Núm. 20 / Any C 30 de juny de 2013  SUMARI Comissió de Govern Acta sessió 12/6/2013 ............................... 2992 Acords sessió 19/6/2013............................ 3009 Comissions del Consell Municipal Comissió de Cultura, Coneixement, Creati- vitat i Innovació. Acta sessió 21/5/2013 ... 3017 Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Jo- ventut i Esports. Acta sessió 21/5/2013 ... 3044 Comissió de Presidència i Règim Interior. Acta sessió 22/5/2013............................ 3086 Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Acta sessió 22/5/2013............................ 3121 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses- sió 23/5/2013 ....................................... 3157 Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acta sessió 23/5/2013 ........................... 3185 Acords Sessions del mes de juny de 2013 .............. 3225 Disposicions generals Acords dels òrgans de govern Modificacions de crèdit Pressupost 2012 Prorrogat ............................................. 3231 Cartipàs Designació membre del Patronat de la Fun- dació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ........................ 3232 2991 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Personal Concursos Mobilitat restringida Tècnic/na Mitjà/na d’Edu- cació Social........................................... 3233 Mobilitat restringida Tècnic/a Mitjà/na de Treball Social ........................................ 3238 Lliures designacions Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball de Cap de Departament família General. Dep. Planificació de Mobilitat ...... 3244 Anuncis Altres anuncis ........................................... 3247 2992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 COMISSIÓ DE GOVERN Actes Acta de la sessió del dia 12 de juny de 2013, aprovada el dia 19 de juny de 2013 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia dotze de juny de dos mil tretze s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Joan Puigdollers i Fargas, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, i Irma Rognoni i Viader, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva absència els Ims. Srs. Regidors i la Ima. Sra. Regidora, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist i Eduard Freixedes i Plans. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Constantí Serrallonga Tintoré i el Director de l’Alcaldia, Sr. Albert Ortas Serrano. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou hores i trenta minuts. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 5 de juny de 2013, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova. I) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DEL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL Es delibera, primerament, sobre el projecte d'ordre del dia preparat per a la propera sessió del Plenari del Consell Municipal estructurat de la manera següent com a conseqüència de l'entrada en vigor del Reglament Orgànic Municipal: A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes C) Part Decisòria / Executiva Ratificacions b) Propostes d'acord NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2993 COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 1. Atorgar la Medalla d’Honor de Barcelona 2013 als ciutadans, ciutadanes i entitats que proposa aquest Consell Plenari i els respectius Consells de Districte com a mereixedors d’aquest guardó, perquè amb la pràctica de la seva labor professional o social han contribuït al desenvolupament de la consciència ciutadana, virtuts i valors cívics: Per l’àmbit de Ciutat: Sr. Josep Vicenç Fabra i Muntadas, Sr. Isidre Molas i Batllori, Sor Genoveva Massip, Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí, Sr. Jesús Portavella i Isidoro. A iniciativa dels Consells de Districte: pel Districte de Ciutat Vella, a la Sra. Antònia Vilás i Ferrándiz (a títol pòstum), a l’Associació per a Joves TEB; pel Districte de l’Eixample, a Ballets de Catalunya i al Sr. Jordi Bonet i Armengol; pel Districte de Sants-Montjuïc, al Col·legi Públic Miquel Bleach i al Sr. Josep Ortiz Barreda; pel Districte de les Corts, a l’Escola Paideia i al Sr. Alfonso Huéscar (president AV Racó de les Corts); pel Districte de Sarrià-Sant Gervasi, a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i a la Sra. Marta Mestres; pel Districte de Gràcia, a la Sra. Matilde Climent i a Espectarama, SA (Cinemes Verdi); pel Districte d'Horta-Guinardó, a la Federació del Comerç del Cor d’Horta, al Centre Comercial d’Horta, el Mercat d’Horta i al Taller Escola Sant Camil; pel Districte de Nou Barris, a l’Asociación Cultural Amigos de San Froilán i a la Fundación Yehudi Menuhin España; pel Districte de Sant Andreu, a la Sra. Montserrat Cararach i Bruguera i al Sr. Juan José Moro Viñuela; pel Districte de Sant Martí, al Club Esportiu Júpiter i al Sr. Jordi Giró i Castañer. COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 2. Aprovar definitivament, atès que no s'han presentat al·legacions en el període d'informació pública, la modificació del Text Refós de l'Ordenança Municipal de Mercats (TROM) pel que fa específicament als articles 37 (lletra "l") i 41 (apartat 3); tota la Subsecció 4ª (Fira Bellcaire), articles 154 a 162 de la Secció 4ª (Mercats especials), així com la disposició transitòria tercera (Fira Bellcaire); APROVAR definitivament el Reglament de funcionament intern de la Fira del Bellcaire, previst a l'actual article 154.2 del TROM; publicar els esmentats textos en els diaris oficials corresponents. 3. Resoldre les al·legacions presentades durant el període d’informació pública corresponent a l'aprovació inicial de la modificació de l’ordenança fiscal núm. 3.6 (mercats) pel que fa exclusivament als conceptes a continuació esmentats, tots relatius a la nova Fira de Bellcaire; en conseqüència, aprovar definitivament la modificació esmentada de l’ordenança fiscal núm. 3.6 (mercats) pel que fa exclusivament als conceptes a continuació esmentats, tots relatius a la nova Fira de Bellcaire, i publicar els referits textos en els diaris oficials corresponents. 4. Ampliar l’objecte de la concessió de l’ús privatiu de domini públic de l’edifici conegut com a Convent dels Àngels (carrer dels Àngels, núm. 7) atorgada al Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) pel Plenari del Consell Municipal el 24 de febrer de 2006, en prop de 1.742 m2 útils la superfície que actualment ocupa; modificar la clàusula primera del Plec de clàusules reguladores de la concessió en el sentit d’incorporar-hi dita superfície, que es concreta en 582 m2 a la planta baixa, 515,53 m2 a la planta primera, 531,48 m2 a la planta segona, i 167 m2 a la planta tercera, mantenint inalterables la resta de les condicions reguladores; sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; formalitzar la modificació mitjançant addenda al contracte de concessió; i facultar l’Alcalde per realitzar totes les actuacions encaminades a la concreció, clarificació i execució del present acord. 5. Declarar, a l’empara de l’article 20 del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals, desafectada del domini públic la finca de propietat municipal situada al 2994 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 carrer de Joaquim Valls, núm. 82, grafiada en el plànol annex; adscriure-la al Patrimoni Municipal d’Urbanisme (Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge); cedir l’ús de la finca a favor de la Generalitat de Catalunya, per un termini de trenta anys i amb caràcter gratuït, per a destinar-la al Centre de formació d’adults Prosperitat, d’acord amb les condicions del document annex, que s’aprova; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a la cessió d’ús; formalitzar la cessió en document administratiu; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 6. Cedir a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) l’ús de la porció de terreny municipal situada al carrer d’Anglí, núm. 62 LC, antic camí de Bellesguard, grafiat en el plànol annex, per un termini de vint anys, amb la finalitat de poder accedir als terrenys de la plataforma ferroviària entre els túnels 1 i 2 del tram de Sarrià-Les Planes, d’acord amb les condicions del document annex, que s’aprova; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a la cessió de l’ús; i formalitzar la cessió en document administratiu. 7. Declarar, a l’empara de l’article 20 del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals, afectada al domini públic la finca de propietat municipal situada al carrer Montalegre, núm. 4, grafiada en el plànol annex; aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores de la concessió de l'ús privatiu de domini públic municipal de la dita finca a favor del Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), amb caràcter gratuït i un termini que finalitzarà el 17 de març de 2033, per a la instal·lació d’un nou equipament destinat a l’ampliació del Museu, incrementant l’espai expositiu de la col·lecció permanent; sotmetre a informació pública durant el termini de trenta dies, tant l’afectació de la finca al domini públic com el Plec de clàusules referit i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per afectada automàticament la finca al domini públic municipal i elevada automàticament aquesta resolució d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar la concessió directament al Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA); formalitzar la concessió; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 8. 1) Acceptar l’Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya, de 28 de març de 2013, d’adquisició per part de la Generalitat de Catalunya de les accions propietat d’accionistes minoritaris no inclosos en l’àmbit del sector públic de la Generalitat de Catalunya de la societat “TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA” dins el procés de dissolució i posterior liquidació de l’esmentada societat iniciat per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 18 de desembre de 2012. 2) Ratificar la transmissió a la Generalitat de Catalunya de totes les accions que l’Ajuntament de Barcelona, a través de la societat municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA (BSM, SA), ostenta en la societat mercantil “TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA”: 609.000 accions de TABASA, números 509701 a 570600; 2044151 a 2216700; 3744151 a 3916700, i 5699001 a 5902000, tots inclosos, representatives de l'1’044% del capital social, pel valor de 3.660.163,72 euros. 3) Tenir per resolta la participació municipal en TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA. 9. Aprovar l'expedient 2013/1022 de reconeixement de crèdit per un import de 733,79 euros atesa la necessitat de regularitzar les despeses a favor de l'empresa Sequor Seguridad, SA amb NIF A58384777, despeses realitzades l'any 2012 i no reconegudes en l'exercici que li corresponien. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2995 COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT Districte de les Corts 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d’adequació a noves necessitats funcionals i d’usos de l’Hospital Universitari USP Institut Dexeus, promogut per Carmel Corporació 2000, SL, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla especial urbanístic per a l’ordenació del recinte universitari de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria i Arquitectura de La Salle (exp.07PL15101) per a l’ajust de l’ordenació volumètrica del sector B, (carrer de Quatre Camins), promoguda per la Congregació Germans Escoles Cristianes, amb les modificacions a què fa referència l’informe emès per la Direcció de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Districte d'Horta-Guinardó 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a l’ordenació del subsòl de la plaça de Botticelli, d’iniciativa municipal (Patronat Municipal de l’Habitatge); i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. Districte de Sant Andreu 13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament situat al carrer de Tucumán, núms. 9-13, per ubicar el Centre Cívic Baró de Viver i Casal de Gent Gran, al Districte de Sant Andreu, d’iniciativa municipal (BIMSA). COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS 14. Atorgar la Medalla d’or al mèrit esportiu a l’Agrupació Excursionista de Catalunya pels cent anys de trajectòria en la promoció de l’excursionisme, així com pels grans alpinistes que la representen, destacant com una de les entitats esportives més dinàmiques i pioneres de la nostre ciutat. c) Proposicions D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 2996 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 E) Mocions F) Declaracions Institucionals Després d'haver examinat tots els punts anteriors, la Comissió de Govern dóna la seva conformitat al precedent projecte d'ordre del dia del Plenari del Consell Municipal amb les modificacions següents: a) S’afegeix: Dins la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació: I. Aprovar la memòria justificativa del canvi de forma de gestió dels aparcaments del perímetre central de Barcelona i, en conseqüència, aprovar inicialment: 1. El canvi en la forma de gestió del servei públic dels aparcaments relacionats a l’Annex núm. 1 d’aquest acord, els quals passaran, de conformitat amb el procés descrit a l’Annex núm. 2, a ser gestionats de forma indirecta per mitjà d’una societat d’economia mixta, que tindrà la forma de societat anònima i la denominació de “Barcelona d’Aparcaments Municipals, SA” (en endavant la “Societat”). El canvi en la forma de gestió, instrumentat mitjançant els acords que segueixen, serà efectiu en els termes i seqüència descrits a l’Annex 2, un cop hagi estat seleccionat l’accionista que esdevindrà titular de les accions “classe B” de la Societat, representatives del 60% del seu capital social, en virtut del que s’estableix en l’apartat 3 i es constitueixi la Societat. En tot cas, la Societat no assumirà la gestió dels aparcaments actualment gestionats de manera indirecta que es relacionen a l’Annex núm. 1 fins que els contractes de concessió vigents es vagin extingint per arribar al seu venciment o per una altra causa admissible en Dret. 2. La revocació dels encàrrecs de gestió directa en virtut dels quals Barcelona de Serveis Municipals, SA té atribuïda la gestió dels aparcaments relacionats a l’Annex núm. 1. L’Ajuntament transmetrà a Barcelona de Serveis Municipals, SA, accions “classe A” de la Societat per import equivalent al valor net comptable en llibres de la gestió directa objecte de revocació. 3. El plec de bases del concurs del procediment obert per a la selecció de l’accionista que esdevindrà titular de les accions “classe B” de la Societat, representatives del 60% del seu capital social, així com els seus annexes (de forma conjunta, el “Plec”). 4. La constitució i els estatuts de la Societat “Barcelona d’Aparcaments Municipals, SA”, el capital social de la qual serà de 61.000 €, representat per 6.100 accions ordinàries nominatives de 10 € cadascuna d’elles, numerades correlativament de l’1 al 6.100, ambdues incloses, i totalment subscrites i desemborsades. La constitució de dita Societat inclou les següents determinacions: 4.1. La subscripció i desemborsament íntegre del capital social que es portarà a terme mitjançant una aportació dinerària de 61.000 euros amb una prima d’emissió no dinerària consistent en els drets d’explotació i gestió dels aparcaments relacionats a l’Annex núm. 1 d’aquest acord. 4.2. La transmissió de les accions “classe B” de la Societat representatives del 60% del seu capital social a l’accionista que resulti seleccionat mitjançant el procediment de contractació referit en el punt 3 anterior, i, en conseqüència, la transformació de la Societat en societat d’economia mixta. 4.3. En relació a l’apartat 2, la transmissió a Barcelona de Serveis Municipals, SA, d‘accions “classe A” de “Barcelona d’Aparcaments Municipals, SA”, per import equivalent al valor net comptable en llibres dels encàrrecs de gestió directa revocats, en el moment en què es produeixi l’entrada en la Societat de l’accionista seleccionat. 4.4. L’aportació a Barcelona de Serveis Municipals, SA, en forma d’ampliació del seu capital amb prima d’emissió, de les accions de la “classe A” de la Societat pel valor que resulti de la diferència entre (a) les accions “classe A” representatives del 40% del capital de la Societat i (b) les accions “classe A” transmeses a Barcelona de Serveis Municipals, SA pel valor dels encàrrecs de gestió directa revocats. Conseqüentment, l’article 5 dels estatuts socials de Barcelona de Serveis Municipals, SA es modificarà, en la part corresponent al capital social d’aquesta aportació, per tal de reflectir la nova xifra resultant del seu augment. II. Facultar l’Alcaldia perquè, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, pugui dur a terme les actuacions necessàries per a l’execució, desenvolupament, aclariment NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2997 del seu abast, esmena en qualsevol extrem i plena efectivitat de qualsevol dels acords anteriors. III. Sotmetre aquest acord i l’expedient a informació pública per un termini de trenta dies en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en el tauler d’anuncis, d’acord amb l’article 160.1 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens locals. II) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DE LES COMISSIONS PLENÀRIES A) Aprovació de les actes de les sessions anteriors B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes a les Comissions d) Compareixences Govern municipal C) Part Decisòria / Executiva Es delibera, a continuació, sobre la part decisòria de l'ordre del dia de les diferents Comissions del Consell Municipal. a) Propostes d'acord COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 1. Acceptar que la societat “Paralelos Musicales, SL” (CIF B-65893604), pugui subrogar-se en els drets i obligacions de la mercantil “The Project Music Company SL” (CIF B-65015075) per exercir la direcció artística del Teatre i l’explotació d’alguns serveis complementaris de la concessió de l’ús privatiu de domini públic de la finca situada a l’Av. del Paral·lel núm. 62 (Scènic); i modificar en aquest sentit l’acord de la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació de 12 de desembre de 2012. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT 2. Autoritzar i disposar la quantitat de 34.886.822,06 euros, en concepte de taxa metropolitana de tractament i disposició de residus municipals (ara TMTR, abans TAMGREM), fins a desembre de 2013, a favor de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (NIF P0800258F), amb càrrec al pressupost i partida indicats en el document comptable. Delegar l'aprovació de les obligacions mensuals corresponents en el Gerent Adjunt de Medi Ambient i Serveis Urbans. 3. Aprovar inicialment, de conformitat amb allò disposat a l’article 235.2 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i a l’article 37 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, el projecte d’obres al sistema de drenatge al Paral·lel - ronda Sant Pau - Vilà i Vilà, per un import de 21.024.746,70 euros. Sotmetre el projecte a informació pública per un termini de trenta dies hàbils, a comptar des de l’endemà de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a la secretaria d’Hàbitat Urbà, situada al carrer Torrent de l’Olla, núms. 218-220, 4a planta de Barcelona. Considerar que, en cas que no es formulin al·legacions durant el termini d’informació pública, l’aprovació inicial esdevindrà definitiva sense necessitat de nova resolució. 2998 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 4. Declarar l'interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en la retirada del paviment existent i posterior impermeabilització i execució de nou paviment, juntament amb la renovació de la xarxa de sanejament de les aigües pluvials en el passatge del Rellotge i, de conformitat amb l'Ordenança Fiscal 2.1 de l'any 2012, concedir a la Comunitat de Propietaris del passatge del Rellotge 1, 2, 3 una bonificació del 50% sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres, que acredita amb la sol·licitud de la llicència d'obres majors concedida el 6 de març de 2012, donat que s'ajusta a allò establert en l'article 7è B1 de l'esmentada Ordenança en tant que es portaren a terme les esmentades obres catalogades d'interès local (nivell B). 5. 1r) Declarar les obres de remodelació i condicionament d'un edifici aïllat existent i ampliació d'un cos edificatori, destinat a centre de dia i residència assistida per a gent gran a l’avinguda República Argentina, núm. 16, d’especial interès o utilitat municipal perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions esmentades a l’ epígraf: 1.A).b) de l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2008; 2n) Concedir a la Fundació Privada Refugi d'Obreres, una bonificació del 65% (que suposa la bonificació de 49.052,01 euros) sobre la part de la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l'obra), respecte a la llicència atorgada pel Quart Tinent d’Alcalde en resolució de 8 de maig de 2008, per la realització de les obres de remodelació i condicionament d'un edifici aïllat existent i ampliació d'un cos edificatori, destinant a centre de dia i residència assistida per a gent gran a l’avinguda República Argentina, núm. 16, atès que reuneix les condicions establertes en l’epígraf: 1.A).b) de l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2008, (obres destinades als equipaments comunitaris que es detallen a l’article 212è de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, d’ús sanitari/assistencial/geriàtric), i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l'obra; 3r) Donar trasllat a la Direcció de Serveis d’Inspecció d’Hisenda als efectes procedents. Districte de Ciutat Vella 6. Aprovar la Modificació del Projecte de la construcció d’un aparcament i àrea d’activitats logístiques del Mercat de Sant Josep-La Boqueria, al soterrani de la plaça Gardunya, segons l’article 42 i ss. del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, per un import de 25.849.701,12 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, el qual representa una minoració respecte al projecte aprovat en data 28 de gener de 2010, d’acord amb l’informe tècnic jurídic de 29 de maig de 2013, que figura a l’expedient administratiu, i que a aquests efectes es dóna per reproduït; i publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província (BOP) i en un diari dels de més circulació de Catalunya. b) Proposicions Després d'haver examinat l'anterior relació de propostes d'acords decisoris que seran tractades en les sessions de les corresponents Comissions del Plenari, la Comissió de Govern els DÓNA la seva conformitat amb les modificacions següents: S’afegeix Dins la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació Aprovar inicialment el Plec de condicions reguladores per a la constitució d’un dret real de superfície de la finca situada a l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat núms. 5-11, grafiada en el plànol annex, per a la construcció i posterior explotació d’una residència assistida per a gent gran; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; convocar la concurrència pública per a adjudicar el dret de superfície; i NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2999 facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup E) Mocions III) ORDRE DEL DIA DE LA COMISSIÓ DE GOVERN A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Informes C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Disposar la despesa del contracte que té per objecte el servei de suport d'atenció telefònica integral per a trucades d'emergència als núm. 092, Guàrdia Urbana, i 080, Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, així com les trucades administratives al 932915092 i 932915353, dels mateixos departaments de l'Ajuntament de Barcelona per un import de 2.622.876,23 euros (dels quals 2.167.666,31 euros corresponen al preu net i els restants 455.209,92 euros a l'IVA al 21%), amb càrrec al pressupost i la partida indicats en aquest mateix document. Adjudicar el contracte a KONECTA BTO SL, NIF B62916077, per haver presentat l'oferta amb preu més baix. Requerir l'adjudicatari perquè comparegui el dia i hora que se li indiqui per formalitzar el contracte un cop finalitzat el termini de quinze dies hàbils a comptar des de la tramesa de la notificació d'aquesta resolució; donar compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. 2. Anul·lar part de l'autorització de la despesa del contracte número 13001045 que té per objecte el servei de suport d'atenció telefònica per un import de 405.519,80 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document; adjudicat a Konecta BTO, SL, NIF B62916077. 3. Ampliar l'autorització de despesa del contracte núm. 12000008 que té per objecte les despeses derivades del contracte acord marc núm. 11001120, d'adopció del tipus dels serveis en assessorament estratègic, planificació, mediació en les negociacions, compra i gestió de la difusió dels anuncis per a la utilització comuna i contractació centralitzada per part de l'Ajuntament de Barcelona i dels seus organismes autònoms, per un import d'1.000.000,00 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document. 3000 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 4. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 39.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Federació d'Ateneus de Catalunya, amb NIF G58212903, per realitzar els projectes "Dinamització de la xarxa d'Ateneus de Barcelona: Turisme Ateneístic" i "Premis Ateneus". Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Federació d'Ateneus de Catalunya, amb NIF G58212903, per realitzar els projectes "Dinamització de la xarxa d'Ateneus de Barcelona: Turisme Ateneístic" i "Premis Ateneus" per al període 2013-2015 de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Facultar el Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme per la signatura de l'esmentat conveni. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de sis mesos a partir del pagament de la subvenció, presenti el balanç econòmic, la memòria de funcionament i justificació dels fons rebuts; donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 5. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 23.450,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Moviment Laic i Progressista, amb NIF G64318389, per a la promoció de la participació entre la ciutadania de Barcelona i la contribució a la vertebració de l'associacionisme i de les estructures interassociatives en els barris i districtes de la ciutat. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Moviment Laic i Progressista, amb NIF G64318389, per al Projecte de col·laboració per l'any 2013 de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Facultar el Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme per la signatura de l'esmentat conveni. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de sis mesos a partir del pagament de la subvenció, presenti el balanç econòmic, la memòria de funcionament i justificació dels fons rebuts. 6. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 58.550,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Organización mundial de ciudades y gobiernos, amb NIF G63327696, per al suport al funcionament de la Secretaria Tècnica de l'Observatori Internacional de la Democràcia Participativa (OIPD). Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Organización mundial de ciudades y gobiernos, amb NIF G63327696, per al suport Secretaria Tècnica OIPD de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Facultar el Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme per la signatura de l'esmentat conveni. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de sis mesos a partir del pagament de la subvenció, presenti el balanç econòmic, la memòria de funcionament i justificació dels fons rebuts. Districte de l'Eixample 7. Aprovar l’Acord de col·laboració entre l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, el Districte de l’Eixample i l’Escola Massana amb l’objectiu que per part de l’Escola Massana es dugui a terme una acció artística en el mur del pati “Clotilde Cerdà” (C/ de la Marina, 197, Districte de l’Eixample, Barri Fort Pienc, 08013 Barcelona) durant el curs 2012-2013. Facultar la signatura de l’esmentat conveni en l’Il·lm. Senyor Gerard Ardanuy i Mata, Regidor del Districte de l’Eixample. Districte de Sants-Montjuïc 8. Aprovar, d’acord amb l’article 13.r de la Llei 22/98, de 30 de desembre, que aprova la Carta Municipal de Barcelona, i el Decret d’Alcaldia d’11 de juny de 2012, NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3001 el conveni de col·laboració a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona–Districte de Sants-Montjuïc i l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla- Magòria, amb NIF G-58300963, que, amb una durada que es limita fins al 31 de desembre de 2013, té per finalitat la promoció i gestió de les activitats del Centre Cívic Font de la Guatlla, i al qual l’Ajuntament de Barcelona–Districte de Sants-Montjuïc aportarà la quantitat de 37.449,00 euros a l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla; facultar el Regidor del Districte de Sants-Montjuïc, l’Im. Sr. Jordi Martí i Galbis, per a la signatura d’aquest conveni; autoritzar i disposar la despesa de 37.449,00 euros amb càrrec al Pressupost de 2013 i a les partides que s’indiquin en el document comptable a favor de l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla, amb NIF G- 58300963; i requerir l’entitat beneficiaria per tal que, en el termini màxim de sis mesos a comptar des del pagament de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l’activitat subvencionada. Districte de Sant Andreu 9. Aprovar el Conveni de col·laboració entre la Fundació privada Casa Asil de Sant Andreu de Palomar i l’Ajuntament de Barcelona-Districte de Sant Andreu relatiu a la donació d’una sèrie documental; acceptar la donació realitzada per la Fundació privada Casa Asil de Sant Andreu de Palomar; i facultar el regidor del Districte de Sant Andreu per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. Districte de Sant Martí 10. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Colegio San Gabriel de Barcelona, amb DNI/NIF R5800435I, per a l'atorgament d'una subvenció per satisfer activitats complementàries realitzades en el seu centre escolar, de conformitat amb la Normativa reguladora de subvencions aprovada per Consell Plenari de 17/12/2010 i publicada al BOP el 4/1/2011; facultar el Regidor del Districte de Sant Martí la signatura del conveni així com tots els actes necessaris per l'execució del conveni; autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 5.000.00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor del Colegio San Gabriel de Barcelona, amb DNI/NIF R5800435I, per al conveni d'activitats complementàries d'educació; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos de la data de finalització de l'activitat, presenti la justificació amb un compte justificatiu que haurà d'incloure memòria d'actuació i memòria econòmica justificativa del cost total del projecte. 11. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i CP Joaquim Ruyra, amb DNI/NIF Q5855157C, per a l'atorgament d'una subvenció per satisfer activitats complementàries realitzades en el seu centre escolar, de conformitat amb la Normativa reguladora de subvencions aprovada per Consell Plenari de 17/12/2010 i publicada al BOP el 4/1/2011; facultar el Regidor del Districte de Sant Martí la signatura del conveni així com tots els actes necessaris per l'execució del conveni; autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 5.000.00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de CP Joaquim Ruyra amb DNI/NIF Q5855157C, per al conveni d'activitats complementàries d'educació; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos de la data de finalització de l'activitat presenti la justificació amb un compte justificatiu que haurà d'incloure memòria d'actuació i memòria econòmica justificativa del cost total del projecte. 12. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Escola Santa Maria dels Apòstols, amb DNI/NIF R0800966D, per a l'atorgament d'una subvenció per satisfer activitats complementàries realitzades en el seu centre escolar, de conformitat amb la Normativa reguladora de subvencions aprovada per 3002 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Consell Plenari de 17/12/2010 i publicada al BOP el 4/1/2011; facultar el Regidor del Districte de Sant Martí la signatura del conveni així com tots els actes necessaris per l'execució del conveni; autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 5.000.00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l'Escola Santa Maria dels Apòstols, amb DNI/NIF R0800966D, per al conveni d'activitats complementàries d'educació; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos de la data de finalització de l'activitat presenti la justificació amb un compte justificatiu que haurà d'incloure memòria d'actuació i memòria econòmica justificativa del cost total del projecte. 13. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i CEIP General Prim, amb DNI/NIF Q0868026F, per a l'atorgament d'una subvenció per satisfer activitats complementàries realitzades en el seu centre escolar, de conformitat amb la Normativa reguladora de subvencions aprovada per Consell Plenari de 17/12/2010 i publicada al BOP el 4/1/2011; facultar el Regidor del Districte de Sant Martí la signatura del conveni així com tots els actes necessaris per l'execució del conveni; autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 5.000.00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor del CEIP General Prim, amb DNI/NIF Q0868026F, per al conveni d'activitats complementàries d'educació; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos de la data de finalització de l'activitat presenti la justificació amb un compte justificatiu que haurà d'incloure memòria d'actuació i memòria econòmica justificativa del cost total del projecte. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 14. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document del 12 de juny de 2013. 15. Aprovar l’expedient núm. 3-096/2013 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 29.245,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13053195 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 16. Aprovar l’expedient núm. 3-097/2013 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 189.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 13053091. 17. Aprovar l’expedient núm. 3-098/2013 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 4.726.526,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 13060491. 18. Ampliar la cessió d’ús a favor de l’Associació Espai d’inclusió i Formació Casc Antic (EICA), aprovada per la Comissió de Govern el 9 de febrer de 2011, en 50,89 m2 més, corresponents a la Sala 2 de la planta baixa de la finca de propietat municipal ubicada en el carrer del Comerç, núm. 42, d’acord amb les condicions annexes que s’aproven; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovat definitivament el present acord i formalitzar la cessió de l’ús en document administratiu. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3003 19. Acceptar la petició de renúncia formulada el 2 de maig de 2013 per l’Associació Comerciants Born Comerç i, en la seva virtut, deixar sense efecte la cessió atorgada a aquesta entitat, per Acord de la Comissió de Govern de 7 setembre de 2011, de l’ús d’un espai situat a la planta baixa de la finca núm. 42 del carrer Comerç. 20.Cedir l’ús d’un espai a favor de l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella situat a l’equipament ubicat al carrer Comerç, núm. 42, planta baixa de 40,13 m2, i primera planta sala núm. 6 de 14,80 m2, amb la finalitat de destinar-los a la seva seu social i realitzar les activitats que li són pròpies, per un termini de cinc anys, d’acord amb les condicions annexes, que s’aproven; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovat definitivament el present acord i formalitzar la cessió de l’ús en document administratiu. 21. Cedir l’ús a favor de l’Associació Colla de Diables del Casc Antic de Barcelona d’un espai situat a l’equipament ubicat al carrer Comerç, núm. 42, planta baixa Sala 1 de 31,23 m2, amb servei de 2,55 m2, amb la finalitat de destinar-lo a la seva seu social i realitzar les activitats que li són pròpies, per un termini de cinc anys, d’acord amb les condicions annexes, que s’aproven; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovat definitivament el present acord i formalitzar la cessió de l’ús en document administratiu. 22. Acceptar la cessió gratuïta de l’ús del local baixos de l’immoble situat en el carrer d’Igualada, núm. 10 realitzada per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya de la Generalitat de Catalunya per tal de destinar-lo a la realització d’activitats d’entitats associatives del barri de Gràcia, segons les condicions del Conveni que s’aproven; formalitzar el dit Conveni; i facultar la Regidora del Districte de Gràcia per a la seva signatura. 23. Cedir a la Federació de Colles de Sant Medir l’ús d’un espai del local baixos de la finca del carrer Igualada, núm. 10, espai que compartirà amb l’Associació Gràcia Territori Sonor, fins a la finalització efectiva del dret d’ús que ostenta la Corporació municipal respecte el dit local, amb la finalitat de destinar-lo a seu d’aquesta entitat i per a la realització i prestació de les activitats pròpies del seu objecte social, d’acord amb les condicions del document annex, que s’aprova; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a la cessió de l’ús; i formalitzar la cessió en document administratiu. Es retira la proposta precedent. 24. Cedir a l’Associació Gràcia Territori Sonor l’ús d’un espai del local baixos de la finca del carrer Igualada, núm. 10, espai que compartirà amb la Federació de Colles de Sant Medir, fins a la finalització efectiva del dret d’ús que ostenta la Corporació municipal respecte el dit local, amb la finalitat de destinar-lo a seu d’aquesta entitat i per a la realització i prestació de les activitats pròpies del seu objecte social, d’acord amb les condicions del document annex, que s’aprova; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a la cessió de l’ús; i formalitzar la cessió en document administratiu. Es retira la proposta precedent. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 25. Atorgar una subvenció a Foment de les Arts i del Disseny (FAD), amb NIF G08746976, per un import de 40.000,00 euros per al Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i Foment de les Arts i del Disseny (FAD) per al desenvolupament del Premi Internacional “City To City FAD Award 2013”, d'acord 3004 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 amb allò previst en l'article 6.2 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari 17 de desembre de 2010; declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada l’excepcionalitat que concorre en el projecte; aprovar el conveni on s’articula aquesta subvenció de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; delegar en el Tercer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Sr. Antoni Vives i Tomàs, la seva signatura; autoritzar i disposar la despesa plurianual per import de 40.000,00 € a favor de Foment de les Arts i del Disseny (FAD), amb NIF G08746976 per fer front a l’esmentat Conveni; aplicar l’import quant a 20.000,00 € i 20.000,00 € amb càrrec a la partida indicada en el document comptable del Pressupost de la Gerència d’Hàbitat Urbà dels anys 2013 i 2014 respectivament. La consignació queda subordinada al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos, d’acord amb l’art. 174 del RDL 2/2004, de 5 de març, regulador de les Hisendes Locals; i requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini no superior als sis mesos a comptar des de la data de transferència anual rebuda o tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada anualment, presenti el compte justificatiu dels fons rebuts de conformitat amb la normativa vigent. 26. Atorgar una subvenció a Accions 3E, amb NIF G65708760, per un import de 9.000,00 euros per al Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i Accions 3E per impulsar el Projecte FICMA, d'acord amb allò previst en l'article 6.2 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari 17 de desembre de 2010; declarar la no- inclusió en convocatòria pública donada l’excepcionalitat que concorre en el projecte; aprovar el conveni on s’articula aquesta subvenció de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; facultar al Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans de l'Ajuntament de Barcelona la seva signatura; autoritzar i disposar la despesa per import de 9.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en el document comptable, a favor d'Accions 3E, amb NIF G65708760 per fer front a l’esmentat Conveni; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini no superior als sis mesos a comptar des de la data de transferència rebuda o tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti el compte justificatiu dels fons rebuts de conformitat amb la normativa vigent. 27. Atorgar una subvenció a ECO-Unión amb NIF G63799191, per un import de 9.000,00 euros per al Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i ECO-UNION per a la realització del Global Eco Fòrum 2013, d'acord amb allò previst en l'article 6.2 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari 17 de desembre de 2010; declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada l’excepcionalitat que concorre en el projecte; aprovar el conveni on s’articula aquesta subvenció de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; facultar al Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans de l'Ajuntament de Barcelona la seva signatura; autoritzar i disposar la despesa per import de 9.000,00 euros amb càrrec al/s Pressupost/os i partida/es indicats en el document comptable a favor d'ECO-Unión, amb NIF G63799191 per fer front a l’esmentat Conveni; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini no superior als sis mesos a comptar des de la data de transferència rebuda o tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti el compte justificatiu dels fons rebuts de conformitat amb la normativa vigent. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3005 28. Atorgar una subvenció al Club Emas, amb NIF G64241409, per un import de 10.000,00 euros per al Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el CLUB EMAS per a la realització del projecte Green-Biz-Barcelona 2013-2014, d'acord amb allò previst en l'article 6.2 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari 17 de desembre de 2010; declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada l’excepcionalitat que concorre en el projecte; aprovar el conveni on s’articula aquesta subvenció de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; facultar al Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona la seva signatura; autoritzar i disposar la despesa plurianual per import de 10.000,00 euros a favor de Club Emas amb NIF G64241409 per fer front a l’esmentat Conveni; aplicar l’import quant a 5.000,00 euros i 5.000,00 euros amb càrrec a la partida indicada en el document comptable del Pressupost de la Gerència d’Hàbitat Urbà dels anys 2013 i 2014 respectivament. La consignació queda subordinada al crèdit que per cada exercici autoritzin els respectius pressupostos, d’acord amb l’article 174 del RDL 2/2004, de 5 de març, regulador de les Hisendes Locals; i requerir l'entitat beneficiària per tal que presenti el compte justificatiu dels fons rebuts d'acord amb el pacte sisè del Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Club Emas per a la realització del projecte Green-Biz-Barcelona 2013-2014 i de conformitat amb la normativa vigent. 29. Modificar el Contracte-Programa per als anys 2012-2013 entre l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa mixta Clabsa Clavegueram de Barcelona, SA, amb NIF A60086451, en el sentit de minorar la quantitat de 265.748,00 euros, pel que fa a la consignació de l’anualitat de 2013, d’acord a l’informe de la Directora de Serveis del Cicle de l’aigua de 22 d’abril de 2013, i la compareixença signada el 2 de maig de 2013, per l’esmentada societat, la qual cosa no afectarà l’equilibri econòmic del referit contracte. 30. Aprovar l'encàrrec de gestió de l'Ajuntament de Barcelona a SIRESA (Solucions Integrals per als Residus, SA) per tal de gestionar els serveis de la Secretaria de l'Agenda 21 per a organitzacions, de l'Agenda 21 Escolar i del Servei de Documentació d'Educació Ambiental. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 469.000,00 euros (IVA Inclòs) amb càrrec al pressupost i partides indicats en el document comptable, a favor de Solucions Integrals per als Residus, amb NIF A62439807, per encàrrec gestió 2013 gestió agenda 21. De l'agenda 21 escolar i del servei de documentació d'educació ambiental. FACULTAR el gerent d’Hàbitat Urbà per la formalització de l'encàrrec de gestió i per l'aprovació de les obligacions que se'n derivin. 31. Atorgar una subvenció extraordinària a la Fundació Mies Van Der Rohe, amb NIF G59125369, amb motiu de les activitats i actes del vint-i-cinquè aniversari dels Premis Mies Van der Rohe d’Arquitectura Europea Contemporània, d'acord amb allò previst en l'article 6.2 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari 17 de desembre de 2010; declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada l’excepcionalitat que concorre en el projecte; autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per import de 175.000,00 euros, amb càrrec al/s Pressupost/os i partida/es indicats en el document comptable, a favor de Fundació Mies Van Der Rohe, amb NIF G59125369, amb motiu de les activitats i actes del vint-i-cinquè aniversari dels Premis Mies Van der Rohe d’Arquitectura Europea Contemporània; i requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini no superior als sis mesos, a comptar des de la data de transferència rebuda o tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti el compte justificatiu dels fons rebuts de conformitat amb l’article 10è de la Normativa General Reguladora de les Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari 17 de desembre de 2010. 3006 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 32. Aprovar inicialment, de conformitat amb allò disposat a l’article 235.2 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i a l’article 37 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, el projecte d’obres d’ampliació de la xarxa de recollida pneumàtica del Front Litoral-Vila Olímpica, per un import d'1.900.257,34 euros. Sotmetre el projecte a informació pública per un termini de 30 dies hàbils, a comptar des de l’endemà de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a la secretaria d’Hàbitat Urbà, situada al carrer Torrent de l’Olla, 218-220, 4a planta de Barcelona. Considerar que, en cas que no es formulin al·legacions durant el termini d’informació pública, l’aprovació inicial esdevindrà definitiva sense necessitat de nova resolució. Districte de Ciutat Vella 33. Aprovar el projecte modificat del projecte executiu Museogràfic Centre Cultural del Born, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, segons l’article 42 i ss. del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, i d’acord amb l’informe tècnic jurídic, de 7 de juny de 2013, que figura a l’expedient administratiu, i que a aquests efectes es dona per reproduït, per un import de 5.185.784,20 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs (aquesta diferència de pressupost inferior a l’aprovat en data 9 de maig de 2012 que va ser per un import de 5.546.813,47 euros, és deguda per una banda a que l’import de les obres adjudicades va ser de 4.574.070,08 euros derivats de les baixes ofertades pels diferents adjudicataris, restant pendent d’adjudicar un import de 139.854,85 euros en concepte de mobiliari, que sumat amb l’import del present modificat, 471.859,27 euros dóna un total de 5.185.784,20 euros); publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província (BOP) i en un diari dels de més circulació de Catalunya, i encarregar a la Societat Municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 34. Rectificar, a l’empara de l’article 105 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment administratiu comú, l’error material de fet de l’Acord de la Comissió de Govern de 5 de juny de 2013, pel qual s’aprovà inicialment el Projecte executiu del tram comprès entre el carrer Balmes i el carrer Mandri, corresponent a la remodelació de la Ronda del Mig, Ronda General Mitre – Travessera de Dalt: Via Augusta – Balmes, en el sentit que el nom correcte del projecte és Projecte executiu (revisat) del tram comprès entre el carrer Balmes i el carrer Mandri, corresponent a la remodelació de la Ronda del Mig, Ronda General Mitre – Travessera de Dalt: Via Augusta – Balmes; i mantenir inalterables la resta de conceptes de l’esmentat Acord. Districte de Sant Andreu 35. Aprovar inicialment el projecte executiu, memòria ambiental, constructiu d’instal·lacions i estudi de seguretat i salut del Centre Cívic i Espai de Gent Gran Baró de Viver, al Districte de Sant Andreu a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 2.396.281,58 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; i sotmetre’l a informació pública durant un termini de trenta dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. 36. Aprovar inicialment el projecte d’execució de reforma i ampliació del Centre Cívic Bon Pastor a la Plaça Robert Gerhard, núms. 3-4 al Districte de Sant Andreu NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3007 a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 784.786,00 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; i sotmetre’l a informació pública, durant un termini de trenta dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 37. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat Fundació Privada Arsis, amb NIF G63004162, per a l’execució del projecte SAI, Servei a la Infància, que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 10.000 €; declarar la no- inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient; autoritzar i disposar la despesa de 10.000 € dels quals 5.000 € corresponen a l’exercici 2013 i 5.000 € a l’exercici 2014 condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient amb càrrec a la partida 0201 48903 23111, equivalent al 23,33 % del cost total del projecte (42.856 €); requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre pel primer any pressupostari i tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada pel segon any pressupostari, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni; facultar en l’Ima. Sra. Irma Rognoni Viader, Regidora de família, usos del temps i discapacitats de l’Ajuntament de Barcelona, la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 38. Aprovar l’Annex I del conveni Marc entre l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat Surt. Fundació de Dones. Fundació Privada, amb NIF G64404213, per a l’execució del projecte “dispositiu integral per afavorir la recol·locació laboral de dones que han exercit o exerceixen la prostitució 2013-2014”, que concreta allò establert al Conveni marc signat en data 10 de maig de 2013 entre l’Ajuntament de Barcelona i Surt. Fundació de Dones. Fundació privada per afavorir la inserció laboral de dones que han exercit la prostitució i que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 219.620,15 euros; declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient; autoritzar i disposar la despesa de 219.620,15 euros, dels quals 155.631,15 € corresponen a l’exercici 2013 i 63.989,00 € a l’exercici 2014 condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, amb càrrec a la partida 0201-48903-23172, equivalent al 90% del cost total del projecte (244.022,30 €); requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos a comptar des de la finalització del projecte, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb l’acord setè del conveni; facultar en l’Ima. Sra. Francina Vila I Valls, Regidora de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 39. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat Fundació La Roda d’Accions Culturals i del Lleure, amb NIF G63172985, per a la realització del projecte “Teatre Social per adolescents”, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa 3008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 general reguladora de les subvencions, per un import de 3.910 euros; declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient; autoritzar i disposar, a favor de l’entitat Fundació la Roda d'accions culturals i del lleure, la despesa de 3.910 euros, amb càrrec a la partida 0201 48903 23111 del pressupost de 2013, equivalent al 50 % del cost total del projecte; requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la data de finalització de l’activitat o projecte subvencionat, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb l’acord setè del conveni; facultar en la Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader, Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de l’Ajuntament de Barcelona, la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 40. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, i l’entitat Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), amb NIF G-59435180, per a la realització del projecte PREINFANT per protegir la salut física i mental de l’infant, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 8.000 euros; declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient; autoritzar i disposar, a favor de l’entitat Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), la despesa de 8.000 euros, dels quals 4.000 euros corresponen a l’exercici 2013 i 4.000 euros a l’exercici 2014 condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, amb càrrec a la partida 0201 48903 23111 dels exercicis del 2013 i 2014, equivalent al 4,26 % del cost total del projecte; requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de cada any, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb l’acord setè del conveni; facultar en la Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader, Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de l’Ajuntament de Barcelona, la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. b) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les onze hores i deu minuts. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3009 Acords Acords de la sessió del dia 19 de juny de 2013. Aprovació de l'acta de la sessió de 12 de juny de 2013. ACORDS DECISORIS ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT Districte de Ciutat Vella 1. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació Barceloneta Alerta, amb NIF G63428007, per a l'execució del Pla de Desenvolupament Comunitari del Barri de la Barceloneta, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Facultar la signatura de l'esmentat conveni en l'Ima. Sra. Mercè Homs i Molist, Regidora del Districte de Ciutat Vella, i en l'Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, Regidora de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i Quarta Tinent d'Alcalde. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 38.450,00 euros, amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de l'Associació Barceloneta Alerta, amb NIF G63428007. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de tres mesos des de la finalització del projecte subvencionat, aporti compte justificatiu que haurà d'incloure una memòria d'actuació amb indicació de les activitats realitzades i resultats obtinguts i memòria econòmica justificativa del cost de les activitats, que inclourà una relació classificada de les despeses i inversions de l'activitat, factures o documents de valor probatori equivalent, i relació d'altres ingressos i subvencions que hagin finançat l'activitat subvencionada. 2. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Arc Taller Música Fundació Privada, amb NIF G60073186, per utilitzar la música i les arts escèniques com a eines per realitzar una tasca social d'integració i convivència, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Facultar la signatura de l'esmentat conveni en l'Ima. Sra. Mercè Homs i Molist, Regidora del Districte de Ciutat Vella. Autoritzar i disposar la despesa per un import d'11.000,00 euros, amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de l'Arc Taller Música Fundació Privada, amb NIF G60073186. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de tres mesos des de la finalització del projecte subvencionat, aporti compte justificatiu que haurà d'incloure una memòria d'actuació amb indicació de les activitats realitzades i resultats obtinguts i memòria econòmica justificativa del cost de les activitats que inclourà una relació classificada de les despeses i inversions de l'activitat, factures o documents de valor probatori equivalent, i relació d'altres ingressos i subvencions que hagin finançat l'activitat subvencionada. 3. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Federació Assoc. Comerç i Entitats Raval, amb NIF G63383863, per impulsar el comerç associat del barri del Raval, mitjançant la dinamització comercial de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Facultar la signatura de l'esmentat conveni en l'Ima. Sra. Mercè Homs i Molist, Regidora del 3010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Districte de Ciutat Vella. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 37.520,00 euros amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de la Federació Assoc. Comerç i Entitats Raval, amb NIF G6338386. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos des de la finalització del projecte subvencionat, aporti compte justificatiu que haurà d'incloure una memòria d'actuació amb indicació de les activitats realitzades i resultats obtinguts i memòria econòmica justificativa del cost de les activitats que inclourà una relació classificada de les despeses i inversions de l'activitat, factures o documents de valor probatori equivalent, i relació d'altres ingressos i subvencions que hagin finançat l'activitat subvencionada. Districte de Sant Andreu 4. 0l’acord de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte de Sant Andreu) i el centre educatiu Escola Baró de Viver per a la utilització de les instal·lacions del centre per al desenvolupament d’activitats formatives; facultar el regidor del Districte de Sant Andreu per a la signatura de l’esmentat acord, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 5. Aprovar el Conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte de Sant Andreu) i el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona per dur a terme el projecte Català en petit format: XATCAT; facultar el regidor del Districte de Sant Andreu per a la signatura de l’esmentat conveni de col·laboració, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. Districte de Sant Martí 6. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i CP Eduardo Marquina, amb DNI/NIF Q5855246D, per a l'atorgament d'una subvenció per satisfer activitats complementàries en el seu centre escolar de conformitat amb la Normativa general de subvencions aprovada per Consell Plenari de 17 de desembre de 2010 i publicada al BOP el 4 de gener de 2011. Facultar el regidor del Districte de Sant Martí per a la signatura del conveni, així com la de tots els actes necessaris per a l'execució del conveni. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 4.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de CP Eduardo Marquina, amb NIF Q5855246D, per al conveni d'activitats complementàries d'educació. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el primer trimestre de l'any següent del pagament de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l'activitat subvencionada. 7. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Col·legi Sagrat Cor - Besós, amb DNI/NIF R0800961E, per a l'atorgament d'una subvenció per satisfer activitats complementàries en el seu centre escolar de conformitat amb la Normativa general de subvencions aprovada per Consell Plenari de 17 de desembre de 2010 i publicada al BOP el 4 de gener de 2011. Facultar el regidor del Districte de Sant Martí la signatura del conveni així com la de tots els actes necessaris per a l'execució del conveni. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 5.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Col·legi Sagrat Cor - Besós, amb NIF R0800961E, per al conveni d'activitats complementàries d'educació. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el primer trimestre de l'any següent del pagament de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l'activitat subvencionada. 8. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'IES Rambla Prim, amb DNI/NIF Q5855124C, per a l'atorgament d'una subvenció per satisfer activitats complementàries en el seu centre escolar de conformitat amb la Normativa general de subvencions aprovada per Consell Plenari de 17 de NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3011 desembre de 2010 i publicada al BOP el 4 de gener de 2011. Facultar el regidor del Districte de Sant Martí la signatura del conveni així com la de tots els actes necessaris per l'execució del conveni. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 5.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l'IES Rambla Prim, amb NIF Q5855124C, per al conveni d'activitats complementàries d'educació. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el primer trimestre de l'any següent del pagament de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l'activitat subvencionada. 9. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'IES Barri Besós, amb DNI/NIF Q5855752A, per a l'atorgament d'una subvenció per satisfer activitats complementàries en el seu centre escolar de conformitat amb la Normativa general de subvencions aprovada per Consell Plenari de 17 de desembre de 2010 i publicada al BOP el 4 de gener de 2011. Facultar el regidor del Districte de Sant Martí la signatura del conveni així com la de tots els actes necessaris per a l'execució del conveni. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 5.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l'IES Barri Besós, amb NIF Q5855752A, per al conveni d'activitats complementàries d'educació. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el primer trimestre de l'any següent del pagament de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l'activitat subvencionada. 10. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i CP Concepción Arenal, amb DNI/NIF Q5855260E, per a l'atorgament d'una subvenció per satisfer activitats complementàries en el seu centre escolar de conformitat amb la Normativa general de subvencions aprovada per Consell Plenari de 17 de desembre de 2010 i publicada al BOP el 4 de gener de 2011. Facultar el regidor del Districte de Sant Martí per a la signatura del conveni, així com la de tots els actes necessaris per a la seva execució. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 4.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de CP Concepció Arenal, amb NIF Q5855260E, per al conveni d'activitats complementàries d'educació. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el primer trimestre de l'any següent del pagament de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l'activitat subvencionada. 11. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Col·legi Miró, amb DNI/NIF B08989519, per a l'atorgament d'una subvenció per satisfer activitats complementàries en el seu centre escolar de conformitat amb la Normativa general de subvencions aprovada per Consell Plenari de 17 de desembre de 2010 i publicada al BOP el 4 de gener de 2011. Facultar el regidor del Districte de Sant Martí per a la signatura del conveni així com la de tots els actes necessaris per l'execució del conveni. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 4.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Col·legi Miró, amb NIF B08989519, per al conveni d'activitats complementàries d'educació. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el primer trimestre de l'any següent del pagament de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l'activitat subvencionada. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 12. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document de 19 juny de 2013. 13. Aprovar l’expedient núm. 3-074/2013 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos de la pròrroga del Pressupost General de 3012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 9.944,11 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13050895. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 14. Aprovar l’expedient núm. 3-101/2013 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 1.374.394,08 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 13060691. 15. Aprovar l’expedient núm. 3-103/2013 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 1.985.946,20 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 13061291. 16. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació d'Empreses i Institucions 22@barcelona, amb NIF G63660989, per a la realització del Pla d'Acció 2013 de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 21.000,00 euros amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de l'Associació d'Empreses i Institucions 22@Barcelona, amb NIF G63660989, per a Conveni Pla d'Acció 2013. Facultar la Segona Tinent d'Alcalde, Sònia Recasens i Alsina, per a la signatura del present conveni. 17. Aprovar el Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Societat Estatal per a la Gestió de la Innovació i les Tecnologies Turístiques, SA (SEGITTUR), per a la posada en funcionament de les Destinacions turístiques intel·ligents. Facultar la Segona Tinent d’Alcalde, Sònia Recasens i Alsina, per a la formalització del present conveni. 18. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació Moda Barcelona, amb NIF G61118220, per a la celebració de la Barcelona Bridal Week 2013, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 100.000,00 euros amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de l'Associació Moda Barcelona, amb NIF G61118220. Facultar la Segona Tinent d'Alcalde per a la signatura del present conveni. Requerir a l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de sis mesos a partir del pagament de la subvenció o de tres mesos des de la finalització de l'activitat subvencionada, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d'aquesta i justificació dels fons rebuts. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 19. Modificar el contracte núm. 11001389 d’acord amb l’informe dels serveis tècnics municipals de 29 de maig de 2013 i de conformitat amb els articles 105, 107 i 234 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, Text Refós de la Llei de Contractació del Sector Públic. Ampliar l'autorització i disposició de despesa del contracte núm. 11001389, que té per objecte la “Urbanització de l’Avinguda Estatut de Catalunya, del carrer Jerez i de la zona verda situada entre els dos vials, la plaça Botticceli i la plaça l’Estatut” per un import de 932.784,78 euros amb càrrec al Pressupost i Partida indicades en el document comptable. Disposar-la a favor de l’empresa URBASER SA, NIF A79524054. Declarar la improcedència de la revisió de preus d'acord amb la justificació que consta en el plec de clàusules administratives NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3013 particulars. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de quinze dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, constitueixi la garantia definitiva complementària per un import de 38.544,83 euros i comparegui per formalitzar la modificació del contracte a les dependències d'Administració de Medi Ambient i Serveis Urbans. 20. Aprovar inicialment el projecte d'obres d’arranjament de les parades Fase II de la xarxa ortogonal d’autobús de la ciutat de Barcelona, per un import d'1.221.000,00 euros IVA inclòs, d'acord amb l'article 37.1 a) del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat per Decret 179/1995 de 17 de juny; sotmetre'l, d'acord amb els articles 37.1 b) i 37.2 de l'esmentat reglament, a informació pública durant un termini de trenta dies hàbils, mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Província per tal que els interessats puguin formular les al·legacions que considerin pertinents; i tenir-lo per aprovat definitivament en cas que no s'hagin formulat al·legacions, sense necessitat de nova resolució, iniciar l'expedient per a la seva licitació, amb núm. de contracte 13002295, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d'1.221.000,00 euros, IVA inclòs, determinat en funció de preus unitaris, distribuït en els següents lots: - LOT A, per un import de 407.000,00 euros IVA inclòs; - LOT B, per un import de 407.000,00 euros IVA inclòs; - LOT C, per un import de 407.000,00 euros IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades i el plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació i condicionar-la a l'aprovació definitiva del projecte d'obres; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la partida i al pressupost que s'indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: pressupost net 1.009.090,91 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 211.909,09 euros. Declarar la improcedència de la revisió de preus. Districte de Ciutat Vella 21. Aprovar definitivament el Projecte de connexió dels Col·lectors dels carrers de Trafalgar i del passeig de Lluís Companys, dins del projecte d’urbanització del Polígon d’actuació del subàmbit A del sector Rec Comtal, promogut per Josel, SL i Peromoinver, SL, per un import de 333.976,54 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, d’acord amb les condicions establertes a l’Informe Tècnic del Projecte (amb classificació B) de 27 de març de 2013 i a l’Acta del Comitè d’Obres i Mobilitat de 29 de maig de 2013; i publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona i en un diari dels de més circulació a Catalunya. Districte de Sants-Montjuïc 22. Aprovar inicialment, el projecte revisat d’urbanització sobre la coberta i espais annexos de l’accés ferroviari a l’estació de Sants. Fase 2: Executiu de reurbanització del carrer d’Antoni Capmany i passos inferiors al districte de Sants- Montjuïc a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 7.045.782,70 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs; d’acord amb allò que preveu l’article 72 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost; i sotmetre l’expedient i el projecte a informació pública durant el termini d’un mes, a comptar a partir del dia següent de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província (BOP) i en un diari dels de més circulació de Catalunya, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. 3014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Districte de Gràcia 23. Aprovar definitivament el Projecte de reurbanització de la plaça Gal·la Placídia, a la vila de Gràcia. Gràcia, Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte de 6 de març de 2013, que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 2.243.446,61 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; resoldre les al·legacions presentades, d’acord amb l’informe de Resposta de les al·legacions que s’inclou dins l’expedient administratiu i aquests efectes es dóna per reproduït; notificar-ho als interessats en aquest procediment; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB); i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. Districte d'Horta-Guinardó 24. Aprovar definitivament el Projecte executiu de Centre de Serveis Socials i Sales del Casal de Barri “Vall d’Hebron”, situat al carrer Can Travi 30B del Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe de Conformitat Tècnica del Projecte, de 15 de gener de 2013, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dona per reproduït, amb un import de 921.779,11 euros, IVA del 21% inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB); i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. Districte de Sant Andreu 25. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’ampliació de l’Escola Eulàlia Bota, situada al carrer de Fernando Pessoa, núms. 59-63, promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 26. Excloure, de conformitat amb allò que preveuen els articles 81.2 i 83.6 del Reial Decret 1098/2001, de 12 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques i l’article 22.1a) i b) del Reial Decret 817/2009, de 8 de maig, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic, l’oferta presentada per Fundación Igenus amb NIF G64203045 en no complir el requisit de solvència tècnica d’haver obtingut una mitjana de volum de negocis de 400.000 € anuals en l’àmbit de l’atenció en situacions de violència masclista en cadascun dels darrers tres exercicis (2010, 2011 i 2012); excloure, de conformitat amb allò que disposa l’article 83.5 del Decret 817/2009, de 8 de maig, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, la proposta presentada per l'Institut de Treball i Serveis Socials, amb NIF G-08973224, per haver presentat l’oferta econòmica en el sobre 2A, juntament amb la documentació relativa als criteris d’adjudicació avaluables mitjançant un judici de valor; adjudicar el contracte que té per objecte la gestió del Centre Municipal d’acolliment d’urgència per a dones, infants i adolescents que viuen situacions de violència masclista (CMAU-VM) de l’Ajuntament de Barcelona (expedient número 20130102, contracte número 13001034), durant el termini comprés entre el dia 1 de juliol de 2013 o el dia següent a la formalització del contracte si és posterior i fins al dia 30 de juny de NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3015 2015, a Fundació Salut i Comunitat, amb NIF G-61878831, per un pressupost màxim d’1.176.378,42€ IVA exempt, i amb uns preus unitaris per a despeses de manutenció de 11,6416€/dia i per a despeses de professionals de geriatria / personal sanitari de 9,35€/hora, en haver estat el licitador que ha presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa, de conformitat amb la proposta de la Mesa de Contractació, segons motivació de l’acta de la mesa de contractació; disposar a favor de FUNDACIÓ SALUT I COMUNITAT, amb NIF G-61878831 la quantitat d’1.176.378,42€ IVA exempt, amb càrrec a la partida 0201 22731 23171, dels quals 296.486,87€€ corresponen al pressupost de l’exercici 2013, 588.189,21€ corresponen al pressupost de l’exercici 2014 i 291.702,34€ corresponen al pressupost de 2015. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos; autoritzar, de conformitat amb l’article 96 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic, la constitució de la garantia definitiva, per un import de 58.818,92 euros mitjançant la modalitat de retenció en preu del contracte; notificar aquesta resolució a les empreses que han participat en aquest procediment d’adjudicació per al seu coneixement i als efectes que corresponen; publicar, de conformitat amb l’art.156 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic, la formalització del contracte en el perfil del contractant i en el Butlletí Oficial de la Província. 27. Alliberar la quantitat de 262.328,56 €, dels quals 66.118,68 € corresponen al pressupost de l’exercici 2013, 131.164,28 € al pressupost de l’exercici 2014 i 65.045,60 € corresponen al pressupost de 2015, de l'autorització de la despesa aprovada per acord de la Comissió de Govern de 3 d’abril de 2013 per un import d'1.438.706,98 €, per satisfer les obligacions econòmiques derivades del contracte que té per objecte la gestió del Centre Municipal d’acolliment d’urgència per a dones, infants i adolescents que viuen situacions de violència masclista (CMAU-VM) de l’Ajuntament de Barcelona, de conformitat amb la baixa licitatòria ofertada per l’adjudicatària de l’esmentat contracte, Fundació Salut i Comunitat, amb NIF G- 61878831. 28. Aprovar, d’acord amb els articles 22 i 109.1 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (en endavant TRLCSP), l’expedient per a la contractació de la gestió de l’equipament integral Meridiana: servei d’acolliment diürn i servei d’acolliment residencial nocturn d’atencions bàsiques per a persones sense sostre, ubicat a l’avinguda Meridiana número 197 de Barcelona, durant el termini comprés entre l'1 d’octubre de 2013 o el dia següent a la formalització del contracte, si és posterior a l'esmentada data i fins al 30 de setembre de 2015, vist l’informe emès conjuntament pel Director de Serveis de Família i Serveis Socials, per la cap del Departament d'Atenció a Persones Vulnerables i pel Tècnic de Gestió, de data 4 de juny de 2013, que s’adjunta, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat de la tramitació del contracte; autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import de 2.832.993,26 euros, dels quals 2.575.448,41 euros són pressupost net i 257.544,85 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, de conformitat amb la naturalesa de les prestacions, amb càrrec a la partida 0201 22731 23141. L’any 2013 per import de 355.358,17 euros, dels quals 323.052,88 euros són pressupost net i 32.305,29 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, l’any 2014 per import d'1.416.033,94 euros dels quals 1.287.303,58 euros són pressupost net i 128.730,36 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10% i l’any 2015 per import de 1.061.601,15 euros, dels quals 965.091,95 euros són pressupost net i 96.509,20 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals; aprovar el plec de clàusules administratives particulars que regirà l’adjudicació d’aquest contracte i el plec de prescripcions tècniques de l’esmentat contracte, en compliment dels 3016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 articles 115 i 116 del referit text legal; disposar l’obertura del procediment d’adjudicació amb utilització del procediment obert, d’acord amb els articles 138.2 i 157 i següents del TRLCSP; declarar la improcedència de revisió de preus durant la vigència inicial del contracte a l’empara de l’art. 89 del TRLCSP, ateses les característiques del contracte; donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 29. Aprovar, d’acord amb els articles 22 i 109.1 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, l’expedient per a la contractació del servei relatiu al programa “Noves Famílies a la ciutat de Barcelona: acompanyament al reagrupament familiar, per a persones estrangeres extracomunitàries”, durant el termini comprés entre l’1 de setembre de 2013 o el dia següent al de la formalització del contracte i fins al 31 de desembre de 2014, vist l’informe emès conjuntament pel director de Serveis d’Immigració i Interculturalitat i la tècnica d’aquesta Direcció, que s’adjunta, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat del contracte. Autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import de 727.190,18 euros, dels quals 661.081,99 euros són pressupost net i 66.108,19 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, amb càrrec al pressupost dels exercicis 2013 i 2014 i partida 02.01 227.31 231.61. L’any 2013 per import de 160.972,90 euros, dels quals 146.339,00 euros són pressupost net i 14.633,90 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, i l’any 2014 per import de 566.216,28 euros, dels quals 514.742,99 euros són pressupost net i 51.473,29 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars que regirà l’adjudicació d’aquest contracte i el plec de prescripcions tècniques de l’esmentat contracte, en compliment dels articles 115 i 116 del referit text legal. Disposar l’obertura del procediment d’adjudicació amb utilització del procediment obert, d’acord amb els articles 138.2 i 157 i ss. del TRLCSP. Declarar la improcedència de revisió de preus durant la vigència inicial del contracte a l’empara de l’art. 89 del TRLCSP, ateses les característiques del contracte. Donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3017 COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Acta de la sessió de 21 de maig de 2013, aprovada el dia 18 de juny de 2013 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 21 de maig de 2013, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Francina Vila i Valls, Carmen Andrés Añón, Gabriel Colomé i Garcia, Belén Pajares Ribas, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Ricard Gomà Carmona i Isabel Ribas Seix, assistits per la tècnica jurídica, Sra. Mª Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general de la Corporació, Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, i que certifica. També hi és present la Ima. Sra. Pilar Díaz López. Excusen la seva absència la Ima. Sra. i els Ims. Srs.: Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Trullén Thomàs, Guillem Espriu i Avendaño. S’obre la sessió a les 9.10 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Gràcia Del gerent municipal, de 24 d’abril de 2013, que adjudica a la Fundació Pia Aut. Institut Pere Tarrés el contracte relatiu a la gestió de la dinamització de l’espai de la gent gran del centre cultural de La Violeta, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 88.660,10 euros. 2. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 7 de maig de 2013, que aprova el Plec de Clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió i explotació del Centre Cívic Zona Nord, Casal de Barri Torre Baró i Casal de Barri de Vallbona, per als exercicis 2013 i 2014, i per un import de 382.534,00 euros. 3. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 7 de maig de 2013, que aprova el Plec de Clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió i explotació del Centre Cívic Masia Can Verdaguer, per als exercicis 2013 i 2014, i per un import de 226.677,00 euros. 4. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 7 de maig de 2013, que aprova el Plec de Clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió i explotació de l’espai jove Les Basses, per als exercicis 2013 i 2014, i per un import de 327.975,00 euros. 3018 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 5. Aprovar l’Acord Marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona relatiu al desenvolupament d’activitats que impulsin la posada en marxa de la Plataforma Cultural als recintes municipals de Can Ricart i de Can Jaumandreu; Facultar l’Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, Cinquè Tinent d’Alcalde per a la seva signatura; donar-ne compte a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. El Sr. Colomé sol·licita per escrit l’acord marc de col·laboració entre l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona. El Sr. Portabella demana la còpia per escrit per a tots els grups municipals. El Sr. Ciurana s’hi compromet i recorda haver anunciat en el darrer Plenari que s’estava concretant l’acord pel qual la Universitat de Barcelona es farà càrrec de l’espai de Cant Ricart i de Can Jaumandreu a fi de destinar-los a usos educatius audiovisuals i amb un finançament propi per fer la rehabilitació d’aquests espais. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Compromís municipal per a l’èxit escolar. Programes de qualitat educativa. Debat i aprèn. El Sr. Ardanuy posa de manifest l’especial significació de la mesura de govern que presenten, atès que complementa una línia que l’Ajuntament té consolidada en diferents franges d’edat i una filosofia de treball del Govern municipal al llarg dels anys. Exposa que la mesura fomenta la qualitat educativa, l’esperit crític i ajuda a millorar les competències de l’alumnat de secundària obligatòria i postobligatòria, ja que ensenya a contrastar idees, a debatre i a argumentar. A més, aposta per la formació, l’expressió oral i per una manera proactiva d’afrontar el contrast d’idees, en consonància amb els documents de reflexió i anàlisi i amb els objectius 2020 de la Unió Europea. Quant als objectius prioritaris d’aquesta prova pilot, indica que pretenia millorar la capacitat de diàleg i de síntesi d’idees, aprendre a respectar l’opinió dels altres i millorar la retòrica i el llenguatge. Indica que s’ha dut a terme en sis instituts de la ciutat, en l’edat de batxillerat i de formació professional (Institut Bonanova, Institut Ferran Tallada, Escola del Treball, Jaume Balmes, Escola Tecnicoprofessional Xavier i Col·legi Mare de Déu dels Àngels). Valora satisfactòriament l’alta receptivitat i la predisposició d’aquests instituts públics i concertats, i explica que s’hi han implicat els equips directius, els docents, i fins i tot han recollit opinions de les famílies. Continua explicant que l’activitat s’ha fet sempre fora de les hores lectives, amb la participació voluntària de les noies i els nois, i anuncia que l’any vinent està previst augmentar el nombre de centres participants fins assolir, d’aquí a dos anys, el mateix nombre de centres que participen en l’Audiència Pública i el Pregó de la Laia. Per últim, comenta que els tallers es fonamentaven en l’oratòria, l’organització d’esdeveniments i tallers de periodisme, tot combinat amb una escenificació on es contrastaven idees. La Sra. Andrés felicita els instituts que han participat en l’experiència pilot i manifesta que el seu grup també hauria volgut participar-hi o, si més no, escoltar el debat final del dia 13 de maig. Respecte de la mesura per fer extensiva aquesta prova pilot a altres escoles, n’assenyala algunes mancances: la planificació, el calendari d’implantació, l’especificació de les escoles i instituts on s’implantarà, els recursos que s’hi destinaran o si hi haurà recursos addicionals a les escoles. Celebra que la mesura faci referència als objectius 2020 de la Unió Europea. Al seu parer, l’agenda europea és bastant important i amb molts objectius per assolir, i no cal anar als Estats Units a buscar models educatius privats. Quant als indicadors a què fa referència la mesura, manifesta que es fan servir els indicadors de fracàs escolar dels anys 2010, 2007 i 2008. Pregunta al Govern si NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3019 no s’autoavalua i si no hi ha indicadors més recents del 2011 i del 2012. També critica la potenciació de les desigualtats entre l’escola pública i la privada. Quant a la lluita contra el fracàs escolar, l’informe fa referència a la XVIII Jornada del Fòrum Local d’Educació amb la citació «l’Ajuntament, en la lluita contra el fracàs escolar, ha de dirigir la mirada a l’entorn immediat, a la proximitat», i denuncia que aquest Govern fa tot el contrari i potencia l’ampliació d’àrees d’influència de les escoles. En definitiva, tot i celebrar la mesura, afirma que contrasta amb un context d’augment de ràtios i reducció de plantilles, tenint en compte que l’informe constata la necessitat d’introduir formació en grups reduïts amb un docent especialista per fer el taller d’oratòria. La Sra. Pajares celebra la introducció d’un programa d’aquestes característiques, però demana que s’ampliï la mesura de govern, ja que considera que no és prou detallada. Al seu parer, és imprescindible destinar recursos i mesures a totes les actuacions que lluitin contra el fracàs escolar i a favor de l’èxit i l’excel·lència de les escoles barcelonines, i demana el següent: Si l’alumnat que enguany ha participat en la prova pilot, podrà participar en programes similars els propers anys per perfeccionar les seves tècniques i ampliar els coneixements adquirits. Que es faci una valoració de la participació, no només quantitativa, sinó qualitativa del que ha suposat aquest programa, sobretot per detectar possibles mancances i solucionar possibles problemes. Quins centres se’n beneficiaran el proper curs i quins criteris d’elecció s’apliquen. El cost de la implementació durant el segon semestre, així com la dotació pressupostària amb la qual comptarà el proper curs, els mitjans materials i els recursos humans. Per acabar, proposa treballar transversalment amb altres programes que ja existeixen, com el de foment de la lectura o el de la cultura de l’emprenedoria. El Sr. Gomà troba que aquesta mesura de govern és enormement decebedora, tant pel context en el qual s’inscriu com per ella mateixa. En primer lloc, esmenta que la realitat actual correspon a unes polítiques educatives a Catalunya i Barcelona que són antagòniques amb la perspectiva de l’èxit escolar, i a més on l’Ajuntament de Barcelona no erigeix una veu pròpia sinó que se situa en sintonia i en complicitat amb les retallades i amb les privatitzacions educatives. Afirma que l’èxit escolar exigeix unes condicions estructurals de fons que no es compleixen, perquè hi ha un increment permanent de ràtios i aules massificades; una supressió de la sisena hora en el 90% de les escoles públiques dels barris populars; una retirada sistemàtica dels suports educatius; una reducció permanent del nombre de docents per atendre cada vegada més alumnes; un 0-3 fracturat i cada vegada més excloent; unes taxes d’accés a la formació professional que signifiquen una barrera d’accés; un pressupost del Departament d’Ensenyament que s’ha reduït més del 20% en tres anys; unes matrícules universitàries desorbitades i unes beques cada cop més reduïdes. I considera que l’Ajuntament de Barcelona ha estat, si no impulsor, sí còmplice i avalador d’aquestes polítiques de retallada i de degradació de la qualitat educativa. Seguidament, es mostra totalment d’acord amb la necessitat d’incrementar les capacitats i les habilitats de diàleg, de dotar de més solidesa els punts de vista propis, d’estructurar comunicació i arguments, de tenir més respecte per les opinions dels altres, de saber valorar les perspectives diferents i de fer que això sigui també un instrument d’aprenentatge. Però alhora rebat que aquestes eines personals tenen tot el sentit i poden realitzar tot el seu potencial si hi ha un context que ho fa possible. D’altra banda, analitzant formalment el document, qualifica el text d’irrellevant tal com està escrit i també pel seu contingut, ja que és superflu, incomplet i no permet fer cap debat. Comenta que s’obren un seguit de preguntes sobre el procediment, com ara el nombre d’alumnes de cada centre que hi han participat, quins han estat els criteris de participació, quins nivells educatius n’han format part, quin ha estat el compromís i la participació dels professionals del centre, la implicació de professionals de fora dels centres, quins han estat els impactes sobre 3020 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 els mètodes formatius, quina valoració subjectiva n’han fet els alumnes o quins continguts han tingut els tallers. I també preguntes de futur, com ara a quins altres centres s’aplicarà la mesura i quins són els criteris de selecció d’aquests centres, quin treball previ s’haurà fet amb aquests centres i com es reflectirà en els projectes pedagògics, amb quins recursos es comptarà o amb quina continuïtat en el temps. En la seva opinió, totes aquestes preguntes són fonamentals i haurien d’haver estructurat el text de la mesura presentada. Demana que s’exposi la resposta a aquestes preguntes en una propera Comissió i espera que tingui lloc en un context estructural radicalment diferent a l’actual. El Sr. Portabella esmenta el títol de la mesura de govern («Compromís municipal per a l’èxit escolar. Programes de qualitat educativa»), perquè pensa que, en el context actual de retallades en l’ensenyament públic, l’Ajuntament té l’obligació d’estructurar quines són les principals necessitats, on invertir i on fer programes a fi d’establir prioritats. En la seva opinió i en el moment actual, malgrat considerar positius els tallers d’oratòria, està convençut que hi ha prioritats més rellevants, i fins i tot urgents. Quant a la mesura de govern presentada, assenyala que és incompleta, perquè hi manca el pressupost, la temporització i el detall de la implementació de la mesura. Al seu parer, els elements més importants per evitar el fracàs escolar són les instal·lacions educatives i les mesures per evitar l’abandonament dels estudis, així com l’anàlisi de les capacitats dels alumnes en la síntesi i en la concreció, en el desenvolupament de la intel·ligència emocional, en generar estratègies, etc. En canvi, es troben amb un programa que està destinat a estudis postobligatoris (entre 16 i 19) i que no s’aplica en els períodes de fracàs escolar dels cursos d’ESO. A més, apunta que el document acumula alguns contrasentits. Posa l’exemple de l’exposició de l’activitat, on es diu que «potencia la formació integral de la persona sense confrontació, sense guanyadors ni perdedors», mentre que en el mateix paràgraf, a l’última ratlla, hi diu que «s’incorpora l’estadi de la competitivitat o de la confrontació eliminatòria». Per acabar, atès el marc actual existent, creu que l’IMEB hauria de concentrar els seus esforços en l’escola pública i en el sector de l’educació obligatòria, principalment a l’ESO. El Sr. Ardanuy coincideix que la mesura no concreta alguns temes, però aclareix que hi ha aspectes que sí que recull i que la resta de grups no han sabut trobar. A més, considera que cal treballar tant en la secundària obligatòria com en la postobligatòria. Reconeix que la mesura necessita més força i pressupost, però puntualitza que es tractava d’una prova pilot per conèixer l’interès que generava en el sector educatiu. Ressalta que la participació dels instituts i dels alumnes ha estat voluntària, i garanteix que els instituts que han participat en l’experiència s’hi voldran mantenir perquè ha estat una acció molt ben valorada per la direcció dels centres, els caps d’estudi i els mateixos alumnes. D’altra banda, aclareix que no són tallers d’oratòria només, sinó que es tracta d’una estratègia que incorpora formacions que, complementades i orientades, donen recursos als alumnes per establir discussió, per fer lectura activa, per tenir esperit crític i argumentar. Insisteix que l’argumentació no només es fa contrastant opinions, sinó que és imprescindible una preparació prèvia al debat que inclou la lectura activa, el contrast d’opinions, la comprensió del paper de l’altre, l’estructuració de la pròpia argumentació o el respecte envers els altres. Respecte de les intervencions fetes, respon que l’acció s’orienta en el marc dels objectius 2020, que aconsella que tothom revisi. I respon que les dades que fan servir són del 2011, el 2010, el 2007 i el 2008, perquè són dades contrastades que permeten veure una evolució. Manifesta que les dades actuals encara no estan consolidades, ja que en l’àmbit de l’estadística ha de transcórrer un any abans no es consolidin per estudiar-les i treure’n conclusions, atès que unes dades excessivament recents poden donar peu a errors. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3021 A continuació, defensa que el treball amb la secundària és fonamental, i argumenta que l’Ajuntament ha iniciat i ha portat a terme, al llarg d’aquest mandat, mesures innovadores per combatre l’abandonament dels estudis (1.200 places en el Pla 16-19 per recuperar alumnes que han abandonat el sistema educatiu). També explica que s’ha treballat el foment de la lectura en els primers anys de l’educació infantil i primària. Per acabar, interpreta les intervencions com una sèrie de suggeriments al voltant d’aquesta iniciativa que permet fer una anàlisi de la totalitat del sistema educatiu. Afirma que els centres sostinguts amb fons públics hi participen voluntàriament, i que la proporció de titularitat pública envers la concertada ha estat d’un 60-40. La Sra. Andrés demana que es responguin les seves preguntes sobre els recursos, el calendari, la planificació o la implantació de la mesura. Pel que fa a les mesures que el Sr. Ardanuy ha esmentat (la recuperació del 16- 19, el foment de la lectura, etc.), manifesta que el seu grup ha demanat reiteradament fer-ne el seguiment en aquesta Comissió sense haver-ne obtingut un retorn. La Sra. Pajares demana per escrit les respostes a les preguntes presentades pel Grup Municipal del PP. Tot i valorar positivament la mesura, necessiten conèixer-ne la concreció per fer-ne un seguiment i estudiar-la. El Sr. Gomà reconeix que s’ha fet referència a qüestions que sobrepassen la mesura de govern, però també subratlla que les retallades, les polítiques d’eliminació de suports, les polítiques de supressió de la sisena hora o les barreres d’accés a determinats elements de l’ensenyament públic tenen un impacte molt directe sobre l’èxit i el fracàs escolar, així com sobre les creixents desigualtats educatives a Barcelona. En segon lloc, recomana que la millor manera de dignificar aquesta mesura és donar resposta i explicar les preguntes que s’han formulat durant la Comissió en un document més extens que permeti fer un debat. Finalment, proposa lligar la mesura amb el context actual, de manera que les comunitats educatives, els alumnes, els joves, puguin construir arguments, dialogar i interaccionar entorn del conflicte sobre l’educació pública. Es tractaria de capacitar l’alumnat perquè tingui un paper actiu en aquest conflicte enfortint les seves reflexions i les seves accions, i ho lliga amb la pedagogia humanista de Paulo Freire, que vincula processos d’aprenentatge amb el compromís pel canvi social. Es dóna per tractada. c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 2. Que comparegui el/la responsable municipal d’educació per tal de donar compte del procés de preinscripció i matrícula de primària i secundària a les escoles i instituts públiques i privades concertades de la ciutat per al curs 2013- 2014 (incloent els canvis que s’han fet respecte a l’oferta inicial) i del procés de preinscripció a les escoles bressol municipals i llars d’infants de la ciutat. La Sra. Andrés demana un informe sobre el procés de preinscripció en totes les etapes i comenta que, un cop tancat, hi ha dades rellevants que no necessàriament són numèriques. En concret, es refereix a l’informe de la Síndica de Greuges de Barcelona de l’any anterior, que incloïa diferents recomanacions amb criteris no discriminatoris, entre elles garantir l’equitat en la regulació del procés de preinscripció en els centres educatius. Vol saber si s’han respectat les recomanacions pel que fa al criteri de ser germans o fills d’exalumnes del centre, a tenir una malaltia crònica que afecti el sistema digestiu endocrí o metabòlic o celíac en relació amb la proximitat del centre al domicili, o bé si s’ha tingut en compte el criteri de proximitat al lloc de treball dels pares, que la Síndica entenia com a discriminatori. 3022 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 D’altra banda, demana al regidor que faci tots els esforços possibles per solucionar les mancances estructurals de places en aquelles escoles de proximitat a les quals han optat com a primeres opcions els pares i les mares de Sant Andreu i la Sagrera. A més, apunta un problema estructural de saturació dels instituts de referència i d’adscripció. En particular, assenyala el cas de l’escola Mare Nostrum, però puntualitza que és un fet que pot passar també en altres escoles de la ciutat, que tenen vinculat el seu projecte educatiu i pedagògic a un institut de referència. Afirma que la saturació obliga les famílies a buscar un altre institut que no té vinculació amb el seu projecte educatiu i demana una solució provisional per al curs vinent. El Sr. Ardanuy reclama precisió en els continguts de les compareixences per tal de poder oferir una resposta acurada i adient. Sobre la preinscripció en l’escola bressol, exposa que el procés va començar el 6 de maig i es va tancar el 17 de maig. Explica que actualment estan fent el procés de creuament i de tractament de les dades. Quan els barems estiguin fets, informaran sobre l’adjudicació de les 4.000 i escaig places que s’han de cobrir, a les quals s’hi sumen les places de continuïtat, és a dir, en total 7.900 places. Respecte a la preinscripció de 3-16, comenta que l’aprovació de l’oferta inicial per al curs 2013-2014 és de 14.170 places, amb una demanda total de 12.782 famílies. Informa que l’assignació directa és de 12.554 places i les assignacions d’ofici proposades sumen 238. Manifesta que el nombre d’assignacions és el més baix dels últims anys (1,9% d’assignació d’ofici) i assenyala per cobrir aquestes assignacions compten amb 1.666 vacants en el sistema educatiu de la ciutat. Quant a l’educació infantil i primària, concretament l’accés a P3, el Consorci ha desenvolupat un seguit de simulacions per fer creuament d’oferta i demanda que han tingut en compte tres criteris: respectar al màxim l’elecció del tipus de centre, respectar tant com sigui possible els centres de proximitat al domicili i evitar perjudicis per als centres amb menys demanda en primera opció. Explica que en aquest procés el Consorci ha desenvolupat un nombre total de 13 simulacions. Després d’analitzar aquestes assignacions d’ofici vacants en cada zona, la modificació es concreta en tres opcions: l’increment de ràtio en la zona escolar determinada, l’assignació de grups extraordinaris i el tancament de grups o la continuïtat com a grup cíclic. Comenta que aquesta és la tercera opció que s’ha tingut en compte si la demanda d’aquests grups és molt baixa. Pel que fa a la modificació de l’oferta inicial de P3 respecte a ràtios i grups, pel que fa als increments de ràtio dels 167 centres de la ciutat que es troben en aquesta situació, a 27 centres públics de la ciutat se’ls ha concedit una ampliació màxima de ràtio de 27 alumnes, és a dir, un 16% de la xarxa d’escola pública a la ciutat. Hi ha 25 centres amb ràtio 26 (15,5% del total) i 61 centres amb ràtio 25 (36,5%). Finalment, hi ha 47 centres amb menys de 25 alumnes per classe (28,14%,) i 7 centres amb grups cíclics, de 2, 3, 4, 5, fins a 6 alumnes (4,19%). Des del punt de vista d’unitats de grups, la distribució seria la següent: dels 242 grups d’escola pública a la ciutat de Barcelona, 48 grups tenen una ràtio de 27 (19,83%), 39 grups de 26 (16,12%), 90 grups de 25 (37,19%) i 65 grups tenen menys de 25 alumnes per grup (26%). Conclou que en els dos casos se supera el 60% de cobertura a 25 o menys de 25 alumnes, i el percentatge d’aules amb 27 alumnes com a màxim és relativament baix. Respecte a la creació de grups extraordinaris, proposen grups a l’Escola Josep Maria Jujol (Gràcia), a l’Escola Eulàlia Bota (Sant Andreu), a l’Escola Sant Martí (Sant Martí) i a l’Escola dels Encants (Eixample). Especifica que en l’oferta inicial ja s’havia planificat la creació d’un grup extraordinari a l’Escola Maquinista de Sant Andreu. En relació amb els tancaments de grups, proposa el tancament d’una de les dues línies dels centres següents: l’Escola Alexandre Galí (Ciutat Vella), amb un total de 21 assignacions i quatre vacants; l’Escola Poeta Foix (Sarrià-Sant Gervasi), amb 25 assignacions, 2 d’ofici, i l’Escola Rambleta del Clot (Sant Martí), amb 25 assignacions sense cap assignació d’ofici. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3023 En referència als grups cíclics, grups mixtos de P3 i P4 en escoles on hi ha molt poca oferta, esmenta: l’Escola Tres Fonts (Horta-Guinardó), l’Escola Marinada (Nou Barris), l’Escola La Pau (Sant Martí) i l’Escola Arc de Sant Martí ( Sant Martí). Quant a l’educació secundària obligatòria, concretament a l’accés a primer d’ESO, el nombre de places d’oferta ha estat de 6.238, distribuïdes en 4.404 places a la pública, amb una disminució de 55 respecte al curs anterior, i 1.832 places a la concertada, amb una disminució de 5 places. En aquest cas, l’assignació d’ofici també ha estat molt baixa, de 317 sol·licituds, que representa un 5% del total. Per tant, explica que el Consorci ha desenvolupat 5 simulacions per quadrar oferta i demanda, i proposa l’increment de ràtio de fins a 32 alumnes per grup al districte de Sarrià-Sant Gervasi; en alguns centres de Sants-Montjuïc, Zona Franca; Horta-Guinardó, zona de Montbau; Sant Martí i Nou Barris. L’increment és de fins a 33 alumnes a la Dreta de l’Eixample i a la zona del Poble-sec, al districte de Sants-Montjuïc. En concret, els increments de grups extraordinaris proposats són: Institut Front Marítim (Sant Martí), Institut Menéndez Pelayo (Sarrià-Sant Gervasi), Institut Consell de Cent (Sants-Montjuïc) i Institut Balmes (Eixample). En els tres darrers casos l’increment ha estat demanat pels mateixos centres. Per acabar, indica el tancament de grup a primer d’ESO a l’Institut Pere Bosch i Gimpera (Gràcia), atès que l’oferta de 30 places ha tingut només quatre sol·licituds, una d’ofici. El Sr. Portabella sol·licita que s’enviï per escrit a tots els grups la informació exposada. El Sr. Ardanuy respon que es tracta d’un informe de situació, que no és definitiu. Considera més adequat fer arribar l’informe quan s’hagi tancat al 100% el procés de preinscripció, bé presentant un informe de govern o bé pactant una compareixença similar. El Sr. Portabella comunica que el 24 de maig es publicaran les llistes d’alumnes admesos i tindran la informació definitiva. La Sra. Pajares demana per escrit les xifres que ha exposat el Sr. Ardanuy, malgrat que no siguin les definitives, i manifesta que no concretarà la seva valoració fins que no tinguin les dades finals. A continuació, planteja qüestions més genèriques en relació amb les preinscripcions: Espera rebre les ràtios de les escoles bressol quan hi hagi dades definitives. Voldria saber si els 20 centres amb jornada compactada seran els mateixos per al curs vinent i quina valoració n’han fet l’alumnat, el professorat i les famílies. Demana si la Generalitat de Catalunya ja ha efectuat tots els pagaments pendents del curs anterior referents a beques menjador i, en cas contrari, quina és l’aportació que resta per pagar. Desconeix si hi ha alguna instrucció o alguna ordre per part del Departament d’Ensenyament respecte a l’ús de la carmanyola, que va crear una polèmica arran d’unes declaracions de la consellera Rigau i que va preocupar les famílies i també els grups municipals. Per acabar, manifesta que continua apostant per la idea que Barcelona sigui districte únic en l’elecció del centre escolar. Defensa i demana que aquesta decisió estigui basada en la planificació i els estudis a mitjà i a llarg termini, a fi d’evitar problemes estructurals en els barris i els districtes. El Sr. Gomà reflexiona que hauria estat útil que s’hagués presentat un primer document, ja que haurien pogut començar a debatre aspectes importants, malgrat no comptar encara amb les dades definitives. Espera, però, poder-ho fer amb la matrícula definitiva el mes de juny. En primer lloc, insta a tenir les dades sobre l’oferta i la demanda territorialitzades per poder valorar la possible relació de desigualtat entre demanda i oferta en diferents barris i districtes de la ciutat. Igualment, considera vital tenir informació molt precisa sobre la continuïtat de projectes educatius entre primària i secundària. A continuació, apel·la a la necessitat de tenir una perspectiva molt concreta dels equipaments que han de garantir el dret a l’educació en els barris de la ciutat, i recorda que encara no existeix cap calendari de construcció dels equipaments 3024 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 definitius per als centres escolars Univers, Encants, Maquinista, Fluvià o Vallcarca, entre d’altres. En tercer lloc, s’interessa pel tractament de les denúncies fetes des de la Sindicatura de Greuges i per diferents grups polítics en relació amb la introducció d’elements de no equitat, de desigualtat, de discriminació en els barems d’accés a l’escola pública. Vol conèixer quin ha estat l’impacte d’haver ampliat les àrees de matriculació des del punt de vista de l’afebliment de l’educació com una experiència de proximitat en els barris de Barcelona. I finalment, se sent decebut per la informació de ràtios proporcionada. Segons les dades aportades, el 31% dels centres i el 35% dels grups de P3 a la ciutat tenen una ràtio superior a 25. Per tant, afirma que s’està incomplint un mandat democràtic d’aquesta Comissió aprovat per majoria i amb el vot del Govern, segons el qual Barcelona seria insubmisa a la llei Wert pel que fa a la possibilitat d’ampliació de ràtios. Posa de manifest que es destrueixen anys d’esforç i de lluita a favor de la disminució de les ràtios i que això significa un retrocés i unes condicions més difícils i més adverses perquè hi hagi una educació de qualitat. En definitiva, opina que es demostra insensibilitat en relació amb la realitat a les aules i la realitat educativa en moltes escoles de molts barris de la ciutat. El Sr. Portabella espera la publicació de les llistes d’alumnes admesos el 24 de maig per debatre amb molta més precisió i més capacitat l’anàlisi. Fruit de les dues compareixences prèvies sobre el procés de preinscripció, el seu grup ha parlat amb moltes AMPA i entitats veïnals i els ha semblat molt preocupant que alguns districtes pateixin una situació endèmica de manca de places. Per aquest motiu, apel·la el Govern perquè doni prioritat a aquelles zones on no es resol aquesta circumstància. Al seu parer, urgeix trobar una solució de caràcter estructural a través d’una proposta de govern per evitar que aquesta situació es continuï prolongant. Esmenta per començar el districte de Sant Andreu. Recorda que els pares i les mares dels barris de la Sagrera i de Sant Andreu han lliurat al Consorci d’Educació unes 600 signatures per reclamar que el pròxim curs els seus fills puguin fer P3 a les escoles que han triat com a primera opció. La solució que ha suggerit el Consorci davant d’aquesta petició és l’augment de ràtios a 27 en els centres de la Sagrera i a 26 en els centres de Sant Andreu. Planteja que sense aquest augment de ràtio, que és desaconsellable educacionalment, hi hauria una mancança de 109 places als barris de Sant Andreu, i reclama una solució a un problema que no és conjuntural sinó estructural. També esmenta el cas de l’Eixample, on es pateix una mancança de places des del 2011 que per al curs 2013-2014 és de 171 places. Comenta que la solució també ha passat per augmentar la ràtio i per crear una línia excepcional per a P3 a l’Escola dels Encants, que ressalta, a més, que està en barracons. Tot seguit, indica casos similars al Poble-sec i a Gràcia. A Gràcia hi ha una mancança de 62 places i, en concret pel que fa a primària, als centres públics de la Vila i a Camp d’en Grassot hi ha una sobreocupació del 106%. Per tant, considera que cal pensar en una solució de caràcter estructural en comptes d’una de caràcter extraordinari, ja que el problema no és concret ni conjuntural, sinó endèmic. Per acabar, a diferència del Grup del PP, defensa la proximitat com a criteri d’accés a l’escola en comptes del districte únic, ja que considera que potencia la cohesió social, la conciliació familiar i la salut, a banda de beneficiar la qualitat ambiental i la mobilitat. La Sra. Andrés insisteix en les seves observacions inicials sobre els criteris de preinscripció i les recomanacions de la Síndica. Demana que es revisin els criteris i es busquin solucions, i que es tinguin en compte per a la preinscripció del curs següent. En relació amb les escoles de Sant Andreu, la Sagrera i Mare Nostrum, a les quals agraeix la seva presència, reitera que el bolet és una solució provisional i que el Govern municipal es va comprometre a tirar endavant solucions estructurals mitjançant una proposta aprovada en el Plenari del 25 de maig del 2012 que deia, literalment, «instar la Generalitat de Catalunya a construir els edificis definitius per a les escoles Encants, Univers, La Maquinista, Can Fabra i Sant Martí durant el NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3025 període 2012-2015. Més enllà de les seves competències, l’Ajuntament ha de buscar acords que desbloquegin aquestes construccions». La Sra. Pajares opina que el districte únic no anul·la la proximitat, sinó que aporta llibertat als pares a l’hora d’escollir l’escola on volen matricular els seus infants. Pel que fa a la crítica al voltant del reial decret de l’Estat, afirma que el decret que ha permès al Govern de CiU augmentar les ràtios a les escoles bressol és un decret del tripartit, firmat pel conseller Del Pozo l’any 2006. Per això, reclama la mateixa contundència a l’hora de rebutjar o reprovar els decrets que presenten els governs. El Sr. Gomà manifesta que Barcelona es mereix tenir un sistema d’accés a l’educació de qualitat, equitatiu i pròxim, i que aquests tres paràmetres són fonamentals. Des del punt de vista de la qualitat educativa, reclama la construcció de centres a través de la inversió pública que permeti fer front als problemes estructurals i mantenir les ràtios i, en conseqüència, una educació de qualitat. De la mateixa manera, pensa que l’escola ha de ser equitativa, sense cap element de desigualtat ni de discriminació en l’accés, i que ha de ser de proximitat. Per acabar, respon a la Sra. Pajares que la comunitat educativa en general rebutja el districte únic perquè implicaria debilitar elements vertebradors de la ciutadania, és a dir, les escoles enteses com a espais de ciutadania, de convivència, d’educació i de vida quotidiana sostenible. Expressa la seva preocupació perquè els criteris de proximitat s’hagin debilitat a Barcelona des de l’any passat. El Sr. Ardanuy constata que l’Ajuntament està esmerçant esforços per desbloquejar els projectes de construcció de les vuit escoles pendents que estaven aturats dels del 2007 i espera que al final d’aquest mandat s’hagi aconseguit pal·liar aquesta situació molt anterior al Govern actual. Respecte a les famílies de Navas, Sagrera, Congrés i Indians, indica que la demanda en aquesta zona escolar ha estat de 534 places. S’ha proposat a 13 famílies l’assignació d’ofici, perquè no tenien puntuació per domicili ni feina al districte, però sí puntuació per altres aspectes. Explica que el 16 de maig hi va haver una reunió del Consorci amb els representants de les famílies i l’associació de veïns, i es compromet a estudiar com es pot treballar amb les famílies que han quedat en aquesta situació. Finalment, quant al Mare Nostrum, afirma que les famílies amb fills únics del Mare Nostrum tenen adscrits dos instituts (el Josep Pla i el Mundet), però admet que hi ha 10 famílies que no han obtingut plaça a cap dels dos. Consultarà quina és la situació en l’àmbit de la Gerència del Consorci per trobar solucions per a aquestes famílies. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar compte dels actes de Commemoració del 1714 i del cost fins a dia d’avui i previst del Born Centre Cultural. Indicar les activitats previstes en la commemoració, dates de les mateixes i pressupost de cadascuna. Es prega es lliuri còpia per escrit de la resposta. La Sra. Pajares dóna per substanciada la compareixença. Han demanat que el Govern municipal els lliuri una còpia per escrit de la resposta. El Sr. Ciurana precisa que ja van lliurar les respostes sobre els costos del Born, però que les poden tornar a enviar si és necessari. En referència a la commemoració, demana 15 dies per tancar el programa, així com la part pressupostària corresponent al 2013. Puntualitza que la part relativa al 2014 està pendent dels futurs pressupostos que es puguin aprovar en el seu moment. Es dóna per tractada. 