Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
1 
 
ACTA DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, 
PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 
 
 
Sessió de 19 d’octubre de 2016 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 d’octubre de 2016, s’hi reuneix 
la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, sota la 
presidència de l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: 
Gerardo Pisarello Prados, Jaume Asens Llodrà, Gala Pin Ferrando, Eloi Badia Casas, Joaquim 
Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Jordi Martí i Galbis, Francisco Sierra López, 
Santiago Alonso Beltrán, Trini Capdevila i Burniol, Jordi Coronas i Martorell, Carmen Andrés 
Añón, Àngeles Esteller Ruedas, Josep Garganté i Closa, assistits per l’assessora jurídica, Sra. 
Anna Martori Salichs, que actua per delegació del secretari general, i certifica. 
 
També hi són presents les Imes. Sres. Maite Fandos i Payà, i Maria Magdalena Barceló Verea; 
els Ims. Srs. Raimond Blasi Navarro, Alfred Bosch i Pascual, Alberto Fernández Díaz; les Sres. 
Lola López Fernández, comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Águeda 
Bañón Pérez, directora de Comunicació; i el Sr. Amadeu Recasens Brunet, comissionat de 
Seguretat.  
 
S’obre la sessió a les 10.05 h. 
 
La presidenta proposa tractar conjuntament tres punts que versen sobre la mateixa qüestió en la 
part d’impuls i control, que són el punt 9, una proposició de Ciutadans sobre un edifici 
municipal on hi ha els serveis de coordinació i emergències; el punt 13, un prec de 
Convergència i Unió, i el 20, del Partit Popular. Aclareix que se substanciaria conjuntament i 
s’expressaria el vot separadament. 
 
El Sr. MARTÍ comenta que havia quedat amb Secretaria i amb els grups, especialment amb el 
govern, que el seu Grup ajornaria la presentació d’una sol·licitud de compareixença del govern 
per informar de temes internacionals a la Comissió. Afegeix que per materialitzar aquest 
ajornament els grups rebrien un informe per escrit del govern respecte al darrer viatge 
internacional del govern del setembre de 2016. No sap si els altres grups l’han rebut, però 
destaca que Convergència i Unió no ha rebut cap informe. 
 
El Sr. BADIA suposa que s’està redactant i diu que segurament els grups el rebran aviat, si no 
durant el dia, l’endemà. 
 
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
 
S’aprova. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d’ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
2 
1.-  (20169602) Districte de l’Eixample 
Del gerent municipal, de 7 d’octubre de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza 
despesa i inicia l’expedient per a la contractació d’estudi oferta gastronòmica sector restauració, 
per als exercicis 2016-2017, i per un import de 43.560,00 euros. 
 
2.-  (200/2016) Districte d’Horta-Guinardó 
Del gerent municipal, de 13 d’octubre de 2016, que aprova els Plecs de clàusules 
administratives particulars del contracte que té per objecte l’organització i execució de la 
Cavalcada de Reis del Districte d’Horta-Guinardó, per als exercicis 2016-2017, i per un import 
de 57.100,00 euros. 
 
3.-  (469/16)  
Del gerent municipal, de 21 de setembre de 2016, que adjudica a Snoop Barcelona, SL el 
contracte que té per objecte el suport a l’assessorament creatiu i la realització del disseny, 
creació, producció i adaptacions de campanyes i accions de comunicació de l’Ajuntament de 
Barcelona, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 242.000,00 euros. 
 
4.-  (73/2016-C)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de setembre de 2016, que convoca i 
aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 2 (família General) 
adscrit a la Direcció de Serveis de Comptabilitat de la Direcció de Pressupostos i Política Fiscal 
(Gerència de Presidència i Economia). 
 
5.-  (74/2016-C)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de setembre de 2016, que convoca i 
aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Gestió 
i Administració) adscrit a la Direcció de Serveis de Comptabilitat de la Direcció de 
Pressupostos i Política Fiscal (Gerència de Presidència i Economia). 
 
6.-  (75/2016-C)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de setembre de 2016, que convoca i 
aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 4 (família General) 
adscrit al Departament de Recursos Humans de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica i 
Control de Recursos (Gerència de Seguretat i Prevenció). 
 
7.-  (76/2016-C)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de setembre de 2016, que convoca i 
aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 1 (família Serveis 
Jurídics) adscrit a la Direcció d’Empreses, Entitats Municipals i Recursos (Gerència de 
Presidència i Economia). 
 
8.-  (77/2016-C)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de setembre de 2016, que convoca i 
aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis 
d’Arts) adscrit a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona de la Direcció Executiva del 
Sistema Municipal d’Arxius (Gerència de Recursos). 
 
9.-  (78/2016-C)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de setembre de 2016, que convoca i 
aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General) 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
3 
adscrit al Departament de Subministrament i Estalvi d’Energia del Departament de Logística i 
Manteniment (Gerència de Recursos). 
 
10.-  (84/2016-C)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 30 de setembre de 2016, que convoca i 
aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis 
Jurídics) adscrit al Consell Tributari (Gerència de Presidència i Economia). 
 
11.-  (85/2016-C)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 30 de setembre de 2016, que convoca i 
aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 3 (família Gestió 
i Administració) adscrit a la Direcció de Finançament (Gerència de Presidència i Economia). 
 
12.-  (87/2016-C)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 30 de setembre de 2016, que convoca i 
aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 3 (família Gestió 
i Administració) adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori (Gerència del 
Districte de Ciutat Vella). 
 
13.-  (88/2016-C)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, d’1 d’octubre de 2016, que convoca i aprova 
les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 1 (família 
General) adscrit a la Direcció de Serveis de Planificació i Control (Gerència de Drets de 
Ciutadania, Participació i Transparència). 
 
14.-  (89/2016-C)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, d’1 d’octubre de 2016, que convoca i aprova 
les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 1 (família 
General) adscrit a la Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials de la Direcció 
d’Acció Social (Gerència de Drets Socials). 
 
15.-  (46/2016-L)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 26 de setembre de 2016, que convoca i 
aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de gestor/a de 
projectes 1 adscrit a la Gerència d’Empresa, Cultura i Innovació. 
 
16.-  (901/2016)  
Del gerent municipal, de 28 de setembre de 2016, que nomena, de conformitat amb la proposta 
de la Junta de Valoració del concurs núm. 59/2016-C, la Sra. Eulàlia Pardo de Atin Maresch per 
ocupar un lloc de tècnica 1 (família Serveis Jurídics), amb nivell de destinació 26, adscrita a la 
Direcció de Serveis d’Anàlisi de la Direcció per a la Transparència i les Bones Pràctiques 
(Gerència de Recursos). 
 
17.-  (904/2016)  
Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 29 de setembre de 2016, que adscriu a 
l’Institut de Cultura de Barcelona el Sr. Salvador García Arnillas per ocupar un lloc de treball 
de gestió de projectes 2 (família General), per haver superat un procés de concurs 
interadministratiu. 
 
 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
4 
18.-  (833/2016)  
De l’alcaldessa, de 16 de setembre de 2016, que nomena funcionaris en pràctiques, mitjançant 
concurs oposició lliure, 60 aspirants a bomber/a del SPEIS (promoció 2015). 
 
19.-  (1008/2014)  
De l’alcaldessa, de 16 de setembre de 2016, que nomena funcionaris/àries de carrera 100 places 
d’agent de la GUB (promoció 2014). 
 
20.-  (722/2016)  
De l’alcaldessa, de 16 de setembre de 2016, que nomena, personal eventual, el Sr. Miquel 
Ortega Cerdà en el lloc de treball de Cap de Departament 1 (família Serveis de Suport Polític), 
nivell de destinació 26 i règim de plena dedicació, i amb adscripció a la Regidoria de 
Presidència. 
 
21.-  (853/2016)  
De l’alcaldessa, de 29 de setembre de 2016, que cessa com a personal eventual el Sr. Alcides 
Javier Pereira Falcón (família Serveis de Suport Polític), en el lloc de treball de suport 1, i 
adscripció al Grup Polític Municipal de Ciutadans. 
 
22.-  (854/2016)  
De l’alcaldessa, de 29 de setembre de 2016, que nomena, personal eventual, el Sr. Alcides 
Javier Pereira Falcón en el lloc de treball de tècnic 2 (família Serveis de Suport Polític), nivell 
de destinació 24 i règim de plena dedicació, i amb adscripció al Grup Polític Municipal de 
Ciutadans. 
 
23.-  (859/2016)  
De l’alcaldessa, de 29 de setembre de 2016, que nomena, personal eventual, el Sr. Bernat 
Gimeno Poll en el lloc de treball de tècnic 2 (família Serveis de Suport Polític), nivell de 
destinació 24 i règim de plena dedicació, i amb adscripció al Grup Polític Municipal d’Esquerra 
Republicana de Catalunya. 
 
24.-  (858/2016)  
De l’alcaldessa, de 29 de setembre de 2016, que cessa com a personal eventual el Sr. Alexandre 
Miquel Homet (família Serveis de Suport Polític), en el lloc de treball de tècnic 2, i adscripció 
al Grup Polític Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya. 
 
25.-  (882/2016)  
De l’alcaldessa, de 29 de setembre de 2016, que cessa com a personal eventual la Sra. Estefania 
Guilarte García (família Serveis de Suport Polític), en el lloc de treball de tècnica 2, i adscripció 
al Grup Polític Municipal Socialista. 
 
26.-  (589/2016)  
De l’alcaldessa, de 29 de setembre de 2016, que esmena l’error material del decret de 
l’Alcaldia, de 16 de juny de 2016, referent al nomenament del Sr. Albert Dalmau Miranda, en el 
sentit que on deia “Cap de departament 1, nivell de destinació 26”, ha de dir “Director 2, nivell 
de destinació 28”. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 22 de setembre de 2016: 
 
27.-  (704/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Montserrat Vico Castarnado 
(mat. 73271) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
5 
professional de tècnica superior en Arquitectura, amb destinació al Departament d’Obres i 
Manteniment del Districte d’Horta-Guinardó, on ocupa el lloc de treball de tècnica 3 
(80.30.OP.20), i una activitat privada per compte propi d’arquitecta. Per tal d’evitar possibles 
coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada 
d’arquitecta qualsevol manifestació de la mateixa en el terme municipal de Barcelona. La 
dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent 
a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
28.-  (706/16) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Idoia Martin Giró (mat. 
74974) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria 
professional de tècnica superior en Arquitectura, amb destinació al Departament de Patrimoni 
Arquitectònic, Històric i Artístic de la Gerència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, on ocupa el 
lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.OP.20), i l’activitat privada per compte d’altri com a 
professora i tutora, a temps parcial, del cicle superior de projectes d’edificació al col·legi La 
Salle de Gràcia. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada 
laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no 
coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment 
dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 
26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 
21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la 
Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc 
de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
29.-  (782/2016) CONVOCAR la cobertura del lloc de treball de Direcció 2, adscrit a la Direcció de 
Serveis de Comunicació i Participació de la Gerència d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de 
Barcelona i APROVAR les bases que han de regir aquesta convocatòria (I.D. S08014196); 
PUBLICAR aquest acord i l’annex a la Gaseta Municipal, al Diari Oficial de la Generalitat de 
Catalunya i al web de l’Ajuntament de Barcelona; DONAR compte de la present resolució a la 
Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
Acord de la Comissió de Govern de 29 de setembre de 2016: 
 
30.-  (876/2016) APROVAR les modificacions de l’organigrama de la Gerència de Drets Socials en 
l’àmbit de la Direcció d’Infància, Joventut i Gent Gran assignant les denominacions i funcions 
als òrgans afectats, tal i com es detalla als annexos. PUBLICAR la present resolució en la 
Gaseta Municipal als efectes pertinents. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, 
Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
Acord de la Comissió de Govern de 6 d’octubre de 2016: 
 
31.-  (20169210) ADJUDICAR el contracte núm. 16003614, que té per objecte la prestació de 
serveis de la xarxa d’equipaments d’infància en el temps de lleure, en el Districte de Sants-
Montjuïc, per un import de 789.007,10 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
6 
valoració i classificació continguda en l’expedient a Progess Projecte Gestió Serveis Socials, 
SL, amb NIF B59960526, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més 
avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s 
pressupost/os posterior/s a l’actual; DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat 
amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb 
el següent desglossament: import adjudicació 717.279,19 euros; tipus impositiu del 10% d’IVA, 
i import de l’IVA de 71.727,91 euros; REQUERIR l’adjudicatari per tal que, en el termini 
màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l’adjudicació, comparegui 
per formalitzar el contracte; ANUL·LAR part de l’autorització de despesa del contracte número 
16003614 que té per objecte Servei d’infància-ludoteques al districte per un import de 
23.327,70 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document; i 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat 
i Prevenció. 
 
b) Mesures de govern 
 
A la Comissió:  
 
1.-  Garantia del tracte igualitari a les entitats religioses quant a la realització d’activitats puntuals a 
l’àmbit públic. 
 
El Sr. ASENS explica que es presenta una mesura de govern pel tracte igualitari a les entitats 
religioses en l’accés de l’àmbit públic. Recorda que Barcelona és una ciutat heterogènia i plural, 
en què coexisteixen persones i grups de diferents ideologies i creences. Comenta que en la 
qüestió religiosa, si bé és cert que és un tema privat, també ho és que habitualment s’expressa 
de manera col·lectiva, tant en centres de culte com en l’espai públic o equipaments. 
Assenyala que, fruit d’això i per evitar la dispersió de criteris que regia fins llavors quant a 
l’autorització de fer aquestes activitats, de manera coordinada amb l’Oficina d’Afers Religiosos 
i amb la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat, es va fer una proposta de 
protocol que es va discutir amb les diferents entitats religioses i també amb les entitats d’ateus, 
de laics, i les entitats de diàleg interreligiós. Indica que, fruit d’aquest diàleg, han sorgit aquests 
dos protocols que presenta, que pretenen ser una peça de governança bàsica en la diversitat 
religiosa a fi de fomentar la convivència i la cohesió social i evitar les situacions arbitràries o 
discriminatòries en la resposta de l’Administració a les peticions d’aquestes entitats. 
Pensa que no pot ser que aquestes respostes depenguin del criteri subjectiu del funcionari de 
torn de l’equipament o del districte, com passava fins ara, sinó que cal que hi hagi uns criteris 
objectius que donin seguretat jurídica a les entitats, que no se sentin discriminades, com succeïa 
fins ara en algunes ocasions, ja que en alguns equipaments o districtes se’ls permetien coses que 
en altres districtes no se’ls permetia. 
Explica que per fer aquest protocol s’ha adequat al que estableix el mandat que prové de la Llei 
16/2009, de centres de culte, que en l’article 6 diu que cal actuar en aquesta direcció i cal 
garantir el tracte igualitari i no discriminatori en les autoritzacions i cessions d’ús 
d’equipaments públics, seguint els criteris que ja s’exigeixen, amb el pagament de taxes, etc., 
igual que fan les entitats culturals i esportives. 
 
La Sra. VILA, primer de tot, saluda les persones responsables de l’Oficina d’Afers Religiosos, 
que és una oficina amb una llarga trajectòria, pionera i amb un paper cabdal en el seu moment i 
en l’actualitat, en què hi ha hagut un increment important de les diferents confessions. Agraeix, 
doncs, la seva feina. 
 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
7 
També agraeix que es presenti aquesta mesura. Entén, però, que és més un document per 
informar els grups d’un protocol més aviat de caràcter intern per al bon funcionament de 
l’Ajuntament i per facilitar la feina als treballadors del consistori. En aquest sentit, troba positiu 
que doni garanties als treballadors, que es permeti planificar en els equipaments cada una de les 
activitats i que ho faci amb garanties i amb les mateixes oportunitats per a tothom. 
Entén que és un document ben bastit, que s’ha treballat bé tècnicament, amb els tècnics i les 
diferents confessions i entitats de caràcter religiós. Lamenta, però, que, ja que s’ha treballat tan 
intensament amb la societat civil de la ciutat, els grups municipals no hagin tingut l’oportunitat 
d’aportar la seva opinió, cosa que ha trobat a faltar, més enllà que en alguna sessió prèvia el 
govern presentés aquesta mesura. Insisteix que li hauria agradat poder incidir-hi més o matisar 
algunes qüestions. 
Indica que, tot i que és un protocol molt intern de treball i molt tècnic, ha trobat a faltar 
l’informe de l’OAR, que els grups tenien anualment i els permetia tenir tota la informació del 
que es fa des d’aquesta oficina. Destaca que aquesta mesura no té en compte això, malgrat que 
es fa un breu esment d’algunes xifres, però sense la informació de en quin marc treballa el 
govern en aquest moment el fet religiós. Especifica que es parla d’un protocol per demanar 
llicències d’activitats a l’espai públic, però no sap com el govern pensa abordar el fet religiós a 
la ciutat perquè el govern no ha presentat cap mesura. 
Així i tot, destaca que l’esperit del protocol és positiu i va en la línia del que Convergència i 
Unió ha defensat sempre.  
Vol matisar, però, alguns dels conceptes del document. Concreta que, en lloc de parlar només 
de laïcitat, li hauria agradat que es parlés de laïcitat positiva. Igualment, quan es fa esment de la 
promoció per part de l’Ajuntament, entén que no és aquest qui ha de promoure les activitats, 
sinó que han de ser les mateixes confessions i organitzacions qui ho facin. 
Finalment, pensa que és important que hi hagi les mateixes oportunitats, que l’espai estigui 
regulat i que tothom pugui expressar la seva creença d’una manera lliure i acotada al 
funcionament dels equipaments. 
 
El Sr. SIERRA destaca el poc entusiasme amb què el tinent d’alcalde ha exposat aquesta 
mesura. Constata que es nota que és una cosa que no ve d’ell mateix i també el rerefons de la 
mesura. 
Comenta que és una mesura que pretén el tracte igualitari i no discriminatori de totes les 
religions que conviuen a la ciutat, però que en el fons fa el contrari. Indica que la laïcitat de 
l’Estat i de la ciutat està reconeguda, que la llibertat religiosa està a la Declaració de drets de 
l’home i del ciutadà en la Constitució espanyola, però que el govern intenta fer el contrari del 
que aconseguirà, és a dir, pensa que no es respectarà la igualtat ni la laïcitat de l’Ajuntament. 
Demana al Sr. Asens que expliqui quines coses no es permetien a determinades confessions o 
entitats religioses. Pregunta quants diners públics es lliuraran a determinades confessions 
religioses. També pregunta si el Sr. Asens creu que amb això de lliurar diners públics a una 
entitat religiosa es complirà el principi de la laïcitat, o si es complirà el principi de la igualtat. 
Diu que a Ciutadans li suscita molts dubtes. 
 
La Sra. CAPDEVILA valora positivament els objectius i les línies d’acció que es presenten en 
aquesta mesura de govern. Indica que, com a republicana, defensa la laïcitat com a marc de 
relació entre les administracions i les diferents confessions religioses, i diu que aquesta laïcitat 
s’ha de sustentar sobre els principis d’igualtat de tracte i llibertat de consciència. 
Per això la sorprèn que, encara en l’actualitat, les entitats de caràcter religiós puguin veure 
limitat l’accés a l’espai públic per criteri personal i, per tant, arbitrari d’algun treballador públic 
o tinguin dificultats per disposar d’un equipament municipal de gestió cívica o privada perquè 
els gestors exclouen en els seus estatuts l’activitat religiosa. 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
8 
Dóna la benvinguda als protocols de l’ordenació de la realització d’activitats religioses de 
caràcter puntual als equipaments municipals i a la via pública que proposa la línia d’acció 7.2 
de la mesura de govern. 
No entén, però, si el que es vol és regular l’accés a la via pública i als equipaments municipals 
de les entitats religioses per dur-hi a terme activitats puntuals, per què la mesura de govern 
inclou accions puntuals com ara el reforç del programa de subvencions per a l’adequació dels 
centres de culte dintre de la línia d’acció 7.1; les activitats de divulgació dels centres de culte i 
la diversitat religiosa de la ciutat dins la línia d’actuació 7.3, o l’elaboració d’una guia per al 
respecte a la diversitat de creences a la ciutat dins de la línia d’acció 7.4. 
Insisteix que està d’acord amb totes aquestes accions, però pensa que són més pròpies de les 
funcions de l’Oficina d’Afers Religiosos. Assenyala que, com queda palès en els objectius de la 
mesura, el govern ha confós aquests objectius amb les funcions de l’OAR. Destaca que aquesta 
mesura de govern no fa altra cosa que desenvolupar els objectius que té assignats l’OAR, i, per 
tant, indica que les línies d’acció van molt més enllà del que determina el títol de la mesura. 
Opina que el problema és que, amb aquesta mesura de govern, el govern vol presentar com a 
innovadores moltes accions que ja es desenvolupen des de la creació de l’OAR. Diu que només 
cal consultar els fullets d’informació d’aquesta oficina, que el govern no ha actualitzat en un 
any i mig. 
Destaca que en el document es fa referència al nou web de l’OAR, com si ja existís, però indica 
que encara està en construcció i no és accessible a la ciutadania. Es queixa que a través del web 
de l’Ajuntament s’accedeix a la pàgina antiga de l’OAR, cosa que pot generar confusions. 
Celebra les accions que es presenten en la mesura de govern, però demana que es doti l’OAR 
dels recursos necessaris per desenvolupar les seves accions en condicions. 
 
La Sra. ESTELLER constata que la llibertat religiosa és un respecte a la convivència i a les 
creences de tothom. Diu que el Partit Popular és respectuós amb la llibertat religiosa, i recorda 
que el 2013 el Govern espanyol va editar una guia de la via pública i la llibertat religiosa. 
Afegeix que també es va crear la Fundació Pluralisme i Convivència, que té per objectiu crear 
les condicions necessàries per tal que la llibertat religiosa sigui possible per exigir i normalitzar 
un marc de convivència que protegeixi el dret a la llibertat religiosa i de consciència de tothom. 
Explica que en aquest sentit s’ha defensat que hi ha 21 tradicions religioses a Barcelona. Pensa 
que des de l’Ajuntament cal respectar cada una de les llibertats de consciència religiosa i que 
tothom les pugui practicar. 
Constata, però, que en aquesta mesura de govern, sota una aparença tècnica de facilitar els 
equipaments, hi ha una càrrega de laïcisme actiu i una voluntat política. Comenta que 
l’Ajuntament estableix un marc de relacions de laïcisme i ho fa amb una clara normalitat. 
Destaca que Espanya no és laica, sinó aconfessional, cosa que és molt diferent. Es queixa que el 
govern practica en aquesta mesura de govern un laïcisme actiu que el seu Grup no comparteix. 
Està d’acord amb el fet que cal permetre a totes les religions l’accés a qualsevol equipament 
amb unes condicions d’igualtat. Però constata que el govern vol tractar amb una equitat totes les 
religions probablement per desvirtuar el pes que té a Barcelona el catolicisme.  
Assenyala que en la darrera Enquesta de serveis el 48% dels barcelonins es declaren catòlics; el 
3%, de religions orientals, i el 4%, musulmans. Considera que des d’aquesta perspectiva no hi 
ha cap tipus d’equiparació. Pensa que el govern busca desplaçar la religió catòlica a través 
d’aquesta mesura. Considera que amb aquest tracte igualitari no es pot fer una discriminació 
positiva que desplaci la religió catòlica. Indica que habitualment no es té en compte igual una 
entitat que té més representació que d’altres, però que en aquest cas sí que es fa. 
Troba que el govern amaga en aquesta mesura de caràcter tècnic, parlant de l’accés als 
equipaments, una mesura de caràcter ideològic laic. Vol saber, doncs, les subvencions que 
donarà l’Ajuntament i per què s’augmenten les subvencions a algunes entitats. 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
9 
El Sr. GARGANTÉ indica que remetre a compensacions i contracompensacions de privilegis 
demana que el govern detalli fil per randa quins són els privilegis actuals de l’Església catòlica 
en l’àmbit d’acció de l’Ajuntament. 
Considera que caldria desobeir el concordat amb el Vaticà signat per l’Estat franquista el 1956, 
que encara no ha estat derogat. Afegeix que no es tracta tant de compensar com d’establir un 
model de relacions apte per als diversos tipus d’agrupaments socials a través d’associacions de 
tot tipus. 
Pensa que els equipaments públics s’han d’obrir a associacions veïnals i ciutadanes diverses, 
des d’un club d’escacs a una organització religiosa, reconeixent-hi necessitats socials més enllà 
de les dimensions de l’organització. 
Destaca que els carrers són de tothom. Afegeix que el problema amb qualsevol protocol té a 
veure amb els seus usos ideològicament fiscalitzadors. Pregunta a partir de quins criteris s’ha de 
permetre que un grup de gent s’apropiï dels carrers. 
Comenta que la perspectiva del document enllaça amb els plantejaments profundament 
classistes i neoracistes que l’equip de govern expressava unes setmanes enrere en el camp de la 
sopa d’all que anomenen interculturalitat. Pensa que la diversitat socioreligiosa no s’ha de 
normalitzar, sinó que simplement ha existit, existeix i existirà. Indica que amb l’expressió 
normalitzar la diversitat religiosa se sobreentén que les diverses manifestacions incloses en el 
camp socioreligiós són estranyes, alienes al cos social, que són anormals, anòmales i fins i tot es 
podrien considerar patològiques, i per això hi hauria la necessitat de normalitzar-les. Manifesta 
que res més lluny d’una realitat perpètuament dinàmica i canviant, fonamentada en 
l’heterogeneïtat de conceptualitzacions del món i de l’experiència individual i col·lectiva. 
Considera que la diversitat religiosa, com qualsevol altra expressió de la diversitat ideològica i 
associativa, és la normalitat. Pregunta quin motiu té exactament el govern per normalitzar el 
que ja és normal. 
Indica que el fet que s’apel·li a evitar la radicalització i la islamofòbia sense esmentar ni els 
processos històrics lligats al colonialisme i al racisme, ni la valoració de les bondats i les 
maldats d’una expressió religiosa concretes si manifesten relacions de poder i models de 
relacions acceptables per al poder i d’altres d’inacceptables, significa una presa de pèl guarnida 
d’un progressisme paternalista que reclou determinats camps socioreligiosos a una posició 
d’absoluta subalternitat. 
Considera que no es tracta tant de subvencionar centres de culte com de subvencionar centres 
associatius –polítics, sindicals, esportius, cívics, culturals, religiosos.  
Indica que «Barcelona, ciutat laica» acull cristians catòlics, evangèlics, ortodoxos i d’altres 
denominacions, com ara musulmans diversos, judaistes, budistes, hinduistes, sikhs, pagans, 
seguidors de la Fe bahá’í, però no hi troba animistes catalanoafricans, teòsofs o espiritistes. 
Pensa que d’alguna manera es redueix l’amplíssima heterogeneïtat socioreligiosa de la ciutat als 
participants d’una sola plataforma. Considera que és un magre esforç per part del govern. 
Assenyala que, si el que es vol és identificar, classificar, valorar, incloure i excloure qui mereix 
ser catalogat com a divers religiós i qui ni tan sols existeix davant la mirada municipal, el 
govern ho ha aconseguit. 
 
