SUMARI Comissió de Govern Consells Municipals de Districte Acta sessió 15/5/2013 ............................... 2268 Districte 7. Horta-Guinardó. Acords sessió ... Acords sessió 22/5/2013............................ 2280 7/5/2013 ............................................. 2561 Districte 10. Sant Martí. Acords sessió......... Comissions del Consell Municipal 9/5/2013 ............................................. 2564 Comissió de Cultura, Coneixement, Creati- vitat i Innovació. Acta sessió 16/4/2013 ... 2290 Disposicions generals Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Jo- ventut i Esports. Acta sessió 16/4/2013 ... 2333 Decrets de l’Alcaldia Comissió de Presidència i Règim Interior. Denominacions espais públics .................... 2567 Acta sessió 17/4/2013............................ 2367 Creació del Departament de Coordinació Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. d’Actuacions sobre la Franja del Besòs..... 2568 Acta sessió 17/4/2013............................ 2403 Modificació denominacions direccions de Pro- Acta sessió extraordinària 24/4/2013....... 2455 jecte de Manteniment d’Edificis, i Projec- Acta sessió extraordinària 8/5/2013......... 2462 te de Subministrament i Estalvi d’Energia 2569 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses- Cessament membre no electe de la Comis- sió 18/4/2013 ....................................... 2473 sió de Govern ....................................... 2570 Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Nomenament delegada de Salut de la Ciutat 2571 Acta sessió 18/4/2013............................ 2512 Delegar en el gerent de Recursos el nome- Acords nament dels membres del tribunal en el Sessions del mes de maig de 2013.............. 2553 procés selectiu oposició lliure.................. 2571 Núm. 17 / Any C 30 de maig de 2013 2267 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Altres disposicions Suport 2 família General. Gerència Dte. Modificació Decret Regidoria de Mobilitat Horta-Guinardó...................................... 2603 sobre les prescripcions de la circulació dels Bases generals que han de regir la convoca- vehicles de mobilitat personal ................ 2573 tòria d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball ....................................... 2607 Cartipàs Suport 4 família General. Relacions amb el Nomenament membre Consell Municipal del Contribuent. IMH ................................... 2609 Districte de Ciutat Vella .......................... 2576 Bases generals que han de regir la convoca- tòria d’un concurs per a la provisió de Personal d’un lloc de treball ................................. 2613 Concursos oposicions Gestor/a de Projecte 2 família General. Re- Designació membres tribunal procés selectiu cursos Humans IMSSB............................ 2615 per a cobrir places Gestor/a d’Administració Concurs de trasllats per proveir llocs de tre- General. Promoció interna ...................... 2577 ball vacants a escoles municipals de mú- Concursos sica i conservatori. Curs 2013-2014. IME.. 2619 Bases generals que han de regir la convoca- Concurs de trasllats per proveir llocs de tre- tòria de set concursos per a la provisió de ball vacants a escoles bressol municipals i deu llocs de treball ................................ 2578 serveis complementaris. Curs 2013-2014. Tècnic/a 2 família Serveis Urbanístics i d’O- IME..................................................... 2621 bra. Gerència Dte. de Les Corts............... 2580 Tècnic/a 2 família Serveis de Gestió i Admi- Lliures designacions nistració. Dep. Projectes i Gestió de la In- Convocatòria per a la provisió d’un lloc de formació. Gerència de Recursos............... 2584 treball de Cap de Departament 1 família Tècnic/a 2 família Serveis Urbanístics i d’O- General. Manteniment d’Edificis. Gerència bra. Gerències Districtes de l’Eixample i de Recursos ......................................... 2624 Sants-Montjuïc ...................................... 2588 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de Suport 3 família General. Gerència Dte. Hor- treball de Cap de Departament 1 família ta-Guinardó .......................................... 2592 General. Dep. Acció Comunitària. Gerèn- Tècnic/a 2 família Serveis Jurídics Gerència cia de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports.. 2626 Dte. Ciutat Vella .................................... 2596 Tècnic/a 1 família Serveis Jurídics. Direcció Gerència de l’Àrea de Serv. Jurídics. Ge- Anuncis rència de Recursos................................. 2599 Altres anuncis ........................................... 2629 2268 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 COMISSIÓ DE GOVERN Actes Acta de la sessió del dia 15 de maig de 2013, aprovada el dia 22 de maig de 2013 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia quinze de maig de dos mil tretze s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l’Ilm. Tinent d’Alcalde Sr. Joaquim Forn i Chiariello per absència de l'Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcalde, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, i la Delegada Sectorial, Sra. Cristina Iniesta i Blasco, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva absència l’Im. Sr. i la Ima. Sra. Tinent/ta d'Alcalde Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs i els Ims. Srs. Regidors Joan Puigdollers i Fargas, Gerard Ardanuy i Mata, Raimond Blasi i Navarro. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Constantí Serrallonga Tintoré. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou hores i trenta minuts. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 8 de maig de 2013, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova. I) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DEL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL Es delibera, primerament, sobre el projecte d'ordre del dia preparat per a la propera sessió del Plenari del Consell Municipal estructurat de la manera següent com a conseqüència de l'entrada en vigor del Reglament Orgànic Municipal: A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes C) Part Decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 1. Aprovar la proposta de Conveni de col·laboració entre l’Administració General de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per a la liquidació i extinció del Consorci i de la Societat creades per a la celebració del Fòrum de les Cultures Barcelona 2004, segons el text inclòs en aquest expedient. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2269 APROVAR definitivament la proposta de modificació d’estatuts del Consorci, segons documentació adjunta. Facultar l’Alcalde perquè pugui dur a terme les actuacions necessàries per a la plena efectivitat del present acord. COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 2. Modificar les condicions desena i onzena de les Condicions reguladores del dret de superfície constituït a favor de la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió SA (REGESA), per acord del Plenari del Consell Municipal en sessió de 23 de desembre de 2009 i formalitzat en escriptura pública davant el notari de Barcelona Sr. Miguel Álvarez Ángel el 24 de març de 2010, núm. de protocol 840, respecte d’un sostre edificable de 10.200 metres quadrats situat en la finca de propietat municipal ubicada al passeig Torres i Bages, núm. 143, en el sentit d’afegir un nou supòsit d’extinció del dret i determinar una nova conseqüència jurídica dimanant d’aquesta extinció; sotmetre aquesta modificació a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, formalitzar la modificació aprovada en escriptura pública; inscriure-la en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 3. Modificar les condicions reguladores del dret de superfície gratuït a favor de la Generalitat de Catalunya, segons el document annex que s’aprova, sobre el solar de propietat municipal situat al carrer del Clot, núm. 2LB, per un termini de setanta-cinc anys, destinat a la construcció, ja realitzada, de l’Institut d’Estudis Secundaris Salvador Espriu, dret aprovat pel Plenari del Consell Municipal en sessions de 17 de maig de 1996 i 27 de març de 1998; precisar que la finca registral sobre la que recau el dret de superfície té 7.167 metres quadrats de superfície; formalitzar el dret de superfície en document administratiu; inscriure’l en el Registre de la Propietat i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 4. Resoldre les al·legacions presentades en el període d'informació pública i aprovar definitivament l'expedient 3-066/2013, de modificacions de crèdit per un import de 93.254.273,86 euros, consistent en suplements de crèdit per import de 74.813.728,56 euros i crèdits extraordinaris per import de 18.440.545,30 euros, en el pressupost de l'exercici 2012 prorrogat per a l'exercici 2013 de l'Ajuntament de Barcelona, finançats mitjançant majors ingressos a compte de Fons Complementari de Finançament 2013, d'acord amb el document annex (referència 13041890). COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT Districte de l'Eixample 5. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana d’ordenació volumètrica de l’edifici ubicat a la Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 648 i al carrer de Pau Claris, núms. 89- 94, promogut per Claris 89-91, SL, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Planejament, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. Districte de Sant Andreu 6. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla General Metropolità per a l’adequació de les qualificacions urbanístiques a sistema ferroviari cobert amb espai lliure en superfície en l’àmbit del sector I: Colorantes-Renfe, subàmbit 2 i terrenys veïns, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència 2270 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 l’informe de la Direcció de Planejament, que es dóna per reproduït; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Districte de Sant Martí 7. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana en l’àmbit comprès entre els carrers de Guipúscoa, Ca N’Oliva, de Binèfar i el límit del terme municipal de Sant Adrià del Besòs, promogut per Solinbar, SLU; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; i requerir el promotor per tal que, en el termini màxim d’un any a comptar des del dia següent a la notificació del present acord, constitueixi la garantia de 1.034.551 euros, corresponent al 12% del valor de les obres d’urbanització inherents al planejament, als efectes establerts als articles 106.3 i 107.3 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i com a requisit previ per a la publicació d’aquest acord. COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS 8. Atorgar la Medalla d'Or al mèrit esportiu al Club Natació Atlètic Barceloneta per la seva trajectòria esportiva, significació històrica a favor de la promoció dels esports d'aigua, i la creació d'un teixit social sòlid i potent al barri de la Barceloneta durant els seus cent anys. 9. Aprovar la proposta d’addenda al Conveni de col·laboració subscrit el 14 de gener de 2013 entre el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, el Consejo Superior de Deportes, l’Ajuntament de Barcelona, i la Fundació per la Navegació Oceànica Barcelona, per a la creació del Consorci “3ª edició de la Barcelona WorldRace” i l’aprovació dels estatuts a fi de donar compliment a la Disposició Addicional seixantena tercera de la Llei 2/2012, pel desenvolupament de la “3ª edició de la Barcelona WorldRace”, d'acord amb la Disposició Addicional quinquagèsima setena de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per l'any 2013. Aprovar definitivament la modificació d’estatuts proposada a l’addenda, segons documentació adjunta. Facultar l’Alcalde perquè pugui dur a terme les actuacions necessàries per a la plena efectivitat del present acord. COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 10. Atorgar la Medalla d'or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona al Cercle Artístic de Sant Lluc pels seus cent vint anys d'inestimable labor en la pràctica artística i l'activa i infatigable acció de foment de la vida cultural de Catalunya. c) Proposicions D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup E) Mocions NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2271 F) Declaracions Institucionals Després d'haver examinat tots els punts anteriors, la Comissió de Govern DÓNA la seva conformitat al precedent projecte d'ordre del dia del Plenari del Consell Municipal. II) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DE LES COMISSIONS PLENÀRIES A) Aprovació de les actes de les sessions anteriors B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes a les Comissions d) Compareixences Govern municipal C) Part Decisòria / Executiva Es delibera, a continuació, sobre la part decisòria de l'ordre del dia de les diferents Comissions del Consell Municipal. a) Propostes d'acord COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 1. Acceptar la renúncia formulada per Foment de les Arts Decoratives (FAD) el 2 d’octubre de 2012 i resoldre la concessió de l’ús privatiu de domini públic de part de l’edifici conegut com a Convent dels Àngels, situat a la plaça dels Àngels, núms. 5-6, que fou aprovada per acord del Consell Plenari de 24 d’octubre de 1997 i ampliada per acord de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial el 15 de febrer de 2006, amb efectes a 30 d’abril de 2013, permetent l’ocupació, a precari, dels esmentats espais fins a l’efectiu trasllat de dita entitat a l’edifici municipal Disseny HUB Barcelona. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT 2. Rectificar l’acord adoptat per la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient en sessió del 13 de desembre de 2012 (CT12/12 PR/7), en virtut del que disposa l’article 105.2 de la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i l’article 74 de la Llei 26/2010 de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, atès que amb posterioritat a l’adopció de l’acord, s’ha tingut coneixement de la consignació al Jutjat de dos pagaments parcials, un per part de Groupama de 840.000,00 euros el dia 24 de setembre de 2012 i altre per part de FCC, SA, de 30.000,00 euros el 14 de novembre de 2012, així com d’error en el tipus d’interès aplicat al càlcul. En conseqüència, el text dispositiu de l’acord, un cop introduïda la rectificació és el següent: Executar la sentència núm. 183 de 9 de juny de 2010 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona (rectificada per Interlocutòria de rectificació d’error manifest de 23 de juny de 2010) dictada en el recurs núm. 141/2007 i confirmada per la sentència 588 de 16 de maig de 2012 dictada en el recurs d’apel·lació núm. 399/2010 per la Secció 4ª de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia; rectificar la liquidació realitzada en 2272 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 l’acord de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient del Consell Municipal d’11 de juliol de 2006; FIXAR en 2.873.987,54 euros l’import de la indemnització a satisfer per FCC SA i Groupama Seguros, sense perjudici de la liquidació complementària que pugui correspondre derivada de les sentències dictades en els recursos interposats per afectats que no van acceptar la indemnització de 10.000,00 euros a què es refereix l’acord d’11 de juliol de 2006; aprovar la liquidació dels interessos meritats des del 25 de setembre de 2006 fins al 30 de novembre de 2012, d’acord amb el document annex; requerir a FCC SA i solidàriament a Groupama Seguros fins al límit de la seva cobertura, tal com disposa la sentència que s’executa, el pagament de la quantitat de 2.994.285,74 euros -dels que 2.223.554,59 euros corresponen a l’import pendent de la indemnització, i 770.731,14 euros a l’import dels interessos meritats fins al 30 de novembre de 2012- en el termini d’un mes des de la notificació d’aquest acord, mitjançant ingrés en el compte de l’Ajuntament de Barcelona núm. 2100-0644-54- 0200132204; advertir que finalitzat aquell termini es procedirà a l’execució forçosa per la via d’apressament; delegar en el Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans la competència per liquidar els interessos que es puguin meritar fins a la data de pagament efectiu i l’al·ludida liquidació complementària; notificar als interessats la present resolució. 3. Aprovar inicialment, de conformitat amb els articles 12.2.b) i 27 de la Carta Municipal de Barcelona i l’article 111 i següents del Reglament Orgànic Municipal, l’Ordenança municipal de terrasses, segons el text que consta com a document adjunt; obrir el període d’informació pública per un termini de trenta dies; i difondre el text de l’ordenança a través de la seu electrònica de l’Ajuntament de conformitat amb l’article 112 del Reglament Orgànic Municipal. 4. 1r. Aprovar inicialment la modificació de l’article 23 dels Estatuts de la Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA, que restarà redactat com segueix: “La gerència de la societat serà assumida per un/a Director General/a que haurà de reunir les condicions legalment establertes i podrà recaure en un/a conseller/a de la societat. El seu nomenament correspondrà al Consell d’Administració, que fixarà les atribucions que li siguin conferides, la seva remuneració, termini i causes de cessament en les seves funcions i tot allò que sigui necessari per atorgar, al seu favor, poders de representació de la societat, amb les facultats necessàries per al seu compliment i execució. El/la Director/a General està sotmès/a al règim d’incompatibilitats aplicable als titulars dels òrgans directius de l’Ajuntament de Barcelona. El/la Director/a General podrà assistir a les reunions del Consell d’Administració per tal d’ésser informat/da i informar, i hi tindrà veu però no vot.”. 2n. Sotmetre aquest acord a informació pública durant el termini de trenta dies hàbils mitjançant inserció en el butlletí oficial de la província de Barcelona per a al·legacions o suggeriments; tot això de conformitat amb els fonaments de l’informe jurídic que figura a l’expedient i que a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. Districte de l'Eixample 5. Aprovar el projecte modificat del projecte executiu del nou mercat dels Encants de Barcelona, d’iniciativa municipal, segons l’article 42 i ss. del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, i d’acord amb l’informe tècnic jurídic de data 8 de maig de 2013 que figura a l’expedient administratiu, i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 41.453.089,18 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs (aquesta diferència de pressupost inferior a l’aprovat en data 22 d’octubre de 2009 que va ser per un import de 47.243.458,21 euros, és deguda a que l’import de les obres adjudicades va ser de 34.842.862,29 euros derivats de la baixa ofertada per l’adjudicatària de les obres, que sumat amb l’import del present modificat dóna un total de 41.453.089,18 euros); publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província (BOP) i en un diari dels de més circulació de Catalunya, i encarregar a la Societat Municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2273 b) Proposicions Després d'haver examinat l'anterior relació de propostes d'acords decisoris que seran tractades en les sessions de les corresponents Comissions del Plenari, la Comissió de Govern els dóna la seva conformitat amb les modificacions següents: S’afegeix: Dins la Comissió de Presidència i Règim Interior: Aprovar inicialment la modificació del Plec de Clàusules Administratives Generals de l’Ajuntament de Barcelona, segons contingut del document annex. Sotmetre’l a informació pública, i a tràmit d’audiència a les entitats representatives del tercer sector, del sector empresarial i als sindicats, per un període de 30 dies. D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup E) Mocions III) ORDRE DEL DIA DE LA COMISSIÓ DE GOVERN A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Informes C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Montserrat Pastor Puyol (mat.25004), entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnic superior d’Educació i Psicologia, amb destinació al CSS Sant Martí-Verneda de la Gerència de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona d'aquest Ajuntament, on desenvolupa el lloc de treball de psicòleg d’assistència primària les funcions pròpies d’aquest lloc de la seva categoria, i l’activitat pública com a col·laboradora docent a la Universitat Oberta de Catalunya a temps parcial, per al curs acadèmic 2012-2013 des del 27 de febrer de 2013 fins al 23 de juliol de 2013 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques i l’article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal 2274 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 al Servei de l’Administració de la Generalitat en relació a l’article 7 de la Llei 17/1997, de 24 de desembre, de Mesures administratives i d’organització, que estableix la concurrència d’interès públic en relació amb les tasques de tutoria i consultoria del personal docent col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. L’activitat secundària no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. DONAR compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 2. Aprovar, d’acord amb l’article 279 de la Llei de contractes del sector públic i la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, la pròrroga del contracte de serveis que té per objecte la direcció facultativa dels contractes de manteniment de les instal·lacions de regulació i control de trànsit de Barcelona durant els anys 2011 i 2012, a partir del 15 de juny de 2013 i fins al 14 de juny de 2014, per un import de 256.381,56 euros (dels quals 211.885,59 euros corresponen al preu net i els restants 44.495,97 euros a l'IVA al 21%), adjudicat a Paymacotas SAU, NIF A3339240, per resolució de l’Alcaldia en 24 de maig de 2011. Autoritzar i disposar contra la consignació pressupostària que s’indica en aquest document l'esmentada despesa. Atès que la present pròrroga del contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos municipals. Requerir l'adjudicatari perquè en el termini màxim de quinze dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d'aquesta resolució, procedeixi al reajustament de la garantia per un import de 10.594,28 euros i per tal que comparegui en el termini màxim dels deu dies següents a la data del dipòsit per formalitzar la pròrroga del contracte el dia i hora que se li indiqui. Donar compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. 3. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 1.200,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de la Fundació Blanquerna, amb NIF R5800622B, per a la col·laboració en les despeses de la "I Jornada de Comunicació Política i Social". APROVAR el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Blanquerna, amb NIF R5800622B, per a la realització del Màster Universitari en Comunicació Política i Social i la "I Jornada de Comunicació Política i Social" de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Facultar el Sr. Carles Agustí i Hernández, Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme per la signatura de l'esmentat conveni. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de tres mesos a partir de l'endemà de la data finalització de l'activitat, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d'aquesta i justificació dels fons rebuts. 4. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’associació Antic Car Club de Catalunya que té per objecte el préstec comodat del vehicle històric amb matricula B-2215, per tal que pugui ser exhibit a les instal·lacions del Museu de Barcelona de l’Automòbil, d’acord amb el text que s’adjunta. Facultar el Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona per a la signatura de l’esmentat conveni. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 5. Modificar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, aprovat per la Comissió de Govern en sessió de 10 d'abril de 2013, i signat el 10 de maig de 2013, de desenvolupament del Protocol general del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015” d’acord amb el document annex que obra en expedient i que va ser aprovat per la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona en la sessió de 25 d'abril de 2013; Mantenir la resta de pronunciaments de l'acord de Comissió de Govern, de 10 abril de 2013. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2275 Districte de Ciutat Vella 6. Aprovar la pròrroga del conveni de col·laboració entre el Districte de Ciutat Vella i la Fundació Catalana per a la Síndrome de Down que té per objecte la participació de membres de la fundació en pràctiques d'aprenentatge laboral de caràcter estrictament formatiu a la seu del Districte; la durada de la pròrroga serà fins al 13 de maig de 2014; facultar per a la signatura del conveni a la Gerent del Districte de Ciutat Vella. Districte de Sants-Montjuïc 7. Aprovar les Bases Específiques per a l'atorgament d'una subvenció a les persones físiques en el programa d'ajuts a l'esport base 2013-2014, d'acord amb la Normativa General Reguladora de les Subvencions aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010; autoritzar la despesa de 23.000,00 euros, amb càrrec al Pressupost i Partida indicats en aquest mateix document, amb codi de subvenció 13S04248; ordenar la publicació de les esmentades Bases al Butlletí Oficial de la Província i en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament, així com la inserció d'una referència d'aquest anunci en la Gaseta Municipal; sotmetre-les a informació pública per un termini de vint dies a partir del dia següent al de l'esmentada publicació i obrir, simultàniament, el termini d'un mes per a la presentació de sol·licituds, comptadors a partir del dia següent a la finalització del termini d'informació pública iniciat amb la publicació de les presents bases en el Butlletí Oficial de la Província. Districte d'Horta-Guinardó 8. Adjudicar el contracte núm. 12C00032, que té per objecte la gestió i dinamització del Centre Cívic Casa Groga i ludoteca Casa Groga, per un import de 516.420,00 euros, de conformitat amb al proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a QSL Serveis Culturals, SL amb NIF B60641925, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual; disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document; requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de quinze dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l’adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte núm. 12C00032 que té per objecte la gestió i dinamització del Centre Cívic Casa Groga i la ludoteca Casa Groga, per un import de 27.180,00 euros amb càrrec al pressupost/os i partida/es indicades en aquest mateix document; adjudicat a QSL Serveis Culturals, SL, NIF B60641925. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 9. Informar favorablement les actuacions d'inversions relacionades en el document de 15 de maig de 2013. 10. Aprovar el conveni col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Aeroclub Barcelona-Sabadell per al desenvolupament del festival aeri de Barcelona "Festa al Cel 2013". Facultar la Segona Tinent d'Alcalde, Sònia Recasens i Alsina, per a la formalització del present conveni. 11. Aprovar el conveni col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona, Aena Navegación Aerea i Aena Aeropuertos Españoles per a l'organització de la Festa al Cel 2013. Facultar la Segona Tinent d'Alcalde, Sònia Recasens i Alsina, per a la formalització del present conveni. 2276 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 12. Aprovar l’"Encomanda de gestió de l’Ajuntament de Barcelona a Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà consistent en la prestació de tasques d’assessorament i suport tècnic directament vinculats a l’execució d’obres municipals i a la realització d’inversions durant l’any 2013”; autoritzar i disposar la despesa per un import de 3.197.485,50 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en el document comptable, a favor de Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, amb NIF A60453271, per fer front a l’esmentada encomanda; i facultar el Tercer Tinent d’Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona per la formalització de l’encomanda de gestió. 13. Prorrogar per raons d’interès públic el termini de vigència del contracte que té per objecte la gestió del centre d'educació ambiental La Fábrica del Sol fins al 28 de maig de 2014, d'acord amb el que estableix la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, i atesa la conformitat del contractista, minorant la despesa del contracte principal i d'acord amb el que estableix l'article 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) (article 279 de la LCSP vigent en el moment de la licitació). ampliar l'autorització i disposició de despesa del contracte núm. 10001032 en concepte de pròrroga per un import de 285.807,00 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en el document comptable, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s disposar-la a favor de Soluciones Medio Ambiente (SMA), NIF B80067697. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de quinze dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, constitueixi la garantia definitiva complementària per un import de 11.810,21 euros, i comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte a les dependències d'Administració de Medi Ambient i Serveis Urbans. 14. Prorrogar per raons d'interès públic el termini de vigència del contracte que té per objecte el "servei de manteniment de les escales mecàniques i ascensors situats en diferents llocs de la ciutat de Barcelona Lot A" fins al 30 de setembre de 2014, d'acord amb el que estableix la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, i atesa la conformitat del contractista, d'acord amb el que estableix l'article 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic. Ampliar l'autorització i disposició de despesa del contracte núm. 11001254 per un import de 684.045,92 euros, a raó de 273.618,37 euros per l'any 2013 i 410.427,55 euros per l'any 2014 amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en el document comptable, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s. Disposar-la a favor de Thyssenkrupp Elevadores SL, NIF B46001897. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de quinze dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, constitueixi la garantia definitiva complementària per un import de 28.266,36 euros, i comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte a les dependències d'Administració de Medi Ambient i Serveis Urbans. 15. Prorrogar per raons d'interès públic el termini de vigència del contracte que té per objecte el "servei de manteniment de les escales mecàniques i ascensors situats en diferents llocs de la ciutat de Barcelona Lot B" fins al 30 de setembre de 2014, d'acord amb el que estableix la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, i atesa la conformitat del contractista, d'acord amb el que estableix l'article 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic. Ampliar l'autorització i disposició de despesa del contracte núm. 11001260 per un import de 497.302,37 euros, a raó de 198.920,95 euros per l'any 2013 i 298.381,42 euros per l'any 2014 amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en el document comptable, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s, disposar-la a favor de Kone Elevadores, SA, NIF A28791069. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2277 Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de quinze dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació constitueixi la garantia definitiva complementària per un import de 20.549,68 euros, i comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte a les dependències d'Administració de Medi Ambient i Serveis Urbans. 16. Modificar, de conformitat amb els articles 105, 107 i 234 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, Text Refós de la Llei de Contractació del Sector Públic, el contracte núm. 12004331 relatiu a les “obres de reparació del clavegueram de l’avinguda Adrià Gual” adjudicat a “Fomento de Construcciones y Contratas” amb NIF.-A28037224 aprovat per acord de la Comissió de Govern de 21 de novembre de 2012, i ampliat el seu termini d’execució fins al 21 de maig de 2013 per acord de la Comissió de Govern de 13 de febrer de 2013, en el sentit d’ampliar el seu termini d’execució fins el 21 de juny de 2013. Notificar, aquesta resolució a l’adjudicatari. Districte de Sants-Montjuïc 17. Aprovar inicialment el Projecte executiu de Remodelació dels Jardins de Ca l’Alena, als habitatges de la Capa, al Districte de Sants-Montjuïc a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte de data 7 de maig de 2013 que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 661.366,66 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; i sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. Districte de les Corts 18. Aprovar inicialment el Projecte executiu de reurbanització del carrer Deu i Mata, entre el carrer Entença i l’Avinguda Sarrià i del passatge de les Cinc Torres, entre els carrers Deu i Mata i Taquígraf Garriga, al Districte de les Corts a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 590.492,30 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant un termini de trenta dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; tenir-lo per aprovat definitivament, sempre i quan no s’hagin formulat al·legacions en el termini d’informació pública, i no s’hagin rebut informes que facin palesa la necessitat d’introduir modificacions en el projecte; i encarregar a la Societat Municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 19. Desestimar les al·legacions presentades per l’advocat Sr. Antonio Campillo Zaragoza, actuant en nom de la Sra. Ester Farrerons i Blanc, en el tràmit d’informació pública del Projecte de regularització de finques del Polígon d’actuació urbanística de l’illa 3 de la Modificació del Pla General Metropolità per a l’ordenació de les vores de la Via Augusta, aprovat inicialment el 2 de setembre de 2009, en el sentit que justificadament i raonada figura en l’informe del Departament de Projectes Gestió Urbanística de 29 d’abril de 2013 que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït; incorporar a l’expedient la documentació presentada pel Sr. Antonio Gómez González, en nom i representació del Sr. Albert Gómez Torner, acreditativa de la titularitat actual de la finca aportada 9; aprovar definitivament, a 2278 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 l'empara de l'article 119.2.a) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, el Projecte de regularització de finques del Polígon d’actuació urbanística de l’illa 3 de la Modificació del Pla general metropolità per a l’ordenació de les vores de la Via Augusta, formulat per Josel, SL, amb les observacions contingudes a l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 29 d’abril de 2013 abans esmentat; determinar, de conformitat amb l'article 153 del Reglament de la Llei d'urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l'acord d'aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics continguts a l'article 127 del Text refós de la Llei d'urbanisme; PUBLICAR aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província; notificar-lo individualment a tots els propietaris i altres interessats afectats; i donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Sant Martí 20. Resoldre les al·legacions formulades en el tràmit d’informació pública del Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, del PMU del Subsector 4 del PERI Llull Pujades Ponent – Districte d’activitats 22@-, en el sentit que justificadament i raonada figura en l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 30 d’abril de 2013 que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït; aprovar definitivament, a l'empara de l'article 119.2.a) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, el Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de compensació, del PMU del Subsector 4 del PERI Llull Pujades Ponent – Districte d’activitats 22@, formulat per la Junta de Compensació del Subsector, que incorpora les modificacions derivades de l’acord d’aprovació inicial i adapta la titularitat i càrregues de les finques aportades als assentaments registrals vigents; determinar, de conformitat amb l'article 153 del Reglament de la Llei d'urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l'acord d'aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics continguts a l'article 127 del Text refós de la Llei d'urbanisme i, per tant, entre d'altres, la cessió, en ple domini i lliure de càrregues, a l'Administració actuant dels terrenys de cessió obligatòria per a llur afectació als usos previstos en el planejament; reconèixer, de conformitat amb l’article 219 undecies del Reglament de la Llei d’urbanisme, amb la redacció donada pel Decret 80/2009, de 19 de maig, el dret al reallotjament de la Sra. Francisco Hurtado Gómez, que ha acreditat que reuneix els requisits legals establerts i que ho ha sol·licitat expressament; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de més circulació de la província; notificar-lo individualment a tots els propietaris i altres interessats afectats; i donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 21. Aprovar l’Annex 2013 al conveni Marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i Transports de Barcelona, SA, per al subministrament de bitllets senzills de transport públic per a persones usuàries de l’Equipament Integral Zona Franca per a persones sense sostre, que concreta allò establert al Conveni marc signat l'11 d’abril de 2013. Autoritzar i disposar, a favor de Transports de Barcelona, SA, amb NIF A08016081, la despesa de 42.000,00 euros IVA inclòs amb càrrec a la partida 0201 23141 22699 del pressupost de despeses de 2013 per a finançar les obligacions derivades d’aquest conveni en l’esmentat exercici. Facultar en la Ima. Sra. Maite Fandos Payà, Regidora de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i quarta Tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, la signatura de l’esmentat Annex 2013 del Conveni Marc, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2279 22. Aprovar, la modificació del contracte número 11003188, a l’empara de l’article 92.quáter 1 a) de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, que té per objecte la gestió del Centre d’Urgències i Emergències Socials, de conformitat amb les motivacions de l’informe emès conjuntament pel director de Família i Serveis Socials i la cap del Departament d’Urgències i Emergències Socials de data 18 d’abril de 2013, adjudicat a l’empresa Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, amb NIF B-59960526, consistent en l’ampliació del contracte en 33.000 € IVA inclòs, per cobrir contingents derivats de situacions d’emergència excepcional que es puguin produir fins al 31 de desembre de 2013, amb un increment del 0,91% respecte del preu inicial. Autoritzar i disposar, a favor de l’empresa Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, amb NIF B- 59960526, la despesa de 33.000 euros, IVA inclòs, al tipus impositiu del 10%, amb càrrec a la partida 22731 23191 0201 del pressupost de l’exercici 2013. Notificar la present resolució a l’empresa adjudicatària. Requerir l’adjudicatari perquè en el termini màxim de 15 dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d’aquesta resolució, reajusti la garantia definitiva per un import de 1.500 euros, i formalitzar la modificació del contracte el dia i hora que se li indiqui des del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. 23. Aprovar inicialment el Projecte bàsic i d’executiu de rehabilitació de local municipal per Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA) i C.S.S. del (Casc Antic), del Districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe de Conformitat Tècnica del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dona per reproduït, amb un import de 805.268,27 euros, IVA del 21% inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. b) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les onze hores. 2280 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Acords Acords de la sessió del dia 22 de maig de 2013. Aprovació de l'acta de la sessió de 15 de maig de 2013. ACORDS DECISORIS ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Convocar 6 places de Sotsinspector de la Guàrdia Urbana, mitjançant concurs-oposició, torn de promoció interna i APROVAR les bases que han de regir aquesta convocatòria. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 2. Convocar 14 places de Sergent de la Guàrdia Urbana, mitjançant concurs- oposició, torn de promoció interna i aprovar les bases que han de regir aquesta convocatòria. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 3. Iniciar l'expedient per a la contractació del subministrament global de carburants mitjançant targeta per als vehicles de l’Ajuntament de Barcelona, amb núm. de contracte 13001809, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 2.243.082,50 euros, IVA inclòs, determinat en funció de preus unitaris; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladores del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació mitjançant subhasta electrònica; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el desglossament següent: pressupost net 1.853.787,19 euros; tipus impositiu del 21 % d'IVA, i import de l'IVA de 389.295,31 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l'execució d'aquest contracte s'iniciarà l'exercici següent a la seva autorització. Declarar la improcedència de la revisió de preus amb motiu del que s'indica al plec administratiu. Donar compte d'aquesta resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 4. Adjudicar l’Acord Marc de gestió de serveis de viatges de l’Ajuntament de Barcelona amb núm. de contracte 13001043 i núm. d’expedient 350/13, de conformitat amb la proposta formulada per la Mesa de Contractació, a l’empresa Central de Viajes, SA (A08323404), en ser la seva oferta l’econòmicament més avantatjosa per haver efectuat, a la subhasta electrònica realitzada el 13 de maig de 2013, la millor oferta quant al percentatge del cost de gestió aplicable. Designar l’empresa esmentada al paràgraf anterior per a què, d’acord amb les necessitats que sorgeixin, realitzi els serveis de conformitat amb el Plec de Clàusules Administratives i Tècniques Particulars, aprovats per resolució de la Gerència Municipal de 3 d’abril de 2013. Notificar la present resolució als licitadors i publicar-la en el perfil de contractant. Requerir l’adjudicatari per tal que en el termini màxim de quinze dies hàbils a comptar des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació als licitadors, sempre que no s’hagi interposat recurs especial de contractació o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió, comparegui per formalitzar el contracte. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 5. Atorgar la subvenció a L'Olivera, SCCL, amb DNI/NIF F25014176, per un import de 215.510,47 euros, per a producció de vi de Barcelona i Vinya Can Calopa, d'acord amb allò previst en l'article 6.2 de la Normativa General NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2281 Reguladora de les Subvencions aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la excepcionalitat que concorre en el projecte. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 215.510,47 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document a favor de L'Olivera, SCCL, amb NIF F25014176, per a producció de vi de Barcelona i Vinya Can Calopa. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de tres mesos a comptar des de la fi de l'activitat subvencionada, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l'activitat subvencionada. 6. Restar assabentat del Decret d'Alcaldia, de 10 de maig de 2013, pel qual s'aprova l'addenda de l'acord d'Agermanament entre les ciutat de Barcelona i San Francisco, que té per objecte la col·laboració en els sectors de cultura, turisme, logística, ciències de la vida, telefonia mòbil, intercanvi d'informació sobre els seus programes d'smart cities, d'acord amb el text que s'adjunta; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 7. Restar assabentat del Decret d'Alcaldia, de 10 de maig de 2013, pel qual s'aprova l'acord de col·laboració entre les ciutats de Barcelona i Los Angeles, que té per objecte el reforçament de les relacions entre ambdues parts, especialment centrat en aspectes com la biotecnologia, la indústria cinematogràfica, les smarts cities, l'educació, la cultura o les relacions comercials, d'acord amb el text que s'adjunta. Districte d'Horta-Guinardó 9. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’associació Eix Maragall, Associació de Botiguers i Professionals, amb NIF G- 60.688.538, referent a la facilitació de les infraestructures necessàries per al correcte desenvolupament de les activitats de dinamització comercial de l’Eix Maragall, de conformitat amb la normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions, aprovada per decret d’Alcaldia de 27 d’abril de 2011. Facultar les Regidores i el Regidor dels Districtes de Nou Barris, d’Horta-Guinardó, i de Sant Andreu per a la formalització del conveni en document administratiu. 10. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte d’Horta-Guinardó) i l’”Associació Casal de la Font d'en Fargues”, amb NIF G64884489, per a la gestió cívica municipal del Casal Font d’en Fargues, ubicat al carrer Pedrell, núms. 67-69, en el marc del projecte de dinamització i gestió del Casal de la Font d’en Fargues, de conformitat amb la normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d’Alcaldia el 27 d’abril de 2011; de les actuacions del projecte de Dinamització del Consell de la Joventut del Districte d’Horta-Guinardó i gestió del Punt d’informació Jove; facultar l'Ima. Sra. Francina Vila Valls, Regidora del Districte, per a la seva formalització en document administratiu; autoritzar i disposar la despesa per un import de 82.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l’“Associació Casal de la Font d’en Fargues”, amb NIF G-64884489, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient per finançar les obligacions derivades d’aquest conveni a l’exercici 2014; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de sis mesos a partir del pagament de la subvenció, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament i justificació dels fons rebuts. 2282 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Districte de Sant Martí 11. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació cultural recreativa La Palmera, amb DNI/NIF G58248691, per a l'atorgament d'una subvenció per la gestió Casal de Barri La Palmera de conformitat amb la Normativa reguladora de subvencions aprovada per Consell Plenari en data 17/12/2010 i publicada al BOP en data 4/1/2011; facultar la Gerent del districte de Sant Martí per a la signatura del conveni així com tots els actes necessaris per a la seva execució; autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 24.189,38 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l'Associació cultural recreativa La Palmera, amb NIF G58248691, per a la gestió del Casal de Barri La Palmera; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos de la data de finalització de l'activitat, presenti la justificació amb un compte justificatiu que haurà d'incloure una memòria d'actuació i memòria justificativa del cost total del projecte. 12. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació cultural i recreativa La Pau, amb DNI/NIF G58315672, per a l'atorgament d'una subvenció per la gestió del Casal de barri La Pau de conformitat amb la Normativa reguladora de subvencions aprovada per Consell Plenari en data 17/12/2010 i publicada al BOP en data 4/1/2011; facultar la gerent del districte de Sant Martí per a la signatura del conveni així com tots els actes necessaris per l'execució del conveni; autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 24.189,38 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l'Associació cultural i recreativa La Pau, amb NIF G58315672, per a gestió del Casal de barri La Pau; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos de la data de finalització de l'activitat, presenti la justificació amb un compte justificatiu que haurà d'incloure una memòria d'actuació i memòria justificativa del cost total del projecte. 13. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Coordinadora d'Entitats Eix Prim, amb DNI/NIF V63344212, per a l'atorgament d'una subvenció per la gestió Casal de Barri Verneda de conformitat amb la Normativa reguladora de subvencions aprovada per Consell Plenari en data 17/12/2010 i publicada al BOP en data 4/1/2011; facultar la gerent del districte de Sant Martí per a la signatura del conveni, així com tots els actes necessaris per a la seva execució; autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 24.189,38 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Coordinadora d'Entitats Eix Prim, amb NIF V63344212, per a gestió Casal de Barri Verneda; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos de la data de finalització de l'activitat, presenti la justificació amb un compte justificatiu que haurà d'incloure memòria d'actuació i memòria justificativa del cost total del projecte. 14. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació de la imatgeria festiva Poblenou, amb DNI/NIF G65024549, per a l'atorgament d'una subvenció per la gestió del Centre d'imatgeria festiva de conformitat amb la Normativa reguladora de subvencions aprovada per Consell Plenari en data 17/12/2010 i publicada al BOP el 04/1/2011; facultar la gerent del districte de Sant Martí la signatura del conveni així com tots els actes necessaris per a la seva execució; autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 15.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l'Associació de la imatgeria festiva Poblenou, amb NIF G65024549, per a la gestió del Centre d'imatgeria festiva; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos de la data de finalització de l'activitat, presenti justificació amb un compte justificatiu que haurà d'incloure memòria d'actuació i memòria econòmica justificativa del cost total del projecte. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2283 15. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació de Veïns i Veïnes El Besòs, amb DNI/NIF G58429382, per a l'atorgament d'una subvenció per a la gestió del casal de barri Besòs de conformitat amb la Normativa reguladora de subvencions aprovada per Consell Plenari en data 17/12/2010 i publicada al BOP el4/1/2011; facultar la gerent del districte de Sant Martí per a la signatura del conveni, així com per a tots els actes necessaris per a la seva execució; autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 24.189,38 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l'Associació de Veïns i Veïnes El Besòs, amb NIF G58429382, per a la gestió del casal de barri Besòs; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos de la data de finalització de l'activitat, presenti la justificació amb un compte justificatiu que haurà d'incloure memòria d'actuació i memòria econòmica justificativa del cost del projecte. 16. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Associació Cultural i Social Bac de Roda, amb DNI/NIF G65543209, per a l'atorgament d'una subvenció per la gestió Casal de Barri Bac de Roda de conformitat amb la normativa reguladora de subvencions aprovada per Consell Plenari el 17 de desembre de 2010 i publicada al BOP el 4 de gener de 2011. Facultar la gerent del districte de Sant Martí per a la signatura del conveni, així com per a tots els actes necessaris per l'execució del conveni. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 24.189,38 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l'Associació cultural i social Bac de Roda, amb NIF G65543209, per a gestió Casal de Barri Bac de Roda. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de tres mesos de la data de finalització de l'activitat, presenti la justificació amb un compte justificatiu que haurà d'incloure memòria d'actuació i memòria econòmica justificativa del cost total del projecte. 17. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Federació coordinadora entitats del Poblenou, amb DNI/NIF V59346866, per a l'atorgament d'una subvenció per a la gestió Casal de Barri Poblenou de conformitat amb la normativa reguladora de subvencions aprovada per Consell Plenari el 17 de desembre de 2010 i publicada al BOP el 4 de gener de 2011. Facultar a la gerent del districte de Sant Martí la signatura del conveni així com tots el actes necessaris per l'execució del conveni. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 24.189,38 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de la Federació coordinadora entitats del Poblenou, amb NIF V59346866, per a gestió Casal de Barri Poblenou. Requerir a l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de tres mesos de la data de finalització de l'activitat presenti la justificació amb un compte justificatiu que haurà d'incloure una memòria d'actuació i memòria justificativa del cost total del projecte. 18. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació de Veïns i Veïnes de la Vila Olímpica, amb DNI/NIF G60332327, per a l'atorgament d'una subvenció per la gestió Casal de Barri Vila Olímpica de conformitat amb la normativa reguladora de subvencions aprovada per Consell Plenari de 17 de desembre de 2010 i publicada al BOP el 4 de gener de 2011. Facultar la gerent del districte de Sant Martí per a la signatura del conveni, així com per a tots els actes necessaris per a la seva execució. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 24.189,38 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l'Associació de Veïns i Veïnes de la Vila Olímpica, amb NIF G60332327, per a gestió Casal de Barri Vila Olímpica. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de tres mesos de la data de finalització de l'activitat presenti la justificació amb un compte justificatiu que haurà d'incloure memòria d'actuació i memòria econòmica justificativa del cost total del projecte. 2284 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 19. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Federació d'entitats Clot-Camp de l'Arpa, amb DNI/NIF G58293150, per a l'atorgament d'una subvenció per la gestió Casal de Barri Antoni Miro Peris, de conformitat amb la normativa reguladora de subvencions aprovada per Consell Plenari de 17 de desembre de 2010 i publicada al BOP el 4 de gener de /2011. Facultar la gerent del districte de Sant Martí per a la signatura del conveni, així com tots els actes necessaris per a la seva execució. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 24.189,38 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de la Federació d'entitats Clot-Camp de l'Arpa, amb NIF G58293150, per a la gestió Casal de Barri Antoni Miro Peris. Requerir a l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de tres mesos de la data de finalització de l'activitat, presenti justificació amb un compte justificatiu que haurà d'incloure memòria d'actuació i memòria econòmica justificativa del cost total del projecte. 20. Aprovar el conveni de col·laboració entre la Fundació Privada Vila Casas, Can Framis Invest SL, l'Ajuntament de Barcelona (districte Sant Martí) i Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, per a la regulació l'accés i manteniment dels Jardins de Miquel Martí i Pol, i facultar a l'Im. Sr. Eduard Freixedes i Plans, Regidor del districte de Sant Martí per la signatura de l'esmentat conveni. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 22. Aprovar la inclusió dels acords de compra-venda entre particulars i les entitats financeres que equivalguin a una dació en pagament, segons les condicions que consten com a annex, al règim acordat per la Comissió de Govern de 5 de desembre de 2012, quant a la tramitació de l’Impost sobre l’Increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana en els casos de dacions en pagament i execucions hipotecàries i compensació mitjançant un fons social. 23. Encarregar, amb un import màxim de despesa elegible d'1.845.138,00 euros, la licitació, el control de l'execució i el lliurament a l'Ajuntament de Barcelona, de l'operació BCN-IURBA-C10 del projecte Iniciativa Urbana Trinitat Nova inclosa en el FEDER Cataluña 2007-2013, que comprèn (1) La Rehabilitació Casa de l'Aigua i (2) La dotació del Casal de barri de Trinitat Nova, a la societat privada municipal Barcelona Infraestructures Municipals, SA (BIMSA), com a mitjà propi del municipi, en virtut de les facultats d'autoorganització de l'Ajuntament de Barcelona. 24. Aprovar l’expedient núm. 3-069/2013 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 628.178,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 13050791. 25. Aprovar l’expedient núm. 3-073/2013 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 7.050.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13050795 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 26. Aprovar l’expedient núm. 3-076/2013 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 214.632,03 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 13050891. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2285 27. Aprovar l’expedient núm. 3-077/2013 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 1.585,10 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13050995 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 28. Aprovar l’expedient núm.3-078/2013 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 18.784,04 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13051095 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 29. Aprovar l’expedient núm. 3-080/2013 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 5.972.774,69 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 13051491. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 30. Acceptar formalment i expressament, en virtut del que disposen els articles 29 i 31 del Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals, la donació, pura, incondicional i irrevocable, a títol gratuït, sense cap càrrega ni gravamen, de les dues obres que tot seguit s’exposen, efectuada per la Fundació Privada Vila Casas, amb CIF G-58-468.125, a favor de l’Ajuntament de Barcelona: 1) Obra escultòrica original d’Alfonso Alzamora, titulada “Homenatge a Isaac Albéniz i Alicia de Larrocha”, datada el 2011 i feta amb planxa d’acer Corten de 50 mm de gruix i patina rovellada, amb unes mides de 300x350x240 cms, instal·lada a l’exterior de la plaça d’entrada a l’Auditori, carrer Lepant, núm. 150, lliurada el 29 de maig de 2012 i 2) obra escultòrica original de Jaume Plensa, titulada “Dell'Arte”, datada al 1990, feta amb ferro, amb unes mides de 270x130x130 cms. i un pes d’aproximadament 2.700 kgs, instal·lada a l’esplanada d’entrada al Museu de Can Framis, ubicat a l’illa conformada pels carrers Roc Boronat, Sancho d’Àvila, Llacuna i Tànger, lliurada el 13 de juny de 2012. APROVAR els contractes de formalització de les esmentades donacions. 31. Autoritzar I Disposar la despesa per un import de 586.208,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en el document comptable, a favor del Patronat Municipal de l'habitatge, amb NIF P58019151, en concepte dels lloguers de locals, propietat del Patronat Municipal de l'Habitatge, arrendats per a diferents serveis de l'Ajuntament de Barcelona, durant l'any 2013. 32. Donar compte del Decret d'Alcaldia, de 16 de maig de 2013, pel qual es resol donar compliment als compromisos presentats per l’Ajuntament de Barcelona per a la terminació convencional del procediment sancionador (exp. 30/2011 “Sistemes d’externalització d’atorgament de llicències municipals”), adoptats per resolució del Tribunal Català de Defensa de la Competència (TCDC) de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) de 17 d’abril de 2013; INCOAR el procediment per aprovar el sistema d’habilitació i de funcionament de les entitats col·laboradores de l’Ajuntament, com a organismes independents, per a l’exercici de les funcions previstes a l’article 9 de l’Ordenança reguladora dels procediments d’intervenció municipal en les obres (en endavant, Ordenança); resoldre els convenis de delegació de funcions signats el 25 d’octubre de 2011 en els següents Col·legis Professionals: Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació 2286 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 de Barcelona, amb la precisió que aquesta resolució tindrà efectes en el moment que entri en vigor el sistema d’habilitació i de funcionament de les entitats col·laboradores de l’Ajuntament i, en tot cas, el 31 de desembre de 2013; declarar finalitzat el període d’implantació inicial de l’Ordenança exclusivament respecte a l’emissió dels informes d’idoneïtat tècnica previstos a l’article 15 de l’Ordenança, objecte dels convenis de delegació de funcions abans esmentats que es resolen en aquest acte, amb la precisió que aquesta declaració tindrà efectes en el moment que entri en vigor el sistema d’habilitació i de funcionament de les entitats col·laboradores de l’Ajuntament i, en tot cas, el 31 de desembre de 2013; publicar la resolució de terminació convencional del procediment sancionador del TCDC de l’ACCO en la pàgina web de l’Ajuntament i mantenir aquesta publicació durant un període de tres mesos; enviar la nota de premsa segons el model que acompanya la resolució del TCDC de l’ACCO a les principals agències de comunicació; comunicar a l’ACCO la present resolució així com la resta de documents acreditatius del compliment dels compromisos adquirits en el termini i segons la relació que estableix l’acord de terminació convencional esmentat; i notificar aquesta resolució als Col·legis Oficials ací esmentats. Districte de Ciutat Vella 33. Suspendre, de conformitat amb l’article 73.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i d’acord amb les determinacions de l’informe de la Direcció de Planejament Urbanístic que es dona per reproduït, l’atorgament de llicències/comunicats d’activitats i obres, excepte aquelles que hagin iniciat la tramitació davant d’una EAC o aquelles que tinguin comunicat d’obres presentat; relatives als següents grups d’especialitats alimentàries regulats a l’Annex 1 de l’Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona: A1.1 Alimentació en general (productes alimentaris diversos A1.2 Productes làctics A1.3 Congelats A1.5 Productes de règim i dietètica A2.1 Carnisseria/polleria A2.2 Cansaladeria/Xarcuteria A3.1 Fruites i hortalisses A4.1 Peix i marisc A4.2 Pesca salada A5.1 Pastisseria i rebosteria A5.3 Despatx de pa Precisar que les anteriors activitats estan contingudes dins de l’epígraf EC1.1.1.: Establiments individuals especialistes. Establiments que es dediquen a la venda d’un sol grup d’especialitat alimentària, entre els fixats a l’annex 1 de l’Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari (excepte bodegues) de l’article 5 (Classificació dels establiments comercials) de la Normativa de la “Modificació del Pla Especial d’establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats a Ciutat Vella”, aprovada inicialment per la Comissió de Govern en sessió de 24 d’abril de 2013; determinar que l’àmbit de la suspensió és el delimitat i grafiat en el plànol que figura a l’expedient, elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’article 73 del TRLU; 0, també, a l’empara de l’article 74.1 de l’esmentat text legal, que el termini d’aquesta suspensió serà, com a màxim, de dos anys, a comptar des de l’endemà de la publicació del present acord de suspensió; i publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 34. Aprovar inicialment el Projecte executiu de recollida pneumàtica de residus connexió de la xarxa del sector Arc del Teatre-Liceu amb la central de Robadors, al Districte de Ciutat Vella a Barcelona, d'iniciativa municipal, d'acord amb l'informe Tècnic del Projecte que figura a l'expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import de 917.029,60 euros, el 21% de l'impost del valor afegit (IVA) inclòs, d'acord amb allò que preveu l'article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abirl, pel qual s'aprova el Text Refòs de la Llei Municipal NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2287 i de règim local de Catalunya, sotmetre'l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona ( BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; tenir-lo per aprovat definitivament, sempre i quan no s'hagin formulat al·legacions en el termini d'informació pública, i no s'hagin rebut informes que facin palesa la necessitat d'introduir modificacions en el projecte; i encarregar a la societat BIMSA la gestió de l'actuació. Districte de Sants-Montjuïc 35. Aprovar inicialment el Projecte de reurbanització del carrer Trajà, a la Font de la Guatlla, del Districte de Sants-Montjuïc, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import de 553.351,96 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i sotmetre’l a informació pública durant un termini de trenta dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 36. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d’ampliació de la Clínica Corachán, promogut per Clínica Corachán, SA; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Sant Andreu 37. Aprovar inicialment el Projecte executiu de remodelació dels carrers d’Òrrius, Llinars del Vallès, Estadella i Flix del Casc Antic del Bon Pastor al Districte de Sant Andreu a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 2.187.186,47 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; i sotmetre’l a informació pública, durant un termini de trenta dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. 38. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament situat a la plaça de Robert Gerhard, núm. 34, per ampliar el Centre Cívic Bon Pastor, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 39. Iniciar, d’acord amb els articles 22 i 109.1 del text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, l’expedient per a la contractació del servei d’informació i dinamització als centres d’educació secundària (SIDCES), mitjançant contracte administratiu de serveis, durant el termini comprés entre el dia 15 de setembre de 2013, o el dia següent de la seva formalització si fos posterior a l’esmentada data, i fins dia al dia 31 d’agost de 2288 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 2015; Aprovar els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques que ha de regir aquest contracte, de conformitat amb el que estableix l’article 114-116 TRLCSP; autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import de 662.759,64€, IVA inclòs, amb el següent desglossament: 547.735,24 euros de pressupost net, i 115.024,40 euros en concepte d’impost sobre el valor afegit al tipus impositiu del 21%, de conformitat amb la naturalesa de les prestacions, a aplicar la partida 0201 22731 23222 del pressupostos de 2013, 2014 i 2015 condicionats aquest dos darrers a l’existència de crèdit adequat i suficient. Aquest pressupost es desglossa en les següents anualitats: - 2013, 122.087,31€ dels quals 100.898,60€ corresponen al pressupost net i 21.188,71€ corresponen a l’IVA, al tipus impositiu del 21%; 2014, 331.379,82€, dels quals 273.867,62€ corresponen al pressupost net i 57.512,20a l’IVA, al tipus impositiu del 21%, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient; 2015, 209.292,51€, dels quals 172.969,02€ corresponen al pressupost net i 36.323,49€ a l’IVA, al tipus impositiu del 21%, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient; declarar la improcedència de revisió de preus a l’empara de l’art. 89.2 TRLCSP, ateses les característiques del contracte; convocar el procediment obert per a l'adjudicació d’aquest contracte d'acord amb el què disposen els articles 138.2 i 157 i correlatius TRLCSP i donar publicitat del present procediment de contractació mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona; donar-ne compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 40. Aprovar, d’acord amb els articles 22 i 109.1 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, l’expedient per a la contractació del servei i de les tasques necessàries per al desenvolupament i la consolidació de les accions emmarcades en el Pla Barcelona Interculturalitat, durant el termini comprès entre el 27 de juliol de 2013 o el dia següent a la formalització del contracte i fins al 31 de desembre de 2014, vist l’informe del director de Serveis d’Immigració i Interculturalitat que s’adjunta, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat del contracte. Autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import de 692.609,20 euros, dels quals 572.404,30 euros són pressupost net i 120.204,90 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 21%, amb càrrec al pressupost dels exercicis 2013 i 2014 i partida 0201 22719 23161. L’any 2013 per import de 224.336,27 euros, dels quals 185.401,88 euros són pressupost net i 38.934,39 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 21%, i l’any 2014 per import de 468.272,93 euros, dels quals 387.002,42 euros són pressupost net i 81.270,51 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 21%. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars que regirà l’adjudicació d’aquest contracte i el plec de prescripcions tècniques de l’esmentat contracte, en compliment dels articles 115 i 116 del referit text legal. DISPOSAR l’obertura del procediment d’adjudicació amb utilització del procediment obert, d’acord amb els articles 138.2 i 157 i ss. del TRLCSP. Declarar la improcedència de revisió de preus, durant la vigència inicial del contracte, a l’empara de l’art. 89 del TRLCSP, ateses les característiques del contracte. Donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 41. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Trinijove, Empresa d’Inserció SL, amb NIF B63715536, per a l’execució del projecte de formació i inserció sociolaboral per als ocupants dels assentaments irregulars de Barcelona, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 72.000,00 euros (90.000,00 €); declarar la no inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient; autoritzar i disposar la despesa de 72.000,00 euros, dels quals 36.000,00- euros corresponen a l’exercici 2013 i 36.000,00.- euros a l’exercici 2014 condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, amb càrrec a la NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2289 partida 0201 48903 23163, equivalent al 80% del cost total del projecte (90.000,00 euros); requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de cada any, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni; facultar l’Ima. Sra. Maite Fandos Payà, Regidora de l’Àrea Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i quarta Tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 42. Aprovar el conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i Fundació Associació Catalana d’Ajuda als Refugiats (ACSAR) amb NIF núm. G63823173, Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants de Catalunya (AMIC) amb NIF G60267580, Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) amb NIF Q5856172A, Associació per a l’orientació, formació i inserció dels treballadors estrangers (CITE) amb NIF G58540428, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) Q0863003J, i Cruz Roja Española amb NIF Q2866001G, per tal de coordinar-se amb aquestes entitats en el marc d’atenció a persones en temes de migració internacional (immigració, emigració, retorn i refugi) –SAIER-, amb vigència des del dia següent a la seva formalització fins al 31 de desembre de 2013, prorrogable de forma expressa fins al 31 de desembre de 2014; facultar l'Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, Regidora de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i 4a Tinenta d’Alcaldia, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 2290 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 COMISSIONS CONSELL MUNICIPAL Actes Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Acta de la sessió del dia 16 d’abril de 2013, aprovada el dia 21 de maig de 2013 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 16 d’abril de 2013, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, Sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Gabriel Colomé i Garcia, Guillem Espriu i Avendaño, Belén Pajares Ribas, Ángeles Esteller Ruedas, Ricard Gomà Carmona i Isabel Ribas Seix, assistits per la tècnica jurídica, Sra. Mª Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general de la Corporació, Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, i que certifica. També hi és present l’Im. Sr.: Eduard Freixedes Plans Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Francina Vila i Valls, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Carmen Andrés Añón, Joan Trullén Thomàs, Xavier Mulleras Vinzia. S’obre la sessió a les 9.10 h. El Sr. Portabella, en primer lloc, demana al Grup Municipal del PP si està d’acord que s’agrupin els punts 3, 17 i 19. La Sra. Esteller accepta l’agrupament. Tot seguit, demana que si es podria avançar la pregunta del punt 16 perquè se n’ha d’anar abans de les 12.45h. El Sr. Portabella respon que no hi ha cap inconvenient, sempre que s’hagi pogut entrar en el bloc d’impuls i control. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 13 de març de 2013, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza despesa del contracte de la direcció, promoció, dinamització i organització de les activitats de caire cultural, artístic de lleure i sociocultural del centre cívic Matas i Ramis, per als exercicis 2013-2015, i per un import de 222.750,00 euros. 2. Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 13 de març de 2013, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza despesa del contracte de direcció, gestió i animació del centre cívic Taxonera, per als exercicis 2013-2015, i per un import de 332.250,00 euros. 3. Del gerent municipal, de 2 d’abril de 2013, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte de la gestió i NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2291 explotació del centre cívic Joan Oliver "Pere Quart", per als exercicis 2013-2015, i per un import de 41.517,40 euros. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Pla de suport al comerç cultural de proximitat. El Sr. Ciurana explica que amb aquest Pla de suport es dóna compliment a la proposició de presentar un pla per al comerç cultural de proximitat, aprovada a la Comissió a iniciativa del Grup Municipal del PSC. Recorda que aquest tema és fruit de la polèmica ciutadana sorgida arran del tancament de la llibreria Catalònia i d’altres esdeveniments semblants, i que va lligat a la necessitat d’un pla de comerç en l’àmbit de ciutat. Explica que, d’acord amb l’Àrea de Comerç, es va decidir que el Pla de comerç de proximitat formi part del Pla de comerç de la ciutat, que es presentarà en els propers dies. Assenyala, a més, que el comerç cultural de proximitat no és una qüestió menor, sinó que forma part de l’ecosistema cultural de la ciutat, garanteix l’accés a la cultura per a molta gent i la cohesió social, i afavoreix la creació del sentiment de barri i d’un entorn en què és possible créixer des de tots els punts de vista. Afegeix que van enfocar la redacció del pla amb una vocació eminentment transversal i que el van debatre amb els representants municipals del món de la cultura, però també amb els representants del comerç, de l’Àrea d’Hisenda, de l’Àrea d’Urbanisme i dels districtes. Tot seguit, indica que la primera dificultat amb què es van trobar va ser la mateixa definició conceptual de comerç cultural de proximitat i remet els presents a la mesura de govern per veure quins mecanismes s’han seguit per definir, en primer lloc, el concepte de comerç cultural i, en segon lloc, el concepte de proximitat. A més, assenyala que s’arbitren un seguit de fases que tindrien quatre nivells principals. En primer lloc, la necessitat de coneixement: definir què és el comerç cultural i què es pot englobar sota el concepte de proximitat per poder disposar d’una cartografia del comerç cultural de proximitat. En segon lloc, donar visibilitat a aquest tipus de comerç. En tercer lloc, el reconeixement: les mesures que es poden prendre per posar en valor aquest tipus de comerç. I, finalment, el suport més directe i més específic que se li pugui donar. Afegeix que en la mesura de govern s’identifiquen els sectors i els tipus d’establiments comercials que es proposa que entrin en aquest concepte, i que s’hi expliciten 20 mesures de suport al comerç cultural de proximitat que s’engloben en les fases que ha esmentat abans. Tot seguit, subratlla que aquesta llista és oberta i que caldrà veure’n l’evolució. Avança, també, que els altres grups municipals segurament demanaran calendari i pressupost, però recorda que aquest pla forma part del Pla de comerç de la ciutat, el seguiment del qual correspondrà a l’Àrea de Comerç. Per això concreta que tant les mesures que s’hi insinuen com el pressupost s’hauran de veure en les partides pressupostàries dels pressupostos habituals o en la mateixa dinàmica del Pla de comerç. Tanmateix, comenta que ja hi ha algunes iniciatives que funcionen en aquest sentit: a l’ICUB hi ha líni comerços (sales de música, galeries d’art, espais de creació, llibreries, teatres comerciats, etc.) El Sr. Espriu agraeix la presentació de la mesura de govern i que s’hagi definit un marc general al qual es puguin referir tots per parlar del mateix quan parlin del comerç cultural de proximitat. Especifica que el seu grup està d’acord amb el model de treball o amb el que es predefineix per després poder-hi treballar. També es mostra d’acord que les grans superfícies o les franquícies quedin excloses de les polítiques actives per promocionar el comerç cultural de proximitat. No obstant això, creu que algunes mesures que es plantegen —com les mesures fiscals, l’estudi de possibilitats per als lloguers bonificats o la creació de línies de 2292 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 suport per a infraestructures i rehabilitació dels locals— estan poc definides. Per això, pensa que avui s’ha presentat un informe previ al Pla de comerç i expressa la sensació que hi ha molts conceptes que queden oberts. Admet que hi ha mesures que ja es duien a terme, però pregunta quin pressupost hi ha per a les noves i com s’hi donaria suport. Posa com a exemple les bonificacions i expressa el dubte de si són aplicables o no ho són, o si el tram que es dóna és suficient perquè pugui servir per a alguna cosa. També fa referència a l’IBI i a l’IAE, i afirma que es té poc marge de maniobra. Per acabar, insta a reflexionar sobre les tesis hisendistes: es tracta de donar posteriorment més que no pas de reduir la recaptació. També suggereix que hi ha coses que podrien quedar recollides, com la cartografia o el cost que tindrien aquest mapa, el web i les accions proposades, és a dir, el cost de fer allò que d’alguna manera millorarà la visibilitat, el coneixement i el reconeixement de la gent respecte al comerç de proximitat. A més, assenyala que el text no recull la participació de les associacions i dels gremis en la preparació del pla. En aquest sentit, retreu que el pla no passés pel Consell de Cultura de la setmana anterior, en el qual és de l’opinió que hi havia molts sectors que voldrien parlar d’aquest tema. Per acabar, subratlla que també falta l’anàlisi del sector social i pregunta, en cas que aquesta anàlisi no s’hagi fet, quan està previst dur-la a terme. La Sra. Esteller valora la presentació de la mesura de govern, tenint en compte que s’hi defineix què és el comerç de proximitat i s’hi estableixen unes línies d’acció per donar-hi suport i fomentar-ne la visibilitat. Admet que és un bon començament, però afirma que cal detallar-ne les mesures amb més exactitud perquè siguin veritablement eficaces i donin resultats. Tot seguit, critica que no s’incloguin el calendari i el pressupost de la mesura. Tot i que admet que a vegades és complicat preveure les quantitats destinades a cada línia, opina que cal establir uns imports per poder saber els recursos que es volen destinar al comerç cultural de proximitat. Opina que aquest comerç facilita l’accés de la gent a la cultura i que té una gran riquesa, però subratlla que el seu dinamisme està condicionat moltes vegades al suport o al foment que se’n pugui fer. Per això, creu que cal detallar més algunes mesures, que són accions genèriques. A parer seu, cal aprofitar les coses que ja s’estan fent per poder adreçar-les a aquest comerç. Considera que està bé que s’hi destinin línies d’ajut, però suggereix que s’avanci també en el treball cap als objectius via contractes- programa per aconseguir un marc ampli de més estabilitat. Amb relació a la internacionalització del comerç de proximitat, comenta que no es detallen quines accions es faran ni amb quines institucions es pot comptar, ni tampoc el suport que es pot arribar a tenir. A més, remarca que cal facilitar l’obertura de comerços de proximitat: suprimir traves, suprimir normativa, facilitar-ne la creació i donar-los un marc molt més clar i menys intervencionista. Recorda que per al Grup Municipal del PP és vital agilitzar la tramitació i donar suport als emprenedors i, per això, opina que és una línia que cal enfortir i aclarir. Tot seguit, elogia que s’hagi parlat amb els districtes, ja que el seu paper és fonamental, i assegura que aquesta coordinació és vital. Quant a la dinamització del patrimoni, creu que és bo que n’hi hagi, però afirma que també s’ha de veure com es difon aquest patrimoni, cosa que té a veure amb la qualitat de molts dels elements, com ara els souvenirs. En aquest sentit, es mostra convençuda que cal apostar per la qualitat. Finalment, suggereix que es prenguin mesures de caràcter més de foment i no tant d’ajut directe, com ara desgravacions i les mesures que es puguin dur a terme des de l’àmbit fiscal. La Sra. Ribas admet que algunes línies del pla ja es coneixien perquè estaven incloses en el Pla estratègic de comerç del qual la Regidoria de Comerç ha informat. A parer seu, el Pla del comerç cultural de proximitat coincideix amb el Pla estratègic de comerç en la seva globalitat en dos punts: d’una banda, la necessitat de posar-los en marxa i, de l’altra, l’escassa concreció o definició d’alguns aspectes en relació amb el que es farà. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2293 Assenyala que hi ha una part molt important de definició teòrica i opina que és important que hi hagi aquest marc teòric. Tanmateix, creu que cal poder completar aquest marc. En aquest sentit, comenta que troba a faltar quin és l’impacte en ingressos generats d’ocupació o el retorn a la ciutat d’aquest sector en comparació d’altres sectors comercials o de la resta del sector cultural de la ciutat. Afegeix que les mesures són poc concretes i al seu parer poc atrevides, i manifesta que esperava que s’acotessin més a les diferents singularitats que s’han definit a la primera part quant a tipus de comerç i quant a territori. Critica que no hi hagi indicadors de qualitat ni models d’ajuda de les mesures financeres una mica innovadors. Com a exemple, cita el model del xec de consum cultural brasiler i suggereix que es podria treure alguna mesura marca Barcelona que els pogués distingir d’altres. Reconeix que es parla de mesures de reducció i d’incentius fiscals, però creu que això s’hauria d’emmarcar dins d’uns objectius estratègics. També retreu que faltin el pressupost i el calendari, cosa que, a parer seu, fa que els punts en què podrien coincidir quedin com a bones paraules i bones intencions, perquè no hi poden estar ni a favor ni en contra fins que no en vegin l’assignació. En aquest sentit, afirma que a l’hora d’assignar partides pressupostàries és quan es veu la priorització que se’n fa. Per això, opina que és difícil valorar un pla sense mesures econòmiques que l’acompanyin. Per tant, tot i que reconeix que el pla és necessari, lamenta no haver-lo pogut debatre a part. A continuació manifesta que el tema de la participació és un altre problema del Pla integral de comerç, perquè tot i que la Regidoria de Comerç afirma que n’ha parlat amb les associacions de comerciants, aquestes afirmen que no, o bé que només n’han vist un primer esborrany. Afegeix que el Pla de comerç no es va presentar al Plenari de març sinó al de l’abril perquè una part de la ciutadania va demanar temps per poder parlar-ne i perquè fos un pla de ciutat i no només un pla del Govern. Tanca la seva intervenció resumint que, a parer seu, els principals errors del Pla de comerç cultural de proximitat són la manca de concreció de les mesures, la manca de concreció amb un pressupost i un calendari, i el fet que no ha pogut ser àmpliament participat. El Sr. Portabella valora positivament que es faci un Pla de suport al comerç cultural de proximitat, ja que pensa que la conjunció d’aquestes tres dimensions aquest sentit, planteja que hi ha una realitat cultural als barris i als districtes que permet permeabilitzar la cultura i fer-la arribar a la ciutadania. Afirma que té un gran valor i que permet que la cultura generi interès a llocs on els grans centres culturals no arriben. Per això, opina que la idea de fer un Pla de suport al comerç cultural de proximitat és bona i que el desenvolupament que es planteja és encertat. Pel que fa a la definició, subratlla que han calgut sis pàgines per definir el concepte, fet que a parer seu indica la dificultat d’aquesta concreció teòrica. També considera encertat incloure el Pla de comerç cultural de proximitat dins del Pla de comerç. Per tot això, creu que és important que el model que es defineix sigui viu, que no es basi només en llocs aïllats i de gran interès, sinó que tingui capacitat intersticial amb relació a la ciutadania i els barris. Assenyala que, de les 20 accions que es recullen en el pla, n’hi ha algunes que es poden dur a terme amb una certa facilitat, com els sistemes de cartografia, les zones d’especial interès a manera d’eix, la vinculació amb la Nit dels Museus, la creació de la web 2.0 o el premi del comerç cultural de proximitat. Tanmateix, considera que n’hi ha d’altres que necessiten molta més elaboració i reflexió des de l’òptica de la incidència que podrien tenir sobre el territori, en aquest cas no amb finalitats positives. Com a exemple, fa referència a la senyalització a l’espai públic de rutes i establiments singulars, que és un element sobre el qual s’ha hagut d’actuar amb molta cura, ja que n’hi ha tal proliferació que podria acabar malmetent el patrimoni arquitectònic, cultural i paisatgístic de la ciutat. En aquest sentit recorda que hi ha algun edifici que té més de sis plaques. Així doncs, creu que la senyalització a l’espai públic s’ha de pensar molt bé i suggereix que hi hagi una sola normativa, que depengui de Paisatge Urbà i que garanteixi que s’indica 2294 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 encertadament el que s’ha d’indicar, però no tot, perquè al final a parer seu no s’entén res. Critica que el pla no inclogui els requeriments d’inversió ni altres elements importants, com la calendarització o uns indicadors que permetin veure si les mesures que s’han anat prenent van progressant o si cal modificar-les. Pel que fa a la part pressupostària, creu que ara que el Govern i el Grup Municipal del PP estan negociant les inversions era un bon moment per presentar-la. A més, a parer seu, la millor mesura per potenciar el comerç cultural de proximitat és lluitat per reduir l’IVA del 21%, que està comportant molts problemes. Clou la intervenció reclamant un calendari de priorització dotat del pressupost i d’indicadors, i tot i valorar el desenvolupament de pla proposta, insisteix que li falta concreció per tal que es pugui dur a terme de manera influent sobre l’ambient cultural de la ciutat. El Sr. Ciurana agraeix a tots els grups municipals les aportacions positives i el to ifica que s’hagin destinat 6 pàgines a la definició perquè es troben davant d’un sector en que no hi ha consciència col·lectiva ni tampoc gaire informació o, si més no, no està sistematitzada. A més, assenyala que és un sector amb unes fronteres difuses i admet que això constitueix una dificultat de definició que no és menor. Afegeix que també hi ha una casuística fiscal molt complexa. En aquest sentit, proposa que, si hi ha algun ajut, ha de ser a la persona que realment se’l mereix o el necessita i que cal vigilar per no entrar en una contradicció. Quant als gremis, que ha esmentat el Sr. Espriu, recorda que s’ha previst igualment la realització d’entrevistes amb els gremis i les associacions professionals relacionades amb el comerç cultural de proximitat per tal d’avaluar la posada en marxa en conjunt de les mesures proposades. Amb relació a aquesta qüestió, assenyala que hi ha una altra dificultat: mentre que hi ha sectors amb bona presència, implantació i representació a la ciutat (com el dels llibreters), n’hi ha d’altres en què això no passa. A continuació agraeix la proposta de presentar el pla al Consell de Cultura i en pren nota. Creu, però, que cal veure com s’acaba configurant el seguiment del Pla de comerç a la ciutat per no crear estructures paral·leles i assegura que no té cap inconvenient a acollir la proposta si no entra en contradicció amb el seguiment del Pla de comerç de la ciutat. A més, proposa de crear en el Consell de Cultura una Comissió de Comerç Cultural, sempre que no entri en contradicció amb els sistemes de seguiment del Pla de comerç ni els dupliqui. Afegeix que hi ha una qüestió que considera important pel que fa als ajuts, i és que per exemple el suport a les galeries d’art que es va convocar l’any anterior no es va exhaurir. Assenyala que se subvencionava només un tant per cent de les intervencions i que, ateses les dificultats econòmiques actuals, els comerços no poden finançar el percentatge que els correspon. Conclou, doncs, que es tracta de dur a terme una mena de microcirurgia i assenyala la necessitat d’anar al cas concret, sense que deixi de ser una normativa de caràcter general. Admet que sempre hi ha hagut un cert darwinisme comercial, però subratlla que ara es veuen impel·lits a presentar aquesta mesura perquè hi ha un cert risc d’aprimament del sector del comerç cultural de proximitat. Tot això, a parer seu, configura un entorn en el qual l’Administració té l’obligació de preveure i intentar posar remei a riscos afegits que puguin sorgir. Amb relació a aquest tema, recorda que, amb motiu que Barcelona fos la ciutat convidada al Saló del Llibre a París, la ministra de Cultura de França va dir que s’havia fet un pla per salvar les llibreries de França, que quantificava entre 3 i 9 milions d’euros. Amb això, subratlla la proporció que hi destina França. Pel que fa al xec brasiler, assenyala que aquesta mesura figurava a la primera redacció del pla, però que ell mateix va demanar que no hi figurés fins que no ho tinguessin més elaborat per no despertar falses expectatives. Afegeix que, en canvi, s’hi han fet constar els carnets culturals de la ciutat, perquè en opinió seva és la via més adequada. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2295 Per acabar, destaca que una de les qüestions que es consideren és pensar en zones específiques amb tradició a la ciutat i tenir capacitat de preveure accions específiques en territoris determinats de la ciutat. El Sr. Espriu reconeix que s’ha fet un esforç en la conceptualització, però creu que el que avui es presenta és més aviat un informe, perquè es recull més la reflexió del que hauria de ser i la feina que caldria fer i no tant les accions, que més endavant es podrien modificar, afegir o retirar. Pel que fa al concepte de participació, comenta que hi ha un concepte previ i un de posterior. Explica que el previ es refereix als sectors i assenyala que, en opinió seva, aquesta és una de les mancances del document, tot i que admet la dificultat d’arribar a la totalitat dels sectors perquè n’hi ha alguns que no estan articulats. Afirma que ha treballat en aquest sentit i que ha reivindicat que hi hagi promoció econòmica als districtes per poder fer aquesta tasca correctament. Per això, es mostra comprensiu amb la poca claredat de la definició de les mesures. Coincideix amb la Sra. Ribas que caldria incorporar dins l’estratègia uns indicadors que permetin fer elements de valoració. Per tot això, creu que tot el treball previ ja s’ha fet i que queda la feina d’acabar de construir els elements d’intervenció en el comerç cultural de proximitat. Quant al Consell de Cultura, creu que encara hi falten molts elements. Comenta que hi ha molt bon substrat per a la participació de la gent i que cal introduir elements perquè aquesta participació s’incorpori al que es fa a la ciutat. Subratlla en aquest sentit que el lideratge del Govern per posar els elements de debat dins del Consell de Cultura és absolutament necessari. Afegeix que la participació és una reivindicació del sector i que cal induir-la, perquè per a l’Ajuntament és un bon punt de contrast. La Sra. Ribas accepta un pla obert que es va construint de mica en mica, però demana que a la Comissió es pugui anar fent un seguiment de la implementació de les mesures. En segon lloc, pel que fa a la territorialització, subratlla la necessitat de veure en quines zones de Barcelona hi ha una mancança cultural i on, per tant, cal establir mesures per ajudar que hi sigui. El Sr. Portabella demana que es tingui en compte el que ha mencionat amb relació al paisatge urbà i l’excés de senyalitzacions i marques al carrer. Es dóna per tractada. c) Informes A la Comissió: 2. Campanya de preinscripció i matrícula del curs 2013-14 de les escoles bressol i les escoles de música municipals de l’Institut Municipal d’Educació. El Sr. Portabella formula l’enunciat i dóna la paraula al Sr. Ardanuy. El Sr. Ardanuy comença explicant que l’objecte de l’informe és analitzar els trets diferenciadors de la campanya de preinscripció i matrícula a les escoles bressol i a les escoles de música. Atès que a l’informe hi ha informació molt detallada, avança que se centrarà en algunes de les novetats. En primer lloc, es refereix a la preinscripció i matrícula de les escoles bressol per al 2013-2014. Anuncia que es posarà èmfasi a desenvolupar una oferta de formació contínua per als professionals de les escoles bressol i per a les direccions, amb la qual es pretén arribar al 40% de les treballadores i els treballadors de la xarxa en aquest curs. Es mostra convençut que cal apostar pels professionals per poder millorar el servei. També informa que s’ha fet una modificació de les àrees de proximitat. Explica que s’han obert ventalls més enllà de l’espai de districte, amb vuit escoles bressol noves, la qual cosa dóna a les famílies de la ciutat més possibilitats d’optar a places d’escola bressol d’altres districtes quan les escoles bressol són pròximes al lloc on viuen. En tercer lloc, assenyala que aquest any s’ha desenvolupat un projecte, conjuntament amb la presó de dones, per reservar 7 places a l’escola Cobi amb la 2296 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 finalitat de facilitar la inscripció en aquest centre dels fills de les recluses que ho vulguin. Tot seguit, assenyala que els criteris d’admissió es mantenen amb la priorització que ja es tenia en els altres cursos, amb més puntuació per als nens i nenes amb punts de discapacitat a partir del 33%, les famílies nombroses i monoparentals, i els infants amb malalties cròniques digestives i endocrines. Afegeix que també es fa incís en la proximitat tant del lloc de treball com de domicili en l’àrea di a equilibrar, des dels punts de vista social i de proximitat, l’accés a les places d’escola bressol de Barcelona. A continuació manifesta que la previsió de capacitat total global és de 7.872 places i que la capacitat màxima del sistema és de 8.013. Explica que s’ha decidit reservar 141 places per no ampliar la ràtio de manera indiscriminada, sinó treballant centre per centre amb els serveis tècnics de l’IMEB. Aclareix que es tracta de les places que l’Ajuntament creu oportú no posar a disposició per ajudar les direccions de les escoles bressol que ho necessitin a desenvolupar la seva feina amb la màxima qualitat. A més, assenyala que hi ha un total de 4.079 places vacants, la distribució per districtes de les quals figura a l’informe. A continuació, amb relació als centres d’influència, confirma que el curs passat vuit escoles bressol van ampliar radi d’influència i que aquest any s’amplia en vuit escoles més, la qual cosa afecta els districtes de Gràcia, Ciutat Vella i Sarrià-Sant Gervasi. També anuncia que hi ha el projecte de desenvolupar, com a mínim en un centre a cada districte, l’oferta específica per a nens amb sordesa, proposta que es presenta enguany. En aquest sentit, destaca el cas de l’escola bressol Forestier, on es treballa amb la modalitat bilingüe —llengua de signes més modalitat oral—, amb una proposta d’integració i d’inclusió educativa. Tot seguit, destaca una qüestió que no surt a l’informe: l’especial cura que l’Institut Municipal d’Educació té amb les necessitats educatives específiques, no només amb la puntuació a l’hora d’accedir a les places, sinó també amb una reserva inicial de 2 places per a necessitats educatives específiques per damunt del 33% a totes les escoles bressol de la xarxa, més una reserva de 7 places per a nens amb grans discapacitats en col·laboració amb l’entitat Nexe. Aclareix que això suposa una oferta de més de 200 places per a les famílies amb nens i nenes amb discapacitats severes. Finalment, assenyala que el procés de preinscripció comença el 6 de maig i acaba el 14 de juny i recorda als presents que disposen del detall de totes les fases del procés. Quant a les escoles municipals de música, mostra la seva preocupació pel procés d’inscripció dels 8 als 12 anys i també, especialment, per desenvolupar oferta en totes les fases de l’aprenentatge musical, inclòs el preaprenentatge musical. Explica que s’incrementen les places del projecte «Música per a nadons», que té molt èxit i pel qual aposten fermament, en col·laboració amb les escoles municipals de música i les escoles bressol. Destaca, a més, que Barcelona, pel que fa a les escoles municipals de música, és zona única, de manera que qualsevol alumne pot escollir l’escola que més li convingui, amb l’única condició que els alumnes preinscrits estiguin empadronats a Barcelona. També explica que la preinscripció de música es fa per Internet, la qual cosa fa que el procés sigui molt transparent, totalment visible, fàcil de tramitar i amb una ampliació de l’horari de preinscripció. Remet els presents a l’informe per consultar-ne el calendari. Tot seguit exposa que el nombre de places noves és inicialment de 235 i que la resta són de continuïtat. Pel que fa a la capacitat total en els diversos programes —dels 5 als 18 anys, majors de 18 anys i música per a nadons— és de 2.518 places en total. El Sr. Espriu agraeix l’informe que s’ha presentat. Tanmateix, vol comentar-ne algunes mancances. En primer lloc, aclareix que l’increment de l’oferta que recull l’informe es troba en l’horitzó de l’anterior pla d’escoles bressol, que s’està finalitzant en el mandat actual. Demana, doncs, quines previsions té el Govern un cop acabat el desenvolupament d’aquest pla. Destaca que, durant l’anàlisi de l’obertura i la millora dels entorns de les places, ha observat que són NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2297 majoritàriament a Gràcia, Sants i Horta, és dir, al centre de la ciutat. En aquest sentit, es mostra preocupat perquè, quan s’amplien places a la franja lateral del carrer Gran de Gràcia, s’oblida que la pressió de la Vila és molt gran per la densitat de població. Dit això, accepta que és normal que s’ampliïn les fronteres en els casos en què aquestes existeixen. Amb relació a les places, observa que s’han posat 7 escoles bressol a Gràcia, però que n’hi ha una de pendent, l’escola bressol Santa Madrona, amb una partida pressupostària d’1 milió i escaig d’euros i que no queda recollida dins del pla. Assenyala que, tot i que està feta, no està prevista. Demana si es tracta de places d’escola bressol que es guarden per tenir un cert marge de 84 places d’escola bressol que es podrien destinar a donar cobertura i incorporar-la definitivament el 2014-2015. A més, afegeix que també falta l’escola bressol Bailèn, que no està inclosa en el pla, i expressa l’esperança que ho estigui en el futur. Així doncs, pregunta, en primer lloc, quin serà el pla a partir d’ara i recorda que la proporció actual de cobertura és de 60-40, la qual cosa vol dir que encara no s’està cobrint la totalitat de la demanda. En relació amb la demanda no atesa, pregunta quina és l’estratègia del Govern, perquè la modificació de ràtios que el Govern va plantejar ha donat un cert increment i ara cal un nou horitzó. En segon lloc, demana una cartografia de l’escola bressol i de les llars d’infants de Barcelona. Admet que a la zona centre hi ha molta pressió i que es pot trobar que hi ha molt àmbit privat; tanmateix, expressa el desig de poder veure l’afectació de l’àmbit privat i de l’àmbit públic a Barcelona. En tercer lloc, demana quines són les sis escoles bressol noves de què es parlava al PAM. Respecte a les bonificacions, demana quina és la previsió de bonificacions per trams prevista per al curs 2013-2014. I finalment, pel que fa a les escoles de música, assenyala que no hi ha cap previsió d’increment malgrat que el volum de demanda a l’escola pública de música és enorme, de manera que la diferència entre les places ofertes i les demandades és gran. Recorda que el Consell de Cultura el Govern reivindica la formació dels nens i nenes en l’àmbit dels temes culturals en el sentit més ampli de la paraula. Per tant, es mostra convençut que l’Ajuntament ha de ser capaç de preveure què es vol fer en l’àmbit de la música, perquè hi ha grans zones de la ciutat que no tenen cap cobertura en aquest sentit. Afegeix que cal tenir un pla d’escoles de música per anar implementant l’increment d’aquests recursos entre el conjunt de la població, encara que sigui a un ritme més lent a causa de la conjuntura. La Sra. Pajares agraeix les dades i expressa l’esperança que, un cop finalitzat el procés, es presentin les dades definitives, que són les que hauran de determinar si les polítiques del Govern municipal han estat les adequades o si es requereixen nous impulsos. Basant-se en les dades provisionals, però, conclou que hi ha un 40% de la demanda que continua sense ser atesa. Per això, anuncia que més endavant presentaran una proposta d’acord per conveniar places d’escola bressol privades. A continuació obre un parèntesi per recomanar a la Comissió que visiti l’escola Caspolino. Informa que ella ja l’ha visitat i que en va sortir pensant que els prejudicis que arriben a les comissions, un cop es veu com es desenvolupa l’acció educativa en aquesta escola, desapareixen. Respecte a l’ampliació de l’àrea d’influència, recorda que el Grup Municipal del PP sempre ha defensat la zona única per facilitar a les famílies l’elecció del centre atenent a les seves necessitats. Tot seguit, amb relació a l’informe, formula algunes preguntes. En primer lloc, demana si poden ampliar la informació sobre les places de nens amb necessitats educatives especials i, en concret, pregunta quines places es reservaran i si s’ampliaran amb ofertes addicionals. En segon lloc, respecte als nens amb sordesa, pregunta si, tret de l’escola de Sants-Montjuïc en què l’agrupament es fa en modalitat bilingüe, és a dir nens signants i oralistes. A la resta d’escoles s’ensenya en modalitat oralista o també es fa servir la modalitat bilingüe. Amb relació a aquest tema, també demana de quants nens es tracta. 2298 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Tot seguit, quant a les ràtios, opina que es pot arribar als límits sempre que les característiques de les escoles siguin adients per a aquest augment de ràtios. A més, amb relació a les escoles bressol, planteja algunes preguntes. En primer lloc, demana un replantejament del model actual del servei de menjador per adaptar-lo millor a les necessitats familiars, sobretot pel que fa al pagament dels menús i al retorn corresponent per als dies en què els nens no assisteixen a l’escola. En segon lloc, pregunta si ja es té alguna idea de l’aportació que hauran de fer la Generalitat, l’Ajuntament i les famílies per a cada una de les places. En tercer lloc i respecte de les previsions, pregunta quina aportació haurà de fer la Generalitat com a ajuts a les escoles bressol per al curs 2013-2014 i demana la màxima exigència a l’hora de reclamar a la Generalitat les aportacions per a les escoles bressol, ja que en té pendents algunes de cursos anteriors. Pel que fa a les escoles de música, creu que mantenir-les en una època de crisi econòmica ha de ser una prioritat, ja que són un dels grans atractius educatius de la ciutat, atesa la seva gran qualitat. Tanmateix, assenyala que hi ha un alt nivell de demanda no atesa, que triplica l’oferta. En aquest sentit, recorda que aquest grup municipal va demanar a la Comissió que es poguessin concertar places d’escola de música privada per poder donar resposta a més d’un 40% de nens que no poden accedir a les escoles de música. A més, destaca que hi ha un decrement de 32 places respecte al curs anterior i demana que s’expliqui a què és deu. Encara amb relació a les escoles de música, pregunta si hi ha alguna previsió sobre l’estat de les aportacions de la Generalitat a aquestes escoles. Per acabar, demana que l’Ajuntament de Barcelona, a través del Consorci, vetlli perquè els terminis es compleixin i que la informació que es faciliti sigui entenedora per a les famílies. Posa com a exemple la preinscripció de les places d’educació primària, que no estaven puntualment penjades a la pàgina web de la Generalitat. El Sr. Gomà agraeix al Sr. Ardanuy la presentació de l’informe per les dades que aporta i perquè arriba abans de la preinscripció. Opina que aquest informe evidencia i manifesta el resultat de moltes de les decisions que de manera unilateral el Govern de la ciutat ha pres i que han provocat conflictes importants amb la comunitat educativa del 0-3 en els últims dos cursos. Expressa l’esperança que aquests conflictes s’expressin l’endemà a la plaça de Sant Jaume, on s’ha convocat el lliurament de més de 25.000 signatures que la comunitat educativa del 0-3 ha recollit per demanar al Govern que cessi les seves agressions unilaterals al model educatiu públic i de qualitat de l’etapa 0-3 i així es puguin restituir els paràmetres que s’havien anat construint de manera plural i participativa a la ciutat. Pel que fa al nombre de places i a l’horitzó de creixement, assegura que l’informe evidencia que s’estronca clarament el creixement i sobretot un determinat model de creixement en l’oferta de places de 0-3 a la ciutat. Recorda que en el mandat passat es va passar d’unes 3.500 a aproximadament 8.000 places a les escoles bressol públiques. Assenyala, a més, que l’últim creixement no es deu a una aposta del Govern per mantenir un programa de construcció pública, sinó per massificar les aules incrementant la ràtio i disminuint clarament la qualitat. En aquest sentit, pregunta quines són les previsions de futur i quants projectes concrets, calendaritzats i amb inversió hi ha per construir noves escoles bressol públiques, ja que, a parer seu, l’horitzó d’incrementar les ràtios i massificar les aules està plenament esgotat. Amb relació als elements de model d’accés, recorda que el Grup Municipal d’ICV- EUiA sempre ha apostat per la proximitat i no per l’ampliació. Opina que les escoles bressol són equipaments educatius on es fa possible la ciutadania des de la quotidianitat i la convivència, i que permet que el conjunt de la diversitat del territori s’expressi en un espai educatiu tan important quan comença la socialització dels nens i les nenes. Per això, creu que és important avançar cap a una planificació en què tots els barris de Barcelona tinguin garantit l’accés públic del 0-3. Tot seguit fa referència al model de finançament. En aquest sentit pregunta quines són les previsions per al curs 2013-2014 i si hi haurà una nova retallada per part de la Generalitat, que ha passat de subvencionar 1.800 euros per plaça a 875 NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2299 euros. Demana si, en cas de retallada, el Govern tornarà a fer recaure sobre les espatlles de les famílies un nou increment per sobre de l’IPC en moments de crisi i reclama saber quin és el compromís del Govern de Barcelona en aquesta qüestió. A continuació, respecte del caràcter inclusiu de l’escola bressol municipal i el repte d’anar incorporant els nens i les nenes amb discapacitats severes i multidiscapacitats, expressa la seva satisfacció per la feina que duu a terme Nexe i creu que és bo que des del Govern municipal s’expressi la voluntat que, amb independència de la condició dels nens i les nenes, hi pugui haver oferta a l’escola bressol municipal. Tanmateix, creu que és el moment de fer un pas endavant i anar formant professionals i generant centres amb capacitat d’educar nens i nenes amb multidiscapacitat en el 0-3. Pel que fa a les escoles de música, subratlla que continua pendent la presentació a la Comissió del mapa i del model dels ensenyaments artístics de Barcelona. Expressa l’esperança que això pugui ser possible aviat i que el treball de les escoles bressol de la ciutat es pugui complementar amb el de les escoles de música. Finalment, recorda que el grup municipal d’ICV-EUiA ha presentat al Plenari propostes perquè es faci efectiu un model de tarifació social a les escoles bressol i a les escoles de música, de manera que cap família no en pugui quedar exclosa per motius de renda. Creu que cal passar del sistema de subvencions actual a un sistema de tarifació social que garanteixi el ple accés de tothom, amb independència de la seva renda. Acaba reiterant que la part més negativa de l’informe és que expressa un conjunt de decisions que han provocat una degradació del sistema 0-3 a la ciutat a les quals la comunitat educativa ha respost des de la resistència i des de la proposta. El Sr. Portabella també agraeix l’informe. Destaca que el tema de les escoles bressol és un dels que més interessen a l’Ajuntament i als grups municipals que en formen part i que les posicions dels grups estan perfectament fixades. Afegeix que el Grup Municipal d’UpB dedica una especial atenció a l’educació 0-6 anys que, tot i no ser obligatòria, és la que es produeix en el període més decisiu de la formació dels nens i de les nenes segons la neurociència. Per això, creu que és un període que mereix molta atenció i fins i tot un reenfocament constant per tal de poder donar una bona educació. Opina que totes les decisions que es prenen han d’estar pensades des del punt de vista educacional i critica que tres de les decisions dels últims temps han estat pensades des d’una òptica més economicista, cosa que, a parer seu, mereix una reflexió. Tot seguit, també fa referència al model de puntuació de les escoles bressol, que segueixen un model de proximitat definit pel districte. Defensa que hi hagi un sistema incrementat amb vuit escoles més, de manera que ara ja hi ha 16 escoles bressol en una àrea d’influència diferent a la del districte al qual pertanyen. Celebra que aquesta incorporació es produeixi any rere any, però encara pensa que caldria dibuixar un mapa de zones d’influència, que hauria de tenir en compte la proximitat i la distribució de les escoles bressol. Pel que fa als estudis musicals, destaca que la demanda és molt superior a l’oferta i insta a resoldre-ho d’alguna manera. En aquest sentit, creu que cal continuar esforçant-se des de l’òptica pública, però que estaria justificat que s’establís algun tipus de concertació amb algunes escoles de barri amb una trajectòria llarga i contrastada. A més, subratlla que hi ha molta gent que no pot accedir als estudis musicals i que hi ha una certa pressió per als que hi ha entrat perquè no continuïn gaire temps, cosa que, a parer seu, és inadmissible. Opina que hi ha un problema objectiu que s’hauria d’abordar, perquè Barcelona ha estat tradicionalment una ciutat musical. A més, creu que cal impulsar un pla d’ensenyaments artístics a la ciutat que prevegi l’increment de l’oferta d’educació artística a partir d’un model que sigui públic però que incorpori el Consorci. Si no fos així, afirma que no s’oferiria prou bon servei, ja que es trigarà massa a cobrir la demanda. El Sr. Ardanuy recorda al portaveu del Grup Municipal del PSC que el pla d’escoles bressol del Govern anterior hauria d’haver finalitzat el 2010 i que ha estat el Govern actual el que ha pagat les escoles bressol planificades i les ha 2300 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 posat en funcionament. Subratlla, també, que no s’han pres decisions que tiressin enrere cap pla. Tot seguit, enumera les tres noves escoles que ja estan en funcionament (Anxaneta, Caspolino i Navas) i les tres que hi entraran properament (Santa Madrona, Guinardó i Germanetes dels Pobres). En el cas de Santa Madrona, comenta que encara s’ha de fer l’obra i que, per tant, no es pot incorporar a la matrícula d’aquest curs per no generar neguit a les famílies. Pel que fa a la cartografia de places, anuncia que en el seu moment proposarà un debat obert sobre aquest tema, però recorda que avui es parla de la proposta de preinscripció. Creu que fer un debat de futur sense ser conscients de l’entorn actual és una mica agosarat, però no té cap inconvenient a fer-lo. Assenyala que no han renunciat a posar en funcionament escoles noves i que no renunciaran a continuar fent-ho, tot i que admet la dificultat de reduir el 40% de demanda no atesa. Amb relació a la formació musical, afirma que el model de formació musical de Barcelona té un alt nivell d’exigència i de qualitat, però que es pot decidir canviar- lo. Indica que la distribució de l’oferta i la demanda és molt específica, que varia de persona a persona i que té una especificitat de tipus d’instrument i de tipus de formació. Afegeix que és un model que aposta per un determinat paradigma. Per això, tot i mostrar-se d’acord amb la col·laboració amb institucions musicals no públiques, reclama fer-ho de manera ben feta perquè aquesta cooperació no xoqui amb el model inicial de formació musical. Pel que fa a les 141 places d’escola bressol que no s’oferiran aquest curs, explica que es fa així perquè l’ampliació de ràtio no serà indiscriminada, sinó centre a centre segons les possibilitats respectives. Malgrat això, afirma que han decidit ser més restrictius amb relació a l’ampliació de ràtios i que s’han retirat aquests 141 places per poder fer una ampliació molt més matisada. A més, convida tots els representats dels grups que ho vulguin a visitar les escoles bressol. Tot seguit, fa referència a l’educació especial per als nens amb necessitats educatives específiques i aclareix que es reserven dues places per escola i set places més per a nens amb un alt grau de discapacitat. Matisa que aquesta és la reserva inicial, però assenyala que hi pot haver més nens i nenes que, pel seu grau de discapacitat, accedeixin a places i que, per tant, es garanteix que tots els nens i nenes amb necessitats educatives podran tenir una plaça d’escola bressol sense cap tipus de problema. Quant a l’atenció als nens amb sordesa, aclareix que totes les escoles, menys la Forestier, són oralistes. En relació amb el servei de menjador, recorda que el menjador per a les famílies no bonificades ja té una bonificació de dues terceres parts del cost i que es continuen oferint bonificacions a tothom que compleixi els requisits, independentment dels percentatges que representin respecte a la matrícula. A continuació, s’adreça al representant del Grup Municipal d’ICV-EUiA per assenyalar-li que, al seu parer, el llenguatge que utilitza és desproporcionat. Assegura que s’està fent un treball des del punt de vista econòmic, però també des del punt de vista educatiu, i que s’està gestionant una situació molt difícil. Per acabar, respecte de la correlació entre la Generalitat i l’Ajuntament, declara que no hi ha pressupost per al 2013 ni per al 2014 i es compromet a informar-ne quan disposin d’aquestes dades. El Sr. Espriu manifesta que el Sr. Ardanuy té un concepte molt pobre de la política. A parer seu, l’obligació dels polítics és definir horitzons de futur i no només la gestió administrativa del present. Tot seguit, retreu que el Sr. Ardanuy no hagi incorporat al pla l’escola bressol Bailèn i defensa que aquesta es faci en un espai de 2.700 m2, tal com s’havia acordat. Admet que el Govern anterior va arriscar, perquè considerava que calia fer-ho, per la necessitat imperiosa d’una part de la societat barcelonina que requeria places d’escola bressol. Tanmateix, aclareix que no estava previst que el Consorci i l’Ajuntament paressin quatre mesos la decisió de tirar endavant les escoles bressol, ni que en el procés electoral s’aturés aquesta qüestió. Afirma que si hagués depès d’ell mateix, això no hauria estat així. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2301 En relació amb Santa Madrona, es mostra d’acord amb el fet que s’ha d’acabar de tancar l’ampliació interior, però aprofita per recordar que el tema havia quedat bloquejat durant més d’un any. Tot i reconèixer que gràcies al Sr. Ardanuy s’ha desbloquejat, opina que l’escola bressol ja podria estar enllestida i, en aquest sentit, reitera que el Govern anterior sí que arriscava en les polítiques. Tot seguit, exigeix al Govern que afronti la capacitat de generar nous horitzons de futur, sense els quals no es pot generar la il·lusió necessària per tirar endavant la ciutat. Opina que no es pot dir a la gent només allò que pot ser, sinó allò que es pot aconseguir entre tots, que creu que és molt. Respecte a les escoles de música, proposa fer un pla de creixement de places i, paral·lelament, donar cobertura al que ja hi ha. Creu que intentar cobrir la mancança de places simplement donant més recursos a allò que ja existeix no incrementarà el conjunt de places de Barcelona. Afegeix que cal intentar augmentar els recursos sobretot a les zones sense escola de música o sense ensenyaments artístics. El Sr. Gomà, en relació amb les tres úniques noves escoles bressol públiques que s’han anunciat, assenyala el contrast respecte a l’aposta que es va fer en el mandat passat. Recorda que entre els cursos 2008-2009 i 2011-2012 es van planificar aproximadament 40 noves escoles bressol públiques i que en van quedar tres de pendents (Anxaneta, Caspolino i Navas), que són les que el Sr. Ardanuy ha anunciat que es posaran en funcionament. A continuació, compara un Govern que va situar al centre del projecte de ciutat un increment substancial de l’escola bressol pública i un Govern que en tot el mandat només planifica tres escoles bressol públiques noves, tot i la demanda no atesa d’educació per a aquesta franja d’edat. A més, critica que ho faci en el marc d’un model regressiu. Afirma que amb aquest anunci s’està dient no a una vintena de barris de la ciutat que han demanat escoles bressol per fer front a la demanda. En resposta a l’acusació del Sr. Ardanuy d’haver fet una primera intervenció desproporcionada, argumenta que és proporcionada a la discrepància profunda que tenen de model. En tot cas, creu que és una intervenció proporcionada al que avui dia expressa la comunitat educativa de la ciutat. En aquest sentit, reitera que l’endemà es presentaran 25.000 signatures a favor d’una proposta per recuperar tot allò que s’ha perdut durant els darrers anys en l’educació 0-3, indicativa educativa de la ciutat. El Sr. Portabella diu al Sr. Espriu que en la seva intervenció vol matisar alguna de les coses que ha comentat a l’entorn del sistema musical. Recorda que en el mandat anterior el Grup Municipal d’ICV-EUiA va presentar un pla que es va portar a Comissió, que després hi va haver una negociació amb els actors de la ciutat i que al final es va decidir donar-hi una volta més, però es va acabar el mandat. Considera que, respecte a les escoles de música i com en qualsevol altra cosa, cal afavorir que hi hagi una bona distribució territorial i una bona presència als districtes i als barris, però adverteix que els estudis musicals tenen una única circumscripció, que és tot el conjunt de la ciutat. Per tant, assenyala que el fet que hi hagi escoles en uns barris i en uns altres no pot facilitar l’accés als estudis artístics públics de la ciutat. Es mostra preocupat perquè la diferència és molt gran i creu que caldria trobar una solució adequada a aquesta demanda. Al seu parer, els diners sols no resoldran la situació. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 3. Que comparegui el/la responsable municipal de cultura per tal de donar compte de l’acord a què s’ha arribat amb la Generalitat de Catalunya, el Museu d’Art de Catalunya, CaixaForum i la Fira de Barcelona per promoure un gran espai cultural a Montjuïc. 2302 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 El Sr. Ciurana, primer de tot, recorda que en el seu moment Fira de Barcelona va prendre la decisió estratègica de desplaçar una part de les seves activitats principals del recinte de Montjuïc 1 al recinte de Montjuïc 2, més vinculat a la Zona Franca. Afegeix també que els compromisos d’utilització dels recintes firals Victòria Eugènia i Alfons XII (que són propietat de l’Ajuntament) van quedar vinculats a la celebració del Saló de l’Automòbil i al Saló del Mobile, però que exhaurien la seva ocupació el 2013. Arran d’això, informa que es va decidir fer una aposta de ciutat i blindar aquests dos pavellons per a un ús cultural quan Fira de Barcelona els deixi d’utilitzar amb finalitats firals, amb vista a l’ampliació del període cronològic en què el MNAC té competències. Amb això, afirma, fan el que el Sr. Espriu demanava: pensar lluny. Tot seguit, fa referència a la tramitació de la modificació del Pla general metropolità de la muntanya de Montjuïc, que anuncia que probablement abans d’acabar aquest any s’haurà aprovat de forma definitiva, i explica que d’aquí poden sorgir els instruments de plantejament derivats que corresponguin. Afegeix que aquesta iniciativa neix de la voluntat que Montjuïc esdevingui la muntanya de la cultura i de l’esport, i es mostra convençut que, si són capaços de vincular els equipaments culturals que hi ha, l’aposta cultural i d’atractivitat de la muntanya de Montjuïc serà molt important. A continuació, aclareix que s’ha blindat l’ús museístic dels dos pavellons esmentats, cadascun amb dos nivells, i que s’està intentat planificar tota l’actuació d’acord amb els principals operadors de la muntanya: l’Ajuntament, la Fira, el MNAC (que té la disponibilitat de les peces) i CaixaForum. A més, assenyala que l’Àrea d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament ha encarregat a l’arquitecte Josep Lluís Mateo que elabori un estudi per atorgar unitat i coherència a aquest espai urbà i a tota l’oferta cultural de la muntanya, inclosos el castell, el Museu Etnològic o la Fundació Miró. Subratlla que aquest és el sentit de l’acord que es va signar i que és una aposta de la ciutat perquè Montjuïc esdevingui una muntanya amb un fort atractiu cultural per a tothom. El Sr. Espriu manifesta que, arran del que ha sortit publicat als mitjans de comunicació, va pensar que això era un punt de partida i recorda que en aquest sentit el seu grup municipal va votar a favor d’una proposició del Grup Municipal d’UpB a la Comissió anterior, perquè creien que calia disposar d’un context de caràcter general. Tanmateix, afirma que té la sensació d’una certa opacitat, perquè hi ha moltes coses que no surten publicades a cap mitjà de comunicació. Exposa que aquesta és la raó per la qual ha demanat la compareixença: per demanar informació. Tot seguit, li fa una sèrie de preguntes. En primer lloc, demana a qui se cediran els pavellons, de titularitat del l’Ajuntament. En segon lloc, pregunta en quina mena d’ens es pensa per gestionar l’espai, qui el gestionarà i quins en són els continguts. En tercer lloc, pregunta si inclou la Col·lecció Thyssen o el Modernisme del MNAC. Per l’explicació prèvia, entén que sí. En quart lloc, demana si és una ampliació del CaixaForum i si està previst que el CaixaForum també programi. En cinquè lloc, pregunta qui paga l’arquitecte i quant costarà l’anàlisi que s’ha encarregat. En sisè lloc, pregunta quins altres projectes té l’Ajuntament de Barcelona damunt la taula i si s’ha pensat a enderrocar el pavelló d’Itàlia. En setè lloc, també pregunta si s’ha pensat en la Mies i apunta que és una demanda històrica. A més, expressa el desig de saber què vol tenir el MNAC. En aquest sentit, avança que el MNAC vol, d’una banda, tenir dos pavellons més per incrementar la seva presentació i perquè necessita elements de caràcter temporal i, de l’altra, retallar les distàncies entre la plaça Espanya i el museu. Suggereix que convindria una parada de metro que hi arribés per donar certa cabuda al conjunt. A continuació, recorda que en el Consell de Cultura de la setmana anterior totes les entitats culturals de la ciutat demanaven que no es fessin més inversions en infraestructures, que es prioritzessin les in NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2303 que les inversions en infraestructures no bloquegessin les situacions actuals. Per això, demana que se’ls faci arribar el conveni signat com a Ajuntament. La Sra. Esteller es mostra decebuda per la intervenció del Sr. Ciurana. Afegeix que quan el Grup Municipal d’UpB va presentar la seva proposta a la Comissió anterior, el Grup Municipal del PP es va abstenir perquè tenia dubtes, uns dubtes que afirma que encara hi són. Al seu parer no hi havia ni projecte ni contingut, i tampoc se sabia qui ho finançaria. Ara retreu que es continuï sense contingut: creu que el Sr. Ciurana no ha aportat res de nou. Per això, amb relació a l’acord institucional, i atesa la inversió que suposarà, demana quins seran els continguts, quins espais quedaran afectats exactament, quin serà el finançament i quin serà el calendari. Es mostra convençuda que cal mantenir l’obra i l’activitat cultural que hi ha actualment i prioritzar els recursos de les administracions en aquesta direcció. Per això, demana si hi ha possibilitat que algun promotor o alguns dels agents que hi han participat ho financin. D’altra banda demana si vindrà la Col·lecció Thyssen i, si és així, quina part. Pensa que si la Col·lecció Thyssen ve a Barcelona, hauria de ser la part de l’obra de nivell internacional perquè veritablement sigui un pol d’atracció de la gent i aporti més pintura de la que s’ha tingut fins ara. Opina que aquest acord és un punt de partida, però es mostra convençuda de la necessitat d’ampliar la informació per poder fer-ne una valoració, i per acabar demana qui, d’entre tots els operadors, liderarà el projecte, qui finançarà els estudis o els projectes inicials i com s’arbitrarà aquesta coordinació entre totes les administracions per tirar endavant aquest projecte. La Sra. Ribas s’afegeix, d’entrada, a les preguntes del regidor i la regidora que han intervingut abans que ella. Assenyala que la compareixença no ha resolt els seus dubtes, i que fins i tot n’hi ha generat de nous. Considera que s’ha desaprofitat una ocasió fantàstica i critica que la proposta que s’ha vist reflectida en els mitjans sigui clarament reduccionista, perquè no aprofita l’enorme potencial de la muntanya. És del parer que cal fer una mirada a llarg termini i que, tanmateix, la mirada que el Govern aplica és a curt termini, només per fer quadrar la modificació del PGM amb les necessitats d’espai del MNAC i del CaixaForum. Es mostra d’acord a blindar els espais esmentats, però proposa que es vegin totes les necessitats de les activitats artístiques que es fan a la muntanya de Montjuïc, que es posi la mirada en el contingut i no en el continent, en comptes de resoldre només els problemes d’espai del MNAC o del CaixaForum. Creu que només amb més capacitat expositiva no s’aconseguirà que el pol cultural de Montjuïc sigui més atractiu i ajudi els interessos culturals de Barcelona. El Sr. Portabella, en primer lloc, agraeix als grups municipals que hagin recordat que en la Comissió anterior el Grup Municipal d’UpB va presentar una proposició que demanava que s’enfortís el pol cultural, perquè en tots els països desenvolupats aquest és un factor i un sector estratègic que ajuda a augmentar la creativitat. Per això creu que es tracta d’una idea que tothom pot compartir. Tanmateix, considera que, quan es produeix un acord entre institucions públiques i privades per reforçar un pol cultural de la ciutat, cal anar més enllà de les persones que representen les institucions. Per això, retreu que en la foto hi hagués persones destacades de les institucions que formaven l’acord i que no hi hagués la gent que es dedica a la cultura, la qual cosa, a parer seu, ha fet que s’obrin interrogants. Comenta que la informació que s’ha facilitat fa pensar que és una declaració d’intencions i, amb optimisme, un pas endavant en planificació. En aquest sentit, pregunta si s’està pensant en quin tipus de col·leccions hi haurà, si serà una ampliació de la part de les col·leccions —de la Caixa i del MNAC— que no tenen sortida i si s’està pensant en noves col·leccions. A més, recorda que el Sr. Ciurana, a la Comissió anterior, va dir que el replantejament de la part cultural a la zona baixa de Montjuïc s’inclouria en el Pla d’usos de la muntanya de Montjuïc. Amb relació a aquesta qüestió, demana si han pensat com modificar-ho, si afecta només els pavellons esmentats, si el paper de l’arquitecte és el de pensar urbanísticament o remodelar arquitectònicament i, per acabar, què passa amb la Mies van der Rohe. També pregunta pels teatres i per la Fundació Miró. 2304 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Finalment pregunta si es planeja tancar el recinte i delimitar les places des de Maria Cristina fins al Museu Nacional. Si fos així, demana què passarà amb les actuacions que estan previstes a l’esplanada, com el trasllat del Sónar o el Saló del Còmic. Creu que són incògnites que haurien de tenir resposta. El Sr. Ciurana respon que no es preveu tancar el recinte i menys des de plaça Espanya. Tot seguit, es disposa a respondre les preguntes que pugui, ja que admet que encara n’hi ha sense resposta. Aclareix, en primer lloc, que l’acord entre els principals operadors (Ajuntament, Generalitat, MNAC, Fira i CaixaForum) a través de l’Obra Social de la Caixa és bàsicament una declaració d’intencions per ordenar l’espai que queda des de les fonts fins al Palau Nacional i el CaixaForum, inclosa la Mies van der Rohe. En aquest sentit, especifica que és un instrument urbanístic, ja que és la Junta de Museus qui ha d’aprovar formalment la proposta museística de les noves col·leccions o els nous centres, tot i que subratlla que aquest no és el cas. Repeteix que es tracta d’una declaració d’intencions i de compromisos que expressa la voluntat de tots els operadors perquè aquests pavellons estiguin dedicats als museus. En segon lloc, recorda que s’està tramitant la modificació del Pla general metropolità pel que fa a Montjuïc i es mostra convençut que, en el moment en què el marc general estigui aprovat, hi haurà un plantejament derivat, probablement a través d’un instrument urbanístic, que pot ser un pla de millora urbana. Pel que fa a l’encàrrec al Sr. Josep Lluís Mateos, puntualitza que data de setembre del 2012, que és inferior als 16.000 euros més IVA i que té com a objectiu reflexionar i elaborar, d’una banda, l’estudi sobre com aquests diferents edificis es relacionen entre ells des d’un punt de vista urbanístic i, de l’altra, l’anàlisi dels possibles circuits de fluxos de visitants. Tot seguit admet que encara no se sap a qui es farà la cessió. En aquest sentit, assenyala que el Palau Nacional, edifici del MNAC, també és propietat de l’Ajuntament i, atès el pes determinant que té, considera que probablement serà el destinatari de la cessió. No obstant això, insisteix que els projectes museístics no estan definits i, en resposta al Sr. Portabella, aclareix que faltaven agents culturals per què la part cultural del procés encara no ha començat. Pel que fa a la Col·lecció Thyssen, subratlla que la relació de negociació té lloc entre la Sra. Thyssen i la Caixa i exposa que, quan arribin a un acord, es veurà, des del punt de vista de la ciutat, quina és la participació o la col·laboració que s’hi pot prestar. Mentrestant, diu que no s’entrarà en la relació entre dos privats. Quant a l’horitzó cronològic del MNAC, recorda que és una qüestió que es va resoldre fa uns mesos amb el MACBA. Confirma, també, que el MNAC valora la possibilitat d’exposar més peces de les seves reserves. Tanmateix, insisteix que encara no s’ha entrat en la part cultural ni en el discurs museològic. En resposta al Sr. Espriu, que ha recordat que el Consell de Cultura demana que no es facin més infraestructures culturals, assenyala que el problema és que hi ha moltes infraestructures culturals a mig començar. En aquest sentit, li pregunta si no s’haurien d’haver acabat el DHUB, el Born, l’Oliva Artés o la Fabra i Coats; si no s’hauria d’haver continuat l’obra del Museu Etnològic de Montjuïc, o si s’haurien de deixar buits i sense ús els dos palaus de davant del Museu Picasso. Assegura que el que intenta fer és acabar i posar en marxa equipaments en els quals la ciutat ja havia fet una inversió molt important. Afegeix que en èpoques com aquestes s’ha de pensar com ha de ser el disseny de la Barcelona cultural del futur. Pel que fa a l’ens que gestionarà l’espai en qüestió, remet els presents al text de l’acord, en què es diu que totes les entitats podran crear una associació per gestionar l’espai. Comenta que aquesta és una porta que s’obre, però que en cap cas es defineix la fórmula de gestió. El Sr. Espriu assenyala al Sr. Ciurana que parteix de la base que té un acord molt majoritari de la Comissió Plenària que dóna suport a una concepció de caràcter global d’aquest espai. A parer seu, el primer i més important seria treballar per mantenir aquesta unitat conceptual. En aquest sentit, pensa que a vegades es menysté la feina col·lectiva de tots, perquè en un acord d’aquestes característiques creu que hauria estat important expressar en un informe quines són les voluntats del Govern. Afegeix que no se sap exactament res de la definició NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2305 de l’acord i que en la formulació de la presentació es passava de puntetes pel tema de la participació del sector, tot i la volumetria i la importància de l’acord. A més, es mostra preocupat perquè el Sr. Ciurana ha declarat que qualsevol dels signants de l’acord pot ser operador, i que l’acord per la Col·lecció Thyssen forma part de la Caixa, que pot ser un dels operadors. Tem, doncs, que s’estigui arribant a un acord exclusivament per donar cobertura a un interès particular i mostra la seva preocupació pel fet que no sigui l’Ajuntament qui impulsi el procés, sobretot perquè el patrimoni és seu i perquè serà l’Ajuntament qui acabarà votant quina és l’estratègia general de la muntanya de Montjuïc. Subratlla que no és només un projecte urbanístic, sinó que també és un projecte cultural i d’altíssima dimensió, probablement un dels més importants de Barcelona. Recorda, a més, que el projecte tindrà uns costos, una qüestió que té la sensació que no està definida. Tot seguit, en referència als estudis previs, demana que li confirmin si és l’Ajuntament qui ha contractat l’arquitecte i, pel que fa a la reordenació de l’espai, insta el Sr. Ciurana a presentar un informe a la Comissió quan la definició del projecte estigui clara i se sàpiga la direcció que es vol prendre. Expressa el desig, doncs, de saber què vol l’Ajuntament perquè pugui ser de ple acord. Per acabar, aclareix que el Grup Municipal del PSC no demana que no es faci res, sinó que només recorda la reflexió del Consell de Cultura i també la resposta del Sr. Ciurana a aquesta reflexió, que va ser: «Deixi’m que com a Govern decideixi les prioritats». Així doncs, sol·licita que es posi l’acord damunt la taula i que s’aprofundeixi en la posició de l’Ajuntament. La Sra. Esteller creu que, després de les respostes i del debat, encara queden molts interrogants oberts. Creu que, quan l’Ajuntament signa un acord, ha de tenir un punt de partida, saber què vol fer, quines són les seves prioritats o quins són els continguts o els usos que vol donar a aquests espais. Demana, doncs, quin ha estat el punt de partida de l’Ajuntament a l’hora de signar aquest acord, perquè se sap que els usos seran museístics, però no se’n saben els continguts, ni quin serà l’òrgan gestor ni qui finançarà totes les actuacions. Retreu al Sr. Ciurana que l’acord només sigui una fotografia, sense res al darrere, i li demana que en cultura primer siguin els continguts i després es vegin quins seran els continents. En aquest sentit, creu que aquest és un projecte molt verd i opina que aquests anuncis no són positius per poder tirar endavant actuacions culturals, perquè no hi ha contingut. Amb relació a la Col·lecció Thyssen, es mostra a favor que sigui un acord entre la Caixa i la Sra. Thyssen, però vol saber quina resposta hi tindrà l’Ajuntament, si hi ha algun indici de quina és la col·lecció i en quin tràmit pot arribar a estar. Rebutja la idea que l’Ajuntament sigui únicament un convidat de pedra en aquesta negociació. Per tot això, demana al Sr. Ciurana més explicació i molta més informació en properes sessions de la Comissió, perquè el que es té avui és pràcticament el mateix que es va aprovar un mes enrere. La Sra. Ribas demana que l’Ajuntament no es limiti a ser una part més d’aquest procés i que lideri la creació d’aquest pol cultural de la ciutat, perquè és el principal propietari dels espais i perquè és qui pot garantir, d’una banda, que aquest acord no sigui només una operació per resoldre els problemes d’espai del MNAC o del CaixaForum i, de l’altra, que l’operació aprofiti totes les oportunitats culturals de la muntanya de Montjuïc i que la ciutat en surti beneficiada. Tanmateix, creu que difícilment es podrà veure que l’Ajuntament exerceix el lideratge si no se sap quin és el seu projecte. Considera que actualment l’Ajuntament és un mer ens instrumental per resoldre uns problemes específics, conjunturals o estructurals. Per tant, demana lideratge i reitera que el lideratge exigeix un projecte. Per acabar, demana al Govern que lliuri l’acord i tota la informació de què disposi per poder continuar debatent el tema. El Sr. Ciurana aclareix, en primer lloc, que la intenció de l’Ajuntament és que aquests pavellons es reservin per a activitat museística. En segon lloc, indica que es pretén que hi hagi una coordinació més enllà de l’àmbit estricte de què estan parlant i que impliqui tota la muntanya. 2306 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 En tercer lloc, recorda que l’acord es va signar a l’Ajuntament i que, per tant, és claríssim que el lideratge en aquesta fase urbanística és de l’Ajuntament. Remarca, però, que han d’evitar confondre lideratge amb finançador. En aquest sentit, explica que el que fan és dibuixar l’ambició de la ciutat i que, atès que hi ha diversos operadors implicats, demanen el lideratge en l’ordenació i adverteix que caldrà que siguin extremadament prudents pel que fa als diferents acords de finançament. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 4. Que comparegui el responsable del Govern municipal per explicar el tancament de la sala d'exposicions del centre cívic de Can Felipa, que comporta la suspensió del programa d'arts visuals del centre. La Sra. Ribas formula la compareixença. El Sr. Ciurana anuncia que respondrà el Sr. Freixedes, regidor del districte i responsable municipal de l’equipament. El Sr. Freixedes assenyala que sobre aquest tema cal tractar dues qüestions diferents: d’una banda, el projecte de Can Felipa Arts Visuals, que l’Ajuntament no s’ha plantejat en cap moment que no continuï i, de l’altra, el fet que aquest projecte continuï en l’espai actual, una sala de Can Felipa. Aclareix que l’edifici és ple d’activitats alienes al servei de proximitat que hauria de fer un centre cívic, i això en un barri com el Poblenou, on la llista de peticions d’espais associatius no satisfeta és molt llarga. Per això el Districte, conjuntament amb la Regidoria de Cultura, proposa de traslladar l’activitat a un altre espai per poder destinar la sala de Can Felipa a un espai associatiu que permeti allotjar en bones condicions entitats que ja són a Can Felipa. Assegura que la Coordinadora d’Entitats va ser informada d’aquestes intencions i que no va expressar-hi cap mena de rebuig en el moment en què es va plantejar. Comenta que algunes entitats que es troben a la segona planta mal allotjades han demanat una resituació dins de Can Felipa, raó per la qual s’ha pres la decisió de traslladar aquest programa cultural, que insisteix que no es tancarà ni perdrà la continuïtat. Tot i així, admet que hi pot haver persones que no es refiïn que hi hagi prevista una nova ubicació, cosa que pot generar una certa polèmica. Per acabar, manifesta que de moment només es tracta d’un avís des del Districte perquè no es programin activitats noves a la sala a partir del febrer del 2014 i subratlla que no estan davant d’un tancament, sinó de la reconversió d’un espai en un espai associatiu. La Sra. Ribas opina que aquesta decisió és un despropòsit i que a més s’utilitza les entitats del barri com a excusa. Aclareix que ha plantejat el tema a la Comissió de Cultura i no a la de Presidència perquè es tracta d’un fet essencial que al seu parer requeria també l’opinió del regidor de Cultura. Recorda que actualment s’implementa un Pla municipal de centres cívics, dirigit per la Regidoria de Cultura, amb la idea que els centres cívics siguin centres eminentment culturals. Per això, entre una activitat cultural expositiva d’art contemporani arrelada al barri i al districte i un hotel d’entitats del barri, es mostra a favor de la primera. Considera que l’hotel d’entitats pot situar-se en qualsevol altre equipament i demana l’opinió del regidor de Cultura sobre aquesta qüestió. A parer seu, és evident que la motivació no és econòmica. Puntualitza, també, que no discuteix les necessitats del barri i del districte de disposar d’espais per a entitats, ja que n’és coneixedora. A més, explica que totes les entitats amb què han pogut contactar (especialment la Coordinadora d’Entitats, l’Associació de Veïns i altres) reconeixen que han reclamat un espai, però discrepa de la idea que Can Felipa s’hagi de convertir en un hotel d’entitats. Opina que la solució no és fer fora una activitat cultural per poder oferir millors condicions a les entitats, sinó buscar- los un nou espai, que podria ser Can Saladrigas, segons diu la premsa. En opinió seva, això és desvestir un sant per vestir-ne un altre i, a més, fer les coses sense d’acostumar darrerament. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2307 Manifesta que Can Felipa és un dels espais més actius i emblemàtics dins del sistema d’art contemporani de Barcelona, l’únic espai artístic del districte, en què han col·laborat 400 artistes des del 1996. Afegeix que la seva trajectòria avala el suport a l’art emergent, sobretot de caràcter jove, amb les arts visuals, i que està integrat dins de la xarxa de sales d’art de la ciutat. Per tot això, insisteix a preguntar per què es munta un hotel d’entitats en un espai que ha de ser eminentment cultural. El Sr. Espriu opina que ha estat una decisió unilateral del Govern, sense la transparència ni el diàleg que caldrien. Constata que arran dels seus contactes, han pogut comprovar que ni les forces socials ni les forces polítiques del territori no n’estaven plenament informades. Dit això, creu que cal destacar la importància del centre cívic en el conjunt del territori. A parer seu, Can Felipa és el cor cultural de Sant Martí i recorda, en aquest sentit, que la cultura és un dels elements impulsors del canvi social i un dels motors de la ciutat. Insisteix a destacar que al Consell de Cultura es va fer palesa la preocupació de la gent del sector i tot i reconèixer que el Sr. Llucià va explicar que hi havia dues alternatives que s’estan estudiant i que tenen un any per prendre la decisió, creu que no s’ha valorat el cost simbòlic de transformar un espai amb cor en un espai simplement d’entitats, que en opinió seva es pot cercar en molts altres espais del conjunt del districte. A més, destaca que s’han reunit més de 2.000 signatures en dos o tres dies, la qual cosa demostra, a parer seu, que hi ha una sensibilitat especial sobre el tema. Té la sensació que la Regidoria de Cultura no tenia clara la decisió que s’estava prenent. En aquest sentit, demana al tinent d’alcalde de Cultura que valori un programa que funciona, amb arrelament territorial i que no es pot eradicar d’aquesta manera perquè és evident que genera un problema consubstancial a tota consolidada. Considera que és una mala decisió i que caldria replantejar des del principi l’objectiu: si es tracta de cercar espais d’entitats, es mostra convençut que els governs del districte i de la ciutat poden buscar una alternativa per donar resposta a les necessitats del territori i de les entitats sense afectar el que s’ha demostrat que és un punt emblemàtic de la política cultural de Sant Martí. La Sra. Esteller manifesta que al Grup Municipal del PP el va sobtar l’ambigüitat sobre qui havia pres la decisió de tancar la sala d’exposicions de Can Felipa. Demana, doncs, si el regidor del districte ho va consultar amb l’ICUB, atès l’impacte cultural que té l’espai. A més, demana que el regidor aclareixi l’abast de les converses amb les entitats del districte i si la decisió final va ser presa de manera unilateral o consensuada. Tot seguit admet que el tancament els ha sorprès, tenint en compte la singularitat i l’arrelament cultural de l’edifici i veient quines són les projeccions que hi ha. També es mostra sorpresa pel fet que, quan es va prendre aquesta decisió, no se sabés a quin local es vol traslladar la sala, ni s’expliqués quines eren les conseqüències d’aquest tancament. Per tot això, demana al regidor que replantegi aquesta decisió, que vegi l’impacte que té i que consensuï amb els veïns i les entitats del districte el destí i els usos de cada un d’aquests equipaments. El Sr. Portabella subscriu les intervencions anteriors i es mostra preocupat per la feblesa dels programes d’arts visuals als centres culturals. Per il·lustrar-ho, fa referència al tancament de sales destinades a les arts visuals en diferents indrets de Catalunya, al reenfocament de Santa Mònica i al tancament del Centre Cívic de Can Felipa, que troba molt desencertat. Demana si realment la sala anirà a Can Saladrigas i mostra especial interès perquè es contesti aquesta pregunta. Afegeix que actualment és una sala que funciona, que és un punt de trobada, i, a més, considera que reubicar-la no és una opció que satisfaci ni els usuaris ni els veïns, que hi han mostrat el seu desacord. Afirma que la sala de Can Felipa és una sala clarament consolidada, que dóna cobertura a un ampli ventall d’apostes culturals i que dóna visibilitat a l’art contemporani d’artistes i fins i tot de circuits culturals d’àmbit europeu. Afegeix que l’espai també està implicat en la festa major, ja que s’hi fa una exposició amb 2308 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 contingut del barri, i que s’ha anat consolidant com una de les peces de la festa major. Troba, doncs, que presentar una proposta de tancament i trasllat d’aquesta sala és una decisió molt desafortunada. Per això, creu que caldria repensar la decisió i ajudar la sala perquè continuï guanyant protagonisme dins del món de la cultura i de l’associacionisme. El Sr. Freixedes, en primer lloc, insisteix que no discuteix la qualitat cultural ni l’aportació de la sala. Tanmateix, opina que és millorable que aquesta activitat s’hagi de fer en una sala de Can Felipa, que és un edifici absolutament col·lapsat. Amb relació als centres cívics i en resposta a la Sra. Ribas, es mostra convençut que es poden posar d’acord sobre el paper dels centres cívics als barris, però recorda que el 2010, quan el Grup Municipal d’ICV-EUiA era al Govern, l’Àrea de Serveis Socials es va gastar 800.000 euros per fer el Centre de Serveis Socials del Poblenou a Can Felipa. Recorda, també, que és difícil compaginar l’existència de la instal·lació esportiva que hi ha a l’edifici des de fa uns 20 anys. Explica que el Govern actual ha establert les bases perquè el futur d’aquest espai esportiu no sigui a Can Felipa, sinó al Camí Antic de València, per començar a descongestionar l’edifici. A més, tot i que corrobora que l’edifici està arrelat al barri, assenyala que la gent del Poblenou no té gaire més relació amb la sala d’exposicions més enllà de l’exposició de la festa major, que puntualitza que enguany potser tindrà problemes per poder-se dur a terme. Afegeix que des del Districte es va demanar a Cultura que els ajudessin a ressituar un servei que consideren d’àmbit de ciutat en un altre indret de la ciutat, ja que creuen que el fet d’estar al Poblenou no hi aporta més valor afegit, i així alliberar un espai per a activitats de clara implicació territorial. Així doncs, referint- se a la metàfora del cor que ha fet servir el Sr. Espriu, afirma que no volen que el cor deixi de bategar, però que creuen que aquest cor no necessàriament s’ha de situar al Poblenou. A parer seu, cal donar sortida a demandes d’entitats que són del barri dins del barri. Pel que fa a altres ubicacions, comunica que s’estan valorant amb l’ICUB. Amb relació a Can Saladrigas, indica que hi ha dues plantes buides: una està reservada a l’ampliació de la Biblioteca Manuel Arranz, perquè tingui les dimensions que tècnicament requereix una biblioteca de districte, i l’altra funciona com a magatzem de la festa major del Poblenou i altres expressions populars. Sobre aquesta qüestió, exposa que els serveis tècnics del districte ja han mirat quant costa condicionar aquesta planta i que n’han fet una valoració d’un milió i mig d’euros, un pressupost de què ara no disposen. activitat en un altre espai, de manera que es pugui recuperar l’espai per donar un servei molt més directe a la gent del barri. Pel que fa a la unilateralitat de la decisió, explica que el Govern del districte de Sant Martí ha pres la decisió i que, per tant, les entitats del barri no han format part de la decisió, però sí del procés de decisió, durant el qual assegura que s’han escoltat diverses veus. La Sra. Ribas puntualitza al Sr. Ciurana que si el Grup Municipal d’ICV-EUiA ha portat el debat a la Comissió de Cultura i no a la Comissió de Presidència és perquè vol conèixer l’opinió del regidor de Cultura. Tot seguit afirma que el Sr. Freixedes que té un problema de relació amb la ciutadania, almenys al Poblenou, i recorda que té encès el barri tant per Can Felipa com per la rambla del Poblenou. En aquest sentit, subratlla que informar o escoltar determinada gent no és consensuar ni construir amb la ciutadania. A més, especifica que l’any 2010 no es disposava d’un Pla municipal de centres cívics com el que s’està elaborant actualment i, per tant, tampoc no es tenien unes línies clares de què es volia que fossin els centres cívics. Recorda que recentment s’han definit els centres cívics com a centres culturals de proximitat, per tant es mostra d’acord que es busqui un millor espai per a l’espai esportiu i fins i tot proposa buscar un millor espai per al Centre de Serveis Socials, però opina que no té cap sentit que en un centre cívic, que ha de ser un centre cultural de proximitat, s’elimini una sala d’exposicions que a més és l’única del districte. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2309 En aquest sentit, es mostra preocupada pel fet que el Sr. Freixedes la concebi com una instal·lació de ciutat que pot estar situada en qualsevol altre punt de la ciutat, perquè significa que accepta que Sant Martí es quedi sense cap instal·lació d’aquest tipus. També la preocupa el fet que es prioritzin necessitats peremptòries de les entitats per davant de la cultura. A més, assegura que ni tan sols les entitats accepten que s’elimini la sala, però que, en canvi, es fa amb total impunitat. A continuació s’adreça al Sr. Ciurana i l’adverteix que, si la sala d’exposicions se’n va i es permet que a Can Felipa s’hi instal·li un hotel d’entitats, no torni a demanar la col·laboració del Grup Municipal d’ICV-EUiA per al Pla municipal de centres cívics, perquè s’està incomplint clarament allò en què s’havien posat d’acord. El Sr. Espriu manifesta que li hauria agradat sentir l’explicació del tinent d’alcalde o del Sr. Llucià sobre les alternatives que es van plantejar, perquè hauria valgut la pena per tenir la informació i compartir-la. A continuació reconeix la necessitat de la política de gestió per incrementar el volum de recursos que s’apliquen a les entitats, però tot i no negar la legitimitat de la decisió, considera que no s’ha fet el procés adequat per tirar-la endavant d’una manera en què tothom se n’hagi sentit copartícip. Altrament, afegeix, no hi hauria més de 2.000 signatures per reivindicar que la decisió és equivocada. Respecte a la relació de la sala amb el territori, comenta que un dels debats actuals gira entorn de la manera com es pot arrelar la cultura als territoris. En aquest sentit, recorda que la cultura popular està completament arrelada, mentre que encara cal treballar per arrelar-hi altres tipus de cultura. Ho il·lustra amb l’exemple de la Caldera a Gràcia, on es fan activitats obertes al públic en general per donar-se a conèixer, ja que han descobert que la relació de proximitat és important. Creu que el Sr. Freixedes no s’adona que per a molta gent la sala d’exposicions de Can Felipa és un símbol del seu territori i li demana que reflexioni, perquè és important reconèixer que aquests símbols existeixen i, d’alguna manera, protegir- los. A més, exposa que, si el Sr. Freixedes té la proximitat necessària amb el seu entorn, descobrirà que la majoria d’entitats que podrien estar afectades per aqueta millora de fet donen suport perquè aquesta decisió no tiri endavant. Assegura que no li nega el dret a exercir la seva autoritat ni a equivocar-se; no obstant això, li indica que és a temps de rectificar pel bé del territori. Clou la intervenció instant-lo a valorar el que li diuen tant el territori com la resta de grups municipals. El Sr. Portabella fa un incís per advertir als grups municipals que la Comissió no s’està retransmetent per Internet, tal com és habitual, arran de problemes de connexió. Seguidament recorda que la Comissió ha començat parlant de la cultura de proximitat com a element per fer la cultura més permeable a la societat, amb més presència als barris. Tanmateix, assenyala que ara es troben amb el cas contrari: l’eliminació de sales ben valorades per la ciutadania, la desprogramació de la seva activitat o el seu trasllat. Exposa que és una contradicció estar d’acord amb el primer punt de la Comissió i ara manifestar el contrari. Opina que la decisió és un desencert, tal com indica l’opinió de la resta de formacions polítiques i sobretot la mobilització de la ciutadania reclamant que no es tanqui, encara que s’hagi anunciat un trasllat. Recorda que en la primera intervenció ha preguntat si era veritat que la sala es podia traslladar a Can Saladrigas, ja que tem que aquesta informació sigui una cortina de fum per no dir que la sala es tancarà. Ara, a més, demana que es faci una reflexió sobre la importància dels aspectes culturals en els entorns de la ciutat, de la societat civil i de la ciutadania. Subratlla que els centres d’arts visuals i d’art contemporani són fonts d’inspiració i llocs de reflexió i creativitat que la gent agraeix i dels quals gaudeix, i es lamenta que es tanquin amb l’argument que són elitistes i no tenen gaire públic. Per acabar, insisteix que el tancament de l’única sala amb aquestes funcions al districte de Sant Martí és una molt mala notícia. El Sr. Freixedes mostra el seu desacord respecte al mapa cultural del districte i puntualitza que s’hi estan a punt d’obrir importants instal·lacions d’àmbit de ciutat i nacional, però que són al territori. Remarca que fins al febrer del 2014 queda molt temps per trobar una sortida i que la intenció que hi hagi continuïtat en la 2310 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 programació que es feia a la sala és molt clara, tot i que no necessàriament a Can Felipa. Per acabar, manifesta que la imbricació entre la sala i el Poblenou s’hauria d’haver treballat perquè fos real. En opinió seva, la cultura als barris vol dir alguna cosa més que tenir una adreça postal en un barri concret. El Sr. Ciurana reafirma el compromís de continuïtat del projecte. A més, insisteix que fins al febrer del 2014 queden deu mesos per acabar de definir quina és la solució que, des del punt de vista municipal, es dóna a aquest programa per establir-ne la continuïtat. Afegeix que des de l’ICUB s’han mantingut contactes tant amb l’Associació d’Artistes Visuals (Sr. Fontcuberta) com amb l’Associació Catalana de Crítics d’Art (Sr. Minguet) per expressar-los la posició de l’ICUB pel que fa a aquesta qüestió, i també amb els gestors de Can Felipa. Finalment rebat que l’Ajuntament tanqui espais d’art contemporani, sinó que subratlla que n’ha obert de nous, entre els quals destaca el programa de la Capella, amb Barcelona Produccions, el Sant Andreu Contemporani, el Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats, l’Hangar, l’espai dedicat a l’art a l’Escocesa i diversos centres cívics. Demana, doncs, que no es deixi entreveure la idea que es van tancant espais d’art contemporani perquè, precisament, se n’han obert. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 5. Que comparegui el/la responsable municipal d'Educació i Universitats per tal de donar compte de les actuacions previstes al Centre Cultural Teresa Pàmies (Biblioteca Agustí Centelles) vinculades als casos de lipoatròfia semicircular detectats a la possible afectació a l'Escola Bressol Municipal El Roure. El Sr. Portabella formula la compareixença. Explica que quan el Grup Municipal d’UpB la va presentar sabia que els problemes continuaven i assenyala que s’ha fet una roda de premsa en què s’ha parlat de tres o quatre casos més, la qual cosa fa que s’hagi d’estar molt atent sobre el que s’està produint al Centre Cultural Teresa Pàmies. Tot seguit exposa que el centre es va inaugurar el setembre del 2011 i que era una llarga reivindicació de l’Esquerra de l’Eixample, que només tenia el centre cívic de Golferichs, que no podia atendre totes les demandes ni per volum de població ni per diversitat de l’activitat cultural que es produeix al barri. A continuació resumeix la història de l’edifici: al cap de mig any de construir-lo es va veure que hi havia problemes i a finals del 2011 es va començar a diagnosticar lipoatròfia semicircular en alguns treballadors i es van prendre algunes mesures pal·liatives; a principis del 2012 es van detectar nous casos, el desembre del 2012 es va tancar la biblioteca i es van prendre més mesures pal·liatives (substitució paviment, ventilació i finestres). Per acabar, assenyala que l’Ajuntament s’ha gastat 460.000 euros en aquest edifici, que, a parer seu, no han estat profitosos, perquè s’ha anunciat el tancament de l’escola bressol municipal El Roure perquè també s’hi han detectat alguns casos. Es mostra extremadament preocupat per la salut dels treballadors i les treballadores i els usuaris, i remarca l’obligació de l’Ajuntament de posar els cinc sentits a l’hora de dissenyar, construir i equipar un edifici públic. A més, es pregunta qui s’ha de fer responsable de les accions per millorar una instal·lació que semblava impecable i expressa l’esperança que l’edifici encara estigui en període d’assegurança i que per tant l’Ajuntament tingui cobertura perquè es facin les modificacions necessàries. Seguidament planteja alguns interrogants: 1) Quin és el cost total de l’adequació de la biblioteca perquè treballadors, treballadores i usuaris puguin estar-hi sense risc per a la salut? 2) Aquesta situació ha de fer canviar el procediment, la contractació, el seguiment d’obres que l’Ajuntament encarrega per tal que no torni a passar? 3) S’ha fet una reflexió a l’entorn d’aquest tema? 4) Què passarà amb les parts de l’edifici del Centre Cultural Teresa Pàmies que fins ara no estan afectades? Sobre aquesta qüestió, especifica que ha llegit que la resta no es NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2311 veurà afectada, però vista l’evolució de l’escola bressol no descarta que al final no sigui així, per tant insta el Govern a manifestar-se i opina que seria imperdonable que el fet que l’Ajuntament no actués amb diligència pogués derivar en problemes de salut per a les persones. El Sr. Ardanuy comença parlant de la biblioteca i aclareix, en primer lloc, que la lipoatròfia muscular no és una malaltia amb repercussions per a la salut, sinó una afectació, que té un impacte menor. Tot seguit corrobora la cronologia i la inversió que el Sr. Portabella ha exposat en la seva intervenció. A més, hi afegeix que durant les setmanes prèvies al tancament de la biblioteca es van fer operacions de manteniment per intentar solucionar in situ la situació sense haver de tancar la instal·lació, però admet que no van ser suficients per solucionar el problema i que, per tant, es va procedir al tancament de l’equipament per poder analitzar més intensament la situació de l’edifici i les mesures de més profunditat que caldrien per solucionar definitivament el problema. També explica que a partir de desembre es va contractar una auditoria tècnica de l’edifici, que va dictaminar les operacions que cal desenvolupar: substitució del terra, modificació de certes parts de la instal·lació elèctrica i actuació sobre el sistema de ventilació i de climatització de la biblioteca. Exposa que, un cop elaborat l’estudi de l’auditoria tècnica, es va fer un concurs públic per adjudicar les obres de millora i de manteniment i anuncia que en els propers dies l’empresa adjudicatària començarà a treballar-hi. A continuació, com a regidor d’Educació i responsable de les escoles bressol de la ciutat, exposa la cronologia de les actuacions dutes a terme. Així doncs, assenyala que el 14 de setembre del 2012, quan es va constatar que es podia produir lipoatròfia semicircular a la biblioteca, l’Institut Municipal d’Educació, conjuntament amb l’Agència de Salut Pública, va fer una primera valoració de les condicions ambientals i de l’afectació als treballadors, en què es va descartar que hi hagués cap treballador de l’escola de bressol amb afectacions vinculades a la lipoatròfia semicircular. Seguidament explica que el 12 de març del 2013 la direcció del centre va notificar que la mare d’un infant afirmava que el pediatre li havia diagnosticat una lipoatròfia semicircular. En resposta a aquesta situació, manifesta que es van posar a disposició de la família els serveis mèdics de la Unitat de Dermatologia de l’Hospital de Sant Pau per confirmar el diagnòstic. Aclareix, a més, que és una afectació difícil de diagnosticar, que es troba en el marc de les afectacions de l’àmbit laboral i que no hi ha documentació ni anàlisis sobre si aquest tipus d’afectació impacta en els nens. En aquest sentit, afirma que estan davant d’una circumstància excepcional. Per acabar, informa que el 18 de març l’Hospital de Sant Pau va confirmar la diagnosi. Tot seguit, exposa que el 20 de març, en una reunió de coordinació amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona i l’Institut Municipal d’Educació, es va començar a activar un protocol per analitzar novament les dependències de l’escola bressol municipal i oferir a les treballadores del centre una revisió a través de la mútua que descartés o confirmés la simptomatologia vinculada a la lipoatròfia semicircular. Afegeix que el 21 de març es va informar les famílies de tot el procés a través d’una nota explicativa i que la responsable de prevenció de riscos laborals de l’Institut Municipal d’Educació va enviar a l’Agència de Salut Pública la planificació d’actuacions fetes a l’espai en l’àmbit laboral. Manifesta, també, que el 22 de març l’Agència de Salut Pública va emetre un informe preliminar amb la conclusió que no es detectaven inicialment, ni en l’estructura ni en el mobiliari, condicions vinculades a la lipoatròfia semicircular; que el 8 d’abril es van iniciar els reconeixements mèdics als treballadors de l’escola, i que el 10 d’abril es va iniciar una auditoria de factors de risc associats a la lipoatròfia semicircular. Sobre aquesta auditoria, comenta que encara no n’han rebut la informació detallada. A més, comenta que s’ha ofert a totes les famílies del centre la possibilitat de passar una revisió mèdica a la Unitat de Dermatologia de l’Hospital de Sant Pau. Per tant, conclou, s’han posat a disposició el coneixement màxim i els recursos màxims de l’Ajuntament per aportar llum sobre aquesta situació. 2312 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 A continuació, però, assenyala que el dia 15 d’abril l’Hospital de Sant Pau va diagnosticar un nou cas de possible lipoatròfia muscular en un altre nen i que la mútua de treball va comunicar que possiblement dues treballadores també tenien aquesta diagnosi. Informa, doncs, que arran d’aquests casos es va convocar immediatament una reunió amb l’Agència de Salut Pública, l’Institut Municipal d’Educació, el Districte de l’Eixample i els Serveis Tècnics per decidir el tancament preventiu i provisional de l’escola bressol, que permetrà aclarir si es produeix aquesta situació a l’escola bressol i, si és així, solucionar-ho amb la major rapidesa possible. En aquest context, afirma que s’ha actuat de forma diligent i ràpida, i que s’ha prioritzat el risc a zero per a tots els infants i treballadors, al marge del fet que també caldrà temps per analitzar tècnicament l’espai i tractar les dades de manera eficient. Per a això, anuncia que s’han creat dos grups de treball: d’una banda, un grup format per representats de les famílies i els treballadors, l’Institut Municipal d’Educació, el Districte de l’Eixample i l’Agència de Salut Pública i, de l’altra, un grup més tècnic format per l’Agència de Salut Pública, el Servei de Prevenció de l’Institut Municipal d’Educació i les empreses que fan l’anàlisi tècnica de l’espai. Explica que l’objectiu d’aquests dos grups de treball és tractar i posar damunt la taula totes les dades perquè hi hagi total transparència en aquest procés i perquè es puguin prendre les mesures correctores que resolguin aquesta situació i permetin posar l’equipament en funcionament. Finalment, recorda que el complex està composat per diversos equipaments sense una relació directa, tot i que admet que la tipologia del material utilitzat pot ser molt semblant. Afirma que, un cop es confirmi el problema, si és que es confirma, s’actuarà i es resoldrà. Respecte a la resta d’equipaments, i com a regidor de districte, comunica que en el cas de la ludoteca i del centre cívic s’han posat en contacte amb l’empresa gestora perquè ofereixi les proves mèdiques necessàries als treballadors i treballadores de l’empresa per tal de confirmar o desmentir si aquesta afectació està estesa a tot el complex. El Sr. Colomé, primer de tot, dóna la benvinguda al regidor i el felicita per la seva paternitat. Tot seguit, especifica que substitueix la Sra. Andrés, que no ha pogut assistir a la Comissió. Dit això, anuncia que té algunes preguntes per fer. En primer lloc, pregunta quines són les alternatives per a les famílies, és a dir, quina serà la reubicació si es tanca l’escola. En segon lloc, demana quins seran els resultats de futur a partir de les dades que s’han demanat. Afirma que avui s’han explicat les causes i les actuacions, però que no s’ha fet referència a les responsabilitats. La Sra. Pajares celebra la decisió del Govern municipal de tancar l’escola bressol, ja que és un tema sensible que preocupa les famílies. Afegeix que aquesta malaltia fins ara no s’havia reproduït en nens tan petits, que és poc coneguda, difícil de diagnosticar i que els primers casos es van començar a detectar l’any 2007. Admet que havia preparat la compareixença abans que el Govern anunciés el tancament de l’escola i que la seva intenció inicial era demanar una solució més definitiva respecte a l’escola bressol que la que es va aplicar a la Biblioteca Agustí Centelles. Recorda que el Sr. Portabella i el Sr. Ardanuy han explicat que el mes de març del 2012 es van fer unes obres que no van a solucionar els problemes, tot i que els primers casos ja s’havien detectat l’octubre del 2011. Per això, el Grup Municipal del PP tenia previst demanar que en el cas de l’escola bressol s’apliqués d’una manera més contundent una solució provisional fins que se sabés exactament què passava. Per acabar, sol·licita que s’informi els grups municipals de les conclusions finals dels estudis i de les solucions que s’aplicaran als dos centres afectats, tot i que afegeix que no cal que sigui de manera presencial a la Comissió. La Sra. Ribas es mostra d’acord que és molt difícil establir l’etiologia de la lipoatròfia semicircular i que és una afectació no severa, amb efectes fonamentalment estètics que remeten quan es deixa d’estar exposat a la causa, si bé admet que es desconeix l’afectació en infants perquè fins fa poc era una afectació lligada a l’exposició laboral. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2313 A més, comparteix la decisió de tancar l’escola bressol, encara que sigui per precaució. A parer seu, és molt probable que el casal infantil també acabi tancat, perquè la malaltia de l’edifici segurament afecta totes les seves parts. Així doncs, insta al Govern a seguir treballant en el tema. Malgrat que no es vol estendre en el tema, adverteix que estaran al cas de l’estudi epidemiològic de l’Agència de Salut Pública i dels informes tècnics per a la resolució del cas i es nega a insistir en aquesta qüestió. Tanmateix, i atès que el tema es tracta a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, es mostra preocupada per com se seguirà prestant el servei públic que s’oferia. Amb relació a aquesta qüestió, suposa que no s’ha previst cap servei alternatiu, cosa que no considera tan greu en una biblioteca, ja que es pot derivar els usuaris a altres biblioteques, però sí en una escola bressol. Respecte a la biblioteca, pregunta què fan els treballadors i treballadores de la biblioteca des que està tancada i quina és la previsió fins que es pugui arreglar. També demana què passarà amb aquests treballadors i treballadores i si serà necessari oferir algun servei a algun altre lloc. Pel que fa a l’escola bressol, pregunta no només pels treballadors i treballadores, sinó també pel servei que s’oferirà als infants i les famílies que van triar-la. Assegura que no és un repte fàcil de preveure i que cal garantir aquests serveis públics essencials en les millors condicions de seguretat. Finalment assenyala que l’Ajuntament s’haurà d’acabar dotant, en funció dels coneixements tècnics disponibles, d’uns protocols o d’uns materials per a les construccions o rehabilitacions que emprengui en el futur. El Sr. Portabella agraeix l’explicació donada, però creu que hi ha preguntes pendents de resposta. Amb relació a l’afectació, es mostra d’acord que és nova i difícil de detectar. Tanmateix, recorda que el Departament de Treball de la Generalitat ja va editar un quadern informatiu i un protocol d’actuació el 2009. Per tant, assenyala, quan es va construir aquest edifici entre el 2009 i el 2011 ja hi havia una referència clara i se sabia quines eren les afectacions que s’havien produït abans en altres edificis. Per això torna a preguntar si el Govern municipal iniciarà un procés per reclamar a qui correspongui les responsabilitats causats un cop determinats. En opinió seva, és una qüestió fonamental. També demana si l’Ajuntament de Barcelona editarà una publicació semblant al quadern informatiu i el protocol del Departament de Treball de la Generalitat i si aquest document, en adjudicacions de projectes futurs, inclouria criteris tècnics per evitar que es tornin a produir casos similars; és a dir, si és un aspecte que es tindrà en compte en la contractació, l’execució i el seguiment de les obres o bé només es valoraran els casos aïllats i singulars cada vegada que es produeixin en lloc de veure que hi ha una certa relació en funció d’una sèrie de coses. Reconeix que hi intervenen molts factors diferents i que el pes de cada un d’aquests factors és canviant en funció de l’edifici, però creu que això no treu que es pugui fer un corol·lari dels aspectes que hi influeixen i que, segons com es combinen, poden afectar més o menys. A continuació, i en relació amb les dues intervencions que ja s’han fet a l’edifici i que no han donat resultats, adverteix que cal estar atents perquè les actuacions de l’Administració pública no siguin només superficials, sinó que cal actuar de manera adequada per resoldre els problemes que s’intenta solucionar. També demana que estiguin especialment atents a la resta de l’edifici, perquè seria inacceptable que d’aquí a uns mesos sortissin afectacions d’aquest tipus al centre cívic o a la ludoteca. El Sr. Ardanuy, respecte a les alternatives per a les famílies, explica que es va informar totes les famílies del tancament provisional del centre i que, a partir d’avui mateix, es comença a treballar família per família reubicar els infants a la xarxa actual. Especifica, però, que vuit famílies han demanat que, tot i que el centre està tancat, fins que no es busqui una solució i tenint en compte que l’afectació no posa en risc la vida dels infants, s’atengui els nens allà mateix. Comunica, doncs, que així s’està fent, amb l’autorització signada de les famílies. Comenta, també, que la resituació temporal de totes les famílies trigarà uns dies i anuncia que quan estigui tot en ordre comunicaran la situació als grups municipals. 2314 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Pel que fa a les accions de futur, assenyala que l’objectiu és resoldre el problema, si existeix, i que l’equipament torni a obrir i a oferir el servei. Opina que l’actuació ha estat prou contundent per donar tranquil·litat a les famílies. Amb relació als protocols del Departament de Treball, confirma que durant el procés de la biblioteca i de l’escola bressol s’han tingut en compte aquests protocols, tant en la identificació com en el treball in situ amb treballadors. Pel que fa als infants, afirma que s’ha anat a buscar l’equip de referència en aquesta afectació, liderat per la doctora Baselga a l’Hospital de Sant Pau. Clou la intervenció advertint que cal ser molt curosos a l’hora de parlar d’edificis malalts, perquè cal tenir dades objectives, tot i que admet que cal protegir al màxim els infants i els treballadors. El Sr. Ciurana assenyala que les operacions que es van fer a la biblioteca van tenir un cost aproximat de 350.000 euros i que des de BIMSA, l’ens gestor de la construcció de l’edifici, es va activar el procediment per a la reclamació de responsabilitat als autors de la construcció i la revisió dels materials emprats. Afegeix que, atès que l’afectació es va detectar al cap de cinc o sis mesos de la inauguració de l’edifici, la maquinària jurídica de l’Ajuntament ja treballa per rescabalar-se d’aquesta quantitat en funció de la responsabilitat en la construcció de l’edifici. El Sr. Portabella diu que suposa que ja trobarà als diaris la resposta a alguna de les preguntes que ha formulat i dóna pas al següent punt de l’ordre del dia. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 6. Ratificar l’acord del Consell General del Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, de 3 de desembre de 2012, en el sentit d’aprovar definitivament la proposta de la modificació dels seus estatuts, d’acord amb el text adjunt a aquest expedient. El Sr. Portabella llegeix la proposta d’acord. El Sr. Espriu hi vota a favor. La Sra. Esteller expressa l’abstenció del seu grup. La Sra. Ribas hi vota a favor. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb l'abstenció del PP. IV) Part decisòria/Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 7. Ratificar l’acord del Patronat de la Fundació Julio Muñoz Ramonet de la sessió del 20 de desembre de 2012, en el sentit d’aprovar inicialment la proposta de la modificació dels seus estatuts, d’acord amb el text adjunt a aquest expedient. Sotmetre aquest acord, juntament amb els estatuts, a informació pública per un termini de 30 dies. El Sr. Portabella formula la proposta d’acord. El Sr. Espriu hi vota a favor. La Sra. Esteller hi vota a favor. La Sra. Ribas hi vota a favor. El Sr. Portabella hi vota a favor. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2315 expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions/Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 8. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda que el Govern municipal presenti, en el marc de la propera comissió, una proposta de futur pel teatre Arnau que inclogui previsió d'obres, calendari i objectius i prioritats en matèria de continguts per tal de revitalitzar aquest equipament del Paral·lel. El Sr. Espriu recorda que el març de 2012 el Grup Municipal del PSC va formular una pregunta amb relació a les accions previstes per al Teatre Arnau i assegura que la seva intenció no és repetir el debat que es va tenir en aquells moments. Recorda, però, que el tinent d’alcalde va informar que s’estava duent a terme un procés de consultes per elaborar un projecte. A parer seu, tretze mesos després i amb l’informe de la Síndica sobre la precarietat de la infraestructura, caldria disposar ja d’un projecte de l’Ajuntament que marqués la posició del Govern municipal respecte al projecte del Teatre Arnau. Per això, demana que en la propera Comissió Plenària de Cultura es presenti un informe o una mesura de govern en què s’expliqui la situació i els objectius per a aquest teatre. La Sra. Pajares recorda que el Grup Municipal del PP sempre s’ha preocupat per la situació del teatre, ja sigui a través de preguntes en comissió o a través de preguntes amb resposta per escrit. En aquest sentit, aprofita per recordar que amb relació a les últimes preguntes, del 28 de febrer, encara no han rebut resposta. Tot seguit, assenyala que el Teatre Arnau ocupa una parcel·la estratègica al Paral·lel i expressa el desig que aquest espai continuï estant vinculat al món de la cultura. Reconeix que l’estructura del Teatre Arnau està en una situació precària i recorda que en la Comissió del mes de març del 2012 el Sr. Ciurana va explicar que s’havien previst reunions amb diverses persones del sector de l’espectacle per parlar del concurs d’idees o de quines possibilitats, tant d’inversió com d’ús, es podien donar a l’espai. Tanmateix, passat un any, assegura que no en saben res i per això demana al Govern que concreti una proposta de futur per al teatre en la qual s’incloguin la previsió d’obres, les prioritats, els objectius i els continguts. Clou la intervenció expressant el vot a favor del seu grup. La Sra. Ribas destaca que el Paral·lel és un lloc singular que entronca la ciutat amb el seu passat però que sobretot la projecta cap al futur. Afegeix que el Teatre Arnau n’és un bon exponent i que, a més, és de propietat municipal, ja que l’Ajuntament va decidir comprar-lo per preservar-ne la història i potenciar el seu paper en el futur del Paral·lel. Per això creu que l’Ajuntament té l’obligació de preservar l’edifici com a signe d’identitat i dotar-lo d’un contingut nou, lligat a l’espectacle cultural. Per tot això, vota a favor de la proposició. A més, subratlla que la Síndica de Greuges ha repetit en diverses ocasions que calia un projecte per al Teatre Arnau, i que és una ocasió perquè l’Ajuntament pugui aplicar polítiques actives en arts escèniques i en equipaments teatrals. El Sr. Portabella també vota a favor de la proposició. D’una banda, creu que aquesta proposició està en el context de repensar i reactivar el Paral·lel i que el Teatre Arnau n’és una peça important. De l’altra, explica el seu vot a favor també per un criteri difícil de valorar, l’interès ciutadà. En opinió seva, el Teatre Arnau forma part de la memòria col·lectiva i dels punts de referència que la ciutadania té al Paral·lel. Per això, creu que el Govern ha de fer un esforç i intervenir de manera urgent perquè aquest teatre es pugui reaprofitar com a espai de la ciutat. 2316 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 El Sr. Ciurana vota contra la proposició. Recorda que l’edifici tot just es va acabar de pagar el 2011. A continuació subratlla que ha complert el seu compromís i ha mantingut reunions o converses al voltant d’aquesta qüestió amb cinc operadors de la ciutat que es pensava que podien estar interessats en el Teatre Arnau. Tanmateix, afirma que cap dels cinc va mostrar un interès real i ferm per l’espai. A més, explica que, segons els estudis d’arquitectes externs, caldria fer una inversió d’entre 7 i 10 milions d’euros per adaptar el teatre a les normes o per consolidar de forma definitiva l’edifici perquè pogués tenir llicència d’activitat. Per tant, o bé l’Ajuntament o bé un tercer hauria de mobilitzar aquests recursos per poder posar-lo en funcionament. També recorda que en la presentació de la nova etapa del Barcelona Arts on Stage (BARTS) a l’antic Arteria Paral·lel, ell mateix va anunciar públicament que l’Ajuntament estava disposat a rebre qualsevol suggeriment, oferta o proposta per a la gestió d’aquest espai. Reitera el que ja s’ha dit en un altre punt de l’ordre del dia, que no es fan noves infraestructures, i avança que la previsió és que ho gestioni un tercer amb la tutela de l’Ajuntament. Avança que l’Ajuntament està disposat a fer una concessió a molt llarg termini (parla de 50 anys) per tal que aquest tercer pugui treure rendiment a la inversió. Tanmateix, afirma que no es traurà un concurs fins que no es tingui la seguretat que en el sector cultural i empresarial de la ciutat hi pot haver interès suficient per presentar-s’hi. Per això, tot i que comprèn la bona intenció de pressionar el Govern per presentar un projecte en la propera Comissió, vota contra la proposició. El Sr. Espriu agraeix als grups municipals el seu suport a la proposició, que tenia l’objectiu de posar damunt la taula de la posició del Govern respecte al Teatre Arnau. Constata que el Sr. Ciurana ha avançat una part de la posició, la més operativa: la recerca d’uns operadors privats que facin la inversió. Aclareix que la intenció del Grup Municipal del PSC no és que l’Ajuntament inverteixi 7 o 10 milions d’euros en l’operativa del Teatre Arnau, sinó que, a partir de l’informe de la Síndica en què es parla de la degradació de l’equipament, es faci un pla de petita intervenció per garantir que el Teatre Arnau no s’ensorrarà i es parli de què es farà amb el Teatre Arnau. En aquest sentit, reconeix que no és el moment d’invertir 10 milions públics en l’adequació d’aquest teatre. Finalment, com que la posició de la resta de grups municipals obliga conceptualment el Govern a presentar una posició, reitera la petició al Sr. Ciurana que presenti un informe en la propera Comissió en el qual s’expliqui la intervenció que es farà per mantenir el Teatre Arnau en la conjuntura actual. El Sr. Ciurana respon que precisament fa poc s’ha fet una intervenció d’estintolament, manteniment i suport a l’estructura del Teatre Arnau arran d’uns informes tècnics del Govern anterior i assenyala que aleshores no s’havia fet res per evitar el possible esfondrament de l’edifici. Per tant, convida el Sr. Espriu a passar per davant del teatre per comprovar que hi ha una estructura que en suporta la façana. Tot seguit, insisteix que en un mes només hi ha marge per tornar a presentar les idees que ja ha expressat: 1) Que l’Ajuntament no considera prioritari fer una inversió de 10 milions d’euros per adequar aquest espai, a més dels recursos necessaris per tenir-lo en funcionament. 2) Que ha de ser gestionat per un tercer que també ha d’assumir les despeses d’inversió per adequar-lo a la normativa i obtenir la llicencia. 3) Que l’Ajuntament té la voluntat de fer-ho fàcil i fer una concessió a llarg termini. Per acabar, insisteix que d’aquí a un mes estaran igual pel que fa a aquesta qüestió. El Sr. Ciurana expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. Del Grup Municipal PP: NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2317 9. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: Instar al Govern municipal a materialitzar els Convenis amb les Escoles Bressol privades per poder oferir places conveniades en el Curs 2013-2014. La Sra. Pajares subratlla que aquesta proposició és una reivindicació reclamada en diverses ocasions durant aquest mandat i l’anterior. Afegeix que va ser la primera iniciativa que va presentar el Grup Municipal del PP durant la Comissió de setembre del 2011 i que, a més, és un debat que s’ha substanciat a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació a través d’iniciatives presentades pel seu grup i d’altres. Com a exemple, esmenta el punt número dos de l’ordre del dia d’aquesta sessió, en què s’ha debatut l’informe de preinscripció de les escoles bressol i s’ha suscitat un debat respecte als models d’escola bressol que es volen per a Barcelona. Recorda que en la darrera iniciativa presentada pel Grup Municipal del PP, el mes d’octubre del 2012, es va preguntar al Sr. Ardanuy sobre el capteniment del Govern respecte al nou model de les escoles bressol. Tot seguit, llegeix la resposta del Sr. Ardanuy a l’acta de la Comissió: «per acabar, respecte a la col·laboració amb escoles bressol privades, afirma que estan estudiant diverses possibilitats que han d’anar dirigides a centres privats amb vocació pública i buscar la reducció de les llistes d’espera». Ara que s’estan oferint les places d’escoles bressol municipals per al proper curs, creu que és el moment d’ampliar l’oferta existent establint convenis amb escoles bressol privades. Explica que l’objectiu d’aquesta iniciativa és, doncs, impulsar l’acció de govern. Admet que el model d’escola bressol municipal funciona; no obstant això, es mostra convençuda que cal fer un pas més i buscar fórmules que donin resposta a les necessitats de les famílies, ja que l’etapa 0-3, a banda de suposar l’entrada al sistema educatiu, també és una ajuda a la conciliació de la vida laboral i familiar. A més, adverteix que no es pot oblidar el 40% de famílies que es queden sense plaça, una xifra que equival a uns 3.660 nens. Tot seguit, destaca que dins del nou model que el Govern volia posar en marxa hi havia la gestió indirecta i que això ha permès obrir tres noves escoles bressol. Tal com ha fet en el punt número dos de l’ordre del dia, recomana visitar l’escola Caspolino a Gràcia, perquè creu que és una manera de canviar d’opinió respecte a la gestió indirecta. Es mostra convençuda que cal donar impuls a noves fórmules, com la gestió indirecta, que permetin millorar el sistema actual. A més, remarca que en el pressupost del 2012 el Grup Municipal del PP i el Govern municipal van establir un acord per conveniar 20 places d’escoles bressol. Per tot això, davant el curs 2013-2014 i davant la necessitat de donar resposta a les famílies, demana que es materialitzin els convenis amb les escoles bressol privades per poder oferir places conveniades el proper curs. El Sr. Colomé vota contra la proposició perquè, a parer del Grup Municipal del PSC, el model que proposa el Grup Municipal del PP no és el que s’ha de defensar i perquè no li ha quedat clar si el que es vol és que les privades passin a concertades. Tampoc no entén el concepte de privada amb vocació pública. En opinió seva, el que cal són escoles bressol públiques, encara que admet que les privades fan la seva funció. A més, creu que el criteri i el model no estan clars i, per això, demana que no es barregin models. El Sr. Gomà vota contra la proposició i reconeix que ja s’ha discutit moltes vegades sobre el model d’escola bressol pública a Barcelona. Es mostra convençut que el model 0-3 a Barcelona és i ha de continuar sent un model públic educatiu, de qualitat, per a tothom i de proximitat i que, per tant, no hi ha ni hi ha d’haver lloc per a places privades conveniades per l’Ajuntament. També afirma que mentre existeixi demanda no atesa a la ciutat, la prioritat ha de ser per a la inversió pública. Justifica la seva decisió també en termes pragmàtics: assegura que Barcelona té un model de referència en el 0-3, reconegut per la comunitat educativa, per la ciutat i a escala internacional. Per tant, considera que, si aquest model s’ha de canviar, ha de ser per enfortir-lo i millorar-lo, i no per fracturar-lo ni degradar-lo. A més, manifesta que en el mandat anterior es va demostrar que és possible incrementar substancialment el nombre de places del 0-3 (3.000 places) sense 2318 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 posar en perill les finances de l’Ajuntament, amb un 5% de la inversió total i un 2% de la despesa corrent. En aquest sentit, es mostra convençut que a Barcelona no existeixen ni 300 places privades conveniables als nivells de qualitat de les 3.000 places públiques que s’han generat en els últims quatre anys, cosa que al seu parer fa inviable la proposició des d’un punt de vista pragmàtic. En el cas hipotètic que aquestes places sí que existissin, pregunta quina distribució territorial tindrien; com es podria garantir l’equitat social i territorial des de l’Ajuntament, i si es tractaria de places de qualitat existents als barris populars o només als barris de rendes altes on l’oferta privada té possibilitats de negoci. En aquest sentit, afirma que el 0-3 és un dret i un servei públic, no un negoci, i rebutja una ciutat fracturada amb una doble xarxa pública i privada conveniada en barris de rendes baixes o en barris de rendes altes. Per tant, vota contra la proposició, que, a parer seu, és injusta, elitista, ineficaç, impracticable i sense arrelament a la ciutat. Afegeix que és una proposta que mai no s’ha convertit ni en una demanda, ni en una reflexió ni en un procés de treball de la comunitat educativa. Assenyala que, per contra, les reflexions sempre han anat per preservar i millorar el model. El Sr. Portabella recorda que la Sra. Pajares, al començament de la seva intervenció, ja ha admès que el Grup Municipal del PP ha anat presentant aquesta proposició en altres ocasions, cosa que descriu fidelment el que ha passat en els darrers anys i l’avisa que, de la mateixa manera que ella és reincident a demanar el mateix, el Grup Municipal d’UpB és reincident amb el seu vot. Per tant, vota contra la proposició. Afirma que la xarxa d’escoles bressol públiques de Barcelona és de primera de qualitat i es mostra convençut que l’esforç s’ha de concentrar a augmentar el nombre d’escoles bressol en l’àmbit públic. Per això subratlla que totes les intervencions del seu grup van a favor de la gestió i de la titularitat pública de la xarxa d’escoles bressol. A parer del seu grup, l’oferta pública ha d’anar acompanyada del desenvolupament d’un sistema d’ajuts a les famílies que no poden ser ateses a la xarxa pública i que es trobin en una situació econòmica compromesa. Opina que aquesta qüestió s’hauria de tractar igual que els ajuts als menjadors o a la compra de material escolar, per poder oferir un bon servei i garantir que el màxim nombre d’infants puguin anar a l’escola bressol, tot i no ser una etapa obligatòria. Considera que és una franja d’edat a la qual s’ha de prestar molta atenció i reitera que el model d’escola bressol pública de Barcelona és de primera qualitat i que és aquí on s’han de fer els esforços. El Sr. Ardanuy expressa l’abstenció del Grup Municipal de CiU. Tot seguit, discrepa amb el portaveu del Grup Municipal del PSC i assegura que la vocació pública no només es dóna en la titularitat pública. En aquest sentit, assenyala que hi ha molts projectes educatius fets des del vessant privat que tenen vocació social. Per això, demana que no s’estigmatitzi el concepte ni es barregi amb altres visions. També demana respecte a la iniciativa social d’aquest país, perquè quan no hi havia iniciativa pública, la social ha estat la que ha substituït i construït la iniciativa pública. A continuació, justifica l’abstenció del seu grup per motius pragmàtics: recorda que en la proposició es demana l’aplicabilitat durant el proper curs, cosa que per temps resulta impossible. Puntualitza que és un tema que no es pot banalitzar ni plantejar d’una manera fàcil, ja que és molt complex. Malgrat l’abstenció, però, es compromet a continuar analitzant i treballant per col·laborar amb institucions de titularitat privada que tinguin la vocació de servei públic per donar respostes als veïns i veïnes de Barcelona. La Sra. Pajares creu que el fet que hi hagi un 40% de famílies sense plaça és una dada prou important per justificar que es busquin noves fórmules per ampliar els recursos de l’Ajuntament amb l’objectiu de donar resposta a aquestes famílies. Aclareix que parla de conveniar perquè, atès que no és educació obligatòria, concertació no és el terme més apropiat, i subratlla que han presentat una proposta prou genèrica perquè es tracta d’un tema complex, que cal estudiar i portar amb rigor. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2319 Pel que fa a la qualitat de les escoles bressol privades, pregunta als grups que van ser al Govern si quan governaven existia alguna escola bressol privada que no arribés als mínims estàndards de qualitat. Creu que si fos així caldria interpel·lar els grups que van formar Govern i que ho van permetre. Tanmateix, es mostra convençuda que no és així. Tot seguit, assenyala que la construcció d’una escola bressol requereix temps i té un cost molt elevat. Per tant, si cal donar resposta a les famílies al més aviat possible, i tenint en compte que els recursos públics són limitats i cal optimitzar- los, creu que una manera de fer-ho és buscar un sistema amb les escoles bressol privades acreditades que compleixin els mínims de qualitat per posar en marxa un nou model. Es mostra convençuda que el que importa a les famílies és la qualitat de l’educació que reben els nens, no la titularitat de l’edifici ni de la gestió. A més, retreu que cap grup hagi parlat sobre la gestió indirecta i aprofita per recordar que molts governs municipals on governen els altres grups polítics l’estan aplicant amb èxit. En aquest sentit, creu que el debat de qui és el propietari de l’edifici o qui fa la gestió és un debat polític que serveix per tapar errors de planificació. Per tot això, demana que es busqui una fórmula, que en el cas de la sanitat ha funcionat i ha permès tenir una xarxa de 80 hospitals comarcals de referència a Catalunya. Expressa el desig que els nens estiguin ben atesos i que rebin una educació de qualitat. A més, demana a qui qüestioni les escoles bressol privades que les vagi a visitar o que hi parli. Per acabar, lamenta l’ambigüitat del Grup Municipal de CiU. Retreu al Sr. Ardanuy i al Govern que hagin passat de donar suport a un sistema mixt, tal com l’anomenaven en el programa electoral, a donar suport a l’ambigüitat del PAM, fruit d’un consens amb el PSC, en què es deia que es reduiria la demanda no atesa de places d’escoles bressol incrementant places, però sense concretar res del que el Grup Municipal de CiU sempre havia defensat. Recorda que en la Comissió del mes de març del 2012 el Grup Municipal del PP va presentar una proposta, que va ser votada per unanimitat, perquè es creessin places públiques allà on no arribava la iniciativa privada. A parer seu, això indica que no volen cap fragmentació, sinó models que donin resposta a les famílies. Per tot això, demana que si existeixen fórmules com la gestió indirecta, que ha funcionat bé, s’apliquin. El Sr. Colomé, d’entrada, insta la Sra. Pajares a fer convenis amb els 350 milions que el Grup Municipal del PP ha pactat en inversions amb el Govern. Tot seguit, amb relació a la iniciativa social a què s’ha referit el Sr. Ardanuy, demana que no es confongui privat i públic. Manifesta que la cultura cívica la transmeten la família i l’educació, la qual cosa significa que els pares trien els valors que volen transmetre als seus fills. En aquest sentit, subratlla que la privada transmet uns valors i la pública, uns altres. Comenta que si es va per aquest camí, s’està canviat de model, que deixa de ser públic. A més, es posiciona contra el fet que es paguin amb diners públics uns valors privats i creu que aquest és el model que s’ha de discutir. Tanmateix, qüestiona que el partit del Sr. Ardanuy pensi el mateix. El Sr. Gomà coincideix amb la Sra. Pajares que les famílies i la ciutadania volen que els nens i les nenes de 0-3 anys estiguin ben atesos i rebin una educació de qualitat. Tanmateix, creu que això a Barcelona ho ofereix l’escola bressol municipal. Assegura que, tot i que les escoles bressol privades tenen un mínim de qualitat, la veritable qualitat, els projectes educatius, la reflexió, el pensament de la comunitat educativa i el nivell de satisfacció de les famílies es troben en el sistema públic. Per això creu que s’ha d’apostar per aquest sistema, millorar-lo i enfortir-lo, cosa que, a parer seu, és una qüestió de voluntat política, ja que els recursos hi són. A més, indica que si en els pressupostos que els grups municipals del PP i CiU van aprovar el mes de gener del 2012 s’hagués destinat una partida pressupostària a preservar el programa d’increment de places públiques d’escola bressol, avui ja hi hauria noves places en funcionament i s’acabaria el mandat amb possibilitat d’atendre el conjunt de la demanda no atesa. 2320 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 El Sr. Ardanuy assegura que no hi ha disparitat d’opinions. Destaca que la iniciativa social aplicada a l’educació continua viva avui i que molts projectes d’iniciativa social fan coses que la xarxa de titularitat pública no s’atreveix a fer. Afegeix que no és una qüestió d’elits ni de públic triat, sinó de servei i de vocació pública. Demana, doncs, al Sr. Colomé que no confongui vocació amb titularitat. La Sra. Pajares, per acabar, aclareix que el seu grup no forma part del Govern, perquè si fos així ja hauria aplicat el que proposa. A més, expressa la seva discrepància amb la confrontació pública-privada i afirma que respecta molt la feina tant de la pública com de la privada. El Sr. Ardanuy expressa l'abstenció de CIU, el Sr. Colomé expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot contrari del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot contrari del UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 10. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar al govern municipal a impulsar, en el marc del Consorci d'Educació de Barcelona, un calendari de construcció i posada en marxa (projecte executiu, execució d'obres i projecte educatiu en continuïtat amb les escoles afectades) dels dos instituts planificats pendents a Poblenou, garantint que l'Institut Fluvià començarà a funcionar el curs 2016-17 i l'altre el curs 2017-18. El Sr. Gomà, primer de tot, dóna la benvinguda als representants de la Plataforma per a l’Educació Pública del Poblenou, els agraeix l’esforç i la tenacitat en defensa de l’escola pública al Poblenou i al districte de Sant Martí i els anima a continuar endavant amb aquesta tasca. A continuació, explica que al districte de Sant Martí hi ha al voltant de 35.000 nois i noies de 0 a 15 anys i que és el districte de Barcelona amb l’escolarització més alta en la xarxa pública, amb més del 60% del total. Afegeix que el Poblenou és el barri amb més dinamisme demogràfic dels darrers anys i que des de sempre s’ha destacat per un fort compromís i una forta mobilització veïnal en defensa de l’educació pública. En aquest sentit, recorda que fa 40 anys s’hi va començar a demanar el primer institut, que en fa 30 que es va aconseguir i que des d’aleshores al Poblenou hi ha hagut una forta inversió pública educativa. Tanmateix, afirma que aquesta dinàmica s’ha estroncat i que en els dos últims anys el Poblenou, com el conjunt de la ciutat, ha estat objecte de retallades educatives. Així, amb un 20% menys de pressupost als centres públics, assegura que s’han suprimit projectes, serveis i l’atenció a la diversitat, malgrat que s’han mantingut els concerts amb les privades. Afegeix que, tot i que hi ha més alumnes, hi ha 23 docents menys. Amb relació a la proposició que es presenta, exposa que la dinàmica de retallades ha arribat també a la construcció de dos nous centres d’ensenyament secundari que al seu parer són absolutament necessaris al Poblenou per garantir la continuïtat dels projectes educatius presents a l’escola primària, així com trajectòries educatives de qualitat, públiques i integrals al barri. En concret, fa referència a l’institut Fluvià, que ha d’estar en funcionament el curs 2016-2017: exposa que la comunitat educativa del Poblenou reclama que no estigui en barracons, sinó amb el centre acabat, per poder garantir la continuïtat de la qualitat educativa de la trajectòria que ve de primària. També es refereix a un segon institut que ha d’estar en funcionament el curs 2017-2018 per escolaritzar la població creixent que arribarà de primària i que el nou institut Fluvià tampoc no podrà absorbir en condicions. Subratlla que tot això ja hauria d’estar en marxa i que, tanmateix, no hi ha cap compromís públic clar que existiran aquests dos instituts amb els seus equipaments definitius. Afegeix que es parla d’un possible horitzó de barracons per al Fluvià i d’una negativa en el segon institut, la qual cosa implicaria, a parer seu, confirmar que les polítiques de retallades en el sistema públic també es projecten sobre aquestes necessitats. Per acabar, es refereix a una carta que l’alcalde de Barcelona adreça a la Plataforma per a l’Educació Pública del Poblenou en què s’expressa clarament que NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2321 els dos nous instituts són necessaris, alhora que s’hi afirma que «la programació de l’obra dependrà de les disponibilitats pressupostàries». Pel que fa a la disponibilitat pressupostària, afirma que l’alcalde de la ciutat sap perfectament que aquesta no és una variable independent, sinó que depèn de la voluntat política. Per tot això, demana que el Govern rectifiqui explícitament i que hi hagi un compromís per poder dir a la comunitat educativa del Poblenou que el 2016 hi haurà l’institut Fluvià a l’equipament definitiu, que el 2017 hi haurà el segon centre de secundària i que això garantirà la continuïtat i la integralitat dels itineraris i de les trajectòries educatives dels nois i de les noies del Poblenou. El Sr. Colomé recorda que en la Comissió del mes de març el seu grup municipal ja havia presentat una pregunta sobre la construcció de l’institut Fluvià i que el Govern havia respost que no hi havia previsió de fer l’edifici, la qual cosa el sorprèn, perquè estava previst posar-lo en funcionament el 2016-2017. Tot seguit, i reprenent el tema encetat amb les escoles bressol, fa una reflexió al voltant de la vocació i assegura que només es pot parlar de vocació quan es fa referència a la vocació dels apòstols, la vocació religiosa o la crisi de vocació. En aquest sentit, expressa l’esperança que el Sr. Ardanuy no tingui una crisi de vocació per l’incompliment de les seves promeses, tenint en compte que de diners, no en falten. A continuació, reclama que aquells que han estat estudiant en uns barracons no acabin els seus estudis en uns barracons, perquè d’aquesta manera se’ls dóna la cultura cívica que la vida és un barracó. Finalment, expressa el desig que la iniciativa social que encarna el Govern de Barcelona prengui mesures perquè això no passi i que aquells que han estudiat en barracons puguin acabar el batxillerat en un institut de veritat. La Sra. Pajares recorda que fa poc el grup parlamentari del PP va presentar una pregunta al Parlament de Catalunya i que la resposta del 26 de març va ser que es preveia crear l’institut Fluvià el curs 2016-2017 i assenyala que hi ha certa descoordinació entre les respostes de l’Ajuntament i la Generalitat. Opina que l’institut Fluvià és una actuació necessària i afirma que per això, durant l’acord polític del pressupost del 2012 a la Generalitat, a l’addenda el grup del PP va fer constar com a actuació prioritària la construcció i la posada en funcionament d’aquest institut, entre altres temes. Tot i reconèixer que els agradaria una revisió de la planificació, perquè les coses poden haver canviat des de l’any 2006, vota a favor de la proposició. El Sr. Portabella vota a favor de la proposició. Tot seguit comenta que el Grup Municipal d’UpB també va parlar al districte de la importància de garantir que l’institut Fluvià estigués en funcionament quan estava previst i que, tanmateix, la construcció dels dos instituts al Poblenou que es va planificar per al 2006 encara no s’ha realitzat. Admet que estan en una situació de crisi, però destaca que ja han passat més de sis anys i afegeix que les planificacions i els acords s’han de complir. A més, a parer seu, el Poblenou és un dels llocs amb més mobilització social i en aquest sentit destaca que tant pares i mares com professionals i alumnes estan mobilitzats perquè pensen que el curs 2016-2017 faltaran places d’educació secundària, la qual cosa és un argument amb molt pes, que per si mateix seria suficient per votar a favor de la proposició. Afegeix que, amb relació a la construcció d’instituts, hi hauria d’haver una planificació i un pensament de projecte comú a escala de ciutat. Sobre aquesta qüestió, esmenta que a Sant Martí hi ha onze instituts públics, la xifra més alta de Barcelona juntament amb Nou Barris, i dotze de concertats, una de les xifres més baixes de la ciutat, i que hi ha 47 escoles primàries públiques i concertades. A parer seu, això fa que la relació entre centres secundaris i primaris sigui la més baixa de Barcelona. Per això es mostra favorable al fet que els dos instituts planificats i pendents de construir al Poblenou es compleixin i alhora demana que hi hagi una planificació a tota la ciutat perquè els districtes puguin anar progressant. Opina que la solució passa per complir els acords i les planificacions fetes i construir aquests dos instituts tal com estava previst. A més, demana que hi hagi 2322 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 un projecte comú i que s’estableixi un pla de construccions de centres educatius conseqüent amb el conjunt de la ciutat. El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable del seu grup i, en referència als dubtes del Sr. Colomé sobre la seva vocació, recorda que la seva vocació de servei públic l’ha construïda a l’escola pública: aclareix que és exalumne de l’escola pública Ramon Llull, a la Sagrada Família, i que la carrera l’ha feta a la Universitat Politècnica de Catalunya, que també és pública. Subratlla, també, que el seu partit polític és aconfessional. Tot seguit, en referència a la matèria que tracten, remarca que l’Ajuntament, en el marc del Consorci d’Educació de Barcelona, es compromet a assumir aquesta proposició, tot i que recorda que el Consorci no decideix les inversions de noves construccions a Barcelona. Afirma que tothom és conscient de les dificultats per planificar i portar les planificacions a terme i destaca el treball intens de comunicació i de treball que el Consorci d’Educació ha fet amb les AMPA i les direccions dels centres del Poblenou. Clou la intervenció reiterant el vot favorable del seu grup, ja que entenen l’evident necessitat d’aquests dos instituts al districte de Sant Martí en els terminis que expressa la proposició. El Sr. Gomà agraeix a les forces polítiques i al Govern municipal el suport a la proposició. Creu que a partir d’avui serà un altre recurs que es posa en mans de la comunitat educativa del Poblenou per aconseguir que el 2016 l’institut Fluvià sigui una realitat en el seu equipament definitiu i que el 2017 hi hagi el segon institut. A més, destaca la importància que les paraules es tradueixin en fets i, per això, reclama que en el pressupost del Departament d’Ensenyament torni a existir l’assignació pressupostària per fer l’institut Fluvià el 2016, i que això vagi acompanyat d’un projecte executiu i un calendari de construcció concret, precís i transparent que es pugui explicar a la comunitat educativa. També demana al Sr. Ardanuy que mantingui el compromís de tenir un paper molt actiu en el Consorci i en el diàleg amb el Departament d’Ensenyament. Alhora, subratlla que el Departament d’Ensenyament està destinant 25 milions d’euros per concertar escoles privades d’elit sense retallades i que, per tant, l’argument que no hi ha diners no val. Demana que els diners, que hi són, s’assignin allà on hi ha necessitats socials i allà on la cobertura pública és insuficient i hi ha un problema a resoldre. Quant a la carta de l’alcalde, recorda que s’hi deia que el Sr. Ardanuy es posaria en contacte amb la plataforma i hi tindria un diàleg per concretar tots aquests passos. Expressa el desig que així sigui, i es mostra convençut que el seu rol institucional actiu i el diàleg són dos elements fonamentals perquè tot això arribi a bon port i es mantinguin, d’una banda, els elements de resistència i de pressió i, de l’altra, la voluntat propositiva i de diàleg perquè el 2016 el Poblenou pugui tenir l’institut que es mereix. Afegeix que a la ciutat encara hi ha escoles en barracons, amb projectes educatius magnífics però en unes condicions molt adverses i expressa el desig que aquestes condicions no es reprodueixin mai més al Poblenou. El Sr. Colomé, tornant a la qüestió de la vocació, aclareix que no parlava de l’àmbit personal, sinó d’idees i concepte. Tot seguit, recorda que al Consorci el Govern municipal està en minoria (60%-40%) i que, per tant, no serà tan fàcil portar-ho endavant. Dubta, doncs, que malgrat haver-se compromès a la Comissió, el Govern municipal pugui fer realitat l’objectiu de tenir un institut el 2016. El Sr. Ardanuy replica al Sr. Colomé que el Govern municipal tindrà més compromís que el Govern anterior, que durant vuit anys va tenir “penjats” setze equipaments educatius sense construir i en barracons a Barcelona. Així doncs, es compromet a intentar resoldre aquests conflictes amb els instruments de què disposen, amb més humilitat i no menys prepotència que el Govern anterior. Per tot això, i per solidaritat i acompanyament d’aquest procés, vota a favor de la proposició. El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Colomé expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2323 Del Grup Municipal UpB: 11. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar al govern municipal a projectar, promoure els canvis urbanístics necessaris, dotar de pressupost i iniciar la construcció dels CEIP Encants, Univers i La Maquinista durant aquest mandat municipal. El Sr. Portabella formula la proposició. Admet que al seu grup li hauria agradat més presentar una proposició que instés a enllestir del tot la construcció dels CEIP esmentats, però són conscients que això no és possible. Per això es conformen a avançar-ne significativament el procés, cosa que representaria que durant aquest mandat municipal es dotessin de pressupost i se n’iniciés la construcció, perquè actualment es troben en barracons i aquest curs s’han ampliat els mòduls, però no hi ha cap compromís de tirar-los endavant. Amb relació al CEIP Univers, assenyala que no hi ha cap compromís ni reserva pressupostària amb la Generalitat per iniciar les obres, malgrat que el 2012 tots els partits polítics van presentar esmenes als pressupostos perquè s’incorporés una dotació per poder-lo tirar endavant. Pel que fa al CEIP La Maquinista, assegura que té el mateix denominador comú: està en barracons, s’hi han ampliat els mòduls i no hi ha compromís ni reserva pressupostària amb la Generalitat per iniciar les obres. Afegeix, també, que està pendent l’aprovació del planejament i la construcció del centre. Respecte al CEIP Encants, explica que el mes de febrer passat es va presentar l’avantprojecte de l’escola, però critica que tampoc no hi hagi compromís ni reserva pressupostària amb la Generalitat per iniciar les obres. Tot seguit, especifica que els tres CEIP pertanyen a districtes diferents i vincula aquest fet amb la demanda del seu grup en el punt anterior: que es tingui cura del conjunt de la ciutat per mantenir-hi un cert equilibri, cosa que admet que no és fàcil. En tot cas, es mostra convençut que, quan hi ha un institut o una escola primària en barracons, cal fer tot el que es pugui per corregir la situació. A més, opina que els barracons han de tenir un període de temps limitat i, per això, es mostra partidari que al llarg dels dos anys i escaig que encara queden de mandat s’aconsegueixi dotar aquests CEIP de pressupost i iniciar-ne la construcció. El Sr. Espriu recorda que el Grup Municipal del PSC ha demanat en diverses ocasions que el Govern presenti un calendari d’obres que inclogui les noves construccions previstes, cosa que encara no s’ha produït. A més, afegeix que la consellera Rigau ha manifestat que no es faria cap escola nova, tot i que Barcelona continua tenint escoles en barracons que no poden tenir una previsió indefinida d’aquesta situació. Seguidament afirma que l’educació ha estat una prioritat històrica a Barcelona i que forma part intrínseca de les apostes municipals. Per això suggereix que es prioritzi l’educació per sobre d’altres àmbits a l’hora d’impulsar les polítiques, tal com el Grup Municipal del PSC ha defensat sempre. Així doncs, demana que el Govern municipal assumeixi la construcció d’aquests centres, tot i ser conscient que d’aquesta manera se supleix la mancança de funcions de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, recorda que el Grup Municipal del PSC va intentar fer l’aportació al regidor perquè es fes el corresponent protocol de reconeixement per part de la Generalitat del deute generat i que això no ha estat acceptat. Tanmateix, creu que això no modifica les prioritats. Dit això, expressa el seu suport a la proposició del Grup Municipal d’UpB perquè aquestes escoles tinguin continuïtat. Manifesta que en el cas d’una d’aquestes escoles sí que hi ha el compromís verbal de l’alcalde de generar-ne la continuïtat, però assenyala que ara la feina és negociar amb la Generalitat de Catalunya el reconeixement del deute. La Sra. Pajares puntualitza que a Barcelona actualment hi ha sis centres en barracons i recorda que el mes de març del 2012 es va presentar una iniciativa, aprovada per unanimitat, perquè el Govern presentés un calendari de supressió dels barracons. Avança, també, que aquest tema es debatrà al final de la Comissió, perquè el seu grup ha presentat un seguiment d’aquesta iniciativa. 2324 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Tot seguit, expressa el vot favorable del seu grup a la proposició. Tot i així, subratlla que hi ha descoordinació: explica que el grup parlamentari del PP va presentar una pregunta al Parlament de Catalunya sobre l’escola Encants i que el 22 de març la consellera Rigau va respondre que estava planificada i pendent d’entrar en programació, en espera de la cessió del solar a la Generalitat de Catalunya, ja que encara estava pendent de canvi la titularitat del sòl amb la Tresoreria de la Seguretat Social. Tanmateix, recorda que el Sr. Gomà va presentar una iniciativa sobre aquesta escola el 22 de gener del 2013, en què el Govern municipal comunicava que el 18 de desembre va ser la data d’ocupació directa de la finca per part de l’Ajuntament, que s’estava tramitant la inscripció en el Registre de la Propietat i que, per tant, el sòl seria transmès a la Generalitat. Per això, demana aclariments sobre aquesta descoordinació en les respostes i en els fets que comportarà la construcció d’aquesta escola. El Sr. Gomà vota a favor de la proposició. Afirma que aquestes escoles ja havien estat objecte d’altres iniciatives en la Comissió i que la proposició del Grup Municipal d’UpB fa un pas endavant en demanar la dotació de pressupost concret per part de l’Ajuntament per construir les tres escoles. Afegeix que són tres bons exemples de projectes educatius magnífics que es duen a terme en condicions molt adverses, no sostenibles en el temps. Per això opina que la solució ha d’arribar al més aviat possible. Tot seguit, s’afegeix a la demanda de la Sra. Pajares, perquè hi ha hagut alguns elements d’informació per part del Govern relativament recents que li agradaria poder actualitzar i, a partir d’aquí, poder esclarir els passos necessaris perquè els tres centres es comencin a construir en aquest mandat i, per tant, les tres comunitats educatives puguin tenir l’horitzó definitivament aclarit. El Sr. Ardanuy vota a favor de la proposició. Pel que fa a l’escola Encants, comenta que, més enllà d’haver dut a terme les operacions per ampliar l’espai efectiu d’ús de l’escola, l’Ajuntament ja ha demanat a Hàbitat Urbà la redacció del projecte executiu, cosa que indica una implicació molt clara. Anuncia que la previsió inicial, tenint en compte la redacció del projecte executiu i la disponibilitat econòmica, és que la construcció es fes efectiva el 2014- 2015. Respecte a l’escola Univers, destaca que el projecte bàsic ja està fet, que la comunitat educativa el té present i el coneix i que el projecte executiu a càrrec de la Generalitat està en fase de redacció. Assenyala, a més, que moltes vegades les partides pressupostàries no apareixen amb tanta concreció i que a vegades queden dins de partides més àmplies. En tot cas, subratlla que és competència de la Generalitat i que ja hi està treballant. També recorda que en aquest mateix emplaçament l’Ajuntament té previst construir-hi un aparcament i fer-hi l’escola bressol Bailèn. Tot i que no pot parlar de dates concretes, diu que la previsió hipotètica de construcció seria el curs 2014-2015. Finalment, amb relació a l’escola La Maquinista, avança que podria tenir com a ubicació definitiva el solar que ocupa actualment, c/ Sao Paulo, 1-9, i manifesta que en aquests moments s’està pactant amb el propietari l’adquisició del solar per després poder iniciar tot el procés. Admet que en el cas d’aquesta escola tot està menys definit, però afirma que tenen termini suficient per arribar a una construcció efectiva el 2014-2015. El Sr. Portabella agraeix a totes les formacions polítiques i al Govern el seu vot favorable. A més, tot i agrair la resposta del Sr. Ardanuy, expressa la seva inquietud perquè tot depèn de la disponibilitat pressupostària. Destaca la disponibilitat mostrada per l’Ajuntament per fer-ho tan ràpidament com sigui possible, però assenyala que hi ha una part urbanística que és irregular i algunes parts més avançades que d’altres. D’altra banda, admet que la qüestió de la disponibilitat pressupostària representa un escull, però demana al Govern si està realment disposat a fer el pas endavant, ja que, en opinió seva, aquestes escoles ho mereixen. Assegura que l’actitud de l’Ajuntament pot ser determinant a l’hora de desencallar aquests temes, per tant l’insta a exigir a la Generalitat que actuï malgrat la duresa econòmica que viu el país a conseqüència de l’espoli sistematitzat dels impostos. Tot i reconèixer les dificultats econòmiques en el finançament de la Generalitat, NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2325 afirma que això no justifica que mai no hi hagi diners per poder fer escoles. Per això, demana que l’Ajuntament com a institució faci un esforç de negociació amb la Generalitat. El Sr. Espriu es mostra sorprès pel fet que el Sr. Ardanuy hagi esmentat que el projecte executiu de l’escola Univers l’hagi encarregat a la Generalitat. El Sr. Ardanuy anuncia que ho desenvoluparà. El Sr. Espriu comenta que, per la complexitat de l’operació i pel que s’havia parlat, pensava que l’Ajuntament s’encarregaria de l’operació en la seva totalitat en les tres infraestructures. A més i per acabar, pregunta per l’ampliació de l’espai del gimnàs perquè pugui donar cabuda a les necessitats de l’entorn. El Sr. Ardanuy respon que el responsable del projecte executiu ha de ser la Generalitat, que és qui pagarà aquest projecte, però que el farà un gabinet de professionals que ha d’anar coordinat en una obra que és complexa. Amb relació als compromisos, ho resumeix amb dos conceptes: actitud activa i predisposició, que afirma que és el que han tingut i tindran al llarg de tot el procés. El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal ICV-EUiA: 12. Que el Govern municipal articuli, de cara als propers anys, una commemoració ciutadana de la proclamació de la República, coincidint amb el 14 d'abril, que permeti donar rellevància als valors que la república representa, en record a la lluita per la democràcia i contra el feixisme, posant de manifest el que aquell període històric va significar a la nostra ciutat. La Sra. Ribas explica que en un moment de crisi econòmica, social, nacional, política i democràtica és més necessari que mai donar rellevància als valors que la República va encarnar i encara representa, com llibertat, fraternitat, igualtat, instrucció, i recordar el que aquell període va representar per a Barcelona. Creu que Barcelona mereix que el seu Ajuntament encapçali una commemoració ciutadana i no només acadèmica i suggereix que es faci una ullada a tot el que passa a la ciutat al voltant del 14 d’abril. També aclareix que ho demanen un cop passat el 14 d’abril d’enguany per tenir tot un any per reflexionar, buscar idees i posar-se d’acord amb altres agents ciutadans. El Sr. Ciurana afirma que, atès que el prec s’ha presentat a la Comissió de Cultura, pensava que el que es demanava estava vinculat a l’efemèride concreta, més que no pas a una commemoració institucional. Accepta el prec. Tot seguit, presenta el que s’ha fet aquest any al voltant del 14 d’abril. En primer lloc, esmenta l’homenatge a l’exregidor de l’Ajuntament, el Sr. Manuel Carrasco i Formiguera, en el 75è aniversari del seu afusellament. Afegeix que també es va inaugurar una exposició sobre aquesta personalitat al castell de Montjuïc que encara es pot visitar i que la gent valora molt positivament per la intensitat i el treball del comissariat i de la recerca que s’ha dut a terme. En segon lloc, informa que el divendres anterior es va celebrar un acte al Tinell organitzat per l’Ajuntament de Barcelona, amb la presència de més de 500 persones, en què es va fer una lectura dramatitzada de la correspondència entre Carrasco i Formiguera i la seva esposa mentre ell va ser a la presó. A continuació, també es refereix a dues exposicions al castell de Montjuïc: una sobre Lluís Companys i una altra sobre la Legió Còndor i el bombardeig que va dur a terme en quatre pobles de l’Alt Maestrat l’any 1938. Seguidament explica que el 14 d’abril es va reinaugurar, en col·laboració amb la Comissió de Dignitat, el monument al cim del Tibidabo, que recorda que des 2326 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 d’aquella antena el 14 d’abril del 1931 Francesc Macià havia proclamat que Catalunya esdevenia república. Per acabar, assegura que no té cap inconvenient a pensar algunes activitats semblants a les d’enguany per a l’any vinent. La Sra. Ribas opina que aquests són uns exemples i que se’n podrien trobar d’altres. Quant a l’homenatge a Carrasco i Formiguera, però, creu que l’acte commemorava l’aniversari del seu afusellament i que no és un personatge que reflecteixi especialment la diversitat dels valors lligats a la commemoració de la República, tenint en compte que era d’un partit molt concret amb una ideologia molt concreta. Malgrat això, aclareix que no menysprea la seva aportació ni l’homenatge de l’Ajuntament. Confirma que el seu prec anava en el sentit de tocar el que la República va significar per a la ciutat i suggereix que es pensi, per exemple, en les escoles que es van fer aleshores i en els grans avenços que es van produir a la ciutat durant el període republicà, més enllà de totes les persones que van encarnar aquests valors i que van acabar pagant un preu molt alt, com el mateix Carrasco i Formiguera. Conclou que el prec està acceptat, ho agraeix i s’ofereix per parlar del que el Govern vulgui durant aquest any perquè l’any que ve es pugui celebrar. El Sr. Ciurana puntualitza que tothom és d’un partit concret i opina que Carrasco i Formiguera, per haver estat regidor de l’Ajuntament, mereixia una atenció específica l’any del 75è aniversari del seu afusellament. Es dóna per tractat. 13. Que el govern municipal insti a la Fira de Barcelona a retirar la invitació a les Forces Armades per participar a la pròxima edició del Saló de l'Ensenyament. El Sr. Gomà formula el prec. Explica que amb aquest prec es fan ressò d’uns arguments que el Grup Municipal d’ICV-EUiA comparteix plenament amb la campanya «Desmilitaritzem l’educació» i amb la Federació Catalana d’ONG per la Pau. A continuació, destaca que els valors i principis que transmeten les institucions militars, com ara obediència, disciplina, patriarcat i violència com a mitjà per resoldre conflictes, són antagònics als valors que al seu parer han de ser la base de l’educació dels nois i noies: diàleg, pau i llibertats. Afegeix que els principis de les Forces Armades s’oposen als incorporats a la Llei d’educació de Catalunya, que situa l’espai de l’educació com un espai de construcció dels valors propis d’una societat democràtica: llibertats personals, responsabilitat, solidaritat, respecte dels drets humans i foment de la pau. A més, afirma que la presència de les Forces Armades pretén normalitzar l’exèrcit presentant-lo amb la seva cara més pretesament amable i professional, tot i que —assegura— les Forces Armades continuen sent un instrument per a l’exercici de la violència organitzada, un espai de foment de la cultura de la violència. Subratlla que Barcelona és una ciutat referent de la cultura de la pau i, per això, creu que una manera de simbolitzar-ho seria retirar la invitació a les Forces Armades en la propera edició del Saló de l’Ensenyament. El Sr. Ardanuy aclareix que Fira de Barcelona és un partenariat publicoprivat en el qual participen diversos agents, tal com succeeix en l’organització del Saló de l’Ensenyament. Tot i que assegura que des del Govern municipal s’ha transmès el neguit que expressa aquest prec, no l’accepta perquè entén que la Fira de Barcelona és qui colidera el Saló de l’Ensenyament, juntament amb agents diversos. El Sr. Gomà lamenta que no s’hagi acceptat el prec. Tot seguit, destaca que l’alcalde de Barcelona és el president de la Fira de Barcelona i que, per tant, el Govern municipal no pot defugir responsabilitats polítiques sobre el que passa a la Fira de Barcelona. També es mostra decebut perquè esperava que el Govern de la ciutat hagués tancat files amb la cultura de la pau, amb la ciutadania i amb Barcelona com a ciutat referent de la cultura de la pau. Destaca que la ciutat ha fet avenços extraordinaris en aquest sentit, i que la cultura de la pau forma part dels projectes NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2327 educatius de les escoles. En opinió seva, tot això és antagònic al fet que al Saló de l’Ensenyament es vulgui vendre la cara més professional d’un exèrcit que continua impulsant els valors com l’obediència, la disciplina i el patriarcat, contraris als valors de la cultura de la pau. En resum, creu que avui el Govern s’ha situat al costat equivocat. El Sr. Ardanuy repeteix que es compromet a enviar el missatge que el Sr. Gomà ha transmès en aquesta Comissió perquè l’entramat institucional que conforma el consell organitzador del saló en prengui nota. Insisteix, però, que no accepta el prec. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 14. Quines intervencions a centres educatius (especificant cada centre i la quantia prevista) es duran a terme durant el 2013 per un valor total de 8.523.087 euros tenint en compte el darrer acord d'inversions a què ha arribat el Govern municipal amb el Grup Municipal del PP? (Es demana còpia per escrit de la resposta). El Sr. Espriu dóna per llegida la pregunta. El Sr. Ardanuy aclareix que no té constància que hi hagi cap acord amb el PP que impliqui el manteniment de cap centre educatiu de la ciutat. El Sr. Espriu explica que fa uns mesos van conèixer que existeix un acord en l’àmbit de les inversions municipals en el qual s’ha establert una partida de 8.523.087 euros destinats a 93 centres educatius. Creu que una quantitat quadrada a l’euro com aquesta significa que al darrere hi ha una previsió d’inversions i un resum del conjunt d’obres. Per això, demana la llista d’inversions previstes per als centres educatius en matèria de manteniment i reparació, que permetria que les escoles sabessin quina és la destinació dels recursos, què els toca i què s’hi farà, la qual cosa, en opinió seva, és una bona política. El Sr. Ardanuy respon que l’Ajuntament i el Consorci d’Educació de Barcelona tenen previstes diverses operacions de manteniment, la qual cosa no significa que en el pacte que el Sr. Espriu ha esmentat s’enumerin aquestes operacions una a una, sinó que són comunicades als centres tan bon punt hi ha disponibilitat pressupostària. Tot seguit, expressa la seva sorpresa pel fet que es demani la resposta per escrit. En aquest sentit, remet el Sr. Espriu a l’article 99 del Reglament d’ordre intern de l’Ajuntament de Barcelona, on consta que quan es demana per escrit es respon per escrit. Explica que la cortesia fa que no hi hagi cap problema a respondre per escrit quan un regidor ho demana, però considera que es demana una feina que no pertocaria. Tot i així, es compromet a fer arribar informació completa i exacta, en el termini adequat, a tots els grups de la Comissió. Es dóna per tractada. 15. Quins canvis hi ha previstos en relació a les dues línies de l'escola Tomàs Moro i a la possible ubicació d'una escola d'adults? El Sr. Colomé dóna per substanciada la pregunta. El Sr. Ardanuy respon que l’escola Tomàs Moro té tres grups d’educació infantil i nou grups d’educació primària i que s’ha anat convertint en un centre d’una línia per manca de demanda d’escolarització en els darrers anys, amb un grup a cada nivell d’educació infantil i només tres nivells amb doble grup. D’altra banda, destaca la necessitat de millorar les instal·lacions del centre d’adults del barri de Canyelles i explica que la pèrdua d’una línia de l’escola Tomàs Moro els permet ubicar aquests serveis al centre educatiu. Afegeix que el 2013 estaria prevista una remodelació integral que permetria unificar en un sol edifici educació infantil i primària, millorar els espais del menjador i del pati, i arranjar l’edifici per a la ubicació del centre de formació d’adults de Canyelles. 2328 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Al seu parer, aquestes operacions dignifiquen el centre d’adults i fan més eficient l’espai de servei d’educació pública, tenint en compte la baixa demanda d’aquest centre en l’educació infantil i primària. El Sr. Colomé aclareix que la seva pregunta era quins canvis hi havia previstos amb relació a les dues línies de l’escola, no als menjadors. Recorda que el Govern no ha comunicat que se suprimirà una de les dues línies. Creu, doncs, que actua amb opacitat, amb manca de transparència i menystenint el que s’aprova quan l’hi demana algun dels grups de l’oposició. Sobre aquesta qüestió, recorda que en la compareixença sobre preinscripció que va demanar en la Comissió del mes de març no es va informar sobre les línies. Opina que el Govern imposa les seves mesures sense buscar el consens i clou la intervenció demanant aquest consens, i que l’escola Tomàs Moro sigui un element que impliqui tothom. El Sr. Ardanuy exposa que en la preinscripció es va posar a disposició de la ciutadania un nombre determinat de places i de grups a tota la ciutat, i assenyala que en el cas d’aquest centre no hi ha hagut demanda per a dos grups. Així doncs, en comptes d’obrir un grup sense nens han decidit fer unes operacions per intentar dignificar l’espai i l’escola d’adults i donar servei públic. Creu, doncs, que no hi ha opacitat. Per acabar, remarca que, si el que el Sr. Colomé demana és que es mantinguin dos grups encara que no hi hagi nens per al segon grup, no hi pot estar d’acord, ja que això no encaixaria amb la visió de rigor de servei públic que s’ha de donar. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 16. Quin és el capteniment del Govern Municipal pel que fa a l'oferta cultural que promou el Govern de la Generalitat al Palau Reial de Pedralbes? La Sra. Esteller formula la pregunta i també demana quina ha estat la participació del Govern municipal en el Festival del Palau de Pedralbes. El Sr. Ciurana assenyala, primer de tot, que el festival no està organitzat pel Govern de la Generalitat, sinó per un promotor privat, Concert Studio, que va plantejar la proposta cultural de fer un festival que finalment tindrà lloc entre juny i juliol als jardins del Palau de Pedralbes. Recorda que, pel que fa als jardins, hi ha una cessió d’ús del Govern de la Generalitat, però que l’Ajuntament encara en té l’ús de domini fins que el Museu de Ceràmica no abandoni l’espai en els propers mesos. Així doncs, reitera que és una proposta cultural d’un promotor de la ciutat en la qual han participat i col·laborat les dues administracions. Afegeix que, atès que el mes de juny, que és temporada alta per al turisme, no hi havia una oferta cultural suficient més enllà del Sónar, han cregut oportú donar suport a aquesta iniciativa. La Sra. Esteller respon que només disposa de la informació que ha aparegut als mitjans de comunicació, per tant pregunta al Sr. Ciurana qui ha autoritzat el festival, quina ha estat l’Administració competent per arribar a un acord amb la promotora, qui cobrarà els beneficis que es derivin del festival i quina relació hi ha amb la promotora. Recorda que la cessió del Palau de Pedralbes es va fer en unes condicions determinades, però que el Grup Municipal del PP ha reclamat moltes vegades que es recuperi perquè la Generalitat no ha pagat els més de 60 milions que havia de pagar al DHUB, motiu suficient, al seu parer, perquè l’Ajuntament iniciï un procés de retorn d’aquests jardins per a l’Ajuntament de Barcelona. A més, critica que no s’hagi parlat del festival en cap consell de l’ICUB i que la resta de grups se n’hagin hagut d’assabentar a través dels mitjans de comunicació. Per això, pregunta al Sr. Ciurana quan es va saber, com s’hi ha participat, qui serà el beneficiari del festival i qui n’ha autoritzat la celebració. El Sr. Ciurana respon que qui formalment fa la cessió dels jardins, mentre la Generalitat no en tingui el domini complet, és l’Ajuntament de Barcelona. Tot seguit exposa que és Concert Studio, un promotor privat, qui fa l’activitat. A més, especifica que en les condicions de cessió es diu explícitament que, transcorregut NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2329 un any, es tornarà a revisar la cessió. Per tant, assegura que després de la primera edició del festival i un cop se’n vegi l’evolució es revisarà la cessió. De tota manera, valora com a positiu que hi hagi una nova iniciativa a la ciutat que generarà 150 llocs de treball i que està creant col·laboracions amb altres entitats de la ciutat. Per acabar, repeteix que la Generalitat no té l’ús o el domini, sinó que és l’Ajuntament qui fa la cessió dels jardins. La Sra. Esteller retreu que no hagi especificat qui autoritza l’activitat. El Sr. Ciurana reitera que qui fa la cessió dels jardins perquè es pugui fer l’activitat és l’Ajuntament de Barcelona. Es dóna per tractada. 17. Quin és el calendari i assignació de recursos per fer de Montjuïc un gran pol cultural, i quin ús i contingut tindrà cadascun dels espais afectats? Punt tractat conjuntament amb el punt 3. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 18. Quantes famílies han sol·licitat al Consorci d'Educació de Barcelona que els seus fills siguin escolaritzats en llengua castellana? El Sr. Portabella avança que el Grup Municipal d’UpB ha presentat una proposta, que es veurà en el darrer punt de l’ordre del dia, perquè la Comissió faci una declaració institucional a favor de la immersió lingüística. Expressa, també, el convenciment que la immersió lingüística té molts avantatges tant en l’àmbit social com en l’àmbit formatiu de les persones. Seguidament, mostra la seva preocupació perquè a Barcelona encara hi hagi algunes famílies que busquin el monolingüisme i que els seus fills, en lloc de saber dues llengües correctament, es vegin restringits al coneixement d’una de sola. A continuació, argumenta que és ben sabut que la valoració del coneixement de castellà a Catalunya és superior a la mitjana del conjunt de l’Estat, de la mateixa manera que és sabut que no hi ha cap monolingüe catalanoparlant però si que hi ha castellanoparlants monolingües. Dit això, formula el prec i demana si es pot conèixer també l’evolució d’aquesta demanda. El Sr. Ardanuy exposa la situació per cursos. En primer lloc, indica que el curs 2010-2011 hi va haver 280 sol·licituds, algunes d’elles doblades, i va afectar 114 famílies i 235 alumnes. En segon lloc, assenyala que el curs 2011-2012 hi va haver 61 sol·licituds, en molts casos també doblades, que van afectar 37 famílies i 48 alumnes. Especifica que en aquest cas també hi pot haver alumnes que siguin germans i que també s’hi inclouen. Per acabar, manifesta que el curs 2012-2013 hi ha hagut 20 sol·licituds, que afecten 10 famílies i 18 alumnes. Dit això, aclareix que la població escolar de Barcelona de 3 a 16 anys és de 176.000 alumnes i que no tindran les dades exactes per al curs 2013-2014 fins que no es formalitzi la inscripció. El Sr. Portabella agraeix la resposta i comenta que era una pregunta de caràcter informatiu i que havia de servir per veure si com a ciutat global estaven progressant. Creu que aquestes dades indiquen que cada vegada més gent accepta de bon grat la immersió lingüística. Es dóna per tractada. 19. Quines directrius s'han donat per elaborar l'anàlisi de l'àrea delimitada entre la plaça d'Espanya i el Palau Nacional de Montjuïc que ha de dur a terme l'arquitecte Josep Lluís Mateo? Quin és el capteniment del govern municipal sobre la programació, comercialització i projecció internacional de l'"Esplanada dels Museus"? 2330 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Punt tractat conjuntament amb el punt 3. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 20. Que s'informi de l'estat d'execució de la proposició aprovada a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació el 20 de setembre de 2011 amb el contingut següent: Instar el Govern municipal a presentar el calendari d’inici i acabament d’obres i criteris de prioritat de les noves construccions escolars que la Generalitat de Catalunya ha d’abordar en la ciutat de Barcelona fins el 2015. – Instar el Govern municipal a presentar la programació d’obres i criteris de prioritat de reforma i millora dels centres escolars a la ciutat de Barcelona. – Instar el Govern municipal a fixar, mitjançant acord, les xifres d’inversió que faran Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya en noves construccions, reforma i millora de centres escolars durant el període 2011-2015. El Sr. Espriu suggereix que el Govern respongui conjuntament aquest seguiment i el següent, del Grup Municipal del PP. La Sra. Pajares s’hi mostra d’acord. El Sr. Portabella ho accepta, però adverteix que els torns es regiran per l’ordre del dia. El Sr. Espriu demana si, a banda de la inversió de caràcter general prevista, els poden fer arribar la de la totalitat de la previsió del mandat per poder veure la priorització que el Govern ha marcat. La Sra. Pajares formula el seguiment de proposició i demana que s’enviï la resposta per escrit a tots els grups municipals. El Sr. Ardanuy manifesta que són preguntes difícils de contestar, perquè el pressupost municipal té unes competències i que el que li pregunten no és competència de l’Ajuntament, sinó que està vinculat al pressupost de la Generalitat del 2013 i 2014, que està en negociació. Tanmateix, es mostra disposat a explicar la situació dels equipaments educatius i de les construccions pendents, tot advertint que ni l’Ajuntament ni segurament la resta de grups a través dels seus grups parlamentaris coneixen la previsió d’inversió de la Generalitat en nous edificis. Pel que fa als calendaris d’inici i acabament d’obres, explica que tres dels set centres educatius en mòduls provisionals ja s’han construït o estan a punt de finalitzar: Fluvià, Mediterrània i Sant Martí. Pel que fa a la resta de centres (Univers, Encants, La Maquinista i Can Fabra) anuncia que estan en planejament o en projecte bàsic o executiu i que, per tant, vindrien just darrere. Pel que fa a Can Fabra, anuncia que, un cop elaborat el projecte executiu, la construcció s’ha de vincular al fet que la Generalitat, Administració responsable, tingui disponibilitat per convocar el concurs, licitar-ho, adjudicar l’obra i començar-la. Respecte a la programació d’obres i als criteris de prioritat, assegura que no pot facilitar aquesta informació, més enllà dels 8.500.000 euros d’operacions de manteniment. Avança que tenen una previsió d’uns 68 milions d’euros per desenvolupar noves construccions i grans reformes, que és el que han executat el 2011 i 2012. Tanmateix, assenyala que per al 2013 i 2014 no ho tindran definit fins que la Generalitat no digui quant pensa invertir-hi. El Sr. Espriu planteja que segurament caldria canviar la pregunta i demanar quines són les previsions i les necessitats dels centres educatius per saber quina és la demanda requerida i així poder prioritzar les inversions a partir d’aquesta demanda. La Sra. Pajares puntualitza al Sr. Ardanuy que la resposta del Parlament sobre aquest tema és pública i que l’hi pot fer arribar. Tot seguit, mostra la seva inquietud davant la resposta i suggereix que Generalitat i Ajuntament es coordinin. A més, considera que el Sr. Ardanuy almenys podria presentar una previsió i un calendari per veure com s’acaba amb NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2331 els barracons. Afegeix que, tot i que el Síndic de Greuges declarés que no eren sinònim de precarietat, és evident que els nens que estudien en barracons no estan al 100%. El Sr. Ardanuy respon al Sr. Espriu que així és com treballen: fan demandes per poder planificar la inversió i la priorització de les inversions. Amb relació als barracons, repeteix que n’han eliminat tres de set i que van avançant. Atesa la situació, expressa la voluntat de ser curós en tot el que es planteja en la Comissió i de parlar de fets constatables. Assegura que, a mesura que es vagi avançant i es vagin desbloquejant partides pressupostàries de la Generalitat, s’aniran programant actuacions perquè en quatre anys es puguin haver eliminat tots els barracons, si és possible. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 21. Es requereix al govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 20 de març de 2012 a instàncies del Partit Popular: La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar al Consorci d'Educació de Barcelona a establir, en el termini de sis mesos, un calendari de supressió dels barracots que es troben actualment en funcionament a la ciutat de Barcelona. Es donarà compliment del calendari als Grups Municipals. Punt tractat conjuntament amb el punt 20. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 22. Que el govern municipal informi de les actuacions realitzades en relació al prec tractat a la sessió de 15 de maig de 2012, en especial pel que fa referència al punt b): (M1115/3597) Que el Govern municipal actuï per tal de a) recuperar la simbologia originària de l'obelisc, descobrint i restituint el fris republicà que roman sota l'escut borbònic instal·lat posteriorment, i b) canviar, en conseqüència, el nom de la plaça, recuperant el nom popular de "Plaça del cinc d'Oros" o un altre fruit d'un procés de participació ciutadana. La Sra. Ribas formula el seguiment de proposició. El Sr. Ciurana reconeix que es van comprometre a elevar aquesta qüestió a la Comissió d’Art Públic i en la Ponència del Nomenclàtor i explica que l’octubre del 2012 la Comissió d’Art Públic va decidir dur a terme l’actuació corresponent per saber què restava del monument original a Pi I Margall. Informa que, en treure la placa del davant, es va veure que no quedava res de la placa original i que, després, es va tornar a ubicar la peça de l’escultura en el seu lloc original. Pel que fa a la Ponència del Nomenclàtor, exposa que el 21 de novembre del 2012 el tema es va portar a la comissió, formada per responsables tècnics municipals, responsables polítics i altres membres. Explica que es va considerar que una decisió d’aquestes característiques s’havia de prendre amb la perspectiva històrica suficient i que valia la pena desvincular aquesta qüestió de la conjuntura política actual. Per això es va decidir fer una anàlisi més serena i tranquil·la d’aquesta qüestió, entre altres coses perquè en el mateix monument es té l’exemple que no s’havia fet així en el passat, i recorda que la denominació de la plaça Joan Carles I es va fer el 27 de febrer del 1981, quatre dies després del cop d’Estat. En opinió seva, cal que la ciutat faci el seu curs i que la societat barcelonina i catalana facin la seva evolució. Manifesta, doncs, que aquesta qüestió queda en stand-by, tot i que no nega que és una qüestió que la ciutat haurà d’afrontar algun dia, tant pel que fa a la denominació com pel que fa al monument del monòlit. La Sra. Ribas recorda que en el prec original proposaven obrir un procés participatiu de durada indeterminada, cosa que, en opinió seva, ajudaria a no 2332 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 deixar-se endur per l’actualitat i, alhora, donaria veu a la gent i faria que la decisió pogués ser al màxim consensuada amb la ciutadania. Per acabar, assegura que continuaran insistint perquè la qüestió pugui sortir de l’stand-by al més aviat possible i es pugui reprendre com un tema a decidir per tota la ciutadania. Es dóna per tractada. VI) Mocions VII) Declaració Institucional 23. Suport al sistema d'immersió lingüística dels centres educatius catalans. El Sr. Portabella llegeix la declaració institucional, formada per quatre punts i signada pels Srs. Jaume Ciurana i Guillem Espriu, la Sra. Isabel Ribas i per ell mateix, en representació de tots els grups municipals tret del PP. «Primer. Mostrem la nostra profunda indignació pels atacs constants al sistema d’immersió lingüística dels nostres centres educatius. Segon. Expressem una vegada més el nostre suport i compromís amb l’actual sistema d’immersió lingüística dels centres educatius catalans, un model d’èxit educatiu i garant de la cohesió social al nostre país. Tercer. Posem de manifest, com hem fet en moltes altres ocasions, el nostre compromís amb el manteniment, millora i extensió del sistema d’immersió lingüística, d’acord amb els preceptes de la llei d’educació de Catalunya. Quart. Donem suport als membres de la comunitat educativa, així com a totes les institucions i governs, que defensin l’actual sistema d’immersió lingüística als nostres centres educatius.» El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14.35h. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2333 Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports Acta de la sessió de 16 d'abril de 2013, aprovada el dia 21 de maig de 2013 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 16 d'abril de 2013, s'hi reuneix la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, sota la presidència de l’Im. Sr. Ricard Gomà Carmona. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maite Fandos i Payà, Irma Rognoni i Viader, Raimond Blasi i Navarro, Francina Vila i Valls, Immaculada Moraleda i Pérez, David Escudé i Rodríguez, Pilar Díaz López, Sara Jaurrieta Guarner, Glòria Martín Vivas, Belén Pajares Ribas, Isabel Ribas Seix i Joan Laporta Estruch, assistits per la Sra. Sonia Castañer González, per delegació del secretari general de la Corporació, que certifica. També hi són presents les Sres. Cristina Iniesta i Blasco, Janet Sanz Cid, Àngels Canals Vila, Maria Glòria Figuerola i Anguera, els Srs. Àngel Miret i Serra, Miquel Esteve i Brignardelli i Ramon Lamiel i Villaró. Excusen la seva absència la Ima. Sra. Ángeles Esteller Ruedas i l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas. S'obre la sessió a les 16.35 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Ciutat Vella Del gerent municipal, de 7 de març de 2013, que aprova el Plec de clàusules i convoca licitació per a l'adjudicació del contracte de concessió de la gestió del casal de joves Palau Alòs i el punt d'informació juvenil de Ciutat Vella, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 180.679,11 euros. 2. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 7 de març de 2013, que aprova el Plec de clàusules i autoritza despesa per a la contractació de la gestió del programa comunitari de la iniciativa urbana (URBAN) de Trinitat Nova, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 50.000,00 euros. 3. Del gerent municipal, de 27 de març de 2013, que adjudica el contracte relatiu a la gestió de l'Oficina d'Afers Religiosos de Barcelona a la Fundació Privada Bayt Al-Thaqafa, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 174.331,53 euros. Acord de la Comissió de Govern de3 d'abril de2013: 4. Iniciar, d’acord amb els articles 22 i 109.1 del text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, l’expedient per a la contractació del la gestió del Centre municipal d’acolliment d’urgència per a dones, infants i adolescents que viuen situacions de violència masclista (CMAU- VM) de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant contracte administratiu especial, durant el termini comprés entre el dia 1 de juliol de 2013, o el dia següent de la seva formalització si fos posterior a l’esmentada data, i fins dia el dia 30 de juny de 2015; aprovar els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques que ha de regir aquest contracte, de conformitat amb el 2334 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 que estableix l’article 114-116 TRLCSP; autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import d1.438.706,98 euros, IVA inclòs, amb el desglossament següent: 1.307.915,44 euros de pressupost net, i 130.791,54 euros en concepte d’impost sobre el valor afegit al tipus impositiu del 10%, de conformitat amb la naturalesa de les prestacions, a aplicar la partida 0201 22731 23171 del pressupostos de 2013, 2014 i 2015 condicionats aquest dos darrers a l’existència de crèdit adequat i suficient. Aquest pressupost es desglossa en les següents anualitats: - 2013, 362.605,55€ dels quals 329.641,41€ corresponen al pressupost net i 32.964,14 corresponen a l’IVA, al tipus impositiu del 10%; - 2014, 719.353,49€, dels quals 653.957,72€ corresponen al pressupost net i 65.395,77 a l’IVA, al tipus impositiu del 10%, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient; - 2015, 356.747,94€, dels quals 324.316,31€ corresponen al pressupost net i 32.431,63 a l’IVA, al tipus impositiu del 10%, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient; declarar la improcedència de revisió de preus a l’empara de l’art. 89.2 TRLCSP, ateses les característiques del contracte; convocar el procediment obert per a l'adjudicació d’aquest contracte d'acord amb el què disposen els articles 138.2 i 157 i correlatius TRLCSP i donar publicitat del present procediment de contractació mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona; donar-ne compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. Acord de la Comissió de Govern de10 d'abril de2013: 5. Aprovar les modificacions del conveni signat en data 18 de setembre de 2012 entre l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa Seven Marketing on SportandLeisure, SL per a la celebració dels jocs Xgames en les edicions 2013, 2014 i 2015. Encarregar a l’Institut Barcelona Esports, organisme autònom local la formalització de la modificació que s’aprova. Donar compte d’aquesta resolució a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Informe de govern sobre el projecte de modificació i millora de la gestió del servei de transport especial per a persones amb mobilitat reduïda (porta a porta). La Sra. Rognoni presenta l’informe. En primer lloc, fa un reconeixement a la feina que ha fet l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD) en el servei «Porta a porta»des de l’any 1979, en què van començar amb un pressupost de 9 milions de pessetes i 5 microbusos. Relata que el 1991 l’IMD va signar un acord amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per a la gestió d’aquest servei, amb el finançament al 50%; que el 2003 es va fer el contracte-programa entre l’AMB i l’Administració General de l’Estat, en què es va incloure per primera vegada una assignació de pressupost per a aquest servei; i que el 2012 el pressupost va ser de 4.702.231 euros, amb una flota de 24 microbusos, 63 taxis adaptats i 3.777 persones usuàries. Comunica que el marc normatiu són: la llei estatal d’igualtat, no discriminació i accessibilitat Universal (LIONDAU), la llei autonòmica i les lleis normatives d’ús, aprovades pel Consell Rector, el 2009. Explica que es tracta d’un tipus de transport complementari, atès que no hi ha un transport públic regular adaptat, i que s’adreça a persones que tenen la targeta blanca,que són les que compleixen els requisits d’estar empadronades a la ciutat de Barcelona, de disposar d’un certificat de discapacitat i de tenir el barem de mobilitat reduïda. Assenyala que l’àmbit territorial d’aquest servei és: Barcelona, Badalona, Esplugues de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramanet. Remarca que les dades d’evolució d’aquest servei mostren que el nombre de persones usuàries s’ha anant incrementant, ja que el 2005 n’hi van haver 2.120 i el 2012 n’hi han hagut 10.201, cosa que suposa un augment del 381%. Tanmateix, afirma que en els darrers anys,coincidint amb la crisi econòmica, s’ha NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2335 produït una disminució d’aquestes xifres per dos motius: primer, perquè han fet un treball persona a persona, sense dictar cap tipus de normativa d’ús, per intentar controlar i racionalitzar l’ús intensiu d’aquest servei; i, segon, per l’impacte de la crisi, sobretot, pel que fa als serveis esporàdics. Destaca que l’increment dels pressupostos ha estat constant fins al 2011 i que el 2012 es va produir una reducció en el seu cost de l’11%,a causa de l’aplicació de mesures d’optimització i el descens en l’ús intensiu del servei. Fa saber que la modificació de la piràmide poblacional de Barcelona ha tingut repercussió en el fet que les persones usuàries de targetes blanques de més de setanta-cinc anys són el grup majoritari amb un 52%. Quant als serveis fixos, informa que la distribució de les 581 persones usuàries per grups d’edats mostra que el 80% està per sota dels seixanta-quatre anys i que un 14% té més de setanta-cinc anys, i també dóna a conèixer que el 58% de les persones usuàries van a centres de serveis socials especialitzats per a persones amb discapacitat i que un 14% van a centres de dia per a persones grans. En relació amb els serveis esporàdics, comunica que la distribució de les persones usuàries per grups d’edats mostra que el 47% de la franja del transport són persones de més de setanta-cinc anys i que el 89% d’aquestes persones fan d’un a vuit viatges al mes de mitjana. Constata que només un 3% de persones usuàries dels serveis esporàdics absorbeixen el 30% dels viatges i, en aquest sentit, considera que han de treballar per corregir aquest ús, cosa que els ha de permetre suprimir la llista d’espera, atès que aquest servei està preparat estructuralment per poder fer front a totes les peticions. Fa saber que la flota actual és de 24 microbusos, 63 taxis, i que també s’utilitzen taxis no adaptats. Indica que el cost total d’aquest servei és de 4.702.231 d’euros. Enumera els objectius, que concreta en propostes,de la manera següent: El primer és augmentar la prestació per arribar a més persones amb un cost menor, tot garantint l’equitat i el seu accés de manera eficient. En aquesta línia, les mesures que proposen són:primera, fer una campanya de promoció del transport públic adaptat durant el segon semestre del 2013, que ja tenen preparada i dotada econòmicament, cosa que els ha de permetre donar un plus de normalització a aquest servei i fer-lo molt més integrador; i, segona, dotar de recursos el servei d’atenció al públic per reduir el temps de tramitació i de concessió de la targeta blanca de cinc mesos a un mes i mig per tal de facilitar-hi l’accés de manera més eficient, de tal manera que les targetes blanques arribin directament als domicilis de les persones, seguint els procediments establerts per al lliurament de la documentació i que, partir d’aquí, tot sigui molt més automàtic. El segon és revisar el servei i la normativa d’ús del transport esporàdic per aconseguir una distribució equitativa i eficaç de la seva aplicació. En aquest sentit, les mesures que proposen són:fer una nova contractació del servei o nou conveni, que permeti millores i una distribució més equitativa del transport esporàdic «Porta a porta»; modificar els horaris d’atenció telefònica a l’usuari, amb una ampliació de la franja horària en dues hores a primera hora del matí així com també anul·lar els serveis no prestats; concedir un nombre de viatges esporàdics setmanals a cada usuari per garantir l’equitat del servei; considerar els viatges esporàdics no presentats, imputables a l’usuari, com a viatges realitzats; millorar l’atenció al client mitjançant les vies tradicionals i l’aprofitament dels diferents canals, que els avenços tecnològics permetin, per potenciar la informació i la comunicació amb l’usuari; fer un registre de cada un dels serveis de taxi, subjectes a inspeccions in situ; dotar de recursos necessaris per atendre i donar resposta ràpida i adequada a les reclamacions, queixes i suggeriments rebuts; establir un sistema d’incentius i/o penalitzacions basats en la qualitat de la prestació del servei, auditada externament. El tercer és donar cobertura a les persones usuàries del transport fix que van als diferents tipus de centres, d’acord amb la cartera de serveis. En aquesta línia, les mesures que proposen són: la concessió com a màxim de 10 viatges fixos setmanals per a cada persona usuària per garantir que un major nombre de persones puguin utilitzar el servei; aprofitar les tecnologies disponibles, com ara el Sistema d’Ajuda a l’Explotació (SAE), que recull i controla diferents dades així com la puntualitat del servei de microbusos; complir estrictament el temps màxim de 2336 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 trajecte en els microbusos; programar rutes més directes als centres amb major rendibilitat dels microbusos, incrementant-ne l’ocupació i fent disminuir el nombre de kilòmetres i hores; augmentar l’ús dels taxis compartits, fent que les persones usuàries amb orígens i/o destinacions comuns comparteixin el vehicle; millorar el programa de gestió del servei per controlar d’una manera més àgil i directe els serveis fixos, sobretot, en l’estudi de rutes, el control d’anul·lacions o l’activació de serveis; fer un estudi detallat de cada ruta de microbús, comparant el seu cost equivalent a la ruta realitzada en taxi per tal d’executar-ne l’opció més econòmica; i establir acords amb els centres en l’hora d’entrada o sortida per poder optimitzar al màxim els vehicles i les rutes. El quart, és incrementar, si és el cas, el servei «Porta a porta» per donar cobertura a la demanda. En aquest sentit, les mesures que proposen són: analitzar els serveis prestats per avaluar els diferents escenaris del finançament públic i analitzar també mesures per reordenar l’accés al Servei. La Sra. Díaz agraeix la presència dels representants de les persones amb discapacitat de l’IMD, i dels ciutadans i ciutadanes amb discapacitat. També, dóna les gràcies a l’equip de govern per la presentació de l’informe. Comenta que fa quatre dies hi va haver el Consell Rector de l’IMD i s’exclama que els representants de les persones amb discapacitat no han rebut encara l’informe. Opina que, atès que aquestes persones són els membres qualificats i escollits per la ciutadania, s’hauria hagut d’obrir més el debat sobre les mesures i les propostes que presenta aquest informe. Afirma que el 2012 el servei «Porta a porta»va disminuir a nivells del 2008 i, en aquest sentit, fa la comparativa següent: que a 31 de desembre de 2011 hi va haver un decrement d’11.970 en el nombre de viatges, que suposa un 4% menys, mentre que a 31 de desembre de 2012 el decrement ha estat de 24.400 viatges, que correspon a un 8,5% menys; i que el 2010 el nombre de persones beneficiàries de la targeta blanca va ser de 7.012,mentre que el 2012 en va ser de 10.201. Opina que això significa que, quan s’ha minvat el nombre de viatges en un 12,5%, és impossible donar servei a un 45% més de persones usuàries, la qual cosa demostra que no es cobreix tota la demanda, sinó que el que fa el govern municipal és allargar el temps d’espera d’una mitjana de tres o quatre hores d’abans a quaranta-vuit hores d’ara. Constata que, entre el 2010 i el 2012, el govern municipal ha reduït aquest servei en un 12,5%, amb una retallada de 36.388 viatges, cosa que suposa una retallada de pressupost de 625.877 euros en dos anys, així com també hi ha hagut un augment del copagament per part de les persones usuàries, que ve donat per l’increment del bitllet d’autobús. Detecta un error en l’informe quan es diu que hi ha hagut una tendència de creixement sostingut en el cost, ja que aquest cost no ha tingut canvis significatius com ho demostra el fet que en el 2008 va ser de 16,74 euros i en el 2012 ha estat de 17,81 euros. Per tant, considera que el que realment s’ha produït és una gran davallada en el pressupost, perquè la despesa mitjana és la mateixa. Assenyala que el 2010 la mitjana ponderada de la targeta blanca i del pressupost anual va ser de 750 euros targeta/any, mentre que el 2012 la quantia va ser de 460 euros targeta/any, cosa que significa una pèrdua de poder adquisitiu per part de les persones usuàries de 300 euros l’any. Pregunta com s’ho faran per augmentar la prestació d’aquest servei i arribar a més persones amb un cost menor, i alhora garantir l’equitat i el seu accés de manera eficient. S’exclama que l’informe de l’IMD conté unes xifres diferents a les que s’aporten en l’informe d’avui, i en posa com a exemple que en l’informe de l’IMD posa que han donat 2.473 targetes blanques, mentre que en l’informe d’avui diu que en són 1.946. Pel que fa a aconseguir la distribució equitativa i eficaç del transport esporàdic, li sembla estrany que, d’una banda, hi hagi una dotació de recursos per gestionar les queixes i les reclamacions i que, de l’altra, s’estableixi un sistema d’incentius per garantir la qualitat en la prestació del servei. Afirma que quan una empresa guanya un concurs és d’obligat compliment garantir la qualitat del servei i pregunta si hi ha pressupost per això. Respecte a incrementar, si és el cas, aquest NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2337 servei per donar cobertura a la demanda, pensa que cal que reflexionin si això es pot fer sense dotar-lo de més pressupost. Conclou recordant la proposició que CiU va presentar a la Comissió d’Acció Social i Ciutadania, el 14 de maig de 2008, per defensar i en solidaritat amb el col·lectiu de persones amb discapacitat i els retreu que, després de cinc anys, una vegada han deixat l’oposició i han arribat al govern municipal,ja no se’n recorden de tot el que demanaven. Llegeix l’última reivindicació d’aquesta proposició de la manera següent: «L’aprovació d’un pressupost extraordinari de l’Ajuntament de Barcelona, en el seu cas, per cobrir totes les demandes que realitzin les persones que tinguin targeta blanca», i afirma que això és el que haurien de fer i no allargar el temps d’espera. La Sra. Martín agraeix la presència de la Sra. Riu, una de les representants de les persones amb discapacitat en el Consell Rector de l’IMD. Dóna les gràcies a l’equip de govern municipal perla presentació d’aquest informe, que és el resultat d’una iniciativa que el seu grup va portar a aquesta Comissió, el mes de desembre del 2012, amb l’objectiu de millorar la gestió i augmentar la prestació del servei «Porta a porta»per arribar, si és possible, a més persones amb un cost menor, tot garantint l’equitat i el seu accés de manera eficient. Manifesta la preocupació del seu grup per la davallada del nombre de viatges a partir del 2011i vol saber les principals causes que l’han provocada, i també que vol que li aclareixin si ha afectat més les persones que van a centres de treball, de formació o a centres assimilats, o bé les que van als serveis socials especialitzats, als centres de dia, o les que fan altres desplaçaments. Pregunta la raó del canvi en la distribució de les aportacions que fan AMB i IMD a aquest servei, ja que si el 2003 es va acordar que AMB es faria càrrec del 78% de les despeses i IMD del 22%, el 2012 AMB només n’ha assumit el 52%, mentre que el 41% ha anat a càrrec d’IMD. També demana explicacions de com s’ha passat d’una llista d’espera de 10.130 persones a no tenir-ne cap en els serveis esporàdics. Consideren que és totalment insuficient la mesura de fer una campanya de promoció del transport públic adaptat, ja que pensen que el més important no és informar o promocionar, que també ho és, sinó complir amb el Pla d’accessibilitat de les parades d’autobusos, que es va iniciar el 2009, i que actualment encara no està actualitzat. Assegura que no és exacte la dada que aporta TMB sobre que la flota de 1.045 autobusos estan adaptats al cent per cent, ja que si bé es cert que estan adaptats per a persones amb dificultats físiques, no ho estan per a les14.725 persones amb disminucions auditives o visuals que hi ha a la ciutat. Afegeix que de les 2.135 parades que actualment hi ha a la ciutat,només 1.135 disposen de marquesina i que d’aquestes, només 244 disposen de PIU amb veu instal·lada, i que dels 984 pals, solament 22 tenen pantalla solar. Conclou dient que no podran parlar d’un transport públic de superfície totalment adaptat fins que no es compleixi amb el Pla d’accessibilitat de les parades d’autobusos. Creu que és imprescindible acabar amb les barreres que encara existeixen per accedir i utilitzar el metro, ja que aquest mitjà de transport és accessible només en el 83,5% de les estacions i, en aquest sentit, constata que les estacions que representen el 16,5% restant són les que absorbeixen un major nombre de viatgers com, per exemple, la d’Urquinaona, la de la plaça Catalunya, la del Clot, la de la plaça Espanya, la de la plaça de Sants, la de Maragall, la de Verdaguer, la de Jaume I, la del Poblenou, entre d’altres. Quant a reduir el temps de tramitació i concessió de targeta blanca i la d’aparcament, recorda que va ser el seu grup qui ho va demanar l’estiu passat, i reclama a la Sra. Rognoni que hi treballin més a fons abans que s’hi acumulen uns retards importants. Expressa que estan d’acord amb les mesures que es preveuen per revisar el servei i l’aplicació de la normativa d’ús en els serveis esporàdics, però creu que és essencial i molt important que les limitacions no afectin les persones que, segons la llei estatal LIONDAU, hi tenen el dret reconegut i que necessiten utilitzar aquest transport per anar als diferents centres i, sobretot, demana que es mantingui la qualitat del servei. Pensen que,tot i que el nombre de persones usuàries és de 3.777, que representa aproximadament un 37% del nombre total de targetes blanques, és important tenir en compte un cert marge de maniobra per poder atendre un possible increment de les persones usuàries en 2338 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 qualsevol moment. Per aquest motiu, consideren que, tot i l’esforç que s’està fent, cal preveure, si és necessari, l’increment de la flota d’autobusos i dels taxis, adaptant-los anualment en funció de la demanda, per donar així cobertura a les persones usuàries que es desplacen als diferents centres, d’acord amb la cartera de serveis. Per acabar, demana agilitat en la nova contractació o en el nou conveni de transport especial «Porta a porta» i en la presentació de la modificació dels plecs d’aplicació, i pregunta quan estarà enllestit i en funcionament. Finalment, recorda que cal avançar en l’elaboració del nou pla d’accessibilitat, ja que l’anterior va acabar el 2006. El Sr. Gomà agraeix també la presència als representants del col·lectiu de persones amb discapacitat, i dóna la benvinguda al Sr. Ramon Lamiel, gerent de l’I MD. Constata que el servei «Porta a porta» ha avançat molt des del1979, però afirma que encara queden molts aspectes a millorar per garantir la cobertura de totes les necessitats, ja que és previsible que el nombre de persones usuàries potencials es pugui, fins i tot, multiplicar per tresen els propers anys. Assenyala que el 2012, després de molts anys d’avenç en el nombre de desplaçaments i d’increment de pressupost, hi va haver una retallada important, al voltant de 25.000 viatges menys i més de 500.000 euros menys i, per tant, objectivament s’ha estroncat una progressió important d’aquest servei, que s’havia produït en les últimes dècades i, sobretot, en els últims anys. Creu que l’Ajuntament de Barcelona hauria de collar molt el Govern de la Generalitat per recuperar la inversió en accessibilitat del metro, ja que del 2003 al 2010 s’hi va fer una inversió molt intensiva, que també ha quedat fortament estroncada i retallada en els dos darrers anys. Pregunta si la fixació de topalls setmanals en els viatges esporàdics o fixos no poden deixar necessitats al descobert i si no poden vulnerar, d’alguna manera, també la garantia del dret a la mobilitat de determinades persones amb una forta discapacitat que no poden fer ús del transport ordinari. Critica que hi ha dos elements de millora que no es veuen reflectits com a aposta en l’informe: el primer, fa referència al canvi en la distribució de les aportacions que les dues institucions fan a aquest servei; i,el segon, té relació amb els diners que el Govern de la Generalitat ha d’aportar per als serveis fixos i que teòricament estan incorporats en la cartera de serveis de la Llei de serveis socials. Conclou dient que amb aquestes dues millores no caldria implantar el sistema de topalls i, per tant, no caldria generar interrogants sobre necessitats que poden quedar al descobert ni sobre els drets a la mobilitat de les persones amb discapacitat que poden ser també vulnerats. El Sr. Laporta agraeix la presència dels representants del col·lectiu de persones amb discapacitat, i també la del gerent de l’IMD. Dóna les gràcies a l’equip de govern per la presentació de l’informe. Manifesta que estan d’acord amb els objectius que presenta l’informe, si bé lamenta que són uns objectius pels quals es treballa des de fa molts anys i encara no s’han assolit del tot. Opina que és una qüestió complexa i, per tant, encoratja l’equip de govern perquè faci tot els esforços possibles per millorar aquesta qüestió i perquè aquests objectius s’acabin assolint. Pensa que el servei «Porta a porta»ha millorat molt, però que necessita una revisió a fons per millorar-lo encara més i que, per tant, cal dotar-lo de més pressupost, cal aplicar criteris d’eficiència, així com comunicar més i millor la informació dels criteris per al seu ús,millorar també el servei telefònic i reduir les llistes d’espera. Opina que l’objectiu del servei de transport especial és la plena integració i autonomia de la persona amb mobilitat reduïda i creu que el fet que una altra persona acompanyi aquesta persona no pot ser una excusa de la seva derivació cap al servei de transport ordinari. Sol·licita a l’equip de govern la previsió del pressupost del 2013 que no apareix a l’informe. Es congratula de la coordinació d’aquest servei entre IMD i AMB i celebra que es pretengui optimitzar el pressupost en favor d’una major eficiència, però demana que aquesta optimització no es tradueixi en una retallada, tot i que reconeix que existeix una manca de recursos, a causa de la retallada de les aportacions que ha NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2339 fet el Govern del Partit Popular a les administracions locals i supramunicipals en partides socials en els darrers pressupostos generals de l’Estat. Per acabar, posa el seu grup a disposició de l’equip de govern per col·laborar en les diverses iniciatives de la campanya de promoció del transport públic adaptat i també en l’elaboració de l’estudi de la programació de rutes més directes als centres per aconseguir una major rendibilitat. La Sra. Rognoni dóna les gràcies al Sr. Laporta per la seva predisposició a col·laborar-hi. Afirma que no ha parlat de retallades, ja que ni n’han fet ni tampoc en pensen fer, sinó que, al contrari, han eixugat el dèficit anterior,de dos milions d’euros aproximadament, a zero, així com també han desaparegut les llistes d’espera tant en els serveis fixos com en els esporàdics. Replica al Sr. Gomà que l’equip de govern també està preocupat pels drets dels ciutadans i de les ciutadanes i afirma que, per això, parlen d’equitat i no d’igualtat, ja que l’equitat és aplicar solucions que es basin en la igualtat, però aplicades segons les necessitats de cada persona, per la qual cosa assegura que no apliquen normatives generals, sinó que fan un estudi personalitzat cas a cas. Agraeix a la Sra. Capella i al Sr. Lamiel la paciència que han tingut a l’hora de fer aquesta atenció personalitzada, que servirà, si tot va bé amb la nova contractació, per estalviar10.000 viatges que ara podran fer servir. Assegura que han incrementat el pressupost de l’àrea social en un 8%en detriment d’altres àrees,en què l’han disminuït. Remarca que l’IMD ha eixugat el lísing i que ara tenen 24 microbusos i, en aquest sentit, afirma que si en poden comprar un altre, el compraran. Conclou dient que tot això és un equilibri molt difícil d’aconseguir i, en aquesta línia, reitera que el fan sense cap tipus de normativa, perquè es volen centrar en les persones. La Sra. Díaz insisteix que 300.000 viatges no és igual que 263.000, sinó que són 37.000 viatges menys, i s’exclama que el pressupost del servei «Porta a porta»del 2010 va ser de 5.300.000 d’euros i el del 2012 en van ser només de 4.700.000. Es queixa que això ho han allargat a còpia de fer que la persona usuària, que és la que està en risc d’exclusió i és la que no pot agafar el transport públic, ha de demanar el servei amb quaranta-vuit hores d’antelació, cosa que ha provocat moltes reclamacions de les persones usuàries, ja que, a més, si hi ha una emergència han de trucar als veïns i a les veïnes o a persones amigues perquè els acompanyin, o directament no poden sortir de casa seva per anar a urgències. Admet que hi ha una situació de crisi, però considera que han de tenir en compte les persones vulnerables com ara les persones amb discapacitat i, en aquest sentit, recorda que l’article32 de la Carta de ciutadania diu que totes les persones tenen dret a un sistema de mobilitat públic, i demana que l’equip de govern defensi aquest dret. Es queixa que, tot i que la ciutat de Barcelona és capdavantera en temes d’accessibilitat, encara hi ha espais que no són accessibles i en posa com a exemple l’estació del metro de Virrei Amat, que han inaugurat fa poc. Per acabar, diu que fa gairebé deu mesos que va fer unes preguntes sobre aquest servei i s’exclama que, tot i que ja les ha fet per duplicat, encara no n’ha rebut cap resposta. Demana que li contestin en aquesta Comissió i anuncia que, si no, ja les tornarà a fer per escrit una tercera vegada. La Sra. Martín diu que la Sra. Rognoni no li ha contestat sobre el canvi en el percentatge de les aportacions de l’AMB i l’IMD. Afirma que tampoc li ha respost sobre les principals causes que, segons l’equip de govern, han provocat la davallada de persones usuàries de demanda d’aquest servei. Afegeix que si ara no li poden donar resposta a això, que la hi facin arribar per escrit, ja que considera que és important saber-ne les causes per poder analitzar què és el que ha passat. El Sr. Gomà es suma a l’agraïment pel treball tècnic magnífic i personalitzat que s’ha fet per part de tot l’equip de l’IMD. Creu que amb l’esquema de finançament actual no és possible fer front al potencial de futur, ja que aquest esquema no té recorregut. Opina que cal que el govern de la ciutat es posi al capdavant i lideri la necessitat d’anar cap a un nou esquema de finançament amb més participació tant del Govern de la Generalitat com de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 2340 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 El Sr. Laporta celebra la contundència de la Sra. Rognoni a l’hora d’expressar que no s’hi aplicaran retallades. Insisteix que, quan puguin, els informin sobre la previsió pressupostària per al 2013. La Sra. Rognoni assegura que el pressupost cobreix de sobres totes les necessitats, ja que no tenen ni llista d’espera ni més demanda. Demana que no confonguin menys viatges amb menys diners,ja que afirma que hi ha hagut menys viatges, perquè han optimitzat i han corregit l’abús d’ús per part d’un nombre reduït de persones, cosa que els ha permès eixugar la llista d’espera. Per acabar, celebra que fos una demanda del seu partit quan estava a l’oposició, ja que,ara que estan al govern, l’han complerta. Es dóna per tractat. Modificació de l’ordre del dia. El Sr. Gomà diu que, abans d’entrar en l’apartat de les compareixences, la Sra. Fandos llegirà una declaració institucional arran dels fets que s’han produït a la ciutat de Boston. La Sra. Fandos llegeix la declaració de la manera següent: «Declaració institucional amb motiu de l’atemptat que ha patit la ciutat de Boston “Barcelona al costat de Boston” »La ciutat de Boston celebra anualment, des de 1897, una marató emblemàtica que commemora el dia dels patriotes, aquells caiguts durant la primera batalla de la guerra de la independència. Un esdeveniment esportiu és un acte molt adient per commemorar quelcom que representa compromís, valor i sacrifici. Tanmateix, la Marató de Boston és coneguda arreu per ser la més antiga de tot el món, la primera a organitzar-se, en 1897, i forma part de les cinc maratons més importants del món i que formen el WorldMarathon Majors. Un orgull per una prova que combina l’esperit de superació dels corredors i la seva resistència amb el gaudi personal de córrer-la. »Ahir els habitants d’aquesta ciutat van ser sotmesos a una prova molt més dura i exigent, però sense cap valor: un atemptat no només contra la seguretat física de les ciutadanes i ciutadans de Boston i de tots els participants en la Marató, sinó també contra els valors que representa l’esport, la col·laboració, el compromís i, per sobre de tot, la pau. »Barcelona, agermanada amb Boston des de 1983i com a capital d’esport, comparteix amb ella els valors de l’esport i l’organització de maratons. Per aquest motiu volem mostrar el nostre suport a la ciutat de Boston i fer-los arribar el missatge encoratjador dels barcelonins i les barcelonines, fent prevaler el coratge per sobre de la violència i la germanor per sobre de l’odi. »Des de la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona volem manifestar el nostre sentit condol i el nostre suport a la ciutat de Boston. Així mateix ens unim al condol expressat per l’alcalde de Barcelona a tots els ciutadans de Boston, així com al seu Consistori. »L’esport ha de seguir sent avui i sempre un element d’unió i de pau.» d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 2. Que comparegui el/la responsable municipal que correspongui per tal que informi del nombre total de sol·licituds rebudes d'atenció a la dependència (les valoracions totals, les valoracions amb dret, els desistiments, extincions, propostes de no prestació) i caducitat així com els PIAS tramitats i resolts (indicant-ne el tipus) durant l'any 2012. La Sra. Díaz presenta la sol·licitud de compareixença, que té com a objectiu conèixer la resposta de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports a les sol·licituds de la Llei de la dependència, atès que darrere de cada sol·licitud hi ha una persona amb una família que té una necessitat no coberta, sense entrar a valorar si hi té dret o no. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2341 Concreta les demandes del seu grup de la manera següent: primer, pregunta què passa amb les 14.294 sol·licituds pendents encara de valoració; segon, que l’equip de govern expliqui la consideració que li mereixen les 23.953 persones que, tot i havent estat valorades, no tenen dret reconegut de dependència i volen saber si aquestes persones són usuàries de la cartera de serveis socials bàsics; tercer, demana si s’ha ofert algun servei d’atenció alternatiu a les 6.827 persones que, tot i tenir-hi dret a 31 de desembre de 2012, encara no tenien el PIA realitzat; quart, volen saber el tipus de PIA que estan rebent les 15.889 persones, de les quals no disposen dades; cinquè, pregunta com realitzen el seguiment i els criteris que utilitzen per fer-lo, una vegada atorgat el PIA; sisè, volen conèixer els indicadors que utilitzen per mesurar l’eficàcia, la qualitat i l’eficiència per tal de donar compliment a l’objectiu estratègic del PAM 2012-2015 de garantir la qualitat dels serveis; setè, demanen les dades vinculades a l’assistent personal; vuitè, volen saber els motius pels quals s’han fet 1.880 desistiments, 3 extincions, 39 propostes de no prestació i 138 caducitats; i, finalment, pregunten el nombre de persones que hi ha a la ciutat de Barcelona que gaudeixin del servei d’assistent personal. La Sra. Fandos aclareix que donaran compliment només al que demanen en el text de la compareixença, ja que considera que no es pot arribar aquí i començar a fer preguntes sobre qüestions que no estan en aquest text. Respon que, des del primer moment, un dels objectius del govern municipal actual va ser eixugar la demanda de les persones que tenien la valoració de drets feta, però que els faltava fer la tramitació del PIA i que, per això, de seguida van posar un equip de reforç de deu persones per agilitar aquesta tramitació i eliminar així la llista d’espera dels PIA. Afegeix que aquest reforç encara continua actualment i que tenen previst que hi continuï fins a mitjan d’any. Dóna a conèixer que, quan van entrar a governar la ciutat, l’1 de juliol del 2011, el percentatge de PIA realitzats sobre el total de les valoracions de dret era del 73% i assenyala que,a 31 de març del 2013, aquest percentatge ja ha arribat al 92%. Per tant, posa en relleu que, a poc a poc, s’ha anat normalitzant la situació, tot i tenint en compte que, a més, s’ha incrementat el nombre de modificacions que donen lloc a PIA,així com també s’ha incrementat el nombre de seguiments que es fan. Remarca que el 2012 s’han fet PIA també dels expedients de grau 1-2, que havien entrat abans de l’1 de juliol de 2012, i subratlla que, encara que després la norma va ser diferent,en aquest període se’n van fer 4.208.Conclou anunciant que, d’aquí a uns dies, els faran arribar l’informe, que sempre fan, i que, a més, els donaran també el del primer trimestre del 2013. La Sra. Canals subscriu el que ha dit la Sra. Fandos sobre que s’han centrat a donar resposta al que es demana en la compareixença; no obstant això, comenta que si la Sra. Díaz té alguna pregunta més explícita, li contestaran sense cap mena de problema, però no avui,ja que els falta informació per donar resposta amb la concreció que la Sra. Díaz demana. Reitera que, des del primer moment, una de les prioritats de l’equip de govern actual va ser crear un dispositiu de reforç per intentar reduir els PIA que hi havia pendents de tramitació, una vegada feta la valoració de dret. Indica que a desembre del 2011 tenien 9.042 PIA pendents i a desembre del 2012 en tenien 2.745, cosa que significa una reducció del 83% respecte al 2011. Assenyala també que s’ha incrementat molt la producció de PIA, ja que el 2011 se’n van produir 10.680,mentre que el 2012 se’n van produir13.682. Aporta que el nombre de sol·licituds valorades ha estat de 10.593 el 2012, mentre que el 2011 n’havien estat 11.840, cosa que vol dir que hi ha hagut valoracions que ja devien recular de l’any anterior. Especifica que hi ha hagut 6.585 valoracions amb dret, 1.447 desistiments, 3 extincions, 73 caducitats i 36 propostes de no prestació del Sistema Català d’Atenció a l’Autonomia a la Dependència. Indica que, el 2012, els PIA inicials tramitats van ser 13.662, distribuïts de la manera següent: el 42,24% són de prestació per cuidador no professional; el 32,02% són mixtos de cuidador no professional més serveis; el 20,67% són només de serveis; i el 5,05% són de prestació vinculada a servei. Comunica que estan estudiant un procés de revisió de circuits i procediments de tramitació de la Llei de la dependència per millorar l’eficiència del sistema i reduir 2342 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 així el temps d’espera entre el moment, en què es fa la valoració de grau i la tramitació del PIA a un termini no superior a tres mesos i, en aquest sentit, posa en relleu que ja el mes de març del 2013 havien reduït aquest temps d’espera en un 87% respecte al 2011. Concreta que el desembre del 2011 tenien 7.511 persones pendents de PIA, amb un temps d’espera superior a tres mesos, que el desembre del 2012 aquest nombre va ser de 1.988 persones, mentre que a març del 2013 hi havia només 926 persones. Finalment, comunica que el 2012 han realitzat un total de 21.332 gestions, entre PIA nous, modificacions, gestió i atenció a les persones. La Sra. Díaz agraeix a la Sra. Canals i a l’equip de govern la presentació de l’informe. Reitera que el que pregunta és què passa amb les 60.000 persones que s’han adreçat als Serveis Socials perquè tenen una necessitat no coberta i que, per unes raons o per unes altres, no han entrat dins el procés de tramitació dels PIA. Pensa que s’han de posar dispositius per anar avaluant, ja que aquestes persones, malgrat que no entrin en els paràmetres de la llei a l’hora de tenir dret a una prestació, continuen tenint una necessitat no coberta. La Sra. Martín agraeix la informació que els acaben de fer arribar. Suggereix que els donin també un quadre amb el resum anual, a més del trimestral, per evitar preguntes i compareixences en relació amb el desenvolupament de l’aplicació de la Llei de dependència i la seva gestió per part de l’Ajuntament de Barcelona. Pregunta si enguany es mantindrà el dispositiu de reforç per agilitar la tramitació dels PIA i, en cas positiu, vol saber el període de temps que creuen que el necessitaran. Demana explicacions dels motius pels quals hi ha diferències entre els districtes pel que fa ales sol·licituds registrades en un mateix període, i en posa com a exemples els districtes de les Corts, Gràcia i Sants-Monjuïc, ja que mentre en els dos primers la situació és similar, és a dir, el de Gràcia té 12.402 sol·licituds i només s’han fet 3.290 PIA i el de les Corts té 7.824 sol·licituds i només s’han fet 1.932 PIA, en canvi, el de Sants-Montjuïc té 5.803 sol·licituds i s’han fet 4.520 PIA. Vol saber com valora el govern municipal la davallada de les valoracions amb dret, ja que si comparen les dades aportades en els informes del primer trimestre i les del quart trimestre, observen que s’han incrementat les sol·licituds en 6.653 en el quart trimestre i les valoracions fetes en 9.145, mentre que les valoracions amb dret només han estat 238. Finalment, demana si és possible, ja que és conscient que no és de competència municipal, que a l’informe s’incorporin també tant la dada de l’abonament de la prestació al cuidador no professional com la resta de prestacions, ja que considera que l’informe no és complet si no saben al final el nombre de persones estan rebent la prestació per cuidador no professional. El Sr. Gomà manifesta la seva satisfacció perquè el govern municipal actual hagi mantingut el compromís per al desplegament de la Llei de la dependència a la ciutat i valora positivament que facin arribar als grups municipals els informes trimestrals perquè això els permet anar valorant molt bé tota la trajectòria i, alhora, si algun grup que ho demana,també poden discutir aquestes dades amb coneixement de causa en aquesta Comissió. Demana que en els informes trimestrals els donin la informació de les valoracions i de les valoracions en dret distribuïda per nivells de dependència, ja que, tal com han evolucionat les dades, té la impressió que la relació entre valoracions amb dret i PIA en el grau 1-2 és bastant menor que en els graus2 i 3. Afegeix que, si realment això és així, cal fer un esforç addicional, perquè el menor nivell de dependència no significa menor dret, sinó que significa exactament el mateix dret només que amb uns serveis diferents. Creu que és important que el govern municipal expliciti el seu compromís amb l’atenció a les 12.000 persones, que han estat excloses de la cobertura de grau 1, a causa de la retallada que l’Estat espanyol ha fet dels pressupostos per ala Llei de la dependència. Conclou manifestant que el nivell de tramitació dels PIA i d’assignació de serveis a Barcelona pel que fa als graus 2 i 3és prou satisfactori, sobretot, en termes relatius en relació amb altres ciutats governades pel PP. El Sr. Laporta expressa que el seu grup comprèn que, atesa l’actual crisi econòmica, s’hagi alentit el desplegament de la Llei de la dependència, però no accepta que es qüestioni aquest desplegament, ja que considera que aquesta llei NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2343 regula un nou dret que té la ciutadania. S’exclama que encara és excessiu el temps que passa entre el reconeixement del dret i la prestació del servei. Afegeix que les llargues llistes d’espera encara no han pogut ser absorbides a causa de la gestió que se n’ha fet i, en aquest sentit, fa palès que hi ha una manca de formació dels avaluadors i que això unit a una sensació d’urgència fa que la realització de les valoracions no sigui òptima. Considera que també hi ha una manca de coordinació entre les administracions, tant entre elles mateixes com amb el sector social. També evidencia que, malgrat que es preveia una participació a parts iguals entre l’Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya i els usuaris, a l’hora de la veritat ha estat la Generalitat de Catalunya qui ha assumit la major part de les despeses, mentre que l’Estat espanyol, un cop més, ha incomplert el seu compromís amb Catalunya i amb els ens locals. Finalment, opina que cal millorar la relació entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, sobretot, pel que fa a la simplificació dels tràmits i al seu acompliment. La Sra. Fandos reitera que mantindran el reforç de personal per agilitar la tramitació dels PIA durant mig any, ja que pensen que, al llarg d’aquest temps, podran eliminar la llista d’espera. Afegeix, però, que si veuen que això no és així, el mantindran durant el temps que calgui. Aclareix que la responsabilitat de l’Ajuntament de Barcelona comença una vegada feta la valoració i que és a partir d’aquest moment quan actuen els centres de Serveis Socials. La Sra. Canals confirma aquesta informació i matisa que el Consorci de Serveis Socials fa la valoració i que és després quan la transmet a l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. La Sra. Fandos puntualitza que si la persona no hi té el dret, l’Ajuntament de Barcelona no pot fer el PIA, cosa que significa que només pot actuar en el cas de les valoracions positives. Es compromet a fer un informe anual i també diu que miraran d’incorporar la distribució per graus que demana el Sr. Gomà. Finalment, considera que és interessant copsar com va disminuint el percentatge de cuidadors no professionals, que és la situació que marca la Llei de la dependència. La Sra. Canals respon que valoraran l’atenció que es pot donar a les persones de grau 1 que no entren en la Llei de la dependència i que han sol·licitat atenció als Serveis Socials. La Sra. Díaz insisteix que hi ha 36.000 persones que no hi tenen dret, segons els paràmetres que marca la Llei de la dependència, però que tenen una necessitat no coberta, i que en última instància són els Serveis Socials bàsics els que els han de donar suport. Opina que l’Ajuntament de Barcelona hi té una doble responsabilitat: d’una banda, perquè és jutge i part del Consorci de Serveis Socials i li pertoca la Llei de la dependència totalment; i,de l’altra, perquè aquestes persones no van per gust als Serveis Socials, sinó perquè hi tenen una necessitat. Per acabar, demana que els passin per escrit totes les dades que no els han pogut donar verbalment i, sobretot, les que fan referència a l’assistent personal, ja que pensa que és un tema molt important per començar a parlar de la promoció de l’autonomia personal. La Sra. Martín agraeix la resposta que els han donat i també que els facilitin l’informe anual. Pregunta si tenen actualitzada la informació per districtes. La Sra. Canals li respon que moltes dades són acumulatives. De tota manera, diu que pren nota de la demanda i que ja ho miraran. La Sra. Martín no està d’acord amb el que han comentat sobre el Consorci de Serveis Socials de Barcelona, ja que l’Ajuntament de Barcelona en forma part. Per acabar, insisteix que li preocupa el seguiment que es fa una vegada ja s’ha tramitat el PIA i demana que l’informin. El Sr. Gomà opina que no poden veure el Consorci de Serveis Socials de Barcelona com una tercera administració, sinó com un espai compartit entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya i, des d’aquest punt de vista, creu que la responsabilitat de l’Ajuntament de Barcelona és en tot el procés i no només a la part final. Espera que puguin avançar cap a la simplificació del procés, encara que creu que hi ha un bon recorregut a fer cap a un increment dels recursos que siguin necessaris per garantir la cobertura de totes les persones que necessiten un suport 2344 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 per tirar endavant la seva vida de manera autònoma. Considera que de la mateixa manera que seria un escàndol que a un nen o a una nena se li negués l’escolarització i que a una persona gran se li negués la pensió,el mateix motiu d’escàndol ha de ser que una persona sense autonomia personal deixi de tenir el seu dret a causa d’una retallada de pressupost de la Llei de la dependència. Per tant, creu que l’Ajuntament de Barcelona ha de ser molt combatiu tant des del punt de vista del seu posicionament coma l’hora d’assignar la màxima prioritat de recursos d’atenció a les persones en situació de dependència. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 3. Que comparegui el/la responsable del govern municipal perquè informi sobre l'evolució de la Renda Mínima d'Inserció a Barcelona, i més concretament sobre l'evolució del pressupost, evolució de sol·licituds, evolució de concedides, temps d'espera de cobrament i nombre de rendes mínimes pendents de fer-se efectives, així com informar dels impactes socials d'aquesta evolució sobre les famílies vulnerables a la nostra ciutat. El Sr. Gomà presenta la sol·licitud de compareixença. La Sra. Fandos remarca que la valoració de la renda mínima d’inserció a Barcelona preocupa el govern municipal i assenyala que consideren prioritari garantir i avançar en l’estat del benestar. En aquest sentit, assegura que de la mateixa manera que atenen persones amb discapacitat que no tenen dret al PIA, també ho fan a persones que no tenen dret a la PIRMI. Subratlla que han augmentat el pressupost de l’Àrea en un 14%per a ajuts econòmics d’inclusió i estan atenent moltes persones més en els serveis d’alimentació, així com també han destinat gairebé 9 milions d’euros a convenis amb entitats socials que estan atenent directament persones que, si no, potser serien persones usuàries de la PIRMI. Conclou dient que el govern municipal està fent un esforç per cobrir una part de les despeses que no s’estan cobrint des d’altres llocs. El Sr. Miret assegura que, encara que el govern municipal no pot suplir ni les rendes garantides ciutadanes ni les rendes mínimes d’inserció, atén totes les persones que a la ciutat necessiten algun tipus d’ajut i que van a algun dels centres de l’Institut Municipal de Serveis Socials. Pel que fa a les dades més concretes, té les de 31 de desembre del 2012, ja que encara no estan bolcades les de la Generalitat de Catalunya del primer trimestre del 2013. Dóna a conèixer que el 2012 les sol·licituds noves van passar de les 22 el mes de gener a les 631 el desembre; que les vigents acumulades van passar de les 2.833 el gener ales 2.661 el desembre; que les pendents acumulades van passar de les 1.590 el gener a les 380 el desembre. Respecte a les sol·licituds denegades indica que passen de les 3.318 el gener a les 4.729 el desembre i que les extingides passen de les 14.365 el gener a les 15.946 el desembre. En relació amb l’estat dels expedients, informa que, de les 631 sol·licituds noves, 52 van ser aprovades, 167 van ser denegades, 41 van ser baixes, 367 estan pendents i 4 han caducat. Es compromet a fer-los arribar les dades del primer trimestre del 2013. Quant a les dades més globals d’interès econòmic, comunica que s’ha produït un decrement de 170 a 130 milions d’euros el 2012 respecte del 2011, cosa que té a veure no només amb el pressupost, sinó també amb el fet que a Barcelona el nombre de les sol·licituds que estan vigents ha retrocedit. El Sr. Gomà manifesta que no només comparteixen la preocupació, sinó que volen tornar a treure a debat aquest tema en aquesta Comissió, ja que opinen que, des de l’estiu del 2011, s’està donant una situació absolutament inacceptable a Catalunya en relació amb les rendes mínimes de reinserció. Opina que qualsevol retallada en l’estat del benestar és antisocial i considera que aquesta és més que antisocial, ja que és clarament inhumana per dos motius: el primer, perquè no és econòmica, sinó ideològica,atès que el pressupost de la renda mínima d’inserció, sobre el volum total de pressupost de la Generalitat de Catalunya, no arriba ni a l’1%; i, el segon,perquè és una retallada que afecta el col·lectiu de vulnerabilitat NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2345 social més extrema i més severa de la població, el qual va ser gratuïtament criminalitzat per part del conseller Mena,quan l’estiu del 2011 es va fer la gran retallada i es va produir un gran enduriment dels criteris d’accés a la renda mínima d’inserció. S’exclama que les prestacions aprovades cada vegada són menys i fa saber que ja, a principis de l’any passat, el Consell de Garanties Estatutàries va dir que era antiestatutari i, per tant, il·legal, que una persona que en té reconegut el dret no rebi de manera efectiva la prestació de la renda mínima d’inserció. Es queixa que avui encara no han pogut esclarir exactament què passa amb els milers de persones que en tenen el dret reconegut, però que encara no han rebut la prestació o l’han rebuda després de molts mesos de tenir-lo reconegut i, per tant, d’haver-hi posat en risc, de manera molt intensa, la cobertura de les seves necessitats bàsiques. Considera que les xifres que ha aportat el Sr. Miret són d’escàndol i en posa com a exemple que entre el 2009 i el 2010 es van concedir1.131 rendes mínimes d’inserció, mentre que al llarg del 2012 només se n’han concedit en el millor dels casos 151 i 52en el pitjor dels casos, de les 631 tramitades. Comenta que l’altre dia van saber, a través d’una interpel·lació parlamentària, que, el 2012,el pressupost de la renda mínima d’inserció a Barcelona havia disminuït en un 26,9%,passant de 23 a 18 milions d’euros, és a dir, 5 milions d’euros de retallada a la ciutat i opina que de cap manera aquests 5 milions no han estat substituïts per cap increment que s’hagi pogut donar en la política d’ajuts econòmics dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Assenyala que, més enllà que no s’hagin pogut compensar, hi ha hagut clarament un canvi de model, perquè s’ha passat d’un model de dret garantit, que és el que estava previst en l’antiga Llei de la renda mínima d’inserció, a un model on desapareix el dret garantit i on, en tot cas, tot depèn de l’existència o no de voluntat política per part d’un determinat ajuntament perquè hi hagi un ajut econòmic d’urgència, cosa que considera indignant des del punt de vista dels drets de les persones. Afirma que recuperar la dignitat de les persones més vulnerables de la societat vol dir recuperar una renda mínima d’inserció potent i que ara, sobretot, el que implica és donar tot el suport social, polític i institucional a la ILP de la renda garantida de ciutadania, que es va posar en marxa la setmana passada. Conclou expressant que el seu grup no accepta de cap de les maneres aquesta situació per la via dels fets i, en aquest sentit, creuen que l’Ajuntament de Barcelona ha de fer un pas endavant, tant des del punt de vista de prendre posició a favor de reconstruir els drets socials de les persones més vulnerables amb una nova renda garantida, com que expressi també una major voluntat política de tal manera que els 5 milions de retallada no suposin posar en risc els drets a la cobertura de les necessitats bàsiques de les 4.000 persones amb sol·licituds denegades, com avui està passant. La Sra. Moraleda torna a posar de manifest la preocupació del seu grup pel que està passant des de l’estiu del 2011 amb la renda mínima d’inserció, en el sentit que ha deixat de ser un dret universal per passar a estar sotmès a una limitació pressupostària que no té cap mena de sensibilitat social en un moment, en què la crisi econòmica actual ha augmentat molt especialment el nombre de persones que en serien destinataris, primer, perquè la situació del mercat de treball encara és incapaç de proporcionar ocupació a persones, que un cop esgotades les prestacions contributives i els subsidis per a ocupació, havien de trobar en aquesta renda mínima d’inserció un sistema de protecció econòmica davant una situació d’atur de llarga durada; i, segon, perquè aquesta renda mínima d’inserció ha actuat com a última xarxa de protecció social que evita la caiguda de les persones en una situació, ja no de pobresa, sinó de misèria, de privació econòmica i d’exclusió social. Manifesta el desacord total del seu grup amb el que va fer el govern del Sr. Mas, que en un moment de forta crisi econòmica, es va carregar aquesta última xarxa de protecció social, estalviant 50 milions d’euros a costa de les persones més febles del país. Assenyala que aquesta denúncia no l’han feta només els partits polítics de l’oposició que estan en aquesta Comissió, sinó que també aquesta situació ha estat denunciada pels professionals de l’àmbit social, per les entitats 2346 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 del Tercer Sector, per la síndica de greuges de Barcelona i pel síndic de greuges de Catalunya. Creu que ha estat un clam que alertava del perill per a les persones que rebien o podien rebre aquest ajut i també per al sistema de protecció social de l’Ajuntament de Barcelona, que addicionalment està substituint aquest dret garantit per tot un seguit de serveis que actualment presta. Opina que és vergonyós que només 52 persones hagin estat destinatàries de la renda mínima d’inserció, quan hi ha 112.000 aturats a la ciutat. Pregunta el nombre de recursos d’alçada que s’han interposat i el seguiment que se n’ha fet de la proposició, presentada pel seu grup i aprovada el maig del 2012, en la qual entre d’altres coses, demanaven que des dels Serveis Socials s’informés dels drets que hi tenien els sol·licitants i, més concretament,sobre el fet que podien interposar un recurs d’alçada en el cas que la sol·licitud no fos contestada. Comenta que li ha sorprès que en el darrer informe de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona diguin que totes les persones que requereixen ajuda i que arriben als Serveis Socials municipals tenen el suport de l’Ajuntament de Barcelona, ja que encara veu massa persones remenant contenidors, massa persones dormint a la intempèrie, massa persones que han de treure els seus fills de l’escola a l’hora del menjador perquè no poden pagar la mitja beca, i massa famílies que treuen els avis de les residències per poder tenir una pensió amb la qual menjar. Per acabar, vol saber si han modificat els criteris per atorgar aquests ajuts d’inclusió que han de contrapesar el que actualment la renda mínima d’inserció no està cobrint, ja que considera que destinen pocs diners a aquests ajuts. La Sra. Martín reconeix que la modificació que es va fer de la renda mínima d’inserció l’estiu del 2011 va arribar en un moment complex de molta crisi i que això ha repercutit que moltes persones, que potser la necessitin, no la tinguin. Aporta les dades, que els van donar al Parlament de Catalunya arran d’una pregunta que va formular el seu grup,de la manera següent: les persones que han sol·licitat la renda mínima d’inserció van ser 634 i no 41, com diu el Sr. Miret; que hi ha 151 expedients, dels quals 52 s’han donat d’alta amb pagament efectiu el 2012 i 99 s’han donat d’alta el 2012 amb pagament efectiu entre el 2012 i el 2013; i que el temps mitjà d’espera entre la sol·licitud i la recepció de la prestació econòmica va ser inicialment de 8 mesos i que després s’ha anat corregint fins a 3 mesos. Per acabar, comenta que volia fer un parell de preguntes, però que no les farà ara, sinó que els les passarà per escrit, i només demana explicacions sobre la causa de la disminució del pressupost en un 26,92%. El Sr. Laporta evidencia que, segons dades del Tercer Sector, a Barcelona hi ha més de 300.000 persones per sota del llindar de la pobresa i, en aquest sentit,opina que ara és més necessari que mai adequar els programes a les necessitats reals de la població i, per tant, agilitar la coordinació entre els organismes i vetllar perquè tots els processos es realitzin amb la màxima eficàcia i rapidesa i, sobretot, no s’ha de deixar cap persona desatesa. Manifesta que no és acceptable l’acumulació d’expedients i de respostes a la ciutadania amb terminis superiors als 3 mesos. Considera que alhora que es guanya en eficiència, també s’ha de guanyar en transparència i, en aquest sentit, diu que la ciutadania té dret a ser informada del motiu pel qual es denega una sol·licitud i també ha de saber els mecanismes legals que té al seu abast per recórrer-hi. Admet que cal aplicar mesures d’urgència per pal·liar la precarietat econòmica de moltes persones, però pensa que aquestes mesures han d’anar acompanyades d’una resposta política i social transformadora, que es dediqui a combatre els problemes estructurals de la pobresa, que impulsi estratègies per actuar contra les causes i les condicions que la generen i, en definitiva, creu que cal anar a un model més preventiu que assistencial. El Sr. Miret creu que el govern municipal ha donat proves de mantenir unes polítiques socials absolutament avançades. Assegura a la Sra. Moraleda que atenen totes les persones que van als Serveis Socials i, en aquest sentit, la convida a participar en qualsevol taula de treball perquè faci aquesta mateixa pregunta,que fa en aquesta Comissió, als coordinadors i als directors. Respon que no li pot dir el nombre de recursos d’alçada, ja que només hi assessoren les NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2347 persones i, després, aquestes persones són lliures de interposar-lo o no. Remarca que la voluntat de l’equip de govern és cobrir totes les necessitats de la ciutadania, i subratlla que donen prioritat absoluta al pressupost per a necessitats d’atenció social. Concreta que els ajuts econòmics d’inclusió han passat de 8.200 ajuts el 2010, a 12.000 el 2011, i a 15.679 el 2012, cosa que significa un increment del 14%. La Sra. Fandos puntualitza que es tracta d’una partida pressupostària oberta. Assegura que els preocupa la PIRMI i comenta que així ho han dit a la consellera. Assenyala que el que estan fent és donar serveis a totes les persones que el demanen i que els tècnics fan les valoracions, seguint els criteris del protocol que aplicava el govern municipal anterior. Posa en valor que l’únic que han fet ha estat ampliar el pressupost, ja que el moment actual és diferent del de fa uns anys. Per acabar, demana que si detecten una situació, en què algun responsable dels Serveis Socials diu a alguna persona que les directrius han canviat, que els ho diguin perquè ni han donat aquestes noves directrius ni li consta que la Direcció de l’Institut Municipal de Serveis Socials tampoc les estigui donant. El Sr. Gomà constata les situacions següents: que la pobresa a Barcelona s’ha disparat del 20% al 25%; que la pobresa infantil s’ha enfilat fins a gairebé el 30%; que les rendes mínimes d’inserció cobreixen dues terceres parts de famílies monomarentals; que creixen les persones sense llar; que hi ha 47 desnonaments al dia; que l’atur s’ha enfilat per sobre de 115.000 persones a Barcelona; que les prestacions socials d’habitatge han disminuït en 10.000; i que el preu del transport públic i de l’aigua s’ha incrementat substancialment en els dos últims anys. S’exclama que, davant d’aquesta situació d’emergència social, no només no s’ha incrementat el pressupost, sinó que hi ha hagut una retallada important com ho demostren les xifres que de 1.131 rendes d’inserció s’ha passat a 52 i que s’ha passat de 23 milions d’euros a 18 milions d’euros. Opina que l’Ajuntament de Barcelona ha de liderar una resposta de dignitat i que no ha de tolerar de cap de les maneres que, davant aquesta situació d’emergència social, continuï havent un Govern de la Generalitat de Catalunya absolutament desconnectat de la realitat de les persones que estan patint,quan, a més, l’article 25 de l’Estatut d’autonomia diu que la renda garantida és un dret de la ciutadania. Conclou dient que el govern municipal actual està instal·lat en la complicitat amb el Govern de la Generalitat de Catalunya i creu que, en aquest tema, ha de passar a l’exigència clara per obtenir resultats. La Sra. Moraleda replica a la Sra. Fandos que no és possible continuar mantenint els mateixos criteris d’accés als ajuts d’inclusió social que s’aplicaven quan no hi havia crisi, sinó que han de ser més flexibles perquè hi puguin accedir totes les persones que requereixen suport social en aquests moments. Per acabar, es queixa que cada ajut d’inclusió social surt a 200 euros l’any i vol que li expliqui què pot fer una família en risc d’exclusió amb aquest ajut. La Sra. Martín manifesta que són conscients que l’Ajuntament de Barcelona no té l’última responsabilitat pel que fa a la renda mínima d’inserció, però consideren important continuar fent esforços per millorar tant la gestió de la part que es fa des dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona com la coordinació amb la Generalitat de Catalunya,i també la petició de millora d’aquesta renda mínima d’inserció. Comenta que els retards i les denegacions per part de la Generalitat de Catalunya repercuteixen directament en els Serveis Socials i també en les entitats socials i en les parròquies, que actualment estan desbordades, però que, malgrat tot, continuen fent un esforç i donant suport de tota mena a les persones que ho necessiten. Per acabar, reconeix que en els casos que s’han adreçat directament als Serveis Socials, també els han donat un suport relatiu, però, al cap i a la fi, suport. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions 2348 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 b) Propostes d'acord IV) Part decisòria/Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 4. Modificar l’acord de la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, en sessió d'11 de desembre de 2012, per la qual s’adjudica el contracte número 12003218 que té per objecte la gestió del servei de teleassistència domiciliària adreçat a les persones grans o persones amb dependència i/o discapacitat, que viuen a la ciutat de Barcelona, a la unió temporal d’empreses Televida - Tunstall, amb NIF núm. U65919466, estimant la seva sol·licitud, en el sentit que, en lloc de constituir la garantia definitiva per import de 965.144,23 euros mitjançant retenció en preu, l’esmentada garantia definitiva es constitueixi mitjançant aval; requerir a la unió temporal d’empreses Televida - Tunstall, per tal que, dintre del termini màxim de 10 dies hàbils a comptar des del dia següent al de la recepció de la notificació constitueixi la garantia definitiva a la Tresoreria Municipal per un import de 965.144,23 euros. El Sr. Miret presenta la proposta d’acord. Explica que es tracta d’un simple tràmit administratiu per fer el canvi de garantia efectuada amb retenció del preu, a una mitjançant aval, que ha demanat la unió temporal d’empreses Televida- Tunsall, guanyadora de l’adjudicació del contracte. La Sra. Moraleda manifesta el vot a favor del seu grup. La Sra. Martín expressa el vot a favor del seu grup El Sr. Gomà manifesta l’abstenció del seu grup. El Sr. Laporta expressa el vot a favor del seu grup. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa l'abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. Districte d'Horta-Guinardó 5. Establir un topall màxim de subvenció per un import de 141.500,00 euros anuals per cobrir el dèficit d’explotació del contracte de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió per a la gestió i explotació del camp municipal de futbol de la Vall d’Hebron i els camps municipals de futbol i rugbi de la Teixonera, adjudicat per acord de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, de 21 d’octubre de 2008, a l’entitat Club Unión Deportivo Hebrón-Teixonera, fins a la finalització del contracte l'1 de juliol de 2018; aquest dèficit d’explotació està motivat per la modificació dels preus públics de determinades prestacions de les instal·lacions esportives municipals acordat per la Comissió de Govern de 14 de desembre de 2011; atorgar una subvenció a favor de l’entitat Club Unión Deportivo Hebron-Teixonera, amb NIF G62856687, concessionària del contracte de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió per a la gestió i explotació del camp Municipal de futbol de la Vall d’Hebron i els camps municipals de futbol i rugbi de la Teixonera, per un import de 141.500,00 euros, per cobrir el dèficit de l’explotació previst de l’any 2013, de conformitat amb el topall màxim de subvenció establert i la clàusula 17.2.d) del Plec de clàusules administratives del contracte, així com l’establert als articles 249.b) del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya i 129.2 del Decret de 17 de juny de 1955, pel qual s’aprova el Reglament de serveis de les corporacions locals; autoritzar i disposar l’esmentada despesa amb càrrec al compte corresponent del pressupost de despeses de l’exercici 2013. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2349 La Sra. Vila presenta la proposta d’acord, que tracta de l’establiment d’un topall màxim de subvenció de 141.500 euros anuals per cobrir el dèficit d’explotació del contracte i per garantir que, en cap moment,no hi hagi un excés de l’import. La Sra. Moraleda manifesta el vot a favor del seu grup. La Sra. Pajares expressa l’abstenció del seu grup. La Sra. Ribas manifesta l’abstenció del seu grup. El Sr. Laporta expressa el vot a favor del seu grup. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa l'abstenció del PP, la Sra. Ribas expressa l'abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 6. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar al Govern municipal a presentar en el termini de dos mesos, en aquesta Comissió, el programa que tindrà a disposició de les famílies amb menys recursos durant el període de vacances d'estiu pel que fa a acompanyament alimentari, de lleure, i d'obertura en equipaments de proximitat (patis oberts, activitats de família, casals d'estiu, etc...) així com el pressupost amb el que dotaran el programa. La Sra. Moraleda presenta la proposició. Constata que, amb motiu de les vacances d’estiu, les escoles tancaran en alguns períodes així com també ho faran els centres oberts infantils i no tothom podrà portar els seus fills o les seves filles de colònies, ja que moltes famílies estan vivint el present amb inseguretat i amb molta inestabilitat a causa de les retallades en prestacions socials, o en educació,o en les beques menjador. En aquest sentit, indica que gairebé el 50% de les famílies de la ciutat tenen dificultats per arribar a final de mes, mentre que l’atur continua augmentant, amb un increment d’aproximadament un 13% respecte al març del 2012. Afegeix que, segons les dades d’Estadística, el gener del 2012 uns 200.000 infants menors de 16 anys, que representen al voltant d’un 13%de la població, estaven en risc, amb major o menor grau, de patir exclusió o pobresa. Per tot això, consideren que és necessari que l’Ajuntament de Barcelona dugui a terme alguna actuació específica en aquest període de vacances,que posi a disposició de les famílies nous recursos, i que s’intensifiquin alguns dels que ja s’estaven fent, per garantir que la majoria de les famílies de la ciutat podran fer front a tot el que estan patint actualment. La Sra. Pajares manifesta el vot a favor del seu grup, ja que pensen que cal garantir que tots els nens i totes les nenes puguin fer activitats d’estiu i ara més que mai, tenint en compte la situació de la pobresa infantil, que malauradament s’ha incrementat a l’entorn d’un 28% a Catalunya i, en aquest sentit, remarca que les mancances són encara més preocupants en el cas dels nens i de les nenes, ja que afecten el seu desenvolupament físic i cognitiu. Assenyala que estudis recents posen de manifest els valuosos efectes de les pautes educatives durant el temps de lleure en el posterior rendiment educatiu dels nens i de les nenes i com la dificultat en les seves activitats extraescolars i educatives poden ser un element de reforç en la prevenció de les desigualtats educatives entre ells. Pensen que és important assegurar la participació de tots els infants amb independència de la seva capacitat econòmica, així com també la dels infants amb discapacitat perquè aquests també hi puguin accedir independentment de les seves condicions físiques, sensorials o psíquiques. Creuen que és rellevant la bona difusió i comunicació de les activitats que es duran a terme així com també dels ajuts que les famílies poden demanar. 2350 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Sol·liciten que no es disminueixi aquest tipus d’ajut, perquè cal garantir el dret dels nens i de les nenes a tenir una infància plena. Reitera que, com que creuen amb fermesa que els poders públics han de donar prioritat a les activitats de promoció i protecció de la infància, donen suport a aquesta proposta, així com també a totes les que s’emmarquen en el conjunt de les polítiques socials destinades als infants, les quals han de ser prioritàries dins el conjunt de polítiques municipals. El Sr. Gomà expressa el vot a favor del seu grup, ja que recorda que han dit moltes vegades que les polítiques socials han de ser prioritàries i que d’aquestes ho han de ser les d’infància i, més concretament, que les polítiques de suport al lleure socioeducatiu dels nens i de les nenes han de mantenir i preservar el paper de centralitat que ha anat guanyant clarament ala ciutat. Exposa que s’ha construït una cultura de lleure socioeducatiu a l’estiu per als nens i per a les nenes de la ciutat, que ha fet que s’incrementi la cobertura d’activitats d’estiu, de casals, de colònies, i el programa de «Patis oberts», així com també ha propiciat que es donin ajuts socials a les famílies amb menys recursos al llarg de la temporada d’estiu. Creu que tot això ha d’anar confluint en una clara voluntat política que ha de passar pels aspectes següents: que hi hagi un cent per cent de cobertura de totes les necessitats socials en el programa d’activitats d’estiu; que els nens i les nenes amb discapacitat puguin gaudir també amb plena autonomia de totes les activitats; i, finalment, que tant des de l’àmbit educatiu, com cultural, com social,hi hagi una tasca de detecció i de disseny de polítiques que vagin un pas endavant del que s’ha estat fent fins ara, perquè també la realitat ha fet un pas endavant des del punt de vista de l’extensió i de la intensitat de les necessitats socials que hi ha a la ciutat. El Sr. Laporta manifesta el vot a favor del seu grup, ja que comparteixen l’exposició i els motius expressats per la Sra. Moraleda. També tenen el convenciment que per a l’optimització del programa exposat, s’ha d’incrementar el nombre de monitors de suport i dotar de més recursos l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. Opinen que, atesa la conjuntura actual, és necessari conservar una certa estructura de política educativa municipal,i creuen que aquest Institut ha de coordinar el projecte educatiu de ciutat i el Consell de Coordinació Pedagògica com a principals eixos d’aquest treball. La Sra. Fandos expressa el vot a favor del seu grup i els avança que ja hi estan treballant. Informa que enguany la campanya d’estiu ofereix 543 activitats amb un augment important de places. Concreta que l’oferta és de 161.907 places, amb una dotació inicial de 750.000 euros, però assenyala que aquesta dotació està oberta per poder aportar els diners que calgui. Aclareix que no han fet una dotació inferior a la de l’any passat, sinó que el que passa és que l’any anterior van fer una previsió de 782.000 euros però, en realitat, la despesa només va ser de 677.000 euros. Assegura que el compromís del govern municipal és cobrir totes les demandes de beques que compleixin els requisits tècnics, tal com es va fer l’any passat,en què destaca que també es va augmentar el nombre de monitors de suport en el cas dels nens i de les nenes amb discapacitat. Avança que el període per demanar els ajuts econòmics passa de 3 a 10 dies laborables per facilitar la presentació de les sol·licituds, per la qual pensa que segurament s’incrementarà el nombre de peticions presentades. Fa saber que també estan fent la Taula d’Alimentació que els permetrà conèixer el mapa de distribució alimentària de la ciutat i analitzar exactament on han de posar ordre. Anuncia que el programa «Un estiu fantàstic», que fan conjuntament amb la Fundació per a l’Esport i l’Educació de Barcelona i que fins ara només es feia al Districte de Nou Barris, enguany es farà a cinc districtes més de la ciutat. També diu que faran el programa «A l’estiu Barcelona t’acull», que està relacionat amb el reagrupament familiar i que s’adreça a adolescents entre els 12 i 18 anys. Conclou dient que el govern municipal està en la línia del que els demanen, i es compromet a presentar l’informe d’aquí a dos mesos. La Sra. Moraleda agraeix el suport que tots els grups han donat a la proposició i es congratula que s’hagi aprovat per unanimitat. Remarca que és una proposició constructiva, que simplement pretén que hi hagi els recursos suficients a l’abast de NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2351 la ciutadania perquè l’estiu no sigui un període,en què les carències de moltes famílies, tant des del punt de vista de l’alimentació com en altres terrenys, facin que les desigualtats creixin entre els barris de la ciutat i, molt especialment entre els infants,i no només entre els infants, ja que la gent gran, en molts casos, pateix també la disminució de serveis en algunes de les prestacions municipals durant el període estival. Demana al govern municipal que sigui ambiciós també en els criteris d’accés de les famílies a les beques de suport, perquè en molts casos aquests criteris són un pèl restrictius pels temps de crisi actual. En aquest sentit, recorda que ara per a moltes famílies és molt difícil poder pagar, fins i tot, mitja beca i que el lleure és l’excusa perquè molts nens i moltes nenes puguin tenir, com a mínim, un àpat calent al dia. Conclou dient que li ha impressionat molt veure aquests dies en alguns diaris com els presidents dels diferents bancs d’aliments de Catalunya deien que faran la campanya «La fam no fa vacances», per la qual cosa assegura que estaran atents a la presentació d’aquest programa. La Sra. Fandos fa saber que quan van veure que es volia tirar endavant aquesta campanya, es van posar en contacte amb el president del Banc d’Aliments perquè els digués què necessitava, ja que l’Ajuntament de Barcelona estarà al seu costat i, en aquest sentit, recorda que ja l’any passat l’Ajuntament de Barcelona va fer una aportació extraordinària al Banc dels Aliments, i afirma que estan disposats a tornar-la a fer aquest any. Fa saber que el president del Banc d’Aliments els va agrair l’oferiment i remarca que l’Ajuntament de Barcelona té molt clar que el primer de tot és que cap persona d’aquesta ciutat passi gana. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 7. La Comissió de Qualitat de Vida, igualtat, Joventut i Esports acorda: instar el Govern municipal a realitzar gestions amb el menjador social "Reina de la Paz" de les Missioneres de Teresa de Calcuta, per tal d'establir mesures de coordinació i de suport amb l'objectiu de facilitar l'acció d'aquesta institució i l'ajuda que presten envers les persones amb més necessitat. La Sra. Martín presenta la proposició. Exposa que el menjador social Reina de la Paz de les Missioneres de Teresa de Calcuta, de caràcter privat, situat al local annex a la parròquia de Sant Agustí al Raval, dóna un servei d’assistència i suport alimentari, del qual s’encarreguen 7 missioneres i al qual acudeixen diàriament entre 400 i 450 persones de tota mena de perfils:persones autòctones o de fora del país, joves i grans, amb sostre i sense sostre, i habitualment també turistes amb motxilla i ocupes locals i nòmades. Explica que algunes d’aquestes persones provoquen aldarulls tant dins com fora del menjador i a vegades, fins i tot, actuacions violentes, en especial a l’entrada o sortida, fet que distorsiona la tranquil·litat i la pau de les persones que es troben al seu voltant, tant del veïnat com de les mateixes persones que porten aquest menjador. Fa avinent que les missioneres estan fent esforços i prenent mesures per evitar aquesta situació conflictiva, però, tot i això, creuen que és important que el govern municipal faci gestions per oferir tot el suport necessari de reforç i per ajudar les missioneres de Teresa de Calcula perquè puguin continuar desenvolupant la seva important tasca d’ajuda a les persones que ho necessiten amb tranquil·litat. La Sra. Moraleda manifesta el vot a favor del seu grup, ja que opinen que, en aquest cas, cal establir alguna petita mesura o correcció perquè l’acumulació de persones a l’espai públic i, fins i tot, la gestió de les cues d’espera i la gestió interna sigui més eficient. Posa en valor que al Districte de Ciutat Vella hi ha una xarxa molt important d’entitats que, en aquests moments, estan fent suport a les persones amb risc de vulnerabilitat social i remarca que hi ha bastants recursos pel que fa a distribució 2352 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 alimentària. En aquest sentit, considera que la Taula d’Alimentació els ajudarà a visualitzar el mapa d’aquesta distribució, ja que tenen la impressió que hi ha una concentració molt important de recursos a Ciutat Vella i que això, fins i tot en algun moment, pot provocar alguna distorsió. Conclou manifestant que totes les mesures que permetin una millor coordinació amb l’entitat, i també el fet que es tingui en compte les recomanacions fetes per la síndica, són benvingudes per part del seu grup,i creu que segur que el Districte de Ciutat Vella trobarà la manera de poder contribuir a millorar-ne el funcionament. El Sr. Gomà manifesta el seu desacord amb la proposició però afirma, però, que comparteixen el suport a les missioneres de Teresa de Calcuta per la feina que estan fent. També creuen que cal situar aquest recurs en un marc de col·laboració i de coordinació més estreta amb l’Ajuntament de Barcelona a través, per exemple, de l’Acord ciutadà o de qualsevol altre espai que permeti no només solucionar les situacions conflictives que es donen a l’espai públic, sinó també millorar les prestacions que aquest servei d’iniciativa social està oferint avui a la ciutat i al barri del Raval. No obstant això, destaca que no comparteixen en absolut l’aproximació que el Partit Popular té en relació amb els col·lectius més vulnerables de la ciutat, i molt menys quan això llisca cap a situacions de conflictivitat a l’espai públic, ja que aquesta aproximació és d’enduriment de l’ordenança contra les persones sense llar i contra les treballadores sexuals i, per tant, de solucions repressives i policials contra els col·lectius més vulnerables. També opina que un partit polític que ha retallat 26.000 milions d’euros en temes socials i n’ha donat 60.000 per ajudar directament els bancs no pot aixecar cap mena de bandera social. El Sr. Laporta expressa l’abstenció del seu grup, ja que, en primer lloc, tenen dubtes raonables que hagi de ser l’Ajuntament de Barcelona qui coordini els problemes derivats de les aglomeracions d’aquest menjador social,que ja han provocat les queixes del veïnat i dels comerciants de la zona, i, en segon lloc, perquè el govern del Partit Popular, que està portant a una situació d’asfíxia fiscal Catalunya,cau en una greu contradicció. Amb tot, afirma que comparteixen que, en la mesura del possible, s’han d’establir unes línies de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i les entitats que ajuden les persones que ho necessiten. Per acabar, pensen que, fins que no tinguin una política social d’Estat pròpia i amb una dotació decent, cal ajudar a qui ajuda. La Sra. Fandos manifesta el vot a favor del seu grup, perquè un dels objectius prioritaris del govern municipal és garantir la cobertura de les necessitats alimentàries de les persones vulnerables, amb pocs o cap ingrés,de la ciutat. Constata que la ciutat té molts tipus de recursos per cobrir la demanda d’aliments de la ciutat,tant de titularitat municipal com gestionats per entitats i, per tant, hi ha un ampli ventall de tipologies diferents de distribució d’aquests recursos. Coincideix amb la Sra. Moraleda que una de les primeres iniciatives del mapa de distribució d’aliments de la ciutat, que ja està gairebé enllestit, serà precisament visualitzar aquesta pluralitat de recursos de la ciutat i les diferents tipologies, cosa que els permetrà treballar de manera conjunta amb les entitats per fer un model de distribució alimentària de la ciutat, que inclogui diferents recursos, perfils i maneres d’accedir a aquests recursos, amb la finalitat de garantir que s’arriba a totes les persones i a totes les famílies, així com també que es té present la dignificació de la persona que accedeix a aquests recursos i l’optimització de la tasca d’organització territorial per aconseguir una major eficiència. Pel que fa a aquest menjador, posa en valor que fa una feina encomiable, oferint àpats diaris a uns centenars de persones, però diu que es tracta d’un recurs de baixa intensitat, perquè no es demana cap requisit per accedir-hi i, en aquest sentit, explica que el tipus de persones que hi van són les que no volen anar a altres recursos, on se’ls demana més exigència. Fa saber que no tenen cap subvenció de l’Ajuntament de Barcelona perquè no la demanen, però assegura que tenen relació amb l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports i, en aquest sentit, concreta que hi ha un circuit de coordinació entre la responsable del menjador i un treballador social del Servei d’Inserció Social (SIS) per fer el seguiment dels casos que els preocupen especialment pel seu nivell de vulnerabilitat. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2353 Admet que aquest menjador crea unes dificultats al Districte de Ciutat Vella i informa que la Guàrdia Urbana està intervenint diàriament i que les missioneres de Calcuta, conjuntament amb el Districte i amb el SIS, han fet algunes millores per evitar les situacions conflictives com són, per exemple:l’avançament de l’horari d’obertura de les portes a dos quarts de deu del matí;també s’han repartit els torns d’entrada i sortida dels mateixos, espaiant-los en el temps a fi i efecte que no hi hagi aglomeració i s’ha identificat el personal voluntari que regula les cues; i, finalment, s’està fent un treball intern amb les persones usuàries amb l’establiment de tot un seguit de normes. Conclou dient que estan fent aquesta tasca de coordinació i de suport, i assegura que la continuaran fent. La Sra. Martín dóna les gràcies pel suport que ha rebut del PSC i de CiU i també per l’abstenció del UpB, tot i que no comparteix alguns dels comentaris que ha fet el Sr. Laporta. Manifesta, però, que no comprèn el discurs del Sr. Gomà i lamenta la seva negativa, ja que ella en cap moment ha parlat d’una actuació policial, sinó que ha tocat el tema des d’un punt de vista absolutament social per millorar tant l’atenció a aquestes persones com la bona sintonia entre totes les persones que hi acudeixen i, en aquest sentit,opina que si hi ha alguna persona que té alguna problemàtica, s’ha de posar tot el suport necessari perquè se la pugui atendre adequadament. El Sr. Gomà li replica que la seva reflexió anava en el sentit que les polítiques del PP estan agredint les condicions materials de les persones més vulnerables. Li retreu que una persona nouvinguda i malalta, abans tenia dret a l’atenció sanitària i ara no en té; que una persona amb dependència, abans tenia dret a un conjunt de serveis i prestacions i ara no en té; que una persona jove, abans tenia dret a una renda bàsica d’emancipació i ara no en té; i que una persona sense llar si una nit dorm en un banc del Raval, pot ser multada amb una quantitat de fins a 500 euros. Afirma que és per tot això que li sembla contradictori el que proposa ara la Sra. Martín. Considera que si el PP vol rectificar i fer polítiques de suport a aquestes persones, ho tenen molt fàcil, ja que només cal que modifiquin l’Ordenança de civisme, recuperin la renda bàsica d’emancipació, tornin a restablir la universalitat de l’atenció sanitària i els drets de la dependència. Conclou dient que també li sembla molt bé el que fa el govern municipal en relació amb les missioneres de Calcuta, per la qual cosa opina que aquesta proposició és absolutament gratuïta. El Sr. Laporta manifesta un canvi de posicionament del seu grup i ara vota a favor de la proposició, atès que l’Ajuntament de Barcelona ja està col·laborant amb aquesta entitat i que el seu grup estava entre abstenir-se o votar a favor,així com també per la misericòrdia que ha tingut la Sra. Martín a l’hora d’analitzar la seva abstenció. No obstant això, manté les consideracions que ha fet anteriorment de no compartir la política social que està fent el PP, i insisteix en la qüestió que el Govern del PP està provocant una asfíxia financera a Catalunya que és del tot impròpia i que és l’origen de les conseqüències que estan patint en el terreny dels serveis socials. La Sra. Martín dóna les gràcies al Sr. Laporta per aquesta reconsideració de vot. Lamenta els plantejaments del Sr. Gomà que considera totalment erronis i que evidentment no comparteix. Pensa que l’Església fa un paper importantíssim i creu que ara s’atenen moltes més persones que abans. Per acabar, posa en relleu que, amb la solidaritat que hi ha a Barcelona,s’està fent un enorme esforç per atendre l’augment de persones amb necessitats que hi ha actualment. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa l'abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 8. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar el Govern municipal a que, mitjançant els representants municipals als òrgans de govern de l'Hospital de Sant Pau, aquest hospital no implanti noves vies d'atenció 2354 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 sanitària de pagament, pel que això suposa d'inequitat en l'accés d'un hospital públic de la ciutat de Barcelona. La Sra. Ribas presenta la proposició. Exposa que l’Hospital de Sant Pau està dividit en 3 fundacions: la MIA, la Fundació de Recerca i la Fundació de Gestió. Concreta que la proposició fa referència especialment a la Fundació de Gestió que és la que s’ocupa de gestionar les activitats sanitàries del centre hospitalari, en la qual la Generalitat de Catalunya té gairebé el domini total, encara que també hi ha una presència testimonial tant de l’Ajuntament de Barcelona com de l’Arquebisbat. Fa avinent que hi ha dubtes legals sobre si la jurisdicció que afecta aquesta Fundació és pública o privada, cosa que es fa palesa en el fet que una sentència judicial recent ha anul·lat l’eliminació de la paga extraordinària o la reducció del 5%dels treballadors que, en canvi, s’ha aplicat a altres treballadors públics. Remarca que el que demanen en aquesta proposició és que els representants municipals als òrgans de govern de la Fundació de Gestió de l’Hospital de Sant Pau apostin políticament per la vocació pública de l’hospital, que els ha de portar a rebutjar tant les dobles llistes d’espera en funció de si qui paga és el CatSalut o és el pacient, així com també altres posicionaments d’aquest hospital com, per exemple, la negativa a practicar els avortaments dins la normativa vigent. La Sra. Jaurrieta manifesta el vot a favor del seu grup i argumenta que basen el seu posicionament en l’article 23 de l’Estatut d’autonomia diu que totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública. Constata que l’Hospital de Sant Pau té un problema greu de finançament i creu que el fet que no s’hagi resolt el tema estructural d’ingressos respecte a la despesa que representa la seva activitat quotidiana, més les retallades d’un 10% del seu pressupost, ha provocat que s’hagin incrementat en un 43% les llistes d’espera per entrar en quiròfan i en un 36% el temps d’espera per a les consultes. Opinen, però, que la manera de resoldre aquesta problemàtica causada per un menor finançament no passa per cedir els espais públics, que estiguin tancats o no tinguin ús d’atenció sanitària pública, a l’atenció sanitària privada, sinó que creuen que la solució passa per resoldre el problema estructural de la sanitat, en general. Recorda que Catalunya és una de les comunitats autònomes espanyoles que destinen una despesa a la sanitat pública per habitant més baixa i que està molt per sota de la mitjana del conjunt de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, dades que, segons la seva opinió, els hauria de fer reflexionar. També considera que han d’augmentar els ingressos que rep aquest hospital per poder resoldre aquest desequilibri estructural,que s’arrossega des de fa molt de temps, i també han de prestigiar els seus professionals, que han quedat molt tocats en aquests últims temps. La Sra. Pajares expressa el vot en contra del seu grup, ja que pensen que, en aquests moments, l’Hospital de Sant Pau té problemes molt més greus per resoldre que entrar en un debat a partir de notícies aparegudes en la premsa i, per tant, opinen que és un debat que va molt més enllà del posicionament de l’Ajuntament de Barcelona en el Patronat i de la vocació pública, que està convençuda que té l’Hospital de Sant Pau. Manifesta que li sorprèn que la proposició posi: «que aquest hospital no implanti noves vies d’atenció sanitària de pagament pel que això suposa d’inequitable en l’accés dins d’un hospital públic de la ciutat de Barcelona»,quan el grup de la Sra. Ribas ha governat a Catalunya durant vuit anys, i aquesta pràctica s’ha fet sense cap mena de problema, per exemple, a l’Hospital Clínic, i pensa que, si en aquell moment no hi estaven d’acord, ho podien haver resolt aleshores. Per acabar, recorda que quan governaven els grups de la Sra. Jaurrieta i de la Sra. Ribas ja es va fer un reversió per deixar les finances d’aquest hospital a zero i les alerta que, moltes vegades, la vocació pública no és sinònim d’eficàcia en la gestió. El Sr. Laporta expressa el vot en contra del seu grup i lamenta que no s’hagi arribat a un acord transaccional amb la proposta que els va fer arribar el govern municipal i que el seu grup compartia. Confien que el fet que s’implantin eventuals noves vies d’atenció sanitària de pagament no vagi en detriment de la pèrdua d’equitat en l’accés als serveis públics. Pensa que, en tot cas, el que podria succeir, NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2355 és que aquestes vies de pagament a hospitals concertats perjudiquessin interessos d’hospitals privats. Afirma que tots són coneixedors de la delicada situació financera, en què es troba la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de Sant Pau, en un entorn judicialitzat, amb un desequilibri econòmic que arrossega des de fa anys; amb tot,destaca que aquest hospital compta amb un personal de primera categoria, amb una vàlua professional contrastada i també disposa d’una alta tecnologia. Per tot això, pensen que aquesta iniciativa pot ajudar les seves finances i, més enllà del fet que el seu grup és un ferm defensor del model de sanitat pública de Catalunya, vol que quedi ben clar que el seu posicionament no és a favor de la privatització de l’Hospital de Sant Pau, sinó de buscar unes vies perquè aquest hospital tingui un ajut en el seu malmès finançament. La Sra. Iniesta expressa el vot en contra del seu grup. Manifesta el compromís del govern municipal de manera inequívoca per garantir l’equitat en l’accés dels serveis sanitaris públics de la ciutat, cosa que defensen i defensaran sempre en els òrgans de govern, en què participa l’Ajuntament de Barcelona. Celebren que tots consideren que l’Hospital de Sant Pau és un dels hospitals públics de la ciutat, ja que el govern municipal així ho ha defensat en les nombroses reunions ordinàries i extraordinàries que han tingut amb els representants de Salut, amb els representants d’Economia i amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Constata que, malgrat el greu problema de finançament al país, el pla de viabilitat del centre conclou que s’ha de sol·licitar l’increment de la contractació anual pública per part del CatSalut, cosa que significa un augment del finançament públic. Informa que el govern municipal va demanar una esmena transaccional, tenint en compte el context, en què es troba actualment l’hospital,ja que s’ha sol·licitat la tutela jurídica per part del Protectorat de Fundacions. Comunica que van demanar posposar aquesta proposició fins que es resolgui si és la jurisdicció aplicable a aquest hospital és la privada o la pública, i reitera la demanda que es posposi. Matisa que les visites a les quals fan esment ni estaven en llista d’espera, ni sol·licitaven cap prestació de la cartera de serveis, ni es solapaven amb l’horari públic ni amb cap dispositiu. Finalment, expressa que l’únic que volen es poder-hi fer un debat serè. La Sra. Ribas respon al Sr. Laporta que no hi va haver possibilitat d’arribar a un acord, perquè la posició era molt clara i no hi havia un punt de trobada ni pel que fa a retirar la proposició ni quant a la proposta d’esmena transaccional; no obstant això, agraeixen els esforços que hi va fer el govern municipal. Estan d’acord que la situació judicialitzada de l’Hospital de Sant Pau dificulta enormement la seva governabilitat, però els sembla que encara la dificulta molt més l’infrafinançament, al qual el Govern de la Generalitat ha sotmès històricament aquest hospital. De fet, fa saber que l’únic moment, en què es va resoldre aquest infrafinançament va ser amb el contracte-programa que va aplicar la consellera Geli entre el 2004 i el 2010. No entenen el motiu pel qual, el 2011, el Govern de la Generalitat va, per exemple, impedir la tramitació d’un ERO per la seva inactuació i, en canvi, ho van solucionar cessant el gerent, mentre que el 2012la nova Direcció ha obtingut exactament els mateixos resultats. Afirma que hi ha diverses maneres de permetre la utilització privada d’un centre públic com, per exemple, oferir serveis de pagament a aquells que no estan inclosos en el catàleg de serveis del CatSalut, però el que consideren que és un circuit pervers és que el mateix Departament de Salut que retalla el sistema sanitari públic, reduint l’aportació un 10% aquest any, vulgui rendibilitzar les plantes amb llits i el quiròfans que es tanquen degut a aquesta reducció de l’aportació, fent pagar als mateixos pacients que no poden ser atesos a causa d’aquesta reducció. Sol·licita que el govern municipal denunciï aquesta perversió i defensi davant el Departament de Salut la vocació pública de l’Hospital de Sant Pau, tot i que són conscients que no se’n sortirà, però, si més no, el govern municipal conservarà la dignitat davant la ciutadania de Barcelona. Per acabar, agraeix al PSC el seu vot a favor i lamenta el vot contrari de la resta de grups, tot i que afirma que aquest vot contrari no li sorprèn, ja que defensen models molt diferents de sanitat pública a Catalunya. 2356 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 La Sra. Jaurrieta mostra el seu desacord amb l’última frase que ha dit la Sra. Pajares sobre que la vocació pública no és sinònim de bona gestió. En aquest sentit, constata que, el 2003, quan va arribar el govern d’entesa catalana a la Generalitat de Catalunya, el deute acumulat estructural de l’Hospital de Sant Pau era de 65 milions d’euros i que el 2007, amb el pla d’empresa, es va reduir a 17 milions, cosa que demostra que amb una mateixa gestió resulta que les xifres varien molt i que, per tant, això depèn de les intencions polítiques. Comenta que del 2003 al 2011 l’aportació a aquest hospital va augmentar consecutivament i molt per sobre de la mitjana d’ingressos que rebien altres hospitals, ja que se sabia que hi havia un dèficit estructural del seu finançament, mentre s’exclama que en els últims dos anys això no ha estat així, ja que els recursos destinats a aquests hospital han anat minvant. Per acabar,diu que si volen plantejar debats polítics, que els plantegin, però que no utilitzin les xifres econòmiques, ja que, al cap dels anys i quan es van reduint els diners per a la sanitat pública, òbviament les llistes d’espera no fan més que augmentar. La Sra. Pajares reitera que allò que és públic no és sinònim d’eficàcia en la gestió. En aquest sentit, constata que tot i les injeccions que s’han estat fent en aquest hospital, continua tenint un dèficit molt important. El Sr. Laporta insisteix que el seu grup defensa el model de sanitat pública de Catalunya, que és d’excel·lència i que, en aquest cas, s’ha d’adaptar a la situació excepcional que viu el país i també aquest hospital. Concreta que les noves vies d’atenció sanitària de pagament han d’estar tutelades per uns mecanismes d’avaluació i de control per part de l’Administració pública i,per tant, el que demanen és que es confiï en l’Administració sanitària que,en les darreres tres dècades,ha demostrat que sap fer la feina. Per acabar, reitera que no estan plantejant ni estan defensant la privatització de l’Hospital de Sant Pau, sinó que estan intentant optimitzar l’ús d’una sèrie de recursos que té l’hospital per millorar el seu malmès finançament. La Sra. Iniesta creu que el govern municipal anterior va fer una aposta clara per l’Hospital de Sant Pau, tant amb el contracte-programa com amb l’hospital nou, però puntualitza que els van demanar que posposessin aquesta proposició perquè creuen que s’ha de resoldre primer la naturalesa jurídica de l’hospital. Destaca que el govern municipal ha treballat intensament perquè realment hi hagi una defensa d’un major pressupost públic i assegura que el govern municipal no està a favor de la privatització d’aquest hospital. Per acabar, afirma que tots els grups polítics tenen la porta oberta de la Delegació de Salut per disposar sempre d’una informació transparent, i també manifesta que el govern municipal defensa l’equitat en l’accés als serveis sanitaris. La Sra. Iniesta expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot contrari del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot contrari d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal UpB: 9. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda donar compliment al compromís adquirit amb l'Associació de Veïns i Veïnes de l'Esquerra de l'Eixample i destinar l'espai que el complex comercial les Arenes ha cedit a l'Ajuntament de Barcelona a un equipament juvenil. El Sr. Laporta presenta la proposició. Recorda que, en el mandat 2004-2007, l’Ajuntament de Barcelona va arribar a un acord amb la constructora del complex de les Arenes perquè cedissin 200 m2 del centre per a ús públic i que el Districte de l’Eixample va arribar a un acord amb les associacions de veïns i veïnes de l’Esquerra de l’Eixample per destinar aquest espai a un equipament juvenil. La Sra. Jaurrieta manifesta el vot a favor del seu grup, ja que creuen que el Districte de l’Eixample, que és el que té més població de tota la ciutat, està infradotat d’equipaments juvenils i perquè consideren que s’han de respectar els compromisos adquirits,atesa la realitat d’aquest districte. Opinen que cal fer de NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2357 nou el calendari, el pressupost i les prioritats del pla d’equipaments juvenils. Afegeix que, mentre aquest nou pla no existeixi, el seu grup es guiarà pel pla d’equipaments vigent i donarà suport a totes les iniciatives que provenen dels acords prèviament adquirits. La Sra. Pajares expressa l’abstenció del seu grup, ja que tot i que entenen que va ser una petició del Districte de l’Eixample, no quedava clar el tipus d’equipament que volien per al barri. Recorda que el seu grup sempre ha estat contrari al Pla d’equipaments 2008-2015, que es va aprovar el maig del 2008, ja que considerava que hi ha una gran inversió, a més, d’una complexitat en els equipaments que es volien construir. Afirma que han defensat sempre un altre model d’equipaments juvenils per a la ciutat adaptat a les necessitats del jovent, però també adaptant-lo al context econòmic del moment, per la qual cosa han sol·licitat, en moltes ocasions, el replantejament del Pla d’equipaments juvenils. Creuen que no és tan sols un tema de voluntat política, sinó també de recursos econòmics, que en aquest moment no són il·limitats, cosa que han de tenir en compte per posar un límit a la despesa. També pensen que hi ha diverses modalitats d’equipaments que es podrien construir en aquest espai de les Arenes i demanen al govern municipal que cerqui un ús a l’espai més d’acord amb les necessitats dels veïns i de les veïnes i que es valori la possibilitat de destinar-lo a activitats, per exemple, creatives, i destinades a totes les franges de població. La Sra. Sanz expressa el vot a favor del seu grup. Creuen que aquesta proposició evidencia la necessitat d’activar el pla d’equipaments juvenils de la ciutat. Fa saber que han parlat a bastament amb el regidor de Joventut, el qual s’ha compromès personalment, en diferents ocasions, a convocar una reunió per prioritzar entre els diferents grups municipals, el Consell de la Joventut de Barcelona, els diferents actors i també els districtes, una proposta que els permeti dissenyar un nou camí per aconseguir acabar tot un seguit d’equipaments juvenils, que són necessaris i alguns dels quals ja són urgents. Constata que, des del 2011,el Pla d’equipaments està mort, ja que amb l’excusa que s’estava fent un pla de joventut i que calia fer aquesta priorització i un calendari, fa dos anys que el govern municipal no inverteix cap euro en equipaments juvenils ala ciutat. Destaca que no han tingut cap espai per parlar-ne i opina que és urgent tenir-lo. S’exclama que després del pacte entre el govern municipal i el PPC tampoc s’ha destinat cap euro del primer paquet de 103 milions d’euros a equipaments juvenils i es queixa que, a més, encara no saben què passarà amb els 93 milions d’euros restants. Opina que tampoc hi ha voluntat política de definir uns equipaments juvenils per a la ciutat en els plans d’actuació de districte, en què hi ha l’horitzó del 2015. Sol·licita al govern municipal que convoqui aquesta reunió per parlar del pla d’equipaments juvenils i en la qual puguin definir, d’una vegada per totes, aquestes prioritats i els equipaments que són més urgents i que, després, el govern municipal es comprometi a invertir els diners que calgui per donar a la ciutat de Barcelona els equipaments juvenils que siguin necessaris. Pensen que és indiscutible que al Districte de l’Eixample, tant a la part esquerra com a la dreta, és necessari un equipament juvenil de referència, i concreta que la proposta principal és que sigui l’espai jove. Recorda que, en el Pla d’equipaments, aquest espai jove havia d’anar ubicat a l’equipament de la Model i, per tant, indica que la proposta de les Arenes va ser feta a posteriori pel Districte, quan la previsió de l’equipament de la Model ja s’intuïa que anava amb retard. Conclou reiterant que els convoquin a una reunió perquè puguin prioritzar conjuntament i, sobretot, demana que hi hagi el compromís del govern municipal amb aquesta inversió. La Sra. Vila excusa l’absència del regidor de Joventut, ja que, com que també és regidor de Comerç, avui tenia una altra responsabilitat que havia d’atendre. Agraeix els comentaris que s’han fet perquè van en la línia també dels plantejaments que fa el govern municipal i, sobretot,perquè veuen que hi ha una voluntat d’asseure’s i abordar aquestes prioritats i els punts de vista diferents que segurament tenen cada un dels grups. 2358 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Manifesta el vot a favor del seu grup. Destaca que el govern municipal actual es va fer seu el Pla d’equipaments vigent i que això continua sent així. Afirma que també comparteixen els objectius d’aquest Pla i pensen que evidentment ha de ser el millor instrument a partir del qual es creï la Xarxa d’Equipaments Juvenils de la ciutat de Barcelona. Assegura que la voluntat del govern municipal és continuar fent esforços, conjuntament amb el Districte de l’Eixample, per posar en marxa aquest equipament que s’havia marcat com a prioritari. Destaca també que no es tanquen cap porta a explorar possibles nous emplaçaments als districtes per ubicar aquests equipaments juvenils. Concreta que, en el cas de l’Eixample per les dimensions del districte i la població que té, és important que siguin creatius i capaços d’aprofitar totes les oportunitats. Assegura que es constituirà el grup de treball, en el qual tots els grups podran fer arribar al govern municipal les propostes de prioritzacions. Fa palès que, mentrestant, el Pla d’equipaments és ben vigent com ho demostra el fet que van inaugurar el Punt d’Informació Jove de l’Eixample. Conclou dient que el govern municipal considera que l’espai que es crearà serà molt oportú, molt eficient i també molt conciliador perquè aquest pla d’equipaments pugui tirar endavant, tenint en compte la situació actual i el jovent de la ciutat. El Sr. Laporta agraeix el posicionament favorable del PSC, d’ICV-EiA i de CiU. Matisa que la població del Districte de l’Eixample és de 267.534 persones, de les quals 22.800 són joves. En aquest sentit, diu que la falta d’equipaments públics en funcionament és evident, ja que la Casa Groga resta tancada, excepte dissabtes i diumenges, que és quan l’Esplai Xirocfa les activitats de l’esplai. Conclou manifestant que estan expectants per participar en la reunió per desenvolupar el pla d’equipaments juvenils, i celebra l’aprovació d’aquesta proposició, tot i que respecta l’abstenció del PPC. La Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa l'abstenció del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 10. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: que el Govern municipal insti a la Generalitat de Catalunya a no retallar ni demorar més els pagaments de les subvencions, ajuts i factures a les entitats del tercer sector social, per tal que puguin seguir prestant amb continuïtat les atencions a les persones més desfavorides. La Sra. Martín formula el prec. Exposa que el crit d’alerta fet per les entitats socials de Barcelona i de la resta de Catalunya s’ha fet sentir una vegada més amb la denúncia d’un deute de més de 435 milions d’euros per part de la Generalitat de Catalunya, que recau sobre la precària situació de les entitats del Tercer Sector. Afirma que, en l’actual context d’emergència social i econòmica, els únics que estan responent davant les persones més vulnerables són els Serveis Socials bàsics, les entitats i els seus professionals, i que són els ciutadans i les ciutadanes que, aplicant el sentit comú i la lògica del compromís social, estan aguantant l’embranzida a Catalunya. En aquest sentit, diu que aquesta situació, que s’arrossega des de fa temps, està suposant l’enfonsament progressiu del Tercer Sector que atén més d’un milió de catalans amb necessitats bàsiques, ja que està provocant ERO i tancament d’empreses, situació que ja va ser anunciada tant per la Taula del Tercer Sector com per diferents informes independents. Fa saber que les entitats denuncien públicament, a través dels mitjans de comunicació, que malgrat l’arribada del Fons de liquiditat autonòmic, el Govern de la Generalitat no està efectuant els pagaments compromesos a les entitats i a la resta de proveïdors de serveis socials, i concreta que dels 435 milions d’euros, 280 corresponen només al Departament de Benestar i Família. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2359 La Sra. Fandos li accepta el prec. No obstant això, retreu a la Sra. Martín que pensi que la Generalitat de Catalunya no paga perquè no vol, quan la realitat és que no paga perquè li deuen diners i, en aquest sentit, puntualitza que l’Estat espanyol deu a Catalunya 1.689 milions d’euros, dels quals ara els han dit que els en pagaran 850, quan el dèficit fiscal de Catalunya se situa en 16.409 milions d’euros. Demana a la Sra. Martín que reclami al Govern de l’Estat espanyol, que governa el seu grup, que pagui a la Generalitat de Catalunya, ja que si l’Administració de l’Estat paga a la Generalitat de Catalunya, està convençuda que la Generalitat de Catalunya pagarà de seguida al Tercer Sector. La Sra. Martín agraeix l’acceptació del prec, ja que és de sentit comú i de lògica el que demanen. Li replica que el Govern de l’Estat espanyol va enviar a la Generalitat de Catalunya, a través del Fons de liquiditat, 5.023 milions d’euros el 2012 i 9.073 milions d’euros el 2013 i, en aquest sentit, s’exclama que la Generalitat de Catalunya ha distribuït aquests diners, donant preferència a temes com, per exemple, els identitaris per damunt de les necessitats socials. La Sra. Fandos li replica que no digui coses que no són. Afirma que el que ha permès l’Estat espanyol és que la Generalitat de Catalunya s’endeuti més i aquesta no és una manera d’ajudar, sinó que ho és d’enfonsar encara més. Reitera que el que ha de fer l’Estat espanyol és pagar a Catalunya els 1.689 milions d’euros que li deu. Assegura que la Generalitat de Catalunya ha prioritzat a l’hora de pagar nòmines, de pagar metges i mestres, de pagar sanitat i també de pagar al Tercer Sector, ja que si bé no van pagar el mes de juliol, els altres mesos s’està pagant,tot i que amb retard, i afirma que el govern municipal és el primer que ho demana, ja que els ho estan reclamant les entitats. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 11. Que el Govern municipal reactivi l'Observatori de Drets Humans de Barcelona. El Sr. Gomà formula el prec. Exposa que en el mandat passat, a través de la Regidoria de Drets Civils, es va crear l’Observatori dels Drets Humans de Barcelona, que té la missió fonamental d’observar periòdicament la situació dels drets humans a la ciutat, amb la voluntat d’enfortir el posicionament de Barcelona com a ciutat referent en el respecte als drets humans. Explica que, en aquell moment, es va establir que cada any hi hauria un informe, ja fos general o específic i, en aquest sentit, concreta que el 2010 es va fer públic el primer informe general i es va crear una xarxa amb una vintena d’entitats col·laboradores, que aportaven també la seva perspectiva d’observació dels drets humans, cosa que li conferia la categoria de projecte de ciutat. Es lamenta, però, que aquesta dinàmica s’ha estroncat amb el nou govern municipal, ja que, fins i tot, l’últim informe elaborat sobre els drets humans de les persones amb diversitat funcional no s’ha publicat. Dóna a conèixer que es va fer una darrera reunió amb les entitats, les quals van valorar positivament l’existència de l’Observatori. Per tant, consideren que no hi ha cap motiu perquè s’hagi estroncat aquesta dinàmica i volen que el govern municipal es comprometi a reprendre la dinàmica de l’Observatori perquè Barcelona continuï disposant d’aquest instrument. La Sra. Vila li accepta el prec, tenint en compte que les funcions i els objectius de l’Observatori ja s’estan duent a terme i impulsant des de l’Oficina per la No Discriminació. Comunica que des de la Regidoria de Dona i Drets Civils s’està treballant per promocionar i fer encara més rellevant i útil la feina que es fa i els serveis que es presten des d’aquesta Oficina, en què també hi ha un vessant molt important de sensibilització i de coneixement sobre l’estat dels drets humans fonamentals a la ciutat. Fa avinent que intenten anar millorant els mecanismes i els continguts, que fins ara es vehiculaven a través de l’Observatori, per tal d’assolir els objectius d’eficàcia i d’eficiència en tot allò que és de l’Ajuntament de Barcelona i que té un caràcter públic. Assenyala també que són conscients que és imprescindible el 2360 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 contacte permanent amb les entitats que treballen en diferents àmbits en la defensa dels drets humans. Conclou dient que, des de l’Oficina per la No Discriminació es continua treballant en aquesta línia, cosa que no treu, però, que no es plantegin també fer-ne millores per ser més eficients i tenir un coneixement més de primera mà de l’estat real d’aquests drets fonamentals a la ciutat. El Sr. Gomà agraeix l’acceptació del prec. Aclareix que el que demanen amb aquest prec és la reactivació de l’Observatori dels Drets Humans de Barcelona, que consideren que no és substituïble ni és intercanviable per l’Oficina per la No Discriminació ni per cap altre espai. Puntualitza que aquesta Oficina és un servei municipal que continua fent les seves funcions i que també és important i rellevant, però que no és l’Observatori dels Drets Humans de Barcelona. Per tant, consideren que l’acceptació d’aquest prec implica el compromís del govern municipal a reactivar la dinàmica de treball amb la vintena d’entitats i amb el compromís que hi haurà una observació periòdica, municipal i associativa dels drets humans i que això produirà al final de cada any un informe que permeti objectivar i avaluar l’evolució dels drets humans a la ciutat. La Sra. Vila confirma que això és així. També posa en valor que val la pena veure l’impacte que pot tenir la feina feta amb totes les eines que tenen a la seva disposició, ja bé siguin directament de titularitat o de gestió municipal, o ja bé siguin espais creats amb la societat civil. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 12. Que el Govern municipal destini una aportació extraordinària al Servei Municipal d'Assistent Personal de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat per tal de poder atendre les persones que actualment es troben en llista d'espera. El Sr. Laporta formula el prec. Remarca que el servei d’assistent personal és un suport necessari perquè persones amb discapacitat puguin dur a terme les seves activitats quotidianes i, en aquest sentit, s’exclama que la partida pressupostària disponible per oferir aquest servei no és suficient per atendre tota la demanda, ja que actualment hi ha unes deu persones en llista d’espera. El Sr. Gomà fa saber al Sr. Laporta que la regidora ha hagut de marxar i que li respondrà el Sr. Miret. El Sr. Miret no accepta el prec, ja que demana que s’ampliï el pressupost per a les persones que es troben en llista d’espera i des de l’IMD li han dit que no hi ha cap llista d’espera, sinó que hi ha 15 persones que hi podrien estar interessades,amb les quals l’IMD està parlant perquè tinguin plena consciència de què és el que comporta això, ja que també suposa renunciar a altres prestacions. Concreta que són 8 de grau 3 que tindrien un total de 174 hores més, i 7 persones de grau 2 que tindrien 161 hores més per persona, Explica que el 2011, tot i que estava reflectit en els pressupostos generals de l’Estat espanyol una aportació de 800.000 euros a través del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, aquesta aportació no es va fer i l’han hagut de cobrir a través de l’IMD per un import d’uns 779.000 d’euros aproximadament, destinats adonar servei a 30 persones. Conclou afirmant que, si realment faltessin diners, farien l’ampliació de pressupost, però indica que, en aquest moment, tenen una plaça vacant, ja que encara estan parlant amb les15 persones interessades. El Sr. Laporta lamenta que no li acceptin el prec, tot i que celebra que s’estigui a sobre d’aquesta qüestió. Amb tot, fa confiança en l’opinió dels experts quan diuen que no hi ha llista d’espera, malgrat que ell tenia una informació diferent. El Sr. Miret reitera que les dades que té són les que li han passat des de l’IMD. El Sr. Laporta demana que continuïn les converses amb les 15 persones. El Sr. Miret ofereix al Sr. Laporta la possibilitat que el gerent de l’IMD el mantingui informat de manera particular. El Sr. Laporta li agraeix i li accepta l’oferiment. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2361 El Sr. Miret diu que encarregaran al Sr. Lamiel que es mantingui en contacte amb el Sr. Laporta per passar-li la informació. Es dóna per tractat. 13. Que el Govern municipal expressi el seu suport al projecte "sense sostre", faci seus els objectius del projecte i planifiqui l'obertura d'espais municipals que comptin amb els equipaments i instal·lacions necessàries per poder-lo desenvolupar plenament. El Sr. Laporta formula el prec. Afirma que pitjor que ser pobre és no ser ningú i constata que aquesta és la situació, en què es troben les persones sense sostre. Informa que hi ha hagut una transacció del text amb el govern municipal. La Sra. Fandos li accepta la nova proposta de prec amb la qual hi estan totalment d’acord. Manifesta que per al govern municipal l’atenció integral a persones vulnerables és una prioritat, ja que pensen que, a una ciutat com Barcelona, cap persona hauria de dormir al carrer per no tenir un lloc on anar i, en aquest sentit, afegeix que aquestes persones normalment no només tenen el problema de no tenir un sostre, sinó que moltes vegades necessiten una atenció integral. Anuncia que properament obriran un nou equipament per a persones vulnerables,amb noranta places, gestionat per l’Hospital de Sant Joan de Déu. També posa en relleu que s’han incrementat les places de l’Operació Fred,en la qual,participen 27 entitats, a través de l’Acord ciutadà i de la Xarxa d’Atenció. Tot i així, expressa que la voluntat de l’equip de govern és treballar, sempre que sigui factible, totes les propostes que els arribin. La Sra. Figuerola informa que al voltant del mes de novembre va fer una reunió amb el responsable de persones vulnerables, amb el gerent del Districte de Sant Andreu i aquesta entitat, en la qual els van plantejar la idea d’obrir un equipament on poguessin passar la nit dotze persones, i van quedar que, quan tinguessin el projecte més avançat, s’hi posarien a treballar conjuntament amb els professionals municipals i els integrarien a la taula de les entitats que treballen amb persones que viuen al carrer. El Sr. Laporta agraeix l’acceptació del prec. Aclareix que són persones que ni demanen ni utilitzen l’ajuda que se’ls ofereix i que, per tant, ells mateixos se senten que no són res. Per acabar, valora positivament totes les accions que s’estan fent en aquesta direcció. Es dóna per tractat amb el redactat següent: Que el Govern municipal estudiï el projecte "sense sostre", valorant els objectius del projecte i la proposta d'obertura d'espais i instal·lacions necessàries per poder desenvolupar l'atenció a persones sense sostre. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 14. Quina ha estat la demanda atesa i la demanda denegada, en nombres absoluts, per part dels Centres de Serveis Socials de la ciutat durant l'any 2012, en relació als ajuts econòmics d'inclusió. La Sra. Díaz formula la pregunta. Argumenta que la fan perquè no els surten els números, ja que, d’una banda, el nombre d’ajuts econòmics d’inclusió ha estat de 15.679 en valors absoluts, cosa que correspon aproximadament al 0,9% dels 1.615.000habitants que té la ciutat, mentre que, de l’altra,la taxa d’atur de la ciutat està al voltant del 12%. El Sr. Miret insisteix que no hi cap demanda denegada i, en aquest sentit, afirma que faran una revisió dels criteris que actualment segueixen els professionals dels Serveis Socials. Matisa que els ajuts a entitats han passat de 3 a 9 milions d’euros, cosa que significa que no solament treballa el bloc del corpus de Serveis Socials a través de l’Institut Municipal de Serveis Socials, sinó que també hi ha la xarxa 2362 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 ciutadana que treballa amb recursos propis i també amb recursos de l’Ajuntament de Barcelona. La Sra. Díaz agraeix al Sr. Miret la revisió dels criteris, però afirma que no parlen del mateix. Puntualitza que el que volen saber és el nombre de persones que no hi tenen dret segons la legislació vigent i que van als centres de Serveis Socials. En aquest sentit, assegura que la demanda no està coberta al cent per cent, senzillament perquè és impossible, ja que s’han donat 52 PIRMI a la ciutat de Barcelona, quan hi ha 112.000 persones a l’atur, i quan sembla que les seves dades són que n’hi ha 4.700 sol·licituds denegades i 14.600 extingides. Diu que, en tot cas, s’ha cobert la demanda de totes les persones que complien uns criteris, però constata que hi ha una llarga cua de persones que s’hi han quedat a les portes. Conclou dient que no li ha respost la pregunta. El Sr. Miret insisteix que s’atenen totes les persones que tenen una necessitat, segons els criteris establerts pels professionals dels Serveis Socials i, per tant, el que proposa és que aquests professionals revisin aquests criteris. Es dóna per tractada. 15. És coneixedor el govern de la ciutat que s'hagi previst alguna modificació en la distribució de centres del Programa d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva a la ciutat de Barcelona i d'una possible modificació de la cartera de serveis que presten aquests centres? La Sra. Jaurrieta formula la pregunta. Afirma que aquest servei fa de pont entre l’atenció primària i l’atenció hospitalària, i remarca el criteri de descentralització i de diversitat. Argumenta que formulen aquesta pregunta, perquè els han arribat comentaris sobre la possibilitat que aquest programa es modifiqui. La Sra. Iniesta li respon que, quan van formular la pregunta, no tenia cap mena de coneixement d’una modificació de centres o de la cartera de serveis i que, per això, ho va preguntar. Comunica que li han dit que s’està estudiant la possibilitat d’un nou punt d’atenció, que és el CAP Roger de Flor, on es prestaria l’assistència a les dones que actualment es visiten a la Sagrada Família i també una part de les dones que es visiten al CAP Manso. Conclou dient que des del Consorci els han informat que la cartera de serveis no es modifica, sinó que s’amplia, passant de vint-i-nou a trenta punts territorials del Programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva(PASSIR). La Sra. Jaurrieta es congratula que això sigui així. Fa saber que avui s’ha publicat un informe referent a la salut del Raval, en què es diu que s’ha d’incidir en la salut sexual i reproductiva, sobretot,pel que fa als embarassos no desitjats i a les infeccions de transmissió sexual en aquest barri, ja que el Raval està a la cua en aquest tipus d’indicadors. La Sra. Iniesta reitera que la resposta que ha donat és la informació que el Consorci Sanitari de Barcelona els ha fet arribar. Remarca que el govern municipal creu fermament en la prevenció, tot i que admet que hi poden haver diferències en temes de salut a la ciutat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 16. Quines són les despeses de manteniment finançades per l'Ajuntament de Barcelona en els equipaments socials acabats i pendents de posada en funcionament del Conveni d'Equipaments Socials 2005-2007 (residència Via Favència, residència Mas Sauró, CRAE Urrutia i CRAE Pujades) desglossades per concepte i quin és el calendari de previsió de posada en funcionament dels esmentats equipaments? La Sra. Martín formula la pregunta. La Sra. Figuerola li respon que els CRAE d’Urrutia i de Pujades s’han obert aquest primer trimestre i que estan funcionant amb normalitat. Informa que la residència de gent gran de Via Favència i la residència per a persones amb NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2363 discapacitat de Mas Sauró estan acabades, però que encara no els han comunicat la data d’obertura. La Sra. Martín li pregunta si s’ha llegit bé la pregunta. La Sra. Figuerola li respon que l’Ajuntament de Barcelona no té cap despesa de manteniment en aquests equipaments socials pendents de posada en funcionament, ja que l’únic que fa és cedir els terrenys, on després construeix la Generalitat de Catalunya, la qual també es fa càrrec del seu manteniment i de la seva gestió. La Sra. Martín agraeix la resposta a la Sra. Figuerola i es congratula que, si més no, els dos CRAE estiguin ja funcionant. Comenta que han formulat aquesta pregunta, perquè estan preocupats per la no posada en marxa d’uns equipaments, que estan acabats des del setembre del 2011, com són la residència per a la gent gran de Via Favència, que té capacitat per a cent places i en la qual es va fer una inversió d’11 milions d’euros, i la residència per a persones amb discapacitat del Mas Sauró, que compta amb seixanta places i on es va fer una inversió de 6,6 milions, segons ha publicat La Vanguardia. Diu que a aquesta preocupació, cal afegir les despeses de manteniment d’un servei de vigilància adequat per garantir- ne la seguretat i, tot i que admet que el paga la Generalitat de Catalunya, s’exclama que es faci aquesta despesa en un moment, en què no hi ha recursos. La Sra. Fandos li demana que l’Estat espanyol els passi els diners perquè la Generalitat de Catalunya tingui la capacitat econòmica per posar en marxa aquests equipaments. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 17. Quins elements justifiquen i com explica el Govern municipal la decisió d'adjudicar el lot 3 de la gestió del servei d'habitatges d'inclusió amb suport socioeducatiu a una entitat licitadora que realitza una oferta amb una baixa econòmica temerària? El Sr. Gomà formula la pregunta. Exposa que, tot i que el límit de baixa temerària es va situar en el 13,45%, set de les vuit entitats licitadores, fent un esforç, s’hi van ajustar, mentre que la vuitena va fer una oferta temerària posant aquest límit al 17,72%. En aquest sentit, els va sorprendre que donessin la màxima puntuació a l’empresa que va fer aquesta oferta temerària,ja que el missatge que se’n desprèn és que si fas l’esforç per ajustar-te al marc que estableixen les bases tens un càstig, mentre que si fas una oferta temerària tens el premi d’obtenir la màxima puntuació. Tanmateix, diu que, com que amb baixa temerària no es pot donar, el concurs es va declarar desert, però s’exclama que en un tràmit posterior se li va acabar adjudicant el contracte a l’empresa que havia fet l’oferta temerària. Conclou demanant una explicació pública del per què ha passat aquesta situació. El Sr. Miret li confirma que el percentatge de baixa de Prohabitatge va ser del 17,72%. Dóna a conèixer que des de l’Assessoria Jurídica li han explicat que, quan es supera el percentatge establert als plecs, de presumpció de baixa desproporcionada, no és que queda automàticament descartada l’empresa ni es declara el concurs desert, sinó que la normativa estableix que es requereixi l’empresa perquè demostri amb arguments que pot articular aquesta proposta a la baixa. Fa saber que Prohabitatge, és una empresa del Tercer Sector especialitzada en l’àmbit dels habitatges d’inclusió, i que va argumentar, d’una banda, la no existència de marge empresarial, en la mesura que es tracta d’una entitat sense ànim de lucre, que manté una rigorosa política de tresoreria que li permet no imputar despeses financeres i, de l’altra, que participa en cooperatives de serveis financers, la qual cosa també abarateix molt el cost del finançament. Explica que, a la vista d’aquest plantejament, es va fer una revisió de les despeses de funcionament i de personal, i els tècnics van considerar que aquests punts per sobre del percentatge que s’establia en el plec es podien justificar i que, per tant, aquest era el criteri raonable. 2364 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Per acabar, anuncia que,en el marc de la comissió que està creada a l’efecte, aquests propers dies es formaran dos grups de treball: l’un, per treballar el tema de les baixes temeràries i, l’altre, per discutir sobre la ponderació dels judicis de valor. El Sr. Gomà discrepa, ja que legalment es poden establir trams de penalització a les ofertes que van més enllà de la baixa temerària, cosa que fa que immediatament l’empresa no tingui el màxim de punts, sinó que els punts es van reduint quan l’empresa va superant trams més enllà del límit de la baixa temerària, i comenta que, si això s’hagués fet així, aquesta baixa temerària s’hauria paralitzat. Amb tot, puntualitza que el que diu no té res a veure ni va en contra de l’entitat guanyadora del concurs. Per acabar, opina que són elements de reflexió que es podran debatre en el grup de treball i ofereix el suport del seu grup perquè això sigui així. La Sra. Fandos aclareix que tot aquest procés s’ha fet amb els informes positius de la Secretaria i de la Intervenció de l’Ajuntament de Barcelona. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 18. Que s'informi de l'estat d'execució de la proposició aprovada a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, de 19 de juny de 2012, amb el contingut següent: La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda que l'Ajuntament de Barcelona busqui, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, la fórmula de finançament que permeti finalitzar la primera fase de les obres d'ampliació i millora de l'Hospital del Mar del Parc de Salut Mar, i es comprometin a dur-les a terme dins el mandat 2012-2015, informant a aquesta Comissió de les gestions realitzades i dels nous calendaris, abans de finalitzar aquest any. La Sra. Jaurrieta formula el seguiment de la proposició. Recorda que fa quasi un any que es va presentar i aprovar per unanimitat aquesta proposició i s’exclama del retard i, per tant, volen saber l’ajust dels nous calendaris i les gestions que s’hi han fet. La Sra. Iniesta li contesta que el govern municipal pensa que és prioritari per a la ciutat acabar la fase 1 de les obres de l’Hospital del Mar i que així ho han manifestat a la Comissió Mixta Generalitat de Catalunya-Ajuntament de Barcelona i a la Comissió Permanent del Consorci. Respon que les gestions realitzades, tant en la Generalitat de Catalunya com en l’Ajuntament de Barcelona,han consistit a donar a conèixer l’oportuna transferència de crèdit i, en aquest sentit, recorda que, tot i que ja s’han invertit 42 milions d’euros en les obres, cal una inversió de 25 milions d’euros per acabar-les. Explica que la Generalitat de Catalunya,com que no té el pressupost aprovat, va desestimar inicialment aquesta proposta, mentre que la resposta del Consorci va ser que està pendent d’un pla d’inversions, i afegeix que el fet que l’Ajuntament de Barcelona no compti amb un pressupost aprovat, dificulta poder dur a terme les noves inversions a la ciutat. Conclou dient que la fase 1 de les obres és una aposta estratègica, tant per al Districte de Ciutat Vella com pel de Sant Martí, i assegura que el govern municipal continuarà buscant les fórmules que permetin l’acabament d’aquestes obres. Recorda que es van iniciar el 2008 i que es van aturar el 2010, perquè es va prioritzar, una vegada iniciades aquestes obres, les de l’Hospital de Reus i les de l’Hospital de Manresa. La Sra. Jaurrieta s’exclama que fa deu mesos de la proposició i que la Sra. Iniesta no els n’ha explicat res més que les gestions fetes. Manifesta que l’és igual el moment, en què es van aturar les obres, ja que l’únic que li preocupa és que fa tres anys que continuen aturades. Remarca la importància d’aquest hospital per donar cobertura sanitària als més de 300.000 habitants dels districtes de Ciutat Vella i de Sant Martí, que tenen, ara per ara, les pitjors urgències de tota la ciutat, ja que no estan condicionades per a la població existent. Per acabar, demana al NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2365 govern municipal que avancin en aquest tema perquè el seu grup no pararà fins que les obres de l’Hospital del Mar del Parc de Salut Mar i les seves urgències siguin una realitat. La Sra. Iniesta li retreu que digui que l’és igual el moment, en què es van aturar les obres, perquè això va ser quan governava el grup de la Sra. Jaurrieta i després d’haver fet una despesa de 42 milions d’euros. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 19. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució del prec següent, aprovat en la sessió de 15 de maig de 2012: Instar al Govern de la Generalitat a posar en marxa, de forma prioritària, el carnet del cuidador que identifiqui a les persones cuidadores habituals dels pacients amb Alzheimer i altres demències, per tal que puguin acompanyar aquests pacients en l’accés als serveis sanitaris i la realització de proves complementàries, millorant l’atenció, l’accessibilitat i la confidencialitat d’atenció d’aquestes persones al sistema sanitari. La Sra. Pajares formula el seguiment de la proposició. Argumenta que aquesta proposició és una iniciativa necessària, ja que a Barcelona hi ha al voltant d’unes 110.000 persones cuidadores de persones malaltes i de persones grans. Opina que la targeta té un cost mínim i, en canvi, els beneficis que aporta són molt importants tant per als malalts com per als familiars que els cuiden i també per als professionals sanitaris, perquè suposa un estalvi de costos i de temps,alhora que humanitza l’assistència sanitària donada a aquestes persones. Recorda que, durant la presentació del prec, la Sra. Iniesta els va dir que hi hauria una experiència pilot a Barcelona,mitjançant la targeta «Cuida’m». S’exclama, però, que a la pàgina web del Departament de Salut aquesta experiència pilot no apareix i li’n demana explicacions, així com també vol que, si en tenen més dades, els les facilitin. La Sra. Iniesta respon que no sap el motiu pel qual no apareix aquesta experiència pilot a aquesta pàgina web, però afirma que l’experiència s’estendrà concretament al barri de l’Esquerra de l’Eixample en el primer semestre d’aquest any, i anuncia que al final se’n farà l’avaluació. Manifesta que van acceptar el prec,ja que són conscients de la importància dels cuidadors i de les cuidadores, tal com es reflecteix en el PAM salut. Recorda que ja els van informar sobre la targeta «Cuida’m», que identifica els pacients fràgils i que ofereix moltes possibilitats, no només als malalts d’Alzheimer, sinó també a altres que requereixen un cuidador o cuidadora. Assenyala que el 2007 el govern municipal anterior ja va posar en marxa la xarxa de famílies cuidadores i, en aquest sentit,hi ha molts elements que poden continuar. Afirma que les xarxes ja en tenen coneixement i anuncia que hi ha prevista una presentació. La Sra. Pajares expressa que el seu grup estarà amatent a la implantació de l’experiència pilot en aquesta zona de Barcelona, tot i que pensen que els resultats seran positius i, per tant, anuncia que, quan en tinguin els resultats, demanaran que s’implanti a tot Barcelona. La Sra. Iniesta matisa que han escollit el barri de l’Esquerra de l’Eixample, perquè és una de les zones de la ciutat,on hi ha més gent gran. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 20. Que el Govern municipal executi la proposició aprovada a la sessió de 5 de març de 2013 d'aquesta Comissió amb la redacció següent: La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar el Govern municipal a: presentar a la propera sessió d'aquesta comissió un informe que inclogui la justificació de l'estat d'inversió de l'Equipament Infantil-Centre Obert Tronada a Can Peguera, així com un calendari d'execució i posada en funcionament en aquest mandat (2011-2015) i, si escau, del Casal Infantil del Turó de la Peira. 2366 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 La Sra. Sanz formula el seguiment de la proposició. Pregunta el motiu pel qual no han donat compliment a aquesta proposició i es qüestiona si realment el govern municipal vol o no dur a terme aquest projecte i, per tant, si vol o no dignificar aquest espai. La Sra. Figuerola informa que fa aproximadament quinze dies que es va reunir amb les entitats implicades, el gerent del Districte de Nou Barris i el gerent de l’Àrea. Comunica que en aquesta reunió van acordar que el Districte de Nou Barris licitaria la redacció d’un projecte de rehabilitació, i afegeix que és, a partir de la redacció d’aquest projecte, quan es poden plantejar si el poden tirar endavant o no i quan poden parlar també d’un calendari d’execució. La Sra. Sanz agraeix les explicacions de la Sra. Figuerola. Demana que el govern municipal informi d’aquesta licitació a les entitats implicades, ja que a la reunió no els hi va quedar clar. Vol que li confirmi que aquesta licitació és per a la rehabilitació de l’edifici actual i no per fer-hi un de nou. La Sra. Figuerola li confirma que el projecte és de rehabilitació de l’edifici actual. Remarca que ara,amb aquesta licitació, podran saber el cost del projecte i també si hi podran fer la rehabilitació per parts o no. La Sra. Sanz reitera la demanda que el govern municipal es posi en contacte amb les entitats implicades, especialment amb l’Associació Juvenil Tronada,per informar-los que s’està fent aquesta licitació. Remarca que si totes les forces polítiques van aprovar aquesta proposició és perquè totes estan d’acord que és necessari perquè l’Associació Juvenil la Tronada pugui continuar la feina tan important que fa. Conclou manifestant que el seu grup hi continuarà insistint, ja que creuen que és important i perquè és una proposició que va tenir el suport de totes les forces polítiques i, per tant, consideren que se li ha de donar compliment al més aviat possible. La Sra. Figuerola matisa que a la reunió va quedar molt clar que tots estaven d’acord que era necessari el servei, perquè és el que és important, mentre que les pedres només són una part del projecte i no la més important. Es dóna per tractada. VI) Mocions VII) Declaració Institucional Des de la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l'Ajuntament de Barcelona volem manifestar el nostre sentit condol i el nostre suport a la ciutat de Boston. Així mateix, ens unim al condol expressat per l'alcalde de Barcelona a tots els ciutadans de Boston així com al seu consistori. L'esport ha de seguir sent avui i sempre un element d'unió i de pau. Tractada després del punt número 1 de l’ordre del dia. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20.50 h. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2367 Comissió de Presidència i Règim Interior Acta de la sessió del dia 17 d’abril de 2013, aprovada el dia 22 de maig de 2013 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 17 d’abril de 2013, s’hi reuneix la Comissió de Presidència i Règim Interior, sota la presidència de la Ima. Sra. Belén Pajares Ribas. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Sònia Recasens i Alsina, Gabriel Colomé i Garcia, David Escudé i Rodríguez, Guillem Espriu Avendaño, Sara Jaurrieta Guarner, Ángeles Esteller Ruedas, Ricard Gomà Carmona, Joaquim Mestre Garrido, i Joan Laporta i Estruch, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. També hi és present el Sr. Emili Rubió i Lorenzo, director d’Atenció Ciutadana. Excusen la seva absència els Ims. Srs.: Antoni Vives i Tomàs, Xavier Mulleras Vinzia. S’obre la sessió a les 10.10 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 7 de març de 2013, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu al serveis d’hostes i d’hostesses (lots 1 i 2),per als exercicis 2013-2015, i per un import de 290.000,00 euros. 2. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 15 de març de 2013, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió del bar del casal de gent gran Quatre Cantons, per als exercicis 2013-2015, i per un import de 6.000,00 euros. 3. Del gerent municipal, de 8 d’abril de 2013, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza la despesa del contracte per als serveis auxiliars de consergeria, informació i atenció al públic en la seu del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, plaça Consell de la Vila, 7, per als exercicis 2013 al 2015, i per un import de 70.430,71 euros. 4. Del gerent municipal, de 13 de març de 2013, que autoritza la despesa del contracte per al lloguer de la finca ubicada al carrer de Consell de Cent, núm. 550- 552, i la disposa a favor de Francisco Negra Valls, per als exercicis 2013-2016, i per un import de 97.194,04 euros. 5. Del gerent municipal, de 27 de març de 2013, que autoritza la despesa del contracte relatiu a l’assistència tècnica i a les tasques de conservació preventiva i de restauració de la documentació de l’Arxiu municipal contemporani, per als exercicis 2013-2015, i per un import de 54.600,00 euros. 6. Districte de l’Eixample Del gerent municipal, de 27 de març de 2013, que adjudica a Josel, SL el contracte relatiu al lloguer del carrer València, núm. 307, 3a planta, annex seu, per als exercicis 2013-2017, i per un import de 471.453,36 euros. 2368 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 7. Del gerent de recursos, de 18 de febrer de 2013, que convoca la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de Cap de Departament 1 de la família professional de Serveis Generals, adscrit al Departament de Recerca i Coneixement de la Direcció de Serveis d’Estratègia i Innovació de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (nivell 26). 8. Del gerent de recursos, de 6 de març de 2013, que convoca la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de Cap de Departament 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Comunicació de la Direcció de Serveis Generals de la Gerència del Districte de Gràcia (nivell 26). 9. De l’alcalde, de 4 de març de 2013, que nomena, de conformitat amb la proposta del Tribunal qualificador de la convocatòria de selecció, mitjançant concurs-oposició lliure, el Sr. Jorge Herraiz Marmol com a funcionari de carrera en la categoria de bomber del SPEIS. 10. De l’alcalde, de 3 d’abril de 2013, que nomena, de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició, torn promoció interna, d’1 plaça de Tècnic/a Superior en Economia i Sociologia (branca Economia), com a funcionari de carrera en la categoria Tècnic/a Superior en Economia, el Sr. Antonio Manuel Serrano Pérez. 11. De l’alcalde, de 3 d’abril de 2013, que nomena, de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició per a la provisió de 27 places de Bomber del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de l’Ajuntament de Barcelona, promoció 2012, com a funcionaris/àries en pràctiques amb efectes de 15 d’abril de 2013 els aspirants que es detallen en l’annex. 12. De l’alcalde, de 4 de març de 2013, que cessa com a personal eventual les persones següents: Sra. Ariadna Pujol de Pagès (adscrita al Grup Barcelona Metròpolis de la Direcció de Relacions Internacionals i Cooperació); Sr. David Asparó Huix (adscrit a la Direcció de Programa de Gestió del Gabinet d’Alcaldia); Sra. Esther Fornells Franco (Directora de Programa de Control de Gestió, adscrita a l’Oficina de Management i Pressupost Executiu de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació). 13. De l’alcalde, d’1 de març de 2013, que esmena l’error material del decret d’Alcaldia (S1/D/2013 127), de 23 de gener de 2013, relatiu al nomenament del Sr. Juan José Arranz Martín com a funcionari en pràctiques en la categoria de tècnic superior en Pedagogia i la seva adscripció, en el sentit que on deia "Consorci d’Educació de Barcelona" ha de dir "Consorci de Biblioteques de Barcelona". 14. Del gerent de recursos, de 15 de març de 2013, que reintegra a la plantilla de l’Ajuntament, procedent de l’Institut Mpal. de Serveis Socials, la Sra. Beatriz García Idoate i la nomena per ocupar el lloc de treball de tècnica de barri, adscrita a la Direcció de Serveis de Territori de la Gerència del Districte de Sants-Montjuïc. 15. De l’alcalde, de 25 de març de 2013, que modifica la jornada laboral, de 25h. a 37,30h. setmanals, del Sr. Jordi Tolra Mabilon, personal eventual, assessor de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. Acords de la Comissió de Govern de 6 de març de 2013: 16. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Àngels Zamora Fuertes (mat. 801347), entre la seva activitat municipal com a funcionària amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Sant Medir de l’Institut Municipal d’Educació, on desenvolupa el lloc de treball de Directora, i l’activitat privada per compte d’altri com a professora a la Fundació NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2369 Blanquerna, per l’any acadèmic 2012-2013 des del 12/09/2012 fins al 31/08/2013, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 17. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Judit Cucala Velasco (mat. 801588), entre la seva activitat municipal com a funcionària amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Londres de l’Institut Municipal d’Educació, on desenvolupa el lloc de treball de Directora, i l’activitat privada per compte d’altri com a professora a la Fundació Blanquerna, per l’any acadèmic 2012-13 des del 12/09/2012 fins al 31/08/2013, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 18. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Ricardo Lahoz Castells (mat. 50935) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional d’auxiliar administratiu, amb destinació al Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic de la Gerència d’Hàbitat Urbà, on desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada per compte propi d’advocat, si bé no podrà ostentar, per si mateix o mitjançant substitut, la representació i defensa d’interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en què l’Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 19. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Antonio Toscano González (mat. 22723) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de Tècnic superior d’arquitectura i enginyeria, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Sants-Montjuïc, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic de llicències i inspecció, i l’activitat privada per compte propi d’arquitecte, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra 2370 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 20. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Maria Pilar Miras Virgili (mat. 18749) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnica d’Administració General, amb destinació a la sotsdirecció de Serveis Jurídics i Direcció de l’Àrea del Contenciós de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball de lletrada consistorial especialista, i l’activitat privada per compte propi d’advocada, si bé no podrà ostentar, per si mateixa o mitjançant substitut, la representació i defensa d’interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en què l’Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 21. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Elisabet Bàrbara Sirera (mat.39973) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de Tècnic Mitjà en Ciències Socials, amb destinació al Centre de Serveis Socials Roquetes-Trinitat-Canyelles de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, on desenvolupa les funcions pròpies del lloc de treball de Directora de Centre de Serveis Socials, i l’activitat pública com a Professora associada a temps parcial de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2012-2013 des del 10 de gener de 2013 fins al 14 de setembre de 2013 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball; la seva dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i amb horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 22. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Xènia Soler Medina (mat. 804928) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Pau de l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada a El Corte Inglés, SA, com a dependenta, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la suma de jornades de l’activitat pública i l’activitat privada no podrà superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50% ni podrà haver coincidència horària entre les dues jornades i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2371 d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Acords de la Comissió de Govern de 13 de març de 2013: 23. Aprovar l’Oferta Pública d’Ocupació per a l’exercici 2013, de 113 places amb la següent especificació de règim jurídic d’ocupació, escala d’enquadrament en plantilla, nombre, categoria professional i grup i subgrup de titulació: Règim funcionarial: Escala d’Administració Especial. Sots-escala de serveis especials. 113 places d’Agent de la Guàrdia Urbana (grup C subgrup C2) de la classe de Guàrdia Urbana; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 24. Aprovar, d’acord amb l’article 13.r de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, que aprova la Carta Municipal de Barcelona, i el Decret d’Alcaldia d’11 de juny de 2012, el conveni de col·laboració per l’arranjament dels patis interiors del Polígon Estrelles Altes, a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona – Districte de Sants- Montjuïc, la Mancomunitat de Propietaris del Polígon Estrelles Altes, i l’Agència del Habitatge de Catalunya, en el que el Districte de Sants-Montjuïc es compromet a assumir la part de despesa corresponent al seu coeficient de participació en la propietat així com en el que fa a l’arranjament del pati/espai al que dóna la façana de la porta principal del local municipal Centre Cívic La Cadena, carrer Mare de Déu de Port, 397, en el Districte de Sants-Montjuïc, iniciant la vigència d’aquest acord a partir de la data de la seva signatura i amb un termini màxim d’execució de les obres de 48 mesos. Facultar el Gerent del Districte de Sants-Montjuïc, Sr. Francesc Jiménez i Gusi, per a la signatura d’aquest conveni així com per a la resolució i signatura de les actuacions derivades del seu desenvolupament; donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Acords de la Comissió de Govern de 20 de març de 2013: 25. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Didac Arnedo Ayats (mat. 27417) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional de Auxiliar administratiu, amb destinació a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte Sants-Montjuïc de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball d’informador-tramitador, i l’activitat privada per compte propi de gerent de la residència geriàtrica Llar de l’avi, SCP, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions, en especial les establertes en l’article 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques i altres previsions que es contenen en l’esmentada llei, així com, en la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 26. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Francisco José Martínez Lizán (mat. 25696) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic superior en psicologia, amb destinació al Departament de Promoció i Selecció de la Gerència de Recursos Humans i Organització, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic 2 de la família de Serveis de Gestió i Administració (codi 80.20.GA.10) i l’activitat privada per compte propi de psicoteràpia, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a 2372 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 27. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Javier Águila Morales (mat.26906) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic mitjà en Ciències Socials, amb destinació al Centre de Serveis Socials Guineueta-Verdum-Prosperitat de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, on desenvolupa les funcions pròpies del lloc de treball de Treballador Social d’Assistència Primària, i l’activitat pública com a Professor associat a temps parcial de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2012- 2013 des de l’11 de febrer de 2013 fins al 14 de setembre de 2013 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball; la seva dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i amb horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 28. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sr. Jose Miguel Pedroso González (mat. 24462) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de administratiu d’administració General, amb destinació al departament de Comunicació del Dte. Sarrià-Sant Gervasi, on desenvolupa el lloc de treball d’administratiu especialitzat de districte i l’activitat privada per compte d’altri d’entrenador de futbol al Centre Esportiu Salesians Bosco-Horta, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 29. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Montserrat Mullor Rodríguez (mat. 801001) entre la seva activitat municipal com a funcionària amb la categoria professional d’Administratiu d’Administració General, amb destinació a l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada a Kavarna, SA com a administrativa, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la suma de jornades de l’activitat pública i l’activitat privada no podrà superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50% ni podrà haver coincidència horària entre les dues jornades i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2373 d’altra normativa aplicable; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Acords de la Comissió de Govern de 3 d’abril de 2013: 30. Adjudicar, per un període inicial de 24 mesos amb possibilitat de pròrroga per un màxim de 24 mesos addicionals, els contractes derivats de l’Acord Marc (Exp. 4/13 contracte 12003762) que té per objecte la contractació del subministrament d’energia elèctrica (LOT 1: baixa tensió i LOT 2: mitjana tensió) per a l’Ajuntament i els seus organismes associats, de conformitat al que estableix la clàusula 17 del plec de clàusules administratives de l’esmentat Acord Marc, d’acord amb la proposta continguda a l’expedient i segons el resultat obtingut a les subhastes celebrades respecte ambdós lots en data 25 de gener de 2013, a Endesa Energia, SAU amb NIF A81948077, com a adjudicatari dels dos lots de l’Acord Marc, i amb el desglossament següent: LOT 1 (baixa tensió), amb número de contracte 13001183, a adjudicar per un import global de 56.608.236,17 euros IVA al 21% inclòs i pels preus unitaris oferts a la subhasta; LOT 2 (mitjana tensió), amb número de contracte 13001184, a adjudicar per un import global de 7.894.051,58 euros IVA al 21% inclòs i pels preus unitaris oferts a la subhasta; DISPOSAR la despesa corresponent a l’Ajuntament de Barcelona, per un import de 39.308.444,32 €IVA inclòs respecte el LOT 1 i un import de 4.939.856,02 € IVA inclòs respecte el LOT 2, a favor de l’esmentada empresa, amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en les relacions annexes; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupost/os corresponents. Pel que fa a la resta del pressupost, s’incorporen a l’expedient els documents comptables aprovats pels òrgans competents corresponents de la resta de participants a l’Acord Marc; notificar la present resolució a l’adjudicatari; donar compte d’aquest Acord a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 31. Adjudicar el contracte núm. 13000089, que té per objecte la contractació del servei per a la gestió de l’oficina multiserveis d’atenció ciutadana, per un import de 2.080.868,46 euros, IVA inclòs, i pels preus unitaris oferts, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a QUALYTEL TELESERVICES, SA amb NIF A82112665 i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa; excloure l’empresa SERVINFORM, SA, amb NIF A41050980 de l’esmentat contracte en no haver acreditat degudament estar en possessió de la solvència requerida al plec de clàusules administratives particulars; disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en les relacions que s’adjunten amb el desglossament següent: import net d’adjudicació 1.719.726,00 euros; tipus impositiu del 21 % d’IVA, i import de l’IVA de 361.142,46 euros, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupost/os corresponent/s; anul·lar part de l’autorització de despesa per un import de 168.703,04 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en les relacions que s’adjunten, en concepte de baixa licitatòria; requerir l’adjudicatari per tal que en el termini màxim de 15 dies hàbils, a comptar des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació als licitadors, sempre que no s’hagués interposat recurs especial de contractació o bé s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió, compareguin per formalitzar el contracte; donar compte d’aquest acord a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 32. Aprovar el Plec de Clàusules Administratives particulars i el Plec de Clàusules Tècniques de l’Acord Marc de gestió de serveis de viatges de l’Ajuntament de Barcelona amb núm. de contracte 13001043 i núm. d’expedient 350/13. Convocar procediment obert amb tramitació ordinària, a l’empara dels articles 196 i següents del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, per a l’adjudicació mitjançant subhasta electrònica de l’Acord Marc de gestió de serveis de viatges de l’Ajuntament de Barcelona. Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 2374 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 33. Aprovar el protocol d’amistat i cooperació entre les ciutats de la Lima Metropolitana (Perú) i Barcelona que té per objecte l’acord dels projectes que les dues parts considerin de mutu interès, signat el 22 d’octubre de 2012. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 34. Aprovar el protocol d’amistat i cooperació entre les ciutats de l’Alcaldia Mayor de Bogotà i Barcelona que té per objecte enfortir la cooperació en àrees d’interès impulsant l’intercanvi de coneixements i experiències en la gestió municipal, especialment a través de projectes de desenvolupament que suposin el millorament del benestar dels ciutadans, signat en data 17 d’octubre de 2012. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Acords de la Comissió de Govern de 10 d’abril de 2013: 35. Convocar 113 places d’Agent de la Guàrdia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant oposició lliure i aprovar les bases que han de regir aquesta convocatòria. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 36. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Josep Manel Medrano Molina (mat. 27980) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic superior en dret, amb destinació al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria del Districte de Sant Andreu, on desenvolupa el lloc de treball de Cap del Departament, i l’activitat pública com a consultor docent de la Universitat Oberta de Catalunya, per al curs acadèmic 2012/2013 des del 19 de setembre de 2012 fins al 23 de juliol de 2013 i de pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques i l’article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat en relació a l’article 7 de la Llei 17/1997, de 24 de desembre, de Mesures administratives i d’organització, que estableix la concurrència d’interès públic en relació amb les tasques de tutoria i consultoria del personal docent col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. L’activitat secundària no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 37. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Raul Pariente Parraga (mat. 28020) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional de tècnic mitjà d’arquitectura i enginyeria, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Ciutat Vella, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic de llicències i inspecció i l’activitat privada de fotografia i filmacions, per compte propi, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 38. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Antonio F. Ordoñez Rivero (matrícula 24.075) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de Tècnic Superior en Dret, amb destinació a la Direcció d’Inspecció Tributària de l’Institut Municipal d’Hisenda, on desenvolupa el NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2375 lloc de treball d’Inspector d’Hisenda Municipal, i l’activitat privada d’advocat per compte propi, si bé no podrà ostentar, per si mateix o mitjançant substitut, la representació i defensa d’interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que l’Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 39. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Albert Casas Rodríguez (mat.27497) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional de tècnic mitjà en Ciències Socials, amb destinació al Centre de Serveis Socials Camp d’en Grassot-Gràcia Nova de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, on desenvolupa el lloc de treball de treballador social d’assistència primària i l’activitat privada per compte d’altri Progess, SL, Projectes i Gestió de Serveis Socials realitzant tasques de tallerista-entrenador de futbol, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 40. Adjudicar el contracte núm. 13000085, que té per objecte la contractació del subministrament de gas per a l’Ajuntament de Barcelona i organismes associats, per un import de 3.427.903,80 euros (IVA al 21% inclòs) i pels preus unitaris oferts a la subhasta celebrada el 22 de març de 2013 a Endesa Energia, SAU amb núm. de NIF A81948077, en haver estat la d’aquesta empresa la millor oferta a la subhasta abans esmentada. Disposar la despesa corresponent a l’Ajuntament de Barcelona, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s a favor de l’adjudicatari per un import de 2.218.645,62 euros (IVA inclòs) amb càrrec a les partides i pressupostos que s’indiquen en les relacions que s’adjunten. Pel que fa a la resta del pressupost, s’incorporen a l’expedient els documents comptables aprovats pels òrgans competents dels organismes associats. Redistribuir les autoritzacions i disposicions de la despesa, amb càrrec a les partides i pressupostos que s’indiquen en les relacions que s’adjunten, per atendre els canvis organitzatius realitzats a la Gerència d’Hàbitat Urbà. Requerir l’adjudicatari per tal que en el termini màxim de quinze dies hàbils a comptar des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació als licitadors, sempre que no s’hagués interposat recurs especial de contractació o bé s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió, compareguin per formalitzar el contracte. Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 41. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona en desenvolupament del Protocol general del Pla “Xarxa de 2376 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Governs Locals 2012-2015” d’acord amb el document annex; acceptar la subvenció per l’import de 30.000.000,00 euros en els termes i projectes esmentats en l’esmentat conveni. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Oficines d’atenció ciutadana i Pla d’atenció ciutadana. El Sr. Forn afirma que la situació actual del Pla és satisfactòria, i agraeix la feina de les persones que presten el servei d’atenció a la ciutadania, ja sigui presencialment, per telèfon o virtualment, ja que desenvolupen una feina clau per a l’Ajuntament. Informa que les OAC reben més d’un milió de visites l’any i que la gran majoria de visites són ateses en menys de 10 minuts. Hi afegeix que els usuaris donen una puntuació molt bona al servei: 8,3. D’altra banda, manifesta que la demanda en canals no presencials augmenta i es pretén que el projecte 010+ permeti que el 80% dels tràmits municipals es puguin fer a través del telèfon. Conclou que l’objectiu és mantenir la bona feina feta fins ara i introduir-hi les millores necessàries, i passa la paraula al Sr. Rubió perquè aprofundeixi en l’informe. El Sr. Rubió exposa que la demanda a les OAC el 2012 va disminuir un 10% respecte del 2011, una disminució provocada pel cicle econòmic actual i per la migració de tràmits cap a canals no presencials, i comenta que l’única oficina on no va haver-hi disminució va ser la de Sant Miquel. Informa que el 86% dels tràmits que es fan a les oficines són de població (tot i que han disminuït un 9%) o de registre (-6%). Els tràmits de presentació de llicències d’obres i activitats s’han reduït aproximadament el 26%. En canvi, augmenten (+21%) els tràmits de la categoria «Altres». Repeteix que la majoria de persones (més del 80%) són ateses en menys de deu minuts, i comenta que aquest és l’indicador de qualitat principal. De les oficines que no arriben a aquest 80% es fa un seguiment especial i s’hi fa un reforç de cobertura. Especifica que la nota que els usuaris donen al servei, en totes les oficines passa del 8 o el frega, i subratlla que aquesta valoració augmenta cada any i que els usuaris són enquestats a l’entrada i a la sortida, i la diferència entre les expectatives en entrar i la valoració en sortir és positiva; és a dir, l’experiència és més favorable del que esperaven inicialment. Quant a la reforma d’espais prevista al Pla, que pretenia dotar la ciutadania i el personal d’uns espais més còmodes, informa que s’ha treballat juntament amb els districtes, amb el seu esforç econòmic, i les millores que s’han fet a diferents oficines es valoren molt positivament, però encara calen algunes reformes més. Explica que van modificar l’horari de les OAC (ara el dijous obren fins a les 20 h i la resta de dies fins a les 15 h) perquè van rebre queixes que a la tarda l’horari no era prou extens i per intentar fer les oficines més eficients i que les càrregues de treball de les diferents franges fossin proporcionals. Assegura que han aconseguit millorar i que les queixes han disminuït. Comenta que l’OAC de Sant Miquel, inaugurada l’abril del 2010 sota un model de contracte de serveis, que permet ajustar millor la capacitat d’atenció, obre de 8.30 h a 20 h de dilluns a dissabte, serveix per absorbir campanyes de ciutat, i té alguns serveis addicionals respecte a la resta d’OAC, com ara el servei d’orientació jurídica i temes d’habitatge i de serveis socials. D’altra banda, s’hi atén en diferents idiomes (anglès, francès, urdú...), està esdevenint l’oficina amb més volum de demanda i és de les millor valorades de la ciutat. Exposa que el desembre del 2009 es va posar en funcionament la cita prèvia, sistema que es va dissenyar perquè s’adoptés també a altres oficines presencials de diferents xarxes de l’Ajuntament. La cita es pot demanar al telèfon 010, a NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2377 través del portal de tràmits o a les mateixes oficines, i et donen cita per a dos dies després. Les persones que hi van amb cita prèvia tenen prioritat dintre de l’horari de la cita, i han d’esperar entre un 30% i un 40% menys que les visites espontànies. Tot i que les cites prèvies només representen el 15% dels tràmits, cada cop augmenten més, i ara cal analitzar si en un futur seria possible atendre exclusivament amb cita prèvia a les OAC del districte i només deixar alguna hora o algun servei per a urgències. D’altra banda, s’han agilitzat els processos per a la cobertura de baixes i absències superiors a 15 dies, i la plantilla volant ha passat a estar formada per 10 persones en lloc de 6. La plantilla volant va cobrir el 100% d’incidències el 2011, a diferència del 2012, per un problema que va haver-hi: durant un temps van tenir menys plantilla flotant, però ja es va solucionar i les ràtios tornen a ser les normals. D’altra banda, enguany s’ha fet un pla de mobilitat que ha afectat 23 dels 125 informadors, que preferien treballar a altres oficines i se’ls ha cobert aquesta demanda. També s’ha treballat amb un mecanisme de cobertura de manera urgent els caps d’OAC: quan hi ha una baixa aquest període no estava ben cobert, i ara sí. Quant als tràmits dels quioscos Punt BCN, s’ha cobert l’objectiu inicial (36 dels 73 barris), els tràmits més utilitzats són el volant de residència i el plànol de la ciutat, i l’índex de creixement el 2012 respecte del 2011 supera el 50%. En aquest sentit, continuaran treballant en la millora de la usabilitat i en l’augment de tràmits, de manera que representin una descàrrega de treball de l’OAC. Observa que el projecte 010+ no només vol que el 80% dels tràmits que es fan a l’Ajuntament es puguin fer per telèfon, sinó també prestar una atenció més personalitzada i especialitzada. Informa que el portal de tramitació cada vegada té més demanda quant a tràmits i quant a l’ús de carpetes del ciutadà i de les empreses, gràcies al fet que s’han anat incorporant tràmits de gran demanda, com els processos de selecció de personal o la instància genèrica. S’ha traslladat al canal virtual la presentació d’escrits a l’Ajuntament, gràcies al registre electrònic, i les properes actuacions van en la línia de millorar la usabilitat, incorporar-hi més tràmits i oferir suport telefònic als internautes que tinguin dificultats. En darrer lloc, esmenta una prova pilot que s’ha endegat a Sants-Montjuïc d’un sistema de telepresència, que combina els beneficis de l’atenció presencial amb l’atenció remota. Durant els tres mesos de prova n’avaluaran el funcionament, l’acceptació ciutadana i les possibilitats d’extensió. El Sr. Escudé agraeix l’elaboració i presentació de l’informe, i valora que s’hi especifiquin debilitats del sistema i propostes de millora. Valora també la feina que es fa a les OAC, així com l’adaptació a la realitat canviant de la ciutat. Entén que l’informe recull la valoració del Pla d’actuació, una valoració positiva dels anys anteriors, i que s’ha anat construint sobre el que ja hi havia. Tanmateix, comenta que amb la lectura de l’informe no els queda clar el tema d’ITACA, i planteja dos dubtes: volen saber si es tendeix a privatitzar el servei i si l’increment d’alguns serveis en detriment d’altres significa reducció de personal. Insisteix que les persones que treballen a les OAC són les que donen la cara per l’Ajuntament en un primer moment i mereixen una cura i una atenció especials, i demana que es presenti un pla de personal des de l’àmbit central. La Sra. Esteller manifesta la valoració positiva que el Grup del PP fa de la presentació d’aquest informe, ja que entenen que és imprescindible que l’Ajuntament adapti els seus serveis d’atenció a les noves necessitats i als nous instruments de relació amb la ciutadania. Consideren que la reducció de peticions i de consultes no és proporcional a com s’ha anat incrementant la connexió amb canals com els telemàtics, però valoren positivament que la cita prèvia s’estigui enfortint, ja que això estalvia temps a la gent, igual que les connexions telemàtiques, que cal continuar enfortint. Assenyala que també cal oferir una bona cobertura a l’atenció presencial perquè tothom pugui triar el mitjà que consideri més adequat. Recorda que sempre han insistit que cal simplificar procediments i reduir burocràcia per augmentar l’eficiència en l’atenció a la ciutadania, i observa que 2378 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 l’adaptació d’horaris i la disposició de personal han d’anar lligades a la demanda de cada districte. Comenta que els quioscos Punts BCN queden a mig camí entre l’OAC i la tramitació telemàtica, i que potser la gent busca una atenció més personalitzada i caldria apropar més la gestió als ciutadans i aprofitar més l’atenció telemàtica. Per acabar, considera que també cal enfortir la via del 010+ per augmentar l’eficàcia del servei. El Sr. Mestre recorda que va ser ICV-EUiA qui, a l’octubre, va sol·licitar que es presentés un informe sobre les OAC, i agraeix tant la presentació de l’informe com el contingut, ja que dóna compliment de manera molt satisfactòria a la seva petició, motivada per la voluntat de conèixer la situació real de les OAC i els plans de futur. Assenyala, però, que l’informe utilitza un llenguatge sexista, ja que constantment fa servir el masculí («treballadors», «informadors», «ciutadans»...), i demana que es faci un esforç per evitar-ho i donar visibilitat a les dones en el llenguatge, encara que sigui un canvi cultural difícil. Entrant ja al contingut de l’informe subratlla, en primer lloc, que tal com constata l’informe i sobretot la realitat, l’Ajuntament al llarg dels anys ha anat introduint canvis molt importants a les OAC perquè aquestes esdevinguin, com el conjunt de l’Administració municipal, una administració moderna i capaç de donar resposta positiva a les demandes de la ciutadania. En segon lloc, destaca que per a algunes persones les OAC no només són la primera via d’accés a l’Ajuntament sinó l’única, de manera que cal esforçar-se especialment a oferir un bon servei. Observa que si les OAC han tingut la implementació que han tingut a tota la ciutat ha estat gràcies al principi de descentralització tant funcional com territorial, de manera que cal continuar reforçant aquesta descentralització. Indica que l’informe constata els problemes en l’atenció ciutadana que ICV-EUiA havia detectat, concretament als districtes de Gràcia i de Sants-Montjuïc, problemes originats en alguns casos per la manca de cobertura de baixes laborals i per deficiències dels espais de les oficines. Entenen que encara hi ha problemes per resoldre: a les OAC continua sense haver-hi prou informadors i informadores i la gestió de les cues no és òptima. Assenyala que el mateix informe explica que a l’OAC del Districte de Sants-Montjuïc hi ha una acumulació d’informadors i informadores amb reducció horària que perjudica la capacitat total de l’oficina. Insisteix que aquests problemes que encara persisteixen s’han de resoldre al més aviat possible. Quant als districtes on no s’arriba al 80% de persones ateses en menys de deu minuts, diu que cal treballar-hi més a fons per assolir l’objectiu fixat, i esmenta el cas del Districte de Sants-Montjuïc, on el temps d’espera tant per arribar al primer filtre, el taulell, com a la sala d’espera és massa llarg, i on no hi ha la ventilació adequada. D’altra banda, valoren positivament els canvis en els horaris d’obertura, que ajuden a la conciliació del temps laboral, familiar i personal, i consideren que caldria potenciar la utilització de la franja de tarda. Demana al Govern Municipal quina valoració fa de la tendència descendent en les visites a algunes oficines, més enllà de les causes esmentades, com ara la migració a canals no presencials. Esmenta dues coses que han trobat a faltar a l’informe: una valoració més extensa del context territorial de les OAC, i el pressupost previst per implementar totes les actuacions descrites. Per acabar, presenta les conclusions del seu Grup i formula una pregunta: Tal com diu l’informe, la ciutadania valora de manera positiva l’atenció rebuda a les OAC, tot i que encara queda feina per fer, sobretot quant a les prestacions que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació. Caldria aprofundir més en la coherència i homogeneïtat entre els diferents canals d’atenció ciutadana. Cal corregir els dèficits infraestructurals de les oficines. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2379 L’aposta per la cita prèvia és encertada, però cal garantir que els diversos serveis municipals puguin donar satisfacció plena a la demanda que es produeixi de cita prèvia. És cert que el Govern té la intenció d’externalitzar la gestió de les OAC? Aquesta externalització seria del tot injustificada, considerant les dades i valoracions que consten al mateix informe. El Sr. Laporta agraeix la presentació de l’informe, que globalment valoren de manera positiva, i assenyala que esperen disposar d’una avaluació del funcionament de les OAC, per poder fer propostes de millora per al període 2013- 2015. En segon lloc, observa que caldria informar sobre el temps que es requereix per finalitzar els diferents tràmits que es poden dur a terme a les OAC. També voldrien que aclarissin què succeeix amb els tràmits que no s’inicien a l’oficina del districte on la persona està empadronada, si això pot fer que el temps necessari per a la tramitació augmenti. Té entès que en casos com els de presentacions de permisos o llicències que ha de resoldre un districte en concret, la presentació de la sol·licitud en una OAC d’un altre districte pot demorar el tràmit fins a 15 dies. D’altra banda, observa que les avaluacions dels plans i de les mesures haurien de ser objectives i, per acabar, demana si tenen el pressupost per a les actuacions previstes. El Sr. Forn agraeix el to positiu i constructiu de totes les intervencions, i reitera que parteixen d’una situació molt bona, amb unes oficines que funcionen força bé, tal com demostren les valoracions dels usuaris (enguany un 8,3). Insisteix que l’Ajuntament ha d’adaptar els serveis a les demandes ciutadanes, que van canviant, i que a partir de la detecció dels petits problemes hi treballen per solucionar-los. D’altra banda, assegura que ara per ara no tenen previst externalitzar el servei, tot i que no són contraris a les externalitzacions, i observa que l’única externalització que s’ha dut a terme en les OAC no l’han fet ells sinó que es va fer en el mandat anterior. El Sr. Rubió aclareix que ITACA és un programari d’ajuda i de recol·lecció d’informació que facilitarà el treball dels informadors i millorarà l’atenció als ciutadans. Admet que el llenguatge de l’informe és sexista i es compromet a intentar evitar-ho d’ara endavant. Explica que pel que fa a la plantilla, tal com diu l’informe i com han comentat, està coberta excepte a Sants-Montjuïc, que s’està cobrint amb la plantilla flotant fins que n’avaluïn la necessitat real. D’altra banda, s’està estudiant la casuística de cada oficina i treballant per reorganitzar els taulells filtres per tal d’evitar que es formin les llargues cues que es produeixen en algunes franges horàries. Coincideixen que els quioscos de tràmits estaven a mig camí entre l’OAC i la tramitació telemàtica, i afirma que estan treballant perquè aquests terminals acabin assolint els objectius fixats i, per tant, que ajudin la resta de canals a descarregar-se. En darrer lloc, diu que no li consta que per iniciar un tràmit en l’OAC d’un altre districte el tràmit es demori 15 dies. Explica que si la informació està informatitzada, el districte corresponent la rep immediatament, i que si la informació està en paper, es garanteix que els papers arribin a l’oficina corresponent en dos dies (o tres si hi ha una incidència). El Sr. Mestre agraeix les intervencions del Sr. Forn i del Sr. Rubió. Diu que esperen que la no-voluntat d’externalitzar cap OAC ara per ara es refereixi a «fins al final del mandat» i anuncia que hi estaran vigilant. Observa que l’OAC de la plaça Sant Miquel és de nova creació i té unes característiques específiques, excepcionals amb relació a les altres OAC. D’altra banda, insisteix que cal prioritzar les actuacions a les OAC de Sants- Montjuïc i de l’Eixample, perquè són urgents. Es dóna per tractat. 2380 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 d) Compareixences Govern Municipal Del Grup Municipal PSC: 2. Que comparegui el responsable municipal que correspongui per informar sobre el procés de modificació de les Divisions de Serveis al Territori i Serveis de les Persones dels Districtes, especificant els detalls de cada districte i com afecten aquestes modificacions a la política de proximitat i a la relació amb els sectors de l’Ajuntament. El Sr. Martí recorda que en una sessió anterior de la Comissió de Presidència i Règim Interior ja va avançar el projecte de concentració de les direccions de Serveis a les Persones i de Serveis al Territori, que s’havia d’implementar de manera progressiva segons la realitat de cada districte i que havia de tenir en compte la trajectòria de cada persona implicada, així com l’organització interna de cada districte i dels serveis tècnics funcionarials, de gestió i de direcció. Recorda que un dels motius que els impulsen a tirar endavant aquest procés és supramunicipal: la normativa d’estabilitat pressupostària estatal, que comporta fortes restriccions pel que fa a la gestió de personal públic, fa que hagin de prendre decisions per millorar la racionalització i l’eficàcia dels recursos disponibles. A continuació, exposa que el Districte de Nou Barris ja disposa de la direcció concentrada; al Districte de Sant Martí hi ha una problemàtica específica que afecta una de les directores, i per situacions personals aquesta concentració es tracta posteriorment; i els altres vuit districtes estan en diferents fases d’identificació de la persona que finalment ocuparà la direcció concentrada, que s’escollirà en funció de les realitats organitzatives de cada districte i de les prioritats i els plantejaments dels regidors, dels gerents i dels equips directius. Aclareix que les concentracions en tot moment tenen en compte els interessos de les persones implicades, tot dotant-les de més oportunitats de creixement professional dins l’estructura directiva i de gestió. Assegura que les concentracions de les direccions no faran perdre ni capacitat de resolució ni grau de proximitat, sinó que les mantindran o les milloraran, ja que la proximitat és la clau de l’èxit de la política general de desconcentració i descentralització de l’Ajuntament de Barcelona. D’altra banda, recorda que gràcies a les taules de coresponsabilitat, districtes i àrees estan constantment reunits i coordinats per mirar de trobar el màxim nivell d’eficàcia en l’acció municipal; es busquen les màximes sinergies entre l’àmbit territorial i l’àmbit funcional. Hi afegeix que la concentració de direccions evitarà que succeeixin coses que van passar en l’anterior mandat,situacions de duplicitat en què les dues direccions podien tractar un mateix cas, fer la mateixa cosa dos cops i de vegades en direccions contràries. Conclou que a finals d’any esperen tenir tota la qüestió resolta i publicar la modificació de la pauta organitzativa de l’Ajuntament. El Sr. Espriu agraeix la compareixença del Sr. Martí, i explica que l’han demanada perquè els preocupen les polítiques de proximitat. Comenta que també els preocupa molt la forma, perquè sovint aquesta amaga en certa mesura la intenció, i observa que tota reforma en profunditat del sistema de relació en el territori i en les àrees que afecti l’Ajuntament de Barcelona hauria de tenir la base d’una sèrie d’informes, propostes de nous organigrames, plantejaments i l’objectiu de fons de què és el que es fa com a recerca, i que potser si no s’hagués preguntat a la darrera Comissió i no s’hagués demanat la compareixença d’avui, ni tan sols haurien informat la Comissió d’aquesta transformació profunda de l’estratègia dels territoris. A continuació, formula tot un seguit de preguntes: Quins estudis i anàlisis han fet sobre les tasques assignades i les activitats del districte? Quines han estat les directrius d’aquesta anàlisi? Quin ha estat el resultat d’aquests estudis que justifiquen aquestes mesures que estan prenent? Quines són les duplicitats del mandat anterior a què ha fet referència? Què avala la situació de fer desaparèixer NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2381 en gran mesura els tècnics de barri, assignant-los a tasques de tècnics de serveis a les persones o altres activitats? Com es fa l’elecció entre els dos directors que ocuparan la nova direcció doble? Com es donarà cobertura amb qualitat i veritable sentit als consells de barri, comissions de seguiment, contacte amb les associacions i la ciutadania a cada barri, i promoció de la participació de proximitat? Què passa amb la relació dels sectors? Els sectors seguiran amb la visió de territori que tant va costar que tinguessin? La Sra. Esteller observa que, si bé el govern té la capacitat d’autoorganitzar-se de la millor manera possible per prestar els millors serveis, tot caminant cap a l’agilització dels tràmits, que si pot ser es facin en un únic acte, i l’estalvi de temps i de costos, hauria de tenir en compte els grups i donar-los informació de què es farà i amb quins objectius. Recorda que el 2009 es va aprovar un decret en què es feia una distribució organitzativa dels districtes i es van crear els tècnics de barri i uns òrgans de desenvolupament en quatre divisions (Serveis Generals, Tècnics, a les Persones i al Territori), i entenen que s’està avançant en un camí que no recull aquest decret. Subratlla que el primer pas potser hauria d’haver estat parlar-ne i modificar decrets. D’altra banda, recorda que tant el PP com CIU es van oposar a la creació dels tècnics de barri, i pregunta si aquests es mantindran, amb quines funcions, i si les noves responsabilitats que tindran són suficients per mantenir l’estatus, la condició i la categoria que es va aprovar en el seu nomenament. El Sr. Mestre comenta que ICV-EUiA sempre ha declarat que l’actual mandat municipal hauria de servir per consolidar l’impuls cap a la descentralització vers els districtes que es va iniciar en l’anterior mandat, així com per consolidar plenament els consells de barri. Assenyala que algunes de les decisions dels dos anys del Govern Municipal de CIU en alguns districtes de la ciutat menystenen el paper dels consells de barri i la participació al districte, i van en la direcció contrària a allò que hauria de fer l’Ajuntament: fomenten la recentralització de l’Ajuntament enlloc de la descentralització cap als districtes i cap als barris. Aclareix que això a Sants- Montjuïc no succeeix, però sí a altres districtes. Entenen que les direccions concentrades també són una decisió que segueix el camí equivocat, ja que afebleixen els districtes i l’estructura municipal en els districtes. Afirma que no són concentracions que sumin, i observa que la creació de les direccions de Serveis al Territori i de Serveis a les Persones va respondre a una anàlisi de les necessitats dels districtes i de com millorar-hi l’atenció ciutadana, i que, atès que la realitat analitzada aleshores no ha canviat, tampoc no s’haurien de modificar aquestes dues direccions. D’altra banda, també consideren equivocades les noves funcions que es volen assignar als tècnics i a les tècniques de barri, ja que el temps ha demostrat l’encert d’haver creat aquestes places, pel bon treball que han fet pràcticament a tots els barris i per la bona valoració que en fan tant associacions com la ciutadania. Subratlla que aquestes decisions equivocades van en la línia contrària al que es necessita actualment als districtes i als barris: aprofundir en les polítiques de proximitat i de millora del servei públic municipal a la ciutadania. Entenen que s’hauria de promoure i facilitar la participació real de la ciutadania en les decisions i actuacions municipals, i que els consells de barri són un espai magnífic per fer- ho. També consideren que caldria posar més en valor el personal municipal i tenir- ne més cura. Conclou reiterant que cal continuar prioritzant la descentralització als districtes i als barris, que són l’administració més propera a la ciutadania, i que cal reforçar l’organització i els recursos en els districtes. El Sr. Laporta agraeix la compareixença i diu que UpB entén que un govern, que té l’objectiu d’oferir el millor servei a la ciutadania, pot canviar el model de gestió si considera que l’actual no és prou eficient. Assenyala que, a més, en aquest cas s’ha tingut en compte la projecció professional de les persones implicades i el manteniment de la proximitat amb la ciutadania. 2382 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Coincideix que davant canvis com aquest cal actuar amb la màxima transparència, però entén que aquesta compareixença va en aquesta línia. D’altra banda, també voldrien que s’explicitessin les duplicitats. En darrer lloc, observa que han d’esperar a final d’any per veure els aspectes que han justificat el canvi de model de gestió i que entenen que aleshores tindran oportunitat d’opinar al respecte. El Sr. Martí confirma que durant aquest primer any i mig de mandat han fet anàlisis, estudis i informes que orienten el procés progressiu d’adaptació, i afirma que faran arribar la informació necessària a tots els grups, tot incloent-hi la informació demanada pel PP: objectius, noves estructures i prospectiva. Considera que no ha d’explicitar cap duplicitat, i entén que tots són conscients que existeixen: els veïns i les entitats s’adrecen a diferents representants de l’Administració per presentar una mateixa cosa, i de vegades, tot i que hi ha coordinació entre els diferents àmbits, algunes coses s’acaben gestionant duplicadament. D’altra banda, assegura que no hi ha cap voluntat de suprimir els tècnics de barri, figura que el Govern valora. Quant a la qüestió de donar-los més feina, aclareix que una cosa és que cadascú hagi de fer allò que li correspongui segons la catalogació, la feina i les funcions que tingui, i una altra que s’intenti treure el màxim rendiment de cada funcionari municipal i de cada responsable polític. Insisteix que en la concentració de direccions se salvaguarden tots els drets adquirits pels professionals implicats, i que s’aprofita l’ocasió per intentar promoure’n la carrera professional. Quant a la relació entre els sectors i el territori, comenta que l’objectiu és que hi hagi la màxima unificació i coordinació per evitar duplicitats. Assegura que, contràriament al que afirma ICV-EUiA, CIU està totalment d’acord a aprofundir en la descentralització, a consolidar els consells de barri i a fomentar la participació, i esmenta Lleialtat Santsenca i Cant Batlló com a casos de processos de promoció de la participació ciutadana exemplars, transparents, ferms i amb convicció. Per acabar, agraeix la intervenció del Sr. Laporta, que ha reconegut que el Govern actua amb la voluntat d’oferir el millor servei a la ciutadania. El Sr. Espriu agraeix la intervenció del Sr. Martí i assegura que en cap moment no han qüestionat l’autonomia del Govern per prendre decisions respecte a l’organització interna dels districtes. Subratlla, però, que una reforma d’aquesta magnitud ha de tenir un projecte al darrere que doni lloc a un debat a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Comenta que la transparència, el fet de saber clarament cap a on va el procés, és una garantia tant per als ciutadans com per als treballadors de la casa. Quant a les duplicitats, sap que és inevitable que la ciutadania se t’adreci per plantejar-te qüestions que són competència de diferents àmbits de l’Administració, i que ells haurien d’intentar trobar la manera de canalitzar bé cada demanda, i recorda que un dels objectius de la transformació era ser pedagògics amb la ciutadania. Argumenta que és necessari mantenir els Serveis al Territori i els Serveis a les Persones, ja que s’ocupen de temes diferents i, per tant, han de ser dos sectors diferents, i reflexiona que si es concentren en un de sol, la feina no es fa bé, perquè és impossible, entre altres coses pel temps que has de dedicar a cada qüestió. Insisteix que tenen la sensació que s’està fent un pas enrere en la descentralització, i que la desaparició dels tècnics de barri faria desaparèixer l’estabilitat en la relació amb un segment de la població. D’altra banda, observa que si el Sr. Martí ha comparegut avui és perquè el PSC ho ha demanat, no pas perquè el Govern hagi presentat un informe per iniciativa pròpia, i insisteix que si el Govern té un projecte l’ha de posar damunt la taula perquè es debati abans de presentar-lo a la ciutadania. Subratlla que això permet que tothom tingui clar quin és el full de ruta, cosa que ara per ara no saben. Conclou resumint les seves tres reivindicacions: que es mantingui el model pel que fa al procés de debat, de transparència i de relació, que es mantinguin Serveis NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2383 Territorials i Serveis Personals separats, i que continuï l’aposta per la descentralització. La Sra. Esteller recorda que el PP va donar suport a la creació dels consells de barri, i que al seu moment va haver-hi un debat profund sobre el paper que ha de tenir cada estructura administrativa, com s’han d’organitzar els districtes per tal de millorar la prestació de serveis, identificar els problemes i donar-hi respostes, i agilitzar l’estructura administrativa. Entenen que un cop acordats els objectius, el govern pot estructurar-se de la manera que cregui més adient per assolir-los. Tanmateix, sí que creuen que haurien d’haver explicat els canvis que farien per assolir els objectius i com ho canalitzarien. Insisteix que hi ha un decret aprovat que articula la manera d’organitzar-se en els districtes, i si el govern pensa canviar-lo, hauria de presentar als grups una mesura de govern i exposar les funcions que tindrà cadascú i les previsions de millora en la prestació de serveis. D’altra banda, assenyala que el més important és treballar de la millor manera possible, per assolir els objectius de descentralitzar i organitzar bé, de fer que les estructures siguin eficients i àgils. El Sr. Mestre insisteix que cal consolidar i institucionalitzar els consells de barri, la qual cosa exigeix aspectes que són de caràcter polític, com ara el reconeixement i la potenciació del paper del consell de barri com un veritable interlocutor amb totes les possibilitats d’intervenció previstes a la vida dels barris, en part dotant-lo dels recursos adequats (entre d’altres, recursos humans), per a la qual cosa el paper dels tècnics i les tècniques de barri és fonamental. Aclareix que no han dit que es vulgui fer desaparèixer els tècnics i les tècniques de barri, sinó que no estan d’acord que es modifiquin les seves funcions. En segon lloc, subratlla que cal garantir que les estructures organitzatives dels districtes estiguin plenament justificades des del punt de vista dels objectius que es persegueixen, que siguin suficients i que siguin fortes, i entenen que la concentració de dues direccions no està justificada i afebleix l’estructura dels districtes. En tercer lloc, consideren que cal avançar en la participació ciutadana, i que amb el Govern de CIU s’ha retrocedit en aquesta qüestió, tant quantitativament com qualitativament. Observa que no tots els districtes són com Sants-Montjuïc, i que no en tots la participació ciutadana és bona i suficient i el Govern no hi està prou amatent. Conclou que si bé un govern té capacitat per prendre decisions i implementar- les, en aquest cas les decisions preses són desencertades. El Sr. Martí està totalment d’acord que totes les formes són millorables, i diu que intentaran facilitar tota la informació demanada per aprofundir en la necessària transparència. D’altra banda, diu al Sr. Mestre que la participació ciutadana és responsabilitat de tots i hi ha moltes maneres de promoure-la, i comenta que li agradaria veure algun regidor de l’oposició als consells de barri. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 3. Que comparegui el responsable del Govern Municipal per informar sobre els acords entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona sobre els Plans de concertació. El Sr. Ciurana exposa l’estat de la qüestió respecte dels tres grans eixos en què es basa la relació entre l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació: 1. La política d’inversions. Recorda que, històricament, cada mandat la Diputació feia una gran actuació a Barcelona amb la voluntat d’aconseguir una visibilitat de la seva inversió a la ciutat, i comenta que actualment estan negociant les inversions del Pla de concertació, que en principi serà aprovat al Plenari de la Diputació d’aquest mes. Especifica que, malgrat les dificultats, han aconseguit mantenir una inversió global de 30 milions d’euros. 2. La política referida al catàleg de serveis que ofereix la Diputació. Assenyala que sovint la normativa de la Diputació exclou la ciutat de Barcelona, no 2384 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 explícitament però mitjançant enunciats com «els municipis de més de 300.000 habitants» (a la demarcació de Barcelona només n’hi ha Barcelona ), i que per això es fa un pla específic, previst amb la mesa de concertació, i un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona. 3. Els «serveis impropis» que presta la ciutat de Barcelona (alguns dels grans equipaments culturals o educatius que la Diputació té a Barcelona i que, des d’un punt de vista de la lògica de cooperació amb els municipis, la Diputació mateixa considera que no són propis, per exemple el CCCB).En aquest àmbit, estan en converses per conèixer el plantejament de la Diputació, que s’ha anat desprenent de tots els museus que tenia, excepte del Museu Tèxtil de Terrassa —que està mig tancat, només obre amb cita prèvia— i el Marítim. La Sra. Esteller comenta que el PP va rebre resposta a una pregunta que havia presentat per escrit sobre els projectes que tenia previst presentar el Govern, i no estan d’acord amb les prioritats mostrades per aquest. Consideren que 30 milions d’euros són molts diners i caldria, sobretot en un moment en què algunes administracions, especialment la Generalitat, estan reduint considerablement partides i inversions a Barcelona, prioritzar despeses imprescindibles. Concreta que les sol·licituds de l’Ajuntament per a subvencions i finançaments de la Diputació han estat el Palau Marquès de Llió i el Museu Verdaguer (11 milions d’euros per ubicar-hi una residència d’escriptors), el manteniment de l’equipament del Castell de Montjuic i l’audiovisual de 1714 (12 milions), el manteniment d’infraestructures i equipaments del Museu Marítim (1 milió), el manteniment d’equipaments i infraestructures del Dipòsit del Rei Martí (1 milió), i el manteniment d’equipaments i infraestructures d’adequació de l’Anella Olímpica (5 milions). Demana al Sr. Ciurana que justifiqui aquestes prioritats, que fan que es deixi d’invertir en accions més importants, però reconeix que el cas del Museu Marítim és diferent perquè realment cal rehabilitar-lo al més aviat possible per posar-lo en marxa i que tingui rendiment. També entenen l’adequació de l’Anella Olímpica, pels mundials de natació que s’hi faran, entre d’altres. Esmenta que es podria haver invertit en barris que no estan rehabilitats per la Generalitat, o a tapar els nombrosos pous de la línia 9, que són un gran obstacle per a comerços i veïns. Conclou demanant la justificació de les inversions, els termes pels quals s’han sol·licitat i el contingut. El Sr. Colomé qualifica les intervencions de la Sra. Esteller i del Sr. Ciurana de surrealistes, ja que no entén per què el PP pregunta per unes inversions que hauria pogut negociar a la Diputació, ja que fins fa ben poc CIU i PP hi governaven junts. D’altra banda, observa que els 30 milions, si no està equivocat, són els mateixos que l’Ajuntament de Barcelona tenia als altres plans. El Sr. Mestre subscriu les paraules del Sr. Colomé. ICV-EUiA tampoc no entén per què la Sra. Esteller i el Sr. Ciurana fan avui aquesta representació, si des que va començar el mandat municipal els dos grups s’han reunit contínuament i han assolit multitud d’acords. Esmenta un pacte d’inversions de 103 milions d’euros i la negociació d’un segon paquet d’inversions d’uns 93 milions, així com l’anunci del president del PP, el Sr. Alberto Fernández, que tenien la intenció de pactar amb el Govern Municipal la destinació dels 60 milions d’euros de superàvit de l’exercici 2012. Per això, suggereix al PP que parli amb CIU d’un paquet d’inversions de la Diputació de Barcelona i exposi les seves prioritats d’inversió. Assenyala que, en aquest cas, qui té la batuta de les negociacions és el PP. D’altra banda, recorda que PP i CIU van aprovar junts el pressupost del 2012 de la Diputació de Barcelona i fins i tot van votar junts el del 2013. Acaba demanant que els estalviïn aquestes representacions. El Sr. Laporta coincideix amb els regidors del PSC i d’ICV-EUiA, i diu a la Sra. Esteller que no entén quin sentit té que sol·licitin aquesta compareixença, atès que el PP ha estat a la Diputació i ha pogut decidir sobre aquestes qüestions i, de fet, hi ha decidit, tot pactant el Pla d’inversions de Barcelona a canvi de prorrogar els NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2385 pressupostos, però diu que escoltaran les explicacions del Sr. Ciurana respecte a les prioritats. La Sra. Pajares diu al Sr. Laporta que la Presidència de la Comissió rep peticions de compareixences de tots els grups, i mentre entrin dins les competències de la Comissió, s’accepten. El Sr. Laporta rebat que simplement ha manifestat que aquesta compareixença li sembla una pantomima, que respon a interessos partidistes i que no té els criteris establerts a la Junta de Portaveus, que va fixar que les compareixences eren un sistema de control de l’acció de govern de caràcter excepcional perquè el govern comparegui davant de situacions extraordinàries que requereixen explicacions i debat públic. El Sr. Ciurana explicita que el pressupost de la Diputació del 2012 es va aprovar per unanimitat i el del 2013 només amb l’abstenció d’ICV-EUiA, si no recorda malament. Aclareix que no ha enumerat les inversions perquè encara s’estan negociant, i en principi s’aprovaran el dia 25 al Plenari de la Diputació, però les explica: El Pla director del Castell de Montjuïc vigent preveu una inversió important, d’entre 60 i 70 milions d’euros,per a la rehabilitació del castell (infraestructures i serveis, trasllat del circuit infantil, trasllat dels arquers, impermeabilització dels cossos de guàrdia, etcètera), de manera que val la pena fer un esforç important per concentrar-hi part de la inversió. Assenyala que on diu «audiovisual del 1714» hauria de dir «audiovisual del 2014».Explica que hi ha la idea que el 2014 els visitants puguin conèixer la història del castell a través d’un audiovisual. Casa Museu Verdaguer és un projecte executiu fet pel govern anterior per a una casa museu —visitada per molta gent que visita el Parc de Collserola— que literalment està caient i corre el risc d’esfondrar-se si no s’hi actua ràpidament. Palau del Marquès de Llió i el Palau Nadal, al carrer Montcada, han quedat buits, un perquè el Museu Barbier-Muellerha marxat i l’altre perquè el Museu del Tèxtil i la Indumentària s’ha traslladat a Glòries, i el Govern considera que Barcelona no es pot permetre el luxe de tenir dos palauets gòtics davant del Museu Picasso buits, tancats i barrats, i per això hi aprofitaran la remodelació del Museu Etnològic, que aviat tindrà dues seus: una per a l’etnologia no catalana, o no occidental, que tindrà ubicació en aquests dos palaus, i la col·lecció catalana, que continuarà a l’Etnològic. L’adequació de l’Anella Olímpica, vinculada als campionats que s’hi celebraran, també és necessària perquè ja fa més de vint anys dels Jocs Olímpics de Barcelona i cal fer-hi un bon manteniment. Al Museu Marítim es farà una aportació d’un milió, però cal fer un procés de readaptació de la museografia, perquè tal com està conceptuada ara, probablement implicaria una inversió deu vegades més elevada. Dipòsit de Bellesguard, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, es preveu fer un equipament per al districte. La Sra. Esteller manifesta sorpresa davant les intervencions dels grups de l’oposició, ja que barregen els àmbits: d’una banda hi ha les inversions que ha de fer l’Ajuntament, que aquí sí que negocia el PP, d’una altra banda, les inversions que ha de fer la Generalitat a Barcelona, i d’una altra les inversions que fa la Diputació a la ciutat. Recorda que el Govern Municipal va presentar les seves propostes quan el PP ja no governava a la Diputació. Pregunta al Sr. Ciurana com és que de 5 milions d’euros que constaven a la mesura de govern com a pressupost per al Museu de Cultures del Món es passa a 11. Volen saber el pressupost exacte de la residència d’escriptors i que es justifiqui aquesta inversió que el PP no considera prioritària. Conclou reiterant que l’Ajuntament hauria d’haver presentat projectes més prioritaris i necessaris per a la ciutat. El Sr. Colomé manifesta desconcert davant la intervenció de la Sra. Esteller, i insisteix que aquest debat és surrealista. El Sr. Ciurana s’ofereix per parlar més tranquil·lament i amb el projecte sobre la taula del conjunt de projectes i facilitar totes les explicacions i els aclariments que calguin. Assenyala, però que la Casa Verdaguer no és només una residència 2386 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 d’escriptors, i que la quantitat destinada al Museu de les Cultures del Món inclou també l’actuació pendent a l’Etnològic i la museografia de tots dos. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 4. Designar com a representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, en substitució de la Ima. Sra. Mercè Homs i Molist. Tots els regidors hi voten a favor. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els grups. IV) Part decisòria / executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de grup Del Grup Municipal PSC: 5. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: Que en el termini de 2 mesos es facin les gestions oportunes pel que fa a la millora de la nova identitat visual corporativa de l’Ajuntament de Barcelona i de la normativa gràfica d’aplicació, per tal que la identitat dels diferents districtes tingui la rellevància institucional que li pertoca, en el mateix nivell que altres institucions i organismes municipals. Que, de forma paral·lela, s’estudiï i es presenti a la Comissió una proposta de com recollir dins la identitat visual les entitats i associacions que exerceixin la gestió cívica d’equipaments municipals. El Sr. Espriu recorda que a la Comissió del juliol del 2012 el seu Grup va presentar una pregunta que va ser contestada pel Sr. Martí, qui va afirmar que el Govern garantiria que el nom de cada districte tingués la mateixa visibilitat que la resta d’empreses públiques i els organismes municipals. Comenta que en aquell moment van felicitar per la feina tècnica, que havia permès, en general, una proposta d’imatge nova, clara i que comunicava molt bé, però no entenien que projectes com el MUHBA o el Bicing tinguessin una identificació gràfica i els territoris no. Indica que el manual de signatura corporativa municipal, que es va aprovar el 7 de novembre del 2012,no dóna cobertura al compromís assolit pel Govern. Mostra un exemple on es veu que en diferents materials no hi ha identificació del districte corresponent, i no es distingeix un material de l’Ajuntament d’un de districte, la qual cosa genera confusió. Aclareix que no s’hauria d’actuar amb caràcter retroactiu, sinó amb els nous materials. D’altra banda, diu que la segona part de la petició està motivada pel fet que la gestió cívica és un tema important pel qual tots han d’apostar, com ja van fer alguns el mandat anterior. La Sra. Esteller manifesta el suport del PP a la proposta. Coincideixen especialment amb el punt número 1, ja que el Govern va assumir un compromís que el decret aprovat al setembre no recull, i és bo que el districte mantingui la seva imatge, perquè la força visual és molt important. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2387 D’altra banda, aclareix que estan d’acord a dur a terme l’estudi plantejat al punt número 2, però que això no ha de pressuposar un resultat final favorable. Indica que cal diferenciar quan una entitat ha de tenir presència i quan hi ha una mena de simbiosi d’imatge entre l’Ajuntament i l’entitat. El Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, que coincideix plenament amb tots dos punts de la proposta: d’una banda, cal que el Govern doni compliment al més aviat possible al compromís que ja havia assolit de reflectir la identitat corporativa dels districtes; d’altra banda, ha de presentar un informe per debatre la manera d’incorporar la identitat visual de les entitats i associacions encarregades de la gestió cívica d’alguns equipaments municipals. El Sr. Laporta manifesta el vot favorable d’UpB, que dóna molta importància als símbols, tal com demostra, per exemple, la proposta que va presentar al setembre de l’any passat de revisar la normativa gràfica de l’Ajuntament per recuperar el color groc a l’escut, així com promoure l’ús de l’escut amb els dos colors oficials com a mínim en les notificacions habituals de l’alcalde i en la identificació dels edificis municipals. El Sr. Martí observa que des de l’any 2011 s’ha avançat en el tractament de la imatge gràfica de l’Ajuntament, i en part també dels districtes, però reconeix que encara cal anar més enllà per consolidar l’esperit de la proposició, de manera que el Govern hi dóna suport i es compromet a presentar, en el termini de dos mesos, tant la millora de la imatge gràfica dels districtes com una proposta perquè les associacions que exerceixen la gestió cívica d’equipaments municipals, amb les singularitats oportunes, tinguin la seva presència. Aquesta proposta serà una proposta oberta que es farà a través de la Direcció de Comunicació Corporativa de l’Ajuntament. D’altra banda, assenyala que coincideixen amb el PP pel que fa a la segona part de la proposició. Entenen que, efectivament, alguns casos han de rebre un tractament singular, atesa la diferent naturalesa de les entitats: algunes duen a terme realment una cogestió, mentre que d’altres gestionen cívicament però no són ben bé una cogestió. Per acabar, informa que ja han encarregat a la Direcció de Comunicació que comenci a plasmar una proposta oberta que reculli les diferents singularitats que es donen tant en els darrers informes de gestió dels equipaments municipals com en la col·laboració puntual que hi pot haver en qualsevol tipus de campanya o programa entre una entitat i un districte o una altra instància municipal. El Sr. Espriu agraeix el vot favorable de tots els grups i subratlla que en la segona part de la proposició ha especificat molt clarament que simplement parlava de les associacions o entitats que exerceixen la gestió cívica d’equipaments municipals. Entén que hi ha moltes modalitats de gestió i que la voluntat és posar damunt la taula un document de treball a través del qual els grups municipals participin i incorporin les propostes en un procés amb transparència. D’altra banda, agraeix el suport del govern, i observa que la feina respecte de la imatge corporativa no va començar el 2011, sinó que és una herència ben gestionada i que ha donat bons resultats col·lectivament. El Sr. Martí Galbis expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 6. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: Instar el Govern a exercir un major control en la inscripció al padró municipal d’habitants, tot revisant els procediments, la documentació requerida i els requisits dels ciutadans que s’inscriguin amb la finalitat de verificar la veracitat de les dades aportades i de l’autenticitat de la inscripció sol·licitada, per tal d’evitar la inscripció fraudulenta i estudiar la pertinença d’incloure l’exigència de disposar de la cèdula d’habitabilitat. La Sra. Esteller formula la proposició, i argumenta que és necessari garantir la veracitat de les dades del padró i evitar irregularitats en la seva utilització. Recorda 2388 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 que el padró permet l’accés a altres tràmits, de manera que si hi ha irregularitats al padró, n’hi pot haver en tramitacions posteriors. D’altra banda, entenen que cal revisar especialment el procediment de les persones empadronades que no tenen domicili fix. En darrer lloc, consideren important que s’estudiï la necessitat d’incloure l’obligació de disposar de cèdula d’habitabilitat per empadronar-se, amb l’objectiu d’evitar que moltes persones s’empadronin en un habitatge amb excés d’ocupació, cosa que genera molts problemes de convivència. El Sr. Escudé manifesta el vot contrari del PSC. Coincideixen que cal abordar la problemàtica de la sobreocupació dels habitatges, però entenen que modificar el padró no és la manera de fer-ho. Afirma que posar traves a l’empadronament perjudica tant el veí que vol empadronar-se com el conjunt de la societat. Argumenta que el padró municipal és una eina per saber qui resideix a la ciutat i no un instrument de política d’estrangeria ni de control de cap altre element, i que seria pitjor que la gent que viu a la ciutat no s’hi empadronés, perquè això donaria lloc a una irresponsabilitat a l’hora de planificar els serveis per part de l’Ajuntament, que ha de tenir en compte totes les persones que viuen a la ciutat i on viuen, perquè fan ús de l’espai públic, del transport públic, dormen, mengen en algun lloc..., i no fer veure que alguns ciutadans no existeixen perquè no interessen. Hi afegeix que la norma que regula l’empadronament, la Llei de bases de règim local, no diu enlloc que s’hagi de mostrar ni el permís de residència ni la cèdula d’habitabilitat. El Sr. Gomà expressa el vot contrari del seu Grup, i comenta que l’empadronament és un tràmit obligatori i una eina bàsica per a l’Ajuntament, ja que li permet tenir un coneixement acurat de la realitat demogràfica i social de la ciutat, la qual cosa és fonamental per dissenyar serveis i polítiques, per ajustar l’oferta de serveis al territori, i per planificar les respostes que caldrà donar en el futur en funció del potencial d’evolució de les realitats i les necessitats de les persones. D’altra banda, per a la ciutadania és una palanca d’accés als serveis públics i a les iniciatives ciutadanes, entre altres coses. Per això, el padró, lligat a l’exercici de drets, no pot excloure ningú. En segon lloc, entén que Barcelona històricament ha construït una política d’«empadronament actiu», tot complint el marc normatiu i posant en marxa mecanismes facilitadors de l’empadronament de tothom, en especial de les persones més vulnerables, les persones nouvingudes, les que tenen més dificultats de relació amb l’Administració pública. Esmenta que algunes entitats s’han queixat de nous obstacles o dificultats en l’empadronament, cosa que va generar un prec d’ICV-EUiA a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports per tal de remoure qualsevol obstacle i restablir els criteris i els mecanismes de l’empadronament actiu. El govern va acceptar el prec i els consta que l’Àrea de Qualitat de Vida hi està treballant. Entenen, però, que la proposició del PP va en sentit clarament contrari: pretén posar obstacles a l’empadronament. Per això no hi poden estar d’acord. El Sr. Laporta reitera que empadronar-se és un dret i un deure de totes les persones que resideixen en un municipi, independentment de la nacionalitat i la situació administrativa, regulat per la Llei 7/1985, i que el padró és una eina fonamental per a una acció de govern tan eficient com sigui possible. Recorda que per inscriure-s’hi, només cal acreditar la identitat i el lloc de residència (amb l’escriptura de propietat, el contracte de lloguer i, segons el cas,amb un rebut o contracte de subministrament o un rebut de l’IBI). Entenen que la proposició del PP pretén posar traves a l’empadronament, quan s’ha de fer tot el contrari, i subratlla que l’objectiu del padró no és controlar el parc d’habitatge, ja que aquesta funció és del cadastre. Assenyala que si davant un empadronament es detecta que en el domicili hi ha inscrit un nombre de persones que pot afectar els requisits d’habitabilitat, l’Ajuntament no queda eximit de fer-ne la inscripció, però pot derivar aquesta sospita de sobreocupació als serveis municipals perquè actuïn com correspongui. Conclou explicitant el vot contrari d’UpB a la proposició. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2389 El Sr. Forn comença agraint la tasca de labor de l’IMI, concretament de la Direcció d’Informació de Base, i comenta que voldria presentar, així que tinguin dades sobre les diferents modificacions que s’hi han fet, una compareixença per explicar tota la feina que s’està fent en aquesta línia. Afirma que, òbviament, s’està aplicant la normativa vigent en la tramitació de les inscripcions padronals, i que els controls per garantir la qualitat de les dades s’apliquen tant en el moment de la petició per part de l’interessat com a posteriori. Existeixen filtres que no permeten fer el tràmit front office, en aquell mateix moment, i aquests controls poden afectar tant persones com habitatges, i suposen que les peticions s’han de derivar a un segon nivell per fer les corresponents comprovacions. D’altra banda, durant aquest mes s’han implantat nous controls de la qualitat de la dada de domicili per evitar inscripcions en locals o en habitatges incorrectes, i en casos de domicilis que no coincideixin amb els existents en la base de dades padronal s’exigeix l’aportació de la referència cadastral. Explica que en el moment de la tramitació es mecanitzaran més dades relatives a la documentació acreditativa de l’habitatge i això permetrà fer controls a posteriori. A més, s’està treballant per millorar la qualitat de les dades ja existents en l’històric del padró municipal, eliminant duplicitats i dades incorrectes. Subratlla que l’Ajuntament de Barcelona és representant local al Consell d’Empadronament tant en l’àmbit estatal com provincial, i en exercici d’aquesta representació dels ajuntaments, Barcelona ha demanat reiteradament, no en aquest mandat sinó també en mandats anteriors, la modificació de la normativa padronal presentant una proposta formal de reforma legislativa que està sent estudiada per l’Administració General de l’Estat. Aquesta reforma pretén evitar els empadronaments en cadena, i definir d’una manera molt concreta la documentació que cal per acreditar el domicili, perquè hi ha certa dispersió i documents que no són del tot correctes. Insisteix que l’Ajuntament té establerts controls de qualitat de les dades del padró i hi incorpora noves mesures per garantir que s’ajustin a la realitat en defensa dels drets dels ciutadans i de les administracions que utilitzen les seves competències. Assegura que no posen cap trava a les persones que tenen algun problema de vulnerabilitat, cosa que no tindria cap sentit, i afirma que escoltaran les queixes de les entitats que consideren que s’estan prenent mesures incorrectes, i que es posarà en contacte amb la Gerència de Qualitat de Vida perquè pugui traslladar a l’equip del Sr. Lluís Sanz totes aquestes irregularitats o inquietuds. Conclou dient que interpreten la proposició en sentit positiu i, per això, hi voten a favor, ja que entenen que el govern té l’obligació de controlar la inscripció per garantir-ne la qualitat, i aclareix que l’estudi de la pertinença d’incloure l’exigència de disposar de la cèdula d’habitabilitat no compromet a res més enllà de fer l’estudi. La Sra. Esteller agraeix el vot del govern, i afirma que l’únic objectiu de la proposició és millorar la gestió del padró, que hi hagi més rigor i control. Subratlla que el padró ha d’aportar dades reals de les persones que viuen a la ciutat, i que en cap moment pretenen obstaculitzar o impedir el tràmit, com han afirmat els altres grups. Remarca que cal garantir la seguretat jurídica i evitar pràctiques fraudulentes. Observa que, sobretot quan el tràmit no es fa de manera presencial, sovint s’hi inscriuen persones que no hi tenen dret, de manera que se’n fa un mal ús. En darrer lloc, coincideix amb el Sr. Forn que s’ha de veure si cal introduir canvis legislatius per millorar les aportacions documentals. El Sr. Escudé manifesta la por del seu Grup davant la possibilitat que Barcelona acabi adoptant el model de l’alcalde de Badalona, García Albiol, que va utilitzar el padró amb finalitats partidistes per enviar cartes a un segment de la població. Explicita que la Llei de bases de règim local diu que «toda persona que vive en España está obligada a inscribirse en el padrón del municipio en el que reside habitualmente», i que en cap moment parla de cèdules d’habitabilitat. Pregunta a la Sra. Esteller si pretenen fer veure que determinades persones no existeixen perquè no els permeten empadronar-se. 2390 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 D’altra banda, expressa sorpresa davant la posició del Govern. Tenen dubtes del camí que prendran per donar compliment a la proposició, i els preocupa. El Sr. Gomà entén que la proposició que s’acaba d’aprovar és equivocada conceptualment i molt esbiaixada políticament, perquè demana al padró coses que no tenen res a veure amb el padró amb una clara intencionalitat política. Assenyala que el PP ha arribat a defensar l’exclusió del padró de determinades persones, així com l’accés policial al padró sense pràcticament cap mena de control, i el suport del Sr. Forn a la proposició els sembla preocupant, perquè consideren incompatible acceptar aquesta proposició i alhora defensar el model de Barcelona d’empadronament per a tothom com a mecanisme de ciutadania inclusiva. Entenen que són dos camins divergents i que el Govern ha de triar. Comenta que va ser una satisfacció veure que el govern acceptava el prec d’eliminar obstacles per tal d’aconseguir una política d’empadronament activa a la ciutat, però que ara els preocupa i els inquieta que es vulgui seguir un camí oposat. El Sr. Laporta també manifesta la preocupació d’UpB pel fet que el Govern accepti aquesta proposició del PP, que sempre defensa l’agilització i simplificació de tràmits i ara vol posar traves a un tràmit que funciona correctament i ja té uns mecanismes de control. El Sr. Forn llegeix la proposició del PP literalment, perquè troba que la resta de grups hi veu coses que no diu. Subratlla que l’únic que demana la proposició és un control (que ja existeix i que el marca la llei) i un rigor en la tramitació, i que CIU defensa aquest model, sense comparar-se amb el model de García Albiol. Remarca que el model de CIU ha quedat ben clar, per exemple quan algunes comunitats autònomes han volgut limitar els drets en sanitat o en ensenyament a algunes persones, i el Govern de Catalunya ha estat del tot contundent. Observa que existeixen mecanismes perquè la gent que no té un domicili fix s’empadroni, i que l’única cosa que volen és que hi hagi una major claredat en determinats documents que s’aporten, i en tot el procés d’empadronament. Diu al Sr. Gomà i al Sr. Escudé que la demanda de modificació de la legislació no és nova, i que ells ja l’havien demanat abans, perquè la mateixa oficina considera que hi ha una dispersió de documents i fenòmens com els empadronaments en cadena. Entén que si no es combaten aquests problemes, no es pot assolir l’objectiu de tenir una fotografia tan exacta com sigui possible de la població de Barcelona. En darrer lloc, repeteix que recull totes les queixes i suggeriments i que presentaran un informe tot explicant les mesures que s’han dut a terme. Demana que, per tant, esperin i no treguin conclusions abans d’hora. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot contrari d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal UpB: 7. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda instar el govern municipal a que, en el marc de les relacions institucionals de l’Ajuntament de Barcelona, iniciï converses amb la Diputació de Barcelona per a la cessió a la ciutat de l’edifici de l’antic Consolat de Dinamarca per tal d’ubicar-hi un centre cívic i cultural per al barri del Coll-Vallcarca. El Sr. Laporta contextualitza indicant la ubicació de l’edifici al qual fa referència la proposició, situat al viaducte de Vallcarca, informant que l’edifici pertany a la Diputació de Barcelona gràcies a una donació dels antics propietaris i que fa anys que funciona com un magatzem. Exposa que el veïnat del barri del Coll-Vallcarca fa molts anys que reclama la construcció d’un centre cívic al barri i proposa convertir aquest edifici en un espai per al barri que també sigui la seu del Museu del Còmic de Barcelona, que fa quatre anys que busca local. A continuació, formula la proposició. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2391 El Sr. Espriu agraeix la presentació, i puntualitza que qui demana la creació d’un nou centre cívic són els veïns del barri de Vallcarca. Informa que en la planificació de la transformació de l’avinguda Vallcarca hi ha previst un espai de 2.000 m², si CIU no modifica el planejament actual, que en el seu moment s’hauria d’assolir, tot i que la transformació de l’avinguda ha quedat alentida en aquests moments pel que fa a les obres. Comenta que s’havia posat en contacte amb UpB perquè modifiquessin la proposició, perquè digués «la creació d’un espai que pugui ser de gestió social». Considera que tindria sentit ubicar el Museu del Còmic a l’espai Bruguera, perquè tenint en compte la redefinició dels centres cívics i la reorientació cap ala cultura, podria ser un bon objectiu per al Centre Cívic la Bruguera, tenint en compte que hi ha dues demandes del territori: el creixement de l’espai de gent gran i la derivació del Centre de Serveis Socials a un espai més gran que donés cobertura a les realitats socials d’aquell entorn, que probablement podria anar al parc Pere Virgili. Explica que va intentar fer aquesta esmena d’anar cap a un tema més social perquè en aquests moments és difícil definir això com un espai de centre cívic atès que té 340 metres i 60 metres de pàrquing més un jardí. Entén que pot ser un espai de gestió cívica per a qüestions concretes que doni cabuda temporal a entitats, però observa que allà tampoc no hi ha un gruix molt gros d’entitats. Conclou que troben bé reclamar a la Diputació de Barcelona la gestió de l’edifici per decidir a què es dedica, i per això voten a favor de la proposició. La Sra. Esteller manifesta l’acord del PP a destinar l’edifici a usos del barri, com reclamen alguns veïns. Aclareix que molts volen que una part de l’edifici es destini al Museu de la Historieta, que sigui seu d’estudis del COI i una fundació pedagògica de 0 a 3 anys, donant continuïtat a l’acció que estava fent l’antiga propietària. Entén que s’han de veure els usos que es donen a aquest edifici, perquè l’ús de centre cívic s’ha de fer en un altre àmbit on fos possible fer-lo, i pregunta a UpB a quins usos es destinaria l’edifici. El Sr. Mestre repeteix la contextualització del Sr. Laporta i comenta que no hi haurà problemes perquè l’edifici esdevingui un equipament per al barri perquè actualment la qualificació urbanística que té és precisament d’equipament. Observa que el veïnat ha vist les possibilitats que ofereix l’edifici i ha començat a buscar suports per ala seva demanda, i a teixir un projecte que es resumeix en una proposta: convertir l’edifici en un espai multidisciplinari per al barri que inclogui la seu del Museu del Còmic a Barcelona i així poder acollir el fons de l’antiga Bruguera. Manifesta el vot favorable d’ICV-EUiA, que dóna suport a la proposició bàsicament per dos motius: perquè és una proposta que ha estat elaborada pel Grup d’Estudis Coll-Vallcarca amb el suport de més d’una trentena d’entitats del barri, i perquè consideren que és convenient donar un ús públic a un edifici que actualment està buit i s’està fent servir com a magatzem, sobretot en un barri com el de Vallcarca, que no disposa de gaires equipaments culturals, de manera que qualsevol equipament públic que faciliti la cohesió social del barri i en reforci el teixit associatiu és necessari. En darrer lloc, demana al Govern que tingui en compte aquesta proposta i que es porti a debat en el si del Districte de Gràcia i dels organismes de participació del Districte, que ha d’elaborar un nou Pla d’equipaments del districte per a aquest mandat, que creuen que hauria de recollir aquesta proposta. El Sr. Forn,parlant també com a Districte de Gràcia, afirma que comparteixen amb els veïns i les entitats del barri la necessitat de tirar endavant un equipament que vertebri la zona, que actualment està en plena transformació urbanística. Per tant, hi estan clarament d’acord. D’altra banda, comunica que el 7 de març la regidora de Gràcia, la Sra. Maite Fandos, va tenir una trobada amb la vicepresidenta de la Diputació, la Sra. Mercè Conesa, amb l’objectiu de sol·licitar en nom de l’Ajuntament aquest edifici per ubicar-hi algun tipus d’equipament, i de la reunió es desprèn una bona voluntat per part de la Diputació. Conclou expressant el compromís del Govern de decidir la millor destinació conjuntament amb els veïns i amb els grups polítics. 2392 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 El Sr. Laporta agraeix els vots dels grups que s’han pronunciat a favor de la proposició i la intervenció de la Sra. Esteller, i li diu que entenen que el més important és que la Diputació cedeixi l’espai a la ciutat. També entenen que allò que demanen els veïns és que l’espai sigui seu d’una institució cultural i social, i que un cop que s’aprovi això, ja en decidiran el destí concret. La Sra. Esteller manifesta que el PP també hi vota a favor, atès que la seva voluntat era que els usos de l’edifici es consensuessin amb els veïns i que s’hi donés un ús social i cultural. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional Del Grup Municipal ICV-EUiA: 8. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda que l’Ajuntament de Barcelona: 1. Subscrigui el mandat del Parlament Europeu a la XXII sessió del Consell de Drets Humans de Nacions Unides i exigeixi al Regne del Marroc la llibertat de tots els presos polítics sahrauís, inclòs el grup de 24 presos de GdeimIzik, recentment condemnats per un tribunal militar marroquí, així com demani la protecció dels drets fonamentals del poble sahrauí, destacar la necessitat d’un mecanisme internacional de seguiment dels drets humans en el Sàhara Occidental i recolzi una solució del conflicte basada en l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, com estableixen nombroses resolucions de les Nacions Unides. 