Núm. 10 / Any C 20 de març de 2013 SUMARI Comissió de Govern Acta sessió 6/3/2013 ................................. 1142 Acords sessió 6/3/2013.............................. 1149 Acords sessió 13/3/2013 ........................... 1155 Comissions del Consell Municipal Comissió de Cultura, Coneixement, Creati- vitat i Innovació. Acta sessió 22/1/2013 ... 1161 Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Jo- ventut i Esports. Acta sessió 22/1/2013 ... 1188 Comissió de Presidència i Règim Interior. Acta sessió 23/1/2013 ............................ 1221 Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Acta sessió 23/1/2013 ............................ 1259 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses- sió 24/1/2013 ....................................... 1297 Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acta sessió 24/1/2013 ............................ 1329 Acords Sessions del mes de març de 2013 .............. 1380 Consells Municipals de Districte Districte 2. l’Eixample. Acords sessió 12/3/2013 ........................................... 1390 Disposicions generals Acords dels òrgans de govern Modificacions de crèdit Pressupost 2012 ...... 1392 Modificacions de crèdit Pressupost 2012 prorrogat ............................................. 1393 Decrets de l’Alcaldia Aplicar sistema retributiu als llocs de treball de Gerència i Direcció, i Famílies de Guàr- dia Urbana i Prevenció i Extinció ............. 1396 Designacions vicepresidents de la Taula de Coordinació amb l’Àrea Metropolitana ..... 1485 Delegació d’atribucions en matèria de sub- vencions .............................................. 1485 Convenis Convenis de col·laboració i autorització paisat- gística ................................................. 1486 1141 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Personal Concursos Bases de la convocatòria per a la provisió de 24 llocs de treball de Director/a d’Es- cola Bressol de l’IMEB ............................ 1520 Lliures designacions Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball de Cap de Departament 1 Família Serveis Generals. Inst. Barcelona Esports . 1526 Nomenaments funcionaris de carrera Bomber del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament ........................... 1529 Nomenaments concursos Concurs. Núm. 1435/12. Tècnic/a de Barri ... 1529 Nomenaments lliures designacions Director 2 família General. Direcció de Ser- veis de Llicències i Espai Públic Dte. de Sants-Montjuïc ...................................... 1529 Esmenes d’error material ........................... 1530 Anuncis Altres anuncis ........................................... 1531 1142 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 COMISSIÓ DE GOVERN Actes Acta de la sessió del dia 6 de març de 2013, aprovada el dia 13 de març de 2013. A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia sis de març de dos mil tretze s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Joan Puigdollers i Fargas, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva absència l’Im. Sr. Regidor Gerard Ardanuy i Matai la Delegada Sectorial, Sra. Cristina Iniesta i Blasco. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Constantí Serrallonga Tintoré i el Director de l’Alcaldia, Sr. Albert Ortas Serrano. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou hores. A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 27 de febrer de 2013, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova. B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Informe 1. Projecte de Pla d'Usos del Districte de Ciutat Vella. C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 2. Iniciar, d'acord amb els articles 22 i 109.1 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, l'expedient de contractació de serveis que té per objecte el manteniment preventiu i correctiu de les instal·lacions de la xarxa semafòrica per a la regulació del trànsit de la ciutat, desglossat en dos lots, vist l'informe de la Direcció de Serveis de Mobilitat que s'adjunta, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat del contracte. Autoritzar la despesa d'aquest contracte per un import d'11.338.805,70 euros (dels quals 9.370.913,80 euros corresponen l'import net i els restants 1.967.891,90 euros a l'IVA al 21%), amb càrrec als pressupostos i les partides indicats en aquest mateix NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1143 document, amb el desglossament següent: Lot 1 (cantó Llobregat), per un import de 6.161.111,88 euros IVA inclòs i Lot 2 (cantó Besòs), per un import de 5.177.693,82 euros IVA inclòs. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos municipals. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques. Convocar, per tramitació ordinària i mitjançant procediment restringit, els empresaris interessats en la licitació d'aquest contracte, de conformitat amb el que disposa l'article 162 i següents del TRLCSP. Facultar la Mesa de contractació que es constitueixi en aquest procediment restringit per portar a terme la selecció dels licitadors que hagin de passar a la següent fase un cop comprovada la personalitat i solvència dels sol·licitants, i remetre la invitació als seleccionats per tal que presentin les seves proposicions en el termini previst. Facultar el Regidor de Mobilitat per la designació de les persones que formaran part del Comitè d’experts previst a la clàusula 10 del plec de clàusules administratives particulars. Donar compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. 3. Iniciar, d'acord amb els articles 22 i 109.1 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, l'expedient de contractació de serveis que té per objecte el manteniment, reparació i operació d'instal·lacions del Centre de Control de Trànsit de la ciutat de Barcelona, vist l'informe de la Direcció de Serveis de Mobilitat que s'adjunta, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat del contracte. Autoritzar la despesa d'aquest contracte per un import d'1.836.787,51 euros (dels quals 1.518.006,21 euros corresponen l'import net i els restants 318.781,30 euros a l'IVA al 21%), amb càrrec als pressupostos i les partides indicats en aquest mateix document. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos municipals. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques. Convocar, per tramitació ordinària i mitjançant procediment restringit, els empresaris interessats en la licitació d'aquest contracte, de conformitat amb el que disposa l'article 162 i següents del TRLCSP. Facultar la Mesa de contractació que es constitueixi en aquest procediment restringit per portar a terme la selecció dels licitadors que hagin de passar a la següent fase un cop comprovada la personalitat i solvència dels sol·licitants, i per remetre la invitació als seleccionats per tal que presentin les seves proposicions en el termini previst. Facultar el Regidor de Mobilitat per la designació de les persones que formaran part del Comitè d’experts previst a la clàusula 10 del plec de clàusules administratives particulars. Donar compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. 4. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Àngels Zamora Fuertes (mat. 801347), entre la seva activitat municipal com a funcionària amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Sant Medir de l’Institut Municipal d’Educació, on desenvolupa el lloc de treball de Directora, i l’activitat privada per compte d’altri com a professora a la Fundació Blanquerna, per l’any acadèmic 2012-2013 des del 12/09/2012 fins al 31/08/2013, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 5. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Judit Cucala Velasco (mat. 801588), entre la seva activitat municipal com a funcionària amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Londres de l’Institut Municipal d’Educació, on desenvolupa el lloc de treball de Directora, i l’activitat 1144 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 privada per compte d’altri com a professora a la Fundació Blanquerna, per l’any acadèmic 2012-13 des del 12/09/2012 fins al 31/08/2013, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 6. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Ricardo Lahoz Castells (mat. 50935) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional d’auxiliar administratiu, amb destinació al Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic de la Gerència d’Hàbitat Urbà, on desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada per compte propi d’advocat, si bé no podrà ostentar, per si mateix o mitjançant substitut, la representació i defensa d'interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en què l'Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 7. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Antonio Toscano González (mat. 22723) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de Tècnic superior d'arquitectura i enginyeria, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Sants-Montjuïc, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic de llicències i inspecció, i l’activitat privada per compte propi d’arquitecte, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 8. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Maria Pilar Miras Virgili (mat. 18749) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnica d'Administració General, amb destinació a la sotsdirecció de Serveis Jurídics i Direcció de l'Àrea del Contenciós de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball de lletrada consistorial especialista, i l’activitat privada per compte propi d’advocada, si bé no podrà ostentar, per si mateixa o mitjançant substitut, la representació i defensa d'interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en què l'Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació; la seva dedicació professional privada no podrà superar NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1145 la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 9. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Elisabet Bàrbara Sirera (mat.39973) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de Tècnic Mitjà en Ciències Socials, amb destinació al Centre de Serveis Socials Roquetes-Trinitat-Canyelles de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, on desenvolupa les funcions pròpies del lloc de treball de Directora de Centre de Serveis Socials, i l’activitat pública com a Professora associada a temps parcial de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2012-2013 des del 10 de gener de 2013 fins al 14 de setembre de 2013 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball; la seva dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i amb horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 10. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Xènia Soler Medina (mat. 804928) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Pau de l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada a El Cortes Inglés, SA, com a dependenta, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la suma de jornades de l’activitat pública i l’activitat privada no podrà superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50% ni podrà haver coincidència horària entre les dues jornades i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Districte de Sant Andreu 11. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona i el Centre d’Educació Especial Pont del Dragó, per a l’ús social d’aquest centre, durant el curs escolar 2012-2013, en el marc del programa Temps de barri, temps per tu; facultar al Gerent de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Sr. Angel Miret i Serra, i al Gerent del Districte de Sant Andreu, Sr. Salvador Coll i Artés, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que es derivin del mateix; i notificar aquesta resolució als interessats. 12. Aprovar el conveni de col·laboració entre el Districte de Sant Andreu de l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació Cultural Grup de Pintors de Sant Andreu, per tal de fixar els termes de la col·laboració entre les parts per a la celebració d’una fira – mostra de pintura que permeti als ciutadans de Barcelona la possibilitat de gaudir de l’oferta cultural i potenciar el coneixement de la creació artística d’autors de Sant Andreu; facultar al Regidor del Districte de Sant Andreu, Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que es derivin del mateix. 1146 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 13. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document de 6 de març de 2013. 14. Acceptar la renúncia, amb efectes d’1 de gener de 2013, formulada per l’Associació UPEC-Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya, a la cessió d’ús d’un espai de 216,26 m2 dels baixos de la finca situada al carrer de Nou de Sant Francesc núm. 42, per acord de la Comissió de Govern en sessió de 14 d’abril de 2010 i formalitzada el 27 d’abril de 2010. 15. Cedir a la l’Associació de Veïns del Barri de Navas l’ús d’un espai (sala i despatx en planta baixa entrant pel carrer Indústria, núms. 344-346) integrat en el Centre Cívic de Navas ubicat en la planta baixa de l’edifici del carrer Navas de Tolosa núm. 312, per un termini de quatre anys i amb caràcter onerós, amb la finalitat de destinar-lo a seu d’aquesta entitat i desenvolupar la seva tasca d’associacionisme veïnal, d’acord amb les condicions del document annex, que s’aprova; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a la cessió de l’ús; i formalitzar la cessió en document administratiu. 16. Aprovar l’expedient núm. 3-025/2013 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 20.990,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13021895. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 17. Aprovar l’expedient núm. 3-032/2013 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 589.561,50 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 13022291. 18. Aprovar l’expedient núm. 3-033/2013 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 128.297,18 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13022295. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 19. Aprovar l’expedient núm. 3-034/2013 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 360.003,28 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 13022591. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 20. Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona al Conveni per a la creació de fons socials d’habitatge, subscrit entre el Ministeri de Foment, el Ministeri d’Economia i Competitivitat, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, la Plataforma del Tercer Sector i diverses entitats de crèdit, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de Convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d’Alcaldia el 27 d’abril de 2011. facultar el Tercer NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1147 Tinent d’Alcalde, l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs per a la signatura de l’adhesió del conveni esmentat. 21. Aprovar la liquidació del contracte d’obres de manteniment de les estructures vials i espais singulars de la ciutat de Barcelona (2008-2011). Ampliar l’autorització i disposició de despesa de l’esmentat contracte número 07003014 per un import de 27.692,20 euros, en virtut d’increment d’amidaments executats i no certificats, amb càrrec al pressupost i partida indicats en el document comptable. Disposar-la a favor de UTE Estructures (SIM Rubatec – CRC), NIF U64717176. Districte de Sants-Montjuïc 22. Desestimar les al·legacions efectuades pel Sr. Oscar Pozo Nielfa, administrador de la companyia mercantil Construcciones Sarrià 2000, SL, mitjançant escrit que tingué entrada en l’Institut Municipal d’Urbanisme el 10 de gener de 2013, les quals ha formulat contra l’acord d’aprovació inicial del compte de liquidació definitiu del Projecte de reparcel·lació de la Unitat d’Actuació 8.1 del Pla Especial de Millora, Protecció i Reforma Interior del Sector de Sants-1a. fase, polígons A i B; pels motius que justificadament i raonada, figuren a l’informe jurídic emès el 6 de febrer de 2013, que figura a l’expedient, i que es donen per reproduïts; Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i de l’article 162 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, el compte de liquidació definitiu quantificat en l’import d'1.495.415,16 euros, IVA exclòs, del referenciat Projecte de reparcel·lació, d’acord amb el citat informe jurídic emès el 6 de febrer de 2013, que figura a l’expedient, i que es dóna per reproduït; establint un saldo definitiu positiu de 10.804,00 euros, IVA exclòs. Notificar individualment aquest acord als interessats. Districte de les Corts 23. Aprovar definitivament, a l'empara de l'article 119.2.a) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, el Projecte de regularització de les finques situades al carrer Marquès de Mulhacén, núm. 19, i a l’antic passeig dels Til·lers, formulat per la Comunitat de Propietaris del carrer Marquès de Mulhacén, núm. 19. Determinar, de conformitat amb l'article 153 del Reglament de la Llei d'urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l'acord d'aprovació definitiva del Projecte de regularització, produirà essencialment els efectes establerts a l'article 127 del Text refós de la Llei d'urbanisme. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de més circulació de la província i notificar-lo individualment als interessats afectats. Donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Nou Barris 24. Aprovar inicialment el Projecte d’urbanització de zones verdes del PAU2 de l’àmbit del sector 1 del PERI de Torre Baró. Districte de Nou Barris, d’acord amb els articles 89.6 i 119.2 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel que s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya de 2010, amb un pressupost d’execució per contracte, per a coneixement de l’Administració, d’1.275.916,62 euros, IVA exclòs, amb finançament a càrrec de la comunitat reparcel·la tòria del PAU 2 del sector 1 del PERI de Torre Baró; sotmetre’l a informació pública durant el termini d’un mes a partir del dia següent al de la publicació d’aquest acord, segons allò assenyalat als articles precedents, mitjançant anunci publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona; i notificar-lo als interessats. Districte de Sant Martí 25. Aprovar, a l’empara de l’article 119.4 del Text refós de la Llei d’urbanisme, la constitució de la Junta de Compensació de la Unitat d’actuació 7 del Pla especial de 1148 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 reforma interior del Sector Eix Llacuna, unitat discontinua dins l’àmbit delimitat pels carrers Ramon Turró, Roc Boronat, Doctor Trueta i Llacuna (que inclou el passatge Bori), formalitzada mitjançant escriptura pública atorgada el 7 de novembre de 2012, davant el notari de Barcelona Sr. Javier García Ruiz, sota el núm. 3496 del seu protocol, per la totalitat dels propietaris dels terrenys de l’àmbit. Designar representant d’aquesta administració en l’òrgan rector de la Junta de Compensació, la directora de Projectes Urbanístics de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, Sra. Lourdes Madir i García. Traslladar a la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, la documentació que prescriu l’article 192.1 del Reglament de la Llei d'urbanisme als efectes de la inscripció de la Junta de Compensació en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província, i notificar-lo individualment a les persones propietàries. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 26. Aprovar el Projecte executiu de rehabilitació integral del casal municipal de gent gran Joan Maragall al carrer Bermejo, núms. 1-5, al Districte de Sant Martí de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import de 699.902,43 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; Publicar aquesta Resolució al Butlletí Oficial de la Província (BOP) i encarregar a la Societat Municipal BIM/sa la gestió de l’actuació. 27. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla de millora urbana del subsector 6 del Pla de millora urbana Perú-Pere IV, a l’illa delimitada pels carrers del Marroc, de Josep Pla, de Cristòbal de Moura i de Puigcerdà, inclosa a la MPGM per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou –Districte d’activitats 22@bcn-, promoguda per Fincas Riana, SL; exposar-la al públic pel termini d'un mes; sotmetre-la al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. es retira la proposta precedent. b) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les deu hores. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1149 Acords Acords de la sessió del dia 6 de març de 2013. Aprovació de l'acta de la sessió de 27 de febrer de 2013. ACORDS DECISORIS ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 2. Iniciar, d'acord amb els articles 22 i 109.1 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, l'expedient de contractació de serveis que té per objecte el manteniment preventiu i correctiu de les instal·lacions de la xarxa semafòrica per a la regulació del trànsit de la ciutat, desglossat en dos lots, vist l'informe de la Direcció de Serveis de Mobilitat que s'adjunta, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat del contracte. Autoritzar la despesa d'aquest contracte per un import d'11.338.805,70 euros (dels quals 9.370.913,80 euros corresponen l'import net i els restants 1.967.891,90 euros a l'IVA al 21%), amb càrrec als pressupostos i les partides indicats en aquest mateix document, amb el desglossament següent: Lot 1 (cantó Llobregat), per un import de 6.161.111,88 euros IVA inclòs i Lot 2 (cantó Besòs), per un import de 5.177.693,82 euros IVA inclòs. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos municipals. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques. Convocar, per tramitació ordinària i mitjançant procediment restringit, els empresaris interessats en la licitació d'aquest contracte, de conformitat amb el que disposa l'article 162 i següents del TRLCSP. Facultar la Mesa de contractació que es constitueixi en aquest procediment restringit per portar a terme la selecció dels licitadors que hagin de passar a la següent fase un cop comprovada la personalitat i solvència dels sol·licitants, i remetre la invitació als seleccionats per tal que presentin les seves proposicions en el termini previst. Facultar el Regidor de Mobilitat per la designació de les persones que formaran part del Comitè d’experts previst a la clàusula 10 del plec de clàusules administratives particulars. DONAR compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. 3. Iniciar, d'acord amb els articles 22 i 109.1 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, l'expedient de contractació de serveis que té per objecte el manteniment, reparació i operació d'instal·lacions del Centre de Control de Trànsit de la ciutat de Barcelona, vist l'informe de la Direcció de Serveis de Mobilitat que s'adjunta, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat del contracte. Autoritzar la despesa d'aquest contracte per un import d'1.836.787,51 euros (dels quals 1.518.006,21 euros corresponen l'import net i els restants 318.781,30 euros a l'IVA al 21%), amb càrrec als pressupostos i les partides indicats en aquest mateix document. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos municipals. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques. Convocar, per tramitació ordinària i mitjançant procediment restringit, els empresaris interessats en la licitació d'aquest contracte, de conformitat amb el que disposa l'article 162 i següents del TRLCSP. Facultar la Mesa de contractació que es constitueixi en aquest procediment restringit per portar a terme la selecció dels licitadors que hagin de passar a la següent fase un cop comprovada la personalitat i solvència dels sol·licitants, i per remetre la invitació als seleccionats per tal que presentin les seves proposicions en el termini previst. Facultar el Regidor de Mobilitat per la designació de les persones que formaran part del Comitè d’experts previst a la 1150 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 clàusula 10 del plec de clàusules administratives particulars. Donar compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. 4. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Àngels Zamora Fuertes (mat. 801347), entre la seva activitat municipal com a funcionària amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Sant Medir de l’Institut Municipal d’Educació, on desenvolupa el lloc de treball de Directora, i l’activitat privada per compte d’altri com a professora a la Fundació Blanquerna, per l’any acadèmic 2012-2013 des del 12/09/2012 fins al 31/08/2013, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 5. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Judit Cucala Velasco (mat. 801588), entre la seva activitat municipal com a funcionària amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Londres de l’Institut Municipal d’Educació, on desenvolupa el lloc de treball de Directora, i l’activitat privada per compte d’altri com a professora a la Fundació Blanquerna, per l’any acadèmic 2012-13 des del 12/09/2012 fins al 31/08/2013, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 6. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Ricardo Lahoz Castells (mat. 50935) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional d’auxiliar administratiu, amb destinació al Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic de la Gerència d’Hàbitat Urbà, on desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada per compte propi d’advocat, si bé no podrà ostentar, per si mateix o mitjançant substitut, la representació i defensa d'interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en què l'Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 7. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Antonio Toscano González (mat. 22723) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de Tècnic superior d'arquitectura i enginyeria, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Sants-Montjuïc, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic de llicències i inspecció, i l’activitat privada per compte NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1151 propi d’arquitecte, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 8. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Maria Pilar Miras Virgili (mat. 18749) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnica d'Administració General, amb destinació a la sotsdirecció de Serveis Jurídics i Direcció de l'Àrea del Contenciós de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball de lletrada consistorial especialista, i l’activitat privada per compte propi d’advocada, si bé no podrà ostentar, per si mateixa o mitjançant substitut, la representació i defensa d'interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en què l'Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 9. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Elisabet Bàrbara Sirera (mat.39973) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de Tècnic Mitjà en Ciències Socials, amb destinació al Centre de Serveis Socials Roquetes-Trinitat-Canyelles de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, on desenvolupa les funcions pròpies del lloc de treball de Directora de Centre de Serveis Socials, i l’activitat pública com a Professora associada a temps parcial de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2012-2013 des del 10 de gener de 2013 fins al 14 de setembre de 2013 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball; la seva dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i amb horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 10. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Xènia Soler Medina (mat. 804928) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Pau de l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada a El Cortes Inglés, SA, com a dependenta, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la suma de jornades de l’activitat pública i l’activitat privada no podrà superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50% ni podrà haver coincidència horària entre les dues jornades i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 1152 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Districte de Sant Andreu 11. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona i el Centre d’Educació Especial Pont del Dragó, per a l’ús social d’aquest centre, durant el curs escolar 2012-2013, en el marc del programa Temps de barri, temps per tu; facultar al Gerent de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Sr. Angel Miret i Serra, i al Gerent del Districte de Sant Andreu, Sr. Salvador Coll i Artés, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que es derivin del mateix; i notificar aquesta resolució als interessats. 12. Aprovar el conveni de col·laboració entre el Districte de Sant Andreu de l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació Cultural Grup de Pintors de Sant Andreu, per tal de fixar els termes de la col·laboració entre les parts per a la celebració d’una fira – mostra de pintura que permeti als ciutadans de Barcelona la possibilitat de gaudir de l’oferta cultural i potenciar el coneixement de la creació artística d’autors de Sant Andreu; facultar al Regidor del Districte de Sant Andreu, Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que es derivin del mateix. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 13. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document de 6 de març de 2013. 14. Acceptar la renúncia, amb efectes d’1 de gener de 2013, formulada per l’Associació UPEC-Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya, a la cessió d’ús d’un espai de 216,26 m2 dels baixos de la finca situada al carrer de Nou de Sant Francesc núm. 42, per acord de la Comissió de Govern en sessió de 14 d’abril de 2010 i formalitzada el 27 d’abril de 2010. 15. Cedir a la l’Associació de Veïns del Barri de Navas l’ús d’un espai (sala i despatx en planta baixa entrant pel carrer Indústria, núms. 344-346) integrat en el Centre Cívic de Navas ubicat en la planta baixa de l’edifici del carrer Navas de Tolosa núm. 312, per un termini de quatre anys i amb caràcter onerós, amb la finalitat de destinar-lo a seu d’aquesta entitat i desenvolupar la seva tasca d’associacionisme veïnal, d’acord amb les condicions del document annex, que s’aprova; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a la cessió de l’ús; i formalitzar la cessió en document administratiu. 16. Aprovar l’expedient núm. 3-025/2013 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 20.990,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13021895. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 17. Aprovar l’expedient núm. 3-032/2013 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 589.561,50 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 13022291. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1153 18. Aprovar l’expedient núm. 3-033/2013 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 128.297,18 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13022295. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 19. Aprovar l’expedient núm. 3-034/2013 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 360.003,28 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 13022591. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 20. Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona al Conveni per a la creació de fons socials d’habitatge, subscrit entre el Ministeri de Foment, el Ministeri d’Economia i Competitivitat, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, la Plataforma del Tercer Sector i diverses entitats de crèdit, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de Convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d’Alcaldia el 27 d’abril de 2011. facultar el Tercer Tinent d’Alcalde, l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs per a la signatura de l’adhesió del conveni esmentat. 21. Aprovar la liquidació del contracte d’obres de manteniment de les estructures vials i espais singulars de la ciutat de Barcelona (2008-2011). Ampliar l’autorització i disposició de despesa de l’esmentat contracte número 07003014 per un import de 27.692,20 euros, en virtut d’increment d’amidaments executats i no certificats, amb càrrec al pressupost i partida indicats en el document comptable. Disposar-la a favor de UTE Estructures (SIM Rubatec – CRC), NIF U64717176. Districte de Sants-Montjuïc 22. Desestimar les al·legacions efectuades pel Sr. Oscar Pozo Nielfa, administrador de la companyia mercantil Construcciones Sarrià 2000, SL, mitjançant escrit que tingué entrada en l’Institut Municipal d’Urbanisme el 10 de gener de 2013, les quals ha formulat contra l’acord d’aprovació inicial del compte de liquidació definitiu del Projecte de reparcel·lació de la Unitat d’Actuació 8.1 del Pla Especial de Millora, Protecció i Reforma Interior del Sector de Sants-1a. fase, polígons A i B; pels motius que justificadament i raonada, figuren a l’informe jurídic emès el 6 de febrer de 2013, que figura a l’expedient, i que es donen per reproduïts; Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i de l’article 162 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, el compte de liquidació definitiu quantificat en l’import d'1.495.415,16 euros, IVA exclòs, del referenciat Projecte de reparcel·lació, d’acord amb el citat informe jurídic emès el 6 de febrer de 2013, que figura a l’expedient, i que es dóna per reproduït; establint un saldo definitiu positiu de 10.804,00 euros, IVA exclòs. Notificar individualment aquest acord als interessats. Districte de les Corts 23. Aprovar definitivament, a l'empara de l'article 119.2.a) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, el Projecte de regularització de les finques situades al carrer Marquès de Mulhacén, núm. 19, i a l’antic passeig dels Til·lers, formulat per la Comunitat de Propietaris del carrer Marquès de Mulhacén, núm. 19. Determinar, de conformitat amb l'article 153 del 1154 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Reglament de la Llei d'urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l'acord d'aprovació definitiva del Projecte de regularització, produirà essencialment els efectes establerts a l'article 127 del Text refós de la Llei d'urbanisme. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de més circulació de la província i notificar-lo individualment als interessats afectats. Donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Nou Barris 24. Aprovar inicialment el Projecte d’urbanització de zones verdes del PAU2 de l’àmbit del sector 1 del PERI de Torre Baró. Districte de Nou Barris, d’acord amb els articles 89.6 i 119.2 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel que s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya de 2010, amb un pressupost d’execució per contracte, per a coneixement de l’Administració, d’1.275.916,62 euros, IVA exclòs, amb finançament a càrrec de la comunitat reparcel·la tòria del PAU 2 del sector 1 del PERI de Torre Baró; sotmetre’l a informació pública durant el termini d’un mes a partir del dia següent al de la publicació d’aquest acord, segons allò assenyalat als articles precedents, mitjançant anunci publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona; i notificar-lo als interessats. Districte de Sant Martí 25. Aprovar, a l’empara de l’article 119.4 del Text refós de la Llei d’urbanisme, la constitució de la Junta de Compensació de la Unitat d’actuació 7 del Pla especial de reforma interior del Sector Eix Llacuna, unitat discontinua dins l’àmbit delimitat pels carrers Ramon Turró, Roc Boronat, Doctor Trueta i Llacuna (que inclou el passatge Bori), formalitzada mitjançant escriptura pública atorgada el 7 de novembre de 2012, davant el notari de Barcelona Sr. Javier García Ruiz, sota el núm. 3496 del seu protocol, per la totalitat dels propietaris dels terrenys de l’àmbit. Designar representant d’aquesta administració en l’òrgan rector de la Junta de Compensació, la directora de Projectes Urbanístics de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, Sra. Lourdes Madir i García. Traslladar a la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, la documentació que prescriu l’article 192.1 del Reglament de la Llei d'urbanisme als efectes de la inscripció de la Junta de Compensació en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província, i notificar-lo individualment a les persones propietàries. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 26. Aprovar el Projecte executiu de rehabilitació integral del casal municipal de gent gran Joan Maragall al carrer Bermejo, núms. 1-5, al Districte de Sant Martí de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import de 699.902,43 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquesta Resolució al Butlletí Oficial de la Província (BOP) i encarregar a la Societat Municipal BIM/sa la gestió de l’actuació. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1155 Acords de la sessió del dia 13 de març de 2013 Aprovació de l'acta de la sessió de 6 de març de 2013. ACORDS DECISORIS ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Aprovar l'Oferta Pública d'Ocupació per a l'exercici 2013, de 113 places amb la següent especificació de règim jurídic d'ocupació, escala d'enquadrament en plantilla, nombre, categoria professional i grup i subgrup de titulació: Règim funcionarial: Escala d'Administració Especial. Sots-escala de serveis especials. 113 places d'Agent de la Guàrdia Urbana (grup C subgrup C2) de la classe de Guàrdia Urbana; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 2. Iniciar l'expedient per a la contractació del servei de suport d'atenció telefònica integral per a trucades d'emergència als núm. 092, Guàrdia Urbana, i 080, Servei de prevenció, extinció d’incendis i salvament, així com trucades administratives al 932915092 i al 932915353, dels mateixos serveis de l'Ajuntament de Barcelona, amb núm. de contracte 13001045, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 3.028.396,04 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar la despesa de l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 2.502.806,64 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 525.589,40 euros, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual; donar compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. 3. Aprovar, d’acord amb l’article 279 de la Llei de contractes del sector públic i la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, la pròrroga de nou mesos i tretze dies, a partir del 19 de març de 2013 i fins al 31 de desembre de 2013, del contracte de serveis núm. 10003258 que té per objecte l'assistència tècnica a la Direcció de Serveis de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona per a la realització de tasques de pressa de dades, d'anàlisi dels problemes de mobilitat urbana i de planejament de la mobilitat a la ciutat de Barcelona durant els anys 2011 i 2012, per un import de 189.895,38 euros (dels quals 156.938,33 euros corresponen l'import net i els restants 32.957,05 euros a l'IVA al 21%), adjudicat a Desarrollo, Organización y Movilidad SA, NIF A61722740, per resolució del Gerent Municipal de 8 de març de 2011. L’import inclou una rebaixa de tres punts en la base imposable de l’adjudicació inicial. Autoritzar i disposar contra les consignacions pressupostàries que s’indiquen en aquest document les esmentades despeses. Requerir l'adjudicatari perquè en el termini màxim de quinze dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d'aquesta resolució, procedeixi al reajustament de la garantia per un import de 7.846,92 euros i per tal que comparegui en el termini màxim dels deu dies següents a la data del dipòsit per formalitzar la pròrroga del contracte el dia i hora que s'indiqui. 0compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. 4. Desestimar el recurs interposat, el 15 de novembre de 2012, pel Sr. Ángel Marcos González Campocosio, en la seva condició de Secretari General del Sindicat d’Agent de la Policia Local (SAPOL) contra l’acord de la Comissió de Govern, de 19 de setembre de 2012, publicat a la Gaseta municipal de 10 d’octubre de 2012 i del qual se’n donà difusió mitjançant Circular General de la Prefectura de la Guàrdia Urbana de Barcelona, núm. 65/2012, de 19 d’octubre de 2012, atès que l’esmentat acord, que va declarar d’interès públic “la realització per part dels membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona, d’una segona activitat pública com a professors universitaris associats, 1156 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 en règim de dedicació parcial i amb una durada determinada, quan l’activitat docent tingui relació amb el servei de policia, la seguretat pública i aquelles altres que puguin ser considerades per l’Ajuntament d’interès i prestigi per a la institució policial, sempre que no es comprometi la imparcialitat i independència de la funció policials i es respectin la jornada i les necessitats del servei i en conseqüència no reconèixer ni autoritzar cap altra compatibilitat que no sigui exclusivament per al desenvolupament d’un segon lloc de treball en l’esfera docent com a professor universitari associat en els termes referits”, no va en contra del principi de legalitat ni tampoc és discriminatori perquè els membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona estan subjectes a un règim d’incompatibilitat més rigorós que la resta d’empleats públics, derivat de l’aplicació de l’article 6 de la Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de seguretat, i de l’article 37 de la Llei 16/1991, de les policies locals de Catalunya, i l’acord es pren, precisament, per modular el règim especial d’incompatibilitats i més rigorós dels policies, aplicant al personal de la Guàrdia Urbana, via declaració d’interès públic, una excepció de règim general prevista a l’article 16.3 en relació al 4.1, ambdós de la Llei 53/1984, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, i a l’article 4.2 de la llei 21/1987, d’incompatibilitat del personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aplicable també al personal de les entitats locals catalanes i que en l’àmbit local s’ha de determinar d’acord amb l’article 324, 2 g) del Decret 214/1990, de 30 de juliol, per bé que la competència per adoptar aquest acord de declaració d’interès públic a l’Ajuntament de Barcelona correspon a la Comissió de Govern de conformitat amb la l’article 16, h) de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de Carta municipal de Barcelona. Districte de Sants-Montjuïc 5. Aprovar, d’acord amb l’article 13.r de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, que aprova la Carta Municipal de Barcelona, i el Decret d’Alcaldia d’11 de juny de 2012, el conveni de col·laboració per l’arranjament dels patis interiors del Polígon Estrelles Altes, a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona – Districte de Sants-Montjuïc, la Mancomunitat de Propietaris del Polígon Estrelles Altes, i l’Agència del Habitatge de Catalunya, en el que el Districte de Sants-Montjuïc es compromet a assumir la part de despesa corresponent al seu coeficient de participació en la propietat així com en el que fa a l’arranjament del pati/espai al que dóna la façana de la porta principal del local municipal Centre Cívic La Cadena, carrer Mare de Déu de Port, 397, en el Districte de Sants-Montjuïc, iniciant la vigència d’aquest acord a partir de la data de la seva signatura i amb un termini màxim d’execució de les obres de 48 mesos. Facultar el Gerent del Districte de Sants-Montjuïc, Sr. Francesc Jiménez i Gusi, per a la signatura d’aquest conveni així com per a la resolució i signatura de les actuacions derivades del seu desenvolupament; donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Districte d'Horta-Guinardó 6. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte d'Horta-Guinardó) i la Fundació Privada Trini Jove, amb NIF G-59.546.556 per a l’execució d’un itinerari sociolaboral amb persones en situació o amb risc d’exclusió residents al Districte d’Horta-Guinardó, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions i institucions, aprovada per decret d'alcaldia de 27 d'abril de 2011; i facultar la Ima. Sra. Francina Vila Valls, Regidora del Districte, per la formalització del conveni en document administratiu. Districte de Sant Martí 7. Aprovar el conveni a signar entre l’Ajuntament de Barcelona, a través del Districte de Sant Martí, i l’Associació de Veïns i Veïnes El Besòs per a l’autorització NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1157 temporal de la gestió de l’Espai Poliesportiu Municipal Francesc Abad (anteriorment denominat El Besòs). Delegar en el regidor del Districte de Martí la competència per a la signatura del conveni i la realització de tots els actes necessaris en execució del conveni. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 9. Aprovar el projecte normatiu de la modificació del Text Refós de l’Ordenança Municipal de Mercats (TROM) pel que fa específicament als articles 37 (lletra “l”) i 41 (apartat 3); tota la Subsecció 4ª (Fira Bellcaire), articles 154 a 162 de la Secció 4ª (Mercats especials), així com la disposició transitòria tercera (Fira Bellcaire); aprovar el projecte normatiu del Reglament de funcionament intern de la Fira de Bellcaire, previst a l’actual article 154.2. del TROM; donar-li el tràmit previst als articles 111 i següents del Reglament Orgànic Municipal. 11. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat Politècnica de Barcelona, amb NIF Q0818003F, per al desenvolupament del projecte Smart Moto Challenge, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 7.000,00 euros amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de la Universitat Politècnica de Barcelona, amb NIF Q0818003F. Facultar la Segona Tinent d'Alcalde, Sònia Recasens i Alsina per a la signatura del present conveni. Requerir l'entitat beneficiaria per tal que, en el termini màxim de sis mesos a partir del pagament de la subvenció, presenti el balanç econòmic, la memòria de funcionament i la justificació dels fons rebuts. 12. Aprovar el Protocol entre l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona de manifestació de la voluntat de col·laboració per a la implementació de l’oficina d'atenció a l'empresa de Barcelona i la creació del Data Resource Center & Showroom. 13. Autoritzar la societat Tractament i Selecció de Residus, SA a avalar el vint per cent (20%) del crèdit per import de 4.000.000,00 euros atorgat pel Banco Español de Crédito (Banesto) a Ecoparc del Mediterrani, SA, en les condicions que s’adjunten. 14. Aprovar l’expedient núm. 3-036/2013 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 10.648,92 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 13022891. 15. Aprovar l’expedient núm. 3-037/2013 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 7.235.710,12 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 13030191. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 16. Autoritzar la despesa per un import d'1.600.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, per fer front durant el 2013 a les despeses derivades dels convenis de delegació de funcions entre l'Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya i el Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona, aprovats per la Comissió de Govern en sessió de 28 de setembre de 2011, 1158 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 i signats en 25 d'octubre de 2011, per a l'emissió dels informes d'idoneïtat tècnica dels projectes i de les documentacions tècniques de les obres corresponents als règims de llicència urbanística i de comunicació prèvia. 17. Iniciar l'expedient per a la contractació de les Obres del projecte de clavegueram de barri, xarxa i dipòsit del Torrent d'Espinagosa, aprovat definitivament per la Comissió de Govern, segons consta a la certificació de 30 de novembre de 2012 que figura a l'expedient, amb núm. de contracte 13001049, mitjançant tramitació ordinària, i amb un pressupost total de licitació de 743.466,75 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades i el plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació mitjançant procediment obert; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en el document comptable amb el desglossament següent: pressupost net 614.435,33 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 129.031,42 euros. Aquest projecte està finançat amb fons de Cohesió Feder 2007-2013, de la Unió Europea. 18. Aprovar inicialment el Projecte de reurbanització de la plaça Gal·la Placídia. Vila de Gràcia, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 2.174.234,52 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant un termini de trenta dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. 19. Rectificar a l’empara del que disposen els articles 105.2 de la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i 74.2 de la Llei 26/2010, de procediment administratiu de Catalunya, les errades materials i aritmètiques contingudes en l’acord de la Comissió de Govern, de 6 de febrer de 2013, (CG13/10/PR/14 en el sentit següent: A l’apartat 1. Substituir 445 per 436. A l’apartat 2. Substituir 435 per 426 i l’ import de 53.469’40€ per 52.228,15€. A la relació que figura a l’annex 1, Borsa Jove, suprimir els números 3,7, 10, 14, 30, 107 i de l’annex 1, Borsa Social, suprimir els números 17, 85 i 97. A l’apartat 3. Substituir l’import de 53.469,40€ per 52.228,15€. Tot això, pels motius i raonaments que consten en l’informe tècnic emès en data 4 de març de 2013 que figura a l’expedient i que a efectes de motivació es dóna per reproduït. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 21. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d’ordenació del subsòl a la ronda de General Mitre i el carrer de Muntaner, d’iniciativa municipal (BIM/SA); exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Nou Barris 22. Aprovar inicialment el projecte de “Rehabilitació i reparació general de l’edifici i adequació de les instal·lacions de l’equipament de titularitat municipal Pavelló poliesportiu Virrei Amat”, al carrer Joan Alcover, núm. 6, d’iniciativa municipal (ProNouBarris, SA), d’acord amb els informes municipals que figuren a l’expedient administratiu, amb les condicions a què fa referència l’informe de conformitat tècnica de projecte, de 28 de desembre de 2012, que figura com a annex, i per un import de 2.000.000,00 euros, import del projecte, l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveuen els articles 37 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya (ROAS), en concordança amb els articles 105 a 109 de la Llei 30/2007, de 30 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1159 d’octubre, de contractes del sector públic (LCSP), 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC), 93 del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL), 134 de Reial decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament general de la llei de contractes de les administracions públiques (RCAP) i apartat 9 de l’annex al Decret d’Alcaldia de 17 d’abril de 2012; i sotmetre a informació pública el dit projecte durant un termini de 30 dies hàbils, a partir del dia següent de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província (BOP), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents, abans de la seva aprovació definitiva per l’òrgan municipal competent. Districte de Sant Andreu 23. Resoldre les al·legacions formulades en el tràmit d’informació pública del Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, del polígon d’actuació urbanística número 1 del Pla de millora urbana del Sector entorn Sagrera, en el sentit que justificadament i raonada figura en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística d'11 de març de 2013 que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït. Aprovar definitivament, a l'empara de l'article 119.2.a) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, el Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, del polígon d’actuació urbanística número 1 del Pla de millora urbana del Sector entorn Sagrera, formulat per Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA, que incorpora les modificacions derivades de l’acord d’aprovació inicial i de l’estimació parcial d’al·legacions, i adapta la titularitat i càrregues de les finques aportades als assentaments registrals vigents. Determinar, de conformitat amb l'article 153 del Reglament de la Llei d'urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l'acord d'aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics continguts a l'article 127 del Text refós de la Llei d'urbanisme i, per tant, la cessió, en ple domini i lliure de càrregues, a l'Administració actuant dels terrenys de cessió obligatòria per a llur afectació als usos previstos en el planejament. Reconèixer, de conformitat amb l’article 219 undècim del Reglament de la Llei d’urbanisme, amb la redacció donada pel Decret 80/2009, de 19 de maig, el dret al reallotjament dels ocupants legals d’habitatges que han acreditat que reuneixen els requisits legals establerts i que ho han sol·licitat expressament en el tràmit d’audiència derivat de l’aprovació inicial del projecte de reparcel·lació, i que es relacionen en document annex 1, en el ben entès que de mutu acord el reallotjament s’ha materialitzat anticipadament. PUBLICAR aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de més circulació de la província i notificar-lo individualment a tots els propietaris i altres interessats afectats. Donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Sant Martí 24. Inadmetre, per haver-se presentat fora de termini, el recurs de reposició presentat en data 13 de desembre de 2012 pel Sr. Juan Puig Fontanals, en nom i representació dels Srs. Isabel, Juan, Maria, Ángel i Camilo Padró Canals, contra l’acord de la Comissió de Govern adoptat en sessió de 31 d’octubre de 2012 en virtut del qual es declara no procedent l’advertiment d‘inici d’expedient d’apreuament presentat en data 29 de desembre de 2011 pels recurrents respecte de la finca situada al carrer València 621, avinguda de la Meridiana 158-162 i al carrer Muntanya 31-35 d’aquesta ciutat, per concórrer les circumstàncies establertes a les lletres c) i d) de l’article 114.4 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, d’acord l’informe jurídic de data 9 de gener de 2013, que es té per reproduït a efectes de motivació. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 1160 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 25. Aprovar la proposta de Conveni de cooperació entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Municipal de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal, per la qual s’estableix en 5.690.358,48 euros l’aportació del Servei Català de la Salut al PAMEM per l’any 2012. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1161 COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Acta de la sessió del dia 22 de gener de 2013, aprovada el dia 4 de març de 2013 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 22 de gener de 2013, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Joan Puigdollers i Fargas, Carmen Andrés Añón, Guillem Espriu i Avendaño, Belén Pajares Ribas, Ángeles Esteller Ruedas, Ricard Gomà Carmona i Isabel Ribas Seix, assistits per la tècnica jurídica, Sra. Mª Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, i que certifica. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Francina Vila i Valls, Sònia Recasens i Alsina, Gabriel Colomé i Garcia, Joan Trullén Thomàs, Xavier Mulleras Vinzia. S’obre la sessió a les 9.05 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. (120/2012) Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 3 de desembre de 2012, que adjudica a Serveis a les Persones Encís, SCCL el contracte per a la gestió de les ludoteques Arimel i El Galliner, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 304.000,00 euros. 2. (20000/13) Districte de Sarrià-Sant Gervasi Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2012, que adjudica a Calaix de Cultura, SL el contracte per a la gestió de l’Espai Putxet, per als exercicis 2013-2015, i per un import de 310.365,00 euros. Acords de la Comissió de Govern de 19 de desembre de 2012: 3. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Adjudicar el contracte núm. 12C00016, que té per objecte la gestió del Centre Cívic Can Castelló i casals de gent gran de Can Fábregas i Can Castelló, de la dinamització del programa de gent gran del Districte i del Centre Cívic Can Castelló per als anys 2013-2015, per un import de 838.350,00 euros, exempt d’IVA, en concepte de subvenció màxima per tal de mantenir l’equilibri econòmic de la concessió, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Fundació Pia Autònoma Institut Pere Tarrés amb NIF R5800395E, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document. Requerir 1162 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l’adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències del districte Sarrià-Sant Gervasi, carrer Anglí núm. 31. Donar compte d’aquesta resolució a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació del Consell Municipal. 4. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Adjudicar el contracte núm. 12C00017, que té per objecte la gestió del centre cívic Casa Sagnier, casal infantil Casa Sagnier, casal de joves Casa Sagnier i punt d’informació juvenil Sarrià-Sant Gervasi per als anys 2013-2015, per un import d’1.230.000,00 euros, exempt d’IVA, en concepte de subvenció màxima per tal de mantenir l’equilibri econòmic de la concessió, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Transit Projectes, SL, amb NIF B59489351, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l’adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències del districte Sarrià-Sant Gervasi, carrer Anglí núm. 31. Donar compte d’aquesta resolució a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació del Consell Municipal. 5. Districte de Sant Martí Aprovar el conveni a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona - Districte de Sant Martí i la Federació d’entitats del Clot-Camp de l’Arpa (NIF G58293150) per a la gestió cívica del Centre Cultural La Farinera del Clot, fixant la seva entrada en vigor el dia 1/1/2013 i amb una vigència de quatre anys; autoritzar i disposar la despesa per un import de 899.533,36 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de la Federació d’entitats Clot-Camp de l’Arpa, amb NIF G58293150, per a Conveni de gestió cívica del Centre Cultural La Farinera del Clot, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents; facultar l’Im. Sr. Eduard Freixedes i Plans, regidor del Districte de Sant Martí, per a la signatura de l’esmentat conveni així com tots els actes necessaris per a la seva execució; donar compte a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Programa de suport educatiu a les famílies. El Sr. Ardanuy exposa que el curs passat, conjuntament amb les famílies, es va redefinir un programa de treball, emmarcat dins del PAM (com a objectiu 3.7.5), que dotava les famílies d’instruments per ajudar-les en el suport educatiu i a millorar les seves habilitats a l’hora de gestionar la seva implicació en l’educació dels fills, atès el seu paper clau en l’èxit escolar. En destaca els objectius següents: fomentar la implicació de les famílies com a agents educatius, generar espais de socialització, de compartir coneixements i experiències, treballar l’experiencialitat, així com enfortir la capacitat de les famílies per acompanyar i orientar l’èxit educatiu. Apunta que el marc referencial del programa és la Llei d’educació de Catalunya, i que s’adreça a famílies amb fills que estudiïn en centres educatius sostinguts amb fons públics de 0 a 16 anys. Poden sol·licitar aquest tipus d’accions les AMPA i les coordinadores d’AMPA, o bé les direccions dels centres educatius, tant a través de la Secretaria del Consell Escolar Municipal de cada districte, com en línia al web de l’Institut d’Educació. Assenyala que s’enquesta tots els assistents i s’avaluen totes les NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1163 iniciatives, així com el formador i les temàtiques que s’han impartit, a fi d’elaborar un informe a final de curs. Fins ara, la valoració que en fan les AMPA i les direccions dels centres és elevada, i se situa de mitjana en el 4,31 sobre 5 punts. A diferència d’un projecte semblant dut a terme en el mandat anterior, aclareix que aquesta formació es fa a cada districte en centres públics i concertats. Quant a les temàtiques, subratlla els valors, els límits, la diversitat cultural, la coeducació i la intel·ligència emocional. Assenyala que una de les més sol·licitades és la d’«Autoritat i límits», amb 27 accions fetes al llarg del 2011-2012, mentre que la menys sol·licitada és «La lectura a casa, què fem i què podem fer». En referència a les etapes educatives dels participants, comenta que el neguit de les famílies se centra clarament en l’etapa d’infantil i primària, mentre que la resta es va distribuint al llarg de l’edat educativa. A continuació, enumera un seguit de dades comparatives del programa: respecte de la mitjana d’assistència, el curs 2011-2012 va comptar amb 3.406 participants (2.633 dones, 773 homes), amb una mitjana d’assistència de 18 persones per sessió. Es preveu que el curs 2012-2013 compti amb 6.000 participants, és a dir, un increment del 76,15%, i amb un increment d’un 62% de les accions formatives. Respecte dels receptors de la formació, 107 centres van participar-hi en el període 2011-2012, mentre que es preveu un increment de 60 centres més per al 2012-2013. En el nombre de sessions, es passarà de 192 a les 311 sessions previstes per al curs vinent. Sobre la resposta al 100% de les sol·licituds, destaca l’acció proactiva de l’Ajuntament per aconseguir també el 100% de cobertura en el 2012-2013. Per acabar, informa sobre les propostes de millora de cara al 2012-2013: 1) Es vol agilitzar el procés d’inscripció als programes mitjançant les sol·licituds en línia. 2) S’ha incrementat l’oferta formativa amb alguns socis de referència. 3) Es pretén impulsar la prevenció i la salut amb l’Agència de Salut Pública. En l’àmbit dels 0-3 anys s’està treballant en una proposta exclusiva per a les escoles bressol i els usuaris de les escoles bressol amb un hospital de referència en salut infantil, l’hospital Sant Joan de Déu, per tal de desenvolupar un programa de prevenció. 4) S’ha arribat a un acord amb el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), que és la unitat especialitzada del Govern de Catalunya en seguretat a Internet, per oferir el taller «Estratègia familiar i ús segur d’Internet». 5) S’orientarà les famílies sobre els hàbits de consum responsable a través de l’Escola Catalana del Consum. La Sra. Andrés agraeix la presentació de l’informe i, a continuació, expressa la preferència del seu grup pel nom que rebia el programa anterior («Programa de formació de famílies») respecte de l’actual («Suport educatiu a famílies»), perquè considera que el concepte de formació té més càrrega de fons en el marc i el context del programa. Valora molt positivament la progressió de xifres exposada pel regidor i l’esforç esmerçat a favor de la continuïtat del programa. Igualment, valora que es respecti el fons del programa, que ve avalat per la LEC i el Pla educatiu de ciutat, així com pel mateix Pla d’actuació municipal, que inclou la formació de les famílies com a estratègia. Tanmateix, fa palès que les novetats en els continguts encara no han atret l’interès de les famílies, tenint en compte les poques demandes que hi ha hagut, cosa que atribueix possiblement a la novetat. Seguidament, formula diverses preguntes concretes: 1) Per què el Consell Escolar Municipal no lidera aquest programa com s’ha fet durant 11 cursos? 2) En què consisteix l’oferta formativa específica per a escoles bressol citada en l’informe que té la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Ensenyament i del Departament de Benestar i Família. 3) Vol saber si el programa d’èxit «Famílies en xarxa» encara perdura o s’ha substituït per aquesta oferta. La Sra. Pajares agraeix la presentació de l’informe i explica que el programa està impulsat per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, amb la col·laboració dels districtes, i que recull tot un ventall d’accions formatives de suport a les famílies com a agents fonamentals de l’educació dels fills. Reivindica el paper de les famílies com a principals agents educatius, perquè la seva funció va molt més enllà de l’educació pròpiament escolar. Per això, celebra que l’Administració pública doni suport a totes aquestes accions, i insisteix que s’hauria d’evitar que l’Administració dicti les actuacions dels pares. 1164 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 A continuació, celebra que el programa, que ja té un cert recorregut, s’adapti als nous temps i a les noves necessitats de les famílies, i que s’hi aportin nous materials tècnics i recursos humans. En destaca l’evolució significativa i positiva des que es va iniciar l’any 2009, i subratlla que la progressió en la quantitat ha d’anar acompanyada de qualitat. També destaca el fet que el programa s’adapti a les noves situacions, com és el cas de les TIC. D’altra banda, constata que es treballa principalment amb els centres públics, un 88%, enfront del 12% de centres concertats. Per tant, demana que s’ampliï el programa a més escoles concertades de Barcelona. Alhora, ha detectat un cert desequilibri entre els districtes i demana informació sobre aquesta qüestió o que s’estudiï el motiu d’aquestes diferències a fi de cobrir de manera més equilibrada el conjunt del territori. D’altra banda, assenyala que no hi ha variacions respecte dels temes sol·licitats, i fa una especial menció a «Jugar per créixer», és a dir, aprofitar l’oci i el temps lliure amb activitats que formin i que eduquin. Es pregunta si l’increment en aquesta activitat s’explica arran de l’ampliació de les sol·licituds de xerrades i tallers a les escoles bressols, i considera interessant que se segueixi apostant per l’ampliació d’aquest programa en aquestes escoles. Quant a les col·laboracions esmentades, celebra la col·laboració amb l’Hospital de Sant Joan de Déu, ja que és un centre de referència en l’àmbit de la salut infantil, i pregunta si hi ha previsió de més col·laboracions amb altres entitats en un futur. També demana si els 61.000 euros del pressupost cobreixen tot el programa o només aquest any. Per últim, sol·licita que a final de curs 2012-2013 es lliuri un informe complet amb el grau de compliment d’aquest programa i la valoració general dels aspectes que inclou. El Sr. Gomà agraeix la presentació de l’informe i manifesta que el seu grup municipal comparteix plenament els valors, el concepte i el marc de referència del Programa de suport educatiu a les famílies. En primer lloc, creuen que és un programa molt emblemàtic del concepte de ciutat educadora, una ciutat que reconeix la pluralitat d’agents educatius i que reconeix que els espais educatius van molt més enllà de l’escola i que són les famílies, considerades un espai educatiu fonamental, els barris, la xarxa associativa de la ciutat, l’espai públic o el territori. En segon lloc, corrobora que les anàlisis més recents de les polítiques educatives cada vegada posen més èmfasi en la necessitat de programes educatius que vagin més enllà de l’escola. Destaca l’escola com un gran factor d’equitat i d’igualtat, però admet que només amb l’escola no n’hi ha prou i que la reproducció intergeneracional de les desigualtats educatives és gran si les polítiques educatives són solament escolars. En conseqüència, considera imprescindible dotar les famílies d’instruments perquè puguin acompanyar el procés d’escolarització i tinguin eines de suport educatiu. Així mateix, celebra tots els elements de millora qualitativa i quantitativa i d’extensió territorial que comporta aquest programa, i espera que se segueixi treballant en aquesta línia. A banda d’això, manifesta que el text de l’informe té una estructura molt esquemàtica i hauria agraït uns continguts més desenvolupats. També destaca la necessitat de continuar desenvolupant indicadors de caràcter més qualitatiu. En referència al paper de Sant Joan de Déu en l’àmbit del 0-3, pregunta si hi ha pensades altres dimensions educatives del 0-3 i que comencin a estructurar un bon suport educatiu en aquesta etapa. Referint-se a l’evolució del curs 2011-2012, el seu grup ha detectat que en el 2012- 2013 hi ha dos districtes (les Corts i Horta-Guinardó) que registren una davallada en el nombre dels centres, mentre que en la resta de districtes l’increment és important, i pregunta si es tracta d’un element de conjuntura que es podrà superar en el proper curs. Respecte al Consell Escolar Municipal, opina que és important no desplaçar-lo en relació amb aquest programa, i pregunta quin serà el seu paper. Finalment, expressa el desig que en el context actual de retallades, el suport educatiu a les famílies i als professionals torni a tenir plenament operatives totes les seves dimensions (acollida matinal, socialització de llibres de text, plans educatius d’entorn o serveis de suport psicopedagògic als professionals). El Sr. Portabella agraeix la presentació de l’informe i manifesta el seu acord amb aquest programa, que qualifica de molt rellevant per a l’èxit escolar i per a l’èxit NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1165 educatiu dels nens i les nenes en les escoles, així com per al conjunt de la ciutat. En l’acord al qual van arribar en el PAM, en el punt 1.4.3 citaven la importància de la participació de les famílies com a capital educatiu en l’educació a la ciutat de Barcelona i ho incloïen dins la promoció d’una xarxa per tal de fer reforç escolar i evitar el fracàs escolar. Consideren que el programa té una bona acceptació per part de les famílies i creuen encertada l’ampliació de l’oferta. Tanmateix, comenta que la participació en l’activitat és marcadament femenina i creu que s’hauria d’intentar buscar solucions per tal que hi participessin tots dos congèneres. En aquest sentit, suggereix desenvolupar una estratègia que faciliti la incorporació dels homes en aquestes parcel·les de la vida familiar. Desconeix si la causa n’és l’horari, però proposa pensar en uns horaris que afavoreixin la conciliació laboral i l’assistència dels dos progenitors a l’activitat. El Sr. Ardanuy aclareix que es parla de suport educatiu en detriment de formació perquè al seu parer aquesta iniciativa ha de superar el concepte de formació i reforçar el tema experiencial. Afirma que quan algú vol fer una formació, pretén millorar una competència molt determinada, i en canvi en aquest cas es tracta de compartir i millorar dinàmiques de grup, fer incís en les persones que lideren aquests grups i buscar noves estratègies per estimular els pares a implicar-se de manera més clara. Com a regidor, manifesta que no estava satisfet amb la manera com s’estava portant el programa des del Consell Escolar. L’informe que ha presentat, que s’ha distribuït per territoris i per gèneres, la valoració de l’enquesta, etc., són canvis arran d’haver optat per la Direcció General de Promoció Educativa, ja que està més habituada a sistematitzar la informació i a utilitzar paràmetres de control per tal de fer una millora continuada. A més, afirma que el Consell Escolar està completament alineat amb aquest canvi i que n’és un element actiu. Al seu parer, carregar tota la gestió del programa al Consell Escolar és llastrar-lo, i considera que el paper del Consell és fer la valoració, l’orientació i la prescripció d’aquest tipus de programes, però no la gestió, amb una logística aplicada molt més complexa. Respecte d’altres programes vinculats al Departament d’Ensenyament i al Departament de Benestar i Família, respon que són programes diferents i que actuen en un altre àmbit. Contesta al Grup del PP que són conscients de la manca de presència d’escoles concertades i pensa que s’ha d’estimular l’augment de la demanda en aquests centres. Està convençut que aquest hàbit canviarà. Sobre el territori, creu que és fonamental tenir-lo en compte i que implicar-hi els consells escolars de districte és summament estratègic. I en el tema del pressupost, contesta que és un pressupost que s’aplica en el programa en execució, i assenyala que l’Institut Municipal d’Educació ha procurat buscar socis que tinguin una vocació d’implicació social i que bàsicament aportin el seu coneixement. A continuació, es compromet a lliurar l’informe. Tot seguit, respon al regidor d’ICV-EUiA que el tema del 0-3 no està descrit en aquest informe perquè té prou entitat per desenvolupar-se a part. Manifesta que l’oferta està dirigida a tots els centres públics de la ciutat i que s’estan plantejant un enfortiment clar d’aquest tipus d’activitats per donar instruments que ajudin les famílies a entrar en la dinàmica d’implicar-se en l’educació dels fills. D’altra banda, espera intensificar altres programes similars, com la música per a nadons o els primers auxilis, amb una part molt important dels docents. Sobre els elements qualitatius, assenyala que han començat a construir cinc paràmetres de control i que ara poden fer una valoració tranquil·la. Respecte al tema de les retallades, i agafant el missatge que el regidor Gomà posa damunt la taula, contesta que l’Ajuntament està incrementant tots aquells programes que són de suport a l’educació. Entenen que hi ha altres administracions en una situació de molta dificultat, però manifesta que l’Ajuntament, amb el seu pressupost, de vegades més enllà del seu marc competencial, mira d’ampliar tots els projectes educatius, en especial els recursos de suport a les famílies. Assegura que en l’àmbit educatiu l’Ajuntament no ha fet retallades en el suport a l’educació. Per acabar, corrobora la desproporció en la implicació dels pares respecte de les mares en aquests programes, però dubta que l’horari sigui l’únic problema, ja que els programes s’adapten bastant a les necessitats de les AMPA. Al seu parer, és un 1166 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 problema d’actitud que costarà trencar, i un repte. Assenyala que passa el mateix amb les AMPA, on també es visualitza en línies generals el percentatge desequilibrat entre homes i dones. La Sra. Andrés entén la legitimitat i la responsabilitat del regidor a l’hora de reorientar els programes a fi de millorar-los, però constata que l’índex de satisfacció del programa, tant de famílies com de professionals, és molt elevat des de l’inici. D’altra banda, aclareix que el Consell Escolar Municipal no gestionava el programa, sinó que l’impulsava. En concret, tota la comunitat educativa representada en el Consell Escolar Municipal detectava les necessitats i formulava l’oferta. Amb el canvi, manifesta que només el Govern de la ciutat, unilateralment, formularà l’oferta, prescindint tant de professionals com de pares i mares, que són els implicats en aquesta qüestió. A més, ho considera incongruent perquè, segons diu l’informe, el consell escolar del centre o del districte serà l’encarregat de validar els programes i les propostes, i no entén per què es deixa fora el Consell Escolar Municipal. Per acabar, recorda la pregunta relativa al programa «Famílies en xarxa», atès que els interessa saber si continua dins del Pla d’alfabetització i capacitació digital 2012- 2015. El Sr. Gomà coincideix amb el regidor d’Educació que s’estan reforçant programes en matèria educativa en l’àmbit estricte de les competències exclusives de l’Ajuntament. Manifesta, però, que la resta de competències educatives compartides, que no són alienes a l’Ajuntament de Barcelona perquè també forma part del Consorci d’Educació, s’estan retallant, i recorda que la Comissió d’Educació ha aprovat proposicions instant el Consorci perquè s’enfortissin programes, que finalment s’han suprimit, com ara el servei d’acollida matinal o els programes de suport als llibres de text. Finalment, afirma que el suport educatiu a la ciutat de Barcelona és actualment menor que fa dos cursos escolars. El Sr. Portabella està d’acord amb el repte que apunta el regidor, i agrairia que entre tots establissin una política que fes que la part masculina de les famílies se sentís tan implicada en l’àmbit de l’educació filial com la part materna. El Sr. Ardanuy manifesta que respecte del programa anterior el canvi és substancial. Reconeix el paper fonamental del Consell Escolar, però indica que des de l’any 2010 el programa anava a la baixa i calia dotar-lo de recursos. A més, afirma que els agents educatius hi col·laboren, perquè en el procés d’anàlisi i decisió han participat els usuaris, els centres, el districte, el Consell Escolar de Barcelona i l’Institut Municipal d’Educació, que té professionals que coneixen perfectament les necessitats i saben com sistematitzar-les a l’hora de buscar socis qualificats. Creu que en el sentit estructural han millorat qualitativament. D’altra banda, considera que el concepte ha d’anar canviant i s’han de buscar iniciatives que estimulin l’impacte en el centre i donin instruments a les AMPA per poder crear més apoderament per créixer. Pel que fa a «Famílies en xarxa», respon que el programa continua dins d’un entorn més potent de cultura tecnològica, d’eines a les famílies per entrar molt més en l’àmbit d’Internet. Quant al tema de les retallades, insisteix que com a Consorci no defugen la seva responsabilitat i hi incideixen amb les proposicions aprovades en comissió. Això no obstant, afirma que la Generalitat es mou en un marc pressupostari molt complicat i apel·la a ser conscients d’aquest problema, alhora que afirma que l’Ajuntament farà tot el que estigui al seu abast perquè aquest forat no sigui tan important. Finalment, assegura al Sr. Portabella que es treballarà en el tema de la implicació paterna. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PP: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d’informar sobre les renúncies de famílies a places d’Escola Bressol municipal atès l’increment de les quotes mensuals. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1167 El Sr. Ardanuy contesta que la resposta literal a la compareixença plantejada pel Grup del PP seria que no tenen constància que cap família s’hagi donat de baixa de les escoles bressol a causa de l’increment de quotes. De tota manera, intueix que se li pregunta sobre la valoració del Govern i sobre el nombre de baixes a les escoles bressol en aquest curs. En aquest sentit, informa que hi ha 92 escoles bressol en marxa des del 12 de setembre, i dues més a partir del dia 17, amb un total de 7.926 infants i una cobertura propera al 60% de la demanda. Comenta que no és un fet estrany que les famílies que han aconseguit una plaça per al seu fill o filla, per motius que no sempre expliquen, hi renunciïn durant el curs. Quan una família renuncia a una plaça assignada, l’Institut Municipal d’Educació activa automàticament un dispositiu previst que permet substituir aquesta família per una altra que està en llista d’espera, de manera que totes les places es cobreixin ràpidament. Assenyala que, en comparació amb les 271 renúncies registrades durant el curs 2011-2012, aquest curs hi ha hagut un total de 145 renúncies (un 46,49% menys). Entre els motius que les famílies han explicat, hi ha el fet que un o dos membres de la família estiguin a l’atur o bé el retorn al país d’origen, i assegura que en cap cas es pot afirmar que hi hagi una relació directa entre la baixa de l’escola bressol municipal i l’augment de les quotes. En tot cas, recorda que l’Institut Municipal d’Educació té a disposició de les famílies que ho sol·licitin un sistema de bonificacions que cobreix fins a un 90% el cost de la plaça de l’escola bressol. La Sra. Pajares rebat que l’increment de quotes és un motiu econòmic. Argumenta que la crisi econòmica obliga les famílies, i també les administracions públiques, a renunciar a despeses a les quals abans podien fer front, i demana que es pregunti directament a les famílies el motiu de la seva renúncia. Destaca que no es tracta únicament d’un tema d’educació, sinó de conciliació de la vida laboral, personal i familiar, així com de la preparació dels nens per a les posteriors etapes d’escolarització. També fa referència a notícies de Catalunya, perfectament extrapolables a la ciutat de Barcelona, en què s’explicava que les renúncies es generaven per l’increment del cost de les places de les escoles bressol municipals. A banda d’això, vol conèixer quina serà l’aportació de la Generalitat de Catalunya per al 2011-2012 i la seva previsió per al curs 2012-2013. Manifesta que el Grup Municipal del PP ha donat suport a les mesures implementades per augmentar les places d’escola bressol, però encara queda un 40% de la demanda per cobrir. Denuncia la inconcreció per part de la Generalitat i l’incompliment dels compromisos acordats, com és la subvenció de 1.800 euros per nen. Creu que cal seguir reclamant a la Generalitat els seus compromisos, perquè, si no, són les famílies les encarregades de cobrir amb un increment de quotes allò que les administracions públiques no aporten. Per acabar, reitera que no només es tracta de la funció de les escoles bressol dins l’àmbit educatiu, sinó també de la conciliació i de la preparació dels nens per a les posteriors etapes d’escolarització. Per tot això, demana interès i fermesa per reclamar els compromisos adquirits per part de la Generalitat i de l’Ajuntament, per tal que les famílies no es vegin perjudicades pel fet que les administracions cada cop aportin menys. La Sra. Andrés recorda que el seu grup va formular una pregunta similar el mes de novembre, en concret quantes famílies amb preinscripció no havien pogut formalitzar la matrícula o hi havien renunciat abans de l’inici de curs, que va obtenir una resposta semblant, atès que el regidor desconeixia els motius exactes de la renúncia de les famílies. Argumenta que dels 7.926 nens i nenes matriculats en escoles bressol municipals, només 1.857 reben les bonificacions atorgades per l’Ajuntament. Manifesta que la situació actual de les famílies, així com la situació i el context socioeconòmic, han fet que l’Ajuntament de Barcelona elabori una mesura de govern per facilitar que aquells alumnes que s’havien quedat sense beca menjador pugin menjar a l’escola amb una bonificació. Com que la situació és greu, demana al regidor que s’analitzi si les famílies poden afrontar amb tranquil·litat la despesa d’escola bressol (296 € mensuals per a les escoles de gestió directa municipal i 319 per a les de gestió indirecta) o si és necessari incrementar el nombre de bonificacions i destinar-hi més recursos. 1168 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Assenyala que aquest curs l’increment de bonificacions només ha estat d’un punt, i ha passat d’un 19% a un 20%. En resum, pregunta quines han estat les bonificacions del curs escolar que ha acabat i quines previsions de bonificacions hi ha. Demana si és possible fer una campanya per incrementar aquestes bonificacions i acompanyar-la del corresponent increment de despesa, així com revisar els preus per al curs vinent. El Sr. Gomà opina que el Sr. Ardanuy amaga el cap sota l’ala davant d’un impacte gravíssim de la crisi i les retallades sobre les famílies joves de Barcelona. Amb un increment substancial de l’atur i la precarietat, amb les dificultats associades de pagament de lloguer, els increments salvatges del preu de l’aigua i del transport públic, i les dificultats de cobertura de necessitats bàsiques, afirma que les famílies de classes populars es troben en una situació molt complicada des del punt de vista econòmic, tal com reflectia el baròmetre del mes de desembre. En el cas de les escoles bressol, exposa que la Generalitat ha retallat la subvenció a la meitat, i ha passat en dos cursos de 1.800 a 875 euros. Per la seva banda, l’Ajuntament ha respost amb un increment mínim del 10%, i tot això carrega sobre l’esquena de les famílies els costos de l’escola bressol d’una manera molt contundent: 296 euros al mes o 319 en les escoles bressol de gestió privatitzada. Afirma que els diners són una barrera econòmica d’accés per a moltes famílies de la ciutat, i critica que no s’hagi avançat cap a un sistema de tarifació social que substitueixi el sistema de bonificacions socials, que és absolutament insuficient i que no estableix una correlació directa entre la quota a pagar i el nivell de renda de les famílies. Per acabar, considera que, tot i no haver-hi una informació absolutament objectiva de les causes, la immensa majoria de renúncies estan relacionades amb problemes econòmics, que motiven que el preu d’una escola bressol pública a Barcelona sigui una barrera econòmica d’accés. Per tant, apel·la a superar aquest problema a fi d’aconseguir que l’escola bressol a Barcelona sigui accessible per al conjunt de famílies, i sobretot per a aquelles més impactades per la crisi i per les retallades. El Sr. Portabella opina que s’hauria de recuperar el model de finançament de les escoles bressol municipals en què s’assumia l’import a parts iguals: un terç la Generalitat, un terç l’Ajuntament i un terç la família usuària. Tot seguit, fa referència a la reducció de l’aportació de la Generalitat, que ha passat de 1.800 euros per plaça a 875, la qual cosa té un impacte sobre el cost que han d’assumir l’Ajuntament i les famílies. Recorda que, per aquest motiu, el mes d’abril del 2012 el seu grup va presentar un prec per evitar la pèrdua de qualitat i l’increment de preu de la matrícula per sobre de l’IPC de les escoles bressol municipals de Barcelona. Lamenta que el Govern el rebutgés tot i que la Generalitat ja anunciava una primera retallada i comprometia 1.300 euros per plaça i any. Continua recordant que el mes de juny del 2012 el seu grup va presentar un altre prec en què demanava que es revisessin a la baixa els preus públics per a l’escolaritat i l’alimentació a les escoles bressol municipals per tal que els increments de preus no fossin superiors a l’IPC, prec també rebutjat pel Govern. D’altra banda, malgrat que l’augment del preu de les escoles bressol sotmet a més pressió les famílies, considera que no és l’única causa atribuïble a les renúncies, sinó que hi incideixen altres factors, com ara l’atur i el fet que cada vegada hi hagi més gent a l’atur sense cap tipus de prestació. Per acabar, explica que les famílies en llista d’espera que estan en una escola bressol privada es donen de baixa per anar-se’n a la pública quan hi ha una vacant. Al seu parer, això es deu al fet que el servei de les escoles bressol municipals és molt millor. El Sr. Ardanuy insisteix a constatar que del curs anterior a aquest s’ha reduït el nombre de baixes. A més, respon que l’Ajuntament ha augmentat el nombre de bonificacions (de 1.800 famílies el curs passat a 2.300), amb una bonificació d’un 90% del cost de la plaça, i posa de manifest que es destinen 3.900.000 euros a aquesta partida de bonificacions, és a dir, gairebé un milió més de recursos econòmics per ajudar les famílies amb dificultats. Per tant, considera que no estan defugint responsabilitats. Contesta a la Sra. Belén Pajares que exigeixen a la Generalitat l’ingrés del curs anterior, així com exigiran els compromisos en els propers cursos. La informació NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1169 detallada sobre els compromisos actuals i previstos la respondrà quan hagi consultat les dades. Respecte de l’increment de tarifes, demana cautela a l’hora d’analitzar la situació a Barcelona a partir de la situació a tot Catalunya, perquè hi ha diferències significatives. Enfront d’una mitjana d’augment de preus de les escoles bressol públiques arreu de Catalunya que en molts casos és d’entre un 70% i un 80%, o fins i tot del 120%, el 180% o el 200%, a Barcelona l’Ajuntament ha fet un increment de quota més baix i ha reforçat les bonificacions amb gairebé 4 milions d’euros. Per acabar, reitera que són conscients de les dificultats econòmiques i que, per aquest motiu, estan fent un esforç important amb l’augment de les bonificacions. La Sra. Pajares celebra que l’Ajuntament de Barcelona aporti un milió d’euros més, però subratlla que això passa perquè la Generalitat de Catalunya no fa front als seus compromisos. Insisteix a conèixer l’aportació detallada de la Generalitat i pregunta si no han portat les dades o bé no les saben. Si disposen de les dades, demana que les enviïn a tots els grups municipals. Si no les tenen, exigeix que es reclamin a la Generalitat. Per acabar, reitera que s’hauria de preguntar a les famílies el motiu real de la seva renúncia. La Sra. Andrés reflexiona que quan una família decideix que vol educar el seu fill o la seva filla des dels 0 anys i no ho pot fer, l’obligació del Govern és conèixer-ne els motius i intentar salvar la situació. D’altra banda, pensa que si és l’Ajuntament de Barcelona qui ha de suportar el sistema d’escoles bressol municipals a Barcelona, s’ha de dir a la Comissió i la ciutadania té dret a saber-ho, perquè són tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona qui garanteixen la viabilitat i continuïtat del sistema públic d’escoles bressol a la ciutat per desistiment de funcions de qui governa a la Generalitat. Celebra que l’Ajuntament assumeixi el cost de garantir aquest sistema, però considera que el Govern hauria d’exigir a la Generalitat el compliment de les seves funcions i explicar-ho en comissió perquè la resta de grups també puguin fer força. En síntesi, demana transparència, contundència i explicació als grups i a tots els ciutadans i ciutadanes que el sistema d’escoles bressol municipals a Barcelona està garantit pels ciutadans de la ciutat, i no pel Govern de la Generalitat. El Sr. Gomà rebat al Sr. Ardanuy que, més enllà de la renúncia, és raonable pensar que moltes famílies de la ciutat ni tan sols s’han plantejat la matriculació a l’escola bressol perquè no hi poden fer front. Indica que hi ha un problema d’estructura de finançament i una desresponsabilització de la Generalitat, l’administració competent amb relació al 0-3. Per tant, demana al Govern municipal que sigui exigent amb l’Administració de la Generalitat i proposa la congelació de quotes i la introducció d’un criteri de tarifació social per al conjunt de les famílies de la ciutat a fi d’impedir la degradació en el concepte d’una ciutat equitativa i inclusiva. El Sr. Ardanuy es refereix a la coresponsabilitat i constata que en el curs anterior el Govern de l’Estat va ingressar a la Generalitat 18 milions d’euros menys per als 0-3 anys. A més, quant als compromisos pactats amb la Generalitat, afirma que són compromisos reconeguts i signats pel Govern de Catalunya dels quals han parlat en aquesta Comissió i que reclamen com a Govern municipal. Per acabar, insisteix a repetir que el nombre de renúncies ha baixat, mentre que el nombre de sol·licituds per a les escoles bressol és exactament el mateix que l’any 2010. Finalment, subratlla l’esforç complementari de l’Ajuntament en les bonificacions a les famílies més afectades per la crisi. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva 1170 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 a) Ratificacions b) Propostes d’acord 3. Ratificar l’acord del Consell General del Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, de 3 de desembre de 2012, en el sentit d’aprovar inicialment la proposta de la modificació dels seus estatuts, d’acord amb el text adjunt a aquest expedient i, sotmetre aquest acord, juntament amb els Estatuts, a informació pública per un termini de trenta dies hàbils. El Sr. Ciurana explica que la modificació dels estatuts obeeix a una qüestió pràctica. Quan es va crear el Consorci del Museu Nacional de Ciències Naturals amb el Govern de la Generalitat es va establir que, després de dos anys de carència, la Generalitat s’incorporaria en el finançament del museu per un període de set anys, que s’acaba el 2020. Continua explicant que, tot i que fins al 2020 la Generalitat no arribarà al 50% del finançament, els estatuts preveien que totes les accions del museu estaven sotmeses a la Intervenció de la Generalitat. Manifesta que amb aquest canvi això no passarà fins que la Generalitat arribi al 50% de finançament, perquè no té sentit que un interventor d’una altra administració fiscalitzi l’operativa comptable. A més, fa al·lusió a un altre tema menor, que és la capacitat de contractar els subministraments, ja que el concepte «subministraments» no apareixia en la primera redacció dels estatuts. El Sr. Espriu dóna suport a aquest punt de l’ordre del dia, tot i que reflexiona que l’Ajuntament hauria d’exercir la totalitat de la seva titularitat allà on té titularitat. La Sra. Esteller recorda que el Grup del PP sempre ha estat en desacord amb la creació del Museu de Ciències Naturals. L’any 2010 van manifestar que no era el moment adequat per crear un projecte d’aquesta naturalesa amb una inversió d’11 milions d’euros només amb l’adequació. Recorda que quan el Govern de la Generalitat va fer la Llei de museus nacionals i va considerar que hi havia d’haver un museu de ciències naturals a la ciutat de Barcelona, el seu grup hi va votar en contra i el Grup de CiU hi va estar d’acord, tot i que després el Govern de la Generalitat es va desentendre absolutament del projecte, ja que no tenia capacitat per complir el pla economicofinancer. Segons aquell pla, recorda que la Generalitat havia d’invertir 14 milions d’euros i l’Ajuntament n’havia d’invertir 28. Actualment, l’Ajuntament suporta tota la despesa i, a més, està condicionat perquè la Generalitat forma part del Consorci. En aquest sentit, considera correcte el plantejament de la proposta, atès que la Generalitat ha posposat el finançament que li pertoca, i així l’Ajuntament pot deslliurar-se de la rigidesa que en ocasions té el funcionament de la Generalitat. Això no obstant, pregunta al Sr. Ciurana si la Generalitat està d’acord amb aquest nou replantejament de finançament i si té voluntat de complir aquest pla. Demana conèixer el punt de rigor d’aquest nou acord mitjançant el qual la Generalitat acabarà finançant el 50% del museu el 2020 i començarà a fer les aportacions a partir de l’any 2014. Per últim, malgrat trobar encertada la modificació de l’acord, com que el seu grup no ha participat des d’un principi en aquest projecte perquè no hi està d’acord atesa la situació socioeconòmica, manifesta l’abstenció. La Sra. Ribas hi vota a favor. Defensa la conversió del Museu de Ciències Naturals en un museu nacional com una bona manera d’aportar capitalitat a Barcelona. Lamenta, però, que aquest ajust dels estatuts de cara a facilitar la gestió es produeixi perquè la Generalitat no pot fer front als seus compromisos. El Sr. Portabella considera que és una decisió lògica, perquè la representació s’ha de guanyar. El Sr. Ciurana agraeix els vots favorables de tots els grups, tret del Grup del PP. A continuació, puntualitza que això no forma part de la governança dels equipaments. Comenta a la Sra. Esteller que el Museu de Ciències Naturals ja existia com a museu, i que en tot cas l’aspecte criticable és el trasllat i les condicions en què es va fer. En segon lloc, aclareix que no hi ha un incompliment de la Generalitat. Explica que, d’origen, l’acord establia dos anys de moratòria, de manera que a partir del 2014, i en NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1171 un període de 7 anys, la Generalitat arribarà al 50% de finançament el 2020. Per normativa de la Generalitat, però, en aquells consorcis on hi té el 50%, si els estatuts no dicten una altra cosa —com és el cas de l’Auditori— consoliden amb la Generalitat, fet que comporta que la Intervenció de la Generalitat sigui la que fiscalitza el funcionament ordinari. Com que encara no hi ha aquesta aportació real, des d’un punt de vista de funcionament és un inconvenient, i per això fan aquest canvi. Respecte del pla economicofinancer al qual es referia la Sra. Esteller, rebat que només es tractava d’un estudi i que en cap cas va ser assumit ni per la Generalitat ni per l’Ajuntament. La Sra. Esteller es remet a l’acta de la Comissió per afirmar que el Grup de CiU va votar favorablement la constitució del Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Torna a constatar que el Grup del PP va ser l’únic que s’hi va oposar perquè va considerar que no es donaven les condicions per fer aquella inversió, tot i que l’Ajuntament ja havia invertit 11 milions d’euros en l’adequació de l’edifici. Assenyala que els estatuts es van acompanyar del pla economicofinancer, segons el qual l’any 2014 la Generalitat hauria d’invertir 14 milions d’euros i l’Ajuntament de Barcelona, 28. Per tant, denuncia els incompliments de la Generalitat, tant del tripartit d’aleshores com del Govern actual. Segons la informació de què disposen, el Sr. Mascarell es va oposar a fer les aportacions que li corresponien a la Generalitat i quan es va constituir el Consorci el 2011 es va fer un replantejament per tal que la Generalitat hi entrés sense efectuar cap aportació fins al 2014. Finalment, atès que la Generalitat no aporta recursos al museu, manifesta el seu acord amb el fet que la gestió i la normativa per la qual queda condicionat el Consorci sigui la de l’Ajuntament. El Sr. Ciurana creu que la Sra. Esteller està confonent moltes coses alhora. En primer lloc, considera que confon la decisió del trasllat al Fòrum amb la constitució del Consorci. La Sra. Esteller respon que no. El Sr. Ciurana continua dient que té la sensació que la Sra. Esteller mai no ha trepitjat el museu, perquè és un museu que funciona i que ella considera un projecte fallit. La Sra. Esteller nega haver-ho dit. El Sr. Ciurana ho reafirma. Finalment, insisteix que es tracta d’una gestió pressupostària per part dels responsables del Consorci a fi d’estar sotmesos a la Intervenció municipal i no a la de la Generalitat. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 4. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: Instar al Govern municipal a elaborar un pla de suport a les associacions de pares i mares d’alumnes que contempli, com a mínim, un sistema d’ajudes a les activitats extraescolars i presentar-lo a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació en un termini màxim de 3 mesos, per tal de poder endegar-lo a l’inici del curs escolar 2013-2014. La Sra. Andrés al·ludeix a l’objectiu estratègic 3.7.5 de «Barcelona, ciutat educadora», que té com a acció prioritària promoure activitats educatives en temps de lleure per als infants i les seves famílies que afavoreixin la igualtat d’oportunitats, 1172 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 la convivència i la cohesió social als barris de la ciutat. Atenent que les diferències i els desajustos entre els diferents barris de la ciutat són cada dia més importants i dificulten la cohesió social, i que hi ha barris en què les famílies poden pagar-se les activitats extraescolars mentre que en d’altres no poden assumir aquestes despeses, el seu grup va formular un prec el mes de maig del 2012 que es va desestimar. El prec demanava que s’articulés un mapa de les activitats extraescolars que es prestaven a la ciutat per tal de definir necessitats i veure les cobertures que hi ha en els diferents barris. A més, comenta que la Generalitat de Catalunya, per segon curs consecutiu, no ha fet convocatòria d’activitats extraescolars per a les AMPA, i assenyala que el regidor no ha inclòs aquest mapa en l’informe d’inici de curs, tal com s’havia compromès a fer. A continuació explica que, prèviament, el mes de maig, es va aprovar en el Plenari municipal una proposició, també presentada pel seu grup, en què s’establia un compromís en el marc del Consorci d’Educació de Barcelona per mantenir i dotar aquells programes que garanteixin la cohesió social a la ciutat en el marc educatiu, com poden ser les activitats extraescolars. Igualment, assenyala que el PAM incorpora un objectiu funcional, que és revisar les activitats extraescolars. Finalment, enumera novament els motius que els impulsen a presentar aquesta proposició. La Sra. Pajares ratifica que, coincidint o no amb la implantació de la jornada compactada, les propostes que s’han presentat en aquesta Comissió respecte a una millor i major oferta d’activitats extraescolars als centres educatius de Barcelona han estat constants. Posa l’exemple d’una proposta d’acord del mes d’octubre presentada pel seu grup per tal d’impulsar els cursos d’idiomes a les activitats extraescolars, així com d’una proposta relacionada amb els patis oberts que presentaran durant la Comissió. Al seu parer, és fonamental que el Govern municipal, juntament amb el Consorci, el Consell Escolar i les AMPA, busqui solucions als problemes que tenen les famílies, i entén que és l’Ajuntament qui ha de liderar les polítiques educatives i de conciliació. Tot i reconèixer que les associacions de pares i mares passen per un mal moment, aposta per continuar oferint activitats extraescolars i per estudiar el tipus d’ajut que es dóna per fer-les efectives. Tanmateix, posa de manifest que aquesta nova proposta no es posarà en marxa fins al curs vinent i, per tant, es perdrà un curs. Per acabar, entenent que aquest pla de suport inclourà moltes més coses que un sistema d’ajudes econòmiques a les activitats extraescolars, el Grup del PP dóna suport a la proposta. El Sr. Gomà expressa el ple suport a la proposició del Grup del PSC. Creu que en el marc de les retallades educatives, s’ha produït una retallada en el suport a les AMPA de la ciutat i considera que el suport públic és més necessari que mai. A continuació, esmenta tres motius que justifiquen la proposició: 1) El caràcter educatiu de les activitats extraescolars. 2) L’accessibilitat universal a les activitats extraescolars, és a dir, un element d’equitat i de justícia social. 3) Un element de gestió sostenible i eficient del temps per part de les famílies en una vida quotidiana cada vegada més complicada a la ciutat. El Sr. Portabella vota a favor de la proposició, però puntualitza que consideren molt més republicà i molt més socialdemòcrata ajudar les famílies que no formen part de les AMPA. Els sembla que caldria prioritzar que la majoria de pares i mares de totes les escoles s’impliquessin en les activitats pròpies de l’AMPA. Per tant, més que subvencionar directament les AMPA, s’hauria d’ajudar els pares i les mares que no formen part de les AMPA per una qüestió econòmica perquè en formessin part. Al seu parer, la proposta d’UpB, que ja van explicar en una proposició anterior, també presentada pel Grup Municipal del PSC, milloraria la situació econòmica de les AMPA d’entrada, perquè hi hauria més persones que s’hi apuntarien i, en conseqüència, veurien incrementat el nombre de socis i d’ingressos. A més, milloraria la implicació de les AMPA i, en conseqüència, la vida escolar dels fills. També faria augmentar l’oferta i la participació dels alumnes en les activitats escolars, perquè disposarien de més diners. I finalment, milloraria la cohesió social dels centres educatius i evitaria l’augment del fracàs escolar que suposa que molts alumnes d’ESO estiguin sense la presència d’un adult a partir de les 14 h cada dia de la setmana. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1173 Insisteix que la compactació dels horaris ha estat una mala idea o, si més no, no ha estat una idea que s’hagi desenvolupat paral·lelament amb tot un programa educatiu que protegeixi els joves de voltar pel carrer quan acaben les classes. D’altra banda, aprofita per cridar l’atenció sobre el fet que el Govern de l’Estat hagi tret l’IVA reduït a les activitats escolars perquè no es consideren activitats docents. Considera que el pas al 21% de l’IVA limitarà molt les actuacions i representa un increment del cost molt notable que provoca una reducció de les activitats. En resum, comparteixen l’objectiu de la proposició, tot i que l’haurien formulada d’una altra manera, i rebutgen contundentment l’increment de l’IVA per a aquestes activitats. El Sr. Ardanuy corrobora que fa dos anys es va eliminar la línia d’ajut a les AMPA de 400 euros del Consorci d’Educació. Subratlla que es tractava d’un ajut insuficient i testimonial, i comenta que el curs anterior, vinculat al procés de subvencions dels districtes de l’Ajuntament de Barcelona, hi va haver un increment d’ajudes a les AMPA dels centres educatius. Aquests ajuts superaven de mitjana dues o tres vegades l’import de 400 euros. D’una banda, vota favorablement la proposició, però alhora aclareix que s’han de donar a conèixer als grups de la Comissió les diverses polítiques que fa l’Ajuntament de suport directe o indirecte a les AMPA. Entre elles esmenta un seguit de mesures: 1) La línia de subvencions dels districtes, amb una mitjana d’uns 20.000 euros per districte, repartits per als centres educatius de l’entorn, que supera entre dues i tres vegades la mitjana de la subvenció de 400 euros. 2) Els patis oberts com a espais d’educació en el lleure. 3) Altres projectes l’Institut Municipal d’Educació fora d’horari lectiu a través d’espais de suport educatiu. 4) El desenvolupament d’una ampliació del projecte «Patis oberts» a «Aules obertes». 5) La col·laboració amb projectes transversals amb la FaPaC i la Fapaes, les dues entitats més rellevants de federacions de mares i pares. En definitiva, considera molt més important atendre les necessitats de les AMPA a través dels dispositius existents que no pas desenvolupar un pla. Finalment, destaca el paper de l’Ajuntament de Barcelona, que tant en el curs anterior com en l’actual ha posat l’èmfasi a intentar ajudar les AMPA a desenvolupar les activitats extraescolars. Assenyala que, alhora, cal fer un plantejament i una tria del tipus d’activitats extraescolars, i discrepa del president de la Comissió, perquè opina que aquest treball i el suport s’ha de canalitzar a través de les AMPA. Per acabar, demana a la regidora Andrés si el termini per presentar el pla és de dos o de tres mesos, tal com posa per escrit. La Sra. Andrés confirma que són tres mesos. El Sr. Ardanuy es compromet a complir la proposició i hi vota a favor. La Sra. Andrés agraeix el vot favorable de tots els grups. Repeteix que són tres mesos, amb la idea que el pla pugui estar operatiu a l’inici del curs vinent. Per això insisteix de nou en el mapa d’activitats extraescolars organitzades, per tal de garantir que tots els nens i nenes tinguin accés a aquestes activitats, independentment del barri on visquin. El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 5. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: instar al Govern municipal a ampliar el Programa de Patis Oberts als 73 barris de la ciutat, amb horaris més amplis que els actuals i incloent els dies no lectius especialment en aquells centres amb jornada compactada, per tal de facilitar la conciliació de les famílies de la ciutat. La Sra. Pajares presenta una proposta d’acord relativa al programa «Patis oberts», inclòs en el programa «Temps de barri, temps educatiu compartit». Informa que en la Comissió de Qualitat de Vida es presenta com a mesura de govern una reformulació o un afegitó a aquest programa. L’objectiu que proposa el Grup del PP és abordar un dels grans reptes actuals de les famílies: la conciliació del temps infantil fora de 1174 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 l’horari lectiu amb les necessitats horàries dels pares, tenint en compte que aquest temps d’oci és educatiu i creatiu. Posa un exemple d’activitats en família que faciliten un temps de convivència entre els pares i els nens en un entorn de proximitat, ja que es tracta dels patis oberts en el mateix barri on viuen. Tot seguit enumera alguns dels eixos sobre els quals pivota aquest programa: 1) La dinamització de la xarxa socioeducativa per a la realització d’activitats per a joves i famílies. 2) La realització d’activitats familiars en caps de setmana. 3) L’obertura dels patis escolars en cap de setmana i període de vacances escolars. Assenyala que des del primer curs (2008-2009), el nombre de patis oberts ha passat de 8 a 60 (2012- 2013). La cobertura d’aquests patis correspon a 51 barris, i indica que encara en queden 22 que no disposen d’aquest servei. Així mateix, demana un horari adequat a les necessitats de les famílies, ja que facilitaria la conciliació. Apunta que s’incrementen els patis oberts els dissabtes al matí i els diumenges al matí, però manifesta que la majoria dels patis no ofereixen el servei durant la setmana, que possiblement és quan les famílies tenen més problemes per conciliar els horaris de la feina amb els horaris escolars dels fills. Per acabar, demana que el programa s’ampliï a tots els barris de la ciutat. La Sra. Andrés manifesta el suport del seu grup a la proposició, perquè es tracta d’una mesura que pretén garantir la normalitat educativa a les escoles malgrat el temps de crisi. Aprofita per demanar que s’implementin amb seriositat les iniciatives, els ajuts i les beques necessàries perquè cap alumne quedi fora dels programes «Patis oberts». Finalment, recorda l’ús social dels espais de les escoles, on s’hi poden fer activitats esportives, lúdiques, de lleure o culturals, no només per als infants i joves, sinó també per a part de la població adulta. Per acabar, manifesta que té constància, a partir dels informes que facilita el Govern, que a alguns districtes de la ciutat encara els costa articular aquesta cessió d’espais. El Sr. Gomà dóna suport a la proposició atesa la importància dels patis oberts com a espai educatiu. A continuació, assenyala que troben a faltar una visió global i vertebrada per part del Govern municipal en relació amb el programa «Temps de barri, temps educatiu compartit» que no sigui només una suma de peces, sinó que finalment posi sobre la taula una visió global de tots els elements de temps educatiu de proximitat més enllà de l’horari escolar. El Sr. Portabella s’absté. El seu grup és favorable a l’extensió del programa «Patis oberts» als 73 barris de la ciutat, amb horaris més amplis que els actuals, i incloent-hi els dies no lectius, especialment en els centres amb jornada compactada. Pensen que ofereix un entorn segur, de proximitat, als nois i noies i, per tant, de manera indirecta a les famílies. A més, considera que permet optimitzar l’ús dels centres escolars potenciant-ne el vessant educatiu i social. Això no obstant, no hi veu la vinculació amb la conciliació familiar, perquè el mateix programa estableix que la supervisió dels menors és responsabilitat de la família. Per aquest motiu, manifesta la seva abstenció. El Sr. Ardanuy es manifesta sorprès per aquesta proposició, atès que des de l’inici del mandat s’han compromès a cobrir amb patis oberts els 29 barris pendents, i explica que en gairebé dos anys se n’han obert 13 de nous. Exposa que el canvi substancial que han introduït ha estat desvincular el programa directament del projecte «Temps de barri» per tal de dotar-lo d’una dimensió educativa sobre la qual ja havien discutit en aquesta Comissió. En aquest sentit, han desenvolupat el projecte amb un component educatiu, no només vinculat al lleure, sinó també d’enfortiment de l’activitat educativa en l’entorn, en aquest cas, de col·laboració amb els patis. A més, afirma que els agradaria anar més enllà i focalitzar-ho també en activitats a l’aula que ajudin a enfortir aquest posicionament de les famílies i dels infants. Vota a favor de la proposició perquè considera que ja l’estan complint i manifesta que abans que s’acabi el mandat hauran complert amb escreix aquest compromís. Addicionalment, planteja a alguns dels proposants que la iniciativa s’ha d’emmarcar necessàriament en una estratègia educativa territorial. Tot seguit, comenta amb to crític que l’ús social dels centres educatius a Barcelona ciutat sorgeix d’un compromís mitjançant el qual l’Ajuntament en el seu moment va delegar una competència pròpia al Consorci, cosa que no passa a cap altre municipi NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1175 de Catalunya. Així, mentre qualsevol ajuntament de Catalunya pot disposar dels centres educatius, el consistori barceloní ha de demanar permís al director del centre, al Consorci, al cap de la zona, etc., per actuar-hi, la qual cosa representa un gran entrebanc. Afirma que si l’Administració municipal barcelonina pogués disposar dels centres educatius fora de l’horari lectiu, aquesta mesura hauria afavorit l’obertura dels patis en la totalitat dels centres educatius sostinguts amb fons públics de la ciutat. La Sra. Pajares agraeix el vot favorable de tots els grups i l’abstenció del Grup d’UpB. Respon al Sr. Portabella que fer coincidir els horaris de lleure dels pares i els nens és una manera de conciliar les activitats familiars i de fer activitats a favor dels nens i accions educatives que els fan millorar en el seu desenvolupament. Contesta al Sr. Ardanuy que l’oposició té el paper de control i d’impuls de l’acció de govern. Finalment, celebra que el programa «Patis oberts» s’estigui complint i ara demana un impuls amb una ampliació territorial, així com dels horaris i els dies, especialment dels centres amb jornada compactada. El Sr. Portabella, a petició de la Sra. Pajares, anuncia que la proposició s’aprova. El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 6. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: 1. Instar al Govern municipal a agilitar el procediment administratiu de cessió del solar pendent per part del propietari actual, la Tresoreria de la Seguretat Social, per tal de poder iniciar la construcció definitiva de l’Escola dels Encants. 2. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a garantir aquest any 2013 la partida pressupostaria necessària per tal de poder realitzar la construcció de l’esmentat centre en el termini de temps més breu possible. El Sr. Gomà agraeix, en primer lloc, la presència d’un representant i del president de l’AMPA de l’escola dels Encants, Josep Maria Soro. Substancia aquesta proposició relativa a l’escola dels Encants emmarcant-la en un problema més general, que és el conjunt d’escoles públiques barcelonines que no tenen unes instal·lacions dignes i duen a terme les seves activitats en barracons. Exposa que l’escola dels Encants, a l’Eixample, forma part de la xarxa d’escoles públiques i que està tirant endavant un projecte educatiu innovador i il·lusionant, que al seu parer representa una aportació molt important des del punt de vista de la qualitat de l’oferta educativa de Barcelona. Assegura que l’escola està articulant molt bé l’element de projecte com a centre escolar i el seu compromís amb l’entorn i la implicació de les famílies amb l’escola. La qualifica com una escola oberta, participativa, viva, una veritable comunitat d’aprenentatge on els aprenentatges són tranquils, serens, personalitzats i molt respectuosos amb cadascun dels infants. Apunta que aquesta escola té implicació en el seu entorn, amb responsabilitat pel que fa a la zona on està situada, i també implicació i coresponsabilitat dels pares, de les mares i del conjunt de la comunitat educativa. La defineix com una escola que es vol erigir com una comunitat d’aprenents. Tot seguit manifesta que el projecte de l’escola està en risc atesa la falta d’infraestructura i d’instal·lacions, i exposa que les condicions materials on desenvolupa el projecte educatiu en dificulten el desenvolupament. Per tot això, la proposició demana, en primer lloc, agilitzar els procediments administratius perquè en un termini breu es pugui produir definitivament la cessió del solar, propietat de la Seguretat Social, a l’Ajuntament. I, en segon lloc, que l’Ajuntament pressioni perquè el pressupost de la Generalitat del 2013 inclogui la partida pressupostària per a la construcció del centre. Per acabar, manifesta que la proposició és una proposta a favor de la xarxa educativa pública de la ciutat, del projecte educatiu dels Encants i de la ciutat, i demana al regidor d’Educació si pot aportar algun element de novetat respecte a la construcció de l’escola. 1176 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 La Sra. Andrés dóna suport a la proposició i puntualitza que el Grup del PSC ja ha portat aquesta qüestió a la Comissió d’Hàbitat Urbà a fi de posar el sòl a disposició de la Generalitat. Aclareix que s’ha inscrit el solar en el Registre de la Propietat, però que per una confusió de l’Àrea d’Hàbitat Urbà es va tractar el solar com si fos una expropiació, en comptes d’una ocupació, i això ha endarrerit el procediment. A continuació, pregunta al regidor si ara ja és possible disposar del solar sencer i l’emplaça a establir un calendari que transmeti seguretat i tranquil·litat en relació amb les possibilitats de construcció d’escoles a la ciutat de Barcelona. En el cas dels Encants, explica que el Pla d’actuació municipal incorpora un objectiu estratègic, que és cercar el compromís per a la concreció de la construcció d’aquesta escola. La Sra. Pajares vota a favor de la proposta presentada pel Grup d’ICV-EUiA. En coherència amb les seves reclamacions en altres comissions, insisteix a demanar al Sr. Ardanuy un calendari de supressió dels barracons, tal com sol·licitava una proposta del Grup del PP del mes de març, quan es va establir que aquest calendari es presentaria en un termini de sis mesos. El Sr. Portabella vota a favor de la proposició. Referint-se al contingut de la proposició, que considera idèntic a dues proposicions anteriors del seu grup presentades i aprovades el desembre del 2011 i el març del 2012, respectivament, li sembla que allargar la situació de provisionalitat representa un obstacle molt difícil per poder dur a terme la formació amb qualitat. Quant a l’entorn de l’escola en relació amb la mateixa escola, posa sobre la taula un progressiu deteriorament físic, i fins i tot social en alguns casos, de la zona on hi ha l’escola a l’espera que es faci la remodelació urbanística de tota l’àrea que envolta la plaça de les Glòries. Denuncia que, dins d’aquest procés d’espera, els propietaris dels edificis i les naus circumdants han optat per anar-se’n i o bé abandonar-les. Llevat de la família Comas, en un edifici situat al carrer Consell de Cent 554, els altres propietaris no han atès els requeriments del Districte de l’Eixample per assegurar la coberta dels edificis, i recorda que el curs passat van caure al pati de l’escola fragments de les cobertes d’uralita en mal estat de naus que envolten el solar. Pel que fa a la propietat del solar, demana que es confirmi si la Tresoreria de la Seguretat va fer-ne la cessió a l’Ajuntament el passat 18 de desembre. Per acabar, reitera el seu vot a favor de la proposició i manifesta que les actuacions sobre l’escola dels Encants són urgents. El Sr. Ardanuy vota a favor de la proposició i dóna la benvinguda als representants de l’AMPA de l’escola. Confirma que la data d’ocupació directa de la finca per part de l’Ajuntament és el 18 de desembre i que s’està tramitant la inscripció en el Registre de la Propietat, de manera que és imminent la disponibilitat del sòl, que serà transmès a la Generalitat de manera immediata. Igualment, es manifesta d’acord amb el fet d’instar la Generalitat perquè pugui fer les reserves pressupostàries suficients per construir aquest projecte. I afegeix que l’Ajuntament té interès en els set casos pendents de construcció. Quant a la calendarització, es refereix al compromís calendaritzat que va quedar incomplert en el mandat anterior, per la qual cosa, més que calendaritzar, es mostra partidari de desbloquejar els equipaments que encara estan en barracons a Barcelona. Admet que el cas de l’escola dels Encants és un cas molt punyent. Indica que s’estan desenvolupant unes obres de millora en l’entorn de l’escola per ampliar la zona de patis, la zona de joc, i pavimentar-ho de forma adequada. Són conscients dels problemes de manteniment en el centre educatiu, bàsicament en el pati amb terra, i explica que l’Ajuntament està fent una inversió important en aquest procés de transició per adequar una mica millor l’habitabilitat de l’equipament educatiu. Afirma que ho han parlat amb la directora i amb el president de l’AMPA en les reunions mantingudes i assegura que l’Ajuntament no defugirà el seu compromís i farà costat al centre representant tots els grups del consistori. El Sr. Gomà agraeix el vot favorable del conjunt de grups municipals i del Govern que fa que aquesta proposició es pugui aprovar per unanimitat. Subratlla al Sr. Ardanuy la importància que aquesta proposició es tradueixi en fets. Destaca que la decisió que existeixin els recursos per poder finançar la construcció de l’escola és una decisió de voluntat política, perquè els diners hi són, i és necessari que l’escola dels Encants s’inclogui en el pressupost de la Generalitat del 2013. A partir NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1177 d’aquí, considera exigible que hi hagi un calendari precís perquè l’escola dels Encants pugui tenir un horitzó versemblant respecte a l’equipament definitiu per tal de poder seguir desenvolupant el projecte educatiu amb el grau de professionalitat, implicació, participació i il·lusió amb què ho estan fent. Finalment, s’afegeix al Sr. Portabella en la necessitat imprescindible de dignificar tot l’espai de Glòries. El Sr. Portabella declara que la proposició s’aprova per unanimitat. El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal UpB: 7. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda desenvolupar un projecte de recuperació de la memòria històrica del Parc de la Ciutadella, vinculat al projecte del Centre Cultural del Mercat del Born, que inclogui l’habilitació d’un espai al Castell dels Tres Dragons com a centre d’interpretació del Parc de la Ciutadella i la senyalètica permanent necessària als diferents espais del Parc que donin sentit a aquesta recuperació de la memòria històrica. El Sr. Portabella agraeix les aportacions a la proposició del Govern municipal, que demanava que no es localitzés en un únic lloc el Centre d’Interpretació del Parc de la Ciutadella per tal de buscar-ne l’optimització. Agraeix també al Grup d’ICV-EUiA les aportacions en els dos darrers punts de l’exposició de motius, en els quals es demana que se n’expliquin els orígens i el significat per a la ciutat al llarg del temps, així com la realitat actual. Finalment, agraeix les aportacions del Grup del PSC, que vol que s’incorpori el destacat caràcter del parc dedicat a la ciència. A continuació, parla de la importància del parc de la Ciutadella des del seu origen, tant des d’una perspectiva cultural com veïnal i, sobretot, de caràcter polític. Es remet a l’origen de la Ciutadella, que és de càstig, vigilància i submissió a la ciutadania de Barcelona com a conseqüència del seu noble comportament el 1714. Explica que des del primer moment la Ciutadella va tenir un origen i una voluntat repressiva que començà amb el desmantellament, per part dels ciutadans i les ciutadanes, de les seves propietats per tal que es construís la Ciutadella, amb la qual cosa va desaparèixer bona part del barri de la Ribera. Més tard, en el període d’ocupació napoleònica, la Ciutadella va ser un lloc de presó i de martiri per a la ciutadania contrària a l’ocupació. I esmenta també les diferents revolucions que acabaven, començaven o passaven per la Ciutadella pel fet de ser contraris a les idees absolutistes, com ara la de 1840, que va ser reprimida amb una extraordinària duresa pel radicalisme d’Espartero. Seguidament, repassa la història d’intents fallits d’enderrocar la Ciutadella, fins que el 12 de desembre de 1869 es va produir un decret de donació a la ciutat per part de Joan Prim, que la va cedir a la ciutat amb la condició que es paguessin les despeses de demolició i els drets dels propietaris espoliats i expropiats per Felip V en el seu moment. Continua explicant que, com que l’Ajuntament no tenia diners, no es va començar a enderrocar fins al 1871. A partir d’aquell moment, va començar la planificació de la segona Exposició Universal (1888) i es dotà la Ciutadella d’una monumentalitat vinculada a elements innovadors del segle XIX, com ara l’Umbracle o l’Hivernacle, conjuntament amb el Museu de Geologia, el Museu de Ciències Natural o el zoològic, consolidat aquest últim a mitjan segle XX. En conclusió, resumeix que és un espai amb una enorme memòria històrica de Barcelona on encara resten elements propis de la ciutadella militar, com ara la capella, l’escola (que no era escola) o el Parlament, que és l’edifici on es guardava la pólvora. El Sr. Espriu hi vota favorablement. Creu que des del 1869, quan l’espai es comença a obrir al conjunt de la ciutadania i es crea el primer parc públic de la ciutat de Barcelona, es pretén donar un missatge de transformació de l’espai com a punt de trobada per als barcelonins i les barcelonines. Ho defineix com una vocació cosmopolita que posteriorment es reforçaria amb l’Exposició Universal del 1888. Més tard, el conjunt de serveis i d’iniciatives en concepte d’equipaments científics que 1178 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 també s’incorporen a l’espai donen una visió diferent i, al seu parer, són un signe d’identitat d’una tradició molt barcelonina: la capacitat de repensar-nos i de crear en qualsevol dels espais de la ciutat. Per acabar, destaca l’esmena feta pel seu grup, que proposa treballar des de les sinergies amb tots els equipaments, des del Born al Museu Martorell, per tractar de construir una espai que forma part de la centralitat de la història barcelonina. La Sra. Esteller argumenta que el Grup del PP sempre ha volgut defensar i reconstruir la història i la vida de la ciutat sense connotacions ideològiques i amb rigor. Considera que la voluntat inicial de la proposició, sense les esmenes posteriors, era exclusivament vincular el parc de la Ciutadella al Born i, per tant, als fets de 1714, sense recollir el tema de l’Exposició Universal ni cap altre àmbit del parc. Des d’aquesta perspectiva, el Grup del PP considera que la proposta únicament persegueix vincular la Ciutadella al projecte del Centre Cultural del Born per tal de crear un gran parc sobiranista i donar una visió de la història al servei de la independència. Gràcies a les noves esmenes introduïdes s’hi ha afegit una part que el seu grup considera cabdal per a la història de la ciutat de Barcelona, que és l’Exposició de 1888. Entre altres coses, constata que l’Exposició va obrir Barcelona al món i considera que aquest fet ja queda recollit en el parc tal com està plantejat. Finalment, expressa el seu vot en contra i demana quins seran els costos que pot arribar a tenir aquest projecte. La Sra. Ribas hi vota a favor. Assenyala que el parc de la Ciutadella és un dels principals referents d’espais verds a Barcelona, i probablement un dels primers com a parc. Durant anys va ser l’únic, i probablement en l’àmbit històric és el primer conceptuat com a jardí a través de l’obra de Fontserè, que el considerava el pulmó de la ciutat. A més de continuar sent-ho, el defineix com un parc molt viu on hi ha més de 100 espècies diferents d’ocells, remarcant la colònia de bernats pescaires, que és la més important de Catalunya, però també la seva riquesa en espècies vegetals, en arbres molt antics. A més, com diuen algunes guies, es pot considerar un museu a l’aire lliure, ateses les escultures que alberga d’escultors molt importants. A banda d’això, creu que el parc de la Ciutadella ha esdevingut un dels principals espais de la ciutat quant a activitats lúdiques i culturals, amb uns usos que han anat evolucionant a mesura que la població de Barcelona ha anat canviant. A més, reconeix que el parc no hauria estat possible sense la història negra al voltant del 1700, que va portar a enderrocar el 20% de la ciutat d’aleshores per construir una ciutadella militar convenientment separada de la ciutat. Així mateix, tal com s’ha exposat anteriorment, considera que la història del parc està lligada a molts altres fets històrics, entre altres l’Exposició Universal. En definitiva, es mostra totalment d’acord amb l’existència d’un centre d’interpretació de la història al parc de la Ciutadella, i agraeix al Grup d’UpB que hagi acceptat les seves emenes. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable del Govern a aquesta proposició. Considera que al parc de la Ciutadella hi conflueixen diversos elements històrics, arquitectònics i vinculats amb la ciència i les ciències naturals. També en destaca el seu paper, des d’una visió urbana i ciutadana, en l’Exposició del 1888, o bé el fet que és un espai de lleure per a la ciutadania. En aquest context, considera lògica la creació d’un centre d’interpretació, així com la vinculació del parc al Born, tant per la connotació història que hi ha com per la vinculació que va establir en el seu moment Fontserè. El Sr. Portabella agraeix el vot favorable dels grups. Entén el vot contrari del Grup del PP i aclareix que si han incorporat esmenes al text és perquè estan disposats a defensar-les i perquè milloren la seva proposició. Quant al comentari de la Sra. Esteller sobre la idea sobiranista i independentista, li recorda que és el lloc del món on hi ha hagut més federalistes empresonats. Aprofita per resumir la relació Catalunya-Espanya de la manera següent: argumenta que Barcelona i Catalunya sempre han reaccionat al tancament que proposa Espanya amb obertura. Així, al tancament d’una ciutadella, van respondre amb una exposició universal. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1179 El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda desenvolupar un projecte de recuperació de la memòria històrica del Parc de la Ciutadella, vinculat al projecte del «Born Centre Cultural», que expliqui els seus orígens, el seu significat per la ciutat al llarg del temps i la realitat actual, així com al seu caràcter de parc dedicat a la ciència, i que inclogui l’habilitació d’un espai al Parc de la Ciutadella com a centre d’interpretació del Parc de la Ciutadella i la senyalètica permanent necessària als diferents espais del Parc que donin sentit a aquesta recuperació de la memòria històrica. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 8. Que el Govern municipal presenti a la propera Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació un informe sobre les feines fetes per a l’Elaboració del Pacte Cultural per a Barcelona, així com les seves conclusions i les propostes de mesures i línies d’actuació per dur-lo a terme. El Sr. Espriu presenta el prec. El Sr. Ciurana diu que en la propera Comissió de Cultura estaran en condicions de presentar l’informe. Explica que es tracta d’una qüestió debatuda amb els grups i amb altres administracions i que no sempre poden controlar-ne el ritme. El Sr. Espriu assenyala que presentaven el prec per la preocupació que els temps de què s’havien dotat s’haguessin exhaurit. Recorda una reunió del mes de setembre que finalment no es va fer i recomana celebrar-la abans de la presentació de l’informe. D’altra banda, manifesta la seva preocupació per les declaracions de l’alcalde relatives a la creació d’un fons d’ajut a les institucions sense que abans se n’hagués informat els grups, tenint en compte la voluntat inicial de buscar un punt de consens de la institució. Continua afirmant que cal treball plegats en temes de caràcter general i que l’interès general ha de passar per sobre l’interès dels grups. El Sr. Ciurana li dóna la raó pel que fa a la forma, però aclareix les declaracions de l’alcalde, que en cap moment va afirmar que el fons s’hagués creat, sinó que es proposaria en el transcurs del 2013. Respecte de la reunió suspesa, la causa va ser la convocatòria electoral, que impedia el debat perquè una de les administracions implicades tenia un govern en funcions. Finalment, manifesta que no té cap inconvenient a reprendre les trobades un cop ho tinguin més o menys tancat. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 9. Instar al Govern municipal a: a) Traslladar per a la seva aprovació a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació els canvis o atorgaments de noms als carrers o espais públics de la ciutat que s’acordin en el marc de la Ponència de Nomenclàtor, d’acord amb les seves normes de funcionament. b) Modificar les normes de funcionament de la Ponència de Nomenclàtor per tal que sigui el Consell Municipal qui aprovi finalment els canvis o atorgaments de noms als carrers o espais públics de la ciutat en els casos d’especial rellevància. La Sra. Esteller reclama que es compleixi la normativa del Nomenclàtor, que estableix en el seu article 4, paràgraf 9, que els acords de la Ponència del Nomenclàtor s’han de passar a consulta a la Comissió de Presidència i Política Cultural. D’altra banda, no consideren correcte que en ocasions es concedeixin o es prioritzin carrers en funció de l’afinitat política o ideològica de les persones 1180 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 beneficiades. També demana que la decisió de posar a un carrer el nom d’una persona de gran trajectòria s’acordi en el Ple i que, per tant, es modifiqui la normativa que regula el Nomenclàtor. El Sr. Ciurana aclareix que no s’està produint cap incompliment, ja que el reglament que estableix que es passi per la Comissió de Presidència i Cultura és del juny del 1980. Com que les comissions anteriors a la Carta Municipal no eren comissions de Plenari, es considera que el tipus de funcionament era un altre i, per tant, no es pot equiparar la Comissió de Presidència i Cultura d’aleshores amb l’actual, ja que no tenia ni capacitat decisòria ni capacitat de dictaminar, sinó que era simplement informativa. En segon lloc, tret d’un únic càrrec polític, explica que la Ponència del Nomenclàtor està formada per responsables tècnics de l’Ajuntament o bé personalitats de reconegut prestigi a la ciutat. A més, les normatives establertes garanteixen que totes les decisions del Nomenclàtor siguin preses per la Ponència del Nomenclàtor, que dictamina si tenen sentit o no, més enllà de les propostes polítiques, ciutadanes o associatives. En conseqüència, el prec no s’accepta. Només es pot comprometre que les resolucions de la Ponència del Nomenclàtor en ferm passin com a «restar assabentat» en el despatx d’ofici d’aquesta Comissió. La Sra. Esteller demana que si la naturalesa de les comissions ha canviat, se n’adapti la normativa. Mentre no sigui així, reclama que els acords de la Ponència del Nomenclàtor se sotmetin a consulta de la Comissió i rebutja que simplement es comuniqui la decisió que la Ponència ha pres. Afirma que actualment són cinc els regidors del Govern que formen part de la Ponència del Nomenclàtor, i afegeix que la proposta de modificació suggereix la inclusió de regidors de tots els grups. Per acabar, insisteix en la necessitat que els informes de la Ponència passin per la Comissió i demana que quan s’hagi de triar un nom emblemàtic d’interès per a la ciutat, passi pel Ple. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 10. Instar al Govern municipal a realitzar actes de commemoració del 40è aniversari de l’obertura de la sala Zeleste, al carrer d’Argenteria de la nostra ciutat, que inclogui activitats de divulgació del que va ser el seu projecte musical i la seva aportació al món musical del moment, així com proposar a la Comissió de la Memòria Històrica la col·locació d’una placa commemorativa a la façana de la que va ser la seva seu. La Sra. Ribas situa l’antic espai Zeleste com a referent indiscutible en la història de la música contemporània a Barcelona. Explica que va ser creat per Víctor Jou el 1973 en uns antics magatzems tèxtils del carrer Argenteria (antic carrer Plateria), com a resposta a la necessitat d’aplegar tot el jovent que no combregava amb l’estil més clàssic o burgés, com era el del Bocaccio, al carrer Muntaner. Zeleste va ser la primera sala de concerts amb programació diària, a més de segell discogràfic, oficina de management i escola de música. Considera Zeleste artífex de la divulgació del rock laietà als anys setanta, que va ser el precursor del rock català, i fins i tot de la difusió de la movida madrileña als anys vuitanta. Després del seu trasllat al local del Poblenou l’any 1986, va desaparèixer com a tal l’any 2000. Formula el prec. El Sr. Ciurana respon que si hagués estat una iniciativa ciutadana la que volgués tirar endavant una commemoració d’aquestes característiques, segurament l’Ajuntament hi donaria suport, però expressa els seus dubtes que sigui el consistori qui hagi de prendre la iniciativa de commemorar el 40è aniversari d’un establiment que, d’altra banda, ja no existeix, i esmenta altres establiments emblemàtics com la Cova del Drac o Adigsa que també han deixat d’existir. No obstant això, manifesta que farà el trasllat del prec a la Comissió de Memòria Històrica perquè valori quin tipus de reconeixement cal fer a aquesta classe d’establiments. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1181 La Sra. Ribas assenyala que el record és necessari, no només per a aquells establiments que segueixen, sinó també per als que han plegat. A més, posa èmfasi en el fet que la música a Catalunya és indissociable de noms com la Cova del Drac o Zeleste. Accepta que s’estudiï com fer el reconeixement i subratlla que no cal que hagin passat 100 anys per atorgar una placa de reconeixement. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 11. Que la Ponència de Nomenclàtor prengui en consideració la proposta d’atorgar el nom de Dr. Moisès Broggi i Vallès a un espai de la ciutat. El Sr. Portabella formula el prec. Destaca dos aspectes de la vida i el currículum del Sr. Moisès Broggi que són molt humanitaris i molt rellevants. D’una banda, una carrera llarga i d’èxit com a cirurgià, en què va ser pioner en molts aspectes, ja que va aportar millores que han tingut repercussió mundial. Per exemple, explica que durant la Guerra Civil espanyola va participar en el bàndol republicà en l’equip mèdic de les Brigades Internacionals, i per primera vegada va utilitzar quiròfans mòbils per atendre els soldats ferits al front. Continua explicant que durant l’època en què va treballar al Clínic va ser el primer metge a instal·lar el servei d’urgències de 24 hores a tot l’Estat espanyol, fet que li va costar un judici al Tribunal Sumaríssim i la inhabilitació del servei públic durant el període franquista. També destaca les seves rellevants aportacions en el camp de la bioètica, on té moltes condecoracions, i esmenta que va ser president de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges, membre de l’Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear, entitat guardonada amb el premi Nobel de la Pau l’any 1985, entre altres. D’altra banda, també posa en relleu la seva personalitat pacifista i la seva defensa de la llibertat de Catalunya. Recorda que en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 va ser un dels firmants del Manifest de la Conferència Nacional del Sobiranisme, i també fou soci de l’entitat Ara o Mai, que promovia que el país fes un pas endavant en les seves llibertats. El Sr. Portabella se sent altament honorat que en les eleccions municipals del 2011 tanqués la llista de la coalició que encapçalava, i subratlla una trajectòria política amb una importància, unes decisions i un recorregut extraordinaris. En resum, tant en l’àmbit professional com en el pacifista i humanista, així com en l’àmbit de la defensa dels drets i deures de la nació catalana, creu que és mereixedor d’un espai a la ciutat de Barcelona, que reconegui les seves aportacions, en un lloc cèntric, rellevant i fàcilment recognoscible per tota la ciutadania barcelonina. El Sr. Ciurana accepta el prec i l’eleva a la Ponència del Nomenclàtor. Entén que la ciutat té l’obligació de reconèixer aquells conciutadans que han destacat en algun aspecte, en el cas del doctor Moisès Broggi en un àmbit cívic, però també científic i polític. Pel que fa a la petició que sigui un espai cèntric, rellevant i identificable de la ciutat, contesta que Barcelona és una ciutat acabada, però que procuraran que sigui un espai digne i destacat. Per acabar, afegeix un mèrit a la carrera del Dr. Broggi, un barceloní il·lustre que va ser objecte de la Medalla d’Or de la ciutat com a reconeixement del seu compromís cívic amb la ciutat i amb els seus habitants. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 12. Quins han estat els centres i equipaments educatius en què s’han fet intervencions de manteniment i conservació durant l’any 2012 per un import total de 16.000.000,00 euros? Especificant els imports i els conceptes. Quines diferències ha suposat respecte a les intervencions dutes a terme al 2011? Es demana còpia per escrit de la resposta. 1182 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 La Sra. Andrés formula la pregunta. El Sr. Ardanuy diu que enviarà per escrit la concreció a tots els grups. A continuació, fa referència a l’increment de 4 milions d’euros en concepte de manteniment i conservació de les escoles de la ciutat de Barcelona respecte a l’any 2011, i explica que els diners s’han destinat a 311 intervencions en centres educatius de tots els districtes, tenint en compte escoles públiques d’infantil, primària, educació especial, instituts municipals, escoles bressol i escoles d’adults. A més de l’augment en inversió, indica que s’han incrementat també les ordres de treball de petit manteniment. Així, mentre que l’any 2011 es va registrar 9.500 ordres de treball, el 2012 n’hi va haver 1.200 més (10.820 en total). Així mateix, explica que han canviat els protocols d’atenció al manteniment dels centres educatius, i destaca la col·laboració amb el Consorci, que ha permès reduir el temps de resposta a la demanda de manteniment en temes concrets. D’aquesta manera, en temes d’emergència el problema es resol en un espai de 24 hores, i en manteniments no urgents, el temps de reacció és d’una setmana, mentre que anteriorment era de tres o quatre. Quant al tipus d’intervencions, explica que hi ha més de 40 tipologies d’actuacions diferents, com ara obres o instal·lacions, actuacions en coberta, actuacions en façana, adequacions de menjador, pintura interior i exterior, tancaments metàl·lics, millores en els patis, etc. A continuació assenyala que, a banda de l’increment de pressupost, l’objectiu és mantenir els estàndards de resposta en temes de manteniment al parc d’escoles i al parc d’equipaments educatius de la ciutat. Finalment, presenta la distribució de la inversió per districtes pel que fa a conservació i manteniment: el districte de Ciutat Vella, 775.000 euros; el districte de l’Eixample, 1.027.000 euros; Sants-Montjuïc, 739.000 euros; les Corts, 538.000 euros; Sarrià-Sant Gervasi, 198.000 euros; Gràcia, 444.000 euros; Horta-Guinardó, 712.000 euros; Nou Barris, 1.076.000 euros; Sant Andreu, 1.290.000 euros, i Sant Martí, 2.049.000 euros. Insisteix que la descripció detallada es farà arribar a tots els grups de manera immediata després de la Comissió. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 13. En què consisteix el Fons de Capitalitat Cultural per a grans consorcis culturals de Barcelona anunciat per l’Alcalde Trias, i quina dotació i finalitat tindrà? La Sra. Esteller formula la pregunta. El Sr. Ciurana exposa que l’alcalde Trias, després d’alertar sobre el risc que la minva d’aportacions d’altres administracions pot tenir un impacte en el funcionament, la qualitat i l’ambició dels centres culturals de Barcelona, va declarar que l’Ajuntament de Barcelona, sempre lligat a canvis en la governança d’alguns d’aquests equipaments, estava disposat a fer un esforç per tal que aquests centres no perdessin la voluntat d’excel·lència i la capacitat de projecció de la ciutat de Barcelona. Tot seguit explica que aquest fons és la conseqüència directa de la minva d’ingressos aportats per l’Administració de la Generalitat i el suport pràcticament nul de l’Administració de l’Estat. Anuncia que l’Estat va informar el passat 27 de desembre que no pagaria els 1.640.000 euros del MACBA del 2012, així com tampoc el milió d’euros de capitalitat del 2012, que inicialment eren 11 milions. En conclusió, afirma que el fons té l’objectiu de mantenir la capitalitat cultural internacional de Barcelona. La Sra. Esteller declara que el Grup del PP està a favor que l’Ajuntament incrementi el seu finançament en els equipaments culturals. De fet, recorda el seu desacord amb la reducció del 10% en el pressupost de l’Ajuntament del 2013 per al finançament a les grans institucions o als grans consorcis. A continuació, s’interessa per la previsió del fons i per conèixer quines institucions culturals podran tenir-hi accés. Respecte del deute de l’Estat amb el MACBA, justifica que l’Ajuntament de Barcelona va presentar tard el conveni davant del Ministeri i per això l’Estat no ha pogut pagar. A més, diu que la Generalitat no compleix el dèficit i que, segons la Llei NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1183 d’estabilitat pressupostària, l’Estat no pot fer transferències a les autonomies que no el compleixen. El Sr. Ciurana es refereix primer al tant per cent de disminució. Aclareix que molts d’aquests consorcis assignen a cada administració un percentatge de representació política als seus òrgans de govern, que alhora va lligat a un percentatge de l’aportació econòmica. Subratlla que és inviable anar pujant indefinidament el percentatge d’aportació econòmica sense moure el percentatge de representació política. A més, puntualitza que el fons no serveix per cobrir els dèficits de les altres administracions, sinó perquè els equipaments vagin endavant. Respecte del MACBA, que segons la Sra. Esteller no ha rebut els diners de l’Estat perquè la Generalitat no compleix els objectius de dèficit, pregunta què ha passat amb el MNAC o amb el Liceu, per als quals el Ministeri sí que ha fet la transferència. Dedueix que hi ha una voluntat premeditada d’asfíxia econòmica centrada en els equipaments culturals de la ciutat de Barcelona per part del Govern de l’Estat, i acaba especificant que el Govern de l’Estat ha estat en els òrgans de govern del MACBA durant el 2012, mentre que la seva aportació és de zero euros. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 14. Quines raons creu el Govern municipal que expliquen la davallada de públic al Museu Picasso de la nostra ciutat l’any 2012 i quines mesures pensen implementar per tal de recuperar-lo? La Sra. Ribas formula el prec. Posa de manifest que el públic del Museu Picasso l’any 2012 va baixar més d’un 25% i que ha deixat de ser el museu més visitat de Catalunya. Addueix com a possibles causes el canvi de direcció, un major control de l’aforament per poder visitar les obres amb més tranquil·litat, però també una reducció de l’oferta, especialment en exposicions temporals, atesa la reducció de les aportacions de l’Administració pública. Expressa la preocupació constructiva del seu grup davant d’una reducció tan important dels equipaments de la ciutat, i més quan el 2013 ha de ser l’any Picasso per excel·lència perquè es compleix el 50è aniversari d’aquest museu. El Sr. Ciurana precisa que la davallada del 25% correspon als usos del museu, és a dir, la suma de les entrades a l’exposició permanent més les exposicions temporals. Pel que fa a les visites a l’exposició permanent, situa la davallada al voltant d’un 10%. Puntualitza també que la disminució d’aportacions no és la causa de la disminució de visitants. Tot seguit, exposa les causes esgrimides per la mateixa direcció del museu, d’acord amb els serveis tècnics de l’Institut de Cultura: 1) El menor pes de les exposicions temporals. El 2011 es va celebrar una gran exposició, «Devorar París. Picasso 1900- 1907», on s’exhibien set obres de Van Gogh, que va atraure un gran nombre de públic. En canvi, les exposicions temporals programades per a l’any 2012 per l’anterior director no van tenir l’èxit previst. 2) La decisió del nou director de disminuir l’aforament, tant per la qualitat de la visita com per garantir la seguretat de les obres. Celebra aquesta decisió i comenta que s’estan creant elements per fer més còmoda la visita, com ara la venda d’entrades per Internet i amb hora concertada per tal d’evitar cues. A tall d’anècdota, comenta que el febrer de l’any passat les xifres de les visites al Museu Picasso havien baixat molt i es va adonar que durant aquell mes s’havia celebrat el Mobile, que ocupava les places hoteleres i no deixava espai per al turisme espontani que decideix viatjar a Barcelona amb poca antelació. Per tant, dedueix que tenir les places hoteleres plenes i deduint doncs gran presència de turistes no sempre és sinònim de visita als museus de la ciutat. En resum, manifesta que no els preocupa el descens de visitants, però sí que demana estar amatents perquè les exposicions temporals siguin prou potents i s’ofereixi un bon servei al visitant. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 1184 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 15. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre la incorporació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) al Campus Diagonal-Besòs? El Sr. Portabella formula la pregunta. Afegeix que, segons el rector de la UPC, el Campus Diagonal-Besòs és un dels símbols del compromís de la universitat amb la innovació i el desenvolupament del país; un procés de transformació pel qual és indispensable la formació i la recerca d’excel·lència internacional en l’àmbit de l’enginyeria industrial, la base d’aquest nou espai universitari. Defensa l’oportunitat del Campus Diagonal-Besòs, que permetria dinamitzar i dignificar uns espais molt propers a altres municipis dins el Barcelonès nord, però els preocupa la possibilitat de vendre diferents edificis, com ara l’emblemàtic Nexus. En concret, els ha cridat molt l’atenció el fet que la Facultat de Nàutica de Barcelona, situada a l’edifici històric del Pla de Palau, pugui no tenir continuïtat traslladar-se fora de la capital catalana. Qualifica de desastre per a la ciutat la pèrdua de la Facultat de Nàutica de Barcelona, ja que és la més antiga de l’Estat en aquest terreny i la més antiga de les facultats que componen la UPC. A més, opina que deixaria sense cap mena de contingut discursiu per part del Govern el fet de defensar un clúster nàutic i justificar amb l’existència d’aquest clúster nàutic les modificacions que s’estan realitzant al Port Vell. En definitiva, pregunta al Govern què pensa a l’entorn de la Facultat de Nàutica de Barcelona, si està fent passos per mantenir-la dins de la ciutat o en la mateixa ubicació, i què creu que esdevindrà en el futur. El Sr. Ardanuy tenia prevista una resposta sobre el Campus de l’Energia de Diagonal-Besòs. A més, creu que és un tema prou important per no canviar la temàtica. La resposta clara al contingut de la pregunta inicial pel que fa al capteniment del Govern municipal sobre la incorporació de la Universitat Politècnica de Catalunya al Campus Diagonal-Besòs és que és estratègica i imprescindible. Pensa que s’estan barrejant dos conceptes diferents. El primer és el del Campus de l’Energia, que defineix com un projecte molt estratègic de la Politècnica, el Govern de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Sant Adrià. El Sr. Portabella rebat que l’origen primer d’aquesta pregunta es veu afectat per les notícies dels dies previs a l’entorn de la Politècnica. Està d’acord que el nou campus és estratègicament vital, però demana informació sobre els esdeveniments recents, entre els quals hi ha la possibilitat de perdre la facultat de nàutica més antiga de l’Estat i la primera i fundacional de la UPC. Les informacions sobre la UPC que només parlen de vendre edificis i de suprimir facultats els semblen molt preocupants i no deslligables del Campus Diagonal-Besòs. El Sr. Ardanuy s’ofereix a contestar sense deixar de banda la intervenció referida al Campus de l’Energia, que considera molt important perquè és un compromís del Govern de Catalunya, l’Ajuntament i la Universitat Politècnica en un projecte estratègic de més de 250 milions d’euros a Barcelona. Respecte a la Facultat de Nàutica, es tracta d’un àmbit de l’autonomia universitària i dels pactes i diàlegs entre el rectorat i la facultat. Exposa que la Facultat de Nàutica ha sol·licitat el suport de l’Ajuntament per poder quedar-se a Barcelona, però el consistori ha de ser escrupolós amb l’autonomia universitària i, per tant, la Politècnica ha de fer les accions que consideri oportunes. Respectant aquest principi de treball en l’àmbit universitari, assegura que es posicionaran un cop hagi finalitzat el procés de debat i diàleg intern. Al seu parer, la intromissió en el debat dificultaria la capacitat d’entesa de les dues parts del conflicte. El Sr. Portabella no creu que l’actitud d’observança sigui suficient. De la mateixa manera que l’Ajuntament ha intervingut en el procés del campus Diagonal-Besòs, considera que la conservació d’una facultat també és un tema de ciutat. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1185 16. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació en data 17 d’abril de 2012 amb el contingut següent: (M1115/3389) La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: Instar el Govern municipal de Barcelona a elaborar, en un termini màxim de 9 mesos, un pla de suport al comerç cultural de proximitat de la ciutat dirigit a galeries d’art, cinemes de barri, llibreries, sales de música en viu i comerç cultural de proximitat en general que inclogui facilitar els tràmits, exempcions, ajuts i altres tipus de protecció i ajudi a garantir la vitalitat cultural de la ciutat. El Sr. Espriu demana al regidor com està el Pla de suport al comerç cultural. El Sr. Ciurana s’excusa per haver sobrepassat el termini fixat sense incorporar aquesta qüestió a l’ordre del dia. Explica que es va acordar que la feina feta al llarg d’aquests anys formaria part del Pla estratègic del comerç de la ciutat de Barcelona, però aquest pla encara és en procés de redacció. Tanmateix, relacionarà la feina que s’ha fet fins al moment. En primer lloc, exposa que han definit el concepte de comerç cultural de proximitat i l’han lligat al de bé cultural essencial que defineix la Unesco. Un bé cultural essencial es defineix en funció del grau estimat de contingut cultural, és a dir, el missatge o contingut originalment intencionat per un creador o autor. Així, per exemple, serien béns essencials els llibres, i béns relacionats els serveis, equipaments i materials de suport. A continuació, explica que han fixat quatre sectors creatius que, d’acord amb l’Organització de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD), són: les arts, els mitjans, les creacions funcionals i el patrimoni. Dins les arts, hi ha les arts visuals i tot el que fa referència a pintura, escultura, fotografia i antiguitats, així com les arts escèniques: música en viu, teatre, dansa, òpera, circ i titelles. Pel que fa als mitjans, inclouen els llibres, la premsa i altres publicacions, i alhora el cinema, la televisió, la ràdio i altres transmissions. Com a creacions funcionals, entenen el disseny, ja sigui d’interior, gràfic, de moda, joieria i joguines. Dins dels nous mitjans, hi ha el programari, els videojocs i altres continguts digitals. Finalment, dins de patrimoni, l’artesania és l’expressió cultural tradicional, inclosos els comerços molt especialitzats. Un cop fet aquest primer pas, explica que estan creuant les dades d’aquests conceptes amb els cens d’establiments comercials de Barcelona per saber exactament la quantitat d’unitats existents. Destaca la dificultat del procés, perquè hi ha molts comerços que no sempre compleixen la normativa en tots els seus metres quadrats. A més, exposa que s’ha dimensionat el concepte cultural de proximitat en relació amb el volum de l’empresa (mitjana empresa, petita empresa o microempresa). D’altra banda, afirma que es té en compte un element de territorialitat pel que fa a la concentració de comerç d’una determinada característica. De la mateixa manera, també hi ha territoris i districtes on l’establiment comercial no és permanent, però que han estat una referència pel que fa a un determinat tipus d’activitats. Posa l’exemple dels tallers oberts d’artistes, que moltes vegades no tenen un establiment comercial però, en canvi, tenen l’estudi i en un moment determinat obren el seu taller al públic. Assenyala que queda per fer el creuament amb les necessitats dels sectors, els gremis i les associacions pertinents a fi de culminar en unes accions de suport als establiments culturals de proximitat. Tot seguit, explica que, en primer lloc, s’estan basant en la fase de coneixement. En segon lloc, s’està treballant en una pestanya específica al web de l’Institut de Cultura d’establiments comercials culturals, així com en altres qüestions relacionades amb la senyalització, fires existents, activitats tipus nits temàtiques, etcètera. En tercer lloc, hi ha la fase de reconeixement amb un segell de qualitat, com fa la Generalitat amb les llibreries. Afirma que estan estudiant la creació d’una marca o d’un segell distintiu d’establiment d’interès cultural, així com altres temes de suport o promoció, o fins i tot línies de subvencions. Per acabar, relata que s’han fet reunions coordinades amb Turisme de Barcelona, amb l’Institut Municipal d’Hisenda, amb Comerç, Consum i Mercats, amb l’Institut Municipal de Paisatge Urbà, així com amb la Gerència Adjunta de Coordinació Territorial. Així mateix, anuncia que en la fase següent incorporaran també Barcelona 1186 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Activa per tal d’ajudar d’origen, és a dir, previ a l’establiment, quan hi ha un emprenedor que té la vocació d’establir un comerç cultural. El Sr. Espriu opina que la temporalitat de la demana dels nou mesos tenia una raó de ser, i era la vinculació al procés de subvencions que s’obre en breu. Després de l’exposició, considera que s’està fent la feina, però insisteix en l’endarreriment. Atesa la informació proporcionada, suggereix un debat més ampli en el conjunt de la Comissió i entre els representants del grups. Per això, demana un informe detallat dels treballs que es van realitzant per tal que tots hi puguin fer aportacions, ja que hi ha comerços que requereixen atenció, i posa com a exemple la llibreria Catalonia, que ha anunciat el seu tancament. El Sr. Ciurana argumenta que l’informe no s’ha presentat encara perquè hi estan treballant. Encara no han concretat les mesures que s’han de prendre, tret de les vinculades a les subvencions, i s’esperarà a completar-lo per portar-lo sencer a la Comissió. Pel que fa a les subvencions, avança que en la convocatòria de subvencions d’enguany sortirà la possibilitat, a part de les sales de música, d’acollir-se al tema de les llibreries. Aclareix també que la subvenció no és del 100%. Explica que demanen a l’establiment comercial un esforç de modernització i un esforç d’inversió, i cobreixen un determinat tant per cent de les despeses. A més, es treballa amb una bianualitat, és a dir, fan parelles d’establiments comercials culturals, per exemple, galeries i llibreries, de manera que un any ajuden llibreries i un altre galeries, etcètera. En el cas les sales de música en viu, comenta que hi ha hagut una empenta inicial molt forta, malgrat que cada vegada, malauradament, hi ha menys espais nous. El Sr. Espriu agraeix la predisposició i demana que l’informe es presenti entre febrer i març per tal que hi pugui haver participació dels grups en el procés. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 17. Que el Govern municipal informi de les actuacions realitzades en relació a la proposició aprovada a la sessió de 13 de desembre de 2011 d’aquesta Comissió, amb el redactat següent: La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: Instar al Govern municipal a garantir la continuïtat i l’ampliació progressiva dels camins escolars assegurant, al llarg del mandat, les dotacions pressupostàries necessàries per a la programació i la coordinació del conjunt d’accions que tenen lloc en el marc de l’esmentat projecte. Prioritzar el desenvolupament d’una estratègia d’acció educativa al territori, que valoritzi els projectes educatius als barris i districtes de la nostra ciutat. El Sr. Gomà es refereix a l’acció educativa en el territori, aquesta vegada vinculada a espai públic i a mobilitat, en relació amb camins escolars. Recorda que el desembre del 2011 es va aprovar la proposició per mitjà de la qual el Govern garantia un compromís amb el manteniment i l’ampliació de l’experiència dels camins escolars. Ara demana al Govern que exposi l’evolució del programa i quines són les previsions per als dos propers anys. El Sr. Ardanuy indica que 94 de les 717 escoles de la xarxa de servei públic estan implicades directament en el projecte de camins escolars, i informa que tenen diversos projectes en marxa («Camí escolar, espai amic» i «Bus a peu»). Explica que 38.000 alumnes i 25.000 famílies estan implicats en el projecte, liderat per l’Institut Municipal d’Educació, i destaca també la implicació dels districtes, de Guàrdia Urbana, de Mobilitat i de més de 1.000 comerços adherits. Tot seguit manifesta que en aquests moments estan ultimant els pròxims camins que es posaran en funcionament, i explica que fa una setmana van obrir-ne un a Sarrià-Sant Gervasi i que n’obriran un mínim de tres o quatre al llarg del mandat. Per acabar, i en referència al pressupost de l’any 2013, indica que l’Ajuntament hi ha destinat 98.000 euros a través de l’Institut Municipal d’Educació. El Sr. Gomà pregunta si les 94 escoles estan implicades en camins escolars que estan ja implantats i en funcionament. El Sr. Ardanuy respon que sí. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1187 El Sr. Gomà pregunta si en l’horitzó de final de mandat s’està treballant en algun nombre concret de camins implantats. El Sr. Ardanuy contesta que entre 3 i 8. No ho pot concretar més perquè s’estan treballant diversos projectes alhora. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les tretze hores i onze minuts. 1188 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports Acta de la sessió del dia 22 de gener de 2013, aprovada el dia 5 de març de 2013 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 22 de gener de 2013, s'hi reuneix la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, sota la presidència de l’Im. Sr. Ricard Gomà Carmona. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maite Fandos i Payà, Irma Rognoni i Viader, Raimond Blasi i Navarro, Francina Vila i Valls, Joan Puigdollers i Fargas, Immaculada Moraleda i Pérez, Pilar Díaz López, Sara Jaurrieta Guarner, Glòria Martín Vivas, Belén Pajares Ribas, Isabel Ribas Seix i Joan Laporta Estruch, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. També hi són presents la Ima. Sra. Janet Sanz i Cid i les Sres. Cristina Iniesta i Blasco, Àngels Canals i Vila, i els Srs. Àngel Miret i Serra, Miquel Esteve i Brignardelli, Carles Agustí i Hernández i Jordi Amela. Excusen la seva absència la Ima. Sra. Ángeles Esteller Ruedas i l’Im. Sr. David Escudé i Rodríguez. S'obre la sessió a les 16.30 h. Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. 0II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 27 de desembre de 2012, que adjudica a Iniciatives i Programes, SL el contracte per a la gestió del punt d'informació juvenil, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 106.933,98 euros. 2. Del gerent municipal, de 17 de desembre de 2012, que adjudica a la Universitat de Girona el contracte per a la realització de la recerca aplicada sobre l'impacte de la violència masclista en els infants i adolescents, en les mares i en les relacions maternofilials, i procés de recuperació, per als exercicis 2012-2015, i per un import de 111.925,00 euros. Acords de la Comissió de Govern de 19 de desembre de 2012: 3. Districte de Nou Barris Aprovar el conveni que té per objecte el desenvolupament del Projecte Imagina i facultar per a la signatura de l’esmentat conveni la Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader Regidora del Districte de Nou Barris; ATORGAR una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a la Fundación Gizagune, amb NIF 0G95572350, per un import de 113.928,00 euros, equivalent al 80% del cost total del conveni, amb l’objectiu de col·laborar en el desenvolupament del Projecte Imagina, amb la finalitat d’aconseguir el reforçament i optimització de les accions comunitàries del Districte de Nou Barris en els barris més afectats, d’acord amb els arts. 22.2 c) i 28, ambdós de la llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i art. 6.2 de la normativa general de subvencions; autoritzar i disposar la despesa de 113.928, amb càrrec a la partida 48903-92401-0608 del pressupost i quedarà distribuït en dos exercicis pressupostaris, per l’exercici de l'any 2012 94.000,00 euros i per l'exercici de l'any 2013, 19.928,00 euros, a la Fundación Gizagune, amb NIF 0G95572350; requerir NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1189 l’entitat beneficiària perquè presenti a l’Ajuntament de Barcelona (Districte de Nou Barris), en el termini màxim de 3 mesos a comptar de la finalització de l’activitat realitzada, la justificació del projecte subvencionat; La proposta de resolució queda condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient per finançar les obligacions que se’n deriven en el pressupost municipal corresponent a l’exercici 2013; donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 4. Adjudicar el contracte núm. 12003286 que té per objecte la gestió del servei d’acolliment residencial nocturn de primera acollida Sarrià per a persones sense sostre, ubicat al carrer Císter número 20 de Barcelona, a Suara Serveis, SCCL, amb NIF F17444225, a partir del dia 1 de gener de 2013 o del següent al de la seva formalització si és posterior, fins al dia 31 d’octubre de 2014, per un pressupost màxim d’1.187.220,36 euros, import exempt d’IVA, amb el següent desglossament: l’any 2013 per import de 647.627,64 euros i l’any 2014 per import de 539.592,72 euros. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos. Requerir l'adjudicatari perquè en el termini de quinze dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudicació es personi a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (Pg. Sant Joan, 75, 9è) per a la formalització del contracte, advertint-lo que de no complir aquest requisit, l’Administració podrà declarar-lo resolt; publicar l’adjudicació del contracte i la seva formalització en el perfil del contractant i aquesta última, a més a més, en el BOP en un termini no superior a 48 dies a comptar des de la data en la qual hagi estat acordada; notificar-ho als interessats en aquest procediment; donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 5. Aprovar les modificacions del protocol relatiu a la Campanya d’Activitats de Vacances per a Infants i Adolescents 2011-2014, aprovat per decret d’Alcaldia de 9 de desembre de 2010 i publicat al BOP de 24 de desembre de 2010, i modificat per decret d’Alcaldia de 30 desembre de 2011 i publicat al BOP l'11 de gener de 2012, les quals figuren en document adjunt que forma part del present decret; aprovar els annexos 1 i 2 corresponents a l’any 2013, els quals s’acompanyen i formen part del present decret; convocar l’adhesió a aquest Protocol a totes les entitats que organitzen i ofereixen aquestes activitats; publicar íntegrament el protocol amb les modificacions que s’aproven juntament amb els annexes 1 i 2 en el BOP; donar compte d'aquesta resolució a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports; facultar la Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader, Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de tots aquells documents que es derivin del present expedient. 6. Aprovar, d’acord amb l’art. 110 del Text Refós de la Llei de contractes del sector públic, l’expedient per a la contractació del servei de Gestió d’Habitatges d’Inclusió amb suport socioeducatiu adreçat a persones sense sostre i/o en situació d’exclusió social greu mitjançant procediment obert i durant el termini comprés entre l’1 de març de 2013 o el dia següent a la formalització del contracte si fos posterior i fins al 28 de febrer de 2015, segons informe del tècnic responsable del servei, amb el vistiplau de la cap del Departament d’Atenció a Persones Vulnerables i del director de Serveis de Família i Serveis Socials de data 29 de novembre de 2012.; autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import de 1.345.265,95 euros, dels quals 1.222.969,04 euros són pressupost net i 122.296,91 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10 %, amb càrrec a la partida 02.01 227.31 231.52 dels respectius pressupostos i de la forma següent: LOT 1: 432.196,47 euros, IVA inclòs (392.905,88 € de base imposable i 39.290,59 € d’IVA al tipus impositiu del 10%); LOT 2: 421.063,51 euros, IVA inclòs (382.785,00 € de base imposable i 38.278,51 € d’IVA al tipus impositiu del 10%); LOT 3: 492.005,97 euros, IVA inclòs (447.278,16 € de base imposable i 44.727,81 € d’IVA al tipus impositiu del 10%); DISPOSAR l’obertura del procediment d’adjudicació amb utilització del procediment obert, d’acord amb l’article 157 del Text Refós de la Llei de contractes del sector públic; aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques que regiran 1190 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 l’adjudicació d’aquest contracte, en compliment dels articles 115 i 116 de l’esmentat text legal; declarar la improcedència de revisió de preus a l’empara de l’art. 89 del TRLCSP, ateses les característiques del contracte. Donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Joventut i Esports. 