El Sr. ASENS aclareix que els protocols són interns, però amb vocació que siguin externs, 
perquè les entitats coneguin quins són els seus drets. Afegeix que no és només una cosa de cara 
als treballadors, sinó també de cara a les entitats, perquè quan detectin una situació 
discriminatòria puguin denunciar-ho. 
Respecte al que deia el Sr. Sierra i també vinculat a això, diu que s’està parlant d’establir 
criteris objectius. Pregunta si el regidor de Ciutadans no està favor de la seguretat jurídica, dels 
criteris objectius o en contra de les actuacions arbitràries. Li sembla que el que molesta al Sr. 
Sierra és que les altres religions que no són la seva tinguin un tracte igualitari per part de 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
10 
l’Administració. 
Pel que fa al que deia la Sra. Esteller, que parlava de càrrega de laïcitat, constata que no ha 
posat cap exemple. No sap per què la regidora parla de laïcitat, i pregunta a quina part del 
document veu aquest laïcisme. Pensa que una cosa és el laïcisme i una altra és la laïcitat. 
Recorda que Barcelona en Comú ha dit sempre que un govern laic implica també el respecte a 
la llibertat religiosa i de consciència. Indica que no es pretén defensar la religió catòlica, sinó 
atorgar drets a totes les religions, tot i que reconeix que la religió catòlica té una posició 
predominant a la societat i aquesta mesura beneficia certes entitats minoritàries que fins llavors 
no tenien uns drets d’accés. 
Posa com a exemple que hi ha queixes d’entitats que volen fer una activitat cultural, però que 
no se’ls deixa fer aquesta activitat perquè qui ho demana és una comunitat musulmana o jueva. 
Constata, doncs, que el fet religiós resta possibilitats per poder accedir a un equipament. 
 
La Sra. LÓPEZ explica que la memòria de 2015 de l’Oficina d’Afers Religiosos està feta de fa 
molt temps i es pot presentar a la Comissió, tot i que està a l’abast de qualsevol. 
Pel que fa a les funcions de l’OAR, comenta que per treballar aquesta mesura s’ha fet 
conjuntament amb l’OAR. Explica que inclou el reforç de l’oficina, tot el que aquesta ha 
recollit amb la seva feina, perquè l’OAR no funciona de manera independent de l’Ajuntament.  
Contesta al Sr. Garganté que els teòsofs sí que hi són, dins de la sèrie de confessions de la 
ciutat. 
Afegeix que la mesura té una part que és el treball per la cohesió i la convivència a la ciutat, que 
a vegades s’han vist compromeses.  
 
El Sr. SIERRA reitera que el govern no contesta les preguntes. No sap per què es fan aquestes 
comissions si realment no s’atenen les preguntes ni el govern dóna la informació que els grups 
demanen. 
Destaca que el govern no ha sabut dir quants diners públics es lliuraran ni a quines confessions. 
Pregunta si el Sr. Asens creu que això és igualtat o un tracte igualitari per a les confessions 
religioses. Comenta que si determinades confessions religioses tenen problemes per fer valer els 
seus drets també tenen eines per fer-los valer. Destaca que la llibertat religiosa està reconeguda 
en l’ordenament jurídic. 
Indica que hi ha 513 centres de culte a Barcelona i 21 religions diferents. Pregunta al Sr. Asens 
com sap quina religió professa o si en professa alguna. Considera que el govern té un rerefons 
d’anar contínuament contra l’Església catòlica i afavorir determinades religions que tenen 
menys visibilitat. Pensa que un tracte igualitari no ha de dependre de tractar de millorar una 
minoria, ja que la majoria de persones que viuen a Barcelona i a Catalunya professen la religió 
catòlica. 
Constata que, tal com ha dit la CUP, ja és normal la diversitat religiosa i les confessions ja 
tenen els seus drets i les eines per fer-los valer. Considera, doncs, que l’actuació arbitrària és la 
del govern. 
 
La Sra. ESTELLER destaca que el punt 2.3 es titula «La laïcitat com a marc de relació entre 
l’Administració i les confessions religioses». 
 
La presidenta recorda que en la qüestió d’ordre que s’ha comentat al principi de la sessió s’havia dit que 
potser el Sr. Pisarello podia donar-hi resposta. 
 
El Sr. MARTÍ informa que abans d’iniciar la mesura de govern s’ha repartit als grups un informe sobre 
el darrer viatge a Mont-real del govern, pel qual dóna les gràcies. 
 
Es dóna per tractada. 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
11 
 
c)  Informes 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
2.-  (19/2016) RATIFICAR el decret de l’Alcaldessa S1/D/2016-2158, de 15 de juliol de 2016, pel 
qual es resol ATORGAR la distinció de reconeixement, a títol honorífic, al Sr. Domingo 
Tarrasón i Gil, funcionari municipal amb núm. de matrícula 12136, d’acord amb el que 
estableix la disposició addicional del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la 
Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, de 17 de setembre de 1976, en 
reconeixement a les seves actuacions i col·laboració envers l’SPEIS d’aquesta ciutat. 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que, com que el tema del reglament franquista és de sobres conegut per 
a tothom, senzillament recomanarà que els grups es llegeixin un article de Paco Espiga a El 
Punt Avui publicat el 13 d’octubre amb el títol «Condecoracions de temps passats», ja que parla 
exactament d’aquest reglament. Només espera que el govern compleixi que el 2017 sigui l’any 
en què l’Ajuntament es deslliuri del reglament franquista de medalles. 
Finalment, anuncia que farà reserva de vot. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i PP i amb 
la reserva de vot de la CUP.  
 
3.-  (77-2016) RATIFICAR el decret de l’Alcaldessa S1/D/2016-2159, de 15 de juliol de 2016, pel 
qual es resol ATORGAR la medalla d’Honor al Mèrit als membres del Servei de Prevenció i 
Extinció de Incendis i Salvament que figuren en les relacions adjuntes, en les categories 
d’argent i bronze, per haver prestat serveis sense interrupció durant 35 o 25 anys, sense cap nota 
desfavorable en els seus expedients personals; tot produint la concessió de la medalla en la 
categoria d’argent els beneficis establerts a l’article 5 del Reglament d’Honors i Recompenses 
dels membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, de 17 de setembre de 
1976. 
 
El Sr. CORONAS manifesta el vot a favor del seu Grup. Vol agrair als membres condecorats la 
seva feina i tots els serveis prestats per protegir la ciutadania amb uns expedients impecables.  
Recorda que, condecoracions a part, l’Ajuntament ha de vetllar perquè els agents també puguin 
fer la seva feina en les millors condicions. Així mateix, recorda una vegada més la necessitat de 
modificar aquest reglament de 1976, perquè és evident que 40 anys per a un reglament potser 
són massa. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i PP i amb 
la reserva de vot de la CUP.  
 
4.-  (2016/1220) ATORGAR la Medalla d’Honor de Barcelona 2016 als ciutadans, ciutadanes i 
entitats que proposa aquest Plenari del Consell Municipal i els respectius Consells de Districte, 
com a mereixedors d’aquest guardó, perquè amb la pràctica de la seva labor professional o 
social han contribuït al desenvolupament de la consciència ciutadana, virtuts i valors cívics. A 
iniciativa del Plenari del Consell Municipal: Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
12 
Sr. Enric Argullol i Murgadas, Sr. Joan Tàpia, Fundació Vicki Bernadet, Sr. Lluís Sierra (a títol 
pòstum). A iniciativa dels Consells de Districte: Ciutat Vella: Sr. Vicens Forner i Escola de 
Músics i Escola de Música Juan Pedro Carrero. L’Eixample: Associació Can Roger i Sr. Victor 
Eusebio Apolinario Muraña (a títol pòstum). Sants-Montjuïc: Sr. Josep Maria Domingo Pedret i 
Taula de Dones de La Marina. Les Corts: IPT Escola Moragas i Taller Ocupacional Ariadna. 
Sarrià-Sant Gervasi: Sra. Montserrat Puig Cardona i Associació Privada AIS (Ayuda a la 
Infancia sin Recursos), Gràcia: Sra. Josefina Altés Campà i Fundació Sala Beckett/Obrador 
Internacional de Dramatúrgia. Horta-Guinardó: Comitè Allende i Sr. Josep Ferré Sempere. Nou 
Barris: Coordinadora d’Entitats SAP Muntanya i Associació Can Ensenya (Associació pro 
persones amb discapacitat psíquica). Sant Andreu: Sr. Xavier Palos Ezquerra i Banc del temps 
del Bon Pastor. Sant Martí: Associació de Dones Ambar-Prim i Fundació El Xop.  
 
Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i PP i amb 
la reserva de vot de la CUP.  
 
5.-  (1479/2015) NOMENAR com a membres del Consell de Ciutat com persones de renom 
ciutadà, i d’acord a l’article 7.1, apartat e) del Reglament Intern del Consell de Ciutat, el Sr. 
Amadou Bocar Daff i la Sra. Wafaa Moussaoui Rahhab. 
 
El Sr. BLASI comença desitjant un bon aniversari a la Sra. Andrés. Comenta que a partir de la 
intervenció que es realitzi es podrà saber qui serà per part de Barcelona en Comú la persona que 
hi pugui donar resposta, si serà el tinent d’alcalde de l’àmbit de participació, si serà la regidora 
Gala Pin o el comissionat específic per a temes de participació. Diu que potser utilitzarà una 
mica de temps, però que probablement així s’estalviaran la sol·licitud d’una comissió 
extraordinària, com ja es va haver de fer en relació amb el correcte funcionament o no del 
Consell de Ciutat. 
Considera que no és un tema d’apel·lar al conjunt del govern, per tant, al Partit Socialista, sinó 
a una deixadesa de les responsabilitats, a un no creure i no apostar en l’àmbit de la participació 
reglada per part de Barcelona en Comú. 
Recorda que en més d’una ocasió s’ha parlat de la falta de confecció i de complementar els 
diferents membres del Consell de Ciutat. Constata que en aquesta sessió es porten els dos 
membres que pertocava designar a Barcelona en Comú. Comenta que aquest procés de 
renovació del Consell de Ciutat es va començar a l’octubre de 2015 i figurava que havia 
d’acabar al gener de 2016. Entén que les coses són lentes, i explica que va acabar el 29 de juny 
de 2016 amb la constitució del Consell de Ciutat, sense que Barcelona en Comú hagués 
designat els seus representants. 
Recorda que Convergència i Unió n’ha parlat en diverses ocasions. Troba curiós que en una de 
les primeres reunions de la Permanent ja es presentaven fins a 4 candidats, 2 dels quals són les 
persones que es porten a aprovació en aquesta sessió, i una altra era Itziar González.  
Lamenta que Barcelona en Comú no cregui en la participació i que no compleixi ni respecti la 
tasca que fan la resta de grups municipals, que sí que van presentar els noms de les persones per 
representar la ciutadania en el Consell de Ciutat. 
No entén com es van passant el testimoni el tinent d’alcalde, la regidora i ara un comissionat en 
les tasques. Constata, però, que ha vist una petita millora al setembre pel que fa a obtenir un 
calendari o que es comencin a convocar les permanents. Diu que la segona Permanent del 
Consell de Ciutat, malgrat que se n’haurien de convocar 10 en el transcurs de l’any, s’ha 
convocat el 28 de setembre de 2016, quan falten tres mesos per finalitzar l’any. Destaca que no 
es va al ritme que toca. Insisteix, doncs, que Barcelona en Comú no creu en la participació.  
Anuncia una reserva de vot del seu Grup a l’espera que Barcelona en Comú pugui donar alguna 
explicació que sigui una mica més satisfactòria que no pas tirar en cara alguns comentaris o 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
13 
fletxes, com es va fer en el Consell de Ciutat. Espera que Barcelona en Comú s’ho cregui, i no 
sap si amb l’entrada del PSC al govern serà possible. 
 
La Sra. CAPDEVILA manifesta el vot a favor d’Esquerra Republicana de Catalunya. Dóna la 
benvinguda al Sr. Amadou i a la Sra. Wafaa, així com a les entitats que representen, la 
Coordinadora d’Associacions de Senegalesos a Catalunya i el Centre Cultural Islàmic Català, 
en el Consell de Ciutat. 
Havent estat membre del Consell de Ciutat molts anys, entén que és molt important pertànyer a 
un òrgan consultiu i de participació com aquest. Per tant, reitera la benvinguda als nous 
membres i desitja que facin molt bona feina. 
 
La Sra. ESTELLER se suma al posicionament del Sr. Blasi respecte a la falta de confiança del 
govern en el Consell de Ciutat, al qual no ha donat cap tipus d’impuls en el darrer any, sinó que 
l’ha alentit. Creu que el govern no té confiança en les entitats organitzades de Barcelona i busca 
una participació paral·lela de les entitats afins, que veritablement li serveixin per donar força als 
seus plantejaments. Constata que això s’ha pogut veure en el PAM i en el Consell de Ciutat. 
Per tant, es reserva el vot perquè a l’expedient hi ha molt poca justificació d’aquestes dues 
persones i vol conèixer-ne la trajectòria abans de posicionar-se. 
 
La Sra. PIN recorda que en el seu moment ja es va explicar que proposaven 4 noms i que una de 
les persones proposades era la Clara Romero, el fill de la qual es va suïcidar poc després i 
també era amic seu, cosa que va endarrerir la proposta dels noms. Li sembla una manca de 
respecte total i absoluta que tant el PP com CiU diguin que el govern s’està allargant per 
desinterès, ja que es va fer per respecte al seu dolor i al de Clara Romero. 
Recorda que en la Permanent en què es van proposar els dos noms del Sam i la Wafaa el regidor 
convergent va dir que les persones d’origen divers ja tenien el Consell d’Immigració per poder 
participar. Creu que el Consell de Ciutat és un lloc que ha de reflectir la diversitat que té la 
ciutat. Afegeix que la regidora del Partit Popular va donar suport al regidor convergent. Opina 
que amb aquest comentari totes les diferències que hi ha entre el govern i la dreta queden 
bastant paleses. 
 
El Sr. BLASI diu que probablement acabarà sent necessari que se sol·liciti una comissió 
extraordinària, atesa la intervenció de la regidora Pin, que no es va dignar a anar a la primera 
reunió de la Permanent del Consell de Ciutat. Suposa que el dol ja havia passat, igual que havia 
passat al juny. Creu que la Sra. Pin ha estat molt dura en la seva intervenció, perquè quan es van 
plantejar els noms hi havia 4 noms per poder designar, 2 dels quals no tenen res a veure amb el 
nom de la Sra. Clara Romero. Recorda que el govern va comunicar en el Consell de Ciutat 
Plenari de constitució per primera vegada quin era el motiu pel qual no designaven cap 
representant. 
Considera lamentable el que ha dit la Sra. Pin. Diu que mirarà les actes per recordar que el que 
va fer va ser una observació sobre el fet que no anessin a determinats consells algunes entitats 
que representaven diversos àmbits de ciutat, entre els quals el d’immigració, havent-hi com hi 
ha consells. Especifica que parlava d’entitats i no de persones. Diu que per aquesta regla de tres 
probablement moltes de les persones que proposen els grups municipals en quedarien excloses, 
tant de l’àmbit de la cultura, com de la immigració, de dona, de LGTBI, etc. Creu que qui queda 
desarmada en les seves pròpies explicacions és la regidora Pin, igual que el tinent d’alcalde, que 
són molt valents en les seves intervencions però que quan hi ha rèpliques són incapaços 
d’aguantar una mirada i de mirar a qui els parla. Pensa que deuen sentir covardia i vergonya del 
que acaben de dir. 
 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
14 
Diu que ha explicitat que no era un tema del govern en el seu conjunt, és a dir, amb el Partit 
Socialista, ja que el PSC com a grup municipal van complir amb l’obligació que s’espera de 
tothom. Reitera que qui no ho ha fet és Barcelona en Comú. Indica que no és tan sols un 
problema de nomenament de persones i de representants, sinó que és un problema de 
funcionament, perquè Barcelona en Comú no se’l creu i no hi participa. Diu que caldrà veure 
quantes permanents s’acaben convocant i a quantes permanents assisteix Barcelona en Comú. 
Es queixa de l’actitud de Barcelona en Comú i pensa que cal fer-los una observació d’atenció 
per respecte a la participació, a la ciutadania, a les entitats i a tots els grups municipals. Diu que 
podria continuar parlant, veient el poc interès dels dos representants electes de Barcelona en 
Comú. 
Anuncia que demanarà una compareixença, en què hi haurà l’oportunitat de debatre-ho. 
Demana que sigui el màxim responsable polític electe qui doni la cara, ja que el govern no ho té 
per costum.  
Finalment, demana que la Sra. Pin retiri les paraules que ha fet servir apel·lant al sentiment de 
les persones, perquè pensa que està totalment equivocada. Li sol·licita, a més, que vagi a les 
permanents i als Consells de Ciutat perquè justifiqui la seva manca de feina i d’atenció. 
 
La Sra. ESTELLER demana a la Sra. Pin que no jugui, perquè Barcelona en Comú és molt 
experta en el dolor aliè i l’utilitzen com un escut per no entrar en el diàleg amb els grups. 
També demana al Sr. Asens que, ja que s’està treballant un codi de conducta a l’Ajuntament, li 
faci una classe pràctica a la Sra. Pin i li demostri com s’exerceix un càrrec amb dignitat, perquè 
la regidora té un càrrec públic i no es digna ni a parlar ni a tenir l’actitud que li correspon a un 
membre del govern. Creu que estaria molt bé que la gent del govern tingués una conducta de 
respecte cap a l’oposició i que, com a mínim, quan se’ls parla es dignin a escoltar i a mirar la 
gent que els parla. Es queixa que la Sra. Pin fa mostres d’un menyspreu absolut i de falta de 
respecte cap als altres membres d’aquesta Comissió. 
Aclareix que mai no va donar suport a aquestes dues persones que no coneix. Afegeix que no 
s’ha sotmès a votació ni a consideració. Indica que aquesta sessió és el primer moment en què 
aquestes dues persones se sotmeten a la consideració. 
Diu que ha mirat l’expedient d’aquestes persones i que no hi consta la seva trajectòria. Per tant, 
no pot donar l’opinió ni el posicionament del Grup Popular. Afegeix que dos dies enrere va 
demanar a Secretaria la trajectòria d’aquestes persones per tal de posicionar-se. Anuncia, doncs, 
que ho farà a la Junta de Portaveus o al Plenari, ja que espera que li arribi aquesta informació. 
 
El Sr. GARGANTÉ considera que és de traca que Convergència i Unió i el Partit Popular es 
presentin com a cracs de la participació, tot i que es tracta d’una participació de cartó pedra. 
Avança que si es proposa una comissió extraordinària o una compareixença la CUP no hi 
assistirà. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal i ERC, amb la reserva de 
vot de CIU, PP i CUP i amb l’abstenció de C’s.  
 
6.-  (20164345 i 20164346) APROVAR els expedients de reconeixement de crèdit núm. 20164345 i 
20164346, a favor de l’empresa Banco Santander, SA, amb NIF A39000013, relatius, el primer 
a la quantitat d’11.536,32 euros que correspon a la mensualitat de juliol de 2013 del contracte 
11003308 (lot 3 de l’expedient 20114060) de subministrament mitjançant arrendament de 16 
vehicles tipus turisme, sense distintius, per a l’ús de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que va 
quedar pendent de pagament, i el segon, a l’import de 10.815,30 euros, corresponent a la 
despesa generada per la utilització de 15 vehicles tipus turisme propietat de l’empresa indicada, 
durant el mes de desembre de 2015, i no reconeguda a l’exercici corresponent. AUTORITZAR, 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
15 
DISPOSAR i OBLIGAR a favor de l’empresa Banco Santander, SA, amb NIF A39000013, per 
una part, la despesa d’11.536,32 euros, IVA inclòs, de la qual 9.534,15 euros corresponen a 
l’import net i 2.002,17 euros, a l’IVA al 21%; i per altra part, la despesa per import de 
10.815,30 euros, IVA inclòs, del qual 8.938,26 euros corresponen a l’import net i 1.877,04 
euros, a l’IVA al 21%; ambdues a càrrec a la partida 0401 20400 13211, del pressupost de 
2016. 
 
El Sr. RECASENS explica que es tracta de l’aprovació de dos expedients de reconeixement de 
crèdit a favor de Banco Santander, SA, per factures vinculades amb rènting de vehicles de la 
Guàrdia Urbana de Barcelona. Aclareix que, d’una banda, és un reconeixement de crèdit per un 
import d’11.536,32 euros, que és una factura pendent de pagament del 2013. 
Comenta que en aquest cas l’empresa va presentar la factura fora de termini, que se li va 
retornar indicant que la tornés a presentar quan fos el moment oportú, però que no ho va fer. 
Considera que, un cop detectada aquesta mancança, s’ha d’esmenar i pagar, ja que el servei 
com a tal es va prestar. 
Explica que l’altra és un reconeixement de crèdit per un import de 10.815,30 euros, relatiu 
també a una factura pendent de pagament del 2015. Indica que en aquest cas no es va poder 
adjudicar a temps i facturar el servei en l’exercici de 2015 perquè l’empresa, és a dir, Banco 
Santander, SA, tenia deutes amb l’Administració. Tanmateix, diu que el servei de rènting es va 
prestar. Conclou, doncs, que, un cop esmenada la situació de l’empresa en relació amb el seu 
tema amb l’Administració, s’ha pagat el servei prestat. 
 