3026 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Del Grup Municipal ICV-EUiA: 4. Que comparegui el responsable del Govern municipal per explicar el conveni formalitzat amb la Diputació de Barcelona pel qual la Diputació aportarà 25 milions per millorar equipaments culturals de la ciutat, especificant la destinació de les partides econòmiques destinades a cadascun dels equipaments acordats així com el calendari previst per a les millores a realitzar. La Sra. Esteller demana intervenir en primer lloc perquè ha de marxar, i el president ho considera oportú. El Sr. Portabella estableix que la Sra. Esteller farà la seva intervenció de manera prèvia a la compareixença i que a continuació el Sr. Ciurana respondrà i seguirà amb la compareixença sol·licitada pel Grup Municipal ICV-EUiA. La Sra. Esteller agraeix la flexibilitat del president i la Comissió. Manifesta el desacord del Grup Municipal del PP amb les inversions per 30 milions d’euros destinades a equipaments culturals que recull el conveni signat entre l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, atès que considera que es tracta de prioritats poc consensuades. A més, recorda que el conveni és contra certificació, que han de ser inversions i que, en aquest cas, no es poden destinar a activitat cultural. Per aquests motius, demana la supressió de les inversions destinades a les obres d’adequació del palau del marquès de Llió per ubicar-hi el Museu de les Cultures al Món, i també del Museu Verdaguer per a la residència d’escriptors. De la mateixa manera, demana reduir l’aportació al castell de Montjuïc. Considera que el cost de la rehabilitació de 12 milions d’euros és molt elevat, tot i desconèixer-ne l’abast perquè el Govern no ha presentat el Pla d’usos. Paral·lelament, insisteix perquè s’hi inclogui l’exposició permanent que expliqui la història del castell amb peces importants de la tradició històrica de Barcelona. En cas que es pugui modificar el conveni, i amb els recursos que s’alliberarien, el Grup Municipal del PP presenta alternatives a les inversions del Govern. Entre altres iniciatives, suggereix l’acabament de les obres del Teatre de Sarrià: en la segona fase de la rehabilitació cal reformar la caixa pública per adaptar-la a les normatives de seguretat, amb un cost de 605.000 euros, dels quals només en falten 237.000. Igualment, proposa avançar en la rehabilitació dels pavellons modernistes de l’Hospital de Sant Pau. De la inversió prevista d’uns 100 milions d’euros, indica que en falten 30 per rehabilitar quatre pavellons pendents (Puríssima, Mare de Déu del Carme, Sant Rafael i Montserrat). Al seu parer, és necessari usar els recursos disponibles per acabar les obres d’aquest pol cultural potent i no començar-ne de noves. També proposa condicionar el palauet del consolat de Dinamarca perquè es destini a usos culturals i socials. Finalment, assenyala unes altres inversions vinculades a equipaments del sector cultural, com per exemple la Sala Beckett, que en els propers mesos es traslladarà de Gràcia a Poblenou. Tanmateix, per acabar puntualitza que no es tracta d’un llistat tancat, i que iniciatives similars, com la del Grup Municipal del PSC, inclouen altres inversions. Després de substanciar les propostes, si s’aprovessin, suggereix una reunió per poder prioritzar les inversions culturals que són necessàries a la ciutat de Barcelona com a alternativa a les presentades pel Govern. El Sr. Ciurana afirma que la grandesa de la democràcia és precisament considerar que els diferents grups poden tenir prioritats diverses. Posa l’exemple de la nova caserna de la policia espanyola a la Verneda, amb un cost de rehabilitació de 20 milions d’euros, que no seria prioritària al seu parer. Malgrat que el conveni preveu que s’hi puguin fer modificacions durant el seu desenvolupament, aclareix per què algunes de les propostes del Grup del PP no poden entrar dins les prioritats. Exposa que davant del tancament del Museu Barbier-Mueller i el Museu Tèxtil i de la Indumentària, i tenint en compte l’eix cultural i l’eix turístic que relliga el barri de la Ribera amb Ciutat Vella, i que té com a epicentre principal el Museu Picasso —el museu més visitat de la ciutat—, l’Ajuntament no podia permetre que els dos palaus gòtics del carrer Montcada que els allotjaven, el palau del marquès de Llió i el palau Nadal, entressin en una fase de degradació, per la qual cosa va NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3027 donar prioritat a la seva recuperació. A aquest fet s’afegeix la necessitat de trobar una ubicació definitiva i més cèntrica per a la Col·lecció Folch que l’actual del Museu Etnològic, a més de les col·leccions no catalanes del Museu Etnològic. Respecte de l’aportació al castell de Montjuïc, reflexiona que en el cas del castell estan parlant d’hectàrees i no de metres, com en la resta d’equipaments culturals. A més, explica que es tracta d’un bé cultural d’interès nacional amb el màxim rang de protecció en què durant anys no s’ha fet cap feina ni de manteniment ni de rehabilitació. Comenta que el Pla director aprovat pel Govern anterior xifrava la inversió necessària al voltant dels 60 milions d’euros, sense l’actualització pressupostària corresponent. El Govern actual hi destinarà 12 milions en aquest mandat, i defensa la inversió per evitar la degradació del castell i per dotar-lo dels serveis necessaris per a la ciutadania. Pel que fa a finalitzar la segona fase del Teatre de Sarrià, afirma que el Districte ha concedit un ajut al Teatre de 200.000 euros per a la reforma del centre parroquial. Igualment, apunta que l’any passat va rebre un ajut de 368.209 euros a través de l’Institut de Cultura amb la convocatòria pública de subvencions per a la remodelació. Considera que els 568.209,58 euros que s’hi ha destinat en aquest mandat demostren la intencionalitat del Govern respecte d’aquest teatre i els convida a tornar a presentar-se a una nova convocatòria de fons. Quant a la rehabilitació dels pavellons modernistes de l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu, respon que el Sr. Josep Lluís Alay va detallar estrictament, pavelló per pavelló, en quin estat estaven finançats, i afegeix que els pavellons que queden per rehabilitar encara no tenen un ús assignat. D’altra banda, subratlla que no es tracta d’un patrimoni 100% municipal, sinó que també és propietat de la Molt Il·lustre Administració de Sant Pau (MIA), el Govern de la Generalitat i l’Església, i que tenen prioritat els edificis que són plenament municipals. De manera similar, el palauet que va contenir el consolat de Dinamarca a Vallcarca és propietat de la Diputació. En resum, defensa que la distribució dels recursos feta és la convenient, tant des d’un punt de vista de la urgència en la intervenció com des del punt de vista de la prioritat en el disseny o en el dibuix del patrimoni cultural de la ciutat. També exposa l’acord que hi ha per legislatura i per mandat entre la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona en el marc de la xarxa de municipis. Remarca que en aquest mandat és de 30 milions d’euros, igual que en el mandat anterior, i posa sobre la taula la bona negociació municipal i la bona predisposició de la Diputació per mantenir l’import d’aquest conveni malgrat les dificultats pressupostàries. Dels 30 milions d’euros, puntualitza que n’hi ha 5 que van a instal·lacions esportives, però que ell se centrarà en les instal·lacions culturals (25 milions d’euros). En el cas del castell de Montjuïc, repeteix que és una inversió necessària per al manteniment, per al funcionament i sobretot per ser capaços de fer, de pensar i de proposar un ús ciutadà al castell de Montjuïc en els propers anys. En segon lloc, assenyala una intervenció prevista en el Dipòsit del Rei Martí, que és un dipòsit que hi ha sota l’edifici de Bellesguard, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, una antiga mina d’aigua de 500 m² sota rasant. Explica que el castell de Bellesguard era la residència d’estiu del rei Martí i posteriorment s’hi va fer la casa de Gaudí. Detalla que la rehabilitació d’aquest espai comportarà l’obertura pel carrer Bellesguard i la creació d’una sala polivalent amb un ús de ciutat, no només de districte. Seguidament, es refereix a la Casa Museu Verdaguer (Vil·la Joana) i esmenta que es tracta d’un projecte executiu que ja existia en el Govern anterior però que es tirarà endavant ara perquè té una vocació d’àrea d’influència que va més enllà estrictament de la ciutat de Barcelona, igual que el castell de Montjuïc. Afegeix el seu agraïment a la Diputació per haver permès segmentar la inversió en diverses actuacions més petites. Per acabar, es refereix a la intervenció prèvia sobre el Museu de les Cultures del Món i a una partida d’un milió d’euros per al Museu Marítim, la rehabilitació del qual s’ha enllestit i en que queda pendent la museografia. La Sra. Ribas agraeix la presentació, però lamenta que no hagi estat una iniciativa del Govern discutir en aquesta Comissió una inversió en equipaments 3028 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 culturals de 25 milions d’euros per tal de buscar un consens sobre les diferents prioritats. Considera que les inversions municipals pactades entre el Govern i el Grup Municipal del PP potencien la centralitat i els grans equipaments de Barcelona i obliden els equipaments d’altres zones de la ciutat necessaris per assegurar l’equitat en l’accés a la cultura i com a elements cohesionadors, tant en l’àmbit social com territorial. En aquest sentit, entesa la ciutat en la seva globalitat, opina que les prioritats haurien de ser unes altres. De la mateixa manera, afirma que es continua generant nova construcció sense tenir en compte els costos del servei i el manteniment ordinari, i defensa la consolidació i l’actualizació dels equipaments de proximitat existents a fi de garantir la continuïtat d’uns projectes que són de ciutat però que també cohesionen els barris i que, a més, donen formació, nous llenguatges, projecció i internacionalització. Pel que fa a les proposicions dels grups del PSC i el PP, comparteix, amb caràcter general, el canvi de prioritats que proposa el Grup Municipal del PSC i vota a favor de la seva proposició. En canvi, pel que fa al llistat de continguts de la proposició del Grup Municipal del PP, s’hi absté perquè no comparteix la necessitat que l’Ajuntament inverteixi en arreglar els pavellons modernistes de l’Hospital de Sant Pau, no només per la titularitat, sinó perquè creu que s’insereix novament en elements de centralitat de la ciutat. El Sr. Colomé no comparteix que el Museu de les Cultures del Món sigui una prioritat per a Barcelona. Tampoc no està d’acord amb la despesa que suposa ni amb un nou projecte museístic innecessari, perquè el Museu Etnològic, el qual va rebre dos milions de fons per adequar els seus espais, perd gruix i potència amb aquesta proposta de retirar-ne la Col·lecció Folch. Pregunta per què no es manté la unitat del museu i s’hi habiliten els dos espais. Tenint en compte la definició d’etnologia («la ciència social que estudia i compara els diferents pobles i cultures del món antic i actual»), qualifica de tautologia voler crear un museu nou amb el nom Museu de les Cultures del Món, quan ja existeix un Museu Etnològic que recull els mateixos continguts, i no entén que es vulgui separar la part catalana de la resta de cultures del món. Així doncs, considera prescindible invertir 5 milions d’euros a adequar dos palaus que ja tenien un ús museístic i suggereix convertir-los en sales d’exposicions temporals. En el moment actual, pensa que cal mesurar on s’inverteixen uns recursos que podrien suposar un nou impuls per a altres equipaments i projectes que també els necessiten. Així, no entén, per exemple, que es destinin 5 milions a adequar la Casa Verdaguer. Proposa que se’n faci el manteniment necessari i que els diners s’inverteixin en obres prioritàries i amb un projecte definit. Respecte del castell de Montjuïc, comparteix la necessitat d’una reforma, però està en contra de la inversió de 12 milions. S’espera a l’endemà, quan rebran la informació i tindran el debat sobre el Pla d’usos del castell de Montjuïc, però opina que només seria necessari mantenir els elements de garantia de seguretat de l’edifici i esperar altres temps més propicis. Com a alternatives d’inversió, posa alguns exemples, com ara Can Batlló o el Teatre Arnau, però vol evitar entrar en un debat sobre les opcions i només les posa sobre la taula. Finalment, comparteix el fons de la proposició del Grup del PP i hi dóna suport, malgrat puntualitzar que no hi estan completament d’acord. El Sr. Portabella considera normal i habitual que l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació busquin acords i suports mutus. Per tant, no té res a dir respecte de l’acord, però opina que procedimentalment no s’ha actuat de manera adequada i justifica plenament la sol·licitud d’informació i transparència envers els grups municipals i els grups de la Diputació. En segon lloc, en relació amb l’acord que es va aprovar per a l’esplanada de museus, manifesta que van trobar a faltar la participació dels agents culturals i una comunicació adequada als grups municipals. Tot i estar d’acord amb el projecte de l’esplanada i amb fer un centre cultural museístic potent a Montjuïc, insisteix que la manera de presentar la informació no ha estat l’adequada, sobretot si es volen generar acords i consensos. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3029 En relació amb les inversions, pregunta com encaixen en el Pla del fons de capitalitat cultural 2013-2015 que pretén pal·liar o contrarestar la desaparició en inversió del Govern espanyol. Pel que fa al posicionament respecte dels plantejaments dels grups municipals del PSC i el PP, manifesta la seva abstenció malgrat estar d’acord amb algunes de les proposicions. Tot seguit reflexiona que algunes de les inversions previstes en l’acord entre l’Ajuntament i la Diputació són noves i no es recullen al PAM, i critica que no es respectin les prioritats que s’hi van pactar, així com la manca d’estructura i coherència. Per il·lustrar-ho, posa l’exemple de canvis de prioritats o de noves inversions que el PAM no recollia, com el cas del Museu Verdaguer, el Museu Marítim o el Dipòsit del Rei Martí. Pel que fa a la proposició del Grup Municipal del PP, no entén que fa un mes arribessin a un acord amb el Govern municipal per aprovar les inversions i ara es queixin de les inversions aprovades. Per acabar, quant al Museu de Cultures del Món, pregunta si aquest museu té consens dins dels actors culturals i si és el moment de fer una inversió en un museu nou quan molts dels museus actuals tenen autèntiques dificultats per tirant endavant. Demana coherència i no llançar propostes descontextualitzades dins els grans paràmetres d’un govern, que són el PAM, el PIM, les inversions i els pressupostos. La Sra. Pajares, en substitució de la Sra. Esteller, vota a favor proposta del Grup del PSC. Puntualitza que no comparteixen el 100% del contingut, però que hi estan d’acord en el seu conjunt, i especialment en el punt tres, que deixa obert el debat i deixa oberta la reformulació d’un possible acord en el tema de cultura. A continuació, agraeix el vot favorable del Grup del PSC a la seva proposició i les abstencions del grups d’ICV-EUiA i UpB. I fa constar que la Sra. Esteller revisarà la compareixença i les propostes amb més detall. El Sr. Ciurana fa alguns aclariments. Quant al Museu de les Cultures del Món, respon al Sr. Colomé que hi ha un conveni signat per la Sra. Immaculada Moraleda, amb data de 10 d’abril de 2011, en què es compromet a posar en públic la Col·lecció Folch a partir de les reserves que es puguin produir en el Museu Etnològic de Montjuïc, i cita «a aquests efectes cercarà un nou espai alternatiu addicional que reforci la capacitat expositiva i d’activitat pública i contribueixi a la difusió de la Col·lecció Folch mitjançant l’exhibició de mostres temporals». Afegeix que, dos articles més avall, hi diu: «en el cas que les obres descrites en el punt 2 no hagin estat lliurades transcorreguts dos anys i mig des de la firma del present contracte, la Sra. Folch Rusiñol tindrà dret a resoldre el present contracte per incompliment demanant danys i perjudicis que en el seu cas se li hagin ocasionat». Per això, efectivament, respon que la col·lecció etnològica catalana quedarà en el museu de Montjuïc i la Col·lecció Folch, més les peces que quadrin amb el discurs expositiu, aniran al carrer Montcada. Destaca també que el Museu de les Cultures del Món figurava en el PAM i és coherent per mantenir els dos palaus gòtics i per posar en valor aquesta magnífica col·lecció etnogràfica. En segon lloc, constata que s’estan destinant recursos alliberats a actuacions prioritàries i ampliant els ajuts i subvencions per a la rehabilitació i dotació d’equipament tècnic per a espais socioculturals de base associativa. Assegura que mai com ara s’havien fet aquest tipus de subvencions i que en total han invertit gairebé 3 milions d’euros des de finals de 2011. Pel que fa a la Sala Beckett, explica que l’han introduïda en el programa de fàbriques de creació i afirma que hi han destinat prop de 475.000 euros entre el 2012 i el 2013. Assenyala que aquest estiu la Sala Beckett possiblement traslladarà part de la seva activitat de l’Obrador a la cooperativa de Pau i Justícia. En relació amb el Teatre Arnau, tal com va exposar en la darrera Comissió, s’haurà de treure a concurs, ja que l’Ajuntament no pot afrontar una inversió que es calcula de 18 milions d’euros. D’altra banda, exposa que l’Ajuntament destinarà en aquest mandat 15,6 milions d’euros al procés de reparcel·lació de Can Batlló. 3030 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Finalment, indica que la inversió prevista en el total d’equipaments esportius és de 46,7 milions d’euros, i 3 milions d’euros en el manteniment d’equipaments esportius i educació normativa. Per acabar, demana rigor en les afirmacions i en la manera de tractar els punts, atès que els recursos públics es destinen després d’un procés de reflexió i de posicionament estratègic de la ciutat. El Sr. Colomé respon al Sr. Ciurana que es van abstenir en la votació del PAM, ja que en el seu moment ja van expressar que no estaven d’acord amb la totalitat de les propostes. Insisteix finalment en l’absurditat de separar l’etnologia catalana de l’etnologia de la resta del món. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 5. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona al Cercle Artístic de Sant Lluc pels seus cent vint anys d’inestimable labor en la pràctica artística i l’activa i infatigable acció de foment de la vida cultural de Catalunya. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 6. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar al Govern municipal a: 1. Suprimir l’actuació al Museu de les Cultures del Món del conveni que s’emmarca en el Pla "Xarxa de Governs Locals 2012-2015" signat amb la Diputació de Barcelona, per considerar que no és un projecte prioritari per a la ciutat. 2. Reduir l’aportació al Castell de Montjuïc rebaixant-la a la necessària en matèria de seguretat de l’edifici. 3. Destinar els recursos alliberats a altres actuacions més prioritàries en el context actual, com per exemple: 3.1. Ampliar els ajuts i subvencions per a la rehabilitació i dotació d’equipament tècnic per a espais socioculturals de base associativa. 3.2. Ampliar les subvencions per a rehabilitació i dotació d’equipament tècnic per a espais de creació cultural de pública concurrència. 3.3. Suport a la Sala Beckett. 3.4. Teatre Arnau. 3.5. Can Batlló. 3.6. Ampliar la dotació per al pla de suport al comerç cultural de proximitat. 3.7. Inversions en equipaments i instal·lacions esportives com per exemple: Poliesportiu del carrer Energia, reforma i ampliació del Poliesportiu Pavelló de l’illa, equipament esportiu a Les Planes, Camp de Futbol Municipal El Carmel, Poliesportiu de Via Favència/Molí, Poliesportiu del carrer Hondures, Remodelació del Poliesportiu Francesc Abad-Besòs. 3.8. Pla de suport a la recerca i a la creació. 4. Presentar una nova proposta d’actuacions per al conveni amb la Diputació de Barcelona a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació que incorpori alguns dels apartats anteriors. Aquest punt es tracta conjuntament amb els punts 4 i 7. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3031 El Sr. Ciurana expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Colomé expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 7. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: Instar el Govern municipal a modificar les inversions culturals del Conveni del Pla de Concertació 2012-2015 de la Diputació de Barcelona en el termini màxim d’un mes per tal d’incorporar, entre d’altres, les actuacions següents: 1. Suprimir les inversions destinades a les obres d’adequació del Palau Marqués de Llió, en la pretensió d’adaptar-lo al nou Museu de Cultures del Món. 2. Reduir l’aportació al Castell de Montjuïc. 3. Finalitzar la segona fase del Teatre de Sarrià. 4. Avançar en la rehabilitació dels pavellons modernistes de l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu. 5. Condicionar el Palauet que va albergar el Consolat de Dinamarca al barri de Vallcarca, per destinar-lo a usos culturals. 6. Altres inversions vinculades a equipaments culturals. Aquesta modificació es presentarà al Consell Plenari. Aquest punt es tracta juntament amb els punts 4 i 6. El Sr. Ciurana expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Colomé expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 8. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar al govern municipal a donar suport a la realització del Festival de Blues de Barcelona al Districte de Nou Barris que passi per la cessió de la seu del Districte com emplaçament del Festival, per ajudar-los en la consecució de les infraestructures necessàries, i per la signatura d’un conveni que els permeti la seguretat necessària per a planificar la programació amb l’antelació necessària. El Sr. Portabella informa que el punt 10 se substancia també en aquesta intervenció amb el vistiplau del Grup d’ICV-EUiA. La Sra. Ribas informa que estan treballant per trobar, si és possible, un punt de comú acord amb el Govern per tal de poder arribar a una transacció. Per això, demana als grups municipals que no expressin el seu posicionament fins que comptin exactament amb el text de la transacció. Tot seguit, saluda els membres de l’Associació Capibola i de la Societat de Blues de Barcelona, i exposa que el Festival de Blues de Barcelona arriba enguany a la seva onzena edició. Explica que l’Associació Capibola, organitzadora del festival, a banda de ser una associació sense afany de lucre, treballa desinteressadament a favor de dignificar i difondre el blues en diferents àmbits, sempre amb la voluntat de fer arribar la música de blues als sectors desfavorits de la societat i fora dels circuits més habituals. Per això, el Festival de Blues col·labora amb centres penitenciaris, amb centres de menors, amb hospitals, i té, per altra banda, una forta voluntat d’arrelament al districte de Nou Barris, amb el Pícnic de Blues en el marc de la festa major. Gràcies a aquest festival, afirma que els amants de la música d’arreu del món comencen a conèixer l’altíssima qualitat del blues que es fa a Barcelona i a Catalunya, i alhora, Barcelona se situa en el mapa internacional del blues, fet que ha permès gaudir de la presència de músics de referència internacional al districte de Nou Barris. A continuació, detalla que la col·laboració de l’Ajuntament amb el festival es fa a partir d’una subvenció de l’ICUB, que està en procés de concretar totes les subvencions, i també amb una aportació del Districte de Nou Barris, tant en metàl·lic com amb la cessió d’infraestructures i espai. Davant de la percepció que el Govern de Nou Barris no sembla tenir cap intenció de col·laborar i posar a disposició tots els mitjans per als concerts dels dies 19 i 20 3032 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 de juliol, i després que les converses no hagin prosperat malgrat comptar amb un acord majoritari per impulsar el festival i consolidar aquesta experiència, que és alhora una mostra de cultura descentralitzada i de les múltiples centralitats a la ciutat, demanen que es mantingui el suport al festival i s’assoleixin punts de trobada, principalment amb el Districte de Nou Barris. La Sra. Andrés dóna suport a la proposta que s’està transaccionant, perquè coincideix amb el fons de la qüestió. Afegeix que el Festival de Blues de Barcelona, de Nou Barris, que en la seva darrera edició va comptar amb l’assistència de més de 7.000 persones, és un festival tradicional, que va néixer el 2003 i amb un públic fidel. A més, comenta que és una activitat que no només dinamitza l’espai musical del districte, sinó també de tota la ciutat, i que inclou altres activitats en el districte com són classes magistrals d’instruments, jam sessions i el Pícnic de Blues o les Nits de Capibola en el marc de la festa major, totes elles amb protagonistes de renom internacional que afavoreixen la vida cultural del districte. Tot seguit, manifesta que el seu grup no entén la negativa reiterada del Govern del Districte a cedir la seva seu perquè s’hi celebri el festival. Si el problema és la instal·lació d’una barra de bar, suggereix que es munti a fora del recinte per poder acollir el festival al pati de la seu del Districte. La Sra. Pajares dóna suport a la proposta, tal com van fer en el Plenari del Consell de Districte de Nou Barris. El Sr. Portabella anuncia el vot favorable a la proposta del Grup d’ICV-EUiA per concordança amb el seu prec. A continuació, explica que el Festival de Blues està preparant la seva onzena edició, que s’ha de celebrar el proper mes de juliol i, no obstant això, encara no té garanties de disposar de la mínima infraestructura perquè es pugui dur a terme, ja que està pendent de la subvenció de l’ICUB (14.000 euros). Com que el Ministeri de Cultura i el Departament de Cultura de la Generalitat no els han atorgat cap ajut, demanen a l’Ajuntament que contribueixi a garantir la celebració anual del Festival de Blues de Barcelona. A banda de destacar la seva importància internacional, nacional i estatal, considera que es tracta d’un exemple d’iniciativa ciutadana per posar en marxa una activitat cultural de qualitat que garanteixi, alhora, l’accés a la cultura. Destaca també l’enfocament social del festival, ja que els artistes visiten centres penitenciaris i hospitalaris per fer-hi actuacions, i el fet que sigui una aposta que contribueix a la diversificació de l’oferta cultural i, per tant, a la descentralització d’aquesta oferta en els diferents districtes de Barcelona. Paral·lelament, subratlla l’esforç de creació d’un arxiu per part de l’entitat Mad Blues, que enregistra tots els concerts, i també fa referència a iniciatives com aquesta que han fet que hi contribueixi la European Blues Foundation i que hagi escollit el Catalunya per ubicar-hi el seu arxiu. En resum, atès l’alt interès perquè aquest festival de blues tingui continuïtat, tenint en compte el seu caràcter cultural, musical i de cohesió social a la ciutat, el seu grup demana que es resolgui satisfactòriament la subvenció sol·licitada, sense la qual no es pot celebrar el Festival de Blues. El Sr. Ciurana posa sobre la taula els problemes existents. D’entrada, nega que l’espai on s’hauria de celebrar el festival condicioni la subvenció, recorda que el Districte de Nou Barris aporta més de 12.000 euros per a la celebració del festival, i anuncia que l’ICUB el subvencionarà amb 11.000 euros. Explica que de totes les edicions del Festival de Blues que s’han celebrat fins al moment, només una s’ha fet a la seu del Districte; vuit han tingut lloc al poliesportiu de Valldaura, que l’últim any estava en obres i que ara té un terra de parquet que impedeix que s’hi pugui beure i consumir tabac, i l’any passat es va celebrar al Parc Central de Nou Barris, un dels llocs on ha tingut més capacitat d’atracció. Assegura que el compromís de la ciutat i del Districte de Nou Barris pel que fa a aquest festival de blues és total, tal com demostren les subvencions atorgades, però afirma que no infringiran la normativa de salut pública, que estableix que no es pot consumir alcohol, ni de baixa ni d’alta graduació, dins de la seu del Districte. Finalment, en relació amb la qüestió del conveni, manifesta que a Barcelona se celebren actualment 101 festivals i tots van a concurrència pública. Per tant, NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3033 recomana al Festival de Blues, com ha fet fins ara, que acudeixi a la concurrència pública de la convocatòria de subvencions i, si el projecte que presenta és valorat positivament, tant pel Consell de Cultura com per l’Institut de Cultura, obtindrà el suport municipal. La Sra. Ribas constata, després de les paraules del regidor, que no és possible arribar a un acord amb el Govern. Per tant, proposa substituir el conveni pel compromís polític de donar suport al festival, tenint en compte que encara no s’havia informat l’Associació Capibola de la quantitat que rebria com a subvenció i estava fent una programació sense saber exactament de quants diners podrien disposar. Respecte del local, aclareix que el festival no es pot tornar a fer al Parc Central de Nou Barris perquè la insuficiència econòmica dels organitzadors els obliga a cobrar una petita entrada simbòlica, i en un parc això no ho poden fer, per la qual cosa necessiten un espai tancat. Com que tampoc no ho poden fer al poliesportiu, els semblava que podien repetir l’experiència de la seu del Districte, que el 2011 va anar molt bé. Pel que fa a la interpretació jurídica de la norma sobre el consum i patrocini de begudes alcohòliques que va impulsar el grup polític de drogues quan ella era delegada de Salut i que va aprovar la Comissió de Govern en una època en què ella en formava part, assegura que enlloc hi ha cap normativa que estableixi que en els centres municipals no es pugui consumir begudes alcohòliques de baixa o molt alta graduació. Aclareix que aquesta normativa feia referència a activitats organitzades, i sobretot patrocinades, al 100% per l’Ajuntament de Barcelona. En el cas que hi hagi altres institucions implicades, la normativa no es pot aplicar, i posa l’exemple de la Fira de Barcelona. Per tant, davant la impossibilitat d’arribar a un acord amb el Govern, manté la proposició tal com està en aquests moments, i s’aprovarà amb el suport que han expressat els grups. En conseqüència, serà d’obligat compliment per part del Govern, i pregunta al tinent d’alcalde com es resoldrà tenint en compte la proximitat de les dates. La Sra. Andrés reitera les argumentacions de la Sra. Ribas i pregunta quin és el motiu real per no voler fer el Festival de Blues, considerant que durant el lliurament dels Premis Nou Barris, es va fer un càtering amb cava a la seu del Districte. El Sr. Portabella espera que es resolguin els impediments per celebrar el festival i que es deixi de qüestionar la continuïtat i la viabilitat del Festival de Blues de Barcelona, destacable tant a escala nacional com a escala europea. Torna a insistir en el seu prec i en el fet de buscar vies de solució per superar les dificultats i fer possible la continuïtat del festival. El Sr. Ciurana respon que l’interès és tan evident que entre el Districte de Nou Barris i l’ICUB hi posen 24.000 euros. Desglossa els imports: total d’infraestructures, 6.774 euros; expedient d’encàrrec de coordinació del festival, 4.850 euros, i edició de 12.000 programes en quadricromia, 821,28 euros. A aquesta xifra, cal sumar-hi els 11.000 euros de subvenció de l’ICUB. Insisteix en el compliment de la normativa de begudes alcohòliques, que prohibeix vendre i promoure el consum de begudes alcohòliques dins de la seu del Districte. Suggereix que es busquin alternatives a la seu del Districte, perquè al pati de la seu del Districte no preveuen autoritzar cap consum de begudes alcohòliques vinculat al finançament d’una activitat. En resum, el Govern accepta el prec del Grup d’UpB en el sentit que garanteix el seu suport a la celebració anual del Festival de Blues de Barcelona, però no comparteix el fet que això es transformi en la signatura d’un conveni, perquè entén que hi ha d’haver concurrència pública. Igualment, no està d’acord amb la cessió de la seu del Districte si no es compleixen les condicions abans esmentades. El Sr. Portabella demana el posicionament del grup del PP. La Sra. Pajares expressa el vot favorable a la proposta presentada tal com estava formulada per la Sra. Ribas. El Sr. Ciurana expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas 3034 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal UpB: 9. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: 1. Instar al Consorci d’Educació de Barcelona a desenvolupar a la nostra ciutat els estudis de Formació Professional vinculats a la nàutica. 2. Instar al Govern municipal a promoure la inclusió del Consorci d’Educació de Barcelona a l’Associació Barcelona Clúster Nàutic tant bon punt els estudis de Formació Professional vinculats a la nàutica s’hagin afiançat. El Sr. Portabella explica que presenta la proposició arran de la resposta, al seu parer poc encertada, que va rebre en el Plenari quan el seu grup va demanar que s’incloguin en el clúster nàutic els estudis de formació professional vinculats a la nàutica. Tot seguit, planteja l’enunciat de la proposició i afegeix que actualment a Barcelona s’ofereixen quatre cicles formatius relatius a la nàutica, impartits a l’Institut Rambla Prim amb conveni amb el Consorci del Far, dels quals tres són d’ensenyament esportiu: tècnic esportiu de busseig esportiu amb escafandre autònom, tècnic esportiu en vela amb aparell fix i tècnic esportiu en vela amb aparell lliure. A més, dins de la formació professional, en la família de les instal·lacions i manteniment, hi ha el cicle IM11 de manteniment electromecànic per a vaixells d’esbarjo i serveis portuaris. A més, el seu grup considera que hi ha molts altres cicles reglats en formació professional que es podrien impartir a Barcelona i que haurien d’estar vinculats al clúster nàutic de la ciutat, i en dóna diferents exemples (MP20, Operacions Subaquàtiques i Hiperbàriques; MP40, Manteniment i Control de Maquinàries de Bucs i Embarcacions; MP30, Navegació i Pesca de Litoral; MPC0, Organització de Manteniment de Maquinària de Bucs i Embarcacions; MPA0, Transport Marítim i Pesca d’Altura). Pel que fa a la inserció professional, destaca que el grau de feina és rellevant. Així, en la família d’instal·lació i manteniment el 41,86% dels estudiants treballa, amb una xifra d’atur del 22,9%. De la inserció en manteniment electromagnètic, el 60% treballa i el 20% busca feina. Tenint en compte que la mitjana d’atur de joves entre 16 i 19 anys a la ciutat de Barcelona és del 75,7%, i del 41,5% en la franja d’edat entre 20 i 24 anys, li sembla una manera d’atacar l’atur juvenil, alhora que es millora i es dóna credibilitat al clúster nàutic. Per acabar, reitera la seva aposta per la formació professional vinculada al sector nàutic, per a la qual cosa el Consorci d’Educació hauria de formar part de l’Associació Barcelona Clúster Nàutic. La Sra. Andrés assenyala que es tracta d’un tema reiterat en aquesta Comissió i que en la d’Hàbitat Urbà, el setembre del 2012 el tinent d’alcalde, el Sr. Vives, va plantejar que les empreses, les institucions i els agents cívics havien de considerar imprescindible la formació professional, la recerca i la formació universitària a l’entorn de la nàutica com a part d’aquest pla d’acció per llançar el clúster nàutic. Recorda que el Sr. Portabella en aquell moment ja va demanar el compromís d’una escola professional vinculada al barri de la Barceloneta en relació amb aquest clúster, i que el seu grup va manifestar-hi el suport. Finalment, explica que en l’estratègia de Barcelona per a l’enfortiment de la FP, quan el regidor Ardanuy va presentar el Pla estratègic 2012-2015 en el Plenari municipal, hi havia un punt dedicat a aquest tema que deia «analitzar i diagnosticar tendències i necessitats de formació professional en el context de sectors emergents com la nàutica». Per tant, hi dóna suport i reclama que es concretin accions al més aviat possible. La Sra. Pajares vota a favor de la proposta del Grup d’UpB. El Sr. Gomà s’hi absté. Justifica que en el Plenari van votar en contra de la creació del clúster nàutic perquè el model que s’hi presentava semblava estar desvinculat de l’entorn veïnal, no tenia presència dels agents del sector públic i, a més, estava molt vinculat a qüestions d’avantatges fiscals al voltant de la Barcelona World Race. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3035 En canvi, en la proposició del Grup d’UpB comparteixen el fet que cal enfortir la nàutica, la formació i la recerca en nàutica a la ciutat a través de la FP i dels ensenyaments de grau. A més, considera que la Facultat de Nàutica té poca recerca i poc postgrau i que s’ha d’enfortir des del punt de vista dels estudis universitaris, alhora que cal mantenir la connexió amb l’entorn en què se situa. Per contra, no està d’acord que aquesta estratègia d’enfortiment dels estudis de nàutica a Barcelona s’hagi de situar en l’òrbita de l’Associació Clúster Nàutic, amb la qual tenen discrepàncies molt de fons. Finalment, reitera l’abstenció del seu grup. El Sr. Ardanuy hi vota a favor i ratifica la feina que està fent l’Ajuntament de Barcelona. Manifesta, d’altra banda, que coincideixen completament amb la distribució d’especialitats i amb la distribució de famílies professionals. Aclareix a la Sra. Andrés que l’Ajuntament hi treballa des del 2012. Més enllà del Consorci, que és la institució que ha d’aglutinar l’oferta educativa, també hi ha la Fundació Barcelona Formació Professional, i l’Ajuntament de Barcelona hi treballa, amb la vinculació i la cooperació del sector de la formació professional al voltant de la nàutica. Respecte del clúster nàutic, concreta que el Port 2000 de Barcelona va encarregar a la Fundació Barcelona Formació Professional un estudi sobre les professions vinculades a les activitats professionals que es desenvolupen a l’entorn del Port 2000, a l’entorn de la Marina del Port de Barcelona. Aquesta identificació de professions s’ha de creuar amb altres especialitats i professions, com ara la fusteria o la pintura, entre d’altres, per fer una translació del catàleg d’especialitats a la realitat existent a la ciutat. En aquest sentit, planteja dos models: 1) La creació d’un centre de referència dins o molt proper al Port; 2) Aprofitar la potencialitat dels centres ja existents a Barcelona per canalitzar professionals formats i vincular-los a les professions de l’àmbit nàutic. En la seva opinió, la segona opció és la més adequada i interessant, atesa la projecció de futur i l’alt nivell d’ocupabilitat. Alhora, admet que les empreses que constitueixen aquest clúster tenen una estructura molt determinada i que acostumen a ser empreses molt petites. Per això, estan iniciant un diàleg amb aquestes empreses per mirar de canviar-ne també la cultura empresarial i, alhora, adaptar els centres de la ciutat de Barcelona a aquesta realitat. A més, coincideixen plenament que s’ha de construir aquest model buscant la complicitat amb els centres de formació professional de la ciutat, no només els pròxims al Port 2000, sinó també a la resta de la ciutat de Barcelona, que puguin tenir excel·lència en formació en un gran nombre de titulacions professionals vinculades a les competències que requereix el sector nàutic. Igualment, afirma que han respost a la petició d’ajuda del sector i els estan acompanyant amb la translació de competències, de professions i de certificats de professionalitat. En una segona fase, buscaran aquestes complicitats amb els centres educatius, per tal de fer un creuament de necessitats i de realitats que permetrà aquest tipus de formació aplicada al centre de treball. Finalment, a tall d’exemple, explica que tenen preparada una experiència per provar quina és la translació dels estudiants en aquesta tipologia d’empreses molt petites. Així doncs, faran una prova amb set estudiants que l’any vinent faran formació dual amb aquestes empreses. Aquesta prova servirà per acabar de testejar les professions i les certificacions professionals, però opina que també serà una bona orientació per donar un salt més important en escoles i empreses d’aquí dos anys. El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal UpB: 3036 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 10. Que l’Ajuntament de Barcelona contribueixi a garantir la celebració anual del Festival de Blues de Barcelona. Aquest punt s’ha tractat conjuntament amb el punt 8. Es dóna per tractat. 11. Que el Govern municipal contempli la gestió cívica com a model per a l’externalització de la direcció del centre cívic de Matas i Ramis. El Sr. Portabella explica que el Govern municipal ha externalitzat la gestió del Centre Cívic Matas i Ramis sense informar-ne amb temps els veïns i sense tenir en compte altres fórmules, potser més adients per a un centre cívic que es troba en un entorn actiu i dinàmic com el d’Horta. Tot i que és favorable que no hi hagi una manera única de gestionar els centres cívics, ja que hi ha diferents fórmules que han donat bon resultat, en aquest cas destaca la insistència de la societat civil d’Horta per gestionar el centre cívic. Per tant, lamenta que l’Ajuntament de Barcelona hagi externalitzat la gestió del centre sense comunicar-ho prèviament al Consell de l’equipament ni a cap altre òrgan de participació. Atès que les entitats se n’assabenten quan ja ha vençut el termini per presentar-se al concurs, explica que es convoca una reunió extraordinària del Consell on les entitats socials demanen la possibilitat de tornar a convocar el concurs per poder-s’hi presentar. Al seu parer, s’hauria d’arribar a una entesa entre l’Ajuntament i la societat civil d’Horta. A més, considera que es pot debatre quin és el millor sistema de gestió per a cada centre, però en cap cas convocar un concurs sense comunicar-ho. Finalment, defensa els beneficis de la gestió ciutadana, atès que la ciutadania participa en l’objecte de l’equipament i en el seu projecte, és una entitat gestora que no té afany de lucre, que està legitimada, que és representativa i que implica el seu territori i el seu sector. Amb tot, admet la necessitat que hi hagi un projecte de gestió compartit en els valors i consensuat per l’Ajuntament de Barcelona i per l’entitat gestora, així com un acord explícit de col·laboració entre l’Ajuntament, el titular de l’equipament i l’entitat gestora. El Sr. Ciurana excusa la regidora d’Horta i membre de la Comissió, la Sra. Francina Vila, que tenia la voluntat de poder respondre personalment el prec però ha hagut d’absentar-se per compromisos acceptats prèviament i pel mateix ritme de la Comissió. Inicialment, accepta el prec amb el benentès d’un seguit de consideracions que presenta a continuació: Hi ha cinc models de gestió dels centres cívics que vénen marcats per les procedències anteriors d’aquests centres cívics. La tendència actual és que siguin de titularitat municipal però amb gestió externalitzada. En el cas d’Horta-Guinardó, constata que tots els centres cívics existents responen al model de titularitat municipal i gestió externalitzada, un model que suposa un alt grau de satisfacció per part dels usuaris. En el cas particular del Centre Cívic Matas i Ramis d’Horta-Guinardó, afirma que tenia la gestió externalitzada des del mandat passat. Com que havia caducat el contracte de gestió i la persona que portava la direcció va optar legítimament per un altre destí a l’Ajuntament, s’havia de convocar un nou concurs, en el qual s’havia d’incloure la figura de la direcció. Comenta que davant la petició dels veïns i les veïnes d’obrir aquest debat, es van fer quatre reunions diferents amb els interessats. Tot seguit, explica que han acordat mantenir en suspensió el concurs, perquè el Govern afavoreix la gestió cívica dels equipaments sempre que és possible, i paral·lelament han obert un procés intern per conèixer si hi ha personal funcionari de l’Ajuntament interessat a assumir la direcció del centre. En resum, l’Ajuntament no s’oposa a una possible gestió cívica d’aquest equipament, però subratlla que aquesta gestió cívica demana un cert temps, un cert coneixement de les entitats interessades, una certa maduració del projecte, una proposta de projecte concreta, i també fins i tot totes les garanties jurídiques NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3037 possibles. Per això, el projecte que es presenti a Horta, que és un districte i un barri ric en entitats i en iniciatives, haurà de ser un projecte sòlid, sostenible i solvent. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 12. Quin és el capteniment del Govern municipal respecte a les famílies que han decidit no fer efectiu el pagament de la quota de les escoles bressol com a protesta pels canvis fets en el model de les escoles bressol? El Sr. Portabella recorda que aquesta pregunta es tracta conjuntament amb el punt 16. La Sra. Andrés formula la pregunta. El Sr. Gomà posa sobre la taula una acció de no-pagament de quotes per part d’aproximadament 400 famílies, que les han consignat a través de notari o bé les han retingut per mitjà de les AMPA o en un compte corrent propi. Indica que el Sr. Ardanuy ha ofert a aquestes famílies una resposta de to estrictament burocràtic que cita textualment: «si es persisteix en aquesta negativa, és preceptiu traslladar l’expedient a l’Institut Municipal d’Hisenda perquè iniciï el procediment de recaptació executiva». Manifesta que el Sr. Ardanuy vol tallar l’ampliació de la protesta per la via de la por, fet que considera irresponsable, i no creu que es pugui eliminar amb un cop de porta burocràtic un problema d’un col·lectiu real de la ciutat. Tot seguit, argumenta que aquesta acció respon a un conflicte real i a una vocació molt clara de compromís de les famílies amb el 0-3, sotmès a unes polítiques molt combatudes al llarg dels últims mesos i anys per part de la comunitat educativa. A més, aclareix que les famílies estan demanant diàleg a través de l’impagament de quotes, a través d’una iniciativa ciutadana que ha recollit 26.000 signatures i que espera poder debatre el proper mes en aquesta mateixa Comissió. Pensa que el cop d’autoritat del Sr. Ardanuy en qualsevol cas tindrà uns efectes molt negatius, i planteja el camí de diàleg amb les famílies i, sobretot, l’abandonament del que anomena una «imposició unilateral de la degradació del 0-3» a fi de recuperar tots els elements de qualitat perduts. El Sr. Ardanuy exposa que, com a polític al capdavant de l’Administració i gestor públic, l’única opció possible és complir les normes o, en cas contrari, cometria prevaricació. Explica que es tracta d’un servei públic no obligatori que està regulat per un seguit de normes i de decrets que marquen clarament què ha de fer l’Administració si no se’n satisfà el pagament. Afirma haver informat les famílies dels seus drets i les seves obligacions, així com de les conseqüències de l’incompliment del pagament de les quotes, ja que les famílies no han renunciat a rebre el servei i han portat els seus fills a les escoles bressol. Afegeix que només 400 de les 7.400 famílies han retingut el pagament, tot i conèixer perfectament en el moment de fer la inscripció, tant de continuïtat com de nova entrada, quines eren les condicions i les normes. Pensa que és una gran irresponsabilitat haver optat a un servei i després no pagar-lo, ja que estan faltant al respecte a les famílies que s’han quedat fora de les escoles bressol. La Sra. Andrés considera inacceptables les lliçons de gestió que es pretenen donar-los. Llegeix un fragment de la carta adreçada a la presidenta de l’AMPA on es diu que «no existint cap impediment per part de l’IMEB per rebre aquest preu, el fet que no es faci efectiu en període voluntari determina que calgui declarar impagat aquest preu i que es procedeixi [...] a l’expedient executiu». Per tant, manifesta que a la carta no hi ha cap referència a cap decret ni cap norma que reguli els preus públics i que no s’adreça a qui està deixant de pagar, sinó al president d’una AMPA. A més, posa de manifest la indefensió, la falta de transparència i la manca de diàleg amb les famílies. A continuació, fa referència a la Generalitat, que va publicar el preu de les llars d’infants el dia 2 de maig al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i que en el 3038 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 mateix decret establia que la falta de pagament de dues quotes del preu públic determinarà l’anul·lació dels drets que atorga la matrícula. En canvi, apunta que les famílies que porten als seus fills a les escoles bressol municipals no disposen d’aquesta informació i han de partir manca de diàleg, mala gestió, inseguretat, indefensió i un nou model d’escola bressol que rebutgen. El Sr. Gomà reclama al Sr. Ardanuy que contesti com a responsable polític i no com un buròcrata, i que es pregunti per què existeix aquesta distància tan gran entre la seva percepció i la percepció de la comunitat educativa del 0-3 a Barcelona. Reflexiona que les famílies insubmises volen defensar aferrissadament la qualitat de les escoles bressol davant dels impactes devastadors de mesures que han massificat les aules, han reduït el suport educatiu i han provocat una fractura a la xarxa a causa de la privatització d’algunes d’elles. Des del seu punt de vista, un responsable polític no ha de gestionar, sinó governar i donar resposta des de la responsabilitat i la sensibilitat política, i per tant analitzar el problema i resoldre’l a través del diàleg. El Sr. Ardanuy enumera els articles que constitueixen el marc jurídic que regula el preu públic, i assenyala que la seva resposta s’ha basat en aquest marc legal. A més, defensa que la gestió i la política s’han d’emmarcar sempre dins la legalitat. Com a Govern, anuncia que comunicaran individualment per escrit a totes les famílies la situació en què es troben i el marc legal que les empara a l’hora de rebre un servei públic. Insisteix que aquestes famílies van acceptar el servei quan van signar la inscripció i que no hi renuncien, i repeteix que és una irresponsabilitat evers les famílies que són en llista d’espera, els professionals de les escoles bressol de Barcelona i l’equip tècnic de l’Institut Municipal d’Educació. Per acabar, assegura que l’Ajuntament està fent un gran esforç amb les escoles bressol i que el preu està per sota de la mitjana de Catalunya, alhora que són les escoles bressol de més qualitat. Es dóna per tractada. 13. Quin serà el preu públic en concepte d’escolaritat i alimentació a les escoles bressol municipals i per a les llars d’infants per al curs 2013-2014 i quina diferència hi ha respecte al curs anterior? El Sr. Portabella ha de marxar de la Comissió. La Sra. Andrés manifesta que la preinscripció de les escoles bressol va començar el dia 6 de maig i finalitza el dia 14 de juny, però que les famílies desconeixen el preu que hauran de pagar. Puntualitza que no saben si això es deu al fet que disminuirà l’aportació de la Generalitat i, per tant, caldrà incrementar el preu o a una gestió no prou bona de l’Ajuntament. Aprofita per recordar que en dos cursos l’aportació de la Generalitat de Catalunya ha baixat un 52% i exposa que l’actual proporció de pagament és del 32% per a les famílies i el 78% per a l’Ajuntament de Barcelona, quan abans la proporció havia estat de 50%-25%-24%. El Sr. Ardanuy respon que les escoles bressol municipals de Barcelona estan per sota de la mitjana de Catalunya respecte als preus del curs vigent. Indica que el preu d’alimentació més escolarització és de 296 euros, mentre que la mitjana de les escoles bressol municipals de Catalunya és de 317 euros. Fins i tot afirma que hi ha municipis en què s’arriba als 400 o als 420 euros. En segon lloc, assegura que les famílies tindran la informació abans de formalitzar la matrícula, després de l’aprovació en comissió de govern dels preus d’aquest proper curs. Espera que l’augment estigui al voltant de l’IPC. La Sra. Andrés pregunta quin increment suposa respecte del preu del curs passat. El Sr. Ardanuy reitera que el seu desig i el que pensen que seria més adequat és que estigués entorn de l’IPC. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3039 14. Quants requeriments o sol·licituds ha realitzat l’Ajuntament de Barcelona davant la Generalitat de Catalunya per tal de rebre el finançament equivalent a l’1% del pressupost de tota obra pública que aquesta administració ha dut a terme a Barcelona durant el període 2009/2012 amb la finalitat de finançar els treballs d’enriquiment o de conservació del patrimoni i quines quantitats ha rebut l’Ajuntament de Barcelona per aquest concepte en el mateix període? El Sr. Mulleras formula la pregunta sobre el nombre de requeriments o sol·licituds que ha realitzat l’Ajuntament de Barcelona a la Generalitat per rebre l’1% cultural. Esmenta que la Carta Municipal de Barcelona estableix que per conservar i fomentar el patrimoni cultural a Barcelona, en el pressupost de tota obra pública que dugui a terme la Generalitat, l’Ajuntament o qualsevol altra administració territorial de Catalunya, s’hi ha d’incloure una partida equivalent a l’1% d’aquest pressupost per tal d’enriquir i conservar el patrimoni. Després que el Grup del PP hagi demanat anualment al Parlament de Catalunya ser informat de les peticions fetes per l’Ajuntament de Barcelona respecte d’aquest 1% cultural, no tenen constància que n’hagi fet cap sol·licitud des de l’any 2009 fins a l’any 2012. El Sr. Ciurana defensa que el percentatge de l’1% que preveu la Carta Municipal no només s’exigeixi al Govern de la Generalitat, sinó també a la resta d’administracions territorials de Catalunya, com ara la Diputació de Barcelona, o també amb menys efecte a l’Àrea Metropolitana, al Consell Comarcal del Barcelonès, i lògicament també al Govern espanyol. Pel que fa a les vegades que ho han demanat, respon que s’han fet diverses preguntes al Ministeri a través dels grups parlamentaris, i estan en converses amb la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal i l’Àrea Metropolitana per arribar a un acord, malgrat que molt sovint aquestes entitats afirmen que en la mateixa inversió pública ja preveuen una part de rehabilitació de patrimoni cultural. En referència a la Generalitat, explica que durant la reunió de la Comissió Mixta entre Generalitat i Ajuntament per a la revisió i desplegament de la Carta Municipal que es va celebrar el 8 de febrer al Palau de la Generalitat, ell mateix va recordar que s’havia de donar compliment a allò que estableix la Carta Municipal amb relació al fet que s’ha de destinar l’1% del pressupost de les obres públiques de la Generalitat a conservar i fomentar el patrimoni cultural del terme municipal de Barcelona. Finalment, diu que la Generalitat haurà de donar resposta en la propera Comissió Mixta. El Sr. Mulleras exigeix el compliment de la Carta Municipal i insisteix que l’Ajuntament de Barcelona faci aquesta sol·licitud. Respon al Sr. Ciurana que tenen una resposta de la Generalitat posterior a la sol·licitud de l’Ajuntament del 8 de febrer, una resposta del 14 de març del 2013 en què la Generalitat contesta que l’Ajuntament de Barcelona no ha fet cap sol·licitud d’aquest 1% cultural. Per tant, a part de millorar la coordinació entre les administracions, demana que l’Ajuntament faci formalment aquesta sol·licitud. El Sr. Ciurana aclareix que el Sr. Pere Calvó, diputat del Grup del PP, va formular la pregunta al conseller i al Departament de Cultura. Recorda, però, que l’1% cultural es distribueix a través dels ministeris, en aquest cas el Departament de Territori i Sostenibilitat. Assenyala que la persona que va prendre la paraula en la Comissió Mixta i que assumia el compromís era el Sr. Pau Villòria, secretari general d’aquest departament. En qualsevol cas, repeteix que és una qüestió en la qual estan molt interessants, però esclareix que enlloc s’estableix que aquesta transferència de l’1% cultural hagi de ser gestionada per l’Administració municipal, és a dir, que la Generalitat i altres administracions podrien justificar aquest 1% cultural, per exemple, en actuacions que fan sobre equipaments que els són propis. A més, crida l’atenció sobre la gran inversió que està fent ADIF amb relació al port, a l’ample de via, a la sortida dels trens de mercaderies i a l’arribada del tren de l’alta velocitat, el túnel que travessa Barcelona, etc., que encara està pendent de l’1% cultural i és una quantitat molt important de diners. Es dóna per tractada. 3040 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 15. Quins són els criteris del Govern municipal per subvencionar la traducció al català d’obres literàries i quines són les previsions per subvencionar la traducció al castellà d’alguna de les obres editades sobre la història de Barcelona que només s’hagin escrit en llengua catalana? El Sr. Mulleras fa referència al regal de l’alcalde en l’última diada de Sant Jordi: la traducció al català de la novel·la Victus, del Sr. Sánchez Piñol, escrita i editada originalment en castellà. Entén que no és competència de l’Ajuntament donar suport un best seller d’èxit que el mateix dia de Sant Jordi va ser el llibre més venut en castellà i en català, amb 100.000 i 35.000 exemplars respectivament. A més, se sorprèn que l’Ajuntament hagi subvencionat amb 10.000 euros la traducció al català d’aquesta novel·la. En definitiva, pregunta si aquesta serà una dinàmica habitual de l’Ajuntament i a partir d’ara subvencionarà autors especialitzats en Barcelona o novel·les sobre Barcelona perquè les seves obres es tradueixin al català o al castellà, segons escaigui. El Sr. Ciurana celebra la pregunta i se sorprèn que es retregui una deferència cap a la literatura escrita en castellà. A continuació, confirma que és una política habitual de l’Ajuntament traduir al castellà publicacions municipals que originàriament són en català. En fa una enumeració i afegeix que l’any 2012 es van fer 36 col·laboracions amb diverses editorials, coproduccions que a vegades passen per ajuts a la traducció, a vegades per ajuts a l’edició, etcètera. En el cas concret de Victus, explica que es van adquirir 500 exemplars a un preu inferior al preu de venda al públic, que és l’equivalent als 10.000 euros del cost de la traducció, i que es venen als espais reservats per l’Ajuntament de Barcelona. Admet que hi ha una part de regal institucional, però també diu que si l’Ajuntament de Barcelona els vengués tots, hi sortiria guanyant 2.000 euros. Finalment, manifesta que la tria de la novel·la està absolutament justificada, perquè Barcelona n’és la protagonista i aviat es commemoraran uns fets decisius que van marcar la història del país i de la ciutat i que la novel·la tracta. Per acabar, destaca que l’Institut Ramon Llull no preveu els ajuts per a la traducció al català d’obres castellanes. L’Institut Ramon Llull, en la seva política de traducció d’obres fetes a Catalunya, només preveu la traducció a diferents idiomes d’obres escrites en català. De fet, afirma que el 60% de les traduccions d’obres escrites en català són al castellà, i constata que també reben ajuts de l’Institut per a la seva traducció. El Sr. Mulleras insisteix en el debat sobre la necessitat que l’Ajuntament subvencioni un llibre que és un best seller o en compri exemplars. Pensa que hauria d’ajudar altres llibres que potser no tenen tanta sortida i requereixen més ajut per part de l’Administració. Com que es tracta d’una pràctica habitual de l’Ajuntament, sol·licita el llistat de llibres que han estat traduïts del català al castellà o a l’inrevés mentre el Sr. Ciurana ha estat tinent d’alcalde, amb el cost que ha suposat per a l’Ajuntament de Barcelona. Per acabar, pregunta si l’Ajuntament de Barcelona treu algun rendiment de les vendes en català del llibre. El Sr. Ciurana contesta que treu rendiment dels exemplars que ha adquirit, concretament, un benefici de 4 euros per exemplar venut. Com que hi ha una part de regal institucional, confirma que no es cobreix la despesa, però sí que la ciutat en treu el benefici de la difusió. D’altra banda, no li sembla tan evident que no s’hagi d’ajudar els best seller. Malauradament, des d’un punt de vista d’indústria editorial, quan un comprador adquireix un llibre publicat en castellà, no ho fa posteriorment en català. Per això, si la novetat ha sortit en castellà, hi ha una part del mercat del llibre en català que queda eliminat. Novament i per acabar, destaca el ressò internacional que tindrà la ciutat de Barcelona a través del llibre del Sr. Sánchez Piñol, que narra un episodi històric NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3041 molt important de la vida col·lectiva barcelonina, atenent que es traduirà o s’ha traduït a 16 llengües. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 16. Quina és el capteniment del Govern municipal respecte la iniciativa de 400 famílies de retenir la quota mensual com a gest de protesta pel canvi de model a les escoles bressol municipals? Aquesta pregunta es tracta conjuntament amb el punt número 12. Es dóna per tractada. 17. Quines són les converses entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Sala Beckett per tal d’assegurar la continuïtat de la Sala Beckett i el seu projecte teatral a la ciutat de Barcelona? La Sra. Ribas relata que, després de set anys de litigi i quatre anys d’espera de sentència, el Tribunal Suprem ha fallat a favor de la constructora Núñez y Navarro, que és la propietària de l’edifici de Gràcia on s’ubica la Sala Beckett i que, per tant, serà necessari accelerar el canvi de seu per garantir continuïtat de la sala i de l’Obrador a l’antiga cooperativa de consum del Poblenou. Tot seguit, pregunta quins contactes ha tingut l’Ajuntament amb la Sala Beckett des que es va conèixer la sentència i quin és el capteniment del Govern en aquest nou escenari. El Sr. Ciurana contesta que el mateix dia o l’endemà de fer-se pública la sentència va parlar amb el Sr. Toni Casares i que han estat pendents d’aquesta situació en tot moment. Explica que el dia 8 de maig es van reunir el Sr. Toni Casares i el Sr. Juli Macarulla, el gerent de la Sala Beckett, amb el Sr. Llucià Homs, director de Relacions amb els Sectors Culturals, i que es reuniran amb ell el dia 30 de maig. Manifesta que el 2012 han ajudat la Sala Beckett amb 325.000 euros d’inversió perquè l’Obrador d’estiu es pugui instal·lar a la Cooperativa de Pau i Justícia a partir d’aquest mateix any, i que estan valorant una inversió extraordinària del voltant de 100.000 euros per acabar d’articular algun espai més. Paral·lelament, han acordat que la Sala Beckett passi a formar part del programa de fàbriques de creació, tenint en compte la gran feina d’aquesta sala pel que fa a la creació de textos i de la dramatúrgia catalana contemporània. Continua explicant que hi ha hagut una evolució de les aportacions públiques a la Sala Beckett aquests darrers anys i que el 2013 s’hi han destinat 70.000 euros en concepte de subvencions per a activitats, més uns 120.000 euros per a la incorporació al programa de fàbriques de creació, més l’aportació de pertànyer a la Fundació Beckett, d’uns 37.000 euros més. Per tant, reafirma el compromís de la ciutat de Barcelona amb la sala, però alhora posa de manifest que l’Ajuntament no pot assumir en solitari el projecte de fer una nova Sala Beckett, que en el seu moment es va pressupostar en 10 o 11 milions d’euros i que posteriorment es va revisar a 8 o 9 milions, tot i que encara caldria fer-ne un redimensionament. Aquest projecte preveia un finançament a terços del nou edifici entre l’Ajuntament, la Generalitat i la mateixa sala, però tenint en compte la manca de recursos de la Generalitat i de la mateixa sala, l’opció ha estat invertir els diners de l’Ajuntament per fer-hi activitat amb l’Obrador. Puntualitza també que el conveni que es va signar preveia la cessió de l’espai i el compromís de la mateixa sala a fer-se càrrec de la rehabilitació, sense perjudici de poder rebre ajuts per fer-ho. Per acabar, reitera que tenen una relació fluida i constant amb la sala i assenyala que caldrà saber quina és la posició de Núñez y Navarro respecte de la urgència del desallotjament. La Sra. Ribas agraeix la predisposició del Govern a entrar en converses amb el director i amb la Fundació de la Sala Beckett. També celebra la integració de la 3042 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Sala Beckett dins del programa de fàbriques de creació, i demana el compromís del Govern en la continuïtat de la sala. Finalment, demana estar informada de novetats que puguin sorgir fruit de les reunions que se celebrin. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 18. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació en data 22 de gener de 2013 amb el contingut següent: La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: Instar al Govern municipal a elaborar un pla de suport a les associacions de pares i mares d’alumnes que contempli, com a mínim, un sistema d’ajudes a les activitats extraescolars i presentar-lo a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació en un termini màxim de 3 mesos, per tal de poder endegar- lo a l’inici del curs escolar 2013-2014. La Sra. Andrés planteja l’enunciat del seguiment. El Sr. Ardanuy contesta que el pla està configurat per sis línies de treball. La primera línia és el programa de suport educatiu a les famílies, articulat a través de les AMPA i de les AFA per formar i donar coneixement, estimular i orientar l’èxit escolar, i també acompanyar en l’èxit escolar dels fills i filles dels centres educatius del 3-16 i de les escoles bressol de la ciutat. La segona línia és un conveni de col·laboració entre l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya de la delegació de Barcelona, i l’acord amb la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes d’Ensenyament Secundari de Catalunya per dur a terme projectes i experiències d’actuació desenvolupant i dinamitzant les activitats vinculades per les associacions. La tercera línia és la convocatòria anual de subvencions, tant de districte com en l’àmbit de ciutat, on es posa èmfasi en iniciatives que facilitin l’organització i el desenvolupament d’activitats extraescolars, iniciatives que promoguin l’organització d’activitats extraescolars conjuntes dels diferents agents d’educació no formal del territori. La quarta línia és la dels patis oberts i les aules obertes, és a dir, activitats de lleure i educatives en l’entorn dels patis escolars de la ciutat de Barcelona i dels centres educatius que col·laborin en aquest projecte per cedir aules i fer activitats fora d’horari lectiu per reforç i també com a activitats de lleure. La cinquena línia és el desenvolupament d’espais de suport educatiu en el territori, estructures i equipaments. Comenta que n’hi ha un en funcionament a l’Eixample i que el proper curs n’hi haurà dos més, un al districte de Sants i un altre al districte de Nou Barris, que desenvolupen projectes de suport a les famílies i als alumnes del 3-16 per a activitats que reforcin educativament els infants i joves i alhora treballin conjuntament amb els centres educatius i les famílies. La sisena línia és el programa d’activitats de vacances de l’Ajuntament de Barcelona, en lleure, esport i educació, un projecte més consolidat que es vol coordinar a través d’aquest pla. La Sra. Andrés, a banda del llistat de coses que ja es feien i de les coses noves que ha anunciat, creu que el més important és saber els recursos econòmics que s’hi destinen. Li sembla que hi ha una gran desproporció entre districtes respecte de les convocatòries de subvencions. Per tant, subratlla la necessitat que hi hagi una compensació, perquè l’objectiu és garantir la cohesió social en el marc educatiu i intentar compensar els llocs amb més dificultats d’accés a les activitats extraescolars. Demana que es sistematitzi aquesta informació i que es presenti en una altra Comissió. El Sr. Ardanuy opina que està prou sistematitzada, però aclareix que els recursos sempre van orientats a sol·licituds per garantir l’eficiència dels recursos públics aplicats on realment fan falta. Explica que treballen amb les federacions NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3043 d’associacions de mares i pares per fer avinent que hi ha aquestes vies de sol·licitud. També respon que no pot determinar la xifra en euros, però en tot cas sí estimular que la iniciativa de sol·licitud sorgeixi de les AMPA. Per aquest motiu, informa que estan fent convenis de col·laboració amb les dues grans federacions de mares i pares de la ciutat de Barcelona a fi d’estimular aquests canals per centralitzar l’activitat. Més enllà d’això, assegura que l’Institut Municipal d’Educació ha parlat amb tots els districtes perquè ho tinguin en compte i donin prioritat a aquestes sol·licituds i a aquests projectes. En definitiva, creu que s’estan posant al servei dels centres educatius del territori tots els instruments possibles per tal d’unificar l’oferta i que tothom conegui les diferents opcions. A partir d’aquí, donaran suport i faran visible aquesta àmplia oferta, ja que està convençut que les prioritats també estan canviant, tal com els ho han transmès les AMPA. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 19. Que el Govern municipal informi de les actuacions realitzades en relació a la proposició aprovada en la sessió de 4 de març de 2013 d’aquesta Comissió amb el contingut següent: (M1115/7012) La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar al Govern municipal a garantir la prestació d’un bon servei educatiu en condicions de qualitat a totes les escoles bressol municipals. Per tal d’aconseguir aquest objectiu, cal abordar la incorporació al nou Catàleg de Llocs de Treball de l’Ajuntament de Barcelona d’un nou tipus o subtipus de lloc d’educadora d’escola bressol d’acord amb la representació sindical. El Sr. Ciurana informa que aquest seguiment s’ha retirat. Es dóna per tractat. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Vicepresidència aixeca la sessió a les 13.20 h. 3044 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports Acta de la sessió del dia 21 de maig de 2013, aprovada el dia 18 de juny de 2013 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 21 de maig de 2013, es reuneix la Comissió de Qualitat De Vida, Igualtat, Joventut i Esports, sota la presidència de l’Im. Sr. Ricard Gomà Carmona. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maite Fandos i Payà, Raimond Blasi i Navarro, Francina Vila i Valls, Immaculada Moraleda i Pérez, David Escudé i Rodríguez, Pilar Díaz López, Sara Jaurrieta Guarner, Glòria Martín Vivas, Belén Pajares Ribas, Isabel Ribas Seix i Joan Laporta Estruch, assistits per la Sra. Sonia Castañer González, per delegació del secretari general de la Corporació, que certifica. També hi són presents les Sres. Glòria Figuerola i Anguera, Àngels Canals Vila, Assumpció Roset i Elias, i els Srs. Miquel Esteve i Brignardelli i Josep Villarreal. Excusen la seva absència les Imes.Sres. Irma Rognoni i Viader, Ángeles Esteller Ruedas i l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas. S'obre la sessió a les 16.30 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 15 d'abril de 2013, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió del programa infants Trinitat Nova, emmarcat en la iniciativa urbana (URBAN) Trinitat Nova 2007-2013, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 310.010,00 euros. 2. Del gerent municipal, de 24 d'abril de 2013, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu al servei de programació, gestió, coordinació, dinamització, difusió, execució i seguiment del cicle de cinema i drets dels infants a Barcelona, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 36.179,00 euros. 3. Del gerent municipal, de 8 de maig de 2013, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a l'organització, execució i seguiment de les activitats vinculades al projecte "Temps de Barri, Temps per a Tu", per als exercicis 2013 i 2014, i per un import de 183.520,27 euros. 4. Districte de les Corts Del gerent municipal, de 19 d'abril de 2013, que adjudica a Progess, projectes i gestió de serveis socials, SL el contracte relatiu a la gestió dels casals de la gent gran Can Novell i Sant Ramon, l'organització de les activitats del casal de gent gran Pere Quart i la dinamització del programa d'activitats per a la gent gran del Districte de les Corts, per als exercicis 2013-2015, i per un import de 305.181,62 euros. 5. Del gerent municipal, de 22 d'abril de 2013, que adjudica a Progess, projectes i gestió de serveis socials, el contracte relatiu a la gestió dels punts d'assessorament jurídic per a dones, per als exercicis 2013-2015, i per un import de 106.361,77 euros. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3045 6. Del gerent municipal, de 29 d'abril de 2013, que adjudica a Progess, projectes i gestió de serveis socials, SL, el contracte de la concessió de la gestió del Casal de Joves del Palau Alòs i punt d'informació juvenil de Ciutat Vella, per als exercicis 2013 i 2014, i per un import de 155.685,16 euros. 7. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 10 de maig de 2013, que adjudica a Civic Iniciat. social empleo ctro. el contracte relatiu a la gestió del programa comunitari de la iniciativa urbana (URBAN) de Trinitat Nova, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 49.909,05 euros. Acord de la Comissió de Govern de 24 d’abril de 2013 8. Aprovar, d’acord amb els articles 22 i 109.1 del Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant TRLCSP), l’expedient per a la contractació de la gestió dels Centres Oberts Municipals de Sant Martí i de Les Corts-Sants, mitjançant un procediment obert, i durant el termini comprés entre el 2 de setembre de 2013 i el 16 de setembre de 2013, o el dia següent a la formalització del contracte si fos posterior, fins al 31 d’agost de 2015, respectivament, vist l’informe de la tècnica responsable del servei, amb el vistiplau de la cap del Departament de Família i Infància i del director de Serveis de Família i Serveis Socials de 25 de març de 2013 que s’adjunta, el qual justifica la idoneïtat i necessitat del contracte; autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import de 2.027.934,34 euros, dels quals 1.843.576,67 euros són pressupost net i 184.357,67 euros, són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, amb càrrec a la partida 02.01 227.31 231.11 dels respectius pressupostos i d’acord amb el següent desglossament: LOT 1: 1.024.640,51 euros, IVA inclòs (931.491,37 € de base imposable i 93.149,14 € d’IVA al tipus impositiu del 10%); LOT 2: 1.003.293,83 euros, IVA inclòs (912.085,30 € de base imposable i 91.208,53 € d’IVA al tipus impositiu del 10%); aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques que regiran l’adjudicació d’aquest contracte, en compliment dels articles 115 i 116 de l’esmentat text legal; disposar l’obertura del procediment d’adjudicació amb utilització del procediment obert, d’acord amb els articles 138.2 i 157 i següents del TRLCSP; declarar la improcedència de revisió de preus durant la vigència inicial del contracte a l’empara de l’art. 89 del TRLCSP, ateses les característiques del contracte; donar-ne compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. 20 x 27. Accions per enfortir la cohesió social als barris de Barcelona. La Sra. Fandos presenta la mesura de govern. Abans, però, matisa que han fet els càlculs i en comptes dels 25 barris que els demanaven, els n’han sortit 27, i també posa en relleu la importància de les fitxes que els acaben de passar en paper i que ja els havien fet arribat via digital. Introdueix la mesura dient que conté tot un seguit de dades estadístiques que demostren clarament que, tot i la situació actual difícil, la ciutat de Barcelona és un dels àmbits territorials que millor s’està afrontant a la crisi. Explica que això s’evidencia en el fet que, si es comparen aquestes dades amb les de la resta del territori català, a Barcelona no hi ha tanta destrucció d’ocupació, ni un augment tan elevat de l’atur i també hi ha un perfil poblacional amb més nivell formatiu i més habitatges de lloguer que a la resta de municipis de Catalunya, i alhora remarca que la resposta del suport social que s’està donant a la ciutat és millor. Concreta que han triat aquests 27 barris no només en funció d’una renda familiar baixa, sinó tenint en compte altres indicadors com ara el de l’equitat 3046 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 territorial, per la qual cosa hi han inclòs un barri de cada un dels districtes de la ciutat i afegeix que, des d’un punt de vista estratègic, també hi han incorporat la franja del Besós, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. Explica que les accions que conté aquest programa no es poden extrapolar directament com un reflex de les polítiques socials de l’Ajuntament de Barcelona, sinó que són un complement, ja que moltes de les polítiques socials es fan a través dels centres de Serveis Socials i no es fan només en un barri, sinó que es fan a tots, i depèn de l’usuari que hi va el fet que s’actuï o no. Fa saber que són accions més relacionades amb la promoció de la cohesió social, la prevenció i l’atenció, i que el que pretenen és donar resposta als 27 barris respecte als riscos de fractura social que poden tenir. Reconeix la feina important que han fet els districtes, sobretot, els que tenen molts barris, conjuntament amb l’Àrea per identificar les 450 accions i dóna les gràcies al Sr. Villarreal i a tot el seu equip per la feina que han fet. Dóna a conèixer que el 80% de les accions s’han iniciat el 2012 o abans, i que el 20% s’iniciaran al llarg del 2013 i destaca que en el Districte de Nou Barris se’n faran 145. Indica que el 53% d’aquestes accions van adreçades a la població en general, però que també n’hi ha una part important destinades a la infància i a la joventut i que pel que fa al seu abast territorial, la majoria són de districte, altres són de barris i algunes són de ciutat. Insisteix que aquí no estan incloses totes les accions que fan centralitzades per a tota la ciutat com, per exemple, l’atenció domiciliària i la teleassistència, ja que aquests serveis es donen a les persones visquin en el barri que visquin. Recorda també la dificultat que tenen per aconseguir les dades dels centres de Serveis Socials per barris, tot i que no descarten que les podran tenir més endavant però, en tot cas, pensa que si les tinguessin segurament es trobarien que l’assistència domiciliària, la teleassistència o d’altres serveis similars, també tenen uns nivells superiors de prestació en alguns d’aquests 27 barris. Quant al tipus d’intervenció, apunta que l’atenció directa ocupa un 10% de les accions, la prevenció un 32% i la promoció un 58%. Comunica que la majoria d’accions van adreçades a persones i a famílies, però que també hi ha una part important destinades a entitats i una altra a agents econòmics i, després, hi ha tot un seguit d‘actuacions en l’hàbitat urbà, que el que pretenen és que Barcelona tingui un model de ciutat saludable que integri el medi ambient, l’urbanisme, les infraestructures i les TIC. Fa avinent que les accions de promoció, adreçades a la família, tenen l’objectiu, sobretot, de fer de l’educació i de la cultura un factor clau en el benestar i, en aquesta línia, hi ha accions per fomentar l’ocupació, garantir l’accessibilitat i potenciar la funció social de l’esport. Puntualitza que no han tingut tant en compte la vessant competitiva, sinó més aviat la funció social, ja que pel que fa a la competitiva, s’entén que la ciutat està plena de clubs que fan cada dia activitats. Posa en relleu les accions de prevenció, que són les que garanteixen, d’una banda, l’accessibilitat i la qualitat en els serveis i, de l’altra, la convivència veïnal, prioritzant l’atenció als col·lectius socials més vulnerables, així com també la seguretat de les persones. Indica que les accions en atenció són més concretes i en posa com a exemples el servei d’«Àpats en companyia», l’atenció a les dones nouvingudes, l’acompanyament i els reagrupaments, entre d’altres. Explicita que també hi ha posat l’habitatge urbà, ja que s’han inclòs les millores en temes com la senyalització, horts urbans, ascensors de barri i arranjaments, que garanteixen una ciutat més cohesionada i també més sostenible. Conclou dient que estan a la seva disposició per afegir-hi totes les accions que creguin que s’han oblidat per aquests 27 barris. Manifesta que segurament tot és millorable, però assegura que, per primera vegada, s’ha fet un esforç molt important per identificar les accions que s’han de fer o que s’estan fent a cada barri i que, a partir d’aquí, això sigui el full de ruta per anar valorant i millorant aquestes accions que avui els presenten. La Sra. Moraleda agraeix a la Sra. Fandos la presentació d’aquesta mesura de govern i dóna les gràcies molt especialment als tècnics de l’Àrea i a les persones que treballen als territoris per l’esforç que han fet per tenir avui aquest document. Recorda que aquesta mesura de govern parteix d’una proposta del seu grup al Pla NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3047 d’actuació municipal, la qual consideren que, en aquests moments, és imprescindible per combatre les creixents desigualtats que s’estan produint. En aquesta línia, pensen que el govern de la ciutat ha de liderar un conjunt d’accions a favor de la cohesió social, aplicant polítiques que facin que aquestes desigualtats creixents vagin minvant, i remarca que l’estratègia 20x27 té com a objectiu justament minvar aquestes desigualtats, abordant de manera transversal les problemàtiques socials per evitar l‘exclusió social. Manifesta que el seu grup vol una estratègia de llarg recorregut per poder construir palanques de canvi que han de servir perquè la ciutadania recuperi la confiança en la sortida de la crisi. Opinen que s’ha de fer una estratègia que sigui efectiva per minvar aquestes desigualtats i, per tant, consideren que cal tenir una radiografia acurada que perfili els barris, on persisteixen aquests indicadors catastròfics, que provoquen que moltes famílies i moltes persones es trobin en una situació de vulnerabilitat. Expressa la disconformitat del seu grup amb el criteri utilitzat d’equitat territorial a l’hora de triar els 27 barris, ja que no estan d’acord que determinats barris de la ciutat, que tenen indicadors molt per sobre de la mitjana i que, fins i tot els multipliquen per tres en molts casos, estiguin en aquest projecte, sobretot, perquè hi ha barris amb més precarietat que no hi han estat inclòs. En aquest sentit, opinen que la desigualtat no creix seguint un patró territorial, sinó que és més gran en la mesura que és més gran el percentatge de persones pobres i de persones amb privacions. Constata que les dades sobre la renda familiar disponible demostren que a la ciutat creix la desigualtat i s’incrementa la pobresa en alguns barris, fet que conjuntament amb les retallades en polítiques socials per part del Govern de l’Estat espanyol, fa que aquestes transferències de renda, que tant els han ajudat a reequilibrar algunes coses, avui hagin anat molt enrere i, per tant, que hi hagi més persones sense cobertures bàsiques, cosa que significa que hi ha persones més fràgils i més vulnerables. Troben a faltar, en aquesta anàlisi, alguns indicadors vitals en aquests moments i que els ajudarien a veure l’impacte que està tenint la crisi i, sobretot, a dissenyar les polítiques per intentar pal·liar-la i poder-se’n sortir en un futur immediat, i en posa alguns exemples com ara: l’estimació del pes de l’atur, l’atur de llarga durada i quina incidència té en les llars de la ciutat i molt especialment en aquests barris; l’estimació del pes de l’atur juvenil; i la situació de llars amb infants que tenen dificultats per arribar a final de mes. També troben a faltar, amb la intensitat que requereixen, les polítiques actives d’ocupació, per la qual cosa opinen que cal que inverteixin temps i diners a trobar nous sectors estratègics, nous sectors industrials i noves implantacions a la ciutat que serveixin perquè els veïns i les veïnes dels barris més castigats tornin a trobar feina. Constaten que les accions presentades tenen a veure fonamentalment amb la promoció, però consideren que els falten algunes polítiques específiques en alguns barris molt concrets com, per exemple, les polítiques d’alimentació bàsica, per poder mantenir una certa dignitat de les famílies; garantir el no abandonament escolar; i l’acompanyament a l’èxit escolar. En aquesta mateixa línia, fa les preguntes següents: què passarà amb els nois i les noies dels barris que no tindran beca per continuar estudiant; com garantiran la igualtat d’oportunitats en moltes famílies, on és impossible aprendre ni la segona ni la tercera llengua perquè els ajudi a socialitzar-se; i com ho faran amb l’alfabetització digital. En definitiva, diu que es tracta d’un munt de qüestions que tenen a veure amb les oportunitats que seran capaços de generar en aquests territoris i que pensa que aquestes famílies només les tindran a l’abast si s’impulsen des del punt de vista públic, per la qual cosa consideren que aquestes mesures, que no formen part d’aquesta cartera de serveis, han d’estar-hi també incloses. Critica que hi ha errors en el document com, per exemple, accions mal ubicades o accions que ja estan acabades i que s’han inclòs, i que caldria revisar-lo a fons. Troben a faltar també ambició per fer programes potents que combinin aquestes polítiques de promoció als barris amb polítiques integrals, que tenen a veure amb l’escola com a principal i primer centre de socialització, i també com a primer 3048 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 centre on es generen les oportunitats suficients per després poder accedir o bé a estudis superiors o bé al món del treball amb unes certes condicions i, per tant, com a eines indispensables per poder generar aquesta esperança, que en molts barris, en aquests moments, s’està perdent, per no dir que ja s’ha perdut. Pensa que amb aquesta mesura de govern es confirma que el govern municipal no creu gaire en els barris. Diu que les últimes notícies que tenen sobre el que està passant en molts barris, de com els tècnics de barri estan perdent pistonada, de com en els programes s’ha aixecat el peu de l’accelerador i de com s’estimula la participació en els barris, els fa pensar que, en aquests moments, els barris no estan en bones condicions per poder fer front al que els espera, que és una sortida de la crisi lenta i torturada i, en alguns casos, amb poques esperances per a molts ciutadans i ciutadanes d’alguns barris de la ciutat. La Sra. Martín agraeix la presentació d’aquesta mesura, ja que veuen que es volen afrontar les desigualtats que encara existeixen a la ciutat. Dóna també les gràcies a tothom que ha donat el seu suport i que ha fet aquesta mesura de govern que és complicada. Observa una relació causal directa entre la formació i la renda familiar disponible, de tal manera que poden dir que a major nivell d’estudis s’incrementa la renda familiar disponible; no obstant això, s’exclama que hi ha barris, amb un baix percentatge de majors de 16 anys amb estudis universitaris, que no es troben inclosos en aquest projecte. Creuen que falta desglossar el gràfic de dispersió, especificant en un quadre quin és cada un dels barris, ja que, en cas contrari, no saben els que s’inclouen en aquest projecte i els que no. Volen saber per què s’han exclòs barris com la Barceloneta, Montbau, Sant Genís dels Agudells, Horta, Canyelles, la Clota, que tenen un alt nivell de risc de vulnerabilitat social, especialment el de la Barceloneta, mentre que s’han inclòs, per exemple, la Bordeta, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes que no estan en aquesta situació. Consideren que els criteris de dispersió geogràfica i aïllament haurien d’incloure en un altre tipus de programa, que inclogui l’aïllament o la manca d’accessibilitat, però no necessàriament en els indicadors de vulnerabilitat social, ja que aleshores exclouen determinats barris que realment ho necessiten. Troben a faltar més indicadors socials de vulnerabilitat com, per exemple, la infància amb risc social i també el fet de tenir en compte la pluralitat de factors i de causes, així com la complexitat de les relacions que intervenen en la cohesió social. Admet que els ajuts d’inclusió social s’han incrementat un 14%, però recorda que els criteris i els barems per atorgar aquests ajuts, en aquests moments, són els mateixos que abans de la crisi econòmica i, per tant, els Serveis Socials de la ciutat només estan atenent una de cada quatre persones que es troben sota el llindar de la pobresa, ja que el gruix de l’atenció l’estan duent a terme les entitats socials, a les quals l’Ajuntament de Barcelona també dóna suport, però que es queda curt en el tema dels ajuts d’inclusió. Quant al servei d’«Àpats en companyia», reconeix que s’han incrementat les places, però afirma que no ha crescut el nombre de places actives durant el període d’estiu i recorda que el seu grup ha demanat que s’obri, com a mínim, un servei d’«Àpats en companyia» a cada districte durant l’estiu. Destaca la importància d’incrementar el nombre d’habitatges de lloguer social i, en aquesta línia, recorda que fa tres anys van aprovar una proposta presentada pel seu grup, però s’exclama que avança amb molta lentitud i que no s’està responent al ritme necessari per atendre les necessitats socials d’aquests tipus d’habitatge. Posa en valor que el 21% de les accions vagin adreçades als infants, amb projectes orientats a prevenir l’absentisme escolar, a millores en els centres educatius, a l’atenció al lleure infantil i al foment de la pràctica esportiva, entre altres, però es queixa que no es diu res sobre garantir l’alimentació bàsica d’aquests infants i, en canvi, s’inclouen mesures com, per exemple, els camins escolars, que s’englobarien en l’àmbit de la seguretat i no en el de la vulnerabilitat. Pensa que haurien de tenir més cura a l’hora d’incorporar accions i no posar accions que pertanyen a àmbits d’intervenció diferents. Per acabar, manifesta que els sorprèn i els preocupa que només una de cada deu accions són d’atenció directa a les persones per atendre les seves necessitats NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3049 bàsiques. En aquest sentit, manifesta que és conscient que es fan accions generals, però pensa que, en un context d’emergència social, la cobertura d’aquestes necessitats, especialment en la població més vulnerable com, per exemple, la infància, ha de ser una prioritat per al govern municipal. El Sr. Gomà expressa l’agraïment per l’esforç que hi ha al darrere de la presentació d’aquesta mesura de govern amb totes les fitxes que els han lliurat i, per tant, dóna les gràcies a tots els equips tècnics de l’Àrea que hi han treballat i també als responsables polítics. Creu que la introducció és encertada quan reconeix els impactes socials i laborals durs que la crisi té sobre les persones i sobre els barris de la ciutat, i el fet que Barcelona ha construït històricament, per part de la ciutadania i de l’Ajuntament, una base més sòlida que li permet respondre millor a la situació de crisi que altres territoris de Catalunya i, per tant, també minimitzar els impactes. Tanmateix, opina que manca una variable que fa que la diagnosi se situï en un terreny d’una certa fantasia o irrealitat, que és el fet que, des del 2010 fins ara, s’estan produint uns impactes molts durs sobre la ciutadania i sobre els barris, producte de les polítiques de desmantellament dels drets socials a causa de les retallades sistemàtiques en Educació i en Salut, entre d’altres. Opina que això no ho poden ignorar si volen fer un exercici d’anàlisi honesta de la realitat i que, si no ho fan, és perquè posen per damunt de l’anàlisi honesta de la realitat els biaixos polítics o ideològics, la qual cosa considera que no es pot fer. Constata que avui l’Estat espanyol i Catalunya tenen una renda per càpita que se situa aproximadament en la mitjana de la Unió Europea i, en canvi, és el tercer país en desigualtats socials, només per darrere de Letònia i Eslovàquia, cosa que vol dir que algun impacte, i fort, estan tenint les polítiques de desmantellament dels drets socials. Considera que la crisi els pot fer més pobres, però no els ha de fer més desiguals i, si els fa, és perquè hi ha determinades polítiques que desmantellen els drets socials i també perquè s’ha injectat 150.000 milions d’euros per rescatar la banca. Pensa que les polítiques públiques municipals no són ni el principal element explicatiu de les desigualtats socials en el territori ni tampoc un element de resposta, sinó que hi ha moltes variables supramunicipals que expliquen la distribució desigual de les necessitats en el territori, cosa que no vol dir que les polítiques municipals no hi puguin fer res. En aquest sentit, creu que les polítiques d’inversió social de proximitat d’aquest govern municipal s’han afeblit substancialment i, per tant, no han estat, ni tampoc ho són avui, un factor que permeti tenir una posició decidida de combat contra les desigualtats socials en el territori. Constata que les cinc grans dimensions per mesurar la vulnerabilitat són: la renda, les capacitats educatives o formatives, els elements laborals i d’inserció en el món del treball, la relacional i la residencial o la de l’habitatge. Des d’aquesta perspectiva, diu que a l’estudi s’opta pels indicadors nivell de renda, una variable educativa i una altra relacional, la de la gent gran que viu sola, i l’índex de persones estrangeres, mentre que troba a faltar indicadors directes de vulnerabilitat social com són, per exemple, la taxa d’atur i, més concretament, l’atur juvenil i, l’atur de llarga durada, així com també alguna dimensió de caràcter residencial, és a dir, algun dels indicadors que permetin veure les condicions d’habitabilitat, per exemple, del parc d’habitatges en els diferents barris o districtes de la ciutat, ja que les condicions d’habitabilitat de determinats barris no tenen res a veure amb les dels altres. Critica també el criteri de l’equitat territorial utilitzat per a la tria dels 27 barris i pregunta si el govern municipal pensa que aquest criteri és prou fort i potent per explicar o per justificar que barris com Maternitat, Sagrada Família o la Bordeta estiguin en el programa, i barris com la Clota, Canyelles i la Barceloneta no hi siguin, i ell mateix respon que al seu entendre no ho són i, per això, demana que s’hi repensin. Pel que fa a les accions, diu que veuen molts elements de continuïtat i una mica de catàleg, però també una certa pèrdua d’oportunitat d’afegir perspectives més innovadores o, fins i tot, de jerarquitzar i de posar més èmfasi en algunes accions per sobre d’altres. Valora positivament que hi hagi aquesta mesura de polítiques 3050 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 de proximitat, però pensa que no és el mateix quan fan aquestes polítiques de proximitat i les situen en un context favorable, per exemple en una inversió social de proximitat potent o en una llei de barris en ple funcionament, que si insereixen aquestes polítiques en un context molt més advers, en el qual el govern municipal debilita la inversió social de proximitat o abandona el desplegament de la Llei de barris. Creu que seria interessant fer l’exercici de comprovar com també els grans programes de ciutat es plasmen en el territori, perquè és evident que no és el mateix, per exemple, tractar de manera lineal tots els barris de la ciutat pel que fa a la ràtio de treballadors socials que tenen els centres de Serveis Socials o treballar-ho de manera no lineal i, per tant, redistributivament, considerant que per als barris amb més necessitat cal una ràtio superior de treballadors en els centres de Serveis Socials, o en el cas també d’una ràtio superior d’atenció domiciliària o de teleassistència. També estan convençuts que els increments que s’han fet en despesa o en política social municipal, en aquests últims anys, no compensen, ni de bon tros, les retallades estructurals que s’han fet en el mateix àmbit i en posa dos exemples: el primer que el 14% d’increment en ajuts econòmics que no compensa el 38% de retallada en renda mínima d’inversió; i, el segon que els 389 habitatges d’emergència que no compensen la reducció de 12.000 ajuts socials de lloguer que hi ha hagut en els dos darrers anys. El Sr. Laporta agraeix i felicita el govern municipal per la presentació d’aquesta mesura, a la qual donaran suport, ja que consideren necessari conèixer i, sobretot, respondre amb mesures concretes a les problemàtiques derivades de l’afectació real de la pobresa a Barcelona, que provoquen un augment dels problemes de cohesió social als barris de la ciutat. Demana que les accions es facin tenint en compte una previsió, per als propers mesos, del nombre de persones a les quals se’ls acabarà la prestació d’atur i del nombre de persones que poden entrar en fase d’impagament del lloguer o de la hipoteca, atès que la pobresa social és conseqüència de qüestions com els desnonaments practicats, de l’abandonament prematur dels estudis i de l’atur de llarga durada. Pensen que aquesta és una mesura per a la ciutat, i no volen entrar en qüestions partidistes de cap de les maneres, perquè opinen que tots els grups municipals han de ser coreponsables de la construcció d’una Barcelona justa, que sàpiga donar resposta ràpida i eficaç a les necessitats de la seva ciutadania. Consideren aquesta mesura de govern com una eina de gestió eficaç i opinen que, davant la davallada pressupostària que estan patint, el que cal és excel·lir en la gestió dels recursos i buscar solucions imaginatives. Creuen que aquesta mesura incorpora aquest tipus de solucions, sobretot, tenint en compte que s’evidencia una democratització a l’hora de caure en risc d’exclusió social, ja que ara les situacions de pobresa ja no es produeixen només entre persones d’una classe social molt humil, com passava abans, sinó que ara afecta, cada cop més, persones benestants que perden la feina i que, davant la impossibilitat de trobar- ne una altra, han esdevingut econòmicament vulnerables i, per tant, s’han incorporat a aquestes situacions d’exclusió social i econòmica. Finalment, manifesta que defensen totes les polítiques d’inclusió social que passen per la creació dels llocs de treball, per la defensa dels drets socials, per la millora dels serveis sanitaris i educatius i també per l’accés a un habitatge digne. Entenen que no hi ha res més just que invertir els impostos del conjunt de la ciutadania per fer una millora social de la ciutat perquè tothom tingui l’oportunitat que es mereix. La Sra. Fandos dóna les gràcies a tots els grups municipals per les seves intervencions. Respon a la Sra. Martín que tot i que fa un temps que el govern municipal actual hi és, no poden canviar tot el que s’havia fet fins ara i, en aquest sentit, insisteix que les dades dels centres de Serveis Socials no estan per barris, sinó per districtes, tot i que reitera que hi estan treballant. Assegura que qualsevol ciutadà o ciutadana de Barcelona que tingui una necessitat, independentment del barri on visqui, tindrà un ajut, ja que els ajuts no depenen del barri, sinó de la situació NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3051 personal del ciutadà o de la ciutadana. Especifica, però, que una altra cosa és que el govern municipal mitjançant l’estadística, després, faci valoracions sobre on estan donant més ajusts o menys, cosa que no significa que l’acció la faran més aquí o allà, ja que els centres de Serveis Socials treballen igual sigui quin sigui el punt de la ciutat i els criteris que els seus professionals tenen marcats no són territorials, sinó d’ajut a les persones. Comenta que van creure que, en aquest projecte, havien de fer accions diferents a les que ja fan els centres de Serveis Socials tenint en compte la família i la persona i que, per això, les farien a partir del barri. Assegura que tot és millorable i que es podien haver posat moltes coses de les que els grups municipals han dit, però manifesta que no entrarà en valoracions sobre qüestions com les que ha dit el Sr. Gomà de les retalles i no retallades, ja que ella simplement diu el que han de fer a través dels programes municipals. Valora el fet que és el primer cop que això es fa i posa en relleu la feinada increïble que hi hagut, i reitera que segur que, a partir d’aquí, tot serà millorable. Retreu al govern municipal anterior que si això és ara tan important, també ho devia ser abans i, en canvi, no ho van fer. Pel que fa al criteri per triar els barris, en primer lloc, subratlla que els havien proposat 25 i que ara el govern municipal en proposa 27, i comenta que tot això és subjectiu, ja que, al final, els podrien haver-hi posat tots. Diu que, si cal, s’hi podrien afegir-ne més, però comenta que el govern municipal tenia clar que volia que n’hi hagués un per territori. Afirma que han considerat interessant veure com també aquestes accions influeixen en aquests altres barris i, en aquest sentit, han escollit el barri amb l’índex de renda més baix de cada un d’aquests districtes, però que no és necessàriament dels més baixos de la ciutat. Reitera que si cal que afegeixen dos barris més, ho faran sense problema. Admet que segur que tot podria ser més ambiciós, però, de moment, ja hi han fet prou, atès que no fa tant de temps que els van demanar aquesta mesura de govern i els ha comportat una feina important, que han hagut d’anar fent amb molts altres feines. Per tant, manifesta que presenten aquesta mesura amb la millor voluntat política, pensant que tot és millorable, però, sobretot, amb la bona voluntat d’esperar que això serveixi per millorar la vida a les persones i a les famílies d’aquests 27 barris. Afirma que preguntarà per què no hi han posat els indicadors que li diuen que troben a faltar, però dedueix que, si no els hi han posat és, entre altres coses, perquè potser no existeixen. Finalment, assenyala que han fet l’anàlisi global de les dades de l’atur a la ciutat i han pogut comprovar que, des del 2010-2011, Barcelona no va a pitjor en aquest sentit, sinó tot el contrari. La Sra. Moraleda pregunta si encara estan a temps de poder incorporar coses o no, o ja es pensa portar endavant aquest programa. Replica a la Sra. Fandos que és evident que en alguns barris de la ciutat l’atur s’incrementa amb menys intensitat que en altres barris, ja que hi ha barris on ja és impossible que augmenti de la mateixa manera perquè està en uns límits que algun dia no sap què menjaran les persones que hi viuen. Afirma que estaria d’acord amb el criteri d’equitat territorial si els permetés estudiar coses diferents a cada lloc, però afirma que això no és així. En aquest sentit, comenta que si s’incorporen els barris de la Sagrada Família o de Sant Ramon perquè allà l’atur és nou, ja que es tracta de l’atur dels emprenedors, i s’hi fessin programes específics per a aquestes persones, segurament tindria sentit la seva inclusió en el projecte, però és que no hi ha cap de programa específic, sinó que s’hi fan els mateixos programes, més o menys, que a tot arreu. Puntualitza que el seu grup demana que cada barri tingui uns programes a mida, ja que consideren que no es poden fer els mateixos programes a determinats barris del nord de la ciutat que als del sud i, en aquest sentit, diu que això és un exemple del que abans ha dit sobre la manca d’ambició a les propostes. La Sra. Martín reitera que valora molt positivament la feina que s'ha fet a través d'aquesta mesura de govern i tot el treball que està darrere de la seva presentació. Ara bé, considera que quan parlen de si s’inclou un nombre o un altre 3052 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 de barris, estan parlant, en realitat, del mapa de vulnerabilitat social i considera que, per això, hi han de posar barris que es trobin en aquesta situació. Reitera que els barris que hi han posat, seguint el criteri de l'aïllament o de la manca d'accessibilitat, no haurien d’estar inclosos dins aquest concepte de vulnerabilitat, sinó que s’hi podria fer un programa a part. La Sra. Fandos remarca que això són accions per enfortir la cohesió social i, en aquest sentit, pensen que aquesta cohesió social tant s’ha d'enfortir a la Sagrada Família, a Sant Ramon com a Nou Barris, mentre que una altra cosa diferent són els criteris que han utilitzat per triar els barris. Es dóna per tractada. c) Informes A la Comissió: 2.- Percepció de la realitat migratòria a la ciutat de Barcelona. El Sr. Esteve presenta l’informe que té com a objectiu explicar com i per què ha evolucionat, al llarg dels darrers anys, la percepció que els barcelonins i barcelonines tenen de la realitat migratòria i la diversitat i, en aquest sentit, avança que els resultats de diverses enquestes demostren que malgrat la conjuntura econòmica adversa i amb un important augment en les xifres d'atur registrat, aquesta percepció s'ha mantingut estable i, fins i tot, en certs àmbits se n’ha produït una valoració més positiva per part de la ciutadania respecte a anys anteriors. Fa saber que les enquestes mostren també que el treball conjunt entre la societat civil i l'Administració pública, així com la responsabilitat del discurs polític, han estat efectius a l‘hora de promoure una percepció de la convivència. Destaca que l’Ajuntament de Barcelona, amb una sòlida experiència municipal en la gestió del procés d'integració de la diversitat, ha sabut adaptar-se als successius canvis de les realitats sociodemogràfiques i socioculturals de la ciutat i d’aquesta manera, ha fet palès un clar compromís polític envers aquesta matèria alhora que ha contribuït, al llarg dels anys, a assolir aquests resultats. Remarca també que l'Ajuntament de Barcelona té la capacitat d’assolir un dels principals reptes com és el fet d’aconseguir que la ciutadania entengui la diversitat com una oportunitat i un motor d’innovació i de creació per al desenvolupament de la ciutat. Des d’aquest punt de vista, pensa que la ciutadania també ha d’entendre que la diversitat, parlant en termes sodiodemogràfics, ha esdevingut un fet estructural de Barcelona i que la població immigrant forma part de l’engranatge productiu, cultural i social de la ciutat. Per això, considera que és tan important treballar i mesurar la manera com els ciutadans i les ciutadanes perceben aquesta part de l'engranatge. Informa que l'Ajuntament de Barcelona ha treballat i continua treballant, com ho demostren els nous programes i iniciatives que es desenvolupen en el mandat actual, perquè quedi enrere la percepció del «nosaltres versus ells», i poder passar així a una percepció de comunitat de ciutadans i de ciutadanes. Constata que el conjunt de recursos humans, institucionals i polítics, dedicats a les polítiques d'acomodació de la diversitat i a les polítiques interculturals, amb el suport sempre de la societat civil, a través de les xarxes participatives, és prou sòlid i eficient perquè un fet conjuntural advers, com la profunda crisi econòmica actual, no hagi portat cap a un procés de tancament de la cohesió social o de segregació de la ciutat. Posa en relleu també que els barcelonins i les barcelonines no tenen una percepció negativa de la immigració i que, per tant, no culpen de la recessió al fet migratori i, en aquest sentit, subratlla que a Barcelona han aconseguit que govern, oposició, xarxes socials i mitjans de comunicació tinguin un discurs positiu de convivència i de cohesió social. Dóna a conèixer que l'anàlisi d'aquesta percepció de la diversitat cultural i la immigració per part dels ciutadans l'han feta a partir de dues fonts d'informació NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3053 diferents: els Baròmetres semestrals de Barcelona i l’Enquesta sobre diversitat cultural a la ciutat, realitzats per l'Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. Assenyala que, en els darrers anys, els resultats dels Baròmetres semestrals de Barcelona fan palès que la immigració ha passat de ser percebuda com un dels problemes més greus dels ciutadans i de les ciutadanes, a ser un problema poc esmentat a les enquestes, concretament, el 2008 el percentatge va ser d’un 15,10% i el 2012 ha estat d’un 2,30%. Destaca com a fet més significatiu que aquesta davallada s'ha produït progressivament any rere any, cosa que vol dir que no és conseqüència d'una situació conjuntural determinada, sinó que es tracta d’un descens continuat que confirma el que ha exposat anteriorment. Pel que fa a l'Enquesta sobre la diversitat cultural a la ciutat, comenta que ja els han passat l’informe dels resultats per escrit i només llegeix algunes de les preguntes de l’enquesta com ara: com es valora l’augment de la diversitat cultural a la ciutat de Barcelona; quina d'aquestes frases s'ajusta més a la percepció sobre la immigració, pel que fa a si és una realitat inevitable o una oportunitat; com s'estan establint lligams en relació amb la població d'origen immigrant i autòctona; i quins són els àmbits personals d'interaccions. Afirma que el resultat de totes les enquestes és prou positiu i confirma la tesi del Baròmetre semestral. Dóna com a dada significativa que un 74,8% dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona tenen vincles de diversa índole amb població nouvinguda. Subratlla que l'Ajuntament de Barcelona té una consolidada experiència municipal en la gestió del procés d'integració de la diversitat, de més de quinze anys, marcada per l'elaboració de polítiques d’enfocament intercultural i d’un clar compromís polític. Opina que la seva efectivitat no s’ha de mesurar, però, només per la llarga experiència municipal, sinó també per la seva provada capacitat d'adaptar-se a les diverses dinàmiques sociodemogràfiques, culturals i econòmiques i per la seva capacitat de crear estructures i estratègies interculturals adients a les necessitats no només de la població immigrant, sinó també adreçades al conjunt de la ciutadania, amb la finalitat de teixir vincles d’interrelació i de convivència. Des d’aquesta perspectiva, posa en relleu que un aspecte remarcable de les polítiques d'immigració de Barcelona és l’existència d’un gran consens polític de totes les forces municipals, amb l’assoliment d’acords amb grans majories des del Pla del 2002. Destaca que, en aquest mandat, s’han pres dues decisions importants com són: els canvis organitzatius en el si de la Direcció d’Immigració i la creació d'un equip d'interculturalitat. Especifica que el govern municipal actual ha pres la decisió d’unificar tots els serveis d’immigració sota el paraigua de la Direcció d’Immigració i Interculturalitat i que, per això, el Servei de Mediació Intercultural i Traducció ha deixat d’estar sota la Direcció de Serveis Socials per incorporar-se a la Direcció d’Immigració i Interculturalitat. Afegeix que també s’ha dut a terme la creació de l’equip d’interculturalitat, que promou eines i mecanismes per valorar la riquesa social, política i econòmica de la diversitat, mitjançant projectes i programes interculturals, fet que ha estat cabdal per assolir els reptes del Pla d'interculturalitat. Informa que, a banda dels canvis organitzatius i la creació de l’equip d'interculturalitat, la Direcció d’Immigració ha desenvolupat i impulsat noves iniciatives, programes i línies de subvenció i en destaca els següents: El Servei de Suport Educatiu que s’ha posat en marxa, amb la incorporació al programa de dues psicopedagogues que han iniciat un seguiment personalitzat dels joves i de les joves, que el necessiten per accedir al sistema educatiu català. També fa saber que el 2012, es va iniciar com a prova pilot el programa «Prepara't», adreçat al jovent nouvingut interessat a cursar estudis universitaris. El Catàleg d’Activitats Antirumors, amb l'objectiu principal de fer activitats de sensibilització i educació ciutadana per lluitar contra aquests rumors. Destaca que en la primera edició s’oferien 23 activitats i que en la seva segona edició, presentada el mes d’abril del 2013, se n’ofereix 35. El programa de Retorn Voluntari al Senegal, que té com a objectiu facilitar que les persones senegaleses que viuen a Barcelona i que no disposen de mitjans 3054 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 econòmics, retornin voluntàriament al seu país, i dóna a conèixer que fins ara se n’han beneficiat quinze persones. Dues noves línies de subvencions per a les entitats dins el programa anual, adaptades al nou paradigma, que són: una primera, d’educació i formació de la població immigrant, amb accions encaminades a informar, orientar i acompanyar a persones immigrants per accedir al sistema educatiu català i millorar els seus itineraris formatius i educatius; i, una segona de participació de la població immigrant, amb accions que també van adreçades a incorporar una major participació en les entitats i associacions de la ciutat a persones immigrades com agents actius o protagonistes de les mateixes. Destaca que també hi ha un nou enfocament del SAIER, on s’ha fet un treball intern de planificació amb l'objectiu d'adaptar aquest servei al nou moment migratori de la ciutat. Assenyala que, com a resultat d'aquest treball de planificació, s’han formulat unes propostes d'actuació que impliquen incorporar al SAIER els aspectes relacionats amb la mobilitat internacional, emigració, immigració i retorn, que formen part inherent dels processos migratoris. Comunica que l’any 2012 també es va fer un nou enfocament del Servei de Mediació Intercultural, que prioritza el suport dels centres educatius, ja que creuen que el suport intercultural al professorat i el foment de la participació en els centres educatius és clau per a la convivència. Concreta que a les sessions s’ha realitzat assessorament al professorat sobre aspectes culturals, familiars i educatius referents a col·lectius com els procedents del Pakistan, Bangladesh, el Marroc o Llatinoamèrica, alhora que també s’han realitzat sessions d’informació i aproximació a l'escola per als pares i mares d'aquestes comunitats. Comunica també que el Consell Municipal d’Immigració de Barcelona ha establert un nou Pla de treball 2012-2015, que es va aprovar l’11 de juliol de 2012, i que és el resultat d’un procés participatiu realitzat amb els membres de la Comissió Permanent i la resta d'entitats del Consell. Explica que aquest Pla de treball s'estructura en els quatre eixos següents: plena ciutadania, interculturalitat, foment i suport de l'associacionisme i funcionament intern. Fa avinent que han reforçat els projectes interculturals i, més concretament, els projectes de mentoria com el projecte Rossinyol de Barcelona, que cerca accelerar la inclusió social de menors provinents de famílies nouvingudes i amb baix nivell social i econòmic. Fa saber s’han organitzat, en col·laboració amb Casa Àsia i La Xixa Teatre, dues aules de teatre social i de debat intercultural per al jovent, al llarg del 2012. Destaca el desenvolupament de programes als districtes. En aquesta línia, informa que des de la Direcció d'Immigració han introduït programes a tres nous districtes, en concret a l’Eixample, a Sant Martí i a Sarrià-Sant Gervasi. Enumera algunes de les actuacions de la manera següent: a l’Eixample ha estat el projecte XEIX, amb l’objectiu d’incorporar les associacions comerciants nouvinguts, i també han reforçat els mecanismes de cohesió social a l’escola Ramon Llull; a Sant Martí han fet mediació i prevenció de conflictes als carrers del barri Besòs-Maresme, també l’acollida i l’acompanyament de dones immigrants, i el projecte per a la formació i ocupació de joves; a Sarrià-Sant Gervasi han dut a terme el projecte la Cruïlla Comú i la formació de les persones del servei domèstic del Districte. Per acabar, comunica que a l'informe ha afegit un balanç i resum dels principals indicadors del programa. La Sra. Moraleda destaca la dada del Baròmetre municipal respecte que el 2008 els problemes associats a la immigració eren els més importants per a la ciutadania, mentre que avui aquests hi han perdut rellevància, cosa que significa que les polítiques que va aplicar el govern municipal anterior, juntament amb el fet que el nombre d'immigrants ha disminuït d'una manera substancial en els últims anys, han influït en aquest canvi de percepció, així com també cal tenir en compte que l’atur i el problemes econòmics han fet que els aspectes que estaven relacionats amb la immigració, de moment, hagin deixat de ser prioritaris. Tanmateix, indica que troben algunes dades preocupants en l’enquesta sobre la diversitat cultural, com ara que actualment hi ha més persones que valoren negativament l'augment de la diversitat que fa uns quants anys, ja que s’ha passat NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3055 del 18,7% d'opinions negatives el 2009 al 22,2% el 2012, així com també el fet que el 2009 un 48% dels enquestats creien que s'estaven establint lligams de relació entre poblacions d’origen immigrant i l’autòctona, mentre que actualment aquest percentatge és menor. Per contra, es congratula que es mantingui a un nivell molt baix el percentatge de persones que perceben la immigració com un problema i que majoritàriament les opinions siguin favorables a la immigració, tot i que opina que cal vigilar que no s’estigui produint un canvi de tendència. Critica que el govern municipal els havia de presentar avui un informe sobre la percepció de la realitat migratòria a la ciutat i que, en realitat, el que els han presentat és la descripció del que surt al Baròmetre i un relat sobre les polítiques d’immigració que s'estan duent a terme i, en aquest sentit, recorda al Sr. Esteve que tota aquesta informació ja els la van presentar fa molt poc temps, concretament, en el darrer Consell Municipal d'Immigració, en el qual van estar tots presents. Per tant, considera que el que ara necessiten és un estudi més acurat i una anàlisi més profunda del que pensen els ciutadans i les ciutadanes sobre els nouvinguts per poder dissenyar les polítiques a aplicar, ja que la realitat és més complexa del que el Sr. Esteve ha explicat. En aquest sentit, diu que hi ha indicis que els haurien de fer reflexionar i que els haurien d’obligar a aprofundir més aquest informe com, per exemple, com s'explica que a districtes amb taxes d'immigració altes, les persones tinguin menys relació amb els immigrants que a districtes amb taxes més baixes d'immigració; o que a Ciutat Vella, que hi ha un 42% d'immigració, un 61% dels enquestats diuen que mantenen una relació d'amistat amb immigrants, mentre que a les Corts que tenen un 12% d’immigració tenen relació d'amistat amb ells un 86% dels enquestats, o per què les persones de districtes amb les rendes més baixes tenen menys relació d'amistat amb els immigrants, quan aquests districtes són els que solen tenir taxes d’immigració més elevades. Conclou demanant que preparin un estudi autèntic no només sobre la percepció, sinó també sobre les relacions que les persones autòctones mantenen amb les immigrades, que els permeti tenir una fotografia més fidedigna de la realitat actual, ja que creu que hi ha districtes on els percentatges d'immigració no es viuen de la manera que el Sr. Esteve explica. En aquest sentit, opina que cal començar a actuar ara i a dissenyar alguns programes perquè d'aquí a quinze anys no passi aquí el què ha passat en algunes ciutats franceses i perquè la segona generació, que està ja instal·lada aquí i que està decidida a quedar-s’hi, no tingui els problemes que ha tingut a França. La Sra. Pajares agraeix la presentació de l’informe al Sr. Esteve. Comenta que a la comissió de seguiment els van fer arribar aquestes actuacions d’una manera més àmplia i afirma que les estudiaran amb cura. Valoren positivament que la percepció de la immigració ja no sigui un dels majors problemes per a la ciutadania de Barcelona, tanmateix, pensa que no poden oblidar que això es produeix perquè hi ha altres qüestions que preocupen actualment molt més aquesta ciutadania. Amb tot, demana que aquesta dada, que ha davallat d’una manera important en aquests darrers quatre anys, no faci que les administracions deixin de treballar en l'adaptació de les polítiques al nou context, ja que opina que hi ha algunes altres dades que no són tan positives que també cal tenir en compte. Pel que fa a les mesures que es presenten en l’informe, diu que el tracte privilegiat que han donat al català i als immigrants que l’aprenen és un impediment per a un col·lectiu com són les persones que venen de Llatinoamèrica, que compleixen amb d'altres elements d’integració com ara llengua, la cultura i les tradicions, però que el fet de no conèixer la llengua catalana els planteja un problema i, en aquest sentit, demana que pensin en aquestes persones que són discriminades. També reclama que, com que el Govern de l’Estat espanyol és qui té competència en estrangeria, que el govern municipal no tingui complexes i es coordini amb el Govern espanyol respecte a tot allò que és competència estatal. Entenen que serveis com el SAIER i el de mediació cultural s'adaptin als nous temps i, per tant, celebren les noves actuacions que hi han fet, però continuen reclamant i defensant que aquestes actuacions es facin des de la integració i des de l’exigència no tan sols dels drets, sinó també des de les obligacions que tots 3056 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 tenen. Vol informació sobre els programes que s’estan treballant als districtes i que no s’han esmentat. Per acabar, sol·licita una planificació de les polítiques de futur en un calendari d’execució i també el pressupost. El Sr. Gomà agraeix al Sr. Esteve la presentació d'aquest informe. Recorda que el seu grup sempre ha valorat molt positivament el compromís de mantenir els acords bàsics sobre la gestió del cicle migratori i la diversitat a la ciutat, ja que, entre el 2000 i el 2010, Barcelona ha passat per una fase d’acollida global i ha esdevingut una ciutat de pluralitat i de diversitat cultural sense precedents, i avui és una ciutat de convivència intercultural, cosa que la fa una ciutat de referència a Europa. Posa en valor que Barcelona ha acollit un contingent important d’immigrants en un moment de creixement econòmic i que ara està forjant convivència, malgrat els impactes de la crisi econòmica, i també subratlla que els valors i les percepcions d'acollida i de convivència han estat i són àmpliament majoritaris a la ciutat. Afirma que aquest procés social ha tingut acompanyament per part de les polítiques públiques municipals, per part de polítiques de gestió positiva de la diversitat i un ampli acord social i polític i que dels cinc grups municipals, quatre grups hi ha estat d’acord des del primer moment, mentre que el grup del PPC s'ha autoexclòs d'aquest acord. Constata que, un cop ha acabat el gran cicle migratori de la primera dècada del segle XXI, Barcelona és ja una ciutat estructuralment diversa, amb una multiplicitat important de llengües i d'identitats que cal posar en relleu i que cal respectar i, des del punt de vista del seu grup i en una posició també antagònica a la del grup del PPC, creuen que aquestes identitats han d’estar ben vertebrades per una llengua comuna, que és el català. Remarca que això ho han fet, malgrat un context legal i normatiu amb elements adversos, que els ha fet treballar en unes condicions de vegades difícils, amb una la Llei d'estrangeria que ha provocat un increment de les persones en situació irregular i que, per tant, aquests elements adversos han estat veritables fàbriques d'exclusió social o relacional, o el fet que avui les vies de regularització estan molt tancades i que la mateixa Delegació del Govern espanyol té una política molt dura des del punt de vista de l'arrelament social. També pensen que hi ha elements estructurals no resolts com, per exemple, la discriminació en els drets polítics i, en aquest sentit, defensen que el vot ha d’estar vinculat a la residència i no a la nacionalitat, o que l’existència del CIE a Barcelona és una vergonya i, per tant, s'ha de tancar. Fa palès i posa en valor que Barcelona ha resistit i ha reeixit clarament com un espai d'acollida i com un espai de convivència amb la diversitat, com ha quedat ben reflectit en el Pla de treball d'immigració d’aquest mandat. Ressalta que, malgrat la crisi i l'increment de les dificultats econòmiques, la percepció problemàtica de la immigració hagi disminuït i que avui se situï en un percentatge baixíssim, i també el fet que les valoracions positives dels ciutadans i de les ciutadanes sobre la immigració a la ciutat multipliquin per dos i mig a les valoracions negatives. Considera que cal posar èmfasi en la percepció de la interacció per anar fent créixer el percentatge de les persones que pensen que aquests vincles es van fent tangibles, ja que el model de la convivència intercultural no només posa en valor la diversitat, sinó que, sobretot, la interacció positiva d'aquesta diversitat. Creu que no poden perdre pistonada en les polítiques municipals pel que fa al fenomen migratori, perquè els impactes socials de la crisi són diferencials en el conjunt de col·lectius vulnerables i, per tant, això és un nou repte perquè Barcelona continuï construint convivència als barris. Des d’aquest punt de vista, els preocupa que el Govern de l’Estat espanyol hagi endurit les polítiques d’arrelament, així com també els amoïna que en la Comissió de Presidència del mes passat es produís un acord entre el govern municipal i el grup del PPC, que impulsa un enduriment en les condicions d’empadronament, perquè l'empadronament és un dret i un deure, amb independència de qualsevol consideració que tingui a veure amb la situació legal de les persones respecte a les seves condicions d'habitabilitat. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3057 Creuen que cal un Servei d'Atenció als Immigrants Estrangers i Refugiats, SAIER, diferent, perquè ja no és el SAIER de l'acollida. Pensen que és bo que es vinculi a la mobilitat internacional i que cal mantenir-lo com un servei molt potent i molt de referència. Fa saber que el SAIER, segurament és dels serveis que més visites internacionals ha rebut en els últims anys i que ha posicionat Barcelona com a ciutat de referència en gestió de la diversitat i, en aquesta línia, volen que es faci tangible, perquè és evident que no poden viure del SAIER del 2005 i del 2006, sinó que necessiten un SAIER diferent, però no més feble. Constata que el mateix passa amb els Serveis de Mediació Intercultural, en què, tot i que els sembla bé, per exemple, l'èmfasi en l'espai educatiu en relació amb la mediació intercultural, creuen que cal posar molt d’èmfasi en tots els elements de mediació intercultural comunitària i en tot allò que té a veure amb pautes d'ús de l’espai públic, perquè probablement la mediació interpersonal, que tenia sentit i era molt necessària quan encara les diferències lingüístiques o l’accés al coneixement de les llengües no estava generalitzat entre la població nouvinguda, ara ja ho és menys. Conclou dient que tot el que té a veure amb el treball en xarxa amb les entitats, amb la clau comunitària i, per tant, amb la convivència, hauria de continuar sent el puntal fonamental de les polítiques migratòries de la ciutat, i opina que això potser no està prou reflectit en l’informe. El Sr. Laporta agraeix la presentació de l'informe al Sr. Esteve. Destaca que una de les dades més rellevants és que hi ha hagut una clara evolució a la baixa de la percepció negativa de la immigració per part dels barcelonins i de les barcelonines. Felicita les accions de l’equip de govern actual i també de l'anterior, ja que han dut a terme unes polítiques d'immigració que han fet possible aquest bon resultat i, especialment, felicita els equips de professionals i de voluntaris que treballen incansablement en els diversos serveis de mediació intercultural, els programes d'educació, participació i formació, el Consell Municipal de la Immigració, etc. Pensa que la política migratòria de la ciutat de Barcelona ha superat força bé el repte d’acollir una onada migratòria sense precedents, que si bé, primer, es va concentrar en el Districte de Ciutat Vella, actualment la diversitat està estesa a tots els districtes de la ciutat, cosa que és positiva, ja que vol dir que les persones que hi van arribar estan consolidant la seva residència. Malgrat tot, constata que la majoria de la població encara els tracta d’immigrants, i en el millor dels casos de persones nouvingudes, i no com a barcelonins i barcelonines, cosa que significa que encara hi ha un llarg camí a recórrer i, per això, encoratja el govern municipal a adoptar polítiques perquè aquesta actuació de la ciutadania es capgiri. També pensa que la política municipal en immigració ha d’incloure la totalitat de la població de la ciutat i ha de ser transversal a totes les àrees municipals. Posa de manifest que, segons els índexs, cada any augmenta la diversitat i, per tant, cada any també creix aquest potencial que té Barcelona, com a conseqüència d’aquest augment, en el terreny social, cultural i econòmic de la ciutat. Per aquest motiu, entenen que no és suficient acceptar la diversitat, sinó que han de ser capaços de saber aprofitar-la en benefici de la ciutadania. Posa en valor l’estratègia antirumors com un dels millors encerts de la Direcció d'Immigració. Fa saber que és un programa que ha estat molt ben valorat a Europa i en altres territoris, ja que els prejudicis i els rumors mal intencionats són les millors eines per dinamitar la convivència i la cohesió social i, des d’aquest punt de vista, opina que aquesta estratègia antirumors ha d’anar acompanyada també de la defensa pública de la població barcelonina d'origen estranger davant els atacs demagògics de persones que ostenten càrrecs públics. Per acabar, diu que els queda el gran repte pendent de l'aprenentatge del català entre la població immigrada i la població estrangera, en general. Esperen que el govern municipal ideï mecanismes per enfortir i fomentar l'aprenentatge del català, sobretot, quan s'ha produït aquesta retallada pressupostària en les aules d'acollida, els programes de reforç a les escoles i els cursos impartits per entitats. El Sr. Esteve manifesta que està satisfet de l’evolució a la ciutat de Barcelona i afirma que, en tot cas, això no és només un èxit dels governs municipals anterior i actual, sinó que, sobretot, ho és de les entitats, de les xarxes, i de les persones 3058 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 nouvingudes i de les autòctones i, per tant, es tracta d’un èxit molt i molt compartit. Afirma que el govern municipal aposta per les xarxes i en posa com a exemple l’enfortiment, en aquest mandat, de les xarxes següents: de l’antirumors, de la d'acollida, de la d’informació jurídica i de les veïnals. Insisteix que creuen en el treball en xarxa, ja que en les propostes d'interculturalitat, la interacció i la interactuació només es pot fer si utilitzen aquest vehicle, cosa que significa que, si no hi ha xarxes, no hi ha interculturalitat. Remarca que, fins ara, està orgullós de la ciutat i assegura que no s’adormen pel que fa al demà, i en posa com a exemple que l'altre dia van presentar 150 mesures, que desplegaven el Pla de treball d'immigració, molt encarades a les segones generacions. La Sra. Pajares comenta que no és conscient de tenir una memòria dels districtes, però que, en tot cas, ja ho revisarà. El Sr. Esteve li contesta que hauria d’estar en l’annex 2. La Sra. Pajares s’exclama que el Sr. Gomà fa veure sempre que el grup del PPC posa pals a les rodes en polítiques d’immigració i, en aquest sentit, li recorda que quan el govern municipal va presentar el Pla de treball d’immigració, el grup del PPC va presentar-hi esmenes, va anar a totes les reunions i els va fer arribar les seves al·legacions, cosa que prova que tenia ganes de treballar-hi. Però, comenta que el que passa és que en democràcia és legítim discrepar i moltes vegades no és possible arribar a consensos i, ni molt menys, quan un grup municipal està als antípodes ideològics dels altres grups. Afirma que no és el grup del PPC qui trenca els consensos del Pla de treball d’immigració, sinó tot el contrari, al final acaba sent el que més hi està a sobre, ja que pensen que són temes molt complicats i que, a més, són conscients que estan parlant de persones que es troben en situacions molt difícils. Conclou dient que el seu grup sempre ha volgut una emigració legal i ordenada, i no els papers per a tots que pregonen altres grups municipals. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 3. Que comparegui el/la responsable municipal que correspongui per tal de donar compte de forma detallada, de les accions dutes a terme pel govern de la ciutat, per tal de donar compliment a la proposició aprovada al Plenari Extraordinari del passat 18 de gener, on es va acordar la posada en marxa d'un Pla de Xoc Contra l'Atur Juvenil. La Sra. Jaurrieta presenta la sol·licitud de compareixença. Dóna la benvinguda als representants del Consell de la Joventut. Recorda que en el Plenari del mes de gener del 2013 van aprovar un Pla de xoc contra l’atur juvenil, en el qual hi havia un seguit de mesures, el termini màxim d’inici de les quals estava previst en 3 mesos i com que n’hi han passat 4 mesos, presenten aquesta compareixença perquè el govern municipal expliqui la situació, en què es troba aquest Pla. El Sr. Blasi es suma a les salutacions que ha fet la Sra. Jaurrieta. Recorda també que el Pla establia la creació d’una Taula de treball, en la qual fer-ne el seguiment i l’avaluació. Informa que el catàleg de serveis i programes de Barcelona Activa s’ha enriquit amb serveis i programes específics per a joves, alguns dels quals ja estan en funcionament. Fa saber que s’ha realitzat la primera edició del programa «Idees amb futur», que té com a objectiu afavorir la creació d’empreses entre persones emprenedores menors de 30 anys i afegeix que, el 14 de maig, es va licitar el concurs per adjudicar tres edicions més d’aquest programa, que es realitzaran entre el setembre del 2013 i desembre del 2014. Dóna a conèixer que, de manera complementària, des d’inici d’any, s’han acompanyat els projectes empresarials de 305 joves emprenedors menors de 30 anys, a través del Servei d’Emprenedoria de Barcelona Activa. Remarca que en el marc del programa «Posa talent», fins al 15 de maig, s’han rebut 68 vacants de NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3059 pràctiques, provinents de 46 empreses, a les quals s’han derivat 355 joves, que finalment s’han convertir en 52 alumnes seleccionats. També destaca que han donat suport a iniciatives per a la promoció de l’emprenedoria entre els joves, com és el cas de la quarta edició dels Premis FPEmprèn, que promou la Fundació Barcelona Formació Professional, els quals es lliuraran el 5 de juny, en el marc del Biz Barcelona. Saló emprenedor. Fa avinent que s’ha posat en marxa el programa extraordinari «Barcelona crea ocupació», que consisteix en 600 ajuts de 3.000 euros per a la contractació de joves menors de 30 anys i persones aturades de llarga durada. Concreta que aquests ajuts estan adreçats a empreses de menys de 250 treballadors que tinguin un centre de treball a Barcelona i que desenvolupin la seva activitat des de fa 6 mesos com a mínim. Comunica que, fins el 15 de maig, se n’han rebut 50 sol·licituds. Informa que s’ha posat en marxa també el programa «Joves per l’ocupació», en col·laboració amb el SOC, mitjançant el qual s’han seleccionat joves d’entre 16 i 25 anys en situació d’atur per formar-los en les especialitats d’auxiliar administratiu, dependent de comerç, cambrer de pisos, auxiliar del servei de restaurant i bar, ajudant de cuina, ajudant de cuina i sala, dependent de forn de pa i degustació, dependent/dependenta i cambrer/cambrera. Assenyala que la seva formació es complementarà amb mòduls de competències transversals, com ara comunicació oral i escrita, competències digitals, treball en equip, imatge personal, tècniques per a la recerca de feina, etc. Indica que aquests joves seran contractats durant 6 mesos i les empreses obtindran un ajut de fins a 645,30 euros mensuals. Destaca que, el 3 de maig, es va posar en marxa la prova pilot del nou Servei d’Orientació i de Recerca de Feina per a Joves, impulsat per Barcelona Activa i la Regidoria d’Adolescència i Joventut, amb la col·laboració de la Fundació Barcelona Formació Professional. Explica que aquest nou servei s’articula en tres formats diferents. El primer és el programa d’activitats, orientació i recerca de feina, perquè els i les joves aprenguin a buscar en el mercat de treball actual, adaptin el seu currículum als nous requeriments de les empreses, practiquin amb les tècniques de l’entrevista de selecció i amb els canals de recerca de feina, i desenvolupin competències clau per a la seva carrera professional. El segon és l’assessorament personalitzat per resoldre els dubtes concrets del jovent relacionats amb l’elecció d’itineraris formatius i amb la definició del pla d’acció professional, que en una primera etapa serà presencial i en una segona també virtual. El tercer és la Plataforma Empresa-Ocupació júnior per facilitar la contractació del i de la jove per part de l’empresa en clau de pràctiques o de primera feina. Comunica que el Servei d’Orientació i Recerca de Feina per a Joves es fa a les instal·lacions de Barcelona Activa, així com als diferents Punts d’Informació Juvenil i als Espais Joves de la ciutat. Menciona com a novetat que els Punts d’Informació Juvenil podran donar assessorament laboral. D’altra banda, remarca que, fins al 16 de maig, els Serveis d’Orientació i Recerca de Feina per a la població general han atès 818 joves i que al mateix temps des del Servei de Desenvolupament Professional s’han atès 477 joves menors de 30 anys. Fa avinent que, com a mesura complementària i amb caràcter preventiu, s’han mantingut les accions d’orientació acadèmica i professional a les escoles de secundària obligatòria i postobligatòria, per tal de motivar el jovent en els seus estudis i contribuir així al seu èxit escolar. Pensen que, a mitjà termini, és fonamental insistir en aquest tipus d’actuacions a les escoles perquè el fracàs escolar i la conseqüent manca de qualificació és una de les principals barreres d’accés al món laboral per al jovent. Fa saber que aquestes accions s’emmarquen dins l’anomenat «Projecte de vida professional», impulsat també per Barcelona Activa, amb la col·laboració del Consorci d’Educació de Barcelona, la Fundació Barcelona Formació Professional i el FemCAT. Dóna a conèixer que, des del gener d’aquest any i fins al 15 de maig, s’han atès un total de 138 centres, dels quals 103 provinents de Barcelona i la resta de fora de Barcelona, majoritàriament de l’Àrea Metropolitana, i 7.853 alumnes, dels quals 6.122 provinents de la ciutat i 1.731 de fora. 3060 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 També fa palès que s’ha realitzat l’edició del 2013 de la campanya «Informa’t», amb la participació de 5.514 estudiants, que ha estat impulsada per la Regidoria d’Adolescència i Joventut, i que té com a objectiu dinamitzar la informació acadèmica, tot afavorint el coneixement del món laboral i potenciant la participació i l’ajuda mútua. Afegeix que per assolir aquesta fita s’estructuren un seguit d’activitats de coneixement de recursos formatius en l’àmbit reglat i no reglat, xerrades sobre itineraris i tràmits acadèmics i també sobre cicles formatius i estudis universitaris, fòrums de participació, activitats per a conèixer el món professional i dinamització de les xarxes socials. En relació amb el tema de les clàusules dels concursos públics de l’Ajuntament de Barcelona, puntualitza que la contractació de joves per a serveis i obres està a la Taula de la comissió de contractació responsable. Pel que fa a la convocatòria ordinària de subvencions, anuncia que està previst incloure les subvencions que pertocarien al 2014, perquè ja no van entrar a temps en les anteriors. També fa saber que s’ha posat en marxa el programa «Casa d’Oficis El Coll Sostenible», que és un programa mixt de formació i treball, que permetrà als i a les joves inscrits, d’entre 16 i 25 anys en situació d’atur, aprendre i practicar les especialitats relacionades amb l’eficiència energètica, l’ecojardineria i la divulgació i informació ambiental, i completar la seva formació professional en mòduls de competències transversals. Afegeix que un cop finalitzada l’etapa formativa seran contractats durant 6 mesos per Barcelona Activa i serveis d’utilitat col·lectiva en el marc d’activitats mediambientals i de promoció de l’eficiència energètica a la ciutat i també intervindran en auditories d’eficiència energètica que es realitzaran a diferents edificis municipals. Subratlla que també s’ha posat en marxa el programa «Casa d’Oficis de l’Espectacle», que és un programa mixt de formació i treball que permetrà als i les joves inscrits, d’entre 16 i 25 anys i en situació d’atur, aprendre i practicar les especialitats de tècnic de so, tècnic d’il·luminació, tècnic en audiovisuals, maquillador/maquilladora, caracterització espectacles, tècnic en regidoria de producció, i completar la seva formació professional en mòduls de competències transversals. Afegeix que, un cop finalitzada l’etapa formativa, seran contractats durant 6 mesos per Barcelona Activa i serveis d’utilitat col·lectiva en el marc de les activitats i espectacles socioculturals que tenen lloc a la ciutat i intervindran en les Festes de la Mercè d’aquest any. Dóna a conèixer que, el 14 de maig, es van licitar quatre edicions del programa «Emprendre en el sector de la construcció» i també del programa «Emprendre del sector de comerç» que tenen com a objectiu el foment de la iniciativa emprenedora i el suport a la creació d’empreses d’aquests dos sectors i que es duran a terme entre el mes de setembre del 2013 i el mes de desembre del 2014. Indica que també s’ha posat en marxa la campanya «Informa’t per treballar a l’estiu». Fa saber que, el 8 de febrer de 2013, es va constituir la Taula Empresa i Treball, que és la Taula permanent d’avaluació i seguiment d’aquest Pla de xoc, que es convocarà un parell de vegades al semestre, per la qual cosa ara es faria una reunió o bé el mes de juliol o bé el setembre. Comunica que, el 17 de maig, es va fer una reunió per presentar els catàlegs de serveis i programes de Barcelona Activa en matèria d’ocupació, emprenedoria i empresa, fent especial èmfasi en els serveis i els programes específics de formació. Comenta que la mateixa Taula Empresa i Treball realitzarà la funció de taula interadministrativa, atès que compta amb la participació del SOC i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Finalment, anuncia que la Taula Empresa i Treball, en el seu format específic del Pla de xoc, es tornarà a reunir en els propers dies per fer el balanç de les actuacions realitzades. Per acabar, considera que han aconseguit la coordinació entre diferents àrees, concretament, de l’Àrea d’Adolescència i Joventut, de Barcelona Activa i de la d’Educació i Formació Professional i creu que han fet grans avenços, tot i que assenyala que els reptes són molt grans i que encara queda molta feina a fer. La Sra. Jaurrieta agraeix la informació al Sr. Blasi. Comenta, però, que no hi ha vist reflectides moltes de les mesures que estaven incloses en el Pla de xoc com, per exemple: les d’estímul a l’ocupació i l’emprenedoria, entre les quals, hi havia la NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3061 de facilitar la tramitació administrativa i accés al crèdit a aquelles empreses de sectors emergents que promocionessin la creació i la consolidació d’aquestes empreses; o el fet que, en el plec de clàusules dels concursos públics de l’Ajuntament de Barcelona, hi hagi contractes a empreses que hagin contractat o que prevegin contractar joves a l’hora de tirar endavant els projectes que s’encomanin; i, sobretot, no hi ha vist les mesures referents a l’estímul i suport a la formació. En aquest sentit, remarca que en formació n’hi havia de molt rellevants i innovadores per a la ciutat entre les quals destaca: els crèdits per poder invertir en creació d’emprenedoria o en estudis posteriors tant per a la finalització de l’ESO, del Programa de qualificació professional inicial, PQPI, o quan es finalitzés el batxillerat o la formació professional inicial, i pregunta si ja han iniciat converses amb les universitats i amb els diferents centres de formació municipals; el paquet de beques amb una bossa mínima de 1.000 beques, a part de les 500 places anuals de pràctiques becades; el nombre d’aules a millorar i l’oferta formativa dels PQPI en sectors, sobretot, estratègics; i les beques per als estudis de formació professional. Constata que l’Ajuntament de Barcelona disposa de centres municipals, en els quals el preu d’aquestes matrícules ha augmentat, i proposa que l’Ajuntament cobreixi amb beques aquesta nova oferta. Vol saber amb concreció l’augment de beques que es preveu fer. Demana la creació d’una Taula interadministrativa, on les diferents administracions es trobin per avaluar aquest Pla de xoc, i també sol·licita que facin l’encàrrec al Consell Econòmic i Social sobre les mesures addicionals que s’hi podrien incorporar. S’exclama que han vist com s’han pactat i s’han aprovat uns pressupostos per a la ciutat de Barcelona amb una ampliació, però, en els quals no han vist reflectit que es dediqui res al jovent. Recorda que en aquest paquet de mesures del Pla de xoc es preveuen 50 milions d’euros a la ciutat, que corresponien a 17 milions d’euros anuals, i es queixa que tot això tampoc no ho han vist. Finalment, demanen explicacions al regidor sobre com estan les mesures que ha citat i com pensen finançar aquest Pla de xoc, ja que en els acords que han aprovat amb el grup del PPC no hi està previst. La Sra. Pajares comenta que tenia una intervenció preparada, però diu que no en dirà res, no perquè el tema no tingui importància, que la té, sinó per economia de temps i perquè pensa que seria tornar a reproduir un debat que ja va substanciar el Sr. Mulleras durant el Plenari extraordinari. Demana al Sr. Blasi més concreció davant tota aquesta profusió de dades i d’actuacions i també que hi afegeixi un calendari i un pressupost de cada una d’aquestes actuacions, ja que, si no, malauradament tot això es quedarà només en el paper. La Sra. Sanz considera que la importància d’aquesta compareixença era donar compliment, d’allò que s’estava executant, del que es va aprovar al Plenari extraordinari del mes de gener, i no es tractava de donar una explicació d’allò que està fent la Regidoria o que està fent el govern municipal en clau juvenil i relacionat amb l’economia i amb l’ocupació. Opina que, més enllà del repàs proposta a proposta, seria interessant conèixer l’eficàcia, l’efectivitat i l’impacte que totes aquestes propostes tenen avui sobre el 48% d’atur juvenil, ja que aquest és el problema principal, perquè cada vegada més joves estan a l’atur, però ja no de manera temporal, sinó de llarga durada i, al final, han de marxar fora per tenir oportunitats laborals. Es queixa que no existeixen ni estratègies, ni sinergies, ni propostes per part de les diferents administracions, ni de l’Estat espanyol, ni de la Generalitat de Catalunya ni de l’Ajuntament de Barcelona per actuar contra aquesta dramàtica realitat. Constata que moltes de les propostes que ha explicat el Sr. Blasi es van fer en el mandat anterior al començament de la crisi, quan encara no es podien preveure els seus impactes. Tanmateix, diu que moltes de les propostes contra l’atur els semblen bé, però són insuficients. Critica que, en moltes d’aquests mesures, apel·len a la cultura emprenedora quan no tothom vol emprendre un negoci i, en el cas que ho vulguin fer, pensa que el govern municipal hauria d’implementar mesures que financin i promocionin l’accés al crèdit, ja que aquest és el principal problema a la ciutat. 3062 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Conclou dient que troben que el govern municipal està més obsessionats amb aquest dogmatisme de malenteses polítiques d’austeritat i de dèficit zero, quan la realitat és que aquest Ajuntament té diners i no se’ls gasta en allò que realment és important. Recorda que el seu grup ha fet propostes per deixar de banda la precarietat i d’apostar per l’estabilitat i per la qualitat laboral, i en posa com a exemples programes específics de creació d’ocupació en economia verda, de rehabilitació d’edificis, de promoció d’economia social i solidària i d’accés al crèdit, de formació professional. Per acabar, pregunta on estan els ajuts a la formació professional i a totes les persones que no poden accedir a la universitat, i remarca que és això el que els agradaria conèixer de l’acció política del govern municipal. El Sr. Laporta evidencia que per acabar amb l’atur s’han de crear llocs de treball i, en aquest sentit, el seu grup pensa que si generen nova ocupació, els joves també se’n beneficiaran, i diu que aquesta generació passa per la reindustrialització de l’Àrea Metropolitana i la internacionalització de l’economia catalana. Manifesta que el seu grup no està en contra d’un sistema assistencial amb la concessió de beques i subvencions des de l’Administració pública, com defensa el grup del PSC, però pensen que no és suficient, ja que consideren que les entitats han de rebre les subvencions que pertoqui a partir dels projectes que presentin. Comenta que és, des d’aquesta perspectiva, que van acordar incloure dins el PAM d’aquest mandat un seguit de mesures pensades per combatre l’atur juvenil, per promoure l’ocupació de qualitat i reduir el fracàs escolar. Recorda que, en aquest acord, per combatre l’atur juvenil feien referència a definir i aplicar polítiques d’ocupació específiques que havien d’incloure, entre d’altres, adequar l’oferta formativa a la demanda professional, promoure la creació de nous col·legis i plataformes professionals, especialment dels sectors emergents, i també millorar la inversió en R+D+I+C, entenent la C com la creativitat. Afegeix que per combatre la reducció del fracàs escolar, també parlaven de definir en aquest PAM, i en el marc del Consorci d’Educació de Barcelona, un pla de mesures urgents contra el fracàs escolar que inclogui la promoció d’una xarxa de voluntariat per reforç escolar, la participació de les famílies com a capital educatiu i el manteniment del IES oberts a les tardes i també mesures referents als instituts- escola i als itineraris educatius. El Sr. Blasi comenta que potser ha anat molt ràpid a l’hora de fer l’explicació i de donar el detall del que es demanava en la compareixença, però, en tot cas, anuncia que tindrà l’oportunitat d’explicar-los tot d’una manera més profunda en el si de la Taula de Treball i Ocupació. Pel que fa al PQPI, informa que han destinat 6.000 euros més enguany, amb 22 cursos i 320 alumnes, i comunica que continuaran treballant en aquesta línia, tot i que reconeix que en l’àmbit de l’Educació els queden encara molts reptes per aconseguir. Opina que, com el Sr. Laporta ha dit, cal reindustrialitzar l’Àrea Metropolitana i no malentendre la internacionalització amb el fet de portar les empreses catalanes a altres països, perquè això suposaria una pèrdua de potencial i la possibilitat de generar-hi llocs de treball. Per tant, insisteix que estaran amatents a cercar altres fonts i recursos econòmics com, per exemple, els que s’han anunciat des de l’Estat espanyol o des de la Unió Europea per tal de donar-hi satisfacció i intentar no caure en el parany del sistema assistencial, ja que pensen que aquí el govern municipal ha de ser proactiu i generar llocs de treball. Per acabar, comparteixen també la preocupació per l’atur juvenil. La Sra. Jaurrieta manifesta la seva decepció, ja que li sorprèn el menyspreu amb què el govern municipal ha tractat avui l’oposició, així com també a aquesta Comissió i a la situació crítica que estan vivint els i les joves d’aquesta ciutat amb la situació d’atur, en què es troben, que és insòlita en els països de la Unió Europea. Constata que l’atur juvenil està en un nivell molt preocupant i creu que haurien de fer-hi aquest treball transversal que el Sr. Blasi diu que han iniciat amb els altres departaments. Lamenta que la conclusió d’avui és que el govern municipal s’amaga darrere de la petita llista de coses per no demostrar el buit de les grans mesures que avui haurien hagut de veure la llum i, en aquest sentit, NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3063 opina que s’hauran d’esperar a altres governs per poder trobar solucions a la situació que el jovent està patint avui dia. La Sra. Pajares reitera la petició de si els poden fer arribar el document amb les mesures per escrit, i en el qual incorporin el calendari i el pressupost, ja que pensa que així és la manera de fer un control rigorós del compliment d’aquest Pla de xoc. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 4. Del responsable polític del Govern municipal perquè informi de les inversions acordades amb el Partit Popular per a l'any 2013 en relació a la construcció de nous equipaments juvenils. La Sra. Sanz presenta la sol·licitud de compareixença. El Sr. Blasi li respon que els projectes d’equipaments i instal·lacions juvenils són els següents: construcció i reformes d’skateparks, nous espais a la ciutat (bmx, agility, rugby), Casal de Joves de la Prosperitat, construcció i mobiliari de l’equipament de joves i plaça la Sedeta, reforma de les Arenes-Espai Català Roca i Masia Can Girona, concretament, urbanització i mobiliari en rehabilitació. Puntualitza que aquests són els acords als quals han arribat amb el grup del PPC, i afegeix que això lògicament no tanca res, ja que una cosa és la inversió i, l’altra, els recursos que ja existeixen i que el govern municipal intenta potenciar i dinamitzar. La Sra. Sanz exposa que l’objectiu d’aquesta compareixença és evidenciar la falta de compromís de la Regidoria de Joventut, no amb els grups municipals, sinó amb el jovent de la ciutat pel que fa al desplegament del Pla d’equipaments juvenils. Puntualitza que el Casal de Joves de la Prosperitat ja estava planificat en l’anterior mandat, que es va haver de tancar perquè no estava ben insonoritzat i es va haver de cercar una nova ubicació. En relació amb la reforma de les Arenes- Espai Català Roca, no entén les obres que l’Ajuntament ha de fer en aquest espai, perquè ho cedeix tot el centre comercial. Respecte a la Sedeta, es queixa que encara li han de definir què és, ja que fa temps que en parlen i ningú en dóna una definició, però afirma que un equipament juvenil no ho és. Pel que fa a la resta d’equipaments, diu que no en dirà res, ja que li sembla de força mal gust definir un skatepark com equipament juvenil. S’exclama que fa dos anys que la ciutat està governada per uns determinats interessos molt particulars que poc tenen a veure amb els del jovent i que les polítiques de joventut, en general, i en particular també els espais juvenils de la ciutat, han perdut impuls. Destaca negativament que a la gestió de la Regidoria de Joventut, ara per ara, li falta compromís i lideratge i, en nombroses ocasions, també coneixement. Recorda que, tot just fa poc temps que han aprovat el Pla de joventut, sobre el qual el seu grup es va abstenir, ja que, tot i que hi havia algunes parts amb les quals podien estar d’acord, la veritat és que senten vergonya d’aquest Pla d’equipaments juvenils. Es queixa que en el paquet d’inversions no s’ha destinat ni un euro a equipaments juvenils nous i necessaris als districtes. S’exclama que fa un mes, en aquesta Comissió, els van dir que s’asseurien a parlar sobre les prioritzacions pel que fa als equipaments juvenils i encara no els han convocat a cap reunió. Pregunta al Sr. Blasi quan ho farà i si ho farà al final del mandat quan ja no s’hi pugui fer res. Es queixa que el govern municipal els diu que ha fet un Pla d’equipaments, però no veuen que això es concreti en res. Creu que el govern municipal ha d’entendre que cada cop és més urgent disposar d’aquests espais que realment serveixin per fer projectes amb autonomia organitzativa, des d’òptiques plurals com l’oci i la cultura, que són tan necessaris en temps de crisi. Constata que, ara per ara, disposen d’un mapa especialment orientat a la informació, a l’assessorament, a l’orientació, tot i que també de manera desigual, perquè hi ha algun districte, en què també falta fer molta inversió en aquest àmbit. Per tant, creu que el que necessiten ara és apostar per garantir no només aquesta informació, aquest assessorament, aquesta orientació, 3064 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 sinó també un model de casals i d’espais que garanteixin i cobreixin les necessitats de les entitats i del jovent i, en aquest sentit, proposa la promoció de les entitats com a agents destacats. Per acabar, reitera la necessitat d’abordar el Pla d’equipaments juvenils i, sobretot, que la Regidoria de Joventut compleixi amb el jovent i es comprometi a donar resposta a les seves necessitats, ja que, en aquests moments de crisi, clamen al cel. La Sra. Jaurrieta manifesta que el seu grup considera molt adient aquesta compareixença, ja que moltes vegades s’ha dit que s’ha de replantejar i reprioritzar el Pla d’equipaments juvenils del 2008, però això no s’arriba a fer mai i, més, quan en el nou Pla d’adolescència i joventut s’esmenta que s’ha de desenvolupar al màxim possible la implementació del Pla d’equipaments juvenils existent i la creació de la xarxa d’equipaments juvenils. Constata que el Pla d’equipaments conté molts equipaments que encara no són una realitat com, per exemple, l’illa d’equipaments al Guinardó, l’Espai Jove Can Rosés a les Corts, o el Casal de Joves del Clot, el del Poblenou, el de La Trinitat, la Casa Groga, entre d’altres. Assenyala que el 2013, en l’acord amb el grup PPC per a les inversions, no hi ha cap referència a aquests equipaments i, per tant, remarca que aquesta ciutat continua coixa en equipaments juvenils. Es queixa que no s’aborda un debat sobre el tema, i opina que mentre aquest debat no s’abordi, el Pla d’equipaments vigent a la ciutat és l’aprovat el 2008. Per acabar, afirma que continuaran preguntant i exigint l’execució d’aquest Pla. La Sra. Pajares reitera que el posicionament del seu grup és, primer, la racionalització dels espais públics i intentar aprofitar espais intergeneracionals i, segon, replantejar el Pla d’equipaments, atenent la greu situació econòmica actual, que obliga a les administracions públiques a optimitzar els seus recursos, ja que els recursos públics no són il·limitats. Recorda que el seu grup durant la presentació del Pla d’adolescència i joventut 2013-2016 va incidir molt i va demanar que en el Pla d’actuació 2013 entrés una esmena, en què es demanava un calendari d’execució que, a més, comptés amb un pressupost per replantejar el Pla d’equipaments 2008-2015. El Sr. Laporta expressa que el seu grup pensa que el Pla d’equipaments juvenils de Barcelona no s’ha d’avaluar només en funció dels factors com la construcció, la rehabilitació i les reformes, sinó per l’eficiència dels models de serveis i programes que ofereixen i, per tant, cal evitar un model dirigista i consultar les associacions i entitats juvenils de cada barri per saber les necessitats reals de cada territori. També creuen que cal definir què és un equipament juvenil i quins tipus d’equipaments juvenils hi ha, així com les ràtios que han de tenir, i cal també normalitzar l’existència d’aquests equipaments juvenils i, sobretot, estendre’ls perquè no es concentrin en unes poques àrees del territori, sinó que estiguin escampats per la majoria de barris i districtes de la ciutat. D’altra banda, entenen que cal dignificar el concepte d’equipament juvenil i també les característiques, usos i serveis que han de tenir aquests tipus d’equipaments i, sobretot, s’ha de crear una nova estratègia dels Punts d’Informació Juvenil, que han d’estar interconnectats i treballar en xarxa. Recorda que en altres ocasions ja han manifestat que el Pla d’equipaments juvenils s’havia de revisar, però també demanen que el resultat estigui consensuat per totes les parts implicades i que els equipaments resultants tinguin garantit el seu finançament sostingut en el temps, que comptin amb la cogestió de les entitats juvenils, amb els centres cívics i els casals de barri i que s’incloguin els patis dels instituts perquè els jovent no hagi d’estar al carrer. El Sr. Blasi puntualitza que el Pla d’equipaments juvenils va ser una mesura de govern i no es va votar, cosa que significa que tampoc es va negociar amb l’oposició. En aquest sentit, remarca que aquí hi ha hagut un canvi de paradigma importantíssim, ja que almenys el govern municipal actual negocia i vol parlar del Pla d’equipaments amb l’oposició, entre altres coses perquè el govern se l’ha de poder fer seu. Fa avinent que estan treballant, per exemple, amb les entitats del lleure en temes d’equipaments per cercar alternatives perquè aquestes entitats també es dotin dels seus propis equipaments. Afirma que el que és important, com deia el Sr. Laporta, és l’eficiència dels models i dels serveis, i en posa com a NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3065 exemple l’Espai Jove Garcilaso, al qual han estat capaços de dotar de més serveis i de major eficiència, a més, de tenir una major disponibilitat d’espai amb l’increment de metres quadrats i també disposar d’un bon equip humà que ha sabut dotar aquest equipament de forma i de contingut. Admet que en la darrera Comissió va dir que els convocaria a una reunió, però puntualitza que va dir que la farien el mes de juny per una qüestió d’agendes, i s’exclama que li reclamen ara que encara són al mes de maig. Assegura que el compromís del govern municipal per als equipaments juvenils continua i és ferm. Expressa que el fet que s’hagi sol·licitat aquesta compareixença s’ho pren com un cop de mà per acabar de conscienciar de la necessitat, i de manera conjunta, a la resta de companys i companyes del govern de la importància dels equipaments juvenils i de la necessitat d’inversió en aquest sector de la població. Finalment, assegura que la reunió es farà el mes de juny i que hi serà present també el gerent de Coordinació Territorial, ja que el que volen és que hi hagi un compromís per part del territori conjuntament amb el sector. La Sra. Sanz replica a la Sra. Pajares que s’equivoquen amb aquest plantejament, tot i que creu que la coherència no es pot discutir en aquest cas, perquè ja ho han parlat en diverses ocasions. Retreu el fet que el govern municipal sempre havia dit que entomava el Pla d’equipaments juvenils i que volia asseure’s i prioritzar-lo i, en canvi, aquesta priorització no arriba mai. Comenta que, tot i que va parlar personalment amb el Sr. Blasi, tant a la darrera Comissió d’Economia com a l’anterior Comissió, mai li va dir que farien la reunió el mes de juny, ja que d’haver estat així, s’haurien esperar a la reunió de juny i no haurien presentat aquesta compareixença. Critica que l’únic canvi de paradigma és que fa dos anys que el govern municipal no fa res sobre el Pla d’equipaments juvenils perquè l’únic que han fet és asseure’s per veure què queda pendent i què no en queda i res més. Assegura que saben les dificultats que comporta tirar endavant un Pla d’equipaments juvenils a la ciutat perquè van fer l’anterior. Afirma que mai s’han tancat a parlar amb el Sr. Blasi i diu que mantenen aquesta mateixa postura. Assenyala que el Pla pretenia perseguir i corregir un dèficit històric i proposa que s’asseguin, que hi treballin i prioritzin, i que això tingui un compromís polític. Per acabar, demana que en aquesta reunió, a part dels gerents i a part de les persones de la Casa, també hi sigui el Consell de la Joventut de Barcelona. La Sra. Jaurrieta agraeix saber que seran convocats a una reunió, el mes de juny, per parlar del Pla d’equipaments juvenils, i poder incorporar en l’avaluació de meitat de mandat del govern municipal el fet que es reprendrà la valoració del Pla d’equipaments juvenils per als dos últims anys restants. El Sr. Blasi contesta a la Sra. Sanz que ja hi han parlat amb el CJB i, en aquest sentit, comenta que una cosa és l’Administració municipal i la vessant política, i l’altra és la intervenció d’una entitat, que valoren i que continua sent un interlocutor principal a participar en aquest tipus de reunions, que entenen que són polítiques i tècniques, però creu que a cadascú li correspon el rol que li correspon. Reitera que li agradaria creure que el fet d’haver portat aquesta compareixença aquí és per sumar i no per intentar restar, com malauradament hi ha moments de tensió, en què té la sensació que és el que es pretén fer. Li retreu a la Sra. Sanz que potser hauria de dialogar una mica més amb la seva companya de files per saber com va evolucionar la Regidoria de Joventut en el mandat anterior. Aclareix que en la seva intervenció anterior no ha hi ha hagut cap voluntat de qüestionar a la Sra. Elsa Blasco, Regidora de Dones i Joventut en el mandat anterior, ni per la seva capacitat de treball, ni pel seu nivell de feina, ja que la considera una persona lluitadora en l’àmbit social i, a més, una gran lluitadora en el terreny personal. Per tant, li expressa el seu sincer reconeixement, des de la profunda discrepància ideològica. Demana disculpes pel malentès que s’hagi pogut generar, així com també demana que les persones que en el seu moment no hagin entès la seva intervenció en aquest sentit, li acceptin aquest aclariment i que, a més, utilitzin i facin de corretja de transmissió per intentar que no hi hagin distorsions a l’hora de transmetre aquestes paraules. Es dóna per tractada. 3066 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 III) Propostes a dictaminar Ratificacions b) Propostes d'acord 5. Atorgar la Medalla d'Or al mèrit esportiu al Club Natació Atlètic Barceloneta per la seva trajectòria esportiva, significació històrica a favor de la promoció dels esports d'aigua, i la creació d'un teixit social sòlid i potent al barri de la Barceloneta durant els seus cent anys. La Sra. Fandos diu que faran les intervencions sobre aquest punt en el Plenari. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 6. Aprovar la proposta d’addenda al Conveni de col·laboració subscrit el 14 de gener de 2013 entre el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, el Consejo Superior de Deportes, l’Ajuntament de Barcelona, i la Fundació per la Navegació Oceànica Barcelona, per a la creació del Consorci “3ª edició de la Barcelona WorldRace” i l’aprovació dels estatuts a fi de donar compliment a la Disposició Addicional seixantena tercera de la Llei 2/2012, pel desenvolupament de la “3ª edició de la Barcelona WorldRace”, d'acord amb la Disposició Addicional quinquagèsima setena de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per l'any 2013. Aprovar definitivament la modificació d’estatuts proposada a l’addenda, segons documentació adjunta. Facultar l’Alcalde perquè pugui dur a terme les actuacions necessàries per a la plena efectivitat del present acord. La Sra. Fandos explica que quan es va aprovar el conveni i els estatuts, l’exempció fiscal de la Barcelona World Race, s’establia només per al 2013, però, com que això realment ha d’anar més enllà, simplement el que es fa ara és afegir- se a la possibilitat establerta a la Disposició Addicional quinquagèsima setena de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per l'any 2013, i determinar, amb l’addenda del conveni i la modificació d’estatuts, que la durada de la fiscalitat del consorci anirà fins el 30 de setembre de 2015. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Modificació de l’ordre del dia El Sr. Gomà proposa una modificació en l’orde del dia, perquè el Sr. Esteve li ha demanat, per motius d’agenda, la possibilitat de passar primer la proposició del grup d’UpB. Del Grup Municipal UpB: 10. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: 1. Establir una ronda de contactes amb empreses, fundacions i cooperatives d'inserció per valorar la disposició d'aquestes per gestionar un servei de recollida NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3067 de ferralla que faciliti la inserció social i laboral de persones en exclusió social. 2. Establir un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i aquelles entitats disposades a gestionar aquest servei de recollida de ferralla, pel qual l'Ajuntament de Barcelona aportaria el capital inicial necessari, definint un sistema de retorn d'aquesta inversió. El Sr. Laporta presenta la proposició. En primer lloc, agraeix la transacció del text per part del govern municipal. Exposa que el motiu d’aquesta proposició és acabar definitivament amb les imatges de la persona que va amb el carretó ple de ferralla per la ciutat. Concreta que es tracta de l’infracomerç del reciclatge que practiquen, sobretot, desenes d’africans sense papers ni feina i que és tan recurrent a la zona de la Torre Agbar, el carrer Badajoz i els afores dels estudis de Barcelona Televisió. Constata que és una activitat que està absolutament descontrolada i, per tant, demanen que s’estableixi un diàleg amb les empreses, fundacions i cooperatives d’inserció per valorar les vies que hi ha per restablir un sistema de gestió del servei de recollida d’aquesta ferralla organitzat i que alhora faciliti la inserció social i laboral de les persones en exclusió social. Afegeix que també la voluntat de la proposició és acabar amb les estructures més que mafioses que actualment controlen aquesta activitat. En aquest sentit, fa saber que una persona, per anar amunt i avall amb el carretó de supermercat durant la setmana, guanya a tot estirar 20 euros, mentre que molta d’aquesta ferralla va a parar a empreses legalment constituïdes i que s’aprofiten d’aquesta mà d’obra barata, cosa que consideren vergonyant i pensen que és responsabilitat del govern municipal acabar amb aquestes situacions. La Sra. Moraleda manifesta el vot a favor del seu grup, ja que creuen que l’Ajuntament de Barcelona disposa de moltes de les competències i recursos per lluitar contra la pobresa, que segons la darrera enquesta de la Diputació de Barcelona sobre les condicions de vida i hàbits de la població, ja afecta el 28% de la població de la ciutat. En tot cas, opina que és imprescindible també la implicació de les altres administracions i, fins i tot, de la societat civil i del món empresarial i, davant aquesta realitat, opinen que es fa imprescindible explorar totes les alternatives possibles. Pensa que, si creuen en una societat justa, cal que afrontin el repte de reduir al màxim aquestes desigualtats i, per això, fa falta que dissenyin i portin a la pràctica polítiques públiques que donin la volta a la greu crisi actual. Consideren que han de ser conscients que aquesta proposició és difícil d’aplicar i que segurament no resoldrà tots els problemes de les persones que recullen ferralla, ja que la seva situació d’irregularitat farà que sigui molt difícil poder apamar la solució més ajustada. Tot i així, opinen que cal que esgotin totes les possibilitats i que el govern municipal busqui complicitats amb el Tercer Sector, si cal, donant-li tot el suport necessari perquè pugui continuar fent la seva tasca. La Sra. Pajares expressa l’abstenció del seu grup, ja que, tot i que comparteixen la intenció de trobar solucions davant una situació complicada per a aquestes persones, no tenen coneixement de l’informe que sustenta aquesta proposta i el volen conèixer amb més profunditat per poder-lo valorar d’una manera acurada. També pensa que, en molts casos, són situacions molt complicades, perquè són persones que es troben en situació irregular, mentre que la pobresa i el risc de vulnerabilitat també els pateixen moltes persones que estan en situació regular i que són d’aquí, per la qual cosa considera que aquesta proposta suposaria un greuge comparatiu. El Sr. Gomà manifesta el vot a favor del seu grup, ja que estan convençuts que és una realitat que segurament no està estesa des del punt de vista quantitatiu, però sí qualitativament, en la mesura que afecta un col·lectiu molt fràgil i que forma part de la realitat quotidiana de la ciutat. Estan d’acord que l’Ajuntament de Barcelona ha de fer una proposta d’intervenció i que la perspectiva s’emmarca, com s’apunta en la proposició, en el fet de trobar vies de formalització d’aquesta realitat econòmica. Són conscients que no és fàcil a causa de la mateixa situació del col·lectiu i, per tant, pensa que s’ha de treballar en la situació legal d’aquestes persones i, alhora, també en qualsevol mena de mecanisme d’inclusió social i laboral que estigui a l’abast de l’Ajuntament de Barcelona. Considera que és una eina bàsica i afegeix 3068 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 que també està inclòs en el Pla de treball d’immigració i en el programa d’intervenció social sobre els assentaments a la ciutat i, per tant, en la mesura que s’inscriu en la lògica d’intervenció social, que és a la qual el seu grup dóna suport, reitera que hi votaran a favor. El Sr. Esteve expressa el vot a favor del seu grup a aquesta proposició, de la qual han transaccionat el text. Informa que el govern municipal ja ha establert aquesta ronda de contactes amb empreses, però no amb totes, i que han d’acabar d’estudiar algunes propostes. Recorda que ja tenen convenis amb dues empreses i fundacions pioneres com són Formació i Treball i Trinijove, que són empreses recicladores i d’inserció sociolaboral, i afegeix que ja hi estan derivant persones dels assentaments. Comunica que també estan intentant buscar una empresa cooperativa de reciclatge més integral, tot i que afirma que és un tema complex. Primer, perquè no és la solució global al problema, ja que la cooperativa no donarà resposta a les persones que no puguin tenir papers perquè aquest problema pertoca a les administracions solucionar-lo. I, segon, perquè la rendibilitat que pot tenir pel que fa als circuits de treball, si tot això es regularitza amb altes de Seguretat Social i permisos, és molt baixa. Per tant, remarca que els estudis sobre aquesta cooperativa han de ser molt acurats per no portar tot el procés a una bancarrota abans de començar. No obstant això, assegura que la voluntat del govern municipal és de fer-ho i, de fet, afirma que ja ho estan fent. Assenyala que, si al final troben la solució pel que fa a aquesta cooperativa integral perquè encara hi ha algunes propostes que han d’acabar de valorar, l’equip de govern donarà el màxim suport perquè això sigui una realitat més dins el Pla d’assentaments. El Sr. Laporta agraeix el posicionament del grup municipal del PSC i dóna les gràcies a la Sra. Moraleda per la dada aportada sobre el 28% de pobresa existent a la ciutat de Barcelona. Afirma també que serà molt difícil aplicar, o almenys s’haurà de treballar fort, per aplicar aquesta proposició. Amb tot, diu que el govern municipal ja va encarregar un estudi a l’Associació Roots for Sustainability per fer el pla d’empresa de la cooperativa, a la qual feia referència el Sr. Esteve, tot i que la inversió inicial era molt elevada. Reitera que amb la proposició pretenen que es continuï amb aquesta ronda de contactes, que ja s’han iniciat des del govern municipal, amb empreses, fundacions i cooperatives, i després que s’estableixi aquest sistema de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i les entitats, si estan disposades a fer-ho. Respecta absolutament l’abstenció del grup municipal del Partit Popular, però afirma que l’informe és la realitat qualitativa que ha manifestat el Sr. Gomà en la seva intervenció. Agraeix el vot afirmatiu del grup municipal d’ICV-EUiA i comparteix plenament el que ha dit el Sr. Gomà i li agraeix l’exposició. També dóna les gràcies al grup del govern municipal pel seu vot afirmatiu i celebra que les rondes de contactes ja estiguin en marxa. Finalment, considera molt interessant el fet que es vinculi la política dels assentaments a aquesta proposició, a l’hora d’intentar trobar una solució que podria ser aquesta cooperativa integral i, per tant, celebra la voluntat del govern municipal de tirar endavant aquesta proposició. La Sra. Moraleda comenta que un tècnic municipal no pot posicionar el vot del govern, sinó que ho ha de fer un càrrec electe. El Sr. Gomà diu que la Sra. Moraleda té raó atès que són els càrrecs electes els que han de posicionar sempre els vots dels grups municipals. La Sra. Fandos expressa el vot a favor del grup del govern. La Sra. Pajares reitera que els facin arribar l’informe sobre el qual es fonamenta la proposició per poder-lo estudiar amb cura, ja que opinen que és un tema complicat que cal mirar amb rigor. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa l'abstenció del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: 1. Establir una ronda de contactes amb empreses, fundacions i cooperatives d'inserció per valorar la disposició d'aquestes per gestionar un servei de recollida de ferralla que faciliti la inserció social i laboral de persones en exclusió social. 2. Establir un NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3069 sistema de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i aquelles entitats disposades a gestionar aquest servei de recollida de ferralla, pel qual l'Ajuntament de Barcelona es comprometi a donar suport a tots els nivells per tirar endavant aquesta proposta. Es retorna als punts establerts a l’ordre del dia Del Grup Municipal PSC: 7. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: 1. Reconèixer el dret a una maternitat lliurament decidida, que implica, entre altres coses, que les dones decideixin sobre el seu embaràs i que aquesta decisió conscient i responsable sigui respectada. 2. Recordar al Govern d'Espanya, la aconfessionalitat proclamada en la Constitució i, en aquest sentit, rebutjar qualsevol ingerència en el dret a una maternitat lliurement decidida. 3. Mostrar-se contrària a la reforma anunciada de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs anunciada pel ministre Gallardón i rebutjar la regressió que això suposaria. 4. Notificar l'acord d'aquesta Comissió al Ministeri de Justícia, al Govern de l'Estat, al Congrés dels Diputats, als grups polítics així com les entitats municipalistes. La Sra. Moraleda presenta la proposició. Recorda que el passat mes d’octubre van presentar, en aquesta Comissió, una proposició a favor del manteniment de la Llei 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva, més coneguda com la Llei de l’avortament, motivada per a les aleshores preocupants declaracions del ministre Ruiz-Gallardón al diari La Razón, on avançava, entre altres mesures, la intenció del Govern de l’Estat espanyol de reformar aquesta llei. Explica que, en aquell moment, la mobilització de les organitzacions davant les informacions del que podia succeir no va ser gratuïta, ni tampoc les declaracions de societats científiques i associacions professionals de la Salut que havien denunciat que no hi havia cap raó científica ni tècnica per als canvis que es volien introduir, excepte les motivacions ideològiques. Exposa que el ministre ja ha anunciat que el Govern de l’Estat espanyol presentarà aviat una nova regulació que suposarà el retorn a una llei de supòsits molt més restrictiva que la llei del 1985, en la qual les dones no podran decidir, sinó que seran els metges, en la majoria dels casos, els que decidiran per elles, i també suposarà l’eliminació de la possibilitat d’interrompre l’embaràs quan existeixi una malformació fetal, o la fiscalització intolerable respecte al supòsit de risc per a la salut de la mare, deixant les dones sense el poder de decisió. Fa memòria que, el 1985, el Tribunal Constitucional va fer palès que l’avortament no estava en conflicte entre dos drets fonamentals, perquè els únics drets fonamentals implicats aquí eren els drets de les dones, sent el no nascut un bé jurídic que restava degudament protegit per la legislació vigent. Posa en valor que la llei actual va ser totalment avalada pel Consell d’Estat, que, en aquell moment, va avalar la necessitat de reformar la regulació per adaptar-la a la realitat i també va destacar la constitucionalitat dels seus articles. Opina que del que està parlant el ministre Ruiz-Gallardón, d’acord amb la Conferència Episcopal, és en realitat d’eliminar el dret a decidir de les dones i que aquesta eliminació sigui a costa de posar en risc la seva salut i la vida de moltes d’elles. En aquest sentit, considera que amb una llei restrictiva no es reduiran el nombre d’avortaments ni a Catalunya ni a Espanya, sinó que s’incrementarà el nombre de dones mortes o que perden la salut perquè avorten clandestinament i en condicions insalubres o, fins i tot, que hi hagi dones que no ho puguin fer, mentre que les dones riques podran sortir a l’estranger, com sempre han fet, a avortar sense cap tipus de problema. Opina que si aquest anunci de reforma continua endavant estaran retallant dos drets humans a les dones: el de la lliure decisió i el del dret a la salut, mentre que la llei actual i vigent reconeix a les dones el dret a una maternitat lliurement decidida que implica, entre altres coses, que les dones decideixin sobre el seu embaràs i que aquesta decisió conscient i responsable sigui respectada i també garanteix el dret a l’educació i a la salut sexual, perquè només amb l’educació 3070 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 sexual adequada i amb la millora de l’accés a mètodes anticonceptius es poden evitar de manera més efectiva, especialment en determinats col·lectius de persones, infeccions de transmissió sexual i embarassos no desitjats. Afegeix que també l’actual llei garanteix la igualtat en l’accés a les prestacions en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva en totes les comunitats autònomes, així com l’accés a mètodes anticonceptius i d’interrupció voluntària de l’embaràs menys invasius. Conclou dient que Barcelona s’ha de pronunciar en defensa del dret de les dones i de la seva llibertat a decidir com així ho han fet històricament. La Sra. Pajares expressa el vot en contra del seu grup. Celebra la «clarividència» del grup municipal del PSC davant un canvi legislatiu que ni tan sols existeix en el paper, atès que encara no s’ha presentat ni cap avantprojecte ni cap projecte de llei respecte a la Llei de l’avortament del 2010. En aquest sentit, recorda que el seu grup hi va votar en contra, però que van treballar i que van presentar esmenes per part de les dos diputades al Congrés que formaven part de la ponència, així com també van demanar compareixents perquè hi hagués pluralitat d’opinions en la ponència del projecte de llei; no obstant això, afirma que també van adquirir el compromís de canviar-la i això és el que estan anunciant. Afirma que ningú no dubta de l’apel·lació a la Constitució espanyola respecte a la confessionalitat d’Espanya i diu que això es manté. Pensa que és un tema que va molt més enllà de l’àmbit sanitari i que té molt a veure amb les creences de les persones i, per tant, manifesta que està intentant, perquè no té més temps, explicar una cosa que per ella és molt important i s’exclama que malauradament se’n riuen i, per això, ho deixa aquí. Conclou dient que tothom ha d’escoltar l’opinió de tothom, agradi o no. Finalment, afirma que quan això es presenti com a projecte de llei, com sempre, es constituirà una ponència, hi haurà compareixents i s’escoltarà l’opinió de tothom i, reitera que, ara per ara, encara no existeix ni l’avantprojecte. La Sra. Sanz manifesta el vot a favor del seu grup, ja que la troben del tot adient. Agraeix també al grup municipal del PSC la incorporació d’algunes de les esmenes que el seu grup els ha fet arribar. Consideren que, tot i no tenir una proposta ferma de reforma de la Llei de l’avortament, ja saben per on aniran i, per tant, opinen que és molt important que l’Ajuntament de Barcelona es posicioni ja de manera avançada i manifesti, amb el màxim consens possible, les seves propostes i la seva visió sobre aquest dret que actualment tenen les dones. Reconeixen el dret a una maternitat lliurement decidida, que és un dret que garanteix la Llei de l’avortament del 2010. Remarca que si aquesta reforma s’arribés a proposar, amb els postulats que ha plantejat ja el ministre Ruiz-Gallardón com són la supressió de les 14 setmanes de lliure avortament i de la indicació per malformació fetal, situaria de nou Espanya a la cua de la Unió Europea en matèria de drets sexuals i reproductius i d’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs i només anirien per davant d’ella Polònia, Irlanda i Malta, que són tres països que actualment tenen una legislació en l’àmbit europeu encara més retrògrada. També destaca que en els països de la Unió Europea, independentment del signe polític que governi, les lleis d’avortament no es canvien, i li agradaria que n’aprenguessin una mica. Considera que el que avui vol fer el grup del PP és ideologia, ja que no hi cap criteri científic darrera d’aquesta proposta, sinó que més aviat té grans dosis de classisme. Afirma que no és cert que sigui una llei no desitjada per la població, ja que dos de cada tres ciutadans i ciutadanes catòlics estan a favor de la legislació vigent. Demana també que no frivolitzin amb el tema, ja que és un procés molt dur per a una dona i no poden dir que tothom ho fa sense cap mena de problema. Constata que avortaments hi ha hagut sempre, però que durant el Franquisme es feien fora, de manera clandestina, mentre que la llei del 2010 pretenia oferir seguretat i correcta assistència sanitària a les dones sense cap discriminació pel nivell de renda, perquè qui sempre hi ha pogut garantir aquesta seguretat i aquesta correcta assistència han estat les famílies i les dones amb més recursos, les que viatjaven fora i les que es podien pagar una clínica. Assegura que amb aquesta proposta de reforma es retornarà a la situació, en què les dones amb menys recursos no podran decidir, cosa que significa que el grup del PP les estarà retirant la dignitat de ser elles mateixes les que exerceixen el control sobre la seva NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3071 reproducció, creant una llei injusta que els negarà drets i, fins i tot, moltes d’elles es veuran obligades a ser mares contra la seva voluntat, o bé es convertiran en criminals per posar fi a un embaràs no desitjat de manera clandestina, arriscant, a més, la seva vida. Conclou demanant que el PP no digui més que el fetus té dret a la vida des de la concepció, ja que l’OMS diu que és a partir de la 22 setmana de gestació quan es considera que té viabilitat fetal. Per tant, opina que el que estan plantejant és un posicionament ideològic que atempta contra l’autonomia reproductiva de les dones, que és una autonomia reconeguda per les Nacions Unides. Afirma que el seu grup defensarà qualsevol mesura encaminada a afavorir la consecució d’un embaràs desitjat i d’una maternitat i d’una paternitat digna, enriquidora i responsable. Finalment, proposa que si volen reduir els avortaments, el que han de fer és potenciar l’educació sexual i l’accés als mitjans anticonceptius, però no amb hipocresia social. El Sr. Laporta expressa el vot a favor del seu grup, ja que pensen que l’anunci del Govern del Partit Popular de reformar l’actual llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, és un clar retrocés en el reconeixement dels drets sexuals i reproductius de les dones i és una retallada a la llibertat i a l’autonomia en relació amb la seva sexualitat i al fet de decidir sobre la seva maternitat. Lamenten profundament la visió del grup del PP en el dret a l’avortament, sobretot, perquè creien que aquesta qüestió ja estava superada. Posa en valor que el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs és una conquesta que ha costat dècades a les dones davant una criminalització i clandestinitat de l’avortament. Afegeix que hi ha recomanacions i declaracions dels organismes internacionals dels drets humans que indiquen clarament que les lleis restrictives en aquesta matèria són violacions dels drets humans a la vida, a la igualtat, a la dignitat, a la justícia, a l’autonomia i a la llibertat. Opina que el dret de les dones a decidir lliurement sobre la interrupció del seu embaràs no pot ser regulat pel Codi penal, quan es tracta dels drets humans de les dones. Recorda que Nacions Unides ha recomanat específicament a Espanya que garanteixi la plena aplicació d’aquesta llei orgànica 2/2010, de 3 de març, i també fa memòria que hi ha diversos organismes de la comunitat científica i professionals de la salut que han expressat i avalat la seva opinió contrària a la modificació d’aquesta llei. Per tant, demanen al grup del PP que no introdueixi criteris ideològics per damunt de tot el que està avalant la defensa de la llei vigent. La Sra. Vila expressa l’abstenció del seu grup. En primer lloc, vol deixar clar que consideren inoportú obrir un debat social i també polític sobre la interrupció de l’embaràs, després d’anys de vigència d’una llei pacífica, que no ha generat conflicte social, i que ha anat avançant i s’ha implementat degudament per tots els professionals i també per les persones afectades. Per tant, creuen que és oportú, abans d’emprendre qualsevol reforma legislativa, analitzar l’impacte que ha tingut la legislació anterior i, sobretot, fer-ho de la manera més consensuada possible, ja que les societats avancen no només perquè els governs prenen decisions, sinó que, a vegades, també es fa molt necessari anar conjuntament amb la ciutadania i amb la societat civil organitzada. També pensen que és inoportú que sigui l’Estat, a través d’una norma, el que reguli espais tan íntims, privats i de llibertat com aquest. Creuen que és bo i important que estiguin amatents perquè en lloc de retrocedir s’avanci en drets, com passa normalment en totes les democràcies sòlides i madures. Manifesta que el seu grup entén que aquesta proposició es fonamenta en un anunci i en unes paraules d’un ministre, sense que, en aquest moment, no hi hagi sobre la taula cap text o avantprojecte de text legal i, per tant, no s’estan posicionant sobre cap mesura concreta, però, en tot cas, afirma que el seu grup ho farà allà on calgui i també quan calgui. En aquest sentit, recorda que el seu grup sempre ha abordat aquesta qüestió des de la perspectiva de la llibertat de consciència, cosa que implica la llibertat de vot de tots els seus càrrecs electes, però com que la manera habitual de les comissions d’aquest Ajuntament és el vot ponderat i representatiu, que no permet que cap càrrec electe de manera 3072 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 individualitzada pugui expressar el seu vot, en aquest cas, expressa l’abstenció del seu grup a aquesta proposició. La Sra. Moraleda entén que la proposició s’aprova amb els vots que s’han manifestat i, per tant, agraeix especialment els vots els grups d’ICV-EUiA i d’UPB en un tema que per al seu grup és important, ja que, malgrat que efectivament no hi hagi a sobre la taula un projecte de llei nou, des fa aproximadament una mica més de mig any, es va anunciant i recordant de tant en tant, ja sigui per un mitjà governamental o per un mitjà proper al Govern de l’Estat espanyol, que hi haurà una modificació d’aquesta llei. Lamenta que, per segona vegada, el grup de CiU no tingui valentia per afrontar aquest tema i, en aquest sentit, apunta que segurament el que hauran de fer la propera vegada és portar-lo al Plenari per veure si és veritat això que diuen de la llibertat de consciència dels seus càrrecs electes. Creu que estan en un moment important, en què els governs cada vegada han d’escoltar més la ciutadania, prèviament al seu posicionament sobre determinades modificacions legals i, des d’aquest punt de vista, pensa que és una pena que no hagin arrencat el vot del govern de la ciutat. Fa saber que el seu grup intentarà fomentar aquest debat entre la societat civil barcelonina, perquè és bo també que els partits polítics escoltin el que pensa la ciutadania, especialment en temes tan sensibles i que, a més, a les dones els ha costat dècades d’aconseguir. Retreu a la Sra. Pajares que no ha donat cap argument per posicionar el seu vot en contra, ja que l’únic que ha dit és que el ministre Ruiz-Gallardón encara no ha presentat la seva llei. Assegura que en tornaran a parlar quan tinguin la llei sobre la taula i, aleshores, veuran els arguments científics, sociològics o legals que esgrimeixen per modificar aquesta llei, perquè honestament el seu grup no en coneix cap. Comenta que va ser lamentable, quan es va aprovar la llei anterior, que el grup del PP fessin escraches a moltes de les persones i partits que li van donar suport i els enviessin unes postals que no s’atreveix ni a ensenyar. Li demana que el dret a la vida que tant defensa el PP el defensi abocant diners per a la sanitat pública i que no retallin els drets socials, ja que fent aquestes retallades l’únic que estan propiciant és impedir que les coses avancin en el sentit que proclamen i, per tant, li demana més fets i menys paraules. La Sra. Pajares manifesta que no permet que li diguin que el PP frivolitza sobre aquest tema. Pensa que aquest tema és el fracàs més gran per a una dona del segle XXI, que és el segle dels mètodes anticonceptius, i no entén que justament qui presumeix de progressista sigui qui justament no defensi els més vulnerables. Considera que és un debat que no pot anar només a l’àmbit sanitari i social, sinó que va molt més enllà de tot això. Replica a la Sra. Moraleda que no sap a quins escraches es refereix, ja que afirma que el PP no va enviar cap fotografia ni cap postal a ningú i diu que a la ponència hi va haver opinions de tots els colors. Conclou dient que el consens polític existia amb la llei del 1985, i matisa que no és una llei, com ja ha dit el Sr. Laporta, sinó que es tracta d’una despenalització de determinats supòsits del Codi penal. La Sra. Vila expressa l'abstenció de CIU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot contrari del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: 1. Reconèixer el dret a una maternitat lliurament decidida, que implica, entre altres coses, que les dones decideixin sobre el seu cos i per tant sobre el seu embaràs i que aquesta decisió conscient i responsable sigui respectada. 2. Recordar al Govern de l'Estat Espanyol, la aconfessionalitat proclamada en la Constitució i, en aquest sentit, rebutjar qualsevol ingerència en el dret a una maternitat lliurement decidida. 3. Mostrar-se contrària a la reforma anunciada de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs anunciada pel ministre Gallardón i rebutjar la regressió que això suposaria. El pas enrere que suposaria una legislació més restrictiva situaria l'Estat espanyol entre els països europeus menys respectuosos amb els Drets sexuals i Drets reproductius. 4. Apel·lar a la responsabilitat del Ministre de Justícia i del Govern del Partit Popular per a legislar a partir del consens social tot vetllant per la NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3073 igualtat de gènere i del respecte a les llibertats personals. 5. Notificar l'acord d'aquesta Comissió al Ministeri de Justícia, al Govern de l'Estat, al Congrés dels Diputats, als grups polítics així com les entitats municipalistes. Del Grup Municipal PP: 8. La Comissió de Qualitat de vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Instar a l'Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) a modificar les condicions d'accés a la targeta rosa en la seva modalitat gratuïta per tal d'incloure a totes les persones majors de 60 anys que es troben sota el llindar de la pobresa i que actualment no hi poden accedir. La Sra. Martín presenta la proposició. Exposa que la targeta rosa és una prestació social que facilita a les persones grans i a les persones amb discapacitat reconeguda igual o superior al 33%, i que disposin de pocs recursos econòmics, l’ús de transports públics i avantatges i descomptes en un gran nombre d’establiments i equipaments de la ciutat. Concreta que els ingressos per obtenir la targeta rosa gratuïta no han de superar l’IPREM, que el 2013 es situa en els 532,51 euros al mes, mentre que el llindar de la pobresa a Barcelona està en els 648 euros/mes, cosa que fa que la franja de persones que perceben entre 532,51 euros i 648 euros al mes no puguin accedir a aquesta gratuïtat. Constata que les restriccions d’aquests límits econòmics, que són els mateixos que en el 2010, fan que cada vegada menys persones puguin ser beneficiàries d’aquest títol, i actualment es dóna la paradoxal situació que el nombre d’usuaris de targetes roses gratuïtes s’ha reduït en un 22% en el 2011 respecte del 2007. Creu que cal corregir aquesta situació i acabar amb la injustícia que està permetent que les persones que són considerades pobres es quedin fora de l’accés a la targeta rosa gratuïta i, en conseqüència, vegin limitada la seva autonomia i la seva mobilitat, així com la possibilitat de gaudir dels avantatges i descomptes en un gran nombre d’establiments i equipaments de la ciutat. Considera que han de garantir la justícia i l’equitat social d’aquest servei fent que totes les persones grans i les persones amb discapacitat, que es troben sota el llindar de la pobresa, puguin accedir a la gratuïtat d’aquesta targeta. La Sra. Díaz manifesta el vot a favor del seu grup, ja que creuen que en l’actual context de crisi cal fer un pas endavant amb relació a la prestació d’aquest servei i ampliar el ventall de cobertura d’aquesta targeta i, sobretot, si es té en compte que el col·lectiu de les persones grans està suportant en molts casos la despesa familiar dels fills, de les filles, dels néts i de les nétes que no tenen recursos. També hi estan d’acord d’ampliar el topall fins a l’índex at risk of poverty or social exclusion, AROPE. El Sr. Gomà expressa el vot a favor del seu grup. Recorda que ja van fer un prec, que el govern municipal va acceptar, perquè el 2015 tinguessin un accés universal a la targeta rosa a partir de dues modalitats: la gratuïta per cobrir el col·lectiu de persones grans per sota d’un determinat nivell de renda i, en aquest sentit, manifesta que estan d'acord amb el criteri de la proposta; i, també, la parcial o limitada per cobrir la resta de persones grans, ja que és una de les prestacions socials de proximitat més important per a aquest col·lectiu i també perquè és una eina que afavoreix, d’una manera molt important, l’ús quotidià de la ciutat i, per tant, l’activitat i les pautes de relació de la gent gran a Barcelona. El Sr. Laporta manifesta el vot a favor del seu grup, tot entenent que més enllà de la bona fe de la proposta, també caldria anar al fons del problema, que és el finançament del transport públic i el fet concret que l’Ajuntament de Barcelona no pot afrontar, per manca de recursos, totes les necessitats que requereix aquest transport. S’exclama que l’Estat espanyol no paga el que hauria de pagar a Catalunya i, per tant, no paga a les persones de més de seixanta anys que es troben sota el llindar de la pobresa. Demana al grup del PPC que exigeixi als seus companys de Madrid que proporcionin un finançament just per als catalans i les catalanes i, d’aquesta manera, pensa que les seves proposicions estarien més consolidades. Conclou reiterant que el problema de fons és el finançament del transport públic, que 3074 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 pateix moltes mancances per culpa que l’Estat espanyol no compleix amb les seves obligacions i els seus compromisos amb Catalunya i, per tant, amb les persones que estan per sota del llindar de la pobresa. La Sra. Fandos comenta que la Sra. Roset farà la intervenció i que, després, ella dirà el posicionament del seu grup. La Sra. Roset agraeix totes les aportacions dels grups municipals. Diu al Sr. Gomà que justament un dels aspectes que s’inclou en les línies estratègiques del Pla, que presentaran properament, és l’ús quotidià de la ciutat en relació amb l’envelliment actiu. Dóna a conèixer que l’Entitat Metropolitana del Transport regula l’accés dels ciutadans i ciutadanes de l’Àrea Metropolitana majors de seixanta-cinc anys o amb discapacitat reconeguda i gestiona l’accés als majors de seixanta anys, mentre que l’Ajuntament de Barcelona assumeix les despeses íntegres que se’n deriven de l’accés a la targeta rosa dels ciutadans i de les ciutadanes que tenen entre seixanta i seixanta-quatre. En aquest sentit, posa en valor que l’ampliació des dels seixanta anys pel que fa a l’edat d’accés a la targeta rosa suposa un esforç addicional per part de l’Ajuntament de Barcelona de prop de 900.000 euros anuals, cosa que proporciona un benefici per als ciutadans i les ciutadanes de Barcelona que no tenen els de la majoria dels ajuntaments de l’Àrea Metropolitana. La Sra. Fandos expressa el vot a favor del seu grup. La Sra. Martín agraeix el suport que tots els grups municipals han donat a aquesta proposició. Comenta que és molt d’agrair perquè hi hauran moltes més persones de les que actualment poden accedir a aquesta targeta rosa gratuïta que necessiten aquesta ampliació per poder desenvolupar la seva integració en els diferents sectors, ja que és molt important que les persones més grans de seixanta anys tinguin la possibilitat de moure’s i participar en tots els esdeveniments i actes que es celebren a la ciutat. Admet que el Grup del PSC havia presentat una proposició amb el IRSC, que és l’índex de renda de suficiència de Catalunya, que està molt per sota del nivell de renda de la ciutat de Barcelona, i matisa que, per això, aquí han posat l’índex AROPE, ja que creuen que és molt més just per als ciutadans i les ciutadanes i, sobretot, perquè les persones grans i les persones amb discapacitat hi puguin accedir quan no superen aquesta renda del llindar de la pobresa, que són 648,43 euros actualment. Dóna les gràcies al Sr. Laporta pel seu suport i el tranquil·litza dient que s’està demostrant que tots estan fent esforços per superar la situació de crisi actual i perquè tothom pugui tirar endavant i, en aquest sentit, comenta que és una situació sobrevinguda i que només fa un any i mesos que el Partit Popular està en el Govern espanyol. Opina que, per tant, és raonable entendre que les dificultats no es poden arreglar amb una vareta màgica, sinó que s’han de superar dia a dia i creu que el tarannà del Govern espanyol és de fer-ho, sobretot amb Catalunya, cosa que, fins i tot, li està comportant algunes crítiques en el si del mateix partit. Creu que amb el suport de tots es pot treure endavant aquest gran país que és Espanya i Catalunya, també. La Sra. Díaz aclareix que el seu grup en el Pla de gent gran ja havien fent la proposta d’ampliar el llindar i en comptes de l’IMPREM que fos l’IRSC, tot i que reconeix que el topall que ara posen és més alt i, per tant, més interessant a l’hora d’ampliar la targeta rosa a un col·lectiu que actualment són 250.000 persones. La Sra. Martín diu que també van fer aquesta aportació al Pla i pensa que tots hi han coincidit en aquest sentit. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Díaz expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 9. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar el Govern municipal i el Govern de la Generalitat de Catalunya a: 1. Fer efectius els compromisos de finançament dels serveis transferits al Consorci de Serveis Socials NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3075 de Barcelona. 2. Realitzar al llarg d'aquest mandat municipal les transferències al Consorci de Serveis Socials de Barcelona de les competències pendents en matèria de serveis socials d'atenció especialitzada. El Sr. Gomà presenta la proposició, que més enllà del debat que pugui generar en els grups, té una voluntat netament constructiva d’impuls i de reconeixement a un espai institucional tan important per a la ciutat i per als serveis socials com és el Consorci de Serveis Socials. Recorda que va ser un consorci que va costar molt de crear, que van passar set anys des de la seva creació a la Carta Municipal de Barcelona fins a la seva constitució efectiva, que es va constituir un cop ja estaven constituïts els consorcis de Salut i d’Educació, i que va tenir una gestació difícil, amb canvis permanents d’interlocució per part del Govern de la Generalitat. Exposa que, en el moment de la seva fundació, hi va haver un ampli acord entre el conjunt de les forces polítiques de Barcelona sobre el model de Consorci de Serveis Socials que requeria la ciutat i que havia de tenir tres elements: el primer, com un espai de planificació del conjunt dels serveis socials a la ciutat de Barcelona; el segon, com un consorci de gestió del conjunt de l’atenció social especialitzada, en aquell moment d’acord al que deia la llei dels anys noranta, i actualment d’acord amb la Llei de serveis socials del Parlament de Catalunya de l’any 2007; i, el tercer, com un consorci, en què la capacitat de decisió i de gestió sobre els serveis socials bàsics havia de romandre a l’Ajuntament de Barcelona com una veritable xarxa de proximitat d’atenció social en els territoris. Explica que, a partir del 2007, i al llarg de tot el mandat passat, es van fer dues passes endavant molt importants per materialitzar-lo com van ser: en primer lloc, dos grans paquets molt importants de transferències que van afectar, sobretot, les polítiques d’infància, de persones amb discapacitat i de dones víctimes de la violència masclista, i que va significar multiplicar per vint el pressupost del Consorci; i, en segon, que es va situar una bona part de la gestió i del desplegament de la Llei de l’autonomia personal i suport a la dependència en aquest Consorci, mentre que, en altres indrets del país, se situava més en l’àmbit del Govern de la Generalitat. Opina que, en aquests dos últims anys, aquest Consorci ha continuat fent una molt bona feina i ha continuat sent un espai institucional molt important per a l’atenció social especialitzada i per al desplegament de la LAPAD, però també diu que hi ha una doble realitat que és la que avui volen posar sobre la taula i creuen que aquesta proposició pot ajudar a impulsar. Explica que les polítiques de retallades de la Generalitat de Catalunya han posat en risc el finançament d’alguns dels serveis transferits i, per tant, això ha provocat un esforç de sobrefinançament dels serveis per part de l’Ajuntament de Barcelona, tot i que afirma que aquesta no és una realitat nova, sinó que històricament l’Ajuntament de Barcelona ha sobrefinançat serveis socials que formalment eren competència del Govern de la Generalitat de Catalunya, més enllà també dels colors polítics. En aquest sentit, creu que és important que no es posi en risc el funcionament de cap d’aquests serveis i, per tant, que l’Ajuntament de Barcelona emeti un missatge molt clar i exigeixi al Govern de la Generalitat que faci efectius, sense cap mena de retallada, els compromisos de finançament que legalment li pertoquen cap a tots els serveis transferits al Consorci. També creuen que, en aquests dos propers anys, s’ha de continuar i aprofundir el procés de transferències i, més concretament, de totes les que encara resten per fer al Consorci, tant per part de l’Ajuntament de Barcelona, sobretot en l'àmbit de la infància, com per part del Govern de la Generalitat. En aquest sentit, remarca que són conscients que hi ha un paquet important i complex que és el que fa referència als serveis i recursos de la gent gran. Opinen que això és molt important no només des del punt de vista quantitatiu d’enfortiment de la capacitat de prestació de serveis del Consorci, sinó també perquè aquest Consorci no ha de ser una tercera Administració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, sinó que ha de ser l’espai de confluència, on les dues institucions optin estratègicament per prestar els serveis socials de manera consorciada a la ciutat. Per tant, pensa que és important que no deixin cap servei al marge d’aquesta lògica, amb el que això també haurà de 3076 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 significar de reestructuració dels serveis de la Generalitat de Catalunya en el territori i, des d’aquest punt de vista, comenta que quan es culminin les transferències segurament tindrà poc sentit l’existència de la capacitat de decisió i de planificació de l’ICASS o de la DGAIA sobre la ciutat de Barcelona en la mesura que tot això ha d’estar en el Consorci. La Sra. Moraleda manifesta el vot a favor del seu grup, ja que veuen oportuna aquesta proposició perquè no pot ser que es quedin aturats en aquest tema, malgrat el moment actual i, des d’aquest punt de vista, opinen que Barcelona ha d’alçar la veu per defensar aquests òrgans de gestió que l’única cosa que busquen és que la ciutadania pugui ser atesa en millors condicions del que ho estan sent en aquests moments. La Sra. Martín expressa el vot a favor, ja que el seu grup ha mostrat sempre un interès especial, en què la constitució d’aquest Consorci es fes amb la celeritat necessària i es dotés dels mitjans materials i humans suficients perquè tingui capacitat operativa, sigui eficaç i compleixi les funcions directament relacionades amb la seva activitat, i també perquè entenen que cal garantir els recursos pertinents per cobrir les necessitats de la ciutat i eliminar els dèficits que s’han d’assumir permanentment com a despesa supletòria. Manifesta que estan totalment d’acord que aquest procés s’ha d’enllestir al més aviat possible per complir amb els objectius que es van fixar en el moment de la constitució del Consorci. També consideren que cal actualitzar el Pla director o elaborar-ne un de nou, d’acord amb les noves realitats, tenint en compte que hi ha una assignatura pendent que és la transferència de la titularitat de les residències de la gent gran. El Sr. Laporta manifesta el vot a favor del seu grup, ja que pensen que el Consorci de Serveis Socials de Barcelona està fent una molt bona feina, és un ens eficient i eficaç i és indispensable per a l’atenció a les persones i per a la gestió dels serveis socials a Barcelona. Des d’aquesta perspectiva, remarca que, any rere any, el Consorci de Serveis Socials ha materialitzat els traspassos i la gestió de centres propis i de places públiques d’atenció a la infància, a les dones que han patit violència masclista, a les persones amb discapacitat, a les persones dependents, a les persones drogodependents, fins a les més de mil places que es gestionen actualment, així com també s’han incrementat els recursos humans no només quantitativament, sinó també qualitativament, amb la formació de personal especialitzat per excel·lir en la qualitat del servei i l’atenció a la ciutadania. Opina que el treball conjunt de les administracions sempre deriva en una atenció eficaç i propicia i dóna un entorn de seguretat, tant físic com emocional, i una atenció integral a les persones usuàries i, per això, donen suport a aquesta proposició. La Sra. Fandos expressa el vot a favor del seu grup. Tanmateix, diu que el grup d’ICV-EUiA segurament no té la informació correcta, ja que, en aquest cas, la Generalitat de Catalunya no està incomplint amb el Consorci, ni l’Ajuntament de Barcelona no ha fet mai cap aportació extraordinària, ni ha avançat diners perquè la Generalitat de Catalunya no pagués el que li pertoca, com li confirma el gerent del mateix Consorci, que avui està present. Informa que la Generalitat de Catalunya, que aporta més del 90% del pressupost global del Consorci, ha ingressat tot el que li tocava del 2012 i està fent les aportacions del 2013, tot i tenir pressupostos prorrogats i, en aquest sentit, reconeix que han de trobar la fórmula per resoldre abans d’acabar l’any el tema del pressupost prorrogat, ja que no és que la Generalitat no vulgui aportar tots els diners, sinó que amb un pressupost prorrogat només pot aportar fins al 72% del pressupost. Pel que fa a la segona part de la proposició, comunica que aquest mes de maig s’ha fet ja el traspàs al Consorci dels CRAE d’Urrutia, Pujades i Joan Torres per part de la Generalitat de Catalunya i també s’ha fet ja el traspàs de tres pisos per atenció de dones que han patit violència masclista per part de l’Ajuntament de Barcelona, cosa que significa que es continua avançant en el procés d’incorporació d’equipaments al Consorci. Comunica que es va fer una reunió fa poc, i que se n’ha previst una altra d’aquí unes setmanes, de la comissió de traspassos per continuar treballant amb la resta d’equipaments, sobretot, de residències per a gent gran. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3077 El Sr. Gomà agraeix el suport de tots els grups municipals a aquesta proposició. Admet que no és un tema que es resolgui d’avui per demà i comenta que, per això, han volgut combinar en aquesta proposició la contundència i alhora la prudència però, sobretot, la contundència en el sentit que creuen que la dinàmica de traspassos al Consorci no es pot quedar estancada. Afirma que coneix l’existència d’aquests tres equipaments i d’aquests tres pisos que s’han transferit al Consorci, però, en tot cas, considera que és una part molt petita en relació amb el conjunt de les transferències que encara estan pendents. I, per tant, posa en valor, perquè pensa que és molt rellevant, el compromís democràtic que avui han pres sobre que el mes de maig del 2015 estarà culminat el procés de traspassos al Consorci de Serveis Socials. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 11. Que el Govern realitzi una enquesta de satisfacció a tots els usuaris i les usuàries dels àpats a domicili i àpats en companyia que se serveixen en els casals, en els espais de gent gran o en menjadors socials per tal d'avaluar el grau de qualitat i quantitat del menjar i del funcionament del mateix servei. La Sra. Díaz formula el prec. Agraeix la transacció del text al govern municipal i assegura que aquest prec s’ha fet sempre en sentit positiu. Exposa que els serveis d’«Àpats en companyia» i «Àpats a domicili» van néixer amb l’objectiu de donar cobertura a necessitats d’alimentació a la gent gran i, que mentre que els «Àpats a domicili», mitjançant el servei d’atenció domiciliària, s’han adreçat a persones grans que tenen una situació de manca d’autonomia o de mobilitat, els «Àpats en companyia» són utilitzats per persones que necessiten un suport i un seguiment nutricional i dietètic de la seva alimentació diària. Explica que la nova adjudicació ha suposat una baixa econòmica important, mentre que s’ha incrementat el nombre d’usuaris i usuàries que utilitzen aquest servei, cosa que no ha de fer minvar la qualitat alimentària. Argumenta que han presentat aquest prec, primer, tenint en compte el darrer informe de la síndica de greuges que alertava de queixes vinculades a la qualitat del servei d’atenció domiciliària i en àpats que se serveixen en els casals de gent gran o en els menjadors socials i, segon, fent cas a la recomanació que feia la mateixa síndica en el seu informe amb relació a l’externalització dels serveis d’atenció domiciliària d’àpats entre d’altres, en què deia literalment: «Que no es pot basar en la delegació de responsabilitats de l’Administració, sinó que requereix un control i una supervisió de les empreses externes molt acurades per part dels tècnics municipals.» i, en conseqüència, recomanava vetllar per la qualitat dels serveis d’atenció domiciliària i dels menjadors externalitzats, evitar la delegació de responsabilitats de l’Administració i exercir un control i una supervisió de les empreses molt acurat per part del personal tècnic. La Sra. Fandos li accepta el prec. Recorda que, el mes d’agost del 2012, l’Institut de Serveis Socials va adjudicar aquest servei d’àpats socials que inclou tant els «Àpats en companyia» com els «Àpats a domicili» i, en aquest sentit, anuncia que tenen previst fer una valoració del grau de satisfacció entre les persones que reben aquest servei durant el darrer trimestre del 2013 tant a nivell qualitatiu com quantitatiu. Indica que per elaborar aquest estudi faran una enquesta, en la qual s’establiran uns criteris per obtenir un grau de confiança de més del 95%, cosa que significa que es farà el nombre d’entrevistes suficients per seguir aquest criteri. Especifica que la transacció del text ha estat bàsicament que no es farà a tots, sinó que, com 3078 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 es fa normalment en aquests casos, es farà una mostra, que és la manera com ho fan les empreses que s’hi dediquen. Posa en valor la importància del fet que existeixi aquesta valoració, ja que és important conèixer si el servei està realitzat o no i, en cas afirmatiu, si compleix els requisits pels quals van contractar l’empresa, la qual, d’altra banda, té l’obligació de complir-los, ja que, si no, estaria incomplint un contracte. Conclou dient que un cop passat aquest primer any de contracte, començaran a fer aquest estudi i a planificar l’enquesta i el calendari de realització i, després, els donaren a conèixer resultats. La Sra. Díaz agraeix al govern l’acceptació del prec. Vol conèixer els indicadors de l’enquesta, abans que s’encarregui, per poder aportar-hi recomanacions. Per acabar, afegeix que suposa que l’empresa prendrà una mostra significativa. La Sra. Fandos li contesta que la gerent de Serveis Socials, que hi és present a la Comissió, ja n’ha pres nota i diu que ja s’hi posarà en contacte amb ella. Es dóna per tractat amb el redactat següent: Que el Govern realitzi una enquesta de satisfacció a tots els usuaris i les usuàries dels àpats a domicili i àpats en companyia que se serveixen en els casals, en els espais de gent gran o en menjadors socials per tal d'avaluar el grau de qualitat i quantitat del menjar i del funcionament del mateix servei. Del Grup Municipal PP: 12. Ampliar l'obertura de centres de serveis socials durant el període estival, especialment en els districtes que han acusat més l'impacte de la crisi econòmica actual, per tal de garantir un major equilibri territorial i així poder fer front a l'augment de les demandes socials. La Sra. Martín formula el prec. Constata que dels 40 centres de Serveis Socials de la ciutat, només 12 romanen oberts tot el mes d’agost, cosa que significa una reducció del 70% dels serveis habituals respecte a la resta de l’any, mentre que les necessitats socials no fan vacances i que a Barcelona hi ha 388.900 persones sota el llindar de la pobresa. Assenyala que aquest tancament afecta l’atenció social que es dóna durant el mes d’agost i que afecta en major grau alguns districtes que necessiten més aquests serveis, ja que tenen un major nombre de persones sota el llindar de la pobresa i en els quals s’ha produït un fort augment de les demandes socials, i en posa com a exemples els de Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí o Horta-Guinardó, els quals només tindran un centre de Serveis Socials obert a l’estiu. Destaca, sobretot, la situació del Districte de Nou Barris, amb una població de 167.548 persones i una renda familiar mitjana de 12.617 euros/any, i on nou dels seus tretze barris tenen una distribució de la renda per càpita molt baixa i els altres quatre disposen d’una renda baixa, dades que demostren que la cobertura que pugui donar el mes d’agost l’únic centre obert, que és Porta-Vilapicina i Torre Llobeta de 9 a 13 hores, de dilluns a divendres, és totalment insuficient per aquest Districte. Conclou manifestant que, en el període de vacances, el govern municipal hauria de garantir un millor equilibri territorial i així poder fer front a l’augment de les demandes socials, fins i tot, en aquest període de l’any, i atendre amb dignitat les persones que més ho necessiten. La Sra. Fandos diu que li respondrà la Sra. Canals, gerent d’Institut Municipal de Serveis Socials, ja que el que es demana en aquest prec no és un tema de voluntat política de fer-ho o no, sinó que hi ha d’haver una valoració tècnica de si cal o no fer-ho. La Sra. Canals comparteix aquesta voluntat de cobrir tota l’atenció necessària durant el període de vacances, sobretot, durant el mes d’agost. Informa que l’Institut Municipal de Serveis Socials, en aquest moment, ja està analitzant comparativament la demanda que han anat tenint en els últims anys en aquest període, a fi i efecte de poder garantir aquesta cobertura. En aquesta línia, assegura que volen garantir l’atenció a tota la ciutat, i sobre la base d’això, el que dimensionen també són els recursos que consideren necessaris i suficients per NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3079 atendre aquesta demanda. Constata que, en els darrers cicles de vacances, hi ha hagut una certa adaptació de la demanda de Serveis Socials a la mateixa dinàmica estival que pateix la ciutat. Afegeix que en aquesta qüestió també han de tenir en compte els torns de vacances dels professionals, ja que han vist que, quan comença el mes de setembre, necessiten tenir tota la disponibilitat dels professionals per poder oferir una atenció més acurada. Afirma que l’atenció de tota la ciutadania al mes d’agost queda garantida per l’obertura del centres de referència que es determinaran. En aquest sentit, garanteixen que les persones amb dificultats de desplaçament a les visites les podran concertar en el domicili, tal com fan tot l’any, sense que hi hagi una variació en la prestació d’aquest tipus de servei, així com també queda garantida l’atenció telefònica i la concertació de visites, a través del telèfon unificat d’atenció social. Assenyala que la cobertura de les situacions d’urgència fora de l’horari d'atenció dels centres queda també assegurada per part del CUES, com es fa durant tot l’any. Explica que, en el mes d’agost, diferencien entre el que són les demandes espontànies no planificades, del que és l’atenció programada. Concreta que comparativament el nombre de demandes de primeres visites als centres de Serveis Socials va decaure en els darrers anys i en posa com a exemple que la davallada va ser d’un 54% en el 2011 respecte al 2010 i en un 52% el 2012 respecte al 2011. Pel que fa a la demanda de persones que van al centre de Serveis Socials sense cita prèvia per fer alguna consulta o gestió també hi va haver una davallada del 41% el 2012 respecte a l’any anterior. Quant a l’atenció programada, explica que durant el mes d’agost, com que són segones visites i tractament, els professionals poden organitzar els pacients que han d’atendre en funció també del seu calendari de vacances. Conclou assegurant que continuaran disposant dels recursos per atendre la demanda que preveuen perquè totes les persones siguin ateses, alhora, però, sense malbaratar tampoc recursos de personal, que potser en aquest mes d’agost no és necessari, però que ho serà quan comenci el mes de setembre. La Sra. Martín pregunta si li accepten el prec o no. La Sra. Canals diu que li accepten el prec. La Sra. Fandos puntualitza que estudiaran ampliar o no el servei, depenent de la valoració tècnica que se’n faci des de l’Institut de Serveis Socials. Tanmateix, el govern municipal garanteix que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, que ho necessitin, seran atesos. La Sra. Martín demana que facin l’estudi i que tinguin també en compte els districtes que es troben en una situació de crisi econòmica també molt punyent i que durant l’estiu tenen les mateixes necessitats que tenen habitualment. Per acabar, demana que la mantinguin informada del resultat d’aquests estudis. Es dóna per tractat. 13. Procedir a l'actualització dels continguts i la continuïtat de la pàgina web de la campanya de la xarxa d'atenció a les persones sense llar, actualitzar els seus continguts en les xarxes socials i acabar de fer la pàgina web totalment accessible per a les persones cegues i/o amb discapacitat visual. La Sra. Martín formula el prec. Exposa que la pàgina web de la campanya de la xarxa d’atenció a persones sense llar és una eina que permet trobar informació d’interès per als usuaris com pot ser el canal d’accés, dades de contacte, els horaris, telèfons, compartir coneixements, experiències i informació, alhora que té l’objectiu important de sensibilitzar el teixit social i la ciutadania sobre les situacions de necessitat i les accions que es realitzen. Tanmateix, constata que a l’hora de consultar aquesta pàgina web, es troben amb dues dificultats: la primera, que el facebook i el twitter no s’han actualitzat des d’abril del 2012 i, la segona, que aquesta pàgina web no és totalment accessible per a les persones amb discapacitat visual. Diu que la pàgina principal es pot consultar, però s’exclama que han trobat una animació amb Flash que no està ben etiquetada i que, per això, no es pot saber què significa. Afegeix que tampoc és accessible, o no estan ben etiquetats, els tres enllaços, on posa: «imatges opció 1, opció 2 i opció 3», per la 3080 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 qual cosa demana que posin les etiquetes de «presentació, catàleg interactiu o qui som», ja que d’aquesta manera, abans d’entrar-hi, ja es pot saber, on es va a parar. La Sra. Fandos diu que respondrà el Sr. Villarreal. El Sr. Villarreal informa que la campanya de la xarxa d’atenció a les persones sense llar va ser dissenyada el 2011 per sensibilitzar la societat envers la problemàtica que pateixen les persones sense llar i per demanar la col·laboració de tothom per ajudar aquest col·lectiu. Explica que aquesta campanya va tenir una durada determinada, com és habitual en totes les campanyes de comunicació, i que és per això que l’acció de sensibilització, a través de les xarxes socials de comunicació, es va finalitzar un cop acabada la campanya, ja que el motiu d’aquesta acció era sensibilitzar la ciutadania en el mateix sentit que la campanya. Assenyala que, tot i així, la pàgina web continua sent accessible per a la ciutadania perquè la informació que conté és vigent, dóna informació i referències de les possibilitats de col·laboració ciutadana i, a més, permet accedir a la informació sobre la xarxa d’atenció a les persones sense llar i de les entitats que la conformen i, a més, enllaça amb l’adreça de la pàgina web de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva. Per acabar, diu que tindran en compte les recomanacions sobre l’accessibilitat de la pàgina web, que, de fet, és una preocupació que fa que permanentment estiguin fent totes les millores que tenen a l’abast per donar al contingut del lloc web de l’Ajuntament de Barcelona un nivell d’accessibilitat reconegut per a pràcticament tothom. La Sra. Martín agraeix l’explicació al Sr. Villarreal. Reconeix que quan van presentar la campanya van dir que era un treball de 365 dies, és a dir, fins al novembre del 2012, però també s’exclama que ja no es va actualitzar des de l’abril del 2012. Proposa que és continuï amb aquesta campanya, atesa la seva utilitat per ajudar les persones sense llar i per sensibilitzar la societat en el seu conjunt, si volen realment treballar en la línia que marca la Unió Europea d’aconseguir eliminar el sensellarisme, el 2015, cosa que pensa que és difícil que s’aconsegueixi però que, si més no, s’ha d’intentar. La Sra. Fandos li accepta el prec i afirma que revisaran els continguts tal com la Sra. Martín diu. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 14. Que el Govern municipal promogui la creació de noves xarxes d'acció en el marc de l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva tal com preveu l'actuació 3.151. del Pla d'Inclusió Social de Barcelona 2012-2015. El Sr. Gomà formula el prec. Exposa que l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva té diferents espais per concretar la seva acció, però segurament les xarxes d’acció són la columna vertebral de l’Acord, tant pel nombre d’entitats que aquestes xarxes aglutinen com per la seva estabilitat i també per ser l’espai que expressa millor la idea d’una acció i d’un espai públic compartits entre l’Ajuntament de Barcelona i les entitats d’acció social de la ciutat. Posa en valor que, entre el 2007 i el 2011, es van arribar a posar en marxa fins les deu xarxes següents: la d’acció, la de persones sense llar, la de centres oberts, la d’acollida i d’interculturalitat, la de famílies cuidadores, la d’inserció sociolaboral, la de cultura per a la inclusió social, la d’habitatges d’inclusió, participació i de ciutadania infantil, la de prevenció i de mediació, i la d’empreses amb responsabilitat social corporativa. Afegeix que algunes d’aquestes xarxes van entrar en funcionament molt a final del mandat passat, mentre que d’altres ja estan molt consolidades i, en tot cas, consideren que, a partir d’aquesta base, cal ampliar el nombre de xarxes de l’Acord en aquest mandat. Recorda que el Pla municipal per a la inclusió social, que es va presentar en el Plenari recentment, en la seva mesura 3.151 posa que es promourà la creació de noves xarxes en el marc de l’Acord. En aquest sentit, diu que, com que es parla de NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3081 promoure la creació i es parla en plural, entenen que un mínim de dues xarxes noves hauran d’estar creades d’aquí al 2015 i, des d’aquesta perspectiva, presenten aquest prec perquè el govern pugui formalitzar el seu compromís. La Sra. Fandos li accepta el prec. Puntualitza que el govern municipal crearà aquestes xarxes noves d’acord amb les entitats que formen part de l’Acord Ciutadà. Recorda que el Pla ha tingut un temps d’elaboració i dóna a conèixer que ara estan just en el moment de desenvolupar l’estratègia compartida amb les entitats del Tercer Sector. Remarca que una de les estratègies compartides és mirar quines són aquestes noves xarxes i afegeix que el Consell de Govern de l’Acord Ciutadà està abordant la creació de noves xarxes que responguin a l’objectiu d’impulsar noves accions. Conclou tranquil·litzant el Sr. Gomà, ja que assegura que abans que acabi el mandat estaran creades com a mínim una o dues xarxes més, sempre que estiguin consensuades amb les entitats i elles mateixes valorin i plantegin quines han de ser aquestes noves xarxes. El Sr. Gomà agraeix l’acceptació del prec i espera que es mantingui la filosofia sobre que les entitats siguin el motor de les xarxes i que el govern municipal hi sigui també per compartir-la. També espera que siguin fidels a la forma del plural que queda explícita en el Programa municipal d’inclusió social i que, per tant, aquesta «una o dues» acabin sent un mínim de dues. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 15. Que el Govern municipal, dins de les polítiques de joventut, garanteixi l'obertura d'un mínim d'una sala d'estudi nocturn per Districte en època d'exàmens universitaris. El Sr. Laporta formula el prec. Argumenta que del programa «249 propostes de les associacions juvenils per a la ciutat que volem», publicades pel Consell de Joventut de Barcelona, en recuperen la número 29, i d’això fan aquest prec. El Sr. Blasi no li accepta el prec, ja que entenen que l’estan complint. En aquest sentit, informa que, a dia d’avui, de les vuit sales d’estudi fixes, sis estan en biblioteques i les altres dues estan, una, a l’Espai Jove Garcilaso i, l’altra, a l’Institut Montserrat a Sarrià-Sant Gervasi. Remarca que en tenen 19 en moments puntuals, sobretot, en època d’exàmens i afegeix que, comparat amb l’edició anterior dels exàmens del gener, ara tenen tres sales més. Admet que l’única qüestió de discrepància serien les dates que el govern municipal planteja per a aquest servei que són des del 8 de maig fins al 21 de juny, tot i que diu que es poden asseure per parlar-ne. Manifesta que amb la cobertura de sales intenten arribar a tots els districtes. Matisa que a les Corts i a Ciutat Vella, malgrat no arribar a tenir aquestes sales, hi ha les facultats. Finalment, afirma que on tenen un repte és a Nou Barris ja que no disposa d’una sala fixa. El Sr. Laporta celebra que s’estigui fent tot això i expressa que no tenen una discrepància substancial respecte a aquestes qüestions. També es congratula que el govern municipal tingui una sèrie de reptes en aquesta matèria. Conclou dient que, malgrat que no s’hagi acceptat el prec, com això s’està portant a terme, és com si li haguessin acceptat el prec. Es dóna per tractat. d) Preguntes Modificació de l’ordre del dia La Sra. Fandos demana una modificació de l’ordre del dia. Concretament, es tracta de passar en primer lloc la pregunta formulada pel grup d’ICV-EUiA, ja que estan esperant que hi arribi la persona d’Hisenda que ha de respondre a la pregunta del grup del PSC. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 3082 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 17. 1.- Com preveu l'Ajuntament compaginar una major presència de skaters a la ciutat amb l'actual normativa i la necessària convivència amb altres usos de l'espai públic? 2.- Quins són els skateparks previstos, en quines ubicacions i amb quin calendari de realització. La Sra. Ribas formula la pregunta. Exposa que durant el darrer cap de setmana s’ha organitzat a Barcelona la Primera Edició dels X Games, que entre altres esports de risc inclou també l’skateboard i que, amb motiu d’això, han pogut llegir als diaris dos aspectes molt diferenciats sobre aquest esport a la ciutat. Concreta que, d’una banda, han vist àmpliament reflectits als diaris els X Games com una competició esportiva orquestrada per unes empreses privades, que són l’exemple més paradigmàtic de com fer negoci amb l’esport, amb l’aportació de l’Ajuntament de Barcelona. Amb tot, diu que desconeix la contrapartida que ha aconseguit la ciutat amb els X Games en la promoció de l’esport de base i considera que, com que encara tenen dues edicions més per endavant, poden parlar de com posar en relleu la utilitat d’aquests jocs per a la ciutat. Especifica que, d’altra banda, hi ha hagut tot un seguit de notícies que tenen com a protagonistes els practicants de carrer de l’esport urbà, els quals han anunciat l’abandonament de les tres actuals pistes d’skate de la ciutat, especialment la de Mar Bella i la de Canyelles, i han denunciat la persecució a què s’enfronten amb multes incloses. En aquest sentit, diu que els joves del Casal de Roquetes que autogestionen l’skatepark de Canyelles han denunciat que Barcelona es ven com la ciutat de l’skate, però que després té una Ordenança de civisme que diu que només es pot patinar en els llocs habilitats, mentre que els actuals skateparks no estan en condicions per practicar aquest esport. Opina que potser hauria estat millor, primer, crear les infraestructures per als practicants de base i després organitzar els X Games. Dóna a conèixer que, en la resposta per escrit de la Sra. Fandos, li anunciaven la creació d’una Taula d’skate a Barcelona, però no li deien amb qui, ja que un dels problemes és precisament la manca d’organització d’aquest esport en clubs. Es queixa que encara té pendent la resposta a les preguntes que va fer a la Sra. Fandos, el mes de desembre del 2012, sobre on s’ubicaran els skateparks, el calendari d’execució i com es negociarà amb les persones practicants d’aquest esport a la ciutat. La Sra. Fandos diu que no entrarà a valorar els X Games, ja que creu que la seva organització ha estat un èxit i també ha estat molt gran el retorn per a la ciutat. No comparteix, però, el que diu la Sra. Ribas sobre que és una manera absolutament de fer negoci, ja que dubta que l’empresa Seven, que és l’empresa catalana que ho ha tirat endavant, hagi fet cap negoci aquest any, sinó que més aviat ha tingut pèrdues, sobretot, també tenint present el temps que hi va fer. Respon que la Taula ja fa temps que està constituïda i es reuneix. Assenyala que en formen part: la Federació Catalana de Ciclisme, la Federació Catalana de Patinatge, la Unió Catalana d’Skateboard, l’Associació Nacional de Riders, l’Associació de Patinadors de Barcelona, Rodals, 360 Recycle, Tricon, Ungravity Freestyle Company, l’Associació Gènesis i l’Associació d’Skaters de Barcelona, i afegeix que és amb tots ells, amb els quals estan parlant sobre les pistes. Assegura que abans d’acabar l’any estarà feta la pista d’skate de la Mar Bella, que no és la que hi ha ara, sinó que tindrà 1.800 metres quadrats. Informa que també arreglaran i ampliaran la de Via Favència, si poden ja l’any que ve, perquè ja tenen el projecte, així com també faran una a les Corts que serà un nou parc esportiu urbà. Fa saber que el que demana aquesta Taula és fer petits espais amb elements patinables i utilitzables per a la pràctica tant de BMX com d’skate en els parcs o places de la ciutat, on ja es practiquen, però que ara utilitzen el mobiliari urbà per fer-ho. Dóna a conèixer que estan estudiant la possibilitat de fer-ne a la Barceloneta, a Sants-Montjuïc, a Sant Andreu i a Nou Barris i deixa la porta oberta a fer-ne també a altres indrets de la ciutat. Fa avinent que dins el pressupost d’aquest any ja tenen la reforma integral del circuït de BMX del velòdrom. Conclou assegurant que la ciutat en menys d’un any tindrà les pistes d’skate que no havia tingut mai i li assegura que el 2015, quan acabin els X Games, encara en tindran més. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3083 La Sra. Ribas comenta que un negoci sempre pot sortir bé o malament i que ja se sabia que el primer any no sortiria bé. Pregunta que si a l’hora d’arreglar la pista de Via Favència, comptaran també amb els joves que, en aquest moment, estan autogestionant la pista del Casal de Roquetes. La Sra. Fandos li respon que si ells ho estan gestionant, és evident que hi comptaran amb ells. Es dóna per tractada. Es retorna als punts de l’ordre del dia Del Grup Municipal PSC: 16. Quantes persones han sol·licitat l'ajut econòmic o subvenció per al pagament de l'impost de la plusvàlua, en cas de dació de l'habitatge habitual en pagament per deute hipotecari i quin ha estat l'import total d'aquesta subvenció fins a la data d'avui? La Sra. Moraleda formula la pregunta. Recorda que, el mes de setembre del 2012, el seu grup va presentar una proposició que el govern va fer seva abans que se celebrés gairebé la Comissió, mitjançant unes declaracions de l’alcalde Trias, en què anunciava que l’Ajuntament de Barcelona assumiria les plusvàlues en els casos de dació en pagament de l’habitatge. Manifesta que aquesta iniciativa els va alegrar, ja que es corregia un buit legal per a les famílies que, després d’haver perdut el seu habitatge habitual per no poder fer front al pagament del deute hipotecari, havien de pagar l’impost de la plusvàlua, cosa que encara empitjorava més la seva situació, amb l’agreujant que es tracta d’un impost que grava una transmissió forçada per una situació de desgràcia. La Sra. Fandos comenta que, com que és la Segona Tinència qui ho gestiona, respondrà la pregunta la Sra. Tarrach. La Sra. Tarrach excusa l’absència del gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda. Informa que, a data d’avui, i a partir del dia següent que es va aprovar l’acord, s’han tramitat nou plusvàlues que reunien els requisits que es van establir a l’acord. Indica que l’import d’aquestes nou plusvàlues ha estat de 13.042,56 euros, que amb els interessos de demora s’eleva a 13.365,73 euros. Fa saber també que es va fer una campanya de comunicació, a partir de l’aprovació de l’acord, a les OAC, als districtes i a l’IMH. La Sra. Moraleda li dóna les gràcies per la informació i diu que ja estudiaran què significa això a partir del nombre de dacions en pagament que s’han produït, i també esbrinaran com ha circulat la informació perquè les persones coneguessin aquesta possibilitat. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal ICV-EUiA: 18. Que el Govern municipal informi de les actuacions realitzades en relació a la proposició presentada el 13 de desembre de 2011 amb el contingut següent: La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Instar al Govern municipal a completar la xarxa d’equipaments públics d’atenció a persones sense llar, planificant l’ampliació aquest 2012 i havent-la executat durant aquest mandat. El Sr. Gomà formula el seguiment de la proposició, segons la qual, al final del 2012 havien d’estar planificats i al final del mandat havien d’estar executats, els equipaments pendents de la xarxa d’equipaments públics d’atenció a persones sense llar. La Sra. Fandos respon que ja han definit un programa funcional i arquitectònic per a la posada en marxa d’un equipament per a persones sense sostre que es troben en una situació de cronicitat al carrer i són molt vulnerables des del punt de vista sanitari i social. Específica que aquest equipament disposarà de 50 places 3084 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 d’allotjament nocturn i 50 de centre de dia, que inclourà activitats ludicoocupacionals, menjador social i serveis d’higiene i que, a més, es donarà atenció social i sanitària per cobrir les necessitats d’aquest col·lectiu. Remarca també que el Pla d’inversions municipals ja inclou aquest equipament. Afegeix que tenen el compromís d’obrir un altre equipament de centre integral d’atenció a les persones vulnerables amb 60 places aproximadament, que també està inclòs en el Pla d’inversions municipals. Indica que el govern municipal actual continuarà amb el model de centre que hi havia fins ara, però afegeix que també està fent una aposta per dotar la ciutat d’altres recursos de sortida, vinculats al procés de treball i d’inserció d’aquestes persones, ja que creuen que el que es necessita, sobretot, és anar donant sortides perquè així hi hauria també més places. També comunica que, a part del centre d’allotjament temporal de Navas, que estava adreçat a famílies, l’altre dia van obrir un nou equipament al carrer Hort de la Vila amb una oferta inicial de 60 places. Fa avinent que el govern municipal està apostant també per incrementar els pisos d’inclusió social, i en posa com a exemple els deu pisos que l’Ajuntament de Barcelona va comprar a la promoció de Torre Baró, que són aproximadament 40 places i que es posaran en marxa aviat. Afegeix que també tenen pisos reservats de Torre Baró que es destinaran a col·lectius especials, que corresponen a unes 108 places més, cosa que els permetrà ampliar places de sortida dels centres de primera atenció o dels altres centres i, d’aquesta manera, tindran uns altres tipus de recursos de sortida, a més dels que els reclamen les entitats del sector. El Sr. Gomà dóna les gràcies a la Sra. Fandos per la informació. Pregunta si un dels nous equipaments correspon a la tipologia de centre d’acollida per a persones sense llar amb problemes de drogodependència. La Sra. Fandos li respon afirmativament, tot i que diu que estan cercant el lloc on ubicar-lo, ja que això no és fàcil. Amb tot, anuncia que quan arribi el moment ja els informaran en la Comissió. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 19. Que s'informi de l'estat d'execució de la proposició aprovada a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports en data 22 de gener de 2013 amb el contingut següent: (M1115/6575) La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda posar en marxa, en un termini de 5 mesos, un pla de mesures urgents contra la pobresa infantil que incorpori les propostes aprovades a les Comissions de Plenari i als Consells Plenaris de l'Ajuntament de Barcelona, vinculades a la lluita contra la pobresa i l'exclusió social, així com el Pla Municipal per la infància, el Pla per a la Inclusió Social de Barcelona i noves mesures concretes d'actuació amb l'objectiu de revertir la tendència a l'alça dels índex de pobresa infantil i dur-los als nivells mitjos de la UE. Aquest pla de mesures urgents haurà d'estar plenament operatiu abans de finalitzar aquest any i estarà vigent fins que els índex de pobresa infantil s'equiparin a la mitja de la Zona Euro. El Sr. Laporta formula el seguiment de la proposició, que es va aprovar en aquesta Comissió, pel que fa a la posada en marxa del Pla de mesures urgents contra la pobresa infantil en el termini de cinc mesos. Expressa que són conscients que han passat només quatre mesos des que es va aprovar, però assenyala que la voluntat de fer ara aquest seguiment és per reiterar la predisposició del seu grup municipal a ajudar-los en tot allò que sigui possible, a l’hora de plantejar tots els mecanismes que tenen a l’abast per executar aquest Pla d’una manera valenta i amb la contundència que pertoca per aquest tipus d’actuacions, atès que es tracta d’un pla de mesures destinades a lluitar contra la pobresa infantil. La Sra. Fandos excusa l’absència de la Sra. Rognoni i comenta que ella mateixa respondrà. Comenta que hi ha hagut un error en la interpretació del seguiment, ja que li han passat informació sobre les necessitats socials dels infants a l’estiu i ara veu que el seguiment fa referència a la pobresa infantil, en general. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3085 Pel que fa a les necessitats socials dels infants a l’estiu, informa que s’ha garantit la cobertura de tots els ajuts a famílies per als casals i colònies d’estiu. Destaca que enguany ja tenen un 25% més de peticions que l’any passat, cosa que vol dir que segurament hi ha una necessitat evidentment més gran que la de l’any passat, alhora que el fet que s’hagi fet molta difusió sobre les beques, també ha propiciat que moltes persones més les demanessin. Fa saber que estan treballant per oferir uns serveis molt més complets des dels centres oberts i poder garantir l’alimentació diària dels infants. Informa que ara estan acabant de treballar des dels centres de Serveis Socials, conjuntament amb la seva gerent, un projecte de protocols per preveure les necessitats alimentàries pensant en l’estiu, i anuncia que molt aviat els l’explicaran. Respecte al Pla de mesures urgents contra la pobresa infantil que demana el senyor Laporta, dóna a conèixer que estan elaborant un document sobre el que hi està fent l’Ajuntament de Barcelona, en general, i no només el que es fa des de l’àrea d’Infància, i anuncia també que no tardaran gaire a presentar-lo. El Sr. Laporta agraeix les explicacions de la Sra. Fandos i també l’esforç que ha fet per afegir la informació del document que estan elaborant sobre la pobresa infantil, i espera que els el presentin aviat. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20.50 h. 3086 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Comissió de Presidència i Règim Interior Acta de la sessió de 22 de maig de 2013, aprovada el dia 19 de juny de 2013 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 22 de maig de 2013, s'hi reuneix la Comissió de Presidència i Règim Interior, sota la presidència de la Ima. Sra. Belén Pajares Ribas. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Gabriel Colomé i Garcia, David Escudé i Rodríguez, Sara Jaurrieta Guarner, Ángeles Esteller Ruedas, Ricard Gomà Carmona, Joaquim Mestre Garrido, i Joan Laporta i Estruch, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. També hi és present el Sr. Carles Arias i Casal, gerent de Recursos Humans i Organització. Excusen la seva absència els Ims. Srs.: Guillem Espriu Avendaño i Xavier Mulleras Vinzia. S'obre la sessió a les 10.25 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Del gerent municipal, de 18 d'abril de 2013, que aprova el Plec de clàusules i convoca licitació per a l'adjudicació del contracte de la gestió del Centre Cívic Pere Pruna, per als exercicis 2013-2015, i per un import de 166.800,00 euros. 2. Del gerent municipal, de 24 d'abril de 2013, que aprova el Plec de clàusules i convoca la licitació per a l'adjudicació del contracte del servei de recollida i trasllats al CAAC dels animals abandonats i perduts a la via pública, per als exercicis 2013- 2014, i per un import de 140.000,00 euros. 3. Del gerent municipal, de 6 de maig de 2013, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu al servei de taxi per al trasllat de regidors/es i altre personal municipal en funcions de representació de l'Ajuntament de Barcelona, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 238.000,00 euros. 4. Del gerent municipal, de 8 de maig de 2013, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu al servei d'assistència tècnica i suport a la gestió dels subministraments i estalvi econòmic energètic, per als exercicis 2013- 2014, i per un import de 66.306,00 euros. 5. Del gerent municipal, de 22 d'abril de 2013, que adjudica el contracte del servei d'hostes i hostesses per a l'Ajuntament de Barcelona a Teasa SL el lot 1 i a Expertusservicios de atención al público, SAU el lot 2, per als exercicis 2013-2015, i per un import de 290.000,00 euros. 6. Del gerent municipal, de 18 d'abril de 2013, que adjudica a la societat de Rehabilitació i Gestió, SA, REGESA Societat Urbanística Metropolitana, el contracte NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3087 d'arrendament de les entitats 3, 4 i 5 de la finca situada al carrer d'Avinyó, 32, per als exercicis 2013-2015, i per un import de 415.045,21 euros. 7. Del gerent municipal, de 19 d'abril de 2013, que adjudica a Diswork, SL el contracte dels serveis de control dels accessos i vigilància per a quatre edificis administratius municipals, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 241.721,70 euros. 8. Del gerent municipal, de 19 d'abril de 2013, que adjudica a Enciclopedia Catalana, SA el contracte relatiu a la coedició de l'obra en 8 volums "Història de la literatura catalana", per als exercicis 2013-2016, i per un import de 113.740,00 euros. 9. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 8 de maig de 2013, que adjudica a Maria Fernanda Luna Muñoz el contracte per a la gestió del bar casal de gent gran Quatre Cantons, per als exercicis 2013-2015, i per un import de 6.000,00 euros. 