7. Excloure la proposició presentada per Futur Just Empresa d'Inserció, SL, d’acord amb l’article 82 del Reglament general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, ja que no acredita la solvència requerida al punt 3 de la clàusula 6 del plec de clàusules administratives particulars: disposar de certificat de qualitat en qualsevol de les seves modalitats i referides a programes i serveis relacionats amb l’objecte del contracte (ISO 9001, QFM o similars). Adjudicar el contracte núm. 12003894 que té per objecte la gestió dels menjadors socials de Navas i Paral·lel, durant els anys 2013 i 2014, a Eurest Colectividades, SL, amb NIF núm. B80267420, de conformitat amb la proposta de la mesa de contractació, en ésser l’oferta econòmicament més avantatjosa, amb preferència a la resta de licitadors segons motivació que consta a l’Acta d'11 de desembre de 2012, per un import de 2.559.668,50, IVA inclòs (2.326.971,36 euros pressupost net i 232.697,14 euros en concepte d'impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10 %), amb el desglossament següent: l’any 2013 per import d’1.279.834,25 euros, dels quals 1.163.485,68 euros són pressupost net i 116.348,57 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10% i l’any 2014 per import d'1.279.834,25 euros, dels quals 1.163.485,68 euros són pressupost net i 116.348,57 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos. Atès que el contracte es formalitza en exercici anterior al de l'inici de l'execució, se'n sotmet l'adjudicació a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades d'aquest contracte a l'exercici corresponent; requerir l'adjudicatari perquè en el termini de quinze dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudicació, es personi a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (Pg. Sant Joan, 75, 9è) per a la formalització del contracte, advertint-lo que de no complir aquest requisit, l’Administració podrà declarar-lo resolt; publicar l’adjudicació del contracte i la seva formalització en el perfil del contractant i aquesta última, a més a més, en BOP en un termini no superior a 48 dies a comptar des de la data en la qual hagi estat acordada; notificar-ho als interessats en aquest procediment; declarar la improcedència de revisió de preus, durant la vigència inicial del contracte, a l’empara de l’art. 89 del TRLCSP, ateses les característiques del contracte; donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. Acords de la Comissió de Govern de 9 de gener de 2013: 8. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques/particulars, reguladores del contracte núm. 12005107 que té per objecte el concert de 100 places de menjador diürn en el menjador social “Cafè Just” de l’entitat “Futur Just Empresa d’Inserció, SL”, adreçats a persones que es troben en situació d’extrema pobresa i/o exclusió social a la ciutat, en particular del Districte de Ciutat Vella; per un import màxim de 505.119,12 euros, IVA inclòs, 459.199,20 euros pressupost net i 45.919,92 euros, IVA al tipus del 10%, i una durada compresa des de l'1 de gener de 2013, o del següent al de la seva formalització si es posterior, fins al dia 31 de desembre de 2014, mitjançant la forma de concert prevista als articles 277, c) del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la llei de contractes del sector públic (TRLCSP) i 270 i següents del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals; declarar la impossibilitat de promoure la concurrència en l’oferta, de conformitat amb l’article172, a) del TRLCSP, segons es justifica a l’informe adjunt del director de Serveis de Família i Serveis Social; autoritzar la despesa de 505.119,12 euros, IVA inclòs (459.199,20 euros pressupost net i 45.919,92 euros, IVA al tipus del 10%) que anirà a càrrec de la partida 227.31 231.51 0201 del pressupost 2013 i 2014 (en concret, 252.559,56 euros, IVA inclòs, per l’exercici 2013 i altres 252.559,56 euros, IVA inclòs, per NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1191 l’exercici 2014), condicionada a l’existència de crèdit adequat insuficient; adjudicar l’esmentat contracte al menjador social “Cafè Just” de l’entitat “Futur Just Empresa d’Inserció, SL”, amb NIF núm. B64061211, per un preu de 505.119,12 euros, IVA inclòs, a partir de l'1 de gener de 2013, o del següent al de la seva formalització si és posterior, fins al 31 de desembre de 2014; DISPOSAR a favor de l’esmentada entitat la despesa de 505.119,12 euros, IVA inclòs, que anirà a càrrec de la partida 227.31 231.51 0201 del pressupost de 2013 i 2014 (en concret, 252.559,56 euros, IVA inclòs, per l’exercici 2013 i altres 252.559,56 euros, IVA inclòs, per l’exercici 2014), condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient; retenir del preu del contracte la quantitat de 22.959,96 euros en concepte de garantia definitiva, atesa declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat contemplada a la clàusula 10 del plec regulador del contracte i prevista a l’article 96.2 del TRLCSP; requerir l’adjudicatari per a què dins del termini màxim de quinze dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudicació, es personi a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (passeig de Sant Joan, núm. 75) per a la formalització del contracte; publicar l’adjudicació del contracte i la seva formalització en el perfil de contractant i aquesta última, a més a més, al BOP en un termini no superior a quaranta-vuit dies a comptar des de la data en què hagi estat acordada; donar-ne compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 9. Excloure, d’acord amb l’article 84 del Reglament general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, la proposició presentada per l’empresa Sophos Gestió, S.L., amb NIF núm. B60148996 pels motius que figuren a l'acta de la Mesa de contractació de data 18 de desembre de 2012. Adjudicar a l'empresa ABD, Asociación Bienestar y Desarrollo el contracte núm. núm. 12003566 que té per objecte la gestió integral i l’administració del centre de dia Casa Bloc, titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, situat al carrer Almirall Pròixida número 1, de Barcelona, amb NIF núm. G59435180, de conformitat amb la proposta de la mesa de contractació, en ésser l’oferta econòmicament més avantatjosa, amb preferència a la resta de licitadors segons motivació que consta a l’Acta de data 18 de desembre de 2012, per un pressupost de 524.411,08 euros, IVA exclòs, amb el desglossament següent: l’any 2013 per import de 262.205,54 euros, IVA exclòs i l’any 2014 per import de 262.205,54 euros, IVA exclòs. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos. Atès que el contracte es formalitza en exercici anterior al de l'inici de l'execució, se'n sotmet l'adjudicació a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades d'aquest contracte a l'exercici corresponent. Requerir l'adjudicatari perquè, en el termini de quinze dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudicació, es personi a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (Pg. Sant Joan, 75, 9è) per a la formalització del contracte, advertint-lo que de no complir aquest requisit, l’Administració podrà declarar-lo resolt. Publicar l’adjudicació del contracte i la seva formalització en el perfil del contractant i aquesta última, a més a més, en BOP en un termini no superior a 48 dies a comptar des de la data en la qual hagi estat acordada. Notificar-ho als interessats en aquest procediment. Declarar la improcedència de la revisió de preus, durant la vigència inicial del contracte, a l’empara de l’art. 89 del TRLCSP, ateses les circumstàncies excepcionals i socials de la ciutat originades en el marc de la realitat econòmica actual. Donar-ne compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Projecte Temps de barri, temps per tu. La Sra. Rognoni presenta la mesura de govern. Dóna les gràcies als tècnics que els han ajudat a portar a terme aquesta mesura de govern tan important per a tots. 1192 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Informa que aquesta mesura es basa en les resolucions 313/2010 i 295/2010, emeses pel Consell d’Europa, que disposen que les polítiques locals s’han d’adaptar a les noves necessitats socials i que, a més, han de treballar en xarxa. Afegeix que aquesta mesura està emmarcada també en la línia del Pla d'actuació municipal 2012-2015, en el qual ja pretenien impulsar la protecció a la família i a la infància i també fomentar polítiques orientades cap a la conciliació tant de la vida laboral com familiar i personal. Fa saber que aquesta mesura pretén valorar i incrementar el capital social que representa la família i també protegir, sobretot, la família en el casos en què hi ha persones amb una dependència, ja siguin infants, joves o adults. Remarca que un dels aspectes bàsics és cuidar la persona que té cura d'una altra persona. Informa que l'objectiu de la mesura és donar suport a les famílies que tenen una situació de dependència perquè la persona cuidadora gaudeixi de temps per a ella mateixa i, alhora, per fomentar també el lleure, l’oci i l’autonomia de les persones dependents. Dóna a conèixer que la mesura s’estructura, bàsicament, en tres línies d'actuació. La primera, que van implantar en primer lloc al Districte de Sant Martí i que després van anar implantant als altres districtes, és que els infants amb discapacitats importants treballin un lleure específic amb monitors durant tres hores a la setmana i, mentrestant, els pares gaudeixin d’aquestes tres hores per a ells mateixos; la segona va ser aplicar aquesta actuació a famílies cuidadores de persones amb dependència; i la tercera va ser oferir als joves i als adults amb discapacitats la possibilitat d’una vida autònoma independent i que puguin decidir què volen fer, durant el temps que els cuidadors tenen per a ells mateixos. Subratlla que aquesta mesura ha tingut molt d’èxit i fa avinent que també l'han aplicada en temps de vacances per donar un respir a les famílies. Especifica que aquestes mesures s'apliquen setmanalment en el cas de persones amb dependència, i cada quinze dies en altres casos. Fa palès que la mesura busca la implicació de, no només tots els serveis de la Quarta Tinença d’Alcaldia, sinó també, si convé, de serveis d'altres regidories. Remarca que s'ha fet en coordinació amb tots els districtes i que s’ha treballat molt en l’àmbit territorial perquè el 2013 hi estigui tot en marxa. Destaca que han intentat amortitzar espais en la línia del projecte «Patis Oberts» i que, per això, s’està duent a terme en biblioteques, en escoles i, fins i tot, en escoles especialitzades que ja tenen elements de lleure, cosa que facilita molt la tasca dels monitors. Informa que, el 2012, el cost de les proves pilot ha estat de 50.000 euros i preveuen un cost de 200.000 euros per al 2013, en què la mesura s’aplicarà a tots els districtes. Concreta que les persones paguen un preu públic aprovat de 4 o 5 euros, depenent de l’activitat, tot i que si hi ha un cas de necessitat social, es coordinen amb Serveis Socials, i la persona hi pot assistir igualment. Dóna a conèixer que són aproximadament unes 26 actuacions, distribuïdes equitativament a tots els districtes. Matisa que les persones amb dependència paguen el que gasten de material, mentre que l’Ajuntament de Barcelona paga al monitor. Per acabar, fa avinent que han fet un sistema d'indicadors d'avaluació i que ja els han aplicat també a les proves pilot. Assegura que els resultats són molt bons, malgrat que els ha costat una mica fer aquest pas de dependència del curador respecte al dependent, però afegeix que s’està aconseguint de mica en mica. La Sra. Moraleda agraeix a la Sra. Rognoni la presentació de la mesura, a la qual el seu grup dóna suport. Valora positivament el projecte pilot ja que va tenir un bon acolliment per part de les persones usuàries. Recorda que l’objectiu d’aquest projecte era que les famílies tinguessin el màxim de recursos i de possibilitats per organitzar el seu temps, quan els nens i les nenes no estaven a l'escola, a través de la coordinació d'equipaments i d’entitats, i que això els permetés oferir un conjunt d'activitats a les famílies en el mateix barri. Estan d’acord que si no és amb l’ambició de reclamar el temps com un dret que té la ciutadania, una administració pública local no podria intervenir en la gestió d’aquest temps i, per tant, volen que continuïn treballant en aquesta línia. Tot i que la mesura és encertada i molt necessària, considera que amb aquest pressupost arribaran a poques famílies i a poques persones, atès que aquests serveis són molt cars de pagar, malgrat tinguin un preu públic establert. Pregunta el criteri d’implementació als barris, és a dir, com es fa, amb quines entitats es porten a terme aquestes activitats, com les trien, com les convenien, qui pot sol·licitar la prestació del NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1193 servei, com es fa aquesta demanda, el nombre d’usuaris del curs passat i si aquests usuaris tornaran a tenir dret a utilitzar els serveis d'aquest programa enguany. La Sra. Pajares agraeix a la Sra. Rognoni la presentació d’aquesta mesura de govern, a través de la qual s'amplia l'oferta d'aquest programa i de les polítiques de conciliació de l'Ajuntament de Barcelona, i amb la qual se li dóna el vistiplau a la prova pilot que va començar durant el 2011 i que ha donat un positiu resultat. Celebren que l’equip de govern municipal tingui com a prioritat la protecció i la garantia d’una millor qualitat de vida de les persones dependents i que cuidi els cuidadors i, per això, donen suport a aquesta mesura de govern. Es queixa, però, que s’hagi presentat aquest projecte abans als mitjans de comunicació que a aquesta Comissió. Troben a faltar que no s’hagi concretat el calendari d’ampliació de l’oferta a tots els districtes de la ciutat. Pel que fa a les activitats per a infants amb discapacitat, volen que es determinin on es faran, els horaris i quan es posarà en funcionament l’activitat al Districte de Ciutat Vella. Respecte a les persones amb dependència, pensen que cal més informació sobre els equipaments i els horaris als districtes de Ciutat Vella, a Sants-Montjuïc, a les Corts i a Horta-Guinardó. Vol saber si la ciutadania es pot beneficiar de les activitats d'altres districtes fins que no s’implanti l'activitat en el seu propi districte. Pregunta l’aforament per cada una d'aquestes sessions i també els criteris per determinar la periodicitat i el calendari. Vol conèixer l’import executat dels 50.000 euros que es van preveure com a despesa. Pensen que la partida actual de 200.000 euros és una mica curta, perquè si per a tres districtes i cinc equipaments es van preveure 50.000, ara estan parlant de tots els districtes de Barcelona i de 26 equipaments i, per tant, opinen que està molt bé optimitzar els recursos, però que potser els optimitzaran millor si tenen una partida que sigui una mica més ajustada al que pretén aquesta mesura. El Sr. Gomà expressa l’agraïment per la presentació d’aquesta mesura de govern. Manifesta que el seu grup està d’acord amb la filosofia del programa i comparteix també dues reflexions com són els usos del temps i la distribució social del temps com un factor fonamental en la generació de condicions de benestar quotidianes de la ciutadania. Exposa que quan parlen de famílies o de persones cuidadores són, la immensa majoria de les vegades, eufemismes, ja que haurien de parlar de dones cuidadores, perquè el temps de la cura és avui encara un temps femení, que moltes vegades el que fa és situar les dones en condicions d’estrès emocional, davant el que significa la càrrega cuidadora, que s’ha de fer compatible amb moltes altres tasques. Per tant, creu que és molt important que les polítiques que tinguin a veure amb redistribuir els usos i fer-los més igualitaris són mesures que cada vegada hauran de ser més importants. Reconeix que la filosofia de cuidar les persones cuidadores s’ha anat intensificant i ha anat prenent centralitat dins les polítiques socials i de suport a l’autonomia personal, per la qual cosa està molt d’acord amb el marc conceptual del programa. Manifesta el seu acord també amb la idea d’aquesta nova generació de drets vinculats a la solidaritat, però alerta que no passi que aquesta nova generació de drets substitueixin drets socials universals que haurien d’estar perfectament reconeguts i garantits, ja que està molt bé que dediquin 200.000 euros al programa «Temps de barri, temps per tu», però el que no pot ser és que el Govern de l’Estat retalli 48 milions en el desplegament de la Llei de l’autonomia personal. Opina que la millor manera d’aconseguir l’autogestió del temps de les persones amb diversitat funcional és a través dels programes d’assistència personal i també que la millor manera d’aconseguir que les persones cuidadores puguin disposar del seu temps és que es desplegui amb tota la intensitat la cartera de serveis d’atenció a l’autonomia personal. Finalment, considera que la Sra. Rognoni, com a responsable d’Usos del Temps, els hauria de portar a aquesta Comissió un programa més vertebrat i més global, en què el conjunt de peces de la intervenció municipal poguessin estar relacionades entre si i poguessin fer que Barcelona, amb tots els seus barris i amb tots els seus perfils socials, avanci cap a un nou esquema de distribució social del temps més paritari i més igualitari. El Sr. Laporta felicita el govern municipal per aquesta mesura, que incideix directament en la qualitat de vida de la ciutadania. Comparteix tant l’exposició de la 1194 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 mesura com moltes de les intervencions que hi ha hagut fins ara. Opina que estan tractant una qüestió de vital importància, i, a més, informa que les dades del 2011, a Barcelona, demostren que el 7,6% de la població té algun tipus de discapacitat. Comenta que el seu grup prefereix parlar de gestió autònoma del temps, ja que entenen que la capacitat d’autogestió del temps propi és un element de benestar i de llibertat personal. Pensen que les administracions públiques no han d’intervenir en el dia a dia de les persones, però haurien d’emprendre accions perquè la ciutadania pugui administrar el seu temps de tal manera que aquesta ciutadania es desenvolupi en plenitud en els diferents àmbits de la vida familiar i laboral, i en la sociabilitat i la participació cívica, entre d’altres. Considera que la idea d’una gestió més autònoma del temps per part de la ciutadania ha de marcar les polítiques que es facin des de qualsevol de les administracions des del moment en què es conceben, mentre que, a vegades, el que es fa és posar pedaços per donar resposta als ritmes de vida que imposa la ciutat. No obstant això, afirma que no és el cas d’aquesta mesura de govern que es presenta avui, perquè està pensada per a les persones i per a les famílies que tenen cura dels infants i dels joves amb discapacitat o dependència i, a la vegada, proposa un temps i un espai lúdic de qualitat per als infants i per a les persones amb diversitat funcional. Conclou manifestant que és un deure del govern municipal vetllar pel benestar de la ciutadania, davant les retallades que estan patint. Opina que és una bona notícia que l’Ajuntament de Barcelona proposi un projecte pensat per a les persones més castigades per aquestes retallades i per aquesta crisi com són les persones dependents i les persones cuidadores. La Sra. Rognoni puntualitza que els drets civils, polítics, socials, econòmics o culturals, continuen tenint la seva bandera. Fa saber que van ser molt realistes pel que fa al pressupost, ja que ho van dur a terme en el moment en què van tenir una partida pressupostària per fer-ho. Comunica que no hi ha una selecció d’usuaris, sinó que les persones poden adreçar-se a les oficines d’atenció i, allà, demanar aquest servei. Admet que potser no han fet prou difusió i diu que en faran més, i aporta la xifra que 74 famílies van participar en la prova pilot. Dóna a conèixer que treballen en coordinació amb les entitats que estan treballant amb persones amb dependència i que, a partir d’elles, és quan ho vertebren amb Serveis Socials. Pel que fa a la implicació de gènere, constata que, en el cas dels infants amb discapacitat, els pares, i no només les mares, estan molt implicats i també emocionalment els costa no tenir dependència del dependent. Creu que ja comencen a haver-hi molts homes que tenen aquesta consciència i que realment es fan càrrec dels fills petits amb discapacitat, i que també necessiten permetre’s el luxe de parlar amb la parella una estona prenent un cafè i de relaxar-se. Afegeix que hi ha moltes àvies que estan tenint cura de la xarxa familiar i que també han de gaudir d’aquest temps per a elles. Anuncia que no és l’única mesura de temps que volen fer, sinó que estan treballant sobre el pacte del temps de ciutat, que creuen que el podran treballar amb molts agents i fer molta feina a tots els nivells. Quant a la partida pressupostària, informa que han calculat que sigui un projecte que es pugui sostenir per poder-li donar continuïtat. Pel que fa als joves i a les persones adultes amb discapacitat, diu que, com que estan treballant a part amb els CET, la intenció és que puguin vendre els productes que fan i que en puguin treure un benefici, cosa que els servirà també perquè puguin pujar la seva autoestima personal. En aquest sentit, considera que el pressupost és bastant realista i diu que, a mesura que les persones s’hi vagin incorporant i arribi el moment en què tinguin llistes d’espera, és quan es plantejaran si s’ha d’ampliar o no, tot i que la idea és que cada un dels projectes pugui arribar a ser autònom, amb uns preus molt ajustats i amortitzant equipaments. Es dóna per tractada. c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1195 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal que informi del nombre d'ajuts d'atenció de suport social que s'han destinat a persones i famílies en el transcurs de l'any 2012, desglossat per barris, concepte i imports, La Sra. Díaz presenta la sol·licitud de compareixença. Argumenta que aquesta compareixença té la voluntat d’obtenir un coneixement més acurat del nombre d’ajuts d’atenció de suport social destinat a persones i a famílies en el 2012. La Sra. Fandos agraeix a la Sra. Díaz que demani la compareixença, però comenta que no li poden respondre avui, ja que amb els dos o tres dies que els ha donat de temps per fer-ho, havent-hi el cap de setmana entremig, no poden preparar totes les dades que li volen donar, però es compromet a presentar l’informe en la propera Comissió. Anuncia que faran un informe en què desglossaran els ajuts econòmics per alimentació, roba i higiene, així com també altres com, per exemple: la distribució d’equips de Creu Roja; el bitllets de transports públics; les compres en temes de salut; les hipoteques; les obres d’habitatges; el parament de la llar; les activitats extraescolars i de lleure; les beques menjador, i la formació ocupacional. Afegeix que també inclouran ajuts indirectes com ara les places de centres de dia, els menjadors socials, la higiene, l’acolliment nocturn, etc. Diu que ja tenen alguns números, però que encara no els tenen distribuïts per districtes. Informa que la distribució per barris serà complicada de fer, ja que tenen les dades recollides per centres de serveis socials i no per barris. Conclou comprometent-se a presentar l’informe en la Comissió del mes que ve, però remarca que cal tenir en compte que la distribució per districtes no s’havia presentat mai fins ara. La Sra. Moraleda s’exclama que és la tercera vegada que no contesten una compareixença en el que va d’any. Afirma que només sol·licita les dades que l’oposició té el dret a demanar en Comissió i que el govern municipal té l’obligació de presentar- les, ja que assegura que perquè l’oposició pugui fer la seva feina necessita que els contestin les compareixences. Reclama al Sr. Gomà, com a president de la Comissió, que abans del Plenari següent tinguin les dades que demanen, ja que consideren que hi tenen dret. El Sr. Gomà admet que això ha passat en algun altre moment i creu que la Sra. Moraleda té raó, ja que, quan es demana una compareixença, el govern municipal ha de respondre l’objecte de la compareixença. En aquest sentit, pensa que aquestes dades haurien d’estar disponibles amb la màxima urgència per poder satisfer el dret dels grups de l’oposició a tenir la resposta demanada. La Sra. Fandos replica a la Sra. Moraleda que haurien de demanar coses normals. Concreta que els estan demanant una cosa que no havien fet mai ni per districtes ni per barris, i això és una feina nova que estan preparant. En aquest sentit, considera que el que no poden pretendre és que una cosa que els arriba el divendres, la tinguin preparada per avui. Afegeix que els centres de serveis socials estan tancant els seus informes i assegura que, quan els arribin, ho gestionaran. Conclou dient que no poden dir que el govern municipal no vol respondre, ja que en aquesta Comissió han donat dades i llistes que no s’havien donat mai. La Sra. Díaz creu que seria fàcil obtenir aquestes dades, tot i que té en compte les declaracions que fa el govern municipal, en el sentit de mostrar la seva preocupació per les dificultats que està passant la ciutadania. Comenta que podrien treure les dades d’un document que els van facilitar l’octubre del 2012, tancades a 30 d’agost de 2012, de les quals el seu grup ha extret la informació següent: s’han destinat 34 cèntims d’euro per cada 1.000 euros de pressupost municipal en concepte d’allotjament; 21 cèntims d’euro per pagar serveis d’aigua de gas i de llum per cada 1.000 euros del pressupost municipal, que fa un total de 60 cèntims d’euro per cada 1.000 euros de pressupost total, cosa que representa el 0,06% del pressupost. Lamenta que el govern, que diuen que és el de les persones, hi destini aquest pressupost que és escandalosament ridícul. La Sra. Martín admet que s’hauria de fer una mica d’esforç per aportar les dades en les compareixences perquè puguin tirar endavant les preguntes adients; no obstant això, també reconeix que és el dia que és del mes de gener del 2013 i opina que si les dades són del 2012, encara és just per tenir-les. Per tant, manifesta l’acord del seu grup perquè aquestes dades es presentin en la propera Comissió. 1196 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Pensen que actualment els ajuts de suport social desenvolupen un paper fonamental en el marc de les polítiques socials i representen un dels millors instruments de redistribució per atendre tots els casos d’extrema pobresa i de vulnerabilitat social recents i, a més, aquests ajuts contribueixen a resoldre situacions puntuals molt greus i també minven i preveuen situacions de deteriorament. En aquest sentit, expressa la preocupació del seu grup, ja que, segons dades del 2011, l’Ajuntament de Barcelona va destinar a aquests tipus d’ajuts 1,7 euros per habitant, quan la mitjana en l’àmbit de Catalunya és de 3 euros. Opina que, mentre duri la crisi, s’hauria de repensar el fons de contingències socials, perquè és absolutament necessari. Finalment, creuen que, a més de l’increment quantitatiu d’aquests ajuts, també els haurien d’intentar millorar qualitativament. Fa saber que el seu grup ha fet una petició, per escrit, per elaborar un reglament públic que determini l’accés a aquest tipus d’ajuts per garantir l’equitat, per guanyar en eficàcia i per facilitar la feina dels professionals. El Sr. Gomà posa en relleu l’enorme importància del tema de la sol·licitud d’aquesta compareixença. Exposa que la situació de crisi, amb l’increment de les taxes d’atur i amb les retallades, fa que la pobresa emergeixi i, tot i que admet que la majoria dels grans instruments de política pública per lluitar contra la pobresa no estan en mans del govern local, aquest pot atorgar ajuts econòmics de serveis socials, els quals ja van prendre rellevància durant el mandat passat i l’han continuada tenint durant el primer any d’aquest mandat. Per tant, creu que és important que puguin fer, en la Comissió del mes que ve, aquest debat d’una manera tranquil·la. El Sr. Laporta manifesta que es reserva la seva intervenció al moment, en què el govern municipal pugui aportar les dades que es demanen a la compareixença. La Sra. Fandos pren nota del reglament, agraeix el suggeriment a la Sra. Martín i diu que ho estudiaran. Quant a les dades aportades per la Sra. Díaz, comenta que no sap ben bé d’on les treu ni quins càlculs en fa, però, en tot cas, comenta que, quan el mes que ve porti l’informe, ja en parlaran i ja faran el debat. Demana, però, que a l’hora de valorar les dades siguin més rigorosos amb les comparacions que fan. La Sra. Díaz puntualitza que durant el 2010, el 2011 i el 2012, el nivell de pobresa ha anat en augment paulatinament mes a mes, així com també l’índex d’atur i la precarietat en la societat. Conclou dient que el que demanen són els 200 milions d’euros que la Generalitat de Catalunya deu a l’Ajuntament de Barcelona, ja que amb aquests diners es podrien donar més ajuts socials. El Sr. Gomà assenyala que l’evolució del perfil de les necessitats socials clarament determina les polítiques prioritàries que s’han de fer en aquest moment. Recorda, per exemple, que si mesuren el percentatge d’ajuts econòmics vinculats a l’habitatge de fa cinc anys i els d’ara, el creixement és exponencial, tot i que això s’explica per la problemàtica que avui existeix tan important d’accés a l’habitatge o de pèrdua de l’habitatge, a través dels processos de desnonament a la ciutat. Recorda que en l’últim Plenari es va aprovar una proposició del seu grup i que el govern municipal va acceptar per dedicar un mínim de 3 milions d’euros en ajuts econòmics, destinats estrictament al col·lectiu de persones afectades per desnonaments i, per tant, confien en la voluntat política del govern municipal que això tirarà endavant. Conclou apel·lant a la rigorositat de tots els grups municipals a l’hora de debatre sobre aquest tema, ja que creu que és fàcil debatre amb arguments de traç gruixut i és important fer-ho rigorosament, tant des del punt de vista de ser conscients de l’enorme impacte que la crisi i les retallades estan tenint sobre les persones vulnerables de la ciutat, com de la necessitat del govern de la ciutat de continuar enfortint l’instrument dels ajuts econòmics. La Sra. Fandos replica a la Sra. Sanz que l’altre dia sortia un informe sobre la pobresa i desigualtat en els barris al 2011 i diu que això no és culpa del govern municipal actual. En aquest sentit, creu que tots han de ser rigorosos en el que diuen i en les anàlisis que fan. Li demana que no digui el que la Generalitat de Catalunya deu a l’Ajuntament de Barcelona, ja que li recorda que el Sr. Zapatero va marxar sense pagar els 859 milions que l’Estat espanyol devia a la Generalitat de Catalunya, i afirma que encara ho estan patint. Per acabar, assegura que, de moment, el govern municipal no podrà fer res més que prorrogar els pressupostos de l’any passat, i diu que tots els grups municipals els NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1197 han d’ajudar perquè puguin posar més diners als serveis socials i a altres temes. Reitera que el debat profund el faran quan tinguin les dades al davant. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal perquè informi del balanç del procés participatiu per a l'elaboració del nou Pla d'Adolescència i Joventut de 2012-2015. La Sra. Sanz presenta la sol·licitud de compareixença. Expressa la necessitat de tenir un espai de reflexió i de debat posterior al moment en què el govern municipal els faciliti la memòria del procés participatiu, que s’ha dut a terme per elaborar el nou Pla Jove. Considera que s’ha de constituir aquest espai d’anàlisi conjunta per valorar el procés i la informació recollida, atesa la importància que té la participació del mateix jovent a l’hora de determinar les polítiques de Joventut dels propers anys. El Sr. Blasi respon que aquest àmbit de debat i d’anàlisi sobre el procés participatiu ja existeix en la comissió política, que és l’àmbit en què estan representats els diferents grups municipals. Dóna la benvinguda als representants del Consell de la Joventut de Barcelona, ja que aquest Consell ha assumit de manera pràcticament íntegra el protagonisme en l’àmbit associatiu. Manifesta que el govern municipal hauria volgut que fessin la seva pròpia presentació, però d’acord amb la interpretació del Reglament, no se’ls pot donar la paraula, no només en Comissió, sinó en el Plenari de la ciutat de Barcelona. En qualsevol cas, els ho agraeix, ja que, a més, van recollir les 249 propostes, acompanyades de documentació, que van fer arribar també a tots els grups municipals i a les entitats en una presentació pública. Comunica que l’equip de govern municipal ha intentat no dilatar més la redacció del Pla d’Adolescència i Joventut, ja que eren conscients que era un Pla prorrogat i que l’inici de la seva nova redacció s’havia anat demorant en el temps. Fa avinent que, en aquest procés de participació, han recollit i aprofitat tots els recursos propis de l’Ajuntament de Barcelona, tot i que assenyala que l’anterior Pla va comptar amb un temps i amb uns recursos que van permetre fer un procés participatiu molt més ampli. Dóna a conèixer que en aquest procés participatiu, d’una banda, s’han recollit i aprofitat el procés participatiu del Pla d’actuació municipal i, de l’altra, s’han realitzat consultes en els punts d’informació juvenil i a les assessories especialitzades, s’han recollit també les aportacions de la dissetena Audiència Pública de Barcelona i els estudis sobre la inquietud i les necessitats juvenils, realitzats des de l’Espai Jove Garcilaso. Presenta com a novetat que aquest procés s’ha fet també a través del hashtag «Nou pla jove», que és un element important en aquesta interconnexió amb els adolescents i els joves. Afegeix que han fet les trobades amb els professionals de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, amb dinamitzadors, informadors, tècnics, i també assessors dels punts d’informació juvenil, i amb els col·laboradors dels punts «Jove informa’t i participa» i, a més, hi ha hagut la plataforma virtual, amb la qual han tingut l’oportunitat d’interactuar amb les persones interessades. Informa que el Consell de la Joventut, com a plataforma d’associacions juvenils de la ciutat de Barcelona, i també com el principal interlocutor de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de joventut, va engegar la campanya «Barcelona és bona si la joventut sona», i que també ha realitzat un conjunt d’activitats i de trobades, des del novembre del 2011. Conclou dient que és un procés millorable i, si es tenen en compte els mitjans dels quals disposaven, creu que han sabut optimitzar-los al màxim i, en qualsevol cas, considera que aquí és un bon moment per debatre’l. Per acabar, els continua emplaçant a la taula corresponent, ja que creu que també és un bon espai per poder tenir aquest intercanvi d’opinions. La Sra. Sanz saluda el Consell de la Joventut de Barcelona, agraeix tota la bona feina que s’ha fet fins ara en l’elaboració d’aquest nou Pla jove. Replica al Sr. Blasi dient, que el que estan fent a la comissió política és treballar, vetllar i promoure un 1198 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 nou Pla jove, i s’exclama que, en cap moment, van tenir oportunitat de treballar en aquesta memòria participativa. Li retreu que la participació dels joves i dels adolescents és un dret i no una possibilitat, i considera que no han garantit plenament aquest dret, si veuen com ha anat aquest procés de participació. Critica que barregen tant les consultes i assessoraments que es fan al llarg de l’any, com l’audiència pública, com la part de procés participatiu del PAM i, fins i tot, el procés de reconversió i de repensar l’Espai Jove Garcilaso. Opina que res de tot això va adreçat a preguntar als joves i als adolescents de la ciutat què pensen sobre el nou Pla jove ni què volen que s’hi incorpori. Per tant, opina que ho incorporen per farcir el seu procés participatiu i intentar amagar les mancances que el procés, que endega la Regidoria de Joventut, té. Considera que aquestes mancances es fan més evidents quan es compara el procés del govern municipal amb el del Consell de la Joventut de Barcelona per la dimensió territorial que s’assoleix des del Consell de la Joventut de Barcelona, per la multiplicitat de temàtiques que es tracten, per la diversitat dels participants i per les 249 aportacions que han fet. Llegeix la definició de procés participatiu que troben en la Secretaria de Joventut i retreu al Sr. Blasi que no hagin creat els espais d’interlocució entre la gent jove, especialment la no associada, i l’Administració. Li pregunta si creu que aquesta memòria participativa d’avui recull un disseny, una planificació i una execució conjunta entre els joves i l’Administració i si, fins i tot, el que pensa el jovent que ha fet el procés participatiu, amb les 249 aportacions, ha tingut incidència en aquest Pla Jove. Considera que el procés participatiu hauria d’haver estat una de les fases centrals de tot el Pla. S’exclama que fa catorze mesos que l’estan fent i que a la pràctica només n’han dedicat un a fer aquest procés. Per acabar, diu que això no els ve de nou, ja que tots els processos que ha engegat el govern municipal han estat molt deficitaris en participació. Comenta que el govern municipal ha de ser conscient que el Pla jove neix coix perquè una bona part del jovent no hi ha pogut dir la seva. La Sra. Jaurrieta dóna la benvinguda als representants del Consell de la Joventut de Barcelona. Constata que la primera proposta que es va fer del procés de participació d’aquest Pla finalitzava l’agost del 2012 i, per tant, agraeix que s’ampliés fins a l’octubre, ja que l’agost no és el millor mes per recollir les participacions de ningú, a causa de les vacances. Li sorprèn que en el seu dia es digués que no es volia fer un procés de participació específic del Pla Jove per no demorar la posada en marxa d’aquest Pla, mentre són al mes de gener del 2013 i, de moment, no tenen encara el document final. Reclama saber el gruix de persones que han participat en aquest procés. S’exclama que tampoc han sabut trobar el nombre de joves que han participat a les audiències ni el nombre de les aportacions que hi han fet. Recorda que a la comissió assessora es va suggerir que s’inclogués el resultat de l’enquesta feta al programa «Temps de barri», però tampoc no l’ha sabut trobar a l’informe. Reconeix la part positiva de participació d’entitats, fetes a través del Consell de la Joventut de Barcelona. Diu que també han trobat a faltar els nombres d’aportacions incorporades, el de les recollides només parcialment i els de les rebutjades i la seva motivació. Opina que una memòria participativa no es pot limitar només a la part descriptiva, sinó que ha d’haver-hi una part quantitativa i qualitativa de valoració de les aportacions presentades. La Sra. Pajares diu que no es posicionarà d’una manera ferma respecte al Pla d’adolescència i joventut perquè en aquests moments encara s’està elaborant i, a més, perquè no és la primera vegada que el Grup Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa demana la compareixença del Sr. Blasi en aquesta Comissió en relació amb l’elaboració d’aquest Pla. Respecte a la participació, recorda que hi ha una comissió assessora, formada per persones designades pels grups municipals, i que és la ponència que redacta aquest Pla. Felicita els dos membres del seu grup designats a aquesta comissió. Respon a la Sra. Sanz que el jovent té el dret a participar, però també té el dret a no fer-ho. Pensa que aquesta compareixença va adreçada a les aportacions del Consell de la Joventut de Barcelona, perquè aquest és l’objecte de la interpel·lació de la Sra. Sanz. Comenta que el Consell de la Joventut de Barcelona, amb el qual tots els grups NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1199 municipals han tingut reunions bilaterals per parlar de les aportacions, representa només un 10% del jovent de la ciutat. Conclou dient que el que ara cal és que el govern municipal presenti el Pla en el Plenari i que no demori més aquesta presentació, perquè, si ho demora, tornaran a estar igual que amb el Pla anterior. El Sr. Laporta pensa que està bé que puguin tractar i debatre extensament sobre el procés participatiu d’aquest nou Pla d’adolescència i joventut. Manifesta que, tenint en compte que tots els documents ja s’han lliurat i debatut a la comissió política del Pla, on hi ha la representació de tots els grups municipals, se’ls fa difícil comprendre aquesta sol·licitud de compareixença. Manifesta que són del parer que el govern municipal i la Regidoria han elaborat aquest Pla d’acord amb la voluntat política de tots els grups municipals i que, a més, han tingut el suport i l’assessorament del Consell de Joventut de Barcelona. Fa saber que per elaborar el Pla s’ha creat no només aquesta comissió política, sinó també les comissions assessora i tècnica i, en aquest sentit, existeix el compromís de la Regidoria de realitzar el procés participatiu ajustat a la situació de contenció de la despesa per evitar comparatives en els processos participatius anteriors, que van ser molt més amplis, perquè disposaven de molts més recursos. Per tant, continuen veient insuficient la sol·licitud d’aquesta compareixença. Per acabar, esperen que el govern municipal li doni l’impuls necessari i la màxima celeritat i que aquest Pla de joventut acabi sent ja una realitat. El Sr. Blasi recorda que el procés de redacció del Pla anterior va ser de tres anys i que els recursos destinats van ser 200.000 euros. Reconeix que, recollint una demanda de la comissió política que els l’havia fet arribar el CJB, es va ampliar el procés de participació, cosa que ha dilatat, en part, aquest procés, que tenien previst de fer en un any. Demana a la Sra. Sanz que assumeixi un punt de responsabilitat, ja que van haver d’engegar un procés de redacció d’un pla d’adolescència i joventut, perquè, en el seu moment, no s’havia començat. Agraeix, com sempre, les aportacions dels diferents grups municipals, però diu a la Sra. Sanz que també li ha de quedar clar, a dia d’avui, el rol que desenvolupa el seu grup, que està a l’oposició i pensa que, en tot cas, s’ha de ser constructiu. Lamenta portar aquests debats a la Comissió, ja que insisteix que una de les voluntats, en crear els diferents àmbits de treball, era evitar la politització per no desvirtuar el que ha de ser un pla que reculli les inquietuds i les necessitats de l’adolescència i la joventut de la ciutat de Barcelona. Agraeix també les aportacions que ha fet la Sra. Jaurrieta per cercar complicitats. Per acabar, diu que hi ha una voluntat d’intentar aconseguir que aquest Pla d’adolescència i joventut tingui una lògica i una utilitat per a la ciutat de Barcelona. Afirma que hi continuaran treballant i espera que el fet reiteratiu de portar determinats temes en aquesta Comissió no entorpeixi el que ha de ser el Pla. La Sra. Sanz replica que no li sorprenen algunes de les declaracions de la Sra. Pajares, del Sr. Blasi i del Sr. Laporta. Concreta que el Sr. Laporta no assisteix a les comissions polítiques i és normal que no sàpiga que no s’ha debatut, en cap cas, la memòria participativa. Respecte a la Sra. Pajares, creu que confon comissió assessora amb comissió redactora, que són els promotors del Pla, i afirma que els representants dels grups municipals a la comissió assessora no substitueixen de cap manera la veu del jovent. Admet que el jovent pot o no participar, però el que el grup de la Sra. Sanz qüestiona és si s’han ofert els espais necessaris perquè el jovent hi pugui participar. Replica al Sr. Blasi que la participació no és gratuïta i opina que és necessària la voluntat ciutadana, però també la política, cosa que implica compromís tant de temps com de recursos econòmics i, en aquest sentit, considera que el govern municipal no s’ha implicat. Manifesta que volen que hi hagi un Pla jove que respecti la voluntat del jovent i, sobretot, que el tinguin en compte. Per acabar, diu que el govern municipal té la responsabilitat de fer un procés participatiu amb cara i ulls i es lamenta que no hagi estat així. El Sr. Laporta puntualitza que el seu grup està representat en la comissió política pel Sr. Solé, el qual els informa puntualment. Reitera que aquesta sol·licitud estava fora de lloc i insisteix que la comissió política és l’espai, on s’han de debatre els documents que s’han facilitat als grups municipals sobre aquest tema. 1200 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 El Sr. Blasi apel·la a la coresponsabilitat, que és el que han fet des del primer moment, en què van intentar no pervertir el pla i no polititzar-lo. Agraeix la presència dels representants del Consell de la Joventut de Barcelona. Assegura que el Pla Jove aportarà i definirà la intensitat i la necessitat que hi hagin associacions de joves i d’adolescents a la ciutat de Barcelona. Pensa que el millor retorn en el procés participatiu serà un bon document. Fa avinent que han tingut àmbits per poder-lo debatre i que mai cap grup municipal ha manifestat la seva voluntat d’entrar a debatre sobre el procés participatiu resultant. Reitera que segur que hi haurà oportunitats de millorar en el futur. Agraeix la predisposició dels grups municipals per poder tirar endavant el Pla d’adolescència i joventut. Insisteix que és important per a la ciutat de Barcelona, per als joves i per als adolescents. Manifesta que no tindran cap inconvenient a debatre’l, si cal, en properes comissions. Demana que intentin que no es dilati més aquest procés. Per acabar, diu que ara està la responsabilitat conjunta de valorar el Pla i el document annex i de veure les mesures d’acció per al 2013, ja que pensa que els joves i els adolescents de la ciutat ho agrairan. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 4. Desestimar el recurs de reposició interposat pel senyor Agustín Lopesino Sousa, representant legal de Quavitae Servicios Asistenciales, SAU, amb NIF núm. A80106842 i denegar la suspensió de l'adjudicació i de qualsevol altre acte dictat amb posterioritat en la tramitació del procediment de contractació de l’expedient que té per objecte la gestió del servei de teleassistència domiciliaria a les persones majors o a les persones amb dependència i/o discapacitat que viuen a la ciutat de Barcelona, adjudicat per acord de la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, en data 11 de desembre de 2012, amb fonament en ambdós casos en l’informe del departament de serveis jurídics de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, de data 11 de gener de 2013, que s’adjunta i que forma part de la present resolució. El Sr. Miret presenta la proposta d’acord. Informa que l’entitat que va quedar en segon lloc en l’adjudicació del contracte de teleassistència ha interposat recurs de reposició, el qual, juntament amb l’informe dels Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Barcelona, va trametre als grups municipals. Afegeix que ahir va arribar un segon escrit d’aquesta entitat, que no ha tingut temps de trametre’l als grups municipals, perquè tot just l’ha pogut llegir avui, però que fonamentalment el seu contingut és el mateix. Per tant, indica que el que avui els proposa és desestimar el recurs i la demanda de suspensió de l’adjudicació del procediment obert. Explica que l’entitat que interposa el recurs al·lega que l’entitat mixta hispanobritànica, UTE de Televida-Tunstall, guanyadora de l’adjudicació, no disposa de la norma específica UNE de serveis per a la promoció de l’autonomia personal, la qual acredita que l’entitat està preparada tècnicament i té solvència per fer aquesta tasca. Dóna a conèixer que els tècnics de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, una vegada ho han contrastat també amb altres entitats certificadores, determinen, d’acord amb la normativa de contractació, que els òrgans de contractació reconeixeran els certificats equivalents expedits per organismes establerts en qualsevol Estat membre de la Unió Europea i, en aquest sentit, fan saber que, de les dues empreses que formen part de la unió temporal d’empreses guanyadora, Televida NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1201 ha presentat el certificat en vigor de la “Norma específica de servicios para la promoción de la autonomia personal”- Gestión del servicio de teleasistencia UNE 158401:2007 requerit al plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte i Tunstall, que representa només el 5% de l’esmentada UTE, ha presentat dos certificats equivalents a la UNE espanyola. Afegeix que, si no fos així, s’obstaculitzaria la lliure circulació, que és una de les premisses de la Unió Europea pel que fa a la contractació pública. Fa avinent que, malgrat que no és un argument de tipus jurídic, l’entitat va interposar el recurs quan va veure que quedava segona i no quan es va obrir la Mesa número 1, que és el moment en què s’acredita la solvència, cosa que significa que, en aquell moment, ho va acceptar de facto, ja que no va interposar cap oposició formal. Conclou demanant a tots els grups que avalin el posicionament proposat. La Sra. Moraleda manifesta el vot a favor del seu grup. La Sra. Martín expressa l’abstenció del seu grup. El Sr. Gomà manifesta el vot a favor del seu grup. El Sr. Laporta expressa el vot a favor del seu grup. El Sr. Miret dóna les gràcies a tots els grups municipals pel seu suport a la proposta. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa l'abstenció del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 5. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Instar al Govern municipal a presentar un informe, en el transcurs de tres mesos, en el marc d'aquesta Comissió, on s'analitzi el creixement de les desigualtats socials a Barcelona i quins recursos i programes tenen els diferents barris de la ciutat. La Sra. Moraleda presenta la proposició. Argumenta que aquesta és una proposició en positiu, en què insten el govern municipal a presentar-los, en un termini raonable de tres mesos i en el marc d’aquesta Comissió, un informe on s’analitzi un fenomen que ja fa mesos que descriuen molts mitjans de comunicació i molts informes que fan algunes institucions del país, en els quals diuen que creixen les desigualtats socials a Barcelona i, molt especialment, entre alguns barris de la ciutat. Constata que diferents estudis aporten indicadors que assenyalen amb molta insistència el continu creixement d’aquestes desigualtats socials, que comporta, per tant, un augment de la vulnerabilitat i del risc d’exclusió social de moltes persones a Barcelona. Manifesta la preocupació del seu grup per aquesta situació actual. Aporta les dades següents: els barris de 5 districtes de la ciutat estan per sota de l’índex de renda familiar de Barcelona; el 2010, 53 barris estaven per sota de l’índex de renda familiar de Barcelona, mentre que el 2011 ja en van ser 55; i abans de l’estiu del 2013 7 de cada 10 persones, que en aquests moments estan cobrant prestacions d’atur, deixaran de cobrar-les. Per tot això, afirma que volen tenir aquest informe, en què s’analitzin els recursos que té la ciutat distribuïts pels diferents barris per fer una planificació d’actuacions a posar en marxar. La Sra. Martín manifesta el vot a favor del seu grup, ja que consideren que cal tenir les dades actualitzades per poder actuar en conseqüència. Expressa que també els preocupa molt les informacions, que demostren una creixent desigualtat entre els territoris de la ciutat. Constata que, en aquest moment, les desigualtats estan augmentant, ja que els barris amb rendes més baixes empitjoren any rere any i, per tant, creuen que cal evitar que es produeixi una situació de ruptura social, per la qual 1202 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 cosa estan a favor de tot allò que serveixi per implementar una diagnosi de necessitats territorials, per barris si és possible, i perquè es destinin els recursos necessaris i es facin els programes més adients en funció de les necessitats específiques de les persones que viuen en cada barri. Es sorprèn que el grup proposant demani ara aquesta informació, ja que es pensaven que, quan van permetre l’aprovació del PAM, ja havien analitzat aquesta situació i sabien a què estaven donant suport. Recorda que el seu grup va demanar la creació d’una taula de treball contra la pobresa per permetre la posada en comú d’aquests temes entre les entitats expertes en pobresa i l’Ajuntament de Barcelona per identificar justament aquestes situacions de desigualtats i perquè hi hagués una major coordinació, una resposta més ràpida i un major equilibri en l’atenció a les demandes socials en funció de les necessitats reals de cada territori. S’exclama que fa més d’un mes que el govern municipal es va comprometre a crear-la i fins aquest moment no s’ha fet res, i es queixa que ara el mateix govern municipal diu que no és necessària; amb tot, afirma que respecten aquesta decisió tot i que no la comparteixen. El Sr. Gomà expressa el vot a favor del seu grup, ja que constata que les desigualtats socials són un fenomen molt present a l’estructura social i, de fet, assenyala que les diferències socials no han deixat de créixer en els últims deu anys de manera global. Remarca que a Barcelona hi ha hagut polítiques públiques molt potents, cosa que fa que avui Barcelona, malgrat l’existència de desigualtats creixents entre els barris, sigui una de les ciutats més cohesionades territorialment en relació amb qualsevol altra ciutat europea o, en general, del món occidental. Exposa que els instruments que el govern municipal té per poder o bé arrenglerar-se o bé lluitar contra aquestes desigualtats són, d’una banda, les polítiques de serveis socials, educatius, etc., i, d’altra, el volum d’inversió social de proximitat amb voluntat redistributiva que es fa en els barris de la ciutat. En aquest sentit, afirma que el govern municipal actual està optant per una retallada substancial en la inversió social de proximitat, i opina que, si això es manté sense rectificació i sense correcció al llarg del mandat, serà un dels factors que a curt o a mitjà termini comportarà un aprofundiment més important de les desigualtats de renda entre els barris de la ciutat. El Sr. Laporta expressa el vot a favor del seu grup, ja que consideren absolutament necessari conèixer l’afectació real de la pobresa, i també dels desnonaments practicats, de l’abandonament dels estudis, de l’atur de llarga durada sobre els diferents territoris de la ciutat per copsar com aquest conjunt d’elements influeixen negativament en la vida dels barcelonins i barcelonines i els afecta de manera considerable. Demanen que es faci l’informe tenint en compte, si és possible, una previsió, per als propers mesos, del nombre de persones a les quals se’ls acaba la prestació d’atur, i també de les persones que poden entrar en la fase d’impagament del lloguer o de la hipoteca. Opina que els grups municipals han de ser coresponsables de la construcció d’una Barcelona justa, que sàpiga donar una resposta ràpida i eficaç a les necessitats de la ciutadania i han de prioritzar el benestar ciutadà per damunt dels interessos partidistes centralitzadors, que desgavellen les finances municipals fins a asfixiar-les i sense importar les conseqüències que, a vegades, això representa per a les persones. Creuen que aquest informe serà important i que davant la davallada pressupostaria cal, més que mai, fer prevaldre l’excel·lència en la gestió dels recursos, i cercar solucions més imaginatives que mai i, sobretot, que tinguin una ràpida execució. Conclou dient que si abans aquestes situacions es donaven en persones de classe molt humil, avui en dia afecten cada cop més a persones que eren benestants i que en perdre la feina i davant la impossibilitat de trobar-ne una altra han esdevingut econòmicament vulnerables i es veuen abocades a l’exclusió econòmica i social, com ho demostren les dades de l’últim recompte de persones sense llar, en què hi ha un increment d’un 32% respecte al 2008 i amb una presència significativa de famílies. La Sra. Fandos manifesta el vot a favor del seu grup i diu que presentaran l’informe. Constata que les dades que han aparegut als mitjans de comunicació són de l’evolució del 2008 al 2011 i puntualitza que el seu grup va entrar al govern municipal el juliol del 2011, cosa que vol dir que la davallada dels barris i les desigualtats que NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1203 comenten són fruit d’una gestió anterior, tot i que està d’acord que aquestes dades no es poden atribuir directament a l’Ajuntament de Barcelona. Matisa també que aquestes desigualtats s’han donat en èpoques de bonança, en què, en lloc d’anar millorant la situació d’igualtat entre els barris, es van produir més desigualtats. Destaca que, per primer cop, un govern municipal fa un Pla d’inclusió, on es parla de districtes i anuncia que ja el tenen molt avançat i assegura que els faran tots. Afirma que faran l’estudi que els demanen, però retreu a l’anterior govern municipal que no fes un pla de xoc en època de bonança, quan ja s’anaven produint aquestes desigualtats. Comenta que faran aquest estudi amb les dades que hi ha, ja que el que no faran és l’estudi que li toca fer a Estadística, encara que comenta que, si disposen d’altres dades del 2012, també les hi afegiran. Anuncia que el que els presentaran són les propostes per barris, tenint present el moment i la situació actuals, ja que considera que el que han de mirar ara no és reduir les desigualtats, sinó trobar solucions per l’atur i per tot el que passa, sigui en un barri o en un altre, sempre posant més recursos en aquells barris que tenen més necessitats. Pensa que la solució és la creació de treball, perquè l’Ajuntament de Barcelona pot fer mesures, però no té una vareta màgica, ja que, si quan hi havia treball, hi havia aquestes desigualtats, ara amb la situació d’atur actual encara és molt pitjor. Conclou reiterant que faran l’estudi, que els presentaran propostes, i queda a l’espera de les conclusions que es desprenguin d’aquest estudi. La Sra. Moraleda agraeix el vot positiu de tots els grups municipals. Respon a la Sra. Fandos que el seu grup fa molt de temps que treballa en el tema de les desigualtats als barris i recorda que van ser, juntament amb els companys del govern municipal anterior, impulsors del canvi de l’estructura funcional de l’Ajuntament de Barcelona i també de la manera d’analitzar les dades perquè la ciutat intervingués a escala de barris i no de districte que era una unitat de mesura massa gran. En aquest sentit, opina que per fer una estratègia que sigui efectiva per minvar aquestes necessitats socials, cal conèixer la realitat a fons, i tot i que admet que ja tenen algunes dades pensa que cal ordenar-les en un únic document per poder-les explotar conjuntament. Opina que els sistemes que han tingut al seu abast fins ara per solucionar les desigualtats als barris no els han donat bon resultats, com ho demostra el fet que en temps de bonança també creixien aquestes desigualtats, per la qual cosa pensa que ara se n’hauran d’inventar de nous o, com a mínim, ho hauran d’intentar. Reclama que aquest informe els doni les eines suficients per dissenyar aquests nous sistemes, ja que, quan aquesta crisi comenci a acabar-se, hauran de tenir les eines preparades perquè els barris de la ciutat puguin començar a sortir-se’n, i poder enfortir les seves estructures, que són febles, cosa que comporta que avui estiguin, en molts casos, en condicions precàries. La Sra. Martín reconeix que sempre hi ha hagut desigualtats entre barris, però considera que ara la desigualtat s’aprofundeix, com ho demostren les xifres d’atur que s’accentuen molt més en uns determinats barris. Per aquest motiu, pensa que han de conèixer com ha evolucionat el 2012, ja que han de focalitzar tots els esforços d’ajut i de suport per a aquelles famílies i aquells barris i districtes que estiguin més afectats i actuar amb rapidesa. El Sr. Laporta comparteix majoritàriament tot el que s’ha dit aquí, però opina que si volen que la capital de Catalunya sigui la millor ciutat per viure, el que no pot ser és que hi hagi persones que visquin en risc d’exclusió social o excloses socialment, per la qual cosa considera que aquest tema és prioritari si volen tenir el dret a la prosperitat. Estan a favor de totes les polítiques d’inclusió social, de la creació de llocs de treball, de la defensa dels drets socials i de la millora dels serveis sanitaris i educatius, però s’exclama que tot això no ho podran fer sense recursos, cosa que significa que, entre tots, han d’aconseguir que els recursos que pertoquen a Catalunya es quedin aquí. Conclou dient que no hi ha res més just que el fet que s’inverteixi en la ciutadania els recursos que la mateixa ciutadania genera i, en aquest sentit, pensa que aquests recursos són més urgents que mai en la lluita contra la pobresa estructural i la que afecta persones que són víctimes de la crisi. La Sra. Fandos reitera que faran aquest estudi, però retreu a la Sra. Moraleda que el govern municipal anterior no tenia les dades per barris i això dificulta la tasca. Per tant, diu que faran el que podran, ja que, entre altres qüestions, l’anuari estadístic 1204 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 utilitza altres inputs que no són els que té l’equip de govern municipal. Assegura que faran la feina, però puntualitza que el govern municipal anterior va fer una estructura de participació interessant, però no és exactament el que ara els demanen, per la qual cosa ara ho han d’elaborar de nou. La Sra. Moraleda contesta que el govern municipal anterior va pensar que baixar als barris era una bona manera de conèixer millor la ciutat i de fer els programes més amidats a la nova realitat que tenien. Admet que no els va donar temps d’acabar-ho tot, però comenta que el gabinet d’estudis ja prepara normalment molts informes a escala de barri com, per exemple, com està l’atur per barris. Entén que serà difícil poder tenir algunes de les dades per barri, tot i que opina que, amb les aplicacions informàtiques actuals, no és tan complicat treballar algunes de les dades perquè les puguin tenir molt territorialitzades, i en posa com a exemple la dada del codi postal, que parla molt acuradament del territori, en què estan treballant, i és una dada que apareix en tots els expedients relacionats amb persones. Conclou dient que entén que és complicat i agraeix que es faci aquest esforç per primera vegada, però creu que en aquests moments ja és el que toca de fer. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 6. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Instar al Govern municipal a reclamar a la Generalitat de Catalunya el pagament íntegre del 50% del pressupost per a les subvencions donades al programa d'ajudes per a la instal·lació d'ascensors, amb la finalitat de suprimir les barreres arquitectòniques i facilitar la mobilitat de les persones grans i les persones amb mobilitat reduïda en aquells edificis que no disposen d'aquests elements. La Sra. Martín presenta la proposició. Argumenta que Barcelona és una ciutat amb un índex d’envelliment molt elevat, amb unes 334.000 persones majors de 65 anys, moltes de les quals viuen soles, i que 2 de cada 10 habitatges de Barcelona amb dos o més pisos, concretament un 19,7%, no són accessibles per a aquestes persones grans o per a persones amb mobilitat reduïda, ja que no disposen d’ascensor. Especifica que 6.851 finques de la ciutat de més de tres plantes no disposen d’ascensor. Recorda que arran d’aquesta situació, a finals del 2008, es va posar en marxa el programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors, que està cofinançat entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. S’exclama que mentre que l’Ajuntament de Barcelona ha cobert la totalitat dels seus compromisos, la Generalitat de Catalunya no ha fet el mateix. Assenyala que l’objectiu del programa era que el 2012 tinguessin instal·lat l’ascensor 2.400 habitatges. Es queixa que, segons les dades del Consell d’Habitatge, només hi ha uns 1.283 ascensors instal·lats, cosa que demostra que estan aproximadament a la meitat de l’objectiu marcat, bàsicament a causa de la manca de compliment per part de la Generalitat de Catalunya dels seus compromisos amb aquest projecte, ja que l’Ajuntament de Barcelona no rep cap aportació des del 2010. Conclou dient que, si realment una de les prioritats de l’Ajuntament de Barcelona és atendre les persones, han de lluitar per aconseguir que, si més no, no es demorin i es compleixin els objectius que es van fixar en aquest Pla i que, com més aviat millor, es pugui resoldre el problema que tenen moltes persones grans i persones amb discapacitades que tenen serioses dificultats per moure's de la seva llar. La Sra. Díaz expressa el vot a favor del seu grup. Està d'acord amb la importància que té el programa d'ajuts per a la instal·lació d'ascensors, especialment, per a les persones amb mobilitat reduïda i per a la gent gran. Explica que aquest programa tenia quatre objectius bàsics: el primer, la universalitat, ja que es donava una subvenció del cent per cent dels ingressos familiars quan els ingressos eren inferiors a dues vegades l’IPREM; la millora de la qualitat de vida de l'accessibilitat en els habitatges, cosa que suposava la normalització de la vida quotidiana de milers de persones; la cohesió social d’atenció a les persones amb menys recursos, mantenint NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1205 l'estructura residencial i l'adequació dels habitatges; i l'equilibri territorial amb una atenció especial als barris més necessitats. Considera que aquesta és una manera de desigualtat social i d'exclusió molt greu perquè és com si estiguessin en una presó d’on no poden sortir. Insta l'Ajuntament de Barcelona que sigui conscient de la importància d’aquesta reivindicació i que reclami a la Generalitat de Catalunya aquest deute d'una subvenció que és indispensable per a la qualitat de vida dels veïns i de les veïnes que tenen mobilitat reduïda, que no només són persones grans, sinó que també són les persones amb discapacitat i, si més no, pensa que amb 4 milions d'euros que van dedicar a Montmeló es podrien subvencionar molts ascensors. El Sr. Gomà comenta que el programa d'ajuts per a la instal·lació d'ascensors va ser una de les grans apostes estratègiques del mandat passat en el marc del Programa municipal d'habitatge i, després, com a política específica per tot el que representa de millora urbana en els barris més vulnerables de la ciutat, i de política social i també de palanca perquè les persones grans, que viuen en blocs antics sense ascensor per sobre d'un tercer o d'un quart pis, puguin també sortir de casa seva i mantenir unes relacions socials que difícilment les podrien mantenir sense ascensor. Recorda que, en aquest mandat, el seu grup municipal ja ha presentat a la Comissió d’Hàbitat Urbà un prec i una proposició en el mateix sentit i, per tant, el seu grup el que vol posar sobre la taula, en aquesta primera intervenció, és la rellevància d'aquest tema i la importància que l'Ajuntament de Barcelona mantingui el compromís i sigui exigent amb la Generalitat de Catalunya. El Sr. Laporta comparteix la importància del programa d'ajuts per a la instal·lació d'ascensors per les millores d'accessibilitat i de la qualitat de vida que comporta, ja que consideren que és un element de cohesió social perquè ofereix ajut a les persones de menys recursos i vetlla per l'equilibri territorial, és dir, dóna prioritat als barris amb població més envellida. Afegeix que la instal·lació d'ascensors a les llars que actualment no disposen d'aquest servei permet reduir també la ràtio d'habitatge tutelat i, per la mateixa raó, permet una major autonomia personal i millorar la inclusió social. Demana a la Sra. Martín que, sense posar en dubte la bondat de la proposició que presenta, que la mateixa contundència i fermesa que té a l'hora d'exigir a la Generalitat de Catalunya que compleixi amb les obligacions que té amb l'Ajuntament de Barcelona, que la tingui també per exigir que l'Estat espanyol compleixi amb les seves obligacions amb el país i amb la ciutat i, en aquest sentit, troben que les proposicions del Grup del Partit Popular de Catalunya són contradictòries i mancades de certa coherència. La Sra. Rognoni considera que aquesta proposició hauria d’adreçar-se a la Comissió d’Hàbitat Urbà, ja que és molt específica i concreta. Comparteixen la filosofia que els ascensors són bàsics i fonamentals per a tothom per a la mobilitat, l’autonomia i la vida independent. Anuncia que tot seguit intervindrà el Sr. Amela, que és el director tècnic de rehabilitació d’habitatges, per explicar com funcionen tècnicament les participacions de les administracions, que és bastant complex, ja que no només intervé la Generalitat de Catalunya, sinó també l'Estat espanyol. El Sr. Amela explica que els ajuts a la rehabilitació de la ciutat de Barcelona són concedits pel Consorci de l'Habitatge de Barcelona, que ho fa mitjançant convocatòries anuals que es nodreixen de les aportacions econòmiques de tres administracions: l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Fomento. Indica que aquestes aportacions es realitzen de manera global per a tots els programes, entre els quals es troba el d'instal·lació d'ascensors, és a dir, que no són aportacions exclusives per al programa d’ascensors, com són les de l'Ajuntament de Barcelona, sinó que les altres administracions fan les aportacions en global per a tots els programes, inclòs el d’instal·lacions d’ascensors. Concreta que el 2011 i el 2012, d'un total de 39 milions d’euros de subvenció que s'han concedit, 23 han estat concedits per a la instal·lació d’ascensors, dels quals l'Ajuntament de Barcelona n'ha aportat 17, i la resta han estat aportats tant per la Generalitat de Catalunya com pel Ministerio de Fomento, i s'han instal·lat 553 ascensors en 8.500 habitatges. La Sra. Martín agraeix el vot a favor del Grup del Partit dels Socialistes i també dóna les gràcies al Sr. Amela per la informació. Puntualitza que el seu grup està 1206 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 demanant que es compleixi el compromís real que estava especificat en el programa entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, ja que la realitat és que la Generalitat de Catalunya no ha fet cap aportació per aquest programa en concret en els dos últims anys, tal com va dir el Sr. Vives a la Comissió d’Hàbitat Urbà del 19 d’abril de 2012. Per acabar, pensa que el que no pot fer la Generalitat de Catalunya, malgrat les seves dificultats econòmiques, és aturar tots els programes, sinó que ha de prioritzar en benefici de les persones, que és el que sempre s'està defensant que es faci. El Sr. Gomà manifesta l’abstenció del seu grup, perquè, primer, el Partit Popular va expressar una hostilitat cap el Programa municipal d'habitatge durant el mandat passat, cosa que fa que el que està fent avui sigui molt contradictori amb aquesta actitud d'hostilitat i, segon, perquè qui ha fet possible els pressupostos de la Generalitat de Catalunya del 2011 i del 2012 ha estat el pacte del Partit Popular amb Convergència i Unió. El Sr. Laporta agraeix al Sr. Amela la seva presència. Replica a la Sra. Martín que el Govern espanyol del Partit Popular no compleix ni amb les seves obligacions ni amb els seus compromisos de pagament amb la Generalitat de Catalunya i, per tant, com que tot això és una cadena, l'origen del problema és allà. Retreu que no ha vist cap moviment per part de la Sra. Martín d’admetre que el Govern de l’Estat no compleix, ni tampoc els ha dit que el Partit Popular de Catalunya farà tot el que pugui per exigir aquest compliment. Reitera que les proposicions que presenta el Partit Popular tenen una certa incoherència i contradicció i per això expressa l’abstenció del seu grup. La Sra. Rognoni agraeix al Sr. Amela la seva presència. Remarca que l’Ajuntament de Barcelona ja reclama a la Generalitat de Catalunya, però recorda que no hi ha cap llei, ni lloc, ni partida, ni document que expliqui quin tant per cent ha d’aportar cada Administració i, per tant, les administracions fan el que poden i, en aquest sentit, admet que, des del 2008, l'Ajuntament de Barcelona és el que aporta més quantia. Assegura que l'Ajuntament de Barcelona continua tenint el compromís, tal com va dir el Sr. Vives en la Comissió d’Habitat Urbà, i diu que és allà on pertoca parlar d’aquest tema. Remarca, però, que en aquesta Comissió comparteixen la filosofia que per fomentar la vida autònoma han de fer els ascensors i, per tant, expressa l’abstenció del seu grup. La Sra. Martín matisa que el que ha dit no és que l’Ajuntament de Barcelona no hagi aportat el que calia, sinó que és la Generalitat de Catalunya qui no ho ha fet. Recorda al Sr. Laporta les paraules del Sr. Portabella dient que els problemes financers del programa d'instal·lació d’ascensors vénen provocats bàsicament per la reducció de l'aportació de la Generalitat de Catalunya. Per acabar, agraeix les abstencions que han donat lloc a poder tirar endavant aquesta proposta. La Sra. Rognoni expressa l'abstenció de CIU, la Sra. Díaz expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa l'abstenció del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l'abstenció del UpB. S'aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 7. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar el govern municipal a: 1) No promoure cap desallotjament policial dels assentaments irregulars. 2) Ser proactiu en els mecanismes de prevenció per tal d'evitar els desallotjaments promoguts per propietaris dels solars. 3) Presentar amb la màxima urgència el desplegament de les mesures socials del Pla d'Assentaments Irregulars amb el conjunt de projectes, calendari i pressupost associat. 4) Promoure l'ús de l'arrelament social com a via de regularització de les persones en situació irregular que viuen als assentaments. El Sr. Gomà presenta la proposició. Dóna la benvinguda a les persones que formen part del col·lectiu de residents dels assentaments de Poblenou i també als integrants de la xarxa d'entitats de suport. Felicita també aquesta xarxa per tota la feina que està fent en el territori de suport al col·lectiu resident dels assentaments. Fa un incís per constatar que, malgrat que hi ha quòrum, en aquest moment, no hi ha cap representant del govern municipal a la sala. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1207 Comunica que aquest matí s'ha produït l’alliberament de Yussif, el qual mai no hauria d'haver ingressat al CIE de la Zona Franca. Fa saber que Yussif està a la sala i, per tant, li dóna una benvinguda molt especial. Dóna a conèixer que diumenge al matí, un centenar de persones del Poblenou van anar al CIE de la Zona Franca a expressar la seva solidaritat amb Yussif, amb Khadima i amb totes les persones que també hi estaven internades. Afegeix que personalment va poder entrar al CIE i parlar amb Yussif, juntament amb cinc persones més i amb el diputat David Companyon, que avui també és present a la sala. Explica que, en aquell moment, van expressar a Yussif tot el seu afecte, força i solidaritat i que ell els va donar una abraçada per a totes les persones que estaven a fora. Remarca que avui li tornen aquesta abraçada i, més concretament, avui que la hi poden fer en persona sense els vidres ni les reixes de la indecència i de la immoralitat del CIE de la Zona Franca. Recorda que el govern municipal es va comprometre que el febrer del 2013 presentaria en aquesta Comissió el conjunt de programes per desenvolupar el Pla d’assentaments. Amb tot, diu que, al llarg d'aquests mesos, han passat dos fets greus, des del punt de vista social, i delicats des del punt de vista del respecte dels drets humans, que són: la situació de tensió que es va viure a l'assentament del carrer Puigcerdà, al mes de juliol, que in extremis es va aconseguir salvar del desallotjament, i els tres desallotjaments que es van produir la setmana del 7 al 13 de gener, els dos del carrer Zamora, el dia 7, i el del carrer Sancho d'Àvila, el dia 10. Opina que aquests fets fan palès que hi ha dues lògiques per poder abordar la realitat dels assentaments de Poblenou i del conjunt de la ciutat: l’una és la intervenció social i, l'altra, és la repressió policial. Pensa que aquestes dues lògiques són radicalment incompatibles, primer, des del punt de vista dels valors, ja que no es pot actuar respectant els drets humans i simultàniament vulnerar-los i, segon, en el terreny de la pràctica i de l'acció, ja que no hi ha res més perjudicial i més negatiu per a un procés d'inclusió social que la irrupció de la policia en un assentament, perquè provoca un efecte d’interrupció i de trencament del procés d'inclusió social de les persones que hi viuen. Manifesta el ple acord del seu grup amb el desplegament de la dimensió social del Pla d’assentaments, però li xoca que els últims fets hagin estat protagonitzats per la intervenció i la repressió policial i, concretament, remarca l’actuació policial amb un grau de violència sense precedents del 10 de gener de 2013 a l'assentament del carrer de Sancho d’Àvila, a la qual ja s’ha interposat una querella. Remarca que aquestes intervencions policials es produeixen sobre un dels col·lectius més extremadament vulnerables de la ciutat com és el de les persones immigrants sense papers, que són persones que estan subjectes a un tractament que trenca clarament el principi d'igualtat davant la llei, i són persones que sense haver comès cap mena de delicte poden ser detingudes i internades en el CIE. Exposa que el CIE és una presó en tota regla, però sense cap de les garanties que té la presó i, per tant, amb un risc permanent de vulneració dels drets humans. En aquest sentit, considera que el CIE no és compatible amb el projecte d'una ciutat de convivència intercultural. S’exclama que, després d’un any que el Govern de l’Estat es comprometés a redactar el reglament del CIE, encara no en saben res. Afegeix, però, que per al seu grup el problema no és el reglament, sinó l'existència del CIE i afirma que continuaran treballant pel seu tancament definitiu, tant del de la Zona Franca com del de qualsevol CIE de l'Estat espanyol. Explica que la proposició té quatre punts que agrupa en dues dimensions. La primera és la que intenta cercar el compromís dels grups municipals i del govern de la ciutat perquè no hi hagi més desallotjaments al Poblenou ni a la ciutat i, per tant, el govern municipal s'hauria de comprometre a no promoure més desallotjaments com el que es va produir el dia 7 de gener del 2013 al carrer Zamora, així com també hauria d'activar tota mena de palanques per prevenir qualsevol desallotjament instat per la propietat, com va passar a l'assentament de Puigcerdà, que es va salvar in extremis. La segona és instar el govern municipal perquè desenvolupi, amb la màxima urgència i celeritat, el conjunt de programes de suport personalitzat i d'inclusió social que estan previstos en el Pla d'assentaments com són la inclusió laboral, l’accés a l'habitatge i el suport personalitzat, al llarg dels propers mesos. Per acabar, creuen també que el govern de la ciutat ha de fer tot el possible perquè, a través de l'arrelament social, les persones immigrants, veïns i veïnes del 1208 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Poblenou, puguin accedir als papers i, per tant, puguin consolidar el seu procés d'inclusió social. La Sra. Moraleda diu que el Pla integral d'assentaments irregulars és l'eina de la qual s’ha dotat el conjunt d'organismes i òrgans municipals, inclosos els grups municipals, per intentar posar-se d'acord per fer front a un fenomen que és difícil de resoldre, especialment per a les persones que s'hi veuen afectades. Exigeixen que els diferents processos d'inserció i de lluita contra l'exclusió, que en aquests moments s’acaben de dissenyar, s'accelerin i es posin en marxa de manera ràpida. Demanen també el respecte màxim als drets humans i per a totes les persones que, en aquests moments, viuen a la ciutat de manera difícil i moltes vegades en situació d'exclusió i de precarietat. Reclama, per última vegada, al Sr. Gomà que accepti una esmena perquè el govern municipal hi pugui intervenir, si té coneixement que les persones, que viuen en un determinat indret, sigui un assentament o no, estan posant en risc la seva salut per col·lapse del mateix edifici, ja que, si no, tots plegats seran responsables de la mort d'alguna d'aquestes persones. Li demana que s'ho pensi i, per tant, diu que s’esperà a posicionar el vot del seu grup a la segona intervenció. La Sra. Pajares manifesta el vot en contra del seu grup, ja que consideren que amb aquesta proposta el que volen és que l'Ajuntament de Barcelona actuï per omissió davant un greu problema que afecta la ciutat des de fa molts anys, que és complicat d'arreglar i que s'ha agreujat a causa de la crisi econòmica. Demana que l'Ajuntament de Barcelona assumeixi la seva responsabilitat amb relació als assentaments irregulars a la ciutat perquè ha de garantir que no n’hi hagi als edificis, solars o naus industrials buides i també ha de vetllar per l'habitabilitat d'acord amb la llei o per les condicions d’arrelament. Comenta que en una nota de premsa la Creu Roja manifestava que en cinc dels vint-i-cinc assentaments irregulars s’havien detectat riscos imminents per a les persones i que, per aquest motiu, es van desallotjar aquests dos assentaments. Opinen que també cal exigir a la propietat privada de les naus el control en el cas que se n’observi qualsevol ocupació i el manteniment de les propietats. Amb tot, pensen que l'Ajuntament de Barcelona ha d'actuar amb fermesa davant aquestes situacions, cosa que no vol dir desatendre el problema social que comporten els assentaments irregulars. Consideren que les persones que viuen en els assentaments irregulars necessiten ajuda d'emergència social especial per la seva vulnerabilitat, però, sense que això suposi un greuge comparatiu respecte a les persones que viuen al mateix barri, i que es troben també en situacions complicades. Creuen que és un problema prou complicat perquè les coses es facin bé i es facin sense una demagògia partidista. Conclou suggerint que el govern municipal actuï amb fermesa, ja que són les actuacions judicials i no polítiques les que conformen aquest desallotjament, però també des del vessant social, ja que existeix un problema que cal resoldre amb una ajuda social transitòria, en el cas que es consideri oportú. El Sr. Laporta manifesta que no troben adequat usar aquest tema per desgastar el govern municipal i, en aquest sentit, recorda que el seu grup va proposar la creació d'un grup polític sobre assentaments irregulars, que és on s'havien de debatre totes aquestes qüestions. Es lamenta que, a l'última reunió d’aquest grup polític, es va posar de manifest que s’havia transgredit el compromís que havien adoptat tots els grups municipals de no fer públic el que es treballava dins la comissió i d’intentar resoldre totes les qüestions que feien referència a aquest tema tan sensible dins el mateix grup polític. Considera que com això s’ha incomplet, aquest grup polític s’hauria de dissoldre. Assenyala que les persones, que tenen responsabilitats d'afrontar aquest tema tan sensible, fan esforços per prevenir aquestes situacions, però constata que hi ha una percepció generalitzada que no es dóna prou compliment a la proposició, aprovada el juliol del 2012, referent a aquestes qüestions. Entén que encara és massa aviat per exigir responsabilitats al govern municipal sobre totes aquestes qüestions i expressa que el seu grup té la voluntat de ser pacient perquè finalment es trobin les solucions adequades. Troben a faltar més coordinació dels responsables del govern municipal amb la Xarxa de Suport als Assentaments, ja que pensen que haurien d'aprovar més diagnosis compartides, cosa que faria que la percepció que tenen les persones NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1209 implicades dels assentaments fos més positiva. Expressa la preocupació del seu grup per una sèrie de fets que els plantegen la Xarxa de Suport als Assentaments i, per això, vol saber: si el govern municipal va permetre que la part afectada presentés l’informe arquitectònic contradictori en els desallotjaments que es van produir el passat 7 de gener al carrer Zamora; si tenien ordre judicial per procedir al desallotjament del 10 de gener al carrer Sancho d'Àvila; si el govern municipal considera que els Mossos van actuar de manera proporcionada; per què els detinguts van ser traslladats a la comissaria de les Corts i no a la de Sant Martí; i si aquests desallotjaments comptaven amb el vistiplau de les entitats que donen suport a les persones dels assentaments. Pensen que és greu que, malgrat el temps que fa que es coneix l’existència dels assentaments, encara no s’hagin adoptat mesures pont suficientment adequades al perfil d’aquestes persones en el moment, en què es produeix un desallotjament. En aquest sentit, es remet al que ha succeït amb Barcelona Activa que, d’alguna manera, s'està desarticulant, i a una sèrie de mesures humanitàries i de reinserció sociolaboral que s'haurien d'adoptar. Reconeix que les persones que estan actuant per part del govern municipal encara no s’han guanyat la confiança de les persones afectades ni de les entitats i opina que, sense aquesta confiança, serà difícil trobar la complicitat necessària per tenir aliances i solucionar les diverses problemàtiques que es presenten, per la qual cosa reclama al govern municipal que treballin amb més intensitat per recuperar la confiança de les persones implicades. Demana que presentin una mesura de govern, en què es defineixin i concretin cada un dels cinc projectes d'inserció laboral que s’han anunciat. Per acabar, diu que posicionarà el vot del seu grup en la segona intervenció, ja que espera que el Sr. Gomà es pronunciï sobre el que ha dit la Sra. Moraleda. El Sr. Esteve saluda les persones que han vingut dels assentaments. Recorda al Sr. Gomà un pensament de l'escriptor libanès Amin Maalouf que quan es perd la memòria es corre el risc de perdre l'ètica i afirma que li recordarà la memòria per ajudar-lo a no perdre l'ètica. Li recorda que la setmana del 14 al 20 de febrer del 2011, quan el Sr. Gomà era tinent d'alcalde d'aquest Ajuntament i era el responsable de Serveis Socials, al carrer Badajoz 112 es va produir una batuda policial i una identificació policial, preludi del seu desallotjament, cosa que va ser denunciada per l’Associació per la Cooperació, la Inserció Social i la Interculturalitat (ACISI) i per la Fundació Cepaim per escrit. També li fa memòria que hi ha un informe de la Síndica de Greuges del 23 de febrer, on concretament diu: «Diferents associacions estan ajudant aquests homes en les seves necessitats primàries sense cap mena de suport per part de l'Administració municipal, més que una mínima subvenció anual a una de les associacions.» i entén que aquest mínim suport és el que el Sr. Gomà, com a responsable de Serveis Socials i com a tinent d'alcalde d'aquest Ajuntament, era el que oferia en aquell moment. Fa palès que durant els anys que el Sr. Gomà va governar ja existia el CIE. També afirma que hi ha moltes persones que fa molts anys que estan a la ciutat en situació irregular i que no han entrat a l’arrelament social. Admet que és un problema complex, però, remarca que, per primera vegada, un govern municipal presenta un pla integral per intentar resoldre aquesta situació, que es posarà en marxa aquesta mateixa setmana per atendre les persones vulnerables dels assentaments. Demana que no utilitzin les persones vulnerables com a munició política, sinó que han de resoldre tot allò que puguin resoldre amb diàleg i comenta que, per això, tenen una comissió de tots els grups polítics i també el govern municipal està obert a qualsevol proposta que els facin. El Sr. Gomà assegura que se’n recorda perfectament dels fets que el Sr. Esteve exposa, ja que es van produir a Barcelona, mentre ell tenia responsabilitats polítiques; no obstant això, afirma que la diferència és que, quan s'han produït ara, el govern municipal ha mirat cap a una altra banda, mentre que ell, en aquell moment, va plantar-hi cara, dient clarament que estava al costat de les entitats del Poblenou i en contra de la violència policial i de tot desallotjament, encara que admet que no va tenir les eines concretes per poder-ho aturar. Opina que el que no es pot fer és callar davant la violència policial contra aquestes persones. Respecte al que ha comentat el Sr. Laporta, creu que cap grup polític ha utilitzat la informació o ha expressat públicament allò que han debatut en la comissió política, sinó que, després dels fets que s'han produït de desallotjaments, de batudes policials 1210 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 amb criteris racistes, de detencions en diferents comissaries de la ciutat i d’expedients d'expulsió, no pot ser que la comissió política sigui un xec en blanc perquè tot això estigui passant a la ciutat i no hi hagi un posicionament dels representants polítics. Assegura que, cada vegada que a la ciutat es produeixin situacions de violència policial contra persones vulnerables, el seu grup polític alçarà la veu i se situarà al costat d'aquestes persones vulnerables, com ho han fet sempre i, en aquest sentit, recorda que en el Parlament de Catalunya el seu grup ha presentat una bateria de vint-i-cinc preguntes, moltes de les quals coincideixen amb les del Sr. Laporta, i diu que també han demanat la compareixença de la delegada del Govern espanyol. Respon a la Sra. Moraleda que són sensibles als problemes de seguretat en els assentaments, el que passa és que atendre els problemes de seguretat estructural tampoc no dóna dret a actuar de qualsevol manera amb les persones que hi viuen. Fa saber que quan el grup del PSC va expressar la seva inquietud amb relació a com estava redactat el primer punt de la proposició, els van fer arribar una proposta que ara li expressa oralment perquè, si hi estan d'acord, en tot cas no hi hauria cap problema perquè s’afegís això al primer punt. Explica que la modificació seria que en el primer punt de la proposició en què es diu: «no promoure cap desallotjament policial dels assentaments irregulars» s’hi afegiria: «en cas d'emergència imminent, es portarà a terme l'evacuació amb les màximes garanties humanitàries i sense intervenció policial». En aquest sentit, afirma que, si això no resol el problema, aquesta és la bona voluntat que expressen, i creuen que, amb aquest redactat, també els valors de la seguretat de les persones, davant de problemes imminents de caràcter estructural, queden plenament preservats. La Sra. Moraleda diu que la proposta del Sr. Gomà no soluciona part del problema perquè en el cas que les persones no vulguin sortir voluntàriament, no se sap com s’ha d’actuar. Manifesta que el seu grup té claríssim que davant un problema per la seguretat de les persones, a aquestes persones se les ha d’ajudar a sortir amb les màximes condicions favorables, garantint-los tots els drets que les persones tenen en una democràcia, però el que no poden permetre és que una persona que no vulgui sortir es quedi dins col·lapsada i exposada a algun risc que sigui difícil d’evitar. Per tant, tot i estar d'acord amb bona part del contingut de la proposició, no poden donar- hi suport i, per això, manifesta l’abstenció del seu grup. El Sr. Laporta expressa l’abstenció del seu grup, ja que no troba suficientment satisfactòria l’explicació del Sr. Gomà sobre la manera com hauria d’actuar el govern municipal en cas d’inseguretat i risc per a les persones, i també perquè aprecia en la proposició sempre una presumpció de mala fe per part de l'actuació del govern municipal, cosa que capgira totes les situacions i fa que tots els arguments quedin força desvirtuats. Pensen que el govern municipal està fent esforços per solucionar aquesta qüestió dels assentaments, tot i que no se n'estan sortint. En aquest sentit, celebra que el Sr. Esteve hagi anunciat que aquesta setmana s'aplicarà aquest Pla integral amb les cinc mesures que s’han aplicat de manera integral. Per tant, el seu grup dóna un marge de confiança a la presentació d'aquest Pla del govern municipal, tenint sempre la presumpció que tot es fa de bona fe i no de mala fe. El Sr. Esteve replica al Sr. Gomà que el govern municipal presenta, per primera vegada, un Pla integral i que, per tant, el que fan és acció política de veritat per resoldre un problema que el govern municipal anterior no va ser capaç de resoldre ni de presentar alternatives. El Sr. Gomà constata que la dimensió o la magnitud de la problemàtica dels assentaments ha crescut moltíssim aquests últims mesos. Afirma que el govern municipal anterior va posar en marxa, per primera vegada, el Servei d'Atenció Social a la Població Itinerant, que era el primer dispositiu de caràcter específic que una ciutat de l'Estat espanyol posava en marxa i, a partir d'aquí, es va també vincular el conjunt dels serveis socials a l'atenció a la població vulnerable a través de la targeta sanitària, de les rendes mínimes d'inserció i de moltes intervencions. Reitera que és molt important que el desplegament de les mesures socials del Pla d'assentaments es posin en marxa amb la màxima celeritat. Per acabar, afirma que no li sembla gens estrany el vot del Partit Popular, ja que és una força política que avala i alimenta el trencament del principi d'igualtat i les expressions de xenofòbia i racisme institucional, i que ha estat tan inhumana i tan cruel com per deixar sense atenció sanitària 1 milió i mig de persones de l'Estat NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1211 espanyol amb l'argument d'estalviar-se 1.500 milions d'euros, el mateix dia que el Consell de Ministres aprovava una injecció de 4.500 milions d'euros a Bankia. La Sra. Pajares vol intervenir per al·lusions, però el Sr. Gomà li diu que, en aquest debat hi ha hagut al·lusions a tots els grups polítics i això no ha donat lloc a torns addicionals de paraules. La Sra. Fandos expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Moraleda expressa l'abstenció del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot contrari del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l'abstenció del UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal UpB: 8. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda posar en marxa, en un termini de 3 mesos, un pla de mesures urgents contra la pobresa infantil que incorpori les propostes aprovades a les Comissions de Plenari i als Consells Plenaris de l'Ajuntament de Barcelona, vinculades a la lluita contra la pobresa i l'exclusió social, així com noves mesures concretes d'actuació amb l'objectiu de revertir la tendència a l'alça dels índex de pobresa infantil i dur-los als nivells mitjos de la UE. Aquest pla de mesures urgents haurà d'estar plenament operatiu abans de finalitzar aquest any i estarà vigent fins que els índex de pobresa infantil s'equiparin a la mitja de la Zona Euro. El Sr. Laporta presenta la proposició. Argumenta que en un món cada cop més urbà les ciutats són simultàniament l'escenari d’oportunitats per prosperar, però també de desigualtats, i que per revertir aquesta situació cal, en primer lloc, fer visibles els més desafavorits i, en segon, que les polítiques públiques situïn els infants en un lloc de màxima prioritat com en els plans de desenvolupament. Constata que, segons les últimes investigacions, s'han detectat nous pobres com a conseqüència de la recessió econòmica mundial i de les restriccions dels serveis socials bàsics, si bé les polítiques de benestar municipals, en concret a la ciutat, i l'assistència de les ONG han pal·liat els pitjors efectes abans i durant la crisi. Concreta que, segons dades del 2012, a Catalunya al voltant de 285.000 infants menors de setze anys, que corresponen a un 24% del total, es troben en una situació de pobresa, o estan en risc de patir-la, i afegeix que molts d'aquests infants en situació de pobresa es troben a la ciutat. Conclou dient que les desigualtats de la renda mitjana familiar a la ciutat són molt preocupants i que aquests anys de crisi sostinguda les estan agreujant encara més. Per acabar, agraeix la transacció que han fet amb el govern municipal. La Sra. Moraleda expressa el vot a favor del seu grup. Exposa que el mes de gener del 2012, el seu grup va demanar una compareixença del govern de la ciutat perquè els informés de les accions que pensava portar a terme davant l’increment de la pobresa infantil a la ciutat, ja que estaven preocupats per les dades presentades per diferents entitats socials que alertaven de l'augment dels índexs de la pobresa infantil i, més concretament, un de cada quatre nens o nenes viu en situació de pobresa. Afegeix que el mes de setembre del 2012 el Síndic de Greuges va presentar un informe sobre la pobresa infantil a Catalunya, on quedava palès el dèficit d'inversió en polítiques d'infància, així com la necessitat de promoure plans integrals per combatre aquest fenomen i, per tant, demanava que aquest fenomen es combatés amb el desenvolupament d’una renda de suficiència econòmica garantida per als infants i que es prioritzessin les polítiques d'atenció a la infància en situació de vulnerabilitat. Explica que també alertava que, en aquest context, les administracions públiques no han fixat criteris clars ni efectius per evitar que l'austeritat i la contenció pressupostària provoquin un retrocés en les prestacions i els serveis adreçats als infants en situació de pobresa. Assenyala també que en la memòria de Càritas del 2012 es manifesta aquesta cronificació de la pobresa i com aquesta pobresa fa més vulnerables els infants. Opinen que el govern de la ciutat té la responsabilitat d’aglutinar diferents accions per atendre la infància en risc d'exclusió social, i que les polítiques públiques d’infància són les que han de prevenir i actuar contra la pobresa i l'exclusió infantil, i han de satisfer les necessitats i propiciar un creixement dels infants digne. Saben que 1212 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 el govern municipal està, en aquests moments, treballant en el Pla per la infància i voldrien que aquest Pla incorporés algunes mesures per combatre especialment aquesta pobresa infantil i, en aquest sentit, comunica que el seu grup n’ha fet algunes recomanacions. La Sra. Pajares manifesta el vot a favor del seu grup. Agraeix la presentació de la iniciativa al Sr. Laporta, ja que reforça les propostes que el Grup del Partit Popular ha presentat en anteriors comissions i, en aquesta línia, recorda que el novembre del 2011 van presentar una proposta d'acord, que va ser aprovada per la majoria dels grups d'aquest consistori, en què es demanava l’elaboració d'un nou pla integral d'atenció a la infància 2012-2015 i, en especial, sol·licitaven que es fes molt d’èmfasi en la infància que es troba en risc d'exclusió social, amb un nou model d'atenció més eficaç i amb més educadors que abordessin la detecció i l’atenció fins al tractament definitiu i la inserció a la societat dels infants en risc social. Remarca que això s’ha traduït en un Pla d'infància que estan treballant tots els grups municipals juntament amb les entitats competents en la matèria. Conclou dient que creuen amb fermesa que els poders públics han de donar prioritat, en els seus pressupostos i en les seves actuacions, a les activitats d'atenció i protecció dels infants. El Sr. Gomà expressa el vot a favor del seu grup, ja que coincideixen plenament que cal que la pobresa infantil tingui un paper fonamental de centralitat, en el marc de les polítiques de lluita contra l'exclusió social, així com també creuen que, en el conjunt de les polítiques socials, les d'infància han de jugar un paper fonamental, ja que segurament la reproducció intergeneracional de les desigualtats, que té la seva arrel moltes vegades en l'etapa infantil, és la desigualtat de la qual se n’han sortit menys persones. Espera que aviat puguin debatre i tirar endavant el Pla d'infància, que consideren que ha de ser el marc normalitzador, en el qual han de tractar totes les dimensions de les polítiques d'infància i, en concret, la política contra la pobresa i l'exclusió infantil a la ciutat. La Sra. Rognoni manifesta el vot a favor del seu grup i dóna les gràcies al Sr. Laporta per haver acceptat les petites transaccions. Assegura que al govern municipal li preocupa molt aquest 17%, que no hi ha manera d'eradicar ni amb els millors temps de bonança. Comunica que han engegat un projecte en col·laboració amb Càritas, i anuncia que, a part, probablement en el marc del Pla d'infància, iniciaran també un programa d'aquest tipus. Informa que el pressupost de l'any passat va ser de 1.600.000 euros, més un 1 milió de beques de menjador i més els 12 milions del conveni proinfància, que fan un total aproximadament de 14 milions destinats a la prevenció de la pobresa infantil. Fa saber que, encara que cap nen ni nena no s’han quedat sense beca menjador, actualment estan fent un estudi molt acurat d’investigació, amb totes les entitats, persones i directors d'escoles, per conèixer tots els casos d’alumnes, que pensin que no han demanat la beca menjador o sospiten que no se li ha donat per alguna raó i saber el perquè d’això. Anuncia que estan a punt de tenir-ne els resultats i que, en breu, els comunicaran als grups municipals. Dóna a conèixer que van ampliar molt les mesures de prevenció de la pobresa pel que fa als centres oberts, i afirma que els estan donant molt de suport, incrementant- los el pressupost tant com poden. Informa que també estan reforçant, amb la Tinència d'Alcaldia, tot el pressupost social, ja que no només és per a la infància en risc, sinó que és per a tota la infància. Assenyala que tècnics de l’Institut Municipal de Serveis Socials estan estudiant cada una de les puntes que surten per garantir que cap nen ni nena no es quedin descoberts i dóna a conèixer que estan fent un seguiment nen a nen a la ciutat, amb l’ajuda de tots els directors de les escoles, cosa que ja funcionava en els mandats anteriors, però que ara l’estan aprofitant molt. Fa avinent que tots els serveis d'atenció primària i d'educació estan coordinats. Recorda que el Pla d'inclusió també preveu accions en aquestes línies i, en aquest sentit, diu que les resumiran i les ordenaran i que, si convé, amb aquests informes en faran de noves. El Sr. Laporta agraeix a tots els grups municipals el suport a la proposició i celebra la unanimitat. Fa esment als dèficits educatius que tenen alguns dels infants, cosa que pot repercutir negativament en l'estructura d'oportunitats laborals que poden tenir les persones en la seva edat adulta. També fa referència que el fracàs escolar és un NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1213 factor clau per explicar, a vegades, la pobresa i l’exclusió social. Per acabar, dóna les gràcies a la Sra. Pajares, al Sr. Gomà, a la Sra. Rognoni i a la Sra. Moraleda. La Sra. Rognoni expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda posar en marxa, en un termini de 5 mesos, un pla de mesures urgents contra la pobresa infantil que incorpori les propostes aprovades a les Comissions de Plenari i als Consells Plenaris de l'Ajuntament de Barcelona, vinculades a la lluita contra la pobresa i l'exclusió social, així com el Pla Municipal per la infància, el Pla per a la Inclusió Social de Barcelona i noves mesures concretes d'actuació amb l'objectiu de revertir la tendència a l'alça dels índex de pobresa infantil i dur-los als nivells mitjos de la UE. Aquest pla de mesures urgents haurà d'estar plenament operatiu abans de finalitzar aquest any i estarà vigent fins que els índex de pobresa infantil s'equiparin a la mitja de la Zona Euro. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 9. Que s'atorgui la Medalla d'or al Mèrit Esportiu al Club Natació Atlètic Barceloneta com a reconeixement a la seva trajectòria de cent anys, que al llarg de tot aquest temps s'ha convertit en un dels clubs històrics i referents de la ciutat de Barcelona; per la seva contribució a la promoció de l'esport, a la formació de moltes generacions d'esportistes, i per la dinamització de la vida social i esportiva del barri de la Barceloneta i del Districte de Ciutat Vella. La Sra. Jaurrieta formula el prec. Comenta que el fa en nom del Sr. Escudé, i, també, que li fa una especial il·lusió com a presidenta del Districte de Ciutat Vella. Explica que enguany el Club Natació Atlètic Barceloneta, que és el resultat de la fusió del Club Natació Atlètic i el Club Natació Barcelona, compleix cent anys. Argumenta que és el vicedegà dels clubs esportius de tot Espanya i que el seu naixement va tenir lloc als anomenats Banys Orientals, a la platja de la Barceloneta. Exposa que la fundació d’aquest Club va ser impulsat pel Sr. Esteban Candell, que va ser el seu primer president, pel Sr. Ernesto Masses i pel Sr. Emilio Salas. Remarca que aquest Club va ser l'organitzador dels primers campionats de Catalunya de natació el 1918 i que és el creador de la famosa travessa nedant al port de Barcelona, que és un dels esdeveniments esportius més populars de la ciutat. Conclou subratllant que és una entitat que ha donat importants esportistes i que s'ha convertit en un club històric i de referència a Barcelona, a Catalunya i fora d’aquí. La Sra. Fandos li accepta el prec. Espera que el Sr. Escudé es millori, ja que li consta la il·lusió que li feia presentar aquest prec. Comunica que començaran l'expedient per a l’atorgament d’aquesta medalla, molt merescuda, al Club Natació Atlètic Barceloneta. Subratlla que aquest club té una dilatada trajectòria esportiva i també social, ja que, a més de destacar per la seva tasca esportiva, està també molt implicat en la vida associativa del barri de la Barceloneta i de la ciutat, organitzant diferents proves esportives. Destaca que aquest Club, juntament amb el Club Natació Sabadell i el Club Natació Barcelona, va fundar la Federació Catalana i també la Federació Espanyola de Natació. Assenyala que el seu equip de waterpolo és referent no només a Catalunya, sinó a tot el món, i a Europa molt especialment. Afegeix que també és un molt bon gestor del Centre Esportiu Municipal Sant Sebastià i del Turó de la Peira. Conclou dient que són absolutament mereixedors d’aquesta distinció i que, a més, fan cent anys. Per tant, per tots aquests motius, reitera que començaran l'expedient per poder-los atorgar aquesta medalla i, a més, tal com també els han demanat, també faran gestions per a que la Generalitat els atorgui la Creu de Sant Jordi. 1214 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 La Sra. Jaurrieta agraeix l'acceptació del prec al govern municipal, ja que creuen que és de justícia i ben merescut. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 10. Que el Govern municipal insti al Govern de la Generalitat a l'aprovació urgent del nou Codi d'accessibilitat per poder avançar en les polítiques de supressió de barreres per les persones amb discapacitat. La Sra. Martín formula el prec. Recorda que ara fa justament un any que el seu grup ja va presentar en aquesta mateixa Comissió un prec demanant que s'instés la Generalitat de Catalunya perquè aprovés urgentment la nova Llei d'accessibilitat, atès que ja hi havia un retard de set anys en l'elaboració d'aquesta nova llei que havia de substituir el Codi d'accessibilitat del 1995, perquè el nou context de la Llei 51/2003, de 2 de desembre, de Igualdad, No Discriminación y Accesibilidad Universal (Liondau) en l’àmbit estatal i els nous reptes que encara no s'han abordat, reclamaven una nova llei que superés l'anterior i que garantís la igualtat d'oportunitats de les persones amb discapacitat en tots els àmbits. Afegeix que el mes de juny del 2012 es va anunciar que l'avantprojecte de llei d'accessibilitat es trobava en fase d'informació pública per poder fer al·legacions, entre el 12 i el 28 de juny, però diu que la convocatòria i la celebració de les eleccions catalanes el mes de novembre van paralitzar de nou l'aprovació d'aquesta llei i, consegüentment, la possibilitat que des de l'Ajuntament de Barcelona es pugui tirar endavant el Pla d'accessibilitat adaptat a la nova llei. Per acabar s’exclama que, des de l'any 2006, l'Ajuntament de Barcelona no disposa de cap pla per tal de continuar amb la supressió de barreres encara existents, que impedeixen la plena integració en tots els àmbits de les persones amb discapacitat. La Sra. Rognoni li accepta el prec, ja que afirma que avui tenen la gran sort de donar-los la notícia que la consellera Neus Munté té com a prioritat posar en marxa l'aprovació d’aquesta llei, per la qual cosa aquesta aprovació serà una realitat en breu, tot i que no pot garantir que sigui d’aquí a quinze dies, sí que serà en unes setmanes. La Sra. Martín agraeix l'acceptació del prec i li dóna les gràcies per l'interès; no obstant això, manifesta la preocupació del seu grup perquè aquesta aprovació no es dugui a terme tan ràpid com la Sra. Rognoni diu, atès que, quan acaba la legislatura, decauen tots els projectes de llei i llavors s’ha de reiniciar el programa. Per això, li demanen que insisteixi perquè no perdin més temps del que sigui estrictament necessari. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 11. Que el Govern municipal presenti a la propera sessió de la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports el pla i el calendari de creació de les 400 places d'habitatge dotacional per a persones i famílies vulnerables afectades per processos de llançament, tal com preveu la proposició aprovada el passat Plenari del Consell Municipal. El Sr. Gomà formula el prec. Argumenta que aquest prec és la conseqüència lògica d'una part molt concreta de la proposició que es va aprovar en l'últim Consell Plenari amb relació als desnonaments, en què es deia: «Garantir el reallotjament de les persones afectades per processos de llançament, prioritàriament en el marc del barri o districte de residència per mitjà de totes les mesures possibles, entre d'altres» i també «és l'increment de places d'habitatge dotacional per a famílies i persones vulnerables amb un mínim de quatre-centes fins al 2015.» La Sra. Fandos diu que respondrà el Sr. Miret. El Sr. Miret informa que properament signen el conveni amb “la Caixa” pel qual aquesta entitat cedeix a l’Ajuntament de Barcelona només deu habitatges; no obstant això, indica que com que és un conveni obert, espera que en el futur “la Caixa” se senti més propera a la situació que viu la ciutadania i que, per tant, els acompanyi en NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1215 aquest procés d'inversió social en habitatge amb un increment considerable del nombre d'habitatges cedits. Comunica al Sr. Gomà que el que demana en el prec ho té pràcticament treballat i, fins i tot, pensa que podran anar més enllà de les 400 places. Tanmateix, afirma que, en aquest moment, li és impossible comprometre’s de presentar el Pla en el termini d’un mes, ja que l’Estat espanyol ha aprovat el conveni del fons social d’habitatges, però, del qual, a hores d’ara, només saben el que apareix a la premsa i no res oficialment. Manifesta que queda a disposició del Sr. Gomà per poder anar revisant el tema, però comenta que li agradaria tenir més informació sobre la manera com poden encaixar alguns dels aproximadament sis mil pisos que l’Estat espanyol cedeix, a través del conveni que ha esmentat, perquè siguin gestionats pels ajuntaments. Indica que el Tercer Sector queda pràcticament fora de l'àmbit d'aquest conveni. El Sr. Gomà agraeix la disposició permanent del Sr. Miret a parlar d'aquest tema, del qual ja han parlat àmpliament a la Comissió Mixta i en diferents espais. Li demana que mantinguin sempre aquest diàleg i que, en la mesura que sigui possible i quan sigui possible, que a través d'alguna iniciativa, aquest compromís es pugui formalitzar políticament per part del govern municipal en aquesta Comissió. Per acabar, espera que, tant de bo, pugui anar més enllà d'aquestes 400 places en l'horitzó del 2015. El Sr. Miret manifesta el seu acord i diu que miraran de resoldre-ho. Afegeix que si alguna de les persones que estan en aquesta Comissió pot tenir accés a algun tipus d'informació d’aquest conveni del Govern central que ho digui, ja que reitera que la informació que en tenen és tota a través de contactes personals i de la premsa, però res oficialment. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 12. Que es doni continuïtat al programa de millores tècniques i estructurals dels habitatges de persones per afavorir la seva vida independent iniciat l'any 2011 i en conseqüència es continuï dotant pressupostàriament el projecte de cara el 2013. El Sr. Laporta formula el prec. El Sr. Miret li accepta el prec. Informa que ja està incorporat al pressupost, perquè aquest programa s’ha prorrogat i assegura que ja ho han fet saber a l’Associació Vida Independent, que és l'entitat que ho gestiona. El Sr. Laporta agraeix l'acceptació del prec. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 13. Quantes actes d'inspecció a locals de pública concurrència s'han incoat a la ciutat de Barcelona, en referència a la Llei 42/2010 de mesures sanitàries enfront el tabaquisme, als anys 2011 i 2012, i quantes d'aquestes han comportat sanció?. Sol·licitem que la resposta vingui desglossada per anys i per districtes i que ens sigui també lliurada per escrit. La Sra. Jaurrieta formula la pregunta. La Sra. Iniesta celebra els bons resultats obtinguts relatius a l'abordatge del tabaquisme, ja que set de cada deu ciutadans es declaren no fumadors i també s’ha reduït l'exposició al fum i al tabac tant a les llars com a la feina, cosa que suposa una millora molt important de la qualitat de vida i la disminució del risc per malalties greus. Informa, però, que no els pot donar les dades que demanen, perquè encara estan fent la seva explotació; amb tot, es compromet a fer-les arribar a tots els grups municipals per escrit. Recorda que els serveis d'inspecció estan inspeccionant tots els establiments i que les denúncies dels ciutadans també queden prou enregistrades. Avança que, el 2011, 1216 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 es van fer un total de 6.952 inspeccions, de les quals 7 tenien realment un incompliment clar. Conclou dient que queda a la disposició del grup municipal que fa la pregunta, i preveu que en un termini d'uns quinze dies podrà fer arribar les dades que li demanen a tots els grups municipals per escrit. La Sra. Jaurrieta manifesta la seva sorpresa pel fet que les dades del 2011 encara no estiguin disponibles. Expressa la preocupació del seu grup perquè a la ciutat estan proliferant terrasses tancades a l'espai públic, cosa que vulnera totalment la Llei contra el tabac que diu que només es permet fumar en espais a l'aire lliure, o bé els que estiguin coberts però que tinguin un màxim de dues parets i, en aquest sentit, diu que té fotografies d'espais de la ciutat amb quatre parets a l'espai públic i que la majoria en tenen tres. Esperen que el Departament d'Urbanisme hagi consultat l'Agència de Salut de Barcelona pel que fa, sobretot, a autoritzar aquests espais de la via pública, ja que actualment s'està elaborant la normativa. Per acabar, demanen que la informació que els faci arribar per escrit estigui desglossada per districtes i per anys, tal com ho havien demanat. La Sra. Iniesta reitera que, en aquests moments, els inspectors estan fent tot el desglossament de les dades i assegura que, d’aquesta manera, les faran arribar a tots els grups municipals. Per acabar, diu que també li faran arribar les del 2011. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 14. Quin és el resultat de l'auditoria dels locals buits anunciada en aquesta Comissió el 20 de març de 2012, quants d'aquests locals buits han estat cedits a entitats socials l'any 2012, quines han estat les entitats socials receptores i quines són les condicions de la cessió d'aquests locals? La Sra. Martín formula la pregunta. Argumenta que esperaven tenir aquesta auditoria abans del mes de setembre i que, com que no ha estat així, volen conèixer com s'ha avançat en aquest tema. La Sra. Fandos indica que aquest tema es porta des de la Primera Tinència i, més concretament, el porta el comissionat de participació, Sr. Agustí, qui respondrà. El Sr. Agustí respon que el govern municipal, a més de l'auditoria, ha fet un Pla de locals que va presentar, el mes de desembre, a la Comissió de Presidència, en resposta a l’increment de demanda dels locals que hi ha per part de les associacions de la ciutat com a efecte secundari de la crisi econòmica. Explica que el Pla de locals consisteix a quadrar la demanda amb l'oferta i fa saber que estan ja en la primera fase tant de l’oferta com de la demanda. Agraeix l’ajut del Sr. Bolaños que, a través de diverses rodes de premsa i reunions que han fet amb ell, ha contribuït a donar-los idees per aconseguir més espais. Informa que l'òrgan gestor és el Centre d’Associacions Torre Jussana, que està cogestionat per associacions i l’Ajuntament de Barcelona. Comunica que es dirimirà tot en una Taula de Valoració, que es reunirà mensualment, on s'exposaran tots els casos i on estaran representats tots els departaments municipals afectats com ara, Qualitat de Vida, Participació Ciutadana, Direcció de Patrimoni, Direcció d'Habitatge, la Regidoria de Territori, i també el Consell d’Associacions de Barcelona i una representació associativa. Dóna a conèixer que els criteris prioritaris són: entitats de llarga trajectòria, entitats que estiguin en col·laboració amb l'Ajuntament, entitats del Tercer Sector i entitats amb finalitats de serveis socials. La Sra. Martín agraeix la informació, però lamenta que, després d'un any i tres mesos que van presentar la primera petició, això no hagi avançat suficientment. Manifesta la preocupació del seu grup, ja que opinen que la mesura que va presentar el govern municipal només establia uns criteris de selecció d'espais i de requisits per aquesta adjudicació, mentre que de l'objectiu final, que era facilitar els espais a les entitats, encara no se n’ha assolit res. S’exclama que els noranta locals que estaven buits i tapiats, quan van presentar la seva proposta a principis de l’any passat, encara estan en el mateix estat. Reitera la pregunta sobre el nombre de locals que s’han facilitat a les entitats. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1217 El Sr. Agustí li replica que demanaven una auditoria, mentre que el que ara els presenten és una mesura de govern en forma de Pla de locals. Considera fonamental establir uns criteris per poder fer aquesta feina bé. Agraeix que el Grup municipal del Partit Popular els hagi ajudat en aquesta mesura de govern. Informa que, dels 90 locals, que la Sra. Martín esmenta, 88 ja tenen destinació. Assegura que l’Ajuntament de Barcelona no té cap responsabilitat sobre el fet que aquests locals estiguin tancats o tapiats. Finalment, comunica que només dos d'ells poden ser destinats al Pla de locals i que ja hi estan inclosos. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 15. Quines accions ha realitzat el Govern municipal per complir el prec acceptat, a la sessió de setembre de l'any passat d'aquesta mateixa comissió, en relació a reconèixer i donar visibilitat a les persones transsexuals de la nostra ciutat valorant la possibilitat de donar el nom de Transsexual Sonia a l'espai de l'interior del Parc de la Ciutadella que té actualment el nom de "La glorieta dels músics"? La Sra. Sanz formula la pregunta. La Sra. Vila respon que han pres un conjunt de mesures, que han fet diferents reunions i que han tirat endavant el procés, tal com està previst. Destaca que és un fet excepcional perquè, per primera vegada, es demana que es posi nom a un element arquitectònic. Comunica que s'ha arribat a un acord perquè en el proper Plenari de Ciutat Vella, que és qui en té la competència, es prengui formalment la decisió política, la qual hauran de votar totes les forces polítiques d’aquell Districte, de fer efectiu el prec que va arribar a aquesta Comissió. La Sra. Sanz agraeix a la Sra. Vila i al govern municipal l’expressió d’aquest compromís amb relació a totes les mesures que cal activar per donar visibilitat i també de reconeixement al col·lectiu transsexual i al desenvolupament de les mesures que incorpora el Pla LGTB. Agraeix especialment les accions que estan desenvolupant i remarca la importància de l'acord i del treball amb les entitats promotores. Expressa que el govern municipal té tot el suport del seu grup i també de totes les entitats i dels moviments civils que hi ha al darrere d’això. Assenyala que amb l'aprovació, el 7 de març, en el Plenari del Districte de Ciutat Vella es donarà compliment al prec, però considera que també és important que, a partir d'aleshores, tant les entitats promotores, la coordinadora, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i també els diferents grups polítics comencin a treballar perquè aquest espai sigui àmpliament conegut per a la ciutadania i que realment esdevingui un espai de referència i de reconeixement de memòria de les persones transsexuals. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 16. Quin és el capteniment del Govern municipal vers els efectes que pot comportar sobre la candidatura de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics d'hivern de 2022 el suport d'aquest govern a la candidatura de Madrid com a seu dels Jocs Olímpics de 2020? El Sr. Laporta formula la pregunta. La Sra. Fandos informa que l'Ajuntament de Barcelona, com a subseu de futbol, ha donat suport a la candidatura de Madrid. Fa saber que és la tercera vegada que Barcelona dóna suport a aquesta candidatura; concreta que ja ho va fer el 2009 i també el 2004-2005. Recorda que Madrid en el seu moment també va donar suport total a la ciutat de Barcelona, quan van haver-hi els Jocs Olímpics i els sembla que no seria normal que ara Barcelona no fes el mateix. Respon que no sap els efectes que això pot comportar, però indica que, quan el Sr. Hereu va presentar la candidatura, ja sabia també que hi havia aquest tema i, per tant, el govern municipal actual només l’ha continuat. Assenyala que la candidatura 1218 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 de Madrid es coneixerà dos mesos abans que Barcelona presenti la candidatura en el COE, amb la qual cosa hi haurà dos mesos de marge per reflexionar. Conclou dient que el projecte que fa Barcelona és, de moment, tècnic i, tot i que esperen que el puguin presentar, encara s’ha de validar. Afirma que estan en el moment del treball i que això ho fan en paral·lel amb el suport que donen a la candidatura de Madrid, de la mateixa manera com ho van fer els dos governs anteriors. El Sr. Laporta puntualitza que el sentit de la pregunta no tenia la intenció de valorar la decisió, sinó que era estrictament si el govern municipal havia valorat com pot afectar aquest suport a la candidatura de Madrid envers la de Barcelona. Recorda que els precedents de coincidir en un mateix país els jocs d’estiu i els d’hivern es remunten als anys 1924, 1932 i 1936, però des del 1994, que els jocs d’hivern i els jocs d'estiu s'alternen cada dos anys, no hi ha cap precedent que s’hagi atorgat la candidatura a un mateix comitè olímpic ni a un mateix Estat. Conclou dient que la pregunta també porta implícita la reflexió que, com més aviat, Catalunya sigui un estat independent menys risc hi haurà que es produeixi aquesta situació que perjudicaria els interessos de la candidatura de Barcelona. La Sra. Fandos manifesta que continuaran treballant en paral·lel, de la mateixa manera que també donen suport a Tarragona amb els Jocs de la Mediterrània, com a subseu d'hípica. Expressa que donaran suport a l'esport, ja que és un element importantíssim per a la ciutat de Barcelona. Per acabar, reitera que també continuaran treballant en la candidatura de Barcelona i esperen que, arribat el moment, també altres institucions els donin suport a aquesta candidatura. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 17. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 17 d'abril de 2012: - Acabar d'implantar l'expedient únic social per a les persones inserides en el circuit social d'atenció primària de la ciutat, compartit entre l'administració i les entitats d'atenció a les persones per tal d'avançar en la detecció de necessitats, l'optimització dels recursos existents, l'agilitat en la prestació dels mateixos i evitar els casos de duplicitats. - A aquest efecte, presentar en el termini de 2 mesos un informe que analitzi els mecanismes per a la seva total implementació. La Sra. Martín formula el seguiment de la proposició. Argumenta que en la proposta posava que havien de presentar un informe en el termini de dos mesos, i s’exclama que han passat ja vuit mesos i que encara el govern municipal no l’ha presentat. La Sra. Canals informa que en el tema del SIAS s'ha anat millorant i hi han anat incorporant també programes, com per exemple el d'Atenció a la Dona, que encara no estaven vinculats amb el SIAS i que encara es tramitaven en expedients en paper; amb tot, anuncia que està previst que estiguin plenament operatius a finals d’any. Fa avinent que també estan avançant en una aplicació informàtica única per a la sol·licitud i la tramitació del Programa d'àpats en companyia, que està previst que estigui operativa aquest any, i també valoraran si poden tenir accés a aquesta aplicació altres entitats i serveis socials que operen dins la ciutat. Pel que fa a l'expedient únic dóna a conèixer que hi ha alguns que estan incorporats i que ja funcionen a través del SIAS, amb aplicacions informàtiques com la del Servei de Teleassistència, el Servei de Menjadors Socials, el Servei d’Adaptació. Comunica que estan treballant el recurs dels ajuts d’alimentació, que ofereixen diferents entitats en el mateix territori, a través de la Taula Solidària d'Aliments. Afirma, però, que han de definir un model que racionalitzi i millori el sistema de distribució actual d’aliments a la ciutat, i assenyala que, si això s’aconsegueix, faran una segona fase per veure si cal, o no, algun tipus d'aplicació informàtica perquè tothom es vinculi al SIAS. Afegeix que tot això s’haurà d’incloure al Pla de sistemes i que, en tot cas, s’hi haurà de preveure un pressupost, que actualment no tenen, per poder-ho desenvolupar. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1219 La Sra. Martín agraeix la informació a la Sra. Canals. Li demana que, tal com ja es va acordar en la proposició, li faci arribar per escrit el que li ha dit verbalment. La Sra. Canals es compromet a enviar-li la resposta per escrit. La Sra. Martín li’n dóna les gràcies. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 18. Que en compliment del compromís adquirit en la sessió de la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, de 20 de març de 2012, el Govern municipal informi de les gestions realitzades i del calendari d'implementació per a la modificació de la composició del Consell de Salut del Consorci Sanitari de Barcelona, per tal de donar entrada als Consells de Salut dels 10 districtes de la ciutat i de les associacions i entitats d'àmbit de ciutat que treballen en el camp de la salut. La Sra. Ribas formula el seguiment de la proposició. La Sra. Iniesta informa que va traslladar el compromís a la Comissió Permanent del 28 de març i a la del 23 de maig i que això ha provocat que aquest any els hagin donat un informe sobre el procés a seguir per tramitar aquesta modificació, que té una gran complexitat jurídica. Exposa algunes de les conclusions de l’informe com ara que, en el context actual, d'una banda, cal incardinar la proposta amb la recent modificació de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) en el decret que el Govern espanyol va aprovar a inicis del 2013, sobre la delimitació de regions sanitàries i sectors del Servei Català de la Salut i, de l’altra, que per tirar endavant aquesta proposició cal una modificació estatutària del Consorci Sanitari de Barcelona, ratificada pels màxims òrgans, que hauria de ser aprovada pel Plenari municipal. Proposa, atesa la singularitat administrativa de la ciutat de Barcelona, que amb la modificació del Consell de Salut del Consorci Sanitari de Barcelona vagi aparellada també la modificació de la composició dels consells de salut de la ciutat. Per acabar, anuncia que ha demanat que la propera sessió de la Junta General del Consorci sigui prou llarga per poder debatre aquest informe. La Sra. Ribas constata que el que diu la Sra. Iniesta no és nou, perquè en el mandat anterior ja es va fer aquest informe jurídic. Pensa que cal la modificació dels estatuts del Consorci Sanitari i que, per tant, això demana l’aprovació en el Govern de la Generalitat i en el Plenari municipal. Afirma que és el Consorci Sanitari de Barcelona qui te interès a modificar la composició dels consells de salut a la ciutat i li retreu que això no obeeix a cap ordenament jurídic. Vol saber les modificacions proposades en aquests moments. Demana fer una reunió de grups municipals abans de la sessió de la Junta General del Consorci per veure les modificacions proposades i perquè, a partir d'aquí, puguin articular un consens. Finalment, agraeix a la Sra. Iniesta les explicacions. La Sra. Iniesta respon que li sembla molt pertinent, com sempre, fer un espai de trobada amb tots els grups municipals. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20’30h 1220 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Comissió de Presidència i Règim Interior Acta de la sessió del dia 23 de gener de 2013, aprovada el dia 6 de març de 2013 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 23 de gener de 2013, s'hi reuneix la Comissió de Presidència i Règim Interior, sota la presidència de la Ima. Sra. Belén Pajares Ribas. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Gabriel Colomé i Garcia, Guillem Espriu Avendaño, Sara Jaurrieta Guarner, Ángeles Esteller Ruedas, Joaquim Mestre Garrido, Joan Laporta i Estruch, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi són presents l’Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona, i els Srs.: Carles Agustí i Hernández, comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, i Màrius Boada i Pla, director de Serveis d’Estudis i Avaluació. Excusen la seva absència els Ims. Srs.: David Escudé i Rodríguez, Xavier Mulleras Vinzia, i la Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera. S'obre la sessió a les 10 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 14 de desembre de 2012, que adjudica a Media Planning Group, SA el contracte per al Projecte Barcelona: innovació, creació i emprenedoria amb els joves, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 400.000,00 euros. 2. Del gerent municipal, de 27 de desembre de 2012, que adjudica a Servigesplan, SL el contracte del servei de vigilància del Centre d'Acolliment d'Animals de Companyia de Barcelona, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 65.779,56 euros. 3. De l'alcalde, de 18 de desembre de 2012, que cessa com a personal eventual el Sr. Lluís Viñas Peitabi en el lloc de Director de Serveis de Política Fiscal de la Gerència d'Economia, Empresa i Ocupació i el nomena com a Director de Projectes d'Ordenances Fiscals i altres ingressos, adscrit a la Direcció de Serveis de Pressupost. 4. De l'alcalde, de 28 de desembre de 2012, que nomena, com a personal eventual, el Sr. Oriol Bonet Boixadera en el lloc de Director 2, adscrit a la Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic del Districte de Gràcia. 5. Del gerent de recursos, de 19 de desembre de 2012, que convoca la provisió per lliure designació de dos llocs de treball de suport administratiu Protocol, i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. 6. Del gerent de recursos humans i organització, de 10 de desembre de 2012, que nomena la Sra. Blanca Berard Toro per ocupar el lloc de treball de suport administratiu, adscrit al Departament de Prevenció de Riscos Laborals de la Direcció NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1221 de Serveis de Gestió i Relacions Laborals de la Gerència de Recursos Humans i Organització. 7. Del gerent de recursos humans i organització, de 10 de desembre de 2012, que nomena la Sra. Gema Sanz Pardo per ocupar el lloc de treball d'adjunta a prefectura, adscrita a l'Oficina Tècnica Barcelona-Pirineu 2022 de la Gerència Municipal. 8. Del gerent de recursos, d'11 de desembre de 2012, que nomena el Sr. Jordi Cunillera Martínez per ocupar el lloc de treball de tècnic de gestió i planificació de programes de llicències i inspecció, adscrit a la Direcció de Serveis de Llicències i Inspecció de la Gerència adjunta d'Urbanisme. 9. Del gerent de recursos humans i organització, de 18 de desembre de 2012, que nomena la Sra. Maria Dolores García Moreno per ocupar el lloc de treball d'administrativa especialitzada, adscrita al Districte de les Corts. 10. Del gerent de recursos humans i organització, de 18 de desembre de 2012, que nomena la Sra. Agustina Vilalta de Dios per ocupar el lloc de treball d'administrativa especialitzada, adscrita al Districte de Sants-Montjuïc. 11. Del gerent de recursos humans i organització, de 18 de desembre de 2012, que reintegra a la plantilla de l'Ajuntament la Sra. M. Mercedes Alvarez Sanz procedent de l'Institut Municipal d'Hisenda, i la nomena per ocupar el lloc de treball d'administrativa especialitzada, adscrita al Districte de Sant Andreu. 12. Del gerent de recursos, de 18 de desembre de 2012, que reintegra a la plantilla de l'Ajuntament al Sr. Josep M. Guardiola Monserraté procedent de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà, i el nomena per ocupar el lloc de treball de responsable de llicències, obres i habitatge, adscrit al Departament de llicències i inspecció de la Direcció de Serveis de llicències i espai públic del Districte de Gràcia. Acords de la Comissió de Govern de 12 de desembre de 2012: 13. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Ana Busquets Ubach (mat. 25767) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnica mitjana de ciències socials, amb destinació al Grup de Treball EAIA 03 de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esport, on desenvolupa el lloc de treball d’Educadora d'assistència primària, i l’ activitat privada per compte propi de creació d'una botiga on-line de venda per internet de bosses i complements i la revisió de comandes a través d'internet, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 14. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Jose Miguel Pedroso González (mat. 24462) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de auxiliar d'Administració General, amb destinació al departament de Comunicació del Districte Sarrià-Sant Gervasi, on desenvolupa el lloc de treball de administratiu especialitzat de districte, i l’activitat privada per compte d'altri com a entrenador de futbol al C.E. Salesians Bosco-Horta, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la 1222 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 15. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Francisco Javier Varela Alegre (mat. 27224) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional de Tècnic mitjà d'arquitectura i enginyeria, amb destinació al departament d'Abastament de la Gerència d’Hàbitat Urbà, on desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada de serveis tècnics d'enginyeria per comte d'altri a l’empresa AGICS, Asesoria Gonzalo Ingeniería Civil y Seguridad, SLE, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 16. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Eulàlia Pardo de Atín Maresch (mat. 19370) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnica d'Administració General, amb destinació a la Junta Arbitral de Consum de la Gerència de Promoció Econòmica, on desenvolupa el lloc de treball de Secretaria, i l’activitat privada d’advocada per compte propi, si bé no podrà ostentar, per sí mateix o mitjançant substitut, la representació i defensa d'interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que l'Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 17. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per el Sr. Eduard Sánchez Marín (mat. 802838), entre la seva activitat municipal com a funcionari amb la categoria professional de professor de música amb destinació al Conservatori Municipal de Música, i l’activitat privada per compte d’altri com a professor de música al Col·legi IALE, SA, per l’any acadèmic 2012-13 des del 02/10/2012 fins al 21/06/2013, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1223 Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 18. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Sílvia Domingo Sánchez (mat. 805057) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Turó de l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada a l’Associació Comunitària Verdum, com a educadora social a un espai familiar, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la suma de jornades de l’activitat pública i l’activitat privada no podrà superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50% ni podrà haver coincidència horària entre les dues jornades i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 19. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. M. Mar Valverde López (mat.28147) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnica superior d'Administració General, amb destinació a Gerència de l'Institut Municipal de Serveis Socials, on desenvolupa el lloc de treball de Responsable de Serveis Jurídics, i l’activitat privada per compte propi d'advocat, si bé no podrà ostentar, per sí mateix o mitjançant substitut, la representació i defensa d'interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que l'Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable; donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 20. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Montserrat Pastor Puyol (mat.25004) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnic superior d’Educació i Psicologia, amb destinació al CSS Sant Martí-Verneda de la Gerència de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona d'aquest Ajuntament, on desenvolupa el lloc de treball de psicòleg d’assistència primària les funcions pròpies d’aquest lloc de la seva categoria, i l’activitat pública com a col·laboradora docent a la Universitat Oberta de Catalunya a temps parcial, per al curs acadèmic 2012-2013 des del 19 de setembre de 2012 fins al 21 de febrer de 2013 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques i l’article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat en relació a l’article 7 de la Llei 17/1997, de 24 de desembre, de Mesures administratives i d’organització, que estableix la concurrència d’interès públic en relació amb les tasques de tutoria i consultoria del personal docent col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. L’activitat secundària no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Acords de la Comissió de Govern de 19 de desembre de 2012: 1224 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 21. Prorrogar de mutu acord, a l'empara de l'article 303.1 del Text Refós de la LCSP, i de conformitat amb la clàusula tercera del plec de clàusules administratives particulars que regula el contracte que té per objecte la neteja i recollida selectiva dels edificis i locals municipals adscrits a les Gerències i els Districtes de: Serveis Generals i Coordinació Territorial; Educació, Cultura i Benestar; Recursos Humans i Organització; Acció Social i Ciutadania; Medi Ambient; Prevenció, Seguretat i Mobilitat (Guàrdia Urbana); Prevenció, Seguretat i Mobilitat (S.E.I.S); Urbanisme i Infraestructures, Districte de Ciutat Vella , Districte de l’Eixample, Districte de Sants Montjuïc; Districte de les Corts; Districte Sarrià-Sant Gervasi; Districte de Gràcia; Districte d’Horta –Guinardó; Districte de Nou Barris; Districte de Sant Andreu i Districte de Sant Martí (lots 1 a 20) per un import de 2.016.354,53 euros IVA inclòs, de l' 1de gener de 2013 fins el 28 de febrer de 2013, d’acord amb la següent distribució: Lot 1, contracte núm 08002441:per un import de 143.364,49€ a l’empresa Clece SA;Lot 2, contracte núm 08002453: per un import de 151.646,38€ a l’empresa La Bruixa Neteges Generals i Manteniment SL; Lot 3, contracte núm 08002456: per un import de 60.506,82€ a l’empresa Limserco; Lot 4, contracte núm 08002457: per un import de 28.675,81€ a l’empresa Clece SA; Lot 5, contracte núm 08002460: per un import de 134.979,83€ a l’empresa Clece SA; Lot 6, contracte núm 08002462: per un import de 93.518,18€ a l’empresa Clece SA; Lot 7, contracte núm 08002463: per un import de 27.447,59€ a l’empresa Clece SA; Lot 8, contracte núm 08003095: per un import de 177.310,24€ a l’empresa Limp’tres SL; Lot 9, contracte núm 08003097: per un import de 161.483,34€ a l’empresa Clece SA; Lot 10, contracte núm 08003099: per un import de 148.816,92€ a l’empresa Clece SA; Lot 11, contracte núm 08003100: per un import de 68.891,25€ a l’empresa Bruixa Neteges Generals i Manteniment SL; Lot 12, contracte núm 08003101: per un import de 54.244,77€ a l’empresa Clece SA; Lot 13, contracte núm 08003103: per un import de 102.300,33€ a l’empresa La Bruixa Neteges Generals i Manteniment SL; Lot 14, contracte núm 08003105 per un import de 148.678,78€ a l’empresa La Bruixa Neteges Generals i Manteniment SL; Lot 15, contracte núm 08003106 per un import de 55.516,74€ a l’empresa Clece SA; Lot 16, contracte núm 08003107: per un import de 66.523,13€ a l’empresa Clece SA; Lot 17, contracte núm 08003108: per un import de 33.625,19€ a l’empresa Clece SA; Lot 18, contracte núm 08003109: per un import de 72.217,02€ a l’empresa Limserco SL; Lot 19, contracte núm 08003110: per un import de 91.182,28€ a l’empresa Clece SA; Lot 20, contracte núm 08003111 per un import de 195.425,44€ a l’empresa Multianau SL; autoritzar i disposar la despesa de 2.016.354,53 euros (dels quals 1.666.408,70 € corresponen al preu net i els restants 349.945,83 € a l’IVA al 21%), amb càrrec als pressupostos i partides indicades en la relació comptable i en el document annex; atès que l'autorització de la despesa s'aprova en exercici anterior al de l'inici de l'execució, se'n sotmet l'adjudicació a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades d'aquest contracte a l'exercici corresponent; requerir els adjudicataris perquè en el termini màxim de 15 dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d'aquesta resolució, reajustin la garantia definitiva , per un import de: Lot nº: 1: 5.924,14€; Lot nº: 2: 6.266,38€; Lot nº 3: 2.500,28€; Lot nº 4: 1.1184,95€; Lot nº 5:. 5.577,68 €; Lot nº 6: .3.864,39€; Lot nº 7: 1.134,20€; Lot nº 8: 7.326,87€; Lot nº 9: 6.672,87€; Lot nº 10: 6.149,46€; Lot nº 11: 2.846,74€; Lot nº 12: 2.241,52€; Lot nº 13: 4.227,29€; Lot nº 14: 6.143,75€; Lot nº 15: 2.294,08€; Lot nº 16: 2.748,89€; Lot nº 17: 1.389,47€; Lot nº 18: 2.984,17€; Lot nº 19: 3.767,86€ ; Lot nº 20: 8.075,43€; I ingressin a la Tresoreria municipal, en metàl·lic, en concepte de les aportacions per al suport hotline i el manteniment de l’aplicació informàtica, segons clàusula 19 apartat e) del Plec de Condicions Administratives, segons el següent desglossament: Lot nº1: 143,36€; Lot nº: 2: 151,65€; Lot nº 3: 60,51€; Lot nº 4: 28,68€; Lot nº 5:.134,98 €; Lot nº 6:93,52€; Lot nº 7: 27,45€; Lot nº 8: 177,31€; Lot nº 9: 161,48€; Lot nº 10: 148,82€; Lot nº 11: 68,89€; Lot nº 12: 54,24€; Lot nº 13: 102,30€; Lot nº 14: 148,68€; Lot nº 15: 55,52€; Lot nº 16: 66,52€; Lot nº 17: 33,63€; Lot nº 18: 72,22€; Lot nº 19: 91,18€ ; Lot nº 20: 105,43€. DONAR COMPTE a la Comissió de Presidència i Regim Interior. Acords de la Comissió de Govern de 9 de gener de 2013: NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1225 22. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya, per al projecte PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya); facultar el Gerent de Recursos per a la signatura de l’esmentat conveni. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Acords de la Comissió de Govern de 16 de gener de 2013: 23. Acceptar la cessió de l’ús de l’immoble situat en el carrer de Via Barcino núm. 75 realitzada pel Servei Català de la Salut – Consorci Sanitari de Barcelona per tal de destinar-lo a la realització de tasques de promoció i prevenció de la salut, especialment en l’àmbit educatiu, segons les condicions del conveni que s’aproven; formalitzar el conveni corresponent; facultar al Regidor del Districte de Sant Andreu per a la signatura del Conveni; i donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 24. Aprovar el Conveni Marc de Col·laboració signat entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Universitat Pompeu Fabra, amb vigència de dos anys naturals comptats a partir de la data de la seva signatura, i renovable expressament per períodes anuals, llevat que se’n formuli denúncia per qualsevol de les parts, amb un màxim de dues pròrrogues d’acord amb la normativa vigent. Facultar l’Im. Sr. Joaquim Forn Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde i responsable de l’Àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat, per a la signatura del Conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Universitat Pompeu Fabra. Facultar els Gerents d’Àrees, Districtes i Instituts, la facultat d’aprovar i signar convenis específics per a l’acolliment d’estudiants en pràctiques, sempre que aquests tinguin lloc a l’empara del conveni marc signat entre aquest Ajuntament i la Fundació Universitat Pompeu Fabra sens perjudici de remetre tota proposta de conveni, i com a tràmit previ a la seva signatura, a la Gerència de Recursos Humans i Organització, per tal que sigui emès el preceptiu informe per part del Gabinet Tècnic Jurídic. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Dinamització del registre ciutadà. El Sr. Agustí explica que actualment hi ha 2.373 persones inscrites al Registre Ciutadà, que és un cens de persones interessades a participar en els assumptes i les decisions polítiques importants de la ciutat. Assenyala que, en la pràctica, el Registre només rep convocatòria per a les audiències públiques de ciutat, per exemple les relatives als pressupostos o el PAM. Indica que això es deu en part a problemes de la llei de protecció de dades i, també, al fet que és una qüestió que no s’ha cuidat prou. Afirma que l’objectiu d’aquesta mesura de govern és reforçar la participació d’aquestes persones interessades en els assumptes de govern de la ciutat a través de la informació, la formació i la participació. Afegeix que un altre objectiu és enfortir el Registre Ciutadà incrementant el nombre de ciutadans que en formen part. Destaca que aquesta mesura de govern s’ha elaborat conjuntament amb els ciutadans del Registre Ciutadà del Consell de Ciutat, que l’han validat i hi han fet aportacions. Assenyala que en aquest cas han aplicat la màxima de governar amb les persones i aprofitar el seu coneixement, que afirma que és la mateixa lògica de la mesura de govern. Remarca que, al capdavall, el ciutadà de cada territori o cada sector és qui millor coneix els problemes d’aquests àmbits. Exposa algunes de les principals mesures que responen als objectius d’informació, formació i participació dels ciutadans del Registre Ciutadà. Explica que ara és només un registre de ciutat i que volen introduir l’àmbit de districte i de barri per saber quants ciutadans del Registre hi ha a cada districte i a cada barri, de manera que els puguin fer actius en els consells de barri. Assenyala que també tenen previst fer dues reunions l’any de rebuda als nous ciutadans que es registrin per explicar-los bé quins drets tenen i en què poden col·laborar, i fer una reunió d’avaluació de l’estat de la 1226 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 ciutat per recollir l’opinió del Registre Ciutadà sobre els principals assumptes de ciutat. Precisa que, de fet, ja se n’ha fet una. Així mateix, destaca que els ciutadans inscrits rebran informació puntual de cadascun dels processos participatius que s’obrin, i que es faran accions concretes de formació en participació. Afirma que la formació és fonamental, ja que el ciutadà que s’apunta al Registre Ciutadà sovint ho fa per un assumpte concret o sense conèixer gaire bé com funciona l’Ajuntament i quines eines i quins drets té. Explica que també potenciaran l’etiqueta oficial de participació (#bcnparticipa) per reforçar-la i per fomentar el debat participatiu de la ciutat. Assenyala que, en la mateixa línia, faran accions a Facebook i Twitter. El Sr. Espriu agraeix la presentació de la mesura de govern i manifesta que els han sorprès una mica alguns dels seus plantejaments. Opina que, per exemple, la mesura s’hauria d’haver elaborat també amb les entitats que participen en el Consell de Ciutat i no només amb els ciutadans individuals, ja que té la sensació que estan dinamitzant una associació més que no pas un registre. D’altra banda, afirma que, al seu parer, s’hauria d’incrementar el nombre de persones inscrites en el Registre. Pel que fa a això, assenyala que el document no parla d’una campanya pròpiament dita per incentivar que els ciutadans s’inscriguin al Registre. Explica que la mesura parla d’una modificació en la part reglamentària perquè els ciutadans inscrits en el Registre puguin entrar en altres òrgans de govern a part del Consell de Ciutat i la Comissió de Seguiment dels Consells de Barri. En aquest sentit, opina que caldria incorporar-hi el Consell Ciutadà de Districte i que, fins i tot, seria viable que aquests ciutadans també poguessin formar part dels òrgans de participació sectorial, on actualment només hi són representats experts procedents dels sectors. Manifesta que valoren positivament que es faci una formació prèvia abans de qualsevol procés de participació. Afirma que, de tota manera, si ell hagués d’escollir entre dinamitzar el Registre o les estructures de participació de segon nivell, com el Consell Ciutadà de Districte, apostaria molt més per la segona opció. Pel que fa a això, explica que quan els ciutadans entren en les estructures de participació no hi ha ningú que els aculli com ho fa el Consell de Ciutat, ja que és una cosa que requereix informació i dedicació. Opina que, per tant, abans de proposar-se dinamitzar un procés registral, caldria veure com formar les persones que ja són dins dels òrgans de participació perquè puguin participar en condicions. Pel que fa a les sessions de debat sobre l’estat de la ciutat, afirma que es podrien fer un parell d’audiències públiques a l’any en què es parlés sobre l’estat de la ciutat i es convoqués tota la gent a participar-hi, de manera que poguessin veure com funciona el procés de participació en temps real. En aquest sentit, opina que no es tracta tant de donar una «càpsula dosificada» a les persones que s’incorporen en el Registre, sinó de fer que vegin exactament com funcionen les estructures de participació de la ciutat. Finalment, manifesta que el preocupa que la mesura no parli de la gestió de dades respecte als diferents àmbits de territori. Pel que fa a això, afirma que cal tenir en compte la protecció de dades, i opina que s’haurien d’establir protocols sobre la utilització d’aquesta informació. La Sra. Esteller explica que el seu Grup pensa que no té sentit abordar la dinamització del Registre al marge del debat sobre la racionalització dels òrgans de participació, sobre la qual es va aprovar una proposta presentada pel seu Grup en l’última sessió de la Comissió. En aquest sentit, afirma que hi ha una relació directa entre els ciutadans que es registren per participar en els diferents òrgans de la ciutat i la manera com es participa en aquests òrgans. Opina que és necessari que la gent que veritablement vol participar ho faci en condicions i no tingui la sensació que el seu esforç no serveix per a res a causa de la manca de receptivitat, la desorientació o la multiplicitat d’òrgans. Afirma que, per tant, aquesta mesura de govern s’ha de vincular amb la proposta de racionalització dels òrgans de participació. Explica que, en analitzar la mesura, s’han adonat que la dinamització del Registre és una qüestió més aviat tècnica que només implica l’adaptació d’aspectes com la distribució per districtes o barris, o tenir un desglossament de dades i perfils de persones per saber com s’ha de canalitzar la seva participació. Opina que, tanmateix, això s’hauria de vincular estretament amb el debat sobre les formes de participació, NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1227 per tal que les persones que tenen interès a participar també estiguin motivades a fer-ho perquè se’ls dóna resposta i perquè poden participar d’una manera més eficaç. D’altra banda, valora positivament el foment de les noves tecnologies per facilitar la participació, però assenyala que cal estudiar com gestionar-ho perquè tothom tingui un retorn. Així mateix, explica que també els sembla bé que es faciliti informació i formació sobre com es pot participar, sempre que això es vinculi amb la reforma dels òrgans de participació. El Sr. Gomà manifesta que el seu Grup sempre estarà d’acord amb qualsevol acció que vagi en la línia d’aprofundir la democràcia participativa. Destaca que, en el context actual de desafecció de la ciutadania amb relació als elements més convencionals de la democràcia representativa, és més necessari que mai fer una aposta sincera i decidida per fer avançar tots els mecanismes de deliberació democràtica i d’incidència directa de la ciutadania en la presa de decisions. A més, manifesta que estan convençuts que l’àmbit municipal és el més idoni per introduir elements d’innovació democràtica. Afirma que, des d’aquest punt de vista, no tenen res a objectar respecte a qualsevol mesura que tingui l’objectiu de dinamitzar i millorar els instruments dels quals s’ha dotat la ciutat per fer possible la democràcia participativa. Manifesta que, tanmateix, els ha sorprès que el Govern presenti aquesta mesura abans de la convocatòria del grup de treball de la Comissió en què els grups polítics treballen per la modificació de la normativa sobre participació a la ciutat. En aquest sentit, opina que aquesta mesura s’hauria pogut situar en aquest marc o que, com a mínim, se n’hauria d’haver informat a tots els grups municipals en una convocatòria prèvia. Recorda que, quan es va crear el Registre Ciutadà, va afrontar el repte d’incorporar la participació a títol individual en el Consell de Ciutat i, posteriorment, en els consells de barri. Assenyala que, per tant, es volia afegir aquesta nova dimensió de participació de caràcter personal al que històricament havia estat la participació del teixit associatiu en els òrgans de participació. Afirma que per al seu Grup és positiu saber articular aquestes dues dimensions de la participació, però que això no ha d’anar en detriment de la participació organitzada del conjunt de ciutadans i ciutadanes que pensen que cal incidir en les decisions municipals a través dels moviments socials i el teixit social de la ciutat. Explica que no estan en desacord amb cap de les mesures que planteja el document per millorar el Registre Ciutadà, però que troben a faltar una filosofia d’apoderament de les persones que participen en el Registre, per tal que tinguin més capacitat d’iniciativa i de decisió. En aquest sentit, opina que ha d’haver-hi més bidireccionalitat entre l’Ajuntament i la ciutadania, de manera que les persones inscrites en el Registre estiguin apoderades per participar més i millor. D’altra banda, assenyala que, a part de dinamitzar el Registre, també caldria que el Govern municipal fes un esforç en paral·lel per dinamitzar els mateixos espais de participació amb iniciatives que difonguin entre el conjunt de la ciutadania l’existència i la rellevància del Consell de Ciutat i els consells de barri. Afirma que avui el teixit social i la ciutadania de Barcelona han madurat prou perquè es faci un pas endavant qualitatiu en els instruments de participació de la ciutat. Opina que, per exemple, és el moment de donar un impuls important a les consultes i les iniciatives ciutadanes, així com d’explorar la posada en marxa de pressupostos participatius a la ciutat. Assenyala que el seu Grup ja ha fet propostes concretes en aquest sentit durant aquest mandat. Recorda que en el Plenari del mes de març de 2012 van presentar una proposició perquè les inversions socials de la ciutat es poguessin decidir a través de la metodologia del pressupost participatiu en el marc de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva. Així mateix, explica que en el Plenari del setembre de 2012 van presentar una proposició per tirar endavant una consulta ciutadana sobre la reforma del Port Vell, i que han demanat la regulació de la iniciativa ciutadana en aquesta Comissió. Conclou que estan d’acord a dinamitzar i millorar el Registre Ciutadà, però en el marc d’un model de millora que apoderi i doni eines a la ciutadania i que suposi un avenç qualitatiu en la democràcia participativa de proximitat. En aquest sentit, opina que fins ara el Govern de la ciutat ha esta més un obstacle que no pas un element facilitador d’aquest marc. 1228 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 El Sr. Laporta manifesta que el seu Grup entén que l’objectiu principal d’aquesta mesura de govern és dinamitzar el Registre Ciutadà, ampliar-ne la base a tots els barris i districtes de la ciutat i aconseguir que estigui ben representat tant des del punt de vista qualitatiu, amb la presència de tots els territoris, sectors socials, gèneres i franges d’edat, com quantitatiu, amb un nombre rellevant de persones inscrites. D’altra banda, agraeix que la mesura inclogui objectius, calendari, pressupost i possibles indicadors per poder fer-ne un seguiment. Explica que el seu Grup defensa un nou model de ciutat i que per això ha presentat una sèrie de mesures d’aprofundiment democràtic a la ciutat, com ara l’Observatori Local de la Democràcia Participativa, l’elecció directa dels consellers de districte i la inclusió dels consells de barri al Programa d’actuació municipal (PAM). Destaca que els pilars fonamentals en què el Grup d’UpB basa la seva acció són la proximitat a la ciutadania, la transparència i el rigor en la gestió, i la participació ciutadana. Afirma que, per tant, comparteixen la mesura perquè entenen que en general coincideix amb els objectius del seu Grup. Assenyala que, no obstant això, troben a faltar una aposta decidida per anar a cercar la ciutadania de manera proactiva i animar-la a inscriure’s en el Registre Ciutadà. El Sr. Forn diu que no qüestionen el pes del món associatiu, però que creuen que és important mantenir la representació de les persones no associades. Afirma que el que pretenen amb aquesta mesura és intentar que les persones del Registre Ciutadà puguin ser més útils, no només en l’àmbit de ciutat, sinó també en l’àmbit de barri i de districte. Manifesta que, tanmateix, comparteix que el gran debat és com dotar els ciutadans d’una major capacitat d’incidència en la presa de decisions, de manera que el que es decideixi en els àmbits participatius sigui realment tingut en compte pel Govern i vinculant. Diu al Sr. Laporta que també forma part de la mesura de govern intentar animar la gent a inscriure’s en el Registre Ciutadà. Opina que el fet que en una ciutat d’1.600.000 habitants només hi hagi inscrites unes 2.700 persones evidencia que la difusió que es fa d’aquest Registre no acaba de funcionar i que, per tant, cal un esforç important per donar-lo a conèixer. A continuació, cedeix la paraula al Sr. Agustí. El Sr. Agustí agraeix les reflexions dels Grups i afirma que, en línies generals, està d’acord amb totes elles. Precisa que, quan parlen de difusió, també es refereixen a la difusió del fet associatiu com un dels valors de la participació, que no és contradictori amb la participació individual. A més, manifesta que comparteix que, a banda de dinamitzar el Registre Ciutadà, cal reflexionar sobre els òrgans participatius, que és el que s’està fent en la Comissió de Revisió de la Normativa de Participació Ciutadana. Assenyala que, per tant, aquesta mesura de govern està totalment relacionada amb aquesta qüestió. Diu a la Sra. Esteller que no es tracta només d’una mesura tècnica per incloure el concepte de barri o districte, sinó que també preveu moltes altres coses, entre elles el creixement del Registre Ciutadà. A més, destaca que és a través de les eines que es produeix l’apoderament de les persones. El Sr. Espriu assenyala que cal tenir en compte que la gent que vol participar a la ciutat és molt superior a la que hi ha inscrita en el Registre, atès que les més de 3.000 entitats de Barcelona ja articulen una estructura de participació i de compromís en molts aspectes concrets de la ciutat. Destaca que, per tant, el nombre de ciutadans compromesos és enorme, tot i que cal no confondre això amb la ciutadania que vol participar en els afers de govern. Opina que és positiu que hi hagi persones que a títol individual, amb o sense experiència associativa, vulguin incorporar-se a la construcció d’un model de ciutat. En aquest sentit, afirma que cal potenciar-ho, però sense caure en el parany que el Registre sigui una mena de Voluntaris 2000, en què es fa formació per desviar-la després a espais especialitzats, que és una cosa que es va intentar fa bastants anys i no va sortir bé. D’altra banda, opina que és positiu introduir eines de participació vinculades a les tecnologies de la informació i el coneixement, però que cal tenir en compte que això requereix una utilització i un manteniment adequats. La Sra. Esteller explica que ha dit que aquesta mesura té més aviat un caràcter tècnic perquè presenta unes millores de segmentació de la informació i de classificació per facilitar la participació, però no es vincula amb els òrgans de participació. En aquest sentit, opina que tot això ha de formar part d’un mateix debat i que aquesta NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1229 mesura s’ha de derivar al grup de treball que estudia la reorganització dels òrgans de participació. D’altra banda, afirma que és vital que totes les persones que vulguin participar tinguin un retorn i no se sentin desateses, també quan participen a través de les noves tecnologies. El Sr. Gomà manifesta que coincideix en bona part amb les reflexions que ha fet el Sr. Forn, ja que és veritat que les eines de participació són més utilitzades com més útils són i més la ciutadania percep que tenen capacitat real d’incidència. En aquest sentit, opina que la millor manera de potenciar els espais de participació és fer-los rellevants. A més, explica que també creuen que cal articular bé la participació associativa amb la participació personal, que és el model en què es basa el Consell de Ciutat. Assenyala que, tanmateix, no es poden oblidar de promoure els instruments de democràcia directa, on la participació de la ciutadania s’expressa amb tot el seu potencial. Pel que fa a això, recorda que en aquest mandat el seu Grup va presentar una proposta concreta de consulta ciutadana sobre el Port Vell i que el Govern no va acceptar-la. D’altra banda, afirma que el procés sobre la iniciativa ciutadana està estancat i que per això el seu Grup presenta un prec amb la voluntat de desencallar la possibilitat de tirar endavant el marc normatiu de la iniciativa ciutadana a la ciutat. Manifesta que el seu Grup persistirà en la idea de fer que la coincidència en els plantejaments s’acabi traduint també en una coincidència en els fets, de manera que el Govern adopti una posició més oberta i de suport a les iniciatives de democràcia directa a la ciutat. Es dóna per tractada. c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 2. Que comparegui el responsable municipal que correspongui per tal d'informar sobre el projecte que el govern municipal té per Barcelona Televisió. La Sra. Pajares informa que aquesta compareixença se substanciarà conjuntament amb el punt 8 de l’ordre del dia, que és una proposició del Grup d’ICV-EUiA. Assenyala que els sol·licitants de la compareixença la donen per reproduïda i, per tant, cedeix la paraula al Govern. El Sr. Forn pregunta si ara també s’ha de pronunciar sobre la proposició. La Sra. Pajares respon al Sr. Forn que pot organitzar la intervenció com vulgui, però que el més lògic seria fer primer la compareixença. El Sr. Forn afirma que no es pronunciarà sobre la proposició fins que el Sr. Mestre no l’expliciti. El Sr. Mestre explica que, en els darrers 18 anys, la ciutat i l’Ajuntament han garantit una televisió local de qualitat, independent, plural i molt professional, cosa que opina que hauria de ser un motiu de satisfacció per a l’Ajuntament, sobretot perquè és un mèrit col·lectiu que es pot atribuir tant a la Corporació Municipal com als professionals de BTV i la ciutadania, les entitats i les associacions, que tenen un paper decisiu a l’hora de fer de BTV una televisió d’informació local i de proximitat. Recorda que en el Plenari del mes de maig de 2008 es va aprovar el nou Reglament d’organització i funcionament del servei públic de televisió local de Barcelona amb un suport molt ampli dels regidors i regidores de l’Ajuntament. Destaca que aquest acord responia a la voluntat política que BTV no fos mai la televisió del Govern municipal o una televisió presonera d’interessos o confrontacions entre els partits representats en el consistori. Assenyala que amb el nou reglament es volia garantir que BTV continués sent una televisió professional, plural i independent, i, a més, s’establia un nou model de govern i de direcció coherent amb aquesta voluntat. Opina que, tanmateix, les retallades pressupostàries del Govern municipal a BTV estan comportant una modificació progressiva del model de BTV que van decidir entre tots els grups municipals. Explica que el pressupost municipal per a BTV el 2012 era de 14.800.000 euros, però que el pressupost que preveia el Govern municipal per al 2013 era de 13.300.000 euros, que significa una reducció d’1,5 milions d’euros, o del 10,11%. 