El Sr. GARGANTÉ constata que es tracta d’un contracte de lloguer, de lísing, de vehicles de la 
Guàrdia Urbana que cal pagar a Banco Santander, SA, però que podria ser qualsevol altra 
entitat bancària. Diu que això és el que té fer aquest tipus de negoci amb vehicles. 
Pel que fa al primer expedient, comenta que es diu que s’inicia el 2011 i es finalitza el 2015, 
però que l’Ajuntament va retornar el rebut. Conclou que fins aquí, pel que fa al punt de vista 
tècnic, cap problema. 
Tanmateix, no veu tan clar el segon expedient. Recorda que es va iniciar un nou expedient de 
contractació el 30 de novembre de 2015, però es va endarrerir la tramitació i l’1 de desembre de 
2015 encara no es tenien els nous vehicles. Indica que, si no va errat, llavors es tramita 
d’urgència per cobrir el període d’impàs entre els dos contractes, i es prorroga l’antic durant un 
mes. Entén que aquí hi va haver una falta de previsió. 
El que el preocupa més, però, és el mètode de l’arrendament financer en el tema dels vehicles, 
perquè sempre surt més car que no comprar els vehicles directament. Indica que aquest 
arrendament financer inclou el cost financer amb interessos, que se l’emporta l’entitat. Diu que, 
si no va errat, el cost d’arrendaments financers va al capítol 2, mentre que la compra directa 
aniria al capítol 6, que seria Inversions. Entén que si es compressin directament al fabricant 
seria més econòmic, perquè s’eliminaria la intermediació financera. 
Manifesta que la CUP, de moment, farà una reserva de vot. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i PP i amb 
la reserva de vot de la CUP.  
 
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a) Ratificacions 
 
 
 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
16 
b)  Propostes d’acord 
 
7.-  APROVAR inicialment el Programa d’Actuació Municipal 2016-2019. 
 
El Sr. BADIA explica que el document que es presenta no és només el PAM d’aquest equip de 
govern, sinó que es tracta d’un Pla d’actuació municipal que s’ha aconseguit amb més consens i 
participació que cap que hi hagi hagut a Barcelona. 
Comenta que el PAM identifica les prioritats que s’han d’abordar a la ciutat, que assenyala els 
temes més urgents i apunta decididament cap a un nou model de ciutat, a una ciutat menys 
desigual i més justa, a una Barcelona inclusiva, on cap ciutadà no se senti de segona ni 
discriminat, ja que cal superar una Barcelona dual i vetllar per una ciutat cohesionada on ningú 
es quedi enrere. 
Indica que cal combatre de forma decidida les desigualtats en l’accés a l’habitatge, a l’educació 
o a una sanitat de qualitat. Afegeix que aquest PAM busca un equilibri entre les mesures 
urgents indefugibles, que s’han d’abordar des de l’emergència social quotidiana, i les mesures 
més estratègiques, que responen a un model de ciutat sostenible, plural i compromès amb el seu 
entorn, i una ciutat que posa les persones en el centre de les seves polítiques. 
Assenyala que en aquest PAM també es reflecteix l’aposta pel lideratge públic de l’Ajuntament 
com a motor de canvi social i en la consolidació i impuls d’una xarxa de serveis públics de 
qualitat, que arribi a la ciutadania, a cadascun dels 73 barris de Barcelona. 
Exposa que es vol una ciutat on els 73 barris enforteixin la seva personalitat i s’expressin amb 
veu pròpia, com ja s’ha fet en l’elaboració dels PAD, que han recollit i integrat les aportacions 
de tots i cadascun dels barris. 
Comenta que el PAM s’estructura en 5 eixos. Destaca que en l’àmbit dels drets s’impulsaran 
accions per garantir els drets a l’habitatge, amb la construcció de 4.000 habitatges o obtenint 
500 pisos buits dels bancs. Indica que en l’educació s’apostarà pel reforç de les escoles bressol, 
i en la salut es duran a terme accions per combatre les exclusions i discriminacions i per 
impulsar una ciutat inclusiva, amb mesures urgents, com les rendes complementàries, perquè no 
deixin de ser transformadores. 
Assenyala que en l’àrea econòmica es vol promoure l’economia cooperativa, social i solidària, i 
que també es vol impulsar un pla de reindustrialització per recuperar i revitalitzar els polígons 
industrials de la ciutat, sobretot a la banda de Besòs, i fomentar el comerç de proximitat i 
l’emprenedoria amb plans de desenvolupament econòmic de districtes. Diu que es vol fer tot 
això com a font d’una ocupació de qualitat. 
Pel que fa al turisme, diu que cal reequilibrar-ne els beneficis i el retorn a la ciutat. Comenta 
que per això s’està treballant en el Pla estratègic de turisme i diferents mesures que impliquen 
els allotjaments turístics. 
Quant a la sostenibilitat ambiental, indica que la prioritat és actuar contra la contaminació 
atmosfèrica, millorant el transport públic amb projectes com el tramvia, el desplegament de la 
xarxa ortogonal o la línia 9 del metro, així com impulsar la bicicleta i el vehicle elèctric. 
Afegeix que es volen guanyar espais públics per a la ciutadania des de la pacificació de la 
Meridiana a la consolidació dels Tres Turons com un dels principals pulmons de la ciutat, o el 
desplegament de noves superilles. 
Comenta que aquest PAM també apunta a millorar la transparència i l’eficàcia de la gestió 
municipal, la rendició de comptes i la participació activa de la ciutadania. Afegeix que, 
tanmateix, s’aposta per recuperar el prestigi de la funció pública i recuperar capacitat 
d’intervenció. 
Finalment, diu que, en l’àmbit internacional, Barcelona vol ser reconeguda com un referent al 
món en termes de justícia global, coherent en les seves accions i també en l’àmbit del tema dels 
refugiats, malgrat les dificultats que posen algunes administracions. 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
17 
 
La Sra. PIN comenta que es tracta d’un PAM bàsicament de la ciutadania, ja que hi han 
participat unes 39.000 persones: 24.000 a través de la plataforma digital, que volia hibridar la 
participació digital i la participació presencial, i unes 15.000 en les cites presencials, que volien 
fomentar l’espai de debat col·lectiu.  
Destaca que el PAM final recull un 72% de les propostes fetes per part de la ciutadania, cosa 
que es pot veure en el mateix PAM que es porta a aprovació en aquesta sessió, perquè el procés 
estava dissenyat per tenir traçabilitat i que se sàpiga d’on vénen les diferents propostes. 
Diu que el govern està molt satisfet d’aquest procés de PAM, de l’alta participació i sobretot de 
la qualitat, en la mesura en què gran part ha estat debat col·lectiu. 
 
El Sr. MARTÍ agraeix que finalment el govern porti aquest PAM 2016-2019 a l’aprovació 
inicial. També dóna les gràcies especialment a tota la gent que ha fet possible aquest procés 
participatiu, sobretot a la ciutadania, a les entitats i a tots els tècnics municipals, en concret de 
l’àmbit dels districtes, que fan una feina a vegades grisa, però molt important perquè sigui 
possible una participació de qualitat a Barcelona. Des del punt de vista de la participació social, 
creu que cal felicitar-se una vegada més, com s’ha fet cada cop que hi ha hagut un debat 
d’aquest tipus en mandats anteriors. 
Dit això, manifesta que no vol fer un debat, almenys en aquesta sessió, sobre continguts 
estrictes i concrets del PAM. Entén que el PAM és una eina a través de la qual es construeix la 
ciutat, amb el compromís i la participació de la ciutadania, però també amb les prioritats 
polítiques del govern. Vol, doncs, fer un plantejament més general i intentar transcendir el 
mateix document, amb els 5 eixos i totes les mesures, encara que en pot compartir moltes 
perquè moltes són de continuïtat o d’evolució de mesures que s’han fet en PAM anteriors. 
Lamenta que aquesta proposta d’aprovació inicial arribi tard. Recorda que el govern anterior va 
fer una aprovació, no inicial sinó definitiva, el 5 d’octubre de 2012. En aquest sentit, pensa que 
el govern de Convergència i Unió va ser bastant més diligent del que s’està sent amb aquest 
PAM. Recorda també que al final del mandat s’havien executat gairebé el 95% de les mesures i 
dels compromisos inclosos al PAM. 
Després de gairebé un any i mig de govern municipal, diu que el seu Grup és bastant incapaç 
d’albirar quin és el model real de ciutat que el govern intenta impulsar. Veu mesures, iniciatives 
i acords, però no veu el model de ciutat que es vol impulsar, almenys no el coneix o no el sap 
veure clar fins ara. Indica que si hi hagués un PAM això ajudaria a acabar de veure aquest 
model, però constata que encara no el tenen perquè el que es presenta no deixa de ser un intent 
d’aprovació inicial. 
Afegeix que no es refia gaire d’instruments o eines com ara un PAM que no incorpora gairebé 
automàticament les propostes amb més participació i suport social i ciutadà. Recorda que això 
s’ha denunciat des de fa temps. Pensa que no pot ser que una proposta com la de la cobertura de 
la ronda de Dalt, que va ser la que més suport ciutadà i d’entitats va tenir, no s’incorpori en els 
termes en què la ciutadania ho demana. Considera que el discurs de la participació ha d’anar 
acompanyat de fets. 
Indica que els PAM han de ser no solament rics en participació social, sinó també rics en la 
implicació dels grups municipals. Pensa que els PAM han de tenir el màxim suport i consens 
polític. Comenta que el seu Grup, amb 10 regidors, no s’ha sentit del tot atès des del punt de 
vista de les propostes principals. Constata que CiU té un model de ciutat i un model de gestió 
municipal molt diferents del govern, cosa que el porta a no donar suport a aquesta aprovació 
inicial del PAM. 
Està d’acord amb el govern que el rigor pressupostari i la solvència de l’Ajuntament han de ser 
una eina al servei del progrés de la ciutat i de les persones, especialment de les més vulnerables. 
No està d’acord, però, que per una prevenció ideològica de no fer superàvit calgui gastar el 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
18 
superàvit a cuita-corrents amb accions que no tenen gaire coherència i que no responen a 
prioritats determinades.  
Indica que Convergència i Unió manté un model de ciutat que es basa en 7 eixos, en els quals es 
va basar el PAM anterior: una Barcelona del benestar; una Barcelona emprenedora i comercial, 
en què no cap el top manta; una Barcelona culta i creativa, en què tothom pugui ser entès, 
incorporat, amb una cultura integradora, no excloent; una Barcelona amable, segura i 
sostenible, amb serveis de neteja i seguretat que funcionin; una Barcelona catalana i universal, 
on hi hagi col·laboració públic-privat, ja que Barcelona s’ha fet gràcies a aquesta col·laboració; 
una Barcelona que es faci entre tots, majories i minories, ja que massa sovint el govern actua 
prioritzant els que són «els seus», i pensa que no hauria de ser així, i una Barcelona dels barris, 
en què l’Ajuntament s’adeqüi a la realitat d’aquests barris sense marginar-ne cap. 
Diu que, si suma la seva disconformitat amb algunes formes del govern i amb algunes qüestions 
de fons que incorpora aquest PAM quant a prioritats, això el portaria a dir que Convergència i 
Unió votarà no en aquesta aprovació inicial. Manifesta que, considerant el PAM un full de ruta, 
no pot avalar un full de ruta d’un govern que tria la connexió del tramvia per la Diagonal, una 
gran prioritat de ciutat. No pot estar d’acord amb això sense permetre cap debat ni obrir-se a la 
participació ciutadana. Diu que a la tarda parlaran de la implantació de la superilla de Poblenou. 
No creu que aquesta sigui la manera de fer les coses.  
Tampoc no pot donar suport a un model de ciutat que es basi en el decreixement econòmic, ja 
que no hi està d’acord. Està d’acord amb el creixement econòmic sostenible, equilibrat i just, 
però no amb el decreixement econòmic. No està d’acord amb instruments com el PEUAT, que 
paralitza l’activitat econòmica de la ciutat i provoca inseguretat jurídica a molts dels actors i 
dels operadors de la ciutat. Tampoc no està d’acord amb un full de ruta que es manté impassible 
davant d’un fenomen com el top manta i que alhora aplica de manera restrictiva normatives que 
afecten els petits comerciants i els emprenedors. Pensa que hi ha d’haver les mateixes normes 
per a tothom, sense discriminacions. 
Insisteix que votarà en contra d’aquesta proposta d’aprovació inicial per manca de diàleg amb 
la primera força de l’oposició, perquè està als antípodes del model de ciutat que el govern 
representa, perquè no comparteix les teories del decreixement econòmic ni les prevencions del 
govern davant de l’activitat econòmica en general, i perquè no comparteix la complicitat del 
govern municipal amb col·lectius que incompleixen lleis i ordenances municipals. Indica que 
les lleis i les ordenances es poden canviar i adaptar a realitats. No pot estar per principi d’acord 
amb els que són còmplices de l’incompliment de lleis i ordenances, que afavoreixen la manca 
de convivència. 
 
El Sr. SIERRA diu que estava a punt d’introduir una iniciativa perquè el govern presentés el 
PAM abans d’acabar el mandat. N’agraeix, doncs, la presentació, però vol fer-hi tres crítiques. 
En primer lloc, pel que fa al temps, indica que, quan Ciutadans va entrar a l’Ajuntament, va 
veure que el ROM diu que el govern té l’obligació de presentar el Pla d’actuació municipal a 
l’inici del mandat. Recorda que ho va fer saber al govern i que aquest va respondre que 
Convergència i Unió l’havia aprovat a l’octubre de l’any següent. Comenta que s’estan superant 
les coses dolentes del govern de CiU. Constata que, en cas que s’aprovi el PAM, es farà al 
gener, és a dir, a mig mandat. Pensa que té gairebé més sentit veure l’actuació del govern en 
aquest primer exercici que el que es farà en els 4 anys, perquè fer un pla per a 4 anys a mig 
mandat no té gaire sentit. 
En segon lloc, en relació amb la forma, destaca que el Sr. Badia parlava del pressupost més 
participatiu que hi ha hagut, però, en canvi, considera censurable la participació que ha fet el 
govern. Aclareix que no ho pensa perquè el govern hagi tractat d’obrir el PAM a la ciutadania, 
amb la qual cosa està d’acord, sinó per la participació que el govern ha dut a terme amb el poc 
rerefons que hi ha darrere i amb els diners que ha costat. Tenint en compte el que deia la Sra. 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
19 
Pin de la participació de 24.000 i 15.000 persones, es pregunta quants regidors representarien 
aquestes 39.000 persones en unes eleccions, i conclou que aquesta xifra no significaria cap 
regidor. Destaca, doncs, no tan sols la poca participació, és a dir, que el percentatge respecte a 
la població de Barcelona és mínim, sinó que aquesta participació no s’ha tingut en compte. 
Recorda que el govern no durà a terme la proposta amb més vots –uns 2.000–, que és cobrir la 
ronda de Dalt. Pensa que no es fa perquè el govern no té un pla d’inversions. Celebra que, 
gràcies a una iniciativa de Ciutadans, es tindrà al cap d’un mes. 
Finalment, discrepa àmpliament del fons, perquè el govern i Ciutadans parteixen de models de 
ciutat totalment diferents, també diferents dels de Convergència i Unió. Indica que pel seu Grup 
la prioritat és la regeneració de l’economia. Opina que crear ocupació, que és la principal 
preocupació de tots els barcelonins i de tots els espanyols, i a més una ocupació de qualitat, és 
la millor política social que es pot fer des d’una institució. Constata que l’Ajuntament com a 
institució no pot crear ocupació, però sí que pot crear les condicions a les petites i mitjanes 
empreses i als autònoms perquè creïn ocupació i deixi d’haver-hi persones que estan fora del 
sistema social, en una situació de precarietat i en una situació límit després de la crisi. 
Indica que Ciutadans vol fer de Barcelona la capital de les oportunitats i l’ocupació, fer de 
Barcelona una ciutat oberta al món, de progrés, de qualitat democràtica i d’igualtat 
d’oportunitats i amb condicions de vida dignes. Assenyala que els eixos del seu Grup són: les 
oportunitats, la regeneració de l’economia, ajudar els autònoms i les empreses, diversificar 
l’economia i potenciar els sectors que realment creen ocupació i mouen l’economia a 
Barcelona. Constata que el govern no tan sols no farà el que proposa Ciutadans, sinó que posa 
traves al comerç, al de proximitat i al de no-proximitat; posa traves al sector de la restauració i 
de l’hostaleria, al sector del turisme; paralitza l’activitat econòmica a Barcelona, i se centra 
únicament, des de Barcelona Activa i altres organismes, en l’economia cooperativa, social i 
solidària, que té un retorn del 8% a la ciutat. Constata, doncs, que el govern s’oblida de més del 
92% de l’economia i del motor que regenera i crea polítiques actives socials. Reitera que la 
millor política social és crear ocupació de qualitat. 
Pensa que el govern té temps de revertir la situació i adonar-se de l’error, perquè hi ha unes 
dades macroeconòmiques bones. No sap si a Espanya hi ha brots verds o s’està regenerant 
l’economia, però diu que són unes dades macroeconòmiques millors que les que hi havia durant 
la crisi. Es queixa que, malgrat això, no s’està creant ocupació al ritme que s’està creant en 
altres llocs, tenint Barcelona el gran motor del comerç i el turisme.  
Vol una Barcelona social, per a tothom, on hi hagi un projecte que Ciutadans ja defensava 
durant la campanya electoral perquè el duia en el programa i en què coincideix amb el govern, 
que és un gran parc d’habitatge social en règim de lloguer per als barcelonins, per tal que en una 
necessitat tan bàsica Barcelona s’equipari a les principals ciutats d’Europa. Indica que 4.000 
habitatges en aquest règim és una nimietat. Pensa que hi hauria d’haver un pla ambiciós amb 
col·laboració publicoprivada, en què es regenerés novament l’economia, en què s’afavorís un 
sector tan castigat com la construcció, construint com a mínim 20.000 habitatges per atendre les 
emergències socials, persones que estan en exclusió i que viuen al carrer, i també per evitar les 
màfies. Recorda que el seu Grup va fer una iniciativa en la Comissió de Drets Socials, Cultura i 
Esports per lluitar contra aquestes màfies que estan ocupant habitatges. Afegeix que aquests 
habitatges també podrien ser per a persones que pateixen un incendi o una catàstrofe, per tal que 
l’Ajuntament els pugui donar una resposta immediata. 
Vol una ciutat per viure-hi i per conviure-hi, una ciutat segura. Es queixa que no hi ha un 
regidor de seguretat a Barcelona, tot i que l’ha demanat. Indica que ha sol·licitat el cessament 
del comissionat i el cessament del cap de la Guàrdia Urbana. Afegeix que també ha demanat a 
la Sra. Colau que reflexioni a l’estiu i que nomeni un regidor de seguretat, però no ho fa. Es 
queixa que el govern està convertint Barcelona en una ciutat sense llei. Destaca que els estius 
2016 i 2015 ha vist més de 800 persones venent de manera irregular al carrer, cosa que 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
20 
considera un espectacle dantesc i que perjudica enormement el comerç de la ciutat i també 
l’autoritat de la Guàrdia Urbana. Indica que una ciutat segura és una de les coses bàsiques per a 
la convivència i per al benestar de les persones. 
També vol una ciutat participativa de veritat, i no el que fa el govern, ja que aquest frustra les 
persones que van a un consell de barri o a una audiència pública. Li diu a la Sra. Pin que les 
persones que han participat en aquest PAM se senten frustrades perquè no s’han sentit 
escoltades ni ateses. Constata que si algú va a una audiència pública o a un consell de barri a 
demanar coses a l’Ajuntament i aquest no les hi concedeix la resposta és frustració. 
Així mateix, vol una ciutat oberta al món, que no estigui pensant a tenir una moneda pròpia, a 
ser la capital de la catalanitat. Vol una gran ciutat del Mediterrani, una gran ciutat del món, on 
s’acullin esdeveniments de tot tipus, que situïn Barcelona al món. Considera que el govern fa el 
contrari qüestionant i posant en perill el Mobile World Congress, igual que qüestiona la 
celebració d’esdeveniments esportius i que donen un caràcter a la ciutat. 
Finalment, vol una ciutat sostenible i neta. Constata que en aquest cas té la màxima 
discrepància, ja que es veu més clarament la ineficàcia de la gestió del govern i la seva poca 
operativitat. Pregunta què ha fet el govern perquè Barcelona tingui més qualitat de l’aire o sigui 
una ciutat més neta. Destaca que el govern l’únic que ha fet és posar la ciutat en un problema 
enorme de mobilitat, improvisant, sense cap tipus de participació, i prenent decisions errònies, 
com ara suspendre llicències o activitats. Considera que el que ha estat el súmmum, per la qual 
cosa el govern ha llençat moltes cortines de fum, és la paralització de la ciutat. Assenyala que el 
que ha fet el govern a la superilla de Poblenou és una barbaritat i que el que ha fet amb la 
mobilitat és una vergonya. Comenta que el seu company de grup a la Comissió d’Ecologia, 
Urbanisme i Mobilitat ha proposat al govern que implanti la xarxa ortogonal i per fi es faci de 
veritat. Constata, però, que el govern no ho està fent, perquè, novament sense cap participació, 
ha decidit posar el tramvia per la Diagonal. Indica que això té conseqüències en la mobilitat 
dels barcelonins. 
Així mateix, es queixa que el govern no ha solucionat absolutament res respecte a la qualitat de 
l’aire o a la contaminació de la ciutat. 
Conclou que, com que Ciutadans i el govern tenen programes diferents, i el govern ha fet les 
coses malament i tard, hi votarà en contra. 
 
