar l’expedient núm. 3-100/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de la Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme del primer trimestre de 2016, per fer l’aportació del 50% al Consorci de Turisme, segons acord de la Comissió de Govern de 17 d’abril de 2013, i d’import 803.105,92 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16090195. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 7. Aprovar l’expedient núm.3-101/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, derivat del reconeixement d’ingrés provinent de la Generalitat de Catalunya en concepte d’aportació extraordinària per al fons de foment del turisme (FFT), per finançar Projectes Municipals en matèria de Turisme per la minimització de l’impacte de l’afluència turística sobre l’espai públic i els serveis en determinades àrees de la Ciutat de Barcelona, per un import total de 115.412,93 euros, de 5908 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16090295; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Estratègia per l'ocupació de Barcelona 2016-2020. El Sr. Pisarello exposa que aquesta és una estratègia de lluita contra l’atur i per l’ocupació estable i de qualitat. Remarca que l’atur i la precarietat són el problema principal que tenen els barcelonins, tal com ho reflecteixen les enquestes municipals, i el govern està convençut que aquesta és una de les qüestions principals que s’han d’abordar. Per aquesta raó, l’estratègia, que ha estat elaborada per Barcelona Activa, ha estat consensuada amb diferents actors socials de la ciutat, entitats, sindicats i organitzacions empresarials, més enllà de la Taula Empresa-Treball, parteix de la constatació que la crisi i la gestió neoliberal que se n’ha fet amenaça de manera clara una de les principals conquestes de la Barcelona del segle XX, que és la cohesió social. Així, apunta que una família de Pedralbes disposa d’una renda anual set vegades superior que una família de Trinitat Nova, i afirma que aquesta desigualtat té molt a veure amb l’atur, amb les polítiques de precarietat i amb una redistribució molt desigual de la renda. A continuació, admet que la xifra d’aturats ha millorat respecte de 2009 i que les cotitzacions a la Seguretat Social també han crescut, però, tal com han dit en altres ocasions, no se n’ha de fer una lectura autocomplaent perquè encara el 40 % dels contractes que se signen a Barcelona són contractes d’un any o menys; la bretxa salarial ha crescut fins i tot en sectors econòmics que suposadament són dinàmics, com el turisme, on hi ha els salaris mitjans més baixos del conjunt de la ciutat; l’atur no ha disminuït de la mateixa manera entre homes i dones i la bretxa salarial entre en aquest àmbit també ha crescut, i finalment hi ha un problema molt greu amb l’atur de llarga durada, sobretot entre persones majors de quaranta-cinc anys, que és el col·lectiu que està més exposat a malalties físiques i mentals, tal com demostren els darrers estudis que ha fet la comissionada de Salut. Davant d’aquesta situació, el govern al començament del mandat va impulsar un pla de rescat social que significava augmentar de manera substancial les inversions i els ajuts en habitatge, en sanitat, en educació i en plans d’ocupació. Subratlla que aquests darrers es van triplicar, es van territorialitzar i es van personalitzar més. Tanmateix, assegura que el govern és conscient que el problema de fons és estructural i que s’han de canviar les formes de produir i les formes de consumir a la ciutat. Reconeix que l’ajuntament no ho pot fer tot perquè hi ha molts àmbits en els quals no té competències, i esmenta les contrareformes laborals aprovades pel Partit Popular, les quals opina que han precaritzat la força de treball. Assenyala, però, que es poden fer moltes coses, com modificar les clàusules de contractació per millorar les condicions laborals dels treballadors, per permetre l’accés de les empreses petites i mitjanes a la contractació, i per impulsar el cooperativisme; internalitzar o municipalitzar determinats serveis, malgrat que el marge legal ho dificulta, o desenvolupar un segell de qualitat amb les empreses perquè les inversions que es facin a Barcelona siguin socialment i ambientalment responsables. Diu que aquests són els objectius del govern i que formen part de l’estratègia que presenten. Tot això, continua, requereix una forma nova de governança, que consisteix a incorporar la major part d’actors empresarials, socials i sindicals de la ciutat en l’impuls d’aquest projecte. La Sra. Recasens critica el fet que el govern hagi teixit una estratègia per incorporar el màxim d’actors però que el primer que hagi fet és excloure’n els grups municipals, i aquesta és la principal diferència que veu entre la taula que s’havia constituït per concertar les polítiques d’ocupació i la que s’ha constituït ara. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5909 D’altra banda, indica que després de divuit mesos de la presa de possessió el govern municipal ha estat incapaç de presentar una estratègia amb polítiques d’ocupació que vagin més enllà de la remunicipalització i dels plans d’ocupació. En aquest sentit, recorda que durant la campanya electoral Barcelona en Comú va esgrimir la xacra de l’atur, qüestió que preocupa a tots, i que hi aportarien grans solucions, però no han trobat aquestes solucions per enlloc. Opina, doncs, que el govern té una manca de model important, malgrat que anunciï que acabarà el mandat amb un increment del 10 % de la plantilla municipal, la qual cosa representa la incorporació de 1.200 treballadors més, i voldria saber l’impacte que tindrà aquesta mesura en el capítol I del pressupost municipal. Argumenta que aquesta manca de model queda palesa quan el govern parla de decreixement. Així, tal com ja ha denunciat en el debat del punt anterior, quan mitjançant la inversió de Cisco i Schneider es podrien crear 160 llocs de treball, el govern es dedica a fer discursos alarmistes que foragiten aquestes inversions que creen llocs de treball de qualitat. Tot seguit, afirma que el govern, menyspreant la Taula Empresa-Treball, ha perdut molt de temps i, malgrat els discursos sobre la qualitat del treball, quan el mercat laboral començava a repuntar i es podia augmentar aquesta qualitat i, per tant, els salaris, el govern municipal ha malmès tot l’esforç que s’havia fet pel salari mínim. En aquest sentit, recorda que amb l’últim acord pres a la taula durant el mandat anterior es va establir un termini de sis mesos perquè els agents sindicals i empresarials dictaminessin quin havia de ser aquest salari mínim. També recorda que el Consell Econòmic i Social va advertir el govern que no tornessin a començar de zero perquè la diagnosi està feta. No entén, doncs, per què el govern no va reunir aquesta taula de bon començament, encara que fos sense els grups municipals, i també ignora per què s’ha abandonat la tradició de l’ajuntament de concertar les polítiques d’ocupació, que sempre havien estat una eina de consens. Per tant, insisteix a reclamar que no s’abandoni la feina feta ni el consens a què s’havia arribat. Sobre la proposta de descentralitzar les oficines d’ocupació, recorda que el govern anterior ja havia implantat que les oficines d’atenció al ciutadà fossin antenes per a l’ocupació. Insisteix, doncs, que el govern actual pretén abandonar la feina feta i començar des de zero, i considera que així fan un flac favor a la ciutat. El Sr. Sierra es mostra d’acord amb la portaveu de Convergència i Unió en el fet que l’ocupació els competeix a tots i necessita la complicitat i la col·laboració de tothom. Critica que el govern hagi trigat un any i quatre mesos a presentar un pla d’ocupació i, si bé reconeix que el dia anterior van convidar els grups municipals a la presentació de l’Estratègia per l’ocupació, no els van tenir en compte durant la seva elaboració, malgrat que sempre parlen de participació i que és una qüestió en la qual tots els grups volen col·laborar. D’altra banda, indica que el govern s’ha limitat a marcar línies estratègiques, a fer anàlisis i estudis, i a constituir taules, però entén que el que necessita la ciutat de Barcelona, atès que l’atur és la primera preocupació de tots els barcelonins i de la resta de ciutadans espanyols, són mesures urgents per combatre aquest problema. Malgrat això, afegeix, el govern no impulsa mesures concretes, sinó que, en un moment de bonança econòmica, fa polítiques que impedeixen que l’ocupació creixi d’una manera més exponencial, principalment en dos sectors molt importants, que són el dels menors de vint-i-cinc anys i el dels majors de quaranta-cinc. Així, doncs, insisteix que calen polítiques que donin a les empreses i als autònoms, que són els que creen ocupació, i no pas les administracions públiques, les condicions necessàries per crear ocupació. Tanmateix, acusa el govern de fer el contrari, i posa com a exemples la moratòria turística, la política de terrasses, la política d’horaris comercials, les polítiques sobre noves tecnologies. També, pel que fa a esdeveniments que generen un gran impacte econòmic i ocupació, denuncia que el govern coarta aquestes polítiques. Seguidament, exposa que Ciutadans n’ha fet bandera, de la generació d’ocupació, i estan disposats a ajudar el govern. Així, han proposat que Barcelona Activa sigui un ens que ajudi a arribar a la plena ocupació a la ciutat, 5910 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 descentralitzant aquest organisme, creant una oficina a cadascuna de les seus de districte i fent intermediació, proposta que el govern ha rebutjat, si bé veuen que l’han inclòs en el projecte del Programa d’actuació municipal. Per acabar, reitera la predisposició del seu grup a col·laborar en la lluita contra el principal problema de la ciutat. La Sra. Capdevila agraeix la presentació del document Estratègia per l’ocupació a Barcelona 2016-2020, si bé critica que s’hagi trigat massa a presentar-lo. Entén que en un any i quatre mesos han passat moltes coses i troba preocupant que hi hagi polítiques que estiguin en situació de provisionalitat. D’altra banda, espera que s’acabin els canvis directius a Barcelona Activa i que aquest organisme comenci a executar les polítiques que necessita la ciutat. Pel que fa a la situació actual de l’atur a Barcelona, apunta que hi ha reptes importants: el primer, lluitar contra l’atur de llarga durada, sector on cada cop hi ha menys persones que percebin cap tipus de subsidi o prestació, i fer un èmfasi especial en les persones majors de quaranta-cinc anys; en segon lloc, reduir les desigualtats de gènere, les diferències entre barris i la lluita contra l’atur juvenil. El Grup d’Esquerra Republicana entén que més important que generar llocs de treball és que aquests siguin estables i de qualitat. Admet que les reformes laborals impulsades pel PSOE l’any 2010 i la reforma que el Partit Popular va fer l’any 2012 ho fan complicat, però tot i així creu que s’ha d’avançar en mesures de qualitat laboral, com ara el salari mínim de ciutat de mil euros. Amb relació a la metodologia, troben encertat que es valori la idea d’alinear tots els agents, públics i privats, amb l’objectiu que l’ocupació de qualitat i estable sigui una eina per reduir les desigualtats a la ciutat i garantir a la ciutadania suport i orientació per construir un projecte de vida autònoma i de qualitat. També valora positivament l’aposta pel treball conjunt amb tots els agents per avançar en la formació professional a Barcelona. Com a punts negatius, els sorprèn que en tot el document només hi hagi una referència a l’economia cooperativa social i solidària, que es toca de passada en el punt 16, després que el pla de xoc hi destinés escassament 600.000 euros. També hi troba a faltar alguna referència a com s’ha d’afrontar l’ocupació de qualitat en la cada cop més creixent economia col·laborativa. Finalment, lamenta que hi hagi altres mancances, que espera que en els plans d’actuació anuals es vagin solucionant. Tenint en compte que estan parlant d’una estratègia, constata que les qüestions que s’hi comenten són molt generals. El seu grup esperarà a veure com es concreten per poder valorar millor la implementació d’aquestes idees i anuncia que Esquerra Republicana serà un dels agents actius i proactius a l’hora de fer propostes, perquè els interessa la creació d’ocupació estable i digna a la ciutat de Barcelona. Per aquesta raó, continuaran treballant, apostant per un canvi i per garantir a Barcelona una sortida de la crisi que no sigui com les anteriors, és a dir, l’avantsala de la crisi següent. El Sr. Mulleras troba curiós el discurs del Sr. Pisarello, perquè atribueix a l’ajuntament el mèrit de la disminució de l’atur a Barcelona, però si la temporalitat augmenta ho atribueix al Govern del Partit Popular. Reclama, doncs, seriositat i rigor, i assenyala que per lluitar contra l’atur totes les administracions hi han de posar les eines necessàries. Pel que fa a les reformes laborals, entén que han fet disminuir l’atur i han creat llocs de treball, i, per tant, això és mèrit de l’administració que ha fet aquestes reformes, en aquest cas el Govern del Partit Popular. D’altra banda, admet que l’ajuntament pot fer coses per fer disminuir l’atur, per millorar la formació, sobretot la formació ocupacional, i per crear llocs de treball mitjançant Barcelona Activa i mitjançant l’increment d’inversions, tal com s’ha dit en la sessió extraordinària, d’empreses com Cisco i Schneider, malgrat que una d’elles ha abandonat el projecte i l’altra s’està replantejant a la baixa la seva inversió. Assenyala, doncs, que l’ajuntament ha d’atraure activitat econòmica i ha de posar les eines adequades per captar inversió i que es creïn llocs de treball. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5911 A continuació, reitera que aquesta feina l’han de fer totes les administracions, també l’ajuntament, però que no es pot esgrimir la lluita contra l’atur com una bandera electoral i, quan s’arriba al govern municipal, dir que l’ajuntament no és l’administració adequada per lluitar contra l’atur. Altrament, entén que es fa demagògia i s’enganya la gent de Barcelona. Per aquesta raó, torna a reclamar coherència amb els plantejaments anteriors a les eleccions i que el govern municipal lluiti contra l’atur. Assegura que el Partit Popular sempre estarà disposat a implementar qualsevol eina que ajudi a crear llocs de treball, per atraure inversió i per lluitar contra l’atur. D’altra banda, no entenen la nova dinàmica de no comptar amb els partits de l’oposició quan es planteja una estratègia per l’ocupació i que se n’hagin d’assabentar mitjançant rodes de premsa, quan en altres mandats sí que s’havia comptat amb els partits de l’oposició, que podien participar en els organismes que s’utilitzaven en aquesta lluita contra l’atur. Per tant, insisteix que es tingui en compte l’oposició en aquesta Estratègia per l’ocupació, que ha de ser una estratègia conjunta. Pel que fa a l’atur dels majors de quaranta-cinc anys i a l’atur de llarga durada, mostra preocupació perquè aquest col·lectiu sovint té càrregues familiars que fan encara més feixuga aquesta situació. Per acabar, reitera la disposició del Grup Popular per lluitar contra l’atur. Recorda que, segons el document que es presenta, els districtes més afectats són Sant Martí i Nou Barris, i barris com Ciutat Meridiana, la Trinitat Nova, Vallbona i la Guineueta. No entenen, però, que el govern hagi trigat un any a presentar aquesta estratègia contra l’atur, on no hi ha cap mesura concreta i, per tant, entén que solament és fum i que al final no hi ha res concret que pugui ajudar a crear llocs de treball. El Sr. Garganté assenyala que el document perpetua el paradigma etern de l’ocupabilitat, perquè, més enllà de la manifestació genèrica de les municipalitzacions, fa abstracció de quin és el model econòmic i productiu pel qual aposta l’ajuntament. En aquest sentit, exposa que es continua perpetuant el model del laissez faire dels que manen de veritat a la ciutat i que tant agrada a la plataforma Barcelona Global, i comenta que a l’ordre del dia hi ha una pregunta relativa a l’esdeveniment Hola, Barcelona!, organitzat per aquesta plataforma. Denuncia que el model d’ocupabilitat es basa en la idea de la manca d’idoneïtat dels treballadors i treballadores respecte a les suposades necessitats del mercat laboral. En segon lloc, assenyala que podrien estar d’acord en algunes de les propostes, com per exemple en la priorització de col·lectius vulnerables, el reconeixement del treball no remunerat, l’objectiu d’acabar amb l’escletxa de gènere o l’establiment d’un salari mínim de ciutat. Tanmateix, critica que aquestes mesures són ambigües, no tenen una calendarització mínima, no es detalla quins recursos s’hi destinen ni les prioritats reals que s’estableixen. A més a més, indica que algunes de les propostes es contradiuen amb l’actuació diària de l’ajuntament. En aquest sentit, dubta que el salari mínim de ciutat sigui compatible amb el que anomena «les externalitzacions amables del PSC - en Comú». Aquest dubte, remarca, és ben fonamentat, perquè en aquesta mateixa comissió es va votar la licitació de les informadores del Bus Turístic, el 80 % de les quals guanyen 550 euros el mes, i l’únic que hi va votar en contra va ser ell mateix. Com a segon exemple, apunta que Barcelona Activa participa de la precarització laboral a la ciutat perquè els treballadors i les treballadores dels projectes «Treball als barris» i «Fem ocupació per a joves», que tenen per objecte afavorir la contractació de col·lectius amb dificultat d’inserció, tenen contractes irregulars en aquesta empresa municipal, com els sindicats han reconegut. Com a tercer exemple, comenta que Barcelona Activa paga salaris per sota del mil euros bruts mensuals en els plans d’ocupació, com passa en les contractacions realitzades en el marc del projecte «Treball als barris». En tercer lloc, constata que aproximadament el 50 % del document es dedica a anàlisis, estadístiques i eixos estratègics com si fos una carta als Reis Mags, en terminologia sindical, però no es concreta com ha d’intervenir l’ajuntament en el 5912 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 model econòmic de la ciutat. Així, al llarg del document es diu que es buscarà la implicació de diversos agents que podrien incidir sobre el foment i la qualitat de l’ocupació. Tot i que es mostra més o menys d’acord en la participació d’alguns d’aquests agents, tem que d’altres són els que legitimen, avalen i impulsen tots els retrocessos laborals dels darrers quaranta anys, és a dir, la patronal i els sindicats del règim. Per tant, recomana al govern que parli amb l’Assemblea d’Aturats de Nou Barris per conèixer de primera mà les necessitats del territori i de les persones que hi viuen i no tenen feina. En tot cas, l’experiència el fa advertir que s’ha d’anar amb compte per no caure en més externalitzacions i subcontractacions. Tot seguit, indica que en el document també s’hi troben la forma burocràtica de col·laboració, amb la creació de consorcis, grups de treball o taules per atendre els col·lectius vulnerables com a conseqüència directa del model econòmic capitalista i de la seva versió peculiar del model econòmic «marca Barcelona», que delata una total absència de proactivitat de l’ajuntament per canviar el model econòmic i productiu de la ciutat. El Sr. Pisarello exposa que el document que han presentat és una estratègia que s’ha acordat amb més de seixanta actors socials diferents i que ara es tracta d’ampliar el nombre d’actors i que l’oposició pugui fer-hi contribucions. Per tant, anuncia que hi haurà un termini fins al 30 de setembre perquè l’oposició pugui fer les consideracions que cregui necessàries i, a partir d’aquí, s’aprovaran els corresponents plans d’actuació anuals concrets, que són els que tindran un pressupost. Seguidament, reitera que anteriorment s’havien fet moltes coses, s’havien triplicat els plans d’ocupació i els plans de formació, es va modificar la formació d’aquests plans, fa un any que es treballa en el canvi de les clàusules de contractació pública per permetre que l’empresa petita i mitjana pugui accedir a la contractació amb l’ajuntament, i també es treballa per desenvolupar un segell de qualitat per tal que les inversions que hi hagi, que no poden ser de qualsevol tipus, siguin tan socials i responsables. En aquest sentit, rebutja les inversions purament especulatives a Barcelona. D’altra banda, manifesta que al govern no el preocupa solament l’atur, sinó també la precarietat i la mala qualitat de la feina, situacions que s’han de combatre. Entén que és important generar riquesa i riquesa sostenible per distribuir-la de manera equitativa, però no interessa generar riquesa especulativa ni noves bombolles immobiliàries o turístiques. Considera que aquí hi ha un problema de filosofia de fons i entén el desacord dels portaveus de Convergència i Unió, Partit Popular i Ciutadans perquè tenen filosofies de la política econòmica i de la política d’ocupació diferents a la del govern. Remarca, però que estan oberts a totes les contribucions que siguin possibles, tot i que en el fons hi ha una diferència de política econòmica, que és legítima i que per això la ciutadania vota una formació o una altra. Es dóna per tractada. 2. Barcelona davant del Brexit. Oportunitats i accions. El Sr. Collboni exposa que, malgrat que la sortida del Regne Unit de la Unió Europea és una mala notícia per a la construcció europea, tant les empreses britàniques com l’Ajuntament de Barcelona, el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat hi veuen una oportunitat per a la ciutat. Un dels objectius prioritaris del govern municipal és crear llocs de treball de qualitat i amb sous bons i això vol dir que hi ha d’haver empreses que generin aquest tipus d’ocupació, per tant, diversificar les possibilitats i les oportunitats econòmiques que té Barcelona. En aquest sentit, el govern pensa que la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, malgrat que és una situació no desitjada, pot oferir aquestes possibilitats. Assenyala que, davant d’aquesta situació, en l’àmbit de les competències que tenen l’Ajuntament de Barcelona i el Govern de la Generalitat, s’ha elaborat un pla, coordinat amb la xarxa d’oficines a l’exterior de la Generalitat, i que han fet arribar als grups municipals, amb tres línies d’actuació, que consisteixen en accions de NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5913 prospecció, accions de promoció i captació, i serveis de suport a l’aterratge d’empreses. En primer lloc, quan es va conèixer la notícia del Brexit i fins i tot abans de saber-se quina era la posició oficial dels governs respectius, es va iniciar una tasca de prospecció i es va fer una trobada amb el cònsol del Regne Unit a Barcelona, amb la Cambra de Comerç Britànica i amb un conjunt d’empreses britàniques que operen a la ciutat i que poden ser sòcies o aliades a l’hora d’atraure activitat i inversions a la ciutat. També anuncia que el mes d’octubre una delegació de l’ajuntament i de la Generalitat farà prospecció sobre el terreny a la ciutat de Londres, on tindran entrevistes i reunions amb operadors financers, amb el govern de Londres i amb algunes empreses importants que podrien estar interessades a estudiar diverses possibilitats. Tanmateix, no vol aixecar expectatives més enllà del que és raonable, i manifesta que en aquest moment, quan encara falten tres anys perquè conclogui el procés de sortida de la Unió, el que fa l’Ajuntament de Barcelona és dir que la ciutat pot ser un lloc molt interessant per situar-hi empreses que els convingui operar en territori de la Unió Europea. En segon lloc, comenta que han obert una línia de promoció i captació. Tanmateix, informa que no hi ha avanços pel que fa a l’Agència Europea del Medicament a causa de la situació de provisionalitat del Govern d’Espanya, tot i que el govern de la ciutat ha mostrat l’interès a acollir la seu d’aquesta agència. Insisteix, doncs, que cal la complicitat dels governs de la Generalitat i de l’Estat, que és qui finalment hauria de presentar la candidatura de la ciutat. Quant a la visita prevista a Londres, diu que hi ha un conjunt de visites planificades a institucions, organismes i mitjans de comunicació importants que fan de prescriptors perquè Barcelona se situï en el mapa de les possibles inversions. En aquesta mateixa línia, anuncia que potenciaran la presència de Barcelona en un seguit de fires i esdeveniments estratègics, com la Working Abroad Expo per a la captació de talent, el Going Global al novembre, per a empreses britàniques que volen internacionalitzar-se, o a l’assemblea anual de la British Property Federation, també al novembre, per a la captació d’inversions en l’àmbit de la propietat. Alhora, es vol situar Barcelona com un dels hubs d’start ups més importants d’Europa. En aquest sentit, apunta que en aquest moment hi ha tres ciutats europees al mateix nivell, per l’entorn, per les facilitats i per la connectivitat de la ciutat, que són Londres, Berlín i Barcelona, i assenyala que a causa del Brexit Londres perdrà alguns factors de competitivitat que Barcelona vol aprofitar. En tercer lloc, pel que fa a la línia de suport a l’aterratge d’empreses, des de Barcelona Activa i des de l’Oficina de Promoció Exterior s’unificaran els serveis d’aterratge d’inversions i d’empreses, coordinadament amb la Generalitat i amb Acció. En aquest sentit, informa que el mes d’agost van mantenir una reunió de la Comissió Bilateral Ajuntament de Barcelona - Generalitat de Catalunya per tal de coordinar aquestes accions amb el Departament d’Empresa i Coneixement. Preveuen construir itineraris d’inversió, tant des del punt de vista de professionals interessats a instal·lar-se a Barcelona com d’empreses. Acció també oferirà tota la cartera de programes del servei de mobilitat internacional per a directius i la documentació específica, com la guia Welcome to Barcelona o el Directori d’escoles internacionals. Per acabar, reitera que el pla és coordinat amb la Generalitat, que és qui té competències en aquesta matèria. Per tant, mostra satisfacció perquè el Departament d’Empresa i Coneixement en tot moment ha estat predisposat a col·laborar en aquesta línia, en la qual coincideixen. Pel que fa a l’Agència Europea del Medicament, avança que s’han fet contactes informals amb el Govern de l’Estat per iniciar converses sobre aquesta qüestió. La Sra. Recasens agraeix el to de la intervenció del Sr. Collboni, però li retreu que, tot i haver rebut el document el dia anterior, ja abans l’havien pogut llegir en els mitjans de comunicació. Recorda que el mes de juliol el Grup de Convergència i Unió va presentar una iniciativa sobre aquesta qüestió, que es va acceptar, però el govern, per comptes de buscar el consens i presentar el document a la comissió, el va presentar prèviament a la premsa. En tot cas, reitera l’agraïment pel to, que ha estat ben diferent del que ha emprat el Sr. Pisarello en el punt anterior, i afirma 5914 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 que el Sr. Collboni, a diferència del Sr. Pisarello, comparteix al cent per cent les polítiques impulsades per Barcelona Activa. El seu grup creu que el Brexit representa una oportunitat per a Barcelona i el que no pot fer és quedar-se enrere i no aprofitar la situació per atraure talent a la ciutat, mitjançant la col·laboració publicoprivada. Tanmateix, creu que el pla és poc ambiciós i que s’haurà d’ampliar i l’agenda s’haurà d’anar omplint. En aquest sentit, diu que ha pogut participar en missions empresarials internacionals i sap que aquesta és una agenda lògica en una prospecció del mercat internacional per atraure talent i inversions a Barcelona. Pensa, doncs, que s’haurien de fer alguns esforços més específics i concrets per fer passos més importants davant de la situació produïda pel Brexit. Concretament, quant a l’Agència Europea del Medicament, pregunta si el Sr. Collboni ha tingut interlocució amb el ministre responsable, malgrat que el Govern estigui en funcions i no se sàpiga com s’ha d’actuar en l’àmbit estatal, però remarca que no es pot perdre temps i, per tant, s’hauria de plantejar la candidatura de Barcelona per ser seu d’aquest organisme. Així, comenta que l’alcaldessa de París, que serà ciutat invitada a les festes de la Mercè, ja ha fet passes importants en matèria fiscal per ser la plaça financera d’Europa, com també han fet passes en aquest sentit Luxemburg, Amsterdam, Frankfurt, Dublín o Madrid, que han anunciat plans concrets i contundents per poder atraure aquestes inversions. Al seu grup, doncs, li agradaria que el Sr. Collboni fos una mica més ambiciós. Finalment, indica que no és que ara l’oposició reivindiqui teixir el consens, sinó que en els grans esdeveniments, com els Jocs Olímpics de Barcelona, s’ha actuat amb consens des del començament perquè tothom pugui aportar els coneixements que tingui per aconseguir que aquesta aspiració sigui una realitat. El Sr. Sierra exposa que el Brexit representa un desastre per als que creuen en la construcció d’uns estats units d’Europa, valora positivament que el Sr. Collboni plantegi que Barcelona pugui captar inversió, oportunitats i ocupació, i pugui equiparar-se a ciutats com Londres o Berlín, i s’alegra que tingui aquesta actitud, ben contrària a la que tenien Podemos i la Sra. Colau. Li ofereix el suport del Grup de Ciutadans, tot i que planteja dubtes perquè el govern euroescèptic de Podemos i la Sra. Colau, que no creuen en el projecte de la Unió Europea, posen en risc la ciutat de Barcelona. També denuncia que la deriva independentista que pateix Catalunya, i particularment la ciutat de Barcelona, posa en risc les inversions i fins i tot la pertinença a la Unió Europea. Desitja, doncs, que dintre de tres anys Berlín, per exemple, no s’hagi de plantejar l’espoliació de de les institucions europees que ara hi ha a Barcelona. En tot cas, reitera l’oferiment de suport per impulsar aquest pla i que Barcelona sigui una referència no solament a la Unió Europea, sinó a tota la Mediterrània i al món. El Sr. Bosch agraeix l’exposició que ha fet el Sr. Collboni i les bones intencions per atraure inversions, ja siguin del Regne Unit o d’altres indrets, perquè, malgrat que dissortadament el Regne Unit surti de la Unió Europea, s’obre una finestra d’oportunitat que s’ha d’aprofitar. Així, doncs, expressa la sintonia del Grup d'Esquerra Republicana amb aquesta línia. En aquest sentit, recorda que temps enrere es va aprovar una proposició del seu grup per tal de contribuir a l’atracció d’organismes internacionals a Barcelona, com l’Agència Europea del Medicament. Així, doncs, mostra la seva disposició a col·laborar amb el govern municipal per atraure a Barcelona noves inversions, nova activitat econòmica i productiva, sobretot que generin llocs de treball amb salaris dignes. A continuació, recorda que tots els grups municipals ja s’han pronunciat a favor de l’establiment d’un salari mínim de ciutat i, per tant, agrairia que el govern municipal tingui en compte aquesta circumstància i desitja que les noves inversions contemplin aquests salaris dignes. En aquest sentit, critica que en l’Estratègia per l’ocupació, tractada en el punt anterior, no han trobat cap menció al salari mínim de ciutat, superior als mil euros mensuals, tema que considera molt important i en el qual es van comprometre tots els grups municipals. Demana, doncs, que els grups es prenguin seriosament allò que voten i els acords als quals arriben. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5915 D’altra banda, atès que aquesta qüestió afecta la ciutat de Barcelona, però també l’àrea metropolitana, i implica la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, creu que en aquesta qüestió s’haurien d’implicar tots aquells organismes de l’Àrea Metropolitana, de la Diputació i del Govern de Catalunya que s’ocupen de la promoció econòmica o de les relacions internacionals, però també els organismes internacionals i xarxes que hi ha a la ciutat de Barcelona i que hi poden ajudar molt, com la Unió per la Mediterrània, l’Associació de Ciutats Unides, la Xarxa Metròpolis o la Universitat de les Nacions Unides, entre altres. Indica que Barcelona ja és un hub d’associacions i xarxes internacionals, i reclama que s’activin en paral·lel amb aquest esforç, perquè li sembla que això generarà sinèrgies i ajudarà a fer realitat aquests objectius. A continuació, reitera el suport del seu grup a les bones intencions, assegura que Esquerra Republicana ja treballa en aquesta línia, però encara hi donarien més suport si aquestes intencions s’evidenciessin amb projectes que ja estan en curs, com en el cas de Cisco. Diu que volen veure resultats, com s’avança de debò i com es materialitzen aquestes bones intencions. Finalment, apunta que la col·laboració amb la Generalitat i amb els departaments implicats és necessària, però han de tenir en compte que es necessiten recursos i el fet que els partits que conformen el govern municipal bloquegin els pressupostos de la Generalitat no ajuda a generar les eines que poden fer realitat el pla que acaben de presentar i totes aquestes bones intencions. El Sr. Mulleras, fent referència a la incorporació del PSC al govern municipal, diu irònicament que ha arribat el policia bo, però que al capdavall la del policia bo i la del policia dolent és una estratègia conjunta i coordinada per aconseguir un objectiu definit i comú. Així, assenyala al Sr. Collboni que el seu grup governa amb aquells que pocs dies enrere eren a la manifestació de l’Onze de Setembre demanant un Brexit unilateral de Catalunya respecte de la resta d’Espanya. Per tant, troba curiós que ara, que governen amb partits independentistes que conformen el govern municipal i que participen en la manifestació independentista de l’Onze de Setembre, vinguin a dir com aprofitar les oportunitats de ser a Europa, quan el que volen és sortir-ne. Pel que fa al prec del Grup Popular que es tracta en aquest punt, entén que no ha estat acceptat. Amb aquest prec es demanava un pla de mesures fiscals i econòmiques per atraure empreses i treballadors afectats pel Brexit, i el que presenta el govern no és un pla de mesures fiscals i econòmiques, sinó una altra vegada el discurs del fum, del titular, però no hi ha mesures concretes fiscals o econòmiques. Així, doncs, estén que el govern no accepta el prec del Grup Popular. A continuació, admet que en l’informe es destaquen alguns punts forts i competitius de Barcelona, reconeix que el 20 de juliol es va fer una trobada amb empreses britàniques i que es van reunir amb la Generalitat un mes enrere, però remarca que l’únic resultat d’aquesta reunió va ser la finestreta única, que és una qüestió que hauria d’estar implantada a Barcelona des de fa molt de temps. En aquest sentit, recorda que el mes de setembre de 2011 es va aprovar en una Comissió d’Economia una proposta del Grup Popular perquè a Barcelona hi hagués una finestreta única, i cinc anys més tard, al setembre de 2016, encara l’estan esperant. Opina que Barcelona, més que ser una ciutat business landing¸ hauria de ser una ciutat de soft landing, una ciutat agradable per a l’aterratge d’empreses, és a dir, que n’atragui i que posi les condicions adequades per atraure-les. Per això, pensa que el primer que ha de fer el govern municipal, a més a més de parlar amb la Generalitat, és parlar amb el Govern d’Espanya, perquè també té competències mitjançant l’ICEX , té ambaixada a Londres i a l’OCDE Espanya és un país fort, de manera que té mitjans per atraure aquestes empreses. Espera, doncs, que el govern municipal vagi de la mà del Govern d’Espanya a l’hora de demanar aquestes inversions a Barcelona. El Grup Popular demana mesures concretes, per exemple espais i dotacions per a infraestructures en polígons industrials o participació en clústers, facilitats en el networking per a les empreses del sector o espais i serveis a incubadores, àmbit en el qual, amb Barcelona Activa i les incubadores que hi ha a Barcelona, 5916 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 l’ajuntament hi té molt a dir. També entenen que l’ajuntament hauria de fer una oferta de reducció o bonificació d’impostos municipals o de participació en fires i xarxes de ciutats europees. També creu que s’haurien de reforçar els programes d’atracció de talent. Quant al viatge a Londres que ha anunciat el Sr. Collboni, espera que sigui per vendre Barcelona a Londres, no per vendre a Barcelona el viatge a Londres. Per tant, espera que la configuració de l’expedició sigui l’adequada per a un expedició empresarial i d’atracció d’inversions, i no pas per fer un publireportatge als mitjans de Barcelona de la seva estada a Londres. Pel que fa a l’Agència Europea del Medicament, assenyala que el Govern d’Espanya dóna suport a l’establiment de la seu d’aquesta agència a Barcelona, com sap molt bé el tinent d’alcalde. Per tant, no entén els comentaris que han fet el Sr. Collboni i la portaveu de Convergència i Unió sobre el Govern en funcions. Afegeix que també es podria optar a la seu de l’Autoritat Bancària Europea, un altre organisme que té la seu a Londres i que podria venir a Barcelona. El Sr. Garganté manifesta que la CUP és l’únic grup que veu les coses des d’una perspectiva totalment antagònica. En primer lloc, exposa que aquesta estratègia s’insereix en un model fracassat des de la perspectiva social i ambiental. Afirma que es la proposta pretén oferir Barcelona com un espai atractiu per a l’aterratge del capital privat internacional, sobretot en els vessants de control i management. Es pretén, doncs, continuar amb l’estratègia històrica de desenvolupament que ha tendit a considerar que ha de ser el capital privat internacional el que ha d’esdevenir motor del desenvolupament. Opina que, de facto, això suposa un abandonament de qualsevol proposta de desenvolupament endogen i es redueix l’estratègia de desenvolupament a una proposta que qualifica de gandula, centrada a convertir la ciutat en un pol d’atracció per als inversors. Indica que dècades, que considera perdudes, d’aquest model han portat a configurar una economia urbana de low cost, que ha basat la seva competitivitat en la configuració d’unes relacions laborals i fiscals absolutament esbiaixades en favor dels inversors, condicions que han suposat el deteriorament progressiu de les condicions de vida de les classes populars i han impossibilitat l’avenç en el desenvolupament de models socials inclusius i de qualitat. Afegeix que, d’aquest model, només se n’ha beneficiat un elit internacionalitzada, que s’ha servit del poder públic per bastir un país de serveis precaris i amb un model industrial gregari de muntatge de mercaderies en el marc de la cadena de producció global del valor. En segon lloc, indica que el model Barcelona-mercaderia degrada els veïns i veïnes i precaritza les classes populars. Així, apunta que aquest model pretén potenciar la marca Barcelona amb l’objectiu de convertir la ciutat en una mercaderia desitjada pels inversors, tal com demostra l’expressió que han fet servir d’anar a vendre Barcelona a Londres. Entén, doncs, que no és cap casualitat l’intent d’atracció del que qualifica de màfia farmacèutica de l’Agència Europea del Medicament. En el marc del capitalisme del segle XXI, explotador, desposseïdor i autoritari, no tenen cap dubte que el nivell de competència que Barcelona haurà d’entomar a escala internacional per atraure aquestes inversions recaurà sobre els nivells fiscals i laborals, i reportarà infinits avantatges i discriminacions positives per a aquests inversors globals. En aquest sentit, pregunta si algú creu que les condicions de vida del conjunt de la població de Barcelona milloraran. A continuació, remarca que el poble treballador de Barcelona en aquesta proposta es redueix a una mera carnassa i a la provisió de força de treball en devaluació permanent, a la vegada que legitimadora del model mitjançant la farsa de la democràcia-propaganda en què es converteix el model. Com a exemple extret del mateix document, subratlla que, amb referència als recursos humans, es parla d’una excel·lent oferta local i amb poder d’atracció de poder internacional, amb sous molt competitius respecte als britànics. En tercer lloc, qualifica com a galdós el paper de l'Administració, com a crossa de l’explotació i la despossessió. També com a exemple extret del document, indica que, amb referència a les entitats i organitzacions privades, s’hi diu que, un cop alineada l’acció des del lideratge públic, és important comptar amb la implicació del sector privat, tant d’empreses com d’entitats i associacions. En NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5917 aquest sentit, es preveu comptar amb el suport d’entitats d’àmbit transversal, per exemple Barcelona Global, entitat a la qual ja s’ha referit abans i que serà objecte d’una pregunta de l’ordre del dia, i que és conformada per les persones que manen de veritat. Així, doncs, afegeix que es fa un discurs de promesa de desenvolupament per degoteig, que és tan vell i tan mentider com el capitalisme neoliberal. Troba penós tornar a constatar que el paper de l'Administració en l’estratègia de desenvolupament s’hagi de centrar a ser la crossa perfecta per a l’aterratge d’aquestes inversions globals i blasma que hagin de contemplar una vegada més com, amb plantejaments com aquest, aflora la que qualifica de lamentable i moltes vegades criminal relació simbiòtica entre el capital i les institucions. El Sr. Collboni respon a la portaveu de Convergència i Unió que aquesta estratègia ha estat coordinada fonamentalment amb el Govern de la Generalitat, que és qui té més competències en aquesta matèria, i ho han fet tan ràpid com ha estat possible, tenint en compte que les passes que a partir d’aquest moment es donaran amb relació al Regne Unit no les sap ni el Regne Unit mateix. En tot cas, han treballat en col·laboració amb la Cambra de Comerç Britànica i amb el Consolat Britànic. Entén, doncs, que compten amb els aliats locals. Al portaveu del Grup de Ciutadans, li demana que no busqui sempre aquesta dicotomia falsa que també fa el Partit Popular, de cercar que hi hagi dos governs en un, perquè són un mateix govern i aquesta estratègia la planteja el govern de la ciutat. Així, comenta que a la seva esquerra hi ha el regidor d’Empresa, que forma part de l’àrea de la seva tinença d’alcaldia i, per tant, insisteix que només hi ha un govern i que no hi ha cares bones i dolentes. Pel que fa a l’estratègia que presenten, subratlla que té com a objectiu donar oportunitats i crear llocs de treball de qualitat a la ciutat, que els joves universitaris no s’hagin de plantejar necessàriament anar-sen per trobar feina, perquè hi ha empreses britàniques que poden instal·lar-se a Barcelona i poden beneficiar la gent de la ciutat. Seguidament, es mostra d’acord amb el Sr. Bosch en el sentit que hi ha una estratègia per a un salari digne i que, a més a més de la via legal o convencional dels acords, hi ha d’haver empreses que generin aquest tipus de llocs de treball de qualitat i ben pagats. El que vol fer el govern justament és buscar aquestes empreses que donen aquests salaris i aquest valor afegit, sobretot per als universitaris de la ciutat. D’altra banda, assegura que aquesta estratègia és compartida per l’Àrea Metropolitana. Quant al prec fet pel Sr. Mulleras, apunta que qui té les competències per establir les mesures i els avantatges fiscals és el Govern de l’Estat, mentre que l’ajuntament té una capacitat fiscal molt limitada. Desitjaria que Barcelona tingués la mateixa capacitat que tenen París o altres ciutats, però no és el cas. Per tant, no admet el prec, sinó que l’hi retorna i prega al Govern de l’Estat que actuï en aquesta matèria. Com a peu de pàgina, també demana al portaveu del Partit Popular que parli amb la delegada del Govern i que li expliqui la conversa que han tingut amb relació a aquest i a altres temes. El Sr. Sierra afirma que el Sr. Collboni no és el policia bo, sinó mà d’obra del govern de la Sra. Colau. Afegeix que hi ha un sol govern però que té moltes contradiccions, com es veurà divendres en la sessió plenària extraordinària sobre les terrasses que van impulsar els grups municipals de Ciutadans, de Convergència i Unió i del Partit Popular, i com s’ha vist també en plenaris extraordinaris i en comissions, en què el Grup Socialista tampoc no estava d’acord en la política de la Sra. Colau. En qualsevol cas, indica que el Sr. Collboni també haurà d’assumir el cost d’aquestes contradiccions. El Sr. Mulleras comenta que l’ajuntament té competències en impostos, com ara en l’IAE, l’IBI, l’ICIO, l’impost de vehicles o el preu públic de recollida de residus comercials, entre d’altres. Per tant, opina que el govern municipal primer ha de fer els deures i després demanar que els facin els altres. 5918 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Es dóna per tractada. c) Informes d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 3. Resoldre les al·legacions presentades a la modificació de l’Ordenança Fiscal 3.1 Taxes per Serveis generals, aprovades provisionalment pel Plenari del Consell Municipal en data 22 de juliol de 2016, en el sentit dels informes que figuren a l’expedient. Aprovar definitivament la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 3.1, taxes per serveis generals. Publicar aquest acord i el text íntegre de la modificació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. La Sra. Recasens anuncia la reserva de vot del seu grup perquè els ha sorprès bastant la resposta que han rebut a les al·legacions. Algunes d’aquestes al·legacions han estat estimades de facto perquè el govern reconeix que es prendran les mesures proposades, però en canvi en la resposta a les al·legacions les desestimen, com passa amb la proposta de fer una taxa específica per a mudances, diferenciada de la taxa per ocupació de via pública per als rodatges, proposta que el govern ha anunciat que inclourà en les ordenances de 2017, però en canvi desestima l’al·legació. Creu, doncs, que això forma part de la relació que vol tenir el govern amb el principal grup de l’oposició, d’estar-hi en contra per principi. Suposa que algun dia rectificaran aquesta actitud. Pel que fa a l’intrusisme en el sector de les mudances, recorda que el govern s’havia compromès a fer un pla per lluitar-hi en contra. Després que el Sr. Collboni en el punt anterior ha parlat de la qualitat en els llocs de treball, comenta que en l’àmbit de les mudances justament la mà d’obra és un dels sectors més vulnerables de la població laboral. Malgrat aquest compromís del govern, però, desestimen l’al·legació amb l’excusa que és complicat, que aquest pla l’ha de fer la Guàrdia Urbana i, malgrat que reconeixen que és una bona idea, no s’atreveixen a assumir-la. Quant a la taxa per pisos buits, el seu grup va preguntar quin era el cens d’aquests pisos a la ciutat de Barcelona i, tenint en compte la situació dels desnonaments, creu que, ja que el govern no aconsegueix aturar-los, almenys hauria de tenir una radiografia del que passa a la ciutat. Tot i així, el govern reconeix que no té aquest cens. En definitiva, augura que hi haurà una altra conflictivitat social provocada per les taxes, tal com queden redactades i com es dedueix de la resta d’al·legacions que s’han presentat. El Sr. Sierra anuncia la reserva de vot del seu grup. La Sra. Capdevila anuncia el vot favorable del seu grup, tal com ja van fer a la sessió anterior de la comissió i en el plenari del Consell Municipal del mes de juliol. En general, estan d’acord en aquestes taxes i no hi han presentat cap al·legació. El Sr. Mulleras troba curiós que a la taxa de mudances, que ha generat tanta polèmica, només hi hagin presentat al·legacions els grups de Convergència i Unió i del Partit Popular. En canvi, comenta que entitats, associacions i confederacions de la societat barcelonina hi han presentat moltes al·legacions, especialment tenint en compte que el període per presentar-ne va ser el mes d’agost. Destaca un comentari d’una d’aquestes al·legacions, que diu: «El judici que ens mereix aquesta proposta de figura tributària és altament negatiu perquè introdueix un mecanisme de política immobiliària local sota la fórmula d’una falsa taxa i obre la porta a una greu incertesa jurídica i a una limitació del dret de propietat.» Aquesta al·legació contundent d’una associació empresarial de Barcelona no va ser NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5919 acceptada i anuncia, tal com també havia fet el Grup Popular, un serial judicial al voltant d’aquesta taxa. A continuació, esmenta les al·legacions que va fer el seu grup a aquesta taxa per la falta de concreció del concepte de pis buit, pel fet que el fet imposable és molt similar al de l’impost sobre habitatges buits de la Generalitat i això fa que es pugui produir una doble imposició, o pel fet que s’estableix una taxa sense que es presti cap servei al ciutadà, raó per la qual afirma que es tracta d’una multa encoberta i que no té naturalesa de tribut, sinó de sanció per un incompliment. També comenta que es fa una discriminació positiva a favor de les administracions públiques. D’altra banda, el Grup Popular ha demanat l’opinió del govern municipal sobre l’informe del Consell Tributari, que va ser molt crític amb aquesta tasca, i no han rebut resposta. Per aquestes raons, anuncia el vot contrari del seu grup i lamenta que no s’hagi estimat pràcticament cap de les al·legacions amb fonament que han presentat i que solament se n’hagi estimat una d’informativa. Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal i ERC, amb la reserva de vot de CIU, C's i CUP i amb el posicionament contrari del PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord Districte de Sant Martí 4. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal del Complex Esportiu Municipal Sant Martí ubicat al carrer Andrade 154, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 1.1 de 29 de desembre de 2015; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. El Sr. Pisarello exposa que aquest expedient és idèntic als aprovats per aquesta comissió el 17 de maig i el 12 de juliol de 2016. Exposa que mitjançant aquesta proposta seixanta instal·lacions esportives hauran estat declarades com a instal·lacions d’especial interès i utilitat municipal i es podran beneficiar de la bonificació establerta a l’Ordenança fiscal 1.1, de 29 de desembre de 2015. El Sr. Sierra anuncia que, per tercera vegada, el seu grup s’abstindrà en aquesta declaració. El Sr. Pisarello contradiu el Sr. Sierra i diu que no s’hi abstenen per tercera vegada perquè en una altra ocasió hi van votar en contra. La Sra. Capdevila anuncia el vot favorable del seu grup i, tal com ja havien dit anteriorment, demanen que es distingeixi entre centres gestionats per entitats de barri i centres gestionats per entitats privades, i que els superàvits d’aquestes entitats privades es reinverteixin en el centre mateix o en el barri on hi ha l’entitat. El Sr. Mulleras anuncia l’abstenció del seu grup. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de Govern Municipal, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa l'abstenció de C's, el Sr. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup 5920 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Del Grup Municipal CIU: 5. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Que s'implanti una nova taxa municipal pel turisme per aplicar-la al 2017 i es continuï reivindicant la cessió del 100% de l'impost sobre les estades en establiments turístics a la ciutat de Barcelona. La Sra. Recasens entén que en nom del govern respondrà el Sr. Colom perquè li ha semblat que el tinent d’alcalde no vol respondre a res. En aquest sentit, comenta que a l’ordre del dia hi ha un únic punt ordinari, que és el tema de les taxes, i una de les funcions principals del tinent d’alcalde és representar el govern en la Comissió d’Economia i Hisenda. El seu grup hauria volgut que l’ordre del dia hagués estat a l’alçada de les circumstàncies del govern i de la present època de l’any. Així, doncs, considera sorprenent el fet que el govern incorpori solament dos punts a l’ordre del dia i que, a més a més, hagi menyspreat l’oposició quan s’ha parlat de les al·legacions. A continuació, exposa que aquest estiu a Barcelona hi ha hagut un rècord d’arribada de turistes, que ha augmentat després d’un any i mig de mandat del nou govern, de manera que s’ha tensionat la qüestió dels habitatges d’ús turístic, la pressió sobre la via pública i la relació amb el veïnatge. Si bé troba positiva l’existència del Consell Turisme i Ciutat i del pla estratègic, que són útils per treballar en l’àmbit teòric, creu que és hora que el govern comenci a prendre decisions concretes i mesures serveixin a la ciutadania. Una d’aquestes mesures, afegeix, era la reclamació de la gestió del cent per cent d’aquest impost, qüestió en la qual no volen posar èmfasi, però recorda que el Sr. Collboni, tot i que ara fa bandera d’aquesta reclamació, quan la Generalitat va establir l’impost era diputat i no va dir res, raó per la qual qüestiona la coherència del tinent d’alcalde. En tot cas, planteja que l’ajuntament ha de tenir més recursos, i que siguin de lliure disposició, per compensar les externalitats negatives del turisme i poder compensar la ciutadania amb més serveis en aquelles zones més perjudicades, com ara intensificar els serveis de neteja, la incorporació de més agents cívics o la construcció d’escoles bressol. Per aquesta raó planteja que l’ajuntament pugui establir una taxa, atès que té les competències per fer-ho, aquesta mesura no està subjecta a cap calendari i, per tant, es pot fer en qualsevol moment de l’any. En aquest sentit, recorda que el govern anterior va establir la taxa per a caixers automàtics a la via pública, fora del període d’ordenances fiscals, i també la taxa de drogues i alcoholèmies. També esmenta altres fórmules, com ara establir un recàrrec sobre l’impost o negociar amb la Generalitat. Opina, doncs, que el govern municipal pot fer un pas mes per obtenir aquests recursos. D’altra banda, el Grup de Convergència i Unió considera que s’ha d’actuar sobre un col·lectiu de turistes que arriben a la ciutat sobre els quals no s’actua, que són els 15 milions que no pernocten a la ciutat però que la visiten i provoquen que cinquanta persones baixin alhora d’un autocar al peu de la Sagrada Família o a la plaça de la catedral que grups nombrosos pugin per la rambla. Creu, doncs, que també es podria aplicar la taxa a aquests turistes i convertir els operadors turístics i les empreses d’autocars en membres recaptadors d’una taxa que recauria directament sobre el visitant. Per tant, remarca que Barcelona no té 15 milions de turistes, sinó que el govern fa temps que parla de 30 milions de visitants, de manera que si per exemple s’imposés una taxa d’un euro per turista l’ajuntament podria disposar amb plena llibertat de 30 milions d’euros. Creu que és hora de fer aquest pas endavant i fer que el 2017 això sigui una realitat. El Sr. Sierra anuncia que el seu grup no podrà votar favorablement aquesta proposició per diversos motius. En primer lloc, perquè Convergència i Unió ja ha governat a la Generalitat amb Esquerra Republicana i ara ho fan en coalició dins de Junts pel Sí, i també han governat a la ciutat de Barcelona, raó per la qual haurien pogut aconseguir la gestió del cent per cent de l’impost turístic. El Grup de Ciutadans no defensa la gestió del cent per cent, principalment per raons de NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5921 solidaritat, i creu que implantar una nova taxa pot tenir problemes de doble imposició. En qualsevol cas, creu que aquesta proposició dóna la raó al discurs de la Sra. Colau, que veu el turisme com una activitat perjudicial per a la ciutat. El seu grup és conscient que la majoria dels barcelonins veuen el turisme com una oportunitat, que té un retorn fonamental que es reflecteix en dades econòmiques, no solament en el PIB, sinó també en el fet que les dades d’atur són molt millors que les d’Espanya i que les de la resta de Catalunya. Seguidament, recorda que la Comissió d’Economia va aprovar una proposta del seu grup per tal que el cent per cent del que es recapta a Barcelona reverteixi en els barris i en els districtes on hi ha un impacte turístic major. En aquest sentit, assenyala que si a Ciutat Vella, per comptes de passar-hi cinc-cents turistes l’hora, n’hi passen milers s’hi produeixen problemes de brutícia i de convivència. Reclama, doncs, que aquests recursos s’haurien de destinar a millorar aquestes condicions de vida dels barris que pateixen aquest impacte, tal com es va aprovar en la proposició que esmentava, però blasma que s’incideixi en el punt de vista negatiu del turisme. El Sr. Bosch exposa que el seu grup discrepa dels grups unionistes de l’ajuntament, els quals afirma que practiquen el càstig sistemàtic als comptes de la Generalitat de Catalunya per esport. Pel que fa a la demanda de gestionar el cent per cent de l’impost turístic, l’entenen en aquest sentit, perquè en tot el que sigui castigar les ja prou atrotinades finances de la Generalitat per culpa del Govern espanyol hi aprofundeixen i hi insisteixen. Lamenta, però, i no troben comprensible que Barcelona en Comú s’afegeixi a aquest festival, perquè li sembla que haurien de ser més sensible o que comprengués millor la situació de les finances catalanes. Tanmateix, encara li sorprèn més que Convergència i Unió proposi i defensi el retorn d’aquest cent per cent de la recaptació de l’impost sobre estades en establiments turístics a la ciutat de Barcelona, primer perquè Barcelona ja rep un 34 % d’aquesta recaptació, mentre que la resta de municipis en reben un 30 %. També perquè, quan Convergència i Unió ho podia haver fet, perquè governaven a l’ajuntament i a la Generalitat, no ho van fer. Per tant, no sap a què obeeix aquesta posició. En tot cas, anuncia l’abstenció del seu grup perquè, més enllà que els costa molt d’entendre aquesta situació, el seu grup està d’acord en la introducció d’una o diverses taxes noves per gravar l’activitat turística i d’una fiscalitat ambiciosa, que reverteixi en el benestar dels ciutadans. Apunta que es podria augmentar el mateix impost sobre estades en establiments turístics o, si més no, incrementar el tram barceloní, i remarca que estan treballant amb la Generalitat en aquest sentit. També assenyala que l’impost es podria aplicar als creueristes, punt en què també s’està treballant. Creu que aquestes propostes són factibles sense discriminar els altres municipis, cosa que li semblaria injusta. D’altra banda, comenta que a l’ordre del dia hi ha una proposició d’Esquerra Republicana per tal d’implantar una llicència per a l’ocupació de l’espai en el cas dels grups que transiten per la ciutat. Pel que fa a les diverses fórmules que la portaveu de Convergència i Unió ha dit que hi podria haver, indica que no les han vistes per escrit en aquesta proposició i els agrairia que proposessin quines activitats concretes voldrien gravar perquè, si no, tot queda en una desiderata general sense concretar i creu que el més propositiu, sobretot en el cas de Convergència i Unió, que tenen molta experiència en el govern en diverses administracions, és anar al detall, fer propostes i a partir d’aquí poder avançar. El Sr. Mulleras coincideix amb el Sr. Bosch en el sentit que aquesta proposició és un brindis fiscal al sol perquè no es concreta què vol dir crear una nova taxa turística. Pregunta quina activitat es vol gravar i si pot haver-hi una doble imposició perquè hi ha altres administracions que ja graven el turisme. D’entrada, doncs, jurídicament veu complicat poder posar en pràctica aquesta proposició del Grup de Convergència i Unió. D’altra banda, tampoc entén aquesta voluntat d’incrementar la pressió fiscal a Barcelona amb una nova taxa ni la veu coherent amb el discurs que haurien de fer uns partits de la ideologia de Convergència i Unió, sobretot d’Unió. A més a més, li 5922 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 sembla que en aquesta proposició el que es ve a dir és que no s’aconseguirà mai la gestió del cent per cent de l’impost turístic i, per tant, cal crear una nova taxa. Per aquesta raó, el Grup Popular no pot estar a favor d’aquesta proposició i manifesta que s’han d’aprofitar les eines que ja existeixen. En aquest sentit, pregunta, si ja hi ha l’impost turístic i se’n pot gestionar el cent per cent de la recaptació, per què no es fa i per què només arriben a Barcelona al voltant de 8 milions d’euros quan se n’hi recapten 21 milions. Recorda que la majoria de grups polítics del consistori han votat a favor d’iniciatives que demanen la gestió de la totalitat d’aquest impost i que aquests mateixos grups tenen la majoria al Parlament de Catalunya, on també s’han aprovat iniciatives en el mateix sentit, però tot i així no s’assoleix aquest objectiu. Per tant, no entén el doble discurs de dir una cosa a l’Ajuntament de Barcelona però al Govern de la Generalitat fer una cosa absolutament diferent. Demana, doncs, al Govern de la Generalitat, de Convergència i Unió i d’Esquerra Republicana, que permeti que la ciutat de Barcelona gestioni el cent per cent de la recaptació per l’impost turístic, perquè la ciutat té unes característiques especials que són absolutament diferents de qualsevol altre indret de Catalunya. A més a més, demana que els grups que fan aquesta reivindicació a l’ajuntament també la portin al Parlament de Catalunya i així es pugui fer efectiva. El Sr. Colom recorda que hi ha un text transaccionat i és sobre aquest text que els grups es posicionen. El Sr. Garganté afirma que ja li agradaria a Unió ser al Govern de la Generalitat, tenint en compte el deute que té aquesta institució. Dit això, exposa que el retorn de l’impost turístic hauria de servir per reparar els efectes negatius del turisme entre les veïnes i els veïns, no per embellir artificialment els barris més turístics. Concretament, la CUP proposa, en primer lloc, destinar el cent per cent d’aquests recursos, si es poguessin gestionar, a pal·liar els problemes d’habitatge, pobresa energètica i alimentació als barris, problemes que no genera exclusivament la pressió de l’especulació turística, però sí en bona mesura. També reclama que aquests recursos es destinin a aturar els desnonaments i que els veïns puguin continuar a casa seva, aturar els talls de subministrament d’aigua, llum i gas, i garantir l’alimentació suficient entre els veïns més fràgils. En segon lloc, assenyala que la nova construcció d’allotjaments turístics és la llavor que provocarà més expulsions de veïns i veïnes dels barris i més precarietat. Per aquesta raó, part de l’import d’aquest impost es podria fer servir per aturar la construcció de nous hotels, que la deixadesa del govern municipal no ha impedit, tot i la moratòria. Dit això, manifesta sorpresa per la presentació d’aquesta proposició perquè la cessió del cent per cent de la recaptació d’aquest impost depèn exclusivament de la Generalitat, tal com ja s’ha dit en reiterades ocasions. Per tant, entén que el grup municipal que la proposa no té una comunicació gaire bona amb els companys i companyes del seu referent polític al Parlament de Catalunya, o bé que aquesta proposició és un brindis al sol per quedar bé amb veïns i veïnes, però perquè res no canviï. Posats a rentar-se la cara davant el veïnat, doncs, indica que també han decidit rentar-se-la davant del lobby turístic perquè plantegen una taxa municipal per al turisme que saben que no és realitzable legalment. Irònicament, apunta la possibilitat que el Grup de Convergència i Unió s’hagi acostat a les tesis desobedients de la CUP i no se n’han adonat; si aquest fos el cas, els dóna la benvinguda. Afirma, doncs, que ja poden anar fent propostes, que els seus amics privats de Turisme de Barcelona o de Barcelona Global no perdran la son, perquè saben que aquestes propostes són focs d’artifici. Així, doncs, els recomana que després de la sessió truquin al conseller Jordi Baiget i que li comentin que prepari el decret per cedir el cent per cent de la recaptació de l’impost a Barcelona i també que prepari la modificació de la llei per tal que els municipis puguin aplicar un recàrrec d’aquest impost. Finalment, anuncia que, mentre el Grup de Convergència i Unió no faci aquesta trucada al conseller, la CUP s’abstindrà en el que qualifica de teatre convergent de l’absurd. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5923 El Sr. Colom comenta que habitualment els tributs tenen dues funcions: la de recaptació, i en aquest cas assenyala que qualsevol tribut vinculat al turisme que en contempli l’impacte negatiu tindria sentit, i també té la funció de redistribució. Però assenyala que ja fa un temps que els tributs es plantegen amb altres finalitats, com ara intentar modular comportaments. Per aquesta raó, el govern ha proposat la necessitat de revisar la fiscalitat sobre el turisme des d’aquesta tercera perspectiva i ha inaugurat el que es coneix com a fiscalitat verda per tal que els tributs ajudin en aquest àmbit. A continuació, reconeix que en aquest cas les competències corresponen a diferents institucions i per aquesta raó Barcelona en Comú ha presentat una esmena transaccional per tractar aquesta qüestió en el si del pla estratègic i que es pugui veure quins són els elements més adients per configurar aquesta fiscalitat i evitar dobles imposicions. En tot cas, reconeix que l’espai dels excursionistes encara no s’ha contemplat i, per tant, aquí hi ha marge per ampliar la recaptació. Pel que fa a la gestió del cent per cent o per repensar la fiscalitat ja han acordat la constitució d’una mesa amb la Generalitat per discutir aquests temes. Creu, doncs, que és important que, per primer cop, s’obliga la Generalitat a parlar sobre el retorn que ha de rebre la ciutat de Barcelona i sobre el conjunt de la fiscalitat, sobre la fiscalitat a creueristes o altres fórmules. Finalment, anuncia el suport dels grups del govern a la proposició perquè va en la línia d’allò en què ja estan treballant. La Sra. Recasens recorda que el govern municipal també està d’acord que aquestes mesures es puguin aplicar l’any 2017. Quant a la intervenció del Sr. Bosch, manifesta que el govern anterior rebia 2 milions addicionals i, per tant, l’ajuntament arribava a gestionar el 48 % de la recaptació. Reivindica, així, la feina feta en el Govern de la Generalitat i en el govern municipal. Pel que fa a la intervenció del Sr. Mulleras, li diu que ha entès bé el sentit de la proposició, perquè es tracta de deixar de banda la reivindicació de gestionar el cent per cent de la recaptació de l’impost turístic, i no entén que el Sr. Bosch no vagi també en aquesta línia. Entén, doncs, que aquest impost ha de tenir una funció redistribuïdora i reequilibradora, i que Barcelona seria insolidària si no aportés al conjunt del país la part que li correspon. D’altra banda, considera que l’ajuntament té prou autonomia i prou majoria política per actuar fiscalment sobre aquells col·lectius que generen unes externalitats negatives, com ara els turistes que visiten la ciutat. Finalment, recorda al Sr. Mulleras que l’IVA és competència del Govern de l’Estat. El Sr. Colom diu que el tema dels 2 milions ja s’ha discutit àmpliament i, per tant, no hi tornaran en aquest moment. A continuació, assenyala que en aquesta sessió s’ha demostrat que el govern municipal ha fet molta feina perquè la Sra. Recasens ha parlat dels 30 milions de turistes que anualment visiten Barcelona i un any enrere solament es parlava de 8 milions, que són els que s’allotgen als hotels. D’altra banda, en aquesta sessió estan parlant d’excursionistes i d’impacte sobre el territori, mentre que l’any anterior solament es parlava de promoció. Així, doncs, insisteix que, a més a més de parlar de promoció, cal parlar d’impacte sobre el territori i de gestió sobre el turisme. En aquest sentit, afirma que el govern ha pres decisions que han fet que el Grup de Convergència i Unió progressi adequadament, i encara queden els grups de Ciutadans i del Partit Popular que encara estan instal·lats en la vella visió sobre l’activitat econòmica i pensen que aquesta no té límit i que no ocupa territori. Està segur, però, que duran aquest mandat seran capaços d’avançar i treballar conjuntament per aconseguir minimitzar l’impacte que genera el turisme, el qual reconeix que també aporta ocupació i activitat econòmica. 5924 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 El Sr. Garganté anuncia que, amb una acció del moviment veïnal, en aquests moments s’està ocupant un dels pisos turístics il·legals d’aquells que promocionen certes plataformes, per tal de denunciar la situació de massificació del turisme. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot contrari de C's, el Sr. Bosch expressa l'abstenció d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Economia i Hisenda acorda: Que en el marc del Pla Estratègic de Turisme, s’estudiï una nova taxa, impost o preu públic pel turisme per tal de compensar la balança entre els costos i els beneficis de les activitats, per aplicar-la al 2017 i es continuï reivindicant la cessió del 100% de l’impost sobre les estades en establiments turístics a la ciutat de Barcelona, en el marc del grup de treball mixt Ajuntament – Generalitat per a construir un marc normatiu de l’IEET. El President demana que el punt 18 de l’ordre del dia es pugui tractar després del punt 8, atès que el tinent d’alcalde Collboni, que ha de respondre a aquests punts, ha d’assistir a un acte. Del Grup Municipal C's: 6. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda que el Govern municipal presenti un informe detallat, partida per partida, del nivell d'execució dels crèdits afectats per la modificació del Pressupost General, aprovada el mes d'abril pel Plenari del Consell Municipal; especificant a quin grup polític correspon la iniciativa de cada partida. El Sr. Sierra llegeix el text de la proposició i afegeix que la modificació del pressupost es va vendre als mitjans de comunicació com si es tractés pròpiament d’un pressupost. Exposa que presenten aquesta proposició per donar transparència als comptes municipals. En aquest sentit, celebren l’obertura del portal d’internet que aporta transparència als comptes municipals i a la gestió pública de l’ajuntament pel que fa al pressupost participatiu per a l’any vinent. Seguidament, manifesta que aquesta mesura té l’objectiu de demanar responsabilitat tant al govern municipal com a la resta dels grups municipals. Pretenen que tots els grups puguin detectar les prioritats, que tinguin en compte qüestions bàsiques de la ciutat i en les quals poden estar d’acord, com ara tot allò relatiu a l’ocupació, i que no es faci malbaratament del diner públic amb les idees que se li ocorrin a un partit de forma tendenciosa, sinó que s’inverteixi en coses beneficioses per a la ciutat i que, tal com diu el lema del principal partit del govern, es defensi el bé comú. La Sra. Recasens planteja una esmena in voce, que ja ha comentat amb el portaveu de Ciutadans, per tal que aquest informe sigui presentat en la propera sessió de la comissió perquè li sembla que és bo posar-hi un calendari. En segon lloc, anuncia el suport del seu grup a la proposició. Tal com ja ha dit alguna altra vegada i també ha comentat a les xarxes socials, estan a punt d’acabar l’any, no hi ha cap notícia sobre les ordenances fiscals ni sobre el pressupost de 2017, tot i que ja s’haurien d’haver establert les converses polítiques necessàries per començar a treballar, i, si més no amb el seu grup, aquestes converses encara no han començat. En tot cas, creu que abans de començar a parlar del pressupost de 2017 caldria donar màxima transparència a l’execució del pressupost de 2016 i de la modificació que se’n va fer, una modificació que qualifica de surrealista, amb estires i arronses, on Esquerra Republicana anunciava un pacte d’inversions en el mateix moment que el govern les donava de baixa, com va passar amb l’actuació al mercat de Sant Antoni, en què es van haver de presentar al·legacions per tal que aquesta actuació s’arribés a fer. La CUP també va fer una roda de premsa on anunciava el vot contrari a NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5925 aquesta modificació i aleshores el tinent d’alcalde els va citar a corre-cuita. I la situació més destacada es va produir al plenari del Consell Municipal, on es va donar de baixa una inversió de 28 milions i mig d’euros per a la presó Model, acordada amb el Grup d'Esquerra Republicana, per poder comprar el geriàtric del Fòrum. Per tant, com que han assistit al que qualifica de vodevil important en aquest tipus de negociacions, opina que és molt oportú donar transparència a les modificacions pressupostàries abans d’iniciar les negociacions del pressupost de 2017. La Sra. Capdevila recorda que el mes d’abril anterior el Grup d'Esquerra Republicana en el plenari del Consell Municipal va donar suport a la modificació pressupostària perquè incloïa les demandes que havien fet, com ara els compromisos del govern d’invertir 15 milions d’euros per facilitar l’arribada de la línia 10 del metro als barris de la Zona Franca, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya; 1.900.000 euros per augmentar la tarifació social en mobilitat i incloure-hi les persones de dotze a setze anys; 3 milions i mig a polítiques educatives mitjançant els programes «Patis oberts» i Èxit, a inversions en escoles de baixa demanda, a millora de serveis de suport psicològic o a garantir la quarta línia a l’institut de les Corts; un milió i mig a polítiques culturals adreçades al foment de projectes culturals de base i a la creació de xarxes en centres cívics, centres culturals i casals de barri; mig milió d’euros per garantir la pràctica de l’esport; 600.000 euros per a l’inici del projecte de la piscina descoberta del CEM d’Horta, i 7.600.000 euros per a accions importantíssimes adreçades a la gent gran, com la construcció d’habitatge dotacional a l’illa de les Germanetes. També van aconseguir que s’inclogués al pressupost una partida de 2 milions per desencallar el futur de les presons Model i Trinitat, entre altres mesures. Per tant, assenyala que el seu grup va aconseguir un impacte rellevant en el pressupost amb mesures a favor de la ciutadania i van mostrar plena sintonia amb altres mesures proposades per la CUP, com ara el carnet ciutadà, la millora de condicions laborals als punts d’informació i atenció a les dones o l’elaboració del cens d’habitatges buits. Dit això, quan falten escassament tres mesos per finalitzar l’any, tal com exposa la proposició de Ciutadans, assenyala que cal veure com s’executen aquestes propostes. Comenta que a la sessió plenària del mes de juliol ja es va veure com la partida destinada a les presons Model i Trinitat desapareixia, amb una modificació de la modificació, per tal de finançar l’adquisició del geriàtric del Fòrum, fet que va motivar el vot en contra del seu grup. Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició i, tot i que el precedent del mes de juliol els fa tenir una posició una mica escèptica, esperen veure com en aquest informe es demostra que els acords que es van assolir es compleixen. Assegura que seran el grup més exigent per garantir que s’executi allò que es va pactar i que no permetran cap incompliment. El Sr. Mulleras exposa que el govern municipal sovint governa només a cop de titular. Recorda que el mes d’abril es va aprovar una modificació pressupostària de 275 milions d’euros, la qual van qualificar de pressupost nou, tot i que no ho era, i entén que aquesta modificació ha de ser contrastada i fiscalitzada. Per aquesta raó, troba encertat que el Grup de Ciutadans hagi presentat aquesta proposició per tal que els altres grups municipals puguin veure quin és el grau d’execució d’aquestes partides. Afegeix que, tal com ja s’ha dit, quan s’aproven uns pressupostos o una modificació d’aquesta dimensió, el govern adquireix uns compromisos que després no es duen a terme. En aquest cas, doncs, creu que l’oposició ha d’estar amatent perquè els diners públics són de tots els barcelonins i han de vigilar que no es gastin malament ni d’una manera anàrquica, i que no s’utilitzin per pagar favors polítics a altres grups del consistori o a associacions i entitats que el govern municipal vulgui tenir contentes. Per aquestes raons, el Grup Popular creu que aquesta fiscalització és necessària i no entenen que a hores d’ara el govern no hagi donat compte de què s’ha fet amb els 275 milions d’euros de la modificació pressupostària. Així, doncs, reitera 5926 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 que és molt adient que aquest informe es dugui a terme i que es faci el més aviat possible. El Sr. Garganté ha pensat, quan ha sentit les expressions «despesa anàrquica» i «favors», que el Sr. Mulleras parlava de Rita Barberà i ironitza que han tornat de les vacances molt forts. A continuació, manifesta sorpresa amb el Grup de Ciutadans, talment com en el punt anterior amb Convergència i Unió, no pas per allò que sol·licita sinó pel canal amb què ho fa, atès que aquesta demanda es pot fer directament per escrit als serveis econòmics de l’ajuntament. En tot cas, ja que han presentat la proposició i per facilitar-los la tasca, enumera les propostes que la CUP - Capgirem Barcelona va fer en la modificació pressupostària: internalització de BTV, que de moment no s’està portant a terme; allò que feia referència al conveni col·lectiu de treballadors i treballadores de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins s’ha començat a fer, especialment els temes relacionats amb contractacions i jubilacions; remunicipalització del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida, i dels PIAD, que s’ha assolit; ajudes a la rehabilitació a canvi de lloguers no superiors a 800 euros, elaboració d’un cens d’habitatges buits i la creació de plans d’ocupació per dur-lo a terme; augment de les ajudes al lloguer; donar més suport a projectes de masoveria urbana i cohabitatge; ajudes al pagament de subministraments; habitatge digne per a col·lectius vulnerables; renda bàsica per a dones, que començarà el dia 1 d’octubre; carnet de ciutat, la implementació del qual ja comença a anar tard; software lliure; millora en els menjadors comunitaris; recuperació del bus de barri en diumenges i festius, que va començar el diumenge anterior; nova tarifació social per a aturades, que ha d’entrar en vigència l’1 de gener de 2017; increment de la part pública de la T-Mobilitat; millores a la xarxa de drets sexuals i reproductius amb augment d’horaris i treballadores, i retirada de les subvencions de la Ryder Cup. Assenyala que moltes d’aquestes propostes encara no s’han tirat endavant, mentre que d’altres ja estan en marxa. De manera que aprofita per dir al govern que els possibles suports als pressupostos de 2017 dependran del grau de compliment de les propostes que ha esmentat. Finalment, anuncia l’abstenció del seu grup a la proposició. El Sr. Pisarello remarca que abans es demanaven informes perquè no hi havia prou transparència al web de l’ajuntament. En canvi, des de l’entrada del nou govern, tots els informes d’execució mensual del pressupost dels darrers cinc anys, partida per partida, són penjats en el web municipal i en format obert, amb el mateix nivell de detall que demana la proposició de Ciutadans. A continuació, puntualitza que el pressupost, que inclou la modificació pressupostària, és de tots els grups que el van votar, és a dir, Barcelona en Comú, el PSC, Esquerra Republicana i la CUP. Així, en la resolució de les al·legacions i en l’aprovació definitiva de l’expedient de modificació, el mes de maig, ja s’explicitaven de manera detallada les aportacions de cada grup per facilitar-ne el seguiment. Per tant, indica que totes les àrees de l’ajuntament treballen per executar aquest pressupost i destaca que allò important és que les mesures s’hagin executat el 31 de desembre, de manera que quan es presentin els comptes generals es podrà fiscalitzar el grau d’execució del pressupost. Finalment, anuncia l’abstenció dels grups del govern, perquè estan d’acord en l’esperit del que es demana, però creu que hi ha prou transparència i que les dades que es demanen ja són a l’abast dels grups. El Sr. Sierra accepta l’esmena formulada oralment pel Grup de Convergència i Unió. En segon lloc, agraeix els vots favorables. I reconeix que aquesta informació es podia haver demanat per escrit o es podia haver consultat al web, però puntualitza que pretén que tots els grups s’imbueixin de l’esperit que hi ha darrere de la proposició i vegin les contradiccions que significa impulsar uns pressupostos amb balafiament. Assenyala que el govern municipal és el govern amb menys regidors de la història de l’ajuntament i té dues opcions, mirar d’aprovar les propostes i les NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5927 polítiques partida per partida o bé mirar d’aconseguir els vots assumint uns compromisos amb tots els grups que després no són capaços de complir, com s’ha vist amb la proposta d’Esquerra Republicana sobre la presó Model i sobre la línia 10 del metro, que té entès que encara no ha arribat a la Zona Franca. Afegeix que aquesta situació també s’ha vist amb les propostes que va fer la CUP, les quals ni tan sols són de caràcter econòmic, sinó més aviat de caràcter polític. En aquest sentit, pregunta si s’han dissolt les unitats de la Guàrdia Urbana, tal com demanava la CUP. Per tant, torna a dir que podrien haver demanat la informació per escrit, però el que planteja Ciutadans és que tots els grups tinguin l’esperit de pacte i de posar els interessos dels barcelonins per damunt de les baralles entre grups municipals, és a dir, fer els pressupostos partida per partida. Indica que tots els grups municipals volen que el metro arribi a la Zona Franca, que tots estan d’acord en determinades polítiques socials o en matèria de transport. Reclama, doncs, que es faci política municipal i que es resolguin els problemes dels barcelonins. Finalment, argumenta que si es fa l’informe que es demana podran continuar veient el grau de compliment dels compromisos, llimar les asprors que el govern té amb Esquerra Republicana i amb la CUP guanyar suports per aprovar unes ordenances fiscals i un pressupost que són vitals per a la ciutat, i que després de la darrera modificació pressupostària no es podran fer des de la Comissió de Govern. El President adverteix que acceptada pel grup de Ciutadans l’esmena in voce s’ha de votar per tots els grups i demana a la Sra. Recasens que la torni a formular. La Sra. Recasens repeteix que l’esmena consisteix a demanar que l’informe sol·licitat es presenti a la propera sessió de la comissió. A continuació, demana coherència al govern perquè, malgrat que parlen de transparència i que totes les dades es publiquen al web, al seu grup això no li consta quan intenten navegar per una pàgina web que han duplicat, perquè l’anterior encara existeix. Creu, doncs, que també s’hauria pogut simplificar aquesta qüestió i fer-la més fàcil per a la ciutadania. No entén quina por pot tenir el govern d’explicar com s’està executant la modificació de crèdit que es va acordar amb els grups, més enllà del pressupost general, sobretot tenint en compte el que qualifica de comportament erràtic del govern en aquesta qüestió, donant de baixa partides importantíssimes quan ja estaven acordades. Per tant, insisteix que és important que es doni compte d’aquestes partides, més enllà del pressupost de cinc dígits, que pot tenir la seva vida natural. També voldrien que el govern expliqués què pensa fer amb el pressupost i amb les ordenances fiscals de 2017, i quin calendari té previst, perquè el curs pressupostari està arribant al final i s’inicia el següent curs sense que el seu grup tingui coneixement de les previsions per a l’any següent. La Sra. Capdevila discrepa del Sr. Sierra quan ha qualificat de balafiament el fet que el Grup d'Esquerra Republicana pacti amb el govern que la línia 10 del metro arriba a la Zona Franca i, contràriament, assegura que és un bé per als veïns i les veïnes d’aquells barris, acord pel qual el seu grup se sent molt satisfet. Reitera, doncs, que faran que aquests compromisos es compleixin, des del primer fins a l’últim. El Sr. Garganté puntualitza que els hauria agradat aconseguir la dissolució de les UPA de la Guàrdia Urbana, però lamenta que el govern no ha complert la pròpia promesa electoral i que, segons que va informar el Sr. Amadeu Recasens, es limitarà a canviar-ne el nom. El Sr. Pisarello expressa l'abstenció de BnComú, la Sra. Ballarín expressa l'abstenció del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C's, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'aprova amb el redactat següent: 5928 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 La Comissió d'Economia i Hisenda acorda que el Govern municipal presenti a la propera Comissió d'Economia i Hisenda un informe detallat, partida per partida, del nivell d'execució dels crèdits afectats per la modificació del Pressupost General, aprovada el mes d'abril pel Plenari del Consell Municipal; especificant a quin grup polític correspon la iniciativa de cada partida. Del Grup Municipal ERC: 7. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al govern municipal a: - Modificar l'Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles per tal d'establir un límit màxim de 30 persones pels grups organitzats al centre de Barcelona, així com l'obligatorietat de dur radioguia per als de més de 10 persones. - La implementació de mesures contra els "Free Tours" i un major control de l'intrusisme i l'economia submergida al sector, mitjançant la col·laboració entre la inspecció de treball, els agents cívics i la Guàrdia Urbana. - L'obligatorietat d'obtenció, per part de les empreses de guiatge, d'una llicència municipal d'ocupació del domini públic, com a condició per a poder exercir l'activitat al municipi de Barcelona. El Sr. Bosch anuncia que s’han transaccionat alguns aspectes d’aquesta proposició i alguns altres que no s’han acabat de tancar. A continuació, agraeix les aportacions del govern i de la CUP, que encara no estan del tot tancades però considera que milloren el text. També agraeix la presència de la Sra. Begoña Blanco, presidenta de l’Associació de Guies Turístics de Catalunya; la Sra. Maria Jesús Navarro, tresorera d’aquesta associació, i el Sr. Joan Callís, guia i membre del Consell Turisme i Ciutat. Tot seguit exposa que, vista la saturació de l’activitat turística a la ciutat, és evident la conveniència de limitar el nombre màxim de les persones que circulin en grups organitzats a càrrec de guies en el centre de Barcelona per evitar-ne la congestió. Assenyala que la proposta estableix una limitació dels grups a trenta persones i admet que es podria limitar encara més, tal com ha proposat la CUP, però convida aquest grup a parlar amb els treballadors del sector que assisteixen a la sessió i que en són experts, els quals diuen que han de treballar en grups viables i necessiten una certa massa crítica. Per aquesta raó, han fixat un límit que els sembla raonable, després de parlar amb aquests experts que coneixen el dia a dia d’aquesta feina. D’altra banda, indica que aquesta limitació també pretén millorar la qualitat del servei i l’experiència que el visitant se’n duu de la ciutat. Finalment, remarca que es pretén millorar les condicions laborals dels guies per tal que no hagin de fer un esforç excessiu d’organització ni hagin d’alçar excessivament la veus, com passa quan hi ha grups massa grans. Subratlla que la limitació dels grups a trenta integrants no implica que els grups necessàriament hagin de ser de trenta, sinó que poden ser menys, com ja passa moltes vegades. En segon lloc, es proposa fer obligatori l’ús de la radioguia als grups de més de deu persones, que es coneix popularment com «pinganillo». Creu que aquesta mesura és necessària per reduir la contaminació acústica i per evitar guirigalls, especialment en carrers estrets del barri Gòtic, a la Ciutat Vella o en altres viles de Barcelona on de vegades hi ha diversos grups propers i els guies han d’alçar la veu, cosa que no beneficia la convivència a la ciutat, ni la feina mateixa dels guies ni l’experiència que s’enduen els visitants de la ciutat. En definitiva, insisteix que es tracta de millorar la qualitat del turisme a Barcelona. En tercer lloc, comenta que cal implementar mesures contra aquelles persones que, de vegades de manera fictícia o fraudulenta, s’ofereixen per fer gratuïtament visites a la ciutat de Barcelona i després intenten cobrar el servei de maneres diverses, perquè controlar aquestes activitats ajudaria a eradicar l’intrusisme laboral, la precarització i l’economia submergida en un sector que és estratègic per al turisme de la ciutat i que ha de garantir la qualitat. Es tracta també d’evitar explicacions i interpretacions errònies sobre el patrimoni, la història i la cultura que poden fer persones amb poca formació. En definitiva, afegeix, es pretén que, a l’hora d’explicar la ciutat, es compti amb gent reconegudament preparada. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5929 En quart lloc, es proposa la creació d’una llicència municipal per a l’ocupació del domini públic perquè, com en qualsevol altre negoci que fa ús de l’espai públic i basa els seus ingressos en l’activitat duta a terme en aquest espai, cal que pagui la taxa corresponent, encara que sigui modesta, com és el cas de les terrasses i altres activitats. Aclareix que en aquesta mesura no hi ha un afany recaptador, sinó que es vol afavorir el millor control i seguiment de l’activitat i d’aquests negocis relacionats amb el turisme. D’altra banda, indica que una llicència municipal d’ocupació de l’espai públic també actuaria com a element dissuasiu d’activitats il·legals que citava abans, els anomenats free tours, també ajudaria al control de les condicions de treball, de les inspeccions, que els treballadors estiguin assegurats, que si són autònoms estiguin al dia en les seves obligacions, etcètera. En definitiva, es vol dignificar el treball de tota la gent implicada. Finalment, aquesta mesura facilitaria als agents cívics i a la Guàrdia Urbana la identificació i un millor seguiment de l’intrusisme, atès que hi ha un cert descontrol relacionat amb els grups turístics en l’espai públic. En resum, remarca que es pretén que els guies turístics siguin gent ben considerada, que puguin treballar en condicions dignes i evitar l’intrusisme de gent que no està prou preparada. Així, es vol que Barcelona sigui una ciutat ben explicada als visitants, i també que els ciutadans convisquin en harmonia amb les activitats turístiques en general. No entén, doncs, per què coses elementals i bàsiques que ningú qüestiona, i que es reclamen en el sector del taxi o en activitats com les terrasses en l’espai públic, fins ara no s’han reclamat en relació amb l’activitat dels guies i dels grups turístics que visiten la ciutat. La Sra. Recasens es mostra d’acord amb la darrera afirmació del Sr. Bosch i no entén per què es pot ser molt reivindicatiu i contundents en alguns sectors però, en canvi, en altres sectors es permet que una mal entesa economia col·laborativa faci una competència deslleial a persones que han estudiat i s’han format professionalment. Tanmateix, indica que els agradava més el text original, si bé entén que de vegades cal fer concessions perquè el govern accepti les propostes. Però creu que ha de quedar clar que s’han d’implementar mesures contra els free tours, que fan intrusisme sobre el col·lectiu de guies professionals i no fan cap bé a ningú, ni al sector ni als destinataris últims de la prestació del servei, els quals potser escolten una història de la ciutat que no és la que pertocaria. També diu que els agradava més la contundència amb què en el text original es demanava l’obligatorietat d’una llicència municipal. Entén les dificultats que té implantar aquesta mesura perquè ho van viure durant el mandat anterior i comenta que és la Generalitat qui té competències en aquesta matèria i treballava per crear un segell de qualitat. Recorda que l’equip de govern anterior va fer una experiència pilot al parc Güell, on només es podia exigir que els guies fossin habilitats a la zona monumental, de manera que reconeix la dificultat de regular aquestes habilitacions a la resta de la ciutat o en zones que no estan protegides per la UNESCO. A continuació, manifesta que és important donar compliment a aquesta proposició, però sobretot dotar-la de recursos. En aquest sentit, recorda que durant el mandat anterior es va decidir actuar contra els objectes fosforescents que es llencen a l’aire i cauen, que han provocat conflictes a la via pública, però reconeix que la Guàrdia Urbana no pot vigilar-ho i inspeccionar-ho tot. Així, doncs, diu que es poden quedar satisfets perquè els guies a partir d’ara aniran agrupats d’una determinada manera o que els obligaran a portar una radioguia, però si no s’habiliten recursos suficients per vigilar que aquestes prescripcions es compleixen la proposició quedarà en una declaració d’intencions. En definitiva, reclama que el govern es posi a treballar, més enllà dels discursos habituals en el sentit que tot es tractarà en el Consell Turisme i Ciutat o que es farà un pla estratègic, i que doti els recursos necessaris per donar compliment a aquestes mesures. El Sr. Sierra saluda els representants del sector que assisteixen a la sessió. Manifesta que el seu grup comparteix l’essència de la proposició, especialment 5930 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 quan passejant per la plaça de Sant Jaume es poden escoltar disbarats sobre els edificis del Palau de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona o sobre la història de la ciutat, de Catalunya i d’Espanya. Tanmateix, anuncia l’abstenció del seu grup, en primer lloc per la limitació de la dimensió dels grups, malgrat que estan d’acord que s’ha de fer una nova regulació sobre aquesta qüestió i una ordenança sobre l’espai públic, però a partir d’unes conclusions ben estudiades i sobretot d’acord amb la legalitat. Així, assenyala que la dimensió dels grups pot generar conflictes, però han de ser conscients que la majoria dels autobusos turístics són de cinquanta places, de manera que per comptes d’un guia n’haurien de tenir dos. En segon lloc, comenta que ja hi ha la normativa Bolkestein, de la Unió Europea, que liberalitza aquests grups. En aquest sentit, assegura que qualsevol dels membres de la comissió segurament faria aquesta feina amb més encert que molts dels que van a la plaça de Sant Jaume. D’altra banda, indica que també hi ha una regulació autonòmica que permet l’activitat del free tour, de manera que s’haurien d’adreçar a la Generalitat per canviar aquesta regulació. Pel que fa al canvi de l’ordenança que regula l’espai públic, apunta que hi poden estar d’acord, però no pas amb la proposta concreta de limitacions i d’usos que es fan a la proposició. Finalment, reitera l’abstenció del Grup Popular, malgrat que en essència comparteixen l’esperit de la proposició. El Sr. Mulleras saluda els representants dels guies turístics que assisteixen a la sessió i manifesta que vol trencar una llança en favor d’aquests guies. Reconeix que és un sector prou important a la ciutat de Barcelona, que no sempre ha estat valorat d’aquesta manera, tampoc en el debat polític, i que aquesta feina s’ha de dignificar, entre altres coses perquè els guies són els millors ambaixadors de la ciutat, ja que quan es vol saber res d’una ciutat el que es fa és preguntar-ho al guia turístic. Per tant, reivindica que es doni a aquests professionals el valor que tenen i que es lluiti contra el frau dels free tours, als quals equipara amb el top manta il·legal atès que fan una feina sense requisits, de forma il·legal i, a més a més, no se sap què expliquen perquè, entre altres coses, no se sap quina titulació tenen. Així, doncs, poden explicar el que vulguin perquè ningú no els controla. D’altra banda, nega que aquesta activitat irregular es pugui qualificar d’economia col·laborativa, sinó més aviat d’economia submergida i s’hi ha de lluitar en contra. El Grup Popular, doncs, està d’acord en aquesta segona part de la proposició, en la lluita contra l’intrusisme en el sector i per la dignificació de la feina dels guies turístics a la ciutat. Tanmateix, no està d’acord en l’altra part de la proposició perquè no creuen que l’ajuntament hagi d’establir la limitació dels grups. Pregunta per què, en lloc de trenta, no poden ser trenta-cinc, vint-i-cinc o un nombre més reduït, tal com s’ha comentat que havia proposat un altre grup. A més a més, pregunta com ho ha de fer l’ajuntament per controlar aquest aspecte, com s’hauria de fer la inspecció, si imposarà sancions en cas que en algun grup hi hagi trenta-un integrants per comptes de trenta. Creu, doncs, que és una mesura difícil d’aplicar i a la qual no li veuen gaire el sentit. Per aquestes raons, amb el benentès que el Partit Popular està plenament d’acord en la lluita contra l’intrusisme i a favor de la dignificació de la feina dels guies turístics, però que està en contra de la limitació en el nombre d’integrants dels grups, anuncia l’abstenció del seu grup. El Sr. Garganté comenta van rebre la proposició amb preocupació perquè s’hi parlava de grups de trenta persones però no es diferenciava si aquests grups anaven a peu o amb vehicles de mobilitat personal. Tenint en compte que hi ha un grup d’estudi que ha plantejat que els grups de turistes amb vehicles de mobilitat personal fossin de sis persones com a màxim, més el guia, van comentar aquesta circumstància amb el grup proposant. D’altra banda, troba que grups de trenta persones a peu són excessius. En aquest sentit, recorda que l’enquesta de satisfacció reflectia que una de les crítiques que feien els turistes mateixos era la NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5931 massificació turística de Barcelona, i indica que un dels paradigmes d’aquesta situació és veure tanta gent amb una guia pels carrers, ja sigui al centre de la ciutat o en altres barris. De fet, assenyala que és complicat per a una sola persona poder supervisar un grup tan nombrós i a la vegada donar la informació amb qualitat. Creu, doncs, que la xifra de trenta persones pot desanimar molts veïns i veïnes, que veuen amb preocupació com els carrers i les places de la ciutat cada cop són més dels turistes i menys dels veïns i veïnes, no solament per l’espai públic sinó també pels efectes sobre els preus de l’habitatge i dels productes de consum o dels comerços que obren i tanquen. Per aquestes raons, plantejaven que la xifra màxima de trenta persones es reduís. També entén que hi ha una qüestió de viabilitat econòmica que s’ha de tenir en compte i, per tant, proposa que, per garantir un servei de qualitat i amb grups reduïts, es creï un col·lectiu de guies turístics municipals, crear oferta pública des de l’ajuntament que garanteixi la contractació, la qualitat dels continguts que difonen els guies i, alhora, el control sobre els grups turístics d’una manera responsable, per comptes de primar el màxim de nombre de turistes abans que la qualitat del servei. A continuació, troba encertat que les empreses de guiatge s’hagin de donar d’alta, que la Guàrdia Urbana faci un control exhaustiu de les contractacions d’aquestes empreses, com també de la resta d’empreses vinculades al turisme, atès que en moltes d’aquestes malauradament hi ha exemples de frau en contractació i hores extres no pagades. Així, doncs, troben que és correcte regular les empreses de guiatge, també han vist que s’ha reduït a un màxim de sis persones els grups que van amb vehicles de mobilitat personal, però el màxim de trenta per als grups que van a peu el troben excessiu. Per aquesta raó, li semblaria hipòcrita votar favorablement a la proposició i que la gent del barri se’n queixés quan veiessin un grup de trenta persones. Per tant, anuncia l’abstenció del seu grup. Tot i que calcula que la proposició s’aprovarà i que millorarà la situació actual, manifesta que no és la situació que li agradaria al seu grup. El Sr. Colom agraeix que el Grup d'Esquerra Republicana hagi acceptat l’esmena transaccional a aquesta proposició, la qual cosa possibilita poder fer efectives les mesures que es plantegen. A continuació, assenyala que la Sra. Recasens ha fet un exercici de franquesa mostrant les dificultats que té negociar amb la Generalitat de Catalunya o reconeixent que el govern anterior podia haver regulat aquesta qüestió i no ho van fer. Quant a la intervenció del Sr. Mulleras, assenyala que no es pot dir que aprecien la qualitat del treball que fan els guies, els quals aprofita per saludar, i, quan es fa una transposició d’una directiva europea que facilita aquest intrusisme, el Govern espanyol, per comptes de fer una transposició més adequada per intentar limitar- lo, tal com han fet altres països, faci una transposició que encara vagi més enllà. Creu, doncs, que haurien de treballar a escala estatal, tant en aquest aspecte com segurament en d’altres, per una millora d’aquestes transposicions que permetin tenir eines per atacar problemes com el de l’intrusisme. En aquest sentit, creu que tots estan d’acord que ningú no pot explicar la ciutat de Barcelona si no té uns requisits mínims perquè, altrament, es fa un frau als turistes mateixos, se’ls explica una falsedat, i l’únic que garanteix que el guia és una persona competent és que tingui una acreditació. Proposa, doncs, treballar per aconseguir els canvis en la legislació que facin possible aquestes mesures. A continuació, reitera que el govern treballa per millorar l’impacte de la mobilitat del turisme en l’espai públic i, per tant, aquesta qüestió s’aborda tant des de l’àmbit de Turisme com des de l’àmbit de Mobilitat. En aquest sentit, havien proposat que els grups tinguessin un màxim de vint-i-cinc integrants però, admet que el màxim de trenta també possibilita una reducció d’aquests grups. Pel que fa a la lluita contra l’economia submergida, assenyala que la impulsen de manera clara i esmenta que el Pla de xoc d’habitatges d’ús turístic n’és una mostra, lluita que s’ha d’estendre al camp dels guies turístics. Quant a les eines legals per incidir en la presència en l’espai públic, comenta que poden consistir tant en una llicència com en una ordenança. En tot cas, cal 5932 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 que sigui la forma més ajustada a llei i que possibiliti aquesta actuació. Així, assenyala s’està treballant en un pla de mobilitat, la redacció del qual ja està bastant avançada, i en el mateix pla estratègic, en el punt 3.1.4, es parla d’implicar els operadors turístics, o dels guies en aquest cas, per millorar la gestió de l’espai públic. El Sr. Bosch subratlla que la limitació dels grups turístics a un determinat nombre d’integrants és una qüestió de sentit comú, de la mateixa manera que es limita la capacitat dels taxis a quatre passatgers, i la xifra de trenta persones és aconsellada pels experts. Per tant, ironitza que no faran com els capellans quan parlen sobre el matrimoni i si els entesos del sector tenen aquesta opinió el seu grup la defensa. El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa l'abstenció de C's, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al govern municipal a: - Modificar l'Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles per tal d'establir un límit màxim de 30 persones més el guia a peu o 6 persones més el guia en vehicles de mobilitat personal pels grups organitzats a Barcelona, així com l'obligatorietat de dur radioguia per als de més de 10 receptors. - Implementar mesures contra l'economia submergida i augmentar el control de l'intrusisme al sector, mitjançant la col·laboració entre la inspecció de treball, els agents cívics i la Guàrdia Urbana. – Ordenar l’ocupació del domini públic per part de les empreses de guiatge per a poder exercir l’activitat al municipi de Barcelona, mitjançant les eines legals més adients, com podrien ser una ordenança o bé l’obtenció d’una llicència municipal. Del Grup Municipal PP: 8. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Instar al Govern municipal a que l'Ajuntament presenti un pla d'inversions del Zoo de Barcelona, detallat per actuacions amb dotació econòmica pressupostària i calendari d'execució, per garantir el manteniment de les instal·lacions i les condicions d'habitabilitat exigides per les espècies del Zoo de Barcelona. El Sr. Mulleras agraeix la presència dels treballadors i de les treballadores del zoològic que assisteixen a la sessió, representants del comitè d’empresa. Exposa que un dels temes més importants que han d’afrontar l’ajuntament i la ciutat, i no pas en el futur, sinó en el present, és què es vol fer amb el parc zoològic de Barcelona. Afirma que aquesta és una de les joies de la corona de la ciutat i el Grup Popular creu que cal mantenir el zoo i fer-hi les inversions de manteniment necessàries. Recorda que les inversions al recinte de les girafes i al recinte dels hipopòtams estan paralitzades. D’altra banda, reclama que es potenciï el zoològic amb inversions planificades i denuncia que en el període 2012-2015 no s’ha acomplert el pla d’inversions previst, i dels 13 milions d’euros previstos només se n’han invertit 8,1 milions. A més de les inversions planificades, reclama que també es compleixi amb les activitats pertinents, perquè el zoològic no viu solament de l’economia, sinó també de les activitats educatives, de formació i d’investigació, i ha de ser un equipament d’oci important per a la ciutat. Precisament, pel que fa a les activitats educatives, indica que per la influència del govern municipal moltes escoles deixen de visitar el parc zoològic de Barcelona. A continuació, assenyala que la importància del parc zoològic no és deguda solament a les espècies que hi habiten, sinó també als seus treballadors i treballadores, que són els qui fan que aquesta instal·lació sigui actualment el que és actualment i el que hauria de ser en el futur, és a dir, un espai d’educació, de formació i d’investigació. Comenta que moltes vegades, quan neix un animal, el NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5933 bategen amb el nom del cuidador perquè el senten pràcticament com a fill propi. Així, doncs, reivindica que aquests treballadors s’han de cuidar i d’ajudar. Tot seguit, recorda que aviat s’han de complir els 125 anys de la inauguració del zoo a Barcelona i que l’any 2012 es va aprovar un pla estratègic, el qual lamenta que no s’estigui complint i que estigui paralitzat. Per tant, demana que el Pla estratègic del zoològic tiri endavant. Quant a la proposició, exposa que s’hi demana al govern municipal que es presenti un pla d’inversions que garanteixi actuacions concretes, dotacions econòmiques i un calendari d’execució per assegurar el manteniment actual del zoo de Barcelona i garantir-ne la viabilitat futura, que Barcelona tingui un veritable zoo del segle XXI, un bioparc del qual puguin gaudir-ne famílies, estudiants i visitants, i també un hàbitat confortable per a totes les espècies que hi viuen. El Grup Popular no vol el que malauradament està passant actualment, que el govern municipal d’Ada Colau i del Sr. Collboni deixi morir el zoo de Barcelona per manca d’inversions i de promoció adequada, i no vol que es redueixin les visites de les escoles, com està passant actualment. En definitiva, no volen que l’ajuntament, que hauria de ser el principal valedor del zoo de Barcelona, no aposti clarament per la continuïtat d’aquesta infraestructura. Volen, doncs, una resposta clara i nítida del govern municipal a la pregunta de si es vol tenir a Barcelona un zoològic i, en cas afirmatiu, quin zoològic vol l’ajuntament. La Sra. Recasens pregunta si el Sr. Collboni respondrà en nom del govern, perquè l’endemà, a la Comissió d’Urbanisme, s’aprovarà una proposició per tal que el zoològic de Barcelona no depengui de BSM, sinó del Departament de Benestar Animal, sota la responsabilitat de la tinent d’alcalde Janet Sanz. Per aquesta raó, creu que és important que el govern vagi coordinat perquè, com ja ha exposat altres vegades, en matèria de zoològic també hi ha d’haver consens, deixar de prendre decisions erràtiques i abandonar la indefinició del govern sobre el zoològic, perquè això perjudica l’actual recinte de la Ciutadella. A continuació, assegura que Barcelona s’estima el seu zoològic. Així, apunta que l’any 2013 1.113.724 persones van visitar el zoo, els quals van sortir de la visita amb un grau d’expectativa d’un 7,8 de mitjana i amb un nivell de confiança del 95 %, que més de 30.000 famílies gaudeixen del Zoo Club i que més de 43.000 nens i nenes al departament d’educació del zoològic, on els transmeten els valors de respecte a la natura i als animals. Per aquestes raons, vol emfasitzar allò que cerca el zoo de Barcelona, que són els pilars sobre els quals es va construir el Pla estratègic 2012-2020 d’educació, recerca i conservació, perquè creu que se n’ha parlat poc, que sovint determinats debats més cridaners o efectistes planen sobre altres realitats i també molt sovint la tasca de conservació, de recerca o de manteniment d’espècies en perill d’extinció queden absolutament amagades, quan és una tasca ingent que fan els conservadors del zoològic i que el govern hauria de posar en valor. Afirma que la indefinició de l’actual govern municipal pel que fa al zoològic està fent molt de mal a aquesta infraestructura. En aquest sentit, pregunta per què s’aturen les inversions, què passa amb el delfinari i per què no es prenen decisions sobre aquestes instal·lacions perquè han sentit a parlar de santuaris i que dos dofins aniran a València, però realment no saben què passa amb aquestes decisions que es van prenent. Acusa el Govern de distreure la gent amb uns consells municipals on teòricament es volen consensuar les polítiques i on s’asseuen determinades sensibilitats, però assegura que invertir en el zoològic de la Ciutadella i definir el model de zoològic que es vol per a aquest parc no és incompatible amb treballar amb les entitats animalistes i pel benestar dels animals. En aquest sentit, diu que el govern anterior va aconseguir que això fos compatible i havien pres decisions importants, com ara deixar de fer exhibicions amb dofins però que els visitants poguessin veure com es té cura d’aquests animals. Per tant, entén que el govern ha de prendre una decisió urgent sobre les instal·lacions del zoològic. Finalment, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició i reitera que l’endemà, a la Comissió de Presidència, defensaran una proposició més detallada perquè volen que es defineixi urgentment la política del govern municipal, no solament la del Sr. Collboni, sinó també la de la tinent d’alcalde Janet Sanz. 5934 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 El Sr. Sierra saluda els treballadors del zoo, que va ser un dels primers col·lectius que els va anar a veure quan el Grup Municipal de Ciutadans va entrar a l’ajuntament i els van expressar la preocupació que tenien sobre el futur del zoo. Seguidament, pel que fa a la proposta de fer un pla d’inversions al zoo de Barcelona, creu que és bàsic fer aquest pla perquè, entre altres raons, ja s’han gastat molts milions d’euros en aquestes instal·lacions. En aquest sentit, assenyala que actuacions contemplades al pla estratègic, com ara a la sabana, on teòricament s’han d’ubicar els lleons, encara no s’han fet, malgrat que la part de les girafes sí que s’ha acabat. En tot cas, reclama consens per decidir un model de zoo. El seu grup parteix de la premissa que el zoo té una funció científica, divulgativa, educativa i, sobretot, de conservació d’espècies. Recorda que Zoo de Barcelona pertany a una entitat europea que intercanvia espècies entre zoològics amb aquesta missió de conservar espècies en perill d’extinció. El Grup de Ciutadans és favorable a un model de zoo consensuat amb tots els grups de l’ajuntament, en el qual es compleixi una condició bàsica, que també és una reivindicació dels treballadors mateixos i una de les finalitats del consell d’administració i la direcció del zoo, que és vetllar per les bones condicions dels animals. Tanmateix, critica que, abans de definir aquest model, el govern ja està prenent decisions, s’estan abandonant els dofins, no es fan les inversions per tenir un delfinari en condicions, s’han suprimit els espectacles amb dofins, cosa que implica decantar-se per un determinat model de zoo. Recorda que hi ha molts visitants que visiten el zoològic precisament pels dofins. Així, diu que ell mateix és soci del zoo i per als seus fills els dofins eren els animals que més els entretenien i anaven a les exhibicions, que també eren educatives. Assenyala, doncs, que s’ha de tenir un model que contempli la missió principal, que és tenir els animals en bones condicions, però, tenint en compte la inversió que s’hi ha fet i la que hi ha projectada, el zoo ha de ser un exemple i un model per a tot Europa si es vol que Barcelona continuï essent un referent internacional. Per totes aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició i demana que es produeixi el debat sobre el model de zoològic que es vol per a Barcelona. La Sra. Capdevila saluda el comitè d’empresa de Zoo de Barcelona i agraeix la feina que cada dia fan els treballadors i les treballadores d’aquesta instal·lació. A continuació, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició, encara que pugui semblar un contrasentit perquè tots els presents volen que les instal·lacions del zoològic presentin un bon estat de manteniment i que les espècies que hi ha visquin en les millors condicions. En primer lloc, argumenta la seva posició perquè actualment l’ajuntament es troba immers en un debat sobre el model del zoo de Barcelona, un procés que es fa mitjançant un grup de treball on per primer cop hi ha representats tots els agents que treballen en aquest àmbit i en la protecció i defensa dels drets dels animals, i que té com a objectiu definir un model de parc àmpliament consensuat, que s’hauria desenvolupar durant els propers anys, més enllà de les conjuntures polítiques o canvis de govern a la ciutat. Per aquesta raó, creu que és contradictori demanar un finançament extraordinari per a unes instal·lacions que encara s’ha de decidir com es vol que siguin. En segon lloc, esmenta el rerefons de la proposició i assenyala que el Grup del Partit Popular és molt hàbil i ha presentat un text genèric, però els entesos citen un únic exemple on consideren que cal invertir, que és el delfinari. El seu grup comparteix aquesta diagnosi perquè fa quatre anys que els dofins són en unes piscines que no reuneixen les condicions per garantir el benestar dels sis exemplars que hi viuen, però afirma que les elevades inversions que s’han de fer en aquest espai no contribuiran a millorar aquesta situació. Per tant, discrepen de la solució que es proposa. Tot seguir, comenta que en el marc d’unes jornades d’Esquerra Republicana a Barcelona celebrades el cap de setmana anterior es van posicionar a favor de declarar Barcelona lliure de cetacis en captivitat. Afegeix que, quan la tendència NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5935 actual és contrària a tenir dofins en captivitat a tota la Unió Europea i molts d’aquests espais tanquen, troben absurd invertir molts milions d’euros a construir- ne un de nou. Creuen, doncs, que cal apostar per altres solucions que proporcionin una major qualitat de vida a aquestes espècies. El Sr. Garganté anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició i diu amb afecte als membres del comitè d’empresa del zoològic que presentar una mesura d’aquestes característiques de la mà del Partit Popular és un tret al peu, perquè qualsevol persona d’esquerres sap què ha fet aquest partit pel que fa a les contrareformes laborals, a retallades socials de tot tipus i al pagament del deute abans que les necessitats de les persones. Per tant, li sorprèn i lamenta que un comitè d’empresa vagi de la mà del Partit Popular. Dit això, comenta que la taula de benestar animal fa poc que ha obert de nou la discussió per tal de treballar en un model que avanci en el benestar animal i que s’allunyi del model actual, que focalitza l’interès en les persones com a font d’ingressos i no pas com a part implicada en el respecte animalista. Posa en dubte, doncs, tenint en compte l’habitabilitat de les instal·lacions, la continuïtat del model actual i que aquestes instal·lacions garanteixin un mínim benestar dels animals en captivitat total i parcial que hi romanen. A continuació, afirma que no és en l’esperit del Partit Popular promoure res més que no sigui arranjar el desgavell vergonyant que presenten moltes de les instal·lacions del zoològic actual, com una minisabana paralitzada, gàbies de formigó i vidre, reductes humits i antics per a animals que recorren centenars de quilòmetres en el seu medi natural, o banyeres precàries per als dofins. Exposa que hi ha un clam popular, recollit per la gairebé totalitat dels grups municipals, que demana transformar el zoo per motius, ètics, econòmics, de model de ciutat i de coherència amb la declaració «Barcelona, ciutat amiga dels animals». Els treballadors i treballadores mateixos, afegeix, reclamen una transformació i unes millores que en alguns aspectes coincideixen amb les peticions d’alguns grups socials compromesos amb els drets dels animals. Per tant, remarca que cal prendre mesures valentes i oportunes, i deixar de banda el tarannà erràtic, continuista i mercantilista que ha marcat aquest equipament durant les darreres dècades. Com a exemple n’esmenta els dofins, que són en unes instal·lacions precàries, centren el focus prioritari d’atenció, tant per l’incompliment imminent de la normativa com pel seu patiment real. Així, esmenta que una entitat animalista de prestigi acreditat en la protecció dels animals salvatges que ha proposat un possible destí idoni per als sis exemplars que hi ha a la banyera del zoològic. La CUP, doncs, convida el govern i la resta de grups municipals que apostin per la reubicació i el seguiment dels sis dofins en l’espai destinat al benestar dels cetacis a Grècia. D’altra banda, comenta que la manca de priorització del benestar animal fa que es violin mesures bàsiques, com el respecte al descans i a la seguretat de molts dels animals del zoo, i que les instal·lacions presentin incoherència, obsolescència i degradació. En aquest sentit, per coherència i com a primera mesura, entén que el zoo de Barcelona hauria de dependre de Benestar Animal, tal com defensen en la proposició que presentaran l’endemà, i deixar de dependre de BSM, juntament amb el Tibidabo o els aparcaments, tal com passa actualment. El Sr. Collboni anuncia el vot favorable dels grups del govern a la proposició, com a missatge clar de la voluntat de fer un pla per al zoo i per continuar les inversions. Creu que ha quedat palès que tots els grups, d’una forma o altra, són favorables al zoològic, però en les intervencions s’ha vist el nivell de discrepància pel que fa al model. A continuació, reconeix la feina que fan els treballadors del zoo. Exposa que el mes de juliol va visitar les instal·lacions, a assistir al naixement d’una girafa d’una subespècie que està en risc d’extinció i es va entrevistar amb el comitè d’empresa i amb la direcció de Zoo de Barcelona. Pel que fa al paper de BSM, diu que és instrumental i, com a president d’aquesta empresa pública, assenyala que és l’empresa pública que gestiona l’equipament i que té un quadre d’inversions detallat del que s’hauria de fer al zoo, però 5936 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 manifesta que no es podrà dur a terme fins que no hi hagi consens a la ciutat per saber quin model de zoo es vol. Per tant, estan treballant en aquesta qüestió. Reitera, doncs, que no s’avançaran o s’acceleraran les inversions fins que no hi hagi consens sobre aquest model. Tornant a la feina que fan els treballadors i els conservadors del zoo, la qualifica d’heroica, atesa la precarietat de moltes d’aquestes instal·lacions. Per tant, votaran a favor del pla d’inversions que es proposa perquè pensen que el zoo té futur. Assenyala que aquestes inversions hauran de quedar reflectides en el Pla d’inversió municipal, en el qual ja estan treballant, per garantir que el zoo de Barcelona continuï sent un referent en la tasca de difusió, de conservació i de recerca de les espècies animals. Així, indica que aquestes inversions hauran de garantir sense cap mena de dubte les millors condicions d’habitabilitat de les espècies, com a resultat de la feina que fa el grup de treball que debat sobre el model del zoo, feina sobre la qual tots els grups municipals fan un seguiment. Comenta que aquest grup de treball està definint el futur del zoo i recau en la Comissió d’Ecologia Urbana. Altra cosa és que els temes d’inversió s’hagin de tractar en la Comissió d’Economia i Hisenda. Finalment, espera que aquest debat il·lumini la sortida que té el zoo de Barcelona i condueixi a poder comptar amb unes instal·lacions renovades per poder tenir un zoo actualitzat. Com deia el representant del Partit Popular, que ha arribat a parlar de bioparc, creu que la solució ha de passar per una proposta com aquesta. El Sr. Mulleras troba al·lucinant, referint-se a la intervenció del Sr. Garganté, que un partit que diu que defensa els treballadors només els defensi quan són afins a la seva ideologia o quan són ells qui els acompanyen a les comissions de l’ajuntament. Tanmateix, no espera gaire cosa d’un partit que basa la seva política a coaccionar, a utilitzar políticament el zoo o a cremar fotos o banderes, com fan determinats partits polítics que després diuen que defensen els treballadors, però el sectarisme dels quals fa que no considerin treballadors aquells que no els són afins. Quant al recinte de les girafes, insisteix que encara no s’ha acabat perquè hi ha unes restes arqueològiques i l’actuació es va paralitzar. D’altra banda, agraeix el vot favorable dels grups del govern, però demana clarificació perquè no són al consell d’administració de BSM, sinó en una comissió de l’Ajuntament de Barcelona, i han de saber qui tindrà la direcció política del zoològic a partir d’aquest moment i si en un futur això canviarà. També vol saber quan estarà enllestit el pla d’inversions, quan es podrà posar en marxa. La Sra. Capdevila comenta que, com a partit que sempre ha defensat els animals, són els primers interessats que aquest zoo sigui modèlic, però han expressat el vot contrari a la proposició perquè encara no s’ha definit quin model volen la ciutat de Barcelona i les persones que defensen els animals. El Sr. Garganté comenta que el seu avi deia que no hi ha més ruc que un treballador de dretes, perquè les elits econòmiques tenen molt clar quins interessos defensen, que no són precisament els de la classe treballadora. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Collboni expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C's, la Sra. Capdevila expressa el vot contrari d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S'aprova. Del Grup Municipal CUP: 9. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1.- Instar al Port de Barcelona a: a) Limitar l'arribada de creuers a la ciutat de Barcelona d'acord amb criteris ambientals que permetin reduir, com a mínim, un 50% de l'emissió d'elements contaminants a l'aire. b) Establir l'obligatorietat de connectar els vaixells a la xarxa NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5937 local d'energia, a càrrec de l'empresa creuerista, prohibint el manteniment dels motors encesos durant la seva estada. c) No admetre el dipòsit de residus dels creuers si aquests no estan degudament separats per fraccions orgànica, d'envasos, paper, vidre, rebuig i residus especials, carregant el cost de la gestió a l'empresa creuerista. 2.- Establir una taxa turística equivalent a la que cobren els allotjaments turístics que reverteixi directament en inversions per reduir l'impacte ambiental de les activitats portuàries. 3.- Estudiar mecanismes jurídics per tal d'augmentar la capacitat de decisió de l'Ajuntament de Barcelona respecte la gestió i explotació econòmica dels ports de la ciutat. El Sr. Garganté exposa que la indústria dels creuers forma part d’un model turístic que considera els creueristes com a turistes si el vaixell pernocta al port i com a visitants si desembarquen al matí i embarquen a la nit. Pel que han vist, estadísticament es comptabilitzen d’aquesta manera i els impactes que causen també són diferents. D’altra banda, comenta que la indústria creuerista representa un conjunt de problemes per als veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona, tal com es reflectia en l’enquesta de satisfacció, en la qual els turistes mateixos criticaven la massificació turística i com es demostra amb les crítiques que els ciutadans han fet en incomptables ocasions i que opina que tothom ha de reconèixer. A més a més, apunta que aquesta modalitat de turisme reprodueix molts dels problemes provocats per la indústria turística, els amplifica perquè és una activitat especialment intensiva i produeix efectes encara més profunds. Remarca que també suposa una amenaça seriosa per a la salut pública per les emissions contaminants dels vaixells. En aquest sentit, indica que un sol creuer consumeix tant com dotze mil cotxes, però de combustibles més rics en sofre i més tòxics, i les emissions no cessen quan el vaixell arriba al port perquè aquest continua amb els motors en marxa per obtenir l’electricitat necessària per fer funcionar aquestes autèntiques ciutats de vacances. Afegeix que la concentració d’aquestes emissions és entre 100 i 200 vegades més alta que un carrer transitat o 25 vegades més alta que l’avinguda Meridiana. A continuació, denuncia que Port de Barcelona, malgrat les demandes d’obligar els creuers a endollar-se a la xarxa elèctrica local, manté una normativa laxa per tal de ser competitiu i prioritza els interessos privats per davant de la salut pública. De fet, apunta que alguns es lucren a costa de la pèrdua de la salut de la població a causa de micropartícules, que són especialment nocives perquè el seu diàmetre minúscul els permet arribar a tots els òrgans mitjançant la sang i provoquen malalties greus, que afecten especialment els qui treballen al port o hi viuen a prop. A més a més, afegeix que es genera una quantitat de residus immensa, que cal gestionar, perquè es llencen al voltant de 8 milions de litres d’aigua cada any procedents de la neteja dels vaixells i de la higiene dels passatgers, a més de les aigües negres, a unes quatre milles de la costa, i fan cremar la resta en les incineradores locals, aproximadament 80.000 metres cúbics, també cada any, que equivalen al volum d’un edifici de sis pisos d’alçada, els quals emeten dioxines amb efectes cancerígens que es queden en el territori. Respecte als barris més propers al port, com Ciutat Vella, el Poble Sec, la Barceloneta, i a altres zones d’interès turístic o comercial, com la Sagrada Família, el Parc Güell, el passeig de Gràcia, denuncia que pateixen una autèntica invasió turística extra els dies que el port descarrega desenes de milers de creueristes i l’espai públic esdevé un autèntic campi qui pugui, de manera que el petit comerç es desnaturalitza per la pressió turística al llarg dels anys i la majoria dels veïns i veïnes deixen d’utilitzar certes parts de la ciutat a causa de la impossibilitat de poder transitar sense aglomeracions turístiques. Assenyala que aquesta sobrepoblació sobtada repercuteix molt negativament en la mobilitat, perquè tota aquesta massa, que es trasllada amb transport de superfície, crea una saturació viària a la ciutat i empitjora la ja malmesa qualitat de l’aire. Tot seguit, reconeix que de moment guanya el discurs dels diners, com quasi sempre. Així, es diu que el negoci dels creuers aporta riquesa i ocupació a la ciutat i al país, cosa que entén que no s’ha demostrat i que cal refutar. Afirma que els creuers són centres d’explotació laboral, amb una legislació laboral difícil d’establir, 5938 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 que depèn de nacionalitat de l’empresa o del vaixell. En aquest sentit, comenta que s’hi fan jornades de dotze hores diàries, set dies la setmana i durant temporades de fins a nou mesos, amb sous molt pobres. Comenta que hi ha casos de personal de neteja que cobren tres-cents euros el mes i destaca la problemàtica dels permisos de descans, que es fan de manera escalonada, i embarcament i desembarcament en ports diferents que no tenen per què coincidir amb les ciutats de residència dels treballadors i treballadores. Afegeix que els creuers usen banderes de conveniència i domiciliació a paradisos fiscals per tal d’estalviar-se impostos, però carreguen a la ciutat les despeses de neteja, manteniment i seguretat que generen. Malgrat tot, es diu que la indústria dels creuers enriqueix la ciutat mitjançant l’augment de feina als sectors comercial i de la restauració, sectors on abunden el treball precari i l’explotació, mentre la població dels creuers és molt polaritzada, on uns pocs molt rics consumeixen en establiments elitista de nul·la utilitat per al gruix de la població, mentre que molts viatgers de classe mitjana o de classe obrera viatgen en format de tot inclòs, i sovint ni tan sols canvien diners en moneda local perquè les seves poques consumicions van incloses en el paquet turístic contractat. D’altra banda, apunta que el gruix dels ingressos de les companyies navilieres no prové de la venda de passatges, sinó dels serveis que venen als passatgers, entre els quals destaquen les excursions en els diferents llocs on toquen port. En resum, indica que aquesta és una indústria molt profitosa per als grans interessos i destaca que, mentre que l’any 2000 van arribar 600.000 creueristes, l’any 2016 se n’esperen 2 milions i mig. Comenta que Barcelona és el primer port de creuers d’Europa en volum de viatgers i el sisè de tot el món, només per darrere de tres a Florida, un a les Bahames i un altre a Mèxic. De fet, diu que Barcelona és un conglomerat de ports, tot un territori portuari entre els rius Besòs i Llobregat, que els últims anys ha construït una superfície més gran que el centre històric de Barcelona, dins una lògica de creixement ad infinitum, sota una gestió opaca i interessada. Per aquestes raons, proposen instar Port de Barcelona a limitar l’arribada de creuers a la ciutat, d’acord amb criteris ambientals que permetin reduir com a mínim un 50 % els elements contaminants de l’aire, establir l’obligatorietat de connectar els vaixells a la xarxa local d’energia a càrrec de l’empresa creuerista, no admetre el dipòsit de residus dels creuers si no estan degudament separats per fraccions orgàniques, establir una taxa turística per cada plaça d’allotjament i nit, que reverteixi directament en inversions per reduir l’impacte ambiental de les activitats portuàries, i estudiar mecanismes jurídics per tal d’augmentar la capacitat de decisió de l’Ajuntament de Barcelona pel que fa a la gestió i a l’explotació econòmica dels ports. La Sra. Recasens anuncia l’abstenció del seu grup a la proposició. Si bé comparteixen alguns enfocaments, com l’establiment d’una taxa per als creueristes, creu que limitar l’arribada de creueristes parteix d’un enfocament erroni i que el que s’ha de fer és limitar l’emissió d’elements contaminants, i entén que això no passa exclusivament per limitar l’arribada de creuers. En aquest punt, el Sr. Garganté s’absenta de la sala i la Sra. Recasens mostra la seva estranyesa i qualifica la situació de surrealista perquè precisament estava debatent aquest punt amb ell. El President respon que comparteix l’estranyesa però que no pot obligar el regidor a estar present. La Sra. Recasens demana que consti en acta la seva protesta pel fet que el portaveu de la CUP abandoni el debat per dirimir unes diferències amb el comitè d’empresa del zoològic, cosa que li sembla una falta de consideració que va més enllà de la mínima coherència que hi ha d’haver entre els grups mateixos de l’oposició. Reprenent el debat, opina que la CUP és incoherent perquè sovint defensen els processos participatius al voltant del consell Turisme i Ciutat però, en canvi, en aquest cas no tenen en compte el consell i demanen directament la limitació en l’arribada de creuers. També entén que el govern i la CUP van ser totalment incoherents quan es van mostrar contraris a la proposta del Grup de Convergència i Unió que en el marc del Districte de Ciutat vella es fes un pla de treball per impulsar mesures per fomentar que els creuers estiguessin més hores a la ciutat, NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5939 perquè generen consum i activitat econòmica, i fan una mitjana de despesa de 53 euros. En aquest moment, torna a tallar el discurs a causa del renou que arriba de fora i proposa de passar directament a la votació perquè considera que en aquestes condicions no es pot continuar el debat, a la qual cosa el president respon que la seva obligació és donar la paraula als regidors i, si aquests hi volen renunciar, aleshores passarien a la votació. El Sr. Sierra anuncia l’abstenció del seu grup. La Sra. Capdevila entén que cal replantejar el model turístic a la ciutat de Barcelona. Assenyala que, a causa de la manca de planificació, el nombre de visitants ha crescut, més quantitativament que qualitativa, sense una ordenació que permeti establir uns paràmetres de regulació a diferents nivells i sense la implementació d’una estratègia turística clara, o bé, si n’hi ha hagut, ha estat mancada de recursos i de voluntat política durant anys. Pel que fa al turisme de creuers al port de Barcelona, apunta que cada any hi embarquen i desembarquen més de dos milions de persones, les quals, malgrat que fan una contribució econòmica important a la ciutat, hi fan estades curtes que tendeixen a concentrar l’activitat als barris i atractius turístics més cèntrics, congestionats i massificats. Recorda que abans de l’estiu el Grup d'Esquerra Republicana va proposar, entre altres mesures, que s’apliqués l’impost sobre estades turístics a cada creuerista que entrés a Barcelona a visitar la ciutat, per raons òbvies de sostenibilitat, coherència i retorn d’una activitat que no beneficia tothom de la mateixa manera. En aquest sentit, assenyala que cal plantejar quina és la capacitat de càrrega de la ciutat pel que fa a creuers i creueristes, i implementar mesures que ajudin a pal·liar l’impacte ambiental que provoquen els vaixells que atraquen al port de Barcelona. Així, comenta que l’Harmony of the Sees, que va atracar el mes de juny a Barcelona, mantenia un nivell d’emissió diari de diòxid de carboni equivalent al que fan més de 8.000 cotxes, un nivell d’emissió d’òxid de nitrogen equivalent al de de 420.000 cotxes i un nivell d’emissió de sofre equivalent al de 376 milions de cotxes. Anuncia, doncs, que pel bé de la ciutat i de la sostenibilitat turística votaran a favor de la proposició que presenta el Grup de la CUP, i lamenta que el Sr. Garganté no se’n pugui assabentar. El Sr. Mulleras anuncia el vot contrari del seu grup. El Sr. Colom exposa que el govern està a favor de la reducció de les emissions contaminants en general, i en concret al port de Barcelona, i, per tant, aquesta és la política que els ha de guiar. A continuació, explica que el govern ha presentat un seguit d’esmenes perquè la proposició no quedés com una declaració d’intenció. En aquest sentit, quan es tracta de limitar l’impacte del turisme, assenyala que es pot eliminar aquesta activitat o bé reduir l’impacte que provoca. Creu que en aquests moments la reducció d’aquest impacte en termes d’emissió de casos contaminants té un recorregut important. De la mateixa manera, també han plantejat la necessitat que els vaixells en trànsit a la ciutat es connectin a la xarxa elèctrica, però indica que actualment per fer això s’han de fer unes adaptacions que impedeixen implantar aquesta mesura de forma immediata. Tanmateix, el govern està treballant per fer-ho possible. En canvi, comenta que la recepció de residus generats en els vaixells actualment ja es pot fer i només cal que els vaixells ho demanin. Aquesta mesura, afegeix, ja es podria aplicar d’ofici. Respecte a l’impost turístic, apunta que el que es demana a la proposició ja s’està fent, i encara molt més, perquè l’impost sobre estades turístiques no grava la pernoctació, sinó que s’aplica als vaixells que estan més de dotze hores a la ciutat. D’altra banda, informa que el govern municipal ha plantejat a la Generalitat 5940 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 la necessitat que aquest impost redueixi el temps d’estada prescrit per poder-se aplicar i que sigui per sota d’aquestes dotze hores. Sobre la capacitat de decisió municipal, assegura que l’Ajuntament de Barcelona treballa per augmentar aquesta capacitat de decisió, malgrat l’autonomia de Port de Barcelona i la seva vinculació a la xarxa de ports de l’Estat. Per aquestes raons, anuncia l’abstenció dels grups del govern, perquè estan d’acord en els principis generals, però també creuen que s’han d’articular els mecanismes perquè les propostes tinguin recorregut. La Sra. Capdevila assenyala que és molt difícil reduir la contaminació perquè la majoria de creuers que arriben al port no estan preparats per connectar-se a la xarxa elèctrica local, suposant que el port tingués les connexions a punt. A més a més, comenta que per mantenir els serveis del vaixell és necessari que els motors estiguin en marxa. Per tant, afirma que es continuarà contaminant la ciutat i la gent continuarà morint-se de malalties a causa de l’aire que respira. El Sr. Mulleras demana que es faci una votació formal perquè el portaveu de la CUP s’ha absentat i, per tant, no s’haurien de computar els vots d’aquest grup, però la secretària indica que, en el torn de presentació de la proposició el grup que la presenta manifesta implícitament el sentit del vot. El President avisa que, sense interrompre la sessió, quan el Sr. Garganté es reincorpori a la sala li expressarà l’enuig de la comissió per la seva absència durant el debat de la proposició que ha presentat el seu grup mateix. El Sr. Pisarello expressa l'abstenció de BnComú, la Sra. Ballarín expressa l'abstenció del PSC, la Sra. Recasens expressa l'abstenció de CIU, el Sr. Sierra expressa l'abstenció de C's, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1.- Instar al Port de Barcelona a: a) Limitar l'arribada de creuers a la ciutat de Barcelona d'acord amb criteris ambientals que permetin reduir, com a mínim, un 50% de l'emissió d'elements contaminants a l'aire. b) Establir l'obligatorietat de connectar els vaixells a la xarxa local d'energia, a càrrec de l'empresa creuerista, prohibint el manteniment dels motors encesos durant la seva estada. c) No admetre el dipòsit de residus dels creuers si aquests no estan degudament separats per fraccions orgànica, d'envasos, paper, vidre, rebuig i residus especials, carregant el cost de la gestió a l'empresa creuerista. d) Establir una taxa turística per cada plaça d'allotjament de que disposi el vaixell de creuers i nit que reverteixi directament en inversions per reduir l'impacte ambiental de les activitats portuàries. 2.- Estudiar mecanismes jurídics per tal d'augmentar la capacitat de decisió de l'Ajuntament de Barcelona respecte la gestió i explotació econòmica dels ports de la ciutat. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 10. Que el Govern municipal presenti una proposta per ampliar la bonificació de fins el 95% de l'IBI als equipaments esportius privats, amb els criteris, requisits i limitacions que s'estimin convenients. La Sra. Recasens exposa que el Grup Socialista va presentar una al·legació a la modificació de crèdit de 2016 en la qual demanava una nova línia de subvencions de l’IBI i de l’impost d’activitats econòmiques per als equipaments culturals amb programació permanent que reverteix a la ciutat de Barcelona. En aquell moment van anunciar que el govern de Barcelona en Comú havia acceptat l’al·legació i havia dotat aquest programa per import de 500.000 euros. Afegeix que poc temps NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5941 enrere el tinent d’alcalde va explicar als mitjans de comunicació una mesura per ajudar des de l’àmbit competencial municipal el sector de la cultura, que havia estat perjudicat greument per l’apujada de l’IVA, i va anunciar una subvenció que inclouria l’impost de béns immobles. El Grup de Convergència i Unió dóna suport al sector cultural, que ha patit aquesta apujada de l’IVA fins al 21 %, però subratlla que hi ha altres sectors que han estat afectats per aquesta apujada, com ara el sector esportiu privat, el sector del fitness, i aquest sector té una programació que reverteix en benefici de la ciutat i dels ciutadans perquè promou hàbits de vida saludables, tal com demanava la convocatòria de la subvenció per al sector cultural. Així, comenta que organitzen curses i classes d’exhibició gratuïtes a tota la ciutat. D’altra banda, assenyala que en les darreres sessions de la comissió s’han tramitat expedients de bonificació de l’impost de béns immobles per als centres esportius municipals, molts dels quals són gestionats per gestors privats. Per tant, opina que es crea un greuge comparatiu amb altres centres esportius privats, perquè alguns estan exempts de pagar l’IBI o bonificats al 95 % i d’altres no. Finalment, atès que aviat s’ha d’iniciar una nova negociació pressupostària, demana al govern que estudiï una bonificació de l’IBI per als sectors esportius privats, amb les limitacions, criteris i requisits que consideri convenients. El Sr. Pisarello contesta que no li pot acceptar el prec. Exposa que els equipaments esportius públics que reben subvencions tenen unes restriccions determinades, han d’acollir col·lectius derivats dels serveis socials, amb discapacitat o amb problemes de reinserció, a un cost zero, han de realitzar activitats per a infants i joves derivats de la promoció de l’esport, entre altres. En el cas dels equipaments esportius privats aquesta circumstància no es produeix, però apunta que si el govern tingués coneixement d’equipaments que estan disposats a complir aquestes condicions estudiarien el cas, però si no es produeix no ho poden estudiar perquè la política del govern és subvencionar els equipaments de titularitat pública. La Sra. Recasens diu que ha afegit la frase final que feia referència als criteris, requisits i limitacions que el govern consideri convenients. I, talment com es fa en el sector cultural, al qual se li demanen requisits com la reinversió a la ciutat de Barcelona, considera que en aquest cas el govern també pot acordar amb el sector dels gimnasos privats els condicionants oportuns. En aquest sentit, recorda que temps enrere es va articular una subvenció perquè els aturats poguessin anar a les instal·lacions municipals. Entén, doncs, que és una qüestió de voluntat i establir conjuntament amb el sector privat les condicions per poder ser beneficiats, de la mateixa manera que s’ha fet amb els sector cultural. Observa, irònicament, que no haurien de dir allò de «Ponga un Collboni en su vida», perquè finalment hi haurà sectors que voldran dependre d’aquest tinent d’alcalde perquè articula determinades polítiques. El Sr. Pisarello reitera que si els arriba una proposta en aquest sentit l’estudiaran. D’altra banda, comenta que en quatre anys que va ser al govern la Sra. Recasens podria haver impulsat una proposta d’aquest tipus. El President expressa al Sr. Garganté, que s’acaba de reincorporar a la sessió, el rebuig de tots els grups municipals, inclosos els del govern, pel fet que s’hagi absentat durant el debat d’una proposició que ha presentat i no hagin pogut debatre amb ell. Es dóna per tractat. 11. Que se'ns lliuri durant el transcurs d'aquesta comissió el llistat de totes les inversions executades fins al 15 de setembre de 2016 (desglossades una per una) amb els imports corresponents, així com les dades d'execució del pressupost de gener a setembre per classificació econòmica, orgànica i funcional, juntament amb 5942 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 les dades d'execució del pressupost del 2010 al 2015 desglossant el pressupost inicial definitiu, el disposat, l'obligat i el pagat. La Sra. Recasens llegeix el text del prec i aclareix que la data del 15 de setembre és una errada, perquè les dades es tanquen el 30 d’agost. El Sr. Pisarello diu que aquest prec es formula amb el mateix esperit que la proposició que anteriorment ha presentat el Grup de Ciutadans, i ja han explicat que a la web hi ha tota la informació que es demana, i la liquidació de tot el que té a veure amb execució d’inversions estarà disponible a partir del 31 de desembre. La Sra. Recasens pregunta si la informació, tal com la demanen, consta al web de transparència, i demana al tinent d’alcalde que no hi afegeixi res més i que solament respongui «sí» o «no», i, si té dubtes, pot consultar-los amb el gerent. En cas que la resposta fos afirmativa, diu que pujarien a la sisena planta a comprovar-ho. El Sr. Pisarello argumenta que la Sra. Recasens no li pot exigir com ha de respondre i, si no vol resposta, no respondrà a res perquè ja ha manifestat que no acceptava el prec. La Sra. Recasens reitera que demana una llista d’execució del pressupost i, atès que el prec no ha estat acceptat, qüestiona el discurs que fa el govern sobre la transparència. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal C's: 12. Que el Govern municipal presenti un informe amb el balanç de la mesura destinada a l'ocupabilitat dels treballadors de la venda ambulant irregular; que inclogui informació sobre el contingut del programa, el nombre de persones que s'hi han acollit, els criteris emprats per a la seva inclusió, quins ajuts han rebut i quants participants han aconseguit un treball al finalitzar el programa. El Sr. Sierra llegeix el text del prec i puntualitza que la informació hauria d’incloure no solament les persones que s’han acollit als programes de Barcelona Activa, sinó també a Mercabarna. El Sr. Pisarello accepta el prec. Anuncia que l’informe es presentarà en finalitzar el procés de contractació durant el mes d’octubre. Informa que en aquests moments es troben en la darrera fase del procés, que el procés formatiu ja ha finalitzat i els venedors ambulants que van acollir-se a aquest projecte estan dins el període de pràctiques, alhora que s’estan tramitant tots els permisos legals per fer la contractació definitiva. Per tant, insisteix que en el moment que hagi finalitzat el període de contractació emetran l’informe corresponent. De tota manera, assegura que la valoració de la prova pilot que fan els professionals de l’ajuntament que han treballat en aquest projecte i les empreses que n’han format part és molt positiva i es valorarà la realització de projectes semblants en el futur. El Sr. Sierra agraeix l’acceptació del prec. Pel que fa al nombre de persones que s’han acollit a aquest programa a Barcelona Activa i a Mercabarna, pregunta si se’n coneix la xifra. El Sr. Pisarello informa que al programa de Mercabarna s’hi van acollir onze persones i als programes de Barcelona Activa quaranta. Es dóna per tractat. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5943 13. Que el Govern municipal presenti un pla específic de desenvolupament econòmic basat en el sector de les noves tecnologies, la innovació i les ciutats intel·ligents. El Sr. Sierra exposa que aquest prec, relatiu al desenvolupament econòmic basat en el sector de les noves tecnologies, la innovació i les ciutats intel·ligents, està relacionat amb la sessió extraordinària anterior i, per la importància del sector, l’oportunitat que obre i la capacitat que té per diversificar el teixit socioeconòmic de la ciutat, creu que és interessant que es desenvolupi el pla que es demana. El Sr. Pisarello agraeix la presentació del prec i demostra que en aquest cas el Grup de Ciutadans comparteix amb el govern la idea que les tecnologies digitals tenen un paper important en l’economia actual i assenyala que s’haurà de discutir com es fa servir aquesta tecnologia. Tal com han dit reiteradament, exposa que el govern té com a objectiu formular criteris de sobirania tecnològica per tal que, com passa en moltes ciutats avançades del món, pugui haver-hi un control públic sobre les dades, que la política tecnològica serveixi sobretot per impulsar l’empresa petita i mitjana i els nous emprenedors i que les inversions en matèria tecnològica reverteixin en el teixit d’innovació de la ciutat. Per reforçar aquesta feina, conclou, a començament d’estiu el govern va designar Francesca Bria, que és una experta de renom internacional, com a comissionada de Tecnologia i Innovació Digital. Anuncia que dintre de poc temps aquesta comissionada presentarà un pla digital com el que es demana en aquest prec. El Sr. Sierra agraeix l’acceptació dels dos precs i diu que estaran pendents de la feina d’aquesta comissionada. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 14. Que el Govern municipal habiliti, de forma urgent i en aquest exercici, les partides pressupostàries per executar els projectes d'inversió pressupostats per l'any 2016 que es deixen de fer o veuen reduïda o ajornada la seva dotació pressupostària, a causa de la compra del centre sociosanitari del Fòrum i d'altres modificacions o transferències de crèdit en el pressupost d'enguany, explicant els criteris pels quals s'han donat de baixa en el pressupost com també quan està previst que es facin aquestes inversions afectades. Sol·licitem que el Govern ens lliuri còpia per escrit en la mateixa sessió de la Comissió. El Sr. Mulleras llegeix el text del prec. El Sr. Pisarello diu que no pot acceptar el prec. Exposa que els criteris per donar de baixa projectes d’inversió per finançar l’adquisició del centre sociosanitari del Fòrum han estat purament tècnics, treballats bàsicament pel departament d’Inversions i BIMSA. Comenta que es tracta de reserves d’inversió de caràcter general que no tenen un projecte associat, petits sobrants de projectes que s’han executat i inexecucions per raons operatives de projectes en curs però que es faran l’any vinent, en funció del ritme de l’obra. El Sr. Mulleras exposa que en el moment de la compra del centre sociosanitari del Fòrum s’han donat de baixa inversions pressupostades i, de fet, per aquesta compra es van deixar de fer vuitanta inversions de barri per import de 28,5 milions d’euros. Puntualitza que també en el marc de la modificació de crèdit de 275 milions d’euros, el 7 de maig de 2016, es van aprovar unes inversions que després es van retirar amb l’acord del 21 de juliol per a la compra d’aquest centre sociosanitari. Remarca que estan parlant d’inversions de barri, com un centre de serveis socials, l’edifici Transformadors, els casals de barri de Torre Baró i de 5944 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Trinitat Nova, la urbanització de l’entorn de Ca l’Alier o els 2 milions d’euros per a projectes de nous equipaments a l’Eixample i a la Trinitat. Per tant, el Grup Popular demana que aquestes modificacions de crèdit no deixin al calaix aquestes inversions, sinó es tornin a posar en el pressupost entre les obligacions de l’ajuntament perquè ja hi eren i es van treure per fer una altra cosa. Reclama, doncs, que de forma immediata i urgent s’incloguin en el pressupost perquè aquestes actuacions es puguin fer enguany. No accepten la resposta que aquestes inversions es recalendaritzaran o que es faran en el futur perquè no saben quan es podran fer, i són inversions petites, fins a un nombre de vuitanta. Per tant, no parlen de grans equipaments o de grans inversions faraòniques, tal com deia el govern. Demanen, doncs, que les modificacions de crèdit no s’utilitzin per fer anuncis que després no es fan. El Sr. Pisarello reitera que no són qüestions pressupostàries, sinó tècniques, i per aquesta raó es recalendaritzen, procediment habitual per minimitzar la inexecució d’inversions, en aquest cas, perquè s’ha fet una inversió emblemàtica com la del centre sociosanitari del Fòrum. Es dóna per tractat. 15. Que el Govern municipal informi sobre el Pla de mesures fiscals, econòmiques i d'altres, per atreure a empreses i treballadors afectats pel Brexit del Regne Unit. Tractat conjuntament amb el punt 2 de l’ordre del dia. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal ERC: 16. Quan presentarà el Govern municipal l’Informe sobre Mesures d'Intervenció de desenvolupament econòmic a la Barcelona Nord"? El Sr. Bosch llegeix el text de la pregunta. El Sr. Pisarello agraeix la iniciativa d’Esquerra Republicana per a l’elaboració d’aquest informe, perquè aquesta proposta va en la línia de les prioritats del govern. Comenta que aquest informe ja fa setmanes que els grups el tenen i el govern està disposat a reunir-se amb els grups que ho demanin i exposar-los-el. A part que es planteja un debat sobre què s’entén per Barcelona Nord, recorda que en aquesta mateixa comissió s’ha presentat l’Estratègia per l’ocupació, que preveu la territorialització de Barcelona Activa i que es produirà especialment en els barris del Besòs, on hi ha unes xifres d’atur preocupants. També recorda que aquest mateix estiu s’han començat a desplegar les plans de desenvolupament de districte, s’ha començat per Ciutat Vella i en els propers mesos confien desplegar- los també a Nou Barris, a Sant Andreu i a Sant Martí, plans que en bona mesura donen compliment al plantejament de desenvolupament econòmic de la Barcelona Nord, en el sentit que en aquesta mateixa sessió comentava el Sr. Garganté de desenvolupament endogen i local. Finalment, informa que en aquesta zona el govern està desplegant el Pla de barris, que preveu inversions de 150 milions d’euros en els quinze barris amb renda menor, i s’ha començat per l’eix Besòs, concretament als barris de la Trinitat Nova, el Bon Pastor, Baró de Viver, Besòs i el Maresme. Per tant, indica que l’informe recull totes aquestes eines i les agrupa per oferir un pla integral de desenvolupament en aquesta àrea. El Sr. Bosch agraeix la resposta i l’informe que els van fer arribar, que van llegir amb molta atenció. Però matisa que van demanar la presentació d’aquest informe NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5945 al plenari del Consell Municipal i, per tant, volien que es presentés en aquell òrgan. Per aquesta raó, els va sorprendre molt que al cap de vuit mesos, quan havien transaccionat que l’informe es presentaria al cap de sis, aquest tema va desaparèixer de l’ordre del dia del plenari, i quan van preguntar a l’alcaldessa el perquè d’aquesta situació els va respondre que el plenari no era el lloc pertinent per a la presentació d’aquest informe. Entén que, si el plenari no era el lloc pertinent, potser la Comissió d’Economia i Hisenda sí que ho és. En tot cas, com que coincideixen amb el govern en la necessitat de la regeneració democràtica, en la participació i en els debats polítics oberts, i atès que aquest tema és molt important perquè representa el futur de mitja ciutat, anuncia que si no se’ls explica de forma consistent insistiran perquè es porti al plenari i tots els grups tinguin l’oportunitat de participar en la definició del futur de tots aquests barris de la Barcelona Nord, zona que, si el tinent d’alcalde troba que és indefinida, ja la definiran entre tots, o bé el govern pot presentar una proposta per definir-la. A més a més, remarca que segurament no tindran gaire dificultat per posar-se d’acord en les mesures excepcionals que cal prendre per a aquests barris. En conclusió, i atès que el seu grup va presentar aquesta iniciativa, entén que no és sobrer demanar que se’ls correspongui donant-los l’oportunitat de fer un debat obert sobre un tema tan destacat per a la ciutat. El Sr. Pisarello admet que es pot estudiar la demanda d’Esquerra Republicana, però insisteix que els regidors tenen moltes eines per fer aquests debats, com ara una compareixença o un prec, com en aquest cas, i assenyala que en dos minuts i mig ja ha apuntat tres o quatre estratègies, entre les quals destaca el Pla de barris i els plans de desenvolupament local, que s’han fet públiques a bastament i sobre les quals el Sr. Bosch ha pogut opinar en els mitjans de comunicació i tothom s’hi ha pogut pronunciar. En tot cas, insisteix que hi ha moltes altres eines per discutir aquests temes amb el temps necessari. Es dóna per tractada. 17. Quins són els àmbits de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) i quines conseqüències pel consistori pot tenir la dissolució d'aquesta organització patronal? La Sra. Capdevila exposa que darrerament s’ha conegut pels mitjans de comunicació la dissolució de la Confederació de Comerç de Catalunya, que és una de les organitzacions patronals principals del comerç de Catalunya, després de presentar un concurs de creditors perquè no van poder afrontar el deute elevat generat per l’executiva anterior. Assenyala que des de fa més de trenta anys aquesta confederació era una de les organitzacions patronals principals en l’àmbit del comerç a Catalunya, amb 400 associacions i gremis de comerç, serveis de turisme i entitats col·laboradors, que representen més de 90.000 empreses. A continuació, llegeix el text de la pregunta. La Sra. Ballarín exposa que des de l’àmbit de Comerç i Mercats han revisat les possibles relacions amb la Confederació de Comerç de Catalunya i fa temps que estan amatents a aquesta situació. Exposa que és una patronal d’àmbit de Catalunya que representava sectors del comerç, de serveis i de turisme, i que tractava temàtiques d’economia i empresa, educació i formació, immigració, medi ambient, i treball i ocupació. Tal com ha explicat la portaveu d’Esquerra Republicana, a final del mes de maig van tenir coneixement del cessament del que havia estat secretari general d’aquesta organització des de feia trenta anys, el 20 de juny van fer un preconcurs de creditors i a començament de setembre van anunciar que presentarien un concurs de creditors. El govern ha analitzat els àmbits de possible de relació i han vist que a Mercabarna no hi havia cap relació amb aquesta organització. Amb l’Institut Municipal de Mercats tampoc no hi havia cap relació directa, si bé el Consell de Gremis formava part de la confederació i l’IMM té relació amb alguns dels gremis, sobretot amb el de Fruita i Verdura, al qual es fan aportacions a una revista 5946 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 mitjançant insercions publicitàries. I pel que fa a la Direcció de Comerç, la Confederació de Comerç tradicionalment es presentava amb projectes concrets a les convocatòries de subvencions. Així, l’any 2014 se’ls va donar 15.000 euros de subvenció per a projectes de 35.000; l’any 2015, 10.000 euros, i el 2016 una subvenció de 3.000 i dues de 4.000 euros. Aquestes peticions, afegeix, es van presentar en termini oficial, es van atorgar provisionalment el mes d’abril i el mes de maig, es van pagar el 27 de juliol, el 9 d’agost la confederació va presentar una renúncia i durant el mes de setembre la Direcció de Comerç els va informar com calia que retornessin els diners i se’ls ha fet el requeriment corresponent. La Sra. Capdevila entén que l’Ajuntament de Barcelona no havia atorgat cap altra subvenció ni cap conveni signat amb aquesta organització. La Sra. Ballarín respon que, per la informació de què disposa, no hi havia cap conveni, solament les subvencions que ha indicat, que estan pendents de retornar, perquè entenen que no han tingut capacitat per executar els projectes. D’altra banda, comenta que el deute és molt important amb centres de formació i el mes d’agost alguns dels centres afectats es van adreçar a l’ajuntament i s’està estudiant amb la Generalitat què s’hi pot fer, però puntualitza que el deute és entre la confederació i aquests centres de formació, de manera que l’ajuntament no hi té res a veure. La Sra. Capdevila pregunta si l’Ajuntament de Barcelona pensa emprendre alguna acció legal per la mala gestió que hi ha hagut d’aquests diners públics, en cas que no es retornin. La Sra. Ballarín assenyala que faran totes les accions legals necessàries perquè aquests diners no són del govern, sinó de tots els ciutadans de Barcelona. Agraeix, doncs, la preocupació de la portaveu d’Esquerra Republicana. D’altra banda, comenta que l’Ajuntament es personarà en el concurs de creditors i apunta que els crèdits públics passen per davant d’altres. Finalment, reitera que faran les accions legals que correspongui i que el govern seguirà aquesta qüestió de prop. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 18. Sol·licitem conèixer si l'esdeveniment IV Hola Barcelona! Cocktail al Palauet Albéniz significa un cost econòmic per l'Ajuntament de Barcelona, així com si el conveni de col·laboració i assessorament que ara fa 4 anys va signar l'Ajuntament de Barcelona (governat per CiU) amb Barcelona Global s'ha reeditat malgrat els casos de frau fiscal d'alguns dels socis d'aquest lobby empresarial? EL Sr. Garganté exposa que el dijous anterior Barcelona Global i l’Ajuntament de Barcelona van organitzar la quarta edició del Cocktail Hola, Barcelona!, al Palauet Albéniz, amb l’objectiu, segons la web de Barcelona Global, d’obrir les portes a la societat civil i a la comunitat internacional establerta a Barcelona, i posar en relleu la seva contribució a la competitivitat econòmica de la ciutat i a les oportunitats de negoci. Assenyala que Barcelona Global és un exemple paradigmàtic de lobby empresarial i marca agendes municipals. En aquest sentit, esmenta que quatre anys enrere va signar un conveni de col·laboració i assessorament amb l’Ajuntament de Barcelona, governat per Convergència, i, de la mà d’aquests actors empresarials i polítics, l’ajuntament va marcar els plans estratègics en matèria d’inversió i promoció econòmica, basat en el document de mesures per a l’impuls econòmic anomenat «Barcelona creixement». Remarca que algunes d’aquestes mesures van ser plasmades i formalitzades en el Programa d’actuació municipal de la legislatura passada, aprovat pel PSC i Esquerra Republicana, que contemplava l’acollida dels Jocs d’Hivern, l’eliminació de traves burocràtiques a la gestió empresarial per fer de Barcelona una ciutat business friendly, la promoció d’eixos i centres comercials, la configuració d’una marca Barcelona a partir de NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5947 l’organització d’event landings i reimpulsar el 22@ afavorint fiscalment les empreses de les tecnologies de la informació i la comunicació. A continuació, reitera que a la invitació d’aquell esdeveniment es deia que obrien les portes a la societat civil de Barcelona i a la comunitat internacional, text que qualifica de cínic i snob, perquè per poder-hi assistir s’ha de rebre una invitació personalitzada i, a més a més, s’ha de vestir amb cocktail attire. Afirma que la utilització de l’anglès no és una casualitat i assenyala que l’anterior president de Barcelona Global, Marian Puig, va demanar durant una d’aquestes trobades que es declarés l’anglès llengua oficial a Barcelona. En canvi, Emili Cuatrecasas, que també va ser president d’aquesta entitat, va declarar que molta gent no vol instal·lar-se a Barcelona perquè saben que hauran de dur els fills a una escola on només es parla català i pensa que aquest idioma no serveix per a res. Finalment, pregunta si aquest esdeveniment ha tingut un cost per a l’Ajuntament de Barcelona, atès que n’és un dels organitzadors, i si el conveni de col·laboració i assessorament, signat fa quatre anys i que ha acabat el període de vigència, s’ha reeditat o si es pensa reeditar. El Sr. Collboni agraeix l’alteració de l’ordre del dia, perquè això li permetrà assistir a un acte, tal com tenia previst. Seguidament, informa que aquest acte ha costat zero euros a l’Ajuntament de Barcelona. Pel que fa al conveni, que fou signat pel Sr. Trias l’any 2013 i té una vigència de quatre anys, amb l’objecte de col·laborar per a la promoció de la ciutat de Barcelona mitjançant la xarxa Barcelona Global International Council, formada per més de cent professionals barcelonins, no solament empresaris, sinó també gent vinculada al món de la recerca i de la cultura, i que viuen arreu del món. Indica que aquesta col·laboració va comportar, entre altres qüestions, que l’anterior alcalde de Barcelona visités les ciutats de Nova York i Miami. A continuació, exposa que el govern municipal manté una bona sintonia amb les organitzacions empresarials i sindicals de la ciutat, amb l’objectiu primordial de creació de llocs de treball, de reactivació de l’economia i de reducció de les desigualtats, objectius que impliquen activitat econòmica, propostes, inversions i atracció de talent. Des d’aquest punt de vista, entén que Barcelona Global és un aliat de la ciutat. Afegeix que aquestes polítiques sempre s’han fet en col·laboració amb el sector privat i aquesta és una entitat més que també fa aquesta activitat, tal com va dir l’alcaldessa en persona justament en aquell esdeveniment. Finalment, reitera que en aquest còctel l’ajuntament no ha fet cap aportació econòmica i, de fet, ha reduït les aportacions dels governs anteriors, que sí que havien impulsat aquest esdeveniment. En concret, informa que l’any 2013 s’hi van destinar 8.800 euros; l’any 2014, 14.000 euros; l’any 2015, 608 euros, i enguany la despesa ha estat de zero euros. En canvi, assenyala que hi ha hagut una col·laboració logística bastant evident, que ha consistit a col·locar el faristol i el mobiliari, d’acord amb el Pla de locals, en què l’ajuntament presta determinats serveis de suport a actes organitzats en les seves instal·lacions i no suposen un cost específic. Indica que això forma part de la contracta que ostenta l’empresa Events per a la gestió tècnica de l’espai. En conclusió, manifesta que aquest esdeveniment no ha representat cap cost econòmic per a l’ajuntament, però entenen que Barcelona Global fa una feina important per a la ciutat, tal com altres entitats i associacions empresarials, sindicals o professionals. Per tant, la voluntat del govern és compartir amb aquestes entitats els objectius de reactivar l’economia de la ciutat, atraure talent i crear llocs de treball de qualitat. El Sr. Garganté entén, doncs, que la despesa la va fer Barcelona Global. Quant al viatge del Sr. Trias a Nova York, apunta que hi va anar acompanyat de l’anterior president d’aquesta organització, el Sr. Cuatrecasas, el qual també ha estat condemnat per frau fiscal, com els propietaris de l’empresa Damn. Esmenta aquests aspectes per recordar al govern que s’havia compromès a no fer negocis ni acords amb empreses que hagin comès frau fiscal. 5948 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Pel que fa a l’opinió que Barcelona Global és un aliat de la ciutat, creu que és una opinió molt exagerada. Admet que pugui ser un aliat del govern, però no de la ciutat. Finalment, pregunta si el govern pensa reeditar el conveni amb Barcelona Global o si pensen fer-ne un de similar. El Sr. Collboni diu que s’estudiarà la reedició del conveni però en aquest moment no pot dir en quins termes perquè encara no n’han parlat. Es dóna per tractada. 19. Sol·licitem conèixer quin és el valor cadastral que tenen els immobles i quina quantitat es recapta anualment en concepte d'IBI al Port Comercial i a la Regasificadora respectivament, així com si el govern té intenció de modificar el tipus impositiu que paguen els immobles de característiques especials. El Sr. Garganté admet que ha comès un error perquè havia entès equivocadament que el comitè d’empresa del zoo venia de la mà del Partit Popular, però li han deixat molt clar que no era així, circumstància de la qual s’alegra. Pel que fa a la pregunta, exposa que l’ordenança fiscal de l’Ajuntament de Barcelona corresponent a l’IBI preveu, tal com preveu la Llei d’hisendes locals, un tipus de gravamen només per als béns de característiques especials. En el cas de Barcelona, consten el Port Comercial i la Regasificadora que explota Enagas, amb uns tipus bastant per sota del que podria arribar a ser el topall màxim, que és d’1.3. Assenyala que les activitats que es fan en aquests espais són altament lucratives, especialment pel que fa al Port Comercial, que inclou tant negoci relacionat amb exportacions i importacions com transport de persones. Tenint en compte que s’han d’abordar les ordenances fiscals per a 2017, pregunta quin és el valor cadastral que tenen aquests immobles, quina quantitat es recapta anualment en concepte d’IBI al Port Comercial i a la Regasificadora, i si el govern té intenció de modificar el tipus impositiu que paguen els immobles de característiques especials. El Sr. Pisarello exposa que el port de Barcelona integra dos béns immobles de característiques especials, que són de naturalesa diferent, un és el Port Comercial i l’altre correspon a les regasificadores. Informa que el valor cadastral conjunt dels dos béns immobles de característiques especials al port és de 1.778 milions d’euros i concreta que la ponència dels valors cadastrals és vigent des de 2008. Pel que fa a la recaptació, indica que puja a 11 milions d’euros. Afegeix que en aquests béns del port hi ha vuitanta contribuents, incloses l’Autoritat Portuària i les empreses regasificadores. El Sr. Garganté torna a preguntar si el govern té intenció de modificar el tipus impositiu que paguen els immobles de característiques especials, tenint en compte que es pot jugar amb una forquilla d’entre 0.4 i 1.3, i en aquest moment està en un 0.6. El Sr. Pisarello comenta que en el debat de les ordenances fiscals de 2017 caldrà avaluar aquesta possibilitat i estaran encantats de parlar amb la CUP la proposta que facin i d’estudiar-la. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 20. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 19 d'abril de 2016: (M1519/3138) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. que el President NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5949 de l'Institut Municipal d'Hisenda mantingui una reunió amb els treballadors i treballadores de la Divisió de "Relacions amb el Contribuent" de l'Institut Municipal d'Hisenda abans d'un mes, per escoltar la problemàtica existent en el dimensionament de la plantilla d'aquesta Divisió i proposar solucions concretes i consensuades amb el personal afectat que ajudin a millorar la gestió tributària de Barcelona. 2. Que es reformuli la valoració del SOM en relació a la Divisió de "Relacions amb el Contribuent" per millorar el seu reconeixement professional i possibilitar un millor dimensionament d'aquesta Divisió. 3. Dimensionar la plantilla d'aquesta Divisió adequadament per garantir que el personal pot fer la seva tasca en els condicions correctes i amb la finalitat de millorar les condicions laborals d'aquest organisme municipal i l'atenció tributària als barcelonins i barcelonines. 4. Dotar els mitjans informàtics (software i hardware) adequats, amb l'acompanyament dels cursos de formació corresponents, per a que els treballadors d'aquesta Divisió puguin desenvolupar les seves tasques de la manera més eficaç i eficient possible, i així millorar la gestió tributària de Barcelona. El Sr. Mulleras recorda que aquesta proposició es va aprovar el 19 d’abril de 2016, relacionada amb els treballadors de l’Institut Municipal d’Hisenda. Recorda que en aquell debat el portaveu de la CUP també va qüestionar la legitimitat del Partit Popular per defensar aquests treballadors, però indica que la qüestió és que aquest partit defensa tots els treballadors que tenen problemes, independentment de qui votin, i que consideren que s’han de tractar en seu municipal. En aquest sentit, manifesta que no són tan sectaris per decidir qui és treballador o qui no ho és en funció del vot que emeti. Pel que fa a la proposició del 19 d’abril, recorda que es va aprovar que el president de l’IMH mantindria una reunió amb els treballadors de Relacions amb el Contribuent, que es reformulés la valoració del SOM sobre aquesta divisió de l’institut, dimensionar la plantilla d’aquesta divisió per garantir que el personal pugui fer la seva tasca en condicions correctes i dotar-la de mitjans informàtics amb l’acompanyament de cursos de formació per als treballadors d’aquesta divisió. A continuació, exposa que el seu grup no té coneixement que s’hagin complert els acords de la proposició, malgrat que els han dit que hi va haver una reunió amb el president, tot i que no va donar cap fruit. Per tant, demana que es compleixin aquests acords. El Sr. Ayala informa que després de la reunió del president ell mateix es va reunir amb cada una de les seccions sindicals, en la qual es van exposar totes les problemàtiques que hi havia i, a partir d’aquí, han començat a treballar. Concretament, indica que s’ha iniciat un pla de recursos humans per superar la problemàtica que provoca el marc legal del Partit Popular, que és el que impedeix resoldre aquesta situació d’una manera ràpida. Així, apunta que s’ha trobat una sèrie de solucions a aquestes restriccions i actualment s’ha iniciat un pla de reposició de treballadors que no només afecta l’IMH, sinó tot l’ajuntament. Remarca que ja s’ha iniciat el procés d’examen dels futurs interins, tot i que lamenta que, a causa de la situació econòmica, hi ha deu candidats més per plaça oferta i se n’ha de fer tota la valoració, procés que és llarg. Un cop es tanquin aquestes proves, les persones seleccionades es destinaran a cada una de les seccions de l’ajuntament, inclòs l’IMH. Respecte a la reformulació de la valoració del SOM, assenyala que s’ha de plantejar a les taules de negociació del conveni, tal com es va acordar en el consell rector, i estan treballant en aquest procés. Finalment, pel que fa als mitjans informàtics, recorda que des de fa quatre anys l’IMH està immers en un nou pla de sistemes. Informa que en aquest moment ja s’ha acabat la primera fase, de manera que tots els treballadors d’aquest institut tenen el maquinari corresponent per fer la seva feina, i la segona fase és a punt d’iniciar-se. Quant a la formació, informa que també s’està ultimant un pla que inclou tots els temes informàtics, a més a més d’altres temes, i, respecte al SAP, apunta que es posarà a disposició dels empleats de l’IMH i de la resta d’empleats de l’ajuntament. 5950 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Conclou, doncs, que s’està treballant i avançant en tots els punts de la proposició. El Sr. Mulleras no entén que, estant present el president de l’IMH, no sigui aquest qui respongui, malgrat el respecte que té pel gerent d’Economia, perquè la proposició al·ludia directament al president d’aquest institut. D’altra banda, comenta que la percepció que tenen els treballadors és que pràcticament no s’ha fet res del que es va acordar. Per tant, demana que el president de l’IMH torni a parlar amb aquests treballadors afectats i que posi fil a l’agulla per resoldre aquests temes, els quals puntualitza que no depenen del Govern del Partit Popular. Així, assenyala que la reformulació de la valoració del SOM és una competència de l’ajuntament, que el redimensionament de la plantilla amb empleats que demanen el trasllat de departament no té res a veure amb la legislació del Partit Popular i, finalment, que la dotació de mitjans informàtics també és competència municipal. Per tant, demana que el govern no llenci pilotes fora. Per acabar, insisteix a demanar que el president de l’IMH es reuneixi amb els treballadors, els quals no tenen la percepció que aquesta problemàtica s’hagi solucionat. El Sr. Colom comenta que des de final del mes de maig de 2016 el president és el Sr. Pisarello. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 21. Es requereix al Govern municipal que informi sobre la proposició aprovada en la sessió de 12 de juliol de 2016 amb el contingut següent: (M1519/3594) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: instar al govern de Barcelona en Comú i PSC a: Primer.- Impulsar un procés participatiu i vinculant per tal de decidir la destinació de, com a mínim, un 5% del pressupost municipal corresponent a l'any 2017 per tal d'incorporar-ho prèviament a la seva aprovació al plenari del Consell Municipal. Segon.- Iniciar un debat popular entre veïns i veïnes, el teixit associatiu i els moviments populars de la ciutat per tal de deliberar entorn de les prioritats pressupostàries. Les conclusions d'aquest debat seran tingudes en compte a l'hora de confeccionar els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona per al 2017. Tercer.- Crear una comissió de seguiment entre govern, grups municipals i representants de les associacions de la ciutat per tal de col·laborar el disseny i execució del procés participatiu. El Sr. Garganté respon a la intervenció anterior del Sr. Mulleras que la contrareforma laboral del Partit Popular és sectarisme patronal, com també ho va ser el robatori de la paga extra a tots els empleats i empleades públics l’any 2012. Per tant, demana que no es disfressin de partit proletari perquè ja els coneixen molt bé. A continuació, llegeix el text del seguiment de proposició i pregunta si s’ha implementat alguna de les mesures aprovades amb aquesta proposició. La Sra. Pin informa que durant la tardor d’enguany es faran dues proves pilot als districtes de Gràcia i de l’Eixample. Assenyala que hi ha molts municipis que fan pressupostos participatius, però comenta que la voluntat del govern és eixamplar el concepte de participació en els pressupostos i, en aquest sentit, insisteix que faran dues proves pilot als districtes esmentats pel que fa a priorització de projectes i d’inversió. Indica que aquests temes s’han treballat amb diversos col·lectius que coneixen la temàtica dels pressupostos participatius. Tot seguit, comenta que aquestes proves pilot han de servir per veure quines dificultats té l'Administració per fer participació en els pressupostos, dificultats que ja es van fer paleses en la redacció del PAM i intueixen que en el cas dels pressupostos participatius també sorgiran dificultats. Reitera que es tracta NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5951 d’estudiar la definició i la priorització de projectes estratègics que van sorgir del procés participatiu relatiu al PAM. Així, doncs, el mes d’octubre s’anunciaran aquestes proves pilot i s’estudiarà si aquests processos es poden estendre a tota la ciutat. El Sr. Garganté entén que el govern es planteja que de cara a 2018 hi haurà una part com a mínim del 5 % de pressupostos participatius vinculants. La Sra. Pin confirma que les dues proves pilot que ha anunciat tindran resultats vinculants i insisteix que aquest model és molt ambiciós i que l’objectiu del govern, tal com consta en el programa electoral, és que un 5 % del pressupost municipal es decideixi de manera participada. Tanmateix, no es vol comprometre ni en el percentatge ni en l’any d’aplicació perquè intueix que hi haurà moltes dificultats, però creuen que els pressupostos participatius han de funcionar com un mecanisme de redistribució de la riquesa, de transparència, de relació de l'Administració amb la ciutadania i de responsabilització de la ciutadania. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20.14 h. 5952 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció Acta de la sessió de 21 de setembre de 2016, aprovada el 19 d’octubre de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 21 de setembre de 2016, s’hi reuneix la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, sota la presidència de l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Jaume Asens Llodrà, Gala Pin Ferrando, Eloi Badia Casas, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Jordi Martí i Galbis, Francisco Sierra López, Santiago Alonso Beltrán, Trini Capdevila i Burniol, Jordi Coronas i Martorell, Carmen Andrés Añón, Àngeles Esteller Ruedas, Josep Garganté i Closa, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Anna Martori Salichs, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents les Imes. Sres. Janet Sanz Cid i Carina Mejías Sánchez, l’Im. Sr. Xavier Mulleras Vinzia; la Sra. Lola López Hernández, comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat i els Srs. Ricard Vinyes Ribas, comissionat de Memòria Històrica, i Amadeu Recasens Brunet, comissionat de Seguretat. S’obre la sessió a les 10 h. La presidenta proposa tractar conjuntament el debat, d’una banda, dels punts 9 i 12, i, de l’altra, dels punts 10 i 11, atès que versen sobre la mateixa qüestió. Aclareix que la votació, però, es farà de manera separada. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior. El Sr. Garganté es queixa que a l’acta de la sessió anterior no es recullen exactament ni literalment les expressions del regidor de Ciutadans sobre ell mateix i sobre el Grup Municipal de la CUP. Pregunta si el Sr. Sierra es retracta d’aquelles afirmacions i es disculpa del to emprat per deixar aquest tema tancat. El Sr. Sierra diu que es reafirma en les declaracions no respecte al fet que la CUP faci apologia del terrorisme, sinó que la CUP, i el Sr. Garganté en particular, són filoetarres. Considera que una persona que diu que el Sr. Otegi ha estat segrestat per l’Estat espanyol i que quan pren possessió del seu càrrec a l’Ajuntament es fa fotos per demanar la llibertat d’Otegi és una persona filoetarra. Afegeix que la CUP col·labora amb Otegi i que el reben en dependències municipals. Conclou, però, que, si al Sr. Garganté li molesten l’afirmació i el contingut del desenvolupament d’aquella Comissió, no té cap inconvenient a demanar disculpes, entre altres coses perquè no creu que sigui el to ni la forma de desenvolupar els debats en aquesta Comissió ni en la resta, com en la del dia anterior, en què el Sr. Garganté va tenir un comportament força poc adequat per a un regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Reitera les disculpes pel to, ja que diu que no és adequat per a la Comissió. Torna a matisar les seves paraules d’aquella Comissió dient que no creu que la CUP faci apologia del terrorisme, ja que, si ho pensés, aniria a un jutjat a denunciar-los, però insisteix que els considera filoetarres. La presidenta diu que no vol obrir debat, però que ha deixat que els regidors es poguessin expressar perquè entén que a vegades si s’entra molt en el terreny personal val la pena aclarir els termes i els conceptes perquè flueixi degudament i no hi hagi gaire crispació a la Comissió. Demana, però, que facin les exposicions breus i que es tanqui aquest punt. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5953 Afegeix que Secretaria recull, dins de les possibilitats, el màxim de la literalitat de les intervencions, però que, si en aquest cas no és així, el Sr. Garganté es pot trobar amb Secretaria i escoltar la cinta perquè quedi recollit el més estrictament possible. El Sr. Garganté indica que es quedarà amb la part de les disculpes del Sr. Sierra. S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 15 de juliol de 2016, que estimar la sol·licitud formulada per Airbox, S.A. relativa a la classificació de l’activitat objecte del contracte de serveis de manteniment, càrrega, reparació i inspecció de les botelles d’aire respirable comprimit per als equips de respiració autònoma del SPEIS. 2. Del gerent municipal, de 29 de juliol de 2016, que adjudica a Compañía Especializada en Seguridad e Instalaciones Técnicas, S.A. el contracte de servei de seguretat i vigilància a l’edifici de la Gerència de Seguretat i Prevenció, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 121.342,77 euros. 3. Del gerent municipal, de 18 de juliol de 2016, que adjudica a Fraferant, S.L. el contracte de manteniment preventiu i totes les reparacions d’avaries i accidents de motocicletes, escúters i vehicles especials de la GUB, per als exercicis 2016- 2017, i per un import de 370.000,00 euros. 4. Del gerent municipal, de 10 d’agost de 2016, que adjudica a Adasa Sistemas, S.A. el contracte del manteniment preventiu i correctiu del gestor de comunicacions i programari a la sala conjunta de comandament i els equips embarcats per a la localització per GPS de les flotes de GUB i SPEIS, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 205.285,04 euros. 5. Districte de l’Eixample Del gerent municipal, de 22 de juliol de 2016, que adjudica a Sigma Servicios Profesionales Para el contracte per a la gestió i dinamització del Projecte Xeix 2016-2018, per un import de 158.422,52 euros. 6. Del gerent municipal, de 8 d’agost de 2016, que aprova la modificació puntual del Plec de clàusules del contracte de serveis de manteniment, càrrega, reparació i inspecció de les botelles d’aire respirable comprimit per als equips de respiració autònoma del SPEIS. 7. Del gerent municipal, de 8 d’agost de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació de l’adquisició de cascs integrals i cascs lleugers per al SPEIS, per als exercicis 2016-2019, i per un import de 149.556,60 euros. 8. Del gerent municipal, de 8 d’agost de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació dels serveis de traducció i interpretació per a l’oficina conjunta de recepció de denúncies de la GUB i de Mossos d’Esquadra, ubicada al passeig de Borbó, 32, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 117.298,61 euros. 5954 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 9. Del gerent municipal, de 6 de setembre de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació de suport i seguiment en els processos de baixa per malaltia del personal i dels instituts i organismes adherits a l’Ajuntament de Barcelona, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 251.691,71 euros. 10. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 7 de juliol de 2016, que modifica el punt 1 de les bases de la convocatòria del concurs 60/2016-C. 11. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 6 de setembre de 2016, que modifica la composició de les juntes de valoració corresponents als concursos 46-47-48-49 i 50/2016-C. 12. Del gerent de Recursos humans i Organització, de 6 de juliol de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família General) adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori (Gerència Districte de Ciutat Vella). 13. Del gerent de recursos humans i organització, de 14 de juliol de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 1 (família Serveis Jurídics) adscrit a la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística (Gerència Adjunta d’Urbanisme). 14. Del gerent de recursos humans i organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família General) adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori (Gerència del Districte de Sarrià-Sant Gervasi). 15. Del gerent de recursos humans i organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família General) adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori (Gerència del Districte de l’Eixample). 16. Del gerent de recursos humans i organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis Jurídics) adscrit al Departament de Serveis Jurídics- Secretaria de la Direcció de Serveis Generals (Gerència del Districte de Sants- Montjuïc). 17. Del gerent de recursos humans i organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit al Departament d’Operacions i Processos d’Atenció Especialitzada de la Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència). 18. Del gerent de recursos humans i organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família General) adscrit a la Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència). 19. Del gerent de recursos humans i organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 1 (família Serveis Urbanístics i Obra) adscrit al Departament de Projectes Urbans de la Direcció de Serveis de Projectes d’Ecologia Urbana de la Direcció de Model Urbà (Gerència d’Ecologia Urbana). 20. Del gerent de recursos humans i organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis Urbanístics i Obra) adscrit al Departament de Gestió NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5955 Operativa de la Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus (Gerència d’Ecologia Urbana). 21. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 6 de setembre de 2016, que modifica les bases de la convocatòria per a la provisió per lliure designació 14/2016-L del lloc de treball de Cap de Departament 1 (família General), adscrit al Departament d’Igualtat de la Direcció de Serveis de Comunicació Interna, Desenvolupament i Atenció al Personal. 22. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 6 de juliol de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit a la Gerència de Seguretat i Prevenció. 23. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 6 de juliol de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de cap de departament 1 (família General) adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria (Districte de Sant Andreu). 24. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 18 de juliol de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de direcció 2 (família General) adscrit a la Direcció de l’Àrea del Contenciós de la Direcció de Serveis Jurídics (Gerència de Recursos). 25. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 18 de juliol de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de cap de departament 1 (família General) adscrit al Departament d’Equipaments i Programes Educatius de la Direcció de Serveis d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat (Gerència d’Ecologia Urbana). 26. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 18 de juliol de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de direcció 2 (família General) adscrit a la Direcció adjunta d’Auditoria General i Fiscalitzacions Especials d’Intervenció General (Gerència de Recursos). 27. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de direcció 2 (família General) adscrit a la Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Gent Gran de la Direcció d’Acció Social (Gerència de Drets Socials). 28. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de cap de departament 1 (família General) adscrit al Departament de Promoció de la Gent Gran de la Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Gent Gran de la Direcció d’Acció Social (Gerència de Drets Socials). 29. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 6 de setembre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit a la Direcció de Model Urbà (Gerència d’Ecologia Urbana). 30. Del gerent de recursos humans i organització, de 18 de juliol de 2016, que convoca i aprova les bases d’un procés interadministratiu per a la provisió, per concurs de mèrits, d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis Urbanístics i d’Obra) adscrit al Departament d’Infraestructures i Equipaments de la Direcció de Planificació i Innovació (Gerència de Drets Socials). 31. Del gerent de recursos humans i organització, de 18 de juliol de 2016, que convoca i aprova les bases d’un procés interadministratiu per a la provisió, per concurs de mèrits, d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis Jurídics) 5956 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 adscrit al Departament de Serveis Jurídics de la Direcció de Planificació i Innovació (Gerència de Drets Socials). 32. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de juliol de 2016, que convoca i aprova les bases d’un procés interadministratiu per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de director/a 2 (família General) adscrit a la Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic (Gerència Districte de Nou Barris). 33. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de juliol de 2016, que modifica la composició de la Comissió de Selecció del procés selectiu per a l’ampliació de la Borsa de treball de la categoria tècnic/a superior en Gestió. 34. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de juliol de 2016, que modifica la composició de la Comissió de Selecció del procés selectiu per a l’ampliació de la Borsa de treball de la categoria tècnic/a superior en Enginyeria. 35. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de juliol de 2016, que modifica la composició de la Comissió de Selecció del procés selectiu per a l’ampliació de la Borsa de treball de la categoria tècnic/a superior en Art i Història. 36. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de juliol de 2016, que modifica la composició de la Comissió de Selecció del procés selectiu per a l’ampliació de la Borsa de treball de la categoria tècnic/a superior en Informació. 37. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de juliol de 2016, que modifica la composició de la Comissió de Selecció del procés selectiu per a l’ampliació de la Borsa de treball de la categoria tècnic/a superior en Organització. 38. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 12 de setembre de 2016, que designa membres de diferents Comissions de Selecció per a ampliació de borses de treball de tècnics mitjans i de tècnics superiors. 39. De l’Alcaldessa, de 6 de setembre de 2016, que modifica el nomenament del Sr. Fernando Pindado Sánchez com a Comissionat de Participació i Democràcia Activa. 40. De l’Alcaldessa, de 21 de juliol de 2016, que nomena, personal eventual, el Sr. Francisco Javier Marcé Carol en el lloc de treball de Director 2 (família Serveis de Suport Polític), nivell de destinació 28 i règim de plena dedicació, i amb adscripció a la Segona Tinència d’Alcaldia. 41. De l’Alcaldessa, de 15 de juliol de 2016, que nomena, personal eventual, el Sr. Julian Sergio Sesé Hernando en el lloc de treball de Cap de Departament 1 (família Serveis de Suport Polític), nivell de destinació 26 i règim de plena dedicació, i amb adscripció a la Direcció d’Alcaldia. 42. De l’Alcaldessa, de 21 de juliol de 2016, que nomena, personal eventual, el Sr. Jaume Llansó Torras en el lloc de treball de Cap de Departament 1 (família Serveis de Suport Polític), nivell de destinació 26 i règim de plena dedicació, i amb adscripció a la Regidoria del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. 43. De l’Alcaldessa, de 30 de juny de 2016, que nomena, personal eventual, la Sra. Anna Salvador Alonso en el lloc de treball de tècnica 2 (família Serveis de Suport Polític), nivell de destinació 24 i jornada pacial, i amb adscripció al Grup Polític Municipal d’ERC. 44. De l’Alcaldessa, de 28 de juliol de 2016, que nomena funcionaris/àries, mitjançant concurs oposició en torn de promoció interna especial, les persones que es detallen a l’annex 1 de l’expedient 763/2016 en la categoria de bombers i caporals del SPEIS. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5957 45. De l’Alcaldessa, de 21 de juliol de 2016, que deixa sense efectes el nomenament com a funcionaris en pràctiques, en la categoria d’agent de la GUB, de les persones que es relacionen en la resolució atès que no han superat el Curs de Formació Bàsica. 46. De l’Alcaldessa, de 21 de juliol de 2016, que cessa com a personal eventual, per renúncia, el Sr. Joan Anton Sánchez de Juan (família Serveis de Suport Polític), en el lloc de treball de tècnic 2, i adscripció al Grup de Convergència i Unió. 47. De l’Alcaldessa, de 30 de juny de 2016, que cessa com a personal eventual el Sr. Roger Civit Carbonell (família Serveis de Suport Polític), en el lloc de treball de tècnic 2, i adscripció al Grup d’ERC. Acords de la Comissió de Govern de 14 de juliol de 2016: 48. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Ana Maria Piñeiro Garcia (mat. 74924) entre la seva activitat municipal com a laboral amb la categoria professional de TS Arquitectura, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Ciutat Vella, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.OP.20), i una activitat privada per compte propi d’arquitecta. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’arquitecta, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 49. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Idoia Espuña Admella (mat. 74912) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica Superior en Economia, amb destinació a la Direcció de Serveis d’Empreses, Consorcis i Fundacions de la Gerència de Presidència i Economia, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.GA.50), i l’activitat privada per compte d’altri com a consultora de l’assignatura “Direcció estratègica”, dels estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya, per al curs acadèmic 2015-2016, des del 24 de febrer de 2016 fins al 22 de juliol de 2016. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 50. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Maria Glòria Font Basté (mat. 74907) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica mitjana d’Arquitectura, amb destinació al Grup d’Infraestructures de la Gerència de Seguretat i Prevenció, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 4 (80.40.OP.20), i una activitat privada per compte propi 5958 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 d’arquitecta tècnica. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’arquitecta, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 51. Aprovar, per motiu d’interès públic, a l’empara dels articles 106 i 219 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, i la clàusula 20 del plec de clàusules administratives particulars, la modificació del contracte núm. 14002638 que té per objecte el servei de manteniment, neteja, descontaminació, reparació dels equips de respiració autònoma (ERA), equips de protecció química (EPQ) i cascs d’intervenció del Servei de Prevenció, extinció d’incendis i salvament (SPEIS), adjudicat per un import de 500.891,60 euros, IVA inclòs, a MSA Española SAU, amb NIF A08201832, per resolució de la Comissió de Govern de 3 de desembre de 2014, modificació consistent en l’increment del preu del contracte en un 20%, la qual cosa representa un increment de la despesa de 25.044,58 euros, IVA inclòs, fins a la finalització del termini d’execució, d’acord amb els informes incorporats a l’expedient. Ampliar l’autorització i la disposició de la despesa del contracte, a favor de l’esmentada empresa, per la quantitat indicada, de la qual 20.698,00 euros corresponen a l’import net i 4.346,58 euros, a l’IVA, al 21%, amb càrrec a la partida 0401 22719 13612, del pressupost de 2016. Requerir el contractista perquè en el termini màxim de 15 dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d’aquesta resolució, procedeixi al reajustament de la garantia, per un import de 1.034,90 euros, i per tal que comparegui en el termini màxim dels 10 dies següents a la data del dipòsit per formalitzar la modificació del contracte, el dia i hora que se li indiqui. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 52. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Carmen López Garcia (mat. 54145) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de Tècnica d’Administració General, amb destinació al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria del Districte de Gràcia, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 2 (80.20.SJ.10), i l’activitat privada d’advocada per compte propi. No podrà ostentar, per sí mateixa o mitjançant substitut, la representació i defensa d’interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que l’Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5959 53. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Noelia Fernández Márquez (mat. 805372) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Nic de l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 5 – 80.50.SE.10, i l’activitat privada per compte propi, a El Món d’en Muss com a tallerista. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar- se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 54. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Silvia Gironès Cebrián (mat. 72602) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica Superior en Gestió, amb destinació a la Direcció de Cultura Comunitària i de Proximitat (Barcelona Ciutat de la Literatura) de l’Institut de Cultura de Barcelona, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.GA.30), i l’activitat privada, concretament com a col·laboradora en la Universitat Oberta de Catalunya, desenvolupant determinats continguts docents. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 55. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Montserrat Pastor Puyol (mat. 25004) entre la seva activitat municipal, com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnic superior de Psicologia, amb destinació al CSS Sant Martí-Verneda de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona d’aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (codi SOM 8030SS20), i l’activitat com a col·laboradora docent a la Universitat Oberta de Catalunya a temps parcial, per al curs acadèmic 2015-2016 des del 24 de febrer de 2016 fins al 22 de juliol de 2016. Es tracta d’una activitat privada d’acord amb la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 56. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i, concretament, la Regidoria de Feminismes i LGTBI i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per la cessió per part de l’Ajuntament de “5 curts 5960 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 contra la lgtbfòbia” perquè puguin ser emesos pels mitjans de la CCMA. Facultar el Primer Tinent d’Alcaldia de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació estratègica, l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados per a la signatura de l’esmentat conveni. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Acords de la Comissió de Govern de 21 de juliol de 2016: 57. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Juan Carlos del Rio Pin (mat. 22791) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional d’agent de la Guàrdia Urbana, amb destinació a l’Oficina Permanent de Coordinació Operativa de la Gerència de Seguretat i Prevenció, on desenvolupa el lloc de treball d’agent de la Guàrdia Urbana (92.20.GU.10) i l’activitat pública com a professor associat a la Universitat de Barcelona, a temps parcial, per al curs acadèmic 2015-2016, des del 4 d’abril de 2016 a 14 de setembre de 2016. La dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 58. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. David Dolcet Butsems (mat. 74190) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de Tècnic Superior en Enginyeria, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Ciutat Vella, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.OP.10), i l’activitat pública com a professor associat a la Universitat Politècnica de Catalunya a temps parcial, per al curs acadèmic 2015- 2016 des de l’1 de setembre de 2015 fins al 31 d’agost de 2016. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. David Dolcet Butsems (mat. 74190) entre la seva activitat municipal i l’activitat privada d’enginyer, però per tal d’evitar possibles coincidències entre ambdues activitats, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’enginyer qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. Les presents autoritzacions resten condicionades a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. La dedicació professional a les dues activitats sol·licitades no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 59. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Noelia Clop Garcia (mat. 74841) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica Superior en Psicologia, amb destinació a l’EAIA d’Horta-Guinardó de la Gerència de Drets Socials, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.SS.20), i l’activitat privada per compte propi de realització d’avaluacions pericials psicològiques. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5961 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 60. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació dels serveis de gestió del Servei d’Atenció Socioeducativa (SAS), de l’Agència per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual (ABITS) i el suport a les seves accions, de l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16003530, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d’1.175.451,70 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 1.068.592,46 euros, pressupost net, i 106.859,24 euros en concepte d’impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10 per 100; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents; donar compte d’aquest acord a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 61. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Oriol Buil Subirana (mat. 74948) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional d’auxiliar administratiu, amb destinació a la Direcció de Serveis Tècnic-Jurídics de la Gerència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, on ocupa el lloc de treball de Suport 5 (90.50.GE.10), i l’activitat privada per compte d’altri com auxiliar al Fútbol Club Barcelona a través de l’empresa Atlas Servicios Empresariales, SAU. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 62. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Ana Maria Campeny Valls (mat.74956), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional d’auxiliar, amb destinació a la Direcció de serveis jurídics i de gestió del patrimoni del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, on desenvolupa en el lloc de treball de suport 5 i l’activitat privada de Traductora. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 63. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Georgina Torres Costa (mat.74957) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de tècnica mitjana d’Arquitectura, amb destinació al 5962 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Departament de Projectes i Obres de la Direcció de Serveis Tècnics del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, on desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria i l’activitat privada per compte propi com a arquitecta tècnica a través de la societat JNMB Project Management, SL. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, la Sra. Torres no podrà, ni per si mateixa ni mitjançant la societat JNMB Project Management, SL, exercir la professió d’arquitecta tècnica en qualsevol de les seves manifestacions en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 64. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Isabel Hernández Gondra (mat. 25004) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de tècnica superior de Psicologia, amb destinació al CSS Sant Martí-Verneda de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona d’aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (codi SOM 8030SS20), i l’activitat de col·laboradora docent a la Universitat Oberta de Catalunya a temps parcial, per al curs acadèmic 2015-2016 des del 24 de febrer de 2016 fins al 22 de juliol de 2016. Es tracta d’una activitat privada d’acord amb la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 65. Declarar que la reposició de places vacants no posa en risc el compliment de l’objectiu de l’estabilitat pressupostària, en els termes d’allò previst a l’article 20.U. apartat h) de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2016. Aprovar l’Oferta Pública d’ocupació de 252 places per a l’exercici 2016 en règim funcionarial en els següents termes: - 92 places d’agent de la Guàrdia Urbana (grup C, subgrup C2) de l’escala d’administració especial, sotsescala serveis especials, classe policia local. - 24 places de bomber (grup C, subgrup C2) de l’escala d’administració especial, sotsescala serveis especials, classe de serveis d’extinció d’incendis. - 32 places de Gestió d’Administració General (grup A, subgrup A2) de l’escala d’administració general, sotsescala gestió - 22 places de TM Enginyeria (grup A, subgrup A2) de l’escala d’administració especial, sotsescala tècnica - 33 places de TS Arquitectura (grup A, subgrup A1) de l’escala d’administració especial sots escala tècnica - 2 places de TS Art i Història (grup A, subgrup A1) de l’escala d’administració especial, sotsescala tècnica - 34 places de TS Dret (grup A, subgrup A1) de l’escala d’administració especial, sotsescala tècnica - 10 places de TS Gestió (grup A, subgrup A1) de l’escala d’administració especial, sotsescala tècnica - 3 places de TS Organització (grup A, subgrup A1) de l’escala d’administració especial, sots escala tècnica. Les convocatòries de les proves selectives per proveir les places vacants incloses en aquesta oferta d’ocupació pública podran incloure un 10% de places addicionals, com a màxim. Publicar en el NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5963 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya; comunicar-ho a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d’Hisenda i Administracions públiques; i donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 66. Rebutjar l’oferta de l’empresa Alphabet España Fleet Management SA, amb CIF A91001438, i excloure-la de la licitació per no acomplir les característiques de cadascun dels tipus de vehicles indicats a l’Annex 1 del plec de prescripcions tècniques, segons proposta de la Mesa de contractació en sessió de 23 de juny de 2016, de conformitat amb l’article 84 del Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques. Adjudicar el contracte núm. 16001694, que té per objecte l’arrendament en modalitat de renting de vehicles destinats al servei de flota i serveis tècnics dependents de la Gerència de Recursos de l’Ajuntament de Barcelona, per un import màxim de 676.436,85 euros, IVA inclòs, i en funció dels preus unitaris ofertats, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient, a BBVA Autorenting, SA, amb CIF A60028776, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import adjudicació 559.038,72 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 117.398,13 euros. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. Acords de la Comissió de Govern de 28 de juliol de 2016: 67. Aprovar la modificació en l’organigrama de la Gerència de Recursos Humans i Organització assignant les funcions al Departament d’Igualtat, tal i com es detalla als annexos. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 68. Iniciar l’expedient per a la contractació de la prestació de serveis de la xarxa d’equipaments d’infància en el temps de lleure, del Districte de Sants-Montjuïc, amb número de contracte 16003614, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert i amb un pressupost total de licitació de 812.334,80 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladores del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posteriors/s a l’actual; i donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Acords de la Comissió de Govern de 15 de setembre de 2016: 69. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Àngel Marc Miguel Baños (mat. 74932) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de Tècnic Superior en Arquitectura, amb destinació al Departament d’Obres i Manteniment del Districte de l’Eixample, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.OP.20), i una activitat privada per compte propi com a arquitecte (consultoria i peritatges judicials); per tal d’evitar possibles coincidències entre 5964 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona; la dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal; la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 70. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Sílvia Rovira Eroles (mat. 74966) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica Mitjana en Arquitectura, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de l’Eixample, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 4 (80.40.OP.20), i l’activitat privada d’Arquitecta Tècnica per compte propi; per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’Arquitecta Tècnica qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona; la dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal; la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix; donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 71. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Carolina Cañete Artero (mat. 74979) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional d’Auxiliar administrativa, amb destinació al Departament de Prevenció Riscos Laborals de la Gerència de Recursos Humans i Organització, on ocupa el lloc de treball de Suport 5 (90.50.GE.10), i l’activitat privada per compte d’altri com a auxiliar administrativa a l’empresa Kymos Pharma Services SL; la dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal; la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix; donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 72. Aprovar la modificació en l’organigrama de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, referits a la Direcció de Feminismes i LGTBI, assignant les dotacions de llocs de treball, adscripcions, denominacions i funcions al òrgans afectats, tal i com es detalla als annexos; publicar el present acord en la Gaseta Municipal als efectes pertinents; donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5965 73. Convocar la cobertura del lloc de treball de Direcció 2, del Festival de Barcelona Grec adscrit a la Direcció de Sectors Culturals i Innovació de la Gerència de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i aprovar les bases que han de regir aquesta convocatòria (I.D. 08004934). Publicar aquest acord i l’annex a la Gaseta Municipal, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al web de l’Ajuntament de Barcelona. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Reptes i perspectives de futur del Programa Barcelona Interculturalitat. El Sr. Asens explica que es presenta un informe que fa referència al programa BCN Interculturalitat. Comenta que Barcelona és una ciutat dinàmica, acollidora, amb un 16% de població estrangera, on es practiquen més de 20 religions o creences i on es parlen més de 200 llengües. Destaca que una de les voluntats d’aquest programa és preservar aquesta riquesa cultural i posar-la en diàleg. Recorda que això ja ve de lluny i diu que se sent orgullós del model de diversitat i de convivència de Barcelona i de la feina feta pels governs anteriors. Informa que amb aquesta iniciativa el govern vol fer un pas més i transformar la interculturalitat no només en un instrument d’intercanvi de cultures, de promoció del diàleg entre elles, sinó també en un instrument per incidir en les estructures generadores de les relacions de desigualtat, de dominació, en les situacions de vulneració de drets humans, etc. Indica que aquest és l’objectiu del mandat d’aquest govern, que té una sèrie de mesures concretes destinades a poder-lo fer realitat. Comenta que l’informe, acompanyat de l’Informe de reptes i perspectives de futur, és una memòria de serveis. Assenyala que en aquest se’n mencionen alguns, com ara la revisió i actualització del pla BCN Interculturalitat, que data de 2010. Creu que era un bon pla, però que cal actualitzar-lo, ja que ha quedat desfasat. També pensa que cal fer una mirada més transversal i posar en contacte diferents àrees. Així mateix, considera que falten indicadors d’impacte. Diu que 6 anys d’aplicació d’aquest model d’interculturalitat en la gestió de la diversitat donen un bon balanç, però comenta que no hi ha un bon sistema objectiu d’avaluació. Opina que cal recollir indicadors que permetin determinar si s’aconsegueix fer realitat els objectius o no, bàsicament per poder retre comptes davant de la resta de grups municipals i de la ciutadania. Constata que ara mateix no hi ha aquest sistema d’indicadors. Afegeix que cal fomentar una comunicació intercultural, fer més visible aquesta tasca tant internament com externament, com ara amb un manual d’estil per garantir que la comunicació sigui el màxim d’inclusiva i respectuosa amb la diversitat. Creu que cal potenciar i impulsar l’Espai Avinyó - Llengua i Cultura, que fa 5 anys que existeix. Explica que aquest espai és la punta de llança en la interculturalitat a Barcelona, i indica que té un balanç molt positiu. Finalment, assenyala que cal impulsar el Pla d’acció antirumors, que és una eina central d’aquest govern. La Sra. Vila agraeix l’informe. Reconeix que la Barcelona d’avui en gran mesura és el resultat de les migracions d’ahir. Creu que poden estar orgullosos que Barcelona històricament ha estat una ciutat d’acollida. Considera que la diversitat cultural és una oportunitat, encara que implica alguns reptes, i que els serveis municipals s’han d’adaptar a aquesta realitat tan canviant i diversa. Es congratula que sigui un pas més per seguir avançant en les polítiques dutes a terme no tan sols en el darrer mandat, sinó també en tots els altres. Destaca el fet que se segueixi reforçant l’estratègia antirumors, iniciada en el mandat anterior, o que es potenciï l’Espai Avinyó, molt centrat en la qüestió de la 5966 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 llengua, que és important si es vol que tothom que vagi a viure a Barcelona se senti partícip de la llengua comuna. Considera que és bo que aquest debat es faci amb el màxim consens possible, que estigui fora de partidismes i lluny de discursos que puguin crispar la convivència a la ciutat. D’una banda, planteja que no hi veu un pressupost relacionat i demana com es traslladen aquestes mesures en l’àmbit pressupostari i econòmic. Vol veure quin impacte tenen aquestes qüestions en el pressupost de l’Ajuntament i quina és la prioritat per part del govern. De l’altra, demana que la comissionada aclareixi com aquest pla interactuarà amb les escoles i els centres educatius de la ciutat. Considera que l’important és treballar-ho des del primer moment, quan les persones es comencen a formar com a ciutadans. Vol saber, doncs, quin pas més es farà perquè hi hagi més incidència dins de les aules. Recorda que hi havia projectes que no eren estrictament d’interculturalitat, com ara la Xarxa d’Escoles per la Igualtat i la No-Discriminació, que anaven en la línia de promoure que dins les aules hi hagués el reconeixement mutu de la diversitat. Demana, doncs, que s’aclareixi aquesta qüestió. El Sr. Alonso explica que un dels reptes de les grans ciutats d’Europa és la gestió d’aquesta diversitat cultural. Diu que per això, quan el govern va presentar aquesta mesura, la seva intenció era fer una intervenció en positiu per donar-hi suport, perquè creu realment en la interculturalitat. Comenta, però, que, quan ha començat a llegir tant l’informe com les mesures concretes, ha vist que realment no s’està parlant d’interculturalitat. Recorda que el Sr. Asens ha parlat de l’exclusió social i de la necessitat de donar sortida a aquestes diferències culturals. Considera, però, que la font de l’exclusió social no són ni les diferències culturals ni l’ètnia, sinó que el principal i únic factor d’exclusió social és la pobresa. Anuncia que Ciutadans donarà suport a moltes de les accions que hi ha en aquest pla, però considera que, mentre no s’ataqui el problema real, que és la pobresa, no es podrà resoldre l’exclusió social. Demana al govern que no s’enganyi, que no es dediqui a fer accions folklòriques i marginals i que ataqui el problema real, que és que molts d’aquests col·lectius estan en una situació de debilitat per la pobresa. En relació amb les mesures concretes, l’ha sorprès una en concret que diu: «El foment de la diversitat a través de l’ús social de la llengua catalana.» Considera que en aquesta mesura hi ha dos conceptes que es barregen, que són la interculturalitat i la integració social. Entén que aquesta integració social és necessària i que és positiu que les persones de fora aprenguin les llengües del territori, incloent-hi la catalana. Però considera que en aquest cas no es parla d’interculturalitat, sinó d’integració social. Tanmateix, es pregunta per què els immigrants només han d’aprendre una llengua si al territori hi ha dues llengües oficials. Conclou, doncs, que no es parla d’interculturalitat ni d’integració, sinó d’assimilació a una ideologia concreta, amb la qual cosa Ciutadans no està d’acord. Entén que cal obrir aquest debat sobre la integració i que les persones que vagin a Barcelona han de tenir l’oportunitat d’aprendre les dues llengües oficials. Per acabar, planteja els 3 eixos que cal tenir en compte: sí a la interculturalitat i construir la Barcelona del futur entre tots; sí a reduir les desigualtats, a lluitar contra la pobresa i a garantir oportunitats per a tothom, de la qual cosa no es parla gens en l’informe, i sí a construir una ciutat amb valors positius que garanteixin els drets humans, la convivència i la prosperitat de la societat, que constata que tampoc apareix a l’informe, més enllà de la declaració d’intencions del principi. Demana que el govern no es perdi en declaracions d’intencions i que s’entri realment en el fons de la qüestió. La Sra. Capdevila agraeix la presentació d’aquest informe. Considera fonamental contribuir a la construcció d’una societat intercultural en què es respecti i es reconegui la diversitat, entesa en el seu sentit més ampli, així com els elements comuns i compartits que garanteixin la interacció i el coneixement mutu entre els NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5967 ciutadans com a via per reforçar el sentiment de pertinença, ja que és fonamental en la cohesió. Comenta que qualsevol persona que emigra per establir-se en un territori pot estar en desavantatge pel fet de trobar-se en una situació d’inestabilitat social, laboral, pel fet de tenir un desconeixement profund del seu entorn i de les normatives jurídiques, pel fet de trobar-se en una situació d’irregularitat administrativa i pel fet de desconèixer totalment la llengua del territori d’arribada. Entén, doncs, que l’objectiu d’aquestes mesures és precisament aconseguir la igualtat d’oportunitats per a totes les persones i la cohesió social a Barcelona. Creu que per assolir aquests objectius és bàsic l’impuls del projecte de mesura intercultural mitjançant campanyes de sensibilització, com ara exposicions fotogràfiques, jornades, congressos i altres activitats que permetin generar la reflexió, participació i el diàleg entre els ciutadans. Troba a faltar en el document més compromís en la promoció del coneixement i l’ús de la llengua catalana entre les persones no catalanoparlants, i la necessitat de fer campanyes i materials informatius sobre els recursos per a l’aprenentatge i els beneficis que comporta el coneixement del català com a contribució a una millora de cohesió social i de la convivència. També troba a faltar en el document el cessament de les identificacions i detencions per perfil ètnic per part dels cossos de seguretat, perquè ser estranger no pot pressuposar que s’hagi comès una infracció, i que s’acabi amb les pràctiques administratives discriminatòries que impliquen la impossibilitat de documentació de familiars dels ciutadans comunitaris. Comenta que des de l’abril de 2014 hi ha una nova instrucció que impedeix regularitzar els familiars que conviuen a Catalunya amb un ciutadà europeu des de fa anys. Creu que caldria establir uns criteris clars per regular aquest assumpte i que no es deixés al marge de la discrecionalitat. Està molt d’acord amb la necessitat de posar de manifest i lluitar contra tots els actes de contingut racista o xenòfob que posin en perill la convivència habitual entre els ciutadans, fent denúncies socials entre la xarxa de contactes i davant els mitjans sobre aquests fets, i impulsar projectes per desmuntar rumors i estereotips. Destaca un rumor habitual, que és que els estrangers que tenen botigues no paguen impostos. Pensa que des de l’Administració cal desmentir aquests rumors. Valora molt positivament el document, malgrat que creu que gran part d’aquesta feina és la que ja s’ha dut a terme des de fa anys des de l’Oficina per la No-Discriminació. La Sra. Esteller troba a faltar, quan es presenta aquesta mesura, una avaluació de l’anterior. Tot i que el govern diu que no hi havia prou indicadors, opina que com a mínim cal fer una avaluació de les mesures anteriors i veure en què s’ha de millorar i quines qüestions cal tractar. Dit això, reconeix que aquest pla té una sèrie de dimensions, de reconeixement de la diversitat cultural, igualtat de drets i oportunitats, etc. Constata que hi ha una sèrie de qüestions que intenten donar contingut a la interculturalitat. Comenta, però, que quan es llegeix amb profunditat es veu que la línia entre la multiculturalitat i la interculturalitat és molt fina i sembla que en molts moments es tracta més de multiculturalitat que no pas d’interculturalitat. Considera que Barcelona ha de ser una ciutat acollidora i afavorir que la gent que arriba a la ciutat es pugui integrar amb tots els drets que li corresponen, però també amb tots els deures. Pensa que cal ser exigents, i es queixa que això no es troba en el document. Opina que cal ser exigents amb el compliment de la llei i que la gent que arriba ho ha de fer complint la llei i d’una manera ordenada, respectant el marc de convivència. Creu que cal donar-los l’oportunitat a través de tots els mitjans i que s’han de poder integrar, però diu que cal donar-los els instruments perquè ho facin. Constata que la llengua és un instrument de comunicació, però remarca que a Barcelona hi ha dues llengües: el català i el castellà. Diu que no pot ser que només es faci en una llengua. Reclama, doncs, que també s’incorpori el castellà, perquè la gent ha de tenir instruments per poder-se comunicar, per poder treballar i per 5968 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 poder-se integrar. Pensa que també cal començar per la no-discriminació de la dona. Apunta que en moltes de les cultures que arriben la dona està summament discriminada. Es queixa que no veu un esforç per part de l’Ajuntament a l’hora de poder-ho impedir. També demana que se sigui exigent en aquest punt. D’altra banda, creu que els immigrants també han de tenir oportunitats a l’hora de poder treballar, però dins del marc de convivència de la ciutat, cosa que troba a faltar en aquests projectes. Sol·licita que el govern també presenti el Pla d’immigració, sobre el qual han de penjar totes les polítiques. Conclou, doncs, que cal facilitar la integració amb els instruments i totes les mesures, però també ser exigents i demanar que les persones s’integrin en el marc de convivència de Barcelona, que respectin els drets i ajudar-los a fer-ho. El Sr. Garganté indica que, sota un discurs aparentment progressista, les polítiques interculturals manipulen un fet incontestable: totes les societats són heterogènies i diverses, en tots els temps i a tot arreu les societats humanes són el fruit de tota mena de barreges, voluntàries i involuntàries, provocades per processos polítics, econòmics i militars. Constata que el multiculturalisme respon a una visió essencialista dels grups humans, en què un grup social és encapsulat dins de la seva cultura d’origen i classificat com a raresa exòtica, de manera que es concep la societat com un seguit de conjunts culturals aïllats els uns dels altres i perfectament delimitats. Explica que, al seu torn, l’interculturalisme advoca per una suposada integració d’alguns d’aquests conjunts humans, però en cap cas qüestiona com es reflecteixen a la nostra societat les relacions de poder colonial ni les dimensions de classe que implica normalitzar grups de persones en funció del seu origen social i cultural. Assenyala que el racisme inferioritza aquests grups socials diferents, sense amargar-se, i destaca que, en canvi, el nou racisme elabora discursos suposadament tolerants i integradors, mentre continua imposant la seva camisa de força sobre la gent d’altres cultures i finalment acaba servint les mateixes perspectives diferenciadores del racisme clàssic. Explica que això ho fa diferenciant aquesta gent d’altres cultures respecte a nosaltres, els normals, suposadament, en què els diferents són sempre els altres. Constata que l’interculturalisme invoca les diferències mentre amaga les desigualtats. Indica que el problema és que, en nom de la integració de les diferències, el programa BCN Interculturalitat cronifica una vegada més aquesta mirada classista i neoracista sobre la sempre heterogènia societat barcelonina. Apunta que aquest programa respon a la correcció política de les representacions institucionals i mediàtiques dominants, i es queixa que en cap moment es qüestionen les mecàniques estructurals de dominació social que s’imposen sobre la gent nouvinguda de classe treballadora. Pregunta si el govern s’ha plantejat aplicar polítiques interculturals sobre les col·lectivitats de suecs, australians o nord-americans de classe alta que viuen a Barcelona. Es pregunta, si tothom és igual i alhora tothom és diferent, quin sentit té aplicar les polítiques interculturals només a un sector molt determinat de la societat barcelonina. Indica que el parany d’aquest nou racisme és considerar que hi ha uns grups socials determinats que estan mal integrats, o no del tot ben integrats, que han de ser objecte de fiscalització, classificació i control. Destaca que aquesta integració s’ha de produir a causa de les seves diferències culturals, i per això el govern remet a l’exotisme cultural i religiós d’aquests altres. Comenta que el programa no qüestiona els mecanismes estructurals i legals d’inferiorització i explotació, ni les formes occidentals del patriarcat aplicades sobre aquests conjunts socials, exclosos no pas de la societat, sinó en la societat. Constata que aquest programa marca socialment i estigmatitza qui són els altres, qui són els diferents culturals, els exòtics religiosos, qui són els que han de ser integrats, de manera que així s’acaben reproduint els processos de marginació, segregació i discriminació dominants. Diu que tan sols pot valorar positivament les iniciatives empreses per possibilitar la integració legal, ja que és un pas imprescindible perquè aquestes persones NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5969 disposin d’una manera efectiva dels drets socials de tot tipus que els pertoquen. Remarca que la realitat de molts veïns i veïnes de la ciutat són pallisses, detencions, deportacions, explotació, precarització, pobresa, misèria, fam, abusos immobiliaris, marcatge policíac, racisme mediàtic. Considera que això és el que s’ha de regular i corregir. Pensa que no s’ha de diferenciar aquestes persones ni pel lloc on van néixer ni per la religió que professen ni per la llengua que parlen. Diu que la CUP aspira a transformar la societat per millorar i fer lliures les vides de totes les persones a través de la dignificació de les seves condicions de vida. Per tant, no pot donar suport a la perpetuació del racisme sota embolcalls aparentment progressistes. Indica que el problema no són les diferències culturals, sinó les desigualtats socials. La Sra. López diu que mirarà de donar una resposta global, perquè la seva primera impressió és que només la presidenta s’ha llegit el pla, perquè és l’única persona que ha parlat de la diferència entre interculturalitat i multiculturalisme. Està d’acord que hi ha persones d’altres contextos que estan en una situació d’irregularitat, en una situació de precarietat, etc., però també hi ha altres persones que provenen d’altres indrets, que estan més enllà d’aquesta mirada folklòrica i de receptors d’ajuda i que estan en disposició, afortunadament, de participar en aquest projecte intercultural. Comenta que les persones de diferents orígens tenen totes aquestes problemàtiques que els grups han dit, cosa que entraria dins l’àmbit d’immigració. Indica que la seva àrea té immigració, té la Barcelona diversa i la Barcelona intercultural, i són esglaons no d’integració, perquè és una paraula que no li agrada, però sí de plena ciutadania, i a mesura que van pujant aquests esglaons tenen aquest dret de plena ciutadania. Constata que hi ha persones que es troben a l’esglaó de baix i persones que es troben a l’esglaó de dalt, que són de les que parla aquest pla. Comenta que és un model que va molt més enllà del multiculturalisme i que va molt més enllà de la integració. Li agradaria que totes les persones en poguessin gaudir, però constata que n’hi ha moltes que no ho podran fer, cosa que es tracta des d’altres àmbits. Creu que es tracta d’avançar d’aquesta Barcelona multicultural, que és el que hi ha hagut fins ara, cap a una Barcelona intercultural, és a dir, una Barcelona on totes les persones, amb totes aquestes diversitats a què no volen renunciar, puguin formar part de la ciutat. Conclou, doncs, que res més lluny d’accions folklòriques que aquest pla, res més lluny del multiculturalisme excloent d’aquest pla i res més lluny d’aquesta mirada. Remarca que la mirada del pla és una mirada d’integració no en qüestions quotidianes, sinó del que tenen a dir aquestes persones en l’àmbit de la política, de l’economia, de l’educació, de la família, dels valors, etc. Aclareix que quan es parla d’aquest procés i d’aquest model d’interculturalitat es parla de tot això, i no de folklore, ni de música, etc. Pel que fa al pressupost, explica que hi ha una pujada de prop d’un 20% de les despeses que hi va haver l’any anterior. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal CIU: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar de: - Canvis en l’organigrama de totes les àrees i increment de departaments, informant de l’actual número de treballadors adscrits a aquestes àrees i responsabilitats, i també del nombre de caps de servei i de Directors, especificant quins directius han estat contractats en processos oberts als que podien concórrer personal funcionari i personal extern, especificant el número de candidats en cada una de les convocatòries i els motius pels que diversos concursos han estat declarats deserts, tot i presentar-se sol·licituds. - Previsió d’impacte en el capítol 1 del pressupost de 5970 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 despeses com a resultat de la contractació de 1.200 persones per a la funció pública. - En el cas de les noves contractacions resultants de la re-municipalització de serveis, saber quines accions ha dut a terme el govern per vetllar per garantir que l’accés d’aquestes persones a la funció pública compleix el principi de mèrit i capacitat en un context d’igualtat per tota la ciutadania i com impacta la seva contractació en el catàleg de lloc de feina de l’Ajuntament, classificació del lloc de feina i retribució. - Comparativa de personal eventual per part del govern a data 25 de juliol de 2015 fins ara. El Sr. Badia diu que intentarà ser sintètic perquè cada punt mereixeria una compareixença per si mateix; per això anuncia que només donarà les dades més rellevants. Pel que fa a l’estructura o organigrama, indica que es pot consultar a la pàgina web. Comenta que destacarà les figures gerencials i que, quan es comparen els dos organigrames, s’ha passat de 25 gerències a 26, cosa que respon a una nova distinció de la Direcció General de Barcelona Activa, que s’ha passat a considerar una gerència. Aclareix que no canvien els espais de comandament de l’Ajuntament. Quant a les direccions, informa que s’ha passat de 182 direccions a 180, és a dir, molt similar. Destaca que per primera vegada s’han convocat totes les direccions amb publicitat i concurrència, fet que anteriorment no passava, ja que s’abusava del nomenament via direcció d’eventuals. Comenta que en un element en què hi ha diferenciacions és en el cas de direccions ocupades per personal no funcionari. Informa que el govern actual les va regular, ja que fins llavors no estava clar quines sí i quines no; afegeix que es va regular que fins a 22 places d’aquestes direccions podien estar ocupades per personal no funcionari, però també per personal funcionari, de les quals 16 han acabat sent ocupades amb personal no funcionari. Recorda que en el mandat anterior eren 47 direccions ocupades per personal no funcionari. Conclou que en aquest mandat és un 9% i en l’altre un 26%. Assenyala que només 3 de les 180 direccions encara estan vacants, ja que han quedat desertes perquè els perfils que s’hi van presentar es van considerar no idonis. Anuncia que properament es tornaran a convocar. En relació amb l’impacte en el pressupost, recorda que Barcelona està 10 o 20 punts percentuals per sota en el pes del capítol 1 respecte a altres ciutats, ja que està en un 18%, Madrid està en un 29%, València està en un 35% i Sevilla està en un 43%. També comenta que en els últims 20 anys s’ha passat d’uns ingressos de 1.400 milions a 2.500, i el personal ha passat de 12.700 a 12.600. Conclou que amb la mateixa plantilla es gestiona un pressupost que ha augmentat més d’un 40%. Creu que cal felicitar els treballadors perquè és un esforç titànic gestionar un pressupost d’aquestes característiques, però també cal escoltar-los. Comenta que els treballadors diuen que estan en una situació de màxima debilitat per fer front a serveis bàsics i essencials de l’Ajuntament. Diu que per això el govern es planteja fer un pla de Recursos Humans. Constata que, per respondre a l’augment de pressupost, Recursos Humans es va mantenir igual, però, curiosament, el capítol 2 va augmentar en un 67%, és a dir, en els últims 10 anys va augmentar en 400 milions d’euros. Considera que hi va haver una aposta clara per gestionar el pressupost de l’Ajuntament des de personal extern a l’Ajuntament. Diu que no s’està parlant d’augmentar un 10% ni tampoc d’augmentar el capítol 1 en 260 milions, ni tampoc d’augmentar un 20%, és a dir, d’augmentar-lo en 500 milions, sinó que el pressupost que presenta el govern calcula que, amb un increment de 20 milions d’euros net de capítol 1 més recuperar part d’aquest capítol 2 –un transvasament de 12 milions de capítol 2 a capítol 1–, es podrà fer front a 1.000 noves places. Comenta que l’ordre de magnitud percentual serà el mateix; aclareix, doncs, que no s’augmentarà un 10% el pes del capítol 1. Constata, per tant, que és un pla de dimensionament de Recursos Humans de mínims, indispensable i, sobretot, urgent. Informa que per fer això el 2016 es convocaran 20 borses de treball. Pretén, doncs, que en una primera fase entrin una gran part el 2016. Afegeix que NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5971 posteriorment també es convocaran places d’oposicions. Destaca que en el mandat anterior es van convocar, tret de Guàrdia Urbana, 37 places d’oposicions, i diu que el govern preveu en aquest mandat treure’n 600 per reduir l’interinatge. Pel que fa als processos de remunicipalització, indica que s’ha aplicat el que fixa l’Estatut dels treballadors i, per tant, el principi de subrogació, que s’ha acordat amb les diferents representacions sindicals. Assenyala que hi haurà personal nou a l’Ajuntament en la categoria d’indefinit no fix, a qui es mantindrà les condicions laborals. Explica que, posteriorment, s’hauran de convocar les oposicions respectives i es compliran els requisits de mèrit, igualtat i capacitat. Comenta que el moment per convocar aquestes oposicions dependrà del marc estatal fixat. Quant als eventuals, comenta que es va passar de 163 eventuals al mandat anterior a, en una primera fase, 92, que després es va passar a 112 per una interpretació del Govern central. Destaca que l’oposició segueix tenint 43 representants, per tant, no ha patit cap disminució en el que són assessors, i el govern ha passat de 120 assessors que tenia el govern anterior a 69 assessors. Remarca que s’ha segregat gran part del personal eventual de l’estructura executiva, que generava disfuncions i confusions en el funcionament ordinari d’aquesta estructura executiva. El Sr. Forn constata que el Sr. Badia ha fet una explicació parcial. Per tant, agraeix algunes coses, però es queixa que altres són absolutament parcials. Li agradaria aprofundir en algunes de les qüestions que es plantejaven en la compareixença. Pel que fa als processos que han quedat lliures de designació o concurs, indica que són 8 processos de lliure designació o concurs de direcció o de caps de departament que han estat declarats deserts tot i haver-s’hi presentat candidats. Especifica que es tracta de 7 concursos per a personal funcionari, en què com a mínim s’hi havien de presentar 3 persones, i 1 concurs de direcció en què podien concórrer persones sense la condició de funcionari. Concretament, el sorprèn molt el cas de la Direcció de Serveis de Drets dels Animals, en què es van presentar 12 persones. El sorprèn molt que entre aquestes no se’n trobés cap d’idònia. Explica que tot això parteix d’una experiència que ja s’ha denunciat en aquesta Comissió i en el Plenari. Comenta que el Sr. Badia diu que abans no es convocaven concursos oberts per a les places de direcció. Reconeix que això és veritat, però exposa el que passa en aquests casos. Indica que, en el lloc de treball a direcció 2 adscrit a la Direcció de Serveis de Projectes d’Ecologia Urbana de la Gerència d’Ecologia Urbana, es presenten 25 persones, de les quals la persona seleccionada és expresident d’Iniciativa per Catalunya. Ho troba curiós. Comenta un altre cas d’un lloc de treball en direcció 1 adscrit a la Direcció del Model Urbà de la Gerència d’Ecologia Urbana, en què dels 19 candidats el seleccionat és una persona vinculada a Barcelona en Comú. Diu que així podria anar repassant totes les direccions. Insisteix que la demanda era que es donés la llista de totes les persones que s’han presentat a aquestes direccions per veure qui s’ha seleccionat. Considera que fer seleccions per nomenar després a dit les persones que interessen perquè estan vinculades al partit és un frau com una catedral. Pel que fa a les comparacions que feia el Sr. Badia, pregunta per què el regidor no ha parlat dels comissionats i per què no explica que s’està doblant el nombre de comissionats respecte al govern anterior, o per què no explica que comissionats que hi havia abans del pacte amb el Partit Socialista es reconverteixen i se’ls dóna un lloc de direcció perquè no se’ls pot fer fora. Diu que li agrada que el Sr. Badia agafi els models de Madrid, València i Sevilla, que són els models dels ajuntaments més endeutats d’Espanya. Creu que és un bon exemple perquè l’Ajuntament de Barcelona vagi augmentant el capítol 1. Indica que si aquest Ajuntament ha sortit bé de la crisi és perquè el Partit Socialista quan governava no havia carregat excessivament el capítol 1 i tenia capacitat per fer-hi front amb altres tipus de contractació. Pel que fa als 32 milions de les noves places, constata que es repetiran any rere any, però si el model de Barcelona és el de Madrid, Sevilla i València ho troba curiós. 5972 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 En relació amb els criteris d’externalització, li agradaria tenir informació sobre el famós mapa de les externalitzacions. Comenta que el govern ha dit que ja el té fet. Indica que en un butlletí de Barcelona en Comú es diu: «Elaboració del mapa d’externalitzacions de la contractació municipal: actualment a disposició de la ciutadania.» Li agradaria tenir-hi accés perquè no l’ha pogut veure, tot i que fa mesos que ho demana per escrit. També vol que el govern expliqui quins són els serveis que s’han externalitzat, quan s’han externalitzat i qui els ha externalitzat, quins partits eren aleshores al govern. Creu que s’endurien la sorpresa que la majoria d’aquests serveis externalitzats que ara Barcelona en Comú vol remunicipalitzar van ser externalitzats per un govern del Partit Socialista de Catalunya i per Iniciativa per Catalunya, socis actuals del govern. El Sr. Alonso agraeix les explicacions. Constata que amb tants temes és molt difícil en 3 minuts parlar de tot això. Diu que ho resumiria en dues idees: d’una banda, hi ha un problema de manca de transparència, i, de l’altra, hi ha un problema de manca de concreció. Pel que fa a la transparència, pensa que ha quedat de manifest amb el tema dels concursos als directors. Creu que ha quedat clar que els concursos són una estratègia de màrqueting, perquè al final s’adjudica a persones alienades amb el govern. Recorda que ja fa mesos que Ciutadans va demanar que com a mínim el govern publiqui al web els currículums d’aquestes persones. Es queixa que el govern ni tan sols ha fet això. Considera que, ja que el govern està contractant gent afí a Barcelona en Comú, com a mínim hauria de fer aquest exercici de transparència perquè els grups en poguessin veure la idoneïtat tècnica. Indica que també hi ha un problema de falta de concreció, perquè hi ha moltes xifres, es parla de 1.200, tot i que en el pla es parlava de contractar 1.900 persones –900 per cobrir baixes, 1.000 per a nous llocs de treball–, 20 borses de treball, etc., però diu que no li queda clar ni quan es contractarà la gent ni per a quines feines. Es queixa que en el Pla de Recursos Humans es parla de 1.000 persones per a noves tasques, però no es concreta quines són. Li sembla, doncs, que cal passar d’aquestes grans xifres a la concreció, cosa que comença a ser urgent. Finalment, pel que fa a les oposicions, considera que cal posar-los data, ja que és urgent en alguns col·lectius com la Guàrdia Urbana que s’incrementi la plantilla. Demana que s’actuï amb la màxima celeritat per posar en marxa aquestes oposicions i cobrir aquestes deficiències en Recursos Humans. El Sr. Coronas agraeix aquesta compareixença, que considera necessària perquè falta informació als grups. Reconeix que hi ha webs de transparència, que s’expliquen als mitjans, i que de portes enfora queda molt bé dir que l’Ajuntament té webs de govern obert i que es posa la informació a l’abast de tothom, però diu que, ateses les preguntes fetes a la Comissió, la sensació que li queda és que el govern posa la informació que vol posar. Considera, doncs, que no és transparència al 100%. Li agradaria tenir explicacions sobre els processos de selecció, perquè no dubta que les persones que s’han escollit són vàlides, i fins i tot algun dels noms que ha sortit professionalment ben contrastat. També es pregunta què faria Barcelona en Comú si no hagués guanyat les eleccions i qualsevol altre equip de govern hagués fet els processos de selecció d’aquesta manera i amb els resultats que s’han produït. Diu que veure les coses des de la barrera és una cosa i que quan s’està al govern i es prenen decisions de govern n’és una altra. Constata que s’han incrementat departaments, directius, etc., tot i que amb els números a la mà que s’han donat sembla que no és tant així. Indica, però, que amb l’acord de govern entre Barcelona en Comú i el PSC té la sensació que s’han repartit el cartipàs i les àrees de l’Ajuntament com una mena de regne de taifes, segons els egos personals o les inquietuds de cadascú, amb alguns repartiments que li costen de creure. No acaba d’entendre com Economia ha quedat fraccionada NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5973 de la manera que ha quedat i no sap si això és bo per a l’organització, però creu que no. En relació amb les municipalitzacions, vol saber si el procediment que s’ha seguit per a les escoles bressol serà el que s’utilitzi a partir d’ara o s’anirà canviant segons el servei. Diu que, si és així, vol seguretat en el fet que el govern serà garantista tant amb els que internalitza com amb els interins de borsa de treball que queden fora. Finalment, el sorprèn molt el tema dels comissionats, perquè s’ha passat d’un govern de 14 regidors a un de 15, i de 5 comissionats a 11. Indica que hi ha gairebé tants comissionats com regidors, quan abans eren menys de la meitat, una tercera part. Recorda que en aquell moment es van sentir crítiques per part d’algun membre de la formació actual de Barcelona en Comú i, en canvi, ara el mateix partit més que duplica aquell nombre de comissionats i sembla que no encaixa tan bé la crítica. Li agradaria una explicació sobre aquest repartiment del cartipàs i per què hi ha tants comissionats en un govern que té una regidora més que en el mandat anterior. La Sra. Esteller explica que el Grup Popular sempre ha tingut molt interès en els mèrits a l’hora de concórrer a la funció pública, en la transparència sobretot, i també el mèrit de capacitat, objectivitat, independència, perquè és això el que es busca, i neutralitat del treballador que ha de complir les seves funcions. Manifesta que aquest és un objectiu bàsic. Comenta que el seu Grup sempre ha estat molt atent a la manera com el govern ha contractat les persones dins de totes les possibilitats, tant en l’àmbit d’eventuals com en l’àmbit de personal de l’Ajuntament. Per això explica que, quan es va assabentar a través de la Comissió de Govern de les 35 direccions en què s’havia convocat un concurs, el Grup Popular va demanar l’accés als expedients l’11 d’abril. Especifica que no dubta de la resolució de l’expedient, però diu que no ha tingut l’oportunitat de comprovar-ho perquè no se li ha facilitat aquesta informació. Apunta que en alguns concursos s’ha seleccionat una persona que anava en el número 33 de la llista electoral de Barcelona en Comú, per als serveis culturals d’innovació, per exemple. Com que no ha pogut accedir als expedients, no sap si això és casualitat o afinitat política i selecció amb un criteri d’afinitat política per sobre dels mèrits. Demana, doncs, més transparència, perquè si el govern considera que ha triat la millor persona que ho expliqui i que es valori. Indica que per això hi ha aquesta sospita, perquè hi ha algunes persones en què sembla que pesa més l’afinitat ideològica que no els mèrits, que de fet haurien de pesar més en qualsevol concurs. Respecte a les noves convocatòries de les borses de treball en el Pla de Recursos Humans, pregunta si s’ha quantificat ja. Demana més claredat en els calendaris i justificacions d’interès o necessitat, perquè creu que algunes obeeixen més a una voluntat de remunicipalització que no que aquell servei sigui bàsic i necessari que el presti directament l’Ajuntament. Pel que fa a casos de remunicipalització, pregunta quant està disposat a pagar de més l’Ajuntament per una qüestió purament ideològica. Considera que la remunicipalització ha de ser en aquells serveis en què és imprescindible, ja que, si no, obeeix a una qüestió purament ideològica, cosa que té un cost per a l’Ajuntament. Respecte a la remunicipalització que ja hi ha hagut, pregunta quantes persones s’han incorporat a aquests serveis, quina condició laboral les vincula a l’Ajuntament i quan se celebrarà el concurs oposició. El Sr. Garganté constata que, segons el que ha observat, manca l’actualització dels decrets de dimensionament que anunciava el SOM i que l’anterior govern municipal de CiU no va acabar d’enllestir. Indica que, més que col·leccions de decrets de dimensionament parcials, que és el que va fer el govern Trias, el que caldria és una relació de llocs de treball completa de l’Ajuntament i de la resta d’ens instrumentals, que es mostri públicament al Portal de Transparència. 5974 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Respecte al personal directiu i de comandament amb lliure designació, comenta que el que correspon no és conèixer el nombre, sinó directament nom i cognoms, lloc ocupat, retribució i les dades de la seva selecció i circumstàncies de nomenament. Celebra, irònicament, que Convergència i Unió es preocupi ara per conèixer aquestes dades, tenint en compte que possiblement tots els nomenaments considerats de personal directiu que es van fer en el mandat anterior no van conèixer cap procediment públic de selecció. Constata que l’arbitrarietat i la manca de transparència van ser la norma per a gerents i, fins i tot, en el cas de directors i caps de departament quan es parlava de llocs diferents dels del nucli del mateix Ajuntament –empreses, fundacions, consorcis, instituts. Aprofita per reclamar a l’Ajuntament que sigui completament transparent en la línia que apunta i que estableixi un sistema de selecció i avaluació del personal directiu i de comandament que garanteixi realment els requeriments democràtics de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat, d’una manera transparent i objectiva. En aquest sentit, veu que, dels aproximadament 258 gerents o directors que té l’Ajuntament, 108 han estat expressament confirmats, nomenats o oberts a selecció durant el 2015 i fins a la data, però només en 53 casos hi ha hagut convocatòria pública. Considera que el desenvolupament dels corresponents processos de selecció ha estat exquisidament obscurantista, per la qual cosa el marge de millora és colossal. Sobre la previsió d’impacte en el capítol 1 de les contractacions via borses o de les incorporacions de la plantilla, de moment minses, per la via de la successió d’empresa, destaca que la petició de Convergència i Unió és interessadament incompleta. Indica que, si en alguna part de l’organització municipal suposa un increment net de plantilla, el govern municipal no tan sols ha d’informar de l’increment del capítol 1, sinó també de la disminució del capítol 2 imputable a la internalització de tasques o, en el cas de nous serveis, si es troben, la comparació amb el cos alternatiu previsible en un model de gestió indirecta. Constata que, en contrast, els governs municipals anteriors mai no van justificar l’impacte en el pressupost municipal de la gestió indirecta de serveis que anteriorment es prestessin amb personal propi. Assenyala que la comparativa del personal eventual s’hauria de fer no des del 25 de juliol de 2015, sinó que seria molt més sa veure l’evolució completa ni que sigui des de l’1 de gener de 2015 i fins a la data. Comenta que en aquest punt també interessa saber la situació d’il·legalitat en què es trobava un cert nombre d’eventuals que va deixar el govern Trias i que ocupaven irregularment un lloc en l’estructura executiva de l’Administració, i quants d’aquests han estat legalitzats fent-los sense més un contracte de direcció o amagant-los en la plantilla d’algun ens instrumental. Finalment, diu que defuig el debat de si el personal que entra per successió d’empresa trenca els principis d’igualtat, mèrit i capacitat. Indica que la llei i la jurisprudència ja ho han establert i que l’informe del secretari general que avala la municipalització de les escoles bressol recull com es concilien els drets laborals dels treballadors i treballadores en la successió d’empresa i els principis d’accés a les plantilles de les administracions. El Sr. Badia indica que en la comparativa es pot posar Màlaga, Saragossa o Bilbao amb els mateixos percentatges, entre un 10% i un 20% superior. No sap quantes ciutats més volen que s’analitzin. Recorda que va dir que es proposés qualsevol ciutat, ja que s’analitzarà i es demostrarà que el percentatge està en el mateix. Comenta que el Sr. Forn va dir Bilbao i que Bilbao té un 15% més de capítol 1. Pel que fa als processos, reitera que en l’anterior mandat hi va haver 47 direccions no funcionàries nominades a dit, sense transparència, sense concurrència, sense publicitat i sense saber currículum. No vol posar-les en dubte i no posarà aquests noms en una palestra per analitzar qui eren i qui no eren. Explica que el govern va obrir 22 processos de no-funcionaris i 16 han sigut de no- funcionaris i, per tant, la resta seran per a funcionaris. Creu que això demostra que el govern no ha tingut cap intencionalitat de posar a dit, ja que, si no, estarien tots tancats amb nom i cognom. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5975 Respecte de les externalitzacions, recorda que després hi ha un prec i diu que es pot sumar ara o contestar-ho més tard. En relació amb els comissionats, apunta que s’han anat reduint i amb l’entrada del PSC s’han continuat reduint. Creu, doncs, que s’està reduint el dimensionament del govern. Quant a calendaris, informa que el proper semestre s’incorporarà la gran part d’aquest Pla de dimensionament de Recursos Humans. El Sr. Forn reclama que no es pot dir ni de broma que els comissionats s’han reduït, ja que s’han multiplicat per dos. El Sr. Badia respon que des de l’inici del mandat no, perquè el comissionat de Comerç ja no existeix i el comissionat de Cultura tampoc. Recorda que el text de la compareixença diu clarament que es compari des de l’inici de mandat fins a la data, i manifesta que en aquests termes s’ha pronunciat. El Sr. Coronas demana que se sigui rigorós i no troba que ho sigui dir que s’ha reduït des de l’inici de mandat perquè han entrat 4 regidors nous. Constata que el govern actual té 11 comissionats i que abans n’hi havia 5. Reitera la petició de rigor i demana que el govern faci autocrítica, cosa que el govern porta bastant malament. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 3. 1. Declarar la habilitació com a salons per a la celebració de les sessions del Plenari del Consell Municipal a la Casa Consistorial: a) Amb caràcter ordinari, el Saló conegut com a Saló de la Reina Regent. b) Per a la celebració de les sessions constitutives del Consistori i d’altres d’especial rellevància institucional o social, el Saló de Cent. 2. Designar l’espai indicat a l’anterior lletra a) amb el nom de Sala del Plenari Carles Pi i Sunyer, per respondre a la singularitat històrica i de capitalitat de Barcelona i als principis democràtic, de neutralitat religiosa i de catalanitat. Aquesta Sala comptarà amb una representació simbòlica al·lusiva a qui fou Alcalde de la ciutat, en consonància amb els valors i principis esmentats; tots ells establerts a l’article 75.2 del Reglament Orgànic Municipal. 3. Encarregar als Serveis Tècnics Municipals la redacció d’un projecte per a la reforma en profunditat de la Sala del Plenari Carles Pi i Sunyer, per tal de corregir les seves mancances actuals i dotar-la de la funcionalitat més adequada al compliment de la finalitat a què es destina. El Sr. Pisarello passa la paraula al comissionat de Memòria Històrica, el Sr. Ricard Vinyes. El Sr. Vinyes explica que les raons en què es fonamenten el canvi de nom de la sala de plenaris per Carles Pi i Sunyer es basen en dos elements: en primer lloc, per l’alta representació institucional que ha tingut Carles Pi i Sunyer, i, en segon lloc, per la gestió que va tenir en tota la seva trajectòria com a polític. Recorda que Pi i Sunyer va ser diputat al Parlament català, que va ser conseller de Finances de la Generalitat, que immediatament va ser primer conseller del Govern de la Generalitat i després, per aquesta mateixa eficiència i sobretot perquè va destacar com un home de consens entre els diversos partits, va ser nomenat ministre de Treball de la República. Afegeix que també va ser conseller de Cultura en un període difícil, de 1937 fins al final de la guerra, però sobretot destaca que Carles Pi i Sunyer va ser el primer alcalde de Barcelona escollit per sufragi universal complet, és a dir, amb el sufragi femení inclòs, en un temps difícil, entre 1934 i 1937, amb la suspensió governativa provocada pels fets del 6 5976 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 d’octubre. Diu que tot això és pel que fa a la representació institucional, que garanteix la seva dignitat en el marc institucional. Afegeix que sobretot va deixar empremtes importants en el tema de la gestió del municipi, bàsicament dues. En primer lloc, destaca que Pi i Sunyer va aconseguir una cosa molt difícil, que era eixugar el deute municipal de Barcelona, que s’havia heretat de la dictadura de Primo de Rivera. Afegeix que en aquell període va reorganitzar tota l’Administració i tota l’actuació municipal, i va iniciar també un desplegament de serveis molt important per als ciutadans. En segon lloc, remarca que la segona gran empremta va consistir en la gestió de la vida ciutadana en dos moments excepcionals de Catalunya, com ara la primavera de 1936, quan la República va viure la darrera empenta reformista, amb la victòria electoral del front d’esquerres, una aliança electoral de la qual ell va ser un dels grans artífexs i que va tenir per centre Esquerra Republicana, de la qual ell era un militant molt destacat i un dels millors intel·lectuals que va tenir aquell partit, a més del seu principal estratega, cosa reconeguda pel mateix president de la Generalitat, Lluís Companys, més endavant. Reitera que la segona gran empremta va consistir en la manera com va gestionar el primer any de guerra i de revolució, fins a 1937, en què va ser substituït a l’alcaldia i va ocupar la conselleria de Cultura. Explica que en aquestes etapes Pi i Sunyer va aportar el que considerava fonamental en la gestió dels afers públics: d’una banda, l’ordenament econòmic, i, de l’altra, l’eficiència tècnica que havia de tenir l’Ajuntament, i en tots dos va excel·lir, tant a la conselleria com a l’Ajuntament, però particularment a la conselleria de Cultura, ja que es va ocupar que la cultura catalana arribés també als soldats catalans que estaven defensant la República espanyola en diversos fronts. Comenta que va organitzar diverses actuacions importants en les quals va participar la República. Conclou que per tot això considera que Carles Pi i Sunyer compleix els principis de democràcia, catalanitat i neutralitat que requereix l’article 75.2 del ROM i, per tant, es proposa que el seu nom designi la sala del plenari de la ciutat. El Sr. Forn anuncia el vot a favor del seu Grup. Comenta que ja al desembre de 2015 es va iniciar la modificació de l’article 75 del ROM per tal que sigui el Plenari qui determini la denominació del saló de sessions de l’Ajuntament. En aquest cas troba molt adient el nom que es proposa perquè la figura de l’alcalde Pi i Sunyer reuneix els valors democràtics i de catalanitat, que creu que són els que inspiren la ciutat. Considera que la seva trajectòria tant personal com política és mereixedora de poder portar el nom d’una institució tan important com el saló de sessions de l’Ajuntament. No es vol estendre més perquè el Sr. Vinyes ja ha fet una glossa important i ha remarcat els aspectes de la seva vida política més importants. Reconeix que, més enllà de la seva figura com a alcalde de Barcelona, Pi i Sunyer també va tenir un paper molt destacat com a intel·lectual, però també com a diputat i conseller del Govern de la Generalitat, cosa que creu que el fa mereixedor de poder donar nom al saló de sessions. El Sr. Sierra diu que Ciutadans no considera aquesta proposta prioritària, i creu que el cost que suposaria la remodelació d’aquesta sala es podria dedicar a una necessitat de la ciutat. Tampoc no entén aquest canvi de nom. Constata que el comissionat ha dit que té a veure amb la neutralitat. Considera que la figura de Pi i Sunyer no és neutral. Pensa que això respon a l’entrega de la Sra. Colau a l’independentisme, concretament a Esquerra Republicana, i a la seva assistència a la manifestació independentista de l’Onze de Setembre, cosa que té dues conseqüències: que o bé no té una comprensió normal o que ha mentit a la ciutadania. Recorda que l’alcaldessa deia que estava a favor del dret a decidir, però en cap cas no deia que fos independentista, que combregués amb l’independentisme i que volgués entregar la ciutat a l’independentisme. Demana que la Sra. Colau ho digui als votants de Nou Barris, de Sant Andreu i dels districtes on ha tingut un resultat que ha fet que fos alcaldessa de Barcelona. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5977 Considera que això és una conseqüència d’actes com el de suport a la presidenta del Parlament en aquesta rebel·lió que s’està vivint a Catalunya. Destaca que es tracta de posar al saló de sessions el nom del president d’Esquerra Republicana en aquell moment, un senyor que va ser alcalde gairebé menys temps del que fa Colau que és al capdavant del consistori. Recorda que Pi i Sunyer no va ser-hi ni dos anys, a més compartint la funció d’alcalde de Barcelona amb conseller de la Generalitat i amb altres dedicacions. No creu que sigui un referent ni ningú per canviar un nom, sobretot fent gala del que ha dit el comissionat, ja que no considera que sigui una persona neutral ni que representi tots els barcelonins. Afegeix que no és neutral perquè té una càrrega ideològica al darrere. Comenta que, com deia el Sr. Coll en un article a El Periódico, això té a veure amb l’«adamisme» de la Sra. Colau, ja que sembla que no hi hagués hagut democràcia fins que no va arribar ella. Destaca que l’alcaldessa fa tuits i gestos de cara a la galeria per canviar la ideologia de la ciutat des de la seva pròpia política, no des dels fets ni les polítiques, que són poques, sinó des dels gestos, com ara treure el bust del rei, posar el nom de plaça de la República a la que era la plaça de Llucmajor i ara tractar de substituir el nom de la reina regent pel d’un alcalde que va ser president d’Esquerra Republicana. No entén la posició del PSC en aquest context, si finalment dóna suport al canvi de nom, ja que considera que és renunciar a la història de la ciutat reinventant-la ideològicament, suprimint totes les referències monàrquiques i amb aquesta referència a l’«adamisme». Recorda que Barcelona ja complia la Llei de memòria història abans que es promulgués el 2007. Constata que s’estan canviant noms de carrers per posar la ideologia del govern, no la que representa tots els barcelonins. Recorda que la Sra. Colau és l’alcaldessa de tots els barcelonins. Per tant, votarà en contra d’aquesta proposta. El Sr. Coronas comenta que li sembla una bona proposta, no perquè sigui una persona amb càrrega ideològica, com deia el Sr. Sierra, ja que totes les persones ho són, la reina regent també, sinó perquè de tant en tant hi ha persones que, més enllà de les sigles a les quals han representat en unes eleccions, fan coses rellevants. Indica que això no es dóna només a Esquerra Republicana, sinó també en altres formacions. Recorda que s’ha parlat moltes vegades del llegat de Pasqual Maragall en determinats temes i d’altres persones que han estat rellevants pel que han fet, no tan sols per les sigles que han representat. Insisteix que li sembla una bona proposta i no únicament perquè fos un alcalde d’ERC en aquells moments. Diu que tot el que sigui canviar noms referits a la simbologia monàrquica, especialment els imposats durant la dictadura franquista o en la Transició, li semblarà bé. Recorda que, com ha dit el comissionat, Pi i Sunyer va ser una persona de consens, cosa que no és fàcil. Comenta que, tot i compartir-ne el fons, divergeix una mica en les formes com s’ha portat aquest tema a votació en aquesta sessió. Creu que és un tema prou important per tractar de fer les coses bé, és a dir, millor que com s’han fet aquesta vegada, cosa que significa tractar d’assolir aquest gran consens per tal que les propostes tirin endavant amb una base i un fonament. Comenta que aquest, tot i ser important, és un canvi simbòlic. Considera que, més enllà de la notícia que sortirà, no acaba de resoldre un problema, que és el que hi ha a l’espai públic de la ciutat. Recorda que tot just un any abans Esquerra Republicana de Catalunya va demanar que es revisessin i modifiquessin tots els carrers i places amb noms monàrquics, cosa que no ha estat així, només en algun cas. Diu que continua esperant que es faci allò que el govern va prometre que faria. No sap si el govern vol fer una entrega per dosis o realment ha pres alguna decisió respecte al tema. El preocupen determinats viratges i posicionaments que es van produint al llarg del temps. Especifica que es refereix a l’exposició que es va debatre el dia anterior sobre el franquisme i els símbols franquistes a l’espai públic, a les abstencions dels grups de govern pel que fa al canvi de l’avinguda Joan de Borbó i també de la declaració de Felip VI com a persona non grata, que per ERC i per molta gent és una figura d’imposició que representa la manca de tradició democràtica i de constant lapidació dels drets i llibertats del poble de Catalunya, sabent que la 5978 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 monarquia és una institució que representa uns valors completament allunyats de la igualtat entre ciutadans i hereva directa del règim franquista a través d’una transició mal feta. Pensa que el mínim que el govern pot fer per dignitat és ser coherent amb el discurs que fa de vegades sobre el republicanisme, perquè qualsevol pot dir que és republicà, però cal exercir-ho en el dia a dia. La Sra. Esteller anuncia que el Grup Popular està en contra del canvi del nom del saló de plens per dues raons. Comenta que, d’una banda, és un canvi amb un contingut polític i una forta càrrega política, encara que es vulgui vestir com una càrrega tècnica fent parlar el comissionat en comptes del primer tinent d’alcalde. De l’altra, indica que aquesta qüestió s’ha treballat sense el consens dels grups municipals. Recorda que, quan es va aprovar i modificar l’article 75, el PP el 10 de febrer va enviar una carta per veure si a la Junta de Portaveus es podia tractar com es desenvoluparia i quin seria l’abast d’aquest article 75 per tractar els símbols del saló de plens. Es queixa que no s’ha dit res als grups municipals i que ni tan sols es va avisar que en aquesta sessió se substanciaria aquest canvi de nom. Afegeix que el Grup Popular no ho sabia i s’ho ha trobat a l’ordre del dia de la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Remarca que, al marge que hi pugui estar a favor o en contra, troba lògic i normal que s’intenti consensuar un nom. Dit això, indica que no veu la necessitat de canviar el nom del saló de plens, perquè significa confrontar els símbols una altra vegada, una obsessió revisionista que té l’actual govern d’agitar i generar polèmiques amb els símbols i la monarquia a Barcelona. Està en desacord absolut amb el fet que es busquin aquest tipus de confrontacions, no tant pel perfil de Pi i Sunyer, que també té observacions a fer-hi, sinó perquè no troba justificat que s’hagi de canviar el nom de la reina regent. Pregunta si el govern sap l’abast històric que va tenir la reina regent a Barcelona amb l’exposició del 29, què va suposar de reconciliació entre borbons i àustries en aquell moment, que va ser un clam per a Barcelona amb la burgesia, la gent del poble i totes les qüestions diferents que es van fer. Remarca que això també té una trajectòria, que aquest reconeixement ha passat a la ciutat. Indica que es queda perplexa de Convergència i Unió i del Grup Socialista. Recorda que el PSC ha estat governant a l’Ajuntament de Barcelona amb Iniciativa per Catalunya amb el saló de plens amb la reina regent sense cap problema. Destaca que ara de cop el Partit Socialista també es torna revisionista i aplaudeix aquesta voluntat d’agitar permanentment la societat i de qüestionar els noms i la tradició de la ciutat. Assenyala que la història de la ciutat és la que és i que no es pot esborrar amb el canvi d’un nom. Es pregunta per què el govern ho vol canviar i quin és el contingut i l’abast ideològic que hi ha darrere. Considera que és sectarisme pur, de voler aniquilar i suprimir tot el que representa la monarquia a Barcelona. Manifesta que el Grup Popular està en contra d’aquesta voluntat d’agitar permanentment els símbols, del debat dels símbols, de fer soroll mediàtic, de dividir la societat i de tornar a generar polèmica per distreure també altres coses. Indica que l’alcalde Pi i Sunyer va ser un alcalde efímer. Remarca que tot el que destaca el Sr. Vinyes de Pi i Sunyer, la concòrdia i el consens, és el que no hi ha en aquest Ajuntament. Li fa gràcia que el Sr. Vinyes precisament exalti això. Diu que podrien posar el nom de Pi i Sunyer a un altre lloc, però pregunta per què s’ha de substituir el Saló de la Reina Regent. Conclou que el govern ho fa perquè té aquesta càrrega i aquesta voluntat política de suprimir tot el que té un vincle amb la monarquia. Indica que el PP està en desacord amb el fet que això es faci d’aquesta manera i de com s’ha fet, perquè inicialment la voluntat de consens d’aquest article 75 està pràcticament anul·lada, ja que el seu Grup se n’ha assabentat per l’ordre del dia de la Comissió. També està en desacord que es canviï el nom de la reina regent pel que implica i per la història de la ciutat de Barcelona, i creu que ha de tenir un reconeixement en el saló de plens. Opina que agitar els símbols de nou per dividir, per enfrontar les institucions, no és la línia que s’ha de seguir a l’Ajuntament. I també està en desacord amb el fet que sigui Pi i Sunyer el que posi nom al saló de NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5979 plens, ja que va ser un alcalde republicà, amb uns valors de la República, que va ser un període trist, fosc i sanguinari de la història. El Sr. Garganté diu que tot canvi de nom planteja un debat que no és tècnic, sinó polític, sobre els noms que els llocs públics municipals han de dur. Comenta que en una societat classista com l’actual són els poders econòmics i polítics els que històricament han perpetuat el record de gent poderosa, i afegeix que els ajuntaments que s’han anat succeint des de 1979 han perpetuat aquesta pràctica. En segon lloc, anuncia que no qüestionarà el canvi de nom que es proposa, però crida a repensar els tipus de nominacions que s’han produït fins a la data. Pregunta per què no es dóna lloc a nominar amb termes que remetin a la col·lectivitat, a processos històrics de lluita popular per l’avenç i la transformació social, fins i tot a figures destacades de la història de la majoria social popular de Barcelona. També pregunta per què els governants no refresquen els continguts de la seva campanya electoral i donen peu no pas a la ciutadania, sinó a la gent que viu a Barcelona, per proposar noms a llocs municipals, siguin salons o siguin carrers. En tercer lloc, respecte a la proposta de substituir el nom actual de saló de plens pel de Carles Pi i Sunyer, pensa que les raons que s’addueixen a l’hora de justificar aquest canvi són fins a cert punt naïfs. Considera que fins a cert punt passen molt de puntetes pel sentit de l’actuació de Pi i Sunyer com a alcalde de Barcelona, com si les seves aportacions resultessin meritòries tan sols pel que fa a les dimensions tècniques i de gestió. Pensa que potser és per la necessitat de cercar més suport o potser és pels sentiments que provoca recordar el seu vincle honest amb la classe treballadora de Barcelona des d’una perspectiva d’esquerres i independentista. En quart lloc, dóna suport a aquest canvi de nom i a enterrar simbòlicament la memòria de la monarquia borbònica de Barcelona, imposada per la força sanguinària de les armes. Recorda que, lamentablement, les propostes de la CUP en aquest àmbit van ser tombades la tardor de 2015. En cinquè lloc, explica que hi dóna suport perquè, més enllà de la tasca intel·lectual de Pi i Sunyer –tenint en compte que el seu llibre de la fi dels anys 20 L’aptitud econòmica de Catalunya se situa en el camp del seny i la lluita de les classes populars catalanes per la justícia social–, el que li reconeix és la seva capacitat per deliberar, acollir i integrar els militants polítics i sindicals de la Barcelona convulsionada als anys 30. Comenta que, els dos períodes en què va exercir d’alcalde, la seva obertura ideològica l’obria a totes les forces obreres, polítiques i sindicals, però fins i tot també a grups socioreligiosos implicats en la tasca transformadora que va emprendre la societat barcelonina d’aleshores. Recorda que en el segon període és del Consell Municipal d’Unitat Popular, sorgit de la revolució del 19 de juliol, i que situarà Joan Puig Elias, de la CNT, com a cap de l’Assemblea Municipal. Assenyala que la implicació de Pi i Sunyer amb les forces antifeixistes i amb CNT, UGT i Unió de Rabassaires, la seva honestedat i humilitat com a polític professional van fer que es guanyés el respecte de la gent, de la mateixa gent que fou respectada i estimada per Pi i Sunyer, el poble menut. Considera que és significatiu que a les seves memòries llueixi la tasca d’organització en revolucionàries com CNT fins a l’entrada a l’exèrcit franquista a la ciutat. Per aquestes raons i per nodrir la continuïtat de la memòria del fil roig de Barcelona, però sense oblidar la proposta que duen a terme en el primer punt de la seva intervenció, manifesta que el seu Grup dóna suport, sobretot, a mantenir viva la lluita d'en Carles Pi i Sunyer per la justícia social i per la independència del nostre país. En sisè i últim lloc, indica que, tanmateix i en consonància amb la proposta de canvi de nom, insta el govern municipal a retirar el quadre de la reina regent del saló de plens i, tal com es va fer amb el bust de Joan Carles I, que també es faci al saló del plens del Districte de Sarrià - Sant Gervasi, dos casos en què segueixen presidint en posició d’honor els actes. Pensa que únicament amb una actuació integral es podrà garantir l’eradicació de la presència simbòlica de la monarquia borbònica en tant que poder fàctic i estament de la superestructura imposat a sang i foc i restaurat per la dictadura franquista. 5980 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 El Sr. Vinyes apunta al Sr. Sierra que l’article 75.2 del ROM parla de neutralitat, però religiosa, no política, i en la neutralitat religiosa el Sr. Pi i Sunyer va excel·lir intentant, a partir de 1937, que la pràctica dels oficis religiosos pogués ser una realitat a Barcelona, quan havia estat perseguida. Comenta que, tanmateix, el bisbat va negar sempre, amenaçant amb excomunió, a tots els capellans que fessin missa, perquè d’aquesta manera es posava més en contradicció aquesta República tan sanguinària que diu la Sra. Esteller. Considera, doncs, que el Sr. Sierra hauria de conèixer millor el que diu el Reglament, perquè es refereix a això. D’altra banda, indica que la presidència d’un partit democràtic és sempre honorable i, per tant, la presidència d’Esquerra Republicana és honorable. Suposa que la presidència de Ciutadans també és honorable, perquè és un partit democràtic. En aquest sentit, troba francament absurda la recriminació que Pi i Sunyer no és neutral perquè era el president d’un partit polític. La Sra. Andrés manifesta que el seu Grup, que forma part del govern, dóna suport a aquesta proposta d’acord, perquè pocs mesos enrere tots els grups van acordar la modificació de l’article 75 del ROM. Pensa que aquesta proposta compleix exactament amb el que tots els grups van acordar i la modificació aprovada en el Plenari, que diu que la representació dels elements simbòlics i institucionals presents amb caràcter permanent al saló de sessions ha de respondre a la singularitat històrica, la capitalitat de Barcelona, els principis democràtics, de neutralitat religiosa i de catalanitat. Opina que la proposta respon exactament a això. Recorda que Pi i Sunyer va ser alcalde de Barcelona. Constata que, evidentment, va ser alcalde per una força política, exactament igual que hi ha hagut alcaldes d’altres forces polítiques, del mateix PSC, Convergència i Unió i actualment Barcelona en Comú. Indica que, tal com han dit tots els grups, va ser alcalde de tots i totes. Per tant, pensa que no s’està faltant a la història ni a la memòria de la ciutat, sinó que s’està fent un canvi que respon exactament al que es va aprovar pel Plenari pocs mesos enrere. Creu que no hi ha cap objecció perquè un saló de plens tingui el nom d’un alcalde de Barcelona. Ho troba, doncs, molt adient. El Sr. Forn diu que s’ha parlat de càrrega política. Indica que, evidentment, hi ha càrrega política, i hi està a favor. Assenyala que precisament això és el que desenvolupava la modificació de l’article 75. Recorda que es parlava de principis democràtics i de principis de catalanitat. Creu que d’una manera molt clara, i encara que no sigui un exalcalde de Convergència, se li poden reconèixer perfectament a Pi i Sunyer aquests principis de catalanitat i democràtics. Per això té el suport del seu Grup. En segon lloc, al·lucina bastant quan el Sr. Sierra parla, pel que fa a l’independentisme, de Nou Barris i Horta-Guinardó. Recorda que en les eleccions del 27 de setembre en el Districte d’Horta-Guinardó va guanyar Junts pel Sí, partit independentista, i que el segon partit a Nou Barris va ser Junts pel Sí, a 400-500 vots de Ciutadans. Per tant, conclou que a Nou Barris i a Horta també hi ha independentistes. I afegeix que hi ha molta gent que no és d’origen 100% català i que també s’ha tornat independentista. Opina que Ciutadans ha de canviar de xip, ha de conèixer la ciutat i el país que trepitgen, i considera que no s’han d’espantar, perquè és la realitat. Pensa que les coses s’han de conèixer perquè, si no, Ciutadans farà unes anàlisis absolutament equivocades i fora de lloc. Creu que Pi i Sunyer és un bon nom i reitera el suport del seu Grup. Espera que això és pugui aprovar també al Plenari de la setmana següent. El Sr. Sierra li diu al comissionat que coneix el ROM, però que ha estat el Sr. Vinyes qui ha parlat de neutralitat sense especificar religiosa, cosa que l’ha sorprès, perquè no té res de neutral. Insisteix que té una càrrega política i que no són referències històriques o persones que han fet coses per la ciutat. Constata que això s’està veient comissió rere comissió, mes rere mes. Indica que el govern l’últim que ha fet és voler esborrar el nom de Samaranch d’una escultura, quan és un referent per a NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5981 Barcelona, que ha fet una cosa molt important per la ciutat com aconseguir que se celebressin uns jocs olímpics que van transformar la ciutat i que va ser un període de consens i d’unitat. Comenta que això té una càrrega ideològica perquè va pertànyer al franquisme. Es queixa que és sempre una revisió ideològica des d’un mateix costat, i no per allò que aquella persona hagi pogut fer per la ciutat. Considera que aquesta càrrega ideològica no té cap sentit. Explica que la referència que fa aquest saló a la reina regent és perquè quan es va produir l’Exposició Universal es va remodelar aquest saló, que era un pati de tarongers anteriorment. Apunta que «el pati dels tarongers» seria un nom adequat, sense càrrega ideològica. Indica que és una referència perquè això era el Palau Reial i la reina hi rebia visites amb el seu fill. A continuació, demana al Sr. Forn que deixi d’enganyar la gent, que deixi de parlar de la voluntat del poble i de dir que Convergència ha guanyat en un lloc i un altre i que són més. Recorda que Convergència va plantejar unes eleccions plebiscitàries que va perdre. Afegeix que la mateixa CUP va dir que aquest full de ruta ja no valia perquè el plebiscit no s’havia guanyat. Constata que el Grup del Sr. Forn té majoria de diputats, però no la majoria dels vots, que és el que es compta en un plebiscit. Indica que Junts pel Sí va perdre a Nou Barris, a Horta i també en els districtes en què la major part de la gent són descendents d’andalusos, extremenys, gallecs, etc., que no volen separar-se d’Espanya i se senten tan catalans com espanyols. Demana que Convergència no parli sempre per la catalanitat de tothom i per tot Catalunya. Diu que Convergència ja ho anirà veient, perquè cada vegada hi ha menys estelades i cada vegada hi ha menys gent a les seves manifestacions. Considera que ja es veurà que això és un reducte que es quedarà en una representació marginal. El Sr. Coronas considera que el Sr. Sierra s’embolica tot sol. No creu que el tema del saló de plens vagi d’independència, tot i que se li pugui donar aquesta visió, sinó que pensa que va de valors, de República o monarquia, de voluntat del poble o imposició. Afegeix que la independència no va per barris ni per llengua. Constata que Ciutadans s’entesta a posar fronteres on no existeixen i a intentar provocar una fractura que, afortunadament, no es produirà, perquè Ciutadans s’emboliquen, però els catalans són intel·ligents. Ja sap que Ciutadans no reconeixerà mai Catalunya com una entitat, com un ens, com una cosa plural i transversal que té dret a decidir com totes les entitats i tots els ens. Diu que la Sra. Esteller defineix la República com un dels temps més foscos de la història de Catalunya. Reconeix que hi va haver inestabilitat política, però diu que no tota la inestabilitat política va venir d’un costat. Recorda que hi havia un cert control perquè aquesta República no prosperés, cosa que provoca inestabilitat. En tot cas, destaca que hi va haver un bri de llum, però que es va apagar per la imposició. Considera que els 40 anys posteriors a la República sí que són un dels períodes més foscos de la història de Catalunya. Destaca que aquesta foscor encara plana per damunt dels caps dels catalans i passen coses com vetar la possibilitat de decidir sobre determinades coses. Diu que abans s’enviaven tancs i ara s’envien jutges i tribunals constitucionals. Opina que hi ha molts paral·lelismes amb aquella època. Espera que tots plegats hagin après dels errors per aconseguir que aquesta vegada el bri de llum arribi fins al final i il·lumini tots els catalans com cal. Finalment, comenta que Esquerra Republicana de Catalunya no és que vulgui eliminar els símbols monàrquics, sinó que vol construir un país nou, una república que eradiqui d’una vegada per totes la monarquia com una institució imposada. La Sra. Esteller considera que s’està caient en un simplisme absolut. Diu que sembla que la monarquia sigui la responsable de tots els mals i que la república sigui la solució de tots els problemes, i que en l’època de la República tot eren valors extraordinaris i que en les monarquies no. Pensa que no tot és blanc ni negre. Constata que, evidentment, hi ha èpoques de foscor i de claror en totes les etapes de la història, però diu que aquí s’enalteix la república com si pel fet de ser- ho tot fos idíl·lic, cosa que considera que no és certa. Tampoc no pensa que la monarquia estigui imposada, ja que aquesta es va votar a Espanya i un 90% dels 5982 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 catalans van votar a favor de la Constitució que establiria la monarquia. Opina que tan democràtic és votar com respectar el que es vota. Destaca que la monarquia a Espanya és un cap d’estat constitucional, i els reis d’Espanya han tingut una història i una trajectòria també a Barcelona, perquè Barcelona és Espanya, i la reina regent era reina d’Espanya i, naturalment, a Barcelona tenia casa seva. Diu que si els grups hi aprofundeixen veuran la importància que en aquell moment va tenir la reina regent per a Barcelona, no només per la remodelació, que també, sinó pel paper que va jugar en l’Exposició Universal i pel paper que va jugar quan en aquell moment hi va haver la divisió entre àustries i borbons. Explica que la reina regent va aconseguir una reconciliació important. Entén, per tant, que no s’ha de substituir el nom del saló de plens. Diu que si es volen defensar els valors que enalteix Pi i Sunyer es pot buscar un altre espai a Barcelona. Constata que si es vol substituir és perquè hi ha una càrrega ideològica al darrere, a més d’una voluntat d’atacar la monarquia i anar en contra dels símbols, tot i que es vesteix de tecnocràcia. Destaca que el govern vol suprimir la història de la ciutat i fer una nova versió de la història totalment manipulada. Reitera que no hi està d’acord, que no cal canviar el nom i que això obeeix al soroll mediàtic que vol tenir el govern. La sorprèn que CiU, el PSC i ERC facin de palmeros al govern. Destaca que aquests grups han tingut l’oportunitat de fer-ho quan han governat, però no ho han fet, i, en canvi, ara se sumen a aquesta proposta. Destaca l’habilitat del govern perquè fa que aquests grups considerin que aquest és un problema per a la ciutat. També denuncia que en cap cas el govern ha volgut dialogar amb la resta de grups, ja que al PP no se li ha preguntat. Diu que el seu Grup, si se li hagués preguntat, hauria explicat les raons de per què hi està en contra. Troba que no està bé que s’hagi hagut d’assabentar per l’ordre del dia d’aquest tema. Ja veu que hi ha majoria i que aquesta proposta tirarà endavant. Diu que no tan sols el govern és demòcrata, ja que tots els grups ho són. Considera que la democràcia és escoltar les raons, i diu que potser s’hauria estalviat una part del discurs si se li hagués traslladat aquest tema abans. El Sr. Garganté diu que ja ha escoltat el reducte suficient. Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, CIU, ERC i CUP i amb el posicionament contrari de C’s i PP. 4. Ratificar el decret de l’Alcaldessa, de 16 de setembre de 2016, pel qual es resol atorgar la medalla d’Honor al Mèrit als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en la relació adjunta, en la categoria d’argent per haver prestat serveis sense interrupció durant 35 anys, sense cap nota desfavorable en els seus expedient personals; produint la concessió de la medalla en la categoria d’argent el beneficis establerts a l’article 5 del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, de 17 de setembre de 1976. El Sr. Pisarello diu que el comissionat de Seguretat presentarà el punt. El Sr. Recasens explica que el mes de juliol passat es va portar a la Comissió, i posteriorment al Plenari, la ratificació del decret referent a les medalles als membres de la Guàrdia Urbana que han complert 25 i 35 anys de servei, això com les medalles al mèrit, al patiment i a entitats i persones externes. Recorda que en aquella ocasió l’expedient es va dictaminar amb el posicionament favorable del govern municipal, Convergència i Unió, Ciutadans, Esquerra Republicana i PP, i amb el posicionament contrari de la CUP. Destaca que per primera vegada aquest expedient es porta a coneixement i ratificació per part del Consell Municipal abans que aquestes condecoracions hagin estat imposades als guardonats en el marc dels actes de la festa patronal de la Guàrdia Urbana. Està intentant acabar amb una pràctica inconvenient com era ratificar un acte que ja s’havia fet. Tanmateix, comenta que, a causa d’una errada merament administrativa, es va detectar que 7 persones que complien formalment NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5983 amb els requisits per rebre la medalla d’antiguitat pels 35 anys de servei al cos no constaven en la relació que s’havia portat a aprovació del Consell Municipal. Indica que amb l’actual reglament aquestes medalles, anomenades «d’antiguitat», són de concessió automàtica quan es compleixen els requisits d’anys de servei ininterromputs i sense nota desfavorable. Per tant, comenta que, per poder resoldre l’error, pel qual demana disculpes, s’ha elaborat un nou expedient amb una relació addicional per tal d’incloure aquestes 7 persones, que és el que es porta a aquesta Comissió. Aprofita l’avinentesa per recordar que el govern municipal té el compromís d’endegar una modificació del Reglament d’honors i recompenses dels membres de la policia municipal i dels serveis d’extinció d’incendis, que és del 17 de setembre de 1976, i que actualment s’està avaluant una primera proposta i en els propers mesos espera que es pugui tirar endavant aquesta modificació i actualització. El Sr. Coronas anuncia el seu vot a favor tot recordant la reivindicació que ha fet cada vegada que es voten qüestions relatives al Reglament de la Guàrdia Urbana, que és l’hora d’adequar-lo i adaptar-lo als canvis que ha sofert la ciutat i la ciutadania, als quals el cos també s’ha d’adaptar. Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i PP i amb la reserva de vot de la CUP. 5. Nomenar el Sr. Marino E. Villa Rubio Adjunt a la Síndica de Greuges de Barcelona. El Sr. Asens expressa el vot favorable. Explica que hi ha un informe favorable de Secretaria General. Comenta que és una proposta de la mateixa síndica, que ha considerat idoni que aquesta persona, que ja ostentava el càrrec el mandat anterior, continuï amb les seves funcions. Diu que per respecte a la independència de la síndica no pot fer més que acceptar-ho. Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal i ERC, amb l’abstenció de CIU i C’s i amb la reserva de vot del PP i CUP. La Sra. Capdevila vol fer una prèvia que no ha pogut fer en el primer punt de l’ordre del dia perquè se li havia acabat el temps. Creu que en aquestes comissions i a tot arreu caldria anar amb compte amb les paraules que es diuen. En aquest sentit, li ha semblat agosarada l’opinió que ha donat la comissionada Lola López sobre el tema que els grups no s’havien llegit el document, i afirma que podria dir que la comissionada no ha escoltat els grups, perquè si els hagués escoltat hauria vist que el Grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya ha fet 5 reflexions de coses que trobava a faltar en el document i ha deixat clar a quines coses del document donava suport. Per tant, indica que si ERC ha fet aquestes reflexions deu ser perquè s’ha pres la molèstia de llegir-lo. Afegeix que tots els grups haurien de ser més respectuosos els uns amb els altres i no dir paraules com ara palmeros. La Sra. Esteller destaca que el respecte l’han de tenir totes dues parts. Diu que respecta molt a tothom, però demana que també ho tinguin en compte tots els grups. Pel que fa a les paraules de la comissionada, està d’acord que la Sra. López no pot venir a la Comissió i dir que els grups no es llegeixen els documents. Considera que és una falta de respecte per la feina dels altres. Demana, doncs, que rectifiqui i que un altre dia es temperi una mica abans de parlar. La presidenta valora la feina de tots els grups, del govern també, i demana contenció verbal per part de tothom. 5984 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 El Sr. Asens vol intervenir, atès que la comissionada no hi és. Considera que és una pena que s’hagi obert aquest debat en la seva absència i en un punt molt llunyà al punt en què s’ha produït la seva intervenció. Aclareix que en cap moment la comissionada no ha dit que els grups no s’haguessin llegit el document, sinó que li semblava –per tant, és una percepció– que no se l’havien llegit, perquè ella entenia que estaven atribuint al document unes coses que ella entenia que el document no contenia. Reitera que era una opinió i no una afirmació. Matisa aquest punt perquè considera que se li atribueixen unes paraules que no es corresponen exactament amb les que ha dit ella. IV) Part decisòria / Executiva Ratificacions b) Propostes d’acord 6. Aprovar inicialment la modificació de l’article 8 del Reglament d’organització i funcionament dels serveis públics de televisió i ràdio locals de Barcelona, aprovat pel Plenari del Consell Municipal de 30 de maig de 2008 i modificat per acord del mateix òrgan de 25 de juliol de 2014, i la correlativa de l’article 14 dels estatuts de l’entitat gestora “Informació i Comunicació de Barcelona, SA, spm”, d’acord amb el document que obra en l’expedient; i sotmetre-la a informació pública per un termini de trenta dies, de conformitat amb allò disposat a l’article 112 del Reglament Orgànic Municipal. El Sr. Badia explica que, a iniciativa de Ciutadans, es proposa ampliar el Consell d’Administració entre 5 i 7 membres per donar resposta a la pluralitat i sensibilitat present a l’Ajuntament, sabent que s’està parlant sempre de persones rellevants que ho han de meritar i han de ser professionals amb capacitat i idoneïtat. Afegeix que serà el Ple qui després haurà de designar si està d’acord amb els nomenaments que es vagin proposant. Comenta que s’han rebut 3 esmenes. Explica que, d’una banda, Convergència i Unió demanava mantenir 5 membres, cosa que no s’ha acceptat i es manté entre 5 i 7, tot i que s’ha de veure si en les votacions això s’aniria ampliant. Comenta que la CUP demanava ampliar-ho fins a 8. Considera que amb 7 ja és prou plural i sempre s’ha de respectar la neutralitat. Finalment, informa que el PP deia de fer- ho extensiu a la resta de consells d’administració, però creu que aquest és molt singular, perquè és un espai d’àmbit independent. Pensa que són reflexions que caldria tenir en cada consell respectiu. El Sr. Forn explica per què hi votarà en contra. Creu que s’està fent una modificació del reglament que trenca la voluntat expressada en el moment en què es va fer aquest reglament. Diu que estava molt clar que era la voluntat que el Consell d’Administració d’ICB no fos un fidel reflex del que és el Plenari municipal, precisament perquè es volia garantir així més independència. Recorda que també es deia que, a diferència del que havia ocorregut en altres èpoques, no eren representants dels partits polítics, sinó gent amb un perfil molt determinat, més tècnic que polític. Creu que això ha possibilitat que en el dia a dia el debat hagi estat molt més tècnic que polític en el si del Consell d’Administració de Barcelona Televisió. Entén perfectament que dues formacions que en aquell moment no hi van poder participar puguin tenir accés a tota la informació, però creu que es podrien haver buscat altres fórmules que no obliguessin a reformular això, perquè considera que s’està trencant el principi de neutralitat. Opina que això representa un pas enrere en una qüestió en què tots els partits polítics havien aconseguit posar-se d’acord. Pensa que aquest consens ara es trencarà i que això representa un retrocés. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5985 El Sr. Sierra anuncia el seu vot a favor del fet que dos grups –entre els quals el seu– que no tenen representació en una entitat tan important hi estiguin representats. Considera que ja es va tard perquè Ciutadans ho ha sol·licitat des que va entrar a l’Ajuntament. No el sorprenen ni l’esmena de Convergència i Unió perquè es mantinguessin en 5 ni els arguments del Sr. Forn. Diu que no parlarà de la neutralitat ideològica de TV3, en què Convergència ha governat durant dècades, perquè li semblaria un exercici inútil. Però sí que anuncia que el seu Grup es compromet a designar una persona únicament amb criteris tècnics i respectant la neutralitat que vol per als mitjans de comunicació. El Sr. Coronas comenta que es proposa aquest increment de membres del Consell, passar dels 5 actuals a entre 5 i 7, però que pel que veu seran 7. Indica que aquesta fórmula s’allunya dels criteris d’independència i rigor professional si l’interès és aconseguir que el Consell d’Administració tingui un representant al qual es pugui vincular directament un partit. Creu que es parteix d’un error de fonament, d’uns acords previs que no es reflecteixen amb aquesta modificació. Pensa que cal tenir en compte també l’increment de despesa que suposa incrementar el nombre de membres del Consell d’Administració, ja que augmenta la despesa per dietes. Comenta que un dels comportaments que s’ha estès durant la crisi econòmica és la retallada de membres als consells d’administració a empreses públiques i la retallada en la retribució dels seus membres. Tanmateix, pensa que, sempre que siguin rellevants, amb mèrit professional, amb capacitat i idoneïtat, tampoc és un problema greu aquesta ampliació, i per això s’abstindrà. Considera, però, que cal vetllar perquè com a mínim els currículums, la trajectòria professional i les capacitats dels membres designats compleixin amb l’objectiu del que ha de ser el Consell d’Administració, que no sempre ha d’estar d’acord amb el que pensa un partit polític. De fet, dóna constància que no sempre Esquerra pot estar d’acord amb el que decideix el representant que se li atribueix en aquest Consell. Reitera que cal vetllar per la independència i que els criteris han de ser objectius i professionals. La Sra. Esteller comenta que quan es va fer el canvi d’estatuts a BTV hi va haver un canvi substancial. Explica que ella havia format part del Consell en el moment en què eren regidors i diu que hi havia una certa independència. Recorda que hi havia molts debats intensos sobre el paper i el model de BTV. Indica que, quan es van canviar els estatuts, aquest Consell va passar a estar format per persones qualificades, que tenen com a objectiu la viabilitat i els continguts de BTV, al marge de connotacions polítiques. Creu que durant tot aquest temps aquestes persones ho han fet molt bé i han tingut molt reconeixement per part de professionals que s’estan assolint aquests objectius, cosa que demostra el nomenament del darrer director, amb la manera com es va fer i quins són els criteris que es van tenir en compte a l’hora de nomenar-lo. Diu que el PP preserva la independència, la neutralitat i el paper que ha de jugar el Consell d’Administració amb aquests objectius. Explica que per això es va fer un consell d’administració que superés les etapes polítiques del canvi de consistori i es va pretendre que aquest Consell mantingués aquesta línia al marge del consistori. Diu que el PP manté els objectius i els valors pels quals això es va fer i creu que està bé. Respecte al fet que s’hagi ampliat l’Ajuntament amb nous grups polítics, diu que el fet que vulguin formar part d’aquest Consell, quan la majoria tendeixen a reduir- se, per la voluntat de tenir-hi pluralitat no li sembla malament. Tanmateix, també creu que això s’ha d’aplicar a tot arreu, no només a BTV, com ara a la Fira, que és un organisme importantíssim per a Barcelona, cabdal per al desenvolupament econòmic de la ciutat. Pensa, doncs, que aquí també caldria ampliar-ho amb els membres que fins ara hi eren i no han pogut ser-ho ara perquè s’han ampliat els grups. Considera que si s’aplica un criteri s’ha d’aplicar a tots els òrgans que tenen alguna cosa a veure amb la ciutat de Barcelona, no només als de comunicació. 5986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Explica que per això el seu Grup va fer aquesta al·legació, perquè, tot i saber que això és per a BTV, si s’aplica un criteri com que els grups tinguin representativitat en un organisme el mateix criteri s’ha d’aplicar en altres organismes en què una part dels grups s’han quedat fora perquè està limitat a 5. Per això demana al govern aquesta voluntat d’estendre-ho a la resta d’institucions cabdals per a la ciutat en què creu que també hi ha d’haver aquesta pluralitat i sinergia amb el grup. Conclou que per això s’abstindrà, perquè opina que el govern no fa prou. Anuncia que demanarà la col·laboració perquè aquest principi s’estengui a altres institucions. Demana, doncs, més voluntat al govern. El Sr. Garganté entén que aquesta modificació és tímida, poc ambiciosa i no permetrà a BTV com a televisió pública el correcte exercici de la seva funció, com en el foment del pensament crític i el debat democràtic. Per contra, considera que aprofundeix en el mateix model destinat a mantenir l’actual hegemonia social, i diu que és més del mateix: canviar certes coses de manera superficial, fent veure que són mesures disruptives perquè tot continuï igual. Explica que l’actual model de televisió a BTV és un model majoritàriament de distribució de declaracions dels actors polítics, econòmics i culturals amb interès de part o en la difusió de continguts prefabricats pels que dominen l’agenda pública. Comenta que el seu sistema de producció de contingut, a grans trets, obliga les treballadores i treballadors, per manca de temps, per volum de feina i per urgència, a no poder fer correctament la seva tasca i, sobretot, i sovint de manera obligada, a no donar veus als més dèbils. Afegeix que és un model que ha anul·lat el dret a la informació dels veïns i veïnes en què els moviments socials no estan representats, que és un model que perpetua l’explotació de les treballadores i treballadors i transfereix a operadors privats els recursos públics. Comenta que, lluny d’iniciar un procés de reparació per als que denuncien aquesta situació, perpetua el conflicte i, per tant, l’expandeix, amb el cost en diners de tots que això suposa. Afegeix que, lluny de buscar la conciliació, castiga amb l’acomiadament els primers treballadors que van denunciar les precàries condicions laborals a les quals estaven sotmesos. Explica que la CUP va presentar al·legacions en relació amb el fet que el Consell d’Administració passés de 5 a 8 membres per tal de permetre que la plantilla de treballadores i treballadors de BTV poguessin ser representats. Es queixa que tot indica que se’ls deixa fora de nou. Per això anuncia l’abstenció del seu Grup. Comenta que el dia anterior va sortir una nova sentència que condemna, un cop més, l’empresa municipal que gestiona BTV per cessió il·legal de treballadors i treballadores. Conclou amb la frase popular «suma y sigue». El Sr. Badia expressa el vot favorable de Govern Municipal, el Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 7. La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 1.- Que el Govern municipal presenti davant el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels animals, el full de ruta per al Zoològic de Barcelona o en tot cas ratifiqui el Pla Estratègic 2012-2020, actualment en vigor, i que aquest sigui aprovat i ratificat en el si del Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona. 2.- Que de forma urgent i prioritària es dotin els recursos pressupostaris per tal de continuar amb el manteniment i millora de les NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5987 instal·lacions del Zoològic per evitar el seu deteriorament i que es procedeixi de forma immediata a la execució dels mateixos. 3.- Que es procedeixi de manera immediata, durant aquest darrer trimestre de 2016, a definir i concretar el full de ruta i destí del delfinari, atès els requeriments fets per la EAAM per tal d’acabar amb l’actual silenci i indefinició de l’equip de govern al voltant d’aquesta instal·lació concreta. 4.- Que es presenti, durant aquest darrer trimestre de 2016, davant el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels animals, un informe detallat de les eventuals alternatives a l’actual delfinari, que contempli tant la gestió i el destí dels actuals exemplars que hi viuen, com el seu possible trasllat a altres equipaments on es garanteixi el seu benestar, així com la possibilitat del seu trasllat a espais com santuaris, refugis o reserves naturals, en el termini de dos anys. La Sra. Recasens saluda els treballadors del zoo que són a la sala, que la nit anterior van anar a la Comissió d’Economia i Hisenda, i que suposa que a la tarda tornaran a anar a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Creu que això és una prova evident del desgavell que actualment hi ha al govern en matèria de zoològic, ja que es va parlar a la Comissió d’Economia i Hisenda, se’n parla a la Comissió de Presidència i se’n parlarà a la tarda a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Opina que aquest és un dels símbols del que està passant amb el zoo. Indica que l’actual indefinició, la inacció, els canvis de responsabilitats permanents estan portant a una paràlisi i progressiva degradació del zoo. Li agradaria que la tinent d’alcalde fos clara i meridiana. Pregunta a la Sra. Sanz si ella i el govern de Barcelona en Comú volen tancar el zoo de Barcelona. Creu que cal entomar el debat i parlar de manera clara sobre aquest tema. Indica que Convergència i Unió pot compartir molts dels postulats que defensa el govern. Comenta que hi ha moviments, com ara Zoo XXI, que parlen de sensibilitats de la ciutadania, parlen del respecte, la sensibilitat física i psíquica, la capacitat cognitiva, la vida emocional del benestar animal, que vol un zoo més científic, més educatiu, més ètic, que fomenti els valors de la cultura de la pau, i també un zoo que garanteixi el seu futur econòmic i faci de la transparència una de les seves condicions. Reitera que Convergència i Unió pot compartir aquests postulats, però no sap si el govern els comparteix ni quin és el model que vol tirar endavant. Recorda que Convergència i Unió tenia un pla estratègic, que era el que s’anava executant, que se sustentava sobre els pilars de l’educació, la conservació i la recerca. Afegeix que aquest pla és el que està vigent a hores d’ara fins al 2020. Diu que li pertoca al govern ratificar-lo, canviar-lo o fer-ne un de nou, però que ha de fer alguna cosa i no amagar-se darrere de plataformes participatives, de consells participatius per no entomar les decisions que cal prendre urgentment. Comenta que Barcelona s’estima el seu zoològic, ja que 1.113.724 visitants han passat pel zoo el 2013 –xifra rècord–, 30.000 famílies tenen el Zoo Club, 43.000 nens i nenes han passat pel Departament d’Educació, hi han anat 1.000 alumnes universitaris o s’han lliurat 1.100 beques. Considera que es parla poc de tot el projecte educatiu, i diu que la Sra. Sanz el coneix perfectament perquè era membre de la Fundació Zoo amb els investigadors, els experts, els biòlegs, els catedràtics que estaven impulsant tota aquesta feina de recerca també en l’àmbit del zoo. Explica que sap de la preocupació dels treballadors del zoo. Recorda que fa gairebé un any que el seu Grup va preguntar al govern en aquesta mateixa Comissió quin era el seu propòsit de zoològic i què passava amb el delfinari. Recorda també que el rellotge acaba el seu termini, i diu que el pitjor que pot passar és que les decisions sobre el zoo les prengui algú altre. Comenta que a la tarda es tornarà a parlar sobre de qui depèn el zoo, si depèn de la Sra. Sanz, si depèn de BSM o si dependrà del Sr. Collboni. Considera que el que el govern necessita és posar-hi ordre. Comenta que hi ha una proposta molt concreta sobre el delfinari, que és un santuari que sembla que es pot estar obrint a l’illa de Lipsi i que implicaria traslladar els dofins a Grècia. Troba curiós que l’alcalde d’aquesta localitat ja hagi manifestat la seva satisfacció perquè a partir d’ara tindrà turistes. No sap fins a 5988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 quin punt portar els dofins a un santuari pot estar lligat al fet que l’alcalde estigui satisfet perquè a partir d’ara tindrà turistes. Espera que en aquest santuari els animals no hagin de tornar a saltar com ja es va eradicar amb el govern de Xavier Trias. Li agradaria saber l’opinió de la Sra. Sanz. Davant la intervenció de la Sra. Sanz per dir que les exhibicions es van aturar amb el govern actual, reitera que ho van fer amb el govern Trias. Diu que caldria vetllar perquè els dos dofins que vagin a València no tornin a saltar. Torna a preguntar pel conveni que s’hauria de signar entre València i Barcelona per veure la destinació d’aquests dofins, perquè aquests a Barcelona havien deixat de saltar. Demana, doncs, que el govern es posicioni sobre el santuari, sobre si es farà un delfinari nou, sobre el zoològic i sobre el full de ruta. Pregunta si el govern ratifica el Pla estratègic vigent, a més de demanar que el govern garanteixi el manteniment i les instal·lacions del zoològic perquè no entri en un estat de degradació i que defineixi en 15 dies què passa amb la instal·lació del delfinari. El Sr. Sierra també dóna la benvinguda als representants dels treballadors del zoo de Barcelona a una altra comissió o a la vida de Brian, perquè ja no sap on són. Considera que és estrany tornar a tractar aquest tema comissió rere comissió i que en aquest mateix període es tracti en 3 comissions diferents. Anuncia, però, que reiterarà els seus arguments i posicionament respecte al zoo. Fa una precisió a la Sra. Recasens, ja que diu que és durant el mandat de la Sra. Colau quan s’han prohibit les exhibicions de dofins. Afegeix que és soci del zoo i ha anat amb els seus fills a una de les últimes exhibicions amb dofins. Pensa que cal tenir un model de zoo. Diu que això passa perquè es mantinguin determinades instal·lacions i que es mantingui el zoo, i que aquest sigui un referent a tot Europa. Afegeix que s’hauria de mantenir la tasca de conservació d’espècies que es fa en l’àmbit europeu, en què van passant espècies per determinats zoos d’Europa; que s’hauria de mantenir la tasca divulgativa, científica, educativa, que es fomenti a les escoles la visita al zoo de Barcelona. Indica que no s’haurien d’interrompre les inversions que ja s’han fet, com ara la sabana, on hi ha els lleons i les girafes. Considera que aquestes instal·lacions no s’han de deixar ni deixar de tenir un zoo. Pensa que cal mantenir-lo amb una premissa bàsica, que els animals que hi hagi estiguin bé. Considera que aturar les exhibicions va cap a un model de zoo, i tractar que el delfinari no existeixi és un model de zoo. En tot cas, vol que el zoo de Barcelona sigui un referent i que tingui el màxim consens possible. El Sr. Coronas anuncia que, tal com ha quedat la proposició, hi votarà a favor. Agraeix a Convergència i Unió l’acceptació de diverses esmenes, que fan que finalment Esquerra Republicana de Catalunya pugui donar suport a aquesta proposta. Pel que fa als punts 1 i 3, creu important que es presenti el full de ruta del zoo de Barcelona. Valora positivament la creació del grup de treball sobre el futur del zoo i els membres que l’integren, entre els quals també hi ha el Comitè de Treballadors del zoo, ja que per primer cop involucra tots els agents implicats i ha de servir per consensuar un model de parc que s’ha de desenvolupar els propers anys. En aquest sentit, sí que trobaria un contrasentit ratificar el Pla estratègic 2012-2020, perquè entén que quedarà superat pel document final d’aquest grup de treball, que serà el que definirà les actuacions que cal dur a terme per assolir aquest nou model de zoo. Respecte del punt 2, que fa referència al manteniment de les instal·lacions, està d’acord que el zoo ha de disposar dels recursos necessaris per garantir-ne el bon estat, però té clar que això no vol dir executar unes inversions previstes que en aquest moment podrien anar en contra del model de zoo que s’està definint, com ara el delfinari. Indica que ERC aposta perquè Barcelona no tingui cetacis en captivitat. Per això insta a assolir la majoria necessària per poder fer alguna declaració en aquest sentit i les accions pertinents que se n’hauran de derivar. Finalment, insta el govern municipal a convocar de manera imminent el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals per poder debatre el futur dels 6 dofins que viuen al zoo de Barcelona. Recorda que al juliol ja es va NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5989 poder debatre aquest tema en la compareixença que va demanar el seu Grup i en què es va plantejar la urgència d’abordar aquest assumpte i prendre decisions. Comenta que el govern es va comprometre a convocar una sessió específica del Consell a finals de juliol o a principis de setembre per plantejar les diferents alternatives. Per tant, demana que el govern compleixi el termini que va fixar. Finalment, creu que és important que cada cop que es parli del zoo es posi quin ha de ser el model de zoo en el centre del debat. En aquest sentit, constata que segons quin grup de vegades parla molt d’inversions, del nombre de visitants, però no parla de model, ni d’animals, ni d’investigació, ni d’educació, ni de cooperació, que haurien de ser els pilars d’aquest nou projecte de zoo. Creu que per sort Barcelona és una ciutat referent en polítiques animalistes i pensa que té l’oportunitat de continuar-ho sent i marcar una tendència que faci que els zoos evolucionin d’una manera adaptada al segle actual. El Sr. Mulleras assenyala que el zoo està sent el tema de la setmana, ja que el dia anterior es va aprovar a la Comissió d’Economia i Hisenda una proposició del Partit Popular que assegurava les inversions que garanteixen el futur del zoo a Barcelona, en aquesta sessió s’està debatent una altra proposició i a la tarda es tornarà a debatre sobre aquest tema. Pensa que segurament serà un dels temes del mandat, perquè és un assumpte important per a Barcelona. Considera que és visible la desorientació del govern municipal. Explica que el dia anterior hi havia el Sr. Collboni per defensar el zoo de Barcelona i votar a favor de la proposició del PP. Constata que en aquesta sessió, en canvi, hi ha la tinent d’alcalde Janet Sanz, i diu que a la tarda no sap si ho farà el Sr. Mòdol, si també ho farà la Sra. Sanz o si hi anirà alguna altra persona. Vol agrair de nou que hi hagi a la sessió els treballadors del zoo de Barcelona, que el dia anterior ja van ser al debat de la proposició del PP. Comenta que el zoo de Barcelona és una de les joies de la corona de la ciutat, que el seu Grup creu que s’ha de mantenir i potenciar. Afegeix que s’ha de conservar amb les inversions de manteniment necessàries. Destaca que actualment s’han paralitzat inversions al recinte de les girafes, i no s’han fet les inversions que calien a recintes com els dels hipopòtams. Es queixa que durant el termini 2012-2015 hi havia 13,1 milions d’euros planificats i només se n’han invertit 8,1. Afegeix que cal fer les activitats pertinents, com ara les educatives, de formació, d’investigació i també d’oci perquè tothom pugui gaudir del zoo, tenint en compte també que es compliran 125 anys del zoo al cap de molt poc temps. Indica que el Grup Popular vol garantir el futur del zoo amb les inversions necessàries, tal com demanava la seva proposta del dia anterior. Pregunta, doncs, si es vol un zoo a Barcelona o no. Diu que si es vol s’haurà de debatre sobre el model de zoo. El Sr. Garganté demana disculpes als membres del Comitè d’Empresa del zoo, ja que el dia anterior, per error exclusivament seu, va entendre equivocadament que una proposició del PP comptava amb l’aval d’aquest Comitè d’Empresa. Comenta que va errar, doncs, en les seves paraules cap als membres d’aquest Comitè. Li sap greu i per aquest motiu ja el dia anterior va fer constar en acta el seu error i les seves disculpes, així com també ho fa en aquesta sessió, en què també hi ha presents els membres del Comitè d’Empresa. En relació amb la proposició, li consta que es fa urgent la configuració i publicació d’un full de ruta que respongui a la situació que pateixen alguns individus de diverses espècies com ara dofins, óssos i grans felins. Considera que cal introduir de manera immediata els primers passos d’una transformació que pot requerir un llarg període per al seu desplegament. Remarca que, com denuncien experts en animals i moviments socials, hi ha casos urgents que no poden esperar, com ara instal·lacions a mig fer, algunes mal planificades i hostils a l’etologia i benestar de l’animal, altres velles i insalubres. Conclou que són massa les deficiències que cal solucionar pel que fa al continent, però també a la gestió, filosofia i reconsideració de la seva utilitat i bondat. 5990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 En aquest sentit, anuncia que presentarà a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de la tarda una proposició per tal que el zoo deixi de ser gestionat per BSM i passi a l’Àrea de Benestar Animal. Constata que la missió de BSM és, segons les seves pròpies paraules, la gestió d’instal·lacions dedicades al lleure optimitzant la rendibilitat social i econòmica, cosa que ha fet que el zoo esdevingui un parc d’atraccions, en què es prioritza el benefici econòmic en detriment del benestar dels animals i de les condicions laborals de la plantilla. Remarca que l’educació, la recerca, la conservació d’espècies i el benestar animal no han estat la prioritat de la direcció de BSM ni dels governs que han passat pel consistori. Diu que la proposició de Convergència no aporta valor, sinó que s’incorpora com l’element de debat en la Comissió del Zoo. En aquest sentit, s’abstindrà en aquesta proposició. Indica que treballadores i treballadors del zoo reclamen des de fa temps millores que no han estat prou acollides per la hipertrofiada estructura gestora de la instal·lació. Diu que es denuncia que fa temps que les polítiques, actuacions i omissions han deixat de ser comprensibles i compatibles amb les troballes de la ciència de benestar animal. Comenta que en la proposició es parla d’evitar el deteriorament, i indica que el seu Grup demanaria la millora racional per tal d’assolir un estàndard de benestar fins a la data negat a gairebé tots els individus. Diu que tot això s’ha de fer sense perjudici que un nou model de zoo impliqui la fi de l’entrada a nous exemplars, la fi de la cria, el trasllat d’animals a indrets millors com santuaris, l’extinció de l’exposició al públic i la transformació en un centre d’atenció transitòria a animals víctimes de pràctiques il·legals, centre d’adopció urbà de gats i centre de recuperació de fauna autòctona. Assenyala que el termini de dos mesos per donar solucions no li ve de nou, ja que és vox populi que hi ha uns requeriments aliens que ho forcen, però considera que ha de ser el benestar dels animals. Manifesta que se sap d’algunes opcions desitjables i viables per a aquests 6 individus. Pensa que és oportú sentir per boca del govern les alternatives que té sobre la taula i les que prendrà sobretot buscant la coherència amb el compromís envers la ciutadania, l’ètica i els animals no humans. La Sra. Andrés reitera el compromís del Grup Socialista amb el zoo de Barcelona, ja que en el Pla estratègic 2012-2020 ja van sorgir una sèrie de compromisos que anaven cap a la reorientació del zoo. Pensa que tots els grups estan d’acord que això s’ha de produir prenent com a base el coneixement científic, les noves funcionalitats, l’exhibició, la preservació, la reproducció, recerca, investigació i didàctica. Opina que això no pot ser només una decisió política, sinó que s’ha de fer amb els treballadors del zoo, amb la comunitat científica, acadèmica, els àmbits tècnics, veïnals, les organitzacions animalistes i també la gestora actual, BSM. Considera que s’ha de reconduir tot cap a la preservació del zoo i que cal treballar a favor d’aquesta institució emblemàtica a la ciutat, que li dóna personalitat i que té caràcter. Pensa que tenen l’obligació, entre tots, de trobar una solució per tal que millori en la seva instal·lació, però no tan sols en aquesta, sinó que el zoo necessita una reforma en profunditat quant a continguts i maneres de funcionar. Conclou que la intervenció només serà en favor del zoo i del seu personal. La Sra. Sanz està satisfeta que hi hagi el debat del zoo, que s’ha fet des de la proposta que el govern va situar sobre la taula de la necessitat de parlar de com es vol que sigui aquest equipament de ciutat, que pel govern és un equipament fonamental, molt estimat pels barcelonins. Opina que és evident que cal situar reflexions que permetin l’evolució d’aquest equipament. En primer lloc, comenta que, com es va dir en el Consell de Convivència i Benestar Animal, amb el regidor Jordi Martí, de Convergència i Unió, la direcció política sobre l’àmbit de l’equipament s’inscriurà en la lògica del benestar animal. Conclou, doncs, que el Consell podrà decidir, cosa que no passava fins a la data, sobre les polítiques de benestar animal del zoo i de tot el que afecti els animals. Recorda que això és el que el govern va dir des del començament i que encara NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5991 segueix vigent. Destaca que hi ha una coordinació absoluta amb BSM i amb el tinent d’alcalde, que primer era Gerardo Pisarello i actualment és Jaume Collboni, en el desenvolupament de totes aquestes estratègies. En segon lloc, diu que, per molt que es digui insistentment que hi ha una proposta de tancament del zoo, no és veritat i que mai no s’ha plantejat això. Considera que, a més, això és una absurditat quan la primera proposta que fa el govern actual és que hi hagi un grup de treball de reflexió sobre el model de futur de zoo, cosa que vol dir que el govern vol un zoo diferent. Opina que s’ha de treballar amb tots els agents perquè hi ha una petició per part de tots aquests, que alguns no van escoltar en el mandat anterior. Pensa que cal ser àgils. Indica que per això aquests grups de treball primer han comptat amb unes enquestes a tothom per saber què es vol i què s’opina de tot això i s’ha fet un treball tècnic en paral·lel. Comenta que, sobre el Pla estratègic esmentat, el govern hauria pogut fer una mesura de govern sense parlar amb ningú, presentar-la al Plenari i donar-la per bona, però diu que va considerar que això no es podia tornar a fer, perquè ja sabien què havia suposat això el mandat passat, és a dir, que tots els grups municipals s’organitzessin en un grup de treball per tal de parlar i definir un decàleg de propostes, que és la motivació del debat que s’està desenvolupant en el grup de treball actual. Indica que el govern va decidir començar a dialogar i a debatre amb tothom sobre aquestes actuacions. Diu que totes les millores que s’hagin de fer, com ara instal·lació d’hipopòtams, els dormitoris d’elefants, la millora de la instal·lació de les girafes, s’han de continuar desenvolupant pel benestar actual d’aquests animals, independentment del model de futur. Considera que una altra cosa són les decisions grans que sí que poden acabar condicionant aquest model de futur de zoo, com ara la instal·lació dels dofins. Recorda que a l’abril de 2016, al juny de 2016, en diferents Comissions d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, el govern va dir que aquesta decisió s’havia paralitzat a l’espera d’aquest debat col·lectiu. Conclou que el govern està en aquesta direcció i donarà suport a la proposició perquè creu que, a més, amb les esmenes d’Esquerra Republicana de Catalunya millora i s’inscriu en la lògica. Indica, doncs, que hi ha el compromís absolut que, en aquesta direcció, en el grup de treball es proposaran les alternatives i totes les actuacions. Anima la Sra. Recasens a repassar el que Convergència i Unió va dir, que sí que era que aturarien les exhibicions, però el 2017, amb el nou delfinari. Demana que dins de Convergència i Unió es posin d’acord, perquè el regidor Jordi Martí diu unes coses i la Sra. Recasens en diu unes altres. Reclama, doncs, coherència i coordinació. La Sra. Recasens diu que, a diferència del govern, Convergència i Unió quan parla ho fa en nom de tots, i manifesta que no hi ha cap fissura entre el regidor Jordi Martí i ella mateixa. Mostra alguns titulars de diaris, com ara un del 19 de març de 2014 que diu: «El zoo eliminarà els espectacles amb dofins», un altre que diu: «El zoo posa data de caducitat al circ dels dofins» i un altre que diu: «El gran salt del zoo: els dofins deixaran d’actuar». Explica que el 15 de novembre de 2015 es comencen les obres per aturar l’exhibició dels dofins, i és la data a partir de la qual deixen d’actuar les clàssiques exhibicions, amb la remodelació del delfinari. Diu que pot ser que el Sr. Sierra hi hagués anat el mes d’octubre. Constata que almenys el govern del Sr. Trias va prendre una decisió concreta al voltant del delfinari, que és deixar de fer exhibicions i construir un nou delfinari. Diu que això pot agradar o no. Demana que el govern digui quin model té, perquè ja fa un any i mig que pensa. Li fa molta gràcia sentir per part de tots els grups les grans lloances als treballadors i als conservadors del zoològic i, en canvi, exigir permanentment un canvi del que s’està fent al zoo. Pregunta qui es pensen que treballen al zoo i què es pensen que estan fent els conservadors del zoo. Indica que l’únic que fan és seguir les polítiques d’educació, recerca i conservació, res més ni res menys. Troba, doncs, bastant incoherent felicitar la feina dels conservadors del zoo i alhora exigir de manera immediata un canvi. 5992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Agraeix que la Sra. Sanz hagi aclarit que en el grup de treball que es va constituir es va aprovar un decàleg sobre el qual s’avança ara. Remarca que el govern anterior va fer un munt de coses, com ara aprovar un pla estratègic, crear la Comissió a iniciativa del grup de l’oposició, aprovar el decàleg, fer les inversions a les instal·lacions i deixar de fer l’actuació dels dofins. Destaca que el govern actual ja fa un any i mig que governa i encara diu que en el grup de treball es reflexionarà. Recorda que el compromís era per al mes de setembre i que a les portes de la Mercè el més calent és a l’aigüera. Reitera que el govern ha de definir immediatament què vol fer amb el zoo i en concret amb el delfinari. El Sr. Sierra diu que no volia entrar en la precisió, perquè té dos testimonis d’aquesta última representació dels dofins, que són els seus fills, però té una prova gràfica, que és un vídeo del seu mòbil del 7 de novembre de 2015 i que està localitzat al Parc de la Ciutadella. La Sra. Recasens aclareix que ha parlat del 15 de novembre de 2015. El Sr. Sierra recorda que la Sra. Recasens ha dit que va ser durant el mandat del Sr. Trias quan es van deixar de fer espectacles amb els dofins. El Sr. Coronas destaca que hi ha una cosa que ha evolucionat des que tots els grups feien campanya per les eleccions municipals, ja que llavors hi havia grups que apostaven pel tancament del zoo i en aquesta sessió no li ha semblat sentir a ningú que estigués pel tancament del zoo. Conclou que els grups estan d’acord en una cosa, i diu que a partir d’aquí cal construir i arribar a un acord que tots els grups siguin capaços de complir. Troba evident que quan es té una visió des del punt de vista de polítiques animalistes i quan es té una visió mercantilista, que és la de BSM, les opinions són diferents, cosa que també cal tenir en compte. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de Barcelona en Comú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 1.- Que el Govern municipal presenti davant el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels animals, el full de ruta per al Zoològic de Barcelona o en tot cas ratifiqui el Pla Estratègic 2012-2020, actualment en vigor, i que aquest sigui aprovat i ratificat en el si del Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona. 2.- Que de forma urgent i prioritària es dotin els recursos pressupostaris per tal de garantir el manteniment i millora de les instal·lacions del Zoològic per evitar el seu deteriorament i que es procedeixi de forma immediata a l’execució dels mateixos. 3.- Que es procedeixi de manera immediata, durant aquest darrer trimestre del 2016, a definir i concretar el full de ruta del zoo. 4.- Que es presenti, en els propers 15 dies, davant el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels animals, un informe detallat de les eventuals alternatives a l’actual delfinari, atès els requeriments fets per la EAAM per tal d’acabar amb l’actual silenci i indefinició de l’equip de govern al voltant d’aquesta instal·lació concreta. Aquest informe ha de contemplar tant la gestió i el destí dels actuals exemplars que hi viuen, com el seu possible trasllat a altres equipaments on es garanteixi el seu benestar, així com la possibilitat del seu trasllat a espais com santuaris, refugis o reserves naturals, en el termini de dos anys. Del Grup Municipal ERC: 8. La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que el govern de l’Ajuntament de Barcelona doti la Síndica de Greuges de Barcelona dels recursos suficients per tal de donar a conèixer la seva tasca, potenciar les seves competències d’investigació d’ofici i elaboració d’ofici, NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5993 disposar d’un portal de transparència i augmentar els recursos humans i econòmics de què disposa actualment. La Sra. Capdevila explica que el 2 de setembre de 2015 Maria Assumpció Vila va començar el seu segon mandat com a síndica de greuges. Comenta que en el seu discurs la síndica de Barcelona va definir clarament quins han de ser els eixos de la seva activitat. Indica que la síndica de greuges és una figura cabdal de la ciutat, i constata que la seva defensa dels drets fonamentals de la ciutadania i de les persones que es troben a Barcelona, especialment en tot allò que fa referència als drets i llibertats establerts a la Carta europea de salvaguarda dels drets de la ciutat, és un puntal fonamental per a la seva tasca. Comenta que, tal com la síndica va fer palès en el seu discurs de presa de possessió i tenint present que el Consell Municipal de l’Ajuntament va aprovar el Reglament de la Sindicatura de Greuges el 21 de març de 2003, en què es van reglamentar els aspectes complementaris de l’organització i del seu funcionament, creu que és necessari dotar la Sindicatura de Greuges de Barcelona de les capacitats econòmiques, materials i humanes necessàries per desenvolupar les tasques encomanades, més enllà de la mateixa formulació reglamentària. Recorda que, en aquesta línia, uns minuts enrere ha votat a favor del nomenament de l’adjunt de la síndica, ja que creu que és un primer pas. Opina, però, que és convenient anar més enllà i dotar de més recursos humans l’equip de treball de la Sindicatura. Pensa que aquest augment de recursos permetria a la síndica una tasca més proactiva, així com més capacitat per a intervencions d’ofici i estudis monogràfics que permetin rellançar i visibilitzar la seva tasca. Està convençuda que aquest augment de recursos ha de permetre posar en valor i coneixement la feina de la síndica i millorar la comunicació de la Sindicatura amb els ciutadans i amb les institucions. Considera que una ciutat com Barcelona, viva i diversa, té reptes pendents que requereixen la implicació de la seva ciutadania, i diu que el paper de la síndica en aquest aspecte és fonamental per ser un termòmetre de les preocupacions i disfuncions de la ciutat, de les seves institucions i actors implicats. Indica que hi ha temes com l’habitatge, les insuficiències en transport públic, en serveis socials, sorolls, incivisme, model de turisme, etc., que, com la mateixa síndica va reflectir en el seu discurs de presa de possessió, estan sobre la taula. Considera que aquestes qüestions no es poden entomar de manera activa i completa sense un augment de recursos que permeti que la seva tasca es pugui desenvolupar d’una manera eficaç. Reitera que ERC creu necessari aquest augment de recursos, i pensa que cal fer- lo efectiu d’una manera prioritària per tal que la tasca de la síndica no es vegi limitada i sobrecarregada de tal manera que es faci inoperativa. Per això presenta la proposició i la llegeix. El Sr. Martí anuncia el vot a favor de Convergència i Unió. Està a favor que l’Ajuntament tingui les institucions posades al dia, i troba evident que la Sindicatura necessita una empenta i tenir més recursos per fer millor la seva feina. Explica que la Sindicatura de Greuges ha fet històricament, amb diferents persones al capdavant, una gran feina, però reconeix que no és ni prou coneguda per la ciutadania ni té prou recursos per fer d’una manera eficaç i eficient la seva feina d’atenció a la ciutadania i de garantir els drets dels barcelonins. Creu que tots els grups poden estar d’acord amb aquesta radiografia. Comenta que això s’ha pogut veure els últims temps, en què la crisi ha castigat durament la ciutadania i ha fet que hi hagi un increment de peticions i de queixes de la ciutadania a la Sindicatura de Greuges i a altres institucions supramunicipals que defensen els drets dels ciutadans. Destaca, doncs, que hi ha hagut una càrrega de treball suplementària pel mateix fet de la crisi. Pensa que això encara justifica més aquesta posada al dia i aquest increment de recursos. Indica que potser la manca de visibilitat o de coneixement també s’ha pogut veure amb motiu del procés electoral que hi ha hagut recentment a la Sindicatura. Comenta que en aquest procés participatiu que va promoure 5994 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 l’Ajuntament hi va participar relativament poca gent. Aclareix que no parla d’entitats, ja que totes les entitats del món social es van moure perquè coneixien els candidats, sinó que parla de la ciutadania. Reitera que poca ciutadania va saber que existia aquest procés electoral i poca ciutadania es va veure animada a participar en aquesta elecció. Conclou, doncs, que hi votarà a favor. Considera que aquest augment de recursos ha d’anar dirigit a donar més capacitat a la Sindicatura per actuar. Indica, però, que també hi ha una contrapartida, que és que aquest increment de recursos, si es produís, no garanteix que el govern municipal doni resposta adequada dins el termini establert i en la forma escaient a les peticions i als expedients que obre la Sindicatura. Aprofita, doncs, per demanar al govern municipal que, si això es tira endavant, també l’estructura municipal doni atenció correcta a les peticions que s’envien des de la Sindicatura, tal com la mateixa Sindicatura ha demanat, ja que no sempre es contesten dins el termini establert ni en la forma escaient. El Sr. Sierra expressa també el seu vot a favor de la proposta d’ERC. Considera que aquesta proposta no fa sinó recollir el contingut de l’informe «En la ciutat» que va fer la mateixa síndica, com també del discurs de la seva presa de possessió. Diu que l’alcaldessa va recollir les seves paraules i es va comprometre a dur-ho a terme. Comparteix que una de les funcions bàsiques que té la síndica per desenvolupar la seva tasca és que els ciutadans coneguin aquesta figura, la seva funció i l’assistència que els pot facilitar. La Sra. Esteller considera que la síndica ha de tenir els mitjans materials i humans suficients per poder treballar. Però no troba correcte que un grup patrimonialitzi aquesta defensa. Pensa que hauria de ser la síndica qui hauria de fer-ho amb el govern amb el consens de tots els grups. Opina que caldria saber quins recursos necessita, quin és el pressupost i acordar-lo amb el govern, fent-ne partícips tots els grups. No creu que sigui aquesta Comissió el vehicle més idoni a l’hora de poder tractar aquesta qüestió. De totes maneres, diu que ERC té tota la legitimitat de presentar aquesta proposta, però considera que el normal seria fer-ho d’una altra manera. Pensa que s’haurien de donar unes raons, que la síndica hauria de traslladar aquesta necessitat i que també ha de ser per part del govern. Per això anuncia que, tot i que la síndica ha de poder fer la seva feina i ha de tenir prou instruments per fer-ho, el seu Grup s’abstindrà. El Sr. Garganté diu que la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha de ser la salvaguarda de la defensa dels drets de les veïnes i els veïns contra els perjudicis de la institució. Pensa que és necessari dotar la Sindicatura de prou recursos per tal de poder seguir les queixes de les veïnes i veïns i poder proporcionar seguretat jurídica a les persones que la demanin. Indica que una altra cosa seria el sou de la síndica, que no es pot dir que s’avingui als sous habituals dels treballadors i treballadores de la ciutat. Entén que s’han de millorar les dotacions econòmiques, però pensa que també s’ha de dotar de personal i sobretot de contingut. Considera que dins de la institució cal que tothom es cregui la seva tasca de defensa i que les propostes de millora i transparència que es fan des de la Sindicatura es puguin portar a terme, ja que, si no, la tasca es podria quedar en paper mullat i sense cap mena de sentit. També pensa que és imprescindible que la Sindicatura tingui comptabilitat pròpia, que no depengui de l’Ajuntament per tal de conservar la seva independència. Finalment, en consonància amb el que va dir Esquerra Republicana al Ple del nomenament de la síndica, entén que s’hauria de finançar per tal que la Sindicatura pugui fer una auditoria en drets humans a l’Ajuntament. La Sra. Andrés coincideix plenament amb el contingut d’aquesta proposició, ja que el seu Grup no tan sols ha defensat la figura i les funcions de la síndica, sinó NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5995 que va integrar el grup de forces polítiques impulsores del seu paper. Explica que el Partit Socialista va estar en el moment fundacional d’aquesta figura, que va ser inclosa a la Carta municipal, per tant, no només va ser retòric aquest suport, sinó que va ser efectiu. Comenta que aquesta inclusió a la Carta municipal suposava la consolidació i projecció normativa de les seves funcions i també de les seves competències en relació amb la preservació dels drets dels veïns. Comparteix la voluntat de millorar que presenta Esquerra Republicana de Catalunya i les millores que proposa la mateixa síndica o la resta de grups, i també comparteix potenciar les seves competències. Recorda que el PSC ja va demanar canvis en la manera d’elegir la síndica, amb més obertura. I diu que hi ha pendent aquesta modificació del reglament de la síndica. Considera que es va avançant progressivament en la millor dotació d’aquesta figura. Per tant, donarà suport a la proposta. El Sr. Asens expressa el seu vot favorable. Entén que, efectivament, hi ha d’haver una millora en recursos perquè la síndica faci la seva tasca el millor possible. Comenta que s’ha dit en diverses ocasions que pel govern és una prioritat enfortir i renovar els mecanismes interns de fiscalització, tant creant-ne de nous com reforçant els que ja existeixen, la seva independència i dotant-los de més recursos. Informa que, per exemple, s’ha posat en marxa l’Oficina de Transparència i un Consell Assessor de la Transparència. Ara bé, és conscient que, per més que s’avanci en transparència i bon govern, la política no es pot deixar només en mans dels polítics i que calen òrgans potents i independents que fiscalitzin el que fan les institucions. Afegeix que també calen contrapoders ciutadans que facin la seva tasca de vigilància ciutadana. Comenta que la síndica en aquest context és una peça fonamental i, per tant, té el reconeixement que es mereix. En aquest sentit, està d’acord que s’ha de posar al dia i que ha de tenir més visibilització que la que ha tingut fins ara. Informa que s’està treballant en aquesta línia, que s’estan millorant els circuits de resposta de les queixes tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu, perquè la resposta de la síndica pugui ser individualitzada i el més ràpida possible. Afegeix que també s’està establint una coordinació amb la Direcció de Comunicació per visibilitzar el web. Reconeix que el web és molt millorable. A continuació, explica que s’està a l’espera de rebre les demandes concretes de la síndica, ja que ha fet una demanda genèrica de millorar els seus recursos, però no ha detallat quines són exactament les seves necessitats. Diu que quan arribi aquesta llista detallada s’estudiarà i, d’acord amb les possibilitats del proper pressupost, s’atendran, però amb la voluntat manifestada de manera consensuada en aquesta Comissió de dotar-la de millors recursos dels que ha tingut fins a la data. La Sra. Capdevila dóna les gràcies a tots els grups que hi han votat a favor, que han sigut tots menys el PP. Li diu a la Sra. Esteller que només faltaria que ERC no pogués presentar el que cregués convenient. Destaca, però, que el Grup Popular hi està d’acord i ha dit que la síndica és importantíssima per a Barcelona per garantir els drets dels ciutadans. Remarca que el seu Grup fa una cosa tan senzilla com demanar que s’incrementi el seu pressupost perquè pugui tenir més personal i perquè pugui atendre millor les queixes que li arriben dels barcelonins. Per això no entén l’abstenció del Partit Popular, perquè si la Sra. Esteller està d’acord amb això el lògic seria que hi votés a favor. Conclou, però, que cadascú fa, naturalment, el que li sembla. Creu que el tema del pressupost va lligat al fet que es dotarà de més personal i, per tant, l’oficina de la síndica podrà funcionar molt millor. D’altra banda, constata que, efectivament, no tindria cap sentit la feina de la síndica si per part de l’Administració no s’atenguessin les peticions que li arriben. Destaca que a vegades alguns ciutadans manifesten que, malgrat el criteri de la síndica amb un problema determinat de sorolls o del que sigui, l’Ajuntament no reacciona al mandat o al suggeriment de la síndica. Per tant, agrairia per part del govern aquest compromís de tramitar degudament les peticions que li arribin. 5996 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 La Sra. Esteller li diu a la Sra. Capdevila que ha començat la seva intervenció dient que ERC té tota la legitimitat. Però indica que aquests temes sempre s’han tractat en un altre escenari, no polític, sinó en una Junta de Portaveus o s’han reunit perquè és una institució de Barcelona. Considera que cal veure quin és el pressupost necessari i les raons, cosa que ha de dir la síndica i s’ha de parlar amb el govern i no fer-ho a través d’un debat. Pensa que són temes de caràcter institucional que sempre s’han tractat des d’aquesta perspectiva. Diu que vol preservar aquesta manera de fer les coses en el sentit institucional que té l’Ajuntament. El Sr. Asens expressa el vot favorable de Barcelona en Comú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional Del Grup Municipal BnComú: 9. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 1. Mostrar el ferm compromís del consistori amb una universitat pública, gratuïta i de qualitat, a la qual hi puguin tenir accés totes les persones, independentment dels seus recursos. 2. Reivindicar el dret de les persones a exercir el dret de protesta, i expressar la solidaritat amb aquests 27 membres de la comunitat universitària, les seves famílies i amistats. Lamentar, així mateix, les possibles molèsties que l’exercici d’aquest dret a la protesta hagin pogut causar a la universitat i als seus treballadors. 3. Instar a les parts implicades a buscar una solució que permeti evitar l’ingrés a presó de les persones acusades que van participar en els fets a dalt referenciats. 4. Expressar la preocupació per l’actuació del Ministeri Fiscal. Les peticions de presó contingudes en l’escrit d’acusació del Ministeri Fiscal són clarament desproporcionades. Existeix, de fet, el risc que per primera vegada en els darrers quaranta anys accions de dissidència universitària puguin portar a algun membre de la comunitat universitària a la presó. 5. Trametre aquests acords a l’Excm. Fiscal en cap de Catalunya i al Grup de Suport a “Som 27 i més”. (Tractat conjuntament amb el punt 12 de l’ordre del dia.) El Sr. Asens lamenta el que va li va succeir el dia anterior a un dels acusats en aquesta causa, que és el secretari general del sindicat de CGT, quan uns desconeguts li van cremar el seu vehicle a prop de casa seva. Diu que no s’ha especificat si aquests fets tenen relació o no amb el que s’està discutint en aquesta sessió, però com que un dels protagonistes d’aquesta proposició és el mateix que va patir aquesta situació volia començar lamentant aquests fets. També vol donar les gràcies als grups municipals que han fet arribar les seves esmenes i que han permès que el text intenti integrar el màxim de pluralitat. Pensa que segurament no és un text que satisfaci a ningú dels que hi votarà a favor o s’abstindrà, però sí que creu que és un text que permetrà que s’aprovi i que permet sentir-se còmodes o el mínim incòmodes possible a diferents grups. Diu que l’objectiu de presentar aquesta proposició era que es pogués aprovar. Explica que aquesta proposició pretén posar un crit d’alerta davant d’una actuació del Ministeri Fiscal que entén que obeeix a una concepció restrictiva del principi democràtic i del mateix dret de protesta, sobretot perquè qui l’exerceix no ho fa defensant privilegis il·legítims o interessos privats, no pretén imposar privilegis propis ni ho fa per caprici, sinó que ho fa en defensa d’interessos generals i en concret de la defensa d’una educació pública, de qualitat i gratuïta. Indica que aquesta protesta es fa en un estat com l’espanyol, que té el sistema universitari més car d’Europa, i que, malgrat això, no deixen de pujar les taxes NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5997 universitàries i els acomiadaments al personal universitari per les retallades. Comenta que és en aquest context que es produeix aquesta situació. Considera que tot exercici d’un dret té una dimensió clarament conflictiva i es poden produir excessos i molèsties a altres persones, però pensa que s’han d’interpretar aquests excessos o aquestes molèsties com vinculats a l’exercici d’un dret. En aquest sentit, tot i no conèixer el detall de l’expedient, perquè no l’ha pogut consultar, però havent pogut veure l’escrit d’acusació i els fets pels quals es fa aquesta petició d’entre 11 i 14 anys, li sembla que és una petició desproporcionada que pot portar a la presó, per primer cop en democràcia, unes persones que han fet actes de protesta en una universitat. Precisament perquè això pot succeir i algunes d’aquestes persones són veïns de Barcelona, ha presentat aquesta proposició per cridar l’atenció sobre un fet preocupant que mereix discutir-lo i portar-lo a debat en aquesta Comissió. El Sr. Garganté explica, per contextualitzar, que el 17 d’abril de 2013 més de 200 estudiants de la UAB van iniciar una tancada al rectorat de la universitat amb l’objectiu que s’acatés el que s’havia decidit al claustre de la comunitat universitària. Especifica que una moció era per evitar la pujada de taxes del 66% i l’altra era perquè s’establissin títols de transport públic per als estudiants de la UAB, la T-UAB. Comenta que, desgraciadament, l’equip de govern, encapçalat pel Sr. Ferran Sancho, no va implementar aquestes mesures deliberadament, malgrat que havien estat aprovades al claustre de la comunitat universitària. Explica que, després d’un mes d’ocupació, intentant negociar amb l’equip de govern de la universitat sense cap tipus de resultat i sense que el govern fes cap intent de resolució amistosa del conflicte, es va aturar la tancada. Comenta que, temps després de finalitzada, 25 estudiants, un treballador del personal d’administració i serveis i un treballador del personal docent i investigador van ser denunciats. Informa que aquestes 27 persones han rebut una petició del Ministeri Fiscal totalment desorbitada, que demana penes d’entre 11 i 14 anys de presó i demandes econòmiques que superen en total els 400.000 euros. No pot deixar de recordar que aquest sumari judicial ha estat impulsat per la mateixa Universitat Autònoma de Barcelona, concretament per l’anterior equip de govern d’aquesta universitat, encapçalat per l’exvicerectora d’estudiants Sílvia Carrasco, militant d’Iniciativa per Catalunya a Sabadell, que va confeccionar i va fer arribar als Mossos d’Esquadra una llista amb les persones que havien participat en la tancada. Comenta que l’obsessió autoritària de l’equip de govern va arribar fins a tal punt que es va encarregar la direcció lletrada de l’acusació particular a l’advocat Cristóbal Martell, un dels advocats més cars de Barcelona, que també representa Messi, Pujol i Núñez. Per tots aquests motius insta a demostrar el ferm compromís del consistori amb una universitat pública, gratuïta i de qualitat, reivindicar el dret de les persones que exerceixen el dret de manifestació i expressar la solidaritat amb aquests 27 membres de la comunitat universitària, instar a la lliure absolució d’aquestes 27 persones i sol·licitar al Ministeri Fiscal que retiri les acusacions contra aquests membres de la comunitat universitària. Finalment, diu que la CUP no és sectària i votarà a favor de les dues proposicions que s’han presentat. El Sr. Martí comença posicionant-se respecte a la proposició de la CUP. Anuncia que el seu Grup no hi donarà suport perquè hi ha alguns aspectes de la literalitat dels punts que conté aquesta proposició en què no està d’acord. Pensa que excedeix la línia vermella que tots els grups tenen establerta en aquests casos tan singulars. Recorda que el regidor Asens parlava del fet que era interessant en aquest cas tan desgraciat que tothom que pogués donar suport a un text final se sentís el menys incòmode possible. Indica que Convergència i Unió serà un d’aquests grups que, si s’aprova tal com està previst la del govern, estarà el menys incòmode possible. Remarca que el seu Grup no estarà còmode del tot, però admet que quan 5998 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 es negocia i es pacta això ja entra en el guió. Insisteix, però, que no pot estar d’acord amb alguns plantejaments de la CUP, encara que no vol entrar en el detall. Pel que fa a la proposició de Barcelona en Comú, avança la seva abstenció, producte precisament d’aquest intent, que agraeix al govern, d’arribar a un acord i d’acceptar algunes esmenes que Convergència i Unió ha presentat per fer més factible el no vot en contra del seu Grup. Considera que és un tema molt desgraciat, i diu que a ningú no li agrada, sigui la primera vegada o no, que hi hagi una persona o un col·lectiu de persones, en aquest cas universitaris, que puguin arribar a ingressar a presó per uns fets violents. Creu que, en tot cas, el que s’hauria de fer és el que s’intenta amb aquesta proposició transaccionada, de fer compatible el compliment de la llei amb aquest rebuig clar a la violència. Pensa que no hi ha cap objectiu que pugui ser defensat amb la violència física, i diu que parla amb coneixement de causa. Afegeix que també és interessant fer el possible, dins els canals polítics, socials o judicials establerts, per evitar que entrin a presó aquestes persones. Considera que triangular aquests principis és la base de l’intent de consensuar una declaració d’aquest Ajuntament dirigida a la comunitat universitària, amb els 27, les seves famílies i també davant dels òrgans jurisdiccionals. Li hauria agradat que s’hagués mantingut una frase, i ho vol dir com a missatge a les persones o institucions afectades per aquesta violència que es va produir en exercici d’aquest dret de protesta, que respecta. Especifica que li hauria agradat que s’hagués mantingut la frase del segon paràgraf de «lamentar, així mateix, les possibles molèsties que l’exercici d’aquest dret a la protesta hagin pogut causar a la universitat i als seus treballadors». Pensa que hauria estat una deferència respecte a les víctimes d’aquesta violència el fet de reconèixer aquest lament genèric, que tampoc implica res de l’altre món, però sí fer un recordatori a les persones i a les institucions víctimes d’aquesta violència exagerada que van exercir algunes d’aquestes persones que ara poden entrar a presó, lamentablement. Per tant, manifesta que s’abstindrà en la proposició de Barcelona en Comú, valorant positivament el capteniment del govern per arribar a aquest acord amb la resta de grups municipals, però votarà en contra de la proposició de la CUP. El Sr. Alonso condemna, per començar, qualsevol tipus de violència. Constata que la proposta té diferents paràgrafs. Manifesta el seu suport a la universitat pública, una universitat de qualitat, a la qual tothom tingui dret a accedir i en què hi hagi igualtat d’oportunitats, que tothom hi pugui accedir, independentment de la seva situació econòmica i el seu nivell de renda. També està d’acord amb la llibertat d’expressió. Pensa que tothom té dret a expressar les seves opinions, a manifestar-se. Entén que és un dret fonamental a totes les persones. Tanmateix, no està d’acord amb el fet que s’intentin fer ingerències en la justícia, tractant de condicionar les actuacions dels fiscals o dels jutges o fer servir l’Ajuntament per interferir en aquesta acció judicial. Pensa que la justícia ha d’actuar sempre amb independència. Expressa el seu vot en contra de la proposició de la CUP, perquè té un llenguatge que considera inacceptable. En canvi, anuncia la seva abstenció en la proposta de Barcelona en Comú. La Sra. Capdevila comenta que del 17 d’abril fins al 17 de maig de 2013 un col·lectiu de persones pertanyents a la comunitat universitària es va tancar de manera espontània al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona per tal de demanar el compliment de les resolucions aprovades en el claustre del dia 21 i 22 de març del mateix any, que feien referència a la defensa de la universitat pública, contra les retallades i contra els increments abusius dels preus de les matrícules. Explica que, de resultes d’aquests fets, que entren dintre del dret a la protesta i a la mobilització estudiantil, van ser imputades 27 persones que s’enfronten a un judici sota l’acusació dels delictes de desordre públic, violació de domicili d’una persona jurídica a través d’intimidació o coaccions per restringir l’accés als centres de treball. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5999 Entén que el dret a la protesta pacífica com un exercici de participació política i la llibertat d’expressió són puntals dels principis democràtics i, per tant, sensibles a la defensa per part d’ERC. Creu que criminalitzar la dissidència i la crítica és un flac favor a l’esperit de la universitat pública del servei i qualitat. Troba molt desproporcionat que es combati la llibertat d’expressió i la participació política des de la seva criminalització. Pensa que cal reivindicar el dret de les persones a exercir el dret de protesta. Creu que participar en una roda de premsa no és motiu per acusar-ne els participants de cap delicte, per complicitat, i donar a entendre que hi havia una organització criminal darrere dels fets. Vol expressar sense pal·liatius la solidaritat del seu Grup amb la família, amistats i companys dels acusats i alhora lamentar les molèsties ocasionades a la universitat i als seus treballadors per les protestes dutes a terme. Indica que des d’Esquerra Republicana de Catalunya es respecta l’autonomia universitària, així com la independència judicial, però creu que és pertinent instar les parts implicades a cercar els mecanismes i punts de trobada per evitar l’ingrés a la presó de les persones acusades. No pot deixar d’expressar la seva perplexitat per una acusació de la fiscalia que arriba a més de 325 anys de presó per a les 27 persones, en l’entorn d’unes mobilitzacions pacífiques i que només són imaginables en casos de terrorisme o de violència extrema. Anuncia el vot favorable a aquesta proposta, perquè en comparteix l’esperit, i referma el suport a l’educació pública i de qualitat, en què es fonamenti la llibertat, el pensament crític i reflexiu, la innovació, el qüestionament de paradigmes polítics, científics i socials, que permetin la consecució de ciutadans lliures, crítics i capaços de generar oportunitats per millorar les condicions de vida de la societat. Pel que fa a la proposició de la CUP, diu que com a republicà el seu Grup no pot estar d’acord amb la ingerència ni en el poder judicial ni en cap altre. Entén que l’estat de dret és l’única garantia de respecte a les llibertats individuals i l’exercici de la sobirania popular, i pensa que això només es pot aconseguir amb un sistema estricte de separació de poders. Així, doncs, indica que el poder judicial es regeix pel principi d’independència, pel qual no està sotmès a ordres ni mandats de cap tipus. Per tot això, i estant d’acord amb el dret a la llibertat d’expressió i reivindicant-lo a totes les instàncies, no pot estar a favor d’aquesta proposició de la CUP i en aquest cas farà una abstenció. La Sra. Esteller pregunta als grups proponents si parlen de debò, perquè les intervencions que està sentint no es corresponen amb la realitat. Comenta que la Sra. Capdevila ha parlat d’una protesta pacífica, quan no ho va ser. Remarca que no s’està parlant d’un procediment per una protesta pacífica. Pensa que cal ser rigorosos i que no s’han d’enganyar entre ells. Considera que els estudiants tenien tota la legitimitat per protestar per tot el que consideraven, però diu que el problema és com ho van fer, ja que es van tancar al rectorat, van impedir-hi l’entrada, van fer-hi destrosses amb violència per valor de més de 300.000 euros, van coaccionar la vicerectora, la van vexar, la van insultar i la van perseguir. Pregunta si això és pacífic. Pensa que potser tenen conceptes del pacifisme diferents. Recalca que el procediment és per això i no pel fet que ells protestessin i defensessin el que considerin. Afegeix que el seu Grup està a favor de la universitat pública. Recorda que la Universitat Autònoma de Barcelona és la que es va presentar com a acusació particular. Pregunta si aquests comportaments són normals. Considera que, si no se sancionen aquestes actituds i aquesta violència en la defensa legítima de qualsevol dret, es dóna força al fet que la gent cada vegada que vulgui defensar alguna cosa utilitzi la violència. Malgrat tot, recorda que és un procediment obert i que els estudiants tindran advocats. Remarca que això és la petició de la fiscalia, però que el judici encara no s’ha celebrat. Pensa que ja seran els advocats dels estudiants qui els defensin. Troba que el Sr. Asens enyora la seva professió, que ara no pot exercir, i que dedica l’Ajuntament a fer d’advocat defensor o d’utilitzar-lo com a plataforma per influir en un procediment. Diu que això no li sembla bé, perquè cal respectar la independència d’un tribunal i les peticions que faci la fiscalia. 6000 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Lamenta els fets, i insisteix que aquests estudiants no van fer una protesta pacífica, sinó que hi va haver fets violents, destrosses a la universitat, impediment del pas als treballadors del rectorat, trencament de vidres, pintades als ordinadors, als lavabos, en conjunt destrosses per un valor de 380.000 euros. Remarca que estan condemnats per això. Afegeix que a la vicerectora la van perseguir, insultar, vexar, amenaçar. Pregunta a la Sra. Capdevila si considera que això és pacífic. Reitera que la persecució no és per haver fet una reclamació, una defensa o una manifestació, sinó que s’està parlant de fets violents, i pensa que la violència s’ha de sancionar d’acord amb les lleis. Diu que, si no, ningú no es podrà queixar quan hi hagi una manifestació i es destrossi tot el mobiliari urbà. Recorda que va ser la mateixa universitat la que s’hi va presentar, i anuncia el seu vot en contra perquè entén que el judici encara s’ha de celebrar i per la independència del poder judicial. La Sra. Andrés està a favor del dret a la manifestació, de preservar aquest dret, però també de fer-ho de manera pacífica i rebutjar els actes violents. Entén, però, que, tal com ha expressat el seu Grup en els ajuntaments de Girona, de Badalona, de Santa Coloma de Gramenet i de Manresa, les penes han de guardar una proporció amb els fets que pretenen sancionar. Considera que en aquest cas la proposta del Ministeri Fiscal és desproporcionada, ja que es demana una pena d’11 anys de privació de llibertat per aquests actes. Donarà, per tant, suport a la proposició de Barcelona en Comú. Pensa que els ciutadans han de poder expressar què pensen de determinades qüestions. Salvant les distàncies, diu que la introducció dels jutjats populars als judicis no ha sigut per caprici, sinó per introduir un punt de seny, de sentit comú, en procediments judicials. Indica que aquí no és el mateix, però que la gent ha de poder expressar lliurement què pensa sobre determinades actuacions del poder judicial. Pel que fa a la proposta de la CUP, comparteix el fons i el raonament, que són els mateixos que els de Barcelona en Comú, però diu que hi ha un punt que li impedeix votar-hi a favor, i farà una abstenció. Especifica que es tracta del fet que s’insta a l’absolució, cosa que entén que és interferir en la resolució judicial d’aquest tema. Està a favor, però, de la mediació i de buscar una solució que eviti aquesta pena de presó d’11 anys que entén que s’extralimita pels fets que es van produir. Assenyala que la mateixa universitat s’ha retirat de l’acusació penal i només manté l’acusació civil. Creu que estan tots, doncs, en la mateixa línia. El Sr. Asens aclareix que ni el text ni ell mateix, com a proponent, no han qualificat de pacífica l’acció. Especifica que sí que ha dit que eren excessos que s’havien produït en el curs de l’exercici d’un dret. Considera que tot dret implica una certa molèstia a terceres persones. Comenta que el dret de manifestació significa que hi ha persones que no poden circular per on va la gent que marxa en manifestació. Pensa que s’ha de veure la gravetat o no d’aquests excessos i aquestes molèsties, però reitera que són excessos que es fan en el marc de l’exercici d’un dret. Diu que és en aquest marc que la valoració del seu Grup és que la pena sol·licitada pel Ministeri Fiscal s’allunya dels estàndards de proporcionalitat. Opina que això no afecta la independència, ja que la independència és un principi de protecció dels jutges i del poder judicial, no dels fiscals, que estan sotmesos al principi de jerarquia i a les directrius de tot govern. Remarca que el fiscal en cap és escollit pel mateix govern. Conclou, doncs, que una cosa és el poder judicial i l’altra és la fiscalia. En relació amb el que deia el Sr. Garganté del sectarisme, indica que Barcelona en Comú des de l’inici ha volgut que anessin plegats en aquesta proposició, com s’hi va anar a Badalona, a Girona i a la Diputació de Barcelona, però diu que aquí no ha estat possible fer un text consensuat amb la CUP. No sap a què venia aquest comentari de sectarisme, si es té en compte el que s’ha aconseguit a altres llocs i no s’ha aconseguit aquí. Pensa que quan es fa un intent d’arribar a un acord tothom ha de cedir, i en aquest sentit diu que la CUP sap que pel govern una qüestió bàsica de coherència és la independència judicial. Està d’acord amb el fons NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6001 i l’esperit de la moció de la CUP, i anuncia que per això no hi votarà en contra, sinó que s’abstindrà. Comparteix la indignació que hi ha en el text de la CUP, però diu que Barcelona en Comú no pot dir a un jutge el que ha de fer, ni li agrada que ho facin altres. Afegeix que no li semblaria bé que en el Congrés dels Diputats s’aprovés, a instàncies del Partit Popular, dir-li al jutge que porta el cas Gürtel que l’arxivi, ni tampoc li semblaria bé que en el Parlament de Catalunya Convergència demanés al jutge que porta el cas del Sr. Millet, o qualsevol altre cas, que s’arxivi. Per això també li sembla malament que des de l’Ajuntament se li digui a un jutge el que ha de fer. Comenta que, a més, el jutge hi està obligat per llei i ha d’examinar les proves, no se li pot demanar que arxivi el cas, sinó que primer ha de celebrar un judici i valorar les proves, amb independència judicial, sense pressions, sobretot d’altres poders. Remarca que una cosa és la societat civil i l’altra són els poders. Constata que l’Ajuntament és poder i no un de qualsevol, sinó la capital del país. Per tant, destaca que el que l’Ajuntament digui pot tenir una incidència i pot interferir en la independència del jutge. Indica que segurament la moció que ha presentat la CUP poques entitats de drets humans la subscriurien. Recorda que la Sra. Esteller ha fet menció del seu passat, i reconeix que ha format part de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats, que ha format part de moltes entitats de drets humans i de col·lectius de juristes. Declara que mai s’ha aprovat una proposició d’aquest tipus per una qüestió de coherència, ja que són juristes i saben que no se li pot demanar a un jutge que prevariqui o indicar-li el que ha de fer, perquè, a més, pot demanar empara al Consell del Poder Judicial pel fet de sentir-se interferit en la seva independència judicial. Assenyala que aquestes entitats, certament, podrien fer-ho perquè són societat civil, però que per responsabilitat no ho fan. Diu que si això ell no ho feia quan formava part d’aquests espais, com tampoc no ho feien els seus companys, encara ho pot fer menys ara que forma part del govern d’un Ajuntament com el de Barcelona. Comenta que això no vol dir que en alguns ajuntaments s’han votat mocions en què se li diu a un jutge el que ha de fer, però insisteix que en aquest cas es tracta de l’Ajuntament de Barcelona i ha de ser molt més curós i responsable. Recorda que quan era regidor del Districte de Sants se li va demanar que prohibís la manifestació del 12 d’octubre, quan no estava dins de les seves competències com a regidor. Considera que això és el mateix, tot i que li agradaria trobar un punt d’acord en aquesta qüestió i per això va demanar a la CUP que retirés aquest punt. Destaca que la CUP va preferir prioritzar mantenir el text intacte i no modificar res, i per això es veu obligat a abstenir-se. El Sr. Garganté constata que alguns es prenen les crítiques d’una manera una mica sulfurada. No sap si es va comentar de retirar-la, però diu que a ell, que és qui està a la Comissió, no se li va comentar. Comenta que la CUP va presentar la proposició i fins que no va rebre la documentació no va saber que hi havia una altra proposició bàsicament igual. Destaca que en cap cas no es va comentar, o com a mínim a ell no li va arribar, que la CUP la retirés o que es podria transaccionar alguna cosa. Diu que senzillament es va donar per fet que es tractarien totes dues i es votarien totes dues. De fet, recorda que va dir a un assessor del Sr. Asens que la CUP votaria totes dues a favor, ja que entenia que una de les dues segur que sortiria. Es queixa que en molts casos el govern acusa la CUP de ser sectària, però reitera que en aquesta sessió el seu Grup votarà a favor de totes dues. Diu que cadascú tregui les conclusions que consideri. Comenta que òbviament el seu Grup insta a la lliure absolució, perquè defensa que tothom que lluita per defensar la universitat pública, gratuïta i de qualitat, amb tots els mitjans necessaris, en cap cas comet un delicte, i diu que els defensarà sempre. Sobre la intervenció del PP, diu que la regidora Esteller s’ha anat animant, ja que primer ha sentenciat aquestes persones dient que van fer unes coses i unes altres, i ha arribat un moment que els ha condemnat. Demana a la regidora del Grup Popular que miri el vídeo perquè ha dit «han sigut condemnats». Destaca que encara no hi ha hagut el judici. Diu que s’ha quedat de pedra, perquè insisteix que 6002 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 no hi ha hagut el judici. Indica, però, que ja se sap que el Partit Popular es dedica a afinar fiscalies i potser l’ha traït el subconscient. La Sra. Capdevila reitera que les penes li semblen absolutament desmesurades i que entre els 27 imputats hi ha 2 persones imputades per convocar una roda de premsa. No li sembla que convocar una roda de premsa sigui cap fet violent. La Sra. Esteller diu que les penes les posa el jutge, i que en aquest cas el fiscal ha d’actuar d’acord amb la legalitat. Indica que el Sr. Asens deu conèixer bé l’article 3 de l’Estatut del fiscal. Comenta que el Sr. Asens ha dit que no ha pogut accedir a l’expedient. Es pregunta, doncs, com pot saber el regidor que la petició de pena és desproporcionada, perquè la pena encara no s’ha imposat, ja que és el jutge qui valorarà si el fiscal s’ha excedit en la seva petició. Reitera que aquests imputats, a més, tenen advocats defensors, que seran qui els defensaran. Es torna a preguntar com poden saber els regidors que les penes són desproporcionades si cap d’ells no ha pogut accedir a l’expedient i no saben els delictes que se’ls atribueixen. La sorprèn, doncs, que es porti en aquesta Comissió una proposta com aquesta, en què es consideren desorbitades unes penes. Diu que no és capaç de dir si són desorbitades o no, ja que no ha accedit a l’expedient, tot i que sap els fets que van passar perquè s’ha informat. Rectifica el «condemnats» que ha dit anteriorment per «la pena que se’ls ha demanat». Diu que si a aquesta gent se li ha demanat aquesta pena és precisament per les destrosses que han fet i per les coaccions a la vicerectora. Per això considera que no és correcte portar aquest tema a una Comissió, i menys quan no s’ha accedit a l’expedient. Però de fet diu que no està justificat ni tan sols havent accedit a l’expedient; pensa, doncs, que en cap cas no està bé portar un tema així a una Comissió perquè els grups es pronunciïn sobre fets judicials i que estan en un tribunal. Pel que fa al que ha dit la Sra. Andrés que la universitat s’ha retirat, diu que en un procediment penal, quan un presenta la querella i és acusació, encara que es retiri, el procediment continua. El Sr. Asens expressa el vot favorable de Barcelona en Comú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martí expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Alonso expressa l’abstenció de C’s, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 1.- Mostrar el ferm compromís del consistori amb una universitat pública, gratuïta i de qualitat, a la qual hi puguin tenir accés totes les persones, independentment dels seus recursos. 2.- Reivindicar el dret a Dret de protesta de totes les persones i el seu legítim exercici en l’àmbit universitari. 3.- Instar a efectuar una mediació entre les parts que permeti evitar l’ingrés a presó per les 27 persones acusades pels fets a dalt referenciats. 4.- Expressar la preocupació per l’actuació del Ministeri Fiscal. Les peticions de presó contingudes en l’escrit d’acusació del Ministeri Fiscal són desproporcionades. Existeix, de fet, el risc de que accions de dissidència universitària puguin portar a algun membre de la comunitat universitària a la presó. 5.- Trametre aquests acords a l’Excm. Fiscal en cap de Catalunya i al Grup de Suport a “Som 27 i més”. Del Grup Municipal C’s: 10. La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Primer. Manifestar el ple rebuig de l’Ajuntament de Barcelona a la resolució 263/XI del Parlament de Catalunya i de qualsevol iniciativa il·legal per part de les institucions catalanes i dels seus representants i càrrecs públics. Segon. Trametre aquest acord a la Presidenta i als Grups del Parlament de Catalunya i al President de la Generalitat de Catalunya. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6003 (Tractat conjuntament amb el punt 11 de l’ordre del dia.) El Sr. Sierra explica que la proposta gira entorn del fet que l’Ajuntament de Barcelona es pronunciï en contra i mostri el seu rebuig a la Resolució 263/XI del Parlament de Catalunya i de les institucions catalanes i dels seus representants i càrrecs públics i que això es traslladi a la presidenta del Parlament i als grups parlamentaris. Comenta que si, com deia el Sr. Martí respecte al compliment de la llei, Convergència és un partit respectuós amb la llei, hauria de ser-ho amb totes les lleis, no com deia la Sra. Colau de respectar només les que li semblessin justes. Diu que tant l’Estatut d’autonomia com la Constitució espanyola són lleis molt clares. Indica que Convergència s’està saltant l’Estatut d’autonomia i la Constitució i també la responsabilitat, ja que Convergència va convocar unes eleccions que deia que eren plebiscitàries i després d’haver-les perdut, ja que els partits independentistes no van obtenir la majoria dels vots, encara que tinguin la majoria dels diputats, vol abocar els ciutadans a la ruptura amb Espanya, a sortir de la Unió Europea i a un futur molt pitjor del que hi ha ara. Malgrat tot, constata que Convergència continua fent iniciatives per aprofitar les oportunitats que a Barcelona li brinda el Brexit. Opina que és una qüestió de responsabilitat, perquè diferents forces polítiques van concórrer a les eleccions municipals el 24 de maig de 2015 i el resultat és que regidors clarament independentistes només n’hi ha 17, de 41, és a dir, una minoria. Conclou que hi ha 24 regidors que no s’han manifestat com a independentistes. Reitera que és una qüestió de responsabilitat. Diu que, després d’haver anat a una manifestació independentista, després de canviar el nom del Saló de la Reina Regent per un que va ser d’Esquerra Republicana de Catalunya, és un moment perquè no es produeixi una abstenció, sinó un vot favorable a aquesta proposició de Ciutadans, que seria un vot favorable al compliment de la llei i a la responsabilitat que s’adquireix en una campanya electoral quan es diu que no s’és independentista. Considera que aquest no-independentisme s’ha de reflectir en un vot favorable a aquesta proposició, perquè, si no, Barcelona en Comú ha estat enganyant els seus votants del 24 de maig de 2015. La Sra. Esteller també demana que aquesta Comissió rebutgi les conclusions del grup d’estudi que va fer el Parlament de Catalunya. Recorda que també es va votar l’anterior, la 1/XI, que era la base per la qual s’han fet aquestes conclusions sobre el procés polític a Catalunya, que va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional en la Sentència 259/15. Pregunta què passa amb el Parlament de Catalunya, per què ha continuat i per què va sotmetre les conclusions d’aquesta Comissió a debat en el Plenari del Parlament. Considera que és un nou desafiament a l’Estat. En aquesta direcció creu que Barcelona, com a capital de Catalunya, s’ha de pronunciar respecte a aquest tema i no es pot mantenir aliena a aquest procés que empobreix i afecta tots els ciutadans. Reclama que Barcelona ha de tenir veu pròpia i ha de mostrar la seva disconformitat amb aquest desafiament del Parlament, malgrat que tenia els advertiments del Tribunal Constitucional que això és il·legal. Diu que, si s’està parlant amb una institució com l’Ajuntament o com el Parlament i es creuen on són, sap perfectament que l’estat de dret és el suport dels pilars de la democràcia, perquè la democràcia viu de la llei i s’hi sustenta. Considera, doncs, que la llei no pot ser només defensada o complerta quan interessa. Constata que el que es fa a través del Parlament de Catalunya és aprovar aquestes conclusions per enfortir el seu projecte i debilitar totes les institucions. Destaca que ells diuen que tenen una legitimitat, com les urnes, que els van donar un mandat democràtic. En aquest cas considera que no es pot invocar el poble de Catalunya per legitimar una decisió il·legal, ja que el Parlament ha de complir amb la llei, perquè la democràcia viu de la llei i no es pot adoptar cap decisió que modifiqui de facto el sistema constitucional. Per tant, creu que aquest és el motiu pel qual aquest Ajuntament ha de preservar la legalitat i el respecte a les institucions. Insisteix que no es pot invocar una majoria per legitimar decisions il·legals, que destrueixen de facto l’ordre 6004 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 constitucional establert, i tampoc per legitimar les que destrueixen de facto el sistema i el marc de convivència, per no parlar del que suposaria una independència de Catalunya, que és un escenari que ja no preveu perquè és inviable. Diu que el seu Grup no vol que s’utilitzi el Parlament com una institució que, en comptes de defensar els drets de tots els catalans i de treballar per tots els catalans, faci un desafiament a l’Estat, confronti institucions, divideixi la societat i faci una acció política totalment contrària als interessos de Catalunya. El Sr. Forn constata que s’han hagut de sentir dir moltes vegades que en aquestes comissions s’han de tractar temes estrictament municipals. Diu irònicament que aquest deu ser un tema municipal 100%, i recorda que altres vegades que el seu Grup ho ha presentat els han dit de tot. Considera que els grups proponents tenen una mica d’esperit masoquista perquè cada vegada que ho presenten saben que ho perdran. Destaca que cada vegada l’argument és que hi ha una majoria en contra d’això, però cada vegada ho perden. No ho acaba d’entendre. Recorda que el Sr. Sierra ha parlat del saló de plens, que és un tema que Ciutadans ha perdut, perquè hi ha hagut 33 vots a favor contra 8 en contra, cosa que no deu ser majoria. Constata que la majoria que els grups proponents veuen no es visualitza en els llocs on s’ha de visualitzar, que són el Parlament i el Ple del Consell Municipal. Considera, doncs, que els grups proponents tenen un problema. Diu que la Resolució 263/XI és fruit del mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre, amb 72 diputats, i es basa en una majoria d’escons de les forces parlamentàries que tenen l’objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent. Constata que hi ha una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per una obertura del procés constituent no subordinat. Comenta que la Comissió d’Estudi del procés té la funció de definir els caràcters principals del marc del procés constituent de Catalunya, identificar les reformes de canvi social, polític i nacional que han de configurar una modalitat d’estructura d’estat i la seva expressió constitucional en drets, deures, principis i garanties constitucionals, formes de participació ciutadana, model socioeconòmic i ambiental i formes d’estat. Pensa que no té cap sentit debatre aquesta proposició aquí, i diu que s’ha de portar al Parlament, d’on també sortiran rebregats, ja que és el Parlament qui compta amb els suports necessaris de les forces polítiques amb representació al Parlament. Hi votarà en contra i, tant si els agrada com si no, diu que es tornarà a demostrar que hi ha una majoria d’aquest consistori que està a favor de les decisions que es prenen al Parlament com a garant i expressió de la sobirania popular. Diu que els grups proponents ho poden tornar a provar una altra vegada, però reitera que les majories són les que són i en els països democràtics les majories són les que s’imposen. El Sr. Coronas troba evident que la seva idea de democràcia és molt diferent de la dels grups proponents, ja que aquests parlen de lleis estàtiques i inamovibles, i Esquerra Republicana de Catalunya parla de voluntat popular per canviar-les. Diu que no s’ha de perdre de vista que les lleis estan per servir el poble i no al revés, que les lleis s’han de fer perquè les persones visquin millor i per garantir les llibertats i els drets. Pensa que potser als grups proponents els ve de nou i no estan acostumats a tenir aquesta visió de la llei, però diu que és així. Afegeix que les lleis han de servir per millorar les desigualtats, com la Llei de pobresa energètica i la d’habitatge, en què els grups proponents van acatar la decisió del Constitucional i els va semblar molt bé, perquè la Constitució no es pot moure, ni tan sols per això. Constata que els grups proponents fan servir la Constitució espanyola com un codi penal, perquè tots saben com es va aprovar, amb aquell «atado y bien atado» dels mateixos que van fundar el Partit Popular, i va ser referendada en un moment NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6005 que hi havia una pressió molt forta i que els que tenen la seva edat i fins i tot uns anys més no van poder-ho fer. Recorda que gairebé la majoria de la població ja no va poder referendar aquella Constitució. Remarca que si les lleis es mantinguessin estàtiques i no avancessin encara hi hauria zoos en què s’exhibirien persones, la mujer barbuda s’exhibiria com una atracció i la seva companya Capdevila i la mateixa Sra. Esteller no podrien ni votar, perquè cap dona ho podria fer si no s’haguessin canviat les lleis. Li costa d’imaginar com serien en l’actualitat sense les obres de la filosofia grega o sense les decisions que van prendre en els senats a Roma. També li costa d’imaginar com serien en l’actualitat sense persones com Nelson Mandela, Clara Campoamor o Lidia Falcón, sempre defensant coses que incomplien les lleis. Per tant, troba evident que entén les coses de manera molt diferent de com ho fan els grups proponents. Destaca que el seu Grup parla de república, de separació de poders, mentre els grups proponents en la pràctica es distribueixen els poders. Diu que, si no, no s’entén que se sentin frases com «esto la fiscalía se lo afina» i ningú no posi el crit al cel. Constata que són en un país on es jutja per complir amb mandats democràtics, és a dir, fer el que es va dir que es faria: ser conseqüents i ser diligents. Diu que no sap si els grups proponents saben què és això, perquè potser no ho practiquen. De fet, remarca que si a Catalunya hi ha una majoria que vol una república catalana també és gràcies als grups proponents, perquè aquests no es mouen, i mentre sigui així a Catalunya seguirà avançant i seguirà creixent un sentiment de persones que volen decidir quin serà el seu futur. Constata que ERC està a anys llum dels grups proponents, ja que mentre el seu Grup posa urnes el Partit Popular reforma el Tribunal Constitucional per posar-lo al seu servei; mentre el seu Grup escolta el poble, sent dir al Grup Popular que «nos hemos cargado la sanidad»; mentre el seu Grup aprova resolucions per fer un nou país al Parlament, el PP intenta evitar que res canviï i que tot segueixi igual, perquè no els importen les persones, sinó mantenir el poder, el càrrec, salvar el partit, esquivar com poden les imputacions, mirar cap a una altra banda i fer-se els suecs. Els diu tant al Sr. Sierra com a la Sra. Esteller que això que demanen en aquesta sessió «que lo vote Rita» des del Senat, perquè aquí s’està fent una república que per sort serà la d’un país de tots i per a tothom. El Sr. Garganté comenta que en aquesta sessió Ciutadans i el Partit Popular porten una proposició sobre el Parlament, i diu que respondrà exactament amb el discurs que va fer la seva companya Gabriela Serra en relació amb aquests fets. «Aquesta radical independentista intervé advertida per la interlocutòria del Tribunal Constitucional; interlocutòria que porta data del 19 de juliol, la mateixa data en què aixafàvem el feixisme en els carrers d’aquesta ciutat de Barcelona. »I aquesta radical independentista..., igual que els seus companys i companyes, partim de la convicció que actualment no hi ha cap marge d’acció per al reconeixement del dret a decidir del poble català en l’interior del marc jurídic constitucional i legal espanyol. Partim, per tant, de la decisió d’endegar un camí de desobediència, i també, i consegüentment, partim de l’opció d’unilateralitat. Precisament perquè volem acabar amb el processisme. Per què? Perquè tota desobediència és unilateral. Perquè vol dir que una part en desobeeix una altra que creu tenir o té el poder, la veritat i la justícia. »A qui ens diu que la desobediència –és a dir, la unilateralitat– atempta contra els principis democràtics jurídicament establerts, li hem de recordar que parlem de desobeir el règim del 78; un règim nascut damunt les cendres produïdes per l’alçament militar feixista, il·legítim i il·legal contra una república que era democràtica i que havia estat triada per una majoria ciutadana i popular de l’Estat espanyol. »Hi insistim: desobeïm com a única alternativa possible per recuperar les llibertats i construir sobiranies; sobiranies de tot tipus, que posin al centre els interessos de les classes populars, dels sectors socials més malmesos, del conjunt de la gent exclosa pel capitalisme i pel patriarcat que no va atacar la Constitució que va ser votada en el procés. 6006 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 »Volem, a més, posar al centre també la nostra nació, els Països Catalans, trossejada territorialment i políticament, i que és víctima d’una constitució monàrquica i nacionalespanyolista. La resposta a aquesta realitat d’exclusió, d’empobriment, de limitació de les llibertats individuals i col·lectives no ha deixat mai d’existir, ans al contrari: la societat civil organitzada, els moviments socials, sindicals, marees i tantes i diverses plataformes de lluita han omplert els carrers aquests darrers anys per exigir solucions a la crisi, a les retallades, a les privatitzacions, contra la corrupció. I s’han enfrontat a totes les conseqüències d’un sistema neoliberal, explotador i, per tant, excloent. »I aquesta mateixa societat organitzada també ha omplert els carrers per lluitar a favor del dret a decidir, el dret a l’autodeterminació i per recuperar els nostres drets nacionals. I així s’ha anat configurant un extens moviment popular i independentista que el 27 de setembre a les urnes va convertir el clam per la independència en un mandat polític per construir la república catalana; un mandat polític que va recollir el dret a la desobediència, la unilateralitat i la recuperació dels drets socials en la resolució del 9-N aprovada per aquest mateix Parlament de Catalunya. Resolució que manifestava explícitament la no-supeditació a les decisions de l’Estat espanyol i, en concret, i molt especialment, al Tribunal Constitucional, mancat de tota legitimitat després de les seves continuades suspensions i prohibicions de lleis aprovades per aquest Parlament. »No és que nosaltres vulguem saltar el Tribunal Constitucional, és que el Tribunal Constitucional és el que se salta les decisions d’aquest Parlament, d’un referèndum i, fins i tot, del Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol, que va ser tombada, la nostra proposta de reforma, pel Tribunal Constitucional. »I no ens amenacin, si us plau, no ens amenacin, no perdin el temps. I no cito ningú perquè ningú se senti al·ludit, però no ens amenacin més. Perquè a hores d’ara ja haurien de saber –ho haurien de saber molt clarament– que nosaltres no en tenim, de por, i no serà amb denúncia o amb aprovació de decisions sinó amb la contundència de les accions on es veurà que nosaltres, per la independència i per la república catalana, sense por, ho aconseguirem.» La Sra. Andrés diu que aquestes proposicions tenen un contingut que ja comença a ser reiterat en aquesta Comissió, i li agradaria saber-ne el motiu. Pregunta quin paper té l’Ajuntament en aquesta qüestió. Recorda que la Sra. Esteller deia que l’Ajuntament ha de vetllar per la legalitat del que fa el Parlament, però diu que aquesta no és una funció de l’Ajuntament de Barcelona. Manifesta que al seu Grup li desagrada aquesta ingerència contínua entre institucions. Demana, doncs, que a la Comissió es parli de temes municipals i que s’utilitzi la institució de l’Ajuntament per al que ha de servir i no per a altres qüestions més partidistes. Afegeix que és una crítica reiterada que en concret fan els grups de Ciutadans i del Partit Popular al govern municipal, a qualsevol dels dos grups que l’integren. Manifesta, per tant, el malestar del seu Grup pel fet que s’utilitzi la institució de l’Ajuntament i aquesta Comissió en concret per a qüestions que no són ni tenen a veure amb la competència municipal. Dit això, respecta des del Grup Socialista que els diputats del Parlament de Catalunya són inviolables en les seves decisions, en les seves opinions i en els seus vots. Però, al mateix temps, rebutja qualsevol iniciativa de caràcter unilateral o il·legal, rebutja que es prenguin iniciatives que enfrontin institucions importants com ara el Parlament i el Tribunal Constitucional. També rebutja que hi hagi iniciatives de caràcter il·legal, i més quan es produeixen en un lloc que ha de vetllar per fer lleis. Entén que cap majoria té dret a situar les institucions fora de la legalitat, perquè és el marc de convivència de què s’han dotat. Pensa que són actuacions perjudicials per a l’autogovern i que fomenten la divisió. Anuncia el seu suport a les dues proposicions per aquestes qüestions. Però expressa i reitera el malestar que té pel fet que es portin contínuament aquestes qüestions a aquesta Comissió perquè els grups es pronunciïn i utilitzar-ho després de manera partidista. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6007 El Sr. Pisarello insisteix en el que ja s’ha comentat anteriorment: que al Sr. Sierra li agrada dir que s’ha de parlar de l’atur i de les coses concretes, però després li encanta portar aquest tipus de temes. Diu que no li agrada ni la forma ni el fons en què s’ha fet, perquè creu que tant el Partit Popular com Ciutadans en matèria d’autogovern són dues forces que són «lliberticides». Especifica que el Partit Popular concretament ha contribuït a un dels processos de recentralització més agressius que s’han viscut els últims temps, més limitadors de l’autogovern, no només de la Generalitat de Catalunya, sinó dels mateixos ajuntaments. Diu que moltes coses concretes que preocupen els grups proponents que no es poden fer a l’Ajuntament obeeixen a aquest procés de recentralització i de limitació de l’autogovern que ha impulsat el PP. En realitat, diu que el Grup Popular fa polítiques que no tan sols són polítiques centralistes, sinó que són preautonòmiques, cosa que troba que té gràcia, perquè és el PP el primer que ha convertit la Constitució que diu defensar en paper mullat. Considera que el principal enemic de la Constitució i de l’Estatut d’autonomia és el Partit Popular mateix. Diu que si es fa un repàs de tot el que s’ha aprovat en aquests anys com a conseqüència de les polítiques del Grup Popular qualsevol observador mínimament objectiu veurà que moltes coses són contra els tractats internacionals de drets humans, contra els elements més garantistes que pot tenir la Constitució, que pot tenir l’Estatut, etc. Per tant, conclou que fins i tot el PP està totalment fora de la llei, i diu que, quan algú s’ha queixat d’això, la resposta ha estat instrumentalitzar els tribunals, fer servir el poder judicial per criminalitzar la protesta, fer servir el Tribunal Constitucional per bloquejar qualsevol iniciativa que vulgui fer valdre el principi democràtic, etc. Creu que Ciutadans pensa exactament el mateix que el Partit Popular en qüestions econòmiques, de memòria i també en aquests temes. Diu que Barcelona en Comú creu que no, i opina que per culpa del PP l’anomenat «estat de les autonomies» s’ha convertit en una mena d’estat de les autoanèmies, ha entrat en una via morta. Indica que davant d’això és lògic que el poble de Catalunya legítimament tingui una iniciativa pròpia que en aquest cas, com diu una de les conclusions de la Comissió del Procés Constituent, és poder engegar un procés constituent propi, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu, amb el reconeixement i suport de les institucions catalanes. Diu que el seu Grup està d’acord amb això, tot i que no està d’acord amb tots els punts, amb totes les conclusions de la Comissió del Procés Constituent. Especifica que no comparteix el full de ruta del govern en moltes coses, ja que creu que un procés constituent ha de ser més transversal, més inclusiu, etc. Però, davant les polítiques preautonòmiques, centralistes, de bloqueig del PP, defensa la necessitat d’obrir un procés constituent ampli, transversal i el més inclusiu possible sobre el tipus de societat que es vol a Catalunya. Per això s’abstindrà, perquè no comparteix el full de ruta que es planteja en aquesta Comissió, però està en ple desacord amb el plantejament que fan tant el Partit Popular com Ciutadans. El Sr. Sierra li insisteix al Sr. Forn que els grups independentistes no tenen majoria de vots. Diu que ja no és qüestió de mentir, sinó de saber sumar. Indica que si es plantegen unes eleccions de caràcter plebiscitari i els grups independentistes no tenen més del 50%, no tenen la majoria de vots. Comenta que la CUP mateix, que és soci de Junts pel Sí a la Generalitat, va dir que si això es plantejava com unes eleccions plebiscitàries i no s’ha assolit ja no una majoria suficient, sinó ni tan sols una majoria, no es pot fer aquest procés. Tanmateix, diu que entre assemblea i assemblea, entre empat i desempat, són aquí i ara els votaran la qüestió de confiança i se seguirà amb l’essencial. Apunta que, mentre Convergència s’embolica amb l’estelada, mentre porten els catalans a elecció rere elecció durant 5 anys, a Catalunya hi ha les institucions paralitzades i no hi ha pressupostos. Diu que Convergència no s’ocupa de les necessitats reals dels catalans, com ara l’educació, la sanitat, etc. Destaca que aquesta paràlisi institucional ve derivada d’aquest fet. Per això diu que és important que es porti el tema a aquesta Comissió, perquè Barcelona és una part fonamental de Catalunya i també d’Espanya. Indica que té la 6008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 necessitat de plantejar-ho aquí i que ho farà tantes vegades com calgui per denunciar que els catalans estan davant d’un desafiament que els vol treure de la Unió Europea i que vol trencar Espanya. Insisteix que això no és que paralitzi l’economia ni sigui dolent per a l’ocupació, és que és una catàstrofe per a la ciutat. Afegeix que és important per a l’ocupació i el benestar dels barcelonins. Li diu a la Sra. Andrés que els diputats són inviolables, però remarca que tant ells com els regidors estan sotmesos a la llei, a un Estat d’autonomia i a una Constitució que s’ha promès, encara que uns ho hagin fet per imperatiu legal i per les energies renovables, però l’han jurada tots, i tenen l’obligació de respectar-la. Reitera que el fi últim d’aquest procés és treure Catalunya de la Unió Europea, i remarca que alguns ho diuen amb la boca petita i altres ho desmenteixen. Considera que s’ha negat la realitat quan s’han convocat unes eleccions plebiscitàries i, tot i no haver tret una majoria, s’ha continuat endavant. Insisteix que els grups independentistes no tenen majoria ni tan sols per modificar l’Estatut d’autonomia. Pensa que és molt greu i li diu al Sr. Pisarello que, en un cas així, no hi pot haver l’ambigüitat de l’abstenció, ni dir que s’és independentista dels que voten «sí, sí» en el pseudoreferèndum, ni tampoc pot haver-hi el dret a decidir, que jurídicament no existeix. Opina que s’ha de dir «sí» o «no» i no posar-se sempre de perfil i treure’s la careta a les manifestacions, però després fer votacions en què es permeten aquest tipus de coses. Pel que fa a les majories que comentaven el Sr. Coronas i el Sr. Forn, que deia que Ciutadans perd les votacions, diu que ho facin on toca si tant ho volen canviar i veuen que hi ha una majoria social, que modifiquin la Constitució. Recorda que al Congrés dels Diputats la majoria de diputats catalans –tan catalans com els seus fills o com els regidors Coronas i Forn– van votar que no. Demana que ni Convergència i Unió ni Esquerra Republicana de Catalunya s’apropiïn d’una identitat. Destaca que no es va assumir aquesta votació negativa i es va seguir amb el full de ruta i amb aquesta deriva independentista. Pensa que és una qüestió de respecte a la llei i de saber els mecanismes per poder canviar les voluntats. En tot cas, creu que no s’ha de segrestar Barcelona com a capital de l’independentisme i que al cap de dos, tres o cinquanta anys, en una hipotètica Catalunya independent, s’estiguin veient mocions com les del dia anterior per aprofitar les oportunitats del Brexit. Diu que es veuran a Roma, a Berlín o en qualsevol lloc, i llavors és quan es lamentaran dels índexs d’atur, de la precarietat, d’una situació que no és bona objectivament, vista des de qualsevol punt de vista. La Sra. Esteller diu que Barcelona s’ha de pronunciar, perquè és la capital de Catalunya. Pensa que cal pronunciar-se per moltes coses, però diu que, cada vegada que hi hagi una aprovació d’un mandat en el Parlament de Catalunya contrari a la legalitat, i sobretot del procés d’independència, el Grup Popular ho portarà a aquesta Comissió perquè Barcelona és la capital de Catalunya. Destaca que d’aquestes declaracions hi ha conseqüències per a la vida de tothom, perquè hi ha decisions econòmiques que no es prenen per culpa d’aquesta incertesa. Indica que qualsevol país necessita estabilitat, i en aquest sentit remarca que la falta d’estabilitat té conseqüències. Considera que els grups independentistes parteixen d’una fal·làcia, perquè diuen que tenen un mandat democràtic. Comenta que el Sr. Pisarello és professor en dret constitucional. Apunta que un Parlament no pot validar el mandat democràtic quan no és una decisió legal. Destaca que la democràcia espanyola és constitucional, no radical, en què les urnes validen qualsevol decisió. Indica que si es trobessin en aquest supòsit sí que les urnes validarien en cada ocasió i els polítics tindrien aquesta legitimitat, però assenyala que a Espanya el marc és constitucional i, per tant, les decisions que pren el Parlament o qualsevol institució només poden ser dins d’aquest marc jurídic constitucional. Manifesta que li és igual que en tinguin molts o pocs, perquè el nombre no valida una decisió que no és legal. Conclou que el dret a decidir no és un dret absolut i no es pot decidir la independència de Catalunya perquè no està dins d’aquest marc constitucional i no existeix aquest dret. Comenta que els grups independentistes s’inventen un relat, el donen per bo i els el compren. Considera que tenen molt de mèrit perquè tots els diners que deixen d’invertir en molts llocs NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6009 se’ls gasten en publicitat per adoctrinar i manipular, cosa que sí que saben fer bé. Destaca que aquests grups generen una realitat virtual com si això fos possible i, en canvi, estan enganyant la gent. Reitera que el marc actual és constitucional i fora d’aquest no es pot fer res, ni una declaració unilateral ni un referèndum, perquè la Constitució ho impedeix. Pel que fa al que deia el Sr. Coronas que les lleis canvien, reconeix que sí i afegeix que les lleis es poden canviar. Comenta que la Constitució es pot canviar, però a través d’un procediment. Recorda que alguns van anar al Congrés dels Diputats quan es va demanar aquest referèndum i es va votar que no. Diu que ella en aquell moment era diputada i va votar que no, per tant, una diputada catalana que va votar que no. Destaca que aquestes decisions són les que es vinculen i és el procediment, i que no es pot continuar com si això no hagués passat. Considera que el Parlament no pot estar generant incertesa, que a més afecta Barcelona. Com a capital de Catalunya, diu que Barcelona no pot patir aquestes conseqüències permanents d’un Parlament centrat només en aquest tema. Conclou que la majoria que els grups independentistes invoquen no la tenen i, encara que la tinguessin, això no els donaria legitimitat per aprovar decisions que no estan dins del marc jurídic. Manifesta que el PP no utilitza el Tribunal Constitucional, i remarca que la Generalitat té més recursos que el Grup Popular al Constitucional. Pregunta per què hi presenta recursos, doncs, si el menysté d’aquesta manera. Considera que la democràcia no es pot qüestionar en funció de com va. Diu que els grups independentistes denominen democràcia al que els va bé, però que, quan no els va bé, ja no és democràcia. Pensa que és molt perillós invocar la democràcia i les lleis quan a un li convenen, i afegeix que això no és democràcia. Indica que la democràcia es basa en la llei, però en la de tots, i, si no, es pot canviar. Reitera que les urnes a Espanya no poden validar decisions il·legals, perquè no és una democràcia radical, sinó constitucional, i qualsevol decisió s’ha d’atenir al marc jurídic constitucional. Afegeix que només la Constitució d’Etiòpia reconeix el dret a decidir, però cap més. Comenta que cap país d’Europa té el dret de la secessió reconegut en les seves constitucions, i els Estats Units tampoc. El Sr. Forn diu que, per molt que la Sra. Esteller s’hi esforci, no convenç a ningú, ni en aquesta Comissió ni al Parlament ni a una majoria de la població de Catalunya. Diu que li encantarà parlar algun dia de gastar diners inútilment. Afegeix que es pot parlar dels AVE o d’aeroports en què no hi ha ni un sol avió. Diu que podria parlar d’altres coses que prefereix estalviar-se, com ara de diners llençats en creació a vegades d’alguna prova que sembla que no és del tot certa. Reitera que és molt senzill, ja que en aquesta Comissió hi ha una majoria de vots, al Parlament de Catalunya també hi ha una majoria de vots i, si Ciutadans i el PP volen comprovar la majoria social, el seu Grup n’estarà encantat. Demana que es permeti fer un referèndum vinculant i així se sortirà de dubtes. Conclou que el Partit Popular apel·la a la democràcia, però no deixa votar, i no només no deixa votar, sinó que a la gent que posa les urnes els fa anar a declarar al Tribunal Suprem. Considera, doncs, que l’argumentació de la Sra. Esteller cau pel seu propi pes. El Sr. Coronas considera que parteixen de percepcions diferents de la democràcia i de com es pot canviar la legalitat. Destaca que la Sra. Esteller és molt bona argumentant, però diu que no el convencerà ni a ell ni a molta gent, perquè reitera que parteixen de percepcions molt diferents. Destaca la frase lapidària que «les urnes no poden canviar segons quines coses». La Sra. Esteller precisa que deia «validar decisions il·legals». Diu que per Esquerra Republicana de Catalunya l’urna és la màxima expressió de la democràcia. Demana que es posin les urnes i així se sabrà què vol la gent. Indica que l’ha sobtat molt l’abstenció del Sr. Pisarello sobre aquesta qüestió, perquè és una abstenció de connivència, que va molt més enllà de votar a favor o en contra, en un moment en què Catalunya ha de decidir coses molt importants i Barcelona en Comú hi vol jugar un paper, una abstenció que ubica Barcelona en 6010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Comú en l’absoluta desubicació a l’hora de les decisions que s’hauran de prendre. I el preocupa. Considera que Barcelona en Comú s’ha de definir sobre aquesta qüestió i ha de tenir una opinió definida i marcada, perquè té la sensació que no la tenen. Diu que ha mirat als ulls del Sr. Pisarello quan ha emès el vot, i pensa que és molt significatiu. Intueix que el Sr. Pisarello o altres persones de Barcelona en Comú podrien tenir alguna opinió respecte a això que no quadri amb aquesta abstenció, i el preocupa, perquè el que es vota i el que s’opina és molt important que lligui, ha de quadrar. Considera que si un renuncia a allò que creu no li queda res. Afegeix que aquesta abstenció li dol profundament, perquè és una abstenció en contra de la voluntat de poder decidir què es vol ser. Considera que posiciona Barcelona en Comú més a prop del no que del sí. El Sr. Garganté diu que amb aquesta proposició s’ha adonat que la CUP no només està ja desconnectada de l’Estat espanyol, sinó que també ja ha desconnectat dels seus partits polítics. La Sra. Andrés reitera que pensa que els diputats tenen aquesta inviolabilitat en les seves decisions, però remarca que ha costat molt tenir les institucions que hi ha ara i més que siguin considerades legítimes i representatives per tota la ciutadania. No entén i rebutja clarament que cap majoria política pugui situar les institucions fora de la llei, perquè una institució no és només d’una majoria, és de tothom. No està d’acord, doncs, que una majoria política situï el Parlament fora de la legalitat, entre altres coses perquè el Parlament té la missió de fer lleis, que tothom ha de complir. Destaca que el Grup Socialista aposta pel diàleg, per l’acord, pel pacte i per la reforma de la Constitució que esmentava la Sra. Esteller. Recorda que l’aposta del PSC va en el sentit federal. El Sr. Pisarello recorda que l’ordenament jurídic que la Sra. Esteller defensa inclou com un principi fonamental el principi democràtic. Constata, doncs, que el principi democràtic forma part de la legalitat. Destaca que per això no és casual que fins i tot gent com el Sr. Francesc de Carreras, molt vinculat a Ciutadans, o Rubio Llorente hagin defensat la possibilitat de fer un referèndum per Catalunya dins del marc de l’ordenament jurídic actual. Conclou que no és un problema de l’ordenament jurídic que això no es pugui fer i diu que no cal una reforma de la Constitució per fer-ho, sinó que n’hi hauria prou de fer servir la via de l’article 92, que requereix només una majoria absoluta. Pel que fa al que deia el Sr. Coronas, creu que Barcelona en Comú ha sigut contundent. Destaca que ell mateix i els membres del govern que han calgut han sortit al carrer sempre per donar suport a totes les autoritats de Catalunya –no de Barcelona en Comú– que han estat criminalitzades per plantejar iniciatives polítiques com aquestes. Diu que potser el Sr. Coronas voldria que digués que el seu Grup està d’acord al 100% amb el tipus de full de ruta que Junts pel Sí defensa. Lamenta dir-li que no hi està d’acord al 100%. Comenta que ell defensa un procés constituent no subordinat però inclusiu, transversal, ampli. Indica que això no tan sols ho diu ell, sinó molta gent. Diu que fins i tot gent que es considera independentista defensa que un procés constituent, perquè sigui realment transversal, ha de ser ampli. Comenta que la seva abstenció simplement respon a això. Concreta que no està d’acord al 100% amb el contingut d’aquesta declaració, ja que hi ha punts que comparteix i punts que no. Diu que Barcelona en Comú ha defensat això en campanya i ara, sense cap tipus d’ambigüitat. El Sr. Pisarello expressa l’abstenció de Barcelona en Comú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. Es rebutja. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6011 Del Grup Municipal PP: 11. La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda rebutjar l’aprovació de l’informe de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent pel Ple del Parlament de Catalunya. (S’ha tractat conjuntament amb el punt 10.) El Sr. Pisarello expressa l’abstenció de Barcelona en Comú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. Es rebutja. Del Grup Municipal CUP: 12. La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 1. Mostrar el ferm compromís del consistori amb una universitat pública, gratuïta i de qualitat, a la qual hi puguin tenir accés totes les persones, independentment dels seus recursos. 2. Reivindicar el dret de les persones que exerceixen el Dret de manifestació i expressar la solidaritat amb aquests 27 membres de la comunitat universitària, els seus familiars i amics. 3. Instar la lliure absolució de les 27 persones imputades pels fets a dalt referenciats. 4. Sol·licitar al Ministeri Fiscal que retiri les acusacions contra aquests membres de la comunitat universitària, al no ser admissible en una societat democràtica que es penalitzi la protesta, la dissidència, i menys encara que es sol·liciti presó per exercir Drets Fonamentals. 5. Que es trametin aquests acords referents al Procediment Abreujat 4/2016 a l’Excm. Jutge del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Cerdanyola i a l’Excm. Fiscal en cap de Catalunya i a l’Organització Antirepressiva de l’Esquerra Independentista, Alerta Solidària. (S’ha tractat conjuntament amb el punt 9.) El Sr. Asens expressa l’abstenció de Barcelona en Comú, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Martí expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot contrari de C’s, la Sra. Capdevila expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. Es rebutja. c) Precs Del Grup Municipal CIU: 13. Que el Govern municipal presenti abans de la propera Comissió de Presidència el pla de re-municipalització per aquest mandat, especificant tipologia de servei i en cas dels serveis ja existents, detallant data de creació i tipus de gestió inicial, així com data d’externalització del mateix, en cas que el servei s’hagi externalitzat posteriorment a la seva creació. El Sr. Martí demana que el govern presenti abans de la propera Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció el pla de remunicipalització per aquest mandat. El Sr. Badia respon que dins de les prioritats del govern hi ha la modernització de l’estructura administrativa, en què hi ha diferents plans, i un és sobre els processos de remunicipalització o de creació de nous serveis públics. Afegeix que també hi ha un pla de redimensionament de recursos humans, així com unes guies de contractació que s’han presentat i estan en l’àmbit del debat social, que formen part del funcionament orgànic que creu que ha de tenir l’Ajuntament. 6012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Pensa que els últims anys es van produir una sèrie d’externalitzacions, segurament amb una filosofia molt imperant als anys 90, que s’ha demostrat ineficient a l’hora de prestar serveis bàsics. Per tant, en alguns àmbits creu que aquesta filosofia és caduca i que cal revisar-la. Informa que s’està actuant en àmbits sectorials estratègics, com el cas de la protecció de dades –l’Institut Municipal d’Informàtica–; quan s’han trobat amb cessions il·legals de treballadors –el cas de BTV–; quan hi ha models d’èxit de política pública municipal que creu que cal mantenir, com el cas de les escoles bressol; quan hi ha pèrdua de coneixement en els sectors estratègics o s’està posant en dubte la capacitat de fer de regulador, en què creu que caldrà avançar; en la creació de nous serveis que permetin més governança, en el cas de l’energia amb la posada en marxa d’una comercialitzadora municipal. Afegeix que això cal fer-ho tenint en compte diferents factors, amb una visió estratègica, necessitats operatives, analitzant les condicions laborals dels treballadors, les necessitats, flexibilitat horària, etc., així com costos i terminis. Recorda que hi ha diversos processos en marxa, com ara escoles bressol, punt d’informació a la dona, servei d’atenció, etc. Comenta que a la tardor s’obrirà un debat, es presentaran les línies mestres i cadascú veurà quan es van produir o no aquestes privatitzacions. Diu que el govern prefereix mirar cap endavant. Afegeix, però, que no es pot comprometre, en el termini d’un mes, a presentar una llista. Indica que el govern no operarà així perquè creu que cada cas és un petit ecosistema que cal gestionar i que això no es tanca en un mes ni en dos, ja que són moltes reunions de treball i de preparació d’aquesta incorporació. Reitera que s’obrirà el debat, que es presentaran les línies mestres, però repeteix que no es pot comprometre a fer-ho en un mes ni tampoc a treballar amb la filosofia d’una llista de serveis a l’octubre. El Sr. Martí interpreta que el govern no accepta el prec. El Sr. Badia respon que no pot acceptar els terminis que el prec posa. El Sr. Martí assenyala que el tema no és tant que Convergència i Unió ho demani en aquesta Comissió, sinó que ja fa mesos que el govern municipal parla de l’objectiu estratègic de remunicipalitzar alguns serveis. En aquest sentit, diu que si el seu Grup tingués un pla global del govern, després de mesos de plantejar-ho, tindria ocasió per fer un debat aprofundit. Destaca que amb una pregunta, un prec o una compareixença, és a dir, amb tres minuts no es pot abordar un tema tan complex. Aclareix que no té un interès especial per saber si els senyors del PSC o d’Iniciativa per Catalunya Verds l’any 90 van externalitzar, per no dir privatitzar, alguns serveis municipals. Insisteix que aquest no és el principal interès, tot i que també serà bo fer memòria. Apunta que l’interès principal és per què un mateix govern, en el mateix moment que fa una remunicipalització, externalitza un altre servei municipal. Pregunta si això té lògica i coherència, i diu que vol parlar de polítiques públiques, de coherència i línies estratègiques. Comenta que Convergència i Unió té i ha tingut un model molt clar, que ha estat compartit àmpliament no tan sols per un govern de 4 anys, sinó que ha estat un model de gestió de serveis municipals compartit per molts governs anteriors. Diu que si s’han de canviar coses de cara al futur que es facin, però es queixa que el govern actual no ensenya el full de ruta, sinó que va actuant i aparentment pren decisions incoherents, contradictòries i alhora diu que a la tardor hi haurà un debat. Assenyala que, tot i que el govern no accepti el prec, el seu Grup intentarà aprofundir en aquest model i expressar les seves discrepàncies respecte a algunes de les coses que el govern està fent en aquests moments. El Sr. Badia reitera que es presentaran les línies mestres i que hi haurà un debat obert a la ciutadania. Avança, però, que no es farà una llista, perquè creu que això no seria prudent, ja que cada contracte té uns terminis i els debats s’hauran de desenvolupar en el marc d’aquests terminis. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6013 Es dóna per tractat. Del Grup Municipal C’s: 14. Que des de l’Ajuntament es garanteixin els drets lingüístics de tots els barcelonins, recollits a l’article 3.1 i 3.3 de la nostra Constitució de 1978, a l’article 6.2 del nostre Estatut d’Autonomia de 2006 i a l’article 4.2 de la nostra Carta Municipal vigent, i que tant la comunicació com l’atenció es faci en les nostres dues llengües oficials, ja sigui a petició expressa del ciutadà en l’atenció o amb qualsevol comunicació en format bilingüe. El Sr. Sierra comenta que aquest prec és una conseqüència d’uns fets de l’agost de 2016, en què algunes persones van acudir a Ciutadans per comunicar que l’Institut Municipal de Cultura no tenia la informació en castellà, sinó que només la tenia en català i en anglès. Explica que el sentit del prec és fer complir l’article 3 de la Constitució espanyola, l’article 6 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i l’article 4.2 de la Carta municipal de Barcelona. Demana que, en conseqüència, es faciliti la comunicació i l’atenció en les dues llengües oficials, ja sigui a petició expressa del ciutadà en l’atenció o en qualsevol de les comunicacions, que es facin també en format bilingüe, en català i en castellà. El Sr. Asens accepta parcialment el prec, perquè entén que el que Ciutadans demana és una cosa que estableix la llei, però també entén que els drets lingüístics de tots els barcelonins ja es garanteixen en l’actualitat. Constata que el Sr. Sierra cita en la proposta la legalitat vigent, però diu que s’oblida de citar la legalitat municipal. Especifica que el regidor de Ciutadans cita la legalitat supramunicipal, però no cita el Reglament d’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona, que va ser aprovat pel Plenari el 5 de febrer de 2010. Explica que en l’article 5.3 d’aquest Reglament s’expressa clarament que la comunicació amb els veïns es farà normalment en català, sense perjudici del dret dels ciutadans a rebre la informació en castellà si ho demanen, que entén que és el que el Sr. Sierra explica en la pregunta, ja sigui a petició expressa del ciutadà, en l’atenció o en qualsevol comunicació formal digital. Afegeix que, en el punt 6, aquest Reglament especifica que els impresos, els fullets, es lliuraran en català i, si es demana, en castellà, és a dir, que normalment la llengua que s’utilitza és el català, però a petició es pot utilitzar el castellà. Malgrat això, comenta que la majoria de comunicacions, tot i que no totes, es fan en tots dos idiomes, en català i en castellà. Indica que, pel que fa als fullets de què el Sr. Sierra fa menció, ha fet arribar la queixa que trasllada Ciutadans i diu que a l’Institut Municipal de Cultura no tenien constància d’aquesta queixa, amb la qual cosa no s’ha pogut detectar quin ha estat el problema. Remarca que allà els fulls informatius no tan sols estan en tots dos idiomes, sinó que estan en tres: en català, en castellà i en anglès. Comenta que des de Serveis Interns li han recordat que a les OAC, les oficines d’atenció ciutadana, i al 010 l’atenció comença amb una salutació en català, però si el ciutadà contesta en castellà l’informador canvia d’idioma. Explica que en el portal de tràmits del web està en les dues llengües; que en les instàncies sempre s’intenta que siguin bilingües en el mateix imprès, i que els fullets sempre són en dues llengües, igual que la informació que es troba penjada a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà. Conclou que la voluntat de l’Ajuntament és aconseguir el màxim bilingüisme que el Sr. Sierra reclama. Tanmateix, reitera que la legalitat de l’Ajuntament no obliga a utilitzar-lo, perquè fa menció del fet que la comunicació amb els veïns es farà normalment en català. Insisteix que s’ha traslladat la queixa de Ciutadans a la Virreina perquè no passi en el futur si és que ha passat, però que li han dit que podria ser que s’haguessin acabat els fullets en castellà. El Sr. Sierra no entén el sentit de l’acceptació parcial del prec. Pregunta si el govern farà el que Ciutadans demana o, en virtut d’aquest Reglament d’ús de la 6014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona, no ho farà. Demana que el Sr. Asens ho especifiqui una mica més. En tot cas, remarca que l’article 4 de la Carta municipal ho deixa ben clar. Considera que l’objectiu és tenir tota la informació en totes dues llengües, que és el sentit del prec. La presidenta pregunta a Secretaria si es pot acceptar parcialment un prec, i la secretària diu que sí que es pot. El Sr. Asens entén que el prec fa referència al fet que l’atenció es faci en les dues llengües oficials, ja sigui a petició expressa del ciutadà en l’atenció o en qualsevol comunicació en format digital. Aclareix que l’acceptació és parcial perquè això ja succeeix actualment, ja que a petició expressa del ciutadà es dóna sempre la informació en castellà. Comenta que, pel que fa a la situació que motiva el prec, que és la referència als fullets de la Virreina en concret, li han dit que aquests estan en tres idiomes. Reconeix que a vegades es fan més tirades en català que en castellà, perquè hi ha més petició o pel que sigui, i pot haver succeït que s’acabessin els de castellà, però reitera que els fullets informatius de la Virreina es fan sempre en aquests tres idiomes perquè hi van molts estrangers també. Indica que aquest incident s’ha comunicat a la Virreina i que se n’ha deixat constància. Suposa que s’intentarà que en el futur no s’acabin els fullets en castellà. Es dóna per tractat. 15. Que per part del Govern municipal s’elabori un informe, que es comuniqui a tots els grups municipals, en el que s’estableixin els criteris per tal que la Corporació es personi en causes judicials com a acusació. La Sra. Mejías comenta que aquest prec també va dirigit al Sr. Asens per tal que aclareixi exactament quins són els criteris perquè l’Ajuntament de Barcelona es personi com a acusació particular davant de determinats fets que el mateix tinent d’alcalde ha considerat agressions o atemptats contra tota la ciutadania. Diu que ha estudiat a la mateixa facultat que el Sr. Asens i que, per tant, la tipificació dels delictes penals és una, la que diu el Codi penal. Indica que el delicte d’odi que es va produir uns dies enrere, en què felicita el Sr. Asens per la seva compareixença com a acusació particular per eradicar de la ciutat delictes o agressions contra persones per raons ètniques o de raça, també inclou la tipificació d’agressions per raons ideològiques, entenent per ideologia aquelles idees compartides per un gran gruix de la societat, en el sentit de qüestions polítiques, culturals o morals. Atès que el Sr. Asens és qui decideix en quin moment es compareix i en quin no, erigint-se amb una autoritat moral per decidir quan l’Ajuntament es persona o no, demana que es faci un informe de quins seran els criteris pels quals l’Ajuntament es personarà en els casos d’agressions per delictes d’odi. Comenta que, en l’últim balanç que ha fet el Ministeri de l’Interior, el 38% dels delictes que s’han registrat a Espanya són per racisme i per xenofòbia, el 23% ho són per raons ideològiques i el 17% són agressions contra discapacitats. Creu que cal tenir molt present que tot són delictes d’odi i que no hi pot haver cap mena de discriminació. Diu que agrairia que es presentés aquest informe perquè tots els grups sàpiguen quan l’Ajuntament ha de complir les seves obligacions i comparèixer en cas d’accions absolutament rebutjables des del punt de vista social i que necessiten una acció per evitar que es reprodueixin i intentar eradicar-les de la societat i de la ciutat. El Sr. Asens accepta el prec. Tanmateix, aclareix que aquests criteris ja estan penjats al web i són els que va explicar en el seu dia en roda de premsa, en què va dir quins eren els criteris, no seus personals, sinó del govern, de personació, tant NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6015 exercint l’acusació particular com l’acusació popular en les diferents modalitats que tenen aquestes dues figures jurídiques. Comenta que la idea que s’establia en aquella roda de premsa i que va quedar plasmada en el document penjat al web és que es volia recórrer de manera excepcional a la via penal i en determinades circumstàncies, no com a regla, respectant el paper de la fiscalia i intentant coordinar-se el màxim possible amb aquesta, però assenyalant unes prioritats de treball que tenien a veure amb determinats diagnòstics i polítiques públiques que assenyalen uns àmbits determinats i no uns altres, que afecten situacions d’exclusió i de vulnerabilitat. Pensa que el cas que assenyala la Sra. Mejías, en què indica que ell mateix va enviar una carta a les persones que van sofrir l’agressió, té a veure amb uns fets aïllats. Comenta que les agressions a persones seguidores de la selecció espanyola no són habituals, igual que tampoc no són habituals les agressions a seguidors d’altres equips, de la selecció catalana o del Barça. Afegeix que no constitueixen un col·lectiu especialment discriminat en la societat pel fet de ser aficionats a la selecció espanyola, ni tampoc es troben en una situació de vulnerabilitat. Per tant, indica que el fet de no pertànyer a col·lectius vulnerables i no pertànyer a un col·lectiu especialment discriminat fa que no sigui un àmbit prioritari d’intervenció a hores d’ara, tot i que ho podria ser si s’incrementessin les agressions. Destaca que el Ministeri Fiscal no va parlar del fet que s’estigués perseguint com a delicte d’odi, però li ha comunicat que es produeixen agressions tant en un sentit com l’altre, de les seleccions. Diu que això no vol dir que en el futur potser s’hagi d’intervenir en aquest àmbit, però reitera que en aquests moments no és adequat. La Sra. Mejías comenta que el Sr. Asens es contradiu en si mateix, perquè diu que no hi ha discrecionalitat i acaba de dir que no és un col·lectiu vulnerable i per això l’Ajuntament no es persona, però remarca que aquest cas està dins dels tipus tipificats com a delictes d’odi, ja que és un delicte per raons ideològiques i, per tant, l’Ajuntament té l’obligació de comparèixer. Destaca que el Sr. Asens va mentir perquè va dir que el Ministeri Fiscal no havia comparegut i sí que va comparèixer i va obrir diligències. Afegeix que el Sr. Asens diu que es vol coordinar amb la fiscalia, quan la fiscalia ha obert diligències i aquestes persones van ser agredides al crit de «os vamos a matar a todas». Considera que això també s’ha d’eradicar de Barcelona i que el Sr. Asens no té dret a comparèixer en funció discrecional de si ho considera delicte o grup vulnerable o no. Pensa que s’ha de comparèixer en tots els casos, perquè, si no, seria una incursió en una discriminació injustificada. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 16. 1. Instar al Govern municipal a que reclami a la Generalitat que l’ex-diputat de la CUP al Parlament de Catalunya, David Fernández, no imparteixi classes ni conferències a les noves promocions de policies a l’Escola de Policia de Catalunya, per manca d’idoneïtat i defugir de la politització de la formació policial, en el marc de la Junta Local de Seguretat. 2. Que es traslladi aquesta petició a la Conselleria d’Interior del Govern de la Generalitat així com a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i a l’Escola de Policia de Catalunya. La Sra. Esteller explica que està previst que el membre de la CUP David Fernández participi com a ponent en una taula rodona: «La mediació en la policia de la Generalitat, vivències de contrast». Demana al govern municipal que insti la Generalitat perquè el Sr. David Fernández no imparteixi aquestes classes ni conferències a les noves promocions de policies de l’Escola de Policia de Catalunya. Comenta que en aquesta escola també es formen els guàrdies urbans de Barcelona. Explica que demana això perquè ho considera una provocació, ja que el Sr. David Fernández s’ha caracteritzat durant la seva trajectòria per la bel·ligerància cap al que han representat els cossos de seguretat, especialment els Mossos 6016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 d’Esquadra, i els ha insultat, els ha criticat, els ha fet eix de tot el seu discurs polític i durant molt de temps ha fet un linxament. Reitera, per tant, que és una provocació que imparteixi aquestes taules rodones, a part que no és ètic per la seva pròpia trajectòria. Afegeix que els sindicats dels Mossos d’Esquadra han mostrat la seva indignació per aquest fet. Insisteix a demanar al govern que insti la Generalitat perquè el Sr. David Fernández no imparteixi aquestes taules rodones ni aquests cursos de formació. El Sr. Badia passa la paraula al Sr. Amadeu Recasens perquè pugui atendre el prec. El Sr. Recasens diu que hi ha raons de fons i de forma per no atendre el prec. Pel que fa a la forma, comenta que es tracta d’una taula rodona que es titula «La mediació a la policia de la Generalitat Mossos d’Esquadra, vivències de contrast». Afegeix que la formen, a més del Sr. Fernández, dos comandaments del Cos de Mossos d’Esquadra, concretament de la Brigada Mòbil i de l’Àrea de Mediació, i diu que també hi participa l’exregidora de l’Ajuntament i actual diputada del Parlament, la Sra. Assumpta Escarp. Explica que aquesta jornada dóna continuïtat al debat que es va produir al Parlament de Catalunya en el marc de la Comissió d’Estudi dels Models de Seguretat i Ordre Públic i l’Ús de Material Antiavalot en Esdeveniments de Masses. Indica que el Sr. Fernández va ser membre d’aquesta Comissió en representació del Grup Mixt. No li sembla, doncs, pertinent oposar-se a la participació en una taula de debat sobre aquest tema d’aquest digníssim exdiputat del Parlament, que a més coneix la matèria. Respecte del fons, explica que té una particular vinculació amb l’Escola de Policia de Catalunya perquè la va dirigir durant 9 anys, i per això sap que hi han participat polítics i expolítics de tots els colors, i pensa que és bo que així sigui. Reclama, doncs, tot el respecte cap a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i la seva política formativa i divulgativa. Demana també el màxim respecte cap a les decisions dels seus òrgans de direcció i cap a la tasca de la seva directora. Troba essencial que els agents de policia tinguin plena consciència de la gran varietat de posicions que formen la societat, que és complexa, diversa, plural. Pensa que només així es podrà prestar un bon servei públic a la ciutadania des de la comprensió i l’empatia, no des de l’exclusió i els vetos. La Sra. Esteller mostra una gran decepció davant de la resposta del comissionat, totalment buida de sentit comú. Considera que una persona com el Sr. David Fernández no és un polític com la Sra. Escarp, que sempre ha estat respectuosa, a part de dirigir la Guàrdia Urbana. Diu que és indigne que hi vagi el Sr. Fernández, tal com han dit alguns policies. Pregunta si el Sr. Recasens s’ha llegit el manifest en què els policies deien que eren indignes i que consideraven que era impropi i indecent que el Sr. David Fernández hi anés, ja que permanentment en la seva trajectòria ha insultat el Cos, l’ha vexat, l’ha linxat i l’ha desacreditat. Reitera que és indigne que aquesta persona formi part d’una taula rodona en aquest context. Es queixa que, a sobre, el Sr. Recasens el valora i ni tan sols es queixa d’aquesta participació. Li sembla que el comissionat és complaent amb aquesta situació. Per això demana que el Sr. Recasens ho reconsideri. El Sr. Recasens insisteix que seria una ingerència, perquè això ho organitza Mossos d’Esquadra i concretament Relacions Institucionals. Reitera que cal tenir el màxim respecte per diputats i exdiputats, també per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i la seva feina i també pel que fan els Mossos d’Esquadra. Afegeix que podria dir que lamenta decebre la Sra. Esteller, però que no seria cert i, com que no acostuma a mentir, ho deixarà així. El Sr. Badia rebutja el prec. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6017 Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 17. Quan i com pensa donar compliment el govern a la proposició aprovada al Plenari de la Ciutat de Barcelona el passat 7 de setembre de 2015? El Sr. Forn pregunta com pensa donar compliment el govern a la proposició aprovada al Plenari el 7 de setembre de 2015. Recorda que el 7 de setembre es va celebrar un Plenari extraordinari a demanda dels diferents grups, concretament d’ERC, la CUP i CiU, per demanar l’adhesió de l’Ajuntament a l’AMI. Explica que el Sr. Asens en el seu moment en nom del govern va respondre que tenien el compromís electoral d’organitzar una consulta sobre aquesta qüestió, i recorda que també va dir que a Barcelona en Comú tenien pluralitat interna entorn d’aquest tema, cosa que justificava el que en aquell moment va ser una abstenció. Comenta que es va guanyar la proposició, però no es va assolir la majoria que requereix la mateixa entitat per poder entrar a l’AMI. Indica que es plantegen, doncs, dues possibilitats: la que va plantejar el mateix govern, d’organitzar una consulta, però destaca que ha passat més d’un any des que es va anunciar aquesta consulta i no s’ha celebrat; o que Barcelona en Comú doni llibertat de vot als seus regidors perquè cadascú pugui votar el que decideixi. Creu que la pluralitat no pot ser un refugi on s’amaguin per prendre una decisió, ja que pensa que és una decisió important. Celebra l’assistència de l’alcaldessa a la manifestació de l’Onze de Setembre, però destaca que el lema de la manifestació era molt clar, i opina que cal ser conseqüent amb el que comporta, que seria l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a l’entitat d’Associacions de Municipis per la Independència. El Sr. Asens constata que el 7 de setembre, efectivament, va sortir una majoria de vots a favor de l’ingrés a l’AMI, però remarca que un dels requisits per ingressar en aquesta entitat és que la majoria sigui absoluta i no es va aconseguir. Comenta que aquest va ser el motiu pel qual en el mandat anterior Convergència i Unió no va portar la qüestió de l’AMI al Plenari, davant la convicció que es perdria, i no es volia perjudicar l’independentisme amb una derrota política, com en aquest cas es va produir. Recorda que en aquest Plenari es van assenyalar els motius per a l’abstenció en aquella votació. Diu que els motius segueixen sent els mateixos. Pel que fa a la participació de l’alcaldessa a la Diada, no creu que la participació a la Diada dels membres del govern tingui res a veure amb la qüestió de l’AMI. Reconeix, però, que en aquest sentit hi ha un compromís de fer unes normes de funcionament de les consultes. Informa que està previst que a final d’any aquest reglament s’haurà acabat, i manifesta que, quan hi hagi el marc normatiu municipal, aquest permetrà discutir i promoure les diferents consultes, ja siguin a iniciativa institucional o bé a iniciativa ciutadana, és a dir, no només en la qüestió de l’AMI, sinó també en altres qüestions que preocupen la ciutadania. Conclou que serà amb posterioritat a l’aprovació d’aquest reglament que tornarà a estar sobre la taula aquesta consulta i totes les que es plantegin. El Sr. Forn diu que el preocupa la resposta del Sr. Asens. Destaca que el tinent d’alcalde ha parlat de la pluralitat que hi ha dins de Barcelona en Comú. Sap que Iniciativa per Catalunya no ha participat en aquestes manifestacions i es proclama a ella mateixa molt distant d’aquestes reivindicacions, però diu que no és el sentiment ni el pensar de totes les persones que formen part de Barcelona en Comú. En aquest sentit, creu que la fórmula més senzilla és que Barcelona en Comú doni llibertat de vot als seus regidors. Diu que el que aquest Grup no pot fer de cap de les maneres és emparar-se en el marc normatiu, perquè les consultes es poden celebrar a instància del mateix govern municipal. Remarca que el govern pot autoritzar aquesta consulta en 6018 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 qualsevol moment amb el Reglament de participació vigent. Demana que el Sr. Asens no barregi les d’iniciativa popular, en què hi ha algunes llacunes, amb les altres. Diu, però, que l’Ajuntament pot fer consultes, tal com va fer amb el tema de la Diagonal. Recorda que es va fer amb aquesta normativa i, per tant, no pot servir d’excusa per no celebrar la consulta a què el govern s’ha compromès. El Sr. Asens matisa que no ha dit que el marc no existeixi, sinó que la voluntat del govern és fer la discussió sobre les consultes quan hi hagi aquest nou reglament que s’està negociant amb els diferents grups i actors afectats. Indica que llavors serà quan s’abordi la qüestió. Reconeix que es podria fer ara, però remarca que la decisió del govern és fer-ho quan s’hagi aprovat aquest marc. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 18. En quins actes ha participat, o té previst participar, l’Alcaldessa de les campanyes electorals d’Euskadi i Galiza? La Sra. Capdevila està una mica preocupada perquè ha vist que el govern de la ciutat, i sobretot l’alcaldessa, d’una manera permanent, està present a totes les campanyes electorals, que no tenen res a veure amb els ciutadans de Barcelona. Creu que és important destacar que això s’ha plantejat en algunes comissions i també en un Plenari en què els companys de govern de Barcelona en Comú justament van entrar una iniciativa per demanar que se separés molt la part institucional de la partidista. Es queixa que Barcelona en Comú no n’ha fet gens de cas. Vol saber quants ciutadans de Barcelona estan molt interessats en les eleccions basques o gallegues. Tanmateix, considera que, ni que n’hi haguessin uns quants o molts que hi estiguessin interessats, l’alcaldessa ha de fer campanya quan es presenti a les eleccions per a alcaldessa de Barcelona a les properes eleccions. Remarca que no pot ser que la Sra. Colau vagi fent campanya per la gent de Podemos a totes les eleccions que es vagin celebrant, entre altres coses perquè desatén la seva feina com a alcaldessa de Barcelona. Destaca que el cas més greu va ser en els últims comicis, en què l’alcaldessa deixava la ciutat amb una vaga de metro que va afectar molts ciutadans. Li va semblar una desatenció important a la ciutadania marxar a fer campanya. Comenta que Barcelona en Comú s’emmiralla en molts alcaldes, com ara l’alcaldessa de Madrid. Diu que s’hi haurien d’emmirallar també en aquest aspecte, perquè la Sra. Carmena separa molt bé una cosa de l’altra. Per tant, com que la preocupa, vol saber en quins actes té previst participar l’alcaldessa en les campanyes electorals d’Euskadi i Galícia. El Sr. Pisarello veu que aquest tema preocupa molt la Sra. Capdevila. Explica que, concretament en aquesta campanya, l’alcaldessa ha participat en dos actes, dissabte i diumenge, un cap de setmana. Diu que això no ha interromput cap tipus d’acte institucional ni cap obligació que tingués com a alcaldessa. Afegeix que totes les despeses que ha comportat aquest acte són assumides per Barcelona en Comú o per la gent d’En Marea Galícia, etc., però que no comporten cap tipus de despesa per a l’Ajuntament. Pensa que el que preocupa la Sra. Capdevila és que hi hagi una alcaldessa que tingui la projecció que té, que té el dret legítim de fer-la servir. Diu que el mateix s’hauria d’aplicar al Sr. Rufián o al Sr. Tardà, que són diputats d’Esquerra Republicana de Catalunya que haurien d’estar exercint com a legisladors, perquè s’imagina que la ciutadania de Catalunya que ha votat per ells exigeix que estiguin en el dia a dia, i també estan fent campanya a Galícia i a Euskadi. Conclou que si la Sra. Capdevila fa servir aquest criteri l’ha de fer servir per a tots els dirigents polítics, també per als d’ERC. Reitera que l’alcaldessa va anar-hi un cap de setmana, en què no hi havia cap tipus d’obligació institucional, i a càrrec de Barcelona en Comú com a organització. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6019 La Sra. Capdevila troba que l’alcaldessa té molta sort de tenir un dissabte i un diumenge lliures de qualsevol obligació com a alcaldessa de Barcelona, perquè, com a regidora de l’oposició, ella no té ni un cap de setmana lliure, sempre té alguna activitat. Per tant, posa en dubte que l’alcaldessa no tingués cap obligació. Finalment, indica que l’alcaldessa en l’última aparició a la Corunya va dir textualment: «No estoy aquí solo como Ada Colau ciudadana, sino también como alcaldesa de Barcelona, de la capital de Cataluña.» Destaca que no ha sentit mai que el Sr. Rufián digui això pel que fa a la seva responsabilitat política. El Sr. Pisarello creu que ja ha contestat. Insisteix que dissabte i diumenge el Sr. Joan Tardà i el Sr. Rufián deuen tenir les seves obligacions com a parlamentaris, però també han estat fent campanya. Demana que es facin propostes que siguin raonables. Diu que no és raonable pretendre que l’alcaldessa de Barcelona, que a més de ser alcaldessa té una gran projecció política, no faci res, que és el que la Sra. Capdevila demana, és a dir, que no participi en cap acció, quan ho han fet presidents de govern de la Generalitat. Insisteix que només ha estat un cap de setmana en dos actes. Es dóna per tractada. 19. Quins són els motius pels quals l’Ajuntament de Barcelona ha denegat la subvenció sol·licitada enguany per la Universitat Catalana d’Estiu? La Sra. Capdevila explica que, des de la seva creació el 1969 a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, la Universitat Catalana d’Estiu ha complert la seva missió fundacional de projectar la llengua i la cultura catalanes dins i fora dels territoris de parla catalana, alhora que s’ha guanyat el reconeixement del món universitari dels Països Catalans. Comenta que, superada l’etapa resistencialista inicial, la UCE va començar el 1985 una singladura més acadèmica amb la creació de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu. Destaca la presència, en el patronat d’aquesta fundació, de l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat Oberta de Catalunya, de les Illes Balears i de Perpinyà, entre altres institucions científiques. Afegeix que hi ha una llarga llista d’eminents figures de la cultura catalana que s’han succeït al capdavant de la UCE, com ara Jordi Carbonell, Joan Domènec Ros, Max Cahner, Miquel Porter, Enric Casas o Jaume Sobrequés. Indica que en l’edició de 2016 la UCE ha aplegat 695 alumnes matriculats, el 70% dels quals procedien del Principat, i 267 professors i conferenciants, provinents d’universitats catalanes, valencianes i mallorquines. Assenyala que, gràcies a la seva activitat docent i cultural en les diferents àrees del coneixement científic, tècnic i humanístic, la UCE s’ha guanyat el patrocini d’administracions i institucions científiques arreu dels Països Catalans. Constata que els darrers anys l’Ajuntament de Barcelona havia subvencionat alguna de les seves activitats amb imports que oscil·laven entre els 4.000 i els 8.000 euros anuals. Destaca que el 2016 el govern municipal ha denegat la subvenció sol·licitada per la UCE, i vol saber quins han estat els motius. Demana al govern que negociï un conveni que fixi les bases de la col·laboració entre l’Ajuntament i la UCE per als propers anys, com ja s’ha fet amb altres administracions catalanes i com el mateix govern ha fet amb alguna altra universitat d’estiu. Considera que, com a capital de Catalunya i principal ciutat dels Països Catalans, Barcelona no pot girar l’esquena a la Universitat Catalana d’Estiu. El Sr. Pisarello comenta que la Universitat Catalana d’Estiu va demanar una subvenció el 2016 a l’ICUB. Explica que els tècnics de l’ICUB van valorar la sol·licitud i van decidir denegar-la. Diu que ho ha consultat amb els serveis tècnics per veure quins havien estat els motius. Explica que, d’una banda, es tracta d’un projecte que es fa fora de Barcelona. Reconeix que a vegades es fan excepcions amb això, però diu que són projectes que han de justificar clarament que tenen a veure amb la promoció de la ciutat o de les activitats que s’hi desenvolupen. 6020 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Comenta que en aquest cas es presentava un projecte de difusió de la cultura popular de Barcelona, però que la comissió de valoració que fa la proposta d’atorgament va considerar que no s’especificava amb prou claredat quines colles hi participaven. Afegeix que els especialistes de cultura popular no tenien coneixement de la participació de cap colla de cultura popular de la ciutat. Dit això, comenta que és un fet que s’esmenarà de cara a properes edicions. Diu que s’ha posat en contacte amb la gent de la UCE perquè reconeix aquesta contribució que s’efectua des de fa 48 anys. Comenta que, efectivament, es farà un conveni perquè hi hagi més claredat de quins són els objectius. Diu que això obeeix a un canvi de política de l’Ajuntament, que vol, a través dels convenis, fer coses que fins ara es feien amb subvencions, perquè és un procediment més clar i que ofereix més seguretat en termes jurídics. La Sra. Capdevila agraeix i celebra que el govern hagi pres aquesta decisió. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 20. Per quins motius el Govern municipal ha nomenat un Comissionat de Participació, especificant els objectius d’aquesta àrea, així com l’estructura de la mateixa? La Sra. Esteller explica que el 5 de setembre de 2016 va saber que l’alcaldessa havia nomenat un nou comissionat de Participació, el Sr. Fernando Pindado. Vol saber quines són les raons per les quals s’ha nomenat, tenint en compte que fins ara sempre s’havia intentat criticar l’estructura de govern, sobretot quan eren a l’oposició. Comenta que una àrea dirigida per la Sra. Gala Pin passa a ser d’un comissionat. El Sr. Asens indica que la participació és un eix central del govern, ja que hi ha una exigència de més protagonisme ciutadà, tal com s’ha vist amb les mobilitzacions del 15-M i amb les 40.000 persones que van participar en el PAM. Diu que per això s’ha volgut dotar aquesta àrea de més recursos personals i materials. Explica que la decisió té a veure amb aquesta voluntat de crear una figura que es pugui dedicar exclusivament a aquest àmbit. Comenta que la Sra. Pin no hi podia tenir una dedicació exclusiva perquè està al capdavant d’un districte que és el més difícil. Diu que per això es va valorar que feia falta algú que s’hi pogués dedicar de manera exclusiva. Creu que l’historial del Sr. Pindado no mereix cap dubte, ja que és una persona que ha treballat a molts ajuntaments i administracions, com ara el mateix Ajuntament de Barcelona en mandats anteriors, la Generalitat i altres ajuntaments de Catalunya. Diu que era una persona que es va considerar idònia per assumir aquesta responsabilitat. Comenta que això no vol dir que la Sra. Pin deixi de fer les seves funcions, i diu que serà el càrrec electe de referència per poder discutir aquestes qüestions amb els grups, tot i que no ha pogut estar present en aquesta sessió. Pel que fa a l’estructura, explica que es manté com fins a la data, ja que l’organigrama és el mateix. Informa que hi ha una secció de democràcia activa, una d’acció comunitària i una de recerca i innovació. La Sra. Esteller no comprèn la política que se segueix en l’àmbit de la participació. Comenta que la Sra. Pin sumeix el procés participatiu en un caos, cosa que s’ha pogut veure en tots els districtes. Creu que aquest nomenament, a part de les raons que donava el Sr. Asens, deu ser perquè el govern intentarà adreçar una mica aquesta àrea. Vol saber qui manarà en aquesta àrea, si serà la Sra. Pin i continuarà imposant la seva manera i visió de la participació, perquè s’està privatitzant i s’estan fent contractes en tots els districtes i en moltes àrees i els grups no tenen resposta. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6021 Demana que hi hagi transparència. Recorda que el Grup Popular va fer preguntes el 5 de novembre de 2015 a través d’un prec escrit i una pregunta el 19 de juliol de 2015 per saber totes les empreses que s’han contractat, quins són els imports i els procediments que s’han seguit. Comenta que ara, a part d’externalitzar la participació, tot dependrà ja no de la Sra. Gala Pin, sinó d’un comissionat que també serà el responsable de tirar endavant tota aquesta àrea. Demana, doncs, explicacions sobre la línia de treball que se seguirà en aquesta àrea, qui donarà les directrius i qui executarà totes les polítiques en aquest àmbit. A més, pregunta si el govern té previst corregir els errors de l’anterior etapa, quan ho portava la Sra. Pin, d’externalitzar la participació en els districtes i en moltes àrees sectorials de l’Ajuntament. També pregunta quan acabarà el PAM, perquè ja hauria d’haver arribat fa temps. El Sr. Asens es queixa que la Sra. Esteller feia una pregunta i ara en fa altres que desborden el marc de la pregunta inicial i de les quals s’ha parlat en diferents comissions. Diu que intentarà no reproduir el debat. Respecta l’opinió de la regidora del PP sobre els errors que s’han comès, tot i que no la comparteix. En tot cas, aclareix que serà el Sr. Pindado el càrrec polític que estarà al capdavant d’aquesta àrea, cosa que no vol dir que la Sra. Pin deixi de fer de càrrec electe de referència. Especifica que el Sr. Pindado serà el càrrec polític, però la Sra. Pin quedarà vinculada com a electa. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 21. Tenint en compte les proves presentades en diferents Comissions i Plens sobre la no identificació de membres de les unitats antiavalots (UPAS) del cos de la Guàrdia Urbana el 23 de març, el tracte vexatori a un venedor ambulant el 13 d’abril (“Callarse, no tienes papeles, cállate. La policia hace lo que tiene que hacer, tú te callas. Llévatelo, porque sinó vamos muchos en la furgoneta... (inaudible) estrangeria”) i l’agressió mitjançant porra extensible a un venedor ambulant amb la conseqüència del trencament d’una cama el 21 de juliol volem conèixer quines són les conclusions de les investigacions realitzades pel Comissionat de Seguretat, així com quines mesures s’han pres i quants expedients sancionadors s’han obert contra els agents implicats en aquests casos? El Sr. Garganté explica que el 23 de març en aquesta Comissió el seu Grup va presentar fotografies en què es veien agents antiavalots en una protesta sense identificació, menys un. Diu que va lliurar les proves al comissionat de Seguretat. Afegeix que en diferents comissions i plens la CUP ha anat presentant enllaços o ha indicat la pàgina web en què es podia escoltar, segons el portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, un guàrdia urbà de paisà dient: «Callarse, no tienes papeles, cállate. La policía hace lo que tiene que hacer, tú te callas.» Indica que també ha presentat fotografies d’un venedor ambulant amb la cama trencada provocat, segons el mateix sindicat, per un agent de paisà de la Guàrdia Urbana amb una porra extensible. Comenta que en tots aquests casos la resposta del govern ha estat dir que s’estudiarà i s’investigarà el cas i que es prendrien diferents decisions com obrir expedients sancionadors o el que fos. Li agradaria saber quines són les conclusions de les investigacions del comissionat en aquests tres casos, quines són les mesures que s’han pres i quants expedients s’han obert, si se n’han obert, contra els agents implicats. El Sr. Recasens diu que cal ser molt prudent a l’hora de llançar acusacions contra persones i per extensió contra agents del Cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Pensa que és bo recordar que molt sovint les històries tenen dues versions o més i que cal corroborar-les totes. 6022 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Recorda que també es va acusar agents de la Guàrdia Urbana d’haver llençat per les escales del metro un venedor ambulant a Drassanes, però diu que posteriorment es va acreditar mitjançant imatges que no havia estat així. Pel que fa als casos concrets plantejats pel Sr. Garganté, concretament en el cas de l’anomenat Mercadillo Rebelde del diumenge 21 de març, vol destacar, com ja va fer en la Comissió del mes de març, que l’actuació dels diferents agents de la Guàrdia Urbana en aquella ocasió va ser correcta i professional i es va desenvolupar sense incidents destacables malgrat les importants tensions, provocacions i insults a què van haver de fer front. Tanmateix, i davant la informació fefaent que alguns agents actuants no duien el número de placa visible, es va dictar el procediment operatiu 14/16, que regula l’obligatorietat de lluir visible en tot moment el número de carnet professional i la responsabilitat dels comandaments de supervisar el compliment d’aquesta obligatorietat. Diu que això va tenir, doncs, conseqüències. En relació amb la intervenció del 13 d’abril davant dels fets denunciats a la Unitat de Deontologia i Afers Interns, informa que es va obrir una informació reservada per tal d’esclarir els fets. Comenta que de la investigació practicada es va concloure que les imatges que s’havien fet públiques formaven part d’un vídeo més extens i que, per tant, donaven una visió esbiaixada i molt parcial del conjunt de l’actuació, que es va realitzar en moments d’important tensió i resistència de la persona a identificar. Indica que es va considerar que s’havien de contextualitzar les imatges en un vídeo que havia sigut parcialment retallat. Finalment, respecte al cas d’un agent de la Guàrdia Urbana que va trencar la cama a un venedor ambulant amb una porra extensible, comenta que novament s’està tirant pel dret, perquè aquesta afirmació no s’ajusta a la veritat. Indica que, d’entrada, la mateixa víctima no va denunciar que hagués patit una agressió amb porra extensible, sinó un cop de peu al turmell. Tot i així, diu que en aquest cas es disposa d’elements que indiquen que la lesió no es va produir així, sinó de manera accidental quan el venedor ambulant en qüestió fugia d’uns agents de la Guàrdia Urbana, en què un altre agent es va interposar en la seva fugida, el venedor no el va veure i tots dos van caure violentament al terra. Comenta que, lamentablement, el venedor es va fer danys i van ser els mateixos agents qui el van assistir i van sol·licitar l’ambulància per traslladar-lo al centre sanitari. Afegeix que sobre aquest tema no pot donar més informació perquè està judicialitzat i, per tant, serà l’autoritat judicial qui determini les eventuals responsabilitats o no que es derivin d’aquest incident. Conclou que ni el comissionat, ni la Unitat d’Afers Interns, ni la Guàrdia Urbana encobriran mai cap mala praxi policial quan hi hagi proves sòlides que s’ha actuat malament. Diu que sempre s’investigarà tot, tal com ha quedat demostrat recentment en un lamentable i poc professional cas de mala praxi policial, en què s’han portat els fets a l’autoritat judicial i s’han suspès cautelarment els agents implicats. Demana la cooperació del Sr. Garganté i la de tothom per millorar les actuacions dels agents de la Guàrdia Urbana que puguin incórrer en males pràctiques, però diu que rebutjarà sempre i amb contundència l’atac sistemàtic i gratuït al Cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona com a corporació. El Sr. Garganté demana que el Sr. Recasens sigui tan exquisit com ho ha estat ell mateix, perquè ell, quan ha parlat de segons quines accions en la seva intervenció anterior, ha dit «segons les fonts del Sindicat Popular de Venedors Ambulants». Té clar, pel que ha dit el Sr. Recasens, que no s’ha obert cap expedient pel fet que no portessin número. Ho troba estrany, ja que sembla una mala praxi. Afegeix que el Sr. Recasens ha dit que les imatges en què s’escolta «Callarse, no tienes papeles, cállate. La policía hace lo que tiene que hacer, tú te callas» eren més llargues. Constata que tampoc no s’ha obert un expedient en aquest cas. Indica que el comissionat ha apel·lat al context, però no sap si el Sr. Recasens vol dir que el context feia que fos correcte dir això, tot i que, des del seu punt de vista, sembla una mala praxi. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6023 Finalment, comenta que el comissionat ha tret un tema d’unes escales de metro que la CUP no ha portat en aquesta sessió. Per tant, demana que el Sr. Recasens no li adjudiqui coses que no ha dit. Recorda que en una pregunta anterior que li han fet al comissionat ha dit que no acostuma a mentir. Considera que potser el Sr. Recasens no acostuma a mentir, però cada cop té més clar que potser diu mitges veritats. Es dóna per tractada. 22. Quines mesures es pensen prendre per deixar sense efecte les multes contra l’agitació política i els subsegüents embargaments en consonància amb el plantejament expressat pel govern d’acabar amb la persecució sistemàtica que hi ha hagut sobre la dissidència política a la ciutat des de 1978 i, alhora, com es pensa acabar amb aquesta activitat repressiva contra els moviments polítics anticapitalistes per part de la Guàrdia Urbana a Horta-Guinardó? El Sr. Garganté explica que el primer semestre de 2016 militants de l’Assemblea de Joves del Guinardó i de l’organització política Endavant d’Horta-Guinardó van ser multats per la Guàrdia Urbana per promoure amb cartells un acte feminista i per una acció de la PAH. Afegeix que també es van multar tres militants de la CUP Capgirem per repartir diaris a la parada de metro de l’Hospital de Sant Pau. Aclareix que la multa ve de TMB. Comenta que el Districte ha executat dos embargaments de 1.500 euros cadascun per multes imposades també per la Guàrdia Urbana per enganxar cartells contra dos militants de la CUP durant el govern de Trias. Diu que cal contextualitzar tot això en el fet que quan el govern actual va arribar va dir que es retiraria dels casos repressius originats pel govern anterior. Afegeix que també cal lligar-ho amb el fet que la regidora de Districte és Mercedes Vidal, que a més és la presidenta de TMB, i, segons converses amb companys de la CUP d’Horta, el seu conseller tècnic, en Pau González, va reconèixer que no tenien cap mena de control sobre el torn de nit de la Guàrdia Urbana. Diu que justificava amb aquest motiu que aquest Cos mantingués la persecució de militants de diverses organitzacions polítiques del Districte. Vol saber si el govern prendrà mesures per deixar sense efecte les multes contra l’agitació política i els subsegüents embargaments, així com si pensa acabar amb aquesta activitat repressiva contra els moviments polítics anticapitalistes per part de la Guàrdia Urbana a Horta-Guinardó. El Sr. Recasens diu que la Guàrdia Urbana no pot desobeir les lleis i, per tant, en aquests casos, s’ha limitat a aplicar l’encara vigent Ordenança de convivència en allò que preveuen els articles 24.1, 24.2 i 24.3, que fan referència a la col·locació de pancartes, cartells i fullets. Destaca que, concretament al Districte d’Horta-Guinardó, aquestes denúncies representen un total de 17 el 2016, és a dir, un decrement de pràcticament el 58% respecte a l’any anterior. Conclou, doncs, que s’estan fent moltes menys denúncies per aquest tema. Indica que la Guàrdia Urbana ha d’aplicar una ordenança i que no pot fer distincions sobre el contingut de pancartes, cartells o fullets. Ara bé, reconeix que és cert que el govern actual està compromès amb la revisió de l’Ordenança, i diu que llavors es podrà modificar en aquests aspectes per tal de modular aquesta possible resposta. Comenta que habitualment aquest tipus de sancions per enganxar més de 5 cartells o adhesius en un tram de carrer es vinculen a l’anunci d’activitats econòmiques, empresarials o professionals regulades. Considera, doncs, que han estat uns casos excepcionals i que s’ha d’anar limitant aquesta pràctica. Tanmateix, tenint en compte la peculiaritat dels fets concrets, informa que es va considerar que es pogués substituir l’import de la sanció, en termini de descompte, per mesures en benefici de la comunitat. Per tant, diu que no hi ha hagut sanció econòmica, sinó que les 4 persones van fer 12 hores de serveis comunitaris al 6024 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Casal de Joves Girapells i es van ocupar de l’aula d’estudi nocturna, en substitució del pagament econòmic de la sanció. El Sr. Garganté diu que és més o menys la resposta que esperava. Recorda de nou que una de les multes és per una acció de la PAH anomenada #DacióperMònica, que consistia a encartellar el Banc Popular. Explica que les companyes ho van fer en dues oficines del Districte i que se les va multar. Li agradaria saber què diria Ada Colau si aquestes multes s’haguessin posat abans del 24 de maig de 2015. Afegeix que, pel que li diuen els companys i companyes d’Horta, el nivell de repressió ja comença a ser el mateix que amb Convergència i Unió, que també multava els militants de l’esquerra independentista per penjar cartells per exigir el referèndum del 9 de novembre de 2014. Diu que li han demanat que transmeti un parell de missatges. Indica que el primer és que aquestes persones no tenen cap mena d’intenció de pagar totes aquestes multes, i afegeix que no ho faran. Comenta que el segon missatge és: «Heu començat una guerra de la qual us acabareu penedint, perquè Trias ens volia callats i obedients, Colau ens vol callats i obedients, però a Horta us esperem alçats i desobedients.» El Sr. Recasens repeteix que justament les denúncies han baixat un 50% a Horta, per tant, no és cert que hi hagi un increment de repressió, com diu el Sr. Garganté. Pel que fa a no pagar, indica que és un tema que no afecta a la Guàrdia Urbana i que cadascú deu saber el que fa. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 23. Que el Govern municipal informi sobre l’estat d’execució de la proposició feta a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del 20 de gener de 2016, amb el contingut següent: (M1519/2331) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda instar el govern municipal a tornar a convocar la Comissió de Seguiment de l’Ordenança de Convivència amb la participació de tots els Grups polítics amb representació a l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Forn explica que és un seguiment per conèixer què ha succeït a partir d’una proposició que es va aprovar al gener de 2016, en què tots els grups, tret de la CUP, que es va abstenir, hi van donar suport. Comenta que el Sr. Asens va dir en aquell moment que es faria quan es tingués l’estudi de 2015. Constata que s’està finalitzant el 2016 i entén que l’estudi de 2015 ja hauria d’estar acabat. Recorda que es tractava de convocar una Comissió de Seguiment de l’Ordenança de Convivència amb la participació de tots els grups polítics amb representació a l’Ajuntament de Barcelona, cosa que s’havia fet durant tot el mandat anterior diversos cops durant l’any. Afegeix que era un moment per tenir coneixement de l’evolució d’aquesta Ordenança, de si es disparava algun tipus de sanció. No entén que després de 7 mesos encara no s’hagi donat compliment a aquesta proposició, que va tenir un amplíssim suport, entre ells el del mateix govern. El Sr. Asens constata que es va aprovar aquesta proposició. Explica que aquesta Comissió està prevista en la mateixa Ordenança, com a observatori permanent per a la convivència, tot i que els Serveis de Prevenció i altres agents que han intervingut en les sessions diuen que es va convertir més en una simple comissió informativa, buida de debat polític. Recorda que l’última sessió que es va fer va ser el 2014. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6025 Reconeix, però, que hi ha el compromís, i informa que el govern va donar les indicacions perquè tan bon punt acabés l’estudi es pogués convocar. Diu que, atès que encara no s’ha convocat, hi estarà a sobre. Comenta que en aquest cas pot fer autocrítica perquè no s’ha fixat la data. Afegeix, però, que no sap si aquest espai és l’indicat per fer el debat que es vol fer al voltant de les ordenances. Recorda que el govern ja va anunciar la intenció de revisar l’Ordenança de civisme i obrir un debat sobre el model de convivència, cosa que vol fer de manera conjunta, atès que han passat més de 10 anys des que es va aprovar l’última ordenança. Per tant, no sap si serà en aquest espai o en un altre, però pensa que cal buscar aquests espais per poder fer aquest debat. Comenta que li diuen que en aquest espai senzillament es bolcava informació, però indica que aquesta informació el comissionat de Seguretat ja l’ha anada proporcionant en la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció en diverses ocasions. Recorda que s’han anat explicant les dades de l’aplicació de l’Ordenança, però no té inconvenient, com ja va dir en el seu moment, de convocar aquesta Comissió de Seguiment. Per tant, es compromet a estar a sobre dels serveis tècnics perquè fixin definitivament una data per fer-ho. El Sr. Forn diu que li sap greu que el govern passi el mort als serveis tècnics, perquè considera que és una decisió política que es pren entre polítics. Indica que, quan era al govern, era ell mateix qui la convocava i la feia. Demana, doncs, que no es passi el mort als serveis tècnics. Recorda que hi ha una votació que s’ha fet en el marc polític i el govern ha de convocar aquesta Comissió. Indica que no és per discutir si es reforma o no l’Ordenança, i que si el govern vol reformar l’Ordenança ja presentarà un text alternatiu. Comenta que el que s’està fent és per conèixer el contingut de l’evolució de l’Ordenança. Es queixa que les dades que durant 4 anys es van rebre més d’un cop l’any actualment els grups no les reben. Constata que el govern tot el dia parla de transparència i hi ha òrgans en què participen tots els grups polítics que no s’estan convocant. Vol saber, doncs, per què no s’està complint l’acord d’aquesta Comissió. El Sr. Asens repeteix que les dades sí que s’estan rebent, ja que el comissionat les ha explicades en diverses ocasions. Reconeix que la convocatòria l’ha de prendre un polític, però diu que ho ha de fer de manera coordinada amb el director de Serveis de Prevenció i de Serveis Jurídics, que és qui ha de dir quan el seu estudi estigui acabat. Indica que el govern va donar la directriu. Reitera que hi estarà a sobre, i diu que ha acceptat la crítica, és a dir, que el govern fa autocrítica en aquest sentit. Diu que tornarà a insistir a veure què passa i es fixarà la data per fer aquesta Comissió, que, de totes maneres, creu que no serà l’espai per fer el debat que cal sobre l’aplicació i també sobre la integració de la Llei de seguretat ciutadana a l’ordenament jurídic. Es dóna per tractada. VI) Mocions VII) Declaració Institucional No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14.55 h. 6026 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Acta de la sessió de 21 de setembre de 2016, aprovada el 19 d’octubre de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 21 de setembre de 2016, s'hi reuneix la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, sota la presidència de l’Im. Sr. Daniel Mòdol i Deltell. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Janet Sanz Cid, Mercedes Vidal Lago, Josep Maria Montaner Martorell, Agustí Colom Cabau, Sònia Recasens Alsina, Jordi Martí i Galbis, Raimond Blasi i Navarro, Santiago Alonso Beltran, Koldo Blanco Uzquiano, Jordi Coronas Martorell, Xavier Mulleras Vinzia, Maria José Lecha González, assistits per l'assessor jurídic, Sr. Joan Caparrós Hernández, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents la Ima. Sra. Gala Pin Ferrando i la Sra. Aurora López Corduente. Excusen la seva absència la Ima. Sra. Francina Vila i Valls i l’Im. Sr. Alfred Bosch i Pascual. S'obre la sessió a les 16.35 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 18 de juliol de 2016, que disposa la despesa i adjudica a Bac Engineering Consultancy el contracte relatiu a la direcció facultativa i la coordinació de seguretat i salut del contracte de serveis de manteniment, reparació i modificació dels equips i sistemes de regulació, control i informació del trànsit situats a les rondes de Dalt i Litoral, per als exercicis 2016-2028, i per un import de 135.791,04 euros. 2. Del gerent municipal, de 28 de juliol de 2016, que aprova els plecs de clàusules, autoritza i disposa la despesa i inicia l'expedient per al servei de gestió, dinamització i impuls a la fabricació digital des de l'Ateneu de Fabricació La Fàbrica del Sol, i adjudica l'esmentat contracte a Fundació Centre CIM, per als exercicis 2016 i 2017, i per un import de 96.450,15 euros. 3. Del gerent municipal, de 6 de setembre de 2016, que disposa la despesa i adjudica a Ingenieria Social, SAL el contracte que té per objecte els Serveis d'oficina tècnica de suport a l'avaluació de serveis en la Direcció de Recursos i Control de Gestió adscrita a la Gerència d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 36.287,90 euros. 4. Del gerent municipal, de 8 d'agost de 2016, que disposa la despesa i adjudica a Iplan Gestión Integral, S.L. el contracte relatiu a la gestió dels treballs de manteniment, neteja i tele comandament d'aparells elevadors i els de subministrament, distribució i retirada de tanques en actes públics i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, per als exercicis 2016-2028, i per un import de 273.176,90 euros. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6027 5. Del gerent municipal, de 8 de juliol de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l'expedient per al subministrament d'una unitat mòbil de mesura de la qualitat de l'aire l'any 2016, i els serveis de manteniment de la xarxa durant els anys 2017-2018, i per un import de 304.148,12 euros. 6. Del gerent municipal, de 10 d'agost de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l'expedient per a la contractació dels serveis de coordinació de seguretat i salut dels contractes de manteniment de pavimentació, senyalització i senyalització excepcional per a actes de ciutat 2017-2018 i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 71.632,00 euros. 7. Del gerent municipal, de 10 d'agost de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l'expedient per a la contractació relativa a les obres de manteniment recorrent de paviments asfàltics de Barcelona i de recobriments asfàltics de xarxa bàsica i foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 128.163,20 euros. 8. Del gerent municipal, de 10 d'agost de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l'expedient per a la contractació relativa a les obres de reparació de patologies de la façana del CAP d'Horta i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 463.019,71 euros. 9. Del gerent municipal, de 8 d'agost de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l'expedient per a la contractació relativa a les obres d'urbanització en els elements que competeixen al Departament de Xarxes Viàries i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 432.776,34 euros. 10. Del gerent municipal, de 30 d'agost de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l'expedient per a la contractació de l'assistència tècnica per al seguiment de la instal·lació i retirada de l'enllumenat nadalenc 2016, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 72.375,00 euros. 11. Del gerent municipal, de 6 de setembre de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l'expedient per a la realització d'aforaments i enquestes, tractament de dades, calibració del model de trànsit i avaluació d'escenaris actual i futurs de les rondes de Barcelona, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 180.290,00 euros. 12. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Del gerent municipal, de 10 d'agost de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l'expedient per a la contractació dels serveis de redacció del Pla de Mobilitat del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, per als exercicis 2016- 2017, i per un import de 52.030,00 euros. Acords de la Comissió de Govern de 14 de juliol de 2016: 13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 16.b de la Carta Municipal de Barcelona, el Projecte executiu d’urbanització dels vials adjacents a la Clínica Teknon, promogut per la Junta de Compensació del Pla especial i de millora urbana en l’àmbit delimitat pels carrer de Vilana, de la Marquesa de Vilallonga, de Planella i d’Horaci, aprovat definitivament pel Plenari del Consell Municipal en sessió celebrada el 29 de juny de 2012, d’acord amb les condicions establertes a l’Informe Tècnic del Projecte (ITP amb classificació B) de 27 d’octubre de 2015, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 2.372.608,89 euros, el 21% de l’impost del valor afegit 6028 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 (IVA) inclòs, d’acord amb el que estableixen els articles 89.6 i 119.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme. Resoldre l’al·legació presentada pel Sr. Eulogio Gallego del Aguila, en representació de la Comunitat de Propietaris de l’edifici del carrer Marquesa de Villalonga, s/n de conformitat amb l’informe de data 6 de juliol de 2016 que consta degudament incorporat a l’expedient. Publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en un diari dels de més circulació de la província. Notificar-lo als interessats en aquest procediment. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 14. Iniciar l'expedient per a la contractació dels serveis de Direcció Facultativa i d’Assistència Tècnica del contracte de manteniment dels paviments de la ciutat i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral 2017-20, amb núm. de contracte 16002411, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d'1.069.252,80 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 883.680,00 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 185.572,80 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual; declarar la improcedència de la revisió de preus amb motiu d'acord amb el que estableix el Plec de Clàusules Administratives Particulars. Donar-ne compte a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Acords de la Comissió de Govern de 21 de juliol de 2016: 15. Retornar a la consignació d'origen l'autorització de despesa del contracte núm. 16000261 que té per objecte els serveis de neteja de pintades, eliminació de cartells i retirada d’altres elements de la via pública i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per als anys 2016- 19, per un import d'11.827.812,00 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document, d’acord amb la renúncia acordada per la Comissió de Govern el 14 d’abril de 2016; iniciar de nou l'expedient per a la contractació del Servei de neteja de pintades, eliminació de cartells i retirada d’altres elements de la via pública 2016-19 i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 16003250, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d’11.827.812,00 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 10.752.556,36 euros; tipus impositiu del 10% d'IVA, i import de l'IVA d'1.075.255,64 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 16. Adjudicar el contracte núm. 16001112, que té per objecte el manteniment, reparació i modificació de radars, per un import de 536.600,00 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient, a Tradesegur, S.A. amb NIF A80015506, d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa, amb una baixa del 12,5%, sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual; reajustar la distribució pressupostària del contracte al termini d’execució, en el sentit de traslladar la quantitat de 21.142,15 euros de l’anualitat 2016 a l'anualitat del 2018, amb càrrec al Pressupost/os i NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6029 Partida/es indicades en aquest mateix document; disposar a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document, amb el següent desglossament: import d'adjudicació 443.471,64 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 93.128,36 euros; formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l'adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió; designar com a responsable del contracte al Sr. Felix Campos; anul·lar part de l'autorització de despesa de l’esmentat contracte per un import de 77.179,66 euros, corresponent a la baixa d’un 12,5 % respecte el preu de licitació de l’oferta presentada per l’empresa Tradesegur, S.A. NIF A80015506, a qui es proposa com adjudicatari, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 17. Iniciar l'expedient per a la contractació de les obres de millora de senyalització horitzontal i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral 2016-2017, amb núm. de contracte 16003212, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d'1.750.429,23 euros, IVA inclòs, distribuït en els següents lots: LOT núm. 1, Districtes de Sants-Montjuïc i Les Corts, per un import de 415.847,03 euros IVA inclòs; LOT núm. 2, Districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia, per un import de 466.248,39 euros IVA inclòs; LOT núm. 3, Districtes d'Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu, per un import de 477.183,59 euros IVA inclòs; LOT núm. 4, Districte de Sant Martí, per un import de 391.150,22 euros IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars, el pressupost i les especificacions tècniques reguladores del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 1.446.635,73 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 303.793,50 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 18. Iniciar l'expedient per a la contractació del servei de neteja de pintades, eliminació de cartells i retirada de pancartes de la ciutat de Barcelona, amb núm. de contracte 16003616; amb un pressupost base de licitació de 815.000,00 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques reguladors del contracte; i disposar l'obertura del procediment d'adjudicació, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment negociat sense publicitat però amb consulta a un únic proveïdor justificat segons l'article 170 d) del R.D.Leg. 3/2011, Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic; autoritzar l'esmentada despesa; adjudicar el contracte de conformitat amb la proposta continguda en l'expedient, i disposar la despesa a favor de “Corporación Cld Servicios Urbanos de Tratamiento de Residuos SL” amb NIF B08173411, d'acord amb la seva proposició, i amb càrrec a la partida i al pressupost que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 740.909,09 euros; tipus impositiu del 10% d'IVA, i import de l'IVA 74.090,91 euros; fixar en 37.045,45 euros l'import de la garantia definitiva; i retenir-lo del preu del contracte atesa la declaració del contractista d'acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia; declarar la improcedència de la revisió de preus d'acord amb la justificació que consta en el plec de clàusules administratives particulars; formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la 6030 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió; designar com a responsable del contracte el Sr. Ramon Vinyes Pros, cap del Departament de gestió operativa; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 19. Aprovar el conveni a subscriure amb l’Autoritat del Transport Metropolità, relatiu a la coordinació per a la redacció del projecte constructiu per a l’articulació de les xarxes Trambaix i Trambesòs i la implantació d’una xarxa tramviària unificada, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; establir que l’aprovació del conveni resta condicionada a l’aprovació i dotació del projecte d’inversions número P11616902 assignat a BIMSA, d’acord amb l’encàrrec aprovat per la Comissió de Govern en sessió del 16 de setembre de 2015; facultar el gerent d’Ecologia Urbana per la formalització del conveni; donar- ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Acords de la Comissió de Govern de 28 de juliol de 2016: 20. Iniciar l'expedient per a la contractació de les obres de manteniment recurrent de paviments asfàltics de Barcelona 2016-2017 i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 16003506, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 3.802.742,96 euros, IVA inclòs, distribuït en els següents lots: Lot núm. 1, carrer Pau Claris i altres, per un import d'1.272.175,22 euros IVA inclòs; Lot núm. 2, carrer Escorial i altres, per un import d'1.269.830,92 euros IVA inclòs; Lot núm. 3, avinguda Josep Tarradellas i altres, per un import d'1.260.736,82 euros IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el projecte, el plec de clàusules administratives particulars, el pressupost i les especificacions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 3.142.762,77 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 659.980,19 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual; declarar la improcedència de la revisió de preus a l'empara de l'art. 89 del TRLCSP. Donar-ne compte a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 21. Iniciar l'expedient per a la contractació de les obres de recobriment de paviment asfàltic de la xarxa bàsica 2016-17 i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats d'inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 16003666, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 2.054.697,79 euros, IVA inclòs, distribuït en els següents lots: Lot núm. 1, plaça Alfons Comín i altres carrers de Barcelona, per un import de 991.617,27 euros IVA inclòs; Lot núm. 2, plaça Karl Marx i altres carrers de Barcelona, per un import d'1.063.080,52 euros IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars, el pressupost i les especificacions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 1.698.097,35 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 356.600,44 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual; declarar la improcedència de la revisió de preus a l'empara de l'art. 89 del TRLCSP. Donar-ne compte a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 22. Iniciar l'expedient per a la contractació dels serveis de conservació i manteniment d'edificis, parcs i monuments històric artístics (2017-2018), i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 16003791, mitjançant tramitació ordinària, amb la NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6031 utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 5.300.000,00 euros, IVA inclòs, determinat en funció de preus unitaris, distribuït en els següents lots: Lot núm. 1, Conservació i manteniment del Park Güell, per un import de 750.000,00 euros IVA inclòs; Lot núm. 2, Conservació i manteniment dels monuments, per un import de 2.280.000,00 euros IVA inclòs; Lot núm. 3, Conservació i manteniment d'edificis, per un import d'1.520.000,00 euros IVA inclòs; Lot núm. 4, Conservació i manteniment del Monestir de Pedralbes, per un import de 750.000,00 euros IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 4.380.165,29 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 919.834,71 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponent/s atès que l'execució d'aquest contracte s'iniciarà l'exercici següent a la seva autorització; declarar la improcedència de la revisió de preus d'acord amb la clàusula 17 del PCAP. Donar- ne compte a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 23. Adjudicar el contracte núm. 16000743, que té per objecte els serveis de neteja de les instal·lacions del Centre d’Acolliment d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB), la cura especialitzada dels animals que viuen al CAACB, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, per un import de 644.212,83 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 6,02% sobre el preu de sortida, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a Multiserveis Ndavant, SL amb NIF B60579240, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual; reajustar la distribució pressupostària del contracte al seu termini d'execució, en el sentit de traslladar la quantitat de 112.738,13 euros de l’anualitat 2016 a l'anualitat del 2018, amb càrrec al pressupostos i partides indicades en aquest mateix document; disposar a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import adjudicació 532.407,30 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 111.805,53 euros; formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l'adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió; designar com a responsable del contracte a la Sra. Anna Ortonoves i Gil, Cap del Departament de Gestió i Protecció Animal. Donar-ne compte a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 24. Aprovar, en virtut de la resolució de la presidenta de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, de 22 de juliol de 2016, la convocatòria de l’oferta d’ocupació per a l’any 2016, de 24 places corresponents a la categoria d’auxiliar de jardiner/a, d’acord amb el pressupost i la plantilla aprovats pel Consell Municipal. Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya; comunicar-ho a la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d’Hisenda i Administracions públiques; i donar-ne compte a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Acord de la Comissió de Govern de 8 de setembre de 2016: 25. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona i per tal de garantir el dret al tràmit, el Pla Especial Urbanístic per a la implantació de locals comercials inferiors a 2500 m2 de superfície de venda al centre comercial de Diagonal Mar, promogut per NW 6032 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Diagonal DM1 SL; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Acords de la Comissió de Govern de 15 de setembre de 2016: 26. Excloure de la licitació del contracte núm. 15004487, que té per objecte el servei de suport, assistència tècnica, assessorament en el seguiment i control de l'execució de les actuacions incloses en els següents àmbits (2016-2018), i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral: el protocol de tramitació de projectes i seguiment de les obres ordinàries d'infraestructures i/o elements d'urbanització, el Comitè i la Comissió d'Obres i Mobilitat i la Intervenció Municipal, les proposicions presentades per les empreses Eptisa, Enginyeria i Serveis SAU, OUA Gestió del Territori i Urbanisme, SL i SGS Tecnos, SA, en no haver acreditat els requisits de capacitat i solvència assenyalats a la clàusula 6 del PCAP, de conformitat amb l’article 62 del text refós de la Llei de contractes del sector públic; excloure de la licitació del contracte la proposició presentada per la UTE Ambiset- Ingenieros IM3, per estimar que l’oferta no pot ser complerta a conseqüència de la inclusió de valors anormals o desproporcionats, de conformitat amb l’art. 152.04 del text refós de la Llei de contractes del sector públic; reajustar la distribució pressupostària del contracte al seu termini d’execució, en el sentit de traslladar la quantitat de 61.005,82 euros de l’anualitat 2016 a l'anualitat del 2018, amb càrrec al Pressupostos i Partides indicades en aquest mateix document; adjudicar l'esmentat contracte per un import d'1.028.016,00 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 34% sobre el preu de sortida, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a GPO Ingeniería y Arquitectura, SLU, amb NIF B66186479, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa; disposar a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import net 849.600,00 euros, amb tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 178.416,00 euros; formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l'adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió; designar com a responsable del contracte el Sr. Carles Chico i Martorell, Cap del departament de Coordinació d’Obres a l’Espai Públic; ANUL·LAR part de l'autorització de despesa de l’esmentat contracte, per un import de 529.584,88 euros, corresponent a la baixa sobre el preu de licitació presentada per GPO Ingeniería y Arquitectura, SLU, a qui es proposa com a adjudicatari, amb càrrec als Pressupostos i Partides indicades en aquest mateix document; donar-ne compte a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Balanç del Pla de xoc d'inspecció contra els habitatges d'ús turístic il·legal. La Sra. Sanz recorda que aquest pla de xoc vol garantir la convivència, el dret a l’habitatge i un model urbà sostenible a la ciutat. A més, remarca que no només estarà vigent durant els mesos d’estiu i que tindrà un caràcter permanent. Destaca que l’objectiu és enfortir al màxim possible els serveis d’inspecció per tal d’expressar tolerància zero respecte a l’activitat il·legal dels allotjaments turístics a la ciutat, i treballar per garantir el dret a l’habitatge i evitar que els veïns i veïnes siguin expulsats dels seus barris. Assenyala que una dada molt il·lustrativa d’aquesta situació és que, segons les estadístiques de l’Idescat, el barri Gòtic ha perdut en els darrers tres anys el 45% dels seus residents empadronats, mentre NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6033 que, alhora, és un dels barris on ha crescut més l’oferta d’allotjaments turístics. Afirma que la ciutat de Barcelona no es pot permetre aquestes realitats i cal garantir que a la ciutat s’hi pugui viure a tots els barris. Manifesta que el pla inclou mesures de detecció, d’inspecció, de sanció, de col·laboració interadministrativa, de sensibilització i de tipus normatiu. Assenyala que s’ha avançat en totes elles, però que durant l’estiu s’ha fet molta feina de detecció i d’inspecció, perquè són els mesos en què es poden identificar amb més facilitat aquest tipus de situacions. Afirma que no n’hi ha prou amb tot el que s’ha fet fins ara, però que creuen que hi ha un canvi de tendència pel que fa al treball, l’eficàcia i l’agilitat en algunes de les propostes innovadores que s’han plantejat, com la creació d’un equip de visualitzadors que, a peu de carrer i mitjançant la cerca per Internet, poden identificar els allotjaments que s’anuncien o es lloguen sense llicència. Mostra algunes dades amb relació als expedients iniciats, a les sancions i als precintes dictats. Remarca que, mentre que el 2011 i el 2014 no s’arribava a 350 i 500 expedients respectivament, durant el 2015 es van sobrepassar els 2.000 i actualment n’hi ha 1.835. Explica que els visualitzadors han fet més de 1.200 cerques per Internet i més de 1.000 visualitzacions específiques, i que des de l’impuls del pla de xoc s’han dut a terme 782 inspeccions, s’han localitzat 766 habitatges d’ús turístic (HUT) il·legals i s’han ordenat 615 ordres de cessament amb multes en paral·lel, amb sancions de 30.000 euros. Precisa que, d’aquestes 615 ordres de cessament, 418 provenen de l’activitat directa dels visualitzadors i 197 de la inspecció. Assenyala que també s’han desenvolupat ordres de cessament en tres edificis sencers amb 40 HUT sense llicència. A més, explica que durant el mes d’agost van detectar dues residències d’estudiants que s’oferien com a allotjament turístic il·legal i, per tant, també se n’ha tramitat l’ordre de cessament. Afirma que també s’han identificat 32 hostels sense llicència, però com que en aquest cas és una altra administració la que s’ocupa de les llicències, n’estan acabant de verificar la categoria per poder tramitar les ordres de cessament. Recorda que van demanar la col·laboració de les plataformes digitals per detectar HUT il·legals. Pel que fa a això, explica que ja s’ha finalitzat el procés de sanció a les plataformes Airbnb i Homeaway, atès que no col·laboren i no volen facilitar tota la informació corresponent a aquest tipus d’habitatges. Manifesta que 21 plataformes, sobretot intermediaris, sí que s’han avingut a col·laborar amb l’Administració i a oferir-los aquesta informació, però que continua havent-hi 9 plataformes digitals i 63 intermediaris petits que no ho volen fer. D’altra banda, explica que van enviar una carta als veïns i veïnes per informar-los de les actuacions que es fan en aquest àmbit. Assenyala que ja ho han fet a l’Eixample, Ciutat Vella i Gràcia, i que l’objectiu és arribar als veïns de tota la ciutat a l’octubre. Finalment, afirma que un altre objectiu és demanar la màxima col·laboració a totes les administracions. En relació amb això, destaca la necessitat que el Govern de la Generalitat permeti que els ajuntaments puguin recuperar la competència de règim de llicències per poder controlar aquesta situació des de l’inici. La Sra. Recasens afirma que ha assistit a la comissió en «estat de xoc» després que ahir el regidor de Promoció Econòmica no va dir la veritat durant el debat sobre Schneider i Cisco i avui la tinenta d’alcalde tampoc no ho ha fet en el debat sobre el zoo. Manifesta que, per tant, es pregunta per què s’han creure totes les xifres que els ha donat el Govern. Remarca que els membres del Govern deien en el mandat anterior que el turisme amb Xavier Trias estava fora de control, quan durant l’any i mig del mandat d’Ada Colau hi ha hagut un estiu amb rècord de turistes, en concret 30 milions; aquest estiu hi ha hagut 24.000 anuncis d’Airbnb, 8.000 més que fa un any; el fenomen dels HUT il·legals s’ha estès a tot el territori; ha caigut l’oferta de pisos de lloguer, cosa que ha generat un altre cop una bombolla immobiliària; i el 40% de les operacions tancades de compra d’habitatge el primer semestre de l’any són per especular, el doble que la mitjana d’Espanya, i aquest percentatge s’eleva al 84% a la Barceloneta. A més, assenyala que, segons un estudi fet pel Govern i presentat pel regidor Colom, actualment hi ha més oferta il·legal d’apartaments 6034 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 turístics a la ciutat que mai, amb 6.275 HUT sense llicència i 9.606 amb llicència. En relació amb tot això, opina que el Govern podria utilitzar termes com impotència, incapacitat, desànim, desgavell o descontrol, en comptes de presentar un gran nombre de dades que l’únic que fan és confondre. Afirma que també es podria donar com a única dada que només s’han tancat 71 apartaments turístics, del total de 4.172 HUT il·legals que s’han detectat a través dels inspectors, els visualitzadors i les cartes a la ciutadania. Assenyala que el nou Govern va començar el mandat amb una moratòria de la suspensió de llicències d’allotjaments turístics i va haver de recórrer al pla del Govern anterior per evitar l’aixecament de la moratòria. D’altra banda, opina que la implantació de visualitzadors no és una mesura gaire innovadora, atès que el Govern anterior ja va contractar una empresa externa per fer aquesta tasca de visualització i, arran d’això, va aconseguir tancar 225 apartaments il·legals. El Sr. Blanco remarca que, malgrat que el Govern ha enviat 800.000 cartes als veïns en què els insta a denunciar-se els uns als altres, només s’han rebut 125 denúncies per internet. Manifesta que d’això treuen la conclusió que o bé no hi ha tanta oferta de pisos irregulars com es diu, o bé que els barcelonins no consideren que perseguir l’allotjament il·legal hagi de ser una prioritat. Lamenta que es continuï parlant exclusivament de mesures coercitives pel que fa a aquest tema, que s’identifiqui l’activitat irregular amb l’incivisme i les males pràctiques, i que les dues úniques al·legacions que s’han presentat al Reglament de turisme vagin també en la línia de criminalitzar l’activitat i endurir la normativa. D’altra banda, denuncia altres tipus d’iniciatives que no figuren en l’informe, com la col·locació de cartells en molts portals de comunitats de veïns en els quals es diu als turistes que s’allotgen en un pis turístic il·legal i que per culpa seva hi ha una persona que ha hagut de marxar del barri. Pregunta qui posa aquests cartells i qui decideix on es col·loquen i amb quins criteris. Opina que els turistes que llegeixin aquests cartells sentiran que no són benvinguts a la ciutat i que, a més, no tenen per què saber si s’allotgen en un lloc que disposa dels permisos pertinents. Assenyala que això no competeix ni als turistes ni als veïns, sinó a l’Ajuntament, que és el que ha de tancar i sancionar els allotjaments irregulars. Afirma que aquest tipus de missatges donen molt mala imatge de Barcelona i perjudiquen tant els ciutadans com els turistes, ja que posen tots els ciutadans sota sospita, mentre que acusen els turistes de trencar la convivència i alterar l’ordre. Manifesta que pensen que aquest tipus de missatges són els que trenquen la convivència i que no ajuden gens a tenir un millor turisme. El Sr. Coronas manifesta que, d’una banda, celebren que el Govern comenci a presentar resultats respecte als HUT il·legals, però que, de l’altra, les dades a vegades no es corresponen amb la realitat. En aquest sentit, afirma que, tot i que és veritat que s’han reforçat els recursos per lluitar contra aquest tipus d’habitatges, encara s’està molt lluny de començar a resoldre el problema, ja que el nombre de HUT il·legals a la ciutat ha crescut. Recorda que abans de l’estiu ja van dir que consideraven que la mesura de govern que va presentar el Govern no era realment un pla de xoc. Manifesta que, més enllà d’aquest fet, els sorprenen algunes declaracions del Govern amb relació al Reglament de turisme de Catalunya per justificar la manca d’efectivitat d’aquest pla. Demana que el Govern especifiqui quines són les singularitats de la Carta Municipal amb relació a la qualitat turística que aquest reglament impedeix desplegar a l’Ajuntament de Barcelona per poder incidir en una major regulació dels habitatges d’ús turístic. D’altra banda, remarca que el que sí que és directament competència de l’Ajuntament de Barcelona és resoldre situacions de convivència i aprovar el PEUAT, cosa que encara no s’ha fet. Assenyala que, d’acord amb algunes declaracions, sembla com si aquestes qüestions no fossin responsabilitat de l’Ajuntament, quan sí que ho són. A més, explica que el Reglament de turisme de Catalunya no especifica enlloc que facin falta dues inspeccions per poder iniciar un expedient, tal com ha afirmat en declaracions el Govern. Assenyala que són vàlides altres proves, com ara la comercialització a través d’un portal de bed and breakfast. D’altra banda, NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6035 manifesta que, amb relació als lloguers problemàtics de més de 31 dies, els agradaria conèixer la llista exacta de HUT que no s’han pogut tancar i sancionar per aquesta característica, quan, en canvi, això sí que es pot fer per incompliment d’ordenances municipals, com les relatives al soroll. Així mateix, afirma que no cal que l’Ajuntament explori una categorització dels HUT, perquè ja existeix en el Reglament de turisme. Demana al Govern que en el següent informe, o bé en una ampliació d’aquest, faci públiques més informacions, com quines són les característiques dels habitatges expedientats: si eren de grans o petits propietaris; si s’havien anunciat online i, en aquest cas, en quines plataformes; i quina era la localització d’aquests immobles, de manera que els ciutadans puguin saber on s’ha aconseguit actuar. El Sr. Mulleras explica que la lectura d’aquest informe els deixa perplexos, ja que durant molt de temps el Govern municipal s’ha dedicat a dir que no tenia eines per lluitar contra els apartaments turístics il·legals i que la llei de sostenibilitat de l’Administració pública del Partit Popular no deixava fer res, mentre que ara porta un balanç positiu del Pla de xoc contra els habitatges d’ús turístic il·legals, que parla de la quantitat d’inspeccions que s’han fet, de la contractació de 28 persones, entre inspectors i visualitzadors, que ajuden a tancar aquests habitatges, i d’instruments per localitzar pisos turístics il·legals, com l’aranya web. Afirma que, per tant, sí que es disposava d’eines, però que el Govern ha començat a treballar molt tard i els resultats són insuficients. En aquest sentit, observa que s’han tancat 71 HUT il·legals, que representen menys d’un 1% dels que hi ha a Barcelona. D’altra banda, adverteix que cal no perdre de vista que es lluita contra els problemes que generen els habitatges d’ús turístic, tant els il·legals com els legals. Afirma que, per tant, també s’haurien de prendre mesures contra aquells HUT que, encara que tinguin llicència, provoquen problemes a les escales de veïns. Manifesta que hi ha eines del pla que consideren que no són adequades, com la delació, fer enquestes al carrer als turistes, o posar cartells com els que ha mostrat el Sr. Blanco. Demana que, en canvi, s’incrementi el nombre de visualitzadors i es reforci la inspecció. En aquest sentit, opina que el que veritablement cal és un pla d’inspecció a la ciutat contra els apartaments il·legals i aquells que generen problemes i, sobretot, més capacitat normativa. Pel que fa a això, assenyala que l’informe no subratlla prou la importància de la capacitat normativa, i demana que l’alcaldessa es faci menys fotos amb el Sr. Puigdemont i altres dirigents de la Generalitat i obtingui més resultats per lluitar de manera efectiva contra els habitatges il·legals que causen problemes als barcelonins. La Sra. Lecha recorda que el Grup de la CUP ja va dir al seu moment que el pla de xoc era una mesura insuficient i marginal davant del problema que genera el binomi turisme-ciutat. Afirma que el col·lapse que ha viscut la ciutat aquest estiu ha posat en evidència que aquestes mesures estan molt lluny de ser una solució i que manca una voluntat seriosa per iniciar polítiques de decreixement. Explica que creuen que és una fal·làcia dir que el pla fa compatible l’activitat turística amb un model urbà sostenible, i atribuir al pla la garantia de la convivència, el dret a l’habitatge i un model urbà sostenible. Opina que es tracta d’afirmacions molt triomfalistes amb relació al contingut real del pla de xoc. Assenyala que, segons les dades oficials, a la ciutat hi ha 15.881 HUT, dels quals un 39% (6.275) són il·legals, i els lloguers turístics identificats representen un 7,7% del parc de lloguer de Barcelona. Afirma que, tenint en compte l’increment que s’ha produït i la situació que viu actualment la ciutat, les dades exposades com a resultat del pla de xoc són pobres. Manifesta que els ha sorprès la referència a les dues residències d’estudiants que actuaven com a hotels i als 32 hostels sense llicència. Opina que el que fa possible aquest tipus de casos és la permissivitat que hi ha en la tramitació per obrir un hotel sota la categoria d’alberg juvenil o residència d’estudiants, fora de la regulació turística. Pregunta què pensa fer el Govern amb relació a això. Afirma que l’actual model urbà de Barcelona i el seu model turístic no poden ser sostenibles, ja que això implicaria preservar-los per a un futur. Demana al Govern que deixi d’utilitzar aquesta expressió i admeti que s’han de cercar solucions als 6036 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 problemes, no pas pal·liant-ne les conseqüències, sinó abordant els problemes de soca-rel. Remarca que el model turístic necessita un creixement continuat per poder sobreviure, cosa que va clarament en contra dels interessos del veïnat. Manifesta que, per tant, pensen que cal generar polítiques de decreixement turístic real que veritablement garanteixin els drets bàsics dels veïns i veïnes de la ciutat. La Sra. Sanz opina que, a partir de totes les intervencions, es pot constatar que tots estan d’acord que la ciutat té un problema pel que fa a aquesta qüestió, i que calen totes les propostes i tota la col·laboració possibles per seguir treballant-hi. Afirma que es tracta d’un problema global que pateixen totes les ciutats; que Barcelona està fent tot allò que es pot fer, que és més del que s’havia fet fins ara, i que cal continuar buscant noves eines per afrontar-lo. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal C's: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de donar explicacions sobre els motius que han conduït a implantar restriccions de trànsit a l'àrea del Poblenou entre els carrers de Badajoz, Tànger, Llacuna i Pallars, les circumstàncies en què s'han donat, i les conseqüències sobre la circulació de vehicles, així com sobre l'activitat de la població resident, comerciants i usuaris de la zona. Que en aquesta mateixa compareixença es presentin, si procedeix, els documents següents: resolució administrativa conforme s'ha portat a terme aquesta actuació municipal, estudis previs a la implantació de les restriccions viàries, justificació de la seva necessitat, plans d'avaluació i control dels efectes generats per les mateixes, i mesures correctores previstes. El Sr. Mòdol recorda que aquest punt es tractarà conjuntament amb la proposició del Grup de CiU (punt 11), la proposició del Grup del PP (punt 14) i una pregunta del Grup d’ERC (punt 22). El Sr. Blanco assenyala que el tema de les superilles es presta a disquisicions sobre teoria urbanística i màrqueting polític, però que en aquest moment al seu grup l’interessa centrar-se en la qüestió pràctica de com s’han fet les restriccions de trànsit a l’àrea compresa entre els carrers Pallars, Badajoz, Llacuna i Tànger, i les conseqüències que han tingut. Remarca que aquesta mesura s’ha implantat de manera unilateral sense diàleg ni participació dels veïns, i sense que ni tan sols hi hagués una demanda veïnal. Afirma que aquestes restriccions han generat un conflicte seriós i una forta oposició que s’ha traduït en una recollida de signatures de persones que hi estan en desacord per les conseqüències que tenen sobre la circulació de vehicles i l’activitat quotidiana dels residents, els treballadors, els comerciants i els usuaris de la zona en general. Finalment, presenta la sol·licitud de compareixença. El Sr. Martí qualifica l’actuació urbanística relativa a la superilla del Poblenou com «un dels episodis més surrealistes» d’una actuació municipal sobre el territori. Afirma que el Govern ha dut a terme una mala política pública en aquest espai, tal com ho mostra el fet que des de l’alcaldessa fins als responsables de les àrees ja han dit que estaven intentant modificar un conjunt d’errors evidents. Remarca que aquests errors no són només denunciats pel Grup Municipal de CiU, sinó també per altres grups polítics, per col·lectius de veïns afectats i per comerciants i treballadors d’establiments comercials i privats de la zona. Destaca que, per tant, hi ha una sensació generalitzada de fiasco en una política pública molt important del Govern municipal en aquesta zona. Manifesta que, en conseqüència, demanen la retirada immediata de les actuacions que s’han portat a terme fins ara, que qualifica de «nyap». Remarca que, no obstant això, el seu grup és favorable al concepte i al model de superilla. En aquest sentit, recorda que han estat hereus NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6037 d’altres governs pel que fa a la planificació i les actuacions en superilles de la ciutat, i que el mateix Govern de l’alcalde Trias va tirar endavant algunes fases d’alguns projectes de superilles com a prova pilot. Afirma, però, que les proves pilot es poden fer bé o molt malament, com en el cas de la superilla del Poblenou. Opina que en aquest cas el Govern ha pervertit el concepte i el model de les superilles que es coneixien fins avui, fet que ha suposat «una pèssima aplicació d’una bona idea». Assenyala que podria resumir la intervenció del seu grup amb dos articles que s’han publicat recentment: «En defensa de les superilles», de Vicente Guallart, i «La superilla», de Quim Monzó. Afirma que tots dos, el primer des d’un punt de vista tècnic i professional i el segon amb una certa sornegueria i ironia, fan una esmena a la totalitat a l’actuació del Govern. Manifesta que el Govern va rebutjar la feina que va deixar preparada el Govern anterior respecte a algun projecte de superilla que es preveia implantar al Poblenou de manera consensuada, i ha pres una decisió des d’un despatx, d’esquenes als veïns i als comerciants, aprofitant el mes d’agost. Opina que, per tant, la participació que pregona el Govern no ha estat més que un eslògan propagandístic en aquest cas, ja que no ha fet participar gairebé ningú en aquest projecte. Afirma que el Govern ha volgut expulsar el vehicle privat de la superilla i limitar- ne la implantació a una qüestió de mobilitat, quan les superilles són molt més que això. A més, subratlla que no s’han previst els problemes que tindrien els vehicles d’emergències, i s’ha perjudicat de manera potser irreversible molts establiments comercials. Explica que han parlat amb molts empresaris i treballadors d’aquestes empreses, sobretot del món de l’automoció, i els han dit que estan molt preocupats i estan pensant prendre algunes iniciatives per defensar els seus interessos. Opina que el Govern no ha previst els impactes de tot tipus que podia tenir aquesta superilla, que s’ha fet a corre-cuita de cara a la Setmana de la Mobilitat. Remarca que amb aquesta actuació el Govern ha aconseguit la intervenció d’ofici del Síndic de Greuges; la creació d’una plataforma de veïns afectats que actuaran contra l’Ajuntament, i que empreses afectades presentin requeriments i recursos al Govern municipal i es reservin el dret de presentar accions legals contra l’Ajuntament en el futur. D’altra banda, assenyala que el Govern no ha donat dades sobre les licitacions i els contractes que s’han signat i adjudicat per tirar endavant aquesta actuació. Demana aquestes dades, i afirma que volen transparència i saber com s’han gastat els diners per executar aquesta prova pilot. Manifesta que amb aquesta actuació s’ha incrementat el trànsit, el soroll i els fums als carrers adjacents, i que, per tant, s’ha traslladat el problema sense resoldre’l. Afirma que, d’aquesta manera, ara hi ha veïns de primera i de segona en aquesta illa. Conclou que, per tot això, demanen la paralització i la retirada d’aquesta prova pilot, que el Govern dialogui amb els veïns i els comerciants, i que es pacti o consensuï amb els grups polítics unes bases sòlides per tirar endavant un projecte tan important com aquest, ja que no es tracta només d’una prova pilot al Poblenou sinó d’un model urbanístic de ciutat. En aquest sentit, afirma que no es pot reproduir aquest model a tota la ciutat sense que Barcelona s’enfonsi. El Sr. Mulleras opina que, amb aquesta superilla, el Govern ha volgut fer del Poblenou un laboratori de proves, però s’ha adonat que la teoria i la pràctica són sovint molt diferents. Afirma que no es pot convertir els veïns i els comerciants d’aquest barri en conillets d’índies d’idees «podemites» i el que cal fer és governar el Poblenou, Sant Martí i Barcelona com es mereixen, sense aplicar-hi experiments i fer que en paguin les conseqüències. Manifesta que el Grup del PP sempre ha estat escèptic amb la filosofia de les superilles. Recorda que, de fet, van ser l’únic partit que va votar en contra del Pla de mobilitat urbana, i que han demanat reiteradament els informes econòmics, comercials i de mobilitat. Explica que fins avui no han rebut aquests documents i no entenen per què. Remarca que, quan s’implanta una superilla, el comerç i les petites i mitjanes empreses se’n veuen afectats, ja que es creen problemes 6038 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 d’abastament i d’accés dels camions que han d’anar a aquestes empreses, així com d’arribada dels clients als establiments. A més, explica que s’han eliminat places d’aparcament dels veïns, s’han generat problemes d’accés als aparcaments dels veïns i s’han produït fins i tot accidents d’autobús dins la superilla i canvis de línies d’autobusos. Així mateix, remarca que els cotxes no han desaparegut, sinó que s’han traslladat als carrers perimetrals, de manera que s’han creat dues «autopistes urbanes» plenes de cotxes als dos carrers adjacents a la superilla. Assenyala que aquestes autopistes urbanes creen més congestió i, per tant, més contaminació, que és tot el contrari del que el Govern diu que pretén amb aquest tipus d’actuacions. D’altra banda, afirma que el partit que defensava tant la participació només feia demagògia a la campanya electoral, perquè a l’hora de la veritat no hi ha hagut cap tipus de participació en la implantació de la superilla per part de veïns, comerciants o petits i mitjans empresaris que tenen locals a la zona, que se l’han trobat feta. Opina que el Govern ha actuat amb precipitació i desorientació, ja que és incomprensible que hagi implantat una superilla que, a més de dificultar el trànsit, està envoltada d’obres —les de Glòries, Pere IV i Almogàvers—, cosa que ha provocat un gran desgavell al Poblenou i a la ciutat. Assenyala que el Govern diu que vol pacificar el trànsit, quan el que fa és desertitzar carrers sencers i buidar-los de vida, tal com ho han pogut comprovar tots en visitar la superilla. A més, remarca que tot això es fa amb una probable vulneració de la legalitat, ja que la Llei d’urbanisme de Catalunya obliga a fer un informe i un període d’exposició pública quan hi ha canvis d’usos indefinits en un carrer. Demana que, per tant, el Govern vetlli també per la legalitat de les actuacions de l’Ajuntament, perquè, si no, això pot tenir conseqüències patrimonials per a l’Ajuntament. Manifesta que tot el que ha exposat és suficient per demanar la suspensió immediata de la superilla del Poblenou i del desplegament d’aquestes superilles a tota la ciutat fins que es disposi d’una avaluació rigorosa de l’impacte econòmic, comercial i de mobilitat que té la seva implantació. El Sr. Coronas assenyala que, en els darrers dies, el debat de les superilles s’ha centrat en un únic cas, el de Poblenou, i s’ha deixat de banda allò que és realment important: el canvi de model urbanístic, de ciutat i de mobilitat que suposen les superilles, enteses com una xarxa que abraça tota la ciutat. Manifesta que, per tant, cal fer una anàlisi dels problemes actuals que té la ciutat en diversos àmbits i com les superilles poden donar-hi solució. En primer lloc, remarca que, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, a Barcelona moren 3.500 persones cada any de manera prematura a causa de la contaminació. En segon lloc, afirma que el 50% de la ciutadania de Barcelona ha de suportar més de 65 decibels A cada dia, quan aquest soroll es pot reduir a la meitat. En tercer lloc, es refereix al problema de la seguretat vial. Explica que cada cop hi ha més elements a l’espai públic –vianants, bicicletes, vehicles de mobilitat personal, motos, cotxes, camions, autocars, taxis, busos, etc.–, i que, per exemple, a la Dreta de l’Eixample 35 persones pateixen lesions per problemes de seguretat vial per quilòmetre cada any. Destaca que, amb un model més ordenat, aquesta xifra es podria reduir a tres o quatre persones. En quart lloc, manifesta que és evident que fent superilles no es reduirà el canvi climàtic del planeta, però que tot hi ajuda i que cal cobrir de verd part de l’asfalt que hi ha a la ciutat. Afirma que, si a més de l’augment de temperatura a causa del canvi climàtic, es té en compte que a la ciutat es genera una illa de calor de quatre o cinc graus superiors, cal preparar la ciutat per contrarestar l’augment de temperatura que produirà el canvi climàtic. En cinquè lloc, es refereix a l’alliberament del sòl. Explica que reduir el nombre de vehicles a la ciutat és una prioritat i que, segons el Pla de mobilitat urbana, cal expulsar entre 100.000 i 150.000 cotxes de la ciutat en l’horitzó 2018. Destaca que això pot significar recuperar espai públic per als ciutadans i ciutadanes. En sisè lloc, esmenta el canvi de model de mobilitat. Afirma que la xarxa de bus ortogonal, la xarxa de carrils bici i la millora de la qualitat per als vianants en NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6039 moltes vies de la ciutat són avanços que s’han anat fent, però que falta el més important, que és reduir el trànsit. En setè lloc, fa referència a la promoció econòmica a curt i a llarg termini. Pel que fa a això, destaca que als llocs on s’han implementat les superilles el comerç ha revifat de manera molt important, com a Gràcia o el Born. Afirma que, si això s’acompanya de plans d’usos o les mesures oportunes, es pot garantir un augment del comerç de proximitat i reactivar l’obra pública i el sector de la rehabilitació. Assenyala que en la prova pilot que s’ha fet al Poblenou s’han comès errors, però que d’aquests s’aprèn. Remarca que a Gràcia també hi va haver polèmica i manifestacions al carrer en contra de la superilla, però que avui els veïns i els comerciants del carrer Astúries que s’oposaven al fet que aquest carrer fos per a vianants no pensen en absolut el mateix que fa deu anys. Afirma que les superilles són possiblement la transformació més important de la ciutat des del Pla Cerdà, fins i tot més que la transformació de la Barcelona olímpica, perquè representen un canvi de model, amb un nou paradigma de ciutat amable, sostenible, amb menys cotxes i amb més ciutadans al carrer. Opina que tots aquells que en algun moment han estat a favor de les superilles han de pensar en clau de futur i fer un veritable pacte de ciutat per apostar per aquest model, en comptes de discutir sobre si s’ha fet bé o malament la superilla del Poblenou, i convida el Govern a liderar aquest pacte de ciutat. Conclou que no es poden permetre una discussió absurda per una prova pilot d’una superilla al Poblenou, tot i que hagi generat problemes, i que cal centrar-se en el que és realment important. Destaca que les superilles són, a més d’una necessitat, una oportunitat per fer un canvi de model i resoldre molts dels problemes urbans que avui pateix la ciutat. A més, assenyala que també poden ser una oportunitat perquè Barcelona torni a ser un referent turístic i una ciutat capdavantera al món. La Sra. Lecha opina que ha resultat una mica confús el tractament conjunt de dues proposicions sobre les superilles i una compareixença sobre la prova pilot. Pel que fa a la compareixença, assenyala que no repetirà les dades que ha explicat el Sr. Coronas, però que ella també ha proposat moltes vegades al Govern que recordi a tota la ciutadania què implica la contaminació, ja que segurament aquest és un dels factors que podria incitar més a la reflexió a l’hora d’implantar una superilla. En aquest sentit, manifesta que els sobten els arguments que s’han donat, quan després hi ha una proposició del Grup de C’s que parla de la zona 30. Opina que els arguments del Grup del PP són els mateixos que va fer servir quan es va parlar de l’avinguda Gaudí, de Major de Sarrià i de totes les zones per a vianants que s’han fet a Barcelona, de les quals destaca que els veïns estan molt satisfets, tal com ha assenyalat el Sr. Coronas. Manifesta que les superilles comporten una reducció del trànsit al seu interior i que, en aquest sentit, ha trobat a faltar la compareixença de la Sra. Vidal, i li agradaria saber com es planteja resoldre l’impacte que té el trànsit al voltant de les superilles. Assenyala que tant el carrer Pallars com el carrer Tànger no eren espais amb una gran afluència de trànsit, mentre que ara el veïnat ha vist incrementar molt el trànsit al qual estava acostumat. Opina que, per tant, és imprescindible planificar la regulació d’aquest trànsit, i proposa incrementar el nombre d’autobusos elèctrics com una de les possibles solucions. A més, explica que el trasllat de parades d’autobús ha provocat una gran desorientació per la manca d’informació. D’altra banda, afirma que cal una visió transversal que no segregui els barris que tenen superilles dels que no en tenen. En relació amb això, manifesta que una de les preocupacions que tenien les veïnes aquests dies era que l’àmbit de la superilla comportava un confort que atrauria l’especulació i, per tant, el turisme. En aquest sentit, explica que el veïnat sap perfectament que quan s’han fet millores en relació amb els parcs públics s’ha produït una disminució de l’habitatge per als veïns i un increment dels allotjaments turístics. Respecte a la participació ciutadana, explica que ha pogut comprovar que les opinions dels veïns i veïnes són molt diverses. Destaca que no hi ha hagut un gran clam contra la superilla i que molts veïns i veïnes hi estan molt a favor. Afirma 6040 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 que, tot i així, no hi ha hagut prou informació prèvia i que els processos de participació es poden millorar molt. En relació amb això, opina que cal generar processos d’informació constant i de deliberació vinculant entre les veïnes perquè siguin una part activa prèvia a les proves pilot, i també posteriorment. Destaca que el primer pas per establir espais de participació és aportar tot allò que pugui contribuir a processos de complicitat. Remarca que només es pot tenir complicitat si prèviament hi ha hagut informació i si els interessos de qualitat de vida de les veïnes no se situen al mateix nivell que els interessos econòmics dels lobbies. D’altra banda, opina que també és important plantejar com a referència un urbanisme feminista. Pel que fa a això, assenyala que hi ha una auditoria de qualitat urbana amb perspectiva de gènere que s’hauria de tenir en compte. La Sra. Sanz agraeix als grups proposants que hagin plantejat una iniciativa sobre aquest tema perquè això els permet tenir un debat serè i propositiu sobre el desenvolupament de les superilles. Assenyala que no és l’única vegada que s’ha produït aquest debat en la Comissió, i recorda que a l’octubre de 2015 el Grup de CiU va fer una proposta per impulsar el desplegament de les superilles a tota la ciutat, que es va concretar posteriorment en una mesura de govern que es va presentar al mes de maig. Manifesta que aquest debat ve de lluny i que li agradaria subratllar algunes reflexions d’aquest debat que creu que és important no perdre de vista a l’hora de plantejar qualsevol iniciativa. Afirma que la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana no es poden permetre tenir 3.500 morts prematures cada any a causa de la contaminació. A més, remarca que el 60% de l’espai públic de la ciutat està destinat a la circulació i l’estacionament de vehicles, quan els desplaçaments interns amb vehicles representen només el 20%, i que Barcelona és una ciutat molt densa que necessita alliberar espai públic. Assenyala que cal tenir en compte que a Barcelona hi ha 6.000 cotxes per quilòmetre quadrat, mentre que a Londres n’hi ha 2.000 i a Madrid 3.000. D’altra banda, destaca que es parteix d’un ampli consens entorn de les superilles com un model a aplicar a la ciutat perquè planteja la millora de la qualitat de vida de la ciutadania, i insta els grups a recuperar aquest consens, tal com ha fet també el Sr. Coronas. Pel que fa a la prova pilot de la superilla del Poblenou, manifesta que es vol referir a tres aspectes importants que gairebé tots els grups han tractat. En primer lloc, explica que l’elecció del Poblenou per implantar una superilla té a veure amb el fet que en el mandat anterior es va fer un projecte de debat molt intens sobre com s’havia de transformar urbanísticament i reordenar la mobilitat en aquest espai. A més, assenyala que és un barri on s’ha debatut molt sobre mobilitat en els darrers temps arran, per exemple, de l’enderrocament del tambor de Glòries i les obres del carrer Pere IV. Afirma que això ha implicat un debat molt intens al territori, en el qual han participat molts veïns i veïnes i tots els grups municipals. Així mateix, explica que aquest barri té una tradició com a trama Cerdà similar a l’Eixample, en la qual ja s’havien fet accions concretes amb la lògica de recuperar espai per als veïns i veïnes, com a la rambla del Poblenou. D’altra banda, recorda que en el darrer any, des del Districte de Sant Martí, s’han plantejat diversos espais en què han participat tots els grups i que en tots els debats del PAM i el PAD ja es parlava del desenvolupament i l’execució d’aquesta prova pilot. Destaca que, per tant, hi ha hagut un diàleg obert, constant i prou extens al territori sobre aquesta qüestió. En segon lloc, pel que fa a la valoració de l’experiència fins avui, remarca que no estan parlant d’un projecte d’urbanització clàssic, sinó de la gestió de l’espai públic i d’un procés que ha d’incorporar la necessitat de desenvolupar millores i ajustos per fer-lo compatible amb un entorn també en transformació com és l’àmbit 22@, on fa molt de temps que s’esperen un gran nombre d’actuacions. Afirma que d’aquesta experiència extreuen dos aprenentatges: d’una banda, l’apropiació de l’espai per a l’activitat ciutadana, ja que l’alliberament d’uns espais on fins ara només hi havia cotxes n’ha permès un ús alternatiu que ja es comença a perfilar; i de l’altra, el sorgiment d’alguns problemes que han generat queixes, que ja s’han corregit o s’està en procés de fer-ho, atès que des del primer moment han estat a peu de carrer per rebre aquestes queixes. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6041 A més, manifesta que cal posar valor que per primera vegada s’està parlant d’urbanisme al carrer amb els veïns fins a les onze de la nit. Explica que el veïnat té opinions molt diverses, i que en aquest espai de debat també han sorgit moltes altres reflexions que no tenen res a veure amb la superilla, sinó amb qüestions com la reforma de les Glòries o els problemes de convivència a l’espai públic. En aquest sentit, destaca que ha emergit un debat sobre l’espai públic a la ciutat que ha començat al Poblenou però que es pot estendre a molts altres llocs, de manera que aquest procés ha tingut un gran valor en el sentit d’apoderar els veïns i veïnes a l’hora de decidir com volen que sigui el model urbanístic de la ciutat. Remarca que es tracta d’un model urbanístic que no s’ha de dissenyar des del despatxos, però que tampoc és perfecte quan s’aplica. Afirma que, per tant, es pot treballar i coproduir aquest model in situ amb els veïns, i fer-ne correccions i millores. Pel que fa a això, opina que hauria estat desitjable que altres projectes de la ciutat haguessin comptat amb aquesta correcció, com la transformació de la Diagonal o del Paral·lel, on també s’han comès errors però no hi ha hagut la capacitat de corregir-los in situ. En tercer lloc, parla de les actuacions que es duen a terme actualment a la superilla per abordar els aspectes de la prova pilot que generen molèsties: l’ajustament de l’amplada dels carrils als xamfrans, la senyalització de les zones de càrrega i descàrrega, la coordinació intensificada amb tots els serveis per ajustar els temps dels semàfors, el reforç de la Guàrdia Urbana i millores de la senyalètica. Destaca que, sobretot, s’ha iniciat un procés d’avaluació conjunt amb els diferents col·lectius de la zona, que serà constant i no s’acabarà mai. En relació amb això, anuncia que el dia 28 hi haurà una jornada de treball oberta per fer diagnosi col·lectiva amb tothom, amb millores i propostes de solució que ja s’estan estudiant i que han sorgit també del Consell de Barri. Manifesta que fa seves les paraules del Sr. Coronas en el sentit de voler tirar endavant un pacte de ciutat sobre el model de les superilles amb tots els grups municipals. Afirma que totes les ciutats del món, i no només Barcelona, necessiten un projecte que permeti fer-les habitables, i que això comença per dissenyar un espai públic diferent. Explica que estan disposats a liderar aquest projecte, però que no volen fer-ho sols, ja que reconeixen el colideratge de molts grups que han defensat i han impulsat aquest projecte al llarg del temps. Manifesta que tenen l’oportunitat de seguir-ho fent junts, i que el calendari previst suposa començar ara tots els processos de debat i reflexió amb els barris on es podria implementar una superilla, tot aprenent de l’experiència de la prova pilot del Poblenou. El Sr. Mòdol assenyala que ell és el responsable del programa d’urbanisme del Grup del PSC i que les superilles no hi figuraven. Assenyala que això no significa que no posin en valor la feina que s’ha dut a terme des de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat per fer aquesta prova pilot. Manifesta que ell no és defensor de les superilles, però que l’interessa molt el debat urbanístic. Pel que fa a això, felicita la Sra. Vidal, la tinenta d’alcalde i l’Àrea perquè creu que des de l’inici del mandat no s’havia produït un debat tan intens sobre una qüestió urbanística. Opina que tots els grups estan a favor de la filosofia que hi ha darrere de la intervenció que s’ha fet al Poblenou, però que caldrà avaluar-ne molt bé els resultats. Respecte a la participació, afirma que no creu que mai s’hagi produït un experiment com aquest i que, en aquest sentit, és exemplar. Opina que segurament es poden millorar alguns aspectes, però que no hi ha dubte que s’ha generat un espai de debat. Explica que al seu grup, que s’ha incorporat recentment al Govern, li agradaria que continuessin les ganes d’experimentar i tirar endavant projectes que fa molt de temps que estan sobre la taula, no només pel que fa a la mobilitat, ja que l’urbanisme és molt més que això. Opina que tots trauran profit d’aquesta experiència i que, per tant, hi donen ple suport. Assenyala que el debat sobre les superilles es remunta a 50 anys enrere, i que caldrà veure com s’ha d’aplicar aquest model teòric a la ciutat. Pel que fa a això, afirma que no es pot aplicar de manera tan directa imaginant unitats de tres per tres illes de l’Eixample, ja que la ciutat és diversa i l’Eixample té un encant i una riquesa que mereix un tracte singular. D’altra banda, opina que s’ha triat molt bé 6042 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 el punt d’inici d’aquesta implantació perquè permet aïllar determinades problemàtiques i minimitzar-ne l’impacte, ja que la mateixa prova sobre l’Eixample central generaria un enrenou tan gran que faria difícil traure’n conclusions. Conclou que, per tant, votaran en contra de les dues proposicions que s’han presentat sobre aquesta qüestió. El Sr. Martí assenyala que és evident que hi ha petites discrepàncies entre els membres del Govern pel que fa a la implantació de les superilles. Manifesta que celebra que la tinenta d’alcalde hagi fet una certa autocrítica respecte al fet que hi ha coses que no s’han fet prou bé i que hi hagi voluntat de corregir-les. D’altra banda, recorda que al mes de maig el Sr. Mòdol va dir en la Comissió que abans d’implementar les superilles calia tenir aprovat un pla de mobilitat integral de la ciutat. Assenyala que han acceptat una esmena del Grup del PP a la proposició. D’altra banda, explica que li ha semblat com si el Grup d’ERC minimitzés les crítiques que han fet bona part dels grups a la prova pilot del Poblenou i disculpés el Govern per les mancances que s’han produït. Manifesta que, tot i això, estan d’acord a ampliar la mirada per centrar-se en el model. En aquest sentit, demana al Govern que el diàleg que ofereix sigui real i el tingui amb tots els grups, inclòs el principal grup de l’oposició. El Sr. Blanco diu al Sr. Coronas que el Grup de C’s ha sol·licitat la compareixença per parlar de les restriccions de trànsit al barri del Poblenou, i no pas per parlar de les superilles, i que creuen que no es tracta d’una discussió absurda, atès que això afecta greument les prop de 1.500 persones que viuen a la zona i les que hi treballen, que són moltes més. Recorda que el 18 de maig ja van parlar extensament del tema de les superilles en la Comissió i que el seu grup va dir que els semblava interessant com a experiment i, sobretot, que en compartien els objectius fonamentals. Manifesta que ells també volen una ciutat més humana amb més zones verdes i més espai per als vianants, però que segons com es faci això els resultats poden ser positius o negatius. En aquest sentit, explica que, a la vista dels resultats de l’experiment que es fa al Poblenou, creuen que s’ha de replantejar d’alguna manera. Diu a la Sra. Lecha que no és contradictori ni casual que el seu grup avui presenti també una proposició sobre una xarxa contínua de circulació de vianants, ja que fa mesos que plantegen alternatives a les superilles a Barcelona perquè volen aconseguir els mateixos objectius però d’una manera realista. Explica que ha visitat personalment la superilla del Poblenou per veure si s’estaven aconseguint els objectius que s’havien plantejat, però que s’ha trobat amb carrers buits, molts espais lliures que no tenen cap ús ni cap utilitat, cotxes que desfilen per un sol carril d’un carrer i tornen per on han arribat, i un policia a cada cruïlla. Afirma que no ha tingut la impressió d’una ciutat més humana, sinó d’una «ciutat fantasma» amb carrers que no semblen tals. Pel que fa a això, remarca que el projecte original de les superilles no preveia interrompre la circulació als carrers, sinó jerarquitzar-los. Manifesta que volen que es millori l’habitabilitat de la ciutat, però d’una manera realista i que sigui efectiva. En aquest sentit, afirma que la ciutat és un sistema complex en el qual l’alteració d’un element afecta la resta d’elements. Assenyala que saben que cal fer un ús racional del cotxe, però que la gent el necessita i no es pot eliminar, tal com saben els urbanistes. En relació amb això, manifesta que els han explicat que no hi ha cap urbanista en l’equip que ha implantat aquests canvis, i opina que això es nota en els resultats. Explica que esperaven una autocrítica del Govern respecte a aquesta actuació i que el Govern presentés documentació i un pla per avaluar-ne els resultats, però que no ha estat així. Manifesta que, per tant, han de continuar sent crítics amb aquesta intervenció, i que si no hi ha una manera d’avaluar-la i de disposar de mecanismes perquè pugui ser reversible, hauran de sumar-se a la petició perquè se suspengui. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6043 El Sr. Coronas assenyala que no ha volgut centrar la seva intervenció en els problemes concrets de la superilla del Poblenou, tot i considerar totalment respectable que la motivació d’altres grups fos aquesta. Explica que han pensat que és important tenir una visió més àmplia de les superilles, però que això no obsta perquè es reuneixin amb col·lectius d’afectats i es pugui polir i millorar el projecte. El Sr. Mulleras pregunta si la implantació de la superilla s’ha subcontractat, a qui s’ha subcontractat i quin cost ha tingut per a l’Ajuntament. Afirma que la reducció de la contaminació no és només patrimoni d’alguns grups polítics, però que aquest problema no es resoldrà amb mesures poc raonables, com el Dia sense Cotxes o la superilla del Poblenou, sinó amb altres tipus de mesures, com el foment dels vehicles elèctrics i del transport públic o la creació de zones verdes. En relació amb això, remarca que de moment la superilla del Poblenou no té cap zona verda. D’altra banda, assenyala que quan es buida de contingut l’espai públic es generen problemes, com ha passat a la plaça del Sol amb el consum d’alcohol al carrer i el soroll. Explica que s’ha parlat de l’exemple del Born, però que aquest barri es va rehabilitar i, a més, es van invertir 70 milions d'euros en el nou mercat del Born, entre altres coses. Assenyala que això va permetre també la revitalització del comerç al barri. D’altra banda, opina que no es pot comparar tancar carrers del centre de Barcelona, o un carrer com Major de Sarrià, amb la superilla del Poblenou. Explica que en aquests carrers estan permesos els vehicles dels veïns, els taxis, el transport públic i molts altres vehicles que estan prohibits a la superilla, i que no es poden comparar aquests petits carrers amb les nou illes que comprèn la superilla. Pregunta per què no se’ls han donat els informes d’impacte econòmic i comercial de les superilles allà on s’han implantat, si són tan positives per al comerç i l’activitat econòmica. Finalment, pregunta si tothom té el text transaccionat. El Sr. Mòdol respon afirmativament. La Sra. Lecha explica que la sobta que el Grup de C’s demani una valoració tan exhaustiva quan encara no ha acabat la prova pilot. La Sra. Sanz agraeix totes les aportacions dels grups. Assenyala que s’han apuntat moltes reflexions interessants que no s’han d’acabar en aquest debat i que, per tant, el Govern parlarà amb tots els grups per continuar implementant aquest projecte. Explica que, a mesura que tinguin més informació sobre els mesuraments de soroll i trànsit que s’estan fent, els informes jurídics sobre l’aplicació de la Llei d’Urbanisme i altres avaluacions, la facilitaran a tothom en un espai de diàleg que esperen que doni lloc a un pacte de ciutat. Finalment, expressa el vot en contra del Grup de BC pel que fa a les dues proposicions. El Sr. Martí afirma que el vot del Grup de CiU és favorable a les dues proposicions. D’altra banda, recorda a la tinenta d’alcalde que han demanat informació sobre les licitacions i els contractes adjudicats per a la implantació de la superilla. El Sr. Mòdol demana el vot dels grups que encara no s’han pronunciat. El Sr. Mulleras expressa el vot a favor de les dues proposicions del Grup del PP. El Sr. Blanco manifesta que el Grup de C’s vota a favor de les dues proposicions. El Sr. Coronas expressa el vot en contra del Grup d’ERC a les dues proposicions. 6044 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 La Sra. Lecha afirma que el Grup de la CUP vota en contra de les dues proposicions. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord Districte de Ciutat Vella 3. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació Puntual del Pla General Metropolità als solars del carrer Princesa, 21, Boquer, 8-12 i Sant Bartomeu, 5-7, d’iniciativa municipal; amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Planejament; trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. El Sr. Martí expressa la reserva de vot del Grup de CiU. El Sr. Blanco afirma que el Grup de C’s vota a favor de la proposta. El Sr. Coronas manifesta que el Grup d’ERC s’abstindrà, tot i que va votar a favor de la proposta en l’aprovació inicial. Explica que, tot i que entenen que es tracta d’un intercanvi de qualificació que permet que l’Ajuntament obtingui la cessió d’un solar qualificat d’equipament al barri del Raval, en una zona que té més necessitats que el carrer Princesa, els preocupa veure que un altre cop es fan equilibris urbanístics numèrics per compensar la diferència de superfície entre tots dos solars sense tenir en compte la configuració urbana de la ciutat i dels carrers. En aquest sentit, assenyala que el carrer d’En Boquer segueix la seva traça medieval, de la qual hi ha constància documental del segle XIV, i es troba dins d’un conjunt protegit. Remarca que, tanmateix, per poder compensar els metres quadrats que sobren en aquest intercanvi de peces, han d’acceptar que es perdi aquesta configuració amb la creació d’una zona verda de tres metres d’amplada sense cap mena de qualitat urbana. Opina que, de fet, aquesta zona verda només beneficia el nou edifici d’habitatges i probablement s’acabarà convertint en un urinari públic o en un racó generador d’inseguretat, cosa que s’hauria d’intentar evitar en un moment en què es planteja un urbanisme social i de gènere. Manifesta que continuen veient que en les operacions urbanístiques no es té en compte el patrimoni i que esperen que això canviï ben aviat. El Sr. Mulleras expressa el vot a favor del Grup del PP. La Sra. Lecha explica que també creuen que el racó fosc que es crearà és totalment contrari als criteris de gènere quant a la perillositat per a la circulació de les dones, que són les que més transiten com a vianants. Manifesta que de moment faran reserva de vot, però que ho consultaran amb els grups feministes i segurament acabaran votant-hi en contra. El Sr. Mòdol pregunta a la Sra. López si vol fer algun aclariment. La Sra. López assenyala que la Llei d’urbanisme els obliga a compensar fins a l’últim centímetre quadrat de les superfícies, tot i que a vegades aquests centímetres no tenen ni la qualitat ni la vàlua necessàries. Explica que en aquest cas s’ha demanat que la proposta arquitectònica, la proposta edificatòria i especialment l’organització de l’espai tinguin molt present l’ordenació, la urbanització i el reconeixement de la traça, tal com ha dit el Sr. Coronas, i no creïn un espai insegur. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6045 Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, C's i PP, amb la reserva de vot de CIU i CUP i amb l'abstenció d'ERC. Districte de Sants-Montjuïc 4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla Especial Urbanístic per a la concreció dels usos dels equipaments (7C) i l’ordenació de les edificacions en l’àmbit delimitat pels carrers Metal·lúrgia i Foc, el límit del Pla de Millora Urbana Porta Firal, el carrer Alts Forns i el límit nord dels pavellons 4 i 6 de Barcelona, promogut per Fira 2000, SA. El Sr. Martí expressa el vot a favor del Grup de CiU. El Sr. Blanco manifesta que el Grup de C’s vota a favor de la proposta. El Sr. Coronas expressa el vot a favor del Grup d’ERC. El Sr. Mulleras assenyala que amb aquesta modificació s’estan limitant futures ampliacions de la Fira i s’està avalant operacions financeres que han bloquejat obres com la línia 9 i que, per tant, poden posar en dubte la viabilitat futura de projectes com el que ara s’està aprovant. Assenyala que el març del 2015 ja es va votar aquest pla i el Grup del PP s’hi va pronunciar en contra, mentre que el Grup d’ICV-EUiA es va abstenir i ara hi votarà a favor. D’altra banda, pregunta si hi ha alguna investigació en curs per vetllar per la transparència de les operacions dutes a terme amb relació a aquest expedient. La Sra. Lecha expressa el vot a favor del Grup de la CUP. La Sra. Sanz respon al Sr. Mulleras que ja van facilitar la informació que tenien en relació amb la petició d’informació de l’Oficina Antifrau i que no han rebut cap més petició ni comunicació. A més, assenyala que l’Ajuntament va sol·licitar altres informacions complementàries per poder tramitar aquest expedient. El Sr. Mulleras expressa el vot en contra del Grup del PP. Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, CIU, C's, ERC i CUP i amb el posicionament contrari del PP. 5. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana del barri de La Satalia, en l’àmbit de la Modificació del Pla general metropolità de la muntanya de Montjuïc, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe tècnic-jurídic de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. El Sr. Martí manifesta que, a més de confirmar el vot favorable del Grup de CiU a l’aprovació definitiva del Pla de millora urbana de la Satalia, estan especialment satisfets per tot el procés que s’ha dut a terme. Afirma que tant la modificació del PGM de Montjuïc que es va fer en el mandat anterior com la desafectació pròpiament dita del barri i ara l’aprovació definitiva del Pla de millora urbana són fruit de la iniciativa política i la sensibilitat dels dos governs municipals i de la manera de dialogar i pactar amb les entitats i veïns afectats, no només de la Satalia sinó de tot el Poble-sec. Explica que aquesta operació permetrà preservar l’entorn, recuperar espais degradats, mantenir l’orografia i elements arquitectònics antics, i preservar un barri amb unes cases singulars. Destaca que és una operació de microcirurgia 6046 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 urbanística pactada i dialogada amb els veïns des de fa bastants anys, atès que es tracta d’un entorn molt vulnerable. El Sr. Blanco assenyala que aquest pla permet incorporar a la legalitat urbanística el barri de la Satalia i preservar-ne el patrimoni, que consideren que té un valor ambiental. Afirma que es tracta d’un barri singular i poc conegut a Barcelona, i que el pla està redactat amb força minuciositat. Felicita els tècnics que han redactat el pla i els veïns, i expressa el vot a favor del Grup de C’s. El Sr. Coronas manifesta que el Grup d’ERC també vota a favor d’aquest Pla de millora urbana, que destaca que és la culminació de molts anys de lluites i demandes dels veïns i veïnes de la Satalia des que el barri va quedar afectat pel Pla comarcal de l’any 1953 i, posteriorment, pel PGM del 1976. Explica que valoren molt positivament que, després de la modificació del PGM que va propiciar la desafectació de la Satalia, s’hagi fet aquest Pla de millora urbana, que permetrà preservar la identitat del barri, mantenint la seva peculiar configuració urbana i els espais verds, i protegint les edificacions i els elements més significatius, com els camins històrics, els refugis i les mines d’aigua. Manifesta que també valoren positivament el llarg procés de participació ciutadana que ha acompanyat aquest pla, cosa que encara li dóna més valor. El Sr. Mulleras destaca que aquest pla és el punt final d’una feina de molts anys i d’una tasca molt minuciosa per part dels tècnics de l’Ajuntament. Afirma que creuen que és un bon pla per al barri de la Satalia i per a Barcelona i que, per això, el Grup del PP hi vota a favor. La Sra. Lecha remarca que no s’hauria pogut assolir aquest pla sense la lluita veïnal persistent i organitzada que ha tingut lloc durant moltes dècades. Manifesta que també volen destacar la tasca dels tècnics municipals, que en l’última reunió van dir que havien gaudit molt del projecte i que estaven molt satisfets d’haver pogut incorporar-hi moltes aportacions que van fer les veïnes en forma d’al·legacions. Opina que ara cal treballar per fer un pla semblant per a la Font de la Guatlla, perquè els veïns i les veïnes també fa 30 anys que l’esperen i ja és hora que, a part de les entrevistes que tenen amb responsables de l’Ajuntament, comencin a veure alguna cosa més que bones paraules. La Sra. Sanz manifesta que volen resoldre molts dèficits urbanístics que pateix la ciutat, però que cal fer-ho bé i amb temps, i que per a això cal dotar-se dels espais corresponents. Destaca que fa més de sis anys que els veïns es van implicar per poder aconseguir, primer, la modificació del PGM i, després, la concreció del Pla de millora urbana. Felicita, a més dels veïns, totes les persones dels diferents equips de govern, sobretot els tècnics, que s’han compromès a tirar endavant aquest projecte. Remarca que es pot qualificar tota aquesta operació no només de microcirurgia, tal com ha dit el Sr. Martí, sinó fins i tot d’artesania a l’hora de catalogar i definir aquest àmbit. Afirma que s’alegren de la culminació d’aquest procés, ja que forma part d’un projecte de recuperació que posa en valor el teixit històric del barri de la Satalia i el patrimoni de la ciutat. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els grups municipals. Districte de les Corts 6. Suspendre l’aprovació definitiva, de conformitat amb els articles 92.1.b del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost) i 42.5.d. de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, del Pla Especial Urbanístic Integral per la Masia del Futbol Club Barcelona, situada a l'avinguda Joan XXIII/Maternitat 1-25, promogut per Futbol Club Barcelona, atesa l’existència de motius determinants de la suspensió NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6047 de la seva aprovació, fonamentats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament que consta a l’expedient i es dóna per reproduït a efectes de motivació; advertir als promotors del Pla, de conformitat amb l’article 92.1 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, que disposen d’un termini de tres mesos, a comptar des del dia següent al de la notificació d’aquest acord, per a realitzar les activitats necessàries per a continuar la tramitació; en cas que no ho facin, es declararà la caducitat de l’expedient administratiu i es procedirà a l’arxiu de les actuacions; notificar el present acord als promotors del Pla. El Sr. Martí manifesta que el Grup de CiU votarà a favor d’aquesta proposta, en coherència amb la tramitació urbanística general del conjunt de les instal·lacions del Futbol Club Barcelona. Assenyala que la masia de Can Planes se situa en aquest context general i que, per tant, és positiu suspendre l’aprovació definitiva d’aquest pla i emmarcar-lo en el debat general de la regulació de l’entorn en general. El Sr. Blanco expressa el vot a favor del Grup de C’s. El Sr. Coronas manifesta que el Grup d’ERC votarà a favor d’aquesta suspensió, que dóna resposta a unes demandes veïnals del barri de les Corts. Afirma que, a més, consideren que la intervenció proposada a la masia de Can Planes posava en perill part del patrimoni del barri on s’ubica. Recorda que en el Consell Plenari del Districte de les Corts del passat mes de juliol el seu grup va votar en contra de l’aprovació del Pla especial urbanístic integral de la Masia perquè entenia que anava acompanyat d’un estudi històric poc rigorós i insuficient, que no aclaria el valor patrimonial dels diferents elements de Can Planes i que generava dubtes davant les intervencions proposades a l’immoble. Manifesta que celebren també que el Futbol Club Barcelona hagi entès les demandes veïnals i tingui la voluntat de fer una proposta millor. El Sr. Mulleras expressa el vot a favor del Grup del PP. La Sra. Lecha manifesta que el Grup de la CUP vota a favor de la proposta, i recorda que les aspiracions del veïnat són recuperar Can Planes i Torre Rodona. El Sr. Colom afirma que se sumen a la posició dels diversos grups. Explica que quan ell va presentar aquest pla al Districte ja va indicar que tenia una crítica important per part dels veïns i que hi havia un nombre prou important d’al·legacions perquè el club el reconsiderés. Manifesta que des del Districte, juntament amb Urbanisme, van expressar aquesta inquietud al Futbol Club Barcelona, i que el club va entendre que calia guanyar temps per trobar una solució més idònia per al districte, el barri, els veïns i el mateix club. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els grups municipals. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 7. Declarar d’especial interès i utilitat pública les obres promogudes per la Fundació Jesuïtes Educació, al carrer Puig i Xoriguer, 31, consistents en “Reforma de la zona infantil del Col·legi Sant Pere Claver-Jesuïtes Poble-Sec”, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions esmentades al punt A1) de l’article 7.1 A) de l’Ordenança Fiscal 2.1 vigent per l’any 2016 (BOP del 21-12-2015), en tractar-se d’obres destinades a la reforma de la zona infantil d’un centre docent; concedir a la Fundació Jesuïtes Educació, la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de 6048 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Construccions, Instal·lacions i Obres generada per l’admissió del comunicat d’obres immediat amb número 03-2016CI16855, i una vegada acabada l’obra, aplicar la bonificació esmentada sobre la quota definitiva que resulti de la regularització tributària realitzada per la Inspecció municipal d’Hisenda en funció del cost d’execució material acreditat per l’interessat; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. La Sra. Lecha assenyala que sovint se’ls retreu que votin en contra d’algunes bonificacions d’impostos perquè estan regulades per llei, i pregunta al president per què, aleshores, voten sobre aquestes bonificacions. Manifesta que tenen arguments per votar en contra d’aquesta bonificació, però que no s’hi estendrà per no perdre temps. Afirma, però, que algunes de les raons per les quals són contraris a la concessió d’aquesta bonificació és que aquest centre s’ha constituït en fundació per obtenir beneficis fiscals, té una política laboral discutible amb el personal docent i s’estalvia l’IBI perquè pertany a l’Església catòlica. El Sr. Mòdol assenyala que ningú no qüestiona la posició del Grup de la CUP, i que demanaran informació sobre el que ha comentat la Sra. Lecha. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de Govern Municipal, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C's, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. S'aprova. 8. Declarar d’especial interès i utilitat pública les obres consistents en conservació o reparació menor dels edificis catalogats A B, obres ordinàries de conservació o reparació menor de catalogats C, si no afecten elements protegits, obres interiors en zones comunitàries que no modifiquin distribució, estructura o façana, i obres interiors a habitatge que no modifiquin distribució, estructura o façana, a l’edifici situat al carrer Residència núm. 10 d’aquesta ciutat, atès que l’esmentat immoble gaudeix d’un nivell de protecció A, d’acord amb l’informe previ del Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic; concedir a l’Agència d’Habitatge de Catalunya la bonificació del 95% sobre la quota de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres, generada per l’admissió del comunicat diferit atorgat per a les obres de referència, donat que s’ajusta a allò establert a l’article 7è apartat primer de l’Ordenança fiscal 2.1 reguladora de l’ICIO, atès que les obres s’executen en una finca amb un nivell de protecció A i acompleixen una funció d’especial interès ja que es realitzen a un emplaçament protegit; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de Govern Municipal, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C's, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova. 9. Declarar d’especial interès i utilitat municipal les obres d’enderroc dels edificis d’ús religiós i docent del carrer Ramón Turró 128 per a la construcció d’un edifici destinat a l’ampliació de l’equipament docent, que són objecte del comunicat 10- 2013LL34572; concedir a la Fundació privada Voramar la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres donat que resulta procedent, d’acord amb allò que estableix l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1., en tant que les obres es realitzen per una entitat sense ànim de lucre, en sòl qualificat d’equipaments i van destinades a un equipament dels inclosos a l’article 212 de les NUPGM; donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de Govern Municipal, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C's, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. S'aprova. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6049 c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal BC: 10. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: 1. L'Ajuntament es compromet a prioritzar polítiques d'impuls de les energies renovables, promoció de l'autosuficiència energètica i progressiva descarbonització de la demanda energètica de la ciutat, amb l'objectiu de no contribuir a les explotacions d'hidrocarburs ni al Mediterrani ni enlloc. 2. L'Ajuntament de Barcelona mostra el seu rebuig a qualsevol projecte d'explotació d'hidrocarburs, en qualsevol de les seves fases, arreu de la mediterrània i instar a la Comissió Europea i al govern espanyol a aprovar una moratòria d'efecte immediat sobre els permisos de recerca, exploració i explotació d'hidrocarburs a la Mediterrània occidental i a aplicar de manera immediata un règim de protecció preventiva que comporti l'adopció de mesures estrictes en relació amb les activitats potencialment productores de renou submarí a la zona. 3. L'Ajuntament de Barcelona insta a la Comissió Europea que proposi oficialment al Conveni per a la protecció de la mar Mediterrània (Conveni de Barcelona) contra la contaminació la declaració com a zona especialment protegida d'importància per a la Mediterrània (ZEPIM) del corredor de migració de cetacis de l'àrea marina localitzada entre les costes de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. 4. L'Ajuntament de Barcelona s'adhereix a l'Aliança Mar Blava, plataforma intersectorial l'objectiu de la qual és aturar definitivament els projectes de prospeccions petrolíferes actualment en tramitació, assolir la declaració per llei del Mediterrani espanyol com a zona lliure de prospeccions d'hidrocarburs i preservar la riques ambiental, així com l'ocupació, el benestar ciutadà i els drets de les generacions futures a disposar d'un medi ambient saludable. La Sra. Sanz manifesta que la presentació d’aquesta proposició s’emmarca en una campanya iniciada a les Illes Balears que lidera l’Aliança Mar Blava arreu de tot l’Estat i que compta amb el suport de diferents institucions, com el Congrés dels Diputats o el Govern de la Generalitat, i un gran nombre de ciutats mediterrànies. Explica que, per tant, han pensat que seria bo que tots els grups municipals s’hi poguessin sumar i fos una proposta de la ciutat de Barcelona. Afirma que creuen que el que demana l’Aliança Mar Blava és de sentit comú i que la ciutat ha d’estar a l’altura d’aquests postulats, entre altres coses per la responsabilitat que tenen amb relació a la lluita contra el canvi climàtic. Assenyala que l’escalfament de la Terra està portant a límits que fan difícil gestionar l’escassetat de recursos bàsics, com l’energia o l’aigua. Explica que és evident que el planeta està en risc i que una part important d’aquest risc minvaria si les ciutats apostessin de debò per la descarbonització i per la transició a un nou model energètic. A més, recorda que les Nacions Unides, a través dels diferents espais de coordinació intergovernamentals sobre el canvi climàtic, diuen que cal deixar de cremar una part important de les reserves de combustibles fòssils. Manifesta que, tenint en compte aquestes recomanacions, la realitat i moltes de les declaracions que com a ciutats i com a governs fa temps que han assumit, creuen que és més que oportú qüestionar-se la perforació del sòl marí. En aquest sentit, afirma que l’Aliança Mar Blava justament demana aturar aquestes prospeccions enmig del mar, que, a més d’afectar el canvi climàtic i les persones, també tenen efectes sobre el fons marí i sobre la biodiversitat. Manifesta que, per tant, es volen sumar al Govern de la Generalitat per demanar un corredor de migració de cetacis entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears que es consideri una zona especialment protegida i d’importància per a la Mediterrània. Explica que, a més, volen deixar palès el compromís de la ciutat amb l’impuls de les energies renovables, de la descarbonització i de la reducció de la 6050 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 demanda energètica. Recorda que per això van presentar una mesura de govern en la qual es detalla el pla de transició energètica per a la ciutat. Assenyala que agraeixen les esmenes que ha proposat el Grup d’ERC i que han estat totes incorporades. Explica que no han pogut incorporar les que ha proposat el Grup de CiU perquè els semblava que no tenia sentit distingir entre prospeccions positives i negatives, ja que creuen que totes són perjudicials per al medi ambient. A més, remarca que la proposta va en la línia del text original que defensa l’Aliança Mar Blava i que s’ha aprovat en altres instàncies, on ha comptat amb el suport de CiU. El Sr. Martí manifesta que el Grup de CiU està d’acord en els plantejaments que ha fet la tinenta d’alcalde i que s’han traduït en documents i pronunciaments d’altres governs i institucions. Afirma que pensen que cal preservar el medi ambient i que Barcelona, com a capital de Catalunya i com a capital mediterrània, ha de ser una ciutat referent en la defensa dels plantejaments conservacionistes de la Mediterrània. A més, recorda que durant els quatre anys del mandat municipal anterior van implementar iniciatives que anaven en la mateixa línia de lluita contra el canvi climàtic, d’autosuficiència energètica, de ciutat lliure d’emissions, de foment del vehicle elèctric o d’estalvi d’energia. Explica que els hauria agradat que el Govern hagués fet un petit esforç per incorporar parcialment alguna de les esmenes del seu grup. Afirma que no volen polemitzar en un tema que és positiu, ja que tots han de contribuir a fer que el mar estigui lliure d’agressions, però que el Govern municipal és molt més que una ONG o una iniciativa particular i ha de ser curós i sensible a l’hora d’incorporar matisos com els que proposava el seu grup. Manifesta que lamenten que això no s’hagi produït i que, per tant, s’abstindran, tot i estar d’acord en el plantejament general d’aquesta campanya i l’organització que la promou. El Sr. Alonso afirma que el Grup de C’s votarà a favor de la proposta per dos motius. Explica que el primer és el risc d’abocaments i contaminació de les aigües d’una Mediterrània que volen neta i plena de vida. Pel que fa a això, assenyala que l’ha sorprès assabentar-se que des del 2012 s’han produït 147 casos d’abocaments de combustibles i contaminació del mar. Manifesta que el segon motiu és que la majoria dels hidrocarburs són combustibles i saben que aquests combustibles fòssils comporten un elevat nivell de contaminació, canvi climàtic i unes dependències econòmiques entre països que són absolutament innecessàries. Explica que pensen que les noves inversions de futur no han de ser en prospeccions petrolieres sinó en energies renovables, i que és important transmetre aquest missatge des de l’Ajuntament. El Sr. Coronas manifesta que ja fa temps que treballen aquesta declaració i que agraeixen la incorporació de les aportacions del Grup d’ERC, per la qual cosa hi votaran favorablement. A més, afirma que amb l’aprovació d’aquesta proposició l’Ajuntament s’adhereix a la plataforma Aliança Mar Blava, que treballa per l’aturada definitiva de projectes de prospeccions petrolieres i per la declaració de la franja mediterrània com a zona lliure de prospecció d’hidrocarburs. Explica que també valoren positivament el fet de sumar-se a l’acord del Govern de la Generalitat de juliol del 2016 que insta la Comissió Europea a aprovar una moratòria pel que fa als projectes de recerca, exploració i explotació d’hidrocarburs, així com declarar el corredor marítim entre les costes del Principat, el País Valencià i les Illes com a zona especialment protegida d’importància per a la Mediterrània pel que fa a la migració de cetacis. Afirma que també troben positiu que s’hagi afegit en el text un punt que compromet directament l’Ajuntament en el sentit d’avançar cap a un model energètic més sostenible. Assenyala que, de fet, en el darrer plenari ja van debatre sobre aquesta qüestió, i manifesta que volen tornar a insistir en la importància de la rehabilitació energètica dels habitatges, en la intervenció sobre els edificis municipals per fer-los més eficients energèticament, en el fet de tenir una estratègia per al desplegament del vehicle elèctric a la ciutat i en l’impuls de NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6051 l’operador energètic municipal com a eina bàsica per poder tirar endavant aquest canvi de model. El Sr. Mulleras manifesta que el Grup del PP considera que, sempre que es garanteixi el compliment de tots els requisits legals, tècnics i mediambientals, no hi ha motius pels quals s’hagi de prohibir a priori la prospecció d’hidrocarburs. Explica que Espanya és un país totalment dependent de l’exterior en l’abastiment de gas i petroli, per la qual cosa l’extracció d’hidrocarburs és una activitat d’interès estratègic. Opina que, sempre que es respectin les persones i el medi ambient, cal conèixer el potencial de combustibles fòssils de què es disposa al territori espanyol. Conclou que, per tant, votaran en contra de la proposició. La Sra. Lecha expressa el vot a favor del Grup de la CUP. Explica que consideren que cal fer la reflexió que, tot i que l’ésser humà és totalment ecodependent, els recursos naturals són limitats. Manifesta que també pensen que s’ha d’anar més enllà i s’ha de potenciar la recerca en les energies renovables, però que, atès que aquestes no seran suficients per mantenir el nivell de despesa energètica actual, aquesta despesa ha d’estar en proporció amb la quantitat d’energia renovable que es registri. D’altra banda, assenyala que actualment està de moda l’ús del gas natural, que es considera una transició entre les energies d’hidrocarburs i les renovables, però que consideren que això respon als interessos econòmics que hi ha en determinats països. Afirma que per al seu grup la solució passa per no fer prospeccions a la mar Mediterrània i preservar-la, fer una política d’estalvi energètic i potenciar les energies renovables. La Sra. Sanz agraeix els vots favorables, i manifesta que es volen sumar a l’aposta per les energies renovables, que suposen no hipotecar ni el present ni el futur. Diu al Sr. Martí que les esmenes del Grup de CiU consisteixen bàsicament a reduir el contingut del text i que, a més, proposen diferenciar prospeccions que no lesionin el medi ambient i que es puguin mantenir, quan creuen que no hi ha cap prospecció que no perjudiqui el medi ambient. Afirma que, des d’aquest punt de vista, no han sabut trobar esmenes d’aquest grup que poguessin millorar la proposició. Lamenta que el Grup de CiU no voti a favor de la proposició, tenint en compte que s’ha compromès amb aquesta proposta en altres instàncies, com el Govern de la Generalitat o el Congrés dels Diputats. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martí expressa l'abstenció de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C's, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova. Del Grup Municipal CIU: 11. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, acorda: 1. Que el Govern rectifiqui i retiri de forma immediata les actuacions que ha englobat dins la denominació de "Superilla Poblenou" restaurant la situació prèvia al desgavell provocat. 2. Que el Govern recuperi la concepció original del Projecte Superilles, desenvolupat durant el mandat de Xavier Trias, i planifiqui actuacions transversals en els àmbits de l'habitatge, la sostenibilitat i la millora de l'espai públic, de forma consensuada amb el veïnat i fruit de processos de participació real. Tractada conjuntament amb els punts núm. 2 i 22 de l’ordre del dia. La Sra. Sanz expressa el vot contrari de BC, el Sr. Mòdol expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C's, el Sr. Coronas expressa el vot contrari d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. Es rebutja amb el redactat següent: 6052 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, acorda: 1. Que el Govern rectifiqui i retiri de forma immediata les actuacions que ha englobat dins la denominació de "Superilla Poblenou" bo i restaurant la situació prèvia al desgavell provocat. 2. Que el Govern planifiqui abans del desplegament d'una superilla, actuacions transversals en els àmbits de l'habitatge, la sostenibilitat i la millora de l'espai públic, de forma consensuada amb el veïnat i fruit de processos de participació real. Del Grup Municipal C's: 12. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, acorda: Que el Govern municipal impulsi la implantació d'una "xarxa continua de circulació de vianants prioritària" (xarxa de vianants metropolitana), que permeti vincular entre sí totes les àrees de vianants i zones 30 existents a l'actualitat, mitjançant la implantació de corredors cívics i itineraris continus especialment habilitats, equipats i senyalitzats per a vianants i ciclistes. El Sr. Blanco explica que plantegen aquesta proposició com una alternativa a les superilles, tenint en compte que l’experiència al Poblenou està resultant fallida, no només pels problemes que està provocant, sinó també perquè no està aconseguint els objectius que es va plantejar originalment el pla de les superilles. Recorda que aquest pla establia una jerarquització dels carrers en tres xarxes viàries superposades: una xarxa bàsica, una xarxa local i uns eixos cívics. Assenyala que, tanmateix, els únics carrers que han quedat ben marcats al Poblenou són els de la xarxa bàsica, que opina que és la menys interessant perquè és la que ja existeix per defecte, mentre que la resta dels carrers no tenen continuïtat i no hi ha cap carrer que sigui realment per a ús de vianants. Manifesta que per això creuen que cal plantejar una estratègia diferent per assolir l’objectiu de disposar de més espais per als vianants a la ciutat. Explica que creuen que una alternativa a les superilles més realista i que es pot dur a terme més a curt termini és la implantació d’uns corredors cívics que connectin totes les àrees de vianants que hi ha actualment a la ciutat. Remarca que, a més, aquest plantejament coincideix amb el Pla de mobilitat vigent, un dels objectius del qual és incrementar i millorar l’accessibilitat i el confort dels espais per a vianants i ciclistes. Manifesta que cal reconèixer que, durant els darrers anys, s’ha fet un esforç per augmentar les zones de circulació restringida de vehicles, on s’imposen limitacions de velocitat perquè els vianants i les bicicletes tinguin prioritat, però que el problema és que aquestes zones estan separades entre si i sovint estan fragmentades. Mostra el plànol de la pàgina 96 del Pla de mobilitat, on assenyala que es pot apreciar que no hi ha cap zona 30 a l’Eixample, de manera que les zones 30 que estan ubicades a la perifèria i al centre estan desconnectades, i que només hi ha algunes grans avingudes amb voreres més amples. Afirma, però, que aquestes avingudes són insuficients i, a més, sovint no arriben a connectar amb les zones per a vianants. Assenyala que, per exemple, l’avinguda Gaudí no comença ni acaba en cap zona per a vianants, i que caldria plantejar-se com es pot perllongar. Explica que passa el mateix amb el carrer Enric Granados, que és interromput per la universitat i potser podria connectar amb el Raval; l’avinguda Mistral, que tampoc no arriba a connectar amb Ciutat Vella; o el passeig marítim, que seria molt interessant que connectés amb el Fòrum i la rambla Prim. Manifesta que també hi ha grans eixos viaris de l’Eixample que podrien servir per connectar diferents zones 30 i àrees de vianants entre si, com els carrers Comte Borrell, Provença o Pere IV. Assenyala que en el mateix plànol s’observa que la superilla del Poblenou no està connectada amb cap carrer per a vianants del barri ni cap zona 30, cosa que opina que és un contrasentit. Conclou que és més realista començar per ampliar la xarxa de vianants ja existent que no pas crear superilles allà on encara no hi ha cap carrer de vianants. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6053 El Sr. Martí manifesta que el Grup de CiU votarà a favor de la iniciativa perquè pensen que proposa una bona idea de cara al futur, amb la filosofia general de pacificar prioritzant les persones, després les bicicletes i finalment els vehicles. Assenyala que això no és fàcil i s’ha de fer amb un plantejament per zones amb un calendari determinat i en el marc d’un pla general de mobilitat. Explica que, com que el text de la proposició parla de corredors equipats i senyalitzats per a vianants i ciclistes, volen deixar clar que el seu grup aposta per la segregació clara entre vianants i ciclistes. Assenyala que, a la ciutat, el 95% dels desplaçaments que no es fan a motor es fan a peu i només el 5% amb bicicleta, però que, per una qüestió de velocitat, és incompatible que els vianants i les bicicletes comparteixin un mateix espai. Demana que, si aquesta proposició s’implementa, es faci bé aquesta segregació, atès que no sempre és així. El Sr. Coronas manifesta que comparteixen l’anàlisi dels problemes que s’ha fet, però que tenen la sensació que el Grup de C’s presenta el seu pla alternatiu a les superilles perquè aquestes no els agraden. Explica que, no obstant això, veuen bones intencions en la proposta de pacificar la ciutat unint les àrees per a vianants i enllaçant les zones 30 existents i d’implantar eixos cívics i itineraris continus, tot i que aquests seran interromputs cada cop que siguin travessats per vies amb trànsit rodat. Afirma que el Grup d’ERC aposta per crear zones 10 on els nens puguin jugar, els avis passejar tranquils i les bicis anar a una velocitat equiparable al trànsit, que pacifiquen més que les zones 30. A més, assenyala que mentre que la proposició planteja enllaçar les àrees per a vianants, ells en volen crear de noves. Explica que el seu grup està molt d’acord a reduir la contaminació, el soroll, els accidents de trànsit i els efectes del canvi climàtic, a crear una xarxa verda i a guanyar espai en detriment del cotxe, però que la solució que defensen és la de les superilles. Afirma que, no obstant això, les superilles es poden complementar amb altres mesures com les que proposa el Grup de C’s. Conclou que votaran en contra de la proposició, en vista que tant el Govern com altres grups municipals han valorat positivament la proposta de pacte de ciutat sobre les superilles que el seu grup ha plantejat abans. El Sr. Mulleras opina que tots coincideixen en els objectius que busquen les superilles de fer una ciutat més humana, amb més qualitat de vida i amb menys contaminació, però que la qüestió rau en la diferència entre la teoria i la pràctica. Afirma que hi ha idees que són molt difícils de dur a la pràctica i que un cas paradigmàtic d’això és la superilla del Poblenou. A més, explica que quan es va presentar la proposta d’implantació d’una superilla al Poblenou al Districte de Sant Martí no es parlava de prova pilot, mentre que, un cop reconegut el seu fracàs, no només s’ha rectificat el projecte, sinó que a més se l’ha qualificat de prova pilot. Manifesta que el Grup del PP és partidari de pacificar, però no pas de desertitzar i crear «barris fantasma», i que, per tant, estan a favor de la proposició del Grup de C’s. A més, destaca que aquesta proposta es basa en la planificació, i no pas en la improvisació, com la prova pilot que s’ha fet al Poblenou, que opina que no ha tingut en compte els efectes directes i indirectes de la seva implantació. Explica que pensen que abans de dur a terme qualsevol pla o projecte cal fer primer una planificació i disposar d’informes sobre el seu impacte econòmic i comercial. En aquest sentit, remarca que cal analitzar prèviament si una superilla pot ser beneficiosa per als veïns i els comerciants d’una zona determinada. La Sra. Lecha afirma que s’alegren que el Grup de C’s faci una proposta per ampliar els espais de la ciutat pacificats i amb zones 30, fent així un continu per a tota la ciutat en lloc de tenir fragments aïllats d’aquests espais. Manifesta que suposen que a partir d’ara aquest grup ja no s’oposarà a l’expansió dels carrils bici i que contribuirà a la pedagogia necessària per reduir de manera substancial l’espai destinat als cotxes a la ciutat. Explica que, des del Grup de la CUP, sempre han apostat per l’ús del transport públic, la bicicleta i els desplaçaments a peu, enfront de l’ocupació massiva de l’espai públic per part de vehicles privats, per tal de reduir la contaminació, 6054 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 millorar la salut de la ciutadania i augmentar la qualitat de l’espai públic. A més, destaca que l’alliberament d’espai públic potencia les relacions socials i les xarxes comunitàries. Manifesta que, per tant, aprofiten per instar el Govern a abordar de manera integral la mobilitat de la ciutat amb el foment dels desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic, cosa que passa necessàriament per una millora del servei i una universalitat de l’accés que les tarifes actuals no garanteixen. El Sr. Mòdol explica que, des del Grup del PSC, creuen que la proposició que presenta el Grup de C’s és interessant, va en la línia del que tots els grups han manifestat en les seves intervencions sobre les superilles i està en l’esperit de l’urbanisme que s’ha fet sempre a la ciutat. Afirma que, per tant, moltes de les propostes que s’han fet avui són propostes que els serveis tècnics municipals ja tenen presents i segurament ja treballen des de fa temps. A més, opina que la xarxa per a vianants prioritària que es proposa és perfectament compatible amb moltes altres estratègies i, per tant, no és excloent. En aquest sentit, remarca que la ciutat és complexa i permet moltes lectures i intervencions a diferents escales. Conclou que votaran a favor de la proposta, sempre que s’entengui que no es presenta en contraposició a cap superilla o a qualsevol altra idea o experiència sobre la mobilitat de la ciutat. Assenyala que, si fos així, aleshores s’abstindrien. La Sra. Vidal afirma que la transformació urbanística de la ciutat té en la millora dels espais per a vianants i els modes més sostenibles un dels seus eixos fonamentals. Explica que, des d’aquest punt de vista, creuen que la proposició va en la línia d’una política molt arrelada a la ciutat de millora dels espais per a vianants. En aquest sentit, recorda que el Pla de mobilitat urbana recull les superilles com a proposta per estendre a tot Barcelona. Manifesta que el Govern recull aquesta proposta i proposa implementar-la en el marc del pacte de ciutat que ha plantejat el Grup d’ERC. A més, remarca que la proposta d’una xarxa de circulació per a vianants prioritària ja està recollida en les superilles i, per tant, es pot plantejar en aquesta proposta de ciutat. Destaca que les superilles són la política que encaixa totes les xarxes de transport i dóna al vianant la prioritat de l’ocupació de l’espai, que és el que volen, ja que a la ciutat la majoria de la gent es desplaça a peu. Assenyala que poden discutir com les faran, perquè l’aplicació no serà igual a tota la ciutat, però que la prioritat ha de ser retornar espai al vianant. Conclou que comparteixen el contingut de la proposició i entenen que és perfectament compatible amb el model de les superilles, però que si es planteja en termes oposats hi votaran en contra. El Sr. Blanco explica que no proposen un pla alternatiu a la superilla entesa com una jerarquització de carrers, sinó a l’aplicació que se n’ha fet al Poblenou, on no s’ha constituït cap eix cívic, sinó que simplement s’ha interromput la circulació dels carrers. Diu al Sr. Coronas que no estan en contra que s’ampliïn els carrers de vianants, sinó tot el contrari, i que també volen que es redueixi la contaminació i el soroll. Manifesta que el sorprèn el vot en contra del Grup d’ERC perquè pensa que fan una proposta de mínims en la qual tots haurien estar d’acord. Afirma que creuen que avui dia és més realista començar per aplicar el concepte d’eixos cívics d’una manera que no provoqui l’oposició i els conflictes que ara genera l’aplicació de les superilles i plantejar després com es poden ampliar les àrees per a vianants a tota la ciutat. El Sr. Coronas reitera que comparteixen plenament la filosofia de la proposta, però que les superilles ja s’han demostrat com un model d’èxit allà on s’han establert de manera més general, com a Gràcia, i formen part del Pla de mobilitat urbana. Remarca que aquest model no és patrimoni de cap grup polític i que ara tenen l’oportunitat d’implantar-les per primera vegada amb fermesa. Opina que és contradictori dir que les superilles perjudiquen els carrers perimetrals i parlar després dels eixos cívics en diferents termes, quan aquests també tenen efectes en els carrers laterals. Explica que, per exemple, no es pot dir NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6055 que la creació del Parc Central de Nou Barris hagi perjudicat els veïns del passeig Valldaura o del passeig d’Urrutia. Assenyala que continuen passant cotxes per allà, de la mateixa manera que als carrers perimetrals de la superilla, però que els veïns gaudeixen del gran avantatge de tenir un parc al costat. La Sra. Lecha observa que en la proposició no es diu que la proposta sigui una alternativa a les superilles, però que, en canvi, el Sr. Blanco sí que ho ha dit en la seva intervenció. Manifesta que, si és així, el seu grup hi votarà en contra. El Sr. Blanco afirma que el que es vota és el text escrit, i que el fet que diguin que aquesta proposta és una alternativa a les superilles és un argument que utilitzen per explicar que permet aconseguir els mateixos objectius que es persegueixen amb la iniciativa de les superilles. D’altra banda, opina que les àrees de vianants de Gràcia o de Ciutat Vella no tenen res a veure amb la superilla del Poblenou. Manifesta que li agradaria que es veiés la proposta que planteja el seu grup en positiu i no com un joc de suma zero, ja que tots poden estar d’acord en el que es proposa com a comú denominador. El Sr. Mòdol demana el posicionament de vot dels grups, un cop fet aquest aclariment. El Sr. Coronas manifesta que el Grup d’ERC manté el vot en contra. La Sra. Vidal explica que no poden votar en contra de la implantació d’una xarxa contínua de circulació per a vianants prioritària, però que tampoc no poden votar- hi a favor si es planteja com una alternativa que exclou les superilles. Manifesta que, per tant, s’abstindran, tot entenent que tenen la mà estesa del Grup de C’s per continuar avançant en una proposta de pacificació de la ciutat. El Sr. Blanco precisa que la proposta no exclou les superilles. El Sr. Mòdol expressa el vot a favor del Grup del PSC. La Sra. Vidal manifesta que, atesa la precisió del Sr. Blanco, el Grup de BC votarà a favor de la proposta. La Sra. Vidal expressa el vot favorable de BC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C's, el Sr. Coronas expressa el vot contrari d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova. Del Grup Municipal ERC: 13. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al govern municipal a: - Incloure el conjunt d'immobles que conformen la casa-fàbrica coneguda com “Can 60” (carrer Riereta, 18–20–22) dins els Catàleg de Patrimoni de Barcelona. - Comprar el conjunt d'immobles que conformen la casa-fàbrica coneguda com “Can 60” (carrer Riereta, 18–20–22) per tal que esdevinguin de titularitat pública, es destinin a equipament i a lloguer social. El Sr. Coronas destaca que la casa fàbrica construïda per l’industrial tèxtil Magí Tarruella el 1833, coneguda com Can 60 i situada al carrer Riereta 18-22, és una de les més importants que hi ha a Barcelona per la seva tipologia, època i situació, i la més emblemàtica del barri del Raval. Explica que fa aproximadament dos anys la propietària de l’edifici, que acollia diverses entitats culturals i famílies que hi vivien, va decidir no renovar el contracte dels inquilins i posar l’edifici a la venda. Afirma que, finalment, el juny del 2015 la propietària el va vendre per 4,5 milions a un grup inversor després que el Govern anterior va desestimar-ne l’adquisició. 6056 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Manifesta que les entitats de Can 60 ja van demanar al juliol de 2015 que es preservés el patrimoni industrial del barri del Raval, i un any després l’Ajuntament va aprovar una suspensió de llicències d’obra de 38 fàbriques del Raval per endegar el seu procés de catalogació. Explica que, tot i que Can 60 estava inclosa en aquesta llista, finalment va quedar fora de la suspensió de llicències perquè la propietat de l’edifici havia presentat el certificat d’aprofitament urbanístic dos dies abans que fos aprovada. Assenyala que actualment la propietat es planteja vendre Can 60 per 6 milions d’euros, cosa que representa una oportunitat que creuen que no es pot deixar escapar, malgrat que s’hauria pogut comprar per molt menys. Explica que fa un any el Grup d’ERC al Districte de Ciutat Vella ja va demanar-ne la compra en un prec en què especificava 100 mesures de govern per aprofitar el superàvit municipal, prec que, un cop transaccionat, el Govern va acceptar. Afirma que el seu grup, a més de lluitar pel patrimoni de la ciutat, ha estat seguint el cas, i en aquest sentit volen posar en valor la feina dels consellers i conselleres de districte, que han estat al costat dels inquilins i col·lectius de Can 60. El Sr. Martí expressa el vot a favor del Grup de CiU. Explica que ahir mateix, després de parlar amb els inquilins i els col·lectius que tenen contractes en aquest espai, van manifestar a través de la seva regidora de Ciutat Vella el suport a aquesta petició. Afirma que és de justícia que aquesta peça s’incorpori al catàleg, com altres antigues fàbriques del Raval. D’altra banda, assenyala que no és cert que fa uns anys això estigués sobre la taula en els termes que avui es planteja com a adquisició de l’espai per part de l’Ajuntament, atès que la finca formava part del Pla Dintres i no hi havia la necessitat que ha sorgit més recentment. Manifesta que, a banda d’això, volen denunciar la mala gestió política del Govern pel que fa a aquesta qüestió. Explica que quan ahir la Sra. Homs va fer un prec al Govern respecte al manteniment dels usos i la possible compra d’aquest espai es va rebutjar el prec, quan ja sabien que l’operació tirava endavant, tal com s’ha confirmat avui en una roda de premsa que s’ha fet abans de la comissió plenària. Afirma que, tot i el suport a l’operació i als inquilins i usuaris d’aquest edifici, creuen que certs afanys de protagonisme no justifiquen aquesta manera de fer política. El Sr. Blanco manifesta que el Grup de C’s està a favor que es protegeixi i recuperi aquest edifici, que es dediqui a habitatge social, que es permeti que els col·lectius i entitats culturals, esportives, socials o artístiques que en són usuaris puguin continuar utilitzant-lo, i que la titularitat municipal no comporti una pèrdua d’autonomia i la necessària vitalitat que han de tenir aquestes entitats. A més, demana que no es compri la finca a qualsevol preu i es pugui arribar a un bon tracte amb la propietat, tenint en compte que l’edifici està en molt males condicions. D’altra banda, assenyala que la catalogació de l’edifici és una qüestió tècnica que depèn de Patrimoni i que, per tant, això és el que els genera més dubtes. Manifesta que, no obstant això, votaran a favor de la proposició perquè, en general, estan d’acord que cal preservar l’edifici, el patrimoni i les activitats que s’hi duen a terme. El Sr. Mulleras afirma que al seu grup tampoc no els agrada aquesta manera de fer política municipal, en què sembla que es juga amb el pressupost de l’Ajuntament i amb el patrimoni de la ciutat per fer un favor a un partit o a determinades associacions afins. Opina que això arriba al que Valle-Inclán en deia l’esperpento quan avui es pot llegir a El Periódico que «va informar un portaveu de l’Ajuntament, que ahir va celebrar una comissió d’Urbanisme, en la qual a proposta d’ERC es va aprovar la compra de l’immoble amb els vots a favor de Barcelona en Comú, PSC i ERC.» Explica que no sap si la periodista que va escriure aquest article tenia alguna mena de tècnica per predir el futur, però que caldria dir a qui filtra les notícies que s’hi esmerci una mica més. Afirma que tampoc no creuen que ara s’hagi de catalogar a corre-cuita un edifici per una operació política, quan els grups que han governat la ciutat anteriorment NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6057 haurien pogut fer-ho, i dedicar-lo després a un altre ús. Manifesta que no estan d’acord en tot això, i menys a gastar 9 milions d'euros dels barcelonins sense conèixer els criteris reals i els informes que avalen aquesta operació. Conclou que, per tot l’exposat, el Grup del PP s’abstindrà. La Sra. Lecha assenyala que els veïns que vivien en aquest edifici han patit assetjament per part de la nova empresa que el va comprar fa dos anys, i que les entitats han hagut d’ingressar el lloguer en un dipòsit per no tenir cap denúncia. A més, recorda que es podria haver comprat l’edifici per un preu molt més baix que el que ara es planteja. Remarca que ara hi ha la possibilitat de recuperar aquest edifici per al barri, que és la voluntat de les entitats i els veïns, del grup proposant, del seu grup i del Govern, i demana que, per tant, es tiri endavant la compra. Afirma que es vol que les entitats usuàries d’aquest espai es puguin quedar al barri, i en destaca la tasca social i veïnal que fan, que promou l’enxarxament, la cohesió i la conservació de la cultura popular, tot fugint de la cultura elitista que caracteritza determinats àmbits de Barcelona i de l’Ajuntament. El Sr. Mòdol assenyala que no tindria sentit debatre aquesta proposició en aquesta comissió si no fos perquè té un vessant urbanístic. Opina que es tracta d’una operació estratègica per la ubicació de l’immoble i la situació dels inquilins, independentment del que pugui acabar passant, ja que no poden preveure la formalització de la compra i el seu cost. Manifesta que, en aquest sentit, el Grup del PSC votarà a favor de la proposició pel que suposa d’estratègia urbanística. Explica que, com tots els grups, s’han reunit amb les persones afectades, i que no els agrada que hi hagi gent sota cap mena de coacció i volen que es mantinguin determinades activitats en un àmbit de tanta pressió turística. Afirma, però, que han de ser conscients que el que estan votant és que l’Ajuntament adquireixi un immoble per intentar frenar una determinada operació especulativa i que no tenen cap garantia del que acabarà passant en el futur. La Sra. Pin agraeix al Grup d’ERC la presentació de la proposició, així com la col·laboració del Grup de la CUP. Manifesta que, efectivament, aquesta operació és una compra estratègica al barri del Raval, també per fer front a l’especulació i a la pressió immobiliària que hi ha en aquest barri. Explica que hi ha un preacord amb la propietat i que, de fet, demà passarà per la Comissió de Govern l’acord pressupostari amb el Grup d’ERC. Diu al Sr. Mulleras que no es tracta de fer cap favor a cap partit ni a cap col·lectiu, sinó de fer un favor al barri del Raval. A més, remarca que el preacord no parla de 9 milions, sinó de 6 milions. En relació amb això, explica que no saben d’on ha sortit la informació que s’ha filtrat a la premsa, i critica que un mitjà hagi publicat prèviament una informació que li ha arribat sense contrastar-la. Puntualitza que no han parlat de quin serà l’ús futur de l’edifici, sinó que només han dit que es destinarà a equipaments públics i que es mantindrà l’habitatge existent per mantenir l’essència de casa fàbrica de Can 60. Assenyala que en aquest espai hi ha activitats de tot tipus, amb algunes que tenen més interès públic i estan més arrelades al barri i d’altres més privades, i que caldrà estudiar cas per cas. Afirma que el barri del Raval es mereix aquesta inversió i que no s’han de tenir dubtes sobre l’aspecte patrimonial, ja que han trigat un any a estudiar totes les cases fàbrica que s’havien d’incloure dins la suspensió de llicències per poder revisar-ne la catalogació. Manifesta que la memòria obrera i industrial de la ciutat, sobretot l’arquitectònica, ha anat desapareixent, i que Can 60 n’és un emblema. Opina que cal mantenir aquesta essència, però que també s’ha d’inserir en les necessitats actuals del barri del Raval. Afirma que el Sr. Martí ha mentit en la seva intervenció. Explica que tan aviat van començar a governar es van reunir amb les persones de Can 60, i que els serveis tècnics del Districte els han informat que hi havia hagut la possibilitat de comprar Can 60 per 4.400.000 euros i que en aquell moment es va rebutjar. Assenyala que van fer un informe per veure si els 6 milions que ara es demanen 6058 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 per l’edifici s’ajustaven als paràmetres de l’Ajuntament, i que han comprovat que el preu per metre quadrat és més baix del que es permet. Remarca que van perdre l’oportunitat de comprar l’edifici en aquell moment, però que la nova propietat ha estat molt predisposada a treballar amb l’Administració i s’ha avingut a fer un preacord per formalitzar la compra, un cop es disposi de la partida pressupostària. Opina que aquesta actuació és una molt bona notícia per al barri del Raval, i que també demostra que, quan es prioritzen els objectius i les necessitats de la ciutat, hi ha molts grups polítics que són capaços de posar-se d’acord per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes. El Sr. Coronas remarca que abans de presentar aquesta proposta d’acord hi ha hagut tota una feina de maduració anterior i acords previs que provenen de pactes sobre el superàvit i els pressupostos del 2016. Assenyala que no sap qui és el portaveu municipal que ha parlat amb El Periódico, però que, a banda de l’anunci de la compra de Can 60, s’ha equivocat en la resta d’informacions que ha donat. Afirma que, en tot cas, abans han fet una roda de premsa, que era el moment en què s’havia previst anunciar aquesta notícia. Manifesta que, més enllà d’això, l’important és que hi ha un acord per comprar Can 60 i s’han de felicitar per això. El Sr. Martí afirma, en resposta a una al·lusió de la Sra. Pin, que potser es pot equivocar en alguna cosa que ha dit, però que ell no menteix. El Sr. Mulleras assenyala que la xifra de 9 milions és la que surt avui a la premsa, i que inclou els 6 milions de la compra i els 3 milions de la rehabilitació. A més, pregunta quin és el criteri per establir el preu d’aquest conjunt i on són els informes econòmics i patrimonials que el defensen. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C's, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP, i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 14. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Instar al Govern municipal a: deixar en suspens el projecte de les superilles i el desplegament de la prova pilot al districte de Sant Martí (que comprèn el perímetre format pels carrers Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger) fins que s'avaluï rigorosament l'impacte en la mobilitat i l'espai urbà de la zona afectada, així com del conjunt de la ciutat. Tractada conjuntament amb els punts núm. 2, 14 i 22 de l’ordre del dia. La Sra. Sanz expressa el vot contrari de BC, el Sr. Mòdol expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C's, el Sr. Coronas expressa el vot contrari d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. Es rebutja. Del Grup Municipal CUP: 15. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Que l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat demani les competències de gestió de les instal·lacions i activitats del Zoo de Barcelona a l'Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica. La Sra. Lecha manifesta que des de fa setmanes es parla del zoo, i que hi ha discussions i fòrums on es debat molt el futur d’aquest equipament. A més, assenyala que aquest clam popular per un nou model de zoo està recollit gairebé NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6059 per tots els grups municipals. Afirma que cal transformar el zoo per motius ètics, econòmics, de model de ciutat i de coherència, i, sobretot, perquè Barcelona sigui una ciutat amiga dels animals. Remarca que els mateixos treballadors reclamen una transformació i unes millores que coincideixen en molts aspectes amb la petició dels grups compromesos amb els drets dels animals. Afirma que això significa que cal prendre mesures valentes i oportunes, deixant de banda el tarannà erràtic, continuista i mercantilista que ha caracteritzat aquest equipament durant les darreres dècades. Explica que la manca de priorització del benestar animal fa que es violin normes bàsiques sobre el respecte al descans i la seguretat de molts animals. A més, afirma que tothom pot estar d’acord que hi ha animals, com els dofins, els óssos o els lleons, que no viuen en les condicions òptimes per gaudir d’un cert benestar. Manifesta que consideren que s’ha de portar aquesta discussió més enllà i s’ha de tornar a convocar la comissió del zoo, que només s’ha reunit una vegada. En relació amb això, opina que sembla que la discussió del zoo vagi més lluny en els mitjans de comunicació que al consistori, quan és la seva responsabilitat. Afirma que pensen que, per coherència, és prioritari que la institució del zoològic i la seva fundació passin a dependre de l’Àrea de Benestar Animal. Explica que consideren que una manera d’entendre el benestar animal passa també perquè els treballadors que té el zoo tinguin unes bones condicions de treball, no només pel que fa al salari, sinó també pel que fa al respecte a totes les seves tasques d’educació, recerca, manteniment o reinserció. Remarca que tot aquest ventall d’activitats allunyen el zoo del que és un parc d’atraccions, que opina que és l’única faceta en la qual s’ha incidit de manera important en els últims anys. En aquest sentit, afirma que avui el zoològic de Barcelona no és una mostra de benestar animal, sinó un parc d’atraccions on predomina el soroll, la mercantilització i tot allò que és per a la diversió dels humans i que no reverteix en benefici del benestar animal. Finalment, presenta la proposició, que assenyala que ha estat transaccionada amb el Grup de BC, per tal d’instar BSM a cedir la direcció política del zoo de Barcelona, en tots els seus àmbits, a l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. La Sra. Recasens opina que el fet que en 48 hores, en tres comissions diferents, hagin parlat del zoo de Barcelona és un símptoma que alguna cosa està fallant. Manifesta que el Grup de CiU s’abstindrà respecte a aquesta proposició perquè consideren que el Govern es pot organitzar com li sembli més oportú. Afirma que, tanmateix, sí que fiscalitzaran tot allò que pugui suposar decisions errònies pel que fa al benestar animal o que vagi en contra dels tres pilars en què s’ha de basar el zoològic de Barcelona: educació, recerca i conservació. Lamenta que els grups polítics qüestionin la tasca que ha fet fins ara el zoo en matèria de recerca, conservació i educació en posar més l’èmfasi en el vessant mercantil del zoològic. Opina que amb això es fa un flac favor als treballadors i conservadors del zoo, que són els primers interessats que el benestar animal sigui la missió d’aquest equipament. A més, afirma que aquest tipus de visió posa en dubte tota la feina que es fa entorn del zoo, com la que es du a terme amb la Universitat Pompeu Fabra amb l’objectiu d’impulsar la recerca universitària; amb la Fundació Bosch i Gimpera per a la recerca en l’àmbit escolar; amb l’Institut d’Ornitologia de Catalunya per al desenvolupament de l’anellament científic del zoo; amb l’Institut de Recerca de la Biodiversitat; amb l’Institut de Biologia Evolutiva, o amb el Great Apes Survival Partnership, que treballa per evitar l’extinció de grans primats. Així mateix, es refereix a les beques de recerca i conservació del zoològic, de les quals s’han beneficiat 13 projectes, a la beca Floquet de Neu i a la beca Antoni Jonch. D’altra banda, destaca que la Fundació Barcelona Zoo aplega els experts i les universitats, i que per tant, no té sentit menysprear tot això fent veure que ara es començarà de nou i creant un consell amb experts. Afirma que cal posar en valor tota la feina que s’ha fet fins ara i continuar endavant. El Sr. Alonso expressa el vot a favor del Grup de C’s. Explica que estan d’acord que el model de zoo es basi en consideracions ecològiques i no es plantegi des del 6060 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 punt de vista d’una atracció turística o un espectacle. Remarca, però, que cal un concepte d’ecologia seriós i científic que no caigui en qüestions sentimentals, que poden ser molt comprensibles però que no estan necessàriament relacionades amb l’ecologia. Precisa que el concepte d’ecologia que entén que han de defensar és el d’una ciència per fer un món millor, més sostenible, amb una major biodiversitat i amb un respecte per la natura i els recursos naturals. Explica que, per tant, estan d’acord que no es mesuri el zoo pel nombre de visitants o pels ingressos que té, sinó que les variables que es posin en valor siguin el nombre de projectes científics desenvolupats, la participació en projectes de protecció d’espècies i totes les accions educatives que es fan. Conclou que, en aquest sentit, comparteixen el canvi d’àrea proposat. El Sr. Coronas manifesta que el Grup d’ERC coincideix plenament amb la filosofia de la proposició, que aborda una reivindicació que també és del seu grup i que han fet avinent diverses vegades. Explica que no dubten que la societat municipal BSM és una bona eina per gestionar diferents serveis i instal·lacions de la ciutat de manera àgil i eficient, però que el zoo no és un equipament qualsevol, ja que al seu interior hi conviuen éssers vius, cosa que el diferencia radicalment d’altres espais. Afirma que, per tant, no el poden equiparar a altres instal·lacions de la ciutat, ni tampoc poden aplicar-hi criteris estrictament mercantilistes com si es tractés d’un pavelló, un aparcament o un parc d’atraccions. Manifesta que creuen que aquest ha estat el problema que hi ha hagut durant els darrers anys, tal com ho mostra el fet que durant el darrer mandat la cara visible d’aquest equipament era la persona responsable de l’Àrea d’Economia i Empresa del consistori i no pas de Medi Ambient, Presidència o Territori, que era d’on depenien les polítiques animalistes de la ciutat. Assenyala que s’han realitzat inversions importants en el zoo, moltes d’elles destinades a millorar els espais dels animals i la manera com els observen els visitants, però sense tenir una idea clara de la funció del zoo ni de quina havia de ser la seva col·lecció. Opina que això ha portat a l’estat actual del parc, que és més caòtic, té moltes obres i manca de coherència. Afirma que, fins i tot, des del punt de vista paisatgístic no és bonic ni agradable de visitar. A més, es refereix al funcionament deficient abans que Parcs i Jardins tornés a recuperar la gestió dels espais verds del zoo, i als problemes relatius a les instal·lacions del zoo subcontractades per BSM. Explica que per això creuen que cal aprofitar el procés de reflexió sobre el futur del zoo per definir quina figura jurídica ha de tenir aquest espai per tal de poder dur a terme els seus objectius i buscar el millor encaix del parc dins l’estructura de l’Ajuntament, en el marc de les polítiques ambientals i de recerca. Afirma que, per tant, votaran a favor de la proposició. El Sr. Mulleras saluda els treballadors del zoològic que assisteixen a la sessió. Remarca que la proposició es refereix específicament a la direcció política del zoo i no pas a la seva gestió. D’altra banda, afirma que la millor política per als treballadors del zoo és que aquest equipament continuï existint i no se’l deixi morir, tal com ha semblat que s’ha fet fins ara durant aquest any. En relació amb això, recorda que ahir el Grup del PP va presentar una proposició en la Comissió d’Economia i Hisenda per garantir que hi hagués un pla d’inversions per al zoo, tenint en compte que el futur d’una instal·lació depèn del fet que tingui inversions. Destaca que l’aprovació d’aquesta proposició va demostrar que en principi hi ha la voluntat que el zoo continuï. Assenyala que una altra cosa, però, és quin model de zoo es vol. Explica que consideren que el problema del zoo no és la direcció política, però que si fos aquest el cas, seria millor que el zoo depengués de BSM, perquè el seu Consell d’Administració és proporcional al Consell Plenari de l’Ajuntament, on l’oposició té majoria. Assenyala que, en canvi, si depèn de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, el zoo serà responsabilitat directa del Govern municipal i l’únic que podrà fer l’oposició és votar a favor o en contra de les propostes a les comissions. Opina que, si el zoo continués depenent de BSM, la majoria que hi tenen ara els grups de l’oposició segurament evitaria el que ha passat fins ara, que NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6061 és que el Govern no ha invertit prou en el zoo i que fins avui no sabien quin futur tenia perquè desconeixien què volia fer el Govern municipal actual, que l’estava deixant morir. En relació amb això, recorda que durant la campanya electoral el Grup de BC va dir que no volia un zoo com el que hi ha a Barcelona. Conclou que, per tot l’exposat, votaran en contra de la proposició. El Sr. Mòdol manifesta que el Grup del PSC votarà a favor de la proposició perquè pensen que, més enllà de si l’àrea que dirigeixi el zoo ha de ser la d’Economia o la d’Ecologia, el zoo és també una qüestió urbana i d’espai públic. D’altra banda, remarca que la proposta que estan aprovant es refereix només al fet que la direcció política passi a dependre de l’Àrea d’Ecologia i Urbanisme, atès que s’han fet afirmacions sobre el model del zoo o altres qüestions que no comparteixen. Recorda que han dit moltes vegades que s’ha de fer un pla estratègic urbanístic sobre el zoo i tot el seu entorn, i han denunciat que no pot ser que una dependència municipal tingui el pitjor tractament d’espai públic de tota la ciutat. A més, assenyala que s’han de plantejar qüestions com les de la relació del zoo amb el seu entorn immediat o amb el vial de límit posterior. Afirma que, per tant, hi ha moltes reflexions a fer i creuen que té molt de sentit que això s’abordi no només des del punt de vista del model, sinó també des del punt de vista de la transformació urbana, tant pel que fa a la qualitat de l’espai públic com pel que fa a la relació amb tot l’entorn. Manifesta que creuen que és necessari accelerar aquest procés per no arribar tard a algunes decisions que són força urgents, com la relativa al delfinari o d’altres que el mateix comitè d’empresa ha plantejat. Conclou que, sense qüestionar la gestió que hagi pogut fer BSM fins ara i que continuarà fent, creuen que cal una altra visió del zoo que tingui en compte tant el vessant ecològic com el vessant urbanístic. La Sra. Sanz agraeix al Grup de la CUP que hagi presentat aquesta proposició, que referma el que ella va dir el primer dia que es va reunir el Consell de Benestar Animal i Convivència. Recorda al Sr. Mulleras que en aquest òrgan hi ha representants de tots els grups municipals i, per tant, tots poden dir-hi la seva. A més, afirma que és un espai molt plural en el qual participa tothom que està implicat en el zoo, des dels treballadors fins a les persones responsables de les diferents àrees. Destaca que aquest espai de reflexió col·lectiva sobre el futur del zoo és necessari, no només per fer aquesta feina de reflexió, sinó també per pensar què es fa en cada moment. Respecte a la crítica que no s’estan fent inversions en el zoo, remarca que l’única inversió que no s’ha executat de les que s’havien planificat en el Pla estratègic fins al 2020 és la del futur delfinari, que el Govern municipal ja va dir des d’un principi que volia plantejar-la en un grup de treball. Afirma, però, que s’han desenvolupat tota la resta de millores de les instal·lacions dels animals, incloent-hi totes aquelles inversions vinculades a la readaptació del delfinari actual. Manifesta que, per tant, no existeix el perill del qual parla el Sr. Mulleras. A més, precisa que el que el Govern actual planteja és la possibilitat de propostes alternatives per millorar el zoo, però que en el Consell de Benestar Animal i Convivència no s’ha dit mai que s’hagués de tancar el zoo. En relació amb això, assenyala que alguns regidors no participen habitualment en aquest espai i els demana que hi assisteixin, ja que està obert a tots els regidors i regidores. Recorda que en el mandat anterior es va treballar un decàleg que determina una sèrie d’actuacions i suma consensos. En aquest sentit, opina que convé que tots es posin d’acord en algunes qüestions i que no estan tan lluny d’això, perquè tots volen un millor zoo que sigui un equipament de referència pel que fa a la conservació, la recerca i l’educació. D’altra banda, diu a la Sra. Recasens que la fundació és útil per a algunes coses, però que cal replantejar-ne moltes d’altres. Afirma que BSM avui no expressa la pluralitat d’agents que volen fer aportacions amb relació al futur del zoo, no només des d’una perspectiva política, i que, per tant, creuen que com més plural sigui l’espai de reflexió i de deliberació sobre el seu futur, millor. Opina que es poden posar d’acord en moltes coses sobre com ha 6062 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 de ser aquest full de ruta i construir-lo conjuntament, especialment amb els treballadors i treballadores. En relació amb això, assenyala que la proposta que planteja el Grup de la CUP implica també enfortir les relacions laborals i el paper del comitè d’empresa. En aquest sentit, recorda totes les queixes que hi va haver en el mandat anterior i altres mandats sobre moltes decisions que es prenien des de BSM. Afirma que aquestes decisions no es poden prendre només des d’una lògica estrictament mercantilista, sinó també des de moltes altres perspectives. Manifesta que ha explicat moltes vegades que la voluntat del Govern municipal és que la direcció política del zoo depengui de l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, i que a partir d’avui això ja queda clar. Demana, doncs, a tots els grups municipals que a partir d’ara presentin totes les propostes sobre el zoo a aquesta comissió. La Sra. Lecha assenyala que el PP s’erigeix en el gran defensor de les reivindicacions dels treballadors quan els té al davant, mentre que aquest partit ja està pensant una nova «contrareforma» laboral. Explica que, atès que la Sra. Recasens ha parlat molt de les comunitats científiques i educatives vinculades al zoo, vol recordar la finalitat de BSM, d’acord amb el que diu la seva pàgina web: «Les activitats són variades i inclouen aspectes relacionats des de la mobilitat fins a la gestió d’instal·lacions de referència dedicades al lleure.» «Té com a missió contribuir al desenvolupament de Barcelona [...] amb eficiència, proactivitat, aportant valor a aquesta gestió i optimitzant la rendibilitat social i econòmica.» Afirma que, en canvi, l’Àrea d’Ecologia «impulsa equipaments, programes i activitats per a la difusió, preservació i conservació dels actius ambientals de la ciutat a través de l’educació i la participació ambiental». El Sr. Mulleras demana intervenir per al·lusions. Diu a la Sra. Lecha que el Grup del PP defensa a tothom que té interessos legítims, independentment del partit que votin. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Recasens expressa l'abstenció de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C's, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Que la direcció política del Zoo de Barcelona, en tots els seus àmbits, depengui de l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 16. Que el Govern municipal en el termini de tres mesos presenti els estudis oportuns orientats a valorar el possible manteniment de les edificacions del Turó de la Font de la Guatlla afectades pel planejament urbanístic vigent. El Sr. Martí presenta el prec. La Sra. Sanz assenyala que l’únic que s’ha fet al llarg del temps és expropiar allò que s’havia sol·licitat d’ofici. Afirma que, per tant, és evident que cal refer tota aquesta actuació i estan absolutament d’acord amb el prec. Explica que estan en converses amb els veïns i amb el Districte, que ja ha començat a organitzar algunes trobades. Demana, però, que se’ls permeti presentar aquests estudis a partir del gener del 2017. Conclou que accepten el prec si poden disposar d’un termini més ampli per executar-lo. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6063 El Sr. Martí manifesta que accepten la sol·licitud. Explica que no és que el Govern anterior no fes res respecte a això, ja que, si bé no es va executar el planejament, es van fer actuacions urbanístiques amb plans BUITS i altres intervencions parcials per fer que una part del barri fos més transitable i més humana. Demana que al gener com a molt tard, amb el nou exercici pressupostari, es presenti algun pla d’actuació. Assenyala que això significa inversió, pressupost, planificació i diàleg i pacte amb els veïns. Explica que en el mandat anterior ja es van entrevistar amb els veïns a casa seva i ell mateix, com a regidor de Sants- Montjuïc, va conèixer la situació de primera mà. A més, afirma que, encara que aquest planejament no afecti centenars ni milers de persones, és de justícia humana posar remei a la situació actual perquè hi ha gent que viu en condicions molt deplorables. La Sra. Sanz agraeix l’acceptació de l’ajornament. Manifesta que intentaran presentar-ho al gener, i que volen fer-ho bé i comptar amb tothom. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal C's: 17. Que el Govern de la ciutat presenti els resultats de les enquestes internes sobre el nivell de qualitat de la neteja i que inclogui un pla per tal de millorar la neteja a les zones pitjor valorades. El Sr. Mòdol recorda que aquest punt es tractarà juntament amb el punt 23. El Sr. Alonso afirma que la neteja dels carrers i els parcs és una font de queixes constants per part de tota la ciutadania i que, per això, demanen un pla per millorar-la. A més, explica que hi ha notícies de premsa que parlen de les diferents auditories de qualitat que fa l’Ajuntament sobre l’espai públic i que, per tant, pensen que aquest pla de neteja hauria de començar per aquells barris o districtes que estan pitjor valorats. Així mateix, demana que se’ls facin arribar aquestes auditories. La Sra. Sanz afirma que accepten el prec, però que cal tenir en compte que sempre hi ha queixes sobre la neteja i, per tant, cal valorar-les. Destaca que les enquestes internes i altres instruments els permeten identificar molt bé on cal intensificar les actuacions. En aquest sentit, manifesta que vol posar en valor la feina que fan els tècnics, principalment del Departament de Neteja, que estan molt atents a totes aquestes qüestions, i els districtes, que són els principals receptors de les queixes. Assenyala, però, que moltes apreciacions són percepcions subjectives perquè, quan s’analitzen, es comprova que no s’adiuen amb la realitat. D’altra banda, afirma que faran arribar aquesta informació. Destaca que es fan plans de millora de la neteja contínuament perquè aquesta és una qüestió bàsica de manteniment de la bona qualitat de l’espai públic, i que l’Ajuntament fa un gran esforç econòmic en aquest àmbit. En relació amb això, recorda que el contracte de neteja de residus és un dels més importants de l’Ajuntament, i que implica un gran nombre de persones i la participació de diverses empreses. A més, opina que la proposta de contracte que es va desenvolupar a escala de ciutat al seu moment va ser un encert, ja que inclou tot un conjunt de serveis extres. N’esmenta alguns exemples: a la campanya de Nadal hi ha un reforç de la neteja i una recollida de residus especial a les zones comercials de cadascun dels barris, que determinen els mateixos districtes en coordinació amb els tècnics de neteja; l’acció «Ens posem a punt per l’estiu» preveu la neteja de diferents places per fer un bon manteniment dels espais públics més utilitzats en cada barri, i intervé en més de 150 espais específics pel que fa a tanques, paviments, l’exterior i l’interior de contenidors, neteja de papereres, tasques de reparació i pintades; el pla d’estiu suposa un reforç de la neteja a les zones més utilitzades entre l’1 de maig i el 30 d’octubre, amb un 6064 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 increment de la neteja a les tardes i els dies festius, més neteja de contenidors i un augment dels serveis de neteja amb aigua quan hi ha temperatures més altes. D’altra banda, remarca que l’escassetat de pluges d’aquest any incrementa molt més la mala percepció de la neteja, que s’ha d’equilibrar amb totes aquestes feines extres. El Sr. Alonso manifesta que valoren tot l’esforç que fa l’Ajuntament en matèria de neteja i que precisament, amb la idea de ser objectius, demanen les auditories per identificar els punts negres i poder centrar així els esforços a reforçar la neteja en aquests punts. Finalment, agraeix l’acceptació del prec. El Sr. Coronas assenyala que la neteja de l’espai públic és sempre un aspecte sensible i important a la ciutat. Remarca que, de fet, si s’analitzen les dades del baròmetre municipal, la neteja es troba entre les sis primeres preocupacions de la ciutadania a Barcelona i ha augmentat al llarg del darrer any, ja que en el baròmetre de juny del 2015 un 1,6% de les persones enquestades creia que era el problema més greu de la ciutat mentre que al baròmetre de maig del 2016 aquesta xifra havia augmentat al 4,4%. Recorda que, a més, a l’agost va aparèixer una informació a la premsa amb relació a una auditoria sobre la qualitat de l’espai públic durant els mesos d’estiu que una empresa especialitzada en el control de qualitat dels serveis públics fa setmanalment per a l’Ajuntament. Afirma que l’auditoria constatava que la ciutat estava més bruta, especialment en alguns barris com el Raval, i que d’altres com el Poblenou o la Sagrada Família patien forts descensos. D’altra banda, assenyala que en una entrevista amb un mitjà de comunicació l’alcaldessa negava aquest fet i atribuïa l’augment de la brutícia i les olors a la manca de pluges. Afirma que és evident que l’augment del nombre de visitants, l’ús intensiu de l’espai públic i el canvi d’hàbits poden afectar els nivells de neteja de la ciutat, però que el seu grup aposta per un espai públic de qualitat i no degradat. Manifesta que per això demanen que es prenguin les mesures necessàries per mantenir els índexs de neteja de la ciutat a uns nivells acceptables, ja que és una evidència que Barcelona està més bruta i així ho percep la ciutadania. Demana que, si és possible, se’ls faci arribar per escrit les mesures que el Govern té previst adoptar per resoldre aquest augment de brutícia als carrers de la ciutat. La Sra. Sanz remarca que els tècnics que treballaven per al Govern anterior amb relació a la neteja i els residus són els mateixos que ara. Afirma que, per tant, vol que quedi clar que sempre s’han fet esforços en matèria de neteja, independentment de qui governi. Assenyala que hi ha uns professionals que analitzen les dades, dialoguen amb les empreses concessionàries i desenvolupen totes aquestes actuacions, i demana un respecte per aquests professionals. Manifesta que pot ser que hagi incrementat la percepció de falta de neteja en determinades zones a causa del baix nivell de pluges a la ciutat. Explica que, tal com diuen els experts, la pluja ajuda a fer desaparèixer les olors i fa que els espais públics semblin més nets. Afirma que, tenint en compte això, la neteja s’inscriu en la lògica de plans que ha detallat abans i que pot fer arribar per escrit al Sr. Coronas. A més, assenyala que el gerent d’Ecologia i el Departament de Neteja es veuen periòdicament amb cadascun dels districtes per estudiar les queixes dels veïns i les necessitats dels barris i com fer-hi front. Remarca que la ciutat destina molts diners a la neteja i que, per tant, es fan un flac favor alimentant una situació que és conjuntural, perquè no s’estén a tots els mesos de l’any, i que té a veure amb les condicions climàtiques de la ciutat. Manifesta que, tot i així, assumeixen el repte de donar tota aquesta informació i d’incrementar els serveis sempre que hi hagi peticions sostingudes de necessitats que es basin en dades reals, que és una cosa que les enquestes internes permeten identificar molt bé. Explica que, per exemple, el Raval és un lloc prioritari per al Govern i que, des del mes de juny, s’han incrementat molt els serveis de neteja a Ciutat Vella per tal de disminuir al màxim possible la percepció negativa que se’n té. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6065 El Sr. Coronas afirma que l’única manera de canviar la percepció de la ciutadania és netejar millor. Remarca que les percepcions de la gent no són infundades i que passejant per determinats llocs ja es veu que la ciutat està bruta. Es dóna per tractat. 18. Que el Govern de la ciutat presenti un pla de xoc per tal d'eliminar els excrements de gossos als carrers, tenint en compte tots els factors que influeixen en aquest problema, com per exemple el civisme, la manca d'instal·lacions adequades, o la necessitat d'incrementar els serveis de neteja en determinades àrees. El Sr. Alonso explica que presenten aquest prec perquè els excrements de gossos al carrer són una font constant de queixes i de problemes de convivència als barris. Tot seguit formula el prec. La Sra. Sanz assenyala que a Barcelona hi ha més de 700.000 gossos, i opina que cal celebrar que la majoria de la població que té gossos en té cura i recull els excrements. Manifesta que comparteixen la preocupació expressada, però consideren que no cal fer un pla de xoc específic sobre aquesta qüestió perquè ja duen a terme una estratègia en la línia proposada. Recorda que, tal com van anunciar, estan treballant en el desplegament de les deu noves zones d’esbarjo per a gossos de la ciutat. A més, destaca que estan treballant amb molta insistència en comunicació i conscienciació. Pel que fa a això, explica que del juliol al desembre d’aquest any hi ha informadors que fan campanyes de sensibilització per fomentar la tinença responsable d’animals, que inclouen el lliurament de bosses de plàstic per facilitar la recollida dels excrements i un fulletó informatiu on s’explica que cal recollir-los i dipositar-los en papereres o contenidors de color gris. Assenyala que, a més, es reparteix un fulletó a totes les àrees d’esbarjo dels districtes per donar aquesta informació. Explica que també està previst realitzar una campanya de comunicació a escala de ciutat a partir del desembre per fomentar la tinença responsable d’animals, i estendre a altres districtes una actuació que es va iniciar al districte de Nou Barris, que consisteix en una acció conjunta amb la Guàrdia Urbana per sensibilitzar d’aquestes qüestions. Manifesta que, per al Govern, tot això ja forma part d’una estratègia integral i que, per tant, no accepten el prec formalment. El Sr. Alonso assenyala que entén que hi ha una acceptació parcial del prec en el sentit que ja es treballa per resoldre aquest problema. Manifesta que esperen que el Govern impulsi amb energia totes les mesures anunciades i que puguin avaluar- ne l’eficàcia. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 19. Instar al Govern municipal a que se'ns entregui en el marc d'aquesta Comissió tots els informes de Bombers sobre seguretat i evacuació del Mercat de la Boqueria des de l'any 2011 (inclòs) que han estat tinguts en compte per a l'ordenació de les seves terrasses, i a presentar una proposta de distribució prèvia o ordenació singular de terrasses dels porxos de la Boqueria consensuada amb els veïns i comerciants de la zona, en un termini màxim d'un mes. El Sr. Mulleras formula el prec. La Sra. Sanz dóna la paraula a la Sra. Pin. 6066 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 La Sra. Pin explica que accepten el prec perquè justament aquest mes s’iniciarà el treball amb veïns i comerciants sobre l’ordenació singular, amb la novetat que es farà una ordenació singular per als porxos de la Boqueria, conjuntament amb l’ordenació de les terrasses que concedeix l’Institut de Mercats. A més, assenyala que també lliuraran els informes de seguretat que es demanen. Explica que l’Institut de Mercats està elaborant el pla d’autoprotecció del Mercat de la Boqueria i que, en aquest marc, tant des del Districte com des d’Urbanisme es van fer diverses consultes informals als Bombers, que els van alertar del problema d’evacuació de la Boqueria. Remarca que, no obstant això, la retirada de terrasses dels porxos de la Boqueria no va respondre només a raons de seguretat, sinó també a un incompliment reiterat per part de determinats locals. Assenyala que actualment hi ha 34 locals i que 4 d’ells disposaven de llicència de terrassa el dia de la retirada, quan n’hi havia molts més que posaven terrassa. Afirma que s’havien fet diverses inspeccions i que, després de dues infraccions greus, es va procedir a la seva retirada, com també s’han retirat altres terrasses. En relació amb això, manifesta que consideren que els locals que compleixen les normes han de poder sortir beneficiats davant d’aquells que no ho fan. Explica que, després d’aquesta actuació, van concedir una llicència provisional a aquells locals que estaven esperant la llicència de terrassa mentre s’acabava de dibuixar l’ordenació singular, però que només 6 d’aquests locals reunien tots els requisits per poder tenir una llicència de terrasses. Afirma que, per tant, dels 34 locals, actualment n’hi ha 10 que reuneixen els requisits per poder tenir llicència de terrasses. A més, assenyala que també hi ha locals que no tenen ni tan sols llicència d’activitat. Manifesta que, per tant, el Govern municipal ha de fer que es compleixi la normativa. En relació amb això, afirma que aquesta situació de facto es va consolidar en el mandat anterior perquè no es va fer cap inspecció, i que el fet de permetre una mala pràctica de manera reiterada fa que els comerciants pensin que tenen un dret adquirit que en realitat no tenen. El Sr. Mulleras agraeix l’acceptació del prec. Demana que se’ls facilitin els informes de Bombers al més aviat possible, i que es faci l’ordenació singular de les terrasses dels porxos de la Boqueria per poder regularitzar-les. Explica que han presentat aquest prec perquè una de les qüestions de què s’havia parlat en la polèmica sobre les terrasses dels porxos de la Boqueria era dels informes dels Bombers, sobre els quals hi ha diverses especulacions entre els comerciants i els veïns. Assenyala que el seu grup els ha demanat per escrit des de principis de setembre per constatar què diuen i poder-los contrastar amb els veïns que els pregunten si disposen d’aquests informes. D’altra banda, manifesta que esperen que aquesta ordenació singular afavoreixi l’activitat de les terrasses dels porxos de la Boqueria, i demana que l’Ajuntament tingui en compte les opinions dels restauradors a l’hora de fer aquesta distribució. Així mateix, demana que es tingui present que aquests restauradors havien arribat a un pacte verbal amb l’Ajuntament que els havia portat a invertir en la rehabilitació dels porxos. El Sr. Mòdol assenyala que, per una qüestió formal, cal que accepti el prec la Sra. Vidal o la Sra. Sanz, ja que la Sra. Pin no és membre de la Comissió. La Sra. Sanz manifesta que l’accepta. Es dóna per tractat. 20. Instar al Govern municipal a assumir la construcció dels habitatges de protecció oficial i l'equipament esportiu, que REGESA no ha realitzat fins ara, previstos a la Modificació del PGM al Nord de la Ronda de la Guineueta Vella aprovada definitivament el 5/03/2010, per tal que es pugui dur a terme la seva execució en la major brevetat possible. El Sr. Mulleras presenta el prec. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6067 El Sr. Montaner recorda que entre el 2009 i el 2010 es va aprovar la modificació del PGM per fer 128 habitatges protegits i 34 de dotacionals a la ronda de la Guineueta Vella, que es van adjudicar a Regesa, però que aquesta societat no els va realitzar per problemes de finançament. D’altra banda, assenyala que el Grup del PP ja va reclamar l’execució d’aquest projecte el 2013 i que el Govern anterior va dir que no tenia res previst en relació amb aquest projecte perquè havia inclòs aquesta àrea dins d’una de les 16 portes de Collserola. Explica que en el nou mandat, atesa la situació d’emergència habitacional, la Regidoria d’Habitatge ha llançat 3.500 nous projectes, entre els quals no s’han inclòs aquells que poguessin tenir dificultats de partida, com és el cas d’aquest projecte. Assenyala que, a part de la ubicació en una zona paisatgística, hi ha el problema d’afectació de l’aqüeducte principal d’aigües del Ter-Llobregat, que està sota del que seria habitatges dotacionals. Remarca que aquesta afectació suposa un increment de despesa i de risc. A més, recorda que en més d’una ocasió hi ha hagut queixes que ja hi ha massa habitatge protegit al districte de Nou Barris. Manifesta que no pot acceptar el prec perquè no poden prometre l’execució d’aquest projecte en la major brevetat possible, però que està en estudi. Informa que precisament el 13 de novembre hi ha una reunió entre la Regidoria d’Habitatge i el Districte per tractar aquest tema. Explica que, si és possible, s’intentarà que pugui entrar en un nou paquet d’encàrrecs, però que això dependrà molt del Pla d’habitatge, del que digui el Districte i del Pla d’equipaments del districte. Conclou que assumeixen que és una actuació que està pendent, però que no poden assegurar que es faci a curt termini. El Sr. Mulleras afirma que el problema és que el barri de Canyelles espera que es facin aquests habitatges des de l’any 2010, quan Regesa va assumir-ne la responsabilitat. A més, remarca que el seu grup ha reclamat diverses vegades l’execució d’aquesta modificació del PGM al nord de la ronda de la Guineueta Vella, que preveu un total de 162 habitatges de protecció oficial i un equipament esportiu. Manifesta que, atès que Regesa no ha estat capaç de dur a terme aquest projecte, demanen que el Govern municipal assumeixi aquesta responsabilitat, ja que consideren que Canyelles i Nou Barris són zones molt necessitades d’habitatge social i que aquesta hauria de ser una de les prioritats del Govern municipal envers els veïns d’aquest barri, que fa molts anys que esperen els habitatges i l’equipament esportiu. A més, demana que això es faci al més aviat possible. El Sr. Montaner reitera que això no es pot fer amb la rapidesa que demana el Grup del PP. Explica el Govern prioritza els 3.500 habitatges previstos per al primer quinquenni, que són els que tenen menys dificultats, però que quan el Districte doni llum verda a aquest projecte passarà a ser assumit per l’Ajuntament i pel Patronat Municipal de l’Habitatge. D’altra banda, afirma que per al seu grup és molt més prioritari el dret a l’habitatge que no pas per al PP, que no ha fet mai una política d’habitatge ni ha acceptat la dació en pagament, entre altres coses. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 21. Quan té previst el Govern desenvolupar el planejament urbanístic que afecta a l'avinguda de Vallcarca; per a convertir aquesta avinguda en l'eix verd i cívic anhelat per la major part dels veïns del barri. El Sr. Martí formula la pregunta. La Sra. Sanz recorda que en el mandat anterior es va constituir un espai de diàleg i de treball amb els veïns i veïnes per desenvolupar aquest planejament, i que el Govern actual ha mantingut aquest espai i està en converses constants amb 6068 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 els veïns per tal de consensuar una possible proposta per a aquest àmbit, tant pel que fa a l’avinguda Vallcarca com pel que fa a l’altre sector de transformació que està afectat. Explica que, en primer lloc, estan intentant elaborar una proposta de concurs d’idees al voltant d’aquesta qüestió per recollir propostes i planificar diferents unitats d’actuació de desenvolupament, tant de les parcel·les que són públiques com de la resta. Afirma que, per tant, actualment treballen prioritàriament aquest àmbit, que remarca que és força complex per la varietat de propietaris de les diferents parcel·les. Explica que en principi es podrà tancar la proposta de concurs en les properes setmanes i que, un cop fet això, es treballarà la proposta de l’avinguda Vallcarca i l’eix verd. Manifesta que pensen que és millor situar un debat rere l’altre que no pas intentar barrejar les dues coses. Afirma que totes dues són complexes, però que segurament la que cal resoldre amb més urgència, per la idiosincràsia de les mateixes parcel·les, és la relativa a les unitats d’actuació. El Sr. Martí assenyala que precisament volien separar aquestes dues qüestions. En aquest sentit, remarca que s’han referit al planejament que afecta l’avinguda Vallcarca, i no tant a les unitats d’actuació. A més, opina que si s’allarguen els processos participatius d’una manera poc intel·ligent, no s’acabarà de donar resposta a les necessitats existents, que, a més, provenen d’un planejament aprovat. Explica que, a banda de la separació de les unitats d’actuació amb els diferents propietaris, hi ha un planejament que afecta un carrer, on hi ha problemes a causa de la indefinició del Govern. Demana que es prenguin decisions i que no es perdi més temps, ja que el deteriorament de l’espai, les noves ocupacions i els problemes socials s’agreugen per manca d’iniciativa. Insta el Govern a tancar al més aviat possible els processos participatius, a prendre decisions, a executar el planejament i, si cal, a modificar el PGM. Així mateix, demana que tot això es faci amb el màxim consens i no es prioritzin uns col·lectius per damunt d’uns altres. La Sra. Sanz manifesta que una de les qüestions que han posat sobre la taula amb la Satalia, la Font de la Guatlla o el front de muntanya és que el Govern té la voluntat de tancar planejaments que fa molts anys que estan pendents d’execució. Afirma que, per tant, no allargaran cap procés de manera innecessària i treballaran amb el màxim consens. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 22. A l'hora de procedir a la implantació de superilles a la resta de la ciutat durant el present mandat, quins seran els següents passos a seguir, la seva calendarització i quines campanyes informatives es realitzaran? Tractada conjuntament amb els punts núm. 2, 11 i 14 de l’ordre del dia. Es dóna per tractada. 23. Quines mesures ha pres i/o té previst prendre el Govern municipal per solucionar l'augment de la brutícia als carrers de la ciutat? Tractada conjuntament amb el punt núm. 17 de l’ordre del dia. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 24. Volem saber quants d'aquests individus van ser adoptats, quants van morir, si va ser així per quines causes i dels que van fer el procés, còpia del certificat d'esterilització. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6069 La Sra. Lecha explica que entre l’any passat i principis d’aquest any es van realitzar tota una sèrie d’intervencions en centres de venda d’animals de la ciutat i es va arribar a decomissar uns 200 cadells de gos. Assenyala que, mitjançant la intervenció de l’Oficina de Protecció d’Animals, es va gestionar l’adopció d’aquests cadells en domicilis. Tot seguit formula la pregunta i demana una còpia del certificat d’esterilització. Pel que fa a això, assenyala que, encara que els animals no continuïn al centre d’acollida, aquest ha de tenir una còpia dels certificats. La Sra. Sanz manifesta que aquest any s’han decomissat una mica més de 300 cadells. Afirma que tots han sobreviscut i que, a més, tots han estat esterilitzats al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC), tal com consta a la seva cartilla sanitària. Diu que la Sra. Lecha que pot parlar amb la cap del Departament de Benestar Animal, la Sra. Ortonoves, i obtenir tota aquesta informació al mateix CAAC. Explica que, un cop té lloc la denúncia de botigues de venda d’animals, es decomissen els cadells, s’esterilitzen i després es donen en acollida, però que el procés judicial és una mica complex, ja que fins que l’acollida es converteix en adopció passa un determinat temps. Manifesta que ara no poden les dades exactes sobre els casos que han esdevingut adopció definitiva, però ofereix a la Sra. Lecha la possibilitat de tenir tota la informació actualitzada a través dels serveis tècnics que segueixen aquest tema. La Sra. Lecha pregunta si ha de demanar la informació directament al CAAC o esperar que se l’enviïn. La Sra. Sanz respon que ho poden fer com ella prefereixi. Es dóna per tractada. 25. Demanem se'ns expliqui, justifiqui i informi sobre quines són les accions de mesura aprovada per a l'eliminació del glifosat que s'han dut a terme; així com se'ns informi sobre quins són els resultats d'aquelles mesures que havien de ser portades a terme dintre del primer i segon trimestre del 2016, tal com indica el calendari de la mesura aprovada. La Sra. Lecha manifesta que hi ha hagut una queixa recent per part de veïnes de diferents districtes, l’última de Sarrià, sobre l’anunci que van trobar als carrers del producte Roundup, que és un glifosat per fumigar. Demana una explicació d’aquest fet, i informació sobre l’estat de desenvolupament del procés d’eradicació del glifosat, que preveia estudis clínics als treballadors de Parcs i Jardins que havien estat en contacte amb productes fitosanitaris, l’assaig de tècniques de desherbatge alternatives als tractaments herbicides, i una instrucció de treball adreçada a tots els organismes municipals i empreses contractades per qualsevol ens municipal, de la qual demana el redactat. Explica que quan es va presentar la mesura de govern sobre el glifosat es va parlar tot això, però que, en canvi, no n’han tingut més notícia. Assenyala que sí que coneixen, però, la campanya comunicativa que s’ha adreçat als domicilis. Finalment, remarca la necessitat de fer analítiques i revisions al personal de Parcs i Jardins, ja que encara no s’han començat a fer. La Sra. Sanz manifesta que els equips tècnics han treballat per determinar l’estat de desenvolupament de cadascuna de les mesures que incorporava la mesura de govern per a l'eliminació del glifosat i que, si els grups hi estan d’acord, poden fer-los arribar aquest document i fer un debat conjunt sobre aquest tema en la propera sessió de la Comissió. Recorda que la mesura establia que a partir de l’1 de gener de 2017 s’havia d’eradicar l’ús del glifosat en tots els tractaments de la ciutat i que fins aleshores es determinaven deu barris prioritaris. Explica, però, que atesa l’agilitat amb què 6070 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 s’ha arribat a aquests barris, els tècnics estan estudiant la possibilitat d’ampliar els àmbits d’actuació abans de l’1 de gener. Assenyala que cal dotar-se de les eines necessàries perquè Barcelona sigui una ciutat lliure de glifosat, des de la filosofia i el treball de transició cap a una jardineria ecològica fins a tota la informació als veïns, ja que n’hi ha molts que volen que es deixi d’utilitzar aquest producte, però també n’hi ha d’altres que es queixaran quan vegin que surten herbes. Pel que fa a això, afirma que la ciutadania ha de saber que s’haurà d’acostumar a veure més verd a les vores. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions VII) Declaració Institucional 26. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona acorda: Reclamar a l'Administració Central de l'Estat una major implicació en el finançament del transport urbà col·lectiu. Considerem urgent iniciar la redacció i tramitació d’una Llei de Finançament de Transport Públic, que inclogui la participació de tots els nivells de govern en coherència amb les recomanacions de la Unió Europea. La Sra. Vidal assenyala que vol explicar breument per què promouen aquesta declaració institucional per reclamar a l’Estat un major finançament del transport urbà col·lectiu i una llei de finançament del transport públic. Manifesta que creuen que aquesta iniciativa és més que necessària davant la davallada del compromís de l’Estat amb el finançament del transport públic local. Explica que l’Estat finança directament les ciutats més grans de l’Estat, Madrid i Barcelona, i dóna aportacions genèriques a altres ciutats. Remarca que aquest finançament directe en el cas de Madrid i Barcelona no és cap garantia, perquè aquestes ciutats s’han vist privades d’una bona part del finançament estatal de què gaudien i això ha fet necessari que l’Administració local hagi hagut d’assumir una responsabilitat que no li pertoca en el finançament del transport públic urbà, que subratlla que és el que utilitzen més persones diàriament i el que hauria de comptar amb un major compromís de l’Estat. Explica que a Catalunya tenen la sort que al Parlament es va aprovar la Llei del finançament del transport públic per unanimitat de tots els partits, tot i que, malauradament, encara no s’ha redactat l’instrument necessari perquè es pugui implementar. Assenyala, però, que l’Estat encara va més endarrerit en aquest tema, ja que ni tan sols ha fet una llei de finançament del transport públic. En aquest sentit, manifesta que creuen que és absolutament necessari tenir un marc de finançament estable, cosa que s’aconsegueix amb lleis que regulin aquest marc. Explica que la manca d’aplicació de la Llei de finançament del transport públic a Catalunya no convida a ser gaire optimistes, però que no perden l’esperança que la Generalitat desenvolupi aquesta llei i que a, més, l’Estat es comprometi amb el finançament del transport públic urbà. Finalment, agraeix el suport dels grups que han votat a favor de la declaració. La Sra. Vidal expressa el vot favorable de BC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C's, i el Sr. Coronas expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20.28 h. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6071 Acords Sessions del mes d’octubre de 2016 COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA, Sessió de 18 d'octubre de 2016. Part d’impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal de CiU: 1. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Que el Govern municipal obri de forma imminent el diàleg i converses amb tots els grups municipals del consistori, sense cap exclusió, anteposant els interessos de la ciutadania, amb l'objectiu de consensuar i pactar un pressupost expansiu pel 2017 que garanteixi els recursos necessaris per a la prestació de serveis, així com garantir la màxima potència inversora que de forma equilibrada s'expandeixi per a tots els districtes de la ciutat de Barcelona. Del Grup Municipal de C’s: 2. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Que el Govern municipal, en el termini màxim d'un mes i paral·lelament a la presentació del projecte de pressupost, el Pla d'Inversió Municipal (PIM), amb l'objectiu de poder valorar la seva afectació en els comptes municipals, facilitant el debat i la participació de la ciutadania i dels Grups Municipals. Del Grup Municipal d’ERC: 3. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a treballar, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, amb el sector dels videojocs i dels jocs aplicats, en permanent diàleg amb tots els agents implicats en aquest sector i es comprometi a: -Coordinar accions concretes de promoció, impuls del sector i diàleg entre els agents que el conformen. - Definir les estratègies a seguir per tal de consolidar la nostra ciutat com a pol d’atracció d’aquest tipus d’indústria a nivell mundial. - Crear la figura d’un referent tècnic per part de l’Ajuntament de Barcelona que esdevingui l’interlocutor de referència de cara al sector. Del Grup Municipal del PP: 4. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Instar al Govern municipal a iniciar immediatament el procés participatiu de ciutat i districtes i les negociacions amb els grups polítics municipals sobre el Pressupost Municipal per a l'any 2017, sobre la base de prioritzar, entre d'altres, la despesa en els àmbits d'atenció social, creació i ocupació estable i de qualitat, dotació d'habitatge i urbanisme de barri, especialment en els districtes més deprimits de la ciutat, i a partir d'incorporar mesures derivades d'una planificació a curt, mitjà i llarg termini per a la reducció de costos innecessaris al Grup Ajuntament. 6072 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS Sessió de 20 d'octubre de 2016. Part d’impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal de CiU: 1. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que el Govern municipal lideri, conjuntament amb el Consorci d'Educació de Barcelona, la creació i implantació, al llarg d'aquest curs, d'un Pla específic de mesures de prevenció, detecció i suport per les situacions d'assetjament escolar a la ciutat de Barcelona, dirigit a docents, alumnes i famílies. Del Grup Municipal de C’s: 2. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que abans de finalitzar l'any el Govern municipal conjuntament amb la Xarxa d'Atenció a Persones sense Llar, presenti el Pla de Sensellarisme per a la ciutat de Barcelona que inclourà l'ampliació de les places residencials, la reformulació del model d'allotjament i l'ampliació del Housing First. Del Grup Municipal d’ERC: 3. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar al Govern municipal a: 1. Incloure de manera immediata en els plecs de clàusules dels concursos públics mesures concretes que dignifiquin les condicions laborals actuals dels professionals de la Cultura de les empreses subcontractades per l'Ajuntament o per les entitats municipals vinculades al Consistori, i que permetin eradicar les pràctiques abusives d'algunes d'aquestes empreses. 2. Garantir que les empreses del sector cultural subcontractades per l'Ajuntament ofereixin unes condicions laborals dignes als seus treballadors i treballadores i que s'adoptin totes les mesures necessàries per a fer possible el salari mínim de mil euros. Garantir, també, unes condicions laborals dignes pel que fa a horaris, organització de la jornada laboral, tipus de contractes, permisos i llicències. 3. Posar fre a l'actual model de gestió dels equipaments culturals basat en l'externalització sistemàtica dels serveis, a través de la internalització dels llocs de treball de caire estructural, de manera progressiva i segons criteris d'eficiència i eficàcia. Grup Municipal del PP: 4. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar al Govern Municipal a: Elaborar i presentar un nou Pla Municipal d’Accessibilitat amb l’assignació del recursos necessaris per dur-lo a terme, així com un calendari d’actuacions municipals coordinades i consensuades amb les entitats de les persones amb discapacitat de la ciutat i en coordinació amb les altres administracions. Al primer trimestre de 2017 el govern municipal presentarà els primers resultats de la fase de diagnòstic, i el Pla d’Accessibilitat en el termini d’un any, si la Generalitat ha aprovat el Codi d'Accessibilitat en el termini previst. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6073 Del Grup Municipal de la CUP: 5. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Introduir a través del Consorci d'Educació de Barcelona -en el marc de l'educació complementària- formació específica sobre drets sociolaborals a partir del curs vinent. 2. Instar a la Generalitat de Catalunya que s'introdueixi en el currículum escolar la obligatorietat de dotar d'aquests coneixements als alumnes. COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ Sessió de 19 d'octubre de 2016. Part d’impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal de CiU: 1. La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda respecte els equipaments municipals: - Que el govern inclogui a les ordenances municipals, com a usos no permesos, la publicitat o utilització d'imatges d'activitats que fomenten la prostitució en tots els equipaments municipals. - Per tant, que sigui un requisit indispensable per a la cessió de l'espai a ciutadans, entitats, grups o empreses que hagin d'organitzar reunions, congressos, platós de rodatge o activitats culturals, lúdiques i formatives. - Que els serveis municipals vetllin pel compliment d'aquest requisit i que sancionin els usos, si tot i aquest requisit, es donessin a l'equipament municipal. Del Grup Municipal de C’s: 2. La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda que el govern municipal treballarà conjuntament amb el govern de la Generalitat per procedir a la construcció d'un adequat Centre de Gestió d'Emergències que respongui a les necessitats que planteja l'adequada coordinació entre el servei del 112 i el 080. Del Grup Municipal d’ERC: 3. La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda que el govern municipal presenti un protocol, treballat en una Taula en què participin experts, entitats vinculades i grups polítics, que reculli els criteris de publicitat als quals hauran d'estar subjectes, tant l'Ajuntament de Barcelona com les empreses vinculades, i que sigui aprovat en Plenari per a la seva aplicació. Del Grup Municipal del PP: 4. La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 1) Manifestar el reconeixement i agraïment cap a la figura de Joan Antoni Samaranch i Torelló pel seu paper al front del Comitè Olímpic Internacional, que va fer possible que Barcelona fos designada ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics i Paralímpics de 1992. 2) Tractar la figura de Joan Antoni Samaranch i el seu llegat, així com el de totes aquelles persones que hagin estat rellevants per la ciutat de Barcelona, amb la dignitat i el respecte que es mereixen. 6074 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 3) Restaurar la llegenda gravada originalment a la base de l'escultura donada per Joan Antoni Samaranch a la ciutat de Barcelona, obra de l'escultor Joan Mora, i en la que figurava el nom de l'expresident del Comitè Olímpic Internacional. COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT Sessió de 19 d'octubre de 2016. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Acordar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres a realitzar en l’edifici del Gran Teatre del Liceu, a la Rambla 51-59, protegit amb el nivell A, corresponent als Béns culturals d'interès nacional i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 per a l’any 2016, concedir a la Fundació Gran Teatre del Liceu una bonificació del 95% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per l’admissió del comunicat d’obres, de 20 d’abril de 2016, per a la seva realització, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è.1.B1 de l’esmentada Ordenança, en relació a l’aplicació de la bonificació i a la seva quantia. D’aquesta manera la quota de l’Impost sobre instal·lacions, construccions i obres, que ascendeix a 5.433,70 euros, es redueix un 95%, la qual cosa representa una bonificació de 5.162,01 euros, quedant només obligat a pagar 271,69 euros per aquest concepte. Donar-ne trasllat a l’institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 2. Acordar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres a realitzar en l’edifici del Gran Teatre del Liceu, a la Rambla 51-59, protegit amb el nivell A, corresponent als Béns culturals d'interès nacional i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 per a l’any 2016, concedir a la Fundació Gran Teatre del Liceu una bonificació del 95% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per l’admissió del comunitat d’obres, en data 11 d’abril de 2016, per a la seva realització, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è.1.B1 de l’esmentada Ordenança, en relació a l’aplicació de la bonificació i a la seva quantia. D’aquesta manera, la quota de l’Impost sobre instal·lacions, construccions i obres, que ascendeix a 12.202,97 euros, es redueix un 95%, la qual cosa representa una bonificació d’11.592,82 euros, quedant només obligat a pagar 610,15 euros per aquest concepte. Donar-ne trasllat a l’institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 3. Acordar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en intervenció en la façana amb mitjans auxiliars, de l’edifici del Gran Teatre del Liceu i porta d’accés a l’Espai Liceu, a la Rambla 51-59, protegit amb el nivell A, corresponent als Béns culturals d'interès nacional i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 per a l’any 2016, concedir a la Fundació Gran Teatre del Liceu una bonificació del 95% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada amb la concessió de la llicència d’obres, de data 31 de març de 2016, per a la seva realització, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è.1.B1 de l’esmentada Ordenança, en relació a l’aplicació de la bonificació i a la seva quantia. D’aquesta manera la quota de l’Impost sobre instal·lacions, construccions i obres que ascendeix a 24.377,74 euros, es redueix un 95%, la qual cosa representa una bonificació de 23.158,85 euros, quedant només obligat a pagar 1.218,89 euros per aquest concepte. Donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 4. Aprovar inicialment la modificació dels estatuts socials de la societat privada municipal Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA) amb l’objecte de considerar-la mitjà propi i servei tècnic de l’Ajuntament de Barcelona i de les entitats i organismes que en depenen o s’hi vinculen. Sotmetre a informació NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6075 pública l’acord i la modificació dels estatuts per un termini de trenta dies, d’acord amb els articles 212.5 i 201 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. Part d’impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal de C’s: 5. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda que el govern impulsi les polítiques necessàries per reduir la generació de residus en la ciutat. Amb aquesta finalitat, es planteja la necessitat d'avaluar el grau de compliment, del "Pla de prevenció de residus 2012-2020", presentar les mesures de millora que es considerin necessàries i realitzar una campanya de comunicació específica coincidint amb la setmana europea de la prevenció de residus. Del Grup Municipal d’ERC: 6. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al govern municipal a: 1. Dissenyar, en línia de les mesures del Pla de Transversalitat de Gènere de l'Ajuntament de Barcelona, propostes per incorporar criteris de gènere a les clàusules de valoració tècnica per l'adjudicació de concursos de projectes i obres de l'espai urbà i equipaments, amb l'objectiu d'incloure-les des de gener de 2017, en tots aquells promoguts per l'Ajuntament i per totes les empreses amb participació municipal. 2. Realitzar, en 6 mesos, un mapa dels punts negres de la ciutat en referència al urbanisme de gènere i establir criteris d'intervenció. 3. Elaborar, en 6 mesos, un programa de formació en urbanisme de gènere, per al personal tècnic municipal amb l'objectiu de millorar la planificació urbana incorporant aquesta perspectiva. 4. Crear o assignar, en un termini de 3 mesos, la figura de responsable en urbanisme de gènere, per avaluar els processos de l'Ajuntament, concursos, planificació urbana, publica i privada. Del Grup Municipal del PP: 7. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al govern municipal a: 1) Agilitzar les obres del túnel viari de Glòries, en la mesura del possible, tot complint amb totes les mesures de seguretat. 2) Que es convoqui la Comissió de seguiment de Glòries per tal d'informar als veïns i grups polítics dels sobrecostos en les obres d'execució del túnel viari de la plaça de les Glòries, i la raó d'aquests, i de com afectarà en la mobilitat el retard de les obres del túnel. 3) Continuar amb tots els tràmits per a la redacció de la licitació de la segona fase del túnel (tram entre Badajoz i rambla del Poblenou). Del Grup Municipal de la CUP: 8. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda que l'Ajuntament de Barcelona encarregui una auditoria tècnica i econòmica sobre el projecte d'obres de la plaça de les Glòries en relació a les complicacions sorgides, especialment pel què fa a la profunditat no prevista d'un dels túnels i altres estructures subterrànies, així com dels avantprojectes i estudis previs, i ha de permetre identificar l'origen de les mateixes. 6076 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Declaració Institucional 9. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda que l'Ajuntament de Barcelona expressa la voluntat de contribuir a garantir la qualitat arquitectònica de la seva ciutat, com a part fonamental del dret de la ciutadania a un entorn urbà de qualitat on poder desenvolupar el seu projecte vital. L'Ajuntament de Barcelona dóna ple recolzament a la tramitació de la Llei de l'Arquitectura promoguda pel Parlament de Catalunya, per debatre i incorporar les millores que es considerin necessàries, en el seu objectiu de posar en valor l'interès públic de l'arquitectura, assegurar-ne la preservació com a patrimoni cultural i social, així com distingir-la com a bé fonamental per garantir el benestar de les persones i la cohesió social. L'Ajuntament de Barcelona expressa el seu agraïment i reconeixement als diferents col·lectius, organismes, institucions i professionals que amb la seva tasca han contribuït a millorar la qualitat arquitectònica de la ciutat. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6077 CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE Acords Districte 7. Horta-Guinardó Acords de la sessió del 5 d’octubre de 2016 Aprovació de l’acta de la sessió ordinària del dia 6 de juliol de 2016. PART INFORMATIVA a) Cartipàs Donar compte del decret d’Alcaldia de 22 de setembre de 2016 de nomenament de la Sra. Elena Tarifa Herrero (BComú-E) com a membre del Consell Municipal del Districte d’Horta-Guinardó i de la seva presa de possessió efectuada en data 27 de setembre de 2016. Donar compte de la resolució de la regidora del districte de 27 de setembre de 2016 de nomenament de la Sra. Elena Tarifa Herrero (BComú-E) com a membre de la Comissió de Govern del Districte i de nou cartipàs d’àrees i territori dels consellers membres de la Comissió de Govern del Districte. Quedar assabentat de la comunicació de les resolucions incloses en el despatx d'ofici. Quedar assabentat de l’informe sobre l’estat del Districte. PART DECISÒRIA a) Propostes d’acord. Informar favorablement, de conformitat amb allò disposat a l'art. 23.2.f) de la Carta de Barcelona, el Pla de Millora Urbana d’ordenació i definició volumètrica del sector S.05 "Bransi" inclòs a la modificació puntual del PGM en l’àmbit del barri del Carmel i entorns, promogut per Nimoy Connect, S.L. S’aprova per majoria absoluta amb el vot favorable de GMD BComú-E, GMD PSC-CP, GMD CiU, GMD C’s i l’abstenció de GMD ERC-AM, GMD PP i GMD CUP-PA. PART D’IMPULS I CONTROL Proposicions/declaracions de grup Del grup municipal de CiU Recuperar el patrimoni d’Horta-Guinardó (Torre del Moro, casa del fotògraf, Torre Garcini i Palau del Marquès d’Alfarràs). S’aprova per unanimitat. 6078 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Del grup municipal de C’s Pla de Millora de Parcs, places i jardins. S’aprova per majoria absoluta amb el vot favorable de GMD BComú-E, GMDPSC- CP, GMD CiU, GMD C’s i l’abstenció de GMD ERC-AM, GMD PP i GMD CUP-PA. Del grup municipal del PP Mesures perquè la Generalitat es comprometi a executar el projecte existent per adaptar l’estació de metro de Maragall a persones amb mobilitat reduïda. S’aprova per majoria absoluta amb el vot favorable de GMD BComú-E, GMD PSC-CP, GMD CiU, GMD C’s, GMD PP i GMD CUP-PA i l’abstenció de GMD ERC-AM. Proposicions amb contingut de declaració institucional Del grup municipal de BComú-E El Consell Plenari del Districte d’Horta-Guinardó acorda sol·licitar al Departament d’Ensenyament de la Generalitat que adopti els següents compromisos: 1. Augment de places públiques a tots els nivells educatius progressivament fins aconseguir la proporció de centres públics de la ciutat a la del conjunt de Catalunya. 2. Dur a terme la seva aportació econòmica per les escoles bressol municipals des del 2011. 3. Reducció de ràtios per garantir el manteniment de grups i la millora de la qualitat educativa fer-la efectiva amb plantilles necessàries. 4. Incrementar les inversions per reformar i fer el manteniment, ampliació i millora dels edificis, instal·lacions esportives i patis de les escoles públiques que ho requereixen. 5. La construcció d’un institut i d’una escola bressol al districte. 6. Assegurar que els centres concertats compleixen amb tots els requisits com a serveis educatius d’interès públic. 7. Assumeixi la seva responsabilitat i augmenti la inversió en educació i que faci la contribució que li correspon al Consorci d’Educació de Barcelona. 8. Acordar un decret de matriculació que permeti una igualtat d’oportunitats reals i no impliqui cap mena de desigualtat en l’accés als centres educatius sostinguts amb fons públics. I, en paral·lel elaborar un pla concret, decidit, coordinat i acordat contra la segregació escolar. 9. Frenar el desenvolupament de la gestió privada en els serveis complementaris i de reforç de l’educació. 10. Fomentar la participació i els acords de la comunitat educativa, social amb les administracions locals a l’hora del desplegament de les mesures que pugui prendre el Departament d’Educació. 11. Garantir els recursos compromesos amb els municipis. “ S’aprova per majoria absoluta amb el vot favorable de GMD BComú-E, GMD PSC-CP, GMD C’s, l’abstenció de GMD ERC-AM, GMD CUP-PA i en contra GMD CiU i GMD PP. Declaració Institucional. El Consell Plenari acorda: “1. Exigir protecció cap a les passatgeres del Zaytouna, portades contra la seva voluntat a centres de detenció israelians, i la seva immediata posada en llibertat. 2. Denunciar que Israel segueix interceptant vaixells civils en aigües internacionals. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6079 3. Denunciar la constant vulneració de Drets Humans que es pateix a Palestina. 4. Instar a l’Estat Espanyol a que protegeixi el dret de lliure navegació, que condemni les intercepcions de vaixells civils per part d’Israel, i a dur a terme accions i polítiques efectives per aconseguir una resolució justa del conflicte.” 6080 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Districte 9. Sant Andreu Acords de la sessió de 5 d’octubre de 2016 El Ple del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu, en sessió ordinària de data 5 d’octubre de 2016, acordà el següent: PART DECISÒRIA Informar favorablement la denominació de Jardins de les Dones de la Motor Ibèrica: dones que al 1976 es van tancar a l’església de Sant Andreu de Palomar per a donar suport a la vaga de la Motor Ibèrica. S’assignarà a l’espai, actualment sense nom, situat al costat de la pròpia església de Sant Andreu. PART D’IMPULS I CONTROL Acceptar amb el vot favorable de tots els GMD, excepte l’abstenció del GMD PPC, la proposició presentada pel GMD CUP-CAPGIREM BARCELONA per la qual s’acorda en relació a la creació d’una campanya conjunta de la Comissió de Festes contra agressions masclistes: “Instar a la Regidora del Districte de Sant Andreu per tal de: 1. Crear una campanya conjunta entre les Comissions de Festes, les entitats, i Districte. Contra les agressions masclistes i homòfobes per Festes Majors. 2. Crear un punt o contacte on és puguin adreçar en cas d'agressions. 3. Fer visible la campanya per diversos medis. 4. Fer una trobada informativa de conscienciació amb entitats i comissions participants. 5. I finalment que sigui un punt de partida per seguir treballant a nivell de Districte durant tot l'any, per acabar fent una campanya en espais d'oci del Districte.” Acceptar amb el vot favorable de tots els GMD, excepte l’abstenció del GMD ERC-AM i el GMD CiU, la proposició presentada pel GMD PPC per la qual s’acorda en relació al tancament del Centre penitenciari de Trinitat Vella: “Instar al Gobierno Municipal a que exija al Gobierno de la Generalitat que cumpla sus compromisos del cierre del Centro Penitenciario de Trinitat Vella, con la mayor urgencia; así como el inicio de la construcción de los equipamientos, vivienda social y zonas verdes, con la mayor brevedad posible”. Acceptar amb el vot favorable del GMD CIUTDANDS, el GMD PP, el GMD ERC- AM, el GMD CiU i l’abstenció del GMD CUP-CAPGIREM BARCELONA, el GMD PSC i el GMD BARCELONA EN COMÚ, la proposició presentada pel GMD CIUTADANS per la qual s’acorda en relació a la seguretat del tram d’Avinguda Meridiana entre el carrer Rosell Porcel i Pg. Santa Coloma: “Instamos al Ayuntamiento: 1. Que se realicen los estudios necesarios para conocer la situación real, si hay exceso de velocidad que ponga en riesgo la seguridad vial. 2. Una vez realizado el estudio que se tomen las medidas pertinentes para hacer lo más seguro posible ese tramo de la Avenida Meridiana. Instalación de una señalización más visible y/o luminosa que advierta con más claridad a los conductores. 