1230 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Assenyala que, tot i que aquest pressupost no ha estat presentat a la Comissió d’Economia i Hisenda i no ha estat aprovat per l’Ajuntament, el Govern municipal està aplicant a BTV, no el pressupost prorrogat del 2012, sinó el pressupost que tenia previst per al 2013. En aquest sentit, afirma que, mentre no hi hagi un nou pressupost, el pressupost per a BTV és el pressupost prorrogat del 2012, ja que el Govern municipal no ha estat capaç de fer aprovar el pressupost del 2013. Precisa que, de tota manera, no es tracta només d’un problema de recursos, sinó també de model. Pel que fa a això, destaca que BTV ha de ser governada pel seu Consell d’Administració i no pas pel Govern municipal, que al seu parer és el que està passant ara. Explica que el seu Grup creu que no es pot continuar modificant el model de BTV, aprimant els seus recursos i retallant el seu pressupost. A més, remarca que aquestes decisions trenquen el consens que van assolir tots els grups municipals amb relació al model de BTV. Així mateix, opina que són decisions que es prenen sense cap tipus de diàleg ni d’acord amb la resta de grups municipals i el Consell d’Administració de BTV, que és l’òrgan de govern d’aquest ens. Recorda que fa pocs dies el mateix director de BTV, el Sr. Àngel Casas, va dir textualment que «BTV està al límit de la resistència», i afirma que les conseqüències de les retallades del Govern a BTV són evidents. Assenyala que, en primer lloc, aquestes retallades obliguen a modificar la programació de la cadena. Observa que, de fet, ja han desaparegut tres programes: Info idiomes, El temps del Picó i Jo què sé!, el programa d’entrevistes del Sr. Carles Flavià. Explica que, en segon lloc, les retallades posen en risc la continuïtat de les televisions de districte, com també ha denunciat la Coordinadora Barcelona Comunicació, que agrupa aquestes televisions. Precisa que les retallades que imposa el Govern municipal a la Televisió de Barcelona han comportat reduir un 50% els recursos a les televisions de districte, que han passat d’un pressupost de 600.000 euros el 2012 a 300.000 euros per al 2013. Destaca que això implica menys informació dels barris i dels districtes, pitjors condicions de treball per als professionals i, com a mínim, deu acomiadaments de professionals que treballen a les televisions de districte. Explica que la tercera conseqüència de les retallades del Govern a BTV són les pitjors condicions laborals i els acomiadaments de la plantilla professional de la principal productora de BTV, Lavinia, que té 158 professionals que treballen a la televisió local. Assenyala que, per exemple, no s’han pogut renovar sis contractes i que s’han reduït els salaris, que ja estaven congelats, entre el 4,5% i el 10%, cosa que significa una pèrdua mitjana de salari de 1.500 euros per a cadascun d’aquests professionals. A més, afirma que hi ha també l’amenaça que les retallades del pressupost de BTV que aplica el Govern aquest any afectin la mateixa plantilla d’informació i comunicació de l’empresa municipal. Conclou que les retallades a BTV van en detriment de la qualitat i la proximitat, amb la pèrdua del model informatiu descentralitzat que ha caracteritzat Televisió de Barcelona, i representen pitjors condicions laborals i una pèrdua de llocs de treball i de salari. Explica que per això el seu Grup presenta una proposició per demanar que es refermi l’aposta pel model de regulació del servei públic de la televisió local de Barcelona; que es mantingui la dotació pressupostària aprovada el 2012; que es facin totes les gestions necessàries per mantenir els recursos de les televisions de districte a fi de garantir la informació de proximitat, i que es constitueixi una comissió de treball formada pels grups polítics municipals per fer un seguiment de tots aquests acords. Manifesta que creuen que la situació mereix aquests acords i que els grups municipals tinguin un espai per discutir de BTV. El Sr. Forn afirma que l’espai de discussió pertinent és la Comissió de Presidència i Règim Interior, on s’ha parlat més d’una vegada de la situació de BTV. Afirma que el Reglament d’organització i funcionament del servei públic de televisió local de Barcelona que es va aprovar el 2008 defineix molt clarament les competències. Recorda que una de les coses acordades va ser que la discussió sobre models havia de sortir del marc polític estricte i que, a aquest efecte, s’havia de crear un òrgan de representació en què hi hauria un representant de cada partit polític però desvinculat de l’acció política pròpiament dita. Assenyala que aquests representants són persones de la professió i són els que defineixen, entre altres coses, que la programació s’adeqüi a les emissions de servei públic o que s’elevi una proposta de NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1231 contracte-programa. Destaca que, per tant, el Consell d’Administració té unes funcions molt importants, i que tots accepten que és qui ha de definir el model de BTV, tot i que el Govern també pugui dir-hi la seva. Manifesta que el Govern creu que hi ha algunes qüestions que s’han d’abordar. Afirma que, en primer lloc, cal acceptar que no existeix un model integral dels mitjans de comunicació. Explica que, si bé hi ha una part central molt important que és BTV, haurien de ser capaços d’utilitzar les mateixes sinergies de BTV amb altres mitjans del mateix Ajuntament de Barcelona. Opina que té poc sentit que des del punt de vista de l’estratègia comunicativa hi hagi organismes o mitjans que actuïn d’una manera independent. Explica que una altra qüestió que els preocupa és que el model de comunicació de BTV no és prou diferencial en el mercat respecte a l’oferta generalista habitual. Opina que, per tant, la ciutadania de Barcelona no percep d’una manera prou clara el benefici del servei públic que BTV ofereix. En aquest sentit, assenyala que hi ha camí per recórrer, ja que les coses es poden fer d’una manera que estigui més en consonància amb la demanda de la ciutat. Afirma que una de les altres qüestions que cal abordar és el fet que la ràtio de cost per hora de producció pròpia de BTV és comparable a la d’altres mitjans d’àmbit autonòmic de Catalunya, però, en canvi, el retorn en ingressos és menor. En aquest sentit, opina que això crea una situació de difícil sostenibilitat. Explica que, en el context actual, el Govern creu que l’Ajuntament de Barcelona ha de revisar la seva actuació i participació en els mitjans de comunicació dels quals és titular, amb criteris que combinin la qualitat i el control de la despesa en la prestació del servei. D’altra banda, recorda que el Govern anterior va reduir el pressupost de BTV en els últims anys. Afirma que, per tant, estan fent polítiques que són necessàries en aquest moment d’acord amb el principi d’eficàcia i de bona utilització dels recursos públics. Explica que un altre aspecte important és extremar l’orientació temàtica cap a la informació del que succeeix a la ciutat, ja que el fet de donar informació exclusiva de Barcelona és precisament el que fa de BTV una televisió diferent. En aquest sentit, manifesta que valoren molt positivament tota la tasca que es fa des dels serveis d’informació de BTV, i destaca que en els darrers anys s’ha incrementat l’espai de temps dedicat a la informació. Assenyala que una altra qüestió que consideren important és mantenir la neutralitat informativa i satisfer les necessitats informatives dels ciutadans. Afirma que, per al Govern, la progressió temàtica de Barcelona respon a diversos eixos: uns serveis informatius de màxima actualitat durant les 24 hores; serveis promocionals (documentals, reportatges de nou format i ofertes sectorials generadores d’activitat econòmica i amb capacitat d’atracció i audiència); suport específic a les activitats impregnades de l’esperit que constitueix la marca Barcelona, i suport a la difusió de les iniciatives d’implicació social i solidàries. Manifesta que el Govern creu que cal treballar per actualitzar el reglament d’Informació i Comunicació de Barcelona (ICB) a fi d’adaptar-lo als mitjans audiovisuals de comunicació de l’Ajuntament, i no només a BTV, i per tirar endavant la redacció i aprovació del contracte-programa previst en l’article 6.2. En aquest sentit, remarca que ja s’ha encarregat al Consell d’Administració que prepari el nou contracte-programa. Així mateix, explica que l’ha sorprès que el Sr. Mestre hagi dit que el Govern no es reuneix amb el Consell d’Administració, quan el contracte- programa de fa quatre anys no va rebre mai el vistiplau del Govern anterior, mentre que l’alcalde de Barcelona es va reunir amb el Consell d’Administració fa deu dies. Respecte a la proposició del Grup d’ICV-EUiA, afirma que el Govern pot estar d’acord amb el primer punt i, a més, creu que cal actualitzar el reglament en determinats aspectes. Pel que fa al segon punt, explica que ja ha dit que cal prioritzar la despesa. Manifesta que estan convençuts que es pot fer una rebaixa del 10% sense posar en perill la televisió, i que així ho han parlat amb el director de BTV i el Consell d’Administració. Quant al tercer punt, explica que els membres del Consell d’Administració estan d’acord a disminuir el pressupost de les televisions de districte. Destaca que, en la reunió de fa deu dies, el president del Consell d’Administració els va dir que aquesta era una decisió unànime de tots els partits que estan representats en aquest òrgan. Afirma que, tanmateix, volen arribar a un acord perquè es reconegui la importància del paper que tenen les televisions de districte a fi que la disminució 1232 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 pressupostària no comprometi el seu futur. Pel que fa al quart punt de la proposició, explica que si la televisió ha de ser governada pels òrgans de govern, tal com ha dit el Sr. Mestre, no cal crear una comissió de seguiment, quan ja hi ha una Comissió de Govern, un Consell d’Administració i un Consell Assessor. En aquest sentit, afirma que han d’utilitzar els organismes que ja existeixen i no pas crear-ne de nous. Conclou que el Govern té el compromís de millorar BTV i fer un model de televisió més proper a la ciutat, però que això avui exigeix una disminució de la despesa d’un 10%. El Sr. Colomé manifesta que, tot i que és veritat que el Consell d’Administració és qui defineix el model, el Govern és qui aporta el pressupost, de manera que amb les retallades ja fixa el model que vol. A més, assenyala que el pressupost de l’Ajuntament de Barcelona no està aprovat i, per tant, el 12% de reducció del pressupost de BTV és una decisió arbitrària. Pregunta si, amb aquest 12% d’estalvi, l’Ajuntament es dedicarà a restituir la inversió a BTV, a amortitzar, o a fer noves inversions per modernitzar BTV. Així mateix pregunta, si a més de reduir els serveis, també es reduiran les possibles millores. Explica que una altra qüestió que es pregunten és si el model del Govern municipal és un model públic de televisió o en el fons es té pensat privatitzar BTV o tancar-la per «inanició pressupostària». Recorda que la setmana passada l’alcalde va dir que no volia competir amb TV3 o les televisions privades i que no seria ell qui tancaria BTV. Pregunta si, tanmateix, el Govern s’ha plantejat quant costa mantenir una televisió que emet 24 hores. Manifesta que valora positivament que el Govern incentivi el contracte-programa, tot i que opina que ha estat a partir de les reunions que el Govern ha mantingut amb el Consell d’Administració que ha «descobert» aquesta qüestió. D’altra banda, pregunta per què el Govern s’obsessiona amb l’audiència, si el Sr. Forn ha dit que BTV ha de ser un model de televisió pública i no ha de competir amb TV3 ni amb les televisions privades. A més, assenyala que cal tenir en compte que no és el mateix l’audiència de televisió en un espai analògic que en l’espai TDT. Opina que es conceptualitza els models de districte com si la Coordinadora Barcelona Comunicació fos una empresa externa que rep un contracte, i no pas com si fos una base fonamental de la creació de BTV. Afirma que això es pot entendre si s’aplica el criteri d’eficàcia i altres conceptes propis de les escoles de negocis, però que és tenir poc sentit de la història de la ciutat si es pensa que la Coordinadora és la garant de l’arxiu històric de Barcelona gràcies als seus 16.000 vídeos. Explica que el que l’ha preocupat més de la intervenció del Sr. Forn ha estat l’al·lusió que ha fet a la necessitat d’un model integral. En aquest sentit, assenyala que a la Diputació ja han viscut com alguns pensen que aquest concepte significa fusionar la xarxa amb la COM i fer desaparèixer aquesta emissora. Pregunta si el que vol el Govern és fer un model integral en què BTV desaparegui. D’altra banda, pregunta com és que BTV i l’Ajuntament no intervenen en els campus audiovisuals, que són un espai immens i de referència al 22@, i no fan convenis públic-públic o públic-privat amb la televisió pública. Finalment, opina que si s’aposta per un model públic de qualitat, no s’ha d’estar obsessionat pels ingressos, ja que dependre dels ingressos vol dir competir i entrar en una altra lògica. Afirma que si no es vol competir amb TV3 ni amb les cadenes privades, ni es vol ser una televisió generalista sinó només local, llavors l’Ajuntament ha d’assumir que això té un cost i que no tindrà ingressos. La Sra. Esteller manifesta que el seu Grup va treballar molt en el Consell d’Administració abans que s’aprovés el reglament l’any 2008, d’acord amb el qual es va constituir un consell amb persones amb un perfil professional. Afirma que el seu Grup sempre ha considerat que BTV ha de ser la televisió de Barcelona i no pas la televisió del Govern de la ciutat, i que ha de tenir un model de proximitat que reculli el pols diari de la ciutat a temps i amb qualitat. Destaca que BTV té un gran equip de professionals i unes televisions als districtes que disposen d’un gran arxiu i que donen una informació molt exhaustiva. Explica que el problema és que des de l’any 2008 s’han produït canvis i tot ha estat condicionat a la voluntat que hi hagués un contracte-programa, que és el marc en què la televisió estableix els seus continguts i les seves partides pressupostàries. Pel que fa a això, recorda que els governs anteriors deien que calia esperar a l’aprovació de la Llei audiovisual de Catalunya, que NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1233 havia de fixar el marc regulador sobre aquest tema. Remarca que ja fa set anys que es va aprovar aquesta llei, que estableix que hi ha d’haver un contracte-programa per a la prestació de serveis públics a les televisions locals. En aquest sentit, opina que un contracte-programa resoldria moltes de les qüestions que avui s’estan plantejant, i destaca que el seu Grup l’ha demanat insistentment. Recorda que el Consell d’Administració va presentar al Govern anterior un contracte-programa i encara no ha obtingut resposta. Assenyala que, a més, ni tan sols es va comunicar a la resta de grups polítics que s’havia presentat aquest contracte-programa. Opina que en aquest contracte-programa s’ha de definir el model i s’ha de fer un pas endavant per adaptar les fórmules de gestió als nous temps a fi de guanyar més eficiència i eficàcia. Així mateix, afirma que una assignatura pendent és veure de quina manera es pot incrementar el finançament provinent de la publicitat, tot i que la conjuntura actual no sigui la més idònia. Manifesta que per al seu Grup la proposició que presenta el Grup d’ICV-EUiA no és pertinent, ja que el que cal fer és evolucionar cap al contracte-programa. Assenyala que ja hi ha un Consell d’Administració desvinculat de l’Ajuntament i, per tant, amb autonomia per poder prendre decisions, de manera que no és necessari crear cap comissió de seguiment. Afirma que, una vegada es disposi del contracte-programa, podran decidir sobre el fons dels aspectes del model i valorar els costos i els programes que s’estableixen. D’altra banda, manifesta que els sorprèn que el Grup del PSC presenti aquesta compareixença per parlar del model de televisió local, quan en el PAM, aprovat gràcies a la seva abstenció, es deia que s’estudiaria un possible model de televisió al servei de la ciutat. Opina que aquest Grup devia parlar amb el Govern d’aquest tema, i pregunta quines converses van tenir respecte al replantejament del model. El Sr. Laporta opina que el que avui planteja aquesta compareixença és una situació límit que pot fer inviable l’existència de Barcelona Televisió, una televisió que, per la intervenció de tots els grups municipals, sembla que és potser el model més independent de totes les televisions de l’Estat espanyol, ja que garanteix la independència de la direcció i la pluralitat de la informació. Assenyala que, d’altra banda, és un model que va ser acordat per tots els grups municipals. Destaca que, segons les dades, en els darrers quatre anys s’ha fet una televisió de proximitat amb menys recursos i que s’han millorat els índexs d’audiència. En aquest sentit, opina que amb la davallada pressupostària d’enguany s’arribarà al setembre amb molt poca capacitat de maniobra pel que fa als programes i, si aquesta reducció del pressupost continua el 2014, es produirà una situació límit. D’altra banda, afirma que la previsió de reduir el 50% del pressupost assignat a les televisions de districte per a l’any 2013 significa fer-les pràcticament inviables des del punt de vista tècnic i professional i dels recursos humans. Remarca que aquesta decisió encara l’entenen menys en un moment en què es parla de barcelonejar BTV. Demana al Govern municipal que faci un esforç per no aplicar aquestes retallades tan dràstiques, ja que poden posar en perill la informació de proximitat, la diversitat i l’expressió comunitària, la digitalització i la continuïtat dels arxius audiovisuals, i tot allò que han defensat durant molts anys un gran nombre de professionals. El Sr. Mestre saluda els representants del Comitè d’Empresa de Lavinia que són presents a la sala. Afirma que, tal com ha dit el Sr. Colomé, és evident que amb menys recursos s’escanya la televisió municipal pública de la ciutat. A més, explica que l’ha sorprès que el Sr. Forn hagi fet diverses referències al que hauria de ser el model de BTV segons el Govern, ja que el model i l’evolució de BTV no l’ha de decidir el Govern municipal sinó el Consell d’Administració de BTV, tal com es va acordar l’any 2008. D’altra banda, manifesta que no entenen que amb un pressupost prorrogat s’hagi donat la instrucció per escrit que totes les empreses municipals, i també BTV, retinguin el 10% del pressupost prorrogat. Opina que el Govern ha decidit canviar el model per la via de disminució de recursos perquè té un altre model de BTV. En aquest sentit, destaca que entre el 2008 i el 2011, una vegada aprovat el reglament, el Govern municipal mai no va intervenir amb relació al model de BTV, que el decidia el Consell d’Administració d’acord amb el director de BTV. Demana al Sr. Forn en quina reunió i amb quins resultats s’ha tractat amb el Consell d’Administració de BTV la reducció de pressupost que preveia el Govern 1234 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 municipal per a l’any 2013. Pregunta si algú de l’estructura executiva de l’Ajuntament es va adreçar al Consell d’Administració per saber la seva opinió sobre això i si el model de BTV decidit per aquest òrgan continuava sent plenament viable amb aquesta reducció pressupostària, o si senzillament es va comunicar la decisió al director de BTV i es va ordenar l’ajustament al nou pressupost previst. Afirma que és evident que cal prioritzar i controlar la despesa, i que és cert que el Govern anterior va disminuir el pressupost de BTV atesa la necessitat d’incrementar les polítiques socials i de cohesió a la ciutat a causa de la crisi econòmica. Assenyala que, tot i això, en cap moment el director de BTV va haver de declarar públicament que «BTV està al límit de la resistència», tal com ha fet ara el Sr. Casas. En aquest sentit, remarca que una cosa és ajustar les despeses i l’altra posar a BTV en una situació límit. Manifesta que està molt d’acord a prioritzar i controlar la despesa de l’Ajuntament, però que per fer-ho cal evitar regalar 4 milions d’euros a la Generalitat de Catalunya per al Circuit de Montmeló i continuar amb el ritme dels darrers sis mesos, en els quals l’Ajuntament s’ha fet càrrec cada mes de 12 milions d’euros que corresponen a la Generalitat de Catalunya. Opina que, per tant, el Govern controla i prioritza la despesa de manera arbitrària. Finalment, pregunta al Sr. Forn quants treballadors i treballadores de BTV van ser acomiadats durant els 23 anys en què el Grup d’ICV-EUiA va formar part del Govern i quantes reduccions salarials de la magnitud que s’estan produint ara va haver-hi durant aquell temps. Així mateix, destaca que en els mandats anteriors mai no es van posar en perill les televisions locals dels districtes, o cap director de BTV va dir que la televisió local de Barcelona estava al límit de la resistència. Afirma que és en tot això on rau la diferència entre les polítiques que van impulsar els governs d’esquerres amb relació a la televisió pública local i les polítiques que intenta dur a terme l’actual Govern municipal. El Sr. Forn assenyala que en el període 2008-2011 es va reduir un 18% el pressupost de BTV, i demana al Sr. Mestre que no faci tanta demagògia en insinuar que el Govern anterior ho feia per afavorir les polítiques socials i el d’ara per acomiadar treballadors i crear més atur. Respecte al Circuit de Montmeló, explica que podria recordar la resposta que va donar l’alcalde al Sr. Gomà quan va plantejar aquest tema, però que no ho farà perquè no és aquest el debat. Afirma que la situació actual els obliga a ser enormement rigorosos en la despesa i que això també implica BTV. A més, explica que el Govern defensa un model de televisió com el de Barcelona, però millorant-lo i ampliant-lo en determinades qüestions, com en matèria d’informatius, i intentant crear un producte més proper al ciutadà, sense deixar de respectar el Reglament d’organització i funcionament del servei públic de televisió local de Barcelona. D’altra banda, remarca que ha començat la intervenció anterior afirmant que el model el decideix el Consell d’Administració, i diu al Sr. Mestre que, si respecta tant el reglament, és contradictori que demani crear una comissió de seguiment. Manifesta que ja ha expressat clarament el compromís del Govern amb la televisió local i el seu model de televisió, i que també ha dit que ja han demanat al Consell d’Administració que comenci a treballar el contracte-programa. Respon al Sr. Colomé que en els últims mesos de l’any es van poder aprovar algunes inversions per a BTV que no estaven pressupostades. A més, explica que no està obsessionat per l’audiència i que, de fet, no l’ha esmentat ni una sola vegada. Afirma que saben perfectament que cal fer un determinat tipus de programació molt basat en la informació i molt arrelat a la ciutat, però que creuen que fins i tot aquest model, que ha de ser públic i de qualitat, també ha de ser sostenible. Diu al Sr. Laporta que no sap què passarà el 2014, però que estan convençuts que seran capaços de continuar produint un model de televisió de qualitat malgrat la reducció del pressupost. D’altra banda, insisteix que en el Consell d’Administració hi ha unanimitat absoluta en relació amb la despesa de les televisions de districte, tot i que ja ha dit que estan intentant buscar solucions pel que fa a això. Finalment, diu al Sr. Mestre que no hi ha cap tipus d’oposició entre el Govern i el director de BTV. Afirma que el Sr. Casas té tot el seu suport, de la mateixa manera que ell els està ajudant a executar les decisions adoptades amb tota normalitat, tot i les dificultats. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1235 El Sr. Colomé destaca que BTV és una de les televisions que té més informatius, amb un total de tres hores i mitja. D’altra banda, manifesta que el seu Grup està a favor del contracte-programa i opina que no cal elaborar-ne un altre, sinó adaptar el que ja hi havia. Afirma que continuen pensant que la reducció d’un 12% del pressupost és una manera d’asfixiar un servei públic, tot i que la primera idea del Govern fos fer una retallada del 25%. D’altra banda, explica que tots els operadors televisius estan obsessionats pels índexs d’audiència i que BTV té una quota que se situa entre l’1,5 i el 2%, que podria semblar una misèria en l’època analògica, però no en el context de la TDT. A més, remarca que Barcelona no pot saber quina és la seva audiència perquè depèn del EGM Pel que fa a això, proposa que s’aprofiti l’Enquesta de serveis municipals que es realitza a 6.000 ciutadans per conèixer l’audiència de BTV. Destaca que, d’aquesta manera, coneixerien l’impacte de BTV de manera fàcil i sense cap cost afegit. Finalment, diu a la Sra. Esteller que és veritat que el seu Grup es va abstenir en la votació del PAM, però que les responsabilitats són d’aquells que voten a favor de les propostes. En aquest sentit, assenyala que el Grup del PP va votar a favor de l’últim pressupost, que es podria convertir en un pressupost prorrogat fins al 2015. La Sra. Pajares demana al Sr. Colomé que es pronunciï sobre la proposició del Grup d’ICV-EUiA. El Sr. Colomé expressa el vot a favor del seu Grup. La Sra. Esteller afirma que el seu Grup reclama al Govern el contracte-programa, que remarca que, a més, és obligatori per llei. Assenyala que, tot i que el Govern ha dit que ha demanat al Consell d’Administració de BTV que l’aporti, lamenten que no ho hagi fet fins després d’un any i mig de mandat. Afegeix que també lamenten que el Govern anterior no l’aprovés. Opina que en el contracte-programa s’han d’establir els objectius i els programes i s’han de definir totes les partides i el model de BTV sobre la base d’un equilibri economicofinancer. Manifesta que esperen que es pugui fer el contracte-programa com més aviat millor, ja que cal superar la situació actual de la cadena i fer-ho de la millor manera possible per a la seva sostenibilitat. Diu al Sr. Colomé que no és el mateix abstenir-se quan això no significa que s’aprovi una mesura que quan el fet de fer-ho en facilita l’aprovació. Afirma que, des d’aquesta perspectiva, suposa que el Grup del PSC devia parlar amb el Govern sobre el model de BTV al qual es refereix el PAM. D’altra banda, manifesta que el seu Grup està molt satisfet de l’acord pressupostari del 2012 perquè va permetre aconseguir moltes coses en benefici de la ciutat. Finalment, reitera que el seu Grup no pot votar a favor de la proposició del Grup d’ICV-EUiA perquè pensen que cal avançar cap al contracte-programa, que és on s’han de definir totes les relacions. El Sr. Laporta explica que l’any 2008 es feien 40 minuts diaris d’informatius, mentre que actualment es fan cinc informatius diaris, amb una durada total d’unes 3 hores i 20 minuts. Destaca que aquest increment del temps dedicat a la informació s’ha fet amb el mateix personal i amb una reducció important del pressupost en els darrers anys. En aquest sentit, assenyala que del pressupost del 2008 al previst per al 2013 hi ha una diferència del 32%. A més, afirma que la partida destinada a programes en el pressupost del 2008 era de prop de 6,5 milions, mentre que en el pressupost previst per al 2013 és d’uns 2 milions. Remarca que, tot i això, s’ha millorat l’audiència. Observa que a finals del 2012 s’han suprimit els tres programes que abans s’han esmentat i que a finals de març també desapareixerà el programa Respira, de temes psicològics i socials. Assenyala que el primer semestre del 2013 potser no es notarà tant aquesta davallada a la graella perquè ja es va fer la previsió de produir programes «enllaunats» per a aquest semestre, però que al setembre la capacitat de maniobra serà mínima i que és per això que ell ha parlat abans d’una situació límit que pot fer inviable l’existència de Barcelona Televisió. Conclou que per tots aquests motius, i en un context de pròrroga del pressupost municipal, es fa difícil justificar políticament la decisió de l’equip de govern de l’Ajuntament de rebaixar un 10% el pressupost de BTV. Acaba expressant el vot a favor del seu Grup a la proposició del Grup d’ICV-EUiA. 1236 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 El Sr. Mestre agraeix el vot favorable dels Grups del PSC i d’UpB. Manifesta que, atès que la Sra. Esteller demanava responsabilitats sobre els vots que s’emeten, confia que el Grup del PP, que va votar favorablement el pressupost prorrogat del 2012, defensarà sempre que la partida destinada a la transferència d’Informació i Comunicació de Barcelona a BTV sigui la d’aquell pressupost, que era de 14.827.628,70 euros. Opina que en el debat i en la votació que s’ha fet han quedat clares les intencions del Govern municipal, que al seu parer aboquen BTV a una pèrdua de qualitat i de proximitat, a un empitjorament de les condicions laborals dels professionals que hi treballen i a l’acomiadament d’una part d’aquests treballadors. Afirma que, davant d’això, el seu Grup continuarà defensant el model de BTV, els interessos dels treballadors i treballadores i les televisions de districte. Finalment, explica que el seu Grup reclamava una comissió de treball dels grups municipals per la gravetat de la situació i perquè el Govern municipal ha trencat el consens que es va assolir l’any 2008 amb relació al model de BTV, quan quatre grups municipals van votar a favor del nou reglament de BTV i el Grup del PP es va abstenir. El Sr. Forn declina tornar a intervenir. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar sobre l'elaboració dels Baròmetres Semestrals. La Sra. Pajares manifesta que la Sra. Esteller dóna per reproduïda la compareixença. El Sr. Forn assenyala que, si hi ha alguna qüestió tècnica, demanarà al Sr. Màrius Boada, director de Serveis d’Estudis i Avaluació, que intervingui. Explica que el baròmetre semestral és un estudi quantitatiu que s’adreça als barcelonins i barcelonines majors d’edat i que recull indicadors de valoració de l’acció política municipal. Afirma que, a més, els permet tenir informació àgil sobre esdeveniments i situacions d’actualitat de Barcelona. Assenyala que aquesta és l’única enquesta del Pla d’estudis sociològics 2012-2015, aprovat per una àmplia majoria, que conté preguntes sobre la intenció de vot i la valoració dels partits i els líders polítics. Explica que suposa que la intervenció de la Sra. Esteller se centrarà en la intenció de vot i que, en aquest sentit, vol dir que són conscients de l’ocultació de vot que es dóna en les enquestes pel que fa a determinats partits, sobretot en el cas del Grup del PP. Afirma que, tanmateix, això sempre s’ha explicat tant en la mateixa enquesta com en les rodes de premsa. A més, destaca que l’ocultació de vot s’ha donat sempre, amb independència de l’empresa adjudicatària de l’enquesta, i que hi ha empreses i mitjans que produeixen models d’estimació per tal de corregir aquests i altres problemes a l’hora de predir el vot. Explica que el Govern ha intentat evitar aquests sistemes d’estimació perquè comporten un grau de subjectivitat que és impossible que sigui compartit per tots. Recorda que això ja es va debatre quan es va aprovar el Pla d’estudis sociològics i que es va decidir que valia la pena mantenir el mateix sistema que s’aplicava abans. Afirma que, tanmateix, si hi ha una majoria de consens com la que va haver-hi en el moment de l’aprovació del Pla, està disposat a modificar- ho. Explica que, per tal que els grups polítics o els periodistes puguin fer la tasca d’estimació, tots disposen de la matriu de resultats. Assenyala que el seu Grup sempre ho ha fet, bé individualment o a través d’empreses. Destaca que, per tant, mai no han prohibit a ningú que ho fes, sinó que donen tots els elements per facilitar aquesta tasca. Explica que en el seu model interpretatiu sempre relacionen la intenció de vot amb el record de vot en tres eleccions (les municipals, les del Parlament i les generals) i els resultats reals, que és un exercici que ajuda a interpretar les possibles desviacions sobre els resultats reals i a predir una tendència de vot més lògica per a cada un dels partits que la que a vegades manifesten els ciutadans. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1237 Acaba la intervenció insistint que, almenys des que ell és el màxim responsable d’aquests estudis, sempre explica els baròmetres d’una manera exhaustiva i com cal interpretar-ne els resultats. La Sra. Esteller agraeix la resposta del tinent d’alcalde. Explica que el seu Grup no està d’acord amb la manera com es fa el baròmetre, entre altres coses perquè distorsiona molt la realitat en utilitzar una metodologia en què es treballa els resultats en brut, sense fer cap projecció de vot. Afirma que es pregunten si té sentit mantenir baròmetres que no responen a la realitat i que costen 17.152 euros a l’any, quan hi ha l’Enquesta de serveis municipals, que ja copsa l’opinió dels ciutadans respecte a la situació de Barcelona. A més, explica que també es pregunten qui va decidir que es mantingués l’última enquesta, quan el treball de camp s’havia fet entre el 14 i 20 de desembre, que van ser dies marcats per la investidura del president Mas i l’acord de govern de la Generalitat. Opina que, per tant, aquesta setmana estava contaminada per aquests esdeveniments i això va afectar els resultats de l’enquesta. En aquest sentit, destaca que en la presentació d’aquest baròmetre el mateix alcalde va dir que la intenció de vot estava contaminada i no era creïble. D’altra banda, explica que també els sorprèn també la selecció de la mostra de l’entrevista, ja que el 61,3% dels enquestats se senten d’esquerra o de centreesquerra i només un 10,4% se senten de dreta o de centredreta. Destaca que això influeix molt en els resultats finals, i pregunta com s’ha fet la selecció d’aquesta mostra. Insisteix que l’enquesta distorsiona la realitat política del consistori. Explica que, per exemple, en l’últim baròmetre el Grup del PP perdia quasi el 80% del seu electorat respecte a unes eleccions que s’havien celebrat feia 15 dies, ja que obtenia un 2,9% enfront del 10% que havia tret. Assenyala que tots els experts en enquestes diuen que quan hi ha tanta diferència entre el record de vot i la intenció de vot és evident que el resultat no es correspon amb la realitat. Opina que, si bé el Sr. Forn diu que no volen fer projecció de vot perquè això implica «fer cuina», aquesta és una pràctica que fa tothom per equilibrar els resultats, ja que les dades en brut són irreals. Afirma que la projecció de vot es fa a través d’un sistema matemàtic en funció de la informació de què es disposa, i que no només es fa per corregir el vot ocult, sinó també altres circumstàncies que concorren en un moment determinat. Assenyala que això ho fan tots els diaris i ningú no els acusa de manipuladors. Pregunta qui va ser el responsable de mantenir el darrer baròmetre sabent que les dates del treball de camp contaminarien els resultats, i demana al Govern que es replantegi la necessitat de mantenir aquests baròmetres, tenint en compte el seu cost i els seus resultats. El Sr. Colomé manifesta que vol deixar que el Sr. Boada respongui tècnicament la intervenció de la Sra. Esteller. Explica que el seu Grup va demanar que no es fes el baròmetre en el període en què estava previst, fonamentalment pels problemes que hi havia de contaminació postelectoral i pel context en el qual es va fer el treball de camp. Afirma que aquesta és l’única crítica que ell fa, però que la fitxa tècnica, el mostreig i la resta d’aspectes de l’enquesta són els adequats i que, per tant, espera que el baròmetre es continuï fent durant molts anys. El Sr. Mestre assenyala que el baròmetre s’ha fet en el marc del Pla d’estudis sociològics, que es va aprovar a principis de l’any passat. Explica que el seu Grup va votar a favor del Pla perquè li semblava bé en general i, a més, incorporava la major part de propostes del seu Grup. Recorda que, tanmateix, en aquell moment van fer una petició que no va ser atesa pel Govern i que avui volen tornen a expressar, que és que el Govern lliuri als grups municipals els resultats del baròmetre municipal 24 hores abans que es faci la roda de premsa per donar-los a conèixer públicament. Assenyala que és cert que el darrer baròmetre està contaminat per uns resultats electorals molt propers, però que s’ha fet segons els calendaris establerts en el Pla d’estudis sociològics i, des d’aquest punt de vista, no hi tenen res a objectar. A més, opina que els baròmetres poden estar contaminats per altres fets que incideixen en l’opinió pública i que, com que el que més interessa d’aquestes enquestes són les seqüències de continuïtat que expressen, no veuen que sigui un greu problema haver- lo fet en aquell moment. 1238 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 El Sr. Laporta assenyala que l’elaboració del baròmetre municipal té una llarga tradició a la ciutat i que el contingut dels qüestionaris i el calendari d’execució dels estudis previstos en el Pla d’estudis sociològics són els que es van aprovar el gener del 2012 amb el vot favorable de tots els Grups, excepte del Grup del PP, que va votar-hi en contra. Explica que poden entendre que els representants del Grup Municipal del PP es molestin perquè els seus votants tinguin vergonya de dir que els voten, però que no estan gens a favor de promoure una «cuina oficial» de les dades que s’extreuen del baròmetre. En aquest sentit, destaca que tots saben que els factors de correcció que es poden usar per traslladar la intenció de vot directe a una projecció de resultats electorals són múltiples i sovint tendenciosos. A més, opina que no és democràtic ni ètic voler suprimir el baròmetre perquè dóna uns resultats que no s’ajusten al que un voldria. D’altra banda, explica que el seu Grup també ha estat crític amb les preguntes del baròmetre, en el sentit que obvien la pregunta que centra el debat polític dels darrers anys a Catalunya, que és la pregunta sobre la intenció de vot en un referèndum sobre la independència. Assenyala que han demanat dues vegades que aquesta pregunta s’incorpori al baròmetre, però que encara no ho han aconseguit. El Sr. Forn diu a la Sra. Esteller que l’enquesta sí que respon a una realitat determinada, ja que reflecteix la intenció directa de vot que expressen les persones enquestades en respondre una pregunta molt concreta, sense que ningú manipuli el resultat. D’altra banda, afirma que ell és qui va decidir mantenir l’enquesta com a responsable polític d’aquest àmbit. Explica que el mes de novembre, després que el Sr. Colomé li demanés que es pensés si valia la pena fer l’enquesta, va parlar sobre això amb el Sr. Boada, que li va expressar un seguit de consideracions tècniques, a partir de les quals va decidir que era millor fer-la. A més, assenyala que l’alcalde va parlar de la contaminació de l’enquesta en el mateix sentit que van fer-ho ell o el Sr. Boada el dia que van presentar-la, quan van parlar de la influència dels resultats de les eleccions del 25 de novembre. Explica que en prendre la decisió de fer l’enquesta es van proposar intentar separar-la al màxim de les eleccions del dia 25, sobre les quals en aquell moment no podien preveure’n els resultats, i de les festes de Nadal, que també són un factor de distorsió. Afirma que, per tant, tampoc no hi havia gaires opcions pel que fa a les dates de realització del treball de camp. Manifesta que està disposat a replantejar-se el que calgui, però que vol que les modificacions que es puguin fer generin el mateix consens que el que hi va haver en l’aprovació del Pla d’estudis sociològics, que va ser aprovat per quatre grups polítics. A continuació, cedeix la paraula al Sr. Boada perquè parli dels aspectes tècnics de la mostra. El Sr. Boada explica que, per a l’elecció de la mostra de l’enquesta, composta per 800 persones, es reprodueix a petita escala l’estructura de la població de la ciutat per gèneres, edats i districtes. Assenyala que això es trasllada a l’empresa que fa el treball de camp, que a partir d’aquí truca a números de telèfon aleatoris de domicilis de la ciutat per entrevistar les persones que hi viuen fins a complir les quotes establertes perquè la mostra s’adeqüi al conjunt de la població de Barcelona. Afirma que, per tant, es busca la màxima aleatorietat possible en la selecció d’aquestes persones i que, de fet, això és el que fa que les sèries tinguin continuïtat i siguin consistents. Recorda que, tanmateix, les enquestes sempre tenen un marge d’error, que en el cas del baròmetre és del ±3%, i que l’ocultació del record i la intenció de vot pel que fa al Grup del PP es produeix des de fa molts anys. D’altra banda, explica que ell va suggerir espaiar l’enquesta al màxim possible respecte a les eleccions al Parlament de Catalunya. Assenyala que, tot i això, la decisió va ser prèvia a les eleccions i, per tant, no sabien quins resultats hi hauria, malgrat ser conscients que qualsevol resultat podria contaminar el baròmetre. Remarca que, de tota manera, qualsevol altra cosa que pugui passar una setmana abans a la ciutat pot influir en l’enquesta i que, per tant, l’important és ser conscients dels fets que poden afectar els resultats i saber-los interpretar. La Sra. Esteller reitera que els resultats en brut aporten una informació que no és real i que, per tant, no té sentit que el Govern es gasti 9.000 euros a fer una enquesta que dóna una informació distorsionada de la realitat que s’aproxima a una manipulació. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1239 Diu al Sr. Laporta que no l’estranya que el seu Grup estigui satisfet amb el baròmetre, ja que aquesta enquesta dispara els seus resultats. En aquest sentit, opina que no és dolent viure en un somni, però que aquest somni no ha de costar tants diners a l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Colomé afirma que el vot declarat, o la intenció directa, és exactament la realitat en un moment determinat, ja que és allò que diu la gent. Explica que, si es mira el baròmetre o qualsevol enquesta que dóna les dades de vot real declarat, es veu una cosa que no existeix en les estimacions de vot, que és que el 53% dels enquestats no vol respondre. D’altra banda, assenyala que les projeccions que fan els diaris els porten a fer el ridícul, ja que una setmana abans de les eleccions van dir que CiU obtindria entre 61 i 65 diputats. Afirma que, després, quan van arribar les eleccions, tothom va dir que les enquestes havien tornat a fallar, quan el problema no eren les dades reals sinó les projeccions que s’havien fet. Destaca que el primer que han d’encertar aquestes projeccions és quanta gent anirà a votar, que és una cosa que no es pot predir. Assenyala que en aquest cas van anar a votar el 70% dels ciutadans i que això no estava previst en cap dels escenaris. A més, afirma que mirant la matriu de transferència de vot es poden veure coses molt curioses, com ara que la retenció de vot del PP és només del 24%, amb una pèrdua d’un 28% a favor de Ciutadans i un 12% a favor de CiU. Destaca que l’important és veure això i interpretar-ho, ja que és un bon indicador del que passarà. Reitera que la queixa del seu Grup era que la proximitat de les eleccions feia que hi hagués una distorsió molt gran en la declaració directa. Afirma que, tanmateix, el record de vot és una opinió i, per tant, no es pot dir que l’enquesta estigui mal feta. En aquest sentit, destaca que el baròmetre és una enquesta d’opinió i no pas una estadística oficial. A més, assenyala que aquest baròmetre, tot i la contaminació que té, serà un bon indicador per al baròmetre del mes de juny. Conclou que no es pot dir que el vot declarat és irreal, ja que és el més real que hi ha en una enquesta, i que el que no és real és l’estimació de vot, el càlcul de la qual ningú no sap com es fa. Afirma que la intenció directa és una foto real del moment i res més. El Sr. Mestre opina que després de la intervenció del Sr. Colomé no cal afegir-hi res més. El Sr. Laporta manifesta que entén que al Grup del PP li molesti que el darrer baròmetre municipal situï els independentistes com a segona força en intenció de vot directe i confirmi que l’únic líder municipal que millora la seva valoració és el Sr. Jordi Portabella. Així mateix, assenyala que aquest baròmetre apunta cap a un consistori amb una majoria sobiranista i confirma també la tendència a l’alça de l’independentisme a totes les administracions. Reitera que no és democràtic ni ètic que el Grup del PP vulgui eliminar el baròmetre municipal perquè els seus resultats no responen al que vol sentir, i recomana a la Sra. Esteller que miri d’entendre els motius pels quals el seu Grup va obtenir uns resultats tan dolents en l’últim baròmetre i actuï en conseqüència per millorar-los. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 4. Aprovar el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament, Solidaritat i Pau de l’Ajuntament de Barcelona 2013-2016, el qual assumeix el repte de consolidar la política pública de cooperació al desenvolupament de l’Ajuntament de Barcelona en els nous escenaris internacionals. El Sr. Martí destaca la importància dels passos que estan fent en aquests moments com a Ajuntament, com a Govern i com a ciutat per reivindicar una qüestió que forma part de l’anomenat model Barcelona, que és el compromís renovat perquè Barcelona continuï manifestant la seva vocació solidària respecte a pobles, ciutats, països i entorns geogràfics que continuen requerint l’ajuda i la col·laboració de països o ciutats del primer món. 1240 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Manifesta que el complau poder presentar el Pla director de cooperació al desenvolupament, solidaritat i pau de l’Ajuntament de Barcelona 2013-2016, que el 10 de gener es va discutir i aprovar per unanimitat en el si del Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. Expressa en nom del Govern l’agraïment a totes les persones, grups i col·lectius que han treballat i enriquit la proposta inicial de Pla director que es va sotmetre a debat al seu moment. Destaca que aquest Pla recull un gran nombre d’aportacions tant dels grups polítics com dels representants de cadascuna de les entitats, ONG, institucions i federacions d’ONG que són presents en el Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. Explica que durant pràcticament tot el 2012 han treballat per tenir el nou Pla director 2013-2016, que ha d’entrar en vigor a partir de la seva aprovació en sessió plenària el dia 1 de febrer i que serà el tercer Pla director de cooperació que aprova l’Ajuntament de Barcelona. Destaca que aquest Pla es configura com un pacte de ciutat, ja que recull la gran majoria de les aportacions que s’han fet i la renovació del compromís cívic i polític perquè Barcelona continuï sent un referent en les polítiques internacionals de cooperació. Afirma que es parteix d’una base de treball molt seriosa que ve de lluny i que, en aquest sentit, el Govern es vol afegir a la continuïtat històrica de totes les parts que han treballat perquè la cooperació internacional continuï sent una realitat a Barcelona. Manifesta que volen que les polítiques públiques de cooperació segueixin formant part de l’ADN de la ciutat i del seu Ajuntament, així com de tota la xarxa d’entitats que fa molts anys que estan compromeses amb la cooperació i que treballen braç a braç amb l’Ajuntament de Barcelona i amb tots els grups polítics municipals. Destaca que el compromís de Barcelona sempre ha estat doble: d’una banda, un compromís institucional a través d’accions que impulsa o coordina l’Ajuntament de Barcelona a través dels seus recursos i els seus organismes municipals, i de l’altra, un compromís cívic a través de la societat civil. Afirma que la societat civil és un element bàsic per tirar endavant les polítiques públiques de cooperació de l’Ajuntament i un element definidor del model Barcelona. Manifesta que volen seguir actuant en aquells àmbits en què s’ha acumulat know- how. Explica que els àmbits en què l’Ajuntament s’ha especialitzat en els darrers anys són bàsicament cinc: la transformació urbana; la cohesió social i la participació ciutadana; el sector biomèdic; les noves tecnologies, i el medi ambient. Assenyala que volen continuar mobilitzant el màxim d’actius possibles en aquests àmbits i buscant també noves aliances i actius que enriqueixin el treball de futur. Precisa que buscar noves aliances significa mantenir tota la feina que es fa amb els actors actuals però obrir les portes a la col·laboració amb universitats, centres de recerca, organitzacions sindicals i organitzacions empresarials, que poden fer aportacions molt importants. Explica que el context econòmic general del país i de les administracions és difícil i presenta grans limitacions, però que l’Ajuntament de Barcelona no busca excuses de contextos adversos des del punt de vista pressupostari per limitar la seva ambició de continuar fent polítiques de cooperació. En aquest sentit, afirma que volen mantenir aquesta voluntat política, així com els recursos municipals que s’han destinat a cooperació el 2012. Destaca que el missatge polític és que Barcelona vol continuar fent polítiques de cooperació al desenvolupament malgrat l’increment de les necessitats socials dels entorns més propers, ja que creuen que poden fer totes dues coses alhora. Assenyala que el Govern municipal està impulsant polítiques socials molt decidides a favor de les persones i els col·lectius que més pateixen, però que això no és excusa per disminuir els esforços inversors en altres zones del món amb les quals l’Ajuntament vol continuar cooperant. Afirma que el Pla director és molt més que la suma d’unes convocatòries anuals d’ajudes a projectes de cooperació internacional al desenvolupament. Explica que cada any s’aprovarà el Pla anual, que desenvoluparà i executarà cadascuna de les línies estratègiques que conté el Pla director de cooperació. Tot seguit, dóna exemples concrets d’accions que s’han fet en els últims anys i que es continuaran impulsant en el futur perquè cobreixen necessitats que continuen vigents: a Maputo (Moçambic) es fan aportacions des del punt de vista urbanístic; a Medellín (Colòmbia) es construeixen nous espais urbans i esportius perquè hi hagi més cohesió social; a la zona de Gaza es du a terme la construcció i la reconstrucció posterior del Peace Park i NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1241 es dóna suport a les ONG que hi ha sobre el terreny per ajudar la infància palestina; i a Tànger, a través del Casal d’Infants del Raval, s’ajuda els col·lectius d’infants i adolescents en perill d’exclusió. Agraeix en nom del Govern tota la feina dels tècnics municipals que treballen a la nova estructura municipal de Relacions Internacionals i Cooperació, que són dos àmbits que abans estaven separats en dues regidories. Destaca que el nou Govern municipal els va fusionar per aprofitar les sinergies i incrementar la coordinació entre les polítiques de relacions internacionals i les de cooperació al desenvolupament. D’altra banda, afirma que continuaran col·laborant amb les ONG, el sector professional i les federacions que engloben les ONG que treballen en polítiques de cooperació internacional, així com amb el Govern de la Generalitat i la resta d’administracions públiques locals, com ara la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona o el organismes multilaterals. Explica que volen mantenir aquestes col·laboracions perquè cal coordinar-se al màxim per treure el millor rendiment dels diners que s’aporten a aquest àmbit. Finalment, assenyala que, gràcies a les aportacions dels diferents grups municipals, s’han dotat de mecanismes de planificació, seguiment i avaluació. En aquest sentit, manifesta que volen que, després de la finalització de cada Pla anual, es puguin avaluar els efectes positius reals de la contribució de l’Ajuntament a les polítiques de cooperació internacional, i fer-ho amb rigor, eficàcia i transparència. El Sr. Espriu agraeix la presentació i destaca la importància del Pla director de cooperació, que opina que conforma una part del que significa la marca Barcelona, però també d’una manera de fer dels que entenen la política com una estructura de construcció col·lectiva. Explica que el seu Grup va insistir molt que el Pla seguís un procés de participació i que, per tant, s’aprovés prèviament en el Plenari del Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, tal com s’ha fet. En aquest sentit, opina que el simbolisme és important en els acords globals entre la ciutat i els seus governants per tirar endavant un projecte de manera conjunta. Manifesta que, per tant, estan satisfets amb el procés de negociació que han tingut amb el Govern de la ciutat, que qualifica d’obert i franc. Explica que el regidor tenia pressa per aprovar aquest Pla el mes de setembre, però que va cedir a les pressions perquè es completés el procés de participació, fet que va ser molt ben rebut pel conjunt d’entitats de cooperació de la ciutat. Destaca que s’ha assolit un acord de consens, cosa que no significa un acord total, però sí el punt de trobada necessari perquè sigui un acord de tots. Manifesta que el Pla inclou temes clau per al seu Grup, però també per a les entitats, com ara la no-discriminació per raó de gènere o orientació sexual, la importància de l’educació per al desenvolupament o l’atenció a les zones rurals. Assenyala que van tenir un debat molt important al voltant del paper de la col·laboració empresarial, i que estudiaran quina és l’evolució del Pla pel que fa a això. Explica que també van incorporar la cooperació a Gaza, que per al seu Grup és una zona prioritària, sense definir exactament com seria, però també en col·laboració i cooperació directa amb la ciutat. Afirma que hi ha aspectes que són millorables, com en tots els plans, però que almenys hi ha un punt de partida. Puntualitza que no està explicant ni de bon tros quina ha estat la posició del seu Grup en el conjunt dels aspectes del Pla, però que això ho reserva per al Ple de la ciutat. Avança que, de tota manera, la posició del seu Grup serà favorable. La Sra. Pajares manifesta que, com a ponent del Pla director de cooperació, intervindrà ella mateixa en nom del Grup del PP. Recorda que, quan es va presentar l’impuls del Pla com a mesura de govern el mes de maig, el seu Grup ja va valorar de manera positiva l’esforç de concisió que s’havia fet perquè el Pla fos llegible, ja que és una manera d’apropar-lo als ciutadans, així com la reformulació de les prioritats geogràfiques i sectorials. Explica que troben positiu que s’explori el paper dels agents empresarials en el món de la cooperació, malgrat que pensen que falta concreció en aquest aspecte, i que celebren que es faci referència a la necessitat de coordinació i concentració entre els actors implicats, per tal que la cooperació no sigui massa dispersa tant des del punt de vista sectorial com geogràfic. Assenyala que, tanmateix, això no vol dir perdre 1242 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 l’especificitat que té Barcelona en el món de la cooperació, i en concret de la cooperació directa ciutat-ciutat. D’altra banda, afirma que es miren amb prudència els objectius de pressupost, ja que no hi ha pressupost per al 2013, i que esperen, per tant, una major concreció en els plans de treball anual. Explica que també esperen la revisió de les prioritats geogràfiques, ja que el seu Grup sempre ha defensat que es parli amb aquells interlocutors que apostin pels drets humans, la llibertat i la pau. En aquest sentit, assenyala que han demanat rebre informació sobre els projectes que es fan a Palestina i Cuba. Manifesta que, a l’espera d’aquesta informació, el seu Grup farà una reserva de vot respecte al Pla. Afirma que, malgrat la solidaritat tradicional de Barcelona, avui pren més sentit que mai no tan sols explicar bé el component moral i polític dels diners públics, sinó també com s’utilitzen. Finalment, agraeix que moltes de les esmenes del seu Grup hagin estat acceptades, així com la voluntat per part de tothom d’arribar a consensos. El Sr. Mestre manifesta que el seu Grup també voldria començar expressant la seva satisfacció pel resultat final del procés d’elaboració del Pla director de cooperació al desenvolupament, solidaritat i pau. Afirma que la coincidència que tenen amb el document que avui es presenta és prou àmplia per votar-hi a favor i que, a més, aquest Pla presenta millores importants respecte al primer esborrany que va presentar el Govern. Destaca que totes aquestes millores es deuen a les aportacions que han fet les entitats i ONG de la ciutat presents al Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, especialment les federacions d’ONG per al desenvolupament, de pau i drets humans, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i altres entitats del Consell, que són aportacions que el seu Grup comparteix. Opina que les aportacions que han fet tots els grups municipals també han ajudat a millorar de manera notable el primer document que va presentar el Govern. Així mateix, subratlla la bona predisposició i la receptivitat que han trobat per part del Govern municipal i el regidor responsable d’aquest àmbit, el Sr. Martí, i la bona feina que han desenvolupat els tècnics i tècniques municipals, als quals també volen expressar el seu agraïment i reconeixement. Manifesta que, al llarg del procés, el seu Grup ha fet diverses propostes, de les quals vol destacar-ne vuit. Explica que el seu Grup va insistir que el títol del Pla que va presentar el Govern incorporés els termes solidaritat i pau, tal com finalment s’ha fet. Assenyala que també volien que el Pla reforcés la presència de tots els temes vinculats a les polítiques de cooperació relatius als drets humans, als drets dels col·lectius de gais, lesbianes i transsexuals, als drets de les dones i les polítiques de gènere, als drets dels pobles indígenes i als drets de la infància. Assenyala que una tercera qüestió que era important per al seu Grup era que hi hagués una major concreció de les àrees geogràfiques i que es destaqués com una àrea geogràfica de cooperació municipal Palestina. Explica que, en la situació actual, els semblava que aquesta qüestió era encara més rellevant que en el passat, i expressa la seva satisfacció pel fet que això hagi estat plenament incorporat. Manifesta que també van expressar al Govern els seus dubtes amb relació a la participació de les empreses en les polítiques de cooperació, que són unes reserves que també han expressat les entitats, les ONG i les federacions. En aquest sentit, opina que l’acord assolit per examinar la participació de les empreses de manera prudent i sempre en consens amb el sector és una solució adequada perquè l’Ajuntament i les ONG puguin continuar treballant en les polítiques de cooperació. Destaca que també volien que el Pla director fos l’expressió del suport de l’Ajuntament a les ONG de la ciutat, en un moment en què les ONG per al desenvolupament estan patint una situació extremadament difícil per la pràctica desaparició de les polítiques públiques de cooperació, tant per part de la Generalitat de Catalunya com per part del Govern de l’Estat espanyol. Explica que també els semblava molt important que el Pla director es concretés en plans anuals, tal com s’havia fet anteriorment, i que en aquests plans anuals es tingués en compte la transversalitat dins l’Ajuntament de Barcelona de totes les àrees, sectors i instituts amb relació a les polítiques de cooperació, així com la participació dels districtes. A més, assenyala que també volien que aquests plans anessin acompanyats d’un pressupost anual. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1243 A més, explica que també van insistir en els aspectes relatius al desplegament i l’avaluació del Pla, i a mantenir el pressupost, tal com es va acordar en la Comissió, amb l’objectiu d’arribar a destinar el 0,7% dels ingressos propis de l’Ajuntament a polítiques de cooperació al desenvolupament de cara al 2015. Destaca que tots aquests aspectes estan recollits en el Pla de cooperació i que això justifica el vot favorable del seu Grup. Finalment, manifesta que també volien que el Pla fos coherent amb les polítiques municipals de cooperació que ha desenvolupat l’Ajuntament en el passat i que reflectís un ampli acord en l’Ajuntament i amb el sector. Afirma que, en definitiva, volien que les polítiques de cooperació, solidaritat i pau de l’Ajuntament de Barcelona continuessin sent unes polítiques de la institució i no pas d’un Govern municipal. Manifesta que aquesta ha estat la voluntat en el passat i que celebren que també ho sigui en el present. Conclou que, des d’aquest punt de vista, estan satisfets del resultat final d’aquest procés. El Sr. Laporta manifesta que comparteix pràcticament tot el que s’ha dit en les intervencions anteriors i expressa el suport del seu Grup al Pla director de cooperació al desenvolupament, solidaritat i pau de l’Ajuntament de Barcelona 2013-2016. Assenyala que el pressupost que l’Estat espanyol ha destinat a cooperació internacional el 2012 és un 65,4% inferior respecte al pressupost del 2011, i que el pressupost de la Generalitat s’ha reduït un 81%. Subratlla que, en aquest context, moltes ONG han hagut de paralitzar els seus projectes de cooperació i es troben en una situació econòmica d’asfíxia total. Afirma que, per tant, creuen que cal cercar solucions, però també que qualsevol solució de tipus econòmic ha d’anar acompanyada d’un canvi en la gestió de l’ajuda. En aquest sentit, explica que pensen que cal replantejar el model d’ajudes als projectes de desenvolupament per incloure criteris d’eficàcia i eficiència, i per garantir el control i el ple desenvolupament de l’actuació en països en vies de desenvolupament. Afegeix que aquests criteris s’han de basar en el rigor, l’experiència i la capacitació de les ONG. Opina que el fet que l’Ajuntament de Barcelona es comprometi a destinar el 0,7% dels ingressos propis a cooperació internacional el 2015 és molt positiu i implicarà un increment d’aquesta partida, que el 2012 ha estat del 0,4% dels ingressos propis. Destaca que, per tant, es preveu un increment d’un 75% en els propers tres anys. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. 5. Aprovar definitivament les adaptacions a les modificacions normatives en matèria de contractació administrativa efectuades al Plec de Clàusules Administratives Generals. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i UpB i amb la reserva de vot del PSC, PP i ICV-EUiA. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 6. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: Que el Govern municipal presenti en la Comissió de Presidència i Règim Interior del mes de març de 2013, el Pla d'Usos del Castell de Montjuïc i el seu projecte per a la gestió del Castell, amb calendari, objectius i recursos. 1244 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 El Sr. Espriu explica que aquesta iniciativa ha passat diverses vegades per la Comissió de Presidència i Règim Interior, i que els preocupa que, 15 mesos després de l’aprovació del projecte definitiu de funcionament, usos i pla estratègic del castell el 21 de setembre de 2011, no s’hagi elaborat ni el Pla d’usos ni el projecte de gestió del castell de Montjuïc. Assenyala que, arran del prec que va presentar el Grup del PP en la darrera sessió de la Comissió, el tinent d’alcalde va reconèixer el retard en la presentació del Pla d’usos, però va condicionar la revisió del Pla a una sèrie de fets que estaven passant. Recorda que, en concret, el tinent d’alcalde va parlar de la retirada de les concessions administratives de les empreses que en aquells moments treballaven al castell, cosa que afectarà el personal de l’Ajuntament que està destinat a la gestió de l’equipament. Afirma que el Pla d’usos del castell és un debat que ve de lluny, i recorda que es va aprovar una proposició per mantenir els usos del castell destinats al projecte per la pau. Explica que això surt recollit en el PAM de la ciutat i que, per tant, si s’ha de produir un canvi substancial, hauria d’haver-hi un projecte que ho reculli. A més, destaca que cal tenir en compte que el castell és un espai emblemàtic de la ciutat que és visitat per més d’un milió de persones de dins i fora de la ciutat. La Sra. Esteller manifesta que el seu Grup està a favor d’aquesta proposició, ja que considera necessari que el castell de Montjuïc disposi d’un Pla d’usos i que es defineixi la gestió que tindrà. Explica que el seu Grup ha presentat iniciatives sobre aquest tema a fi que el Pla d’usos mantingui l’essència del castell com a fortalesa militar vinculada a la història de la ciutat, de manera que s’interpreti aquesta història a través del castell. Afirma que també han demanat que hi hagi una exposició de caràcter permanent en què hi figurin peces de contingut militar que posin de manifest la història del castell. Remarca que s’ha superat el termini de presentació del Pla d’usos i que no hi ha cap raó per la qual s’hagi d’endarrerir més, i demana al tinent d’alcalde la màxima celeritat perquè això es pugui fer al més aviat possible. El Sr. Mestre assenyala que hi ha diversos aspectes que estan encallats amb relació al castell de Montjuïc. Explica que un d’ells és la revocació de l’ordre ministerial del 27 d’abril de 2007, que depèn sobretot del Govern espanyol. Manifesta que, tanmateix, hi ha altres qüestions que depenen exclusivament del Govern municipal, que són precisament les que proposa el Grup del PSC. Afirma que creuen que, després de més d’un any i mig de mandat, ja és hora que el Govern presenti el Pla d’usos i el model de gestió del castell i que, per tant, votaran a favor de la proposició. El Sr. Laporta manifesta que el seu Grup ja ha expressat diverses vegades el que pensa sobre aquesta qüestió. Explica que, tot i creure que és necessari el Pla d’usos del castell de Montjuïc, no poden votar a favor de la proposició perquè no comparteixen que aquest Pla es pugui desenvolupar independentment del Pla director de la muntanya de Montjuïc. En aquest sentit, lamenta l’endarreriment de l’aprovació d’aquest Pla director, que s’hauria de basar en les conclusions del procés participatiu que es va dur a terme en el mandat anterior. Conclou que el que cal és abordar de manera definitiva la redacció del Pla director de la muntanya de Montjuïc, que ha d’incloure, entre altres coses, els usos dels equipaments. El Sr. Ciurana expressa el vot a favor del Govern. Assenyala que aquest procés no és senzill, però que està prou madur per poder fer una primera proposta. A més, recorda que algunes de les concessions que hi ha ara al castell vencen el mes de juny i, per tant, això condiciona qualsevol actuació que es vulgui fer anteriorment. El Sr. Espriu agraeix el suport dels grups i manifesta que discrepa de la posició del Grup d’UpB. Afirma que està d’acord que probablement ja s’hauria d’haver plantejat el Pla director de la muntanya, però que hi ha uns serveis i uns usos del castell que afecten persones i empreses concretes, que haurien de tenir clar quin és el seu futur. Explica que, per tant, tenint en compte que no poden garantir l’aprovació del conjunt d’eixos de la muntanya de Montjuïc en un termini de dos mesos, s’han de preocupar en concret del Pla d’usos del castell, incorporant-hi el Pla de gestió de l’equipament, que és una novetat respecte a l’acord del setembre de 2011. El Sr. Laporta expressa l’abstenció del seu Grup. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1245 expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l'abstenció d’UpB. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 7. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: Instar al Govern a replantejar els criteris de l'atorgament directe de subvencions mitjançant Convenis, per tal d'evitar l'arbitrarietat en el seu atorgament. La Sra. Esteller assenyala que s’ha transaccionat aquesta proposició amb el Govern i que el nou text que se sotmetrà a votació és: «Introduir el contracte-programa per establir un sistema que no es basi exclusivament en la subvenció i en el conveni i s’atorguin en base a raons humanitàries, economicosocials i d’interès públic amb el màxim rigor.» Explica que el motiu pel qual el seu Grup ha presentat aquesta proposta és perquè, en l’anàlisi de les subvencions que concedeix l’Ajuntament, han comprovat que hi ha moltes subvencions que s’atorguen directament i mitjançant convenis. Assenyala que, segons l’interventor, les subvencions que es fan mitjançant convenis també són subvencions. Afirma que l’Ajuntament té un pressupost aproximat de 20 milions d’euros per a tots dos tipus de subvencions, que només es poden atorgar quan responen a raons humanitàries, econòmiques i socials, i d’interès públic. Explica que han demanat que s’acabi amb l’arbitrarietat perquè consideren que aquests criteris s’han d’aplicar amb el màxim rigor, ja que es tracta d’excepcions que permeten concedir subvencions directes i moltes d’elles són molt elevades. Assenyala que, si bé es concedeixen subvencions o es fan convenis amb entitats socials que s’ajusten plenament a aquests requisits que estableix la legislació vigent, també s’han trobat amb algunes subvencions que no estan plenament justificades i que excedeixen el límit de subvenció establert per la llei, que és el 50%. En aquest sentit, explica que no volen que amb aquestes subvencions directes o a través de convenis s’afavoreixi aquelles entitats que tenen una determinada afinitat política i que, en canvi, no compleixen els requisits esmentats. Manifesta que han acceptat l’esmena transaccional del Govern perquè consideren que demanant rigor en l’aplicació de la llei s’evita l’arbitrarietat a què es referia la proposició inicial. Assenyala que també s’ha introduït el contracte-programa. Pel que fa a això, recorda que fa poc es va aprovar una proposta d’UpB que defensava passar de la cultura de les subvencions a la dels contractes-programa. Explica que el seu grup ja va dir en aquella ocasió que cal anar superant les subvencions per introduir els contractes-programa en totes les àrees de l’Ajuntament, atès que la millor manera de garantir l’estabilitat de les entitats és a través dels objectius i la quantificació d’aquests objectius. Destaca que, d’aquesta manera, poden conèixer veritablement quin és el cost de cada programa i també es poden incorporar dotacions de caràcter plurianual. Conclou que l’objectiu de la proposició és doble: d’una banda, avançar cap al contracte-programa, que afavoreix la transparència i l’estabilitat del finançament de moltes entitats socials, i evitar que es facin assignacions a través de convenis o adjudicacions directes a entitats que no compleixen els requisits previstos per la legislació vigent. El Sr. Espriu assenyala que ell no partiria de la base del concepte de poc rigor en l’atorgament de subvencions, ja que creu que això no és cert. D’altra banda, explica que hi ha un concepte que per a ell és bàsic pel que fa al conveni i que no està disposat a perdre, que és el reconeixement institucional entre les dues institucions que pacten. Afirma que, per tant, accepta que hi hagi activitats que es desenvolupin a través d’un contracte-programa, però no que l’Ajuntament renunciï a la figura del conveni com a estructura de reconeixement a entitats que presten serveis al territori. En aquest sentit, manifesta que es pronunciarà sobre la proposició quan s’aclareixi això. Posa com a exemple que l’any 1995, quan ell era president del Consell de la Joventut de Barcelona, es va negociar el pacte de la ciutat de Barcelona amb el Consell de la Joventut, que era un conveni-marc de relació. Destaca que va costar 1246 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 molt que l’alcalde signés aquell conveni, i que la importància que tenia era que suposava el reconeixement del moviment juvenil de la ciutat. D’altra banda, afirma que hi ha un problema de finançament en alguns àmbits, però que també hi ha una cosa que no s’ha fet bé històricament, que és només introduir els debats de relació amb les entitats en l’àmbit de Secretaria i no en el d’Intervenció. En aquest sentit, opina que caldria incloure aquest aspecte en la reflexió sobre les relacions amb els moviments associatius, les ONG o les entitats. El Sr. Gomà manifesta que el seu grup votarà en contra de la proposició perquè hi troba bastants elements de confusió. Explica que creuen que la subvenció, el conveni i el contracte-programa són tres instruments de naturalesa diferent que no són intercanviables entre si, i que el que cal és que els tres estiguin ben regulats i que se’n faci un ús d’acord amb la naturalesa de cadascun d’ells. Opina que s’han fet passos endavant en aquest sentit, tot i que encara cal introduir millores per definir bé la regulació dels tres instruments i perquè el Govern de la ciutat els utilitzi amb la màxima transparència, amb regulació pública i sense elements de discrecionalitat. Explica que la subvenció és un suport concret i puntual que fa l’Ajuntament al projecte d’un agent extern i que avui ja s’atorga sobre la base d’una reglamentació pública, transparent i ben definida. Assenyala que el conveni és un acord entre el Govern municipal i un agent extern que es basa en l’existència d’un objectiu compartit i en un reconeixement mutu de les dues parts que signen el conveni. Afirma que, per tant, el conveni regula els instruments, les aportacions i els compromisos de cadascuna de les parts per tal de poder avançar cap a l’objectiu conjunt. Explica que el contracte-programa se situa en l’àmbit del reconeixement d’una entitat que està prestant un determinat servei que es considera d’interès públic, i que el contracte amb aquesta entitat està vinculat també a la consecució d’uns determinats resultats. Manifesta que en els últims anys s’ha avançat molt en la regulació i en la reordenació de les subvencions, de manera que moltes d’elles s’han transformat en convenis, atès que una trajectòria històrica de col·laboració amb les entitats ja explica que se surti de l’àmbit de la subvenció i es passi al conveni com a reconeixement compartit que hi ha un objectiu comú entre l’Ajuntament i l’entitat. Afirma que, de tota manera, encara hi ha molt camí per recórrer des del punt de vista del model i de la regulació de les subvencions i, sobretot, dels convenis. Explica que li sembla molt rellevant el document de conclusions del II Congrés d’Associacions de Barcelona, que es va acabar el 2011 després de més d’un any i mig de procés. Assenyala que, en aquest document, les associacions de Barcelona defensen els convenis sempre que compleixin tres requisits: criteris públics en la decisió de la signatura del conveni que portin a un establiment del conveni públic i sense opacitat; acte públic de lliurament, i mecanismes de transparència en el seguiment dels convenis signats. Manifesta que el seu grup creu que avui encara s’està lluny d’aquesta realitat i que encara hi ha dèficits de transparència i regulació que comporten una certa opacitat i discrecionalitat que s’hauria de superar. Conclou que el seu Grup és del parer que s’ha de treballar en la línia de dotar de més regulació i més transparència els convenis, de mantenir les subvencions tal com estan avui regulades i de millorar la contractació de serveis per part de l’Ajuntament a través de l’instrument del contracte-programa. Opina que la proposició del Grup del PP no ofereix cap aspecte que pugui resultar aclaridor en aquesta línia, sinó que més aviat introdueix elements de confusió que ja estaven superats, o alguns elements que no reconeixen el que s’ha fet històricament amb relació a aquestes pràctiques a l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Laporta recorda que, el juny del 2012, el seu Grup va instar el Govern municipal a presentar en el termini de tres mesos una mesura de govern que concretés les accions necessàries per tal de passar de la cultura de les subvencions a la dels convenis i contractes programa, que va ser una proposició aprovada amb els vots favorables del Govern municipal, del Grup del PP i del Grup d’UpB, amb l’abstenció de la resta de grups municipals. Assenyala que el Govern encara no ha presentat aquesta mesura, però que esperen que doni compliment al que es va aprovar. Manifesta que el posicionament del seu Grup respecte a la proposició dependrà també de la resposta que es doni al regidor Espriu. Explica que amb la redacció anterior de la proposició sí que s’haurien abstingut, ja que no poden estar d’acord NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1247 amb l’afirmació que les subvencions són arbitràries. A més, precisa que quan el seu Grup defensa aplicar més convenis que subvencions és per donar seguretat a la planificació i l’execució dels projectes de les entitats, però no pas per una qüestió d’arbitrarietat. El Sr. Forn opina que el Sr. Gomà ha explicat molt bé la diferència entre la subvenció, el conveni i el contracte-programa, i que, per tant, no s’hi estendrà. Explica que justament el Govern va discutir la proposta inicial perquè creu que cada instrument té la seva raó de ser i s’ha de saber utilitzar en cada moment. Afirma que, tanmateix, sempre han dit que acollirien qualsevol instrument que donés més seguretat i més facilitat a l’hora de treballar amb les entitats, i que troben positiva la línia que s’ha seguit d’avançar cap als convenis. Manifesta que, en aquest sentit, estan d’acord a incorporar el contracte-programa. D’altra banda, anuncia que aviat donaran compliment a la proposició que va presentar el Grup d’UpB. La Sra. Esteller precisa que el seu Grup reconeix la importància de cada un d’aquests instruments, però que vol que el Govern comenci a canviar el pes específic que es concedeix a les subvencions directes i als convenis. Afirma que és clar que el conveni ha d’existir, però que de vegades no interessa tant a l’entitat perquè a través d’un contracte-programa pot tenir més estabilitat i pot fer una planificació a curt i a mitjà termini, cosa que afavoreix tant l’entitat com l’Ajuntament a l’hora d’aclarir de quina manera s’articula aquesta planificació. Opina que cal anar superant la cultura de la subvenció per avançar cap al contracte-programa, la transferència i el finançament per objectius. Assenyala que les subvencions directes i mitjançant conveni tenen uns requisits per evitar l’arbitrarietat, però que en el pressupost anterior tenen un pes molt important, amb 10 milions per a les subvencions directes i 10 milions per a les subvencions extraordinàries via conveni, a part de les subvencions amb concurrència pública. En aquest sentit, opina que cal reduir aquest tipus de subvencions i tendir cap a la concurrència pública però també cap als convenis. Afirma que en les concessions d’ajuda directa sempre hi ha un cert grau de discrecionalitat, tot i que s’hagin d’aplicar els principis que estableix la llei. A més, assenyala que, en l’anàlisi d’alguns expedients, es constata que hi ha subvencions que superen el 50% del cost de l’activitat, perquè el pressupost que presenta l’entitat és un pressupost en el qual l’Ajuntament aporta el 50%, però després l’entitat rebaixa aquest pressupost sense justificar-ho, de manera que a vegades l’Ajuntament acaba aportant-hi un 80%. Així mateix, opina que de vegades es concedeixen subvencions per afinitat i que això també cal superar-ho. Conclou que s’ha d’avançar cada vegada més cap a la neutralitat i l’objectivitat en la concessió de les subvencions. Afirma que aquest és l’objectiu de la proposició, que no vol desmerèixer cap figura, però sí canviar el pes que té cada una d’elles dins les relacions que pot mantenir l’Ajuntament amb les entitats. El Sr. Espriu remarca que discreció i arbitrarietat són coses diferents i, per tant, cal no ajuntar-les. Assenyala que el que el Grup del PP demana al Govern és que utilitzi més el contracte-programa que altres fórmules de relació, però que això no és el que diu el text. Explica que el seu Grup anava a votar en contra de la proposició inicial, però que, atès que el text transaccionat no està exactament en la mateixa línia, s’abstindrà. D’altra banda, demana al Grup d’UpB que reclami el seguiment de la proposició que va presentar sobre aquest tema perquè creu que caldria definir exactament què s’inclou en un contracte-programa, en un conveni i en una subvenció. Opina que el Sr. Gomà ha definit molt bé en quin punt s’està actualment i que això hauria de ser la base per treballar. Manifesta que té clar que, si es parteix de la base de la prestació de serveis, segurament s’ha d’anar cada vegada més al contracte- programa, però que no considera que, per exemple, el reconeixement als Lluïsos de Gràcia s’hagi de fer a través d’un contracte-programa sinó a través d’un reconeixement de l’entitat, ja que no se’ls assignarà més o menys diners pel nombre de nens que facin una activitat. Assenyala que aquesta entitat ja ha superat tots els indicadors i que, per tant, seria en el marc de tota la prestació que fa que hauria de rebre una aportació de suport al conjunt de l’activitat. En aquest sentit, conclou que és necessari mantenir el concepte de suport general. 1248 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 El Sr. Gomà torna a expressar el vot en contra del seu Grup perquè creuen que hi ha confusió en la proposició i perquè no reconeix la tasca que s’ha fet. Recorda que al final del mandat anterior, en l’àrea de la qual ell era responsable, els convenis superaven per sis o per set el volum de les subvencions, que es van limitar a projectes puntuals de suport. A més, destaca que els convenis van ser convenis-marc amb entitats molt importants i molt regulades. Opina que ha d’haver-hi contractes-programa per a la prestació de serveis i que s’han de regular, però que han de coexistir amb la prestació directa de serveis per part del sector públic com a element vertebrador de la prestació de serveis municipals. El Sr. Laporta manifesta que el grau de confusió que el seu Grup troba en la proposició no està al nivell del que ha apreciat el Grup d’ICV-EUiA, i que, després de fer un balanç de totes les intervencions i explicacions, el seu Grup s’abstindrà. El Sr. Forn afirma que la mesura de govern està bastant avançada, però que creu que és un tema prou important per intentar buscar l’acord amb la resta de Grups abans de presentar-la. En aquest sentit, proposa debatre-la prèviament. La Sra. Esteller agraeix el vot a favor del Govern i l’abstenció dels altres Grups, atès que tenen concepcions diferents sobre les relacions que ha de mantenir l’Ajuntament amb les entitats. Afirma que potenciar el contracte-programa no significa deixar de banda els altres tipus d’instruments, però que cal limitar les subvencions i els convenis a aquells casos en què sigui essencial fer-ho. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa l'abstenció del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l'abstenció d’UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència i Règim Interior insta al Govern a: Introduir el contracte-programa per establir un sistema que no es basi exclusivament en la subvenció i en el Conveni i s'atorguin en base a raons humanitàries, econòmic-socials i d'interès públic amb el màxim rigor. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 8. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: 1. Refermar l'aposta pel model de regulació dels servei públic de televisió local de Barcelona (BTV) establert a l'actual Reglament d'Organització i Funcionament dels Servei Públic de Televisió Local de Barcelona. 2. Instar al Govern municipal a mantenir aquest any la dotació pressupostaria destinada a BTV aprovada en el pressupost 2012, ara prorrogat, per tal de garantir la qualitat del servei i el manteniment dels llocs de treball i les condicions laborals de les persones que treballen per mantenir aquest servei. 3. Instar el Govern municipal a fer les gestions necessàries pel manteniment dels recursos per a les televisions dels districtes per tal de garantir una informació de proximitat sobre la realitat de la ciutat i de tots els seus barris. 4. Constituir una comissió de treball formada pels grups polítics municipals per fer el seguiment d'aquests acords. Es dóna per tractada en el punt 2. El Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Colomé expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal UpB: 9. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: 1. Manifestar i defensar la vigència de la Carta Municipal de Barcelona. 2. Exercir el conjunt de competències que la Carta Municipal de Barcelona atorga a l'Ajuntament de Barcelona, en especial allò que fa referència a la gestió de les infraestructures, organització i règim financer. 3. Exigir a totes les administracions respecte a la Llei i a les competències que la Carta Municipal atribueix a Barcelona, així com el compliment íntegre de les Lleis 1/2006, de 13 de març, i 22/1998, de 30 de desembre. 4. Actuar amb tots els mitjans disponibles front a qualsevol legislació que pretengui laminar les competències que ens són pròpies. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1249 El Sr. Laporta manifesta que tots han declarat reiteradament la necessitat de donar compliment a la Carta Municipal i han lamentat la manca d’impuls i lideratge per desenvolupar alguns dels temes fonamentals d’aquesta Carta en el seu tram estatal, com ara la justícia de proximitat, el règim financer especial, o la participació de l’Ajuntament en la gestió de les infraestructures estratègiques per a la ciutat. Destaca que han denunciat molts cops l’incompliment sistemàtic del Govern de l’Estat pel que fa al règim financer especial de Barcelona, i han demanat també que es constituís una comissió paritària formada per l’Ajuntament de Barcelona i AENA per tal de participar directament en la definició de la gestió de l’aeroport i en el proper model aeroportuari i convertir l’aeroport de Barcelona en un aeroport intercontinental de referència. Explica que també han demanat que es doni compliment a l’Estatut d’Autonomia i a la Carta Municipal de Barcelona pel que fa a la participació de les institucions catalanes en la gestió de les infraestructures i els serveis i dels béns de domini públic. Manifesta que, així mateix, han reclamat que s’emprenguessin mesures legals quan l’Estat ha infringit articles de la Carta Municipal i han instat reiteradament el Govern municipal a complir els acords de Plenari de cara a defensar davant de les administracions competents el finançament especial que Barcelona té reconegut i encara no desenvolupat. D’altra banda, recorda que el seu grup municipal va incorporar en el PAM un punt que es referia a l’exercici del conjunt de competències que la Carta Municipal de Barcelona atorga a l’Ajuntament, en especial pel que fa a la gestió de les infraestructures del port, l’aeroport i els serveis ferroviaris, com Rodalies i l’AVE. Afirma que, en definitiva, el que aquesta iniciativa proposa és deixar de demanar, d’instar i de promoure el compliment de la llei i passar directament a donar-hi compliment. El Sr. Colomé expressa el vot a favor del seu Grup i destaca que avui més que mai cal exigir que s’apliqui i es respecti la llei. La Sra. Esteller manifesta que el seu Grup està d’acord que es respectin les competències que té l’Ajuntament de Barcelona en la Carta Municipal, i pensa que el que s’ha de fer és articular els instruments de col·laboració necessaris perquè això pugui ser efectiu conjuntament amb la Generalitat i l’Estat. Explica que en el mandat anterior es va treballar a través d’una comissió per millorar el finançament de la ciutat i que aquesta comissió va arribar a elaborar unes conclusions, però que al final no es van materialitzar en cap acció concreta per plantejar-les al Govern de l’Estat. Afirma que pensen que s’ha de treballar conjuntament perquè Barcelona tingui presència en aquells òrgans que prenen decisions que afecten la ciutat, i recorda que, pel que fa a l’aeroport de Barcelona, el Govern de l’Estat va aprovar un reial decret de mesures extraordinàries per constituir un òrgan en què l’Ajuntament de Barcelona hi participa. El Sr. Mestre manifesta que el seu Grup comparteix plenament la proposició del Grup d’UpB i, per tant, hi votarà a favor. Afirma que cal continuar reclamant que es compleixin les lleis i la Carta Municipal de Barcelona i que això encara és més necessari en el context actual, en què les polítiques d’austeritat dictades des de Berlín però aplicades escrupolosament pels governs de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat afecten directament les infraestructures i els equipaments que necessita la ciutat. A més, destaca que també és necessari perquè aviat es produirà un nou atac a l’autonomia local per part del Govern espanyol amb l’aprovació de la modificació de la Llei de bases de règim local. El Sr. Martí afirma que al seu moment el seu Grup ja va donar suport a la part catalana i la part espanyola de la Carta Municipal de Barcelona. Així mateix, manifesta que el Govern municipal està d’acord amb cadascun dels punts d’aquesta proposició i del text transaccionat amb el Grup del PP. Recorda que el Govern municipal ha plantejat en el si de la Comissió Interadministrativa la participació de l’Ajuntament en els ingressos provinents dels turistes i altres visitants de la ciutat, el model de justícia de proximitat propi i la cogestió de les infraestructures bàsiques per al desenvolupament de Barcelona i de Catalunya en general. D’altra banda, assenyala que, tal com ha dit el Sr. Mestre, l’avantprojecte de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local del Govern de l’Estat pot ser una amenaça a l’autonomia local. Manifesta que, en qualsevol cas, el Govern municipal s’oposarà en el si de la Comissió Interadministrativa, i d’acord amb 1250 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 els grups parlamentaris corresponents, a qualsevol proposta legislativa del Govern de l’Estat que dificulti encara més el desplegament de cadascun dels àmbits als quals s’ha referit el Sr. Laporta amb relació a la Carta Municipal de Barcelona. El Sr. Laporta agraeix les esmenes del Grup Municipal del PP i el suport a la proposició de tots els Grups. El Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Colomé expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: 1. Manifestar i defensar la vigència de la Carta Municipal de Barcelona. 2. Exercir el conjunt de competències que la Carta Municipal de Barcelona atorga a l'Ajuntament de Barcelona, en especial allò que fa referència a la gestió de les infraestructures, organització i règim financer. 3. Exigir a totes les administracions respecte a la Llei i a les competències que la Carta Municipal atribueix a Barcelona, així com el compliment íntegre de les Lleis 1/2006, de 13 de març, i 22/1998, de 30 de desembre. 4. Actuar amb tots els mitjans disponibles davant a qualsevol acció que pretengui disminuir les competències que ens són pròpies. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 10. Que l'Ajuntament de Barcelona incorpori en la seva publicitat municipal als mitjans de comunicació (anuncis, reportatges especials, ...) informació sobre el cost de la mateixa, incloent en aquest cost els diferents conceptes de producció i publicació. La Sra. Jaurrieta afirma que l’objectiu d’aquesta proposta és trobar nous mecanismes a favor de la transparència i el coneixement del destí de les despeses públiques. A més, assenyala que avui ja hi ha exemples d’informació sobre els costos de productes o serveis finançats amb diner públic, com ara les factures sanitàries. El Sr. Forn manifesta que no acceptaran el prec, tot i compartir el principi de transparència. Afirma que aquesta informació ja es dóna habitualment quan es presenta qualsevol campanya i que, a més, s’ha fet un esforç suplementari de cara a la ciutadania en la manera de presentar el pressupost de l’Ajuntament del 2013, encara que no estigui aprovat. Explica que al web municipal es poden veure totes les partides i el responsable de cadascuna, i que, quan es pugui aprovar, també se’n podrà anar veient l’evolució. D’altra banda, assenyala que hi ha una raó més tècnica per no acceptar el prec que té a veure amb la mateixa gestió de la publicitat institucional que es fa a través de les agències de mitjans. Explica que la competència entre aquelles agències de mitjans que estan homologades permet que hi hagi uns preus molt millors per a l’Ajuntament i que, per tant, una mesura com la que es proposa generaria una dinàmica que acabaria portant a un trencament de les fórmules de negociació. Conclou que estan d’acord amb el principi de transparència, però que creuen que ja donen prou informació a la ciutadania, que pot trobar a les pàgines web el que es gasta en les campanyes. La Sra. Jaurrieta lamenta que no s’accepti el prec. Opina que aquesta informació directa podria contribuir a aclarir el destí dels recursos públics, i manifesta que haurien agraït que el Govern hagués fet alguna contraproposta o hagués dit que ho estudiaria. A més, recorda que en el PAM es diu que Barcelona vol posicionar-se com a model de transparència per guanyar-se la confiança de la societat. D’altra banda, assenyala que al web municipal encara hi ha la proposta de pressupost no aprovada. El Sr. Forn manifesta que estudiarà si hi ha alguna manera de poder satisfer, encara que sigui parcialment, la idea que es proposa. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1251 11. Instar a l'Ajuntament de Barcelona a: a) Donar compte de l'estat dels pagaments que ha de fer front la Generalitat de Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona derivats de l'acord entre ambdues administracions relatiu al finançament del Centre Cultural del Disseny fins a dia d'avui, facilitant còpia dels justificants dels pagaments rebuts. b) Procedir, en cas d'incompliment de les obligacions de pagament adquirides per la Generalitat de Catalunya, a iniciar el procediment de denúncia dels protocols i acords signats relatiu al finançament del Centre Cultural del Disseny i conseqüentment, a recuperar el domini i la propietat del Palau de Pedralbes. La Sra. Esteller recorda que l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya van signar un conveni l’any 2006 en el qual s’establien els compromisos per a la construcció del Centre del Disseny. Assenyala que, segons aquest conveni, l’Ajuntament cedia el Palau de Pedralbes a canvi que la Generalitat es fes càrrec de dues terceres parts del cost de la construcció, la instal·lació i l’equipament del Centre del Disseny. El Sr. Ciurana manifesta que, tal com ha dit la Sra. Esteller, aquest va ser un acord dels governs anteriors amb relació al finançament del Centre del Disseny de Glòries, que es vinculava a la cessió i al canvi de titularitat del Palau de Pedralbes. Recorda que, a conseqüència d’aquell acord, la Generalitat va assumir uns compromisos pressupostaris. Explica que el 22 de novembre del 2011 se’n va periodificar el pagament fins al 2017 a raó dels següents pagaments anuals (expressats en nombres rodons): el 2011, 16 milions d’euros; el 2012, 4 milions d’euros; el 2013, 4 milions d’euros; el 2014, 10 milions d’euros; el 2015, 10 milions d’euros; el 2016, 10 milions d’euros, i el 2017, 4,5 milions d’euros. Afirma que a dia d’avui no s’ha realitzat cap d’aquests pagaments. Assenyala que no satisfarà la segona part del prec, ja que consideren que l’interès superior de l’Ajuntament no és tant recuperar el Palau de Pedralbes com exigir el pagament dels imports que la Generalitat es va comprometre a pagar. La Sra. Esteller remarca que l’edifici ha tingut un cost de 101 milions d’euros i que, d’aquests, la Generalitat n’hauria d’haver aportat el 66%. Afirma que, per tant, la Generalitat està deixant d’aportar una quantitat molt important, a part del que suposarà el cost de manteniment de l’edifici, que serà d’uns 12 milions anuals, segons va dir el Sr. Ciurana en una sessió de la Comissió. Manifesta que el seu Grup demana que l’Ajuntament denunciï aquests acords i recuperi el Palau de Pedralbes, com a mínim fins que la Generalitat compleixi, perquè creu que és inacceptable que l’Ajuntament hagi de finançar tota aquesta inversió i, a més, no pugui disposar del Palau de Pedralbes. El Sr. Ciurana precisa que no és cert que el cost de manteniment sigui de 12 milions d’euros. Explica que en la resposta a la pregunta del 12 de desembre de 2012 que va presentar el Grup del PP es deia que la previsió de manteniment d’aquest edifici el 2013 era de 620.000 euros. Assenyala que una altra cosa és el cost general que tindrà un equipament de 28.000 m² en el moment en què es posi en marxa, que és el pressupost. En aquest sentit, explica que el Museu Picasso té un pressupost de 7 milions d’euros; el CCCB, de 9 milions d’euros, i el Museu de Ciències Naturals, d’entre 8 i 9 milions d’euros. Indica que això té una relació directa amb les persones que hi treballen, el grau d’activitat que s’hi fa i els metres quadrats, entre altres coses. D’altra banda, afirma que l’Ajuntament fa un seguiment d’aquesta qüestió i que aquest serà un dels punts que l’alcalde plantejarà en la reunió que té amb el president de la Generalitat properament. Manifesta que, tanmateix, l’interès de l’Ajuntament no passa per recuperar la propietat del Palau de Pedralbes, sinó per exigir el compliment dels compromisos adquirits per la Generalitat. A més, remarca que si la Generalitat no compleix aquests compromisos no és per caprici, sinó per la situació d’asfíxia financera a què la sotmet el Govern espanyol. Es dóna per tractat. 12. Que el Govern municipal: a) Doni el màxim de suport a la Facultat de Nàutica de la Universitat Politècnica de Catalunya per tal de que continuï a la ciutat de Barcelona. b) Faci les gestions necessàries amb la Universitat Politècnica de 1252 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Catalunya, per mantenir la Facultat de Nàutica a la ciutat i poder trobar una nova ubicació a la ciutat, si s'escau. La Sra. Esteller manifesta que han pogut saber a través dels contactes que han mantingut amb la Facultat de Nàutica de Barcelona i els mitjans de comunicació que aquesta facultat podria marxar de la ciutat, ja que la Universitat Politècnica vol vendre l’edifici on es troba i reubicar-la en un altre lloc. Destaca el nivell de qualitat d’aquesta facultat i la seva llarga trajectòria com a única universitat nàutica de la Mediterrània. Així mateix, es refereix a la importància que té per al clúster nàutic que es vol crear a la ciutat. En aquest sentit, afirma que hi ha un binomi entre el coneixement que pot aportar aquesta facultat i les relacions que s’han de mantenir amb el port i les empreses que són a Barcelona. Explica que demanen a l’Ajuntament de Barcelona que, d’una banda, doni suport a la continuïtat del centre a la ciutat i que, de l’altra, faci les gestions corresponents davant la Universitat Politècnica i la Facultat de Nàutica perquè puguin disposar d’una ubicació a la ciutat en el supòsit que la facultat hagi de deixar l’edifici que ocupa actualment. El Sr. Ciurana manifesta que acceptaran aquest prec i que vol explicar el que ha fet l’Ajuntament fins ara pel que fa a aquest tema. Explica que el 26 de setembre ell mateix es va reunir amb el degà de la Facultat de Nàutica, el Sr. Santi Ordás, que li va expressar la seva preocupació per aquesta qüestió. Assenyala que, a conseqüència d’aquesta reunió, el 28 de setembre va enviar una carta al rector de la Universitat Politècnica, el Sr. Antoni Giró, en què li deia, entre altres coses: «Vull que sàpigues que l’Ajuntament de Barcelona manifesta el seu interès en què aquesta facultat present a la nostra ciutat des de la seva creació fa 243 anys continuï a Barcelona. En aquest sentit, t’avanço la nostra voluntat de col·laboració perquè això sigui possible i per parlar-ne quan ho cregueu oportú». Explica que, posteriorment, va mantenir una reunió amb el Sr. Xavier Gil, vicerector de Política Científica de la Universitat Politècnica, la Sra. Carme Gómez, gerent de la Universitat Politècnica, i alguns responsables de l’ICUB per tractar més a fons aquesta qüestió i per plantejar alternatives per tal que la Facultat de Nàutica pugui continuar a la ciutat. Assenyala que, a més, el 29 de novembre va visitar personalment la facultat. Afirma que, des del respecte a l’autonomia universitària, estan treballant en coordinació amb l’Àrea d’Hàbitat Urbà per cercar alternatives possibles si la Universitat Politècnica de Catalunya pren aquesta decisió, o fer algun tipus d’operació patrimonial amb la Facultat de Nàutica. Conclou que, tenint en compte la tradició d’aquesta facultat a la ciutat, però sobretot la voluntat de Barcelona de configurar un clúster nàutic, tant la Tinència d’Alcaldia d’Hàbitat Urbà com la Tinència d’Alcaldia de Cultura, Coneixement i Innovació estan treballant per procurar que la Facultat de Nàutica resti a la ciutat. La Sra. Esteller agraeix l’acceptació del prec. Manifesta que és important que l’Ajuntament faciliti que la Facultat de Nàutica es quedi a la ciutat i ofereixi alternatives en cas que hagi d’abandonar l’edifici que ocupa, tant per a la mateixa universitat com per a la fortalesa de Barcelona com a ciutat que vol ser un clúster nàutic. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 13. Davant els importants retards en el calendari de treball de la Comissió per a la reforma de la normativa municipal de participació ciutadana, que el govern municipal porti a la propera sessió de la Comissió de Presidència i Règim Interior una proposta normativa per cobrir les llacunes existents en la regulació de la iniciativa ciutadana, per tal de donar compliment a la proposició aprovada el 20 de juny de 2012. El Sr. Gomà explica que aquest prec té el seu origen en una proposició que va presentar el seu Grup i va transaccionar amb el Govern el mes de juny de l’any passat, que tenia com a objectiu aconseguir cobrir les llacunes existents en la regulació de la iniciativa ciutadana com a instrument de participació que està configurat en les Normes reguladores de la participació ciutadana. Recorda que en NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1253 aquell moment el Govern els va oferir situar això en el marc de la comissió de treball que havia d’estudiar les modificacions del marc normatiu general de la participació a Barcelona. Afirma que, tanmateix, avui aquest procés està estancat i, per tant, demanen que, en la propera sessió de la Comissió, el Govern pugui presentar ja una proposta de regulació que permeti que la iniciativa ciutadana es pugui desplegar amb tota normalitat a la ciutat quan la ciutadania o les entitats considerin que hi ha un tema que mereix ser tractat a través d’aquest instrument. El Sr. Forn explica que inicialment només havien previst una reforma puntual de tota la normativa de participació ciutadana, però que després, a partir d’una proposició del Grup d’UpB, van crear una comissió de treball de revisió i reforma de la normativa de participació ciutadana, fet que ha generat un debat molt més ampli i un retard en la presentació d’aquesta proposta. Afirma que el mes de setembre van enllestir aquesta proposta, que inclou el que demana el Grup d’ICV-EUiA, però que la van trametre a Serveis Jurídics, on ha estat fins ara. Explica que ahir va tenir una reunió amb el comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, que li va lliurar les darreres observacions dels Serveis Jurídics de l’Ajuntament. A més, afirma que en aquesta reunió van parlar de convocar el grup de treball per al 8 de febrer per ensenyar a tots els Grups com ha quedat la proposta després de les observacions dels Serveis Jurídics. Manifesta que lamenta el retard, però que el 8 de febrer hi haurà aquesta reunió i es farà arribar als Grups la documentació amb antelació. El Sr. Gomà afirma que el seu Grup participarà en la reunió del 8 de febrer, ja que creuen que aquesta comissió de treball ha de tenir activitat i ha d’acabar la seva tasca en el termini més breu possible. Remarca que, tanmateix, cal no oblidar que hi ha una proposició aprovada per la Comissió que obliga el Govern i el conjunt dels Grups a preveure una proposta concreta per cobrir totes les llacunes que avui dificulten el desplegament de la iniciativa ciutadana a la ciutat. Conclou que el sentit del prec era doble: desencallar el procés i, sobretot, recordar que en aquest procés no es pot deixar de plantejar la necessitat de cobrir el buit normatiu que avui hi ha pel que fa a un instrument tan important com la iniciativa ciutadana. El Sr. Forn manifesta que es compromet a fer que el comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme es pugui trobar amb el Grup d’ICV-EUiA abans del 8 de febrer per ensenyar-los com s’ha estat treballant. A més, afirma que estan disposats a modificar el treball que s’ha fet si es considera oportú. Es dóna per tractat. 14. Que el Govern municipal convoqui, de manera urgent, un Plenari del Consell Municipal extraordinari que permeti debatre a fons sobre l'estat de la ciutat. El Sr. Gomà afirma que aquest prec està orientat a l’acompliment d’un compromís de l’alcalde. Recorda que cap a finals del 2011 l’alcalde es va comprometre a convocar un plenari extraordinari sobre l’estat de la ciutat a principis del 2012, però que això no es va arribar a fer, sinó que es va fer un ple ordinari en què el Govern va presentar un informe sobre l’estat de la ciutat. Explica que en aquell moment el seu Grup ja va expressar a l’alcalde a través d’una carta que havia de materialitzar el seu compromís. A més, opina que això ara té fins i tot més sentit que en aquell moment. Manifesta que, per tant, demanen que entre els plens ordinaris de gener i febrer el Govern convoqui un ple de caràcter extraordinari per debatre monogràficament l’estat de la ciutat. Explica que consideren que això és important per tres motius: per aprofundiment democràtic; perquè la realitat social actual de Barcelona fa més necessari que mai aquest debat, i perquè creuen que és l’alcalde qui ha de defensar el conjunt de respostes que el Govern municipal ha de donar a les preocupacions de la ciutadania, tenint en compte que l’alcalde intervé molt poc en els plens i defuig el debat. El Sr. Forn afirma que aquest compromís es va materialitzar. Explica que el febrer de l’any passat es va fer per primera vegada un debat sobre l’estat de la ciutat i que el proper 1 de febrer es tornarà a fer aquest debat amb el mateix format. Assenyala que no serà un ple extraordinari, però que tindrà un caràcter extraordinari en el sentit que ocuparà una gran part del ple, que s’iniciarà amb aquest debat. Precisa que en aquesta sessió no hi haurà cap tipus de mesura de govern, sinó només l’informe que 1254 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 presentarà l’alcalde, i que les proposicions, que poden anar vinculades al mateix debat, es faran tot just després. En aquest sentit, assenyala que és exactament el mateix sistema que es va fer servir fa un any. A més, afirma que no té inconvenient a mantenir els mateixos temps d’intervenció que l’altra vegada, que van ser de 30 minuts i 20 minuts. D’altra banda, destaca que no només s’ha fet aquest debat per primer cop, sinó que els presidents de grup poden adreçar-se amb preguntes o precs a l’alcalde, cosa que tampoc no havia estat mai possible. El Sr. Gomà afirma que, si bé això és veritat, també ho és que mai un alcalde havia intervingut tan poc com el Sr. Trias en els plenaris de la ciutat. Opina que, més enllà de les respostes concretes a preguntes de la resta de Grups, l’alcalde ha defugit debats molt importants. Assenyala que, per exemple, no va intervenir en el ple extraordinari sobre ocupació juvenil. Manifesta que celebren compartir amb el Sr. Forn que el primer ple de l’any de la ciutat ha de debatre a fons l’estat de la ciutat, que ha d’haver-hi un informe del Govern i que el conjunt dels grups municipals han de tenir prou temps per fer aquest debat a fons, però que mantenen una discrepància pel que fa al format, ja que creuen que un debat com aquest justifica un ple extraordinari. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 15. Que el Govern municipal doni l'impuls definitiu i necessari a la redacció del Codi Deontològic dels càrrecs electes i de confiança a l'Ajuntament de Barcelona, i presenti el document per a la seva aprovació en un termini màxim de 2 mesos. El Sr. Laporta presenta el prec. El Sr. Forn recorda que en el mandat anterior es va crear una comissió formada pels diferents grups municipals amb la finalitat d’elaborar un codi deontològic dels càrrecs electes i de confiança, que va comptar amb l’assessorament extern del professor Alfredo Galán, de l’Institut de Dret Públic. Explica que, tanmateix, no es va arribar a aprovar aquest codi i que en aquest mandat es va convocar tots els Grups a una reunió que es va celebrar el passat 22 de maig, en què es va presentar el treball realitzat, així com un informe de Secretaria General en el qual s’especificava la naturalesa jurídica i els punts forts i febles d’aquest codi. Recorda que en aquesta mateixa reunió es van analitzar els documents i es va arribar a la conclusió que la proposta elaborada no assolia els requeriments que exigia el codi. Assenyala que, per tant, es va acordar que els diferents grups municipals farien arribar a Secretaria General les esmenes i les observacions del text per enriquir-lo i avançar en el seu procés d’aprovació. Afirma que, no obstant això, a data d’avui ningú no ha fet arribar a Secretaria General cap document. Explica que el Govern, un cop analitzat el codi inicial, es compromet a convocar una reunió en breu amb els mateixos representants dels grups polítics per buscar altres possibles solucions. En aquest sentit, opina que, tenint en compte que aquell codi tenia algunes febleses importants, potser valdria la pena estudiar la possibilitat de compartir el mateix codi que s’està treballant en el Parlament de Catalunya. El Sr. Laporta agraeix l’acceptació del prec i demana al tinent d’alcalde que doni la màxima celeritat possible a l’impuls definitiu de la redacció del codi, sobretot tenint en compte la valoració que rep la política en els diferents baròmetres i enquestes, i les notícies constants sobre representants públics que corrompen i desprestigien la tasca de servei públic que exerceixen la gran majoria de càrrecs electes i de confiança. Assenyala que l’ètica comença per un mateix, però que, ateses les circumstàncies, ara és un bon moment per instaurar una sèrie de normes perquè els representants públics tinguin un marc ètic comú. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1255 16. Quin és el programa que el Govern municipal té previst per al Carnaval 2013 i quines gestions i contactes s'han fet amb les entitats per tal de poder celebrar la Gran Rua de Carnaval per l'avinguda del Paral·lel? El Sr. Espriu dóna la pregunta per formulada. El Sr. Forn cedeix la paraula al Sr. Carles Agustí. El Sr. Agustí manifesta que la intenció del Govern municipal és consolidar el model de carnaval que es va iniciar l’any passat, que es basa sobretot en dos principis. Explica que un d’ells és que a Barcelona hi passen moltes coses durant el carnaval: 33 rues, la recuperació d’esdeveniments històrics, els enterraments de la sardina i diversos esdeveniments a tots els districtes i barris de la ciutat. Afirma que el segon principi és recuperar els esdeveniments històrics del carnaval de Barcelona, que va ser un dels més populars del món entre els segles XVII i XVIII. En aquest sentit, es refereix a la presència del rei Carnestoltes, l’Arribo, els balls de carnaval i la Taronjada, que destaca que van tenir molt èxit l’any passat. Quant a la rua del Paral·lel, assenyala que no parlen de gran rua perquè n’hi ha 33 a tot Barcelona. Afirma que la intenció del Govern de la ciutat és que sigui la societat civil i no pas l’Administració la que organitzi la rua, que és el que passa en les altres 32 rues de la ciutat, que són organitzades per la societat civil i tenen el suport logístic de l’Ajuntament. Explica que, per tant, s’han reunit amb entitats de la zona del Paral·lel ―incloent-hi els barris del Poble-sec, el Raval i Sant Antoni― per fomentar l’arrelament territorial i popular de la rua. Afirma que, mentre això no s’assoleixi, l’Ajuntament està disposat a garantir l’organització de la rua del Paral·lel per encabir- hi, a més dels veïns de la zona, aquelles entitats que no troben espai en les diverses rues de la ciutat o que volen desfilar pel Paral·lel. En aquest sentit, conclou que aquest any hi haurà novament rua al Paral·lel, però que serà una més de les 33 que hi ha per tota la ciutat i que tindrà la dimensió que sigui assumible des del punt de vista pressupostari. D’altra banda, precisa que s’han reunit sis vegades amb entitats per parlar d’aquest tema: el 26 de setembre, amb la Comissió Cívica de Carnaval; el 24 d’octubre, amb entitats del Poble-sec; el 13 de desembre, amb el Consell Municipal d’Associacions de Barcelona; el 17 de desembre, amb entitats que van participar en la rua del Paral·lel del 2012; el 10 de gener, amb entitats del Poble-sec i amb entitats que van participar en la rua del Paral·lel del 2012; i el 17 de gener, amb el conjunt d’entitats de Barcelona, convocades a Torre Jussana. El Sr. Espriu manifesta que li sembla bé que s’intenti recuperar la història del segle XVII, però que també cal tenir en compte la història contemporània que es construeix dia a dia. En aquest sentit, afirma que la gran rua de carnestoltes del Paral·lel formava part de la història recent que havien construït entre tots. Assenyala que la pregunta que ha presentat el seu Grup pretenia fer una reflexió sobre un tema que va sorgir en la reunió que es va fer en el Consell Municipal d’Associacions de Barcelona, que és el problema que molts col·lectius i comparses que participaven en la rua no han tingut acollida en les rues de territori. Explica que, per tant, es pot donar la paradoxa que les mesures que s’estan prenent no aconsegueixin reduir la participació dels llatins en el marc de la rua central de la ciutat, tal com es pretenia. Precisa que el seu Grup sempre ha dit que no critica el conjunt de les transformacions que s’han fet en l’àmbit del carnestoltes, sinó que opina que cal mantenir la rua central per la seva dimensió i per donar centralitat a la zona del Paral·lel. A més, assenyala que al seu moment l’Ajuntament va assumir això a través d’un reconeixement del mateix alcalde, que després va ser desdit pel Govern. Demana al Govern que es replantegi si vol minimitzar una rua que encara convoca més de 8.000 persones, quan totes les altres en convoquen 15.000. Opina que s’ha d’estudiar què és el que està passant amb les diferents colles que hi participen i reflexionar si allò que s’ha fet és el millor que es pot fer per al conjunt del carnestoltes. El Sr. Agustí afirma que hi haurà el diàleg que calgui amb les entitats, però que s’ha provat un nou model i això requereix uns anys de consolidació. Reitera que hi haurà rua al Paral·lel, però que serà una més de les 33 que hi ha a la ciutat i que tindrà la dimensió que permeti el pressupost. Es dóna per tractada. 1256 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 17. Que s'informi de l'estat d'execució de la Declaració de Grup aprovada a la Comissió de Presidència i Règim Interior de 18 d'abril de 2012 amb el contingut següent: La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: - Reiterar la importància que té per a la ciutat de Barcelona la rehabilitació del Recinte de Sant Pau, com a projecte arquitectònic i com a oportunitat única per reunir institucions, iniciatives i projectes en els àmbits de la ciència, la docència, el món empresarial i els col·lectius socials, que constitueixin un nou pol de coneixement, recerca i innovació a la ciutat. - Instar a totes les institucions col·laboradores en el projecte, i especialment a la Generalitat de Catalunya i a l’Administració General de l’Estat, a mantenir el suport institucional i inversor per a garantir la finalització del procés de rehabilitació arquitectònica d’acord amb el calendari previst, abans de desembre de 2012. - Instar al Govern municipal a impulsar els mecanismes de coordinació i finançament necessaris per a garantir la consolidació del projecte del Recinte de Sant Pau, en especial les relacionades amb la seva funció com a seu de la ONU al sud d’Europa i d’altres institucions i entitats d’àmbit europeu i mediterrani, tot contribuint al paper de Barcelona com a capital de la Mediterrània i motor d’innovació i recerca. - Que es presenti, dins de l’any 2012, un informe a la Comissió de Presidència i Règim Interior sobre la situació del projecte del Recinte de Sant Pau, amb calendari i pressupost de totes les actuacions. El Sr. Colomé pregunta per l’informe que el Govern es va comprometre a presentar arran de la proposició esmentada. El Sr. Ciurana afirma que aquest document ja està enllestit i que es comprometen a presentar-lo el mes de febrer en forma d’informe. Explica que si encara no ho han fet és perquè en les darreres setmanes s’han acabat de tancar dues qüestions, una des del punt de vista financer i l’altra des del punt de vista institucional. El Sr. Colomé manifesta que espera poder llegir l’informe el mes vinent. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 18. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució al prec següent acceptat a la sessió de 18 d'abril de 2012: (M1115/3444) Que el Govern municipal estudiï la incorporació d'una clàusula en els plecs de contractació pública de l'Ajuntament de Barcelona, dels seus organismes i empreses municipals, en la que s'obligui als proveïdors contractats a aplicar a les empreses subcontractades els mateixos terminis de pagament que utilitza l'Ajuntament Municipal per realitzar els serveis i obres encarregats originalment pel grup Ajuntament. La Sra. Esteller explica que el seu Grup va presentar el prec esmentat perquè els adjudicataris dels contractes cobren a 30 dies però, en canvi, a vegades no paguen els subcontractes en el mateix termini. Assenyala que en ocasions aquest pagament es demora fins a 200 dies i això dificulta molt la situació de les petites i mitjanes empreses subcontractades. Recorda que el Govern es va comprometre a fer un informe per veure la viabilitat jurídica del prec, i demana en quina situació es troba aquest informe. La Sra. Recasens manifesta que es compromet a fer una reunió amb més profunditat per comentar en quin punt s’està en relació amb aquest tema. Explica que, tal com van dir quan es va debatre aquesta qüestió, les relacions entre el contractista i el subcontractista formen part de les relacions de dret civil i, per tant, l’Administració té una capacitat limitada per actuar-hi. Assenyala que, tanmateix, la Llei de contractes de les administracions públiques preveu una sèrie d’obligacions entre el contractista i el subcontractista, i que una d’elles és el compliment dels terminis de pagament. Afirma que aquesta llei també preveu que els contractistes han NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1257 de comunicar a l’Administració en el termini de 15 dies quines són les empreses que pensa subcontractar i quines són les condicions entre el contractista i el subcontractista, amb la qual cosa l’Ajuntament podria tenir més informació sobre la relació contractual que s’estableix entre contractista i subcontractista i el calendari de pagaments que han establert. Destaca que una altra cosa que també és important és que l’Ajuntament tingui un coneixement fefaent que s’ha produït un incompliment per part del contractista. Explica que les queixes en aquest sentit li arriben per conductes informals, però no d’una manera formal. Afirma que, per tant, una altra via per explorar seria que el subcontractista que vol denunciar el contractista que no l’està pagant establís un canal formal de relació amb l’Administració. D’altra banda, assenyala que els plecs de clàusules actuals ja permeten que, en cas d’incompliment de les condicions de pagament entre el contractista i el subcontractista, hi hagi sancions, d’acord amb la Llei de contractes de les administracions públiques. Conclou que consideren que els plecs de clàusules i la Llei de contractes de les administracions públiques ja garanteixen que els pagaments als subcontractistes es facin en el termini adequat, si bé és cert que això no es fa efectiu per múltiples raons, ja sigui perquè el contractista no ha notificat a l’Ajuntament quines són les empreses que ha subcontractat, o ja sigui perquè el subcontractista no els notifica de manera formal els incompliments. Reitera que, de tota manera, pot oferir una reunió amb les persones que treballen aquest tema en l’àmbit jurídic. La Sra. Esteller afirma que és clar que la Llei de contractes de les administracions públiques i la subcontractació estan regulades, però que l’important és que l’Ajuntament de Barcelona disposi d’instruments per fer que els adjudicataris d’un contracte paguin el subcontractista en un termini raonable. Agraeix a la Sra. Recasens que concerti una reunió per conèixer amb més detall com es pot arbitrar això i els raonaments que poden tenir els Serveis Jurídics a l’hora de forçar-ho a través del plec de clàusules. Manifesta que el que volen és que l’Ajuntament incorpori en la contractació un tractament equiparable entre el pagament del contractista i el del subcontractista, d’acord amb l’ordenament vigent i els instruments de què es disposa. La Sra. Recasens explica que les conclusions de l’informe diuen que això ja està garantit en els plecs de clàusules perquè remeten a la Llei de contractació de les administracions públiques. Assenyala que, a partir d’aquí, ja és més complicat que l’Ajuntament pugui especificar amb més concreció aquesta relació que forma part del dret civil privat. Afirma que, de tota manera, val la pena que es reuneixin i que, amb l’informe jurídic a la mà, puguin estudiar quins camins poden explorar. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 19. Que el Govern municipal informi de l'execució del prec acceptat a la Comissió de Presidència i Règim Interior en la sessió de 12 de desembre de 2012 amb el contingut següent: (M1115/5570) Quan el Parlament hagi escollit el nou president de la Generalitat, que l’Alcalde sol·liciti una reunió immediata per acordar la solució dels incompliments del Govern de la Generalitat amb la ciutat de Barcelona. El Sr. Mestre dóna el seguiment per formulat. El Sr. Martí explica que, quan el president Mas va ser escollit i va prendre posició efectiva del seu càrrec, el Govern municipal es va posar en contacte amb Presidència de la Generalitat per sol·licitar una reunió entre l’alcalde i el president de la Generalitat. Afirma que aquesta sol·licitud d’entrevista ha estat gestionada i poden confirmar que el dia 28 de gener tindrà lloc la reunió entre tots dos per tractar aquells temes que són d’interès comú i d’especial interès per a la ciutat. El Sr. Mestre recorda que el prec que va acceptar el Govern demanava que aquesta reunió servís per acordar solucions als incompliments del Govern de la Generalitat amb la ciutat de Barcelona, i pregunta quins plantejaments farà l’alcalde en aquest sentit. 1258 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Explica que aquest seguiment de prec és especialment oportú després de la darrera entrevista que l’alcalde de Barcelona ha donat a un mitjà de comunicació escrit de la ciutat i que va ser publicada el passat dia 20, que afirma que no els fa ser massa optimistes pel que fa a la trobada amb el president de la Generalitat de Catalunya. Manifesta que voldrien que d’aquesta trobada sortissin solucions i no pas més reunions o més comissions bilaterals, tal com ha passat fins ara. Destaca que, en els darrers sis mesos, el deute de la Generalitat amb l’Ajuntament de Barcelona ha augmentat a un ritme de 12,2 milions d’euros per mes, amb un total de 61 milions d’euros més d’increment del deute. Afirma que, si es manté el ritme actual, el maig del 2015, quan se celebrin les properes eleccions municipals, el deute de la Generalitat amb l’Ajuntament de Barcelona se situarà al voltant dels 500 milions d’euros, que és pràcticament una quarta part del pressupost anual de l’Ajuntament. Assenyala que el deute actual de la Generalitat amb l’Ajuntament segurament supera els 200 milions d’euros, i que això vol dir 200 milions menys per prestar serveis municipals públics i de qualitat, o per fer inversions als barris de Barcelona. Opina que el preocupant d’aquest deute creixent de la Generalitat amb l’Ajuntament de Barcelona no és només el deute en si mateix, sinó el fet que no s’albiri la possibilitat de poder cobrar-ne la major part. Afirma que aquesta situació és inacceptable i insostenible, i que no es pot arribar al 2015 amb aquest deute acumulat sense tenir cap indici que es pugui corregir. Opina que, si això passés, seria una greu irresponsabilitat de l’actual Govern municipal que hipotecaria les finances de l’Ajuntament. Finalment, demana al Govern municipal que en la seva segona resposta no faci referència a l’herència del tripartit i els digui quines solucions plantejarà el Govern municipal per recuperar el deute que la Generalitat de Catalunya té amb l’Ajuntament. El Sr. Martí manifesta que el Govern confia que no es produirà el pronòstic que ha fet el Sr. Mestre de 500 milions d’acumulació de deute de cara al 2015. Explica que l’alcalde Trias enfoca aquesta reunió amb el president de la Generalitat des del realisme i el coneixement de la situació present i a curt termini de la Generalitat de Catalunya, que té unes dificultats extremes. Afirma que, per tant, seran molt realistes i col·laboradors però, alhora, molt exigents pel que fa a arribar a acords sobre els mecanismes, els canals i els escenaris per racionalitzar la situació actual. Explica que són conscients que a curt termini no podran resoldre el problema, però que seran molt contundents a l’hora de plantejar que hi ha uns compromisos adquirits pel Govern de la Generalitat que afecten el futur de l’Ajuntament i de la ciutat. Conclou que la trobada s’abordarà amb contundència, però també amb realisme, comprensió i col·laboració institucional, que és l’actitud que creuen que el Govern municipal ha de tenir amb el Govern de la Generalitat, sigui del partit que sigui. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les catorze hores i vint minuts. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1259 Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació Acta de la sessió del dia 23 de gener de 2013, aprovada el dia 6 de març de 2013 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 23 de gener de 2013, s’hi reuneix la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació, sota la presidència de la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Sònia Recasens i Alsina, Maite Fandos iPayà, Raimond Blasi i Navarro, Sara Jaurrieta Guarner, Joan Trullén Thomàs, Xavier MullerasVinzia, Míriam Casanova Doménech, Joaquim Mestre Garrido, Janet Sanz Cid, Jordi Portabella Calvete, assistits per la Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que per delegació del secretari general de la Corporació, certifica. També hi són presents la Ima. Sra. Isabel Ribas i Seix i l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Farga, les Sres i Srs: Yolanda Pérez, de Barcelona Activa, Immaculada Turu i Santigosa, Tresorera municipal, Susana Tintoré, directora d’Ocupació i Capacitació Professional de Barcelona Activa, Josep Maria Rius i Medina, director de Patrimoni, i Antonio Muñoz i Juncosa, Interventor General. Excusen la seva absència la Ima. Sra. i els Ims Srs.: Belén Pajares Ribas, Antoni Vives i Tomàs, GerardArdanuy i Mata i Jordi W. Carnes i Ayats. S’obre la sessió a les 16.30 h. Abans d’aprovar l’acta de la sessió anterior, la Sra. Escarp informa que els grups que, si tots hi estan d’acord, ajuntaran la compareixença del Grup Municipal del PSC (punt número 3) amb el seguiment de proposició que presenta ICV-EUiA (punt número 21). Diu que també ajuntaran la compareixença del PP (punt número 4) amb una pregunta del PSC (punt número 17). I afegeix que també tractaran conjuntament la proposició del Grup Municipal del PP (punt número 10) amb la proposició del Grup Municipal d’ICV-EUiA (punt número 11). Finalment, informa que la proposició del Grup d’UpB (punt número 12) es tractarà en primer lloc perquè el Grup d’UpB ha d’assistir a una convocatòria d’un altre òrgan municipal. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: Acord de la Comissió de Govern de 12 de setembre de 2012: 1. Aprovar l’expedient núm. 3-225/2012 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost 2012, d’import 50.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 12112995; donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Acords de la Comissió de Govern de 19 de desembre de 2012: 2. Aprovar la concertació d’un crèdit a curt termini fins a un límit de 10.000.000,00 euros, amb Banc de Sabadell en les condicions que s’adjunten; facultar la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, segona tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, i el Sr. Jordi Joly i Lena, gerent d’Economia, Empresa i Ocupació, de forma indistinta, per 1260 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 a la signatura i l’atorgament de la documentació necessària per a la seva formalització; donar compte d’aquest acord al primer Consell Municipal que se celebri. 3. Aprovar la concertació d’un crèdit a curt termini fins un límit de 60.000.000,00 euros, amb La Caixa en les condicions que s’adjunten; facultar la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, segona tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, i el Sr. Jordi Joly i Lena, gerent d’Economia, Empresa i Ocupació, de forma indistinta, per a la signatura i l’atorgament de la documentació necessària per a la seva formalització; donar compte d’aquest acord al primer Consell Municipal que se celebri. 4. Aprovar l’expedient núm.3-229/2012 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost 2012, d’import 259.931,27 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 12121095; donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 5. Aprovar la modificació de l’expedient 3-125/2012 de la incorporació al pressupost 2012 dels romanents de crèdit per import de 611.670,00 euros segons detall de la taula de l’Annex 1, i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Programa formatiu de suport al Comerç de Proximitat. El Sr. Blasi dóna la benvinguda a la Sra. Yolanda Pérez, de Barcelona Activa, que ajudarà a presentar el programa formatiu de suport al comerç de proximitat. A continuació, exposa que en la mesura s’ha intentat recollir el que estableix el Pla d’actuació municipal en els diferents objectius: impulsar la millora professional i l’ús de les tecnologies en l’àmbit del comerç, la promoció econòmica de tots els districtes de la ciutat, la capacitat d’oferta formativa en gestió empresarial i la capacitació tecnològica. Explicita, a més, que aquests objectius també quedaran recollits, si es considera oportú, en la redacció del Pla estratègic del comerç que es va presentar en el darrer fòrum Comerç i Ciutat. A continuació destaca la importància del comerç, el percentatge que suposa dins del producte interior brut de la ciutat i l’ocupació que genera a Barcelona, però fa èmfasi en el fet que es pot professionalitzar més. Reconeix que ja és un sector professionalitzat, però subratlla que té un índex d’utilització de les TIC baix que caldria fomentar. En aquest sentit, fa referència als canvis de tendència en el consum, i destaca el paper cabdal de les noves tecnologies en el comerç i la importància de conèixer-les. Tot seguit, explica que s’ha fet un treball a través del territori amb els diferents agents implicats (gerències, tècnics de districte, eixos i associacions), a partir del qual ha estat possible conèixer l’interès que hi havia en aquest àmbit i la voluntat dels districtes i dels comerços d’involucrar-se en el projecte. Assenyala que el pla inclou el cronograma i una base pressupostària. A més, subratlla la necessitat de fer-ne difusió i demana col·laboració en aquest sentit. Per acabar, cedeix la paraula a la Sra. Yolanda Pérez perquè expliqui el programa formatiu. La Sra. Pérez, amb el suport d’un powerpoint, comença la seva intervenció assenyalant que l’objectiu és desenvolupar el contingut del pla formatiu directament als districtes de la ciutat per apropar la formació al comerç de proximitat. Exposa que en el comerç de proximitat dels barris més deprimits una tercera part dels comerços no disposa de PC ni de terminal de punt de venda a la botiga. A més, només el 17% utilitza bases de dades per relacionar-se amb els clients i més del 40% reconeix no tenir cap estratègia d’apropament als clients. Afegeix que, pel fet de tractar-se d’empreses unipersonals, els és difícil desplaçar-se per accedir a cursos de formació. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1261 Per això han volgut apropar la formació als deu districtes de Barcelona i fer l’oferta formativa en horaris idonis per als comerciants. A continuació concreta que es tracta de deu tallers participatius en estratègia i gestió. Assenyala que hi ha quatre tallers més estratègics i inspiradors, amb casos pràctics (per exemple: «En una botiga també s’innova. Casos pràctics», «Idees pràctiques per fer més atractiu l’interior del comerç» o «Com fidelitzar la clientela»), i sis tallers més instrumentals, destinats a la millora de la gestió (com per exemple «Finances per a no financers», «Com interpretar els comptes que em prepara el gestor i utilitzar-los per prendre decisions estratègiques» o «Com trobar finançament»). Tot seguit, es refereix a les 16 càpsules formatives amb matèries exclusivament de tecnologies de la informació que pretenen ajudar els comerciants a fidelitzar clients, crear marca o generar comunitat a través d’eines gratuïtes. Explica que són 26 tallers modulars de 2 o 3 hores de durada que els comerciants poden consumir a demanda. A més, afegeix que hi ha algunes sessions específiques només per a botigues, d’altres només per a bars i restaurants i unes altres per a petits negocis turístics, amb títols com «Com usar Facebook des d’una perspectiva de negoci», «Què cal tenir en compte per fer el web del teu negoci», «Com promocionar el teu bar o restaurant per Internet», «Màrqueting 2.0 per a petites empreses turístiques», etcètera. Finalment comenta que són tallers basats en programació que ja s’ha provat en programes de Barcelona Activa, però que estan especialment seleccionats per al públic al qual s’adrecen i, sobretot, els porten al territori i els fan modulars i adaptats a les necessitats dels petits comerciants. El Sr. Blasi afegeix que amb el pla de difusió volen arribar a 1.500 comerciants i explica que el programa començaria en dos districtes, Sants-Montjuïc i Horta- Guinardó, a partir del març, amb una implantació progressiva a la resta de districtes de Barcelona. Exposa, també, que el pressupost de màxims és 55.600 euros, és a dir si s’arribés a realitzar a demanda amb la complicitat del districte, que ha d’aportar l’equipament idoni i les aules. La Sra. Jaurrieta agraeix la presentació, tot i que considera que és una proposta massa homogènia per al conjunt de la ciutat. Assenyala que a Barcelona hi ha districtes molt diversos, amb peculiaritats i necessitats concretes, per això opina que el programa hauria d’oferir actuacions específiques segons les demandes i necessitats de cada territori i que s’hauria de fer més a mida en funció del districte. En segon lloc, assenyala una certa disfunció entre el pressupost destinat al programa formatiu pròpiament i el destinat a la difusió. Creu que destinar pràcticament el 19% del pressupost a la difusió és una mica desproporcionat. En tercer lloc, tot i agrair la iniciativa, expressa la seva sorpresa pel fet que suposa una feina paral·lela a la que es fa des d’altres estaments. Assegura que PIMEC o la Fundació Barcelona Comerç tenen la mateixa oferta formativa. Al seu entendre, doncs, caldria que els plans formatius es coordinessin, ja que no es tracta de competir, sinó de complementar els buits existents. La Sra. Casanova també agraeix la presentació del programa de formació al comerç de proximitat. Afirma que el comerç té un pes econòmic molt significatiu a la ciutat i tot seguit ofereix les xifres que ho il·lustren: un 20% del PIB, més del 20% dels centres de cotització i el 15% dels treballadors. Afegeix que el sector està greument colpejat per la crisi econòmica a causa de la caiguda del consum i de les dificultats d’accés al crèdit, i exposa que l’any 2011 prop del 70% dels comerciants van veure caure la facturació i es van tancar 4.000 establiments, mentre que només se’n van obrir 3.000. A continuació, recorda que el Grup Municipal del PP ha demanat de manera recurrent al Govern municipal que es posi en marxa el Pla integral i transversal del comerç com a instrument de lluita contra la crisi. Aquest pla, afegeix, a més d’incloure instruments de suport i formació, pretén ser un pla complet i ambiciós, amb incentius fiscals i econòmics a favor dels comerciants i també amb altres mesures transversals, com la millora de la seguretat, la lluita contra la venda il·legal i la millora de la neteja i l’enllumenat dels carrers. Considera que el programa de formació que es presenta hauria de ser un bon instrument dins d’aquest pla, però assegura que després d’un any i mig encara no s’està aplicant el Pla integral i transversal de suport al comerç, malgrat que hi havia el 1262 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 compromís d’aplicar-lo l’any 2012 amb una dotació inicial d’un milió d’euros. Afegeix que paral·lelament s’estan elaborant plans de comerç en diversos districtes sense que encara s’hagi aprovat el pla de ciutat. Al seu parer, doncs, fins ara el Govern ha portat a terme una activitat desordenada i minsa a favor del comerç de proximitat. En conseqüència, afirma que li falta planificació i lideratge a l’hora de definir objectius, estratègies i mesures d’actuació, a més d’un calendari específic d’actuació. Pel que fa a la mesura, assenyala que les accions formatives començaran gairebé dos anys després de l’inici del mandat. Per això, demana al Govern si pot avançar la implantació de totes aquestes accions formatives de manera conjunta a tots els districtes, tot i que entén que hi pugui haver alguna prova pilot inicial. Quant a l’índex d’utilització de les TIC, demana veure com aquest índex ha anat evolucionant respecte als anys anteriors i fer la comparativa amb altres ciutats. Clou la intervenció formulant una sèrie de preguntes: si alguns cursos es faran des de l’Ajuntament o si es farà tot des de Barcelona Activa; qui aportarà el pressupost; si els cursos seran totalment gratuïts; si també se’n podran beneficiar els comerciants que no estan associats; com s’ha calculat el nombre previst de 1.500 comerciants beneficiaris; si es podran apuntar a diferents tallers alhora, i quins indicadors s’utilitzaran per avaluar els resultats del programa formatiu. La Sra. Ribas s’afegeix als agraïments de la presentació d’aquesta mesura perquè creu que incideix en un problema real del comerç de la ciutat. Assenyala que el programa s’inclou en la proposta de Pla integral de comerç que està previst portar al Plenari d’aquí a un mes i escaig i que, per tant, queda poc temps per debatre’l. Subratlla, però, que s’ha presentat una proposta molt travada, sense haver-la parlat ni amb els grups municipals ni, pel que va entendre, amb algunes associacions de comerciants presents a la reunió del dimarts anterior. Expressa, doncs, la seva decepció, perquè considera que en aquest tema es pot arribar a un molt ampli consens, però veient la manera com s’està bastint el Pla integral de comerç, creu que potser no es podrà arribar a tot el que serien capaços. Tot seguit, destaca la funció vertebradora i de cohesió, tant territorial com social, del comerç a la ciutat. Afegeix, a més, que aquest comerç singular i propi de la ciutat és el que la identifica i alhora la diferencia d’altres ciutats, i que és aquest model el que permet que Barcelona sigui una ciutat multipolar, en què al barri hi ha una mica de tot. Remarca que el valor de proximitat és un valor en alça, per tot el valor afegit que té de confiança, tracte personal i contacte, fet molt important en un moment d’incerteses tan elevades com l’actual. Manifesta, també, que aquesta situació és fruit d’una inversió feta durant dècades i que ha estat una aposta de ciutat, no només del Govern municipal. I atès que la mesura aprofundeix en aquesta aposta del conjunt de la ciutat, hi donaran suport. Tanmateix, vol fer alguna puntualització al que s’ha dit. Assenyala que una part de la crisi del consum que afecta el teixit comercial es troba en la crisi econòmica, política i social, però subratlla que en bona part també és fruit de les polítiques d’austeritat que apliquen els governs de dretes, inclòs el de CiU a la Generalitat. En aquest sentit, afirma que s’estan aplicant unes polítiques que fan disminuir la capacitat de consum de les famílies. A continuació afegeix que aquest programa formatiu ha d’ajudar els comerciants barcelonins a posar-se al dia en un moment en què tot canvia ràpidament i els consumidors cada vegada estan més ben informats i són més exigents. Per això, creu que han d’ajudar el comerç de la ciutat per tal que sigui capaç no només de seguir el ritme sinó de posar-se al capdavant. Dubta si la paraula «professionalització» és la justa, ja que creu que els comerciants de la ciutat són prou professionals. Tanmateix, a parer seu, és bo posar-se al dia i saber utilitzar les noves eines de gestió, de màrqueting i de comunicació que tothom té a l’abast. A continuació, vol plantejar algunes preguntes concretes que el text de la mesura no acaba de resoldre. En primer lloc, pregunta si les sessions formatives seran gratuïtes o si el comerciant haurà de pagar una petita quota. En segon lloc, com que s’ha parlat d’un pressupost de màxims, suposa que també n’hi ha un de mínims i demana que es presentin els dos pressupostos. En tercer lloc, demana si tots els cursos es faran a tots els districtes. En quart lloc, pregunta amb quines associacions de comerciants s’ha parlat i, en darrer lloc, demana si és un programa puntual per al NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1263 2013 o si la intenció és que continuï els anys següents. Si el cas fos aquest darrer, suggereix que hi hagi uns mecanismes d’avaluació per poder veure què cal modificar. Per acabar, assenyala que hi ha altres associacions que ja ofereixen cursos de formació i que fins i tot hi ha eixos comercials que fan programes específics i pregunta com es pot treballar conjuntament en comptes de fer la competència. El Sr. Portabella agraeix la presentació de la mesura de govern i recorda que avui és un bon dia per al petit i mitjà comerç, perquè el Tribunal Constitucional ha rebutjat el recurs del Govern central, fet que impedirà que es puguin posar grans superfícies a qualsevol lloc. Considera que això ajuda a mantenir un model de comerç. Des del punt de vista procedimental, expressa la seva sorpresa pel fet que primer es presenti una part del Pla integral de comerç i no el pla en conjunt. Considera que valia la pena que el Pla integral de comerç s’hagués presentat i debatut, i que després s’hagués presentat aquest programa formatiu de suport al comerç de proximitat. Pel que fa al programa formatiu estrictament, creu que és una bona mesura. Opina que tot el que sigui invertir en formació, modernitzar i actualitzar és positiu, perquè dota de competència un seguit de petits i mitjans comerços que s’hi juguen el pa i el model de ciutat. Recorda que el Grup Municipal d’UpB defensa el comerç al carrer organitzat en eixos comercials per l’enorme repercussió que té en el model de ciutat. Es mostra convençut que parlar de proximitat és parlar de sostenibilitat, de qualitat de vida de la ciutadania, de ciutat policèntrica i de mixtura d’usos. Tot seguit especifica que moltes de les preguntes que volia fer ja s’han formulat i no les repetirà, però sí que vol fer alguna consideració. En primer lloc, es refereix a la importància que la distribució territorial es compleixi, ja que, al seu parer, aquest programa formatiu també és una oportunitat per poder establir un debat a l’entorn del comerç de cada districte, atès que es produirà l’agrupació d’un nombre determinat de comerciants. En segon lloc, recorda que el 47% del petit i mitjà comerç té com a únic treballador el propietari i que, per tant, val la pena donar importància al tema de l’horari. Per acabar, considera que, amb la finalitat de repetir l’experiència si és ben acollida, se’n podria avaluar la utilitat mitjançant una enquesta de satisfacció als assistents. El Sr. Blasi agraeix les intervencions. Pel que fa a la qüestió de l’homogeneïtat o l’heterogeneïtat, explica que el que plantegen és que, a partir de les diferents opcions, cada districte pugui escollir quines s’adapten millor a les seves necessitats a través de les associacions i els eixos comercials; és a dir, es dóna llibertat perquè cada districte pugui escollir entre 10 i 15 de les 26 càpsules i se les faci a mida en contacte amb els comerciants. En segon lloc, assegura que s’ha interactuat amb els comerciants a través dels consells de comerç dels diferents districtes, juntament amb el districte, Barcelona Activa i els comerços en si. Es mostra convençut que cal potenciar el vessant del comerç associat. Assenyala, però, que malauradament molts comerços no estan en la línia d’associar-se i que per això cal fer un pla de comunicació per arribar a tants comerços com sigui possible i inculcar la necessitat i la cultura de l’associacionisme que té la ciutat de Barcelona. Pel que fa als pressupostos de màxims i de mínims, comenta que per arribar als 55.000 euros de màxims han calculat que es cobririen les 1.500 persones i les 75 hores de formació en cadascun dels deu districtes de Barcelona. Afegeix que, si hi ha districtes que no s’hi involucren o associacions i comerços que no demanen aquesta formació, això es descomptarà del pressupost. Aclareix, a més, que el pressupost surt de Barcelona Activa amb un cost zero per als comerciants que s’hi apuntin. Admet, però, que són xifres orientatives, que parteixen del supòsit de 10-15 participants per càpsula. Afirma, també, que el moment en què una càpsula passi a ser un programa, ja s’ha parlat amb PIMEC, la Fundació Barcelona Comerç, el Consell de Gremis i la Cambra de Comerç per tal que aquests cursos, homologats per Barcelona Activa, puguin ser impartits per aquests col·laboradors en l’àmbit associatiu de Barcelona. Assegura que no volen entrar en conflicte i creu que és un complement que es fa des de l’Administració. A continuació, exposa que el millor indicatiu serà veure quins cursos i càpsules s’han sol·licitat i quina participació hi ha hagut, i que el retorn serà una presència més intensa dels comerços de Barcelona a Internet. 1264 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 En relació amb el fet de presentar el programa abans que el Pla estratègic de comerç, el justifica pel fet que si no es presenta res, sembla que la ciutat estigui aturada en l’àmbit del comerç, mentre que, al seu parer, si es presenta alguna mesura, sembla que s’avanci. Remarca, en tot cas, que es fa de manera coordinada, amb uns principis i unes línies bàsiques i que en qualsevol cas s’haurà de tenir aquesta línia d’actuació pròpia i coordinada amb el Pla estratègic. Afegeix que de moment es proposen aquestes càpsules tal com s’han programat, però que estaran amatents a fer-hi les millores oportunes i, si tenen èxit, potser s’oferiran en un altre àmbit que també sigui d’interès en l’àmbit formatiu per als comerciants. En resposta al Sr. Portabella, respon que la qüestió dels horaris serà fonamental. Pel que fa a la distribució territorial, assegura que intentaran que el programa es dugui a terme en tots els districtes i que cadascun hi faci la seva pròpia aportació. Aclareix, també, que les càpsules les impartiran tècnics de Barcelona Activa i experts externs i col·laboradors de l’Ajuntament. En relació amb l’avançament de la implantació, destaca que ja tenen altres programes de suport als comerços que s’estan establint i que, a parer seu, valia la pena posar sobre la taula una iniciativa nova perquè la coneguin els comerciants, tot i que admet que potser hauran de fer un esforç més gran per comptar amb el teixit associatiu. La Sra. Jaurrieta demana que el Sr. Blasi faci referència al pla de difusió, que, com ha dit, li sembla una mica desproporcionat. La Sra. Casanova remarca que el Govern no ha respost algunes preguntes, potser perquè eren més tècniques, i proposa que el Sr. Blasi les contesti més endavant fora de Comissió. Tot seguit puntualitza que entén que hi pugui haver mesures del Pla integral i transversal del comerç que, per la seva importància i necessitat, s’apliquin abans que el Pla, però al seu parer això seria admissible a l’inici del mandat i no quan ja han passat gairebé dos anys de mandat legislatiu. Considera, doncs, que no és un argument per justificar l’avançament de la mesura, quan de fet ja tenen l’esborrany del Pla integral de comerç i estan a punt de mostrar-lo. Per acabar, expressa el desig que aquest Pla es comenci a aplicar i que inclogui aquest programa. La Sra. Ribas agraeix la resposta a les preguntes i demana que l’any vinent es pugui veure l’avaluació del programa, per determinar si es continua fent o per veure què s’ha d’adaptar. El Sr. Blasi, en relació amb el pla de difusió, manifesta que intentaran arribar a un públic al quan normalment no arriben (el que no està immers en el món de les TIC). Aclareix que han fet una aproximació i han fixat un import per tenir una cobertura, però que això no significa que s’hagi d’exhaurir aquesta partida. Remarca la importància i la rellevància del vessant de la formació, però es mostra convençut que valia la pena posar èmfasi també en el vessant de la difusió. En aquest sentit, destaca que l’èxit serà la participació i que la difusió pot ajudar-los a garantir-la. Pel que fa a l’evolució de les TIC, assegura que, atès que hi ha estudis i informació suficients, intentaran mirar quin contrast es pot fer amb altres ciutats i recorda que l’evolució de la ciutat de Barcelona és una informació a l’abast de tothom. A continuació, es refereix al Pla estratègic. Reconeix el compromís i la voluntat de treballar del Grup del PP, però insisteix en la importància de continuar tenint iniciatives pròpies. Es compromet a fer el seguiment del programa i subratlla que el millor indicador serà el nombre de districtes que s’hi ha bolcat i ha demanat les càpsules d’acord amb els comerciants. Reitera que la presència a Internet té un sentit i una lògica, i que fins i tot es pot parlar de cara al futur d’altres càpsules formatives per aconseguir que el comerç sigui competitiu en moments complexos i amb una necessitat de consum, que és el vessant més important per poder reactivar el sector. Es dóna per tractada. c) Informes A la Comissió: 2. Pagament a 30 dies. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1265 La Sra. Recasens anuncia que es pretén continuar, com s’ha fet des del principi del mandat, amb l’estratègia en pro de la transparència, del bon govern, la solvència i el rigor, ja que això generarà un entorn de confiança, credibilitat i rigor que portarà les empreses al creixement econòmic. Recorda que el 30 de setembre del 2011 van presentar una mesura de govern per afavorir la liquiditat dels proveïdors de l’Ajuntament de Barcelona en què es comprometien a anticipar el compliment de la llei de morositat i pagar a 30 dies independentment del volum de l’import de la factura. Exposa que aquesta millora s’ha produït gràcies a la modernització de la tramitació de les factures i assenyala que aquest continuarà sent un objectiu clar, fonamental i irrenunciable per al 2013. Finalment, cedeix la paraula a la Sra. Turu. La Sra. Turu comença explicant que la llei de mesures contra la morositat fixa els terminis de pagament de les factures derivades de les obligacions comercials i anuncia el principi de la transparència, que es concreta en l’obligació que les administracions i les empreses proporcionin determinada informació. A continuació exposa, amb el suport d’un powerpoint que l’informe que es presenta va més enllà del mínim que estableix la llei, perquè inclou informació en forma d’indicadors rellevants que s’utilitzen ordinàriament per a la gestió. Afegeix que l’informe analitza el grau compliment de la llei, que per al 2012 establia un termini de pagament de 40 dies, i també els resultats en clau de la mesura de govern, que és la que els vincula (pagament a 30 dies). A més, no només incorpora informació trimestral com diu la llei, sinó una anàlisi anual i també informació més reduïda, però sintètica i representativa, de totes les entitats que configuren el grup municipal. Afegeix que són conscients que la situació concreta que presenten és el producte de decisions i actuacions prèvies que incorporen sota l’epígraf d’antecedents. Creu, a més, que les dades actuals i la seva anàlisi marquen el camí a seguir, per tant ho incorporen en els objectius del 2013. Atès que la informació que han facilitat és bastant extensa, especifica que se centrarà només en alguns punts concrets. En primer lloc, fa una valoració de l’objectiu inicial. Exposa que al començament del 2012 l’Ajuntament tenia un bon grau de compliment dels terminis, que el 2011 eren de 50 dies naturals, però que passar a un termini de pagament de 30 dies naturals era un objectiu ambiciós que no només requeria solvència financera, sinó procediments administratius eficients, que incorporessin tots els passos que la llei estableix però suprimissin els passos redundants o que no aportaven valor. Afegeix que també calia disposar de capacitat per generar les aplicacions adients i d’un conjunt de persones capaces d’aplicar aquests criteris i utilitzar aquestes eines de manera eficient. Resumeix dient que el repte era passar de pagar a 50 dies amb suport exclusivament paper a pagar a 30 dies amb suport exclusivament electrònic, garantint que el pagament es fa bé, que és alliberatori i que les incidències del pagament es tramiten correctament. Remarca que l’any 2011 va ser un any de disseny i d’inici d’una prova pilot, mentre que l’any 2012 va ser l’any del desplegament. Tot seguit, destaca el pla d’acció del 2012 i explica que s’han pres mesures de caràcter tecnològic que han permès la tramitació exclusivament electrònica de les factures i que han requerit una redefinició de circuits. Afegeix que s’han estandarditzat els circuits i que, per tant, totes les situacions iguals es tracten de manera igual, la qual cosa ha permès una reducció important dels terminis de gestió. També explica que s’han pres mesures organitzatives per saltar a la tramitació electrònica i per incrementar les ordres de pagament (de dues al més a una setmanal) a fi de reduir els terminis. En concret, afegeix, s’ha hagut d’adaptar el criteri de selecció de factures per incloure en les ordres de pagament totes les factures aprovades en el moment d’iniciar el circuit. Comenta, a més, que la gestió exclusivament electrònica ha permès establir un conjunt d’indicadors interns per tenir informació rellevant, accessible i immediata per fer un bon seguiment del grau de consecució de l’objectiu. Així, assenyala, es poden detectar possibles desviacions, concentrar-les, localitzar-les i prendre mesures o oferir suport per resoldre-les. A continuació, exposa que durant el primer trimestre del 2012 el termini mitjà de pagament de les factures sense ponderar l’import era de 39,17 dies, mentre que la 1266 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 mitjana ponderada era de 37,53 dies. Admet, però, que els terminis mitjans reflecteixen de manera imprecisa tota la població, perquè hi pot haver dispersions importants. Assenyala que per això s’incorpora la taula de freqüències, que indica la distribució en termes absoluts i en percentatge del nombre de documents i l’import. Admet que el primer trimestre, que coincideix amb el tancament d’any i l’obertura del nou, la gestió és més complicada i especifica que el 2012 durant el primer trimestre es va pagar a menys de 30 dies el 23,99% de l’import i a menys de 40 dies, un altre 35%, de manera que el total se situa al voltant del 60%. Pel que fa al segon trimestre, assenyala que els terminis van reduir de manera significativa i explica que la mitjana sense ponderar se situava a 30 dies, amb un compliment del 63,26% de pagament per sota de 30 dies i del 95,25% si se situa el llindar en 40 dies. A continuació, fa referència al tercer i quart trimestres, en què es va consolidar la millora i es va passar a una mitjana de 29,45 dies, amb un percentatge de pagament dins del termini de 30 dies del 85,35%. Per acabar, assenyala que la mitjana anual és de 32 dies, amb el pagament del 61% de l’import a menys de 30 dies i del 83,48% a menys de 40. Tot seguit, destaca que parlen de 31.564 factures per un import de pràcticament 514 milions d’euros i admet que estar al 100% per sota d’un objectiu determinat és difícil, perquè hi ha diversos factors, no sempre imputables a la gestió de l’Administració, que fan que a vegades una factura es demori. Finalment assenyala que a més de 60 dies només es paga el 2% de les factures del total acumulat. A continuació, exposa els terminis mitjans de pagament mensual: al gener el termini era de 42 dies; al febrer, de 40 dies i, a partir del març, se situava al voltant dels 30 dies, amb l’excepció dels mesos de setembre i octubre, amb uns terminis de 37 i 33 dies respectivament. Explica que això es deu a dos factors: d’una banda, al tancament i l’inici de pressupost a començament d’any i, de l’altra, a l’efecte vacances en els mesos de setembre i octubre, que s’acumula amb el fet que les persones amb un paper rellevant en la gestió administrativa de les factures també tenen una forta implicació en el subministrament d’informació per a l’elaboració del pressupost. Es compromet a intentar aplanar una mica la forma, però creu que la tendència serà més o menys similar en el futur. Continua referint-se a l’acumulat mensual i assenyala que es va passar d’un inici de 41 dies a un final de 32, però diu que els ha semblat rellevant mirar què passava el gener i el desembre. En aquest sentit, explica que, comparant entre gener i desembre, els terminis globals es van reduir un 17%, amb dispersions diferents en funció del subtram. Tot seguit, esmenta les dades: entre registre i comptabilització, 15%; entre comptabilització i aprovació, 55%; entre aprovació i la data límit de tresoreria, 57%, i entre la data límit de tresoreria i l’ordenació de pagaments, 45%. Pel que fa a millores en el procés de gestió electrònica, assenyala que s’han eliminat actuacions que no aporten valor i els temps morts que es generen en actuar en suport paper. A continuació, es refereix al comportament de les entitats en què l’Ajuntament, de manera directa o indirecta, té participació majoritària i explica que, atès que són moltes entitats amb un perfil molt heterogeni de volum de documents i d’import que gestionen, s’han fet tres mitjanes que donen una idea del grau de robustesa de l’indicador. Afirma que hi ha una millora del primer trimestre al llarg de l’any i una mitjana que se situa entre els 33 i els 36 dies. Arran d’aquestes dades, conclou que el pas d’un procés manual a un procés electrònic, a banda de ser un pas obligatori, ofereix molts avantatges de manera directa. Explica que hi ha una sèrie de despeses que encara no es tramiten de manera electrònica, que són les que no estan suportades amb factures. En aquest sentit, proposa incorporar com a objectiu per al 2013 que tots els pagaments que no se suporten amb factura s’incorporin al circuit electrònic. Admet, també, que en la implantació del 2012 s’han detectat algunes possibilitats de millora en els circuits i expressa l’esperança de poder implementar-les totes durant el 2013 i materialitzar la possibilitat de recepció de factures electròniques. El Sr. Trullén, en primer lloc, agraeix al Govern municipal l’elaboració de l’informe i a la Tresoreria de l’Ajuntament la qualitat amb què ha presentat i elaborat l’operació, i els felicita pel fet de continuar una labor importantíssima de la institució, capdavantera en aquest tipus de millores organitzatives i de finançament. Celebra, NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1267 també, que les mesures que el Govern continuarà implementant per reduir els terminis de pagament als proveïdors estiguin en línia amb les accions que havia endegat el Govern anterior. A continuació, subratlla la necessitat d’estendre amb més precisió la informació al conjunt del grup municipal, ja que la informació presentada correspon bàsicament a l’Ajuntament. Tot i reconèixer que els últims quadres presentats abasten el conjunt del grup, assenyala que en empreses i entitats en les quals l’Ajuntament té majoria potser hi ha situacions molt diferents i que una presentació separada permetria poder detectar-les amb la finalitat de corregir o millorar, si escau, el funcionament dels procediments. També subratlla la virtut de l’estandardització dels circuits, les millores en l’organització que ha comportat aquest conjunt de decisions i l’existència d’indicadors que en permetin el seguiment. Clou la intervenció expressant de nou la seva satisfacció pel fet que el nou Govern segueixi en la línia que ja s’havia encetat i que va ser decisiva per a l’aprovació de la Llei de mesures de lluita contra la morositat d’operacions comercials de juliol de l’any 2010. La Sra. Casanova se suma als agraïments per la presentació de l’informe i les explicacions de la Sra. Turu. Recorda que el PP, davant les restriccions d’accés al crèdit bancari, sempre ha defensat que l’Administració pública ha d’actuar per millorar el finançament dels emprenedors i les empreses, amb l’objectiu d’ajudar a crear empreses i millorar el desenvolupament empresarial i, en últim terme, reactivar l’economia i reduir l’atur. Per això, destaca la importància de dues grans mesures: d’una banda, la d’incrementar la liquiditat als proveïdors municipals reduint el termini de pagament fins a 30 dies per part de l’Ajuntament i així complir la llei contra la morositat, i, de l’altra, que l’Ajuntament doti una línia de microcrèdits a favor dels emprenedors i les empreses que necessiten liquiditat per posar en marxa els seus negocis o per continuar desenvolupant la seva activitat. Aquestes mesures, diu, s’afegirien a la de reformular les polítiques de capital risc de l’Ajuntament per dirigir-lo cap a activitats ubicades a la ciutat o a l’àrea metropolitana, mesura que es va aprovar en el pressupost del 2012 de l’Ajuntament. En relació amb la primera mesura, la Sra. Casanova recorda que, quan es va presentar, el Grup del PP ja va especificar que calia fer aquest esforç per complir els terminis per part de l’Ajuntament, però també per part de les entitats i empreses municipals. Per les explicacions, creu que per entitats s’entenen tots els organismes autònoms, les entitats públiques empresarials i les empreses municipals, però demana que se li aclareixi si és així. També aprofita per demanar el detall per a cada entitat, organisme i empresa municipal. Recorda, a més, que en la Comissió de Presidència de l’abril del 2012 el Grup Municipal del PP va demanar al Govern que estudiés la possibilitat d’obligar els proveïdors municipals a respondre de la mateixa manera a les empreses subcontractades. També demana que consti que des de la sessió de febrer del 2012 d’aquesta Comissió no s’havia presentat cap informe de compliment dels terminis de pagament del grup Ajuntament, tot i que l’article 4.3 de la Llei contra la morositat estableix l’obligació d’elaborar l’informe trimestralment. Opina, doncs, que el Govern municipal ha trigat massa temps a presentar l’evolució del compliment d’aquesta mesura. Per acabar, valora molt positivament totes les millores que s’han fet durant l’any 2012 i pregunta com s’estudiarà la possibilitat, de cara al 2013, de reduir els terminis de pagament per a despeses no econòmiques, en concret expropiacions i devolucions d’ingressos indeguts. La Sra. Sanz també agraeix l’elaboració i la presentació de l’informe i subratlla la importància del compromís de l’Ajuntament de pagar a les empreses a 30 dies, una mesura que és possible impulsar gràcies a la bona salut financera de l’Ajuntament, fruit —al seu parer— d’una bona gestió dels governs anteriors, però també de l’esforç que s’ha fet malgrat la complexitat del procés. Destaca, a més, el missatge que l’Administració transmet amb relació a la liquiditat a les empreses, que és el principal problema de molts negocis del país. Finalment recorda que el seu grup va donar suport a la proposició del PSC del juliol perquè el Govern municipal hagués de retre comptes a la Comissió del compliment dels terminis a fi que els grups poguessin avaluar i fer el seguiment dels objectius 1268 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 plantejats. Creu que els objectius van en la bona direcció i demana el Govern municipal que continuï treballant en aquesta línia. El Sr. Portabella comença agraint la presentació i l’elaboració del document, que considera d’interès. També agraeix, reconeix i valora molt positivament el treball que es fa des de l’Ajuntament, i suggereix que seria bo que l’Ajuntament tingués capacitat d’influir en altres administracions perquè també paguessin a 30 dies, per exemple la del Govern central, mitjançant l’addicional tercera de l’Estatut. Creu que és lloable l’esforç que es fa per pagar a les empreses a 30 dies, però, a parer seu, hi ha d’haver un mecanisme per garantir que aquestes empreses també paguin a 30 dies a les empreses que subcontracten. Sap que això no és fàcil de resoldre, però diu que pagar a 30 dies tampoc no ho és. Anima a posar-s’hi per mirar de trobar una solució. Recorda que la proposta específica del Grup Municipal d’UpB que es va aprovar era incorporar-ho en els plecs de condicions per tal que el benefici de cobrar en un termini de temps s’estengui al conjunt dels beneficiaris dels contractes o de les diferents actuacions que es fan des de l’Ajuntament. Tanca la seva intervenció subratllant que aquesta qüestió és fonamental, com també que l’Estat també pagui a 30 dies. La Sra. Turu aclareix que disposen de les dades de detall de les empreses del grup municipal, però admet que encara les estan treballant atès que les empreses tenen 15 dies per presentar-les i a data 23 de gener no hi hagut prou temps per processar-les. Malgrat tot, assegura que tenen la informació suficient de tot el grup, de totes les entitats del sector públic, per elaborar l’informe corresponent. Pel que fa als altres pagaments, assegura que disposen d’una bateria d’indicadors però assenyala que quedaven fora de l’informe presentat, que se cenyia a la Llei de morositat. Afirma, tanmateix, que han generat i segueixen els indicadors dels terminis de pagament d’altres tipus de pagaments. En relació amb els subcontractes, afirma que aquest tema es va analitzar a conseqüència de la petició presentada. Assenyala que la Llei de contractes del sector públic dóna als subcontractistes els mateixos drets que al contractista, la qual cosa obliga el contractista principal a pagar dins dels mateixos terminis. Comenta que l’Ajuntament pot exigir als tribunals el compliment d’una norma legal, però no incorporar-la dins dels plecs de condicions, ja que es dóna per fet que cal complir-ho. Resumeix dient que pagar a 30 dies és una mesura de gestió i, per tant, hi ha marge per poder complir-la; en canvi, el plec de condicions és un criteri jurídic i, per tant, aquí el marge de l’Ajuntament és més reduït. La Sra. Recasens enllaça amb el darrer tema tractat i assegura que és un tema que els ocupa. En aquest sentit, explica que segons els informes jurídics no es poden incorporar en els plecs de clàusules aquestes obligacions, que pertanyen al pla del dret civil. Admet, però, que a través de la Llei de contractes de les administracions públiques hi hauria una possibilitat de fer tutela o administració vigilant pel que fa al compliment de les condicions que s’estableixen entre privats, atès que en un termini de 15 dies el contractista ha d’informar l’Ajuntament de quines són les subcontractacions i en quines condicions es fan. Això no obstant, especifica que l’Ajuntament ha de ser coneixedor d’aquests incompliments i que les empreses subcontractades haurien de notificar de manera formal a l’Ajuntament que s’està produint un incompliment, la qual cosa requeriria unes formalitats i uns mecanismes. Tanmateix, es mostra d’acord amb entomar-ho com a repte per al 2013. Per acabar, agraeix als serveis tècnics de l’Ajuntament l’esforç ingent que s’ha fet per modernitzar, agilitzar i crear circuits eficients amb l’objectiu clar d’afavorir la liquiditat de les empreses. També indica a la Sra. Casanova que les startups, els microcrèdits i el capital risc que esmentava formen part d’un altre tema i proposa dedicar-hi una sessió a veure com s’està enfocant. La Sra. Casanova puntualitza que, de les tres administracions públiques que afecten la vida dels barcelonins —l’estatal, l’autonòmica i la local—, l’única que paga tard és la Generalitat de Catalunya, i il·lustra l’afirmació amb l’última dada de què disposa: que el Govern de la Generalitat paga a més de 200 dies, i retreu al Sr. Portabella que barregi conceptes. Assegura que l’Estat paga els imports pressupostats i que segons les dades que tenia fins al setembre l’Ajuntament ja havia rebut el 80% de les transferències de l’Estat (uns 800 milions) i que, en canvi, només havia rebut el 20% de les transferències de la Generalitat. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1269 Per acabar, demana l’esforç del Govern municipal per aconseguir el màxim impacte d’aquesta mesura i que tant l’Ajuntament com les empreses i organismes municipals paguin al més aviat possible, amb una mitjana per sota dels 30 dies, tant a les empreses proveïdores com a les subcontractades, sense deixar de banda les persones afectades per les expropiacions i les devolucions d’ingressos indeguts. El Sr. Portabella reconeix que no es pot resoldre immediatament la manera d’indicar als contractes que les empreses que guanyen els concursos paguin, però creu que cal tenir en compte dues línies: d’una banda, que es posi com a condició per poder concursar que es compleixi la llei i, de l’altra, entrar-ho com a mèrit i dir que, si no es compleix aquest termini de temps de pagament amb les empreses subcontractades, no es podrà concursar més a l’Ajuntament, o bé donar-hi una puntuació. Creu que cal buscar propostes que evitin que hi hagi gent que es beneficiï de la velocitat de pagament de l’Ajuntament en comptes d’activar l’economia. Tot seguit respon a la Sra. Casanova, a qui puntualitza que el Govern central no només paga tard, sinó que a vegades ni tan sols paga, tal com ha passat en els àmbits del transport públic o dels museus. Afegeix que un Govern amb un deute de 900.000 milions d’euros que necessitarà més de tres dècades per pagar-lo ha de ser humil, reflexionar, corregir les coses i portar-les a un escenari beneficiós per a l’economia, com l’Ajuntament de Barcelona, on el PP no ha estat mai al Govern. La Sra. Recasens expressa el compromís d’estudiar acuradament la qüestió d’incorporar obligacions de pagament a 30 dies als subcontractats en els plecs de clàusules. Es mostra preocupada, però, pel fet d’incorporar en uns plecs coses aparentment fàcils, com ara «no contractaran més amb l’Administració si no es compleix amb la llei», que després obligaran a fer unes comprovacions. Assenyala que podrien crear un efecte contrari al que buscaven i posar traves i dificultats als mecanismes de contractació i a la fluïdesa. En aquest sentit, afirma que cal trobar el punt d’equilibri: incorporar-ho en els plecs de clàusules, si escau, i alhora ser capaços com a Administració per vetllar pel compliment corresponent. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d’informar sobre el nombre de participants en els diferents programes ocupacionals de Barcelona Activa (plans d’ocupació, formació ocupacional, Treball als barris, etc.) al llarg de l’any 2012. Sol·licitem rebre la informació també per escrit. El Sr. Trullén assegura que el llegat amb què s’ha trobat l’Administració actual de la ciutat en matèria de tresoreria és excepcional i que sobre aquest llegat es pot continuar avançant amb l’impuls dels grups de l’oposició, de manera que no s’aturi el procés de millora i d’avenç de la Ciutat. D’aquest llegat, destaca Barcelona Activa com a gran referent internacional, fonamental per gestionar programes ocupacionals d’una importància extraordinària. Dit això, assenyala que Barcelona, en les tres grans crisis econòmiques que ha viscut des de 1977 fins avui, s’ha destacat per desplegar polítiques anticrisi molt potents, com ara l’impuls de demanda que van representar els Jocs Olímpics o l’impuls de transformació de variables com la de qualitat ocupacional o formació, sobre les quals es va construir una reactivació significativa de l’ocupació a la ciutat. Tot seguit fa referència al fet que en els darrers temps s’ha produït un agreujament de la situació econòmica, especialment de la situació relacionada amb el mercat laboral. Remarca que Barcelona, que destacava per disposar de taxes d’atur juvenil per sota de la mitjana europea en períodes no gaire llunyans, s’està acostant perillosament a la mitjana d’atur juvenil del conjunt de l’economia espanyola, que destaca a la Unió Europea com una economia amb greus problemes de desocupació juvenil. Aclareix que cita la desocupació juvenil en concret per la seva intensitat i prioritat, però assegura que el problema és extensible al conjunt de la població activa en situació d’atur. 1270 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Explica, a més, que els problemes de desocupació encara creixen i que alhora s’està produint una revisió de les polítiques actives d’ocupació que estan posant en dificultats estructures per resoldre o almenys apaivagar les conseqüències de la fase cíclica recessiva. Després de les fortes davallades de recursos provinents de l’Estat i del SOC i de l’anunci sobre la reestructuració de Barcelona Activa que el Govern municipal feia l’any passat, demana informació sobre l’evolució del conjunt de programes ocupacionals de Barcelona Activa al llarg del 2012, per tal d’identificar possibles disfuncions. La Sra. Sanz formula el seguiment de proposició corresponent al punt 21 de l’ordre del dia. La Sra. Recasens assenyala que s’ha fet un canvi profund en les polítiques en general de Barcelona Activa, no només en les d’ocupació. Recorda que el Govern ha decidit que Barcelona Activa sigui el braç executor de les polítiques de promoció econòmica de l’Ajuntament i que per això el canvi és molt profund i anirà donant fruits amb el temps. Aclareix, tanmateix, que això no significa que s’estiguin desmantellant les polítiques d’ocupació de Barcelona Activa, sinó que es dóna encara més fortalesa i autonomia a Barcelona Activa perquè pugui executar les polítiques d’ocupació que des del Govern de l’Ajuntament, juntament amb la resta de grups municipals, es decideixin tirar endavant mitjançant la plataforma Barcelona Creixement, per on passen les estratègies de creixement econòmic de la ciutat, i en una taula específica anomenada Barcelona, Empresa, Treball. Subratlla que la intenció és que les polítiques d’ocupació passin pel creixement econòmic i per la creació de llocs de treball en el marc de les empreses. Dit això, passa la paraula a la Sra. Susana Tintoré, directora d’Ocupació i Capacitació Professional de Barcelona Activa. La Sra. Tintoré informa que ha portat una presentació del balanç del 2012 dels serveis i programes ocupacionals de Barcelona Activa, tal com requeria la compareixença. De tota manera, comença recordant que Barcelona Activa, integrada en l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació, és l’organització executora de les polítiques de promoció econòmica de la ciutat i que existeix des de fa més de 25 anys. Explica que la seva missió és ser l’organització de referència al servei de les polítiques de suport a l’empresa, a la creació d’ocupació i a la projecció internacional de Barcelona com un entorn excel·lent per a l’activitat econòmica i el progrés social. Afegeix que Barcelona Activa té 10 equipaments per a la ciutat —la central al carrer Llacuna 162, el centre d’iniciativa emprenedora, la incubadora de Glòries, el centre de desenvolupament professional Porta 22, una incubadora d’entitats al carrer Almogàvers, el centre d’empreses al Parc Tecnològic Barcelona Nord, el Cibernàrium, serveis al Convent de Sant Agustí, a Can Jaumeandreu i a Ca n’Andalet—, una xarxa de proximitat amb 13 antenes del Cibernàrium a biblioteques de la ciutat, i deu punts d’atenció en l’àmbit d’ocupació als districtes de la ciutat. Pel que fa als serveis a l’empresa i ocupació, explica que, a més de la capacitació professional i l’ocupació, s’ha creat una nova àrea d’empresa orientada a fer que sigui l’empresa qui creï ocupació. Especifica que s’ha dissenyat transversalment i que ofereix formació en totes les àrees principals —empresa, emprenedoria i capacitació professional— impartida per personal de Barcelona Activa i sovint subcontractada a entitats, institucions i empreses de la ciutat. Remarca, a més, que també han creat una petita línia transversal d’economia social, que afecta tots els àmbits però que a Barcelona Activa es treballa sobretot des de l’emprenedoria i l’empresa. Pel que fa a capacitació professional i ocupació, explica que hi ha acords amb Qualitat de Vida mitjançant el conveni anual d’inserció sociolaboral. Tot seguit exposa que Barcelona Activa s’incardina en el Pla estratègic municipal 2011-2015, en què es defineixen 40 objectius de ciutat, 145 objectius estratègics i 622 objectius funcionals. A més, afegeix que la taula Barcelona Creixement va destacar 30 mesures per a la reactivació econòmica. En relació amb la capacitació professional i l’ocupació, assenyala que els objectius estan definits al punt 1.10 del PAM i que les mesures que afecten aquesta àrea són la 1, l’11 i la 27. Recorda que el punt 1.10 del PAM insta a fomentar l’ocupació estable i de qualitat per a tothom i més en concret pel que fa a xarxa i entorn, i ocupació i demanda real. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1271 Pel que fa a les mesures de Barcelona Creixement, especifica que la 1 és un mercat de treball anual que connecti talent amb les startups i les empreses de la ciutat, una iniciativa que es vol dur a terme dins del Biz Barcelona que es farà el juny. L’11, diu, consisteix a promoure els valors i el paper de la persona emprenedora a les escoles i és un programa que ja s’està duent a terme. Finalment descriu la mesura 27, que és la taula Barcelona, Empresa, Treball, que es va constituir el 27 de novembre al Saló de Cent amb l’alcalde. Indica, a més, que la missió, l’àmbit d’actuació i el públic destinatari d’aquesta àrea estan descrites en la presentació i, a continuació, exposa les xifres de desembre de 2012: 112.192 aturats, dels quals la meitat són homes i l’altra meitat, dones, entre els quals predominen les persones majors de 45 anys i amb educació general. També destaca que a Barcelona la taxa d’activitat, del 80%, és molt elevada i que les persones ocupades actualment són 972.000. Subratlla, a més, que una de les dades positives és que cada any a la ciutat de Barcelona s’intermedien 700.000 contractes i, tot i reconèixer que molts són d’un dia, suggereix que cal donar a entendre a la gent que hi ha moviment i per tant, possibilitats. Pel que fa als joves, especifica que hi ha 21.000 joves cursant 4t d’ESO, batxillerat i altres estudis, 348 centres educatius i un 28% de fracàs escolar. Admet, però, que la taxa d’atur juvenil, del 48% sobre la població activa i d’un 25% sobre la població total de joves, és alarmant. Per acabar, explica que, des que Barcelona Activa es va estructurar per no dependre de finançament del SOC, atès que la partida pressupostària en polítiques actives d’ocupació va baixar de manera molt notable el 2012, distingeix entre serveis (és a dir, tot el que es fa gratuïtament 365 dies l’any per a qualsevol públic) i programes (que té una durada limitada i està dissenyat per a un públic concret). A més, també fa activitats. Presenta el resum de les persones de l’àrea de capacitació professional i ocupació del 2012. Explica que es distingeix entre persones i participants perquè hi pot haver persones que facin més d’una activitat; si parlessin de participants, assegura que les xifres es veurien multiplicades aproximadament per quatre, tot i que no en cada programa i en cada servei. Assenyala que pràcticament la totalitat dels serveis i els programes han estat finançats per l’Ajuntament de Barcelona. A parer seu, si l’Ajuntament no hagués incrementat la seva aportació a Barcelona Activa, s’haurien pogut atendre menys persones, perquè el model de Barcelona Activa era molt dependent del finançament de la Generalitat. Tot seguit afegeix que els cursos del FOAP i del Sefed són cursos d’auxiliars administratius de quatre sessions l’any. A continuació, enumera els serveis, els defineix i n’assenyala el nombre de persones ateses. En primer lloc, esmenta l’assessorament personalitzat als aturats. En segon lloc, fa referència a «Activa’t per l’ocupació», que és un assessorament grupal disponible en tots els districtes on hi ha la Llei de barris. En tercer lloc, parla del Programa de desenvolupament professional, pensat per a persones, tant a l’atur com en actiu, que volen canviar de perfil professional. En aquest sentit, indica que tenen definits un gran nombre de perfils professionals perquè se sàpiga cap a on va el mercat laboral. Pel que fa a l’orientació a les escoles, apunta que s’ha atès un total de 17.977 joves, inclosos alguns de l’àrea metropolitana i quant als programes del SOC, explica que a través de «Treball als barris», que va finalitzar el desembre del 2012, s’han atès 3.101 persones, amb dispositius d’inserció, programes d’experienciació laboral, dues cases d’oficis i un taller d’ocupació. Comenta que aquestes xifres vénen molt marcades pel SOC, que determina els usuaris que es poden atendre. Tot seguit diu que els plans d’ocupació del 2012 van finalitzar el juny i que s’hi van poder oferir 378 places, i que amb el programa «Joves amb futur» es van atendre 1.619 joves, dels quals finalment se’n van contractar 559. Pel que fa al Sefed, assenyala que és un programa que a partir de l’any 2013 portarà Ensenyament. Per acabar, presenta una bola estratègica del que consideren que és el target i el que és el model d’atenció —més específic o més genèric, més personalitzat o més massiu— i com s’intenta donar una oferta a tots els aturats de la ciutat. 1272 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 També assenyala els diners que s’han captat per al 2013 procedents bàsicament del SOC però també de Qualitat de Vida, per al programa PISL, per continuar duent a terme les activitats de Barcelona Activa, a banda de l’aportació municipal establerta en 21 milions d’euros. Finalment, assenyala que hi ha disponible un programa d’activitats del 2013. El Sr. Trullén, en primer lloc, destaca la necessitat de millorar la informació que es presenta per poder comparar l’evolució entre els exercicis successius, ja que és difícil ponderar el grau de compliment dels objectius amb un únic exercici. Té la sensació que, pel que fa a participants de plans d’ocupació, hi ha un decalatge important amb relació a la informació de l’any 2011 de què disposa. A més, creu que el nombre de cursos de formació ocupacional deu haver baixat, però expressa el desig de poder contrastar-ho. En tot cas, considera que el que es recull és una desviació entre la magnitud del problema i els recursos que en aquests moments s’hi esmercen, especialment els adreçats als joves. També es mostra totalment d’acord que no es pot extrapolar la important taxa de desocupació juvenil al conjunt de la població, ja que la població activa és només la meitat de les altres, però diu que això no impedeix detectar un cert empobriment de les polítiques en un moment en què fan més falta que mai. Per acabar, demana disposar d’aquesta informació per poder passar d’una mera interpretació provisional a una interpretació definitiva. La Sra. Casanova comença demanant que se’ls faciliti el PowerPoint, perquè el troba interessant i perquè ofereix una visió més global. Tot seguit diu que ella disposa d’una còpia del resum de l’informe de gestió dels comptes anuals del 2011, però suggereix que es facilitin les dades de l’any anterior. Tot i que admet que la compareixença estava centrada a facilitar el nombre de participants de tots els programes i serveis ocupacionals, creu que cal anar una mica més enllà i veure si les persones que han passat pels serveis de Barcelona Activa s’han incorporat al mercat laboral, que a parer seu és la variable clau que caldria analitzar. Per això, demana al Govern que faciliti aquesta informació. A continuació, recorda que el Grup Municipal del PP està a favor de reformular i reorientar la política d’ocupació per cobrir les necessitats empresarials d’ocupació i, sobretot, de prioritzar les polítiques de reactivació econòmica, atès que són les empreses les que creen llocs de treball. Per això demana dades concretes per saber quines o quantes empreses noves s’han creat el 2012 i quants llocs de treball nous s’han creat, quantes empreses han participat en els programes pel creixement i quantes n’hi ha actualment a les incubadores, quantes empreses s’han beneficiat del servei de foment a la internacionalització i quantes han estat assessorades en accés a licitacions públiques. També vol saber com s’està aplicant el programa de suport a les empreses del polígon industrial de Bon Pastor. La Sra. Sanz diu que també els hauria agradat tenir més informació ja en el prec que la tinenta d’alcalde va acceptar i insisteix a demanar aquesta informació per poder analitzar bé tot el que s’ha fet per saber com s’aborden totes les polítiques actives d’ocupació d’enguany, i també quina part deixa de dependre del SOC i correspon exclusivament als recursos propis de Barcelona Activa. A més, també demana que es detallin concretament les accions, en clau d’empresa i emprenedoria, que s’impulsaran en l’eix transversal d’economia social. Especifica que el seu grup també disposa de les dades del 2011, però demana el balanç per poder comparar si en termes generals el nombre de persones ateses era major, menor o igual. Pel que fa a l’àrea metropolitana, creu que cal fer una reflexió amb relació a quina estratègia s’ha de desenvolupar en clau de polítiques actives, però també en clau d’empresa i emprenedoria, a l’àrea metropolitana, ja que actualment cada ajuntament segueix una línia pròpia. A continuació, assenyala que l’atur de la ciutat continua sent molt elevat: convergeix cada vegada més amb la taxa d’atur de Catalunya, i, en relació amb el 2011, s’ha incrementat un 3%. Indica, a més, que el 90% de la contractació és temporal, la qual cosa no ofereix una sortida d’ocupació de qualitat i estable i significa precarietat i temporalitat. Per això considera necessària una estratègia de lluita contra la crisi. Aclareix que reorientar no vol dir deixar de fer una altra cosa: així doncs, defensa la promoció econòmica i, per tant, un canvi de model productiu, però sense NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1273 deixar de banda les polítiques actives d’ocupació, ja que tenen molta importància, utilitat i efectivitat per a les persones aturades. Creu que les polítiques actives d’ocupació es van crear amb la necessitat i la urgència d’un moment de crisi en què calia actuar, i assenyala que ara es troben en una situació similar. Per això, aclareix que quan demana al Govern municipal que enforteixi i incrementi les polítiques actives d’ocupació no vol dir que es deixi de fer promoció econòmica. Així doncs, a més de fer atenció a l’empresa i crear una oficina, demana accés al crèdit i buscar eines per aquesta via, com també repensar el model productiu de la ciutat i les polítiques industrials de l’àrea metropolitana. Subratlla, però, que les polítiques actives d’ocupació tenen una funció molt concreta: facilitar que les persones en situació d’atur tornin a entrar al mercat laboral mitjançant l’assessorament. Reclama, per tant, reorientació, formació i assessorament. A parer seu, la nova estructura de Barcelona Activa posa en risc el model de les polítiques actives d’ocupació que, en opinió seva, no estan en contradicció amb la promoció econòmica. Retreu al Govern municipal que hagi dit en diverses ocasions que aquestes polítiques actives no servien per a res, esgrimint el cost que tenien. Assegura que aquesta afirmació dista molt de la realitat i de l’efectivitat que aquestes polítiques han demostrat al llarg dels anys. També retreu al Govern que la taula Barcelona Creixement s’hagi convocat un any i mig després de la seva creació i demana més agilitat en aquest sentit. Considera que l’Ajuntament no té clar el model de les polítiques actives d’ocupació que vol implantar i critica que encara no se sàpiga, independentment del que faci el SOC a la convocatòria del 2013, quines són les polítiques actives d’ocupació que Barcelona Activa es compromet a desenvolupar. No entén que, amb els recursos que té la ciutat, això no sigui una prioritat de l’acció de govern. El Sr. Portabella agraeix la presentació i diu que el seu grup té punts de coincidència i alguns punts de discrepància amb relació al que s’ha presentat. En opinió seva, alguns programes que despleguen poden ser oportuns, però hi ha algunes diferències substancials. Pel que fa a l’oportunitat, considera que en el moment actual, amb uns indicadors d’atur molt elevats, amb un nombre molt elevat de persones que no reben cap prestació, no és el moment adient perquè es produeixi una retallada tan important com la de l’any passat en les polítiques actives d’ocupació. Assenyala que el 2012 l’Estat espanyol va retallar 1.557 milions d’euros d’aquestes polítiques actives, és a dir, un 21%, i que en els pressupostos generals del 2013 les ha retallat un 35% més. Com a conseqüència, diu, les polítiques actives d’ocupació han quedat reduïdes a 3.771 milions d’euros en un context d’atur desbocat, la qual cosa repercuteix sobre els diners de què disposen l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. Així, l’aportació ordinària de l’Ajuntament va caure el 43% i es va passar de 29,7 milions d’euros a 16,9. Creu que s’equivoquen en plantejar aquestes retallades en polítiques actives d’ocupació. Admet que poden compartir una certa innovació en la manera de fer aquestes polítiques, però critica la retallada bestial de les polítiques actives. En segon lloc, expressa una discrepància en el model. A parer seu, en la situació actual la prioritat és crear llocs de treball sense menysprear cap opció, i troba inapropiat atribuir la creació de llocs de treball només a les empreses, deixant-ne l’Administració pública al marge. Considera que les polítiques actives d’ocupació són un element clau a l’hora de facilitar la inserció laboral, especialment dels col·lectius més desafavorits. Per això, argumenta, l’Administració pública no s’ho ha de mirar des d’una certa distància i també ha de crear llocs de treball. La Sra. Recasens proposa que, en comptes de debatre el tema en el marc de la Comissió, es pugui traslladar la discussió de les estratègies i les polítiques d’ocupació a l’àmbit d’un consell d’administració de Barcelona Activa, per així poder garantir més flux i un intercanvi d’opinions sense la rigidesa del temps ni dels torns de paraula. En relació amb la proposta de la Sra. Sanz sobre unificar estratègies a l’àrea metropolitana, assenyala que posar d’acord molts municipis en matèria de polítiques d’ocupació és una tasca impossible, ateses les diverses necessitats. Aclareix, però, que s’està intentant confegir una estratègia conjunta per fer promoció econòmica i homogeneïtzar la normativa relativa a la implantació d’empreses, per tal que la legislació no representi cap entrebanc a l’hora de crear empreses en zones limítrofes entre municipis. 1274 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 També en resposta a la Sra. Sanz, que denunciava que no s’està fent res, es remet a les dades que ha donat la Sra. Tintoré amb relació a la participació en els programes. Remarca que no ho han trencat tot, sinó que han donat continuïtat a allò que creuen que pot funcionar, tot reorientant-ho amb les noves polítiques que creuen més adients Finalment, declara que Barcelona Activa tenia un problema de lligam absolut amb els recursos públics procedents d’altres administracions i que, quan han fallat, Barcelona Activa ha entrat en crisi com a model sostenible i autosostenible per tirar endavant polítiques d’ocupació. Per això, sosté que han intentat i —al seu parer— aconseguit donar-li l’autonomia suficient per tirar endavant polítiques pròpies. En aquest sentit, rebat l’argument del Sr. Portabella, que reclamava una actitud que no fos passiva: assegura que s’està intentant crear llocs de treball en el marc de l’empresa destinant 1,8 milions d’euros a ajuts a la contractació per crear 600 llocs de treball superiors a l’any de durada, perquè l’objectiu és que siguin llocs de treball estables, estratègia que els sindicats comparteixen. El Sr. Trullén, d’una banda, celebra que Barcelona Activa continuï considerant indiferent si un jove és o no resident al municipi de Barcelona per atendre’l i ho enllaça amb el tema de l’àrea metropolitana, que qualifica de mercat de treball integrat a l’efecte de les polítiques actives d’ocupació. D’altra banda, anuncia que, juntament amb els agents socials, estan en procés de definir un Pacte per la competitivitat, l’ocupació i la cohesió a escala de l’àrea metropolitana. Informa que encara es troba en fase de negociació, però que el pacte plantejarà objectius relacionats amb els que s’han tractat en aquesta Comissió. La Sra. Casanova admet que els recursos procedents del Govern central per a polítiques actives d’ocupació s’han reduït, atesa la situació financera. Per això, assegura que no queda altra solució que reformular les polítiques d’ocupació. Afirma, doncs, que és el moment de millorar-ne l’efectivitat i l’eficiència. La Sra. Sanz respon a la Sra. Recasens que el que demanaven eren les previsions per al 2013 i no les dades del 2012. Els consta que Barcelona Activa està desenvolupant la convocatòria 2012, però recorda que tots els plans d’ocupació depenen de la voluntat del SOC, per tant pregunta què farà l’Ajuntament si l’any que ve el SOC no torna a fer una convocatòria, si assumirà tota aquesta feina. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 4. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d’informar sobre les gestions que s’estan duent a terme per tal que la Generalitat faci efectiu l’import total pendent de pagament al Grup Ajuntament de l’exercici 2012 i anteriors, ja siguin transferències corrents o de capital, així com pels convenis de col·laboració establerts amb aquesta administració. Sol·licitem còpia dels moviments comptables del balanç de tercers de l’Ajuntament amb la Generalitat a dia d’avui, a més de l’execució del pressupost de 2012 i anteriors de l’Ajuntament a 30 de novembre de 2012. El Sr. Mulleras formula la sol·licitud de compareixença. El Sr. Trullén exposa que la pregunta corresponent al punt número 17 de l’ordre del dia planteja exigir que el Govern de la ciutat lideri les negociacions amb la Generalitat perquè aquesta compleixi amb les seves obligacions financeres i perquè l’Ajuntament no s’hagi de comportar com un mecanisme de finançament de la Generalitat. La Sra. Recasens respon primer la pregunta del Sr. Trullén dient que l’Ajuntament no tindrà mai aquest tipus de registre (en referència a la «fitxa bancària»), ja que no actua com a entitat financera i és una competència no regulada per les corporacions locals en la Llei de bases de règim local vigent. Reclama, doncs, una mica més de seriositat. En segon lloc, respon la compareixença sol·licitada pel Grup del PP. Per començar, explica que el Govern municipal ha hagut d’adquirir compromisos de pagament amb la Generalitat, ja que quan hi havia governs tripartits a les dues administracions els compromisos no estaven reglats en convenis, per tant no hi havia obligatorietat de pagament. Per això, s’han hagut d’asseure a formalitzar aquests convenis. Es NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1275 compromet, doncs, a ser exigent davant els compromisos escrits, passats i presents, des de la contundència, el realisme i la col·laboració lleial i institucional. Recorda que el 30 de novembre ja van fer públic el deute de la Generalitat amb l’Ajuntament, que era de 155 milions d’euros, i especifica que el 31 de desembre aquest deute ja arribava als 205 milions d’euros. Demana rigor a tothom i denuncia que a vegades es parla de xifres molt més quantioses que no són certes. Pel que fa al deute de la Generalitat, subratlla que des de la Gerència de Recursos s’està fent una feina primer més interna, que consisteix a distingir entre deute tributari i no tributari, perquè aquest mecanisme permet exigir el pagament per estratègies diferents. Afegeix que aquest és un dels punts importants que es tractaran en la reunió del 28 de gener entre l’alcalde de Barcelona i el president del nou Govern de la Generalitat. A més, comenta que arran de la Comissió Mixta Generalitat-Ajuntament del 15 de desembre de 2011 ella mateixa va poder donar compliment a l’acord de constituir ponències específiques per fer un seguiment dels convenis o dels diferents consorcis entre la Generalitat i l’Ajuntament a l’hora de fer efectiu el pagament entre les dues administracions. Assenyala que la comissió es va crear, que les ponències es van crear, que s’han celebrat dues reunions —el 6 de juny i el 13 de juliol del 2012— i que s’hi va treballar al voltant dels deutes assolits diferenciant entre despeses de funcionament i subvencions pendents en els àmbits de Benestar Social i Família, d’Ensenyament i de Salut. Afegeix que en les ponències de treball també es van analitzar les inversions en els equipaments de la ciutat i es va treballar específicament el tema de les escoles bressol, els centres de serveis socials i tota la xarxa d’atenció primària i hospitals de Barcelona. Pel que fa a la construcció d’escoles bressol, diu que el 2011 no s’havia pagat cap import i ara la Generalitat té reconeguts 6 milions d’euros pendents de pagament. Amb relació als equipaments de serveis socials, recorda que hi ha un conveni signat el 8 d’octubre del 2008 amb el Govern anterior per construir i millorar infraestructures en matèria d’atenció primària, sociosanitària i salut mental i especialitzada per al període 2008-2015. Finalment, pel que fa als CAP, exposa que n’hi ha vuit en funcionament, dos en fase de finalització i quatre sense finalització prevista de les obres a curt termini. També assenyala que l’Hospital del Mar té obres d’ampliació aturades. També es refereix al Centre de Disseny, el DHUB, el cost global del qual ha ascendit als 88 milions d’euros, 58,6 dels quals pertocaven a la Generalitat. En aquest cas, insisteix que el Govern ha hagut d’asseure’s no només a exigir el pagament sinó també a formalitzar el conveni, fixant anualitats que, tal com admet, la Generalitat no ha complert. Tanmateix, destaca la necessitat d’un conveni subscrit entre les dues administracions per fer front a l’exigència del pagament i als calendaris de pagament. Tot seguit, informa que el regidor de Presidència i Territori ha demanat a la vicepresidenta del Govern, que presideix la Comissió Mixta, que convoqui per a la primera quinzena de febrer una nova reunió de la Comissió, en què es tractarà el seguiment dels convenis socials, d’educació i de sanitat. Afegeix que es preveu que hi assisteixin els secretaris generals dels tres departaments amb competències sobre aquestes matèries i diu que el nou Govern de la Generalitat haurà de retre comptes també en el marc d’aquesta Comissió Mixta. Al seu torn, i en nom del Govern municipal, es compromet també a retre comptes en el marc de la Comissió de Presidència. El Sr. Mulleras, en primer lloc, expressa sorpresa i preocupació perquè el deute pendent de la Generalitat amb l’Ajuntament hagi passat de 94 milions d’euros el 30 de juny a 155 milions d’euros el 30 de novembre i a 205 milions d’euros el 31 de desembre, que representa un increment de més del doble en sis mesos. A més, subratlla que la Sra. Recasens parla del deute vençut i no del deute real, és a dir, no inclou tots els avançaments que l’Ajuntament ha fet a la Generalitat, com ara el pagament del DHUB. Afirma, doncs, que el deute total pendent de la Generalitat amb l’Ajuntament és de més de 300 milions d’euros, la qual cosa qualifica de greu per l’import, però també de greu irresponsabilitat per part de l’Ajuntament, ja que representa més del 10% del pressupost del consistori. Recorda que no parla només de beques menjador i demana que el Govern municipal no utilitzi més les beques menjador com a coartada per deixar cada vegada més diners a la Generalitat. 1276 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 A continuació, se centra en dos convenis per il·lustrar la situació: el del DHUB i el préstec de Spanair. Pel que fa al primer, explica que inicialment es van pressupostar 88 milions d’euros, mentre que el cost total ha estat de 101,7 milions d’euros, dels quals la Generalitat n’ha de pagar dues terceres parts però no ha pagat res. Assenyala que ja han vençut l’anualitat del 2011, de 16 milions d’euros, i la del 2012, de 4 milions d’euros, però que no s’han pagat malgrat que el conveni es va revisar el novembre del 2011. Pregunta, doncs, què s’ha fet per denunciar que no es compleix el conveni. També demana per què es firmen convenis que després no es compleixen. Amb relació a Spanair, explica que es van deixar 25 milions d’euros a la Generalitat quan la companyia ja estava en fallida, a banda de tots els que hi havia invertit anteriorment. Assenyala que l’any 2012 la Generalitat hauria hagut de retornar-ne un milió, però que encara no ha pagat res. Assegura, a més, que la Generalitat es comprometia mitjançant un conveni aprovat a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació a fer inversions en activitat de promoció econòmica de la ciutat. En aquest sentit, pregunta quina promoció concreta s’ha fet a través d’aquest conveni. A més, recorda que el conveni també establia que s’havia de formar una comissió de seguiment, per tant, tot i que troba bé que la Comissió Mixta es reuneixi, remarca que aquest conveni concret ja té una comissió de seguiment pròpia. Tot seguit, pregunta qui forma aquesta comissió i quan s’ha reunit, i demana les actes tant de la Comissió de Seguiment com de la Comissió Mixta. Destaca que l’Ajuntament està avançant un import molt elevat, que representa més del 10% del seu pressupost, a una administració morosa, i que no se sap ni quan ni com es cobrarà el deute. Clou la intervenció demanant quins mecanismes jurídics pensen dur a terme per cobrar i exigir aquest deute. El Sr. Trullén assegura que la ciutat té un problema d’una dimensió extraordinària, ja que finança i actua en competències que correspondrien a la Generalitat. Creu que la magnitud del problema el situa entre els més importants de la ciutat, ja que les conseqüències que això pot tenir sobre el funcionament normal de l’Administració i de la ciutat no són gens menyspreables. A més, afegeix que, si la magnitud és alarmant, la tendència encara ho és més. Tot seguit, exposa que el seu grup tenia identificades transferències pressupostàries per 155 milions d’euros pendents el desembre del 2012, que ara són de 205 milions d’euros. A més, diu que els deutes per conceptes tributaris no recaptats superen els 20 milions d’euros i que les despeses supletòries assumides per l’Ajuntament pugen a 8,7 milions d’euros. Afegeix, també, que els organismes mixtos Generalitat-Ajuntament, els consorcis de la Carta Municipal, etc., incrementen aquesta magnitud, encara que en aquest cas el finançament de l’Ajuntament sigui indirecte. En darrer terme, fa referència al conjunt d’inversions directes en infraestructures, en educació, en salut, en ocupació o en habitatge que la Generalitat hauria de finançar a la ciutat de Barcelona i que, per raons pressupostàries, no finança. Assegura que tot plegat configura una situació financera anòmala de la relació entre Generalitat i Ajuntament que posa de manifest la necessitat de donar un impuls polític des de l’Alcaldia per abordar d’una manera eficaç el canvi en la tendència que s’acaba de diagnosticar i, sobretot, per eixugar els deutes pendents per part de la Generalitat de Catalunya. Clou la intervenció, doncs, reclamant que es consideri prioritari abordar d’una manera eficaç aquesta qüestió. El Sr. Mestre exposa que quan el seu grup preparava aquest debat utilitzava les dades que se’ls havien lliurat en la darrera Comissió d’Economia i Hisenda, que ja posaven en evidència que en els darrers sis mesos de l’any passat s’havia incrementat el deute de la Generalitat amb l’Ajuntament 12,2 milions d’euros mensuals de mitjana. Al seu parer, la situació està fora de control, ja que el deute de la Generalitat amb l’Ajuntament creix de manera exponencial amb una rapidesa inaudita. Afirma que el deute acumulat és d’entre 200 i 300 milions d’euros i diu que, si continua aquesta tendència, el maig del 2015, quan el Govern de CiU haurà acabat el mandat municipal, el deute se situarà per sobre dels 500 milions d’euros, la quarta part d’un pressupost anual de l’Ajuntament. Amb relació a aquesta qüestió, recorda que la Sra. Recasens, en la presentació del pressupost de l’any 2012 en la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació, va afirmar NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1277 diverses vegades que si s’haguessin seguit les tendències del Govern anterior amb relació al pressupost municipal haurien acabat «petant la caixa». Tot seguit, argumenta que això es pot aplicar avui al seu Govern. Afegeix que d’aquesta sensació es deriva una situació encara més preocupant, que és que no es pot albirar que la Generalitat acabi pagant el deute, o la major part del deute, a l’Ajuntament. De fet, expressa la seva convicció que aquests diners mai no tornaran a l’Ajuntament, ni totalment ni parcial. A parer seu, el deute de la Generalitat amb l’Ajuntament és un pou sense fons del qual es parla amb una certa tranquil·litat. Opina que l’exigència que el Govern municipal hauria de tenir amb la Generalitat perquè faci front a aquest deute sembla un túnel sense sortida, ja que el Govern no planteja el debat de com es pensa abordar aquest problema de veritat i perquè, malgrat les nombroses reunions i comissions, no s’ha presentat cap solució. A més, denuncia que no es compleixen convenis ni hi ha retorn en inversió. Per això, es mostra preocupat per la situació. Tot seguit, demana saber com es plantejarà aquesta qüestió en la reunió de l’alcalde de Barcelona amb el president de la Generalitat i reclama que se’ls informi dels resultats. Recorda, a més, que en altres ciutats ja s’estan aplicant mesures en aquest sentit. Seguidament recorda, també, que en l’anterior Comissió ja es va dir que l’Ajuntament no cobra de la Generalitat, però sí que li paga a 90 dies, i ho il·lustra amb l’exemple de la compra d’un sòl a la Colònia Castells per 4 milions d’euros, més del que costa l’escola Mediterrània. Per tot plegat, reclama una solució a aquesta situació i demana al Govern municipal i a l’alcalde que expliquin com pensen abordar aquest problema. Tanca la seva intervenció afirmant que el ritme de creixement del deute de la Generalitat és insuportable per a l’Ajuntament. El Sr. Portabella considera que la compareixença té tres aspectes diferents, íntimament relacionats i vinculats entre ells. En primer lloc, es mostra d’acord que l’Ajuntament de Barcelona ha de reclamar els pagaments a la Generalitat al més aviat possible i que ha de planificar com ho farà, establint un sistema i un calendari. Creu que en això tots els grups coincideixen. En segon lloc, fa referència a l’ofec financer en què es troba la Generalitat, situació que en opinió seva és buscada i premeditada per part de l’Estat espanyol, i tot seguit ofereix exemples de deute de l’Estat (40 milions en polítiques d’integració de la immigració, 235 milions de la Llei de la dependència, no-execució dels pressupostos, etc.). Afirma que això no treu la responsabilitat de l’Ajuntament, però que no es pot fer veure que no s’està produint una situació d’ofec sistematitzat, d’espoli fiscal que s’acaba traduint en espoli social dels ciutadans. Al seu parer, la suma d’aquests dos factors fa que l’Ajuntament hagi de tenir una fermesa negociadora innegable amb la Generalitat, però que també hagi de denunciar aquest ofec financer de Catalunya, clarament buscat i premeditat. La Sra. Recasens retreu als diferents grups de l’oposició les seves exigències; en concret, al Grup Municipal del PSC i al Grup Municipal d’ICV-EUiA, que —segons diu— van ser incapaços de signar ni un conveni per reconèixer el deute de la Generalitat amb l’Ajuntament mentre eren al Govern. Es pregunta com pretenien reclamar un pagament si ni tan sols hi havia un document entre les dues administracions que reconegués el deute. A més, els recorda que va ser el tripartit qui va generar un dèficit de 8.000 milions d’euros a l’Administració de la Generalitat. A continuació, demana seriositat i responsabilitat al Sr. Mulleras, que al deute reconegut ja hi afegeix el que dóna per fet que no es pagarà. Contra aquest auguri, expressa l’esperança que el Govern de l’Estat pagarà tot el que deu a la Generalitat, i que li rebaixarà el límit del dèficit, tal com Europa fa amb el Govern de l’Estat. Es mostra convençuda que, quan això es resolgui, la Generalitat començarà a poder complir amb els seus compromisos de pagament cap a les altres administracions. Finalment demana coresponsabilitat a tothom i recorda que hi ha una altra hipoteca, a banda del deute de la Generalitat, que els condiciona i que és el pressupost prorrogat. Demana, doncs, la col·laboració dels grups per desbloquejar el pressupost i poder tirar endavant la ciutat, i clou la intervenció reiterant que el Govern municipal fa la seva feina, que comença per posar ordre a tot aquest deute. El Sr. Mulleras respon que el deute de la Generalitat està fora de control i demana a l’alcalde que faci dues coses: d’una banda, que aturi l’hemorràgia de diners que 1278 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 suposa avançar diners de manera continuada a la Generalitat, i, de l’altra, que estableixi els mecanismes necessaris perquè la Generalitat pagui i ho faci quan toqui. Critica que no se sàpiga ni com ni quan pagarà, malgrat que hi ha uns convenis firmats. Per això, demana compromís, lideratge i solucions a l’alcalde de Barcelona. Opina, a més, que l’increment del deute des que el Sr. Trias és alcalde és escandalós i afirma que el seu Govern continua posant l’Ajuntament al servei dels interessos del Sr. Mas en lloc de posar-lo al servei dels ciutadans de Barcelona. El Sr. Trullén lamenta que es confirmi la hipòtesi que l’Ajuntament actua de banc bo de la Generalitat. Critica que la Sra. Recasens faci una simetria entre les dificultats polítiques per aprovar els pressupostos del 2013 i les dificultats polítiques per solucionar el problema de l’endeutament de la Generalitat, i assegura que el Govern municipal té un problema de gestió política. Demana que s’abordin els dos problemes, tot i que especifica que molt probablement serà més difícil resoldre el de la Generalitat que el de l’Ajuntament. A més, recorda que no és la primera vegada que l’Ajuntament es troba en situacions de crisi i assegura que en les altres ocasions es van saber gestionar els problemes d’una manera adequada sense caure en les dificultats que es posen de manifest actualment. Per això, insta a governar amb encert per oferir la solució del problema que la ciutat té plantejat. El Sr. Mestre demana al Grup de CiU que deixi de lamentar-se per l’herència del tripartit, perquè ja fa dos anys que governa a la Generalitat, aplicant rigor i austeritat a Catalunya. Tot i així, assenyala que el dèficit de la Generalitat del 2012 ha estat del 2,3%, 8 punts per sobre del dèficit permès. A més, afegeix que tot i que el DHUB, el Palau de Pedralbes i la Casa Burés poden haver estat qüestions accidentades, estan totes documentades a l’Ajuntament. Per acabar, afirma que la situació a l’inici de la legislatura, a 1 de juliol del 2011, i la del 23 de gener del 2013 són radicalment diferents, i assegura que, si el Govern de la Generalitat fos el tripartit, el Govern municipal de CiU no faria de banc del tripartit com fa ara amb CiU. Es mostra, doncs, preocupat per l’interès partidista que observa. La Sra. Recasens retreu al Sr. Mestre que es refereixi als compromisos adquirits amb el Govern tripartit anterior com «situacions accidentals». A continuació, aclareix al Sr. Mulleras que no hi ha cap situació fora de control, sinó venciments del deute i que, per tant, cada mes que passa, en funció del capítol en qüestió, va evolucionant el venciment dels diferents deutes, ja siguin subvencions finalistes, ingressos patrimonials, vendes d’inversions o transferències de capital. Tot seguit s’adreça al Sr. Trullén per recordar-li que en l’etapa postolímpica el PSC també va haver de prorrogar el pressupost, perquè el Grup d’ICV-EUiA en aquell moment no li va donar suport, situació que va durar sis mesos. Seguidament expressa l’esperança que el Govern actual ho resoldrà abans, però per aconseguir-ho reclama la coresponsabilitat de tothom. Per acabar, torna a demanar coresponsabilitat a tots els grups per tirar endavant un pressupost que puja a 2.300 milions d’euros. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 5. Que comparegui el responsable del Govern municipal de l’àrea d’Economia, Empresa i Ocupació, per tal de donar compte de com el Govern ha aplicat els criteris de tarifació per renda, tarifació social, als preus públics previstos per aquest any 2013. La Sra. Sanz recorda que el desembre del 2011 el Grup Municipal d’ICV-EUiA va presentar una proposició, que va ser aprovada per unanimitat, en què demanava al Govern municipal que impulsés un sistema de tarifació social sobre preus públics municipals, serveis, equipaments i activitats, ajustat per renda individual i familiar, i que el primer trimestre del 2012 presentés una proposta a fi que es pogués implementar a partir d’enguany amb els preus públics del 2013. També recorda que es va modificar la proposició per facilitar el lideratge del Govern municipal en aquesta iniciativa. Afegeix que a la Comissió del 21 de març del 2012 es va fer un seguiment de la proposició, en què la tinenta d’alcalde va afirmar que la Direcció de Serveis de Política NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1279 Fiscal havia fet un buidatge de la doctrina jurídica i que, a més dels preus públics, s’havien analitzat taxes i preus privats, i es va comprometre a presentar un informe l’abril del 2012. Atès que aquest informe no s’ha presentat, demana aquesta compareixença perquè s’informi de quina ha estat la voluntat de tirar endavant la iniciativa en els preus públics del 2013. La Sra. Recasens dóna tota la raó a la Sra. Sanz i reconeix que, tot i que s’ha fet l’informe, no n’han donat compte, tal com s’havien compromès. Proposa, doncs, enviar-li l’informe i parlar-ne. Tot seguit explica que es va traslladar l’encàrrec a la Direcció de Serveis de Política Fiscal, que va emetre el seu informe i una sèrie de conclusions que es van debatre en el marc de la comissió tècnica que elabora les ordenances fiscals i els preus públics. Puntualitza que l’informe tenia dos objectius: d’una banda, analitzar la presència de criteris de capacitat econòmica a l’hora d’ordenar preus públics i, de l’altra, proporcionar elements tècnics, jurídics i econòmics que informin les propostes de modificació que es vulguin impulsar. I afegeix que l’informe comprenia el marc jurídic aplicable, la identificació de mecanismes de tarifació social presents en la regulació dels preus públics, una anàlisi de la cobertura de cost i l’impacte de la tarifació social en serveis educatius, socials i esportius, a més d’una sèrie de conclusions i recomanacions. Pel que fa a la metodologia, aclareix que la tarifació social s’ha entès com a supòsits de no subjecció, exempció o reducció en funció del col·lectiu, del nivell d’ingressos o dels actius com a ciutadà (targeta rosa, etc.). A continuació, presenta les conclusions de l’informe. Pel que fa a la presència de tarifació social, explica que s’ha conclòs que la major part dels preus públics per a serveis socials, educatius i esportius, especialment dels que tenen un fort impacte distributiu, ja presenten tarifació social; en canvi, no la presenten altres àrees, com ara Medi Ambient, Seguretat, Mobilitat, Prevenció o Serveis Generals, que sí disposen de reduccions de preu, però vinculades a altres criteris no lligats a la renda. Quant a les diferents modalitats de tarifació social en serveis educatius i socials, assenyala que la determinació de la quota té en compte bàsicament la capacitat econòmica de l’usuari, definida com a renda individual o renda familiar, i que, en canvi, en el que és la titularitat de targeta rosa, els centres cívics, etcètera, predominen criteris més basats en circumstàncies personals. Afegeix que en els serveis esportius la conclusió de l’informe és que coexisteixen aquests dos criteris. Amb relació als criteris per optar a les modalitats, informa que l’elecció d’un indicador o altre de capacitat econòmica varia segons el tipus de servei i especifica que en prestacions puntuals predomina el recurs de la targeta rosa, mentre que en prestacions mensuals o anuals predomina el nivell d’ingressos, i en prestacions de serveis, més orientats a prevenir situacions d’exclusió social, també es tenen en compte els informes que emet Serveis Socials. Pel que fa a la cobertura de cost, assenyala que en la major part dels casos és inferior al cost mitjà i només quan es parla d’equipaments residencials, discapacitats, el SAD o equipaments per a gent gran es preveuen tarifes generals que s’aproximen al cost mitjà, però que en tot cas estan molt per sota del que costa la prestació del servei. Creu que és interessant parlar sobre les restriccions normatives i posa l’exemple dels serveis educatius i socials, en què els criteris de capacitat econòmica, a més d’estar a bastament recollits en la regulació de preus, vénen condicionats en bona mesura per la normativa autonòmica. Seguidament enumera les recomanacions que fa l’informe: 1) Cal aprofundir en el coneixement dels costos (tant directes com indirectes) per identificar realment el grau de cobertura. 2) Convé aproximar la tarifa general al cost mitjà i, per tant, vehicular les circumstàncies socials o benèfiques a través de mecanismes de tarifació social i no a través de tarifes generals inferiors al cost mitjà. 3) Atès que hi ha un escàs marge a l’hora d’introduir nous criteris de capacitat econòmica en serveis socials i educatius, l’única via per reforçar la tarifació social en aquestes prestacions seria modificar els percentatges de bonificació, els trams de renda o els mínims garantits, la qual cosa suposaria desalinear la política municipal d’ajuts respecte del marc normatiu estatal i autonòmic. A continuació, afegeix dos apunts a les recomanacions de l’informe. D’una banda, en el cas dels equipaments de districte i les instal·lacions esportives, creu que hi ha 1280 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 un marge de millora quant a l’harmonització de criteris. De l’altra, constata que hi ha una sèrie de prestacions subjectes a preus públics que podrien tenir recorregut en matèria de tarifació social, però opina que en aquests moments no veu que estigui justificat per motius de capacitat econòmica. La Sra. Sanz agraeix les explicacions de la tinenta d’alcalde. Tot seguit, li proposa que faciliti l’informe als grups i que, si és possible, el presentin en la següent Comissió per poder fer un debat i veure entre tots com es pot dur a terme tota aquesta aplicació. Aclareix que, a través d’aquesta proposició, el que es demanava al Govern municipal era que treballés perquè cap ciutadà o ciutadana quedés exclòs per motius econòmics de l’accés a un equipament, a un servei o a una activitat, sobretot en un context de crisi. A més, destaca la importància de diferenciar entre criteris de renda i criteris de col·lectiu, ja que el 50% de les famílies del país són mileuristes i queden fora d’alguns serveis i equipaments perquè la taxa és massa alta, però tampoc no es poden beneficiar de les subvencions perquè tenen ingressos. Per acabar, subratlla que la tinenta d’alcalde no ha aclarit si en els preus públics del 2013 s’ha aplicat algun tipus de tarifació social en algun servei concret i recorda que el que s’aplicava fins ara eren bonificacions i no tarifació social. Clou la intervenció instant a debatre l’informe i a saber quines iniciatives ha pres el Govern municipal un cop n’ha conegut el contingut. El Sr. Trullén declara que el seu grup comparteix el fons de la qüestió que es planteja en la compareixença i demana a la tinenta d’alcalde que els faciliti l’informe per estudiar-lo amb deteniment. Opina que és del tot justificat plantejar la necessitat que cap ciutadà pugui quedar exclòs per motius econòmics de l’accés a cap equipament, servei o activitat municipal, i sosté que és un criteri que el Grup Municipal del PSC assumeix com a propi perquè va clarament en línia amb els objectius de defensa de valors com la igualtat d’oportunitats o la justícia social. Admet que la Llei d’hisendes locals estableix que els preus públics han de cobrir com a mínim el cost del servei prestat, però assenyala que també permet que el preu sigui inferior al cost si existeixen raons socials, culturals o d’interès públic. A més, alerta que es poden donar situacions d’exclusió efectiva en la prestació de determinats serveis, precisament per la cronificació de situacions d’atur o per rendes molt baixes a la ciutat, que fan que persones amb moltes dificultats no puguin assumir el cost d’aquests serveis. Conclou que això planteja la necessitat d’obrir un debat al voltant de la noció de servei públic en la prestació de determinats serveis. Afegeix que tot plegat té unes derivades financeres que cal tenir en compte i subratlla que el recorregut de la tarifació social potser no podrà ser tan ampli com es voldria, tant per problemes financers com per problemes tècnics, com ara la identificació precisa de la capacitat econòmica, sobretot en franges d’edat determinades, de tots els beneficiaris potencials. Creu, tanmateix, que pot ser un element positiu per a l’Ajuntament estudiar amb detall quin és el recorregut actual dins el conjunt de preus públics municipals per millorar-ne el caràcter redistributiu i de garant de la inclusió social. En aquest sentit, recorda que el Govern ja va assumir el compromís d’estudiar aquest àmbit per poder presentar una proposta el 2013. La Sra. Casanova assenyala que els preus públics no s’aproven en comissió, fet que dificulta que els grups municipals de l’oposició i els mateixos ciutadans puguin participar en l’aprovació dels preus públics de cada any i conèixer el cost de la prestació dels serveis regulats per preu públic. Afirma, doncs, que no es pot demostrar si els preus públics estan al nivell que equipara el cost o si estan molt per sobre, ni tampoc participar en el disseny del sistema de tarifació social i per renda en les quotes per accedir als equipaments, centres cívics, casals de gent gran i equipaments esportius. A continuació, exposa que el Grup Municipal del PP ha fet una anàlisi tècnica del sistema de tarifació que s’aplica per districtes. Arran d’aquest estudi, han comprovat que en el cas dels centres cívics i casals de gent gran hi ha un sistema de tarifació heterogeni i que en alguns districtes, per accedir als cursos o altres activitats dels centres cívics, s’aplica una quota específica (p. ex. infantil, família nombrosa) i, en NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1281 canvi, en d’altres no. En conseqüència, suggereix que caldria dissenyar un sistema homogeni de tarifació social i per renda per a tots els districtes. Pel que fa als equipaments esportius, exposa que el sistema de tarifació és força homogeni, però considera que s’hauria d’ampliar el nombre de quotes especials (p. ex. per a famílies monoparentals). La Sra. Recasens respon que la proposta de preus públics per al 2013 manté invariables els esquemes de tarifació social existents: 1) preus públics en què la quota líquida es determina segons nivell de renda amb un mínim garantit (residències, centres de dia, habitatges tutelats, SAD...); 2) preus públics amb tarifes reduïdes en funció de circumstàncies personals (àpats en companyia, centres oberts, casals de barri, instal·lacions esportives...), i 3) preus públics en què es preveuen reduccions o exempcions, però fora de l’àmbit dels mecanismes de tarifació social (recollida de residus comercials, serveis d’educació ambiental, Bombers...). Especifica que és en aquest últim grup de preus que es podria tenir recorregut. A continuació recorda que el setembre es va debatre la modificació de la tarifació social pel que fa al SAD i la teleassistència, i que finalment es va desestimar. Per acabar, es mostra d’acord amb la Sra. Casanova que un espai de millora seria la unificació de criteris entre districtes. La Sra. Sanz insisteix que hi ha marge per recórrer pel que fa a tarifació social en clau de preus públics i recorda que, en presentar la proposició, ja van posar exemples d’altres ajuntaments que ho havien fet. Per això, demana que el Govern municipal es comprometi a fer una proposta, a presentar un informe que permeti veure on hi ha marge de maniobra i aplicar-lo, cosa que ja s’havia d’haver fet el 2013. Reclama, doncs, a la Sra. Recasens que es comenci a treballar el tema per poder-lo entomar de cara al 2014. Finalment expressa el seu acord amb la Sra. Casanova: creu que no té sentit que cada districte vagi a la seva i per això suggereix que es treballi conjuntament en el marc de la Comissió i es faci una proposta de cara al 2014. La Sra. Recasens es compromet a treballar conjuntament a partir d’aquest informe, tot i que subratlla que l’informe conclou que el marge és escàs. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 6. Aprovar provisionalment la modificació de les ordenances fiscals núm. 1.1, reguladora de l’Impost sobre Béns Immobles i núm. 1.4, reguladora de l’Impost sobre Activitats Econòmiques, amb efectes per l’exercici 2013 i successius, segons proposta annexa. Sotmetre-la a informació pública durant un període de trenta dies hàbils, comptadors dels de l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província. La Sra. Recasens comunica que per fi es compleix un compromís que tots els grups havien adquirit amb les instal·lacions esportives: bonificar-los el 95% de l’impost de béns immobles. Aprofita també per anunciar que es produeix una altra modificació. En aquest sentit, recorda que ja el 2012 van tirar endavant una bonificació de l’IAE per a les empreses que creessin llocs de treball estable i exposa que ara l’estenen més enllà del 2012. Amb relació a aquesta qüestió, explica que el Govern de l’Estat ha publicat la Llei 16/2012 de 27 de desembre de mesures tributàries, en la qual es preveu —entre altres supòsits— que els ajuntaments puguin modificar, fora del límit del 31 de desembre, l’IAE i l’IBI per a equipaments municipals, llei a la qual s’acullen per fer modificacions puntuals en les ordenances fiscals. Atès el termini establert (1 d’abril), expressa l’esperança que aquesta proposta s’aprovi avui i que, per tant, l’Ajuntament es pugui acollir a la possibilitat de modificar l’IBI de les instal·lacions esportives i a allargar la bonificació de l’IAE més enllà del 2012. El Sr. Trullén fa reserva de vot. La Sra. Casanova hi vota a favor. 1282 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Assenyala que gràcies a la recent Llei estatal 16/2012 de 27 de desembre de mesures tributàries i d’impuls a l’activitat econòmica s’ha pogut modificar la Llei d’hisendes locals, i afegeix que aquesta modificació amplia el ventall de bonificacions potestatives en l’IBI i l’IAE dels ajuntaments. Celebra que el Govern d’Espanya hagi possibilitat aquestes noves mesures fiscals i recorda que la proposta ja es va estar treballant en les negociacions i que es va incloure en el paquet de mesures de desembre, a més de l’extensió al 2013 i els exercicis següents la bonificació del 20% de l’IAE a les empreses que augmentessin la plantilla un 10%. Argumenta que així s’ha pogut demostrar que es poden modificar les ordenances fiscals per incorporar beneficis més enllà del període general d’aprovació. El Sr. Mestre fa reserva de vot. La Sra. Recasens aclareix a la Sra. Casanova que es poden modificar puntualment les ordenances fiscals més enllà del 31 de desembre del 2012 perquè una llei estatal faculta els ajuntaments per modificar fer-ho amb el termini de l’1 d’abril. A més, assenyala que, si no s’aprovés avui, ja es podria modificar, perquè no complirien el termini de 30 dies i que, per tant, el Govern municipal ha actuat amb diligència, ha estat atent i s’ha acollit a la Llei de mesures tributàries quan s’ha publicat. Adverteix, tanmateix, que no poden actuar sobre ordenances fiscals més enllà del 31 de desembre del 2012 i que només es poden acollir a la Llei de mesures tributàries per als casos puntuals que s’han tipificat. Per acabar, fa la proclama que estaria bé que quan l’Estat legisla i modifica la Llei d’hisendes locals donés més autonomia a les administracions locals per poder actuar, sobretot la de Barcelona, que té la Carta Municipal. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i PP i amb la reserva de vot del PSC i ICV-EUiA. 7. Aprovar que el pagament del dividend que la societat Barcelona de Serveis Municipals, SA (BSM) ha de satisfer a l’Ajuntament de Barcelona, com a conseqüència de l’aprovació de la distribució de resultats de l’exercici tancat a 31 de desembre de 2011, per import de 20.000.000 euros, es realitzi en espècie per 10.939.114,06 euros, i modificar l’acord de distribució de resultats de l’exercici tancat a 31 de desembre de 2011 en el sentit d’ ajustar el repartiment de dividend a la xifra de 10.939.114,06 euros i incrementar el destí a reserva voluntària en la xifra de 9.060.885,94 euros. Aprovar que el pagament en espècie s’efectuarà mitjançant cessió del crèdit que BSM ostenta sobre la societat municipal Parc d’Atraccions Tibidabo, SA (PATSA) per import de 10.939.114,06 euros, i que l’Ajuntament cancel·larà mitjançant la cessió d’actius d’aquesta Societat a l’Ajuntament per l’import indicat. Aquests actius estaran formats per terrenys i edificis que conformen parcialment el Parc d’Atraccions, i el Valor Net Comptable dels quals en llibres a 31 de desembre de 2012 es situava en l’esmentada xifra de 10.939.114,06 euros. Aprovar l’adscripció de l’ús dels terrenys, edificis i atraccions històriques que formen part del patrimoni municipal, a la societat íntegrament participada indirectament per aquest Ajuntament, Parc d’Atraccions Tibidabo, SA, per a la gestió dels indicats bens com a part integrant del Parc d’Atraccions Tibidabo i dels seus serveis annexos de funicular, aparcament i edifici “La Masia”. El Sr. Puigdollers informa que durant un mes aproximadament el Govern municipal ha parlat amb tots els grups de l’oposició i expressa l’esperança que l’expedient que es posa a informació de la Comissió doni resposta a totes les peticions formulades. Tot seguit exposa que el que s’intenta resoldre és una situació de sanejament financer de l’empresa que gestiona el Parc d’Atraccions del Tibidabo, que no té efectes externs a l’Ajuntament, ja que el deute és amb BSM. Aclareix, també, que l’acord proposa que l’Ajuntament es faci càrrec del patrimoni immobiliari que encara és propietat de PATSA per tal que aquesta empresa pugui saldar el deute d’aproximadament 20 milions d’euros amb BSM i així es sanegi financerament. Tot seguit, especifica que el Grup Municipal del PP va presentar una sèrie de peticions que no arriba a especificar i també fa referència a les peticions del Grup Municipal del PSC, que consistien a llistar exclusivament què són propietats immobiliàries i a escriure l’ús d’aquestes propietats immobiliàries i de les atraccions NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1283 del Parc. També subratlla que arran d’un acord amb el Grup del PSC es cedirà l’arxiu històric del Parc del Tibidabo a l’Arxiu Històric de l’Ajuntament de Barcelona. La Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del seu grup i recorda que sempre han considerat important i necessari l’objectiu final de sanejar PATSA, que, fruit d’un episodi extraordinari, va veure alterats les seves previsions i el seu compte de resultats. Per això, explica, el Grup Municipal del PSC apostava per la reordenació dels actius amb criteris coherents i d’acord amb els compromisos que esmenta tot seguit: 1) El reforç del perfil públic del parc. Assegura que el compromís d’inversió al parc de 4,6 milions d’euros en els propers cinc anys és la millor garantia per a aquest objectiu i subratlla que són xifres d’inversió que no s’havien vist al Parc d’Atraccions del Tibidabo des que CiU governa. 2) El compromís de fer un estudi per millorar l’accés al parc. Tot i que mitjançant actuacions a l’entorn del parc s’ha aconseguit que només un 40% dels usuaris hi vagi en transport privat, creu que cal continuar millorant els accessos del parc i per això recomana que s’estudiïn millores que facilitin l’accés al parc per incrementar-ne el nombre d’usuaris. 3) Completar l’ordenació d’actius: els solars passen a ser propietat de l’Ajuntament, mentre que el conjunt d’atraccions, incloses les històriques, passa al Parc d’Atraccions del Tibidabo. D’aquesta manera queden aclarits els papers dels diferents agents. 4) El compromís que l’arxiu del parc passi a l’Arxiu Municipal, on professionals coneixedors de la matèria podran conservar aquest interès patrimonial de la ciutat. El Sr. Mulleras recorda que en la darrera Comissió d’Economia es va debatre aquest expedient i que el Grup Municipal del PP va demanar una sèrie d’informes i un pla de viabilitat econòmica. Anuncia que el Govern municipal els ha facilitat tant els informes sol·licitats, que avalen aquesta operació complexa des del punt de vista comptable, com el pla de viabilitat econòmica. Entén que els responsables del pla de viabilitat es fan responsables del seu compliment i, per això, no considera que sigui oportú discutir-lo. A continuació, expressa la convicció que el parc d’atraccions no necessàriament ha de ser gestió pública i recorda que el Grup Municipal del PP sempre ha defensat que l’Ajuntament no ha de gestionar un parc d’atraccions. Malgrat tot, reconeix que mitjançant aquest expedient es posa punt i final a la reordenació d’actius i passius del Tibidabo i, per tant, hi vota a favor. El Sr. Mestre destaca que el seu grup també ha rebut les informacions suficients, però fa reserva de vot i informa que explicitarà el sentit del seu vot al Plenari municipal. El Sr. Puigdollers agraeix la intensitat i la qualitat del treball de les persones de PATSA i de BSM, amb el Sr. Ignasi Armengol al capdavant, i també de les persones que han fet factible fer-los arribar tota aquesta informació. També agraeix als grups de l’oposició la seva votació en aquesta Comissió. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC i PP i amb la reserva de vot del ICV-EUiA. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 8. Acceptar la renúncia, amb efectes 31 d’octubre de 2012, formulada per la Fundació Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), al dret de superfície constituït a favor de la dita entitat per acord de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos del Consell Municipal en sessió de 18 de juny de 2009 i formalitzat en escriptura pública davant el Notari de Barcelona Sr. Mario Romeo García el 25 de novembre de 2009, núm. de protocol 2.449, respecte de la finca de propietat municipal situada al carrer Montalegre, núm. 4; formalitzar la resolució del dret de superfície en escriptura pública; inscriure-la en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 1284 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 El Sr. Trullén hi vota a favor. La Sra. Casanova, abans de posicionar-se, vol formular una sèrie de preguntes. En primer lloc, pregunta per quins motius l’IBEI ha renunciat al dret de superfície sobre la finca ubicada al carrer Montalegre número 4. En segon lloc, demana si la Generalitat ha desemborsat a l’IBEI els dos milions establerts per conveni per a la construcció de l’edifici destinat a les seves activitats formatives i de recerca. En tercer lloc, pregunta si el Govern municipal ja ha definit el nou ús de la finca i si se’n mantindrà l’estructura, especialment la façana. I, en darrer lloc, demana quin serà l’ús futur del Pati dels Tarongers. La Sra. Recasens passa la paraula al Sr. Rius perquè respongui a les preguntes del Grup Municipal del PP. El Sr. Rius respon que el motiu de la renúncia de l’IBEI, com consta a l’expedient, és econòmic i pressupostari. Segons informa, l’IBEI ha manifestat que no té capacitat per endegar el projecte que tenia previst ubicar en aquest espai. Tot seguit manifesta que desconeix si la Generalitat ha desemborsat els diners a l’IBEI, però s’ofereix a preguntar-ho i a respondre-ho per escrit. Pel que fa al nou ús, afirma que encara no hi ha un nou ús concret definit, sinó diverses opcions que estan estudiant diferents sectors de l’Ajuntament i el districte. Finalment, informa que el Pati dels Tarongers adjacent no forma part del dret de superfície i que, pel que en sap, és zona verda. La Sra. Casanova expressa la seva abstenció, ja que creu possible que el motiu de la renúncia sigui que la Generalitat no ha desemborsat els dos milions d’euros. El Sr. Mestre hi vota a favor. La Sra. Recasens insisteix que el que consta a l’expedient és que l’IBEI renuncia per dificultats econòmiques i que això fa que es replantegi els projectes que havia de tirar endavant. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Trullén expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa l’abstenció del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i davant l’absència del Sr. Portabella es considera el vot d’UpB com abstenció. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 9. Que el Govern municipal, conjuntament amb la Fundació Barcelona Comerç, impulsi un conveni amb les escoles oficials de disseny de Barcelona per tal de convocar un concurs entre els estudiants d’aquests centres que premiï el millor disseny o projecte d’enllumenat nadalenc executant-lo en un carrer emblemàtic de la nostra ciutat en la propera Campanya de Nadal. La Sra. Jaurrieta explica que la proposició expressa la voluntat d’arribar a un acord perquè, a través d’un concurs amb les escoles de disseny de Barcelona, es premiï el millor projecte d’enllumenat —dissenyat amb criteris d’eficiència i sostenibilitat— per a la propera campanya de Nadal. Justifica la proposició assenyalant que en els darrers 25 anys Barcelona ha esdevingut una de les capitals del disseny del món i que es podria dir que té una cultura pròpia i distintiva en aquest àmbit. Argumenta que amb aquesta proposició s’uniria la llarga tradició docent en el sector del disseny a Barcelona amb el model comercial absolutament propi i amb grans iniciatives de la ciutat. La Sra. Casanova hi vota a favor. Opina que vincular les escoles i empreses de disseny en el projecte d’enllumenat nadalenc de la ciutat és una bona proposta i afegeix que és una mesura que va en la línia d’estimular l’activitat comercial i turística de la ciutat en època nadalenca. Tanmateix, assenyala que cal acompanyar la mesura d’un pla turístic i comercial del Nadal, un pla que el Grup Municipal del PP ja havia demanat en un prec a la Comissió NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1285 de febrer. A parer seu, ha de ser un pla ambiciós que permeti situar Barcelona com un referent turístic nadalenc a escala mundial, com parís, Nova York o Berlín. Aprofita l’ocasió per demanar al Govern què està fent en aquesta línia. El Sr. Mestre celebra la presentació d’aquesta proposició perquè suposa la introducció d’un nou element en la campanya de Nadal, que amb el nou Govern municipal de CiU s’ha centrat, en opinió seva, en un discurs en què la promoció del comerç es relaciona únicament amb l’enllumenat de Nadal, o l’enllumenat de Nadal només com un element que significa promoció del comerç. Opina que en les darreres campanyes de Nadal que ha promogut el Govern municipal actual s’ha renunciat a la voluntat d’innovar, sense reflexió de com ha de ser una campanya de Nadal, ja que s’han centrat exclusivament en la promoció del consum. A parer seu, a banda de la promoció del consum, hi ha d’haver promoció del transport públic col·lectiu i una referència al consum responsable. Per tant, celebra que en la proposta es fixi un conveni amb les escoles de disseny, que és un element de participació i d’innovació. A continuació, agraeix que el Grup Municipal del PSC hagi incorporat l’esmena en què proposen tenir en compte tots els aspectes vinculats a l’eficiència energètica i a la sostenibilitat. A parer seu, és una qüestió important que ha d’estar present en la campanya de Nadal i en el conjunt de l’activitat municipal, però que el Govern municipal, en opinió seva, enfoca des d’un punt de vista erroni, ja que aprofita l’eficiència tecnològica per poder consumir més pagant menys. Finalment, suggereix que la campanya de Nadal hauria de servir per impulsar la veritable austeritat vinculada a un canvi cultural que signifiqui un consum responsable i atengui criteris ambientals i de sostenibilitat. Expressa el desig que aquesta iniciativa del Grup Municipal del PSC serveixi per introduir elements de pedagogia ambiental en l’acció del Govern municipal de CiU i que impregni altres iniciatives d’altres àrees del Govern municipal. El Sr. Blasi, en primer lloc, agraeix al grup proposant la voluntat de transaccionar i el fet que hagi recollit bona part de la voluntat que el Grup Municipal de CiU els havia transmès. A continuació, celebra l’acord amb les escoles de disseny per potenciar la tasca que estan desenvolupant i que a parer seu permetrà posicionar-les en la importància que tenen per a Barcelona, juntament amb els fabricants i els instal·ladors. També es mostra d’acord amb la idea d’homologar estèticament i tècnicament, i amb la introducció dels criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat, una tasca que ja havia iniciat el Govern anterior. Considera que elements com aquest fan posar en valor la campanya en el seu conjunt i assegura que es treballa conjuntament per intentar posicionar la ciutat de Barcelona en l’àmbit turístic. Tot seguit, rebat les crítiques del Sr. Mestre i recorda que un dels leitmotiv de la campanya de Nadal ha estat la solidaritat. Pel que fa a la innovació, creu que hi ha hagut elements innovadors, precisament en la línia de posicionar-se en l’àmbit internacional. A més, amb relació al consum responsable, lamenta que avui dia el consum no sigui precisament un problema greu, ja que es veu molt limitat per la situació general. Afegeix que el sector demana precisament reactivar el consum. La Sra. Jaurrieta agraeix als grups de l’oposició i al grup del Govern l’aprovació de la proposició, que creu que, transaccionada, millora l’objectiu final. A més, es mostra convençuda que serà un element estimulant per als estudiants de la ciutat que puguin participar en el disseny de l’espai públic de Barcelona en una època tan especial com el Nadal. El Sr. Mestre respon al Sr. Blasi que ja sabien que en la campanya de Nadal s’havia introduït l’element de la solidaritat, però insisteix que la campanya de Nadal és una bona ocasió per parlar no només de solidaritat, del Nadal i del suport al comerç, sinó també del consum responsable, de l’ús del transport públic col·lectiu i de la sostenibilitat en general. El Sr. Blasi retreu al Sr. Mestre que hagi intentat fugir d’estudi introduint altres elements i afirma que ell se cenyeix a l’impuls que representa la proposició, un impuls que han acollit molt positivament i que han estat capaços de transaccionar. El Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i davant l’absència del Sr.Portabella es considera el vot d’UpB com abstenció. S’aprova amb el redactat següent: 1286 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Que el Govern municipal, conjuntament amb la Fundació Barcelona Comerç (com a màxim representant del comerç territorial associat) i el conjunt del sector del comerç i del disseny, impulsin un conveni entre les escoles oficials de disseny de Barcelona i fabricants per tal de convocar un concurs entre els i les estudiants dels centres formatius que premiï el millor disseny o projecte d’enllumenat Nadalenc i que pugui ser homologat estèticament i tècnica, amb criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat, per ser instal·lats a la ciutat. Del Grup Municipal PP: 10. Que el Govern municipal garanteixi l’exempció i/o devolució de l’impost de plusvàlues a favor de les persones que han perdut el seu habitatge habitual per execució hipotecària a Barcelona, amb caràcter retroactiu pels dos darrers anys. La Sra. Casanova recorda que en el ple de desembre el Govern municipal va proposar la necessitat de declarar exemptes de l’impost de plusvàlues les famílies barcelonines que han perdut l’habitatge a partir del 2013 i que el Grup Municipal del PP ja havia demanat públicament l’aplicació d’aquest benefici fiscal el 5 de novembre, tot i que la petició es va rebutjar perquè quedava fora del procés general de l’aprovació conjunta de les ordenances fiscals. Ara demana que l’exempció s’estengui a les famílies que han patit aquest problema en els dos darrers anys, que, segons fonts municipals, podrien ser unes 450 famílies. Explica que el text definitiu de la proposició l’han transaccionat amb el Govern i que el centren en una anàlisi jurídica prèvia sobre les diverses possibilitats de què disposa l’Ajuntament per poder aplicar aquesta exempció amb caràcter retroactiu. Troba necessari estudiar quina seria la millor opció jurídica i operativa per poder aplicar aquest benefici fiscal. Amb relació a la proposició del Grup Municipal d’ICV-EUiA, corresponent al punt número 11 de l’ordre del dia, comenta que va en la mateixa línia i assenyala que han presentat una transacció per no limitar la modificació del marc normatiu exclusivament a la Llei d’hisendes locals. Ho justifica perquè hi ha un projecte de llei derivat del Reial decret 27/2012, de 15 de novembre, sobre la protecció dels deutors hipotecaris, en tramitació legislativa i creu que aquesta és la millor via per tirar la proposta endavant, ja que, si aconseguissin millorar aquesta llei que evita els llançaments dels habitatges habituals i paralitza les execucions hipotecàries, ja no s’arribaria al punt de transmetre el bé immoble i generar la plusvàlua. Per això, opina que s’ha d’ampliar la proposta de modificació normativa, tenint present que ja s’ha modificat la Llei d’hisendes locals i que es pot millorar la llei que actualment està en tramitació legislativa. A més, es mostra d’acord amb el fet que és necessari dur a terme una campanya d’informació als diferents equipaments municipals per donar a conèixer aquest benefici fiscal. En tot cas, atès que no s’ha acceptat la transacció del seu grup, en què expressaven la voluntat d’analitzar altres lleis per donar cabuda a aquestes modificacions, el seu vot és una abstenció. El Sr. Mestre, amb relació a la proposició del Grup Municipal del PP, admet que la versió original de la proposta els va sorprendre, ja que el PP, que governa a l’Estat i té majoria absoluta al Congrés i al Senat, va tenir l’ocasió de solucionar aquesta injustícia que afecta milers de famílies i, en canvi, es va conformar a elaborar el Código de buenas prácticas adreçat a les entitats bancàries, que a parer seu ha tingut uns resultats ridículs. Il·lustra aquesta darrera afirmació amb xifres: el 30 de novembre del 2012, a tot Espanya, 882 famílies havien demanat acollir-se al Código de buenas prácticas per renegociar les seves hipoteques, però només 213 d’aquestes famílies van arribar a un acord amb la respectiva entitat bancària, mentre que el 66% de les sol·licituds van ser rebutjades per les entitats bancàries. Recorda que, amb relació a aquest decret, ja hi havia un informe de la Direcció de Serveis de Política Fiscal de l’Ajuntament i un document de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca que ja anunciaven que això seria així, tal com havien anunciat també ICV-EUiA i altres formacions polítiques. A parer seu, el que cal fer és modificar la legislació estatal i per això proposen modificar la Llei d’hisendes locals. En aquest sentit, pregunta al PP per què no NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1287 modifica la Llei d’hisendes locals i estableix aquesta exempció per llei de manera que els ajuntaments no es vegin obligats a introduir aquestes exempcions un per un. Pel que fa a la proposició que presenta el Grup Municipal d’ICV-EUiA, agraeix la transacció i l’acord que s’ha assolit amb el Govern municipal, que, en opinió seva, fins i tot millora la proposta. Recorda que en el Plenari de desembre el Govern municipal ja va presentar una mesura de compensació de l’impost de plusvàlues i que el Grup d’ICV-EUiA va coincidir amb l’objectiu de la mesura: alliberar les famílies en processos d’execució hipotecària de la càrrega social de l’impost sobre l’increment dels terrenys de naturalesa urbana. Destaca que aleshores ja van assenyalar que altres ajuntaments havien pres mesures en aquest mateix sentit i que el que realment calia era modificar la legislació d’àmbit estatal perquè no es produïssin aquestes situacions. Tot seguit, afirma que cal anar més lluny i que per això la seva proposició insta el Govern municipal a presentar una proposta de modificació de la Llei d’hisendes locals perquè les transmissions d’habitatges habituals derivades d’una execució hipotecària es declarin exemptes de l’impost sobre l’increment de terrenys de naturalesa urbana i demana que aquesta modificació s’acordi amb la resta de grups municipals i, després, es faci arribar als grups parlamentaris i sobretot als òrgans competents de l’Estat perquè hi donin curs. A continuació, explica que la segona qüestió que plantegen és que es faci una campanya d’informació a tots els equipaments i espais municipals que garanteixi que totes les persones que poden ser subjectes passius de l’impost sobre l’increment de valor de terrenys de naturalesa urbana i que compleixin les condicions per accedir a la compensació puguin tenir aquesta informació i acollir-se a la mesura. Recorda que l’Ajuntament, a proposta del Grup Municipal d’ICV-EUiA, ja va fer una campanya semblant amb relació a les persones afectades per participacions preferents, una campanya que continua present a tots els equipaments municipals. Tanca la intervenció expressant el vot favorable del seu grup a la proposta del Grup Municipal del PP. El Sr. Trullén destaca que les proposicions dels grups municipals del PP i ICV-EUiA responen a una de les preocupacions principals que el Grup Municipal del PSC ha manifestat en diferents ocasions. Recorda que a la Comissió de Qualitat de Vida del setembre van presentar una proposició que afrontava aquest problema i que va ser aprovada per unanimitat, perquè l’Ajuntament no pot permetre que un dels col·lectius amb més risc d’exclusió social hagi de carregar a més amb una càrrega fiscal manifestament injusta que atempta contra els principis d’equitat i capacitat econòmica que han de regir l’ordenació de qualsevol sistema tributari. Per això, creu que la mesura va en la bona direcció, tot i que potser se’n podria concretar més l’articulació. Assenyala que no disposen d’informació sobre què es tindrà en compte a l’hora de considerar l’habitatge habitual, ni tampoc sobre les condicions d’empadronament i de compliment tributari que s’exigiran als possibles beneficiaris, per tant insta l’equip de govern a treballar per concretar-ho. En relació amb la proposta del Grup Municipal del PP, que ha plantejat obertament el problema de la retroactivitat, es mostra convençut que malgrat les dificultats trobaran el suport jurídic necessari. Tot i que hauria preferit que es demanés la retroactivitat des de l’inici de la crisi en comptes de només els dos darrers anys, opina que no és obstacle per donar suport a la proposta. Seguidament informa que troba molt positiva la idea de fer una campanya d’informació, tal com ha proposat el Grup Municipal d’ICV-EUiA. Per tot això, el Grup Municipal del PSC vota a favor de les dues proposicions. La Sra. Recasens s’adreça al Grup Municipal del PP per recordar-los les dificultats existents per aplicar retroactivitat en una qüestió en què ja s’ha forçat la llei fins al límit. Assegura que aplicar-hi un caràcter retroactiu no està mancat de dificultats, ja que podria ser difícil localitzar les persones afectades per notificar-los la retroactivitat. Recorda, a més, que la plusvàlua és un impost que es liquida a petició del subjecte passiu, que es dirigeix a l’Administració per liquidar-la i que, per tant, tot això pot generar una casuística complexa. Malgrat tot, atesa la preocupació que genera aquest tema, han considerat oportú tirar endavant mecanismes excepcionals, pactar per trobar-los i limitar-los a dos anys, perquè, sigui quina sigui la solució que s’adopti, implicarà dificultats, ja que la llei no permet fer retroactivitat d’exempcions i bonificacions fiscals, tot i que en aquest cas es tracta d’una compensació. 1288 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Per acabar, comenta que en la proposició del Grup Municipal d’ICV-EUiA també s’ha arribat a un acord: instar el Govern municipal que plantegi una proposta que després sigui consensuada amb els grups municipals i, més endavant, elevada als grups parlamentaris per donar viabilitat a la modificació de la Llei d’hisendes locals a fi d’aconseguir donar als ajuntaments l’autonomia local fiscal per poder actuar sobre casos com els esmentats. La Sra. Casanova agraeix el vot favorable del Govern i dels grups municipals del PSC i d’ICV-EUiA, que permet aprovar la proposició i fer passos endavant a favor dels col·lectius més desafavorits. També es mostra sorpresa pel comentari del Sr. Mestre, ja que el Grup Municipal del PP va plantejar la proposta en el Ple del desembre i, per tant, ja se sabia que defensaria el caràcter retroactiu d’aquest benefici fiscal. D’altra banda, assegura que el Govern del PP a Espanya és l’únic que s’ha atrevit a regular la dació en pagament i la protecció dels deutors hipotecaris. Accepta que en determinats aspectes és restrictiu i per això li demana que hi faci esmenes, però no accepta que es digui que no s’ha fet res i que no ha servit per a res, quan els governs d’esquerres no havien fet res i ICV-EUiA els havia donat suport. El Sr. Mestre agraeix els vots favorables dels grups municipals de CiU i del PSC. Tot seguit, explica a la Sra. Casanova que, quan deia que els sorprenia la proposició del Grup del PP, era pel contrast entre el que presenten a Barcelona i el que el mateix partit fa des del Govern d’Espanya. Fa referència al Reial decret 6/2012, de 9 de març, que havia de ser la gran solució a la injustícia dels desnonaments i que al final ha resultat ser una operació publicitària del Govern de Rajoy amb resultats ridículs, i afegeix que la mesura més important que s’ha pres fins avui és el Código de buenas prácticas, que, a parer seu, és paper mullat. Recomana que el el PP, si vol abordar de veritat aquesta situació, prengui mesures legislatives que facin que aquestes situacions d’injustícia no es continuïn produint en el futur. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Trullen expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Casanova expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiAi davant l’absència del Sr. Portabella es considera el vot d’UpB com abstenció. S’aprova amb el redactat següent: Que el Govern municipal analitzi els mecanismes jurídics per possibilitar la devolució de l’impost de plusvàlues a favor de les persones que han perdut la seva vivenda habitual per execució hipotecària a Barcelona, amb caràcter retroactiu pels 2 darrers anys, quantificant el cost econòmic. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 11. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda: 1. Crear una Comissió amb tots els Grups Municipals per tal de redactar una proposta de modificació de la Llei d’Hisendes Locals perquè les transmissions d’habitatges habituals derivades d’una execució hipotecària es declarin exemptes de l’impost sobre l’increment dels terrenys de naturalesa urbana. 2. Instar al Govern municipal a endegar una campanya a tots els equipaments municipals que garanteixi l’accés a la informació a totes les persones que poden ser subjectes passius de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana en els casos de dació en pagament i execucions hipotecàries, i que compleixin les condicions per accedir a la compensació, mitjançant un ajut social, de la càrrega tributària municipal. Punt tractat conjuntament amb el punt 10. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Trullén expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa l’abstenció del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiAi davant l’absència del Sr. Portabella es considera el vot d’UpB com abstenció. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda: 1. Instar al Govern municipal que presenti una proposta d’acord de modificació de la Llei d’Hisendes Locals perquè les transmissions d’habitatges habituals derivades d’una execució hipotecaria es declarin exemptes de l’impost sobre l’increment dels terrenys de naturalesa urbana, i s’acordi amb la resta de Grups Municipals. Un cop consensuada, s’haurà de fer arribar als Grups Parlamentaris del Congrés així com als òrgans competents de l’Estat. 2. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1289 Instar al govern municipal a endegar una campanya a tots els equipaments municipals que garanteixi l’accés a la informació a totes les persones que poden ser subjectes passius de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana en els casos de dació en pagament i execucions hipotecàries, i que compleixin les condicions per accedir a la compensació, mitjançant un ajut social, de la càrrega tributària municipal. Del Grup Municipal UpB: 12. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda prorrogar fins a l’octubre de 2015 el pagament de l’import en concepte de col·laboració en la remodelació del mercat que aporten els paradistes del Mercat de Sant Antoni, data prevista de finalització de les obres. El Sr. Portabella formula la proposició i, tot seguit, exposa que hi havia una previsió de finalització de les obres de Sant Antoni que, com a conseqüència de la situació econòmica, s’endarrerirà un any. Per això proposa que el que estava previst pagar en els dos anys següents es pugui pagar en els tres anys següents, la qual cosa representarà una menor càrrega per als comerciants, que, tot i col·laborar econòmicament amb els mateixos diners, els podrien redistribuir d’una manera que els afavorís. La Sra. Jaurrieta lamenta el retard de les obres del mercat de Sant Antoni, però recorda que les troballes arqueològiques sovint obliguen a redimensionar les bores de la ciutat. Tot seguit manifesta que no acaba d’entendre què demana la proposició: si prorratejar l’import final dels mesos que queden en comptes d’en un any en dos, o bé un any de carència, o bé prorrogar la mateixa quota durant aquest temps. Anuncia que segons la resposta votaran una cosa o altra. El Sr. Portabella aclareix que es tracta de pagar en tres anys en comptes de dos. La Sra. Jaurrieta contesta que, si és així, vota a favor. La Sra. Casanova suggereix fer algun canvi en la redacció de la proposició perquè quedi més clar. Opina que és una mesura orientada a donar suport als paradistes i, sobretot, a mercats en procés de remodelació. Per això, hi vota a favor. També aprofita l’ocasió per preguntar al Govern si està aplicant ajudes als paradistes d’aquest mercat, atès que ja va presentar el programa de suport al comerç afectat per obres de llarga durada. A més, demana quina és la situació del prec del Grup Municipal del PP amb relació al mercat del Bon Pastor, que també feia referència a les contribucions dels paradistes. El Sr. Mestre considera que la proposta és raonable i de sentit comú i que, a més, facilita l’activitat comercial dels paradistes d’aquest mercat. Per això, hi vota a favor. El Sr. Blasi també expressa el seu suport a la proposició, ja que es tracta de repartir l’import que actualment queda per liquidar en dotze mesos més. Creu que ningú no presentaria una proposició que anés contra els paradistes o contra el sector. A més, afegeix que la mesura tampoc no suposa un problema econòmic per a l’Institut Municipal de Mercats. Pel que fa a les ajudes, explica que aquestes entren dins de les ajudes als comerços afectats per obres de llarga durada i que així s’han establert. En qualsevol cas, amb relació al mercat del Bon Pastor, respon que, quan el Grup Municipal del PP va entrar la sol·licitud a l’octubre, ja s’havia decidit aturar els rebuts que estaven pagant els paradistes d’aquest mercat. Insisteix que és una bona iniciativa i expressa la intenció que les obres no només continuïn sinó que finalitzin al més aviat possible. El Sr. Portabella agraeix el vot de suport a tots els grups municipals. El Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda prorrogar un any més el pagament de l’import en concepte de col·laboració en la remodelació del mercat que aporten els paradistes del Mercat de Sant Antoni. 1290 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 13. Que se’ns informi sobre l’estat i/o resultat de l’informe encarregat per part del Govern Municipal per a la implantació d’una zona turística comercials a la ciutat de Barcelona. El Sr. Mulleras presenta el prec i indica que la setmana anterior finalitzaven els sis mesos del període límit per definir la zona comercial turística de Barcelona mitjançant l’informe. Demana, doncs, si s’hi ha donat compliment a aquest compromís, i si no és així, que s’especifiqui la data prevista de finalització i que se n’avanci una mica els continguts. La Sra. Recasens reconeix el compromís adquirit de fer un estudi per analitzar els pros i els contres de l’establiment de zones turístiques i quines podrien ser aquestes zones. Per això expressa la disposició de l’Ajuntament a elaborar un estudi de viabilitat, impacte econòmic i efectes positius i negatius que l’aplicació del Reial decret d’horaris comercials podria generar en el conjunt de la ciutat i en el teixit comercial, amb l’objectiu d’objectivar una decisió que caldrà prendre en els propers mesos, sempre de la mà del sector comercial. A més, afegeix que s’aprofitaria l’estudi per veure quines podrien ser les possibles zones turístiques. Comenta que, d’entrada, hi ha tres perspectives: no deixar obrir més enllà del que està permès ara, obrir una zona determinada de Barcelona que es pogués definir com a turística o deixar obrir a tota la ciutat. Tot i que en un principi s’havien compromès a fer l’estudi amb recursos interns, explica que al final es va prendre la decisió de no fer-ho així. Malgrat que reconeix que l’Ajuntament disposa de moltes dades de l’Àrea de Comerç i de l’Àrea d’Estudis, entre altres, indica que es va creure oportú que algú extern ajudés a complementar- ho des de l’objectivitat i la professionalitat, i que es va optar per l’Institut de Recerca d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, a qui s’ha encarregat un estudi sobre els efectes de la liberalització d’horaris comercials a Barcelona i una anàlisi de la potencial zona turística en què seria desitjable aplicar la potencial obertura. Explica que aquest institut ja va realitzar altres estudis a l’entorn de la regularització comercial i que també va participar en la Comissió d’Equipaments Comercials. Expressa l’esperança de disposar d’aquest estudi el primer trimestre del 2013. El Sr. Mulleras critica que la Sra. Recasens reconegui que pràcticament no han començat l’informe quan han passat sis mesos des que s’hi van comprometre. Atès que quan s’encarrega un informe es fixen unes dates d’entrega, pregunta quines són les dates previstes en aquest cas i demana que lliurin l’informe al grup municipal que fa el prec tan bon punt estigui acabat. A més, recorda que ja s’ha complert el termini de sis mesos que es fixava perquè Barcelona definís una zona turística de lliure horari comercial. En aquest sentit, pregunta si s’ha fixat aquesta zona turística, perquè el termini va finalitzar la setmana anterior. La Sra. Recasens aclareix que no s’ha delimitat la zona turística i que l’entrega de l’informe està prevista el març del 2013. Afegeix que en els mesos de setembre, octubre i novembre s’ha fet una primera feina de recerca interna per veure si l’Ajuntament era capaç de coordinar la informació de què disposava i que, finalment, s’ha pres la decisió de buscar suport extern. Reconeix, doncs, que el canvi de decisió pot haver retardat l’encàrrec definitiu. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 14. Que l’Ajuntament incorpori la banca ètica al conjunt d’entitats bancàries amb qui realitza operacions financeres, dipòsits, transferències, crèdits, pagaments i altres. Demanem que d’aquí a 6 mesos el Govern presenti un informe de com ha incorporat aquest sector a la seva activitat financera. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1291 La Sra. Sanz recorda que fa un any que el Govern municipal va presentar un informe relatiu a les diferents vies per fomentar l'accés al finançament de les empreses i que el Grup Municipal d’ICV-EUiA va suggerir l’oportunitat d’incorporar altres vies de finançament complementàries i compatibles amb les tradicionals, com la banca ètica. Assenyala que la Sra. Recasens es va comprometre a no renunciar a aquesta via, però comenta que no saben que s’hagi fet res en aquesta direcció. Especifica que diferencia dos espais: d’una banda, facilitar l’accés de les empreses a aquest tipus de finançament i, de l’altra, que l’Ajuntament com a entitat incorpori aquesta banca ètica en les seves operacions financeres. Per això, planteja que s’incorpori la banca ètica i sol·licita que d’aquí a sis mesos es presenti un informe sobre com ho han fet i en quins aspectes es pot realitzar. La Sra. Recasens exposa que cal diferenciar entre l’operativa diària de l’Ajuntament i el finançament a curt termini (per garantir la liquiditat a caixa i les necessitats temporals de tresoreria), a banda de les necessitats de finançament a llarg termini. Pel que fa a l'operativa diària, exposa que cada inici de mandat l'Ajuntament estableix els criteris perquè les entitats que ho desitgin s’incorporin com a entitats col·laboradores en la recaptació d’impostos i taxes. Explica que, per garantir els principis d’igualtat i de no-discriminació, la col·laboració en el servei de cobraments dels ingressos està oberta a qualsevol entitat financera registrada al Banc d’Espanya, amb un mínim de 50 oficines obertes al públic a Barcelona, adherida a Red.es per a la prestació del servei de pagament telemàtic a l’Administració pública en el cas del cobrament de rebuts no domiciliats i amb un volum d’ingressos domiciliats relatius a l’Ajuntament superior a nou milions d’euros en el cas del cobrament de rebuts domiciliats. Assenyala que en concret hi ha nou entitats financeres que compleixen aquests requisits i que han signat un protocol de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona: CaixaBank, BBVA, Banco Santander, CatalunyaCaixa, BMN, Banco Popular, Banc de Sabadell, Bankia i Banesto. A més, explica que es mantenen comptes operatius amb les entitats que tenen signades amb l’Ajuntament pòlisses de crèdit a curt termini, que mantenen operacions d'endeutament a llarg termini amb domiciliació, el compte corrent del càrrec i les despeses financeres, i entitats que, sense complir les condicions anteriors, tenen un nivell de ràting igual o superior a A- i que desitgen treballar amb l'Ajuntament de Barcelona en la rendibilització dels excedents, si escau. Pel que fa a l’endeutament a llarg termini, assenyala que l’Ajuntament està obert a qualsevol entitat financera que vulgui oferir finançament per cobrir les necessitats que s’estableixen anualment en els pressupostos de l’Ajuntament. Afegeix que l’operativa consisteix a definir anualment les necessitats de finançament aprovades als pressupostos, aprovar unes condicions marc quant a terminis, cost i instrument financer, i fer una invitació competitiva a les entitats financeres. Per tant, considera que la situació actual és adequada tenint en compte la voluntat de treballar amb el nombre suficient d’entitats per oferir les màximes facilitats als ciutadans de Barcelona en les seves obligacions tributàries, permetre alhora la diversificació de riscos operatius de l’Ajuntament tot mantenint una capacitat negociadora, i optimitzar els costos administratius i de gestió. Assegura que intenten mantenir un equilibri: que als ciutadans els sigui fàcil operar amb aquestes entitats bancàries i que puguin trobar fàcilment aquestes entitats bancàries alhora que l’Ajuntament pot mantenir una capacitat negociadora amb aquestes entitats. Tanmateix, subratlla que la Direcció de Finançament, que depèn de la Direcció de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació, té l’obligació d’atendre qualsevol entitat financera que ho sol·liciti i d’analitzar conjuntament les possibilitats de col·laboració i l’encaix amb els criteris esmentats. Per tant, es mostra oberta a atendre qualsevol banca ètica que així ho pugui sol·licitar. La Sra. Sanz puntualitza que el que demanen és que l’Ajuntament no solament atengui, sinó que es comprometi a treballar també amb aquestes entitats financeres, per la importància i per la manera en què gestionen les finances. Afegeix que no és casual que es diguin banca ètica. Especifica, a més, que avui dia telemàticament ofereixen molta facilitat d’operació, a banda de les oficines que tenen a Barcelona. Creu, doncs, que tancar-se a aquesta via és un error, tenint en compte el ritme de creixement que tenen aquestes entitats financeres, sobretot Triodos i Fiare, i tot i reconèixer que el major finançament es troba en els sectors tradicionals, creu que les 1292 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 administracions amb una bona solvència econòmica i una bona salut financera han de ser les primeres que han de voler promocionar-ho i ser un bon exemple de la gestió de les seves finances. Ateses les reticències, sol·licita que s’incorpori tot aquest teixit a la taula Barcelona Creixement perquè també es puguin començar a construir sinergies. La Sra. Recasens insisteix que no estan tancats a treballar-hi i retreu a la Sra. Sanz que quan el seu grup era al Govern no va treballar amb la banca ètica ni la va potenciar. Creu que cal trobar un punt d’equilibri en aquest tema i torna a insistir que estan disposats a escoltar qualsevol banc, si hi ha les garanties de solvència i de liquiditat que l’Administració necessita obligatòriament. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 15. Que el Govern municipal prengui el compromís i la determinació de defensar i negociar amb fermesa el manteniment a la nostra ciutat de les seus socials i les oficines centrals de les corporacions amb seu a Barcelona, com en el cas de Arbora&Ausonia, així com la incorporació de seus socials i oficines centrals de noves corporacions. La Sra. Escarp anuncia que aquest prec decau per absència del grup proposant. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 16. Quin serà el rol de Barcelona Activa al nou Canòdrom de Sant Andreu? El Sr. Trullén planteja que la mesura de govern aposta perquè el futur Canòdrom esdevingui un pont entre els creatius i les empreses, tot establint els canals necessaris per potenciar la creativitat emergent, valorant-ne els aspectes comercials i acostant els agents de mercat a la massa creativa de la ciutat. Afegeix que la mesura també explica que aquest equipament donarà suport i acceleració a noves petites empreses amb un component creatiu, cultural i innovador. Assenyala, tanmateix, que són unes tasques molt relacionades amb el tipus d’assessorament empresarial que Barcelona Activa ja fa molts anys que ofereix als emprenedors de la ciutat. Per això, es mostra preocupat perquè en aquesta mesura s’esmenti Barcelona Activa una sola vegada i perquè no s’hi compti, almenys aparentment, per al desplegament del nou equipament municipal. Així doncs, demana quin serà el rol de Barcelona Activa en el nou Canòdrom. La Sra. Recasens exposa que tenen la voluntat de convertir el Canòdrom en un espai per promoure el talent creatiu i la innovació a la ciutat, atès que la promoció, la creativitat i la innovació són eixos prioritaris del Govern. Reconeix que Barcelona Activa ha endegat diversos projectes d’emprenedoria i d’emprenedoria creativa, però especifica que existeix una necessitat sorgida del sector cultural de lligar aquest talent creatiu amb la transformació de la idea en una idea viable econòmicament i, per tant, en empresa. Afirma, doncs, que aquesta petició de la indústria creativa els obliga a reformular mecanismes de suport que ja existien, ja sigui perquè és un sector que durant temps ha tingut un suport important de les administracions públiques o perquè darrerament ha tingut un increment de fiscalitat important, cosa que desestabilitza el sector i l’obliga a reorientar-se, reinventar-se i potenciar nous canals. Explica que des de l’Àrea de Cultura, Creativitat, Coneixement i Innovació es va detectar aquesta necessitat i s’ha considerat oportú tirar endavant aquest equipament i ubicar-lo al Canòdrom. A continuació, nega que s’estigui parlant de substituir serveis d’emprenedoria de Barcelona Activa i subratlla que Barcelona Activa està aportant el seu know-how pel que fa a la gestió d’incubadores d’empreses, perquè Cultura pugui aprofitar i adaptar d’impuls d’aquest nou projecte enfocat a iniciatives culturals. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1293 Recorda que la proposta sorgeix del sector cultural i que la lidera l’Institut de Cultura de Barcelona. El Sr. Trullén destaca la importància d’aprofitar el know-howde Barcelona Activa d’una manera molt més àmplia i suggereix que estudiïn la incorporació d’aquest nou equipament dins la xarxa d’equipaments especialitzats de Barcelona Activa. La Sra. Recasens respon que no hi ha inconvenient perquè, un cop fet, creat i instal·lat el viver al Canòdrom i quan sigui un projecte consolidat en funcionament, Barcelona Activa el podrà incloure com un centre més. Destaca, a més, que el Govern actua de manera coordinada. Es dóna per tractada. 17. Ha demanat el Govern municipal la fitxa bancària per l’Ajuntament de Barcelona? Punt tractat conjuntament amb el punt 4. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 18. De quants edificis, locals i pisos, sens utilitzar, disposa l’Ajuntament de Barcelona i cadascun dels seus organismes i empreses actualment, i quin és l’import de lloguers ocupats per dependències municipals? El Sr. Mulleras demana rebre la informació per escrit per poder revisar-la. La Sra. Recasens contesta que la hi farà arribar. Esmenta, a més, que hi ha 20 edificis o locals sense un ús definit. Afegeix que alguns d’aquests locals estan en converses amb associacions de veïns o comerciants per definir-ne l’ús; d’altres estan pendents de modificacions urbanístiques; n’hi ha que estan en rehabilitació; alguns tenen problemes estructurals; que uns altres s’estan oferint a associacions veïnals, i uns altres s’estan reorientant cap a l’Ajuntament. Pel que fa al preu dels lloguers, explica que el 2012 s’abonen en concepte de lloguer 17.492.939 euros, dels quals 9.703.846 són per a oficines administratives i 7.789.093, per a equipaments. Tot seguit destaca la feina important que s'ha fet des de la Direcció de Recursos i Patrimoni per fer un estalvi significatiu del que es pagarà de lloguers de cara al 2013, sobretot d’oficines administratives. En concret, el 2013 l’Ajuntament abonarà per aquest concepte 15.389.579 euros, 7.526.925 per a oficines administratives, amb una rebaixa del 22,4%, i 7.862.654, per a equipaments. A més, remarca que totes aquestes millores i rebaixes en els lloguers s’estan produint en paral·lel a una pujada de l’IVA al 21%, que impacta en el preu total del lloguer del 2013, i amb un increment de l’IPC del 2,9%. Conclou, doncs, que s’ha aconseguit un estalvi important. El Sr. Mulleras demana les dades per escrit per poder treballar-les i analitzar-les millor. Confirma que els lloguers són una de les despeses importants en qualsevol administració i que l’Ajuntament de Barcelona disposa d’un parc d’actius immobiliaris important que ha d’optimitzar a l’hora d’ubicar les seves oficines i dependències municipals. Per això, demana que es treballi optimitzant aquests recursos, que des de l’Ajuntament es disminueixin aquestes despeses generades anualment de manera habitual. Malgrat l’increment de l’IVA, afirma que el preu dels lloguers ha baixat molt a causa de la crisi i per això creu que és bo que l’Ajuntament renegociï a la baixa tots els contractes de lloguer que pugui, pressionant des de la dimensió de l’Ajuntament. Per acabar, torna a demanar la informació per escrit. La Sra. Recasens respon que no hi ha més informació que li ha donat. Admet que és cert que el preu del parc de lloguer ha baixat, però explica que plantejar a un propietari bellugar una administració del volum de determinats despatxos no és el mateix que renegociar un lloguer particular o d’un despatx de 100 m2, ja que la força negociadora va molt lligada al volum del que suposa el cost del trasllat, que podria acabar descompensant la negociació o el possible estalvi que es busqui. Per acabar, torna a destacar l’estalvi del 22% només en oficines administratives que s'ha fet en un any i el qualifica de satisfactori. 1294 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 19. Quines mesures ha pres el Govern municipal davant del notable creixement dels apartaments turístics i pensions sense autorització a la ciutat de Barcelona? El Sr. Mestre assegura que a Barcelona s’està incrementant el nombre d’apartaments turístics i pensions que operen sense autorització i assenyala que, a més, a conseqüència de la Llei Òmnibus aprovades pel Parlament de Catalunya, les administracions han vist limitades les seves competències amb relació a l’autorització i el control d’aquestes activitats. Recorda que aquestes activitats afecten negativament la convivència veïnal i la cohesió social dels barris, i que en aquest sentit hi ha hagut denúncies d’entitats de veïns i veïnes, d’associacions, del Gremi d’Hotelers de Barcelona i de l'Associació Catalana d’Albergs Turístics. Per això demana quines mesures ha pres el Govern municipal. La Sra. Recasens explica que la Llei Òmnibus va introduir una sèrie de modificacions, com la introducció de la consideració d’habitatge d’ús turístic, que ara passa a ser competència de l’administració de Turisme, la qual cosa ha comportat una sèrie de canvis i d’adaptacions per part de l’Ajuntament. D’altra banda, assenyala que l’impost turístic ha empès a accelerar el procés d’identificació de la part d’activitat que pugui ser irregular, i a instar-ne la legalització. Afegeix que la Direcció de Turisme i Esdeveniments de l'Ajuntament i la Direcció General de Turisme de la Generalitat han treballat conjuntament i han fet el següent: d’una banda, han canviat el règim de llicència a règim de comunicació per adaptar-se a la nova habilitació municipal i, de l’altra, han adequat la transmissió de la informació interadministrativa, de manera que s’han creuat bases de dades perquè la informació sigui la mateixa. Explica que s’han coordinat per identificar l’activitat irregular i exigir- ne la regularització per garantir l’existència d’oferta de qualitat responsable. A continuació, exposa que la Direcció General de Turisme va identificar activitat irregular fent un seguiment dels mecanismes de la venda d’apartament turístic en línia i contrastant les informacions amb les de l’Ajuntament. Afegeix que s’ha instat tots aquests operadors a regularitzar la seva activitat, la qual cosa ha provocat que un conjunt d’habitatges d’ús turístic que operaven a un ritme molt elevat s’anessin regularitzant, fins arribar a 4.730 habitatges d’ús turístic censats el 31 de desembre. A més, explica que s’ha posat en marxa un grup de treball format per Guàrdia Urbana, Economia, Empresa i Ocupació, Ciutat Vella i Eixample, Direcció de Serveis Jurídics i Llicències d’Inspecció per coordinar les accions d’inspecció centrades en els habitatges d’ús turístic i albergs. Afegeix que, en coordinació amb els operadors — com el Gremi d’Hotels, APARTUR i ACATUR—, s’ha fet un seguiment de les accions de persecució de l’activitat no regularitzada i s’han coordinat esforços. En aquest context, explica, s’ha posat en marxa un pla d'inspecció específic per a 56 albergs turístics presumptament irregulars denunciats per ACATUR. Creu que és oportú, atès l’elevat ritme de les regularitzacions, esperar uns mesos més per intentar veure si encara hi ha activitat d’allotjament turístic que es pugui anar legalitzant i que, després d’aquest termini de dos mesos, s'endegui un nou pla d’inspecció en matèria d’apartament turístic. El Sr. Mestre agraeix la resposta i explica que el mes de desembre van rebre una resposta signada pel Sr. Vives amb relació a unes preguntes que havien formulat sobre els resultats del règim de comunicació prèvia per als habitatges d’ús turístic a Barcelona. Agraeix al Sr. Vives la seva resposta detallada, que els ha estat molt útil. Segons les respostes rebudes, constata que l’Ajuntament ha fet 144 inspeccions preventives, en 99 de les quals (69%) l’habitatge d’ús turístic operava de manera irregular. Afegeix que només 15 habitatges, un 10,5%, estaven ajustats a llicència. Assenyala, doncs, que és una activitat irregular molt present a la ciutat, afavorida per la crisi econòmica. Reconeix, però, que és difícil actuar des d’Inspecció municipal i des de la Guàrdia Urbana. Posa com a exemple d’un edifici rehabilitat que tant el Districte de Ciutat Vella com la Guàrdia Urbana creuen que actua com a habitatge d’ús turístic, però que no han aconseguit entrar-hi per verificar-ho i aixecar-ne acta, perquè als usuaris dels NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1295 habitatges els donen la instrucció que no obrin mai ningú encara que s’identifiqui com un funcionari municipal, perquè potser és un lladre. Per això insisteix que és un tema difícil i conclou que cal incrementar els recursos municipals destinats a combatre aquest fenomen que, a més, té una incidència negativa en tota l’activitat econòmica, però també en la convivència veïnal als barris i als carrers de la ciutat. A parer seu, aquí passa el mateix que en altres sectors econòmics quan es produeix una desregulació. Diu que quan es desregula i, per tant, es decideix tenir una menor intervenció pública i un menor control públic sobre una activitat econòmica, es dóna el missatge que l’Administració no mirarà o que mirarà cap a una altra banda, com ha passat en molts casos. Per això, insisteix en l’efecte tan negatiu que té la desregulació d'un sector que era difícil de regular i que tenia, com a mínim, una regulació relativament acceptable. La Sra. Recasens respon que, en opinió seva, aquesta vegada s’ha aconseguit l’efecte contrari, perquè, tot i que era un sector que podia estar molt regulat, era un sector totalment ocult, amb molta activitat econòmica al voltant de l’apartament turístic que operava sense llicència. Assenyala que amb la Llei Òmnibus es va decidir passar de l’habilitació al règim de comunicació i exposa que mitjançant l’actuació coordinada entre les dues administracions s’ha aconseguit que des del 31 de desembre del 2011, quan hi havia 2.683 apartaments turístics, n’hagin aflorat 4.730. Està d’acord que després d’aquest procés s’haurà d’actuar per la via d’Inspecció. Destaca, però, que ara cal continuar regularitzant el parc d’habitatges d’ús turístic de Barcelona. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 20. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució del prec següent: (M1115/813) Instar el Govern municipal que presenti el “Pla de mesures comercials i econòmiques de recolzament als comerços històrics i emblemàtics de Barcelona”. El Sr. Mulleras recorda que el 15 de març de 2011 es va aprovar per unanimitat la proposició del Grup Municipal del PP de presentar un pla de mesures comercials i econòmiques de suport als comerços històrics i emblemàtics de Barcelona. Afegeix que en la Comissió de setembre del 2011 el Govern municipal va acceptar un prec del Grup Municipal del PP per impulsar aquest pla, i que l’octubre del 2012 el PP va continuar insistint en aquesta qüestió tot demanant explicacions al Govern municipal sobre aquest pla que encara no s’ha elaborat. Assenyala que, dos anys després de l’aprovació, ni el sector ni els grups municipals tenen notícia d’aquest pla d’establiments emblemàtics de Barcelona i que encara no disposen de l'estudi jurídic que van sol·licitar a l’Ajuntament. Al seu parer, els establiments emblemàtics de Barcelona són un valor intangible, incalculable, que forma part de l’ADN comercial de la ciutat. Destaca que la pèrdua d’aquests negocis afecta el patrimoni comercial i el patrimoni històric de la ciutat. Per això, critica la passivitat del Govern municipal i demana que s’elabori aquest pla a favor dels comerços emblemàtics al més aviat possible. El Sr. Blasi agraeix l’interès del Grup Municipal del PP pels comerços emblemàtics i recorda que és un àmbit que forma part de l’esborrany del futur Pla estratègic de comerç. Subratlla que, arran de diverses reunions, s’han traslladat les diferents inquietuds que hi ha sobre aquest tema i s’han recollit les mesures que s'implantaran i que aniran dirigides a la protecció del comerç emblemàtic. Es disculpa per no haver sabut donar la resposta que desitjaven i insta al Grup Municipal del PP a debatre aquest tema en el marc del Pla estratègic de comerç. El Sr. Mulleras es mostra decebut amb el Govern municipal, perquè fa més d’un any i mig que esperen el pla de comerços emblemàtics i encara no s’ha fet res. Assenyala que els comerços emblemàtics de Barcelona necessiten aquesta resposta amb urgència i que no pot ser que estiguin tancant perquè no tenen cap tipus de suport municipal. A parer seu, el Govern municipal no només ha de tenir la voluntat, sinó 1296 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 que ha de liderar i fer, però constata que el Govern municipal no està fent absolutament res. El Sr. Blasi respon que el 15 d’octubre del 2012 ja es va donar resposta a un seguiment que el Grup Municipal del PP formulava amb relació a aquest prec, tot enumerant les diferents tasques que s’havien desenvolupat. Recorda, també, que es van desestimar altres tipus de col·laboració —com fer una guia o potenciar i dinamitzar determinats establiments—, perquè s’entenia que ja s’estaven duent a terme. Assenyala, però, que hi ha un tema recurrent, que és la preocupació del Grup Municipal del PP per aquest tema, i es mostra convençut que trobaran la seva complicitat per tornar a prorrogar l’aplicació de la LAU en els establiments. També expressa la convicció que trobaran aquesta mateixa complicitat perquè el Congrés dels Diputats pugui fer les modificacions que consideri oportunes, la qual cosa, a parer seu, serà un dels elements més satisfactoris per a aquests comerços. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 21. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució del prec següent: (M1115/5365) Que el govern presenti a la propera Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació un informe on s’especifiquin el detall dels programes previstos (tant els que es mantenen, com els que es preveuen nous) per part de Barcelona Activa pel 2013. Tot especificant per a cadascun, el contingut i objectiu principal, nombre de treballadors i treballadores que l’impartiran, previsió d’usuaris i usuàries als que es pretén arribar i pressupost assignat. Sol·licitem còpia per escrit. Punt tractat conjuntament amb el punt núm. 3. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les vint- i-una hores i trenta minuts. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1297 Comissió de Seguretat i Mobilitat Acta de la sessió del dia 24 de gener de 2013, aprovada el dia 7 de març de 2013 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 24 de gener de 2013, s'hi reuneix la Comissió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de la Ima. Sra. María Elisa Casanova Doménech. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Eduard Freixedes i Plans, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Assumpta Escarp i Gibert, David Escudé i Rodríguez, Pilar Díaz López, Alberto Villagrasa Gil, Oscar Ramírez Lara, Joaquim Mestre Garrido, Isabel Ribas Seix, Joan Laporta i Estruch, assistits per la tècnic lletrada, Sra. Cristina Mas Salse, que certifica. També hi sónpresents els Srs.: Adrià Gomila Civit, director de Mobilitat; Evelio Vázquez Sánchez, cap de la Guàrdia Urbana, i Manuel Haro Ruiz, sotsinspector de la Guàrdia Urbana. Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Mercè Homs i Molist, i Immaculada Moraleda i Pérez. S'obre la sessió a les 9.37 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comunica la resolució següent: 1. Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2012, que disposa la despesa i prorroga el contracte adjudicat a EquihealthVeterinarios, SL per a l'assistència veterinària per als cavalls i per als gossos de la GUB, adquisició de productes farmacèutics i serveis de ferrament dels cavalls, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 177.576,47 euros. La Presidenta diu que se n’ha deixat una còpia al despatx d’ofici de tots els grups. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Accidentalitat viària 2012. El Sr. Forn fa una introducció sobre el balanç d’accidentalitat del 2012. Així, explica que des de fa més de dues dècades l’accidentalitat a Barcelona ha tendit a baixar i que des de l’any 2000 fins aleshores s’han reduït més de 3.600 accidents, tot i que s’ha anat produint algun repunt. Així, exposa que seguint la tendència general, hi ha hagut un increment d’un 4,8 % dels accidents i un 6 % dels accidents amb víctimes, de tal manera que el nombre de morts és el més baix de les dues darreres dècades, és a dir, trenta, però que tot i això, considera que és un nombre molt elevat i un fet que els preocupa i els obliga a treballar-hi per investigar i analitzar les possibles actuacions de millora. En aquest sentit, el Sr. Forn afirma que han pogut constatar que s’ha treballat a través d’actuacions preventives en els punts de concentració d’accidents, controls d’alcoholèmia, de velocitat, etcètera, a més de la tasca informativa adreçada a persones majors i a joves. 1298 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 D’altra banda, exposa que l’any 2012 s’ha posat una base sòlida per a la protecció dels més vulnerables, fet pel quan han orientat els recursos cap a la protecció dels vianants. Així, recorda que des de l’inici d’any ja hi ha hagut dos vianants morts per accident de trànsit, fet que els indica que cal continuar en aquesta línia. Per això, explica que continuen revisant els passos de vianants i que s’actua amb més contundència contra aquells que no els respecten. Considera que aquestes mesures donen resultats, ja que ha disminuït el nombre de vianants morts i hi ha hagut una reducció del 4,33 % dels atropellaments. Finalment, el Sr. Forn recorda que la feina de l’Administració és molt important, així com la corresponsabilització de la ciutadania, ja que tothom que és al carrer té la seva responsabilitat. El Sr. Haro explica que les dades són a l’informe, però que cal centrar l’atenció en els accidents amb ferits, que són 8.416. Aquests accidents, explica, varen provocar un total de quasi 11.000 ferits, dels quals 249 varen ser ferits greus i la resta ferits lleus, exceptuant trenta morts, un menys que el passat any. De les persones mortes, concreta, setze van ser conductors de vehicles de dues rodes de motor i la resta una conductora de bicicleta i una d’un autotaxi. També explica que des de l’any 2000 la tendència de morts és decreixent, exceptuant algun repunt, com ara el 2005, quan es va autoritzar portar motocicleta 125 amb tres anys d’antiguitat. Alhora, el Sr. Haro exposa que hi ha una localització d’accidents en rondes i a la resta de la ciutat, tot i que l’accidentalitat a rondes, segons explica, ha baixat una mica respecte el 2011, de tal manera que la major part de l’accidentalitat és a la ciutat i que concretament l’Eixample és el districte que concentra més accidents, després de Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi i Sant Martí, que entre tots quatre concentren el 62 % de l’accidentalitat. Pel que fa als vehicles implicats, destaca l’augment percentual de bicicletes i d’autotaxis i quant a la tipologia dels accidents, informa que la més nombrosa seria l’abast, sumant l’abast i l’abast múltiple i després les col·lisions laterals i les frontolaterals i alhora manifesta que la causa són les maniobres, la falta d’atenció, la manca de distància de seguretat, etcètera, mentre que en els atropellaments la responsabilitat sol ser del conductor del vehicle. D’altra banda, el Sr. Haro també esmenta que cada vegada hi ha menys conductors que vagin sota la influència de l’alcohol, tot i que ha augmentat una mica l’excés de velocitat. Quant a les zones de risc, és a dir, les que concentren més de deu accidents, comenta que aquest any n’hi ha quaranta-tres. El Sr. Escudé felicita la tasca dels Serveis de Mobilitat i de la Guàrdia Urbana, concretament del Sr. Haro, en la prevenció de l’accidentalitat i en la promoció de la seguretat viària, alhora que els encoratja a seguir treballant-hi, tot i que manifesta la seva preocupació pel creixement dels accidents, sobretot de l’augment dels ferits greus. En aquest sentit, recorda que des de l’any 2006 fins al 2011, la tendència de l’accidentalitat disminuïa i paral·lelament ho feien els ferits i les víctimes mortals, fet que podia ser degut a les polítiques de prevenció que es duien a terme. Així, recorda que ha disminuït la mobilitat en transport privat, a causa de la crisi econòmica, per la qual cosa demana al govern municipal quina explicació dóna al fet que el 2011 augmentessin els accidents. Seguidament, pel que fa a l’informe, comunica que el dossier de premsa conté més dades que l’informe de què disposen en aquell moment i que, fins i tot, hi ha dades que no coincideixen. Així, referint-se a les dades del dossier, observa que el 60,24 % de ferits greus anaven en moto i ciclomotor, mentre que el tercer vehicle amb més ferits greus és la bicicleta i finalment els turismes i els taxis, a més dels seixanta- quatre vianants ferits greus durant el 2011. A continuació, es refereix a allò que comporta cada tipus de vehicle, com ara que la motocicleta representa el 4,6 % del total d’etapes que es fan a la ciutat, el 27,40 % dels accidents, el 41,71 % de ferits i el 51,81 % de ferits greus; el turisme, en canvi, el 16,3 % de la mobilitat de la ciutat, el 43,48 % d’accidents, el 21,92 % de ferits i el 4,02 % de ferits greus; mentre que la bicicleta suposa l’1,5 % del total de la mobilitat, el 3,84 % dels accidents, el 4,92 % dels ferits i el 4,42 % de ferits greus. que fa a la tipologia de vehicles implicats en els accidents, el Sr. Escudé recorda que a l’informe es diu que augmenten els accidents de motos i de bicis però que no diu que també augmenten els accidents de turismes, un 8,82 % respecte al 2011 i esmenta també que el turisme és el vehicle més implicat en els accidents en bicicleta, NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1299 que passen de 173 els anys 2010 i 2011 a 259 l’any 2012. En aquest sentit, també explica que les causes principals dels accidents amb bicicleta implicada han estat desobeir el semàfor, en un 20,18 % i la manca d’atenció en la conducció, en un 14,39 %, la qual cosa els fa preguntar-se qui és que desobeeix el semàfor i no té atenció, el conductor del vehicle, el de la bicicleta o els vianants. Demana també, dels noranta- cinc atropellats per una bicicleta, quin percentatge va ser a la vorera en aquests atropellaments. Quant a les causes imputables al vianant quan és atropellat, el Sr. Escudé esmenta que s’ha invertit el percentatge de desobeir el semàfor i creuar a fora del pas de vianants i recorda que, tot i que no es digui a l’informe, el 2011 la primera causa va ser creuar fora del pas de vianants i la segona, desobeir el semàfor, mentre que el 2012 ha estat a la inversa. Així, recorda la campanya que es va l’Ajuntament fer l’any 2008 juntament amb RACC en la qual es va pintar damunt els passos de vianants: «Un de cada tres morts en accidents de trànsit anava a peu», que va tenir un gran impacte i va ajudar a disminuir els atropellaments. Reconeix encertat que la Guàrdia urbana hagi començat a revisar els passos de vianants, però considera que el ritme és molt lent, ja que així, bromeja, necessitaran dinou anys per acabar de revisar-los tots. En aquest sentit, proposa que es compagini amb altres mesures. Pel que fa a la causa mediata o indirecta dels accidents, considera que no es fa una comparativa a l’informe, però esmenta que al dossier de premsa apareixen les dades de la disminució de l’alcoholèmia i del mal estat de les calçades. Explica que, per experiència pròpia, creu que al paviment de les calçades de la via principal, sobretot a l’etapa de serveis, sol haver-hi un desnivell que necessita una revisió, però d’altra banda recorda el consum de drogues i medicaments ha augmentat un 50 % i l’excés de velocitat un 18,58 %. En aquest sentit, el Sr. Escarp insisteix que augmenten els accidents, els ferits i les zones de risc, que passen de trenta-vuit a quaranta-tres. Demana també, per què nou de les vint zones de risc a les quals se’ls havia d’aplicar la proposta de millora, no se’ls ha aplicat. Seguidament, proposa al govern dur a terme una campanya semblant a la del 2008, per tal de sensibilitzar els vianants i també algunes dirigides als conductors i, alhora, reconeix que les mesures destinades als motoristes són encertades, tot i que recorda que les motos implicades en el 42 % dels accidents eren conduïdes per persones amb permís B, B-1 o BTP, els quals no han rebut formació en la conducció del vehicle, fet pel qual proposen intentar solucionar-ho a través de la formació. Seguidament, anima a continuar col·laborant i augmentant l’ajuda a les ONG que treballen en aquest àmbit i també demana que quan es pagui l’impost de circulació, es lliuri als conductors de motocicleta amb el permís B un full informatiu amb les dades estadístiques dels accidents a la ciutat i informant-los que poden millorar la seva conducció a les autoescoles, etcètera. Finalment, el Sr. Escudé demana que es vagi alerta amb l’augment del 18,58 % on la causa és l’excés de velocitat i agraeix la presentació i la feina feta. El Sr. Ramírez també agraeix la feina feta al Servei de Prevenció i a la Guàrdia Urbana. Observa que, amb les dades presentades, tot i haver-hi un increment del 5 % dels accidents, es pot ser optimista, ja que es continua mantenint la tendència a la reducció dels accidents. Alhora, però, considera que s’ha d’anar amb cura a causa de l’increment dels accidents amb lesionats i amb víctimes greus. Celebra que la xifra de morts s’hagi reduït, però insisteix que cal continuar treballant amb la prevenció. En aquest sentit, demana quines mesures té previstes el govern per a reduir l’excés de velocitat, que sembla que sigui la principal causa de l’increment d’aquestes víctimes lesionades. A continuació, es refereix als col·lectius més vulnerables, com són els vianants, les motocicletes i les bicicletes per explicar que en les motocicletes hi ha hagut un increment de més del 6 % de l’accidentalitat, en bicicletes més del 24 %, de tal manera que en el servei de Bicing hi ha hagut un increment del 28 % d’implicats en un accident d’aquest tipus de vehicles. Seguidament, el Sr. Ramírez demana si el govern té previst fer alguna campana de pedagogia o de sensibilització per als usuaris de Bicing, per intentar que siguin més cívics i respectin més les ordenances. Exposa també la seva sorpresa per l’augment d’accidentalitat en taxis i demana si hi ha previstes algunes mesures, alhora que sol·licita que als propers informes s’indiqui on s’han produït aquests accidents, si dins o fora del carril bus-taxi. 1300 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 D’altra banda, el Sr. Ramírez també reflexiona sobre la qüestió dels atropellaments de vianants i recorda que en un 27 % dels casos és responsabilitat del vianant, de tal manera que proposa fer una campanya de sensibilització d’aquest col·lectiu i revisar tots els passos de vianants. En aquest sentit, critica que el ritme sigui tan lent. També fa referència a les zones de risc, ja que s’han incrementat amb relació al 2011 i considera que si estan identificades s’hi hauria de fer una actuació immediata, ja que sovint no són mesures molt costoses i que tenen gran efectivitat. Així, demana al govern que incideixi en les tasques de prevenció, en educació viària, campanyes divulgatives, etcètera, i, sobretot, que facin campanyes dirigides als usuaris de motocicletes, als vianants i als usuaris de bicicletes, diferenciant els usuaris de Bicing, que, segons explica, no solen tenir la perícia que poden tenir els usuaris privats. Alhora, demana si aquestes dades de l’informe seran incorporades al Pla de seguretat viària i en quin procés es troba aquest procés. Per acabar, sol·licita que de cara al futur les dades estiguin detallades per col·lectius d’edat, per tal de dirigir més encertadament plans de prevenció i campanyes pertinents. La Sra. Ribas agraeix la presentació de l’informe, així com també la tasca dels Serveis de Mobilitat i de la Guàrdia Urbana. Així, recorda que des de l’any 2000 Barcelona compta amb el Pla local de seguretat viària i que el debat d’aquest informe ha de servir per avaluar, conèixer i millorar la seguretat viària a la ciutat. Seguidament, fa referència a les dades que proporciona l’informe, i recorda que no ha estat un bon any per a l’accidentalitat i la seguretat viària, ja que algunes dades importants han empitjorat, tot i que hi ha alguna dada positiva, com ara la disminució de morts i afirma que cal treballar perquè aquesta xifra es pugui reduir cada any. També valora positivament la baixada d’atropellaments, així com la reducció d’accidentalitat dels ciclomotors. Tot i això, la Sra. Ribas manifesta la seva preocupació per l’augment d’un 6 % d’accidentalitat en el cas de les motocicletes i altres col·lectius vulnerables, com les bicicletes. Seguidament, exposa que les dades de l’informe no permeten saber si la bicicleta ha estat la causa o la víctima. Així, reflexiona sobre la proposició del govern de modificar l’Ordenança de la bici i considera que és molt important garantir la seguretat dels usuaris de bicicleta i manifesta la seva preocupació perquè es treguin les bicicletes de la vorera sense abans tenir tancades mesures que augmentin la seva seguretat en la calçada. D’altra banda, la Sra. Ribas exposa que ara que es coneixen les dades, cal actuar a partir de la situació descrita per tal de reduir els danys personals i per accentuar les polítiques de seguretat viària, sobretot dirigides a vianants i bicicletes, per la seva vulnerabilitat. Això, segons la seva opinió, justifica l’especial atenció a les actuacions en seguretat viària dirigides a aquests col·lectius, tot i que també s’ha de continuar actuant amb els vehicles a motor, sobre les principals causes d’accident, com el consum d’alcohol, drogues o excés de velocitat. Pel que fa al consum d’alcohol i drogues, considera que s’ha d’abordar des d’una perspectiva de canvi de mentalitat de la societat i demostrant que no hi ha marge de permissivitat. En aquest sentit, considera que gràcies a la feina feta durant anys anteriors, s’està aconseguint un canvi de mentalitat entorn a l’alcohol i les drogues en el camp de la conducció, tot i que manifesta que no s’ha d’abaixar la guàrdia i s’ha d’estar atents en els patrons de consum d’alcohol i drogues que, ràpidament es traslladen al camp de la conducció i l’accidentalitat. Pel que fa a la velocitat, la Sra. Ribas manifesta que, a través de l’informe, queda clar que la velocitat és un problema. Segons explica, s’evidencia una certa desobediència viària, en el sentit que es descriuen com a freqüents algunes pràctiques que aparentment no suposen cap infracció però que a l’entorn on es produeixen acaben provocant problemàtiques específiques de la trama urbana, com ara visibilitat reduïda a determinades interseccions, obstrucció del trajecte de vianants, etcètera. Tot i això, exposa que també hi ha conductors que circulen conscientment sense respectar els límits de velocitat, efectuant maniobres perilloses, etcètera. Així, proposa una moderació de la circulació en l’àmbit urbà, tant en el nombre de vehicles de motor com amb la velocitat, tant la mitjana com la puntual. En el cas de les drogues, comenta que el manteniment de les normes és difícil d’adquirir i fàcil de perdre. Per acabar, conclou que serà necessari que es plantegin l’anàlisi i les actuacions per districtes, per tal d’abordar-los amb més garanties d’èxit. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1301 El Sr. Laporta agraeix la presentació de l’informe i de les dades, però observa que el nombre d’accidents s’ha incrementat respecte l’any anterior trencant la tendència a la baixa d’abans, i que el 94 % dels accidents succeeixen dins la ciutat a causa de la manca d’atenció principalment dels turismes. També esmenta que ha augmentat l’accidentalitat dels vehicles de dues rodes, i tot i que els atropellaments han disminuït, encara hi ha un índex massa alt. En aquest sentit, manifesta que és necessari posar més èmfasi en aquest col·lectiu, ja que és més vulnerable. Així, celebra que aquesta sigui una de les accions preferents per a l’any 2013. També destaca que en tercer lloc hi hagi les col·lisions frontolaterals, per la preferència de pas a les cruïlles, fet que reforça la necessitat de la proposició que anuncia que faran des del seu grup. El Sr. Forn, referint-se a les campanyes de sensibilització, manifesta que hi està d’acord i que tenen previst fer-ne una, que, segons explica, no només anirà adreçada a un únic col·lectiu, sinó que serà més generalista, ja que tothom és responsable i tothom ha de complir les normes. En aquest sentit, manifesta també que els preocupa molt la velocitat a les zones trenta, ja que és on el vianant va més confiat i no sempre es respecten les velocitats. Així, exposa que recolliran la proposta del PSC de recuperar la campanya del RACC. Quant al tema del mal estat de la calçada, explica que, tot i que ha disminuït, sempre hi ha coses a millorar i que intenten fer actuacions ràpides quan hi ha problemes a la calçada. Pel que fa al debat sobre per què augmenten els accidents si disminueix el nombre de vehicles que circulen per la ciutat, exposa que no hi ha cap resposta clara, tot i que hi influeixen diferents factors. Seguidament, fa referència al tema de la vulnerabilitat i explica que, segons la seva opinió, el vianant és el més vulnerable, seguit de la bicicleta i del conductor de moto, per la qual cosa hi volen posar especial èmfasi. Així, explica que estan proposant diferents mesures, com ara la iniciativa dels passos de vianants i recorda que es va posar en marxa a l’octubre i que, per tant, només fa uns mesos que hi treballen. En aquest sentit, explica que han començat pels més prioritaris i que en determinats llocs només suposar fer petits canvis i que, per tant, continuaran treballant-hi. Pel que fa a les campanyes d’usuaris de Bicing, exposa que el Sr. Haro ho explicarà, però que al costat de les mesures per fomentar l’ús de la bicicleta, s’ha de garantir la seguretat dels ciclistes i que la seva voluntat és que puguin baixar a la calçada. Quant als desglossaments de dades, afirma que ho tindrà en compte i que es podran facilitar. El Sr. Haro manifesta que farà una reflexió sobre el que hi ha a l’informe i reconeix que la responsabilitat és de tots, però que les víctimes són unes, sobretot els conductors de motocicleta, que n’hi ha hagut quinze el 2012 i dotze el 2011, enfront de tres de turisme, de tal manera que la possibilitat de morir en un accident és deu vegades més si vas en motocicleta i que resulta que, segons les dades, molts són morts que s’han produït per xoc amb un obstacle fix i que a través de les autòpsies els arriben dades que alguns dels conductors van per sobre de la taxa permesa perquè sigui taxa penal. En aquest sentit, exposa que s’ha de procurar que vagin en les condicions més idònies per portar una moto, ja que si les possibilitats de patir un accident són de deu vegades més, s’hi afegeix l’excés d’alcohol o el consum de drogues, augmenten les possibilitats. Per això, segons explica, els conductors de moto han de conduir amb més prudència i tenir una conducció més defensiva, de preveure què farà l’altre conductor. Pel que fa als vianants, exposa que el primer semestre hi va haver un augment, però que el segon semestre ha disminuït molt i que és degut a molts factors. Segons explica, la motocicleta ha intervingut en cinc dels dotze morts, per la qual cosa manifesta que no es pretén que els conductors de motocicletes siguin més responsables, però sí que són més víctimes. Pel que fa als conductors ferits greus de motocicleta i de ciclomotor, exposa que representen el 88 % dels ferits i si s’hi sumen els de bicicleta, suposa el 95 %, de tal manera que observa que es dóna una situació en què el conductor del turisme cada vegada té més elements de protecció i el de vehicle de dues rodes encara està en la situació de fa deu anys. És per aquest motiu que el Sr. Haro explica que han començat a fer revisions de passos de vianants per assegurar que els vianants tinguin 1302 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 les millors condicions de seguretat quan travessen, ja que la majoria d’accidents succeeixen en els passos de vianants. Pel que fa a les zones de risc, explica que s’ha treballat a 237 zones de risc, des de l’any 2004, de tal manera que se n’han eliminat 194 i en queden 43 d’actives, ja que el passat any en quedaven 38 però n’apareixen de noves. Així, explica que hi ha zones on és difícil fer millores, perquè són grans i amb molta circulació, com ara Mallorca, la plaça Mossèn Cinto Verdaguer, Diagonal, etcètera. A més a més, esmenta que hi ha falta de perícia, ja que de dinou accidents que hi ha hagut, cinc han estat caigudes de vehicles de dues rodes. Finalment es refereix al tema de les bicicletes i exposa que la implicació de les bicicletes ha augmentat gairebé el 30 % i exposa que el conflicte en el vianant es manté, ja que el 2011 van intervenir en 94 atropellaments i el 2012 en 95. La Presidenta manifesta que s’acaba el temps. La Sra. Ribas demana que les dades s’exposin per sexe, així com també si els accidents succeeixen anant a la feina o durant la jornada laboral, per tal d’enfocar les campanyes cap a la gent que treballa. El Sr. Forn manifesta que ho traslladarà als responsables, però que no sap si és possible facilitar les dades sobre la jornada laboral. Explica que s’intenta posar l’accent en aquelles dades que es consideren més rellevants, però que si algú demana alguna cosa puntualment s’intenta facilitar. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal que correspongui per tal de fer balanç del funcionament dels nous carrils bus-taxi establerts amb la posada en marxa de la nova xarxa de bus. El Sr. Escudé, dirigint-se al Sr. Forn, explica que van rebre una convocatòria per a dia 12 de febrer per a posar en marxa una comissió de treball i estudi, però que vol aprofitar per preguntar quan es començarà a posar en marxa la segona fase de la implementació, per tal de tenir en compte algunes apreciacions que des del seu grup volen fer. Així, manifesta que gran Via i Diagonal són dues de les entrades més utilitzades pels ciutadans, ja que la ronda de Dalt per la Diagonal i l’avinguda Diagonal per Pedralbes sumen 260.442 desplaçaments diaris de mitjana. Segons exposa, la Gran Via, per la banda de la plaça Cerdà, és la cinquena més utilitzada per accedir a la ciutat, amb 102.235 desplaçaments diaris. D’altra banda, explica que segons les dades del 2010, que són les darreres publicades, un 66,5 % de trànsit és de turismes i taxis i el 15,2 % de vehicles comercials. Seguidament, recorda que el mes d’octubre es va posar en marxa la nova xarxa ortogonal, amb les cinc primeres línies, de tal manera que es va moure el carril bus-taxi de la Diagonal fent-lo passar del lateral costat mar al tronc central fins a la plaça de la reina Maria Cristina, amb la qual cosa es passa de tres carrils d’entrada a dos, a la Gran Via, entre Marina i Vilamarí, el lateral del costat muntanya, que és exclusiu per a bus i taxi i per als cotxes que accedeixen als seus pàrquings i el lateral mar entre Vilamarí i Balmes, on s’ha tret un carril d’estacionament i ara tots dos carrils són per a la circulació, sumant un altre carril bus, que ja existia al tronc central entre Vilamarí i Balmes, que ara és doble. Seguidament, fa referència al que ha explicat el Sr. Forn sobre la implantació dels nous carrils bus i l’augment de la densitat del trànsit durant el procés d’adaptació a la nova realitat viària de la ciutat, fet pel qual van demanar un temps que el Sr. Escudé considera que era necessari. Però reitera que ja fa quatre mesos des de la implantació d’aquests canvis i que la congestió a l’entrada de Diagonal ha augmentat, així com també a la Gran Via, on hi ha problemes per girar. També exposa que algunes entitats relacionades amb la bicicleta han fet arribar queixes pel fet que el lateral de la Gran Via, on abans hi havia un carril d’estacionament, ara hi ha dos carrils de circulació, la qual cosa dissuadeix la utilització d’aquell carril per part dels ciclistes, que prefereixen anar per la vorera. Finalment, explica que està previst que a la primavera del 2013 s’implanti la segona fase de la xarxa ortogonal, amb quatre noves línies, per la qual cosa demana NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1303 si s’efectuaran altres actuacions com la del carril bus, quines línies entraran en funcionament i si preveuen, vists els resultats, modificacions en tot allò que ha comentat. Així, el Sr. Escudé insisteix que des del seu grup els semblen excessius dos carrils a la Gran Via, ja que un està infrautilitzat i hi van més les motos que no pas els autobusos, mentre que a la Diagonal es provoquen embussos. El Sr. Forn exposa que dos dels impactes més grans que ha provocat la implantació de la xarxa ortogonal han estat els dos carrils i que per aquest motiu des del primer dia han estat pendents dels resultats i l’impacte que tenien. Seguidament, dóna la paraula al Sr. Gomila perquè expliqui de manera objectiva l’evolució. El Sr. Gomila explica que hi ha dues diapositives per poder-se explicar. Així, exposa que primer parlarà del que signifiquen els carrils bus per al servei d’autobús i seguidament què ha implicat per al trànsit privat la implantació d’aquests carrils: pel que fa al carril bus de la Diagonal, que té 1.500 metres, hi ha deu passos/hora d’autobús, de la línia H6, mentre que en el carril bus de la Gran Via del tronc central, que és de 1.200 metres, hi ha seixanta-dos passos/hora d’autobús i de nit hi ha vint- i-un passos/hora, tot i que de nit no té l’autoritat de l’autobús de saltar-se la cua de vehicles. Pel que fa al rendiment que han mesurat d’aquests dos carrils bus, el Sr. Gomila explica que la velocitat de les dues línies que hi passen, l’H6 pel de la Diagonal i l’H12 pel de la Gran Via, és superior a la velocitat de la línia, és a dir, van a 13,5km/h, incloent les parades per pujar i baixar els viatgers i les detencions en els semàfors i en el total de la línia no arriba a 12km/h, de tal manera que en aquest tram és on la línia va més de pressa. Seguidament, referint-se al gràfic, comenta que es veu representada l’evolució des del 25 de setembre fins al 15 de gener, amb les hores del dia i esmenta que al gràfic es pot observar que cada matí, des de les 7.30 h fins a les 10.15 h aproximadament, hi havia cua. Però, segons explica, aquesta és la mateixa franja horària que ja presentava cua abans de la posada en marxa d’aquest carril bus, tot i que no poden mesurar la durada de la cua, però anuncia que presentarà dades que han treballat amb el Servei Català de Trànsit per conèixer-ne l’evolució. En aquest sentit, explica que a partir de novembre la durada i la intensitat d’aquestes cues ha anat millorant. Esmenta, però, que entre el 20 de novembre i el 12 de desembre la càmera estava espatllada i no en tenen dades. Pel que fa a les dades que han demanat al Servei Català de Trànsit, el Sr. Gomila explica que han fet un gràfic que representa on arribaven les cues cada dia. Informa també que està penjat al web i que es pot consultar en qualsevol moment. Així, exposa que hi havia dies en què la cua era més llarga que al setembre i dies en què era més curta, tenint en compte factors com la pluja, vagues, accidents, etcètera. Però que progressivament la cua es va fent més petita, sense enganyar-se pels dies de Nadal, que alguns no eren laborables. D’altra banda, el Sr. Gomila també comenta que han estat treballant amb el Servei Català de Trànsit per veure la durada de la retenció durant tot el dia, de tal manera que la cua a la B-23 d’entrada a Barcelona, durant el mateix període, entre la Mercè i Nadal, però del 2011, hi ha enregistrades dues hores i cinquanta minuts de retenció, mentre que aquest mateix període però del 2012 la durada de la cua ha estat de dues hores i vint-i-set minuts, tot i que destaca que aquests tres mesos no han estat homogenis, ja que l’octubre va ser el pitjor mes i que, per tant, la mitjana resulta d’això. Pel que fa a la longitud de la retenció, exposa que, segons el Servei Català de Trànsit, la cua del darrer trimestre del 2011 va ser de 4,98 quilòmetres i del darrer trimestre de 2012, de 5,19 quilòmetres, tot i que destaca que tampoc no ha estat homogènia, sinó que ha evolucionat clarament cap a la reducció. Així, conclou que tot i que durant el mes d’octubre la franja horària de cua va ser similar els dos anys, a partir del novembre i desembre de 2012 es pot dir que les cues van baixar. La presidenta indica al Sr. Gomila que ha superat el temps i que acabi de manera resumida. El Sr. Gomila observa que del setembre a l’octubre va empitjorar el temps de recorregut, ja que per entrar a Barcelona es trigava més durant l’octubre, però que ja al desembre es triga menys. D’altra banda, comenta que a la Gran Via només varen monitoritzar des del final de setembre fins al principi de novembre i que varen poder observar unes cues molt fortes durant la primera setmana i mitja, però que després el comportament ja és pràcticament el mateix que abans, de tal manera que en aquests 1304 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 moments, segons explica, hi ha la cua de la tarda, com abans, amb la seva evolució. Alhora, explica que una altra observació que han pogut fer és que el trànsit de la Gran Via és molt sensible a incidents que es produeixen al centre de la ciutat, com ara manifestacions. El Sr. Escudé demana que els facin arribar la informació. El Sr. Gomila respon que els la faran arribar. El Sr. Escudé demana també la comparativa i explica que cada cop la gent es mou menys en transport privat i que per poder fer una valoració acurada s’hauria de poder fer el seguiment, tot i que considera que la velocitat comercial és un tema que han de treballar entre tots, ja que tot i que arribi a 13,50 km/h no és la velocitat esperada amb la implantació de la nova xarxa. El Sr. Ramírez agraeix la presentació de les dades i també en sol·licita una còpia. Així, esmenta que s’ha centrat molt l’atenció en les cues d’entrada i sortida de la ciutat quan el que es demanava en la compareixença era quina afectació havien tingut els carrils d’autobús ens els carrers de la ciutat. Demana també quin desplegament comportarà la implantació de la segona fase de la xarxa ortogonal, el recorregut de les línies, quan està previst que es posin a funcionar, etcètera. En aquest sentit, exposa que aquestes cinc línies inicials no són suficients per a valorar la incidència de la xarxa quant al volum de trànsit i del transport públic. A continuació, es refereix als carrils de Diagonal a l’alçada de Maria Cristina i al de la Gran Via per dir que donen problemes de congestió i d’augment de trànsit en hores punta, sobretot el de Diagonal. En aquest sentit, es demana si el govern hi té prevista alguna modificació, pels problemes que genera el carril a l’hora de fer el creuament, ja que fa un gir que considera que no és del tot natural. En el cas del carril de Gran Via, segons explica, la velocitat comercial indica que no hi ha problemes, tot i que s’ha prioritzat el transport públic i els carrils d’autobús, de tal manera que s’han alliberat els dos carrils laterals del costat mar. En aquest sentit, el Sr. Ramírez reconeix que s’ha de prioritzar el transport públic però explica que aquesta infraestructura hauria de poder conviure amb altres tipus de vehicles, és a dir, que en aquests carrils reservats als autobusos també hi puguin circular altres vehicles, com en el cas de Gran Via al costat muntanya que, segons exposa el Sr. Ramírez, hi ha prou amplada com per donar cabuda a altres vehicles. Així, proposa afegir-hi un carril bici o una prova pilot per permetre circular les motocicletes pels carrils bus-taxi, que, segons opina, no aniria en contra de la velocitat comercial dels autobusos. Per acabar, el Sr. Ramírez proposa que es revisi la semaforització de la Gran Via, ja que hi ha veïns que tenen problemes a l’hora de girar, així com també recorda que ja que han perdut la zona d’aparcament de l’Àrea Verda, s’hauria de mirar de compensar d’alguna manera. El Sr. Mestre agraeix també al Sr. Gomila la presentació i sol·licita també la informació de les diapositives, ja que comenta que des de la seva posició era impossible llegir-les. Seguidament, exposa que se centrarà en dos carrils per a demanar algunes dades i una valoració del govern en relació amb alguns temes. En primer lloc, parla del carril bus de Diagonal i explica que des del seu grup tenien entès que estava previst per a la circulació de l’H6, però només per a autobusos de la TMB, per la qual cosa demana si hi ha una senyalització específica, ja que en aquest carril hi passen autobusos que provenen d’altres zones de l’ATM i que s’aturen a les mateixes parades. Per aquest motiu, explica que aquesta utilització, que no estava prevista, comporta problemes de circulació a l’H6, com ara lentitud en el gir de la zona Maria Cristina. Segons exposa, això es podria resoldre si s’afrontés la realitat, que és que més operadors estan usant aquest carril i s’hauria d’apostar per la convivència de busos de TMB i d’interurbans, fet que milloria la velocitat comercial i el repartiment modal en els desplaçaments que es fan de connexió. En segon lloc, esmenta el carril de la Gran Via, del qual explica que des del seu grup en fan una valoració positiva, ja que la convivència amb autobusos interurbans no presenta problemes. A continuació, planteja la qüestió de dos paràmetres en relació amb els nous carrils per a l’autobús de la nova xarxa, la velocitat comercial i el nombre d’expedicions per hora que circulen pels carrils. Alhora, també demana quins beneficis valora el govern que ha comportat la implantació de la nova xarxa, així com també dels carrils laterals. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1305 Per acabar, el Sr. Mestre demana també el grau de compliment de la disciplina viària en relació amb els carrils esmentats i si es produeixen invasions per part de vehicles privats, en quina mesura i quina afectació té aquest fet sobre l’eficiència de la nova xarxa. El Sr. Laporta agraeix la presentació i també demana una còpia de l’informe. Així, reconeix la dificultat que comporta qualsevol canvi que afecti el desenvolupament quotidià, fet pel qual considera que és important fer una campanya informativa important de forma continuada durant totes les fases de la implementació, de tal manera que l’usuari se senti informat de qualsevol petit detall. Pel que fa a la implementació dels nous carrils bus, el Sr. Laporta comenta que és obvi que limiten l’espai al transport privat, però considera que s’ha de donar prioritat a les noves línies de bus per a millorar la velocitat del trajecte i això passa, segons la seva opinió, per la prioritat semafòrica i per més carrils bus. Tot i això, reconeix que aquests canvis generen incomoditat als usuaris del transport privat, però que aquest és el preu que s’ha de pagar per dirigir-se cap a un model sostenible de mobilitat. Finalment, el Sr. Laporta recorda que només fa tres mesos i tres setmanes de la posada en marxa de la nova xarxa i que era d’esperar que rebés més queixes que lloances, però que encara està als inicis i que tot necessita un procés d’assimilació, per la qual cosa des del seu grup celebren que s’estigui avaluant diàriament i manifesta la seva confiança en els tècnics per millorar la implementació. El Sr. Forn, per la seva banda, exposa que farà arribar la informació a tots els grups. Seguidament, explica que a l’hora de la implementació hi havia tres focus que els preocupaven: Diagonal, Gran Via i Sarrià, però el punt de Sarrià es va resoldre en poques setmanes. Així, manifesta que a través de les dades que han facilitat, es pot copsar que als inicis hi va haver dificultats, però que ja s’han resolt de manera molt clara. Seguidament, reconeix la importància d’estar en revisió constant i manifesta que es contemplen totes les millores a Diagonal que s’han proposat i que ells estan disposats a fer les reformes que calguin per millorar la circulació, tot i que reconeix que la qüestió del gir a Carles III és difícil de canviar. Tot i això, exposa que en aquesta comissió no explicarà el futur de la xarxa, ja que no era el tema de què havien de parlar, però es compromet a parlar amb tots els grups abans de presentar res s’explicaran els terminis, la instal·lació, etcètera. A continuació, reconeix que la segona i la tercera fase de la implementació són les que tindran més incidència en la cultura de la utilització del transport públic i que el que s’ha fet fins ara era relativament fàcil. En aquest sentit, explica que per a la segona fase es farà un esforç d’informació a tota la ciutadania, però que no es començarà la segona fase fins a tenir resolts els problemes que genera la primera. Així, manifesta que tot i aquests problemes, la valoració és positiva, ja que, segons la seva opinió, la gent se sap readaptar, sap buscar, etcètera, i en aquests mesos s’han resolt els problemes de Diagonal i de la Gran Via. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 3. Que comparegui el responsable municipal de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona per tal que informi sobre les conclusions de l'informe sobre les causes de l'accident produït al "Montjuïc Revival" del passat mes de desembre. La Sra. Escarp anuncia que ajuntaran la compareixença amb el punt 4 de l’ordre del dia. El Sr. Ramírez explica que han presentat una compareixença perquè se’ls expliquin les conclusions de l’informe de la Guàrdia Urbana sobre l’accident del Barcelona Montjuïc Revival, ja que, tot i que dia 8 de gener es va fer una roda de premsa, considera adient la compareixença del responsable municipal per informar de les conclusions de l’informe. La Presidenta demana que substanciïn la proposta. La Sra. Escarp diu que la donaran per substanciada i que faran el debat posterior a la compareixença. El Sr. Forn anuncia que compartirà la intervenció amb el cap de la Guàrdia Urbana, però que en primer lloc ell explicarà algunes dades. Primer, el Sr. Forn recorda que durant la celebració del Barcelona Montjuïc Revival, dia 8 de desembre, es va produir 1306 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 un accident que va causar ferides a dues persones i la posterior mort d’una d’elles i que l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a la Guàrdia Urbana un informe per a determinar les causes del sinistre. Segons exposa, aquest informe es va presentar dia 7 o 8 de gener. Així, reconeix que la seva responsabilitat era donar resposta als interrogants però que també s’havia de donar temps als responsables de la investigació per treballar. En aquest sentit, informa que explicarà el resultat i les mesures que es varen prendre abans d’autoritzar l’acte, els dispositius que garantien la seguretat i la seqüència de l’accident. En primer lloc, exposa que l’informe conclou que l’accident es va produir per una errada en els frens del vehicle i no per un excés de velocitat i que això es pot comprovar a través d’unes imatges que demostren que circulava entorn dels 60 km/h. A més a més, afirma que el sinistre va succeir en un lloc aïllat de l’afluència de públic i que cap dels vehicles va impactar en cap dels dos ferits. En aquest sentit, però, reconeix la dificultat per determinar quin factor va provocar la caiguda de la víctima i la gravetat de les ferides, tot i que encara s’està esperant la investigació del jutjat, però insisteix que l’Ajuntament va exigir les mesures necessàries per autoritzar l’esdeveniment. Seguidament, dóna la paraula al cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez. El Sr. Vázquez afirma que no era una prova de velocitat, sinó de regularitat, és a dir, que es tracta de fer en un temps determinat pel mateix conductor una volta al circuit i que es penalitza el que triga menys com el que triga més. Afirma també que abans es varen fer més de nou reunions amb els organitzadors i diferents operadors tant del parc com del promotor de l’acte i se’ls varen exigir unes condicions per fer l’acte, com ara un estudi d’una enginyeria, una assegurança de responsabilitat civil que inclogués danys a participants, públic en general i elements de la via, la planificació d’un servei d’emergències, ambulàncies, centre medicalitzat i presència de Bombers. En aquest sentit, el Sr. Vázquez explica també que també es varen fer acotaments perimetrals per impedir la presència del públic, de tal manera que sempre va quedar separat del circuit per una tanca de ferro de dos metre d’alçada, la qual estava darrere una tanca de formigó ens els trams en què n’hi havia i que tot plegat va quedar recollit a la llicència. Alhora, exposa que es va exigir un document de velocitats i es va fer un estudi amb el vehicle més ràpid i es va determinar que podrien córrer entre 40 i 148 km/h, tot i que des de la Guàrdia Urbana se’ls va exigir una disminució de prop del 30 % i se’ls va posar com a condició no superar els 110 km/h, fet que també va quedar recollit a la llicència. Així, el Sr. Vázquez informa que l’inici de la prova es va retardar més d’una hora perquè es va revisar tot el circuit i que en aquesta revisió es van detectar algunes mancances quant a seguretat que es van poder solucionar i, com a mesura preventiva, es varen posar tres punts de control de velocitat i un de control de soroll. A continuació, referint-se al moment de l’accident, explica que va succeir al passeig Santa Madrona, on hi ha un revolt de 180º a la dreta, amb un pendent aproximat del 6 % i que l’accident va succeir a les 11.35 hores. Seguidament, mostra una fotografia aportada per un testimoni que mostra el lloc de l’accident i explica com es veu aparèixer un vehicle a més velocitat que la resta, que anaven a una velocitat d’entre 40 i 50 km/h, que és el que col·lideix amb les tanques de plàstic. Així, explica que era una zona amb quatre barreres de seguretat i que estava exclosa al públic, per tant, només hi havia personal de l’organització i que les primeres investigacions van determinar que el que conductor havia perdut els frens. En aquest sentit, la unitat d’investigació va portar el vehicle fins a una estació d’ITV i els tècnics van confirmar que havia perdut els frens. Seguidament, llegeix textualment l’informe dels tècnics: «El latiguillo del freno se ha rajado con motivo de un roce continuo con alguna pieza del trapecio», i explica, per tant, que no es va trencar en el moment de l’accident, sinó que era fruit un fregament continuat que l’havia deteriorat. Seguidament, el Sr. Vázquez mostra unes segones imatges que expliquen per què es va quedar sense frens el vehicle i assegura que aquesta és la causa de l’accident. A continuació, el Sr. Vázquez mostra unes altres imatges del lloc on es va produir l’accident, tot i que assegura que l’explicació és difícil. Així, mostra com el vehicle segueix recte i arrossega les primeres tanques de plàstic i entra dins una zona habilitada per apartar els possibles vehicles avariats, va arrossegar les bales de palla que servien de protecció i va passar enmig de les de formigó fins arribar al lloc on hi NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1307 havia dues parelles de l’organització i dos homes, i assenyala la dona que va ser lesionada lleu per una de les tanques i seguidament mostra on es trobava un senyor de l’organització que auxilia la dona lesionada i quan ella s’aixeca, s’adona que el senyor del seu costat està al terra sagnant i no sap què li ha passat. Així, explica que ells han fet totes les hipòtesis possibles i que sembla que sigui un cúmul de fatalitats, ja que la persona més propera al vehicle no pateix cap lesió i la més llunyana és la que està al terra amb un fort cop al cap. El Sr. Vázquez afirma que serà l’informe forense que determinarà les causes de la mort d’aquesta persona i explica que una de les hipòtesis seria que un tros de tanca sortís projectat, però que és difícil, tot i que també s’ha pensat que, a causa de l’ensurt, es girés i pegués amb el cap a una vorada que hi havia al costat, però que, en qualsevol cas, les causes no varen ser ni manca de mesures de seguretat ni la velocitat, ja que la velocitat està calculada a través dels fotogrames i era aproximadament de 60 km/h. El Sr. Ramírez agraeix la presentació i la tasca realitzada per la Guàrdia Urbana. Primer, manifesta que no considera adient diferenciar entre prova de regularitat i cursa quan eren els mateixos participants que es marcaven la velocitat i el temps, i exposa que si haguessin anat a una velocitat constant no s’haurien agafat puntes de fins a 120 km/h, de tal manera que creu que s’haurien de plantejar si el disseny era adient i afegeix que tot i que l’accident no es produís a causa de la velocitat, cal plantejar-se si Montjuïc és un lloc adequat o si hi ha llocs més idonis per fer aquestes proves. En aquest sentit, anuncia el seu acord amb la proposició del Grup Socialista i anuncia que li donaran suport. Pel que fa a l’informe, el Sr. Ramírez considera que no aporta cap conclusió sobre el motiu de les lesions que va patir la víctima mortal, tot i que reconeix que és cert que el vehicle tenia un defecte mecànic, per la qual cosa, en nom del seu grup, demana si no hagués estat adient que tots els vehicles participants haguessin passat aquesta ITV. Pel que fa al disseny del circuit, insinua que potser era un circuit preparat per a altres velocitats, ja que s’ha fet evident que no va funcionar, perquè aquesta zona de sortida per a vehicles avariats va resultar no estar ben vallada, segons exposa, i potser faltaven més tanques o bé els organitzadors no estaven ubicats a un lloc adient. En aquest sentit, recorda que la mateixa Guàrdia Urbana ha reconegut haver hagut de clausurar l’acte a causa de greus deficiències i tornar-lo obrir un cop solucionades. Pel que fa a la llicència, manifesta que se’ls ha comentat que va ser autoritzada pel gerent d’Hàbitat Urbà i demana per quin motiu no es va fer des dels serveis de Sants- Montjuïc, ja que s’ha dit que era una llicència d’activitat i no d’ocupació de la via pública. Finalment, manifesta que entenen que és una bona idea recuperar el circuit de Montjuïc però que en aquest cas ha estat mal organitzat i que possiblement el disseny del circuit no complia amb les mesures necessàries. És per aquest motiu que consideren adient la proposta del Grup Socialista per tal que per part de l’Ajuntament es faci un protocol per diferenciar proves d’exhibició, que dinamitzin el turisme però en cap cas proves que comportin velocitat, ja que aquestes s’han de celebrar a Montmeló. La Sra. Escarp agraeix a la Guàrdia Urbana la feina feta a l’informe i la professionalitat de la Unitat d’Accident de la Guàrdia Urbana. En primer lloc, manifesta que hauria considerat oportú que el govern hagués tramès l’informe sense esperar que els grups municipals reiteressin que hi havia hagut un cert compromís per part seva de fer-lo explícit i considera curiós que discuteixin sobre regularitat i velocitats quan s’ha presentat l’informe d’accidentalitat de la ciutat de Barcelona i el mateix sotsinspector hagi manifestat que hi ha una tasca important de prevenció i de no promoció de la velocitat en els carrers i parcs de la ciutat. Seguidament reconeix que és possible que l’accident sigui un cúmul de mala sort, sobretot per a la persona que ha perdut la vida, però manifesta que, tot i el que va dir l’intendent en cap de la Guàrdia Urbana, que la seguretat total no existeix mai, el govern té la responsabilitat de garantir, en qualsevol cas, el màxim de mesures de seguretat.En aquest sentit, afirma que entén que el procediment està en mans judicials, però malgrat que sigui un cúmul de mala sort, hi ha responsabilitats, ja que 1308 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 si el conductor del vehicle no el tenia en bon estat i els organitzadors no van obligar a revisar els vehicles abans de la prova, hi ha una responsabilitat clara de qui ha causat l’accident per no tenir el vehicle en bones condicions. A continuació, exposa que han presentat la proposició per fer un pas en positiu i intentar arribar a un acord, de tal manera que no pretenen discutir si era una prova de regularitat o de velocitat, fet amb el qual considera que manifesten una certa obsessió i que considera que si el conductor marcava el temps, en certa manera, ha d’haver-hi una velocitat. Així, explica que ha de quedar clar què és el que es pot fer en els carrers i parcs, si els carrers de Barcelona són un circuit urbà motoritzat o no i a partir d’aquí determinar quines són aquelles coses que poden generar problemes de seguretat o incitar a la velocitat dins el centre urbà. En aquest sentit, repeteix que pretén que es posin tots d’acord i anuncia al Sr. Forn que si no hi volen estar a l’acord, el trauran igualment i l’hauran de complir, ja que és una qüestió de tenir una seguretat jurídica i que totes les proves que impliquin considerar Barcelona com un circuit urbà i de velocitat no hi tinguin cabuda. Alhora, manifesta que s’han d’aclarir les qüestions administratives, ja que fins aleshores, segons explica, eren necessàries llicències d’ocupació de l’espai públic i no d’activitat, de tal manera que una llicència d’activitat ha de comportar també una llicència d’ocupació de l’espai públic, perquè una llicència té una taxa de 270 euros i l’altra de 18.000 euros, per la qual cosa considera que és necessari posar ordre. El Sr. Mestre també agraeix les explicacions i reconeix que un accident sempre és un cúmul de fatalitats, però exposa que des del seu grup consideren que el desenllaç tràgic d’aquesta prova, a banda d’un cúmul de fatalitats, també és a causa que una part del govern municipal va autoritzar una activitat en aquesta muntanya que no s’hauria d’haver autoritzat i creu que aquest és el tema que s’ha de debatre. Seguidament, afegeix que s’ha pogut observar que en la preparació de la prova hi va haver indicis de manca de seguretat i tot i que manifesta que ells no han tingut l’informe, sí que han llegit la nota de premsa on es reconeix que es varen detectar incompliments i que es comunicà a l’organització que els corregís immediatament i seguidament els indica: «...una part del personal de l’organització es va incorporar tard, algunes zones de l’estadi no estaven suficientment tancades al públic i una part del circuit no estava ben tancada», per la qual cosa la prova va començar tard, fet que indica, segons el Sr. Mestre, que les coses ja no anaven bé. Pel que fa a les causes de la mort, considera que, tot i que és probable que no fos per l’impacte del cotxe, la mort d’aquesta persona és conseqüència de l’accident. Per això manifesta que la decisió d’autoritzar aquestes proves era equivocada i que encara hi ha coses que no s’aclareixen amb les informacions que els faciliten i assegura que el seu grup té coneixement que en un primer moment des de l’àrea de prevenció es va desaconsellar autoritzar aquesta prova a Montjuïc i que els responsables de l’Institut Barcelona Esports van fer el possible perquè aquesta opinió contrària es modifiqués i fos possible fer la prova, per la qual cosa demana una explicació del govern, ja que tot i que no tinguin la prova escrita d’aquests fets, en tenen coneixement i tenen confiança en aquestes informacions. A continuació, recorda que estan a l’espera que comparegui algun responsable de l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament, ja que no s’ha convocat els grups per donar cap explicació d’ençà del dia de l’accident i el primer informa que s’ha presentat ha estat iniciativa dels grups de l’oposició, per la qual cosa demana que s’aclareixin aquestes zones d’ombra, que considera greus. Quant al tema de la llicència, també demana per què la va donar l’Àrea d’Hàbitat Urbà i si realment els organitzadors només van pagar 227 euros, ja que recorda que el seu partit va utilitzar el Centre Cultural Albareda per fer un acte i va pagar 330 euros, però comparat això amb les despeses que ha suposat per a l’Ajuntament de Barcelona aquesta prova i que només hagin pagat 227 euros els resulta sorprenent. Així, el Sr. Mestre conclou dient que el que s’ha de discutir en aquesta comissió és si s’havia d’autoritzar o no la prova a Montjuïc i des del seu grup exigeix responsabilitats al govern i demana que expliquin per què es va autoritzar, en quines condicions, qui va donar la llicència, quant va costar la llicència, etcètera. Finalment, manifesta que el seu vot serà favorable a la proposició del Grup Socialista, ja que si s’elabora aquest protocol mai més succeirà el que va succeir, amb aquest desenllaç fatal. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1309 El Sr. Laporta recorda que el seu grup va mostrar un total desacord amb la realització d’aquesta activitat i considera que no s’han de fer aquests tipus d’activitats a la ciutat, ja que estan contraposades al model de ciutat que ells defensen i que hi ha llocs mes apropiats per fer-ho, ja que aquestes són activitats que promouen la contaminació, l’excés de velocitat, l’ús de la muntanya de Montjuïc per a una activitat privada, etcètera. A més a més, recorda que el circuit es va tancar fa anys i no compleix les normes de seguretat per a aquests tipus d’activitats. Tot i això, sobretot a causa de l’informe, el Sr. Laporta exposa que prefereix inclinar-se per la presumpció d’innocència i que les responsabilitats seran els tribunals que les determinaran. En aquest sentit, pel que fa a les responsabilitats polítiques, considera que s’ha de treure una conclusió i que aquestes activitats no es tornin a realitzar. Pel que fa a la proposició del Grup Socialista, hi manifesta el seu acord i considera que per exhibir cotxes no cal fer una cursa en un circuit conflictiu, per la qual cosa la proposta d’un protocol per regular aquests tipus d’activitats li sembla una idea encertada. El Sr. Forn reitera que des del punt de vista de la seguretat, l’Ajuntament va garantir la màxima seguretat i considera que ha quedat demostrat en els informes de la Guàrdia Urbana que si es va retardar l’inici és perquè les coses es feien bé i no malament, referint-se a les paraules del Sr. Mestre, i si així es va fer és perquè els problemes eren coses que tenien solució. En aquest sentit, el Sr. Forn recorda que tot plegat va acompanyat d’un informe d’enginyeria i afirma que a ell ningú no li va desaconsellar l’acte, ja que si hagués estat així ell hauria fet cas dels consells. Dirigint-se al Sr. Mestre, li demana que si té més informació la hi lliuri, ja que repeteix que a ell mai no li ha arribat aquesta informació de la Guàrdia Urbana. Pel que fa a la velocitat, afirma que si se sap que en algun moment la velocitat es va excedir és perquè precisament tenien controls de la Guàrdia Urbana instal·lats i recorda que en cap moment es varen superar es 110 km/h i demana que les coses s’expliquin bé. Quant a les tanques de formigó, explica que a la zona de l’accident no n’hi havia perquè no era un espai reservat al públic, sinó per als controladors, perquè els cotxes puguin sortir en cas d’avaria i amb una tanca de formigó l’objectiu de la sortida deixa d’existir i està, per tant, col·locat tal com s’indica des de l’enginyeria. Així, considera que s’està opinant sobre coses que no es té coneixement. D’altra banda, retreu que considerin que és una bona idea recuperar el circuit i no esmentin les errades, ja que sempre hi ha coses que es poden millorar, però en aquest cas, repeteix que les coses s’han fet com es requeria i com se’ls va demanar. Pel que fa als diners que varen pagar, el Sr. Forn reconeix que desconeix l’import i afirma que ho esbrinarà. Seguidament, el Sr. Forn reitera que s’ha actuat amb cautela i que s’han seguit les instruccions per garantir la màxima seguretat, que l’accident ha estat malaurat, però que s’escapa de les circumstàncies de l’organització i de la Guàrdia Urbana i considera que està fora de lloc voler buscar altres consideracions. Pel que fa a la proposició del Grup Socialista, manifesta que està d’acord amb una part, de no fer curses a la ciutat, però insisteix que això no era una cursa, tot i que tots s’han aferrat a aquesta idea, comenta. En aquest sentit, exposa que si es mantenen les velocitats de la ciutat vol dir que no es podrà passar de 50 km/h en els nuclis urbans o 30 km/h en el cas de zones excepcionals i 80 km/h a les rondes i aquesta proposició elimina la possibilitat de fer una prova excepcional a 60 o 70 km/h i considera que posar aquests límits no té cap sentit, per la qual cosa manifesta que hi votarà en contra. El Sr. Ramírez recorda que tot s’ha portat a terme amb el màxim control i la màxima cautela, però els accidents no passen perquè algú vulgui que succeeixin, per la qual cosa considera que recuperar la prova o fer una exhibició a Montjuïc és una bona idea, però que en aquest cas no s’ha organitzat bé, per les puntes de velocitat i afirma que a l’informe de la Guàrdia Urbana s’indiquen puntes de fins a 121 km/h, tot i que no es podia passar de 110 km/h. Seguidament, afirma que és necessari plantejar-se que quan es fan curses, tot i tenir un circuit fet per una enginyeria que ho preveu tot, succeeixen accidents i passen aquestes fatalitats, per la qual cosa des del seu grup no volen que en un futur, quan es torni presentar una sol·licitud per fer una cursa de velocitat, encara que es 1310 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 compleixin els requisits, s’autoritzi i torni a passar una fatalitat. En aquest sentit, manifesta que estan d’acord que hi hagi exhibicions però que em cap cas per fer curses que comportin risc. La Sra. Escarp explica que el text que estava mirant el Sr. Forn no era el que finalment s’aprovarà, ja que en el final no hi ha res sobre les velocitats de la ciutat, sinó «proves que impliquin regularitat o velocitat». Seguidament, la Sra. Escarp manifesta que ella no és experta en circuits automobilístics, però que sí que sap mirar un expedient i afirma que a l’expedient del circuit de Montjuic hi ha coses que criden molt l’atenció, com ara que si tot el que passa a Montjuïc són llicències d’ocupació de l’espai públic que dóna el Districte de Sants-Montjuïc i havent-hi a l’expedient un informe del Districte Sants-Montjuïc que fa una llista de deficiències llarguíssima, comenta, es canvia el tipus de llicència i passa a Hàbitat Urbà sense atendre les deficiències que el districte mateix havia esmentat. També recorda que dia 3 de desembre Bombers va fer una llista de deficiències i dia 5 es va donar la llicència sense que arribessin les certificacions de les coses que s’havien solucionat fins dia 7. Alhora, també comenta que van fer una autoliquidació de 272 euros i que la llicència no anava signada, per la qual cosa no hi ha manera de saber qui va signar la llicència. El Sr. Forn diu que no és veritat. La Sra. Escarp insisteix que no hi ha manera de saber qui va firmar la llicència i recorda el que va passar al passeig Picasso al juliol. En aquest sentit, també recorda que el 2007 es va fer per darrera vegada una prova a Montjuïc i després d’una virolla de Marc Gené la Guàrdia Urbana s’hi va personar perquè s’acabés i des de llavors no es va tornar autoritzar.Així, la Sra. Escarp considera que Barcelona és la seu de molts esdeveniments i als esports extrems se’ls ha d’habilitar un lloc on poder-se realitzar, ja que les curses de cotxes no poden tenir lloc en el circuit urbà de la ciutat, assegura. Per la qual cosa demana al Sr. Forn que reflexioni i treballi en el protocol. Alhora, considera que s’ha de defensar Barcelona i els seus carrers no com a circuit urbà i que s’han de defensar els valors d’una mobilitat segura i sostenible, no com va fer el govern en les autoritzacions que, afirma, no són ni segures ni sostenibles. El Sr. Mestre, dirigint-se al Sr. Forn, repeteix que tenen coneixement que des d’àrees municipals es va desaconsellar la prova i del nerviosisme que varen manifestar els responsables de l’Institut de Barcelona Esports quan els ho van comunicar, però que no pretenen comunicar qui els ha donat la informació. Així, avisa el Sr. Forn que no permeti que li passi el que va passar al conseller Puig, amb un mandat ple de turbulències en què els seus comandaments no li van explicar tot sobre uns accidents. Així, el Sr. Mestre es reafirma que tenen aquests coneixements. Seguidament, el Sr. Mestre afirma que no es posa en dubte que des de l’Ajuntament es garantís el màxim de seguretat, però recorda que la pregunta prèvia era si s’havia d’autoritzar aquesta prova i, segons la seva opinió, no s’havia d’autoritzar, a causa de les puntes de velocitat i, dirigint-se al Sr. Forn, manifesta que està segur que no la tornaria autoritzar i que no tornarà autoritzar una prova d’aquestes característiques a la muntanya de Montjuïc després del que ha passat. Finalment, el Sr. Mestre demana una resposta ràpida per part del govern a les preguntes en relació amb la llicència, ja que considera que és fàcil aconseguir respostes a per què es dóna una llicència d’activitat des de l’Àrea d’Hàbitat Urbà, per què la llicència té aquest cost, per què no hi ha llicència d’ocupació de via pública, etcètera. El Sr. Laporta manifesta que també té la impressió que el tinent d’alcalde no tornaria autoritzar una cursa així i considera que seria bo que es reflexionés sobre el fet que la gent del motor normalment és molt entusiasta i a vegades traslladen aquest entusiasme als que tenen responsabilitat de prendre decisions, per la qual cosa demana que no es deixin portar per aquest entusiasme, ja que generalment són persones vinculades a activitats de risc. Insisteix que les desgràcies han estat conseqüència de la fatalitat però que no es pot tornar autoritzar cap tipus de cursa a la muntanya de Montjuïc, perquè es contraposen al model de ciutat que defensen. El Sr. Forn afirma que tots els sectors s’estimen el que fan, però que en tot cas l’important és que l’Administració sàpiga en cada cas el que ha de fer i insisteix que, en aquest cas, ells sabien el que s’havia de fer. En aquest sentit, manifesta que la seva voluntat no és negar directament qualsevol proposta, sinó estudiar-les i mirar si NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1311 reuneixen la seguretat necessària, que, segons afirma, és el que van fer des del primer dia. Quant al fet de si ho tornaria fer o no, el Sr. Forn expressa que no se sabrà perquè s’ha aprovat una proposició que li ho impedirà i recorda que ell sempre ha insistit en el fet que s’havien de prohibir les curses de velocitat i que en aquest cas no tenia sentit que no es pogués fer, però que si una majoria decideix el contrari ho compliran. Seguidament, informa que els farà arribar la informació de les llicències i, dirigint- se a la Sra. Escarp, li recorda que ella li va posar el MartiniLegends com a exemple de seguretat i resulta que després, segons explica, no va anar tan bé, ja que apareix un cotxe de Fórmula 1 fent virolles al passeig Rius i Taulet a menys d’un metre de les tanques. En aquest sentit, afirma que errors en poden cometre tots, però tot i que reconeix que la proposició va en sentit positiu, veuen les coses de maneres diferents i demana que no li posi més segons quins exemples, ja que afirma que ella també ha comès errors. Finalment, conclou que està disposat a revisar el que faci falta i afirma que si haguessin tingut oportunitat de fer alguna altra cosa d’aquest tipus l’haguessin fet amb més requisits, tot i que insisteix que la tasca de la Guàrdia Urbana i la de l’Ajuntament varen ser positives. La presidenta demana a la Sra. Escarp que faci el tancament de la proposta. La Sra. Escarp , dirigint-se al Sr. Forn, li comenta que el tema del 2007 l’ha tret ella i que el vídeo està a Youtube, com tot en l’actualitat que està al Youtube, afirma. Alhora, li exposa que no cal que ningú truqui per telèfon per comunicar que té imatges, perquè tot està penjat a la xarxa. En aquest sentit, recorda que el 2007, en el moment en què algú es va passar, es va intervenir a través de la Guàrdia Urbana, fet pel qual considera que s’hauria pogut mirar enrere i veure les limitacions que s’havien posat i que si ha de copiar els errors, ja hi ha l’original. Així, afirma que ells havien de ser el canvi. També li recorda que des del 2007 fins al 2012 no es va donar cap més autorització i que va ser el govern actual que el juliol de 2012 va autoritzar aquesta prova de velocitat al passeig Picasso i el desembre de 2012 la prova al passeig Montjuïc. I afirma que si fins aleshores no se n’havia autoritzat cap era perquè el govern va actuar en conseqüència. El Sr. Forn demana a la Sra. Escarp que miri l’acta, on, segons explica, ella li va posar el Martini Legends com a exemple d’organització i que en cap moment es va referir als incidents. També li demana que des del punt de vista de la seguretat, miri les tanques i li demana que si vol ser responsable en aquesta proposició l’inspiri una voluntat positiva i que no expliqui segons quines altres coses. La Sra. Escarp manifesta que no vol establir un diàleg amb el tinent d’alcalde i reconeix que el respecta. Seguidament, recorda que la voluntat era clarament positiva i lamenta que no s’hagi volgut arribar a un acord, ja que es partia de la responsabilitat i de l’experiència. Així, afirma que el que es va defensar era de l’any 2007 i recorda que una de les coses que va repetir era que si tenien uns fets se’ls miressin i actuessin en conseqüència. Afirma, però, dirigint-se al Sr. Forn, que s’han encapsat amb la regularitat enfront de la velocitat i al final s’han perdut tots plegats, assegura. Recorda que era una proposició en positiu i que ho va dir al Plenari i a la Sra. Fandos. Alhora, manifesta la seva preocupació sobre els ànims tan crispats que hi ha en la discussió, ja que, segons assegura, la Sra. Fandos es va posar molt nerviosa i el Sr. Forn no va negar que es pogués tornar fer, per la qual cosa afirma haver arribat a pensar que ja tenien compromís per al següent any. La Presidenta anuncia que abans de passar a la següent proposició voldria saber si han fet arribar la transacció a la proposta original. La Sra. Escarp explica que no hi ha transacció perquè el govern no l’ha acceptada i la resta de grups han votat l’original. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 1312 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 4. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar el Govern municipal a redactar un protocol mitjançant el qual es pugui donar resposta a les sol·licituds que es puguin realitzar per celebrar esdeveniments automobilístics als carrers o parcs de Barcelona, amb el que s'estableixin clarament les diferències entre una exhibició i una prova cronometrada o de velocitat, per tal que en aquest darrer cas no es concedeixi la llicència oportuna. Tractat conjuntament amb el punt 3 de l’ordre del dia. El Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 5. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Reprovar al Govern municipal per la mala gestió i els errors en l'Àmbit de Govern de la regidoria de mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona durant aquest any i mig de mandat. 2. Així mateix, s'informi en la propera Comissió de Seguretat i Mobilitat sobre quines són les actuacions previstes pel Govern Municipal per la resta del mandat referents a la mobilitat de la ciutat de Barcelona. El Sr. Ramírez anuncia que presenten la proposició també en sentit positiu, atesa l’acumulació d’errors en l’àrea que Mobilitat que, segons la seva opinió, manifesten una actitud d’improvisació a l’hora d’emprendre polítiques públiques. En primer lloc, posa com a exemple el tema del Bicing, pel fet que es va presentar un augment del preu de l’abonament en més d’un 16 % per als abonats sense cap debat previ, ni cap trobada amb els implicats en el sector, segons el seu parer, com un sistema de recaptació i després de discutir-ho en aquesta comissió el govern va recular sobre la proposta. També posa l’exemple de l’ordenació de l’encaix que hauria de tenir la bicicleta a la ciutat, sobre els carrils bici, la manca d’infraestructures, etcètera. Segons el Sr. Ramírez, si hi ha sobre la taula la modificació sobre l’Ordenança de circulació, en la qual es vol fer baixar a la calçada els usuaris de la bicicleta, s’haurien de tenir preparades les infraestructures per garantir-los la seguretat. També critica la improvisació en el fet que dia 17 de gener es va convocar tots els grups al Grup de treball de la bicicleta per tractar el Pacte per la mobilitat, fer un seguiment del Pla de foment de la bicicleta, etcètera, però manifesta que la sensació era que més que una taula de treball era una presentació de bones intencions i, segons la seva opinió, en un any i mig de mandat ja s’haurien pogut fer moltes coses. Quant al Pacte per la mobilitat, esmenta que se’ls va presentar únicament una enquesta formulada pel BACC sense cap tipus de criteri ni d’actuació i manifesta que des del juliol, que es va aprovar el Pacte per la mobilitat, hi ha hagut temps per presentar algun tipus de mesures més enllà d’una enquesta. D’altra banda, pel que fa al Pla del foment de la bicicleta, el Sr. Ramírez considera que, més enllà d’alguns exemples concrets, no s’han disposat cap tipus de mesures que abracin de manera global el tema de la bicicleta. Alhora, també critica que a la NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1313 reunió no hi hagués cap responsable de l’Àrea de Mobilitat per dirigir el treball i que no fos una mera presentació. Finalment, també esmenta el Pla de mobilitat urbana a la ciutat de Barcelona, amb un escenari de fins al 2018, del qual es va parlar i de sobre quins escenaris es podrien trobar, però segons la seva opinió no defineixen quin model de mobilitat urbana s’acabarà aplicant, de tal manera que es va parlar de tres models però sense concretar. Així, considera que està molt bé tenir aquestes dades però demana més rigor i més concreció quant al model que es vol. També comenta que es va retirar el sistema de taxis que existia, pel que fa a la regulació de torns i que els sistemes introduïts van durar molt poc temps i esmenta que finalment el govern ha hagut de rectificar, de tal manera que en un any hi ha hagut tres sistemes de taxi diferents, amb més de 1.400 al·legacions per part dels taxistes, als quals considera que se’ls hauria de fer més cas. Per tot això, considera que tot plegat és una acumulació d’errors en aquesta àrea, per la qual cosa des del Grup Municipal Popular demanen una reprovació al govern per la mala gestió de la Regidoria de Mobilitat. Així, també demana que se’ls informi a la propera comissió de quines són les actuacions previstes referents a la mobilitat. El Sr. Escudé, dirigint-se al Sr. Freixedes, manifesta que li té estima i demana que entenguin el seu posicionament més enllà de l’esfera personal, i estrictament en termes polítics, com recorda que ell va entendre que digues als mitjans que ell feia una oposició estúpida en polítiques de mobilitat. En aquest sentit, reconeix que no és grat haver de votar a favor d’una proposició que reprova el govern municipal a un any i mig de mandat. Així, fent una metàfora automobilística, considera que durant aquest any i mig, en comptes de posar segona, han passat al punt mort i a la marxa enrere, de tal manera que manifesta la seva intenció que la proposició serveixi com a punt d’inflexió a l’hora de fer certes afirmacions i prendre decisions. Així, comenta que el Sr. Ramírez ja ha posat alguns exemples però que també es podria parlar de les peces separadores del carril bici que el govern municipal va voler treure arran d’un accident i després va haver de fer enrere la decisió. També esmenta el tema del carril bus i les motos pel carril bus, que sempre havien defensati després, a la llum dels informes, van haver de fer enrere també, així com el Pla d’autobusos de Sagrada Família, etcètera. Pel que fa al tema del sector de la bicicleta, manifesta que va quedar astorat a la reunió del Grup de treball de la bicicleta, ja que, segons comenta, el fet que no hi hagués cap representant polític que pogués prendre una decisió, tots els assistents en van sortir desencisats. Reconeix que va quedar clar que la bicicleta és el model de transport pel qual aposta el govern municipal, però que les infraestructures han de permetre portar-ho a terme. Pel que fa a l’informe BACC, el Sr. Ramírez manifesta que no només desmunta la teoria de la manca d’informació, sinó que els mateixos ciclistes prefereixen poder anar per la calçada i no per la vorera, per la qual cosa considera que en aquest tema sovint s’intenta estigmatitzar aquest col·lectiu en lloc de defensar-lo. Així, dirigint-se al Sr. Freixedes, diu que creu que aquest està d’acord amb ell, però que tot plegat li ve imposat. En aquest sentit, esmenta errors com els de les peces separades, els últims carrils que s’han fet o el Pla de foment de la bicicleta i, alhora, retreu que no hagin tingut en compte la cruïlla on l’han passat va morir una ciclista atropellada per un camió.Manifesta, doncs, que hi ha interrogants que no han tingut la resposta esperada per part del govern, per la qual cosa voten a favor de la proposició del Grup Municipal del Partit Popular. El Sr. Mestre exposa que el president del Grup del Partit Popular, Alberto Fernández Díaz, va posar fa poc com a exemples de mala gestió de l’actual govern de Convergència i Unió, la marxa enrere en l’autorització de les motos per circular pel carril bus, l’intent d’apujar els preus dels Bicing o els torns del taxi, per la qual cosa anuncia que hi farà referència. Pel que fa a la qüestió de la utilització del carril bus per part de les motos, el Sr. Mestre recorda que el govern actual ja va iniciar el seu mandat rectificant en aquest aspecte i no autoritzant-ho, fet que, segons exposa, ja és una prova d’aquesta política erràtica en termes de mobilitat, ja que, en aquesta comissió, ho havien defensat i que estava al seu programa electoral. En aquest sentit, recorda que no ho van fer atenent els informes de serveis municipals, de l’Àrea de Mobilitat, de la Guàrdia Urbana, ja 1314 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 que tots ho havien desaconsellat, sinó que se’n van desdir per un informe de la RACC, una entitat externa a l’Ajuntament. Seguidament, també comenta l’intent per part del govern d’incrementar la tarifa del Bicing, penalitzant qui en fes un ús més intensiu i recorda que la tinenta d’alcalde d’Economia i Hisenda va dir que «calia regular l’ús irracional del Bicing», i critica el contingut de l’expressió. Així, celebra que aquesta voluntat del govern no prosperés per l’oposició que van fer la resta de grups. També recorda les polítiques allunyades de la mobilitat sostenible que proclamen però no apliquen quan governen, com ara el que fa referència a la unió de les dues xarxes de tramvia que, segons explica, sembla que està en via morta, tot i que l’alcalde ha fet declaracions contradictòries en relació amb la unió d’ambdues xarxes i el possible traçat per unir-les. A continuació, el Sr. Mestre critica les declaracions de l’alcalde sobre els ciclistes com a provocadors d’accidents, ja que, segons la seva opinió, estigmatitzen aquest col·lectiu i van en contra de la mobilitat sostenible, que és el que hauria de promoure l’Ajuntament. Així, conclou que des del Grup d’Iniciativa Verds - Esquerra Unida estan allunyats de moltes de les polítiques de mobilitat que impulsa el govern, però exposa que també estan allunyats d’algunes de les propostes de mobilitat que ha expressat el president del Grup Popular, com ara deixar que les motos circulin pel carril bus, per la qual cosa manifesta que el seu vot serà l’abstenció. El Sr. Laporta considera la proposició absolutament desproporcionada, tot i que considera que de la manera de fer política del Partit Popular es pot esperar qualsevol cosa. Així, manifesta que el que més el sorprèn són posicionaments com el del Partit Socialista, pel fet que s’hagin ofès per un comentari desafortunat, com és el de fer una oposició estúpida, ja que considera que això s’arregla més amb unes disculpes que no pas amb uns exercicis superlatius d’hipocresia dient que no volen reprovar però reproven. Així, exposa que ell no considera que facin una oposició estúpida, sinó al contrari, ja que tenen experiència en el govern. A continuació, reflexiona sobre les conductes a reprovar i considera que són aquelles accions intencionadament contràries a l’interès públic i manifesta que no reproven el govern pel fet de discrepar, que és el que sí que fan des del Partit Popular. Així, explica que si es fes pel fet de discrepar, el Partit Popular i els seus socis de Madrid serien els primers que des del seu grup reprovarien. En aquest sentit, també retreu al Grup Popular que en una de les regidories a la Comissió de Qualitat de Vida pel fet de no agradar-los els resultats del baròmetre municipal, suprimien el baròmetre i concreta que es refereix a Maria Àngels Esteller. També creu que és un error que des del Partit Popular considerin que no existeix el dret a decidir i manifesta que per als partits als treballen per a la independència també els sobten els posicionaments com el del passat dia al Parlament de Catalunya. Seguidament, comenta que l’actitud de reprovar perquè es discrepa en lloc d’oferir propostes o idees no és la que ha de prevaldre en aquest debat municipal i acusar de fer-ho malament i demanar la dimissió no és resoldre el problema. Així, insisteix que equivocar-se en una línia d’actuació no és reprovable, ja que tots s’equivoquen i tots treballen pel bé de la ciutadania. Pel que fa a la qüestió de no haver implementat el carril bus-motocicleta considera que és un encert, ja que els carrils bus actuals no compleixen les característiques necessàries per garantir la seguretat dels motoristes, mentre que pel que fa al sistema de torns del taxi, recorda que va ser aprovat i acceptat pel col·lectiu mateix i considera que el resultat era imprevisible. Quant al Pla de foment de la bicicleta comenta que li han de donar un cert marge perquè es desenvolupi. Finament, insisteix que, segons la seva opinió, cal reprovar i condemnar les accions intencionadament contràries a l’interès públic, així com els representants que abusen del poder i actuen en benefici propi, mentre que errar en una acció de govern, igual que encertar-la, és quelcom substancial a la mateixa acció de govern. Per tots els motius exposats, manifesta el seu vot contrari a la proposició. El Sr. Freixedes demana aclarir en quin moment va dir que el Partit Socialista fa una oposició estúpida, ja que considera que no és la seva manera habitual de parlar. Seguidament, aclareix que es tracta d’una innovació el fet de presentar una reprovació en positiu, ja que hi ha moltes maneres de manifestar discrepàncies i quan NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1315 es presenta una reprovació és perquè un cop manifestada la discrepància es considera que no hi ha manera de superar el discurs que s’ha fet i que l’única manera és canviar el responsable de l’àrea. Per aquests motius, considera que “reprovar” i “sentit positiu” són termes incompatibles. D’altra banda, exposa que l’objectiu que té el govern municipal respecte a l’Àrea de Mobilitat és que la gent d’aquesta ciutat pugui anar d’una banda a l’altra amb absoluta llibertat i essent conscient que ho fa d’una manera segura i que, a més, sigui sostenible. Per això, explica, el que han fet durant el darrer any ha estat, entre altres coses, augmentar un 1,9 % la fluïdesa en el recorregut de les rondes, fet que suposa també un decrement de la congestió. També recorda que, en temes d’accessibilitat, s’han instal·lat 342 semàfors nous per a invidents, alhora que estan millorant els encaminaments de les parades de bus. Tot plegat, insiteix, perquè els ciutadans es puguin moure d’una manera sostenible i eficient. També comenta que estan millorant la xarxa de bus i que ja hi ha les cinc primeres línies, així com també que han introduït 11,5 nous carrils bus i que estan treballant per a una millora de la intermodalitat entre els diferents modes de transport. A continuació, recorda també que han redactat el Pla de foment de la bicicleta, del qual el col·lectiu ciclista comença a reconèixer que hi ha un canvi de concepció, així com també esmenta que han reduït un 32 % els accidents que es produïen a les zones de concentració d’accidents més importants. Pel que fa al vehicle elèctric, el Sr. Freixedes comenta que estan tirant endavant el nou Pla de mobilitat urbana de Barcelona, i finalment recorda que en el darrer Òmnibus municipal els ciutadans van valorar amb un 7,7 la facilitat i la comoditat de desplaçar-se o moure’s dins la ciutat de Barcelona, quan el govern anterior es movia entre una nota de 6 i 7. Així, demana que ells mateixos ho valorin. El Sr. Ramírez, dirigint-se al Sr. Freixedes, comenta que sí que ho ha expressat en un sentit positiu i li manifesta la seva estimació. Així, recorda que en cap moment s’ha demanat la dimissió de ningú i que la reprovació era constructiva, un punt per tirar endavant en un canvi de direcció de les polítiques en aquesta àrea de govern, ja que insisteix que en un any i mig s’haurien pogut fer moltes més coses i amb més implicació, tot evitant alguns errors. Així, reitera la seva demanda d’implicació, de tal manera que a la propera comissió se’ls presentin quins són els eixos principals i quines són les mesures que es portaran a terme, ja que, segons la seva opinió, el tema de mobilitat s’ha de tractar tot en un conjunt. Seguidament, dirigint-se al Sr. Laporta, explica que no han presentat la reprovació perquè estiguin d’acord o no amb les propostes del govern, sinó que reproven perquè s’han pres unes mesures errònies segons la seva opinió, fet que s’ha constat per les actuacions del govern mateix. En aquest sentit, recorda que la implantació dels torns per als taxis no havia estat sol·licitada pel sector i que el sistema que es va aplicar no era el que havien votat inicialment els taxistes. Finalment, pel fet que es consideri una mesura desproporcionada, recorda que dia 28 de gener del 2010 Esquerra Republicana va presentar una reprovació del responsable de Mobilitat per la mala gestió del Bicing, per la qual cosa recorda que és una eina política més i que no està fora de lloc. Mentre que sí que considera fora de lloc el fet de fer fum i anar-se’n a Madrid a discutir temes que es discuteixen al Parlament de Catalunya. La Presidenta anuncia que tots han superat el temps i que han d’intervenir molt breument. El Sr. Escudé considera que el Sr. Freixedes no pot acabar la seva intervenció dient «vostès mateixos», sobretot quan el to de les intervencions ha estat en un altre sentit. Així, li recorda que el mandat passat van votar dues reprovacions al Grup Socialista i que cap dels representants socialistes reprovats va acabar amb aquestes paraules. Seguidament, dirigint-se al Sr. Laporta, li comenta que sembla que hagin portat el suport al Sr. Mas allà i es qüestiona si la resta de grup està en la mateixa línia, però li demana que faci la seva feina d’oposició o en qualsevol cas de crossa del govern però que deixi els altres fer la feina d’oposició. A continuació, dirigint-se al Sr. Freixedes, comenta que la qüestió de la fluïdesa està molt bé, però recorda que s’ha parlat que un dels motius que hi hagi més fluïdesa és que cada cop hi ha menys cotxes a causa de la crisi. Alhora, manifesta el seu acord a promocionar una mobilitat sostenible, però tot i que el Sr. Freixedes hagi 1316 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 dit que el sector està molt content, el Sr. Escudé manifesta que té la percepció contrària i considera que si hi ha opinions tan diferents un dels dos té un problema i s’hauran d’asseure amb ells i treballar-hi. Pel que fa als comentaris del Sr. Laporta, esmenta que el Grup del PSC està a favor del dret a decidir i en contra de la independència. El Sr. Laporta comenta al Sr. Ramírez que no apliqui al cas la reprovació de Jordi Portabella al regidor Narváez perquè era a final de mandat i és una qüestió diferent, ja que a final de mandat pot tenir un sentit, ja que s’ha tingut temps de fer la feina i no s’ha fet. En aquest sentit, exposa que ell no ha de dir al Grup Socialista com ha de fer la feina i recorda que només l’ha sobtat el seu posicionament de dir que no era res personal i que no ho volia fer però que ho havia de fer, de tal manera que manifesta que ho ha trobat un exercici de funambulisme, ja que cap d’ells ha tingut coratge d’afrontar la reprovació de manera clara i directa. El Sr. Freixedes explica que la bicicleta és un mitjà de transport que ha anat a la ciutat de Barcelona per quedar-s’hi i que és una part de les solucions al problema de la mobilitat. Així, matisa que ell no ha dit que el sector estigui content, sinó que comença a haver-hi una clara consciència que el govern actual està proposant una nova manera d’entendre la bicicleta a la ciutat i explica que estan treballant de manera no dogmàtica, per la qual cosa de vegades el recorregut que han de fer no és del tot recte, per tal d’arribar a l’objectiu final, que és normalitzar l’ús de la bicicleta, ja que encara està basat en uns ponts molt febles. Així, considera que és un procés de debat, com ho va ser el Bicing. A continuació, comenta que és curiós que reprovin el govern municipal per l’actuació amb el Bicing quan tots, inclòs el Sr. Ramírez, van exigir al govern que no fes les pujades de preu, les quals comenta que no tenien res a veure amb el pressupost. Així, explica que des del govern van entendre que per aconseguir el canvi de tarifes del Bicing ho havien de fer de manera dialogada i laxa en el temps, perquè tothom pogués assumir el canvi de model tarifari, de tal manera que, fruit del que van parlar amb el sector, van arribar a la conclusió que una proposta que s’havia fet molts la van intentar vendre com una decisió presa un cop el govern s’havia cansat i reitera que no era cap decisió presa, sinó que era una proposta de l’empresa municipal que gestiona el contracte Bicing. A continuació, manifesta que el que li sap greu és que considera que sembla que reprovin el govern perquè té clars els objectius i té clar que per a aconseguir els objectius la drecera no és el camí més fiable. En aquest sentit, recorda que el que han fet ha estat parlar amb tot el sector i que finalment han arribat a un acord de només apujar l’IPC de les tarifes Bicing, la qual cosa suposa un preu assumible per a tothom i que ara tenen un any per treballar cap a un nou model de tarifes, ja que el mateix sector reconeix que el model de tarifa plana per a tothom s’ha de superar. Finalment, conclou que les marxes enrere que han esmentat són per aconseguir els objectius, dels quals no n’han modificat cap, tot i que a vegades reconeix que han hagut de canviar camins que en un primer moment semblaven rectes i al final no ho han resultat, però considera que gràcies a això arribaran als objectius, ja que, segons exposa, si fessin el que els diuen que han de fer, que és anar per la via recta, haurien tingut molts accidents, quan un dels objectius d’aquest govern és reduir l’accidentalitat. El Sr. Ramírez reitera que, segons la seva opinió, marxes enrere són polítiques errònies, que són les que ha aplicat el govern, ja que no eren les adequades i les que requeria la ciutadania, per la qual cosa han hagut de tornar enrere. Finalment, insisteix que es tracta d’una reprovació que podria ser un nou paradigma, ja que quan diu «en positiu» és per la relació personal, de tal manera que manifesta que en cap moment ha entrat en l’àmbit personal, ja que és una reprovació des del punt de vista polític, per les mesures i les polítiques públiques errònies i sense un horitzó fix, per la qual cosa manifesta que substancien la reprovació. El Sr. Freixedes expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa l'abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot contrari d’UpB. S'aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1317 6. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda que, en la propera comissió, el govern presenti totes les actuacions previstes en infraestructures del pla de foment de la bicicleta per al període 2013-2015, especialment en carrils-bici, cruïlles i aparcaments, detallant en cadascuna les seves característiques, el seu pressupost i el seu calendari d'execució. El Sr. Mestre anuncia que la proposició ha estat transaccionada amb el Grup de Convergència i Unió i lliurada a la Presidència, la Secretaria i la resta de grups i tot seguit fa un repàs de les declaracions i actuacions del govern. Recorda que el 17 de setembre de 2011 el regidor de Mobilitat va declarar que calia eliminar els separadors de cautxú dels carrils bici de la ciutat i el mateix any el govern va deixar entreveure que no faria més carrils bici, tot i que poc després va rectificar. Tot seguit afirma que el 22 de maig de 2012 l’alcalde, que sempre s’havia mostrat contrari a la circulació de bicicletes per les voreres pel desordre que això significa, va anunciar que modificaria l’ordenança per prohibir la circulació de bicicletes per les voreres, però l’11 de juny matisava que la idea era treure les bicicletes de «segons quines voreres», i va continuar estigmatitzant els ciclistes perquè provoquen accidents i conflictes a la via pública. A continuació, indica que durant un any i mig el govern de Convergència i Unió ha fet algunes actuacions en la línia d’evitar aquest conflicte entre vianant i bicicleta i recorda que la problemàtica en punts com la Sagrera i Sant Andreu han estat tractats en la Comissió de Mobilitat, on s’han incorporat carrils bici que no responen als criteris de mantenir la convivència entre usuaris de la bicicleta i vianants. A més a més, recorda que el 2 de desembre de 2012 el govern va anunciar la implantació de tres nous trams de carril bici als carrers Parlament, Calàbria i Ramon Turó, que no eren previstos al pla que s’havia presentat en aquesta comissió el mes de juliol anterior, i esmenta la sorpresa que els va produir que aquesta actuació s’anunciés en el marc de la jornada «La bicicleta a Barcelona». Finalment, fa esment de l’intent de doblar la tarifa del Bicing per a 2013 i s’alegra que el govern s’hagi desdit de fer aquesta apujada, que entén que és desproporcionada i penalitzadora del Bicing, perquè el govern no té prou suport i, davant la necessitat d’aprovar els preus públics que regulen el Bicing abans de l’1 de gener de 2013, es van limitar a aprovar un increment del 3 %. En definitiva, entén que l’actuació del govern en aquest tema ha estat molt erràtica i creu que les manifestacions del Sr. Freixedes en el sentit que l’acció del govern és no dogmàtica és un eufemisme per tapar actuacions contradictòries i que han estat corregides immediatament. A continuació, fa esment d’un seguit de prioritats que entén que són equivocades. Diu que el govern insisteix que cal modificar l’ordenança però alhora fa inversions que no s’ajusten al calendari presentat el mes de juliol de 2012 en el Pla de foment de la bicicleta, però considera que en el Programa d’inversions municipals no hi ha les inversions suficients per dur a terme aquestes infraestructures. En aquest sentit, reconeix que és possible que estiguin incloses en les actuacions previstes al Pla de manteniment integral, però considera que això no les fa visibles i insisteix que hi ha tot un seguit de prioritats equivocades. que no permeten veure quina és la voluntat del govern municipal, quines són les actuacions previstes, el calendari i les inversions que les han de fer possibles. En definitiva, davant d’aquestes actuacions, que consideren erràtiques, de prioritats equivocades, de l’opacitat en relació amb la inversió necessària per fomentar l’ús de la bicicleta i que aquesta circulació sigui segura, proposa que sigui adoptat l’acord que proposen. En aquest sentit, creu que és imprescindible per fomentar l’ús de la bicicleta que el govern deixi d’estigmatitzar l’ús de la bicicleta i en faci un discurs positiu. En segon lloc, considera que calen actuacions i inversions, i conèixer quan i com es faran, en vies urbanes fora de la xarxa bàsica i que han d’esdevenir zona trenta, amb implantació d’elements físics reductors de la velocitat, ampliació del nombre d’aparcaments per a bicicletes, així com un pla d’actuacions per evitar els robatoris de bicicletes. Així mateix, creu que cal restablir la complicitat amb el sector, així com altres mesures no pròpiament d’infraestructures, imprescindibles per a la bona convivència dels diferents modes de transport, com ara una campanya dirigida a les persones usuàries dels diversos tipus de vehicles per tal que hi hagi una normalització de la circulació de bicicletes a la calçada i el respecte dels usuaris d’altres modes de transport. 1318 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Finalment, anuncia que han arribat a un acord amb el govern, la qual cosa agraeix, i tot seguit llegeix el text de la proposició. El Sr. Escudé manifesta el vot favorable del seu grup i recorda que fa justament un any que el Grup Socialista ja va presentar una proposta que anava en aquesta mateixa línia. Tot seguit manifesta que quan es presenti el Pla de foment caldria incloure-hi la instal·lació de peces de goma separadores dels carrils bici situats a la calçada. En aquest sentit, troba que caldria explicar molt clarament en quines cruïlles el govern farà actuacions per tal de millorar la seguretat dels ciclistes, on s’instal·laran els aparcaments per a bicicletes i dir molt clarament quins carrils bici es faran, perquè considera que no pot ser que un dia es faci una trobada amb les entitats per debatre el futur del sector i dos dies després es comencin els treballs per posar en marxa tres carrils bici que no estan contemplats en el Pla de foment de la bici. En aquesta mateixa línia, creu que hi ha exemples d’actuacions incorrectes que tindrien fàcil correcció i que s’han de tenir en compte, com ara el carril bici del carrer de Calàbria. Per acabar, pregunta si al Pla de foment de la bicicleta el govern donarà compliment a la proposició que va aprovar la Comissió de Mobilitat que demanava que es fessin els treballs necessaris per crear una base de dades d’accidentalitat específica per a la bicicleta i que es fes una campanya per als conductors de vehicles per sensibilitzar de la presència de la bicicleta a la ciutat. El Sr. Ramírez anuncia el posicionament favorable del seu grup a la proposició perquè va en la línia de treballar per un nou model en el tractament de la bicicleta a Barcelona. Considera que, per a això, és imprescindible el Pla de foment de la bicicleta i, específicament, la concreció de les inversions tant en carrils bici com en cruïlles i en aparcaments. Pel que fa al tema dels aparcaments, recorda que el Pla de foment preveia que Barcelona Serveis Municipals havia d’instal·lar mil aparcaments nous, cosa que el sector va considerar insuficient. Per tant, demana quina ha de ser la ubicació d’aquests aparcaments, si es faran i quin altre sistema es farà servir. D’altra banda, diu que és bàsic i fonamental el pressupost i el calendari per conèixer l’estat de la situació i quan s’efectuaran les inversions, perquè considera que els usuaris han de tenir a l’abast unes infraestructures que els garanteixin la seguretat, i més si el govern es planteja la modificació de l’article 14 de l’Ordenança de circulació per fer baixar els ciclistes de les voreres a la calçada. En aquest sentit, entén que aquesta mesura s’ha de prendre, però garantint la seguretat dels ciclistes. Finalment, demana que hi hagi converses amb tot el sector, més participació, que el govern sigui més actiu i que escolti els especialistes. En aquest sentit, demana que es tinguin en compte les aportacions que es van fer des del sector al grup de treball de la Taula de la Bicicleta. El Sr. Laporta anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició, fonamentalment perquè falta el pressupost en el Pla de foment de la bicicleta per al període 2013- 2015. Pensa que el pla s’està desenvolupant bé, tot i la seva complexitat, i esmenta que la queixa principal que arriba al grup de treball de la bicicleta és que els nous carrils bici que es fan són bidireccionals però, en canvi, els sistemes de segregació dels carrils de la calçada s’apliquen aleatòriament. Afegeix que els tècnics han insistit que els carrils bici ha de tenir pivots de protecció per millorar la seguretat i evitar la indisciplina viària. Conclou refermant que el pla s’està desenvolupant bé i que el seu grup no és partidari de collar el govern amb totes aquestes qüestions, si no és en temes que puguin tenir una resolució immediata, i insisteix que la implementació del pla no és fàcil i que té una evolució lenta, si bé no infinita. El Sr. Freixedes anuncia que el Grup de Convergència i Unió també donarà suport a la proposició, si bé considera que el text que aprovaran no s’ajusta exactament al discurs que ha fet el Sr. Mestre i matisa que el que s’aprova no és presentar el Pla de foment de la bicicleta, que ja ha estat presentat, sinó una concreció de quines són les infraestructures incloses en el pla, amb un calendari i un pressupost. Tot seguit, es refereix a la «reprovació positiva» que en un punt anterior plantejava el Partit Popular i qualifica de «reprovació positiva / vendetta» la posició del PSC, perquè entén que l’argument més sòlid que presenten és que Convergència i Unió va donar suport a la reprovació del senyor Narváez que va plantejar el senyor Portabella durant el mandat anterior. Pel que fa a l’acusació que el govern té una política erràtica en el tema de la bicicleta, argumenta que són els grups de l’oposició els qui decideixen quan es canvia NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1319 de direcció, i assenyala que són falses les afirmacions que per al govern la bicicleta es veu com un problema i que no sigui una alternativa real. Contràriament, afirma que treballen per normalitzar aquest sistema de transport i superar les dificultats que planteja el model de circulació per les voreres i l’alt cost del sistema de lloguer públic, precisament perquè el creixement de la bicicleta pugui continuar. En aquest sentit, declara que el govern és el primer a defensar la bicicleta, que estan convençuts de les seves bondats i algunes de les dificultats de mobilitat a Barcelona es poden superar amb un ús massiu d’aquest mitjà de transport. Per tant, malgrat les crítiques de l’oposició, entén que estan treballant en aquesta direcció des del primer dia. Pel que fa al Pla de foment, recorda que es va presentar abans de l’estiu anterior, però anuncia que concretaran el tema dels carrils bici. Pel que fa a les peces separadores, informa que havien rebut denúncies que aquestes peces generaven problemes als motoristes, si bé més tard es va veure que era bàsicament als vianants, a qui generaven més problemes, i comenta que es va decidir de no instal·lar-ne més de les conegudes col·loquialment com a «juanoles», que són les més problemàtiques, però que això en cap cas no implicava que no es fessin més carrils bici amb separadors. Per tant, informa que es va decidir, amb criteris tècnics, quan un carril necessitava separadors i quan no, i que això és el que estan fent, la qual cosa insisteix que no és un exemple de política erràtica, sinó una solució tècnica a un problema real. Finalment, pel que fa a l’ordenança, comenta que hi estan treballant, que escolten tothom i que evidentment recolliran les aportacions del grup de treball de la bicicleta, si bé matisa que no és una qüestió de majories i minories, que del que es tractava era d’asseure’s amb tothom, entendre exactament què es demanava i que es va arribar a la conclusió que el tema de les tarifes s’havia d’anar madurant durant un any. Acaba reiterant la posició favorable del seu grup a la proposició d’Iniciativa i anuncia que en el termini d’un parell de mesos presentaran el desglossament i el detall de les infraestructures que incloïa el Pla de foment. El Sr. Mestre agraeix el vot favorable de tots els grups. Seguidament, matisa al Sr. Freixedes que el que aproven és que el govern faci bé les coses, perquè des del seu punt de vista no les ha fetes bé i diu que han aportat totes les dades que justifiquen aquesta opinió. Pel que fa a les tarifes del Bicing, indica que va ser present al primer debat sobre l’increment de tarifes en el Consell d’Administració de BSM i en tots els debats posteriors, i considera que dins el govern municipal hi ha una gran dispersió o actuacions diverses o voluntats diferents entre BSM, l’Àrea d’Economia i l’Àrea de Mobilitat, la qual cosa fa que plantegin coses tan inexplicables com l’increment abusiu de tarifes del Bicing per al 2013. Tot seguit, demana al Sr. Freixedes i al govern que hi hagi una política veritable de foment de la bicicleta, amb actuacions en infraestructures, amb calendari i amb dotació econòmica, que tot això sigui informat i debatut en la Comissió de Mobilitat, i que aquestes actuacions, tot i que això no ho digui la proposició, vagin per davant de la modificació de l’Ordenança de circulació. Diu que està d’acord que els ciclistes circulin per la calçada i que ho puguin fer amb seguretat, però que per evitar el conflicte entre ciclistes i vianants primer cal fer les inversions necessàries i després modificar l’ordenança. Finalment, tot i admetre que hi ha un govern i tretze regidors i regidores, afirma que l’alcalde és l’alcalde i demana al Sr. Freixedes que esmenti una sola declaració de l’alcalde Trias on recomani l’ús de la bicicleta sense afegir-hi cinc peròs, inconvenients o advertiments, una sola declaració on l’alcalde, que és la primera autoritat local, faci pedagogia positiva sobre l’ús de la bicicleta i els seus avantatges. Afirma que no ho podrà fer perquè no la trobarà. El Sr. Escudé exposa que no entén el Sr. Freixedes perquè s’entesta a dir que tiren a sobre seu, però afirma que en el tema de la reprovació no hi ha cap vendetta i que ell no ha esmentat el Sr. Narváez, entre altres coses perquè sap que el Sr. Freixedes no suporta sentir el nom del Sr. Paco Narváez. Continua dient-li que el seu grup ha votat a favor de la proposició del Sr. Ramírez perquè el regidor Freixedes ho ha fet malament al davant de les polítiques de mobilitat. Finalment, en relació amb els comentaris del Sr. Mestre, diu que sí que n’hi ha unes, de declaracions de l’alcalde Trias, en què afirmava que les bicicletes han de 1320 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 competir amb el cotxe i no amb els vianants, la qual cosa creu que resumeix de manera clara i simple què és per a l’alcalde la bicicleta a la ciutat. El Sr. Ramírez retreu al Sr. Freixedes que hagi dit que concretar més les actuacions, les inversions, el detall del pressupost i el calendari signifiqui que es consideri la bicicleta com un problema, perquè, contràriament, ells voten pel foment de la bicicleta. Tot seguit, rebutja que el seu grup tingui contradiccions i, en tot cas, entén que més aviat la contradicció és del Grup de Convergència i Unió, que vota a favor d’una iniciativa que demana que el govern faci allò que ja hauria d’haver fet, i s’aprova a instàncies de l’oposició. El Sr. Freixedes nega que hagi dit les paraules que li atribueixen. En aquest sentit, puntualitza que el fet de presentar aquesta iniciativa era fer un problema de la bicicleta ho havia dit el Sr. Mestre. I pel que fa a declaracions en positiu de l’alcalde sobre la bicicleta, afirma que se’n podrien trobar moltes perquè, entre altres coses, l’alcalde és una persona que la utilitza i, per tant, les declaracions que esmentava el Sr. Escudé no són les úniques que es poden trobar, però acusa l’oposició de voler tenir una veritat absoluta i entén que així no s’hi pot fer res. Finalment, pel que fa a les contradiccions, retreu al Partit Popular que estigui en contra que les bicicletes circulin per les voreres i que, alhora, alertin del perill de fer-les baixar a la calçada. Demana, per tant, que tothom es posi a lloc perquè, si no, entén que no se’n sortiran. El Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda que, en dos mesos, el govern presenti totes les actuacions previstes en infraestructures del pla de foment de la bicicleta per al període 2013-2015, especialment en carrils-bici, cruïlles i aparcaments, detallant en cadascuna les seves característiques, el seu pressupost i el seu calendari d'execució. Del Grup Municipal UpB: 7. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: incloure en la redacció del Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2013-2018, la recomanació d'habilitar majoritàriament els darrers espais d'aparcament en calçada en cruïlles sense xamfrà com a espais d'estacionament per a motos, com a mesura per millorar la visibilitat i reduir el risc d'accidentalitat. El Sr. Laporta recorda que han començat la reunió de la comissió amb l’Informe d’accidentalitat viària 2012, el qual situa les col·lisions frontolaterals per la preferència de pas a les cruïlles en tercer lloc de les tipologies d’accidents i indica que la proposició que presenta fa referència a aquesta dada. En aquest sentit, considera que la presència de vehicles estacionats a les cruïlles sense xamfrà dificulta la visibilitat i incrementa el risc d’accident i per això demana que s’inclogui en la redacció del Pla de mobilitat urbana 2013-2018 la recomanació d’habilitar els darrers espais d’aparcament en calçada, en cruïlles sense xamfrà, com a espais d’estacionament per a motocicletes, la qual cosa en milloraria la visibilitat i reduiria el risc d’accident, alhora que permetria augmentar les places de pàrquing de motocicletes, perquè considera que algunes zones de la ciutat n’estan mancades. El Sr. Escudé anuncia el vot favorable del seu grup a aquesta proposició. El Sr. Ramírez expressa el vot favorable del seu grup a aquesta proposició, tant per les raons adduïdes pel Sr. Laporta i l’Informe de sinistralitat com pel fet que el parc de motocicletes i ciclomotors s’incrementa any rere any i, en canvi, les places d’aparcament no s’incrementen en la mateixa proporció. Entén, per tant, que s’ha de garantir la seguretat però també l’aparcament de motocicletes de forma idònia. El Sr. Mestre anuncia el vot favorable del seu grup a aquesta proposició perquè en comparteixen la voluntat i perquè és una qüestió que ja es recull en diversos dossiers tècnics de seguretat viària, alhora que també considera que hi ha una correspondència amb l’eix de la mobilitat segura del Pla de mobilitat urbana. Tanmateix, lamenta que el Grup d’UpB no hagi acceptat una esmena en la qual demanaven que s’afegís entre els objectius el d’eliminar progressivament l’aparcament de motos a les voreres, que representa un greu problema especialment NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1321 per a les persones que tenen mobilitat reduïda. Malgrat que el grup proposant no va acceptar aquesta esmena, reitera el vot favorable del seu grup. El Sr. Freixedes expressa el seu acord total amb la proposició perquè creu que és una bona mesura per reduir el risc d’accidents i informa que, de fet, és una de les actuacions de millora que s’estan recollint en el procés d’anàlisi dels passos de vianants que està realitzant la Guàrdia Urbana. Per tant, es mostra d’acord a incloure aquesta mesura en el Pla de mobilitat urbana que s’està redactant. El Sr. Laporta agraeix el suport de tots els grups a la proposició i explica que no han acceptat l’esmena del Grup d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa perquè les mesures contemplades a la proposició ja comportarien l’assoliment de l’objectiu que plantejava l’esmena, i afegeix que més endavant segur que es posaran d’acord en el tema de treure les motos de les voreres. El Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 8. Que el Govern Municipal porti a terme les actuacions escaients per incrementar la seguretat i disminuir les molèsties i el trencament de la convivència dels veïns i veïnes a la zona dels carrers Passeig Enric Sanchís amb el carrer Foc Follet al Barri del Bon Pastor. La Sra. Escarp xplica que fan aquest prec perquè els veïns del passeig Enric Sanchís i del carrer Foc Follet els han fet arribar la seva preocupació perquè hi ha alguns pisos ocupats, que diu que escriuria amb k i amb c perquè n’hi ha de diferents tipus, i s’ajunten una sèrie de locals, alguns de pública concurrència, on sembla que hi ha, en termes col·loquials, trapicheo, terme que admet que no sap traduir, i davant el suggeriment del Sr. Forn de dir-ne «trapitxeig» manifesta que parlar de drogues en petit comerç li sembla una mica fort. Per tant, el seu grup demana una actuació contundent i transversal per disminuir els fets delictius que s’hi puguin produir, però sobretot per la percepció d’inseguretat que tenen els veïns de l’entorn. El Sr. Forn informa que, segons la Guàrdia Urbana, durant l’any 2012 en aquesta zona es van realitzar 112 intervencions de tipologia variada, vint-i-una de les quals van ser per molèsties i, d’aquestes, onze per molèsties en espai públic i deu per sorolls en locals, i d’aquests darrers la major part provenien d’un únic bar, que sembla que és el que crea més problemes, segons han detectat, per l’entrada i sortida de clients. Afegeix que la darrera queixa que van rebre va ser el 14 d’octubre, tres mesos enrere, i creuen que les accions de proximitat i vigilància que han fet Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana han atenuat el problema. A continuació explica que, arran d’aquest prec, s’ha tornat a informar i diu que li han comunicat que tant el Cos de Mossos d’Esquadra com la unitat de Sant Andreu de la Guàrdia Urbana fa temps que tenen una presència més sovintejada en aquesta zona. Insisteix que, segons les dades del darrer trimestre, la situació és de contenció. Tanmateix, es comprometen a continuar en aquesta línia, i tot i que s’imagina que la Guàrdia Urbana també s’ha posat en contacte amb els veïns, ell reitera la seva disposició a fer qualsevol cosa per millorar la convivència. La Sra. Escarp agraeix la resposta i diu que sap que hi seran. Aclareix que, pel que sembla, a mesura que alguns locals van quedant buits el mateix propietari se’ls queda i això acaba generant algun problema. Per tant, insisteix que l’actuació no ha de ser només policial, sinó transversal, des del districte, que és una de les peticions dels veïns. Considera que aquesta proximitat amb els veïns i explicar-los les actuacions pot ajudar a millorar la situació i sobretot la percepció que puguin tenir els veïns. El Sr. Forn diu que parlarà amb el cap de la Guàrdia Urbana i amb l’intendent del districte per veure si poden millorar en la línia que suggereix la regidora, la qual li sembla positiva. 1322 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 9. De forma coherent amb els objectius del Pla de Seguretat Urbana, que la Guàrdia Urbana elabori, en el termini de tres mesos, una instrucció per abordar qualsevol tipus de discriminació i agressió per raó de racisme o xenofòbia. Per elaborar la instrucció cal tenir en compte la transversalitat de les actuacions i, per tant, cal elaborar-la en relació a àrees, cossos policials i institucions i, en especial, amb el Fiscal Coordinador de delictes d'odi i discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona. La Sra. Ribas exposa el cas d’un grup de neonazis que el dia 7 de gener va agredir un jove de catorze anys d’origen pakistanès al barri de Sant Antoni i després de l’agressió va anar fins a la plaça de Castella proferint crits i salutacions feixistes i amenaçant comerciants i vianants, i lamenta que aquest no sigui un fet aïllat, atès que s’han donat altres casos com el del Casal Tramuntana al Clot - Camp de l’Arpa o el de la Llibreria Europa. Tot seguit, assenyala que Barcelona s’ha definit a si mateixa com a ciutat de drets, que es reconeix en la defensa dels drets fonamentals per a tothom i, en aquest sentit, entén que el respecte als principis de llibertat, igualtat i democràcia, als drets humans i a les llibertats fonamentals són els principis en els quals es fonamenta la Carta de ciutadania de Barcelona, i creu, per tant, que des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha de vetllar perquè aquest tipus de situacions no es tornin a repetir. A continuació, atès que l’Àrea de Prevenció i Seguretat, mitjançant el Pla de seguretat ciutadana, té la responsabilitat de planificar les polítiques públiques per millorar la seguretat de la ciutat i que ja s’està treballant perquè la Guàrdia Urbana pugui desenvolupar tasques de policia judicial, considera que pot ser útil l’elaboració d’una instrucció específica que permeti una actuació més ràpida en casos de xenofòbia, racisme i altres formes de discriminació. Per tant, demana que s’elabori aquesta instrucció, de forma integral i transversal amb les altres àrees municipals i amb l’experiència d’altres cossos policials. En aquest sentit, indica que els Mossos d’Esquadra el 2010 ja van elaborar un procediment per actuar davant de fets delictius motivats per odi i discriminació, però afegeix que també es pot comptar amb el fiscal per als delictes d’odi i discriminació i amb entitats representatives de la ciutat que treballen en aquest camp. El Sr. Forn creu que la proposta és coherent amb les polítiques que du a terme el govern en matèria de seguretat, especialment pel que fa als col·lectius més vulnerables, els quals creu que també han de ser objecte d’una protecció major amb un reforçament de les accions preventives i en l’atenció. En aquest sentit, entén que, més que una instrucció nova, el que cal és actualitzar la que ja tenen. Recorda que la Guàrdia Urbana ja disposa de la instrucció 29/08, de Normes d’actuació per prevenir i evitar actituds discriminatòries, on es determinen les normes d’actuació en casos de conductes discriminatòries relacionades amb l’origen racial o ètnic, religió, conviccions, discapacitat, condició econòmica, edat o orientació sexual, i que tenen com a objectiu atemptar contra la dignitat i crear un entorn intimidatori, humiliant i ofensiu. Així, doncs, accepta el prec, no tant en el sentit de partir de zero, sinó d’actualitzar i modificar aquesta instrucció de 2008, cosa que es compromet a fer. La Sra. Ribas agraeix al govern la seva posició i es mostra convençuda que la posada al dia de la instrucció serà positiva tant per a la Guàrdia Urbana com per a l’ajuntament i, en definitiva, per a Barcelona i la seva ciutadania. Es dóna per tractat. 10. Que el Govern municipal presenti, en el termini de tres mesos, un projecte de pacificació del trànsit per al carrer de les Magdalenes i els seus entorns, que respongui a l'objectiu de donar prioritat a la seguretat i al i la vianant. El Sr. Mestre exposa que el carrer Magdalenes té una velocitat permesa màxima de 10 km/h, amb diverses senyalitzacions que així ho indiquen, un gàlib màxim de 2 m, NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1323 un horari restringit per a vehicles no autoritzats, un control fotogràfic per fer la vigilància d’aquest horari restringit i, alhora, és una via per on circulen camions de distribució de mercaderies que serveixen als comerços que no són del mateix carrer. A més a més, afegeix que les voreres són estretes i que les pilones de seguretat fan que l’espai encara sigui més reduït. Al final del carrer, continua, al carrer Ripoll hi ha l’equipament municipal de Ca la Dona; i a la plaça del Vuit de Març hi ha una àrea de joc infantil. Tot plegat fa que sigui una zona on hi ha molta activitat veïnal. Afegeix que han observat que molt sovint, tot i que no de forma continuada, hi tornen a aparcar motos, quan un dels objectius de la reurbanització de la plaça precisament era l’eliminació de l’aparcament de motos. Per tant, creu que cal que el carrer Magdalenes i els seus entorns esdevinguin un espai amable i que caldria reforçar els elements per assegurar una velocitat adequada en aquesta via, atès que la circulació màxima de 10 km/h no es compleix sempre, cosa que els veïns i comerciants han denunciat repetidament. En aquest sentit, considera que cal atendre les peticions dels veïns i comerciants i donar compliment al que el govern municipal proposava en el Programa d’actuació del Districte de Ciutat Vella, tot i que no va ser aprovat pel Consell Municipal de Districte, però on s’expressava la voluntat d’urbanitzar el triangle Comtal, format pels carrers Comtal, Via Laietana i el carrer Magdalenes. Per tot això, proposa que la Regidoria de Mobilitat estudiï una solució que permeti que en poc temps el carrer Magdalena esdevingui un espai pacificat. El Sr. Freixedes admet que el carrer Magdalenes, conjuntament amb el carrer Canuda, és una via d’accés per als vehicles de distribució de mercaderies a la zona d’accés controlat del Portal de l’Àngel, i que aquest control d’accés es gestiona mitjançant una pilona al carrer Canuda, però comenta que el carrer Magdalenes no pot disposar d’una pilona perquè impediria l’accés als carrers propers. Per aquest motiu, assenyala que la pilona per accedir a la zona del Portal de l’Àngel se situa al carrer Duran i Bas. A causa d’aquesta situació, afegeix que la regidoria està duent a terme la instal·lació de dos sensors de gàlib per controlar l’accés dels vehicles de distribució al carrer Magdalenes, el primer dels quals activarà un senyal vertical lluminós que alertarà el conductor que entra en una zona restringida en aquell horari per a aquest tipus de vehicles i, si continua avançant, el segon sensor activarà una videocàmera que tramitarà la denúncia per infracció de la restricció d’accés. Esperen que amb aquesta actuació es redueixi el nombre de vehicles que accedeixen a la zona del Portal de l’Àngel a través del carrer Magdalenes. Així mateix, informa que també estan actuant en relació amb les altres indisciplines que es produeixen a l’entorn de Magdalenes i que la Guàrdia Urbana va denunciant les motos que hi aparquen. Afegeix que un altre dels problemes que han detectat és que hi aparquen vehicles amb motor d’explosió quan només hi pot haver vehicles elèctrics, però insisteix que la Guàrdia Urbana hi està a sobre. Finalment, anuncia que no admeten el prec perquè consideren que el que es demana ja s’està fent. El Sr. Mestre lamenta que no acceptin el prec perquè, si ja estan fent el que es demana, entén que és més fàcil acceptar-lo i llavors fer-ne el seguiment i el govern podria demostrar que efectivament ho estan fent. Insisteix que el carrer Magdalenes no és un espai pacificat, que no s’hi respecta el límit de velocitat i no es garanteix la seguretat de vianants, i, per tant, aquesta situació preocupa al seu grup i també a veïns i comerciants de l’entorn. Repeteix que li hauria agradat que s’acceptés el prec i que el govern presentés en el termini de tres mesos un projecte de pacificació del trànsit, cosa que creu que era acceptable per al govern, i insisteix que, malgrat que la Comissió de Govern del Districte no ho va aprovar, les mesures de millora de la mobilitat urbana contemplava aquest triangle format pels carrers Comtal, Via Laietana i Magdalenes. Acaba tornant a lamentar que no s’hagi acceptat el prec i anuncia que continuaran insistint sobre aquesta qüestió, tant a la comissió com al Districte de Ciutat Vella. El Sr. Freixedes insisteix que les feines s’estan fent i, a més, conjuntament amb els veïns, i que donaran fruits immediatament. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 1324 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 11. Que s'allargui l'horari dels servei del Bicing dels divendres fins a les 3 h, una hora després de finalitzar l'horari d'obertura del metro. El Sr. Laporta exposa que el servei de Bicing comença a les cinc del matí i finalitza a les dues de la matinada, de dilluns a divendres, i que els cap de setmanes i festius dura vint-i-quatre hores. Afegeix que el servei de metro és fins a la mitjanit de diumenge a dijous, fins a les dues de la matinada els divendres i vigílies de festius, i de vint-i-quatre hores els dissabtes. Per tant, demana allargar el servei de Bicing els divendres fins a les tres de la matinada per poder-lo fer compatible amb el servei de metro. El Sr. Freixedes anuncia que accepten el prec d’UpB a mitges i que estudiaran la proposta, però no garanteix que sigui possible fer-ho perquè, tot i que troba que el tema és positiu, les bases de dades del Bicing necessiten un cert temps per fer un resset i fer una certa neteja. Reitera que els caps de setmana funciona ininterrompudament i informa que estan treballant amb BSM i Clear Channel per veure si aquestes bases de dades poden fer la gestió del servei de Bicing sense fer aquest resset. El Sr. Laporta agraeix «a mitges» l’acceptació del prec a mitges i confia que la tècnica permeti fer el resset. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 12. Quines actuacions es portaran a terme en el sector del taxi de Barcelona? El Sr. Escudé explica que formula la pregunta perquè el Sr. Freixedes tingui l’oportunitat d’explicar als qui no formen part del consell d’administració les mesures adoptades per l’Institut Metropolità del Taxi arran de la suspensió del sistema de torns. El Sr. Freixedes diu que, malgrat que el taxi és una competència metropolitana, no té cap inconvenient a donar les explicacions a la comissió, ja que el tema ha sortit diverses vegades. Recorda que el taxi és una competència metropolitana i que tradicionalment el regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona ha estat alhora el president de l’Institut Metropolità del Taxi, el qual es regeix, a banda del president i del gerent, mitjançant un consell d’administració i el Ple de l’Àrea Metropolitana, si bé, malgrat que s’ha mantingut la tradició en aquest punt, fruit d’un acord polític la presidència del consell d’administració la té el Partit Socialista i això fa que el vicepresident de l’institut sigui el Sr. Poveda, i conjuntament amb el gerent i el president formen part del bloc motor de l’Institut Metropolità del Taxi. Seguidament, explica que, fruit d’un llarg període de negociacions amb diversos interlocutors del sector del taxi, es va implantar un sistema de torns, que no es va canviar perquè sí. Indica que entre la consulta i l’aprovació del sistema de torns hi va haver un període d’al·legacions, que no s’ha de menystenir i que, per tant, ningú no pot dir que no es va posar a exposició pública el que els representants del sector van decidir majoritàriament. Tot i així, comenta que hi van haver moltes al·legacions, la majoria perquè els taxistes no volien renunciar a una certa flexibilitat horària per la seva condició d’autònoms i assenyala que van acabar modulant amb els diferents representants del sector un sistema que responia a les al·legacions i que recollia bona part de la sensibilitat del sector, i que solament una de les organitzacions que formen part de la Taula del Taxi, Taxi Companys, que a més és minoritària, es va oposar a la proposta final de torns. Afegeix que hi va haver moltes negociacions amb un sector que no solament està en crisi a Barcelona, sinó a altres llocs de l’Estat i del continent, i que estant intentant trobar una sortida conjuntament amb el sector, partint de la base que tothom coincideix que hi ha un excés de llicències. Per aquesta raó, demana una mica de responsabilitat a tothom, perquè li sembla que l’única manera d’aconseguir reduir el nombre de llicències passa per una modificació prèvia d’una llei de l’Estat i, per tant, NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1325 creu que aquí el Partit Popular tindrà un paper predominant. En aquest sentit, assenyala que aquesta modificació pot generar una via d’ingressos que en aquests moments els diuen que tècnicament és impossible i per aquesta raó van optar pel sistema de torns i no pas per reduir llicències. Puntualitza que cinc o sis anys enrere ja es va intentar reduir llicències però un tribunal ho va acabar tombant. Per tant, insisteix que la solució ha de ser jurídicament robusta i manté que els sistema de torns ho era. Pel que fa a la retirada de llicències, diu que hi estan treballant en ferm però que tots els camins passen per la modificació d’una llei estatal i que hi ha certs partits que aprofiten el tema del taxi per fer «caldo gros», però que es poden trobar que al final «la pilota quedi al seu plat». Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 13. Quina és la previsió de places d'agents de la Guàrdia Urbana que té el Govern Municipal previst convocar per tal de cobrir les baixes que s'hagin produït en el cos? El Sr. Villagrasa exposa que, a causa del reial decret aprovat pel Govern del Partit Popular, s’havia donat la problemàtica que la Guàrdia Urbana tenia una taxa de reposició zero. En aquest sentit, recorda que des del Partit Popular de Catalunya s’havien compromès a fer les gestions oportunes perquè aquells ajuntaments que estiguessin sanejats, com és el cas del de Barcelona, poguessin reposar les baixes de la Guàrdia Urbana. Ara que això s’ha aconseguit, lamenta que tots aquells que els van criticar i van expressar dubtes no hagin rectificat ni els felicitin per aquestes gestions. Dit això, assenyala que hi ha alguns números que no els quadren, perquè creu que el Sr. Forn el 19 de novembre parlava d’unes dues-centes places, l’alcalde el 14 de gener parlava de cent, i a ells els consta que hi pot haver unes 650 baixes. Per tot això, demana quina data té prevista el govern municipal per fer la convocatòria i quantes seran les places a cobrir. El Sr. Forn comença la intervenció felicitant el Partit Popular i recorda que ja ho ha fet altres vegades. Insisteix que va ser una intervenció important i que el problema de la Guàrdia Urbana s’ha pogut resoldre parcialment, perquè el compromís de l’ajuntament era augmentar en dues-centes places cada any i això diu que no serà possible, però sí que es podrà fer el cent per dent de la reposició. Aclareix que al desembre va parlar de dues-centes places per intentar colar les baixes del 2011 i les del 2012, però assenyala que això passa per Intervenció i que encara no està resolt, tot i que ho veu difícil. Finalment, diu que Intervenció ha de donar la xifra oficial i s’han de conèixer les altes i les baixes –pel que fa a les altes, aclareix que hi ha hagut reincorporació de guàrdies–, i creu que la xifra final s’acostarà més als cent que als dos-cents que havia anunciat al desembre. El Sr. Villagrasa pregunta quan pensen fer la convocatòria i, atès que el tema de la Guàrdia Urbana ja està més o menys solucionat, insisteix que exigeixin al Govern de la Generalitat els mossos d’esquadra que es mereix la ciutat, i recorda que aquest cos fou fundat per Felip V. El Sr. Forn diu que el Sr. Villagrasa ho aprofita tot i, fent referència al comentari sobre Felip V, que xuta totes les pilotes. Tot seguit anuncia que la convocatòria serà el mes de febrer i que, com ja havia dit, ho tenen tot preparat i només estan pendents de saber el nombre exacte que autoritzaran des d’Intervenció. A continuació, assenyala que el 2013 no hi haurà cap incorporació perquè no hi ha temps, atès que els agents han de passar un període de formació. Insisteix que el 2012 s’hi van incorporar els de la convocatòria de 2011 i que el 2013 no hi haurà incorporació i que, per tant, hauran de passar l’estiu, que és un moment important a la ciutat, amb els recursos disponibles, de la millor manera possible. Es dóna per tractada. 14. Quin és el calendari d'implantació, el cost i els beneficis previstos que suposa la nova Àrea Lila d'aparcaments de la ciutat de Barcelona, tot indicant la delimitació de les zones i carrers afectats, així com el preu/tarifa aplicable i les franges horàries? El Sr. Ramírez exposa que el mes d’octubre van ser informats que el 2013, com a novetat, hi hauria una nova modalitat d’estacionament regulat en superfície, de 1326 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 pagament, que seria l’àrea lila, que afectaria les zones limítrofes amb l’àrea verda. Per tant, continua, atès que aquest tema ja va ser debatut en aquesta comissió el mes d’octubre, pregunta si el projecte tira endavant, quin és el calendari d’implementació, el cost i els beneficis previstos, la delimitació de les zones i carrers afectats, i la tarifa aplicable de les franges horàries. El Sr. Freixedes explica que l’àrea lila és una proposta de l’empresa que gestiona les àrees controlades d’aparcament i hi han estat treballant conjuntament amb els tècnics de Mobilitat. Recorda que l’àrea lila és una resposta a un dels problemes que genera l’àrea verda, just en aquelles zones on acaben les àrees verdes, on es produeixen efectes rebot, i posa com a exemple que barris que no tenien problemes d’aparcament abans que al barri del costat s’implantés l’àrea verda en comencen a tenir. Afegeix que també s’han trobat, fruit de l’efecte frontera, en alguns barris on es va implantar l’àrea verda sense prou justificació, que ara sobra capacitat d’aparcament. Per tant, assenyala que l’àrea lila és senzillament una resposta tècnica que intenta solucionar aquest problema de frontera i que intenta no estendre l’àrea verda com una taca d’oli perquè no arribi a barris de Barcelona on tècnicament no es necessita. Recorda que el fonament tècnic que hi ha darrere l’àrea verda és un mode de peatge urbà, en el sentit que es dóna la garantia a uns ciutadans que si es dirigeixen amb cotxe a certes zones centrals de la ciutat hauran de pagar per aparcar, precisament per dissuadir els que no són veïns de la zona perquè no facin servir el vehicle. Constata que, si s’estén aquest concepte sense cap mena d’aturador, acaba posant en crisi l’objectiu principal, que és rebaixar la mobilitat en vehicle privat per les zones centrals de la ciutat. Pel que fa a les altres preguntes, informa que les mesures estan en suspens perquè, a diferència del Bicing, l’àrea lila forma part de les ordenances i, per tant, si aquestes no s’aproven és impossible que això tiri endavant. El Sr. Ramírez agraeix la resposta del regidor i demana que, de cara al futur, es tinguin en compte els grups municipals si es pren aquest tipus de mesures que afecten la mobilitat de Barcelona, per tal de debatre el desplegament d’aquesta nova àrea lila i que no passi com va passar amb les tarifes del Bicing, que es van presentar sense cap tipus de coneixement a través de BSM. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 15. Quines propostes s'han rebut per el projecte de comercialització de la denominació (ramingrights) d'estacions o línies de metro, línies d'autobús o espais singulars del metro? Quan es pretén resoldre aquesta licitació per procés negociat? El Sr. Laporta recorda que en l’anterior Plenari va mostrar la seva disconformitat amb la comercialització de la denominació d’estacions de metro, bus i alguns espais singulars perquè creuen que s’hauria d’haver fet en el si del Consell d’Administració de TMB i, malgrat la situació financera delicada de TMB, no creuen que aquesta sigui la solució al problema, sinó que la solució passa per reclamar al Govern de l’Estat que faci les inversions que li pertoquen i que pagui el que deu a Catalunya i, de retruc, a Barcelona. En aquest sentit, indica que el motiu de la pregunta és conèixer la situació en què es troba el projecte, que es va treure a concurs i, atès que el termini acabava el 7 de gener, vol saber quines propostes s’han rebut per al projecte de comercialització dels namingrights de les estacions o línies de metro, autobús o espais singulars del metro, i quan es pretén resoldre aquesta licitació pel procés negociador. El Sr. Forn repeteix que el 7 de gener va concloure la primera fase de classificació d’empreses que es poden presentar al procés de licitació per adjudicar la consultoria i comercialització dels actius de TMB, que són tots aquells que es considerin objecte de patrocini, i que s’hi han presentat sis empreses: Katapult, Clear Channel, JCDecaux, Main, MKG Arena i IMG. Informa que s’està procedint a l’avaluació de les empreses que passen a la fase de licitació i calculen que l’adjudicació definitiva es farà cap al mes de maig. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1327 El Sr. Laporta demana que li passi el nom de les empreses per escrit, perquè les ha dit molt ràpidament, a la qual cosa el Sr. Forn accedeix, i pregunta si la proposta econòmica total la poden saber o si està per determinar. El Sr. Forn diu que no té les dades en aquest moment. El Sr. Laporta agraeix la informació donada. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal ICV-EUiA: 16. Que el Govern municipal informi de les gestions realitzades i l'estat d'execució per donar compliment a la següent proposició/declaració de grup presentada per aquest Grup Municipal i aprovada en Comissió de Seguretat i Mobilitat del passat 13 de desembre: (M1115/5645) "La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar als representants de l'Ajuntament de Barcelona al Consell d'Administració de l'ATM a defensar la congelació de tarifes del transport públic per a l'any 2013". El Sr. Mestre recorda que a la sessió del passat 13 de desembre es va acordar, amb el vot favorable de tots els grups i el vot contrari del grup del govern, instar els representants de l’Ajuntament de Barcelona al Consell d’Administració de l’ATM a defensar la congelació de tarifes del transport públic per a 2013, i que el dia 20 de desembre es va reunir aquest consell d’administració i es van aprovar les noves tarifes. Demana quins van ser els representants municipals que hi van participar, quina posició van mantenir i quin va ser el sentit final del seu vot en aquest punt de l’ordre del dia, que portava l’epígraf d’«Actualització de tarifes 2013». El Sr. Forn informa que hi van assistir els quatre representants que té l’Ajuntament de Barcelona, que són la Sra. Sònia Recasens, el Sr. Antoni Vives, el gerent de l’ajuntament, Sr. Constantí Serrallonga, i ell mateix. Diu que van fer arribar una carta al Sr. Ramon Saró demanant-li que fes els càlculs de l’increment zero de tarifes per tenir en compte la demanda de la resolució. Seguidament, assenyala que el Sr. Saró fa informar d’aquesta petició a l’inici del punt de l’ordre del dia, va explicar les dificultats econòmiques existents, tant a causa de la disminució dels ingressos que han vingut de Madrid com per la no-aprovació dels pressupostos de la Generalitat, i va expressar la impossibilitat des del punt de vista financer d’assumir el no-increment. Finalment, informa que es va aprovar un increment mitjà, tot i que ho diu de memòria, d’un 2,7 per cent de les tarifes, que és inferior al de l’IPC espanyol del mes de novembre. I conclou dient que els quatre representants de l’ajuntament van votar afirmativament a la proposta de tarifes. El Sr. Mestre diu que preveien aquesta resposta, que ja coneixien el sentit del vot dels representants de l’ajuntament al Consell d’Administració de l’ATM, i entenen que aquest vot no respon a la proposició que van aprovar en aquesta comissió, que era defensar la congelació, perquè se suposa que defensar la congelació és votar en contra d’un increment. Per tant, només vol deixar constància que des del punt de vista del seu grup municipal s’ha incomplert un acord de la comissió i que ha tornat a passar el que passa massa sovint, que s’ha incomplert el compromís de l’alcalde Trias de, literalment, complir els acords que es prenguin a l’ajuntament, encara que hi hagi votat en contra el govern municipal. El Sr. Forn creu que això és una qüestió d’interpretacions. En aquest sentit, insisteix que ell va defensar la congelació, no només a la reunió, sinó que també havia enviat una carta. Informa que ha mantingut diverses reunions amb el Sr. Ramon Saró, amb el Sr. Damià Calvet i amb el Sr. Ricard Font, i que el que no farà és, quan queda absolutament demostrat que la situació que es plantejava és insostenible, votar-hi a favor. Insisteix que una cosa es defensa fins que es demostra que és insostenible i, a partir d’aquí, va votar el que creia que havia de votar, i els altres representants municipals van fer el mateix. Finalment, assegura que això es va fer, que es van contemplar molts altres escenaris, però que la situació és la que és, tot i que li agradaria que fos una altra, i creu que haver aconseguit un increment de les tarifes lineals mitjanes del 2,7 per cent és una dada prou positiva. Es dóna per tractada. 1328 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Del Grup Municipal UpB: 17. Que s'informi de l'estat d'execució del prec atès a la Comissió de Seguretat i Mobilitat en data 18 d'octubre de 2012 amb el contingut següent: (M1115/5396) Que es revisin les indicacions de la parada de metro de la L1 a plaça Espanya per tal que totes les sortides al carrer siguin fàcilment identificables i s'evitin confusions. El Sr. Laporta recorda que a l’octubre de 2012 el Grup d’Unitat per Barcelona va presentar el prec del qual demanen el seguiment. Exposa que en aquesta parada de metro, a la sortida de la Creu Coberta, hi ha dos accessos, un que es dirigeix davant del centre comercial Las Arenas i l’altre que porta al carrer de la Creu Coberta, i que la senyalització d’aquest segon accés no és prou visible, la qual cosa provoca confusió entre els usuaris i queixes de petits comerciants perquè entenen que ells no estan prou ben senyalitzats i, en canvi, el gran centre comercial sí que ho està. Apunta que la solució podria ser que ambdues senyalitzacions siguin igualment visibles i desplaçar el cartell que indica la sortida de la Creu Coberta i situar-lo al costat del de Las Arenas. Finalment, pregunta en quin estat es troba aquesta qüestió després de tres mesos. El Sr. Forn informa que van fer arribar immediatament a TMB i als responsables de retolació la proposta i que els han dit que les modificacions s’han fet. Diu que les té aquí i que les hi lliurarà. Tot seguit, s’ofereix a continuar treballant-hi si el Grup d’UpB creu que les modificacions no són adients, però insisteix que s’han fet modificacions que creu que milloren la senyalització de la sortida de Creu Coberta. El Sr. Laporta agraeix les explicacions del tinent d’alcalde. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les tretze hores i quaranta-cinc minuts. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1329 Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient Acta de la sessió del dia 24 de gener de 2013, aprovada el dia 7 de març de 2013 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 24 de gener de 2013, s’hi reuneix la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, sota la presidència de l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Irma Rognoni i Viader, Joan Puigdollers i Fargas, Jordi Martí i Galbis, Assumpta Escarp Gibert, Carmen Andrés Añón, Eduardo Bolaños Rodríguez, Alberto Villagrasa Gil, Oscar Ramírez Lara, Elsa Blasco Riera, Janet Sanz Cid i Jordi Portabella Calvete, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Sònia Castañer i González, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents els Srs.: Albert Civit i Fons, gerent adjunt d’Urbanisme, i Antoni Sorolla i Edo, gerent adjunt d’Habitatge. Excusa la seva absència l’Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats. S’obre la sessió a les 16.30 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 17 de desembre de 2012, que aprova el Plec de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació de la seguretat i salut en els contractes de manteniment de pavimentació i senyalització vertical i horitzontal, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 59.900,00 euros. 2. Del gerent municipal, de 21 de desembre de 2012, que adjudica a Audiotec el contracte que té per objecte els serveis d’assessorament i suport tècnic en la gestió, avaluació i seguiment de la contaminació acústica, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 430.000,00 euros. 3. Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2012, que adjudica a Técnica y Proyectos, SA el contracte de la seguretat i salut laboral dels treballs de conservació de l’enllumenat públic, túnels urbans i connexions per a actes cívics de Barcelona, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 157.300,00 euros. 4. Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2012, que adjudica a Clabsa, Clavegueram de Barcelona, SA, el contracte relatiu a la direcció d’obra del col·lector de Torrent dels Penitents, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 57.443,96 euros. Acords de la Comissió de Govern de 12 de desembre de 2012: 5. Aprovar el Text refós del Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, de la unitat d’actuació 1 del Pla especial de rehabilitació de Sant Genís dels Agudells, formulat per Cisa 2011, SLU, en compliment de l’acord de la Comissió de Govern, de 12 de setembre de 2012, d’aprovació definitiva de l’esmentat projecte de reparcel·lació. Notificar-ho individualment als propietaris i altres interessats afectats. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acords de la Comissió de Govern de 19 de desembre de 2012: 1330 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 6. Rectificar, d’acord amb allò establert a l’article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, l’errada material involuntària continguda a l’annex incorporat a l’acord de la Comissió de Govern de 27 de juny de 2012, pel qual s’acordava la reestructuració i racionalització del grup BIMSA, i on es relacionaven el conjunt dels expedients tramitats per la societat BIMSA que havien d’ésser objecte de traspàs a la societat Bagursa i, en aquest sentit, suprimir de l’esmentat llistat l’expedient 01G245/01G280, Afectat/Expropiat: Administrador de Infraestructuras Ferroviarias – ADIF-, Objecte: expropiació de les finques afectades per la prolongació del carrer Taulat, Eduard Maristany i pont d’Eduard Maristany, al terme municipal de Sant Adrià del Besòs, el qual continuarà essent tramitat per Barcelona d’Infraestructures Municipals, Societat Anònima, com a beneficiària de l’expropiació, en compliment de l acord del Consorci del Besòs de data 23 d’octubre de 2002; donar compte del present acord a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acords de la Comissió de Govern de 9 de gener de 2013: 7. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119.2.a) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte de regularització de la finca situada a l’avinguda de la Mare de Déu de Lorda, núm. 42, formulat per EUCU, SA. Determinar, de conformitat amb l’article 153 del Reglament de la Llei d’urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de regularització produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics continguts a l’article 127 del Text refós de la Llei d’urbanisme i, per tant, entre d’altres, la cessió, en ple domini i lliure de càrregues, a l’administració actuant dels terrenys de cessió obligatòria per a llur afectació als usos previstos en el planejament. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de més circulació de la província i notificar-lo individualment als interessats afectats. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 8. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme el Projecte de reparcel·lació, presentat pel secretari de la Junta de Compensació de la unitat d’actuació 1 Farigola, consistent en donar compliment a l’acord extrajudicial (conveni subscrit el 8 de febrer de 2012 per les entitats mercantils “Marcove Industrial, SL”, “Metro-3, SA” i la Sra. Roser Anglada Homs) assolit per les parts als efectes de l’execució de la sentència de 30 de desembre de 2008 de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (recurs núm. 241/06). Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província i notificar-lo individualment a cadascun dels interessats en l’expedient. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 9. Desestimar el recurs potestatiu de reposició formulat per la Sra. Luisa Martín Alba contra l’acord, de 6 de juny de 2012, d’aprovació definitiva de la relació de drets afectats i possibles titulars de dret de reallotjament, ocupants legals de les dues edificacions situades al carrer Baixada de la Sagrera, núms. 2 i 4, incloses a l’àmbit del Polígon d’actuació urbanística 2 del Pla de millora urbana del Sector Entorn Sagrera, pels motius que justificadament i raonada figuren en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 18 de desembre de 2012, que consta a l’expedient i que es dóna per reproduït; notificar-ho individualment a la recurrent amb trasllat de l’informe citat. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 10. Aprovar definitivament el compte de liquidació definitiu del Projecte de compensació de la Unitat d’actuació 2 del Pla especial de reforma interior Diagonal Poblenou, aprovat en l’assemblea general de la Junta de Compensació de l’àmbit, celebrada el 30 de juny de 2010, que s’estableix en 27.914.924,26 euros. Aprovar, de conformitat amb l’article 195.1 del Reglament de la Llei d’urbanisme, la dissolució de NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1331 la Junta de Compensació de la Unitat d’actuació 2 del Pla especial de reforma interior Diagonal Poblenou. Traslladar certificació d’aquest acord a la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya per a la inscripció en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores de la dissolució de la Junta de Compensació, de conformitat amb l’article 205.1 d) del Reglament de la Llei d’urbanisme. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de més circulació de la província i notificar-ho individualment als interessats afectats. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. El Pla del Verd i de la Biodiversitat: un instrument per renaturalitzar Barcelona. El Sr. Puigdollers recorda que el Pla del verd i la biodiversitat ha estat debatut com a mínim dues vegades a la comissió: la primera quan el Grup d’Iniciativa va presentar una proposició en què demanava el Pla del verd, i la segona quan el govern municipal va presentar l’esborrany d’aquest pla, que havia estat elaborat al llarg de molts anys amb participació ciutadana, i que hi faltava justament la participació dels grups municipals, que és el que diu que han fet en el temps transcorregut entre la mesura de govern anterior i la que es presenta avui. Afirma que el govern municipal s’ha marcat com un dels grans objectius per a aquest mandat municipal promoure la renaturalització de la ciutat i el desenvolupament dels connectors verds, i que és en compliment d’aquest objectiu que plantegen aquest tema. Diu que el Pla del verd i la biodiversitat és un instrument estratègic que té com a objectiu la conservació del verd i de la biodiversitat biològica, i que la població la conegui, en gaudeixi i en tingui cura. Cal entendre, diu, que el verd urbà no és només paisatge, no és només visió, sinó que és estructural i afecta el funcionament de la ciutat. Assegura que un Pla del verd i la biodiversitat serà beneficiós per a les persones, subministrarà serveis ambientals i socials, generarà llocs per viure dins de l’hàbitat urbà, inserirà la natura en la ciutat, connectarà i relligarà els usos del territori i, molt important, farà la ciutat més fèrtil i més resilient davant els reptes de futur. Diu que les funcions d’infraestructura ecològica estan al document lliurat als membres de la comissió, i afirma que són molt àmplies: garantir la presència de la natura a la ciutat, preservar el patrimoni natural, conservar els sòls, millorar l’habitabilitat de la ciutat, produir matèria orgànica i aliments, disminuir la contaminació atmosfèrica i l’efecte de la contaminació acústica, moderar les temperatures, retenir la humanitat de la ciutat i tota una sèrie de beneficis i aportacions a la ciutat de Barcelona. Recorda que, com deia abans, s’ha fet un procés de participació ciutadana molt llarg, en el qual han intervingut moltíssimes persones i que fa anys que s’està elaborant, que va ser preparat pel govern anterior i continuat pel govern actual. Afirma que en el plantejament del Pla del verd i la biodiversitat hi ha una visió de ciutat, i que s’hi planteja la Barcelona de l’any 2050 com una ciutat on la natura i la urbanitat interactuen i es potencien. Diu que es tracta de fer una ciutat amb una infraestructura ecològica, una ciutat on es conservi i es potenciï la biodiversitat i una ciutat on s’aprofitin totes les oportunitats per fer lloc a la natura. Diu també que un tema clau és la connectivitat que garanteixen els corredors verds urbans, i que aquest és un gran desafiament històric. Assegura que poques ciutats del món ho tenen, creu que gairebé cap, i que en tot cas és un repte molt difícil de complir, però que hem de ser capaços de marcar-nos-ho com a objectiu i, a partir d’aquí, fer les passes perquè algun dia aquesta ciutat pugui gaudir d’aquests corredors verds urbans. Diu que el segon aspecte del sistema de renaturalització és aprofitar tots els espais, i recorda que hi ha una visió de Barcelona bastant desconeguda, com li sembla que en alguna comissió de fa anys ja havia dit, que són els terrats de la ciutat, i que no s’hauria de perdre l’oportunitat que aquests terrats, que tenen una funció molt petita 1332 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 en aquest moments, tinguessin moltes més funcions ambientals, i no només la renaturalització, sinó també la producció d’energia, per exemple. Explica que els objectius del Pla del verd i la biodiversitat són cinc: conservar i millorar el patrimoni natural de la ciutat, assolir la màxima dotació de superfície verda i la seva connectivitat, obtenir els màxims serveis ambientals i socials del verd i la biodiversitat, avançar en els valors que la societat assigna al verd i la biodiversitat, i fer la ciutat més resilient. Afegeix que hi ha deu línies estratègiques que no llegirà perquè ja les coneixen els grups i ja les han discutit al llarg del procés. Exposa finalment el tema que no havien presentat com a mesura de govern, que és el que han estat negociant amb els grups, que és el calendari i la dotació de finançament previst per anar executant el pla al llarg del 2013, 2014 i 2015. Diu que es mou al voltant dels 62 milions d’euros, dels quals la despesa corrent ja està encarrilada i en canvi la despesa d’inversió està pendent de l’acord pressupostari. La Sra. Escarp diu que vol agrair al govern municipal, i molt especialment al regidor Puigdollers i a la gent dels serveis de Medi Ambient, la important tasca d’intentar que aquest pla estratègic, que marca objectius i accions per incrementar i protegir el verd i la biodiversitat a la ciutat, sigui fruit del treball conjunt, no sols dels partits polítics sinó de tot un procés de participació ampli. Recorda que aquest pla parteix de la diagnosi feta l’any 2010, també amb àmplia participació, i creu que el treball curós que s’ha fet és el reflex del que s’ha treballat aquí. Diu que en les converses ja han manifestat que en les línies generals el pla coincideix amb els seus objectius, tot i que retreu al govern que a vegades ho emboliquen tot amb grans paraules i donen la sensació de rebombori excessiu. Reconeix, però, que quan es llegeix el pla els objectius són coincidents, i creu que això és el més important. Destaca un tema que diu que tots han treballat, que és la connectivitat. Afirma que a més de la dels corredors verds també hi ha la dimensió regional, de les valls i serralades amb els elements metropolitans: Collserola, el Parc Agrari, el Besòs... Es refereix als elements de ciutat, com són els parcs i tots els eixos que es poden establir entre els elements de barri i els racons del verd. Al seu grup li sembla molt important haver incorporat la connectivitat al costat de la renaturalització, com a eixos sobre els quals pivota aquest pla: els corredors, els espais d’oportunitat i les altres eines del pla de biodiversitat. Diu que una de les altres aportacions que ells han volgut fer és l’estratègia metropolitana, i que per això treballen amb el Sr. Puigdollers per tirar endavant el Pla de sostenibilitat de l’àrea metropolitana. Assegura que tots dos són complementaris i que ha d’haver-hi possibilitats de fer-los. Anuncia una pregunta sobre el Pla especial de Collserola, perquè li sembla que no es pot separar una cosa de l’altra quan es parla del verd, de la biodiversitat, de la protecció de la connectivitat. Agraeix la inclusió del calendari, del pressupost assignat i distribuït, i anuncia que si hi ha inversions hi seran per tirar-les endavant, com altres grups municipals, si les acorden, les prioritzen i són les que calen. Torna a agrair les incorporacions i diu que les mesures concretes del pla les comparteixen, tot i que hi falten algunes coses –sempre les mateixes coses, assegura. I diu també que com que el pla ara té un caràcter més expositiu i moltes accions queden pendents de desenvolupament, caldrà buscar mecanismes de concreció que permetin el nivell de treball conjunt assolit fins ara. Recorda al Sr. Puigdollers que ells havien aportat el mapa de zones verdes, o un estudi comparatiu, però creu que en el desenvolupament és on es poden incorporar també accions molt més concretes. El Sr. Ramírez agraeix la presentació del Pla del verd i la biodiversitat 2020 i agraeix especialment l’oferta del Sr. Puigdollers de participar-hi i la feina de tots els tècnics i els membres de Medi Ambient. Afirma que el pla va en la línia del primer objectiu de la nova Agenda 21, la biodiversitat: des del verd urbà a la renaturalització de la ciutat. Entén que aquesta fita és difícil d’aconseguir però realista, gràcies al llarg termini establert, fins al 2050. Destaca la importància de preservar i de controlar el verd i la biodiversitat de la ciutat, element fonamental per aconseguir una vida de qualitat dins d’un hàbitat que cal compartir i conèixer per a una millor sensibilització i respecte al medi ambient, i que cal valorar els beneficis que conservar-lo té per als humans i la resta d’espècies. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1333 Agraeix, per altra banda, la inclusió del pressupost i del calendari, perquè si es vol que el pla sigui realista ha de tenir un calendari que n’especifiqui les accions. I entén que el calendari ha de estar subjecte a un procés de revisió anual o periòdic que en determini el desenvolupament. Explica que si es considera la ciutat com un ecosistema cal parlar de les relacions que s’estableixen entre els components d’aquest ecosistema i del conjunt de restriccions dels seus comportaments. Per això, diu, és molt important aquesta connectivitat i aquests corredors verds, que han d’estar connectats amb altres àmbits com la mobilitat sostenible, la promoció de la bicicleta, l’establiment de més zones per als vianants o la descongestió de la ronda. Conclou que, en definitiva, es tracta que la ciutat estigui en contacte amb aquest ecosistema, amb aquest metabolisme d’una forma més transversal. Sap que parla d’una visió de ciutat per a l’any 2050, tot i que la primera fita coincideixi amb el 2020. Diu que és un horitzó temporal molt llarg i, donada la magnitud del projecte, creu que ha de ser un document obert en el desenvolupament del qual cadascun dels participants pugui anar incorporant diferents propostes per a la consecució dels objectius. Per tant, reitera que ha de ser un document dinàmic, obert al context del futur, i no estàtic ni que restringeixi el desenvolupament de la ciutat. Per altra banda, afirma que si es parla d’un Pla verd i de biodiversitat s’han de tenir en compte de forma equilibrada aspectes referents al verd i a la fauna local, i creu que potser s’han centrat més en els corredors verds i en el verd de la ciutat i s’ha tractat menys el referent a la biodiversitat de la fauna animal. Reconeix que l’actuació estrella és crear aquests corredors verds, i posa com a exemple una ciutat on ja s’ha treballat una cosa molt semblant, Vitòria, amb el seu anell verd, una mena de cinturó que integra natura i urbanisme i que ha donat molt bons resultats i molts beneficis als ciutadans. Conclou dient que no entrarà en detalls perquè són moltes les línies d’actuació i ja s’han treballat conjuntament amb tots els grups. Sí que vol fer menció d’una cosa que comentava el Sr. Puigdollers, que és el tema dels terrats, el verd en les cobertes, els roof gardens, que li sembla una magnífica idea i que espera que es comenci a implementar en els edificis públics o municipals i que, a partir d’aquí, es doni pas a la iniciativa privada per tirar-la endavant. La Sra. Sanz agraeix també la presentació al Sr. Puigdollers i felicita l’equip tècnic de la regidoria de Medi Ambient per tot el treball fet i pel bon resultat final que avui es presenta. Recorda que, com deia el Sr. Puigdollers, es va aprovar per unanimitat, a instàncies del seu grup, una proposició que reclamava aquest Pla estratègic del verd, que anava exactament en la línia en què es presenta avui el pla. Afirma que l’objectiu que tenien era aconseguir que el verd esdevingués a Barcelona un element central en la concepció urbanística de l’espai, i especialment que estigués interconnectat amb la resta d’aspectes rellevants, que es passés del verd accidental al verd estructural en la concepció urbanística de la ciutat. S’alegra que el pla vagi en aquesta direcció i celebra que el govern comparteixi la mateixa perspectiva i assumeixi pràcticament en la seva totalitat la planificació que tant en clau de biodiversitat com de verd s’havia fet en l’anterior mandat, i que avui es materialitza amb l’aprovació d’aquest pla, que senten molt seu i els resulta molt familiar. Diu que el seu grup va insistir a diferenciar la biodiversitat i el verd perquè, al seu entendre, eren dos aspectes molt importants que calia situar en dos nivells diferents i amb entitat pròpia, però entenen que en aquest pla es recull aquesta diferenciació i que, per tant, hi ha aquest compromís de desenvolupar plenament els dos vessants. Assegura que estaran amatents a com es va concretant tot això, perquè comparteixen els objectius que es comentaven, i especialment la totalitat de les deu línies d’acció, però pensa que es podrien concretar una mica més. Reconeix que es presenta el calendari i el pressupost, però demana que es concreti en el temps com s’anirà desplegant cadascuna de les línies, amb el pressupost associat a cada una, per tenir més present el desenvolupament del pla. Planteja un dubte respecte el pressupost associat al pla, perquè hi ha quasi 16 milions d’euros en despesa corrent i més de 46 en inversió, i assegura que en la presentació del maig del 2012 –la primera proposta– el Sr. Puigdollers va dir que es requeriria una inversió 1334 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 molt petita i en canvi una despesa corrent molt gran, i per això li demana que expliqui aquesta diferència. Finalment, diu, recollint la necessitat expressada d’anar concretant i de filar una mica més prim, i recollint també les paraules del Sr. Puigdollers en l’última presentació, el maig del 2012, atès que va manifestar la intenció que el pla especificaria les accions concretes a dur a terme fins al 2020, però amb l’horitzó 2050, també voldria saber si ho estan treballant i els ho faran arribar. El Sr. Portabella agraeix també l’elaboració del document i la presentació que se n’ha fet. Recorda que el seu grup va mostrar ja fa temps l’interès perquè l’Ajuntament desenvolupés un Pla de biodiversitat, creu que el pla ha estat elaborat amb una concepció oberta de la participació dels grups i reconeix que en el seu cas s’han sentit ben atesos a l’hora de presentar propostes o de fer-hi consideracions. Per tant, diu, essencialment estan d’acord amb aquest Pla del verd i la biodiversitat, i creu que és un document oportú i necessari. Oportú, explica, perquè és un moment global, en el qual és necessari replantejar les grans concentracions urbanes, les grans urbs, i creu que ofereix una possibilitat perquè la biodiversitat sigui un element clau en les polítiques que es fan a la ciutat i perquè la sostenibilitat sigui un element central, i que alhora es faci en un espai de consensos. Per altra banda, diu que és necessari perquè sense cap mena de dubtes la biodiversitat està estretament vinculada amb la qualitat de vida que ofereixen les ciutats als ciutadans i ciutadanes i, per tant, una ciutat amb un bon indicador de biodiversitat és una ciutat amb una bona qualitat de vida. Suggereix que, pel que fa a l’estructura, valdria la pena que el document reflexionés a l’entorn d’alguns aspectes clarament associats a la biodiversitat. Li sembla evident que la biodiversitat té unes funcions mediambientals que estan força ben recollides en el document, i també les funcions socials, sobre les quals reconeix que s’hi ha fet un cert esforç, però alhora hi ha una clau ètica que creu que és innegable. Es refereix al respecte per les espècies que, després de milers d’anys, han arribat fins aquí. Per això creu que un dels components de la biodiversitat és la reflexió ètica en relació amb la repercussió de l’espècie humana en el medi natural, i també a nivell econòmic. Pensa que és incontestable que la biodiversitat repercuteix en l’alimentació, en els productes farmacèutics i en moltes activitats. Diu que la repercussió en l’àmbit de l’economia potser es podria reflectir amb el nom d’«infraestructures ecològiques», que considera encertat. Pensa que la incorporació ferma dels corredors urbans, o la intervenció urbanística en sostres i espais, en aquests racons de ciutat, estan especialment pensades per a una ciutat, però que troba a faltar una mica la reflexió ètica d’un pla de biodiversitat que defensi l’impuls de la ciutat en aquest terreny, més enllà de les condicions de qualitat de vida i de repercussió positiva sobre el conjunt de la ciutat. Creu també que els elements dinamitzadors del pla són elements pròpiament urbans: els elements d’infraestructura ecològica que es mencionen, els corredors verds, la reutilització... Proposa, doncs, que caldria que hi intervingués també l’altra concepció, és a dir, la reflexió sobre la ciutat que es vol, entesa des d’una implicació més àmplia, que no sigui només la cobertura vegetal o la repercussió d’aquesta cobertura vegetal en la ciutat. Reitera que és un bon document, que és un document molt circumscrit a l’àmbit de ciutat, cosa que entén perquè és la seva finalitat. Creu que és oportú i necessari que es realitzi, i li troba a faltar el vincle ètic de la relació de l’espècie humana amb la resta d’éssers vius del planeta. Creu que els elements dinamitzadors del pla seran els corredors verds i la recerca d’espais d’oportunitat. Troba oportú també que s’hi hagi inclòs el pressupost i la calendarització, cosa que els semblava necessària. Pensa que hi ha algunes diferències entre la calendarització que es va anunciar inicialment i la que hi ha en l’actualitat, però entén que era un període de temps més curt i que pot tenir continuïtat. En relació amb el pressupost, la seva posició és que estan disposats a negociar-lo per tal que hi hagi una concreció pressupostària en el pla. El Sr. Puigdollers agraeix les intervencions de tots els representants dels grups municipals i el seu contingut i dóna les gràcies a les persones que treballen a l’espai del verd urbà i que han estudiat aquest tema tants anys, perquè justament de la seva experiència i del seu coneixement de la ciutat surt aquest molt bon document. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1335 Es refereix al que ha plantejat el Grup Municipal del PSC, el tema de la connectivitat. Reconeix que, efectivament, una de les esmenes que va fer-hi el grup del PSC va ser aquesta, i que va ser acceptada i introduïda al document. S’adreça a la Sra. Escarp dient-li que creu que ho recullen, però l’emplaça a liderar-ho en l’àmbit metropolità. Diu que la ciutat de Barcelona està disposada a treballar amb l’àrea metropolitana perquè el Pla del verd i la biodiversitat que avui es presenta s’estengui a l’àmbit metropolità. I ofereix, si pot ser d’utilitat per fer això, l’experiència dels serveis tècnics de l’Ajuntament. S’adreça al Sr. Ramírez, del Grup Popular, assegurant que el document és obert, que s’hi plantegen tres trams: un tram dins del mandat municipal, un altre fins al 2020 i un altre que té la voluntat, tot i que és molt difícil saber què passarà, de ser el marc d’actuació de la ciutat de Barcelona fins al 2050 pel que fa a la protecció de la biodiversitat. Reconeix que això dependrà dels que vinguin al darrere, si tenen aquesta voluntat. Però rebla que, pel que ha dit, el pla ha de ser obligatòriament obert. Es refereix a una segona qüestió que posava el Sr. Ramírez sobre la taula, que és l’exemple de Vitòria. Reconeix que l’exemple de Vitòria agrada molt a Barcelona, i això per dos motius. El primer, explica, perquè l’èxit espectacular de la ciutat de Vitòria en la gestió mediambiental va precedit del coneixement fomentat a la ciutat de Barcelona, a l’àrea metropolitana, a la Diputació de Barcelona a través de l’Agència d’Ecologia Urbana, i és per això que Barcelona està molt contenta que es posi com a exemple una cosa que surt del coneixement d’aquesta ciutat. El segon motiu, diu, està relacionat amb el que passa avui aquí: que els plans ambientals de Vitòria, elaborats en bona part amb l’assessorament de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, no es canvien quan hi ha canvi de govern. Explica que els plans de l’Ajuntament de Vitòria els va aplicar el Partit Socialista –no sap si el PNV va arribar a governar mai– i que ara els aplica el Partit Popular, i que són els mateixos. Creu que el fet d’haver aconseguit el consens de tots els grups municipals en aquest tema teòricament també hauria de garantir que, governi qui governi aquesta ciutat, hi haurà voluntat de tirar-lo endavant en el futur. S’adreça a la Sra. Sanz i li diu que el Pla 2013-2015, quant a pressupost i a calendari, és al document i, per tant, el tenen des del primer dia que es va enviar aquesta documentació, que devia ser el mes d’octubre o setembre. I li diu també que el pla fins al 2020, com li deia al Sr. Ramírez, és un pla obert que, per tant, s’haurà de reelaborar a partir del 2015 d’acord amb els objectius que es vulguin marcar fins al 2020, i que espera que també es faci amb consens. Respecte a la intervenció del Sr. Portabella, diu que està d’acord que potser falta una mica de reflexió al document sobre l’ètica que hi ha darrere el concepte de biodiversitat. I afegeix una cosa que li sembla molt important i segur que comparteixen, que és que en tots els tractats internacionals sobre temes mediambientals dels últims vint anys l’assumpte que ha estat menys aplicat, en aquest nivell internacional, és justament el de la biodiversitat. Proposa, doncs, que siguin capaços de recuperar tots els temes de biodiversitat que s’haurien d’haver posat en marxa a escala mundial. I està d’acord a incorporar al pla aquesta reflexió ètica sobre la biodiversitat. Es dóna per tractada. c) Informes A la Comissió: 2. Proposta de Reglament modificat del Registre de soŀlicitants d’habitatge amb protecció oficial de Barcelona. El Sr. Sorolla explica que ha repartit un powerpoint, que és per intentar traduir un text, que sempre és difícil de llegir, explicant quins són els canvis i per què. Recorda en primer lloc que l’informe arrenca d’un compromís de debat constant de la comissió per anar informant de com va el procés de modificació del registre de sol·licitants, i diu que s’està tot just a l’inici del procés, gairebé en un pas previ, i que de fet qui 1336 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 aprova això és el Consorci de l’Habitatge, però que precisament per això és bo que es puguin debatre amb temps les aportacions que s’hi facin. Recorda que les principals causes de la modificació són els canvis legislatius, l’actual conjuntura econòmica –quan es fa el registre, fa quatre anys, la situació és absolutament diferent tant en relació amb l’oferta com amb la demanda– i l’experiència d’aquests anys, que ja s’ha debatut aquí moltes vegades i que ja s’ha vist quines coses no acabaven de funcionar o era important millorar. Relata que la tramitació arrenca el mes de juliol, amb un acord de la Junta General del Consorci per tirar endavant la modificació; que el mes passat la Comissió Permanent dóna el vistiplau a un primer text per iniciar els treballs, i que ara es presenta a la Comissió d’Hàbitat Urbà i es va presentar també a la Comissió de Seguiment del Consell de l’Habitatge Social. Explica que una vegada fetes aquestes presentacions i recollides les observacions que es considerin convenients, s’enviarà als serveis jurídics de la Generalitat i de l’Ajuntament perquè en facin els informes, i que a partir d’aquí –calcula que serà entre el març i l’abril– hi haurà ja formalment l’exposició pública, que es diu que dura deu dies perquè és el temps formal, però que de fet ja comença avui, en el moment d’explicar-ho aquí. Diu que, finalment, el text posat a exposició pública, una vegada corregit, va a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, perquè com que és un reglament que emana d’una llei té aquests tràmits llargs i complexos. Preveu, per tant, i no sap si és massa optimista, que fins al novembre d’aquest any no hi haurà formalment el nou reglament. Explica que les novetats principals del reglament són l’adaptació a la legislació, però mantenint la singularitat del registre propi de Barcelona, diferent del de Catalunya, encara que es treballa en paraŀlel i s’intenta que hi hagi la màxima coherència entre els dos registres; una altra novetat és la simplificació dels processos i la introducció de notificacions electròniques; i, finalment, hi ha una simplificació i reordenació d’articles del reglament, amb dues incidències importants que de seguida detallarà més, que són els procediments d’adjudicació i les emergències socials. Diu que globalment el reglament tenia quaranta-cinc articles i ara seran vint-i-set. I diu també que hi ha uns annexos que encara no s’hi han posat perquè no estan treballats, però que en essència són els mateixos, no són canvis substancials en cap dels casos. Promet que quan els tinguin ja els els passaran. I recorda també que quan es va fer el reglament de Barcelona no hi havia el de Catalunya i que, per tant, calia cobrir moltes coses que no cobria cap altre reglament, i ara no és necessari fer-ho. Afirma que no hi ha canvis importants en l’objecte i la gestió del registre. Respecte a la inscripció, diu que hi ha alguns ajustos molt funcionals: que abans es demanava que tothom que s’inscrivís al registre havia d’estar empadronat a Barcelona, i ara només ha d’estar-hi una de les persones que s’hi inscriu. Si no, explica, hi havia la contradicció que si la parella d’algú era de l’Hospitalet no es podia inscriure al registre o s’hi havia d’inscriure sol, i que en canvi ara si algú de l’Hospitalet s’enamora d’algú de Barcelona s’hi podrà inscriure. Diu que també es relaxen les causes de baixa, sobretot perquè si gent que havia tingut un daltabaix econòmic deia que no acceptava, se’l podia donar de baixa, i ara per una situació econòmica no se’l donarà de baixa. Explica que en l’adjudicació és on hi han els canvis més substancials, derivats tant del canvi de la llei com de l’experiència i del funcionament d’aquests darrers temps. Diu que són canvis que es basen en el que diu la llei: que és el promotor qui s’encarrega d’adjudicar, i no el registre, i que qui regula les condicions d’aquesta adjudicació és la base que hi ha en cada convocatòria, amb la singularitat que la base d’aquesta adjudicació d’habitatges de lloguer ha de ser sempre la dels inscrits en el registre. Posa un exemple de fa uns dies, que es va fer un concurs per a l’adjudicació d’habitatges de La Caixa i, tot i que era sòl privat de La Caixa i que la promoció la feien ells, van fer una crida a qui s’hi volgués inscriure. I explica que tots els inscrits al registre que complien els requisits van rebre una carta personalitzada que els deia que, si estaven interessats en la promoció, hi havia aquest procés d’inscripció. De manera, conclou, que qualsevol persona que estigui inscrita en el registre de lloguer tindrà informació de qualsevol procediment, encara que el promotor no sigui públic. Precisa que, en el cas de venda, sí que han d’estar inscrits en el registre, però que per llei el procés el pot fer cada promotor, tot i que pot demanar a l’Ajuntament que l’hi faci i després ho valorarà. Recorda que convé tenir present que el règim protegit NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1337 de venda no se sap què és, perquè abans hi havia un preu limitat i uns ajuts especials, i ara aquests ajuts han desaparegut i només queda el preu limitat. Per tant, diu, en aquests moments les promocions de venda d’habitatge protegit no tenen ajuts públics. Respecte a notificacions, diu que hi ha un aspecte molt important, que és posar al registre la notificació per mitjans electrònics. Recorda que un dels problemes greus que hi havia era que, en ser un procés administratiu, la notificació era per carta certificada, i després s’havia de publicar. Informa que ara en qualsevol inscripció es demanarà autorització per fer les notificacions per mitjans electrònics, sigui correu electrònic o sigui SMS, i que això permetrà una certa agilitat en les notificacions. Respecte a la resta de capítols, diu que desapareix la regulació de l’adjudicació d’habitatges d’emergències socials, i que això es fa per dues raons: una, perquè el de Catalunya ja no té això, i després perquè el procediment de modificació del registre és complexíssim i bastant empipador, bàsicament perquè ha d’anar a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i això, anant ràpid, són quatre o cinc mesos. Explica que això feia rígid un procés en el qual a vegades cal més capacitat de reacció, i diu que de fet hi havia informes de la síndica o debats tinguts aquí que demanaven coses que no es podien fer pel reglament del registre. Exposa que el que es preveu és fer un reglament intern d’adjudicació de les emergències que permetria una certa agilitat i una adaptació per quan hi hagi alguna circumstància especial, com lamentablement passa sovint en aquests moments, i que això quan ho tinguin ja ho passaran aquí oportunament. Exposa que han aprofitat l’ocasió per fer un breu resum de la situació del registre en aquests moments, després de quatre anys de funcionament, i que en aquest resum, com sempre, hi han totes les dades. Informa que com que han passat els tres primers anys i la inscripció només dura tres anys, ja hi han hagut moltes baixes, però diu també que cada vegada que es dóna de baixa a una persona en el registre, rep una carta personalitzada que li diu que ha causat baixa i que si vol s’hi pot tornar a inscriure, de manera que, encara que no hi hagi una obligació administrativa, es garanteix que tothom que està de baixa és perquè o ja no l’interessa, o han canviat les seves circumstàncies, o no hi té cap esperança, o el que sigui. Explica que les consultes al registre es fan majoritàriament pel web i que en canvi les inscripcions, que també es poden fer pel web, el 65 per cent es continuen fent a través de la xarxa ordinària. Pel que fa a la distribució de soŀlicituds per districtes, diu que, com sempre, els districtes de Nou Barris i Ciutat Vella tenen un percentatge de població més elevat que s’inscriu en el registre, i d’altres, com les Corts i Sarrià, el tenen més baix. Explica que en les dades generals d’ingressos es mantenen les xifres preocupants que sempre hi ha hagut al registre, com per exemple la que diu que, en el 60 per cent dels 27.000 casos inscrits, les unitats familiars cobren menys de 14.000 euros l’any. I lamenta que és amb aquests amb qui hi ha més dificultat d’oferir-los habitatges, perquè no poden accedir als protegits, necessiten habitatges subvencionats d’alguna altra manera, perquè si no, no hi arriben. Diu que hi ha dades d’edat, sexe, nacionalitat..., i que no hi ha canvis substancials respecte al que sempre s’ha anat explicant. Respecte a les unitats de convivència, explica que passa el mateix: el 80 per cent són d’un o dos membres, tot i que aclareix que això no vol dir que quan l’obtinguin no hi vulguin anar amb alguna persona més, però diu que d’entrada s’hi inscriuen individualment. Explica com la tendència de les demandes s’ha anat reforçant d’acord amb el que ja s’havia dit, o sigui que ha baixat percentualment la gent que demana comprar o llogar amb opció de compra, i en canvi ha pujat la que demana lloguer, per la inseguretat econòmica d’aquests moments. Afegeix que el dret de superfície, que també ha baixat bastant, pensa que ha baixat sobretot perquè hi han hagut força per adjudicacions, i també perquè hi ha menys inscrits, però que de fet s’han esgotat les llistes de la gent inscrita amb dret de superfície. Mostra els processos d’adjudicació fets pel registre. Ressalta que ja se n’han fet per barem i que hi ha hagut processos sense sorteig, només amb una valoració de les necessitats: per a gent gran, per a dones víctimes de violència masclista, per a persones amb discapacitat o per raó de vulnerabilitat econòmica. Exposa que el nivell de renúncies és elevadíssim sobretot en els sorteigs, i que amb el nou reglament intentaran rebaixar-lo. Relaciona els motius, que diu que són els de sempre: un 20 per cent diu que no vol l’habitatge per la seva situació 1338 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 econòmica, i encara hi ha un 30 per cent que hi renuncia perquè no els agrada la zona o no els agrada el pis. Insisteix que això és l’inici d’un procediment que sap que és molt enrevessat, però que l’equip està absolutament a la disposició dels grups per oferir els detalls que vulguin. La Sra. Andrés agraeix la presentació, que li sembla bastant aclaridora, i diu que tots coincideixen que l’habitatge és un bé bàsic i de primera necessitat, i que per tant les administracions, i en aquest cas l’Ajuntament, han de fer tot el possible per posar a l’abast habitatge, en aquest cas el de protecció oficial, a les persones que més ho necessiten. Recorda que s’havia dit que la situació econòmica i la nova legislació –la llei òmnibus– fan necessària la revisió, i també la dinàmica pròpia del registre, però afegeix que tothom entén que l’existència d’un parc públic buit, per una banda, i per altra banda la necessitat d’habitatge de coŀlectius desafavorits socialment i econòmicament també la fan necessària. Entén que la nova regulació és bastant més flexible i serà capaç d’adaptar-se a les noves situacions que es vagin plantejant, i per tant d’entrada la valora positivament, creu que dóna solucions als nous problemes concrets que es donen, com ara incloure, com a possibles beneficiaris de la protecció, persones que estan en procés de reagrupament familiar, com a membres de la unitat de convivència, o soŀlicitants que tinguin iniciat un procés judicial d’execució hipotecària, o bé reconèixer els majors de seixanta-cinc anys com a possibles soŀlicitants d’habitatges adaptats. Per tant, reitera que al seu parer recull molta nova problemàtica que no es recollia anteriorment, que agilitza els procediments amb les notificacions i que fa més àgil tot el procediment. Diu que tot això ho valoren de manera positiva. Però afegeix que té alguns dubtes, i també vol fer alguns suggeriments que al llarg del procediment anirà concretant més. Quant als suggeriments, avança que el 3 per cent de reserva per a persones amb mobilitat reduïda li sembla potser una mica escàs, sobretot perquè ara hi poden accedir més coŀlectius, com els més grans de seixanta-cinc anys. És per això que creu que el 3 per cent, que és la xifra de sempre, potser farà curt. També entén que el 10 per cent com a percentatge mínim de reserva per a necessitats específiques, que desapareix, convindria mantenir-lo, si més no per garantir aquest 10 per cent. Si després no s’hi arriba, diu, quedaria lliure, i per tant no causaria cap problema, no faria mal, i en canvi seria una garantia. Un altre suggeriment que fa seria establir un percentatge de reserva de places per a unitats familiars residents al mateix barri, un supòsit que contempla la llei però que no recollia ni l’anterior reglament del registre ni tampoc aquest. Quant als dubtes, diu que sobretot són relacionats amb la transparència i amb l’equitat del procediment d’adjudicació. Creu que es dóna un marge molt ampli a les convocatòries per regular aquest procediment, en especial quan el promotor és privat, i els fa dubtar la incertesa de fins a on arribarà aquest marge i si es podrà garantir l’equitat i la transparència de tot el procediment d’adjudicació. Proposa que s’acoti una mica més, per tenir aquestes garanties escrites al reglament. També tenia dubtes, que afegeix que ja ha aclarit el senyor Sorolla, quant a la norma que regularà l’adjudicació dels habitatges destinats a emergències socials, que ha avançat que se n’elaborarà un reglament, i per tant estaran atents al tema, i també a disposició per si cal fer suggeriments. Diu que també li genera algun dubte el perquè s’ha eliminat tota la part del reglament anterior sobre gestió de contingents, tant el general com els especials. Conclou, en definitiva, que els dubtes estan relacionats amb la transparència i sobretot amb l’equitat en l’adjudicació dels habitatges de protecció oficial, que evidentment es financen amb diners de tots i que cal protegir-los, i especialment tenen dubtes pel que fa a fins on arribaran els marges, i sobre si es complirà el seu fi social. El Sr. Bolaños també agraeix que se’ls presenti aquesta modificació del reglament del registre de sol·licitants, derivada de l’aprovació en aquesta comissió d’una proposta presentada a l’abril de l’any passat. Recorda els motius de la proposta, que eren les dades alarmants que s’havien donat: es parlava d’un 64 per cent, entre renúncies i desistiments, de persones a les quals s’havia adjudicat un pis de protecció NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1339 oficial i per uns motius o altres hi havien renunciat. Entén que si hi ha persones que volen accedir a pisos de protecció oficial i hi ha pisos que s’han construït, i s’han gastat recursos públics, evidentment és bàsic adequar l’oferta a la demanda. Creu que pel que s’ha vist fins ara, el reglament no era prou àgil o flexible per adequar aquesta oferta a la demanda, i llavors entenen que la modificació pot ser positiva. Sap que aquest tràmit no implica ja el canvi jurídic del reglament, sinó que obre un debat entre tots els grups polítics i el teixit associatiu de la ciutat sobre com el registre ha de ser molt més àgil. Diu que miraran, per exemple, si les notificacions electròniques, que se suposa que han d’agilitar tot aquest tràmit, també són garantistes, perquè cal assegurar la lliure concurrència d’accés de totes les persones que tinguin els requisits legals exigits. Creu que, evidentment, cal aconseguir que no hi hagi pisos buits a la ciutat, i que si hi ha segones adjudicacions el sistema sigui àgil per evitar que s’eternitzin mesos i mesos sense que una persona accedeixi al lloguer o la compra d’aquell pis. Li sembla que s’ha de fer així perquè hi ha gent que els vol, i llavors cal simplement preguntar a les persones que realment els necessiten i estan disposades a complir les condicions que se’ls exigeixen. Creu que serà llavors quan el reglament tindrà la funció social que ha de tenir. La Sra. Blasco explica que aquesta proposta de nou reglament principalment introdueix les modificacions necessàries per donar resposta a la Llei de promoció de l’activitat econòmica, la que s’ha anomenat al Parlament «llei òmnibus», que introdueix modificacions en la Llei del dret a l’habitatge del 2007 i que afecta la regulació del registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial i també el procediment d’adjudicació. Recorda que, com sap tothom, des d’Iniciativa Verds - Esquerra Unida estan en contra dels canvis introduïts per aquesta llei òmnibus i que són partidaris que aquest tema estigui regulat des de l’absolut control públic. És per això, recorda, que el setembre del 2011, quan la llei òmnibus estava en exposició pública, van presentar una proposició en aquesta mateixa comissió, aprovada amb el vot favorable de tots els grups i l’abstenció del Partit Popular, en què l’Ajuntament de Barcelona acordava que es donaria continuïtat, es consolidaria i es defensaria el registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial de Barcelona, en el marc del Consorci de l’Habitatge. I afegeix que un segon punt deia que es mantindria, en tots els processos d’adjudicació en règim general o especial, l’adjudicació dels habitatges amb protecció oficial de contingent general mitjançant sorteig públic entre els inscrits al registre. Pel seu grup, diu, el nou reglament permet que en les promocions de venda el promotor adjudiqui els pisos directament, amb l’únic requisit que els adjudicataris estiguin inscrits al registre, i que en les promocions de lloguer els adjudiqui sense sorteig públic. Reconeix que diu que s’han d’adjudicar mitjançant un sistema de concurrència, transparència i objectivitat, però sense sorteig públic, i aquest és l’element més transparent que hi pot haver, perquè el sorteig entre els inscrits al registre de sol·licitants és l’instrument més just per adjudicar els habitatges protegits. Pensen que amb l’eliminació del sorteig el govern afavoreix les adjudicacions a dit per part dels promotors i l’aparició, entre cometes, d’un «mercat negre» entre adjudicataris i promotors. Ironitza dient que d’això alguns en diuen business friendly, però per ells és afavorir els que més poden en detriment dels més fràgils. Afirma que pot posar un exemple, que no parla de coses que poden passar, de suposicions o de fantasmes que puguin enfosquir la proposta que ha posat el govern sobre la taula, perquè són realitats d’avui. I posa l’exemple del que diu que passa avui a Barcelona, en un lloc concret, la promoció d’habitatge dotacional per a joves del Camp del Ferro, a la Sagrera. Assegura que l’empresa propietària de l’edifici adjudica directament els habitatges, en segona adjudicació, amb l’únic requisit d’estar inscrit al registre de sol·licitants, sense cap sorteig, i que per tant això ja es fa així i es pot comprovar a la web de l’empresa, o a Idealista.com. Explica que t’inscrius a la web de l’empresa i si hi ha un pis buit, t’avisen. Però afegeix que, això sí, demanen als futurs llogaters un pagament de cent euros a compte, a fons perdut, per reservar l’habitatge. Afirma que no parla de coses que poden passar, sinó que això està passant avui. Diu que el seu grup municipal considera que el reglament actual és un bon instrument que ha permès garantir la igualtat de condicions d’accés a l’habitatge protegit i ha fet desaparèixer l’ombra de dubte en els processos d’adjudicació dels 1340 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 promotors privats. Reconeix que és veritat que en alguns casos els processos d’adjudicació s’han allargat més del compte, i que això s’ha de corregir. Diu que, per tant, en tots els elements que impliquen millorar l’agilitat, com la notificació per correu electrònic –si funciona com cal–, no hi fan cap mena d’objecció, però que estan en contra de perdre totes les garanties d’igualtat en l’accés. Reconeix que no diuen res de nou, que ho van dir en el seu dia, que van portar una proposició que demanava que es conservés això, perquè era un tret d’identitat que s’havia impulsat des de Barcelona i després s’havia estès a la resta. I diu que li sap molt de greu que avui la ciutat de Barcelona tingui aquesta voluntat d’adequar-se a la llei òmnibus, perquè segurament, com es fa amb tantes altres lleis, en aquesta ciutat podríem fer de més i de menys. El Sr. Portabella diu que farà una intervenció amb dos aspectes molt diferenciats. El primer, diu, fa referència a les modificacions presentades, amb les quals, en termes generals, està d’acord i per tant no hi entrarà amb més detall. I afegeix que es vol centrar en la segona part, que fa referència als annexos del reglament del registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial que estableixen els ingressos mínims dels beneficiaris potencials. Recorda que el seu grup, el novembre del 2011, va presentar un prec en el qual demanava que es fes una revisió d’aquests criteris de valoració dels ingressos familiars mínims per adjudicar habitatges amb protecció oficial, i diu que malauradament aquests annexos del reglament, que consideren fonamentals, no s’han reconsiderat. Creu que el govern no enfoca adequadament la situació econòmica actual, perquè la proposta continua mantenint els criteris dels ingressos mínims per poder accedir a les promocions i ells consideren que aquests criteris mínims expulsen de les promocions una gran quantitat de ciutadans que tenen ingressos amb els quals podrien fer front als lloguers establerts. Pensa que els mínims són arbitraris i posa un exemple pràctic: si hi ha una persona que s’inscriu en el registre i el 40 per cent dels seus ingressos és de 601 euros mensuals, amb els mínims actuals vigents –el 40 per cent per a compra i el 30 per cent per a lloguer–, si signes una hipoteca de 600 euros a trenta anys quedaràs subjecte a les variacions de l’interès del crèdit que es poden produir, però en principi no hi ha cap problema. En canvi, continua, no se’t considera prou solvent si fas un contracte de lloguer de 600 euros. Ho repeteix: ets solvent per pagar una hipoteca de 600 euros durant trenta anys, però no ets solvent per pagar un lloguer de 600 euros. Considera que hi ha una discriminació evident a favor de la compra i en contra del lloguer, quan almenys el seu grup creu que el que s’ha de potenciar és el lloguer i no la compra. Pensa que això és el que s’ha de canviar, i creu que aquests annexos del reglament són vitals si es fa una reforma del reglament que afecta el registre de sol·licitants. Insisteix que li sembla absolutament inadequat haver deixat al marge aquests annexos, perquè està clar, es miri per on es miri, que hi ha un benefici i un impuls de la compra enfront del lloguer, i que les condicions no són equivalents. El Sr. Sorolla avança que no entrarà en qüestions de detall perquè ja hi haurà oportunitat de comentar-les, i que només dirà dues coses ràpides. Una, diu, és que el fet que hi hagin moltes renúncies no és per l’elecció directa de l’edifici. I posa un exemple de La Caixa, d’un edifici de lloguer barat al centre de Gràcia, que fan una convocatòria específica, avisen tota la gent del registre, i el 60 i escaig per cent de la gent que s’ha apuntat expressament a la promoció hi renuncia. Reconeix que és una mica menys que nosaltres, però que també són bastants. Conclou que hi ha un problema pel fet que és molt senzill apuntar-se al registre però que la gent s’hi apunta tot i que fins a l’últim moment té dubtes. Afegeix que la segona qüestió que volia comentar és que allò del Camp del Ferro ho desconeix i ja s’ho miraran, però reconeix que no hauria de ser així. Diu que de totes maneres el que deia la Sra. Blasco és que hi ha una irregularitat, però aclareix que no té res a veure amb el registre, perquè si això passa amb el registre vigent, amb el registre nou passarà igual, o bé no passarà si ho poden resoldre, perquè no hauria de passar. Afirma que el nou registre amb el lloguer sí que és estricte, que amb el nou reglament el lloguer ha d’anar tot al registre. Respecte als ingressos mínims, repeteix que no han tocat encara els annexos perquè no els han treballat amb la Generalitat, però que possiblement es trauran NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1341 perquè no tenen massa sentit. Però assegura que el problema de la venda no el determinarà el que digui el reglament. El problema, diu, és que ara és gairebé impossible que et donin una hipoteca, perquè les úniques hipoteques que es donen són de l’Ajuntament, que són hipoteques amb garanties de dació en pagament i de retorn dels diners que fa el mateix patronat. Concedeix que hi pot haver ajustos, i que de fet, com que es regularan les convocatòries, no veu problema a canviar-ho, però que en tot cas ja en parlaran amb detall. El Sr. Bolaños vol clarificar un parell de qüestions. Diu que evidentment volen que es faci per sorteig, que s’ha de fer amb totes les garanties i que tothom que estigui inscrit al registre i compleixi els requisits té els mateixos drets que qualsevol altre, però que hi ha d’haver més agilitat, que cal canviar el registre perquè sigui més àgil. Afirma que les dades són eloqüents: el 30 por cent de les renúncies es produeixen perquè no els agrada la zona o no els agrada el pis, i diu que no té cap sentit que et toqui un pis de protecció oficial, i quan t’arriba la carta diguis que no t’agrada. Creu que li ho havien d’haver preguntat abans, perquè durant tot aquest temps el pis ha estat buit i segur que hi ha altres persones que voldrien accedir a aquell pis. Per tant, conclou que hi ha una inadequació entre l’oferta i la demanda i que el que cal fer és anar a les persones del registre que volen aquesta zona i aquesta mena de pis, perquè així s’ocupa molt abans i es compleix molt més bé la seva funció social. La Sra. Blasco interpreta molt clarament que la promoció del Camp del Ferro està aplicant la llei òmnibus a Barcelona, i considera que caldria examinar si es podria no fer-ho. Creu que moltes de les renúncies a la promoció de La Caixa poden tenir a veure amb el fet que et demanen que tinguis la nòmina domiciliada a La Caixa per adjudicar-te un pis, perquè sempre hi ha elements que segurament s’escapen a l’Administració, però que el que no es pot escapar, al seu entendre, és que s’ha de fer de la manera més transparent, que és quan es fa per estricte sorteig un cop complerts els requisits per estar inscrit en el registre de soŀlicitants. El Sr. Portabella diu que no està d’acord amb l’explicació que se li ha donat, i que és una gran oportunitat perduda, perquè es fa una modificació del reglament, i tot i que ells sempre havien defensat que canviessin les condicions econòmiques dels annexos, no es toquen els annexos. El Sr. Sorolla aclareix que encara no els han presentat. El Sr. Portabella respon que per ell ara era el moment de presentar-los. Afegeix que quan el Sr. Sorolla ha dit que hi havia molta dificultat perquè donessin hipoteques als que volien comprar un pis, per ell això és com dir que no val la pena fer pisos de protecció oficial per a venda. Creu que és un argument no prou correcte. I es queixa que no li ha contestat el que ell li havia dit, que és que si tens accés amb 600 euros a una hipoteca per comprar un pis a trenta anys i amb aquests 600 euros no tens accés a un pis de lloguer de protecció oficial, això és afavorir la compra, la compra per a la qual després no et donaran hipoteques. Si no és així, diu, ja li dirà què és. Acaba dient que ells estan per fomentar el lloguer i no per fomentar la compra, que a sobre no se’n fan perquè no donen hipoteques. El Sr. Vives està convençut que el que busquen tots és optimitzar al màxim la disponibilitat de pisos de protecció oficial. Diu que és evident que el sistema que tenen plantejat al damunt de la taula és un sistema absolutament ineficient, i que només cal veure les xifres de la mateixa estadística. Per tant, pensa que s’hi han d’introduir canvis immediatament, amb equitat, amb transparència, amb seguretat, i equilibrant, com deia el Sr. Bolaños, l’oferta i la demanda, però alhora sense que hi hagi cap ombra de sospita. Diu que no li agraden expressions com que el govern municipal o les institucions «afavoreixen el mercat negre». Creu que això és una imprudència haver-ho dit. No recorda si s’ha dit així, textualment, però sí que s’ha suggerit d’aquesta manera, i creu que cal ser molt curós a l’hora d’utilitzar determinades expressions. Acaba dient que precisament estan mirant de treballar per millorar aquest reglament en tots els sentits i per millorar sobretot el servei públic que es dóna, a fi d’atendre tots els raonaments que s’han fet en aquestes intervencions. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal ICV-EUiA: 1342 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal que correspongui per donar compte sobre el Projecte d’urbanització de la cobertura de les vies de Sants i els seus entorns i les negociacions amb les sis entitats veïnals i del resultat de les mateixes. Sol·licitem aquesta resposta també sigui lliurada per escrit a la mateixa comissió. El Sr. Vives explica que el projecte d’urbanització de la cobertura de les vies de Sants avança i que el primer que s’ha fet ha estat redactar el projecte executiu del carrer Antoni de Capmany, com una primera fase del projecte. Diu que això s’ha fet atenent els requeriments que han expressat els veïns en les diverses comissions de seguiment i en les sessions dels grups de treball reduïts. Recorda que el projecte executiu del carrer Antoni de Capmany va ser aprovat a la Comissió de Govern del desembre de 2012, prèvia informació als veïns de la comissió de seguiment, i en aquests moments és en exposició pública. Explica que els principals canvis introduïts en el projecte definitiu atenen les demandes veïnals expressades a la comissió de seguiment, integrada per les entitats veïnals i pels partits polítics i que s’ha reunit en cinc ocasions en forma plenària i en quatre ocasions en grup de treball reduït. Detalla que els canvis són els següents: primer, que el carrer Antoni de Capmany no es converteixi en una drecera per al trànsit del vehicle privat i disposi de dos sentits de circulació oposats en trams discontinus del carrer i paviments diferenciats en sentit longitudinal; segon, que hi hagi una col·locació dels ascensors entre la cota alta i la cota baixa del carrer que no pertorbi les façanes dels edificis del mateix carrer; tercer, que es camufli el calaix ferroviari sota un talús vegetal en la seva part opaca, a la banda de la rampa més propera a la plaça de Sants. Diu que la comissió de seguiment va determinar que, un cop assolits aquests acords, la prioritat de totes les parts era poder començar al més aviat millor les obres d’urbanització. Recorda que aquest és un carrer turmentat durant molts anys per aquestes obres, i que per tant el que han fet és iniciar el procés d’exposició pública, que és el moment en el qual es fan les adaptacions necessàries per acabar de conciliar totes les necessitats. Diu que l’equip tècnic d’Hàbitat Urbà està treballant perquè així sigui, conjuntament amb el districte. Aclareix que aquesta és la primera fase. Exposa que després hi ha el conjunt de la cobertura, que és la urbanització sobre la llosa, els talussos i els accessos dels entorns del carrer Burgos. Diu que el 31 de gener es reprenen les comissions de seguiment en el si del districte i que això es farà sobre el projecte de cobertura i urbanització del corredor ferroviari de Sants, amb base al projecte bàsic vigent, del 2006. Aclareix que això es fa arran de les converses mantingudes amb les entitats veïnals i amb els partits polítics, i també perquè hi ha un mandat tant d’aquesta comissió com del Plenari de l’Ajuntament. I conclou que la voluntat del govern és treballar en aquesta línia. La Sra. Blasco recorda que aquest és un projecte que el govern hereta amb un grau de consens veïnal difícil d’aconseguir, perquè la realitat de l’entorn no és fàcil i les solucions ni eren fàcils ni tampoc ho són. Reconeix que el pecat original és el no- soterrament de les vies en el seu dia, però no perquè l’Ajuntament no ho intentés. Però diu que en tot cas el govern entoma aquest projecte consensuat i decideix de forma unilateral canviar-lo no se sap ben bé amb quina intenció, al seu criteri i al de molta altra gent fent-se el sord amb tothom. Intueix que, com ja els ha dit alguna altra vegada, algú vol deixar la seva petjada de nouvingut, amb l’estil del que es creu el primer de la classe, sense tenir en compte la feina feta i menyspreant-la. Vol dir la feina feta no ja de l’equip anterior, cosa que es podia arribar a entendre per diferències polítiques en un moment donat, sinó la feina feta pels veïns i els tècnics que han participat activament i críticament en la solució final. Tot i així, diu que els veïns intenten trobar l’acord i fan propostes en positiu sobre el projecte que el govern els presenta i que alguna cosa aconsegueixen redreçar al carrer d’Antoni Capmany, però que evidentment està molt lluny d’aquell consens que en el seu dia existia i que ningú discutia. Li sembla que el Sr. Vives ha dit que s’havia redreçat la proposta pel carrer d’Antoni Capmany, i reconeix que és veritat que ho fan com de prioritat invertida, però recorda que aquell carrer, en la proposta consensuada, no era de trànsit i que ha estat el govern que hi ha introduït el trànsit i a sobre després diu que l’han redreçat. Insisteix que el consens sobre aquest carrer és NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1343 que era sense trànsit, i que és quan els veïns s’indignen i fan un manifest i diuen que no hi estan d’acord que comencen a fer un vaivé de posicionaments que són un autèntic despropòsit. Recorda que en aquesta mateixa comissió, el mes d’octubre, van aprovar una proposició que deia que es tornaria als criteris consensuats amb els veïns, i que el 18 de desembre es van reunir amb els veïns i no van arribar a un acord, i llavors els van dir que s’havien acabat les negociacions i que ara farien una aprovació inicial, i a qui no li agradés que presentés aŀlegacions. Continua dient que el 21 de desembre, tres dies després, al Plenari municipal, es va aprovar una proposició que deia que es tornaria al projecte consensuat, i va ser el mateix Sr. Vives qui va expressar el posicionament del govern. I exposa que finalment presenten a exposició pública un projecte que passa olímpicament dels acords del Plenari i també dels consensos inicials amb els veïns. Reconeix que recull alguns dels acords posteriors als quals van arribar els veïns treballant en la proposta de projecte que se’ls va presentar, que eren acords que buscaven una solució el menys dolorosa possible un cop que el govern havia trencat el consens. Demana al Sr. Vives a qui volen enredar, o a què juguen, fent un paper aquí, a la Casa Gran –a la comissió i al Plenari–, i un altre paper al districte. No entén com poden fer aquest doble joc sense ni immutar-se. Creu que ni els veïns ni els regidors presents ni els que estan al Plenari es mereixen aquest menyspreu i aquesta presa de pèl. Creu que seria bo que deixessin de jugar amb gent que ha dedicat i dedica temps i esforços a millorar el barri en el qual viuen, i demana que es retorni al consens, a aquell consens que no s’havia d’haver trencat mai. No entén la mania de trencar consensos que han costat tant d’assolir. I ho diu ja no per respecte a la feina dels equips de govern anteriors, que entendrien que se la replantegessin, sinó per respecte a la feina que han fet els veïns i que continuen defensant. Conclou que el Sr. Vives s’equivoca del tot i que no sap què pretén aconseguir, però que el que acaba aconseguint és que la solució de la situació del voltant de les vies i de la cobertura de les vies de Sants es retardi. La Sra. Escarp vol començar la seva intervenció recollint unes paraules que ha dit el Sr. Puigdollers quan presentava el Pla del verd i de la biodiversitat. Recorda que el Sr. Puigdollers ha destacat com un valor que a Vitòria els plans ambientals no canvien quan hi ha canvi de govern. I diu que en canvi aquest valor, pel que fa a l’Àrea d’Hàbitat Urbà, no s’ha aplicat mai, sinó que s’ha volgut tornar a crear consensos sobre qüestions que ja s’havien consensuat, sobre plans que havien arribat a la comissió i a l’Ajuntament consensuats i amb l’acord de veïns i veïnes i partits polítics, fins i tot amb el seu vot favorable en molts dels casos. I diu que parla de Sants però que també en altres punts s’han trencat els consensos que ja hi havia. Recorda que ja ha parlat molt de les vies de Sants i que han parlat molt de la cobertura. Creu que el Grup Municipal Socialista ha intentat fer totes les accions que s’havien de fer per mantenir el consens amb els veïns de Sants: que ho han portat a la comissió i ho han portat al districte. Diu que van portar una proposició a la comissió, proposició a la qual feia referència la Sra. Blasco, i que admetien que si calia fer-hi alguns ajustos que es fessin, i que també ho acceptaven quan ho van portar al Plenari. Però se sorprèn que quan se li demana al regidor del districte que lideri el procés i que, per tant, faciliti també el consens, interpreta les coses que s’han de tirar endavant d’una manera diferent a com s’havia acordat a la comissió. I entén que no és que ho interpreti ell, sinó que ho interpreta així l’Àrea d’Hàbitat Urbà mateix. Diu que el mateix senyor Acebillo confessava fa uns dies, en la presentació del llibre del Sergi Godia al Col·legi d’Arquitectes, que de tots els veïns amb els quals havia negociat, els de Sants eren els més difícils, o potser més que «difícils» va dir que eren «els més enriquidors». Diu que, segons el Sr. Acebillo, podria ser que la negociació d’una fractura tan forta com la del no-soterrament havia estat «enriquidor i difícil» i que havia recomanat al govern de la ciutat que no es posés en contra dels veïns de Sants, per la seva experiència i sobretot per la qualitat de les seves negociacions i de com poden fer les coses, perquè, segons ell, «en saben i en saben molt». Creu que s’han fet les passes i que, per tant, s’ha de donar resposta a les coses i als plantejaments que fan els veïns i les veïnes de Sants, i també els partits polítics. Explica que ha anat a la informació pública del tros d’urbanització del carrer Antoni de Capmany –la drecera de trànsit, els ascensors, altres coses– i que es fa difícil 1344 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 veure, en les 1.600 pàgines del document, ni un sol dibuix del projecte que el Plenari va acordar recuperar. Diu que, a part de trobar-hi alguna perla, hi faran al·legacions, acompanyaran els veïns en aquest aspecte. Afegeix que el que li crida més l’atenció de quan el Sr. Vives diu que recull la proposta dels veïns i de les comissions, és que parla que es camufli el calaix amb els talussos. Explica que els talussos, com va explicar molt bé Sergi Godia, són els camins que porten d’una banda a l’altra, no en el sentit lineal del carrer sinó travessant-lo, per trencar la barrera de les vies de Sants, que no es van poder soterrar. Creu que fent-los no estan camuflant. Diu que li fa por que el Sr. Vives posi en dubte aquests talussos, que marquen part de la urbanització i del projecte de la urbanització superior. Per això reitera que faran al·legacions, que acompanyaran els veïns en les al·legacions, tot i que li agradaria no parlar-ne més i veure com les obres avancen en el marc del consens a què s’havia arribat. Recorda que el Sr. Vives acaba de dir que el projecte bàsic vigent és el del 2006 i que en la part de dalt s’anirà al projecte bàsic. L’alegra que ell digui això perquè hi ha molts rumors que diuen que el govern ha encarregat un altre projecte d’urbanització. Creu que els veïns no s’ho mereixen, que no s’ho mereix el consens dels partits polítics, i que ni tan sols s’ho mereix la caixa de l’Ajuntament, perquè si està fet potser convé aprofitar la feina feta. El Sr. Bolaños pensa que ja fa massa temps que parlen de la urbanització del calaix de vies de Sants, i creu que els plantejaments són bastant clars. Diu que si hi havia un consens sobre un projecte anterior entre altres partits polítics, també amb Convergència i Unió, i ha arribat un nou equip a Hàbitat Urbà que veu que hi ha coses que es poden millorar del projecte anterior, s’han de plantejar als veïns. No entén que se’n faci un de nou, que es pretengui refer-ho tot, perquè així l’únic que fan és posar nerviosos els veïns i endarrerir una obra que creu que ja fa massa anys que dura, per culpa de qui sigui. El que li sembla evident és que la situació en aquella zona és molt millorable. Diu que llavors, si hi havia ja un consens amb uns arquitectes també de prestigi, que consideren que era una bona solució per connectar les dues zones... Diu que s’ha de partir del fet que hi ha el calaix de vies i que qualsevol solució serà sempre pitjor que haver-lo soterrat, però dins del que ja és inamovible la solució projectada era bastant factible. Proposa que si hi havia problemes d’accessibilitat, com s’ha comentat algun cop sobre el projecte anterior, es pot mirar com millorar aquesta accessibilitat, però creu que el govern municipal no ha d’obrir debats sobre el tema, sinó tancar-lo d’una vegada. Reitera que si s’ha de canviar alguna cosa, que en parlin amb els veïns, que evidentment desitgen que s’aprovi un projecte d’urbanització definitiu i comencin les obres com abans millor. El Sr. Portabella diu que està força d’acord amb la línia de les dues darreres intervencions i que ja estan una mica cansats de parlar d’aquest tema mil vegades. Assegura que sempre han mantingut la mateixa posició. No sap quin interès hi pot haver en el fet de tornar a dir el mateix. Diu que l’origen del problema és molt clar: una inversió insuficient de Fomento i d’Adif per soterrar les línies d’arribada del tren a Sants, que la ciutat es mereixia i el barri es mereixia i que té antecedents prou coneguts en d’altres ciutats. Reitera que aquest és el problema inicial. Reconeix que el projecte que hi havia tampoc era extraordinari, que tenia algunes coses que no estaven ben resoltes des del seu punt de vista i que ja ho va explicar en el seu moment. Però diu que per ell el punt feble de la situació actual és molt clar: si el projecte urbanístic del calaix es va consensuar amb les entitats veïnals i amb les formacions polítiques, incloent-hi Convergència i Unió, en el procés de decisió actual és lògic que es busqui tant la participació veïnal com l’acord amb les formacions polítiques. Per ell el consens més que en reunions es troba en l’actitud: l’actitud de voler arribar a un acord per posar fi al continu parlar d’un tema que s’ha de resoldre d’una vegada, perquè els posicionaments estan més que clars. El Sr. Vives reprèn la darrera frase i diu que l’actitud d’arribar a un acord queda reflectida en l’àmbit institucional més important de la ciutat, que és el Plenari de l’Ajuntament, on ells han expressat amb la seva votació que volien treballar a partir del projecte consensuat amb els veïns. Afirma que ara hi havia un altre problema, i és que la Sra. Blasco tornava a parlar d’enredar i de prendre el pèl i la Sra. Blasco el NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1345 coneix perfectament i sap que ni l’enreda ni li pren el pèl, sinó que senzillament els acords que fan se’ls prenen molt seriosament i els tiren endavant, i això és exactament el que faran. Repeteix que hi ha dos punts a diferenciar que són molt importants. Un és el del carrer Antoni de Capmany, que el volien tirar endavant i que té unes servituds determinades i que en el projecte bàsic que havia de passar a projecte executiu calia entrar-hi, perquè el que llavors era un nou govern municipal, que ara ja no és nou sinó que és «el govern municipal», havia de revisar els projectes: no podien entrar al govern i no mirar res. Diu que ho van veure i que ho van consultar, i que hi havia una qüestió, com ara la de la vialitat –allò que no hi hagués continuïtat i que hi hagués un talús que no permetés que hi passessin els cotxes, per evitar que en el futur allò pogués ser utilitzat com un vial–, que és un dels elements essencials, sobre la qual assegura que té un informe de Bombers que diu que allò no era possible, i aquest informe és posterior. Conclou, doncs, que hi havia d’haver una adaptació, i que això no té res a veure amb enganyar o no enganyar, sinó que és la veritat i que forma part del procés que estan fent en aquest moment. Torna a dir, sobre la cobertura de les vies, sobre el calaix i sobre el carrer Burgos – que per tant és tota la part de mar–, el que ha dit abans: que es treballa i es treballarà a partir del projecte del 2006, que això és el que es fa i això és el que es farà, amb tota la voluntat d’acord de la qual parlava el Sr. Portabella. La Sra. Blasco confirma que de cansats n’estan tots, però que si no s’haguessin saltat els acords que hi havia a la comissió i al Plenari presentant un projecte que no formava part del consens al qual s’havia arribat, no n’estarien tornant a parlar. Diu que a tots els agradaria veure com comencen les obres, però que el govern no ha fet el que deia i que era per això que en volien tornar a parlar. Retreu al govern que amb el nou projecte només ha aconseguit unanimitats en contra i no entén com és que no ho veuen, perquè no aporta millores, dificulta la connectivitat d’una banda i de l’altra, i impedeix el cobriment i l’esponjament que s’aconseguia amb la proposta anterior. Reconeix que tenia defectes i coses que es podien millorar, però diu que ara s’endureix més un projecte que ja era prou dur, perquè el calaix ja és dur per si mateix pel pecat original de no haver estat soterrat. Conclou que el resultat de tot això al final és la paralització del projecte, de les obres, de la inversió, i que ni els veïns ni ells entenen què pretenen aconseguir tornant a obrir un meló que ja estava tancat, que tothom sabia cap a on havia d’anar. Pensa sincerament que el govern no es creu de debò la participació, que s’ha saltat els acords amb els veïns, que fins i tot els ha retirat un instrument fonamental per als veïns, que era tenir assessorament tècnic d’un arquitecte. Recorda que ja li va dir en el seu dia al Sr. Vives que el model Barcelona s’havia caracteritzat sobretot per la seva construcció col·lectiva, no perquè algú vingués a instal·lar a la ciutat coses que no són més que meres còpies d’altres ciutats. La Sra. Escarp reconeix al govern, evidentment, la legitimitat per revisar-ho tot, però es queixa que els haurien pogut avisat, perquè es va fer un procés de traspàs modèlic i es va explicar tot, i que si després s’havia de revisar s’haurien pogut estalviar feina. Diu que de totes maneres està orgullosa de com ho van fer, perquè ara els permet també recuperar-ho. Afirma que no li pensa imputar tots els retards, perquè aquesta obra té molt retards, però que sí que li imputarà el dels últims divuit mesos. Perquè diu que hi ha una cosa més greu que el retard, que és la repercussió als veïns i veïnes, i que quan es causa desgast o frustració es genera desconfiança, una cosa que creu que ningú no vol. Li demana que entre tots, i sobretot el govern, intentin recuperar la confiança de tots els que van treballar en el projecte. Diu que tenen el consens veïnal, que tenen el consens polític, que n’hi va haver també l’altre dia al Plenari, que tindran la inversió – perquè sap que la tindran si presenten el projecte–, i per tant només cal fer-ho. I li demana que ho explicitin, que s’ho mirin tots i es corregeixi el que calgui a través de les al·legacions de la part de Capmany, i que treguin ja el projecte executiu de la cobertura. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar 1346 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 a) Ratificacions b) Propostes d’acord 4. Ratificar l’acord adoptat per l’Assemblea General de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona celebrat l’11 d’octubre de 2012, pel qual es va aprovar la modificació dels seus estatuts, segons consta a l’expedient administratiu annex. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 5. Ratificar el Decret d’Alcaldia, de 28 de desembre de 2012, pel qual es resol: Declarar la construcció de cinc habitatges de protecció oficial en l’edifici del carrer Selva, 29, d’especial interès i utilitat pública, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1. de l’any 2006, epígraf: 1a)3 (construccions, instal·lacions o obres que s’executin per iniciativa pública o privada, destinades a habitatge protegit ...95%). Concedir a Promosastre, SL la bonificació del 95% (que suposa la bonificació de 8.249,01 euros, corresponent a 562,71 m2), sobre la part corresponent de la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a les obres de construcció de 5 habitatges de protecció oficial en règim de venda general a l’edifici del carrer Selva, 29, generada per la concessió de la llicència d’obres de data 27/04/2006 pel Primer Tinent d’Alcalde i President de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. I aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. ELEVAR l’acord de declaració d’especial interès públic i utilitat pública i de determinació dels percentatges de bonificació aplicables a l’Alcaldia i ratificació del Consell Plenari. Donar trasllat a la Direcció d’Inspecció d’Hisenda, als efectes procedents. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 6. Ratificar el Decret d’Alcaldia, de 20 de desembre de 2012, pel qual es resol: Declarar la construcció de cinc habitatges de protecció oficial en l’edifici del carrer Selva, 19-23, d’especial interès i utilitat pública, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1. de l’any 2006, epígraf: 1a)3 (construccions, instal·lacions o obres que s’executin per iniciativa pública o privada, destinades a habitatge protegit ...95%). Concedir a Promosastre, SL la bonificació del 95% (que suposa la bonificació de 8.270,25 euros, corresponent a 566,10 m2), sobre la part corresponent de la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a les obres de construcció de 5 habitatges de protecció oficial en règim de venda general a l’edifici del carrer Selva, 19-23, generada per la concessió de la llicència d’obres segons resolucions de data 07/04/2006 i 26/05/2006 del Primer Tinent d’Alcalde i President de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. I aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. Elevar l’acord de declaració d’especial interès públic i utilitat pública i de determinació dels percentatges de bonificació aplicables a l’Alcaldia i ratificació del Consell Plenari. Donar trasllat a la Direcció d’Inspecció d’Hisenda, als efectes procedents. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de Ciutat Vella 7. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral de regulació de les condicions d’edificació de les finques situades al carrer de Sant Pere més Baix, núms. 48-50 i 52, promogut per Cat Aigües, SL. La Sra. Blasco vol explicar que es tracta d’un edifici de protecció de patrimoni de nivell B i que l’objectiu del projecte els sembla positiu, perquè planteja rehabilitar els edificis i fer-hi habitatges, però afegeix que el pla esgota l’edificabilitat que li dóna el planejament vigent, perquè manté les façanes que estan protegides per Patrimoni NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1347 però augmenta la volumetria a la part alta de l’edifici, fet que és incompatible amb la fitxa de protecció del patrimoni, que indica clarament que cal mantenir la volumetria. I diu que el projecte no ho fa. És per això mateix que hi fan una reserva, perquè s’ho volen acabar de mirar. El Sr. Portabella diu que, ja que hi és el Sr. Civit, gerent adjunt d’Urbanisme, li agradaria que en pogués fer una explicació, per decidir el sentit del seu vot. El Sr. Civit explica que el pla vol ajuntar tres finques, que li sembla que són la 46, la 48 i la 50 del mateix carrer, unificar l’escala d’accés per poder distribuir habitatges en les tres finques, que s’uneixen en una única propietat registral. Reconeix que a la quarta planta s’augmenta el volum, però està dintre de la fitxa de patrimoni i compta amb els informes favorables. Reconeix també que la façana de darrere es fa nova, però no la de davant, que manté les obertures exactament com estan, d’acord amb la fitxa. Insisteix que els informes són favorables, però que estan a la seva disposició per aclarir qualsevol cosa i per revisar l’expedient de dalt a baix. El Sr. Portabella especifica que estan parlant de la Casa Nonell, amb protecció B, l’edifici potser més important i valuós que queda al costat del casc antic de l’altra banda de la Gran Via, i que l’han anat a veure. Reconeix que està bé que conservin la façana, que té alguns elements gòtics del lloc i alguns altres també gòtics però transportats d’altres indrets de Barcelona. Però afirma que si bé la façana del darrere està francament malmesa, igual que l’edifici, i que alguna cosa s’hi ha de fer, no li agrada que s’hi faci una revisió tan radical. Conclou que tot plegat farà que s’abstinguin. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC i PP, amb la reserva de vot del ICV-EUiA i amb l’abstenció del UpB. 8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial del Port Vell de Barcelona, en els àmbits V i VI (Molls de la Barceloneta i del Rellotge) per regular el seu front, promoguda per l’Autoritat Portuària de Barcelona, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions, informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen al present acord. El Sr. Civit explica que el que proposem aprovar és la modificació del Pla especial del Port Vell en els seus àmbits V i VI, moll de la Barceloneta i moll del Rellotge. Diu que no és la primera vegada que es modifica aquest pla especial, que es va fer l’any 90 i l’any 2006 amb diferents figures de planejament. Exposa que la modificació del Pla especial té per objecte bàsicament dues coses, una de les quals és el trasllat d’una edificabilitat sobrera del moll del Rellotge cap a dos àmbits sobre la làmina d’aigua. Detalla que el sobrant del moll del Rellotge són 6.000 metres quadrats i el que es fa és traslladar-ne aproximadament 4.650, dels quals 1.200 van a l’edifici d’acollida de la nova concessió, i altres a l’edifici de serveis de la nova concessió, un en planta baixa, i l’altre en planta baixa +1. Diu que hi ha un altre sostre distribuït, que és el que es correspon als pallols, que estan per sobre de l’espai públic, al voltant dels pantalans existents. I afegeix que hi ha els de nova creació, com el del moll d’Espanya, perquè s’ha ampliat la concessió, però aquest és objecte d’un altre tràmit, el portuari. Continua dient que la segona cosa que fa aquesta modificació del Pla especial és atendre tot un seguit de requeriments paisatgístics, pel fet que la modificació de la concessió comporta l’amarrament d’uns iots d’eslora diferent dels que existeixen. Diu que aquests elements paisatgístics es regulen amb sis documents annexos, que corresponen a la mobilitat i al paisatgisme, amb un estudi socioeconòmic i amb un estudi d’efectes mediambientals, per donar més cobertura a una cosa que avui no la tenia, per tal com estava avalada per un document de l’any 89. Exposa que durant tot aquest procés s’han rebut dinou escrits d’al·legacions, corresponents a deu al·legadors, i que n’hi ha set d’urbanístiques, dues de paisatgístiques, set de socioeconòmiques i tres sobre la participació. Explica que la majoria de les al·legacions han estat estimades parcialment, no en el seu conjunt, però que algunes no feien referència a aspectes estrictament urbanístics sinó a altres 1348 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 aspectes, i han sigut ateses i donades per conegudes. Informa també que s’ha rebut amb data de gener un escrit adreçat a l’Ajuntament, que s’ha annexat a l’expedient, de la concessionària, Marina Port Vell, pel qual es compromet a incloure en el seu programa de gestió una sèrie de condicions respecte a l’amarrament dels vaixells, dels iots, que no és competència del document urbanístic, atès que es tracta de la làmina d’aigua i l’Ajuntament no és competent en aquesta matèria. Però diu que els adverteixen que en el seu programa de gestió amb el port compliran tota una sèrie de condicionants per tal que es millorin les visibilitats corresponents a la part del moll de la Barceloneta, que és paraŀlel a l’avinguda Joan de Borbó. Conclou que han donat per ateses aquestes consideracions annexes i les han incorporat a l’expedient urbanístic. La Sra. Escarp comença saludant el Sr. Oriol Casabella, president de l’Associació de veïns de la Barceloneta. Diu que li sembla que s’estan repetint, que del Port Vell ja n’han parlat molt. Pel seu grup, el Port Vell és urbanisme amb majúscula, l’urbanisme que està al servei de l’interès públic de tots els ciutadans, i li sembla que avui això es trenca. Recorda que els anys 80 es va fer un esforç important de recuperació del Port Vell com a espai ciutadà destinat a l’oci, l’esbarjo, en paral·lel amb el desplaçament progressiu de l’activitat productiva del port cap a ponent. Explica que la ciutadania va recuperar la zona com a lloc de passeig i de gaudi visual de l’aigua, i que per això hi havia atracats allà vaixells de petita eslora. Denuncia que el pla que avui aprovarà el govern del Sr. Trias amb el suport del Partit Popular consolida definitivament una marina de luxe en l’emplaçament més sensible del Port Vell, el lloc on va néixer la trobada de la ciutat amb el primer moll. Afegeix que en la proposta de transformació li ha fet molta gràcia, i assegura que ho diu amb afecte, que el Sr. Civit, en lloc de dir «vaixells de gran eslora» i «superiots» digués «iots d’eslora diferent». I rebla que són superiots i iots de gran eslora, que modifiquen substancialment les condicions del port i que la ciutadania ho percebrà i perdrà la capacitat de gaudir d’aquest espai urbà. Recorda que una de les coses que han dit sempre des del Grup Socialista és que no es pot fer un abordatge de manera aïllada del Port Vell, com el govern ha fet, i no tenir en compte la façana marítima en el seu conjunt. Assegura que ho han dit, que l’encaix port-ciutat ha d’anar lligat al conjunt, de la Ciutadella al Morrot, i s’hi ha d’encaixar la Carbonera, i el final de la Via Laietana, i d’alguna manera convertir tot l’espai. Diu que aquesta hauria pogut ser una manera d’intentar trobar l’acord al voltant del Port Vell, però que el govern ha preferit el suport del Partit Popular per afavorir l’apropiació d’un espai de domini públic per part d’uns pocs. Diu que no li estranya que el suport els el doni el Partit Popular. I ironitza amb el fet que ara treguin una carta que diu que suavitzaran l’impacte del port, perquè en realitat és una carta de bones intencions, un annex que tampoc obligarà el port. Recorda que aquest mateix matí les entitats i els partits polítics els han estat demanant que ho aturin, que rectifiquin, que escoltin la demanda de participació i de consens, però diu que més enllà de l’impacte paisatgístic que representa fer aquest port, el pla confirma la manera de fer d’un alcalde, que impedeix que participi la ciutadania en els temes rellevants de la ciutat i que no busca l’acord de la resta de forces polítiques en aquests grans temes. Creu que és greu, i lamenta que això mateix avui es veu en més punts. Recorda que ja ha passat amb Sants, amb la discussió que han hagut de fer, i ho veuran ara al Port Vell. Es felicita, però, que el tercer tema que porten sí que ha guanyat el suport cívic i ciutadà, amb el suport d’alguns partits polítics, enfront d’aquesta manera de fer, i que serà el Pla de Sant Andreu. Lamenta que potser serà l’única alegria que avui tindran, perquè amb algunes de les altres coses és difícil alegrar-se. Conclou dient que aprovar el pla d’aquesta manera fa evident que el govern actua d’esquena a la ciutat, i sobretot d’esquena a la voluntat dels veïns, i que la tanca que hi posaran esdevindrà tot un símbol de barrera urbana, de barrera social i sobretot de barrera a la participació. El Sr. Bolaños diu que no farà un discurs tan grandiloqüent, però que sí que explicarà els motius pels quals el Partit Popular votarà favorablement a aquesta modificació del Pla especial del Port Vell. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1349 Primer de tot, perquè és una concessió que té el port amb un determinat grup empresarial, sigui el que sigui i vingui d’on vingui, i l’important és que crearà un impacte econòmic sobre la ciutat considerable. Entenen que crearà llocs de treball, que afavorirà la indústria nàutica a la ciutat, i que hi ha un punt que ja es debatrà més endavant, que és el del clúster nàutic. Consideren que tot allò que siguin iniciatives que redundin en benefici de l’economia de la ciutat evidentment són benvingudes, vinguin d’on vinguin. Sí que vol aclarir que alguna de les qüestions que s’han comentat són a l’aprovació definitiva perquè el Partit Popular hi ha posat una sèrie de condicions, tant a l’autoritat portuària i al concessionari com al govern municipal. Diu que l’únic motiu era millorar el document, per exemple per esvair una barrera visual des del passeig Joan de Borbó. Explica que per això s’ha canviat la disposició dels vaixells i s’hi introdueixen uns espais que no estaran mai plens, tret de moments excepcionals de l’any –i diu que s’esmenten tres d’aquestes ocasions. Considera que cal tenir en compte que a la zona del passeig Joan de Borbó la cota no és sempre la mateixa i que per tant al plànol no es veu com serà en realitat, cal veure-ho in situ. Insisteix que a la zona més pròxima a les oficines de Marina Port Vell l’impacte visual es molt menys gran, perquè està al damunt d’una mena de piràmide. Concedeix que hi ha un tram central del passeig on calia abaixar el que podia ser una barrera visual, però pensa que s’ha aconseguit en la part que competeix a l’Ajuntament, que respecte a la làmina d’aigua no en té cap. Explica que el concessionari és conscient de la importància d’aquest projecte i de l’interès ciutadà que té, igual com n’és conscient l’Autoritat Portuària també, i que per això s’han establert uns compromisos de gestió, que no apareixen dins de la normativa urbanística perquè no hi poden ser. Insisteix que sobre la làmina d’aigua l’únic competent és el concessionari, segons la concessió de l’Autoritat Portuària de Barcelona. Diu que s’ha inclòs un transbordador per a la connexió entre la zona del Maremagnum amb la Barceloneta, i creu que és una millora important que, tot i que estava prevista al Pla especial del Port Vell de l’any 89, mai no s’ha dut a terme. Recorda que s’ha parlat alguna vegada al consistori de crear una passarel·la, que al final es va rebutjar, però el seu grup creu que és una bona solució, que a més també aporta diners, tal com diu a l’expedient el concessionari: 500.000 euros. Es refereix al calendari de la zona de pescadors, el moll de Pescadors, i al compromís que té el govern municipal d’executar-lo en aquest mandat. Creu també que és important que s’executi tota la zona, i la nova fàbrica de gel, amb l’Autoritat Portuària, i que no es tracta només de millorar la zona on hi ha la Marina del Port Vell, sinó també les zones adjacents, com ara el moll de Pescadors. Respecte al tema que si això implica una privatització de l’espai públic, diu que no ho comparteixen i que és per això, entre altres coses, que s’introdueix un annex de totes les activitats que es faran dins la Marina del Port Vell: activitats ciutadanes com el lloguer d’embarcacions, com els cursos de vela, com multitud d’esdeveniments que s’hi poden tenir. Assegura que és un compromís que també introdueix el concessionari a petició del Partit Popular, i que el govern municipal també hi està d’acord. I pel que fa a l’impacte sobre altres ports de la ciutat, diu que també hi ha un informe segons el qual tant el Marítim, com el Nàutic, com el Port Fòrum i altres ports, no sols de Barcelona sinó de municipis adjacents, en resultaran beneficiats, tal com manifesten, i és dins l’expedient, amb cartes que donen les gràcies. Explica que això és perquè en aquests moments tan difícils es dóna un cop de mà a aquests ports. La Sra. Sanz explica que aquest matí, a cinc minuts del despatx del Sr. Vives, la plataforma Defensem el Port Vell exigia la retirada d’aquesta modificació del Pla especial i instava la resta de forces polítiques i també el govern municipal a no donar- hi suport, principalment per dos motius. En primer lloc, diu, per l’opacitat i per la nul·la participació que ha caracteritzat tot el projecte, que implica una falta absoluta de democràcia, però també perquè el resultat no té res a veure amb el que la ciutadania reivindica, que és un port ciutadà que preservi l’ús públic. Rebla que tot el que ara explicava el Sr. Bolaños no té res a veure amb el que la ciutadania exigeix. Diu que el seu grup, des del primer moment, els va presentar una proposició que demanava repensar tot el port, i els van dir que no; que després els van proposar, quan van conèixer la proposta que es feia, que la frenessin, i també van dir que no; 1350 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 que després, quan ja havia arribat a instàncies municipals, els van demanar que no tramitessin la proposta, i també van dir que no; que quan ja estava aquí els van demanar que fessin una consulta ciutadana, i van tornar a dir que no, mentre s’omplen la boca de participació; i que finalment els han demanat que aturessin les obres, perquè ja s’estaven fent obres abans que la Modificació de Pla especial estigués aprovada, i de nou van dir que no. Conclou que tot això evidencia més que objectivament l’opacitat i el no voler escoltar altra cosa que no siguin els beneficis d’uns pocs, que són els interessats a instal·lar tota aquesta marina de luxe a la nostra ciutat. Però diu que no s’han resignat ni es resignaran que es continuïn obrint les portes de tot aquest procés i del que ha de ser el futur del port a la ciutat. I explica que ho fan perquè per molt que s’esforcin, per molt que avui aprovin aquesta modificació del Pla amb el suport del Partit Popular, no podran aturar la ciutadania ni podran aturar la creació d’espais de reflexió i de mobilització sobre el que ha de ser aquest port, ni les respostes alternatives a la seva manera d’entendre una ciutat. Proclama que aquesta ciutat no és del seu govern, encara que la vagin venent. I avisa que han de tenir molt clar que aquesta ciutat i aquesta gent no s’atura, i que avui la ciutadania ho ha tornat a deixar clar. Sap que fa molts mesos que hi estan treballant, però afirma que en paral·lel al que avui impulsa el govern, s’està gestant un model absolutament alternatiu a la seva proposta, una alternativa que anteposa l’espai públic i d’ús popular a la seva privatització excloent i elitista, una economia del mar vinculada a l’entorn dels barris –enfront de la seva economia vinculada només al luxe–, que vol definir un port-ciutat que respecti la sostenibilitat i no suposi una barrera entre el mar i la ciutat. Diu que com que el govern actua al servei d’uns lobbies, desconnectats de la ciutadania i totalment opacs, des del seu grup municipal, Iniciativa - Esquerra Unida, diuen no a la privatització del Port Vell i estan en contra, absolutament, de fer un càmping de superiots de luxe per a rics al centre de la ciutat. I avisa que han de tenir molt present una cosa: que avui aprovaran i tiraran endavant, amb el Partit Popular, la privatització d’aquest Port Vell, però que el que no podran fer mai és privatitzar la política, perquè ni la ciutadania ni ells no els deixaran ni els ho permetran. El Sr. Portabella anuncia que el motiu pel qual votaran en contra d’aquest punt està argumentat en tres eixos. Diu que el primer és el competencial, perquè no hi ha competències sobre la làmina de l’aigua ni sobre els molls que rodegen el Port Vell. Reconeix que en alguns elements s’ha de demanar permís a la ciutat de Barcelona, però consideren que una part tan central de la ciutat com és el Port Vell, els molls de la Barceloneta, el Rellotge, el moll d’Espanya, hauria de ser competència d’administracions catalanes i, per tant, creuen que aquí rau bona part del problema del qual es parla, perquè el procediment que s’ha seguit per a la transformació d’aquest Port Vell als mateixos grups municipals els ha costat de seguir. Es refereix al fet que els primers projectes els van haver de demanar al port i van demanar el cost de les fotocòpies. Reconeix que després es va corregir, però recorda que des del primer moment hi ha hagut dificultats de seguir aquest projecte, perquè competencialment tenen poca rellevància. Per tant, no accepten que l’administració catalana no tingui la plena competència per decidir sobre el port, sobre el Port Vell i sobre un espai tan central de la ciutat com és el que es veu al baixar per la Via Laietana. Diu que el segon motiu és el model, perquè quan es proposa la transformació del port, expliquen que, al costat del canvi de dimensió dels vaixells, al darrere hi ha un projecte d’un hub nàutic. Recorda que ells, a la primera part del tràmit, van presentar quatre esmenes, de les quals dues es van acceptar parcialment, i una era que es construís un centre a la Barceloneta, pagat per l’empresa, on es fes formació professional sobre les diferents arts vinculades al món nàutic, i diu que aquests dies han pogut veure com es posava en qüestió la continuïtat a Barcelona de la Facultat de Nàutica, que és la més antiga de l’Estat i la més antiga de la UPC. Creuen que el model que van explicar sobre la modificació del Port Vell, que era crear un hub nàutic, cau pel seu propi pes quan una de les pedres vertebradores, la Facultat de Nàutica, està en risc de marxar de la ciutat de Barcelona. Diu que també van presentar, i és un altre element que justifica la posició contrària del seu grup en aquest punt, una proposta perquè es traguessin els dos edificis, que NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1351 en un d’ells se’ls va atendre, el del restaurant –perquè la zona està plena de restaurants–, però no se’ls va fer cas pel que fa a la casa club. Creuen que, si es busca una relació entre el Port Vell i Barcelona, hi ha clubs esportius i clubs de reunió molt importants a menys de tres-cents metres, i que s’haguessin pogut crear sinergies que haurien donat permeabilitat al port en relació amb el barri i que haurien estat ben acollides per la ciutadania. Creu, en definitiva, que aquest model no respon a l’interès públic, perquè no té prou eixos intersticials amb el barri i amb la ciutadania, perquè afecta els pescadors que hi ha a Barcelona –que encara que després se’ls resolgui la situació, d’entrada hi surten perdent– i perquè els barcelonins que resideixen actualment a les barques els comporta canviar de casa. Diu que hi ha un tercer aspecte pel qual voten contràriament, i és el que fa referència a la participació ciutadana. Defensa que els veïns no són persones que sempre empipen, sinó que són un grup de persones interessades en el seu entorn, perquè a vegades els afecta directament o perquè tenen una visió de conjunt de la ciutat, i cal considerar les proposes que fan. Afirma que en aquest punt estan perfectament organitzats i són perfectament coneixedors del que parlen, que són actius i fan propostes alternatives, i el seu grup pensa que és d’interès de la ciutat prendre’ls en consideració. No vol dir que algú tingui sempre raó, ni l’Ajuntament ni els veïns –dir el contrari seria fer demagògia–, però creu que l’opinió dels ciutadans és el que ajuda a fer ciutat i a fer que els projectes surtin millor. Assegura que l’urbanisme d’aquesta ciutat té molt a veure amb la participació ciutadana, i no només en els anys immediatament posteriors al franquisme, perquè Barcelona és una de les poques ciutats del món on la gent parla d’urbanisme als bars. És partidari, per tant, de tenir en compte la seva aportació, que es fa de manera civilitzada i amb coneixement, en la qual es presenten alternatives que donen valor a criteris que no estan reflectits en la proposta, que creu que està allunyada de la integració harmònica amb l’entorn que demana el projecte. Reconeix que s’ha fet un esforç en la integració harmònica amb l’entorn en l’àmbit urbanístic, però creu que no ha estat suficient, perquè la integració ha d’incloure les persones i no només l’urbanisme. Acaba dient que, a més a més, no creu que els temps siguin adequats per fer acords amb el Partit Popular. El Sr. Vives afirma que és un punt molt rellevant sobre el qual ja han discutit en diverses ocasions tant a la comissió com al Plenari Municipal. Li sembla clar que hi ha diversos models polítics a la ciutat i diverses maneres d’entendre quines són les prioritats. Demana que s’analitzi bé l’àmbit de què es parla i quedarà palès que el que es fa és actuar responsablement des de la ciutat perquè una concessió que va ser atorgada en el seu moment no precisament pel govern actual, que tampoc va ser qui va generar l’antiga concessió ni qui va començar les negociacions amb els nous concessionaris per fer possible aquesta modificació. Creu que aquests són els fets reals. Defensa que la ciutat mira de preservar els seus interessos i conjuminar-los amb els interessos del Port de Barcelona, i que han d’intentar que coincideixin. Creu que aquest és el resum essencial de l’actuació que avui s’aprova. Reclama que no es treballi sobre hipòtesis que en cap cas no responen a la realitat, com són els esments a la «privatització de l’espai públic» o a l’«apropiació de l’espai públic», a les «tanques que no permetran l’accés de les persones», a les «actuacions que condemnen el barri de la Barceloneta a un futur molt obscur». Pensa que aquestes qüestions no sols no responen a la realitat sinó que el que fa el govern és precisament tot el contrari, garantir una bona relació entre Barcelona i el Port Vell. Defensa que fan possible que la situació de decrepitud en què havia entrat el Port Vell quedi corregida, perquè fins fa quatre dies el Port Vell tenia una autèntica problemàtica associada a la mena d’establiments que hi havia allà. I assegura que acabaran amb aquesta situació gràcies al fet que hi ha una gent que ha decidit invertir a Barcelona i fer-ho amb els criteris que la ciutat ha decidit. El que fa avui creu que és aprovar inicialment un molt bon projecte per a la ciutat, per a l’economia de la ciutat, un projecte que consolida el clúster nàutic de Barcelona, que és únic i que neix per garantir no només els llocs de treball associats al clúster actual, sinó que se’n generin de nous, que hi hagi una formació professional associada a aquest clúster, que hi hagi una Facultat Nàutica instal·lada a tocar. Defensa que 1352 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 perquè això sigui possible hi ha d’haver inversions suficients, que això és el que estan fent. Entén que hi hagi gent i grups polítics que hi estiguin en contra i que estiguin a favor d’una altra mena d’economia i d’una altra mena d’organització social, però afirma que el govern està a favor de l’economia productiva, de l’atracció de capitals, de la generació de llocs de treball, de fer que la ciutat sigui una ciutat de qualitat, perquè això és el que ha permès el procés que han seguit, gràcies també a la feina que ha fet, i molt ben feta, el Grup Popular. Afirma que aproven aquest punt amb un grup que ha actuat responsablement, atenent els seus criteris, que han coincidit amb els del govern, i que ho fan de manera molt conscient i molt tranquil·la. Assegura que el que fan és bo per a Barcelona. Li fa gràcia el fet que no només ho sàpiguen ells, sinó que hi hagi persones que han tingut fins fa molt poc responsabilitats en aquesta ciutat que avui mateix els felicitaven per haver pogut tirar endavant aquest punt a l’ordre del dia, mentre hi havia gent que s’hi manifestava en contra. Creu que tots hauran de fer una reflexió sobre si es deia o no que la ciutat s’aturi i sobre quin model es vol per fer-la productiva i tractora de les activitats que tots diuen que defensen, desig que a l’hora de la veritat s’ha de plasmar en projectes concrets. La Sra. Escarp indica que el seu vot també serà contrari, com es podia deduir de la seva intervenció. Aclareix que el seu grup no s’ha oposat mai al clúster nàutic i a més ho ha explicitat manifestant que no és incompatible. Recorda que ja hi ha ara una sèrie d’activitats industrials en aquest àmbit, i afirma que el que proposaven, fins i tot en les seves al·legacions, era que els vaixells poguessin posar-se en un altre àmbit i es pogués també utilitzar tota la indústria que hi ha. Afirma que la crisi econòmica no ho justifica tot. Assegura que no estaran mai en contra que la ciutat avanci, que la ciutat aconsegueixi un atractiu econòmic que permeti la generació de llocs de treball, però diu que a vegades la crisi sembla que pugui justificar hipotecar el futur, i creu que cal evitar-ho de totes totes. S’adreça al Sr. Bolaños dient-li que ja entén que s’hagi de justificar, però que no posi en els guanys el que ja hi és, perquè hi ha moltes coses que ja estaven fetes, que formen part dels tres plans especials que es van aprovar en l’àmbit del Port Vell. Accepta que el govern hagi rebut l’agraïment del Marítim i el Nàutic, però demana si tenen cap carta de la Plataforma de l’Associació de Veïns i d’altres ciutadans. Està convençuda que no, i que això també compta entre les coses que hi ha. Constata que avui s’està reeditant el pacte CiU-PP, i que en aquest pacte només els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona poden perdre. I li sorprèn com han anat a vendre aquest projecte fora, a Montecarlo, que més que la ciutat de les persones semblava la ciutat del luxe. Diu que això li ha sabut greu. El Sr. Bolaños defensa que volen que les inversions productives es facin a la ciutat i no se’n vagin a altres ciutats ni a altres ports, sigui València, Niça o el que sigui. Volen que es quedin a Barcelona i que, si hi ha aquesta oportunitat, cal intentar modular-la perquè sigui en interès ciutadà, però que la inversió es quedi a Barcelona. El que sí que qüestiona és que sembla com si el Port Vell no hagués tingut iots els darrers vint anys, que només hagués tingut embarcacions petites i que ara només seran els rics els que es beneficiaran d’aquest espai públic. Creu que s’està utilitzant una demagògia que no té res a veure amb la realitat. I ensenya unes fotos del Port Vell de quan els grups de l’oposició estaven al govern, dels anys 2007 al 2011. Afirma que són vaixells de 120 o 140 metres. Acusa els grups esmentats que llavors no deien absolutament res del fet que hi hagués vaixells de fins a 140 metres d’eslora, i no un ni dos, sinó uns quants més. I diu que, a més, amb aquest Pla especial els iots es podrien posar on els donés la gana, perquè l’Ajuntament no té competències en la làmina d’aigua, només en l’edificabilitat dels dos edificis, amb baixos més un. Afegeix que, per tant, alguns discursos no tenen sentit. Reconeix que el concessionari podia fer moltes coses, però que no és una concessió nova, i que, per tant, hi ha hagut gent que havia pogut dir que aquesta concessió no es donés, hauria pogut pressionar perquè canviessin els usos de la Marina del Port Vell, i no es va fer, havent-hi també iots grans. Afegeix que ara aquesta gent, siguin anglesos o siguin d’Albacete o de Jakarta, que li és igual, vol millorar el Port Vell, i que el volen millorar, entre altres coses, perquè els pantalans estaven destrossats, tenien aluminosi del mar i el han hagut de canviar NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1353 sencers. Reconeix que això no és per culpa del govern municipal anterior, cosa que la Sra. Escarp li agraeix. Adreçant-se al Sr. Portabella, que ha dit que no era el moment d’establir acords amb el Partit Popular, li recorda que el grup del Partit Popular té nou regidors i que el grup Unitat per Barcelona en té dos, i que cal arribar a acords perquè la ciutat tiri endavant. La Sra. Janet Sanz agraeix al Sr. Vives que hagi entrat en aquest debat, perquè assegura que darrerament els tenien acostumats a no entrar en debats d’aquesta mena. Li sembla clar que el govern està a favor del que proposa la concessionària i no entén que digui que volen conjuminar res, perquè això només garanteix que avui els rics puguin deixar els seus superiots més a prop del centre de la ciutat, i diu que el Sr. Vives ho ha expressat així en diverses ocasions. Diu que no pot parlar de participació i de democràcia a l’hora de definir tot aquest projecte, independentment de si li han agraït que això es tiri endavant. Assegura que, com deia la Sra. Escarp, la ciutadania no li ho agraeix i que la ciutadania, avui mateix, reivindica una altra cosa. Afirma que el gener de 2012 la plataforma de veïns li va demanar una reunió, i pregunta quan es reunirà amb la plataforma. Entenen que aquestes propostes només es poden fer des de l’opacitat, però demana que almenys no intentin amagar-ho. I afirma que, encara que els costi reconèixer-ho, el que fan és privatitzar, perquè el port és espai públic, propietat pública. I acusa el govern que amb la proposta no es garantiran altres interessos que els dels superiots. Per tant, reivindica la coherència històrica del seu grup i tota l’oposició que ha fet al voltant del front marítim, perquè diu que hi han estat en contra sempre. Accepta que són diferents models, però diu que el que el govern proposa és una imposició, no un debat, i que el debat qui el genera és la ciutadania, lamentablement sense el govern. El Sr. Portabella diu que ja sap quines maneres de treballar té cada un dels grups, i assegura que la seva sempre és la mateixa, que quan hi ha un pla, els agradi o no, no s’hi posicionen d’entrada, sempre fan al·legacions a veure què passa. Recorda que ha fet referència a aquest procés, que en la primera fase més o menys la meitat de les al·legacions s’hi van incorporar, que a la segona no se’n va incorporar cap, i que allò que havia estat relativament incorporat en la primera fase, que era fer un centre de formació professional en les arts del mar al mateix barri de la Barceloneta, pagat per l’empresa concessionària, també va caure. Diu que, per tant, els arguments que tenen per votar en contra són perquè les seves esmenes no han estat prou recollides i perquè llavors queda afectat el model que uns i altres tenen. Diu que si no hi ha un centre de formació professional nou a la Barceloneta i a més està en qüestió la continuïtat de la Facultat de Nàutica quan es vol parlar d’un clúster nàutic, no saben què pensar. Reconeix que potser hi ha algunes empreses, que ja existeixen, que treballen en la rehabilitació de grans vaixells, o que n’hi haurà que oferiran altres capacitats i serveis, i que potser això s’ampliarà, però afirma que, en el conjunt, globalment, l’àmbit del coneixement perdrà pes. Repeteix que això és el que pensen que ha passat amb el projecte, que és un projecte no iniciat per cap institució catalana, que es convoca un concurs i que es produeix una nova concessió sobre la làmina de l’aigua. Reconeix que el govern actual ha trobat aquesta concessió ja iniciada i que, a partir d’aquí, la ciutat només hi pot intervenir limitadament. Retreu al govern que només es fixa en el detall, en el Port Vell, i li demana que mirin la globalitat, la complexitat de la ciutat. Creu que aquest és el motiu pel qual voten amb el PP i, a sobre, elogiïn l’acord. Però demana que pensin en el global, en el conjunt de la nació i en el conjunt de la ciutat, i veuran que no els convé arribar a acords amb el PP, i menys en les circumstàncies actuals. Afirma que allò en què es converteixi el Port Vell no es només rellevant des de l’àmbit de l’activitat econòmica, que té importància, que no és només rellevant des de l’àmbit de la formació, sinó que ho és també en relació amb la gent que hi viu al costat. Aclareix que això no és un criteri abstracte del territori, sinó que afecta un barri popular, i és un barri que té criteri i l’ha demostrat en moltes ocasions, i creu sincerament que quan es planteja una transformació de la importància i pes que es planteja, s’ha d’arribar a acords amb ells. 1354 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 El Sr. Vives vol aclarir la qüestió de l’opacitat, que és un aspecte sobre el qual van girant les intervencions. Recorda que aquest projecte, al marge d’un inici complicat perquè el port donava la informació d’una manera determinada, i això va ser corregit, com ha admès el senyor Portabella en la primera intervenció, ha tingut tres processos d’informació pública. Assegura que no n’hi ha cap més a la ciutat que hagi tingut tants processos d’informació pública, i que això és una realitat. Vol recordar també que en el procés hi ha hagut una acceptació parcial del 70 per cent de les al·legacions, que és molt més del que acostumava a passar abans i molt més del que passa a la mitjana de grans projectes d’aquest estil. Afirma que també hi ha hagut un altre element molt important, que diu que els altres grups sembla que no hi donen importància, i és que hi ha una majoria en el consistori que està a favor de fer això i que hi ha també una part molt important de persones molt rellevants de la ciutat, una part molt important de persones que en aquests moments no són aquí i no formen part dels grups que voten aquest projecte, que estan a favor que això hagi passat. Diu que, per tant, d’opacitat i de falta de legitimitat no n’hi ha. Descriu el procés seguit dient que hi ha gent que proposa una cosa, altra gent en proposa una altra, i resulta que al final es tira endavant amb total tranquil·litat, i no perquè es faci una gestió oportunista. Pensa que hi ha poques actuacions tan poc oportunistes com aquesta, perquè l’actuació és categòrica i garanteix no només un espai de qualitat al cor de Barcelona, sinó també la continuïtat i el millorament d’una activitat industrial bàsica a la nostra ciutat. Defensa que el projecte no és un caprici, que hi ha més de dos mil llocs de treball la continuïtat dels quals queda garantida amb aquesta concessió. Diu que la Barceloneta real no és la dels pescadors i la dels «xiringuitos» i tota aquesta història que a la gent li agrada tant, sinó la Barceloneta de la Maquinista Terrestre i Marítima, de la indústria de debò, i que això és el que el govern vol i el que vol molta gent a la Barceloneta i a la resta de Barcelona. És per això, diu, que les opcions que prenen són d’aposta industrial per a la ciutat, com ho és aquesta. S’adreça als Sr. Portabella, que demanava sobre la continuïtat de la Facultat de Nàutica, i diu que la Facultat de Nàutica continuarà a Barcelona i que l’Ajuntament hi està totalment compromès. Confirma que, com han dit el Sr. Portabella i el Sr. Bolaños, és absolutament imprescindible per a la consolidació d’aquest espai que la Facultat de Nàutica continuï aquí. Es pregunta si no caldria que hi hagués un veritable centre de formació professional allà mateix, lligat a la Barceloneta i lligat a l’activitat nàutica, per generar treballadors que poguessin ser contractats per aquestes empreses –de les que vénen ara i de les que ja hi estan instal·lades–, que assegura que en demanen i que estan disposades a comprometre’s amb les fundacions i amb els patronats que ja hi ha ara. Torna a repetir que respecta absolutament que hi hagi grups municipals i partits polítics que estiguin en contra de la indústria i que estiguin en contra del desenvolupament econòmic. Diu que ho accepta perfectament, però que altres, com ells mateixos, estan a favor de crear llocs de treball, estan a favor de la indústria i estan a favor que Barcelona continuï avançant. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i PP i amb el posicionament contrari del PSC, ICV-EUiA i UpB. Districte de l’Eixample 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la reordenació volumètrica de l’edifici “El Triangle”, en el front del carrer de Pelai, promogut per Deka Immobilien Investment GmbH, Sucursal en España. La Sra. Escarp anuncia que hi votaran a favor, però que li vam fer arribar al gerent adjunt els dubtes que la mateixa promotora posava, perquè ho condicionava a unes coses que són una mica difícils de complir. I demana que estiguin una miqueta a l’aguait per saber si avança o no avança. La Sra Blasco anuncia que faran una reserva perquè, com van anunciar al Districte de l’Eixample, hi ha coses del projecte que no els convencen. Diu que l’edifici, quan es NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1355 va construir en el seu dia, es va fer sense ajustar-se al planejament vigent d’aquell moment. Afegeix que els preocupa, en segon lloc, que l’augment d’edificabilitat per posar un bar a la coberta actual de l’edifici fa que la distància del bar en relació amb els edificis veïns, especialment amb la part posterior dels edificis del carrer Bergara, sigui reduïda, i que els veïns tindran un bar i una terrassa a la planta primera, i això pot afectar-los pel soroll i la reducció de la il·luminació natural. Diu que al marge que els veïns hagin o no presentat al·legacions, això preocupa al seu grup. Recorda, finalment, que a l’edifici d’El Triangle, en la unió amb el carrer Bergara, s’hi va construir un fals volum per tapar la mitgera de l’edifici existent. Explica que aquest fals volum només és una estructura metàl·lica on dins no hi ha res, i suggereix que es pensi si no seria més lògic situar la nova edificabilitat ocupant el lloc que ara ocupa el fals volum, i així no es percebria l’augment de volum i se situaria la nova edificabilitat en la millor ubicació possible quant a paisatge urbà. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, PP i UpB i amb la reserva de vot del ICV-EUiA. Districte d’Horta-Guinardó 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la concreció dels usos dels nous equipaments (7a) i l’ordenació de les edificacions i volumetries en l’àmbit del recinte de la Fundació Privada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, promogut per la Molt Il·lustre Administració, Fundació Privada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Planejament de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. Es retira. Districte de Sant Andreu 11. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de l’Àrea del Nucli Antic del barri de Sant Andreu, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions, informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen al present acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. El Sr. Vives diu que aquest punt és molt rellevant, perquè posa fi a un procés molt llarg i a la incertesa de moltes persones. Creu que és el moment d’agrair als veïns i també als grups municipals l’actuació proactiva, responsable i col·laboradora per fer possible l’acord. Demana al Sr. Civit fer una pinzellada del punt en què es troba l’assumpte, abans que intervinguin els grups. El Sr. Civit informa que els canvis respecte de l’aprovació inicial són de tres categories: una, sobre les qualificacions proposades –i aquí s’han estimat al·legacions que tendeixen a la major desafectació dels sòls de sistemes que han estat recol·lectats en un altre indret, amb un acord previ amb la Direcció General d’Urbanisme–; dues, la nova proposta de catalogació, també en la línia d’estimar les al·legacions –i aquí vol agrair al Centre Iglésias l’ajuda per innovar i generar noves idees per a propostes actives de catalogació, que s’han incorporat en aquesta modificació–, i, en tercer lloc, un replanteig, també, de la gestió del desenvolupant de les unitats d’actuació que contemplava el pla. Explica que com a conseqüència d’aquests tres grups d’al·legacions s’ha modificat l’estructura d’espais lliures proposada, que deixa de marcar d’una forma tan intensa els eixos que s’havien dit inicialment i proposa la seqüència d’espais lliures que en 1356 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 aquest pla no es veuen marcats, a través dels eixos i dels entramats dels carrers de Sant Andreu de Palomar que ara existeixen. Pel que fa a les al·legacions, informa que hi ha hagut uns sis mil escrits, aproximadament. Que aquests sis mil escrits estan agrupats, de fet, en 130 al·legacions, perquè una part dels escrits es repetien, i que d’aquestes 133 al·legacions o 133 continguts, se n’ha estimat totalment un 30 per cent i parcialment vora el 75 per cent. Pel que fa a unes darreres peticions de l’Associació de Veïns, també recollides pels grups municipals, diu que s’han incorporat a l’acta de la comissió tres punts molt concrets de desafectació, que són la unitat d’actuació d’Agustí i Milà - Dragó, una connexió entre Servet i Sant Hipòlit, i l’obertura del carrer Neopàtria, que s’incorporaran com a prescripció d’aquesta comissió, d’acord amb els grups polítics. El Sr. Vives saluda els membres de l’Associació de Veïns i de la plataforma, que són presents i que han contribuït molt a tirar endavant aquest acord. La Sra. Escarp comença agraint també la presència d’associacions i entitats de Sant Andreu amb què tots han parlat i han pogut treballar, i celebra que a Sant Andreu la pressió cívica i social i el consens polític han guanyat i, per tant, hi guanyen tots els ciutadans i ciutadanes del casc antic de Sant Andreu. Recorda que quan al començament del mandat el govern actual va fer l’aprovació inicial, d’enorme transcendència per al futur urbanístic del barri de Sant Andreu, es va generar un problema de convivència i un problema per a tots els veïns i veïnes, que en aquell moment van veure en perill moltes coses. Creu que ara, gràcies a tothom, però sobretot a la seva reivindicació del model d’ordenació urbana que volien, que era molt de conservació, molt d’entendre el que és un casc antic, s’ha reconduït el projecte, que abans donava unes solucions que avui no defensa ningú. Recorda que el Grup Socialista va manifestar des del primer moment els seus dubtes sobre el pla que presentava el govern i que per això es va abstenir i hi va presentar les al·legacions. I recorda també que altres grups municipals van votar a favor de l’aprovació inicial, tot i que és veritat que després s’han apropat a les millores i han treballat tots conjuntament. Explica que la nova versió del document incorpora desafectacions, com les de l’àmbit de Rubén Darío o del carrer Jorba, que el seu grup va incloure en les al·legacions, o la d’un eix cívic que no volia ningú i que també es va dir públicament que el govern municipal el retirava. Diu que, com ha explicat el Sr. Civit, hi ha estimades altres al·legacions, que desafecten també –Agustí Milà, Neopàtria, etc.–, i que per tant hi votaran a favor. Afegeix que ho faran contents del fet que el treball previ que s’havia fet sobre el casc antic serveixi per donar la volta al que deia el Pla general metropolità, pel valor que avui ha adquirit la preservació, la catalogació i les unitats de trames urbanes com el casc antic, en aquest cas el de Sant Andreu. Suggereix al govern que prengui bona nota que quan de veritat hi ha ganes de fer- ho, hi ha ganes d’escoltar els veïns, hi ha ganes de col·laborar i de buscar el consens, llavors s’arremanga tothom i l’oposició no es dedica a queixar-se sinó també a buscar solucions. Reivindica que l’experiència també és important, i que es posa al servei de qui s’ha de posar: els ciutadans i les ciutadanes, i la ciutat de Barcelona. Conclou dient que al contrari del que ha estat Sants i del que ha estat el Port Vell, avui Sant Andreu els deixa un bon gust de boca. El Sr. Bolaños anuncia que també hi votaran favorablement, perquè entenen que la solució final és bastant satisfactòria. Diu que hi ha punts que Urbanisme ja sap que hauria estat interessant canviar en el document, com és l’obertura o no del carrer Grau, per exemple, que han contestat que s’intentaran estudiar amb la Generalitat les prescripcions legals que cal complir sobre sostre, zones verdes, etcètera–, i que esperen que es puguin solucionar. Pel que fa a la resta, entenen que la solució és molt satisfactòria. Diu que, evidentment, els agrada més la solució final que la inicial, i que en això coincideix en part amb la Sra. Escarp, que si les coses s’haguessin fet des dels fonaments i no des de la teulada potser algunes persones no haurien patit tot el que han patit, tant els tècnics d’Urbanisme com moltíssims veïns, perquè s’ha creat inseguretat jurídica durant mesos. Al final, diu, s’ha arribat a una solució que pensen que és satisfactòria per a tothom, que millora el casc antic de Sant Andreu, i que des del seu punt de vista, creu NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1357 que compartit amb algun grup més, no hi havia necessitat d’obrir un altre eix viari, que realment no millorava la zona. I conclou que per això es queden amb el bon gust de boca del final, perquè la conscienciació veïnal, que ha estat exemplar i ha fet una tasca molt seriosa, se n’ha sortit, dins dels límits que permetia la legislació vigent. Creu que mereixen agraïment per part dels grups polítics perquè la participació veïnal ha aconseguit el seu objectiu, que era la preservació del casc antic de Sant Andreu i la millora del projecte presentat inicialment. La Sra. Sanz també agraeix la presència dels veïns i veïnes del poble de Sant Andreu i els felicita pel bon treball que s’ha fet durant aquests mesos, gairebé un any. Anuncia que començarà la seva intervenció, al revés que la Sra. Escarp, amb les crítiques. Recorda que el seu grup municipal ha posat de manifest en diverses comissions, i també al districte, la mala gestió que ha impregnat tot aquest procés des del desembre del 2011, quan es fa l’aprovació inicial, especialment per part de la Regidoria d’Hàbitat Urbà, però també per part del districte, i critica la inseguretat jurídica que es va crear als veïns i veïnes, als quals el govern no va escoltar i va tirar pel dret. I diu que va ser aquest menysteniment el que va originar una mobilització sense precedents del poble de Sant Andreu contra tot aquest projecte. Critica que hi ha hagut un regidor de districte que ha amagat el cap sota l’ala, no ha donat la cara i no ha parlat amb la ciutadania, i que hi ha hagut també una sèrie de mancances per part de la regidoria a l’hora d’explicar a la ciutadania el procés de tot el que s’havia de fer. Afirma que el seu grup ha estat molt proactiu i ha intentat que des del districte posessin a l’abast de la ciutadania tota la informació, però que el procediment s’ha portat amb una actitud del govern gens sensible a la ciutadania i sense comptar amb la seva participació, que és un fet que, com deia ella mateixa abans, comença a ser habitual en aquesta regidoria. Destaca que el govern ha posat en perill la protecció del casc antic de Sant Andreu, ja que fa més d’un mes va caducar la suspensió de llicències, i que això és especialment responsabilitat del Sr. Vives per no haver cercat abans el consens i l’acord. Diu que queda només en un risc, però que podria haver comportat unes conseqüències molt greus. Valoren positivament el resultat que avui es presenta, i per això hi votaran a favor, però diu que és perquè el govern municipal no ha tingut altra opció que rectificar les seves propostes inicials i incloure-hi totes les propostes que el poble de Sant Andreu plantejava, perquè el poble de Sant Andreu ha guanyat, i aquest és el resultat. Li sembla bé que les seves demandes hagin estat incorporades, perquè des del primer moment el seu grup ha compartit aquestes demandes i va defensar des del primer moment que es podien garantir. S’adreça al Sr. Vives dient-li que ells també comparteixen que les coses es poden fer d’una altra manera, que es pot fer una gestió democràtica del procés i que millorar això depèn de la seva actitud amb la ciutadania i també amb els diferents grups municipals. El Sr. Portabella dóna les gràcies al senyor Genís Pasqual, president de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, i al senyor Enric Minguillón, membre de la plataforma Salvem el Casc Antic de Sant Andreu, per la seva feina al llarg d’aquests anys, perquè ha estat vital i determinant a l’hora d’arribar a la solució de la modificació del Pla general metropolità de l’àrea del nucli antic de Sant Andreu, i d’aprovar-lo per unanimitat. Confirma la gran utilitat que té que els veïns i les veïnes s’impliquin en els processos i millorin els textos presentats inicialment. Coincideix amb el tinent d’alcalde quan diu que el punt és molt important perquè resol una situació que fa anys que s’arrossega, però diu que caldria revisar el que s’havia fet abans. Recorda que el punt al qual han acabat arribant el van presentar ells el juliol del 2009, o sigui que fa temps que se’n parla i es mira de resoldre la situació. Diu, però, que no tenen cap crítica a fer si al final el producte és el que es correspon amb el que ells pensaven, i que les vicissituds i l’esforç per fer les coses el millor possible formen part de la feina. Creu que el projecte que avui es presenta preserva l’estructura urbana del nucli antic de Sant Andreu de Palomar, que li sembla vital. Diu que Barcelona té la riquesa dels diferents nuclis antics, que eren antigues ciutats. Afegeix que moltes vegades han defensat que la ciutat sigui policèntrica, amb mixtura d’usos, amb una certa 1358 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 densitat i continuïtat, perquè això li dóna una singularitat i ajuda a l’èxit del seu model urbanístic. Diu que es desafecten gairebé el 90 per cent dels habitatges afectats i que això està molt bé. Diu també que la mobilitat resultant, amb la configuració dels eixos cívics, s’haurà d’adaptar a la trama existent i no a l’inrevés, que és el que originalment al seu grup li semblava que era millorable del que s’havia presentat. Al seu entendre, es manté l’equilibri de la qualificació de zona verda dins de l’àmbit, que també era un dels aspectes que li semblava vital. Diu que es mantenen algunes afectacions que possibiliten l’endreçament de les rerefaçanes i alguns espais, i pensa que les afectacions, en el conjunt, tenen sentit. I sobretot, conclou, és molt important, també a l’hora de votar, que compti amb el consens tant de l’Associació de Veïns de Sant Andreu com de la plataforma. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 12. 1r) Declarar les obres de construcció d’un edifici plurifamiliar amb 44 habitatges de protecció oficial, al carrer Perú, núm. 190, d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7.è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2012, epígraf: 7.1.A.3b) (obres, construccions i instal·lacions adreçades al compliment del Pla d’habitatge de Barcelona 2008-2016, en règim de protecció pública destinades a la venda de promoció pública o per entitats sense ànim de lucre). 2n) Concedir a Habitatge Entorn, SCCL, una bonificació en el percentatge del 90% (que suposa la bonificació 130.776,65 euros), sobre la quota inicial de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, d’acord amb l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2012 (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra) respecte a la llicència atorgada el 31 de juliol de 2012, pel Tercer Tinent d’Alcalde en l’expedient núm. 10-2012LL11626. Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 3r) Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació del percentatge de la bonificació aplicable a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, per delegació del Plenari del Consell Municipal. I donar trasllat a la Direcció d’Inspecció d’Hisenda. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa l’abstenció del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 13. 1r) Declarar les obres de la segona i última fase de construcció d’un edifici composat d’un soterrani, planta baixa, cinc plantes altes i coberta, destinat a equipament docent universitari i institut de recerca avançada en neurociències, en la lluita contra l’Alzheimer i les malalties neurodegeneratives, adscrit a la Universitat Pompeu Fabra i situat dins l’àrea de Ciutadella de la UPF, d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7.è de la Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2012, epígraf: 7.1.A.1 (obres o instal·lacions que s’executin en terrenys qualificats urbanísticament com equipament). 2n) Concedir a la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer una bonificació en el percentatge del 65% (que suposa la bonificació 109.814,37 euros), sobre la quota inicial de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, d’acord amb l’ Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2012 (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra) respecte a la llicència atorgada el 9 de juliol de 2012, pel Tercer Tinent d’Alcalde en l’expedient núm. 10-2012LM00034. Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 3r) Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació del percentatge de la NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1359 bonificació aplicable a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, per delegació del Plenari del Consell Municipal. I donar trasllat a la Direcció d’Inspecció d’Hisenda. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 14. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de les obres necessàries per condicionar i ampliar un camp de futbol 7 i la construcció dels murs de contenció i tanques del seu perímetre a la finca de la Ronda Guinardó, núm. 113, i de conformitat amb l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2011, concedir a Futbol Club Martinenc la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió de la llicència, el 31 d’octubre de 2011 (essent la quota total de 6.045,00 euros, aplicant la bonificació del 65% de 3.929,00 euros, la quota resultant exigible és de 2.116,00 euros); donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la llicència és una entitat sense ànim de lucre, la construcció es realitza en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7a) i les obres acompleixen una indiscutible funció d’interès social com és la realitzada per un equipament esportiu i recreatiu; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 15. Excloure la proposició presentada per l’empresa Coynsa 2000, SL, de conformitat amb l’article 47 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, per haver-se presentat fora de termini. Excloure les ofertes presentades per: Corsan Corviam Construcción, SA, OHL Obrascon Huarte Lain, SA, UTE Construccions Pai, SA - Aldesa Construcciones, SA, Romero Gamero, SA, Moviterra, SA, Asfaltos y Construcciones Elsan, SA, G&O Agrupación Guinovart Obras y Servicios Hispania, SA, i UTE Ferroser Infraestructuras, SAU - Eiffage Infraestructuras, SAU, de conformitat amb l’art. 152.4 del TRLCSP, per estimar que l’oferta no pot ser complerta a conseqüència de la inclusió de valors anormals o desproporcionats. ADJUDICAR el contracte núm. 12005225, que té per objecte les Obres de pavimentació de Barcelona - Lot 1 Zona Oest, per un import de 14.018.532,48 euros, IVA inclòs, de conformitat amb les propostes de valoració i classificació contingudes en l’expedient i d’acord amb les seves proposicions, en ser considerades les ofertes més avantatjoses a: LOT 1 amb codi de contracte 12005225 a Teyco, SL - Agustí Masoliver, SA; UTE NIF U65941015, per un import de 14.018.532,48 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 11.585.564,03 euros amb tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 2.432.968,45 euros; sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. Disposar a favor de cadascun dels adjudicataris la quantitat esmentada en el respectiu lot amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document comptable. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part dels adjudicataris del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa l’abstenció del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 16. Excloure la proposició presentada per l’empresa Coynsa 2000, SL, de conformitat amb l’article 47 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, per haver-se presentat fora de termini. Excloure les ofertes presentades per: UTE Constraula-MJ 1360 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Gruas, UTE Catalana d’Infraestructures Públiques, SL - Vareser 96, SL - CYES Infraestructuras, SA, OHL Obrascon Huarte Lain, SA, UTE Construccions PAI, SA - Aldesa Construcciones, SA, Romero Gamero, SA, Asfaltos y Construcciones Elsan, SA, G&O Agrupación Guinovart Obras y Servicios Hispania, SA, i UTE Ferroser Infraestructuras, SAU - Eiffage infraestructuras, SAU, de conformitat amb l’art. 152.4 del TRLCSP, per estimar que l’oferta no pot ser complerta a conseqüència de la inclusió de valors anormals o desproporcionats. ADJUDICAR el contracte núm. 12005227, que té per objecte les obres de pavimentació de Barcelona - Lot 2 Zona Est, per un import d’11.296.003,54 euros, IVA inclòs, de conformitat amb les propostes de valoració i classificació contingudes en l’expedient i d’acord amb les seves proposicions, en ser considerades les ofertes més avantatjoses a: LOT 2 amb codi de contracte 12005227 a Sorigué, SA, NIF A25007832, per un import d’11.296.003,54 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 9.335.540,12 euros amb tipus impositiu del 21 % d’IVA, i import de l’IVA d’1.960.463,43 euros; sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. Disposar a favor de cadascun dels adjudicataris la quantitat esmentada en el respectiu lot amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document comptable. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part dels adjudicataris del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa l’abstenció del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 17. Rectificar, de conformitat amb l’article 105.2 de la Llei 30/1992 de Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, l’error material advertit a l’acord de 13 de desembre de 2012, adoptat en seu de l’expedient 508/05, Resolució CT12/12 PR/7, en el sentit de fixar la data d’inici del còmput d’interessos en el dia 25 de setembre de 2006 i no el 25 de setembre de 2009 com deia l’esmentat acord, mantenint la resta de pronunciaments en els seus termes, tota vegada que el càlcul d’interessos ja es va fer prenent com a data d’inici la de 25 de setembre de 2006. Notificar als interessats la present resolució. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 18. Aprovar inicialment la creació de l’Associació Barcelona Cluster Nàutic. Aprovar inicialment la proposta d’Estatuts de l’Associació, segons documentació adjunta. Sotmetre aquest acord juntament amb els Estatuts, a informació pública per un termini de trenta dies. El Sr. Vives s’excusa perquè l’expedient ha arribat molt tard, perquè calia ajustar els estatuts a darrera hora, i que n’és totalment conscient. Diu que malgrat tot ha decidit portar-ho igualment perquè és una qüestió de la qual ja han parlat molt sovint. Creu que suscita unanimitats, perquè tot i que hi ha posicions diferents, des d’un punt de vista conceptual semblava que era bo, atès que són els mateixos impulsors del clúster els que demanaven que l’Ajuntament hi fos des del primer moment, i que és per això que van decidir tirar-ho endavant. Creu que és bo que sigui la societat civil que s’organitzi i demani a les institucions públiques que hi coadjuvin. La Sra. Escarp reconeix que se n’ha parlat diverses vegades i que ahir mateix el president del port ho explicava també en un esmorzar al fòrum Nueva Economía. Però creu que a la comissió tampoc no n’han parlat excessivament; que han parlat del clúster nàutic, fa una estona, i que hi està a favor, com sempre ha dit, i que per tant està a favor de tirar endavant també això, i la Facultat de Nàutica, el centre d’FP, la recerca, el desenvolupament. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1361 El que no veu és que calgui fer una associació. Comparteix els objectius, però no la fórmula. Diu que la infraestructura ja hi és, perquè la donarà Barcelona Regional, i que la part d’aportació és perquè hi hagi algú que ho ha de dinamitzar. Creu que potser amb una bona coordinació i algú que faci de pal de paller n’hi hauria prou. Anuncia que s’abstindran, que ja miraran més tots els papers i que, com que està en exposició, ja faran les al·legacions pertinents. El Sr. Bolaños anuncia que hi votaran a favor, perquè consideren que el tema del clúster nàutic és una oportunitat important de futur per a la ciutat i s’hi ha de fer la força que calgui per part de tots els sectors. Diu que també hi presentaran al·legacions per millorar una mica el document. Diu que la idea és que Barcelona sigui puntera en el tema nàutic, i que el tema de l’FP, per exemple, és fonamental. Creu que Barcelona ha de tenir grans especialistes en nàutica i que no hauria de caldre portar treballadors d’Anglaterra o d’altres països per treballar a la nostra ciutat, amb uns sous gens menyspreables. Conclou que podrien ser llocs de treball per a joves de Barcelona o de tots els municipis dels voltants, cosa que ara no es pot fer perquè no hi ha la infraestructura adequada, que caldria potenciar. La Sra. Sanz diu que per ells el clúster nàutic, tal com està formulat, no és d’interès públic. Diu que voldria saber on és aquest interès general en la majoria dels objectius que es presenten a l’expedient, com ara l’«impuls de cooperació entre els projectes per a la innovació de les empreses...» Diu que hi ha molts punts que creuen que no tenen un benefici directe per a la ciutat. Creu que no comparteixen el mateix model ni el mateix concepte d’interès general i d’interès públic, i que aquesta proposta, més que un clúster, sembla un decorat per justificar la gestió d’uns interessos privats i concrets, per garantir Marina Barcelona 92 i Marina Port Vell i desenvolupar el seu model econòmic i productiu també. És el business friendly, deixar fer, independentment de si això té un impacte o no en la ciutat i en la ciutadania. Li sembla que no és un clúster perquè no respon a la seva lògica característica, amb interactuació de govern i administracions, universitats i també empresa i coneixement, que tan bons resultats ha donat en projectes com el 22@. Diu que no està garantit que hi sigui la universitat, encara que ho hagi dit el Sr. Vives, perquè això és només la seva proposta. Creu que govern i indústria sols no fan un clúster, que un clúster són tres coses, i que si tot es basa en formació i aquesta tercera pota cau, quedaria tot penjant, perquè està tot pendent d’un fil que pot trencar-se. Creu que primer s’hauria de resoldre aquesta primera part, abans de plantejar tot això altre. I com que no és així i hi ha rumors que aquest projecte es mou en base a l’avantatge fiscal de la Barcelona World Race, activitat que no genera cap tipus de coneixement, hi votaran en contra i estaran molt amatents al que acabi desenvolupant aquest clúster. El Sr. Portabella anuncia que faran reserva de vot pel que ha dit el Sr. Vives: no han tingut temps de mirar-s’ho, però els interessa molt aquest punt. Assegura que la tendència serà a votar que sí, amb algunes al·legacions, i que aquest punt, com ja han dit abans, el consideren vital. Diu que la seva voluntat és fer-hi aportacions constructives i positives. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció d’UpB. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 19. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: I. Manifestar el suport de l’Ajuntament de Barcelona al vigent projecte ferroviari i urbanístic que hi ha en marxa 1362 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 al sector de la Sagrera, així com a la seva execució. II. Pel que fa a les actuacions ferroviàries competència d’ADIF, manifestar el suport a les obres que s’estan executant, corresponents a la primera fase de l’estació de la Sagrera (estructura i accessos), d’acord amb l’adjudicació feta per ADIF; i vetllar per tal que s’executi la segona fase (arquitectura i instal·lacions) d’acord amb el projecte vigent. III. Pel que fa a la resta d’obres del projecte urbà competència de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, de la qual forma part l’Ajuntament, vetllar per tal que s’acabin d’executar les obres ja adjudicades i iniciades (lloses de cobertura), així com impulsar l’execució de les obres del parc i els equipaments compromesos, d’acord amb el projecte vigent. La Sra. Escarp diu que per a ells era important la presentació d’aquesta proposició al voltant de la Sagrera, i agraeix la voluntat del govern d’intentar arribar a un acord sobre les modificacions, acord que han acceptat. Se sent satisfeta que l’AVE sigui una realitat, tot i les dificultats. Diu que, com a regidora de l’Eixample, va viure l’evolució del túnel, un túnel amb la por del qual van jugar molts que aleshores eren a l’oposició, mentre ells sempre van intentar tirar-ho endavant amb l’objectiu de cosir aquesta part de la ciutat i fer de l’estació de la Sagrera una infraestructura d’interès regional, i que tingués abast urbà i també metropolità. Diu que no volien que fos un cul-de-sac sinó que havia de ser una peça clau en el sistema d’infraestructures de mobilitat de la regió. Afegeix que si se’n fa una lectura metropolitana, la Sagrera i tot el seu teixit urbà tenen una importància cabdal, pel que suposen d’equilibri del Pla Barcelona i per tot el que suposen al voltant del Besòs. Presenten aquesta proposició, entre altres coses, perquè no saben què vol dir l’alcalde Trias quan diu que «hem de revisar i canviar la Sagrera» i quan a vegades el mateix Sr. Vives diu que «hem de tornar a plantejar-ho, perquè hi ha coses que no es poden fer». Assegura que ella s’espanta, perquè Sagrera és una operació ferroviària i una operació urbana. Concreta que l’operació ferroviària, és a dir, l’estació, té dues fases: una de quasi 600 milions d’euros –la infraestructura i els accessos–, que està adjudicada i en execució en aquest moment, i la paga l’Estat, i una segona fase a la qual ja han aportat quasi 600 milions, però hi falten 200 milions que ha d’aportar l’Adif –l’Estat– per pagar el que en diuen «l’arquitectura interior» i les instal·lacions. Afegeix que l’Adif ho ha de finançar amb els 180.000 metres quadrats de sostre que hi té, que li han de donar les plusvàlues per fer-ho, però que l’Adif no pot fer rendir aquest sostre, i ni tan sols hipotecar-lo, fins que no es faci la llosa. A més, diu que la fase primera també ha d’estar absolutament tancada, perquè, si no, no hi ha sòl sobre el qual inscriure els 180.000 metres quadrats de sostre. Assegura que l’han alarmat les últimes opinions de la ministra sobre la nova norma, que diu que «els diners de les plusvàlues no poden anar a entorn urbà, només al tema ferroviari», i que el que pensen és que, si es posa en dubte qualsevol punt en una obra que ha de finançar estrictament l’Adif, el més fàcil és que se’n vagin sense acabar-ho, cosa que implicaria haver llençat a la paperera 600 milions d’euros. Diu que, pel que fa a les actuacions urbanístiques d’encaix urbà, que comportaran la transformació urbanística de l’entorn, també tenen a veure amb el que va sobre la llosa, que es finança a través de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, de la qual l’Ajuntament forma part, que d’alguna manera paga totes les obres per mitjà d’un crèdit que ha aconseguit sobre els sòls públics que hi ha per tot l’entorn. Afirma que per al seu grup hi ha tres prioritats, que creu que el govern comparteix: una, mantenir els planejaments actuals, perquè si es canvien algú tindrà l’oportunitat de marxar, i no s’ha de donar aquesta oportunitat; la segona, apostar per la Sagrera i que en les converses amb el Ministeri de Foment, i en altres converses que hi pugui haver, acabar la Sagrera sigui una prioritat, un cop que s’ha fet el túnel i s’ha portat el tren; i la tercera, que si s’ha de fer algun canvi l’explicitin, però que no els deixin amb el dubte, perquè llavors no saben si el que realment volen dir és que el ministeri no té la intenció d’executar els 200 milions que falten, amb la qual cosa la Sagrera no tindria estació. El Sr. Bolaños anuncia que el seu vot serà favorable, perquè la Sra. Escarp ha deixat ben clares les intencions de la proposició i les comparteixen totalment. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1363 Assegura que no es llençarà cap euro a les escombraries i que el projecte no corre cap dels perills esmentats. Diu que el Sr. Vives deu tenir més informació perquè s’ocupa d’Hàbitat Urbà, però que, pel que sap el Grup Popular, Sagrera s’està fent i les parts que falten es faran. Assegura que tindrem una gran estació i que serà una gran operació urbanística, cosa que no vol dir que no es puguin canviar coses. Diu que s’han dit unes xifres que són certes, però que cal tenir en compte que l’operació total pujava a 2.000 milions d’euros, que es basaven en unes plusvàlues sobre uns terrenys que ara potser no valen ni la meitat, o sigui, que el projecte estava basat en unes previsions que ara no es compleixen. Assegura que això no posa en entredit el projecte ni que s’aturaran les obres, que evidentment es faran i que per això hi votaran a favor. La Sra. Blasco considera que la Sagrera és clau per a la ciutat, per dos motius fonamentals: un, perquè és un nou node de xarxes de transport públic, un punt intermodal que ha d’acollir metro, trens de rodalia, autobusos, trens de llarg recorregut, tren d’alta velocitat, i és, per tant, una gran infraestructura que ha de permetre millorar totes aquestes connexions dins de l’àrea metropolitana i consolidar la regió metropolitana pel que fa a transport públic; i dos, perquè l’estació és la peça clau del pla de transformació de Sant Andreu - Sagrera i, per tant, del desenvolupament de la zona nord de la ciutat, i aquest nou pol de centralitat ha de permetre cosir la fractura que actualment suposen les vies i unir Sant Andreu i la Sagrera amb San Martí. Recorda que sobre els acords als quals es va arribar tots hi van manifestar dubtes, però que el Ministeri de Foment ha d’assumir el finançament del projecte i ha d’incloure’n els costos dins dels seus pressupostos, i que l’Ajuntament, el ministeri i la Generalitat, dins el Consorci Alta Velocitat Barcelona, han d’aconseguir tirar endavant aquest projecte sense més retards. Afirma que és un projecte estratègic i absolutament prioritari, tant per a la ciutat com per al país, i que també hauria de ser una inversió prioritària i estratègica per a l’Estat. Creu que no es podria trobar un exemple millor d’inversió estratègica, que va molt més enllà de la ciutat, de Catalunya, del país, amb connexions internacionals. Pensa també que l’Estat, amb aquesta inversió estratègica, paŀliaria el dèficit ferroviari de la ciutat. Considera que el tema de la Sagrera és estratègic però també simbòlic, i que no es poden tornar a incomplir els acords presos amb Barcelona. Per tant, diu que no pot ser que un projecte d’aquestes característiques estigui condicionat a la crisi immobiliària. Recorda que l’any 2002, quan es van fer els acords, el seu grup municipal va criticar l’actitud mercantilista del Ministeri de Foment d’aquell moment i de la Generalitat en relació amb Barcelona, perquè en lloc de consignar la inversió directament en els pressupostos corresponents i, per tant, fer possible l’operació, la va vincular excessivament als moviments immobiliaris. I recorda que Iniciativa Verds, per mitjà del llavors regidor Sr. Eugeni Forradelles, va demanar que les plusvàlues urbanístiques es dediquessin al barri. Recorda també que el mateix Sr. Puigdollers va dir que l’acord era positiu, però que l’excessiu pes de les plusvàlues per finançar l’operació era negatiu. I recorda, finalment, que el PP, per mitjà del Sr. Santiago Fisas, va dir que vincular-ho a l’augment d’edificabilitat li semblava un sistema correcte. Reconeix que les operacions de transformació de la ciutat es poden fer amb inversió pública o amb plusvàlues urbanístiques, però diu que les que es financen a partir de la plusvàlua urbanística afavoreixen l’augment del preu del sòl i, per tant, l’encariment també dels posteriors habitatges, i que llavors, per contrarestar aquests efectes, s’ha de garantir que la transformació porti més beneficis a la ciutat que no els perjudicis que ocasiona. Afirma que en tot aquest recorregut de la Sagrera, tot i els seus dubtes sobre les plusvàlues, sempre han cregut que era un projecte decisiu per a la ciutat, i que per això votaran a favor de la proposició. Però diu que els preocupa que en la transacció que el Grup Socialista ha fet amb el govern han desaparegut els equipaments, que al seu grup li sembla que eren el que ho connectaria amb els barris. Diu que el tercer paràgraf parla de «l’execució de la resta d’obres, especialment el parc...», i li sembla que en el primer redactat hi havia uns equipaments que ara han caigut. Demana expressament al Sr. Vives que li digui si es posen en dubte els equipaments inclosos en el redactat inicial, si ja no tenen intenció de fer-los. 1364 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 El Sr. Portabella anuncia que hi votaran a favor: vol que Barcelona deixi de ser l’única ciutat important d’Europa que només té una estació, la més transitada de tot Europa, i considera absolutament imprescindible la construcció de la de la Sagrera, perquè no hi ha cap ciutat de la grandària de Barcelona que tingui una sola estació de tren. Diu que a més a Sants hi ha una disminució de la inversió per part del govern central. Afegeix que l’estació d’autobusos de Sants és tan important com la de la Sagrera i també s’hi fan menys inversions de les que s’hi haurien de fer. Conclou que per tot plegat hi voten a favor. Es demana quin és el problema de fons, i respon que és que, de les aportacions netes pressupostàries que ha de fer el ministeri, senzillament reinverteixen les plusvàlues en l’estació de la Sagrera, és a dir, que, com sol passar sempre, ho paguen els catalans. Diu que això és el que el fa patir, perquè quan es va fer el càlcul de com construir la Sagrera, es va comptar amb unes plusvàlues que en l’actualitat no hi són i que dubta que a curt termini puguin recuperar-se. Es demana, per tant, si es deixarà de fer la Sagrera. Espera i desitja que no sigui així, espera que tots els grups s’impliquin perquè finalment es pugui fer, perquè la Sagrera té també, com ja s’ha dit, una gran importància per al barri, per al districte, per a la ciutat, per al país per al hinterland. Acaba dient que creuen imprescindible la construcció de la Sagrera, tant en la modalitat ferroviària com en la rodada, i creuen que hi han de posar tots el coll perquè tiri endavant, cosa que no serà fàcil. El Sr. Vives afirma que el govern municipal també dóna suport a aquesta proposició, un cop transaccionada, i explica que l’han transaccionada per posar-hi un toc de realisme. Afirma que aquí tothom hi té certa responsabilitat, el govern perquè li toca fer que tot això tiri endavant, i els que hi eren abans perquè van signar uns acords amb els governs anteriors de l’Estat i al final el paper tot ho aguanta, mentre que la realitat és molt diferent. Creu que, com ha explicat molt bé la Sra. Escarp, hi ha una confusió sobre les fonts de finançament, i diu que ha de quedar molt clar que l’estació la finança l’Estat, i la resta es finança a partir de les plusvàlues que teòricament havien de generar els terrenys que es posarien a disposició a partir de la construcció de la llosa i de l’entorn d’aquesta llosa. Vol recordar que es va signar un acord, en plena bombolla immobiliària, que ho fiava tot a la bombolla immobiliària, i que això ho va signar el govern anterior. Diu que ho accepten, però recorda que aquesta és la veritat, i ara el que cal és mirar de subvenir a aquesta situació. És per això, diu, que els agrada el redactat actual, perquè pensa que respon a la realitat. Recorda als altres grups que no només s’ha de pensar en plusvàlues que han de venir d’aquí a molts anys, sinó que tota l’operació de la cobertura de les vies i la de la llosa s’aguanta sobre uns crèdits que han estat concedits per uns bancs, i que això exigeix un nivell de treball molt important. Afirma que personalment no té cap dubte que per al Ministeri de Foment actual l’estació de la Sagrera és una absoluta prioritat. Està d’acord amb el que deia la Sra. Blasco, que parlava del lligam entre els diferents districtes i barris, i efectivament, per a Barcelona, al marge de la importància que té l’estació i la connexió amb Europa, és fonamental que quedi corregit el lligam entre districtes, en aquests moments compromès per la ferida de la Sagrera. Per tot això creu que és bo que tots plegats facin un gran exercici de responsabilitat, que aquest és un d’aquells punts en què és fàcil dir-la molt grossa i, en canvi, tot podria penjar d’un fil si no fossin capaços d’anar-ho tirant endavant passa a passa, com s’està fent en aquest moment. Reitera que està totalment convençut que la ministra de Foment està absolutament compromesa amb aquest projecte, i creu que la feina que es fa tant al ministeri com a Barcelona és per tirar-ho endavant. Aclareix que Barcelona Sagrera Alta Velocitat no finança res, sinó que té una altra funció, que és ser el punt de trobada de les diferents administracions responsables de tirar endavant aquesta importantíssima obra, fer de project manager, i no fa res més que això. Vol agrair especialment a la senyora Escarp i al seu equip la possibilitat de transaccionar el text, amb el qual ara se senten plenament confortables. A més pensen que el vot unànime que ha suscitat el grup socialista amb aquesta proposició NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1365 reforça la importància que té això per al consistori barceloní, i dóna també legitimitat en el treball conjunt que fan amb el ministeri. La Sra. Escarp agraeix el suport de tots els grups. Creu que aquesta unanimitat, com deia ara el Sr. Vives, ha d’ajudar també el govern en les negociacions que ha de fer. Agraeix el convenciment del Sr. Bolaños i afirma que és una persona seriosa i que si ho diu és amb coneixement de causa. Creu que per finançar aquests 200 milions que falten de l’estació el govern n’ha de parlar amb el Ministeri de Foment, i que si no pot ser amb les plusvàlues que sigui amb mecanismes de cooperació publicoprivada, que són diferents. Pensa que el Sr. Vives té clar que ho ha de pagar Foment, però que l’impuls de la ciutat també serà, amb realisme i responsabilitat, buscar solucions perquè sigui així. Explica que és impressionant veure ara, quan vas allà, la llosa, la cobertura, des del passeig de Santa Coloma fins al final de l’estació, i que la llosa ja està executada en un 80 per cent. De fet, diu, Barcelona Sagrera Alta Velocitat fa de pal de paller de totes les administracions, però també s’ha endeutat a compte d’uns sòls públics. Considera, per tant, que si fallés Barcelona Sagrera Alta Velocitat, voldrà dir que cada administració s’haurà de quedar la part corresponent al deute. I creu que per tal de tenir l’estació de la Sagrera cal que, en un moment donat, es forci el paper al màxim, i espera que aquesta vegada no calgui forçar el paper i serveixi al govern per a les negociacions. La Sra. Blasco diu que el Sr. Vives no li ha acabat d’explicar per què els equipaments havien caigut de la proposició. El Sr. Vives es pensava que ja ho havia comentat: que han de fer un exercici de realisme, perquè hi ha llistats i papers que, en aquests moments, no tenen cap més suport que el verbalisme i una voluntat etèria. I diu que han de treballar sobre la realitat i que això és el que estan fent, i que no s’amoïni, que faran possible tot el que pugui ser possible. La Sra. Blasco es lamenta que cauran els equipaments. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: I. Manifestar el suport de l’Ajuntament de Barcelona al vigent projecte ferroviari i urbanístic que hi ha en marxa al sector de la Sagrera, així com a la seva execució. II. Pel que fa a les actuacions ferroviàries competència d’ADIF, manifestar el suport a les obres que s’estan executant, corresponents a la primera fase de l’estació de la Sagrera (estructura i accessos), d’acord amb l’adjudicació feta per ADIF; i vetllar per tal que s’executi la segona fase (arquitectura i instal·lacions) necessària per posar en servei l’estació, d’acord amb el planejament vigent. III. Pel que fa a la resta d’obres del projecte urbà, a càrrec de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, de la qual forma part l’Ajuntament, vetllar per tal que s’acabin d’executar les obres ja adjudicades i iniciades (lloses de cobertura), així com impulsar l’execució de la resta d’obres, especialment el parc, d’acord amb el planejament vigent. Del Grup Municipal PP: 20. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al Govern municipal a executar la MPGM a l’àmbit dels terrenys situats a l’avinguda de la Meridiana, entre els carrers de la Nació, del Degà Bahí de Trinxant i de Tomàs Padró, aprovada definitivament al 2009, tot indicant quina es la calendarització i la inversió prevista per a aquesta actuació. El Sr. Bolaños explica que també l’han transaccionat i repartit la proposta a tots los grups. Diu que és un dels planejaments pendents dins de la ciutat, en una zona molt sensible que dóna a la Meridiana, amb un seguit d’expropiacions pendents, i que els preocupa la situació d’interinitat en què es troba. Pensa que cal buscar solucions al més aviat possible. La Sra. Escarp manifesta el vot favorable del Grup Socialista i agraeix la incorporació de l’esmena pel que feia a la part de l’ocupació provisional de 1366 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 l’aparcament. Diu que de fet el seu grup va presentar una proposició al Consell de Districte de Sant Martí per buscar-hi una ocupació provisional. Recorda que llavors el govern hi va votar en contra, i creu que és important impulsar l’execució de les obres pendents i també fer-hi alguna cosa provisional que endreci i vigili un espai que està molt abandonat i crea problemes d’inseguretat. La Sra. Blasco anuncia que votaran a favor de la proposició, perquè estan a favor que s’executi la modificació de PGM que es va aprovar en el seu dia per a aquells terrenys. Diu que amb les transaccions no hi acaben de coincidir, perquè si bé estan d’acord que es pugui donar un ús provisional al solar, es demana per què no s’hi fa un espai verd provisional, en lloc d’un aparcament provisional. Cal donar-hi un ús provisional, però proposa que sigui amb els veïns i veïnes que s’acabi decidint què es fa en aquell espai. El Sr. Portabella anuncia que hi votaran a favor. Creu que aquell espai millorarà substancialment amb la modificació del Pla general metropolità. El Sr. Vives diu que també el govern hi votarà a favor. Pensa que la dignificació d’aquell espai, com s’ha fet en altres àmbits de la ciutat –i esmenta, perquè li toca molt de prop, la Colònia Castells–, ajuda a mitigar processos que estan molt encallats des de fa temps. Creu, per tant, que és una molt bona iniciativa. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al Govern municipal a executar la MPGM a l’àmbit dels terrenys situats a l’avinguda de la Meridiana, entre els carrers de la Nació, del Degà Bahí de Trinxant i de Tomàs Padró, aprovada definitivament al 2009, tot indicant quina es la calendarització i la inversió prevista per a aquesta actuació, i habilitar un aparcament provisional en superfície fins que s’iniciïn les obres definitives. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 21. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Que l’Ajuntament de Barcelona, dins de la seva estratègia de sostenibilitat, i en el marc del Pla de l’Energia, el Canvi Climàtic i la Qualitat de l’Aire i del Pla d’Estalvi i Millora Energètica als Edificis Municipals: - Incorpori com a condició per la contractació del subministrament d’energia elèctrica per als edificis municipals i d’organismes associats i per l’enllumenat públic, que el 100% de l’energia consumida procedeixi de fons renovables. - Iniciï, en el marc de la seva política d’educació ambiental, una campanya per a fomentar el consum d’energia verda entre la ciutadania. La Sra. Sanz explica una mica l’objectiu de la proposició, que és abordar l’energia com un repte. Recorda que ja ho han fet en el passat, però diu que en l’actual context també és un repte i en el futur encara ho serà més. Considera que ens trobem en una situació de crisi social i econòmica importantíssima, però pensa que no es pot obviar la crisi energètica que cada cop tenim més a sobre, perquè el canvi climàtic ens afecta i ens afectarà, i que per això cal sortir d’aquesta crisi i avançar-se a la pròxima. Afirma que la societat és consumidora d’un model energètic basat en combustibles fòssils i nuclears, i en l’actual context serà una societat veritablement competitiva la que abans decideixi no dependre d’aquest model energètic especialment basat en el petroli. I diu que per a això calen dues coses: producció d’energia que provingui de fonts renovables –energia verda o neta, i també estalvi energètic, és a dir, implantar estratègies d’estalvi i d’eficiència de l’energia distribuïda. Creu que a l’Estat espanyol el govern del Partit Popular ha deixat molt clar que els seus projectes en matèria energètica ni són verds ni resolen el problema del sistema elèctric i del dèficit tarifari, ans al contrari, ha fet una aposta per enfonsar el sector de les renovables, cosa que és un error històric que ens sortirà molt car. Afirma que s’ha arribat al peak oil, el punt que determina que s’ha acabat el petroli accessible a bon preu. Creu que, per seguretat energètica, cal aconseguir la independència energètica, i és per això que, a diferència del que fan altres administracions, els ens locals han NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1367 d’incentivar el consum i la producció d’energia a partir de fonts renovables. Pensa, per tant, que cal afavorir la producció descentralitzada i l’economia local, i avançar cap a la popularització de les energies renovables aplicant mesures de promoció local a petita escala. Fa una crida a demostrar el profit dels projectes d’energia renovables a curt termini, i recorda que hi ha exemples a Europa, com ara Alemanya. Diu que en moltes ciutats europees han sorgit iniciatives populars, a petita escala, de cooperatives de producció energètica que han tingut una molt bona acceptació, i fins i tot algunes s’han convertit en organitzacions importants i modèliques, amb milers de socis i milions d’euros de facturació anuals. I afirma que, a més a més, la política europea d’energia, i la de molts països europeus, mostren una clara voluntat d’apostar per la reducció de les emissions i per l’augment de la producció de les energies renovables, a diferència del que fa avui l’Estat espanyol. Per això creu que l’Ajuntament de Barcelona es troba en un bon moment per apostar per l’energia verda. I recorda que Barcelona ja s’ha anat dotant de diversos instruments locals –l’Agenda 21 i el Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat de l’aire de Barcelona– que tenen com una de les principals fites augmentar la presència de les energies renovables, i que un dels seus projectes és fomentar la compra d’energia verda per al consum municipal i també, en general, fomentar-lo en la ciutadania. Continua dient que, en la mateixa línia, el Pla d’estalvi i millora energètica i la Guia bàsica d’eficiència energètica ja proposen la compra d’energia verda per als edificis municipals. Recorda que l’Ajuntament fa temps que contracta un percentatge d’energia verda, i que aquest percentatge va en augment, en funció de la disponibilitat del mercat elèctric. El seu grup considera que ara ha arribat el moment que l’Ajuntament també vagi més enllà i aposti per arribar al cent per cent de l’energia presa de fonts renovables. Creu que és important que l’Ajuntament sigui capdavanter en aquesta estratègia de compra d’energia verda, perquè l’Ajuntament de Barcelona és un dels principals consumidors d’energia de Catalunya i perquè, com a gran consumidor, pot influir en el mercat per potenciar-ne la producció, i a més és un referent i serveix de model també a altres administracions i ciutadans. Considera que s’ha de fer ara perquè en els últims temps s’han produït canvis en el mercat elèctric que han facilitat l’aparició de cooperatives i empreses que poden garantir el subministrament d’energia d’origen cent per cent renovable, i perquè també recentment altres administracions públiques –l’Ajuntament de Rubí o fins i tot Adif– han contractat la totalitat del subministrament elèctric amb energies d’origen cent per cent renovable. Pensa també que la possible eliminació de la tarifa d’últim recurs, per part del Govern de l’Estat, farà que molts ciutadans entrin en el mercat lliure i, per tant, hagin de triar la comercialitzadora. Per això consideren que és un bon moment per instar la ciutadania al consum responsable d’energia verda. Agraeix la voluntat d’acord del govern municipal per buscar una transacció en el text, per garantir que en la contracta que s’haurà de fer el 2015 s’intentarà arribar al màxim percentatge possible de contractació d’energia verda, i mirant que s’arribi al cent per cent. La Sra. Escarp manifesta el vot favorable a la proposició. Aclareix que se sent més còmoda amb la transacció feta. Creu que anar cap a l’objectiu és possible, i en canvi se li havia plantejat el dubte de si realment es podia, jurídicament, plantejar com es feia. Pensa que és important el que deia abans el Sr. Vives, que realment siguin executables les propostes. Creu que la Sra. Sanz ha explicat molt bé tots els instruments de què s’han dotat, que són instruments de planificació però també de compromís, des de Pla de l’energia i canvi climàtic fins al Pla d’estalvi i millora energètica dels edificis municipals. Recorda que fa uns dies havien firmat tots a l’Ajuntament el Compromís ciutadà per la sostenibilitat, i que de fet en qualsevol compromís de la ciutat l’Ajuntament és el primer. Creu, per tant, que aquest lideratge fa importants mesures d’aquest tipus. Reitera que li sembla correcte posar-se un objectiu i anar-hi, com el de la reducció del consum elèctric d’un 9 per cent, cosa que també lliga el compromís general amb l’augment de les energies renovables, i que és per això que donen suport a la iniciativa. 1368 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 El Sr. Ramírez anuncia que el Grup Municipal del Partit Popular també donarà suport a aquesta proposició del Grup d’Iniciativa. Recorda que l’energia renovable i el seu ús han estat recollits al Compromís ciutadà per la sostenibilitat i també al Pla de millora energètica als edificis municipals, que és un dels pilars principals del programa municipal del Pla de l’energia, canvi climàtic i qualitat ambiental de Barcelona. Diu que, per tant, ja hi ha el marc suficient per orientar la contractació municipal cap aquest estalvi d’energia i utilització de fonts renovables. Pensa, però, que l’objectiu del 100 per cent s’ha de fer de forma gradual, marcant un horitzó temporal i sospesant els costos, cosa molt important en el context econòmic actual. Diu que per això també estan més còmodes i creuen que és més encertat el redactat transaccionat, en el qual es proposa que anem cap a la fita del 100 per cent, però de manera més realista que com estava plantejat inicialment. Està d’acord a incorporar la condició que en la contractació de subministrament d’energia elèctrica per als edificis municipals, els organismes associats i l’enllumenat públic, es faci servir la màxima quantitat possible d’energia procedent de fons renovables, garantint sempre el subministrament, no anant en contra de compromisos ja adquirits per altres contractes i sempre que sigui assumible per l’Ajuntament des del punt de vista econòmic. Vol fer únicament una petita menció al que s’ha comentat sobre els principis que promou la Unió Europea. Diu que el comissari d’Energia sempre parla de combinar l’eficiència energètica amb la rendibilitat, i que fer-ho de manera rendible implica generar energia eòlica i solar quan sigui viable econòmicament, i comerciar amb aquesta energia a Europa com es fa amb els altres productes i serveis. El Sr. Portabella anuncia que també votaran favorablement aquesta proposició, perquè comparteixen el text que es presenta. Afirma que els temes energètics són absolutament vitals en les dinàmiques de les persones, de la societat i de la humanitat en general i que, sense cap mena de dubte, en el fons de la crisi actual hi ha, d’origen, l’esgotament de les fonts energètiques tradicionals, que ha comportat uns increments de preus que feia inviable econòmicament molta part de la indústria, a més de les conseqüències en la qualitat ambiental i qualitat de vida. Creu, doncs, que cal millorar tot això. Explica que la proposició insisteix en el canvi de les polítiques energètiques, i creu que és encertat pensar que la ciutat i el país poden accelerar aquest canvi si els privats, els empresaris, les administracions són exigents amb els productors d’energia fent una aposta per les renovables. I aquesta, diu, és la síntesi del text, demanar que, de la part de l’energia de la xarxa que prové d’energies renovables, l’Ajuntament garanteixi que en consumirà un percentatge equivalent, és a dir, que adquireix el compromís ètic en els contractes amb les productores d’energia que subministren a l’Ajuntament. Conclou, doncs, que hi estan d’acord, que els sembla encertat i que per això hi donen suport. El Sr. Puigdollers coincideix que se senten còmodes amb la proposta transaccionada, i diu que farà dues consideracions de caràcter general i que parlarà de quatre temes que vol que constin a l’acta, a efectes de seguiment d’aquesta proposta d’acord. La primera consideració que fa és que si triomfa l’aposta del govern quant a mobilitat, de cara al futur de la ciutat –diu que es refereix al vehicle elèctric–, cal ser conscients que el consum d’energia elèctrica de Barcelona creixerà, encara que se sigui molt eficient i molt estalviador. Considera que, per tant, aquesta proposta no és innocent, sinó que és un acord molt decisiu, i per això ho vol deixar clar d’entrada. La segona consideració és que el govern també fa una doble aposta amb objectiu 2050: l’autoconsum, sempre que sigui possible, aposta que necessita un marc legal per ser efectiva i que aquest marc legal no existeix, i cal ser-ne conscients; i, segona aposta, l’autosuficiència energètica de la ciutat de Barcelona. Diu, per tant, que la proposta l’emmarca en aquests tres grans objectius polítics: cotxe elèctric, autosuficiència energètica i autoconsum. Afegeix que respecte al tema concret de la proposició, hi ha quatre coses que vol que constin en acta d’una manera molt clara, perquè si bé estan d’acord amb la filosofia de la proposició, i per això voten a favor la transacció, s’hauran de complir quatre coses: una és la disponibilitat, és a dir, que haurà d’estar disponible en el NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1369 mercat prou quantitat d’energia de fonts renovables per abastar el consum que necessiten els serveis municipals; la segona és que ha de garantir-se el servei vint-i- quatre hores el dia i 365 dies l'any; la tercera, que cal complir la llei des del punt de vista de la contractació pública, i això va per subhasta; i la quarta qüestió, que si el marc legal espanyol canvia farà més fàcil acostar-se a l’acompliment d'aquest 100 per cent. Diu que per això volia que aquestes quatre qüestions constessin en acta en el moment d'acceptar aquesta proposició que ha fet el Grup ICV-EUiA. La Sra. Sanz agraeix els vots favorables dels grups municipals, que donen suport per unanimitat a aquesta proposició i que s’alegra que se sentin més còmodes amb la transacció. Però afegeix que la proposta que van presentar es basava en el fet que sabien que avui el mercat elèctric ja ofereix energia amb una gran varietat, i en concret molta potència i molts kilowatts d’energia neta, que pot fer front al consum que té l'Ajuntament de Barcelona. Reconeix que és veritat que s’ha de certificar que sigui així, que no estigui contractada, que no depengui d'altres elements i que per això van acceptar la proposta que feia el govern, per tal d'assegurar-ho. Però diu que és fàcil aproximar-se al 100 per cent i que per tant no és una quimera. Respecte a la referència que ha fet el Sr. Puigdollers a l'aposta del govern municipal pel vehicle elèctric, diu que el seu grup municipal no és contrari al vehicle elèctric, però que la seva aposta principal és l'estalvi i l'eficiència, perquè la millor energia és la que no es consumeix. Per això creu que la prioritat pel que fa a mobilitat ha de ser claríssimament el transport públic. Diu que una altra cosa és que després es fomenti el vehicle elèctric, però que no és aquesta, des del seu punt de vista, l’aposta principal que hauria de fer el govern municipal. Creu que s'han de combinar les dues polítiques: d'una banda, i cada cop més, la contractació d'energies netes, verdes, per part de l'administració però fomentant l’autoconsum. Reconeix que el marc no està regulat al cent per cent per permetre’l, però afegeix que comença a haver-hi experiències com ara la cooperativa Som Energia, que comencen a tenir un nombre considerable de socis al país i que ja comencen a produir energia en quantitat notable. Rebla, per tant, que és important seguir emfatitzant la política educativa ambiental. S’agafa a una reflexió que diu que fa sempre el Sr. Puigdollers i que també va repetir passada la cimera de Rio+20, que era clar que als governs estatals cada cop els costava més arribar a consensos i que, per tant, eren els governs locals, especialment, els que havien d’entomar els reptes ambientals. Pensa que la crisi energètica és un dels principals problemes ambientals als quals cal donar resposta des de les administracions locals, i més veient el que fan altres administracions com la del govern de l’Estat, en contra del que diu el Comissionat d'Energia en l’àmbit europeu. Creu, per tant, que cal donar-hi resposta com abans millor i conscienciar la ciutadania, predicant primer amb l'exemple. El Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Que l’Ajuntament de Barcelona, dins de la seva estratègia de sostenibilitat, i en el marc del Pla de l’Energia, el Canvi Climàtic i la Qualitat de l’Aire i del Pla d’Estalvi i Millora Energètica als Edificis Municipals: - Incorpori com a condició per la contractació del subministrament d’energia elèctrica per als edificis municipals i d’organismes associats i per l’enllumenat públic, la màxima quantitat d’energia procedent de fons renovables que les comercialitzadores actuals puguin garantir i no estigui compromès per altres contractes, amb l’objectiu d’assolir que el 100% de l’energia consumida procedeixi de fons renovables. - En el procés de formalització de la propera contractació del subministrament d’energia elèctrica per als edificis municipals i d’organismes associats i per l’enllumenat públic, el Govern Municipal retrà comptes de l’acompliment d’aquest objectiu. - Iniciï, en el marc de la seva política d’educació ambiental, una campanya per a fomentar el consum d’energia verda entre la ciutadania. Del Grup Municipal UpB: 1370 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 22. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda que el govern municipal iniciï estudis sobre la planificació necessària per la reducció temporal de la circulació amb vehicle privat pels centres de la ciutat en episodis de contaminació atmosfèrica persistent, per tal de valorar-ne la viabilitat, les transformacions necessàries del sistema de transport públic, i l’impacte de cada una de les opcions possibles en la mobilitat i la contaminació atmosfèrica. El Sr. Portabella explica que és una proposició que han presentat, han reformulat i han reajustat en múltiples ocasions, i que té al darrere una idea que consideren positiva i que s'adiu amb la sensibilitat del govern a l’entorn de la contaminació atmosfèrica de la ciutat de Barcelona. Denuncia que gairebé totes les grans ciutats d'Europa, i ell diria que del món, incompleixen les normatives pròpies sobre contaminació atmosfèrica, i que l'àrea metropolitana de Barcelona no n'és una excepció. Diu que la contaminació atmosfèrica potser ha estat l'últim element en què les grans corporacions s’han posat a treballar seriosament, perquè primer s'han dedicat a fer de manera adequada la recollida d'escombraries, etcètera. Però creu que la qualitat de l'aire en les grans urbs, entre les quals Barcelona, és bastant dolenta. Creu que per canviar aquesta tendència tenen molta importància els diferents patrons de mobilitat que es prenguin, i diu que, tot i que Barcelona és una ciutat d’escala humana –encara és camina força, són significatius els desplaçaments en transport públic i l’ús de vehicle privat és relativament escàs si el comparem amb les altres grans ciutats–, la contaminació atmosfèrica continua sent elevada. Explica que el que demanen és que s'iniciïn els estudis sobre la planificació necessària per a la reducció temporal de la circulació amb vehicle privat pel centre de la ciutat, quan hi hagi episodis de contaminació atmosfèrica persistent. Diu que una agència independent i de prestigi com és l'Agència de Salut Pública de Barcelona ha formulat sentències com ara aquesta: «No es pot esperar millores en la contaminació atmosfèrica de Barcelona sense canvis massius en els patrons de transport.» És a dir, li sembla evident que hi ha una relació directa entre el tipus de vehicle per a la mobilitat i la contaminació atmosfèrica, i per tant pensa que convindria estudiar escenaris per veure com es podria, en casos d'episodis de contaminació atmosfèrica persistent, regular i reduir l'ús de vehicle privat o de combustibles fòssils pel centre de la ciutat. Afegeix que en altres ciutats europees s’hi troba tota una gamma de possibilitats. Diu que tothom coneix el cas de Londres o el d’Estocolm, que deuen ser els més coneguts, però que potser no es coneixen tant els casos de Milà, Berlín, Colònia o Hannover, i que tothom mira què caldria fer en una situació d'emergència o bé ja ha decidit aplicar mesures directament. Conclou que el que demanen és que la ciutat, que sempre ha mantingut un bon to ambiental i que el continua mantenint, incorpori també aquesta reflexió per tal de veure quines polítiques caldria fer, perquè tard o d'hora hi haurà necessitat de debatre l’oportunitat o no d'aplicar-les. La Sra. Escarp expressa el vot favorable del Grup Socialista i recorda que no és la primera, ni la segona, ni la tercera vegada en aquest mandat que parlen de contaminació atmosfèrica i de què es pot fer des de l'Ajuntament en mesures de prevenció. Diu que s’ha fet en comissió i s’ha fet en plenari, i gairebé sempre motivats per episodis d'increment important de contaminació atmosfèrica, i diu que en aquell moment reaccionaven i després en parlaven, i que parlaven també de competències autonòmiques i de què es pot fer des de les administracions locals. Pensa que en totes les discussions hi ha hagut sempre una línia repetida, que és la importància de les mesures continuades, de les que són capaços de fer dia a dia i no com a reacció davant episodis, que d’aquestes diu que també n’hi ha als plans d'emergència de la Generalitat de Catalunya. Diu que es refereix a la importància que s'ha donat a l'ambientalització dels vehicles de la flota de transport públic i de la continuïtat d’aquesta política, de la pacificació del trànsit i de la mobilitat en alguns carrers, de la revisió de motos o cotxes, o sigui, de mesures bàsiques, en les quals creu que cal posar èmfasi. Diu que cal pensar sempre tant en mesures temporals com atemporals, de les que ens permeten mantenir un nivell de contaminació atmosfèrica i, per tant, uns indicadors favorables a la salut dels ciutadans i ciutadanes, i, alhora, NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1371 de les mesures per als moments determinats en què els nivells atmosfèrics mostren indicadors més perillosos. Reitera que hi vota a favor perquè hi estan d'acord, però que hi ha una cosa que no entén, i és que fa unes quantes comissions va esbroncar els grups els grups de la seva banda. El Sr. Portabella demana si n’està segura. La Sra. Escarp diu que sí, que ha mirat l’acta, i que ell va dir que havia donat suport al PAM en l’establiment d’un pla de millora de qualitat ambiental, per definir un pla específic per als episodis de contaminació atmosfèrica persistent, i que també va manifestar que el PAM només havia tingut els vots favorables d’UpB i del govern, motiu pel qual entenia que la resta dels grups no el reivindicaven. No sap si parlava del PAM o del pla de contaminació atmosfèrica, però diu que va afegir que ja havien començat les reunions per establir el pla, i explicava algunes de les coses que s'hi havien parlat i que s'estaven tirant endavant, i deia que s'havien convocat a conseqüència de l'aplicació del PAM. I llavors ella no entén per què avui els porta això. Diu que de tota manera li sembla molt bé treballar en un estudi per fer allò que el Sr. Portabella proposa, és a dir, per conèixer l’actuació en moments d’impacte i també les actuacions no temporals, i li agradaria que es posessin d'acord per veure quin termini es donen per fer l'estudi. I suggereix que, ara que estan treballant en el Pla de mobilitat urbana i en el Pla de mobilitat metropolitana, i també amb l'Agència d’Ecologia Urbana en diferents grups de treball, seria bo que part d’aquest estudis s'incorporés també als treballs aquests. El Sr. Ramírez diu que el Grup Municipal del Partit Popular també comparteix els objectius d'aquesta proposició per reduir la contaminació atmosfèrica i millorar la qualitat de l'aire a Barcelona, però que hi ha alguns punts en els quals no acaben de coincidir, com ara que parlin de reduir el trànsit temporal de vehicles privats, cosa que vol dir prohibir la circulació dels vehicles privats pel centre de la ciutat. Entén que és millor impulsar mesures preventives que no prohibir la circulació, i que si s’ha de prohibir la circulació d’algun vehicle, estan més a favor de les mesures que s'han pres, per exemple, en el Pla nacional de la qualitat de l'aire en les zones urbanes d’atmosfera protegida, en què es restringeix la circulació dels vehicles pel centre de la ciutat en funció de la categoria del vehicle, no perquè sigui privat o públic sinó pel nivell de contaminació que origina, de manera que el que contamini més, ja sigui en diòxid de nitrogen o en partícules en suspensió, tingui una categoria diferenciada. Recorda que aquest pla ja defineix cinc categories de vehicles, però que encara no s'han desenvolupat, i de fet l'Ajuntament de Barcelona ha dit que no aplicarà de moment la mesura, perquè no es donen les circumstàncies ni econòmiques ni de conjuntura per poder-ho portar a terme. Entén que, fins que no s'apliquin aquestes mesures de restricció, seria més adient parlar de categories de vehicles en funció de la contaminació i no de vehicle privat o vehicle públic. També li agradaria definir què és el centre de la ciutat, perquè no sempre els problemes de contaminació es troben concentrats al centre de la ciutat. Recorda que en les mesures que es prenen per contaminació atmosfèrica a Barcelona, els nivells més alts de concentració són les dels districtes de l’Eixample o de Sarrià-Sant Gervasi i no pas el centre de la ciutat. Reconeix que s'han posat en funcionament protocols per actuar en episodis d’alta contaminació atmosfèrica, i diu que està bé estudiar-los, però afirma que també és cert que la mobilitat de la ciutat i els seus patrons de mobilitat són elements canviants dia a dia, i creu honestament que si s’encarrega un estudi possiblement quedarà obsolet en breu temps. Conclou que, en tot cas, com que comparteixen els objectius, el seu posicionament serà d'abstenció. La Sra. Sanz fa referència al que deia la Sra. Escarp sobre que es va tractar fa tres mesos el tema, i aclareix que va ser a instàncies del seu grup municipal, que va presentar una proposició que demanava mesures concretes i efectives per abordar els focus emissors de CO2 i d'altres components. I diu que no demanaven només estudis, sinó que es donés resposta a la contaminació atmosfèrica i que es fes coordinadament amb la resta d'administracions, perquè l'aire no es pot compartimentar. Recorda que en aquell moment tant el govern com el Grup Popular i el Grup UpB, que presenta avui aquesta proposició, van votar en contra de la seva i ho van fer, segons els arguments que van donar, no perquè no compartissin la iniciativa sinó 1372 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 perquè en això ja s'hi estava treballant. S’estranya que, si fa tres mesos el govern i grups municipals com Unitat per Barcelona ja estaven treballant en la redacció d’un nou pla per lluitar contra la contaminació atmosfèrica a Barcelona, ara hi hagi una proposta que parla d’un altre estudi. Diu que el seu grup encara no té coneixement del pla, ni de les sessions de treball, ni de les reunions, tot i que els els han demanat fins i tot per escrit. Vol, per tant, que expliquin tot això, perquè ho van anunciar en aquesta comissió i no en tenen més constància. El seu grup creu que no calen més reflexions, més diagnosis, més plans, més estudis. I assegura que aquesta idea l’ha extret de les seves mateixes paraules en aquesta comissió, ara fa tres mesos. Diu que tot això ja està fet, que hi ha experiències europees en diverses ciutats, com deia ara mateix el Sr. Portabella, que ja hi ha propostes tècniques, i que, per tant, el que fa falta és acció política decidida i lideratge. I reitera que el mateix que va dir fa tres mesos el seu grup municipal ho continua reivindicant ara: mesures de lluita contra la contaminació atmosfèrica. Concreta que aquestes mesures són principalment actuacions dirigides a la mobilitat, a la disminució del trànsit, perquè és el principal focus de contaminació i abordar-lo és una de les claus de l'èxit per reduir la contaminació ambiental. Reitera que cal passar a l’acció i que això és el que volen reivindicar de nou davant el govern municipal. Insisteix que parlen dels compromisos presos sobre la qualitat de l'aire des de l'octubre del 2011, i encara no hi ha res. Se sorprèn que Unitat per Barcelona avui demani l'estudi, quan l'octubre del 2011 ja va demanar que es definís amb urgència un protocol d'actuació per a episodis d'elevada contaminació atmosfèrica. Demana si ja hi és, aquest protocol, i reclama que el presentin a la resta de grups municipals. Diu que els preocupa que cada any morin 3.500 persones a Barcelona a causa de la contaminació atmosfèrica, i recorda que el 82 per cent de les emissions de factors contaminants a les ciutats de més de cent mil habitants són provocats pel trànsit. Conclou, per tant, que les mesures estan clares, que si el que es vol és lluitar contra la contaminació atmosfèrica cal reduir el nombre de vehicles que circulen per la ciutat. Acaba dient que el seu grup municipal donarà suport a la proposició, perquè entén que si comparteixen la preocupació cal donar-hi suport, però creu que ja no s’hi valen més excuses; que si ara resulta que necessiten un altre estudi per acabar-se de decidir, endavant, però que el que els demanen són ja actuacions, mesures concretes i propostes a tots als grups. El Sr. Joan Puigdollers demana que repassin l’acta i llegeixin el que ha dit el Sr. Portabella en la presentació de la proposició. Diu que no afegirà res més perquè segurament ho faria pitjor que ell. Subscriu de dalt a baix la intervenció del Sr. Portabella, i per aquest mateix motiu hi votaran a favor. El Sr. Portabella dóna les gràcies a les formacions polítiques que voten a favor i també agraeix l'abstenció del Partit Popular. Afegeix que la Sra. Escarp i la Sra. Sanz, amb la seva incisivitat, li han recordat una cosa que està relativament relacionada amb el tema. Explica que el que fan avui és tancar una mica més el marc d'actuació, tenint en compte la voluntat de l'Ajuntament d'anar entrant cada vegada amb més concreció en allò que produeix la contaminació atmosfèrica. Repeteix el que ha dit al començament, que la contaminació atmosfèrica és potser l'incompliment ambiental més flagrant de totes les grans urbs, perquè és difícil de tractar. Diu que el govern, quan va fer el Pla de descontaminació atmosfèrica, establia un marc amb diverses actuacions, sobre algunes de les quals s’han anat fent propostes. Diu que ells mateixos, el mes de juliol del 2012, van presentar propostes sobre el mesurament d’òxids de nitrogen, òxids de sofre, PM10, etcètera. Creu que així entre tots fan avançar el marc i van circumscrivint les condicions que han de permetre fer un salt qualitatiu en la qüestió de la contaminació atmosfèrica. Afirma que, dintre d'aquest marc, tots comparteixen que la mobilitat hi té un paper rellevant i que, dintre de la mobilitat, el vehicle amb combustibles fòssils, igual que l'edat del vehicle, hi tenen un paper molt destacat. Explica, de passada, que el centre de la ciutat inclou l'Eixample, que, si no, no sap què és el centre de la ciutat, tot i que en termes normals caldria considerar centre de la ciutat tot Barcelona, perquè Barcelona és el centre de l'àrea metropolitana. Però reconeix que aquest és un altre debat. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1373 Creu que, en tot cas, això d’avui representa un pas més per posar negre sobre blanc algunes de les dificultats reals que es troben quan es defineixen marcs genèrics de descontaminació vinculats a la mobilitat. Concedeix que es pot valorar de moltes maneres, però que no consideren que la proposició sigui redundant, sinó una concreció més d’uns esforços que no són gens fàcils de descriure i de dur a terme, perquè representen transformacions molt importants. Torna a donar les gràcies a les formacions polítiques que voten a favor de la proposició. El Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa l’abstenció del PP, la Sra. Sans expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 23. Que el govern municipal impulsi l’execució immediata d’una residència de gent gran i centre de dia als sòls expropiats a la UA6 del PERI de Vilapiscina - Torre de l’Aigua. La Sra. Andrés recorda que l’any 2009 es va iniciar l'expropiació de Torre Llobeta, la unitat d'actuació 6 del PERI de Vilapicina - Torre de l'Aigua, i es va fer aquesta expropiació amb una finalitat, que era construir una residència de gent gran i un centre de dia que havien quedat pendents de tota l'illa d'equipaments de Cotxeres Borbó. Recorda que no es va fer llavors el centre de dia perquè no hi cabia i perquè la Generalitat des del 2005 com a mínim no construïa centres de dia sense residència. Assegura que tot el projecte de Cotxeres Borbó es va consensuar amb les entitats veïnals, que es van signar acords per desenvolupar tots els projectes, incloent-hi el centre de dia, i també per ubicar finalment aquest centre molt a prop, en aquesta unitat d'actuació 6. Afirma que la necessitat del centre de dia és reconeguda per tothom –partits polítics, grups parlamentaris, també el grup del govern municipal–, que ara que ja està feta l’expropiació amb aquesta finalitat i per a aquest ús el que toca al govern és impulsar la construcció de l’equipament, i que de moment el que hi ha és un aparcament privat, diuen que provisional, per tres anys (algú diu: «Tres mesos»), d'un supermercat Mercadona. Denuncia que això s'ha fet sense consensuar-ho ni informar-ne la Taula de Cotxeres Borbó ni cap entitat ni associació de veïns i veïnes de l’entorn. Demana, per tant, que el govern municipal impulsi l'execució del projecte pel qual es va fer l'expropiació, expropiació que es paga entre tots i que en principi és per interès públic, no privat. El Sr. Vives diu que si per impulsar s’entén que el govern ha de treballar perquè qui ho hagi de fer ho faci, hi estan totalment d'acord i li accepten el prec. La Sra. Andrés anuncia que demanaran informació sobre les accions del govern municipal per impulsar-ho. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 24. Instar al Govern municipal a presentar el projecte definitiu per tal d’acollir equipaments de barri, de districte i de ciutat a l’edifici de l’antiga seu de l’ONCE de propietat municipal des de març de 2011, situat al carrer de Calàbria 66, tot indicant el calendari d’inversions previstes per a la seva posada en funcionament, en el termini de 3 mesos. El Sr. Bolaños es refereix a l’edifici de l’ONCE, que és propietat municipal des de fa gairebé dos anys i que continua sense que ni tan sols s’hi hagi començat a fer la rehabilitació. Li consta que els veïns tenen un programa funcional previst, que cal acabar de consensuar, i li preocupen els terminis per a l’execució dels equipaments de 1374 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 barri, de districte i de ciutat que s’han d’instaŀlar en aquell edifici. Recorda que l’edifici té uns 10.000 metres quadrats i que va costar gairebé 20 milions d’euros a tots els barcelonins, que li sembla que encara no s’han pagat del tot. Conclou que el que demana és que allò es faci com més aviat millor. El Sr. Vives es mostra disposat a acceptar el prec, que literalment diu «presentar el projecte definitiu». Informa que s’hi està treballant, però que per presentar el projecte definitiu amb tres mesos no n’hi ha prou. Li ofereix que si es conforma que siguin sis mesos –i diu que potser seran cinc, però que així es cura en salut– li acceptaran el prec. El Sr. Bolaños diu que hi accedeix si és «com a màxim». El Sr. Vives confirma que es farà constar així: «sis mesos com a màxim». Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 25. Quines accions ha dut a terme el Govern municipal per tal que es doni compliment a la disposició final segona del Decret 146/2010 de declaració de Parc Natural de la serra de Collserola, segons la qual ja s’hauria d’haver aprovat com a mínim inicialment el pla especial de protecció d’aquest espai natural? La Sra. Escarp recorda que la disposició final segona del decret que va declarar el parc natural de la serra de Collserola establia que en el període de dos anys des de l'entrada en vigor s'havia d'haver aprovat, inicialment almenys, el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge degudament, adaptat a les noves circumstàncies. Diu que això ha tingut lloc al desembre de l'any passat i, per tant, atès que l'Ajuntament sempre n’ha estat impulsor, pregunta quines accions hi ha per dur a terme aquesta prescripció legal. El Sr. Puigdollers informa que, d’acord amb el decret, l’aprovació inicial s’hauria d’haver produït com a màxim el mes d’octubre de 2012, tot i que no en pot precisar la data exacta. En segon lloc, diu que qui ha de dirigir aquest tema és el Govern de la Generalitat, que és qui va promulgar el decret. A continuació, informa que des que van entrar al govern municipal es van posar en contacte amb la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat i van constituir una comissió de treball, liderada pel Sr. Albert Beltran, de la Diputació de Barcelona, per començar a elaborar els treballs, comissió a la qual posteriorment es van incorporar l’Àrea Metropolitana, Barcelona Regional, el Consorci de Collserola i la Diputació de Barcelona. Per tant, diu, aquesta és una comissió institucional en què hi són representades totes aquestes institucions a més de tots els ajuntaments afectats. Continua informant que s’estan fent els treballs tècnics per a la declaració del parc natural, però reconeix que no pot donar un calendari perquè és un tema molt complicat. Tanmateix, aclareix que l’objectiu polític que s’han marcat és que es pugui fer per consens, tant polític com social, de tot l’entorn afectat per aquest pla especial. Per acabar, insisteix que s’està treballant en la comissió esmentada, de la qual forma part el l’Àrea Metropolitana, en el qual hi ha la Sra. Escarp. La Sra. Escarp diu que sap molt bé que forma part d’aquest govern perquè és l’únic govern on són. A continuació, reconeix que l’Ajuntament de Barcelona sempre ha estat un principal impulsor de les actuacions a Collserola, com ho va ser en el moment de crear el consorci de Collserola per tal de buscar l’acord de la resta d’actors i de la resta de municipis pel que feia a la declaració de parc natural, i considera que en aquell moment BR va tenir un paper important. En aquest sentit, entén que seria important tirar endavant, entre altres coses perquè el termini que establia la percepció legal ja s’ha acabat. Finalment, reclama que en la comissió es vegi el Pla especial de Collserola, perquè indica que només han vist les portes, i les portes no es poden fer. El Sr. Puigdollers garanteix que, si hi ha una comissió institucional i una comissió redactora, és perquè el govern municipal s’ha posat davant d’aquest tema. Es dóna per tractada. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1375 Del Grup Municipal PP: 26. Quin és el grau d’execució i el calendari previst del Pla Parcial del sector de les Planes, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi per tal que pugui ser executat dins aquest mandat, tot solucionant la demanda a la zona de la dotació de serveis, infraestructures, urbanitzacions, aparcaments i equipaments? El Sr. Bolaños diu que el tema que els preocupa és el Pla parcial de les Planes, que ja ve de lluny. Considera que el Sr. Puigdollers el coneix sobradament i demana que els doni alguna explicació sobre el que s’està fent o el que es pensa fer. El Sr. Puigdollers informa que, si no està malfixat, el Pla parcial de les planes es va aprovar l’any 1980 i deu ser el pla urbanístic més antic que hi ha a Barcelona que no s’ha executat o que no s’ha executat del tot i, per tant, considera que no hi ha dubte que si en aquesta ciutat hi ha alguna assignatura pendent en temes urbanístics aquesta és el Pla parcial de les Planes. A continuació informa que el govern ha estudiat i valorat la situació crítica de l’urbanisme en aquest tema i que estan fent la transcripció del planejament sobre una nova base cartogràfica de les Planes, però indica que el problema per a l’execució del pla és que la cartografia no quadra amb la normativa. Per tant, assenyala que la primera cosa que han fet és fer una cartografia nova. En segon lloc, informa que la segona cosa que estan fent és l’estudi de la problemàtica urbanística i de gestió en l’àmbit del Pla parcial del baixador de Vallvidrera i de les Planes, i aclareix que el pla parcial abasta la plana per on passen el tren i el túnel de Vallvidrera, però també la muntanya. Finalment, entén que sense fer coincidir topogràficament el que diu la normativa amb la realitat és molt difícil d’executar el pla i, per tant, insisteix que estan fent aquesta feina. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 27. Per quins motius el Pla de millora del Paral·lel presentat recentment pel Govern Municipal no amplia les voreres i només preveu la creació de 4 noves places? Sol·licitem aquesta resposta també sigui lliurada per escrit a la mateixa comissió. La Sra. Blasco recorda que la setmana anterior l’alcalde i el mateix Sr. Vives van presentar el Pla de millora del Paral·lel i assenyala que en mirar el projecte es van sorprendre per la poca ambició que reflectia. Per això, pregunta per quins motius aquest pla no amplia voreres i només preveu la creació de quatre noves places. El Sr. Vives mostra el seu desacord amb la valoració de l’ambició que fa la Sra. Blasco, perquè entén que el pla té la dimensió necessària. En aquest sentit, recorda que les voreres del Paral·lel fan vuit metres, mentre que a la trama de l’Eixample en fan cinc. A més a més, diu que s’hi ha d’afegir el metre que tenen els escocells dels arbres. En segon lloc, indica que saben que hi ha la necessitat d’assegurar el correcte lligam entre el Poble-sec i l’Eixample, la qual cosa fa que es puguin fer les actuacions sobre allò que anomenen «places», és a dir, l’eixamplament dels xamfrans. I entén que això no compromet ni la mobilitat ni la connectivitat. Conclou mostrant-se molt satisfet perquè amb tot això es produeix un augment molt considerable de l’espai públic al Paral·lel. Sra. Blasco insisteix que la valoració de poca ambició no la fa solament ella, sinó molta altra gent que ha vist la proposta, inclòs el moviment veïnal, que fa temps que hi treballa. Assenyala que des d’Iniciativa Verds comparteixen l’aposta per transformar l’avinguda, però insisteix que la iniciativa, pel seu grup i per més gent, és decebedora, tot i que comparteixen l’aposta per transformar l’avinguda. Pel que fa a les manifestacions de l’alcalde sobre impulsar la vitalitat de l’avinguda com a motor econòmic, turístic, cultural i comercial i que volen que sigui una via de referència per a les persones, considera que amb aquesta proposta només continuarà essent una via de referència per al trànsit. En aquest sentit, indica que el transit està sobredimensionat i que continuarà essent una fractura entre els barris que envolten el Paral·lel, però si es vol convertir en un veritable passeig que cusi els barris del Poble- 1376 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 sec, el Raval i Sant Antoni, entén que la reforma que se’ls presenta és poc valenta, perquè no hi ha cap element de reducció estructural del transit i desaprofita molt clarament la reforma per ampliar voreres en detriment de l’espai dels cotxes. Pel que fa a les quatre placetes, pensa que abans hi ha més encreuaments i que fins i tot se’n podrien fer més, i crítica que l’espai que es guanya es posi al servei de la instal·lació de terrasses. Diu que l’ampliació de les voreres hauria de ser la peça clau per garantir la connectivitat transversal entre els dos costats de la via per tal d’escurçar la distància i unir els barris del Poble-sec, el Raval i Sant Antoni, i per convertir aquesta via en l’espai dels veïns i de les persones. En canvi, critica que el govern només ha imaginat aquesta avinguda com un eix lineal que uneix la Rambla amb les fonts de Montjuïc per a ús de turistes. Per tant, entén que la proposta està absolutament descafeïnada respecte de les expectatives i de la feina que havien fet els veïns, que havien treballat per acabar fent d’aquest espai un espai de convivència, transversal i ciutadà. I insisteix que sembla que el govern simplement posi l’avinguda al servei dels turistes que han d’anar de la Rambla a les fonts de Montjuïc. Per acabar, pensa que una vegada més el govern malmet el projecte heretat, amb molta feina col·lectiva al darrere i insisteix que no canviaran el model de Paral·lel amb una reforma que sembla més aviat una acció de manteniment. El Sr. Vives retreu a la Sra. Blasco que ni s’han mirat el projecte, ni l’han analitzat, ni l’han estudiat. La Sra. Blasco li replica que el projecte l’han presentat ells. El Sr. Vives recorda a la Sra. Blasco que no va anar al CCCB, on hi havia totes les entitats veïnals, que són les persones i les entitats amb les quals han treballat, i on no només hi ha el Fem Paral·lel, sinó totes les entitats. I diu que allà es va veure que hi havia un consens enorme. Reconeix que es podrien fer moltes més coses, però que la intervenció és molt rellevant. En aquest sentit, posa com a exemple el trasllat del carril bici al centre del Paral·lel, opció que transforma radicalment la mobilitat i les opcions de mobilitat de l’avinguda, i li retreu que el seu grup va tenir molts anys per fer això i que ni tan sols els va passar pel cap. Per acabar, insisteix que està disposat a seguir treballant amb tothom per millorar el projecte, però torna a dir que no se l’han mirat com se l’havien de mirar. Es dóna per tractada. 28. Quines mesures està impulsant el Govern municipal per reduir la fractura digital? Sol·licitem aquesta resposta també sigui lliurada per escrit a la mateixa comissió. La Sra. Sanz agraeix que com a mínim li deixin el seu paper. Recorda que el mes de maig, quan es va presentar el Pla d’avaluació i seguiment del servei Wi-Fi de Barcelona, ja van manifestar que aquesta xarxa i les actuacions municipals en l’àmbit de les noves tecnologies havien de tenir una funció social i havien de servir per evitar la fractura social i reduir les dificultats que hi ha a la ciutat d’accés a la tecnologia. Per tant, conclou, vuit mesos després formulen aquesta pregunta per veure si la lluita contra la fractura digital és una prioritat del govern i si estan fent res en aquesta direcció. El Sr. Vives destaca que en els últims sis anys, segons l’Institut espanyol d’Estadística, les dades de la Generalitat i les dades internes de l’Ajuntament de Barcelona, la fractura digital ha minvat de manera molt espectacular i que, per tant, és difícil parlar de fractura digital com s’havia entès fins ara. És a dir, entén que no hi ha fractura digital relacionada amb l’edat de les persones, sinó un altre problema del qual parlaran després. Pel que fa a la fractura digital tal com s’havia entès fins ara, creu que s’ha fet prou feina. Destaca que en els darrers mesos s’han habilitat dinou aules informàtiques adreçades a reduir aquesta fractura digital entesa com a fractura generacional; informa que hi ha sis projectes de formació en tecnologies de la informació i la comunicació, que en l’àmbit de les aules informàtiques del districte s’estan fent processos d’alfabetització digital i internet per a tothom, i que hi ha alguns programes pilot per desenvolupar al conjunt de la ciutat, un dels quals al Districte de les Corts relacionat amb l’accés de les persones que deixen de tenir vida activa professional perquè puguin reciclar-se i puguin utilitzar aquestes eines. Finalment, afegeix que hi NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1377 ha moltes més actuacions relacionades amb les persones discapacitades i es mostra disposat a facilitar la informació. La Sra. Sanz recorda que sol·licitaven que la resposta també fos lliurada per escrit, per poder analitzar el conjunt de mesures i plans que els ha explicat. Tot seguit, diu que comparteix que la fractura digital tal com s’entenia anteriorment, que estava més relacionada amb un tema generacional, cada cop té menys sentit, però considera que cada cop té més sentit si es relaciona amb el nivell de renda de les persones. Indica que hi ha molta ciutadania que encara no pot accedir a aquesta tecnologia ni a la formació necessària per accedir a internet a causa d’aquestes mancances. En aquest sentit, recorda que les dades estadístiques indiquen que hi ha un 25 per cent de les llars que no tenen accés a internet, i si es mira el mapa de connexions es veu que hi ha districtes on hi ha forats negres, i posa com a exemple el Districte de Nou Barris, recordant que la regidora de districte és present a la comissió, on hi ha molt llocs on ho hi ha connexions Wi-Fi. Per tant, reivindica en la comissió, com diu que ho han fet a l’Institut Municipal d’Informàtica, l’oportunitat d’intercanviar aquesta reflexió amb el Sr. Vives. Afirma que les polítiques públiques en l’àmbit de les TIC han de tenir una clara funció social i han de servir per reduir les desigualtats en l’accés a les tecnologies i evitar aquesta nova situació que es dóna en la fractura digital. Afegeix que Barcelona és la capital del mòbil i que no ho pot ser per a uns quants, que ho ha de ser per a tota la ciutat; en definitiva, entén que no hi ha d’haver ciutadans de primera i de segona. Acaba reclamant un programa específic que doni resposta a aquestes propostes, més enllà de les actuacions que el govern vagi detallant, i completar l’accés públic i gratuït a internet a més barris i més equipaments municipals, amb més ordinadors d’ús públic. El Sr. Vives comparteix al cent per cent les explicacions de la Sra. Sanz, però diu que hi afegiria un altre element, i és que gran part de la gent per sota d’una certa edat, fins i tot amb un nivell de renda molt baix, han deixat de ser analfabets en el món digital, però que tenen un problema evident, que és pagar aquesta eina, i els és impossible. Per tant, considera que el repte que tenen, que és un repte d’impuls públic, és aconseguir que algunes empreses –amb un passat públic que els ha permès tenir opcions d’ubicar-se de manera molt sòlida en el mercat català, espanyol i internacional– facin un esforç perquè aquest digital divide sigui menor, i considera que el fet que Barcelona sigui la capital del mòbil és un coadjuvant. Com a conclusió, es mostra totalment d’acord amb la Sra. Sanz i insisteix que hi han d’afegir aquest element, comptant que hi ha una població molt preparada per tal de superar-ho tot molt ràpidament si se li donen els mitjans. Del Grup Municipal UpB: Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 29. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre l’establiment d’un clúster nàutic al Port Vell ateses les informacions aparegudes sobre el trasllat de la Facultat de Nàutica fora de Barcelona? El Sr. Portabella exposa que el dia anterior i dos dies enrere, amb dos regidors del govern, quan els varen preguntar què passava amb la Facultat de Nàutica, en el primer cas els van dir que no es volia interferir en l’autonomia universitària i en l’altre cas els van dir que veien difícil que es quedés a Barcelona. Per tant, assenyala que si el Sr. Vives li pot assegurar el que ha dit abans, que hi treballaran i que creuen que se’n sortiran i que la Facultat de Nàutica es quedarà a Barcelona, i si és possible a la seva ubicació actual, que és un edifici fet i pagat per l’Ajuntament de Barcelona, aleshores no té res més a preguntar-li. I insisteix, com ha ho havia fet en un punt anterior, que el preocupa enormement que es vulgui fer un clúster nàutic i després resulti que Barcelona perdi la facultat. El Sr. Vives li demana a qui es pensa que ha de fer cas. El Sr. Portabella respon que a qui li digui que la facultat es queda a Barcelona. 1378 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 El Sr. Vives replica que aleshores li faci cas a ell. Explica que, en funció de la feina que fan l’Ajuntament de Barcelona i l’equip que dirigeix amb molt de gust i molt d’orgull, amb el rector Giró i el seu equip, la facultat es quedarà a Barcelona. Malgrat tot, diu que a la vida només hi ha una cosa segura que i fins i tot aquesta, segons el Sr. Punset, no ho és, perquè diu que ell no és segur que es mori. En aquest sentit, creu que el lloc ideal perquè la Facultat de Nàutica desenvolupi amb normalitat la seva activitat i que es pugui parlar d’una facultat puntera sigui l’edifici actual. Creu que el que és imprescindible és que la Facultat de Nàutica disposi d’un espai molt a prop de l’aigua, amb espai per a laboratoris, per a pràctiques, molt a prop de les empreses on els estudiants puguin fer pràctiques i en les quals després puguin ser llogats. Per tant, diu que aquesta és la visió que tenen i la línia en la qual estan treballant. Indica que no pot dir que això estigui fet, però va en aquesta línia. I conclou dient que es jugaria un pèsol que la facultat es quedarà aquí. El Sr. Portabella es mostra satisfet amb la resposta perquè pensa que la ciutat ha de mantenir aquesta facultat, tant si va al campus Diagonal-Besós com si es queda on és, però que es quedi a Barcelona i tingui un vincle amb la part marítima i, per tant, diu que està més content avui que ahir i abans d’ahir en relació amb aquest tema. Es dóna per tractada. 30. Quines propostes urbanístiques, de transició i definitives, planteja el Govern municipal pels projectes de parades d’autobusos interurbans a Barcelona? El Sr. Portabella indica que aquest tema els preocupa força i està convençut que al govern també, encara que no sigui un tema que estigui sobre la taula de manera permanent, perquè entén que les parades d’autobusos interurbans que hi ha estan en mal estat, i encara en falten un parell. En aquest sentit, esmenta que el Pacte nacional d’infraestructures demanava una sèrie de condicions i plantejava una sèrie d’objectius que només compleix l’estació del Nord. Pel que fa a l’estació de la Sagrera, recorda que n’han parlat en un punt anterior i tal dia farà un any; sobre la de Sants n’han parlat molt i els preocupa molt, i sobre la de la Diagonal, també tal dia farà un any. Indica que, de les quatre estacions interurbanes previstes a la ciutat, n’hi ha una que més o menys funciona bé i no en dirà res; sobre la de Sants, on no s’ha fet la inversió a què es va comprometre Adif –i ironitza dient: «Quina cosa més estranya»–, no havia passat mai fins ara amb el tema de l’estació d’autobusos; la de la Sagrera no està feta, i creu que només està en projecte la de la Diagonal. Per acabar, assenyala que això és pèrdua de viatges, que no és suficient per a la mobilitat sostenible ni per al transport col·lectiu i que és una mancança que té la ciutat. El Sr. Vives diu que és una pregunta que s’autorespon. Informa que el capteniment del govern municipal és de preocupació i, per tant, la seva actitud és pressionar al màxim les administracions responsables perquè això tiri endavant. En el cas de Sants, informa que estan esperant que els arribi el projecte definitiu de l’Estat; en el cas de la zona universitària, hi ha tota la qüestió de l’execució per la Generalitat del projecte executiu i, per tant, diu que també collen la Generalitat tan com poden; i pel que fa a l’estació d’autobusos de la Sagrera, que serà l’estació d’autobusos més gran d’Espanya, diu que forma part del projecte que han parlat en un punt anterior. El Sr. Portabella diu que el 2016 ja no serem Espanya. El Sr. Vives reitera que el capteniment és collar al màxim perquè això passi tan aviat com sigui possible. El Sr. Portabella diu que, així com ell té capacitat de preguntar molt i l’ajuntament té capacitat de collar molt, com a govern de la capital, demana que hi insisteixin perquè realment tota la xarxa d’estacions interurbanes és un desastre. El Sr. Vives diu que comparteixen la imatge. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 31. Que s’informi de l’estat d’execució de la declaració de grup núm. M1115/3675 aprovada a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient en data 17 de maig de 2012 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1379 amb el contingut següent: “La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Que el govern presenti en un termini de 6 mesos un pla d’actuació a l’àmbit del Raval Sud, amb l’objectiu de millorar la relació transversal entre l’av. Paral·lel, l’av. Drassanes i el carrer de l’Est, mitjançant una nova configuració més eficient dels espais públics d’aquest àmbit, especialment amb l’obertura de l’illa delimitada pels carrers de l’Om, Arc del Teatre, Nou de la Rambla i av. Drassanes. El pla haurà de preveure les actuacions necessàries en matèria d’habitatge per fer front als reallotjaments i a la millora dels habitatges existents que s’escaigui.” La Sra. Andrés esmenta la declaració de grup aprovada per unanimitat el 17 de maig de 2012 i diu que no la llegeix perquè és molt llarga. El Sr. Vives diu que s’està treballant en la línia de la proposició i informa que en aquests moments s’està desenvolupant el projecte per treballar en la línia que es proposava i que s’està avançant a un ritme important. La Sra. Andrés demana que el pla d’actuacions es presenti a la propera comissió, atès que la proposició deia que el pla d’actuació s’havia de presentar en sis mesos. El Sr. Vives proposa de passar la informació per la via directa, perquè està alineat en la línia de la proposició. Informa que el problema que han tingut és que han estat sense interlocutor i que, a més, hi ha hagut canvi de director de l’Incasòl, i el nou director és el Sr. Damià Calvet, que fins ara n’era el secretari. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 32. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la declaració de grup (M1115/3864), aprovada en la sessió de 20 de juny de 2012 amb el contingut següent: La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al Govern municipal a definir els usos de la plataforma entre la platja de la Nova Mar Bella i el Parc dels Auditors del Fòrum que estava destinada a ubicar el projecte del zoo marí, com ara usos esportius, i a calendaritzar l’actuació, en un termini de 3 mesos. El Sr. Bolaños recorda que la proposició es va aprovar el mes de juny de 2012 i vol saber com està la definició dels usos previstos en una zona que podria guanyar molta dinamització si s’aconseguissin uns usos adequats i deixaria de ser una cosa que els barcelonins no desitgen, que és l’explanada del Fòrum juntament amb la plataforma del zoo marí. Insisteix que es podria guanyar una gran centralitat de la ciutat si s’aconseguissin uns usos adequats per a aquesta zona. El Sr. Vives diu que s’està treballant en diferents propostes per tal d’agrupar un programa funcional que respongui a les possibilitats d’ús d’aquest àmbit. En aquest sentit, reconeix que hi ha una mena de càrrega, i és el fet que no tot l’àmbit és de titularitat municipal, i fins que la zona maritimoterrestre no sigui desafectada això dificulta l’explotació correcta del conjunt. Però insisteix que hi estan treballant i li ofereix que des d’Urbanisme li expliquin exactament què és el que s’està fent. Insisteix, però, que s’està avançant en la línia de la proposició aprovada. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les vint- i-una hores. 1380 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Acords Acords de les sessions del mes de març de 2013 COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR Sessió de 6 de març de 2013. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Aprovar la proposta de Conveni de col·laboració entre l’Administració General de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per a la liquidació i extinció del Consorci i de la Societat creades per la celebració del Fòrum de les Cultures Barcelona 2004, segons el text inclòs en aquest expedient; aprovar inicialment la proposta de modificació d’estatuts del Consorci, segons documentació adjunta; sotmetre aquest acord, juntament amb els Estatuts, a informació pública per un termini de trenta dies hàbils. 2. Acceptar el desistiment de l’empresa Iberdrola Generación SAU (A95075586), segons manifestació expressada a l’escrit d'11 de gener de 2013 i, per tant, excloure- la de la licitació. Adjudicar, de conformitat amb la proposta formulada per la Mesa de Contractació i segons el resultat obtingut a la subhasta celebrada el 25 de gener de 2013, a Endesa Energia, SAU amb NIF A81948077, els lots 1 (baixa tensió) i 2 (mitjana tensió) de l’Acord Marc, amb núm. de contracte 12003762, que té per objecte la contractació del subministrament elèctric de l’Ajuntament de Barcelona i altres organismes associats; designar l’empresa esmentada per a què, d’acord amb les necessitats que sorgeixin, realitzin els esmentats subministraments de conformitat amb el Plec de Clàusules Administratives i Tècniques Particulars, aprovats per Acord de la Comissió de Presidència i Règim Interior de 12 de desembre de 2012. Notificar la present resolució als licitadors i publicar-la en el perfil de contractant. Requerir els adjudicataris per tal que en el termini màxim de quinze dies hàbils a comptar des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació als licitadors, sempre que no s’hagués interposat recurs especial de contractació o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió, compareguin per formalitzar l’Acord Marc. Facultar la Comissió de Govern per a l'adjudicació de la contractació derivada del present Acord Marc competència de la Comissió de Presidència i Règim Interior. 3. Adjudicar el contracte núm. 12002627, que té per objecte el servei de neteja (2013-2014-2015) i recollida selectiva dels edificis i locals municipals adscrits als diferents districtes i gerències de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 22.242.736,42 euros, IVA inclòs, de conformitat amb les propostes de valoració i classificació contingudes en l'expedient i d'acord amb les seves proposicions, en ser considerades les ofertes més avantatjoses i amb el següent desglossament: Lot 1 Gerència de Recursos, Gerència de Recursos Humans i Districte de l’Eixample, amb codi de contracte 12002641, a l’empresa Clece, SA, NIF A80364243, per un import de 4.645.976,22 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 3.839.649,77euros amb tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 806.326,45 euros; sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Lot 2 Districte de Sant Martí i Districte de Sant Andreu , amb codi de contracte 12002643, a l’empresa Otima Lesan, SL, NIF B60124831, per un import de 3.725.827,16 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 3.079.196,00 euros amb tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 646.631,16 euros; sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Lot 3 Districte de Ciutat Vella i Districte de Sants-Montjuïc, amb codi de contracte 12002645, a l’empresa Clece, SA, NIF A80364243, per un import de 3.367.093,02 euros IVA inclòs, NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1381 amb el següent desglossament: import net 2.782.721,50 euros amb tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 584.371,52 euros; sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Lot 4 Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i Districte de Nou Barris, amb codi de contracte 12002647, a l’empresa Otima Lesan, SL, NIF B60124831, per un import de 3.022.284,16 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 2.497.755,50 euros amb tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 524.528,66 euros; sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Lot 5 Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, amb codi de contracte 12002648, a l’empresa Clece, SA, NIF A80364243, per un import de 2.739.254,88 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 2.263.847,01 euros amb tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 475.407,87 euros; sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Lot 6 Districte de les Corts, Districte de Sarrià-Sant Gervasi i Districte de Gràcia, amb codi de contracte 12002649, a l’empresa La Bruixa neteges generals i manteniment, SL, NIF B61399408, per un import de 2.484.853,60 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 2.053.598,02 euros amb tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 431.255,58 euros; sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Lot 7 Districte d’Horta-Guinardó i Gerència d’Hàbitat Urbà, amb codi de contracte 12002650, a l’empresa Otima Lesan, SL, NIF B60124831, per un import de 2.257.447,38 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 1.865.659,00 euros amb tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 391.788,38 euros; sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior; disposar a favor de cadascun dels adjudicataris la quantitat esmentada en el respectiu lot amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document; formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part dels adjudicataris del requeriment per a la formalització, sempre i que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal PSC: 4. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: Que es fixin uns criteris clars, comprensibles i transparents per a l'organització de l'Àrea d'Hàbitat Urbà. Que es publiquin tots els llocs de treball de l'Àrea ocupats per persones de l'estructura municipal i d'altres estructures empresarials del grup Ajuntament, amb definició concreta dels llocs de treball i relació de les persones que els ocupen. Que s'incorpori també les estructures i organigrames de les empreses municipals que depenen de l'Àrea d'Hàbitat Urbà. Del Grup Municipal del PP: 5. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda instar al Govern municipal a presentar, en un termini de 4 mesos, el Projecte Audiovisual de Barcelona, establint la possible incorporació del projecte radiofònic, la eventual modificació del reglament i estatus, així com el calendari per l'aprovació del contracte-programa. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 1382 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 6. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: 1. Expressar que la implantació del nou Sistema d'Ordenació Municipal ha de ser el resultat de la negociació i l'acord amb els sindicats i la representació dels treballadors i les treballadores, així com d'un ampli acord polític. 2. Instar al Govern municipal a donar compliment estricte a l'Acord de la Mesa General de Negociació de l'Ajuntament de Barcelona, el passat 29 de novembre de 2012. 3. Instar al Govern municipal a negociar i acordar l'aplicació del Sistema d'Ordenació Municipal amb els sindicats, en la Mesa General de Negociació, tal com es contempla en el punt 2 de l'acord signat. 4. Establir un termini de sis mesos per a aquesta negociació. 5. Paralitzar l'aplicació del Sistema d'Ordenació Municipal fins que s'assoleixi un acord amb els i les representants del treballadors i les treballadores municipals. Del Grup Municipal d’UpB: 7. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda constituir una mesa de negociació amb els sindicats per abordar el contingut del Sistema d'Ordenació Municipal. COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ Sessió de 6 de març de 2013. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Aprovar inicialment l’expedient 3-035/2013 de modificacions de crèdit per un import de 129.006.658,82 euros, consistent en suplements de crèdit per import de 77.990.001,47 € i crèdits extraordinaris per import de 51.016.657,36 €, en el pressupost de l’exercici 2012 prorrogat per l’exercici 2013 de l’Ajuntament de Barcelona, finançats mitjançant noves operacions de crèdit per import de 103.725.000,00 € en quan a les despeses de capital i mitjançant majors ingressos a compte del Fons Complementari de Finançament 2013 per import de 25.281.658,82 €, d’acord amb els documents annexos (referència13022790 i 13022890), i exposar-lo al públic durant un termini de quinze dies per tal que es puguin formular les reclamacions que es considerin oportunes. 2. Aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores per a la concessió de l'ús privatiu que afecta al subsòl de domini públic municipal situat sota la finca de propietat municipal situada al carrer Bailén, núms. 225-231- Quevedo, núms. 14-26, grafiada en el plànol annex, per a la construcció i explotació d’un aparcament públic soterrani per a vehicles; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions; tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; convocar la concurrència pública per a adjudicar la concessió; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 3. Autoritzar la subrogació de la Fundació Apip-Acam en la titularitat del dret de superfície, constituït a favor de l’Associació Cívica d’Ajuda Mútua (ACAM), respecte de la finca de propietat municipal situada al carrer de Vigatans, núm. 4, formalitzat el 29 d’abril de 2009; modificar el perfil dels usuaris als quals està adreçat el dret de superfície, passant a ser un centre residencial per a persones amb discapacitat psíquica amb suport extens i/o generalitzat a ser un centre per a persones amb discapacitat; ampliar el termini de vigència del citat dret a 50 anys, tot mantenint inalterables la resta de condicions reguladores, aprovades per acord de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos, en sessió de 19 de febrer de 2009; formalitzar les modificacions mitjançant escriptura pública; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1383 4. Acceptar la renúncia formulada per la societat Cinemes Messidor, SA el 8 de juny de 2012 i resoldre de comú acord la concessió de l’ús privatiu de domini públic de part de la finca situada al carrer d’Eugeni d’Ors, núms. 2-12 per tal de destinar-la a l’exhibició cinematogràfica de pel·lícules en versió original i subtitulada del denominat cinema d’autor, atès el tancament de dites sales cinematogràfiques, amb efectes del dia següent al de la notificació del present acord, mantenint–se l’obligació de pagament del cànon concessional fins a aquest moment. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 5. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda demanar al Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) que incorpori com a línia de treball prioritària (amb la col·laboració de Barcelona Activa) l'estudi i difusió de bones pràctiques en matèria de polítiques ocupacionals i de reactivació econòmica que es realitzen a la resta de l'Estat Espanyol i de la Unió Europea. Del Grup Municipal del PP: 6. Instar al Govern Municipal a desbloquejar les obres de l'illa d'equipaments del Guinardó, per tal de complir el compromís inversor en el 2014 i tenir construït el complex que acollirà, entre altres instal·lacions, el mercat del Guinardó i els altres equipaments municipals previstos. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 7. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: Instar al Govern municipal, en el marc de la Taula Barcelona Creixement, i al tall de la mesura 29, a posar en marxa un programa, amb la participació de les entitats del sector i els Grups Municipals, amb l'objectiu de donar suport a l'economia cooperativa, social i solidària. Del Grup Municipal d’UpB: 8. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda ampliar la subvenció de la plusvàlua a aquells acords de compravenda entre els particulars i les entitats bancàries que equivalguin a una dació en pagament. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT Sessió de 7 de març de 2013. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Declarar l'interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en la rehabilitació integral de la finca del carrer Sant Pere Mitjà, núm. 92, destinada a habitatges de protecció oficial i, de conformitat amb l'Ordenança Fiscal 2.1. de l'any 2012, concedir a la Cooperativa d'Habitatge Por Font SCCL, una bonificació del 90% sobre la quota de l'import de Construccions, Instal·lacions i Obres, que acredita amb la sol·licitud de la llicència d'obres majors presentada el 30 de novembre de 2011 i 1384 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 concedida el 9 de novembre de 2012, ja que s'ajusta a allò establert en l'article 7è A3 de l'esmentada ordenança, en tant que es portarà a terme una promoció d'habitatges subjectes al règim de protecció oficial en venda; d'aquesta manera, la quota de l'impost sobre instal·lacions, construccions i obres, que ascendeix a 12.361,30 euros, es redueix en un 90%, la qual cosa representa una bonificació d'11.125,17 euros, quedant només obligats a pagar 1.236,13 euros per aquest concepte; donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes pertinents. 2. 1r) Declarar les obres de construcció de dos edificis plurifamiliars aïllats, desenvolupats en un soterrani comú, planta baixa, tres plantes pis i planta coberta amb 31 habitatges, 31 places d'aparcament i 31 trasters vinculats, al carrer Guadalquivir, núm. 12, d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l'Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2012, epígraf: 1. A) A3 b), (obres, construccions i instal·lacions adreçades al compliment del Pla d'Habitatge de Barcelona 2008-2016, en règim de protecció pública de règim general destinades a la venda de promoció pública/per entitats sense ànim de lucre). 2n) Concedir a Habitatge Entorn, SCCL una bonificació en el percentatge del 90% (que suposa la bonificació 73.957,32 euros, corresponent a 4.125,46 m2), sobre la quota inicial de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, d’acord amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2012 (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra) respecte a la llicència atorgada el 9 de febrer de 2012, pel Tercer Tinent d’Alcalde en l’expedient núm. 03-2011LM19321. Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 3r) Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació del percentatge de la bonificació aplicable a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, per delegació del Plenari del Consell Municipal. I donar trasllat a la Direcció d’Inspecció d’Hisenda. 3. Declarar les obres consistents en la rehabilitació i reforma interior de la seu de l’entitat Societat Cultural i Esportiva “La Lira“, ubicada a la finca del carrer Coroleu, núm. 15 d’aquesta ciutat, d’especial interès i utilitat municipal, atès que reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social. Concedir a la Societat Cultural i Esportiva “La Lira“ la bonificació del 65% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió de la llicencia d’obres atorgada pel Regidor del Districte el 22 de novembre de 2012, ja que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’ordenança Fiscal 2.1 de 2012, en tant que Societat Cultural i Esportiva “La Lira“ és una entitat d’utilitat pública sense ànim de lucre, les obres s’executen en sòl qualificat d’equipaments (7a) pel PGM i acompleixen una funció d’interès social i esportiu a la ciutat. I donar trasllat a l’Institut Municipal de Hisenda al afectes pertinents. 4. Declarar les obres consistents en la construcció d’un edifici de PB i 2º pis d’ús docent, de la finca cita al passeig Torres i Bages, núms. 130-132, d’aquesta ciutat, d’interès i utilitat municipal, atès que reporta beneficis objectius a la Ciutat i acompleix una funció social; concedir a OSAS Obra Social d’ajuda al disminuït psíquic la bonificació del 65 % sobre la quota de l'impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió de la llicencia d’obres atorgada pel Regidor del Districte el 21 de desembre de 2012, atès que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’ordenança Fiscal 2.1 de 2012, en tant que OSAS Obra Social d’ajuda al disminuït psíquic és una entitat de utilitat pública sense ànim de lucre, les obres s’executen en sòl qualificat d’equipaments (clau7b) pel PGM i les obres acompleixen una funció d’interès social com és la realitzada per un equipament docent per a disminuïts psíquics; donar trasllat a l’Institut Municipal de Hisenda al afectes pertinents. 5. Declarar les obres de construcció de 53 habitatges, i com a espais vinculats 53 garatges i 53 trasters, de protecció oficial en règim general de lloguer, en l’edifici situat al carrer Tànger, núm. 54, d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions establertes en l’art. 7.è de la NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1385 Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2010, epígraf:7.1.A.3 a.1) (obres, construccions i instal·lacions adreçades al compliment del Pla d'habitatge de Barcelona 2008-2016, en règim de protecció pública de lloguer); concedir a Fundació Nou Lloc Habitatge SOC una bonificació en el percentatge del 90% (que suposa la bonificació 110.632,47 euros, corresponent a 6.780,73 m2), sobre la quota inicial de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, d’acord amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2010 (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra) respecte a la llicència atorgada, el 13 de maig de 2010, pel Quart Tinent d’Alcalde en l’expedient núm. 10-2009LM02276. Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra; donar trasllat a la Direcció d’Inspecció d’Hisenda. 6. Iniciar, de conformitat amb l’exposat a l’informe de conclusions de les diligències prèvies instruïdes, expedient sancionador a l’empresa Imesapi, SA, com adjudicatària del contracte 09003530 de conservació de les instal·lacions d’enllumenat públic de la ciutat de Barcelona 2010-2013 Lot C (Dtes. de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí), per possible incompliment d’allò assenyalat als plecs de clàusules que regeixen el contracte, en relació al servei prestat del 23 de novembre al 3 de desembre de 2012, i en concret per: a) Incompliment de l’execució parcial de les prestacions definides en el contracte. Aquest incompliment està tipificat a la clàusula 12.2.1, als punts 2 b) 3 k) i 4 p) del Plec de Clàusules Administratives Generals d’aplicació al contracte, podent suposar la imposició de sanció de multa de fins a un 20 per 100 del preu del contracte, en atenció a la gravetat del perjudici produït. b) Incompliment del deure de subministrar informació immediata a l’Ajuntament sobre qualsevol incident. Aquest incompliment està tipificat a les clàusules 19.3.h i 25 b del Plec de Clàusules Administratives Particulars d’aplicació al contracte, podent suposar la imposició de sanció de multa de fins a un 10 per 100 del preu del contracte. Nomenar instructora de l’expedient a la Sra. Cristina Castells i Guiu, directora de Serveis d’Energia i Qualitat Ambiental, i secretària a la Sra. Iolanda Garcia Ceprià, secretària delegada acctal. d’Hàbitat Urbà. Notificar a Imesapi, SA i atorgar tràmit d’audiència per un període de 10 dies, de conformitat amb l’art. 84 de la Llei 30/1992 LRJAP-PAC, per tal que pugui presentar les al·legacions, documents o justificacions que estimi oportunes, amb l’advertiment de que transcorregut aquest termini es dictarà la resolució que s’escaigui. Facultar al Tercer Tinent d’Alcalde per adoptar la resolució que posi fi a l’expedient, un cop atorgat el tràmit d’audiència, donant compte de la seva resolució a aquesta Comissió en la primera sessió que celebri. 7. Aprovar inicialment, per segona vegada, de conformitat amb l’article 112.1.a del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, la Modificació del Pla General Metropolità a l’àmbit de la Muntanya de Montjuïc, d’iniciativa municipal, atesa la introducció de modificacions substancials en el document de planejament que va ser aprovat inicialment; exposar el nou document al públic, pel termini de dos mesos; i publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 8. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del sector Nord-Oest de Pedralbes, d’iniciativa municipal; exposar-la al públic pel termini d’un mes; prorrogar fins un termini màxim de dos anys, a comptar des de la data de publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de l’acord de la suspensió potestativa prèvia (BOPB de 30 de maig de 2012), la suspensió de la tramitació de plans urbanístics derivats i de projectes de gestió urbanística i d’urbanització, així com la suspensió de l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’instal·lació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en el àmbit del Sector Nord-Oest de Pedralbes; tot això de conformitat amb els articles 73.2 i 74.1 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost), i d’acord amb les determinacions de l’informe de la Direcció de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació es dóna per reproduït; precisar, per tant, que la suspensió que ara s’acorda finalitzarà, com a màxim, el 30 de maig de 2014; determinar que l’àmbit de suspensió és el delimitat i grafiat en el plànol que figura a l’expedient elaborat conforme al disposat en el punt 3 1386 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 de l’esmentat article 73; i publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 9. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació puntual del Pla General Metropolità per a l’adequació de les qualificacions urbanístiques a sistema ferroviari cobert amb espai lliure en superfície en l’àmbit del sector I: Colorantes-Renfe, subàmbit 2 i terrenys colindants, d’iniciativa municipal, amb el benentès que, el document d’aprovació provisional incorporarà una disposició que determinarà que l’ocupació en superfície dels elements emergents en espais lliures, serà d’un màxim del 5% de la superfície total de l’àmbit de la modificació puntual del Pla General Metropolità; exposar-la al públic pel termini d’un mes. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 10. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Que el Govern municipal doni compliment als compromisos adquirits amb els veïns i veïnes pel que fa al trasllat del Parc de Neteja dels carrers València/Rocafort/Avinguda de Roma Fora de la ubicació actual. Que es prioritzi, tal i com contempla els compromisos, el trasllat de la compactadora actualment ubicada en aquest Parc de Neteja. Que en la propera Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient es doni informació de les gestions realitzades en aquest sentit. Del Grup Municipal del PP: 11. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda instar al Govern municipal a: 1. Presentar en un termini de 2 mesos un informe de com està la situació actual de la Verneda Industrial-Torrent de l'Estadella, tot indicant, entre altres dades, el número d'empreses i treballadors que estan en actiu en aquesta zona. 2. Presentar en un termini màxim de 6 mesos un nou projecte urbanístic a l'àmbit de la Verneda Industrial-Torrent de l'Estadella, consensuat amb el Grup de treball per a la millora i reactivació del Polígon industrial del Bon Pastor i els veïns i industrials de la zona, per transformar aquesta zona de manera que segueixi essent un barri productiu amb la possibilitat de donar cabuda a altres usos i atreure activitat econòmica i teixit productiu, compatibles amb l'activitat industrial. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 12. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda instar al Govern municipal a: Recuperar el calendari, prioritats i volum d'inversió previstos en l'acord de la Comissió Especial per a la plaça de les Glòries Catalanes el juliol de 2012, amb l'objectiu que en aquest mandat es pugui realitzar una inversió en l'àmbit de la plaça de les Glòries Catalanes que permeti desenvolupar els equipaments de proximitat, enderrocar l'anella viària, iniciar les obres del túnel i de la urbanització. COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS Sessió de 5 de març de 2013. Part Decisòria / Executiva NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1387 Propostes d’acord 1. Aprovar la proposta d’addenda al Conveni de col·laboració subscrit el 14 de gener de 2013 entre el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, el Consejo Superior de Deportes, l’Ajuntament de Barcelona, i la Fundació per la Navegació Oceànica Barcelona, per a la creació del Consorci “3ª edició de la Barcelona World Race” i l’aprovació dels estatuts a fi de donar compliment a la Disposició Addicional seixantena tercera de la Llei 2/2012, pel desenvolupament de la “3ª edició de la Barcelona World Race”, d'acord amb la Disposició Addicional quinquagèsima setena de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per l'any 2013. APROVAR inicialment la modificació d’estatuts proposada a l’addenda, segons documentació adjunta. Sotmetre aquest acord, juntament amb els Estatuts, a informació pública per un termini de trenta dies hàbils. 2. Aprovar la proposta del Conveni de col·laboració entre el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, el Consejo Superior de Deportes, l’Ajuntament de Barcelona, el Real Club de Polo de Barcelona i la Fundació Barcelona World Jumping Challenge, per a la constitució del Consorci “Barcelona World Jumping Challenge”; APROVAR inicialment la creació i la participació de l’Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat al Consorci “Barcelona World Jumping Challenge”; APROVAR inicialment la proposta d’Estatuts del Consorci, segons documentació adjunta; SOTMETRE aquest acord, juntament amb els Estatuts, a informació pública per un termini de trenta dies hàbils. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 3. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar al Govern municipal a: 1. Mostrar el rebuig de l'Ajuntament de Barcelona a les retallades realitzades pel Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales i Igualdad, ja que les administracions locals no poden continuar assumint l'increment en la prestació de serveis, sense que aquest vagi acompanyat de finançament. 2. Demanar a la Generalitat de Catalunya que exigeixi al govern mantenir la corresponent aportació pressupostària vers el programa de Teleassistència i el Pla Concertat, atès que aquest és fonamental per poder desenvolupar el paper de la xarxa de Serveis Socials d'atenció primària. 