El Sr. BOSCH agraeix a tots els que han participat en l’elaboració d’aquest Pla d’actuació 
municipal l’oportunitat de debatre’l. Creu que s’ha treballat molt i que hi ha hagut molta 
participació. Pensa que aquest esforç s’havia de fer i el comparteix en aquest sentit estricte, en 
el procés d’elaboració. Constata que tot és millorable, però opina que aquesta és la via. Indica 
que si el seu Grup hagués de fer aquest esforç també el faria de manera similar. 
Assenyala, però, que hi ha una sèrie de mancances que Esquerra Republicana de Catalunya vol 
destacar, i creu que totes són molt importants. 
En primer lloc, considera que la participació no ha de ser obstacle per agilitzar l’aprovació d’un 
pla com el pla de govern, que ha de marcar l’estratègia de tota la legislatura. En aquest sentit, 
diu que el fet que arribi a aquestes altures i no es pugui aprovar fins a l’any següent és un 
problema. Destaca, doncs, que el pla arriba tard i amb mostres de continuisme. Manifesta que 
no veu el canvi en què va confiar, el canvi que la gent va votar a les eleccions municipals i que 
s’hauria de reflectir en aquest document. Assenyala que també arriba feble, perquè és un pla 
consensuat entre Barcelona en Comú i el Partit Socialista, que ha acabat trencant ponts i 
possibilitats de col·laborar amb altres forces, fins al punt que podria ser que el govern d’Ada 
Colau s’estrenés amb la revocació d’aquest pla. Indica que seria el primer govern de la història 
dels ajuntaments democràtics que no comptaria amb un Pla d’actuació municipal, fet que és 
gravíssim i una mostra de feblesa que no creu que vagi bé ni al govern ni a l’Ajuntament ni a la 
ciutat. 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
21 
Sap que el govern contestarà que tot és culpa dels altres, que els altres no s’hi han posat bé i no 
han volgut col·laborar-hi, però demana que el govern faci una mica d’autocrítica. Considera que 
si s’ha arribat a aquest punt segurament el govern hi té molt a veure, i també com s’han fet les 
coses i les aliances estratègiques que s’han establert. 
Indica que hi ha moltes qüestions en què Esquerra Republicana de Catalunya està en desacord i 
que il·lustren això que comentava. 
Pel que fa a l’educació, constata que en el PAM es liquiden els consells escolars de districte i no 
s’inclou l’oficina única de matriculació, mesures que el seu Grup considera necessàries. 
Constata que en el document no es parla dels patis oberts. Diu que el seu Grup ha negociat 
coses amb el govern que poden permetre que continuï aquesta opció d’obrir les escoles als 
barris, però que en el PAM no hi és. 
També troba a faltar que no es parli de recerca ni desenvolupament en tot el Pla i que tampoc no 
hi hagi cap referència a reformular l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, que és una 
necessitat bastant peremptòria i una eina tremendament útil per produir el canvi que el seu Grup 
creu que s’ha de produir en tot l’àmbit de l’educació a Barcelona. 
Respecte als esports, indica que el document parla d’un mapa d’instal·lacions esportives, però 
de l’actual. Assenyala que això és un pla i que, per tant, això s’hauria d’enfocar cap al futur. 
Demana, doncs, que es parli de quines instal·lacions esportives vol tirar endavant el govern per 
tal de millorar el mapa actual. 
Constata que tampoc no s’entra en qüestions de vida o mort per a molts clubs i practicants de 
l’esport, sobretot joves, quan no es parla del preu del lloguer a les instal·lacions municipals ni 
de les variacions o disparitats que hi ha de preus segons les àrees, els barris, els districtes i les 
instal·lacions. Reitera que això dificulta molt la pràctica de l’esport per a molts clubs i molts 
federats, sobretot infants i joves. 
En relació amb la participació, la transparència, el bon govern, està d’acord amb els principis. 
Diu que totes les esperances que van sorgir un any i mig enrere estan reflectides en les paraules, 
però no en els fets. Remarca que Esquerra Republicana de Catalunya vol fets. Pregunta on és el 
Codi ètic, l’Oficina de Transparència, el Portal de Transparència, etc. Pensa que ja seria hora, 
després de gairebé un any i mig de mandat, que totes aquestes coses es tiressin endavant. 
Quant a serveis socials, no veu la gran revolució, sinó una continuïtat del model assistencial de 
sempre. Pensa que si s’escolten molt bé els professionals, si es treballa amb els professionals, 
que són molt bons, sí que serà possible traçar un pla d’acció en els propers anys per tal que hi 
hagi un autèntic canvi en aquest model assistencial de sempre. 
Pel que fa a l’habitatge, indica que es parla de mobilitzar 4.000 habitatges buits, però al mateix 
temps es parla de crear un cens d’habitatges buits. Pregunta que si el govern no té el cens 
d’habitatges buits com sap que es mobilitzaran 4.000 pisos buits. Pregunta si realment hi són, 
aquests 4.000 pisos buits. Destaca que en aquest cas hi ha una incoherència que no comprèn i 
que espera que el govern expliqui. 
D’altra banda, destaca que el govern va anunciar en ferm la programació de 1.150 pisos de 
lloguer social, que, comparats amb els 900 que va programar el govern anterior, li semblen 
escassos. Pensa que no és el que tothom esperava amb la revolució Colau, quan a més a 
Barcelona es disparen els desnonaments, creix el nombre de persones sense sostre i els lloguers 
també es disparen, concretament un 15% el 2016 segons l’Incasòl. Diu que, davant d’això, ERC 
esperava un pla d’acció molt més rotund, contundent i incisiu, i es troba una mica més del de 
sempre. Destaca que, a més, això és en la planificació, però diu que caldrà veure com va la 
realització, la materialització i l’execució d’aquests bons propòsits. 
Respecte del turisme, troba que el pla de lluita contra els apartaments turístics il·legals és 
totalment insuficient, i diu que les xifres ho demostren. Indica que, segons les xifres del govern, 
n’hi ha uns 6.500 a Barcelona i que en un any i mig, amb pla de xoc inclòs, se n’han tancat 71, 
que és l’1,2%. Considera que és molt poc i impedeix que es lluiti contra aquest fenomen, que 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
22 
també dispara els lloguers, sobretot a les zones més saturades d’apartaments turístics il·legals, 
de forma notable a Ciutat Vella i una part molt àmplia de l’Eixample. 
Constata que en tot el PAM no es parla dels creuers, tot i que se n’havia parlat molt en 
campanya i després. Li estranya que en el Pla d’actuació municipal els creuers no hi siguin. 
Indica que no es parla ni de la pol·lució que generen els creuers ni de la necessitat d’aplicar 
taxes també als creueristes, perquè utilitzen la ciutat com qualsevol altre visitant. 
Pel que fa a l’espai públic, comenta que també hi ha bones paraules. Indica que es parla de 
recuperar el Port Vell, però no es proposa cap mena de mesura. Constata que l’espai públic és 
una de les qüestions que més problemes genera i en què la incapacitat de gestió del govern s’ha 
demostrat més pel que fa a la gestió de la venda ambulant, de les terrasses o de la circulació de 
les bicis, els Segways, els patinets, etc. Considera que en aquest tema el govern té un problema, 
i no veu que en el pla es proposin solucions clares respecte a això. 
Respecte de la mobilitat, troba a faltar una visió més metropolitana, per exemple, quan s’aborda 
la problemàtica dels pàrquings, ja que les solucions proposades es limiten al municipi de 
Barcelona. Creu que amb això les solucions no les tindran mai. 
Pel que fa a cultura, indica que amb l’entrada al govern del Partit Socialista ha tornat el 
business de sempre, els models culturals de marca PSC. Té, doncs, molt poques esperances 
respecte a les il·lusions que havia despertat Barcelona en Comú. 
En relació amb l’economia, no veu per enlloc el salari mínim de ciutat de 1.000 euros, que s’ha 
aprovat a l’Ajuntament i que, per tant, hauria d’estar incorporat en aquest Pla. Pensa que un 
salari digne per a la gent que treballa a Barcelona com a mínim s’ha de defensar en els plans de 
la ciutat. Sap que és difícil d’aplicar, però creu que com a mínim cal tenir-ho present i proposar-
ho i que hauria d’aparèixer en el pla estratègic que fa el govern per a la ciutat de Barcelona. 
Assenyala que pimes i autònoms brillen per la seva absència, cosa que també el preocupa, 
perquè són el gruix de l’activitat econòmica de Barcelona, ja que les grans empreses potser 
corresponen més a altres latituds. 
Per tot això constata que el canvi que la gent havia votat gairebé un any i mig enrere, ple de 
bones intencions, no es materialitza ni tan sols es tradueix en els plans que el govern formula. 
Conclou, doncs, que no veu on és el canvi i veu un pla tirant a immobilista, que podrien haver 
subscrit perfectament Jordi Hereu i Imma Mayol el 2007, d’aquell PSC que no era ja el PSC 
innovador, dinàmic, de Pasqual Maragall, sinó el PSC que havia fet fora el millor alcalde que ha 
tingut mai Barcelona. Pensa que és un ajuntament que torna als vells usos, a la ciutat que la 
mateixa Ada Colau en campanya va qualificar com la ciutat del cas Vilaró, de Ciutat morta, de 
l’Hotel del Palau, del no a les consultes de «Barcelona decideix» i del sí al nyap de la consulta 
de la Diagonal. Diu que aquesta és la ciutat que veu tornar i, per tant, Esquerra Republicana de 
Catalunya no s’hi identifica ni s’hi pot sentir identificada quan ja hi va trencar el 2007. 
Tanmateix, assenyala que hi veu només un canvi, molt destacat, que és la ciutat de la 
propaganda, dels gestos, dels símbols, dels anuncis que després no es compleixen. Veu que les 
polítiques d’habitatge s’acaben resumint condensades en un tuit que acusava els Mossos 
d’Esquadra de no fer la feina que els pertoca, o amb un pòster que diu que l’habitatge és un dret 
com una casa, mentre que no s’estan construint els pisos de lloguer social previstos i que 
podrien resoldre el problema. Indica que és un pla en què la política de memòria acaba amb 
unes estàtues embrutades i que són incòmodes per a tothom, fins i tot per al primer tinent 
d’alcalde, el Sr. Pisarello, tal com va reconèixer en la seva conferència de premsa. Afegeix que 
és un pla que diu que aposta per la política de refugiats i que acaba fent només un comptador de 
morts a la platja de la Barceloneta. Diu que, si aquest és el pla del govern, ERC hi ha de votar 
en contra, perquè el considera immobilista, ple de retòrica buida i un retorn al passat. Afegeix 
que se sent obligat a dir que no al pla dels de sempre perquè manin els de sempre amb les 
polítiques de sempre. Diu no al pla d’«El run run». 
 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
23 
La Sra. ESTELLER diu que acaba de saber que aquest pla no passarà d’aquesta Comissió, 
perquè al final el govern no tindrà suports ni tan sols per fer-ne l’aprovació inicial. En aquest 
sentit, manifesta que aquest PAM és un fracàs d’aquest govern, primer pel procés participatiu 
que es va dur a terme, perquè no es va poder tirar endavant un procés participatiu amb la 
mobilització que el govern pensava. Creu que aquest procés participatiu va ser un gran fracàs 
perquè no hi va haver capacitat ni tan sols per mobilitzar 30.000 persones, que es van intentar 
mobilitzar amb un cost de mig milió d’euros inicial. Pregunta quant es va gastar el govern 
definitivament en aquest procés participatiu. 
Destaca que, a més, va ser un procés participatiu opac i dificultós, perquè no es van establir els 
criteris pels quals s’aprovava o no una proposta a priori. Recorda que ho va preguntar per 
activa i per passiva i es queixa que mai no es va respondre. Remarca que el govern només va 
acceptar les propostes afins ideològicament i que les que no eren afins es van dedicar a 
transformar-les per tal que encaixessin en el seu model i programa de ciutat. Recorda que ja 
llavors el Partit Popular va ser molt crític amb tot aquest procés participatiu. 
Destaca que el 98,38% de la gent no va participar en aquest procés i només hi va participar 
l’1,6% de la societat. Reitera, doncs, el fracàs que va ser aquest procés participatiu que Ada 
Colau volia imprimir en la seva acció de govern. I diu que, en funció del que faci la CUP, es 
podrà tramitar o no aquest PAM. 
Indica que aquest document arriba tard, 6 mesos després de la seva previsió, ja que s’havia 
d’aprovar en aquesta Comissió l’abril de 2016. Destaca que aquest document arriba molt més 
tard que en anteriors governs. Diu que, amb el supòsit que comptés amb els suports polítics, 
aquest document s’aprovaria després d’1 any i 8 mesos de l’inici del mandat d’Ada Colau, és a 
dir, el 42% del temps d’aquest mandat esgotat. Recorda que en el mandat anterior es va aprovar 
al cap d’1 any i 3 mesos, i en el mandat de Jordi Hereu, al cap d’1 any i 4 mesos. Considera que 
es va de mal en pitjor respecte a les previsions de govern. 
Assenyala que és un PAM ideologitzat, i diu que només cal veure com la introducció parla del 
vehicle de la República permanentment. Considera que té una connotació d’utilitzar i de 
manipular la història de Barcelona amb fins polítics, de confrontar i dividir la societat amb una 
visió esbiaixada de la història, utilitzada només amb un objectiu polític i programàtic, i no en 
benefici de tota la ciutat. 
D’altra banda, destaca que és un PAM monocolor i que no agafa la ideologia que necessita la 
ciutat. Afegeix que és un PAM elaborat des del revengisme, que arriba al poder per utilitzar-lo 
només com a fi ideològic i com una arma pròpia en contra de tot aquell que no pensa com ell.  
Conclou, doncs, que el Grup Popular no hi podrà donar suport. 
Indica que un exemple de la manipulació del procés de participació és el que ha passat amb la 
ronda de Dalt. Explica que el cobriment de la ronda de Dalt va ser una proposta que va tenir 
1.852 suports. Comenta que el govern la recull en el PAM, però molt transformada, ja que 
simplement es diu: «Iniciar actuacions de la ronda de Dalt per millorar les condicions de vida.» 
Assenyala que a aquest redactat no hi donen suport ni les entitats d’Horta ni de Gràcia ni de 
Nou Barris. Insisteix que el govern utilitza la participació com a coartada per revestir les seves 
propostes i desplaçar els que no pensen com ells. Diu que en el procés de participació ja s’ha 
fet, perquè de la proposta de cobriment de la ronda de Dalt només es recull una versió 
esbiaixada del que ha de ser aquesta modificació amb entitats que no tenen el suport de les 
entitats vertebradores d’aquesta petició, en què queden fora les entitats d’Horta, Gràcia i Nou 
Barris. Considera que aquest és un clar exemple que el govern utilitza la participació com a 
coartada, que no se la creu i que no vol la participació real de la ciutat. 
Indica que el procés participatiu ha estat manipulat pel govern perquè no va establir processos 
clars de criteris d’admissió de propostes que estaven allunyades del seu ideari polític, que és un 
ideari sectari i que només busca el revengisme. 
Destaca que el PP critica el model de convivència del PAM. Comenta que es parla d’una nova 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
24 
ordenança, però no per garantir el compliment de la convivència i de les normes de l’ordenança 
actual, per actuar amb determinació contra totes les conductes que fan malviure a molts barris, 
sinó per permetre que la gent faci el que vulgui, sense cap control, i per afavorir les activitats 
il·legals, prohibides en l’ordenança actual. Indica que el Grup Popular no hi donarà suport, i 
veu com el govern va per un altre camí. 
Pel que fa al model de seguretat, diu que la seguretat ha de ser una garantia de la llibertat dels 
ciutadans, i assenyala que no està reconeguda en aquest sentit en el PAM. Diu que el govern no 
vol enfortir la Guàrdia Urbana per lluitar contra l’incivisme i contra la inseguretat i els delictes, 
sinó tot el contrari, ja que la debilita, no li dóna suport i vol abandonar-la, sense complir el 
mandat del Plenari de crear una regidoria de Seguretat que no encapçalés l’alcaldessa, ja que la 
Sra. Colau ha demostrat un menyspreu per la seguretat. 
En l’àmbit econòmic destaca que el govern paralitza la ciutat i l’activitat econòmica, ja que no 
hi ha cap proposta per enfortir l’economia o per donar instruments al teixit productiu de 
Barcelona, que és el que crea ocupació. Afegeix que tampoc no hi ha cap proposta per resoldre 
els problemes del comerç; cap proposta per resoldre i millorar la gestió del turisme, ni 
instruments per lluitar contra els pisos turístics il·legals; cap proposta per reclamar el deute a la 
Generalitat de Catalunya; cap proposta per dinamitzar la indústria de Barcelona, etc. Considera 
que l’àmbit econòmic és l’eix vertebrador del que ha de ser la política d’oportunitats de 
Barcelona per combatre les desigualtats, i es queixa que el govern no ho fa. 
Destaca que la mobilitat a la ciutat és un caos des que governa Barcelona en Comú, perquè el 
govern declara la guerra al vehicle sense donar suport o més instruments al transport públic 
perquè sigui eficaç. 
Creu que en l’àmbit social hi ha una continuïtat absoluta de les polítiques. Diu que no hi ha cap 
proposta determinant per resoldre els dèficits socials de Barcelona ni per millorar la gestió de 
l’àmbit social quant a la sol·licitud de reclamacions. Destaca que hi ha més de 5.000 persones 
en llista d’espera per tenir una residència i, en canvi, no hi ha propostes fermes per reclamar els 
convenis de la Generalitat. Es queixa que tampoc no hi ha una determinació per atendre la 
demanda no atesa de les escoles bressol. Demana que hi hagi una solució per a les gairebé 3.000 
persones que no tenen plaça. 
Considera, doncs, que és un pla que decep, que recull un model de ciutat que perjudica 
Barcelona i l’enfonsa. Per això no donarà suport al model que es recull tant des de l’àmbit 
social com fins a l’àmbit de convivència, econòmic i de projecció de la ciutat. 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que no sap si la regidora del PP no sap sumar, però constata que ja hi 
ha 23 vots en contra. Per tant, tenint en compte que el govern són 15, indica que ni que la CUP 
hi votés a favor aquest PAM no s’aprovaria. 
Creu que en aquest punt s’ha entès per què fan falta límits de temps, ja que per un moment ha 
pensat que això era un Ple de ciutat i li ha vingut a la imaginació que el proper dia que hi hagi 
un punt sense temps hi anirà amb el manifest comunista i el llegirà sencer com una venjança de 
classe. 
Pel que fa al PAM, recorda que la CUP ja va ser crítica amb com es va plantejar el procés 
participatiu, perquè no va considerar que en cap cas fos un autèntic procés participatiu abocar 
un seguit de propostes a una pàgina web on les entitats i persones podien donar-hi el seu suport 
o no. Sap, a més, que el PAM ja estava prèviament amanit i que l’única cosa que es va fer del 
procés participatiu és afegir-hi algunes de les coses que el govern va creure que podien millorar 
el seu redactat, però no totes. Suposa que en part hi havia propostes que no anaven amb l’ideari 
de la ciutat, però pensa que està clar que el procés del PAM ha estat poc participatiu, tot i que es 
pugui dir que els anteriors encara ho han estat menys, tant en el concepte com en la participació 
de la gent. 
 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
25 
D’entrada, analitza el PAM amb el retard que ja s’ha expressat. Considera que és el mateix cas 
que amb el PIM, de què es parlava el dia anterior. Pensa que el PAM hauria de servir perquè 
tant la resta de grups com els veïns i veïnes poguessin saber quina serà l’acció de govern des del 
2016 fins al 2019. 
Pel que fa al contingut, opina que hi ha propostes que pot considerar interessants i que fins i tot 
en algunes s’hi podrien trobar, però pensa que el PAM no deixa de ser majoritàriament un 
brindis al sol. Posa com a exemple el Pla de promoció de les indústries creatives, en què es 
parla d’estudiar i analitzar les condicions necessàries per a la constitució d’un fons específic, ja 
que no té cap suport i no agrupa cap proposta. Considera, doncs, que no és gens participatiu. No 
sap d’on apareix, perquè queda clar que no ve del procés participatiu. Destaca que no és l’única 
proposta que no té cap suport. 
Indica que hi ha altres propostes del PAM que són interessants, però veu que són propostes de 
titular, sense una explicació de com es desenvoluparan ni quines accions es faran per assolir 
l’objectiu, de manera que es podria dir que queden buides de contingut i no aporten res. 
Conclou, doncs, que hi ha bones propostes, però sense contingut. Diu que també li falta la 
proposta econòmica, per veure com es desenvolupen les idees que dissenya el govern. 
Per tant, no pot dir que el PAM sigui de les persones que han participat en el procés, sinó que 
s’ha fet que un procés participatiu pugui justificar les idees del govern. I no vol entrar en la 
visió sobre la cultura que té el PSC, que està totalment allunyada del concepte que té la CUP de 
cultura. No es pot creure cap de les propostes del PSC en clau de cultura ni en clau d’economia. 
En aquest sentit, diu a Barcelona en Comú el que ja els ha dit la companya Maria Rovira a la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports: «Vostès tenen un problema, i aquest problema es 
diu Jaume Collboni.» 
Conclou, doncs, que també hi votarà en contra. 
 
La Sra. ANDRÉS diu que en aquest mandat no hi haurà Pla d’actuació municipal per una 
absoluta manca de voluntat política dels grups que tenen representació a l’Ajuntament. Recorda 
que ja fa un temps que és al consistori, i li sembla inaudit que cap grup de l’oposició no faci ni 
un gest per intentar posar en positiu les crítiques que han fet sobre el contingut del PAM. Li 
semblen inaudites també les crítiques que s’han fet a la participació ciutadana, ja que pot ser de 
moltes persones o poques, però cada persona amb la seva aportació té un valor. Indica que 
d’això se’n diu «democràcia directa», que a l’Ajuntament s’ha practicat durant molts anys, s’ha 
respectat i s’ha fet valdre, tant si han estat 1.000 persones com 3.000, 5.000 o tota la ciutat. 
Reitera que cada persona que ha fet l’esforç de participar mereix un reconeixement per part de 
qualsevol regidor del consistori, mentre que en aquesta sessió només s’han sentit paraules de 
menyspreu per aquesta tasca que ha fet la ciutadania. 
Insisteix que no hi haurà PAM només i estrictament per falta de voluntat política dels grups que 
formen aquest consistori a l’oposició, perquè no han volgut posar en positiu les seves 
aportacions per tenir un full de ruta necessari per a la ciutat, però no imprescindible, ja que el 
govern farà exactament igual el que pugui amb els recursos que tingui, sense comptar amb cap 
grup de l’oposició. 
Demana que els grups deixin de manipular determinades propostes, perquè se sent 
contínuament parlar de la ronda de Dalt. Explica que la ronda de Dalt va aparèixer a finals del 
mandat anterior, quan hi havia un cert debat sobre això, per reprendre uns treballs de cobertura 
de la ronda, molts dels quals ja es van fer en mandats anteriors de governs d’esquerres. Recorda 
que la ronda no es comença a cobrir ara, sinó que és una continuació del que ja es va fer, amb 
una aturada important per part del govern de Convergència i Unió, amb aprovació del Partit 
Popular. 
Demana, doncs, que no es manipulin les propostes en funció d’interessos sectaris i electoralistes 
i que tota la ciutadania sàpiga que, si no es pot avançar en propostes de millora de la ciutat, serà 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
26 
perquè no hi ha Pla d’actuació municipal ni pla d’inversions. Diu que en aquest cas hi ha més 
de dos responsables, és a dir, que els responsables no són només els grups de govern, sinó tots 
els grups. 
 
El Sr. BADIA explica que el procés participatiu acabava a l’abril i, per tant, situava en un marc 
en què es pogués fer un primer retorn al juny. Comenta que en aquell moment el Partit 
Socialista va entrar al govern, cosa que va provocar que el retorn es fes al juliol, que és quan es 
va tancar el procés participatiu, i que el PAM es porti a l’octubre. Pensa que es poden fer molts 
escarafalls, però creu que els tempos eren prou clars i que hi ha prou justificacions, sobretot en 
un any atípic, en què hi ha hagut tres processos electorals. Demana, doncs, calma, i pensa que 
no és un problema de tempos, sinó de voluntats. 
Agraeix el to que han tingut algunes formacions, sobretot Convergència i Unió, en què s’ha vist 
que hi ha punts d’acord. 
Matisa que no es fa servir el tema del creixement econòmic, perquè es parla d’economia plural, 
i creu que cal canviar una economia centrada en el monocultiu. Afegeix que també es parla 
d’economia circular, d’economia verda i de desenvolupament econòmic. Pensa que la proposta 
econòmica del govern és molt més plural. 
Pel que fa a la intervenció de Ciutadans, pensa que no es pot menystenir el procés participatiu. 
Considera que el fet que 40.000 persones participin en un procés d’aquestes característiques és 
un referent en processos de participació en l’àmbit municipal. Diu que, potser com que 
Ciutadans no ha tingut alcaldies, no ha tingut experiències d’aquestes característiques, però 
assegura que és un procés referent, amb més de 10.000 propostes i amb incorporació del 72% 
d’aquestes. 
Respecte de la ronda de Dalt, assenyala que és un projecte que ja s’ha dotat amb 15 milions 
d’euros. Explica que per primera vegada hi ha un projecte de ronda de Dalt dotat 
pressupostàriament en el pressupost de l’Ajuntament. Conclou que no és un projecte que el 
govern no tingui en compte, sinó que s’ha incorporat en el pla d’actuació i serà un dels 
projectes substancials. Reconeix que segurament 15 milions d’euros és poc per a tot el que s’ha 
de fer, però diu que hi ha molts projectes que tots els grups també defensaran. Creu, doncs, que 
es fa un primer pas pel que fa a la ronda de Dalt. 
Mostra la seva preocupació amb Esquerra Republicana de Catalunya, ja que no ha sentit cap 
proposta que el govern no pugui aprovar. Demana que ERC digui una proposta que el govern 
no pugui aprovar. Diu que el govern va més enllà en habitatge, en pisos turístics, etc. No entén, 
doncs, quina proposta pot fer Esquerra Republicana de Catalunya en què el govern no pugui 
arribar a un acord. Entén, per tant, que ERC desisteix d’incidir en la política municipal. Diu que 
potser el que passa a l’altra banda de la plaça Sant Jaume preocupa Esquerra Republicana de 
Catalunya. Comenta que el govern i ERC tenen, pel que fa al PAM, els mateixos objectius, els 
mateixos horitzons en habitatge, mobilitat, etc. Demana, doncs, que es posin a treballar. Diu 
que en aquesta sessió es tractava de posar-se a treballar si un grup i el govern tenien els 
mateixos objectius i horitzons. 
Quant a la CUP, destaca que l’únic que ha sabut dir és que aquí hi ha el govern socialista. Diu 
que, si això és tota l’aportació que la CUP Capgirem de Barcelona pot fer a la política 
municipal de la ciutat, qui perd en aquesta sessió són els ciutadans i ciutadanes de Barcelona.  
Pel que fa al Partit Popular, no vol entrar en temes de si el govern fa sectarisme.  
Resumeix que Convergència i Unió ha apuntat que hi ha punts de trobada. Afegeix que 
Ciutadans parla de treball de qualitat, amb la qual cosa està d’acord; de ser més ambiciosos en 
habitatge, amb la qual cosa també està d’acord; de lideratge internacional, i esmenta el 
nomenament de la copresidència en la xarxa municipal més important del món, que té a veure 
amb aquest lideratge; de compromís amb la qualitat de l’aire, en què pensa que es pot anar més 
enllà, i de la xarxa ortogonal, en què també creu que es pot anar més enllà. Està, doncs, segur 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
27 
que es poden trobar acords amb Ciutadans. Està segur que amb ERC i la CUP també es podran 
trobar acords, perquè no ha entès en cap cas la presentació d’aquesta sessió. 
Especifica que, com ja se sabia, és una legislatura de pas a pas, de decisió a decisió, i per això el 
govern treballarà perquè els compromisos a què s’ha arribat amb la ciutadania puguin ser 
possibles i perquè quan toqui prendre grans decisions hi pugui haver majories al Plenari. 
 