10. Del primer Tinent d'Alcalde, de 8 de maig de 2013, que reajusta la despesa corresponent al contracte que té per objecte el manteniment dels edificis adscrits a la Gerència de Recursos, Recursos Humans i Organització, Educació, Cultura i Benestar, Acció Social i Ciutadania, Medi Ambient, i Prevenció, Seguretat i Mobilitat, per un import de 188.926,40 euros. 11. De l'alcalde, de 6 de maig de 2013, que dona conformitat per tal que es ratifiqui el nomenament provisional a favor de la Sra. M. Carmen Torres Morales, funcionària d'Administració Local amb habilitació de caràcter estatal, per a ocupar el lloc de treball d'Interventora Adjunta de l'Ajuntament de Barcelona; i sol·licita a la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya, que ratifiqui el nomenament provisional que va efectuar, en data 30 de juny de 2006, a favor de la Sra. M. Carmen Torres Morales, per a la provisió del lloc de treball d'Interventora Adjunta de l'Ajuntament de Barcelona. 12. De l'alcalde, de 3 de maig de 2013, que nomena com a personal eventual, amb efectes 6 de maig de 2013, el Sr. David AsparoHuix, subgrup de classificació A1, en el lloc de Tècnic 2 de la família de serveis de suport polític - codi 80.20.PO.10, S08007476, amb complement de destinació nivell 22, adscrit a la Direcció Tècnica de Premsa de la Direcció d'Alcaldia, amb el règim de plena dedicació. 13. De l'alcalde, de 8 de maig de 2013, que nomena com a personal eventual, amb efectes 1 de gener de 2013, la Sra. Vanessa López González, subgrup de classificació C1, en el lloc de Suport 1 de la família Serveis de suport polític - codi 90.10.PO.10, S08007103, amb complement de destinació de nivell 22, adscrit al Grup Municipal Partit Popular. 14. De l'alcalde, de 8 d'abril de 2013, que cessa, com a personal eventual, el Sr. Jordi Rogent Albiol adscrit a la Gerència d'Hàbitat Urbà. 15. De l'alcalde, de 8 de maig de 2013, que cessa, com a personal eventual, la Sra. Vanessa López González, subgrup de classificació C1, en el lloc de Suport 3 de la família Serveis de suport polític - codi 90.30.PO.10, adscrit al Grup Municipal Partit Popular, amb efectes 31 de desembre de 2012. 16. De l'alcalde, de 12 d'abril de 2013, que nomena com a funcionaris/ries de carrera, mitjançant concurs oposició en torn lliure, 34 professors/es d'ensenyament secundari. 17. De l'alcalde, de 8 de maig de 2013, que nomena, amb efectes d'1 de març de 2013, de conformitat amb la proposta del Tribunal Qualificador del concurs 3088 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 oposició en torn lliure, de 29 places de Mestres, com a funcionaris/àries de carrera en la categoria de Mestres, i adscriure'ls amb els mateixos efectes al Consorci d'Educació de Barcelona. 18. De l'alcalde, de 8 de maig de 2013, que deixa sense efectes, amb efectes 14 d'abril de 2013, de conformitat amb la proposta del Tribunal Qualificador del concurs oposició lliure de 29 places de Mestres, el nomenament com a funcionària en pràctiques, en la categoria de Mestres, de la Sra. Sara Pecos Azorin atès que ha estat declarada no apta pel Tribunal de Selecció. 19. De l'alcalde, de 8 de maig de 2013, que modifica la jornada laboral de 12,30 a 37,30 hores/setmanals del Sr. Alexandre Masllorens Escubos, personal eventual, adscrit al lloc de treball d'adjunt a la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, amb efectes d'1 d'abril de 2013. 20. Del gerent de recursos, de 9 d'abril de 2013, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d'un lloc de treball de Direcció 2 de la família General adscrit a la Direcció de Serveis Generals de la Gerència del Districte de Gràcia (nivell 28). 21. Del gerent de recursos, de 9 d'abril de 2013, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d'un lloc de treball de Direcció 2 de la família General adscrit a la Direcció de Serveis Generals de la Gerència del Districte de les Corts (nivell 28). 22. Del gerent de recursos, de 26 d'abril de 2013, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d'un lloc de treball de Direcció 2 de la família General adscrit a la Direcció de Serveis de Mobilitat de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat (nivell 28). 23. Del gerent de recursos, de 6 de maig de 2013, que convoca la provisió per lliure designació de nou llocs de treball de Suport 3 de la família General (nivell 18) adscrits als nou òrgans que s'especifiquen a l'annex, i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. 24. Del gerent de recursos, de 16 d'abril de 2013, que nomena, mitjançant concurs intern, la Sra. Helena Caro Santisteve per ocupar el lloc de treball de Responsable de Registre General. Acords de la Comissió de Govern de 15 de maig de 2013: 25. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Montserrat Pastor Puyol (mat.25004), entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnic superior d’Educació i Psicologia, amb destinació al CSS Sant Martí-Verneda de la Gerència de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona d'aquest Ajuntament, on desenvolupa el lloc de treball de psicòleg d’assistència primària les funcions pròpies d’aquest lloc de la seva categoria, i l’activitat pública com a col·laboradora docent a la Universitat Oberta de Catalunya a temps parcial, per al curs acadèmic 2012-2013 des del 27 de febrer de 2013 fins al 23 de juliol de 2013 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques i l’article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat en relació a l’article 7 de la Llei 17/1997, de 24 de desembre, de Mesures administratives i d’organització, que estableix la concurrència d’interès públic en relació amb les tasques de tutoria i consultoria del personal docent col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. L’activitat secundària no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3089 26. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’associació Antic Car Club de Catalunya que té per objecte el préstec comodat del vehicle històric amb matricula B-2215, per tal que pugui ser exhibit a les instal·lacions del Museu de Barcelona de l’Automòbil, d’acord amb el text que s’adjunta. Facultar el Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona per a la signatura de l’esmentat conveni. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 27. Modificar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, aprovat per la Comissió de Govern en sessió de 10 d'abril de 2013, i signat el 10 de maig de 2013, de desenvolupament del Protocol general del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015” d’acord amb el document annex que obra en expedient i que va ser aprovat per la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona en la sessió de 25 d'abril de 2013; mantenir la resta de pronunciaments de l'acord de Comissió de Govern, de 10 abril de 2013. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Acords de la Comissió de Govern de 17 d'abril de 2013: 28. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona, Districte de l'Eixample i l'Associació de Veïns i Veïnes de Fort Pienc per a la promoció de l'associacionisme i la utilització de l'espai del carrer Ali Bei, núms. 94- 96. Facultar la signatura de l'esmentat conveni en l'Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata, Regidor del Districte de l'Eixample. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 29. Aprovar el protocol d’amistat i cooperació entre les ciutats de Barcelona i Medellín, que té per objecte l’acord dels projectes que ambdues parts considerin de mutu interès, especialment a través de programes i actuacions que suposin el millorament del benestar dels ciutadans, d’acord amb el text que s’adjunta. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Acords de la Comissió de Govern de 24 d'abril de 2013: 30. Modificar el contracte que té per objecte la neteja i recollida selectiva dels edificis i locals municipals adscrits a les gerències i els districtes de: Serveis Generals i Coordinació Territorial; Educació, Cultura i Benestar; Recursos Humans i Organització; Acció Social i Ciutadania; Medi Ambient; Prevenció, Seguretat i Mobilitat (Guàrdia Urbana); Prevenció, Seguretat i Mobilitat (SEIS); Urbanisme i Infraestructures, Districte de Ciutat Vella, Districte de l’Eixample, Districte de Sants-Montjuïc; Districte de les Corts; Districte de Sarrià-Sant Gervasi; Districte de Gràcia; Districte d’Horta-Guinardó; Districte de Nou Barris; Districte de Sant Andreu i Districte de Sant Martí (lots 1 a 20), en el sentit d’ampliar les prestacions del contracte fins a la formalització del nou, actualment pendent de la resolució del recurs especial de contractació interposat; en virtut del que estableix l’article 202 de la Llei de Contractes del Sector Públic, en el seu redactat anterior a les diferents modificacions legals i en vigor per aquest contracte en virtut del que estableix la disposició transitòria setena de la Llei 2/2011 i la disposició transitòria primera del Reial Decret Legislatiu 3/2011 que aprova el text refós de la LCSP; per un import de 547.961,63 euros IVA inclòs, pels motius al·legats a l’informe del Departament de Manteniment d’Edificis, atesa la necessitat ineludible de donar cobertura al servei, i d’acord amb la següent distribució: Lot 1, contracte núm. 08002441: per un import de 10.613,47 euros a l’empresa Clece SA; Lot 3, contracte núm. 08002456: per un import de 33.530,99 euros a l’empresa Limserco; Lot 8, contracte núm 08003095: per un import de 106.310,65 euros a l’empresa Limp’tres SL; Lot 9, contracte núm. 08003097: per un import de 2.115,11 euros a l’empresa Clece SA; Lot 10, contracte núm. 08003099: per un import de 86.488,56 euros a l’empresa Clece SA; Lot 12, contracte núm. 08003101: per un import de 1.274,92 euros a l’empresa Clece SA; Lot 13, contracte núm 08003103: 3090 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 per un import de 2.484,36 euros a l’empresa La Bruixa Neteges Generals i Manteniment SL; Lot 14, contracte núm 08003105 per un import de 1.404,86 euros a l’empresa La Bruixa Neteges Generals i Manteniment SL; Lot 15, contracte núm 08003106 per un import de 32.937,24 euros a l’empresa Clece SA; Lot 16, contracte núm 08003107: per un import de 36.308,22 euros a l’empresa Clece SA; Lot 17, contracte núm 08003108: per un import de 19.024,69 euros a l’empresa Clece SA; Lot 18, contracte núm 08003109: per un import de 48.682,76 euros a l’empresa Limserco SL; Lot 19, contracte núm 08003110: per un import de 52.671,73 euros a l’empresa Clece SA; Lot 20, contracte núm 08003111 per un import de 114.114,07 euros a l’empresa Multianau SL. Autoritzar i disposar la despesa de 547.961,63 euros IVA al 21% inclòs, amb càrrec als pressupostos i partides indicades en la relació comptable que s’annexa. Requerir els adjudicataris per a què en el termini màxim de 15 dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d'aquesta resolució, compareguin per formalitzar la modificació contractual. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 31. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona que té per objecte la utilització de l’aplicació de registre de documents utilitzat per l’Ajuntament, d’acord amb el text que s’adjunta. Facultar el Sr. Joan Angulo i Arrese, Gerent de Recursos de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat conveni. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 32. Aprovar el Conveni Marc de col·laboració entre l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona per establir un marc general de col·laboració entre les tres institucions amb la finalitat d’impulsar un espai de concertació per concretar les actuacions de coordinació en matèria de cooperació i educació per al desenvolupament. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Acords de la Comissió de Govern de 2 de maig de 2013: 33. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Berta de Roda Cuscó (mat. 22374) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnica mitjana d'arquitectura i enginyeria, amb destinació al Departament d'Obres i Manteniment del Districte de Les Corts, on desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada per compte d'altri d’entrenadora de natació sincronitzada a la Fundació Cultural Hostafrancs, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 34. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. David Guillén Viñas (mat. 72628) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional de tècnic superior en dret, amb destinació al Departament de Serveis Jurídics Secretaria del Districte de Les Corts, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic 3 de la família professional de Serveis Jurídics (80.30.SJ.10), i l’activitat privada per compte propi de l’exercici de l’advocacia, si bé no podrà ostentar, per si mateix o mitjançant substitut, la representació i defensa d'interessos contraris als de la Corporació Municipal, ni tampoc podrà assessorar, informar o NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3091 desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en què l'Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal; d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 35. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Teresa Padrós Batlló (mat. 23031) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnic superior en dret, amb destinació a la sotsdirecció de Serveis Jurídics i Direcció de l’Àrea del Contenciós de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball de lletrada consistorial especialista, i l’activitat privada per compte propi d’assessorament jurídic, si bé no podrà ostentar, per si mateixa o mitjançant substitut, la representació i defensa d'interessos contraris als de la Corporació Municipal, ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en què l'Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal; d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR- NE compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 36. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Míriam Alvarado Suñer (mat. 26570) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria de tècnica superior d’Organització i Informàtica, amb destinació al Grup de Sistemes d’Informació de la Gerència de Recursos, on desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat pública com a consultora de l’assignatura “Gestió de Projectes” de l’Escola de Llengües de la Universitat Oberta de Catalunya, per al segon trimestre del curs acadèmic 2012-2013, des del 27/02/2013 fins al 23/07/2013 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques i l’article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat en relació a l’article 7 de la Llei 17/1997, de 24 de desembre, de Mesures administratives i d’organització, que estableix la concurrència d’interès públic en relació amb les tasques de tutoria i consultoria del personal docent col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. L’activitat secundària no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 37. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Esther Pita Nebot (mat.39859) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnica mitjana en Treball Social, amb destinació al Centre de Serveis Socials Baix Guinardó-Can Baró de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, on desenvolupa el lloc de treball de treballadora social i l’activitat privada per compte d'altri Drecera, SCCL Cooperativa d'Iniciativa Social 3092 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 realitzant tasques de docència, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 38. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Sergi Martí Moreno (mat. 28104) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic mitjà en Treball Social, amb destinació al Centre de Serveis Socials Baix Guinardó-Can Baró de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, on desenvolupa el lloc de treball de treballador social i l’activitat privada per compte d'altri Drecera, SCCL Cooperativa d'Iniciativa Social realitzant tasques de docència, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 39. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel David García Sánchez (mat. 26647) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional d’Auxiliar d’Administració General, amb destinació a la Direcció Barcelona Capital de l’Institut, on desenvolupa les funcions pròpies del lloc de treball de Secretari “A” de direcció i l’activitat per compte propi realitzant reportatges fotogràfics en l’àmbit esportiu (escola dels fills) i de la moda, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. D’instal·lació militar a equipament patrimonial i cultural. Revisió del Pla d’usos del Castell de Montjuïc. El Sr. Ciurana recorda que el Govern s’havia proposat presentar quins eren els eixos principals sobre els quals afrontava el gran repte de vincular i revaloritzar el castell de Montjuïc amb relació a la ciutat, també en compliment d’una petició expressada pel Grup del PSC. Destaca que normalment els equipaments municipals NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3093 es consideren en funció dels metres quadrats que ocupen, però que, en aquest cas, es tracta d’una superfície de més d’11 hectàrees i que per això és un repte per a la ciutat integrar-la de manera definitiva en l’imaginari col·lectiu de la ciutat com un espai cultural i patrimonial del qual tots han de poder gaudir. Explica que aquesta mesura de govern és, en certa manera, la revisió del Pla d’usos de Montjuïc que s’havia anat configurant, que comença a dibuixar les necessitats d’inversió i, alhora, apunta els mecanismes de gestió que s’aplicaran. Assenyala que no s’hi estendrà perquè els grups han tingut temps per consultar la documentació, però que vol fer una pinzellada sobre els temes que el Govern considera més importants. Afirma que els objectius de la mesura són: posar en valor el caràcter patrimonial del castell, que recorda que és un bé cultural d’interès nacional i, per tant, té el màxim nivell de protecció patrimonial; aprofitar el potencial turístic del castell a la ciutat; consolidar la dimensió educativa i pedagògica del castell; garantir l’ús del castell com un equipament polivalent i de lleure, i convertir el castell en un espai de recepció i d’acollida al conjunt de la muntanya de Montjuïc. Explica que han cregut que era el moment oportú de presentar aquesta mesura de govern perquè la tramitació de la modificació del Pla general metropolità del sector de Montjuïc està aprovada inicialment i ara està en la fase de presentació d’al·legacions, per la qual cosa preveuen que es podrà aprovar abans de finals d’any. A més, recorda que tenen inversions acordades a través del conveni de la Diputació i que entre els mesos de juny i juliol vencen molts dels contractes dels serveis que hi ha al castell. Afirma que el Govern vol que el castell tingui diversos usos, però sobretot que sigui identificat i reconegut per tothom com un espai de memòria, atesa la càrrega històrica i simbòlica que conté. Destaca que no es pot deslligar la història del castell del que ha significat, no només per a la ciutat de Barcelona en abstracte, sinó per a milers de barcelonins que van tenir familiars retinguts o assassinats al castell. Assenyala que, a partir d’aquí, volen fer compatibles els diversos usos i espais que es proposen per a aquest conjunt patrimonial. Explica que, per tant, volen valorar i presentar el castell com un monument simbòlic i arquitectònic, i alhora desenvolupar-hi una programació pròpia com a equipament cultural. Indica que aquests objectius es desenvolupen amb una proposta d’usos, espais i actuacions que es detalla a la documentació i que es concreta amb un conjunt d’inversions. Recorda que en aquest mandat es preveu destinar-hi 12 milions d’euros, tot i que aquesta partida es concretarà en funció dels concursos d’obra que es vagin adjudicant per a la reforma i la rehabilitació del castell. Explica que el Pla anterior preveia unes inversions del voltant de 60 milions d’euros per a la conservació del castell, però que el Govern actual creu que amb 12 milions d’euros es pot garantir la preservació i el manteniment del castell, ja que permetrà fer les inversions mínimes necessàries per tal que es pugui tirar endavant el programa funcional previst. Destaca que, amb aquestes inversions, el Govern es proposa renovar completament totes les instal·lacions elèctriques; fer una nova xarxa d’aigües residuals; arreglar l’espai d’acollida i de recepció, que es farà a la sala del cos de guàrdia, i acabar la remodelació de les sales del pati d’armes, una bona part de les quals ja estan remodelades i han acollit exposicions enguany; adequar les sales dels calabossos; netejar l’espai que ocupava l’antic museu militar, i restaurar diferents elements singulars, com els baluards, les muralles i els ponts d’accés. A més, afirma que cal reforçar les mesures de seguretat, tant de la terrassa com del pati d’armes i les muralles; revisar les instal·lacions generals d’il·luminació; urbanitzar l’exterior del recinte; crear els centres d’interpretació i els itineraris temàtics, i establir sistemes de control d’accessos i serveis d’assistència tècnica. Assenyala que totes aquestes actuacions necessiten uns projectes executius més concrets i que les aniran tirant endavant en funció de la capacitat inversora. Explica que, atès que properament vencen alguns contractes o algunes de les pròrrogues dels contractes a través dels quals es presten determinats serveis al castell de Montjuïc, estan preparant les bases per al concurs de prestació de diversos serveis específics i es proposen publicar-les en breu. Afirma que els serveis previstos en aquest concurs són els de recepció, control, accés i atenció al visitant; el de gestió de reserves de visites de grup; el de visites guiades, tallers 3094 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 pedagògics i activitats de divulgació; el de ludoteca i atenció als infants; el de gestió del centre d’interpretació del castell; el de gestió del programa d’exposicions temporals; el de gestió del programa d’activitats culturals i de lleure, i els de promoció i lloguer d’espais. Precisa que en cap cas s’han plantejat un model de gestió concessional com el que hi ha al Poble Espanyol, sinó que volen que sota la direcció de l’Ajuntament hi hagi un conjunt d’empreses o entitats que puguin prestar aquests serveis. Explica que, a més a més, en el plec de clàusules s’oferirà també als candidats la possibilitat de presentar propostes de millora i de creació de nous serveis diferents dels previstos, sempre que no entrin en contradicció amb les orientacions estratègiques establertes. El Sr. Colomé recorda que el 21 de setembre del 2011 es va aprovar en la Comissió, amb el vot contrari del Grup de CiU, la proposició del seu Grup perquè es presentés al Plenari municipal el projecte definitiu del Pla d’usos del castell en tres mesos. Remarca que els tres mesos per refer el Pla d’usos s’han convertit en 18 mesos i que han desaparegut moltes coses del pla original. Explica que el pla original del 2010 tenia tres eixos: el castell, la fortalesa i l’espai de la memòria; el Barcelona Centre Internacional de la Pau, i el Centre d’Interpretació de Montjuïc. En aquest sentit, assenyala que el primer i el tercer eix es mantenen, però el segon ha desaparegut totalment del Pla d’usos revisat. Afirma que troben a faltar quin és realment l’eix central sobre el qual es basarà l’estructura del Pla d’usos del castell. Pel que fa a això, assenyala que els mateixos verbs que s’utilitzen en els objectius de la mesura (per exemple, «valorar i presentar», «preservar i presentar», «desenvolupar una programació») ja denoten una manca de concreció. A més, observa que en els requadres que acompanyen els objectius es diu: «per a donar resposta a aquest objectiu caldrà que es valorin i es concretin actuacions destinades a...». En aquest sentit, opina que potser hauria estat millor presentar el Pla d’usos quan s’haguessin valorat i concretat aquestes qüestions. Explica que els preocupa que es continuï parlant del turisme i no pas de recerca, igual com es va fer en la compareixença sobre l’antic recinte modernista de l’Hospital Sant Pau. Manifesta que no està en contra del turisme, però que si fossin europeus de veritat, el castell de Montjuïc seria un símbol de la repressió sobre la ciutat de Barcelona i no pas un espai lúdic ni de lloguer d’espais. Destaca que Barcelona té un espai magnífic per recordar què va ser el castell per a la ciutat i que no entén que es converteixi en un espai lúdic un lloc on s’han produït fets tan tràgics i de trista memòria per als ciutadans i ciutadanes del país. Opina que, ja que es considera que els catalans són els «holandesos del sud», haurien de ser més «calvinistes» pel que fa als espais que són realment simbòlics. Conclou que estan totalment d’acord que finalment el castell de Montjuïc tingui un Pla d’usos, però que els agradaria que es dediqués més a preservar la memòria que a usos lúdics. La Sra. Esteller afirma que el seu Grup ha reivindicat sovint en la Comissió la necessitat que el castell disposés d’un pla d’usos. Recorda que el seu Grup, igual que el Grup del PSC, també va presentar fa poc una iniciativa en aquest sentit. Explica que el seu Grup sempre ha defensat que es valori el que ha suposat el castell per a la història de la ciutat de Barcelona, des que es va construir al segle XI com a vigilància marítima i la seva posterior etapa com a polvorí fins als segles XIX i XX, en què el castell va a passar de ser defensor de la ciutat a dominar-la i vigilar- la. Opina que tota aquesta història del castell s’ha de preservar i s’ha de dignificar amb el rigor i amb la neutralitat de la història. Assenyala que això s’ha de fer sense memòria, ja que aquesta sempre és selectiva. Manifesta que creuen que el castell ha de reflectir el contingut històric del que ha suposat el castell com a fortalesa militar, incloent-hi tots els agents que hi han participat al llarg de la història i tots els efectes que ha tingut a la ciutat de Barcelona. Afirma que tot el que es faci en el castell hauria d’anar en aquesta línia i que caldria evitar que el recinte es converteixi en un conjunt d’activitats desnaturalitzades que no tinguin relació amb el que ha suposat el castell. Opina que el Pla d’usos que presenta el Govern conté algunes de les qüestions que ha esmentat, però esbiaixades cap a una connotació simbòlica de caràcter més nacionalista que no pas adreçada a preservar la història del castell. Pel que fa a NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3095 això, assenyala que el seu Grup s’ha queixat sovint que sempre es recorda una part de la història i no pas el conjunt, i demana que el Pla d’usos del castell i totes les exposicions i activitats que s’hi desenvolupin es regeixin pel rigor històric. Manifesta que, des d’aquesta perspectiva, comparteixen que es posi en valor el patrimoni del castell de Montjuïc, però que troben a faltar el rigor històric que acaba de demanar i la preservació del castell com a fortalesa militar, amb tot el que ha suposat per a la ciutat de Barcelona, sense que sigui un «santuari nacionalista», com es desprèn de la lectura d’alguna de les accions previstes. Pel que fa a la dimensió educativa, explica que estan d’acord que tota la ciutadania conegui el que ha representat el castell, però sota la premissa bàsica que acaba d’esmentar. Respecte al vessant turístic, opina que és positiu explotar el castell per a ús turístic i que es puguin rendibilitzar les visites turístiques, per tal que puguin redundar en benefici de la inversió i el manteniment que s’ha de fer en el castell. Respecte a les exposicions, afirma que el seu Grup es va negar des d’un principi que el castell acollís el Memorial Democràtic. Explica que creuen que no hi ha cap motiu perquè aquest espai estigui al castell i que hi ha altres emplaçaments de la ciutat per ubicar-lo, en cas que sigui necessari. D’altra banda, recorda que el seu Grup va reclamar una exposició permanent de peces militars de valor històric que poguessin atraure la gent pel seu contingut explicatiu de la història del castell. A més, afirma que el seu Grup també demana que les activitats que es facin al castell estiguin d’acord amb la seva dignitat, i que les entitats que han estat vinculades al castell i que l’han preservat durant molt de temps també tinguin un reconeixement. Pel que fa a la gestió del castell, opina que s’ha de fer un plec de clàusules que garanteixi un bon nivell de gestió, la dignitat que correspon al castell i el seu atractiu per a la ciutadania i per al turisme. D’altra banda, assenyala que en el document es relacionen les actuacions que es faran al castell, però que no hi ha un calendari explícit de l’evolució de les inversions i el seu destí específic. El Sr. Mestre expressa l’acord general del seu Grup amb la mesura de govern que s’ha presentat, atès que consideren que reflecteix la voluntat que ja va tenir el Govern municipal anterior de recuperar el castell de Montjuïc per a la ciutat. Explica que això es va posar de manifest amb la cessió del castell de Montjuïc a l’Ajuntament de Barcelona l’any 2008, i que el repte que tenien aleshores i que continuen tenint és fer del castell de Montjuïc un espai més de la vida ciutadana de Barcelona. En aquest sentit, opina que la mesura de govern respon a aquest gran objectiu de manera satisfactòria. Afirma que, tanmateix, volen insistir en tres qüestions relatives als usos que s’han de donar al castell, d’acord amb el que representa i simbolitza. En primer lloc, destaca que el castell de Montjuïc és un espai simbòlic de memòria democràtica. En aquest sentit, opina que el castell ha de ser un espai de coneixement, d’investigació i de treball científic, però també d’educació i de difusió de tot allò que fa referència als valors democràtics, a la pau i als drets humans. Manifesta que creuen que és imprescindible preservar aquest eix estratègic en totes les activitats que s’impulsin des del castell. En segon lloc, explica que una altra qüestió important és que Montjuïc sigui un equipament ciutadà amb usos diferents, des dels culturals fins als de lleure i festius, en la línia que ja es va iniciar a partir del retorn del castell a la ciutat i que s’ha mantingut darrerament. Opina que el castell ofereix moltes possibilitats com a gran espai ciutadà i per acollir equipaments i activitats ciutadanes, i que aquest és un eix que cal atendre especialment. En tercer lloc, explica que en la mesura de govern no acaben de veure prou reflectit el castell com a centre d’interpretació de la muntanya. Observa que el tinent d’alcalde ha fet moltes referències a l’acollida, però que en el Pla director anterior s’insistia molt en el caràcter de centre d’interpretació de la muntanya. En aquest sentit, afirma que cal recollir més clarament que el castell ha d’acollir un centre que permeti interpretar la història de la muntanya. Remarca que aquesta història és molt diversa i inclou fenòmens com ara el barraquisme, la història dels barris de la muntanya i la gran riquesa vegetal i faunística de Montjuïc. Pel que fa a això, opina que tots aquests aspectes haurien d’estar plenament desenvolupats en el Pla d’usos del castell. 3096 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Tot seguit, assenyala que vol fer alguns comentaris sobre aspectes concrets de la mesura de govern. En primer lloc, explica que estan d’acord amb el fet que es traslladi tant el circuit infantil de trànsit com el camp de tir amb arc, ja que creuen que no estan a l’emplaçament adequat. En segon lloc, afirma que els hauria agradat trobar en la mesura una valoració més completa del que ha estat el desenvolupament del Pla director del castell de 2009. Assenyala que haurien volgut conèixer l’estat exacte de les intervencions que preveia aquest Pla, així com l’estat de l’execució de la rehabilitació arquitectònica del castell. En tercer lloc, demana al Govern que en els plecs de clàusules dels concursos d’explotació dels serveis es doni preferència ales entitats i empreses culturals de la ciutat que puguin prestar aquests serveis, ja que moltes d’elles passen moments difícils per diferents motius (la crisi econòmica, l’augment de l’IVA iel fet de no rebre les subvencions o transferències que es deriven de convenis amb la Generalitat de Catalunya). Opina que, per tant, aquests concursos d’explotació i d’altres que fa l’Ajuntament haurien d’ajudar a fer que aquestes entitats i empreses culturals barcelonines poguessin continuar amb la seva activitat de la manera més normalitzada possible. En quart lloc, explica que en la mesura no han trobat cap iniciativa que estableixi una relació entre el que es vol fer al castell de Montjuïc i als barris de la muntanya. Pel que fa a això, opina que tant els usos que es proposen per al castell com les activitats que s’hi volen desenvolupar haurien de comptar amb la col·laboració dels barris de la muntanya, ja que també formen part de la memòria històrica del castell i, a més, molts d’ells mantenen una relació molt estreta amb el castell i tenen propostes amb relació als seus usos. Manifesta que creuen que seria convenient aprofundir més en aquesta qüestió i que, fins i tot, es pogués explicar la mesura en els consells de barri o en el Consell Ciutadà de Sants-Montjuïc, que és el districte que té una relació més directa amb la muntanya i amb el castell de Montjuïc, per tal de buscar-hi també la implicació ciutadana. En cinquè lloc, explica que els hauria agradat que la mesura inclogués un calendari i una previsió pressupostària més exactes, amb un cronograma de quins són els programes d’inversió, quan es duran a terme i quines quantitats econòmiques s’han assignat a cadascun d’aquests programes. En aquest sentit, recorda que el Govern municipal anterior tenia un cronograma i uns compromisos per a cada una de les administracions. Finalment, manifesta que volen aprofitar l’avinentesa per demanar al Sr. Ciurana si hi ha alguna novetat respecte a una proposició que va ser aprovada per la Comissió el 21 de setembre del 2011, que sol·licitava instar el Govern de l’Estat a revocar l’ordre ministerial del 27 d’abril del 2007 i a dictar-ne una de nova en què es fes una cessió incondicionada del castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona. El Sr. Laporta recorda que, el 23 d’agost del 1936, el president Companys va proclamar que el castell de Montjuïc passava a ser del poble de Catalunya i va lliurar la propietat del castell a l’Ajuntament de Barcelona. Explica que, amb l’ocupació de la ciutat per part de les tropes franquistes, el Govern de l’Estat va arrabassar la propietat del castell a l’Ajuntament de Barcelona com a dret de conquesta. Assenyala que fins i tot hi ha una llei, la 52/60, que estableix la cessió del castell a l’Ajuntament de Barcelona a fi que «sea destinado a museo del ejército en el que se exalten las glorias castrenses patrias». Explica que la cessió condicionada del castell de Montjuïc, materialitzada a través de l’ordre ministerial del 27 d’abril del 2007del Ministeri d’Economia i Hisenda, estableix un sistema de presa de decisions que fa que el Ministeri de Defensa sigui determinant a l’hora d’adoptar qualsevol decisió. Afirma que aquesta ordre ministerial perpetua la càrrega existent i canvia únicament el destí del castell. A més, remarca que, com que es tracta d’una cessió amb càrrega, el no compliment o un canvi de destí podrien significar la revocació de la cessió, tal com regula la Llei 33/2003 de patrimoni de les administracions públiques. Recorda que el setembre del 2011 es va aprovar en la Comissió una proposta del Grup d’ICV-EUiA per instar el Govern de l’Estat a revocar aquesta ordre ministerial, per la qual es modificava la cessió a l’Ajuntament de Barcelona del castell de Montjuïc per ser destinat a un centre de pau i, alhora, es demanava que se’n dictés una altra perquè cedís plenament i sense cap condició la totalitat del recinte i els usos del castell a la ciutat. Afirma NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3097 que, per tant, perquè l’Ajuntament de Barcelona detingui la plena propietat del castell de Montjuïc cal que l’Estat espanyol derogui la llei de 21 juliol del 1960 i la posterior ordre ministerial del 27 d’abril del 2007. Manifesta que el model de Barcelona que defensa el seu Grup no és el d’una ciutat sucursalista de l’Estat que s’adapta a allò que ve determinat per un poder central aliè a la realitat dels barcelonins, sinóel de capital d’un país. Afirma que, per tant, consideren que la ciutat mateixa ha de definir els seus horitzons i les seves fites col·lectives. Pel que fa a la mesura, afirma que el seu Grup considera que respon a la proposició que va presentar el Grup del PSC el gener d’enguany i sobre la qual el seu Grup es va abstenir perquè no comparteix que el Pla d’usos es pugui desenvolupar independentment d’un Pla director de la muntanya de Montjuïc. Pel que fa a això, es refereix a l’endarreriment en l’aprovació d’aquest Pla director, que al seu parer s’hauria de basar en les conclusions del procés participatiu que es va dur a terme la darrera legislatura. Respecte al Pla d’usos del castell de Montjuïc, afirma que comparteixen els objectius específics que exposa la mesura de govern iel fet de potenciar uns usos determinats per tal d’assolir aquests objectius. Explica que entén el plantejament que ha fet el Sr. Colomé, però opina que es poden encabir tots aquests usos d’una manera digna pel que fa a la memòria històrica i alhora pràctica pel que fa a destinar el castell a determinats usos turístics. D’altra banda, opina que el Grup del PP, tot i estar d’acord a consolidar la dimensió educativa i pedagògica del castell, sempre introdueix matisos que denoten els seus esforços perquè es practiqui l’«amnèsia selectiva», potser pel passat franquista del seu partit. Afirma que el contingut d’aquesta mesura s’ajusta a la proposta que va formular el seu Grup l’octubre del 2010 per tal d’adequar l’espai on va ser jutjat el president Lluís Companys al castell de Montjuïc i definir-lo com a espai memorial Lluís Companys, d’interpretació de la seva vida i de les circumstàncies de la seva detenció, el seu empresonament, el seu judici i la seva posterior execució. D’altra banda, explica que la mesura també els suscita alguns dubtes, motivats pel que ha dit al principi de la seva intervenció. En aquest sentit, pregunta què pensa el Ministeri de Defensa d’aquesta proposta de Pla d’usos del castell de Montjuïc isi s’ha avançat en el compliment de la proposició en què es demanava la cessió incondicionada del castell. Afirma que, no obstant això, el seu Grup comparteix els objectius que planteja la mesura de valorar i presentar el castell com a monument simbòlic, com a monument arquitectònic i com a equipament cultural. Pel que fa al programa d’inversions 2012-2013 per a la reforma i la rehabilitació del castell de Montjuïc, assenyala que el regidor Ciurana ha explicat que la Diputació de Barcelona aportarà 12 milions d’euros per al manteniment i l’adequació de l’antiga fortalesa militar. Respecte a això, explica que els torna a sorgir el dubte sobre la propietat del castell i la idoneïtat o no d’invertir-hi, depenent de qui en sigui el propietari. Finalment, manifesta que no s’oposen a un model que gestioni l’equipament mitjançant la prestació de serveis per part de tercers, sempre que l’Ajuntament mantingui la titularitat i la direcció de l’equipament. El Sr. Ciurana agraeix el to constructiu de totes les intervencions, atès el caràcter sensible del tema i l’envergadura del projecte, que afirma que probablement transcendirà els dos o tres mandats següents. Manifesta que, en primer lloc, vol esvair alguns dubtes sobre el tema de la propietat. Explica que el castell està inscrit en el Registre de la Propietat a nom de l’Ajuntament de Barcelona, però que en l’ordre ministerial hi ha una condició d’impossible compliment, ja que estableix que no es pot crear el consorci entre el Ministeri de Defensa, la Generalitat i l’Ajuntament si, com a mínim, dues de les tres administracions no volen formar el consorci. Remarca que, de tota manera, la propietat del castell és municipal. Pel que fa a la intervenció del Sr. Colomé, explica que l’objecte de la mesura apareix en el primer paràgraf, en el qual es diu que es vol potenciar el doble vessant del castell com a monument patrimonial de caràcter simbòlic i de caràcter històric. Afirma que, per tant, l’eix de fons de la proposta és la necessitat de combinar allò de tangible i d’intangible que hi ha darrere del castell. D’altra banda, diu al Sr. Colomé que si fossin realment europeus no s’hauria fet un circuit infantil 3098 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 del trànsit en el fossat del castell i no s’haurien instal·lat els lavabos dels concerts de la Mercè o d’altres concerts al costat del lloc on va ser afusellat Lluís Companys, com s’havia fet fins que hi va haver el canvi de govern. Respecte al Centre Internacional de la Pau, assenyala que hi ha institucions que es dediquen al moviment per la pau, entre elles el mateix Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), que es van oposar a fer aquest nou centre, ja que trepitjava altres centres vinculats al món universitari i a moviments socials. Afirma que, per tant, el Govern creu que el castell de Montjuïc s’ha d’orientar més a la memòria democràtica i la memòria històrica que no pas a crear un nou centre per a la pau. Pel que fa a això, recorda que aquest any s’han fet exposicions sobre Lluís Companys, sobre l’afusellament de Carrasco i Formiguera, sobre els bombardejos de la Legió Còndor als pobles de l’Alt Maestrat i sobre la fotògrafa xinesa Liu Xia, esposa del premi Nobel Liu Xiaobo, que està en arrest domiciliari per defensar els drets humans. Així mateix, assenyala que actualment hi ha una exposició sobre la Catalunya de l’exili a través de l’obra de l’artista Arcadi Artís. Pel que fa a la intervenció de la Sra. Esteller, nega que el document manqui de rigor històric. En aquest sentit, observa que, a més de parlar de l’homenatge a Lluís Companys, també es refereix a Ferrer i Guàrdia i als afusellaments del Fossat de Santa Helena de l’any 1938. Afirma que el castell de Montjuïc no serà cap«santuari nacionalista», tot i que destaca que l’únic president democràticament escollit d’Europa que va ser afusellat va ser el president Lluís Companys i que, per tant, això ha de tenir un ressò i un reconeixement. Respecte a la intervenció del Sr. Mestre, manifesta que coincideix molt ambla seva orientació. Assenyala que Barcelona sempre ha vist el castell amb recel i possiblement el castell sempre ha vist Barcelona amb recel, i que per això cal intentar cosir i fer cicatritzar les ferides que hi pugui haver entre la ciutat i el castell. D’altra banda, manifesta que potser és cert que el centre d’interpretació de la muntanya no està prou detallat en la mesura, però que estan a la disposició del Sr. Mestre per aprofundir en aquest aspecte i valorar-ho. A més, afirma que pren nota de l’observació sobre la vinculació del castell amb els barris de la muntanya. Explica que, si bé el món del barraquisme sí que està previst en el procés explicatiu, la vinculació amb els barris és probablement una de les qüestions sobre les quals es pot continuar treballant-hi. Així mateix, manifesta que no tenen cap inconvenient per fer arribar al Sr. Mestre un pressupost més detallat i un cronograma de les actuacions més endavant. D’altra banda, afirma que el Govern té la intenció de traslladar el circuit infantil de trànsit i el camp de tir amb arc. Pel que fa a això, explica que estan acabant de definir el lloc del circuit infantil de trànsit, i que ja hi ha una proposta concreta en el cas del camp de tir amb arc. Respecte als concursos de prestació de serveis, manifesta que, en la mesura que la legislació de la lliure competència ho permeti i que les ofertes que presentin les entitats i les empreses culturals de Barcelona ho facin possible, el desig del Govern és que aquest tipus de serveis els prestin empreses que coneixen el territori. Quant a la intervenció del Sr. Laporta, reitera que la modificació del Pla general metropolità del sector de Montjuïc es va aprovar inicialment el març a la Comissió d’Hàbitat Urbà i ara està en període d’informació pública, i que es preveu aprovar- la abans del final del 2013. Finalment, manifesta que el Govern està a la disposició dels grups per aprofundir en les inversions necessàries per poder fer les actuacions mínimes perquè el castell de Montjuïc pugui prestar serveis. El Sr. Colomé agraeix la informació. Precisa que no té res contra el turisme, sobretot si es dóna en un espai simbòlic, però que el preocupa que en la mesura es parli de lloguer d’espais i d’elements lúdics i festius. Assenyala que, pel que fa a aquest aspecte, el Sr. Ciurana no l’ha respost, i li demana que li confirmi si s’arribarà a l’extrem de llogar espais per fer-hi bodes i convits, atès que s’externalitzarà la gestió i els adjudicataris voldran obtenir beneficis. D’altra banda, recorda que el PAM diu el següent sobre el castell de Montjuïc: «Redefinir i potenciar els usos del castell de Montjuïc com a centre d’interpretació de la muntanya de Montjuïc, com a espai de documentació i exposicions del Memorial Democràtic i com a centre que ha d’explicar la història d’aquest castell amb relació a la nostra ciutat». NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3099 Destaca que els turistes que viatgen al districte nord-americà de Columbia acostumen a visitar els memorials (els de les guerres de Vietnam i Corea, o els dedicats a Lincoln, Jefferson o Washington), i que ara n’hi ha un encara de més dramàtic a Nova York, que és el de la Zona 0 en commemoració dels fets de l’11 de setembre. Assenyala que, en canvi, sembla que hi hagi dificultats perquè un espai com Montjuïc esdevingui un memorial democràtic. En aquest sentit, es refereix al trasllat de la seu administrativa del Memorial Democràtic al carrer Tapineria, que opina que és un espai massa petit, i es mostra escèptic sobre les possibilitats que el Memorial Democràtic es converteixi en una realitat, ja que opina que el Govern té reticències respecte al concepte de memorial. Conclou que el país ha de «normalitzar-se» pel que fa a aquesta qüestió. La Sra. Esteller insisteix que el castell ha d’estar a l’altura de la seva història i que aquesta ha de ser rigorosa. En aquest sentit, opina que el Pla d’usos no recull la història en la seva integritat, ja que no dóna el mateix pes a fets històrics com els que van tenir lloc al Fossat de Santa Helena que a d’altres, i demana que el castell de Montjuïc sigui el castell de la reconciliació. D’altra banda, opina que el Sr. Laporta encara viu en una altra època i que devia tenir un trauma d’infància que el fa distorsionar la realitat. La Sra. Pajares demana silenci al Sr. Laporta. Li diu que tindrà un segon torn per contestar i que, a més, ell ha interpel·lat abans la Sra. Esteller. La Sra. Esteller demana al Sr. Ciurana que aclareixi el règim de coordinació amb altres administracions que formen part del consorci del castell de Montjuïc, ja que hi ha una indefinició respecte a aquest consorci, els estatuts del qual van ser aprovats pel Ple de l’Ajuntament però no per part del Govern de la Generalitat .A més, li pregunta si ha comptat amb aquestes altres administracions a l’hora de definir el Pla d’usos. D’altra banda, destaca que avui dia l’exèrcit és un gran defensor de la pau. Reitera que el seu Grup pensa que cal posar en valor tot el que ha passat al castell de Montjuïc des del segle XI fins avui, i que això s’ha de fer amb objectivitat i rigor històric. Així mateix, afirma que estan d’acord amb el Sr. Colomé que cal evitar activitats lúdiques que desmereixin el valor del castell. Pel que fa a això, manifesta que els agradaria poder parlar del plec de clàusules del concurs de prestació de serveis abans que es formalitzi. El Sr. Mestre agraeix la resposta del Sr. Ciurana. Manifesta que el seu Grup comparteix que el castell de Montjuïc i la seva plena recuperació per a la ciutat és un gran projecte de ciutat. Afirma que, per tant, cal continuar treballant en la línia de procurar que hi hagi un màxim acord municipal amb relació a allò que es vol fer al castell. Opina que el Govern ja treballa en aquest sentit, però que li volen demanar que ho continuï fent, per tal que el castell de Montjuïc no sigui objecte de polèmica entre els grups municipals, sinó tot al contrari. Explica que en les observacions sobre la mesura de govern que ha fet en la seva primera intervenció s’ha oblidat de comentar els aspectes lligats a la memòria democràtica. Pel que fa a això, manifesta que, si bé la mesura fa algunes mencions concretes, creuen que cal dedicar una atenció especial a la Guerra Civil i al franquisme, especialment a la ciutat, en tot allò que tingui a veure amb la memòria democràtica i la memòria històrica. Amb relació a l’oferiment del Sr. Ciurana d’aportar informació sobre el cronograma, afirma que el seu Grup sí que té interès a conèixer les actuacions i les inversions previstes per a aquest mandat al castell de Montjuïc. El Sr. Laporta opina que, davant de la falta d’arguments, la Sra. Esteller ha hagut de fer referències de caràcter personal. Afirma que ell no té cap trauma d’infància i que el que li ha quedat clar després d’aquest debat és que tot allò que té a veure amb la memòria històrica crea una situació de «frenesí compulsiu» al Partit Popular. Opina que possiblement això es deu a la mala consciència que té aquest partit pel seu passat franquista. El Sr. Ciurana reitera l’oferiment per aprofundir en aquests temes amb tots aquells regidors que ho desitgin. Pel que fa al Memorial Democràtic, manifesta que 3100 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 el Govern no té cap problema per parlar de memòria democràtica. Remarca que el Memorial Democràtic ja està instal·lat i que l’únic que es trasllada al carrer Tapineria són les seves oficines. A més, destaca que les exposicions que s’han fet aquest any al castell són prou importants, i que probablement n’hi haurà una altra sobre el 70è aniversari dels bombardejos sobre la població civil a la ciutat de l’Alguer per part de les forces aliades. Respecte al lloguer d’espais, assenyala que en els concursos també demanaran als proposants que els aportin propostes de nous serveis. Explica que al castell de Montjuïc s’hi fa des de la Nit del Motor fins a desfilades de moda des de fa temps i que li semblaria absurd renunciar a aquestes activitats si contribueixen a finançar la recuperació del castell, sempre que no entrin en contradicció amb els objectius previstos. Finalment, manifesta que tant ell mateix com el Sr. Alay i el Sr. Vicente estan a la disposició dels grups municipals per a qualsevol aclariment. La Sra. Esteller demana al Sr. Laporta que el rigor històric que ellsol·licita se l’apliqui a ell mateix i que estudiï una mica la història del Partit Popular, ja queaixí veurà que no té cap vincle amb el franquisme. Es dóna per tractada. c) Informes d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 2. Aprovar la proposta de Conveni de col·laboració entre l’Administració General de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per a la liquidació i extinció del Consorci i de la Societat creades per a la celebració del Fòrum de les Cultures Barcelona 2004, segons el text inclòs en aquest expedient. Aprovar definitivament la proposta de modificació d’estatuts del Consorci, segons documentació adjunta. Facultar l’Alcalde perquè pugui dur a terme les actuacions necessàries per a la plena efectivitat del present acord. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 3. Aprovar inicialment la modificació del Plec de Clàusules Administratives Generals de l’Ajuntament de Barcelona, segons contingut del document annex. Sotmetre’l a informació pública, i a tràmit d’audiència a les entitats representatives del tercer sector, del sector empresarial i als sindicats, per un període de 30 dies. El Sr. Colomé expressa el vot a favor del seu Grup. La Sra. Esteller manifesta que el seu Grup votarà a favor de la proposta. Explica que celebren que s’aprovi inicialment aquest plec de clàusules, ja que han insistit bastant sobre la necessitat d’ampliar les clàusules administratives relatives a les accions que es puguin presentar amb reserva de caràcter social. D’altra banda, recorda que el seu Grup també va demanar que s’incrementés la quantia destinada a la realització de contractes amb reserva social de 5 a 8 milions d’euros, i que es milloressin les garanties de les empreses respecte al compliment de les necessitats que ha de tenir la contractació de persones amb discapacitat. En aquest sentit, opina que no ha d’haver-hi només una declaració, sinó que, a més a més, s’hauria d’aportar un certificat o, si no, adoptar les mesures alternatives previstes a la llei. A més, manifesta que també celebren el fet que, a través d’una proposició del NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3101 Grup del PP, s’hagi introduït que les subcontractacions es puguin pagar a 30 dies. Assenyala que probablement presentaran aquestes i altres propostes en el període d’audiència pública. El Sr. Gomà manifesta que el seu Grup votarà a favor d’aquest punt perquè creuen que s’inscriu en una acció de govern que va començar en el mandat anterior amb la contractació socialment responsable i amb la contractació amb clàusules ambientals. Recorda que, tanmateix, quan es va presentar la mesura de govern en el Plenari, ja van expressar que li faltava ambició i no aprofitava prou les possibilitats que el marc legal ja permet. Afirma que, per tant, no renuncien a fer propostes concretes en aquest sentit. Explica que creuen que el percentatge de contractació de persones en risc d’exclusió ha d’estar per sobre del que planteja avui el plec de clàusules generals i que també han de ser molt més ambiciosos en matèria de reserva social. Conclou que aquest nou plec general estableix uns mínims, però que ha d’haver-hi una acció política decidida i convençuda per poder anar molt més enllà. El Sr. Laporta expressa el vot a favor del seu Grup. El Sr. Forn assenyala que, atès que es tracta d’una aprovació inicial, tindran temps de recollir els comentaris i les al·legacions que cada grup pugui presentar, i que les estudiaran amb la voluntat de poder millorar la proposta. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Colomé expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 4. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda que sempre que es convoqui una vaga que afecti al personal municipal es constitueixi una comissió conjunta entre l'Ajuntament de Barcelona i els sindicats convocants per aprovar a quins projectes aniran destinades les quantitats descomptades. El Sr. Escudé manifesta que la proposició reivindica un doble exercici de solidaritat: d’una banda, l’exercici del dret a vaga i, de l’altra, la destinació dels descomptes salarials a fins que siguin solidaris. Recorda que quan els treballadors i treballadores fan vaga se’ls descompta la part del salari corresponent i que l’Ajuntament de Barcelona treballa des de fa temps perquè aquests descomptes es destinin també a projectes col·lectius, d’acord amb els representants dels treballadors. Explica que hi ha diversos exemples d’això, com ara l’aprovació en el mandat anterior d’una proposta impulsada pel Govern per destinar els descomptes salarials de les vagues del 8 de juny i del 9 de setembre del 2010 a projectes de cooperació al desenvolupament, cosa que es va fer a través d’un acord conjunt amb els sindicats. Assenyala que, amb posterioritat, també es va convocar una taula per acordar el destí dels descomptes salarials motivats per la vaga del 29 de març del 2012 i les entitats receptores. Explica que demanen que aquesta sigui una pràctica habitual que s’institucionalitzi, i que sigui el mateix Govern l’impulsor de la constitució d’una comissió conjunta per aprovar a quins projectes es destinaran les quantitats descomptades. Finalment, recorda que, quan s’han fet aquests acords, sempre s’ha pactat que els diners es dediquessin a projectes de cooperació i solidaritat, cosa que opina que és una bona opció, especialment en els temps actuals, ja que les entitats del tercer sector fan una gran tasca i està segur que els treballadors estaran d’acord a destinar els descomptes salarials a aquests tipus de projectes. 3102 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 La Sra. Esteller manifesta que el seu Grup donarà suport a aquesta iniciativa perquè el que proposa ja s’ha convertit en una pràctica habitual i, per tant, no veuen cap impediment perquè es consolidi. El Sr. Mestre expressa el vot a favor del seu Grup, i subratlla la importància que aquests tipus d’acords es fixin amb els sindicats convocants de les vagues. Assenyala que, de fet, aquesta proposta va en la línia d’un prec que el seu Grup ja va formular al Govern municipal el març del 2012, en què demanava que el Govern destinés el descompte salarial dels treballadors que van exercir el dret a vaga el 29 de març del 2012 a projectes de cooperació i a entitats del tercer sector social. Recorda que aleshores el Sr. Forn va acceptar el prec i va dir que caldria acordar- ho amb els sindicats convocants de la vaga. Afirma que, per tant, aquesta proposició és coherent amb el que ha defensat sempre el seu Grup i amb el que han fet els governs municipals anteriors i l’actual. A més, destaca que, un cop aprovada aquesta proposició, el que ha estat un fet puntual que s’ha anat repetint al llarg del temps passarà a ser norma en l’Ajuntament, cosa que opina que és positiva. El Sr. Laporta manifesta que el seu Grup també comparteix el fons de la proposició i hi votarà a favor. Explica que consideren que el destí d’aquests recursos hauria d’estar vinculat als treballadors municipals, o que també s’hauria d’acordar una priorització dels projectes amb els consells sectorials municipals. El Sr. Forn afirma que el seu Grup també votarà a favor de la proposició. Assenyala que, tal com ja s’ha dit, és una pràctica habitual acordar conjuntament amb els representants sindicals el destí dels imports dels descomptes salarials dels treballadors i treballadores a diferents projectes de caràcter social quan hi ha convocatòries de vaga. Explica que els darrers imports s’han destinat a beques de menjador, ajudes per a programes que treballen amb pobresa infantil, ajuts a menjadors socials de Barcelona i ajudes a persones amb discapacitat, canalitzades pel Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat. El Sr. Escudé agraeix el vot favorable de la resta de grups. D’altra banda, pregunta al Govern si és possible constituir aquesta mesa per parlar dels descomptes salarials que es van efectuar per la vaga del 14 de novembre de 2012, que és l’última que s’ha fet. El Sr. Forn cedeix la paraula al gerent perquè contesti la pregunta que ha fet el Sr. Escudé. El Sr. Arias explica que en aquests casos normalment s’acorda la destinació dels fons, a demanda sobretot de la part social, i s’eleva una proposta al Plenari o l’òrgan competent. Assenyala que, respecte a la vaga del 14 de novembre, els sindicats encara no s’han adreçat al Govern municipal per acordar aquesta decisió. Manifesta que, en tot cas, els convidaran a fer una trobada per prioritza rels programes als quals s’haurien de destinar els diners. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 5. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: Instar al Govern municipal a traslladar al Consell Plenari per a la seva aprovació, tots aquells Convenis interadministratius de notòria rellevància tant de contingut institucional com econòmic així com qualsevol acte de desenvolupament del seu contingut. La Sra. Esteller explica que el seu Grup ha presentat aquesta proposició perquè consideren que el Govern municipal, a l’hora d’arribar a acords amb altres administracions, té la capacitat de comprometre accions que es fan a la ciutat de Barcelona, i que això ho fa de manera unilateral. Precisa que són conscients que el Govern té competència per fer convenis i que només els ha de sotmetre a l’aprovació del Plenari quan superen els 15 milions d’euros i tenen uns determinats continguts, però que el que demanen és una qüestió més de voluntat política que NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3103 de competència orgànica. A més, assenyala que si calgués modificar el ROM per fer això possible, presentarien una proposta en aquest sentit. D’altra banda, explica que no només demanen que el Consell Plenari aprovi els convenis marc, sinó també aquells desenvolupaments, en virtut d’un conveni marc, als quals després el Govern dóna un contingut. Explica que, per exemple, en el cas del conveni de promoció econòmica i consolidació de la ciutat i la seva àrea d’influència com a destí turístic de referència entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, pel qual es van destinar 25 milions d’euros a Spanair, es va aprovar un conveni marc en el Plenari. Remarca que, tanmateix, després es va crear una comissió de seguiment per donar compliment a les clàusules d’aquest conveni i el Govern, unilateralment, va incloure-hi diverses accions de la Generalitat per un import de 29 milions d’euros que el seu Grup considera que eren lesives per a l’Ajuntament de Barcelona i posaven en perill la seva solvència, ja que incloïen una sèrie d’obres que ja estaven fetes. En aquest sentit, opina que es va tractar d’un finançament paral·lel per part de l’Ajuntament a la Generalitat que es va «vestir» a través d’un conveni. D’altra banda, assenyala que, d’acord amb el recent conveni amb la Diputació de Barcelona sobre els plans concertats locals per un valor de 30 milions d’euros, el Govern ha fet un inventari d’accions a la ciutat de Barcelona que el seu Grup creu que no es corresponen amb les prioritats culturals de la ciutat. En aquest sentit, opina que aquest inventari d’accions s’hauria d’acordar entre tots els grups. Així mateix, explica que hi ha molts convenis que signa l’Ajuntament, com els convenis d’equipaments de 2008- 2011, que es presenten al Plenari com a mesura de govern sense que hi hagi una aprovació d’aquestes prioritats d’actuació a la ciutat. Demana al Govern que presenti aquests convenis en el Plenari perquè en tingui coneixement i en pugui aprovar els continguts, atès que es tracta de convenis que fan referència a obres molt rellevants i que impliquen accions que desenvolupen a la ciutat altres administracions, així com imports econòmics que ha d’aportar la ciutat. El Sr. Escudé expressa el vot a favor del seu Grup. Explica que consideren que s’ha produït una evolució de la «mà estesa» de l’alcalde a tots els grups municipals al principi del mandat a la tendència al «decretazo» municipal. Afirma que el Govern no té cap obligació legal de fer el que la proposició demana, però sí una obligació política, sobretot quan molts dels convenis que se signen acaben afectant acords que s’han fet amb els grups municipals en les comissions o en el Plenari. En aquest sentit, opina que l’alcalde, i més un alcalde en minoria com l’actual, ha de tenir molt en compte que l’exercici d’aquestes competències no pot justificar ni la manca de transparència ni el trencament d’acords presos de manera democràtica sobre les prioritats i l’actuació de l’Ajuntament. El Sr. Mestre manifesta que el seu Grup també votarà a favor de la proposició, ja que consideren que es tracta d’una decisió políticament important perquè té a veure amb la qualitat democràtica de l’Ajuntament i amb la qualitat democràtica de les decisions municipals que es prenen. Opina que aquesta proposició contribueix al control del Govern municipal, però també a avançar en un altre aspecte important, que és l’exigència d’acords amplis i consensos suficients per a aquelles decisions municipals que tenen un caràcter més institucional, com és el cas dels convenis als quals es refereix la proposició. Explica que, a més, es dóna la circumstància que l’Ajuntament de Barcelona ja fa dos mandats municipals que té un govern en minoria i que és un dels pocs ajuntaments importants de Catalunya i de l’Estat espanyol que des de l’any 1979 mai no ha estat governat per una sola força política amb majoria absoluta. Opina que, per tant, fins i tot la mateixa trajectòria de l’Ajuntament des de l’inici de la democràcia local els hauria d’animar a fer que les decisions de caràcter més institucional i més rellevants tinguessin sempre acords suficientment majoritaris en el Consell Municipal. Afirma que, a més de l’aprovació dels convenis de caràcter interadministratiu més rellevants per part del Plenari, tal com és preceptiu, també caldria aprovar els aspectes relatius a l’execució i la resolució d’aquests convenis. Explica que, si això era important abans, ara encara ho és més, tenint en compte el que ha passat en les darreres setmanes i les declaracions d’una tinenta d’alcalde amb relació al conveni de 25 milions a què s’ha referit la Sra. Esteller. Pel que fa a això, remarca 3104 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 que aquest conveni amb la Generalitat de Catalunya va significar la renúncia de l’Ajuntament de Barcelona a recuperar 25 milions d’un préstec a la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, afirma que no pot tornar a passar que hi hagi un desacord majoritari de 27 regidors i regidores sobre un total de 41, o de tots els grups municipals de l’oposició, sobre com s’ha resolt i liquidat aquest conveni i que, malgrat aquesta posició de la majoria dels representants escollits democràticament a la ciutat, el Govern municipal hagi manifestat que no té voluntat de complir una proposició aprovada en una sessió extraordinària de la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació fa tot just uns dies, a iniciativa dels grups del PP i d’ICV-EUiA. Opina que això és l’exemple del que no pot passar, i que en aquest cas el Govern municipal ha confós governar amb manar, quan governar exigeix diàleg, acords i majories. Manifesta que el seu Grup continuarà exigint que l’acord de la Comissió Extraordinària d’Economia, Empresa i Ocupació es compleixi, de manera que es deixi sense efecte els acords presos amb la Generalitat de Catalunya i es renegociï el retorn a la ciutat dels 25 milions, tal com estableix el mateix conveni. Conclou que la proposició que avui s’aprovarà és un bon instrument per evitar que situacions com aquesta es reprodueixin en el futur. El Sr. Laporta explica que el seu Grup municipal votarà en contra de la proposició perquè considera que ja hi ha mecanismes per fiscalitzar el seguiment dels convenis que signa el Govern municipal, com ara les compareixences, els precs, les preguntes, les proposicions i les comissions extraordinàries. A més, manifesta que pensen que l’alcalde té la facultat que li atribueix el ROM, en l’article 22.19, de signar convenis amb altres administracions, i que el que cal és que l’alcalde actuï després amb absoluta transparència i informant la resta de grups municipals, tal com ja ho fa. D’altra banda, opina que la proposició té una manca de concreció evident, ja que no defineix quins són els convenis «de notòria rellevància». Explica que el seu Grup considera que aquesta proposició perjudica la governabilitat de la ciutat i podria provocar un col·lapse de l’acció municipal. Afirma que està d’acord que governar no és manar, tal com ha dit el Sr. Mestre, però que, tanmateix, governar és prendre decisions en interès de la ciutadania i evitar que l’Ajuntament es paralitzi. El Sr. Martí explica que el Govern ha estudiat aquesta proposició per intentar atendre-la i veure quin marge tenia per procurar avançar en aquesta línia. Assenyala que, no obstant això, els mateixos proposants, a l’hora de justificar la seva iniciativa, han reconegut que el Govern actua amb ple acatament del marc legal i reglamentari aplicable. Pel que fa a això, afirma que compleixen la Llei de bases de règim local, el Decret legislatiu 2/2003 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i la Carta Municipal, que en l’article 11 estableix quines són les atribucions del Consell Plenari, així com el Reglament orgànic municipal (ROM), que en l’article 22.19 estableix quina competència té l’alcalde per aprovar convenis. A més, destaca que en aquest mateix mandat, com a desplegament d’aquesta previsió del ROM, ja es va decidir per acord de govern delegar a la Comissió de Govern aquesta atribució de l’alcalde per decret d’alcaldia d’11 de juny del 2012. Destaca que això es va fer precisament, no només per facilitar la governabilitat de l’Ajuntament, sinó també com a mesura de transparència. Manifesta que consideren que els supòsits de convenis interadministratius que segons la Carta Municipal han de ser aprovats pels Consell Plenari són els adients. A més, recorda que la Carta Municipal va ser aprovada per unanimitat de tots els grups municipals i els grups polítics al Parlament de Catalunya, així com amb els representants a l’Estat pel que fa al tram estatal. Afirma que el Govern creu que és suficient l’exercici de transparència que ha fet a través de la delegació de la competència per aprovar aquests convenis a la Comissió de Govern, així com a través de les actes que es produeixen el mateix dia o l’endemà de la celebració de les comissions de govern, que són accessibles a tots els grups municipals, i a través de tot el ventall d’iniciatives que tenen els grups de l’oposició per controlar l’acció de govern de l’Ajuntament. Així mateix, manifesta que coincideixen plenament amb l’argument que ha defensat el Sr. Laporta que cal trobar un NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3105 equilibri entre la necessària transparència i la capacitat de govern i d’iniciativa política que requereix un govern per tirar endavant i no col·lapsar-se. D’altra banda, explica que està previst que en breu es convoqui i es reuneixi la comissió de seguiment del conveni entre l’Ajuntament i la Generalitat que s’ha esmentat per tal de poder avaluar-ne l’aplicació i el contingut de les queixes dels grups. Conclou expressant el vot en contra del Govern a la proposició. La Sra. Esteller assenyala que és cert que una part de la proposició excedeix les possibilitats establertes pel ROM respecte a l’àmbit competencial del Consell Plenari, però que això no impedeix que s’hi puguin fer modificacions. Afirma que, de tota manera, hi ha altres coses que el reglament sí que permet fer. Explica que, per exemple, en els convenis que són competència del Plenari municipal troben a faltar que aquest òrgan pugui aprovar convenis en els quals s’accepten determinades subvencions o transferències corrents provinents d’altres administracions, i la concreció de les inversions que es faran a la ciutat com a conseqüència d’aquests recursos. Opina que, per tant, això és una qüestió de voluntat política. Explica que el seu Grup demana que s’ampliï la part de les competències o del control que pugui tenir el Ple municipal pel que fa als convenis, i que es consensuïn amb els grups les inversions que es puguin fer a la ciutat de Barcelona per evitar l’arbitrarietat del Govern a l’hora de donar contingut al desenvolupament d’alguns convenis. Opina que això és el que va passar en el cas de Spanair, en el qual es va aprovar un conveni marc però després el Govern va dur a terme unes accions que perjudiquen els interessos i els recursos de la ciutat, ja que es va finançar la Generalitat a través de la condonació dels 25 milions d’euros del conveni. Manifesta que el que volen és que hi hagi més transparència i més participació, i que s’evitin els abusos que s’han produït en els darrers temps. Es refereix també al que va succeir amb els plans concertats de la Diputació de Barcelona, en què el Govern va establir unes prioritats que no comparteixen. Assenyala que, de fet, la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació ha aprovat una proposta en què es demana al Govern un replantejament i unes inversions paral·leles. Recorda que en la sessió de la Comissió del 8 de maig, en què es va debatre el tema de Spanair, el Sr. Laporta es va queixar de l’actuació del Govern, i que el Grup d’UpB també va criticar les prioritats que va establir el Govern a esquena de la resta de grups municipals en la sessió de la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació del 21 de maig. En aquest sentit, diu al Sr. Laporta que aquesta proposició justament vol evitar que això torni a passar, i li retreu la incoherència de criticar un tipus d’actuacions i no fer res per trobar-hi una solució. Finalment, agraeix els vots dels grups del PSC i d’ICV-EUiA, i expressa la seva decepció pel fet que el Govern no vulgui avançar en la línia de consensuar aquests projectes amb la resta de grups i de perseguir la transparència que reclama la proposició. El Sr. Escudé explica que és conscient que el Govern no té cap tipus d’obligació legal ni jurídica per donar compliment a la proposició i que és per això que, en la seva primera intervenció, ha parlat d’una obligació política, per no dir moral. Opina que el que ha succeït amb els dos convenis que s’han esmentat és prou greu per demanar més claredat i més transparència a l’hora de fer determinades coses, i que aquests convenis i el seguiment que en fa l’alcalde estan trencant el sentit majoritari d’altres votacions que s’han fet al Consell Plenari sobre coses tan importants com el PAM o les inversions, que són dos exemples d’acords adoptats amb partits diferents. A més, remarca que en el mandat anterior l’alcalde Trias, quan estava a l’oposició, va fer de la transparència i de l’obligació del compliment dels acords presos una «bandera electoral». Pel que fa a això, recorda que cada mes, en cada sessió de la Comissió, el Grup de CiU els va sotmetre a la «tortura» de reclamar el mateix que avui demana el Grup del PP. El Sr. Mestre explica que el seu Grup coneix el marc legal i el que és obligatori sotmetre a aprovació del Consell Municipal, però que aquesta proposició arriba en un context que els ha alarmat. Afirma que, si no hagués passat el que ha passat amb el conveni dels 25 milions prestats a la Generalitat de Catalunya, potser el seu Grup s’hauria abstingut en una proposta d’aquestes característiques, però que 3106 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 el context i el precedent són tan greus que els porta a votar-hi favorablement, perquè no volen que es torni a produir una situació com aquesta. El Sr. Laporta opina que la Sra. Esteller té una fixació amb el que fa el Grup d’UpB. Precisa que el que el seu Grup va criticar en relació amb Spanair van ser les actuacions del Govern espanyol per impedir que aquesta aerolínia catalana prosperés. En aquest sentit, opina que és evident i està més que provat el boicot del Govern espanyol per evitar que Spanair arribés a subscriure acords internacionals amb altres companyies que l’haurien fet viable. D’altra banda, afirma que el seu Grup actua amb la màxima coherència i no practica la «hipocresia política» que és pròpia del Grup del PP. El Sr. Martí diu al Sr. Escudé que el que va viure com una «tortura» és un exercici plenament democràtic. Explica que el Govern anterior va decidir, entre altres coses, els projectes que s’havien d’incorporar en el Pla E i el Pla Zapatero sense consultar-ho a l’oposició, i que per això no entén que el Grup del PSC demani el que no va fer ell mateix quan governava. Recorda a la proponent que el Govern té obertes moltes línies de diàleg permanent amb tots els grups, especialment amb el Grup del PP, i que una mostra d’això és que han acordat amb aquest grup molts projectes d’inversió, continguts en l’acord d’inversions 2013 de la pròrroga pressupostària del 2012. Afirma que, per tant, no es pot retreure al Govern que no estigui obert a dialogar i a consensuar aspectes importants per a la ciutat. La Sra. Esteller manifesta que l’objectiu d’aquesta proposta és incrementar la participació dels grups. El Sr. Martí Galbis expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot contrari d’UpB. S'aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 6. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda instar el Govern municipal a reclamar al Govern de l'Estat la cessió incondicionada de l'edifici de la Dirección General de Policía -a la Via Laietana 43- a l'Ajuntament de Barcelona, per destinar- lo a equipament de memòria democràtica. El Sr. Mestre manifesta que, amb aquesta proposta, el seu Grup vol donar un nou impuls a les polítiques que ja fa temps que promou l’Ajuntament. A més, explica que pensen que és necessari que en l’àmbit de l’impuls de les polítiques públiques de la memòria democràtica l’Ajuntament de Barcelona prengui en certa mesura el relleu a la Generalitat de Catalunya, que és qui les hauria de liderar, però que els darrers anys ha renunciat a fer-ho. En aquest sentit, remarca que el Govern de la Generalitat de Catalunya presidit pel Sr. Mas ha reduït de manera dràstica els programes, les activitats, el pressupost i el personal del Memorial Democràtic, contràriament a allò que s’estableix en l’article 54 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, cosa que li ha valgut les crítiques de les entitats memorialistes. Manifesta que, per al seu Grup, l’impuls de les polítiques de la memòria democràtica, així com el compromís i l’actuació dels governs democràtics pel que fa a aquest àmbit, són imprescindibles. Explica que creuen que és important restablir la veritat sobre la memòria històrica, que vol dir conèixer i difondre allò que realment va passar, davant els nombrosos episodis de falsejament de la història que s’han produït al país. A més, afirma que això és necessari per reparar les víctimes, moltes de les quals encara són vives. Manifesta que també pensen que és imprescindible impulsar aquestes polítiques de memòria democràtica per promoure i enfortir els valors democràtics a la societat, i que ha de continuar havent-hi un compromís clar de l’Ajuntament amb aquests objectius. Recorda que en el primer punt de l’ordre del dia s’ha parlat del caràcter simbòlic del castell de Montjuïc, i remarca que, si a Barcelona hi ha un espai simbòlic del que va ser la repressió política, social i cultural del franquisme, aquest és sens dubte la comissaria de Via Laietana. Explica que en aquesta comissaria es va NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3107 humiliar, torturar i assassinar lluitadors i lluitadores antifranquistes durant pràcticament 40 anys, i que els sembla que és un greu error voler ocultar aquest fet i aquest espai simbòlic de la repressió franquista, situat en plena trama urbana de Barcelona. Afirma que tots els fets a què s’ha referit han estat àmpliament documentats pels investigadors i encara queden testimonis de les víctimes d’aquest període de repressió. Manifesta que, per tant, creuen que aquest és l’espai idoni per acollir un equipament de memòria democràtica, i que ha de ser l’Ajuntament de Barcelona, a falta de lideratge d’altres institucions, especialment de la Generalitat de Catalunya, el que impulsi la recuperació d’aquest espai com a espai de memòria democràtica. Destaca que això ja s’ha fet a altres ciutats com Santiago de Xile, amb Villa Grimaldi; a Buenos Aires, amb la Escuela de Mecánica de la Armada; o a Roma, amb el centre de detenció de Via Tasso. Assenyala que aquest és l’argument principal de la proposició que avui presenta el seu Grup, tot i que també hi ha altres arguments. Explica que, per exemple, també volen donar continuïtat a la reclamació d’edificis que són patrimoni de l’Estat a la ciutat de Barcelona per reconvertir-los en equipaments municipals o en edificis de caràcter municipal per impulsar-hi activitats des del mateix Ajuntament. Recorda que això ho han reclamat i s’ha aconseguit amb el castell de Montjuïc, i que també ho han demanat en el cas de la Caserna de Bruc, que avui està en punt mort. Afirma que volen que l’edifici de Via Laietana, com els anteriors, sigui cedit de manera incondicionada a la ciutat de Barcelona per part de l’Estat. Finalment, afegeix que avui es dóna la circumstància que la comissaria de Via Laietana és absolutament prescindible per a les funcions que ha fet els darrers anys. Recorda que fa poques setmanes es va produir la inauguració del complex policial Sant Martí-La Verneda, al qual es trasllada la major part de l’activitat policial que s’ha desenvolupat fins ara a la comissaria de Via Laietana. Afirma que, per tant, no hi cap motiu que faci necessari que aquesta comissaria continuï tenint funcions policials a la ciutat. Assenyala que, fins i tot, un antic ministre socialista va dir en una carta que aquest equipament es destinaria a la unitat de documentació, cosa que no ha succeït. El Sr. Colomé manifesta que el seu Grup donarà suport a la proposició perquè creuen que el dia que un símbol de la repressió com és la comissaria de Via Laietana passi a ser un memorial donaran per fet que el país s’ha normalitzat i ha superat la transició. En aquest sentit, es refereix als Estats Units, que van patir una guerra civil fa molts més anys i tenen monuments commemoratius on posa «Mai no oblidarem». Afirma que no han passat ni 100 anys de la guerra civil espanyola i que no volen oblidar-la, sobretot per no repetir la història. D’altra banda, recomana a tots els presents un llibre de l’historiador britànic Paul Preston, El genocidi espanyol, perquè vegin que des de 1939 fins a 1975 es va intentar exterminar de manera sistemàtica tot el que no era afecte al règim. La Sra. Esteller expressa el vot en contra del seu Grup a la proposició. Explica que creuen que la trajectòria que ha tingut el Memorial Democràtic es va sobredimensionar quan el Sr. Saura va ser conseller d’Interior, període en el qual opinen que es va abusar del contingut del que es pensava destinar als objectius del Memorial Democràtic. Afirma que pensen que és positiu que es conegui tot el que va passar amb transparència, però que una altra cosa és l’ús que es fa d’aquest memorial o la dimensió que se li dóna. En aquest sentit, remarca que el 2012 el Memorial Democràtic tenia un pressupost d’1,8 milions d’euros i, d’aquests, 1,1 milió d’euros eren de personal. Pel que fa a això, explica que creuen que hi ha una quantitat excessiva de personal i d’estructura per al Memorial Democràtic i que han demanat que es dissolgui i es deixin de destinar-hi recursos, ja que pensen que no és necessària una sobredimensió d’estructura per desenvolupar les activitats de memòria democràtica. Conclou que cal simplificar, racionalitzar i eliminar tot aquest excés de costos que implica el Memorial Democràtic. El Sr. Laporta manifesta que el seu Grup creu que la comissaria de Via Laietana és un espai estretament lligat en l’imaginari col·lectiu a la repressió de la dictadura franquista i, per tant, això el converteix en un espai idoni per acollir un espai 3108 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 vinculat a la memòria històrica, a la democràcia i a les reivindicacions nacionals de Catalunya. Explica que entenen que l’ús proposat pel Grup d’ICV-EUiA és prou ampli per no determinar un projecte concret i que, per tant, donaran suport a la proposició. Afirma que mantenir l’ús policial d’un edifici que té aquesta història és una manca de respecte als barcelonins i barcelonines, als catalans i catalanes, i a tots els demòcrates. A més, opina que això evidencia la manca de cultura democràtica de l’Estat espanyol. D’altra banda, explica que també donaran suport a la proposició perquè es pot emmarcar dins les polítiques de construcció d’estructures de capital d’estat que el seu Grup defensa, ja que hi ha edificis que són estratègics per a la construcció d’aquestes estructures. El Sr. Martí afirma que el Govern municipal no pot no compartir aquesta proposició, perquè el seu objectiu és noble i just. Assenyala que el plantejament que fa el grup proposant fa referència a la lògica de l’espai, atès que pot quedar buit arran de l’obertura recent del nou complex policial de la Verneda. Recorda que, l’any 2007, el Govern municipal anterior va signar un conveni amb el Ministeri de l’Interior del Govern socialista, dirigit aleshores pel ministre Rubalcaba, en el qual es preveia l’aprovació d’un pla especial urbanístic per regular tota aquella zona a canvi que l’Ajuntament de la ciutat disposés d’uns espais nous per destinar- hi equipaments municipals. Explica que aquest conveni s’ha executat, tal com es va poder comprovar amb la inauguració del nou complex policial de la Verneda, però remarca que en aquest conveni no es preveia la cessió incondicionada de l’actual comissaria de Via Laietana ni d’altres espais, excepte el que resultava de la segregació de l’immoble que ara és el nou complex policial de Sant Martí-La Verneda. Afirma que estan d’acord amb la proposició, si treuen de context el conveni al qual ha fet referència, en què no es va preveure la cessió incondicionada de la comissaria de Via Laietana, i es considera que es destini a la seu d’un espai memorial. Manifesta que, tanmateix, no haurien de renunciar que hi hagués un ús alternatiu diferent al que es proposa de cara al futur, en el supòsit que el Govern de l’Estat, el Ministeri de l’Interior i la Direcció General de Policia acceptessin promoure la cessió incondicionada de la comissaria de Via Laietana, una vegada rebuda la petició del Govern municipal. Explica que, per tant, donaran suport a la proposició, però consideren que, en cas que hi hagués una negociació política posterior, l’Ajuntament hauria d’intentar preveure altres usos alternatius en benefici del barri, el districte i la ciutat, tot i que estan totalment d’acord que la memòria s’ha de mantenir, ja que per aquestes dependències van passar-hi milers de persones, entre elles l’expresident Jordi Pujol. Conclou que poden estar d’acord amb el fons i la forma de les apreciacions d’origen de l’acord polític que es va signar amb el Govern socialista l’any 2007, però que també cal obrir les portes a un possible ús alternatiu d’aquest espai per a la ciutat. El Sr. Mestre agraeix el vot favorable dels grups municipals del PSC, d’UpB i de CiU, i lamenta el vot en contra del Grup del PP i els arguments que ha utilitzat per justificar el seu vot. Precisa al Sr. Martí que la referència que ha fet abans al complex policial de Sant Martí-La Verneda no és l’argument pel qual el seu Grup reclama la comissaria de Via Laietana, sinó una circumstància que s’hi afegeix. Recorda que quan l’Associació Catalana d’Expresos Polítics va sol·licitar el 2007 que la comissaria de Via Laietana acollís el Memorial Democràtic, la resposta que va obtenir per part del delegat del Govern a Catalunya era que es farien reformes a l’edifici per millorar els espais d’atenció al públic, sobretot els destinats a l’obtenció de documentació. Afirma que és evident que això no ha succeït ni succeirà, i que, per tant, sembla clar que les funcions policials que es volen assignar a aquest espai són absolutament prescindibles i poden ser traslladades al nou complex policial. Remarca que, tal com ha dit el Sr. Colomé, des de l’any 1977 s’ha produït una ocultació dels espais que van estar més estretament vinculats a la repressió de la dictadura franquista a causa de les circumstàncies en què es va produir la transició democràtica, i que només molt recentment s’han recuperat alguns d’aquests espais com a espais de memòria democràtica. Destaca que l’argument en què es basa la proposta del seu Grup i en el qual volen insistir és que tenen el convenciment que no hi ha una democràcia plena i forta sense memòria democràtica. Assenyala que, NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3109 en el context espanyol, això vol dir recuperar la memòria històrica i democràtica d’una dictadura que va durar prop de 40 anys, en un país en què, a més, els períodes democràtics han estat molt escassos. Afirma que això no vol dir una altra cosa que afermar la cultura democràtica i els valors democràtics, i fer-ho amb investigació, educació i difusió. En aquest sentit, manifesta que no poden compartir els arguments que ha utilitzat la Sra. Esteller, ja que no creuen que recuperar la memòria democràtica, aprofundir en la cultura i els valors democràtics i difondre-ho a les generacions presents i futures es pugui valorar en termes de costos. D’altra banda, diu al Sr. Martí que els sembla que l’ús futur de la comissaria de Via Laietana com a espai del Memorial Democràtic és un ús plenament ciutadà que respon a una demanda i una necessitat ciutadanes que tenen a veure amb intangibles com els valors democràtics i la cultura democràtica a la ciutat. Reitera que a Barcelona no hi ha cap espai simbòlic que expressi amb tanta claredat la repressió que es va patir durant els quatre decennis de dictadura. Explica que és per això que el seu Grup ha volgut presentar aquesta proposició, que recull el que va demanar l’Associació Catalana d’Expresos Polítics el 25 de maig del 2007 al que llavors era ministre d’Interior, el Sr. Rubalcaba. El Sr. Colomé assenyala que l’Itàlia i l’Alemanya del 1945 i el Portugal i la Grècia del 1974 s’assemblen en què van viure la victòria dels demòcrates i la ruptura amb el règim anterior. Destaca que tots els partits que van crear a quests sistemes democràtics es basaven en la seva lluita antifeixista. Explica que, per contra, a Espanyava haver-hi una reforma en comptes d’una ruptura, amb tot el que això va significar. En aquest sentit, demana a tots els partits que evolucionin per assumir la història i normalitzar el país. La Sra. Esteller manifesta que la sorprèn el to del debat perquè es parla com si no haguessin passat ja 30 anys. Assegura que el seu Grup defensa els valors democràtics i la democràcia, però que això és ben diferent de tenir un Memorial Democràtic amb unes estructures sobredimensionades i donar-li un ús que no sempre ha estat correcte. Opina que, després de 30 anys, hi ha força documentació sobre la democràcia i la història del país i que cal continuar estudiant-les, però que això no ha d’implicar generar més estructures i més despeses. Explica que el seu Grup defensa que cal preservar la història democràtica amb el rigor que mereix i sense memòria, ja que aquesta sempre és selectiva. Afirma que el Memorial Democràtic ja té unes dependències al castell de Montjuïc i que, en aquest sentit, es pregunten si cal destinar-hi un altre local a Barcelona per dimensionar-lo encara més. A més, assenyala que l’ús que s’ha donat a molts recursos destinats al Memorial Democràtic ha estat objecte d’informes de la Sindicatura de Comptes diverses vegades. Conclou que demanen rigor democràtic, principis democràtics i respecte per a tothom, però que una altra cosa és la sobredimensió d’estructures del Memorial Democràtic. En aquest sentit, torna a recordar que s’hi destinen 1,8 milions d’euros, dels quals 1,1 milió són despeses de personal. El Sr. Laporta afirma que el debat d’avui està posant de manifest el passat franquista del Partit Popular i la seva catalanofòbia. Opina que els intents d’aquest partit per esborrar la memòria històrica i la memòria democràtica es mostren en la incomoditat que avui pateix la Sra. Esteller, de qui diu que no està donant arguments sòlids per defensar la posició del seu Grup, ja que o bé apel·len a «traumes de la infància» o neguen el passat franquista del seu partit acusant de manca de rigor històric els qui consideren que això és una realitat. A més, manifesta que els sembla una manca de respecte a les persones que van patir la repressió franquista a les dependències policials de Via Laietana i una manca de respecte a la democràcia recórrer a raons econòmiques per defensar el vot contrari a aquesta proposició. El Sr. Martí demana al Grup del PP que, malgrat el seu vot en contra, ajudi l’Ajuntament i el Govern municipal en la interlocució amb el Ministeri de l’Interior i amb la Direcció General de Policia perquè la proposició es pugui fer efectiva en un termini raonable pel bé de la ciutat i pel bé del compromís que ha assumit l’Ajuntament de Barcelona a través de la Comissió de Presidència i Règim Interior. 3110 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 El Sr. Mestre diu a la Sra. Esteller que qualsevol govern democràtic té entre els seus deures impulsar polítiques públiques que afermin els valors democràtics i la cultura democràtica, però que els països que han patit llargs períodes de dictadura encara ho han de fer més. Afirma que és per això que aquests països han establert memorials democràtics amb l’objectiu de fer recerca, investigació, educació i difusió del que ha estat la lluita per la democràcia. Opina que, després del rebuig del Grup del PP al que van fer anteriors governs de la Generalitat de Catalunya amb relació al Memorial Democràtic, la memòria democràtica al castell de Montjuïc i la memòria democràtica a Via Laietana, només poden arribar a la conclusió que aquesta força política no vol que es produeixi una recuperació de la memòria democràtica al país. El Sr. Martí Galbis expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Colomé expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. Del Grup Municipal UpB: 7. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda, en el marc de les relacions internacionals, institucionals i ciutadanes, establir un protocol per a l'agermanament lingüístic amb els municipis del País Valencià, de les Illes Balears, de la Catalunya Nord, de la Franja de Ponent, de l'estat d'Andorra i de l'Alguer. El Sr. Laporta manifesta que el català és la llengua pròpia de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, l’Estat d’Andorra, l’Alguer i el Carxe de Múrcia. Destaca que Barcelona ha exercit històricament la defensa de l’ús de la llengua pròpia i comuna de Catalunya i de tots aquests indrets catalanòfons, independentment que es parlin altres llengües que enriqueixen la ciutat. Explica que el seu Grup considera que Barcelona no pot restar indiferent a la voluntat d’«amputació lingüística» i de confusió terminològica que afecta el català, i li pertoca defensar la unitat de la llengua catalana a tots els territoris que la tenen com a llengua pròpia i vetllar perquè la ciutadania dels diferents territoris dels països de parla catalana puguin viure la seva llengua i la seva cultura amb absoluta normalitat. Manifesta que el seu Grup demana que l’Ajuntament de Barcelona s’impliqui amb relació a tot el que està succeint entorn de la llengua, en especial a les Illes Balears ipel que fa al canvi de denominació del català parlat a la Franja de Ponent. Opina que Barcelona ha de reaccionar contra la persecució sistemàtica del català als diferents territoris que tenen la llengua catalana com a pròpia i que l’Ajuntament de Barcelona ha d’adoptar una posició institucional respecte a aquesta qüestió, especialment el mateix dia que el Parlament de Catalunya probablement expressarà, a través de la declaració de la Junta de Portaveus, el seu rebuig a la decisió del Govern aragonès d’anomenar el català de la Franja d’una altra manera. El Sr. Colomé assenyala que el Partit Popular ha fet coses tan curioses com prohibir el terme País Valencià en un parlament, o inventar una nova llengua, el LAPAO. Pel que fa a això, diu al secretari que pot explicar que en aquesta proposició estan parlant tots LAPAO, com a homenatge a la Sra. Dolores Serrat, consellera d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó. Explica que, a més, aquesta setmana el ministre Wert acaba d’aconseguir la seva llei, i han descobert que ha deixat la llengua catalana i l’educació al nivell que ell volia, a més de fer que la religió compti com a nota mitjana per accedir a les universitats. En aquest sentit, afirma que a vegades té la sensació que el Sr. Rouco Varela és un ministre sense cartera. Manifesta que el seu Grup donarà suport a la proposició del Grup d’UpB, i que els preocupa la idea de «neocentralisme neoliberal» que envaeix el país i que algun dia, després de fer la reforma de l’Administració local, vingui la reforma de les autonomies. Recorda que, quan el PSOE va afirmar que el LAPAO era una barbaritat, els membres del PP van respondre als membres del PSOE d’Aragó que, si no els agradava, es fessin del PSC. Demana a la Sra. Esteller que, si el seu Grup creu realment en la unitat de la llengua catalana, la defensi, cosa que al seu parer avui NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3111 no fa ni a Aragó ni al País Valencià. Afirma que el seu Grup està a favor de la proposició des del rigor històric, des del qual pensa que el Partit Popular hauria de canviar de política. En aquest sentit, opina que de moment el balanç d’aquest partit és de poca defensa del català i bastant centralisme. La Sra. Esteller manifesta que està totalment sorpresa per la dimensió del debat i les qüestions que s’estan barrejant. Opina que, tot i que els regidors de la resta de grups es tenen per demòcrates i es permeten «certificar» qui ho és i qui no ho és, en realitat són «demòcrates a la carta», ja que consideren que tots aquells que comparteixen el seu pensament són demòcrates i els qui hi estan en desacord no ho són. En aquest sentit, afirma que poden dir tot el vulguin de qui vulguin i com vulguin, però que el que no poden fer és qüestionar la legitimitat ni d’un polític ni d’una cambra d’una comunitat autònoma, i fer-ho amb un to de burla que li sembla impropi de la Comissió. Respecte a la proposició, opina que el que demana entra dins l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya. Explica que el seu Grup no està d’acord que l’Ajuntament de Barcelona hagi de fer convenis d’agermanament lingüístic amb municipis d’altres comunitats autònomes, sobre les quals el proposant i la resta de grups s’atribueixen la potestat de definir les llengües que els són pròpies. Opina que en democràcia cal respectar la legitimitat de cada poder polític perquè aprovi les lleis que consideri oportunes, i que els regidors de l’Ajuntament de Barcelona no són ningú per qüestionar la legitimitat d’un parlament a l’hora de prendre decisions. El Sr. Gomà expressa el vot a favor del seu Grup a la proposició. Explica que el català és la llengua pròpia i oficial de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, i també és la llengua parlada a la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, l’Alguer i altres zones. Assenyala que, malgrat aquesta realitat social, avui és una realitat política que el Partit Popular impulsa polítiques d’hostilitat contra la llengua al País Valencià, les Illes Balears i Aragó. Destaca que al País Valencià hi ha milers de nens i nenes que volen estudiar en valencià i no poden fer-ho per manca d’oferta lingüística. En aquest sentit, opina que és incoherent que el Partit Popular doni suport a les reclamacions d’una dotzena de famílies que demanen l’escolarització en castellà a Catalunya i, alhora, ignori els milers de nens i nenes del País Valencià que no poden estudiar en la seva llengua pròpia. D’altra banda, afirma que a les Illes Balears s’ha consolidat una política d’involució lingüística autoritària. Explica que, tot i que al començament del curs 2012-2013 més del 85% de les famílies de les Illes Balears van optar per mantenir el català com a llengua vehicular, el Govern del PP a les Illes Balears pretén suprimir el català com a llengua vehicular per al curs 2013-2014. A més, es refereix a «la vergonya i el ridícul» de la recent ofensiva contra el català a la Franja de Ponent. Opina que avui és una realitat que el Partit Popular aplica polítiques lingüístiques amb valors i pràctiques franquistes de menyspreu, genocidi i fragmentació de la llengua a Aragó, el País Valencià i les Illes Balears. Afirma que, per tant, és molt important que, més enllà de les competències formals, es defensi el català en tots els territoris de parla catalana des dels governs, els mitjans de comunicació, el moviment associatiu per la llengua i la comunitat educativa. En aquest sentit, manifesta que el seu Grup creu que és cabdal el rol que ha tingut, té i ha de tenir cada vegada més l’Ajuntament de Barcelona, que volen que sigui la capital no només de Catalunya, sinó de la catalanitat i, sobretot, d’una manera oberta, inclusiva i democràtica d’entendre la catalanitat que posa en valor la diversitat i que vol que la vertebració d’aquesta diversitat es faci a partir de la llengua comuna, compartida i de cohesió. El Sr. Ciurana explica que el Govern donarà suport a aquesta proposició perquè considera que va exactament en la línia d’allò que ja fa i del posicionament que vol per a Barcelona. Manifesta que Barcelona té vocació d’exercir de capital, no només dels límits estrictes del principat de Catalunya, sinó de totes aquelles terres que se senten vinculades per raons d’història, llengua i cultura amb la cultura catalana. Afirma que, de fet, ja ho han fet amb diversos municipis i que l’experiència és molt enriquidora. En aquest sentit, destaca els acords amb Alcoi, Algemesí, Gandia, Vila-real i l’Alguer, entre d’altres. Explica que precisament el passat cap de setmana es va inaugurar el passeig de Barcelona a la ciutat de l’Alguer i que va ser 3112 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 molt emocionant comprovar que, més de 700 anys després, en aquesta ciutat hi ha una comunitat que ha resistit i s’ha aferrat a una cultura sense cap més instrument que la seva voluntat i que mira a Barcelona amb esperança i amb el reconeixement de la capitalitat. A més, avança que el proper cap de setmana probablement tindrà l’ocasió de reunir-se amb l’alcaldessa de Mequinensa, que ha demanat poder establir llaços de cooperació més estables amb la ciutat de Barcelona perquè diu, entre altres coses, que els uneix la llengua. Manifesta que el sorprèn que la Sra. Esteller digui que no es pot negar la legitimitat d’un Parlament d’anomenar com vulgui una llengua, quan, en canvi, la Sra. Soraya Sáenz de Santamaría nega la legitimitat del Parlament català per fer una declaració de sobirania. Afirma que la democràcia consisteix, precisament, en el fet que la gent pugui expressar les seves opinions, i que la filologia serveix per fixar el que és una llengua i el que n’és una altra. Conclou que la discussió de la legitimitat fa referència a les opinions polítiques i no pas a la ciència. En aquest sentit, manifesta que la Sr. Esteller és lliure d’opinar el que vulgui, però que la unitat de la llengua és un fet inqüestionable. El Sr. Laporta lamenta el posicionament del Grup PP en aquesta proposició, sobretot per l’exposició que ha fet a l’hora de defensar-lo. Opina quela Sra. Esteller, amb la seva intervenció d’atac a la resta de grups municipals, els ha reconegut una certa autoritat moral en matèria de democràcia. Afirma que ningú no ha fet burla en cap moment d’una qüestió que els defensors de la llengua catalana consideren molt seriosa, i que en cap moment han pretès qüestionar la legitimitat de cap Parlament escollit democràticament. Assenyala que, tal com ha dit el Sr. Ciurana, es tracta d’una qüestió científica, així com d’una qüestió de sentiment que tenen els catalans respecte a la seva llengua. En aquest sentit, opina que ha quedat prou de manifest que el Partit Popular no participa d’aquest sentiment. Manifesta que lamenta que la Sra. Esteller es trobi amb una incomoditat manifesta davant d’aquestes qüestions perquè la considera una molt bona política. Afirma que el Partit Popular, potser pel seu passat, no pot assumir i afrontar les qüestions referents a la memòria històrica i a la llengua des de la tranquil·litat democràtica que tindria si fes un esforç de comprensió envers qüestions que són científiques i que alhora afecten sentiments. Agraeix les intervencions del Sr. Colomé i del Sr. Gomà per haver situat el debat al lloc que li pertocava, i el posicionament dels partits que s’han pronunciat a favor de la proposició i han permès aprovar-la. El Sr. Colomé opina que ell és més irònic i sarcàstic que burlesc o bromista. Afirma que la base de la democràcia és la llibertat d’expressió i la llibertat de crítica. Explica que donen per descomptat que tots són demòcrates, però que, tot i així, les actuacions del Partit Popular en alguns espais polítics són preocupants. Precisa que ell no diu que la Sra. Esteller estigui d’acord amb el que fan els seus companys de partit a València o Aragó, perquè ell tampoc no està gaire d’acord amb el que fan alguns companys seus de partit a altres llocs, però que com a mínim els critica. En aquest sentit, opina que precisament la grandesa de la democràcia és tenir elements de crítica, i no pas acceptar les coses només perquè les digui el partit i els seus màxims dirigents. La Sra. Esteller assegura que el Partit Popular defensa el català, però que això no s’ha de confondre amb el que els altres grups pretenen fer. Afirma que la democràcia es basa en la llibertat, que inclou la crítica, però també en el respecte a l’ordenament jurídic. En aquest sentit, opina que la resta de grups volen substituir la democràcia constitucional per la democràcia radical, que significa que un parlament pugui avalar una qüestió contrària al que diu el mateix ordenament jurídic. Assenyala que una cosa és defensar el català i una altra cosa és fer agermanaments lingüístics. En aquest sentit, pregunta quins costos pot representar això per a l’Ajuntament de Barcelona i amb quins mitjans i recursos compta per fer-ho. A més, reitera que la Generalitat és qui té la competència en aquest àmbit. El Sr. Gomà pregunta a la Sra. Esteller si imposar el castellà per decret contra la voluntat de milers de famílies que volen estudiar en català al País Valencià o a les NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3113 Illes o voler esborrar una llengua eliminant el seu nom no són coses que atempten contra la llibertat. En aquest sentit, afirma que les polítiques lingüístiques del Partit Popular a les Illes i al País Valencià són contràries a la llibertat i als valors democràtics. Opina que, tanmateix, el Partit Popular de Catalunya té una actitud diferent respecte a aquestes qüestions i li demana que, en comptes d’avalar aquestes tesis anticatalanes, intenti posar una mica de seny i, en diàleg amb els seus companys del País Valencià, Aragó i les Illes, adopti també una posició comuna en defensa de la llengua. El Sr. Ciurana pregunta a la Sra. Esteller si considera que la llengua que es parla des de Salses fins a Guardamar i des de Fraga fins a l’Alguer és la mateixa llengua o no ho és. La Sra. Pajares demana que no s’interpel·li més la Sra. Esteller. El Sr. Ciurana diu que regala els segons de la seva intervenció a la Sra. Esteller perquè pugui contestar. La Sra. Pajares assenyala que és ella, com a presidenta, qui dóna els torns de paraula, i demana novament que no s’interpel·li la Sra. Esteller. El Sr. Ciurana destaca que la pregunta que ha fet a la Sra. Esteller és la clau del que estan discutint. El Sr. Laporta afirma que el que es parla de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó és català, i que està segur que la Sra. Esteller i tots els presents pensen el mateix. Manifesta que es vol sumar a la petició que ha fet el Sr. Gomà al Grup Municipal del PP perquè ajudi a posar sentit comú en aquestes qüestions i eviti les situacions absurdes que s’estan produint des d’alguns àmbits en contra de la llengua catalana. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Colomé expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda, en el marc de les relacions internacionals, institucionals i ciutadanes, promoure convenis de col·laboració per a l'agermanament lingüístic i cultural amb els municipis de parla catalana, i en especial amb els de la Franja de Ponent. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 8. Que s'obri un període específic, amb una duració d'un mes i els mitjans necessaris, per l'accés, estudi i anàlisi per part dels Grups Municipals als informes i estudis del període 2012. El Sr. Colomé dóna el prec per substanciat. El Sr. Forn manifesta que el Govern accepta el prec. Explica que prepararan una instrucció del mateix estil que la que es va aprovar el 2010 per tal que tots els grups municipals que ho desitgin tinguin accés als informes i estudis que es fan des de l’Ajuntament. Precisa que aquesta instrucció estarà enllestida el mes de juliol com a molt tard. El Sr. Colomé agraeix l’acceptació del prec. Es dóna per tractat. 9. Que les retransmissions de les Comissions de Plenari de l'Ajuntament de Barcelona siguin també presents posteriorment al "youtube" municipal, o altres espais públics que es creïn convenients per la seva posterior visualització, com ho són els Plenaris i les activitats del govern, per tal d'incrementar la transparència municipal i l'accés dels ciutadans i ciutadanes a les activitats dels òrgans municipals, a partir del juny 2013. La Sra. Jaurrieta explica que el seu Grup creu que el fet d’incorporar a la xarxa les retransmissions de les comissions, com succeeix amb els plenaris, permetria als 3114 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 ciutadans tenir millor accés als debats polítics que es fan a l’Ajuntament i incrementar la transparència municipal. A més, opina que aquesta petició està d’acord amb la política de comunicació de l’Ajuntament respecte als mitjans digitals. El Sr. Forn manifesta que el Govern no acceptarà aquest prec, no perquè hi estigui en contra, sinó per una qüestió de prioritats. Explica quedes del mes d’octubre l’Ajuntament ofereix la retransmissió en directe per Internet dels actes institucionals i les comissions de Plenari, a més dels plenaris i les rodes de premsa del Govern, mitjançant la plataforma de retransmissió livestream, que és accessible des de la mateixa pàgina inicial de bcn.cat. Assenyala que, atesa la durada de les sessions, acceptar el prec implicaria dimensionar el canal de l’Ajuntament a youtubei, per tant, passar de l’actual canal que és gratuït a un canal de pagament. Afirma que això suposa un cost d’uns 100.000 euros en inversió publicitària de la mateixa plataforma, que és una xifra de la qual no disposen en aquests moments. Manifesta que, en tot cas, es podria acceptar la revisió del prec al llarg del mandat, quan es pugui comptar amb aquesta dotació econòmica. La Sra. Jaurrieta explica que en el plantejament del prec han tingut present un informe de la Universitat de Barcelona que critica el web municipal i diu que costa molt arribar a la informació dels grups municipals. En aquest sentit, opina que l’acceptació del prec faria que la web fos més transparent i més accessible per a tothom. Recorda que en l’annex del Pla de comunicacions del Govern es parla de «garantir la presència de tot l’Ajuntament als seus espais d’expressió» i això inclou, per tant, els regidors i regidores de tots els grups municipals que són part principal de l’Ajuntament. Explica que poden entendre que no es doni compliment al prec de manera immediata, però que creuen que cal avançar en aquesta línia. El Sr. Forn afirma que es tracta d’una petició totalment factible i que no descarten dur-la a terme a mitjà o a llarg termini, fins i tot durant aquest mandat. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 10. Que el Govern municipal vetlli per tal que els regidors no tinguin banderes no oficials en els seus despatxos i, en cas que ho sol·licitin, disposin de les banderes oficials. La Sra. Esteller formula el prec. El Sr. Martí afirma que no poden acceptar el prec tal com està redactat. Explica que l’haurien d’acceptar si el plantejament fos que el Govern complís la legalitat vigent, ja que és la seva obligació. Manifesta que consideren que la normativa d’ús de banderes oficials, tant l’estatal com l’autonòmica i la regulada en la Carta Municipal de Barcelona, estableix quins són els usos, les banderes i els espais i moments en què s’ha de fer aquest plantejament legal (a l’exterior dels edificis municipals, als actes oficials que es duen a terme a l’interior de les dependències municipals, etc.), però que no hi ha una regulació específica amb relació a si un regidor, a part de les banderes oficials, pot tenir al seu despatx personal altres banderes que siguin producte d’un obsequi institucional. A més, opina que tots han de tenir un mínim marge de llibertat per poder tenir a l’interior dels despatxos oficials alguna bandera que no sigui la que obligatòriament han de lluir a l’exterior de l’Ajuntament i a l’interior del consistori quan es fan actes oficials. La Sra. Esteller explica que la sorprèn la resposta del Sr. Martí, atès que és el regidor de Presidència i pressuposava que estaria a l’«altura institucional» del seu càrrec. Destaca que la llei estableix que als organismes oficials ha d’haver-hi les banderes oficials i que, atès que el despatx del regidor està en un organisme oficial, ha de complir aquesta normativa. Assenyala que ella no parla de les banderes que pugui tenir un regidor a casa seva o al seu despatx privat, sinó que demana que el Govern municipal vetlli perquè les banderes que siguin als despatxos dels regidors siguin les oficials. Opina que la llibertat d’un regidor ha de ser plena, però que el seu rang institucional implica el compliment de la normativa NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3115 i de tot un conjunt de deures. En aquest sentit, afirma que és inacceptable que hi hagi regidors que tinguin al seu despatx una bandera com la independentista, que no és oficial. Precisa que no demanen que calgui tenir obligatòriament les banderes oficials, però que, en cas de tenir-ne, aquestes siguin les oficials. Finalment, pregunta al Sr. Martí si el despatx oficial d’un regidor és o no és una part de l’Ajuntament de Barcelona, i li demana que replantegi la seva resposta. El Sr. Martí manifesta que li sap greu que la Sra. Esteller l’hagi qüestionat com a regidor de Presidència, i que ell no dirà si ella ha estat a l’altura institucional del càrrec que ocupa durant la sessió d’avui. Afirma que el Govern municipal vetllarà pel compliment de la llei, però que una altra cosa és la interpretació que la Sra. Esteller faci de l’aplicació d’alguna norma sectorial sobre l’ús de banderes oficials a l’interior del despatx d’un regidor, sigui del Govern o de l’oposició. Reitera que si la portaveu del Grup del PP li plantegés el prec en un altre sentit, la seva resposta seria una altra. Conclou que tots els regidors han de complir la llei, però que segurament ell i la Sra. Esteller discrepen sobre la virtualitat de la norma que regula l’ús de les banderes oficials a l’interior del despatx d’un regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 11. Que el govern municipal presenti en el marc d'aquesta comissió, en el termini de tres mesos, una auditoria sobre l'ús de llenguatges i imatges sexistes i androcèntriques en els publicacions corporatives i en els portals d'internet del Grup Ajuntament. El Sr. Gomà explica que, quan es va elaborar el Pla d’igualtat d’oportunitats de l’Ajuntament de Barcelona, en la diagnosi ja es va identificar que encara hi havia documentació corporativa i aplicacions informàtiques on apareixien denominacions i expressions de caràcter sexista, i que en general encara s’utilitzava un llenguatge verbal sexista. Destaca que en un dels eixos de la part propositiva del Pla d’igualtat s’establia clarament l’objectiu de millorar la imatge i la comunicació institucional utilitzant un llenguatge i una imatge gràfica no sexista i donant visibilitat a les dones que treballen a l’Ajuntament, així com als seus treballs i resultats. A més ,assenyala que, en concret, una acció del Pla d’igualtat preveia la realització d’una auditoria lingüística bianual sobre l’ús d’un llenguatge no sexista en els diferents contextos de comunicació corporativa. Manifesta que creuen que això és molt important per dues raons: perquè el llenguatge, en qualsevol dels suports en què s’expressi, és el principal vehicle de comunicació de l’Ajuntament amb els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, i perquè pensen que cal preservar amb plena convicció l’objectiu de la igualtat i, per tant, de la visibilització de les dones. Explica que presenten aquest prec perquè recentment han detectat algunes campanyes i alguns portals municipals que continuen perpetuant un llenguatge i unes imatges de caràcter sexista. Posa com a exemples la campanya del Tibidabo, en la qual surt una imatge de la muntanya russa on es diu «Tots som nens»; la campanya del Museu Olímpic de l’Esport, on a sobre de dues noies hi diu «L’espai dels campions»; la campanya del silenci, que diu «Que els veïns dormen»; i el portal de l’Ajuntament, on es parla de la «carpeta del ciutadà». Opina que aquestes qüestions es poden resoldre molt fàcilment dient, en comptes de «la carpeta del ciutadà», «la carpeta de la ciutadania» o «la carpeta ciutadana», de la mateixa manera que es poden utilitzar genèrics o sempre el masculí i el femení. El Sr. Ciurana afirma que els serveis lingüístics de la casa vetllen habitualment per la qualitat del llenguatge emprat en els diferents anuncis, campanyes i documents, i això inclou tenir cura d’evitar un ús sexista i androcèntric del llenguatge. Explica que, en aquest mandat, el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones, adscrit a la Regidoria de Dona i Drets Civils, ha canviat els seus objectius, i un d’aquests objectius és revisar tots els nous plans i les diferents tinències i regidories perquè incorporin la perspectiva de gènere també en el llenguatge. Manifesta que, per tant, proposen que, ara que es posarà en marxa 3116 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 aquest Pla d’igualtat i se’n farà un seguiment a través de quatre agents d’igualtat que té l’Ajuntament, siguin aquests mateixos agents els que duguin a terme una avaluació de la situació. Explica que l’Ajuntament genera un gran nombre de documents i campanyes, i que ell s’atreviria a dir que en la majoria de casos es té cura d’aquesta qüestió, però que agraeixen que els grups els informin d’exemples concrets de campanyes que creuen que no s’adeqüen a aquest compromís, perquè pot haver-hi errors i la voluntat del Govern és esmenar-los. Assenyala que el cas concret de la campanya del Tibidabo ja es va debatre en el Consell de Dones de Barcelona, atès que es dirigeix a la població infantil, que hauria d’estar menys condicionada culturalment per aquest tipus de llenguatge. Manifesta que poden acceptar el prec, amb el benentès que l’auditoria és un compliment estricte del Manual d’estil de comunicació de l’Ajuntament i que el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones serà qui s’ocuparà del seguiment del Pla d’igualtat. Assenyala que, en canvi, no poden acceptar el prec si es considera que l’auditoria ha de ser un encàrrec extern. El Sr. Gomà agraeix l’acceptació del prec. Precisa que quan parlen d’auditoria es refereixen al fet que hi hagi un component de valoració. Manifesta que, per tant, si l’auditoria o l’avaluació té aquest caràcter de valorar l’estat de la qüestió i una part propositiva en la línia d’aplicar de manera estricta el Manual d’estil de comunicació de l’Ajuntament, hi estan d’acord. Es dóna per tractat. 12. Instar el govern municipal a establir la utilització del tractament protocol·lari del Senyor o Senyora per a l'Alcalde, regidors i regidores en substitució del tractament protocol·lari d'Excel·lentíssim Senyor en el cas de l'Alcalde i d'Il·lustríssim/a Senyor/a en el cas de regidors i regidores. El Sr. Gomà assenyala que aquest prec s’inscriu en l’àmbit simbòlic de l’ús del llenguatge, igual que el prec anterior, atès que el llenguatge té una capacitat d’expressió de la realitat molt forta. Explica que, a través d’aquest prec, volen superar les prerrogatives simbòliques del poder polític per construir un llenguatge d’igualtat entre els i les representants i la ciutadania. A més, afirma que les institucions s’han d’adaptar a la realitat social i que, en un sistema democràtic, cal superar qualsevol element simbòlic que segregui la realitat política de la social. Assenyala que, si això sempre té sentit, avui en té més que mai, quan la realitat social clama per una política pròxima, sense prerrogatives i privilegis. Afirma que, per tant, si es creu que cal generar noves vinculacions entre la ciutadania i l’àmbit institucional de la política, aquest àmbit institucional ha de ser molt menys jeràrquic i més horitzontal, i ha de generar igualtat i proximitat allà on avui encara hi ha privilegi i diferenciació, encara que sigui en el terreny del llenguatge. Manifesta que estan convençuts que aquest objectiu s’ha de perseguir i s’ha d’assolir també en el camp del tractament personal dels representants electes, per tal de superar tota mena de tractament protocol·lari diferenciat. Destaca que hi ha un precedent institucional clar en aquest sentit, ja que hi ha una ordre del Ministeri d’Administracions Públiques de l’any 2005 que, en el punt vuitè, diu que tant el president del Govern com els ministres han de tenir el tractament de «senyor» i «senyora». Opina que l’Ajuntament de Barcelona hauria de ser punta de llança d’aquesta qüestió en l’àmbit local i, com en moltes altres coses, ser l’administració referent d’un tractament igualitari dels i les electes amb relació a la ciutadania, transitant d’un respecte basat en el privilegi, que és del passat, a un respecte democràtic, que és el del present i el futur. El Sr. Martí explica que al Govern no el faria res acceptar aquest prec si es plantegés en termes tranversals i generals per a tot el món local català, d’acord amb la Federació de Municipis, l’Associació Catalana de Municipis i el Govern de la Generalitat. Opina que només d’aquesta manera s’obtindria la perspectiva política necessària per donar ple sentit a la petició. D’altra banda, assenyala que, des de l’any 1986 en què es va aprovar la normativa estatal sobre aquesta qüestió, els NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3117 grups del PSC i d’ICV-EUiA van tenir 25 anys per poder promoure aquests canvis a Barcelona o al món local català en general. El Sr. Gomà manifesta que lamenta molt que l’Ajuntament de Barcelona no accepti aquest prec i que, per tant, mantingui un tractament diferenciat, jeràrquic i anacrònic que no té res a veure amb els temps actuals i la realitat social. Afirma que, tal com ha dit el Sr. Martí, el millor seria que això fos una proposició de tot el municipalisme, però que sovint Barcelona ha fet de punta de llança iha pres decisions que després ha assumit el conjunt del municipalisme. Assenyala que, si abans parlaven de Barcelona com a capital de la catalanitat, ara diuen que també els agradaria que Barcelona fos capital d’un tractament en el llenguatge sense privilegis i simbolisme del passat i que mirés cap al futur. El Sr. Martí manifesta que, independentment que el Govern formalment no accepti aquest prec, pot aprofitar la propera assemblea de la Federació de Municipis de Catalunya per començar a liderar aquesta proposta, que li sembla molt raonable, però que hauria d’aplicar-se a tot el món local català. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 13. Que, en el marc de les relacions institucionals i ciutadanes i de la coordinació territorial, el Govern municipal vetlli per la continuïtat del conveni vigent entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Ateneu Enciclopèdic Popular, fins a que es disposi d'una ubicació definitiva per aquesta entitat. El Sr. Laporta formula el prec. El Sr. Ciurana afirma que el Govern municipal vetlla per mantenir la continuïtat del conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Ateneu Enciclopèdic Popular, que recorda que ocupa un espai municipal a l’edifici de la Biblioteca Arús, al passeig de Sant Joan. Explica que ell mateix i altres membres de l’Institut de Cultura hi mantenen una relació fluida i constant, però que hi ha un protocol signa tel 13 de maig de 2011, en plena campanya electoral, en què el Sr. Jordi Hereu prometia a l’Ateneu Enciclopèdic Popular un espai de 1.000 m² a Ciutat Vella o a l’Eixample. Manifesta que, per tant, el Govern està estudiant la manera de donar compliment a aquest compromís de manera coordinada amb els districtes de Ciutat Vella i l’Eixample. Afirma que, per exemple, en col·laboració amb la UGT, es va pensar en la possibilitat que l’Ateneu Enciclopèdic s’instal·lés a l’espai que aquest sindicat té a la Rambla. Explica que això no ha estat finalment possible i que continuen treballant en aquesta línia, tot i que la continuïtat de l’activitat de l’Ateneu Enciclopèdic Popular a la seu de la Biblioteca Arús està garantida. El Sr. Laporta agraeix les explicacions del regidor i l’acceptació del prec. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PP: 14. Quins són els recursos humans o/i materials en els quals es concreta la participació de l'Ajuntament de Barcelona en el Consorci Diplocat? La Sra. Esteller recorda que el novembre del 2012 es va constituir el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT), del qual l’Ajuntament de Barcelona n’és membre. El Sr. Martí explica que el DIPLOCAT és un consorci mixt publico privat que es va crear el novembre del 2012, a instàncies del Govern de la Generalitat, en el qual l’Ajuntament hi participa, però que fins avui l’Ajuntament no hi ha aportat cap recurs físic, material, econòmic ni de personal. La Sra. Esteller manifesta que el seu Grup qüestiona la necessitat que l’Ajuntament de Barcelona hagi d’estar integrat en el DIPLOCAT, entre altres coses perquè creuen que la marca de Barcelona és molt potent i s’ha d’intentar 3118 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 desvincular la ciutat de «derives molt marcades políticament» que la puguin perjudicar o que puguin restar-li efectivitat i força econòmica com a plataforma internacional. Pregunta al Sr. Martí si hi ha alguna previsió de participar més activament en el DIPLOCAT i d’aportar-hi recursos en el futur. El Sr. Martí manifesta que, efectivament, l’Ajuntament de Barcelona té una marca i una capacitat de projecció internacional molt importants i reconegudes. Afirma que, tanmateix, si acabés aportant recursos a aquest consorci, no seria per cap «deriva» política. En aquest sentit, opina que no és seriós aplicar el terme «deriva independentista» que sovint fa servir el Partit Popular a un instrument tan important per al país i del qual Barcelona, com a capital d’aquest país, no es pot desvincular. Explica que l’Ajuntament pot estudiar i avaluar l’eventual participació en algun dels projectes que impulsi DIPLOCAT, sempre que tingui una relació directa amb alguns dels eixos que incorpora el nou Pla director de cooperació al desenvolupament, solidaritat i pau 2013-2016. Conclou que, per tant, no estan tancats a aportar recursos a algun projecte d’aquest tipus. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 15. Quants visitants ha rebut la Feria d'Abril de Catalunya aquest 2013, segons les dades de BSM? Sol·licitem les dades per escrit, i a ser possible classificades en: nombre d'entrades grupals, nombre d'entrades individuals i nombre de persones visitants (excloent les repeticions). El Sr. Laporta formula la pregunta. El Sr. Forn explica que no disposen d’una xifra oficial de visitants a la Feria, ja que l’entrada és lliure i només es controlen les entrades i les sortides amb l’objectiu que no se superi l’aforament permès. En aquest sentit, afirma que sí que poden informar que el nombre de visitants en els moments de màxima afluència va ser a l’entorn de 25.000 persones i a les hores vall d’entre 8.000 i 10.000 persones. A més, assenyala que cal tenir en compte que aquest any les condicions meteorològiques no van ser les òptimes i això va fer minvar d’una manera notable la participació. Afirma que l’entitat promotora de l’esdeveniment, la FECAC, ofereix cada any una xifra aproximada del nombre de visitants, però que es tracta només d’una aproximació, ja que ni l’organització ni l’empresa BSM disposen d’un comptatge mecànic de precisió. Explica que BSM ha començat a desenvolupar un sistema de comptatge per sistema làser i les primeres proves es van fer a la Feria de Abril, però que el sistema aplicat encara té uns marges d’error molt elevats i no permet donar uns resultats fiables i precisos. Assenyala que el proper cap de setmana s’aprofitarà el Primavera Sound per continuar aquestes proves. El Sr. Laporta manifesta que el seu Grup ha formulat aquesta pregunta arran del «ball de xifres» que cada any ofereixen la FECAC i BSM respecte al nombre de visitants de la Feria de Abril de Catalunya. Assenyala que la FECAC ha dit que la Feria ha acollit un milió i mig de persones, les mateixes que l’any passat, en què només va ploure un dia, mentre que BSM va dir el 2012 que l’assistència havia estat de 500.000 visitants. Explica que és important conèixer la xifra d’assistents perquè la Feria és una mostra cultural que té un gran impacte a la ciutat i rep moltes subvencions. Afirma que la seva assistència podria situar-se entorn de 40.000 persones al dia, però que també hi ha altres esdeveniments amb una elevada assistència de públic, com el Primavera Sound, amb 50.000 visitants, o el Sónar, amb 35.000 visitants. En aquest sentit, opina que caldria considerar aquestes xifres a l’hora de donar subvencions i de presentar aquests esdeveniments. El Sr. Forn manifesta que ja ho tenen en compte i que, de fet, la Feria també s’ha vist afectada per les restriccions pressupostàries. Explica que l’Ajuntament li ha donat menys subvencions que altres anys i ha deixat de pagar serveis com el de transport públic. D’altra banda, assenyala que estan intentant desenvolupar un sistema que els permeti conèixer l’aforament dels espais de BSM, no només per a NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3119 la Feria sinó per a qualsevol altre esdeveniment. Manifesta que esperen que l’any que ve aquest nou sistema de control per làser els permeti afinar més les xifres d’assistència, perquè actualment els marges d’error són encara molt elevats. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 16. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 21 de setembre de 2011: La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: Promoure la desregularització i simplificació de la normativa de l’Ajuntament i presentar les propostes en un termini de tres mesos. Es contestarà per escrit. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 17. Que el Govern municipal informi de l'execució de la proposició aprovada a la Comissió de Presidència i Règim Interior en la sessió de 6 de març de 2013 amb el contingut següent: La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: 1. Expressar que la implantació del nou Sistema d’Ordenació Municipal ha de ser el resultat de la negociació i l’acord amb els sindicats i la representació dels treballadors i les treballadores, així com d’un ampli acord polític. 2. Instar al Govern municipal a donar compliment estricte a l’Acord de la Mesa General de Negociació de l’Ajuntament de Barcelona, el passat 29 de novembre de 2012. 3. Instar al Govern municipal a negociar i acordar l’aplicació del Sistema d’Ordenació Municipal amb els sindicats, en la Mesa General de Negociació, tal com es contempla en el punt 2 de l’acord signat. 4. Establir un termini de sis mesos per a aquesta negociació. 5. Paralitzar l’aplicació del Sistema d’Ordenació Municipal fins que s’assoleixi un acord amb els i les representants del treballadors i les treballadores municipals. La Sra. Pajares constata que el Sr. Mestre dóna per reproduït el seguiment. El Sr. Forn explica que el passat 29 de novembre es va signar un acord amb la mesa de negociació col·lectiva que, entre altres coses, preveia que part dels compromisos econòmics acordats entre l’Ajuntament i la part social s’havien de recollir dins del nou Catàleg de llocs de treball i que aquesta integració s’havia de produir abans del 31 de desembre del 2012. Destaca que totes les parts eren conscients que el nou catàleg s’havia d’aprovar durant l’exercici 2012, però que es va establir un període de negociació en el si de la mesa de negociació equivalent al període transitori d’implantació de sis mesos. Manifesta que, després de la signatura d’aquest acord i abans de la seva ratificació per part del Plenari el dia 21 de desembre, es van realitzar quatre sessions de la mesa negociadora en què es va fer entrega del contingut material de les propostes que es portaven a aprovar, tant del nou catàleg com del reglament, deixant en tot moment la porta oberta a mantenir el procés de negociació durant el període de sis mesos previst per a la seva implantació. Explica que, en aquest moment, hi ha un procés de negociació obert i cal deixar que les parts que estan negociant puguin continuar fent-ho per tal d’intentar arribar a una posició de consens que permeti, si escau, modificar o adaptar el Catàleg de llocs de treball que es va aprovar el passat 21 de desembre del 2012. Afirma que, d’altra banda, el Govern està duent a terme el procés d’implantació que es va acordar i preveu presentar el mes de juny, a la Comissió de Presidència i Règim Interior, un informe d’avaluació del procés d’implantació del SOM i proposar, en cas que sigui necessari, aquelles modificacions que s’hagi considerat que cal introduir en el nou catàleg, ja sigui com a conseqüència d’errors detectats, dels acords als quals s’hagi pogut arribar amb els sindicats, o de millores que s’hagin incorporat en el procés d’implantació. 3120 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Assenyala que s’ha revisat la data de migració de la totalitat del personal, inicialment prevista per al mes de març d’enguany, i s’ha decidit ajornar-la, a l’espera de poder tancar un acord amb la part social. D’altra banda, recorda que en l’anterior Comissió de Presidència i Règim Interior ja es va exposar que no és possible suspendre el Catàleg de llocs de treball des del punt de vista tècnic, atès que no existeix un catàleg anterior i la inaplicació de l’actual comportaria un perjudici més gran a les persones afectades perquè només es podrien establir les retribucions bàsiques i el complement de destinació mínim previst en la normativa bàsica. Conclou que encara no s’ha esgotat el període de sis mesos previst per a la negociació i que creuen que la negociació amb la part social avança de manera positiva. El Sr. Mestre agraeix la resposta. Explica que el seu Grup ha estat seguint les negociacions iniciades arran de la Comissió de Presidència i Règim Interior del mes de març, especialment a través del diàleg amb els i les representants sindicals de l’Ajuntament. Afirma que és cert que aquestes negociacions estan en marxa i que s’ha produït un avanç en el diàleg de l’Ajuntament amb la representació sindical, però que, alhora, també queda una part important de qüestions per negociar, segurament les més importants i més complexes. Demana que, per tant, es doni un impuls a la negociació, atesa la proximitat del final del termini del període de negociació. Manifesta que el seu Grup vol insistir una vegada més en la necessitat que hi hagi un acord amb la representació sindical pel que fa a l’aplicació del nou Catàleg de llocs de treball, i afirma que continuaran fent un seguiment de la proposició que va adoptar la Comissió de Presidència i Règim Interior el 6 de març per vetllar per l’assoliment d’aquest acord. El Sr. Forn remarca que el període de negociació no finalitza fins al mes de juny i que el Govern municipal és el principal interessat a continuar la negociació i assolir un acord al més aviat possible. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13.45 h. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3121 Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació Acta de la sessió de 22 de maig de 2013, aprovada el dia 19 de juny de 2913 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 22 de maig de 2013, s’hi reuneix la Comissió d’economia, Empresa i Ocupació, sota la presidència de la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Sònia Recasens i Alsina, Raimond Blasi i Navarro, Sara Jaurrieta Guarner, Joan Trullén Thomàs, Jordi W. Carnes i Ayats, Xavier Mulleras Vinzia, Míriam Casanova Doménech, Joaquim Mestre Garrido, Janet Sanz Cid, Jordi Portabella Calvete, assistits per la Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que per delegació del secretari general de la Corporació, certifica. També hi són presents els Srs: Josep Maria Rius i Medina, Director de Patrimoni, i Antonio Muñoz i Juncosa, Interventor General. Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Maite Fandos i Payà i Belén Pajares Ribas i els Ims. Srs.: Antoni Vives i Tomàs i Gerard Ardanuy i Mata. S’obre la sessió a les 16.30 h. I) Aprovació de les actes de les sessions de 17 i 24 d’abril i 8 de maig de 2013. S’aproven. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: Acords de la Comissió de Govern de 24 d’abril de 2013: 1. Aprovar la incorporació a la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013 dels romanents de crèdit de la Liquidació del Pressupost de 2012, corresponents a despeses amb finançament afectat per un import de 6.552.444,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, donant compliment a l’article 182.3 del RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, segons el qual són d’incorporació obligatòria al pressupost de l’exercici següent els romanents de crèdit que emparin projectes finançats amb ingressos afectats (compromisos concertats) i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 2. Aprovar la incorporació a la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013 dels romanents de crèdit de la Liquidació del Pressupost de 2012, corresponents a despeses amb finançament afectat per un import de 4.209.789,11 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, donant compliment a l’article 182.3 del RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, segons el qual són d’incorporació obligatòria al Pressupost de l’exercici immediat següent els romanents de crèdit que emparin projectes finançats amb ingressos afectats (drets reconeguts) i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 3. Aprovar les modificacions de crèdit consistents en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import de 2.057.331,09 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a 3122 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 l’expedient, referència comptable núm. 13041691; aprovar la incorporació a la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013 dels romanents de crèdit de la Liquidació del Pressupost de 2012 per un import de 2.057.331,09 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, finançats amb les transferències de crèdit de l’apartat anterior; donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 4. Aprovar l’expedient núm. 3-059/2013 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 20.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13041095 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 5. Aprovar l’expedient núm. 3-061/2013 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 2.165,40 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13041295 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Acord de la Comissió de Govern de 8 de maig de 2013: 6. Aprovar l’expedient núm. 3-068/2013 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 900.070,55 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13042595; i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. b) Mesures de govern c) Informes La Sra. Escarp, abans de començar, anuncia que el punt número dos de l’ordre del dia, la compareixença sol·licitada pel Grup Municipal del PP, decau; que el seguiment de la proposició del Grup Municipal del PSC també decau perquè queda subsumit amb l’informe que presenta el Govern, i que, si tothom hi està d’acord, el prec número 14 del Grup Municipal d’ICV-EUiA s’unirà a la pregunta que presenta el del Grup Municipal del PSC al punt número 18. A la Comissió: 1. Anella Olímpica. La Sra. Recasens explica que la compareixença respon a un tema que la Comissió ja havia tractat abans i que l’oposició havia demanat de debatre en diverses ocasions: el model de gestió de l’Anella Olímpica, que reuneix un conjunt d’instal·lacions amb diverses rendibilitats econòmiques i intensitats d’ús. Tot seguit, recorda que el Govern anterior ja s’havia plantejat quin havia de ser i, per això, opina que cal tirar endavant un model de gestió conjunta. Subratlla que són unes instal·lacions primordials per a Barcelona i que cal un model de gestió conjunta de l’Anella Olímpica, que inclou el Palau Sant Jordi, l’Estadi Olímpic i l’Esplanada. En aquest sentit, admet que la diversitat d’usos i de tipus d’instal·lacions que conté l’Anella condiciona aquest model de gestió. A més, destaca que l’Anella Olímpica es troba entre les instal·lacions de la muntanya de Montjuïc, que està en un procés d’al·legacions, de modificació de PGM, la qual cosa també condiciona aquest model de gestió. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3123 A continuació, explica que el Govern municipal fa dos anys que estudia els usos dels diversos equipaments per determinar quin seria el model de gestió òptim per a la muntanya. Seguidament, admet que el model que presenten no inventa res que no es conegui, però creu que fa palesa l’aposta del Govern per un model concret, definitiu, que tanqui debats sobre el model de gestió de l’Anella. En aquest sentit, anuncia que el Govern municipal aposta per una empresa pública, BSM, a la qual l’Ajuntament encarrega el manteniment i la gestió de les instal·lacions. Reconeix que és el mateix model que l’actual, però, tanmateix, expressa el desig de fer alguns apunts per remarcar alguns fets que al seu parer maximitzaran els usos i la rendibilitat econòmica de les instal·lacions, com també la rendibilitat de promoció de la ciutat. Exposa que BSM contracta amb diferents actors nacionals i internacionals la promoció per a l’ús musical i cultural de les instal·lacions, i amb diferents comitès organitzadors els grans esdeveniments esportius, i remarca que l’aposta del Govern és un model que equilibra l’entrada d’operadors internacionals musicals i culturals i la presència de grups musicals i culturals locals que cal mantenir. A continuació, justifica que el Govern aposti per aquest model de gestió i el diferencia dels altres dos models que s’havien plantejat: d’una banda, el de Barcelona Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, en què la gestió era 100% municipal, però que presentava mancances quant al manteniment i la inversió de les instal·lacions; i, de l’altra, el model que s’havia estudiat durant el mandat anterior, en què el 100% de la gestió de les instal·lacions s’atorgava a un únic operador privat. Assegura que el Govern no era partidari de deixar les instal·lacions olímpiques en mans d’un únic operador internacional, perquè això condicionava l’ús de les instal·lacions, ja que expulsava l’operador o promotor musical i cultural local i, a més, els deixava les mans lligades a l’hora d’atraure esdeveniments esportius o culturals que promocionen la ciutat però que no han de tenir un rendiment econòmic 100%. A parer seu, a la ciutat li interessa utilitzar aquestes instal·lacions olímpiques per fer promoció de la ciutat, la qual cosa acaba tenint un impacte econòmic. Afegeix que, després de 23 anys, la ciutat és un exemple d’utilització i manteniment d’unes instal·lacions olímpiques en un nivell d’inversió molt elevat i de qualitat, i expressa el seu desig que continuï sent així. Reitera, doncs, que la intenció és garantir l’equilibri i la flexibilitat entre els esdeveniments lúdics i musicals, més rendibles econòmicament, i els esdeveniments més culturals o de promoció de la ciutat, que poden no ser tan rendibles econòmicament però que tenen un efecte d’impacte de promoció de ciutat. Afirma que s’està garantint l’accés de totes les companyies de promoció musical, tant locals com internacionals. Tanmateix, admet que cal tenir flexibilitat per lligar amb els grans promotors internacionals uns acords marc més estables perquè no hagin de negociar concert a concert o esdeveniment a esdeveniment, amb la seguretat que tenen x concerts programats l’any i que poden disposar de les instal·lacions, tot garantint l’equilibri amb els promotors locals. A més, afegeix que es garanteixen les condicions tècniques i de seguretat de cada esdeveniment lligades a la llicència municipal. En opinió seva, aquesta gestió municipal permet una interlocució directa amb els districtes que, juntament amb el fet que sigui una instal·lació municipal, permet un grau de supervisió per part de l’òrgan gestor i de seguretat que representa un plus respecte a l’operador privat. Afirma, també, que es vol perfeccionar aquest model de negoci que han tingut fins ara; creu que hi ha alguns elements de maximització que poden arribar a portar més rendibilitat econòmica o més garanties de seguretat. Així doncs, subratlla que no es tracta d’un model immobilista, sinó que es vol innovar. En aquest sentit, explica que estan preparant un concurs públic per a la instal·lació del sistema de control d’accessos a les instal·lacions que permeti que el procés de venda d’entrades es faci d’acord amb cada esdeveniment, però que l’operador municipal pugui tenir el sistema de control de la venda d’entrades que permeti supervisar la sectorització. A continuació, fa referència a l’Estadi, que en aquests moments és un equipament sense maximització d’usos i que, per tant, al seu parer té recorregut. 3124 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Apunta que hi pot haver una possible concurrència per a la gestió de l’Estadi que permeti una maximització d’ús i més aportació econòmica a les despeses de manteniment per equilibrar els ingressos i les despeses d’aquest equipament. En aquest sentit, aclareix que parla de la cessió d’ús dels espais annexos, de les oficines, dels despatxos, d’una petita zona comercial, dels vestidors —fins i tot per poder fer visites turístiques— i del camp d’esports, en aquest cas per a esdeveniments esportius o del tipus que es consideri oportú. Subratlla que es tractaria d’una cessió d’ús, no d’una concessió ni d’un concurs, que permetés rendibilitat econòmica i la gestió continuaria sent municipal. D’altra banda, després d’haver fet els estudis oportuns, descarta l’opció d’un naming que pogués patrocinar les instal·lacions esportives; no obstant això, es mostra convençuda que hi ha espai suficient per patrocinar mitjançant tècniques de naming alguns espais de l’Anella o customitzar alguns espais mentre s’hi celebrin esdeveniments específics. Assenyala que aquesta via permetria una rendibilitat econòmica que ara no està prevista. En resum, assenyala que hi ha tres possibles concurrències, externalitzacions o entrades a partenariats privats: la venda d’entrades i el control d’accessos, el naming i l’Estadi Lluís Companys. Finalment, tot remetent a la pàgina corresponent de l’informe, exposa que es pot visualitzar el recorregut plantejat i el model que volen perfeccionar. Comenta que el Palau i el Club Sant Jordi tenen una proporció favorable entre ingressos i despeses, mentre que no és així en els casos de l’Estadi o l’Esplanada. Destaca especialment el cas de l’Estadi, en què la desproporció entre ingressos i despeses és evident. A continuació, explica que, en global, si parlen de la gestió conjunta i d’un any estàndard de l’Anella, entre els ingressos i les despeses hi hauria un dèficit d’explotació de l’Anella de tres milions d’euros, i afegeix que es plantegen poder equilibrar-lo mitjançant les possibilitats que ha comentat. El Sr. Carnes es pregunta quan es formalitzarà la UTE entre l’operador local i l’operador internacional, perquè aquesta és la conclusió a què arriba després d’haver escoltat la Sra. Recasens. Afegeix que en l’informe s’inclouen un parell d’aspectes que, a parer seu, són una obvietat: que es preservarà l’interès públic i que hi haurà concurrència en la gestió i la promoció d’instal·lacions. Insisteix que és obvi, però remarca que seria preocupant que no fos així. Tot seguit, demana si s’està intentant que els operadors catalans passin a ser partners internacionals o que tinguin alguna aliança amb algun operador internacional, i es mostra convençut que d’aquí a un o dos anys caldrà reflexionar sobre quin és el balanç i quin és el compte de resultats de BSM. A més, tot i que es mostra comprensiu amb el fet que hi hagi uns operadors catalans que intenten trobar el seu espai i créixer, demana quina és l’estratègia: mantenir-se independents o arribar a alguna aliança amb algun operador internacional? Segons el Sr. Carnes, això marcarà una estratègia o una altra. Pel que fa al sistema de control d’accessos, considera també que és redundant i evident especificar que sortirà a concurs públic. Tot seguit, reclama l’estudi de l’ingrés i el cost hipotètics del model que s’intenta formular i, per acabar, pregunta si el Govern municipal està impulsant algun procés o bé deixa que el lideri la iniciativa privada, o bé si s’està afavorint algun tipus de partenariat. El Sr. Mulleras, primer de tot, agraeix l’informe a la tinenta d’alcalde. Tanmateix, retreu que no se sàpiga si aquest serà l’últim o el penúltim capítol de la gestió de Montjuïc. Afegeix que aquesta gestió costa als barcelonins 5 milions d’euros cada any: 3.300.000 euros a través dels tres equipaments municipals de què parla l’informe i 1.700.000 euros en la resta d’equipaments i instal·lacions que l’Ajuntament té a Montjuïc. Exposa que en l’informe que avui es presenta el Govern municipal dóna per tancada la col·laboració publicoprivada en la gestió de les instal·lacions de Montjuïc. A parer seu, però, això suposaria continuar amb les pèrdues milionàries de l’Ajuntament en la gestió actual de les instal·lacions de la muntanya de Montjuïc. Admet que aquestes instal·lacions presenten unes dificultats complexes, que s’hi han de complementar moltes activitats diferents, i que la gestió de les instal·lacions de Montjuïc hauria d’anar acompanyada del Pla d’usos de Montjuïc. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3125 Tanmateix, remarca que el Govern ja coneixia la situació de Montjuïc quan va començar a governar dos anys enrere i quan es va comprometre a posar sobre la taula un nou model de col·laboració publicoprivada. A partir de l’informe, doncs, conclou que la col·laboració públicoprivada del Govern se sintetitza únicament en un nou control d’accessos i en el que anomenen naming, és a dir, posar noms a espais a través de patrocinadors. Per això demana al Govern que sigui molt més ambiciós i que no renunciï a la gestió publicoprivada de la muntanya de Montjuïc ni a estalviar els 5 milions d’euros anuals que costa la gestió de les instal·lacions de la muntanya. Clou la intervenció reiterant la seva petició que es continuï treballant en la línia de buscar una gestió publicoprivada de Montjuïc, ja sigui amb socis locals o amb partners internacionals, perquè, a parer seu, els barcelonins no es mereixen que aquestes instal·lacions els costin 5 milions d’euros cada any. El Sr. Mestre recorda que el Grup Municipal d’ICV-EUiA ha demanat en diverses ocasions la proposta del Govern municipal amb relació al model de gestió de l’Anella Olímpica. Creu, però, que aquest primer informe és molt genèric i que més aviat fixa unes línies de treball per als propers quatre anys amb relació a la gestió de l’Anella Olímpica. Pel que fa a aquestes línies de treball i a algunes possibilitats que preveu l’informe, hi expressa el seu acord. En opinió seva, és correcte mantenir la gestió per part d’una empresa municipal, BSM, per als propers quatre anys i establir una línia de treball que pot significar establir contractes des de BSM per a la promoció musical, cultural, o amb comitès organitzadors dels esdeveniments esportius a l’Anella Olímpica. De tota manera, retreu que l’informe deixi alguns interrogants oberts. Respecte al concurs públic per al control d’accessos, pregunta per quan està previst, si és immediat, si és per a aquest any o per al proper. També destaca que queda obert el que a l’informe s’anomena «possible concurrència d’aspectes importants», és a dir, la gestió de l’Estadi —que és la peça més difícil de gestionar i de rendibilitzar de l’Anella Olímpica—, la promoció d’instal·lacions i espais annexos o la cessió del naming. Insisteix que l’informe és genèric, que inclou línies de treball que poden compartir en general, però assenyala que cal veure quin recorregut tenen i quins resultats poden donar. En aquest sentit, expressa l’esperança que en els dos anys de mandat que queden es vegi com es concreten. A parer seu, l’informe, fora d’obrir els interrogants que s’han plantejat i de fixar unes línies de treball, no va gaire més enllà i per això opina que s’estan movent en un terreny molt genèric abans d’entrar més en concret en la gestió de l’Anella Olímpica, cosa que segurament podran fer en aquesta Comissió o en el Consell d’Administració de BSM. El Sr. Portabella creu que aquest és un tema d’alt interès, per això opina que l’informe ha estat breu. Es mostra convençut que el Govern municipal disposa d’un dossier més ampli i critica que, després de dos anys, només s’hagin presentat nou pàgines. Tot seguit, comenta una sèrie de punts amb els quals el Grup Municipal d’UpB està d’acord. D’una banda, assenyala que es garanteix que les instal·lacions continuïn sent patrimoni de la ciutat, tal com el Grup Municipal d’UpB va demanar en una de les esmenes presentades l’abril del 2010. De l’altra, destaca que es garanteix que hi hagi un cert equilibri entre esdeveniments esportius, culturals i lúdics, cosa que a parer seu és positiva. En aquest punt, aclareix que el dèficit de l’Anella és de 3 milions d’euros, ja que la xifra de 5 milions d’euros que ha esmentat el Sr. Mulleras inclou instal·lacions de fora de l’Anella Olímpica. A continuació, assenyala que la primera cosa que troba bé, però que alhora genera incertesa, és el fet que «es garanteix l’accés a totes les companyies de promoció musical a disposar de les instal·lacions» i, paral·lelament, que «es proposa arribar a acords amb grans promotors per a períodes de 3-5 anys». Opina que en aquest punt és on hi ha la situació de conflicte que es va generar l’anterior mandat amb els operadors d’origen majoritàriament barceloní, però també catalans i de l’Estat espanyol, que volien tenir accés a una instal·lació de gran format com el Palau. Creu que els grans operadors voldran reservar-ho tot per als 3126 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 pròxims 5 anys. Així doncs, tot i que comparteix la idea que el Govern expressa, expressa el dubte que, de la manera que es planteja, es garanteix que hi hagi la possibilitat que els operadors locals que no són tan petits puguin fer-hi concerts o actuacions de caràcter cultural. Opina que aquesta qüestió no està ben resolta. Tot seguit, es mostra totalment d’acord que els esdeveniments siguin supervisats per un òrgan gestor i que hagin de disposar de llicència municipal, la qual cosa considera molt necessària. Pel que fa a les entrades, cita la Sra. Recasens, que ha dit: «ja buscarem una manera que puguem tenir, per una banda, un cert control sobre les entrades que es vendran perquè siguin concordants amb els aforaments». Amb relació a aquesta qüestió, recorda que en alguns llocs no s’han complert els aforaments i tot ha acabat com el rosari de l’aurora. En aquest sentit, pregunta si això inclouria el tancament de l’Esplanada, tancament amb el qual el Grup Municipal d’UpB no estaria d’acord: considera que és surrealista que en els 3 milions de deute que generen les infraestructures de l’Anella Olímpica s’hi compti l’Esplanada, ja que és un espai públic. Així doncs, es mostra en desacord amb la idea que l’Esplanada és deficitària i amb la idea de tancar l’espai públic per poder privatitzar-lo. Al seu parer, és espai públic i s’ha de tractar com la resta d’espai públic en lloc de dir que és deficitari perquè no s’explota prou tenint en compte que es troba al costat d’un estadi i d’un palau d’esports. Per acabar, planteja que l’únic que és deficitari és l’Estadi i que l’annex és una mica deficitari però salvable. Pel que fa a l’Estadi, expressa els seus dubtes que hi hagi algun privat que el vulgui gestionar. Tanmateix, si fos el cas, pregunta si l’Ajuntament es quedaria sense capacitat d’utilitzar l’Estadi quan ho cregués convenient. Sobre aquesta qüestió, suggereix que caldria assegurar les mateixes garanties que en el seu moment van impedir la possible privatització del Palau Sant Jordi. Insisteix en la seva postura contrària a una suposada privatització de l’Estadi i torna a expressar els seus dubtes que a algú li pugui interessar. A parer seu, el millor contracte de l’Estadi va ser quan hi jugava l’Espanyol, malgrat que encara era deficitari. El tercer punt que destaca és que enlloc no s’esmenta el Pla d’usos de Montjuïc. Critica que, després de la batalla campal que ha suposat el Pla d’usos, una de les peces fonamentals del qual és l’ordenació de les instal·lacions públiques i de l’Anella de Montjuïc, aquest Pla d’usos no aparegui en una reflexió a l’entorn de l’Anella de Montjuïc. Creu, doncs, que és un element que cal incorporar. Finalment, pel que fa als naming rights, opina que no s’han de privatitzar els espais públics amb noms i recorda la ruïna que ha significat per a l’Ajuntament de Madrid haver posat el naming de Vodafone al metro de la Puerta del Sol. Assegura que l’Ajuntament de Madrid hi ha perdut diners, perquè les infraestructures que han hagut de fer per a la particularització del naming right han estat més cares del que han cobrat. En aquest sentit, assegura que tothom sap on és el Palau Sant Jordi i especula que si, en canvi, el nom de l’annex del Palau Sant Jordi inclou el nom d’una marca i es passa a dir Annex X, ningú no sabrà on és i s’acabarà dient Annex X al costat del Palau Sant Jordi o les oficines X de l’Estadi Olímpic. La Sra. Recasens, respecte al Pla d’usos de la muntanya, assegura que han estat treballant braç a braç amb Hàbitat Urbà perquè no hi hagués cap aspecte que pogués col·lidir i recorda que en la compareixença ha esmentat la modificació del PGM de la muntanya. Aclareix que quan parlaven d’«un marc únic i d’especial protecció: la muntanya de Montjuïc» feien referència a la modificació del PGM de la muntanya, que està en tràmit d’al·legacions, però que s’ha tingut en consideració. Quant al naming, subratlla que es tractaria únicament de posar el nom de patrocini en sales determinades durant esdeveniments especials. Afegeix que van descartar que es pogués afegir un nom comercial al de l’Estadi Lluís Companys o al del Palau Sant Jordi. A més, afirma que el Govern està d’acord que el patrimoni continuï estant en mans públiques, amb equilibri d’usos esportius i culturals. Pel que fa a les garanties als promotors internacionals i locals, explica que els acords estables als quals fan referència no se signarien només amb promotors internacionals, sinó també amb promotors locals, que de fet ja han esdevingut grans operadors internacionals. Aclareix que es tractaria que amb la repetició o en NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3127 funció del grau de compromís envers la utilització del Palau Sant Jordi tindrien avantatges quant a ràpels, llicències administratives o aquest tipus d’acords. Assegura que no permetran que un operador internacional reservi tot l’any, perquè seria el mateix que si haguessin fet el concurs. Per això, insisteix que es tracta d’arribar a acords estables, perquè els grans operadors, locals o internacionals, necessiten saber que poden comptar amb el Palau Sant Jordi per a les seves gires internacionals. Amb relació a la UTE que ha esmentat el Sr. Carnes, creu que la iniciativa privada marcarà cap a on vol anar i diu que és ben lliure d’arribar als acords als quals vulgui arribar. Subratlla que tots els operadors locals i internacionals —grans i petits— que s’han consultat se senten còmodes amb aquest model. Per això, explica que quan parlava de tancar el debat es referia a fer, com a Govern, un posicionament clar i tancar el debat d’un concurs, com s’havia plantejat en el mandat anterior. Aclareix que el partenariat privat s’obrirà només a aspectes concrets: control d’accessos, ticketing, naming i cessió d’usos de l’Estadi. En tot cas, assegura que el Govern pren una posició contrària a donar tot el conjunt de l’Anella en un concurs públic a un únic promotor operador. A més, afirma que qui es faci càrrec de l’Estadi haurà de tenir en compte que els usos que en prevegi hauran de ser compatibles amb el fet que en un moment determinat l’Ajuntament necessiti l’Estadi per a finalitats esportives i indica que, tot i que és obvi, no han deixat de tenir en compte la preservació de l’interès municipal i la promoció de la ciutat. Admet que la cirereta és el Palau, per això expressa el desig de preveure la gestió única de tota l’Anella, perquè a partir d’aquí es pot rendibilitzar i eixugar el dèficit del conjunt. Pel que fa als ingressos i costos hipotètics del model, puntualitza que no hi ha cap estudi fet i retreu al Sr. Carnes que el Govern anterior tampoc no hagués elaborat aquest estudi que ara reclama. En tot cas, recorda que en el model anterior s’havia reservat l’espai per a usos municipals només 45 dies l’any, mentre que només els Mundials de Natació el necessitaven durant 60 dies, la qual cosa generava un cost claríssim d’indemnització a l’operador privat i un desajust important. Tot seguit, i en resposta al Sr. Mulleras, remarca que no hi ha cap estudi que digui que pel simple fet de privatitzar s’eixuga el dèficit. En aquest sentit, assegura que el Govern anterior ho va intentar i que el Govern actual ha estat dos anys fent estudis aprofundits i ha arribat a la conclusió que no hi ha aquesta relació causa- efecte directa. Per això, diu, s’aposta per aquesta externalització puntual, per veure si d’aquesta manera es pot arribar a eixugar o minimitzar el dèficit. A continuació, admet que el que s’ha exposat avui és un resum de l’informe, amb la intenció que la informació fos digerible, però assegura que les propostes presentades van avalades per uns estudis i una feina prèvia i creu que l’òrgan oportú per poder-ho parlar amb profunditat són els consells d’administració de BSM. Amb relació al calendari de concursos, exposa que la intenció és que els accessos siguin licitats i adjudicats enguany, però que la qüestió de l’Estadi encara es troba en una fase de prospecció. En aquest sentit, manifesta que s’ha detectat que hi hauria interès en alguns usos i assegura que estan intentant que es pugui treballar o, si més no, plantejar als grups la possibilitat dins d’aquest mateix exercici. Finalment respon al Sr. Portabella que estan parlant de la gestió de l’Anella, que també preveu l’Esplanada: que davant d’un esdeveniment prou important i d’abast internacional es puguin tancar l’Esplanada i l’Anella per esponsoritzar-les, customitzar-les i explotar-les per un esdeveniment concret. Com a exemple d’això, parla dels X Games que s’han celebrat el cap de setmana anterior. El Sr. Carnes dedueix del que ha dit la Sra. Recasens que es volen generar ingressos i opina que és lícit. Tanmateix, demana que en qualsevol procés que es vulgui fer hi hagi un procés de lliure concurrència i, per tant, un procés públic per a la concessió dels possibles namings. 3128 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Pel que fa al fet de posar noms a determinats espais però no al tot, demana que no s’equivoquin amb aquesta història i que es faci amb totes les garanties, en tot el procés, i amb totes les conseqüències. Si no, a parer seu, serà obrir la porteta per acabar obrint la porta gran, i posa com a exemple el cas del Barça amb la Qatar Foundation, que a passat a ser Qatar Airlines. El Sr. Mulleras demana que s’expliqui quin ha estat el cost de l’informe i, en cas que s’hagi fet amb recursos externs, amb quina consultoria s’ha fet. Insta a millorar l’eficiència de la gestió. Assegura que la gestió és ineficient i que totes les instal·lacions generen pèrdues, tot i que admet que, quan parlen de 5 milions, hi inclouen, per exemple, Barcelona Teatre Musical. Suggereix que es busquin les sinergies en la rendibilitat, que s’obrin els horitzons i que l’Ajuntament continuï treballant en aquestes col·laboracions publicoprivades perquè, al seu parer, l’Ajuntament ha de millorar l’eficiència de la gestió d’aquestes instal·lacions de Montjuïc, tant si les gestiona directament com si ho fa buscant col·laboracions publicoprivades. Per acabar, insisteix que es continuïn buscant aquestes col·laboracions, i que no es limitin als controls d’accessos i als namings que la Sra. Recasens ha comentat. La Sra. Recasens exposa que en temes de naming el Govern municipal té algunes coses molt clares: que la ciutat té un compromís ferm amb el no-consum de begudes alcohòliques i que, per tant, s’aniran veient quines ofertes arriben. En resposta al Sr. Mulleras, assegura que busquen un model que millori l’eficiència en la gestió, mantenint un altre equilibri i un altre model. A més, comenta que l’informe s’ha fet amb recursos interns, tot i que parcialment, quant als namings i l’estudi per veure si el mercat és rendible o si hi hauria interès per utilitzar parcialment namings molt concrets, s’ha recorregut a la consultora IMG, especialitzada en aquest tipus de prestació de serveis. Pel que fa al cost, diu que el desconeix. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PP: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d’identificar tots els programes i els serveis de Barcelona Activa, l’estratègia Barcelona Growth, la despesa en promoció turística i econòmica internacional, i l’increment en despesa en cultura i esport, durant l’any 2013 i en els exercicis posteriors, associant-los amb la partida pressupostària corresponent (codi i import), i especificant per a l’any 2013 i per a cada concepte de despesa si va a càrrec de la pròrroga del Pressupost 2012 o de l’ampliació per modificacions de crèdit. Es retira Del Grup Municipal ICV-EUiA: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per al que presenti la valoració i les mesures que ha pres el Govern municipal per fer front als 1.275 expedients de regulació i ocupació presentats a la ciutat de Barcelona al 2012, que afecten 18.202 treballadors i treballadores. La Sra. Sanz explica que el seu grup sol·licita aquesta compareixença arran de les darreres informacions publicades pel Consell Econòmic i Social de Barcelona i el sindicat de CC.OO. Més concretament, fa referència a algunes de les dades de l’informe de CC.OO., en què es posava de manifest que el 2012 es van fer 1.275 expedients de regulació que afectaven més de 18.000 persones. Afegeix que les dades generals són que a Catalunya els ERO es disparen i creixen un 71,6% amb relació al 2011, que la província de Barcelona és de les més afectades i que la ciutat de Barcelona acumula el major nombre d’expedients de regulació i el major nombre de persones afectades. Conclou, en definitiva, que l’atur no para de créixer. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3129 A continuació, comenta que els mateixos informes apunten algunes respostes al perquè d’aquesta situació. En primer lloc, destaca les polítiques de l’austeritat, que estan produint una depressió del concurs intern. En segon lloc, es refereix a les polítiques de reforma del mercat laboral, que han estimulat que les empreses utilitzin el mecanisme dels expedients de regulació per regularitzar plantilles i fer acomiadaments, aprofitant els estalvis de l’autorització administrativa que abans es preveien i l’abaratiment de les indemnitzacions. En aquest sentit, sosté que les reformes laborals i el desert de polítiques industrials actives tenen unes conseqüències nefastes pel que fa a l’ocupació i a la reactivació econòmica. Per tot això, es mostra preocupada, suggereix que des de Barcelona es doni algun tipus de resposta i pregunta quines polítiques s’han dut a terme per atacar aquesta problemàtica. Per acabar, destaca una altra dada que, a parer seu, és preocupant i diferencia anys anteriors del 2012 i és el fet que la majoria d’expedients de regulació es donen en el sector de serveis. La Sra. Recasens afirma que al Govern li preocupa tant o més el que passa a la ciutat. Recorda que l’alcalde, quan promociona la ciutat de Barcelona, també fa referència a la gravetat de la situació de la crisi econòmica i de les xifres d’atur, i que ella mateixa, en una entrevista per la ràdio, va parlar de xifres insuportables. Afegeix que parlar de 110.000, 115.000, 116.000 aturats a la ciutat és una preocupació de tots. Com que la Sra. Sanz es refereix específicament al nombre d’expedients de regulació d’ocupació, presenta dues xifres per il·lustrar l’evolució d’aquests expedients a Barcelona i dimensionar el problema i després es compromet a explicar què estan fent. Tot seguit, assenyala que entre el 2009 hi va haver 821 expedients de regulació que van afectar 28.200 treballadors, mentre que el 2012 n’hi va haver 1.333, que en van afectar 19.590. Admet que l’eliminació de l’autorització administrativa per part de l’autoritat laboral per procedir a un expedient de regulació d’ocupació pot haver disparat els expedients de regulació temporal de treball. Recorda que el Govern va tirar endavant tres casos concrets d’atenció específica a tres expedients de regulació i que Barcelona Activa va ser designada pel SOC com a entitat gestora d’un projecte de recol·locació cofinançat amb la Unió Europea, amb càrrec als fons europeus d’adaptació a la globalització. Explica que es van atendre 104 persones afectades per ERO i que, després d’un procés intensiu de cerca de feina i d’uns cursos de qualificació de recol·locació entre el gener i el setembre de 2011, de les 104 persones participants, se’n van contractar 60, és a dir, el 58%. Afegeix que també es va fer un projecte d’acompanyament dels expedients de regulació de Comesa i Irisbus, finançat 100% per l’Ajuntament. En concret, explica que es van destinar 80.000 euros a una tasca de prospecció i detecció de necessitats entre les empreses per readaptar perfils i intentar recol·locar els treballadors mitjançant els recursos que ofereix Barcelona Activa (prospecció d’empreses, millora de competències, formació específica, ús del Cibernàrium i informació) i exposa que hi van participar 53 persones i que, en acabar la intervenció, 27 persones, el 51%, van accedir a una contractació. Dit això, afirma que Barcelona Activa no ha tornat a fer cap acció específica sobre ERO concrets i es mostra oberta a debatre a fons si és el model que convé a tothom. Mentrestant, assegura que el que s’intenta fer és dedicar una atenció continuada a l’aturat i posar a la seva disposició l’estructura professional i molt flexible de Barcelona Activa a la recerca de feina: assessorament personalitzat, orientació i recerca de feina, desenvolupament professional, el web Barcelona Treball i la plataforma Empresa-Ocupació. Es compromet a fer arribar informació sobre cada un d’aquests projectes. Pel que fa als programes, n’esmenta alguns. En primer lloc, parla del Programa d’inserció sociolaboral, que consisteix en una atenció personalitzada intensiva per a la reinserció de persones amb problemes sociolaborals, en col·laboració amb la Quarta Tinència d’Alcaldia i Serveis Socials. En segon lloc, també parla d’un programa específic per a dones, «Dona impuls», un programa personalitzat de recerca de feina orientat a la recerca de persones amb baix nivell d’autonomia 3130 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 personal en què es combinen formació grupal i seguiment personalitzat, també en col·laboració amb Serveis Socials. En tercer lloc, es refereix a «Joves per l’ocupació», un programa cofinançat pel SOC dirigit específicament a 120 joves d’entre 16 i 25 anys, amb baixa qualificació i en situació d’atur, que estableix ajuts a la contractació per a les empreses. En quart lloc, fa referència a «De l’atur a l’acció», que és un programa integral d’orientació, formació i adquisició d’experiència professional per a entitats sense afany de lucre adreçat a 60 persones aturades amb una antiguitat a l’atur superior a un any que hagin exhaurit la prestació d’atur o el subsidi. A més, afegeix que el programa també inclou ajuts a la contractació. En cinquè lloc, parla del programa del SOC «Formació en àrees prioritàries», que consisteix en 65 accions formatives ocupacionals en sectors d’interès prioritari: 1.300 places i 3.800 hores de formació en el sector de serveis socioculturals a la comunitat logística, comerç i màrqueting. En sisè lloc, es refereix a «Treball als barris», un programa ocupacional, formatiu i de dinamització econòmica en 12 barris d’especial atenció que atén 3.000 persones de barris afectats especialment per l’atur i que és un programa finançat pel SOC. En darrer lloc, esmenta un projecte que estan a punt d’enllestir i que consisteix a identificar amb el sector mobile on hi pot haver capacitació professional i veure com es podria reorientar la formació de persones joves cap a aquest sector específic. La Sra. Sanz, primer de tot, fa referència a unes dades que es van conèixer el dia anterior a través d’una enquesta que es va fer pública i en destaca tres elements: 1) Gairebé el 70% de les persones enquestades manifesten que tenen poca o cap confiança en el seu govern per superar els reptes de la crisi econòmica. 2) La valoració de la gestió de la crisi per part de l’Ajuntament ha caigut notablement en un any, a diferència del que succeïa amb el Govern anterior. 3) Gairebé la meitat dels enquestats continua afirmant que la crisi i l’atur són els elements més preocupants. És per tot això que exigeix una estratègia. Tot seguit exposa que amb la preocupació no n’hi ha prou i que cal actuar per evitar aquesta situació. Pel que fa a les dades que la Sra. Recasens ha presentat, destaca una diferència: que en els ERO del 2009 hi havia un acord, un pacte, que s’estava desenvolupant una feina amb els agents socials i les parts implicades i que avui no hi és, perquè Barcelona Creixement no funciona en cap sentit. Recorda que a finals del 2011 el Grup Municipal del PSC ja va presentar una proposició en què demanava la creació d’un consorci d’ocupació metropolità, i que en una proposició aprovada per unanimitat es van demanar programes específics d’inserció. Així doncs, considera que a principis del 2012 ja va tenir lloc el debat sobre si calia destinar-hi recursos Critica que, tanmateix, no s’hagi fet res. Es mostra convençuda que l’Ajuntament es pot esforçar moltíssim i ampliar la política municipal orientada a la reinserció laboral de les persones aturades, a conèixer els sectors amb més risc d’expedients de regulació d’ocupació i a adequar els programes. En aquest sentit, puntualitza que en els programes que la Sra. Recasens ha esmentat no n’hi ha cap adreçat a reorientar aturats de sectors industrials concrets que ara ja no tinguin sortida cap a altres sectors, a diferència del que es fa als països europeus. Per això, demana estratègies específiques, especialment en el sector serveis. A continuació, afirma que Barcelona es troba al límit per resistir la crisi, ateses les retallades i que un 42% dels aturats de la ciutat no rep cap prestació, segons l’informe del Consell Econòmic i Social. Subratlla, a més, que els desequilibris territorials són cada cop més grans i considera que, malgrat que hi ha moltes propostes en clau indústria i internacionalització, la formació és la clau. En aquest sentit, assenyala que hi ha 3.000 joves que no poden pagar les matrícules i que el mateix problema es produeix amb les taxes de formació professional. Per això, pregunta quines són les propostes en aquesta direcció. Per acabar, recorda que la setmana anterior la Generalitat reconeixia que dissenyava un nou full de ruta d’acord estratègic amb els diferents agents socials que buscava «reactivació, ocupació i cohesió social», i que tornava a asseure en una taula tots els actors socials per canviar les polítiques, ja que tots coincidien que la mal entesa austeritat no té sentit sense estímuls de creixement. Per això, es mostra favorable a totes les accions que impulsa el Govern municipal, però creu que no són suficients i que cal fer més per resoldre aquesta situació dramàtica. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3131 El Sr. Trullén comença fent referència a l’increment de les dificultats en l’economia de Barcelona l’any 2012 i a l’entrada de nou en una recessió important que afecta l’atur de forma clara, cosa que es reflecteix en el creixement intens del nombre de treballadors afectats per expedients de regulació amb relació a l’any 2011. Al seu parer, l’agreujament sobtat de la situació l’any 2012 no només requereix mantenir polítiques, sinó intensificar les polítiques compensatòries d’aquest tipus de problemes. En aquest sentit, lamenta que no s’hagi donat continuïtat a algunes accions que es van portar a terme en anys anteriors. Creu que són polítiques que s’han d’instrumentar a través de Barcelona Activa en col·laboració amb institucions europees o amb la Generalitat de Catalunya. Lamenta, també, que el 2012 s’hagi produït una disminució rellevant en les polítiques adreçades a aquests col·lectius. En aquest sentit, comenta que el nombre de participants en programes de formació ocupacional va caure de 7.600 a 1.400 (-81%) entre el 2011 i el 2012 i que el nombre de participants en programes de capacitació tecnològica va caure de 62.968 a 13.868 (-78%). Afegeix, a més, que el conjunt de recursos esmerçats a Barcelona activa va passar de 18,1 milions d’euros l’any 2011 a 15,5 el 2012, la qual cosa contrasta amb l’increment fins a 20,8 milions d’euros que s’havia anunciat a la Comissió. Al seu parer, són situacions d’una enorme gravetat, que afecten la taxa d’ocupació i el nivell d’atur de la ciutat, i que exigeixen mantenir i intensificar els programes. Opina que es tracta d’un problema de manca d’estratègia i d’absència d’un model general d’intervenció per afrontar la crisi econòmica per part de l’actual Administració municipal. En aquest sentit, suggereix una comparació amb les dues grans crisis anteriors. Pel que fa a la crisi de 1977-1985, recorda que hi va haver una resposta contundent a escala municipal a través del desplegament d’accions molt potents o de la constitució d’institucions com Barcelona Activa, amb impulsos que donaven la percepció als ciutadans que hi havia un problema que tensionava tota l’Administració municipal. Subratlla que els jocs olímpics van ser una peça essencial en l’estratègia de sortida d’aquella crisi. Amb relació a la crisi de 1992-1995, recorda que també va donar lloc a una resposta molt activa de la política econòmica local en clau d’economia del coneixement, que es va traslladar a propostes urbanístiques d’una enorme importància com el model del 22@. Explica, a més, que l’acció del Govern municipal va liderar el conjunt de l’economia espanyola en la sortida de la crisi a través d’una voluntat manifesta de resoldre el conjunt de l’activitat econòmica del país. Dit això, assegura que troba a faltar un projecte engrescador i es mostra convençut que totes les forces polítiques voldrien col·laborar-hi i sumar-s’hi. A parer seu, hi ha un decalatge entre l’agreujament del problema de desocupació que han d’afrontar i els recursos esmerçats per fer-ho. La Sra. Casanova, abans de començar la seva intervenció, recorda que en la comissió anterior el Grup Municipal del PP va demanar el conveni de l’Ajuntament amb Circuits de Catalunya. Atès que no l’han rebut, demanen que se’ls faci arribar. Tot seguit, també demana al Govern que els passi per escrit tots els programes específics com a reacció davant dels ERO, amb el grau de reinserció de cadascun, el cost i el calendari d’actuacions. A continuació, es mostra d’acord que cal intensificar les actuacions per combatre l’atur i fer front de manera específica als ERO. Tanmateix, critica la manera com es va fer en el mandat anterior. Al seu parer, les polítiques van ser totalment equivocades, ja que l’Administració es va convertir en la gran generadora i creadora d’un treball de poca qualitat i molt inestable. Com a exemple, esmenta el Pla d’ocupació de l’any 2010, que va suposar 14,5 milions d’euros per contractar gent durant només sis mesos. Quant a política de promoció econòmica, recorda que el Grup Ajuntament augmentava cada vegada més fins a convertir-se en una superestructura amb més de 20 empreses i organismes que feien competència directa al sector privat i que fins i tot oferien serveis purament privats de luxe, com l’hotel Miramar i el 3132 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 restaurant Klein. També subratlla que hi havia un gran intervencionisme en l’activitat econòmica de la ciutat, com per exemple en les normatives de les terrasses, un intervencionisme que ara cal desmantellar per tal de reenfocar les polítiques cap a la lluita contra la crisi i la creació d’ocupació. Afegeix que l’Ajuntament pot i ha de contribuir àmpliament a favor de la recuperació econòmica i la creació de llocs de treball aplicant mesures d’estímul, d’activitat i de foment de l’ocupació. Considera que la millor política per crear ocupació és facilitar i promoure l’activitat econòmica, perquè les empreses són les que veritablement creen llocs de treball. Per això, recorda que el seu grup ha fet propostes des de l’inici del mandat que han estat acceptades; no obstant això, observa que moltes no s’estan aplicant. A continuació, destaca les mesures següents: eliminar les traves administratives que dificulten la creació i l’expansió d’empreses; ajudar a la internacionalització de les empreses a través de l’oficina d’internacionalització; injectar liquiditat als emprenedors, pimes i autònoms; aplicar mesures transversals de suport al comerç de proximitat; contribuir a la millora de la competitivitat de sectors econòmics estratègics i tradicionals, i impulsar sectors amb potencialitats. En l’àmbit de la política d’ocupació, defensa que l’orientació, l’assessorament i la formació de les persones aturades ha d’anar orientada a les necessitats d’ocupació de les empreses. A més, suggereix que cal reforçar els programes d’inserció laboral als barris més deprimits. Per acabar, recorda l’exercici de responsabilitat del PP a l’hora de desbloquejar gran part de les inversions de l’any 2013 i expressa l’esperança que ajudin significativament a la reactivació econòmica i a la creació d’ocupació. En aquest sentit, destaca que es preveu la creació d’uns 3.500 llocs de treball directes i indirectes, a més d’una injecció de liquiditat a les pimes i als autònoms, un enfortiment del comerç de proximitat i una millora de la qualitat de vida als barris. El Sr. Portabella es mostra d’acord amb el que han exposat la Sra. Sanz i el representant del PSC, i especifica que en la seva intervenció se centrarà en un altre aspecte. Per començar, exposa que tots els grups estan molt preocupats per l’atur i que intenten fer propostes per resoldre aquesta situació. Tanmateix, assenyala que l’única proposta seriosa ha estat la del PP amb CiU: una reforma laboral que ha fet que augmenti el nombre d’aturats i que, per tant, es pot considerar fallida. A banda de la reforma, però, assegura que no sap identificar cap línia de magnitud en les polítiques municipals de CiU i planteja que no queda gens clar quin model econòmic es vol desenvolupar. Assegura que no sap si es fa una aposta per buscar la ciutat del coneixement o bé si es vol convertir Barcelona en un megacomplex d’oci franquiciat, ni si s’està defensant el comerç al detall o si es fa una aposta seriosa pel desenvolupament vinculat a la ciència, ja que s’ha retallat una part molt significativa de les subvencions en l’àmbit de la biomedicina, la nanotecnologia i la fotònica. Dit això, assenyala que és difícil trobar solucions a l’atur si no se sap per quin model s’aposta, ja que els mateixos operadors són incapaços d’identificar una línia d’activitat econòmica que sigui estable. També es mostra preocupat pel fet que no hi ha identificat un pla específic de formació professional i que no es vinculi al clúster nàutic un pla de formació professional en què s’imparteixin totes les especialitzacions lligades a oficis del mar, de les quals actualment només se’n fa una. Tampoc no sap si Barcelona es vol convertir realment en un pol d’infraestructures i logístic al marge del que faci una empresa xinesa, ni si s’aposta clarament per una internacionalització. Es mostra convençut que el Govern municipal ha fet promoció turística, però pregunta si també ha fet promoció industrial, tecnològica i d’internacionalització de sectors emergents que puguin interessar també a Califòrnia i a Nova York. A parer seu, el primer que haurien de fer és intentar definir la voluntat econòmica de la ciutat. En aquest sentit, aclareix que el seu grup creu que cal apostar per les indústries de les noves tecnologies. Tanmateix, assegura que actualment és com si tot anés en funció de l’oportunitat que sorgeix i per això considera que als inversors, que són els que acaben generant el treball, els costa identificar una línia clara. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3133 La Sra. Recasens, en resposta a ICV-EUiA, manifesta que l’enquesta d’El Periódico que han esmentat el que explica són tendències, sensibilitats i preocupacions. Afirma que és evident que la preocupació que hi ha al carrer és l’atur, fet que es reflecteix en qualsevol enquesta, i afegeix que és molt difícil lluitar contra les percepcions. Assegura, però, que malgrat la crisi que impera en tots els àmbits el Govern municipal intenta oferir el màxim que té al seu abast per donar resposta a les necessitats actuals. Pel que fa al model, subratlla que comparteix el model de la Sra. Casanova i assenyala que després de molts anys d’un model concret, ara se n’està posant a prova un altre. Assegura que el model dels plans d’ocupació s’ha esgotat i que no va tenir els efectes que s’esperaven, perquè les xifres d’atur no van parar de créixer, malgrat que reconeix que seria injust i il·lògic dir que hi havia una relació causa-efecte directa entre els plans d’ocupació i la creixença de les xifres d’atur. Es referma, però, en l’opinió que els plans d’ocupació no van servir per fer front a la situació. Exposa que el seu model per a la lluita contra la crisi i l’atur passa per enfortir l’empresa i facilitar l’activitat econòmica, la qual cosa no treu que es continuï potenciant l’autoocupació, l’emprenedoria, el foment de l’ocupació i la resta de polítiques actives d’ocupació. Comenta a la Sra. Sanz que li pot fer arribar com funciona Barcelona Activa, però assegura que es continuen prestant els mateixos serveis que es prestaven abans, tot i que més focalitzats cap a una atenció diferent. Tot seguit, afirma que cal garantir i equilibrar molt bé els recursos, perquè els ERO que no han estat finançats per fons europeus han esmerçat un important volum de recursos, per tant s’ha de veure quines han estat les taxes de reinserció laboral i el cost de recursos públics esmerçats per treballador reinserit. No obstant això, adverteix que cal anar amb compte a focalitzar molt els recursos només cap a un col·lectiu específic i es mostra convençuda que la Sra. Sanz serà la primera que li demanarà que no s’oblidi dels altres col·lectius afectats per la crisi. A continuació, s’adreça al Sr. Trullén per informar-lo que el pressupost de Barcelona Activa és de 23,6 milions: la pròrroga pressupostària més els 8 milions que amb el PP es va acordar que es destinarien a polítiques de lluita contra la crisi a Barcelona Activa. En resposta al Grup Municipal del PP, es compromet a fer-los arribar el conveni del Circuit. També farà arribar els grups l’informe actualitzat sobre els ERO de la Comissió del 16 de novembre. Tot seguit, torna a insistir que està d’acord amb el model que planteja la Sra. Casanova i amb la responsabilitat que suposa la inversió a la ciutat i la generació de llocs de treball a la ciutat que això suposa. A continuació, s’adreça al Sr. Portabella i, amb relació al model econòmic, li recorda que l’alcalde ha manifestat en nombroses ocasions que el que vol és el model d’innovació, de creativitat, de coneixement, de cultura i de benestar, tot i que reconeix que el sector turístic té molt poder d’atracció. Destaca que la marca de Barcelona té una fortalesa importantíssima fora, per això creu que promocionar la marca és molt important. En aquest sentit, afegeix que el Mobile World Capital i el Barcelona Growth també desperten molt d’interès. La Sra. Casanova recorda que, segons els experts en economia, fins que l’activitat econòmica no creixi al voltant d’un 2 o un 3% no hi haurà una creació neta de treball i, per tant, sosté que l’atur no és resultat de la flexibilització del mercat de treball que ha portat la reforma laboral, sinó de la crisi econòmica. Assegura, també, que mai no hi ha hagut un ventall tan ampli d’ajudes a la contractació com ara gràcies principalment, a la reforma laboral i al Pla estatal de mesures contra l’atur juvenil. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 3134 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 4. Modificar les condicions desena i onzena de les Condicions reguladores del dret de superfície constituït a favor de la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió SA (REGESA), per acord del Plenari del Consell Municipal en sessió de 23 de desembre de 2009 i formalitzat en escriptura pública davant el notari de Barcelona Sr. Miguel Álvarez Ángel el 24 de març de 2010, núm. de protocol 840, respecte d’un sostre edificable de 10.200 metres quadrats situat en la finca de propietat municipal ubicada al passeig Torres i Bages, núm. 143, en el sentit d’afegir un nou supòsit d’extinció del dret i determinar una nova conseqüència jurídica dimanant d’aquesta extinció; sotmetre aquesta modificació a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, formalitzar la modificació aprovada en escriptura pública; inscriure-la en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. La Sra. Escarp formula la proposta. La Sra. Casanova fa reserva de vot. Recorda que REGESA, empresa pública del Consell Comarcal del Barcelonès, governat per tots els grups polítics de l’Ajuntament excepte el Grup Municipal del PP, no pot seguir amb la construcció dels habitatges dotacionals a causa dels seus problemes financers. Creu que per això es pretén modificar les clàusules, per beneficiar REGESA amb una indemnització inicialment no estipulada equivalent a l’import de les obres efectuades. En aquest sentit, assenyala que la direcció de Serveis Jurídics posa en qüestió aquesta indemnització i cita: «fóra convenient que a l’expedient administratiu s’argumentés quines són les causes que justifiquen que l’Ajuntament hagi d’indemnitzar REGESA per una circumstància que, en principi, no hauria de donar lloc a indemnització». Per tot això, pregunta quines obres s’han fet exactament i per quin import, quant de temps fa que les obres estan aturades i si l’Ajuntament es compromet a construir l’equipament i amb quin calendari. El Sr. Mestre hi vota a favor. El Sr. Portabella hi vota a favor. La Sra. Recasens hi vota a favor. Tot seguit, explica que, en el marc de l’operació REGESA, s’està recuperant el dret de superfície de la finca ubicada al passeig Torres i Bages, a la zona de les casernes de Sant Andreu. Afegeix que, com que REGESA havia fet les obres d’una rampa per a un aparcament quantificades en 591.084,70 euros, en el moment de retornar la finca es compensa REGESA per la inversió que hi havia fet. A continuació, cedeix la paraula al Sr. Rius. El Sr. Rius, respecte a l’informe dels Serveis Jurídics, explica que ara es modifiquen les condicions del dret de superfície i que en un expedient futur es proposarà deixar sense efecte i compensar les obres realitzades i raonar per què es compensen aquestes obres. La Sra. Casanova recorda que també ha preguntat si l’Ajuntament s’encarregarà de la construcció de l’equipament i si hi ha un calendari d’actuació. La Sra. Recasens respon que no l’hi pot dir en aquests moments, però avança que probablement es destinarà a habitatge dotacional per a joves. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. 5. Modificar les condicions reguladores del dret de superfície gratuït a favor de la Generalitat de Catalunya, segons el document annex que s’aprova, sobre el solar de propietat municipal situat al carrer del Clot, núm. 2LB, per un termini de setanta-cinc anys, destinat a la construcció, ja realitzada, de l’Institut d’Estudis Secundaris Salvador Espriu, dret aprovat pel Plenari del Consell Municipal en sessions de 17 de maig de 1996 i 27 de març de 1998; precisar que la finca registral sobre la que recau el dret de superfície té 7.167 metres quadrats de superfície; formalitzar el dret de superfície en document administratiu; inscriure’l NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3135 en el Registre de la Propietat i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. La Sra. Escarp formula la proposta. El Sr. Carnes hi vota a favor. La Sra. Casanova hi vota a favor. El Sr. Mestre hi vota a favor. El Sr. Portabella hi vota a favor. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 6. Aprovar definitivament, atès que en el període d’exposició pública no s’han presentat al·legacions, l’expedient 3-066/2013 de modificacions de crèdit per un import de 93.254.273,86 euros, consistent en suplements de crèdit per import de 74.813.728,56€ i crèdits extraordinaris per import de 18.440.545,30€, en el pressupost de l’exercici 2012 prorrogat per l’exercici 2013 de l’Ajuntament de Barcelona, finançats mitjançant majors ingressos a compte del Fons Complementari de Finançament 2013, d’acord amb el document annex (referència 13041890). La Sra. Escarp formula la proposta i, tot i que la discussió es deixa per al Plenari, demana el posicionament. El Sr. Carnes hi vota en contra. El Sr. Mulleras hi vota a favor. El Sr. Mestre hi vota en contra. El Sr. Portabella fa reserva de vot. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i PP, amb el posicionament contrari del PSC i ICV-EUiA i amb la reserva de vot del UpB. 7. Resoldre les al·legacions presentades a la modificació de l’ordenança fiscal 3.1. de taxes per serveis generals i 3.10. per utilització privativa del domini públic municipal i altres prestacions de serveis, aprovades provisionalment pel Plenari del Consell Municipal el 15 de març de 2013, en els termes que resulten de l’informe de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació, que s’adjunta; acordar definitivament la imposició d’una taxa per a la realització, a instància de l’interessat, de proves de contrast per determinar els nivells d’alcohol, estupefaents, psicotròpics, estimulants o altres substàncies anàlogues, mitjançant anàlisi clínica de sang, orina o altres anàlegs, quan el resultat d’aquesta prova verifiqui que els nivells d’alcohol en sang sobrepassen els límits màxims permesos per a la conducció de vehicles o denoti que existeix una efectiva incorporació o ingesta d’estupefaents o psicòtrops, estimulants o altres substàncies anàlogues; aprovar definitivament, segons l’article 1r de l’Annex, i amb efectes a partir de l’1 de juliol de 2013, la modificació de l’ordenança fiscal núm. 3.1., de taxes per serveis generals, per incorporar les disposicions reguladores de la taxa referida en l’anterior punt 1r; acordar definitivament la imposició d’una taxa per l’aprofitament especial del domini públic local constituït pels caixers automàtics d’entitats financeres situats en línia de façana; aprovar definitivament, segons l’article 2n de l’Annex, i amb efectes a partir d’1 de juliol de 2013, la modificació de l’ordenança fiscal 3.10, de taxes per utilització privativa del domini públic municipal i altres prestacions de serveis, per incorporar les disposicions reguladores de la taxa referida en l’anterior punt 3r. La Sra. Escarp formula la proposta. La Sra. Recasens hi vota a favor. El Sr. Carnes hi vota a favor. El Sr. Mulleras exposa que s’aproven definitivament dues noves taxes gràcies al protagonisme polític del PP: les taxes d’alcoholèmia i drogotest, i la taxa de caixers automàtics. Avança, també, que la recaptació estimada anual de les dues taxes serà de tres milions d’euros. Pel que fa a les taxes d’alcoholèmia i drogotest, exposa que el seu grup ha demanat que aquesta recaptació es destini a l’educació viària a les escoles, a la 3136 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 prevenció d’accidentalitat, a l’ajut a víctimes d’accident de trànsit, a l’eliminació dels punts negres a Barcelona i als programes de prevenció i reacció del consum d’alcohol i drogues. Quant a la taxa sobre caixers automàtics a la via pública, que s’aprova per primera vegada a Barcelona, especifica que s’ha demanat que els ingressos es destinin a polítiques d’habitatge social, a ajuts a pagament de lloguer social i al suport a la intermediació en cas de desnonament. Recorda que tot això s’ha aconseguit perquè el Grup Municipal del PP ho va posar com a condició prioritària a l’hora de pactar els 197 milions d’euros d’inversions amb el Govern municipal i els 25 milions d’euros addicionals per a polítiques socials i de promoció econòmica. Es mostra orgullós, doncs, que es comenci a tancar la informació pública d’acords i expressa l’esperança que actuïn com a motor dinàmica de la ciutat. El Sr. Mestre hi vota a favor. Subratlla, a més, que a partir de l’aprovació al Plenari, l’Ajuntament cobrarà per primera vegada una taxa d’aprofitament de domini públic per part dels caixers automàtics situats en línia de façana. Al seu parer, és important, perquè és el final d’un primer recorregut que es va iniciar amb les al·legacions presentades a les ordenances fiscals del 2012, en les quals el Grup Municipal d’ICV-EUiA va demanar que el Govern fes un estudi amb relació a la implantació d’aquesta taxa a la ciutat. En aquest sentit, es mostra satisfet que la taxa s’implementi a partir de l’1 de juliol d’enguany i agraeix la bona disposició del Govern municipal a aplicar l’increment del factor corrector, que finalment serà del 3,2%, la qual cosa suposa un increment del 28% de la taxa prevista per als caixers automàtics en totes les categories de carrers que s’estableixen en l’ordenança fiscal. A continuació, anuncia que en properes ordenances fiscals el seu grup, a través de les al·legacions, continuarà insistint en increments superiors i en una taxa superior a la que avui es dictamina i que s’aprovarà al Plenari. Tanmateix, subratlla de nou aquest factor de novetat que suposa que l’Ajuntament de Barcelona cobri una taxa adequada a les entitats bancàries per l’aprofitament de l’espai públic. El Sr. Portabella hi vota a favor. Opina que aquestes taxes poden ajudar a aportar uns diners a les arques municipals que després es podran distribuir en polítiques públiques. La Sra. Recasens subratlla que la unanimitat en l’aprovació de la proposta demostra que tots els grups municipals tenen punts en comú en casos determinats. Recorda, però, que el Govern anterior no havia tirat endavant la gravació dels caixers automàtics malgrat que tenia marge per fer-ho. D’altra banda, explica que el Govern actual va començar treballant amb un coeficient corrector del 2, però que el Grup Municipal del PP va demanar arribar al 2,5. Per això no s’ha estimat l’increment en la seva totalitat, ja que es tractaria d’un increment sobre un increment pactat amb un grup municipal anterior. Afegeix que el Grup Municipal d’ICV-EUiA plantejava un factor corrector del 4, que podria suposar un alt risc jurídic, atès que fixaria unes quotes que podrien suposar uns imports superiors als resultats estimats per l’activitat d’explotació (RAE) de les entitats financeres. Per això, el Govern municipal prefereix mantenir-se en els paràmetres de prudència i no superar aquests RAE. Justifica, doncs, que es quedin en un valor de 3,20, que ja suposa un increment substancial respecte a l’increment que va demanar el Grup Municipal del PP i que, a més, quant a la recaptació estimada, suposarà passar de 235.500 a 301.440 euros. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 8. Acceptar la renúncia formulada per Foment de les Arts Decoratives (FAD) el 2 d’octubre de 2012 i resoldre la concessió de l’ús privatiu de domini públic de part de l’edifici conegut com a Convent dels Àngels, situat a la plaça dels Àngels, núms. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3137 5-6, que fou aprovada per acord del Consell Plenari de 24 d’octubre de 1997 i ampliada per acord de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial el 15 de febrer de 2006, amb efectes a 30 d’abril de 2013, permetent l’ocupació, a precari, dels esmentats espais fins a l’efectiu trasllat de dita entitat a l’edifici municipal Disseny HUB Barcelona. La Sra. Escarp formula la proposta. El Sr. Mulleras assenyala que de l’expedient es dedueix que queda un deute del FAD amb l’Ajuntament. Pregunta, doncs, quin és l’import d’aquest deute i quin seria l’import previst de deute que es generarà amb l’Ajuntament en el futur, fins que deixi d’ocupar les instal·lacions de l’Ajuntament. El Sr. Mestre hi vota a favor. Tot seguit, assenyala que l’expedient inclou una carta del gerent del FAD del 9 d’abril d’enguany en què sol·licita al Govern municipal poder ajornar sense recàrrec el pagament del cànon de 10.000 euros del mes d’abril perquè la Generalitat no ha fet efectiu el pagament del conveni amb el FAD, que per a l’any 2012 era de 312.000 euros. Demana, doncs, si el Govern municipal estudiarà la petició del FAD i si l’atendrà, ja que, a parer seu, és justificada. El Sr. Portabella hi vota a favor. El Sr. Rius aclareix que el deute del FAD correspon al mes d’abril i que s’ha portat a l’Institut Municipal d’Hisenda per sol·licitar-ne el fraccionament. Es mostra gairebé convençut que s’acordarà. A continuació explica que s’havia generat un dubte, ja que el previst per a la renúncia a la cessió havia de ser de sis mesos. Com que l’escrit és del 2 d’octubre, el període acabava el 2 d’abril. Afegeix que el FAD es va pensar que pagant fins al mes de març ja estava satisfent tot el seu deute. Tanmateix, afirma que se li ha reclamat el pagament del mes d’abril, encara que només siguin dos dies i que el FAD, en contrapartida, ha demanat que es fraccioni el pagament, com probablement es farà. Aclareix que aquest serà, doncs, l’últim deute del FAD respecte a aquest conveni sobre l’ús del convent dels Àngels i adverteix que potser hi estarà un temps en precari fins que pugui anar al nou destí, a la plaça de les Glòries. El Sr. Mulleras insisteix a demanar l’import del deute del FAD amb l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Rius respon que és de 10.241 euros que es fraccionaran. El Sr. Mulleras expressa l’abstenció del seu grup. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 9.La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda instar al Govern de la Generalitat a incorporar l’Ajuntament de Barcelona i Turisme de Barcelona com a membres de la Comissió del Fons per al foment del turisme. El Sr. Carnes, primer de tot, exposa que el Govern de la Generalitat va aprovar en el Decret 161/2013 de 30 d’abril el Reglament del fons per al foment del turisme, que desenvolupa la Llei 5/2012 d’acompanyament i mesures fiscals als pressupostos de la Generalitat del 2012. Explica que aquest reglament determina la composició de la Comissió del Fons per al Foment del Turisme, que proposarà l’aplicació dels recursos del que està previst recaptar. 3138 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Tot seguit, recorda la proposta dels membres que configuren la Comissió: titular del departament competent en matèria de turisme, que exercirà de president de la Comissió; tres representants del departament competent en matèria d’economia; tres representants del departament competent en turisme; tres representants dels departaments competents en cooperació amb la institució local en matèria d’infraestructures, ports i aeroport, i patrimoni cultural; dos representants de les administracions locals catalanes; tres representants del sector turístic privat de Catalunya i una persona funcionària del departament competent en matèria de turisme amb veu però sense vot que exercirà de secretari o secretària de la Comissió. Sosté que en aquesta Comissió el pes de la Generalitat no és menor i opina que, atès que el turisme de Barcelona representa el 41% en termes de recaptació, la proposta del turisme de Barcelona hi hauria de ser present com a ciutat. A banda d’això, aclareix que han afegit Turisme de Barcelona en aquesta estructura mixta publicoprivada perquè, al seu parer, ha de tenir el seu espai propi. En opinió seva, la ciutat no pot quedar subordinada o diluïda en algun altre format o en algun altre nivell. A més, destaca que el model de Barcelona és reconegut per diferents operadors i per reforçar la seva afirmació esmenta el vicepresident d’Exceltur, José Luis Zoreda, que recentment ha reclamat per al conjunt de l’Estat espanyol el model de Barcelona. Assegura que la proposta del seu grup recull una realitat estadística, econòmica i quantitativa i que, a més, respon a un model. Considera que hi ha un escreix de representació pública per part de la Generalitat i avança que si en lloc de dues persones de les administracions catalanes n’hi ha d’haver tres, ha de quedar clar que una ha de ser l’Ajuntament de Barcelona i que Turisme de Barcelona també hi hauria de ser. El Sr. Mulleras recorda que des del mes de novembre a Catalunya s’està recaptant l’impost turístic i que quedava pendent l’existència d’un reglament per a la gestió d’aquests fons. Afegeix que el 30 d’abril del 2013, sis mesos després de començar a fer-se efectiu, es va aprovar el reglament relatiu als fons recaptats per l’impost turístic. Exposa que aproximadament un 30% de l’impost es destinarà directament a les administracions locals —un percentatge que a Barcelona arribarà a aproximadament al 34%— perquè duguin a terme actuacions concretes i molt relacionades amb la promoció turística. Així doncs, apunta que aproximadament el 70% restant es gestionarà a través de la Comissió, que distribueix els recursos a través d’actuacions que dictamina directament una comissió majoritàriament composta per personalitats vinculades a la Generalitat. Per tot això, i tenint en compte que en la resolució d’aquests convenis és important que hi hagi representants de l’Ajuntament de Barcelona que puguin informar de manera molt diligent els grups municipals, i que Barcelona Turisme és un organisme de prestigi reconegut que aportarà valor afegit a la Comissió i informació de primera mà a l’hora d’alinear estratègies de promoció del sector del turisme a Barcelona i a Catalunya, vota a favor de la proposta. La Sra. Sanz recorda que en la Comissió anterior ja es va posar de manifest que era inacceptable el que la Generalitat estava fent amb relació a la recaptació i també a la liquidació i al repartiment de l’impost turístic. En aquest sentit, manifesta la sorpresa del seu grup en llegir al reglament de la Comissió que Barcelona no hi estava incorporada. En opinió seva, això és una nova mostra de menysteniment cap a Barcelona. Tot seguit, demana al Govern municipal si ha manifestat que Barcelona vol ser a la Comissió, si com a mínim ha fet aquesta gestió. En aquest sentit, es mostra plenament d’acord, tant amb el Grup del PSC com el del PP, que l’Ajuntament de Barcelona hi sigui i que informi i doni compte de tot el que es tracta en aquesta Comissió. Pel que fa a la proposta del PSC, expressa alguns dubtes, perquè té la impressió que el redactat posa al mateix nivell l’Ajuntament i Turisme de Barcelona, amb la qual cosa no està d’acord. A parer seu, Turisme de Barcelona és el braç executor de l’estratègia turística compartida entre l’Ajuntament i el sector turístic de la ciutat. Per això, es mostra d’acord amb el fet que el sector turístic de la ciutat NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3139 estigui representat en aquesta Comissió, però considera que la veu de la ciutat ha de ser l’Ajuntament. Així doncs, considera que ha de quedar clar que la interlocució sobre el model turístic no és la mateixa amb l’Ajuntament que amb Turisme de Barcelona i opina que aquesta diferenciació és necessària. El Sr. Portabella expressa el vot favorable del Grup Municipal d’UpB. Tot seguit, recorda que el 17 d’abril el Grup Municipal d’UpB ja va presentar un prec, que el Govern va acceptar, en què es demanava que s’instés el Govern de la Generalitat a constituir la Comissió Gestora del Fons per al Foment del Turisme, cosa que finalment s’ha produït. A continuació, exposa que els motius pels quals el seu grup vota a favor de la proposició: En primer lloc comenta que la Comissió està formada per 16 persones, de les quals cap és de l’Ajuntament de Barcelona ni de Turisme de Barcelona, malgrat que el turisme i l’Ajuntament de la ciutat tenen algunes singularitats. En aquest sentit, assenyala que és l’únic municipi del conjunt de Catalunya on es paga més i considera que és lògic que, si hi ha aquesta diferència, hi hagi un representant que reflecteixi aquesta diferència. En segon lloc, assenyala que, dels 15,5 milions de turistes que visiten Catalunya, 7,5 milions, és a dir, el 48%, vénen a Barcelona. Per això creu que Barcelona ha de tenir-hi representants propis. A parer seu, la proposta del PSC que un sigui de l’Ajuntament i l’altre, de Turisme de Barcelona és molt lògica. La Sra. Recasens comparteix les reflexions que s’han fet a la Comissió. Tanmateix, puntualitza que s’ha acordat que en el fons el pes de la representació local recaigués, pel que fa a les administracions públiques, en la Federació Catalana de Municipis i l’Associació de Municipis de Catalunya. Com la Sra. Sanz, opina que cal diferenciar el paper de l’Ajuntament del de Turisme de Barcelona. En aquest sentit, creu que s’ha arribat a uns acords concrets entre el sector i les administracions de la Generalitat i dels ajuntaments. Recorda que l’Administració de la Generalitat ha tirat endavant la taxa turística, que feia anys que es debatia, i que s’ha hagut d’arribar a un consens que, tot i que s’aguanta amb pinces, implica que el fons estigui creat i regulat tal com s’especifica. També coincideix amb les reflexions del Sr. Portabella sobre l’especificitat de Barcelona i el pes de la ciutat en el sector turístic del país. Per això, creu que la ciutat podria tenir més representació o una representació específica en aquest fons. A continuació, exposa que del 30% acordat es destinarà el 50% a Turisme de Barcelona i l’altre 50% es gestionarà des de l’Ajuntament. Pel que fa al 70% restant, avança que s’haurà de destinar tot a promoció turística, ja que es tracta d’un impost finalista. Assegura que el sector turístic de Barcelona demana tenir veu i vot per participar en la decisió sobre aquest 70% i no només en la decisió sobre el 30%, i afirma que han parlat de la representació de Barcelona en el Fons amb el conseller i amb la Direcció de Turisme, però que els equilibris han estat els que han estat. Per acabar, insisteix que comparteix les reflexions dels grups municipals i reivindica i reclama l’especificitat de Barcelona. El Sr. Carnes, primer de tot, agraeix el to de les intervencions. Tot seguit, fa una reflexió sobre la importància de Barcelona i es pregunta per què Barcelona no és convidada directament a la Comissió de Turisme si, en canvi, es convida l’Ajuntament, juntament amb altres institucions de l’Administració local, a participar a la Comissió del Dret a Decidir. Diu que, en opinió seva, està molt bé que els convidin amb les quatre diputacions de Catalunya a participar en la Comissió del Dret a Decidir, però es mostra sorprès pel fet que no els deixin decidir en una cosa que afecta els diners de la ciutat. Creu que la Generalitat és una mica intervencionista amb el sector privat i que unes quantes persones, bàsicament de la mateixa conselleria, acabaran decidint sobre els diners dels altres. Per això suggereix que, en la mesura que la Sra. Recasens pugui, faci valer l’Ajuntament de Barcelona perquè la ciutat tingui dret a asseure’s a la Comissió com a Ajuntament de Barcelona. 3140 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Pel que fa a Turisme de Barcelona, coincideix amb la Sra. Sanz: considera que Ajuntament i Turisme de Barcelona no estan al mateix nivell. Dit això, insisteix que cal procurar que Turisme de Barcelona no hagi d’entrar per la porta de darrere en el sector que representen perquè, si no, al final el model mixt que han defensat queda una mica escanyolit. Per tot això, demana dret a taula i a cadira en lloc de compartir-les amb la Federació i l’Associació Catalana de Municipis. La Sra. Sanz coincideix amb la major part dels arguments del Sr. Carnes, però considera que cal remarcar aquesta diferenciació i que aquesta hauria de quedar més concretada en el text. Clou la intervenció expressant l’abstenció del seu grup. El Sr. Portabella manifesta que està d’acord amb el que ha comentat el Sr. Carnes. Al seu parer, l’Ajuntament s’està portant molt bé amb la Generalitat i ser considerat en la Comissió seria un petit retorn just i fàcilment explicable. Tanmateix, creu que és difícil d’entendre que aquesta representació no s’hagi previst des del primer moment, perquè, des d’una òptica d’interès general, trobaria lògic que Barcelona hi fos, ja que aglutina les dues principals d’entrada a Catalunya. Expressa, doncs, el vot favorable del Grup Municipal d’UpB. La Sra. Recasens hi vota a favor. A més, insisteix al Sr. Portabella i al Sr. Carnes que com a Govern municipal han reivindicat aquesta representació de la capital del país, pel pes específic que representa. Comenta, però, que la Generalitat ha optat per una representació sectorial i no territorial i que, per tant, des del sector hoteler es decidirà si el representant és un hoteler de Barcelona o d’un altre lloc. Per això, la representació de la ciutat de Barcelona és la que ha estat. El Sr. Carnes agraeix el vot favorable a tothom i lamenta l’abstenció d’ICV-EUiA. Entén el matís que volen fer, encara que no el comparteix, perquè creu que respon a un model històric que ha desenvolupat Barcelona. A continuació, suggereix al Govern que, si comparteixen el sentit de la proposta, exigeixin a la Generalitat que, ja que no els donen diners perquè no pot ser, com a mínim els donin la representació. En aquest sentit, demana fer l’esforç per revisar i canviar el model actual perquè l’Ajuntament hi pugui ser. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 10. Instar al Govern municipal a posar fi a les traves administratives que impedeixen o dificulten l’activitat emprenedora, i simplificar les normatives existents per facilitar l’activitat econòmica, aplicant les mesures següents d’actuació de forma urgent a la ciutat de Barcelona: - Establir un expedient únic de l’emprenedor que inclogui totes les autoritzacions necessàries per al desenvolupament de cada activitat econòmica (d’activitat, de mobilitat, etc.). - Crear la figura del responsable municipal en l’Oficina d’Atenció a l’Empresa per tal que es responsabilitzi que tota la documentació requerida a l’emprenedor o empresari està en el mínim temps i en la forma exigida. - Accelerar substituir el règim de llicència pel de comunicació en totes les activitats econòmiques que ho permetin, i en els casos que no es pugui fer, implementar la llicència exprés, establint un calendari de compliment. El Sr. Mulleras exposa que, malgrat els anuncis de polítiques de suport a emprenedors que es fan a Barcelona, encara hi ha projectes i activitats empresarials que fracassen per la burocràcia en general i per la burocràcia municipal en particular. En aquest sentit, proposa que es parli d’una finestreta única dins de l’Administració municipal que coordini i agrupi les llicències de les diferents àrees que són competència de l’Ajuntament. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3141 Amb la finalitat de posar fi a les traves administratives existents i de simplificar tràmits i normatives, proposa la mesura següent: crear un expedient únic de l’emprenedor que inclogui totes les autoritzacions necessàries per al desenvolupament de cada activitat econòmica amb un responsable únic. Opina, a més, que cal ajudar accelerant la implantació del règim de comunicació i de la llicència exprés, tenint en compte totes les garanties que requereix el sector públic. Després de molts anuncis i declaracions d’intencions, reclamen al Govern municipal mesures reals de suport als nous emprenedors. En aquest sentit, demana una ciutat startup friendly de veritat, i no només de nom sinó també de fets i de realitats. Clou la intervenció afirmant que l’Ajuntament ha de ser facilitador i no un obstacle a l’hora de reactivar l’economia de la ciutat. El Sr. Carnes exposa que la proposició té dos elements. En primer lloc, un element que, a parer seu, poden compartir tots, especialment en una situació de crisi econòmica: cal intentar afavorir al màxim els tràmits —sovint feixucs— perquè l’activitat econòmica es pugui desenvolupar. I, en segon lloc, la manera com posar-ho en pràctica. En aquest sentit, critica que en aquest país es posi llei damunt de llei, reglament damunt de reglament, ordre damunt d’ordre, decret damunt de decret sense anul·lar els anteriors, amb la qual cosa es crea una mena de perversió que fa que qui ha d’interpretar les diferents ordenances arribi a situacions de bloqueig. Per això es mostra favorable a fer-ho com més àgil i eficient millor. A més, apunta que caldria plantejar que l’element de seguretat en qüestions ambientals o sanitàries, entre altres, també fos diligent i que aquesta seguretat no servís per bloquejar i obstaculitzar processos administratius determinats. Tot i que es mostra d’acord que les lleis s’han de complir, també destaca que s’ha creat molta legislació molt sovint contradictòria. Per tot això, dóna suport a la proposició que formula el PP, amb el benentès que es vol afavorir l’activitat econòmica, però subratllant la necessitat de ser curosos per no impedir la interpretació del marc legal, tot i que admet que això crea una contradicció. En aquest sentit, diu que s’entén que qui inicia l’activitat econòmica ha de ser coneixedor de l’activitat i, per tant, ha de poder firmar i validar a través dels antics col·legis o les noves agències de qualificació que puguin existir. Insisteix, però, que és cert que hi ha una contradicció entre l’esperit i la realitat que volen millorar o transformar. En resum, expressat aquest desig, constata les dificultats pràctiques perquè no es quedi en un brindis al sol. La Sra. Sanz posa en dubte que hi hagi projectes i activitats empresarials que fracassin per la burocràcia municipal. Tot seguit remet a l’índex de confiança empresarial que s’ha publicat, en el qual s’especifica que a Catalunya el 43% de les empreses afirma que estan pitjor ara que el trimestre anterior i que el 33,6% diu que el proper trimestre encara estarà pitjor. També fa referència a les xifres d’atur (6.200.000 persones aturades a l’Estat, més de 900.000 a Catalunya i entre 113.000 i 115.000 a Barcelona segons el mes) i assegura que la dissolució d’empreses mercantils mostra la mateixa tendència. Afegeix que baixen els salaris, cau el consum intern, cau el PIB i cau la inversió, i manifesta que el pitjor de tot és que cap d’aquests indicadors no té perspectiva de millora. En opinió seva, res d’això es deu a les traves administratives, tot i que considera que cal donar suport a l’activitat emprenedora i que hi ha marge de millora i de facilitació d’aquesta activitat. En aquest sentit, assenyala que el seu grup ha donat suport al Congrés dels Diputats a diferents incentius de caràcter fiscal i bonificacions i reduccions de la quota de la Seguretat Social per a determinats col·lectius perquè puguin iniciar l’activitat empresarial. Coincideix que la sortida de la crisi econòmica passa necessàriament per facilitar l’activitat dels empresaris, comerciants i emprenedors, però també assenyala que admetre que el principal problema que l’economia ha d’afrontar és la dificultat per accedir al crèdit. Amb relació a aquesta qüestió, remet a l’enquesta publicada pel Banc Central Europeu el mes anterior, en què s’afirmava que el 25% de les petites i mitjanes empreses diu que el seu principal problema és l’accés al finançament. 3142 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Per il·lustrar-ho, posa l’exemple d’Edse Inventiva, una empresa de Rubí que treballa en el sector del transport sostenible i el transport públic. Explica que aquesta empresa va dissenyar un model de bicicleta elèctrica que ha guanyat un concurs per fer un Bicing elèctric per al Govern de Dinamarca, amb una comanda d’11.000 bicicletes, però que cap entitat financera de l’Estat espanyol els ha deixat els 3 milions d’euros que necessitaven per fabricar-les. Per això, l’empresa se n’ha anat a Dinamarca a desenvolupar el projecte. Tot seguit, assenyala que aquest és només un exemple entre molts altres que demostren una realitat empresarial a la qual l’Institut de Finances Català o l’ICO no tenen capacitat de donar resposta i que està destruint llocs de treball i està posant les empreses en dificultats. Per tot això, el Grup Municipal d’ICV-EUiA considera que cal un procés de reforma profunda del conjunt del sistema financer espanyol i suggereix que una part d’aquesta reforma ha de passar per la creació d’un sistema de banca pública. Argumenta que, ja que bona part de la banca ha estat rescatada amb diners públics, hauria d’estar al servei de tothom. A parer seu, aquesta és l’única manera efectiva de vincular les ajudes públiques directes o indirectes al flux de crèdit cap a les empreses i les famílies. Per acabar, expressa l’opinió que cal diferenciar les traves administratives del control públic sobre l’activitat, i que no tot s’hi val. Al seu parer, quan es refereixen a simplificar la normativa, en realitat estan proposant menystenir-la. Per això i perquè no creu que això serveixi per fomentar aquesta activitat, no dóna suport a la proposició. El Sr. Portabella es mostra d’acord a afavorir l’activitat emprenedora i creu que aquest és un dels factors clau per generar ocupació i activitat econòmica a la ciutat. En aquest sentit, recorda que el seu grup municipal va introduir un punt en el PAM que proposava literalment «establir estratègies de suport a l’emprenedoria, la recerca, la innovació i el coneixement» i es feia referència a mesures a favor de l’emprenedoria com potenciar Barcelona Activa, la finestreta única, la recopilació de normatives, les incubadores d’empreses, els microbusiness angels, el mecenatge de noves iniciatives, etcètera. Així doncs, remarca que està d’acord amb una part d’aquesta proposició, especialment en els dos primers punts: establir un expedient únic per a l’emprenedor i crear la figura de responsable municipal de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa. No obstant això, expressa la seva discrepància pel que fa a «substituir el règim de llicències pel de comunicació i, en els casos en què no es pugui fer, implementar la llicència exprés». Assegura, com ja ha fet en altres ocasions, que no es pot implementar el sistema anglosaxó als països mediterranis si no va acompanyat de mesures complementàries, com ara la creació d’un cos d’inspeccions per comprovar que les coses s’han fet bé. Ho il·lustra amb l’exemple dels albergs juvenils, que han obert irregularment calculant que el servei d’inspecció tardaria dos anys i que, passats aquests dos anys, tanquen. Afirma que fan una inversió en funció del que calculen que tardaran a tancar. En opinió seva, això és intolerable. En aquest sentit, sosté que l’Ajuntament no té mitjans per fer les comprovacions pertinents, ja que les ECA no poden determinar res i això acaba repercutint en més feina per a l’Ajuntament. Assegura que el fet que l’Ajuntament no tingui cos d’inspeccions és intolerable, ja que provoca l’existència d’una competència deslleial entre els que paguen els impostos i compleixen les normatives i els que no. Com que aquest tema preocupa al seu grup, anuncia que l’endemà UpB presentarà un prec a la Comissió d’Hàbitat Urbà que proposa literalment «crear un grup de treball entre l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d’Enginyers i el Col·legi d’Arquitectes —que són la majoria dels que signen aquests informes i que, en cas que no sigui veritat, van a la presó— per avaluar les ordenances de llicències d’activitats i llicències d’obres i fer una proposta de simplificació de la normativa». Clou la intervenció expressant l’abstenció del seu grup. La Sra. Recasens també es mostra preocupada pel tema central de la proposició, tot i que assenyala que pot ser una qüestió de percepcions. Explica que, mentre que en el sector empresarial es continua parlant de les traves administratives i de NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3143 les dificultats a l’hora de crear una empresa, a Barcelona Activa hi ha un punt PAIT que permet constituir una empresa en 48 o 72 hores. Assegura que amb la creació de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa volen fer un pas endavant i que des de la Cambra de Comerç es gestioni tota la casuística i el model descentralitzat. A més, expressa el desig de mantenir aquest model descentralitzat i la proximitat als districtes, tot i que hi haurà una interlocució directa amb algú que entengui el llenguatge de l’empresa. També expressa la voluntat que l’Oficina d’Atenció a l’Empresa sigui intel·ligent i explica que per això es van pactar els 8 milions d’euros de transferència a Barcelona Activa. En aquest sentit, aclareix que una part anirà cap a l’Oficina d’Atenció a l’Empresa i una altra cap a sistemes informàtics, perquè tot haurà de ser àgil i telemàtic. Per això, justifica que hagin triat la Cambra com a partner, perquè ja té oficina d’atenció a l’empresa a través de les oficines d’atenció de la Generalitat. Anuncia, a més, que es crearà l’agent «Barcelona empresa», que es responsabilitzarà de la interlocució amb les empreses i de tots els projectes, i acompanyarà i prescriurà a cada empresa l’itinerari més adient tant pel que fa a tràmits administratius i d’assessorament com a finançament, identificació de talent, internacionalització, startups, etcètera. No obstant això, reivindica la professionalització que hi ha a Barcelona Activa pel que fa a l’emprenedoria. En aquest sentit, fa referència també a Silicon Valley, on totes les incubadores pertanyen a privats i on edificis, baixos i locals privats es lloguen a empreses startups amb diferents models. Creu que a Barcelona no hi ha cap privat que ho faci, però subratlla que el model d’emprenedoria de la ciutat és molt professionalitzat i que no té res a envejar. A continuació, explica que arran d’una instrucció d’alcaldia vigent des del 4 de febrer del 2011 quant a l’Ordenança municipal d’activitats i d’intervenció integral de l’administració ambiental, durant els primers quatre mesos del 2013, 2.228 activitats, el 99% del total, s’han donat d’alta en règim de comunicació, mentre que només 22 llicències, un 1%, ho han fet en règim de llicència. Per això, afirma que el 99% dels casos ja funciona en règim de comunicació. Afegeix que, quan es va aprovar el reial decret de mesures urgents de liberalización del comercio y de servicios i es va instar a passar al règim de comunicació, l’Ajuntament ja el tenia i no va haver d’adequar-lo. Per això, creu que estan en un terreny de les percepcions. Per acabar, expressa la seva abstenció, perquè al seu parer l’Oficina d’Atenció a l’Empresa que es planteja ja s’està tirant endavant. El Sr. Mulleras expressa la seva sorpresa pel vot de la Sra. Recasens i agraeix el vot favorable del PSC i l’abstenció raonada del Sr. Portabella. A continuació, reitera que amb aquesta proposició es pretén afavorir l’activitat emprenedora. Al seu parer, massa vegades les intencions es queden en anuncis i no es traslladen a fets reals. Tot seguit, es mostra d’acord que cal ser curós amb la legalitat i demana que l’Ajuntament posi inspectors per vigilar la legalitat per afavorir que la gent compleixi les lleis i les ordenances, per exemple en el sector dels apartaments turístics. Manifesta que l’emprenedor, quan ha d’iniciar una activitat emprenedora, necessita saber quin és el principi i quin és el final de la tramitació, quins requisits ha de complir, i assenyala que això avui no existeix. Per això, demana l’expedient únic de l’emprenedor. A continuació, en resposta a la Sra. Sanz, assenyala que a les xarxes socials hi ha webs especialitzats i llocs informàtics especialitzats en inversions on es pot constatar que determinats negocis fracassen per la burocràcia existent a Barcelona i a Catalunya. En tot cas, creu que aquest no és un debat sobre quins són els problemes dels emprenedors, sinó un debat sobre una proposta per a una part d’aquests problemes, és a dir, l’excés de burocràcia, que al seu entendre en alguns casos ha fet que empreses fracassin. Creu, doncs, que amb l’eina que avui s’ha aprovat es podran tirar endavant mesures que facilitin les activitats dels emprenedors a Barcelona i, a més, considera que s’està fent un pas endavant per afavorir l’economia i l’emprenedoria a la ciutat. 3144 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 El Sr. Carnes es mostra d’acord amb les reflexions dels altres grups polítics i destaca que, amb la iniciativa de la Cambra, s’ha aconseguit que la gent sàpiga quant de temps l’Ajuntament triga a pagar els seus proveïdors. Al seu parer, la gent vol seguretat jurídica i de calendari quan vol iniciar una activitat econòmica, perquè darrere d’aquesta decisió hi sol haver crèdits, diners, etcètera. En aquest sentit demana que el que es digui es pugui complir perquè, si no, s’hauran posat en un carreró de falses expectatives que els poden retornar en negatiu. La Sra. Recasens expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 11. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda, en relació a les empreses d’economia verda: - Instar al Govern municipal a presentar un informe/inventari, en el termini de 6 mesos, sobre el nombre d’empreses i sobre quins sectors productius realitzen la seva activitat a la ciutat de Barcelona. Tot especificant quin és el nombre de treballadors i treballadores. - Que el Govern municipal insti al Govern de l’Àrea Metropolitana a realitzar un informe/inventari de les mateixes característiques en l’àmbit de l’Àrea Metropolitana. La Sra. Sanz, primer de tot, expressa el desig de contextualitzar l’objectiu de la proposició i recorda que el novembre del 2011 el Grup Municipal d’ICV-EUiA va presentar una proposició en què es demanava al Govern que elaborés un pla per fomentar l’economia verda amb ambició i vocació de canviar el rumb del model productiu específic de la ciutat. Afegeix que aquesta proposició, que apostava per convertir el sector de l’economia verda en una realitat estratègica i de futur a la ciutat, es va aprovar una unanimitat. També especifica que el maig del 2012 van demanar al Govern el seguiment d’aquesta proposició i que els van informar sobre tot un seguit de projectes que el Govern estava desenvolupant i que volia treballar amb la resta de grups municipals. Tanmateix, retreu que encara no els hagin convocat ni hagin presentat cap tipus d’informació del que s’està fent amb relació a aquest pla de foment d’economia verda. Per tot això el Grup Municipal d’ICV-EUiA presenta aquesta proposició, que, a parer seu, hauria de ser el primer pas per desenvolupar aquest pla de foment de l’economia verda: conèixer què tenen a la ciutat i a l’àrea metropolitana i veure quines són les oportunitats. Creu que és un error la inacció del Govern municipal en aquesta direcció i suggereix que s’actuï i no es deixi passar l’oportunitat d’apostar per un canvi de model productiu i especialment per l’economia verda. Tot seguit, fa referència a un estudi de l’Institut Econòmic d’Investigació de Cambridge, segons el qual la Unió Europea podria reduir de manera realista els requeriments materials de la seva economia un 17% i augmentar el seu producte interior brut un 3,3%, a més de crear entre 1,4 i 2,8 milions de llocs de treball a l’eurozona. Assegura que l’objectiu del seu grup municipal amb aquesta iniciativa és molt més modest, però demana conèixer l’inventari del potencial que hi ha a Barcelona per veure quines accions s’han de dur a terme per garantir que Barcelona tingui un futur econòmic sostenible. Demana, doncs, que es comencin a posar les bases d’un model productiu que, en opinió seva, ha de ser circular i valorar la gestió dels productes. Subratlla que aquest és un dels elements principals que incorpora la proposta d’economia verda. En aquest sentit, expressa el desig que el Govern entomi el coneixement del potencial d’aquesta realitat a Barcelona i a l’àrea metropolitana, perquè al seu parer no és una qüestió que la ciutat pugui afrontar sola. A més, assenyala que segurament hi ha llocs fins i tot més adequats per començar a impulsar projectes d’aquest tipus d’indústria verda. Així, demana que es determinin les necessitats d’aquest àmbit a fi de poder continuar potenciant i de fer apostes concretes, a més d’aprofitar tot allò que està NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3145 passant, perquè —assegura— hi ha una realitat econòmica al voltant de l’economia verda important, malgrat que en opinió seva es fan pocs esforços per part dels governs —especialment de l’Ajuntament— en aquesta direcció. Creu, doncs, que cal desenvolupar un model de creixement mundial diferent i, a parer seu, cal començar a fer-ho a escala local, perquè el model que han tingut fins ara no és vàlid, tal com posa de manifest la crisi econòmica, social i ambiental. Afirma que serà un pas més en l’economia verda i que aportarà allò que sempre han defensat —llocs de treball no precaris, i més inclusió social i més qualificació—, perquè, en opinió seva, aquest model permet conciliar el creixement econòmic, el desenvolupament industrial, la innovació tecnològica i un element que sempre obliden: que els recursos són finits. Acaba subratllant que aquest és l’objectiu d’aquesta proposició. El Sr. Trullén vota a favor de la proposició i explica que comparteixen que el coneixement d’un sector estratègic com el de l’economia verda és fonamental. A més, creu que disposar d’un inventari d’empreses pot ser molt útil per millorar el coneixement i, sobretot, la definició de les polítiques. Afegeix que aquest estudi pot ajudar a continuar millorant dos àmbits en què l’Ajuntament hauria de tenir un protagonisme especial: la contractació pública sostenible i el vehicle elèctric. En aquest sentit, recorda que el mes de novembre la ciutat acollirà per primera vegada el simposi «Exposició Internacional de Vehicles Elèctrics» i destaca la importància que s’estengui aquest estudi no només als sectors directament industrials, sinó també en sectors com la gestió de l’aigua, les energies renovables, l’eficiència energètica, la gestió de residus i la protecció d’espais naturals protegits, entre altres. De tota manera, remarca la necessitat que sigui un estudi únic i no dos, com es dedueix de la proposició, i suggereix que els àmbits territorials vagin més enllà dels de l’àrea metropolitana, fins a la regió metropolitana, perquè una part notable de la indústria està fora de l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona delimitada per la llei del 2010. Per acabar, adverteix del problema que representa el fet d’identificar adequadament les empreses, ja que la definició pot ser una labor bastant complexa. En tot cas, opina que és important no només disposar d’aquesta informació per donar suport a aquests sectors, sinó donar suport al sector a partir de polítiques públiques que provoquin canvis en la producció i en la utilització de la ciutat. Es mostra convençut que la ciutat té al davant una gran oportunitat de definir noves tecnologies i ampliar-les a nous mercats, i també de substituir velles demandes per noves demandes que impliquin un canvi en la forma de produir i d’utilitzar els productes o els serveis que es produeixen a les ciutats. Tanca la seva intervenció votant favorablement la proposta. La Sra. Casanova mostra el seu acord total amb la proposta d’ICV-EUiA i amb els comentaris del Sr. Trullén. A parer seu, l’informe ha de mostrar realment el pes de l’economia verda, tant en l’activitat de la ciutat com en l’àrea que l’envolta, ja que és un primer pas per avançar cap a un model econòmic sostenible per a Barcelona i la seva àrea. Tanmateix, suggereix que es concreti el concepte d’economia verda, atès que és un concepte molt ampli i costa delimitar a quins sectors i quines branques econòmiques es fa referència. Tot seguit, cita el Programa de les Nacions Unides per al medi ambient, que defineix l’economia verda com «la que comporta baixes emissions de carboni, utilitza els recursos de forma eficient i és socialment incloent». Explica que es tracta, doncs, d’integrar totes les dimensions dins del desenvolupament sostenible: la social, l’econòmica i l’ambiental. Assenyala que l’economia verda, en el seu sentit ampli, és molt genèrica i es troba en tots els sectors i pràcticament totes les branques econòmiques, ja que inclou qualsevol empresa que generi un nou producte, presti un nou servei o innovi un procés de producció o prestació de serveis de manera que conservi o millori el medi ambient. Així doncs, proposa que es delimiti aquest concepte i s’intenti concretar quines activitats econòmiques entrarien dins del concepte d’economia verda. D’altra banda, també suggereix que l’informe o inventari inclogui l’anàlisi de les activitats econòmiques competitives per tenir una imatge global de l’economia des 3146 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 d’un punt de vista sostenible i competitiu. En aquest sentit, assenyala la possibilitat d’incloure activitats mediambientals però que estan en sectors més específics, com el tecnològic, la innovació i el coneixement o les activitats tradicionals, com l’automòbil, la química i la maquinària, que estan fent un clar esforç per millorar la seva productivitat i tenen un gran pes en les exportacions. Creu que si incloguessin l’anàlisi de les activitats competitives per a la ciutat i l’àrea que l’envolta, podrien conèixer la situació actual del model econòmic de la ciutat i, a partir d’aquí, debatre cap a on ha d’anar aquest model econòmic. La Sra. Recasens comenta que la Sra. Escarp, membre del Fòrum Ambiental, li ha suggerit que potser valdria la pena que, del que s’està fent a escala de Catalunya, es posés un focus a Barcelona, tot i que admet que hi ha dificultat en les dades. També creu que és evident que hi ha recorregut. En aquest sentit, indica que a Alemanya l’economia verda representa l’11% del PIB, mentre que aquí està al 3%, segons els primers estudis. Creu, doncs, que hi ha recorregut i proposa traslladar aquesta petició al Fòrum Ambiental, que al seu entendre és l’organisme que hauria de treballar-ho per evitar que Barcelona es quedi en un àmbit endogàmic. També es mostra d’acord amb la Sra. Casanova quan ha dit que és difícil entendre què és l’economia verda i què no ho és. La Sra. Sanz agraeix els comentaris, les incorporacions i els vots favorables. Creu que el que és important és que el Govern municipal assumeixi el compromís, a través del Fòrum Ambiental o a través d’associacions com Ecoemprenedors. Afirma que, sigui qui sigui l’actor que ho acabi definint, hi estaran d’acord si es fa amb complicitat de tot allò que ja està funcionant i que ja estan treballant. Tanmateix, subratlla que són dos passos diferents. D’una banda, la manera com es defineix la cerca per tenir la certesa del que s’està gestant. En aquest sentit, accepta les aportacions del Sr. Trullén de vincular l’àrea metropolitana i l’Ajuntament. Explica que ho diferenciaven perquè són dues administracions diferents, però reconeix que fer la sol·licitud en el marc de l’àrea o fins i tot ampliar-la en el marc de la regió té molt sentit. D’altra banda, el disseny de les polítiques públiques que han de permetre que aquest sector s’implementi amb més fortalesa, tingui més tirada i que, a més, canviïn les formes de producció, que el sector industrial tradicional vegi en l’economia verda una oportunitat. Admet que és difícil definir què és l’economia verda, però al seu parer es tracta de la integració de les dimensions econòmica, social i ambiental, amb la inclusió de la valoració de la gestió dels recursos amb què es fan els productes. Creu que avui aquest concepte podria estar present i no ho està amb la força que es mereix. Finalment fa referència a la producció del vehicle elèctric, que és un dels elements potents de la regió, però assenyala que és només un de la multitud de productes que es poden generar al voltant de l’economia verda. Per això insta a no aturar-se aquí. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Trullén expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot favorable del PP i la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA. S’aprova. Del Grup Municipal UpB: 12. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda encarregar l’elaboració d’un informe que especifiqui el nombre, tipus i distribució territorial dels comerços afectats per la finalització de la moratòria en l’aplicació de la LAU, i les possibles mesures que es poden aplicar des de l’Ajuntament de Barcelona per pal·liar l’efecte de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. El Sr. Portabella recorda que el 1994 les Corts espanyoles van aprovar la LAU, però que davant la impossibilitat que s’apliqués l’any següent es va introduir una moratòria que acaba, en la majoria dels casos, el 31 de desembre de 2014. Afegeix que aquesta moratòria és aplicable a lloguers de locals de negocis anteriors a 1985 i que fa referència tant als contractes amb persones físiques com als contractes amb persones jurídiques. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3147 Pel que fa al comerç de detall, comenta que la majoria dels establiments comercials s’han anat adaptant als lloguers a preu de mercat. Tanmateix, assenyala que n’hi ha alguns, especialment els més antics, que no s’han adaptat per inviabilitat o fins i tot per la impossibilitat de canviar el contracte davant el propietari, que no hi tenia interès. Això, en opinió seva, fa que aquests establiments tinguin el risc de desaparèixer, la qual cosa podria acabar canviant el model de petit i mitjà comerç de proximitat als barris barcelonins i al conjunt de la ciutat. Tot seguit, remet a un informe que la Generalitat va fer el 2009 en què es va valorar que a l’entorn del 6% dels comerços catalans corria el risc de no poder pagar el lloguer un cop acabada la moratòria de la LAU. Com que Barcelona té un model singular en l’àmbit del comerç i atès el fet que el comerç de la ciutat se situa a l’entorn del 14% del PIB i del 15% dels llocs de treball, considera que seria positiu que l’Ajuntament fes un estudi per valorar l’afectació de la finalització de la moratòria de la LAU sobre els comerços de la ciutat. La Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del seu grup i afegeix que és important saber quin impacte tindrà a la ciutat la finalització de la moratòria de la llei d’arrendaments urbans. Recorda que en la llei que es va aprovar s’establien entre 20 i 25 anys per poder actualitzar de mutu acord els contractes de lloguer i les rendes antigues, però assenyala que cal saber si això implica pocs o molts comerços, perquè això pot alterar el comerç de Barcelona. Tanmateix, malgrat que hi vota a favor, opina que serà difícil disposar d’aquest informe, perquè no es disposa d’una eina com l’IAE. Per això, avança que caldrà mirar si es disposa d’algun sistema que permeti fer aquest estudi sense que la despesa sigui excessiva. En tot cas, considera que val la pena conèixer com pot afectar el comerç de proximitat de la ciutat. La Sra. Casanova hi vota a favor i manifesta que la finalització de la moratòria de la LAU el 2014 és un tema que preocupa al Grup Municipal del PP des de fa molt temps, perquè pot afectar una part considerable dels comerços espanyols, catalans i barcelonins i perquè pot ser especialment greu per als comerços més històrics i emblemàtics de la ciutat. Recorda que en el mandat anterior, a la Comissió de Promoció Econòmica de març del 2011, el seu grup va demanar un pla de mesures comercials i econòmiques de suport als comerços emblemàtics i que en aquest mandat també va presentar un prec en el mateix sentit que va ser acceptat pel Govern a la Comissió d’Economia de setembre del 2011. Comenta, també, que dins el procés d’esmenes del Pla estratègic de comerç han plantejat diverses propostes en aquesta direcció i destaca, amb relació a la proposta del Grup Municipal d’UpB, la de crear una comissió jurídica per als comerços emblemàtics que estudiï les diferents vies per ajudar els comerciants que es puguin veure afectats per la finalització de la moratòria en l’aplicació de la LAU, així com la d’instar l’Ajuntament a actuar d’intermediari davant l’Estat i la Generalitat per aconseguir mesures de suport a aquest sector. Afegeix que aquests establiments suposen un valor intangible i incalculable per al comerç i la ciutat, a més d’un gran atractiu turístic. Per això, creu que la pèrdua d’aquests negocis podria afectar molt greument el patrimoni comercial i històric de la ciutat. Per tot això, agraeix la presentació de la proposta del Grup Municipal d’UpB i es mostra partidària d’ampliar el suport a tots els comerços que es puguin veure afectats per la LAU. El Sr. Mestre també vota a favor de la proposta i manifesta que el seu grup valora la importància de poder comptar amb un informe com el que es proposa, que permeti conèixer exactament quins establiments comercials amb arrendaments de renda antiga estan afectats per la finalització de la moratòria de la LAU. Assenyala que la finalització d’aquesta moratòria suposarà que aquests establiments deixaran de pagar un lloguer que es va apujant anualment en funció de l’increment de l’IPC i passaran a regir-se per un acord lliure entre el propietari i el llogater. Preveu, doncs, que molts comerciants no podran fer front a l’increment dels preus o que els preus del lloguer pujaran de manera molt important. 3148 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 A continuació, esmenta la Confederació del Comerç a Catalunya, que calcula que a tot l’Estat es poden veure afectats 64.000 establiments, la majoria als centres urbans, la qual cosa podria portar un risc de degradació d’aquests centres si es produís una diàspora del petit comerç. Per tot això, opina que és important trobar mesures i establir estratègies per evitar el tancament de comerços al centre de Barcelona. Tot i això, admet les dificultats de fer-ho, i destaca que la principal és que l’Ajuntament no té cap competència en matèria d’arrendaments urbans, com s’indica en un informe de la Direcció de Serveis Jurídics de l’Ajuntament d’abril de 2012. Per això, apunta que la principal intervenció és inviable. De totes maneres, suggereix que l’Ajuntament podria exercir les seves competències en matèria de comerç i establir una línia d’ajuts o un servei d’orientació i suport als comerços afectats. En aquest sentit i aprofitant la proposició d’UpB, pregunta si hi ha prevista alguna actuació o alguna mesura per implementar en l’àmbit de la política de comerç de l’Ajuntament. El Sr. Blasi comença la intervenció expressant el vot a favor del seu grup. A continuació explica que, quan es va plantejar el tema dels comerços emblemàtics, ja es va encarregar i es va fer un estudi que es va presentar a tots els regidors i regidores responsables de l’àmbit de comerç. Assenyala que es va fer una aproximació el més curosa possible dels comerços emblemàtics que poguessin estar afectats. Recorda, a més, que la moratòria es va fer a instàncies de CiU. Admet que les competències municipals són les que són, però proposa que s’estudiïn diferents possibilitats. En aquest sentit, recorda que en la Comissió anterior es van plantejar la protecció arquitectònica, la catalogació, etc. i suggereix que es contempli la possible mediació entre comerciants i propietaris, cosa que és més complexa. Recorda que hi ha comerços que sí que han pogut solucionar aquesta qüestió, mentre que d’altres no han tingut aquesta possibilitat, i afegeix que no és senzill començar a fer algun tipus de suport més enllà de la promoció — com a competència municipal— per intentar pal·liar aquesta situació. Tot seguit, fa referència a la dificultat que ha suposat la supressió de l’IAE i comenta que en la redacció del Pla de comerç un dels elements que s’ha posat sobre la taula és que falta un element estadístic gratuït o de cost relativament zero per a l’Administració que permeti fer determinades aproximacions. En resposta al Sr. Mestre, anuncia que l’endemà se celebrarà el Fòrum Ciutat i Comerç, en el qual es presentarà, al qual s’han fet les aportacions oportunes amb relació als comerços emblemàtics. Per acabar es compromet a continuar treballant per fer aquesta aproximació, tot i que reconeix que no s’acontentarà tots els comerciants afectats amb les mesures que s’implementin. Creu que, en una situació de mercat lliure, el fet que qui lloga no sigui conscient de la necessitat i la funció que el comerç té a la ciutat pot malmetre fortament el comerç si. Clou la intervenció agraint la presentació de la proposició i reitera el vot favorable del seu grup. El Sr. Portabella agraeix les intervencions i el vot favorable de la resta de grups. El Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 13. Que el Govern municipal dugui a terme un paquet d’actuacions en l’àmbit de la promoció econòmica i del turisme per a promocionar l’eix de l’avinguda Paral·lel, incloent accions com la seva inclusió a les rutes turístiques de Barcelona i la seva dinamització com a eix comercial de la ciutat, entre d’altres. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3149 El Sr. Mulleras comença assenyalant que l’avinguda del Paral·lel és història viva de la ciutat i que des dels seus començaments, al segle XIX, va competir amb indrets d’importància internacional, com Montmartre a París o Broadway a Nova York. Per això, expressa el desig que el Paral·lel continuï formant part del present i del futur de Barcelona i assenyala que l’han incorporat en les inversions pactades per al 2013, amb un import de 2.500.000 euros destinats exclusivament al Paral·lel abans del desembre del 2013. En opinió seva, cal potenciar el Paral·lel com a eix turístic i comercial de Barcelona. Recorda que actualment pertany a tres barris: Poble-sec, Raval i Sant Antoni. Observa, tanmateix, que pel Paral·lel no hi passen els busos turístics i que no és un eix comercial definit en si mateix. Per això, demana al Govern municipal que dugui a terme un paquet d’actuacions en l’àmbit de la promoció econòmica i del turisme a fi de promocionar l’eix de l’avinguda del Paral·lel, com ara incloure-la en les rutes turístiques de Barcelona o dinamitzar-la com a eix comercial de la ciutat, entre altres. La Sra. Recasens accepta el prec del PP de tirar endavant la rehabilitació del Paral·lel. Tot seguit, assenyala que ja existeixen algunes accions en favor del Paral·lel i explica que la primera actuació de la comissió de seguiment del Pla de rehabilitació del Paral·lel va ser elaborar un estudi exhaustiu de les bases amb què es comptava en els àmbits urbanístic, cultural, comercial i turístic. Aclareix que aquesta comissió està liderada des de la Tercera Tinència. A continuació, esmenta algunes de les actuacions que s’estan fent. En primer lloc, explica que es va elaborar un cens d’artesans del Poble-sec i que s’ha treballat en la seva professionalització a través del programa formatiu «Creat al barri», en què han participat 32 artesans. Comenta, també, que han pogut fer uns tallers oberts amb aquests artesans. En segon lloc, fa referència al suport a l’enfortiment de les estructures representatives de comerç, que ha donat suport a l’Associació de Comerciants de Poble-sec Paral·lel i al Grup de Treball de Dinamització Comercial, format per l’Eix Comercial del Raval, el Districte, el Pla de barris i el programa «Treball als barris». Exposa que s’ha fomentat l’associacionisme a través de tres campanyes de visites a 355 comerços del barri i a 110 del Paral·lel, Sant Antoni i Raval. Afegeix que a Raval sud s’ha coordinat la participació de 198 comerços en una guia comercial en procés d’elaboració. En tercer lloc, manifesta que s’ha donat suport a campanyes comercials específiques per a cada territori. En aquest sentit, explica que en la celebració del 225è aniversari del carrer Nou de la Rambla han aconseguit que hi hagi accions a banda i banda del Paral·lel que dinamitzen l’avinguda. Afegeix, a més, que col·laboraran activament en l’organització de la festa «Fem Paral·lel» i que hi han involucrat el Raval amb una acció concreta, el projecte «Fem Paral·lel, fem Raval». En quart lloc, comenta que han col·laborat en diferents actuacions i programes, com ara «Perquè ara ja no és Nadal, silenci», Mostra de Benestar i Salut al barri del Poble-sec, la segona Fira del Comerç Primavera Raval, «Per Nadal vine al Raval» o «Nuclis antics: molt per oferir, molt per descobrir», al barri del Raval sud. En cinquè lloc, afirma que també s’han obtingut noves dades de la tipologia comercial. En concret, explica que al barri del Poble-sec s’ha fet una enquesta a 680 comerços del barri per recollir dades identificatives, de coneixement de la normativa, de formació i d’ús de l’espai públic, entre altres. A més, assenyala que s’han elaborat el cens de 293 bars restaurants del Poble-sec i del Paral·lel, Sant Antoni, Raval sud, i la borsa d’espais i locals disponibles comercialment. Anuncia, també, que s’ha fet una enquesta específica per saber el grau de coneixement de les TIC en els comerços del Raval sud. En aquest sentit, opina que hi ha recorregut per tractar l’àmbit tecnològic en el comerç del Raval. En tot cas, i atesa la manca de temps, es compromet a fer arribar la informació per escrit i avança que també s’han fet actuacions en l’àmbit d’ocupació, en el foment de l’emprenedoria específica en l’àmbit del Paral·lel i en la il·luminació de Nadal a l’avinguda del Paral·lel. Abans d’acabar, destaca que s’ha fet un reportatge amb Turisme de Barcelona, Barcelona destination, en què es parla només del Paral·lel, amb un extens mailing a operadors i prescriptors turístics. Afegeix que s’ha redissenyat el plànol turístic 3150 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 oficial de Barcelona i que s’hi incorporen nous atractius turístics al Paral·lel. També destaca que s’ha fet una guia per a professionals de turisme de Barcelona, en què s’incorpora el Paral·lel com a atractiu turístic en l’apartat «Visitar Barcelona». I, finalment, comenta que també es faran actuacions específiques als hotels. El Sr. Mulleras agraeix l’acceptació del prec. A parer seu, és evident que s’han d’estar fent coses en una via tan important com el Paral·lel, però assenyala que els veïns i els comercials del Paral·lel tenen la sensació que es poden fer moltes més coses, cosa que justifica que el seu grup hagi presentat aquest prec a la Comissió. Tot seguit, felicita els veïns i comerciants que es veuran beneficiats per aquestes noves accions del Govern municipal al Paral·lel, un eix ciutadà massa sovint oblidat i que ha de ser de primera línia a la ciutat. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 14. Que el Govern municipal garanteixi la continuïtat de la totalitat dels serveis que s’ofereixen a l’equipament de Can Jaumandreu, al mateix emplaçament i durant tot el mandat municipal. La Sra. Sanz formula el prec i aclareix que, en concret, fa referència als serveis referents, com els programes experiencials, l’aula de recerca de feina activa o les aules d’informàtica per a serveis d’usuaris, entre altres. La Sra. Escarp afegeix que el 2 de maig la Comissió de Govern va aprovar una col·laboració entre l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona relativa al desenvolupament d’activitats que impulsa la posada en marxa de la plataforma cultural als recintes municipals de Can Ricart i Can Jaumandreu. La Sra. Recasens respon que el Govern ha signat la cessió de l’equipament de Can Jaumandreu a la Universitat de Barcelona, que també es farà càrrec de Can Ricart. Apunta, a més, que l’operació es lidera des de l’àrea de Cultura. Afegeix que es preveu que la cessió de Can Jaumandreu es realitzi el darrer trimestre d’enguany i, per tant, Barcelona Activa deixarà aquest equipament abans del setembre del 2013. En aquest sentit, explica que dins d’aquest termini Barcelona Activa organitzarà el trasllat del personal dels equips tècnics que ara treballen a Can Jaumandreu i que desenvolupen serveis i programes d’ocupació i de formació. Amb relació a aquestes persones, assenyala que es repartiran principalment entre la seu del carrer Llacuna i l’equipament de Porta22, ubicat la mateix edifici de Llacuna, per tal de continuar prestant els mateixos serveis. També exposa que, a partir del quart trimestre d’enguany, Barcelona Activa planificarà totes les activitats d’orientació i recerca de feina, així com els programes d’ocupació, al Porta 22, a la resta d’equipaments de la seva xarxa i en altres equipaments municipals. Així doncs, assegura que es garanteixen plenament la continuïtat dels serveis i dels programes, però no a l’equipament de Can Jaumandreu, que serà cedit a la Universitat de Barcelona. Creu, a més, que aquest canvi és important, ja que s’aprofita per fer la inversió, el manteniment i la reconversió de Can Ricart, que és un patrimoni important de la ciutat. La Sra. Sanz aclareix que la pregunta i el prec feien referència específicament a Can Jaumandreu, que al seu entendre ha de continuar sent un equipament de referència pel que fa als serveis d’ocupació, orientació i formació. Subratlla que l’edifici de Can Jaumandreu ja forma part del patrimoni i ja està rehabilitat i que, per tant, és un cas diferent del de Can Ricart. Assegura que no entén per què se n’ha de traslladar l’activitat a altres espais quan, a més, no està assegurat que tot s’hi pugui dur a terme. En aquest sentit, demana si és segur que tots els serveis que tenen continuïtat es podran desenvolupar a Porta 22. Es mostra en desacord amb l’afirmació que Can Jaumandreu té uns costos de funcionament molt elevats i recorda que de fet és patrimoni de l’Ajuntament. En opinió seva, portar-ne l’activitat a altres llocs que no siguin propietat de l’Ajuntament pot acabar sortint car. Demana, doncs, que la Sra. Recasens expliqui bé com s’acabarà desenvolupant tot plegat i critica el menysteniment evident als NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3151 equipaments de referència a la ciutat amb relació a l’ocupació, la inserció i la formació. La Sra. Recasens assegura que el nom no fa la cosa i que l’important és que es preservi la continuïtat de la prestació del servei. Assegura que tant si es fa a Can Jaumandreu com en un altre equipament professional, igual de bo, igual d’equipat, igual de tecnològic, igual d’innovador i igual de capdavanter com Barcelona Activa i Porta22, forma part de la rendibilització dels diferents espais i dels acords. A més, exposa que en aquest cas hi havia un acord amb la Universitat de Barcelona que ha permès rehabilitar Can Ricart i tirar endavant un projecte important per a la Universitat de Barcelona i per a la ciutat, posant en consideració també l’equipament de Can Jaumandreu. En opinió seva, el que ha d’interessar a Barcelona Activa i a ella mateixa com a responsable de les polítiques d’ocupació és poder continuar prestant aquest servei sense que això generi cost. En aquest sentit, aclareix que, atès que es fan servir equipaments municipals, no hi ha afectació en el cost, tot i que reconeix que sí que caldrà assumir el cost de la mudança. Dit això, es compromet a passar la informació del trasllat de les 43 persones específiques: quantes estan en direccions operatives, qui s’ocupa de la capacitació professional i ocupacional, quantes són d’estructura i quantes són adscrites a programes. Com a responsable, es compromet a garantir la continuïtat en la prestació del servei. La Sra. Escarp també demana rebre la informació, ja que aquest prec s’ha unit a la seva pregunta del punt número 18. Abans d’acabar, però, recorda que Can Jaumandreu va ser un exemple de rehabilitació d’un edifici feta per una escola taller ocupacional i que, per tant, en aquest cas, el nom sí que feia la cosa. La Sra. Recasens assenyala que amb el projecte de la universitat tot anirà bé. La Sra. Escarp es mostra convençuda que serà així. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 15. Que s’inclogui a la web www.barcelonaturisme.com informació específica pels turistes que visiten la nostra ciutat acompanyats pels seus animals domèstics. El Sr. Portabella formula el prec i explica que a quasi tot Europa, quan s’entra en un hotel, hi ha informació sobre els criteris d’acceptació o no d’animals domèstics, la qual cosa genera un tipus de turisme que busca poder fer estada en hotels amb els seus animals de companyia. Assenyala que a la Comunitat de Canàries ja s’ha implementat aquesta diferenciació i subratlla que en turisme de proximitat aquest és un tipus de turisme amb cada cop més rellevància. Per tot això, demana que es doni més informació als webs i anuncia que més endavant presentaran un prec perquè es faci una guia. La Sra. Recasens accepta el prec i es compromet a parlar amb Turisme de Barcelona perquè hi puguin treballar més específicament, atès que creu que és l’òrgan més idoni. A més, afegeix que des de l’Ajuntament, en els plans de turisme de Barcelona o en els webs, potser tindran espai per aprofundir en aquests aspectes. Tot seguit, reconeix que actualment, només fent una cerca avançada, es poden trobar els hotels que admeten gossos o que tenen els pictogrames de les habitacions, però creu que el Sr. Portabella no s’està referint a això i per això troba interessant acceptar el prec. En aquest sentit, explica que els mateixos responsables de Turisme de Barcelona consideren que hi ha punts del web que es podrien millorar, com ara incloure enllaços a altres webs que ofereixen informació específica sobre el tema, sobre centres d’assistència mèdica, centres veterinaris, urgències per a animals, condicions de viatge als webs de Ferrocarrils i de TMB, etcètera. Pel que fa a TMB, exposa que el regidor de Presidència, el Sr. Jordi Martí, està treballant amb TMB el tema de viatjar en transport públic amb animals. Afegeix que també han suggerit afegir als apartats existents del web que siguin d’interès per al visitant el 3152 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 pictograma d’admissió de gossos i posar en valor la normativa amb requisits per a animals de companyia i els serveis que es poden prestar des de la ciutat a les persones que viatgen amb animals de companyia. Creu, doncs, que hi ha recorregut per treballar el tema més a fons. Per acabar, demana al Sr. Portabella que, quan es reuneixi el Comitè Executiu de Turisme, ho demani també allà, perquè al seu entendre és la manera d’implicar-hi el sector turístic i de sensibilitzar-lo. El Sr. Portabella agraeix l’acceptació del prec i també agraeix als altres grups municipals que li hagin permès alterar l’ordre del dia. Per acabar, torna a expressar el vot favorable a la proposició d’ICV-EUiA. Es dóna per tractat. 16. Que l’Ajuntament de Barcelona promogui l’establiment d’una ruta turística pels Mercats de Barcelona. El Sr. Portabella formula el prec. Creu que cal posar en valor els mercats des del punt de vista turístic, tot i que admet que potser la proposta no ha de ser una ruta turística específica pels mercats. En aquest sentit, subratlla el valor que tenen els edificis dels mercats a Barcelona, que no té semblança a cap altre punt d’Europa. Recorda que hi ha 41 mercats, 39 dels quals són alimentaris, i que alguns són d’una bellesa arquitectònica incontestable. Per tot això, creu que cal fer alguna cosa per posar els mercats en el circuit turístic, perquè conjuguen la importància arquitectònica, la singularitat de la ciutat i una potència gastronòmica indiscutible. A més, argumenta que impliquen una compra de fresc que dóna bon exemple. El Sr. Blasi accepta el prec. Es mostra convençut que cal potenciar molt més el model de mercats de la ciutat i recorda que ja existeix una guia de fa quatre anys, tot i que admet que no s’ha actualitzat. Creu, doncs, que cal continuar col·laborant amb Turisme de Barcelona per potenciar els mercats encara més i es compromet a estudiar l’edició d’aquestes rutes perquè es puguin vendre a escala internacional. Es mostra convençut que han de saber aprofitar el valor que Barcelona té damunt la taula. Tot seguit, anuncia que aviat s’inaugurarà el mercat dels Encants i expressa el desig que aquest sigui el mercat de les puces de la ciutat i que estigui posicionat. Es mostra convençut que, amb la col·laboració i l’experiència de tothom, podran treballar-ho més profundament. El Sr. Portabella agraeix l’acceptació del vot. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 17. Quin és el nombre d’aturats registrats a Barcelona amb més de 12 mesos a l’atur que no són perceptors de prestacions o subsidis? I quants d’aquests aturats viuen en llars sense cap tipus d’ingrés? El Sr. Trullén formula la pregunta. La Sra. Recasens comenta que el Grup Municipal del PSC, en la darrera Comissió, ja va demanar unes dades que lligaven dos tipus diferents d’indicadors i, tal com va passar aleshores, assenyala que no les tenen. A continuació, explica que, d’acord amb les dades facilitades pel SOC de Barcelona, hi ha un 43,4% d’aturats que no reben prestacions ni subsidis. Tanmateix, reconeix que aquestes dades no permeten saber quants d’aquests aturats que no reben prestacions fa més de dotze mesos que són a l’atur. Assegura que s’han fet contactes amb el Departament d’Empresa i Ocupació i el SOC per enriquir en la mesura que sigui tècnicament factible la informació disponible sobre l’atur de llarga durada a Barcelona, tant pel que fa a aquesta pregunta com pel que fa al desglossament territorial per districtes que el Grup Municipal del PSC havia sol·licitat en la darrera Comissió. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3153 El Sr. Trullén considera que seria positiu que, a partir de la informació que genera el SOC, es fes una estimació, encara que fos agregada per al conjunt de la ciutat, de les persones en aquesta situació. Tot i que admet que són estimacions, creu que serien molt útils per a la conducció de polítiques. Es dóna per tractada. 18. Quins equipaments tindrà Barcelona Activa i quin serà l’ús/serveis de cada un d’ells durant el 2013? S’ha tractat conjuntament amb el punt número 14. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 19. En quina data s’espera rebre la transferència de la Generalitat de Catalunya corresponent a la part de la recaptació de l’impost turístic del primer trimestre que correspon a la ciutat de Barcelona i quin ha estat l’import de la mateixa? El Sr. Mulleras formula la pregunta. La Sra. Recasens respon que el fons de turisme estableix que la transferència de crèdit que correspon a l’Ajuntament en funció de l’import econòmic resultant de la recaptació de l’impost s’ordeni dos mesos després que finalitzi el termini de presentació i l’ingrés de l’autoliquidació per part del subjecte passiu substitut. Afegeix que, atès que el període d’autoliquidació del primer trimestre del 2013 ha acabat el 20 d’abril, la transferència corresponent s’hauria d’ordenar el 20 de juny. Quant a l’import, afirma que en aquests moments no tenen comunicació oficial de quina és la transferència. No obstant això, assenyala que s’han fet unes estimacions: segons els seus càlculs, el rendiment anual del 2013 estimat per a tot l’exercici ascendiria a 17 milions d’euros, dels quals 5,7 correspondrien a la participació de l’Ajuntament, que els hauria de repartir al 50% amb Turisme de Barcelona. Afegeix que el rendiment dels mesos de novembre i desembre del 2012, segons aquesta estimació, hauria ascendit a 2,28 milions d’euros i que, per tant, a l’Ajuntament li correspondrien 762.000 euros. Assenyala, però, que no els han cobrat. El Sr. Mulleras recorda que en ocasions anteriors s’havia parlat de la necessitat que existís un reglament —que havia d’elaborar la Generalitat— per poder procedir al cobrament d’aquests imports. Especifica, però, que el reglament ja es va aprovar el 30 d’abril i que, en canvi, ara es diu que aquest import es cobrarà dos mesos després de l’autoliquidació, el 20 de juny. A continuació, pregunta si s’ha cobrat l’import de 762.000 euros de l’any 2012, que en principi ja s’hauria d’haver cobrat perquè ja ha passat el termini. La Sra. Recasens reitera que no s’ha cobrat. Reconeix que hi ha un desajust entre el reglament de traspàs dels fons i la posada en marxa de l’impost, però es mostra convençuda que finalment s’acabaran ajustant. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 20. Quin capteniment té el govern municipal sobre el compliment dels pactes del Conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Circuits de Catalunya, SL per la col·laboració en l’àmbit de la promoció del món del motor, projecció de la marca Barcelona i la promoció econòmica al voltant del Circuit de Catalunya? El Sr. Mestre formula la pregunta i recorda que, en la compareixença que el Grup Municipal d’ICV-EUiA va sol·licitar en la sessió de la Comissió d’Economia del 17 d’abril, la Sra. Recasens va informar que el nou nom estava pendent d’aprovació per part del Consell d’Administració del Circuit, que encara no s’havia reunit des de les últimes eleccions catalanes. Tanmateix, just nou dies després, el 26 d’abril, es reunia el Consell d’Administració de Circuits de Catalunya, però en 3154 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 cap punt de l’ordre del dia figurava el canvi de nom. El Sr. Mestre assegura, doncs, que no es va prendre cap acord en aquest sentit. És per això que demana explicacions. La Sra. Recasens respon que, atès que els representats de la Generalitat al Consell d’Administració eren nous en la matèria, es va produir una actualització de la informació de la situació en què es trobava el Circuit i, com que era en plena celebració de la Fórmula 1, es van tractar altres temes. Tanmateix, comenta que el tema del canvi de nom es va tractar i que, per tant, els membres del Consell d’Administració se’n van donar per assabentats. No obstant això, reconeix que, com que no constava en l’ordre del dia, no es va prendre l’acord. Assegura, però, que en el proper Consell d’Administració es prendrà formalment l’acord del canvi de nom. En aquest sentit, subratlla que s’està treballant el que suposarà el canvi de retolació i assegura que progressivament s’anirà fent el canvi perquè es visualitzi el canvi de nom. El Sr. Mestre es mostra insatisfet per la resposta, perquè, al seu parer, no serveix com a justificació que al Consell d’Administració hi hagués membres nous en representació del Govern de la Generalitat de Catalunya. Afegeix que, com que els membres nous eren nomenats per un Govern del mateix color polític i amb els mateixos compromisos, se suposa que amb les noves responsabilitats ja coneixien aquesta informació. A més, subratlla que el conveni entre l’Ajuntament i Circuits de Catalunya i els compromisos eren encara més antics, del 7 de desembre del 2012. Considera, doncs, que hi ha compromisos antics incomplerts. A més, pel que fa al Consell d’Administració del mes de juliol, subratlla que aleshores l’Ajuntament ja haurà aportat al Circuit de Catalunya 4 milions de l’any 2012 i que està previst aportar-ne 4 més per al 2013 i així successivament fins al 2015, fins a un total de 16 milions. En aquest sentit, demana que el Consell d’Administració tingui la mateixa celeritat a l’hora de concretar els acords signats i amb els quals s’ha compromès amb l’Ajuntament que la que ha tingut l’Ajuntament a l’hora de fer les transferències de 4 milions anuals al Circuit de Catalunya. En opinió seva, el fet que l’Ajuntament compleixi el compromís i el Circuit de Catalunya no ho faci és una situació anòmala. Recorda que dins del Consell d’Administració hi ha reticències al canvi de nom i, malgrat que es mostra contrari a l’aportació econòmica, demana que el Govern municipal faci complir el que està signat en un conveni. La Sra. Recasens assegura que l’Ajuntament farà complir el conveni i subratlla que el Circuit de Catalunya s’ha compromès a complir el conveni i fer el canvi de nom. A més, recorda que el conveni es renova anualment, amb transferències anuals i, per tant, retreu al Sr. Mestre que doni per fetes les transferències del 2014 i del 2015, ja que no queden lligades fins que no hi hagi el pressupost. D’altra banda, comenta que no té constància de les reticències a què el Sr. Mestre ha fet referència i, per acabar, insisteix que hi ha el compromís per part del Circuit de fer el canvi de nom al Consell d’Administració de juliol i es passarà a dir Circuit Barcelona-Catalunya. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 21. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la proposició presentada a la Comissió d’Economia de 12 de desembre de 2012: La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda que durant el primer trimestre de 2013 el Govern municipal presentarà a aquesta Comissió una nova proposta de gestió de l’Anella Olímpica que garanteixi l’interès públic i desenvolupi un nou model de col·laboració publicoprivada. Es retira NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3155 Del Grup Municipal ICV-EUiA: 22. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució del prec següent: Que en el termini de 3 mesos el govern presenti un Pla específic pel foment del comerç just a la nostra ciutat, amb incentius municipals concrets per afavorir la consolidació d’aquest teixit empresarial. La Sra. Sanz recorda que es va aprovar un prec en què es demanava que en el termini de tres mesos el Govern municipal presentés un pla específic per al foment de comerç just a la ciutat. Afegeix que el termini finalment no es va tenir en compte, atès que es va acordar amb el regidor de Comerç que el Pla de comerç, que encara no estava enllestit, incorporaria aquestes propostes. A continuació, assenyala que la regidora Ribas ha fet arribar la necessitat d’incorporar aquest prec acceptat pel regidor Blasi al Pla de comerç, però constata que no apareix ni en el primer ni en el segon esborrany d’aquest pla. Aplaudeix que es parli de comerç solidari i que s’especifiqui i es defineixi què és el comerç just, però assegura que el que es proposa en aquest sentit —senyalitzar els establiments i donar suport a la Fira d’Economia Social i Solidària— és del tot insuficient. Pel que fa al comerç sostenible i el consum responsable, comenta que en el Pla només es parla d’eficiència energètica (amb exemples de grans distribuïdores, com Walmart i Carrefour) i de residus i d’optimització. Al seu parer, res del que incorporen en els dos esborranys amb relació a aquesta qüestió no satisfà el que es va plantejar. Subratlla que el que van plantejar era un pla específic per fomentar el comerç just a la ciutat, un comerç que es fa responsable d’allò que ven i que, per tant, promou els productes de proximitat, redueix la distància de producció i els intermediaris i té relació amb els productors. Tanca la intervenció assegurant que troba a faltar propostes en aquest pla. El Sr. Blasi, primer de tot, es disculpa per la disfunció comunicativa que s’ha produït amb la Sra. Ribas. Explica que s’ha obert un període de contactes i que la trobada amb la regidora Ribas no va ser possible per temes d’agenda. Assegura que si haguessin coincidit, li haguessin fet retorn d’un document del qual ara ja disposa i que es presenta l’endemà al Fòrum Ciutat i Comerç. Remarca que s’han recollit de forma extensa les aportacions oportunes que la regidora Ribas ha fet en altres àmbits. Tot seguit, remet al contingut de la mesura 4b.2, tot i que admet que les actuacions que s’hi plantegen disten força del que s’ha comentat. Així doncs, proposa donar-li una còpia del contingut a la Sra. Sanz i obre la possibilitat d’ampliar el contingut del Pla de comerç fins a la setmana vinent, en què s’aprovarà al Plenari. En tot cas, assegura que el Pla de comerç té vida pròpia i que es podrà ampliar. A tall d’informació, manifesta que ja s’han posat les piles des del vessant de promoció econòmica, comerç, cultura, etcètera, per continuar donant suport, a través d’un conveni, a la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, per exemple. La Sra. Sanz agraeix la voluntat de transacció fins al darrer moment que ha manifestat el Sr. Blasi. Recorda que quan van fer la proposta no van especificar quines eren les actuacions que volien tirar endavant. Assegura, però, que se’ls acudeixen moltes propostes, per això insta el Govern municipal a tornar a parlar- ne, ja que encara queda temps per incorporar les propostes que els han fet arribar. En aquest sentit, expressa el desig de poder arribar a esmenar el Pla i aconseguir donar-hi cabuda a la proposta de foment del comerç just. El Sr. Blasi assegura que l’Ajuntament donarà suport específic a la difusió i promoció d’aquest tipus de comerç i es compromet a fer campanyes de suport i comunicació específiques, a atorgar-li una diferenciació i un espai reservat en el nou web del comerciant, a donar suport a la FESC i a formalitzar un conveni 2013. Afegeix que el Govern assumeix els continguts i els objectius de la FESC, com ara el foment de la col·laboració amb agents del tercer sector local, el suport econòmic i les subvencions per a projectes que es presentin, entre altres. 3156 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Per acabar, s’adreça a la Sra. Sanz per dir-li que agrairà les aportacions que s’hagin de fer i es compromet a estar obert a anar concretant la línia del que ja es va manifestar. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 23. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació en data 6 de març de 2013 amb el contingut següent: (M1115/7044) La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda ampliar la subvenció de la plusvàlua a aquells acords de compravenda entre els particulars i les entitats bancàries que equivalguin a una dació en pagament. Es retira VI) Mocions VII) Declaració Institucional 24. L’Ajuntament de Barcelona dona suport al projecte Digipay4Growth. La Sra. Sanz, primer de tot, explica que en el mercat intern de la Unió Europea es donen desajustos a escala regional i local, fruit de l’activitat econòmica i del creixement que genera. En aquest sentit, manifesta que els governs han de desenvolupar mecanismes innovadors capaços de corregir aquests desajustos, especialment en aquests moments de crisi, que es caracteritzen per la manca de crèdit i de baixa demanda. Afegeix que, com una de les mesures de compensació, s’ha creat el programa Digipay4Growht, els objectius del qual són generar un sistema de pagament digital que estimuli la demanda i el comerç de productes locals, generant llocs i incentius per incrementar la propensió al comerç local; que generi un fons de garanties que ofereixi crèdit a les petites i mitjanes empreses locals a molt baix interès o a interès nul, i que canalitzi determinades despeses públiques a través d’aquest sistema major amb l’objectiu d’incrementar el multiplicador fiscal, fet que generaria un major impacte d’aquesta despesa a l’economia local. A continuació, llegeix la declaració institucional. «L’Ajuntament de Barcelona dóna suport i seguirà amb interès el desenvolupament del projecte Digipay4Growth i l’Ajuntament de Barcelona estarà amatent a properes convocatòries per tal d’acollir a la ciutat projectes similars». La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA. S’aprova. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20.30 h. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3157 Comissió de Seguretat i Mobilitat Acta de la Sessió de 23 de maig de 2013, aprovada el dia 20 de juny de 2013 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 23 de maig de 2013, s'hi reuneix la Comissió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de la Ima. Sra. María Elisa Casanova Doménech. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Eduard Freixedes i Plans, Raimond Blasi i Navarro, Assumpta Escarp i Gibert, David Escudé i Rodríguez, Pilar Díaz López, Immaculada Moraleda i Pérez, Alberto Villagrasa Gil, Oscar Ramírez Lara, Joaquim Mestre Garrido, Isabel Ribas Seix, Joan Laporta i Estruch, assistits per la Sra. Ester Solana i Grasa, que actua per delegació del Secretari General de la Corporació i certifica. Excusa la seva absència les Imes. Sres. Mercè Homs i Molist i Francina Vila i Valls. S'obre la sessió a les 9,36 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comunica la resolució següent: Acord de la Comissió de Govern de 15 de maig de 2013: 1. Aprovar, d’acord amb l’article 279 de la Llei de contractes del sector públic i la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, la pròrroga del contracte de serveis que té per objecte la direcció facultativa dels contractes de manteniment de les instal·lacions de regulació i control de trànsit de Barcelona durant els anys 2011 i 2012, a partir del 15 de juny de 2013 i fins al 14 de juny de 2014, per un import de 256.381,56 euros (dels quals 211.885,59 euros corresponen al preu net i els restants 44.495,97 euros a l'IVA al 21%), adjudicat a Paymacotas SAU, NIF A3339240, per resolució de l’Alcaldia en 24 de maig de 2011. Autoritzar i disposar contra la consignació pressupostària que s’indica en aquest document l'esmentada despesa. Atès que la present pròrroga del contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos municipals. Requerir l'adjudicatari perquè en el termini màxim de quinze dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d'aquesta resolució, procedeixi al reajustament de la garantia per un import de 10.594,28 euros i per tal que comparegui en el termini màxim dels deu dies següents a la data del dipòsit per formalitzar la pròrroga del contracte el dia i hora que se li indiqui. Donar compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal En aquest punt la Presidència explica que els punts números 1 (compareixença) i 12 (pregunta) de l’ordre del dia es tractaran conjuntament per la coincidència del seus continguts. Del Grup Municipal PSC: 3158 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 1. Que comparegui el responsable municipal que correspongui per tal de fer una valoració sobre el descens de la ciutat de Barcelona en el rànquing de l'índex realitzat per la consultora Copenhagenize de ciutats més amigables amb la bicicleta. El Sr. Escudé exposa que plantegen aquesta compareixença sobre el tema de la bicicleta, que és reiteratiu en aquesta comissió, perquè, tot i que el context de crisi en què molts ciutadans deixen el cotxe a casa fa que sigui un moment molt propici perquè s’intensifiqui l’ús de la bicicleta, segons la consultora Copenhagenize Barcelona, que era una de les ciutats pioneres en temes de qualitat de la bicicleta o una de les ciutats més amigables amb aquest mitjà de transport, ha passat de la tercera a la dissetena posició, la qual cosa preocupa al seu grup. Aclareix que aquesta classificació té en compte criteris com la seguretat, les infraestructures, la política aplicada a la bici, l’acceptació ciutadana, la planificació urbanística o els sistemes de bici pública. El Grup Socialista creu que l’índex que s’atribueix a Barcelona i que la fa passar de la tercera a la dissetena posició fa palesa una fotografia de la qual fa temps que es parla en la Comissió de Seguretat i Mobilitat i és el fet que el regidor de Mobilitat no escolta ni vol escoltar les entitats de la bicicleta ni els grups municipals, els quals de bona fe han fet propostes positives per incentivar-ne l’ús i perquè Barcelona continuï estant en els llocs capdavanters d’aquest rànquing. Posa com a exemples els pictogrames de les bicis a les zones 30, que les entitats ciclistes rebutjaven perquè entenien que portaven confusió però que des del govern municipal es continuen pintant. Afegeix que van estar d’acord amb les millores a les deu cruïlles de Barcelona on hi havia més accidentalitat, però lamenta que no es millorés la cruïlla on l’any 2012 hi va haver un accident mortal. Així mateix, critica que s’allarguin carrils bici, com el del carrer de Girona, però que només se n’asfalti una part i que l’altra es deixi plena de nyaps, la qual cosa dóna aquesta imatge de no-prioritat de la bicicleta. Seguidament es queixa que es faci una trobada per parlar sobre el futur de la bicicleta a Barcelona i al cap de dos dies el govern municipal presenta tres nous carrils bici que ningú sabia que es farien, i, a més, amb el desacord de les entitats ciclistes. També esmenta que al començament del mandat deien que no es posaria cap goma separadora dels carrils bici i ara se n’estan posant en determinats trams. I finalment critica que s’hagi posat en marxa un pla de foment de la bicicleta que vol prohibir la circulació per les voreres, però sense oferir cap alternativa, la qual cosa fa que el col·lectiu ciclista el rebutgi. Per tot plegat, demanen la compareixença, per conèixer els plans de futur del govern i per aconseguir que l’any vinent Barcelona torni a recuperar posicions en el rànquing esmentat anteriorment i passar per davant de ciutats com Sevilla. La Sra. Ribas diu que, després de l’extensa exposició del Sr. Escudé, no hi pot afegir gaire res, però assenyala que, si bé encara no coneixen quina és la valoració obtinguda per Barcelona en cada un dels paràmetres que fa aquesta consultora, sí que hi ha valoracions preocupants i espera la resposta del tinent d’alcalde. El Sr. Freixedes comenta que l’índex d’aquesta consultora privada no té cap rellevància per al govern, que no és més rellevant que qualsevol altre índex que es pugui fer i que el fet que la consultora sigui danesa no li dóna més rellevància que si fos francesa, anglesa o catalana. En aquest sentit, esmenta que és el segon any que es publica aquest índex, que el concepte «ciutat amiga de la bicicleta» jurídicament és indeterminat, i que no es coneix el criteri que es fa servir per elaborar l’índex. Afegeix que el 2013 hi ha hagut un increment important del nombre de ciutats que han entrat en l’índex, sense que se sàpiga exactament quins són els criteris de puntuació ni els mètodes de recollida d’informació, a diferència de la Guia Michelin pel que fa als establiments de restauració. En aquest sentit, exposa que per a l’avaluació de determinats criteris del Copenhagenize Index s’haurien d’haver posat en contacte amb l’ajuntament per recollir la informació, i esmenta l’increment de l’ús de la bicicleta d’un 5 % entre 2006 i 2013, l’equilibri que hi ha en la utilització de la bicicleta entre homes i dones, els progressos del programa de lloguer públic de bicicleta, i d’altres temes NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3159 més indeterminats, com l’acceptació social de la bicicleta, que no sap com es poden mesurar, o la valoració de si hi ha una cultura estàndard de la bicicleta o bé aquest ús s’ha d’anar a buscar en nínxols de subcultures urbanes. Per tant, creu que és un índex que està bé com a exercici però que no els ha de llevar la son perquè el 2011, que és la primera vegada que es fa l’índex, entén que amb dades de 2010, situen Barcelona per davant de ciutats com Berlín o Munic, cosa difícil de creure des del punt de vista d’infraestructura ciclista i fins i tot dels altres paràmetres analitzats. I el mateix passaria amb certes ciutats que s’incorporen el 2013 i que obtenen una puntuació millor que Barcelona. Per tant, diu que el govern continuarà treballant com ho ha fet fins ara, de manera rigorosa, per desenvolupar la infraestructura ciclista de la ciutat, per garantir la seguretat dels ciclistes, per fer que això que aquest índex anomena «cultura ciclista» no es limiti a un tema de subcultura urbana, sinó que una part important dels ciutadans de Barcelona utilitzin la bicicleta per desplaçar-se habitualment. I considera que al final el carrer és el que els acabarà donant la raó i que en el fons és el veritable índex que els preocupa. El Sr. Escudé creu que els usuaris de la bicicleta no comparteixen l’opinió que aquest índex no tingui rellevància, perquè, tot i que només es disposin de les dades de dos anys, possiblement estan parlant d’una de les consultores més importants que hi ha al món en el tema de la bicicleta, i li recorda que el mateix tinent d’alcalde l’ha utilitzat a la ràdio per defensar el no-ús del casc en vies urbanes, en la qual cosa es mostra d’acord. Per tant, li sembla poc coherent que l’índex serveixi per a algunes coses i per a d’altres no. Pel que fa al fet que Copenhagenize sigui una entitat privada, comenta que també ho és el RACC, el qual va utilitzar per no cedir el carril bus per a l’ús de les motos Seguidament, insisteix que han demanat la compareixença perquè no s’obviï el tema de la bicicleta. Reconeix que el tinent d’alcalde n’és usuari i que ningú no posa en dubte la seva estima per la bicicleta, però li reclama que acabi de convèncer l’alcalde que aquest possiblement és el transport del futur, si es vol una ciutat realment sostenible i on es pugui circular, perquè per a això cal lideratge. En aquest sentit, recorda que des del primer dia el Grup Socialista s’ha posat a la seva disposició per intentar convèncer l’alcalde que això sigui així, i no deixaran que caiguin en l’oblit ni la bicicleta ni les infraestructures per a la millora de la circulació amb aquest mitjà de transport. La Sra. Ribas diu que poden estar d’acord amb alguna cosa del que ha dit, però amb molt poques. Està d’acord que no coneixen com s’ha recollit la informació ni com s’ha puntuat, i reconeix que això és un element de prudència que han de tenir present en aquesta primera valoració. Demana, però, que el govern els pugui explicar com s’ha fet i quin resultat ha tret Barcelona en cada un dels paràmetres, perquè això no ho hagin de saber per la pàgina web. Tanmateix, troba increïble que un regidor d’un govern que parla tant de col·laboració publicoprivada i dels interessos privats de la ciutat faci servir el fet que una consultora sigui privada per llevar-li rellevància. A ella li sembla que en té tanta, de rellevància, com qualsevol dels altres exemples que s’han dit anteriorment. Seguidament, manifesta que, siguin quins siguin els criteris de recollida d’informació, són els mateixos per a 2011 i per a 2012, i la conclusió és clara i incontestable, és a dir, que Barcelona ha baixat enormement en la qualificació de ciutat amiga de les bicicletes. Si bé accepta que la millora espectacular d’altres ciutats que han passat per davant de Barcelona pot ser dubtosa, insisteix que el que els preocupa realment és que Barcelona continuï sent una ciutat amigable amb les bicis i que contempli la bici com un mitjà de transport sostenible i no contaminant. En aquest sentit, li preocupen les valoracions qualitatives, que no quantitatives, que fa la consultora quan parla de la política de la bicicleta a Barcelona els dos darrers anys. A continuació, tradueix dos comentaris de la web del Copenhagenize Index que diuen: «Després d’anys d’intensa progressió, sembla que Barcelona s’ha estancat. Les ciutats que frenen la velocitat després d’haver-nos mostrat un lideratge visionari poden ser frustrants», i «El que Barcelona necessita és lideratge polític i inversions en infraestructura ciclista; cal construcció pública, més enllà del treball que ja fan les entitats.» Aquests comentaris els preocupen perquè això mateix és 3160 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 el que ells han anat dient durant tot el mandat, i s’alegra que hi hagi altres grups municipals que diuen el mateix, com també les entitats ciclistes i com també algú de fora de la ciutat que no els fa oposició, i creu que per això haurien de donar a aquest índex més valor del que li donen. Tot seguit, recorda que aquest tema ja l’han portat a debat tant els grups municipals de l’oposició com el govern i reclama que el govern tingui un discurs positiu pel que fa a la bicicleta, si és que realment se’l creuen. En cas contrari, demana que ho diguin i que no facin veure que sí i que després sigui que no, perquè considera que el govern fa actuacions absolutament contradictòries. Insisteix que fonamentalment el que falta és un discurs positiu de l’ús de la bicicleta. En aquest sentit, considera que s’ha de restablir la complicitat amb el sector, que diu que no la tenen, com ho demostren els exemples que han posat anteriorment, i afegeix que les entitats no creuen que es compti amb elles com a part de la solució, i torna a criticar que el govern es reuneixi amb les entitats i que l’endemà surti amb propostes noves que no se’ls havien comunicat. Respecte a aquest punt, es queixa que el govern no ha respost a diverses preguntes que han fet sobre com han parlat amb les entitats i, per tant, no la informació que tenen només prové de les entitats mateixes. Insistint en la falta d’aquest discurs positiu respecte a les bicicletes, posa com a exemple el mateix alcalde, que no ha fet ni una sola intervenció positiva al voltant del món de la bicicleta i del paper que ha de tenir a la ciutat, mentre que n’ha fet moltes de negatives i de contradictòries, com ara que la circulació de bicicletes per la ciutat és un desordre i que cal baixar-les de la vorera. Tot i que es manifesta d’acord que la vorera ha de ser per als vianants, recorda al tinent d’alcalde que el govern ha tornat a pujar les motos a la vorera. Reitera que no es poden baixar les bicicletes de la vorera sense que abans hi hagi un espai segur a les calçades, i considera que la política en aquest sentit és erràtica. Així, recorda que l’alcalde el 22 de maig parla d’una ordenança que, entre altres qüestions, prohibirà les bicicletes per la vorera, però poques setmanes després, l’11 de juny, parla de treure les bicicletes només de segons quines voreres. Per tant, demana que el govern s’aclareixi sobre quina política volen fer respecte de la bicicleta, que la portin endavant amb determinació i que la comparteixin amb els grups municipals i amb les entitats del món de la bicicleta. Pel que fa al concepte de consciència social sobre la bicicleta, entén que el discurs positiu que reclamen també va encaminat a reforçar aquesta consciència ciutadana que les bicicletes no són un problema o, en tot cas, ho són menys que el cotxe privat i les motocicletes. En aquest sentit, proposa fer una campanya dirigida als conductors de vehicles de motor perquè siguin conscients que la bicicleta és un vehicle més, però que és l’element més feble i que, per tant, se l’ha de tenir més en compte. Seguidament, posa com a exemple que el govern no es creu el paper que té la bicicleta a Barcelona i el que pot tenir, i de les polítiques regressives en aquest àmbit, la pretensió que tenia de penalitzar l’ús intensiu del Bicing amb uns increments salvatges de tarifes, malgrat que reconeix que de moment el sistema tarifari s’ha mantingut. A més, es pregunta què vol dir el govern quan diu que «s’ha de regular l’ús irracional del Bicing». Entén que fer-lo servir molt no és un ús irracional, sinó justament donar-li l’ús per al qual està pensat, i afegeix que el Bicing és un sistema de transport que ja està implantat a Barcelona. Per aquesta raó, li preocupa que el tinent d’alcalde digui que continuaran treballant com fins ara, perquè entén que ho han de fer millor, que han de continuar treballant no només perquè el carrer accepti les bicicletes, sinó perquè la ciutadania no tingui aquesta percepció negativa, que atribueix a les polítiques que fa el govern, perquè així acabin acceptant el retrocés de les polítiques pel que fa a aquest mitjà de transport. El Sr. Ramírez agraeix l’explicació sobre l’índex de la consultora danesa. Es mostra d’acord que la consultora, tot i ser del sector privat, té un prestigi reconegut i suposa que, per tant, aquestes dades es tenen en compte per tal d’aplicar les polítiques públiques necessàries i millorar l’estat de la infraestructura ciclista i de l’ús de la bicicleta a la ciutat. En aquest sentit, entén que l’índex és una referència més, una eina que pot ajudar a tirar endavant les polítiques NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3161 esmentades. Tanmateix, es mostra d’acord amb el tinent d’alcalde que el carrer i la realitat són la referència més directa i l’indicador més fiable sobre l’estat i la salut de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible i realment considerat per la ciutadania, però també considera que les polítiques que recentment s’han fet des de l’Ajuntament de Barcelona han estat erràtiques, i demana que es tingui en compte aquest índex com a eina per poder aplicar polítiques que corregeixin les decisions errònies que s’han pres en el passat. Entén, doncs, que s’ha de tenir en compte aquest índex i escoltar els col·lectius del sector de la bicicleta, que moltes vegades es veuen relegats en la presa de decisions, i escoltar també els grups polítics de l’ajuntament. En referència a l’índex d’aquesta consultora, reconeix que en dos anys les coses no poden passar de sobte d’èxit a fracàs estrepitós. Entén que aquestes dades vénen de la feina feta en el passat, que va començar el 2006 amb un gran impuls del servei públic del Bicing, i de l’evolució que ha experimentat l’ús de la bicicleta a Barcelona. Reconeix que els darrers anys l’evolució ha estat molt satisfactòria, fins arribar als 180.000 desplaçaments diaris, i creu que la baixada en el rànquing de la consultora danesa pot ser deguda al canvi en els desplaçaments diaris que hi ha hagut entre 2011 i 2012 i a la manca d’inversions o d’actuacions en la xarxa ciclista. En aquest sentit, el seu grup creu que la solució passa per tenir un lideratge i per fer polítiques encertades en l’enfocament del paper que ha de tenir la bicicleta a Barcelona i en el model de bicicleta que es vol per a la ciutat, perquè es pugui convertir en una ciutat amiga de la bicicleta. Tanmateix, remarca que moltes vegades Barcelona es pren com a ciutat de referència, en la qual es fixen altres ciutats per mirar com s’aplica el sistema de bicicleta pública o com es dissenyen les infraestructures ciclistes, i posa l’exemple de Sevilla. Pel que fa al Pla de foment de la bicicleta 2013-2015, que plantejava actuacions en els punts més conflictius i cruïlles on hi havia més concentració d’accidents, recorda que el seu grup municipal ja va considerar insuficient la xifra d’inversió anunciada de 560.000 euros. En aquest sentit, indica que gràcies a la col·laboració entre el govern municipal i el Partit Popular s’ha pogut desbloquejar un segon paquet d’inversions que incorporarà una partida de 2 milions d’euros per al 2013, per fer actuacions com la incorporació de 2.500 places d’aparcament o 5.700 unitats de separació de carrils bici, així com per millorar totes les deficiències que hi pot haver en la infraestructura ciclista. Per aquesta raó, parlen de solucions, com ara continuar amb aquest nivell d’inversions, millorar el disseny dels carrils bici perquè sigui més uniforme i que no hi hagi discontinuïtats en els carrils. D’altra banda, creu que és molt important fer campanyes de conscienciació de l’ús de la bicicleta, també per als conductors de vehicles de motor perquè tinguin en compte el ciclista, i recorda el senyor Freixedes ja havia parlat en una altra ocasió de l’assetjament a les bicicletes. Finalment, creu que és important i bàsica la complicitat de tot el sector de la bicicleta, que tenen molt a aportar en aquest debat per assolir que Barcelona sigui ciutat amiga de les bicicletes. Per acabar, reitera que l’índex és una eina de referència més i que no és una cosa realment preocupant ni estrepitosa, però sí que se n’ha de fer una valoració mirant les polítiques del passat, que considera que a vegades han estat errònies, per tal de corregir aquest camí i assolir una ciutat amiga de la bicicleta, que sigui un referent per a d’altres, i espera recuperar el lloc en el rànquing que havia tingut l’any anterior. El Sr. Laporta comparteix la majoria de les coses que s’han dit, però remarca que l’informe és interessant, que diu que la bicicleta s’ha estancat, però que també arriba a una sèrie de conclusions contradictòries. En aquest sentit, destaca el fet que no s’expliqui com s’ha fet la valoració. Pel que fa a la davallada del tercer lloc al dissetè, destaca l’esment a la falta de lideratge i entén que això és força opinable perquè tampoc se sap en què es basen per dir això. També destaca l’afirmació que no hi ha inversió, però aquest fet l’atribueix a la manca de recursos, i manifesta que potser s’hauria de replantejar la publicitat en el Bicing, que és un tema que esmenta la consultora. En qualsevol cas, celebra que aquest informe hagi servit per fer totes aquestes reflexions. Afegeix que l’ha sorprès que la consultora valori l’esforç que s’està fent per incloure el Bicing dins els sistema de 3162 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 transport públic, quan els grups municipals sempre han tingut la sensació contrària. En qualsevol cas, considera que tant els grups de l’oposició com el govern tenen interès que el Bicing funcioni el millor possible i reconeix que encara hi ha mancances perquè és molt difícil d’implementar tot això. Per aquesta raó hi ha persones que elogien el sistema i persones que en reneguen. En aquest sentit, posa l’exemple de la perillositat que representa baixar les bicicletes de les voreres i posar-les al carril bus. I conclou afirmant que el tema és molt complex i que no hi ha recursos, i insisteix que potser caldria plantejar-se el tema de la publicitat. El Sr. Freixedes diu que algunes de les afirmacions que ha fet el senyor Escudé són imprecises, i concretament que no és cert que hagi parlat en una ràdio sobre l’ús del casc a partir d’informes d’aquesta consultora. En aquest sentit, matisa que, quan han manifestat que no queda clar que amb l’ús del casc baixi la sinistralitat però que sí que baixa l’ús de la bicicleta, fan referència a consultores australianes, perquè és un país on es va implementar l’ús del casc i on tenen sèries estadístiques més constants. I destaca que, segons aquestes estadístiques, baixa la sinistralitat perquè baixa l’ús de la bicicleta, però que, en canvi, no baixa la gravetat dels sinistres i que, per tant, les conseqüències per als ciclistes no són més lleus. Pel que fa a les motos, informa que el RACC va ser un dels ingredients de l’estudi però que, de fet, l’estudi que va ser determinant el va fer una consultora anglesa que feia un balanç molt detallat de la utilització que fan les motos dels carrils bus de Londres, amb dades estadístiques robustes, que se sabia exactament com s’havien aconseguit i els mètodes que s’havien utilitzat per tractar-les. En canvi, pel que fa a les dades de la consultora Copenhagenize, no es pot saber si les conclusions són certes o esbiaixades. Ara bé, assenyala que, si es creuen l’índex, la nació emergent des del punt de vista de l’ús de la bicicleta és França, cosa que ell no veu gaire clara, i, en canvi, Londres, de la qual tothom parla com la ciutat que està apostant d’una manera important per la introducció de la bicicleta en el transport urbà quotidià, no hi surt esmentada dintre de les vint primeres. Per tant, creu que l’índex pot tenir la seva gràcia però que també conté coses paradoxals i que potser reflecteix un estat d’ànim que els grups de l’oposició han intentat transmetre a la ciutat des de l’inici de la legislatura, com ara que l’alcalde sempre parla en negatiu de la bicicleta o que el govern només va en contra de la bicicleta, coses que no són certes. Seguidament, recorda que ningú de Copenhagenize ha sol·licitat dades estadístiques fiables a l’Ajuntament de Barcelona o a BSM i, per tant, qüestiona que l’índex sigui gaire robust. D’altra banda, informa que a la propera comissió del Pacte per la mobilitat, que és on s’han de presentar les dades bàsiques de mobilitat de 2012, es comunicarà que el 2011 hi va haver 111.151 desplaçaments diaris en bici i que es va passar a 124.333 el 2012, és a dir, un increment del 5,23 %. Però des de 2010 s’ha passat de 106.000 a 124.000, un increment del 16,72 per cent. Entén que això són dades oficials i, per tant, és l’índex que l’interessa. Afegeix que un altre índex que l’interessa i que reflecteix algun diari de la ciutat, és que ha baixat el nombre d’accidents de ciclistes. I encara un altre índex real, diu, és que la ciutat gastarà 2.600.000 euros en infraestructura ciclista, i aprofita l’avinentesa per agrair al Partit Popular la feina en positiu que ha fet. En aquest sentit, critica que sigui difícil determinar la quantitat que invertia el govern anterior en infraestructura ciclista perquè no tenia una partida pròpia per a aquest concepte. Per tant, demana que si els grups de l’oposició volen treballar en positiu, tal com diuen, deixin treballar el govern amb una certa tranquil·litat per tirar endavant les inversions. Així mateix, assenyala que alguns dels regidors i algunes de les entitats ciclistes en privat reconeixen que aquest govern farà el que governs anteriors no havien fet en trenta-dos anys, i posa com a exemple el carril ciclista que es fa a la plaça de Tetuan. Insisteix que no veuen la bicicleta com un problema, sinó que forma part de la solució de la mobilitat quotidiana de la ciutat i, per tant, no els tremolen les cames a l’hora de buscar-li espai, però sí que consideren un problema la convivència de la bicicleta amb els vianants a les voreres. D’altra banda, aclareix que la nova ordenança ha quedat aturada a l’espera de saber com soluciona el tema del casc el nou reglament de circulació, i acusa els grups de l’oposició de no NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3163 haver llegit les parts que no els interessen i, en aquest sentit, recorda que una de les raons que argumenta la consultora Copenhagenize per abaixar la puntuació de Barcelona és la normativa estatal respecte a l’obligatorietat del casc en l’àmbit urbà. Conclou reiterant que els deixin treballar i assegurant que el balanç a final de legislatura no serà tan dolent com auguren els grups de l’oposició, als quals acusa de crear alarmes innecessàries, i posa com a exemple l’apujada de tarifes del Bicing, que mai s’ha arribat a concretar, malgrat el que diguin els regidors, i que per a això hi ha una taula de diàleg amb les entitats on es parla de les tarifes de l’any vinent. Per tant, insisteix que han d’estar tranquils i que està convençut que al final d’aquests quatre anys l’ús de la bicicleta a Barcelona no solament no haurà disminuït, sinó que s’haurà incrementat i que, a més, haurà normalitzat la seva mobilitat. El Sr. Escudé argumenta que si es van alarmar va ser perquè el mateix tinent d’alcalde va dir textualment en aquesta comissió que qui utilitza molt el Bicing s’hauria de comprar una bicicleta. Pel que fa a la normativa del casc, assenyala que afecta igualment Sevilla i que, en canvi, aquesta ciutat els ha passat a davant. Sobre les crítiques des de començament de legislatura, afegeix que no van ser ells, sinó l’alcalde, qui va alertar que l’ús de la bicicleta per la vorera era un perill i qui va criminalitzar la gent que va amb bicicleta, i diu que són els mateixos ciclistes que, si tenen les infraestructures, no volen anar per la vorera. Per tant, reitera que tenen la mà estesa per ajudar si ho necessiten, però que si els exclouen és normal que vinguin a la comissió a fer la seva feina, que consisteix a controlar l’acció de govern. En aquest sentit recorda que només han estat convidats una vegada a una reunió del Grup de Treball de la Bicicleta. Afegeix que no es tracta que els grups de l’oposició deixin treballar el govern, sinó que el govern treballi i, en tot cas, els grups de l’oposició tenen l’obligació d’estar informats, i si no poden dir-hi la seva allà on toca, que és a la reunió més tècnica, ho han de fer a la reunió més política. Pel que fa al RACC, recorda que va ser l’alcalde qui va dir que farien el que digués aquesta entitat. I pel que fa a la intervenció del tinent d’alcalde a la ràdio, li recorda que al programa del dia 2 de maig de Catalunya Ràdio també hi era present la senyora Elena Amat, regidora del Grup Municipal Socialista, i va ser ella qui els va fer saber que el senyor Freixedes havia comentat que segons aquest índex Barcelona era al tretzè lloc, si bé en realitat és al dissetè si no es compten les ciutats empatades a punts, cosa que valorava positivament perquè les que passaven a davant no tenien la normativa de l’obligatorietat del casc. Per tant, entén que el tinent d’alcalde no pot dir que no ha anat a la ràdio a dir això perquè, si vol, li poden posar el tall de veu que ho demostra. Finalment, insisteix que el govern faci la seva feina i que el seu grup, com a oposició, farà la que li correspon. En aquest sentit, assenyala que, si l’única oportunitat que tenen de col·laborar amb el govern a millorar les infraestructures i la bicicleta a la ciutat és sol·licitant compareixences o fent precs, preguntes o proposicions, estan en el seu dret de fer-ho. La Sra. Ribas demana que si el govern té tan clara la política envers la bicicleta la comparteixi amb els grups municipals, amb les entitats i amb la ciutadania, i li assegura que això no és així. I reitera que si l’alcalde ha fet intervencions amb missatges positius sobre la bicicleta, el tinent d’alcalde els ho hauria de fer saber perquè, per molt que ho demanin, no aconsegueixen que en digui cap exemple. D’altra banda, reconeix que és cert que s’està fent el carril bici de la plaça de Tetuan i ho agraeixen, però critica que a la Sagrera i a Sant Andreu es fan uns carrils bici que no es corresponen amb el criteri de mantenir la correcta convivència entre els usuaris de la bicicleta i els vianants, o que quan es parla de remodelar el passeig de Gràcia no es fa cap referència als carrils bici, o que a la darrera comissió no els respongués a la pregunta sobre l’actuació a la plaça de Joan Carles I. Per tant, entén que per continuar sent els primers no només s’ha de seguir fent el que ja es feia, sinó que cal ser visionaris, hi ha d’haver lideratge i s’han de fer propostes noves, i el seu grup no veu ni una cosa ni l’altra. Acaba dient que el govern faci la seva feina i que el seu grup també farà la seva. Es dóna per tractada. 3164 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Del Grup Municipal UpB: 2. Que comparegui el/la responsable municipal de Mobilitat per tal de donar compte del nivell de cobertura de telefonia mòbil i 3G al metro i als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, així com de les mesures de millora previstes. El Sr. Laporta dóna la petició de compareixença per substanciada. El Sr. Forn informa que el metro disposa de cobertura en un total de 125 estacions de les cinc línies convencionals, a les línies 1, 2, 3, 4 i 5, i també a la línia 11. Pel que fa a les línies 9 i 10, li consta que Ifercat, que és la propietària de les línies, ha fet diferents intents negociadors amb els operadors perquè es facin les accions necessàries per disposar de cobertura telefònica, però que de moment no n’hi ha. Pel que fa a Ferrocarrils de la Generalitat, disposa de cobertura de les tres operadors principals, Movistar, Vodafone i Orange, a totes les línies, l’L6 i l’L7, que van de Barcelona al Vallès, i a l’L8, que va del Llobregat a l’Anoia. Pel que fa a cobertura 3G, Ferrocarrils de la Generalitat disposa de l’operador Movistar a totes les línies, mentre que de l’operador Vodafone en disposa a l’L8 i està previst que el mes d’agost d’enguany n’hi haurà a les línies L6 i L7. El Sr. Laporta agraeix la informació i demana que la hi donin per escrit, atès que és una informació una mica complexa, a la qual cosa el senyor Forn accedeix. Seguidament, exposa que han demanat la compareixença perquè el darrer informe de Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona, i juntament amb una notícia apareguda el 17 de maig, deia que l’estiu de 2012 la totalitat de les línies convencionals, és a dir, de la línia 1 a la línia 5, ja disposarien de cobertura de telefonia mòbil, però alhora el seu grup rebia queixes d’usuaris en el sentit que a les línies 2 i 4 la cobertura era defectuosa o sense cap senyal 3D. D’altra banda, celebra poder tenir la informació referent a les línies 9 i 10, tot i que són propietat de la Generalitat. Tot seguit, assenyala que s’ha realitzat un gran desplegament per poder oferir cobertura mòbil adequada a les necessitats de la ciutadania, com correspon a la capital mundial del mòbil. En aquest sentit, creu que seria bo fer un estudi que incorporés un mapa amb colors del nivell del senyal per conèixer quina és la qualitat de la cobertura tradicional i 3G a tota la xarxa, i més quan la tecnologia mòbil es mou a un ritme trepidant i també augmenta de manera vertiginosa i es consolida l’ús dels telèfons intel·ligents, que ja estan per davant dels ordinadors. En aquest sentit, recorda que l’Estat espanyol és el primer d’Europa en ús d’smartphones, amb una ràtio del 55,2 % d’usuaris. Afegeix que a l’hora d’agafar els Ferrocarrils és el moment idoni per repassar correus, mirar els titulars de premsa mitjançant l’smartphone i respondre als missatges pendents. La Sra. Escarp agraeix la informació, que creu que l’ha facilitada el consell d’administració. Troba que és un contrasentit que les línies més modernes, com són la 9 i la 10, no disposin de cobertura. Explica que ella ho havia intentat a través d’Ifercat i es pensava que el senyor Forn ho aconseguiria. Seguidament, assenyala que hi ha deficiències en la cobertura perquè el desplegament es va començar l’any 2005 a través d’un conveni amb les operadores i suposa que la revisió tecnològica hauria de portar que les mateixes operadores actualitzessin la inversió que es va fer en el seu moment. En aquest sentit, comenta que el gran avantatge d’aquests convenis és que no tenien cap cost per a les empreses de transport perquè eren les operadores qui feien tota la inversió en infraestructura i els usuaris del metro i l’empresa utilitzaven aquests sistemes. Així mateix, s’imagina que a les operadores en aquest moment no els deu interessar fer cap inversió en les línies 9 i 10 i que, per tant, la Generalitat ho deu tenir complicat. Seguidament, afegeix que segurament, si es completés el tram de la línia 9 fins a l’aeroport i també si es completessin altres trams de la línia 10, seria més atractiu per a les operadores i facilitaria que es fes la inversió necessària. D’altra banda, reconeix que hi ha zones fosques i tothom s’hi troba, perquè hi ha molta gent que utilitza molt aquests serveis de telefonia. Per tant, creu que cal fer una actualització de la inversió que ja es va fer en el seu moment i, en aquest sentit, creu que la mateixa ordenança sobre antenes i telefonia que s’està plantejant en aquest moment ho pot facilitar. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3165 Finalment, fa la reflexió de si cal estar sempre enganxats al mòbil i si hi ha moments que seria convenient apagar-lo i badar, que a vegades el metro també ho permet. El Sr. Ramírez també agrairia al tinent d’alcalde que els fes arribar aquesta informació per escrit. Seguidament, diu que comparteix completament les reflexions dels regidors que l’han precedit. En aquest sentit, entén que la tecnologia s’ha de posar al servei de la ciutat i dels ciutadans, i més quan es parla de transport públic, tot i que comprenen que el desplegament d’aquesta xarxa pugui tenir alguns problemes tècnics, com les zones fosques o complicacions degudes als mateixos túnels, la qual cosa pot dificultar seriosament la qualitat del senyal. Tot i així, entén que s’hauria de tenir en compte la penetració que han tingut els smartphones i les noves tecnologies a la societat, i recorda la xifra que donava el senyor Laporta de més del 50 % d’usuaris a l’Estat espanyol, i esmerçar els màxims esforços per implantar d’una manera definitiva el 3G. En aquest sentit, recorda que a l’anterior comissió el Grup Municipal Popular va demanar que es fes un estudi sobre el sistema Wi-Fi. Finalment, torna a agrair la informació i manifesta la seva disposició a ajudar per tirar endavant tot el que siguin les noves tecnologies en el transport públic. El Sr. Mestre agraeix al Grup d’Unitat per Barcelona la petició de compareixença i també les informacions que ha donat el senyor Forn. Creu que aquestes informacions també permeten valorar l’esforç que s’ha fet els darrers anys perquè el transport públic col·lectiu, concretament el metro i Ferrocarrils de la Generalitat, tingui garantida la cobertura de mòbil, esforç que ha de tenir continuïtat en el futur per garantir la plena cobertura a tota la xarxa, especialment al metro. Es mostra d’acord que, com s’ha assenyalat en diverses intervencions, creu que seria important que aquest esforç tingués continuïtat en les línies 9 i 10. Finalment, també demana que els donin la informació per escrit. El Sr. Forn manifesta que tenir cobertura al metro és una qüestió de necessitat i no un luxe i, per tant, han de poder prestar aquest servei. Assenyala que s’ha fet una feina important perquè en bona part el servei funciona bé, independentment que hi pugui haver zones fosques, i que ara cal concentrar els esforços en les línies 9 i 10, la qual cosa es compromet a fer, però adverteix que tothom coneix quina és la situació econòmica de la Generalitat i d’Ifercat i, per tant, tot i que hi continuaran insistint, diu que no serà una cosa fàcil ni immediata perquè potser la Generalitat ha de prioritzar altres inversions. D’altra banda, com deia el senyor Ramírez, recorda que a la sessió anterior de la comissió es plantejava poder tenir cobertura a les parades d’autobús, cosa que existeix a altres ciutats, si bé planteja algunes dificultats tècniques. Així, doncs, diu que faran l’informe perquè és evident que la demanda va creixent en tot l’espai públic i d’una manera particular en els llocs on hi ha més dificultat i on s’han de fer unes inversions tècniques més importants, com al metro. Finalment, està d’acord a continuar cercant solucions per a les dues línies que han quedat sense cobertura. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control 3166 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 3. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Instar al Govern municipal a portar a terme les actuacions previstes al Pla Local de Seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015 referents a la pràctica de la venda ambulant no autoritzada. 2. Instar al Govern municipal a elaborar una campanya informativa i de dissuasió, en col·laboració amb les associacions de comerciants i de locals de pública concurrència, o a donar suport a aquelles campanyes que ha es portin a terme des del sector del comerç, destinada a comunicar que la compra de productes de la venda ambulant no autoritzada suposa situacions de col·laboració amb la competència deslleial i altres situacions relacionades amb la seguretat i salut de les persones així com d'explotació de les persones que exerceixen l'activitat. 3. Instar al Govern municipal a crear una comissió de tractament del fenomen de la venda ambulant no autoritzada a la ciutat de Barcelona, formada pels diferent actors i institucions que han de treballar de manera transversal i coordinada per abordar-lo (Cossos Policials, Serveis Socials, Immigració, Autoritat Portuària) i amb la presència a la vegada de les entitats i associacions de comerciants. La Sra. Escarp manifesta que han coincidit amb el Grup Popular a l’hora de presentar aquesta proposició, la qual cosa és indicativa de les preocupacions que hi ha sobre la taula. Tot seguit, indica que la venda ambulant no autoritzada implica competència deslleial, desprotecció del consumidor, xarxes de delinqüència organitzada, explotació de venedors de manta, tallers clandestins, pèrdues de lloc de treball en el sector del comerç, risc per a la salut i la seguretat dels consumidors, frau fiscal, falsificacions i trencament de la convivència. A més, 2.500 persones dedicades al «top manta» a Catalunya representen 5 milions de pèrdues per al comerç. Tot això, diu, s’explica molt bé a la campanya que l’any anterior van fer els comerciants amb l’eslògan «Tirem de la manta», campanya que sembla que enguany no podran fer perquè no han rebut el suport de l'Administració, tot i que hi havia el compromís del govern municipal de continuar fent campanyes de conscienciació al voltant de la venda ambulant. Tot seguit, assenyala que la lluita contra la venda ambulant no autoritzada ha de ser transversal, també policial, i entén que la proposició del Partit Popular va més en aquest sentit. La proposició que presenta el Grup Socialista pretén que s’abordi el tema mitjançant les eines que té el govern municipal, com el Pla de seguretat que es va aprovar en el Plenari o fent que l’ordenança de convivència sigui més integradora. En aquest sentit, recorda que la Generalitat de Catalunya fa uns anys va crear una comissió per tractar sobre la venda ambulant on hi participen el Departament d’Interior, Immigració, Benestar Social, els directors de Territori i també el Consell de Gremis de Catalunya. Creuen que valdria la pena reproduir aquesta experiència a Barcelona i que, juntament amb entitats de comerciants i associacions de veïns, es pogués crear una estructura transversal que intentés donar una resposta global a aquest fenomen complex, que té moltes derivades, tant en l’explotació de persones que es dediquen al «top manta» com de crim organitzat, i que també afecta els comerciants per les pèrdues que els ocasiona. Afegeix que amb l’arribada del bon temps i, agreujat per la crisi econòmica, l’explosió del «top manta» aquest estiu ha estat més forta que mai. Finalment, assenyala que aquest és el sentit de la proposició, que es compleixi el que ja havia estat aprovat, de fer una campanya de conscienciació. Creuen que fer aquesta campanya és molt important, però també avançar en els termes del Pla de seguretat i de l’ordenança, i crear aquesta comissió transversal amb la participació d’Immigració, Benestar Social, i amb la col·laboració de l’Agència Tributària i de l’Autoritat Portuària. El Sr. Villagrasa anuncia el vot positiu del seu grup a la proposició del PSC perquè coincideixen en els punts en els quals s’ha de treballar. A continuació, manifesta que comprar una bossa o unes ulleres en un «top manta» pot semblar una cosa anecdòtica, però realment és un fet greu perquè al darrere hi ha una competència deslleial amb el comerç o amb la restauració, la qual cosa afecta NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3167 econòmicament els autònoms i comerciants i possiblement causa la pèrdua de llocs de treball o que no se’n creïn de nous. Afegeix que també és un problema de salut pública perquè molts venen llaunes o menjar que no té cap mena de control sanitari, i també afecta la caixa d’aquelles persones del món de la restauració que paguen els impostos per obrir un establiment. Finalment, esmenta el problema greu de les màfies, que falsifiquen productes i exploten persones que sovint es troben en una situació irregular. En definitiva, considera que el «top manta» no és un problema anecdòtic que es pugui veure al port de Barcelona, al passeig de Gràcia, al carrer de Pelai o a la rambla. Per aquests motius, el Grup Popular insisteix que s’ha de fer un pla de xoc a partir de la normativa vigent i del Pla de seguretat, especialment per a aquest estiu, amb la coordinació dels cossos policials que actuen a Barcelona, especialment Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Policia Portuària. En aquest sentit, recorda que el juny i l’octubre de 2012 ja van fer propostes de col·laboració amb la Policia Portuària i la Policia Nacional per eradicar aquesta pràctica, que no beneficia ni el comerç, ni les persones que exploten, ni la imatge de Barcelona. Per tant, proposen que amb aquest pla de xoc es protegeixi el comerç i la restauració de la ciutat, amb suport institucional, que pot ser econòmic però sobretot moral, perquè se sentin protegits per l’Ajuntament de Barcelona, que és la institució més propera. El Sr. Mestre recorda que estan fent un debat semblant al que es va produir onze mesos enrere en aquesta mateixa comissió i, per tant, anuncia que els seus arguments seran pràcticament els mateixos que ja van donar en l’altra ocasió. Manifesta que el seu grup és conscient dels perjudicis que la venda ambulant causa als comerciants, que són evidents, però també dels perjudicis causats a la ciutadania de Barcelona. Per tant, considera que una primera actuació seria sensibilitzar la ciutadania de les conseqüències de la venda ambulant, que té efectes negatius sobre l’economia, perquè no solament es parla de competència deslleial amb els comerciants, que contribueixen amb els seus impostos a la ciutat, sinó també de falsificacions, a més que pot tenir efectes negatius sobre la salut de les persones amb la venda ambulant de begudes i productes alimentaris. Així mateix, destaca altres efectes preocupants, segurament més greus, com l’afavoriment de l’economia submergida, que és un tipus d’economia sense cap tipus de dret laboral, sense cap control públic i on es produeix una explotació clara de les persones que s’hi veuen obligades a treballar. Per tant, manifesta que és un tipus de comerç vinculat directament amb l’exclusió social i les xarxes d’explotació de les persones. En definitiva, entén que, a més de la tasca de sensibilització, hi ha d’haver una actuació policial orientada a perseguir aquestes xarxes i totes aquestes activitats que estan tipificades com a activitats delictives. D’altra banda, recorda que el seu grup ha insistit repetidament i des de fa molts anys que calen actuacions socials perquè les persones que hi ha darrere de la manta són molt vulnerables i clarament explotades, i creu que l’Ajuntament de Barcelona ha de prioritzar, com reconeix que ja fa, aquestes actuacions socials adreçades a aquestes persones vulnerables i explotades per les xarxes mafioses vinculades amb la venda ambulant il·legal. Per totes aquestes raons, comparteixen la preocupació que s’ha expressat en alguna de les intervencions dels grups proposants, però no en comparteixen exactament totes les mesures. Pel que fa a la proposta del Grup Municipal Socialista, no poden compartir especialment el que es deriva d’algun dels tres punts concrets i, per tant, anuncia l’abstenció del seu grup. Pel que fa a la proposició del Grup Popular, anuncia el seu vot contrari perquè pretén abordar la problemàtica només des de l’actuació policial i des del seu punt de vista això és clarament insuficient i parcial. El Sr. Laporta manifesta el seu acord amb la proposició presentada pel Grup Socialista. Entén que és obvi que la venda ambulant no autoritzada genera perjudicis a totes les parts i que aquesta problemàtica s’ha d’abordar en el marc de l’ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic, que es va aprovar en aquesta mateixa comissió, i que afronta el problema no només per la part sancionadora, sinó també per la banda social. 3168 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Pel que fa a la proposició del Partit Popular anuncia que la seva intenció inicial era d’abstenir-se, però que la intervenció del senyor Villagrasa li ha semblat pràcticament idèntica a la del Grup Socialista i, per tant, demana que aclareixi si, a més d’implementar mesures de seguretat, el Partit Popular creu que també s’ha d’abordar la qüestió des del punt de vista social, davant del drama que tots coincideixen que hi ha darrere de les persones que practiquen aquesta activitat de manera il·legal. El Sr. Forn anuncia el seu vot favorable a ambdues proposicions perquè entenen que poden ser complementàries. En aquest sentit, estan d’acord a crear aquest grup de treball transversal, el qual hauria de ser qui elabori el pla de xoc que demana el Partit Popular. Afegeix que poden compartir l’anàlisi i informa que disposen d’algunes dades econòmiques sobre l’impacte que la venda ambulant en el comerç, que la Federació de Gremis de Catalunya xifra en més de 100 milions i, per tant, no estan parlant d’un impacte menor. Reconeix, tal com s’ha dit, que no solament hi ha una dimensió econòmica, que és molt important, sinó també una dimensió social, que els ha de preocupar. Compren que gent de bona fe puguin dir que és millor que les persones que es dediquen al «top manta» facin això abans que altres coses, però reconeix que hi ha gent que està sotmesa a una explotació laboral i, per tant, creu que s’ha de fer pedagogia a les persones que compren als venedors ambulants i, en aquest sentit, recorda que en el Pla de seguretat ciutadana es contemplen mesures per lluitar contra aquest fenomen. Pel que fa a la proposta del Partit Socialista, comenta que dins del Consell de Seguretat Urbana de Barcelona hi ha diversos grups de treball, entre els quals el de Comerç i Turisme, i proposa que el grup de treball proposat s’integri en aquest, juntament amb els diferents actors que han esmentat, d’Autoritat Portuària, associacions de comerciants, veïns, etcètera. D’altra banda, assenyala que el govern continua mantenint els ajuts i la col·laboració, concretament amb la Confederació de Comerç de Catalunya i amb la campanya «Estirem la manta». En aquest sentit, informa que continuen col·laborant en aquesta campanya. Així mateix, indica que l’Ajuntament de Barcelona està tirant endavant altres campanyes, entre les quals en destaca una amb tots els operadors turístics, enfocada a recordar a la gent que la compra als venedors ambulants està sancionada i a recordar també els impactes econòmics que la venda ambulant pot tenir sobre la ciutat. A més, informa que dintre de poques setmanes s’implementarà una altra campanya pel tema de les llaunes, activitat que causa també problemes de soroll, brutícia, etc. Per tant, indica que totes les campanyes que es demanen ja s’estan fent, però estan oberts a fer-ne més, amb la participació d’altres entitats. Pel que fa a les accions socials, recorda que ja han fet campanyes d’inserció laboral entre determinats col·lectius, concretament el de senegalesos, que és una part important del col·lectiu de venedors ambulants que hi ha a Barcelona, tot i que reconeix que és complicat. En aquest sentit, diu que van donar formació laboral a una desena de senegalesos, que després van tornar al seu país. Malgrat tot, diu que les persones que es volen acollir a aquests programes són poques comparades amb les que es dediquen a aquesta activitat. En aquest sentit, comenta que és una qüestió de voluntat i que des de l’ajuntament no se’ls pot obligar a acollir-se a aquests programes. Per tant, considera que és important remarcar aquesta dimensió social i que des de l’ajuntament no es pot anar només per la via de la sanció o la persecució social o administrativa. Insisteix que l’actuació en el vessant social és molt complicada perquè, malgrat que els hagin felicitat per donar formació, la gent prefereix estar-se aquí en unes condicions d’explotació que entrar en el circuit de cursos sociolaborals per després retornar al seu país. Tanmateix, es compromet a continuar treballant en aquest àmbit perquè creuen que és una manera important de donar resposta a aquest fenomen. Per acabar, informa que especialment als estius es produeixen unes puntes d’activitat i que els primers quatre mesos de l’any la Guàrdia Urbana ha incrementat les actuacions un 11 % en relació amb el mateix període de l’any anterior, la qual cosa representa 5.981 intervencions, però que és evident que el fenomen augmentarà fins als mesos de setembre o octubre. D’altra banda, remarca que les demandes ciutadanes al 092, que bàsicament provenen del sector NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3169 comercial, en els primers quatre mesos de l’any han tingut una disminució del 31 per cent, la qual cosa no vol dir que hagi desaparegut el «top manta», com es pot veure clarament en les zones que s’han esmentat, però destaca que els recursos que s’hi destinen, tant des de la Guàrdia Urbana com des d’altres àrees, continuen sent importants. Finalment, creu que s’ha d’abordar el problema de fons. Diu que és evident que s’ha de continuar per la via policial i de persecució de les persones que practiquen aquesta activitat, però també s’han de buscar solucions, perquè en números rodons l’any anterior es van confiscar 500.000 llaunes, la qual cosa ajuda perquè aquestes llaunes no es puguin comercialitzar, però entén que cal fer un esforç per anar a l’origen del problema. En aquest sentit, esmenta que no es poden limitar a anar a buscar la persona que trafica amb pocs articles, perquè aquest és l’esgraó més feble de la cadena, i el que intenten fer és anar als centres on es reparteix tot aquest material. La Sra. Escarp anuncia el vol favorable del seu grup a la proposició del Partit Popular. Seguidament, comparteix l’exposició del primer tinent d’alcalde en el sentit que val la pena crear aquest grup de treball en l’àmbit del Consell de Seguretat Urbana i posar-hi tots els sectors. D’altra banda, reconeix que tots s’han fet tips de dir que s’ha d’anar a l’arrel del problema, però considera que cada vegada és més urgent perquè la crisi econòmica agreuja la situació d’explotació de les persones que es dediquen a la venda ambulant no autoritzada, però també agreuja els impactes sobre el comerç de proximitat. Afegeix que caldria abordar el problema de forma compartida amb els comerciants perquè tenen bones idees. S’han fet tasques d’intermediació i una de les queixes de les associacions és la pluralitat d’interlocutors dins de l’ajuntament i, en canvi, en l’àmbit de Catalunya podien parlar en un sol àmbit de tot plegat. També afirma que les associacions de comerciants no els han comunicat que Comerç pagui la campanya, però reconeix que això és un tema col·lateral i que cal tirar endavant aquesta campanya per poder explicar què és el que no agrada a la ciutat però també les implicacions que té «estirar la manta». En aquest sentit, reclama intel·ligència policial, cooperació i mirar d’on surt tot el material que es ven, perquè cada vegada que s’intervé un magatzem tothom està molt content, però darrere de cada magatzem hi ha d’haver un distribuïdor molt més important. Pel que fa a les dades, comenta que és discutible que un increment d’intervenció impliqui que hi hagi una disminució del fenomen i que, en tot cas, les millors dades que es podrien tenir en aquests casos és la no-intervenció. I, en aquest cas, tot i que considera que ella sempre ha estat una persona altament col·laboradora, té la impressió que hi ha hagut un increment de la venda ambulant no autoritzada, perquè es pot observar gent que va i ve amb metro, surt a Consell de Cent o Aragó, davant de la casa Batlló, baixa per l’altra banda, s’instal·la davant d’El Corte Inglés, torna a plaça de Catalunya i al metro, i aquesta imatge humanament cada vegada és més dura, i lamenta que algun dia puguin tenir un accident. Per tant, agraeix que el grup de treball es pugui constituir en el si del Consell de Seguretat Urbana i anuncia que el seu grup també hi serà. Així mateix, li agraeix el to i es compromet a continuar treballant, tot i que demana que intensifiquin una mica la feina perquè ella mateixa dies enrere va observar al carrer Ferran, a l’entrada que hi ha a la plaça Reial, com a les deu de la nit hi havia tres tapes obertes per guardar-hi les llaunes, la qual cosa representa un problema pel volum de turistes que hi ha a aquestes hores. I creu, per tant, que a l’estiu cal fer més coses. El Sr. Villagrasa agraeix els vots favorables a la proposició del Partit Popular i, responent al senyor Laporta, comenta que l’actuació policial ja comporta una actuació social perquè els mateixos cossos de seguretat deriven els casos a Serveis Socials i a Estrangeria, perquè la llei s’ha de complir. Assenyala que l’actuació policial és molt transversal i no es limita a detenir gent i deixar-la en un calabós, sinó que hi intervenen els Serveis Socials, uns mediadors i que els casos es tracten individualment. Però insisteix que s’ha de protegir l’economia de la ciutat, especialment el petit comerç i el petit restaurador, que són els grans afectats per aquestes xarxes que perjudiquen l’economia. 3170 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Pel que fa a la inserció laboral de les persones que es dediquen a la venda il·legal, reconeix que és un tema difícil perquè aquestes persones, especialment les d’origen subsaharià, dins de la xarxa estan sotmeses a amenaces i supersticions, i abusen de la seva cultura, cosa que des d’aquí pot semblar absurda però que per a ells és important. Reitera, doncs, que l’actuació policial comporta també una actuació social perquè aquestes persones, a més, són víctimes de les xarxes que trafiquen amb ells. En aquest sentit, considera que la coordinació dels cossos policials és molt important perquè, a part del centre de la ciutat o carrers comercials, el metro i els Ferrocarrils de la Generalitat o les estacions de RENFE també són focus importants de venda ambulant. El Sr. Laporta anuncia el vot favorable del seu grup a les dues proposicions atès que les explicacions del senyor Villagrasa li han semblat adients. El Sr. Forn indica que els preocupa el tema del metro, però entén que és dels llocs més complicats d’actuar-hi precisament per la perillositat per a la integritat de les moltes persones que hi conflueixen i que no tenen res a veure amb la venda ambulant. En aquest sentit, constata que darrerament han canviat d’estratègia, van en grups nombrosos i davant de la presència policial no solament no s’intimiden, sinó que s’hi enfronten, la qual cosa vol dir que s’ha d’actuar amb un contingent policial més nombrós. Aleshores, comenta que és difícil actuar enmig de l’aglomeració de gent, que atapeeixen les escales i les andanes, i que fins i tot reben trompades, però tanmateix està d’acord que s’hi ha d’actuar perquè, entre altres coses, des del punt de vista visual és una cosa que no convé a ningú. En aquest sentit, assenyala que s’hi ha de posar intel·ligència i que no solament s’han de preocupar de les persones que venen, sinó també dels grans distribuïdors. Insisteix que aquest esforç s’està fent en tots els àmbits i creu que l’element bàsic és la continuïtat per tal que el fenomen no es multipliqui. Finalment, informa que la pressió que l’any anterior es va exercir a la ciutat de Barcelona feia que l’activitat es traslladés a altres llocs de la costa. Reconeix que això no és la solució però afirma que, en tot cas, la seva responsabilitat és bàsicament la ciutat de Barcelona. Tanmateix, diu que es fan accions coordinades amb altres municipis de Catalunya, tot i que és complicat, i que això ja no és funció de la Guàrdia Urbana, sinó dels Mossos d’Esquadra, que actuen de manera coordinada i que també formaran part del grup que es constituirà en el Consell de Seguretat de Barcelona. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa l'abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 4. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al Govern municipal a elaborar un pla de xoc contra la venda ambulant a la ciutat de Barcelona, coordinat amb els diferents cossos policials d'acord a les seves competències, amb especial atenció a aquelles zones de la ciutat més afectades per aquesta pràctica, com ara, el Port Vell, el carrer Pelai o el Passeig de Gràcia, entre d'altres. Tractada conjuntament amb el punt 3 de l’ordre del dia. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 5. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda que el govern municipal presenti, en la propera Comissió, una mesura de govern d'unió de les xarxes de tramvia del Trambaix i del Trambesòs, donant compliment a la proposició del mateix contingut que s'aprovà el 22 de març de 2012 i que no s'ha executat. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3171 El Sr. Mestre recorda uns fets del 2012. El primer, en aquesta comissió mateixa, en què es va aprovar una proposició per unanimitat on s’establia un mandat per al govern municipal de presentar en el termini màxim d’un any una proposta d’unió entre les xarxes del tramvia. En segon lloc, recorda les declaracions de l’alcalde, de l’abril del 2012, quan anunciava que s’havia decantat per connectar el Trambaix i el Trambesòs seguint l’eix del carrer Provença, i, alhora, recorda que el dia abans l’alcalde s’havia decantat per connectar el Trambaix i el Trambesòs seguint el carrer Provença i havia demanat al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya que elaborés un projecte detallat per a unir els tramvies per aquest recorregut, pel carrer Provença i n’estudiés el cost i la viabilitat econòmica. Així, el Sr. Mestre recorda també que el juliol de 2012, el Govern de la Generalitat de Catalunya va fer l’aprovació inicial del Pla de desenvolupament d’infraestructures per a la regió metropolitana de Barcelona i que hi havia diverses propostes en relació amb aquestes infraestructures i especialment a la taxa interna de retorn obtinguda del cost d’anàlisi i benefici a un període de trenta anys. En aquest sentit, també recorda el que diu el PDI sobre el fet que l’actuació amb millor qualificació correspon a l’articulació de les xarxes tramviaires de Barcelona, connexió del Trambaix i del Trambesòs, pels notables beneficis que porta tant en termes d’estalvi de temps de viatge com de desviament de la demanda de modes privats a transport públic. El Sr. Mestre explica que la taxa de retorn és d’un 44,4 per cent i que aquest càlcul l’ha fet a partir de la hipòtesi del traçat, de la longitud mínima entre les dues xarxes, etcètera, però que no ho diu al PDI i que és conegut que el traçat de longitud mínima és precisament per la Diagonal, que és la proposta que ha defensat sempre Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida. Seguidament, recorda que actualment el govern municipal encara no ha presentat un projecte concret d’unió de les xarxes de tramvia, de tal manera que incompleix la proposició que el mateix grup de Convergència i Unió va votar i es va comprometre a portar en aquesta Comissió. També explica que arran de l’acord d’inversions del govern de Convergència i Unió amb el Partit Popular es proposa una reforma de la Diagonal que coneixen més pels mitjans de comunicació que no pel que ha explicat el mateix govern, però que, de tota manera, es fa una reforma que no significa un disseny global, que hauria de ser, des del seu punt de vista, entre Francesc Macià i Glòries i que hauria de representar un salt cap a la mobilitat sostenible. Així, insisteix que ha de significar la incorporació de la connexió de tramvies i la reducció del trànsit privat. El Sr. Mestre considera que no hi ha proposta del govern i que es dóna una circumstància paradoxal i és que el seu grup i d’altres defensen la unió de les dues línies de tramvia per la Diagonal però que ningú sap el que proposa el govern municipal. Així, els recorda que fa dos anys que són al govern i que encara s’espera una proposta en relació amb la unió dels dos tramvies, i que malgrat des del govern proposin unir els dos tramvies i deixar el tramvia a Barcelona tal com està també ho haurien de dir, però que el que els resulta inacceptable és que mantinguin un silenci tan continuat. Seguidament, exposa que amb la seva proposició volen animar-los a trencar el silenci, per la qual cosa proposen que a la propera comissió hi hagi una mesura de govern en relació amb la unió de les xarxes de tramvia i que es doni compliment a una proposició ja aprovada i que ha esgotat el termini d’execució. El Sr. Escudé es reafirma amb les paraules del Sr. Mestre i considera que es pot discutir sobre el que s’ha de fer amb el tramvia, ja que sense la connexió, explica, està condemnat a la desaparició, per la qual cosa s’ha de decidir des del govern què s’ha de fer i s’ha d’exposar a la resta de grups. D’altra banda, diu al Sr. Freixedes que com a vident no s’hi guanyaria la vida, perquè recorda que quan el Grup Municipal d’Iniciativa – Esquerra Unida i Alternativa van presentar la proposició i es va allargar un any i que el Sr. Freixedes li va dir que potser el sorprenia i abans de l’any tenien la informació, però exposa que ha passat més d’un any i no en saben absolutament res. Per aquest motiu, el Sr. Escudé manifesta la seva preocupació per una infraestructura com la del tramvia. El Sr. Ramírez manifesta que quan Iniciativa – Esquerra Unida i Alternativa van presentar la proposició des del seu grup li van donar suport, incorporant alguna transacció en el text com ara la d’acompanyar-ho d’un estudi de mobilitat, fins i tot 3172 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 presentant més d’un traçat amb possibilitat de més d’un recorregut i ampliar a un any i no a sis mesos la presentació de l’informe. Seguidament, el Sr. Ramírez exposa que la seva intenció era que s’estudiessin les alternatives, tot i que el govern manifestés que només presentarien una proposta i que seria la que ells escollirien perquè fos la menys invasiva per a la resta de vehicles. En aquest sentit, avança que des del seu grup no donaran suport a aquesta proposició, ja que entenen que amb aquesta proposició, a la qual es presenti una mesura de govern en la propera comissió, s’està demanant l’execució directa de la unió de les xarxes del Trambaix. Així, el Sr. Ramírez manifesta que des del seu grup estan d’acord que és un tema pendent de resoldre, però alhora considera que el desplegament de la xarxa ortogonal està pendent de desplegar-se com s’havia de fer inicialment, per la qual cosa s’ha d’estar pendent de quins són els resultats i l’avaluació del funcionament. Alhora, recorda que aquesta unió és una inversió de grans magnituds i que no veuen la viabilitat econòmica en el tema del cost-benefici. D’altra banda, el Sr. Ramírez manifesta que atenent a la realitat canviant, per les actuacions o inversions a què fa referència, com ara la reforma de Diagonal, de les actuacions a Passeig de Gràcia, etcètera., considera que tenen incidència directa sobre la mobilitat de la ciutat i que gastar per fer estudis que no s’aplicaran seria un malbaratament per part de l’Ajuntament de Barcelona als ciutadans. És per això que considera que el més adient seria ajornar-ho per després de tenir fet el desplegament de la xarxa ortogonal i un cop dissenyades les actuacions i les infraestructures a les quals es feia referència, ja que incidiria sobre la mobilitat i els estudis per tal de buscar un traçat el més adient possible no serien aplicables. El Sr. Laporta recorda que a la proposició de març de 2012 van votar favorablement perquè s'estava demanant un estudi, però manifesta que ara s'abstindran perquè es demana la mesura de govern, ja que no poden donar l'esquena a la unió de dues xarxes, ja que això ajudarà a garantir l'objectiu d'un transport públic eficient, tot i que consideren que s'hauria de fer un balanç entre eficiència i inversió vers la capacitat. En aquest sentit, des del seu punt de vista, és més important reforçar el desplegament de la xarxa ortogonal, així com la construcció de la línia 9 del metro. Exposa que davant la crisi i la situació de dependència econòmica considera que seria difícil engegar la unió de les dues xarxes de tramvia, ja que pensa que han de ser curosos amb les grans inversions, perquè després repercuteixen en els ciutadans, en forma d’impostos o en tarifes elevades. Així, considera que s’ha d’evitar desmuntar el model de transport públic. Seguidament, el Sr. Laporta recorda que el bus és el transport més barat i que encara esperen l’estudi de govern, el qual agrairien que s’efectués tenint en compte el balanç entre eficiència i inversió respecte de la capacitat. El Sr. Freixedes manifesta que no donaran suport a la proposició d’Iniciativa per Catalunya, ja que entenen que la qüestió de la unió de les dues xarxes ha quedat aturada per raons econòmiques i pel tema de les diverses possibilitats que hi ha de per on s’haurien d’unir, que no necessàriament seria per Diagonal. Seguidament, pel que fa al tema de la taxa de retorn, el Sr. Freixedes recorda que si alguna cosa té una taxa de retorn alta és la reorganització que s’està fent del sistema de transport públic de superfície, que a Barcelona és en un percentatge molt elevat servit a través de la xarxa d’autobús, en la qual cosa s’hi estan destinant els recursos de l’Ajuntament i que cal tenir en compte que en el cas del tramvia hi ha la necessària concurrència de la Generalitat per acabar de decidir. Així, justifica el seu vot en contra perquè considera que amb el tramvia s’ha intentat donar-li un aspecte que hauria de ser purament tècnic i moltes vegades s’han intentat fer veure coses que van molt més enllà de la tècnica. En aquest sentit, considera que s’haurien de guiar per la importància de fixar i conceptuar els corredors de transport públic i exposa que si després aquest corredor ha d’estar operat amb un tramvia, un autobús o un metro ja hauria de ser un tema tècnic en funció de la quantitat de persones que s’han de transportar en un dia. Per acabar, el Sr. Freixedes explica que amb la reorganització de la taxa de transport públic s’estan posant en marxa uns corredors de transport públic en superfície, i algun amb molta capacitat, per la qual cosa demana que es deixin treballar els tècnics i que siguin ells que decideixin en funció de les persones que NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3173 s’han de moure i amb la tecnologia de què es disposi. Així, considera que alguns debats actuals d’aquí uns anys seran obsolets. Dirigint-se al Sr. Escudé, li demana que no es preocupi perquè no té previst dedicar-se al món del tarot, per la qual cosa manifesta que intenta ser prudent a l’hora de preveure quin ha de ser l’escenari futur i que es concentra a gestionar el present que és, segons explica, la reorganització de la xarxa de transport públic de superfície, és a dir, de l’autobús. El Sr. Mestre agraeix el vot favorable del Grup Municipal Socialista i, dirigint-se al Sr. Freixedes, explica que al seu grup els preocupa poc que el govern municipal no hagi complert una proposició aprovada en aquesta comissió que establia l’obligació de presentar un informe en el termini d’un any, sinó que els preocupa és que el govern no tingui un model de mobilitat per a la ciutat de Barcelona i que no faci una aposta clara per la promoció del transport públic col·lectiu a la ciutat de Barcelona i a la seva àrea. Alhora, el Sr. Mestre manifesta que troben a faltar aquest model de mobilitat i de promoció del transport públic que contempli la unió de les xarxes del tramvia. En aquest sentit, puntualitza que la manca d’un model de mobilitat ve donada, segons el seu parer, per tres qüestions. En primer lloc, que s’han vist decisions contradictòries els dos darrers anys, com ara que han fet promoció fiscal del vehicle privat, discurs contrari a la promoció de l’ús de la bicicleta. En segon lloc, esmenta també els increments abusius de tarifes de l’ATM. Finalment, fa referència a la implantació de la xarxa ortogonal, amb la qual manifesta estar a favor però recorda que és herència dels governs anteriors. Alhora, recorda que s’han pres decisions contradictòries en relació amb la circulació de motocicletes i motos pel carril bus, així com també amb els temes sobre l’aparcament amb vorera de motos al Poble Nou. Així, el Sr. Mestre insisteix en la manca de definició del govern quant a la futura unió de les dues xarxes del tramvia, amb la qual estan d’acord diversos grups municipals, així com també entitats, operadors i la Generalitat. Recorda també que la promoció del tramvia s’està fent a les ciutats europees. A continuació, el Sr. Mestre exposa que no tenen model i que prenen decisions conjunturals i que això els preocupa, ja que considera que un govern ha de fer planificació estratègica i tenir una visió global. En aquest cas, posa l’exemple de la reforma de la Diagonal, on explica que el govern necessitava el vot del Partit Popular i recorda que, tot i que l’alcalde havia anunciat que seria per a després del 2015 i que s’hauria de fer amb contribucions especials, finalment per necessitat política d’acord amb el PP i pel dictat del Partit Popular mateix i dels sectors comercials de Diagonal, s’ha decidit encarar la reforma. Així, recorda que pot suposar una inversió de 17 milions i mig durant aquest mandat. En aquest sentit, el Sr. Mestre insisteix que no parlaran de malbaratament, sinó de decisions polítiques que hipotequen decisions futures en relació amb el tramvia a la Diagonal. Seguidament, el Sr. Mestre insisteix que el govern no té un model de mobilitat perquè, segons la seva opinió, té por a decidir, motiu pel qual recorda un article del passat dilluns on deia que el govern de l’alcalde Trias és un govern invisible i que invisibilitza la ciutat. Així, el Sr. Mestre considera que el govern té por a decidir i a liderar i recorda al Sr. Freixedes que governar és un risc i que la decisió sobre el tramvia no és només una decisió tècnica, sinó una decisió política que exigeix coratge i risc, fets que el govern anterior va assumir. En aquest sentit, recorda de nou la manca de model i manifesta que el govern pren decisions erràtiques en funció de la situació, de la conjuntura, etcètera., fet que, segons explica, preocupa especialment el seu grup. Per això explica el sentit de la proposició que, segons exposa, era el d’obligar el govern a explicar què vol fer amb el tramvia i demana que si no volen fer res, ho diguin, ja que qualsevol decisió és legítima. El Sr. Escudé recorda que en la mateixa comissió anterior ell va exposar que si la inversió que requeria la connexió del tramvia s’havia de dedicar a un altre tipus de política, ell ho podia entendre, tot i que considera que han de ser conscients que si no es preveu en un futur la unió del tramvia, està destinat a desaparèixer. Seguidament, comenta que com a regidors del Districte de Sant Martí, han de tenir 3174 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 en compte els veïns d’aquesta zona, i que la gent del Besòs té tot el dret del món de poder travessar la ciutat sense tantes dificultats. A continuació, exposa que el preocupa que s’aprovin coses en comissió i, en funció del moment i les circumstàncies es decideixi si es compleixen o no, però demana que, com a mínim, se’n parli. En aquest sentit, considera que en aquella comissió no va haver-hi cap actitud crítica, però demana que se’n parli. Reconeix que es tracta d’una decisió tècnica però exposa que, segons la seva opinió, hi ha un altre problema, i és l’obsessió de l’alcalde perquè el tramvia no vagi per Diagonal i considera que això és una decisió política, no tècnica, ja que recorda que els tècnics des del primer dia han dit una altra cosa, i que això ha complicat també el futur del tramvia. Pel que fa a la implantació de la xarxa ortogonal i del transport de superfície, manifesta que està d’acord a mirar amb lupa i tot en gran, per la qual cosa entén que quan es fa la implantació de la xarxa ortogonal o es parla de la Diagonal també es té en compte el tramvia i el seu futur, de tal manera que considera que s’ha d’ajuntar el que diuen els tècnics, tot i que hi hagi decisions polítiques que han afectat la situació actual del tramvia. Per acabar, insisteix que si la decisió és per un tema econòmic i hi ha d’haver altres prioritats de tal manera que la connexió no es pugui fer en un futur immediat, se n’ha de parlar i possiblement des del seu grup hi estaran d’acord. El Sr. Ramírez exposa que des del seu grup entenen que es tracta d’un tema pendent de resoldre en un futur per decidir si es farà definitivament la connexió però explica que des del seu grup no donen suport a la proposició ja que el que es pretenia era que a la propera comissió ja es portés a terme la unió d’aquesta xarxa i considera que abans de fer això s’ha de valorar la incidència de tot el transport en superfície, concretament de la xarxa ortogonal, que és pel que està apostant la ciutat de Barcelona. Seguidament, comenta la necessitat de veure la viabilitat econòmica, ja que sembla que no està clara, ja que també hi ha altres operadors com la Generalitat de Catalunya que hi han d’intervenir. D’altra banda, també fa referència a la realitat canviant de la ciutat, pel que fa a inversions, temes urbanístics, etcètera., i considera que la solució que es presenti des del govern pot quedar obsoleta si no s’aplica. Quant al tema de Diagonal, manifesta que des del seu grup entenen que quan es va parlar d’aquesta proposició va quedar clar que no era l’única opció i que s’estudiarien diferents recorreguts i explica que no entenen que es digui que la planificació estratègica quedi hipotecada per les inversions a Diagonal. En aquest sentit, recorda que es va fer una consulta a la ciutadania. Finalment, exposa que al marge dels estudis tècnics per decidir la millor opció, considera que la decisió recau en el govern i que, sens dubte, és una decisió política. Insisteix, però, que l’única solució no era la Diagonal. El Sr. Freixedes retreu que es repeteixi tantes vegades la idea d’una manca de model de mobilitat i considera que aquesta afirmació no és certa, ja que afirma que quan es posi sobre la taula el pla de mobilitat urbana en què s’està treballant podran veure que sí que existeix aquest model i que, a més a més, està basat en la utilització del transport públic i que, fruit d’aquest model de mobilitat s’està fent l’aposta més important dels darrers temps en matèria de transport públic, que és la reorganització dels autobusos. Alhora, es queixa que contínuament es recordi que la xarxa d’autobusos era una herència dels antics mandats i considera que la crítica és realment una petita revolució a la ciutat que implicarà que el transport públic i la capacitat de moure els ciutadans eficientment s’incrementarà de manera espectacular. En aquest sentit, el Sr. Freixedes admet que entén que s’hagi de dir que el govern no té model però insisteix que en tenen i defensa que el seu govern és valent. Així, no discuteix que els autobusos siguin herència dels mandats anteriors, però sí que insisteix que el govern ha pres la decisió de fer un carril doble a la Gran Via, per la qual cosa no es pot dir que no hagin sigut valents a l’hora de defensar les seves prioritats, de tal manera que no han vacil·lat a l’hora de reorganitzar algunes circulacions en determinats carrers per tal que els autobusos circulin de manera més eficient. Finalment, considera que la prioritat del NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3175 transport públic és clara i que l’acció de govern perquè sigui una realitat també és clara i insisteix que s’han pres decisions molt valentes. El Sr. Freixedes expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot contrari del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l'abstenció d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal UpB: 6. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar el govern municipal a presentar, en un termini màxim de 5 mesos, un informe sobre la viabilitat de la implantació d'un servei públic d'ús compartit de motos elèctriques. El Sr. Laporta exposa que durant l’any 2012 l’àrea metropolitana de Barcelona va mantenir els nivells de contaminació de l’aire del 2011 i va seguir superant els límits màxims establerts per la Unió Europea. En aquest sentit, explica que la contaminació atmosfèrica ha esdevingut el problema de salut provocat per l’entorn més important dels nostres dies i que provoca dos tipus d’efectes sobre la salut: els aguts, provocats després de l’exposició i els que s’acumulen al llarg del temps, que són els crònics. En ambdós casos, comenta, hi ha un risc per a la salut i un important cost econòmic tant per la medicació com pels requeriments d’atenció mèdica i ingressos hospitalaris. Així, explica que els vehicles a motor en són els principals responsables; tot i que la crisi ha beneficiat la reducció dels contaminants per la reducció del trànsit privat i la menor activitat industrial, també s’ha esdevingut que els vehicles són més vells i contaminen més. Per tot això, considera que Barcelona pateix un greu problema de contaminació atmosfèrica produïda principalment pels mitjans de transport que consumeixen combustibles fòssils, i que emeten gasos que produeixen un efecte negatiu al medi ambient i a la salut de les persones. Així, exposa que s’han d’aplicar mesures per a una mobilitat sostenible i una política que contribueixi a reduir els nivells de contaminació atmosfèrica i a racionalitzar la mobilitat, per la qual cosa a la proposició demanen un compromís per a una ciutat més neta, més silenciosa, etcètera. Alhora, considera que s’ha de fer una política que convidi a l’ús de vehicles elèctrics, ja que no produeixen localment ni micropartícules ni gasos i que són un element clau per reduir les emissions de carboni. En aquest sentit, recorda que aquests vehicles han augmentat la seva eficiència i el seu rendiment, etcètera., per la qual cosa des del seu grup consideren indispensable impulsar aquest tipus de transport i demanen que un informe sobre la viabilitat de la implantació d’un servei públic d’ús compartit de motos elèctriques en el termini màxim de cinc mesos. Finalment, recorda que la seva proposició fa referència a instar el govern a fer aquest informe dins el marc europeu d’implantació del servei d’ús compartit de motos elèctriques. El Sr. Escudé manifesta que hi votaran a favor ja que avui dia la moto representa el 34 % dels desplaçaments en transport privat, un percentatge que, segons recorda, és quasi de les més altes d’Europa. Recorda quan l’any 2009 a Barcelona es va impulsar el vehicle elèctric com a oportunitat per ser un pol d’innovació en mobilitat a escala mundial. En aquest sentit, puntualitza que el Pla estratègic de la moto es va aprovar a final del mandat passat i preveia apostar per les tecnologies de mobilitat netes mitjançant la distribució de zones de recàrrega per a vehicles elèctrics i foments a la seva adquisició. Seguidament, el Sr. Escudé també recorda que l’any 2011 el govern municipal va presentar un informe pel qual se signava un conveni de col·laboració amb la casa Honda i amb el RACC per a l’estudi i difusió de les tecnologies més eficients i menys contaminants en aquest sector amb la cessió de 18 unitats d’escúters elèctrics a l’Ajuntament i al RACC mateix i planteja una pregunta en aquest sentit, sobre si s’ha rebut algun retorn respecte a les proves que va fer Honda quan va escollir Barcelona com a única ciutat europea com a laboratori de proves del seu escúter. A continuació, pel que fa a la posada en marxa recent del sistema MOTIT de lloguer privat de motos elèctriques, que actualment hi ha posat cinquanta motos 3176 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 però té la intenció de posar-n’hi 500 l’any 2014, considera que és una iniciativa positiva, però manifesta la seva preocupació per l’increment del parc mòbil de motos a la ciutat, a causa de l’índex d’accidentalitat dels motoristes, per la qual cosa considera que hauria d’anar acompanyada per un increment de la seguretat dels conductors, que puguin fer una proposta de pràctiques abans de començar a circular. Per acabar, en to humorístic, explica que espera veure el Sr. Laporta pujat a un escúter elèctric per la ciutat. El Sr. Ramírez agraeix al Sr. Laporta i al seu grup la proposició i explica que des del seu grup entenen que la promoció de polítiques que aposten per la mobilitat sostenible i per polítiques ambientals per millorar la qualitat de l’aire són necessàries i que malgrat la ràtio de motocicletes a què feia referència el Sr. Escudé consideren que s’han de promoure aquestes polítiques i apostar pel vehicle elèctric. Així, també manifesta el seu acord amb l’esmena incorporada pel govern sobre que es faci dins el marc del projecte europeu, ja que entenen que aquest estudi hauria de definir els requeriments per al sistema d’ús compartit, així com també el sistema MOTIT, que gestiona a través de mòbil el sistema de motos compartides i que no té estacions, considera que s’hauria de definir si el sistema ha de comptar amb estacions de recàrrega o no, o apostar per sistemes de bateries autorecarregables, fins i tot quina solució es donaria per a l’ús del casc, ja que si són motos compartides hi hauria diferents opcions. També demana si es tindrà en compte l’ús de les noves tecnologies per a l’ús d’aquest sistema. La Sra. Ribas manifesta que, quant a mobilitat sostenible, no s’ha de supeditar la millora ambiental del trànsit únicament a un canvi de tecnologia, ja que considera que el vehicle elèctric és un bon instrument per millorar l’emissió de contaminants però no és una solució global, de tal manera que tot i que reconeix que aprecien la substitució de l’enorme parc de motocicletes de Barcelona amb motor d’explosió per motos elèctriques, però esmenta que el veritable repte és disminuir el nombre de vehicles privats i potenciar el transport públic. Alhora, considera que cal analitzar cadascuna de les actuacions que es proposen amb vehicles elèctrics, perquè és un lloc en el qual hi ha oportunitats interessants i recorda que el seu grup ha portat propostes en aquesta comissió, com ara la proposició per substituir els vehicles amb motor d’explosió per vehicles elèctrics, etcètera. Tot i això, la Sra. Ribas insisteix que per al seu grup és prioritari consolidar la implantació del servei públic del Bicing, sobretot en un moment en què aquesta consolidació es posa en entredit abans d’iniciar una possible implantació d’un servei públic d’ús compartit per a motos elèctriques, ja que, segons recorda, hi ha hagut grups del Consistori que, en altres debats, han qüestionat el Bicing fent servir l’argument de la inversió pública necessària. Així, conclou que des del seu grup prefereixen apostar per la bicicleta pública que no iniciar el camí de la moto pública. El Sr. Freixedes exposa que en aquesta proposició han parlat amb els seus companys d’Hàbitat Urbà, ja que el vehicle elèctric forma part del paquet de smartcities i nous models urbans que pilota Hàbitat Urbà des de la tercera tinència d’alcaldia. Així, comenta que hi votaran a favor i faran que les persones que porten aquest tema facin l’informe, el qual ha d’anar vinculat, segons explica, als projectes europeus MOLECULES i smartCEM, que tenen per objectiu dur a terme el seguiment i avaluació del sistema MOTIT. Segons exposa, és per aquest motiu que el govern va demanar vincular ambdues propostes, que és la transacció que s’ha acceptat, ja que entenen que presentar un informe d’un projecte sense prendre en consideració les variables analitzades en un projecte europeu del qual en són part hauria estat contraproduent. El Sr. Laporta agraeix la transacció al govern i la millora de la proposició, així com també les reflexions que han fet els grups municipals i les dades que han aportat. Manifesta també que respecta l’abstenció d’Iniciativa i exposa que des del seu grup consideren que no és l’única solució per combatre la contaminació atmosfèrica i insisteix que estan parlant de la promoció del transport públic, dels desplaçaments a peu i del Bicing. Pel que fa a la seva intervenció sobre la inversió del Bicing, explica que es tractava d’una consultoria privada que deia que no hi havia prou inversió però comenta que ell no considera en cap cas qüestionar el Bicing per un tema d’inversió i reitera que s’ha de trobar la millor manera NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3177 d’executar-la. Així, exposa que alguns poden opinar que el govern no té política de mobilitat, però que des del seu grup prefereixen pensar que sí que en tenen i que el que s’ha de fer és intentar ajudar amb temes complexos. Finalment, exposa que respecta l’abstenció d’Iniciativa i agraeix als altres grups el vot favorable. Alhora, recorda que només es tracta d’un informe i no d’una mesura de govern, com la proposta d’Iniciativa. El Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa l'abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar el govern municipal a presentar, en el marc del projecte europeu d’implantació del servei d’ús compartit de motos elèctriques i en un termini màxim de 5 mesos, un informe que analitzi la viabilitat d'un servei públic d'ús compartit de motos elèctriques a la ciutat. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 7. Instar a Transports Metropolitans de Barcelona a portar a terme una auditoria externa de l'estació de metro de Virrei Amat per tal d'avaluar la qualitat, l'eficàcia i l'eficiència de l'accessibilitat en aquesta estació així com de tots els seus elements. La Sra. Díaz saluda els veïns i representants de les entitats del Districte de Nou Barris. Seguidament, recorda que a final d’abril l’estació de metro de Virrei Amat estrenava vestíbul i andanes amb una important inversió, i després de gairebé dos anys d’obres s’han instal·lat ascensors i escales mecàniques i s’ha ampliat el vestíbul. En aquest sentit, explica que la Convenció de les Nacions Unides dels Drets de les Persones amb Discapacitat reconeix l’accessibilitat com un dret universal i, per la seva banda, la Carta de ciutadania de Barcelona reconeix al seu article 32 que totes les persones tenen dret a un sistema de mobilitat pública i privada i a un transport públic de qualitat que permeti arribar a totes les zones residencials, comercials i industrials, així com als punts d’interès general del municipi. Així, exposa que després de dos anys d’obres i d’una important inversió, la qual el govern ha d’aclarir encara si varen ser 7 o 8,2 milions d’euros, lluny del pressupost inicial, que era de 9 milions d’euros, el projecte de reforma de l’estació Virrei Amat no respon a l’objectiu per al qual va ser dissenyat, que era el d’eliminar les barreres físiques i garantir l’accessibilitat integral a l’estació. La Sra. Díaz manifesta que aquest és el motiu del seu prec, per tal d’instar TMB a portar a terme una auditoria externa de l’estació del metro de Virrei Amat per tal d’avaluar la qualitat, l’eficàcia i l’eficiència de l’accessibilitat en aquesta estació, així com de tots els seus elements. El Sr. Forn exposa que no acceptaran el prec, ja que TMB i el metro no realitzen aquest tipus d’auditoria, sobretot quan es tracta d’una obra que ha entregat recentment la Direcció General de Transport i Mobilitat, responsable de la reforma. Alhora, comenta que no és una reforma que hagi fet l’Ajuntament de Barcelona, sinó que l’ha fet la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, el Sr. Forn recorda que és cert que és una inversió molt important i que s’ha de tenir en compte que era una estació que partia de serioses dificultats constructives i que, a més a més, està en corba. Tot i això, explica que ells sí que consideren que compta amb els paràmetres d’accessibilitat estàndards. D’altra banda, esmenta que és veritat que existeix el problema del gap andana- tren, especialment en alçada i explica que no es realitza sense una inversió milionària que en aquests moments és impossible de fer. A més a més, comenta que no és una inversió que hagi de fer l’Ajuntament de Barcelona, sinó la Generalitat de Catalunya i que tècnicament s’han buscat totes les solucions però que és impossible perquè s’hauria de modificar aquesta corba, de tal manera que, segons les explicacions que donen la Generalitat i els tècnics és que s’hauria de tornar a fer tot el túnel i que això és una inversió que, ara per ara, no es pot 3178 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 assumir. Finalment, afirma que pot tornar traslladar la seva preocupació a l’ATM, però insisteix que fer una auditoria no els correspon a ells. La Sra. Díaz respon que és una llàstima que no vulgui fer l’auditoria sabent que la intenció que té la Conselleria és traspassar la responsabilitat a TMB perquè solucioni i busqui la manera d’adequar l’estació per tal que les persones amb mobilitat reduïda puguin accedir al metro. Així, recorda que al projecte inicial, al final del govern del Sr. Montilla, sí que hi havia aquest pressupost de 9 milions i mig, però que després el projecte s’ha dividit en dos no se sap per què: un que és el projecte modificat , que s’ha portat a terme i en el qual no s’ha tingut en compte la part complementària que queda per executar. Comenta així que s’han gastat 7 o 8 milions d’euros per a fer l’estació de metro i realment no s’ha fet accessible la part que s’havia de fer. Per això demana si realment només és 1 milió d’euros, per què no s’ha fet, tot i que en el projecte inicial s’havia resolt el problema del peralt de la via. Esmenta també que els informes finals ho diuen i que no hi ha data de projecte complementari. D’altra banda, la Sra. Díaz explica que, segons diuen, no hi ha forma d’accedir al vagó i que cal urgentment fer com a mínim una rampa en el primer vagó. En aquest sentit, considera que no es pot deixar un gap de 12 cm perquè l’accessibilitat d’aquesta estació no té sentit. A continuació, la Sra. Díaz comenta que és una llàstima que el Sr. Forn, com a primer tinent d’alcalde i president de TMB no sigui tan valent, com ha esmentat el Sr. Freixedes, com per fer una auditoria. Així, puntualitza que no pretén dir que sigui culpa seva, però li demana que es posi davant de la reivindicació ciutadana i que si l’obra està ben feta no agafi la responsabilitat i que ho faci el departament, que en el seu moment tenia els diners. Recorda que la crisi no ve per aquesta inversió i que si s’hagués fet el projecte inicial avui l’estació Virrei Amat seria accessible. Comenta també que no sap on és el problema, però demana que defensi la ciutadania. El Sr. Forn respon que ell sí que sap on és el problema i recorda que no és la primera vegada que ho explica, i és que és una estació amb una corba que fa impossible salvar el gap i comenta que si no ho vol entendre li ho tornarà demanar d’aquí quatre dies. Reitera que la inversió que s’ha de fer és milionària i comenta a la Sra. Díaz que no pot minimitzar la inversió, alhora que recorda que amb les mesures preses l’accessibilitat compleix tots els estàndards de totes les estacions de metro, però que el problema del gap requereix una inversió que ara mateix no es pot fer i, dirigint-se a la Sra. Díaz, li comenta que ella deu saber més que els tècnics, ja que explica que ell parla amb enginyers i això és el que diuen, per la qual cosa demana que no es frivolitzin les coses. Seguidament, comenta que com que la Sra. Díaz ja li havia fet aquesta pregunta, ell s’ha interessat pel tema i que això és el que li han respost els enginyers i explica que si fos una inversió tan petita ja s’hauria fet. Així, esmenta que la convidarà a parlar amb els tècnics i que si ella en sap més potser els podrà donar una solució. Finalment, insisteix que s’han fet tots els esforços per defensar la ciutadania des del primer dia, però que defensar la ciutadania és també fer coses possibles quan toca i tenint recursos. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 8. Que el Govern municipal sol·liciti al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya un informe sobre la detenció i custodia del Sr. Francisco Garrobo al seu domicili i sobre la garantia dels seus drets durant el període de detenció i custòdia. El Sr. Mestre exposa que el passat 11 d’abril d’aquest any 2013 a les 10 del matí agents del cos de Mossos d’Esquadra van detenir el senyor Francisco Garrobo, que és veí del Districte de Nou Barris, una persona arrelada al barri i coneguda per part del cos de Mossos d’Esquadra i que aquell dia no se’l va citar a la comissaria de Nou Barris dels Mossos d’Esquadra per notificar-li els fets que se li imputaven, sinó que va ser detingut en el seu domicili particular i traslladat a la comissaria de Les Corts. Per aquest motiu, el Sr. Mestre demana si la detenció d’aquesta persona no NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3179 va tenir un cert caràcter d’escarni públic. En aquest sentit, recorda que va estar detingut durant 48 hores i demana si aquests fets no comporten un rigor innecessari. Per aquest motiu, exposa que des del seu grup formulen el prec per sol·licitar al Departament d’Interior un informe sobre la detenció i custòdia del senyor Francisco Garrobo en el seu domicili i a comissaria de Les Corts, i sobre la garantia dels seus drets durant aquest període. El Sr. Forn respon que totes les actuacions de les forces de seguretat de l’estat o de la policia de la Generalitat en l’àmbit de les seves competències estan sotmeses a la jurisdicció del tribunal competent i que els motius i circumstàncies dels fets, així com la tutela judicial efectiva estan garantides, així com els mecanismes per exercir la defensa dels detinguts i imputats. Així, esmenta que no tenen coneixement de cap circumstància que els faci pensar el contrari i que en aquest tema el govern no ha de requerir al Govern de la Generalitat a donar explicacions, per la qual cosa no accepten el seu prec. El Sr. Mestre lamenta que no s’accepti el prec i comenta que, des del seu punt de vista, ja que la detenció del senyor Garrobo els ha generat interrogants, els agradaria poder-ho resoldre a través d’un informe del Departament d’Interior, per vetllar pels drets de la persona a qui fan referència. Afirma que, tot i la no- acceptació del prec, el seu grup durà a terme iniciatives en el marc del Parlament de Catalunya. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 9. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre el malestar generat en el si del Cos de Mossos d'Esquadra per la creació de la Unitat d'Investigació de la Guàrdia Urbana de Barcelona? La Sra. Escarp es refereix a una informació que ha aparegut en algun mitjà de comunicació sobre el malestar generat en el si del cos dels Mossos d’Esquadra per la creació de la Unitat d’Investigació de la Guàrdia Urbana. En aquest sentit, demana si és cert, atenent al fet que apareixen declaracions de comandaments que diuen que no cal córrer tant i que abans se solucionin els problemes de coordinació que hi ha. També pregunta si aquest malestar ha fet que el curs que han fet aquests agents no es realitzés a l’escola de policia sinó a la Universitat de Barcelona. El Sr. Forn explica que ni ell, ni la Gerència de Seguretat, ni el cap de la Guàrdia urbana van llegir la informació ni tenen constància d’aquest suposat malestar i que no l’entenen més enllà del que són les opinions conegudes dels membres de les respectives corporacions policials. Així, explica que es va parlar amb el mitjà que va difondre aquesta informació i que no posa en dubte la informació ni els canals utilitzats, però que en qualsevol cas ells no tenen coneixement d’aquest malestar i considera que han de convenir que són els governs els que han d’actuar des del rigor i la responsabilitat sense donar joc a especulacions. Finalment, exposa que tenen un objectiu molt clar, que és tirar endavant i afirma que s’han fet les primeres passes per a la creació d’aquesta Unitat d’Investigació, que no s’aturaran i que ho faran amb tota la coordinació amb el cos de Mossos d’Esquadra i amb el Departament d’Interior, seguint amb la línia de treball que iniciaren amb el conseller Puig. La Sra. Escarp afirma que entén que el Sr. Forn no tingui coneixement del malestar o que, en tot cas, el negui, però comenta que és evident que hi ha algú que manifesta aquest malestar, alhora que posa en evidència problemes de coordinació. En aquest sentit, considera que els fets són sorprenents i recorda que des del seu grup varen fer una proposició en aquesta comissió que va tirar endavant i que ella va demanar com estaven i no se li va explicar que ja estaven fent el curs i que després el Sr. Forn va manifestar que no s’havia volgut amagar, sinó que en aquell moment no ho va recordar. Així, la Sra. Escarp esmenta que és evident que el curs no s’ha fet a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, sinó a 3180 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 la Universitat de Barcelona i que fonts de l’escola diuen que els Mossos d’Esquadra no volien que el curs es realitzés a l’escola de policia. Alhora, comenta que és veritat que en altres casos no s’ha anat a l’escola de policia perquè és més cara, però que en aquest cas no s’ha realitzat allà a causa del malestar dels comandaments. El Sr. Forn insisteix que això és la informació d’un mitjà i no la que ells tenen i que si s’ha fet a la Universitat de Barcelona és perquè és el centre que es va triar des de la Gerència i des de l’Àrea de Prevenció i de Serveis de Seguretat i no per cap altra raó. També recorda que aviat hi haurà un acord que serà subscrit per ambdues parts i que demostrarà que les coses s’estan fent amb calma, ben fetes i amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament d’Interior de la Generalitat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 10. Quines mesures s'estan prenent des del Govern municipal per tal de combatre els furts i agressions que s'estan produint a la zona compresa pels carrers Tarragona, Diputació, Plaça d'Espanya i Creu Coberta, així com al Parc de Joan Miró? El Sr. Villagrasa fa referència al malestar que els han expressat veïns i comerciants de la zona compresa entre el carrer Tarragona, Diputació, plaça Espanya, Creu Coberta, ja que, segons explica, en el passeig de l’Estació de Sants, l’entrada a Montjuïc, el parc Joan Miró i Las Arenas, per l’atracció turística, els han comentat que des de fa mesos es produeixen robatoris, sobretot a establiments i locals comercials, a persones majors, especialment turistes i que els mateixos comerciants els han d’atendre. Exposa que no és un fet puntual, sinó que succeeix amb regularitat, per la qual cosa demana quines mesures es prendran o s’estan prenent per intentar eradicar l’efecte delictiu d’aquesta zona de la ciutat. El Sr. Forn manifesta que les informacions de què disposen de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra no coincideixen amb el que exposa el Sr. Villagrasa, pel que fa als furts i agressions en aquesta zona. Exposa que aquest espai es troba en l’àmbit d’actuació del Districte de l’Eixample i de Sants-Montjuïc i que tant les comissaries de Mossos com la Unitat Territorial de Guàrdia Urbana d’ambdós districtes tenen constància i treballen de manera continuada en dos tipus de conflictes específics, al marge de les qüestions de seguretat ordinària que no han estat significativament rellevants en els darrers mesos. Tot i això, reconeix que hi ha fets delictius, però com en qualsevol altre lloc de la ciutat, sense xifres alarmants ni continuades. Seguidament, el Sr. Forn explica que han detectat focus i que s’han fet tasques de mediació i d’intervenció, com ara la discoteca del carrer Tarragona, on s’han provocat aldarulls per l’acumulació de persones en els accessos, així com la presència d’un grup de joves els caps de setmana al parc de Joan Miró, però sense gaire transcendència per a la tranquil·litat ciutadana, basant-se en les queixes rebudes. Segons exposa, en aquests dos casos, la unitat de Guàrdia Urbana de cada districte ha incorporat aquests espais com a punts sensibles de vigilància i de control, amb l’objectiu de contenir el desbordament i evitar que es converteixi en una problemàtica contínua. També comenta que en el cas de la discoteca, s’ha requerit al titular de l’activitat perquè adopti mesures més eficaces de control i accés a la sortida, fet que permet el control policial més enllà de la zona immediata de l’establiment. Conclou la seva explicació dient que estaran amatents, però que la informació que tenen de Guàrdia Urbana i de Mossos és aquesta. El Sr. Villagrasa agraeix la informació al Sr. Forn i reconeix l’existència dels casos esmentats, però insisteix que els han fet arribar el malestar que es dóna sobretot a mig matí i a primera hora de la tarda de robatoris a turistes i a petits establiments, per la qual cosa demana que es suggereixi a la Guàrdia Urbana que s’apropi per a fer un sondeig entre els veïns, tallers i locals de restauració per veure el malestar que hi ha. També esmenta que molts turistes no ho denuncien i se’n van directament al consolat per agilitzar els papers i no perdre el temps. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3181 El Sr. Forn afirma que ho faran, tot i que posa en dubte que els turistes no ho denunciïn, ja que en altres casos, com si els roben el passaport, aquesta és una denúncia garantida. Així, el Sr. Forn explica que tenen dues vies d’informació: la del turista i la del consolat mateix i recorda que a un diari el mateix dia apareix la notícia d’una disminució dels furts, delictes i altres faltes contra els turistes. Tot i això, comenta que ho tornarà mirar i es compromet amb les tasques de sondeig proposades. Es dóna per tractada. 11. Quines han estat les causes de l'avaria en el nou autobús adquirit per Transports Metropolitans de Barcelona per prestar el servei per la Gran Via de Barcelona i quantes unitats d'aquest model s'han adquirit per Transports Metropolitans de Barcelona i si l'empresa continua apostant per aquest model? El Sr. Ramírez adreça una pregunta al govern relativa a l’autobús via articulat de 24 metres i amb capacitat per a 164 viatgers que, segons explica, té l’objectiu de millorar la freqüència de pas, reduir la velocitat comercial a la xarxa d’autobús, etcètera., i que alleugereixi la congestió de passatgers. En aquest sentit, demana explicacions sobre l’avaria que patí dos dies després de la posada en marxa de la línia H12, ja que, segons exposa, primer es qualificà com a greu i posteriorment algun mitjà de comunicació va dir que no era seriosa. Per aquests motius demana quines foren les causes de l’avaria i quantes unitats s’han adquirit per TMB i si l’empresa continua apostant per aquest model. El Sr. Forn respon que l’avaria fou causada pel bloqueig d’una de les rodes del costat esquerre del segon eix i que, segons el fabricant, fou un problema del component de les pastilles de fre. Afirma que simplement es va haver de canviar la pastilla i que dues hores després l’autobús tornava circular, fet que considera una avaria menor. Tot i això, explica que és un sistema d’autobús que quan detecta una avaria queda bloquejat, però que és un fet que garanteix la seguretat dels usuaris. Alhora, exposa que es varen adquirir tres unitats d’aquests autobusos i que no es descarta fer-ho en cas que hi hagi disponibilitat econòmica. Comenta que funciona per determinades línies i trajectes i que el cost de l’usuari viatger és menor, per la qual cosa, considera que des del punt de vista de la rendibilitat del passatge resulta una aposta interessant, tot i que anirà en funció de les capacitats inversores de cada moment. El Sr. Ramírez agraeix la informació del tinent d’alcalde però esmenta que després d’arreglar l’avaria es va tornar a posar en funcionament amb passatge i critica que des de la TMB mateixa es tendeix a fer servir els vehicles en fase de proves sense haver passat el termini per testejar si funciona correctament, fet que considera adient que es realitzi amb passatge incorporat. Reconeix que desconeix el termini de la fase de proves, que es dóna fent servir els autobusos amb els usuaris amb a testers tot i desconèixer si funciona. Per això proposa allargar els terminis de prova i si en un futur es preveu adquirir més vehicles que no es facin fins a tenir la completa percepció que funcionen. Alhora, exposa que considera que, per les dimensions, són els més adients per a les xarxes dintre de la ciutat de Barcelona. El Sr. Forn explica que aquests vehicles passen un període de prova llarg i afirma que han circulat durant setmanes sense càrrega i que, de fet, vénen per carretera des d’Holanda i després estan durant setmanes de prova per Barcelona, fet que succeeix amb tots els autobusos nous, que se’ls prova i se’ls posa al dia, per tal de fer els ajustos necessaris. Així, comenta que és un protocol que es respecta escrupolosament i que en el cas de l’autobús avariat va ser un problema que pot passar a qualsevol autobús. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 12. Quin coneixement té i quina valoració fa el Govern municipal de les conclusions de "The Copenhagenize Index 2013", de ciutats amigues de la bicicleta? 3182 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Tractada conjuntament amb el punt 1 de l’ordre del dia. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 13. Quins ingressos i despeses associades preveu el Govern municipal per la comercialització de la denominació (naming rights) d'estacions o línies de metro, línies d'autobús i espais singular del metro? El Sr. Laporta es refereix als ingressos i despeses que preveu el govern per a la denominació naming rights de les estacions o línies de metro i autobús, ja que, segons explica, dia 7 de gener, es va tancar el concurs en el qual les empreses podien presentar propostes publicitàries per a la denominació de les estacions i línies de metro i autobús i comenta que se’ls van facilitar sis noms. En aquest sentit, explica que sempre s’ha justificat la introducció d’aquest patrocini al·legant necessitats econòmiques, però demana com es troba la situació. El Sr. Forn afirma que han explicat que es va adjudicar el contracte a l’empresa IMG, després que s’haguessin presentat sis empreses i exposa que amb aquest projecte de patrocini corporatiu es pretén buscar acords a mitjà i llarg termini amb societats interessades a adquirir de manera temporal els drets a nom de part dels actius tangibles i intangibles de TMB. Així, exposa que és una manera d’obrir nous ingressos que permet cobrir les despeses ordinàries de la companyia i alhora recorda que l’actual situació és complicada que obliga a no dependre exclusivament dels ingressos procedents de les administracions o de la tarifa, fet que els obliga a buscar altres tipus d’ingrés. Alhora, comenta que a hores d’ara és difícil saber si es recaptarà, ja que hi ha hagut una davallada dels ingressos dels mitjans de publicitat, per la qual cosa ara no ho poden valorar. Així, justifica que aquesta és una via que s’està explorant però que haurà de perdurar en el temps i que quan l’economia millori pot representar una font d’ingressos per a TMB. Finalment, assegura que a hores d’hora no ho pot quantificar. El Sr. Laporta manifesta que entén la prudència de l’alcalde i que espera que millori la situació perquè els patrocinis s’animin i es pugui facilitar la informació sol·licitada. Es dóna per tractada. 14. Quin ha estat el procés per a l'adjudicació de les àrees de recollida i devolució de les motos elèctriques del servei "Motit", presentat fa pocs dies per l'Alcalde de Barcelona i el Tercer Tinent d'Alcalde? Quines condicions contempla el conveni signat entre l'Ajuntament de Barcelona i el guanyador del concurs d'adjudicació? El Sr. Laporta formula una pregunta sobre el projecte MOTIT, ja que, segons afirma, és el primer servei de lloguer flexible i compartit de motos elèctriques que s’implanta a escala mundial. Així, destaca la participació de l’Ajuntament, fet que a Unitat per Barcelona, segons explica, els genera una molt bona sensació però comenta que els ha de sortir la vena de fiscalitzar l’acció del govern. Explica que no tenen constància que s’hagi fet cap concurs públic i comenta que no saben si és perquè es tracta d’un projecte que no està prou desenvolupat i que quan estigui implementat es farà aquest concurs o no. Per aquest motiu demana explicacions sobre aquest tema, si és una empresa privada, quin ús farà de l’espai públic i per què s’han escollit unes zones determinades per fer aquest sistema d’ús compartit de motos elèctriques. El Sr. Freixedes anuncia que llegirà la resposta que s’ha preparat des d’Hàbitat Urbà de la tercera tinença. En primer lloc, explica que MOTIT és la marca comercial d’una solució de mobilitat en motocicletes d’ús compartit, desenvolupada per la companyia privada Going Green, companyia que desenvolupa tres línies de negoci: la comercialització de vehicles elèctrics, la prestació de solucions de mobilitat basades en ús compartit de vehicles elèctrics i la fabricació de motos elèctriques. En aquest sentit, explica que la iniciativa MOTIT sorgeix l’any 2009 de la mà de NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3183 Creafutur, promoguda en els seus inicis per aquest Ajuntament, mentre que el 2010 Going Green, Creafutur i l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres, aconsegueixen dos projectes subvencionats pel setè programa marc de la Comissió Europea projectes Molècules i Smartcem per al seguiment i avaluació del sistema Motit. Així, la companyia Going Green ha dissenyat i desenvolupat tot el sistema i les motos elèctriques del sistema Motit a la seva fàbrica de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb la majoria dels seus components d’origen local. Seguidament, el Sr. Freixedes afirma que tal i com s’ha concebut el sistema, no es requereix cap autorització administrativa ni permís especial, així com tampoc llocs reservats al carrer, ja que les motocicletes s’estacionen allà on estigui autoritzat. Segons exposa, en tractar-se d’una activitat estrictament privada que no substitueix cap servei públic ni obliga cap contrapartida de l’Administració, no es requereix cap concurs ni adjudicació de cap mena i que la distribució de les àrees de recollida i devolució de les motocicletes, en els llocs autoritzats per a l’estacionament de motocicletes en general, és una decisió exclusivament operativa que correspon a l’empresa que gestiona el sistema, per la qual cosa no s’ha signat cap conveni amb Going Green, a excepció feta dels compromisos que a cadascú corresponen dins dels projectes Molècules i Smartcem referits anteriorment. Tanmateix, esmenta que a aquest Ajuntament li complau que la mobilitat elèctrica permeti noves solucions als desplaçaments a la nostra ciutat i que, a més, aquestes esdevinguin de la mà d’emprenedors particulars, pel que seguirà promovent i facilitant aquest tipus d’iniciatives. El Sr. Laporta agraeix les explicacions del regidor. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal ICV-EUiA: 15. Que el Govern municipal informi de les gestions realitzades i l'estat d'execució per donar compliment al següent prec, presentat per aquest Grup Municipal i acceptat a la Comissió de Seguretat i Mobilitat del passat 24 de gener: (M1115/6706) De forma coherent amb els objectius del Pla de Seguretat Urbana, que la Guàrdia Urbana elabori, en el termini de tres mesos, una instrucció per abordar qualsevol tipus de discriminació i agressió per raó de racisme o xenofòbia. Per elaborar la instrucció cal tenir en compte la transversalitat de les actuacions i, per tant, cal elaborar-la en relació a àrees, cossos policials i institucions i, en especial, amb el Fiscal Coordinador de delictes d'odi i discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona. El Sr. Forn exposa que com diu el Pla local de seguretat ciutadana 2012-2013 ja s’hi inclou l’acció estratègica 2.5, que s’impulsarà en accions orientades a prevenir la discriminació per motius d’origen, que ha donat lloc que la Guàrdia Urbana participi en el projecte europeu el qual l’impulsen el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i el Ministeri d’Interior, i que han donat lloc a la confecció del manual de recolzament per a la formació de forces i cossos de seguretat en la identificació i registre d’incidents racistes i xenòfobs. Les activitats i programes de formació continuada 2013 per la Guàrdia Urbana s’han incorporat les recomanacions d’aquest manual i, per tant, és un projecte que està en execució. D’altra banda, el Sr. Forn també comenta que estan en contacte amb l’Open Society, que duu a terme diferents accions relacionades amb les minories i els problemes de racisme, la intolerància, la xenofòbia i la coexistència de diversos grups religiosos i ètnics en un mateix espai. Segons explica, entre les seves activitats, el mes vinent hi haurà una trobada a Barcelona amb un grup d’experts europeus per treballar d’eradicar de les pràctiques policials basades en l’aparença racial a tot Europa. És un projecte europeu que s’està impulsant i que es farà aquí a la ciutat de Barcelona. I el propòsit és poder incorporar la Guàrdia Urbana en un programa pilot a desenvolupar en diferents països entre finals d’aquest any. Alhora, comenta que queda pendent determinar el seu inici l’any 2014 i que paral·lelament s’estan revisant també el protocol vigent de la Guàrdia Urbana per 3184 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 fer-ne l’actualització en coherència amb l’exposat i amb el que es vam comprometre en el seu prec. La Sra. Ribas demana per escrit el que ha llegit el tinent d’alcalde, ja que, segons explica, llegia a molta velocitat i a ella li han sorgit dubtes. El Sr. Forn nega a la Sra. Ribas que s’hagi fet cap modificació i afirma que estaven pendents de les trobades amb el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i d’Interior, quan ha donat lloc a aquest manual. Així, recorda que han fet tasques de conscienciació dins la Guàrdia Urbana mateixa i diferents grups de treball que ho desenvolupen. A més a més, comenta la qüestió de l’Open Society, que van demanar la possibilitat de poder participar i els han acceptat, ja que, segons exposa, encaixa en les accions que es volen desenvolupar dins el Pla de seguretat ciutadana. Finalment, assegura que a partir del material que tenen faran la instrucció definitiva que reculli el que es va demanar. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 16. Que s'informi de l'estat d'execució de la proposició aprovada a la Comissió de Seguretat i Mobilitat en data 13 de desembre de 2012 amb el contingut següent: (M1115/5618) La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar el Govern municipal a crear una comissió especial mixta per al Bicing, amb representants dels grups municipals, dels usuaris i de les associacions i entitats interessades, amb l'objectiu d'estudiar i fer propostes de viabilitat i millora del servei del Bicing. El Sr. Laporta recorda que la comissió va instar el govern municipal a la creació d’una comissió especial mixta per al Bicing, amb representants dels grups municipals dels usuaris i associacions i entitats interessades, per tal d’estudiar propostes i millorar el Bicing. És per això que sol·licita informació sobre l’estat del tema. El Sr. Freixedes recorda que la comissió ja s’ha reunit unes quantes vegades i explica que bàsicament van ser les entitats que signar el manifest contra la proposta de tarifa de Bicing. En aquest sentit, recorda que es va parlar menys del preu final i molt de quin havia de ser el model que garantís la viabilitat econòmica del Bicing i que es van emplaçar a tornar-se reunir en un temps raonable respecte al moment en què s’hagués de prendre la decisió final de tarifes per al 2014, fet pel qual anuncia que la segona quinzena de juny els convocaran. En aquest sentit, demana que no es retregui que van anar a una reunió i a cap altra, ja que si van ser convocats en aquell moment és perquè hi havia un prec i una proposició en què demanaven que hi volien ser. Segons explica, ells han mantingut el criteri que les Comissions de treball del Pacte són entre govern-entitats, però si això ha de generar algun problema, manifesta que no té cap inconvenient que els grups hi vagin. Per acabar, recorda que pel tema del Bicing seran tots convocats i veuran el treball que s’ha fet des de desembre fins aleshores. Exposa que es farà conjuntament amb les persones de BSM per presentar una manera diferent d’afrontar la tarificació del Bicing en la línia de les dues primeres trobades. El Sr. Laporta manifesta la seva satisfacció per les informacions rebudes per part del regidor i espera amb expectació de la presentació del Pla de mobilitat. Finalment, celebra que hi hagi un contacte directe i freqüent amb els representants d’aquest sector, ja que els considera molt importants perquè el projecte del Bicing millori. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 12.25 h. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3185 Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient Acta de la sessió de 23 de maig de 2013, aprovada el dia 20 de juny de 2013 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 23 de maig de 2013, s’hi reuneix la Comissió d’Hàbitat urbà i Medi Ambient, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Antoni Vives i Tomàs, Irma Rognoni i Viader, Joan Puigdollers i Fargas, Jordi Martí i Galbis, Assumpta Escarp Gibert, Carmen Andrés Añón, Eduardo Bolaños Rodríguez, Alberto Villagrasa Gil, Oscar Ramírez Lara, Elsa Blasco Riera, Janet Sanz Cid i Jordi Portabella Calvete, assistits per l’assessor jurídic, Sr. Joan Caparrós i Hernández, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents els Srs.: Albert Civit i Fons, gerent adjunt d’Urbanisme; Antoni Sorolla i Edo, gerent adjunt d’Habitatge; Albert Vilalta Cambra, gerent d’Hàbitat Urbà; Roman Llagostera Pujol, gerent adjunt de Medi Ambient i Serveis Urbans; Josep M. de Torres, gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme, i Manuel Valdés López, gerent adjunt d’Infraestructures i Coordinació Urbana. Excusen la seva absència la Ima. Sra. Mercè Homs i Molist i l’Im. Sr. Joan Trullén Thomàs. S’obre la sessió a les 16.37 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 14 de maig de 2013, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza despesa del contracte del servei per a la impressió i notificació documental de les llicències i la inspecció de les direccions d’actuació urbanística (DAU) i de la de llicències i inspecció de la Gerència adjunta d’Urbanisme d’Hàbitat Urbà i dels departaments de Llicències i Inspecció dels 10 districtes, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 187.453,12 euros. Acords de la Comissió de Govern de 17 d’abril de 2013: 2. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la regulació de la instal·lació d’ascensors exteriors als edificis d’habitatges de Can Clos, d’iniciativa municipal (Bagursa); exposar-la al públic pel termini d’un mes; sotmetre-la al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 3. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana i d’ordenació volumètrica de l’edificació de la finca situada al carrer de Jaume Càncer, núms. 40-42, promogut pel Sr. Joan Guilera i Soler; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 119.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, els estatuts i les bases d’actuació per a la constitució de la Junta de Compensació del 3186 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Pla especial i de millora urbana de l’àmbit delimitat pels carrers Vilana, Marquesa de Vilallonga, Planella i Horaci del sector Torre Vilana; requerir, de conformitat amb l’article 190.1 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, que aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, els propietaris afectats que no hagin sol·licitat la seva incorporació a la Junta, perquè la sol·licitin si ho volen fer, en el termini de quinze dies des de la notificació d’aquest acord, amb l’advertiment de què la Junta de compensació podrà optar perquè les finques dels propietaris no adherits siguin objecte de reparcel·lació o bé d’expropiació forçosa, en els termes continguts a la base dissetena; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, amb inserció dels estatuts i les bases d’actuació aprovats definitivament, i en un diari dels de més circulació de la província; notificar-lo individualment a les persones propietàries; requerir els interessats perquè, transcorregut el termini referit en el punt 2n, constitueixin la Junta de Compensació mitjançant escriptura pública, en què consti allò que disposa l’article 190.3 del Reglament de la Llei d’urbanisme; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 5. Aprovar el protocol de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, el Consell Comarcal del Barcelonès i la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, SA (REGESA) en relació a les actuacions destinades a la promoció de l’habitatge protegit a la ciutat de Barcelona; facultar a l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, Tercer Tinent d’Alcalde per a la seva signatura; donar compte del present acord a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acord de la Comissió de Govern de 24 d’abril de 2013: 6. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial d’establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats a Ciutat Vella, d’iniciativa municipal; exposar-la al públic per un termini de 45 dies; sotmetre-la al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acord de la Comissió de Govern de 2 de maig de 2013: 7. Desestimar les al·legacions formulades pel Sr. Joaquim Munt Torras, durant el tràmit d’informació pública i audiència als interessats de la resolució, de 20 de maig de 2011, de la Regidora d’Urbanisme, d’aprovació inicial del Projecte de Reparcel·lació econòmica, d’iniciativa municipal, en la seva modalitat de cooperació, de la Modificació del Pla General Metropolità en relació a la protecció del conjunt de cases baixes del Clot núm. 2A a 34 de Barcelona, pel motius que, justificadament i raonada, figuren en l’informe del Departament de Projectes de gestió urbanística, de 17 d’abril de 2013, que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït; i aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119.1.c) i 2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, el Projecte de Reparcel·lació econòmica de la Modificació del Pla General Metropolità en relació a la protecció del conjunt de cases baixes del Clot núm. 2A a 34 de Barcelona; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de major circulació de la mateixa; notificar-lo individualment a cadascun dels interessats en l’expedient; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acord de la Comissió de Govern de 8 de maig de 2013: 8. Iniciar l’expedient per a la contractació dels serveis per a la direcció d’obra i assistència tècnica dels contractes de manteniment de paviments zones Est / Oest, 2013-2016, amb núm. de contracte 12004352, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 759.880,00 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3187 reguladors del contracte; convocar la licitació, mitjançant procediment obert i subjecte a regulació harmonitzada, d’acord amb els articles 157 i 16 respectivament, del Text Refós de la LCSP; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: pressupost net 628.000,00 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 131.880,00 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. Declarar la improcedència de la revisió de preus d’acord amb l’establert a la clàusula 17a. del PCAP. Donar compte d’aquesta resolució a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acords de la Comissió de Govern de 15 de maig de 2013: 9. Desestimar les al·legacions presentades per l’advocat Sr. Antonio Campillo Zaragoza, actuant en nom de la Sra. Ester Farrerons i Blanc, en el tràmit d’informació pública del Projecte de regularització de finques del Polígon d’actuació urbanística de l’illa 3 de la Modificació del Pla General Metropolità per a l’ordenació de les vores de la Via Augusta, aprovat inicialment el 2 de setembre de 2009, en el sentit que justificadament i raonada figura en l’informe del Departament de Projectes Gestió Urbanística de 29 d’abril de 2013 que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït; incorporar a l’expedient la documentació presentada pel Sr. Antonio Gómez González, en nom i representació del Sr. Albert Gómez Torner, acreditativa de la titularitat actual de la finca aportada 9; aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119.2.a) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte de regularització de finques del Polígon d’actuació urbanística de l’illa 3 de la Modificació del Pla general metropolità per a l’ordenació de les vores de la Via Augusta, formulat per Josel, SL, amb les observacions contingudes a l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 29 d’abril de 2013 abans esmentat; determinar, de conformitat amb l’article 153 del Reglament de la Llei d’urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics continguts a l’article 127 del Text refós de la Llei d’urbanisme; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província; notificar-lo individualment a tots els propietaris i altres interessats afectats; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 10. Resoldre les al·legacions formulades en el tràmit d’informació pública del Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, del PMU del Subsector 4 del PERI Llull Pujades Ponent – Districte d’activitats 22@-, en el sentit que justificadament i raonada figura en l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 30 d’abril de 2013 que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït; aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119.2.a) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de compensació, del PMU del Subsector 4 del PERI Llull Pujades Ponent – Districte d’activitats 22@, formulat per la Junta de Compensació del Subsector, que incorpora les modificacions derivades de l’acord d’aprovació inicial i adapta la titularitat i càrregues de les finques aportades als assentaments registrals vigents; determinar, de conformitat amb l’article 153 del Reglament de la Llei d’urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics continguts a l’article 127 del Text refós de la Llei d’urbanisme i, per tant, entre d’altres, la cessió, en ple domini i lliure de càrregues, a l’Administració actuant dels terrenys de cessió obligatòria per a llur afectació als usos previstos en el planejament; reconèixer, de conformitat amb l’article 219 undecies del Reglament de la Llei d’urbanisme, amb la redacció donada pel Decret 80/2009, de 19 de maig, el dret al reallotjament de la Sra. Francisco Hurtado Gómez, que ha acreditat que reuneix els requisits legals establerts i que ho ha sol·licitat expressament; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de més 3188 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 circulació de la província; notificar-lo individualment a tots els propietaris i altres interessats afectats; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Desplegament 2013-2015. Pla d’Il·luminació de Barcelona. El Sr. Vives comenta que li sembla que els professionals de la casa ja han presentat als membres de la comissió l’informe que consisteix a desplegar el Pla director d’il·luminació que ja es va discutir uns mesos enrere tant a la comissió com al Plenari. Diu que l’informe pretén explicar què es farà els pròxims mesos, què hi ha tancat per al 2013 –que és el que hi ha marcat en vermell en els plànols per a cadascun dels districtes– i el que el Govern es proposa fer en aquest mandat, sempre subjecte a les modificacions que hi pugui haver a mesura que es desbloquegi el pla d’inversions. Recorda que els objectius són: prioritzar els vianants per davant dels vials de circulació, millorar els nivells lumínics, l’eficiència energètica i la intel·ligència funcional –és a dir, la capacitat de gestionar de manera endreçada tots aquests carrers–, i la personalització de carrers, edificis i monuments. Explica que aquesta remodelació lumínica de carrers prioritza els carrers amb un mal estat de les instal·lacions, una antiguitat superior a vint anys, situacions d’avaria repetitives i una relació entre els punts de llum i l’arbrat conflictiva. Comenta que s’han dut a terme diverses proves pilot per poder fer el desplegament amb coneixement de causa i anar adaptant la planificació de la feina de manera adequada. Recalca que s’introdueixen paràmetres molt importants de sostenibilitat, de tal manera que es preveu un estalvi d’un terç de la despesa en energia associada a la il·luminació de Barcelona quan el pla estigui absolutament desplegat. Explica que s’ataquen districte per districte els àmbits en què es produeixen les situacions que ja ha comentat, i que s’ha seccionat aquest pla a tres anys en el que es pot fer el 2013 en funció del pla d’inversions aprovat fins llavors. Comenta que ja es va facilitar el detall dels carrers i les informacions als grups, i que no té sentit repassar-ho en la sessió perquè cal veure-ho. Tanmateix, diu que si a algú li falta la informació, se li farà arribar. La Sra. Escarp agraeix la presentació de l’informe i la informació prèvia que els va donar el Sr. Puigdollers. També agraeix la dedicació i la presentació del pla a la Sra. Cristina Castells, de l’Agència de l’Energia, i la felicita tant a ella com a la directora dels treballs tècnics. Diu que valora molt positivament moltes coses del pla; per exemple, l’esforç per il·luminar les voreres prioritzant el vianant, que el seu grup havia defensat des de molts àmbits. Diu que l’informe explica el desplegament del pla sobre aquests tres blocs que el Sr. Vives comentava i dóna un pressupost global, quant a la renovació de l’enllumenat, de 15 milions, amb una actuació en 100 trams de carrers i 2.500 punts de llum. Comenta que, després, es fa la selecció concreta d’uns carrers per a aquest any, que considera que és baixar a la realitat el que es va expressar en la mesura de govern presentada al Plenari. Comparteix els criteris ajustats de competència i prioritat pel que fa als criteris d’actuar prioritàriament en els carrers que es poden fer el 2013, però diu que el seu grup farà un seguiment de si la selecció de carrers respon a aquests criteris o no, que creu que sí. Assenyala que aquestes actuacions de prioritzar la remodelació de l’enllumenat en mal estat, amb una antiguitat superior a vint anys, amb avaries repetitives o basat en una relació entre els punts de llum i l’arbrat no són res més que un pla de millora de l’enllumenat. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3189 Li sorprèn que el Govern parli de la nova realitat lumínica de la ciutat, i es planteja la diferència entre il·luminació i enllumenat. Creu que enllumenat deu ser l’eina que s’utilitza i la il·luminació l’objectiu final que es vol aconseguir. Considera que tots lluiten per un objectiu comú, però que es treballa sobre l’eina, és a dir, sobre l’enllumenat. Troba curiós que en el PowerPoint es parli d’uns carrers, però que després les solucions que es mostren són sobre carrers on ara no s’actua. Diu que ha suposat que eren carrers tipus. Comenta que en l’informe no es dóna el pressupost d’aquest any, només el pressupost final, però entén que hi ha una part pactada i una que encara no ho deu estar. Vol saber quant s’executarà el 2013, i comenta que la Sra. Castells va dir al voltant de 2 milions. El Sr. Vives aclareix que al voltant de 3 milions. La Sra. Escarp considera que en un pla amb una inversió final de 15 milions el govern ja deu tenir pactats els temes fins al 2015 i demana que els expliquin l’abast del pacte. Recorda que en el mandat passat es van invertir 60 milions per renovar 7.000 punts i modernitzar-ne 27.000, de manera que aquest pla és una continuïtat d’algunes coses que ja s’havien explicat, perquè tots busquen una millor sensació lumínica, no en el sentit de més llum, sinó més ben repartida en aplicar l’eficiència amb les últimes tecnologies lumíniques. Pel que fa a les noves urbanitzacions, constata que si hi ha noves urbanitzacions hi ha nou enllumenat. Diu que el govern prioritza i parla molt del passeig de Gràcia i el passeig Sant Joan, que ha donat més importància a aquestes inversions que no a d’altres, i el seu grup en part no les comparteix. Creu que caldrà avaluar-ne el resultat final i com s’aplicarà en els monuments per donar-los vida. Considera que l’enllumenat és una obligació competencial bàsica dels ajuntaments, que genera benestar, qualitat i sobretot seguretat. Creu, doncs, que aquest embolcall tan mediàtic i tan lumínic en realitat el que fa és complir una exigència i una competència pròpia municipal, que és il·luminar més i millor i utilitzar els avenços tecnològics no només per reduir la despesa, sinó també per millorar els nivells de qualitat. El Sr. Ramírez agraeix al Sr. Vives la presentació de l’informe del Pla d’il·luminació de Barcelona; al Sr. Puigdollers i als responsables tècnics, la seva elaboració, i a la Sra. Castells, de l’Agència de l’Energia, la presentació com a directora del pla. Diu que el Grup Municipal del Partit Popular comparteix els objectius d’aquest pla, en què es detallen les actuacions i com es desenvoluparan. Diu que aquest pla comportarà una nova visió lumínica per a la ciutat de Barcelona, una millora pel que fa a la uniformitat i l’eficiència energètica, amb l’adaptació de l’enllumenat a l’ús dels espais públics. Entén que amb la incorporació de la il·luminació en el pla vertical –edificis i monuments– s’acabarà d’enllestir una branca que potser s’havia deixat una mica de banda a la ciutat de Barcelona i que el seu grup creu que no és menys important, perquè entén que els edificis i els monuments també han de tenir el seu particular estudi. Afirma que el seu grup està molt d’acord amb el fet de prioritzar els espais dels vianants, ja que sovint s’ha centrat molt en les calçades, i els vianants són la part més important. Considera que l’objectiu d’aquest pla és il·luminar Barcelona amb criteris del segle XXI, que vol dir aplicar tecnologia com els LED, amb les grans funcionalitats i avantatges que presenta, com ara una solució lumínica més eficient, amb més qualitat lumínica, amb una llum més blanca i més clara, que permet una revolució cromàtica d’alta qualitat. D’altra banda, pensa que la tecnologia LED permetrà incorporar noves característiques a l’hora d’il·luminar, com ara la temperatura de color adient o afegir elements de regulació i control funcional, en què les TIC hi tindran molt a veure i obriran un gran ventall de possibilitats per il·luminar la ciutat d’una manera més personalitzada, adaptant cada punt de llum a les circumstàncies i necessitats de cada lloc, edifici o monument. Afirma que també evitarà el malbaratament energètic i reduirà la contaminació lumínica de la ciutat. Constata que a l’informe el que es fa és desplegar tots els detalls tècnics que es van presentar en el seu dia en el Plenari amb el Pla director d’il·luminació, en què es va definir la tipologia funcional de cadascun dels carrers i com s’aplicarien, i la 3190 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 introducció de les noves tecnologies en els bàculs, és a dir, que no sigui únicament un element que incorpori el punt de llum, sinó que s’hi puguin incorporar altres elements propis de les smart cities i que puguin donar la xarxa Wi-Fi, sensors, etc. Diu que el seu grup valora positivament la incorporació dels dos projectes urbans de passeig de Gràcia i passeig de Sant Joan en aquest Pla d’il·luminació, ja que creu que són prioritats que s’han de portar a terme aquest any. D’altra banda, explica que el seu grup també valora molt positivament la complicitat publicoprivada, perquè entén que és molt important. Fa especial menció del tema de l’oferta cultural, perquè considera que està molt bé combinar l’ús de la llum amb els esdeveniments culturals, i esmenta en concret els mapings que s’han fet per a les festes de la Mercè. Recorda que el desplegament d’aquest Pla d’il·luminació s’ha fet gràcies a la col·laboració entre el govern i el Partit Popular, en la tasca per part dels dos grups per desbloquejar les inversions per al 2013, que ha permès el desplegament del pla amb prop de 3 milions d’euros –com deia el tinent d’alcalde– per a aquest any i que permetrà incorporar 2.500 punts de llum a la ciutat, arreglar 100 trams de carrer i que fins al 2015 s’hi puguin destinar 15 milions d’euros. Explica que el seu grup en el seu dia ja va donar suport al Pla director d’il·luminació de Barcelona, que hi va fer aportacions i va centrar la proposta per determinar quines havien de ser les prioritats. Comenta que amb el desbloqueig d’aquestes inversions i la presentació del Pla d’il·luminació es dóna continuïtat a un acord pressupostari que el Partit Popular va iniciar amb el govern de CiU, fruit del qual es van posar en marxa les primeres actuacions. Finalment, incideix en la importància de la col·laboració dels districtes com a coneixedors de primera mà del territori per determinar les actuacions concretes que cal desenvolupar. Manifesta el seu suport al govern, perquè el seu grup entén que aquest pla estableix l’equilibri entre la funcionalitat a què es referia el Sr. Vives i l’estètica de la ciutat i marca un canvi de paradigma a la ciutat de Barcelona, amb el qual la il·luminació serà més eficient, menys groga i més homogènia. Per això, comparteix els objectius i reitera el suport del seu grup al pla. La Sra. Sanz agraeix l’explicació de l’informe del Sr. Vives i també les explicacions que ja els havien arribat de la Sra. Castells. Vol destacar dos elements per contextualitzar les seves aportacions al llarg del debat. En primer lloc, que des del 2007 la ciutat ha fet una aposta per un programa d’estalvi i d’eficiència energètica, l’ha consolidat i continua en aquesta trajectòria. I, en segon lloc, la percepció ciutadana sobre la qualitat de l’enllumenat públic, que des de l’any 2008 ha estat força favorable en les enquestes de percepció dels serveis municipals, partint d’una valoració de 6,4 el 2008, seguida d’un 6,5 el 2009, un 6,5 el 2010 i un 6,7 el 2012. Considera, doncs, que la trajectòria d’aquesta valoració sempre ha estat notable per part de la ciutadania. Creu que és interessant emmarcar-ho en els objectius que es plantejaven en el Pla de millora de l’enllumenat urbà de la ciutat del mandat anterior –entre el 2008 i el 2011– i tots els esforços que es van fer per modernitzar les instal·lacions d’enllumenat i adequar-les per reduir la contaminació lluminosa, i tenir en compte alguns dels reptes que plantejava aquell pla, que encara són sobre la taula. Parlant del Pla director d’enllumenat en concret, considera que els objectius d’aquest pla són correctes. Però vol fer unes reflexions que ja va compartir en el marc del Plenari on es va plantejar aquest pla director. En primer lloc, comenta que, després de la batalla que Convergència i Unió va lliurar quan estava a l’oposició dient que la ciutat estava fosca, està sorpresa que el govern hagi trigat dos anys a desplegar aquest pla, i creu que hauria d’haver estat una proposta de començament de mandat. Considera que això evidencia –igual que les enquestes a la ciutadania– que hi havia uns nivells d’il·luminació correctes a la ciutat. Agraeix que en el pla s’hagi deixat de banda l’associació compulsiva de seguretat amb il·luminació. Malgrat això, el seu grup considera que és molt correcte traslladar la il·luminació a les voreres, perquè des d’una perspectiva de gènere és un element important. Afegeix que bona part del que es planteja en l’informe és gràcies a l’evolució tecnològica. Recorda que la responsable de Medi Ambient de l’Ajuntament el 2009 NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3191 ho reconeixia, tot i que les empreses deien que no es podien garantir tots els avantatges que acabaria generant la tecnologia LED. En canvi, constata que avui dia les empreses i la mateixa tecnologia garanteixen que són absolutament eficients i que donen un servei d’enllumenat òptim. Comunica que no es pot fer seu tot aquest pla perquè ve d’un pacte d’inversions molt concret que després es trasllada a un pla de millora integral que desenvolupa tot això, i que, a més a més, al seu grup li arriba quan ja està tot signat. El seu grup no ha pogut fer, doncs, aportacions sobre com creu que caldria desplegar totes aquestes actuacions en l’àmbit territorial. Pregunta què vol dir el govern quan fa referència als nous projectes urbans, perquè diu que en el PowerPoint es parla del passeig de Gràcia i del passeig de Sant Joan i de com s’abordaran; però, en canvi, pel que fa als nous projectes a Ciutat Meridiana i la Marina del Prat Vermell, tot i que hi ha carrers i qüestions en el Pla de millora integral, diu que no ha sabut veure-hi ni les assignacions pressupostàries ni les actuacions concretes. Explica que quan el govern va plantejar el Pla director d’enllumenat ja detectava 32 tipologies de carrers a la ciutat en funció dels seus usos, que definien com a ecosistemes no urbans. Creu que, a part de millorar alguns reptes que venien del pla anterior, se centra molt especialment en els eixos comercials, en el centre de la ciutat i en alguns eixos emblemàtics turístics i no prou en les necessitats quotidianes de la ciutadania. Remarca que no és que el seu grup no comparteixi que no és el mateix un carrer que un altre, però creu que no es pot oblidar l’equilibri en el territori a l’hora de planificar això. Insisteix, doncs, en el fet que no s’ha de prioritzar en funció dels interessos de qui més capacitat d’influència té, sinó de qui més necessitat té. Comenta que no ha trobat cap referència sobre quins parcs es pensen abordar des del punt de vista de la il·luminació i com es farà. Demana, doncs, que se’ls facin arribar quins criteris s’empraran en la il·luminació dels parcs de Barcelona, perquè diu que en el pla anterior sí que hi havia un detall i que en aquest no l’ha trobat. També té dubtes sobre la personalització dels edificis i monuments. Concretament, demana que es precisi amb més detall cadascun dels casos d’espais privats que, segons el criteri del govern, es pot entendre que tenen un interès per a la ciutat i, per tant, que cal il·luminar-los. Posa com a exemples els que surten a l’informe, que són el Gran Hotel Central i l’Hotel ME. Demana, doncs, una justificació de l’interès d’aquests edificis per a la ciutat, més enllà de l’estricte interès turístic. Posa de manifest això perquè creu que cal vigilar molt de no convertir Barcelona en una ciutat aparador –aparador del luxe en determinats espais del centre de la ciutat. El seu grup vol una ciutat correctament il·luminada, però no una ciutat aparador, cosa que significa optar per tota la llum que calgui segons les necessitats i de la manera més eficient possible, però no que respongui a acords bilaterals o a relacions particulars. Li hauria agradat, doncs, que la proposta d’enllumenat ornamental fos resultat d’una taula de treball amb els diferents agents implicats, no fruit d’algunes demandes del sector privat, sinó tenir un espai analitzant les necessitats al voltant d’aquest tema, per exemple, amb la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona. Opina, per tant, que cal personalitzar la il·luminació nocturna de la ciutat amb personalitat, però sobretot en els espais amb valor artístic i no estrictament propagandístic. Finalment, demana que el govern acabi d’explicar projectes com Llum BCN i alguns elements que surten en el document, que no es concreten més enllà del titular. El Sr. Portabella dóna les gràcies per l’informe tant al Sr. Vives com al Sr. Puigdollers com a la Sra. Castells. Explica que al seu grup li sembla un pas endavant i que en termes generals està d’acord amb la priorització. Constata que dels tres elements que són objectius clau estan molt d’acord amb el fet de prioritzar els vianants respecte als vials de circulació. Pel que fa als bàculs dels fanals, comenta que en l’informe es diu que s’aprofitaran per a altres funcions, com ara posar-hi detectors de contaminació atmosfèrica. Diu que el seu grup va fer un prec que va ser acceptat quant a 3192 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 estendre els punts de detecció de contaminació atmosfèrica. Vol saber, doncs, com es posarien aquests mesuradors per tal de poder-se fer una idea del que es proposa específicament. En relació amb la millora dels nivells lumínics, l’eficiència energètica i la intel·ligència funcional, explica que el seu grup és un defensor entusiasta de l’eficiència lumínica, però vol fer una reflexió partint de la paradoxa de Jevons, la qual exposa que, com que amb l’eficiència energètica hi ha un consum menor, les ciutats utilitzen més punts d’il·luminació, cosa que comporta que al final es consumeixi més energia. El preocupa, doncs, que en aquest pla es defugi la possibilitat que es compleixi aquesta paradoxa. Entén que el pla és per disminuir el consum energètic i, per tant, fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica, i no vol que el fet d’aplicar la tecnologia lumínica dels LED, que tenen un consum menor, signifiqui una estesa de llums que acabi comportant un increment de la despesa en el còmput total. Conclou que li agradaria que es fes una reflexió al voltant d’això i de si realment es vol fixar una disminució del consum global en despesa energètica –en aquest cas lumínica i elèctrica– a la ciutat de Barcelona. En relació amb la personalització dels carrers, diu que el que més li agrada és que s’hagin sistematitzat els criteris d’il·luminació, perquè posa ordre i un sap a què atenir-se, i està d’acord que no tots els carrers són iguals. Entén, doncs, aquesta singularització. Pel que fa als edificis i monuments, creu que l’enunciat permet que hi hagi dos tipus d’actuacions, i estaria d’acord amb una d’elles i amb l’altra no. Comenta que en la il·luminació dels hotels es posen dos casos específics i es pregunta si això obrirà la porta al fet que tots els hotels puguin estar il·luminats de manera singularitzada, o, en canvi, hi haurà un criteri estricte, pactat i pensat que farà que n’hi hagi alguns que es puguin il·luminar i altres no. Pensa que, si no, hi pot haver el perill que s’acabin utilitzant els monuments com a suport publicitari, i això el seu grup no ho comparteix. Creu, doncs, que cal buscar l’equilibri per establir un criteri que compleixi amb la voluntat que hi hagi una il·luminació que s’adigui a la singularitat monumental, però que això no sigui una excusa perquè s’acabi il·luminant tot, ja que el dia té llum i la nit no té llum, i existeixen els bioritmes. Considera que una cosa és tenir ben il·luminada la nit i l’altra és que la nit sembli el dia i que sembli que la ciutat està oberta 24 hores al dia. Recalca que amb això el seu grup no hi estaria d’acord. Destaca que el seu grup està d’acord amb el fet de buscar la millora de la sensació lumínica. Pensa que ha de ser l’objectiu principal d’aquest pla. D’altra banda, vol saber com es pot combinar l’smart light amb una regularitat de nivells d’il·luminació. Diu que el seu grup està d’acord amb la regularitat i també amb la il·luminació intel·ligent, però que si aquesta última passa perquè es vagin encenent els llums a mesura que passa la gent, hi haurà buits que es contradiuen amb la il·luminació regular. Igual que abans parlava de la paradoxa, en aquest cas, podria parlar d’oxímoron. Creu, doncs, que val la pena acabar de resoldre aquest tema. Per acabar, vol saber quina relació hi ha entre el desplegament del Pla d’il·luminació i el Pla de millora integral de l’espai públic. Explica que ha llegit recentment la presentació del Pla de millora integral de l’espai públic per al període 2013-2015, dotat amb un pressupost de 45,57 milions, i en el qual hi ha aspectes com ara plantar 600 arbres nous, la renovació de 57.000 metres quadrats de voreres, l’actualització de 1.950 punts de llum, que no sap si inclouen el Pla d’il·luminació o no. Pregunta si cal afegir-hi el Pla d’il·luminació o si aquest és una part del Pla de millora integral de l’espai públic. No sap, per tant, si són 45,57 milions més 15 o si són els 45,57 amb els 15 inclosos. Tanmateix, el seu grup veu el pla com un pas endavant significatiu, li dóna valor i pensa que la ciutat serà millor, especialment si té cura del risc d’alguns aspectes que ha esmentat. Finalment, troba a faltar un annex en què es determini quins són els criteris de contaminació lumínica, que marqui un topall al qual no es vol arribar i se sàpiga quin recorregut hi ha. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3193 El Sr. Vives dóna les gràcies a tots els grups pels comentaris i les apreciacions, i es refereix especialment a la del regidor Portabella. Li diu que analitzaran amb els tècnics com es pot incloure una referència a la qüestió de la contaminació lumínica, ja que, com també deia la Sra. Sanz, atesa l’evolució tecnològica, no és el mateix parlar de contaminació lumínica quan fas una taca de llum per il·luminar un espai que quan pots adreçar perfectament el feix. Diu que a partir d’ara totes les qüestions tècniques és millor que tinguin un tractament específic en reunions ad hoc per parlar de quins són els criteris d’il·luminació en certa mena de carrers i edificis. Explica que el Pla director d’il·luminació funciona a mode de Pla general metropolità pel que fa a l’urbanisme, és a dir, que fixa uns criteris a partir dels quals es pot treballar, i creu que això és l’element de pas endavant, ja que abans hi havia uns criteris que s’anaven tractant a mesura que s’anava fent, però ara hi ha nous criteris fixats per tipologies de carrer. Pel que fa a la pregunta sobre com comptabilitzar-lo des del punt de vista del Pla de manteniment integral, informa que en forma part, però que també té personalitat pròpia i es tracta de manera separada. Davant de la confusió d’alguns regidors, aclareix que forma part del Pla de manteniment integral i s’hi suma. En resposta a la pregunta de la Sra. Sanz de si són 45 milions més 15, diu que sí. Deixa clar que el govern ha treballat sobre el que pot treballar amb el tros de Pla de manteniment integral i Pla director d’il·luminació que pot pactar, cosa que aquest any ha fet amb el Partit Popular. Explica que es fa per a tot perquè l’obligació del govern és planificar els dos pròxims anys, però que el paper només destaca el que hi ha la certesa que es podrà fer aquest any corrent, i es deixa la porta oberta a altres possibles modificacions. Torna a agrair els comentaris dels regidors i insisteix que si hi ha qüestions tècniques, atès que la il·luminació és una qüestió molt important, el govern està obert a les reunions que calguin per anar explicant tècnicament el que s’anirà fent àmbit per àmbit. La Sra. Escarp agraeix la puntualització dels 45 milions més 15, perquè creu que és un tema que val la pena. Pel que fa al pacte amb el Partit Popular, entén que han pactat les inversions de l’any 2013, però que tenen l’obligació d’explicar-les fins al 2015. Pregunta, doncs, al Sr. Ramírez –que abans deia que permet aplicar el Pla d’il·luminació fins al 2015– si el 2014 i el 2015 també es podrà aplicar aquest pla, perquè vol saber si hi haurà llum fins al 2015 o es tallarà el 2013. El Sr. Ramírez diu que potser la Sra. Escarp no l’ha escoltat bé o potser ell s’ha explicat malament. Aclareix que quan es va aprovar el Pla director d’il·luminació es va comptar amb el suport del Partit Popular a partir dels acords pressupostaris que ja venien del 2012, i que ara s’ha pactat l’execució inicial del 2013, però que 2014 i 2015 queden a la nevera. Creu que és una actitud responsable del govern municipal respondre a l’obligació que ha comentat el tinent d’alcalde de dir què es farà durant el mandat dintre del pla, més enllà del que es pugui executar el 2013. Espera que a partir del 2014 i 2015 es pugui tirar endavant, però diu que ja es veurà què passa. La Sra. Sanz agraeix les explicacions i especialment la disponibilitat per poder fer aquesta anàlisi tècnica i més acurada de les qüestions que es plantejaven. Vol plantejar tres objectius de compromís polític que creu que tant el Pla director d’enllumenat com aquest haurien de recollir amb molta força, i diu que li agradaria tenir el compromís del Sr. Vives, ja que s’ha comentat en diverses ocasions, especialment parlant de smart city, per què ha de servir tota aquesta tecnologia aplicada. Opina que, quan es parla d’enllumenat, el fet d’il·luminar més és subjectiu i que caldria que es dotessin d’elements que permetessin valorar-ho de la manera més objectiva possible. Per això, diu, abans citava l’enquesta de serveis, que dóna algunes idees de com la gent percep això. Creu a més, que és molt important determinar com s’utilitza aquesta eficiència energètica, i pensa que la paradoxa de què parlava el Sr. Portabella és bàsicament utilitzar la tecnologia per estalviar i reduir el consum, i no al contrari. 3194 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Per últim, els tres compromisos que demana són: equilibri territorial; percepcions objectives, comptant amb la veu de la ciutadania, i que l’eficiència energètica permeti estalviar energia, que és un repte que comparteixen tots. El Sr. Portabella diu que se sent relativament respost. Admet que hi ha qüestions que ha plantejat que són de caràcter tècnic; per exemple, la pregunta de com està previst utilitzar els bàculs com a suport per poder tenir més mostra de la contaminació atmosfèrica a la ciutat. D’altra banda, no pot considerar una cosa tècnica la pregunta de si hi ha previsió d’augmentar el consum energètic o no, i més aviat creu que és una qüestió de caràcter polític, perquè és el que significa la utilització de l’eficiència. Tampoc considera de caràcter tècnic –sinó polític– el fet de dir si realment hi haurà una normativa que restringeixi la il·luminació d’edificis singulars. Recorda que ha posat l’exemple dels hotels, i pensa que es pot anar implementant la il·luminació de molts més hotels, perquè els diferents propietaris voldran estar en igualtat de condicions. Finalment, està segur que no tardarà gaire a rebre una trucada per a una reunió de caràcter tècnic, però espera que en el cas que no quedin resoltes en la sessió les qüestions polítiques també es pugui fer una reunió de caràcter polític. El Sr. Vives vol afegir un punt que potser s’ha escapat quan ho ha comentat en la seva exposició, i és que el Pla director en la seva implantació total significarà un estalvi d’un terç de l’energia que es consumeix actualment. Comenta que ja hi haurà temps per parlar de la resta de temes. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 2. Que comparegui el responsable municipal d’Hàbitat Urbà per tal d’informar sobre les negociacions entre l’Ajuntament i la Generalitat relatives al tancament de la presó Model de Barcelona. Es sol·licita còpia per escrit de la compareixença. La Sra. Escarp diu que pràcticament es dóna per substanciada, però vol fer una contextualització. Explica que el 8 de maig, en seu parlamentària, el conseller Gordó, parlant de la posada en marxa del Centre Penitenciari de Figueres, deia que el Departament de Justícia i l’Ajuntament estaven treballant en múltiples reunions per fer possible el tancament de la presó Model. Comenta, però, que el 15 de maig el mateix conseller va admetre a Catalunya Ràdio que encara no té els espais on s’han d’aixecar els centres de preventius i de règim obert per reubicar els interns de la presó Model i que confiava en les reunions amb l’Ajuntament de Barcelona per arribar a un acord abans d’acabar la legislatura. Diu, doncs, que això és el que motiva la compareixença. El Sr. Vives explica que hi ha un conveni signat amb la Generalitat l’any 2001, perfeccionat en dues addendes el 2009, però que s’ha anat incomplint sistemàticament pels diferents governs de la Generalitat, fins al punt de demanar la mateixa Generalitat la revisió del conveni en un moment donat. Comenta que la voluntat al principi era instal·lar la presó de preventius en un terreny de la Zona Franca, però que això ha canviat, i que el que fa l’Ajuntament en les reunions amb la Generalitat és posar per davant l’essencial: que la Model sigui desmantellada al més aviat possible. Comunica que la voluntat expressada pel Sr. Gordó, el conseller de Justícia, és que això es faci molt ràpidament, però diu que l’Ajuntament no té la concreció d’aquesta voluntat i que falta que la Generalitat treballi internament per fer-ho possible. Fent referència al que comentava la Sra. Escarp, diu que cal trobar les ubicacions per als centres alternatius. Recalca que el govern està al damunt d’aquesta qüestió, que no deixa passar ni una setmana que no en parli i que cal seguir esperant que la Generalitat compleixi aquest compromís. La Sra. Escarp diu que van estar discutint sobre la qüestió en una proposició que es va aprovar per unanimitat al setembre i que es va acordar que s’actualitzarien els calendaris i els escenaris amb la Generalitat. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3195 Comenta que li preocupen algunes coses de les declaracions del mateix conseller Gordó, com el fet que digui «abans d’acabar la legislatura» o que parli de quan es tinguin els pressupostos, perquè són situacions polítiques inconcretes i incertes. Per això, diu, el seu grup ha demanat aquesta compareixença. Reconeix que en els convenis hi havia la cessió dels terrenys, però no sap en quins termes es volen modificar. Comenta que tenien una sèrie d’indicatius sobre el que serien alguns espais de la presó Model, en què les plusvàlues eren de la Generalitat. Però diu que també es feia referència a Trinitat i a unes permutes de terrenys. Conclou que eren convenis realment complicats i reitera que no es coneixen els termes de la modificació. Fa palès que l’anterior consellera de Justícia, la Sra. Bozal, defensava la presó de preventius a Zona Franca i que en una compareixença va dir que sí i després va dir que no perquè els preventius no hi cabien, tot i que hi havia els projectes executius fets. No entén per què en aquest moment la conselleria ha de continuar buscant nous espais quan ja hi havia els de la Zona Franca. Afegeix que en una altra compareixença el conseller Gordó va dir que es podien acabar traslladant els presos de la Model a Figueres, amb la qual cosa se’ls imagina pujant i baixant per anar a declarar a la Ciutat de la Justícia. D’altra banda, comenta que en l’informe de l’organisme del Consell d’Europa es diu que les condicions de detenció a la Model són de superpoblació i que no es compleixen cap dels requisits. Remarca, per tant, que el trasllat de la Model ja no només és prioritari per recuperar l’espai per a l’Esquerra de l’Eixample, sinó també per les condicions que hi ha a l’interior de la presó. Recorda que en la proposició del mes de setembre el seu grup parlava de la redacció del Pla director, però que també intentava saber quina és la realitat, tenir informació i poder actuar per fases. Fent al·lusió al fet que en un punt anterior el Sr. Portabella s’havia considerat relativament respost, comenta que en el seu cas, en canvi, la sensació és de relativa frustració per no haver tret gaire informació. El Sr. Bolaños vol, com la resta de grups, que es desallotgi la Model com més aviat millor. Comenta que ha estat una història de fracassos totals i de falses expectatives, ja que fa molts anys que els ciutadans esperen que la Model deixi de ser una presó i s’hi construeixin equipaments per al barri de l’Esquerra de l’Eixample. Explica que uns governs no ho han fet per la crisi i altres per manca de planificació o qüestions diverses. Diu que li agradaria que, ja que el conseller de Justícia ha obert el meló, quan es tingui una solució real, vertadera, es parli i s’acordi entre tots. Recalca que cal una solució real perquè, si no, es tornen a crear expectatives i no és just ni per als veïns de l’Esquerra de l’Eixample ni per a la ciutat de Barcelona, perquè tothom sap que cal desallotjar la presó al més aviat possible. Constata que tothom sap les males condicions en què estan els presos de la Model, en què hi ha 1.500 reclusos, però n’hi ha arribat a haver 2.000, tot i que la capacitat de la presó és de 800. Creu, per tant, que les denúncies que fa el Consell d’Europa fan mal a tothom, ja que les condicions de la Model no són gens les ideals. Demana que si durant la legislatura hi ha possibilitats reals, amb viabilitat econòmica, que es discuteixi amb els grups i així poder dir que la presó Model té data de caducitat i que es construirà el que s’hagi de construir on s’hagi de construir, però de manera definitiva. No vol, doncs, que es torni a obrir el debat. La Sra. Blasco comenta que el mes de març el seu grup va demanar una compareixença a la Comissió de Presidència per demanar el compliment d’aquest conveni i el trasllat de la Model i la construcció del nou centre penitenciari a la Zona Franca. Explica que en aquella compareixença el Sr. Vives va dir que la decisió estava aturada al Departament de Justícia i que el nou centre penitenciari no es faria a la Zona Franca, però que es buscaria una solució de manera immediata i que l’Ajuntament pressionava perquè fos una solució ràpida. Es pregunta si en aquest temps hi ha hagut algun fruit, però diu que ja veu que no, ateses les declaracions del conseller de Justícia del mes de maig. Afegeix que amb les explicacions del tinent d’alcalde en la sessió també veu que no hi ha cap novetat en el front i que està tot aturat. Opina que el trasllat de la Model i la construcció del nou centre a la Zona Franca són de vital importància per a Barcelona, però també per a les polítiques 3196 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 penitenciàries del conjunt del país. No pot entendre que una presó de preventius, que han d’estar en estret contacte amb el món judicial que està a la Ciutat de la Justícia, pugui estar ubicada lluny de Barcelona. El preocupa que el conseller Gordó digués que es posarien en marxa Figueres i Tarragona, però que no posés cap calendari i que d’alguna manera llancés per la finestra la feina feta. És conscient que ha estat un procés llarg i complex, però destaca que hi ha un camí recorregut molt important en el qual tant la Generalitat com l’Ajuntament hi han posat tots els esforços. Explica que, d’una banda, l’Ajuntament hi va posar els terrenys i va fer la planificació urbanística; i, de l’altra, la Generalitat havia fet un projecte executiu i n’havia adjudicat la construcció. Recalca que aquest equipament tècnicament devia respondre a les necessitats, perquè, si no, cap responsable tècnic hauria signat el projecte per al trasllat de la presó Model, que no desallotjament. No oblida els processos participatius i d’elaboració del futur de la zona de la Model i de la zona de Trinitat Vella que va fer l’Ajuntament de Barcelona amb els corresponents moviments veïnals de l’Eixample i de Trinitat Vella. Creu, doncs, que és una feina que cal posar en valor i traduir en fets reals immediatament, com deia el regidor del PP, ja que hi ha un projecte executiu amb la construcció adjudicada i només cal voluntat política i prioritat pressupostària perquè el trasllat de la Model sigui una realitat. Pensa que les millores urbanes i socials vinculades a l’execució de l’àmbit de la Model i de la Trinitat són absolutament necessàries per a aquests barris, però recalca que la política penitenciària del país necessita aquest trasllat. Diu que, malgrat que la Generalitat no ho està posant fàcil, té la sensació que des de l’Ajuntament de Barcelona no s’està fent prou perquè aquests canvis puguin ser una realitat més aviat del que el conseller de Justícia explica. El Sr. Vives diu que no té gaire cosa a afegir, atès que tothom coneix l’estat del procés. Assenyala que l’Ajuntament només mira de fer complir els convenis. I creu que el Sr. Bolaños ho encerta quan diu que no han sabut res des de la compareixença del mes de març. Es justifica dient que l’Ajuntament ha mirat de treballar sense aixecar més falses expectatives, atès que fa massa temps que s’arrossega el tema. Pel que fa a les declaracions del conseller, assenyala que el govern treballa perquè aquesta voluntat expressada pel conseller es dugui a terme. Tanmateix, diu que el govern no badarà boca fins que no hi hagi una solució efectiva, validada pel govern de la Generalitat, tot aclarint que això no vol dir que no hi estiguin treballant constantment per fer-ho possible. Remarca que la prioritat són els presos i que això és el que s’ha traslladat al govern de la Generalitat. Diu que no pot dormir tranquil mentre hi hagi gent en un establiment penitenciari en les condicions de la Model. Assenyala que hi ha gent que en parla sense haver-hi estat, però que, en canvi, ell ha tingut l’oportunitat de treballar-hi un temps i coneix molt bé la situació que s’hi viu, i més ara que s’acosta l’estiu. Insisteix que és conscient que cal actuar amb celeritat, però li sembla una irresponsabilitat aixecar falses expectatives quan no es controla el procés, com és el cas, en què el controla la Generalitat. Tot i això, escolta i accepta la pressió que els grups exerceixen legítimament sobre el govern, i diu que amb la força que donen els grups es continuarà treballant per solucionar aquesta situació. El Sr. Portabella diu que la resposta del tinent d’alcalde recull la preocupació del seu grup. Sintetitza les intervencions de la resta de grups dient que és un tema d’un volum econòmic difícil de resoldre en la immediatesa, però que, en canvi, la temàtica sí que requereix una actuació ràpida. Reconeix que hi ha una contradicció difícil de resoldre i que l’únic que es pot demanar al govern és que, atesa la situació humana i urbanística, hi hagi el màxim de col·laboració i pressió per part de l’Ajuntament perquè es pugui tirar endavant al més aviat possible la construcció de l’alternativa a la Model. La Sra. Escarp diu que també ha estat a l’interior de la Model, com el Sr. Vives, i que comparteix amb ell que la prioritat són els presos. Afegeix que està d’acord amb el fet que no s’han d’aixecar expectatives quan un no controla el procés, però creu que es poden expressar voluntats i que el govern de la ciutat, pels veïns i pels presos, hauria d’expressar una voluntat clara que cal traslladar la presó Model. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3197 Explica que de les paraules del conseller Gordó li va preocupar més el fet que va dir que tancar la Model suposaria fer un centre obert al nord de la ciutat, cap a la zona del Baix Besòs, i fer un centre de preventius al sud de la ciutat, cap al Baix Llobregat o l’Hospitalet. Pensa que el conseller parla més que el Sr. Vives. I no entén per què es rebutja l’espai de la Zona Franca si el conseller parla del sud, atansant-se al Baix Llobregat o a l’Hospitalet. Suposa que el Sr. Vives deu tenir més comunicació amb el conseller i li demana si li ho pot preguntar i donar-los la informació si la té. Creu que són excuses de mal pagador i per això van portar el tema al setembre, igual que al març ho va portar Iniciativa. Afirma que no hauria repetit la compareixença, però que, arran de les declaracions del conseller i de les del Comitè de Prevenció de la Tortura – que va visitar la Model–, creu que valia la pena perquè el tema està sobre la taula. La Sra. Blasco comparteix amb el Sr. Vives que la Model com a institució penitenciària és indigna de qualsevol política penitenciària del segle XXI a la ciutat i arreu, i creu que és absolutament necessari deixar enrere un model punitiu i contrari a qualsevol política penitenciària moderna i respectuosa amb els drets humans. En la línia del que deia la Sra. Escarp, reconeix que no acaba d’entendre per què la Generalitat no pot acceptar el solar de la Zona Franca. I demana al Sr. Vives que si parla amb el Sr. Gordó transmeti als grups per què la Generalitat no accepta l’esforç de l’Ajuntament de posar a disposició aquest lloc per poder-ho fer i, en canvi, busca solucions amb poca concreció i un futur llunyà. Expressa el seu neguit i diu que no n’acaba d’entendre les raons ni les motivacions, però que tampoc acaba de veure ni una celeritat ni un vetllar per la solució. Posa en dubte, doncs, que això sigui una prioritat per a la conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal d’Habitatge, per donar dades reals sobre el parc públic d’habitatge i les polítiques de lloguer social i poder-ne fer una anàlisi. Sol·licitem aquesta resposta també sigui lliurada per escrit a la mateixa Comissió. La Sra. Blasco es mostra sorpresa per unes intervencions del Sr. Vives en el darrer Plenari, en què va afirmar –textualment– que a la ciutat de Barcelona no hi ha hagut ni una sola política relacionada amb el lloguer social, que no hi ha parc públic d’habitatge, ni un sol pis de propietat pública per fer polítiques públiques d’habitatge. Recalca que no és una sensació, sinó que són paraules textuals del Sr. Vives de la transcripció de la gravació. Insisteix que en la segona intervenció el Sr. Vives tornava a dir que no hi ha parc públic d’habitatge a Barcelona i que no s’han fet polítiques de lloguer social. Declara que el seu grup va voler formular aquesta compareixença després de totes aquestes paraules. Per això demana que comparegui el Sr. Vives, per donar les dades reals sobre el parc públic d’habitatge i les polítiques de lloguer social i així poder-ne fer una anàlisi. Assenyala que el que pel seu grup és la realitat no té res a veure amb les afirmacions del tinent d’alcalde. I vol compartir aquesta anàlisi amb la comissió. El Sr. Vives diu que li sap greu que la regidora quedés preocupada i trasbalsada per les seves paraules i que res més lluny de la seva voluntat que ferir la seva sensibilitat. Tanmateix, té la impressió que agafar paraules i retallar-les i col·locar- les d’aquesta manera no té massa sentit, ja que pensa que els debats s’han de produir amb profunditat en l’àmbit en què s’han de produir. Reconeix que Barcelona sempre ha tingut una tradició de política d’habitatge, i, recollint aquesta tradició, a l’hora d’escollir equip per a les polítiques d’habitatge va optar per l’equip que se n’havia fet càrrec fins llavors. Comenta que té unes dades sobre el parc públic d’habitatge que facilitarà a tots els grups. Diu que no està d’acord amb les oportunitats que ha deixat escapar la ciutat durant tots aquests anys, i més podent-se preparar des de l’any 2007 per al 3198 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 que passa en l’actualitat. Assenyala que en aquests moments la ciutat està subequipada per fer front a la situació actual, i afirma que això vol dir que hi ha hagut una manca de focus fins ara en les necessitats que tenia la ciutat. Així doncs, al marge de les interpretacions de les seves paraules, que creu que s’han tret de context, es referma en el fet que Barcelona té una gran necessitat de generar un parc públic de lloguer a preu social, ja que és obvi que en aquests moments la ciutat està subequipada. La Sra. Blasco aclareix que no ha volgut descontextualitzar les paraules del Sr. Vives, sinó que aquestes tenien un fil conductor que venia a dir tot això, i diu que no li ha ferit la sensibilitat, sinó que l’ha preocupada que fes aquestes afirmacions, que denotaven un desconeixement o una voluntat de respondre desacreditant molt clarament la feina feta. Creu que és absurd fer això, atès que ell ha comptat amb el mateix equip que hi havia llavors tirant endavant les polítiques d’habitatge, i que això vol dir que si ara és un bon equip llavors també ho era. Explica que hi va haver un pla municipal de l’habitatge que Convergència i Unió no van votar perquè eren a l’oposició, però que era un magnífic pla de l’habitatge. Reitera que no s’ha sentit ferida, sinó més aviat preocupada, tot i que relativament. Declara que amb aquesta compareixença volia deixar palès que a Barcelona s’han fet polítiques d’habitatge i hi ha un parc públic d’habitatge, encara que el Sr. Vives no ha volgut donar cap dada, tot i que les passaran per escrit. Recalca que el seu grup s’ha preocupat de buscar les dades també. Destaca que 1.910 habitatges dotacionals a la ciutat no són pocs, dels quals més de 1.000 per a gent gran. Recorda que el seu govern va ser pioner en aquest producte d’habitatge que no es feia enlloc i del qual durant un temps hi va haver un dubte jurídic, tot i que avui ningú no el discuteix. Insisteix que Barcelona va ser innovadora en aquell moment amb les polítiques d’habitatge que va dur a terme el Sr. Forradelles. Explica que hi ha 348 habitatges per a contingents especials, 367 per a emergències socials, 179 finançats pels fons d’habitatges de lloguer social pel Patronat Municipal d’Habitatge, que gestiona un parc de més de 6.222 pisos de lloguer, i que entre el 2002 i el 2010 es van impulsar tota una sèrie d’habitatges de lloguer, habitatges dotacionals. Li sembla, doncs, greu que el Sr. Vives fes aquestes afirmacions, perquè les xifres parlen per si soles. Reconeix que avui en dia, però, no hi ha habitatges lliures per fer polítiques d’habitatge públic de lloguer, perquè els que es van fer estan ocupats. Per això creu que calen polítiques noves i nous habitatges per continuar la política. Tanmateix, destaca que, des que governa Convergència –fa dos anys–, es veuen pocs passos. Fent una mica d’història, explica que durant molt temps l’Ajuntament de Barcelona va fer aquestes polítiques en solitari, fins que va arribar un govern de la Generalitat d’esquerres i van remar acompanyats amb un cert suport de la Generalitat, i diu que llavors va venir la Llei de dret a l’habitatge, la creació del Consorci de l’Habitatge, l’aposta de l’Incasòl per Barcelona, que no s’havia fet mai amb governs anteriors de Pujol. Assenyala que quan ja hi havia tots aquests instruments legals que necessitava Barcelona per poder tirar endavant les polítiques d’habitatge, arriben les lleis òmnibus i la retallada total d’instruments i recursos, cosa que ha dificultat les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona. Conclou dient que vol que quedi clar que en el mandat passat es va fer l’esforç d’augmentar aquest parc, i que cal que continuï augmentant. Assenyala, però, que si avui hi ha una situació d’emergència és perquè Convergència no va saber reaccionar a temps en un moment determinat. Recorda que temes com la dació en pagament no han tingut suport al Congrés dels Diputats fins ara, mentre que altres grups com el seu volen que es posi en marxa per acabar amb aquestes situacions d’emergència. Creu que cal que es resolgui i el seu grup s’ofereix a estar al costat de Convergència si ho volen fer. La Sra. Andrés diu que esperen que els arribi la informació per escrit. Pensa, però, que no diferirà gaire de la informació que es va donant puntualment tant en el Consell de l’Habitatge Social com en el Consorci de l’Habitatge en la seva reunió plenària ni en altres espais on està present l’Ajuntament de Barcelona, on reiteradament es donen aquestes dades. Es refereix, doncs, a dues dades que són públiques, avalades pel mateix tinent d’alcalde: d’una banda, que l’Ajuntament de NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3199 Barcelona ha complert amb el 67% dels habitatges previstos en el Pla de l’habitatge 2008-2016; i, de l’altra, que dels 12.000 habitatges previstos, 6.000 estan finalitzats i 2.500 estan en fase de construcció. Recalca, doncs, que dades n’hi ha i que són de sobres conegudes per tothom. Així doncs, lamenta que el tinent d’alcalde faci aquestes afirmacions quan les persones que treballen en el sector coneixen perfectament les dades. Pensa que algú podria pensar que el tinent d’alcalde no les coneix, i considera que això seria bastant lamentable. En relació amb el registre de sol·licitants i el lloguer a què feia referència el tinent d’alcalde, reconeix que és una gran necessitat de la ciutat. Explica que, de les 48.000 persones inscrites en aquest registre al desembre de 2012 que demanen habitatge de protecció oficial, més de la meitat demanen lloguer i més de la meitat tenen una renda inferior als 15.000 euros anuals, la qual cosa és un repte. Aprofitarà, doncs, la compareixença que ha demanat el Grup d’Iniciativa per demanar que es presenti un pla per part del govern municipal de com actuarà per abordar el tema del lloguer, que sap que és la seva prioritat. Pregunta quan hi haurà aquest pla, quant lloguer es pensa fer i quina inversió es pensa fer, sobretot per al lloguer social, per les coses que passen a Madrid darrerament amb l’Estat, com ara que no hi haurà més subsidiacions a préstecs de promotors de lloguer social, que hi ha en tramitació una llei que no afavoreix ni fomenta el lloguer, sinó que més aviat el penalitza. Diu que tot això s’ajunta amb les dificultats que té la Generalitat per abordar els ajuts que havia estat donant al lloguer, ja que aquests ajuts estan congelats o suprimits, i la renda d’emancipació bàsica per ajudar els joves –que representava 19.000 ajuts l’últim any– també està suprimida. Pensa que aquest repte que s’ha imposat el govern municipal de fomentar el lloguer és una tasca difícil, però creu que cal que presenti aquest pla –al qual el seu grup donarà suport– perquè el context no afavoreix el lloguer en aquest moment, entre altres coses pel que fa el Partit Popular a Madrid. Recalca que, mentre que el PP presenta a l’Ajuntament iniciatives a favor del lloguer, a Madrid fa una altra cosa. El Sr. Bolaños intervé per al·lusions i perquè és el seu torn. Pel que fa a la compareixença, creu que no s’han de plantejar les compareixences com una picabaralla de qui ha fet més o qui ha fet menys o la paternitat de determinats plans anteriors –alguns de fa molts anys–, tant del govern municipal com de la Generalitat. Pensa que cal mirar al futur i que en el passat potser tots els grups han tingut alguna responsabilitat de moltes coses que s’han fet, en aquesta Administració o en altres. Afirma que des de l’Ajuntament es pot fer més política d’habitatge, i que el Sr. Sorolla, responsable d’habitatge, segurament en voldria fer més, però la situació és la que és. Reconeix que hi ha hagut ajustos, justament a causa de la situació actual. Per això diu que cal actuar amb responsabilitat, tot i que algunes partides a ningú li agrada que tinguin retallades, però insisteix que la situació és la que és i que cal prendre decisions que no agraden. Pel que fa pròpiament al que és qüestió de l’Ajuntament, comenta que el seu grup té un problema, perquè si bé és cert que l’Ajuntament té capacitat inversora, l’instrument que s’utilitza és el del préstec a promotor. Explica que, com que les entitats tenen pràcticament l’aixeta tancada, hi ha moltes promocions que estan encallades, algunes de les quals es posen al Pla BUITS. Creu, doncs, que cal canviar de filosofia, perquè si durant uns anys no es donen aquests crèdits no es podran fer. Opina que si s’espera que determinades entitats accedeixin a uns crèdits a un interès alt –perquè ja no és l’interès de cinc anys enrere, sinó euríbor més 4,5, que no és poc–, evidentment, cal canviar de paradigma, perquè, si no, moltes coses no es podran fer, encara que estan previstes, que hi hagi el sòl i el projecte executiu estigui fet, però no hi ha l’instrument financer. Per això el seu grup ha posat el tema sobre la taula. Quant a altres qüestions que es plantegen, com ara el tema del registre de sol·licitants, les renúncies i els desistiments, creu que cal solucionar-ho. Sap que hi ha un esborrany que s’està tramitant, però opina que és un tema que necessita una mica de diligència, perquè no pot ser que hi hagi gent a qui li toquin pisos de protecció oficial i després en desisteixin perquè no els agrada la zona, el pis o el 3200 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 que sigui, i que si se’ls hagués preguntat mesos enrere potser no haurien accedit a aquest registre o a aquesta promoció i, per tant, es donaria sortida als pisos molt abans. Per tant, demana diligència en aquest tema. I pel que fa al tema del lloguer, creu que, evidentment, la política d’habitatge s’ha d’adaptar a les circumstàncies. Pensa que és evident que ara determinades tipologies d’habitatge tindran menys sortida que el lloguer social. Per tant, considera que el lloguer social ha de ser prioritari per a la política d’habitatge municipal, perquè és el que la gent reclama, i a un preu determinat. Indica que el seu grup donarà suport al govern en aquest tema. El Sr. Portabella creu que la Llei de l’habitatge és una bona llei, que va ser plenament consensuada i que reflecteix el paper clau de la ciutat de Barcelona, que ha estat capaç de definir moltes polítiques públiques –entre elles les d’habitatge– que després s’han estès al conjunt del país, perquè les especificitats de Barcelona sovint han provocat que s’hi busquessin solucions des del primer moment o abans que en altres parts del territori. Pensa, doncs, que cal planificar una actuació a nivell de construcció d’habitatges destinats a polítiques socials que assoleixi el 15% del conjunt del parc, i com que ja se sap que això no és possible fer-ho immediatament, es donava un període de vint anys que calia verificar quinquennalment per poder veure’n el progrés. Explica que en la gràfica del primer semestre del 2012 que se’ls ha lliurat, la disminució del conjunt d’habitatges protegits és espectacular, cosa que el preocupa perquè significa que no s’està complint amb els passos graduals i imprescindibles per poder assolir el parc del 15% del conjunt d’habitatges destinats a polítiques socials. Pensa que Barcelona té dos problemes bàsics en aquest àmbit, més enllà de la crisi. D’una banda, diu que cada quinze-vint anys la ciutat es queda sense sòl i hi ha d’haver una política de compra de sòl sistematitzada. Creu, doncs, tal com ha esmentat en diverses ocasions en la comissió, que Barcelona hauria de tenir una política sistemàtica de compra de sòl. D’altra banda, creu que cal preservar el sòl i l’habitatge públic, perquè no sempre ha estat així. Opina que, mitjançant règims de tinença que no suposin la propietat del sòl com el dret de superfície, caldria tenir cura del sòl que es té i anar-lo ampliant, perquè, si no, de manera crònica l’habitatge de lloguer públic a la ciutat de Barcelona està per sota de la mitjana europea. I creu que l’habitatge és prou rellevant per fer-ne una planificació realista, però que també es pugui anar augmentant el percentatge d’habitatges públics, de propietat o de lloguer, que permetin algun dia arribar al 15% del total dels habitatges. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord Districte de l’Eixample 4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana d’ordenació volumètrica de l’edifici ubicat a la Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 648 i al carrer de Pau Claris, núms. 89- 94, promogut per Claris 89-91, SL, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Planejament, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. La Sra. Escarp expressa el vot contrari del seu grup. Puntualitza que es tracta de ressituar l’edificabilitat assignada a la parcel·la, amb una volumetria de diverses alçades. Afegeix que, d’acord amb les normes pròpies del PGM, aquesta parcel·la no podria ser objecte de reordenació volumètrica per la superfície mínima que té. Explica que la Comissió de Millora i Manteniment de l’Eixample, en primera i en segona instància, va emetre un informe negatiu sobre aquesta remunta quan es va NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3201 fer la proposta volumètrica el mes de novembre. Suposa que l’informe final deu ser positiu, però s’ha afegit una clàusula en aquest pla dient que ha de tornar a passar per la comissió per validar la solució final. Per aquesta raó el seu grup hi votarà en contra. Com que ha presidit la Comissió de Millora i Manteniment de l’Eixample, s’ha mirat els precedents de passar la volumetria de l’interior d’illa a dalt, i només n’hi ha dos i cap d’ells respon a les necessitats que hi poden haver en aquest edifici on hi ha d’haver un alberg de joventut. Realment creu que resol molt malament el tema del xamfrà en aquest xamfrà de l’Eixample. El Sr. Portabella diu que el seu grup hi votarà en contra perquè no entén com es pot presentar una proposta en què, per salvar la diferència de mig pis en relació amb la façana de Gran Via, s’arriba a diferenciar dos pisos i mig amb la façana de Pau Claris, i es produeix així una diferència de 41 metres. Comenta que el tema dels albergs juvenils està en un procés extremadament delicat a la ciutat de Barcelona, en què hi ha hagut un boom, i la meitat dels albergs no tenen llicència. Diu que és evident que aquest en tindrà, però no li sembla que sigui un motiu suficient perquè es produeixi aquesta remunta, que descompensa 41 metres de Pau Claris. Afegeix que no sap on es posarà la gent, perquè l’edifici no té aparcament. Explica que l’ampliació és de 2.350 metres quadrats, cosa que representa uns 25 habitatges nous, encara que sigui un alberg juvenil, però no entén com no es considera la necessitat que hi hagi ubicació per als vehicles. Creu, doncs, que s’hauria de retirar. El Sr. Civit aclareix que es tracta d’un document de planejament i que no se’n determina l’ús, sinó que s’ofereix un ventall d’usos possibles, entres els quals, evidentment, hi ha l’alberg, però que no es coneix encara el destí final d’aquest edifici. En segon lloc, comenta, perquè ho tinguin present els regidors, que del sostre que hi ha darrere només se’n desplaça una petita part; la resta és sostre potencial que la finca té. Diu, per tant, que no hi ha augment de sostre potencial de sòl de 13 que té tot l’Eixample. Finalment, aclareix que les alçades s’han agafat en funció de les de les illes veïnes, com es fa normalment a les remuntes els últims 25 anys; comenta, per tant, que s’estableixen les alçades reguladores en funció del perímetre que hi ha. La Sra. Escarp, que s’ha llegit l’informe de la Comissió de Millora i Manteniment, constata que parla claríssimament que es vol ampliar per destinar-ho a un alberg de joventut. També destaca la consideració al voltant de la solució volumètrica proposada, que és, d’una banda, esgotar i, de l’altra, traslladar una part de la volumetria interior a dalt. Comenta que és un edifici de l’Elies Rogent i que ha vist moltes remuntes, però li sembla que en aquest cas no és una bona solució, tot i que el planejament permet fer-ho. Considera, doncs, que és un xamfrà prou característic per mirar-ho amb una mica més de calma. El Sr. Bolaños diu que, si els informes són favorables, el seu grup no hi té cap problema, perquè l’edificabilitat no està esgotada. Comenta, a més, que no és el primer cas en què es fan aquest tipus de solucions, ja que hi ha alguna solució pràcticament idèntica en un hotel en què fa uns anys es van afegir dues plantes perquè no tenia l’edificabilitat esgotada. Concreta que el fet de fer-hi un alberg no és una qüestió del planejament, ja que, a més, és un ús 13E que pot ser reversible a habitatge més endavant. Insisteix que si ha de ser un alberg o no és un tema de la llicència que se li doni posteriorment, però no del planejament. El Sr. Portabella insisteix que per anivellar 7 metres de la Gran Via se’n descompensen 41 de Pau Claris i 22 del xamfrà; en total, doncs, 63. I aquesta no li sembla una solució raonada ni justa, i no hi està d’acord, perquè hi ha una descompensació absoluta i desproporcionada. Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU i PP, amb el posicionament contrari del PSC i UpB i amb la reserva de vot d’ICV-EUiA. 3202 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Districte de Sant Andreu 5. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla General Metropolità per a l’adequació de les qualificacions urbanístiques a sistema ferroviari cobert amb espai lliure en superfície en l’àmbit del sector I: Colorantes-Renfe, subàmbit 2 i terrenys veïns, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Planejament, que es dóna per reproduït; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els grups. Districte de Sant Martí 6. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana en l’àmbit comprès entre els carrers de Guipúscoa, Ca N’Oliva, de Binèfar i el límit del terme municipal de Sant Adrià del Besòs, promogut per Solinbar, SLU; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; i requerir el promotor per tal que, en el termini màxim d’un any a comptar des del dia següent a la notificació del present acord, constitueixi la garantia de 1.034.551 euros, corresponent al 12% del valor de les obres d’urbanització inherents al planejament, als efectes establerts als articles 106.3 i 107.3 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i com a requisit previ per a la publicació d’aquest acord. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 7. Rectificar l’acord adoptat per la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient en sessió del 13 de desembre de 2012 (CT12/12 PR/7), en virtut del que disposa l’article 105.2 de la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i l’article 74 de la Llei 26/2010 de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, atès que amb posterioritat a l’adopció de l’acord, s’ha tingut coneixement de la consignació al Jutjat de dos pagaments parcials, un per part de Groupama de 840.000,00 euros el dia 24 de setembre de 2012 i altre per part de FCC, SA, de 30.000,00 euros el 14 de novembre de 2012, així com d’error en el tipus d’interès aplicat al càlcul. En conseqüència, el text dispositiu de l’acord, un cop introduïda la rectificació és el següent: executar la sentència núm. 183 de 9 de juny de 2010 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona (rectificada per Interlocutòria de rectificació d’error manifest de 23 de juny de 2010) dictada en el recurs núm. 141/2007 i confirmada per la sentència 588 de 16 de maig de 2012 dictada en el recurs d’apel·lació núm. 399/2010 per la Secció 4ª de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia; rectificar la liquidació realitzada en l’acord de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient del Consell Municipal d’11 de juliol de 2006; FIXAR en 2.873.987,54 euros l’import de la indemnització a satisfer per FCC SA i Groupama Seguros, sense perjudici de la liquidació complementària que pugui correspondre derivada de les sentències dictades en els recursos interposats per afectats que no van acceptar la indemnització de 10.000,00 euros a què es refereix l’acord d’11 de juliol de 2006; aprovar la liquidació dels interessos meritats des del 25 de setembre de 2006 fins al 30 de novembre de 2012, d’acord amb el document annex; requerir a FCC SA i solidàriament a Groupama Seguros fins al límit de la seva cobertura, tal com NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3203 disposa la sentència que s’executa, el pagament de la quantitat de 2.994.285,74 euros - dels que 2.223.554,59 euros corresponen a l’import pendent de la indemnització, i 770.731,14 euros a l’import dels interessos meritats fins al 30 de novembre de 2012- en el termini d’un mes des de la notificació d’aquest acord, mitjançant ingrés en el compte de l’Ajuntament de Barcelona núm. 2100-0644-54- 0200132204; advertir que finalitzat aquell termini es procedirà a l’execució forçosa per la via d’apressament; delegar en el Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans la competència per liquidar els interessos que es puguin meritar fins a la data de pagament efectiu i l’al·ludida liquidació complementària; notificar als interessats la present resolució. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 8. 1r. Aprovar inicialment la modificació de l’article 23 dels Estatuts de la Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA, que restarà redactat com segueix: “La gerència de la societat serà assumida per un/a Director General/a que haurà de reunir les condicions legalment establertes i podrà recaure en un/a conseller/a de la societat. El seu nomenament correspondrà al Consell d’Administració, que fixarà les atribucions que li siguin conferides, la seva remuneració, termini i causes de cessament en les seves funcions i tot allò que sigui necessari per atorgar, al seu favor, poders de representació de la societat, amb les facultats necessàries per al seu compliment i execució. El/la Director/a General està sotmès/a al règim d’incompatibilitats aplicable als titulars dels òrgans directius de l’Ajuntament de Barcelona. El/la Director/a General podrà assistir a les reunions del Consell d’Administració per tal d’ésser informat/da i informar, i hi tindrà veu però no vot.”. 2n. Sotmetre aquest acord a informació pública durant el termini de trenta dies hàbils mitjançant inserció en el butlletí oficial de la província de Barcelona per a al·legacions o suggeriments; tot això de conformitat amb els fonaments de l’informe jurídic que figura a l’expedient i que a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa l’abstenció del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 9. Aprovar inicialment, de conformitat amb allò disposat a l’article 235.2 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i a l’article 37 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, el projecte d’obres del Pla de Manteniment Integral de l’espai públic (2013-2015), per un import de 45.568.574,34 euros. Sotmetre el projecte a informació pública per un termini de trenta dies hàbils, a comptar des de l’endemà de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a la secretaria d’Hàbitat Urbà, situada al carrer Torrent de l’Olla, núms. 218-220, 4a planta de Barcelona. Considerar que en cas que no es formulin al·legacions durant el termini d’informació pública, l’aprovació inicial esdevindrà definitiva. La Sra. Escarp diu que el seu grup s’abstindrà i que no és ni pel plec ni pels continguts tècnics. De fet, reconeix que abans ja s’havia tret el projecte d’obres amb pla de manteniment de forma global, tot i que a vegades la concreció porta alguns problemes. Però diu que no és tant per això, sinó perquè això es treu amb un import de 45 milions, però en realitat només n’hi ha pactats 11 per al 2013. D’altra banda, també hi veu un problema formal, perquè el seu grup va plantejar en aquesta comissió saber quins eren els carrers que s’aborden i han hagut de saber la informació o bé pel diari o bé buscant l’expedient. I troba que hi ha coses que es poden fer millor. 3204 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 En tot cas, insisteix que no sap per què es parla de 45 milions quan en realitat al pressupost d’inversions del 2013 només hi ha 11 milions. I, tot queixant-se que el Partit Popular no vol contestar, presenta la seva sospita que ja hi ha pactat el 2014 i el 2015. El Sr. Bolaños diu que el seu grup hi votarà a favor, malgrat que l’única assignació pressupostària que hi ha són 11 milions per al 2013 i s’aprova l’expedient per 45. El seu grup considera, doncs, que es podria donar més dotació per als pròxims exercicis. La Sra. Sanz manifesta el vot en contra del seu grup, perquè, igual que el Grup Socialista, no han tingut accés a tota la informació i només l’han vista als diaris o a l’expedient, amb molt poca antelació. A més a més, diu que no hi ha les quantitats adreçades a moltes actuacions i que només hi ha aquest paquet de gairebé 46 milions, que dista molt de la inversió que s’havia fet a l’anterior mandat –2008- 2011–, de 249 milions. Creu, doncs, que el pressupost actual és clarament insuficient per al manteniment que necessita la ciutat. Conclou dient que faran al·legacions i propostes, però que d’entrada votaran que no. El Sr. Portabella diu que el seu grup s’abstindrà, tot i que el pla li sembla bé. Però manifesta que cal precisar l’assignació d’aquests diners pactats amb el Partit Popular. Conclou dient que el seu grup no acostuma a votar a favor quan no sap què vota. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció d’UpB. S’aprova. Districte de l’Eixample 10. Aprovar el projecte modificat del projecte executiu del nou mercat dels Encants de Barcelona, d’iniciativa municipal, segons l’article 42 i ss. del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, i d’acord amb l’informe tècnic jurídic de data 8 de maig de 2013 que figura a l’expedient administratiu, i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 41.453.089,18 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs (aquesta diferència de pressupost inferior a l’aprovat en data 22 d’octubre de 2009 que va ser per un import de 47.243.458,21 euros, és deguda a que l’import de les obres adjudicades va ser de 34.842.862,29 euros derivats de la baixa ofertada per l’adjudicatària de les obres, que sumat amb l’import del present modificat dóna un total de 41.453.089,18 euros); publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província (BOP) i en un diari dels de més circulació de Catalunya, i encarregar a la Societat Municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. El Sr. Bolaños diu que el seu grup votarà en contra, perquè, tot i que es tracta d’un projecte modificat que redueix l’impacte econòmic del nou mercat dels Encants –cosa que és una bona notícia–, no comparteix el projecte, ja que considera que es podria haver fet bastant més econòmic. El Sr. Portabella diu que el seu grup hi votarà a favor, però que la intervenció del Partit Popular li inspira una reflexió. Tenint en compte que l’expedient abarateix en 6 milions el cost del mercat, no entén que el PP utilitzi l’argument econòmic per votar-hi en contra. Manifesta, però, que el seu grup no estava d’acord amb la ubicació. Apunta que el cost no ve de la floritura, sinó d’un enorme desnivell que hi ha en aquest lloc. Explica que, de fet, serà un dels pocs mercats oberts, que vol tenir semblances amb mercats com el de les puces, com el de Madrid, que no complirà aquestes normes perquè tindrà com a mínim tres desnivells rellevants. Insisteix que, malgrat que no li va semblar una ubicació idònia, li sembla absurd votar en contra d’una cosa que ja està feta i que té la sort de poder-se estalviar 6 milions. El Sr. Bolaños diu que el seu grup no vol validar 41 milions de despesa per a aquest mercat. Creu que els 41 milions provenen de la coberta futurista, ja que elevar-la i soldar-la té un cost elevat. Diu que tothom està d’acord amb el fet que sigui un mercat obert. Accepta el desacord en la ubicació per part d’Upb, però diu que el seu grup creu que es podria NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3205 haver fet una solució arquitectònica més econòmica. Reconeix que és una bona notícia que es rebaixin 6 milions, però insisteix en el fet que el seu grup no valida que l’Ajuntament es gasti 41 milions en aquest mercat, ja que els comerciants han manifestat que ells només volien traslladar-se, però que haurien acceptat un projecte més econòmic i que ells no demanaven aquesta coberta. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot contrari del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Districte de Sant Martí 11. Aprovar inicialment, el Projecte de deconstrucció de l’anella viària de la Plaça de les Glòries, al Districte de Sant Martí de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 25.964.819,92 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); i sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. La Sra. Escarp diu que el seu grup s’abstindrà. Recorda que fa un mes, en aquesta comissió, va plantejar obrir la mirada i pensar si era el millor moment per tirar l’anell de Glòries. Malgrat que algú pugui relacionar el mercat i l’anell de Glòries, pensa que una cosa és l’any 2007 i l’altra és l’any 2013. Recorda que també va dir que el seu grup no s’hi oposaria ni faria res per trencar el consens, tantes vegades posat en risc. I per això diu que s’abstindrà. Finalment, explica que ha sortit una enquesta en què el 46,5% estaven en contra d’enderrocar l’anell viari, però creu que les enquestes són les enquestes i millor no tocar-les. Explica que, més enllà d’aquestes dades, hi ha un concurs obert i diverses veus de la ciutat han parlat sobre el fet que això talla el repertori de solucions que es podien desenvolupar de la gent que es vol presentar. Afegeix que han sortit veus al carrer manifestant-se sobre l’anell circulatori, com l’escola i el professorat, veus de la ciutadania, veus del món de l’arquitectura i evidentment UpB, que va trencar el foc. En resum, manifesta que, per coherència amb el que va expressar i amb l’ànim de no trencar el consens, el seu grup s’abstindrà. El Sr. Bolaños diu que el seu grup hi votarà a favor, perquè el concurs internacional inclou el fet que no hi hagi anell viari. I creu que plantejar ara que no s’enderroqui l’anell no seria una solució possible ni de futur, ja que si es vol que les Glòries sigui un lloc on la gent vagi i no només hi passi, cal enderrocar aquest anell que es va construir per als Jocs Olímpics i que és un fracàs. Pensa que, si es vol que la plaça de les Glòries sigui el que Ildefons Cerdà va planejar, cal donar usos a aquesta plaça, ha de ser la porta d’entrada del 22@, de moltes empreses, de molts habitatges d’una nova zona de la ciutat. I creu que si hi passen cada dia 100.000 cotxes no podrà ser el que es va plantejar fa molts anys. La Sra. Blasco diu que el seu grup està i vol seguir estant en el Compromís per Glòries i, per tant, comparteix plenament l’enderroc de l’anella. Per això no hi votarà en contra, ja que és el que volen els veïns que estan en aquest Compromís per Glòries. D’altra banda, també està a favor d’un nou model de mobilitat i per això no hi votarà a favor, ja que el seu grup està convençut que a Glòries cal un canvi de model de mobilitat. Per tot això, el Grup d’Iniciativa Verds s’abstindrà. Recorda que el seu grup ha dit en altres ocasions que la proposta de Gran Via en superfície provisional –que forma part de l’expedient– preveu mantenir el mateix nivell de trànsit que circula actualment per la plaça. Tanmateix, el seu grup creu que Glòries ha de deixar de ser el gran nus viari d’entrada i sortida de la ciutat i passar a ser un gran interconnector de transport públic. I pensa que una magnífica 3206 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 oportunitat per assajar-ho seria precisament aquesta provisionalitat, cosa que ja han expressat en el si de la comissió de seguiment. Per això el seu grup s’abstindrà. Explica que les vegades que ho han plantejat no han rebut mai una resposta d’un estudi seriós d’aquesta reducció de la mobilitat en aquest espai. I diu que el tema del túnel li sembla important, però que no es pot afavorir una entrada del trànsit directe al centre de la ciutat. En resum, el seu grup està plenament d’acord amb l’enderroc de l’anella i pensa que seria una oportunitat magnífica per intentar reduir el volum de trànsit en aquest espai aprofitant la proposta de circulació provisional. El Sr. Portabella manifesta que està en estat de xoc. Diu que el seu grup fa una segona abstenció perquè creu que primer cal fer el túnel i després enderrocar l’anella. Fa palès que no votarà en contra perquè ja ho va dir i no vol ser obstaculitzador del projecte. Però continua pensant que l’única manera que es faci el túnel i s’enderroqui l’anella és començar fent el túnel, i, per tant, prefereix gastar 25 milions en la construcció que no en la deconstrucció. Malgrat que veu que ja es té cura de deixar un espai verd enmig, expressa la preocupació del seu grup pel fet que hi hagi una disminució significativa de les alzines de la plaça de les Glòries, igual que el preocupava que desapareguessin els plataners de la Diagonal. A més a més, explica que hi ha una escultura que marca que a Barcelona es va definir el meridià de París –tot i que ara el vigent és el de Greenwich–, entre Dunkerque i Barcelona, i la contribució de la ciutat a la definició del metre com a unitat del sistema mètric decimal. Diu, doncs, que el seu grup voldria que es tingués cura de la defensa d’aquesta escultura que va ser una donació de l’Ajuntament de Dunkerque per al 1992, tot i que el preocupa més que es preservin les alzines, perquè una escultura és més fàcil de transportar. En definitiva, explica que el motiu de l’abstenció és donar compliment a la seva paraula, que passa per no obstaculitzar que el projecte vagi avançant, tenint en compte que no hi creu i que pensa que primer s’hauria de fer el túnel. El Sr. Vives diu al Sr. Portabella que, dins del pla d’acció de les obres de la plaça de les Glòries, està prevista una actuació sobre la integritat de les alzines, que Parcs i Jardins està fent estudis per veure com es produirà el trasllat i que es replantaran molt a prop d’on són ara. Pel que fa a l’escultura, que, a part de rellevant, diu que és bonica, comenta que s’està mirant de reubicar-la en un lloc on tingui la prestància necessària, fins i tot, si fos possible, a la mateixa plaça amb la nova configuració o, si no, en un lloc on tingui la rellevància que ha de tenir. Respecte de les votacions, comenta que les posicions són clares. Quant a la Sra. Escarp, diu que unes setmanes enrere ja va fer una intervenció que marcava un punt d’inflexió sobre les posicions del Grup Socialista. Pel que fa al Sr. Portabella, apunta que ja ha expressat en diverses ocasions el desacord amb el projecte en general, tot i que s’ha situat prop del consens, com ha expressat en les comissions de seguiment. Respecte del Partit Popular, diu que s’ha treballat exactament igual. Però li sorprèn la darrera posició d’Iniciativa per Catalunya. Vol recordar dues qüestions que van en paral·lel. En primer lloc, indica que el Plenari Municipal, en una proposició tirada endavant pels grups de l’oposició, va forçar a complir el que es deia en el Compromís per Glòries, ja que en un cert moment va semblar que el govern municipal es desmarcava d’aquest Compromís en les obres relacionades amb com havia d’evolucionar la plaça, pendents de concurs. Remarca que el primer punt del Compromís per Glòries és que cal tirar endavant la deconstrucció de l’anella, però per fer-ho n’ha d’aprovar el projecte aquesta Comissió. En segon lloc, pel que fa al model de plaça plana, que també forma part del consens per Glòries, i del rol que ha de jugar la plaça, que té a veure amb quina relació ha de tenir la ciutat que hi ha a banda i banda de la plaça, recorda que aquesta Comissió i el Plenari ja han aprovat les obres que fan referència a la circulació alternativa per tal de fer possible que, com deia el Sr. Bolaños i posava en dubte la Sra. Blasco, la plaça vagi absorbint cada vegada menys trànsit. Explica que això serà gradual, ja que des del primer dia que s’enderroqui no s’aconseguirà NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3207 redireccionar a tothom. Comenta que habitualment quan es fan obres les reconduccions miren d’assimilar més trànsit del que circula pels vials normals habitualment per tal d’evitar embussos, igual que ha passat a la Meridiana o a la ronda del General Mitre. Creu, doncs, que és rellevant que se segueixi aquest procés. Constata que el Sr. Portabella ha posat en dubte en diverses ocasions la capacitat de complir amb els terminis, i explica que és una qüestió que obsessiona el govern i que en fa un seguiment setmanal –els tècnics el fan diari– per tal que els terminis es vagin complint. Diu que no vol sortir del consens general i que entén les intervencions dels grups de l’oposició que se situen als marges d’aquest consens sense sortir-ne. I remarca que la voluntat és tirar endavant. El president vol agrair als grups les explicacions en els punts 10 i 11. Posa en evidència un fenomen que suposa que és habitual en l’àmbit de l’hàbitat urbà i de medi ambient. Diu que entre que es planifica i s’executa s’acostuma a tardar molt de temps, tal com s’ha vist en el debat dels Encants i el de les Glòries. Comenta, però, que els temps canvien i les intensitats polítiques també, i creu que, com a responsables públics, més enllà de la conjuntura, cal no oblidar l’interès general, i que a vegades es perden en els calendaris. Assenyala que és una reflexió que també ha sortit en el debat de la Model i insisteix en el fet que no s’ha d’oblidar la dimensió de respondre a aquest interès. Finalment, agraeix als regidors explícitament el to i el contingut dels seus debats. La Sra. Escarp vol fer una reflexió al voltant del consens. Reconeix que el primer punt del consens era l’enderroc, però creu que els grups tenen l’obligació d’aportar la reflexió política i els elements que han pogut canviar des de l’agreujament de la crisi econòmica. Comenta que el seu grup no trencarà el consens, però que tampoc deixarà de recollir les veus que van sorgint, perquè és un àmbit de la ciutat que tothom es mira. Diu que tothom recorda el Plenari que esmentava el Sr. Vives, però considera que si s’hagués treballat prèviament d’una altra manera, tornant a recuperar el consens com s’ha fet després, no s’hauria produït. Només vol deixar clar que no deixarà de fer aquestes reflexions, però que tampoc trencarà el consens. El Sr. Bolaños diu que, si es vol tirar endavant el projecte de Glòries, s’ha d’enderrocar l’anella, i que no és el moment perquè als grups polítics els tremolin les cames, ja que, si no, moltes coses no es farien. Declara que és el moment de prendre decisions, encara que siguin decisions complicades i hi pugui haver problemes de trànsit, però opina que és la funció dels responsables públics: prendre decisions de futur, no pensant en un o dos anys després, sinó pensant en dècades. La Sra. Blasco comenta que dins d’aquest gran consens de Glòries cadascú aporta la seva sensibilitat. I indica que per al seu grup el tema de la mobilitat sempre ha estat un punt clau, tot i que no ha dit en cap moment que no vulgui la deconstrucció de l’anella. Creu que és opinable, però posa per davant l’expressió veïnal del desig absolut que allò es deconstrueixi, perquè suposa que al darrere hi ha una por que no es pugui tornar a utilitzar mai. Tanmateix, sí que veu necessari discutir el canvi de model de mobilitat, perquè per complir el Pla de mobilitat urbana –que fixa un objectiu que proposa reduir els desplaçaments de trànsit privat del 52 al 42% l’any 2018– cal posar instruments que portin cap a aquesta direcció. I comenta que pel seu grup les vialitats provisionals, com ja ha dit en l’anterior intervenció, són una magnífica oportunitat per assajar aquest futur diferent que hi pot haver respecte de la mobilitat privada en aquest espai. Per tant, creu que cal discutir a fons la mobilitat tant amb els veïns com amb els grups, cosa que encara no s’ha fet. Comenta que el seu grup presentarà al·legacions al projecte de vialitat provisional amb la voluntat d’aportar-hi la seva sensibilitat i elements al debat i al consens, perquè creu que no estan sols en aquesta proposta de repensar la mobilitat del trànsit privat a Glòries. Per això creu que no cal astorar-se, ja que és un projecte que té dues parts: una deconstrucció i una vialitat provisional, i que el 3208 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 seu grup plantejarà que en la vialitat provisional cal començar un camí diferent de futur de la mobilitat en aquesta zona. El Sr. Portabella diu que no afegeix res perquè sempre han dit el mateix i han tingut oportunitat de dir-ho altres vegades. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció d’UpB. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 12. La Comissió d’Hàbitat i Medi Ambient acorda: 1. Que el Govern municipal presenti en un termini de 6 mesos un pla de viabilitat per a la recuperació del conjunt de Can Ricart, cercant la col·laboració externa o les fórmules de partenariat públic-privat que s’escaiguin. II. Que s’intensifiquin les tasques de gestió de l’àmbit amb l’objectiu de posar en servei els espais i els habitatges públics previstos. La Sra. Escarp confirma que hi ha una transacció, que és «cercar la col·laboració externa que s’escaigui», que ha estat comunicada a la resta de grups i que semblava que no hi havia cap problema. Expressa el vot favorable del seu grup a la proposició del Partit Popular, ja que la discussió serà conjunta. Entén que són maneres d’expressar-ho, però que diuen pràcticament el mateix. Comenta que hi ha un termini entre 3 i 6 mesos i creu que al final han quedat en 6 mesos. Comenta que tirarà d’hemeroteca i fa referència a una informació de l’any 2005 en què es comenta que Xavier Trias exigeix a l’alcalde que sigui sensible per salvar Can Ricart i paralitzi els enderrocs; així mateix, la informació també diu que, sota el lema «Un nou pla urbanístic que salvi Can Ricart és possible», el cap del grup de CiU a l’Ajuntament en el transcurs d’una assemblea va donar a conèixer les propostes de CiU per a la zona. Explica que des de llavors s’han fet moltes coses: catalogar-lo com a bé cultural d’interès nacional l’any 2008; tramitar el planejament urbanístic que va permetre la preservació dels edificis i la distribució de l’espai públic; tramitar diverses figures de planejament derivat, entre altres el que preveia la Casa de les Llengües, i aprovar el projecte de reparcel·lació a partir del qual l’Ajuntament va passar a ser propietari dels sòls amb destí públic. Informa que, finalment, el projecte de la Casa de les Llengües no ha estat possible i que la Generalitat va parar les actuacions a finals del 2012. Així mateix, diu que el Plenari el mes de març va acceptar la renúncia de la Generalitat formulada pel Consorci i que les obres s’han quedat empantanegades. Comenta, per tant, que la ciutat torna a tenir el ple domini de la finca, d’acord amb el que es va aprovar. Indica que l’estat actual de Can Ricart és deplorable i que l’únic que s’ha vist fins ara és un acord marc sense concreció amb la Universitat de Barcelona, en què es parla de Can Ricart i de Can Jaumandreu, però que el dia anterior quasi ho concretava més la senyora Recasens que el que s’ha pogut veure en l’acord de la Comissió de Govern. Comenta que fins i tot el president de l’associació de veïns s’ha vist obligat a presentar una reclamació al Síndic de Greuges. Apel·la a la sensibilitat que deia el Sr. Trias a l’alcalde d’aquell moment, ja que creu que és tan insensible qui enderroca com qui deixa caure. Comenta que el govern va rectificar en aquell moment, va treballar per la catalogació, i ara opina que cal ser exigents com ho va ser Convergència amb el govern de llavors i, per tant, exigir que hi hagi activitat, que es pugui tirar endavant un pla de viabilitat que ha de garantir l’estabilitat del conjunt i parar-ne la degradació. Pensa que cal, NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3209 doncs, buscar la col·laboració publicoprivada per posar en servei els espais lliures com l’habitatge públic. D’altra banda, planteja un dubte. Comenta que el despatx de Benedetta Tagliabue, quan va redactar el projecte, va elaborar un document on s’especificava com s’havia de fer per poder tancar el recinte amb garanties d’estabilitat després de la renúncia. Diu que li semblava que això s’havia fet, però que sembla que no, i deixa la pregunta sobre la taula. Finalment, diu que el sentit de la proposició és buscar aquest pla de viabilitat, que el Partit Popular en diu «dotar de pla d’usos», però que tots busquen el mateix: que no caigui Can Ricart. El Sr. Bolaños anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició del Grup Socialista. Pensa que la Sra. Escarp ja ha explicat com està la situació, d’on es ve, i que el que cal buscar és cap a on es va, i per això l’Ajuntament, tenint el ple domini d’aquestes naus, cal que faci un pla d’usos o un pla director, per donar-li una utilitat per a la ciutat. Per això el seu grup presenta una proposta en el mateix sentit, ja que es tracta d’un àmbit de la ciutat important, amb uns projectes fallits els últims anys, i diu que cal consensuar un projecte nou i tirar-lo endavant. La Sra. Blasco anuncia el vot a favor del seu grup a les dues proposicions. Explica que al Plenari del març el seu grup ja va dir que lamentava profundament que el Govern de la Generalitat decidís deixar enrere el projecte de la Casa de les Llengües, que creu que s’hauria pogut reformular i abaratir, sense haver de prescindir-ne. Està convençuda que ha acabat així per raons més aviat polítiques. Espera, però, que el govern municipal plantegi un ús alternatiu i útil per a Can Ricart, i demana que es pugui garantir la preservació d’aquest patrimoni de la ciutat. Per últim, remarca que Can Ricart cal que continuï tenint una vocació clarament pública, vista l’experiència en algun altre espai que ha acabat sent la seu d’alguna gran empresa. Tot i que pugui ser una salvació, pensa que el moviment que va lluitar per salvar-la se sentiria traït si aquesta fàbrica no tingués un destí amb clara vocació pública. Dóna, per tant, suport a les dues proposicions. Creu que hi ha d’haver un termini per estudiar-ho i treballar-ho, però que el destí final d’aquest equipament ha de ser públic, tal com desitjava el moviment veïnal que en va defensar la conservació. El president aclareix que les dues proposicions es voten per separat i el Sr. Bolaños aclareix que en la del seu grup amplien el termini a 6 mesos. El Sr. Portabella agraeix els aclariments al president i diu que el seu grup hi votarà a favor. Explica que hi votarà a favor perquè Can Ricart torna a estar com fa cinc anys: el recinte està en un estat ruïnós, torna a ser propietat de l’Ajuntament i està sense un projecte per desenvolupar. Creu, doncs, que cal posar-hi remei, que és el que fan les dues proposicions presentades: posar fil a l’agulla per definir un projecte que recuperi l’espai i que configuri una nova centralitat i el retorn a la ciutadania. Explica que cinc anys enrere, després d’una important batalla dels veïns i diferents col·lectius per protegir el patrimoni industrial del 22@, Can Ricart va ser declarat bé cultural d’interès nacional el 2008, que és una catalogació màxima, com la de Poblet. Amb aquest grau de protecció, opina que no es pot permetre que a poc a poc es vagi desfent com un sucre. D’altra banda, comenta que al seu grup li agradaria que es repesqués el projecte de la Casa de les Llengües, tot i que sap que el que ha fallat és que la Generalitat –que hi va fer una inversió de 5 milions d’euros per consolidar l’edifici– va dir que no podia continuar amb el desenvolupament d’aquest projecte. Diu, però, que, paral·lelament, l’Ajuntament de Barcelona va declarar que el fet que la Generalitat no pogués tirar endavant el projecte no volia dir que se’n desentengués. Comenta que veuria molt bé que dins d’aquest projecte hi hagués la possibilitat de convertir Barcelona en capital mundial per explicar la diversitat lingüística i la importància que es parlin diferents llengües. 3210 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 El Sr. Vives diu que el seu grup votarà a favor de totes dues proposicions i que comparteix la visió de totes les persones que han parlat. A més a més, agraeix que s’hagi allargat el termini de 6 mesos per poder dur a terme el pla per recuperar Can Ricart. Creu que és molt difícil dir quin ha de ser el programa idoni, però confirma que l’Ajuntament està en converses molt avançades amb la Universitat de Barcelona per tirar-hi endavant els estudis de Comunicació Audiovisual, Gestió Cultural i Biblioteconomia. Diu que li sembla una bona solució portar la universitat a Can Ricart, ja que és una manera de valorar aquest patrimoni que relliga amb el que havia de ser la Casa de les Llengües. Comenta que hi ha un compromís per part de la tinència d’alcaldia de Cultura de dur a terme els tancaments necessaris perquè no hi hagi un procés més accelerat de deterioració, però que se’n farà un seguiment precís. El president diu que li sap greu que no hi sigui el Sr. Portabella, perquè li podria explicar com es va aconseguir el patrocini per a Poblet, ja que estava tan preocupat. Però diu que ja li explicarà personalment algun dia com, des d’àmbits públics i privats, s’ha aconseguit fer el procés de rehabilitació i recuperació de Poblet. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Hàbitat i Medi Ambient acorda: Que el Govern municipal presenti en un termini de 6 mesos un pla de viabilitat per a la recuperació del conjunt de Can Ricart, cercant la col·laboració externa que s’escaigui. Que s’intensifiquin les tasques de gestió de l’àmbit amb l’objectiu de posar en servei els espais i els habitatges públics previstos. Del Grup Municipal PP: 13. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al Govern municipal a presentar en aquesta Comissió un Pla per dotar d’usos a tot el complex de Can Ricart i rehabilitar els edificis, en el termini de 3 mesos. Es Tracta conjuntament amb el punt número 12 de l’ordre del dia. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al Govern municipal a presentar en aquesta Comissió un Pla per dotar d’usos a tot el complex de Can Ricart i rehabilitar els edificis, en el termini de 6 mesos. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 14. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al Govern municipal a crear una Comissió Especial de Seguiment dels contractes de serveis urbans segons l’establert als articles 35 i 37 del Reglament Orgànic Municipal, amb l’objectiu d’informar sobre la corrent execució d’aquestes. Aquesta Comissió tindrà representació de tots els grups polítics i es reunirà com a mínim un cop al trimestre. El Plenari del Consell Municipal nomenarà, a proposta de l’Alcalde, President/a i Vice-president/a de la Comissió, tal com estableix l’article 39 del Reglament Orgànic Municipal. La Sra. Sanz explica que l’objectiu era crear una comissió de seguiment dels contractes de serveis urbans, i que així ho ha manifestat, tot i que en el text que sortia a l’ordre del dia parlava d’una reglamentació del ROM, però després ho ha modificat. Comenta, doncs, que el text que votaran és el que han fet a mà, i que ja l’hi farà arribar al president si no en té una còpia, tot i que tothom en té còpies. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3211 Recalca, doncs, que la proposició és per crear una comissió de seguiment dels contractes de serveis urbans, integrada per l’àrea del govern municipal implicada i pels diferents grups municipals, per tal de vetllar i informar sobre el correcte desenvolupament i desplegament d’aquests contractes i tenir un espai de correcció de les mancances o dèficits en la seva aplicació. Explica que l’objectiu de la proposició és tenir un espai de transparència per garantir la credibilitat i la veracitat de la informació de què disposen l’Ajuntament i l’equip de govern, però que sovint és força diferent de la que arriba per part de diferents col·lectius. Comenta que, pel que fa als contractes de serveis urbans, es refereix als serveis que garanteixen el bon funcionament de la ciutat, especialment en tres aspectes clau: la contracta de neteja i gestió de residus, la de clavegueram i la d’enllumenat. Vol deixar clar que es tracta de serveis públics, tot i que estiguin externalitzats – és a dir, que estiguin gestionats per una empresa privada–, i que, per tant, l’obligació final de la prestació d’aquests serveis és de l’Ajuntament. Per això el seu grup té la urgent necessitat de tenir la mateixa informació i transparència en aquests serveis que en els que presta directament l’Ajuntament, dels quals normalment es presenten informes o dóna dades i, per tant, és més fàcil accedir a la informació de la correcta implementació o compliment del servei. Per tant, el seu grup demana amb aquesta proposició definir un espai on poder construir els elements de confiança, de compliment del que les empreses que han guanyat uns concursos estan fent. Assenyala que no és res nou, atès que l’Ajuntament té altres comissions de seguiment de temes de rellevància en què es troben el govern municipal i els diferents grups per fer seguiment i compartir informació de temes importants. Recalca la importància de tenir coneixement d’un volum de contractes que tenen un volum de diners públics tan important per tal de garantir la gestió òptima d’uns serveis públics i d’interès de tothom. La Sra. Escarp agraeix l’esforç del Grup d’Iniciativa per reformular la proposició, ja que en el seu contingut inicial no transposava ni els objectius ni el contingut que tots els grups havien votat del ROM i, en canvi, després del canvi s’adapta més a l’objectiu que ha definit la Sra. Sanz. En primer lloc, parla del principi de transparència, que creu que és la millor actuació de govern i la millor garantia per als ciutadans. Pensa que si un grup demana un seguiment d’uns contractes de serveis és que potser hi ha alguna cosa que falla i que hi ha una manca de transparència. Creu, doncs, que el govern i els grups han de posar més atenció per tornar a aquest principi, que és el de la bona governança i el de la bona oposició. Afegeix un altre principi que considera important: donar legitimitat i valor polític a les comissions de Plenari, ja que el control i la fiscalització de l’actuació política són competència d’aquesta comissió, com també ho és l’impuls polític, tal com s’ha vist en un punt anterior amb l’aprovació d’una proposició a instància dels grups de l’oposició. Explica que en el mandat anterior, quan semblava que alguna cosa no anava, es creava una comissió específica, i el mateix ROM reconeix les comissions especials, que és un altre tema. Creu que la Sra. Sanz ha explicat molt bé a què feia referència i, per tant, es va crear la comissió de seguiment de l’ordenança. En canvi, opina que cal trobar mecanismes per poder fer el transvasament d’informació. Pensa que és preferible venir a aquesta comissió i, quan hi hagi un problema, portar una proposició per demanar que el govern vingui cada trimestre i informi del grau de compliment. Li agrada més aprofitar les eines existents, perquè a vegades es dupliquen, i partir dels principis bàsics com la transferència i l’exigència. Per això diu que el Grup Socialista s’abstindrà en aquesta proposició. El Sr. Ramírez també agraeix l’esforç de la regidora Sanz i del Grup d’Iniciativa per encaixar el text transaccional amb els altres grups. Avança que el seu grup hi votarà en contra, tot i que és cert que el segon text està molt més suavitzat que l’inicial, que tenia cert rigor. Explica que des del punt de vista formal el primer no estava adaptat al Reglament Orgànic Municipal, ni des d’un punt de vista competencial, ja que corresponia al Consell Plenari l’aprovació 3212 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 de la comissió especial de seguiment que es proposava, ni tampoc des d’un punt de vista material. Tampoc donarà suport al segon text, ja que es podria entendre que això és una comissió de seguiment o una comissió de les que s’anomenen «permanents» per part del ROM i que té les funcions molt delimitades. Comparteix el fons i l’esperit de la proposta del Grup d’Iniciativa, en el sentit de la necessitat de la transparència de l’equip de govern perquè doni informació d’aquests contractes de serveis urbans i del seu desplegament. Tanmateix, considera que la gestió d’aquests contractes correspon al govern municipal, i el control i la fiscalització d’aquests, a l’oposició, i diu que aquesta comissió justament té aquesta finalitat: controlar i fiscalitzar aquests contractes. En resum, doncs, diu que en comparteix l’esperit i que cal reclamar al govern aquesta transparència, però diu que no pot donar suport a la proposta d’Iniciativa. El Sr. Portabella diu que argumentaria de manera similar al Partit Socialista i al Partit Popular, però, en canvi, hi votarà a favor. Creu que la transparència està bé, que cal implementar-la i que està bé que a la comissió hi hagi la possibilitat de fer el seguiment que garanteixi que els recursos s’empren de manera correcta. Assenyala que tothom sap que des del moment que s’adjudica un concurs fins a la seva evolució hi ha canvis que no necessàriament van en la línia del que era l’esperit a l’inici de l’aprovació del concurs. Recorda, per exemple, canvis substancials amb l’anterior contracta de recollida d’escombraries. Per això li sembla que té lògica fer el seguiment de les contractes i que es pugui anar veient a la Comissió com van evolucionant, ja que és part de la seva feina. Per tant, el seu grup hi votarà a favor, amb el criteri de transparència i la voluntat de fer-ne el seguiment per garantir que els recursos públics s’empren de manera correcta sostingudament. Recalca que no té cap dubte que en l’origen es busca l’aplicació correcta, però a vegades després es produeixen algunes sorpreses i per això cal fer el seguiment per detectar si es produeixen biaixos. El Sr. Puigdollers diu que el seu grup hi votarà en contra. I, tot fent una mica d’història, explica que a l’Ajuntament de Barcelona, amb la Carta Municipal de 1960 –que va estar en vigor fins al 1995–, l’oposició no tenia capacitat de preguntar res en el Plenari i no hi havia comissions, ni podia votar res, perquè era una llei franquista i l’alcalde de Barcelona l’aplicava estricament. Comenta que un dels punts que es va discutir més de l’actual Reglament Orgànic Municipal va ser justament el tema de la creació de les comissions, ja que en la Carta Municipal anterior no hi havia comissions. Explica que llavors es va acordar consensuadament per tots els grups municipals que hi havia tres tipus de comissions: les comissions d’investigació, que són per investigar coses; les comissions permanents –com la d’Hàbitat Urbà, justament–, que són de control i d’impuls al govern municipal, i les comissions especials, que tenen com a única i exclusiva funció ser una comissió d’estudi. Per tant, diu que el que proposa Iniciativa ja ho fa aquesta comissió i que el govern no té cap inconvenient a portar, en la pròxima Comissió d’Hàbitat Urbà, un informe sobre la contracta de recollida i de neteja. Però recalca que no té cap sentit crear una comissió especial per a aquest tema. Recorda que ell s’ha passat 26 anys a l’oposició seguint molts contractes de l’Ajuntament de Barcelona i que a vegades també li arribaven informacions que no es complia un contracte. I explica que llavors trucava al regidor o al tinent d’alcalde responsable d’aquest tema i li ho comentava. I en funció del tema també feia una pregunta o una iniciativa que portava a aquesta mateixa comissió. Insisteix, doncs, que hi votarà en contra perquè entén que hi ha tots els instruments per fer el control del govern municipal, no només amb els contractes de concessió de serveis municipals, sinó de tots, en qualsevol de les comissions permanents que hi ha a l’Ajuntament de Barcelona. Remarca que hi ha, doncs, transparència absoluta i que no hi ha cap dificultat perquè Iniciativa tingui tota la informació que vulgui sobre qualsevol contracta, i que, per tant, no cal crear cap comissió per a això. La Sra. Sanz agraeix el posicionament d’Unitat per Barcelona i l’abstenció del Partit Socialista, tot i que li sorprèn una mica per aquesta apel·lació a la transparència. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3213 Diu al Sr. Puigdollers que no dubta del seu coneixement de les comissions regulades en el marc del ROM i de la Carta, però recorda que hi ha hagut comissions de seguiment d’immigració, de drogues, etc., i que n’hi ha d’altres tipus, perquè són vigents i són espais de diàleg amb el govern municipal per tractar temes específics que tenen una especial rellevància. Diu que ja sap que pot trucar al Sr. Puigdollers, però que el seu grup el que vol és un espai públic, no un espai privat amb el regidor per obtenir informació. Vol trencar aquesta lògica perquè no hi ha res a amagar i vol tenir un espai públic amb els diferents grups on poder tractar les dades, analitzar-les i buscar respostes conjuntes. Explica que el seu grup ja ha utilitzat el mecanisme de demanar compareixences i fer preguntes –han parlat amb Parcs i Jardins, s’ha parlat de l’enllumenat, de la contracta de neteja i residus, etc. Però diu que finalment sempre s’al·leguen coses com que és un conflicte laboral i no se’n pot parlar o altres excuses. I es remet a les actes. Comenta que la voluntat del seu grup neix de la perspectiva d’asseure’s i definir aquest espai entre tots els grups. Creu que el Sr. Portabella ho explicava molt bé, i no entén per què no es vol fer un seguiment dels recursos que s’empren a Barcelona en unes contractes tan importants i donar-hi veracitat. Tampoc entén com el govern municipal i el Partit Popular voten en contra d’aquesta proposta quan després s’omplen la boca parlant de transparència. Precisa que la proposta té la intenció de dotar el govern d’elements de transparència i credibilitat davant la informació que dóna, perquè els grups són missatgers d’aquesta informació quan parlen amb la ciutadania, amb els comitès d’empresa i amb els treballadors. Considera que el govern opta per mantenir aquesta opacitat, com si no hi haguessin dubtes sobre aquesta gestió. Confirma que, com deia la Sra. Escarp, arriben qüestions i que les han preguntades per escrit, sense obtenir mai res en clar, perquè el govern es tanca en fals. Diu, doncs, que el que volen és trencar l’opacitat, encara que el govern s’hi senti còmode, perquè el seu grup no s’hi sent. Per tant, continuarà exigint espais de control, d’informació veraç, que aportin credibilitat a la gestió dels recursos públics de la ciutadania, en un moment en què és d’especial rellevància perquè la gent dubta molt de la gestió de les administracions. Pensa, doncs, que cal que es dotin d’aquests espais, perquè serà positiu tant per al govern, com per a l’oposició com per a la ciutadania en general. Comenta que continuarà insistint a posar llum i taquígrafs a la gestió del govern, encara que aquest no ho vulgui, i creu que tant el Partit Popular com Convergència s’equivoquen en aquesta oposició, ja que això va en contra dels interessos generals i públics, en definitiva dels interessos que defensa l’Ajuntament. La Sra. Escarp diu que, pel que fa a la transparència, és un principi que els ha d’inspirar a tots. Comenta que, d’una banda, el govern l’ha de practicar perquè no hi hagi desconfiança, però que, de l’altra, l’oposició l’ha d’exigir alhora que el practica. Torna a apel·lar al principi que ha dit a l’inici, és a dir, vol donar legitimitat democràtica i valor polític al que es fa en les comissions de Plenari, perquè si el govern no contesta cal exigir-li-ho tantes vegades com calgui o denunciar-ho. Però diu que no troba iguals les comissions del Pla municipal de drogues o del Pla municipal d’immigració, ja que creu que es debatia en aquell moment sobre un tema sensible; en canvi, en aquesta comissió es fa un seguiment de la gestió quotidiana, que creu que és el que cal fer. El Sr. Ramírez vol contestar a la Sra. Sanz els motius per votar en contra de la proposició d’Iniciativa. Diu que és per la racionalització dels òrgans de participació i dels òrgans de control; és a dir, considera que no cal duplicar els òrgans, si aquesta comissió ja té les eines per fer aquest seguiment. I li recorda que la gestió la té el govern municipal i l’oposició té la capacitat de fer el control polític i la fiscalització. Per tant, li demana que deixi al govern que governi i que des de l’oposició es dediqui a fer aquesta oposició efectiva contra el govern. El Sr. Puigdollers es fa seves les paraules de la Sra. Escarp. Afegeix que hi ha transparència absoluta en aquesta comissió i que la comissió per controlar els contractes de serveis urbans és justament aquesta comissió. Insisteix, doncs, que 3214 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 no hi ha cap opacitat, sinó transparència, però en l’òrgan creat per acord de tothom. Demana a la Sra. Sanz que no confongui una comissió de seguiment d’uns contractes –que és el que demana– amb les comissions de seguiment de polítiques –insisteix que no són de seguiment de gestió, sinó de polítiques– que es creen quan es fa el Pacte de drogues o el Pacte d’immigració. Recalca que són comissions de seguiment de pactes polítics, en què es diu clarament que la gestió és un tema del govern i que el que es fa és un seguiment polític d’aquest tema. Li torna a demanar, doncs, que no barregi una cosa amb l’altra i insisteix que hi ha absoluta transparència en el si d’aquesta comissió i del Plenari. El Sr. Puigdollers expressa el vot contrari de CiU, la Sra. Escarp expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot contrari del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. Es rebutja amb el redactat següent: La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al Govern municipal a crear una Comissió de Seguiment dels contractes de serveis urbans, integrada per l’àrea de govern municipal implicada i els diferents grups polítics, per tal de vetllar i informar sobre el seu correcte desplegament i corregir les mancances i dèficits en la seva aplicació. Aquesta Comissió es reunirà com a mínim un cop al trimestre. Del Grup Municipal UpB: 15. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda, en el marc de les polítiques d’estímul de l’eficiència energètica i de smartcity, posar en marxa un estudi energètic de les llars de Barcelona que permeti elaborar un mapa energètic de la ciutat, fer una avaluació real del consum i emprendre mesures d’estalvi energètic. El Sr. Portabella presenta una proposició en què demana, en el marc de les polítiques d’estímul de l’eficiència energètica i l’smart city, que es posi en marxa un estudi energètic de les llars de Barcelona que permeti elaborar un mapa energètic per fer una avaluació real del consum i emprendre mesures d’estalvi. Comenta que –com saben tots els regidors perquè la Unió Europea ho diu en les quatre últimes directives sobre eficiència energètica– els edificis consumeixen el 40% de l’energia final consumida a la Unió Europea, un percentatge molt alt que implica una repercussió significativa en temes que preocupen a tothom, com la qualitat de vida, el canvi climàtic, les emissions de CO2 o la repercussió sobre la salut. Proposa, doncs, que es faci un estudi a l’entorn de la situació dels habitatges de Barcelona a partir de les tipologies d’habitatges, ja que no és el mateix una casa centenària que una casa nova –les cases noves són més eficients–, ni un bloc d’edificis que una casa aïllada. Però diu que sí que és evident que cal prendre mesures per a l’eficiència energètica en cada una de les tipologies d’habitatge per tal de reduir el consum d’energia i que així hi hagi un major estalvi. Admet que per estalviar energia primer cal fer una inversió, però diu que la proposició del seu grup aportarà grans beneficis econòmics a la ciutat, ja que superaria amb escreix els costos que pot tenir fer un estudi d’aquestes característiques, en què cal tipificar les diferents tipologies d’habitatge de Barcelona. No demana crear cap figura nova, sinó que dintre de les polítiques d’estímul d’eficiència energètica i dins de les smart cities es pugui posar en marxa aquest estudi energètic per veure a quins edificis els convé més canviar la caldera, que estigui centralitzada o no, o posar doble vidre, etc. Explica que l’última directiva europea diu que cal promoure els habitatges que tendeixin a un consum energètic de balanç zero. És conscient que això és molt difícil, tot i que sovint el govern ha anunciat que hi està treballant, però sap que per ara no és possible, i per això només demana avançar en aquest punt. La Sra. Escarp expressa el vot favorable del Grup Socialista, tot i que no s’han acceptat les dues esmenes del seu grup. Explica que una de les esmenes deia que quan es parla d’energia potser la mirada metropolitana hi pot ajudar. I en l’altra demanava una avaluació de costos, encara que no sigui una despesa, sinó una NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3215 inversió, però era per saber com es podia plantejar. Així i tot, diu que està a favor que es faci l’estudi, perquè l’energia és un recurs pràcticament utilitzat en qualsevol activitat i el seu ús té un impacte ambiental claríssim, sobretot pel model energètic fortament basat en el combustible fòssil. Creu que es va avançar molt quan en el Pla d’energia, qualitat de l’aire i canvi climàtic es va fer l’estimació del balanç d’energia dels edificis i es va arribar a aquestes vuit tipologies d’edifici d’ús majoritari a partir de les quals es poden definir consums per tipologies, i es van poder modelitzar i calibrar les demandes energètiques dels edificis tipus de Barcelona. Entén que UpB proposa aprofundir-hi molt més, però pensa que l’energia que es consumeix no depèn només de l’escomesa, sinó de molts altres factors –tipus d’habitatge, refrigeració, ascensors, hàbits, etc. Assenyala, doncs, que és un càlcul complex. Creu que cal avaluar-ne la complexitat i que, partint de la base que ja s’han identificat els consums per tipologia, cal mirar com avançar. Insisteix que cal analitzar aquest punt de vista metropolità, perquè si es pogués fer d’abast metropolità es podria pagar a mitges, encara que sigui més complex. El Sr. Ramírez expressa el vot favorable del Grup Municipal Popular, encara que manifesta que també ha lliurat dues esmenes que tampoc no han estat acceptades. Explica que anaven una mica en el sentit del que deia la regidora Escarp, que s’aprofitessin els estudis previs que hi ha des de l’àmbit metropolità, perquè li consta que l’Àrea Metropolitana havia fet alguna cosa en aquest sentit. I, d’altra banda, demana incorporar un estudi previ del cost de fer l’avaluació, no fos que al final costés més l’estudi que la mateixa mesura. En tot cas, reitera que està a favor d’establir una estratègia de foment de l’eficiència energètica i de l’ús d’energies renovables per millorar el comportament energètic dels edificis, i incrementar-ne l’autosuficiència energètica. I entén que a la llarga això suposaria un estalvi per a la balança energètica. Li sembla un pas important i dóna suport al fet que Barcelona sigui capdavantera en aquestes polítiques d’estímul de l’eficiència energètica i de smart city. Diu que tot això permetrà elaborar aquest mapa energètic de la proposició d’UpB i que es defineixin les tipologies dels diferents edificis i del seu consum. La Sra. Sanz diu que el seu grup no ha plantejat esmenes perquè li agrada la proposta tal com la planteja UpB i, per tant, hi donarà suport. Com ha manifestat en altres ocasions, pensa que és inqüestionable que estem a les portes d’una crisi energètica. Diu que l’escenari energètic internacional –amb la previsió de preus elevats del petroli, amb l’important risc geoestratègic de l’abastament– exigeix una adequació de totes les estratègies de polítiques energètiques per afrontar aquest repte. Per això, afegeix, el seu grup sempre ha defensat que les administracions públiques hi tenen molt a dir. Apunta que concretament l’Ajuntament, com a consumidor i proveïdor de servei, com a planificador i promotor i regulador, des de la capacitat de lideratge com a exemple a seguir de cara a la ciutadania, té el repte de reduir el seu consum propi, ja que és un volum molt elevat. Explica que d’aquí provenen moltes propostes que el seu grup ha plantejat en el marc d’aquesta comissió per tendir, d’una banda, al fet que el consum es vagi reduint i, de l’altra, que cada vegades provingui més d’energies de fonts netes. Creu que una de les funcions bàsiques de l’Ajuntament és informar i sensibilitzar tota la ciutadania sobre el consum energètic i sobre què suposa de cara al medi ambient, perquè sap que sense la complicitat de la ciutadania les ciutats no poden guanyar la batalla de la sostenibilitat. Recorda que, com deia el Sr. Portabella, una part molt important del consum energètic és deguda a l’ús social que les persones fan de l’energia. Per tant, considera que hi ha uns principis bàsics, com ara no malbaratar l’energia, utilitzar-la quan sigui necessària, ser conscients del que és l’eficiència energètica i actuar en conseqüència. I diu que això vol dir treballar no només pel que fa a les dependències pròpies, sinó també perquè les llars de Barcelona siguin molt eficients. Des del seu punt de vista, troba molt adient aquesta proposició de posar en marxa aquest estudi per fer una avaluació del consum per saber quines mesures d’estalvi cal emprendre. Pensa que en el camp del consum domèstic hi ha molt de marge. Explica que en el Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat de l’aire ja es feia 3216 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 un diagnòstic sobre el consum energètic de Barcelona, i el consum domèstic es va xifrar al voltant d’un 28% del consum final. Creu, doncs, que es poden començar a treballar moltes propostes. Comenta que s’han endegat programes interessants, com els plans d’energia participatius a Sant Martí i a la Verneda, que es focalitzen en la pedagogia energètica, és a dir, incidir en el que més costa canviar, que és el comportament de la gent. Conclou que l’important és tenir un bon diagnòstic per començar en aquesta direcció. El Sr. Puigdollers agraeix aquesta acció d’impuls del Grup d’Unitat per Barcelona i diu que el seu grup hi votarà a favor. Fa referència al que deia la Sra. Sanz del fet que els estudis energètics de la ciutat de Barcelona marquen aquest 28% de consum energètic en les llars, amb una distribució de gairebé el 50% de gas natural, gairebé un 40% d’electricitat i un 10% de GLP –gasos liquats procedents del petroli. Creu que, d’aquesta manera, té sentit plantejar-se aquest tema. Diu que el govern accepta la proposta de veure com continuar l’estudi que està fent l’Ajuntament de Barcelona i ampliar-lo a l’àmbit metropolità, tal com proposava la Sra. Escarp. El Sr. Portabella agraeix la votació de tots els grups municipals i les seves argumentacions, i recalca que agraeix més les argumentacions que el vot, en el sentit que han complementat el discurs troncal d’UpB i l’han anat millorant. Agraeix a Iniciativa que des del primer moment hagi donat suport a aquesta proposició, i al Grup Socialista i al Partit Popular els explica que no és que no hagi volgut incorporar les seves esmenes, sinó que pensa que, tot i que és interessant presentar aquesta proposició a l’Àrea Metropolitana, li semblava que si afectava tot el conjunt de l’àrea metropolitana era millor fer-ho a l’Àrea Metropolitana, on el seu grup també té representació, i no a l’Ajuntament. Diu que només aquest és el motiu de no haver-les acceptat. Pel que fa a la segona esmena del Partit Popular, de calcular el cost, tot i que l’ha fet reflexionar, el seu grup no havia plantejat això com un treball habitatge per habitatge, perquè creu que no s’acabaria mai i que, efectivament, seria d’uns costos inassumibles, sinó que plantejava un aprofundiment –com ha dit el Partit Socialista– d’allò de què ja s’ha dotat la ciutat; és a dir, comenta que no parteixen de les beceroles, ni estan a -273 graus centígrads, sinó que només cal continuar impulsant el que ja hi ha, com ha dit el govern. I diu que els costos, doncs, només són els d’aprofundir en les tipologies establertes, tal com ha esmentat en la defensa. Explica que ha vist com hi havia gent que demanava el doble vidre com a element de conservació energètica, però que tenia uns problemes enormes anteriorment i abans de posar el doble vidre havia d’arreglar moltes coses. Diu que això és el que busquen amb aquesta proposició: fer estalvi a partir de l’eficiència energètica. Finalment, agreix al govern que entengui que això està dintre del que ja s’està fent i que només significa continuar aprofundint i avançant, perquè és un terreny central, l’aigua i l’energia són la base de totes les discussions. El Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 16. Que el Govern presenti davant la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, amb periodicitat trimestral, un informe sobre les actuacions en infraestructures del transport de competència supramunicipal o compartida amb altres administracions, com per exemple els accessos al port, l’estació de la Sagrera, la línia 9 o la ronda NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3217 Litoral, que inclogui: l’estat actual de les actuacions, el calendari previst i els acords presos en les negociacions amb les diferents administracions. La Sra. Escarp creu que el contingut del prec és prou clar. I explica que s’ha parlat moltes vegades de les infraestructures i que s’han portat informes en aquest sentit. Lligant amb el que es deia en un punt anterior del seguiment, tot i que el govern ja ha anat parlant de l’avenç de la línia 9 o del port o de la Sagrera, li agradaria que de manera trimestral o quadrimestral el govern informés en aquesta comissió dels avenços de les negociacions que porten a terme al voltant d’aquestes infraestructures de Barcelona i metropolitanes, bàsiques per al desenvolupament de tot plegat. El Sr. Vives accepta el prec i diu que, com que disposa de la informació, la hi facilitarà immediatament. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 17. Que el Govern municipal agiliti la redacció del projecte executiu de la rehabilitació de la masia i el jardí romàntic de Can Fargas i que es pressuposti la inversió necessària per realitzar les obres l’any 2014. La Sra. Blasco assenyala que Can Fargas és un element emblemàtic del barri d’Horta i de la Font d’en Fargas i diu que per al seu grup recuperar Can Fargas és i ha estat una prioritat. Comenta que històricament aquesta prioritat ha tingut la unanimitat de tots els grups municipals de l’Ajuntament el mandat anterior i aquest, i per això és una inversió que es podria aprovar amb l’acord de tots els grups municipals. Comenta que l’any 2009 es va expropiar la masia i el jardí romàntic de Can Fargas, que l’any 2010 es va aprovar el Pla especial urbanístic i també es va fer l’avantprojecte de rehabilitació del jardí amb els previs treballs arqueològics, imprescindibles en un element patrimonial de la importància i la categoria d’aquesta masia. Diu que sap que el govern municipal treballa en la licitació del projecte executiu i per això formula el prec següent: «Que el govern municipal agilitzi la redacció del projecte executiu de la rehabilitació de la masia i el jardí romàntic de Can Fargas i que es pressuposti la inversió necessària per realitzar les obres ja l’any 2014.» El Sr. Vives diu que accepta el prec condicionat a la disponibilitat pressupostària del 2014 i que es farà el que s’hagi de fer per accelerar la redacció del projecte executiu. La Sra. Blasco diu que si la masia no es rehabilita immediatament hi haurà un problema i que més val que posin com a prioritat la necessitat i els diners per fer possible la inversió. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 18. Que es creï un grup de treball entre l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d’Enginyers i el Col·legi d’Arquitectes per avaluar les ordenances de llicències d’activitats i llicències d’obres i fer una proposta de simplificació de la normativa. El Sr. Portabella diu que és un prec que incideix sobre una qüestió que és un clàssic i en la qual tots han donat voltes per veure si es pot avançar. I creu que aquest prec els pot fer avançar. Reconeix que sovint la normativa municipal vinculada a les llicències d’activitats i llicències d’obres és percebuda com una trava tant pels emprenedors com pels professionals que es dediquen a aquest àmbit, principalment arquitectes i enginyers. Explica que justament el dia anterior el Grup del Partit Popular, a la Comissió d’Economia, va presentar una proposició en aquest sentit, amb la qual el seu grup no va estar d’acord. Però reconeix que hi ha una certa frustració en els professionals i emprenedors a l’hora d’anar endavant per coses que es podrien resoldre si es creés un grup de treball entre l’Ajuntament, el Col·legi d’Enginyers i 3218 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 el Col·legi d’Arquitectes per avaluar les ordenances de llicències d’activitats i llicències d’obres i fer-ne una simplificació. Com a exemple pràctic, diu que no es reconeix la validesa dels certificats de materials i aparells encara que portin el segell validat per la Unió Europea, cosa que requereix sol·licitar les certificacions originals al país d’origen del material, fer les traduccions jurades corresponents, que, a més d’encarir-ho, comporta molt de temps. També explica que les ECA, per cobrir-se les espatlles, demanen contínuament coses als tècnics, que no estan responent a l’organisme oficial ni al client, sinó a l’ECA, que després ha de desplaçar els seus informes a l’Ajuntament, perquè no tenen capacitat d’emetre dictàmens. I, finalment, comenta que la normativa és massa dispersa en una part molt rellevant d’aquest àmbit. Diu que l’alternativa a no fer això seria implementar un sistema anglosaxó en un país mediterrani en què s’accepta que, quan desapareix la sol·licitud de les llicències, es demani un procediment de comunicació i ja passarà algú a veure-ho. Però apunta que tampoc hi ha inspectors i llavors la gent calcula quant temps tardarà a passar l’Ajuntament per saber quant temps poden estar il·legals. Creu, doncs, que aquesta és una possibilitat de poder començar a arreglar això que demanen els professionals de mirar de facilitar les llicències d’obres i d’activitat. El Sr. Vives diu que accepta el prec, que, a més, ja s’està complint. Explica que, d’una banda, en el marc de la implantació de l’ORPIMO es va arribar pràcticament fa dos anys a un acord amb tots aquests col·legis professionals perquè esdevinguessin agents de l’Ajuntament en la implantació de les llicències. I, de l’altra, diu que hi ha la taula TASCOM, que es reuneix cada quinze dies o dos mesos per tractar aquests punts que indica el prec, cosa que no vol dir que no calgui continuar treballant-hi. Comenta que hi ha un marc de col·laboració que mira de blindar aquesta relació respecte de la pressió que s’exerceix des del món legislatiu perquè aquesta relació no tingui els aires d’exclusivitat que s’ha donat als col·legis professionals. És a dir, explica que el govern ha volgut tenir una relació en l’àmbit de les llicències molt tancada amb els col·legis i que això està a punt de canviar, cosa que voldrà dir que caldrà continuar fent aquesta coordinació de caire informal. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 19. Quin ha estat el procediment d’inscripció i quin serà el procés d’adjudicació dels pisos de lloguer a preu assequible, situats al voltant de la plaça dels Eucaliptus, al barri de Torre Baró. La Sra. Andrés formula la pregunta sobre quin ha estat el procediment d’inscripció i quin serà el procés d’adjudicació dels pisos de lloguer a preu assequible de Torre Baró. I explica que la pregunta està motivada per veure si és possible fer alguna modificació de les bases. El Sr. Vives diu que no sap si és possible fer una modificació de les bases i que ho pot contestar el Sr. Sorolla. Que ell després li explicarà què ha passat, tot i que, coneixent la Sra. Andrés, està segur que ella sap exactament el que ha passat fins llavors. El Sr. Sorolla explica que, en principi, com que ja s’ha iniciat el concurs no es poden fer canvis substancials, però diu que fins a l’endemà hi ha el termini d’exposició i de sol·licituds i que es podrien fer modificacions subtils. Tot i que no n’ha pogut ni informar el tinent d’alcalde, informa que el dia anterior va tenir una reunió amb la Federació d’Associacions de Veïns, que van suggerir algun canvi que estan estudiant i que intentaran introduir si ells ho presenten formalment. Explica que aquest canvi és simplement que els 160 habitatges que hi ha en curs quedessin en 152 per posar-ne més per als contingents de gent amb pocs recursos. La Sra. Andrés comenta que la pregunta està motivada perquè quan es va presentar al Ple del Districte i va tenir la documentació va veure que l’arc de la NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3219 renda va de l’1 de l’IPREM al 4,5, és a dir, dels 9.000 als 48.000 euros, i troba que és exagerat aquest arc, tenint en compte que el procés d’adjudicació és per sorteig i que tindrà les mateixes possibilitats una persona que tingui 10.000 euros de renda que una unitat familiar amb 44.000, cosa que li sembla desproporcionada. El Sr. Sorolla explica que el 4,5 és el màxim legal, que és el que es volia agafar, precisament perquè hi hagi gent que cobri 40 i gent que cobri 10, amb la idea que la gent del barri sigui el més diversa possible. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 20. Quines mesures està prenent el Govern municipal per augmentar i incentivar la proporció de flors dins de les nostres vies urbanes, places, parcs i comerços/habitatges privats? El Sr. Ramírez comenta que el mes de gener es va presentar en aquesta comissió el Pla del verd i la biodiversitat, que esmentava la qualitat sensorial, concretant-la en la qualitat olfactiva, cromàtica i visual i en la variabilitat estacional i temporal. I diu que en les seves línies estratègiques parla de potenciar el verd en la ciutat en els patis o en les façanes. Explica que el seu grup va portar a aquesta comissió algun prec per recuperar la Festa de la Primavera, i que en una reunió recent amb el gremi de floristes els van traslladar la seva preocupació per la baixada de les vendes i els van proposar, com a mesura per sortir de la crisi, que l’Ajuntament podia fer una promoció i un enaltiment de la ciutat a través de les flors. Tot i que sap que s’ha fet alguna cosa des del govern municipal, vol saber quines mesures s’estan prenent per augmentar i incentivar la presència de flors dins de les vies urbanes, places, parcs, comerços i habitatges privats. El Sr. Puigdollers posa sobre la taula que a principis de maig es va celebrar el Concurs de Roses Noves i que va ser un èxit de participació ciutadana. Explica que és un acte molt simpàtic i molt lligat a la flor, en què es produeix una votació popular per escollir la millor flor de les que hi ha plantades en aquest concurs de flors internacional de la ciutat de Barcelona. També comenta que es va batejar una flor amb el nom de Georges Moustaki, que justament va morir el dia de la sessió de la comissió. Assenyala que a la ciutat de Barcelona hi ha uns 90.000 metres quadrats de jardí en què hi ha plantades flors de diferents estils: des de flors de temporada, que es van canviant de manera sistemàtica, fins a rosers o grups de plantes diverses. Comenta que també cal tenir en compte que a Barcelona hi ha bastant arbust i molt arbre que també floreix; en concret s’ha calculat que hi ha uns 40.000 exemplars d’arbres que fan flor. I, tal com deia el Sr. Ramírez, el Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020 conté 68 accions que es van executant, però fins al 2020 no es recuperarà tota la jardineria històrica de la ciutat de Barcelona. Conclou que és una aposta d’aquest govern recuperar el màxim possible la presència de la flor a la ciutat. El Sr. Ramírez agraeix la resposta del regidor Puigdollers, però li demana que es continuïn impulsant aquest tipus de polítiques per tal que la presència d’arbres i de flors a la ciutat en transformi la imatge i passi a ser una ciutat més colorista i més optimista, sobretot a la primavera, perquè entén que no és suficient que hi hagin zones verdes saltejades, sinó que cal aconseguir una uniformitat en aquest creixement d’arbres i flors a la ciutat perquè es pugui conjugar la diversitat floral i la sostenibilitat gràcies a la varietat d’espècies mediterrànies, que donen una imatge més colorida i optimista de la ciutat. L’emplaça, doncs, a continuar desplegant el Pla del verd i la biodiversitat i a posar una mica de veto als excessos de ciment a les places i vies urbanes de Barcelona. Es dóna per tractada. 21. Quin és el calendari previst per a l’execució de la tercera fase de les promocions d’habitatges de les cases barates del Bon Pastor, tot indicant quan es 3220 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 preveu l’inici de l’execució de les obres i la posada en servei dels habitatges per als reallotjats del barri? El Sr. Bolaños explica que el sentit de la seva pregunta és el tema de l’execució de la tercera fase del Bon Pastor, en la qual es va fer poc temps abans la licitació de les obres de dos blocs, i vol saber quan s’executaran i quan es produirà el reallotjament, i també què passarà amb el tercer bloc, no inclòs en aquesta licitació. El Sr. Vives diu que l’inici de les obres per a la resolució de la tercera fase de la remodelació del Bon Pastor està prevista per al juliol i que el Sr. Ramírez ja sap que són 121 habitatges. També comenta que el termini de les obres són 24 mesos i que, per tant, la posada en servei dels habitatges per als afectats de la tercera fase es farà durant el segon trimestre del 2015. El Sr. Bolaños demana si li ho pot donar per escrit per fer-ho arribar als veïns, que estan una mica inquiets i a vegades no es creuen algunes notícies, i que si ho veuen per escrit potser ho veuran més clar. Entén que són dubtes raonables i lògics i que els responsables polítics han de donar certesa a les decisions que es prenen. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 22. En quins termes, condicions i calendari el Govern donarà compliment als acords assolits amb les entitats veïnals i socials en relació als habitatges per emergències socials a la zona nord de Nou Barris i al conjunt del districte. Sol·licitem que aquesta resposta també sigui lliurada per escrit a la mateixa comissió. La Sra. Sanz demana si també es pot passar a la resta de grups la informació que demana el Partit Popular en la pregunta anterior. Diu que la pregunta és en relació amb els acords a què es va arribar el passat 16 de maig entre les entitats veïnals i socials pel que fa als habitatges per a emergències socials en la zona de Torre Baró, i demana que s’expliqui quan es donarà compliment a tots aquests acords. Comenta que el seu grup està molt preocupat per la problemàtica d’habitatge a Ciutat Meridiana, que també afecta altres barris del Districte de Nou Barris, i creu que més que una problemàtica és una emergència en tots els nivells perquè diàriament hi ha tres o quatre desnonaments, i pensa que cal començar a estudiar aquests casos. Vol saber si s’han començat a fer aquests estudis, si hi ha el grup d’estudi per parlar dels criteris d’adjudicació dels pisos en relació amb les entitats bancàries, qui es reunirà, si ja s’està estudiant la possibilitat d’ampliar el nombre d’habitatges destinats a situació d’emergència en la promoció de què parlava el Grup Socialista, i si des del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona s’està atenent les famílies. Reconeix que són dubtes que no només atenyien aquesta pregunta, però que hi tenen una mica de relació i que li interessa aprofundir-hi. El Sr. Vives diu que el que es demanava en l’escrit era una borsa de lloguer públic de fins a 100 euros per a rendes inferiors a dues vegades l’IPREM, que tot l’habitatge públic fos de lloguer i s’adeqüés als barems referits, que hi hagués una taula d’habitatge del Districte per aturar tots els desnonaments de primera residència per motius de precarietat econòmica fins que els serveis socials no donessin una alternativa estable, la imposició d’increments de l’IBI anual a tots els habitatges buits en propietat de bancs i entitats jurídiques, i una negociació del percentatge de pisos buits a Torre Baró que haurien d’anar destinats a emergències socials al Districte. Diu que el Districte –és a dir, l’Ajuntament, el govern municipal– va arribar als acords sobre els quals es comença a treballar, i que això és un acord del dia 16. Sobre la pregunta de la Sra. Sanz de si hi ha atenció per part dels serveis socials, diu que hi ha una atenció que ja es produïa i que encara s’està produint més ara. Comenta que l’acord va ser estudiar la solució dels casos límit, que s’estan estudiant un per un, i està esperant que li facin arribar quins són. Explica que li NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3221 van passar la llista de persones afectades i que els serveis socials ja l’estan analitzant, però que esperava que hi hagués un volum que encara no ha arribat. Pel que fa a crear un grup per treballar els criteris d’adjudicació dels pisos provinents d’entitats bancàries, diu que també s’està posant en marxa. Així mateix, comenta que s’està estudiant l’ampliació del nombre d’habitatges destinats a emergències a la promoció de Torre Baró, tot i que amb seny, perquè, com deia l’Antoni Sorolla, el que quedi a Torre Baró ha de ser adequat a la vida comunitària i cal tenir els balanços ben posats. Respecte als últims punts, explica que ja hi ha hagut una reunió amb els representants de la FAV i de les associacions de veïns per treballar els punts referits a l’IBI i als pisos buits. Comenta, doncs, que s’ha començat a treballar, tot i que és un acord recent, però tot queda en el marc d’aquella reunió. Diu que, si hi hagués algun tema més associat a qüestions de les quals no disposa informació, li poden trucar en qualsevol moment. La Sra. Sanz agraeix l’explicació del Sr. Vives i diu que és conscient que algunes qüestions estan en un estat embrionari i tot just comencen a tirar endavant. Vol manifestar, però, que la problemàtica en aquesta zona és evident, sobretot el relacionat amb l’accés a aquesta promoció i a la convocatòria. Comenta que molta gent que podria haver-s’hi presentat per necessitat més que justificada no ha pogut perquè no està en el registre del Consorci d’Habitatge. Tot i que està d’acord que són criteris que cal complir, també creu que no hi ha hagut el temps suficient per vehicular-ho a través de les entitats, perquè des del Districte tampoc no s’ha facilitat la informació conjunta a totes les entitats. Així mateix, pregunta si s’han plantejat fer una pròrroga, atès que l’endemà acaba la sol·licitud i que la convocatòria ha tingut un termini molt ajustat. I, finalment, pel que fa als 32 pisos que estaven destinats a la comunitat universitària, malgrat que en un context diferent el seu grup està d’acord amb la barreja d’usos, creu que en aquest context de tanta urgència i emergència en aquests barris, cal un percentatge superior d’habitatge públic per donar cobertura a les necessitats. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 23. Quin import ha ingressat l’Ajuntament de Barcelona en concepte d’ocupació de la via pública per l’esdeveniment de SEAT anomenat "Área León SC" als Jardinets de Gràcia els dies 9, 10, 11 i 12 de maig? El Sr. Portabella formula el que ja considera un clàssic, perquè ho ha preguntat en tres o quatre ocasions ja; pregunta sobre l’ocupació de la via pública, perquè el seu grup considera que hi ha una clara banalització de l’espai públic a la ciutat de Barcelona. Explica que durant els dies 9, 10, 11 i 12 de maig hi ha haver una superfície d’uns 1.736,50 metres quadrats que va estar ocupada per diversos estands publicitaris de marques comercials com Seat i Banco Santander, i també per una carpa de l’Ajuntament on hi havia tres cotxes, en l’espai per on la gent passeja dels Jardinets de Gràcia o en l’accés als cinemes Casablanca. Partint del que el govern ja ha respost en altres ocasions –que no es vol que hi hagi gaires actuacions d’ocupació de la via pública i que es busca treure’n un gran rendiment econòmic–, pregunta quin rendiment econòmic s’ha tret d’aquesta ocupació dels Jardinets de Gràcia durant quatre dies. El Sr. Vives diu que no li fa res que se li pregunti, perquè està molt convençut del que es fa, està segur que està bé i li agrada com estan sortint les coses en aquest camp. Creu, a més a més, que la discrepància en els criteris és lògica en formacions polítiques diferents. Explica que en aquest cas es tracta d’una ocupació especial de l’espai, que s’emmarca en l’acord que l’Ajuntament té amb el Circuit de Catalunya per promocionar la indústria del motor, qüestió per la qual el govern té una enorme obsessió. Comenta que l’Ajuntament vol promocionar la indústria del motor a la ciutat, que sigui coneguda, i diu que, arran del Gran Premi de Fórmula 1, hi ha 3222 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 hagut un nombre important de persones que han visitat la ciutat, i el govern volia que hi hagués un pol en un lloc rellevant en què la indústria del motor es fes present. Assenyala que Seat és, fonamentalment, qui ha sufragat la despesa d’aquest espai per promocionar la indústria del motor, juntament amb algun altre patrocinador, i qui ha pagat les taxes municipals corresponents, que pugen a 5.000 euros. El Sr. Portabella creu que no tot Barcelona és un suport publicitari, que no es pot acceptar que hi hagin escultures de la ciutat que es converteixin en suport publicitari ni que tot sigui subjecte de poder ser-ho com s’ha produït a altres llocs. Diu que ha fet un càlcul molt senzill sobre què cobra l’Ajuntament a un partit polític o a qualsevol entitat social, grup cultural, etc. per un estand de 3 x 3 metres als Lluïsos de Gràcia o a l’Ateneu Barcelonès. Especifica que, si l’Ajuntament cobra 49,69 euros per un estand de 3 x 3, i es multiplica per 4 hores, es multiplica per 6 –perquè 6 per 4 són 24, que és el que té un dia–, i es multiplica per 4 –que són els dies que ho han ocupat–, l’Ajuntament els hauria d’haver cobrat 207.000 euros. I, si no, es queixa que el Banco Santander i Seat tenen un tracte de privilegi en relació amb les entitats de la ciutat. Insisteix que qualsevol dels presents hauria d’haver pagat 207.000 euros, i, en canvi, Seat i el Santander, només 5.000. Creu que això és un tracte de privilegi i malversar els actius de l’espai públic de la ciutat, i que, com ha dit al principi, no tota la ciutat es pot convertir en un suport publicitari, ja que aquesta actuació reiterada de l’Ajuntament banalitza l’espai públic. El Sr. Vives demana al Sr. Portabella que no es faci el despistat amb l’actitud teatral que el caracteritza, perquè li ho ha explicat perfectament. Repeteix que hi ha un acord per promocionar la indústria del motor i que ho ha sufragat una altra companyia. I diu que els Lluïsos de Gràcia no promocionen la indústria del motor, i que quan cal ajudar els Lluïsos de Gràcia es fa. Considera, per tant, que el regidor Portabella barreja de manera demagògica el Banco Santander amb els Lluïsos de Gràcia, i que fa una mica de vergonya sentir-lo parlar en aquest sentit. Comenta que el Sr. Portabella ha parlat de la banalització i del fet que no s’hi val tot en aquesta ciutat, i diu que ja sap de què parla i que no hi ha cap problema per parlar de les vegades que els monuments de la ciutat s’han utilitzat per posar-hi suports publicitaris, que creu que és en el fons del que volia parlar el regidor Portabella, tot i que la pregunta anava referida als Jardinets de Gràcia, i no als monuments de la ciutat, que és una cosa completament diferent. El Sr. Portabella interromp el discurs del Sr. Vives per preguntar-li si sap on és el monument de Pompeu Fabra. El Sr. Vives diu que no es pot fer demagògia barata, que no es pot jugar amb les ordenances ni explicar mitges veritats, perquè quan les ordenances es llegeixen de dalt a baix, un s’adona que abans i ara els criteris que s’han seguit per fer les coses són exactament els mateixos. I està disposat a discutir-ho amb qui faci falta i on faci falta. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 24. Es requereix al Goven municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la proposició M1115/3099, aprovada en la sessió de 22 de març de 2012: La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar el Govern municipal a iniciar les tasques de gestió urbanística de l’execució del projecte de la Modificació del PGM per a l’ordenació de les Vores de la Via Augusta durant el 2012. El Sr. Bolaños diu que farà un seguiment bastant menys polèmic que la iniciativa anterior. Simplement pregunta com està aquesta proposició que es va aprovar fa mesos, tot i que ja sap que hi ha una part d’inversió per a aquest 2013. I vol saber els terminis d’execució també. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3223 El Sr. Vives explica que les prescripcions establertes en la Modificació del Pla General Metropolità per a les vores de la Via Augusta es desenvolupen a través de dues unitats d’actuació mitjançant el sistema de reparcel·lació i per cooperació. Comenta que les actuacions executades de la unitat 1 des del 22 de març –data en què es va fer efectiva la petició del Sr. Bolaños– han consistit a fer efectiu el pagament d’una de les indemnitzacions previstes al projecte de reparcel·lació aprovat, així com en la redacció del document jurídic corresponent amb les quotes de reparcel·lació que es notificarà als titulars en les setmanes següents, prèvia convocatòria de la totalitat de propietaris de les parcel·les resultants dins de l’àmbit d’actuació. Diu que aquest primer gir de la quota inclourà els imports de les indemnitzacions previstes al projecte de reparcel·lació, així com els costos associats –enderrocs, gestió, etc.–, amb què es podrà iniciar el tràmit de pagament de la resta d’indemnitzacions pendents d’abonar. Pel que fa a la segona unitat d’actuació, comenta que es troba executada quasi totalment i que només queda la urbanització d’una petita zona verda adjacent al carrer Margenat, que es durà a terme properament. El Sr. Bolaños demana si li ho pot fer arribar per escrit també. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 25. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució del prec acceptat en la sessió de 18 d’octubre de 2012, amb el contingut següent: (M1115/5394) Que el Govern municipal presenti abans de 6 mesos a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient els estudis previs per actualitzar i desenvolupar els instruments de planejament adequats per conservar i protegir els cascs antics i els nuclis històrics de la ciutat als barris d’Horta, el Farró, Gràcia, la Bordeta, Sants, Poblenou 22@ (Trullàs, la Plata i Taulat) i Can Peguera, amb l’objectiu de mantenir el paisatge urbà i els trets característics i identitaris de cada teixit. La Sra. Blasco explica que el passat 18 d’octubre del 2012 va presentar un prec que el govern va acceptar en què demanava que es presentessin en aquesta Comissió en un termini de 6 mesos els estudis previs per actualitzar i desenvolupar els instruments de planejament adequats per conservar i protegir els cascs antics i els nuclis històrics de la ciutat dels barris d’Horta, del Farró, de Gràcia, de la Bordeta, de Sants, del Poblenou 22@ en la seva zona de Trullàs, la Plata i Taulat, i Can Peguera, amb l’objectiu de mantenir el paisatge urbà i els trets característics i identitaris de cada teixit, tenint en compte que la concepció del PGM per a la ciutat ha canviat profundament des de l’any 76, en què es prioritzaven les grans avingudes. Com que han passat 7 mesos i el seu grup no ha tingut notícia dels treballs, vol saber si el govern municipal podia donar alguna notícia d’aquestes feines. El Sr. Vives explica que s’han encarregat els treballs i que hi ha una anàlisi del teixit del nucli antic del Farró i el Putxet que s’està duent a terme, així com una anàlisi de la Modificació del Pla General Metropolità de l’àmbit afectat per la prolongació de la Rambla del Prat en el seu traçat pel nucli històric de Gràcia. Diu que aquests dos documents s’han plantejat en desenvolupament dels estudis previs encarregats el 2009, i que el contingut d’aquests estudis s’incorporarà als documents corresponents de Modificació del Pla General Metropolità en el seu moment. Conclou dient que aquests dos encàrrecs es lliuraran a finals d’aquest exercici i que es preveu portar a tràmit els instruments pertinents dins del primer trimestre de l’exercici vinent. Pel que fa a Can Peguera, diu que s’ha fet un procés de participació ciutadana durant set sessions en dos anys i que en aquestes sessions es van repassar els diferents temes de discussió i anàlisi del barri amb els representants veïnals. Comenta que els mesos de març, abril i maig de 2013 la direcció de serveis de planejament ha estat treballant en l’elaboració del document de criteris de 3224 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 planejament i que les conclusions es presentaran a les entitats veïnals cap al setembre. I, finalment, comenta que el darrer trimestre d’aquest any es preveu la redacció final del document per poder-lo portar a tràmit a principis del 2014. La Sra. Blasco pregunta pels treballs que es van fer el 2009. El Sr. Vives respon que hi havia uns estudis previs encarregats, però que, tot i que no en té el detall en la sessió, l’hi pot facilitar. La Sra. Blasco pregunta de quins barris són els del 2009. El Sr. Vives diu que del Farró i Putxet i Gràcia. La Sra. Blasco pregunta què se n’ha fet d’uns estudis i treballs previs d’Horta que s’havien encarregat, ja que hi havia coses iniciades. El Sr. Civit diu que hi estan treballant i posant-ho en calendari en funció de les disponibilitats que tenen de tasques, però que tenen tots els treballs i els van aprofitant. Comenta que es farà el Farró, el Putxet i Can Peguera, i que també s’estan preparant treballs de Rambla del Prat i que posteriorment vindran els altres. La Sra. Blasco demana que a mesura que els vagin tenint els vagin compartint amb la comissió. El Sr. Vives accepta. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20.05 h. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3225 Acords Acords de les sessions del mes de juny de 2013 COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR Sessió de 19 de juny de 2013. Part d’Impuls i control Proposicions/Declaracions de Grup Es fa constar que la Proposició / Declaració de Grup que es transcriu a continuació té naturalesa d’acte d’impuls polític de l’acció del govern i no produeix efectes jurídics com a acte administratiu resolutori. Del Grup Municipal del PSC: Única. Que el Govern municipal presenti en 3 mesos en aquesta Comissió de Presidència i Règim Interior un informe sobre els projectes en marxa en matèria "d'open government", objectius, calendaris i costos. COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ Sessió de 19 de juny de 2013. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Acceptar que la societat “Paralelos Musicales, SL” (CIF B-65893604), pugui subrogar-se en els drets i obligacions de la mercantil “The Project Music Company SL” (CIF B-65015075) per exercir la direcció artística del Teatre i l’explotació d’alguns serveis complementaris de la concessió de l’ús privatiu de domini públic de la finca situada a l’Av. del Paral·lel núm. 62 (Scènic); i modificar en aquest sentit l’acord de la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació de 12 de desembre de 2012. 2. Aprovar inicialment el Plec de condicions reguladores per a la constitució d’un dret real de superfície de la finca situada a l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat núms. 5-11, grafiada en el plànol annex, per a la construcció i posterior explotació d’una residència assistida per a gent gran; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; convocar la concurrència pública per a adjudicar el dret de superfície; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. 3226 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Del Grup Municipal del PSC: 3. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda instar al Govern de la Generalitat a no suprimir el servei de traducció per a persones estrangeres i turistes de les comissaries de policia de la ciutat de Barcelona. Del Grup Municipal del PP: 4. Que el Govern municipal presenti els Pressupostos 2014 abans del 15 de setembre de 2013. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 5. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: 1) Garantir les condicions del programa BCN Open Challenge perquè fomenti la participació de qui estigui radicat a la ciutat de Barcelona. 2) Es sol·licitarà al Consell de Ciutat que emeti un informe no vinculant de valoració i recomanacions dels reptes actualment plantejats a nivell tècnic per part de l’Ajuntament. 3) Que s'ajusti l'assignació pressupostària del programa. Del Grup Municipal d’UpB: 6. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda, en el marc de les polítiques de promoció de l'emprenedoria i d'estímul de les start-up, encarregar a Barcelona Activa la concreció d'un servei per a la promoció de les start-up entre les empreses petites, mitjanes i grans, per tal d'estimular les fusions i/o les adquisicions d'aquestes start-up. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT Sessió de 20 de juny de 2013. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Autoritzar i disposar la quantitat de 34.886.822,06 euros, en concepte de taxa metropolitana de tractament i disposició de residus municipals (ara TMTR, abans TAMGREM), fins a desembre de 2013, a favor de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (NIF P0800258F), amb càrrec al pressupost i partida indicats en el document comptable. Delegar l'aprovació de les obligacions mensuals corresponents en el Gerent Adjunt de Medi Ambient i Serveis Urbans. 2. Aprovar inicialment, de conformitat amb allò disposat a l’article 235.2 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i a l’article 37 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, el projecte d’obres al sistema de drenatge al Paral·lel - ronda Sant Pau - Vilà i Vilà, per un import de 21.024.746,70 euros. Sotmetre el projecte a informació pública per un termini de trenta dies hàbils, a comptar des de l’endemà de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a la secretaria d’Hàbitat Urbà, situada al carrer Torrent de l’Olla, núms. 218-220, 4a planta de Barcelona. Considerar que, en cas que no es formulin al·legacions durant el termini d’informació pública, l’aprovació inicial esdevindrà definitiva sense necessitat de nova resolució. 3. Declarar l'interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en la retirada del paviment existent i posterior impermeabilització i execució de nou paviment, juntament amb la renovació de la xarxa de sanejament de les aigües NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3227 pluvials en el passatge del Rellotge i, de conformitat amb l'Ordenança Fiscal 2.1 de l'any 2012, concedir a la Comunitat de Propietaris del passatge del Rellotge 1, 2, 3 una bonificació del 50% sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres, que acredita amb la sol·licitud de la llicència d'obres majors concedida el 6 de març de 2012, donat que s'ajusta a allò establert en l'article 7è B1 de l'esmentada Ordenança en tant que es portaren a terme les esmentades obres catalogades d'interès local (nivell B). 4. 1r) Declarar les obres de remodelació i condicionament d'un edifici aïllat existent i ampliació d'un cos edificatori, destinat a centre de dia i residència assistida per a gent gran a l’avinguda República Argentina, núm. 16, d’especial interès o utilitat municipal perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions esmentades a l’ epígraf: 1.A).b) de l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2008; 2n) Concedir a la Fundació Privada Refugi d'Obreres, una bonificació del 65% (que suposa la bonificació de 49.052,01 euros) sobre la part de la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l'obra), respecte a la llicència atorgada pel Quart Tinent d’Alcalde en resolució de 8 de maig de 2008, per la realització de les obres de remodelació i condicionament d'un edifici aïllat existent i ampliació d'un cos edificatori, destinant a centre de dia i residència assistida per a gent gran a l’avinguda República Argentina, núm. 16, atès que reuneix les condicions establertes en l’epígraf: 1.A).b) de l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2008, (obres destinades als equipaments comunitaris que es detallen a l’article 212è de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, d’ús sanitari/assistencial/geriàtric), i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l'obra; 3r) Donar trasllat a la Direcció de Serveis d’Inspecció d’Hisenda als efectes procedents. 5. Aprovar la Modificació del Projecte de la construcció d’un aparcament i àrea d’activitats logístiques del Mercat de Sant Josep-La Boqueria, al soterrani de la plaça Gardunya, segons l’article 42 i ss. del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, per un import de 25.849.701,12 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, el qual representa una minoració respecte al projecte aprovat en data 28 de gener de 2010, d’acord amb l’informe tècnic jurídic de 29 de maig de 2013, que figura a l’expedient administratiu, i que a aquests efectes es dóna per reproduït; i publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província (BOP) i en un diari dels de més circulació de Catalunya. Part d’Impuls i control Proposicions/Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PP: 6. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al Govern municipal a elaborar un Pla d'accessibilitat urbanística per a la localització de punts d'accessibilitat complicada als diferents carrers en pendent de la ciutat de Barcelona, especialment als barris de muntanya, per tal que amb petites actuacions d'urbanització i mobiliari urbà com podrien ser la instal·lació de baranes i/o paviments antilliscants als inicis d'aquests carrers, es millori l'accessibilitat amb una inversió mínima. 3228 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 7. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al Govern municipal a: - Donar compliment al vigent Pla de l'Habitatge de Barcelona 2008-2016 impulsant la promoció i l'execució d'habitatge protegit i dotacional proporcional al mandat 2011-2015. - Que el finançament de les operacions publiques d'habitatge que no poden obtenir línies de finançament externes, estiguin contemplades directament en els pressupostos municipals per fer possible la seva execució. Del Grup Municipal d’UpB: 8. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda la redacció urgent d'un Pla Específic de Subministrament Elèctric per a les Festes Majors de Gràcia i Sants, a l'empara de l'article 42 de l'Ordenança sobre l'ús de les vies i els espais públics de Barcelona. COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS Sessió de 18 de juny de 2013. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 1. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar al Govern municipal a presentar, en el termini de sis mesos, en aquesta Comissió, la calendarització prevista per enfortir el programa "Apats en companyia", tal com es contempla en el Pla municipal per a persones grans 2013-2016 i, s'ofereixi l'oferta d'aquest servei als 365 dies de l'any segons les necessitats detectades. Del Grup Municipal del PP: 2. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar al Govern municipal a: 1. Constituir amb urgència, un Espai de treball mixt coordinat per l'Ajuntament de Barcelona i on participin representants de les entitats i associacions més representatives que treballen amb infants (centres oberts, casals, ludoteques, ...) i d'altres organitzacions socials representatives i coneixedores de l’àmbit, amb l’objectiu de detectar i donar resposta a les problemàtiques i reptes de la infància en risc social de la ciutat, especialment en la cobertura de les necessitats alimentàries i de lleure dels infants. Que aquest espai de treball, entre d’altres: -Tracti d’unificar els criteris d'actuació i arribar als acords i establir el consens necessari que permetin rendibilitzar al màxim els esforços conjunts del sector i del govern municipal per fer front a aquesta situació. - Establir amb urgència un calendari de reunions periòdiques d'aquest Espai de treball conjunt, per tal de fer un seguiment constant de l'abast de les problemàtiques i reptes de la infància en risc social. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 3. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar el govern municipal a reforçar i desenvolupar els recursos necessaris per garantir els tres àpats al dia a tots els infants en situació de vulnerabilitat tots els dies de l'any. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3229 Del Grup Municipal d’UpB: 4. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda dotar del pressupost necessari el pla de mesures urgents contra la pobresa infantil per tal que també inclogui mesures extraordinàries i específiques per vetllar per a una adequada nutrició juvenil i infantil a la nostra ciutat, amb especial atenció als entorns més desfavorits. COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ Sessió de 18 de juny de 2013. Part d’Impuls i control Proposicions/Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 1. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: I. Que el Govern Municipal presenti, en el Marc de la propera Comissió, un informe sobre els ajuts menjador del curs 2012-2013 que inclogui aquells ajuts que s'han tramitat fora del període de presentació de sol·licituds, així com el nombre de sol·licituds d'ajuts menjador denegades i els motius d'aquesta denegació. II. Que en les properes convocatòries d'ajuts menjador es mantingui el període obert per a la presentació de sol·licituds durant tot el curs escolar. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 2. La Comissió de cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar al govern municipal a que treballi per garantir el conjunt de programes i suports que permetin fer efectiva l'atenció a la diversitat i la concreció dels principis de l'escola inclusiva. Del Grup Municipal d’UpB: 3. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: 1. Que s'elabori un estudi de l'efecte de les noves àrees de proximitat sobre la reducció dels ratis d'alumnes nouvinguts i amb necessitats educatives especials als centres públics de la nostra ciutat. 2. Que aquest estudi es presenti a la propera Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació del setembre. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT Sessió de 20 de juny de 2013. Part d’Impuls i control Proposicions/Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 3230 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 1. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar a Transports Metropolitans de Barcelona a senyalitzar els panells lluminosos i a informar acústicament a l'interior de tots els vagons de metro quines parades i quins intercanviadors són accessibles. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 2. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: realitzar una campanya d'informació i sensibilització dirigida a les persones conductores de vehicles a motor amb l'objectiu d'incrementar la seguretat dels i les ciclistes, amb qui comparteixen la calçada. En aquest sentit, insta al Govern municipal a: 1. Enviar el material de la campanya a totes les persones que siguin titulars d'un vehicle a la ciutat. 2. Enviar el material de la campanya a les empreses i associacions de transportistes que fan distribució urbana de mercaderies. 2. Sol·licitar a TMB que estengui aquesta campanya als seus conductors i conductores d'autobusos, i a l'AMB i l'ATM que ho facin amb les empreses que tenen les concessions de línies interurbanes. 4. Sol·licitar a l'IMET que estengui aquesta campanya als conductors i conductores de taxi. Del Grup Municipal d’UpB: 3. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda, en el marc de la seguretat ciutadana, la prevenció i la protecció civil, establir mesures extraordinàries a l'entorn dels blocs de Trinitat Nova afectats per l'aluminosi, que contemplin: 1. L'increment de la presència d'agents dels cossos de seguretat, tant de dia com de nit, per tal de frenar els freqüents robatoris que es produeixen, i informar de la greu proliferació de rates i insectes que poden esdevenir un problema de salubritat. 2. El compliment de les recomanacions dels cossos de seguretat sobre l’enderroc tant aviat com sigui possible dels blocs buits i sobre les actuacions necessàries en matèria d'espai públic. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3231 DISPOSICIONS GENERALS Acords dels òrgans de govern Modificacions de crèdit Pressupost 2012 prorrogat TRANSFERÈNCIES Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 12 de juny de 2013 Expedient núm.3-097/2013 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 12 de juny de 2013 Expedient núm.3-098/2013 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 201 D/22719/23261 MC7(0) Altres contractes de serveis 5.000,00 607 D/22610/23261 MC8(0) Despeses compra serveis 5.000,00 601 D/22719/23181 MC7(0) Altres contractes de serveis 148.000,00 601 D/22719/33421 MC7(0) Altres contractes de serveis 36.000,00 601 D/48903/23181 MC8(0) Convenis amb instit. sense afany lucre 148.000,00 601 D/48999/34112 MC8(0) Subvencions gestió de serveis 36.000,00 TOTAL 189.000,00 189.000,00 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 607 D/60472/15534 MC8(0) Manteniment espai públic. Millora Tenerife 117.420,00 607 D/62323/34112 MC8(0) Equipament educatiu i esportiu Sardenya 190.416,00 703 D/ Inversions BIMSA 2.000.000,00 504 D/60473/13322 MC8(0) Millores transport interurbà 2.418.690,00 501 D/60790/15534 MC7(0) Manteniment espai públic 201 D/63808/34112 MC7(0) Equipament educatiu i esportiu Sardenya 117.420,00 401 D/60262/15131 MC7(0) Seguretat en el trànsit 190.416,00 401 D/63807/13321 MC7(0) Millores mobilitat ciutat 2.000.000,00 2.418.690,00 TOTAL 4.726.526,00 4.726.526,00 3232 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 CARTIPÀS Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Primer. Designar la senyora Cristina Iniesta Blasco membre del Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en representació de l’Ajuntament de Barcelona amb efectes de 19 de juny de 2013. Segon. Ordenar la publicació d’aquest Decret en el Butlletí Oficial de la Província i en la Gaseta Municipal. Tercer. Donar compte d’aquesta resolució al Plenari del Consell Municipal en la primera sessió que celebri. Barcelona, 19 de juny de 2013. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 1917/13) NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3233 PERSONAL CONVOCATÒRIA DE PROVISIÓ PER MOBILITAT VOLUNTÀRIA PER AL PERSONAL DELS LLOCS DE TREBALL DE TÈCNIC 4 DE LA FAMÍLIA PROFESSIONAL DE SERVEIS SOCIALS (SS) CODI 80.40.SS.20 EN LA CATEGORIA DE TÈCNIC/A MITJÀ/NA D’EDUCACIÓ SOCIAL DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS SOCIALS, DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE PERSONES AMB DISCAPACITAT I DE LA GERÈNCIA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS. Es convoca concurs de provisió per mobilitat restringit dels llocs de treball de Tècnic 4 de la família professional de serveis socials (SS) codi 80.40.SS.20 en la categoria de Tècnic/a Mitjà/na d’Educació Social de l’Institut Municipal de Serveis Socials, de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. Atesa la necessitat d’adscriure de manera definitiva als Tècnics Mitjans de Ciències Socials, que van aprovar el Concurs oposició lliure per a la selecció de 178 places de Tècnic Mig en Ciències Socials de 2009 i van ser nomenats funcionaris de carrera i funcionaris en pràctiques i de carrera posteriorment superat aquest primer període, per decret d’alcaldia de data 17 de desembre de 2010. D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball, les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord Reguladors de les Condicions de Treball dels Empleats Públics de l’Ajuntament de Barcelona. D'acord amb el Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals i el Decret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. 1. Classificació dels llocs convocats Denominació: Tècnic 4 (80.40.SS.20 segons catàleg vigent) Família professional: Serveis Socials Categories: TM educador social Vinculació: Funcionari Destinació: Nivell 20 2. Llocs de treball convocats 2.1. Es convoquen 60 llocs de treball de Tècnic 4 codi 80.40.SS.20 (educador social), per adjudicació directa. DEPENDÈNCIA LLOCS CSS BAIX GUINARDÓ - CAN BARÓ 2 CSS BARCELONETA 2 CSS BESOS 1 CSS CAMP D'EN GRASSOT-GRÀCIA NOVA 1 CSS CARMEL 2 CSS CIUTAT M.-T.BARÓ-VALLBONA 1 CSS CLOT - CAMP DE L'ARPA 1 CSS COLL - VALLCARCA 1 CSS COTXERES DE SANTS 1 CSS FORT PIENC 1 CSS FRANJA BESÓS 1 CSS GARCILASO 1 CSS GUINARDÓ 1 CSS GUINEUETA-VERDUM-PROSPERITAT 1 3234 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 DEPENDÈNCIA LLOCS CSS HORTA 1 CSS LA MARINA 2 CSS LA VILA DE GRÀCIA 1 CSS LES CORTS 1 CSS NOVA ESQUERRA EIXAMPLE 1 CSS NUMÀNCIA 2 CSS POBLE SEC 2 CSS POBLENOU 2 CSS PORTA-VILAPICINA-T.LLOBETA 3 CSS RAVAL NORD 1 CSS RAVAL SUD 2 CSS SAGRADA FAMILIA 1 CSS SANT ANTONI 2 CSS SANT GERVASI 1 CSS SANT MARTÍ - VERNEDA 2 CSS TURO LA PEIRA-CAN PEGUERA 1 CSS VALL D'HEBRON 2 GRUP DE TREBALL EAIA 02 EIXAMPLE 1 GRUP DE TREBALL EAIA 02 GRÀCIA 1 GRUP DE TREBALL EAIA 03 2 GRUP DE TREBALL EAIA 04 1 GRUP DE TREBALL EAIA 07 1 GRUP DE TREBALL EAIA 08 2 GRUP DE TREBALL EAIA 09 2 GRUP DE TREBALL EAIA 10 1 GRUP TREBALL BARCELONETA 1 GRUP TREBALL CASC ANTIC 1 GRUP TREBALL DRASSANES 1 GRUP TREBALL ERASME JANER 1 IMPD - EAL FORMACIO 3 2.2. Els 41 llocs de treball de Tècnic 4 codi 80.40.SS.20 (educador social), que es convoquen i consten a continuació són susceptibles d’adjudicació a resultes si la persona que ocupa la posició actual obté destinació en una altra plaça en aquest mateix concurs: DEPENDÈNCIA LLOCS CSS ANTIGA ESQUERRA EIXAMPLE 1 CSS BESOS 2 CSS CAMP D'EN GRASSOT-GRÀCIA NOVA 1 CSS CASC ANTIC 2 CSS CIUTAT M.-T.BARÓ-VALLBONA 1 CSS CLOT - CAMP DE L'ARPA 2 CSS COTXERES DE SANTS 1 CSS DRETA DE L'EIXAMPLE 1 CSS EL PARC-VILA OLÍMPICA 1 CSS FRANJA BESÓS 1 CSS GARCILASO 1 CSS GÒTIC 2 CSS GUINARDÓ 2 CSS GUINEUETA-VERDUM-PROSPERITAT 2 CSS HORTA 1 CSS LA VILA DE GRÀCIA 1 CSS MATERNITAT - SANT RAMON 1 CSS NOVA ESQUERRA EIXAMPLE 1 CSS NUMÀNCIA 1 CSS POBLE SEC 2 CSS RAVAL NORD 1 NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3235 DEPENDÈNCIA LLOCS CSS RAVAL SUD 1 CSS ROQUETES-TRINITAT-CANYELLES 2 CSS SAGRADA FAMILIA 1 CSS SANT ANDREU 2 CSS SANT GERVASI 1 CSS SARRIÀ 1 CSS TURO LA PEIRA-CAN PEGUERA 1 GRUP DE TREBALL EAIA 10 1 IMPD - EAL FORMACIO 1 3. Descripció funcional 3.1 Descripció funcional del lloc convocat (Tècnic 4 de la família de Serveis Socials) 3.1.1 Missió Realitzar funcions de caràcter tècnic pròpies de la seva família professional, integrades dins de processos definits i actuant en un pla operatiu que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. 3.1.2 Funcions bàsiquesx Prestar serveis directes als ciutadans i/o usuaris, determinant mesures i mobilitzant els recursos disponibles, en el marc de les competències de l’òrgan on presten els seus serveis.x Executar treballs tècnics de la seva especialitat, sobre les matèries que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis.x Redactar informes, dictàmens o propostes de resolució que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d'acord amb la normativa o els procediments establerts.x Exercir l'actuació inspectora tècnica i/o supervisió tècnica, si correspon a l'òrgan on presten els seus serveis. 4. Requisits Pot participar en aquesta convocatòria el personal funcionari de carrera o laboral fix que en la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds ocupi un lloc de treball de Tècnic 4 de la família de serveis socials TM educació social (80.40.SS.20). Estan obligats a prendre part en aquesta convocatòria els funcionaris i laborals que ocupin els llocs de manera provisional així com el personal adscrit de manera provisional per reingrés. En el cas que no participin en el concurs la Comissió de Valoració, en el moment d’elaborar la proposta definitiva de resolució, podrà destinar-los a un lloc de treball no adjudicat prèviament. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin estat el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits  L'antiguitat de serveis prestats com a funcionari de carrera o laboral fix en llocs de treball de TM educador social (denominació antic catàleg tècnic/a mitja/na de Ciències Socials de la Branca d’Educador Social) fins a 18 punts d’acord amb la distribució següent:x Per any complert de servei: 1 punt.x Per mes (30 dies) complert de servei: 0,08 punts. L'antiguitat de serveis prestats en règim d’interinitat en llocs de treball de TM educador social, fins a 2 punts d’acord amb la distribució següent:x Per any complert de servei: 0,24 punts. 3236 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 x Per mes (30 dies) complert de servei: 0,02 punts. En el supòsit d’empat en el còmput total dels mèrits i la sol·licitud sigui per la mateixa plaça, el desempat és dirimirà a favor de la persona que va obtenir major puntuació final en el procés selectiu pel qual es va nomenar funcionari de carrera o laboral fix a la categoria. En el supòsit que hi hagin vàries places d’adjudicació directa en un mateix centre ocupant un mateix lloc de treball, i un cop resolta la mobilitat no totes siguin objecte de mobilitat, s’aniran ocupant les places dels treballadors que obtinguin menys puntuació a la categoria per antiguitat segons els barems establerts en aquest punt i en cas d’empat els que tinguin menys antiguitat al centre. La data de referència per valorar els mèrits serà la del termini de la presentació de sol·licituds d’aquesta convocatòria. Els mèrits es comprovaran d’ofici per part de la Comissió de Valoració i d’acord amb les dades que constin a l’expedient personal. 6. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir el model d’instància previst en el qual s’haurà de consignar obligatòriament la següent informació: Les dades personals de la persona aspirants: nom i cognoms, número de matrícula, categoria laboral i lloc actual de treball.  La declaració de que la persona aspirant “compleix amb tots els requisits de participació assenyalats a l’apartat 4 de les bases de la convocatòria”. El/s lloc/s de treball als quals s’opta, per ordre de preferència, d’acord amb el següent model: Lloc/s als que s’opta Ordre de preferència (si només es demana un lloc, assenyalar-lo amb el número 1) CSS “..........” CSS “..........” CSS “..........” (.........) El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 7. Comissió de Valoració President:  Sr. Jordi Sánchez Massip. Director de Família i Serveis Socials de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, o persona en qui delegui. Vocals:  Sra. Francesca Mata i Roch, cap del Departament de Recursos Humans de L'Institut Municipal de Serveis Socials, o persona en qui delegui. Sra. Mª Rosa Martínez Hernández, Directora Territorial del Districte d’Horta- Guinardó, o persona en qui delegui. Sr. Josep Mª Elias Boada, Responsable de Recursos Humans de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, o persona en qui delegui. Sra. Pilar Tesouro González, Tècnica de l’Oficina de Gerències de la Gerència de Recursos Humans i Organització, o persona en qui delegui. Sr. José Maria Martínez de Eulate i Garralda, assessor tècnic del Departament de Selecció de la Gerència de Recursos Humans i Organització o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d´Empresa. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3237 La comissió de valoració podrà incorporar assessors en el cas que es consideri necessari per la tipologia del llocs a proveir. 8. Desenvolupament del concurs i adjudicació de llocs de treball 8.1 La proposta de destinació recaurà en aquells candidats que obtinguin la millor puntuació d’acord amb els criteris i barem de mèrits establerts al punt 5 d'aquesta convocatòria, i d'acord amb l'ordre de preferència que hagi manifestat el /la concursant . 8.2 Un cop assignats els llocs de treball, la Comissió de Valoració publicarà la proposta de resolució del concurs, a fi i efecte que els interessats hi puguin formular les observacions o les reclamacions que considerin pertinents en el termini dels 10 dies hàbils a comptar de l'endemà de la data de publicació d'aquesta proposta. 8.3 Transcorregut el termini que estableix l'apartat anterior, es resoldrà aquesta convocatòria per resolució de l'òrgan convocant, i es publicarà a la Gaseta Municipal la qual cosa servirà de notificació als interessats. 9. Règim d'impugnacions Contra les resolucions definitives que hagi dictat l'òrgan convocant, els interessats poden interposar potestativament recurs de reposició davant l'òrgan convocant mateix, en el termini d'un mes a comptar de l'endemà de la publicació a la Gaseta Municipal d'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, o bé recurs contenciós administratiu davant els jutjats contenciosos administratius, en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la publicació a la Gaseta Municipal, de conformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici que puguin interposar qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa de les seves pretensions. 10. preses de possessió 10.1. El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un període màxim de 90 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament, d’acord amb l’article 76.2 del Decret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. En el supòsit que en un mateix centre (de serveis socials o altres centres de treball) el nombre de personal que s’incorpori per aquest concurs representi més del 30% del total de personal del centre amb el mateix lloc de treball, el cessament del centre d’origen es podrà perllongar en un termini màxim de màxim 90 dies prèvia resolució de l’òrgan convocat a proposta del la comissió de valoració i sempre que ho justifiquin raons de la bona marxa dels serveis. 10.2 El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació en l’Equip d’Assessorament Laboral (EAL) de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, degut a les característiques específiques i necessitats del servei, cessarà en el lloc de treball escalonadament en funció del número de persones que siguin objecte d’aquesta mobilitat de la següent manera, la primera cessarà en un període màxim de 3 mesos, la segona cessarà en el seu lloc de treball en un període màxim de 5 mesos i la tercera en un període màxim de 6 mesos a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal, i s’aniran ocupant les places dels treballadors que obtinguin menys puntuació a la categoria per antiguitat segons els barems establerts en el punt 5 i en cas d’empat els que tinguin menys antiguitat al centre. 10.3 Quan la resolució del concurs comporti el reingrés al servei actiu en el cos objecte del concurs, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de publicació de la resolució esmentada a la Gaseta Municipal. 10.4 La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix 3238 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 10.5 En la resolució d’aquest procés s’aplicaran els criteris d’aplicació del catàleg de llocs de treball establerts en el Decret d’Alcaldia número 77/2013 d’1 de febrer de 2013 i publicats en la Gaseta Municipal del 10 de febrer de 2013. CONVOCATÒRIA DE PROVISIÓ PER MOBILITAT VOLUNTÀRIA PER AL PERSONAL DELS LLOCS DE TREBALL DE TÈCNIC 4 DE LA FAMÍLIA PROFESSIONAL DE SERVEIS SOCIALS (SS) CODI 80.40.SS.10 EN LA CATEGORIA DE TÈCNIC/A MITJÀ/NA DE TREBALL SOCIAL DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS SOCIALS, DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE PERSONES AMB DISCAPACITAT I DE LA GERÈNCIA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS. Es convoca concurs de provisió per mobilitat restringit dels llocs de treball de Tècnic 4 de la família professional de serveis socials (SS) codi 80.40.SS.10 en la categoria de Tècnic/a Mitjà/na de Treball Social de l’Institut Municipal de Serveis Socials, de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. Atesa la necessitat d’adscriure de manera definitiva als Tècnics Mitjans de Ciències Socials, que van aprovar el Concurs oposició lliure per a la selecció de 178 places de Tècnic Mig en Ciències Socials de 2009 i van ser nomenats funcionaris de carrera i funcionaris en pràctiques i de carrera posteriorment superat aquest primer període, per decret d’alcaldia de data 17 de desembre de 2010. D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball, les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord Reguladors de les Condicions de Treball dels Empleats Públics de l’Ajuntament de Barcelona. D'acord amb el Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals i el Decret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. 1. Classificació dels llocs convocats Denominació: Tècnic 4 (80.40.SS.10 segons catàleg vigent) Família professional: Serveis Socials Categories: TM treball social Vinculació: Funcionari Destinació: Nivell 20 2. Llocs de treball convocats 2.1. Es convoquen 218 llocs de treball de Tècnic 4 codi 80.40.SS.10 (treballador social), per adjudicació directa. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3239 DEPENDÈNCIA LLOCS CSS ANTIGA ESQUERRA EIXAMPLE 6 CSS BAIX GUINARDÓ - CAN BARÓ 4 CSS BARCELONETA 3 CSS BESOS 7 CSS CAMP D'EN GRASSOT-GRÀCIA NOVA 6 CSS CARMEL 5 CSS CASC ANTIC 5 CSS CIUTAT M.-T.BARÓ-VALLBONA 3 CSS CLOT - CAMP DE L'ARPA 4 CSS COLL - VALLCARCA 7 CSS COTXERES DE SANTS 7 CSS DRETA DE L'EIXAMPLE 6 CSS EL PARC-VILA OLÍMPICA 2 CSS FORT PIENC 3 CSS FRANJA BESÓS 6 CSS GARCILASO 4 CSS GÒTIC 1 CSS GUINARDÓ 6 CSS GUINEUETA-VERDUM-PROSPERITAT 8 CSS HORTA 1 CSS LA MARINA 8 CSS LA VILA DE GRÀCIA 5 CSS LES CORTS 4 CSS MATERNITAT - SANT RAMON 1 CSS NOVA ESQUERRA EIXAMPLE 6 CSS NUMÀNCIA 1 CSS POBLE SEC 5 CSS POBLENOU 9 CSS PORTA-VILAPICINA-T.LLOBETA 6 CSS RAVAL NORD 7 CSS RAVAL SUD 8 CSS ROQUETES-TRINITAT-CANYELLES 5 CSS SAGRADA FAMILIA 5 CSS SANT ANDREU 4 CSS SANT ANTONI 4 CSS SANT GERVASI 1 CSS SANT MARTÍ - VERNEDA 7 CSS SARRIÀ 7 CSS TURO LA PEIRA-CAN PEGUERA 4 CSS VALL D'HEBRON 3 EQUIP CENTRAL SUPORT A CSS 4 EQUIP VOLANT 3 GRUP DE TREBALL EAIA 00 CENTRAL 2 GRUP DE TREBALL EAIA 02 GRÀCIA 1 GRUP DE TREBALL EAIA 03 1 GRUP DE TREBALL EAIA 08 3 GRUP DE TREBALL EAIA 09 3 GRUP DE TREBALL EAIA 10 1 GRUP TREBALL BARCELONETA 1 GRUP TREBALL CASC ANTIC 1 GRUP TREBALL DRASSANES 2 GRUP TREBALL ERASME JANER 1 EIPI LUZ CASANOVAS 1 3240 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 2.2. Els 109 llocs de treball de Tècnic 4 codi 80.40.SS.10 (treballador social), que es convoquen i consten a continuació són susceptibles d’adjudicació a resultes si la persona que ocupa la posició actual obté destinació en una altra plaça en aquest mateix concurs: DEPENDÈNCIA LLOCS CSS ANTIGA ESQUERRA EIXAMPLE 1 CSS BAIX GUINARDÓ - CAN BARÓ 2 CSS BARCELONETA 3 CSS BESOS 1 CSS CAMP D'EN GRASSOT-GRÀCIA NOVA 1 CSS CARMEL 2 CSS CASC ANTIC 2 CSS CIUTAT M.-T.BARÓ-VALLBONA 2 CSS CLOT - CAMP DE L'ARPA 5 CSS COTXERES DE SANTS 2 CSS DRETA DE L'EIXAMPLE 1 CSS EL PARC-VILA OLÍMPICA 3 CSS FORT PIENC 2 CSS GARCILASO 5 CSS GÒTIC 5 CSS GUINARDÓ 1 CSS GUINEUETA-VERDUM-PROSPERITAT 2 CSS HORTA 5 CSS LA MARINA 1 CSS LA VILA DE GRÀCIA 3 CSS LES CORTS 3 CSS MATERNITAT - SANT RAMON 3 CSS NOVA ESQUERRA EIXAMPLE 4 CSS NUMÀNCIA 9 CSS POBLE SEC 4 CSS PORTA-VILAPICINA-T.LLOBETA 1 CSS RAVAL NORD 1 CSS RAVAL SUD 1 CSS ROQUETES-TRINITAT-CANYELLES 2 CSS SAGRADA FAMILIA 4 CSS SANT ANDREU 3 CSS SANT ANTONI 3 CSS SANT GERVASI 6 CSS SANT MARTÍ - VERNEDA 2 CSS TURO LA PEIRA-CAN PEGUERA 1 CSS VALL D'HEBRON 2 EIPI ERASME JANER 1 GRUP DE TREBALL EAIA 02 EIXAMPLE 1 GRUP DE TREBALL EAIA 03 2 GRUP DE TREBALL EAIA 04 2 GRUP DE TREBALL EAIA 07 2 GRUP DE TREBALL EAIA 10 1 GRUP TREBALL BARCELONETA 1 GRUP TREBALL CASC ANTIC 1 NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3241 3. Descripció funcional 3.1 Descripció funcional del lloc convocat (Tècnic 4 de la família de Serveis Socials) 3.1.1 Missió Realitzar funcions de caràcter tècnic pròpies de la seva família professional, integrades dins de processos definits i actuant en un pla operatiu que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. 3.1.2 Funcions bàsiquesx Prestar serveis directes als ciutadans i/o usuaris, determinant mesures i mobilitzant els recursos disponibles, en el marc de les competències de l’òrgan on presten els seus serveis.x Executar treballs tècnics de la seva especialitat, sobre les matèries que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis.x Redactar informes, dictàmens o propostes de resolució que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d'acord amb la normativa o els procediments establerts.x Exercir l'actuació inspectora tècnica i/o supervisió tècnica, si correspon a l'òrgan on presten els seus serveis. 4. Requisits Pot participar en aquesta convocatòria el personal funcionari de carrera o laboral fix que en la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds ocupi un lloc de treball de Tècnic 4 de la família de serveis socials TM treball social (80.40.SS.10). Estan obligats a prendre part en aquesta convocatòria els funcionaris i laborals que ocupin els llocs de manera provisional així com el personal adscrit de manera provisional per reingrés. En el cas que no participin en el concurs la Comissió de Valoració, en el moment d’elaborar la proposta definitiva de resolució, podrà destinar-los a un lloc de treball no adjudicat prèviament. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin estat el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits  L'antiguitat de serveis prestats com a funcionari de carrera o laboral fix en llocs de treball de TM Treball Social (denominació antic catàleg tècnic/a mitja/na de Ciències Socials de la Branca de Treball Social) a l’Ajuntament de Barcelona i Organismes Autònoms adherits a l’Acord de Condicions de Treball fins a 18 punts d’acord amb la distribució següent:x Per any complert de servei: 1 punt.x Per mes (30 dies) complert de servei: 0,08 punts. L'antiguitat de serveis prestats en règim d’interinitat en llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona i Organismes Autònoms adherits a l’Acord de Condicions de Treball de TM treball social, fins a 2 punts d’acord amb la distribució següent:x Per any complert de servei: 0,24 punts.x Per mes (30 dies) complert de servei: 0,02 punts. En el supòsit d’empat en el còmput total dels mèrits i la sol·licitud sigui per la mateixa plaça, el desempat és dirimirà a favor de la persona que va obtenir major puntuació final en el procés selectiu pel qual es va nomenar funcionari de carrera o laboral fix a la categoria. En el supòsit que hi hagin vàries places d’adjudicació directa en un mateix centre ocupant un mateix lloc de treball, i un cop resolta la mobilitat no totes siguin objecte de mobilitat, s’aniran ocupant les places dels treballadors que 3242 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 obtinguin menys puntuació a la categoria per antiguitat segons els barems establerts en aquest punt i en cas d’empat els que tinguin menys antiguitat al centre. La data de referència per valorar els mèrits serà la del termini de la presentació de sol·licituds d’aquesta convocatòria. Els mèrits es comprovaran d’ofici per part de la Comissió de Valoració i d’acord amb les dades que constin a l’expedient personal. 6. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir el model d’instància previst en el qual s’haurà de consignar obligatòriament la següent informació: les dades personals de la persona aspirants: nom i cognoms, número de matrícula, categoria laboral i lloc actual de treball.  la declaració de que la persona aspirant “compleix amb tots els requisits de participació assenyalats a l’apartat 4 de les bases de la convocatòria”. El/s lloc/s de treball als quals s’opta, per ordre de preferència, d’acord amb el següent model: Lloc/s als que s’opta Ordre de preferència (si només es demana un lloc, assenyalar-lo amb el número 1) CSS “..........” CSS “..........” CSS “..........” (.........) El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 7. Comissió de Valoració President:  Sr. Jordi Sánchez Massip. Director de Família i Serveis Socials de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, o persona en qui delegui. Vocals:  Sra. Francesca Mata i Roch, cap del Departament de Recursos Humans de L'Institut Municipal de Serveis Socials, o persona en qui delegui. Sra. Mª Rosa Martínez Hernández, Directora Territorial del Districte d’Horta- Guinardó, o persona en qui delegui. Sr. Josep Mª Elias Boada, Responsable de Recursos Humans de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, o persona en qui delegui. Sra. Pilar Tesouro González, Tècnica de l’Oficina de Gerències de la Gerència de Recursos Humans i Organització, o persona en qui delegui. Sr. José Maria Martínez de Eulate i Garralda, assessor tècnic del Departament de Selecció de la Gerència de Recursos Humans i Organització o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d´Empresa. La comissió de valoració podrà incorporar assessors en el cas que es consideri necessari per la tipologia del llocs a proveir. 8. Desenvolupament del concurs i adjudicació de llocs de treball 8.1 La proposta de destinació recaurà en aquells candidats que obtinguin la millor puntuació d’acord amb els criteris i barem de mèrits establerts al punt 5 d'aquesta convocatòria, i d'acord amb l'ordre de preferència que hagi manifestat el /la concursant . 8.2 Un cop assignats els llocs de treball, la Comissió de Valoració publicarà la proposta de resolució del concurs, a fi i efecte que els interessats hi puguin NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3243 formular les observacions o les reclamacions que considerin pertinents en el termini dels 10 dies hàbils a comptar de l'endemà de la data de publicació d'aquesta proposta. 8.3 Transcorregut el termini que estableix l'apartat anterior, es resoldrà aquesta convocatòria per resolució de l'òrgan convocant, i es publicarà a la Gaseta Municipal la qual cosa servirà de notificació als interessats. 9. Règim d'impugnacions Contra les resolucions definitives que hagi dictat l'òrgan convocant, els interessats poden interposar potestativament recurs de reposició davant l'òrgan convocant mateix, en el termini d'un mes a comptar de l'endemà de la publicació a la Gaseta Municipal d'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, o bé recurs contenciós administratiu davant els jutjats contenciosos administratius, en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la publicació a la Gaseta Municipal, de conformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici que puguin interposar qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa de les seves pretensions. 10. Preses de possessió 10.1. El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un període màxim de 90 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament, d’acord amb l’article 76.2 del Decret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. En el supòsit que en un mateix centre (de serveis socials o altres centres de treball) el nombre de personal que s’incorpori per aquest concurs representi més del 30% del total de personal del centre amb el mateix lloc de treball, el cessament del centre d’origen es podrà perllongar en un termini màxim de 90 dies prèvia resolució de l’òrgan convocat a proposta del la comissió de valoració i sempre que ho justifiquin raons de la bona marxa dels serveis. 10.2 Quan la resolució del concurs comporti el reingrés al servei actiu en el cos objecte del concurs, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de publicació de la resolució esmentada a la Gaseta Municipal 10.3 La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 10.4 En la resolució d’aquest procés s’aplicaran els criteris d’aplicació del catàleg de llocs de treball establerts en el Decret d’Alcaldia número 77/2013 d’1 de febrer de 2013 i publicats en la Gaseta Municipal del 10 de febrer de 2013. 3244 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 Lliures designacions Lliure designació núm. 17/2013-L Convocatòria per a la provisió definitiva per lliure designació del lloc de treball de Cap de Departament 1 de la família general (GE) adscrit al Departament de Planificació de Mobilitat de la Direcció de Serveis de Mobilitat de la Gerència de Prevenció Seguretat i Mobilitat. D’acord amb la regulació de l’article 80 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre la lliure designació i d’acord amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per lliure designació del lloc de treball de Cap de Departament 1 de la família general (GE) adscrit al Departament de Planificació de Mobilitat de la Direcció de Serveis de Mobilitat de la Gerència de Prevenció Seguretat i Mobilitat. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Cap de Departament 1 (40.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de Departament Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 26 (698,20€ mensuals) Complement específic: 1.317€/ mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1 Descripció funcional del lloc convocat (Cap departament 1 de la família GE) 3.1.1 Missió Dirigir els serveis, sistemes, programes i recursos del departament, d’acord amb els objectius, directrius i planificació de la gerència o direcció a la que pertany, per tal d’assolir i integrar els resultats esperats amb la qualitat, eficàcia i eficiència requerida. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 3.1.2 Funcions bàsiquesx Dirigir la planificació, coordinació, execució i control dels programes, processos i serveis del seu departament en funció dels resultats esperats.x Dirigir els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits, en funció dels resultats esperats.x Determinar els protocols, paràmetres tècnics, circuits i procediments per a la realització dels objectius assenyalats i/o dels serveis prestats, la seva coordinació i control de les prestacions x Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes 3.2 Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc ( Departament de Regulació) 3.2.1 Missióx Anàlisi i desenvolupament de propostes de millora vers una mobilitat més segura, més eficient, més equitativa i més sostenible. 3.2.2 Funcionsx Elaborar estudis de projectiva i planejament de la mobilitat i de la seguretat viària.x Elaborar els plans de mobilitat que integrin les diverses formes de desplaçament i impulsin una mobilitat més sostenible i segura. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3245 x Elaborar els plans estratègics d’aparcaments, transport públic, transport de mercaderies, zones de vianants, bicicletes i motosx Elaborar estudis d’impacte sobre la mobilitat, plans urbanístics, centres d’atracció de mobilitat, grans obres, i altres.x Elaborar estudis sobre mesures d'ordenació i mesures de la circulació de vehicles, vianants i en matèria de transports, ordenació dels transports col·lectius de superfície: itineraris i recorreguts.x Informar dels aspectes de planificació en projecte presentats per tercers.x Informar les respostes als ciutadans i als Grups Municipals.x Col·laborar amb altres dependències de l’Ajuntament, i altres institucions públiques i privades, en l'elaboració de projectes de ciutat.x Cooperar tècnicament en l'elaboració de normes jurídiques i instruccions en matèries de transport, circulació i seguretat viària.x Impulsar la presència de la mobilitat en els canals telemàtics i col·laborar amb campanyes i altres productes d’informació i comunicació.x Interlocutar amb els Districtes. Processos participatius. 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup A subgrups A1 i subgrup A2 de totes les categories.x Ser personal funcionari/ària de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes autònoms adherits a de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS).x El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 3246 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 20 30-6-2013 5. Perfil del lloc: Es valorarà:x L’experiència i els coneixements relatius a les tasques descrites en l’apartat de les funcions.x La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball.x Les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball (compromís professional, treball en equip, orientació a servei públic, flexibilitat i obertura al canvi, comunicació i influència, visió global, lideratge i desenvolupament, direcció de persones). 6. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar instància, acompanyada de “currículum vitae”, degudament documentat, al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 7. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs en la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de publicació de la resolució esmentada a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 20 30-6-2013 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3247 ANUNCIS Altres anuncis Institut Municipal de Mercats de Barcelona EX13000719 En compliment del que disposa l’art. 59.4 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú, en relació amb el/s expedient/s seguit/s sota el/s núm/s. EX13000719 pel Servei de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, sobre renúncia de la parada núm. 396 del mercat municipal d’Abaceria, es notifica a la titular de l’autorització d’ús de la parada esmentada, Núria Bages Rillo, on a l’últim domicili conegut, ha estat rebutjada la notificació que li ha estat dirigida, que el President de l’IMMB, per delegació expressa de l'Alcaldia en data 25 de juliol de 2011, ha disposat en data 26 d’abril de 2013: “Declarar extingida l’autorització que empara l’ús del lloc de venda núm. 396 del mercat d’ Abaceria, la titularitat de la qual l’ostentava el Sr./la Sra. Núria Bages Rillo, per renúncia expressa i escrita d’ell/d’ella mateixa, a l’empara de la lletra a) de l’article 37 del Text refós de l’Ordenança de Mercats, i deixar el lloc de venda esmentat en situació de vacant, revocada l’autorització d’ús corresponent.” Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia en el termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present notificació. L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si transcorren tres mesos des de la seva interposició sense que se’n notifiqui la resolució. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant dels Jutjats contenciosos administratius de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar de l’endemà de la data en què es produeix l’acte presumpte. També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient Barcelona, 27 de juny de 2013. El secretari delegat de l´IMMB, Manel Armengol i Jornet. GASETA MUNICIPAL Pl. Sant Miquel, s/n ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Es publica cada deu dies