3. Demanar a la Conselleria de Benestar i Família mantenir el contracte programa amb la dotació pressupostària adequada per fer front a les necessitats dels serveis socials bàsics. 4. Notificar l'acord d'aquesta Comissió a la Generalitat de Catalunya, la Conselleria de Benestar i Família, entitats municipalistes, Federació de Municipis i Províncies, Associació Catalana de Municipis, Govern de l'Estat i tots els representants dels agents socials. Del Grup Municipal del PP: 4. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: reformular, dins del marc que estableix la Llei, el contingut dels Plecs de Clàusules Administratives Particulars de les licitacions en els concursos públics que es duguin a terme per a l'adjudicació de contractes de serveis socials i d'atenció a les persones, per tal d'introduir les següents millores: a) Incrementar el pes dels criteris que tinguin per objecte valorar l'eficiència i les característiques del servei i del projecte, en l'adjudicació dels contractes, per tal de garantir una millor qualitat del servei. b) Establir, d'acord amb la Llei, límits en les rebaixes econòmiques ofertes pels licitadors 1388 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 o definir prèviament els paràmetres objectius en funció dels quals s'apreciarà que la proposició no pot ser objecte de compliment. c) Reforçar els mecanismes addicionals de control del compliment de totes les obligacions de l'adjudicatari. d) Que el grup de treball de Contractació responsable incorpori en el debat els acords d'aquesta proposició. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 5. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar el Govern municipal a: presentar a la propera sessió d'aquesta comissió un informe que inclogui la justificació de l'estat d'inversió de l'Equipament Infantil-Centre Obert Tronada a Can Peguera, així com un calendari d'execució i posada en funcionament en aquest mandat (2011-2015) i , si s'escau, del Casal Infantil del Turó de la Peira. Del Grup Municipal d’UpB: 6. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda incorporar accions de suport a les famílies per fer front a la despesa farmacològica, a la despesa dietètica-terapèutica i a la despesa ortoprotèsica, en el pla de mesures urgents contra la pobresa infantil. COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ Sessió de 4 de març de 2013. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 1. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar el Govern municipal a presentar, en un termini màxim de tres mesos, un informe sobre l'aplicació que es fa de la normativa per a l'autorització de l'ús de l'espai públic aplicada als actes culturals dels districtes, tenint en compte aquelles celebracions que són d'interès general i fruit de la participació ciutadana. Aquest informe ha de contenir l'anàlisi detallat de cada districte i cada tipologia de celebració, especialment en aquells casos en què s'han detectat problemes per a l'aplicació de la normativa en alguna d'aquestes celebracions. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 2. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar al Govern municipal a garantir la prestació d'un bon servei educatiu en condicions de qualitat a totes les escoles bressol municipals. Per tal d'aconseguir aquest objectiu, cal abordar la incorporació al nou Catàleg de Llocs de Treball de l'Ajuntament de Barcelona d'un nou tipus o subtipus de lloc d'educadora d'escola bressol d'acord amb la representació sindical. Del Grup Municipal d’UpB: 3. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda que l'Ajuntament de Barcelona, d'acord amb Fira de Barcelona, impulsi el desenvolupament d'un projecte que vinculi els palaus d'Alfons XIII i de Victòria NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1389 Eugènia al MNAC, a la Fundació Mies van der Rohe i al CaixaFòrum, i que articuli i potenciï aquest pol de centralitat cultural de Barcelona. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT Sessió de 7 de març de 2013. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 1. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al Govern municipal a presentar en el termini màxim de dos mesos un pla de mobilitat del sector nord del Barri Gòtic que cerqui una solució definitiva a la logística de mercaderies que comporti l'eliminació del pas d'aquests vehicles de transport pel carrer de les Magdalenes. Del Grup Municipal del PP: 2. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Que en procés de redacció del nou Pla de Mobilitat Urbana, es desenvolupi un Pla d'aparcaments de motocicletes de la ciutat de Barcelona que contempli l'aparcament en superfície (vorera i calçada), així com en aparcaments públics per tal de millorar l'estètica urbana de la ciutat i millorar l'accessibilitat i la convivència amb els ciutadans. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 3. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Que en el marc del desenvolupament del Pla de Seguretat Ciutadana 2012-2015, s'impulsi la creació d'una Comissió de Treball en la què hi participin, junt a operadors municipals, representants del Consell de les Dones de Barcelona i d'institucions i entitats especialitzades, per tal d'elaborar una auditoria de gènere i proposar les eines metodològiques que permetin incorporar en la gestió de la ciutat i dels seus espais públics la dimensió del gènere. 1390 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE Acords Acords de la sessió del dia 12 de març de 2013 Aprovació de les actes ordinàries del 23 d’octubre de 2012, del 4 de desembre de 2012 i l’extraordinària del 18 de setembre de 2012. C. Part Decisòria Propostes d’acord C.1.1. Proposar l’atorgament de les Medalles d’Honor de Barcelona per a l’any 2013, a l’entitat Ballets de Catalunya i al senyor Jordi Bonet i Armengol, de conformitat amb el disposat per l’article 17 del Reglament d’honors i distincions de l’Ajuntament de Barcelona D. Part d’impuls i control Proposicions/declaracions de grup Es fa constar que les proposicions / declaracions de grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del Govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: El Consell del Districte de l’Eixample acorda: Que el districte estableixi un marc general vàlid a tot el Districte acordat entre les diferents Coordinadores de Festa Major, el Districte de l’Eixample, Bombers i Guàrdia Urbana per a la celebració de les Festes Majors. Que aquest marc contempli les aportacions a l’organització, prevenció i seguretat dels organitzadors per una part i de l’Ajuntament per altre, amb la finalitat de garantir que es puguin celebrar les Festes Majors. Del Grup Municipal del PP: El Consell del Districte de l’Eixample acorda: Instar al Govern Municipal a exigir a TMB que presenti l’informe als grups municipals i als veïns sobre les causes de les vibracions pel pas de la L2 del Metro als voltants de la Sagrada Família, així com les mesures correctores que estan previstes portar a terme, el calendari i el cost de les mateixes. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: El Consell del Districte de l’Eixample acorda: Que es comenci a treballar aquest proper mes d’abril en la implementació del projecte RADARS al barri de Sant Antoni creant-se amb urgència l’equip de gestor per coordinar tot el procés. Del Grup Municipal d’UpB: El Consell del Districte de l’Eixample acorda: Que després que la Biblioteca Agustí Centelles hagi hagut de tancar poc després de la seva inauguració per problemes de salut dels seus treballadors relacionats amb la lipoatròfia semicircular, instem al Govern del Districte de l’Eixample a NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1391 iniciar el procés per reclamar a qui correspongui les responsabilitats pels danys causats, un cop determinades. Incloure en l’adjudicació de futurs projectes, criteris tècnics que evitin que tornin a succeir casos similars en el futur. informar en el proper plenari dels resultats d’aquestes accions. E. Declaracions institucionals Declaració institucional en motiu del 8 de març, dia de les dones El Consell del Districte de l’Eixample acorda: Primer. Commemorar el dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Segon. Reafirmar el nostre compromís amb les polítiques d'igualtat per aconseguir que les dones puguin gaudir plenament deis seus drets de ciutadania, tenint en compte les seves necessitats i demandes, amb l'objectiu de construir una societat més equitativa i justa. Tercer. Seguir garantint el benestar de les dones amb serveis i prestacions corresponents a una societat que vol avançar en la coresponsabilitat entre dones i homes en tots els àmbits. Quart. Fomentar la presencia de dones en els espais de decisió i responsabilitat. Cinquè. Garantir a totes les dones l’exercici del seus drets reconeguts en els diversos marcs jurídics. Sisè. Seguir oferint els recursos necessaris, en coordinació amb altres administracions, pera garantir el dret de les dones a la seva salut i a viure lliures de violència masclista. Setè. Donar visibilitat a les dones que, al llarg de la historia, han lluitat per la llibertat i els drets de les dones. Vuitè:. Fomentar els sabers i el talent femení, i donar suport a les actuacions que visibilitzin les capacitats i potencialitats de les dones. Novè. Promoure l'aplicació de polítiques públiques amb perspectiva de gènere, tant dins deis organismes públics competents com en els espais socials, per tal de garantir la igualtat d'oportunitats entre dones i homes. Desè. Donar suport a la feina realitzada pel conjunt d'entitats de Barcelona, especialment les entitats de dones, que treballen per l'assoliment de la igualtat entre dones i homes. Declaració institucional en motiu de l’avantprojecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local. El Consell del Districte de l’Eixample acorda: 1. El Districte de l’Eixample es reafirma en la seva aposta i defensa dels Ajuntaments com a motors de progrés, democràcia i proximitat. 2. El Districte de l’Eixample no comparteix que es treguin competències als Ajuntaments, anteposant una suposada rentabilitat econòmica, que no és tal, a la rentabilitat social. 3. El Districte de l’Eixample mostra el seu profund desacord i oposició a l’Avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local per amagar una voluntat centralitzadora i d’allunyament de la democràcia a la ciutadania 1392 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 DISPOSICIONS GENERALS Acords dels òrgans de govern Modificacions de crèdit dins del Pressupost de 2012 GENERACIÓ DE CRÈDIT PER INGRESSOS Aprovades per acord de la Comissió de Govern del dia 12 de desembre de 2012 Expedient núm.3-225/2012 INGRESSOS Partida Descripció Alta 0610/47000/93250 Aportació de l’Obra Social “La Caixa” per projecte “Memòria virtual de la gent gran a Sant Martí ”. 14.000,00 0610/47000/93250 Aportació de l’Obra Social “La Caixa” per projecte “Temps de barri” 0B6.000,00 0610/47000/93250 Aportació de l’Obra Social “La Caixa” per projecte “Joves Sant marti”. 1B 0.000,00 0610/47000/93250 Aportació de l’Obra Social “La Caixa” per projecte “Banc dels aliments” 2B 0.000,00 TOTAL 50.000,00 DESPESES Partida Descripció Alta 0610/22610/23230 Despeses compra serveis. Per projecte “Memòria virtual de la gent gran a Sant Martí ” 14.000,00 0610/22610/23210 Despeses compra serveis. Per projecte “Temps de barri, temps per tu ” 6.000,00 0610/22610/23220 Despeses compra serveis. Per projecte “Jovessantmartí” 10.000,00 0610/22105/23103 Productes alimentaris. Per projecte “Banc dels Aliments 20.000,00 TOTAL 50.000,00 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1393 Modificacions de crèdit dins del Pressupost de 2012 prorrogat TRANSFERÈNCIES Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 27 de febrer de 2013 Expedient núm.3-024/2013 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 27 de febrer de 2013 Expedient núm.3-026/2013 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 27 de febrer de 2013 Expedient núm.3-028/2013 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 602 D/22602/92011 MC7(0) Publicitat i propaganda 15.000,00 101 D/22109/92012 MC8(0) Altre material de consum 15.000,00 701 D/22719/93111 MC7(0) Altres contractes de serveis municipals 47.243,54 701 D/41030/93111 MC8(0) Inst. Mpal. Informàtica 47.243,54 TOTAL 62.243,54 62.243,54 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 703 D/60500/15121 MC7(0) Expropiació c/ Natzaret 65 B 1.192.549,13 501 D/60663/15121 MC8(0) Expropiació c/ Natzaret 65 B 1.192.549,13 TOTAL 1.192.549,13 1.192.549,13 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 605 D/63501/92011 MC8(0) Béns mobles de reposició 25.000,00 501 D/60249/15131 MC8(0) Contracte seguiment infraestructures transport 797.420,25 502 D/60304/16111 MC8(0) Construcció dipòsit Torrent Espinagosa 765.493,89 201 D/63254/15131 MC8(0) Can Puig, rehabilitació 448.148,00 606 D/60427/15131 MC8(0) Redacció projectes 15.000,00 608 D/60427/15131 MC8(0) Redacció projectes 120.000,00 703 D/60900/92011 MC7(0) inversions 25.000,00 703 D/60900/15131 MC7(0) Inversions 2.146.062,14 TOTAL 2.171.062,14 2.171.062,14 1394 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 27 de febrer de 2013 Expedient núm.3-030/2013 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 6 de març de 2013 Expedient núm.3-032/2013 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 201 D/48510/23221 MC7(0) F. Pere Tarrés-con. promoció joventut 1.530,00 201 D/48511/23221 MC7(0) Minyons escoltes guies Sant Jordi-Joventut 1.400,00 201 D/48512/23221 MC7(0) Acció escolta Catalunya-convoc. joventut 850 201 D/48514/23221 MC7(0) Escoltes catalans-conv. Joventut 1.100,00 201 D/48515/23221 MC7(0) Esplais Catalans (Esplac)-conv. joventut 1.250,00 201 D/48523/23221 MC7(0) Plataforma infantil-juvenil Les Corts 435 201 D/48525/23221 MC7(0) Fed. Centres juvenils Don Bosco- promo joves 350 201 D/48553/23221 MC7(0) Consell joventut Bcn- funcionament ordinari 7.800,00 201 D/48554/23221 MC7(0) Consell joventut Bcn- intercanv.juvenil 43.650,00 201 D/48557/23221 MC7(0) Creu Roja Espanyola-accions joventut 450 201 D/48903/23151 MC7(0) Convenis amb institucions sense afany lucre 460.727,33 201 D/22719/23311 MC8(0) Altres contractes de serveis municipals 519.542,33 703 D/22731/23151 MC7(0) Contractes d'acció social 650.000,00 201 D/22719/23311 MC8(0) Altres contractes de serveis municipals 650.000,00 TOTAL 1.169.542,33 1.169.542,33 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 604 D/22610/92011 MC7(0) Despeses compra serveis 2.000,00 101 D/22109/92012 MC8(0) Altre material de consum 2.000,00 501 D/22109/92012 MC7(0) Altre material de consum 5.459,00 101 D/22109/92012 MC8(0) Altre material de consum 5.459,00 703 D/22719/92611 MC7(0) Altres contractes de serveis municipals 567.102,50 801 D/44300/92412 MC8(0) IM. de Cultura de Barcelona 537.102,50 101 D/22603/92521 MC8(0) Publicacions en diaris oficials 30.000,00 201 D/22610/92012 MC7(0) Despeses compra serveis 15.000,00 101 D/22109/92012 MC8(0) Altre material de consum 15.000,00 TOTAL 589.561,50 589.561,50 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1395 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 6 de març de 2013 Expedient núm.3-034/2013 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 201 D/22606/34311 MC7(0) REUNIONS,CONFERENCIES I CURSOS 360.003,28 703 D/60990/32011 MC8(0) INVERSIONS CONSORCI EDUCACIÓ 360.003,28 TOTAL 360.003,28 360.003,28 1396 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Decrets de l’Alcaldia Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 21 de la Llei reguladora de les bases del règim local, i l’article 13 de la Carta Municipal, disposo: Assignar una codificació a les diferents unitats organitzatives que incorpora aquest decret, per a la seva identificació, tal com es recull als annexos. Assignar els llocs de treball, del vigent Catàleg de llocs de treball aprovat pel Plenari del Consell Municipal de 21 de desembre, als empleats i empleades municipals que ocupen els llocs de Gerència i Direcció i de les Famílies de Guàrdia Urbana i Prevenció i Extinció, tal com es recull als annexos. Reconèixer l’antiguitat, l’ocupació, la forma de provisió i el grau consolidat en les assignacions detallades en aquest Decret. Deixar a extingir els llocs de treball de Suport 4 ocupats per la categoria d’Agent de la Guàrdia Urbana. Aplicar el sistema retributiu aprovat pel Plenari del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 als empleats i empleades que ocupen llocs de treball de Gerència i Direcció, i de les Famílies de Guàrdia Urbana i Prevenció i Extinció. Fer efectius els canvis d’aquest decret amb data 1 de gener de 2013. Barcelona, 7 de març de 2013, L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. OR000004/13) ANNEX 1: CODIFICACIÓ DEL ÒRGANS MUNICIPALS La columna Codi òrgan recull la codificació assignada a l’òrgan i la columna Denominació de l’òrgan, el nom que té assignada la dependència a l’organigrama municipal vigent. Codi òrgan Denominació de l’òrgan 1104103 Direcció de Serveis de Prevenció 1201003 Divisió de Protecció Civil i Prevenció 1201019 Direcció del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament 1201030 Divisió d'Operacions de l'SPEIS 3001032 Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic Dte. Ciutat Vella 3001043 Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic Dte. l'Eixample 3001087 Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic Dte. Sants-Montjuïc 3001098 Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic Dte. Les Corts 3001101 Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic Dte. Sarrià 3001112 Direcció de llicències i Espai Públic del Districte de Gràcia 3001123 Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic Dte. Horta-Guinardó 3001134 Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic Dte. Nou Barris 3001145 Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic Dte. Sant Andreu 3001156 Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic Dte. de Sant Martí 3114001 Gabinet d'Estudis Urbanístics 5001011 Secretaria General 5201010 Gabinet Tècnic de Programació 5252001 Sotsdirecció dels Serveis Jurídics i Direcció de l'Àrea del Contenciós 5372001 Direcció d'Imatge i Serveis Editorials NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1397 Codi òrgan Denominació de l’òrgan 5532029 Direcció Executiva del Sistema Municipal d'Arxius 5701035 Intervenció general 5701046 Tresoreria 6122001 Gerència Municipal 6122002 Sindicatura de Greuges de Barcelona 6221010 Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat 6221019 Direcció de Serveis de Relacions Externes 6222034 Direcció de Serveis de Gestió de Costos i Avaluació 6222042 Junta Arbitral de Consum de Barcelona 6222045 Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans 6222048 Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus 6222050 Quarta Tinència d'Alcaldia 6222051 Direcció d'Administració General 6222061 Cinquena Tinència d'Alcaldia 6222062 Direcció de Patrimoni 6222082 Gerència d'Economia, Empresa i Ocupació 6222084 Direcció d'Atenció al Ciutadà 6222086 Direcció de Serveis de Gestió Urbanística 6222088 Direcció de Serveis de Comptabilitat 6222091 Gerència Adjunta d'Urbanisme 6222092 Direcció Adjunta de Planificació i Control de Gestió d'Hàbitat Urbà 6222093 Direcció de Serveis d'Infraestructures i Espai Públic 6222344 Direcció de Serveis d'Actuació Urbanística 6222435 Primera Tinència d'Alcaldia 6222446 Segona Tinència d'Alcaldia 6222457 Tercera Tinència d'Alcaldia 6222560 Direcció dels Serveis Jurídics 6222570 Direcció d'Organització i Planificació 6222628 Direcció de Serveis de Comerç i Consum 6222640 Direcció de Serveis d'Administració de Patrimoni 6222672 Gabinet de l'Alcaldia 6232004 Direcció de Serveis de Gestió del Patrimoni 6232008 Direcció de Serveis de Màrqueting Públic i Qualitat 6232024 Direcció de Serveis d'Estudis i Avaluació 6232035 Direcció de Serveis de Gestió i Relacions Laborals 6232036 Direcció de Finançament 6232037 Direcció de Serveis d'Empreses, Consorcis i Fundacions 6232039 Direcció de Serveis d'Inventari i Informació de Patrimoni 6232048 Direcció Executiva de Processos i Millora de la Gestió 6232050 Direcció de Serveis de Mobilitat 6232054 Direcció de Serveis de Solidaritat i Cooperació Internacional 6232055 Direcció de Serveis de Gestió Econòmica i Control de Recursos 1398 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi òrgan Denominació de l’òrgan 6232060 Direcció Tècnica de Protocol 6232061 Direcció Tècnica de Premsa 6232062 Direcció de Serveis de Gestió de Recursos 6232066 Direcció de l'Àrea de Règim Jurídic 6232068 Direcció de Serveis de Planejament 6232070 Direcció de Serveis de Gestió Econòmica i Personal 6232072 Direcció de Serveis del Pressupost 6232097 Gerència de Recursos 6232224 Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana 6322013 Gerència d'Hàbitat Urbà 6322371 Gerència del Districte de Ciutat Vella 6322382 Gerència del Districte de l'Eixample 6322393 Gerència del Districte de Sants-Montjuïc 6322407 Gerència del Districte de Les Corts 6322418 Gerència del Districte de Sarrià-Sant Gervasi 6322429 Gerència del Districte de Gràcia 6322430 Gerència del Districte d'Horta-Guinardó 6322440 Gerència del Districte de Nou Barris 6322451 Gerència del Districte de Sant Andreu 6322462 Gerència del Districte de Sant Martí 7016029 Gerència de Recursos Humans i Organització 7016034 Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 7016538 Direcció de Serveis de Família i Serveis Socials 7016540 Gerència Adjunta de Relacions Econòmiques Internacionals 7016627 Gerència Adj. de Coordinació d' Empreses i Entitats Mun. 7017880 Direcció Executiva d'e-Administració 7018414 Direcció de Serveis d’Energia i Qualitat Ambiental 7018416 Direcció de Serveis del Cicle de l'Aigua 7018418 Direcció de Serveis d’Espais Verds i Biodiversitat 7018420 Direcció de Serveis de Rel. amb Org. Supramunicipals i Altres Entitats 7018535 Direcció de Serveis de Desenvolupament i Atenció al Personal 7018539 Direcció Executiva del Projecte de Sistema d'Informació 7018572 Consorci de Serveis Socials 7018600 Direcció de Serveis d'Inversions i Espai Vial 7018613 Direcció de Serveis de Gestió del Coneixement 7020276 Direcció de Serveis d'Inversions 7023200 Direcció de Serveis d'Immigració i Interculturalitat 7023203 Direcció de Serveis d'Equitat Social i Salut 7024703 Direcció de Serveis Generals del Districte de Ciutat Vella 7024704 Direcció de Serveis Generals del Districte de l'Eixample 7024705 Direcció de Serveis Generals del Districte de Sants-Montjuïc 7024706 Direcció de Serveis Generals del Districte de Les Corts NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1399 Codi òrgan Denominació de l’òrgan 7024707 Direcció de Serveis Generals del Districte de Sarrià-Sant Gervasi 7024708 Direcció de Serveis Generals del Districte de Gràcia 7024709 Direcció de Serveis Generals del Districte d'Horta-Guinardó 7024710 Direcció de Serveis Generals del Districte de Nou Barris 7024711 Direcció de Serveis Generals del Districte de Sant Andreu 7024712 Direcció de Serveis Generals del Districte de Sant Martí 7024776 Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Ciutat Vella 7024786 Direcció de Serveis a les Persones del Districte de l'Eixample 7024788 Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Les Corts 7024790 Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Gràcia 7024793 Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Sant Andreu 7024794 Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Sant Martí 7024797 Direcció de Serveis de Territori Dte. Sants-Montjuïc 7024800 Direcció de Serveis de Territori Districte de Gràcia 7024804 Direcció de Serveis de Territori Dte. Sant Martí 7028725 Direcció de l'Alcaldia 7029566 Direcció de Serveis de Promoció Territorial i Turisme 8000905 Oficina Tècnica Barcelona-Pirineus 2022 8003197 Gerència de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació 8003241 Gerència Adjunta de Coordinació Territorial 8003349 Direcció de Sistemes d'Informació i e-Administració 8003480 Direcció de Pressupostos i Política Fiscal 8003640 Direcció del Pla Global de Comunicació 8003642 Direcció de Projectes d'Hàbitat Urbà 8003644 Direcció de Serveis de Planificació i Control 8003876 Direcció de Relacions Internacionals i Cooperació 8003878 Direcció de Serveis Generals 8003936 Direcció Executiva de Qualitat de vida i Igualtat 8003937 Direcció de Recursos i Serveis Generals 8003938 Gerència Adjunta d'Habitatge 8003939 Direcció de Serveis de Planificació i Control de Gestió 8003941 Direcció de Serveis d'Estratègia i Innovació 8003993 Direcció de Serveis d'Intervenció i Innovació Mediambiental 8004029 Direcció de Serveis de Creixement Econòmic 8004149 Oficina de Management i Pressupost Executiu 8004879 Direcció de Serveis d'Assessorament Jurídic 8005254 Direcció d'Auditoria Interna 8005955 Direcció de Serveis Jurídics i Secretaria Delegada Districte de Ciutat Vella 8005957 Secretaria del Comitè Executiu 8006267 Ger. Adj. Projectes Estratègics 8006300 Dir. Coordinació Contractació Adm. 8006321 Oficina de l’Arquitecte en Cap 1400 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi òrgan Denominació de l’òrgan 8006414 Direcció de Serveis d'Actuacions Concertades 8006416 Direcció de Serveis Jurídics ANNEX 2: ADSCRIPCIÓ ORGÀNICA I ASSIGNACIÓ D’EMPLEATS EMPLEADES QUE ELS OCUPEN. Les columnes recullen la següent informació: · Codi òrgan: Codi de l’òrgan on està adscrita la dotació de lloc. · Codi lloc: Codi del lloc de treball al que pertany la dotació. · Denominació lloc: Denominació del lloc de treball al que pertany la dotació. · Matrícula: Codi de la persona que ocupa la dotació. · Codi òrgan Codi lloc Denominació lloc Matrícula 1104103 20.20.GE.30 Director/a 2 21398 1201003 20.20.GE.30 Director/a 2 20628 1201019 20.10.GE.60 Director/a 1 72345 1201019 20.20.GE.10 Director/a 2 21791 1201030 20.20.GE.30 Director/a 2 20630 3001032 20.20.GE.10 Director/a 2 22983 3001043 20.20.GE.10 Director/a 2 22717 3001087 20.20.GE.10 Director/a 2 21480 3001098 20.20.GE.30 Director/a 2 36517 3001101 20.20.GE.10 Director/a 2 21792 3001112 20.20.GE.10 Director/a 2 72387 3001123 20.20.GE.10 Director/a 2 21461 3001134 20.20.GE.10 Director/a 2 24235 3001145 20.20.GE.10 Director/a 2 20799 3001156 20.20.GE.10 Director/a 2 21793 3114001 20.20.GE.10 Director/a 2 20353 5001011 20.10.GE.10 Secretari/a 24395 5001011 20.20.GE.10 Director/a 2 20383 5201010 20.20.GE.10 Director/a 2 21866 5252001 20.20.GE.10 Director/a 2 19340 5372001 20.20.GE.10 Director/a 2 12320 5532029 20.20.GE.10 Director/a 2 26058 5701035 20.10.GE.20 Interventor/a 22180 5701035 20.10.GE.70 Interventor/a adjunt/a 21482 5701035 20.10.GE.70 Interventor/a adjunt/a 25804 5701035 20.10.GE.70 Interventor/a adjunt/a 25938 5701035 20.20.GE.10 Director/a 2 10881 5701046 20.10.GE.30 Tresorer/a 23316 5701046 20.20.GE.10 Director/a 2 19445 6122001 10.10.GE.10 Gerent 71469 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1401 Codi òrgan Codi lloc Denominació lloc Matrícula 6122001 20.20.GE.10 Director/a 2 9444 6122002 20.20.GE.30 Director/a 2 25242 6221010 10.10.GE.10 Gerent 71477 6221019 20.20.GE.10 Director/a 2 21864 6222034 20.20.GE.10 Director/a 2 22979 6222042 20.20.GE.10 Director/a 2 12808 6222045 20.10.GE.60 Director/a 1 26635 6222048 20.20.GE.30 Director/a 2 60001 6222050 20.20.PO.10 Director/a 2 72021 6222051 20.20.GE.30 Director/a 2 71745 6222061 20.20.PO.10 Director/a 2 71483 6222062 20.20.GE.10 Director/a 2 50862 6222082 10.10.GE.10 Gerent 71481 6222084 20.20.GE.30 Director/a 2 25651 6222086 20.20.GE.30 Director/a 2 24968 6222088 20.20.GE.30 Director/a 2 50561 6222091 20.10.GE.60 Director/a 1 71525 6222092 20.20.GE.10 Director/a 2 36619 6222093 20.20.GE.10 Director/a 2 13050 6222093 20.20.GE.30 Director/a 2 25735 6222344 20.20.GE.10 Director/a 2 24636 6222435 20.20.PO.10 Director/a 2 71486 6222446 20.20.PO.10 Director/a 2 71341 6222457 20.20.PO.10 Director/a 2 71485 6222570 20.10.GE.60 Director/a 1 25652 6222640 20.20.GE.10 Director/a 2 37286 6222672 20.20.PO.10 Director/a 2 71493 6232004 20.20.GE.10 Director/a 2 19936 6232024 20.20.GE.10 Director/a 2 50883 6232035 20.20.GE.10 Director/a 2 26574 6232036 20.10.GE.40 Director/a 1 23306 6232037 20.20.GE.10 Director/a 2 22667 6232039 20.20.GE.30 Director/a 2 24937 6232048 20.20.GE.30 Director/a 2 26544 6232050 20.20.GE.10 Director/a 2 24158 6232054 20.20.GE.30 Director/a 2 72084 6232055 20.20.GE.10 Director/a 2 20202 6232060 20.20.GE.10 Director/a 2 22737 6232061 20.20.GE.30 Director/a 2 71408 6232061 20.20.GE.30 Director/a 2 71487 6232062 20.20.GE.10 Director/a 2 20377 6232066 20.20.GE.10 Director/a 2 20417 1402 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi òrgan Codi lloc Denominació lloc Matrícula 6232068 20.20.GE.10 Director/a 2 27867 6232070 20.20.GE.30 Director/a 2 23507 6232072 20.20.GE.10 Director/a 2 20994 6232097 10.10.GE.10 Gerent 71478 6232224 20.10.GE.60 Director/a 1 71506 6232224 20.20.GE.30 Director/a 2 71656 6232224 20.20.GE.30 Director/a 2 71949 6322013 10.10.GE.10 Gerent 24052 6322371 10.10.GE.10 Gerent 23238 6322382 10.10.GE.10 Gerent 24949 6322393 10.10.GE.10 Gerent 71520 6322407 10.10.GE.10 Gerent 36323 6322418 10.10.GE.10 Gerent 27257 6322429 10.10.GE.10 Gerent 13829 6322430 10.10.GE.10 Gerent 71522 6322440 10.10.GE.10 Gerent 36915 6322451 10.10.GE.10 Gerent 71523 6322462 10.10.GE.10 Gerent 22674 7016029 10.10.GE.10 Gerent 26525 7016034 10.10.GE.10 Gerent 71479 7016034 20.20.GE.10 Director/a 2 72079 7016034 20.20.GE.30 Director/a 2 71515 7016538 20.20.GE.10 Director/a 2 37434 7016540 20.10.GE.40 Director/a 1 23030 7016627 10.10.GE.10 Gerent 24950 7016627 20.20.GE.10 Director/a 2 19847 7017880 20.20.GE.30 Director/a 2 26627 7018420 20.20.GE.10 Director/a 2 21199 7018535 20.20.GE.10 Director/a 2 26645 7018539 20.20.GE.10 Director/a 2 38148 7018572 20.20.GE.10 Director/a 2 14528 7018600 20.20.GE.10 Director/a 2 16728 7020276 20.20.GE.10 Director/a 2 24656 7023200 20.20.GE.30 Director/a 2 25240 7023203 20.20.GE.10 Director/a 2 22576 7024704 20.20.GE.10 Director/a 2 18898 7024705 20.20.GE.10 Director/a 2 22092 7024706 20.20.GE.10 Director/a 2 22242 7024707 20.20.GE.10 Director/a 2 21645 7024708 20.20.GE.10 Director/a 2 22230 7024709 20.20.GE.10 Director/a 2 21471 7024710 20.20.GE.10 Director/a 2 11833 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1403 Codi òrgan Codi lloc Denominació lloc Matrícula 7024711 20.20.GE.10 Director/a 2 22678 7024712 20.20.GE.10 Director/a 2 21868 7024776 20.20.GE.30 Director/a 2 72022 7024786 20.20.GE.10 Director/a 2 39013 7024788 20.20.GE.10 Director/a 2 36305 7024790 20.20.GE.10 Director/a 2 19811 7024793 20.20.GE.10 Director/a 2 17911 7024794 20.20.GE.10 Director/a 2 16120 7024797 20.20.GE.10 Director/a 2 21648 7024800 20.20.GE.10 Director/a 2 21749 7024804 20.20.GE.10 Director/a 2 19813 7028725 20.10.PO.10 Director/a 1 71476 7029566 20.20.GE.10 Director/a 2 20255 8000905 20.20.GE.30 Director/a 2 200003 8003197 10.10.GE.10 Gerent 38225 8003241 10.10.GE.10 Gerent 71543 8003241 20.10.GE.40 Director/a 1 37420 8003480 20.10.GE.40 Director/a 1 22765 8003640 20.20.GE.30 Director/a 2 71633 8003642 20.20.GE.30 Director/a 2 72485 8003876 20.10.GE.60 Director/a 1 71941 8003878 20.10.GE.40 Director/a 1 71979 8003936 20.10.GE.40 Director/a 1 14900 8003937 20.20.GE.10 Director/a 2 22977 8003938 20.10.GE.60 Director/a 1 24037 8003941 20.20.GE.10 Director/a 2 16006 8003993 20.20.GE.10 Director/a 2 14699 8004029 20.20.GE.30 Director/a 2 25247 8004149 20.10.GE.40 Director/a 1 71609 8004879 20.20.GE.10 Director/a 2 72273 8005254 20.10.GE.40 Director/a 1 21848 8005955 20.20.GE.10 Director/a 2 71635 8005957 20.20.GE.10 Director/a 2 27978 8006267 20.10.GE.60 Director/a 1 26646 8006300 20.20.GE.10 Director/a 2 72518 8006321 20.10.GE.60 Director/a 1 71501 8006414 20.20.GE.10 Director/a 2 72575 8006416 20.20.GE.10 Director/a 2 24356 1404 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 ANNEX 3: LLOCS DE TREBALL DE LA FAMÍLIA DE GUÀRDIA URBANA I ASSIGNACIÓ D’EMPLEATS I EMPLEADES QUE ELS OCUPEN. Les columnes recullen la següent informació: Codi lloc: Codi del lloc de treball al que pertany la dotació. Denominació lloc: Denominació del lloc de treball al que pertany la dotació. Matrícula: Codi de la persona que ocupa la dotació. Codi lloc Denominació lloc Matrícula 30.10.GU.10 Cap de la Guàrdia Urbana 18130 30.20.GU.10 Intendent/a Major - Guàrdia Urbana 18476 30.20.GU.10 Intendent/a Major - Guàrdia Urbana 20892 30.20.GU.10 Intendent/a Major - Guàrdia Urbana 20903 30.20.GU.10 Intendent/a Major - Guàrdia Urbana 22929 30.20.GU.10 Intendent/a Major - Guàrdia Urbana 23018 30.20.GU.10 Intendent/a Major - Guàrdia Urbana 24064 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 15569 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 16291 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 18439 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 19405 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 19409 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 19421 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 19429 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 19586 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 20797 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 20982 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 20983 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 21012 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 21019 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 21027 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 21048 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 21879 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 22168 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 22298 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 22386 30.30.GU.10 Intendent/a - Guàrdia Urbana 22398 60.10.GU.10 Inspector/a - Guàrdia Urbana 11379 60.10.GU.10 Inspector/a - Guàrdia Urbana 11939 60.10.GU.10 Inspector/a - Guàrdia Urbana 16205 60.10.GU.10 Inspector/a - Guàrdia Urbana 18046 60.10.GU.10 Inspector/a - Guàrdia Urbana 18101 60.10.GU.10 Inspector/a - Guàrdia Urbana 18106 60.10.GU.10 Inspector/a - Guàrdia Urbana 19094 60.10.GU.10 Inspector/a - Guàrdia Urbana 19390 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1405 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 60.10.GU.10 Inspector/a - Guàrdia Urbana 19583 60.10.GU.10 Inspector/a - Guàrdia Urbana 19877 60.10.GU.10 Inspector/a - Guàrdia Urbana 20581 60.10.GU.10 Inspector/a - Guàrdia Urbana 21014 60.10.GU.10 Inspector/a - Guàrdia Urbana 21017 60.10.GU.10 Inspector/a - Guàrdia Urbana 21051 60.10.GU.10 Inspector/a - Guàrdia Urbana 21055 60.10.GU.10 Inspector/a - Guàrdia Urbana 22288 60.10.GU.10 Inspector/a - Guàrdia Urbana 22854 60.10.GU.10 Inspector/a - Guàrdia Urbana 23325 60.10.GU.10 Inspector/a - Guàrdia Urbana 24185 60.20.GU.10 Sotsinspector/a - Guàrdia Urbana 14806 60.20.GU.10 Sotsinspector/a - Guàrdia Urbana 16216 60.20.GU.10 Sotsinspector/a - Guàrdia Urbana 16270 60.20.GU.10 Sotsinspector/a - Guàrdia Urbana 18328 60.20.GU.10 Sotsinspector/a - Guàrdia Urbana 18329 60.20.GU.10 Sotsinspector/a - Guàrdia Urbana 18389 60.20.GU.10 Sotsinspector/a - Guàrdia Urbana 19389 60.20.GU.10 Sotsinspector/a - Guàrdia Urbana 19579 60.20.GU.10 Sotsinspector/a - Guàrdia Urbana 19592 60.20.GU.10 Sotsinspector/a - Guàrdia Urbana 19604 60.20.GU.10 Sotsinspector/a - Guàrdia Urbana 19862 60.20.GU.10 Sotsinspector/a - Guàrdia Urbana 20755 60.20.GU.10 Sotsinspector/a - Guàrdia Urbana 21031 60.20.GU.10 Sotsinspector/a - Guàrdia Urbana 21097 60.20.GU.10 Sotsinspector/a - Guàrdia Urbana 21881 60.20.GU.10 Sotsinspector/a - Guàrdia Urbana 22517 60.20.GU.10 Sotsinspector/a - Guàrdia Urbana 23953 60.20.GU.10 Sotsinspector/a - Guàrdia Urbana 23976 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 11894 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 12238 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 12886 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 14749 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 14755 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 16223 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 16933 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 18008 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 18099 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 18121 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 18338 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 18383 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 18426 1406 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 18435 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 18451 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 18467 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 19056 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 19062 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 19387 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 19416 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 19578 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 19594 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 20440 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 20443 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 20616 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 20665 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 20758 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 20763 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 20766 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 20784 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 20900 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 21036 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 21126 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 22279 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 22284 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 22289 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 22296 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 22303 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 22525 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 22793 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 22836 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 23310 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 23330 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 23333 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 23339 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 23345 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 23472 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 23480 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 23951 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 24121 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 24128 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 24178 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 24187 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 24246 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 24315 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1407 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 24411 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 24413 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 24422 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 24747 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 24802 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 25102 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 25178 60.40.GU.10 Sergent/a - Guàrdia Urbana 72244 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 12669 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 12908 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 12918 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 13376 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 13634 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 13655 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 14803 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 16252 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 16274 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 16299 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 16960 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 16961 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 16966 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18032 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18053 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18054 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18076 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18079 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18082 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18087 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18100 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18104 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18128 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18331 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18333 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18336 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18343 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18344 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18366 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18367 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18375 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18388 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18396 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18405 1408 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18412 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18414 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18424 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18443 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18450 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 18463 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 19079 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 19081 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 19086 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 19087 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 19091 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 19385 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 19398 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 19400 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 19407 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 19410 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 19411 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 19415 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 19607 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 19612 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 19633 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 19634 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 19871 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 20505 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 20570 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 20576 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 20626 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 20651 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 20659 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 20664 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 20721 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 20723 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 20726 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 20760 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 20787 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 20789 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 20792 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 20795 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 20800 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 20801 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 20896 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 20901 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1409 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21010 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21022 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21023 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21049 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21050 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21057 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21067 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21089 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21093 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21099 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21113 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21122 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21129 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21875 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21876 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21885 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21892 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21903 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21910 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21912 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21918 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21930 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21932 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 21945 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22293 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22294 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22299 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22302 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22316 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22318 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22333 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22342 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22397 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22407 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22415 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22421 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22450 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22463 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22465 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22471 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22506 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22518 1410 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22534 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22778 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22781 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22783 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22784 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22799 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22802 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22805 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22810 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22827 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22828 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 22850 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23041 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23043 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23058 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23059 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23076 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23078 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23088 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23091 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23094 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23127 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23153 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23328 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23349 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23403 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23466 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23467 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23468 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23481 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23485 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23487 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23948 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23949 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23957 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23958 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23961 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23964 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 23975 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24082 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24105 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24120 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1411 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24138 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24146 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24183 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24184 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24186 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24189 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24194 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24203 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24243 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24244 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24249 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24256 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24260 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24264 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24314 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24316 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24317 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24343 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24416 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24423 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24427 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24451 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24452 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24453 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24454 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24497 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24739 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24744 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24776 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24784 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24785 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24790 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24796 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24799 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24821 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 24835 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25090 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25101 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25103 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25123 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25124 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25125 1412 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25131 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25135 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25141 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25147 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25151 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25161 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25217 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25360 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25361 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25373 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25385 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25392 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25428 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25580 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25584 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25585 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25590 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25593 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25596 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25597 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25600 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25603 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25604 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25619 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25621 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25631 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25634 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25806 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25809 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25816 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25823 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25828 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25864 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25871 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25898 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25907 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25913 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25929 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 25931 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26131 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26132 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26139 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1413 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26142 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26147 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26151 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26156 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26160 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26182 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26310 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26311 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26315 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26323 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26392 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26690 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26701 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26709 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26716 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26717 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26722 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26909 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 26910 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 28028 60.60.GU.10 Caporal/a - Guàrdia Urbana 37003 60.80.GU.10 Caporal/a GU 2a. Activitat 11906 60.80.GU.10 Caporal/a GU 2a. Activitat 13615 60.80.GU.10 Caporal/a GU 2a. Activitat 14839 60.80.GU.10 Caporal/a GU 2a. Activitat 16243 60.80.GU.10 Caporal/a GU 2a. Activitat 18060 60.80.GU.10 Caporal/a GU 2a. Activitat 18434 60.80.GU.10 Caporal/a GU 2a. Activitat 19383 60.80.GU.10 Caporal/a GU 2a. Activitat 19384 60.80.GU.10 Caporal/a GU 2a. Activitat 19615 60.80.GU.10 Caporal/a GU 2a. Activitat 20655 60.80.GU.10 Caporal/a GU 2a. Activitat 20756 60.80.GU.10 Caporal/a GU 2a. Activitat 21011 90.40.GE.20 Suport 4 12707 90.40.GE.20 Suport 4 13373 90.40.GE.20 Suport 4 13407 90.40.GE.20 Suport 4 16293 90.40.GE.20 Suport 4 18004 90.40.GE.20 Suport 4 18026 90.40.GE.20 Suport 4 18124 90.40.GE.20 Suport 4 18391 90.40.GE.20 Suport 4 21135 1414 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 11024 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 11327 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 11382 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 11545 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 11857 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 11869 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 11872 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 11875 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 11897 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 11932 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 11933 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 11947 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 12240 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 12245 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 12256 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 12269 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 12274 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 12276 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 12277 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 12290 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 12311 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 12639 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 12678 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 12687 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 12705 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 12868 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 12869 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 12870 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 12894 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13305 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13310 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13316 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13327 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13333 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13335 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13340 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13342 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13345 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13347 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13363 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13364 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13369 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1415 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13574 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13583 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13593 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13600 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13604 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13609 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13613 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13649 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13651 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13657 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 13660 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 14748 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 14753 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 14769 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 14788 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 14790 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 14793 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 14794 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 14795 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 14799 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 14801 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 14802 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 14818 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 14842 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 15575 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 15576 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 15585 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 15586 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 15587 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 15589 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 15595 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 15598 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 15600 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 15601 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 15602 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 15604 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 15606 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 15632 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 15642 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16201 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16206 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16208 1416 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16210 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16214 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16221 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16225 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16226 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16227 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16228 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16232 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16235 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16244 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16245 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16250 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16256 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16260 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16265 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16268 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16276 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16280 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16284 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16287 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16303 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16309 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16319 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16322 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16323 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16465 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16876 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16877 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16880 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16882 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16888 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16893 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16900 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16903 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16912 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16917 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16923 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16924 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16927 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16928 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16930 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16936 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1417 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16938 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16942 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16948 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16949 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16951 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16955 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16958 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16964 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16968 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16974 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16975 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16980 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16983 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16984 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16987 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16988 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16994 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16995 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16997 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 16999 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18003 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18006 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18007 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18009 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18012 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18025 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18031 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18034 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18036 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18037 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18038 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18039 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18040 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18042 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18043 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18044 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18049 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18050 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18055 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18056 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18058 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18059 1418 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18061 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18064 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18068 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18074 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18083 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18089 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18094 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18098 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18102 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18103 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18105 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18110 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18117 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18119 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18122 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18123 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18125 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18126 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18129 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18132 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18133 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18330 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18332 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18337 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18339 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18340 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18348 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18350 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18354 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18355 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18357 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18368 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18369 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18374 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18377 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18381 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18382 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18384 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18385 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18393 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18395 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18397 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1419 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18398 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18399 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18400 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18402 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18406 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18409 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18413 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18417 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18418 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18423 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18425 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18427 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18431 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18438 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18440 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18449 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18453 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18454 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18456 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18458 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18459 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18461 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18464 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18465 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18468 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18471 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18472 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 18473 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19057 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19058 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19060 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19061 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19063 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19068 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19069 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19070 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19073 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19080 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19083 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19084 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19088 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19089 1420 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19090 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19093 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19096 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19098 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19380 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19382 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19393 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19394 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19396 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19402 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19404 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19406 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19412 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19414 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19417 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19418 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19422 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19423 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19424 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19426 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19427 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19580 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19581 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19582 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19584 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19585 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19588 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19593 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19596 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19597 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19598 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19599 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19601 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19603 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19605 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19610 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19616 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19618 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19619 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19620 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19626 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19628 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1421 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19631 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19632 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19635 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19639 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19642 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19645 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19646 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19648 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19649 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19650 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19651 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19652 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19653 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19654 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19656 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19660 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19661 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19665 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19863 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19864 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19866 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19867 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19868 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19869 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19872 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19876 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19882 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19883 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 19885 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20442 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20444 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20446 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20448 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20449 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20500 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20502 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20504 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20563 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20564 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20572 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20574 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20575 1422 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20577 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20607 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20608 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20613 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20619 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20620 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20621 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20624 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20644 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20645 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20646 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20648 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20649 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20653 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20654 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20657 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20661 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20662 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20712 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20713 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20714 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20715 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20716 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20717 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20719 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20720 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20722 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20724 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20727 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20728 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20729 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20733 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20734 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20749 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20750 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20751 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20752 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20757 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20762 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20764 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20765 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20767 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1423 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20769 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20780 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20781 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20783 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20785 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20788 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20790 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20791 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20793 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20794 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20796 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20798 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20802 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20803 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20886 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20890 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20893 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20894 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20898 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20902 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20904 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20906 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20907 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20908 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 20909 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21013 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21015 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21016 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21020 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21021 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21024 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21025 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21026 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21028 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21029 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21030 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21032 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21035 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21037 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21039 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21040 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21042 1424 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21043 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21044 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21046 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21047 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21052 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21054 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21056 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21058 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21059 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21065 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21066 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21068 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21072 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21073 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21074 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21075 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21076 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21077 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21079 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21080 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21082 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21087 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21088 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21090 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21091 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21094 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21098 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21100 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21101 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21102 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21105 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21106 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21108 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21110 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21111 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21112 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21114 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21116 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21118 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21119 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21120 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21121 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1425 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21123 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21124 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21125 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21127 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21128 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21130 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21132 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21136 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21138 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21139 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21565 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21877 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21878 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21880 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21882 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21884 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21886 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21887 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21888 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21889 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21890 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21891 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21893 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21894 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21895 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21897 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21901 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21902 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21904 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21906 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21908 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21909 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21911 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21913 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21914 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21915 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21916 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21917 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21919 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21920 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21921 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21922 1426 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21923 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21924 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21926 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21928 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21929 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21931 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21933 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21934 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21937 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21939 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21940 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21941 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21942 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21943 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21944 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21946 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21947 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21950 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21951 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21952 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21954 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21955 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21958 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21959 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21961 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21962 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21963 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21964 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21965 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21967 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21968 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21969 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21970 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21971 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21972 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21974 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21976 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21977 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21978 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21980 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21981 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21982 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1427 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21983 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21984 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21985 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21986 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21987 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21989 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21991 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21992 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21997 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21998 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 21999 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22000 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22001 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22173 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22175 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22280 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22281 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22282 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22290 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22291 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22292 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22295 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22297 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22300 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22304 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22305 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22307 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22308 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22309 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22310 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22311 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22312 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22313 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22314 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22317 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22319 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22320 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22321 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22322 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22324 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22325 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22326 1428 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22327 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22328 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22331 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22332 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22335 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22336 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22338 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22339 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22340 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22341 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22343 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22395 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22396 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22401 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22402 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22404 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22405 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22406 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22408 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22410 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22411 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22412 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22414 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22416 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22417 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22419 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22420 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22423 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22425 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22426 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22428 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22429 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22431 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22432 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22433 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22434 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22435 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22436 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22437 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22438 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22439 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22440 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1429 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22441 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22443 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22444 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22445 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22446 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22447 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22448 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22449 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22451 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22452 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22453 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22455 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22456 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22458 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22459 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22461 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22466 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22467 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22468 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22469 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22470 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22473 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22474 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22475 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22476 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22477 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22478 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22479 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22480 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22481 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22485 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22487 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22488 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22489 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22490 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22491 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22492 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22493 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22496 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22497 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22498 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22499 1430 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22500 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22502 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22503 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22505 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22507 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22509 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22510 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22512 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22513 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22514 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22516 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22519 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22520 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22521 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22522 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22523 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22524 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22526 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22527 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22528 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22530 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22533 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22535 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22536 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22537 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22538 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22768 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22769 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22770 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22771 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22772 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22774 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22775 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22776 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22782 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22785 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22786 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22789 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22795 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22796 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22798 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22800 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1431 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22801 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22803 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22804 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22808 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22811 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22812 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22814 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22815 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22816 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22818 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22819 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22820 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22822 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22823 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22825 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22826 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22830 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22832 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22833 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22834 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22835 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22837 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22839 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22840 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22841 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22842 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22843 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22845 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22847 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22849 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22851 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22852 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22853 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22855 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22856 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22857 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22858 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22860 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22861 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22932 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 22934 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23042 1432 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23044 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23045 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23046 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23047 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23048 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23049 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23050 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23051 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23052 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23054 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23055 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23056 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23060 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23061 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23065 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23066 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23068 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23070 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23071 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23072 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23073 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23074 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23075 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23079 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23080 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23081 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23082 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23083 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23084 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23085 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23086 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23090 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23096 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23098 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23099 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23100 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23102 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23105 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23106 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23107 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23109 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23110 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1433 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23111 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23112 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23113 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23114 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23116 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23117 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23118 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23119 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23120 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23122 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23123 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23125 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23126 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23129 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23130 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23131 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23132 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23139 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23141 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23173 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23307 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23309 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23324 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23326 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23327 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23329 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23331 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23332 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23335 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23336 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23337 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23338 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23341 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23342 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23343 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23344 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23350 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23397 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23404 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23462 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23463 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23465 1434 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23469 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23470 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23471 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23473 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23474 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23475 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23476 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23478 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23482 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23483 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23484 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23486 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23489 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23490 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23491 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23946 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23954 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23955 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23959 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23960 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23962 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23963 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23965 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23966 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23968 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23969 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23971 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23972 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23973 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23974 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23977 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23979 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23980 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 23982 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24020 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24021 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24083 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24085 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24087 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24088 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24089 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24090 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1435 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24091 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24092 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24093 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24094 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24095 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24096 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24098 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24099 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24100 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24102 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24104 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24109 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24110 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24113 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24114 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24117 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24118 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24122 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24123 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24125 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24126 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24127 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24129 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24130 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24131 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24132 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24135 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24136 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24137 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24139 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24140 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24141 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24142 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24144 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24145 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24147 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24148 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24175 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24176 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24179 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24180 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24182 1436 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24188 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24190 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24191 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24195 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24196 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24198 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24200 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24201 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24204 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24216 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24245 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24247 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24248 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24250 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24251 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24255 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24258 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24259 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24261 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24262 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24263 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24265 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24266 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24267 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24268 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24270 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24271 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24273 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24275 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24277 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24279 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24280 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24281 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24283 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24284 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24285 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24287 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24288 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24290 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24291 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24292 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24293 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1437 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24294 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24296 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24298 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24299 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24300 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24301 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24302 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24303 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24304 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24305 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24307 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24308 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24310 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24311 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24312 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24318 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24319 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24322 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24323 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24324 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24325 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24326 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24327 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24328 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24329 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24330 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24331 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24332 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24333 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24334 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24335 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24336 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24409 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24410 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24412 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24415 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24417 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24418 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24419 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24420 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24421 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24424 1438 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24426 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24429 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24430 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24431 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24432 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24433 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24435 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24436 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24438 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24439 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24440 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24442 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24443 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24444 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24446 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24449 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24450 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24455 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24457 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24459 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24460 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24463 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24464 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24465 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24466 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24467 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24469 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24470 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24471 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24472 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24473 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24474 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24475 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24476 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24477 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24478 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24479 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24480 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24481 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24483 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24484 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24486 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1439 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24487 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24488 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24489 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24490 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24491 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24494 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24495 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24496 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24498 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24499 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24501 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24503 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24504 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24505 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24507 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24508 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24596 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24727 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24729 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24731 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24732 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24735 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24737 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24738 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24741 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24742 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24743 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24746 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24748 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24749 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24750 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24751 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24752 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24753 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24755 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24757 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24759 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24760 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24761 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24763 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24764 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24765 1440 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24766 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24767 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24768 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24769 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24771 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24774 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24775 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24778 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24779 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24781 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24782 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24783 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24787 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24789 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24791 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24792 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24793 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24795 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24797 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24798 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24800 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24803 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24804 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24813 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24814 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24815 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24816 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24817 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24818 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24819 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24820 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24824 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24825 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24826 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24827 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24828 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24831 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24832 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24833 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24834 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24836 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24837 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1441 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24839 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24840 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24841 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24842 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24843 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24844 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24845 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24846 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24848 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24849 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 24870 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25084 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25088 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25092 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25094 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25096 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25097 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25098 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25099 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25104 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25105 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25107 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25110 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25111 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25113 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25114 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25115 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25116 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25117 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25118 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25119 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25122 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25126 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25129 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25132 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25133 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25134 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25136 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25137 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25139 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25142 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25143 1442 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25144 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25146 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25148 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25149 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25152 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25153 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25154 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25155 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25156 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25157 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25158 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25163 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25165 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25166 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25168 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25169 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25170 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25171 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25172 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25173 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25174 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25175 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25177 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25179 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25180 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25181 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25267 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25333 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25363 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25364 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25366 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25367 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25368 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25369 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25370 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25371 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25372 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25374 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25376 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25377 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25378 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25379 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1443 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25380 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25382 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25386 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25387 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25388 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25389 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25390 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25391 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25393 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25394 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25395 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25397 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25401 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25402 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25403 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25404 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25405 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25406 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25407 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25408 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25409 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25411 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25413 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25414 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25416 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25417 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25418 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25420 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25422 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25423 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25424 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25425 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25427 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25429 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25432 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25433 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25434 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25435 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25437 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25438 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25441 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25442 1444 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25443 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25444 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25445 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25447 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25448 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25449 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25450 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25451 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25452 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25453 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25454 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25455 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25456 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25457 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25582 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25583 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25587 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25588 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25589 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25591 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25592 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25594 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25595 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25598 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25599 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25602 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25606 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25607 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25608 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25609 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25610 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25611 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25612 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25616 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25617 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25618 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25620 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25622 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25623 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25625 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25626 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25627 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1445 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25629 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25630 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25632 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25635 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25636 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25637 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25638 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25639 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25640 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25641 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25642 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25643 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25644 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25805 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25810 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25812 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25817 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25819 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25820 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25822 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25825 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25826 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25827 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25829 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25831 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25832 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25833 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25834 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25835 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25836 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25837 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25838 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25839 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25840 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25841 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25843 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25845 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25847 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25848 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25850 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25851 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25852 1446 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25853 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25854 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25855 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25856 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25857 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25858 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25859 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25860 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25861 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25862 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25865 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25866 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25868 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25873 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25874 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25875 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25879 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25880 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25882 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25883 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25884 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25885 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25886 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25887 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25889 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25890 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25892 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25895 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25897 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25899 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25900 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25901 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25902 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25903 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25905 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25906 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25908 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25909 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25911 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25912 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25916 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25917 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1447 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25918 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25919 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25920 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25921 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25923 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25924 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25925 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25928 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25930 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25935 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25936 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 25937 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26044 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26124 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26125 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26127 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26128 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26129 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26130 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26133 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26134 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26136 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26137 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26140 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26141 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26143 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26144 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26146 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26149 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26150 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26152 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26154 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26155 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26158 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26161 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26162 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26163 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26165 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26166 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26167 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26168 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26169 1448 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26170 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26172 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26173 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26174 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26175 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26179 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26180 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26183 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26184 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26286 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26293 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26294 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26295 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26296 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26297 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26298 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26299 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26300 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26301 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26302 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26303 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26304 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26305 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26306 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26308 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26309 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26312 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26313 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26314 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26316 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26317 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26320 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26322 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26325 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26326 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26328 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26329 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26330 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26331 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26332 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26333 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26335 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1449 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26336 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26337 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26338 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26340 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26341 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26343 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26344 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26346 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26347 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26349 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26350 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26351 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26352 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26353 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26354 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26355 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26356 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26357 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26358 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26359 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26362 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26363 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26364 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26365 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26366 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26367 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26368 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26369 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26370 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26371 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26372 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26373 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26374 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26375 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26377 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26380 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26381 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26382 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26383 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26384 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26385 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26387 1450 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26388 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26390 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26391 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26393 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26394 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26395 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26396 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26397 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26399 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26400 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26401 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26403 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26404 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26405 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26406 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26407 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26408 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26409 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26410 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26412 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26413 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26415 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26467 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26698 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26699 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26700 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26702 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26704 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26705 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26708 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26711 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26712 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26714 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26715 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26718 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26719 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26720 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26724 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26726 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26729 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26911 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26912 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1451 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26914 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26915 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26916 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26918 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26919 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26920 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26921 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26922 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26923 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26924 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26925 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26928 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26929 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26931 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26932 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26933 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26935 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26937 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26939 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26940 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26941 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26942 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26943 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26944 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26945 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26946 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26947 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26948 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26949 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26950 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26951 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26952 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26953 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26954 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26955 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26956 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26957 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26958 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26959 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26961 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26962 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26963 1452 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26964 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26965 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26966 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26967 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26968 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26969 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26970 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26973 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26974 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26975 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26976 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26977 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26978 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26979 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26980 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26981 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26982 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26983 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26984 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26985 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26986 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26987 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26988 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26990 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26991 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26992 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26994 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26995 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26996 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26997 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26998 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 26999 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27000 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27002 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27003 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27005 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27007 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27008 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27009 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27010 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27011 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27012 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1453 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27014 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27015 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27016 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27017 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27019 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27020 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27022 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27023 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27024 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27025 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27026 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27027 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27028 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27029 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27030 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27031 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27032 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27033 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27034 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27035 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27036 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27038 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27039 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27040 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27041 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27042 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27044 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27045 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27046 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27047 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27048 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27049 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27051 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27052 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27054 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27055 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27056 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27057 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27058 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27059 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27060 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27061 1454 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27062 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27063 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27064 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27065 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27066 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27067 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27068 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27070 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27071 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27072 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27073 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27074 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27075 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27076 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27077 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27078 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27079 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27080 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27081 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27082 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27084 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27087 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27088 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27089 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27090 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27091 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27092 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27093 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27094 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27095 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27096 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27098 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27099 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27100 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27101 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27102 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27103 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27104 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27105 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27106 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27107 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27108 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1455 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27109 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27110 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27111 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27112 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27113 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27114 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27115 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27116 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27117 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27118 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27119 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27120 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27121 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27122 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27124 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27125 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27126 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27127 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27128 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27129 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27428 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27544 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27545 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27546 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27547 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27548 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27549 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27550 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27551 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27552 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27553 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27554 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27555 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27556 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27557 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27558 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27559 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27560 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27561 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27562 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27563 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27564 1456 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27565 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27566 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27568 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27569 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27570 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27572 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27573 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27574 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27575 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27576 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27577 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27581 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27582 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27583 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27584 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27585 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27586 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27587 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27588 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27589 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27590 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27591 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27592 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27593 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27597 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27598 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27600 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27601 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27602 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27603 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27604 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27605 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27606 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27607 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27608 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27609 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27610 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27611 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27612 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27613 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27616 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27617 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1457 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27618 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27619 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27620 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27621 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27622 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27623 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27624 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27625 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27626 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27627 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27628 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27629 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27630 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27631 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27632 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27633 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27634 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27635 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27636 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27637 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27639 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27640 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27641 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27643 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27645 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27646 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27647 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27649 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27650 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27651 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27652 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27653 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27654 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27655 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27656 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27657 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27658 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27659 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27660 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27661 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27662 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27663 1458 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27664 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27665 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27666 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27667 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27668 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27669 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27670 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27672 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27673 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27674 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27675 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27677 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27678 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27679 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27680 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27681 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27682 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27683 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27684 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27686 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27687 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27689 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27690 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27691 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27693 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27694 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27695 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27696 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27697 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27698 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27699 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27700 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27701 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27702 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27703 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27704 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27706 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27707 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27708 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27709 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27711 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27712 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1459 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27713 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27714 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27715 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27716 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27717 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27719 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27721 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27722 