El Sr. MARTÍ diu que tenia pensat dir alguna cosa breu, però que la intervenció de la Sra. 
Andrés li ha trastocat el guió. Li sap greu, perquè creu que ha quedat molt clar i molt palès que 
hi hagut un fracàs del govern. Reconeix que hi ha molts elements, però diu que quan tota 
l’oposició, des de la dreta fins a l’extrema esquerra, coincideix que aquest és un mal PAM per 
diverses raons vol dir que la culpa principal és del govern. Pensa que de manera secundària o 
terciària hi pot haver altres responsabilitats, d’altres grups i de la ciutadania, però reitera que el 
govern és el principal responsable i ho ha d’assumir. Entén que això sap greu, i creu que la Sra. 
Andrés ha demostrat amb la seva intervenció que està ferida com a membre del govern, però 
insisteix que la principal responsabilitat del fet que no hi hagi PAM és del govern. Diu que s’ha 
consumat una tragèdia política per culpa del govern. Demana que no es traspassi, doncs, la 
responsabilitat als grups de l’oposició, i especialment a grups com el seu, que intenta demostrar 
la màxima vocació de col·laboració, d’entesa, de diàleg i de consens. 
Comenta que l’entrada del PSC s’ha demostrat que no ha estat la fórmula màgica per garantir 
l’estabilitat. Diu que el govern ha estat incapaç de trobar prou suport. 
No es vol imaginar que ara el govern aprovi un succedani de text o d’iniciativa política per 
suplantar aquest PAM. Espera que no sigui així, perquè creu que no es pot passar per la porta 
del darrere allò que s’ha de passar per la porta principal. Diu que el govern està feble, que ha 
d’analitzar què ha passat i s’ha de posar les piles. Per tant, pensa que els membres del govern 
han de viatjar menys, sobretot l’alcaldessa, ja que en la setmana que s’aprova inicialment el 
PAM no pot estar tothom viatjant i out respecte al que s’ha de fer a la feina. Pensa, doncs, que 
hi ha d’haver menys fotos, menys espectacles, menys eslògans, menys viatges i més treballar 
per la ciutadania i per la ciutat. 
Indica que Convergència i Unió ha demostrat que és capaç d’arribar a acords i té una llarga 
experiència de col·laboració, però diu que el govern s’ha de guanyar aquests acords. Reitera, 
doncs, que el fracàs principal és del govern de la Sra. Colau. 
 
El Sr. SIERRA precisa que no critica la participació, sinó que hi està a favor. Repeteix, però, 
que cal tenir en compte la gent, és a dir, que quan la gent participa ha de tenir un retorn, que és 
el que no fa el govern ni en les audiències públiques ni en els consells de barri ni en el procés 
participatiu. Diu que amb 15 milions no es podrà cobrir la ronda de Dalt, i li sembla una broma 
de mal gust per als veïns que l’han estat reclamant durant tants anys. 
Pel que fa a interessos sectaris o electoralistes, de què s’acusava Ciutadans, diu que tot el 
contrari, ja que aplaudeix que el govern tingui al PAM una proposta que el seu Grup va portar a 
la Comissió d’Economia i Hisenda, que el govern en aquell moment no va acceptar, però que, 
com en altres ocasions, després ha copiat i se l’ha apropiada. Diu que a Ciutadans ja li va bé 
mentre sigui per l’interès dels barcelonins. 
Conclou que el resum de la sessió és que cal felicitar el govern, perquè han posat d’acord a tots 
els grups de l’oposició, tant de dretes com d’esquerres o de centre, independentistes i no 
independentistes. Comenta que veient els regidors del govern junts recorden la mare d’Ada 
Colau i el seu nebot, que els estan veient desfilar i diuen: «Mira la meva mare, que bé desfila, 
que és l’única que porta bé el pas.» Demana que el govern s’adoni que és ell mateix qui té el 
pas canviat i que s’adoni que no té una oposició ferma, sinó diversa. Destaca que el govern és 
dèbil i minoritari, que no és capaç d’arribar a acords, de seduir la resta dels grups ni de complir 
el mandat de les últimes eleccions, que és el d’arribar a acords, a consensos i saber pactar. Diu 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
28 
que Ciutadans ho ha demostrat a Madrid i ho demostra constantment. Demana que el govern 
prengui nota d’això i sigui capaç d’arribar a pactes i de dialogar, i que no exclogui d’entrada 
diverses forces de l’oposició, com ha fet des del principi. 
 
El Sr. BOSCH diu que la Sra. Andrés ha reconegut que amb la ronda de Dalt s’han empassat un 
gripau. Pronostica que, al pas que van, el PSC s’acabarà empassant la bassa de les granotes tota 
sencera, perquè de coses que s’hauran plantejat i promès i que no es faran n’hi haurà un sac. 
Assenyala que la culpa sempre és dels altres. Diu que és com aquell conductor que va per 
l’autopista i diu: «Caram, és que tothom va contra direcció.» Demana que el govern faci una 
mica d’autocrítica, ja que si passa el que passa deu ser per alguna cosa. Diu que potser és el 
govern qui va contra direcció, perquè tothom critica i desaprova aquest PAM. Demana que el 
govern reflexioni, i diu que a vegades reflexionar fins i tot ajuda a créixer. 
Pel que fa a la voluntat de col·laboració i de ser propositius d’Esquerra Republicana de 
Catalunya de què parlava el Sr. Badia, considera que aquest retret es pot fer a molts grups 
d’aquesta sala, però no a ERC, ja que va votar la investidura. Diu que aquella promesa de canvi, 
de regeneració, de nova política, de canvi profund, de millorar les coses, de dimensió social de 
la política, de nova política, el seu Grup la compartia. Recorda que quan s’ha parlat dels 
pressupostos, de les ordenances fiscals, etc., ERC ha fet propostes. En dirà algunes, com ara les 
esmenes que Esquerra Republicana de Catalunya va fer al PEUAT, que no sap on són; la 
proposta per la qual es va tancar la negociació de les ordenances fiscals, la T-16, la quasi 
gratuïtat fins als 16 anys, que tampoc no sap on és; la proposta per tal d’evacuar la Model, la 
Trinitat, per portar el metro a la Zona Franca, etc. Diu que encara no s’ha vist el compliment de 
tot això.  
Recorda que ERC també va proposar mesures de contractació de quilòmetre zero, d’evitar que 
les grans empreses sempre s’ho quedin tot, i, en canvi, el govern va atorgar la teleassistència a 
Florentino Pérez, quan s’han aprovat mesures que van en direcció absolutament contrària a 
això. Parla també del salari de 1.000 euros, que el govern ni tan sols s’ha dignat a posar-lo en el 
PAM, sent un salari que podria fer que la gent treballés i tingués uns ingressos dignes. 
Constata, doncs, que ERC ha fet moltes propostes, però el problema és que el govern no en 
compleix ni una i arriba un moment que el seu Grup es desenganya. Diu que els membres 
d’Esquerra Republicana de Catalunya són bona gent, fan moltes propostes, són molt positius i 
molt propositius, però arriba un moment que arriben a la conclusió que quan ERC guanyi les 
eleccions a Barcelona ja proposarà el seu PAM i després el complirà. 
 
La Sra. ESTELLER aclareix que a l’inici de la seva intervenció anterior ha dit que el PAM 
moria en aquesta Comissió, però diu que després ha vist que hi havia un gest i ha pensat que 
potser s’havia descomptat. Considera que el PAM és el primer fracàs del govern, després del 
fracàs de no poder tenir els pressupostos del 2015, perquè no hi haurà Pla d’actuació municipal 
ni plans de districte en funció del que faci el govern amb la seva voluntat o no d’elevar-los a 
aquesta Comissió, ni PIM. Per tant, espera que com a mínim el govern faci un pla d’inversions i 
que l’aporti, com es va aprovar en la comissió del dia anterior. 
Diu que és el govern qui té l’obligació d’arribar a acords. Demana què ha aportat el Grup 
Socialista amb la seva incorporació al govern. Veu que el PSC el que fa és fer de defensor del 
govern i passar la responsabilitat a l’oposició de no tenir PAM. Reitera que és el govern qui ha 
fracassat i qui ha de buscar els acords amb l’oposició, no al revés. Comenta que el fet que la 
majoria del consistori digui que aquest PAM no és el que ha de resoldre els problemes de 
Barcelona és per fer-s’ho mirar. Destaca que amb aquest PAM el govern destrueix el llegat de 
la ciutat dels darrers 30 anys. Especifica que el model social i econòmic que ha tingut Barcelona 
durant aquests anys queda destruït en aquest PAM. Troba inconcebible que es defensi aquest 
PAM. 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
29 
Considera que Barcelona és una ciutat forta que s’està debilitant dia a dia per la paràlisi 
d’aquest govern. Es queixa que s’ha destruït una funció primordial de col·laboració 
publicoprivada que ha donat a la ciutat els majors èxits, amb l’emprenedoria, amb la capacitat 
d’iniciativa, creant llocs de treball. 
Diu que això aquest govern amb aquest PAM, més enllà de mesures concretes, s’ho carrega tot. 
Comenta que el govern s’enfada perquè el PP no els dóna suport i no els fa de coartada. 
Especifica que el Partit Popular està en contra de destruir el model de ciutat que hi havia fins 
ara, que és el que vol aquest PAM. Considera que amb aquest PAM es destrueix el llegat del 
PSC, que s’enfada i diu que els responsables que no s’aprovi el pla és l’oposició. Pregunta on és 
el creixement de l’economia per crear llocs de treball. Destaca que s’està paralitzant tot i que en 
aquest PAM no hi ha mesures ni de competitivitat, ni de dinamitzar la indústria, ni d’enfortir el 
comerç, ni de donar solucions als comerços, a les terrasses, etc. Remarca que s’està frenant 
l’economia i dificultant la vida econòmica i social de la ciutat. Diu que, a sobre, el govern se 
sorprèn que els grups de l’oposició no li donin suport.  
Assenyala que en l’àmbit social no hi ha cap proposta nova. Indica que, encara que creix la gent 
que dorm al carrer, el govern només s’ocupa dels refugiats, de fer gestos. Està d’acord que cal 
tenir opinió amb els refugiats, però destaca que el primer problema és la gent que dorm al 
carrer. Es queixa que hi ha gent que es queda sense escoles bressol i que no hi ha cap proposta 
per a les més de 3.000 persones que no tenen plaça d’escola bressol. Reitera que a sobre el 
govern es queixa que l’oposició no li doni suport. 
Per tant, conclou que aquest PAM no obeeix a les necessitats de Barcelona, que és perjudicial 
per al model social i econòmic de la ciutat, que el fet de no tenir PAM és un gran fracàs del 
govern, cosa que posa en evidència la minoria del govern, que es va arrelant a la ciutat. Des 
d’aquesta perspectiva, posa de manifest aquest fracàs polític del govern de no tirar endavant 
aquest PAM. 
 
El Sr. GARGANTÉ creu que la regidora del PSC ha estat meridianament clara quan ha dit que, 
tot i que no s’aprovi el PAM, es farà igualment, dintre de les possibilitats pressupostàries. Diu 
que la regidora del Grup Socialista ha explicat de manera molt sintètica què significa el PAM 
per al govern, que és participació de cartó pedra i aplicar el full de ruta de Barcelona en Comú, i 
ara també del Partit Socialista. El sorprèn, però, que es digui que el PAM és democràcia directa, 
ja que no hi ha cap tipus de vinculació, perquè els veïns i veïnes fan aportacions i el que aporten 
és igual, no té cap vinculació. Pensa que això és l’antítesi de la democràcia directa. 
Recorda que la CUP ja va dir que l’entrada del PSC no eixamplaria el suport al govern, sinó tot 
el contrari, i diu que aquesta sessió n’és un exemple. 
 
La Sra. ANDRÉS recorda que ha dit que si no hi ha Pla d’actuació municipal alguna cosa 
s’haurà de fer, perquè no es pot aturar la ciutat. 
Indica que sí que hi ha propostes recollides de la ciutadania, que n’ha vist unes quantes. 
Especifica que es recullen les que es poden fer, perquè, si no, seria enganyar la gent. 
Reitera la seva intervenció anterior amb totes les seves paraules. Diu que tots els grups s’han 
explicat de manera molt clara i meridiana. Recorda que el Sr. Bosch deia que quan Esquerra 
Republicana de Catalunya guanyi les eleccions ja farà el seu PAM. Constata que aquest és el 
motiu pel qual ERC no votarà inicialment aquest PAM. 
Assenyala que la Sra. Esteller deia que aquest PAM trenca amb tot el model que van fer els 
socialistes quan governaven. Recorda que el PP no va aprovar mai cap PAM dels socialistes, 
però que ara defensa el model de ciutat de llavors. 
Li diu al Sr. Martí que ni està ferida, ni tampoc vol abocar culpes, perquè no es tracta d’això, 
sinó de responsabilitat, de preocupació i d’ocupació, que és el que han de fer els responsables 
polítics que representen la ciutadania. Diu que temes emotius o personals queden fora d’això, ja 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
30 
que s’està parlant de com es fa possible que aquestes propostes que faran tirar endavant la ciutat 
siguin una realitat en forma de Pla d’actuació municipal i d’inversions. Creu que cada regidor 
ha explicat molt bé què volia dir en cada moment. 
 
El Sr. BADIA constata que en aquesta sessió es tomba l’aprovació inicial del PAM i cal fer una 
anàlisi de què significa això. Pensa que significa que no hi ha prou acords, però també cal 
analitzar de què ha depès cada acord. Creu que caldrà fer una anàlisi profunda de què ha influït 
en les diferents postures. Diu que el que té sentit és que els grups que considerin que poden 
tenir els mateixos objectius reflectits en un PAM facin l’aprovació inicial i després es treballin 
aquestes propostes. Recorda que ha preguntat als grups si hi havia alguna proposta en què no es 
pugui arribar a un acord i que no ha rebut cap resposta respecte a això, sinó que se li ha respost 
amb compromisos no assolits. 
Creu que el que tocaria és demanar certes coses a la Generalitat, perquè curiosament en l’acord 
de la Model intervé la Generalitat, en l’acord de la línia 9 intervé la Generalitat, l’acord de la T-
16 depèn de la T-M, etc. Resumeix que curiosament totes les propostes depenen d’un altre 
actor. Diu que potser els grups pensen més en una altra administració que no pas en 
l’Ajuntament. Indica que l’Ajuntament s’ha posat a disposició des del primer dia per fer tot el 
possible per arribar a aquests acords, però que una altra cosa és que les dificultats objectives per 
poder tancar els acords hagin fet que això s’hagi retardat. Entén que ningú ha tirat la tovallola 
d’arribar a aquests acords i que els propers mesos es podran presentar tots aquests acords 
perquè s’estan treballant. El sorprèn, doncs, que aquests temes es posin damunt la taula. 
Pregunta si abans es decidia a quina empresa anaven les licitacions públiques. Diu que ho ha 
sentit moltes vegades de Convergència i Unió al Parlament: «Una licitació que no ha anat...» El 
sorprèn que ara Esquerra Republicana de Catalunya també parli de les licitacions del SAT que 
no anaven a una determinada cooperativa. Pregunta si ERC decidia a qui anaven les licitacions, 
perquè el govern actual no intervé en les licitacions. Especifica que en el plec de condicions no 
es pot excloure, perquè actualment no està transposada la directiva europea per poder segregar 
col·lectius. No sap, doncs, de què parla Esquerra Republicana de Catalunya. No vol malpensar, 
però no entén de què parla aquest partit, tenint en compte que no està transposada una directiva 
europea que permetria segregar aspectes de licitació. Indica que actualment, en el marc de la 
contractació pública, hi ha una sèrie d’empreses provinents d’àmbits de la construcció que han 
passat a l’àmbit de serveis, cosa que té un impacte directe. Està d’acord amb el fet que cal 
treballar en això, però diu que parlar de licitacions i d’adjudicacions de licitacions a la torera 
no li sembla del tot correcte. 
Li comenta a la Sra. Esteller que quan fa una intervenció tan llarga, en què diu que no hi ha 
propostes en l’àmbit social, que no hi ha propostes en l’escola bressol, etc., sembla que no 
s’hagi llegit el PAM, perquè ho toca tot i diu que tot està molt malament. Recomana a la Sra. 
Esteller que se’l torni a llegir, perquè veurà que hi ha moltes propostes en l’àmbit social. 
És conscient que cal trobar acords, ja que amb moltes formacions hi ha punts de trobada, menys 
amb el PP, al qual anima a enviar al·legacions. Reconeix que caldrà treballar sobre això, que ja 
és la dinàmica d’aquesta legislatura, en la qual cal anar pas a pas, decisió a decisió. Diu que 
voler aprovar grans marcs, en què d’un sol cop es tanquen 300 actuacions, és molt difícil, 
perquè hi ha moltes formacions i moltes sensibilitats.  
 
El Sr. Badia expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Martí expressa el vot 
contrari de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot contrari de C’s, el Sr. Bosch expressa el vot 
contrari d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i el Sr. Garganté expressa el 
vot contrari de la CUP. NO S’APROVA. 
 
c)  Proposicions 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
31 
 
V)  Part d’impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
8.-  (M1519/4360) La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda respecte els equipaments municipals: - Que el govern inclogui a les 
ordenances municipals, com a usos no permesos, la publicitat o utilització d’imatges d’activitats 
que atempten contra la dignitat de les persones i en especial eles que fomenten la prostitució en 
tots els equipaments municipals. - Per tant, que sigui un requisit indispensable per a la cessió de 
l’espai a ciutadans, entitats, grups o empreses que hagin d’organitzar reunions, congressos, 
platós de rodatge o activitats culturals, lúdiques i formatives. - Que els serveis municipals 
vetllin pel compliment d’aquest requisit i que sancionin els usos, si tot i aquest requisit, es 
donessin a l’equipament municipal.  
 
La Sra. VILA comenta que a principis d’octubre es va quedar estupefacta en veure que en un 
equipament municipal hi havia un esdeveniment promogut i patrocinat per una cadena de locals 
de prostitució, que es diu Apricots, chicas de compañía. Afegeix que encara va quedar més 
sorpresa quan va llegir algunes cròniques als mitjans de comunicació en què s’explicava que en 
aquest esdeveniment s’hi oferia sexe de pagament.  
Presenta, doncs, aquesta iniciativa, transaccionada amb Esquerra Republicana de Catalunya, 
perquè té dubtes i vol preguntar quin model de societat i de ciutat té el govern. Pregunta al 
govern si està d’acord amb el fet que s’ofereixi sexe de pagament en un equipament municipal, 
si està d’acord amb el fet que els que fan negoci amb el sexe, per tant, majoritàriament amb 
dones víctimes del tràfic de persones, patrocinin i organitzin esdeveniments en un espai públic 
en un equipament municipal com és un pavelló esportiu. També pregunta si el govern està 
d’acord amb com són tractades les dones, com a objectes, cosificades d’una manera explícita i 
que això sigui en l’entorn d’un equipament municipal. 
Aclareix que tot això ho pregunta perquè durant els dies en què s’ha organitzat aquest 
esdeveniment en el pavelló de la Vall d’Hebron no ha sentit cap intervenció ni tan sols cap 
piulada per part del govern. Explica que la Sra. Colau, que aixeca la bandera del feminisme, no 
ha piulat res a les xarxes. També l’ha sorprès que la Sra. Pin, que és activista i que fa crides 
sovint a parar desnonaments, no hagi fet cap crida a parar un esdeveniment patrocinat per una 
organització tan sexista com una xarxa de locals de prostitució. Comenta que la Sra. Pérez, 
regidora de Feminismes, no ha dit absolutament res, com tampoc el Sr. Pisarello, que fa bandera 
dels valors republicans i del progrés. Entén que un patrocini com aquest no té res de progrés ni 
de promoció de les persones. També parla del Sr. Asens, el garant dels drets humans en el 
govern, que tampoc no ha dit res de la vulneració dels drets i de la dignitat de les dones. 
Diu que el que la sorprèn més és que el PSC, que s’ha posicionat obertament abolicionista amb 
la qüestió de la prostitució i que ha presentat diferents iniciatives a l’Ajuntament, no ha dit res 
respecte a aquest tema i tampoc no ha fet complir les proposicions que havia presentat. 
Considera que el més greu és que no s’ha fet absolutament res, i per això es veu obligada a 
presentar aquesta proposició, perquè vol que hi hagi un marc jurídic restrictiu. Recorda que 
anteriorment es presentava una mesura de govern en què s’establien unes normes per poder 
sol·licitar permisos per fer esdeveniments religiosos. Manifesta que Convergència i Unió 
demana que també hi hagi una regulació molt explícita i restrictiva perquè les màfies 
explotadores, que fan negoci amb el sexe a costa de la dignitat de les persones, sobretot de les 
dones, tinguin limitacions. Constata que hi ha un marc, que és el de les ordenances en l’àmbit 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
32 
de la publicitat en l’espai públic, i concretament en els equipaments municipals. 
Vol, doncs, que es comenci a treballar en una ordenança que sigui molt més restrictiva en 
aquest àmbit. 
 
La Sra. BARCELÓ indica que és una proposta en què es parla de diferents conceptes, i vol 
deixar clar quins són els posicionaments de Ciutadans.  
Comenta que el seu Grup està a favor de garantir un marc normatiu municipal per a l’exercici 
del treball sexual voluntari, amb l’objectiu d’aconseguir més protecció i seguretat per a les 
persones que fan el treball sexual voluntari, vetllant pels seus drets laborals, sanitaris i socials. 
Alhora creu necessari augmentar la lluita contra el proxenetisme i el tràfic de dones, ja que per 
desgràcia hi ha moltes dones que ho continuen patint, així com augmentar els programes de 
suport per a les dones que volen deixar d’exercir el treball sexual. 
Malgrat tot això, pensa que el primer que cal fer per part de les administracions públiques és 
complir la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de publicitat, publicada al BOE, en què 
s’explica el que és la publicitat il·lícita. Indica que l’article tercer del títol segon fa referència a 
aquesta publicitat il·lícita i diu: «La publicidad que atente contra la dignidad de la persona o 
vulnere los valores y derechos reconocidos en la Constitución, especialmente a los que se 
refieren sus artículos 14, 18 y 20, apartado 4. Se entenderán incluidos en la previsión anterior 
los anuncios que presenten a las mujeres de forma vejatoria o discriminatoria, bien utilizando 
particular y directamente su cuerpo o partes del mismo como mero objeto desvinculado del 
producto que se pretende promocionar.» Conclou que el que cal fer és complir la llei. 
Vol deixar constància que Ciutadans no té res en contra del Saló Eròtic, però no considera que 
els espais municipals, que són de tots, siguin els llocs més adients per fer promoció de negocis 
vinculats a la prostitució. 
Votarà a favor de la proposta, però la sorprèn que es torni a presentar, quan a la Comissió del 
març de 2016 hi va haver una proposta similar que es va aprovar i que s’ha incorporat en el Pla 
d’igualtat de gènere. No entén que hi hagi aquesta publicitat que atempta contra la dignitat de 
les persones. També la sorprèn que es presenti ara aquesta proposta, quan el 2015 també es va 
produir el Saló Eròtic al mateix equipament municipal de la ciutat i també hi estava present 
Apricots. Per tant, la sorprèn, però diu que, sent coherent amb el seu posicionament, hi votarà a 
favor. 
 