3. De persistir el riesgo, valorar la posibilidad de instalar un radar de control de velocidad”. Acceptar per unanimitat, la proposició presentada pel GMD ERC-AM per la qual s’acorda “1. Que en el marc de la comissió d’estudi sobre la pacificació de la Meridiana es dugui a terme un estudi de mesures dissuasives de l’ús del vehicle privat, com l’habilitació de pàrquings dissuasius com a mesura per a desincentivar l’ús del vehicle privat i el foment de la mobilitat sostenible. 2. Que el Districte es comprometi a potenciar el sistema públic de rodalies, reclamant a l’Estat, entre d’altres mesures, la licitació i construcció de l’Estació de Sant Andreu Comtal. 3. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6081 Estudiar la possibilitat d’implementar mesures provisionals, a partir de les aportacions de les veïnes i veïns i fins l’adopció de les actuacions definitives que pertoquin en el procés de transformació de la via, de reducció de carrils per a vehicles privats durant els caps de setmana a l’Avinguda Meridiana. 4. El govern del Districte es comprometi amb la bona gestió del transport públic de la ciutat”. Acceptar amb el vot favorable de tots els GMD, excepte l’abstenció del GMD CUP-CAPGIREM BARCELONA, la proposició presentada pel GMD CiU per la qual s’acorda: “1. Instar a l’Ajuntament de Barcelona a declarar la capella dels Segadors Bé Cultural d'Interès Local. 2. Instar a l’Ajuntament de Barcelona, a l’Arquebisbat de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya a que arribin a un acord per tal de restaurar la cúpula i la capella dels segadors”. Acceptar amb el vot favorable de tots els GMD, excepte l’abstenció del GMD PPC, la declaració de grup presentada pel GMD PSC per la qual s’acorda: “Instar al Ministerio de Justicia a: 1. Posar en marxa mesures efectives que permetin a la ciutadania obtenir de manera àgil el certificat de delictes de naturalesa sexual. 2. Treballar en mecanismes que resolguin les situacions que s’han vist durant els darrers mesos davant l’oficina situada al C/Garcilaso i que perjudiquen de manera evident tant a les persones usuàries de l’oficina com als veïns i veïnes”. Acceptar amb el vot favorable del GMD BARCELONA EN COMÚ, el GMD C’S i el GMD PSC, els vots en contra del GMD CUP-CAPGIREM BARCELONA i el GMD CiU, i l’abstenció del GMD PPC i el GMD ERC, la declaració de grup presentada pel GMD BARCELONA EN COMU per la qual s’acorda: “Instar a la Generalitat de Catalunya- Departament d’Ensenyament adopció mesures d’ensenyament: 1. Augment de places públiques a tots els nivells educatius progressivament fins aconseguir la proporció de centres públics de la ciutat a la del conjunt de Catalunya. 2. Dur a terme la seva aportació econòmica per les escoles bressol municipals. 3. Reducció de ràtios per garantir el manteniment de grups i la millora de la qualitat educativa fer-la efectiva amb plantilles necessàries. 4. Incrementar les inversions per reformar i fer el manteniment, ampliació i millora dels edificis, instal·lacions esportives i patis de les escoles públiques que ho requereixin. 5. Que la escola La Sagrera i l’Institut Martí Pous, siguin en mòduls temporals com a màxim quatre anys , iniciant -se d’immediat el procediment de la construcció definitiva. 6. Assegurar que els centres concertats compleixen amb tots els requisits com a serveis educatius d’interès públic. 7. Acordar un decret de matriculació que permeti una igualtat d´oportunitats reals i no impliqui cap mena de desigualtat en l´accés als centres educatius sostinguts amb fons públics. i, en paral·lel elaborar un pla concret, decidit, coordinat i acordat contra la segregació escolar. 8. Fomentar la participació i els acords de la comunitat educativa, social amb les administracions locals a l´hora del desplegament de les mesures que pugui prendre el Departament d´Educació. 9. Garantir i augmentar la inversió en educació i que efectuï i realitzi la contribució que li correspon al Consorci d’Educació de Barcelona”. 6082 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 DISPOSICIONS GENERALS Acords dels òrgans de govern Modificacions de crèdit Pressupost 2015 prorrogat TRANSFERÈNCIES Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 6 d’octubre de 2016 Expedient núm. 3-112/2016 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 502 D/46401/16231 MC7(0) AMB-TMTR 0 1.869.897,50 401 D/29999/19999 MC7(0) Ajust pròrroga cap.2 0 800.000,00 401 D/45001/13211 MC8(0) Aportacions a la Generalitat (Xarxa Rescat) 2.669.897,50 0 TOTAL 2.669.897,50 2.669.897,50 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 6 d’octubre de 2016 Expedient núm. 3-114/2016 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 101 D/22699/92011 MC7(0) Altres despeses diverses 0 367.962,84 801 D/41030/92612 MC8(0) Institut Mpal.d'Informàtica 367.962,84 0 601 D/48903/33411 MC7(0) Convenis amb instit.sense afany lucre 0 44.070,62 104 D/22609/33812 MC7(0) Festes populars 0 10.000,00 602 D/21200/33212 MC7(0) Manteniment edificis i altres construccions 0 52.262,75 602 D/48998/33711 MC7(0) Subvencions gestió centres cívics 0 13.753,30 605 D/48998/33711 MC7(0) Subvencions gestió centres cívics 0 6.000,00 604 D/22610/31111 MC7(0) Despeses serveis. Prom.de la salut 0 7.700,00 604 D/22610/32612 MC7(0) Despeses serveis. Altres serveis d'educació 0 10.000,00 604 D/48998/33711 MC7(0) Subvencions gestió centres cívics 0 11.334,28 606 D/22610/33811 MC7(0) Despeses serveis. Festes i actes populars 0 53.879,05 201 D/46715/31112 MC8(0) Agència de Salut Pública de Barcelona 209.000,00 0 601 D/49999/99999 MC7(0) Ajust pròrroga cap.4 0 32.000,00 NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6083 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 601 D/21200/93312 MC8(0) Manteniment edificis i altres construccions 32.000,00 0 602 D/22602/92011 MC7(0) Publicitat 0 10.000,00 101 D/22109/92012 MC8(0) Altre material de consum 10.000,00 0 TOTAL 618.962,84 618.962,84 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 13 d’octubre de 2016 Expedient núm. 3-116/2016 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 608 D/61116/15344 MC7(0) PMI.Manteniment via pública 0 246.691,22 608 D/22712/15341 MC8(0) Manteniment i millora espais públics 246.691,22 0 610 D/61116/15344 MC7(0) PMI.Manteniment via pública 0 149.150,00 610 D/22712/15341 MC8(0) Manteniment i millora espais públics 149.150,00 0 TOTAL 395.841,22 395.841,22 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 13 d’octubre de 2016 Expedient núm. 3-117/2016 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 703 D/60974/15131 MC8(0) Inversions BIMSA 1.701.827,56 0 502 D/22120/16511 MC7(0) Energia elèctrica via pública 0 1.701.827,56 TOTAL 1.701.827,56 1.701.827,56 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 13 d’octubre de 2016 Expedient núm. 3-119/2016 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 602 D/20200/92011 MC7(0) Arrendaments edificis i altres construccions 0 75.000,00 602 D/22703/93312 MC7(0) Treballs tècnics 0 18.000,00 6084 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 602 D/21200/93314 MC7(0) Manteniment edificis i altres construccions 0 155.371,99 401 D/21200/93312 MC8(0) Manteniment edificis i altres construccions 248.371,99 0 703 D/22708/16231 MC7(0) Serveis de recaptació 0 217.077,00 603 D/22712/15341 MC8(0) Manteniment vies públiques 217.077,00 0 606 D/41031/92612 MC7(0) Institut Mpal.Informàtica 0 6.238,00 606 D/22610/92011 MC8(0) Compra de serveis 6.238,00 0 703 D/22708/16231 MC7(0) Serveis de recaptació 0 24.164,52 401 D/15100/13212 MC8(0) Gratificacions. Serveis Generals GU 24.164,52 0 TOTAL 495.851,51 495.851,51 NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6085 Decrets de l’Alcaldia Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13.1 de la Carta de Barcelona. Disposo: Crear la Taula de Contractació Pública de l’Ajuntament de Barcelona, espai estable de reflexió i de diàleg social dels representants municipals i els representants de les organitzacions i les entitats socials i econòmiques vinculades a l’activitat de la contractació pública municipal. Formaran part de la Taula els membres següents: Sindicats: Comissions Obreres de Catalunya (CCOO) Unió General de Treballadors (UGT) Organitzacions Empresarials: Associació Catalana d'Empreses de Neteges (ASCEN) Associació Catalana d'Empreses de Serveis Auxiliars i Multiserveis (ADEDSA) Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC) Asociación Española para la Competitividad de las PYMES (AECPYMES) Cambra de Comerç de Barcelona Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) Cecot Foment del Treball Nacional de Catalunya Gremi de Constructors d’Obres PIMEC Tercer sector: Discapacitat intel·lectual Catalunya (Dincat) Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (FECETC) La Confederació Organitzacions socials: Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM) La Taula tindrà una composició estable però a la vegada és oberta i flexible en funció de les temàtiques que s’abordin, podent assistir les organitzacions, les persones professionals i especialistes que es consideri oportú. La Taula de Contractació Pública podrà ampliar la seva composició estable incorporant les organitzacions socials i econòmiques que es consideri necessari que ho sol·licitin. Aquesta noves incorporacions estables es faran mitjançant Decret d’Alcaldia amb una periodicitat semestral. La Taula de Contractació Pública es reunirà en sessió ordinària al menys una vegada a l’any i, a més, totes les vegades que consideri adient per abordar temes específics. La Taula podrà aprovar un règim de funcionament intern. La Direcció de Coordinació de Contractació Administrativa de la Gerència de Presidència i Economia de l’Ajuntament de Barcelona desenvoluparà les funcions de secretaria de la Taula de Contractació Pública. Barcelona, 21 d’octubre de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 3069/2016) 6086 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 CARTIPÀS Decret. l’Alcaldessa, de conformitat amb els articles 52 de la Carta Municipal de Barcelona, 13 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, reglament de personal al servei de les entitats locals de Catalunya i amb el que es disposa a l’article 12 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, del Text Refós de la l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, i l’art. 304 i següents del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, Resol: Cessar amb efectes 14 d’octubre de 2016, com a personal eventual, el senyor Miguel-Yury MAYORGA CARDENAS (mat. 74763), en el lloc de treball de Cap Departament 1, codi 40.10.PO.10, de la família Serveis de Suport Polític, adscrit a la Cinquena Tinència d'Alcaldia. Donar-ne compte al Consell Municipal en la primera sessió que es celebri. Barcelona, 20 d’octubre de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 3023/2016) *** Decret. L’Alcaldessa, de conformitat amb els articles 52 de la Carta Municipal de Barcelona, 13 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, reglament de personal al servei de les entitats locals de Catalunya i amb el que es disposa a l’article 12 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, del Text Refós de la l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, i l’art. 304 i següents del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, Resol: Cessar amb efectes 17 d’octubre de 2016, com a personal eventual, el senyor Miguel ORTEGA CERDA (mat. 74040), en el lloc de treball de Cap Departament 1, codi 40.10.PO.10, de la família Serveis de Suport Polític, adscrit a la Regidoria de Presidència. Donar-ne compte al Consell Municipal en la primera sessió que es celebri. Barcelona, 20 d’octubre de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 3024/2016) * * * Decret Antecedents: Vist el decret d’alcaldia de 25 de maig de 2016 que aprova la direcció política i administrativa de l’administració municipal. Atès el que disposen els articles 52.1.c) de la CMB i l’article 12 del Reial Decret Legislatiu 5/2015 de 30 d’octubre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, respecte al personal eventual per a realitzar funcions de confiança i assessorament i el seu lliure nomenament. Atès que el nomenament del personal eventual correspon a l’alcalde o alcaldessa d’acord amb l’article 52.2 CMB recull que, el qual n’ha de donar compte al Consell Municipal, així com l’article 304 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6087 Atès l’article 104.bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de Règim Local estableix que els ajuntaments de municipis amb una població superior a 500.000 habitants poden incloure en les seves plantilles llocs de treball de personal eventual per un nombre que no pot excedir el 0,7 per cent del nombre total de llocs de treball de la plantilla de les respectives entitats locals, considerant, a aquests efectes, els ens que tinguin la consideració d’Administració pública en el marc del Sistema Europeu de Comptes i la disposició final 19a de la Llei 48/2015 de 29 d’octubre, el plenari del Consell Municipal va aprovar que la plantilla del personal eventual per l’any 2016 era de 112 places. Atès que en aquests moments hi ha places vacants a la plantilla màxima de personal eventual de l’Ajuntament de Barcelona L’article 14 de la llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aplicable també al personal al servei de les corporacions locals, estableix que no es pot autoritzar ni reconèixer compatibilitat al personal que ocupi llocs de treball que comporten la percepció d’un complement específic pel factor d’incompatibilitat o per concepte equiparable, com és el cas del règim de plena dedicació. Resolc, De conformitat amb 52 de la Carta Municipal de Barcelona, amb el que disposa del Reial Decret Legislatiu 5/2015 de 30 d’octubre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, amb l’art. 304 i següents del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i d’acord amb el preveu l’article 104.bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de Règim Local i la disposició final 19a de la Llei 48/2015 de 29 d’octubre, i l’acord del Consell Municipal de 29 de desembre de 2015. Nomenar el senyor Frederic XIMENO ROCA, com a Comissionat d’Ecologia, subgrup de classificació A1, amb efectes del dia 20 d’octubre de 2016, amb el règim de plena dedicació. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte al Consell Municipal en la primera sessió que es celebri. Barcelona, 21 d’octubre de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 3067/2016) * * * Decret Fonaments jurídics: I. L’article 52.1.c) de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona estableix que forma part del personal de l’Ajuntament el personal eventual, nomenat per a desenvolupar llocs de confiança i assessorament especial. II. L’article 52.2 de l’esmentada Carta recull que el nomenament del personal eventual correspon a l’alcalde o alcaldessa, el qual n’ha de donar compte al Consell Municipal. III. L’article 12 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, del Text Refós de la l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, disposa que el nomenament del personal eventual serà lliure. IV. L’article 304 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, regula que el nomenament del personal eventual és lliure i correspon a l’alcalde. V. L’article 104.bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de Règim Local estableix que els ajuntaments de municipis amb una població superior a 500.000 habitants poden incloure en les seves plantilles llocs de treball de personal eventual per un nombre que no pot excedir el 0,7 per cent del nombre total de llocs de treball de la plantilla de les respectives entitats locals, considerant, a 6088 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 aquests efectes, els ens que tinguin la consideració d’Administració pública en el marc del Sistema Europeu de Comptes i la disposició final 19a de la Llei 48/2015 de 29 d’octubre, el plenari del Consell Municipal va aprovar que la plantilla del personal eventual per l’any 2016 era de 112 places. VI. L’article 14 de la llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aplicable també al personal al servei de les corporacions locals, estableix que no es pot autoritzar ni reconèixer compatibilitat al personal que ocupi llocs de treball que comporten la percepció d’un complement específic pel factor d’incompatibilitat o per concepte equiparable, com és el cas del règim de plena dedicació. Atès que en aquests moments hi ha places vacants a la plantilla màxima de personal eventual de l’Ajuntament de Barcelona . Resolc: Nomenar personal eventual el senyor Miquel ORTEGA CERDA (mat. 74040) en el lloc de treball de Cap Departament 1, codi 40.10.PO.10, de la Família Serveis de Suport Polític, amb nivell de destinació 26, adscrit a la Cinquena Tinència d’Alcaldia, amb efectes del dia 18 d’octubre de 2016, amb el règim de plena dedicació. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte al Consell Municipal en la primera sessió que es celebri. Barcelona, 20 d’octubre de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 3025/2016) * * * Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, i d’acord amb el que disposa l’article 15 dels Estatuts de la Fundació Dieta Mediterrània, Disposo: Designar, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, la Ima. Sra. Montserrat Ballarín Espuña membre del patronat de la Fundació Dieta Mediterrània, en substitució del Sr. Valentí Oviedo Cornejo. Barcelona, 20 d’octubre de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 3020/2016) *** Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, l’article 22 del Reglament Orgànic Municipal i d’acord amb els Estatuts de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, Disposo: Designar membres del Patronat de la Fundació Julio Muñoz Ramonet les persones següents: Sr. Valentí Oviedo Cornejo, en substitució del Sr. Fernando Pindado Sánchez Sr. Xavier Marcé Carol, en substitució de la Sra. Berta Sureda Berna Sr. Salvador Illa Roca, en substitució del Sr. Carles Sala Marzal NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6089 Donar compte de la present resolució, per a la seva ratificació, al Plenari del Consell Municipal. Barcelona, 20 d’octubre de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 3021/2016) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, i d’acord amb el que estableix l’article 8 dels Estatuts del Consorci Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, Disposo: Designar el Sr. Anton Ma Salvadó Cabré vicepresident segon del Consorci Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona en substitució de la Sra. Sara Berbel Sánchez. Barcelona, 20 d’octubre de 2016. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 3022/2016) 6090 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 PERSONAL Concursos de personal Modificació bases del concurs 41/2016-C El Gerent de Recursos Humans i Organització, actuant per delegació de l’Alcaldessa, en data 19 d’octubre de 2016, ha dictat la següent resolució: Modificar les bases del concurs 41/2016-C, on consta que el lloc de treball convocat està adscrit a la “Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants de la Gerència de Drets Socials" quan hauria de dir que està adscrit a la “Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. Modificar la composició de la junta de valoració, substituint al President titular Sr. Ricard Fernández Ontiveros, Gerent de Drets Socials, per la Sra. Marta Clari Padros, Gerent de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, com a Presidenta titular. Substituint la vocalia del Sr Jordi Sánchez Masip, Director d’Acció Social de la Gerència de Drets Socials per la Sra. Margarita Tossas i Marques, Directora de Planificació i Control de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. Substituint la vocalia de la Sra. Neus Arranz Gallego, Cap d’Administració i Personal de la Gerència de Drets Socials, per la Sra. Francesca Otalora Sala, Cap del Departament de Personal de la Gerència de Recursos. I substituint al secretari Sr José Mº Martínez de Eulate, Gestor de Projecte de Departament de Selecció i Promoció de RH, per la Sra. Laura Torres Muñoz, Tècnica del Departament de Selecció i Promoció de RH qui farà les funcions de secretària. BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE TRES CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE TRES LLOCS DE TREBALL (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6091 – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. 6092 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 93/2016-C. Un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis de Prevenció de la Gerència de Seguretat i Prevenció. (Nivell 24) Concurs núm. 94/2016-C. Un lloc de treball de Cap de Departament 2 de la família general (GE) adscrit al Departament de Seu Electrònica de la Direcció de Serveis de Secretaria General de la Gerència Recursos. (Nivell 24) Concurs núm. 95/2016-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de TÈCNIC/A 2 de la família professional (SJ) adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria de la Direcció de Serveis Generals del Districte de Les Corts. (Nivell 24) GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis de Prevenció de la Gerència de Seguretat i Prevenció. Concurs núm. 93/2016-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis de Prevenció de la Gerència de Seguretat i Prevenció. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6093 D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Gestor/a de Projecte 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis de Prevenció de la Gerència de Seguretat i Prevenció. 1. Classificació dels llocs convocats Denominació: Gestor/a de Projecte 2 (70.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Gestió de Projectes Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 24 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 24 (588,75 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 1.029,81 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Gestor/a de Projecte 2 de la família GE) 3.1.1. Missió Dirigir programes o projectes, planificant, organitzant i coordinant la seva activitat i els recursos econòmics, tècnics i humans assignats, per tal de complir amb els objectius i resultats en el termini, qualitat i cost previst. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són:x Dirigir la definició, planificació, execució i supervisió dels programes i projectes dins l’òrgan on presta els seus serveis.x Dirigir programes i projectes desenvolupats per externs, dins de l’òrgan on presten els seus serveis.x Donar impuls als programes i projectes i coordinar les actuacions dels recursos humans i materials assignats adaptant els mitjans personals i materials disponibles a la programació establerta.x Col·laborar amb altres unitats de l’organització territorial i altres òrgans per a definir criteris tècnics que siguin d’aplicació als projectes. 2. Dirigeix projectes amb un volum de recursos tècnics, econòmics i humans reduït i/o amb un impacte en una parcel·la molt específica dins l’organització per l’especificitat de la funció o servei que presta. Actua en un àmbit tàctic amb cert component tècnic, implantant els projectes definits. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió puntual d’un superior sobre els resultats obtinguts i contemplen una llibertat d’actuació àmplia en l’operativa. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no necessàriament es desenvolupen sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els desenvolupament dels programes o projectes de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb agents externs i altres operadors per dur a terme el control d’encàrrecs i col·laboració externa. 6094 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o d’una diplomatura o grau vinculada al seu àmbit professional, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc no requereix el comandament de persones, però pot comportar la supervisió de tasques realitzades per altres tècnics i administratius o de serveis externs, a l’òrgan on presten els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (DS de Prevenció) 3.2.1. Missió Planificació de les estratègies i desenvolupament de programes d'actuació en matèria de prevenció. 3.2.2. Funcions x Dirigir la posada en marxa d’estratègies que permetin una més alta implicació de la comunitat en la resolució de conflictes.x Establir les directrius i criteris que ajudin en l'elaboració dels plans de prevenció.x Promoure mesures que vetllin per la convivència a la ciutat.x Definir la resposta municipal als conflictes en els espais públics, al seu ús incompatible o excloent.x Impulsar i sensibilitzar d’actuacions al voltant de les pautes de comportament en l'espai públic.x Proposar a la Gerència del Sector l'adopció d'acords en les matèries pròpies de les seves competències.x Donar suport als òrgans del sistema de seguretat: Junta Local de Seguretat i Consell de Seguretat Urbana.x Impulsar i coordinar els estudis i investigacions que permetin un major coneixement de les realitats conflictives a la ciutat.x Coordinar l’elaboració del Pla de seguretat de Barcelona.x Coordinar la Taula de Prevenció de Barcelona.x Direcció tècnica en aquelles intervencions de prevenció que per la seva complexitat o abast territorial, es consideri adient.x Representar a la Gerència del Sector, per delegació d'aquesta, en les matèries pròpies de les seves competències. 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup A, subgrup A1 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona.x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament.x Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir.x El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6095  Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 4. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: Experiència en gestió de projectes, preferiblement de prevenció del conflicte, en els que intervinguin multiplicitat d’actors públics i privats fins a 2 punts Experiència en la interlocució, tant amb actors públics com privats (entitats, empreses, òrgans municipals o d’altres administracions) fins a 2 punts Experiència en la definició de projectes, preferiblement de prevenció del conflicte i de la convivència al territori fins a 1 punt Experiència laboral amb col·lectius de diferents realitats socioculturals i/o de treball amb persones susceptibles d’exclusió social fins a 1 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Flexibilitat i obertura al canvi, Rigor i organització, Comunicació i influència, Lideratge i Desenvolupament. 6096 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: Sr. Jordi Samsó i Huerta, Gerent de Seguretat i Prevenció, o persona en qui delegui. Vocals: Sr. Josep Mª Lahosa Cañellas, Director de Serveis de Prevenció, o persona en qui delegui. Sr. Alfred Medina Gené, Cap de Departament de Recursos Humans de la Gerència de Seguretat i Prevenció, o persona en qui delegui. Sra. Farners Cantalozella i Mas, Responsable de Desenvolupament Professional de la Gerència de Seguretat i Prevenció, o persona en qui delegui. Secretària: Sra. Mariola Gabás Nova, Tècnica del Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de la Gerència de Recursos Humans i Organització, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Presa de possessió En el cas de personal de l‘Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6097 Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Cap de Departament 2 de la família general (GE) adscrit al Departament de Seu Electrònica de la Direcció de Serveis de Secretaria General de la Gerència Recursos. Concurs núm. 94/2016-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Cap de Departament 2 de la família general (GE) adscrit al Departament de Seu Electrònica de la Direcció de Serveis de Secretaria General de la Gerència Recursos. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Cap de Departament 2 de la família general (GE) adscrit al Departament de Seu Electrònica de la Direcció de Serveis de Secretaria General de la Gerència Recursos. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Cap de Departament 2 (40.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de Departament Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 24 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 24 (588,75 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 1.130,81 € mensuals segons catàleg vigent 6098 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Cap de Departament 2 de la família GE) 3.1.1. Missió Dirigir els serveis, sistemes, programes i recursos del departament, d’acord amb els objectius, directrius i planificació de la gerència o direcció a la que pertany, per tal d’assolir i integrar els resultats esperats amb la qualitat, eficàcia i eficiència requerida. 3.1.2. Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: x Dirigir la planificació, coordinació, execució i control dels programes, processos i serveis del seu departament en funció dels resultats esperats.x Dirigir els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits, en funció dels resultats esperats i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament.x Determinar els protocols, paràmetres tècnics, circuits i procediments per a la realització dels objectius assenyalats i/o dels serveis prestats, la seva coordinació i control de les prestacions.x Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. 2. Integra totes les activitats i processos que constitueixen una funció completa. Actua més en un pla tècnic, dins de procediments, normes i estàndards. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen de llibertat d’actuació. La coordinació amb la gerència/direcció, s’estableix mitjançant informes de gestió o a través de les reunions periòdiques establertes 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen necessàriament en un marc normatiu o de processos estandarditzats. En cas d’existir, requereixen de la seva interpretació. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, serveis i recursos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements d’un camp tècnic o especialitzat ampli, adquirit a través de l’experiència en el seu camp d’especialització i de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o mitjana, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc requereix de competència directiva per al comandament del personal. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Seu Electrònica) 3.2.1. Missió Planificació, desenvolupament i coordinació de la Seu electrònica municipal. 3.2.2. Funcionsx Planificar, dissenyar i garantir el correcte manteniment dels continguts i serveis de la Seu electrònica procedents de la Secretaria General, i de la resta d’òrgans municipals; gestionant imprevistos, incidències i afectacions.x Coordinar amb la resta d’òrgans municipals l’elaboració, tramesa i actualització de la documentació que ha d’estar publicada a la Seu; establint circuits, programes i procediments.x Coordinar i supervisar amb els corresponents òrgans interns i externs, el compliment dels requeriments d’accessibilitat, tècnics i de seguretat d’un servei d’aquestes característiques.x Impulsar mesures i marc normatius que millorin els processos en relació a la publicació i serveis de la Seu electrònica, analitzant a través d’indicadors els nivells d’eficàcia i eficiència. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6099 x Avaluació dels programes, processos i procediments relacionats amb el correcte funcionament i seguretat de la Seu electrònica.x Impulsar el desenvolupament d’evolutius en funció de les noves necessitats legals, tècniques i organitzatives.x Totes aquelles que li siguin atribuïdes pel seus superiors en l’acompliment de llurs funcions. 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup A, subgrup A1 i A2, de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona. x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament.x Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir.x El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). 6100 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: Experiència en la planificació i posada en marxa de nous programes, projectes o serveis fins a 2 punts Experiència en supervisió i coordinació d’equips fins a 2 punts Experiència en coordinació tècnica transversal de serveis electrònics en entorn web fins a 2 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de Cap de Departament 2 de la família general (GE) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM):Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Flexibilitat i obertura al canvi, Comunicació i Influència, Visió global, Lideratge i Desenvolupament, Direcció de persones. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President/a: Sr. Jordi Cases i Pallares, Secretari General, o persona en qui delegui. Vocals: Sr. Carles Lloveras Lleal, Director de la Direcció de Serveis de Secretaria General, o persona en qui delegui. Sra. Sonia Castañer González, Tècnica lletrada de la Direcció de Serveis de Secretaria General, o persona en qui delegui. Sra. Francesca Otàlora, Cap del Departament de Personal de la Gerència de Recursos, o persona en qui delegui. Secretari:  Sra. Mariola Gabás Nova, Tècnica del Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de la Gerència de Recursos Humans i Organització, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6101 En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Presa de possessió En el cas de personal de l’Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de l’esmentada resolució a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. TÈCNIC/A 2 de la família professional (SJ) adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria de la Direcció de Serveis Generals del Districte de Les Corts. Concurs núm. 95/2016-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de TÈCNIC/A 2 de la família professional (SJ) adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria de la Direcció de Serveis Generals del Districte de Les Corts. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de TÈCNIC/A 2 de la família professional (SJ) adscrit Departament de Serveis Jurídics-Secretaria de la Direcció de Serveis Generals del Districte de Les Corts. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Tècnic/a 2 (80.20.SJ.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Tècnic Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 6102 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Destinació: Nivell 24 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 24 (588,75 € mensuals) Complement específic: 1.029,81 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Tècnic 2 de la família SJ) 3.1.1. Missió Realitzar funcions tècniques pròpies de la seva família professional, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, de manera autònoma, d’acord amb la normativa i directrius establertes. 3.1.2. Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són:x Definir procediments, normes, protocols i sistemes per al desenvolupament de l’actuació en l’àmbit de la seva família professional dins de l’òrgan on presten els seus serveis.x Planificar la implantació i gestionar serveis competència de l’òrgan on s’adscriuen, i controlar la qualitat i compliment de la seva execució.x Assessorar tècnicament sobre procediments relatius a les matèries, assumptes i processos que siguin objecte de l’òrgan on presten els seus serveis.x Supervisar informes, dictàmens i propostes de resolució realitzats per altres tècnics, i elaborar els de major complexitat.x Planejar i desenvolupar treballs tècnics i estudis en l’àmbit de la seva família professional, sobre les matèries competència de l’òrgan on presten els seus serveis.x Exercir l’actuació inspectora i/o supervisió tècnica, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis.x Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes.x Exercir la defensa jurídica de la Corporació Municipal, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Aquest tipus de tècnic actua en un àmbit tàctic i amb component tècnic, contribuint a la millora de protocols i processos del seu àmbit funcional o de la seva família professional. 3. Requereixen de coneixements en un camp tècnic, científic o especialitzat. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball es desenvolupen habitualment dins d’un marc normatiu i procediments estandarditzat, 5. Disposen de llibertat per implantar l’operativa de l’òrgan on presta els seus serveis i rebre supervisió sobre els resultats. 6. Requereixen de la capacitat de comunicació i influència necessària per interactuar amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal influint-los i donant-los servei en el seu àmbit de competència. 7. Poden supervisar tasques realitzades per altres tècnics i administratius de l’òrgan on presta els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de serveis jurídics-secretaria) 3.2.1. Funcionsx Assessorament jurídic als òrgans de govern, consultius, directius i operatius del Districte.x Assessorament jurídic de les normes internes orgàniques i procedimentals dels districtes i informar, en el seu cas.x Redactar, quan s’escaigui, i informar els convenis i concerts la tramitació dels quals estigui atribuïda als Districtes, sense perjudici de l’informe de la Direcció de Serveis Jurídics en aquells casos en què resulti procedent la seva emissió. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6103 x Gestió i tramitació d’expedients d’expropiació forçosa, sense perjudici de la tramitació dels recursos administratius, que correspon a la Direcció de Serveis Jurídics centrals.x Gestió i tramitació de cessions de vial.x Gestió i tramitació dels expedients sancionadors.x Remissió al Registre Civil de les actes de celebració de matrimoni.x Custòdia del Registre d’Interessos dels Consellers/es del Districte.x Gestió i tramitació d’expedients de responsabilitat patrimonial per accidents i danys del Districte.x Gestió i tramitació d’expedients de reivindicació i defensa dels béns de l'Ajuntament del Districte.x Gestió de les al·legacions i dels recursos interposats contra actes i resolucions municipals dictats per qualsevol òrgan del districte en exercici de les competències delegades, i informar en el seu cas.x Informar sobre els aspectes jurídics de llicències i inspecció i d’altres actes administratius, quan correspongui.x Informar sobre les al·legacions presentades en període d’informació pública en els expedients relatius a plans, propostes o actuacions que no ultrapassin l’àmbit territorial del districte, sense perjudici de l’informe de Serveis Jurídics quan l’òrgan competent sigui central.x Emetre els informes preceptius respecte els plecs de clàusules administratives particulars en els procediments de contractació del Districte.x Seguiment de les disposicions normatives, de l’efectivitat del seu coneixement i de la seva operativitat al districte.x Assoliment dels objectius i compromisos adoptats pels plans municipals i del Districte en l’àmbit de les seves competències.x Gestió i supervisió dels contractes amb empreses dins del seu àmbit d’actuació.x Interlocució amb els diferents òrgans jurisdiccionals en les seves relacions amb el Districte.x Gestió, coordinació i supervisió dels recursos humans i materials assignats.x Integració de la prevenció de riscos laborals dins de l’àmbit del seu departament, vetllant per al compliment de la normativa i procediments establerts en aquesta matèria.x Aplicació dels criteris funcionals definits pels sectors de referència. Exercici de les funcions amb la coordinació establerta pels Serveis Jurídics en l’àmbit de les seves competències.x Exercici de les competències que li siguin delegades. x Totes aquelles funcions que li siguin atribuïdes per la Direcció en el compliment de les seves funcions i les que li siguin delegades per la Secretaria General. 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup A, subgrup A1 de les categories de Tècnic/a Superior en Dret, Tècnic/a Superior en Gestió (amb titulació de Dret); Tècnic/a d’Administració General (amb titulació de Dret).x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament.x Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir.x El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o 6104 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: Experiència en resolució d’al·legacions i recursos administratius interposats contra actes i resolucions administratives sobre matèries que són competència municipal fins a 2,5 punts Experiència en gestió i tramitació d’expedients sancionadors i de disciplina urbanística fins a 1,5 punts Experiència en assessorament jurídic fins a 1 punt Experiència en emissió d’informes jurídics urbanístics i tramitació d’expedients relacionats amb el patrimoni municipal fins a 1 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de TÈCNIC/A 2 de la família professional (SJ) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Autoconfiança, Rigor i organització, Comunicació i influència. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6105 L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració Presidenta:  Sra. Cristina Suñé Ruiz, Directora de Serveis Generals del Districte de Les Corts, o persona en qui delegui. Vocals: Sra. Meritxell Cusi Pérez, Cap del Departament de Serveis Jurídics- Secretaria del Districte de Les Corts, o persona en qui delegui. Sr. Mariano Fuertes Garcia, Tècnic del Departament de Serveis Jurídics- Secretaria del Districte de les Corts, o persona en qui delegui.  Sra. Joana Soler Moya, Cap del Departament de Recursos Interns del Districte de Les Corts, o persona en qui delegui. Secretari/a:  Sra. Sonia León Prieto, Tècnica del Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de la Gerència de Recursos Humans i Organització, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Presa de possessió En el cas de personal de l’Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament. 6106 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de l’esmentada resolució a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVISIÓ D’UN LLOC DE TREBALL DE L’INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 5. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 6. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6107 – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 7. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 8. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. 6108 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 10/2016. Un lloc de treball de GESTOR DE PROJECTE 2 de la família professional General (GE), adscrit a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona de la Direcció de Memòria i Història de l’Institut de Cultura de Barcelona. (Nivell 24) GESTOR DE PROJECTE 2 de la família professional General (GE), adscrit a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona de la Direcció de Memòria i Història de l’Institut de Cultura de Barcelona. Concurs núm. 10/2016 Bases per a la convocatòria de concurs intern per a la provisió del lloc de treball de GESTOR DE PROJECTE 2 de la família professional General (GE), adscrit a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona de la Direcció de Memòria i Història de l’Institut de Cultura de Barcelona. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Gestor de Projecte 2 de la família professional General, adscrit a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona de la Direcció de Memòria i Història de l’Institut de Cultura de Barcelona. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Gestor/a de Projectes 2 (70.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Gestió de Projectes Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 24 NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6109 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 24 (588,75 €/mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 1.029,81 €/mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Gestor/a de Projectes 2 de la família GE) 3.1.1. Missió Dirigir programes o projectes, planificant, organitzant i coordinant la seva activitat i els recursos econòmics, tècnics i humans assignats, per tal de complir amb els objectius i resultats en el termini, qualitat i cost previst. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són:x Dirigir la definició, planificació, execució i supervisió dels programes i projectes dins l’òrgan on presta els seus serveis.x Dirigir programes i projectes desenvolupats per externs, dins de l’òrgan on presten els seus serveis.x Donar impuls als programes i projectes i coordinar les actuacions del recursos humans i materials assignats adaptant els mitjans personals i materials disponibles a la programació establerta.x Col·laborar amb altres unitats de l’organització territorial i altres òrgans per a definir criteris tècnics que siguin d’aplicació als projectes. 2. Dirigeix projectes amb un volum de recursos tècnics, econòmics i humans reduït i/o amb un impacte en una parcel·la molt específica dins l’organització per l’especificitat de la funció o servei que presta. Actua en un àmbit tàctic amb cert component tècnic, implantant els projectes definits. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió puntual d’un superior sobre els resultats obtinguts i contemplen una llibertat d’actuació àmplia en l’operativa. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no necessàriament es desenvolupen sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els desenvolupament dels programes o projectes de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb agents externs i altres operadors per dur a terme el control d’encàrrecs i col·laboració externa. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o d’una diplomatura o grau vinculada al seu àmbit professional, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc no requereix el comandament de persones, però pot comportar la supervisió de tasques realitzades per altres tècnics i administratius o de serveis externs, a l’òrgan on presten els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona) 3.2.1. Missió Donar servei a la societat mitjançant l’ingrés, la gestió, el tractament tècnic, la custòdia i la difusió del patrimoni documental, bibliogràfic i hemerogràfic conservat i considerat d’interès per a la recerca i la història de Barcelona. 3.2.2. Funcionsx Proposar, planificar i gestionar els ingressos de fons i col·leccions d’acord amb el que estableix el Reglament del Sistema Municipal d’Arxius.x Custodiar, conservar i difondre els fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics que ingressa. 6110 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 x Planificar, gestionar i aplicar el tractament arxivístic necessari als fons documentals que ingressa i custodia.x Planificar, gestionar i aplicar el tractament tècnic necessari als fons bibliogràfics i hemerogràfics que ingressa i custodia.x Planificar, impulsar i gestionar els programes de descripció dels fons.x Promoure, facilitar i gestionar l’accés i la consulta dels fons que custodia.x Atendre les necessitats d’informació i documentació dels usuaris i investigadors del centre.x Planificar, executar i gestionar les polítiques de reproducció dels fons conservats amb la finalitat de crear còpies de seguretat i de consulta.x Gestionar i executar estratègies d’actuació en relació a l’aplicació de tecnologies digitals als documents custodiats.x Garantir la protecció i la conservació dels documents custodiats.x Planificar, gestionar i executar les polítiques i les actuacions de preservació i restauració dels documents custodiats.x Fomentar la recerca sobre la història de Barcelona i afavorir-ne el coneixement mitjançant les accions de difusió que siguin necessàries.x Impulsar el coneixement dels fons custodiats mitjançant les accions i els recursos de difusió a l’abast.x Promoure i gestionar la realització de publicacions, exposicions, cursos, jornades, congressos i altres activitats adreçades a posar en valor el patrimoni documental conservat i la història de Barcelona.x Impulsar i gestionar projectes en les diferents seccions i serveis del centre, amb l’objectiu de millorar la custòdia, el tractament, la conservació i la difusió dels fons.x Elaborar indicadors, memòries, informes tècnics i altres documents relatius al funcionament del centre.x Realitzar la gestió administrativa, pressupostària i de seguretat i manteniment del centre.x Mantenir les relacions externes necessàries amb altres òrgans, institucions i persones físiques i jurídiques, en tot allò que es refereixi a competències i àmbits d’actuació del centre.x Assessorar els òrgans de govern de l’ICUB, la Direcció de Patrimoni de l’ICUB i la Direcció del Sistema Municipal d’Arxius en la presa de decisions relatives al centre. 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup A, subgrup A1 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona.x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament.x Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir.x Les persones candidates hauran d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6111  Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: Experiència en la planificació i la coordinació de cursos, congressos, jornades, seminaris, exposicions i altres activitats culturals, especialment en els àmbits de la història i del patrimoni cultural. fins a 2 punts. Experiència en la coordinació i en l’edició de publicacions fins a 2 punts. Experiència en la coordinació o en la realització d’estudis i projectes sobre la història de la ciutat de Barcelona fins a 1 punt. Experiència en la planificació i la coordinació d’accions de comunicació i de relacions públiques en entorns culturals fins a 1 punt. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Flexibilitat i obertura al canvi, Rigor i organització, Comunicació i influència i Lideratge i desenvolupament. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. 6112 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: Sr. Valentí Oviedo i Cornejo, Gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona o persona en qui delegui. Vocals: Sra. Isabel Balliu i Badia, Directora de Recursos de l’Institut de Cultura o persona en qui delegui Sr. Xavier Tarraubella i Mirabet, director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona o persona en qui delegui. Sr. Joaquim Vicente Ibañez, tècnic de la Direcció de Memòria i Història de l’Institut de Cultura de Barcelona o persona en qui delegui.. Sra. Núria de Luna Polo, tècnica de Selecció i Formació del Departament de Recursos Humans o persona en qui delegui. Sra. Margarita Muñoz i Guillén, cap del Departament de Recursos Humans o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre de l’Institut de Cultura de Barcelona, Rambla 99 planta 4a., de dilluns a divendres de 09:00 a 14:00h i també el dijous tarda de 15:30 a 17:30h, També es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Recursos Humans de l’Institut de Cultura de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix de l’ens convocant que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent de l’Ajuntament de Barcelona o d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6113 es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 6114 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Lliures designacions Lliure designació núm. 52/2016-L Convocatòria per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família General (GE), adscrit a la Direcció de Serveis de Relacions Internacionals de la Gerència de Presidència i Economia. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família General (GE), adscrit a la Direcció de Serveis de Relacions Internacionals de la Gerència de Presidència i Economia. Aquestes bases contemplen, pel que fa referència a la perspectiva de gènere, allò que disposa l’Ajuntament de Barcelona en el Pla d’Igualtat d’Oportunitats pel període 2015-2019 en quant a la promoció d’una presència equilibrada de dones i homes en els diferents col·lectius professionals municipals. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 3 (90.30.GE.20 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1 i C2 Destinació: Nivell 18 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 18 (398,74 € mensuals) Complement específic: 707,21 €/mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 3 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar la gestió integral i/o verificació d’un o més processos administratius o donar suport directe a un comandament o directiu, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les directrius del superior i la normativa establerta per tal d’aconseguir la resolució prevista i l’adequat tractament d’aquests processos en termes d’eficàcia i amb la qualitat requerida. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: x Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament.x Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat.x Donar suport administratiu directe a òrgans, per tal de coordinar l’actuació d’aquestes amb altres òrgans de la Corporació Municipal o amb altres entitats. x Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei.x Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6115 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió d’un superior sobre el desenvolupament dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca als resultats. 3. El lloc requereix autonomia per prioritzar processos i tasques i permet escollir o proposar alternatives dins les directrius fixades. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. 6. Aquest lloc de treball requereix d’amplis coneixements sobre els processos administratius que li són assignats. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (DS Relacions Internacionals) 3.2.1. Missió Execució de les polítiques internacionals de l'Ajuntament de Barcelona. 3.2.2. Funcionsx Preparar els programes de les delegacions estrangeres que visiten Barcelona.x Donar suport a l'activitat internacional de l'Alcaldessa.x Assistir a les relacions de la Ciutat de Barcelona amb la societat civil internacional i els seus fòrums europeus i internacionals.x Donar suport al seguiment dels organismes finançats per l'Ajuntament.x Organitzar jornades, seminaris i congressos internacionals.x Proposar a la Gerència l’adopció d’acords en les matèries pròpies de les seves competències.x Representar a la Gerència i a l’Ajuntament, per delegació d’aquesta, en les matèries pròpies de la seva competència. 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup C subgrups C1 i subgrup C2 de les categories Administrativa i Auxiliar administrativa de l’Ajuntament de Barcelona.x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntamentx El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts de realitzar la prova de coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es trobin en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en 6116 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi pot prendre part el personal en situació diferent de servei actiu que no hagi romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Criteris de valoració: Es tindrà en compte com a criteris de valoració, discrecionalment apreciats: L’experiència i els coneixements relatius a les tasques descrites en l’apartat de les funcions. La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. Les competències professionals necessàries per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. 6. Presentació de sol·licituds Les persones que desitgin participar a l’esmentada convocatòria disposen d’una sol·licitud de participació normalitzada que trobaran a la Intranet de l’Ajuntament de Barcelona a l’apartat Tràmits més usuals: Selecció i provisió que hauran de presentar al Registre General de l’Ajuntament de Barcelona o en qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació del present anunci a la Gaseta Municipal. A l’efecte d’admissió de les persones aspirants es tindran en compte les dades que aquestes facin constar a la seva sol·licitud de participació. Juntament amb la sol·licitud s’haurà de presentar currículum professional i documentació acreditativa dels requisits i mèrits al·legats. 7. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la Intranet Municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 8. Proposta de resolució Una vegada feta l’avaluació de les persones candidates l’òrgan d’adscripció emetrà, un informe sobre la persona aspirant que es consideri més adient en relació amb les funcions i tasques que ha de dur a terme i l’elevarà al Gerent Municipal proposant el seu nomenament. La persona nomenada haurà de presentar abans de la presa de possessió els documents acreditatius de les seves dades professionals i titulacions, sens perjudici que se’l pugui demanar els aclariments o les justificacions necessàries per a la seva verificació. Les actuacions d’aquest procés que requereixin notificació a les persones aspirants es faran públiques a la Intranet Municipal i, pel que fa a la resolució definitiva del nomenament, es publicarà a la Gaseta Municipal. 9. Presa de possessió En el cas de personal de l’Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6117 La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de l’esmentada resolució a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. Lliure designació núm. 53/2016-L Convocatòria per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 1 de la família General (GE), adscrit al Departament d'Atenció i Acollida per Violència Masclista de la Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI de la Gerència de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 1 de la família General (GE), adscrit al Departament d'Atenció i Acollida per Violència Masclista de la Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI de la Gerència de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència. Aquestes bases contemplen, pel que fa referència a la perspectiva de gènere, allò que disposa l’Ajuntament de Barcelona en el Pla d’Igualtat d’Oportunitats pel període 2015-2019 en quant a la promoció d’una presència equilibrada de dones i homes en els diferents col·lectius professionals municipals. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Cap de Departament 1 (40.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de Departament Vinculació: Funcionarial Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 26 (705,19 € mensuals) Complement específic: 1.390,28 € mensuals, segons catàleg vigent 6118 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Cap de Departament 1) 3.1.1. Missió Dirigir els serveis, sistemes, programes i recursos del departament, d’acord amb els objectius, directrius i planificació de la gerència o direcció a la que pertany, per tal d’assolir i integrar els resultats esperats amb la qualitat, eficàcia i eficiència requerida. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: x Dirigir la planificació, coordinació, execució i control dels programes, processos i serveis del seu departament en funció dels resultats esperats.x Dirigir els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits, en funció dels resultats esperats i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament.x Determinar els protocols, paràmetres tècnics, circuits i procediments per a la realització dels objectius assenyalats i/o dels serveis prestats, la seva coordinació i control de les prestacions.x Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. 2. Integra més d’un àmbit funcional servei de naturalesa i objectius homogenis. Actua en un pla tàctic, dins de les polítiques o objectius específics clarament definits. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen de llibertat d’actuació. La coordinació amb la gerència / direcció, s’estableix mitjançant informes de gestió o a través de les reunions periòdiques establertes 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen necessàriament en un marc normatiu o de processos estandarditzats. En cas d’existir, requereixen de la seva interpretació. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu, 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, serveis i recursos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements d’un camp tècnic o especialitzat ampli, adquirit a través de l’experiència en el seu camp d’especialització i de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o mitjana, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc requereix de competència directiva per al comandament del personal. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament d'Equipaments i Programes Educatius) 3.2.1. Missió Impuls, coordinació i/o gestió dels serveis adreçats a atendre i acollir casos de violència masclista a la ciutat, i la lluita conta el tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual. 3.2.2. Funcionsx Coordinar, impulsar i avaluar tot el dispositiu d’atenció i acollida a dones i els seus fills i filles, víctimes de violència, a través dels serveis d’informació, prevenció, atenció, acolliment i recuperació.x Gestionar el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida, Coordinar (SARA), i assegurar el seu bon funcionament i coordinació amb la resta de serveis d’aquest àmbit. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6119 x Coordinar, impulsar i avaluar els serveis d’acollida oferts per l’Ajuntament , altres ens i entitats i vetllar per l’existència de recursos pels diferents perfils de dones i impulsar l’homogeneització dels processos d’atenció.x Coordinar, impulsar i avaluar el Servei d’Atenció a Homes que exerceixen violència masclista, i altres serveis relacionats amb la violència masclista.x Coordinar i impulsar els projectes i activitats relacionades amb la lluita contra el tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual.x Elaborar propostes de millora i representar a l’Ajuntament en espais de coordinació municipals i interinstitucionals relacionats amb els serveis d’atenció i acollida per violència masclista.x Totes aquelles que li siguin atribuïdes pel seus superiors en l’acompliment de llurs funcions. 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup A, subgrup A1 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona.x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament.x El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts de realitzar la prova de coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es trobin en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi pot prendre part el personal que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi pot prendre part el personal en situació diferent de servei actiu que no hagi romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 6120 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 5. Comissió de valoració Es crea una Comissió de Valoració integrada pel següents membres: Titular de la Gerència d’Ecologia Urbana. Titular de la Direcció de Serveis d'Estratègia i Cultura de Sostenibilitat. Titular de la Direcció de Serveis Jurídics i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. Les tres persones titulars d’aquesta Comissió podran delegar la seva participació en altres persones funcionàries designades entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc de treball d’igual o superior nivell al convocat. En cas d’absència, malaltia o vacant d’alguna de les anteriors persones titulars, el Gerent Municipal designarà una persona suplent entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc de treball d’igual o superior nivell al convocat. 6. Criteris de valoració: Es valorarà: L’experiència i els coneixements relatius a les funcions bàsiques del lloc de treball. La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. Les competències professionals necessàries per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Comissió de Valoració avaluarà els punts anteriors en base a la lectura i anàlisi dels currículums de les persones aspirants i, si s’escau, a la realització d’entrevistes a les persones candidates més idònies que podran completar-se, si la Comissió de Valoració ho considera convenient, amb la realització de proves psicotècniques i/o professionals. En cas que la Comissió així ho consideri, es podrà comptar per a la realització de les entrevistes i proves amb l’assessorament de personal tècnic del Departament de Selecció i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. 7. Presentació de sol·licituds Les persones que desitgin participar a l’esmentada convocatòria disposen d’una sol·licitud de participació normalitzada que trobaran a la Intranet de l’Ajuntament de Barcelona a l’apartat Tràmits més usuals: Selecció i provisió que hauran de presentar al Registre General de l’Ajuntament de Barcelona o en qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació del present anunci a la Gaseta Municipal. A l’efecte d’admissió de les persones aspirants es tindran en compte les dades que aquestes facin constar a la seva sol·licitud de participació. Juntament amb la sol·licitud s’haurà de presentar currículum professional i documentació acreditativa dels requisits i mèrits al·legats. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Proposta de resolució Una vegada feta l’avaluació de les persones candidates l’òrgan al qual esta adscrit el lloc emetrà, si s’escau, un informe sobre la persona aspirant que es consideri més adient en relació amb les funcions i tasques que ha de dur a terme i l’elevarà al Gerent Municipal proposant el seu nomenament. La persona nomenada haurà de presentar abans de la presa de possessió els documents acreditatius de les seves dades professionals i titulacions, sens perjudici que se’l pugui demanar els aclariments o les justificacions necessàries per a la seva verificació. Les actuacions d’aquest procés que requereixin notificació a les persones aspirants es faran públiques a la Intranet Municipal i, pel que fa a la resolució definitiva del nomenament, es publicarà a la Gaseta Municipal. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6121 10. Presa de possessió En el cas de personal de l’Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de l’esmentada resolució a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. Lliure designació núm. 54/2016-L Convocatòria per a la provisió per lliure designació del lloc de treball de Direcció 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis de Llicències de la Gerència Adjunta d’Urbanisme de la Gerència d’Ecologia Urbana. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per lliure designació del lloc de treball de Direcció 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis de Llicències de la Gerència Adjunta d’Urbanisme de la Gerència d’Ecologia Urbana. Aquestes bases contemplen, pel que fa referència a la perspectiva de gènere, allò que disposa l’Ajuntament de Barcelona en el Pla d’Igualtat d’Oportunitats pel període 2015-2019 en quant a la promoció d’una presència equilibrada de dones i homes en els diferents col·lectius professionals municipals. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Direcció 2 (20.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Directiu Tipus de lloc: Direcció Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 Destinació: Nivell 28 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 28 (840,73 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 2.480,41 € mensuals segons catàleg vigent 6122 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Direcció 2 de la família GE) 3.1.1. Missió Exercir la direcció executiva superior de la direcció i definir d’acord amb les línies estratègiques de la gerència a la qual pertany, els sistemes, programes i plans d’acció per la prestació dels serveis del seu àmbit de responsabilitat, així com supervisar la seva implantació i planificar, organitzar i coordinar els recursos necessaris, per tal d’aconseguir l’acompliment dels objectius de la seva direcció. 3.1.2. Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: x Impulsar la implantació i el compliment dels objectius dels plans municipals, assignats a la Direcció.x Dirigir el disseny de la planificació, la coordinació, l’execució i l’avaluació dels programes, processos i serveis de la direcció per l’acompliment dels objectius marcats. x Dirigir i coordinar els òrgans i els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament.x Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. 2. Integra funcions homogènies en naturalesa i objectius amb un menor grau de desenvolupament i/o volum de recursos associats. En qualsevol cas, en aquest nivell s’integra qualsevol Direcció que depengui jeràrquicament d’una altra Direcció. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen de llibertat d’actuació. La coordinació amb la gerència, s’estableix mitjançant informes de gestió o a través de les reunions periòdiques establertes 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen en un marc normatiu o de processos estandarditzats. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o altres direccions dins i fora de la gerència per informar-los o assistir- los sobre els procediments, serveis i recursos de la seva competència. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar a nivell de direcció, a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix d’un coneixement ampli d’un camp funcional, adquirit a través d’una àmplia experiència, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal i acreditar una experiència mínima de 3 anys en llocs de direcció o comandament a organitzacions públiques o privades. El lloc requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció de Serveis de Llicències) 3.2.1. Missió Coordinació de les actuacions en matèria de llicències i protecció de la legalitat urbanística competència de la Gerència Adjunta d’Urbanisme 3.2.2. Funcions x Garantir la coherència dels criteris jurídics en les matèries de la seva competència.x Coordinar els criteris d’elaboració de les normatives municipals en matèria de llicències i disciplina urbanística.x Coordinar els criteris de disseny i requeriments dels sistemes d’informació de llicències i disciplina urbanística.x Proposar a la Gerència l’adopció d’acords en les matèries pròpies de les seves competències.x Representar a la Gerència, per delegació d’aquesta, en les actuacions pròpies de les seves competències. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6123 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup A subgrup A1 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona.x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntamentx El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Comissió de valoració Es crea una Comissió de Valoració integrada pel següents membres: Titular de la Gerència de Recursos. Titular de la Direcció de Serveis Jurídics. Titular de la Gerència de Recursos Humans Les tres persones titulars d’aquesta Comissió podran delegar la seva participació en altres persones funcionàries designades entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc directiu d’igual o superior nivell al convocat. En cas d’absència, malaltia o vacant d’alguna de les anteriors persones titulars, el Gerent Municipal designarà una persona suplent entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc directiu d’igual o superior nivell al convocat. Així mateix, en cas que el lloc convocat depengui directament d’alguna de les gerències que integren la Comissió de Valoració, el Gerent Municipal designarà el tercer membre de la Comissió de Valoració d’entre el personal de la corporació municipal que ocupa llocs gerencials. 6124 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 6. Criteris de valoració Es tindrà en compte com a criteris de valoració, discrecionalment apreciats:  L’experiència i els coneixements relatius a les funcions bàsiques del lloc de treball. La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. Les competències professionals necessàries per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Comissió de Valoració avaluarà els punts anteriors en base a la lectura i anàlisi dels currículums de les persones aspirants i, si s’escau, a la realització d’entrevistes a les persones candidates més idònies que podran completar-se, si la Comissió de Valoració ho considera convenient, amb la realització de proves psicotècniques i/o professionals. En cas que la Comissió així ho consideri, es podrà comptar per a la realització de les entrevistes i proves amb l’assessorament de personal tècnic del Departament de Selecció i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. 7. Presentació de sol·licituds Les persones que desitgin participar a l’esmentada convocatòria disposen d’una sol·licitud de participació normalitzada que trobaran a la Intranet de l’Ajuntament de Barcelona a l’apartat Tràmits més usuals: Selecció i provisió que hauran de presentar al Registre General de l’Ajuntament de Barcelona o en qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació del present anunci a la Gaseta Municipal. A l’efecte d’admissió de les persones aspirants es tindran en compte les dades que aquestes facin constar a la seva sol·licitud de participació. Juntament amb la sol·licitud s’haurà de presentar currículum professional i documentació acreditativa dels requisits i mèrits al·legats. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la Intranet Municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Proposta de resolució Una vegada feta l’avaluació de les persones candidates l’òrgan convocant emetrà, si s’escau, un informe sobre la persona aspirant que es consideri més adient en relació amb les funcions i tasques que ha de dur a terme i l’elevarà al Gerent Municipal proposant el seu nomenament. La persona nomenada haurà de presentar abans de la presa de possessió els documents acreditatius de les seves dades professionals i titulacions, sens perjudici que se’l pugui demanar els aclariments o les justificacions necessàries per a la seva verificació. Les actuacions d’aquest procés que requereixin notificació a les persones aspirants es faran públiques a la Intranet Municipal i, pel que fa a la resolució definitiva del nomenament, es publicarà a la Gaseta Municipal. 10. Presa de possessió En el cas de personal de l’Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de l’esmentada resolució a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6125 primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. Concurs núm. 3/2016-L Convocatòria per a la provisió definitiva per lliure designació d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit a la Direcció d’Infraestructures Culturals, Patrimoni i Coordinació de l’Institut de Cultura de Barcelona. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 3 de la família professional General, adscrit a la Direcció d’Infraestructures Culturals, Patrimoni i Coordinació de l’Institut de Cultura de Barcelona. Aquestes bases contemplen, pel que fa referència a la perspectiva de gènere, allò que disposa l’Ajuntament de Barcelona en el Pla d’Igualtat d’Oportunitats pel període 2015-2019 en quant a la promoció d’una presència equilibrada de dones i homes en els diferents col·lectius professionals municipals. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 3 (90.30.GE.20 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1 i C2 Destinació: Nivell 18 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 18 (398,74 €/mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 707,21 €/mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 3 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar la gestió integral i/o verificació d’un o més processos administratius o donar suport directe a un comandament o directiu, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les directrius del superior i la normativa establerta per tal d’aconseguir la resolució prevista i l’adequat tractament d’aquests processos en termes d’eficàcia i amb la qualitat requerida. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc són les següents: 6126 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 x Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament.x Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat.x Donar suport administratiu directe a òrgans, per tal de coordinar l’actuació d’aquestes amb altres òrgans de la Corporació Municipal o amb altres entitats. x Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei.x Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió d’un superior sobre el desenvolupament dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca als resultats. 3. El lloc requereix autonomia per prioritzar processos i tasques i permet escollir o proposar alternatives dins les directrius fixades. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. 6. Aquest lloc de treball requereix d’amplis coneixements sobre els processos administratius que li són assignats. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció d’Infraestructures Culturals, Patrimoni i Coordinació) 3.2.1. Missió:x Dissenyar i desenvolupar estratègies de dinamització i consolidació dels equipaments i infraestructures culturals de la ciutat.x Coordinar els museus municipals i les polítiques per a la conservació, estudi i difusió del patrimoni cultural de la ciutat.x Impulsar la cooperació cultural amb l’objectiu de promoure la cultura feta a Barcelona com a capital de Catalunya i també projecció nacional i internacional de la ciutat, a través de la realització de programes propis i també amb el suport als diferents agents culturals de la ciutat i el país. x Promoure les condicions favorables i impulsar programes per al foment i la difusió de la creació cultural. x Promoure la participació i la transparència en la gestió cultural que desenvolupa l’Institut; afavorir la connexió amb el sector cultural.x Coordinar les Direccions de l’ICUB per garantir la gestió transversal 3.2.2. Funcions:x Crear i desenvolupar xarxes de relacions nacionals i internacionals que permetin participar en fòrums sectorials de cultura i conèixer allò que passa al món així com donar a conèixer la cultura que es fa a la nostra ciutat a ambdós nivells. Impulsar l’Agenda 21 de Cultura.x Impulsar, coordinar i gestionar el programa de Fàbriques de Creació fent el seguiment de les que ja estan en funcionament i posant les bases, tant a nivell d’equipament com de gestió, de les que està previst posar en marxa.x Definir les línies estratègiques relacionades amb la gestió del patrimoni cultural municipal. Exercir la direcció i coordinar l’actuació i la gestió dels museus de titularitat municipal (Museu del Disseny, Museu Frederic Marès, Museu de Cultures del Món/Museu Etnològic). Promoure actuacions relacionades amb la promoció, difusió i protecció del patrimoni cultural per mitjà de la coordinació dels serveis responsables com amb els diferents agents implicats, siguin de l’administració municipal o de les altres administracions o sectors privats. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6127 x Coordinar l’actuació i fer el seguiment de la gestió dels equipaments culturals consorciats amb altres administracions i de les fundacions culturals on participi l’Ajuntament de Barcelona.x Impulsar i dinamitzar la tasca del Consell de Cultura, promoure polítiques de participació i d’actuació conjunta amb el sector cultural.x Impulsar i coordinar la redacció i implantació d’un nou pla estratègic de la cultura.x Coordinar l’actuació de les diferents direccions de l’Institut per tal de garantir la permeabilitat i la transversalitat en la gestió cultura que desenvolupa l’entitat.x Col·laborar amb la Gerència de l’Institut en aquelles matèries pròpies de la seva competència. x Tramitar els ingressos i les despeses que es derivin de la seva gestió, d’acord amb la previsió d’ingressos i despeses aprovat per l’Institut.x Formular les condicions tècniques dels processos de contractació i de compra de bens i serveis necessaris per a l’execució dels seus programesx Dirigir els equips encarregats de l’execució de les funcions descrites.x Garantir una correcta comunicació entre els seus equips i la direcció de l’ICUB.x Assistir a la Gerència en tots aquells aspectes de la seva competència.x Representar a l’ICUB en tots aquells organismes i/o actes en l’exercici de les seves funcions. 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup C, subgrup C1 i C2 de les categories Administrativa i Auxiliar Administrativa.x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament.x El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a 6128 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Criteris de valoració Es tindrà en compte com a criteris de valoració, discrecionalment apreciats: L’experiència i els coneixements relatius a les tasques pròpies de la seva funció. La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. Les competències professionals necessàries per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. 6. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre de l’Institut de Cultura de Barcelona, Rambla 99 planta 4a., de dilluns a divendres de 09:00 a 14:00h i dijous tarda de 15:30 a 17:30h, i l’horari d’estiu (des del dia 24 de juny al 24 de setembre): de dilluns a divendres de 09:00 a 14:00h, tardes tancat. També es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. A l’efecte d’admissió de les persones aspirants es tindran en compte les dades que aquestes facin constar a la seva sol·licitud de participació. Juntament amb la sol·licitud s’haurà de presentar currículum professional i documentació acreditativa dels requisits i mèrits al·legats. 7. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Recursos Humans de l’Institut de Cultura de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 8. Proposta de resolució Una vegada feta l’avaluació de les persones candidates l’òrgan d’adscripció emetrà, un informe sobre la persona aspirant que es consideri més adient en relació amb les funcions i tasques que ha de dur a terme i l’elevarà al Gerent Municipal proposant el seu nomenament. La persona nomenada haurà de presentar abans de la presa de possessió els documents acreditatius de les seves dades professionals i titulacions, sens perjudici que se’l pugui demanar els aclariments o les justificacions necessàries per a la seva verificació. Les actuacions d’aquest procés que requereixin notificació a les persones aspirants es faran públiques a la Intranet Municipal i, pel que fa a la resolució definitiva del nomenament, es publicarà a la Gaseta Municipal. 9. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix de l’ens convocant que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6129 Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent de l’Ajuntament de Barcelona o d’un dels seus organismes autònoms o ens instrumentals diferents del convocant, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 6130 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Nomenaments Concursos Esmena error material El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 27 d’octubre de 2016, ha adoptat la següent resolució: Esmenar, a l'empara de l'article 109.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques, l’error material del decret de l’expedient electrònic 936/2016, de data 13 d’octubre de 2016, relatiu a la funcionària de carrera, Sra. Nathalie SOUTO VENTURINI (mat. 26565), en el sentit que on deia “en el lloc de Gestió Projectes 2 de la família General, codi 70.20.GE.10, amb nivell de destinació 20” havia de dir “en el lloc de Gestió Projectes 2 de la família General, codi 70.20.GE.10, amb nivell de destinació 24” El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 21 d’octubre de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 38/2016-C, la senyora Cristina COLMENA PRADAS (mat. 23433), de la categoria TM Educació Social i subgrup A2, per ocupar un lloc de treball de Gestió Projectes 2 de la família General, codi 70.20.GE.10, amb complement de destinació de nivell 24, i adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori de la Gerència del Districte de Sant Martí. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. El Gerent de Recursos Humans i Organització, actuant per delegació de l’Alcaldessa, en data 27 d’octubre de 2016, ha dictat la següent resolució: Declarar desert el concurs 64/2016-C convocat per a cobrir un lloc de treball de Gestor/a de Projecte 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori de la Gerència del Districte de Ciutat Vella, atès que les dues persones candidates entrevistades no han arribat a la puntuació mínima per superar el concurs. El Gerent de Recursos Humans i Organització, actuant per delegació de l’Alcaldessa, en data 25 d’octubre de 2016, ha dictat la següent resolució: Declarar desert el concurs 68/2016-C convocat per a cobrir un lloc de treball de TÈCNIC/A 2 de la família professional de Serveis Jurídics (SJ) adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria de la Direcció de Serveis Generals de la Gerència del Districte Sants-Montjuïc, donat que el candidat presentat no ha estat admès per no pertànyer grup A, subgrup A1 de les categories de Tècnic/a Superior en Dret, Tècnic/a Superior en Gestió (amb titulació de Dret); Tècnic/a d’Administració General (amb titulació de Dret). El Gerent de Recursos Humans i Organització, actuant per delegació de l’Alcaldessa, en data 24 d’octubre de 2016, ha dictat la següent resolució: Declarar desert el concurs 75/2016-C convocat per a cobrir un lloc de treball de SUPORT 4 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6131 Recursos Humans de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica i Control de Recursos de la Gerència de Seguretat i Prevenció, atès que l’única candidata ha presentat la seva renúncia. Processos interadministratius El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 11 d’octubre de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar el Sr. Javier PEREZ DIAZ (mat. 73062) de la categoria TS Arquitectura, subgrup A1, en el lloc de treball de Tècnic/a 2, de la família de Serveis Urbanístics i d’Obra, codi 80.20.OP.10, amb complement de destinació de nivell 24, al Departament d’Obres i Manteniment de la Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic de la Gerència del Districte de Ciutat Vella de l’Ajuntament de Barcelona, per haver superat la convocatòria interadministrativa de provisió mitjançant concurs de mèrits núm. 501/2016 publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 7126, de 24 de maig de 2016. Enquadrar-lo en la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona, en la categoria de TS Arquitectura, subgrup A1. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. El Gerent de Recursos Humans i Organització, actuant per delegació de l’Alcaldessa, en data 26 d’octubre de 2016, ha dictat la següent resolució: Declarar deserta la convocatòria del procés interadministratiu per a la provisió per lliure designació 628/2016 d’un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Selecció de Recursos Humans de la Direcció de Serveis Jurídics i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització, atès que el perfil professional de la persona aspirant admesa no s’adequa al lloc de treball convocat. Altres processos llocs directius Fe d’errates A la Gaseta Municipal núm. 27, publicada el 20 d’octubre de 2016, dins de la secció Personal, subsecció Nomenaments, Altres processos llocs directius, pàgina 5783 on diu ...“Convocatòria número 1493/2016, ha de dir, “Convocatòria número 1493/2015”. 6132 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 ANUNCIS Altres anuncis Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona Canvi de denominació de vies públiques La Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona, en la sessió celebrada el dia 13 d’abril de 2016, adoptà el següent acord: Informar favorablement el canvi de denominació de plaça de Joan Carles I per la denominació de plaça del Cinc d’Oros. En conseqüència, d’acord amb l’article 3 de l’Ordenança sobre l´ús de les vies i espais públics de Barcelona, els referits acords es sotmeten a informació pública durant 20 dies hàbils a partir del dia de la seva publicació. L’expedient corresponent podrà ser sotmès a consulta a la Secretaria de la Ponència del Nomenclàtor, Institut de Cultura de Barcelona, la Rambla, 99, 3a planta, de dilluns a divendres, de 9,00 a 14,00 hores. La qual cosa es fa pública per a coneixement general. Barcelona, 14 de setembre de 2016. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. BIMSA La Comissió de Govern, en sessió del dia 13-10-2016, adoptà el següent acord: (10BD2015065) Aprovar definitivament el Projecte executiu, memòria ambiental i estudi de seguretat i salut de la reurbanització de l’espai comprés entre els carrers de Palerm, Pere Moragues, Cristòbal de Moura i Perpinyà, al districte de Sant Martí de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 809.207,68 euros, el 21% de l’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’Actuació. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6133 contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 21 d’octubre de 2016. El secretari general. Jordi Cases i Pallarès. * * * La Comissió de Govern, en sessió del dia 13-10-2016, adoptà el següent acord: (6BD 2016/025) Aprovar definitivament el Projecte de reurbanització del carrer de Luís Antúnez entre la Via Augusta i la placeta de Sant Miquel, al Districte de Gràcia de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 547.112,55 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 21 d’octubre de 2016. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. * * * Núm. resolució: CG16/34 PR/15 La Comissió de Govern, en sessió del dia 13-10-2016, adoptà el següent acord: Aprovar definitivament Projecte executiu de la reurbanització del carrer de Balmes entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer Pelai, al Districte de l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 2.769.791,76 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. 6134 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 20 d’octubre de 2016. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. * * * Núm. resolució: CG16/34 PR/16 La Comissió de Govern, en sessió del dia 13-10-2016, adoptà el següent acord: Aprovar definitivament el Projecte del local ubicat al carrer Calàbria, 260 per a convertir-lo en un casal de gent gran, al Districte de l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost d’1.296.288,76 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta municipal i al Tauler d’anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 20 d’octubre de 2016. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. * * * NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6135 Núm. resolució: CG16/34 PR/17 La Comissió de Govern, en sessió del dia 13-10-2016, adoptà el següent acord: Aprovar definitivament el Projecte de reurbanització de la plaça del Mig de Can Clos, al barri de la Marina del Port, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe tècnic del projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dona per reproduït, amb un pressupost d’1.557.751,71 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 20 d’octubre de 2016. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. * * * Núm. resolució: CG16/34 PR/18 La Comissió De Govern, en sessió del dia 13-10-2016, adoptà el següent acord: Aprovar definitivament el Projecte executiu de la reurbanització de l’eix conformat pels carrers de St. Frederic, Casteràs i Càceres (fins a Sant Medir), el carrer Riera d’Escuder entre el carrer de Sants i el carrer Daoiz i Velarde, i el carrer dels Jocs Florals entre el carrer d’Antoni Capmany i el carrer de Sants, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe tècnic del projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 2.473.464,45 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós 6136 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 20 d’octubre de 2016. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. * * * Expedient 4BC 2016/036 El gerent d’ecologia urbana, en data 18-10-2016, adoptà la següent resolució: Aprovar definitivament el Projecte executiu del carril bici de l’Avinguda de Dr. Marañón al Districte de Les Corts de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 443.415,36 euros el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquesta Resolució al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’anuncis de la Corporació; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Contra aquest acte, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 21 d’octubre de 2016. La secretaria delegada, Natàlia Amorós I Bosch. * * * NÚM. 28 30-10-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 6137 Expedient: 10BC 2016/089 La Comissió de Govern, en sessió del dia 20-10-2016, adoptà el següent acord: Aprovar definitivament el Projecte executiu del carril bici al passeig de Pujades (entre el carrer Marina – avinguda Meridiana – carrer Comerç), i avinguda Meridiana (entre passeig Pujades – carrer Almogàvers) i cruïlla de l’avinguda Meridiana i el carrer Sancho d’Àvila als Districtes de Ciutat Vella, Eixample i Sant Martí de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import d’1.181.462,57 euros, el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), en un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta Municipal i al Tauler d’anuncis de la Corporació; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 24 d’octubre de 2016. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. * * * Expedient: 3BC 2015/073 La Comissió de Govern, en sessió del dia 20-10-2016, adoptà el següent acord: Aprovar definitivament el Projecte executiu del carril bici de la connexió del passeig de la Zona Franca amb el carrer A al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 878.064,87 euros el 21% d’IVA inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), en un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta Municipal i al Tauler d’anuncis de la Corporació; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar 6138 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 30-10-2016 directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 24 d’octubre de 2016. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. GASETA MUNICIPAL Pl. Sant Miquel, s/n ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Es publica cada deu dies