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27723 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27724 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27726 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27727 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27728 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27729 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27730 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27731 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27732 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27733 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27735 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27736 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27737 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27738 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27739 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27740 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27741 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27742 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27743 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27744 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27745 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27746 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27747 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27748 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27749 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27750 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27751 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27752 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27753 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27754 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27755 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27756 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27757 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27758 1460 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27759 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27760 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27761 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27762 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27763 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27764 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27765 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27766 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27767 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27768 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27769 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27770 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27771 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27772 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27773 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27774 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27775 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27776 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27777 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27778 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27779 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27780 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27781 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27782 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27783 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27784 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27786 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27787 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27788 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27789 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27790 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27791 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27792 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 27794 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 28068 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 37180 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 41048 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 53381 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71019 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71020 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71021 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71022 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1461 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71024 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71025 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71026 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71027 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71029 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71030 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71031 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71032 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71033 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71034 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71035 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71036 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71037 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71038 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71039 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71040 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71041 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71042 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71043 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71045 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71046 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71047 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71048 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71049 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71051 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71052 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71053 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71054 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71055 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71056 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71058 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71059 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71060 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71061 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71062 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71063 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71064 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71066 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71067 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71068 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71069 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71070 1462 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71071 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71072 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71073 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71074 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71075 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71076 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71077 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71078 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71079 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71080 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71081 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71083 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71084 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71087 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71088 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71089 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71090 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71091 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71092 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71093 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71094 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71095 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71096 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71097 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71099 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71101 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71102 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71104 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71105 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71106 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71109 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71110 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71111 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71112 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71113 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71114 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71115 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71116 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71117 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71118 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71119 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71120 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1463 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71121 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71122 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71123 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71125 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71126 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71127 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71128 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71129 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71130 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71131 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71132 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71135 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71136 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71137 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71138 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71139 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71140 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71142 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71143 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71144 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71145 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71146 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71147 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71148 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71149 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71150 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71151 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71152 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71153 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71154 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71155 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71156 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71157 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71158 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71160 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71161 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71162 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71163 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71164 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71165 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71166 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71167 1464 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71168 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71169 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71170 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71171 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71172 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71173 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71174 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71175 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71176 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71177 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71178 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71179 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71180 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71181 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71183 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71184 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71185 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71186 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71187 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71188 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71189 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71190 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71191 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71192 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71196 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71198 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71199 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71200 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71201 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71203 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71204 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71205 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71207 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71208 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71209 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71212 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71213 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71214 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71215 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71216 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71217 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71218 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1465 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71219 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71220 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71221 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71222 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71223 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71224 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71225 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71226 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71229 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71231 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71232 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71233 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71234 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71235 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71236 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71237 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71238 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71239 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71240 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71241 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71242 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71243 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71244 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71245 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71246 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71247 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71249 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71250 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71251 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71252 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71253 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71254 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71255 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71256 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71257 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71258 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71259 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71261 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71262 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71263 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71264 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71265 1466 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71266 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71267 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71268 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71269 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71271 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71272 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71273 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71286 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71289 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71290 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71291 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71299 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71359 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71368 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71371 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71601 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71607 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71749 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71750 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71751 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71752 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71754 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71755 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71756 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71757 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71758 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71759 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71760 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71761 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71762 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71763 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71764 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71765 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71766 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71767 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71768 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71769 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71773 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71774 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71775 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71776 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71777 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1467 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71778 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71779 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71780 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71781 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71782 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71784 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71785 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71787 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71788 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71789 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71790 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71791 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71792 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71793 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71794 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71795 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71797 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71798 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71799 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71801 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71802 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71803 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71804 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71805 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71806 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71807 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71808 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71809 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71810 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71811 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71813 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71814 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71815 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71817 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71818 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71819 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71821 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71822 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71823 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71825 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71826 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71827 1468 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71828 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71829 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71830 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71831 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71832 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71833 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71834 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71835 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71836 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71838 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71839 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71840 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71841 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71842 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71843 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71844 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71845 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71847 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71848 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71849 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71850 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71851 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71852 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71854 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71855 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71856 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71857 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71880 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71882 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71883 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71884 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71885 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71886 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71887 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71888 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71889 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71890 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71892 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71893 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71894 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71895 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71896 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1469 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71897 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71898 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71899 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71900 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71901 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71902 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71903 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71904 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71905 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71907 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71909 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71910 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71912 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71914 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71915 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71916 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71917 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71918 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71919 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71920 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71921 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71922 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71923 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71925 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71926 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71927 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71928 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71929 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 71930 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 72400 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 72486 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 72568 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 72569 91.10.GU.10 Agent - Guàrdia Urbana 72570 1470 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 ANNEX 4: LLOCS DE TREBALL DE LA FAMÍLIA DE PREVENCIÓ I EXTINCIÓ I ASSIGNACIÓ D’EMPLEATS I EMPLEADES QUE ELS OCUPEN. Les columnes recullen la següent informació: · Codi lloc: Codi del lloc de treball al que pertany la dotació. · Denominació lloc: Denominació del lloc de treball al que pertany la dotació. · Matrícula: Codi de la persona que ocupa la dotació. Codi lloc Denominació lloc Matrícula 60.30.PE.10 Sotsoficial/a - SPEIS 17512 60.30.PE.10 Sotsoficial/a - SPEIS 17520 60.30.PE.10 Sotsoficial/a - SPEIS 17544 60.30.PE.10 Sotsoficial/a - SPEIS 17571 60.30.PE.10 Sotsoficial/a - SPEIS 17574 60.30.PE.10 Sotsoficial/a - SPEIS 17582 60.30.PE.10 Sotsoficial/a - SPEIS 18209 60.30.PE.10 Sotsoficial/a - SPEIS 19135 60.30.PE.10 Sotsoficial/a - SPEIS 19150 60.30.PE.10 Sotsoficial/a - SPEIS 19248 60.30.PE.10 Sotsoficial/a - SPEIS 19253 60.30.PE.10 Sotsoficial/a - SPEIS 19279 60.30.PE.10 Sotsoficial/a - SPEIS 19286 60.30.PE.10 Sotsoficial/a - SPEIS 19323 60.30.PE.10 Sotsoficial/a - SPEIS 19459 60.30.PE.10 Sotsoficial/a - SPEIS 21165 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 17559 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 19151 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 19156 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 19174 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 19211 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 21164 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 21167 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 21172 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 21378 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 21379 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 21393 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 21397 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 21721 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 21723 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 21730 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 21734 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 21737 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 22101 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 22113 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 22115 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1471 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 22156 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 22555 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 22558 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 22560 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 24510 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 24662 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 24663 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 24666 60.50.PE.10 Sergent/a - SPEIS 37192 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 17518 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 17524 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 17545 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 17554 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 17560 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 17621 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 18207 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 19162 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 19165 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 19195 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 19199 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 19203 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 19205 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 19206 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 19221 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 19258 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 19268 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 19293 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 19302 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 19310 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 19315 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 19329 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 21166 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 21171 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 21382 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 21385 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 21389 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 21396 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 21732 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 21738 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 22117 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 22120 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 22155 1472 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 22548 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 22549 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 22550 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 22566 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 22920 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24511 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24512 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24513 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24516 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24517 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24518 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24519 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24520 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24521 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24522 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24523 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24524 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24528 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24529 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24535 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24580 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24581 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24583 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24584 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24664 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24668 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24670 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24675 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 24676 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 25292 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 25305 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 25306 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 25307 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 25310 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 25313 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 25314 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 25318 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 25500 60.70.PE.10 Caporal/a - SPEIS 25522 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 13414 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 13425 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 16875 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1473 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17511 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17513 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17514 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17516 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17517 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17519 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17522 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17525 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17529 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17531 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17535 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17536 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17537 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17541 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17542 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17543 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17548 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17552 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17556 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17563 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17570 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17572 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17575 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17576 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17577 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17581 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17583 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17584 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17586 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17588 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17589 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17590 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17592 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17593 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17594 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17596 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17598 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17599 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17601 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17607 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17608 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17609 1474 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17610 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17612 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17614 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17616 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17617 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17618 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17619 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17620 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17624 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17625 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17627 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17629 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 17630 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 18152 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 18208 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19133 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19136 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19138 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19140 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19143 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19144 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19145 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19146 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19148 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19152 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19153 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19154 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19157 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19168 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19172 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19173 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19176 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19177 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19178 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19179 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19182 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19183 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19184 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19185 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19186 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19187 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19189 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1475 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19191 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19192 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19198 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19200 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19202 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19210 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19212 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19213 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19215 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19216 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19219 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19220 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19222 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19223 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19224 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19226 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19227 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19229 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19230 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19231 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19234 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19235 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19236 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19237 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19240 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19241 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19244 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19245 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19247 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19250 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19251 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19254 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19256 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19259 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19260 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19264 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19266 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19267 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19269 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19270 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19272 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19274 1476 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19275 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19276 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19278 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19287 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19289 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19291 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19294 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19295 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19297 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19301 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19304 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19308 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19309 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19311 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19313 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19314 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19316 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19320 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19321 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19325 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19326 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19328 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19330 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19332 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 19457 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 20623 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21158 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21159 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21160 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21161 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21162 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21163 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21168 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21169 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21173 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21174 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21175 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21376 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21383 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21384 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21386 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21387 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1477 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21390 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21391 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21392 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21722 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21724 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21726 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21727 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21729 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21733 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21735 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21736 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21739 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21740 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21817 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 21818 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22102 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22103 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22108 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22109 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22110 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22111 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22112 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22114 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22118 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22119 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22121 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22122 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22123 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22124 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22125 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22126 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22127 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22403 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22551 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22553 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22554 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22556 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22559 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22561 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22562 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22563 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22564 1478 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22565 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22567 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22568 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22917 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22918 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22919 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22921 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22922 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22923 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22924 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22925 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22926 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 22927 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 23284 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24509 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24514 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24515 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24525 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24526 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24527 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24530 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24531 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24532 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24533 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24534 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24536 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24537 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24538 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24582 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24585 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24586 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24587 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24588 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24589 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24590 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24591 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24592 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24593 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24594 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24665 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24667 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24669 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1479 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24671 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24672 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24673 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24674 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 24786 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25091 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25291 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25293 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25294 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25295 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25296 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25298 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25300 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25301 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25302 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25303 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25304 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25308 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25309 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25311 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25312 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25315 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25316 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25317 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25319 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25320 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25412 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25499 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25501 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25502 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25503 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25504 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25505 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25506 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25507 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25508 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25509 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25510 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25511 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25512 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25513 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25514 1480 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25515 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25516 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25517 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25518 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25519 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25520 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25521 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25523 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25524 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25525 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25526 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25527 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25528 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25927 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25934 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25950 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25951 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25952 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25953 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25954 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25955 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25956 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25958 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25959 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25960 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25961 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25962 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25963 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25964 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25965 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25966 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25967 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25969 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25970 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25971 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25972 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25973 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25974 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25975 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25977 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25978 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25979 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1481 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25980 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25981 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25982 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25983 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25984 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25985 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25986 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25987 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25988 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25989 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25990 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25991 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25992 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 25993 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26321 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26423 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26425 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26426 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26427 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26428 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26429 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26430 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26431 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26432 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26433 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26434 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26435 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26436 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26437 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26438 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26439 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26440 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26441 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26442 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26443 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26444 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26446 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26447 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26448 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26449 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26450 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26451 1482 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26454 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26455 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26456 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26457 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26458 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26459 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26460 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26463 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26465 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 26936 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27295 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27296 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27297 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27298 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27299 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27300 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27301 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27302 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27303 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27304 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27305 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27306 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27307 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27309 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27310 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27311 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27312 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27313 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27314 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27315 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27316 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27317 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27318 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27319 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27320 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27321 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27322 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27323 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27324 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27325 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27326 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27327 NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1483 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27328 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27329 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27330 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27331 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27332 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27333 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27334 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27335 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27336 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27337 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27338 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27615 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27820 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27821 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27822 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27823 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27824 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27825 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27826 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27827 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27828 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27829 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27830 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27831 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27832 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27833 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27834 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27835 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27836 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27837 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27838 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27839 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27840 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27841 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27842 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27843 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27844 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27845 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27846 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27847 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27848 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27849 1484 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Codi lloc Denominació lloc Matrícula 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27850 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27851 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 27852 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71962 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71963 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71965 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71966 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71970 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71971 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71972 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71973 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71974 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71975 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71976 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71977 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71978 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71980 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71981 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71982 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71983 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71984 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71985 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71986 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71987 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71988 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71989 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71990 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71991 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71992 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71993 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71994 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 71997 91.20.PE.10 Bomber/a - SPEIS 72465 * * * NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1485 Decret. Per decret de l’Alcaldia de 4 de març de 2013 es va crear la Taula de Coordinació amb l’Àrea Metropolitana. Es palesa la necessitat de reforçar la representació política en la seva composició per millorar el desenvolupament de les seves funcions. Per això, i d’acord amb les facultats que m’assigna l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Primer. Designar com a vicepresident/a primer/a de la Taula de Coordinació amb l’Àrea Metropolitana el/la Regidor/a de Presidència i Territori. Segon. Designar com a vicepresident/a segon/a el/la gerent municipal. Tercer. Modificar el decret de l’Alcaldia de 4 de març de 2013 de creació de la Taula de Coordinació amb l’Àrea Metropolitana d’acord amb les disposicions dels punts anteriors. Barcelona, 15 de març de 2013. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 788/13) * * * Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i l’article 22 del Reglament Orgànic de l’Ajuntament de Barcelona, disposo: Primer. Delegar en els Gerents Adjunts d’Urbanisme, d’Habitatge, de Medi Ambient i Serveis Urbans i d’Infraestructures i Coordinació Urbana, i en l’àmbit material de les seves competències, les atribucions següents en matèria de subvencions: a) Resolució de modificacions substancials, no substancials i pròrrogues per a executar o justificar els projectes subvencionats per aquest Ajuntament. b) Adopció de tots els actes que corresponguin relatius a reintegraments en matèria de projectes subvencionats per aquest Ajuntament. c) Adopció de tots els actes de naturalesa sancionadora en matèria de projectes subvencionats per aquest Ajuntament. d) Adopció de la resta d’actes derivats de subvencions atorgades per aquest ajuntament. Segon Modificar el Decret d’Alcaldia, de 2 de desembre de 2011 (S1/D/2011- 05506), suprimint en la relació de l’estructura executiva annexa el Gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans i d’Hàbitat Urbà. Tercer. Establir que en les resolucions adoptades en exercici de les facultats delegades en aquest decret es farà constar expressament que s'actua per delegació de l'Alcalde. Quart. Determinar que les delegacions d’atribucions conferides en aquesta resolució seran efectives a partir del dia de la seva signatura, sens perjudici de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província i en la Gaseta Municipal. Cinquè. Donar compte d’aquesta resolució al Plenari del Consell Municipal en la primera sessió que celebri. Barcelona, 15 de març de 2013. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 794/13) 1486 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 CONVENIS Convenis de col·laboració i autorització paisatgística Núm. 2020 A la ciutat de Barcelona, el dia 15 de juny de 2012. Reunits D'una part, l'Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, regidor-president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia d’11 de juliol de 2011 i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per la Sra. Pilar Figueras de Diego, secretària delegada de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. De l'altra, la Sra. Silvia Ramón i Pujol, amb DNI núm. 43.440.885-A, degudament autoritzada per aquest acte pel Sr. Michael Gumz, amb passaport núm. 5678126140, director general de l'empresa BlowUP media España, SA, amb NIF A-82879412 i amb domicili social al carrer Núñez de Balboa, 114, 28006 de Madrid. Diuen 1. L’empresa BlowUp Media España, SA, que el Sr. Michael Gumz representa, està autoritzada per Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de TOUS, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de TOUS, en data 8 de juny de 2012, ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. L’Ajuntament de Barcelona, des de sempre, ha tingut la inquietud de solucionar els problemes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels diferents canvis urbanístics que ha sofert la mateixa. Una de les distorsions més habituals és l’aparició de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en el marc d’una estratègia global de recuperació de la qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament i adequació de les mateixes per a integrar-les en el paisatge al qual pertanyen. 4. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de sempre la sensibilitat per reconduir aquestes discontinuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aquesta finalitat, gestionades bé des de la Campanya “Barcelona, posa’t guapa” amb subvenció econòmica i assessorament professional; bé finançades des del patrocini d’espònsors privats. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara de nou un projecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de mitgeres a diferents indrets de Barcelona. 5. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d'espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. L'Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions de millora del paisatge urbà vol promoure un Programa de recuperació de mitgeres de la ciutat. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1487 L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de TOUS. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza a BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de TOUS, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 27 de gener de 2011, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5 l'autorització de la propietat. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'estar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001, Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 4378, de 5 de maig de 2005) i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la què es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2012 a 2016 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2012 serà el següent: · horari d’hivern: del’1 de gener fins el 24 de març, ambdós inclosos, i del 29 d’octubre al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. · horari d’estiu: del 25 de març al 28 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. En cas d’incompliment d’aquestes condicions, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l’empresa, obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. A aquests efectes l’Institut de Paisatge Urbà haurà de comunicar fefaentment l’incompliment que haurà de resoldre’s en un termini de 48 hores de de la recepció de la notificació. I en aquest sentit, BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de TOUS, es compromet a complir la normativa esmentada. Qualsevol variació en el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma, respecte de les lones aquí autoritzades, haurà de ser prèviament aprovada pel gerent de l'Institut del Paisatge Urbà. Tercer. Termini 1488 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 El termini màxim de la present autorització paisatgística és de dos setmanes a partir de la data de la seva col·locació. La lona publicitària romandrà exposada del 16 de juny fins a l’1 de juliol de 2012. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat al Passeig de Gràcia, 76, de Barcelona. Per minimitzar i pacificar l’impacte paisatgístic de les lones publicitàries i aconseguir mantenir endreçat l’espai durant la intervenció a l’edifici, BlowUp Media España, SA, es compromet a cobrir les bastides d’obra de l’edifici de referència amb una lona mimètica durant el temps que hi hagi obra però no exposició de lona publicitària, en aquest sentit, la propietat dona el seu consentiment per a la instal·lació d’aquesta lona mimètica. El cost de fabricació (sens perjudici de poder repercutir, totalment o parcialment, el seu cost a la propietat o a tercers), instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil que aquesta actuació comporti., aniran a càrrec de BlowUp Media España, SA, tal i com s’han compromès les parts, en el assabentat núm. 7, a la compareixença de data 7 de setembre de 2011 (annex 6). Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “DESÈ. Identificació i informació” Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de TOUS, la col·laboració amb el programa de recuperació de mitgeres de la ciutat, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat. BlowUp Media España, SA, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de cinc mil vint-i-nou euros amb setanta-cinc cèntims (5.029,75 €) iva inclòs Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de TOUS, ingressarà, el mateix dia de la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. O bé el moment de signatura del conveni BlowUp Media España, SA, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic, mitjançant aval bancari o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del sotsdirector tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de TOUS, finançarà una part del procés de les obres de reforma i transformació l’edifici ubicat al Passeig de Gràcia, 76 ateses les NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1489 condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en la quantitat del 3%. Aquesta restauració haurà de contemplar les condicions particulars de la llicència d'obres emesa pel districte de l’Eixample amb data 16 de juny de 2011 de la ha estat degudament prorrogada (annex 7), així com les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 28 de juliol de 2011 (annex 8), emès des de la Direcció Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà, tal i com s'han compromès les parts a la compareixença del 7 de setembre de 2011 (annex 6). A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les esmentades obres proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 9). Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a la execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a BlowUp Media España, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de TOUS, i sens perjudici de la incoació del corresponent expedient sancionador. Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització. L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que indicarà la direcció tècnica d’aquest Institut. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro (annex 10). Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de TOUS, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, TOUS, facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent l'Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, en nom de l'Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de TOUS, i l’anomena com a "Entitat col·laboradora de la Campanya Barcelona, posa't guapa". I en prova de 1490 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 conformitat, signen aquest document per duplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Ajuntament de Barcelona, el regidor-president de l'IMPUiQV, Antoni Vives i Tomàs. Per BLOWuP MEDIA ESPAÑA, SA, l’autoritzada, Silvia Ramón i Pujol. La secretaria delegada, Pilar Figueras de Diego. * * * Núm. 2031 A la ciutat de Barcelona, el dia 23 d’agost de 2012 Reunits D'una part, l'Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, regidor president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia d’11 de juliol de 2011 i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per la Sra. Pilar Figueras de Diego, secretària delegada de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. De l'altra, el Sr. Joaquin Cusí Navarro, amb DNI. 46.327.221-T, en representació de l'empresa Ginsa Electronic, SA, amb NIF A-08655797 i amb domicili social al carrer Atenas, 11, 08006 de Barcelona. Diuen 1. L’empresa Ginsa Electronic, SA, que el Sr. Joaquin Cusí Navarro representa, està autoritzada per Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de NESTEA, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de NESTEA, en data 6 d’agost de 2012, ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada, instal·lant una lona publicitària sobre una mitgera no consolidada al carrer Balmes 113, que recau sobre un solar en construcció ubicat al carrer Balmes 115-117 (annex 2). 3. L’Ajuntament de Barcelona, des de sempre, ha tingut la inquietud de solucionar els problemes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels diferents canvis urbanístics que ha sofert la mateixa. Una de les distorsions més habituals és l’aparició de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en el marc d’una estratègia global de recuperació de la qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament i adequació de les mateixes per a integrar-les en el paisatge al qual pertanyen. 4. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de sempre la sensibilitat per reconduir aquestes discontinuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aquesta finalitat, gestionades bé des de la Campanya “Barcelona, posa’t guapa” amb subvenció econòmica i assessorament professional; bé finançades des del patrocini d’espònsors privats. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara de nou un projecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de mitgeres a diferents indrets de Barcelona. 5. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d'espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1491 finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. L'Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions de millora del paisatge urbà vol promoure un Pla de recuperació de mitgeres de la ciutat. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de NESTEA. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza a Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de NESTEA, la col·locació d'una lona publicitària sobre mitgera no consolidada, al carrer Balmes, 113, que recau sobre un solar en construcció ubicat al carrer Balmes, 115-117, segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 16 de juliol de 2012, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5 l'autorització de la propietat. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'estar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001, Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 4378, de 5 de maig de 2005) i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la què es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2012 a 2016 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2012 serà el següent: · horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 24 de març, ambdós inclosos, i del 29 d’octubre al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. · horari d’estiu: del 25 de març al 28 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. En cas d’incompliment d’aquestes condicions, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l’empresa, obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. A aquests efectes l’Institut de Paisatge Urbà haurà de comunicar feafentment l’incompliment que haurà de subsanar-se el un termini de 48 hores de de la recepció de la notificació. 1492 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 I en aquest sentit, Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de NESTEA, es compromet a complir la normativa esmentada. Qualsevol variació en el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma, respecte de la lona aquí autoritzada, haurà de ser prèviament aprovada pel gerent de l'Institut del Paisatge Urbà. Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística d’us excepcional és d’un mes a partir de la data de la seva col·locació. La lona publicitària sobre mitgera no consolidada romandrà exposada del 24 d’agost fins al 23 de setembre de 2012. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres d’enderrocament i nova construcció de l’edifici ubicat al carrer Balmes, 115-117, de Barcelona. I esta supeditat al compliment estricte de la llicència d’obres 02- 2011L21026 emesa pel districte de l’Eixample de data 24 de novembre del 2011, i la llicència d’obres majors 02-2011LM16072 emesa pel districte de l’ Eixample de data 16 de març de 2012 (annex 6) Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de NESTEA, la col·laboració amb el programa de recuperació de mitgeres de la ciutat, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat. Ginsa Electronic, SA, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de tretze mil tres-cents un euros amb vint-i-un cèntims (13.301,21€) iva inclòs En el moment de signatura del conveni Ginsa Electronic, SA, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de NESTEA, ingressarà, dins dels quinze dies naturals següents a la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del director tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de NESTEA, finançarà una part del procés de les obres d’enderrocament dutes a terme a l’edifici ubicat al carrer Balmes 115-117, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en la quantitat del 15%. Aquesta actuació haurà de contemplar les condicions particulars de la llicència d'obres emesa pel districte de L’Eixample amb data 24 de novembre de 2011. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1493 Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a la execució subsidiària de la retirada de la lona sobre mitgera no consolidada, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de NESTEA, i sens perjudici de la incoació del corresponent expedient sancionador. Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona sobre una mitgera no consolidada, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització (annex 7). L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària sobre mitgera no consolidada un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que indicarà la direcció tècnica d’aquest Institut. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre mitgera no consolidada i amb una alçada de, com a mínim, un metro. (annex 8) Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de NESTEA, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, NESTEA, facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. L'Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, en nom de l'Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de NESTEA, i l’anomena com a "Entitat col·laboradora de la Campanya Barcelona, posa't guapa". I en prova de conformitat, signen aquest document per duplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Ajuntament de Barcelona, el regidor-president de l'IMPUiQV, Antoni Vives i Tomàs. Per GINSA ELECTRÒNIC, SA, el representant, Joaquín Cusí Navarro. La secretaria delegada, Pilar Figueras de Diego. * * * 1494 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Núm. 2032 A la ciutat de Barcelona, el dia 14 de setembre de 2012. Reunits D'una part, l'Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, regidor president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia d’11 de juliol de 2011 i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per la Sra. Pilar Figueras de Diego, secretària delegada de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. De l'altra, la Sra. Silvia Ramón i Pujol, amb DNI núm. 43.440.885-A, degudament autoritzada per aquest acte pel Sr. Michael Gumz, amb passaport núm. 5678126140, director general de l'empresa BlowUP media España, SA, amb NIF A-82879412 i amb domicili social al carrer Núñez de Balboa, 114, 28006 de Madrid. Diuen 1. L’empresa BlowUP media España, SA, que el Sr. Michael Gumz representa, està autoritzada per Proximia Havas, SL, encarregada de la publicitat exterior de ADESLAS, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. BlowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Proximia Havas, SL, encarregada de la publicitat exterior de ADESLAS, a 3 de setembre de 2012, ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. L’Ajuntament de Barcelona, des de sempre, ha tingut la inquietud de solucionar els problemes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels diferents canvis urbanístics que ha sofert la mateixa. Una de les distorsions més habituals és l’aparició de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en el marc d’una estratègia global de recuperació de la qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament i adequació de les mateixes per a integrar-les en el paisatge al qual pertanyen. 4. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de sempre la sensibilitat per reconduir aquestes discontinuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aquesta finalitat, gestionades bé des amb subvenció econòmica i assessorament professional; bé finançades des del patrocini d’espònsors privats. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara de nou un projecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de mitgeres a diferents indrets de Barcelona. 5. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d'espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. L'Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions de millora del paisatge urbà vol promoure un pla de recuperació de mitgeres de la ciutat. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1495 Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per BlowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Proximia Havas, SL, encarregada de la publicitat exterior de ADESLAS. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza a BlowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Proximia Havas, SL, encarregada de la publicitat exterior de ADESLAS, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Ronda Universitat, 33, de Barcelona, obres que eliminaran qualsevol element, patologia o situació de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenança Municipal dels Usos del Paisatge Urbà de la ciutat de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 28 d’octubre de 2011, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5 l'autorització de la propietat. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'estar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001, Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 4378, de 5 de maig de 2005) i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la què es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys la què es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2012 a 2016 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any anys 2012 serà el següent: · horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 24 de març, ambdós inclosos, i del 29 d’octubre al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. · horari d’estiu: del 25 de març al 28 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cas d'incompliment, i un cop fetes 3 advertències de forma fefaent, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l'empresa obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. I en aquest sentit, BlowUP media España, SA es compromet a complir la normativa esmentada. Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és d’un mes partir de la data de la seva col·locació. La lona publicitària romandrà exposada del 15 de setembre fins al 14 d’octubre de 2012. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Ronda Universitat, 33, de Barcelona, i està supeditat al compliment estricte dels assabentats núms. 3 i 4 de la compareixença de data 14 de novembre de 2011 que consta com a annex 6. 1496 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 En el cas d’incompliment d’aquesta condició, BlowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Proximia Havas, SL, encarregada de la publicitat exterior de ADESLAS, es compromet a retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a requeriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la compensació paisatgística que figura al Convenen quart, ni indemnització, ni qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’n derivi. Les obres de rehabilitació d’aquesta façana hauran d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·locació. Per minimitzar i pacificar l’impacte paisatgístic de les lones publicitàries i aconseguir mantenir endreçat l’espai durant la intervenció a l’edifici, BlowUP media España, SA, es compromet a cobrir les bastides d’obra de l’edifici de referència amb una lona mimètica durant el temps que hi hagi obra però no exposició de lona publicitària. El cost de fabricació (sens perjudici de poder repercutir, totalment o parcialment, el seu cost a la propietat o a tercers), instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona mimètica, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de BlowUP media España, SA, tal i com s’han compromès les parts, en el assabentat núm. 7, a la compareixença de data 14 de novembre de 2011 (annex 6). L’incompliment de col·locar la lona mimètica en els terminis i situacions especificats impossibilitarà la continuïtat de la presència publicitària en el període de les obres en curs. Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “DESÈ. Identificació i informació” Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat BlowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Proximia Havas, SL, encarregada de la publicitat exterior de ADESLAS, la col·laboració amb el pla de recuperació de mitgeres de la ciutat, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat. BlowUP media España, SA, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de vuit mil quatre-cents vuitanta-sis euros amb trenta-vuit cèntims (8.486,38€) IVA inclòs. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació BlowUP media España, SA, ingressarà, el dia de la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. O bé en el moment de signatura del conveni BlowUP media España, SA, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del director tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà BlowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Proximia Havas, SL, encarregada de la NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1497 publicitat exterior de ADESLAS, finançarà una part del procés de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Ronda Universitat, 33, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en el 6% dels pressupostos presentats en aquest Institut del Paisatge Urbà. Aquesta restauració haurà de contemplar les condicions particulars de la llicència d'obres emesa pel districte de l’Eixample amb data 18 d’octubre de 2011, de la qual s’ha sol·licitat la corresponent pròrroga (annex 7), així com les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 9 de novembre de 2011 (annex 8), emès des de la Direcció Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà, tal i com s'han compromès les parts a la compareixença de data 14 de novembre de 2011 (annex 6). A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les esmentades obres proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 9). Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a la execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a BlowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Proximia Havas, SL, encarregada de la publicitat exterior de ADESLAS i sens perjudici de la incoació del corresponent expedient sancionador. Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització. L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Per motius de seguretat, es col·locarà en tota la superfície de la bastida un lona de protecció des de l’inici de l’obra fins a la finalització d’aquesta, a banda de les possibles lones publicitàries que es puguin instal·lar Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que s'adjunten com a annex 10. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro. Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de ADESLAS, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, ADESLAS, facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la 1498 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. En senyal d'acceptació i conformitat, els compareixents, en la qualitat amb què actuen, firmen aquest contracte en exemplar duplicat i a un sol efecte, en el lloc i data indicats en l’encapçalament. Per l'Ajuntament de Barcelona, el regidor-president de l'IMPUiQV, Antoni Vives i Tomàs. Per BLOWuP MEDIA ESPAÑA, SA, l’autoritzada, Silvia Ramón i Pujol. La secretaria delegada, Pilar Figueras de Diego. * * * Núm. 2033 A la ciutat de Barcelona, el dia 28 de setembre de 2012. Reunits D'una part, l'Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, regidor president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia d’11 de juliol de 2011 i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per la Sra. Pilar Figueras de Diego, secretària delegada de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. De l'altra, la Sra. Silvia Ramón i Pujol, amb DNI núm. 43.440.885-A, degudament autoritzada per aquest acte pel Sr. Michael Gumz, amb passaport núm. 5678126140, director general de l'empresa blowUP media España, SA, amb NIF A-82879412 i amb domicili social al carrer Núñez de Balboa, 114, 28006 de Madrid. Diuen 1. L’empresa blowUP media España, SA, que el Sr. Michael Gumz representa, està autoritzada per Iris Media, SL, encarregada de la publicitat exterior de PERÚ, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. blowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Iris Media, SL, encarregada de la publicitat exterior de PERÚ, a 14 de setembre de 2012, ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. L’Ajuntament de Barcelona, des de sempre, ha tingut la inquietud de solucionar els problemes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels diferents canvis urbanístics que ha sofert la mateixa. Una de les distorsions més habituals és l’aparició de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en el marc d’una estratègia global de recuperació de la qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament i adequació de les mateixes per a integrar-les en el paisatge al qual pertanyen. 4. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de sempre la sensibilitat per reconduir aquestes discontinuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aquesta finalitat, gestionades bé amb subvenció econòmica i assessorament professional; bé finançades des del patrocini d’espònsors privats. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara de nou un projecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de mitgeres a diferents indrets de Barcelona. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1499 5. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d'espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. L'Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions de millora del paisatge urbà vol promoure un Pla de recuperació de mitgeres de la ciutat. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per blowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Iris Media, SL, encarregada de la publicitat exterior de PERÚ. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza a blowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Iris Media, SL, encarregada de la publicitat exterior de PERÚ, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Rambla de Catalunya, 74, de Barcelona, obres que eliminaran qualsevol element, patologia o situació de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenança Municipal dels Usos del Paisatge Urbà de la ciutat de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 26 d’octubre de 2011, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5 l'autorització de la propietat. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'estar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001, Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 4378, de 5 de maig de 2005) i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la què es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2012 a 2016 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2012 serà el següent: · horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 24 de març, ambdós inclosos, i del 29 d’octubre al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. · horari d’estiu: del 25 de març al 28 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cas d'incompliment, i un cop fetes 3 advertències de forma fefaent, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l'empresa obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. 1500 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. I en aquest sentit, blowUP media España, SA es compromet a complir la normativa esmentada. Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és d’un mes a partir de la data de la seva col·locació. La lona publicitària romandrà exposada de l’1 al 31 d’octubre de 2012. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Rambla de Catalunya, 74, de Barcelona, i està supeditat al compliment estricte dels assabentats núms. 3 i 4 de la compareixença de data 14 de novembre de 2011 que consta com a annex 6. En el cas d’incompliment d’aquesta condició, blowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Iris Media, SL, encarregada de la publicitat exterior de PERÚ, es compromet a retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a requeriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la compensació paisatgística que figura al CONVENEN quart, ni indemnització, ni qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’n derivi. Les obres de rehabilitació d’aquesta façana hauran d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·locació. Per minimitzar i pacificar l’impacte paisatgístic de les lones publicitàries i aconseguir mantenir endreçat l’espai durant la intervenció a l’edifici, blowUP media España, SA, es compromet a cobrir les bastides d’obra de l’edifici de referència amb una lona mimètica durant el temps que hi hagi obra però no exposició de lona publicitària. El cost de fabricació (sens perjudici de poder repercutir, totalment o parcialment, el seu cost a la propietat o a tercers), instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona mimètica, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de blowUP media España, SA, tal i com s’han compromès les parts, en el assabentat núm. 7, a la compareixença de data 14 de novembre de 2011 (annex 6). Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “DESÈ. Identificació i informació” L’incompliment de col·locar la lona mimètica en els terminis i situacions especificats impossibilitarà la continuïtat de la presència publicitària en el període de les obres en curs. Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat blowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Iris Media, SL, encarregada de la publicitat exterior de PERU, la col·laboració amb el Pla de remodelació de parets mitgeres de la Ciutat, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat blowUP media España, SA, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de nou mil vuit-cents vint-i-quatre euros amb quatre cèntims (9.824,04€) IVA inclòs. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació blowUP media España, SA, ingressarà, el mateix dia de la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1501 el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. O bé en el moment de signatura del conveni blowUP media España, SA, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del director tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà blowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Iris Media, SL, encarregada de la publicitat exterior de PERÚ, finançarà una part del procés de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Rambla de Catalunya, 74, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en el 3% dels pressupostos presentats en aquest Institut del Paisatge Urbà. Aquesta restauració haurà de contemplar les condicions particulars de la llicència d'obres emesa pel districte de l’Eixample amb data 8 de novembre de 2011, la qual ha estat degudament prorrogada (annex 7), així com les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 9 de novembre de 2011 (annex 8), emès des de la Direcció Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà, tal i com s'han compromès les parts a la compareixença de data 14 de novembre de 2011 (annex 6). A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les esmentades obres proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 9). Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a la execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a blowUP media España, SA, que actua en nom i representació de Iris Media, SL, encarregada de la publicitat exterior de PERÚ i sens perjudici de la incoació del corresponent expedient sancionador. Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització. L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Per motius de seguretat, es col·locarà en tota la superfície de la bastida un lona de protecció des de l’inici de l’obra fins a la finalització d’aquesta, a banda de les possibles lones publicitàries que es puguin instal·lar Desè. Identificació i informació 1502 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que s'adjunten com a annex 10. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro. Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de PERÚ, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, PERÚ, facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. En senyal d'acceptació i conformitat, els compareixents, en la qualitat amb què actuen, firmen aquest conveni en exemplar triplicat i a un sol efecte, en el lloc i data indicats en l’encapçalament. PER L’INSTITUT Per l'Ajuntament de Barcelona, el regidor-president de l'IMPUiQV, Antoni Vives i Tomàs. Per BLOWuP MEDIA ESPAÑA, SA, l’autoritzada, Silvia Ramón i Pujol. La secretaria delegada, Pilar Figueras de Diego. * * * Núm. 2034 A la ciutat de Barcelona, el dia 4 d’octubre de 2012 Reunits D’una part, l’Im, Sr. Antoni Vives i Tomàs, regidor president de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d’Alcaldia d’11 de juliol de 2011 i en ús de les facultats concedides per l’article 5.2.h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per la Sra. Pilar Figueras de Diego, secretària delegada de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. I De l'altra, el Sr. Carlos Salvador Herrera , amb NIF 52474569T, en nom i representació, com a activation mánager, de l’empresa HAVAS Sports, S.A., amb CIF A-63120174, segons manifesta, i amb domicili social a l’Av. Sarrià 107-109, Planta 9, 08017, Barcelona. El Sr. Carlos Salvador Herrera declara que el seu càrrec és vigent i que les seves facultats no han estat alterades o modificades. Diuen 1. Barcelona és una ciutat de destinació d’esdeveniments i referent mundial per les seves activitats culturals, comercials, esportives, turístiques i de negoci. 2. L’Ajuntament de Barcelona promou polítiques adreçades a la reactivació econòmica i al posicionament mundial de la ciutat per afrontar reptes de futur en el marc d’una economia productiva de qualitat. 3. HAVAS Sports, S.A. es una empresa l’objecte social de la qual és l’organització d’esdeveniments d’empresa i comunicació. Pel que fa al contingut del present conveni, Havas Sports, S.A. és l’agència autoritzada i contractada per DANONE, S.A., per a la gestió, contractació, muntatge i desmuntatge dels esdeveniments relacionats amb la campanya Cardiotur Danacol. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1503 El Cardiotur Danacol és una campanya itinerant creada per DANONE, S.A., i adreçada a la conscienciació ciutadana sobre la importància de mantenir una adequada salut cardiovascular. La campanya es realitza mitjançant una unitat mòbil i diversos elements inflables externs. 4. L’Ajuntament de Barcelona manifesta el seu reconeixement a l’esforç i contribució de DANONE, S.A., pel que fa a la promoció i protecció de la salut pública i la difusió d’hàbits saludables per al cor i el sistema circulatori. 5. El sr. Carlos Salvador Herrera, que actua en nom i representació de DANONE, S.A., mitjançant l’empresa Havas Sports, S.A., ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà per tal d’instal·lar un autocar expositor a un espai públic de la ciutat. La proposta d’ubicació és la confluència del carrer Còrsega amb l’avinguda Diagonal, al costat dels Jardins del Palau Robert, durant els dies 5 i 6 d’octubre de 2012, ambdós inclosos. L’esmentada sol·licitud va ser sotmesa a la Comissió Mixta de Protecció del Paisatge Urbà, que en sessió de data 13 de setembre de 2012, va emetre informe positiu (ref. CM 167/12). 6. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar promoure la protecció, el manteniment i la millora dels valors paisatgístics que conformen la imatge de la ciutat, vetllar per l’ús ordenat i racional del paisatge urbà, com a instrument de decisió per a la conservació de l’entorn, així com promoure la participació de la societat civil i del sector privat, tant en la responsabilitat i manteniment com en la directa recuperació del paisatge i la promoció dels seus valors. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística L’Ajuntament de Barcelona declara d’interès de ciutat l’acció promoguda per DANONE, S.A., i relacionada amb la promoció del control del colesterol vinculat al producte DANACOL. La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels Usos del Paisatge Urbà, en relació als esdeveniments i actuacions que desenvoluparà DANONE, S.A., a l’empara del que preveu el present conveni. Segon. Contingut El actes promocionals, d’informació i difusió de DANONE, S.A., adreçats a la conscienciació ciutadana sobre la importància de mantenir una adequada salut cardiovascular i la difusió d’hàbits saludables per al cor i al sistema circulatori. Els actes anteriors es realitzen de forma itinerant mitjançant una unitat mòbil “Cardiotur” desplegable que es situarà a la confluència del carrer Còrsega amb l’avinguda Diagonal, al costat dels Jardins del Palau Robert, durant els dies 5 i 6 d’octubre de 2012, ambdós inclosos, i en horari d’10:00 hores a 21:00 hores. Juntament a l’esmentada unitat mòbil i com a elements complementaris de l’acció autoritzada, HAVAS Sports, S.A. podrà instal·lar exclusivament dos elements inflables: una simulació d’una arteria i una porteria de futbol. La superfície de tots aquests elements (unitat mòbil i inflables) és, aproximadament, de 75 metres quadrats. La imatge exterior, dimensions i característiques d’aquests elements figuren a l’annex 1 del present conveni. Durant les hores d’exhibició la unitat mòbil estarà en un lloc fix, no es podrà moure, i sota cap circumstància podrà circular per la vorera. Fora de l’horari esmentat, la unitat mòbil estarà totalment tancada i els elements inflables retirats de la via pública. HAVAS Sports, S.A. no podrà lliurar o escampar en la via pública cap mena de publicitat relacionada amb l’acció autoritzada. 1504 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 HAVAS Sports, S.A. no està autoritzada a fer servir cap element del mobiliari urbà com a suport publicitari o promocional de l’esdeveniment. Tampoc en podràfixar o enganxar focus, cables, lones, banderoles, pancartes o similars. HAVAS Sports, S.A., i si escau, DANONE, S.A., seran les úniques responsables dels danys i/o desperfectes que es puguin ocasionar a la via pública o al mobiliari urbà com a conseqüència dels esdeveniments emparats pel present conveni. HAVAS Sports, S.A. garantirà la seguretat i la immobilització dels elements inflables autoritzats. Tercer. Control paisatgístic HAVAS Sports, S.A. comunicarà a l’Institut del Paisatge Urbà, abans de la seva realització i/o execució, totes aquelles activitats i/o accions promocionals que afectin al paisatge urbà de la ciutat i estiguin relacionades amb el present conveni. L’Institut del Paisatge Urbà, de conformitat amb el que preveuen les seves competències, exercirà el control paisatgístic de les activitats i/o accions a les quals fa referència el present conveni, tot això de conformitat amb el que preveu l’Ordenança dels Usos del Paisatge Urbà i la resta de la normativa vigent. HAVAS Sports, S.A. estarà obligada a tramitar les autoritzacions i llicències que siguin preceptives i satisfer les taxes i impostos que corresponguin en relació a les activitats i/o accions relacionades amb el present conveni. HAVAS Sports, S.A. assumirà, al seu exclusiu càrrec, les despeses i honoraris de contractació de les persones, grups i empreses que participin en els actes promocionals esmentats. Pel que fa a la il·luminació nocturna s’haurà d’estar a allò que disposa la normativa vigent. Quart. Vigència El present conveni produirà efectes des de la data de la seva signatura i finalitzarà el dia 6 d’octubre de 2012. Cinquè. Reparació de l'impacte paisatgístic D’acord amb el que disposen els articles 13, apartats 3 i 4, 98 apartat 5, lletra d) i l’article 104.1, de l’Ordenança dels Usos del Paisatge Urbà, la reparació per l’impacte paisatgístic ocasionat per l’ús excepcional autoritzat per aquest conveni, a realitzar sobre al carrer Còrsega confluència amb l’avinguda Diagonal, al costat dels Jardins del Palau Robert, es quantifica en 9.820 € (nou mil vuit-cents vint euros). A tenor del que preveu l’article 99.1.b) de l’Ordenança dels Usos del Paisatge Urbà, l’import anterior es destinarà a projectes de millora del paisatge urbà. HAVAS Sports, S.A. accepta l’import esmentat, en concepte de reparació de l’impacte paisatgístic ocasionat per l’actuació sol·licitada, i l’abonarà en el compte corrent, número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Sisè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment. En cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà en cas d'haver de procedir a l’execució subsidiària de la retirada d’alguna de les activitats i/o accions promocionals relacionades amb el present conveni, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a HAVAS Sports, S.A. i, si escau, a DANONE, S.A., sens perjudici de la incoació del corresponent expedient sancionador. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1505 Setè. Normes d’instal·lació i despeses HAVAS Sports, S.A. assumirà al seu exclusiu càrrec tots els costos i despeses que se’n derivin dels actes promocionals, informatius i/o divulgatius relacionats amb els esdeveniments autoritzats per aquest conveni. Tanmateix, les despeses d’instal·lació, de vigilància dels elements exhibits, el muntatge, desmuntatge i retirada de les estructures que s’utilitzin seran d’exclusiu càrrec de HAVAS Sports, S.A. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de tres (3) dies hàbils. HAVAS Sports, S.A. garantirà el perfecte estat i la seguretat de la unitat mòbil, de les estructures i de qualsevol altre element, material o instal·lació que s’utilitzi en l’esdeveniment. Tanmateix, HAVAS Sports, S.A. acreditarà la contractació d’una pòlissa de responsabilitat civil per tal de cobrir els riscos d'accident, danys materials i de responsabilitat civil enfront de terceres persones i del propi Ajuntament de Barcelona, per tot el temps de vigència de l'autorització. L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Vuitè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de DANONE, S.A., i facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. L’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, en nom de l’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de DANONE, S.A., com a "Entitat col·laboradora” de protecció de paisatge urbà de la ciutat. I en prova de conformitat, signen aquest document per duplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Ajuntament de Barcelona, el regidor-president de l'IMPUiQV, Antoni Vives i Tomàs. Per HAVAS Sports, S.A Carlos Salvador Herrera La secretaria delegada, Pilar Figueras de Diego. * * * Núm. 2035 A la ciutat de Barcelona, el dia 11 d’octubre de 2012. Reunits D'una part, l'Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, regidor president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia d’11 de juliol de 2011 i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per la Sra. Pilar Figueras de Diego, secretària delegada de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. De l’altra, la Sra. Laura Lozano i Simó, amb DNI 38124259-B, degudament autoritzada per aquest acte pel Sr. Joaquín Verona-Martínez Humet, president de l'empresa Verona Comunicación, SA, amb NIF A-58080839 i amb domicili social a l’avinguda de la Diagonal, 618, 6è D, 08021 de Barcelona. 1506 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Diuen 1. L’empresa Verona Comunicación, SA, que el Sr. Joaquín Verona-Martínez Humet representa, està autoritzada per Omnicom Media Group, SL empresa encarregada per de la publicitat exterior de RENAULT, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Omnicom Media Group, SL empresa encarregada per de la publicitat exterior de RENAULT, en data 25 de setembre de 2012, ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. L’actual seu de l’INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT, abans seu de la delegació de Barcelona de l’Institut Nacional de Previsió que es va construir en un gran solar situat a la cruïlla del carrer Balmes amb Gran Via de les Corts Catalanes. L'edifici existent es trobava en estat ruïnós a causa dels bombardejos que Barcelona sofrí durant la Guerra Civil. El projecte del nou edifici fou encarregat a l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, que tenia la confiança del també arquitecte Pedro de Muguruza que estava al front de la Direcció General d'Arquitectura i de les denominades "Regiones Devastadas". Bonet i Garí va decidir resoldre l'edifici en xamfrà projectant diferents cossos que es corresponen entre si, de manera que l'element que forma la façana del carrer Balmes es repeteix simètricament a la façana de la Gran Via de les Corts Catalanes, junt al xamfrà, i aquest tornarà a repetir-se en la façana de la Gran Via. El cos del xamfrà està dividit en tres elements, un central i dos laterals. Un element del mateix tipus que aquests laterals es torna a repetir al final de la façana de la Gran Via, junt a l'edifici adjacent i aquí es va disposar la ubicació de les oficines de lloguer. En sentit horitzontal les façanes estan dividides en tres elements principals: baixos, un cos de cinc plantes pis, i l'àtic. La primera part té un sòcol on es disposen les obertures d'il·luminació dels semisoterranis i sobre el qual es formen els grans portals i finestrals de la planta baixa, amb elements petris encoixinats de gran relleu. A la part central i en la planta principal hi ha grans balcons, a les tres plantes següents hi ha finestres, i la cinquena correspon a la cornisa amb una sèrie de finestrals situats al fris. Sobre aquests elements hi ha l'àtic, que quedava enretirat tres metres de la línia de façana i porta unit l'únic cos que ultrapassa la línia horitzontal de la cornisa que és el cos elevat de l'element central del xamfrà. Aquest està format per dues parts, una corresponent a l'àtic i l'altra a la part superior, on s'obren grans obertures i es corona amb una cornisa sobre pilars d'ordre jònic. Diferents elements decoratius acaben aquest cos elevat que havia de donar caràcter a l'edifici. La façana posterior estava ordenada de manera que es donava la màxima il·luminació a les oficines; així, s'obrien una sèrie de finestres que recolzaven sobre la línia horitzontal seguida del seu ampit. L'arquitecte cercà la màxima simplicitat en aquesta façana. En el seu conjunt es pretenia que fossin senzilles, no només donant importància als elements per la seva massa. La repetició de balcons i finestres, les faixes de les cornises i els sòcols estaven subratllats pels sortints que els diferents cossos presentaven en relació uns als altres. Com a cloenda, s'ha d'esmentar l'estreta col·laboració establerta entre Bonet i Garí i l'escultor Frederic Marés i Deulovol, autor de les estàtues i altres elements decoratius de l'edifici, que seguien un programa iconogràfic preestablert i molt significatiu: sobre el balcó principal situat a l'entrada del públic es col·locà un gran escut, emblema oficial de l'Estat i que presidia tota l'ordenació de la façana. A la façana del xamfrà i a ambdós costats del pòrtic d'entrada, dues fornícules allotjaven dues estàtues de grandària natural, simbolitzant respectivament l'Estalvi i la Pau. Al cos de l'àtic i en l'espai de planta triangular es disposaven dos grups que havien de simbolitzar la Previsió i el Treball. Ara es procedirà a la rehabilitació de les façanes, l’arranjament de les patologies sofertes al llar del temps per tal de recuperar l’estat original que presentaven les façanes després de la seva construcció i aconseguint les màximes garanties de seguretat i conservació de les mateixes L’edifici de l’Institut Català de la Salut es troba inclòs dins del vigent Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històrico-Artístic de la ciutat de Barcelona i es troba dins del Pla de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte 02, amb número de NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1507 fitxa identificador 1456, núm. element 101, núm. de parcel·la 0260440-015 nivell C/7ap, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT (ABANS INSTITUT NACIONAL DE PREVISIÓN), aquest Institut té especial interès perquè es duguin a terme aquestes obres de rehabilitació 4. L’Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997, va aprovar definitivament la creació de l’Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d’obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge de la ciutat, vol promoure la rehabilitació de les façanes de la seu de l’Institut Català de la Salut. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Omnicom Media Group, SL empresa encarregada per de la publicitat exterior de RENAULT. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza a Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Omnicom Media Group, SL empresa encarregada per de la publicitat exterior de RENAULT, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. La publicitat podrà ocupar la totalitat de la bastida, en cas que no fos així, la part en la que no hi hagi presència publicitària serà degudament coberta amb una lona mimètica alhora que es col·loqui la lona publicitària, en la part mimètica també constarà el faldó informatiu/identificatiu o bé es podrà col·locar, prèvia autorització d’aquest Institut del Paisatge Urbà, missatges institucionals segons la compareixença signada l’11 d’octubre de 2012 Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 587-591/Balmes, 20-22, de Barcelona, obres que eliminaran qualsevol element, patologia o situació de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 7 de setembre de 2012, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5, l'autorització de la propietat. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'ajustar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001, Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 4378, de 5 de maig de 2005) i l'Ordre del Ministeri de la 1508 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la qual es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2012 a 2016 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2012 serà el següent: · horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 24 de març, ambdós inclosos, i del 29 d’octubre al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. · horari d’estiu: del 25 de març al 28 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. En cas d’incompliment d’aquestes condicions, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l’empresa, obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. A aquests efectes l’Institut de Paisatge Urbà haurà de comunicar fefaentment l’incompliment que haurà de subsanar-se en un termini de 48 hores de la recepció de la notificació. I en aquest sentit, Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Omnicom Media Group, SL empresa encarregada per de la publicitat exterior de RENAULT, es compromet a complir la normativa esmentada. Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és de dos mesos i dos setmanes a partir de la data de la seva col·locació. La lona publicitària romandrà exposada del 15 d’octubre fins al 31 de desembre de 2012. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 587-591/Balmes, 20- 22, i està supeditat al compliment estricte dels assabentats núms. 3 i 4 de la compareixença de data 11 d’octubre de 2012, que consta com a annex 6. Per minimitzar i pacificar l’impacte paisatgístic de les lones publicitàries i aconseguir mantenir endreçat l’espai durant la intervenció a l’edifici catalogat, Verona Comunicación, SA, es compromet a cobrir les bastides d’obra de l’edifici de referència amb una lona mimètica durant el temps que hi hagi obra però no exposició de lona publicitària en aquest sentit, la propietat dona el seu consentiment per a la instal·lació d’aquesta lona mimètica. El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona mimètica, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de Verona Comunicación, SA, tal i com s’han compromès les parts, en el assabentat núm. 7, a la compareixença de data 11 d’octubre de 2012 (annex 6). Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “DESÈ. Identificació i informació” L’incompliment de col·locar la lona mimètica en els terminis i situacions especificats impossibilitarà la continuïtat de la presència publicitària en el període de les obres en curs. Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Omnicom Media Group, SL empresa encarregada per de la publicitat exterior de RENAULT, la col·laboració amb el programa de recuperació de mitgeres de la ciutat., en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat. Verona Comunicación, SA, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de trenta-quatre mil noranta-vuit euros amb quaranta-cinc cèntims (34.098,45€), IVA inclòs. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1509 podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. .......................... Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació Verona Comunicación, SA, ingressarà, el mateix dia de la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del director tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. O bé, en el moment de signatura del conveni Verona Comunicación, SA, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic, o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Omnicom Media Group, SL empresa encarregada per de la publicitat exterior de RENAULT, finançarà una part del procés de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 587-591/Balmes, 20-22, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en el 91,81% dels pressupostos presentats en aquest Institut del Paisatge Urbà. Aquesta restauració haurà de contemplar les condicions particulars de la llicència d'obres núm. 02-2012LL09520 de data 20 de juliol de 2012 (annex 7), així com les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 18 de setembre de 2012 emès des de la Direcció Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà (annex 8), tal i com s'han compromès les parts a la compareixença de data 11 d’octubre de 2012 (annex 6). A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les esmentades obres proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 9). Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a l’execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a Verona Comunicación, SA, que actua en nom i representació de Omnicom Media Group, SL empresa encarregada per de la publicitat exterior de RENAULT, i sens perjudici de la incoació de l’expedient sancionador corresponent. Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, 1510 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 per tot el temps de vigència de l'autorització. L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Per motius de seguretat i per garantir el compliment total de la normativa vigent s’adjunta la certificació de la direcció facultativa pel que fa a la bastida tubular (annex 10), a més es col·locarà en tota la superfície de la bastida un lona de protecció des de l’inici de l’obra fins a la finalització d’aquesta, a banda de les possibles lones publicitàries que es puguin instal·lar Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que s'adjunten com a annex 11. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro. Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de RENAULT, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, RENAULT, facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. En prova de conformitat, signen aquest document per duplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Ajuntament de Barcelona, el regidor-president de l'IMPUiQV, Antoni Vives i Tomàs. Per VERONA COMUNICACIÓN, SA, l’autoritzada Laura Lozano i Simó. La secretaria delegada, Pilar Figueras de Diego. * * * Núm.2038 A la ciutat de Barcelona, el dia 30 d’octubre de 2012. Reunits D'una part, l'Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, regidor president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia d’11 de juliol de 2011 i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per la Sra. Pilar Figueras de Diego, secretària delegada de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. De l'altra, el Sr. Miguel Marin i Fajardo amb DNI núm. 02619599-Z, apoderat de l’empresa Soportes y Medianeras, SL, amb NIF B-80082340 i amb domicili social al carrer Ulises, 102, 4, 28043 de Madrid. Diuen 1. L’empresa Soportes y Medianeras, SL, que el Sr. Miguel Marin Fajardo representa, està autoritzada per Magna Global, SA, empresa encarregada de la NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1511 publicitat exterior de CARRERA, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. Soportes y Medianeras, SL, actuant en nom i representació de Magna Global, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de CARRERA, en data 16 d’octubre de 2012, ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. L’Ajuntament de Barcelona, des de sempre, ha tingut la inquietud de solucionar els problemes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels diferents canvis urbanístics que ha sofert la mateixa. Una de les distorsions més habituals és l’aparició de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en el marc d’una estratègia global de recuperació de la qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament i adequació de les mateixes per a integrar-les en el paisatge al qual pertanyen. 4. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de sempre la sensibilitat per reconduir aquestes discontinuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aquesta finalitat, gestionades bé amb subvenció econòmica i assessorament professional; bé finançades des del patrocini d’espònsors privats. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara de nou un projecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de mitgeres a diferents indrets de Barcelona. 5. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d'espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. L'Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions de millora del paisatge urbà vol promoure un Pla de recuperació de mitgeres de la ciutat. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per Soportes y Medianeras, SL, actuant en nom i representació de Magna Global, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de CARRERA. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza a Soportes y Medianeras, SL, actuant en nom i representació de Magna Global, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de CARRERA, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Ronda Universitat, 6, de Barcelona, obres que eliminaran qualsevol element, patologia o situació de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 21 de juliol de 2010, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5, l'autorització de la propietat. 1512 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'estar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001, Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 4378, de 5 de maig de 2005) i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la què es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2012 a 2016 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2012 serà el següent: · horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 24 de març, ambdós inclosos, i del 29 d’octubre al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. · horari d’estiu: del 25 de març al 28 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. En cas d’incompliment d’aquestes condicions, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l’empresa, obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. A aquests efectes l’Institut de Paisatge Urbà haurà de comunicar fefaentment l’incompliment que haurà de subsanar-se en un termini de 48 hores de la recepció de la notificació. I en aquest sentit, Soportes y Medianeras, SL, actuant en nom i representació de Magna Global, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de CARRERA, es compromet a complir la normativa esmentada. Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és d’un mes a partir de la data de la seva col·locació. La lona publicitària romandrà exposada del 31 d’octubre fins al 30 de novembre del 2012. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Ronda Universitat, 6, i està supeditat al compliment estricte dels assabentats núms. 3 i 4 de la compareixença de data 25 d’octubre de 2012, que consta com a annex 6. Per minimitzar i pacificar l’impacte paisatgístic de les lones publicitàries i aconseguir mantenir endreçat l’espai durant la intervenció a l’edifici catalogat Soportes y Medianeras, SL, es compromet a cobrir les bastides d’obra de l’edifici de referència amb una lona mimètica durant el temps que hi hagi obra però no exposició de lona publicitària en aquest sentit, la propietat dona el seu consentiment per a la instal·lació d’aquesta lona mimètica. El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona mimètica, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de Soportes y Medianeras, SL, tal i com s’han compromès les parts, en el assabentat núm. 7, a la compareixença de data 25 d’octubre del 2012 (annex 6). Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “DESÈ. Identificació i informació” L’incompliment de col·locar la lona mimètica en els terminis i situacions especificats impossibilitarà la continuïtat de la presència publicitària en el període de les obres en curs. Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat Soportes y Medianeras, SL, actuant en nom i representació de Magna Global, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de CARRERA, la col·laboració amb el Pla de recuperació de mitgeres de la ciutat., en NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1513 concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat. Soportes y Medianeras, SL, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de vuit mil quatre-cents vuitanta-sis euros amb trenta-vuit cèntims (8.486,38€) IVA inclòs. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació Soportes y Medianeras, SL, ingressarà, dins el mateix dia de la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del director tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. O bé en el moment de signatura del conveni Soportes y Medianeras, SL, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà Soportes y Medianeras, SL, actuant en nom i representació de Magna Global, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de CARRERA, finançarà una part del procés de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Ronda Universitat, 6, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional és de 15.000€ (QUINZE MIL EUROS) segons escrit presentat en aquest Institut del Paisatge Urbà. Aquesta restauració haurà de contemplar les condicions particulars de la llicència d'obres, emesa a data 29 de juliol de 2011, de la qual s’ha sol·licitat la corresponen prórroga amb número d’expedient 02-2010L23404 (annex 7), així com les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 19 d’octubre de 2012, emès des de la Direcció Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà (annex 8), tal i com s'han compromès les parts a la compareixença de data 25 d’octubre de 2012 (annex 6). A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les esmentades obres proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 9). Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a l’execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a Soportes y Medianeras, SL, actuant en nom i representació de Magna Global, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de CARRERA, i sens perjudici de la incoació de l’expedient sancionador corresponent. 1514 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització. L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Per motius de seguretat es col·locarà en tota la superfície de la bastida un lona de protecció des de l’inici de l’obra fins a la finalització d’aquesta, a banda de les possibles lones publicitàries que es puguin instal·lar. Per garantir el total compliment a la normativa vigent s’adjunta certificació de la direcció facultativa pel que fa a la bastida tubular (annex 10) Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que s'adjunten com a annex 11. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro. Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de CARRERA, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, CARRERA, facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. I en prova de conformitat, signen aquest document per duplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Ajuntament de Barcelona, el regidor-president de l'IMPUiQV, Antoni Vives i Tomàs. Per Soportes y Medianeras, SL, el representant Miguel Marín Fajardo. La secretaria delegada, Pilar Figueras de Diego. * * * Núm. 2039 A la ciutat de Barcelona, el dia 30 d’octubre de 2012. Reunits D'una part, l'Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, regidor president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia d’11 de juliol de NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1515 2011 i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per la Sra. Pilar Figueras de Diego, secretària delegada de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. De l'altra, la Sra. Silvia Ramón i Pujol, amb DNI núm. 43.440.885-A, degudament autoritzada per aquest acte pel Sr. Michael Gumz, amb passaport núm. 5678126140, director general de l'empresa BlowUP Media España, SA, amb NIF A-82879412 i amb domicili social al carrer Núñez de Balboa, 114, 28006 de Madrid. Diuen 1. L’empresa BlowUP Media España, SA, que el Sr. Michael Gumz representa, està autoritzada per Posterscope Iberia, SAU, encarregada de la publicitat exterior d’ENDESA, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. BlowUP Media España, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, encarregada de la publicitat exterior d’ ENDESA, a 23 d’octubre de 2012, ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. L’Ajuntament de Barcelona, des de sempre, ha tingut la inquietud de solucionar els problemes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels diferents canvis urbanístics que ha sofert la mateixa. Una de les distorsions més habituals és l’aparició de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en el marc d’una estratègia global de recuperació de la qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament i adequació de les mateixes per a integrar-les en el paisatge al qual pertanyen. 4. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de sempre la sensibilitat per reconduir aquestes discontinuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aquesta finalitat, gestionades bé amb subvenció econòmica i assessorament professional; bé finançades des del patrocini d’espònsors privats. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara de nou un projecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de mitgeres a diferents indrets de Barcelona. 5. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d'espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. L'Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions de millora del paisatge urbà vol promoure un Pla de recuperació de mitgeres de la ciutat. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per BlowUP Media España, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, encarregada de la publicitat exterior d’ ENDESA. 1516 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza a BlowUP Media España, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, encarregada de la publicitat exterior d’ ENDESA, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Rambla de Catalunya, 74, de Barcelona, obres que eliminaran qualsevol element, patologia o situació de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenança Municipal dels Usos del Paisatge Urbà de la ciutat de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 26 d’octubre de 2011, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5 l'autorització de la propietat. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'estar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001, Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 4378, de 5 de maig de 2005) i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la què es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2012 a 2016 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2012 serà el següent: · horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 24 de març, ambdós inclosos, i del 29 d’octubre al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. · horari d’estiu: del 25 de març al 28 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cas d'incompliment, i un cop fetes 3 advertències de forma fefaent, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l'empresa obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. I en aquest sentit, BlowUP Media España, SA es compromet a complir la normativa esmentada. Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és d’un mes a partir de la data de la seva col·locació. La lona publicitària romandrà exposada del 31 d’octubre fins al 30 de novembre de 2012. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Rambla de Catalunya, 74, de Barcelona, i està supeditat al compliment estricte dels assabentats núms. 3 i 4 de la compareixença de data 14 de novembre de 2011 que consta com a annex 6. En el cas d’incompliment d’aquesta condició, BlowUP Media España, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, encarregada de la publicitat exterior d’ ENDESA, es compromet a retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a requeriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la compensació paisatgística que figura al CONVENEN quart, ni indemnització, ni qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’n derivi. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1517 Les obres de rehabilitació d’aquesta façana hauran d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·locació. Per minimitzar i pacificar l’impacte paisatgístic de les lones publicitàries i aconseguir mantenir endreçat l’espai durant la intervenció a l’edifici, BlowUP Media España, SA, es compromet a cobrir les bastides d’obra de l’edifici de referència amb una lona mimètica durant el temps que hi hagi obra però no exposició de lona publicitària. El cost de fabricació (sens perjudici de poder repercutir, totalment o parcialment, el seu cost a la propietat o a tercers), instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona mimètica, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de BlowUP Media España, SA, tal i com s’han compromès les parts, en el assabentat núm. 7, a la compareixença de data 14 de novembre de 2011 (annex 6). Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “DESÈ. Identificació i informació” L’incompliment de col·locar la lona mimètica en els terminis i situacions especificats impossibilitarà la continuïtat de la presència publicitària en el període de les obres en curs. Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat BlowUP Media España, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, encarregada de la publicitat exterior de PERU, la col·laboració amb el Pla de remodelació de parets mitgeres de la Ciutat, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat BlowUP Media España, SA, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de deu mil tres-cents quinze euros amb vint-i-cinc cèntims (10.315,25€) IVA inclòs. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació BlowUP Media España, SA, ingressarà, el mateix dia de la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. O bé en el moment de signatura del conveni BlowUP Media España, SA, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del director tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà BlowUP Media España, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, encarregada de la publicitat exterior d’ENDESA, finançarà una part del procés de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Rambla de Catalunya, 74, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en el 2% dels pressupostos presentats en aquest Institut del Paisatge Urbà. Aquesta restauració haurà de contemplar les condicions particulars de la llicència d'obres emesa pel districte de l’Eixample amb data 8 de novembre de 2011, la qual ha 1518 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 estat degudament prorrogada (annex 7), així com les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 9 de novembre de 2011 (annex 8), emès des de la Direcció Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà, tal i com s'han compromès les parts a la compareixença de data 14 de novembre de 2011 (annex 6). A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les esmentades obres proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 9). Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a la execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a BlowUP Media España, SA, que actua en nom i representació de Posterscope Iberia, SAU, encarregada de la publicitat exterior d’ ENDESA i sens perjudici de la incoació del corresponent expedient sancionador. Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització. L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Per motius de seguretat, es col·locarà en tota la superfície de la bastida un lona de protecció des de l’inici de l’obra fins a la finalització d’aquesta, a banda de les possibles lones publicitàries que es puguin instal·lar Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que s'adjunten com a annex 10. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro. Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració d’ ENDESA, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, ENDESA, facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. En senyal d'acceptació i conformitat, els compareixents, en la qualitat amb què actuen, firmen aquest conveni en exemplar triplicat i a un sol efecte, en el lloc i data indicats en l’encapçalament NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1519 Per l'Ajuntament de Barcelona, el regidor-president de l'IMPUiQV, Antoni Vives i Tomàs. Per BLOWuP MEDIA ESPAÑA, SA, l’autoritzada, Silvia Ramón i Pujol. La secretaria delegada, Pilar Figueras de Diego. 1520 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 PERSONAL Concursos de personal BASES QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA PER A LA PROVISIÓ DE 24 LLOCS DE TREBALL DE DIRECTOR/A D’ESCOLA BRESSOL DE L’ INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA (IMEB). Atès les vacants de Direccions d’Escoles Bressol previstes per al curs 2013/2014 Vist l’article 12 dels Estatuts de l’IMEB, aprovats pel Consell Plenari en data 14 d’octubre : Disposo : Convocar concurs de mèrits per a la provisió dels 24 llocs de treball de Director- Directora de les Escoles Bressol Municipals de Barcelona, i Aprovar les bases per les quals es regirà el present concurs, que s’inclouen a l’annex d’aquesta resolució. Barcelona 6 de març de 2013. El gerent, Manel Medeiros Pérez. Bases de la convocatòria (Aprovades per resolució de Gerència de l’Institut Municipal d’Educació, amb data 6 de març de 2013) L'objecte d'aquest concurs de mèrits és la provisió de 24 llocs de treball de Director/a d’Escola Bressol Municipal: ESCOLA BRESSOL DISTRICTE MUNICIPAL ADREÇA BAMBI Les Corts Vallespir, 196 CADÍ Ciutat Vella Om, 11 CAN CANET Sarrià- Sant Gervasi Canet, 6-8 CARGOL Horta Guinardó Mossèn Josep Bundó, 6 CASA DELS NENS Eixample de Roger de Llúria, 132 COBI Sant Martí d'Àlaba, 37 DOLORS CANALS Sant Martí Perú, 271 EL BRESSOL DEL POBLENOU Sant Martí Perú 135 EL CLOT DE LA MEL Sant Martí Andrade, 9 interior EL COTXET Sants-Montjuïc Platí, 8 EL GAT NEGRE Gràcia Camí de Can Móra, 13 EL GRONXADOR Sant Martí Rambla Prim, 215 EL TRAMVIA BLAU Sarrià-Sant Gervasi Pl. Alfonso Comín,15 EL TREN Sant Andreu Palafrugell, 4 FORESTIER Sants-Montjuïc Segons Jocs Meditarrani,2 GALATEA Gràcia Av. Vallcarca,229 GRÀCIA Gràcia Maignon,2 JÚPITER Horta-Guinardó De Lope de Vega, 78 LA FARINERA Sant Martí Hernán Cortés NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1521 ESCOLA BRESSOL DISTRICTE MUNICIPAL ADREÇA LA PUPUT Sarrià- Sant Gervasi Reis Catòlics, 37 L'ARQUET Ciutat Vella Jorge Manrique , 12 L'HARMONIA Horta-Guinardó L’Harmonia, 37 LLAR D'INFANTS Horta-Guinardó Rectoria, 31 VALLDAURA Horta-Guinardó Pg. Valldaura,18 int. Llocs de treball adscrits a l’ Institut Municipal d’Educació de Barcelona. El lloc de treball objecte de la present convocatòria té com a règim una jornada de 35 hores setmanals d’acord amb el que estableix l’article 2.3 de l’annex de Condicions específiques de l’Institut d’Educació a l’Acord de condicions de treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona per al període 2008-2011. Lloc base de la categoria d’educador/a d’escola bressol i complement específic de responsabilitat mensual en funció del nombre de grups de l’escola. Fins a 8 grups (240,60 €); 9 grups (310,24 €) i 10 grups (344,71 €). Els nomenaments ho seran per un període de quatre anys. Funcions: Les funcions que corresponen a aquests llocs de treball són: - Representar el centre i representar l’Administració en el centre. - Presidir el Consell Escolar del centre. - Vetllar pel compliment de les normes vigents i la seva aplicació correcta. - Organitzar i controlar els recursos humans que tingui assignat el centre: assignació de professionals a les aules d’acord amb els criteris establerts, difusió de l’oferta formativa institucional, control del compliment laboral, execució del pla d’acollida del personal de nova incorporació al centre, i seguiment i avaluació del personal docent. - Planificar, seguir i avaluar totes les activitats del centre. - Vetllar per la coherència de les activitats educatives i la seva adequació als diferents grups d’edat. - Preveure i administrar el pressupost de gestió autònoma del centre: control de les despeses i pagaments. - Introduir i actualitzar informàticament les dades acadèmiques i administratives del centre, d’acord amb els procediments i disposicions que estableixi l’IMEB: control de les places, dades de facturació, dades d’escolarització, incidències, etc. - Control i vigilància del manteniment de l’equipament. Realització i actualització de l’inventari. - Vetllar per l’adequada relació amb totes les famílies del centre. - Impulsar i coordinar la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa, d’acord amb els canals establerts; convocar i presidir les reunions. - Dirigir l’elaboració i/o actualització del Projecte educatiu de centre i del Reglament de règim intern i garantir-ne la seva aplicació. - Elaborar, en el marc del Projecte educatiu, el Pla anual de centre i Memòria d'avaluació. Lliurar els documents a l’IMEB. - Coordinar-se amb les empreses i serveis externs, per tal de garantir el bon funcionament del centre. - Atenció directa als infants, adequant el seu horari lectiu d’acord amb l’organització de l’escola. - Fer les funcions de coordinació i cap d’emergència del centre en la prevenció de riscos laborals. 1522 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Requisits: - Ser funcionari o funcionària de carrera o contractat o contractada laboral indefinit o indefinida de la plantilla de l’IMEB, i pertànyer a la categoria d’Educador o Educadora d’Escola Bressol. - Tenir una antiguitat mínima de 2 anys de serveis actius a les escoles bressol municipals. - Estar en possessió de la titulació de mestre o mestra, professor o professora d’educació general bàsica, mestre/a d’ensenyament primari (especialitat d’Educació Infantil), llicenciat o llicenciada en psicologia o llicenciat o llicenciada en pedagogia. Procediment i normes generals: Els/les que desitgin prendre part en el concurs de mèrits i compleixin les condicions exigides hauran de presentar la instància adreçada a la Gerència de l'IMEB, en el termini de trenta dies naturals a partir de l’endemà de la publicació de la convocatòria a la Gaseta Municipal, que es podrà consultar a la intranet de l’IMEB. Cal lliurar la sol·licitud al Registre General de l'IMEB (Pl. d'Espanya, 5) en l’ horari de dilluns a dijous de 8:30 a 17:30 h. i divendres, de 8:30 a 14:00 h., segons model normalitzat d’instància que es podrà recollir en el mateix registre o que es pot trobar a la intranet. En la instància de sol·licitud caldrà: a) Manifestar que es reuneixen els requisits exigits en la present convocatòria. b) Adjuntar full de mèrits d’acord amb el model publicat a la intranet. c) Manifestar l’ordre de prioritat dels centres en relació als llocs de treball objecte del concurs, en cas d’optar per més d’un. d) Per a les persones que optin per renovar el càrrec a la mateixa escola on actualment exerceixen la direcció : Cal adjuntar un treball escrit amb el títol “Projecte de direcció de l’escola bressol” que reculli les propostes de treball del candidat/a en relació al lloc de treball. Aquest projecte tindrà una extensió màxima de 5 fulls DIN A4 per una cara i els seus continguts s’hauran de referir als següents aspectes: - Valoració del funcionament actual del centre i aspectes a millorar en el marc del seu projecte educatiu. - Concreció dels objectius estratègics en el mandat de 4 anys. Indicadors a avaluar. - Actuacions a desenvolupar per a aconseguir els objectius . e) Per a directors/es actuals que, finalitzats els 4 anys de mandat, presentin la seva candidatura per un altre centre; o per a educadors/es que es presentin a la direcció del mateix centre on treballen o d’un altre centre: Cal adjuntar un treball escrit amb el títol “Projecte de direcció de l’escola bressol”, que reculli les propostes de treball del candidat/a en relació al lloc de treball. Aquest projecte tindrà una extensió màxima de 10 fulls DIN A4 per una cara i els seus continguts s’hauran de referir als següents aspectes: - Justificació de la seva candidatura al centre que s’opta - Anàlisi de la situació actual de l’escola a la qual s’opta: - Finalitat de l’escola bressol en el marc del model educatiu de les Escoles Bressol Municipals. - Concreció dels objectius estratègics en el mandat de 4 anys. Indicadors a avaluar - Actuacions a desenvolupar per a aconseguir els objectius proposats. Finalitzat el termini de presentació d'instàncies, el Gerent de l'IMEB aprovarà la llista provisional d'aspirants admesos/es i exclosos/es, que serà exposada al tauler d’anuncis de l'IMEB (PL. Espanya, 5 planta baixa) i a la intranet . Junta de Valoració President: - Sr. Casimir Macià i Costa, Director de Centres Educatius Municipals, o persona en qui delegui. Vocals: NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1523 - Sra. Joaquima Ferrando Aguilar, Cap del Servei d’Escola Bressol de l’IMEB, o persona en qui delegui. - Sra. Immaculada Bargalló Quintana, Tècnica del Servei d’Escola Bressol de l’IMEB o persona en qui delegui. - Sra. Antònia Cañellas Majoral, Cap del Servei de Recursos Humans de l’IMEB o persona en qui delegui. Secretaria: - La Secretaria delegada de l'IMEB, o persona en qui es delegui. Representants, titular i suplent, de la Junta de Personal i Comitè d’Empresa de l’IMEB. Procediment e Selecció A) Per a les persones que optin per renovar el càrrec a la mateixa escola on actualment exerceixen la direcció El procediment de selecció constarà de dues fases: 1a. Valoració del Projecte i de l’exercici de la direcció 2a. Valoració de mèrits. Primera fase: Projecte i valoració de l’exercici de la direcció. El treball escrit, que es lliurarà juntament amb la instància per a participar en el concurs i tindrà una extensió màxima de 5 fulls DIN A4 per una cara, presentarà el projecte de direcció de l’escola bressol del candidat/a. La Direcció de Centres elaborarà un informe de valoració de l’exercici del càrrec de direcció. El Tribunal podrà, si ho creu convenient, convocar a entrevista un candidat/a per complementar la informació de cara a la valoració d’aquesta fase. Puntuació màxima per aquesta fase: 10 punts. Cal assolir una puntuació mínima de 5 punts per a superar aquesta fase. Segona fase: La valoració de mèrits tindrà una puntuació màxima de 5 punts. S’aplicarà el barem que consta a l’Annex I. B) Per a directors/es actuals que, finalitzats els 4 anys de mandat, presentin la seva candidatura per un altre centre; o per a educadors/es que es presentin a la direcció del mateix centre on treballen o un altre centre: El procediment de selecció constarà de dues fases: 1a. Valoració del projecte i entrevista 2a. Valoració de mèrits Primera fase: Valoració projecte i entrevista. El treball escrit, que es lliurarà juntament amb la instància per a participar en el concurs i tindrà una extensió màxima de 10 fulls DIN A4 per una cara, presentarà el projecte de direcció de l’escola bressol del candidat/a. Aquest projecte serà avaluat de 0 a 5 punts. L'entrevista servirà per comentar i aclarir aspectes relacionats amb aquest treball i/o amb les tasques a desenvolupar en el lloc de treball al qual opta. Es valorarà l’adequació de la persona al lloc de treball, i especialment la capacitat de relació interpersonal, la capacitat per treballar en equip, i l’organització i planificació del treball. Aquesta entrevista serà avaluada de 0 a 5 punts. Puntuació màxima per aquesta fase: 10 punts. Cal assolir una puntuació mínima de 5 punts per a superar aquesta fase. Segona fase: La valoració de mèrits tindrà una puntuació màxima de 5 punts. S’aplicarà el barem que consta a l’Annex I. La segona fase (valoració de mèrits), en tots els supòsits: A i B, només es valorarà en els casos en que es presentin dues o més candidatures per a la mateixa escola. En aquest cas, la Junta de Valoració demanarà oportunament els mèrits acreditatius degudament justificats. Finalitzat el procés selectiu, s’exposarà en el tauler d’anuncis i a la intranet, la llista provisional dels resultats aprovada per Gerència que serà definitiva si en el termini de 1524 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 10 dies no hi ha hagut reclamacions i/o impugnacions. En aquesta llista hi constarà el centre, la direcció del qual haurà estat adjudicada i la puntuació atorgada. Amb aquestes publicacions els interessats i les interessades es donaran per notificats a tots el efectes. ANNEX I El barem de valoració de mèrits serà el següent: a) Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis com a educador/a d’escola bressol, inclosos els serveis previs en altres Administracions Públiques que hagin estat formalment reconeguts a raó de 0,10 punts per any i fins a un màxim d’1 punt. b) Titulacions. Es puntuaran les titulacions exceptuant les que s’hagin presentat com a requisit. Puntuació màxima per aquest apartat: 1 punt. b.1. Titulacions de segon cicle: pedagogia, psicologia i psicopedagogia: 1 punt. Altres titulacions de segon cicle d’altres llicenciatures, enginyeries, arquitectures o títols declarats legalment equivalents: 0,75 punts. b.2. Titulacions de primer cicle: mestre/a, diplomat/ada d’ensenyament general bàsic, mestre/a d’ensenyament primari: 0,75 punts. Pels estudis corresponents al primer cicle de les llicenciatures de pedagogia, psicologia: 0,75 punts. Altres titulacions de primer cicle: per cada diplomatura, enginyeria tècnica, arquitectura tècnica o títols declarats legalment equivalents: 0,50 punts. b.3. Altres titulacions que donen accés a la categoria: 0,25 punts. c) Experiència professional. Es valoraran els mèrits al·legats a partir del curs 1990-1991. Per aquest apartat es puntuarà fins a un màxim de 4 punts. c.1. Per cada curs d'exercici del càrrec de director/a o de secretari/ària en una escola bressol, o de treball realitzant tasques tècniques de gestió directament relacionades amb l’escola bressol, en l’àmbit de l’administració pública: 0,25 punts per curs, fins a un màxim de 2 punts. c.2. Per participar com a ponent o professor/a de cursos sobre temes relacionats amb l’escola bressol, sumades totes les hores: 0'10 punts per cada fracció de 20 hores, fins a un màxim d’1 punt. c.3. Per publicacions en llibres, revistes o d’altres suports, o per guions de vídeo, de difusió nacional sobre temes educatius: 0,50 punts per llibre publicat de fins a 3 autors/es; 0,25 punts per guió de vídeo; 0,15 punts per article en llibre, revista o d’altres suports i 0,10 punts per altres publicacions, fins a un màxim d’1 punt. d) Formació. Es valoraran els mèrits al·legats a partir del curs 1990-1991. Puntuació màxima per aquest apartat: 4 punts d.1. Per l'assistència a cursos o seminaris relacionats amb les funcions pròpies del lloc de treball de director/a d’escola bressol, sumades totes les hores: 0,20 punts per cada fracció de 10 hores, fins a un màxim de 2 punts. d.2. Per l'assistència a cursos o seminaris sobre temes educatius, sumades totes les hores: 0,10 punts per cada fracció de 10 hores, fins a un màxim d’1 punt. d.3. Per l'assistència a escoles d'estiu, simposis, jornades, congressos, etc.: 0,05 punts per cada un, fins a un màxim d’1 punt. d.4. Per l'assistència a cursos universitaris de tercer cicle convocats per facultats, escoles universitàries o ICE, sumades totes les hores: 0'10 per fracció de 20 hores si el tema és d'interès especial per a la tasca de director/a d’escola bressol i 0,05 punts per la resta, fins a un màxim d’1 punt. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1525 L'assistència a una mateixa activitat serà puntuable només per un únic apartat. Perquè siguin valorades les activitats de formació hauran d'estar acabades i certificades en el moment de presentació de les sol·licituds. Pel que fa als certificats de cursos hi haurà de constar, necessàriament, el nombre d'hores del curs. Aquells en què no s'esmenti explícitament no seran tinguts en compte als efectes previstos en el barem. Els cursos impartits hauran de ser certificats pels responsables de la seva organització. 1526 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Lliures designacions Institut Barcelona Esports Lliure designació núm. 7/2013 Convocatòria per a la provisió definitiva per lliure designació del lloc de treball de Cap de Departament 1 de la família Serveis Generals adscrit a la Secretaria IMBE de l’Institut BCN Esports. D’acord amb la regulació de l’article 80 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre la lliure designació i d’acord amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per lliure designació del lloc de treball de Cap de Departament 1 de la família Serveis Generals adscrit a la Secretaria IMBE de l’Institut BCN Esports. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Cap de Departament 1 (40.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de Departament Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 26 Complement específic: 1.317€ mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1Descripció funcional del lloc convocat (Cap departament 1 de la família GE) 3.1.1 Missió Dirigir els serveis, sistemes, programes i recursos del departament, d’acord amb els objectius, directrius i planificació de la gerència o direcció a la que pertany, per tal d’assolir i integrar els resultats esperats amb la qualitat, eficàcia i eficiència requerida. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 3.1.2. Funcions bàsiques - Dirigir la planificació, coordinació, execució i control dels programes, processos i serveis del seu departament en funció dels resultats esperats. - Dirigir els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits, en funció dels resultats esperats . - Determinar els protocols, paràmetres tècnics, circuits i procediments per a la realització dels objectius assenyalats i/o dels serveis prestats, la seva coordinació i control de les prestacions. Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. 3.2 Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Secretaria IBE) 3.2.1. Funcions - Secretaria del Consell Rector de l’Institut. - Donar assessorament legal als òrgans i departaments de l’Institut. - Tramitar, en totes les seves fases, els expedients de contractació per a l’adjudicació dels contractes administratius per procediment negociat. - Supervisar i coordinar els registres de documents i administratiu de l’Institut. - Gestionar el perfil del contractant NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1527 - Informar sobre els recursos interposats contra actes i resolucions de l’Institut (en els casos en què existeixi un lletrat o una lletrada en l'òrgan gestor de l'expedient, l'informe es farà en col·laboració amb aquest/a). - Informar els expedients de reivindicació i defensa dels béns de l’Institut. - Informar els convenis i concerts en què intervingui l’Institut. - Garantir la preparació d'ordres del dia i convocatòries de les reunions dels òrgans de govern de l’Institut. - Garantir la redacció de les actes de les reunions i la notificació dels acords i resolucions que es prenguin. - Participar en la mesa de contractació quan la Secretaria delegui aquesta comesa. - Informar sobre els aspectes jurídics de les al·legacions presentades en període d'informació pública en els expedients de qualsevol classe, quan es refereixen a plans, propostes o actuacions que no ultrapassin la responsabilitat de l’Institut. - Informar sobre els expedients de responsabilitat patrimonial. - Tramitació de tot tipus de subvencions. - Totes aquelles funcions que li siguin atribuïdes per la Gerència en el compliment de les seves funcions i les que li siguin delegades per la Secretaria General. 4. Requisits de participació Pertànyer al grup A subgrups A1 i A2 de totes les categories. Personal funcionari de carrera de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes autònoms adherits a de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: - Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. - Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. - Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Perfil del lloc: Es valorarà: - L’experiència i els coneixements relatius a les tasques descrites en l’apartat de les funcions. - La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. 1528 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 - Les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball (compromís professional, treball en equip, orientació a servei públic, flexibilitat i obertura al canvi, comunicació i influència, visió global, lideratge i desenvolupament, direcció de persones). 6. Presentació de sol·licituds. Les persones interessades podran presentar instància, acompanyada de “currículum vitae”, degudament documentat, al Registre de l’Institut Barcelona Esports (Avinguda de l’Estadi 40), al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 7. Presa de possessió El personal funcionari que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs en la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de publicació de la resolució esmentada a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1529 Nomenaments Funcionaris de carrera L’Alcaldia, en data 4 de març de 2013, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, amb efectes 9 de desembre de 2012, de conformitat amb la proposta del Tribunal qualificador de la convocatòria de selecció, mitjançant concurs-oposició lliure, per cobrir 30 places en la categoria de Bomber del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de l’Ajuntament de Barcelona, com a funcionari de carrera, el Sr. Jorge Herraiz Mármol (mat. 71971). Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Concursos El Gerent de Recursos, en data 15 de març de 2013, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 1435/12 convocat per proveir el lloc de treball de Tècnic/a de Barri: - la senyora Beatriz García Idoate (Mat. 23431/FN/2820), per ocupar el lloc de treball de Gestora de projectes 2 de la Família General codi 70.20.GE.10, adscrit a la Direcció de Serveis de Territori de la Gerència del Districte de Sants-Montjuïc, atès que el lloc de treball de Tècnica de Barri ha esdevingut Gestora de Projectes 2 en el nou catàleg de llocs de treball aprovat per el Plenari del Consell Municipal de data 21 de desembre de 2012. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Lliures designacions El Gerent Municipal, en data 13 de març de 2013, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, el funcionari de carrera, subgrup A1, Sr. Miguel Angel Valdueza Romero (mat. 21480), amb el grau personal consolidat de nivell 30, per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació, Director 2 de la família General - 20.20.GE.10, adscrit a la Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic del Districte de Sants-Montjuïc, de conformitat amb l’article 22.3 del vigent Acord de Condicions de Treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona; així com als articles 110.1.b) i 120.1 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel que s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals. 1530 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Esmenes d’error material L’Alcalde, en data 28 de febrer de 2013, ha adoptat la següent resolució: Esmenar, a l'empara de l'article 105.2 de la llei 30/92, de 26 de novembre, l’error material del decret de l’Alcaldia S1/D/2013-00128, de data 23 de gener de 2013, relatiu al nomenament com a funcionària en pràctiques de la Sra. Esther Sesma Vara, en el sentit que on deia: ”Mat. 20991” ha de dir: “Mat. 22657”. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. L’Alcalde, en data 1 de març de 2013, ha adoptat la següent resolució: Esmenar, a l'empara de l'article 105.2 de la llei 30/92, de 26 de novembre, l’error material del decret de l’Alcaldia S1/D/2013-00127, de data 23 de gener de 2013, relatiu al nomenament del Sr. Juan José Arranz Martín (Mat. 38195) com a funcionari en pràctiques en la categoria de TS Pedagogia i la seva adscripció, en el sentit que on deia “Consorci d’Educació de Barcelona” ha de dir: “Consorci de Biblioteques de Barcelona”. Donar compte, de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. NÚM. 10 20-3-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1531 ANUNCIS Altres anuncis Districte de l’Eixample Expedient: 2BD2013/003 El Gerent del Districte de l’Eixample, en data 28 de febrer de 2013, ha adoptat la següent Resolució, Aprovar el projecte executiu de millora de les condicions ambientals i d’infraestructures interiors de la Biblioteca Agustí Centelles al Districte de l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del districte, de data 26 de febrer de 2013, amb un import de 371.071,41 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquesta Resolució al Butlletí Oficial de la Província (BOPB), a la Gaseta Municipal, i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la Societat Municipal BIM/sa la gestió de l’actuació. Contra aquesta Resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia, en el termini d’un mes comptat des del dia següent al de la publicació de la present resolució. El recurs d’alçada s’haurà de resoldre i notificar en el termini d’un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l’acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que s’hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi produït la desestimació tàcita. Barcelona, 1 de març de 2013. El secretari delegat, Jordi Fandos Cases. * * * Districte de Sant Martí Expedient SJ-13-011 (10BD2012/084) La Gerent del Districte de Sant Martí, en data 28 de gener de 2013, ha adoptat la següent Resolució, Aprovar el projecte d'adaptació parcial del Casal de Barri de la rambla del Poblenou, 128-130 al districte de Sant Martí, d'iniciativa municipal, d'acord amb els informes municipals que figuren a I' expedient administratiu, per un import de 196.315,97 euros, el 21% de I' impost del valor afegit (IVA) inclòs, d'acord amb el que disposa el punt 3 de I' article 9 del Procediment per a I' elaboració i tramitació deis projectes i l'execució de les obres municipals, aprovat per Decret d'Alcaldia de data 17 d'abril de 2012, i l'article 38.1 del Reglament d'Obres, Activitats i Serveis deis Ens Locals; i publicar aquesta resolució al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a la Gaseta Municipal i al Taulell d'Edictes de l'Ajuntament, i encarregar a la Societat Municipal BIM/sa la gestió de I' actuació. Contra aquesta Resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia, en el termini d’un mes comptat des del dia següent al de la publicació de la present resolució. El recurs d’alçada s’haurà de resoldre i notificar en el termini d’un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l’acte exprés. 1532 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-3-2013 Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que s’hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 31 de gener de 2013. La Secretaria Delegada, Sra Rocío Benito i Arranz GASETA MUNICIPAL Pl. Sant Miquel, s/n ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Es publica cada deu dies