La Sra. CAPDEVILA agraeix per part del grup proposant que hagi acceptat la transacció 
d’ERC. 
Comenta que volia fer una prèvia, que era llegir la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de 
publicitat, que acaba de llegir la Sra. Barceló. Però, tot i que l’hauria llegida en català, i la 
regidora de Ciutadans l’ha llegida en castellà, no ho repetirà perquè les paraules volen dir el 
mateix. 
Fa palesa la seva preocupació com a dona pel fet que, després de 28 anys, encara es continuï 
parlant d’aquests temes. Pensa que això vol dir que tristament s’ha avançat poquíssim i que les 
dones continuen patint discriminacions en tots els àmbits, ja que en aquesta sessió es parla de 
publicitat, però podrien parlar de qualsevol altre tema, en què es discriminen les dones respecte 
als homes, des del punt de vista professional i molts altres. 
Explica que l’Ajuntament de Barcelona, tal com queda reflectit a la Carta municipal, ha de 
promoure totes les accions i tots els serveis que facilitin la integració i la participació de la dona 
en la societat i evitin la discriminació per raó de sexe. Per tant, diu que l’Ajuntament ha de ser 
el garant del respecte dels drets fonamentals. 
Recorda que, com ja ha dit altres vegades i que repetirà les vegades que calgui, el fet de no 
permetre l’ús d’imatges o publicitat que atempti contra la dignitat de les persones, i en especial 
les que tinguin contingut sexista, a l’espai públic és una mesura que no només forma part de les 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
33 
funcions de l’Ajuntament, sinó que hauria de formar part de l’ideari de tots. 
Està d’acord, doncs, com ja va dir a la Comissió del març de 2016, davant la proposta dels que 
ara són socis de govern, que s’inclogui a les ordenances municipals com a usos no permesos la 
publicitat o utilització d’imatges d’activitats que fomentin la prostitució a tots els equipaments 
municipals. 
Troba que, a més de la inclusió d’aquest apartat, és important veure de quina manera es portarà 
el control del seu acompliment. Pensa que cal assegurar que les normatives es compleixen, ja 
que aquesta és de vital importància. Opina que és tan important perquè la societat encara és 
lluny de sostenir el que assegura la igualtat d’oportunitats. Indica que les relacions de poder que 
reflecteixen, estructuren i reforcen els rols de gènere i la distribució asimètrica dels privilegis 
entre homes i dones tristament se segueixen mantenint. 
Per tant, hi votarà a favor. 
 
La Sra. ESTELLER diu que el Grup Popular està en contra d’aquesta publicitat que degrada les 
dones i les persones. Recorda que el PP sempre ha dit que Barcelona no pot donar aquesta 
permissivitat i aquest clam a la prostitució. La sorprenen molt els grups que volen regular la 
prostitució, perquè és la degradació de la persona i de les dones. Pensa que no és compatible 
permetre aquest tipus de publicitat amb el fet de dir que es treballa per la defensa dels drets 
humans i de la dignitat de les dones. Demana, doncs, al govern que actuï i que elabori, com es 
considera en aquesta proposta, aquesta ordenança. 
Pregunta al govern què va fer, perquè 6 mesos enrere es va aprovar en aquesta Comissió que el 
govern estudiés com no es poden utilitzar en espais públics imatges o publicitat que atempti 
contra la dignitat de les persones i, en especial, les que tenen un contingut sexista. Recorda que 
6 mesos enrere el Sr. Asens va respondre amb moltes ambigüitats i el govern es va abstenir. 
Pregunta al govern què ha fet per donar compliment a aquesta proposta. Pensa que potser en 
aquesta sessió no estarien parlant d’aquesta publicitat en aquest Saló Eròtic, patrocinat per 
Apricots, que és el prostíbul de Barcelona. Troba que Barcelona no pot unir el seu nom a aquest 
tipus de publicitat, perquè això la perjudica. Pensa que el pitjor és la degradació de la persona i, 
en aquest cas, de les dones. 
Constata que sí que hi ha una cobertura legal, tot i que no hi ha una ordenança que estableixi un 
criteri per accedir o no al lloguer o a la utilització d’un equipament, cosa que no vol dir que no 
hi hagi una llei. Comenta que algunes regidores han esmentat alguna llei de referència, però 
afegeix que hi ha lleis estatals, com la general de publicitat; lleis de Catalunya, com la Llei 
d’igualtat efectiva de les dones i homes, i tots els criteris respecte a la publicitat, que 
impedeixen que hi hagi publicitat amb vexació a les dones. Considera que en aquest cas hi ha 
vexació de les dones. També parla de l’Observatorio de la Mujer, que també treballa en aquests 
temes, igual que l’Observatori de la Dona. Resumeix que hi ha, doncs, cobertura legal, però diu 
que no està regulat i transposat en alguna normativa que especifiqui els criteris pels quals no 
s’ha d’accedir a donar aquesta utilització a un equipament públic. 
Conclou dient que donarà suport a aquesta proposta. 
 
El Sr. GARGANTÉ està totalment a favor de prohibir la publicitat i la utilització d’imatges 
d’activitats que atemptin contra la dignitat de les persones, tal com va manifestar el seu Grup al 
novembre de 2015 quan va presentar una proposició que es va aprovar a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports per tal de garantir que no se cedeixin espais per a anuncis publicitaris 
amb contingut sexista ni que fomentin o perpetuïn la discriminació per motius de gènere o 
orientació sexual. Entén que aquest tipus de publicitat és una forma de violència sexista. 
Com a grup municipal, diu que la CUP entén que cal lluitar contra qualsevol tipus de violència 
sexista. No obstant això, no pot acceptar en cap cas que s’instrumentalitzi la violència sexista 
per emetre judicis morals cap al treball sexual, com entén que fa aquesta proposició quan situa 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
34 
la prostitució com una activitat que atempta contra la dignitat de les persones. Constata que, 
com ja va fer el PSC uns mesos enrere en una proposició casualment molt semblant, 
Convergència i Unió només situa com a exemple la prostitució, i deixa de banda una infinitat 
d’exemples de publicitat que clarament atempten contra la dignitat de les persones. 
Diu que no legitimarà en cap cas una moral conservadora que es creu amb el dret d’emetre 
judicis morals i decidir el que està bé i el que està malament, alhora que perpetua els rols de 
gènere tradicionals i contribueix al reforçament de l’opressió patriarcal. Entén, per tant, que 
aquesta proposició és un altre intent de criminalització i estigmatització del treball sexual. 
Considera que aquesta estigmatització és en si mateixa una forma de violència perpetrada des 
de les institucions públiques cap a les dones de classe treballadora que busquen en el treball 
sexual una forma de viure i sobreviure. 
Constata que la proposta sorgeix d’una força política que ha estat el braç executor de les 
polítiques neoliberals a Catalunya durant molts anys, que són responsables de l’augment de les 
desigualtats i la pobresa i que alhora criminalitzen aquestes mateixes dones de la classe 
treballadora que en aquest context empren les eines de què disposen per tal d’obtenir els 
recursos econòmics que els permeten subsistir. 
Diu que, si s’aprova i el govern la tira endavant, seran les treballadores sexuals qui més en 
patiran les conseqüències, tant pel que fa a la publicitat com a la possibilitat d’ús dels 
equipaments públics per fer qualsevol tipus d’activitat encarada a la reivindicació dels seus 
drets. Entén, per tant, que si el que es pretén és garantir la dignitat de les persones, 
concretament en l’àmbit del treball sexual, el que cal és acabar amb les polítiques de persecució 
de les treballadores del sexe i treballar per tal de garantir un marc de drets socials i laborals. 
Per tot això, votarà en contra de la proposició, ja que per la CUP és molt evident que s’està fent 
un ús polític de la prostitució i que l’objectiu real està molt allunyat de fomentar un ús de 
l’espai públic que garanteixi la dignitat de les persones. 
No sap si va errat, però creu recordar que el 2014 i el 2015 el Saló Eròtic, organitzat per la 
mateixa empresa, es va realitzar al pavelló de la Vall d’Hebron. Si és així, creu que caldrà que 
Convergència i Unió expliqui què va fer llavors el seu govern. 
 
La Sra. ANDRÉS diu que el model dels socialistes de Catalunya respecte a la prostitució no és 
un model regulacionista, sinó abolicionista. Creu que el contingut d’aquesta proposició de 
Convergència i Unió parla més de l’activitat de prostitució que no pas de publicitat. 
Insisteix que el PSC és abolicionista perquè pensa que cal reduir la prostitució fins a la seva 
abolició, tenint en compte que no es tracta només de les dones i nenes prostituïdes de 
l’actualitat, sinó també de les que ho poden ser en el futur. Pensa que la prostitució no és una 
feina, sinó que és violència de gènere, és una forma d’explotació de les persones i mercantilitza 
el cos de les dones. Constata que més del 90% de les dones que es prostitueixen són 
prostituïdes, és a dir, no exerceixen la prostitució de manera voluntària, sinó que són dones 
víctimes del tràfic de persones. Pensa que aquesta activitat fomenta relacions discriminatòries 
entre homes i dones, relacions de subordinació, i que anul·la tota la lluita de les dones al llarg 
de la història per aconseguir el reconeixement i l’exercici dels seus drets en igualtat de 
condicions. 
Donarà suport a aquesta proposta des d’aquesta perspectiva. No accepta de cap de les maneres 
que la prostitució pugui ser una feina. No s’imagina polítiques actives d’ocupació que fomentin, 
promoguin, eduquin o formin per exercir la prostitució. 
Malgrat el suport a la proposta, s’afegeix a la pregunta del Sr. Garganté sobre què va passar el 
2014, ja que llavors aquesta activitat es va fer al Districte d’Horta i qui governava en aquell 
moment era Convergència i Unió. 
Finalment, explica que el govern té un debat intern intens sobre aquesta qüestió per arribar a 
solucions en relació amb activitats concretes com aquesta. 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
35 
 
El Sr. ASENS diu que el govern és el primer de defensar que en activitats ordinàries en els 
equipaments municipals no es pugui fer cap tipus de publicitat sobre activitats amb un clar 
afany de lucre, no només de la prostitució, sinó de cap tipus d’activitat econòmica. Però pensa 
que cal distingir molt clarament el que són les activitats ordinàries d’aquests equipaments de 
quan es produeix una cessió d’ús a un privat per fer esdeveniments que sovint tenen a veure 
amb activitats econòmiques, lucratives. Indica que aquí el límit, a diferència del que passa en 
l’altre supòsit, és el que estableix la Llei general de publicitat, que no prohibeix aquesta 
publicitat en cap cas.  
Comenta que, si Convergència i Unió considera que aquesta publicitat atempta contra els 
criteris que estableix aquesta llei, convida CiU a posar les denúncies oportunes davant dels 
organismes pertinents, que són els que han d’emetre els veredictes sobre aquesta qüestió. 
Aclareix que parla d’organismes com el Ministeri Fiscal, organismes d’igualtat, la Delegació 
del Govern, etc.  
Diu que la legalitat és la que és i que aquesta estableix que la prostitució i la seva publicitat són 
legals, tal com poden explicar els treballadors de mitjans de comunicació presents a la sala. 
Afegeix que això és legal perquè ho va legalitzar el Govern de Convergència i Unió en el decret 
del 2002 que va aprovar la Generalitat. Recorda que després el Govern del tripartit ho va 
convertir en una llei. 
Tanmateix, anuncia la seva abstenció perquè reconeix que hi ha un debat que creu que s’ha 
d’obrir –cosa que s’està treballant des de Comunicació, des de Feminisme, etc.– sobre quin és 
el marc legal d’actuació quan se cedeix un equipament a un privat, si es poden aplicar 
restriccions que tinguin a veure amb qüestions que no són il·legals. Indica que hi ha molts tipus 
d’activitats econòmiques que es realitzen en aquests equipaments amb afany de lucre, per 
exemple, un congrés alimentari en què es venen productes transgènics. Destaca que hi ha molta 
gent a qui no li sembla bé que es venguin productes transgènics. Pensa que cal deixar de banda 
les qüestions morals i manifesta que malgrat ser ateu té un respecte cap a les creences religioses 
de les altres persones. Indica que el govern actual és laic, però no laïcista, que és una diferència 
que creu que el Partit Popular no té clara. Opina que cal deixar de banda les qüestions morals i 
centrar-se en les qüestions legals. 
Finalment, insisteix que el patrocinador que apareix en la proposició també ho era el 2014 i que 
aquells anys també es feia publicitat sobre locals de alterne. Pregunta per què llavors CiU no 
s’escandalitzava i ara sí. Li sembla que la Sra. Vila era la regidora del districte on hi havia 
precisament aquest equipament. Reitera la pregunta de per què en aquell moment se cedia a 
aquesta empresa i ara Convergència i Unió s’hi posiciona en contra. 
 
La Sra. VILA li diu al Sr. Garganté que aquesta iniciativa és absolutament política i té molta 
ideologia al darrere, però apunta que a això es dediquen en aquest Ajuntament els diferents 
grups municipals. Aclareix que no és partidista. Explica que es posa sobre la taula un tema de 
debat de profunditat de model de societat i model de país. Recorda al Sr. Garganté, sense caure 
en moralines ni conservadorisme, que els països més progressistes i més referents en qüestions 
d’estat del benestar, com ara Suècia, són països abolicionistes, en què no podria ser possible 
que en un equipament municipal hi hagués un anunci d’aquestes característiques. 
Explica que el 2014, quan era regidora d’Horta-Guinardó, el Saló s’organitzava, però no estava 
patrocinat ni promogut per locals on s’oferia prostitució o sexe de pagament. Diu que aquí és on 
hi ha la diferència i que no entra en el que passa dins del pavelló ni l’activitat que s’hi fa, sinó 
qui ho està promovent, que en aquest cas és Apricots, chicas de compañía. Destaca que les 
dones no són una fruita que es pot agafar de l’arbre, que es pot anar a comprar i que es pot 
menjar. Afegeix que les dones no són objectes de companyia, sinó subjectes de ple dret i tenen 
drets reconeguts. Especifica que són subjectes i no pas objectes que acompanyen altres 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
36 
persones. Denuncia que això és el que s’anunciava i és el lema que hi havia a sobre d’un 
equipament municipal. Per això demana que el govern actuï. 
Agraeix la transacció feta amb Esquerra Republicana de Catalunya, que entén que ha aportat un 
valor afegit molt important al contingut. També dóna les gràcies a la resta de grups que faran 
possible l’aprovació de la proposició. 
Demana que el govern actuï, ja que no va actuar durant el congrés ni va posar traves al fet que 
hi hagués aquest tipus de publicitat. Demana, doncs, que el govern convoqui els grups i s’obri 
un debat de com ha de ser aquesta normativa, que sigui amb el màxim consens possible, perquè 
té la sensació que en la qüestió de l’explotació i de tractar de manera desigual les dones hi estan 
tots d’acord. 
Anuncia que portarà també una qüestió important a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Ho diu 
perquè vol que el govern actuï. Comenta que el PSC està a favor que Barcelona sigui una ciutat 
lliure de prostitució i d’explotació. Constata que l’alcaldessa no pot anar a les comissions, però 
sí que va a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Per això anuncia que Convergència i Unió, des 
de l’àmbit metropolità, portarà una iniciativa a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per iniciar el 
debat metropolità sobre aquesta qüestió, perquè creu que és prou important. Espera que hi hagi 
una resposta més contundent i clara per part de l’alcaldessa, que fa bandera del feminisme, i que 
es pugui abordar de manera eficient aquesta qüestió. 
 
La Sra. CAPDEVILA pensa que l’aprovació d’aquesta proposició no perjudica cap col·lectiu, 
sinó que va a favor de les dones i de la seva dignitat. 
 
El Sr. GARGANTÉ recorda que de l’1 al 4 d’octubre de 2015 a la Vall d’Hebron la mateixa 
empresa, que surt en el cartell, feia el mateix Saló. Demana, doncs, que la Sra. Vila no digui 
que no ho feien les mateixes empreses o que era una cosa diferent perquè era la mateixa 
empresa. Li diu a la Sra. Vila que busqui el cartell i veurà que és exactament la mateixa. 
Demana, per tant, que Convergència i Unió deixi de fer políticament hipocresia pura i dura. 
 
El Sr. Asens expressa l’abstenció de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, 
la Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, 
la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable 
del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S’APROVA amb el redactat 
següent: 
 
La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda 
respecte els equipaments municipals: - Que el govern inclogui a les ordenances municipals, 
com a usos no permesos, la publicitat o utilització d’imatges d’activitats que fomenten la 
prostitució en tots els equipaments municipals. - Per tant, que sigui un requisit indispensable 
per a la cessió de l’espai a ciutadans, entitats, grups o empreses que hagin d’organitzar 
reunions, congressos, platós de rodatge o activitats culturals, lúdiques i formatives. - Que els 
serveis municipals vetllin pel compliment d’aquest requisit i que sancionin els usos, si tot i 
aquest requisit, es donessin a l’equipament municipal.  
 
Del Grup Municipal C’s: 
 
9.-  (M1519/4348) La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda que el govern municipal procedeixi a la construcció d’un adequat Centre de 
Gestió d’Emergències que respongui a les necessitats que planteja l’adequada coordinació entre 
el servei del 112 i el 080. 
 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
37 
(Tractat conjuntament amb els punts 13 i 20) 
 
El Sr. SIERRA comenta que en sessions anteriors d’aquesta comissió, com en la de juny, 
Ciutadans va presentar una iniciativa perquè es donés compliment al pla director que afectava el 
tema de la seguretat, concretament al Cos de Bombers de Barcelona. Explica que en aquest pla 
director hi havia una de les parts que feia referència al Centre de Gestió d’Emergències i al 
servei del 112 i el 080. Comenta que en aquesta Comissió es va fer un èmfasi especial en el fet 
que aquest Centre d’Emergències s’ha de dotar d’un nou emplaçament per dues raons: perquè ja 
hi ha una preocupació dels treballadors que hi desenvolupen les seves funcions i perquè s’han 
detectat diversos casos de càncer en persones que hi treballen i les instal·lacions no són 
totalment adequades per al desenvolupament d’una tasca tan important com la gestió de les 
emergències de la ciutat de Barcelona i la coordinació del servei del 112 amb el 080. Pensa que 
no és permissible que hi hagi persones que tenen una necessitat, un perill, la vida de les quals 
depèn d’un incendi o de qualsevol altra emergència i que es perdin uns minuts que sovint són 
preciosos per salvar vides de barcelonins i barcelonines. 
Amb independència que es desplegui el pla director, vol que aquest Centre d’Emergències es 
traslladi a un nou emplaçament en què els professionals que es dediquen a salvar la vida dels 
ciutadans tinguin unes condicions dignes i que, d’altra banda, es resolgui el problema dels casos 
de càncer, ja que se n’han produït 9 fins ara. També vol que hi hagi una coordinació efectiva 
entre el 112 i el 080, és a dir, que quan una persona truca amb una urgència i un perill imminent 
per a la seva vida se li doni resposta des del minut 0 i el Cos de Bombers estigui al cas del que 
passa en el 112 per poder auxiliar les persones amb la deguda diligència. 
 
El Sr. FORN diu que se centrarà en el prec, perquè creu que recull d’una manera molt similar el 
que expressa la proposició de Ciutadans. 
Dóna suport al que és una reivindicació de diferents sectors de diferents àmbits, tant de Guàrdia 
Urbana com de Mossos d’Esquadra o del Servei d’Emergències, amb representació de diferents 
sindicats. Vol donar suport, doncs, al trasllat de la seu del Centre de Coordinació, ja que creu 
que és un centre que fa una tasca molt important. Recorda que el 2006, quan es va inaugurar, ja 
es va parlar de la seva provisionalitat. Constata que d’això ja fa 10 anys i que s’hi ha afegit un 
problema de salut pública. Creu que, més enllà del que diuen els estudis, en aquests moments la 
situació que viuen els treballadors és insostenible. 
Per això demana al govern que prengui una decisió per al trasllat d’aquest centre a un altre 
indret de Barcelona, que insisteix que era el que ja estava previst el 2006 quan es va inaugurar. 
 
La Sra. ESTELLER destaca que el Centre d’Emergències de Barcelona, al carrer Lleida, fa una 
funció extraordinària. Per tant, constata que tant la policia com els treballadors necessiten estar 
en les millors condicions higièniques, de salubritat, etc. Indica que no és el moment en què es 
troba aquest centre, ja que hi ha problemes de salubritat, ocupa 2.400 metres quadrats i no està 
condicionat per desenvolupar aquestes feines, l’edifici està en molt males condicions i s’han 
detectat 15 casos de càncer entre els treballadors de la sales. Afegeix que els treballadors es 
troben amb molts problemes de radiacions, i que cal una desinfecció, una desratització i una 
neteja a fons. Considera que aquests són problemes molt greus, perquè els treballadors no 
poden desenvolupar les seves funcions en condicions per complir bé les seves obligacions. 
Comenta que els mateixos sindicats i cossos que hi treballen qualifiquen aquest edifici com a 
malalt i, per tant, els bombers o els equips que hi treballen no poden utilitzar aquest edifici per 
desenvolupar les seves funcions en les condicions de salubritat necessàries. Indica que hi ha 
moltes baixes. Diu que s’ha comentat que havia de ser un edifici provisional i que s’hauria 
d’haver traslladat fa temps. 
Fa aquesta pregunta perquè el govern digui quines són les previsions i quin és el seu 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
38 
capteniment respecte a aquest edifici. Donarà suport a la proposta que presenta Ciutadans per 
tal que es trobi una nova ubicació i que la gent que desenvolupa les funcions d’emergències a 
Barcelona ho pugui fer en les condicions de salubritat i idònies per fer la seva feina amb 
l’eficàcia i l’eficiència requerides. 
 
El Sr. CORONAS recorda que, tal com va dir al juny, en què també es va produir aquest debat, 
és més que necessari que es desplegui el Pla director de serveis de prevenció, extinció 
d’incendis i salvament, perquè la seguretat és un dret i cal que es garanteixi la seguretat de la 
ciutadania. 
Pensa que cal prendre consciència de la importància que té el cos i que cal posar els mitjans 
necessaris per desplegar un pla que, si bé és cert que és millorable, fa 2 anys que està vigent i 
cal que es desenvolupi. 
Comenta que el Centre de Gestió d’Emergències és el nucli de gestió d’informació i recursos de 
tots els cossos de seguretat. Explica que allà s’hi troben els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia 
Urbana i els Bombers de Barcelona. Afegeix que així aquest centre es constitueix en el centre 
superior de coordinació i informació de l’estructura del sistema de protecció civil de Barcelona 
i desenvolupa les tasques de la gestió integral de les emergències. 
Creu que, per tal d’oferir un servei integral i per a una bona organització, els bombers haurien 
d’estar situats a la mateixa sala que els altres cossos. Pensa que cal treballar per tenir una bona 
metodologia de treball, que faciliti la incorporació del 112 a la ciutat de Barcelona, que és la 
finestra única d’atenció de les emergències. 
Diu que aquí és on es topa amb la realitat, perquè en relació amb les trucades del 112 les coses 
no haurien de ser com són actualment. Proposa que, igual que es fa amb el 080, les trucades del 
112 relatives a serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvament puguin ser intervingudes 
pels mateixos companys de la plantilla de Bombers, perquè la gestió de les emergències 
requereix una professionalització específica, tenint en compte que només els tècnics experts en 
la matèria saben quines són les rèpliques que cal fer en els casos d’emergència. Pensa que, per 
tal de no perdre temps, les trucades del 112 haurien de poder ser intervingudes per a una millora 
de la prestació, ja que en una emergència el temps és or. 
Diu que, si bé és cert que resta a l’espera de la nova construcció del Centre de Gestió 
d’Emergències, en què s’han d’encabir tots els cossos d’emergències, cal que s’adeqüin les 
instal·lacions actuals a les necessitats del servei. 
Pel que fa a la ubicació d’aquest centre, creu que la ciutat té diversos espais per oferir. Explica 
que, personalment, de l’Associació de Veïns de Sant Genís dels Agudells li van fer arribar una 
proposta quan van veure que hi havia aquest debat sobre la taula. En tot cas, pensa que estaria 
bé que l’Ajuntament sigui propositiu i miri d’ajudar a donar una solució al més aviat possible. 
 
El Sr. GARGANTÉ recorda que al juny Ciutadans ja va portar a aquesta Comissió una 
proposició que deia: «Que es procedeixi a la construcció d’un adequat Centre de Gestió 
d’Emergències. Que hi hagi coordinació entre el 112 i el 080 amb el Centre de Gestió 
d’Emergències.» Diu que la CUP hi va votar a favor, i en aquesta sessió es torna a portar una 
proposició que diu: «Que es procedeixi a la construcció d’un adequat Centre de Gestió 
d’Emergències que respongui a les necessitats que planteja l’adequada coordinació entre el 
servei 112 i el 080.» No sap si és que hi ha poques ganes de treballar, però diu que és 
exactament la mateixa proposició. Hi tornarà a votar a favor, però no sap si tornar a explicar-ne 
els motius. 
Creu que els motius s’han donat a bastament i que són coneguts pel govern. Per tant, hi votarà a 
favor sense cap més explicació. 
 