2. Traslladi el present acord al ministre d’Afers Exteriors, ambaixador del Marroc a Madrid, al president del Congrés de Diputats, al president del Senat, president del Parlament Europeu i a l’Alta Representació de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. El Sr. Mestre comença la intervenció saludant algunes persones presents a la sala: el subdelegat a Catalunya del Front Polisario, el Sr. MahIahdih; la Sra. Núria Salamé, presidenta de la Federació de l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí, i el Sr. HassannaAalia, un jove sahrauí condemnat per un tribunal militar marroquí a cadena perpètua. A continuació, relata que el 8 de novembre del 2010 el campament GdeimIzik, situat als afores d’El-Aaiún ion més de 20.000 persones sahrauís protestaven per les seves deplorables condicions de vida al «territori no autònom del Sàhara Occidental», l’últim territori d’Àfrica pendent de descolonització sota la tutela del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, va ser dissolt violentament per les forces d’ocupació marroquines, la qual cosa va causar víctimes i desapareguts. El règim marroquí, a través de les seves forces policials, va detenir 24 persones sahrauís, en va obtenir declaracions sota tortura i les va responsabilitzar de la mort d’agents marroquins en els esdeveniments de la violenta dissolució del campament. Posteriorment, aquestes persones van ser jutjades en un tribunal militar del Marroc, amb judicis que segons nombrosos observadors i observadores internacionals no comptaven amb les degudes garanties per falta de proves. Després de nou dies de judici militar i set hores de deliberació, el tribunal va condemnar nou activistes sahrauís a cadena perpètua,quatre a 30 anys de presó, deu a penes que oscil·len entre els 20 i 25 anys, i dos a 2 anys de presó, unes penes duríssimes que suposen un nou atemptat contra el poble sahrauí, contra el seu dret a l’autodeterminació i contra la seva pròpia existència com a poble. Recorda que fa molt de temps que el poble sahrauí pateix una situació de contínues violacions dels drets humans, d’espoliació dels seus recursos naturals, de detencions arbitràries, de desaparicions i de tortures, i que també fa molt de temps —i també en aquesta ocasió— que el Parlament Europeu, altres institucions europees i parlaments nacionals denuncien aquestes violacions dels drets humans i exigeixen que la missió de les Nacions Unides desplegada a la zona, coneguda com a MINURSO, vetlli especialment per tot allò que fa referència als drets humans del NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2393 poble sahrauí. El passat 7 de febrer, el Parlament Europeu va aprovar el seu mandat en la 22a sessió del Consell de Drets Humans de Nacions Unides, celebrat a Ginebra entre el 25 de febrer i el 22 de març, on es demanava una solució justa i duradora del conflicte mitjançant l’exercici del referèndum d’autodeterminació, i també demanava la llibertat de tots els presos polítics sahrauís. Recorda també que tant l’Ajuntament de Barcelona com la ciutadania de la ciutat i de Catalunya s’han mostrat sempre compromesos amb els drets humans i amb els drets dels pobles, i han expressat multitud de maneres el seu suport a la causa del poble sahrauí i els drets legítims que té com a poble. És per aquesta llarga tradició solidària de Barcelona i de Catalunya, tant de la ciutadania com de les institucions, que han portat aquesta proposició a la Comissió, que llegeix. Conclou que l’Ajuntament, per mostrar coherència i compromís amb les llibertats i els drets humans, així com amb la llibertat del poble sahrauí i el seu dret a l’autodeterminació, ha de condemnar aquest atemptat contra els drets humans i defensar els drets del poble sahrauí a decidir lliurement el seu futur. El Sr. Colomé manifesta el suport del PSC a la proposició, i afirma que tots els governs d’Espanya des de Felipe González fins a Mariano Rajoy tenen un deute històric i moral amb el poble sahrauí, que ha sentit moltes promeses dels governants espanyols totalment incomplertes quan arriben al govern. Recorda que la sortida d’Espanya del Sàhara Occidental és l’últim acte del franquisme (1975-1976), per pressió del Marroc amb la Marxa Verda i perquè en aquells moments agònics del final de la dictadura, i encara sense haver iniciat la transició cap a la democràcia, alguns militars van decidir que no farien una guerra per un desert. Observa que cal dir que el secretari d’Estat Henry Kissinger, el ministre Solís i el rei Hassan van fer molt per obtenir una cosa que era clau i estratègica: les mines Bucraa. Per acabar, expressa la convicció del PSC que els pobles han de tenir dret a l’autodeterminació, tal com fixa la Carta de les Nacions Unides, i la voluntat que s’apliquin les resolucions d’aquest organisme, així com la creença que les persones estan per sobre dels interessos polítics o econòmics, i que els pobles tenen dret a ser lliures i a viure en llibertat. La Sra. Pajares subratlla que el PP a tot arreu fa defensa dels drets humans i és conscient de les contínues violacions de drets al Sàhara Occidental. Afirma que els preocupa què passa en aquesta zona i què passa al Sahel, i per això una de les seves esmenes al Pla director de cooperació va ser incloure aquella zona geogràfica com a prioritària. Hi afegeix que aposten per un reforç del treball de la MINURSO. Tanmateix, entenen que l’Ajuntament no és el fòrum adequat per discutir aquesta qüestió, la qual cosa no significa que siguin insensibles davant la quantitat de problemes que hi ha més enllà de les nostres fronteres (el terrorisme de fa dos dies a Boston, l’asfixiant situació dels ciutadans que són víctimes de sistemes com els de Corea del Nord o de Cuba, la desnutrició infantil...), però hi ha organismes internacionals des d’on treballar aquestes qüestions, mentre que l’Ajuntament ha de treballar per solucionar els problemes de la seva ciutadania. D’altra banda, no sap si l’Ajuntament té competència per subscriure un mandat del Parlament Europeu per a la reunió del Consell dels Drets Humans de la ONU. A més, planteja la paradoxa que suposa que al Consell de Drets Humans hi hagi països com Burkina Faso, el Congo, el Pakistan o Sierra Leone per tractar la qüestió del campament GdeimIzik. Conclou manifestant l’abstenció del PP, que comparteix el text de la proposta però considera que l’Ajuntament no és el lloc adient per tractar-la. El Sr. Laporta expressa la voluntat d’UpB que es compleixin els mandats europeus vinculats a garantir els drets humans. Per això, i en solidaritat amb el poble sahrauí, donen suport a la proposició. Reflexiona, però, que al Marroc els drets humans en majúscules són escassos, no només per al poble sahrauí, sinó per al conjunt de la societat, i que convindria ampliar la declaració i exigir al Regne del Marroc la llibertat de tots els presos polítics, la protecció dels drets fonamentals de tots els seus ciutadans, i que fessin arribar la resolució d’aquesta proposició al consolat del Regne del Marroc a Barcelona. 2394 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 El Sr. Martí saluda les persones presents a la sala esmentades pel Sr. Mestre, agraeix la seva presència i els transmet la seva solidaritat. Subratlla que l’Ajuntament de Barcelona sempre ha defensat aferrissadament els drets humans, no solament amb paraules sinó també amb fets. Concreta que CIU s’adhereix a la reclamació d’aquest dret universal que tot poble ha de tenir, començant per Catalunya, el dret a l’autodeterminació. Observa que tant governs anteriors de l’Ajuntament com el govern actual han treballat, treballen i treballaran en molts projectes de cooperació a la zona a què fa referència la proposició i a altres indrets, en col·laboració amb moltes entitats, associacions i ONG, per trobar solucions pacífiques i durables, alineades amb els principis de la comunitat internacional. Observa que seria més coherent plantejar aquest tipus de mocions a les instàncies parlamentàries corresponents, ja que la moció va ser presentada pel Parlament Europeu i ha estat subscrita per parlaments estatals. Assenyala que al punt dos de la proposició troben a faltar referència a les altes institucions de l’autogovern del país: el president de Catalunya, el Govern de Catalunya i el Parlament de Catalunya. En darrer lloc, manifesta l’abstenció del Govern. El Sr. Mestre agraeix els vots favorables del PSC i d’UpB i lamenta les abstencions del PP i CIU, tot i que no facin que la proposició no s’aprovi. Consideren que la proposició és coherent amb el Pla director de cooperació, solidaritat i pau per al període 2013-2016, que va ser aprovat l’1 de febrer pel Plenari del Consell Municipal amb els vots favorables de tots els grups, i és coherent amb la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona de ser un actor internacional reconegut i prestigiat en tot allò que fa referència a la defensa dels drets humans i dels drets dels pobles. Per això, entenen que l’Ajuntament sí que és un bon lloc per pronunciar-se respecte d’aquest cas tan greu, i no només és un bon lloc per fer-ho sinó un lloc imprescindible on fer-ho. Consideren que reclamar la llibertat de presos polítics no pot ser només qüestió dels parlaments nacionals o del Parlament Europeu, sinó que totes les institucions democràtiques, la ciutadania i les entitats i associacions han de sumar per garantir que cap persona pateixi penes de presó per raó de la seva opinió. A més, l’Ajuntament ha de ser un reflex de la voluntat de la ciutadania, i en aquest cas, com ja s’ha dit, la ciutadania de Barcelona sempre ha estat compromesa amb la causa del poble sahrauí. Comenta que han presentat aquesta proposició en aquesta Comissió després d’haver intentat presentar-la com a declaració institucional a l’anterior Plenari Municipal i no haver obtingut els suports suficients perquè pogués ser aprovada. Repeteix que lamenten l’abstenció de CIU, tot i que agraeixen el to de la intervenció del Sr. Martí, que comparteixen pràcticament del tot, però consideren que en aquest cas concret, l’Ajuntament ha d’anar més enllà de les polítiques de cooperació i d’ajut humanitari que ha impulsat i que continuarà impulsant, i posicionar-se clarament en defensa del dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, cosa que implicaria votar favorablement aquesta proposició. Per acabar, accepta el suggeriment del Sr. Martí d’incorporar les institucions catalanes. La Sra. Pajares explicita que s’incorpora com a esmena transaccional «el Parlament de Catalunya, el president de la Generalitat de Catalunya», i que la proposició s’aprova amb els vots a favor d’ICV-EUiA, PSC i UpB, i l’abstenció de CIU i del PP. Alguns assistents aplaudeixen i la Sra. Pajares demana que no ho facin, tot i que entén el moment. El Sr. Martí Galbis expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Colomé expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa l’abstenció del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda que l’Ajuntament de Barcelona: 1. Subscrigui el mandat del Parlament Europeu a la XXII sessió del Consell de Drets Humans de Nacions Unides i exigeixi al Regne del Marroc la llibertat de tots els presos polítics sahrauís, inclòs el grup de 24 presos de NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2395 GdeimIzik, recentment condemnats per un tribunal militar marroquí, així com demani la protecció dels drets fonamentals del poble sahrauí, destacar la necessitat d’un mecanisme internacional de seguiment dels drets humans en el Sàhara Occidental i recolzi una solució del conflicte basada en l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, com estableixen nombroses resolucions de les Nacions Unides. 2. Traslladi el present acord a la presidenta del Parlament de Catalunya, al president de la Generalitat de Catalunya, al ministre d’Afers Exteriors, a l’ambaixador del Marroc a Madrid, al president del Congrés de Diputats, al president del Senat, al president del Parlament Europeu i a l’Alta Representació de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. c) Precs Del Grup Municipal PSC: 9. Que es prenguin les mesures corresponents, per tal que, mentre no s’assoleixi un acord amb els representants dels treballadors i treballadores, s’aturi l’aplicació del nou Sistema d’Ordenació Municipal (SOM), pel que fa a les noves incorporacions laborals, així com la migració cap al nou sistema de retribucions. El Sr. Escudé s’avança a la possible resposta del Sr. Forn que no poden deixar d’aplicar el SOM perquè estava aprovat pel Plenari dient que cal evitar que això acabi al contenciós administratiu, per la inseguretat jurídica que pot comportar tant per les mesures cautelars que poden recaure com per la sentència posterior, que generarien un panorama complicat de gestionar. Confia que el Govern no hagi optat per esperar la resolució judicial, perquè tots plegats tindrien un problema. Subratlla que és urgent que torni a passar per Plenari per aturar-ho i començar de zero o, com a mínim, amb alguna cosa treballada que arribi a un consens, i que en les reunions que s’estan tenint amb els sindicats es tracti un dels principals temes sobre els quals de moment no s’ha parlat: les taules retributives. Observa que actualment s’està aplicant el SOM en les noves contractacions, que són unes 200 persones, en sectors tan sensibles com l’educació i els serveis socials, i per això cal tornar a portar-ho a Plenari i deixar-ho en suspens perquè, a més, s’hi estan cometent irregularitats: es dóna per finalitzada la relació laboral d’un treballador o treballadora en una empresa i dos dies després se li fa un contracte diferent, quan la llei marca que n’han d’haver passat 21 dies. D’altra banda, hi ha llocs de treball on per una mateixa feina hi ha fins a cinc retribucions diferents. El Sr. Forn exposa que el passat 21 de desembre el Plenari del Consell Municipal va acordar l’aprovació del Catàleg de llocs de treball i els seus organismes autònoms i entitats públiques empresarials adherits a l’acord de condicions i al conveni municipal amb efectes 1 de gener del 2012. Aquest acord preveia deixar sense efecte el Catàleg de llocs de treball aprovat per l’acord del Consell Plenari del 15 de maig del 1987 i les seves modificacions posteriors amb efectes a 31 de desembre del 2012, i en segon lloc, establia un període de sis mesos per a la seva implantació. Des del punt de vista tècnic, la suspensió de l’aplicació del Catàleg de llocs de treball únicament per a les noves incorporacions, tant de funcionaris com de laborals, no és possible perquè el catàleg anterior ja no existeix i la inaplicació de l’actual comportaria un perjudici encara més gran a les persones afectades, ja que només es podrien establir les retribucions bàsiques i el complement de destinació mínim establert en la normativa bàsica, que en tots els casos que es preveuen està per sota de les previstes inicialment en el catàleg vigent. D’altra banda, en aquests moments i dins el període establert de sis mesos que es va acordar, que finalitza al juny, s’està duent a terme el procés de negociació amb els representants sindicals amb l’objectiu de cercar el màxim consens possible tant en la forma com en el contingut del catàleg aprovat. Els acords que es derivin d’aquest procés es portaran a l’aprovació del Consell Municipal i els seus efectes seran amb data 1 de gener del 2013.Respecte a la migració de la resta de personal inicialment prevista per al mes de març d’enguany, es va revisar la data i s’ha 2396 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 decidit posposar-la a l’espera de poder tancar un acord amb la part social, i sempre dins el període transitori d’aquests sis mesos. El Sr. Escudé agraeix la resposta, i reflexiona que, a banda dels sis mesos que s’han donat, caldria seure a consensuar els punts que ara mateix estan sobre la taula i creen més discrepàncies. Expressa la seva convicció que amb voluntat i decisió política poden aturar al Plenari de l’Ajuntament els punts més susceptibles de generar injustícies, i recorda que tots els grups polítics, així com els representants dels treballadors, es van mostrar disposats a parlar-ne. El Sr. Forn subscriu les paraules del Sr. Escudé, i afirma que precisament per això s’estan duent a terme aquestes reunions i s’han marcat un període de negociació per seguir aquesta línia amb voluntat i amb decisió política. Es dóna per tractat. 10. Que el Govern Municipal presenti en un termini de 2 mesos a la Comissió de Presidència i Règim Interior un informe sobre el projecte Barcelona Ciutat Educadora i el XIIIè Congrés de Ciutats Educadores l’any 2014. La Sra. Jaurrieta dóna per sustentat el prec. El Sr. Martí diu que, evidentment, l’accepten, ja que tracta d’un tema molt important. Afirma que abans de dos mesos presentaran un informe per exposar qüestions relacionades amb l’organització del Congrés —ja hi estan treballant—, els treballs del comitè organitzador, els treballs de la comissió científica i els treballs de relació institucional que estan duent a terme per tirar endavant satisfactòriament la celebració del Congrés, i subratlla que Barcelona té una llarga trajectòria en el compromís amb les ciutats educadores, amb l’Associació Internacional de Ciutats Educadores. La Sra. Jaurrieta agraeix l’acceptació del prec. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 11. Que el Govern procedeixi a la redacció del Catàleg de Mesures alternatives substitutòries de les sancions pecuniàries que siguin de la competència de l’Ajuntament de Barcelona i al començament de la seva aplicació en la major brevetat possible. La Sra. Esteller formula el prec, motivat pel fet que des de fa temps s’apliquen mesures substitutòries, des que es va aprovar l’ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana, que recull mesures d’assistència a sessions formatives, de participació en activitats cíviques i altres treballs en benefici de la comunitat. Exposa que recentment, amb l’aprovació i la modificació de l’article 40 de l’Ordenança de convivència, a través d’una al·legació del Grup del PP es va aprovar que mitjançant un decret d’alcaldia s’establiria el catàleg i el procediment de les possibles mesures alternatives, amb uns criteris determinats de l’adopció de la mesura substitutòria. Esmenta com a exemple les persones que exerceixen la prostitució, casos en què es podrien aplicar mesures de formació, etcètera. El Sr. Forn informa que en els propers quinze dies es traslladarà a l’Alcaldia una proposta-decret que recull el sistema de prestacions en benefici de la comunitat com a substitucions d’infraccions a les ordenances municipals. La proposta de decret consta de 5 capítols, 33 articles, 5 disposicions addicionals i 1 disposició final. El capítol primer recull les disposicions generals; el segon, el catàleg de mesures, els requisits, la guia de recursos, i les condicions en què les entitats hi poden col·laborar; el tercer, els criteris i principis aplicables a la substitució de la sanció per una mesura alternativa, com per exemple els principis de proporcionalitat, els d’idoneïtat, territorialitat, conversió de les sancions, el principi d’acceptació de la mesura, etcètera; el quart, el procediment de substitució; i el cinquè, el compliment de la mesura i les normes per al seu compliment. Observa que aquest decret té consideració legal d’ordenació general, de manera que ha de complir amb els tràmits d’exposició pública, presentació d’al·legacions, NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2397 etcètera. Per això, calculen que el decret no entrarà en vigor fins a finals de juny de 2013. La Sra. Esteller celebra que el Govern ja tingui ultimat aquest projecte de decret i que pugui entrar en vigor el mes de juny, ja que entenen que és del tot necessari per donar molta més seguretat jurídica en l’aplicació d’aquestes penes substitutòries. D’altra banda, cal tenir en compte que moltes d’aquestes tenen un caràcter formatiu, així com que molts dels infractors són menors, per la qual cosa cal tenir les mesures clares per poder-les complir amb la màxima eficàcia. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 12. Que el Govern Municipal faciliti als sindicats la realització d’assemblees informatives sobre el SOM, així com la recollida de signatures de treballadors i treballadores per demanar «que se suspengui la migració al nou sistema retributiu del Sistema d’Ordenació Municipal (SOM), mentre que no hi hagi un acord amb la part social. Aquesta suspensió ha d’afectar, també, les condicions de les noves incorporacions i les noves provisions de llocs de treball». El Sr. Mestre recorda que en l’anterior Comissió de Presidència i Règim Interior es va aprovar una proposició d’ICV-EUiA amb relació al nou Sistema d’Ordenació Municipal que, fonamentalment, donava un mandat al Govern Municipal de negociar i acordar amb els sindicats aquest nou SOM, fer-ho en el marc de la mesa general de negociació, en un termini de sis mesos, i paralitzar-ne l’aplicació fins a assolir un acord amb la representació dels treballadors i les treballadores municipals. Reconeix que s’ha reiniciat la negociació, però assenyala que al mateix temps s’estan aplicant aspectes del nou SOM, un fet que dificulta la negociació entre el Govern Municipal i la representació sindical, una negociació que per part del Govern avança massa lentament. Indica que l’aplicació que s’està fent del nou SOM ja ha afectat més de 200 empleats i empleades municipals, sobretot en els sectors d’educació i serveis socials, i sobretot en dones, ja que en aquests sectors són majoria. Concreta que l’aplicació d’aspectes del nou SOM representa pèrdues de salari d’entre 130 i 161 euros mensuals. Per això demanen que es faciliti la realització d’assemblees informatives, cosa que saben que ja s’ha començat a fer, i que el Govern faciliti també a les dependències municipals la campanya de recollida de signatures de treballadores i treballadores municipals que impulsen els sindicats i que reclamen, textualment «que se suspengui la migració al nou sistema retributiu del Sistema d’Ordenació Municipal mentre no hi hagi un acord amb la part social», i diuen que «aquesta suspensió ha d’afectar, també, les condicions de les noves incorporacions i les noves provisions de llocs de treball». Observa que presenten aquest prec des del ple suport als sindicats representatius de l’Ajuntament, una part dels representants dels quals estan presents a la sala, i conclou que el conjunt d’exigències són del tot necessàries per assegurar que la negociació arribi a bon port. El Sr. Forn comenta que es limitarà a contestar el prec i no «els afegits». En primer lloc, aclareix que l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic regula el dret de reunió dels empleats públics. Pel que fa a les condicions amb caràcter general, «les reunions en el centre de treball s’autoritzaran fora de l’horari de treball, llevat acord entre l’òrgan competent en matèria de personal i els que estiguessin legitimats per convocar-les. I en tot cas, la celebració de la reunió no perjudicarà la prestació de serveis i els convocants seran responsables del seu normal desenvolupament». En segon lloc, exposa que l’Ajuntament de Barcelona va pactar i va incloure a l’acord de condicions de treball del personal funcionari i al conveni col·lectiu del personal laboral, pactats per al període 2004-2007, un capítol cinquè de condicions sindicals que en l’article 50 incorpora la regulació específica del règim d’assemblees. D’acord amb aquest article, «l’òrgan de representació en les 2398 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 seccions sindicals amb presència en aquest òrgan poden ser de dos tipus, generals o sectorials». En tercer lloc, recorda que l’Ajuntament durant molts anys ha gestionat i ha exercit el dret de reunió dels empleats públics sense majors dificultats d’interpretació, però darrerament s’estan plantejant dubtes sobre les autoritzacions de determinades assemblees en horari laboral relacionades amb el concepte d’assemblea general, i amb transcendència sobre el còmput d’hores autoritzables dins la jornada de treball; concretament, amb les peticions que ha fet la Junta de Personal i el Comitè d’Empresa per realitzar assemblees generals de personal en horari de treball als diferents districtes municipals. Aquestes assemblees generals descentralitzades no estan previstes en l’article 50 esmentat, i aquest article condiciona la utilització d’assemblees dins l’horari laboral al fet que la convocatòria es refereixi a tot el personal de què es tracti. Per tant, d’acord amb l’article 50, «no hi ha marge per a l’autorització dins l’horari laboral d’assemblees generals descentralitzades, que no són altra cosa que assemblees parcials. És per això que les assemblees autoritzades dins l’horari laboral han de ser sempre assemblees generals en matèries que afectin tot el personal municipal, o bé assemblees sectorials quan els temes a tractar només afecten un sector del personal amb característiques especials i diferenciades del comú personal. I en tot cas, hauran de respectar els límits establerts». En quart lloc, atès que el procés d’implantació del SOM és un procés complex i singular, de forma excepcional i amb caràcter extraordinari s’han autoritzat amb data 19 de març del 2013 les assemblees sol·licitades a la Junta de Personal i al Comitè d’Empresa de l’Ajuntament. Conclou que el Govern recull l’esperit del prec. La Sra. Pajares informa el Sr. Mestre que no té temps per a una segona intervenció. El Sr. Forn aclareix que allò que es demana al prec ja s’està aplicant, tot respectant les limitacions que marca la llei i seguint el mateix sistema d’aplicació pel que fa a la celebració d’assemblees. La Sra. Pajares dóna la paraula al Sr. Mestre. El Sr. Mestre diu que el Govern Municipal ha de dir si accepta o no accepta el prec. La Sra. Pajares hi està d’acord. El Sr. Forn diu que sí, que l’accepten. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 13. Que el Govern Municipal desvinculi la «marca Barcelona» de qualsevol altra marca d’abast estatal. El Sr. Laporta formula el prec, motivat pel fet que un dels principals objectius de la marca Barcelona és projectar la imatge de la ciutat al món per atreure inversions i crear llocs de treball, i que la marca Espanya dificulta l’assoliment d’aquest objectiu. La Sra. Recasens comenta que hi ha nombrosos estudis, informes, opinions i enquestes d’instituts, d’observatoris, etc. que analitzen les marques (de vegades analitzen la marca Espanya, de vegades la marca Catalunya i de vegades la marca Barcelona) i que en treuen conclusions i valoracions diferents. Entén que no han de definir l’estratègia per a la marca Barcelona en funció d’allò que diguin aquestes institucions, escoles de negoci, etc., i afirma que l’estratègia per a la marca Barcelona és ben definida, com van explicar quan informaven sobre el projecte Barcelona Growth: la marca Barcelona està molt ben posicionada pel que fa a turisme, cultura, arquitectura, gastronomia i qualitat de vida, i ara cal posicionar-la pel que fa a l’economia, per presentar-la com una ciutat atractiva per fer-hi negocis, una ciutat creativa i innovadora. Conclou subratllant que el Barcelona Growth, mitjançant la col·laboració publicoprivada, treballa per assolir l’objectiu de posicionament esmentat. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2399 El Sr. Laporta entén que no s’accepta el prec, i ho lamenta perquè considera que l’argumentació de la Sra. Recasens no és incompatible amb l’acceptació d’allò que demanen. Subratlla que l’opinió internacional respecte a la situació de la marca Espanya és gairebé unànime, i que les nostres empreses manifesten que la marca Espanya, o el fet de tenir un CIF espanyol, les perjudica. Comenta que, tal com afirmava el director del laboratori d’idees CEPS, la imatge d’Espanya ha patit una forta davallada per culpa de la mala política de comunicació del Govern espanyol, el sanejament poc transparent de les entitats financeres i els nivells d’atur. Per tot això, consideren que la marca Barcelona hauria de desvincular-se de la marca Espanya per no enfonsar-se amb ella. La Sra. Recasens nega la major: no considera que la marca Barcelona estigui vinculada a cap altra marca, de manera que no cal desvincular-la i, per tant, no pot acceptar el prec. No entén ben bé de quina marca d’abast estatal vol que es desvinculi, perquè n’hi ha moltes i perquè, com ha dit, no considera que n’estigui vinculada a cap, i observa que potser per voler desvincular Barcelona d’una marca a la qual no està vinculada, s’hi acaba vinculant. Repeteix que l’estratègia de la marca Barcelona és molt concreta: es pretén posicionar la ciutat com a ciutat per fer-hi negocis. És conscient que hi ha empreses que es queixen que en aquests moments la marca Espanya les perjudica, però volen treballar en positiu i oferir la marca Barcelona, que està molt ben posicionada i és sòlida, a les empreses perquè la utilitzin per internacionalitzar-se, per obrir-se a nous mercats, etc. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PP: 14. Quina és la justificació del nomenament de cadascun dels Comissionats nomenats per l’actual Govern i quins són els objectius fixats en l’exercici de les seves funcions? La Sra. Esteller formula la pregunta, i concreta que a l’inici de mandat van nomenar els comissionats de gent gran, jocs olímpics, immigració i participació, posteriorment el de coordinació institucional, i aquest darrer mes el d’afers religiosos. El Sr. Martí recorda que el comissionat, figura clarament regulada en l’àmbit del règim interior de l’Ajuntament de Barcelona, té bàsicament dues responsabilitats: la de representar l’alcalde —que és qui nomena el comissionat— en un àmbit o un projecte determinats, i la d’impulsar i liderar políticament un projecte concret per delegació de l’alcalde. Confirma que actualment hi ha sis comissionats i informa que no tenen previst nomenar-ne d’altres, i observa que en l’anterior mandat n’hi havia tretze, sense comptar altres figures que es podrien considerar comissionats. Conclou que el comissionat és una figura clarament regulada i útil, i que les sis persones que actualment compleixen aquesta funció tenen unes tasques molt concretes i estan fent allò que consideren que cal fer per tirar endavant les polítiques de ciutat en cadascun dels seus àmbits. La Sra. Esteller manifesta que el PP respecta la potestat del govern de nomenar comissionats, però que voldrien que es justifiquessin les seves funcions, concretament les del comissionat d’afers religiosos, que mai no havia existit. El Sr. Martí explica que la funció d’aquest comissionat és ser responsable de la relació i la interlocució amb les diferents confessions religioses, els seus responsables i les seves comunitats—a Barcelona hi ha unes 400 confessions diferents—, que són elements importantíssims des del punt de vista cultural i de cohesió social. Es dóna per tractada. 2400 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Del Grup Municipal ICV-EUiA: 15. Per quina raó ha participat l’alcalde de Barcelona a la missa inaugural del Pontificat del nou papa de Roma? El Sr. Gomà formula la pregunta, i observa que l’assistència de l’alcalde a aquesta missa va fer que es desconvoqués, amb un marge de 24 hores, l’acte de presentació del Pla d’inclusió social, per al qual estaven convocats els grups municipals i gairebé 500 entitats socials. Subratlla que no entenen aquesta decisió, que els va generar desconcert, preocupació i frustració. El Sr. Martí comenta que podria parlar llargament —i ho faria amb gust— d’elements socials, culturals, de tradició i de compromís del primer edil de la ciutat amb determinades situacions, però no té temps per fer-ho, i es limita a dir que interpreta que les motivacions del viatge de l’alcalde per assistir a aquesta primera missa van ser les mateixes que les que van fer que l’alcalde Hereu assistís el 2005 a la missa inaugural del pontificat de Benet XVI. El Sr. Gomà expressa la convicció d’ICV-EUiA que tots dos alcaldes es van equivocar assistint a un acte que no té cap connexió amb els interessos de Barcelona i que, en el darrer cas, es va posar per davant del compromís de compartir el Pla d’inclusió amb les entitats socials de la ciutat. Entenen que l’Ajuntament i l’alcalde han de preservar la laïcitat i la plena independència respecte de qualsevol jerarquia religiosa com a millor garantia de convivència en la diversitat. Subratlla que totes les institucions, i més encara l’Ajuntament de Barcelona, una ciutat tan diversa, han de ser un espai de pluralisme de creences, no de servilisme a cap religió. Assenyala que els anys de democràcia han fet esdevenir minoritària qualsevol opció de consciència, fins i tot la catòlica, malgrat la seva tradició, i que Barcelona ha treballat molt i ha avançat en clau de construir una arquitectura pública de la convivència basada en la laïcitat positiva i els drets civils al marge de qualsevol confessió religiosa. Consideren que aquest és el camí que cal continuar transitant, i que el viatge de l’alcalde Trias se’n desvia. En darrer lloc, afirma que ICV-EUiA continuarà denunciant l’assistència de càrrecs públics a actes litúrgics i l’assignació de fons públics a aquesta assistència, i continuarà treballant per la laïcitat i el pluralisme a Barcelona. El Sr. Martí accepta i respecta tota l’exposició del Sr. Gomà, però no accepta que es parli de «servilisme». D’altra banda, nega que es restés importància a la presentació del Pla d’inclusió social, un instrument molt important que simplement va ser presentat pocs dies després del viatge al Vaticà. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 16. Quin és el capteniment del Govern Municipal sobre la presentació del cartell oficial de la 42a Feria d’Abril de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona? El Sr. Laporta formula la pregunta. El Sr. Martí contesta que es tracta de presentar en societat, com s’ha fet tradicionalment, un primer tast d’un esdeveniment que té lloc a la ciutat i a ciutats de l’entorn metropolità des de fa més de 40 anys i que té un gran impacte ciutadà, mou molta gent, molts recursos i molts mitjans, i enguany a més servirà per presentar i promocionar artistes que tot just comencen la seva carrera artística. El Sr. Laporta manifesta que UpB entén que aquests criteris no són suficients, i que mitjançant l’ús del mateix marc i les mateixes condicions que per a les Festes de la Mercè s’estan posant tots dos actes al mateix nivell, tot creant un greuge comparatiu amb altres esdeveniments. D’altra banda, recorda que el mes passat van preguntar sobre els acords que s’havien assolit entre l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat organitzadora de la Feria de Abril, per tal d’intentar millorar o aclarir els criteris per a la concessió de llicències i el cobrament de les taxes d’ocupació de la via pública dels paradistes i NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2401 els firaires. Assenyala que cal transparència i posar punt final a l’opacitat que durant molts anys ha imposat la FECAC en la seva relació comercial amb els propietaris de les atraccions de la Feria d’Abril. El Sr. Martí aclareix que no només la Mercè i la Fira d’Abril són objecte de tractament rellevant en l’àmbit de la utilització dels espais municipals, ja que els mateixos espais acullen també altres esdeveniments, de manera que no hi ha cap greuge amb altres iniciatives. D’altra banda, diu que ja han facilitat les respostes amb relació als continguts del conveni, i que creu que han avançat força en la línia del mandat d’aquesta Comissió de Presidència i Règim Interior que tenien de l’any passat. Es dóna per tractada. e) Seguiment de proposicions / Declaracions de grup Del Grup Municipal PSC: 17. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió de Presidència i Règim Interior de 16 de maig de 2012 amb el contingut següent: La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: - Instar el departament de Comunicació de l’Ajuntament a elaborar un pla de comunicació, amb la col·laboració d’associacions o entitats d’afectats i afectades per les participacions preferents i/o altres entitats, especialment de gent gran, que contempli entre altres accions un programa de sessions informatives sobre la situació actual de la problemàtica relacionada amb les participacions preferents, per a desenvolupar als espais i casals de gent gran i altres equipaments del territori, en els propers 4 mesos. - Difondre i comunicar, a través dels diversos mitjans de l’Ajuntament (premsa, web, xarxes socials, OAC...) informació sobre la possibilitat que tenen els ciutadans i ciutadanes d’accedir a serveis d’atenció al consumidor, sobre les entitats que els poden donar suport i de les accions informatives als equipaments i serveis municipals. La Sra. Jaurrieta recorda la proposició de la qual demanen el seguiment, que va ser aprovada per unanimitat, i subratlla que el problema, molt greu, afecta més de 300.000 persones. El Sr. Martí, per evitar llegir tota una llista d’accions que li portaria molta estona, es limita a dir que, tal com demanava la proposició, durant els quatre mesos següents a l’aprovació es van dur a terme un conjunt d’accions, que encara en continuen duent a terme i que remetrà la documentació de la campanya «Participacions preferents», que inclou totes les mesures dutes a terme. La Sra. Jaurrieta considera insuficient la resposta, però esperarà a rebre la documentació. Tanmateix, entenen que l’únic que van fer va ser una campanya de difusió, però sense donar compliment a la part de la proposició referida al servei real i rigorós a la ciutadania. Argumenta que la campanya es va fer al juliol, quan la meitat del personal estava de vacances i la Direcció de l’Oficina d’Informació al Consumidor, l’encarregada de poder informar d’aquestes qüestions, estava i continua vacant, i que no s’ha fet cap conveni de col·laboració amb les entitats i plataformes de persones afectades. Observa que el 2012 les consultes sobre entitats financeres van créixer un 145%, cosa que reflecteix l’àmplia preocupació que genera el tema, i que la mateixa síndica de greuges deia que «la posada en marxa d’aquests serveis el mes de juliol sense la implementació de cap personal de reforç vacant a la plaça de Direcció va desbordar l’OMIC, i la posada en marxa d’un nou servei requereix una bona planificació perquè pot ser causa d’un perjudici al ciutadà, que no pot ser atès en condicions, i frustra les expectatives d’aquest vers el dret a uns serveis públics». El Sr. Martí diu que no té les dades de la gestió de les preguntes, sol·licituds i peticions d’informació que han fet les oficines d’atenció ciutadana, centralitzades a través de l’OMIC, però creu que és un error qüestionar una acció municipal en 2402 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 funció que hi hagi una plaça vacant en la Direcció d’aquesta oficina, i, en qualsevol cas, enviaran la informació i, si pot ser, hi annexaran les dades corresponents a les atencions realitzades per cada una de les peticions d’informació referents a persones perjudicades per aquests productes financers. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 18. Es requereix al Govern Municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 21 de setembre de 2011: La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: Instar el Govern Municipal a iniciar la revisió per a la simplificació de la normativa de l’Ajuntament i presentar les propostes en un termini de tres mesos. La Sra. Pajares comunica que aquest punt es posposa per a la següent Comissió. Resta sobre la taula. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 19. Que el Govern Municipal informi de l’execució del prec acceptat a la Comissió de Presidència i Règim Interior en la sessió de 18 d’abril de 2012 amb el contingut següent: (M1115/3439) Que el Govern Municipal incorpori a les webs dels districtes cròniques detallades dels seus plenaris i una secció per a cada grup municipal similar a la que existeix a la web de ciutat. El Sr. Mestre recorda el prec, i exposa que el 3 d’abril —els plenaris es van celebrar la setmana de l’11 al 15 de març— van revisar les webs dels deu districtes per comprovar si hi havia les cròniques dels plenaris. Això és el que van trobar: a Ciutat Vella no hi havia crònica, només l’informe de la regidora; a l’Eixample no hi havia crònica, però sí les iniciatives dels grups municipals, encara que no s’indicava el resultat de les votacions; a Gràcia no hi havia crònica, només un informe de gestió i un repàs d’activitats de la regidora; a Horta-Guinardó hi havia crònica, els acords i les declaracions, però cap referència als precs i preguntes presentats pels grups municipals; a les Corts no hi havia crònica, i ni tan sols hi havia la notícia de la convocatòria del plenari i l’ordre del dia; a Nou Barris no hi havia crònica; a Sant Andreu hi havia crònica i era adequada ala sol·licitud del prec; a Sant Martí no hi havia crònica, però sí algunes notícies relacionades amb alguns acords que s’hi havien pres; a Sants-Montjuïc no hi havia crònica, tot i que es va penjar l’endemà, i a Sarrià-Sant Gervasi no hi havia crònica. Conclou que no es pot permetre que la majoria de districtes no tinguin les cròniques periodístiques quan han passat més de 10 dies hàbils i més de 15 dies naturals des de la celebració dels plenaris —entenen que es pot trigar dos o tres dies a tenir-les—, i demana que es doni compliment a aquest prec que porten a seguiment per segon cop. El Sr. Forn exposa que abans de publicar la informació al web, es demana a tots els grups que la validin, i això explica, en part, el retard en la publicació —que es fa tan bon punt tots els grups hi donen l’aprovació—, ja que no tots els grups triguen el mateix a validar la informació, i no poden publicar unes informacions i no publicar-ne d’altres. Assegura, però, que a partir del maig es comprometem a tenir-les cròniques sol·licitades. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14h. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2403 Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació Acta de la sessió del dia 17 d'abril de 2013, aprovada el dia 22 de maig de 2013 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 17 d'abril de 2013, s'hi reuneix la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació, sota la presidència de la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Sònia Recasens i Alsina, Raimond Blasi i Navarro, Sara Jaurrieta Guarner, Joan Trullén Thomàs, Jordi W. Carnes i Ayats, Xavier Mulleras Vinzia, Míriam Casanova Doménech, Joaquim Mestre Garrido, Janet Sanz Cid, i Jordi Portabella Calvete, assistits per la Sra. Míriam Cabruja i Escobedo que, per delegació del secretari general de la Corporació, certifica. També hi són presents les Sres i els Srs.: Àngels Santigosa, de Promoció Econòmica, Susana Tintoré, de Barcelona Activa, Pere Duran, del Consorci de Turisme, Josep Maria Rius, Director de Patrimoni i Antònio Muñoz, Interventor General. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maite Fandos i Payà,Antoni Vives i Tomàs, Gerard Ardanuy i Mata, i Belén Pajares Ribas. S'obre la sessió a les 17.15 h. La Sra. Escarp anuncia que abans del punt 7 de l’ordre del dia s’apreciarà una moció d’urgència que ha presentat el Govern. D’altra banda, proposa ajuntar les dues compareixences que fan referència a Barcelona Growth (punts 3 i 6), si hi estan d’acord els grups del PSC i d’UpB. Així mateix, proposa tractar conjuntament els precs 24, 25 i 26, que tracten de l’impost turístic, i la compareixença que ha presentat el Grup del PP. La Sra. Casanova demana que la compareixença es faci a part, ja que no està relacionada amb l’impost turístic. La Sra. Escarp s’hi mostra conforme. D’altra banda, sol·licita al Govern que respongui el punt 31per escrit. Explica que la Presidència de la Comissió ha rebut una nota d’un grup polític que es queixa que, després que s’ha lliurat l’ordre del dia i s’han posat els expedients a disposició de Secretaria, s’hi ha anat afegint informació complementària al llarg de la setmana. En aquest sentit, demana al Govern que els expedients estiguin complets en el moment de la convocatòria de la sessió. El Sr. Mestre explica que encara no han rebut la resposta per escrit del punt 22 de la sessió anterior de la Comissió. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: Acords de la Comissió de Govern de 6 de març de 2013: 1. Aprovar l’expedient núm. 3-025/2013 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 20.990,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13021895. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 2404 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 2. Aprovar l’expedient núm. 3-033/2013 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 128.297,18 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13022295. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Acords de la Comissió de Govern de 3 d’abril de 2013: 3. Aprovar el conveni de col·laboració entre el Servei català de la Salut/Consorci Sanitari de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona (Districte de Nou Barris), d'autorització d'ús d'un local al carrer Cantera, núm. 59, que figura en el document adjunt, i facultar expressament la Regidora del Districte per a la seva signatura. Donar compte a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació. 4. Aprovar l’expedient núm. 3-048/2013 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 64.855,62 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13031895 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona. La Sra. Recasens assenyala que farà una breu introducció i després cedirà la paraula a la Sra. Àngels Santigosa. Explica que la crisi econòmica continua sacsejant la ciutat i que les dades de l’atur preocupen especialment el Govern, sobretot les relatives als aturats de llarga durada. Subratlla que hi ha un total de 115.154 persones aturades a la ciutat de Barcelona i un atur del 44% entre els joves. Assenyala que, malgrat això, hi ha dos indicadors positius que denoten la fortalesa del teixit econòmic de la ciutat. D’una banda, afirma que continuen creixent les exportacions. Pel que fa a això, explica que s’ha arribat als 45 milions de volum d’exportacions, xifra que representa prop del 7% de creixement interanual i que fa que Barcelona continuï liderant el rànquing d’exportacions d’Espanya. D’altra banda, destaca la constitució de 6.733 societats mercantils durant el 2012, xifra que suposa gairebé un increment del 5% respecte a l’any anterior. A més, afirma que el capital d’aquestes societats mercantils també va en augment. Tot seguit cedeix la paraula a la Sra. Àngels Santigosa. La Sra. Santigosa amb el suport d’un powerpoint presenta el tercer informe de conjuntura d’aquest mandat, amb els resultats del segon semestre del 2012 i el balanç global de l’any a Barcelona i el seu entorn. Explica que, el 2012, el to macroeconòmic ha estat marcat per dos fets que ja es constataven a l’informe anterior: la recessió econòmica i la crisi del deute sobirà. Destaca que la recessió econòmica s’ha intensificat en el segon semestre i s’ha estès a tota la zona euro. Afirma que l’economia catalana ja acumula cinc trimestres de caiguda del PIB, amb una variació negativa de l’1,3% en el conjunt de l’any 2012. Assenyala que, en canvi, la crisi del deute sobirà ha entrat en una fase diferent a partir de l’estiu gràcies a una intervenció del Banc Central Europeu que ha permès relaxar les tensions monetàries, amb el descens de la prima de risc com a indicador més conegut. Remarca que, no obstant això, la crisi està lluny d’haver finalitzat, com s’ha posat de manifest recentment amb la crisi de Xipre i la persistència de la contracció creditícia, que perjudica especialment les activitats productives. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2405 Manifesta que, en aquest context, s’ha accentuat la caiguda de la demanda interna i les expectatives empresarials a curt termini continuen sent desfavorables. A tall d’exemple, assenyala que les vendes del comerç al detall a Catalunya s’han reduït un 2,7%; la matriculació de vehicles ha caigut un 12% a la província de Barcelona, i l’índex de producció industrial, que el 2011 s’havia estabilitzat, ha patit una davallada el 2012. Pel que fa a aquesta última dada, destaca que en el quart trimestre s’ha produït una millora de la utilització de la capacitat productiva,que ha assolit un 70%, que és el millor resultat en un any i mig. Recorda que aquest indicador s’ha incorporat a l’informe a instàncies de la mateixa Comissió. Explica que continua l’ajust en el mercat immobiliari, tant en quantitats com en preus, així com les dificultats d’accés al crèdit d’empreses i famílies, mentre que l’estalvi familiar ha caigut a mínims històrics, en concret al 8%. Pel que fa al clima empresarial, assenyala que els empresaris manifesten una marxa desfavorable dels negocis i descensos en la facturació, l’ocupació i la inversió durant els últims quatre trimestres de l’any. Manifesta que, en aquest context difícil, la internacionalització de l’economia de Barcelona, com ja succeïa el 2011, continua sent un gran motor d’activitat i aporta alguns indicadors molt rellevants. En concret, destaca el dinamisme de les exportacions, que han superat els 45.000 milions d’euros, de manera que assoleixen un nou rècord històric i creixen un 6,4% respecte al 2011, que és gairebé el doble que la mitjana espanyola. Afirma que Barcelona es consolida com el principal nucli exportador de l’Estat, amb més del 20% de les vendes a l’exterior, percentatge que en el cas de les vendes d’alt i mitjà contingut tecnològic supera el 25%. Assenyala que, al mateix temps, les importacions s’han reduït, de manera que la taxa de cobertura de la demarcació de Barcelona ha superat el 83%, que és la més alta de la sèrie històrica, i el dèficit comercial amb la resta del món s’ha reduït de manera molt sensible. Pel que fa a altres indicadors vinculats a la internacionalització, observa que Barcelona continua tenint una capacitat important d’atraure inversió estrangera. Destaca que és una de les deu àrees del món que ha captat més projectes del 2008 al 2012. Assenyala que, tanmateix, el volum d’inversió estrangera a Catalunya s’ha ressentit de la situació internacional i s’ha reduït un 14%el 2012, que és una xifra molt similar a la caiguda que ha tingut a escala global. Respecte a l’aeroport de Barcelona, afirma que continua guanyant passatgers i que ha superat els 35 milions, que és un nou rècord històric. Manifesta que, en canvi, el trànsit de mercaderies al port ha experimentat una reducció, especialment pel que fa al tràfic de contenidors, tot i que la mercaderia embarcada ha crescut. Explica que el turisme ha seguit amb bons resultats el 2012, amb nous màxims de visitants, de pernoctacions i de despesa internacional, mentre que la xifra de creueristes ha baixat per primera vegada en els darrers anys. Destaca que també és remarcable el dinamisme de l’activitat emprenedora, ja que el nombre de societats mercantils constituïdes és el més alt en quatre anys, amb un increment del 5%, i que el capital subscrit en aquestes societats ha crescut un 37% en termes interanuals. Assenyala que, malgrat això, si es compara el nombre de societats creades amb el de societats dissoltes, s’observa que la ciutat continua perdent teixit empresarial en termes nets. Afirma que aquest darrer any n’ha perdut un 1,8%. Pel que fa al món de la recerca i la innovació, destaca que Catalunya s’ha situat un any més com la comunitat amb més empreses que fan innovació, amb més de la cinquena part de les d’Espanya. A més, subratlla que ESADE i IESE es mantenen com a dos de les deu millors escoles de negocis d’Europa, i que de les 300 advancedgrants que ha concedit aquest any el Consell Europeu de Recerca, nou han estat per a investigadors catalans. Així mateix, explica que acaben de saber que el 2012 Barcelona s’ha situat com la desena ciutat a escala mundial en producció científica, que és una dada que no figura en l’informe perquè no es tenia en el moment de tancar-lo. En aquest sentit, afirma que la ciència d’excel·lència es manté, tot i que la despesa en R+D+I i en innovació s’han reduït en termes absoluts. 2406 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Remarca que el mercat de treball continua sent l’àmbit en què els indicadors reflecteixen d’una manera més clara la realitat de la crisi. Explica que el 2012 ha tornat a ser un any de destrucció neta d’ocupació a la ciutat, que compta ara amb un volum d’afiliats a la Seguretat Social de 969.000 persones, que és similar al del 2003, després d’una caiguda del 2% en el darrer any. Afirma que la ciutat té 115.000 aturats registrats a les oficines del SOC, que és la dada més alta de la sèrie històrica, i que la taxa d’atur se situa en el 19%, set punts per sota de la mitjana estatal, tot i ser una xifra molt elevada, especialment pel que fa a la taxa d’atur juvenil, que és del 44%. Destaca que, tot i així, l’ajust laboral continua sent més lleu a la ciutat que als entorns de referència, tant pel que fa a l’augment de l’atur com a la caiguda de la contractació. Assenyala que, en el darrer any, tots els principals sectors s’han vist afectats per la pèrdua d’ocupació i que el perfil de l’aturat manté les característiques que ja s’han constatat en informes anteriors. Explica que, en aquest informe, han volgut ampliar especialment l’apartat de proximitat i cohesió social, a causa de l’aparició recent de diversos informes sobre indicadors rellevants que posen de manifest l’impacte social de la crisi. Manifesta que, per exemple, la renda per càpita als districtes i barris de la ciutat evidencia que durant la crisi s’estan ampliant les diferències territorials al si del municipi. D’altra banda, assenyala que, segons un estudi recent del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), l’atur de llarga durada afecta especialment les dones, els majors de 55 anys, les persones amb menys nivell d’estudis, la indústria i els administratius. Així mateix, afirma que la taxa de risc a la pobresa, després de transferències socials, afecta el 20% de la població de la ciutat, segons l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població. Finalment, destaca que una de les fortaleses amb què compta la ciutat per afrontar la crisi és la situació economicofinancera de l’Administració municipal, que, segons les dades de liquidació del pressupost del 2012, ha aconseguit l’estabilitat pressupostària després de tres anys de dèficit, una recuperació de l’estalvi brut de fins al 19% dels ingressos corrents, i una reducció de la ràtio d’endeutament sobre ingressos corrents de fins al 52%. El Sr. Trullén agraeix la presentació de l’informe i la feina feta pels tècnics en la seva elaboració. Així mateix, agraeix que s’hagi ampliat la informació amb alguns indicadors que es van proposar en la Comissió, com els d’utilització de la capacitat productiva, i d’altres procedents de l’explotació de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població. Opina que l’informe posa de manifest la situació de recessió i que el patró de la crisi és una W,tal com alguns especialistes havien anunciat. Subratlla que és molt preocupant la no-recuperació de l’indicador de l’índex de producció industrial, així com un conjunt d’indicadors que evidencien la intensificació de la crisi a la ciutat i la desigual recepció d’algunes de les seves conseqüències negatives, atès que s’ha ampliat la desigualtat no només social sinó també territorial. Afirma que una economia en què el 12,3% de la població manifesta que arriba amb molta dificultat a final de mes, quan fa cinc anys aquest percentatge era del 7,2%, posa de manifest que és una economia que afronta problemes d’una enorme intensitat. Així mateix, opina que és summament preocupant l’increment anual del 16% de l’atur de llarga durada a la ciutat, amb 42.783 persones el desembre del 2012.També destaca l’augment de persones afectades per la falta d’ingressos per prestacions o subsidis, amb un 42% d’aturats que no reben cap tipus de prestació. Explica que, no obstant això, vol subratllar alguns aspectes positius, com ara la millora en la utilització de la capacitat productiva i la correcció del desequilibri per compte corrent de l’economia. A més, remarca que si s’ajunta l’anàlisi de la part de mercaderies de la balança de pagaments amb la balança de serveis, especialment de serveis turístics, apareix un superàvit. Opina que aquest superàvit podria ser l’«avantsala» d’una palanca sobre la qual es podria construir un procés sostingut de recuperació de l’activitat econòmica, sempre que hi hagi un creixement de la demanda externa, cosa que exigeix canvis en la política econòmica dels països centrals europeus i la que afavoreixen institucions com la Unió Europea o el Fons Monetari Internacional. D’altra banda, opina que una dada molt preocupant és la caiguda del pes de la recerca i el desenvolupament sobre el PIB. Recorda que s’havien assolit màxims de NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2407 l’1,6%, que, tot i estar molt allunyats de l’objectiu del 3% del programa 2020 de la Unió Europea, suposaven un augment sostingut en el temps. Assenyala que el 2011 va començar a caure el pes relatiu de la recerca i el desenvolupament i que tot indica que aquesta tendència s’ha intensificat el 2012, malgrat no disposar encara d’aquesta informació. Afirma que indicadors com aquest, o com la caiguda del 4% en el nombre d’investigadors, haurien de servir a l’equip de govern de l’Ajuntament per aplicar algunes de les idees que s’han proposat des de l’oposició, com la de canalitzar el màxim de fons disponibles cap al finançament d’aquest tipus d’activitats. En aquest sentit, remarca que els sectors que més creixen en matèria de comerç exterior són els que tenen un nivell més alt de recerca i desenvolupament, com ara la química i la farmàcia. D’altra banda, alerta sobre l’índex d’atur juvenil a Barcelona i la seva tendència a convergir amb la mitjana de Catalunya. Explica que en l’informe hi ha uns quadres referits a l’atur per districtes que lliguen amb la pregunta que ha formulat el seu grup sobre la necessitat d’incorporar informació sobre l’atur registrat als districtes i barris de la ciutat, ja que hi ha una gran dispersió en les taxes d’atur. Assenyala que, quan disposin d’aquesta informació i tinguin la capacitat d’explotar el cens del 2011, podran valorar amb més precisió aquesta dispersió, però que tot indica que hi ha diferències importants a l’interior de la ciutat entre districtes com Sarrià-Sant Gervasi, amb nivells d’atur del 8,4% sobre la població total, i districtes com Nou Barris, amb el 19%, mentre que la mitjana se situa en el 14,3%. Opina que la part de l’informe sobre indicadors economicofinancers de l’Ajuntament és massa succinta i que valdria la pena introduir-hi elements sobre el creixement de l’endeutament i la reducció de la inversió per facilitar la diagnosi de la situació. En aquest sentit, assenyala que caldria veure fins a quin punt l’increment de l’endeutament en 75 milions i la reducció de la inversió en 104 milions amb relació a l’any anterior estan relacionats amb els 132 milions que la Generalitat deu a l’Ajuntament. La Sra. Casanova agraeix la presentació de l’informe. Assenyala que els grans agregats macroeconòmics encara mostren resultats negatius, tant a Barcelona com a Catalunya i al conjunt d’Espanya, ja que hi ha una caiguda del PIB, inflació i un índex elevat d’atur. Manifesta que, no obstant això, vol destacar els aspectes positius que apunten la proximitat d’un canvi de cicle econòmic: l’impuls de les exportacions pel vessant de la demanda, i la millora de la productivitat pel vessant de l’oferta. En aquest sentit, destaca que ja es preveu assolir un modest creixement econòmic entre finals del 2013 i principis del 2014, i una lleugera reducció de l’atur a finals del 2014. Respecte a l’àmbit financer, afirma que, si bé el 2012 l’endeutament públic ha seguit augmentant i el crèdit al sector privat ha continuat restringit, Espanya ha recuperat la credibilitat de cara a l’exterior. Pel que fa a això, recorda que l’any passat tothom seguia amb neguit l’evolució de la prima de risc i hi havia divergència d’opinions respecte al fet de si calia recórrer al rescat de la Unió Europea. A més, destaca que en el segon semestre del 2012 hi ha hagut superàvit a la balança per compte corrent de tot Espanya. Assenyala que, davant d’aquestes expectatives econòmiques, s’espera que Barcelona i Catalunya actuïn de motor econòmic gràcies sobretot al seu protagonisme en les exportacions i a la seva economia més diversificada, amb un major pes dels sectors tecnològic, d’innovació i de coneixement. Afirma que, tanmateix, la resta de l’Estat també té clares potencialitats i que cal tenir present que és el principal soci comercial de Catalunya, ja que absorbeix més del 45% de les seves vendes. Destaca que el 2012 Catalunya va obtenir un clar benefici derivat de les relacions econòmiques amb la resta d’Espanya, amb un saldo comercial positiu de 23.168 milions d’euros, similar als anys anteriors, cosa que ha ajudat a compensar el dèficit comercial que Catalunya té avui amb la resta del món, quantificat en més de 9.000 milions d’euros en l’informe. Explica que per això agraeix al Govern que hagi incorporat aquesta variable, que posa de manifest la necessitat de cuidar les relacions amb la resta d’Espanya. Opina que, al mateix temps, han de ser capaços de penetrar cada vegada més en els mercats de països veïns i emergents que tenen una demanda creixent. 2408 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Assenyala que podria seguir analitzant més variables macroeconòmiques, però que aquestes dades ja les coneixen tots i és més útil debatre sobre propostes de mesures de política econòmica i d’ocupació per lluitar contra la crisi i l’atur. En aquest sentit, opina que l’Ajuntament pot i ha de contribuir àmpliament a la recuperació econòmica i la creació de llocs de treball. Explica que, en especial, el seu grup defensa que l’Ajuntament ajudi a internacionalitzar les empreses, a eliminar les traves administratives que dificulten la creació i l’expansió de les empreses, a injectar liquiditat a les pimes i autònoms, a aplicar mesures transversals de suport al comerç de proximitat i a contribuir a lligar l’oferta amb la demanda de treball. Manifesta que vol concretar les diferents propostes que el seu grup creu que ara són més prioritàries. Afirma que la primera és que la creació de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa vagi acompanyada de l’eliminació de traves administratives i de la simplificació normativa. A més, destaca que hauria d’incloure la finestreta única a l’exportació, de manera que permeti informar, assessorar i coordinar tots els instruments de suport a l’exportació per a les empreses. D’altra banda, explica que creuen que és important posar en marxa la línia de microcrèdits per impulsar l’activitat emprenedora i tot el sector empresarial, que és un compromís que prové del pressupost del l’any passat i per al qual ja es va aprovar una dotació inicial de 15 milions d’euros. A més, afirma que cal posar en funcionament el Pla integral i transversal de suport al comerç, que és un sector fortament colpejat per la crisi. Quant a l’ocupació, assenyala que cal fer un esforç per detectar les necessitats reals d’ocupació que tenen les empreses per tal d’adaptar l’orientació i la formació dels aturats a aquests perfils amb demanda. Així mateix, opina que l’Ajuntament també pot fer una gran tasca pel que fa a difondre les ajudes de totes les administracions a favor de la contractació per a les empreses i els autònoms. Finalment, assenyala que cal reforçar els programes d’inserció laboral als barris amb unes taxes d’atur més elevades, especialment al districte de Nou Barris. La Sra. Sanz manifesta que se suma als agraïments per la presentació de l’informe i per la feina dels tècnics municipals, ja que aquestes dades són cada vegada més completes i els ajuden més a poder analitzar la realitat de la ciutat i a pensar les polítiques que han de permetre revertir aquesta situació. Afirma que la situació econòmica que posa de manifest cada informe trimestral és pitjor que l’anterior. Remarca que l’economia catalana segueix en recessió, la càrrega financera que suporten les empreses continua sent insostenible, la morositat a escala espanyola ja suposa el 10%, continua no havent-hi accés al crèdit i les famílies segueixen sense poder estalviar. Destaca que, tanmateix, la dada més preocupant és la situació del mercat laboral. Explica que les dades positives procedeixen fonamentalment dels elements derivats de la internacionalització de l’economia de la ciutat com el principal motor d’activitat, ja que la demanda interna segueix a la baixa. Assenyala que un element positiu que també es manté és la millora de l’impuls de l’emprenedoria, que es reflecteix en l’increment de prop d’un 5% de les societats mercantilsrespecte a l’any 2011. Adverteix que, tot i aquest augment, la taxa de dissolució mensual d’aquestes societats és d’un 14%. Afirma que, per tant, cal fer un seguiment acurat de la pervivència i la consolidació d’aquestes societats. Remarca que continua la destrucció neta de llocs de treball i que la taxa de l’atur no para de créixer, amb 115.000 persones aturades a Barcelona i una taxa d’atur juvenil del 44,4%. Assenyala que, per contra,la contractació acumulada ha crescut un 3,7% i la contractació indefinida interanual també ha augmentat a la ciutat. Opina que les dades relacionades amb el mercat de treball mostren el risc de trencament de la cohesió social a la ciutat. Explica que també ho diu perquè el percentatge d’aturats que no perceben cap tipus de prestació o subsidi continua augmentant, sobretot a causa de l’increment dels aturats de llarga durada. Afirma que, per tant, cal pensar actuacions adreçades a aquest percentatge de la població que ja no té cap tipus de sortida en el mercat laboral. Opina que aquesta situació evidencia la inutilitat de les mesures adoptades fins ara pels diferents governs, especialment la darrera reforma laboral que va aprovar el Govern del Partit Popular, que al seu parer suposa el desmantellament de la capacitat de negociació col·lectiva i només ha comportat un increment dels NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2409 expedients de regulació i l’abaratiment dels acomiadaments, cosa que ha generat més atur i més precarietat. A més, assenyala que les dades mostren que l’impacte econòmic de la crisi no només implica una bretxa important en l’àmbit social, sinó també en l’àmbit territorial, ja que hi ha una clara relació entre el nivell de renda i la distribució de l’atur per districtes. Així, destaca els elevats índexs d’atur a districtes com Nou Barris o Ciutat Vella, que contrasten amb els de districtes com Sarrià-Sant Gervasi i les Corts. Destaca que el seu grup continua estant plenament d’acord amb un dels primers paràgrafs de l’informe, en què s’afirma que l’elevada incertesa i el procés de consolidació fiscal condicionen les polítiques públiques i les decisions dels agents econòmics. En aquest sentit, opina que les polítiques de la «mal anomenada austeritat», amb mesures de retallada de la despesa i de la inversió pública, només porten a deprimir encara més la demanda interna i no són la solució a la greu crisi econòmica actual. Manifesta que calen mesures de reactivació i d’estímul del creixement, i que l’Ajuntament de Barcelona està en condicions d’impulsar-les perquè té una bona salut financera. Pel que fa a això, afirma que el Govern municipal no està utilitzant els recursos de què disposa per capgirar la situació. Explica que el seu grup ha fet diverses propostes en aquest sentit, com ara revertir la inversió en recerca, invertir en polítiques actives d’ocupació i fer actuacions específiques als districtes per reduir la bretxa territorial. Conclou que la inactivitat de l’Ajuntament en aquests àmbits només serveix per mantenir la dramàtica situació que cada cop pateixen més ciutadans. El Sr. Portabella fa una valoració positiva de l’informe des del punt de vista tècnic, ja que aporta dades de gran utilitat que permeten fer un diagnòstic sobre la realitat econòmica a la ciutat i proposar mesures per contrarestar els efectes de la crisi a Barcelona. Afirma que, tanmateix, voldrien demanar a les persones que elaboren el document que es mantinguessin els mateixos indicadors al llarg dels informes que es van realitzant, sobretot en l’àmbit del posicionament internacional de la ciutat. Assenyala que, per exemple, en aquest informe no hi figuren el rànquing de captació d’inversió i el de la celebració de congressos, cosa que dificulta les comparatives. Afirma que l’informe continua posant de manifest que la situació econòmica només fa que empitjorar. Assenyala que, per exemple, la demanda interna s’ha debilitat encara més. En aquest sentit, observa que en un 60% dels comerços al detall de la ciutat s’ha produït una disminució de vendes que supera el 5%, i que també s’han reduït la matriculació de vehicles, l’índex de producció industrial o l’índex de compravenda d’habitatges. Així mateix, destaca que el nombre total de les empreses de la ciutat disminueix un 1,8% i que, a més a més, el 50% de les empreses no arriben als tres anys de vida. Pel que fa a això, opina que és molt important pensar què es pot fer perquè les empreses que es van creant, moltes vegades com a única sortida de les persones per poder continuar treballant, tinguin una perdurabilitat superior. D’altra banda, manifesta que sembla que es fiï tota la capacitat de recuperació de l’economia a la demanda externa. Explica que ho demostra el fet que les exportacions o les visites de turistes hagin assolit una marca històrica al llarg del 2012. Afirma que això és una bona notícia en molts sentits, com ara des del punt de vista que l’economia de Catalunya cada vegada depèn menys del marc estatal, però que els preocupa molt que la inversió estrangera productiva a Catalunya hagi caigut un 13,8%. Explica que tot plegat els porta a veure que la ciutat lluita i té capacitat de reacció, però que, malgrat tot, es viu un moment molt difícil que sobretot es reflecteix en l’atur, que continua sent el gran drama que angoixa milers de famílies. Opina que les xifres d’atur a Barcelona són impròpies d’una ciutat que és rellevant en el context internacional i que vol ser punt de referència en l’entorn internacional. Afirma que probablement, de les ciutats més destacades del món, no n’hi ha cap amb una taxa d’atur del 19%, amb 115.154 aturats i amb un atur juvenil del 44%. Subratlla que aquest percentatge d’atur juvenil és molt preocupant, com també ho és el fet que el 38% dels aturats siguin de llarga durada i que el 42% dels aturats ja no percebin cap prestació o subsidi. Opina que 2410 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 aquestes dades tenen un impacte enorme en la societat i afebleixen la cohesió social, que és un dels béns més preuats de qualsevol ciutat que vulgui afrontar reptes importants. A més, destaca l’eixamplament de les diferències socials que s’està produint al territori. En aquest sentit, observa que sis districtes de la ciutat tenen un atur per sobre de la mitjana. Afirma que aquest problema en l’àmbit de la cohesió social fa que calgui reaccionar amb polítiques socials, d’ocupació, de suport a les empreses i de reactivació del comerç, tot i que s’estiguin fent coses en aquest sentit. D’altra banda, es refereix al superàvit de l’Ajuntament de Barcelona, i manifesta que els preocupa que per un tipus d’ideologia economicista portada a l’extrem s’hagi assumit un cost d’oportunitat massa car,com a criteri que expressa el cost que té deixar de fer una cosa per fer-ne una altra. En aquest sentit, opina que l’Ajuntament de Barcelona ha de tenir cura d’aconseguir un dèficit zero, un estalvi brut a l’entorn del 15% i un endeutament per sota del 60%, però que el fet que l’exercici del 2012 es tanqui amb un superàvit de 60 milions d’euros significa no haver calculat bé el cost d’oportunitat. Afirma que, al marge que no era obligatori fer dèficit zero per a l’any 2012 perquè era possible endeutar-se fins al 0,3% del PIB, no és acceptable que hi hagi aquest superàvit tenint en compte les circumstàncies que avui es donen a la ciutat. Pel que fa a això, assenyala que l’Ajuntament de Barcelona no és una empresa que hagi de maximitzar beneficis, sinó que el seu objectiu és maximitzar el benestar dels ciutadans, a banda de tenir un equilibri financer. La Sra. Santigosa agraeix els comentaris i els suggeriments, que opina que són molt constructius i útils de cara a l’elaboració de l’informe. Assenyala que només vol comentar dues qüestions concretes que s’han plantejat. En primer lloc es refereix a l’observació del Grup d’ICV-EUiA sobre les societats dissoltes. Afirma que, segons dades de la província de Barcelona, el 2012 es van crear sis societats i mitja per cada una que es va dissoldre, que és la ràtio més favorable de totes les àrees urbanes de l’Estat. Assenyala que, malauradament, no tenen l’estadística de les societats dissoltes en l’àmbit de la ciutat, sinó només la de les societats constituïdes. D’altra banda, agraeix el suggeriment del Grup d’UpB respecte als indicadors sobre el posicionament internacional de la ciutat, però assenyala que molts indicadors s’actualitzen un cop a l’any. Explica que el que fan habitualment és incorporar els indicadors que són recents i que els semblen més rellevants. Afirma que, per tant, en alguns casos, l’indicador no apareix perquè no hi ha cap novetat respecte a allò que ja apareixia en l’informe anterior. La Sra. Recasens manifesta que el Govern municipal no té la «vareta màgica» per fer sortir la ciutat de la situació de crisi i que, per tant, centra la seva acció a intentar crear un entorn de confiança per atraure capacitat d’inversió, estabilitzar les empreses, aturar la destrucció de llocs de treball i intentar que es creïn noves empreses que generin ocupació. En aquest sentit, destaca dos indicadors: la millora de la capacitat productiva i el superàvit de la balança de pagaments. Afirma que, en definitiva, es tracta d’anar creant aquelles condicions que permetin que, un cop superada la crisi econòmica global, la ciutat estigui ben posicionada. Explica que, malauradament, la creació de societats mercantils encara no supera la destrucció de llocs de treball, però que el Govern està dedicant recursos humans, tecnològics i econòmics per mantenir aquestes empreses. Assenyala que alguns dels programes que es tractaran en el següent punt de l’ordre del dia intenten justament aturar la destrucció de llocs de treball. Afirma que per al Govern és molt important que aquelles empreses que neixen puguin superar el segon o tercer any de vida, i que per això fan entrar aquestes empreses en programes com «Axelera» o en programes per injectar finançament, per internacionalitzar-les, per estabilitzar-les, o perdonar-hi suport a través d’altres vies de finançament que estan al marge del sistema bancari. Avança que properament presentaran alguns plans específics per als col·lectius d’aturats de llarga durada, i també per a aquelles famílies de la classe mitjana que abans de la crisi podien tenir un determinat nivell de renda i que ara tenen dificultats pel fet que un dels dos membres de la parella està en situació d’atur. D’altra banda, explica que l’atur juvenil també els preocupa i que per això van fer NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2411 un Ple extraordinari sobre aquest tema. Pel que fa a això, afirma que cal intensificar les mesures que es van acordar en aquest Ple i potser retre’n compte. Diu a la Sra. Sanz que l’Ajuntament de Barcelona no està fent retallades, sinó que, per contra, està injectant més dotació pressupostària en determinades àrees i partides. En aquest sentit, demana que no es facin servir paraules que no s’ajusten a la realitat. Pel que fa a les observacions del Sr. Portabella sobre el superàvit, opina que el Govern de la ciutat no està portant a l’extrem cap tipus de tesi, sinó que el seu objectiu és protegir la solvència de l’Ajuntament. Explica que creuen que, en un context econòmic complicat com l’actual, no hi ha millor protecció de política social, ni millor garantia de prestació de serveis a la ciutadania, que mantenir unes finances sòlides i una institució forta. D’altra banda, diu al Sr. Trullén que no es deixen de fer inversions perquè la Generalitat mantingui un deute amb l’Ajuntament de Barcelona, ja que els diners que es cobraran per aquest deute no es destinaran a inversió sinó a la tresoreria. Destaca que actualment la tresoreria gaudeix d’una situació molt bona i que això permet que es pugui pagar els proveïdors a 30 dies. Explica que, tan aviat com es modifiqui la Llei d’estabilitat pressupostària, el superàvit actual permetrà destinar aquests diners a més inversió. A més, afirma que el fet que l’Ajuntament tingui un superàvit de 60 milions d’euros sobre un pressupost de 2.300 milions és únicament una garantia que s’està complint el dèficit zero. D’altra banda, recorda que aquests 60 milions d’euros encara no han eixugat els 800 milions de dèficit que s’arrosseguen dels tres anys anteriors. Conclou que cal anar en compte amb determinades maneres de gestionar els pressupostos públics, ja que tots coneixen altres institucions i administracions que pateixen una situació d’ofec perquè no han seguit una línia de sanejament financer i de control del deute. La Sra. Casanova afirma que són a temps de sumar esforços amb totes les administracions de l’Estat per iniciar la recuperació econòmica i impulsar la creació neta d’ocupació. Assenyala que, amb aquesta finalitat, el seu grup ha volgut contribuir al debat recordant propostes que van en aquesta línia. Demana especialment un esforç en la simplificació normativa i en l’eliminació de traves administratives que impedeixen el desenvolupament empresarial a la ciutat. La Sra. Sanz precisa que no ha dit que el Govern municipal retalli, sinó que la Generalitat i el Govern de l’Estat retallen i que l’Ajuntament no fa res. Afirma que aquesta inacció municipal és el que ha impedit aturar la caiguda de l’activitat econòmica a la ciutat. En aquest sentit, opina que el balanç de dos anys del nou Govern municipal ha estat la incapacitat de capgirar la crisi a la ciutat i la desatenció a les persones més vulnerables, i pregunta quan de temps ha de transcórrer fins que el Govern s’adoni que les seves estratègies no funcionen. A més, assenyala que és una utopia pensar que es tornarà al model que hi havia abans de la crisi econòmica i que, per tant, l’obsessió pel dèficit zero a la ciutat no té cap sentit i l’únic que fa és portar aquesta ideologia a l’absurd. Opina que, si l’objectiu de l’Ajuntament és assistir les persones més vulnerables i fomentar la creació d’un nou model productiu, és indecent que avui es presenti un superàvit de 60 milions. Afirma que l’Ajuntament de Barcelona no ha d’estalviar ni tenir beneficis, sinó que ha de garantir la cohesió social. Pel que fa a això, retreu a la Sra. Recasens que hagi afirmat que la prioritat de l’Ajuntament és «protegir la caixa», ja que al seu parer no es pot anteposar aquest objectiu al de garantir la cohesió social a la ciutat. Es dóna per tractat. 2. Programes per a les empreses. Barcelona Activa. La Sra. Recasens explica que, després de 25 anys d’existència, Barcelona Activa continua impulsant el creixement econòmic a la ciutat de Barcelona i el seu àmbit d’influència i donant suport a l’emprenedoria, l’empresa i l’ocupació. Afirma que això es fa amb vocació d’enfortir i d’ajudar les empreses de la ciutat a internacionalitzar-se a fi de generar llocs de treball. Recorda que la missió que el seu grup va donar a Barcelona Activa quan va arribar al Govern de la ciutat era: 2412 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 «Ser l’organització de referència al servei de les polítiques de suport a l’empresa, a la creació d’ocupació i a la projecció internacional de Barcelona com un entorn excel·lent per a l’activitat econòmica i el progrés social». Destaca que, tal com ha dit moltes vegades, no és possible el progrés econòmic sense el progrés social, ni tampoc el progrés social sense el progrés econòmic. Anuncia que, tot seguit, la Sra. Susana Tintoré, directora d’Empresa, Emprenedoria i Ocupació de Barcelona Activa, presentarà els quatre projectes que es fan en l’àmbit d’empresa per tal d’ajudar les empreses des de la seva creació fins al seu creixement i la seva estabilització. Explica que el programa «Reempresa» representa un model d’emprenedoria i de creixement empresarial que s’adreça a empreses que estan en dificultats, sobretot empreses familiars, per tal de salvaguardar el ric teixit productiu del país. Assenyala que «Reinverteix en futur» ofereix sistemes de finançament alternatius, mentre que «Axelera» o «Learning to grow» són programes per fer les empreses més competitives i internacionalitzar-les, i per innovar, generar més productivitat i crear més llocs de treball. La Sra. Tintoré presenta un powerpoint dels quatre projectes. Assenyala que cal tenir en compte que a la ciutat hi ha unes 172.000 empreses, de les quals 1.800 tenen més de 50 treballadors i la resta una xifra inferior. Recorda que «Learning to grow» és un programa del qual se n’havien fet quatre edicions només dedicades al col·lectiu d’empreses dirigides per dones. Explica que era un programa que els agradava molt i que per això han pensat fer-ne tres edicions aquest any. Afirma que el van treure a concurs i el va guanyar l’escola de negocis IESE, i que hi participaran 40 empreses a cada edició. Destaca que l’objectiu és donar formació a gerents, directius, empresaris i propietaris de les empreses. Explica que el programa consta de deu sessions formatives de 50 hores, que s’imparteixen tant a IESE com a Barcelona Activa, amb uns mòduls formatius basats molt en estratègia i creixement, i sobretot en l’accés al finançament i la internacionalització, amb l’objectiu final de fer les empreses més potents i més viables. Precisa que han establert com a públic objectiu aquelles empreses de la ciutat o de l’àrea metropolitana que facturin aproximadament més de 500.000 euros, tot i que seran flexibles. Explica que la primera edició començarà el dia 22 d’abril i que ja tenen les primeres quaranta empreses inscrites. A més, assenyala que han dividit el programa en tres grups: un per a dones empresàries, un més genèric per a pimes, i un altre centrat en pimes de caràcter més industrial. Manifesta que «Axelera» és un programa d’acceleració que també està pensat per a pimes de l’àrea metropolitana i que es farà entre els mesos d’abril i maig. Indica que, en aquest cas, es constituiran dos grups de 15 empreses. A més, afirma que també es va fer un concurs per adjudicar el programa i que el va guanyar la consultora PriceWaterhouseCoopers. Explica que ara treballen per fer la selecció d’aquestes 30 empreses juntament amb ESADE i PriceWaterhouseCoopers. Assenyala que aquest programa té un format consultor i que està pensat per a l’equip directiu d’empreses que facturin més de 2,5 milions d’euros, que siguin innovadores en sentit ampli i que tinguin un producte important propi, escalable i amb capacitat d’actuar en un mercat global, ja que la idea és donar-los instruments perquè es puguin internacionalitzar i tenir accés a finançament. Destaca que el més interessant serà el seguiment de l’aplicació del pla estratègic que els ajudaran a redactar. A més, remarca que tant aquest format con l’anterior tenen un cofinançament per part de les empreses que hi participen, ja que creuen que suposa també una via de compromís d’aquestes empreses, tot i que més del 90% del cost és sufragat per l’Ajuntament de Barcelona. Manifesta que el tercer projecte que volen presentar és «Reempresa», que és un programa de la patronal CECOT amb l’objectiu que aquelles empreses que siguin viables però que no puguin continuar perquè les persones que les porten han de -ne un traspàs, ja sigui de tot el negoci o de la part que sigui viable. Explica que, en aquest cas, ja estan fent es, a més NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2413 desis entrevistes de matching d’empreses, i que ja estan a punt de tancar algun cas. Explica que«Reinverteix en futur» és un programa nou que està pensat per buscar alternatives al finançament bancari, atesa la situació actual d’aquest tipus de finançament i el fet que Barcelona Activa té molta connexió amb la xarxa de businessangels i de capital risc de la ciutat. Assenyala que han detectat un perfil de persones amb més de 45 o 50 anys que han ocupat càrrecs directius o intermedis a entitats financeres o altres empreses i que han rebut una indemnització en ser acomiadades o compten amb actius i talent, i que la idea és que aquestes persones puguin invertir el seu talent o els seus diners en una start- up o bé en una empresa que estigui en un procés de «reempresa» o que no tingui continuïtat familiar. Informa que aquest programa comença el 22 d’abril i que han rebut 180 sol·licituds, 178 de les quals són d’homes. Explica que ara estan fent la tria dels 30 primers participants per a l’abril, tot i que al setembre faran una segona edició per a 30 més. El Sr. Trullén manifesta que agraeixen la presentació d’aquest informe, malgrat que creuen que el contingut és més aviat escàs i no presenta gaires novetats. Explica que li fa l’efecte que en l’informe se’ls torna a repetir quina és la nova organització de Barcelona Activa i se’ls informa de programes ben coneguts com «Axelera» o el programa «Learning to grow», que està en la línia del programa «GrowthAcademy» que es va impulsar en el mandat anterior. Afirma que l’única novetat real és el programa «Reinverteix en futur», i que tenen un especial interès en el seguiment d’aquest programa per veure quins resultats obté. Opina que s’hauria pogut contextualitzar molt més el conjunt de programes que fa Barcelona Activa i que en aquest tipus de presentacions valdria la pena incorporar els pressupostos dels programes i els impactes que s’esperen obtenir des del punt de vista de la creació de llocs de treball o de la generació d’activitat econòmica. Assenyala que també convindria parlar de com s’està plantejant el Bizbarcelona. La Sra. Casanova explica que el seu grup està a favor que es facin programes que contribueixin a la creació i al desenvolupament de les empreses i que, a partir de la informació que se’ls ha facilitat, creuen que aquest programes estan ben orientats per satisfer part de les necessitats que tenen les empreses a Barcelona. Manifesta que, tanmateix, lamenten que s’hagin presentat aquests programes sense que s’hagi consultat ni s’hagi arribat a un cert consens amb la resta de grups municipals. Afegeix que això ha passat amb moltes de les altres mesures de Barcelona Creixement. Assenyala que, tal com s’ha dit en la intervenció del Grup del PSC, molts d’aquests programes ja es duen a terme des de fa uns anys, tant per part de Barcelona Activa en el cas del «Learning to grow» com per part d’alguna altra entitat com la CECOT en relació amb el programa «Reempresa». D’altra banda, demana que se’ls informi de quin és el pressupost de cada programa i de quin percentatge del finançament anirà a càrrec de l’empresa o l’emprenedor i quin altre anirà a càrrec de Barcelona Activa o d’alguna altra administració. Pel que fa al programa «Learning to grow», pregunta si les sessions aniran dirigides a tot el conjunt de participants, seran personalitzades, o bé es combinaran les dues opcions. Respecte al programa«Axelera», pregunta si s’ha assolit algun conveni de col·laboració amb l’ICEX o amb ACC1Ó, i si es mantenen els indicadors d’èxit que es van presentar en la sessió d’octubre del 2012de la Comissió, ja que en l’informe no apareixen els indicadors per poder avaluar el grau de compliment dels objectius. Amb relació al programa «Reempresa», pregunta si es complementarà amb algun tipus d’ajut econòmic o fiscal als nous emprenedors, i també si es mantenen els indicadors d’èxit que es van presentar l’octubre del 2012. A més, manifesta que, atès que es diu que aquest servei s’inclourà en l’Oficina d’Atenció a l’Empresa, voldrien saber com es gestionarà i si es farà des de les tres oficines que es va anunciar que s’implantarien a Glòries, a la seu de la Cambra de Comerç i a l’aeroport. Així mateix, pregunta si es crearà una delegació de l’Oficina d’Atenció a 2414 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 l’Empresa a cada districte, o si s’aprofitarà l’estructura de les oficines d’atenció ciutadana. Afirma que aquests programes poden ser bons instruments per contribuir a resoldre part dels problemes de les empreses, però que hi ha moltes altres actuacions que cal aplicar al mateix temps. En aquest sentit, recorda que cal posar en marxa l’Oficina d’Atenció a l’Empresa, eliminar traves administratives, simplificar la normativa i activar una línia de microcrèdits, a part d’altres mesures més concretes com concedir algun tipus d’ajut a les start-upsmitjançant, per exemple, ajuts al pagament de lloguers als business centres privats. La Sra. Sanz manifesta que, si bé moltes de les coses que s’han explicat ja les coneixen o provenen d’altres etapes, agraeixen que se’ls reti comptes de l’estat i l’impuls d’aquests programes. Opina que l’estratègia del Govern municipal de fer de Barcelona un lloc fàcil per fer-hi negocis i crear les condicions idònies perquè les empreses creïn llocs de treball té una vida curta i ara per ara no resol l’atur, ja que les empreses avui no generen llocs de treball, sinó que segueixen destruint-ne. A més, destaca que es tracta d’una estratègia descompensada respecte als serveis que s’ofereixen a les persones en situació d’atur, que són les que estan en una situació més vulnerable. En aquest sentit, remarca que els serveis a les persones aturades no paren de reduir-se o d’externalitzar-se, com és el cas del proper programa d’orientació laboral. Explica que un aspecte que els preocupa i que ja han tractat en altres sessions de la Comissió és que hi ha empreses contractades per l’Ajuntament que presten serveis municipals que estan presentant propostes d’ERO als seus treballadors. A més, assenyala que aquests treballadors estan fixats per l’Ajuntament amb ofertes concretes que s’han pactat amb l’empresa. Afirma que, per tant, hi ha treballadors afectats per ERO que estan deixant de prestar un servei que l’Ajuntament paga a aquestes empreses. Explica que ells han parlat amb els comitès d’empresa i han informat d’aquesta qüestió els regidors de les àrees afectades, però que de moment l’Ajuntament no ha dit res amb relació a tot això. En aquest sentit, pregunta a la Sra. Recasens si en té coneixement,i si s’ha fet algun tipus de gestió, ja que al seu parer l’Ajuntament no pot permetre que hi hagi empreses que donen serveis municipals que generin destrucció de treball, quan això no està previst en els contractes. Manifesta que el seu grup mai no ha qüestionat els programes de suport a les empreses, però que creuen que és rellevant analitzar la utilitat que tenen per a les empreses. Afirma que, per tant, els agradaria que no només se’ls presentessin les propostes, sinó també l’avaluació posterior de l’impacte que tenen en els seus destinataris. Destaca que un dels principals problemes que avui pateixen les empreses és l’accés al crèdit, per la qual cosa volen saber què s’ha fet respecte a això, ja que era una de les mesures que es desprenien de Barcelona Creixement. Finalment, explica que troben a faltar una estratègia dirigida a l’impuls d’un procés de reindustrialització amb visió metropolitana. En aquest sentit, assenyala que no s’ha presentat cap proposta que defineixi els programes, els objectius i la manera com el Govern pensa abordar la reconversió de la indústria obsoleta, i quins són els sectors industrials estratègics que es volen consolidar a la ciutat per tal que l’actual teixit empresarial industrial avanci cap a models competitius que garanteixin una continuïtat i una feina estable i de qualitat. El Sr. Portabella manifesta que el seu grup comparteix la filosofia de fons de tots aquells programes que es presenten per donar resposta a l’objectiu estratègic de la ciutat de fer de Barcelona un lloc fàcil per fer-hi negocis. Assenyala que en el punt següent el seu grup parlarà amb més profunditat sobre el futur de Barcelona Activa, però que creuen que en aquests moments no està ben definida la seva funció. Afirma que a vegades se li dóna un paper pràcticament de coordinació de diferents programes de caràcter públic que s’adjudiquen i s’externalitzen, mentre que en altres casos perd la competència que havia tingut amb anterioritat, que és una cosa que els preocupa. Pregunta si els programes que s’han presentat són els únics que Barcelona Activa adreçarà a les empreses durant el 2013, atès que creuen que hi ha programes d’aquest mateix mandat i de mandats anteriors que estan parcialment NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2415 incorporats en aquests quatre programes. Assenyala que, per exemple, el programa «Learning to grow» incorpora en part «Women in business», però que no saben si el substituirà, i que també desconeixen en quina situació queden els programes «Mentoring» i «Landingservices». Així mateix, pregunta si els programes per posar en contacte les empreses que busquen personal amb els treballadors també se substituiran o es mantindran. Assenyala que cal saber si es mantenen la resta de programes per valorar si la suma de destinataris dels quatre programes que s’han presentat, que és de 180 empreses o empresaris a l’any, és la xifra total d’empreses a les quals s’arribarà des de l’Ajuntament. Finalment, opina que l’informe hauria d’incorporar els pressupostos dels programes. La Sra. Recasens aclareix que no han pretès explicar tot el que fa Barcelona Activa ni tots els seus programes. Manifesta que han cregut oportú presentar quatre programes que s’han posat en marxa recentment, però que això no significa que el programa «Mentoring», que ja està en un estadi de consolidació, o la resta de programes no funcionin. La Sra. Tintoré assenyala que, dins de cada línia de serveis —empresa, emprenedoria i ocupació—, treballen en tres lògiques: serveis, programes i activitats. Informa que en aquest primer trimestre de l’any han atès 1.257 empreses a través del servei de finançament, el servei empresa - ocupació, el servei landingi el servei de tramitació telemàtica,que es fan amb personal propi de Barcelona Activa. Explica que el que s’ha presentat avui s’insereix dins la lògica de programa, que és allò que s’adreça a un col·lectiu específic i que té una durada concreta, i que consideren que és positiu fer aquests programes amb partenariat publico privat, sobretot per la seva especificitat. Conclou que, per tant, els serveis sempre són propis i els programes sovint se subcontracten o es fan en col·laboració. Pel que fa als pressupostos dels programes, informa que el pressupost adjudicat a «Learning to grow» és de 180.000 euros, amb un cost per als participants de 300 euros; el del programa «Axelera» és de 509.000 euros, amb un cost per als participants de 1.000 euros; el de «Reempresa» no arriba a 50.000 euros, i el de «Reinverteix en futur» és de 6.000 euros, amb un cofinançament dels participants de 150 euros. D’altra banda, afirma que el programa «Mentoring», del qual s’està fent un programa pilot, està pensat per a 50 empreses, la meitat de les quals s’atendran aquest any i l’altra meitat l’any vinent. Assenyala que no és el mateix programa que «Reinverteix en futur», tot i que l’objectiu sigui també que les empreses creixin, es consolidin o no morin. Quant a l’avaluació, explica que tenen l’avaluació del programa «Axelera», atès que ja se’n va fer una edició fa dos anys amb la consultora Ernst & Young, i de la resta d’edicions del «Learning to grow». Afirma que, en canvi, no tenen avaluacions de «Reinverteix en futur» i «Reempresa» perquè són programes que s’inicien ara. El Sr. Trullén manifesta que els aclariments que s’han fet respecte a les activitats que du a terme Barcelona Activa resolen els seus dubtes, i que espera que aquestes activitats siguin molt més àmplies que els programes que avui s’han presentat. Observa que l’únic programa realment nou té una dotació pressupostària de només 6.000 euros, i reitera que és important incorporar la informació pressupostària en els informes a fi que els grups tinguin una documentació prèvia que els permeti analitzar amb més precisió allò que es tracta a la Comissió. La Sra. Casanova agraeix els aclariments i manifesta que espera que,una vegada s’apliquin els programes, se’ls informi a la Comissió dels diferents resultats i problemes que ha comportat la seva gestió. La Sra. Sanz demana que se’ls faci arribar l’avaluació dels programes que ja s’han fet abans, així com de la resta de programes un cop s’hagin dut a terme. Així mateix, sol·licita a la tinenta d’alcalde que respongui les preguntes que li han fet. El Sr. Portabella assenyala que la tinenta d’alcalde s’ha vist obligada a fer una explicació sobre els programes que s’han presentat i els programes anteriors perquè el Govern no s’ha posat en contacte amb cap dels grups per explicar-ne 2416 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 l’encaix. Afirma que, tanmateix, no se’ls ha aclarit com s’articularan els programes que ja existien amb els nous, ja que n’hi ha alguns que són força coincidents. A més, observa que si se n’hagués informat els grups amb anterioritat potser haurien pogut fer alguna aportació útil. Manifesta que el sorprèn que des de l’Ajuntament de Barcelona es digui que es contracten professionals de fora perquè els recursos humans interns no són tan bons com els externs. En aquest sentit, opina que el Govern té l’oportunitat d’aprofundir en la formació dels recursos humans de l’Ajuntament de Barcelona per tal que puguin assumir les tasques pertinents. Pregunta com s’utilitzaran els 6.000 euros de pressupost del programa «Reinverteix en futur», ja que dubta que aquest import sigui suficient per fer una política de businessangelso de capital llavor. Afirma que el problema dels businessangelsi del capital llavor és que no hi ha empreses ben consolidades que comprin start-ups, a diferència del que succeeix als països anglosaxons. Opina que mentre no es trobi ningú que compri les start-ups, ningú invertirà de manera significativa en el desenvolupament d’empreses que estan en un nivell inicial. La Sra. Recasens afirma que cal un altre entorn per poder fer aquest debat amb més profunditat, i que potser el Consell d’Administració de Barcelona Activa seria un bon lloc perquè els consellers coneguessin tots els programes i l’arquitectura de conjunt de Barcelona Growth, que és un paraigua que pretenen que ho englobi tot. Manifesta que es comprometen a fer el seguiment dels programes que s’han explicat avui, que reitera que no són tots els que du a terme Barcelona Activa. Explica que el paper de Barcelona Activa és executar les polítiques de promoció econòmica de la ciutat de Barcelona de la manera més eficient possible. Afirma que estan convençuts que en aquests moments la manera més eficient d’executar aquestes polítiques és a través de la col·laboració publicoprivada, ja que això crea moltes sinergies i un gran estalvi de recursos i multiplica els efectes positius pel que fa a la creació de llocs de treball i la cerca de l’estabilitat de les empreses i el teixit econòmic productiu. Assenyala que és cert que alguns d’aquests programes ja s’havien fet fa dos anys. Explica que l’edició anterior d’«Axelera» va permetre a les empreses que hi van participar incrementar la facturació en un 30% o el nombre de llocs de treball. Afirma que han fet alguns canvis dels programes per tal de millorar-ne l’eficiència, com ara la introducció del copagament. Remarca que, tanmateix, cadascun d’aquests programes requereix més aprofundiment. Explica que, per exemple, el programa «Reinverteix en futur» no és l’única estratègia que tenen respecte alsbusinessangels. D’altra banda, manifesta que creuen que han de comptar amb els recursos especialitzats i específics de la ciutat de Barcelona si volen tenir èxit amb aquests programes. Pel que fa a això, assenyala que a Barcelona Activa hi ha tècnics amb un gran talent i professionalitat, però que aquests tècnics no han d’estar especialitzats en cadascuna de les matèries tractades, com ara la situació de les empreses que entren en concurs de creditors i que poden dissociar i vendre una de les branques que són productives per tal de protegir uns quants llocs de treball, que és una matèria en què està especialitzada CompassEquity, un dels socis que col·laboren en «Reinverteix en futur». En aquest sentit, opina que seria ineficient formar el personal de Barcelona Activa en matèries tan específiques i complexes, ja que això generaria un cost excessiu per lloc de treball creat, com va succeir amb els programes dels plans d’ocupació. Diu a la Sra. Sanz que no parlarà dels ERO perquè no forma part d’aquest punt de l’ordre del dia, i li suggereix que, si vol parlar dels processos de reindustrialització o d’empreses contractades per l’Administració que estan afectades per ERO, presenti una iniciativa sobre aquest tema a la Comissió. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2417 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d'informar sobre quin serà el disseny de la nova agència Barcelona Growth, amb seu a l'edifici Media-TIC, que el Govern municipal vol impulsar en aquest mandat. La Sra. Escarp recorda que s’ajuntarà aquest punt amb el punt 6, presentat pel Grup d’UpB. Atès que el Sr. Carnes dóna la compareixença per substanciada, dóna la paraula a la Sra. Recasens. La Sra. Recasens manifesta que Barcelona Growth és la iniciativa que van presentar en el marc de Barcelona Creixement, que és una plataforma que aplega el teixit econòmic i social de la ciutat per tirar endavant el creixement de Barcelona a partir de trenta mesures. Afirma que en aquests moments tenen l’oportunitat d’identificar i d’alinear els agents que treballen a la ciutat pel creixement econòmic per tal de posicionar Barcelona a l’exterior a partir d’un conjunt d’actius que es poden posar molt més en valor. Assenyala que actualment Barcelona està molt ben situada internacionalment amb actius com el turisme, la gastronomia, la cultura, l’arquitectura o la qualitat de vida, però que creuen que és molt necessari posicionar també un altre actiu que té la ciutat: l’empresa, l’emprenedoria, el talent, la creativitat i la innovació. Afirma que volen que Barcelona formi part del grup de ciutats competitives i atractives per fer-hi negocis, com Nova York, Boston, San Francisco o Los Angeles. Manifesta que, amb aquesta voluntat, van creure oportú alinear tots els actius que treballen per a l’objectiu últim de fer que Barcelona sigui reconeguda com una ciutat de negocis i de creixement econòmic. A més, assenyala que han triat com a icona física que permeti visualitzar aquest objectiu l’edifici MediaTIC, atès que genera tot un entorn positiu al seu voltant que ajuda a explicar el valor de la marca de ciutat de negocis. Exposa els cinc actius que agruparan dins d’aquest edifici i que tiraran endavant amb partenariat publicoprivat: - La Mobile World Capital. Explica que se’n trasllada la seu a l’edifici MediaTIC i també algun dels seus projectes, com el landing d’empreses, per tal de crear sinergies amb lesstart-ups. Destaca que per al Govern aquest és un sector estratègic de futur. - L’Oficina d’Atenció a l’Empresa. Afirma que es prestarà a través de la Cambra de Comerç com a ens especialitzat en el contacte amb l’empresa i que permetrà que es puguin fer tràmits no només amb l’Ajuntament de Barcelona sinó també amb altres administracions, atès que la Cambra de Comerç ja fa de finestreta de la Generalitat de Catalunya. Explica, en resposta a una pregunta que ha fet abans la Sra. Casanova, que el Govern primer va preveure crear una oficina d’atenció a l’empresa per districte i després va pensar fer-ne tres. Assenyala que una podria estar a la plaça Sant Miquel, l’altra a l’Eixample, on hi ha un teixit d’empreses terciàries important, i una altra al 22@. Afirma que ho han d’acabar d’estudiar, però que han decidit crear l’embrió principal al 22@com a punt de partida. Destaca que pretenen que l’Oficina d’Atenció a l’Empresa sigui intel·ligent, de manera que quan es detecti un conflicte normatiu hi hagi unfeedback. Explica que, per tant, no només faran de front office per rebre demandes de les empreses, sinó que hi haurà una back office per tal de millorar el sistema. - El Data Resource Centre. Afirma que aquest és un projecte ambiciós que volen que compleixi diversos objectius. Explica que Barcelona rep una gran nombre de delegacions de tot tipus (institucionals, empresarials, d’altres països, etc.) i que, alhora, la Cambra de Comerç, Barcelona Global, Turisme de Barcelona i tots els agents econòmics treballen de manera permanent per captar congressos, delegacions i inversions. En aquest sentit, manifesta que pretenen que aquest centre sigui un únic espai per ensenyar la Barcelona econòmica i posar-la a disposició dels agents. Assenyala que també volen que sigui un centre intel·ligent, de manera que pugui adaptar-se a l’interès del visitant en cada moment. D’altra banda, explica que aquest centre també ha de ser un centre a disposició de les empreses de la ciutat, per tal que el puguin fer servir quan intenten captar una comanda d’un client estranger i l’han de portar a la ciutat per ensenyar-li una prova pilot o un producte o per mostrar-li l’empresa i el seu entorn. Finalment, assenyala que també serà un centre open data. Pel que fa a això, destaca que el 2418 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 fet de compartir dades, informació i estratègia open data genera molt volum de negoci. - La FreeZone. Afirma que aquesta zona va molt lligada al programa de landing d’empreses de la Mobile World Capital i que pretén acollir start-upsaixí com divisions de nova creació relacionades amb els sectors tecnològic i mòbil d’empreses ja consolidades. Manifesta que volen que les empreses instal·lades a la FreeZone puguin gaudir de bonificacions fiscals locals, cosa que assenyala que és fàcil perquè només competeix a l’Ajuntament, i també d’una bonificació en el preu del lloguer de les oficines que ocupin. Així mateix, explica que estan en converses amb l’Estat per tal que també hi pugui haver ajuts o bonificacions en quotes de la Seguretat Social o en altres tipus de fiscalitat o càrregues socials. - Talent i Cibernàrium. Afirma que hi ha una pota de formació important que ja està instal·lada actualment a l’edifici MediaTIC i que, per tant, continuarà existint el Cibernàrium. Explica que, per exemple, aquest matí ha rebut el sector del clúster Ecommerce i que li han explicat que no troben persones prou formades per treballar en aquest àmbit. Destaca que, per tant, cal també lligar l’oferta i la demanda. Manifesta que, en definitiva, tots aquests instruments tenen l’objectiu de generar llocs de treball i creixement econòmic a la ciutat. Explica que això no ho faran sols, sinó a través d’un consorci que tirarà endavant l’agència de la marca Barcelona i que properament sotmetran a la consideració dels grups municipals. Afirma que aquest consorci tindrà un consell d’administració amb tots els agents que avui ja fan promoció econòmica a la ciutat, com ara Turisme de Barcelona, la Cambra de Comerç, la Fira i Barcelona Global, i el teixit econòmic i empresarial de la ciutat. El Sr. Carnes recorda que alguns dels presents van assistir a la presentació de Barcelona Growth que va fer el Govern fa uns dies. Assenyala que tot seguit plantejarà un seguit de preguntes que potser no es podran respondre ara, però que espera que es tinguin en compte de cara a la formulació de la proposta final. Pregunta quin és el pressupost que es pensa destinar a aquest àmbit i quina és la previsió corresponent al pressupost de personal. També demana quin component públic i privat tindrà el consorci, i quin serà el règim jurídic del personal públic. Respecte a la FreeZone, pregunta si ja hi ha previst algun mecanisme que pugui fer clar el procés de selecció de les empreses que podran accedir-hi. D’altra banda, assenyala que l’edifici triat té unes limitacions d’espai que poden fer que resulti insuficient per acollir les empreses interessades a instal·lar-s’hi. En aquest sentit, pregunta si s’ha previstes tendre aquesta zona a un altre equipament o infraestructura. A més, observa que els avantatges fiscals que es volen oferir a aquestes empreses poden crear un greuge comparatiu respecte a aquelles empreses que ja estan instal·lades en algun tipus de viver de Barcelona Activa. Així mateix, assenyala que la Zona Franca ja té un règim fiscal especial i que, per tant, no exclouria algun tipus de reflexió amb la Zona Franca per estudiar l’evolució impositiva. Explica que els sembla interessant la idea de la finestreta única per a les empreses, però pregunta si servirà per a altres tràmits que habitualment són feixucs per a les empreses, sobretot en matèria urbanística, ambiental o sanitària, que és el que en el fons preocupa les empreses pel seu desconeixement dels circuits administratius. Finalment, pregunta quin règim jurídic pot tenir en l’entramat empresarial municipal el consorci que es vol crear, atès que la Llei d’estabilitat pressupostària prohibeix a les administracions la creació de més agències o consorcis. El Sr. Portabella manifesta que el seu grup defensa les col·laboracions publicoprivades des de fa molt de temps, i fins i tot creu que és necessari que l’Ajuntament de Barcelona contracti alguns serveis externs, sempre que aquests no vagin en detriment d’alguns serveis bàsics als quals l’Ajuntament no ha de renunciar mai. Afirma que, tanmateix, no entenen bé qui farà la promoció econòmica de la ciutat i quin serà el paper que farà Barcelona Activa en el cas de Barcelona Growth. Explica que, en els documents en què el Govern municipal va presentar la reestructuració de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació de NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2419 l’Ajuntament el mes de juny del 2012, es diu que Barcelona Activa «passa a ser l’organització executora de totes les polítiques de promoció econòmica de la ciutat» i que «la nova missió de Barcelona Activa és ser l’organització de referència al servei de les polítiques de suport a l’empresa, a la projecció internacional i a la creació d’ocupació». Pel que fa a això, subratlla que s’ha externalitzat tot. Opina que és sorprenent que, quan encara no fa un any que s’ha redefinit la missió de Barcelona Activa, els seus serveis i programes ja no siguin elements vertebradors de les polítiques de promoció econòmica de la ciutat. En aquest sentit, recorda que el Govern municipal va dir que deixaria de fer polítiques actives d’ocupació perquè no funcionaven i que potenciaria les empreses a través de Barcelona Activa, que faria de finestreta única per atendre les empreses. Assenyala que, tanmateix, al cap de pocs mesos es va decidir que la Cambra de Comerç s’ocuparia del projecte de Barcelona Growth. A més, subratlla que això costarà tres vegades més, ja que la Cambra de Comerç cobrarà per fer aquesta tasca. Afirma que, per tant, no entenen com es pensa encaixar la política central que es va definir per a Barcelona Activa amb algunes de les propostes que s’han fet. Explica que, així mateix, s’ha canviat el sistema de promoció exterior de la ciutat a través dels consolats de mar i que ara hi haurà un grup de persones que s’encarregaran de contactar les diferents persones que poden promocionar la ciutat a cada país. A més, remarca que això també es farà dintre de la marca Espanya, quan, per exemple, el ministre d’Exteriors i Cooperació, el Sr. José Manuel García- Margallo, diu coses com que «la imputació de la infanta no beneficia la marca Espanya» o que «som un país agradable per viure, però difícil per treballar». Demana que es compleixi el paper que es va definir per a Barcelona Activa i que es faci una reflexió al voltant de la nova agència que es crearà, ja que opina que hi ha una «inflació» d’agències. El Sr. Mulleras manifesta que coincideix amb moltes de les coses que ha afirmat el Sr. Carnes i algunes de les que ha dit el Sr. Portabella. Explica que va assistir a la presentació de Barcelona Growth a l’edifici MediaTIC i que allà es va dir que una agència publicoprivada s’encarregaria d’implementar les mesures amb vocació exterior de Barcelona Creixement. Pregunta quin tipus de concreció tindrà jurídicament aquest ens, quan està previst que es faci realitat, quins seran els seus pressupostos i com serà la seva estructura organitzativa, tant pel que fa a l’aspecte humà com material. Manifesta que comparteix els dubtes que s’han exposat sobre el fet que l’Oficina d’Atenció a l’Empresa sigui gestionada per la Cambra de Comerç. Assenyala que s’ha parlat d’un pressupost de 2.260.000 euros per al període 2012-2015 per a aquesta gestió, i pregunta si aquesta xifra és correcta, de quin pressupost sortiran aquests diners i quina serà l’anualització del pressupost per crear aquesta oficina. A més, explica que el seu grup creu que aquesta oficina està massa enfocada cap a l’exterior, quan hauria de ser una oficina per facilitar l’activitat dels emprenedors a Barcelona. D’altra banda, recorda que es va dir que la Cambra de Comerç també s’ocuparia del Data Resource Centre, i pregunta com està previst fer-ho i amb quin pressupost. Afirma que té els mateixos dubtes que ha plantejat el Sr. Carnes amb relació a la FreeZone. Assenyala que, si bé hi ha alguns impostos que són de competència municipal, hi ha bonificacions que no depenen de l’Administració municipal, sinó d’altres administracions o fins i tot d’agents privats. Pregunta com es pensa fer això i quina relació tindrà amb la Zona Franca, ja que també és una zona exempta de determinats impostos. Així mateix, pregunta per què la FreeZone es restringeix només a un edifici en comptes d’estendre-la a una zona geogràfica,i per què no s’amplien els convenis. Assenyala que, tal com s’ha dit, pot haver-hi un greuge comparatiu respecte a les incubadores que té Barcelona Activa. A més, proposa estendre els convenis a incubadores privades per tal d’aprofitar al màxim la capacitat d’emprendre que té la ciutat. Així mateix, pregunta en quines condicions es traslladarà la Mobile World Capital a l’edifici MediaTIC, i si pagarà un lloguer o un cànon. D’altra banda, demana un major protagonisme dels grups municipals en els projectes de Barcelona Creixement i, sobretot,de Barcelona Growth, ja que té la sensació que en general han estat una mica aïllats de tot aquest procés. 2420 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Finalment, pregunta per què no participa en el projecte l’ICEX, tenint en compte que sí que ho fa ACC1Ó. La Sra. Sanz afirma que se suma a algunes de les reflexions que han fet la resta de grups municipals i que, per tant, intentarà no repetir-les. Explica que ella també va poder assistir a la presentació que va fer el Govern municipal a l’edifici MediaTIC, en la qual li van sorgir alguns dubtes que exposarà tot seguit. Explica que el Govern argumenta que a través de la col·laboració publicoprivada d’una agència li és més fàcil treballar per aconseguir més i millors inversions i negocis a la ciutat. Manifesta que, atès que entenen que aquesta agència ja fa un temps que està en marxa, volen saber què s’ha assolit fins al moment i què es preveu aconseguir en el futur. Així mateix, pregunta quines són les estimacions de l’impacte que això té a la ciutat, especialment en el mercat de treball. En aquest sentit, afirma que necessiten dades que demostrin fets objectius. Assenyala que la majoria dels mitjans de comunicació han parlat d’aquesta agència com d’un intent de privatitzar la promoció econòmica de la ciutat, ja que es tracta d’una col·laboració publicoprivada«mal entesa» en la qual és la part privada la que governa les funcions públiques. Explica que el seu grup també creia que la finestreta única d’atenció a l’empresa era una funció bàsica de Barcelona Activa, i que per això no entenen quina serà la funció de Barcelona Activa en aquest projecte i quina serà la cooperació que hi haurà entre les estructures que prestaran aquests serveis i les que ja dóna o hauria de donar Barcelona Activa. En aquest sentit, opina que si l’Oficina d’Atenció a l’Empresa passa a dependre directament de la Cambra de Comerç no es governarà des del sector públic. Pregunta si, per tant, l’objectiu és buidar de competències Barcelona Activa i substituir-la per iniciatives privades. La Sra. Recasens afirma que no sap si podrà contestar totes les preguntes, però que ja tindran més ocasions per parlar d’aquest tema. A més, demana calma als grups respecte a aquest projecte. Manifesta que està convençuda que tots estan d’acord amb els objectius de Barcelona Growth i que, per tant, li agradaria que tots els grups municipals acabessin compartint i impulsant aquest projecte. Opina que es tracta d’un projecte il·lusionador perquè no persegueix un objectiu a curt termini, sinó a 10, 15 o 20 anys vista. A més, remarca que es tracta d’un projecte de ciutat que va més enllà d’un Govern i d’un context determinats. Afirma que aquest és un dels motius pels quals el projecte compta amb col·laboració publicoprivada i neix des del teixit econòmic i social de la ciutat. Destaca que tothom hi està posant molts recursos, molta il·lusió i moltes hores de feina, i que en aquests moments s’estan definint els rols de cadascú. Explica que van identificar de manera ràpida i fàcil els actors que havien de participar en el projecte, amb un rol molt clar de Barcelona Activa com a braç executor de les polítiques de promoció econòmica de l’Ajuntament. En aquest sentit, subratlla que mai Barcelona Activa havia tingut una estratègia o uns objectius tan a llarg termini i tan ambiciosos. Afirma que tot just en aquests moments estan definint la quantitat de recursos econòmics i humans que es destinaran al projecte, i que tant la Cambra de Comerç com l’Ajuntament de Barcelona posaran els seus recursos econòmics i humans per tirar endavant l’Oficina d’Atenció a l’Empresa. Explica que a la back office d’aquest centre hi haurà tots els funcionaris de l’Ajuntament i tots els treballadors de Barcelona Activa, però que creuen que és important que a la front office hi hagi també la Cambra de Comerç com a institució forta que qualsevol ciutat o país necessita per a la promoció econòmica. Pel que fa a la possibilitat que la FreeZone quedi petita, afirma que ja aniran veient com evoluciona, però que tant de bo tingui tant d’èxit que superi les previsions i es puguin estendre les bonificacions a la resta d’incubadores públiques i privades de la ciutat. Així mateix, assenyala que tant de bo totes les oficines d’atenció al ciutadà es puguin convertir també en oficines d’atenció a l’empresa. Manifesta que cal anar veient com funciona tot això i que de moment l’important és iniciar-ho i fer-ho bé. Afirma que el consorci no és una agència de promoció més, sinó que el que farà és alinear tots els actius sota un únic paraigua, en el qual cadascú continuarà fent allò que sap fer. Explica que, per exemple, quan Barcelona Growth cregui oportú NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2421 captar algun congrés determinat per posicionar la marca de Barcelona, anirà a buscar els agents especialitzats en aquest àmbit, com Turisme de Barcelona, el Barcelona ConventionBureau o la Fira. En aquest sentit, afirma que no cal patir per la Llei d’estabilitat pressupostària. Assenyala que segurament en el proper Plenari podran presentar els estatuts del consorci i que aleshores es veurà clar que no és una agència amb recursos econòmics ni amb recursos humans. Respecte als comentaris del Sr. Portabella sobre la marca Espanya, explica que la marca Barcelona té tanta força que no necessita estar vinculada a cap altra marca. Afirma que hi ha una estratègia individual de marca Barcelona que ja es va endegar amb governs anteriors, però que això no obsta perquè el Govern de l’Estat pugui posicionar la marca Espanya com cregui convenient. El Sr. Carnes opina que, en el diàleg publicoprivat, el que ha d’intentar garantir la part pública és la igualtat d’oportunitats de tots els agents econòmics. En aquest sentit, assenyala que, a part de la Cambra de Comerç, cal tenir en compte altres actors econòmics significatius, com ara Foment del Treball o PIMEC. Explica que, tot i compartir l’esperit de la proposta pel que fa als instruments per implementar- la,dubta que s’estigui garantint una veritable igualtat d’oportunitats entre els agents econòmics que operen a la ciutat, i demana una visió àmplia respecte als operadors que han d’intervenir en aquest procés. D’altra banda, opina que també cal tenir en compte les universitats i les spin-offs, o institucions que s’han especialitzat en l’àmbit tecnològic, com ara La Salle. Afirma que, per tant, cal anar en compte amb la possibilitat de generar greuges comparatius. Conclou que comparteix que cal anar pas a pas, tal com ha dit la Sra. Recasens, però que cal definir el terreny de joc perquè, segons com es comenci, es poden enviar missatges o senyals que poden provocar una receptivitat més aviat negativa del projecte. El Sr. Portabella opina que el que ha explicat la Sra. Recasens serà difícil de portar a la pràctica amb l’arquitectura que s’està construint, ja que els paral·lelismes entre Barcelona Creixement, Barcelona Growth i Barcelona Activa són notoris i, per tant, es tendeix més a una substitució que a una col·laboració d’aquestes estructures. Pel que fa a la marca Barcelona, afirma que s’ha fet forta tota sola i que mai no havia estat englobada dins de cap altra marca més general, ni de Catalunya ni de l’Estat espanyol. En aquest sentit, opina que el Govern municipal va cometre un error greu en introduir-la dins del Foro de las Marcas Renombradas Españolas. Explica que, del reguitzell de declaracions que podria llegir en què es constata que la marca Espanya està desprestigiada fins i tot pels mateixos que la defensen, hi ha les del mateix director del Foro de Marcas Renombradas Españolas. A més, destaca que la marca Espanya ha baixat de la 19a a la 25a posició i s’ha situat per darrere de països com l’Illa Maurici, Irlanda, les Maldives, els Emirats Àrabs, les Bermudes i Costa Rica. Conclou que si es vol fer promoció exterior, no només per atraure turisme sinó també per captar inversió industrial, la marca Espanya no serveix, i demana al Govern municipal que rectifiqui. El Sr. Mulleras afirma que, més enllà del fet que es doni un ús a l’edifici MediaTIC, no ha tret gairebé res específic d’aquesta compareixença, ja que continuen sense conèixer els pressupostos ni com es concretarà el projecte. Opina que un dels problemes que té el Govern municipal és que sovint fa anuncis sense tenir la seguretat de poder-los tirar endavant, o de tenir el finançament per fer-ho. Assenyala que en aquesta compareixença s’han fet moltes preguntes, sobretot relacionades amb quant costaran els serveis que ofereix Barcelona Growth i els que prestaran altres agents com la Cambra de Comerç, però que no han obtingut respostes. En aquest sentit, afirma que és important que darrere dels anuncis hi hagi partides pressupostàries perquè, si no, el risc és que tot acabi en no-res. La Sra. Sanz manifesta que, després d’aquesta compareixença, el seu grup continua tenint la mateixa sensació que quan van llegir les interpretacions que van fer els mitjans de comunicació sobre aquest projecte. Llegeix un paràgraf que, al seu parer, reflecteix aquestes interpretacions: «Aquesta oficina substituirà en bona mesura el paper que fins ara tenia Barcelona Activa, l’empresa de promoció econòmica creada fa anys per l’Ajuntament i que no passa precisament pel seu 2422 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 millor moment». Assenyala que, segons sembla,això ho va dir un representant del Govern municipal a un diari de Catalunya. Diu a la Sra. Recasens que sempre demana calma als grups, però que mentrestant no fa res per millorar la situació actual, que qualifica de dramàtica. A més, qüestiona la seva afirmació que tots comparteixen els objectius que persegueix Barcelona Growth, ja que assenyala que això depèn de si aquests objectius han de servir per reduir l’atur. Respecte al fet que és un «projecte il·lusionador a 10 o 15 anys vista», opina que tot això són afirmacions buides de contingut, ja que encara no entenen què es vol fer amb tot aquest projecte i sobta que aquesta sigui l’única estratègia del Govern municipal. A més, remarca que, si bé la Sra. Recasens ha dit que «això no és un projecte propi», s’ha obviat tots els grups municipals i bona part del teixit econòmic i la societat civil de la ciutat en l’elaboració del projecte. En aquest sentit, opina que és un projecte propi de la Sra. Recasens i del qual es desprèn una voluntat de deixar la governança d’interessos públics i econòmics de la ciutat en mans d’un determinat sector privat a costa de diners públics. Manifesta que el seu grup municipal no comparteix aquesta visió i procurarà que el Govern municipal no renunciï a les seves funcions públiques bàsiques i estratègiques. La Sra. Recasens afirma que li sap greu el to d’algunes de les intervencions que s’acaben de produir. Pel que fa a les marques, manifesta que la marca de Barcelona no és una estratègia de marca contra ningú, sinó a favor d’una ciutat i del creixement econòmic d’un territori que té tota l’ambició i tot el dret del món a prosperar amb la col·laboració del teixit econòmic i social de la ciutat. Respecte a la igualtat d’oportunitat dels agents econòmics, explica que cadascú anirà complint el seu rol en funció de l’oportunitat que hi hagi en cada moment i del talent que es necessiti. Assegura que aquesta iniciativa es fa en favor de la ciutat i en favor dels objectius comuns de generar ocupació i creixement. En aquest sentit, opina que el Grup d’ICV-EUiA també pot compartir-la. Respecte al pressupost, manifesta que s’atreviria a dir que els 40 milions de pressupost de Barcelona Activa acaben destinant-se a tot el que representa la promoció econòmica de la ciutat. Finalment, diu al Sr. Portabella que certament serà difícil portar a la pràctica l’arquitectura d’aquest projecte, però que s’ajustarà el que calgui en cada moment. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 4. Que comparegui el responsable del Govern municipal que correspongui per explicar les informacions presentades a la premsa el darrer 11 d'abril sobre el perfil dels visitants turístics a Barcelona, així com l'impacte de la inversió de Spanair en la promoció turística de la ciutat. La Sra. Escarp dóna la paraula a la Sra. Recasens, atès que el Sr. Mulleras dóna per substanciada la compareixença. La Sra. Recasens diu que intervindrà el Sr. Pere Duran. El Sr. Duran precisa que el tema de la roda de premsa que van fer l’11 d’abril el president de Turisme de Barcelona, el Sr. Joan Gaspart, i la vicepresidenta, la Sra. Recasens, era l’evolució dels mercats turístics i la percepció del turisme per part de la ciutadania. Pel que fa a l’evolució dels mercats, explica que, per segon any consecutiu, el primer mercat és el turisme dels Estats Units, amb un increment del 4,7% respecte al 2011, seguit del Regne Unit, amb un creixement del 12%; França, amb una petita davallada del 3,6%; Itàlia, amb un descens important de més del 12%; Alemanya, amb un creixement del 4,3%;els països nòrdics, amb un increment del 3,7%; els països de l’Est (Rússia, República Txeca i Polònia),amb un augment espectacular de quasi el 32%, sobretot pel que fa a Rússia;els Països Baixos, amb un increment de l’1,2%; el Japó, amb un augment del 3,8%, i Bèlgica, amb un increment del 9,2%. Així mateix, assenyala que es va produir una davallada del 3% per a la resta d’Europa, així com per a la resta d’Amèrica, però que va haver-hi NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2423 un increment del 17,6%per a la resta del món. Conclou que s’ha produït un augment del 3%en el total de visitants internacionals i una davallada del 6,8%dels turistes de l’Estat espanyol. Respecte al descens del 6,8% de l’Estat espanyol, destaca que el turisme procedent de Catalunya ha baixat l’1,2% i el de Madrid el 15,8%, mentre que el nombre de visitants del País Basc ha pujat un 25,7%, tot i que quantitativament no és un nombre de turistes gaire important. Mostra un gràfic amb el comportament del turisme espanyol a Barcelona, en el qual s’observa un increment molt important del 2003 al 2007 i una davallada en els anys posteriors, tret d’un repunt el 2009. Afirma que aquest descens del turisme espanyol es deu a la crisi econòmica i que també s’observa a altres ciutats europees, on ha baixat un 2,9%a Madrid, un 21%a París, un 8% a Lisboa, un8%a Amsterdam, un 10% a Brussel·les, un 10% a Munic i un 14% a Praga. Assenyala que aquest fenomen també succeeix en el mercat italià, atès que tant aquest mercat com l’espanyol pateixen una crisi econòmica molt important i que té un efecte evident sobre el turisme. Explica que a la roda de premsa es va parlar del perfil del turisme nord-americà, que és el més important que té Barcelona des de fa dos anys. Afirma que els 635.000 turistes d’Estats Units han generat1.371.352 pernoctacions hoteleres, i que el 50% ha vingut per vacances i el 41% per motius professionals. Assenyala que aquest visitant té un nivell de despesa extrahotelera de 132,39 euros diaris, que és superior a la despesa mitjana de 110 euros. A més, destaca que valora Barcelona amb un nota de 8,7 sobre 10, quan la mitjana està en un 8,4. Explica que és un turisme que principalment passeja per la Rambla, compra molt al barri Gòtic i visita la Sagrada Família. Finalment, assenyala que el 96,6% arriba a la ciutat amb avió. Manifesta que a la roda de premsa també es va parlar del turisme rus, que s’ha disparat un 32% respecte al 2011 i que ha incrementat en més d’un 55% el nivell de despesa amb targeta de crèdit a Barcelona. A més, explica que els touroperadors russos han començat a programar city breaks exclusius a Barcelona com a destinació final, i que es preveu que aquesta temporada doblaran,respecte al 2011, el nombre de vols setmanals que hi haurà de Rússia cap a Catalunya, que passaran de 100 a 200. Assenyala que els russos són la nacionalitat que més s’acull al servei de devolució de l’IVA a la ciutat, amb un increment de pràcticament el 50% respecte al 2011. Destaca que, a més de Rússia, s’ha produït un increment de més del 70% del turisme xinès i del 20% de l’indi, i que l’augment mitjà del total de turistes procedents dels anomenats països BRIX és de més del 40%. Assenyala que Barcelona se situa després de Londres, París i Roma pel que fa a les pernoctacions de turistes internacionals, però que l’interessant és que l’increment respecte a l’any anterior ha estat superior al d’aquestes ciutats, amb un 5,3%. Afirma que, per tant, Barcelona s’acosta cada vegada més a la ciutat de Roma en pernoctacions de turistes internacionals. Explica que,al final de la roda de premsa, un periodista va preguntar quan es restablirà l’equilibri patrimonial a Turisme de Barcelona a causa de l’operació de Spanair, per a la qual Turisme de Barcelona va demanar 15 milions d’euros a l’Institut Català de Finances. Informa que, el 31 de desembre de 2012, el net patrimonial era de -12,4 milions d’euros, i que Turisme de Barcelona farà un estalvi anual de prop d’un milió d’euros per anar reduint aquest dèficit patrimonial. Afirma que, per tant, necessitaran 12 anys per restablir l’equilibri patrimonial, si no és que s’injecten diners a aquest efecte, cosa que opina que no és necessària. El Sr. Mulleras remarca que la resta d’Espanya continua sent el primer mercat de turisme per a Barcelona, ja que encara significa més del 20% dels turistes que visiten Barcelona. Explica que, en aquest context, les declaracions de la roda de premsa que van tenir més impacte mediàtic van ser les del director general de Turisme, que va dir: «Al mercat espanyol no hi dedicarem ni un euro, perquè és absolutament inútil». Pregunta si aquesta frase que els ha arribat a través dels mitjans de comunicació és certa, i si s’ha demanat una rectificació pública. A més, pregunta a la tinenta d’alcalde si creu que declaracions com aquesta promocionen el turisme de la resta d’Espanya, i com encaixen amb les declaracions que va fer 2424 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 unes hores després el Sr. Martínez Fraile, president del Saló de Turisme de Catalunya, quan va dir: «Hem de multiplicar els esforços per recuperar el turisme de proximitat, el turisme de la resta d’Espanya». Afirma que, si s’ha de reduir la promoció turística de Barcelona per manca de recursos, cal explicar que una causa fonamental d’aquesta manca de recursos és la inversió en Spanair. Remarca que, durant els propers 17 anys,hi ha hipotecats17,2 milions d’euros per culpa de la inversió fallida en Spanair i que, a més, hi ha 9,8 milions d’euros d’un aval que, si s’executa, representarà més pèrdues per a Turisme de Barcelona. Manifesta que al seu grup el preocupa la promoció del turisme a Barcelona i el seu instrument principal, Turisme de Barcelona, que afirma que històricament ha estat un bon instrument. Afirma que, a més, és un bon model de col·laboració publicoprivada que ha estat seguit per altres administracions. Assenyala que, tanmateix, els agradaria que la seva eficàcia no es veiés compromesa per criteris ideològics, per inversions fallides o per manifestacions equivocades dels seus dirigents. Conclou que cal cuidar el turisme, però no utilitzar-lo per fer política. El Sr. Carnes observa que les dades sobre turisme dels últims quatre o cinc anys reflecteixen perfectament la crisi d’Espanya i d’Europa, ja que a Espanya no hi ha demanda interna i part del turisme europeu que històricament era important ha davallat. Assenyala que, tanmateix, gràcies a un treball sostingut de fa molts anys, han començat a venir turistes d’altres països, com ara Rússia. Afirma que aquest tipus de debats sempre tenen molts clarobscurs i que es poden enfocar de diverses maneres. Explica que el Sr. Mulleras ha assenyalat els errors del Govern, però que aquest no és un tema fàcil i es poden fer retrets a tothom. Opina que aquest exercici no porta enlloc i que el que cal és que tots intentin treballar en la direcció de continuar consolidant Barcelona com a destí turístic i com a destí que faci servir el turisme com a excusa per a altres usos (cultural, mèdic, etc.). La Sra. Sanz agraeix les explicacions del Sr. Duran, així com la presentació d’aquesta compareixença per part del Grup del PP, ja que els ha permès fer una anàlisi més acurada de les dades que se’n desprenen. Destaca que una conclusió de la informació que s’ha presentat és que el turisme ha crescut. Pel que fa a això, opina que hi ha d’haver un reconeixement de la feina que s’ha fet perquè vinguin turistes d’altres països, però que cal no descuidar alguns dels orígens que continuen sent importants per a la ciutat. Afirma que les dades plantegen dos reptes: d’una banda, com seguir treballant per a la promoció turística i, de l’altra, com garantir l’equilibri d’aquest turisme a la ciutat. En aquest sentit, assenyala que una de les dades interessants que es donaven en la roda de premsa de presentació de l’informe era la percepció del turisme per part de la ciutadania. Recorda que el 97% dels enquestats creuen que el turisme és beneficiós per a la ciutat i el 96% que aporta molt a l’economia local. Explica que la informació que aporten aquestes dades no l’entenen com un element que beneeixi el turisme en tots els sentits, sinó que interpreten que en un context de crisi econòmica la gent reconeix que aquest és un sector que continua funcionant i que no es pot perdre. Assenyala que un dels debats que s’han produït sovint a la Comissió és la necessitat de compensar l’ús que fa el turisme a la ciutat i escoltar les reflexions dels veïns i veïnes, que els han de fer repensar quin model turístic es vol potenciar. Pel que fa a això, opina que cal evitar determinats models incrementalistes que puguin fer que Barcelona s’assembli a ciutats com Lloret, i seguir reivindicant els instruments de què s’han dotat. Manifesta que vol traslladar al Govern algunes de les conclusions que el seu grup ha tret de les dades sobre turisme: és important continuar apostant per la diversificació de l’economia de la ciutat, de manera que el turisme no sigui l’únic motor de la ciutat; hi ha d’haver límits a les zones de màxima concentració i cal fer coresponsable el turisme de la càrrega ambiental que té, per tal de garantir un paisatge i un territori equilibrat on tinguin cabuda les activitats convivencials; cal construir un model turístic coparticipat i coconstruït amb la ciutadania. En aquest sentit, assenyala que fa pocs dies el Sr. Martínez Fraile deia en una entrevista que li feien en un diari que la promoció del turisme no es podia fer bé si els únics que NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2425 controlaven aquesta promoció eren els hotelers. A més, destaca que el seu grup ha dit sempre que cal fer promoció del turisme, però de manera que aquesta promoció permeti continuar preservant la ciutat, que és el que fa que la ciutat atregui turisme. Afirma que cal construir un model turístic responsable i sostenible, i que això s’expressa en dos elements: el Pla estratègic de turisme de la ciutat i el Pla d’usos de Ciutat Vella. Conclou que cal governar el turisme i que, per fer-ho possible, és més necessari que mai comptar amb la complicitat de la ciutadania. El Sr. Portabella afirma que Turisme de Barcelona és un bon exemple de consorci publicoprivat útil, en el qual està clar el paper de cadascú i hi ha un equilibri pel que fa a la presa de decisions. Destaca que bona part de l’èxit dels consorcis publicoprivats té a veure amb l’elecció dels professionals més adequats. En aquest sentit, opina que les persones que dirigeixen Turisme de Barcelona han demostrat amb escreix la seva competència i professionalitat. Afirma que, per tant, no poden entendre que es negui allò que ha fet que Barcelona sigui un model turístic de gran reconeixement internacional, que contínuament s’intenta copiar i que ha aportat molta riquesa a la ciutat. Assenyala que d’aquest informe no només es desprèn la lectura d’unes dades fredes, sinó també un bagatge del qual s’extreuen diverses reflexions. D’una banda, destaca que Barcelona és una ciutat que s’internacionalitza turísticament, cosa que valora positivament. D’altra banda, opina que és inútil intentar fer campanyes de promoció en aquells països més afectats per la crisi i que, per tant, cal destinar els recursos per a promoció de què disposa Turisme de Barcelona als mercats emergents. Afirma que un altre aspecte remarcable del turisme de la ciutat de Barcelona és l’equilibri entre turisme professional i vacacional, amb un 50% per a cada tipus de turisme. Subratlla que això costa molt d’aconseguir i requereix una trajectòria llarga i uns grans professionals. Opina que el risc que en aquests moments té el turisme a Barcelona és que es produeixi un desequilibri entre l’oferta i la demanda. Pel que fa a això, assenyala que hi ha cadenes hoteleres molt importants que estan fent ERE i que hi ha hotelers que consideren que el fet que hi hagi un increment significatiu de places hoteleres a la ciutat pot posar en una situació difícil el turisme de Barcelona, sobretot perquè durant molts anys l’estratègia de Turisme de Barcelona ha estat captar turisme de qualitat, fet que està relacionat amb un equilibri entre l’oferta i la demanda. Afirma que un excés d’oferta o una oferta descontrolada amb establiments il·legals en alguns àmbits, com els hostals o els establiments per a joves, ha de ser motiu de preocupació. Diu al Sr. Mulleras que estan cansats de sentir parlar de Spanair al Grup del PP. Opina que el que preocupa realment aquest grup no és pròpiament la companyia,sinó el fet que volgués fer un hub internacional amb seu a Barcelona i no a Madrid, i que sembla que s’alegri que finalment Spanair no hagi estat un projecte reeixit. La Sra. Recasens diu al Sr. Mulleras que no caurà en la trampa de tornar a parlar de Spanair, i li retreu que aprofiti totes les sessions de la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació per parlar d’aquest tema en algun punt de l’ordre del dia. A més, remarca que tant el tinent d’alcalde Antoni Vives com ella mateixa ja van fer una compareixença específica només per parlar de Spanair en la qual van quedar clars tots els arguments. Pel que fa a l’afirmació del Sr. Pere Duran a la qual s’ha referit el Sr. Mulleras, explica que es va fer en el context de tota una argumentació entorn de la necessitat de prioritzar els recursos en un moment d’estretor econòmica en totes les institucions. Explica que el Sr. Duran va parlar dels mercats emergents amb potencial de creixement i d’aquells altres que pateixen crisis econòmiques, i, per tant, del retorn i la rendibilitat de la inversió en promoció econòmica. Assenyala que, a partir d’aquí, algú ha volgut treure aquesta frase de context i situar el debat en un altre marc. D’altra banda, afirma que Turisme de Barcelona no només ha estat un bon instrument fins ara, sinó que ho continua sent. Quant al model de turisme de Barcelona, explica que Govern de la ciutat defensa un model de turisme responsable i sostenible, i que per això es manté la certificació de la Unesco, que requereix complir prop de 80 indicadors, i s’ha 2426 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 aconseguit que l’índex de satisfacció del ciutadà respecte al turisme s’hagi incrementat de manera important, després d’un conjunt d’actuacions potents i contundents, com ara la construcció de l’aparcament d’autocars de la Sagrada Família, l’aplicació del Pla Cor a la Rambla o la millora de la seguretat, entre d’altres. En aquest sentit, destaca que el percentatge de ciutadans que valoren com a positiva la gestió del turisme a la ciutat de Barcelona ha passat del 53% el 2010 al 70% el 2012. Així mateix, remarca que el 96% dels ciutadans valoren el turisme com el sector econòmic que genera més riquesa, i que el 72% dels ciutadans consideren que s’ha de continuar atraient més turisme. Opina que aquesta enquesta reflecteix que a la ciutat de Barcelona es percep el turisme com a motor econòmic i generador d’ocupació, i que per això cal continuar tenint cura del turisme com un dels sectors estratègics que aguanta l’economia de la ciutat actualment. A més, assenyala que no només es beneficien del turisme els hotels o determinats sectors, sinó també altres sectors econòmics molt importants a la ciutat com el comerç i la restauració. Tot seguit cedeix la paraula al Sr. Pere Duran. El Sr. Duran manifesta que és evident que Turisme de Barcelona farà promoció turística a l’Estat espanyol. Assenyala que han participat a Fitur i que properament ho faran al Saló Internacional de Turisme, que estan preparant una trobada amb el col·lectiu mèdic a Barcelona, i que estan treballant per portar congressos nacionals a Barcelona, entre altres coses. Explica que el seu error va ser fer una explicació massa esquemàtica sobre una anàlisi d’eficiència de com invertir els recursos de què es disposa en aquests moments. Afirma que una frase que volia ser pedagògica ha resultat una frase desafortunada únicament pel fet que s’ha tret de context. El Sr. Mulleras agraeix les explicacions i la rectificació del Sr. Pere Duran, i manifesta que entén que se seguirà invertint en promoció turística al mercat de la resta d’Espanya, cosa que opina que és molt important. Explica que ell intenta assistir a tots els comitès executius de Turisme de Barcelona perquè creu que és un bon instrument i un model de col·laboració publicoprivada que altres administracions imiten. Afirma que, per tant, no qüestiona les competències dels professionals que treballen a Turisme de Barcelona ni l’instrument en si. Remarca que el debat que els ocupa és sobre el turisme de Barcelona, i opina que,si el turisme procedent de París baixa un 21,9%, el d’Itàlia un 12,2%, el de França un 3,6% i el de la resta d’Espanya un 6,8% per culpa de la crisi, el que no han de fer és deixar d’invertir en promoció turística en aquests països o ciutats. Finalment, assenyala que sempre que tingui ocasió parlarà de Spanair, perquè aquesta companyia va «ensorrar» més de 200 milions públics i va dir que l’aeroport de Barcelona es moriria sense ella. En aquest sentit, afirma que, des que Spanair ha desaparegut, l’aeroport de Barcelona creix en passatgers i té més activitat que el de Madrid. El Sr. Carnes manifesta que Turisme de Barcelona, tant en el passat com en el present, és una eina fonamental per a la promoció d’una activitat econòmica molt important per a la ciutat i que, per tant, l’únic que desitja és que continuï amb els encerts que ha tingut fins ara. La Sra. Sanz precisa que, quan el seu grup parla de responsabilitat i sostenibilitat en el model turístic de la ciutat, això té un significat concret que no es pot fer servir per incloure-hi qualsevol cosa. Explica que aquest model implica fer promoció turística però preservant la convivència i el territori, cosa per a la qual disposen de dos instruments fonamentals: el Pla estratègic de turisme i el Pla d’usos de Ciutat Vella. A més, afirma que si diuen que cal construir eines democràtiques de governança pel que fa al turisme és perquè creuen que és una peça fonamental de la ciutat. El Sr. Portabella manifesta que vol deixar constància que interpreta les paraules del Sr. Duran de manera diferent que el Sr. Mulleras. Opina que el Sr. Duran no ha rectificat, sinó que ha dit el mateix que va dir i el Sr. Mulleras finalment ho ha aconseguit entendre. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2427 D’altra banda, afirma que el creixement de l’aeroport de Barcelona es deu, en bona part, al fet que Spanair va donar a conèixer un gran aeroport que Aena havia ocultat fins a aquell moment. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 5. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de donar compte del conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Circuits de Catalunya, SL, per la col·laboració en l'àmbit de la promoció del món del motor, projecció de la marca Barcelona i la promoció econòmica al voltant del circuit de Catalunya. El Sr. Mestre manifesta que el seu grup sol·licita aquesta compareixença, no per expressar una vegada més el seu desacord amb el conveni de l’Ajuntament de Barcelona amb Circuits de Catalunya, sinó perquè el Govern municipal doni compte de diverses qüestions relacionades amb aquest conveni. Assenyala que a la pàgina 2 del conveni es diu «que és d’interès de l’Ajuntament de Barcelona participar en les activitats que realitzi Circuits durant l’any 2012». Pel que fa a això, pregunta en quines activitats de Circuits de Catalunya ha participat l’Ajuntament de Barcelona durant l’any 2012. Observa que a la pàgina 3 del conveni, en l’apartat de pactes, es diu que «Circuits es compromet a: primer,canviar el nom de Circuit de Catalunya per Circuit de Barcelona-Catalunya, prèvia aprovació del Consell d’Administració del Circuit». Explica que ahir va entrar a la pàgina web del Circuit de Catalunya i que encara no s’ha canviat el nom. Pregunta a la Sra. Recasens quina valoració fa el Govern municipal del fet que, uns mesos després de la signatura del conveni, no s’hagi complert aquest acord, i quan es complirà. Assenyala que, en aquesta mateixa pàgina, es pot llegir que «Circuits es compromet a realitzar durant l’any 2012 un pla d’activitats, detallat a l’annex primer del present conveni». Explica que l’annex primer precisa que es tracta d’activitats que s’han de realitzar entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2012, entre les quals hi ha una cursa d’atletisme i 20 visites a les instal·lacions per part d’escoles i col·lectius de la tercera edat. Pregunta si aquesta cursa atlètica i aquestes visites s’han dut a terme i quins dies s’han fet. Explica que a la pàgina 5 del conveni es diu que es constituirà una comissió de seguiment, en la qual hi haurà representació del Govern de l’Ajuntament de Barcelona. Pel que fa a això, pregunta si aquesta comissió s’ha reunit i qui són els representants. Finalment, assenyala que a la pàgina 6 del conveni es diu: «Aquest conveni serà vigent fins al 31 de desembre del 2012 i es podrà prorrogar anualment mitjançant el corresponent acord previ a la seva finalització». Pregunta si el Govern municipal ha decidit prorrogar el conveni. La Sra. Recasens afirma que intentarà contestar les preguntes que s’han plantejat i que, si queda alguna per respondre, ja ho farà per altres vies. Manifesta que, en primer lloc, vol especificar quin és l’objectiu de la participació de la ciutat en el Circuit de Catalunya. Explica que les aportacions del Govern de la ciutat responen a quatre dels objectius que s’ha proposat com a marc estratègic i full de ruta per a la ciutat: que Barcelona sigui escenari de grans esdeveniments esportius amb projecció internacional, atraure capital d’inversions, centrar-se en sectors d’alt valor afegit i promoure l’activitat turística. Pel que fa a l’impacte econòmic d’aquesta inversió sobre la ciutat, destaca que s’ha incrementat un 75% el nombre d’espectadors estrangers que han assistit a la Fórmula 1 i un 41% el nombre d’espectadors estrangers que han assistit a Moto GP. A més, assenyala que l’impacte directe del Circuit sobre Catalunya també ha anat a l’alça. Afirma que l’impacte directe va representar 73 milions d’euros l’any 2011 i 87,8 milions d’euros el 2012. Manifesta que aquest increment també s’ha produït a la ciutat de Barcelona, on el Circuit de Catalunya ha passat d’un impacte econòmic de 39,8 milions d’euros a 45,3 milions d’euros. Afirma que, si a això s’hi afegeix l’impacte indirecte, la xifra puja a 65,7 milions d’euros. Explica que ha 2428 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 volgut destacar aquestes dades per posar en relació els 4 milions d’euros que la ciutat de Barcelona va aportar al Circuit amb el retorn econòmic que n’ha obtingut. Assenyala que aquest retorn s’obté gràcies a la projecció de marca, ja que 187 televisions de diferents països cobreixen els esdeveniments del Circuit a través de 108 canals de televisió,a banda de les 500pàgines visitades per Internet i els 800 periodistes acreditats de 29 països diferents. A més, destaca que el Circuit també és una plataforma de promoció de la indústria del motor, que és un sector estratègic per a la ciutat. Remarca que, en aquests moments, la part superior de la tribuna del Circuit de Catalunya està tematitzada amb la paraula Barcelona. Assenyala que porta diverses fotografies de la tribuna, així com altres imatges de l’entorn del circuit on es promociona la ciutat de Barcelona. Afirma que el logotip de l’Ajuntament de Barcelona és present a les zones de pàdoc i de pit lane, i a la passarel·la del pont. A més, destaca que la cursa internacional de resistència que es va celebrar el 16 de setembre del 2012 es deia «24 hores de Barcelona». D’altra banda, explica que si el nom del circuit encara és Circuit de Catalunya és perquè el nou nom està pendent d’aprovació per part del Consell d’Administració del Circuit, que encara no s’ha reunit després de les últimes eleccions catalanes. Precisa que, atès que la Generalitat de Catalunya és el membre principal del consorci, encara s’han de nomenar els nous membres del Consell del Circuit. Anuncia que, tanmateix, el director del Circuit de Catalunya, el Sr. Servià, ja els ha informat que en la propera sessió del Consell d’Administració s’aprovarà formalment el canvi de nom. Explica que han estat diverses les curses que s’han celebrat al Circuit i en què l’Ajuntament de Barcelona hi ha intervingut com a impulsor o copartícip, com ara«Mulla’t», «Corre per l’esclerosi múltiple» i la Marató de TV3. D’altra banda, afirma que es van realitzar 20 visites a les instal·lacions per part d’escoles i col·lectius de la tercera edat, i un total de 179 visites, que representen 5.171 persones. Assenyala que també es va organitzar una jornada per a nens malalts de càncer, una passejada per a gent gran i cursos de conducció adaptada en col·laboració amb el RACC. Observa que l’annex del conveni també es refereix al fet que les empreses de la ciutat puguin gaudir de les instal·lacions del Circuit com un entorn per fer-hi negocis. Afirma que, per tant, durant les properes celebracions de la Fórmula 1 i de la Moto GP, les empreses de la ciutat de Barcelona podran assistir-hi per tal de fer el networking corresponent. A més, explica que el proper mes de maig, als espais dels Jardinets del Passeig de Gràcia hi haurà una zona perquè la ciutadania pugui viure l’esdeveniment de la Fórmula 1. Assenyala que s’hi posaran banderoles i altres elements decoratius perquè es pugui respirar l’ambient de la Fórmula 1 a la ciutat i que es realitzaran accions de màrqueting. D’altra banda, destaca que, en la cartelleria i els webs que en aquests moments promocionen la Fórmula 1 i la Moto GP en més de 62 països i amb 2.000 agències de viatges i touroperadors, així com en la cartelleria i els anuncis que es poden veure en 187 països a través de 108 canals de televisió, hi ha el logotip de Fórmula 1, que incorpora el nom de Barcelona. Assenyala que aquest conveni es va acabar materialitzant a finals de l’exercici 2012 i, per tant, algunes de les activitats que esmenta s’han realitzat en el següent exercici pressupostari. D’altra banda, informa que s’han fet acords amb Sagalés i RENFE per establir línies directes des de Barcelona fins al Circuit per tal de fomentar que la gent hi vagi amb transport públic mentre se celebrin les curses. Finalment, afirma que el Govern té la intenció de transferir novament 4 milions d’euros al Circuit de Catalunya el 2013. El Sr. Carnes manifesta que tots estan d’acord que el Circuit de Montmeló és important com a activitat turística, industrial i econòmica, però que el desembre de l’any 2012, la data en què es va firmar el conveni, hi havia una situació diferent de l’actual. Recorda que, en aquell moment, es preveia implantar la taxa turística i el Govern de la Generalitat es va comprometre a fer que hi hagués un retorn d’aquests diners cap als ajuntaments. Pel que fa a això, remarca que hi ha un reglament per recaptar, però no per tornar als ajuntaments allò que s’ha recaptat al seu territori, cosa que al seu parer representa un problema estructural important. Explica que, si s’estan recaptant uns diners pel bé de l’activitat turística, NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2429 comença a ser complicat justificar per què Barcelona ha d’aportar uns diners al Circuit en comptes de fer-ho l’Agència de Turisme de Catalunya, si més no quan la ciutat encara no ha rebut el que li correspon per aquest concepte. Opina que, si aquesta situació no s’aclareix en breu, es pot provocar una situació d’incomprensió o de malestar respecte a un objectiu que tots poden compartir. La Sra. Casanova explica que el passat mes de desembre, quan es va plantejar la possibilitat que Barcelona financés part del Circuit de Montmeló, el president del seu grup municipal, el Sr. Alberto Fernández Díaz, va anunciar que no rebutjaven aquesta possibilitat però que la condicionaven a conèixer l’impacte econòmic que tindria per a la ciutat i, per tant, el retorn de l’aportació a partir de la realització d’un estudi tècnic rigorós. Recorda que, poc després, el Govern municipal va explicar que aquests estudis ja s’havien fet i que la conclusió era que l’activitat al Circuit de Montmeló genera uns 65 milions d’euros per a la ciutat i gairebé 200 milions d’euros per al conjunt de Catalunya. Assenyala que, en aquesta línia, el president del Consorci del Circuit de Catalunya va declarar que les curses del Circuit de Montmeló generen un benefici econòmic directe anual de més de 160 milions d’euros. Manifesta que, per tant, pensen que aquesta activitat té un important retorn econòmic per a la ciutat i, especialment, per a les comarques del seu entorn (el Maresme, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental). A més, destaca que el seu impacte econòmic va més enllà del món del motor, perquè també redunda en benefici de l’ocupació hotelera, així com en les activitats de restauració, comercials, aeroportuària i ferroviària, entre d’altres. Així mateix, assenyala que els beneficis no es limiten a un àmbit purament econòmic, ja que el Circuit és una oportunitat per inserir laboralment els joves i fer-ne un ús més social amb visites escolars i de col·lectius específics. Afirma que per tot això el seu grup s’hi va mostrar a favor des d’un principi. Quant al conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i el Circuit de Catalunya, manifesta que no en tenen còpia i que, per tant, aprofita per demanar-la. Explica que, atès que no han tingut accés al contingut del conveni, l’únic que en coneixen és l’aportació econòmica de 4 milions per part de l’Ajuntament. En aquest sentit, pregunta quins són els beneficis i les obligacions que es deriven de la signatura del conveni, especialment pel que fa a temes de responsabilitat subsidiària. La Sra. Recasens afirma que no té res més a afegir. El Sr. Mestre demana que es lliuri la compareixença de la Sra. Recasens per escrit. Opina que, en el conveni amb Circuits de Catalunya, el Govern municipal va fer «de la necessitat virtut» en prestar-se a aportar els 4 milions d’euros que la Generalitat de Catalunya s’havia compromès a destinar a Circuits de Catalunya i que no podia satisfer. Afirma que l’impacte econòmic del Circuit a la ciutat de Barcelona ja existia abans de la signatura del conveni i que,fins que el Govern municipal no es va tornar a trobar en la necessitat de cobrir una vegada més un «forat» del Govern de la Generalitat, mai no havien sentit parlar el Govern municipal de la prioritat de col·laborar econòmicament amb el Circuit de Catalunya a través d’un gran conveni. Manifesta que, atesa la intenció del Govern municipal de prorrogar el conveni per a l’any 2013 i davant la perspectiva que segurament res del que avui succeeix canviarà d’aquí al 2015, la conclusió que treu el seu grup és que la partida destinada al Circuit de Catalunya s’anirà incrementant fins al 2015, amb 4 milions d’euros el 2012, 8 milions el 2013, 12 milions el 2104 i 16 milions el 2015. Afirma que estan convençuts que el Govern municipal anirà prorrogant aquest conveni tants anys com faci falta mentre el Govern de la Generalitat de Catalunya no pugui tornar a assumir els compromisos econòmics que tenia amb el Circuit de Catalunya, cosa que els sembla inacceptable. Opina que la ciutat té altres necessitats i que, per tant, el Govern municipal també hauria de tenir altres prioritats. Afirma que és inaudit que el Govern municipal, en comptes d’exigir que cadascú faci allò que s’ha compromès a fer, hagi decidit una vegada més «tapar forats»del Govern de la Generalitat de Catalunya, fet que en aquest cas concret representarà disposar de 16 milions d’euros menys el 2015 per atendre les necessitats més urgents i prioritàries de la ciutat. 2430 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 La Sra. Recasens afirma que és evident que l’impacte econòmic del Circuit de Catalunya ja es produïa abans, però que ella ha volgut destacar l’increment de la riquesa que genera a Barcelona any rere any i l’interès de la ciutat a assegurar-ne la continuïtat. D’altra banda, assenyala que farà arribar als grups el conveni i l’annex. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 6. Que comparegui el responsable municipal que correspongui per tal de donar compte del projecte Barcelona Growth. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord En aquest punt es tracta la moció presentada pel Govern Resoldre les al·legacions segons informe que consta en l’expedient; i aprovar definitivament l’expedient 3-035/2013 de modificacions de crèdit per un import de 129.006.658,82 euros, consistent en suplements de crèdit per import de 77.990.001,47 euros i crèdits extraordinaris per import de 51.016.657,36 euros, en el pressupost de l’exercici 2012 prorrogat per l’exercici 2013 de l’Ajuntament de Barcelona, finançats mitjançant noves operacions de crèdit per import de 103.725.000,00 euros en quant a les despeses de capital i mitjançant majors ingressos a compte del Fons Complementari de Finançament 2013 per import de 25.281.658,82 euros, d’acord amb els documents annexos (referència 13022790 i 13022890). La Sra. Escarp manifesta que cal apreciar la urgència d’una moció que presenta el Govern per resoldre les al·legacions i aprovar definitivament l’expedient de modificacions de crèdit per un import de 129 milions d’euros. Tots els grups hi voten a favor. La Sra. Escarp demana als grups que es pronunciïn respecte a la moció, que recorda que es presentarà al Plenari. El Sr. Mulleras expressa el suport del seu grup a la moció. El Sr. Mestre afirma que el seu grup hi votarà en contra. El Sr. Portabella expressa l’abstenció del seu grup. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i PP, reserva del vot del PSC, contrari d’ICV-EUiA i abstenció d’UpB. 7. Aprovar provisionalment la modificació de l’ordenança fiscal núm. 3.6 (mercats) pel que fa exclusivament als conceptes a continuació esmentats, tots ells relatius a la nova Fira de Bellcaire, tot per tal que els referits conceptes puguin entrar en vigor en el mateix moment que el mercat esmentat iniciï la seva activitat en les seves noves instal·lacions i, a tal efecte; sotmetre l’expedient a informació pública durant un període de trenta dies hàbils, comptadors des de l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província, dins dels quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimin oportunes. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC i UpB, amb l'abstenció del PP i amb la reserva de vot del ICV-EUiA. 8. Adoptar, en l'exercici de les competències reservades al Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona en relació amb les societats privades municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelona Activa, SA, i Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA, els acords següents: Aprovar els NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2431 comptes anuals de cada societat i els comptes anuals consolidats de Barcelona de Serveis Municipals, SA i de Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, tancats a 31 de desembre del 2012, integrats pel Balanç, el Compte de pèrdues i guanys, l’Estat de canvis en el patrimoni net, l’Estat de fluxos d’efectiu i la Memòria; aprovar els corresponents Informes de Gestió; aprovar la gestió realitzada en l'exercici 2012 pels administradors respectius; aprovar, per a cada societat, la distribució de resultats de l'exercici tancat a 31 de desembre del 2012, segons consta en document annex. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, amb la reserva de vot del PSC, PP i UpB i amb l'abstenció del ICV-EUiA. 9. Nomenar, en l’exercici de les competències reservades al Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona en relació a les societats privades municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA, Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelona Activa, SA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA i Barcelona Gestió Urbanística, SA, auditors de cadascuna d’elles per a l’exercici 2013 a PricewaterhouseCoopers Auditores, SL i Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría, SA, conjuntament.; nomenar, com a soci únic de Barcelona de Serveis Municipals, SA i de Barcelona d'Infraestructures Municipals, SA, auditors per als seus respectius comptes anuals consolidats per a l’exercici 2013 a PricewaterhouseCoopers Auditores, SL i Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría, SA, conjuntament. El Sr. Mulleras explica que el seu grup votarà en contra d’aquesta proposta perquè l’octubre del 2012 es va tornar a adjudicar l’auditoria de l’Ajuntament als mateixos auditors que fa 18 anys que la fan i que no van detectar les irregularitats del Palau de la Música en l’època del Sr. Millet. La Sra. Recasens manifesta que vol que quedi constància en acta que es remet als arguments que el Govern va expressar en el debat que es va produir al seu moment sobre aquest tema. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC i UpB, amb el posicionament contrari del PP i amb la reserva de vot d’ICV-EUiA. 10. Precisar que el títol atorgat a favor de Regesa Aparcaments i Serveis, SA per a la construcció i explotació d'un aparcament subterrani situat a la plaça Ferran Reyes, que fou aprovat mitjançant resolució de l’Alcaldia de 24 de desembre de 2002, de manera que l'adscripció d'ús atorgada integri el contingut d'un dret real d'aprofitament del subsòl en els termes de l'article 214.3 del Decret 179/1995, de 13 de juny, del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, d’acord amb el document annex; promoure la inscripció del dret real d’aprofitament en el Registre de la Propietat; requerir a Regesa Aparcaments i Serveis, SA la regularització registral que deriva d’aquest acord pel que fa a la quota indivisa dels aparcaments en relació a la qual manté el dret d’ús, procedint a regularitzar les possibles incidències en les inscripcions registrals anteriors, així com que procedeixi a notificar als tercers adquirents del canvi del règim dels drets d’ús cedits amb anterioritat; autoritzar a Regesa Aparcaments I Serveis, SA, la transmissió onerosa del dret real d’aprofitament que ostenta sobre les quotes indivises de l’aparcament esmentat a un tercer que acrediti la corresponent solvència tècnica per a la seva explotació i gestió i amb subjecció als principis de la contractació pública, mantenint sota la responsabilitat de dita societat l’exercici de les funcions de tutela i inspecció que li són pròpies com a ens de gestió directa; facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. Carnes expressa el vot a favor del seu grup. El Sr. Mulleras proposa fer una intervenció conjunta respecte als punts 10, 11, 12, 13, 14, 15 i 18, ja que tots fan referència a Regesa. La Sra. Escarp s’hi mostra d’acord. El Sr. Mulleras observa que hi ha tres punts (10, 11 i 12) que sotmeten a aprovació el dret real d’ús de tres aparcaments (al carrer Cristóbal de Moura i a les 2432 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 places Ferran Reyes i Maragall) per facilitar la possible venda d’aquests aparcaments a un tercer;un punt (el 13) en què s’autoritza la venda de dos aparcaments (els de les places Isabel Vila i Wagner); dos punts (14 i 15) en què l’Ajuntament fa una modificació del dret de superfície de dues promocions d’habitatges públics perquè Regesa les pugui hipotecar, i un punt (el 18) que autoritza la venda d’una part del pàrquing del Mercat de la Mercè. Assenyala que el seu grup vol fer un seguit de preguntes molt concretes. Pregunta si, en el cas dels habitatges públics, la hipoteca que ara es demana és una altra hipoteca sobre els habitatges o si es fusiona amb la hipoteca inicial que ja tenien, i quina és la quantitat total d’aquesta hipoteca. Explica que el Consell Comarcal del Barcelonès ha acumulat unes pèrdues de 26,7 milions d’euros els dos darrers anys, i que Regesa, que és la principal empresa del Consell Comarcal, va tancar els últims comptes auditats amb un dèficit de tresoreria de 21 milions d’euros. Remarca que el grup Regesa estava en una situació financera sense sortida, ja que no tenia liquiditat ni manera d’obtenir- ne, fins que l’Ajuntament de Barcelona la va salvar fent els canvis normatius necessaris perquè es poguessin vendre i privatitzar els aparcaments. Pregunta en quines condicions i amb quins criteris es vendran aquests aparcaments. A més, demana la màxima transparència en el procés de sanejament de Regesa. En aquest sentit, denuncia que s’hagi vetat la presència del seu grup al Consell d’Administració de Regesa. Pregunta si, en cas que aquestes vendes produeixen beneficis, revertiran a l’Ajuntament de Barcelona. Pel que fa a això, recorda que l’Ajuntament de Barcelona va firmar al seu dia un conveni perquè Regesa i Regesa Aparcaments fessin uns equipaments públics i els explotessin. Afirma que, per tant, aquests aparcaments són fruit d’un conveni en què una Administració pública, l’Ajuntament de Barcelona, facilita a una altra Administració pública, el Consell Comarcal a través de Regesa, que faci i exploti uns aparcaments. Pregunta si ara, quan Regesa canvia les regles del joc i vol vendre els aparcaments a un tercer, serveixen les condicions segons les quals l’Ajuntament va cedir gratuïtament aquests drets a Regesa. D’altra banda, opina que potser seria més fàcil que tot tornés a l’Ajuntament i aquest decidís sobre els equipaments i els aparcaments públics que té a la ciutat. Manifesta que volen que la liquiditat que obtingui Regesa per aquestes operacions d’hipoteques i vendes serveixi per desbloquejar les inversions de l’empresa a Barcelona, ja que, al seu parer, avui Regesa és un «llast» per a l’activitat econòmica i urbanística de la ciutat. Amb relació a les promocions d’habitatge públic que s’hipotequen, pregunta si s’estan aplicant garanties públiques a altres ajuntaments de la comarca del Barcelonès que també tenen habitatge públic de Regesa, o si l’Ajuntament de Barcelona és l’únic que avala amb els seus drets de superfície les hipoteques de Regesa. Afirma que el seu grup sempre ha posat en dubte la idoneïtat de Regesa per fer les obres d’equipaments públics a Barcelona i que, malauradament,el temps els ha donat la raó. Opina que, a més d’haver de pagar les comissions que cobra Regesa, que són, per exemple, del 7% en el cas dels equipaments del Guinardó, pateixen les seves ineficiències, que paralitzen l’activitat econòmica i urbanística a Barcelona. Remarca que ara, a més, han d’avalar les seves hipoteques per resoldre els seus problemes de liquiditat. Finalment, demana al Govern municipal responsabilitat en tot el que faci referència a Regesa i al Consell Comarcal, a fi de defensar els interessos dels barcelonins. El Sr. Mestre expressa la reserva de vot del seu grup. El Sr. Portabella manifesta que el seu grup dóna suport a les propostes. La Sra. Recasens demana al Sr. Rius que contesti algunes de les preguntes que s’han formulat. El Sr. Rius explica que, en el cas dels dos expedients que sol·liciten l’autorització per a una hipoteca, no es tracta d’una hipoteca sobre els habitatges que estan construïts, sinó sobre els drets de superfície de les entitats destinades a aparcament dels dos edificis de lloguer, en concret en relació amb les places no NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2433 venudes. Assenyala que, pel que fa als habitatges, suposa que encara deu estar vigent la hipoteca que es va autoritzar anteriorment. Quant a les vendes, afirma que, atès que Regesa és una societat pública, la transparència i la concurrència han d’estar garantides en tot procés de venda. Explica que totes aquestes autoritzacions de vendes estan emmarcades en el Pla de viabilitat 2013-2017, en el qual Regesa preveu desinvertir les places d’aparcament no transmeses a tercers de Regesa Aparcaments (RASSA), la seva empresa gestora d’aparcaments. Assenyala que aquest Pla de viabilitat va ser aprovat pel Consell d’Administració de Regesa el 18 d’octubre del 2012 per unanimitat de tots els grups. La Sra. Recasens manifesta que no podrà respondre totes les preguntes que ha plantejat el Sr. Mulleras, i l’insta a proposar una sessió específica per tractar aquestes qüestions. Afirma que, tal com ha dit el Sr. Rius, avui es dóna compliment al Pla de viabilitat de Regesa, que es basa en la reestructuració del deute i la venda d’actius de l’empresa. Explica que, un cop Regesa estigui sanejada, estudiaran el seu futur i la manera més eficient de donar continuïtat a la seva activitat. A més, assenyala que el futur de l’entramat d’institucions que hi ha entorn de Regesa dependrà de la configuració final de la llei de governs locals de Catalunya. Manifesta que Regesa ha elaborat un pla de viabilitat per adequar el seu pla financer a la conjuntura actual del mercat immobiliari, ja que actualment pateix l’aturada del ritme de venda de pisos i de la gestió dels aparcaments. Afirma que això ha provocat que tingui uns desajustos importants de tresoreria, fet que l’obliga a renegociar i reestructurar el deute que té amb els bancs aportant noves garanties. Assenyala que per això avui duen a terme un procés de reorganització d’aquestes garanties. Explica que la casuística que hi havia al voltant dels títols concessionals dels diferents aparcaments que tenia Regesa era molt diversa i que, per tant, estan procedint a la unificació dels títols per tal d’autoritzar la transmissió a tercers d’aquests drets d’aprofitament i així poder donar compliment al Pla de viabilitat que ha aprovat Regesa. Remarca que aquest Pla es va aprovar en el Consell d’Administració, que està integrat pels grups que formen part del Govern del Consell Comarcal del Barcelonès. Assenyala que, atès que el Grup del PP no forma part d’aquest Govern, no té cabuda en el Consell d’Administració de Regesa, però sí en el ple del Consell Comarcal i de la Junta General de Regesa, on pot requerir tota la informació que necessiti. D’altra banda, manifesta que ara no pot parlar de si s’obtindran beneficis per les vendes, si això revertirà en l’Ajuntament i si servirà per desbloquejar les inversions de Regesa a Barcelona. Afirma que primer s’han de produir aquestes vendes i veure quina reversió podran tenir totes aquestes operacions. Explica que desconeix les actuacions d’altres ajuntaments pel que fa a aquesta qüestió, però que suposa que dependrà de si poden fer operacions com la que fa l’Ajuntament de Barcelona de rescatar uns habitatges per llogar-los a uns preus assequibles i donar així resposta a una necessitat social. Finalment, afirma que tot aquest procés es durà a terme amb la màxima transparència,ja que es farà per concurs públic. El Sr. Mulleras sol·licita una nova intervenció per aclarir un dubte. Manifesta que, un cop s’ha precisat que les promocions d’habitatges tindran dues hipoteques, una relativa a la construcció i l’altra relativa als drets de superfície, voldria conèixer la suma total d’aquestes hipoteques. D’altra banda, opina que el Pla de viabilitat ha de servir sobretot per desbloquejar les inversions de l’empresa a Barcelona, atès que és l’Ajuntament de Barcelona el que facilita aquesta liquiditat. Reitera que el Govern municipal ha de defensar els interessos de Barcelona i dels barcelonins, i demana que no se sanegi Regesa a costa de l’Ajuntament, perquè aquesta empresa de moment ja cobra una comissió del 7% pels equipaments del Guinardó i d’altres més abusives, i ha entorpit les inversions econòmiques i urbanístiques a la ciutat. Finalment, remarca que a l’Ajuntament de Barcelona governa CiU, però que als consells de les empreses municipals de la ciutat hi ha també els grups de l’oposició. La Sra. Escarp demana al Sr. Mulleras que finalitzi la seva intervenció. 2434 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 El Sr. Mulleras assenyala que, en canvi,els grups que no formen part del Govern del Consell Comarcal no poden entrar en el Consell d’Administració de Regesa. El Sr. Carnes afirma que, en un moment de crisi com l’actual,és positiu que diferents institucions sàpiguen posar en valor l’entesa per tirar endavant. A més, diu al Sr. Mulleras que el Grup del PP està en el Consell Comarcal com a oposició i que, per tant, pot plantejar determinades qüestions al si d’aquest ens. Opina que si no ho fa és perquè al Consell Comarcal no hi ha premsa, mentre que a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació sí que n’hi ha. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC i UpB i amb la reserva de vot del PP i ICV-EUiA. 11. Precisar que el títol atorgat a favor de Regesa Aparcaments i Serveis, SA per a la construcció i explotació d'un aparcament subterrani situat a la plaça de Maragall, que fou aprovat mitjançant resolució de l’Alcaldia de 17 de desembre de 2003, també integra el contingut d’un dret real d'aprofitament del subsòl en els termes de l'art. 214.3 del Decret 179/1995, de 13 de juny, del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, d’acord amb el document annex; promoure la inscripció del dret real d’aprofitament en el Registre de la Propietat; requerir a Regesa Aparcaments i Serveis, SA, la regularització registral que deriva d’aquest acord pel que fa a la quota indivisa dels aparcaments en relació a la qual manté el dret d’ús, procedint a regularitzar les possibles incidències en les inscripcions registrals anteriors, així com que procedeixi a notificar als tercers adquirents del canvi del règim dels drets d’ús cedits amb anterioritat; autoritzar a Regesa Aparcaments I Serveis, SA la transmissió onerosa del dret real d’aprofitament que ostenta sobre les quotes indivises de l’aparcament esmentat a un tercer que acrediti la corresponent solvència tècnica per a la seva explotació i gestió i amb subjecció als principis de la contractació pública, mantenint sota la responsabilitat de dita societat l’exercici de les funcions de tutela i inspecció que li són pròpies com a ens de gestió directa; facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC i UpB i amb la reserva de vot del PP i ICV-EUiA. 12. Precisar que el títol atorgat a favor de Regesa Aparcaments i Serveis, SA per a la construcció i explotació d'un aparcament subterrani situat al carrer de Cristóbal de Moura, que fou aprovat mitjançant resolució de l’Alcaldia de 8 de maig de 2007, també integra el contingut d’un dret real d'aprofitament del subsòl en els termes de l'article 214.3 del Decret 179/1995, de 13 de juny, del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, d’acord amb el document annex; promoure la inscripció del dret real d’aprofitament en el Registre de la Propietat; requerir a Regesa Aparcaments i Serveis, SA la regularització registral que deriva d’aquest acord pel que fa a la quota indivisa dels aparcaments en relació a la qual manté el dret d’ús, procedint a regularitzar les possibles incidències en les inscripcions registrals anteriors, així com que procedeixi a notificar als tercers adquirents del canvi del règim dels drets d’ús cedits amb anterioritat; autoritzar a Regesa Aparcaments I Serveis, SA la transmissió onerosa del dret real d’aprofitament que ostenta sobre les quotes indivises de l’aparcament esmentat a un tercer que acrediti la corresponent solvència tècnica per a la seva explotació i gestió i amb subjecció als principis de la contractació pública, mantenint sota la responsabilitat de dita societat l’exercici de les funcions de tutela i inspecció que li són pròpies com a ens de gestió directa; facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC i UpB i amb la reserva de vot del PP i ICV-EUiA. 13. Autoritzar a Regesa Aparcaments I Serveis, SA la transmissió onerosa dels drets reals d’aprofitament constituïts per acords del Plenari del Consell Municipal, en sessió de 17 de desembre de 2010 i de 24 de febrer de 2012, respecte de les finques municipals situades a la plaça de Wagner i a la plaça d’Isabel Vilà, i que ostenta sobre les quotes indivises dels aparcaments esmentats, a un tercer que NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2435 acrediti la corresponent solvència tècnica per a la seva explotació i gestió i amb subjecció als principis de la contractació pública, mantenint sota la responsabilitat de dita societat l’exercici de les funcions de tutela i inspecció que li són pròpies com a ens de gestió directa. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC i UpB i amb la reserva de vot del PP i ICV-EUiA. 14. Modificar la condició sisena de les Condicions reguladores del dret de superfície constituït a favor de la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió SA (REGESA) respecte de la finca situada al carrer de la Selva, núms. 59-61, per a la construcció i gestió d’habitatges per a joves en règim de lloguer, aprovat pel Plenari del Consell Municipal, en sessió de 23 de desembre de 2005 i formalitzat mitjançant escriptura pública davant el Notari de Barcelona senyor Miguel Alvarez i Ángel el dia 30 de juny de 2006, número de protocol 2.277, en el sentit de suprimir l'expressió següent: “amb la finalitat exclusiva de finançar les obres i instal·lacions de l’immoble”; sotmetre aquesta modificació a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, autoritzar a la dita societat, en relació al dret real de superfície respecte de l’entitat núm. 1 destinada a aparcament de la promoció d’habitatges del carrer de la Selva núm. 59-61 (finca registral núm. 17378 del Registre de la Propietat núm. 27 de Barcelona), la constitució d’una hipoteca a favor de l’entitat Caixabank, en garantia d’un crèdit per import aproximat de 15.000.000,00 euros, responent el dret sobre la dita entitat per un capital de 520.351,21 euros, termini d’amortització del crèdit de 81 mesos, termini de carència de 36 mesos i un tipus d’interès a l’euribor trimestral més un diferencial de 3,75%, destinat a la finalitat exclusiva de transformar operacions de finançament a curt termini per un crèdit a llarg termini, d’acord amb les condicions annexes, que s’aproven, avocant, per raons d’urgència i per a la present operació d’autorització d’hipoteca, la competència delegada en l’Alcaldia en la condició sisena de les Condicions reguladores del dret de superfície aprovades per acord del Plenari del Consell Municipal en sessió de 23 de desembre de 2005; formalitzar la modificació aprovada en escriptura pública; inscriure-la en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC i UpB i amb la reserva de vot del PP i ICV-EUiA. 15. Modificar la condició sisena de les Condicions reguladores del dret de superfície constituït a favor de la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió SA (REGESA), respecte de la finca situada al carrer Mare de Déu del Port, núms. 179-183, per a la construcció i gestió d’habitatges per a joves en règim de lloguer, aprovat pel Plenari del Consell Municipal, en sessió de 28 d’abril de 2006 i formalitzat mitjançant escriptura pública davant el Notari de Barcelona Sr. Miguel Alvarez i Ángel el 2 d’octubre de 2006, núm. de protocol 3.138, en el sentit de suprimir l'expressió següent: “amb la finalitat exclusiva de finançar les obres i instal·lacions de l’immoble”; sotmetre aquesta modificació a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, autoritzar la dita societat, en relació al dret real de superfície respecte de l’entitat núm. 1 destinada a aparcament de la promoció d’habitatges del carrer Mare de Déu del Port, núms. 179-183 (finca registral núm. 14395 del Registre de la Propietat núm. 26 de Barcelona), la constitució d’una hipoteca a favor de l’entitat Caixabank, en garantia d’un crèdit per import aproximat de 15.000.000,00 euros, responent el dret sobre la dita entitat per un capital de 746.011,10 euros, termini d’amortització del crèdit de 81 mesos, termini de carència de 36 mesos i un tipus d’interès a l’euribor trimestral més un diferencial de 3,75%, destinat a la finalitat exclusiva de transformar operacions de finançament a curt termini per un crèdit a llarg termini, d’acord amb les condicions annexes, que s’aproven, avocant, per raons d’urgència i per a la present operació d’autorització d’hipoteca, la competència delegada en l’Alcaldia en la condició sisena de les Condicions reguladores del dret de superfície aprovades per acord del 2436 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Plenari del Consell Municipal en sessió de 28 d’abril de 2006; formalitzar la modificació aprovada en escriptura pública; inscriure-la en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC i UpB i amb la reserva de vot del PP i ICV-EUiA. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 16. Aprovar inicialment la modificació del Text Refós de l'Ordenança Municipal de Mercats (TROM) pel que fa específicament als articles 37 (lletra "l") i 41 (apartat 3); tota la Subsecció 4ª (Fira Bellcaire), articles 154 a 162 de la Secció 4ª (Mercats especials), així com la disposició transitòria tercera (Fira Bellcaire); aprovar el Reglament de funcionament intern de la Fira del Bellcaire, previst a l'actual article 154.2 del TROM; i sotmetre l'expedient a informació pública pel termini de trenta dies hàbils, de conformitat amb l'establert a l'article 112 del Reglament Orgànic Municipal. El Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. 17. Adjudicar, com a resultat de la subhasta pública celebrada, a la societat Estacionamientos y Servicios SA Unipersonal, la concessió de l'ús privatiu que afecta al subsòl de domini públic municipal situat sota la finca de la plaça de Joaquim Folguera, núm. 6, dels vials que l’envolten i de part de la plaça de Joaquim Folguera, on s’ubica l’aparcament subterrani del Mercat Municipal de Sant Gervasi, amb la finalitat de realitzar les obres d’adaptació del dit aparcament públic per a vehicles i procedir a la seva gestió posterior, per un cànon inicial de 2.000.000,00 euros, amb subjecció a les clàusules del Plec aprovat definitivament per acord de la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació del Consell Municipal en sessió de 12 de desembre de 2012; requerir-la perquè en el termini de quinze dies a comptar des de la notificació del present acord constitueixi a la Tresoreria Municipal la garantia definitiva que preveu la clàusula vuitena del Plec, per import de 97.238,50 euros; formalitzar la concessió; i facultar l'Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. 18. Autoritzar a Regesa Aparcaments i Serveis, SA, la transmissió onerosa dels drets dimanants de la concessió administrativa que ostenta sobre les quotes indivises de l’aparcament del Mercat de la Mercè situat al subsòl de la finca del carrer Miquel Ferrà, núm. 1.X, a un tercer que acrediti la corresponent solvència tècnica per a la seva explotació i gestió i amb subjecció als principis de la contractació pública, mantenint sota la responsabilitat de dita societat l’exercici de les funcions de tutela i inspecció que li són pròpies; facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. c) Proposicions NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2437 V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 19. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: 1. Que el Govern municipal incorpori al Pla estratègic de comerç de la ciutat de Barcelona una mesura específica destinada als comerços històrics i emblemàtics de Barcelona que incorpori mesures de protecció d'aquest tipus d'establiments. 2. Que el Govern de l'Ajuntament de Barcelona faci ús de totes les eines i mecanismes legals de què disposa, inclòs el dret de tanteig i retracte sobre la finca del carrer de Sant Pau 65 / Sant Ramón 1, per a dedicar el seu ús com habitatge social i salvaguardar la ubicació, conservació i singularitat de l'establiment comercial Bar Marsella. La Sra. Jaurrieta explica que la segona part de la proposició fa referència a una finca situada al barri del Raval que està apuntalada i tancada des de fa anys, i que requereix una intervenció urgent. Afirma que els carrers Sant Ramon i Robador pateixen una situació de degradació endèmica i que,atesa la condició d’habitabilitat dels habitatges,cal fer una intervenció municipal per rehabilitar tota aquesta zona. Assenyala que és l’última zona degradada que queda en aquest entorn, que ha experimentat un canvi molt important amb l’obertura de la Filmoteca, la renovació de l’illa Robador i l’obertura de la rambla del Raval fa més de 10 anys. A més, recorda que en aquesta zona s’està executant el Pla de barris del Raval sud, que també preveu la dinamització de la plaça Salvador Seguí. Explica que el Govern municipal du a terme un procés de mediació des de ja fa dos anys i que, per tant, el seu grup creu que cal passar a l’acció amb una injecció econòmica en aquest entorn, començant per la finca esmentada. Opina que hi ha una manca de lideratge al districte, ja que Foment de Ciutat Vella, l’instrument públic de què disposava l’Ajuntament per poder fer aquest tipus de previsió, planificació i inversió, està sent desmantellat. A més, afirma que cal assegurar que aquesta finca es dediqui a habitatge social. Destaca que el Govern anterior va iniciar una aprovació de l’Àrea de Conservació i Rehabilitació a l’àmbit dels carrers Robador i Sant Ramon amb un instrument extraordinari per fer coherent el planejament urbanístic amb l’edificació actual. Recorda que el Sr. Xavier Trias, aleshores a l’oposició, va celebrar la creació d’aquesta àrea d’atenció especial, i la regidora Homs també va expressar que li semblava molt bé la mesura, tot i que creia que arribava tard. Remarca que, no obstant això, l’actual Govern municipal no l’està fent servir. D’altra banda, subratlla que la Llei del dret a l’habitatge preveu la figura del tempteig i retracte per promoure la rehabilitació d’immobles en àrees especialment degradades. Explica que la finca esmentada està en venda i que als baixos hi ha el bar Marsella, que és un establiment que té gairebé dos segles d’antiguitat i que té un paper molt important en el dinamisme i la vitalitat de la zona. Destaca que és un local que figura dins el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat, on es diu (a la fitxa número 1.260) que «l’interès del bar Marsella radica en el fet que crea un tipus d’ambient característic del Raval, segurament impossible d’exportar a altres zones de Barcelona». Pel que fa a la primera part de la proposició, explica que creuen que cal incorporar en el Pla estratègic de comerç que es debat aquests dies una mesura específica per protegir els comerços històrics i emblemàtics de Barcelona. El Sr. Mulleras manifesta que el seu grup considera que els establiments emblemàtics i històrics de Barcelona són un valor intangible i incalculable que forma part de la identitat comercial de la ciutat. A més, destaca que, apart de ser un valor social i comercial, també tenen un valor turístic important. Explica que el seu grup ha expressat de manera recurrent en la Comissió la seva preocupació pels problemes que pateixen els comerços emblemàtics i les possibles mesures per fer-hi front. Recorda que ja en el mandat anterior, el 15 de març del 2438 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 2011, es va aprovar per unanimitat una iniciativa del seu grup que proposava que es presentés un pla de mesures comercials i econòmiques de suport als comerços històrics i emblemàtics de Barcelona, consensuat amb el sector i amb els grups polítics de l’Ajuntament. Afegeix que, en aquest mandat, el setembre de 2011, el Govern municipal va acceptar un prec del seu grup que tornava a demanar aquest pla de mesures de suport als comerços històrics i emblemàtics de Barcelona. D’altra banda, assenyala que la segona part de la proposició que es presenta ja va passar pel Consell Plenari del Districte de Ciutat Vella, on el seu grup va donar- hi suport. Conclou que, per tant, el seu grup vota a favor de la proposició. El Sr. Mestre expressa el vot favorable del seu grup a la proposició. Manifesta que comparteixen que cal un pla o un programa per protegir i promoure els comerços històrics i emblemàtics de la ciutat, ja que formen part del patrimoni, la memòria i la identitat de la ciutat. Manifesta que, per tant, esperen que es presenti aviat el Pla estratègic de comerç i que incorpori aquest pla o programa específic. D’altra banda, assenyala que el Govern municipal ha fet un estudi sobre els comerços emblemàtics i històrics de la ciutat, i que s’han fet diverses reunions amb els grups municipals per abordar aquesta qüestió, però que no s’ha arribat a cap tipus de conclusió. En aquest sentit, afirma que troben a faltar propostes i lideratges per part del Govern municipal pel que fa a aquest tema. Respecte al segon punt de la proposició sobre la finca del carrer Sant Pau 65- Sant Ramon número 1 i sobre el bar Marsella, manifesta que coincideixen plenament amb la intervenció que ha fet la Sra. Jaurrieta. El Sr. Portabella expressa el vot a favor del seu grup. Destaca la importància dels comerços històrics i emblemàtics dins la xarxa urbana i comercial de la ciutat, ja que formen part del patrimoni dels barris i hi aporten personalitat i singularitat. Manifesta que, per tant, estan d’acord que l’Ajuntament intenti protegir i conservar aquests establiments. Amb relació al segon punt de la iniciativa, recorda que el seu grup ja va votar a favor d’aquesta proposició en el darrer Plenari del Districte de Ciutat Vella. Explica que comparteixen que es pugui destinar l’edifici esmentat a pisos socials, atesa la gran quantitat de gent desnonada o que viu en males condicions al barri. Pel que fa al bar Marsella, opina que seria bo conservar un bar que té prop de dos segles d’antiguitat i que el districte no perdi un referent més dels molts que ja ha perdut al barri del Raval. Assenyala que, tanmateix, cal tenir en compte que el propietari del local ja fa molts anys que demana que es faci l’operació que ara es torna a proposar i que sigui l’Ajuntament el que es quedi la llicència del bar Marsella i l’hi deixi a ell mateix en cessió d’ús. El Sr. Blasi recorda que els grups municipals saben quina és la proposta i la feina que s’ha desenvolupat dins del grup de treball sobre comerços emblemàtics i històrics, i que se’ls va instar a presentar propostes que fossin més concretes dins el Pla estratègic de comerç. Explica que han rebut un cert nombre de propostes i al·legacions al conjunt del Pla, però que encara no han tingut ocasió de fer el retorn oportú a alguns grups i al sector per consensuar aquest document. Afirma que és per això que el Pla pateix un cert endarreriment. A més, assenyala que estan d’acord amb la voluntat d’alguns grups municipals d’incorporar-hi més propostes i que, per tant, assumeixen el primer punt de la proposició. Pel que fa al segon punt, afirma que, tal com ha dit la Sra. Jaurrieta, aquesta propietat està dins de l’àmbit del pla que promou la necessitat de recuperar les condicions d’habitabilitat i de seguretat d’una sèrie de finques d’aquest entorn. Així mateix, assenyala que el bar Marsella està catalogat i, per tant, és un dels elements que quedarà recollit dins d’aquest pla. D’altra banda, explica que per tal de poder exercir el dret de tempteig i de retracte s’han de donar una sèrie de condicions. Indica que per al tempteig cal que hi hagi un primer acord entre la part que ven i un tercer interessat a comprar, i que el retracte es pot exercir en el moment en què s’hagi produït aquesta transmissió. Manifesta que, en qualsevol cas, el seu grup mantindrà l’abstenció que ja va expressar al Plenari del Districte de Ciutat Vella, atès que caldrà apreciar la necessitat i la possibilitat d’exercir els drets de tempteig o de retracte quan es produeixi la situació que ha esmentat. Afirma que, de tota manera, comparteixen la necessitat de protegir aquest local. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2439 La Sra. Jaurrieta agraeix el suport dels grups del PP, d’ICV-EUiA i d’UpB a la iniciativa, i lamenta l’abstenció del Grup de CiU. Pel que fa als comerços emblemàtics, explica que el seu grup s’ha inspirat en una normativa que hi ha a París,d’acord amb la qual un organisme públic regula aquest tipus d’establiments. Opina que seria molt interessant que el Govern municipal prengués aquesta normativa com a referent. Respecte al bar Marsella, opina que el Govern municipal està fent tard, perquè la normativa a què s’ha referit sobre l’Àrea de Conservació i Rehabilitació a l’àmbit dels carrers Robador i Sant Ramon ha fet una anàlisi de l’entorn i parla de l’estat deficient de deu finques en aquests carrers. Assenyala que són finques anteriors al 1849 per a les quals el Govern anterior havia previst destinar-hi 10 milions d’euros. Remarca que aquests edificis estan apuntalats i que el contracte de lloguer del bar Marsella ja no existeix. En aquest sentit, afirma que governar vol dir intervenir en el moment adequat i no pas quan és massa tard. Reitera que aquesta és l’última zona que queda per rehabilitar de Ciutat Vella, i recorda que el tempteig es fa en el moment en què un edifici es posa en venda, com és el cas de l’edifici en qüestió, i el retracte, una vegada venut. Opina que ara el Govern té l’oportunitat d’actuar i s’equivoca no fent-ho. El Sr. Blasi expressa l'abstenció de CIU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 20. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: Instar al Govern municipal a impulsar el desenvolupament d'un clúster de l'automoció a fi de fomentar la millora de la productivitat, la formació especialitzada, la investigació, el desenvolupament i la innovació d'aquesta indústria en la qual Barcelona ha de créixer i consolidar el seu lideratge. La Sra. Casanova afirma que el sector de l’automoció té un gran pes econòmic a Barcelona i la seva àrea d’influència. Destaca algunes xifres que així ho demostren: a Catalunya el sector de l’automoció està integrat per unes 380 empreses que ocupen 38.000 persones, xifra que representa prop del 8% de l’ocupació de la indústria catalana; a la província de Barcelona es fabrica el 30% del conjunt de la producció estatal de vehicles de motor, i el port va tenir un tràfic anual de 664.931 automòbils el 2012. Manifesta que un altre motiu que explica la presentació d’aquesta proposta és que la indústria de l’automoció es caracteritza per la seva gran creació de valor afegit, per un alt component tecnològic i d’innovació en el procés productiu, i per la demanda de mà d’obra qualificada. Assenyala que aquests dos factors els porten a defensar que el Govern municipal impulsi la creació d’un clúster automobilístic amb gestió privada que agrupi les empreses ubicades a Barcelona i la seva àrea d’influència per tal de millorar la productivitat, la formació especialitzada, la recerca, el desenvolupament i la innovació d’aquesta indústria, i perquè el sector pugui atreure més inversions i posicionar-se millor en els mercats internacionals. Afirma que la gran finalitat que persegueixen amb aquesta iniciativa és que s’intensifiqui la tasca que ja es realitza a favor d’aquest sector a través d’activitats com l’organització del Saló de l’Automòbil, el Gran Premi de Fórmula 1 o els X Games, a fi de situar Barcelona com a capital del motor de referència internacional. El Sr. Trullén manifesta que donaran suport a la iniciativa perquè creuen que l’impuls de clústers és un aspecte central en les polítiques industrials. Afirma que, tanmateix, vol fer algunes consideracions. Assenyala que l’impuls de clústers es pot fer de dues maneres: des de l’Administració cap a les empreses, o al revés, partint de les empreses i trobant el suport de les administracions. Explica que el seu grup és partidari de l’opció de plantejar el suport de l’Administració a processos que sobretot siguin bottom-up i no top-down. 2440 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Afirma que el contingut dels clústers és divers, però que generalment versa sobre activitats compartides de recerca i desenvolupament, d’innovació i internacionalització, i de formació. Observa que, en el cas del sector de l’automoció, tret que les empreses tractores siguin molt rellevants, com és el cas del clúster CEAGA d’automoció de Galícia, els continguts relacionats amb recerca, desenvolupament i innovació poden ser importants. Assenyala que, tanmateix, en entorns industrials com el de Barcelona és molt difícil que això avanci en aquesta direcció perquè les empreses són empreses tractores competidores o que tenen empreses subministradores que autònomament generen la seva capacitat d’innovació i, en conseqüència, adrecen els seus objectius sobretot a la formació. En aquest sentit, es refereix a la constitució recent del Centre d’Excel·lència per a la Formació de Professionals d’Automoció, ubicat al municipi de Martorell. Afirma que, per tant, els continguts dels clústers d’automoció són molt complicats d’articular i encara més en un àmbit com el de Barcelona, a l’àrea metropolitana de la qual es produeix el 30% del valor afegit. Assenyala que l’altre problema és l’àmbit territorial, ja que al municipi de Barcelona no s’ubica la major part de l’activitat productiva del sector de l’automoció, el gros de la qual es fa a la resta de la regió metropolitana i no tant a l’àrea metropolitana. Observa que actualment el clúster d’automoció, tal com està constituït com a formació de centre d’excel·lència, té Seat, Nissan, Ficosa, Gestamp i Doga. Recorda que Doga, Gestamp i Ficosa es troben fora de l’àrea metropolitana; Nissan, a Barcelona, i Seat, a Martorell. Manifesta que, tot i aquestes consideracions, el seu grup creu que seria molt important que es constituís un clúster d’automoció impulsat des de Barcelona, encara que les diferents iniciatives que hi ha hagut en aquesta direcció, com la de l’any 2006, no hagin aconseguit el suport de les més de 200 empreses del sector. La Sra. Sanz assenyala que, després de les explicacions del Sr. Trullén, hi ha poques coses a afegir. Observa que en l’informe econòmic de conjuntura de la ciutat que abans s’ha debatut es fa esment al clúster d’automoció quan es parla de la producció d’un nou model de turisme,i pregunta si, per tant, ja s’està començant a impulsar aquest clúster. Manifesta que també voldrien saber amb més concreció a què es refereix el Grup del PP quan parla de fomentar la millora de la productivitat i quines propostes se’n deriven. Remarca que, tal com ha dit el Sr. Trullén, les empreses d’aquest sector no estan ubicades a la ciutat de Barcelona i que, per tant, cal pensar quines coses por aportar la ciutat en la definició d’aquest clúster. Assenyala que, per exemple, no tenien coneixement de tots els elements que s’han impulsat amb relació a la formació professional, però que el seu grup també havia identificat la necessitat de desenvolupar aliances amb centres de formació professional per fomentar l’expertesa dels tècnics mitjans, o convenis de col·laboració amb les universitats per endegar línies d’investigació i innovació en el camp de l’automoció. En aquest sentit, opina que calen una sèrie de propostes abans d’establir el contingut d’un clúster, ja que no es tracta només de comptar amb les empreses del sector, sinó també de preveure tot un seguit d’elements de relació amb la societat i les administracions. El Sr. Portabella manifesta que el seu grup comparteix l’esperit d’aquesta proposta, però creu que el lloc on s’ha de presentar no és l’Ajuntament de Barcelona ni l’Àrea Metropolitana, sinó el Parlament de Catalunya. Explica que ells sempre han defensat que la sortida de la crisi ha de passar per la reindustrialització, però que pensen que les necessitats del món de l’automoció han de ser abordades per una institució que englobi municipis de fora de l’àrea metropolitana. D’altra banda, assenyala que en l’explicació han trobat a faltar una reflexió sobre el clúster. Afirma que un clúster no es crea mitjançant una proposició, sinó a través d’un treball molt intens amb tots els actors econòmics implicats, i necessita un esforç significatiu d’ajuntar diferents voluntats que no sempre són concordants. En aquest sentit, opina que aquesta és també una tasca que sobrepassa la capacitat de creació d’un clúster per part de l’Ajuntament de Barcelona. Manifesta que un altre aspecte que fa que el seu grup s’abstingui en aquesta proposició és que troben a faltar referències a la logística. Destaca que un dels NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2441 aspectes més remarcats per part dels directors de planta o de les companyies d’automoció aquests darrers anys és la necessitat que el corredor mediterrani estigui en ple funcionament al més aviat possible, que la sortida ferroviària del port no sigui provisional i que hi hagi una facilitat per exportar els vehicles, tenint en compte la repercussió dels costos de logística en el preu final del vehicle. Finalment, afirma que el seu grup també troba a faltar una aposta per una mobilitat més sostenible amb un tipus de cotxe diferent de l’actual, ateses les dificultats que avui té el sector per vendre vehicles tradicionals de combustible fòssil amb motor de quatre temps o vuit temps. La Sra. Recasens manifesta que és evident que l’automoció és un sector estratègic per a l’Ajuntament de Barcelona i que és per això que el Govern té la plataforma Live, mitjançant la qual vol treballar a favor d’aquest clúster en col·laboració amb el teixit públic i privat de la ciutat. En aquest sentit, afirma que l’Ajuntament dedica recursos humans, de suport i de creació de xarxa als diferents entorns del sector de l’automoció des d’allà on li és possible fer-ho, tot entenent que és una tasca que va més enllà de la ciutat de Barcelona. Explica que, tal com ha apuntat el Sr. Portabella, el sector de l’automoció viu uns moments de revolució pròpia com a indústria a causa dels avenços en els àmbits de la mobilitat elèctrica, l’energia i les tecnologies de la comunicació. Assenyala que, per tant, han de ser capaços d’identificar els nínxols de mercat on hi ha les oportunitats de negoci perquè això realment generi llocs de treball a la ciutat. Destaca que la ciutat de Barcelona manté relacions molt fortes i fluides amb les dues principals indústries de l’automoció a Catalunya, Nissan i Seat. Recorda que fa poc, quan Nissan va anunciar que fabricaria el seu nou vehicle a la Zona Franca i crearia 1.000 llocs de treball, van anar a visitar la planta de l’empresa per tal d’oferir els serveis d’ocupació i formació municipals perquè Nissan pogués fer la captació de formació i talent que necessitava. Explica que els responsables de l’empresa els van dir que necessiten dues tipologies de perfils: un perfil d’un àmbit molt tecnificat, com ara del sector del vehicle elèctric o del sector energètic, i un conjunt de persones per treballar a la planta. D’altra banda, assenyala que el Govern municipal també està implicat en la fabricació de la furgoneta electrònica, així com en algunes proves pilot de flotes de taxi o furgonetes elèctriques per al repartiment de béns i productes. Observa que Seat és l’únic fabricant de tot Espanya que en aquests moments disposa d’un centre propi de desenvolupament i recerca de l’automòbil. Explica que l’Ajuntament va ser una de les primeres entitats públiques que va signar un conveni amb el fabricant del grup Volkswagen per posar a prova a la ciutat uns prototips de vehicles per a usos municipals, que estan servint com a prova pilot per comprovar la viabilitat d’aquest tipus de vehicle en la mobilitat urbana. Afirma que també creuen que hi ha un potencial important en sectors com el de la motocicleta i que són moltes les iniciatives relacionades amb l’automoció. En aquest sentit, destaca l’atracció de la fàbrica de motos elèctriques Going Green; la prova pilot de sistema avançat de vehicle compartit, Sharing 2.0.; eCooltra, que té la major flota de motos elèctriques en servei de rènting d’Europa;el projecte de reconversió dels autobusos de TMB a autobusos híbrids i elèctrics; el desplegament d’una xarxa pública per a motos i cotxes elèctrics, i les ordenances fiscals per incentivar la utilització del vehicle elèctric. Assenyala que la plataforma Live aplega tots aquests projectes, i que el 2013 volen que faci un salt endavant amb uns objectius molt clars: posicionar Barcelona i Catalunya com a centre d’excel·lència internacional en el sector d’electromobilitat; ser nexe entre els diferents plans públics que hi pugui haver en l’àmbit territorial de Barcelona, l’àrea metropolitana i Catalunya, i intentar que iniciatives privades s’instal·lin a la ciutat. Explica que per a això ja tenen confirmada la participació d’importants empreses del vehicle i l’automoció en la plataforma Live 2013, com ara ABB, Applus IDIADA, Circutor, ETRA, Ficosa, Gas Natural, GTD, Iberdrola, IBM, Nissan, RACC, Regesa, SAF Schneider, Telvin, Telefónica, Urbaser, BSM, Ecoense i ENDESA. Acaba expressant el vota favor del seu grup a la proposició. 2442 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 La Sra. Casanova agraeix els vots a favor del Govern i del Grup del PSC, així com l’abstenció del Grup d’UpB. A més, assenyala que falta per saber el vot del Grup d’ICV-EUiA. Manifesta que és cert que hi ha dificultats de caràcter territorial per tirar endavant aquest projecte, però que creuen que es pot trobar una solució si les empreses realment creuen en les sinergies i en els beneficis de sumar esforços. D’altra banda, explica que cal tenir present que el fet que el clúster funcioni i sigui un èxit acabarà depenent de la voluntat de les empreses del sector. Afirma que, per tant, la missió de l’Ajuntament és impulsar i donar suport a tot aquest procés si les empreses volen fer aquest pas. Assenyala que una altra tasca de l’Ajuntament és mostrar els beneficis que pot generar aquest clúster i estar al seu costat per resoldre els problemes que puguin sorgir en la seva creació i el seu funcionament. A més, explica que pensen que l’Ajuntament de Barcelona hauria de liderar aquest projecte per la importància econòmica que té per a la ciutat, i també per donar un major impuls a la Zona Franca. D’altra banda, manifesta que no hi ha dubte que la logística és important i que es podria incloure en el clúster, però que al final són les empreses en qüestió les que hauran de decidir els àmbits en els quals volen treballar per generar sinergies. La Sra. Sanz manifesta que el seu grup s’abstindrà perquè hi ha alguns aspectes que encara no acaben d’entendre o de compartir. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Trullén expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa l'abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l'abstenció d’UpB. S'aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 21. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: Instar al Govern municipal a incorporar a l'ordre del dia de la propera Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació: 1r) L'aprovació inicial del Pressupost General de l'Ajuntament de Barcelona per a l'any 2013, integrat per: a) el de la mateixa entitat; b) Els pressupostos dels organismes autònoms locals: 1. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, 2. Institut Municipal d'Educació, 3. Institut Municipal d'Informàtica, 4. Institut Municipal d'Hisenda, 5. Institut Municipal d'Urbanisme, 6. Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, 7. Institut Municipal de Mercats, 8. Institut Barcelona Esports, 9. Institut Municipal de Serveis Socials; c) Els estats de previsions d'ingressos i despeses de les entitats públiques empresarials: 1. Institut de Cultura de Barcelona, 2. Institut Municipal de Parcs i Jardins, 3. Patronat Municipal de l'Habitatge, 4. Institut Municipal Fundació Mies Van der Rohe; d) Els estats de previsions d'ingressos i despeses de les societats mercantils següents: 1. Barcelona de Serveis Municipals SA (BSM), 2. Barcelona d'Infraestructures Municipals, SA (BIMSA), 3. Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM, 4. Barcelona Activa, SA, SPM, 5. SM Barcelona Gestió urbanística, SA, 6. Cementiris de Barcelona, SA; Així mateix, aprovar inicialment el Pressupost Consolidat de l'Ajuntament de Barcelona per a l'any 2013 d'acord amb la Llei General d'Estabilitat Pressupostària. 3r) Sotmetre aquest acord a exposició pública durant el termini de quinze dies, d'acord amb l'article 169.1 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. El Sr. Mestre manifesta que la proposició que presenta el seu grup va en la mateixa línia d’una proposició que va presentar el Grup del PP en el Plenari Municipal de l’1 de febrer i que finalment va transaccionar amb el Govern. Assenyala que, tanmateix, la intenció original del Grup del PP era instar el Govern municipal a presentar el pressupost general per al 2013 a la següent sessió del Plenari del Consell Municipal. Explica que ells també demanen que l’ordre del dia de la sessió de la Comissió del proper mes incorpori l’aprovació inicial del pressupost de 2013, ja que creuen que es donen les condicions per fer-ho. Afirma que, d’una banda, l’Ajuntament té una situació financera sanejada que permet fer un pressupost expansiu, cosa que facilita la negociació amb els grups i que es NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2443 pugui arribar a acords, a diferència de la situació de la Generalitat de Catalunya, que implica un pressupost restrictiu que complica la negociació amb les forces polítiques. Assenyala que, d’altra banda, també es donen les condicions polítiques per poder aprovar el pressupost, atès que els grups de CiU i del PP ja han formalitzat tot un seguit de pactes i n’estan treballant altres, per la qual cosa conformen una majoria que permetria l’aprovació dels pressupostos. Observa que el Govern municipal i el Grup del PP han pactat un paquet d’inversions de 103 milions d’euros que se sotmetran a aprovació definitiva en el proper Plenari, i que estan negociant un segon paquet d’inversions d’una mica més de 93 milions d’euros. Destaca que, fins i tot, el president del Grup Municipal del PP, el Sr. Alberto Fernández, ha dit que era factible acordar amb el Govern el destí dels 60 milions de superàvit de l’exercici 2012. A més, remarca que el pressupost prorrogat és fruit, precisament, d’un pacte entre els grups de CiU i del PP. Afirma que la ciutat necessita que l’Ajuntament tingui un pressupost aprovat, i que això no només ho reclamen ells, sinó també institucions municipals tan importants com el Consell Econòmic i Social, que el 29 de gener va aprovar una resolució sobre la pròrroga pressupostària. Assenyala que també ho reclama el Consell de Ciutat, que el passat 8 d’abril va aprovar per unanimitat una recomanació sobre el pressupost 2013, que entre altres coses deia: «Des del coneixement de la realitat de la ciutat és necessària l’aprovació d’un pressupost». La Sra. Escarp expressa el vot favorable a la proposició en nom del Grup del PSC. Es refereix a unes paraules que va dir el ministre Montoro al Congrés dels Diputats en la sessió del 10 d’abril de 2013 en resposta a una pregunta que li va fer un diputat: «Le voy a decir sólo que agradezco la oportunidad que me brinda para expresar en público mi felicitación por la gestión económica del Ayuntamiento de Barcelona. [...]También celebro la herencia del Gobierno anterior del Ayuntamiento de Barcelona, lo celebro públicamente». En aquest sentit, explica que és evident l’ampli reconeixement de la gestió pressupostària i economicofinancera de l’Ajuntament de Barcelona, que opina que forma part de la «marca de solvència» que té Barcelona. Pel que fa a això, afirma que la solvència és fruit d’una bona gestió i de l’existència d’un pressupost, que dóna, entre altres coses, una imatge d’estabilitat política. A més, observa que, tal com ha dit el Sr. Mestre, hi ha una majoria que permet aprovar un pressupost. Assenyala que, en el Plenari del mes de març, el Govern va voler evitar una qüestió de confiança amb un acord bastant estrany per fer un «pressupost a pedaços», cosa que al seu parer no és realment un pressupost i dóna una imatge d’inestabilitat política de la ciutat que pot acabar afectant la seva solvència. Manifesta que comparteix les raons que ha expressat el Sr. Mestre, i destaca que l’existència d’un pressupost permetria dedicar els recursos necessaris a combatre la situació d’emergència social que avui viu la ciutat. El Sr. Mulleras recorda que el febrer del 2013 el seu grup va presentar una proposició al Plenari de l’Ajuntament en què demanava que o bé es presentessin els pressupostos del 2013 o bé es desbloquegessin les inversions de la pròrroga pressupostària i s’incrementés la despesa social mitjançant modificacions de crèdit, i que es va optar per la segona via. Explica que, per tant, semblaria contradictori que ara el seu grup tornés a fomentar que hi hagués un pressupost. Manifesta que el seu grup és partidari que hi hagi un pressupost a les administracions que no en tenen, però que en aquest cas això no ha estat possible perquè no s’han creat les majories necessàries per aprovar-lo, ja que les condicions que van fer que el seu grup no dónes suport al pressupost del 2013 a finals de l’any 2012 són les mateixes que hi ha ara. En aquest sentit, afirma que el pressupost és una eina econòmica que trasllada les prioritats ideològiques i polítiques d’un Govern i que el seu grup manté grans diferències ideològiques amb el Govern municipal de CiU. Assenyala que, no obstant això, el seu grup es pot posar d’acord amb el Govern municipal en algunes coses concretes en què no hi ha diferències ideològiques, com les inversions i l’increment de la despesa social. D’altra banda, manifesta que tampoc no poden donar suport a la proposició des d’un punt de vista pràctic, ja que opinen que es presenta massa tard. Explica que, en cas de prosperar, aquesta proposició es presentaria al Plenari el mes de maig, 2444 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 cosa que significaria tenir un pressupost real el juliol o el setembre com a molt aviat. Afirma que, si s’hagués presentat aquesta proposició el desembre, el gener o el febrer, hi haguessin donat suport. El Sr. Portabella explica que no ha entès res de la intervenció del Sr. Mulleras, atès que el Grup del PP va votar els pressupostos del 2012i, per tant, el que fa és garantir que els seus pressupostos es prorroguin. Manifesta que dubta que aquesta sigui una actitud políticament adequada quan és necessari adaptar els pressupostos a les demandes actuals de la ciutadania, davant la intensificació de la crisi, el percentatge desbocat de persones aturades i el percentatge creixent de persones que no tenen cap tipus de prestació. Opina que tot això justifica que hi hagi pressupostos, però que el problema és que el Grup del PP prefereix continuar governant des de fora, fent que continuïn vigents els pressupostos que estan prorrogats, que són els que van pactar amb el Govern municipal de CiU. Afirma que el seu grup votarà a favor d’aquesta proposició, però que està segur que el Grup d’ICV-EUiA ja sabia que el vot del Govern i del PP serien contraris, ja que han arribat a un acord que no es limita a les inversions, sinó que va molt més enllà i que suplanta el pressupost. Pel que fa a això, opina que aquest«pressupost suplantat» és còmode per a totes dues forces polítiques perquè es va adaptant, no a les necessitats de la ciutat, sinó a les necessitats partidistes i mediàtiques. La Sra. Recasens qualifica aquest debat de «surrealista», tenint en compte que els grups de l’oposició es van negar a negociar el pressupost en el moment en què calia procedir a l’elaboració i l’aprovació del pressupost del 2013. Explica que és evident que a hores d’ara el Govern no pot ni vol tirar endavant la tramitació d’un pressupost per al 2013per a la ciutat de Barcelona, ja que això ocasionaria unes grans ineficiències al sistema, sobretot pel que fa a les inversions. Recorda que el 17 d’octubre del 2012 el Govern va presentar el pressupost amb tota la documentació oportuna i va iniciar un camí per dialogar amb els grups amb total transparència, però que això no va ser ni acceptat ni volgut. Assenyala que, posteriorment, es va produir un punt d’inflexió en un Consell Plenari en què es van obrir dues vies molt definides: o bé el Govern se sotmetia a una qüestió de confiança, o bé s’iniciava una negociació per la via de la modificació de crèdit. Explica que finalment el Grup del PP va ser el grup amb el qual el Govern va trobar l’entesa oportuna per tirar endavant aquest segon mecanisme, cosa que ha permès desbloquejar la part més afectada per una pròrroga pressupostària. Recorda que en la primera modificació de crèdit es van aprovar 25 milions d’euros de despesa corrent que eren necessaris per tirar endavant des de les contractes de neteja fins a les transferències per impulsar la promoció econòmica de la ciutat. Afirma que això, sumat a un primer paquet d’inversions de 103 milions d’euros, a 150 milions d’euros que van quedar prorrogats automàticament a partir del gener de 2013 i a un segon paquet d’inversions de 93 milions que ara s’està negociant, produeix els mecanismes que la ciutat necessita per a un volum d’inversió que aplega 350 milions d’euros, que és el que el pressupost de l’Ajuntament de Barcelona preveia al seu moment. Manifesta que no acaben d’entendre el motiu pel qual el Grup d’ICV-EUiA presenta avui aquesta proposició, ni tampoc el suport que hi donen grups que van entrar en una negociació al seu moment. Opina que ara més aviat caldria parlar dels pressupostos per a l’any 2014, ja que d’aquí a pocs mesos el Govern tornarà a plantejar uns pressupostos que al seu parer reflectiran la potència inversora de l’Ajuntament de Barcelona i la solvència de la ciutat, i per als quals demanarà l’exercici de responsabilitat que cal per tirar endavant uns nous pressupostos. El Sr. Mestre manifesta que el motiu pel qual presenten aquesta proposició és perquè hi ha un pressupost prorrogat i encara queden molts mesos per acabar l’any. Afirma que per això els resulta incomprensible que el Govern municipal renunciï a l’aprovació del pressupost. A més, opina que això també és contradictori amb el fet que l’alcalde Trias hagi anat manifestant repetidament fins fa poques setmanes que estava disposat a aprovar el pressupost quan convingués. Opina que el Govern està fent un «pressupost a pedaços» amb el Grup del PP, tal com ha dit la Sra. Escarp, i que la ciutat no es pot permetre que l’Ajuntament no tingui pressupost. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2445 Explica que el Consell de Ciutat va manifestar el 8 d’abril: «Estem en un moment de gran crisi econòmica. La manca d’aprovació de pressupost municipal, tot i permetre la gestió ordinària, no dóna marge de maniobra per impulsar noves polítiques. La manca d’aprovació del pressupost municipal afecta la imatge que Barcelona projecta al món, ja que és un símptoma de feblesa i de falta de lideratge».Assenyala que, després d’escoltar la tinenta d’alcalde, sembla que al Govern ja li estigui bé tot el que el Consell de Ciutat creu que és negatiu. D’altra banda, diu al Sr. Mulleras que, si el pressupost es presentés a aprovació inicial en la sessió de la Comissió del proper mes, hi hauria un pressupost aprovat el mes de juny o, com a molt tard, el mes de juliol, cosa que al seu parer no és cap drama. Insisteix que, a més, hi ha les condicions polítiques per fer-ho, ja que els grups de CiU i del PP, entre algunes modificacions de crèdit i inversions,han arribat a un acord d’entorn dels 300 milions d’euros. Opina que el problema és que les forces polítiques del PP i CiU volen evitar la fotografia d’un pacte de tan relleu com és el pacte pressupostari de la ciutat de Barcelona per interès partidista, i no pas per interès de la ciutat. Afirma que ja els va bé gestionar el pressupost prorrogat i fer-ho sense transparència, sense contrast democràtic i sense escoltar la ciutadania, amb una agenda per a Barcelona que van ensenyant de mica en mica segons el rendiment partidista que hi puguin treure. El Sr. Portabella remarca que el seu grup estava disposat a negociar i que va fer-ho, però que el Govern va triar una altra opció que creu que no s’adiu al moment nacional i social que es viu actualment. La Sra. Escarp manifesta que hi ha dues coses que l’han sorprès molt del debat: que el Sr. Mulleras hagi dit que les inversions no tenen ideologia i que la tinenta d’alcalde hagi afirmat que el Govern «no pot ni vol» fer un pressupost. La Sra. Recasens demana fer una última intervenció per fer una apreciació sobre l’acusació de falta de contrast democràtic. La Sra. Escarp li respon que ha esgotat el temps, ja que en aquest punt de l’ordre del dia actua en nom del Grup de CiU i no pas del Govern. La Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal UpB: 22. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda elaborar un pla de revisió d'allotjaments turístics de la ciutat, que abordi de forma especial els albergs juvenils, hostels i apartaments turístics. El Sr. Portabella explica que a Barcelona hi ha una eclosió de nous establiments d’allotjament turístic de baix preu, sobretot en l’àmbit dels albergs, hostels i alguns apartaments turístics, que estan desconfigurant l’oferta turística de qualitat de la ciutat. A més, assenyala que més de la meitat d’aquests establiments no disposen de llicència i, per tant, realitzen una competència deslleial als establiments que compleixen la normativa. D’altra banda, afirma que aquest tipus d’establiments ocasionen nombroses molèsties a la ciutadania i, fins i tot, problemes de salut. Manifesta que, si tots estan d’acord que el turisme és un dels grans recursos econòmics de la ciutat i tots volen que el turisme sigui de qualitat,han de ser conseqüents i combatre aquesta eclosió de nous establiments de baixa categoria que estan apareixent a la ciutat i que ni tan sols demanen llicència per dur a terme la seva activitat econòmica. Explica que reclamen que l’Ajuntament de Barcelona tingui una actuació molt més enèrgica i molta més capacitat per tancar les activitats econòmiques que no tenen llicència, i que hi hagi un pla a la ciutat per revisar els allotjaments turístics de la ciutat que són fraudulents. La Sra. Jaurrieta expressa el vot a favor del seu grup a la proposició. Destaca la proliferació de nous establiments d’allotjament turístic de baix preu a la ciutat i les molèsties que poden originar als veïns. Assenyala que, per exemple, el 2012 Barcelona va duplicar el nombre d’habitatges d’ús turístic acreditats. Afirma que, tal com ha dit el Sr. Portabella, molts d’aquests establiments no disposen de la 2446 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 llicència d’activitat i això crea una competència deslleial per als establiments que compleixen la normativa i que paguen les contribucions corresponents. Manifesta que, amb el seu vot, insten l’Ajuntament a prendre mesures en aquest àmbit en coordinació amb la Generalitat, ja que aquests nous formats turístics irregulars poden perjudicar l’encaix del turisme amb els veïns i amb el conjunt del sector turístic. El Sr. Mulleras assenyala que la regulació d’una part dels establiments als quals fa referència la proposició correspon a altres administracions, com la Generalitat, o al Consell Comarcal pel que fa als albergs juvenils. Afirma que és veritat que hi ha massa establiments il·legals a la ciutat, però que el seu grup considera que per fer front a aquesta situació s’han de fer dues coses principalment:dur a terme més inspeccions i regular a través de plans d’usos la proliferació d’aquests allotjaments als barris més afectats de la ciutat. D’altra banda, manifesta que consideren que aquest debat hauria de tenir en compte tots els establiments turístics per evitar la imatge que hi ha d’alguns allotjaments de Barcelona i per harmonitzar aquesta imatge amb l’acció turística a la ciutat, pensant en el turisme com un tot. Conclou que, per tot això, el seu grup votarà en contra de la proposició. La Sra. Sanz explica que el seu grup votarà a favor de la proposició perquè evidencia una problemàtica que afecta directament la ciutat i que és produïda per la desregulació que s’ha impulsat darrerament, que ha fet augmentar la picaresca entorn d’apartaments i albergs. Recorda que el mes de gener el seu grup ja va preguntar al Govern municipal què havia fet per identificar l’activitat irregular en el cas dels apartaments turístics,i va exigir-ne la regularització per garantir l’existència d’una oferta de qualitat responsable. Explica que el Govern els va dir que havia format part d’un grup de treball amb la Guàrdia Urbana per coordinar les accions d’inspecció centrades en els habitatges d’ús turístic, albergs i hostels. Pel que fa a això, pregunta quines són les accions que s’han impulsat a partir de la coordinació d’aquesta taula, i quin ha estat el resultat del pla d’inspecció específic per als 56 albergs turístics presumptament irregulars que va denunciar l’operador ACATUR. Manifesta que reconeixen que es tracta d’un tema complex, però que creuen que és necessari incrementar els recursos municipals destinats a combatre aquest fenomen. Subratlla que aquesta activitat il·legal en el sector no només té una incidència negativa en tota l’activitat econòmica, sinó també en la convivència veïnal als barris i als carrers de la ciutat. A més, opina que això demostra que els models de desregulació que alguns grups defensen al final comporten problemes que afecten directament la ciutadania. La Sra. Recasens assenyala que cal diferenciar el baix preu de la baixa qualitat, ja que no sempre van units, i que la casuística és molt variada i més complexa del que es debat. A més, remarca que aquests establiments pertanyen a règims i dependències competencials diferents. Afirma que els apartaments turístics tenen una regulació específica mitjançant la llei Òmnibus, mentre que els albergs de joventut són regulats pel Consell Comarcal. Manifesta que el Govern municipal també ha detectat la manca de llicències de què s’ha parlat i està intentant posar tots els mecanismes que té al seu abast per combatre aquesta situació. Explica que, tal com ha assenyala la Sra. Sanz, es va constituir un grup de treball conjuntament amb la Generalitat de Catalunya el passat mes de març, on per part de l’Ajuntament hi assisteix la Gerència Adjunta d’Urbanisme, la Direcció de Llicències i Inspecció, la Direcció de Turisme i Esdeveniments de l’àrea d’Economia, Empresa i Ocupació, la Direcció de Serveis Jurídics i les gerències de Ciutat Vella i de l’Eixample, i per part de la Generalitat, la Sotsdirecció General d’Ordenació Turística, tot i que volen que s’hi incorpori la Direcció General de Joventut i el Consell Comarcal del Barcelonès. A més, assenyala que estan coordinats amb el sector, amb una relació bilateral fluida amb APARTUR, ACATUR i el Gremi d’Hotels, i que la Taula de Policia Administrativa també ha tractat específicament aquest tema. Explica que han sincronitzat els procediments d’alta, de manera que es dóna automàticament l’alta en el Registre de Turisme de Catalunya a partir de l’acceptació de la comunicació d’alta d’un habitatge d’ús turístic a l’Ajuntament. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2447 Així mateix, afirma que el procediment per habilitar habitatges d’ús turístic ha passat de l’atorgament de llicència al règim de comunicació, d’acord amb la llei Òmnibus que va adoptar la Generalitat, que és qui té el règim competencial en aquests moments. A més, assenyala que estan coordinats amb la Generalitat, que és qui té la competència en temes d’identificació d’oferta no regulada, per seguir els canals de comercialització en línia. Destaca que a partir d’aquí s’ha endegat un procés de regularització que ha portat a atorgar llicències a un gran nombre d’habitatges d’ús turístic, de manera que s’ha passat dels 2.683 que hi havia abans que s’iniciés aquest procés als 4.730 que hi ha habilitats actualment. Afirma que aquest ritme de regularització continua i que, de fet, els tres primers mesos s’han produït 539 altes més. Explica que, de moment, aquest ritme de regularitzacions els permet no activar del tot els mecanismes d’inspecció. Pel que fa als albergs de joventut, afirma que han obert expedient als 54 casos que va denunciar el sector i que han procedit al tancament d’un d’aquests albergs. Explica que en aquests moments estan treballant amb les direccions generals de Turisme i del Consell Comarcal per unificar les llistes en casos de seguiment d’establiments que no disposin de llicència, per establir un protocol comú d’inspecció i per incrementar l’actuació quant a expedients de manera paral·lela des de l’Ajuntament i la Generalitat. Manifesta que el seu grup no pot donar suport a la proposta tal com està redactada, atès que la casuística és molt variada, les competències en aquest àmbit estan repartides entre diferents administracions i l’actuació per regular prové de l’àmbit dels plans d’urbanisme. El Sr. Portabella opina que la «mútua contaminació neoliberal» de l’àrea econòmica de la ciutat i del Grup del PP fa que se sigui tolerant amb aquells que obren allotjaments no reglats, promouen l’intrusisme i faciliten el frau. D’altra banda, afirma que, si bé és cert que les problemàtiques són diferents, l’Ajuntament té competències en totes elles. Manifesta que, com a vicepresident del Consell Comarcal del Barcelonès, pot dir que la competència per atorgar llicències és de l’Ajuntament. Assenyala que una altra cosa és que després no es compleixin els requisits, que és un aspecte que sí que és competència del Consell Comarcal. Finalment, afirma que està segur que en un parell de mesos el Grup del PP anunciarà una proposició similar a aquesta i el Govern l’acceptarà, ja que estarà vinculada a alguna cosa. El Sr. Mulleras reitera que el seu grup considera que l’Ajuntament no és l’Administració adient per regular aquest tipus d’establiments, i que l’eina adequada per fer front al problema dels establiments il·legals no és la que es proposa, sinó regular-ne els usos i incrementar les inspeccions. La Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. Es rebutja. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 23. Que el Govern municipal sol·liciti al Departament d'estadística de l'Ajuntament de Barcelona que estudiï/estimi i publiqui al seu web l'atur registrat per durada de l'atur (incloent també els aturats registrats amb més de 24 mesos) a nivell territorial per districtes i barris. El Sr. Trullén assenyala que serà breu perquè en el debat sobre l’informe econòmic de conjuntura ja s’ha referit a la necessitat de disposar d’informació sobre l’atur registrat en l’àmbit territorial de districte i de barri, incloent-li les persones que fa més de 24 mesos que estan a l’atur. La Sra. Recasens manifesta que el Govern accepta el prec. Explica que la font d’informació sobre l’atur és el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, que els ofereix les dades per codis postals, sexe, edat i nacionalitat. 2448 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Assenyala que, a partir d’aquí, al Departament d’Estadística fa una estimació per districtes i per barris, que és com ho publiquen al web d’estadística de l’atur. Remarca que, per tant, el que publiquen és una estimació, atès que les dades es reben per codis postals. Explica que l’Ajuntament ha demanat al Departament d’Empresa i Ocupació que els doni les dades de l’atur segons la durada, que les té classificades en funció de les franges següents: fins a 6 mesos, de 6 a 12 mesos i de més de 12 mesos. Afirma que, a partir d’aquí, les extrapolaran per districtes i barris i les publicaran d’aquesta manera. Assenyala que, tanmateix, no podran tenir el detall de les persones que fa més de 24 mesos que estan a l’atur perquè la Generalitat no disposa d’aquesta classificació. Afirma que l’Ajuntament sí que té detectat aquest col·lectiu, però que no poden tenir aquesta informació estadísticament ni per barris. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 24. Instar al Govern municipal a reclamar a la Generalitat la transferència pendent de la liquidació de l'impost turístic corresponent al 2012, així com a redactar urgentment el Reglament que ha de regular aquest impost. La Sra. Escarp recorda que s’ajuntaran els punts 24, 25 i 26, que fan referència a l’impost turístic. El Sr. Mulleras explica que, en el darrer Consell Executiu de Turisme de Barcelona del passat 4 d’abril, el Govern municipal va posar de manifest que l’Ajuntament encara no havia cobrat l’impost turístic corresponent al període de novembre-desembre de 2012. Recorda que, en la Comissió d’Economia del darrer 6 de març i en resposta a una pregunta del seu grup, la tinenta d’alcalde va dir que l’import corresponent al 2012 era de 770.000 euros i que es cobraria abans del 31 de març. Afirma que, tanmateix, encara no s’ha cobrat, i que durant el 2013 l’Ajuntament de Barcelona hauria de rebre uns 5 milions d’euros per aquest concepte. Explica que, en la reunió de Turisme de Barcelona a la qual s’ha referit, el Govern municipal també va afirmar que no es liquidarà l’impost fins que la Generalitat no tingui fet el reglament que ha de regular-lo. Manifesta que demanen que l’alcalde exigeixi de manera immediata, no només els imports corresponents al 2012, sinó també els que corresponguin al primer trimestre del 2013. La Sra. Escarp pregunta als grups d’ICV-EUiA i d’UpB si donen per reproduïts els precs. El Sr. Portabella precisa que el seu grup ja sap que l’Ajuntament no cobra l’impost, però que ha volgut abordar el motiu pel qual succeeix això. Explica que hi ha dos reglaments que regulen la taxa: el que regula com cobra la Generalitat, que està aprovat, i el que regula com es distribueixen aquests diners, que és el que no està aprovat. Afirma que, per poder aprovar aquest reglament,s’ha de constituir la Comissió Gestora del Fons per al Foment del Turisme, que és el que demana el seu grup en el prec que ha presentat. La Sra. Recasens explica que properament el Consell Tècnic de Govern aprovarà aquest reglament al qual s’ha referit el Sr. Portabella, que és el pas previ necessari perquè l’aprovi el Consell Executiu de Govern. Destaca que aquest reglament és el que ha de donar compliment a les demandes que expressen avui els grups municipals, ja que regularà l’articulació de la transferència de crèdit als ajuntaments dos mesos després de cadascuna de les liquidacions i la creació de la Comissió Gestora del Fons per al Foment del Turisme. Afirma que, per tant, fins que no es publiqui en el DOGC aquest reglament, no es faran les transferències oportunes. El Sr. Mulleras recorda que el sector va acceptar recaptar aquest impost, fet que li suposava incrementar els preus o reduir el marge de benefici. Assenyala que la Generalitat es va comprometre a liquidar aquest impost trimestralment, i que ara el sector es troba que ha recaptat l’impost però no rep els imports. Reitera que en la darrera sessió de la Comissió d’Economia la tinenta d’alcalde va dir que es NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2449 cobrarien els 770.000 euros del 2012abans del 31 de març, i demana que l’alcalde exigeixi de manera immediata que es cobrin aquests diners. Opina que és inadmissible que no se sàpiga quan es cobrarà aquest impost perquè depèn d’un reglament que ha de fer la mateixa Generalitat. Afirma que l’Ajuntament no pot tornar a claudicar davant la Generalitat, i reclama un compromís respecte a les dates d’elaboració d’aquest reglament i el cobrament de l’import corresponent a l’impost. La Sra. Sanz assenyala que, si es fa una cronologia de l’impost turístic, es veu que ja neix sense incorporar la compensació de l’ús que el turisme fa de la ciutat, que era un dels grans motius pels quals es plantejava. A més, remarca que no es fa en l’àmbit municipal i que no es reconeix la capitalitat de la ciutat en el repartiment del percentatge que li pertocaria de tota la recaptació. En aquest sentit, recorda que només s’aconsegueix un 34%, quan a l’Ajuntament es va aprovar una proposició presentada pel seu grup en què s’exigia un 75%, que va rebre el suport del Govern. Destaca que, a més, ara la Generalitat no aprova el reglament que permetrà fer efectiu aquest pagament. Pel que fa a això, opina que la Generalitat no aprovarà aquest reglament, perquè mentre no ho faci no ha d’efectuar cap transferència a cap Ajuntament i pot destinar aquests diners a altres coses. Opina que la ciutat de Barcelona i el seu Govern han fet el ridícul davant la Generalitat, perquè mentre ha passat tot això l’alcalde de la ciutat no ha dit absolutament res. Afirma que això significa el menysteniment del Govern de la ciutat a aquest import i una prova més que l’alcalde és incapaç de defensar amb exigència la capitalitat de la ciutat i les obligacions que la Generalitat té amb Barcelona. Manifesta que, per tant, el primer que demana el prec del seu grup és que el Govern municipal i l’alcalde reclamin aquest import que és de la ciutat. La Sra. Recasens assenyala que aquesta qüestió no afecta només l’Ajuntament de Barcelona, sinó tot el municipalisme del país, ja que respon a un acord al qual es va arribar entre el sector turístic, la Generalitat de Catalunya i els municipis. A més, recorda que aquest impost es va crear amb unes finalitats molt concretes i que estan especificades en la llei. Diu a la Sra. Sanz que el seu grup va estar molts anys al Govern de la ciutat i va ser incapaç de crear una taxa turística, i que, per tant, no té autoritat per donar lliçons sobre el tipus d’impost que s’ha creat. Pel que fa a la proposició que es va aprovar al seu moment, afirma que parlava d’arribar fins al 75% i no pas al 75%, i que el grup de Govern va creure oportú donar-hi suport com a arma de negociació amb la Generalitat de Catalunya per treballar per l’especificitat i la capitalitat de Barcelona. Explica que el Govern municipal i l’alcalde exerciran la pressió que calgui, i que creu que la Generalitat de Catalunya no trigarà a aprovar aquest reglament per la pressió que fa el mateix sector turístic. A més, afirma que el Govern utilitzarà tots els mecanismes bilaterals que té a la seva disposició i les comissions mixtes per fer el seguiment del cobrament d’aquest impost. Conclou que aquesta qüestió pertoca a una altra Administració, però que el Govern de la ciutat traslladarà la màxima pressió perquè es produeixi aquesta transferència. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 25. Que el Govern municipal reclami al Govern de la Generalitat la liquidació de l'import que correspon a la ciutat de Barcelona de la taxa turística, corresponent als períodes de novembre i desembre de 2012 i el primer trimestre de 2013. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 26. Que el Govern municipal insti al Govern de la Generalitat de Catalunya a aprovar la normativa per a la constitució de la "Comissió Gestora del Fons per al foment del turisme", i fer possible així el cobrament del que correspon a les administracions locals de l'Impost sobre les estades en establiments turístics. 2450 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 27. Quina part dels majors ingressos previstos per la Participació en tributs de l'Estat (PTE) que ha comunicat el Ministeri d'Hisenda a l'Ajuntament de Barcelona es poden considerar estructurals? La Sra. Escarp formula la pregunta. La Sra. Recasens assenyala que aquesta és una qüestió complexa que només es pot respondre des de la subjectivitat, atès que ni tan sols està clar què es pot entendre per part estructural de les participacions de les transferències de l’Estat. Explica que, si consideren la part estructural aquella que consolida en el futur i que, per tant, se sustenta sobre canvis normatius, IRPF, IVA i impostos especials,es pot parlar d’algunes xifres. Manifesta que, de tota manera, vol deixar clar que el tema de la participació en els ingressos de l’Estat (PIE) requereix un debat serè i amb dades a la mà, perquè l’Ajuntament ja ha viscut el que és una PIE notificada en un moment determinat i liquidada dos anys després. Assenyala que això ha produït dèficits importants en la institució, ja que s’ha hagut de retornar una PIE negativa que ha estat retallada a l’hora de ser imputada. Afirma que, en principi, la previsió d’ingrés de la PIE per al 2013 és de 1.037 milions d’euros. Explica que tenien un pressupost inicial prorrogat de 838 milions i que, si trauen la part que ha d’anar a l’àrea metropolitana de Barcelona, hi ha uns180 milions d’euros de diferencial. Manifesta que, del total dels 1.037 milions d’euros, podria fer-se una estimació total de la PIE estructural del voltant de 900 milions d’euros. La Sra. Escarp assenyala que, quan el Govern ha incorporat en l’acord amb el Grup del PP unes majors despeses corrents per valor de 25 milions, aquestes anaven acompanyades d’un informe de l’interventor que deia: «Els increments de recaptació basats en modificacions legislatives que impliquin una major pressió fiscal es poden tenir en compte com els hauria tingut en compte un nou pressupost i, per tant, es poden fer servir els majors ingressos derivats de la participació en els ingressos de l’Estat». Pel que fa a això, pregunta que, si es resten aquests 25 milions dels184 milions d’increment de recursos que ha esmentat la tinenta d’alcalde, quina part dels 159 milions resultants es pot considerar estructural. La Sra. Recasens respon que, si només es refereixen al que es podria considerar estructural d’aquests 184 milions d’euros, podrien estar parlant d’una xifra entorn dels 120 milions d’euros. Afirma que, per tant, es poden estimar com a estructurals uns 60 milions d’euros, dels quals n’hi ha 25 que sustentarien el primer expedient de modificació de crèdit, tal com ha assenyalat la Sra. Escarp. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 28. Quines mesures s'han dut a terme durant 2012 i quines estan previstes durant 2013, en suport dels comerços i comerciants afectats per les obres de la línia L9 del metro (plaça de Sanllehy, Mandri, Maragall, etc.), així com l'import de les mateixes? El Sr. Mulleras explica que darrerament hi ha hagut moltes queixes de comerciants i veïns de diverses zones de la ciutat afectades per la L9, com ara la plaça Sanllehy, que fa vuit anys que està en obres i on els veïns protesten setmanalment. Recorda que el desembre del 2011 tant l’Ajuntament com la Generalitat es van comprometre a arranjar els sis pous d’obres de l’L9, però que només s’han restituït els pous de Maragall i Putxet, mentre que encara queden oberts els de Sanllehy, Lesseps, Sarrià i Mandri, que continuen generant molèsties i inseguretats a veïns i comerciants. Remarca que, en la sessió d’abril del 2012de la Comissió, es va aprovar una proposta del seu grup per establir un nou sistema NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2451 d’avantatges fiscals que incrementés les accions en matèria de promoció per als comerciants afectats per obres de llarga durada. Així mateix, assenyala que també hi ha una mesura de govern de juliol del 2012 que parla d’aquestes mesures. El Sr. Blasi manifesta que la primera intervenció de suport als veïns i als comerços és la negociació amb la Generalitat per mirar de solucionar aquests pous d’obra. Explica que un bon exemple d’això és la tasca que s’ha realitzat en l’àmbit de les parades d’estació de Ferrocarrils a l’entorn del Mercat de Sant Gervasi. D’altra banda, afirma que no han donat tantes ajudes com haurien desitjat, ja que van presentar una mesura de govern amb un import de 190.000 euros i només han arribat a donar prop de 160.000 euros. Explica que això es deu en part al fet que no han aconseguit que les associacions de comerciants estiguin prou organitzades per plantejar iniciatives de col·laboració conjuntament amb l’Administració dels districtes. Manifesta que, de tota manera, continuaran treballant perquè els comerciants sol·licitin aquestes ajudes. D’altra banda, afirma que el servei de recollida d’escombraries no es cobra quan aquest servei no es presta, i recorda que ja van dir que no volien fer ajudes ni ingressos directes, sinó posar instruments per generar fluxos de persones que puguin dinamitzar aquests entorns durant les obres i amb posterioritat. Finalment, assenyala que farà arribar dades més concretes a tots els grups. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 29. Quines actuacions té previstes el Govern municipal per corregir: - la valoració negativa que fa la ciutadania sobre les vies d'accés a la informació d'oportunitats laborals i formatives? - la valoració negativa que fa la ciutadania sobre les polítiques de suport a l'ocupació i de suport per trobar feina? A l'enquesta de qualitat de la ciutat 2012. La Sra. Escarp constata que es dóna per substanciada la pregunta. La Sra. Recasens manifesta que creuen que una possible causa de la valoració negativa sobre les vies d’accés a la informació d’oportunitats laborals i formatives és la reducció generalitzada de les partides pressupostàries dedicades al suport a l’ocupació, tant de l’Administració de l’Estat com de la Generalitat de Catalunya. Assenyala que, tanmateix, la realitat és diferent, ja que el 2008 es van atendre 12.000 persones i el 2012 se n’han atès 20.000. Afirma que, per tant, aquestes dades són contràries a la percepció que no es coneix el servei, ja que més persones l’han utilitzat. En aquest sentit, destaca la tasca comunicativa que es fa des de l’Ajuntament: el web Barcelona Treball té activades les mesures dels serveis que es presten; s’han distribuït 18.000 fullets en 365 punts de la ciutat (OAC, centres cívics, serveis socials, biblioteques, punts d’informació juvenil, OTG, etc.), i des de Promoció del Territori i Comerç s’organitzen de manera permanent reunions amb els districtes per tal d’actualitzar permanentment l’oferta. Respecte a la valoració negativa de la ciutadania sobre les polítiques de suport a l’ocupació i el suport per trobar feina, afirma que novament les dades de percepció que s’obtenen de l’enquesta no coincideixen amb la valoració real que fan els participants que utilitzen els serveis de Barcelona Activa. Explica que el servei de valoració del sistema de qualitat que té aquesta empresa presenta mitjanes del voltant de 8,7 sobre 10, a partir de 8.400 enquestes als participants dels tallers de recerca de feina. Destaca que el 49% valoren com a bons els programes de progrés professional, i el 39% els valora com a excel·lents. Opina que és evident que en el context econòmic actual, amb 115.000 aturats a la ciutat de Barcelona, és impossible obtenir una percepció positiva sobre aquestes qüestions. La Sra. Sanz explica que el que al seu grup el va preocupar molt quan es van presentar els resultats d’aquesta enquesta de qualitat de la ciutat és que el Govern no fes cap èmfasi en aquestes dades, ja que posen de manifest que la ciutadania no troba útils aquests instruments. Afirma que, al seu parer, les dades diuen que la major part de la gent es veu abocada a l’autoocupació perquè no troba suport en altres mesures. Manifesta que creuen que, si l’únic missatge que es llançades 2452 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 de l’Administració és que cal emprendre per deixar de ser una persona aturada, això limita molt la llibertat d’elecció de la ciutadania i acaba fent que molts dels projectes fracassin al cap d’uns mesos i aquestes persones continuïn en una situació molt precària. Explica que pensen que és fonamental reforçar els serveis de suport a l’ocupació i que, per tant, els hauria agradat que la resposta del Govern municipal hagués estat que volen reforçar-los, ampliar-los i millorar-los. Pregunta què pensa fer el Govern municipal per reconduir la percepció que posa de manifest l’enquesta, i opina que això significa assumir que cal millorar molt aquests serveis, ja que fa dos anys que s’estan fent una sèrie de reestructuracions i de propostes que els estan reduint al mínim i la gent cada cop els troba menys útils. Conclou demanant que es presentin mesures concretes que realment atenguin les necessitats de la ciutadania. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 30. L'estimació de la liquidació dels pressupostos per al 2013 de l'Ajuntament de Barcelona preveu superàvit? El Sr. Portabella explica que, tal com ha dit en els primers dos punts de l’ordre del dia, el seu grup creu que el superàvit de 60 milions que es preveu en l’estimació de la liquidació del pressupost del 2013 és una opció triada pel Govern que ha exclòs la possibilitat de fer una inversió que era necessària durant l’any 2012. Opina que això té el cost social de l’oportunitat, ja que s’han deixat de fer polítiques que el seu grup considera que s’haurien d’haver dut a terme. Afirma que tenir un superàvit de 60 milions d’euros amb un atur com el que hi ha avui a la ciutat és un gran error polític. La Sra. Recasens manifesta que l’Ajuntament de Barcelona va tancar el 2012 amb un superàvit de 60 milions d’euros, tal com es diu al web. Recorda que, tanmateix, si es tenen en compte els dèficits acumulats els darrers tres exercicis, encara queden 63 milions de dèficits anteriors per finançar. Afirma que, per tant, cal eixugar el total del dèficit i no fixar-se en el dèficit o el superàvit anual. Explica que el tancament del 2013 preveu en aquests moments una capacitat de finançament de 51 milions d’euros sobre un pressupost consolidat de 2.300 milions d’euros. Subratlla que aquestes xifres estan molt ajustades en funció del context econòmic i la complexitat de les normes que actualment regulen les polítiques financeres de les administracions, que obliguen a gestionar el pressupost de l’Ajuntament de Barcelona de manera molt responsable. Recorda que fins al 2015 no tindran la liquidació de la PIE real que els correspondrà el 2013, i que va haver-hi una acumulació de dèficits que va suposar un total de 800 milions d’euros pel fet de no tenir en compte la previsió de les PIE finalment liquidades, tal com ha assenyalat abans. Pel que fa a això, remarca la mala situació en què es troben altres administracions públiques a causa dels dèficits acumulats, que suposen retallades sobre la ciutadania i els serveis. Explica que, quan abans ella ha dit que no es parlés de retallades a la ciutat de Barcelona, era precisament perquè l’Ajuntament està protegint i garantint de manera contundent la prestació dels serveis a la ciutat de Barcelona en uns moments de dificultat econòmica. Afirma que el Govern fa una política financera sostenible, responsable i amb lògica plurianual, i demana que s’abandonin els debats incrementalistes. D’altra banda, assenyala que caldrà veure quins ajustos s’hauran d’acabar fent pel que fa al superàvit a causa de la comptabilitat SEC. A més, observa que també s’anuncia que els superàvits tindran un tractament posterior d’inversió. En aquest sentit, conclou que caldrà veure com acaba tot el tractament del superàvit. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2453 31. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució del prec presentat a la Comissió d'Economia de 16 de maig de 2012: (M1115/3631) Que el Govern municipal estudiï la possibilitat de complementar els actuals processos de notificació dels procediments sancionadors que desenvolupa l’Ajuntament de Barcelona amb un sistema de comunicació electrònica amb els ciutadans implicats. La Sra. Escarp manifesta que el Govern lliurarà el punt 31 per escrit. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 32. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió del 16 de maig de 2012: (M1115/3650) Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a fer públic i facilitar a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, els ingressos recaptats i les inversions i despeses corrents realitzades per la Generalitat de Catalunya a la ciutat de Barcelona, desglossades per districtes, al llarg de cadascun dels anys des de 2007 fins 2012, en termes pressupostats i liquidats, detallant per a cada projecte d’inversió o despesa, el seu concepte, el cost i l’any d’adjudicació i execució, així com agrupant els ingressos també per concepte. El Sr. Mulleras recorda que el mes de maig del 2012 es va aprovar aquesta proposició en la Comissió a instàncies del seu grup, i que el setembre del 2012, en el seguiment que van presentar, la Sra. Recasens els va informar que el Govern municipal encara no havia traslladat aquesta petició a la Generalitat de Catalunya. Pregunta si, gairebé un any després que es va aprovar aquesta proposició, ja s’han fet les gestions necessàries perquè la Generalitat faciliti les dades que es demanen. La Sra. Recasens assenyala que tornarà a repetir l’argument que va fer servir en la sessió anterior de la Comissió. Explica que avui la Generalitat té una situació prou complicada, sense ni pressupost per al 2013, perquè el Govern municipal faci aquesta petició. Opina que tots han de ser conscients de la situació actual, i, a més, diu al Sr. Mulleras que pot canalitzar aquesta petició a través del seu grup parlamentari al Parlament de Catalunya. D’altra banda, recorda que el Govern va acceptar la proposta del Grup del PP de constitució d’una ponència conjunta entre l’Ajuntament i la Generalitat per abordar les inversions, i que puntualment el Govern dóna compte del resultat d’aquestes comissions, on es tracten, d’una banda, les inversions previstes en la Carta Municipal i en els diferents consorcis d’Educació, Benestar, Família i Salut, i, de l’altra, la resta d’inversions. El Sr. Mulleras manifesta que troba molt greu que, un any després de l’aprovació d’aquesta proposició, la Sra. Recasens encara no hagi fet aquesta petició a la Generalitat. Explica que és conscient que el conseller Mas-Colell està molt ocupat, però que els estudis de les balances fiscals no els fa ell mateix, sinó altres organismes que ja han realitzat altres estudis de balances fiscals. Opina que el problema és que només es fan els estudis que interessen, però no pas els de la balança fiscal de la Generalitat amb la ciutat de Barcelona. Afirma que no entenen el motiu pel qual la Generalitat es nega a publicar aquestes xifres, entre altres coses perquè hi ha molts districtes de Barcelona que tenen més població que la majoria de les províncies de Catalunya. Finalment, explica que, a part de saber que Barcelona està doblement perjudicada perquè no coneix la seva contribució fiscal a Catalunya i perquè la Generalitat no paga el seu deute ni sembla que vulgui pagar-lo a curt termini, el seu grup parlamentari ja ha fet les gestions necessàries per presentar aquesta petició al Parlament de Catalunya. 2454 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 La Sra. Recasens opina que finalment el Sr. Mulleras ha canalitzat la petició per la via adequada. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 23.35 hores. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2455 Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació Acta de la sessió extraordinària del dia 24 d’abril de 2013, aprovada el dia 22 de maig de 2013 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 24 d’abril de 2013, s’hi reuneix la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació, sota la presidència de la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Sònia Recasens i Alsina, Raimond Blasi i Navarro, Gerard Ardanuy i Mata, Joan Trullén Thomàs, Xavier Mulleras Vinzia, Míriam Casanova Doménech, Joaquim Mestre Garrido, Janet Sanz Cid, i Jordi Portabella Calvete, assistits per la Sra. Míriam Cabruja i Escobedo que, per delegació del secretari general de la Corporació, certifica. També hi són presents l’Im. Sr. Gabriel Colomé i García i el Sr. Antònio Muñoz i Juncosa. Excusen la seva absènciales Imes. Sres. i els Ims. Srs:Maite Fandos i Payà,Sara Jaurrieta Guarner, Belén Pajares Ribas, Antoni Vives i Tomàs i Jordi W. Carnes i Ayats. S’obre la sessió a les 17 hores Part decisòria/executiva Proposta d’acord: Única. Aprovar inicialment l’expedient 3-066/2013 de modificacions de crèdit per un import de 93.254.273,86 euros, consistent en suplements de crèdit per import de 74.813.728,56 € i crèdits extraordinaris per import de 18.440.545,30 €, en el pressupost de l’exercici 2012 prorrogat per a l’exercici 2013 de l’Ajuntament de Barcelona, finançats mitjançant majors ingressos a compte del Fons Complementari de Finançament 2013, d’acord amb el document annex (referència 13041890), i exposar-lo al públic durant un termini de quinze dies per tal que es puguin formular les reclamacions que es considerin oportunes. La Sra. Escarp anuncia que el Sr. Colomé substituirà la Sra. Jaurrieta en aquesta comissió extraordinària. Tot seguit, explica que la presidència va fer una proposta de temps en què fixava 15 minuts per al Govern i 10 minuts per als grups polítics. La Sra. Recasens assenyala que es tracta del darrer expedient que s’aprova per desbloquejar les inversions a la ciutat, després de la situació de pròrroga pressupostària a què es van veure abocats el mes de desembre. Es mostra convençuda que el millor instrument de política econòmica, d’impuls econòmic i de prestació de serveis és el pressupost. Per aquest motiu, apel·la a la responsabilitat de tots els grups, ja que d’aquí a pocs mesos es trobaran novament en una fase de discussió pressupostària. A continuació, explica que el 17 d’octubre de 2012 el Govern va intentar tirar endavant un projecte de pressupost, amb un nou mecanisme de transparència que permetia a tots els grups municipals participar en la negociació pressupostària, però afirma que va ser impossible arribar a un consens, per la qual cosa es va entrar en pròrroga pressupostària. Posteriorment, l’1 de febrer de 2013, el Grup Municipal del PP va portar una proposició al Plenari en què es plantejaven dos possibles mecanismes: la via de la qüestió de confiança i la via de les modificacions de crèdit. Explica que aquesta proposició, que va ser aprovada per tots els grups excepte el Grup Municipal d’UpB, va permetre desbloquejar la situació amb les modificacions de crèdit, que és la via que finalment s’ha utilitzat. Afirma que es tracta d’una via legítima que, fruit d’un esforç considerable per part dels grups municipals i del Govern, permet que una ciutat com Barcelona pugui continuar amb el dinamisme i l’impuls que necessita. També considera que els ciutadans ho necessiten i que la solvència econòmica de l’Ajuntament ho permet. Tot seguit, afirma que hauria estat absolutament irresponsable no haver fet el màxim possible per desbloquejar les inversions i una partida important de 25 2456 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 milions d’euros de despesa corrent, i diu que Barcelona ha de liderar nous projectes i reinventar-se permanentment. A continuació, agraeix el diàleg, el consens i la responsabilitat del Grup Municipal del PP per haver portat a bon terme unes negociacions tranquil·les, fermes i responsables. Exposa que el Govern, pel fet d’estar en minoria, ha de cercar el consens en tot allò que ha de tirar endavant, però diu que ho fa des del convenciment que es necessita consens i diàleg per afrontar els reptes i per tirar endavant la ciutat. Afegeix que aquest segon acord continua donant resposta a un principi i a tres objectius en política pressupostària dels quals es va dotar inicialment el Govern a l’inici del mandat. El principi és la transparència i els tres objectius són el rigor, la confiança i el creixement econòmic; garantir el compliment de prioritats estratègiques, i garantir l’estabilitat, la sostenibilitat i la liquiditat financera. A més, assenyala que amb l’aprovació del segon expedient de modificació de crèdit, després d’haver aprovat un conjunt d’inversions per valor de 150 milions d’euros de pròrroga, després del primer acord de 103 milions i els 93 milions d’ara, s’haurà tirat endavant amb 347 milions d’euros, més els 25 milions de despesa corrent, que també es van garantir en l’anterior modificació de crèdit. Explica que els 93 milions d’aquest segon acord seran finançats amb majors ingressos provinents dels avançaments de la participació dels ingressos de l’Estat (PIE). Atesa la situació de pròrroga pressupostària, exposa que l’increment de la PIE era de 185 milions i recorda que és una estimació i que, per tant, fins d’aquí a dos exercicis no es disposarà de la xifra definitiva de liquidació. Per acabar, enumera algunes de les inversions més significatives d’aquest segon acord: l’escola bressol Univers, la Biblioteca Mercè Rodoreda, la Biblioteca de Montbau, l’escola bressol del Guinardó, el Centre Cívic del Carmel, la masia Can Fargas, el Centre Cívic Zona Nord, l’escola Arc de Sant Martí, els diferents projectes relacionats amb l’atenció a les empreses, el mercat de la Sagrada Família, l’ampliació del mercat de Sant Martí, la Diagonal, el Pla empenta, el Pla BUITS, la urbanització del carrer Magdalena, Sant Pere més Baix, la Barceloneta, el Pla Cor i els reptes d’accessibilitat i enllumenat, la segona fase del passeig de Sant Joan, la rambla de Catalunya, la plaça Gal·la Placídia, els jardins Menéndez Pelayo, els Tres Turons, Can Baró, Mare de Déu de Montserrat, la plaça Eivissa, el Pla d’accessibilitat d’Horta, l’obertura de Selva de Mar entre Guipúscoa i Gran Via, el passeig de la Zona Franca, Balmes, el carrer Sant Gervasi, el complex de Can Farró, l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, les cotxeres Borbó, els interiors de Guineueta, Trinitat Nova, el PERI de Torre Baró, el PERI Trinitat Madriguera, l’estructuració a Trinitat Vella, equipaments de la Guàrdia Urbana, tota l’àrea important en seguretat i en millores en la mobilitat del transport públic, diverses actuacions en els camps de futbol, l’equipament de joves i la plaça de la Sedeta, Tres Turons, el centre esportiu municipal del Velòdrom, la piscina del Turó, les piscines de petanca de la plaça Verdum, millores al casal de gent gran de la Capa, el poliesportiu Energia o l’Illa Guinardó, i els equipaments de Can Batlló i Magòria. El Sr. Colomé ironitza sobre el fet que, a parer seu, Barcelona té un nou govern de la ciutat, el Grup Municipal del PP, i un nou alcalde portaveu, el Sr. Fernández Díaz. Considera que les inversions pactades responen a criteris ideològics, i per exemplificar-ho esmenta els casos de la marina de luxe i les reformes del passeig de Gràcia, rambla Catalunya i General Mitre, alhora que afirma que s’han descartat altres inversions, com els ascensors de Ciutat Meridiana, amb un pressupost molt inferior. A continuació, demana on són els acords en matèria de recerca o en matèria d’atur juvenil en els 348 milions d’inversions. Tot seguit, fa referència a la modificació del Pla d’usos de Ciutat Vella, que al seu parer constata que s’ha renunciat al PAM aprovat, i afirma que el Grup Municipal del PP va demanar que es trenqués el PAM per poder pactar amb el Govern. Considera que el procés que s’ha seguit és poc participatiu, no ha tingut en compte els ciutadans i no ha estat explicat per l’alcalde. Es reafirma en la seva idea que no es tracta d’inversions, sinó d’ideologia, i creu que l’aliança de govern entre els grups municipals del PP i de CiU representa l’entrada a l’Ajuntament de les idees neoliberals i neoconservadores. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2457 Per acabar, considera que l’alcalde ha traït la confiança dels ciutadans, que són els que en principi hauria de representar, i torna a felicitar irònicament el Grup Municipal del PP perquè, finalment, governa la ciutat de Barcelona. El Sr. Mulleras manifesta que es troben davant d’un acte de responsabilitat política i ciutadana, d’un debat per aprovar, de forma inicial, les inversions per import de 93,2 milions d’euros, que formaran part d’un bloc d’inversions total de 197 milions d’euros, més 25 milions d’euros en polítiques socials i de promoció econòmica de la ciutat. Considera que el desbloqueig d’aquestes inversions suposarà una injecció de liquiditat a petites i mitjanes empreses i autònoms de la ciutat, la creació directa de 3.500 llocs de treball a Barcelona i la posada en marxa d’un acord social de 20 milions d’euros addicionals al pressupost del 2013, que inclourà més i millors equipaments i serveis socials, com per exemple el servei de berenar o sopar per a 1.000 nens de la ciutat, i més ajuts al servei d’atenció domiciliària, a famílies i a la teleassistència. Assenyala que tot això s’ha pogut fer perquè hi ha hagut un acord polític entre el Grup Municipal del PP i el Govern, i agraeix la predisposició del Govern municipal per poder tirar endavant l’acord, així com la resposta que s’ha donat a les demandes del PP, i molt especialment la implicació personal de la Sra. Recasens i del seu equip. Tot i admetre que no ha estat fàcil, afirma que han treballat per aconseguir un acord de ciutat, perquè en aquests temps de greu crisi econòmica i d’emergència social, cal deixar de banda els colors polítics i treballar pel que veritablement importa, que és Barcelona i els barcelonins. Considera que és un moment de sentit de la responsabilitat i d’arribar a acords que puguin garantir un present i un futur millors per a Barcelona. Finalment, recorda que la ciutat ja ha passat per altres moments en què tots els grups s’han hagut de posar d’acord, com per exemple en l’organització dels Jocs Olímpics de 1992, que van ser un èxit col·lectiu. Reitera que en l’actual moment de crisi econòmica, cal sumar esforços i deixar de banda les diferències polítiques per aconseguir crear ocupació, sortir de la crisi i atendre aquells que més ho necessiten. En definitiva, assenyala que l’objectiu de l’acord és fer una Barcelona millor i més humana. El Sr. Mestre considera paradoxal la satisfacció de la Sra. Recasens i del Govern de CiU per la presentació i l’aprovació inicial d’aquest segon paquet d’inversions, atesa l’extrema feblesa del Grup Municipal de CiU, la manca de model i de rumb en el Govern de la ciutat i el nul lideratge de l’alcalde de Barcelona. A continuació, exposa les valoracions del seu grup i una primera conclusió respecte a la inversió municipal per al 2013. La primera valoració és que les prioritats d’inversió que han decidit els grups municipals de CiU i del PP són equivocades. Afirma que amb l’anterior Govern les inversions responien a tres prioritats: la reactivació econòmica i la creació d’ocupació, la cohesió social i l’espai públic. Continua dient que en aquest mandat la situació ha empitjorat i que els estralls de la crisi en el teixit social de Barcelona són molt més greus, i creu que cal abocar polítiques i recursos en les inversions que s’orienten a mantenir la cohesió social en els barris de la ciutat, és a dir, equipaments socials, sanitaris, educatius, culturals de proximitat, de joventut, habitatge públic i rehabilitació, entre altres coses. Considera, però, que en aquest segon paquet d’inversions per al 2013, aquesta prioritat no hi és reflectida, i creu que el motiu és que les decisions responen a la demanda del PP, a la seva visió de Barcelona i als seus interessos polítics, així com a la demanda dels sectors poderosos de Barcelona i del seu model de ciutat, i en aquest cas, al servei dels seus interessos econòmics. Al seu parer, el resultat de col·locar l’Ajuntament de Barcelona i les seves inversions a demanda d’aquests sectors i del Grup Municipal del PP és que quan els poderosos dicten les inversions municipals i el Govern municipal s’hi doblega, la prioritat de la cohesió social en la inversió desapareix. La segona valoració del Grup Municipal d’ICV-EUiA és que les inversions que es presenten són erràtiques perquè les formula i les presenta un govern erràtic, i es pregunta on és la coherència entre el que es va aprovar al PAM i les inversions que ara es presenten. Respecte al llistat d’inversions que ha llegit la Sra. Recasens, afirma que en algunes hi estan d’acord perquè són necessàries, però creu que en conjunt no són coherents, atès que el Govern municipal fa evident que no té un 2458 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 model de ciutat, que no té prioritats i que no té fixats quins objectius vol assolir per a aquest mandat i per als propers anys per a Barcelona. De fet, creu que en aquests dos anys de govern de CiU i de l’alcalde Trias, el que s’ha vist és que tot serveix, en funció de la conjuntura, i que tot s’adapta al que convingui en aquell moment. Com a conclusió, afirma que qui governa i qui de veritat decideix a Barcelona és el PP, i diu que fins i tot són els regidors i regidores del Grup Municipal del PP els que expliquen les principals inversions acordades, mentre que el Govern continua desaparegut. Per acabar, fa referència a la intervenció del Sr. Fernández Díaz en els mitjans per explicar el que acordaria la Comissió de Govern amb relació al Pla d’usos de Ciutat Vella, fet que considera del tot inèdit atès que es tracta del president d’un grup de l’oposició. El Sr. Portabella expressa la seva decepció per tot el que ha passat els darrers dies, ja que creu que és exactament el que la gent rebutja de la política. Està convençut que si la política fos capaç de traslladar els seus valors constructius de preocupació per la ciutadania, de capacitat de treballar pel bé comú, estaria molt més prestigiada. Tot seguit, fa referència al fet que membres de l’oposició hagin anunciat els acords que s’adoptarien en futures comissions, posteriorment ratificats pels membres del Govern, i insisteix que situacions com aquestes fan que la ciutadania tingui una imatge desprestigiada de la política. A continuació, afirma que no votaran a favor de les inversions perquè no respecten el PAM. Recorda que el PAM es va aprovar amb el vot favorable del seu grup i l’abstenció del Grup Municipal del PSC, i recorda que el Grup Municipal del PP va dir des del començament que qualsevol acord amb ells passaria per tirar-lo enrere, tal com s’ha fet, ja que s’ha anunciat un mini PAM diferent al que s’havia aprovat. A més, opina que el procés s’ha caracteritzat per la manca de transparència, ja que en cap moment no s’han convocat ni les forces polítiques ni la ciutadania, sinó que tot s’ha fet públic a través dels mitjans de comunicació. Pel que fa als diners de les dues partides d’inversió, considera que una part correspon a operacions de manteniment, amb les quals poden estar d’acord, però creu que tota la resta estan clarament prioritzades pels interessos partidistes del Govern i del Grup Municipal del PP. Malgrat tot això, afirma que no hi votaran en contra perquè no els volen regalar l’esforç ni de la ciutadania ni del seu grup, i afirma que algunes de les inversions, com l’escola bressol Univers o algunes inversions en mercats, s’han aprovat al Grup Municipal d’UpB, no al Grup del PP. A més, manifesta que pensen perseguir-los i denunciar els endarreriments i els incompliments, i afirma que, al seu parer, de les set opcions que tenia el Govern per pactar les inversions, han triat la pitjor. Per acabar, manifesta que no sap veure quin és el relat de les inversions aprovades. Insisteix que n’hi ha una part d’ideològiques i considera que no tenen cap coherència, atès que el Govern no té un model de ciutat. Finalment, reitera l’abstenció del seu grup. La Sra. Recasens considera que els grups estan molt més preocupats per les formes que pel fons de la qüestió. Afirma que no ha vist greus distàncies en el fons, fet que és lògic quan s’està parlant d’un volum d’inversió de 347 milions d’euros. Assenyala també que el Govern no treballa de cara a la galeria, sinó de cara als ciutadans, i ho fa de manera responsable i rigorosa i estudiant què necessita cadascun dels barris i dels territoris. A més, afirma que els altres grups entren en contradiccions, perquè alguns els acusen de manca de transparència i d’altres de radiar les negociacions. Tot seguit, torna a explicar que el Govern va tirar endavant la via de la modificació de crèdit, que tots els grups municipals, tret d’UpB, van estar a favor d’utilitzar. Diu que aquest procés té el seu marge de participació ciutadana, ja que les inversions se sotmeten a exposició pública. A més, assenyala que des del 17 d’octubre el PIM està penjat a la web i hi tenen accés tots els ciutadans. Continua dient que el Govern no mostra feblesa ni manca de rumb, sinó que en el procés d’aprovació dels 347 milions s’ha entrat molt al detall perquè s’ha hagut d’anar actuació per actuació, tal com passa en qualsevol pressupost. A més, afirma que el Govern té clar el seu full de ruta, el seu marc estratègic i els principis als quals respon, i manté que ho poden explicar de moltes maneres. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2459 Respon al Sr. Colomé que l’acord d’inversions també inclou el suport a la Reial Acadèmia de Ciències, a l’Observatori Fabra, als centres de recerca, a les universitats i al Campus de l’Energia del Besòs, entre altres equipaments educatius. Quant a l’atur dels joves, comenta que estan destinant molts recursos a l’atenció a les empreses i a projectes per crear ocupació i fer créixer les empreses, que en definitiva són les que acaben generant ocupació. Tot seguit, explica que en qualsevol pacte de pressupost les inversions cavalquen més enllà d’un exercici, i posa l’exemple de quan van arribar al govern. Considera que passa en qualsevol acord d’inversions i, per tant, torna a apel·lar a la responsabilitat dels grups. També respon que hi ha hagut molta ideologia i molts prejudicis en un debat important on esperava que tots tinguessin un cert sentiment de pertinença i d’orgull que Barcelona pugui, des de la seva solvència, invertir 347 milions d’euros per impulsar i fer de motor econòmic. Pel que fa als pactes, recorda que l’anterior govern també negociava, fet que considera del tot legítim, i afirma que són habituals quan un govern en minoria necessita tirar endavant els pressupostos. A continuació, s’adreça al Sr. Portabella per dir-li que totes les inversions de l’acord miren pel bé comú. Continua apel·lant novament a la responsabilitat dels grups perquè d’aquí a quatre mesos tornaran a presentar un projecte de pressupost per a l’exercici 2014. Tot seguit, agraeix al Sr. Portabella la disposició que ha mostrat sempre per negociar i consensuar, així com el fet que avui s’hagi abstingut en la votació i el control a què els sotmetrà des de l’oposició, ja que considera que és important i legítim que així ho faci. Insisteix que tenen un repte important perquè es tracta de tirar endavant un volum d’inversió força important quan ja han transcorregut alguns mesos de l’exercici pressupostari. Per acabar, apel·la novament a la responsabilitat de tots i agraeix de nou al Grup Municipal del PP que hagi mostrat la predisposició per parlar i així poder presentar a la ciutadania un volum d’inversió de 347 milions d’euros perquè Barcelona pugui seguir fent de motor i tirar endavant els reptes que té plantejats. El Sr. Colomé s’adreça a la Sra. Recasens i al Sr. Mulleras per preguntar-los per què els convoquen d’aquí a quatre mesos per pactar un pressupost quan el pressupost actual és prorrogat i pactat amb el Grup Municipal del PP. Per tant, creu que com que tenen un pacte de mandat, seria estrany que el PP no aprovés les ordenances ni el pressupost. Tot seguit, afirma que en el pressupost no hi ha els 25 milions de recerca que havien acordat per ajudar les startups i els parcs científics. Continua manifestant que la percepció que tenen els ciutadans de Barcelona és que l’alcalde i el Govern de la ciutat estan subordinats a la Generalitat i al PP, i demana cap a quin model de ciutat van. Finalment, s’adreça a la Sra. Recasens per dir-li que, gràcies a la responsabilitat del Grup Municipal del PSC durant 32 anys de govern, la ciutat és solvent i el Govern actual disposa de 1.900 milions per invertir. Per tant, li demana que deixi d’apel·lar a la responsabilitat dels grups. El Sr. Mulleras respon al Sr. Colomé que les diferències ideològiques que separen els grups municipals del PP i CiU són les mateixes que fa uns mesos, quan no es van poder pactar els pressupostos, i considera que aquest és precisament el mèrit de l’acord, el fet d’haver deixat de banda les diferències ideològiques en alguns aspectes molt importants pel bé de la ciutat. Considera que això no desprestigia la política, sinó tot el contrari, ja que els ciutadans esperen que es deixin de banda els colors polítics per treballar per ells. Detecta impotència o neguit en algunes actituds d’alguns portaveus de grups municipals, així com unes expressions que no són les adequades, i demana respecte. A més, assegura que el Grup Municipal del PP té, com a mínim, la mateixa legitimitat que els altres grups per pactar amb el Govern, tot i que sembla que a alguns els desagradi. Per acabar, quant a la inversió i la ideologia, afirma que la seva ideologia és la responsabilitat amb els ciutadans, tal com demostren amb aquest acord d’inversions. Pel que fa a les prioritats, relaciona les principals inversions 2460 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 acordades i diu que volia posar-les de manifest perquè es veiés què és el que s’aprova. El Sr. Mestre considera que les prioritats d’inversió del Govern municipal acordades amb el Grup Municipal del PP són equivocades perquè no estan orientades a garantir la cohesió social a la ciutat. Explica que el seu grup va adreçar a l’alcalde una proposta d’inversió per a aquest mandat de 1.669 milions d’euros, dels quals consideraven que durant el període 2013-2015 calia destinar 300 milions a equipaments de caràcter social i de proximitat, mentre que per a aquest 2013 xifraven que calia una inversió social de 120 milions d’euros. A continuació, assegura que les inversions globals del Govern municipal per al 2013 queden molt lluny d’aquesta xifra i explica que en aquest segon paquet d’inversions, de 93.300.000 euros, la inversió social és de 5.300.000 euros, és a dir, no arriba al 6% del total d’inversió. També posa l’exemple del total d’inversions de 2012 i 2013, en què no hi ha cap inversió programada ni executada en equipaments juvenils. Demana a la Sra. Racasens si la inversió social prevista és només aquest 6% quan hauria de ser la prioritat, i considera equivocades prioritats que hipotequen futures decisions, com ara la reforma de la Diagonal, a la qual volen destinar 17,5 milions d’euros. Creu que el Govern no té un model de ciutat i per això no hi ha coherència entre el PAM, el PIM i les inversions de 2013. Creu que el Govern pren decisions erràtiques, i posa l’exemple d’algunes reformes programades, com la de rambla Catalunya, la Via Augusta o l’avinguda Tarradellas, que no estaven recollides ni en el PAM ni en el PIM. Finalment, respon a la Sra. Recasens que prefereixen els governs que són fruit de pactes a les majories absolutes, però diu que abans hi havia pactes de govern on es pactava un programa i es compartia un model de ciutat. Ara, però, considera que no hi ha acords, sinó un mercadeig entre els grups de CiU i el PP, i creu que, si volen pactar, el lloc del Grup Municipal del PP hauria de ser al Govern i no a l’oposició. Per acabar, insisteix que el Grup Municipal de CiU i l’alcalde Trias han fet que qui decideixi realment a l’Ajuntament de Barcelona sigui el PP. El Sr. Portabella insisteix que el seu grup va votar a favor d’un PAM que ara incompleixen, i afirma que han fet un mini PAM que no ha passat pel Plenari ni per cap comissió. Respecte als acords de legislatures anteriors, respon a la Sra. Recasens que pactaven però no retransmetien els acords ni els presentaven de manera separada del Govern. També comenta que el desembre de 2012 el Grup Municipal del PP va anunciar que deixava de formar part del Govern de la Diputació i que faria una oposició ferotge, dura i sense concessions. En canvi, en comptes d’això, ironitza que quatre mesos més tard fan de portaveu del Govern de la ciutat. Per acabar, subratlla que totes les capitals són el motor econòmic del país, i afirma que Barcelona, a més de capital econòmica, és motor nacional i que en tots els moments decisius de la història del país, Catalunya i Barcelona han actuat amb lleialtat mútua i han avançat en la mateixa direcció, fet que ara, per primer cop, no passa. La Sra. Recasens s’adreça al Sr. Portabella per dir-li que nacionalisme i benestar social són dues cares de la mateixa moneda. Creu que el Sr. Portabella confronta dos processos que estan fora d’aquest debat i no està d’acord amb la seva afirmació que totes les capitals són motor econòmic, tot i que Barcelona pot i ha de ser-ho. Respon al Sr. Colomé que quan apel·lava a la responsabilitat dels grups ho feia perquè la solvència s’ha de mantenir per tal que reverteixi en progrés econòmic i social, i afirma que no entén l’un sense l’altre. Continua dient que la llista d’inversions és incontestable, i en relació amb la recerca afirma que espera que molt aviat siguin nominats per l’ESA per la incubadora d’empreses aeroespacials al Campus de la Politècnica de Castelldefels. Pel que fa al Grup Municipal d’ICV-EUiA, considera que els condueix cap a un debat perillós, i recorda que l’anterior Govern, fruit d’una planificació d’inversions i de pressupost, va fer entrar en PEF l’Ajuntament. En relació amb això, afirma que el Govern no apel·larà al dèficit zero, no tornarà a entrar en un pla d’estabilitat pressupostària i no tornarà a disparar l’endeutament. Tampoc no entén que es NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2461 parli de prioritats equivocades quan l’anterior Govern va voler iniciar un procés participatiu sobre la Diagonal. Respecte al fet que no consideri legítim l’acord amb el Grup Municipal del PP, recorda al Sr. Mestre que en l’anterior mandat també arribava a acords amb ERC mentre era a l’oposició. Per acabar, torna a expressar la satisfacció del Govern per poder mostrar-se davant de la ciutadania amb la solvència suficient per aprovar aquests 350 milions d’euros d’inversió, que donaran resposta a moltes necessitats. Insisteix que tot i que s’ha parlat d’inversions, també hi ha un pressupost prorrogat important, més els 25 milions de despesa corrent. Reitera la seva satisfacció i diu que la capital del país continua fent de motor econòmic treballant amb els territoris, amb els grups municipals i, en aquest cas, amb el PP, que ha tingut la responsabilitat de negociar i consensuar un conjunt important d’inversions per a la ciutat. S’acomiada donant les gràcies a tothom i recordant que tindran ocasió de tornar-ne a parlar perquè el procés passarà per les fases d’aprovació inicial, d’exposició pública i d’aprovació definitiva. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Colomé expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció d’UpB. S'aprova. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 18 hores i 15 minuts. 2462 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació Acta de la sessió extraordinària del dia 8 de maig de 2013, aprovada el dia 22 de maig de 2013 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 8 de maig de 2013, s’hi reuneix la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació, sota la presidència de la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Sònia Recasens i Alsina, Maite Fandos i Payà, Raimond Blasi i Navarro, Antoni Vives i Tomàs, Gerard Ardanuy i Mata, Sara Jaurrieta Guarner, Jordi W. Carnes i Ayats, Xavier Mulleras Vinzia, Míriam Casanova Doménech, Joaquim Mestre Garrido, Janet Sanz Cid, Jordi Portabella Calvete, assistits per la Sra. Míriam Cabruja i Escobedo que, per delegació del secretari general de la Corporació, certifica. També hi són presents l’Im. Sr. Jordi Martí i Grau i el Sr. Antònio Muñoz i Juncosa, Interventor General. Excusen la seva absència la Ima. Sra. Belén Pajares Ribas i l’Im. Sr. Joan Trullén Thomàs. S’obre la sessió a les 17.30 hores. Part d’impuls i control Proposició / Declaració de Grup: Dels Grups municipals del PP i d’ICV-EUiA: Única. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda: 1. Denunciar que els acords adoptats en la sessió de 27 de novembre de 2012 de Comissió de Seguiment prevista al Conveni Marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per a la promoció econòmica i consolidació de Barcelona i la seva àrea d’influència com una destinació de referència en turisme, incompleixen els pactes d’aquest conveni. 2. Instar al Govern municipal a deixar sense efecte els acords de l’esmentada Comissió de Seguiment. 3. Instar al Govern municipal a convocar, amb la màxima urgència, una nova reunió de la Comissió de Seguiment prevista al Conveni Marc per assolir uns nous acords amb la Generalitat de Catalunya, que donin compliment al Conveni, especialment en els pactes 1r i 4t. 4. Instar a la Generalitat de Catalunya a presentar un catàleg de propostes i actuacions de competència o interès municipal per fer a Barcelona en l’àmbit del compliment dels pactes del Conveni Marc en un termini de 30 dies. La Sra. Escarp anuncia que el Sr. Martí substituirà el Sr. Trullén en aquesta comissió extraordinària. Tot seguit obre la sessió. El Sr. Mulleras comença recordant que a la darrera Comissió d’Economia li van retreure que parlés de Spanair. Tanmateix, afirma que ho continuarà fent sempre que ho consideri necessari, perquè és una operació que ha costat 106 milions d’euros a l’Ajuntament i més de 200 milions d’euros públics als catalans i perquè encara queden moltes coses per saber d’aquest tema. A més, assenyala que aquesta operació fallida, impulsada pel tripartit i apadrinada per CiU, té a veure amb la devolució d’un préstec de 25 milions d’euros que l’Ajuntament va fer a la Generalitat, una devolució que qualifica de fraudulenta. Afegeix que aquesta qüestió també es podria haver tractat a la Comissió de Presidència, perquè hi podrien estar presents les persones que van firmar el conveni i podrien respondre les persones vinculades a aquesta operació. A continuació, explica que el 30 de novembre del 2011 l’alcalde de Barcelona va signar un conveni per prestar 25 milions d’euros a la Generalitat sense interessos i que el retorn del préstec es va fixar en 5 anualitats o en inversions de competència o interès municipal. Denuncia, tanmateix, que un any després l’Ajuntament dóna per liquidat el deute basant-se en obres fetes abans del conveni o en inversions que són clarament competència de la Generalitat. A parer seu, això és un frau a NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2463 Barcelona, ja que s’han deixat de banda els interessos de la ciutat per defensar els de la Generalitat. Demana, doncs, que s’anul·li la resolució d’aquest conveni, perquè l’Ajuntament ha de defensar els interessos dels barcelonins i no els de la Generalitat. A continuació, explica per què aquest conveni és un frau. En primer lloc, recorda que l’objecte del conveni signat era que la Generalitat destinés 25 milions d’euros a activitats concretes de promoció de la ciutat, però especifica que en realitat es van destinar a Spanair. En segon lloc, assenyala que es va establir que la devolució del préstec es faria mitjançant cinc anualitats o amb inversions de competència o interès municipal, però que en canvi s’ha acceptat la devolució del préstec amb les obres de la línia 5 i la línia 9 del metro i amb la construcció de residències (Via Favència, Mas Sauró i CAP Bordeta), que suposen una inversió aproximada de 29 milions d’euros. Tanmateix, subratlla que aquestes obres ja estaven fetes quan es va signar el conveni. En concret, fa referència a les residències de Via Favència i Mas Sauró, que estan finalitzades però no en funcionament, i al CAP Bordeta-Magòria, que ja estava previst en el conveni 2003- 2007. Pel que fa a les obres del metro, afirma que són competència de la Generalitat. Assegura que si el Govern central no pagués els 1.000 milions d’euros de la PIE anual que dóna a l’Ajuntament per les obres de l’AVE, el Govern municipal posaria el crit al cel, però que en canvi ha signat la resolució del conveni amb la Generalitat sense cap mena d’oposició. Qualifica la resolució d’aquest conveni de nyap i afirma que s’ha resolt d’aquesta manera a causa de la subordinació de l’Ajuntament a la Generalitat. Afegeix que finançar la Generalitat tal com està fent l’Ajuntament pot posar en perill la solvència financera de Barcelona. Assegura que l’Ajuntament ha claudicat, però adverteix que el Grup Municipal del PP no cedirà ni deixarà de defensar els interessos de Barcelona. Per això, exigeix la devolució dels 25 milions d’euros, en diners o en inversions, i que s’anul·li la resolució d’aquest conveni, per lesivitat als interessos de Barcelona i amb l’objectiu d’exigir a la Generalitat un catàleg d’inversions reals noves que donin compliment a la devolució dels 25 milions d’euros. El Sr. Mestre recorda que ni el Grup Municipal del PP ni el Grup Municipal d’ICV- EUiA no va votar a favor ni el conveni amb la Generalitat ni la modificació de crèdit que l’acompanyava i que es tramitava en paral·lel. Subratlla que el Grup Municipal d’ICV-EUiA va votar-hi en contra des del convenciment que no es produiria un retorn del préstec de 25 milions. Per això han fet un seguiment de l’aplicació i concreció dels pactes del conveni, un seguiment que ha desembocat en la convocatòria d’aquesta Comissió. Seguidament expressa la voluntat de no parlar de l’objecte del conveni, sinó estrictament del compliment dels pactes que s’hi fixaven, a partir del coneixement dels acords que la Comissió de Seguiment va adoptar el dia 27 de novembre de l’any anterior, en què es va donar per liquidat el conveni. Opina que aquests acords són la prova que durant dos anys el Govern municipal ha actuat per subordinació partidista a la Generalitat. Avança que probablement la Sra. Recasens parlarà de lleialtat institucional, però es mostra convençut que, si el president de la Generalitat no fos Artur Mas ni fos el màxim dirigent de CiU, el Grup Municipal de CiU no hauria signat aquests acords per donar compliment a aquest conveni. Assegura que el Govern municipal renuncia a defensar la ciutat i els interessos de l’Ajuntament davant la Generalitat, tal com posa en evidència la liquidació d’aquest conveni. Recorda, a més, que en la primera reunió de la Comissió de Seguiment el Govern va renunciar a reclamar un retorn per transferència i que en la segona reunió de la Comissió de Seguiment el Govern va renunciar a comprometre noves inversions de la Generalitat a Barcelona per al període 2013- 2016. Afirma, doncs, que el Govern de CiU està descapitalitzant l’Ajuntament i posant en risc la seva fortalesa i solvència amb l’objectiu de finançar la Generalitat. En aquest sentit, recorda que en el darrer Plenari la Sra. Recasens va reconèixer que el deute de la Generalitat amb l’Ajuntament ja és de 226 milions d’euros. Remarca que actualment l’Ajuntament no pot disposar d’aquests 226 milions, però subratlla 2464 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 sobretot que els 25 milions objecte de debat no els té ni els tindrà, perquè el govern municipal de CiU hi ha renunciat. A parer seu, els acords de la Comissió de Seguiment que donen per liquidat el conveni són la millor prova del que el Grup Municipal d’ICV-EUiA havia advertit durant mesos. Tanmateix, expressa la seva estupefacció perquè mai no hauria imaginat que el Govern justificaria la liquidació d’aquest conveni d’una manera tan barroera. Així doncs, denuncia que el Govern municipal ha incomplert els pactes del conveni i qualifica l’acord per liquidar el conveni amb la Generalitat d’estafa absolutament inacceptable. A més, retreu al Govern que hagi renunciat al retorn dinerari i a comprometre noves inversions de la Generalitat a Barcelona fins a l’any 2016 i que, d’aquesta manera, hagi regalat 25 milions d’euros a la Generalitat, una institució que actualment és morosa amb l’Ajuntament. Insisteix que és totalment inacceptable que l’Ajuntament hagi acceptat el retorn del préstec en compensació amb inversions que, d’una banda, són competència exclusiva de la Generalitat i que, de l’altra, estan executades o en curs d’execució. A continuació, enumera quines són aquestes inversions. En primer lloc, esmenta les urbanitzacions exteriors de la línia 5, que van costar poc més de 4 milions d’euros i que especifica que ja estaven executades. En segon lloc, fa referència a la residència de Via Favència, una obra civil que havia estat lliurada abans que Xavier Trias fos investit alcalde i que va costar pràcticament 9 milions d’euros. En tercer lloc, parla del CAP Bordeta-Magòria, una obra de més de 4 milions d’euros que s’està executant des del 30 de juny del 2012 i que s’ha anunciat com una inversió de la Generalitat que a la pràctica acabarà pagant l’Ajuntament de Barcelona. Tot seguit, torna a insistir que s’està compensant un préstec amb pressupostos liquidats o en execució de la Generalitat, cosa que, a parer seu, és una estafa. En aquest sentit, retreu al Govern municipal que tingués pressa per liquidar aquest conveni i que, en comptes de fer allò que convenia a la ciutat de Barcelona, actués de manera subordinada al Govern de la Generalitat i no tingués ni la fortalesa ni l’atreviment d’exigir allò que correspon a la ciutat. Manifesta que s’hauria d’haver aprofitat el conveni per concretar noves inversions, perquè hi ha inversions necessàries i urgents a la ciutat, com l’arribada del metro al barri de la Marina, la construcció de l’Institut Fluvià o la construcció de l’equipament de gent gran de les Casernes de Sant Andreu. Assenyala, però, que el que interessava al Govern municipal era resoldre el conveni i donar per liquidat el deute de 25 milions de la Generalitat amb l’Ajuntament. Reitera que l’Ajuntament ha regalat 25 milions a la Generalitat, raó per la qual el Grup Municipal d’ICV-EUiA ha presentat aqueta proposició conjuntament amb el Grup Municipal del PP: perquè s’ha incomplert el conveni, perquè aquest incompliment perjudica la ciutat i l’Ajuntament i perquè volen que es compleixin els pactes del conveni. Per acabar, demana a la resta de grups que votin a favor de la proposició, per deixar constància que aquest acord és perjudicial per a l’Ajuntament i que el Govern municipal ha pres una decisió lesiva per a la ciutat i contrària a l’interès municipal. El Sr. Martí, primer de tot, agraeix als dos grups municipals que hagin demanat la convocatòria d’aquesta comissió extraordinària, ja que amb la seva proposició posen en relleu una denúncia del Grup Municipal del PSC: el frau que significa acceptar el tancament del conveni que s’havia signat a finals del 2011 amb inversions fetes o compromeses amb anterioritat o a través d’altres convenis. A més, expressa la sensació que el Govern municipal, amb aquesta decisió, en certa manera fa el ridícul. Assenyala que el debat sobre el conveni ja s’ha fet i assegura que no es desdiu del suport que el Grup Municipal del PSC va donar al conveni. Tanmateix, afirma que en el tancament d’aquest conveni no es poden acceptar decisions i inversions fetes amb anterioritat a la seva signatura. Tot seguit anuncia el suport del Grup Municipal del PSC a la proposició, però expressa el desig de fer una reflexió més general. Creu que una de les qüestions més greus que viu l’Ajuntament és el creixement del deute de la Generalitat envers el consistori i recorda que el Govern municipal ha reconegut 226 milions d’euros, tot i que afirma que hi ha una part de deute no reconegut, que són les NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2465 partides en què l’Ajuntament ha hagut d’incrementar la despesa corrent per tapar forats que la Generalitat deixava com a conseqüència de les retallades. Recorda, també, que el seu grup ja ha denunciat reiteradament que no es pot acceptar incrementar el deute sense reconèixer-lo. Tot i que es mostra comprensiu amb la gravetat econòmica que travessa la Generalitat, es nega a acceptar que es vagi incrementant el deute sense explicitar-lo ni negociar com es retornaran aquests diners a la ciutat. Destaca, a més, que amb el tancament del conveni es va més enllà i directament es perdonen recursos que legítimament pertanyen a la ciutat i a l’Ajuntament, la qual cosa, des del seu punt de vista, és inacceptable i denota no només una subordinació sinó simplement que un deixa de defensar els interessos legítims dels barcelonins i, per tant, deixa de fer de govern. A continuació, llegeix intervencions de la Sra. Recasens a l’acta de la Comissió del mes de febrer del 2012, en què deia «que el calendari del retorn dels diners està fixat en el conveni» i posava de manifest «que el Govern es referma en el compromís de recuperar aquesta inversió». En relació amb aquesta afirmació, aclareix que recuperar no consisteix a acceptar coses que ja s’han fet en anys anteriors. Tot seguit, formula una sèrie de preguntes a la Sra. Recasens: 1) quantes reunions es van mantenir amb la Generalitat?, 2) quin va ser l’àmbit de debat?, 3) quina és la llista de propostes d’inversió que va fer l’Ajuntament?, 4) com va anar la negociació i en quins punts es va encallar?, i 5) com és possible que s’acceptessin despeses ja realitzades? Per acabar, anuncia que al Plenari el Grup Municipal del PSC proposarà la creació d’una comissió de control i seguiment del deute, formada pels cinc grups polítics presents al consistori, que permeti la màxima transparència. La intenció, especifica, és que, quan s’hagi d’arribar a acords polítics per exigir el retorn del deute de la Generalitat, hi hagi espai de debat i de consens suficient per poder exigir-ho amb tota la força i, així, tornar a fer de govern. El Sr. Portabella comença la intervenció fent referència al tema de Spanair, atesa la insistència del Sr. Mulleras, i afegeix que avui ha sortit una notícia al diari en què s’explica que la fallida de Spanair no va ser una fallida d’una empresa normal i que, al marge dels errors empresarials, hi va haver actuacions de l’Estat encaminades a perjudicar la companyia aèria per evitar que Barcelona es pogués convertir en un hubinternacional. Assenyala que Qatar Airways, l’empresa que es va comprometre a quedar-se una part de les accions de Spanair, ja havia reconegut anteriorment que es va fer enrere en l’operació després de la denúncia interposada a Brussel·les per la patronal de les low cost, que a l’Estat espanyol està representada per Vueling i, per tant, controlada per Iberia. A més, subratlla que ara Qatar Airways ingressa a la companyia Oneworld (on hi ha Iberia i BritishAirways) i compra el paquet d’accions a Bankia que té d’Iberia per salvar tant el banc com la companyia aèria. Conclou, doncs, que la intervenció de l’Estat queda demostrada. Encara sobre aquesta qüestió, afegeix que Caja Madrid es va gastar 457 milions d’euros per ser l’accionista majoritari d’Iberia, perquè calia un accionista fort i espanyol de referència, i recorda que ara aquests diners els estan pagant entre tots. També recorda que l’Estat va invertir 1.362 milions d’euros a Iberia. En aquest sentit, retreu al Grup Municipal del PP que aleshores no defensés que no hi hagués una intervenció pública sobre empreses privades, sinó una inversió de 6.200 milions d’euros a la T4 perquè Madrid fos l’únic hub de l’Estat espanyol, al qual l’estratègia de Spanair molestava sobradament. A continuació, expressa el convenciment que l’ofec financer de la Generalitat no és fruit de l’atzar, sinó d’una situació premeditada i buscada per part de l’Estat espanyol, d’un espoli fiscal sistematitzat i recurrent. I afegeix que, si a això s’hi afegeixen els deutes impagats i els compromisos incomplerts de Madrid, dóna com a resultat la situació en què la Generalitat no té diners per pagar. Per això, creu que les inversions d’aquesta Comissió s’han de fer en aquest context. Dit això, explica que el Grup Municipal d’UpB va votar a favor de la signatura del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i Spanair perquè estava convençut que l’operació, en què les accions es van comprar per 1 euro, tenia un valor estratègic. 2466 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 No obstant això, opina que l’acord al qual el Grup Municipal d’UpB va donar suport ha resultat ser un mal acord que no respon als interessos de la ciutat, sinó als interessos partidistes. De nou, es mostra comprensiu amb la situació d’emergència nacional, però no amb la incompetència d’un acord que és inacceptable, ja que hi predominen els interessos partidistes, a banda de presentar una gran manca de transparència. Admet que la situació del país és tan complicada que es podria titllar d’emergència nacional, però subratlla que just en aquests moments és quan és més important tenir bons gestors i, a parer seu, el Govern municipal ha actuat de manera molt deficitària. Tot seguit, s’adreça al Govern per assenyalar que avui els grups municipals del PP i d’ICV-EUiA han presentat una moció d’urgència, malgrat que el PP fa dues setmanes era el soci preferent del Govern. Afirma que el Govern s’ho ha buscat en triar uns socis amb un grau màxim de deslleialtat. Clou la seva intervenció instant el Govern a revisar la seva actuació, i constata que el moment nacional i social no passa per arribar a acords amb el Grup Municipal del PP. La Sra. Recasens demana seny, responsabilitat i coherència, ja que a parer seu els grups de l’oposició estan llançant acusacions molt greus. Pel que fa a la intervenció del Sr. Martí, dedueix que les paraules que ha citat i que li ha atribuït feien referència a la compareixença extraordinària d’Economia del 13 de febrer del 2012. Sobre aquesta qüestió, li demana especial coherència. A més, retreu a la resta de grups que facin servir paraules ofensives i també la cantarella de la submissió del Govern municipal davant els interessos de la Generalitat, perquè en opinió seva no se sustenta en res. En aquest sentit, afirma que la liquidació de l’exercici pressupostari aboca superàvit, una capacitat d’inversió de gairebé 350 milions, un estalvi brut del 19%, recursos de tresoreria de 380 milions i un pagament a proveïdors en 27 dies, indicadors que no encaixen amb els discursos dels grups de l’oposició. Tot seguit torna a demanar responsabilitat, perquè protegir la solvència de la institució —diu— és tasca de tots. Insisteix que la situació és molt complicada i que no hi ajuda fer afirmacions que puguin posar en dubte la solvència de l’Ajuntament i que puguin suggerir que els interessos partidistes es posen per sobre dels interessos de la institució. Assegura que en tot moment el Govern ha protegit els interessos municipals i ha donat compliment amb pulcritud als punts del conveni, que es va aprovar amb el vot en contra d’ICV-EUiA i l’abstenció del PP. Per això, i atès que el Grup Municipal del PSC va estar d’acord que el conveni es tanqués a través d’una Comissió de Seguiment, torna a demanar coherència. Afegeix que les inversions amb les quals s’han compensat els 25 milions d’euros són de competència o d’interès municipal i afirma que el Govern mai no ha pretès fer-ho passar tot per competències. A continuació, enumera els arguments que el Govern considera inamovibles: En primer lloc, afirma que cal assumir la realitat del país i la gravíssima situació en què es troba la Generalitat, de la qual fa responsables, també, als grups del PP i del tripartit. Aclareix al Sr. Mestre que sí, que parla de lleialtat institucional, ja que la institució de la Generalitat necessita eixugar el deute, pagar nòmines i donar resposta als serveis socials. En segon lloc, fa referència als objectius innegociables de política financera de l’Ajuntament. Afirma que la institució és solvent i demana que no es barregin conceptes, com criteris de caixa, provisions, condonació, compensació, dèficits, superàvits o deute. Per això, demana que, quan es parli de temes econòmics, es parli amb coneixement de causa i sabent del que s’està parlant. En aquest sentit, aclareix que quan es parla d’una provisió de drets de la Generalitat s’està parlant d’una expectativa i avança que a curt termini no es cobrarà de la Generalitat. A més, assenyala que l’Ajuntament, mitjançant el conveni, ha pogut tirar endavant mesures de promoció econòmica a Barcelona, i que el conveni preveia dues vies de compensació: anualitats o inversions. Tot seguit pregunta si la resta de grups creu realment que el Govern municipal actualment pot demanar a la Generalitat inversions noves a Barcelona per valor de 26 milions d’euros. Tot seguit, s’ofereix a ensenyar-li al Sr. Martí el catàleg de projectes que es va posar sobre la taula i a detallar-li les reunions que s’han mantingut, l’any de negociacions NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2467 i tot el que calgui. Especifica que es va posar sobre la taula un conjunt d’inversions i que la Generalitat va dir quines quedaven aturades, i subratlla que l’Ajuntament ha treballat perquè es tiri endavant el conveni i es desbloquegin les inversions. Justifica, doncs, que s’hagi utilitzat aquesta via de compensació. Remarca que el conveni no afecta la situació econòmica i financera de Barcelona, ja que mai no ha estat comptabilitzat com un dret pendent de l’Ajuntament. Per això, retreu a la resta de grups municipals que barregin coses i els demana que siguin més rigorosos quan parlin de temes econòmics. Pel que fa al conveni, comenta que té dos objectius: màxim rigor financer i foment del creixement econòmic. Recorda que tothom hi va estar d’acord i que es va tirar endavant amb un projecte de promoció econòmica que consistia a convertir el Prat en un hubintercontinental, garantint en tot moment la compensació a l’Ajuntament i els interessos municipals mitjançant el mateix instrument que havien fet servir governs anteriors, que van injectar molts diners —sense rescabalament— a altres institucions per tirar endavant aquest objectiu. En aquest sentit, no entén que ara exigeixin explicacions. A continuació, enumera els criteris que es van seguir per tirar endavant la compensació: 1) Obres que estiguessin en marxa des de novembre del 2011 fins a la data. Afirma que és fals que hi hagués obres acabades abans del conveni i assegura que tenen les recepcions d’obres, en què es garanteix que totes aquestes obres estaven en marxa i que, en tot cas, s’han finalitzat entre la data de signatura del conveni i l’acta de la cessió del conveni. 2) Perill d’inexecució o de retard important en l’execució d’algunes obres. En aquest sentit, torna a apel·lar a la responsabilitat de tots els grups municipals i explica que la Generalitat havia previst que determinades obres es tornessin a aturar i que l’Ajuntament va negociar que com a compensació s’acabessin alguns equipaments importants, com ara les residències de Via Favència i Mas Sauró, i el CAP Bordeta-Magòria. Admet, però, que el debat sobre la posada en marxa d’aquests equipaments ja és una altra cosa. 3) Priorització d’inversions en obres vinculades a equipaments de serveis socials, personals i assistencials públics, la qual cosa justifica l’elecció dels tres equipaments anteriors. 4) Urbanització d’espais públics en entorns conflictius, normalment per obres ferroviàries aturades en l’espai públic. Especifica les set obres escollides, per valor de 9 milions d’euros: intercanviador de l’Arc de Triomf, línia 5 Horta-Vall d’Hebron, zona de Mandri per a la L9, urbanització de Putxet-Lesseps, plaça Maragall, urbanització de les estacions de Mercabarna i urbanització de la plaça Sanllehy. Destaca, doncs, que el Govern municipal, en uns moments en què la Generalitat es troba en una situació d’extrema dificultat, està aconseguint desencallar obres i tirar endavant la ciutat de Barcelona. Per acabar, afirma que el Govern municipal ha actuat amb legítima competència, donant compliment estricte al conveni, garantint i preservant en tot moment els interessos municipals i els dels ciutadans de Barcelona. El Sr. Mulleras recorda que ja havia anunciat que la resolució del conveni posava de manifest un doble frau a Barcelona: d’una banda, que els 25 milions d’euros que la Generalitat havia de destinar a promoció econòmica i turística es van dedicar a l’operació de Spanair i, de l’altra, que els 25 milions d’euros que s’havien de tornar amb diners o amb inversions noves per a l’activitat econòmica de Barcelona s’han retornat amb obres ja finalitzades abans de signar el conveni, o amb les obres del metro, que són competència exclusiva i directa de la Generalitat. En aquest sentit, assenyala que en el DOGC del 2 de novembre del 2011 es va publicar que les obres de Via Favència ja estaven acabades, mentre que el conveni es va signar el 30 de novembre del 2011. Admet que la solvència és patrimoni de tots i que actualment aquesta solvència no està en perill. Tanmateix, creu que si segueixen aquesta dinàmica de subordinació financera a la Generalitat aviat es posarà en perill. Assegura que assumir la realitat del país no és subordinar els interessos de Barcelona a la Generalitat. En opinió seva, l’Ajuntament no pot perdonar 25 milions d’euros a la Generalitat. 2468 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Tot seguit demana rigor i sentit comú a aquells que parlen de la influència de Spanair, ja que l’aeroport del Prat sense Spanair va millor que mai i ha crescut molt més l’últim any que no pas l’aeroport de Madrid. A parer seu, és evident que l’Ajuntament de Barcelona està finançant la Generalitat —amb els 100 milions d’euros del DHUB de la plaça de les Glòries o els 25 milions d’euros de Spanair— i exigeix que l’alcalde no claudiqui en la defensa dels interessos dels barcelonins. Afirma que el Grup Municipal del PP no ho farà i que no li tremolarà la mà quan hagi de pactar amb qualsevol grup polític per defensar els interessos de Barcelona. Anuncia que avui s’aprovarà aquesta proposició perquè els grups municipals d’ICV-EUiA, el PP i el PSC hi votaran a favor. Per això, expressa el desig que el Govern municipal apliqui l’acord polític que s’aprova en aquesta Comissió, per coherència política del Govern i per la defensa dels interessos de Barcelona i dels barcelonins. Assegura que ho defensen per seny, responsabilitat i coherència, que era el que els demanava la Sra. Recasens. Tot seguit, afegeix que és possible anul·lar aquest acord, que una Administració pot revisar els seus actes administratius per evitar que siguin lesius amb els interessos de la mateixa administració. A més, afirma que el Govern té una responsabilitat amb Barcelona i amb els barcelonins i expressa l’esperança que la sàpiguen assumir. Per acabar, demana al Govern que abandoni la subordinació als interessos de la Generalitat per no posar en perill la solvència de l’Ajuntament i tanca la seva intervenció insistint que aquesta resolució ha estat un frau i una trampa. Afirma que els barcelonins no volen fraus ni trampes en els convenis de l’Ajuntament, ni tampoc governs tramposos que juguin amb els interessos de Barcelona. El Sr. Mestre recorda que han convocat aquesta comissió extraordinària els dos grups municipals que no van votar a favor d’aquest conveni. Tot seguit, especifica que el Grup Municipal d’ICV-EUiA hi va votar en contra perquè s’imaginava que tard o d’hora es trobarien amb una situació semblant a l’actual: que el Govern municipal ha renunciat a reclamar i obtenir el retorn d’aquests 25 milions prestats a la Generalitat. Tot seguit s’adreça a la Sra. Recasens, li demana que el Govern municipal governi en interès de la ciutat i li retreu que en aquest cas no ho hagi fet. Creu que si realment governessin en interès de la ciutat, amb un conveni que acaba el 2016, haurien tirat endavant una altra negociació i haurien assolit uns altres acords amb la Generalitat. Opina que si actuessin en interès de la ciutat haurien establert que la compensació dels 25 milions es fes amb anualitats de 6 milions i sosté que fins i tot es podrien acceptar noves inversions que fossin competència de la Generalitat, però d’interès municipal. Tanmateix, afirma que el Govern ha acceptat inversions ja fetes o que s’estan fent i que ha renunciat a reclamar que la compensació d’aquests 25 milions d’euros signifiqui unes inversions fins al 2016 de 6 milions anuals a Barcelona, que són inversions necessàries, compromeses i que la Generalitat ha de fer. No obstant això, assegura que el Govern municipal no ho ha fet perquè no vol fer-ho, perquè l’alcalde de Barcelona és incapaç d’exigir que la Generalitat compleixi, com a mínim en part, els compromisos que té amb Barcelona i respongui dels pactes que signa. Conclou, doncs, que el Govern municipal ha posat el seu interès partidista per davant de l’interès de la ciutat. Reitera que no retornar els 25 milions a la ciutat és una estafa i retreu a la Sra. Recasens que acusi els grups de l’oposició de fer servir una cantarella, ja que el que presenten són fets prou clars i evidents. També li retreu que faci afirmacions falses i recorda que el Grup Municipal d’ICV-EUiA era al Govern quan es va lliurar la residència de Via Favència i que, per tant, sap que l’obra va acabar abans del maig del 2011, és a dir, abans de les eleccions. Reclama, doncs, seriositat. Dit això, insisteix que l’acord al qual ha arribat la Comissió de Seguiment per compensar els 25 milions és una estafa i contrari a l’interès municipal i afirma que l’única decisió responsable que pot prendre l’Ajuntament és deixar sense efectes els acords de la Comissió de Seguiment del 27 de novembre del 2012 i tornar a obrir una negociació per assolir uns nous acords que garanteixin de debò que es retornen els 25 milions d’euros que es van prestar a la Generalitat. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2469 El Sr. Martí assegura que ha arribat a la Comissió preocupat per la situació fruit del conveni i que se n’anirà encara més preocupat després d’escoltar la Sra. Recasens, que, a parer seu, ha actuat com a directora general de la Generalitat i no com a tinenta d’alcalde. Li indica que, quan un responsable polític del Govern signa una cosa, li toca exigir que es compleixi, sigui qui sigui qui es trobi a l’altra banda de la taula. També pregunta a la Sra. Recasens si realment creu que entre el novembre del 2011 i el novembre del 2012 es van gastar 29 milions d’euros en totes les obres a què ha fet referència. Sobre el cas concret de la residència per a discapacitats psíquics de Mas Sauró, es mostra convençut que el novembre del 2011, si no estava acabada, només hi faltaven alguns retocs i assegura que no pot ser que els gairebé 8 milions d’euros que justifica s’hi hagin gastat durant un any. Assegura que la Sra. Recasens comptabilitza tota la inversió feta durant quatre anys, tal com fa amb la residència de Via Favència, i que això és enganyar els barcelonins. A parer seu, val més rectificar i dir que aquesta acta és un error i tornar a començar que intentar fer passar bou per bèstia grossa. A més, es mostra convençut que és impossible que convencin ningú que això no és un frau. En resposta a la invitació de la Sra. Recasens a parlar del tema de Spanair, subratlla que el Grup Municipal del PSC ha estat i està compromès amb la internacionalització del Prat, tal com demostren les seves gestions en els temes de la tercera pista, les inversions, la gestió descentralitzada, l’aposta perquè hi hagués una companyia de bandera situada a l’aeroport del Prat... Tanmateix, assenyala que avui no es discuteix sobre l’aeroport del Prat, sinó sobre complir els acords i no subordinar-se al Govern de la Generalitat. Pel que fa a la solvència, recorda que no és fruit només de la gestió del Govern municipal durant el darrer any i mig llarg, com tampoc la lamentable situació de la Generalitat és responsabilitat única del president Mas, ja que hi ha un dèficit fiscal que s’arrossega respecte al finançament procedent d’Espanya i que els situa en una situació d’emergència nacional. Ara bé, adverteix que, si el Govern municipal continua en aquesta línia, l’Ajuntament no trigarà a tenir indicadors negatius, perquè una cosa és que la Generalitat degui diners i una altra és perdonar el deute. Assegura que la provisió de 136 milions d’euros és el primer pas per perdonar aquests diners igual que han fet amb aquests 25 milions, la qual cosa, a parer seu, situa la perspectiva de la salut financera municipal en un horitzó de gravetat. Per tot això, proposa crear una comissió de control i seguiment del deute per poder discutir aquests temes cada mes i demana el suport dels altres grups municipals quan el Grup Municipal del PSC presenti la proposta al Plenari. Assegura —arran de les intervencions anteriors— que cap dels grups de l’oposició no es refia que el Govern municipal defensi els interessos de Barcelona i posa com a exemples les declaracions de l’alcalde, que d’afirmar el 2012 que serien molt exigents i rigorosos i que, si calia, portarien la Generalitat a un contenciós i als tribunals, va passar a esgrimir com a excusa el marge de solvència de l’Ajuntament i finalment a declarar-se perplex per la resolució del conveni que avui els ocupa, alhora que admetia que no hi havia marxa enrere. Clou la intervenció oferint el suport del seu grup si el Govern de CiU torna a l’escenari en què l’alcalde exigia el retorn de tot el deute de la Generalitat arribant fins on calgués. El Sr. Portabella vota a favor d’aquesta proposició, d’una banda, perquè creu que el Govern és víctima de l’acord amb el Grup Municipal del PP i, de l’altra, perquè aquest acord és indefensable si no s’accepta la premissa —que el Grup Municipal d’UpB no està disposat a acceptar— que la Generalitat ha decidit declinar qualsevol intervenció en territori barceloní. Es nega a acceptar que la Generalitat defugi les seves responsabilitats a la capital del país. Afegeix que aquest acord no aporta cap benefici a la ciutat i que el Govern municipal té l’obligació de defensar la ciutat fins a l’últim alè. A més, assegura que hi havia altres opcions. Tot i que es mostra comprensiu amb la situació d’ofec de la Generalitat i amb la dificultat d’una negociació d’aquest tipus, suggereix que es podria haver canviat aquest deute de la Generalitat per accions futures de la Generalitat a Barcelona. Reconeix que si actualment es 2470 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 demanen a la Generalitat aquests 25 milions, en forma de diners o d’inversions, la resposta serà negativa, i també admet que no es bescanviïn edificis, atesos els importants problemes de tresoreria. Tanmateix, critica que el Govern municipal no hagi fet un conveni en què s’adquireixin accions futures. Posa com a exemple la Model, el 25% de la qual és de la Generalitat. Explica que la Generalitat pensa pagar una part del trasllat de la Model amb els beneficis que obtingui de vendre i de posar-hi un hotel. Suggereix que l’Ajuntament es quedi aquest 25% de la Model per quan facin les obres. Proposa, doncs, que l’Ajuntament bescanviï el deute per actius de futur que la Generalitat té a la ciutat. Amb aquesta acció —afirma—no es posa la Generalitat contra la paret perquè doni els diners ara i l’Ajuntament disposaria de la valorització del sòl i tindria actius per poder pagar la part que li correspon de la Model. Assegura que d’exemples com aquest en podria fer un corol·lari inacabable. Manifesta que això és el que s’hauria d’haver fet en lloc d’acceptar un acord inexistent, ja que senzillament la Generalitat compta dues vegades el que ha invertit, una per la seva obligació i l’altra com a pagament de deute. Per això, perquè l’acord no és acceptable, ni tampoc ho és l’acord a què el Govern municipal ha arribat amb el Grup Municipal del PP, vota a favor de la proposició. A més, recorda que és la sisena vegada que en 14 mesos es parla de Spanair en aquesta comissió. La Sra. Recasens creu que avui tots estan una mica incòmodes i que han fet veure que són aquí perquè un altre grup els hi ha portat, que parlen d’una cosa de la qual en realitat no volen parlar. Tanmateix, assenyala que tots han unit vots i han tirant endavant una proposició. Amb relació a les residències, afirma que el Govern municipal ha acceptat les dates de recepció que en el seu moment GISA i ara Infraestructures.cat van presentar en les certificacions d’obres per compensar totes aquestes inversions. Tot seguit, s’adreça al Sr. Mulleras per aclarir-li que el concepte condonar és molt diferent del concepte compensar. També s’adreça al Sr. Martí per retreure-li que el Govern anterior ni tan sols tenia conveni en el cas del DHUB. La Sra. Escarp interromp la intervenció per aclarir-li al Sr. Martí que, ja que ha estat interpel·lat directament, tindrà la paraula després de la Sra. Recasens. La Sra. Recasens demana al Sr. Martí que no doni lliçons del que és lligar inversions amb una altra Administració i que després no es compleixin, i recorda que el Govern del Sr. Martí va tirar endavant el DHUB sense que els 60 milions d’euros d’aquest equipament estiguessin reconeguts ni pressupostàriament ni amb anualitats. A continuació, s’adreça al Sr. Portabella i li indica que ja hi ha inversions futures: 50 equipaments socials, 10 equipaments educatius i 40 equipaments sanitaris. Recorda, tanmateix, la situació en què es troba la Generalitat en aquest moment i assegura que en aquestes circumstàncies el Govern municipal no pot demanar inversió nova a la Generalitat. Reitera que en el conveni es deia molt clar que la Comissió de Seguiment fixaria uns criteris i tancaria aquest conveni i que el Grup Municipal d’UpB hi va estar d’acord. Remarca que el criteri era que Govern municipal no demanaria a la Generalitat que endegui obra nova, tot i que, d’una banda, es va decidir una part d’obra nova per tapar forats provocats per les obres de les línies 5, 3 i 9 de metro i, de l’altra, acabar unes residències. Tot seguit es mostra disposada a parlar dels percentatges que faltaven per acabar en les obres, però ressalta que el més important és tenir acabat un equipament que fins aleshores estava aturat. Pel que fa a la solvència, afirma que el que sí que és obra del Govern és eixugar el dèficit acumulat de 781 milions d’euros que el Govern anterior va deixar. Subratlla, doncs, que el Govern actual ha reconegut la solvència, però que també ha fet els deures. Per acabar, reitera que el Govern ha donat compliment a un conveni legítim aprovat pel Ple de l’Ajuntament en el qual es pactaven i s’acordaven els mecanismes per donar compliment al conveni mitjançant la compensació d’inversions, d’interès o de competència municipal. Afirma que en tot moment s’ha actuat al mil·límetre i protegint els interessos públics dels ciutadans de Barcelona, de la qual cosa el Govern vol deixar constància. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2471 El Sr. Martí, quant al DHUB, es mostra sorprès que el Govern no perdi cap oportunitat per atacar un dels projectes que al seu parer tanca els grans equipaments culturals de la ciutat. En aquest sentit, recorda que el disseny és fonamental per a Barcelona i que ha estat una de les marques indiscutibles que ha aportat valor a la marca internacional de la ciutat. Tot seguit rebat l’afirmació que no hi hagués conveni. Assegura que hi havia un conveni a través del qual l’Ajuntament de Barcelona va passar la titularitat del Palau Reial a la Generalitat i, a canvi del traspàs, la Generalitat es comprometia a pagar dos terços de la construcció del DHUB i el trasllat del col·lector, una de les obres infraestructurals més grosses que calia fer per remodelar la plaça de les Glòries. Afegeix que aquest conveni significa que el deute és viu i està reconegut per la Generalitat, i que se n’ha de reclamar el cobrament. En aquest sentit, adverteix que si el Govern municipal s’inventa algun sistema per perdonar aquest deute ho denunciaran de la mateixa manera que avui, perquè estan parlant del compliment dels acords i estan demanant que el Govern exigeixi a la Generalitat que retorni fins a l’últim euro del deute. A continuació, diu que comprèn que la situació de la Generalitat és complicada i que probablement això voldrà dir renegociar terminis i buscar fórmules perquè el retorn es faci de la manera més adequada possible, però rebutja la idea de renunciar, perdonar i regalar recursos dels barcelonins a la Generalitat. El Sr. Portabella es mostra decebut per la poca capacitat de comprensió de la Sra. Recasens. Aclareix que no li demana que comprometi obra nova, sinó que es quedi amb els actius que té la Generalitat a Barcelona i que ara no té capacitat d’activar. Afegeix que aquests actius no tenen valor econòmic per a la Generalitat i que en canvi per a l’Ajuntament és important tenir-los, perquè es traduiran en diner quan s’executi l’obra. Aclareix que no demana que s’executi ara, però assegura que quan s’executi l’obra els diners es multiplicaran, la qual cosa —a parer seu— és una penyora que la Generalitat ha de poder pagar per no poder complir el conveni. El Sr. Mestre, primer de tot, agraeix els vots favorables dels grups municipals del PSC i d’UpB. Tot seguit, s’adreça a la Sra. Recasens i li diu que la situació és clara, perquè l’Ajuntament s’ha pronunciat i ha dit que l’acord que va signar el Govern municipal amb la Generalitat en el marc de la Comissió de Seguiment del mes de novembre del 2012 és inacceptable, ja que no s’han complert els pactes del conveni i l’acord és contrari a l’interès municipal. Subratlla que ho han dit els 27 regidors i regidores de l’oposició, del total de 41 regidors i regidores de la corporació. A continuació, reclama que el Govern municipal anul·li els acords que es van adoptar el 27 de novembre amb la Generalitat, s’assegui de nou amb els representants de la Generalitat, negociï una nova compensació dels 25 milions d’euros que l’Ajuntament va prestar a la Generalitat en el conveni de novembre del 2011, assoleixi un acord en aquest sentit i, en definitiva, actuï en interès de la ciutat. Per acabar, expressa l’esperança que el Govern ho faci en aquesta segona oportunitat i adverteix que, si no ho fa, li ho reclamaran. El Sr. Mulleras agraeix, d’una banda, els vots favorables dels grups municipals d’UpB i del PSC i, de l’altra, que la Sra. Recasens hagi vingut a donar la cara, perquè ni va signar el préstec ni va signar la resolució del conveni. Tot seguit, pregunta a la Sra. Recasens què pensa fer per donar compliment a la proposició que s’ha aprovat i, en nom del Grup Municipal del PP, li demana que l’Ajuntament defensi els interessos dels barcelonins, la qual cosa significa anul·lar l’acord de resolució en què l’Ajuntament de Barcelona ha perdut 25 milions d’euros i demanar a la Generalitat un catàleg d’inversions per complir el conveni. Demana, així mateix, que l’Ajuntament deixi de fer de banc bo de la Generalitat per evitar que la insolvència de la Generalitat sigui la insolvència de l’Ajuntament. Finalment, insisteix que el Grup Municipal del PP no cedirà ni claudicarà en la defensa dels interessos dels barcelonins, tal com ha fet fins ara en totes les seves accions a l’Ajuntament, perquè, a parer seu, la defensa dels interessos dels barcelonins ha de ser la primera obligació i la responsabilitat de qualsevol regidor de Barcelona. 2472 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 La Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Martí Grau expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 19 hores. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2473 Comissió de Seguretat i Mobilitat Acta de la sessió del dia 18 d'abril de 2013, aprovada el dia 23 de maig de 2013 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 18 d'abril de 2013, s'hi reuneix la Comissió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de la Ima. Sra. María Elisa Casanova Doménech. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Eduard Freixedes i Plans, Mercè Homs i Molist, Raimond Blasi i Navarro, Assumpta Escarp i Gibert, David Escudé i Rodríguez, Pilar Díaz López, Immaculada Moraleda i Pérez, Alberto Villagrasa Gil, Oscar Ramírez Lara, Joaquim Mestre Garrido, Isabel Ribas Seix, Joan Laporta i Estruch, assistits per la Sra. Ester Solana i Grasa, que actua per delegació del Secretari General de la Corporació i certifica. També hi són presents els Srs.: Adrià Gomila Civit, director de Mobilitat, i Josep Maria Fontclara Brugarola, director de Bombers de Barcelona. Excusa la seva absència la Ima. Sra. Francina Vila i Valls. S'obre la sessió a les 9,30 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 15 de març de 2013, que adjudica a Gefosa, SL el contracte de la manutenció i retirada de fems dels contingents equí i caní de la GUB, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 290.712,54 euros. 2. Del gerent municipal, de 3 d'abril de 2013, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió derivada de la participació en projectes internacionals, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 48.339,50 euros. Acords de la Comissió de Govern de 6 de març de 2013: 3. Iniciar, d'acord amb els articles 22 i 109.1 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, l'expedient de contractació de serveis que té per objecte el manteniment preventiu i correctiu de les instal·lacions de la xarxa semafòrica per a la regulació del trànsit de la ciutat, desglossat en dos lots, vist l'informe de la Direcció de Serveis de Mobilitat que s'adjunta, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat del contracte. Autoritzar la despesa d'aquest contracte per un import d'11.338.805,70 euros (dels quals 9.370.913,80 euros corresponen l'import net i els restants 1.967.891,90 euros a l'IVA al 21%), amb càrrec als pressupostos i les partides indicats en aquest mateix document, amb el desglossament següent: Lot 1 (cantó Llobregat), per un import de 6.161.111,88 euros IVA inclòs i Lot 2 (cantó Besòs), per un import de 5.177.693,82 euros IVA inclòs. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos municipals. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques. Convocar, per tramitació ordinària i mitjançant procediment restringit, els empresaris interessats en la licitació d'aquest contracte, de conformitat amb el que disposa l'article 162 i següents del TRLCSP. Facultar la 2474 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Mesa de contractació que es constitueixi en aquest procediment restringit per portar a terme la selecció dels licitadors que hagin de passar a la següent fase un cop comprovada la personalitat i solvència dels sol·licitants, i remetre la invitació als seleccionats per tal que presentin les seves proposicions en el termini previst. Facultar el Regidor de Mobilitat per la designació de les persones que formaran part del Comitè d’experts previst a la clàusula 10 del plec de clàusules administratives particulars. Donar compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. 4. Iniciar, d'acord amb els articles 22 i 109.1 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, l'expedient de contractació de serveis que té per objecte el manteniment, reparació i operació d'instal·lacions del Centre de Control de Trànsit de la ciutat de Barcelona, vist l'informe de la Direcció de Serveis de Mobilitat que s'adjunta, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat del contracte. Autoritzar la despesa d'aquest contracte per un import d'1.836.787,51 euros (dels quals 1.518.006,21 euros corresponen l'import net i els restants 318.781,30 euros a l'IVA al 21%), amb càrrec als pressupostos i les partides indicats en aquest mateix document. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos municipals. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques. Convocar, per tramitació ordinària i mitjançant procediment restringit, els empresaris interessats en la licitació d'aquest contracte, de conformitat amb el que disposa l'article 162 i següents del TRLCSP. Facultar la Mesa de contractació que es constitueixi en aquest procediment restringit per portar a terme la selecció dels licitadors que hagin de passar a la següent fase un cop comprovada la personalitat i solvència dels sol·licitants, i per remetre la invitació als seleccionats per tal que presentin les seves proposicions en el termini previst. Facultar el Regidor de Mobilitat per la designació de les persones que formaran part del Comitè d’experts previst a la clàusula 10 del plec de clàusules administratives particulars. Donar compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acords de la Comissió de Govern de 13 de març de 2013: 5. Iniciar l'expedient per a la contractació del servei de suport d'atenció telefònica integral per a trucades d'emergència als núm. 092, Guàrdia Urbana, i 080, Servei de prevenció, extinció d’incendis i salvament, així com trucades administratives al 932915092 i al 932915353, dels mateixos serveis de l'Ajuntament de Barcelona, amb núm. de contracte 13001045, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 3.028.396,04 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar la despesa de l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 2.502.806,64 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 525.589,40 euros, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual; donar compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. 6. Aprovar, d’acord amb l’article 279 de la Llei de contractes del sector públic i la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, la pròrroga de nou mesos i tretze dies, a partir del 19 de març de 2013 i fins al 31 de desembre de 2013, del contracte de serveis núm. 10003258 que té per objecte l'assistència tècnica a la Direcció de Serveis de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona per a la realització de tasques de pressa de dades, d'anàlisi dels problemes de mobilitat urbana i de planejament de la mobilitat a la ciutat de Barcelona durant els anys 2011 i 2012, per un import de 189.895,38 euros (dels quals 156.938,33 euros corresponen l'import net i els restants 32.957,05 euros a l'IVA al 21%), adjudicat a Desarrollo, Organización y Movilidad SA, NIF A61722740, per resolució del Gerent NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2475 Municipal de 8 de març de 2011. L’import inclou una rebaixa de tres punts en la base imposable de l’adjudicació inicial. Autoritzar i disposar contra les consignacions pressupostàries que s’indiquen en aquest document les esmentades despeses. Requerir l'adjudicatari perquè en el termini màxim de quinze dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d'aquesta resolució, procedeixi al reajustament de la garantia per un import de 7.846,92 euros i per tal que comparegui en el termini màxim dels deu dies següents a la data del dipòsit per formalitzar la pròrroga del contracte el dia i hora que s'indiqui. Donar compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Mobilitat al sector nord del barri Gòtic. El Sr. Gomila, director de Mobilitat, assenyala que, d’acord amb el que es va pactar a la sessió anterior de la comissió, informarà dels diferents treballs que s’han dut a terme pel que fa a la mobilitat en el sector nord del bari Gòtic, exposarà quina era la situació inicial un any i mig enrere, quan es van iniciar aquests treballs, els interlocutors amb qui han treballat, les diferents alternatives estudiades, la situació actual i les previsions de futur. Seguidament, es fa palesa que l’element principal que condiciona la zona de la plaça de Catalunya i el Portal de l’Àngel és, d’una banda, la gran afluència de vianants, i, de l’altra, una tipologia de carrers de nucli antic amb forta presència comercial, la qual comporta un trànsit de mercaderies important. En aquest sentit, pel que fa a la distribució de mercaderies, indica que hi ha bàsicament dues vies d’entrada, una des de la Rambla, pel carrer Canuda, i l’altra pels carrers Magdalenes, Duran i Bas i la plaça dels Peixos, punt en el qual conflueixen les dues vies. Pel que fa a les vies de sortida, una seria el Portal de l’Àngel fins a la plaça de Catalunya, o bé pel carrer Comtal o Santa Anna; l’altra seria en sentit mar i sortir pels carrers de Sagristans, Capellans, Joaquim Pou o Portaferrissa. Destaca que aquests carrers no són solament vies d’entrada i sortida, sinó també punts on els vehicles de distribució s’aturen per efectuar la descàrrega, i remarca que, sobre el plànol, les vies d’entrada són marcades en vermell i les vies de sortida en verd. A continuació, esmenta que, per tal de fer conviure aquests dos usos intensius de la zona, s’ha fet una regulació horària per a la distribució de mercaderies en dues franges, una abans de les onze del matí i l’altra de tres a cinc de la tarda, de manera que no coincideixi amb les hores de màxima afluència de vianants. Tot seguit, se centra en un dels punts que han estudiat amb més detall, que és l’accés pel carrer Magdalenes. Informa que, a la franja horària de sis a onze del matí, diàriament hi entra una mitjana de 3.700 vehicles, dels quals 1.500 són de distribució de mercaderies, i, atès que la malla de carrers és limitada, es crea un problema, per a la solució del qual s’han estudiat diverses alternatives. Una primera, indica, seria fer que l’entrada sigui per Joaquim Pou, invertint-ne el sentit, i que la sortida sigui per Magdalenes, cap a la Via Laietana. Això implica habilitar un tram del carrer dels Arcs perquè sigui de doble sentit. Però, atès que són carrers de plataforma única, aquesta solució genera problemes al carrer de Ripoll, que és un carrer molt estret i s’estaria forçant que hi passessin més vehicles, i també als carrers de Capellans i de Sagristans, on hi ha una pilona que actualment és de sortida de la zona de vianants i es tractaria de fer-la d’entrada. Però recorda que aquesta alternativa ja s’havia provat anteriorment i causava molts de problemes de gestió perquè s’hi crea un cul-de-sac. Una segona opció apunta que seria invertir el sentit de circulació del carrer Comtal de manera que aquest es pogués afegir a la ruta d’entrada des de Via Laietana, però considera que aquesta alternativa també crea problemes perquè implicaria que en alguns punts hi hagués vehicles circulant en doble sentit. 2476 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 La tercera opció seria fer que el Portal de l’Àngel fos una via d’entrada des de la Plaça de Catalunya–amb dues variants, que consistirien a invertir el sentit de circulació de Duran i Bas i a no invertir-lo–, però considera que aquesta alternativa planteja diversos problemes. El primer és que implica més volum de trànsit al carrer del Arcs, per on actualment només passa el trànsit que es dirigeix a la part baixa del Portal de l’Àngel; aleshores, si s’inverteix el sentit del carrer Duran i Bas per fer una segona via de sortida, s’aconsegueix que no tot el trànsit hagi de passar pel carrer dels Arcs, però això implica passar pel carrer de Ripoll, que, recorda, és un carrer especialment estret. El segon problema, afegeix, és la gestió del punt d’entrada a la plaça de Catalunya amb Portal de l’Àngel, que és zona de parada d’autocars discrecionals, parada de múltiples línies d’autobusos i parada de taxis. Indica que per controlar l’accés per aquest punt es requeririen unes instal·lacions físiques, una espècie de barrera, que interferiria amb la gran afluència de vianants que hi ha a la zona, a més que es crearia una cua de vehicles esperant que fos l’hora d’entrar. Per aquests motius, informa van descartar aquesta alternativa. Finalment, apunta que la darrera opció consisteix a no canviar sentits de circulació però sí augmentar el nivell de pacificació del trànsit al carrer de Magdalenes, i que s’ha treballat amb el districte, amb representants veïnals i amb consultors. Afegeix que aquesta opció consta de dues fases, la primera de les quals s’està executant, i que consisteix a eliminar els camions de distribució de mercaderies que circulen pel carrer de Magdalenes en l’horari que la pilona és a dalt. Per tant, els vehicles que accedeixen a la zona continuen entrant pels carrers da la Canuda i Magdalenes, però, quan la resta de carrers pugen les pilones, a partir de les onze, el que es pretén és que aquest carrer també tingui el caràcter de zona de vianants, cosa que fins ara no passava. Puntualitza que el transportista que arribava tard entrava pel carrer de Magdalenes i pujava pels carrers de Capellans i Sagristans, i feia la distribució amb carretons, i ara s’evita perquè s’ha prohibit l’accés als vehicles de més de dos metres d’alçada en horari en què la pilona és a dalt mitjançant un sistema automàtic d’ascensió, la qual cosa ha suposat una reducció de trànsit dels 1.500 vehicles que hi passaven diàriament a 1.100 i, per tant, s’ha reduït un 26 %. D’altra banda, exposa que també es pretén reduir la velocitat dels cotxes. Per a tal fi, informa que ja han posat la senyalització i que la urbanització és de plataforma única, i que properament faran una xicana a l’angle del la Via Laietana i el carrer de Magdalenes, a més d’instal·lar elements més convencionals reductors de velocitat. Conclou assenyalant que des del districte i des de Mobilitat continuaran aquest procés compartint el seguiment de les actuacions i dels resultats amb els representants veïnals. El Sr. Escudé agraeix al Sr. Gomila la presentació de l’informe, però, si bé no discuteix que el govern hagi pres aquesta decisió perquè entén que el govern ha de prendre decisions i executar-les, es queixa que els elements tècnics que han donat lloc a la decisió no constin a l’informe. Així mateix, critica que no s’hagi parlat realment amb els veïns perquè entén que a l’hora de prendre la decisió no se’ls ha tingut en compte. En aquest punt, saluda el senyor Pozo, que és present en la sessió. En tot cas, manifesta que els 1.102 vehicles que circulen pel carrer de Magdalenes s’han de reduir encara més. En aquest sentit, creu que abans de prendre cap decisió s’haurien d’asseure amb els representants veïnals i amb els comerciants perquè entén que els elements de reducció de la velocitat no haurien de ser els que es plantegen, atès que el soroll que provoquen en passar-hi 1.102 vehicles de mercaderies i 3.700 vehicles diaris acaba sent esquizofrènic per als veïns. Per tant, emplaça el govern a trobar una solució diferent. El Sr. Vilagrasa saluda el president de l’Associació de Veïns del carrer de Magdalenes, senyor César Pozo. Seguidament, admet que la proposta presentada és una petita millora, però es mostra escèptic sobre la manera com es vol executar. En aquest sentit, indica que si diàriament circulen per la zona 3.700 vehicles, un 30 % dels quals és com a mínim de vuit metres, això vol dir que realment hi havia un problema de mobilitat, un problema que s’ha allargat en el NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2477 temps, i en culpa el govern anterior. Insisteix que cal més diàleg i fer responsables a cada carrer o a la zona de les seves mercaderies. Seguidament, comenta la proposta de l’entrada nocturna pel Portal de l’Àngel i entén que s’ha explicat poc. Manifesta que el gran problema és la càrrega i descàrrega al Portal de l’Àngel, la gran majoria de la qual passa pel carrer de Magdalenes amb camions de més de dos metres d’alçada i més de vuit metres de llarg, i que, per tant, cada zona pot assumir el cost de la càrrega i descàrrega. Creu, doncs, que s’ha de parlar amb els operadors i els comerciants i dir-los que això s’ha de fer de sis a vuit del matí, i proposa crear un centre logístic de repartiment de mercaderies atès que hi ha zones prou amples per fer-ho, com ara el Portal de l’Àngel, la Catedral, o el carrer Francesc de Moura. D’altra banda, veu positiva la illeta que es vol crear a la confluència del carrer Comtal amb Via Laietana, que es pot realitzar gràcies al pacte d’inversions amb l’aportació del Partit Popular i el govern actual de la ciutat. Tanmateix, demana que s’escolti més els veïns perquè creu que aquests no veuen bé les bandes rugoses, atès que en un carrer tan estret el soroll es pot multiplicar per tres o per quatre respecte d’un carrer més ample, i entén que caldria buscar uns altres elements. Finalment, manifesta que veu relativament amb bons ulls l’opció número quatre i canviar els horaris de càrrega i descàrrega, però, tot i admetre que és un tema difícil per l’entramat complicat de carrers del nucli antic, insisteix que cada carrer o grup de carrers hauria d’assumir la càrrega i descàrrega de les seves mercaderies, i que un carrer que no fa cinc metres d’ample no hagi d’assumir les molèsties i el soroll del pas del transport i la logística, com durant molts anys ha sofert el carrer de Magdalenes. El Sr. Mestre agraeix al Sr. Gomila la presentació de l’informe, el qual entén que respon a una problemàtica real que existeix en aquesta àrea del barri Gòtic, a les queixes i demandes que han fet els veïns i comerciants de la zona –i en aquest punt aprofita per saludar el Sr. Pozo–, i respon també a diverses iniciatives que han portat a la comissió els grups de l’oposició, concretament el Grup d'Iniciativa Verds - Esquerra Unida i Alternativa, que el mes de gener van demanar al govern municipal que en el termini de tres mesos presentés un projecte de pacificació del trànsit al carrer de Magdalenes i el seu entorn, i lamenta que el prec no fos acceptat pel regidor de Mobilitat, senyor Freixedes. Finalment, entén que l’informe també respon a una proposició que va presentar el mes de març el Grup Municipal Socialista, que va tenir millor sort que el prec d’Iniciativa, que instava el govern municipal a presentar en el termini de dos mesos un pla de mobilitat del sector de barri Gòtic. Entrant en l’informe, diu que la descripció de la situació fa prou evident la problemàtica real pel que fa a la mobilitat de la zona, sobretot a la càrrega i descàrrega de mercaderies, amb tot un seguit de dades que indiquen amb molt detall la composició i les característiques dels vehicles que entren pel carrer de Magdalenes. En aquest sentit, assenyala dues qüestions que per al seu grup no queden resoltes prou satisfactòriament. La primera és que no hi ha una descripció dels avantatges i inconvenients de cada una de les quatre propostes analitzades i, per tant, desconeixen amb detall quins són els estudis que s’han fet i les consideracions que hi ha darrere de cada una de les alternatives considerades pel l’Àrea de Mobilitat, si bé reconeix que en la seva intervenció el Sr. Gomila ha resolt en part aquesta manca d’informació. Tanmateix, considera que falta més consistència per justificar per què es descarten unes alternatives i s’opta per l’opció quarta, i insisteix que voldrien conèixer amb més profunditat les dades i estudis que han portat a la decisió final. Pel que fa a l’opció que proposa el govern, manifesta que tenen diversos dubtes, alguns de més importants i d’altres de menors. Així, doncs, demana saber, a part de la solució proposada, quines estratègies pensa impulsar el govern municipal perquè els nous itineraris, sobretot l’entrada nocturna pel Portal de l’Àngel, siguin utilitzats pels distribuïdors i que això signifiqui realment una disminució del nivell de trànsit pel carrer de Magdalenes. D’altra banda, tot i que coneixen el volum de vehicles que hi circulen actualment i la reducció que s’ha produït, també voldrien saber arran d’alguna de les mesures que s’han implantat, voldrien saber quins objectius es fixa el govern en relació amb el nombre de vehicles que han de 2478 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 circular en el futur per aquesta zona. També voldrien saber, pel que fa a l’entrada nocturna pel Portal de l’Àngel, si implica que començarà a les 20.30 h i acabarà a les 11 del matí o si començarà més tard, atès que els comerços de la zona solen tancar entre les nou i les deu de la nit, i que hi ha una circulació molt gran de vianants. A més, pregunta com pensen resoldre la circulació en doble sentit durant aquest horari nocturn perquè, si bé hi ha zones més amples, a mesura que s’avança són cada vegada més estretes. Així mateix, creu que hi pot haver un problema amb els vehicles més grans que entrin des de muntanya en direcció a mar pel que fa a la sortida, i demana com es preveu que descarreguin més a baix dels carrers de Santa Anna o Comtal. I, finalment, formula una pregunta molt concreta en relació amb la pàgina 15 de l’informe, sobre la reurbanització del triangle Via Laietana - Comtal, en el sentit de si es mantindrà o no la zona d’aparcament de motos. Per acabar, creu que no hauria estat sobrer incloure en la part de l’informe on es fa la relació d’activitats i reunions amb veïns i comerciants, les iniciatives de l’oposició referents a aquesta problemàtica, com a mínim les del seu grup i les del Grup Socialista. Així mateix, manifesta que els veïns i veïnes i comerciants de la zona, a part d’adreçar-se al govern i als tècnics i tècniques municipals, han tingut relació amb els consellers i conselleres de tots els grups municipals del Districte de Ciutat Vella. En segon lloc, considera que la solució que es proposa hauria de ser discutida i acordada amb els veïns i comerciants de la zona. I, finalment, tot i que no té a veure amb mobilitat però sí amb el barri Gòtic, i aprofitant que hi ha la regidora del districte, insisteix que, pel que fa al manteniment de l’espai urbà i en concret de la pavimentació, observen que des de l’any 2011 hi ha un dèficit de manteniment de l’espai urbà, de carrers i voreres en el conjunt de la ciutat però especialment en aquesta zona, ja sigui en carrers on hi ha panots o en carrers on hi ha lloses, perquè la circulació intensa de vehicles pesants provoca el trencament de lloses i un desgast molt accelerat de la pavimentació. Per tant, els sembla que les solucions de mobilitat han d’anar acompanyades dels estudis corresponents de la resistència de la pavimentació al pes i al desgast. El Sr. Laporta agraeix la presentació de l’informe que ha fet el Sr. Gomila. Recorda que, com es va dir a l’anterior comissió, el problema de la logística de mercaderies del barri Gòtic no és tant per on passen els camions, sinó que ja no hi haurien d’entrar, i entén que la distribució s’hauria de fer de manera centralitzada. Per tant, creu que la solució del problema rau a trobar un emplaçament adequat per a tal fi i proposa de fer la distribució acotada temporalment mitjançant vehicles elèctrics. Seguidament, creu que tots estan d’acord que el problema principal és l’horari, perquè la circulació de camions pesats a les sis del matí pel carrer de Magdalenes crea molts problemes als veïns. En aquest sentit, manifesta que el seu grup no troba adequades les dues primeres opcions i, pel que fa a la quarta, creu que les bandes rugoses, malgrat que redueixen la velocitat dels vehicles, provoquen més soroll i això els faria descartar aquesta opció perquè no soluciona els problemes dels veïns dels carrers petits, a més que entén que l’obertura del Portal de l’Àngel a la nit no aporta gairebé res perquè a aquestes hores ningú anirà a servir roba, per exemple, a Zara. Per tant, mentre la distribució no es pugui fer de manera centralitzada, per ells la millor opció és la tercera, la d’obrir el Portal de l’Àngel en un horari de baixa intensitat viària i de vianants, però insisteix que això seria una mesura temporal, mentre no es troba l’emplaçament adequat per fer la centralització de les mercaderies. El Sr. Freixedes diu que el Sr. Gomila ja respondrà a les qüestions sobre l’horari nocturn. Seguidament, recorda que els grups tenen a la seva disposició els serveis tècnics de l’Àrea de Mobilitat per poder veure tota la feina tècnica que s’ha fet i que els ha conduït a triar la quarta opció com la millor o, si més no, la menys dolenta. Puntualitza que, a causa de les limitacions de temps, no els han volgut avorrir amb excessius informes tècnics, però insisteix que, si volen més detalls, estan a la seva disposició per explicar-los tota la feina que s’ha fet, que entén que no és poca. El Sr. Gomila diu que la possibilitat de fer distribució de mercaderies de nit al Portal de l’Àngel ja fa anys que existeix i explica que actualment s’ha de demanar un permís ad hoc a la Guàrdia Urbana de Ciutat Vella. Afegeix que en aquests NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2479 moments utilitzen aquesta opció vehicles grans que fan la distribució a comerços grans, els quals poden tenir personal nocturn per a la recepció de les mercaderies; aquests vehicles, després de descarregar, tornen a sortir pel mateix punt. Reconeix que aquesta opció no s’utilitza gaire, però insisteix que aquest permís el pot demanar tothom. Pel que fa a la proposta d’una plataforma de distribució de mercaderies, destaca que planteja diversos problemes, com el model d’operació, qui l’ha de gestionar, l’espai, l’accés, les rampes, etcètera. En destaca el referent al gestor de l’espai, és a dir, qui es responsabilitza de rebre les mercaderies de diversos transportistes i les lliure a diversos comerços, i també el problema de qui ha de pagar tot això. En aquest sentit, creu que a curt termini aquesta opció no és viable, i que caldria fer una prova en una altra zona de la ciutat amb menys complexitat per aprendre de l’experiència i, per tant, les solucions que s’apliquin mentre no existeixi aquesta plataforma no han de ser puntuals, sinó duradores. El Sr. Freixedes afegeix que tots coincideixen que hi ha una problemàtica al carrer de Magdalenes i que la manera d’abordar-la ha estat absolutament tècnica i es mostra d’acord que la col·locació de berlinesos per reduir la velocitat provocaria més soroll, a més d’insistir que tot aquest procés s’ha fet amb la implicació del districte de Ciutat Vella i que ho continuaran fent així. D’altra banda, puntualitza que la solució que proposen és el que en economia es defineix com a second best, que consisteix a, quan no es pot assolir el model òptim, triar la millor solució amb les restriccions que hi hagi. Insisteix que el que planteja el govern és la millor opció, si bé reconeix que l’òptima és la que planteja el Sr. Laporta. En aquest sentit, remarca que l’àrea és molt complexa, amb una activitat econòmica no menyspreable i creu que cap dels grups municipals té intenció d’escanyar-la, la qual cosa passaria si es complica la logística. Per tant, insisteix que cal veure com es pot millorar la convivència entre veïns i activitat econòmica, que comparteixen un mateix territori, el qual, a més a més, va ser pensat per a unes maneres de funcionar molt diferents de les actuals, i no com altres zones de la ciutat que es van pensar per a una logística motoritzada i per a una activitat com a mínim del segle XIX. Finalment, pel que fa al tema de la logística centralitzada, repeteix que s’hi està treballant amb la idea de començar a fer experiències. En aquest sentit, recorda que en legislatures passades ja s’havien fet coses a altres llocs de la ciutat i que no van acabar de ser exitoses, però apunta que a vegades calen tres o quatre fracassos per obtenir l’èxit. Per això, insisteix que el director de Mobilitat ha vingut a dir que la zona de Ciutat Vella és massa important perquè sigui un d’aquests fracassos que ajudi a construir l’èxit en un altre lloc. Tot i així, anuncia que s’està estudiant on es podria instal·lar aquesta plataforma, perquè estan d’acord que el tema no és tant per on passen els vehicles, sinó mirar que no hi passin, perquè mentre la pregunta sigui per on passen els camions les respostes sempre seran del tipus second best. El Sr. Escudé es mostra d’acord que ningú vol escanyar l’activitat econòmica, però sí buscar allò que sigui menys perjudicial per als veïns. El seu grup creu que la tercera opció de les que s’han presentat era la més idònia, tenint en compte que la solució definitiva seria la centralització de la distribució. Finalment, demana quina decisió s’ha pres pel que fa a les bandes rugoses, i entén que mentre duri la prova es pot ajudar els veïns llevant aquestes bandes, a la qual cosa el Sr. Freixedes assenteix. El Sr. Villagrasa agraeix el comentari que es desinstal·laran les bandes rugoses. Seguidament, veu positiva la proposta plantejada pel govern i insisteix que per a la càrrega i descàrrega nocturnes es podrien utilitzar zones perifèriques, com ara un lateral de la Via Laietana i Francesc de Moura, les quals no requeririen ni infraestructures ni personal de vigilància, la qual cosa permetria evitar que els vehicles entressin al barri Gòtic. El Sr. Mestre manifesta que algunes de les preguntes que han fet han quedat pendents, però que intentaran obtenir la resposta privadament amb el Sr. Gomila. Seguidament, insisteix que la implementació de la proposta del govern hauria de tenir el diàleg suficient i hauria d’anar acompanyada pels veïns i comerciants, especialment els del carrer de Magdalenes. Així mateix, li sembla important que 2480 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 des de l’Àrea de Mobilitat i des del districte hi hagi estratègies per tal que els distribuïdors usin el nou itinerari, que ha de comportar la disminució del trànsit pel carrer de Magdalenes, que és l’objectiu que plantegen els veïns i alguns grups de l’oposició, i també l’objectiu que persegueix la proposta del govern municipal. D’altra banda, es mostra d’acord amb el Sr. Freixedes que el fracàs forma part de l’èxit, però entén que si s’evita acumular fracassos en aquesta zona, que ja està tan castigada pels problemes que s’han esmentat, seria millor per als veïns i els comerciants. Finalment, demana que el govern sigui especialment curós a l’hora d’implementar aquesta mesura i que treballi per assegurar que doni els resultats que se n’esperen. Es dóna per tractat. 2. Infraestructura ciclista. Actuacions 2013. El Sr. Gomila presenta les actuacions de millora de la infraestructura ciclista que hi ha previst d’executar durant l’any 2013. En primer lloc, anuncia que el pressupost és de 563.000 euros, que es distribuiran en quatre grans blocs. Un primer bloc són actuacions en aquells punts on hi ha registrats tres o més accidents l’any amb un ciclista implicat, i remet a la relació que hi ha a l’informe, que no llegeix; en aquest primer bloc també hi ha aquells punts on la xarxa ciclista té discontinuïtats d’uns metres, i es pretén donar continuïtat en aquests punts. El segon bloc consisteix en una millora al carrer de Provença, que és un eix horitzontal important, perquè si bé a la part baixa de l’Eixample hi ha més alternatives per anar amb bicicleta, a la part alta només hi ha aquest. El tercer bloc consisteix a donar continuïtat al carril bici a la Diagonal. I, finalment, el quart bloc consisteix a col·locar pictogrames de bicicleta a carrers amb un carril. A continuació, passa a detallar aquests quatre blocs amb l’ajuda d’una projecció de xarts. Pel que fa al primer, informa que a la plaça de Tetuan sí que hi ha continuïtat, però que hi conflueixen dos carrils bici importants, el de la Gran Via i el del passeig de Sant Joan. En el primer s’han de travessar nombrosos passos de vianants i han de passar per alguns trams on hi ha parada d’autobús; això fa que molts ciclistes, per no perdre temps, posant en risc la seva seguretat, no segueixin el camí habilitat. Aleshores, explica que la solució que es planteja és implementar el carril bici en doble sentit a la banda de muntanya, de manera que el ciclista pugui travessar la zona més ràpidament, i també habilitar un espai perquè es pugui fer millor l’intercanvi amb el carril bici del passeig de Sant Joan. Pel que fa a la confluència dels carrers d’Urgell i Consell de Cent, diu que actualment el pas d’un carril a l’altre es fa pel xamfrà muntanya-Besós, la qual cosa no és eficient pels cops que s’ha d’esperar per creuar els carrers, i això provoca que en moltes ocasions no segueixin el camí marcat. Aleshores, el que faran és habilitar un espai al xamfrà mar-Llobregat perquè el ciclista pugui fer el canvi de carril de manera més directa. Pel que fa a la plaça d’Espanya, explica que hi arriben nombrosos carrils bici–a banda i banda de la Gran Via, al carrer de Tarragona i al Paral·lel– però que no tenen continuïtat per travessar la plaça, la qual cosa provoca que els ciclistes cerquin diverses alternatives. Aleshores, aprofitant que a la plaça d’Espanya hi ha diverses línies on els vehicles ja s’aturen, el que es pretén és que el ciclista pugui aprofitar aquestes aturades del trànsit per travessar la plaça, la qual cosa no requereix canviar els temps semafòrics, i habilitar un espai central perquè el ciclista pugui triar en quina direcció ha de continuar. Aclareix que la intenció és facilitar el creuament de la plaça i esmenta que el gir des del Paral·lel cap a la Gran Via en direcció al centre no serà gaire habitual, atès que el ciclista que pretén anar al centre difícilment pujarà pel Paral·lel fins a la plaça d’Espanya. Pel que fa a la confluència de la Meridiana amb Sancho d’Àvila, indica que hi ha una parada del tramvia i quan es va urbanitzar la Meridiana es va canviar la ubicació del pas de vianants, la qual cosa dificulta el pas d’un carril a l’altre. La solució que es planteja és habilitar un camí que faciliti l’operació. Remarca que bàsicament el que es fa és afrontar els punts difícils, mal resolts, i cercar-hi una solució. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2481 Pel que fa a la plaça de Francesc Macià, destaca que també hi conflueixen diversos carrils bici i que els han de relligar, si bé en aquest punt l’actuació té un impacte molt més baix. Explica que per la banda de muntanya-Besòs ja hi ha una infraestructura adequada, però el creuament del carrer Pau Casals crea problemes i el que es pretén és habilitar aquest pas per calçada. Pel que fa a la confluència dels carrers de Bailèn amb Consell de Cent, assenyala que el problema és el gir des de Consell de Cent cap a Bailèn, i el que es fa és col·locar un semàfor ambre intermitent amb una fletxa per recordar el conductor que hi ha presència de ciclistes. Pel que fa a la confluència de la Gran Via amb Urgell, destaca que torna a ser un creuament important de carrils bici. Hi ha una boca de metro i quan el ciclista arriba a aquest punt no hi ha res pintat i no sap per on ha de passar. Aleshores, el que faran és marcar per on s’ha de passar. Pel que fa a la confluència de Consell de Cent amb Enric Granados, aclareix que el problema és que no hi ha una ruta clara per fer el gir i el que faran és marcar la pauta perquè tots els ciclistes es comportin igual. Pel que fa a la confluència de la Meridiana amb els carrers de Marina i Almogàvers, esmenta que és un punt d’impacte important, on conflueixen diversos carrils bici i cada ciclista es busca la millor manera per creuar a l’altra banda. Aquí, doncs, el que fan és habilitar el carril bici central, aprofitant les línies de detenció que hi ha, si bé la presència del tramvia crea alguna complexitat tècnica. Pel que fa a la plaça de Letamendi, assenyala que la majoria de ciclistes no respecten la senyalització que els obliga a vorejar la plaça per creuar el carrer d’Enric Granados, i aleshores la solució que es planteja és habilitar l’espai central com a espai de convivència vianant-bicicleta. Pel que fa al carrer de Provença, destaca que és una via imprescindible per anar en bicicleta en sentit Llobregat-Besòs per la part alta de l’Eixample. Tot i que és assenyalada com a sentit únic, és utilitzada massivament en doble sentit. Per tant, el que faran és convertir en carril de doble sentit els trams del carrer Degà Vehí fins al passeig de Gràcia i entre el Passeig de Gràcia i Entença. Pel que fa a la Diagonal, afirma que té carril bici des de la zona universitària fins al Fòrum, tret del tram que creua el carrer d’Aragó, i que el que es pretén és donar continuïtat al carril per calçada, per la banda de mar, tot i que és un punt difícil i tècnicament complex. Finalment, pel que fa als pictogrames de bicicleta, informa que en els darrers mesos n’han pintat a totes les zones 30 amb el missatge: «Ciclista, a la zona 30 ves per la calçada, no vagis per la vorera», i: «Conductor, si veus un ciclista respecta’l, perquè va per on toca.» En una segona fase, el que es pretén és que els ciclistes circulin per la calçada a tots els carrers d’un sol carril, atès que per les ordenances municipals aquests tenen el caràcter de zona 30, malgrat que no hi hagi senyalització, de tal manera que s’incrementarà de manera molt considerable l’oferta de carrers que té el ciclista per moure’s per la ciutat. El Sr. Escudé agraeix la presentació de l’informe. Tot seguit, diu que el seu grup està d’acord amb les actuacions que presenta l’informe però creu que es poden millorar i avança que expressaran algun dubte i algunes propostes. En aquest sentit, no entén per què als passos de bicicleta normalment no hi ha una bicicleta dibuixada, especialment de cara als turistes, i posa com a exemple la plaça d’Espanya, on creu que una millor senyalització seria convenient, especialment per a la gent de fora, i explica que en algunes ciutats europees hi ha semàfors per a bicicletes on s’ha de prémer un botó i al cap de pocs segons donen pas. En relació amb la cruïlla entre els carrers de la Meridiana i Marina, creu que cal eliminar els punts morts de visibilitat, especialment a la zona verda de la rotonda. A Francesc Macià diu que hi ha algunes mancances, com ara dibuixar el carril bici a l’alçada de la vorera, als passos en vermell, les línies discontínues que delimiten el carril, la franja quadriculada d’accés a la parada de taxi, una franja de seguretat entre els vehicles estacionats i el carril bici o les connexions entre els trams de la rotonda amb les franges quadriculades. Pel que fa a la cruïlla del carrer d’Urgell amb Consell de Cent, no sap si s’han valorat les causes dels accidents que hi ha hagut ni per quin motiu es vol fer girar just per la intersecció i eliminar el refugi que hi havia. I pel que fa al carrer de Girona, on s’ha perllongat el carril bici des 2482 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 del carrer del Consell de Cent fins al carrer de Còrcega, assenyala que primer es va pintar el carril bici, després es va asfaltar, es va tornar a pintar i es van col·locar les bandes separadores, i demana per quin motiu no s’ha acabat d’asfaltar la resta del tram nou de carril bici i, en cas que no s’hagi fet els últims dies, creu que fóra convenient de fer-ho. D’altra banda, recorda que en diverses ocasions s’ha demanat en la Comissió de Mobilitat fer una actuació a la cruïlla del carrer Aribau amb Diputació, però que ni el Pla de foment de la bicicleta ni les actuacions previstes per al 2013 no ho contemplen, i entén que seria important perquè precisament allà va morir una usuària del Bicing el 2012. Seguidament, planteja un parell de dubtes. Demana quines actuacions té previstes el govern municipal, si finalment es duen a terme les modificacions del Reglament general de circulació, de la direcció general, i s’implanta l’obligatorietat que les bicicletes circulin per la dreta en els carrers amb un únic carril. En aquest sentit, assenyala que la proposta de reforma del Reglament de circulació continua permetent la circulació de bicicletes per les voreres, sempre que siguin d’un mínim de tres metres, a una distància mínima d’un metre de la façana i sempre que la densitat de vianants ho permeti. Per tant, demana al regidor què pensa d’aquesta proposta, tenint en compte que aquesta mateixa tarda s’ha de presentar un informe on es diu que les bicicletes podran circular per les voreres senyalitzades. A continuació, prega que en les propostes que facin relacionades amb la bicicleta es tingui en compte el parer de les entitats que hi ha al Grup de Treball de la Bicicleta, del Pacte per la mobilitat, i posa com a exemple el desacord de les entitats amb els pictogrames que s’estan pintant als carrers amb un únic carril de circulació i a les zones 30. Finalment, manifesta que no entén per què no s’han convocat els grups municipals a la reunió del Grup de Treball de la Bicicleta del Pacte per la mobilitat que ha de tenir lloc aquesta mateixa tarda i demana si hi ha algun motiu perquè això hagi estat així. El Sr. Ramírez agraeix al Sr. Gomila la presentació de l’informe i diu que el Grup Municipal del Partit Popular comparteix aquest tipus d’actuacions i celebra que s’hagin presentat en la comissió. Tanmateix, adverteix que les consideren insuficients i que arriben tard, perquè recorda que el Pla de foment de la bicicleta es va presentar el mes de juliol anterior. Pel que fa a les mesures de xoc a les cruïlles amb tres accidents o més, creu que és bàsica una actuació per adobar els defectes que hi pugui haver, ja sigui en el disseny o en les senyalitzacions horitzontals o verticals. En relació amb l’actuació a la plaça d’Espanya, demana més detalls sobre com es pensa fer, concretament si els passos que s’habilitaran als ciclistes per entrar a la plaça també serviran per sortir-ne i si hi ha previst algun tipus de zona d’espera per evitar una congestió de bicicletes. També demana si aquests passos per a bicicletes estaran segregats dels passos per a vianants i si se senyalitzaran per evitar que hi passin vianants. Respecte a la prolongació del carril del carrer de Provença, voldria saber si el doble sentit que es vol habilitar anirà en detriment de les places d’aparcament per a cotxes, i entén que si això és així els veïns de la zona perdrien moltes places d’estacionament de l’àrea verda i en algun cas fins i tot de la zona blava. Pel que fa a la continuïtat del carril bici de la Diagonal, coincideixen que tant el carrer de Provença com la Diagonal es configurin com a eixos prioritaris de la malla ciclista de la ciutat, però entenen que cal incidir en altres tipus d’actuacions, potser menors però necessàries, com ara pintar els carrils bici d’una forma més evident, i posa com a exemple de senyalització deficient la que hi ha a la confluència del carrer Urgell amb la Gran Via. I pel que fa a les zones 30 de la ciutat i tota la xarxa que no sigui via bàsica, entén que el pictograma no és suficient per deixar constància que hi circularan bicicletes i que s’han de prendre altres tipus de mesures. D’altra banda, i continuant amb les mesures de xoc, troba a faltar en l’informe presentat algunes cruïlles amb alta accidentalitat esmentades en el Pla de foment de la bicicleta, tot i que a la pàgina 2 de l’informe sí que es diu que s’ha actuat a les confluències del carrer de Calàbria amb la Gran Via i amb el Paral·lel, i que s’ha revisat la cruïlla del Doctor Aiguader amb Mediterrània, però demana detalls d’aquestes tres actuacions. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2483 Finalment, incideix en el tema dels obstacles arquitectònics que es troben en el transcurs dels carrils bici; posa com a exemple les barreres d’entrada i sortida del pàrquing del passeig de Colom i proposa que es pinti de tal manera que el traçat sigui continu. La Sra. Ribas agraeix al Sr. Gomila la presentació de l’informe i recorda que el passat 24 de gener la Comissió de Mobilitat va aprovar una proposició del Grup Municipal d’Iniciativa Verds - Esquerra Unida, transaccionada amb el govern i aprovada per unanimitat, on es demanava que en la sessió següent de la comissió el govern presentés les actuacions previstes pel Pla de foment de la bicicleta per al període 2013-2015. En aquest sentit, recorda que el 25 de març el govern presentava en els mitjans de comunicació tres de les quatre mesures que conté l’informe i que, per tant, la novetat que hi ha a l’informe que presenten és la continuïtat del carril bici a la Diagonal. Per tant, observa que després de dues sessions de la comissió el govern només ha presentat les actuacions previstes per al 2013 i, a més, sense calendari d’actuació, i demana què hi ha de l’actuació a la plaça de Joan Carles I o per què quan el govern parla de remodelar el passeig de Gràcia no hi ha cap referència als carrils bici. Insisteix que el seu grup volia conèixer com es realitzarien quatre actuacions, com ara les referents als carrils bici en calçada, segrestats i segurs, cosa que implicava fer-ne de nous i revisar els que presentessin deficiències, i recorda que el Pla de foment de la bicicleta posava un èmfasi en aquest segon aspecte. En segon lloc, insisteix que les vies urbanes que no configuren la xarxa bàsica han d’esdevenir zones 30 i, per tant, que s’ha d’incrementar la implantació d’elements físics que obliguin a reduir la velocitat. En tercer lloc, assenyala que s’han d’ampliar el nombre d’aparcaments per a bicicletes. I, en quart lloc, assenyala que també s’havia de fer un pla d’actuació contra robatoris. A tot això, diu, no han obtingut resposta. D’altra banda, celebra que s’hagin posat en marxa algunes actuacions que feia temps que diverses entitats del món ciclista demanaven, com la implantació d’un carril bici de doble sentit a la plaça de Tetuan o la prolongació i reconversió a doble sentit del carril bici del carrer de Provença. Pel que fa a les actuacions proposades, assenyala que, segons diverses persones del món de la bicicleta, no semblen les més adequades, i posa com a exemple la cruïlla del carrer del Consell de Cent amb Urgell, on troben que s’hauria pogut trobar una solució que no prioritzés tant la mobilitat motoritzada, o el cas de la plaça de Francesc Macià, on creu que s’haurien hagut d’afrontar els problemes pendents que té el conjunt de la plaça, com ara els enllaços amb alguns dels carrers del voltant. En aquest sentit, fa una crítica més global a la política de bicicleta que fa el govern, perquè han de fer un discurs positiu de l’ús de la bicicleta i, alhora, restablir la complicitat amb el sector, que creuen que està molt minvada perquè el sector no creu que es compti amb ell alhora de trobar solucions. Entén s’han d’establir ponts de diàleg amb el món ciclista perquè són precisament aquests col·lectius els que han d’acabar usant aquest tipus d’infraestructures. En aquest sentit, pregunta quan han parlat amb les entitats i què els han dit, perquè el que les entitats expliquen al seu grup no va en aquest sentit. Així mateix, denuncia que no van escoltar les crítiques que les entitats van fer als carrils bici dels carrers Parlament i Calàbria i el govern va tirar endavant sense ni tan sols parlar amb ells. Per acabar, critica la senyalització dels pictogrames i recorda que les entitats del sector han estat molt crítiques en aquest sentit perquè entenen que els pictogrames indueixen confusió; concretament, no queda clar si les bicis poden circular pels carrers on hi ha els pictogrames i, en canvi, no poden circular pels que no en tenen. Manifesta que, tot i que sigui un element purament informatiu, no condiciona la conducció dels cotxes, que són els que han d’entendre que en aquests carrers han de conviure amb la bicicleta i que aquesta ha de poder circular amb seguretat i amb prioritat. Per tot això, entén que els pictogrames es limiten a ser un element decoratiu i creu que uns senyals que pretenen ser informatius sense que les persones a qui ha d’informar les entenguin són el súmmum de la desinformació. Demana, per tant, que, a més de pintar els pictogrames, es faci una bona campanya informativa que permeti una millor convivència entre els diferents modes de transport a la ciutat i que reforci el discurs positiu. Conclou 2484 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 insistint que el govern ha de realitzar una política sobre la bicicleta ordenada, per a tot el mandat i amb la complicitat del sector. El Sr. Laporta agraeix l’informe presentat pel Sr. Gomila i manifesta el seu acord amb les actuacions que s’hi presenten. Li sembla perfecte que s’acabi de construir la xarxa bàsica ciclista i que es plantegin millores a les interseccions. Tanmateix, entén que, si els carrils bici de doble sentit no estan segrestats amb alguna mena de separació física, impliquen un perill i demana que se solucionin aquestes situacions. En aquest sentit, creu que, a més de protegir el ciclista amb la separació, s’ha d’impedir que els cotxes s’aturin al carril bici perquè això obliga el ciclista a entrar a la via, on li vénen cotxes de cara, o a envair la vorera. D’altra banda, observa que els carrils de doble sentit en algunes cruïlles d’alta intensitat són un perill per la manca de senyalització i de visibilitat, i posa com a exemples els casos dels carrers de Calàbria i Bailén. Conclou celebrant que el govern hagi estat capaç de fer el més difícil, que és guanyar espai als cotxes, ja sigui de circulació o d’aturada, i demana que s’apliquin les solucions que en principi semblin més fàcils. El Sr. Freixedes manifesta que els dubtes de tipus tècnic o els suggeriments es poden adreçar al director de Mobilitat. Pel que fa a senyalització, diu que és un aspecte que es té en compte en totes les actuacions, tant el reforç com la simplificació, perquè tothom la tingui en compte de manera adequada. D’altra banda, puntualitza que han presentat un paquet d’actuacions imminents perquè tenen el pressupost per fer-les i, per tant, els serveis tècnics ja hi estan treballant, assenyala que totes aquestes actuacions ja tenen projecte executiu i seran una realitat en pocs mesos, ja que algunes d’elles estan en fase de licitació, a la qual cosa el Sr. Gomila assenteix. Així, doncs, concreta que abans de l’estiu o al voltant de setembre una bona part estaran fetes, i insisteix que hi ha un pressupost i un calendari que esperen tirar endavant. Respecte als comentaris de si aquestes mesures són insuficients i per què no s’ha fet abans aquesta presentació, esmenta el problema pressupostari i que estan a punt d’arribar a un acord amb el Partit Popular per desbloquejar una partida d’inversions, ja que, sense aquest acord, tot i que la ciutat tenia els diners no els podia utilitzar. En aquest sentit, valora les negociacions amb el Partit Popular com a positives, com també ho són en l’àmbit de la bicicleta. Per tant, diu que un cop tinguin els nous recursos pressupostaris per tirar endavant els projectes que hi ha al Pla de foment de la bicicleta ho comunicaran a la comissió. Pel que fa al grup de treball, assenyala que sempre han estat convocades les entitats que l’integren i que aquesta és la raó per la qual no han convocat els grups municipals, no pas per cap interès d’opacitat. D’altra banda, manifesta que el diàleg amb el sector és permanent, però es pregunta què vol dir exactament estar d’acord amb el sector i si això implica que hi hagi d’haver unanimitat en tot. En aquest sentit, quan es diu que el sector no acaba de veure bé els pictogrames, entén que vol dir que hi ha una part del sector que no ho veu malament. Per tant, entén que quan hi ha diàleg hi ha gent que expressa la seva discrepància en un sentit o en un altre. Així, doncs, entén que les propostes que es fan responen a necessitats reals i a una reivindicació que bona part del sector fa anys que planteja. Insisteix que, a l’espera de l’acord amb el Partit Popular per desencallar una segona partida d’inversions en infraestructura ciclista, faran el que de moment es pot fer. Reconeix que no han especificat, per exemple, quants quilòmetres de carril bici es faran, però creu que és innegable la qualitat de cadascuna de les actuacions perquè s’estan solucionant problemes concrets que dificultaven la mobilitat en bicicleta a Barcelona. En relació amb una pregunta del Grup Socialista sobre el canvi normatiu, aclareix que el que estan fent és expressar la voluntat de la ciutat de Barcelona respecte a un reglament de la direcció general que encara no està aprovat i, per tant, continuen defensant les seves tesis. A partir del moment que el nou reglament sigui un fet, diu, s’haurà de veure com la ciutat s’hi adapta, però de moment defensen el que la ciutat vol i no donen per fetes coses que en aquest moment encara no han passat. El Sr. Escudé entén que les actuacions que es porten a terme responen a necessitats reals, però aclareix que no han qüestionat res del que s’ha presentat, NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2485 sinó que únicament demana que es tinguin en compte les seves demandes perquè les fan en sentit constructiu. Pel que fa al grup de treball, recorda que els grups municipals sí que han estat convocats a alguna sessió de treball i per això no entenen que se’ls convoqués a l’anterior i no a la que hi ha d’haver aquella mateixa tarda, cosa que els ha sorprès tant a ells com a les entitats, que els ho han fet saber. Finalment, en nom del Grup Socialista demana si el govern tindrà en compte tot el que han comentat i si per qüestió de temps no poden respondre en aquesta sessió, demana que es faci en una propera sessió o bé particularment. El Sr. Ramírez es mostra disposat a col·laborar per desencallar les actuacions prioritàries en la infraestructura ciclista, en el marc de les negociacions a què al·ludia el Sr. Freixedes, perquè consideren insuficients els 563.000 euros per cobrir les necessitats del sector ciclista, tenint en compte que es fan 120.000 desplaçaments diaris arreu de la ciutat. D’altra banda, desconeixia que hi havia convocada la taula de treball de la bicicleta i lamenta que no se’ls hagi avisat, malgrat que coincideixi amb la convocatòria de comissions, la qual cosa dificulta l’assistència a aquest tipus de reunions. Finalment, reitera les peticions de caràcter tècnic que han fet en el si de la comissió i demana al senyor Gomila que els doni resposta. La Sra. Ribas insisteix a demanar que el govern expliqui quina estratègia té per a la bicicleta a la ciutat, perquè considera que no n’hi ha. En aquest sentit, veuen petites actuacions que no estan englobades en un marc estratègic, la qual cosa redueix els pactes possibles a si han de circular per la vorera nord o per la vorera sud. Així mateix, reitera que el govern té un problema de diàleg amb la ciutat, com ja li va dir el dimarts anterior respecte del Poblenou en aquesta sessió amb la bicicleta, i recorda que si han dit que el sector no veu bé els pictogrames és perquè eren presents en aquella reunió. I malgrat que a la reunió de la tarda no hi podran ser presents, diu que les entitats ja els informaran de les seves discrepàncies. Finalment, assenyala que, si el govern presenta a les entitats uns projectes executius tancats i a punt de licitar, el procés no pot ser gaire participatiu. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PP: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar compte del procés d'elaboració del nou Pla Director de Bombers. El Sr. Forn anuncia que la intervenció la farà el Sr. Fontclara. Diu que per donar compte del procés d’elaboració del pla s’han remuntat a l’any 2009, any en què es va presentar el pla vigent, i que també s’ha fet un balanç del model organitzatiu, que creu que és un punt de partida absolutament necessari, i, en base a les experiències i el balanç del pla, faran una breu referència a la feina que s’ha dut a terme durant els darrers dotze mesos. El Sr. Fontclara, director de Bombers de Barcelona, anuncia, com havia dit el tinent d’alcalde, que farà referència al punt de partida d’on vénen, a la feina feta durant els darrers dotze mesos i al punt on es troba la negociació del nou pla director. En aquest sentit, recorda que l’any 2009 es va presentar el Pla director de l’SPEIS, el Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, on bàsicament es proposava la implantació d’un model organitzatiu que se suportava en tres eixos: una nova manera de funcionar, una nova organització territorial i un dimensionament de la plantilla de l’SPEIS, a part d’altres qüestions, com identificar un pla d’inversions per a la renovació del material del servei. Pel que fa a la nova estructura funcional, assenyala que és el gran canvi proposat i que es va implantar, i consistia a conformar l’estructura del servei al voltant d’un tronc comú on els diferents comandaments, en funció del seu nivell de responsabilitat, destinaven una part del seu temps a la intervenció i una altra part a tasques de gestió en horari d’oficina. Per tant, es va fer un trencament d’horari que va comportar un canvi en les condicions laborals d’alguns dels col·lectius del 2486 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 servei. A tal fi, es va incorporar l’antic CECOP, que era el centre on es rebien totes les trucades d’emergència, a l’actual Centre de Gestió d’Emergències, situat al carrer de Lleida, a més de redefinir el servei sanitari amb la voluntat que sigui el SEM qui progressivament treballi de manera conjunta amb l’SPEIS i que vagi assumint aquesta responsabilitat. Pel que fa a l’organització territorial, informa que la ciutat es va dividir en dues zones, cadascuna de les quals sota el comandament d’un cap d’unitat territorial, amb responsabilitat sobre tres dels sis parcs que hi ha a la ciutat, al marge del Parc Satèl·lit de Vallvidrera. En relació amb el dimensionament de la plantilla, després d’una anàlisi de les dades dels serveis que es van fer durant el període 2004-2008, es va establir un model lineal d’efectius destinats als parcs, constant per a tots els dies de l’any, amb l’acord que cada dia hi hauria una dotació mínima de cent efectius distribuïts entre els diferents parcs. Tanmateix, adverteix que en aquell moment ja s’intuïa clarament que el compliment d’això seria difícil, especialment alguns dies, no tant pel nombre d’efectius que hi havia, sinó per la planificació. En aquest sentit, indica que al llarg dels anys la situació es va anar deteriorant, entre altres raons per la impossibilitat d’incorporar els efectius necessaris per reposar les baixes per jubilació. Per tant, de manera molt sintètica, aquesta va ser la definició i la implantació del pla director que actualment regeix a la ciutat, i diu que aquesta implantació va ser acollida amb una certa reticència per la part social, la qual cosa va implicar que s’entorpís el desenvolupament d’accions bàsiques i estratègiques com la formació, la promoció de nous comandaments o fins i tot va impossibilitar que es fessin guàrdies extraordinàries quan el servei ho requeria. A partir d’aquí, van entendre que, abans d’abordar la discussió d’un nou pla director, calia augmentar el ritme d’activitat prioritàriament pel que fa a aquestes qüestions fonamentals i que estan orientades a garantir les competències i habilitats bàsiques necessàries perquè el servei sigui eficaç i segur. En aquest sentit, informa que, després d’establir el canal de comunicació amb els representants de la part social, el 12 de juliol de 2012 es va signar l’acord per realitzar la formació de tot el col·lectiu i aquest desbloqueig va permetre l’acord que tot el personal de Bombers que donés formació a altres membres del cos havia de ser habilitat per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, la qual cosa obligava a obrir un procés d’homologació de tots els monitors, formadors i coordinadors que el servei ja tenia acreditats internament. A continuació, destaca que aquest procés s’està fent progressivament i els ha permès reprendre l’activitat de formació de l’SPEIS. En aquest sentit, assenyala dos aspectes que considera importants: per un costat, l’interès demostrat per la majoria dels components del servei per participar-hi, cosa que ha obligat a coordinar amb l’institut més d’un procés de selecció per donar sortida a tota la demanda per tal que tots els membres del cos interessats a ser homologats tinguin la seva oportunitat; per l’altre costat, remarca que les puntuacions obtingudes pels representants de Bombers de Barcelona se situen per sobre de la mitjana dels alumnes de l’institut, cosa que demostra el bon nivell tècnic que històricament ha tingut el servei, malgrat que el període de turbulències continua. Afegeix que, malgrat que alguns membres del cos no han superat les proves, creu que s’han de felicitar perquè en línies generals aquest procés permet obrir un camí de col·laboració més intensa amb l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya per a l’habilitació del personal i per donar formació, la qual cosa ha de permetre mantenir i actualitzar el grau d’exigència que una activitat tan estratègica com la formació requereix. Finalment, assenyala que, un cop obtinguda l’habilitació, s’ha de renovar cada dos anys. Paral·lelament, remarca que hi ha iniciatives que han sorgit del mateix cos, com ara l’organització de campionats interns, que són una mostra de l’interès que hi ha dintre del servei per reprendre aquest tipus d’activitat. En aquest sentit, informa que la setmana anterior es va concloure la fase final d’un campionat en què van participar prop de cent cinquanta bombers, repartits en vint equips. Insisteix que és un bon símptoma que dintre del col·lectiu hi hagi la voluntat de tornar a fer aquest tipus d’accions. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2487 Així, doncs, un cop s’ha aconseguit posar en marxa el servei amb les seves activitats bàsiques, entenen que des de l’estiu anterior ja existeixen les condicions per abordar un nou pla director. En aquest sentit, tenien prevista la negociació del pla director amb la part social per al mes d’octubre, però la coincidència amb la negociació del conveni col·lectiu va aconsellar d’ajornar-la. D’altra banda, indica que l’experiència obtinguda des de la implantació del pla director del 2009 ha permès identificar els avantatges i inconvenients d’aquell disseny, i destaca, a títol d’exemple, alguns aspectes que el nou pla director hauria de ser capaç de solucionar, com ara que el plus econòmic que es va acordar en alguns col·lectius, com els sotsoficials o el personal del CGE, com a compensació pel trencament de l’horari de vint-i-quatre hores, a la pràctica ha comportat un desequilibri excessiu en l’escala retributiva vigent, la qual cosa ha suposat una sèrie de reivindicacions, tant dels nivells inferiors com dels superiors, i ha posat de manifest algunes incongruències operatives, com per exemple que es trenqui l’escala pròpia del comandament i que un bomber del CGE hagi de donar ordres a un sergent o que els bombers acabin cobrant més que els comandaments. Pel que fa al Departament de Prevenció i Protecció Civil, així coma les unitats tècniques que donen suport a la unitat d’operacions, exposa que la concentració excessiva de personal amb doble responsabilitat i, per tant, amb doble horari, fa que la tramitació dels projectes o expedients sigui força ineficient i fins i tot hi arriba a haver períodes excessivament llargs en què no hi ha personal. En canvi, assenyala que el pla del 2009 va posar de manifest l’encert de la figura del cap de parc, una figura absolutament necessària per coordinar els cinc torns que desenvolupen la seva activitat en cada un dels parcs, tot i que creu que cal redefinir el rol del cap d’àrea, que no ha acabat de trobar el seu encaix. Pel que fa al CGE, explica que amb el model actual s’ha allunyat progressivament de la intervenció i, entenent que és un element estratègic perquè és el que desencadena tota la mobilització de recursos a les ciutats, creu que s’ha de procurar que hi hagi una integració progressiva amb la divisió d’operacions. Aclareix que actualment el CGE no depèn de la divisió d’operacions, cosa que creu que s’hauria de corregir. Finalment, tot i que l’anàlisi de les dades que es va fer en el pla director del 2009, que comprenia els exercicis del 2004 al 2008, va ser una anàlisi molt exhaustiva, creu que no es va tenir en compte l’estacionalitat de la demanda dels serveis a la ciutat de Barcelona, i que això s’hauria de recollir a l’hora de definir un nou model. En aquest sentit, creu que, després d’haver analitzat els exercicis del 2008 al 2012, es pot afirmar que aquesta estacionalitat de la demanda diària de serveis existeix, tant mensual com anual, i el fet que aquestes corbes de demanda es reprodueixin any rere any fa que la demanda sigui bastant previsible. Remarca que aquesta és una característica pròpia del sector i que es troba no sols a Barcelona, sinó també a altres ciutats de l’Estat i de l’estranger. Entén, doncs, que aquesta característica hauria de permetre una assignació dels recursos, que recorda que són escassos, molt més eficient. En definitiva, assenyala que ha fet una petita relació dels diferents aspectes que volen recollir en el nou model i que el que estan fent és una feina conjunta amb la part social per compartir aquest nou model. En aquest sentit, entenen que el Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis de Barcelona és un servei essencial per a la ciutat i que ho continuarà essent els pròxims anys, i, per tant, el model cal que sigui consensuat i compartit per tots els actors que hi han d’intervenir. Informa que la mesa de negociació està en marxa i s’estan discutint tots els aspectes que ha comentat i d’altres. Diu que el ritme és prou bo, que s’estan reunint amb una freqüència setmanal i que creu que acabaran consensuant amb els sindicats aspectes com la carrera professional, les categories, els llocs, les funcions específiques com les de submarinista o conducció de vehicles especials, comandament del CGE, el dimensionament d’aquests efectius tenint en compte l’estacionalitat, etcètera. Conclou assenyalant que s’està fent una revisió integral de tots els aspectes que han de conformar el nou servei de bombers amb una perspectiva de llarg recorregut. A tal fi, la previsió que tenen és que abans de l’estiu hagin consensuat amb els sindicats tots aquests aspectes i, per tant, poder presentar en aquesta comissió el nou pla director. 2488 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 El Sr. Ramírez agraeix al Sr. Fontclara l’exposició i li demana i els la pot fer arribar per escrit. D’altra banda, comenta que la compareixença té l’origen en una pregunta que fa formular el Grup Municipal Popular l’octubre de 2011, en la qual es demanava al govern quan pretenia presentar el Pla director de Bombers, i la resposta del tinent d’alcalde va ser que es presentaria durant el 2012, i, atès que no tenien notícies del procés, van demanar aquesta compareixença. Així, doncs, celebren que s’hagi comunicat que abans de l’estiu segurament es podrà presentar en aquesta comissió el nou pla director, i afegeix que des del Grup Municipal Popular veuen com a prioritari i necessari establir aquests objectius estratègics, així com fer una previsió i un calendari exhaustiu pel que fa al desplegament i la reubicació tant dels equipaments com de l’organització territorial i de la plantilla, per tal de garantir l’eficàcia i la seguretat del servei, maximitzant els recursos existents. Conclou reiterant la demanda que se’ls faci arribar la informació per escrit i dóna les gràcies pels aclariments donats en la compareixença. La Sra. Díaz agraeix al Sr. Fontclara la presentació de l’informe i, en nom del Grup Socialista, posa de manifest la professionalitat del Cos de Bombers de Barcelona, que va camí de complir cent vuitanta anys d’història. Així mateix, agraeix al tinent d’alcalde que hagi fet un reconeixement del pla director 2009- 2011, el qual ha servit per continuar amb la tasca fins que no es presenti el nou pla. Afegeix que comprenen les dificultats del procés de negociació perquè ells ja les havien patides abans i per aquesta raó agraeix que el govern actual reconegui la feina feta pels governs anteriors. En aquest sentit, fa palès que durant el mandat anterior el Cos de Bombers de Barcelona es va dotar d’un pla director per als anys 2009-2011, que naixia després d’un diagnòstic molt acurat dels serveis d’intervenció dels cinc anys anteriors i que tenia en compte el nou marc legal relatiu al Cos de Bombers. Afegeix que aquest pla director contemplava els nous espais ciutadans on es desenvolupen actes multitudinaris o els canvis físics que hi ha hagut a la ciutat després de l’ampliació de les zones logístiques, amb noves estructures viàries i amb activitat predominant dels serveis, tot conservant el caràcter residencial i comercial. Recorda que una de les actuacions que es van incloure en el pla anterior va ser l’adaptació de l’estructura física del Cos de Bombers implantant una xarxa de sis parcs tipus, organitzada en dues unitats territorials i dimensionada segons criteris de població a cobrir, càrrega de treball i risc específic, de manera que cada parc fos autosuficient en la seva zona pel que fa als serveis ordinaris i al temps d’arribada. A més, continua, el pla director va contribuir a optimitzar els recursos humans i materials, a la qualificació de personal i a potenciar els estàndards de qualitat i de coordinació amb altres serveis mitjançant millores tecnològiques i organitzatives. Per a aquest fi, assenyala que entre els anys 2009 i 2011 es va fer una inversió de 10.600.000 €, dels quals un 50,62 % es van destinar a edificis, un 37,83 % a equipaments i un 11,56 % a aplicacions informàtiques. Per tot això, el Grup Socialista creu que el Pla director 2009-2011 és un bon punt de partida per redactar el nou pla, però afegeix que s’ha de cercar la complicitat del Cos de Bombers i també dels diferents grups municipals. Destaca que entre els anys 2009 i 2011 es va fer un esforç inversor per tal d’adquirir nous equips de protecció individual, noves autobombes urbanes i vehicles de salvament per continuar el procés de renovació total de la flota de vehicles que s’havia iniciat el 2006, i demana quina previsió té el govern de renovació del parc mòbil. Finalment, s’afegeix a la petició del Grup Popular de rebre la informació per escrit. El Sr. Mestre també agraeix la intervenció del Sr. Fontclara i es mostra d’acord amb la Sra. Díaz que el Pla director de Bombers tindrà un bon punt de partida en el Pla director de l’SPEIS 2009-2011, que va anar acompanyat d’inversions importants en el Cos de Bombers de Barcelona. Així mateix, assenyala que el mateix pla director ja indicava quina hauria de ser la projecció de futur del pla pel que fa a l’adequació de l’estructura de comandament i a la gestió de les necessitats, els temes de qualificació de la plantilla, la implantació de la xarxa de sis parcs tipus, continuar la renovació i adequació tecnològiques de la flota de vehicles i materials, potenciar sistemes de coordinació, impulsar actuacions preventives i de protecció civil, i actualitzar el compromís de l’SPEIS amb la ciutadania i, per tant, la relació d’aquest cos amb els ciutadans i ciutadanes de NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2489 Barcelona. Insisteix, per tant, que el pla director vigent és un bon punt de partida i que ja establia quines haurien de ser les qüestions que haurien de tenir continuïtat en el futur. Entén, doncs, que cal tenir en compte l’experiència i el balanç del pla director del 2009 i la realitat de la ciutat. En aquest sentit, manifesta que esperaran la presentació del nou pla director per poder-lo treballar i expressar l’opinió del seu grup, ja sigui abans de l’estiu o immediatament després. El Sr. Laporta agraeix l’exposició del Sr. Fontclara i diu que el seu grup municipal té un concepte de seguretat més ampli, que va més enllà de la dimensió policial o de protecció civil. En aquest sentit, entén que, a mesura que Barcelona creix internacionalment, tot i que encara no sigui una capital d’estat, sí que incorpora una sèrie d’elements globals en matèria de seguretat i convivència propis d’una gran metròpolis per les necessitats de convivència, seguretat i ordre públic dels ciutadans i la societat civil. Respecte del procés d’elaboració del nou pla director, manifesta que vol fer una sèrie de propostes, tot i que a algunes ja s’hi ha referit el Sr. Fontclara, com ara: fer campanyes de coneixement de la tasca quotidiana dels serveis d’emergència i fer pedagogia perquè la població sàpiga què ha de fer en cas d’incendi i en altres situacions de risc; destinar el nombre necessari de bombers establert en els protocols d’actuació per a les operacions d’intervenció i salvament de la ciutat; incorporar millores en la gestió dels recursos humans del cos, en el camp de la formació i en la carrera professional, tant pel que fa a trasllats de personal com al reconeixement professional; invertir per a la millora del parc de vehicles i materials diversos; completar la construcció d’equipaments i casernes; establir un mapa definitiu territorial d’actuació, i, finalment, recuperar la caserna del carrer de Lleida per a museïtzació i creació del Parc de la Prevenció. D’altra banda, recorda als membres del Partit Popular que els pressupostos generals de l’Estat contemplaven la restricció per a la incorporació de nou personal el 2012, llevat de l’excepció, que s’ha comentat més d’un cop, de com a màxim l’equivalent al 10 % de la taxa de reposició, que és lluny del que ha aprovat el consistori, de manera que entén que si Bombers van curts de personal i el servei se’n veu afectat és per aquesta raó. El Sr. Forn agraeix les intervencions de tots els grups, que qualifica de positives. Seguidament, insisteix que no parteixen de zero, però que cal adaptar el pla anterior i fer les millores i modificacions que creuen més oportunes en aquells aspectes que s’han de millorar o que no acaben de funcionar prou bé. En aquest sentit, es mostra d’acord amb el Sr. Laporta que tenen unes limitacions importants. Així, mentre que el pla del 2009 preveia que hi hagués 101 bombers a cada un dels parcs cada dia i ja en aquell moment era difícil, afirma que en aquests moments és absolutament impossible, i que, malgrat que a començament de legislatura hi va haver un acord perquè cada any hi hagués un augment de seixanta bombers, a causa de les restriccions pressupostàries establertes pel Govern de l’Estat això no es podrà fer, la qual cosa tindrà un impacte directe en les tasques que han de desenvolupar els diferents parcs de Bombers. Assenyala que no recorda de memòria la magnitud de les xifres, que potser el Sr. Fontclara podria dir, però que han dissenyat un pla que s’adapta a les necessitats i a la realitat actuals. En segon lloc, insisteix que es van marcar un primer objectiu, que consistia a recuperar el diàleg i el consens, i creu que estan en camí d’aconseguir-ho, tot i que han necessitat el temps que han necessitat, però considera que era imprescindible tant per aprovar el pla com per poder afrontar molts dels reptes que es plantegen en aquests moments. En aquest sentit, reitera que s’han proposat tenir el pla abans de l’estiu, consensuat abans amb els agents socials, i anuncia que el duran a la comissió per debatre’l, i fins i tot li agradaria que en poguessin parlar amb els grups polítics abans del debat perquè, atès que són qüestions més tècniques, creu que tots plegats podrien arribar a un acord. Finalment, demana al Sr. Fontclara si pot quantificar les baixes anuals i quin impacte tenen en el cos, perquè considera que és un tema a tenir en compte en l’elaboració del pla. El Sr. Fontclara recorda que el pla fixava 101 efectius cada dia, cosa que a la pràctica comportava un dimensionament global del servei de 732 persones entre 2490 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 personal operatiu i no operatiu. Informa que en aquests moments hi ha 659 efectius i la previsió és que en acabar el 2013 n’hi hagi 594, malgrat que s’estan formant 27 nous membres. Per tant, indica que la contínua descapitalització de personal i de recursos és evident. Tanmateix, informa que, des del punt de vista del ciutadà, estan mantenint el temps d’arribada i, per tant, el ciutadà no percep que arribin més tard, però això els obliga a treballar en xarxa per comptes de fer- ho amb el model que tenen definit. El Sr. Ramírez diu que són coneixedors del tema de la previsió de les baixes del Cos de Bombers i que les futures convocatòries estan supeditades a aquesta congelació de l’oferta pública pel Ministeri d’Hisenda i les limitacions pressupostàries i, per tant, entenen que el model s’ha d’adaptar a aquesta realitat. Tanmateix, es compromet que des del Grup Municipal Popular treballaran en la mateixa línia que amb el tema de la reposició d’agents de la Guàrdia Urbana, que estan en disposició de fer d’enllaç i de negociar amb qui sigui les mesures que presentava el tinent d’alcalde per al benefici de la ciutat de Barcelona i del Cos de Bombers. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 4. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar a aquesta Comissió sobre l'actuació policial efectuada el passat dia 3 de març al carrer de les Monges del Districte de Sant Andreu. El Sr. Mestre anuncia que formularan els motius que els han portat a demanar aquesta compareixença i com veu el seu grup els fets que van succeir el 3 de març al carrer de les Monges, al districte de Sant Andreu. Explica que aquell dia, en el context de la celebració del Dia Internacional de les Dones, es va celebrar una acció simbòlica de recuperació de la memòria històrica de les dones que consistia a canviar el nom de la placa del carrer de les Monges pel nom que havia tingut abans de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona el 1939, que era el d’Elisa García, una andreuenca cooperativista miliciana que fou morta al front d’Aragó l’any 1936. Continua explicant que l’acció consistia simplement a enganxar un cartell damunt la placa, com es pot veure a la fotografia que mostra, i que, per tant, no es va malmetre res que fos patrimoni municipal. Aquesta acció simbòlica fou denunciada per la Guàrdia Urbana, es va produir un desplegament, que des del seu punt de vista va ser del tot desproporcionat, de cinc cotxes de la Guàrdia Urbana, es van detenir dues persones sota l’acusació de resistència, deslluïment de béns immobles, manifestació il·legal i desobediència, i es van produir identificacions i persecucions a gran nombre de veïns i veïnes. Afegeix que les dues dones detingudes van ser traslladades a la comissaria del carrer de la Sagrera i posades en llibertat al cap de dues hores. Continua explicant que les entitats i persones que van assistir a aquest acte van denunciar els fets al regidor de districte, el Sr. Blasi, i van demanar que fossin retirades les denúncies de la Guàrdia Urbana i també van elaborar un manifest que ha recollit el suport i la signatura de més de dues-centes persones i de cinquanta entitats del districte de Sant Andreu. Finalment, afegeix, el jutge va desestimar les denúncies de la Guàrdia Urbana i va arxivar el cas, fet que, diu, posa en evidència el que el veïnat de Sant Andreu havia denunciat, denúncia a la qual s’afegeix el seu grup, que és la desproporció de l’actuació de la Guàrdia Urbana. Per tant, assenyala que resulta fàcil concloure que l’actuació de la Guàrdia Urbana va ser del tot desproporcionada, tal com posen de relleu dues-centes persones i cinquanta entitats del districte de Sant Andreu, i tot seguit llegeix el text del manifest, que diu: «Els fets que volem denunciar són la desproporcionada actuació de la Guàrdia Urbana, que sense cap respecte va començar a demanar identificacions d’una manera indiscriminada als veïns i veïnes que estaven al carrer acusant-los, sense cap fonament ni proves, de l’autoria de l’enganxada del cartell que tapava la placa del nomenclàtor. Desproporcionat per la quantitat de dotacions, fet que contrasta si es compara amb les habituals i reiterades peticions del veïnat en aquella zona, que no són ateses ni solucionades. Desproporcionat per NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2491 la manca de respecte al dret de circulació i a la presumpció d’innocència. Desproporcionat per les detencions arbitràries amb l’excusa que no es volien identificar quan una de les persones detingudes va evidenciar que no es negava a fer-ho mentre que l’altra va ser detinguda per estat gravant l’incident. Desproporcionada perquè no es pot criminalitzar la recuperació de la memòria històrica.» Pel que fa a la petició de compareixença, a part de demanar l’opinió i valoració que en fa el govern municipal, demanen al govern i al responsable de Seguretat del govern, el tinent d’alcalde Sr. Forn, primer, que no es tornin a repetir fets d’aquestes característiques; segon, que el govern tingui una actitud de major diàleg amb les entitats, i més quan es realitzen activitats d’aquestes característiques, i que aquest diàleg es faci des d’un treball de proximitat, d’entesa i de col·laboració amb les entitats i associacions de la ciutat, i no de confrontació, com ha estat el cas que denuncien; tercer, que es recuperin els consells de seguretat i prevenció que hi havia als districtes fins al canvi de govern municipal, perquè havien estat un espai òptim, amb molt bons resultats i amb molta satisfacció d’entitats i associacions, i on participaven responsables polítics, tècnics i tècniques municipals i també els caps de la Guàrdia Urbana i de Mossos d’Esquadra; i quart, que el govern municipal sigui especialment sensible i respectuós amb tots els fets que s’orienten a recuperar la memòria històrica i democràtica de la ciutat i especialment de les dones, perquè són polítiques de ciutat, formen part del Pla d’igualtat d’oportunitats de l’Ajuntament de Barcelona i també de plans que impulsen altres àrees municipals, com la Regidoria de Drets Civils, o altres institucions com el Museu d’Història de la ciutat. Per acabar, diu que aquesta era la intenció de la compareixença: saber l’opinió i la valoració que el govern municipal fa d’aquests fets; denunciar uns fets que des del seu punt de vista no haurien d’haver succeït mai, i demanar compromís al govern en els aspectes que ha esmentat al final de la intervenció. El Sr. Blasi respon en la seva doble condició de regidor del districte de Sant Andreu i de membre de la comissió. Comparteix que fets com aquest no han de tornar a ocórrer si se segueixen els procediments habituals, i en primer lloc es refereix al fet que la convocatòria d’aquest acte no va ser comunicada a les autoritats municipals, com procuren que es faci amb tots els esdeveniments, i encara més entorn del Dia Internacional de les Dones a causa de tota l’activitat que es desenvolupa. Tot seguit, explica que el nom del carrer de les Monges, segons el nomenclàtor de la ciutat, es deu al fet que dues monges de la família Avinyonet hi van establir una escola i, per tant, data d’abans de 1900. Afegeix que recentment s’ha descobert que aquesta via en el període de la Guerra Civil va portar el nom d’una miliciana andreuenca, no se sap si de manera simbòlica o oficial, i que l’acte que comentava el Sr. Mestre era una cerimònia per reivindicar la memòria d’aquesta persona, l’existència de la qual creu que la immensa majoria dels presents desconeixien. El dia 3 de març al migdia, continua, una dotació de la Guàrdia Urbana de Sant Andreu es va adreçar a la cantonada del carrer de les Monges amb Fabra i Puig perquè hi havia una concentració que no havia estat comunicada, el comandant va observar la presència d’un grup de vint a trenta persones, que, en ser requerides es van dispersar. Posteriorment, a la confluència del carrer de les Monges amb el carrer Montsec, es va detectar un grup de cinc persones que estaven deslluint immobles, tapant el nom del carrer amb un cartell adhesiu amb el nom d’Elisa García Sáez, cosa que havien fet en els rètols del carrer col·locats als números 60, 63 i 68. Per aquest motiu es va procedir a intentar identificar les cinc persones, i dues d’elles s’hi van negar, per la qual cosa es va optar per detenir-les i traslladar-les a les dependències policials per obtenir-ne la identitat, seguint els protocols que té establerts la Guàrdia Urbana, i, una vegada identificades formalment, se’ls va informar que serien imputats per deslluïment de béns immobles i van ser posades en llibertat. Continua informant que un grup de simpatitzants d’aquest grup es va personar a les dependències de la UT9, la comissaria de la Guàrdia Urbana, per donar suport a les dues persones detingudes, sense més incidents. Per aquests fets es van fer diligències adreçades al jutjat de 2492 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 guàrdia, que és el procediment ordinari, és a dir, la Guàrdia Urbana ho passa a Mossos d’Esquadra i aquests ho tramiten als jutjats. Per tant, assenyala que si aquest acte s’hagués comunicat prèviament probablement s’hauria pogut incorporar al programa del districte de Sant Andreu i del Consell de la Dona per commemorar el 8 de març, i li diu al Sr. Mestre que això ho sap molt bé perquè ha estat president del districte. En segon lloc, remarca que si les dues persones que no es van voler identificar en el seu moment ho haguessin fet, igual que van fer les altres tres, tampoc s’hauria produït aquella situació. En tercer lloc, creu que fóra lògic no limitar-se a llegir informacions que apareixen a la xarxa, sinó també intentar treballar de forma conjunta, i en aquest sentit informa que el districte es va reunir amb les dues persones afectades i amb altres que les van voler acompanyar per parlar dels fets. En relació amb els punts que comentava el Sr. Mestre, sobre que aquest tipus de fets no es tornin a repetir manifesta que ja hi ha respost. Pel que fa a l’actitud de diàleg i proximitat, repeteix que quan hi ha una data assenyalada com aquesta hi ha un treball a tota la ciutat –i recorda que una regidora del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa va tenir aquesta responsabilitat i creu que la va coordinar prou bé–, i que el diàleg ha de venir per les dues parts. Pel que fa a la recuperació dels consells de seguretat, anuncia que, si més no al districte de Sant Andreu, van en aquesta línia perquè considera que són eines útils. Respecte a la sensibilitat pel que fa a la memòria històrica insisteix que s’ha de fer conjuntament, amb polítiques de ciutat. En aquest sentit, recorda que ell mateix es va reunir amb les dues conselleres municipals del Grup d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa al districte de Sant Andreu i si haguessin conegut l’existència d’aquest esdeveniment les hauria convidat que ho traslladessin al Consell de la Dona, perquè precisament són dues persones força actives en aquest consell. Finalment, considera que un esdeveniment reivindicatiu com aquest va deslluir unes dates a l’entorn del dia 8 de març, que precisament es treballen amb força dedicació i molta complicitat. Per tant, entén que no espot pretendre que els actes es desllueixin ni encara menys que la Guàrdia Urbana segueixi els protocols que li corresponen per preservar l’ordre i per donar compliment a l’Ordenança de civisme. La Sra. Moraleda recorda que sobre aquesta qüestió ja han fet unes quantes intervencions al districte de Sant Andreu. En primer lloc, constata que aquest acte del dia 3 de març va ser publicitat pels carrers de Sant Andreu durant moltes setmanes i va ser iniciativa d’un grup de dones que van voler recuperar la memòria històrica d’aquesta miliciana del barri de Sant Andreu. Adreçant-se al Sr. Blasi, li diu que no va ser aquest acte el que va deslluir la setmana de la dona, sinó l’actuació de la Guàrdia Urbana, que des del seu punt de vista va ser desproporcionada, i insisteix que el jutge ha donat la raó a les persones que així ho van manifestar. Per tant, li demana que un altre cop que es trobin en una situació similar, deixin fer i l’endemà ja retiraran els cartells, perquè no cal enviar-hi unes quantes patrulles de la Guàrdia Urbana com si fossin delinqüents que fan un acte que afecta la convivència. En aquest sentit manifesta que van ser els mateixos veïns de la zona els que es van queixar de l’actuació de la Guàrdia Urbana, perquè era de sortida de missa i s’hi van congregar moltes persones que no sabien què passava. Afegeix que ella mateixa, que hi viu a prop, ho va veure en directe i considera que va ser una cosa bastant espectacular, i recalca que ja li agradaria tenir cinc patrulles de la Guàrdia Urbana en altres ocasions. Finalment, insisteix que no va ser aquest acte el que va diluir la setmana del 8 de març, sinó l’actuació de la Guàrdia Urbana. A continuació, denuncia que la mateixa pressa que es va tenir per desmuntar l’acte no hi va ser per retirar el cartell, que va quedar enganxat a la placa del nomenclàtor vora d’un mes i, per tant, creu que el que va preocupar no va ser l’acció en si, sinó les persones que la feien o el fet de no haver demanat permís, tot i que reconeix que el permís s’hauria demanat i d’aquesta manera no hauria passat res. Ara bé, constata que hi ha col·lectius als quals es costa actuar d’aquesta manera, com el seu grup sap bé perquè ha estat molts anys al govern, però considera que cal saber distingir entre una cosa i l’altra. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2493 Per tot això, pregunta quin era l’objectiu del dispositiu, si volien preservar l’ordre públic o els béns immobles, que de fet no van quedar afectats de cap manera, si era necessari fer una acusació amb una figura penal davant d’un fet simbòlic que consistia a recuperar la memòria històrica d’aquella persona. Entén, doncs, que s’ha d’anar amb compte i demana que en el futur s’opti més per la mediació i el consens que no pas per mesures de tipus policial, perquè això només serveix per crear enfrontaments innecessaris i un clima de crispació que no porta enlloc. Finalment, tot i que a títol de broma, comenta que durant el mes de maig hi ha d’haver moltes concentracions de més de trenta persones en aquell carrer perquè és època de comunions i està segura que no veuran aquest tipus de desplegament, i per això reitera que s’ha d’anar amb compte. El Sr. Ramírez en primer lloc manifesta el reconeixement del seu grup pel treball dut a terme pels cossos de seguretat i concretament per la Guàrdia Urbana. Seguidament, considera que no es pot afegir gaire res al que ja s’ha dit, però entenen que l’actuació d’aquelles dues persones en un acte que diuen que és simbòlic per recuperar la memòria històrica no pot ser excusa per a uns fets que provoquen incivisme, en tant que no complien l’Ordenança de civisme i posteriorment es van negar a identificar-se, la qual cosa significa una resistència a l’autoritat i una desobediència manifesta. En aquest sentit, creuen que no tot s’hi val i que s’ha de reconèixer que les dues activistes van fer les coses mal fetes perquè, com ja s’ha dit, podien haver demanat una llicència amb el temps oportú per commemorar el Dia Internacional de les Dones. Pel que fa a la desproporció de l’actuació i a les peticions a les autoritats de respecte i de diàleg, entén que també se’ls pot exigir a aquelles persones que no compleixen amb les ordenances que garanteixen la convivència a la ciutat, i, per tant, el seu grup demana que es compleixi la normativa i la llei, i que se sigui respectuós amb la convivència a la ciutat de Barcelona. Considera, doncs, que si hi ha comportaments que no es regeixen per aquesta convivència els cossos de seguretat han d’actuar, i més quan les persones es neguen a ser identificades, es resisteixen a l’autoritat i manifesten la seva desobediència. El Sr. Laporta considera que hauria estat millor que aquest fet no s’hauria d’haver produït de la manera que es va produir i es dóna per satisfet amb les explicacions del regidor Blasi en tota la seva extensió. El Sr. Mestre remarca que en la seva intervenció el Sr. Blasi no ha expressat quin valoració dels fets fa el govern municipal i insisteix a demanar-la, en concret de l’actuació de la Guàrdia Urbana al carrer de les Monges. D’altra banda, destaca que les informacions que tenen del que va succeir, tant ells com els altres grups, no les han tretes d’internet, sinó que les coneixen perquè han parlat amb les persones i les entitats que hi eren presents, i amb les persones que van ser detingudes i identificades. Per tant, considera que el primer error dels responsables que van decidir l’actuació al carrer de les Monges, i creu que és el més greu, va ser crear un conflicte on no n’hi havia cap, quan el que s’ha de fer és evitar crear conflictes innecessaris. En aquest sentit, recorda que d’accions simbòliques, amb autorització o sense, se n’han fet sempre, se’n fan i se’n continuaran fent, i creu que davant d’aquestes accions l’actuació ha de ser proporcionada. Afegeix que a vegades l’acció proporcionada és no fer res. D’altra banda, manifesta que, encara que l’acció no fos comunicada, el districte i la Guàrdia Urbana tenen instruments per assabentar-se’n, perquè per a això hi ha tècnics i tècniques de prevenció als districtes que treballen amb les entitats de tot tipus i que coneixen quan es fan accions d’aquestes característiques, que, malgrat que no siguin comunicades ni autoritzades, no impliquen cap mena de problema d’ordre públic. Insisteix, per tant, que crear un conflicte on no n’hi ha cap és absurd i que cinc patrulles de la Guàrdia Urbana, identificacions, dues detencions i denúncia al jutjat és absurd i desencertat des del punt de vista del que ha de ser una acció de govern, com resulta del fet que el jutge hagi desestimat les denúncies. Pel que fa al motiu de l’actuació, discrepa que hi hagués un deslluïment dels béns immobles perquè només es tractava d’enganxar un paper sobre una placa amb el nom d’un carrer, i 2494 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 considera que, per això, qualificar la intervenció de la Guàrdia Urbana de desproporcionada potser es queda curt. En segon lloc, creu que un responsable polític de l’ajuntament o un comandament de la Guàrdia Urbana han de saber, davant de cada fet, quina és l’actuació més adequada, i davant d’aquesta acció simbòlica el seu grup creu que era no actuar, deixar que es fes l’acció simbòlica i l’endemà retirar els cartells. En aquest sentit, en relació amb la intervenció del Sr. Ramírez, manifesta que no es tracta de posar en dubte la feina que fa la Guàrdia Urbana, però recorda que en un estat democràtic el primer mandat que tenen els cossos policials és garantir el respecte pels drets i pel seu exercici. Així, doncs, assenyala que el reconeixement de la Guàrdia Urbana no lleva que les actuacions que són incorrectes i que creen conflictes innecessaris s’hagin d’esmenar, que és el que demanen en aquest cas. Conclou exposant que, des de tots els punts de vista, fins i tot des del sentit comú, la Guàrdia Urbana no hauria d’haver actuat i que si ho va fer no va ser per preservar l’ordre perquè allà no hi havia cap problema d’ordre públic, sinó que es va crear a partir del moment que aparegueren les cinc patrulles de la Guàrdia Urbana. Finalment, assenyala que cal més diàleg, mà estesa i més acords amb les entitats i amb el veïnat del districte de Sant Andreu, i considera que això ho han de fer els responsables polítics, els tècnics i les tècniques municipals i els comandaments de la Guàrdia Urbana, i constata, per les notícies que tenen, que això és millorable, especialment pel que fa als comandaments de la Guàrdia Urbana. En aquest sentit, corrobora que a l’anterior mandat ell havia estat president de Sant Andreu i que també hi havia un intendent de la Guàrdia Urbana, i, com el Sr. Blasi coneix perquè era regidor adscrit de Convergència i Unió, mai es van trobar amb un conflicte d’aquestes característiques, tot i que es van produir moltes manifestacions i accions semblants. Per tant, insisteix a demanar prudència i sentit comú, i a actuar amb respecte als drets. El Sr. Blasi es queda amb un dubte, perquè tot i que el Sr. Mestre ha manifestat que ni desconfien ni qüestionen l’actuació de la Guàrdia Urbana, considera que amb l’última frase ha vingut a dir tot el contrari i que està qüestionant l’actuació i el comandament de la Guàrdia Urbana al districte de Sant Andreu. També es queda preocupat perquè hi ha un treball important per evitar l’ús que es fa de l’espai públic, per exemple les comunicacions que es fan mitjançant cartells, com es confeccionen i com s’enganxen. En aquest sentit, assenyala que hi ha hagut un treball polític i tècnic per evitar que s’enganxin cartells allà on no toca, cosa que també és una demanda veïnal. Li preocupa que el Sr. Mestre digui que això és un acte normal i corrent i que no passa absolutament res, perquè tant el regidor d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa com l’actual presidenta, la Sra. Moraleda, coneixen la situació i l’anunci que va sortir en un mitjà de comunicació que deia literalment: «En el marco de la semana de actividades sobre la mujer se va a armar la gorda», amb la qual cosa ja s’intuïa que podia passar alguna cosa, i no creu que això vagi en sintonia amb el que ha manifestat el Sr. Mestre. En qualsevol cas, destaca que hi una un criteri de sentit comú, que és el que ha d’aplicar el comandament que està de guàrdia, i més amb els antecedents que hi ha al districte de Sant Andreu, i assenyala que el seu ideal seria que la Guàrdia Urbana no hagi d’actuar per preservar l’ordre públic. D’altra banda, pel que fa a la no-comunicació, posa l’exemple d’alguna integrant d’Unitat per Barcelona, que quan volen fer un acte el comuniquen, igual que ho fan la resta d’entitats, i es pregunta si s’ha de fer una distinció amb un acte que, pel que han comentat, havia estat tan publicitat. En aquest sentit, pregunta si costava tant incloure aquest acte dins de la programació de la setmana de la dona, i, si els grups coneixien aquesta convocatòria, considera que ho podien haver comunicat al Consell de la Dona. També es demana si costava tant que hi hagués una identificació. D’altra banda, indica que el jutge el que va fer és no apreciar que s’hagués produït cap delicte, però no va dir que l’actuació de la Guàrdia Urbana fos incorrecta. Per tant, insisteix que hi va haver un deslluïment de l’espai i del mobiliari públics, a més en un moment de possible confluència en el mateix carrer d’altres públics en el mateix entorn, tal com comentava la veïna, regidora i NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2495 presidenta de Sant Andreu, i creu que hi ha moments en què la Guàrdia Urbana ha d’actuar. Finalment, demana als grups més complicitat per reconduir les coses i no difondre o fomentar actituds que no ajuden. La Sra. Moraleda diu que no es pot confondre que un acte es faci a l’espai públic amb un problema d’ordre públic, i insisteix que una acció feta per vint persones fent una acció simbòlica, tot i que hauria preferit que fos comunicada com totes les altres que es fan, no constitueixen un problema d’ordre públic, i reitera que l’actuació va ser desproporcionada. Conclou amb el desig que fets com aquest no tornin a passar. El Sr. Blasi insisteix en la necessitat de complicitat i de donar un missatge que les coses ben fetes estalvien altres problemes. Reitera la confiança en la Guàrdia Urbana –i agraeix que, en aquest sentit, els grups municipals estiguin al seu costat–, perquè amb els seus protocols i sentit comú donen un cop de mà als polítics i al conjunt de la ciutadania. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 5. Ratificar la resolució de l’Alcaldia de 5 de març de 2013 per la qual es disposa atorgar la medalla d’honor al sofriment en la categoria d’argent al senyor Juan Carlos Aranda López (21726) i al senyor Aleix Elias Centelles (25989), bombers del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de l’Ajuntament de Barcelona, amb els beneficis establerts a l’article 5 del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, de 17 de setembre de 1976, en reconeixement de la seva participació en la intervenció núm. 12.003.118, efectuada el 13 de febrer de 2012 al carrer Santa Amèlia, núm. 24 de Barcelona, en què van sofrir lesions de gravetat com a conseqüència de trobar-se a l’interior del recinte al moment de produir-se una explosió, quan efectuaven les tasques encomanades en la intervenció. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 6. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1.- Instar al Govern municipal a posar tots els mecanismes al seu abast, tant de diàleg com de mediació, per tal de buscar solucions al conflicte de Bus Nou Barris que afecta greument a la mobilitat dels barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana sobre les bases de garantia del dret a la mobilitat i del dret a vaga. 2.- Instar al Govern municipal a que des de la Presidència de TMB comprovi si es compleixen les condicions de la concessió de les línies 80, 81, 82 i 83, i si no és el cas, es plantegi el rescat de la concessió del servei prestat per Bus Nou Barris. 2496 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 La Sra. Escarp exposa que la proposició que presenta el Grup Socialista coincideix en bona part amb la presentada pel Grup d’Iniciativa per Catalunya, i parla dels barris de Torre Baró i Trinitat Nova i de Ciutat Meridiana, d’un conflicte laboral i, segons entén el seu grup, d’una inacció municipal i d’uns veïns i veïnes que no tenen garantit el dret a la mobilitat. En primer lloc, entén que formulen la proposició en clau positiva, perquè l’objectiu de la discussió és la cerca de solucions, no tant pel que fa al conflicte laboral, que no forma part de les competències de la comissió, sinó als problemes de mobilitat que té el barri. En aquest sentit, remarca que no volen pedaços del tipus que si els nens no poden anar a dinar a casa dinin a l’escola pagant el consorci, perquè si bé això és lloable no treu que la família té dret a decidir on han de dinar els nens, o bé que un conseller tècnic del districte i assessor de la regidora faci de transport alternatiu amb el seu cotxe privat, que fins i tot podria ser entès com un cas de vulneració del dret de vaga. Per tant, volen solucions globals, pactades i consensuades, que garanteixin el dret a la mobilitat. A continuació, explica que la segona part de la proposició demana analitzar el compliment de la concessió, perquè si bé és cert que l’explotació de les línies que tenia l’empresa anterior va ser cedida, a través de l’Àrea Metropolitana, a TMB i que mitjançant un concurs aquesta concessió va passar a una altra empresa, sembla que els nivells de qualitat no siguin els més adients per a una zona tan complicada per la seva orografia. Per tant, demanen al president de TMB que hi hagi un control més estricte sobre aquesta concessió. Finalment, reclama que el govern municipal no tiri pilotes fora dient que és un problema entre empreses, perquè, si bé això és cert, considera que també hi ha un problema municipal, que és la garantia de la mobilitat de dos barris importants com són Torre Baró i Ciutat Meridiana. La Sra. Ribas coincideix que les dues proposicions són plenament coincidents. En primer lloc saluda els membres de l’Associació de Veïns de Torre Baró i altres veïns de Nou Barris que són presents a la sessió, i esmenta que els treballadors implicats en el conflicte tenien intenció d’assistir-hi però els ha estat impossible perquè estan immersos en un procés negociador. A continuació, assenyala que la zona nord de Nou Barris té uns pendents enormes i només un servei de transport públic, que TMB va adjudicar a l’empresa Sagalés, la qual el va subcontractar a una altra empresa que és cent per cent titularitat seva, Bus Nou Barris, sabent d’entrada que era una línia deficitària perquè el que es busca és garantir el dret a la mobilitat d’aquests barris situats a la muntanya de Collserola i que corresponen a les línies 80, 81, 82 i 83. Seguidament, comenta que hi ha uns treballadors que han vist subrogades les seves condicions de treball en la segona concessió que va fer TMB i també en la subcontractació, amb l’obligació de mantenir les condicions laborals, els quals fa un mes que fan vaga perquè, segons ells, l’empresa pretén empitjorar de diverses maneres aquestes condicions. Afegeix que els treballadors també denuncien que l’empresa no inverteix en la flota d’autobusos i reclamen millores en els recorreguts o en l’estat dels vials, és a dir, no solament reivindiquen els drets legítims laborals, sinó també poder prestar aquest servei públic de manera més eficaç i útil per a la ciutadania. D’altra banda, reconeix que no pertoca a la comissió optar per uns o altres, més enllà de respectar el dret a vaga d’aquests treballadors, però considera que sí que és responsabilitat de l’ajuntament i de TMB garantir el dret a la mobilitat dels veïns i veïnes de Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona, encara que només –i recalca que aquest «només» ja és molt– sigui fent complir les condicions de la licitació. Per tant, demanen que l’ajuntament no quedi al marge del conflicte laboral esperant que treballadors i empreses arribin a un acord, que veu llunyà, sinó que intervingui amb mediació i, a la vegada, comprovant que l’empresa concessionària compleix amb les condicions de la licitació. Finalment, recorda que l’alcalde, després que els grups municipals presentessin les proposicions, tot i entenent que si no és una conseqüència sí que és una coincidència, va dir que la situació és lamentable i que caldria prendre mesures si l’empresa concessionària no resol el conflicte i no compleix amb les condicions de NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2497 la concessió. I demana que es passi a l’acció, que no s’ho mirin des de la barrera, com entén que han estat fent des que es fa iniciar el conflicte sis setmanes enrere. El Sr. Ramírez agraeix la presència dels veïns de Nou Barris a la comissió. Anuncia que el Grup Municipal Popular donarà suport a les dues proposicions perquè entenen que aquests dos barris tenen un problema greu de mobilitat i que estan patint una situació lamentable que en moltes ocasions deixa els seus veïns aïllats i sense cap tipus d’alternativa per moure’s pel seu barri. En aquest sentit, constata que durant el darrer mes i mig hi ha una irregularitat en els serveis mínims a les línies 80, 81, 83 i 83, la gestió de les quals, encara que siguin operades per Sagalés, correspon a TMB, i manifesta que, si bé l’origen del conflicte són unes pèrdues empresarials i la negativa de l’empresa a actualitzar el conveni col·lectiu, i tot i defensant el dret de vaga dels treballadors, s’ha de garantir el servei de transport públic als ciutadans de Torre Baró i Ciutat Meridiana. En relació amb les mesures que la Sra. Escarp qualificava de pedaços, com les beques menjador o alguna proposta d’utilitzar els autobusos operats per TMB com a llançadora, entenen que no són la solució perquè són mesures provisionals i creu que s’han de buscar solucions que tinguin continuïtat en el temps. En aquest sentit, estan d’acord que, després d’haver comprovat l’estat i la qualitat del servei que ofereix l’empresa concessionària, es miri de rescatar la concessió o fins i tot que s’obri un expedient sancionador contra l’empresa i fer-li complir les condicions de la concessió. D’altra banda, recorda que el 8 d’abril el Grup Municipal Popular va presentar una iniciativa per escrit en la qual demanaven que l’Ajuntament de Barcelona i TMB intercedissin en la resolució d’aquest conflicte, no tant pel que fa al problema laboral i al dret de vaga, sinó al problema que hi ha amb la prestació del servei d’aquestes línies de transport públic. I conclou reiterant el suport del seu grup a les dues iniciatives. El Sr. Laporta anuncia que el seu grup donarà suport a la proposició perquè estan d’acord que el govern posi els mitjans necessaris de diàleg i de mediació per trobar una solució al conflicte, que considera urgent pels perjudicis que està causant, especialment per la impossibilitat que els nens puguin tornar a la tarda a l’escola per manca de transport, o que persones grans puguin anar al metge. Entén que és un problema important i que cal donar-hi una solució urgent. Tot i que considera que l’ajuntament està intentant adoptar mesures, dins de les seves possibilitats, entén que la proposició demana un esforç més i el seu grup hi donarà suport perquè creu que no n’hi ha hagut prou amb la petició a la Generalitat d’ampliar els serveis mínims. Reitera, doncs, que donaran suport a la petició perquè considera que la mobilitat és un dret intrínsec del ciutadà i que s’està causant molts perjudicis als veïns de Nou Barris, als quals aprofita l’avinentesa per saludar-los. Així, doncs, anuncia que votaran a favor dels punts 1 i 3, però matisa que abans de retirar la concessió s’haurien de denunciar les clàusules del conveni que l’empresa estigui incomplint. D’altra banda, posa de manifest les queixes que hi ha respecte de l’anterior concessionari, en el sentit que sembla que la nova empresa ha empitjorat el servei. Recorda que aquesta empresa ha estat penalitzada diverses vegades perquè no arriba als estàndards de qualitat acordats i que els conductors addueixen que es vol aplicar un augment de jornada, deixar de pagar augments pactats en el conveni per antiguitat i un canvi de condicions de treball sobre torns i horaris que no respecta els descansos dins de la jornada. Conclou reiterant el suport del seu grup a la proposició. El Sr. Forn anuncia que el seu grup hi votarà a favor i manifesta que en general comparteix les intervencions que s’han fet, que van en la línia de buscar una solució al conflicte. Però no està d’acord amb alguna intervenció que ha parlat d’inacció municipal, perquè entén que s’hi ha treballat. Considera que els grups proposants podrien haver demanat informació i, a partir d’aquí, jutjar si hi havia inacció o no, però reitera que no n’hi ha hagut. Pel que fa a l’orografia de Torre Baró, indica que és exactament la mateixa que anys enrere. I demana als grups que, quan parlen de solucions definitives als problemes de mobilitat, les posin sobre la taula. Tot i estar d’acord que no és un problema puntual, considera que la seva obligació és solucionar aquest problema 2498 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 puntual, però assenyala que el problema de la comunicació fa molts anys que existeix i diu que els governs anteriors s’ho haurien pogut plantejar, perquè insisteix que l’orografia és exactament la mateixa que trenta-dos anys enrere. Afegeix que, malgrat la demanda de buscar solucions, no n’ha sentides gaires, perquè entén que denunciar el conveni és molt fàcil, però demana què passa si el conveni es porta al jutjat i es perd. En aquest sentit, pregunta si hi ha un incompliment evident de les clàusules del conveni, i recorda que la concessió la va concedir un altre govern, tres anys enrere. A continuació llegeix l’informe de TMB, que diu: «En els més de tres anys que fa que l’empresa Sagalés realitza aquest servei, de gener del 2010 fina a l’abril del 2013, sempre s’ha complert amb les condicions contractuals del servei, tant pel que fa al compliment de l’oferta, quilòmetres realitzats, com també dels diferents aspectes qualitatius –neteja, informació, atenció al client i manteniment, entre d’altres. A més, periòdicament es realitzen reunions de seguiment entre els representants de l’empres Sagalés i TMB on s’analitzen noves oportunitats de millora en termes de traçat, així com actuacions a la via pública, senyalització, semàfors, etcètera.» Per tant, considera que és evident que TMB en fa un control i que no és fàcil denunciar i suspendre l’acord amb l’empresa. Pel que fa a la inacció i a l’acusació de posar-hi pedaços, admet que en posen perquè hi ha una gent que en aquests moments pateix de manera molt directa les conseqüències de la situació, especialment els nens que no podien anar a escola, i creu que tots poden estar d’acord que a aquests disset nens se’ls havia de donar una solució, i la solució que s’ha trobat és pagar-los aquesta beca menjador, i creu que ningú no hi està en contra. D’altra banda, atesa la durada del conflicte, informa que l’ajuntament ha demanat a Relacions Laborals de la Generalitat de Catalunya que es puguin ampliar els serveis mínims, perquè a més d’aquests nens hi ha altra gent que veuen impedides les seves possibilitats de moure’s pel barri. En aquest sentit, explica que el dia anterior es va parlar amb el departament de treball i li van comunicar que encara no havien pres una decisió perquè hi havia una reunió amb els treballadors i avui n’hi tornava a haver una altra, i estan a l’espera d’arribar a un acord. Així mateix, li van assegurar que, si aquest acord no arriba, demà mateix ampliarien els serveis mínims. Reitera, per tant, que no hi ha hagut inacció. Pel que fa als autobusos llançadora, recorda al Sr. Ramírez que la idea va ser del mateix regidor popular i, a més de ser un pedaç, considera que des del punt de vista legal no es pot fer. En aquest sentit, recorda que la vaga és legal, que s’estan complint els serveis mínims i que TMB no pot anar allà a imposar res. Per tant, considera que el que poden fer és el que han fet a les escoles i poden demanar un augment dels serveis mínims. Aleshores, demana idees concretes perquè, vistos els informes de TMB sobre l’empresa, considera que la denúncia del contracte no és una opció clara, i assegura que si rep idees les aplicarà. Però manifesta que no es pot fer demagògia quan hi ha un conflicte laboral i recorda que a TMB han patit conflictes la solució dels quals ha requerit temps. Per tant, no pot prometre coses que no pot complir. Reitera que estan d’acord amb el que s’expressa a les dues proposicions, a parlar i a fer mediació amb qui faci falta, però aclareix que no poden anar contra la llei ni contra el dret de vaga, ni prendre determinades accions que des d’un punt de vista jurídic no se sustenten. La Sra. Escarp assegura que no fan demagògia i que, tal com van parlar amb els veïns i veïnes, la proposició va en un sentit positiu, com fa palès el fet que el mateix grup del govern hagi manifestat que hi donarà suport. En aquest sentit, insisteix que l’objectiu de tots és la cerca d’una solució al problema de mobilitat i tots parlen de mediació, de diàleg i de garantir el dret a la mobilitat, tot respectant el dret de vaga. Pel que fa a la petició d’informació, recorda que els veïns i veïnes de Torre Baró n’han demanat de manera reiterada a la regidora del districte, a l’alcalde i fins i tot a TMB, i per les respostes que donen a través dels mitjans de comunicació, no el Sr. Forn però sí altres responsables polítics, entén que el que pretenen és enfrontar els veïns amb els treballadors. Afegeix que quan, com a primer tinent d’alcalde i responsable de TMB, diu que esperaran que el conflicte laboral cremi fases, fa la sensació que vulgui dir: «Ja s’ho faran». En aquest sentit, NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2499 el mateix alcalde va dir el dimarts anterior que era un conflicte entre dues empreses, i tot i que reconeix que això és cert, apunta que hi ha un tema municipal, que és la cura dels seus ciutadans i ciutadanes. D’altra banda, pel que fa a la complicació dels barris, diu que les pujades i baixades de Torre Baró no les han descobertes ara, sinó fa molt de temps. En relació amb la concessió, reconeix que l’adjudicació es va fer tres anys enrere, però assenyala que la responsabilitat del control és del govern actual, i insisteix que els veïns es queixen que el nivell de qualitat del transport públic no és el mateix que a la resta de Barcelona. I per aquesta raó creu que s’ha de ser més contundent en el tema de la concessió i, si resulta que és veritat que el servei que es dóna no és el més adient, s’hauria de rescatar. Finalment, es mostra sorpresa pel to del tinent d’alcalde, tenint en compte que plantegen la proposició en positiu, i insisteix que el que demana és que es treballi per trobar una solució al problema i per garantir el dret a la mobilitat. La Sra. Ribas agraeix el vot a favor de tots els grups, que, per altra banda, li sembla lògic perquè al capdavall han fet de portaveus de la demanda de veïns i treballadors, i remarca que la coincidència és total. D’altra banda, manifesta que també li ha sorprès el to del tinent d’alcalde i president de TMB, perquè si creu que ja està fent el que li toca no s’hauria d’enfadar d’aquesta manera. Aclareix que s’ha referit a unes declaracions que el Sr. Forn va fer el 4 d’abril, i si resulta que des de llavors ha canviat d’opinió i s’hi ha posat el feliciten. D’altra banda, considera que el conflicte no es resol, sinó que s’enquista. Afegeix que ja s’imagina que TMB fa un seguiment de la concessió perquè, en cas contrari, faria deixadesa de les seves obligacions. A continuació diu que, per sort, l’Ajuntament de Barcelona té diversos mecanismes per relacionar-se amb la ciutat i per conèixer que hi passa, i considera que potser no s’hauria de parlar només amb l’empresa, sinó també amb els usuaris i treballadors, perquè hi ha total coincidència entre veïns i treballadors –aclareix que ho diu en masculí perquè tots són homes– que el servei no es presta com s’havia fet temps enrere ni com ells creuen que s’hauria de fer i que, per tant, no garanteix suficientment el dret a la mobilitat. Afegeix que si el tinent d’alcalde creu que en aquest moment l’únic que pot fer l’ajuntament és demanar l’ampliació de serveis mínims –i puntualitza que no diu que sigui l’únic que està fent, sinó que empra l’exemple que el mateix tinent d’alcalde ha posat–, ells creuen que també pot fer aquest procés de mediació perquè té relació amb totes les parts: l’empresa coneix els treballadors i els treballadors, a part de defensar altres coses, han de defensar els seus propis drets. I entén que l’ajuntament ha de garantir els drets de tothom, de la ciutat en la seva globalitat i especialment d’aquests barris del nord de la ciutat, que, a més d’altres problemes, tenen aquest de la mobilitat i que en aquest moment s’han agrupat per defensar-lo. Conclou tornant a agrair el vot afirmatiu de tots els grups i espera que això permeti a l’ajuntament respondre millor a les necessitats de la ciutat. El Sr. Ramírez reconeix que la concessió ve imposada del passat i assenyala que el seu grup en cap cas ha parlat d’inactivitat del govern, però entén que la unanimitat en aquestes proposicions reflecteix la voluntat de tots els grups de cercar una solució definitiva als problemes de mobilitat que pateixen els veïns d’aquesta zona de Barcelona, mobilitat que l’ajuntament està obligat a garantir. Per tant, demanen que tots treballin conjuntament i mirin de donar un impuls a aquest tema, que està encallat pel conflicte laboral. Pel que fa als serveis mínims, aclareix que quan deia que el seu grup no estava a favor de mesures provisionals i que se n’havia de cercar de definitives de cap manera menyspreava el tema de les beques menjador, ni la proposta que ell mateix havia presentat per escrit de posar un servei de busos llançadora operat per TMB, ni la que ha proposat el tinent d’alcalde d’ampliar amb la Generalitat els serveis mínims. Reitera que l’únic que diuen és que cal cercar una solució més definitiva davant de la situació de deficiències en la prestació del servei. En aquest sentit, remarca el segon punt de la proposta del Grup Socialista, que demana que es comprovi si es compleixen les clàusules del contracte, i no que automàticament es rescati la concessió. Entenen que des d’un punt de vista jurídic s’ha d’iniciar l’expedient instructor i comprovar si realment s’estan complint les condicions de prestació de servei de la concessió, i, 2500 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 un cop incoat l’expedient, prendre les decisions oportunes, segons les conclusions a què s’arribi. El Sr. Forn puntualitza que ha començat la seva intervenció dient que s’afegia al que creia que era l’esperit positiu de tothom i que ha fet una crítica molt puntual a la Sra. Escarpa perquè havia dit que hi havia inacció, a la qual cosa ha respost per què creu que no hi ha inacció. D’altra banda, insisteix que ningú no ha aportat cap proposta nova i, en canvi, el govern n’ha fet dues, que són demanar una ampliació dels serveis mínims i solucionar el problema de les persones que van a l’escola, a més d’estar en contacte amb l’empresa perquè intenti solucionar el problema. Seguidament, reconeix que s’han d’estudiar altres qüestions de mobilitat més general a Torre Baró, però considera que en aquest moment el més urgent és restablir la normalitat del servei i, tot i que li sap greu per la gent de Torre Baró, el que demana en aquest moment és l’ampliació dels serveis mínims, precisament perquè són conscients que els veïns de la zona pateixen les conseqüències de la situació. En aquest sentit, assenyala que han fet un informe on es parla de la situació del barri, de les característiques orogràfiques i de les dificultats, i que, per tant, coneixen la situació perfectament. Ara bé, torna a insistir que el primer és restablir la normalitat amb l’empresa i que ell no entra en el conflicte dels treballadors, però que mentre això no sigui possible el que s’ha de fer és intentar pal·liar al màxim els problemes de mobilitat. Repeteix que si algú té alguna idea millor estarà encantat d’acceptar-la, perquè la via que s’ha proposat de denunciar el contracte ja l’havien estudiada i insisteix que no és possible per les raons que ja ha explicat. Finalment, afegeix que un cop restablerta la normalitat s’hauran de fer millores i diu que s’ho mirarà molt atentament, però que no és el moment de plantejar les millores sinó que es restableixi el servei d’autobús. La Sra. Escarp remarca que qualsevol pot aportar solucions però que és el grup del Sr. Forn el qui està governant. Pel que fa al conflicte laboral, afirma que es podria forçar l’arbitratge i que tothom s’hi sotmeti, però que les notícies que tenen són que l’empresa no té gaire voluntat negociadora. D’altra banda, li crida l’atenció que l’empresa addueix que no compleix el conveni col·lectiu en virtut de la nova llei i de les pèrdues que genera l’explotació d’aquestes línies, però el plec de condicions ja diu que aquestes línies són deficitàries i que TMB farà una aportació. Per tant, diu que es pot mirar quines dificultats hi ha. Així mateix, afegeix que l’empresa incorpora com a pèrdues l’any 2010, quan aquest any Bus Nou Barris encara no s’havia constituït. Així, doncs, creu que el Sr. Forn, com a president de TMB, pot forçar uns i altres a intentar acostar posicions, perquè té tota la informació i possiblement més mecanismes que els que puguin tenir els grups de l’oposició. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d'UpB. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 7. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a iniciar de manera immediata la construcció de les Comissaries dels Mossos d'Esquadra als districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Sant Martí. El Sr. Ramírez explica que la proposició fa referència als endarreriments en la construcció de les comissaries del Cos de Mossos d’Esquadra de Sarrià - Sant Gervasi i de Sant Martí. Recorda que la Generalitat ha ajornat la construcció d’aquestes comissaries fins que es concreti el pressupost, segons la resposta que es va donar al Grup Parlamentari Popular el 20 de març d’enguany. En aquest sentit, denuncia que la inestabilitat dintre del Govern que li impedeix aprovar el pressupost per al 2013 repercuteix directament sobre el finançament dels equipaments a Barcelona, tot i que la inversió en la seguretat de la ciutat és una prioritat. Afegeix que, un cop fixat el finançament dels equipaments, la Generalitat preveu disset mesos per a la licitació i execució de les obres de la comissaria de NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2501 Sarrià - Sant Gervasi, als quals cal afegir-hi un termini de sis mesos per a la posada en funcionament de l’equipament, la qual cosa fa que no es pugui estimar en quina data concreta entrarà en funcionament, atesa la imprevisibilitat de l’aprovació dels comptes pel Parlament de Catalunya. Pel que fa al període de licitació i execució de les obres de la comissaria de Sant Martí, s’estima en divuit mesos més un període de sis mesos per a la posada en funcionament, després que se’n concreti el finançament. Així, doncs, el seu grup entén que l’equipament de Sarrià - Sant Gervasi, pressupostat en 4,6 milions d’euros, acumula endarreriments des de l’any 2005, i el de Sant Martí des de l’any 2006, en aquest cas amb un cost de 10 milions d’euros. En aquest sentit, recorda que el Partit Popular va presentar una proposta a la Comissió de Seguretat i Mobilitat el mes de novembre de 2009 que instava la Generalitat a accelerar l’atorgament d’aquestes llicències per a la construcció dels equipaments, la qual es va aprovar amb els vots del Partit dels Socialistes, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya - Esquerra Unida i Alternativa, i amb l’abstenció d’Esquerra Republicana. Per totes aquestes raons, presenten aquesta proposició, que insta el Govern de la Generalitat a iniciar de manera immediata la construcció de les comissaries de Mossos d’Esquadra de Sarrià - Sant Gervasi i de Sant Martí. La Sra. Escarp anuncia el suport del seu grup a la proposició presentada pel Grup del Partit Popular. Recorda que aquest tema ja s’ha debatut anteriorment a la comissió però que les comissaries no s’han fet. En aquest sentit, recorda que en la discussió dels pressupostos de la Generalitat dels anys 2011 i 2012 el Grup Parlamentari Socialista va introduir les esmenes corresponents per tirar endavant la construcció d’aquestes comissaries però van ser rebutjades per Convergència i Unió i Partit Popular. Així mateix, recorda que a una pregunta per escrit formulada pel Partit Popular al Parlament el conseller Puig va respondre que s’inclourien en qualsevol programa d’inversions que el Govern pogués plantejar a partir de les possibilitats pressupostàries dels pròxims exercicis. Finalment, destaca que el seu grup va defensar l’aposta per les deu comissaries quan era al govern, mentre que en aquest moment se’n contemplen menys. Però reitera que, malgrat les dificultats i que no hi hagi pressupost, el seu grup donarà suport a la proposició. El Sr. Mestre recorda que a final de 2011 la comissió va aprovar una proposició, també presentada pel Partit Popular i que anava en el mateix sentit, i que ja en aquell moment hi van votar favorablement. Per tant, anuncia que hi tornaran a votar a favor. Seguidament assenyala que fa anys que es parla del Pla d’equipaments policials a Barcelona i concretament d’aquestes dues comissaries, que són les que estan pendents de construcció. Recorda que eren dues inversions programades abans que hi hagués el primer Govern presidit pel president Mas a la Generalitat i que després van ser desprogramades. Afegeix que en el decurs del temps han escoltat declaracions en diferents sentits de l’anterior conseller d’Interior, el qual afirma que continua sent molt generós a l’hora de fer declaracions, i que va arribar a dir que aquestes dues conselleries, amb un cost total de 14,6 milions, estarien en marxa el 2013, cosa que evidentment no ha succeït. Per tant, conclou que cal demanar una vegada més al Govern de la Generalitat que posi en marxa el procés per a la construcció d’ambdues comissaries. Finalment, recorda que a final de 2011, quan es va presentar la proposició del Grup Popular a què feia referència, ja van demanar al govern municipal quines actuacions duria a terme davant del Govern de la Generalitat per tal d’accelerar la construcció de les comissaries i, per tant, demana al tinent d’alcalde Sr. Forn quines accions s’han fet i amb quin resultat, o quina previsió fan en relació amb aquestes dues comissaries. Conclou reiterant el seu vot favorable a la proposició. El Sr. Laporta anuncia que, per ser coherents amb el seu discurs en aquesta qüestió i tal com han fet en les diferents ocasions que s’ha presentat la mateixa proposició, s’abstindran. Consideren que aquests dos districtes ja tenen les comissaries del carrer d’Iradier i del carrer de Bolívia, que, tot i que no són equipaments definitius, són espais que reuneixen les condicions per desenvolupar les funcions que els corresponen. Afegeix que en les circumstàncies actuals no és 2502 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 una prioritat fer més comissaries, sinó en tot cas millorar el servei que ofereixen els diferents cossos de seguretat. En aquest sentit, insisteix que hi ha prioritats més urgents, com la reorganització interna de la Guàrdia Urbana de Barcelona i el foment d’una formació específica per a l’abordatge de problemàtiques com la infància en risc, la violència intrafamiliar i vers les dones, els sistemes de mediació, la detecció i acompanyament amb els serveis socials en casos de marginació i desarrelament o les noves ocupacions de l’espai públic, mecanismes de coordinació entre els cossos, etcètera; és a dir, una sèrie de punts que ja farà arribar al govern en el moment oportú. Conclou reiterant que s’abstindran en la votació. El Sr. Forn anuncia el vot favorable del seu grup, tal com ja van fer el 2011. Així mateix, recorda que aquesta era una de les reivindicacions que tenien al programa electoral i, per tant, considera que no tindria sentit votar d’una altra manera. D’altra banda, informa que, igual com ja havien fet amb el conseller Puig, han mantingut dues reunions amb el conseller Espadaler i que aquesta és una de les qüestions que han posat sobre la taula, però tothom sap que no hi ha pressupost i que la situació financera és la que és. Per tant, entén que, en uns moments que fins i tot hi ha dificultats per pagar els funcionaris de la Generalitat, és evident que hi haurà dificultats per fer aquestes dues comissaries a curt termini. Conclou dient que això és un fet però que no treu que el seu grup vegi i expressi la necessitat que aquestes dues comissaries es puguin tirar endavant. El Sr. Ramírez agraeix el posicionament favorable dels grups i l’abstenció d’Unitat per Barcelona, alhora que espera que aquests dos equipaments no acumulin més endarreriments en el futur. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l'abstenció d'UpB. S'aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 8. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda que el Govern municipal realitzi una mediació en el conflicte laboral entre els treballadors de Bus Nou Barris, i l'empresa amb la finalitat de restablir aquest servei públic el més aviat possible, acomplint amb les condicions de licitació i adjudicació, i en les millors condicions possibles per a les persones usuàries. Tractada conjuntament amb el punt 6 de l’ordre del dia. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d'UpB. S'aprova. Del Grup Municipal UpB: 9. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar a la Regidoria de Mobilitat a aplicar tecnologies d'informació a temps real i predictives per a la gestió eficient del trànsit a Barcelona i la prevenció de les congestions. El Sr. Laporta exposa que Barcelona, pel que fa al trànsit, segons un estudi de TomTom European Congestion Index que mesura el transit a 161 ciutats dels cinc continents, és la ciutat més congestionada de l’Estat espanyol i la quaranta-dosena d’Europa. Segons aquest estudi, el temps dels trajectes a Barcelona en hora punta és un 19 % més llarg que quan el trànsit flueix amb normalitat, una xifra lleugerament per sota de la de l’any 2011, segurament perquè la crisi fa que hi hagi menys desplaçaments. Afegeix que els pitjors dies sembla que són els dijous al matí i els divendres a la tarda, quan s’arriba a acumular un endarreriment de fins a vint-i-cinc minuts per hora de mitjana, la qual cosa indica que un conductor que diàriament fa trajectes d’uns trenta minuts per arribar a la feina pot arribar a perdre fins a seixanta-set hores l’any en embussos. Seguidament, manifesta que tots deuen estar d’acord que la congestió no és solament un problema de mobilitat, sinó també de salut, ja que aquestes NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2503 aglomeracions de trànsit afecten directament la qualitat de l’aire de la ciutat. En aquest sentit, assenyala que les diferents administracions han adoptat una sèrie de solucions, com la restricció de la velocitat, però entenen que no n’hi ha prou, i, si bé són conscients que la congestió té una solució teòrica fàcil, diu que a la pràctica és molt difícil. Afegeix que el problema rau en el fet que hi ha més cotxes que espai disponible perquè transitin tots alhora per les mateixes vies i augmentar l’espai per al trànsit en una ciutat tan compacta com Barcelona és mol difícil, a més que no és el model que el seu grup defensa. D’altra banda, entén que limitar els cotxes ha de ser una mesura progressiva, però que s’haurà d’aplicar tard o d’hora amb més contundència. Davant d’aquesta situació, assenyala que moltes ciutats europees han adoptat una sèrie de mesures, com organitzar les vacances escolars en diferents períodes, restringir el trànsit a certs horaris, limitar l’entrada de camions o restringir-la a horaris menys conflictius i treure els cotxes aparcats de la via. A part d’aquestes solucions, que insisteix que tard o d’hora s’hauran de plantejar, esmenta que hi ha ciutats, com Nova York i San Diego, que ja estan posant en funcionament un sistema totalment aplicable a Barcelona, que és un sistema que no solament recull les dades de trànsit a temps real, sinó que és capaç de simular què passarà amb el trànsit amb una hora d’antelació. Afegeix que això ho fa una empresa que té la seu a Barcelona i que l’ajuntament ja n’és client. Finalment, assenyala que Barcelona ja disposa d’informació del trànsit a temps real i considera que tenir una predicció a curt termini permetria evitar les situacions de congestió més importants i dur a terme les accions pertinents abans que es generi el conflicte. Així, doncs, afegeix, no és un sistema reactiu, sinó preventiu. Per acabar, llegeix el text de la proposició. El Sr. Escudé evidencia que Barcelona té un problema i recorda que no és el primer any que l’informe d’aquesta empresa ve a dir el mateix. Afegeix que és un problema que no se sap resoldre i, si bé dubta que amb la proposta d’UpB n’hi hagi prou, admet que és un pas més i anuncia el vot favorable del seu grup. El Sr. Ramírez anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. Tot seguit, manifesta que sempre han estat a favor de tot el que sigui posar la tecnologia al servei de la ciutat i dels ciutadans, i entenen que aplicant les tecnologies de la informació es pot conèixer en tot moment el comportament del trànsit i fins i tot tenir prediccions sobre la seva evolució, la qual cosa permetria gestionar la mobilitat de manera més eficient i solucionar els imprevistos que hi pugui haver. En aquest sentit, creuen que aquesta aplicació i el conjunt dels indicadors aporten molta informació sobre l’estat del trànsit de la xarxa bàsica, que acaben sent les vies més importants de la ciutat a causa el seu volum de trànsit. També creuen que tota aquesta informació ha d’estar sincronitzada i implementada al Centre de Control de Trànsit Urbà perquè ajudi a detectar l’aparició de problemes a la xarxa bàsica viària i avaluar l’estat del trànsit. Així, doncs, insisteix que amb aquestes eines seria més fàcil prendre decisions quant a la gestió del trànsit i, després, es podrien contrastar els resultats amb els indicadors pertinents. D’altra banda, entenen que amb la implantació d’aquesta aplicació el ciutadà obtindria uns beneficis perquè podria disposar en temps real d’informació més detallada a través d’smartphones o de la web, amb la qual cosa podria escollir un recorregut menys descongestionat. Afegeix que amb aquestes eines es podria fer un repartiment més òptim del trànsit a tota la xarxa viària i evitar així episodis de congestió reiteratius i evidents cada dia. Així mateix, apunta que el fet de poder accedir a indicadors de contaminació atmosfèrica o consum de combustible ajudaria a conscienciar la població, que és necessària per aconseguir una mobilitat més sostenible. Per totes les raons exposades, reitera el vot favorable del seu grup. La Sra. Ribas anuncia que el seu grup també votarà a favor de la proposició. Diu que estan d’acord a aplicar les noves tecnologies per reduir la congestió i aposten perquè les noves tecnologies de la informació puguin ajudar el servei de mobilitat sostenible, com ara prosseguir amb la integració dels sistemes de regulació semafòrica o millorar la freqüència dels autobusos, que són temes essencials per millorar el servei i augmentar la competitivitat del transport públic. Afegeix que els agradaria posar l’accent en aquelles mesures que de forma primària permeten 2504 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 reduir la congestió i la contaminació a la ciutat. En aquest sentit, creu que hi ha hagut experiències exitoses, com la implementació de l’àrea verda, que ha permès una disminució en el volum de trànsit i de la congestió, i n’hi ha d’altres de pendents, com l’optimització de les rutes de distribució de mercaderies, que també suposaria reduir substancialment els quilòmetres recorreguts. En definitiva, considera que les tecnologies de la informació han d’ajudar a preveure i a gestionar el trànsit, però que el repte principal és actuar sobre les causes i evitar- les, de tal manera que així s’evitaria haver de gestionar-ne les conseqüències. Però com que una cosa no treu l’altra, reitera que hi votaran a favor. El Sr. Freixedes informa que la regidoria de Mobilitat ja disposa de tecnologies que ofereixen informacions a temps real, que se centralitzen en el Centre de Control de Trànsit, les quals s’obtenen a partir de les dades de les gairebé cinc- centes estacions de mesura de la ciutat. A partir d’aquestes dades, continua, s’elaboren les informacions següents: nivell de servei actual en els trams de la xarxa bàsica de mobilitat, temps de recorregut actual de les principals vies de la xarxa bàsica, previsions de nivell de servei en els trams de la xarxa bàsica de mobilitat en quinze minuts, previsió de temps de recorregut de les principals vies de mobilitat en quinze minuts. Afegeix que totes aquestes dades es publiquen al servei de dades obertes municipals, l’Open Data BCN, i serveixen per alimentar altres aplicacions externes, com Barcelona Televisió, el Servei Català de Trànsit, el RACC o Google, per exemple, i que també es difon el senyal de vint-i-set càmeres de supervisió de trànsit i les incidències que afecten de manera important la circulació en temps real. Finalment, assenyala que tota aquesta informació es difon a través del web de trànsit, que el 2012 va rebre més de setze milions de consultes, i també a través de les Apps de trànsit per a telèfons i tauletes. En aquest sentit, informa que fins al moment actual s’han descarregat més de setanta mil vegades aquestes aplicacions i que a través dels seixanta-tres panells d’informació variable ubicats a la xarxa bàsica de mobilitat també es dóna tota aquesta informació. Entenen, doncs, que la regidoria de Mobilitat ja aprofita les potencialitats de les tecnologies de la informació, però entenen el sentit de la proposició i, en tant que no poden renunciar a seguir millorant, anuncia que hi donaran el seu vot favorable. El Sr. Laporta agraeix la unanimitat que ha reunit la proposició. A continuació, es mostra d’acord amb el Sr. Escudé en el sentit que hi ha moltes altres tecnologies i que aquesta no ha de ser l’única, i també es mostra d’acord amb el Sr. Ramírez en el sentit que s’ha d’informar la ciutadania que pot accedir a aquestes tecnologies per evitar la congestió i que trobin la solució que els convingui a partir de la informació rebuda. També es mostra d’acord amb la Sra. Ribas en el sentit que s’ha d’actuar amb més eficiència i trobar mesures més bàsiques que solucionin el problema. Finalment, celebra que el govern ja estigui aplicant les tecnologies i torna a agrair a tots els grups el vot favorable. El Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Escuder expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 10. Que el cost que suposa la construcció d'un aparcament exclusiu per a autocars escolars a l'avinguda Esplugues i d'unes passarel·les que donaran accés als centres escolars més pròxims, privats i/o concertats, sigui sufragat pels propis centres. El Sr. Escudé mostra la preocupació del seu grup perquè sembla que els pares i mares que porten els nens a Sarrià i a les Corts tenen privilegis sobre els que els porten a la resta de col·legis de la ciutat. En aquest sentit, recorda que es va començar amb l’aparcament gratuït de BSM per alguns carrers de Sarrià i dies NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2505 enrere el govern municipal va acordar amb el Partit Popular construir un aparcament per a busos escolars i passarel·les d’accés a quatre centres concentrats i privats del barri de les Corts, el Thau, el St. Peter’s School, el Solc i la Santíssima Trinitat. Afegeix que el pàrquing és a la llosa d’un dels passos de la ronda de Dalt, a l’avinguda d’Esplugues, i que es preveu instal·lar unes passarel·les d’accés directe a les escoles esmentades. A més a més, segons les noticies que tenen, aquesta actuació pretén descongestionar els carrers Ardena, Doctor Joaquín Albarrán, Eduard Toldrà i els accessos a la ronda que condueixen fins a la zona universitària. Mirant la foto que publicava el diari, veuen que el problema no és dels autobusos, sinó dels vehicles privats de pares i mares que porten els nens a l’escola. Continua dient que a la mateixa notícia es feia esment d’un informe realitzat l’any 2011 per l’ajuntament i l’empresa Doymo sobre la mobilitat a la zona, on es diu textualment que els col·lapses circulatoris en aquesta zona es deriven de l’elevat ús del vehicle privat de pares i mares que duen els fills a l’escola, de tal manera que a l’hora punta del matí poden arribar a circular per l’avinguda d’Esplugues prop de 850 vehicles. El mateix informe posa de manifest que els pares d’una d’aquestes escoles, la que és privada no concertada, reconeixen que utilitzen el vehicle privat no compartit en el 30 % dels casos. A continuació, anant al fons de l’assumpte, denuncia que un espai que ara és públic passarà a ser d’ús exclusiu per a centres educatius privats i entenen que la despesa per fer això no l’ha de fer l'Administració pública. Des del Grup Municipal Socialista creuen que és positiu que s’incentivi l’ús del transport públic i del transport escolar, i per això han presentat proposicions en aquest sentit i no estan d’acord a pagar amb diners públics una actuació de la qual es veuran beneficiades unes escoles molt determinades d’un barri molt determinat, on el que passa és que els pares dels nens i nenes porten els fills a escola amb el vehicle privat per comptes d’utilitzar el transport públic, el transport escolar o a peu, la qual cosa genera un greuge comparatiu amb altres escoles de la ciutat. Per tots aquests motius, demanen al govern municipal i al Partit Popular que reconsiderin l’acord, que des del Grup Municipal Socialista consideren del tot desafortunat, i que l’import previst de 260.000 euros es destini a polítiques socials o de mobilitat de les quals es vegin beneficiats el conjunt dels barcelonins i barcelonines. I si les escoles afectades creuen que l’actuació és tan necessària, demana que siguin aquests centres els qui carreguin amb el cost de l’obra perquè només ells en seran els beneficiats. La Sra. Ribas exposa que el seu grup no pretén plantejar un debat sobre la manera d’accedir als centres escolars, si bé consideren que el transport escolar col·lectiu és una forma de transport millor que l’ús individual del vehicle privat, però sí que qüestionen que la solució que es planteja sigui assumida íntegrament pel pressupost públic, perquè entenen que les escoles implicades s’han de coresponsabilitzar de la mobilitat que generen. En aquest sentit, assenyala que l’ajuntament ja hi posa el terreny, que és públic, cosa que entenen perquè tota la ciutat se’n beneficiarà, però són les quatre escoles esmentades les principals beneficiàries i consideren lògic que facin una contribució especial per cobrir les despeses. El Sr. Freixedes opina que no estan davant de cap greuge comparatiu, sinó senzillament una actuació al districte de les Corts que fa anys que es treballa i que forma part de diferents iniciatives públiques per millorar la mobilitat de la zona. En aquest sentit, remarca que Barcelona ha estat capdavantera a millorar la mobilitat en els desplaçaments dels infants, incorporant el camí escolar o generant espais de reserva per a l’aparcament del transport escolar, tant el d’ús diari com per a les activitats extraescolars o excursions. Pel que fa al cas concret que es planteja, manifesta que és un projecte de reserva d’autocars i posterior passera, que actua sobre la millora de la mobilitat en la intersecció entre la ronda de Dalt i l’avinguda d’Esplugues, però sobretot en la millora de la mobilitat al conjunt del barri de la Mercè, on, per la seva trama viària limitada, a la sortida de les escoles es genera un col·lapse important i genera conflictes amb els veïns. Informa que el districte de les Corts hi destina patrulles de la Guàrdia Urbana cada dia a les hores d’entrada i sortida d’escola per tal de regular el trànsit. D’altra banda, indica que fa temps que les escoles i les famílies 2506 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 van establir un servei d’autocars per facilitar la mobilitat, que entén que és una opció millor que no pas que els trasllats es facin en cotxe privat. Així mateix, esmenta que no es pot aplicar a aquestes escoles la regulació dels estudis de mobilitat generada atès que no es tracta de noves implantacions d’usos docents, sinó d’usos ja existents amb planejaments aprovats amb anterioritat, i que l’únic condicionament va ser imposat a l’escola St. Peter’s pel que fa al desencotxament, cosa que no ha resolt el problema de fons, que és la modificació dels accessos fora del carrer Ardena, amb el consegüent trasllat de l’aparcament. En conclusió, manifesta que l’obra té com a objectiu millorar la mobilitat de l’entorn i afegir seguretat en els moviments dels infants quan pugen i baixen dels autocars, raó per la qual anuncia que no accepten els precs. El Sr. Escudé insisteix que està molt bé millorar la mobilitat de la zona de Pedralbes, però posa en dubte que no sigui un greuge comparatiu amb la resta de barris de la ciutat que tenen un problema similar i es mostra d’acord que els nens i nenes utilitzin l’autobús escolar i a desincentivar l’ús del vehicle privat, però no veuen que aquesta solució resolgui el problema. Per aquesta raó li sap greu que no s’accepti el prec, perquè significaria que no hi ha un greuge comparatiu amb la resta de la ciutat. La Sra. Ribas retreu al Sr. Freixedes que la resposta escrita que els ha donat no té res a veure amb el que ella li ha plantejat i entén que la duia preparada d’abans que es formulés el prec. En aquest sentit, afirma que tot el que ha dit ja ho havia dit ella abans. L’únic que planteja és que l’ajuntament té una fórmula per coresponsabilitzar les escoles afectades i, per tant, no estan parlant de cap cosa rara, fins i tot recorda que el govern en altres ocasions ha plantejat propostes similars. En aquest sentit, llegeix l’ordenança fiscal número 4, que regula les contribucions especials que determinen l’obtenció d’un benefici per part del subjecte passiu a conseqüència de la realització d’obres públiques o de l’establiment o ampliació de serveis públics de caràcter local per part d’aquest Ajuntament, i afegeix que els aparcaments són un dels casos que esmenta aquesta ordenança. A més a més, afirma que les contribucions especials es fonamenten en la simple realització de les obres i que la base imposable està constituïda, com a màxim, pel 90 % del cost que l’ajuntament carrega a la realització de les obres. Per tant, no discuteixen res del que acaba de dir el Sr. Freixedes, perquè hi ha la necessitat de millorar la mobilitat generada per uns centres escolars, i la mobilitat dels autocars ja representa una millora respecte del transport privat. I entén que el govern proposa una millora que, alhora, garanteix la seguretat dels escolars, que és la funció de les passarel·les per a tres d’aquestes quatre escoles, però considera que hi ha una eina, que és la contribució especial, que permetria que les escoles es beneficiessin d’una obra pública com són els aparcaments i les passarel·les, però que alhora es coresponsabilitzessin del cost de l’obra. En conclusió, entén que tot quadraria, però que l’únic que falla és la voluntat política el govern municipal. El Sr. Freixedes ho veu diferent i creu que el govern municipal té la voluntat política de solucionar un tema que altres governs no han volgut solucionar, malgrat que ja existia i que el que fan ara no és cap novetat. Considera que els grups de l’oposició intenten que aquests centres paguin coses que a altres llocs de la ciutat no paga ningú, la qual cosa el sorprèn, perquè havien declarat que s’ha de tractar tothom igual, i troba curiós que quan es fa un camí escolar, que és una manera de garantir que els nens i nenes puguin accedir amb seguretat i comoditat als centres, no ho discuteixi ningú. Per tant, insisteix que estan executant una proposta que feia temps que l’ajuntament tenia sobre la taula i que altres governs no van fer, i no entén per què no ho van fer quatre o cinc anys enrere. D’altra banda, indica que si aquest aparcament es pot fer és perquè hi ha un espai que no existeix a altres llocs de la ciutat. Creu, doncs, que, un cop estudiat el tema tècnicament, l’única cosa que volen els grups que presenten els precs és que els centres hagin de pagar les obres, cosa que es podria fer si aquests centres fossin de nova construcció, però diu que no és el cas i que l’únic que fan és resoldre un problema que fa anys que existeix. Per tant, considera que l’actuació del govern sí que quadra, contràriament al que proposen els grups Socialista i d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. NÚM. 17 30-5-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2507 Respecte al tema de l’aparcament que es va oferir als pares i mares del Col·legi Infanta Isabel, informa que en aquest moment ja no l’utilitza ningú, i assenyala que senzillament era una solució que va proposar el districte de Sarrià a un problema concret, no com a prova pilot, i es tractava de canviar els hàbits d’unes persones que alteraven la manera de funcionar del carrer davant del col·legi, a partir d’una aposta potent que fa el govern en favor del transport públic com és la xarxa ortogonal. Reitera, per a la tranquil·litat dels grups, que ja ningú no utilitza aquell aparcament. La Sra. Ribas aclareix que el nom del col·legi no és Infanta Isabel, sinó Monestir de Santa Isabel. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 11. Que el Govern municipal insti a l'Àrea Metropolitana de Barcelona a presentar davant d'aquesta Comissió, en un termini de 3 mesos, un estudi econòmic per la implantació del Wi-Fi a la xarxa de transport públic urbà i interurbà de la ciutat de Barcelona. El Sr. Ramírez exposa que formula el prec per la necessitat i la demanda de Wi- Fi a la xarxa de transport públic de Barcelona. Assenyala que els busos d’ús turístic tant de City Tour com de Barcelona Bus Turístic ja disposen d’aquest servei i no entén per què la xarxa d’autobusos de TMB no facilita aquest servei per a tota la ciutadania. En aquest sentit, recorda que a la seva intervenció anterior ja havia dit que el Grup Municipal Popular aposta per l’aplicació de les TIC al servei de la ciutadania i entén que posant en marxa la xarxa de Wi-Fi als autobusos tot serien avantatges. En primer lloc, entén que facilitaria l’accés a guies i serveis interactius a tots els usuaris, fins i tot als turistes en situació de roaming, que no haurien de fer despeses innecessàries amb el mòbil. En segon lloc, afegeix que també es podria publicitar el comerç local i potenciar tota la xarxa d’eixos comercials de la ciutat, cosa que comportaria una font d’ingressos per a l'Administració o una reducció dels costos d’implantació. En tercer lloc, esmenta experiències que s’han fet a altres ciutats, com Madrid, Londres o París, on després de la implantació de la xarxa gratuïta de Wi-Fi les empreses donen un servei de roaming internacional, amb la qual cosa es pot accedir a moltes altres ciutats sense necessitat d’altres passos addicionals o de vincular-se amb altres empreses. En quart lloc, indica que suposaria una reducció de costos perquè es podria aplicar a la futura T-mobilitat, i en concret a la targeta contactless, que se suposa que requerirà unes condicions tècniques per fer-ne la validació, i això en facilitaria la implementació. En cinquè lloc, esmenta que l’aplicació iBus podria ser més fiable, ja que en alguna ocasió s’ha denunciat que no ho és ni té les dades actualitzades; fins i tot ha arribat a passar que en pujar a l’autobús t’indica que encara falten uns minuts perquè arribi a la parada. D’altra banda, considera que es podrien buscar noves aplicacions de la xarxa Wi- Fi, per exemple per temes de seguretat, com han fet a Madrid, on tenen la possibilitat d’instal·lar en un futur càmeres de videovigilància a cadascun dels combois de la xarxa de transport. I, finalment, creu que també podria servir com a complement de la xarxa 3G, perquè sobretot en esdeveniments importants, com el Mobile Congress o altres fires, la ciutat queda totalment congestionada i a través de la xarxa Wi-Fi es podria trobar una solució a aquest problema. Finalment, llegeix el text del prec. El Sr. Forn anuncia que prendran en consideració el prec i es compromet a estudiar-lo des del punta de vista econòmic i legal pel que fa a TMB. Pel que fa a l’Àrea de Mobilitat, considera que hi ha altres mecanismes de presentació i demana que els utilitzin, perquè en aquest cas ho poden donar a conèixer però no és facultat de l’Ajuntament de Barcelona poder-ho decidir. Seguidament, insisteix que s’ha de tenir en compte l’aspecte legal. En aquest sentit, comenta que precisament avui l’edició de Madrid del diari El País parla de l’experiència de Madrid i de les limitacions legals d’aquest sistema, perquè la 2508 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 30-5-2013 Comissió Nacional de Telecomunicacions està fent inspeccions i posa traves a l’extensió del Wi-Fi en el cas dels transports públics, i esmenta el cas de Màlaga, on l’ajuntament ha hagut de pagar una sanció de 300.000 euros per haver autoritzat aquests sistemes. Des del punt de vista tecnològic, entén que també hi ha unes limitacions importants, com ara que, segons esmenta el mateix article, la velocitat ha de ser sempre inferior a 256 quilobytes, unes quaranta vegades menys que la que qualsevol pot tenir a casa. En tot cas, reitera que faran l’estudi, que s’ha de complir plenament amb la legalitat i que, alhora, s’ha de donar un servei bo. En aquest sentit, manifesta que, com sempre s’ha caracteritzat TMB, continuaran mantenint l’accés a les noves tecnologies com un font d’informació per a tots els usuaris de la xarxa de transport públic. El Sr. Ramírez agraeix al govern municipal l’acceptació del prec. A continuació, matisa que el prec demana que primer es faci un estudi econòmic per veure la viab