 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
39 
La Sra. ANDRÉS diu que el tema que planteja la proposició preocupa el PSC, i pensa que 
aquest ha d’ocupar d’alguna manera el govern. Reconeix que és cert el que deia el Sr. Forn que 
el centre va néixer amb una ubicació provisional i és cert que aquesta provisionalitat s’ha 
allargat massa, també en el mandat anterior, quan hi podria haver hagut més facilitat potser amb 
un grup que governava a dues bandes de la plaça. 
Pensa que no es pot oblidar que hi ha una competència i una responsabilitat compartides amb la 
Generalitat, i que no és estrictament l’Ajuntament tot sol qui ha de fer possible aquest trasllat i 
nova ubicació del centre. Per tant, diu que cal aquest 50% de l’altra administració, que és la 
Generalitat de Catalunya, per poder fer realitat aquest projecte. 
Reitera la preocupació del PSC per la situació actual d’alguns treballadors del centre. Espera 
que es faci aquesta inspecció que està pendent de fer i que està demanada. Pensa que cal 
treballar en aquesta línia. Tot i estar d’acord que cal buscar una nova ubicació i acabar amb 
aquesta provisionalitat i treballar amb rigor i sense alarmisme les problemàtiques que es puguin 
relacionar amb el centre, farà una abstenció perquè el govern municipal només per si mateix no 
pot posar en funcionament un nou centre i buscar una nova ubicació, sinó que requereix també 
la Generalitat. 
Per això, atès que la literalitat de la proposició diu «que el govern municipal procedeixi a la 
construcció d’aquest centre», farà l’abstenció, perquè no és només el govern municipal, sinó 
que és necessària també la Generalitat. 
 
El Sr. BADIA també farà una abstenció i diu que la sustentarà el comissionat de Seguretat. 
 
El Sr. RECASENS comenta que en aquest cas convé diferenciar entre dues qüestions molt 
diferents: d’una banda, la possible vinculació de casos de càncer amb la sala i, d’altra banda, la 
situació general de l’equipament. 
Pel que fa als casos de càncer, pensa que cal abordar aquesta qüestió amb la màxima prudència 
i sense menystenir cap hipòtesi, però també sense crear alarmisme, com deia la Sra. Andrés, 
amb la màxima responsabilitat i amb la màxima objectivitat. Diu que, tal com s’ha anat 
comunicant als representants dels treballadors, els diferents informes elaborats no han establert 
una vinculació causa-efecte entre casos de càncer i la sala conjunta de comandament. Pensa que 
cal destacar també que la tipologia dels càncers és molt diversa i que el nombre de persones que 
han passat per la sala des de 2005 és molt alt, cosa que ha fet que els informes destaquin com a 
idea que la sala no deu ser l’origen dels casos. Comenta que actualment s’està donant resposta 
al requeriment de la Inspecció de Treball per tal que l’1 de desembre s’hagi emès un informe, 
després que es duguin a terme nous mesuraments de camps electromagnètics. Diu que aquests 
mesuraments de camps electromagnètics corresponen a la Direcció Provincial de la Inspecció 
de Telecomunicacions de Barcelona, del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, i explica que 
aquests mesuraments es van efectuar el dia anterior. Indica que la direcció provincial ha estat 
consensuada amb tots els sindicats, administracions i entitats en una reunió mantinguda el 26 de 
setembre de 2016. Conclou que, en principi, els informes no indiquen directament una relació 
causa-efecte entre el càncer i la sala. 
Informa que la passarel·la entre el 112 i el 080 s’està estudiant, però recorda que hi ha una 
directiva europea que obliga a passar pel 112. Per tant, diu que el 112 serà de pas obligatori. 
Comenta que s’està mirant com fer la passarel·la entre el 112 i el 080. 
Pel que fa a la pertinença de deixar la sala conjunta de comandament, és conscient que els 
sindicats han expressat, com recullen alguns grups municipals, la voluntat de traslladar la sala 
conjunta de comandament a un altre emplaçament. Defensa que aquesta sala és un equipament 
de seguretat eficaç i essencial per a la ciutat. Diu que la Guàrdia Urbana el 2015 va gestionar 
des d’aquesta sala 335.000 serveis, i Bombers, 18.050 incidents. Conclou, doncs, que és una 
sala fonamental. 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
40 
Assenyala que les inversions i el manteniment de la sala es paguen al 50% entre la Generalitat i 
l’Ajuntament. Sap que l’emplaçament actual havia de ser temporal i que la sala conjunta de 
comandament requereix transformacions. Reconeix que cal anar pensant en una nova ubicació, 
però diu que això requereix un espai i té uns costos. Diu que caldrà fer-ho amb el concurs i la 
col·laboració de la Generalitat, perquè el conveni signat entre l’Ajuntament i la Generalitat 
recull en la seva disposició addicional quarta que és la Generalitat la que ha de construir un nou 
espai a Barcelona. Comenta que aquest compromís no s’ha fet efectiu, i espera que en les 
properes setmanes es pugui abordar aquesta i d’altres qüestions d’interès mutu amb la 
Generalitat per saber quines són les seves intencions pel que fa a obligacions conveniades amb 
l’Ajuntament en aquest àmbit. Diu que aquest centre no només depèn d’un actor i, per tant, cal 
un acord amb la Generalitat. Es compromet, però, a ser propositiu en aquestes converses amb la 
Generalitat. 
En definitiva, creu que cal abordar la qüestió amb la màxima cura possible, sense crear 
alarmisme. Afegeix que el govern està preocupat i ocupat amb aquesta qüestió. Explica que 
aquest 2016 ja s’han fet dos estudis i està en curs un nou informe amb nous mesuraments 
realitzats amb l’entitat pública pactada amb totes les parts. Pensa que cal estar al que diguin 
objectivament i científicament les mesures. 
Reitera que està compromès a donar el màxim seguiment a aquesta qüestió, tenint sempre 
present la salut dels treballadors en primer lloc i també l’interès en la prestació del servei públic 
d’emergències. Tanmateix, diu que no és un canvi fàcil de fer i que el Sr. Forn ho sap molt bé 
perquè hi havia un projecte el 2013 que podria haver avançat més i no va avançar. Entén que, si 
no es va fer, deu ser en bona part pels arguments que ha exposat i perquè realment és un tema 
complicat, i per això requereix temps i negociació amb la Generalitat. 
 
El Sr. SIERRA diu que el Sr. Recasens torna al de sempre, és a dir, a estudis, a informes, a 
mirar què es fa, a prestar el suport, però a abstenir-se i que aquest centre tingui unes condicions 
que no són dignes. Pel que fa al que deia el Sr. Recasens que els casos de càncer no tenen cap 
relació amb la sala, reitera que Ciutadans creu que sí. Afegeix que també hi ha estudis i 
informes que diuen que sí que hi ha una relació. Diu que no és alarmisme, sinó que és una 
necessitat posar d’acord i tenir una coordinació entre el 112 i el 080. No sap si algun regidor ha 
tingut algun incendi a casa seva, però ell sí, i explica que els Bombers hi van anar al cap de 5 
minuts. Comenta que aquests 5 minuts són hores per a una persona que està en una situació de 
perill imminent per a la seva vida i de la seva família. Destaca que en el temps preciós que es 
perd des que el 112 informa els Bombers es podrien salvar moltes més vides. No diu que sigui 
una conseqüència, però pensa que cal fer tot el possible per salvar vides.  
Afegeix que a les persones que treballen per salvar les vides dels ciutadans cal donar-los uns 
mitjans adequats per a aquesta tasca tan important. Comenta que ara el govern diu que és una 
cosa de la Generalitat, cosa que no va dir al juny. Pregunta quants diners deu la Generalitat a 
l’Ajuntament i quant temps l’Ajuntament haurà de fer de banc de la Generalitat i no complirà 
els seus compromisos. Demana que l’Ajuntament s’imposi i diu que, si fos per Ciutadans, això 
ja estaria fet. 
Li diu al Sr. Garganté que no és falta de treball, sinó respondre a una necessitat urgent de 
persones que estan treballant per salvar les vides dels ciutadans, a les quals cal dotar d’un 
entorn adequat. Pregunta si algun membre del govern ha anat al Centre d’Emergències. Li 
sembla que no, perquè si algú hi hagués anat també ho haurien fet. 
 
La Sra. ESTELLER lamenta aquesta actitud del govern. Vol fer una esmena in voce per veure si 
es pot acceptar, perquè si és competència de la Generalitat es podria posar a la proposició que 
aquesta Comissió insti la Generalitat a treballar conjuntament per aconseguir un nou 
emplaçament. Considera que no es poden donar les responsabilitats a la Generalitat quan la 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
41 
resposta a la ciutat de Barcelona és determinant i aquest Centre d’Emergències és fonamental. 
Diu que no són només les radiacions, sinó que hi ha problemes també de desinfecció, de 
ventilació, respiratoris, de desratització, ja que s’han trobat rates al centre. Reitera que no és un 
tema només de radiació. 
Té entès que estava previst que els tècnics del Ministeri d’Indústria fessin una comprovació dels 
nivells de radiació, però creu que cal actuar amb determinació i fer-ho amb celeritat per resoldre 
aquests problemes que impedeixen que les persones que hi treballen, tant de Bombers com de 
policia, actuïn amb la celeritat necessària. Diu que no es reuneixen les condicions. 
Creu que no és només el tema de l’emplaçament, que també, sinó dels equips. Es queixa que les 
persones que hi treballen no tenen els equips adequats, ja que estan obsolets. Diu que això 
complica molt la seva feina, perquè tenen uns problemes tècnics molt complexos a l’hora de 
resoldre les incidències que hi ha. No sap si això pot tenir també una influència en el temps de 
resposta del Centre d’Emergències. 
Per tant, demana que es pugui introduir aquesta esmena perquè es comencin a accelerar 
aquestes qüestions. 
 
El Sr. SIERRA accepta l’esmena in voce del PP. 
 
La presidenta explica que l’esmena del Partit Popular a la proposició de Ciutadans va en la línia 
que, si la tesi és que les competències són de la Generalitat, aquesta Comissió insti la 
Generalitat a fer el trasllat o a prendre les mesures necessàries. Demana a la Sra. Esteller si pot 
dir-ne la literalitat per facilitar una mica les coses. 
 
La Sra. ESTELLER diu que l’esmena és: «La Comissió de Presidència acorda instar la 
Generalitat a treballar conjuntament amb l’Ajuntament per trobar un nou emplaçament per al 
Centre d’Emergències.» 
 
El Sr. CORONAS matisa que és l’Ajuntament, doncs, qui es compromet a col·laborar amb la 
Generalitat. 
 
La presidenta diu que s’ha introduït un matís de perspectiva per part d’Esquerra Republicana de 
Catalunya i llegeix el text per veure si recull el que els grups deien: «La Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda que el govern 
municipal treballarà conjuntament amb el govern de la Generalitat per procedir a la construcció 
d’un adequat Centre de Gestió d’Emergències que respongui a les necessitats que planteja 
l’adequada coordinació entre el servei del 112 i el 080.» Pregunta si sembla correcte a tots els 
portaveus dels grups, i aquests assenteixen. 
 
El Sr. CORONAS diu que amb aquesta esmena manté el vot favorable, tal com havia anunciat. 
Diu que hi ha dues qüestions molt importants i que cal tenir en compte: d’una banda, disposar 
d’un bon espai perquè es pugui fer un bon servei, que ja es fa gràcies als grans professionals, 
però que podria funcionar millor; i, de l’altra, les condicions laborals d’aquest lloc de treball. 
Diu que, ja que sempre es fa esment de les altres administracions i és de justícia perquè és una 
gestió compartida, cal demanar, igual que la Sra. Andrés ha donat la culpa que no s’aprovi el 
PAM als grups de l’oposició, que quan el PSC i Barcelona en Comú estiguin amb els seus 
companys de la Generalitat negociïn partides pressupostàries per millorar els serveis a la ciutat 
des de la Generalitat en lloc d’utilitzar-ho com un retret contínuament. 
 
El Sr. GARGANTÉ reitera el seu vot a favor. 
 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
42 
La Sra. ANDRÉS diu que hi votarà a favor. 
 
El Sr. BADIA anuncia que, atès que hi ha hagut aquest canvi, hi està a favor, entenent que hi ha 
una responsabilitat que té la Generalitat. El sobta, però, que Esquerra Republicana de 
Catalunya, que ha de fer el pressupost, digui que ha de ser Barcelona en Comú qui faci esmenes 
a ERC al Parlament a través del seu grup parlamentari. Creu que si ERC està d’acord que cal 
treballar conjuntament ha de parlar amb el seu partit al Parlament i posar fil a l’agulla en aquest 
tema, perquè no falta un local a Barcelona, sinó que el que falta és que cada administració faci 
el que li toca. 
 
El Sr. SIERRA agraeix l’esmena del PP i també el vot favorable de tots els grups. Espera, 
doncs, que se solucioni aquest tema, ja que reconeix que en aquest centre es fa una bona feina, 
però diu que cal donar uns bons serveis a la gent que treballa per la seguretat a Barcelona. 
 
El Sr. Badia expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de 
C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable 
del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA amb el redactat 
següent: 
 
La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda 
que el govern municipal treballarà conjuntament amb el govern de la Generalitat per procedir 
a la construcció d’un adequat Centre de Gestió d’Emergències que respongui a les necessitats 
que planteja l’adequada coordinació entre el servei del 112 i el 080. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
10.-  (M1519/4355) La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda que el govern municipal presenti un protocol, treballat en una Taula en què 
participin experts, entitats vinculades i grups polítics, que reculli els criteris de publicitat als 
quals hauran d’estar subjectes, tant l’Ajuntament de Barcelona com les empreses vinculades, i 
que sigui aprovat en Plenari per a la seva aplicació. 
 
El Sr. CORONAS creu que correspon al conjunt de la ciutadania i especialment als grups 
polítics de la ciutat la defensa de l’espai públic. Pensa que calen uns criteris d’ordenació per tal 
que als suports publicitaris es garanteixi la protecció als menors o la publicitat no sexista. 
Constata que alguns temes ja estan regulats, com la publicitat que incita al consum d’alcohol o 
el tabac, però altres no. Opina que caldria posar-ho sobre la taula i parlar sobre què es fa amb la 
incitació al joc, sobre què es fa amb la publicitat d’empreses o països que no s’ajusten als valors 
del que es vol representar com a societat. 
Per tant, creu que és necessari que l’equip de govern iniciï les actuacions pertinents per crear 
una taula en què es pugui debatre i arribar a consensos sobre quins han de ser els criteris de 
publicitat en els suports públics municipals, perquè sap que determinades imatges als carrers 
contribueixen a crear un imaginari col·lectiu i a transmetre valors a la societat i cal que aquests 
siguin acurats i respectin els drets fonamentals. 
Demana, doncs, que en tots els espais publicitaris municipals, tant de l’Ajuntament com de les 
empreses vinculades a aquest, quedin subjectes, a més de a les normatives de paisatge urbà i 
d’altres, a un protocol treballat per tothom. No vol que als espais públics hi hagi publicitat que 
vulneri els drets i les llibertats fonamentals, és a dir, que utilitzi animals, tabac, alcohol, menors, 
tracte vexatori de gènere. Vol que tot això es porti a debat. 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
43 
Per això presenta aquesta proposició d’acord perquè la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acordi que el govern municipal presenti un 
protocol treballat en una taula en què participin experts, entitats vinculades i grups polítics, que 
reculli els criteris de publicitat als quals hauran d’estar subjectes tant l’Ajuntament de 
Barcelona com les empreses vinculades, i que sigui aprovat en el Plenari per a la seva aplicació. 
 
La Sra. VILA expressa el vot favorable de Convergència i Unió. Constata que va en la línia de 
la proposició que ha presentat CiU, tot i que és un tema molt concret, però entén que és molt 
complementari i que val la pena crear aquest espai on es pugui trobar el consens. Diu que les 
societats madures i avançades es caracteritzen precisament per crear amplis espais de consens 
del que s’accepta o no com a societat. Destaca que la publicitat és una qüestió molt evident i 
molt impactant en el dia a dia de la ciutadania. Considera que és interessant obrir un debat en 
què es puguin trobar tots els grups municipals per abordar quin model de publicitat i quins 
continguts ha de tenir aquesta publicitat en l’espai públic. 
 
La Sra. BARCELÓ anuncia el vot a favor de Ciutadans. Pensa que cal protegir al màxim els 
menors, la publicitat no sexista i més quan a vegades per Internet és difícil controlar aquest 
tipus de publicitat que pot arribar als menors. 
Està d’acord amb la creació d’un protocol treballat en una taula en què s’especifiquin els criteris 
de publicitat dels espais de la ciutat, ja que configuren el paisatge urbanístic, que és 
absolutament de tots. Creu necessària la incorporació dels grups polítics, ja que representen les 
diferents opinions dels ciutadans. 
Li agradaria que els criteris relacionats amb aquesta publicitat fossin consensuats per tots els 
grups municipals. Diu que això implica diàleg amb tots els grups, cosa que per desgràcia no 
acostuma a ser gaire present en el govern actual. 
Assenyala que l’Ajuntament ha de representar tots els veïns i veïnes de la ciutat. Indica que 
l’Institut de Paisatge Urbà aplica les ordenances en publicitat, per exemple, pel que fa a les 
mides del cartell, però constata que sembla que no hi ha criteris establerts respecte al contingut. 
Creu que a aquesta taula també hi ha d’haver uns criteris econòmics pel que fa a les empreses 
que hi posen publicitat. Considera que el que no pot passar és que hi hagi tractes de favor o que 
el paisatge urbà s’utilitzi per fer publicitat d’ideologies partidistes, com va passar amb la lona 
que va instal·lar l’ANC a la Pedrera o la pancarta que la mateixa ANC va instal·lar al setembre 
de 2016 a la plaça Tetuan.  
Pensa, doncs, que és necessària la creació d’aquesta taula, la participació de tots els grups, el 
diàleg i el consens per regular els criteris del contingut, i per això hi votarà a favor. 
 
La Sra. ESTELLER anuncia el suport del Grup Popular a aquesta proposta, ja que creu que és 
bo que hi hagi una taula que tracti aquestes qüestions, no tan sols el fet del suport, que també és 
important, sinó també establir uns continguts. Indica que els continguts estan marcats per la Llei 
de publicitat. Recorda que hi ha dues lleis, una de Catalunya i una altra d’Espanya, que 
estableixen uns criteris. 
Comenta que hi ha una sèrie de continguts de què no es pot fer publicitat en qualsevol àmbit. 
Considera, doncs, que és bo que hi hagi una llei de publicitat dinàmica, que també estableixi 
com han de ser els cartells i en quines condicions.  
Li sembla bé que dins la ciutat de Barcelona hi hagi una taula que veritablement reculli uns 
criteris d’acord amb el marc normatiu que tingui i que tothom conegui també quins són per 
il·luminar i informar algunes de les ordenances, que estableixi uns criteris a l’hora d’autoritzar 
determinades activitats en aquests suports publicitaris. 
També creu que caldria parlar de com el govern ha de fer la seva publicitat institucional. 
Comenta que sovint el govern ven acció de govern sota la cobertura de la publicitat 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
44 
institucional. Pensa que estaria bé que també s’estableixin aquests criteris, com ara quan 
s’utilitza la foto de l’alcaldessa o quan l’alcaldessa dóna suport amb una fotografia a una acció 
en concret. Opina que està bé que es tractin aquestes qüestions dins l’Ajuntament.  
Recorda el que ha passat recentment amb l’IBI. Comenta que el govern ha fet una campanya 
respecte a les seves bonificacions de l’IBI, però s’oblida de tot allò que la gent també ha de 
saber. Indica que l’objectiu d’una campanya institucional és donar informació a la gent, però es 
queixa que el govern només incorpora el que fa i, en canvi, s’oblida de dir que les vídues amb 
ingressos inferiors a 900 euros tenen el 50% de l’IBI bonificat si ho demanen o que les famílies 
nombroses poden tenir una exempció de fins al 90%. Conclou que en aquest cas el govern 
també tindrà criteris i que aquesta taula abordarà com el govern haurà de fer la seva publicitat 
institucional, és a dir, quan és informativa o quan és d’una altra naturalesa, però sempre 
excloent el que és venda d’acció de govern. Creu que amb aquesta taula es podrien establir uns 
criteris útils i que aconsellessin el govern com no utilitzar l’acció de govern i els diners de tots a 
l’hora de fer una promoció de l’alcaldessa i del seu govern en comptes d’utilitzar els diners de 
la publicitat per informar i comunicar els serveis als ciutadans. 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que segur que serà una taula entretinguda, perquè en aquesta sessió ja 
han sortit l’ANC i les fotos de l’alcaldessa. 
Comparteix la necessitat de treballar en un protocol que reguli la publicitat realitzada per part 
de l’Ajuntament, que garanteixi l’absència de publicitat sexista o que ataqui la dignitat de les 
persones. Tanmateix, i veient la proposició realitzada anteriorment per Convergència i Unió, en 
què es pretén fer un ús polític de la prostitució, i la proposició presentada uns mesos enrere pel 
PSC, el preocupa que pugui servir com a enèsim intent d’incidir encara més en la 
criminalització de la prostitució i de formes de sexualitat alternatives a la concepció 
conservadora i tradicional, que també són ideologia. 
Per això veu imprescindible posar en relleu que la taula estigui constituïda per entitats 
feministes i específicament també per col·lectius de treballadores sexuals per garantir que, en 
definitiva, el protocol vagi encaminat al respecte dels drets de totes les persones, sense 
discriminació de cap tipus. 
Finalment, anuncia el vot a favor de la CUP. 
 
La Sra. ANDRÉS donarà suport a aquesta proposició d’Esquerra Republicana de Catalunya 
perquè pensa que la publicitat sí que ha de preservar determinats criteris i valors, i més la que es 
treballa des del mateix Ajuntament o les empreses vinculades. 
Pensa que cal preservar la dignitat de les persones, que cal tenir especial cura de la publicitat 
que pugui arribar a persones menors de la ciutat, que cal eliminar el màxim possible la 
publicitat encoberta o subliminar, que cal garantir que no s’infringeixin les normes que regulen 
activitats o productes, que no sigui enganyosa i que cal evitar la competència deslleial o 
agressiva. Per això creu que és molt interessant aquesta proposició d’ERC, ja que pensa que 
segurament es podran treballar molts temes en aquesta taula i que es podrà millorar molt en 
qüestions d’imatge. 
 
El Sr. BADIA també està d’acord amb aquesta proposició. Creu que hi ha molts aspectes en què 
els grups es poden posar d’acord, però reconeix, com diu el regidor Garganté, que depenent de 
fins on es vulgui arribar potser no serà tan fàcil. Tanmateix, pensa que en una primera etapa 
segur que es podran posar d’acord.  
 
La Sra. BAÑÓN diu que, des de la perspectiva de Comunicació de l’Ajuntament, està d’acord 
amb la necessitat d’establir un marc únic per fixar els criteris que han de regir la publicitat. 
Per això proposa fer aquesta taula en un primer moment amb tècnics i experts per tal 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
45 
d’examinar i recollir totes les normatives a fi d’establir una primera proposta d’aquest protocol 
que després es pugui debatre en l’àmbit polític. 
 
El Sr. CORONAS agraeix el vot favorable de tots els grups, i diu que aquesta unanimitat li 
demostra que els símbols divideixen, però que la política amb ganes d’arribar a acords uneix. 
Convida, doncs, els grups a seguir en aquesta línia. 
Troba evident que d’aquesta taula ha de sortir un consens, una àmplia majoria, per decidir què 
es vol projectar des dels suports de publicitat municipal, des de les lones de Paisatge Urbà fins a 
la publicitat del Bicing, que també és una empresa vinculada a l’Ajuntament. Per això vol que 
el que es treballi en aquesta taula es dugui a votació en un Plenari, perquè tingui la majoria 
suficient per ser aprovada. 
Explica que això neix una mica després d’haver parlat amb persones de l’Institut Municipal del 
Paisatge Urbà, que alguna vegada s’han plantejat què fer si algú vol fer publicitat d’un casino 
en línia o de segons quines coses que potser poden entrar en conflicte amb determinats valors 
que es puguin transmetre. Diu que ja hi ha coses que estan regulades per llei, però que si es vol 
anar més enllà cal un mandat d’acord de Plenari. Per això proposa que s’organitzi aquesta taula, 
per arribar a un acord de Plenari i garantir que, si no hi ha unanimitat, com a mínim sí una 
majoria absoluta en el sentit d’arribar a uns acords sobre què es vol projectar des de 
l’Ajuntament. 
Dóna les gràcies a la persona responsable de Comunicació perquè creu que està bé que hi hagi 
una primera part de la taula en què els tècnics analitzin tot això. Indica que també és important 
la segona part de la taula, perquè, un cop es tingui clar què regeix la llei, entén que la voluntat 
ha de ser anar una mica més enllà del que seria la llei i fixar uns criteris com a mínim en els 
suports que són municipals, és a dir, en aquells en què l’Ajuntament pot decidir, els que posa a 
concurs. Conclou que els plecs de condicions haurien de dir què admet l’Ajuntament en els seus 
suports i què no. 
 
El Sr. Badia expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del 
PSC, la Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de 
C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable 
del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
11.-  (M1519/4372) La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: 1) Manifestar el reconeixement i agraïment cap a la figura de Joan Antoni 
Samaranch i Torelló pel seu paper al front del Comitè Olímpic Internacional, que va fer 
possible que Barcelona fos designada ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics i Paralímpics de 
1992. 2) Tractar la figura de Joan Antoni Samaranch i el seu llegat, així com el de totes aquelles 
persones que hagin estat rellevants per la ciutat de Barcelona, amb la dignitat i el respecte que 
es mereixen. 3) Restaurar la llegenda gravada originalment a la base de l’escultura donada per 
Joan Antoni Samaranch a la ciutat de Barcelona, obra de l’escultor Joan Mora, i en la que 
figurava el nom de l’expresident del Comitè Olímpic Internacional. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ explica que aquesta setmana s’ha commemorat el 30è aniversari del 
nomenament de Barcelona per acollir els Jocs Olímpics i Paralímpics d’estiu de 1992. Comenta 
que també ha coincidit en el temps amb una decisió unilateral del govern, o de part del govern, 
de retirar la llegenda que hi havia en l’escultura que el president del Comitè Olímpic 
Internacional, Joan Antoni Samaranch, va concedir a la ciutat el 1996. Indica que el govern, o 
una part del govern, va prendre la decisió de retirar l’escultura per esborrar una part d’aquesta 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
46 
inscripció, la que coincidia amb el recordatori que l’escultura havia estat donada per Joan 
Antoni Samaranch. 
Constata que els Jocs Olímpics i Paralímpics de 1992 van ser un èxit col·lectiu, un encert 
compartit de moltes persones, entitats, institucions, però destaca el nom de Joan Antoni 
Samaranch. Per això diu que el Grup Popular ha presentat aquesta proposta d’acord en què 
reclama tres qüestions: en primer lloc, que Barcelona ha de reconèixer i agrair a la persona de 
Joan Antoni Samaranch el seu paper cabdal perquè Barcelona fos nomenada la seu dels Jocs 
Olímpics de 1992; en segon lloc, que es tracti el seu llegat amb la dignitat i el respecte que es 
mereix la seva figura, i, en tercer lloc, la restauració de la inscripció que va ser esborrada pocs 
dies enrere. 
 
La Sra. FANDOS anuncia el suport de Convergència i Unió a aquesta proposició del PP. Li 
sembla absolutament absurd tot el que ha passat els darrers dies. Li sembla increïble que calgui 
tornar a fer una proposició com aquesta, ja que Barcelona havia reconegut amb un govern 
socialista i d’Iniciativa la figura de Samaranch. Afegeix que Barcelona té un museu de l’esport 
amb el nom de Samaranch i un Centre d’Estudis Joan Antoni Samaranch. Indica que la ciutat és 
com és gràcies a molta gent, però segur que també i en una part molt important gràcies a Joan 
Antoni Samaranch. 
Recorda que els Jocs Olímpics de 1992 van canviar la ciutat. Comenta que s’ha fet una 
comissió amb el Sr. Asens durant diversos mesos en què el govern ha pogut constatar la 
importància que dóna la societat de Catalunya al que van significar aquests Jocs Olímpics. Diu 
que aquests Jocs Olímpics tenen sobretot dos noms: Pasqual Maragall i Joan Antoni 
Samaranch. Recorda, a més, que tots dos van saber fer altres coses i molt especialment 
Samaranch, tot i que també Maragall, que va ser sumar, sumar amb Vilaseca, amb l’Abat, amb 
Rodés i amb Cuyàs, entre d’altres. Es queixa que el govern actual divideix. Pensa que 
Samaranch no s’ho mereix, però tampoc tota la gent que estima l’esport. Indica que Joan Antoni 
Samaranch és una figura reconeguda, i anima el govern a comprovar, el dia que va morir 
Samaranch, tot el que deien gent del món de l’esport, que eren de tots els colors polítics. 
Considera que el govern actual menysprea un llegat de la ciutat molt important. 
Per això demana que es torni a posar la inscripció que hi havia, perquè s’ha fet un absurd, que 
és que s’ha deixat l’escultura, però s’ha tret el nom no tan sols de Samaranch, sinó també del 
Comitè Olímpic Internacional. Pensa que això és un insult al Comitè Olímpic Internacional, que 
fins al 2016 tenia en gran prestigi la ciutat de Barcelona pel seu llegat i com a organitzadora 
d’esdeveniments esportius. Destaca que el govern actual provoca, a través d’accions com 
aquesta, que el nom de Barcelona i l’esport quedi rebaixat. Per això demana que el govern s’ho 
replantegi, que ho torni a posar i que no es faci mai més una acció com aquesta. 
 
El Sr. SIERRA diu que aquesta iniciativa del Grup Popular li genera dos sentiments. En primer 
lloc, parla del sentiment d’enveja quan escolta el nom de Samaranch, perquè des que és regidor 
el que més enveja li ha provocat és el vídeo que es va projectar quan se li va concedir una 
medalla al Sr. Enric Truñó, perquè en aquest vídeo es veia a tothom junt, tant a Samaranch com 
a Maragall i al mateix Truñó, i s’hi veia un esperit de consens, d’unitat i un projecte de ciutat 
que va transformar Barcelona, donant la cara al mar, i que la va situar en l’àmbit mundial. 
En segon lloc, diu que sent vergonya de veure com hi ha un govern i certs grups de l’oposició 
que es dediquen a reescriure la història i a prostituir-la. Considera que el fet de treure el nom de 
l’escultura, sense consultar amb ningú i sense observar el ROM, és reescriure la història. Pensa 
que el fet de treure el nom de Samaranch d’aquesta escultura és únicament per una proposta de 
la CUP, perquè aquest Grup deia que Samaranch era franquista. Diu que Ciutadans condemna 
el franquisme i tots els règims totalitaris, però reconeix que Samaranch va tenir dues famílies: la 
seva pròpia i la de l’esport.  
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
47 
Comenta que, després que Barcelona, com tot Espanya, estigués 40 anys en una dictadura, el 
govern actual torna a fer el mateix que llavors, és a dir, reescriure la història i posar un cavall en 
el museu del Born, al qual li tiren ous i li fan barbaritats. Recorda que hi va haver un dictador 
que va morir al llit, que és al que li tiren els ous ara. Demana que el govern no reescrigui la 
història. Pensa que no es pot confondre una figura que ha estat tan important per a la ciutat de 
Barcelona com el Sr. Samaranch, que va ser un dels partícips que es fessin els Jocs Olímpics a 
Barcelona. Diu que Barcelona li deu a Samaranch reconeixement i agraïment. 
Per això votarà a favor d’aquesta proposta del Partit Popular. 
 
La Sra. CAPDEVILA expressa el vot en contra d’Esquerra Republicana de Catalunya. Diu que, 
per molt que el Sr. Joan Antoni Samaranch hagués fet moltes coses per la ciutat de Barcelona, 
ni pot ni vol oblidar el seu passat com a dirigent franquista, ja que el règim franquista li va 
donar suport fins als últims dies de la seva vida. 
Vol posar l’accent en el fet que en aquesta sessió es torna a parlar de símbols. Recorda que ERC 
fa més d’un any que no fa propostes relatives a simbologia. Manifesta que al seu Grup el 
preocupen els ciutadans i la ciutat, i destaca que mentrestant grups i governs s’abonen a fer 
debats estèrils, a fer polítiques de mitjans de comunicació i xous que no condueixen més que a 
crear debats ficticis, completament aliens al dia a dia de la ciutat i al que interessa als ciutadans 
de Barcelona. 
No vol participar, doncs, en aquests debats ni en vol crear de nous. Considera que portar la 
figura de Samaranch a aquestes comissions és la resposta a la frivolitat d’aquest govern, ja que 
el govern va a cop de titular i quan parla de símbols actua amb prepotència i sense la necessària 
reflexió, donant a entendre que ja li van bé aquests debats estèrils perquè així no es posa el 
focus sobre els grans temes que té pendents la ciutat. Afegeix que, després d’un any i mig, no té 
clar si el govern sap cap a on ha d’anar. 
Diu que del Partit Popular ja no la sorprèn res i que la manca d’imaginació del PP és palesa 
comissió rere comissió. Constata que el PP aboca tots els grups a intentar que es parli d’un 
passat que, només en el cas del Grup Popular, sempre va ser millor que el present. 
Anuncia el seu vot en contra de la proposta. 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que ara que hi ha l’«enano cabrón» escapçat al carrer, amb el disgust de 
la Fundació Francisco Franco, PP, Ciutadans, Convergència i Unió i Esquerra Republicana de 
Catalunya, cadascú pels seus motius, el Partit Popular sol·licita una professió de fe a Joan 
Antoni Samaranch. Manifesta que no és cap novetat que el Grup Popular ho presenti, que no és 
cap sorpresa que Ciutadans li doni suport, però destaca que el fet que Convergència i Unió, que 
tant ha denunciat els últims dies l’ofensa d’unes estàtues emmarcades en una exposició 
temporal contra la repressió i la impunitat franquista, en aquesta sessió doni suport al PP és per 
donar-los menjar a part. 
Comenta que el tema del PSC i el seu regidor Mòdul, que a la tele ha dit que votarà al costat del 
PP, és una broma de mal gust, si és cert. 
Remarca que Samaranch era un personatge feixista i franquista, però que no ho diu la CUP, 
sinó ell mateix. Recorda que Samaranch va fer inclinar l’esquena a tots els grups municipals 
uns anys enrere, com a bons súbdits. Recorda també que Samaranch estava afiliat a la Falange 
Española Tradicionalista y de las JONS, que va ser regidor d’Esports de l’Ajuntament de 
Barcelona de 1954 a 1962, procurador de les Corts espanyoles de 1964 a 1977, delegat nacional 
d’Educació Física i Esports el 1967, vicepresident del Comitè Internacional dels Jocs del 
Mediterrani el 1955, cap de missió dels Jocs Olímpics d’hivern el 1956, cap de missió dels Jocs 
Olímpics de Roma el 1960, cap de missió dels Jocs Olímpics de Tòquio el 1964, president del 
Comitè Olímpic Espanyol del 1967 al 1970 i president de la Diputació de Barcelona del 1973 al 
1977. Recorda que el 1967 va declarar: «Soy franquista al 100%.» Afegeix que el 20 de 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
48 
novembre de 1975, davant de la mort de Franco, Samaranch respon als periodistes: «Los 
españoles lloramos su desaparición. El mandato de Franco va a representar, según mi opinión, 
uno de los más brillantes de la historia de España, sin duda alguna.»  
Diu que, a diferència de Barcelona, l’Ajuntament de Lausanne, la ciutat del COI, es va oposar a 
una petició perquè Joan Antoni Samaranch fos declarat ciutadà d’honor pel seu passat 
franquista. Constata que en aquesta sessió segurament aquesta proposició del Partit Popular 
tirarà endavant, depenent del que faci el PSC. 
Exigeix a Barcelona en Comú que en cap cas es restauri el nom de Samaranch, que va ser 
esborrat el 5 d’octubre. Manifesta que, com va dir pocs dies enrere Jordi Borràs, periodista 
amenaçat pel feixisme i el nazisme actualment, els que pretenen blanquejar la memòria dels 
feixistes són pitjors fins i tot que els mateixos feixistes. 
Conclou amb la frase següent: «Samaranch, fàstic etern.» 
 
La presidenta demana que, per respecte i pel bon funcionament, les paraules dissonants i els 
insults no s’utilitzin. Pensa que es pot expressar el que es cregui convenient amb ímpetu i amb 
vehemència, però demana que almenys es tingui la cortesia d’utilitzar un llenguatge una mica 
curós tenint en compte el marc en què es troben. 
 
La Sra. ANDRÉS diu que reproduirà paraules del president del seu grup municipal per fer 
aquesta intervenció. 
En primer lloc, comenta que el PSC ni vol participar ni encendre polèmiques ni alimentar 
gestualitats ni falsos debats que ocupen espais polítics. Vol deixar ben clar que les referències a 
l’Ajuntament de Barcelona a Samaranch no són pel fet de ser franquista, sinó per la seva 
contribució al fet que Barcelona fos seu olímpica. Recorda que aquest projecte va venir gràcies 
al millor alcalde de Barcelona, en boca del Sr. Bosch uns minuts enrere, és a dir, Pasqual 
Maragall. 
Per aquest motiu diu que el PSC no vol amagar la història de la ciutat, a la qual estan lligats 
molts ciutadans anònims que encara recorden aquella fita i que se senten orgullosos, traspassant 
barreres ideològiques per aplegar-se entorn d’un projecte de ciutat com els Jocs Olímpics, que 
van projectar Barcelona al món, que la van obrir al mar, que van facilitar obres de contingut i de 
solució social i que van fer que els barris siguin actualment referents d’urbanisme i benestar a 
moltes ciutats del món. 
Diu que el PSC no serà qui rebutgi aquest passat i per això farà el mateix que va fer en aquell 
moment la ciutadania, és a dir, traspassar aquestes barreres ideològiques i en aquest cas votar a 
favor d’aquesta proposició, independentment del grup que la presenta. 
 
El Sr. PISARELLO diu que no pot votar a favor d’aquesta proposició i hi votarà en contra. 
Recorda que altres vegades ja ha dit que valora les contribucions positives que l’esforç olímpic 
va suposar per a l’esport i per a la ciutat. Admet que no es pot desconèixer el paper que el 
mateix Samaranch va tenir en aquest impuls. Però manté que això no pot anul·lar un passat 
tèrbol d’adhesió explícita a un règim dictatorial, i és per això que el govern ha defensat que el 
que tenia sentit a l’Ajuntament era tenir un monument a l’olimpisme i mantenir fins i tot una 
escultura com la de Joan Mora, amb qui va parlar personalment. 
Ara bé, creu que, si hi ha una majoria del consistori que vol restituir el nom de Samaranch, el 
més adient és que això es pugui fer. Diu que es pot reprendre la peanya original, que existeix, 
però no a l’Ajuntament, sinó al Museu Olímpic de l’Esport. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ agraeix els vots a favor. Creu que el debat i el posicionament de vot 
per part dels grups de l’oposició del govern ratifiquen que és imprescindible que en allò que 
afecta la sensibilitat de ciutat es prenguin acords de ciutat, acords de Barcelona i per Barcelona, 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
49 
i no decisions unilaterals que ja no són ni tan sols del govern, sinó d’una part del govern, que 
ometen una premissa que sempre havia funcionat a Barcelona, que és que quan Barcelona suma 
multiplica oportunitats i quan un govern divideix resta potencial. 
Indica que el tinent d’alcalde ha obert una possibilitat, i és que està disposat a restaurar la 
llegenda. Constata que això és el que diu la majoria d’aquesta Comissió i, per tant, és un 
sentiment majoritari. Demana que el Sr. Pisarello no obri nous debats, perquè l’escultura és allà 
des del 1996, és a dir, des de fa 20 anys, dels quals 16 Iniciativa per Catalunya, el grup germà 
de referència municipal de Barcelona en Comú, no havia posat cap tipus d’objecció. 
Vol que es posi l’accent en el que ha representat la figura de Samaranch per a Barcelona, que és 
aquesta transformació en tots els sentits, de què estan orgullosos la immensa majoria de 
barcelonins. Vol agrair particularment el vot del Partit Socialista, que ha estat fidel a la seva 
trajectòria de ciutat. Destaca, doncs, que no hi ha un debat entre grups de l’oposició i grups del 
govern, sinó que és un debat de ciutat. 
Remarca que no ha estat una proposta de l’oposició per derrotar el govern municipal, sinó que 
ha estat una manera de posar de manifest que en totes les qüestions que afecten la sensibilitat de 
ciutat, els símbols, etc., calen altres formes i més diàleg. 
Confia que el Sr. Pisarello no torni a obrir aquesta polèmica dient que ara es pot tornar a posar 
la llegenda, però traslladant l’escultura a un altre emplaçament. Insisteix que l’escultura ja està 
bé al lloc on és, ja que fa 20 anys que hi és i no hi ha hagut mai cap debat sobre això. Demana 
que no es reobri una controvèrsia sobre la figura de Samaranch i que es restauri immediatament 
la llegenda. 
 
La Sra. FANDOS demana al Sr. Garganté que no insulti. Diu que a ella no l’insulta segons qui. 
Entén que el regidor de la CUP diu el que diu per desconeixement. Per tant, l’informa que qui 
va demanar, per exemple, que a Barcelona tingués un nom Joan Antoni Samaranch va ser 
l’associació Sport Cultura, formada per tots els clubs esportius de la ciutat, començant pel 
Barça, i per totes les entitats culturals importants de la ciutat. No creu que de tota aquesta gent 
el Sr. Garganté pugui dir que són gent que estimaven el franquisme. 
Per tant, demana que no es confongui la gent. Aclareix que en aquesta sessió es defensa una 
figura que va fer molt per a la ciutat. Diu que si es parlés més amb la gent de l’esport de tots els 
colors polítics, des dels independentistes fins als que no ho són, dirien exactament el mateix. 
Constata que és el govern qui divideix, que és qui provoca que el PP hagi de fer una proposició 
o que la CUP faci totes aquestes declaracions. 
Creu que és un error obrir ferides que la ciutat tenia tancades. També creu que és un error que 
un tema com l’esport es polititzi, ja que Joan Antoni Samaranch va sumar totes les tendències 
polítiques. Diu que podria fer la glossa positiva, però que no la farà perquè no és aquest el 
paper. Tanmateix, destaca que l’esport de discapacitats a Barcelona el va començar Joan Antoni 
Samaranch o que qui va modernitzar les administracions com la Diputació va ser Joan Antoni 
Samaranch. 
No sap si el govern no ha anat mai al Museu Olímpic, però apunta que el Museu Olímpic, 
gràcies al Grup Socialista i a Iniciativa, té tota una sala plena d’objectes que va donar Joan 
Antoni Samaranch, des de la col·lecció de segells fins a fotos d’ell. Diu que l’única escultura de 
record i donada pel Comitè Olímpic Internacional va ser aquesta. Per tant, creu que no s’han 
d’obrir debats, que l’escultura s’ha de quedar on és i que el govern ha de restaurar la gravació. 
 
La Sra. CAPDEVILA aclareix al Sr. Garganté que si hi ha un grup que és coherent amb el que 
vota és Esquerra Republicana de Catalunya, que va votar en contra de l’exposició de les 
estàtues franquistes i en aquesta sessió ha votat en contra d’aquesta proposició, no com altres 
que a vegades voten una cosa i altres vegades en voten una altra. 
 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
50 
El Sr. GARGANTÉ entén, per tant, que no es posarà la llegenda perquè el mateix proposant, el 
Partit Popular, ha dit que no es mogui l’estàtua. Conclou que no es posarà, doncs. 
Fa una menció especial del Partit Socialista, que a Madrid tot indica que ja estan a punt per fer 
president Mariano Rajoy, el número 1 en corrupció política, i destaca que a l’Ajuntament el 
PSC s’alia amb el PP per rentar-li la cara a un feixista com Samaranch. 
 
La Sra. ANDRÉS diu que el Sr. Garganté ho barreja tot i no sap què vol dir. Indica que el PSC, 
pel que fa a Madrid, té un posicionament que és sobradament conegut per tothom i que, pel que 
fa a l’Ajuntament, el seu Grup no fa cap aliança amb el Partit Popular. Demana que el regidor 
de la CUP no li torni a insinuar que al Partit Socialista li agrada el franquisme, perquè reitera 
que a les files del seu Grup i a les seves famílies i entorns hi ha molts lluitadors i caiguts per 
efecte del dictador. Per tant, li demana al Sr. Garganté que no torni a insinuar això perquè ja 
l’ofèn. 
 
El Sr. PISARELLO no creu que les ferides estiguin tancades, ja que hi ha moltes coses que no 
estan tancades i que s’han de plantejar. Pensa que s’ha de poder parlar de les coses tal com són, 
cosa que ha fet molta gent. Comenta que el govern planteja una oposició a aquesta proposició, 
però que pretén ser constructiva en la mesura que, si hi ha una majoria que planteja la restitució, 
el govern diu que el lloc adient per fer això hauria de ser el Museu Olímpic de l’Esport. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ constata que s’ha aprovat la seva proposta, cosa que significa que el 
govern municipal té l’obligació de restaurar la llegenda de la base de l’escultura, tal com ha 
reconegut el Sr. Pisarello. 
Comenta que el tinent d’alcalde suggereix traslladar l’escultura al Museu Olímpic o a un altre 
emplaçament. En aquest sentit, demana al Sr. Pisarello que les decisions s’adoptin 
conjuntament, i diu que és evident que el Grup Popular està a favor que es mantingui on ha estat 
des del primer moment, des de fa 20 anys, sense generar cap tipus de controvèrsia, ja que, quan 
es tracta d’acords i propostes de ciutat, no hi ha govern ni oposició. Explica que en els Jocs 
Olímpics afortunadament aquesta barrera entre govern i oposició no quedava definida, perquè 
hi havia un grup al govern que, malgrat ser-hi, feia d’oposició, i va haver de ser una part de 
l’oposició qui va haver de fer de govern perquè poguessin veure la llum els Jocs Olímpics i 
aquells projectes vinculats a aquests, al seu èxit i a la transformació urbanística de Barcelona. 
Reclama al govern, doncs, que de manera immediata restauri aquesta llegenda, tal com s’ha 
acordat i que no reobri més debats, que deixi les coses com havien estat des d’un primer 
moment sense haver generat cap tipus de conflicte polític. Constata que aquests 20 anys no ha 
canviat absolutament res, ja que els Jocs Olímpics, els reconeixements i els motius van ser 
exactament els mateixos. Diu que quan el govern vulgui parlar dels Jocs Olímpics en 
profunditat es parlarà i que llavors explicarà el que va fer la part del govern de Barcelona en 
Comú anomenada Iniciativa per Catalunya en aquells Jocs Olímpics, amb el vot en contra del 
Partit Popular, sobretot en el que afectava les transformacions urbanístiques i determinades 
operacions que en el seu moment va denunciar el Grup Popular. Convida el govern a parlar-ne 
quan vulgui, però diu que si es vol revisar tot cal revisar també quina va ser l’aportació 
d’Iniciativa per Catalunya en la transformació de Barcelona vinculada als Jocs Olímpics, ja que 
segur que no serà tan contundent com ha estat amb el Sr. Samaranch. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable 
del PSC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot 
favorable de C’s, la Sra. Capdevila expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Fernández Díaz 
expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. 
S’APROVA. 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
51 
Del Grup Municipal CUP: 
 
12.-  (M1519/4336) La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda no establir, renovar o prorrogar cap mena de contracte extern per a les tasques 
de control d’accessos, missatgeria interna, informació bàsica als usuaris i usuàries i consergeria 
internalitzant als treballadors i treballadores amb les condicions de Conveni col·lectiu que 
corresponguin als treballadors i treballadores municipals amb categories similars o equivalents. 
 
El Sr. GARGANTÉ explica que ha tingut coneixement d’una de les empreses que realitza les 
tasques de control d’accessos, missatgeria interna, informació bàsica als usuaris i usuàries i 
consergeria d’alguns espais municipals. Comenta que s’ha basat en aquest grup, que es diu 
Fittest, que ells mateixos expliquen que van néixer a Madrid el 1996, fruit de l’experiència en la 
cerca, la selecció de personal i el treball temporal. Diu que deu ser una multinacional amb 
capital 100% espanyol. 
Apunta que d’aquest grup hi ha una empresa que es diu Crezca Serveis Auxiliars, que ells 
mateixos es defineixen com a «especialitzada en l’externalització de serveis adaptats als 
requeriments de la seva empresa». 
Diu que, darrere de tota aquesta propaganda patronal que ells mateixos es fan, Crezca Serveis 
Auxiliars està contractada en diversos àmbits per l’Ajuntament de Barcelona i s’ha especialitzat 
a nodrir de personal amb certificat de discapacitat aquelles empreses o institucions que, pel fet 
de tenir més de 50 treballadors i treballadores, estan legalment obligades a contractar 
treballadors i treballadores amb diversitat funcional acreditada fins a un 2% de la seva plantilla 
total. 
Informa que aquesta empresa en concret, tot i que sap que n’hi ha altres, aprofita aquesta 
diversitat funcional dels seus treballadors i treballadores per tal d’extreure una major plusvàlua, 
ja que aquest fet permet que els pagui per sota dels mínims fixos per conveni; especifica que, en 
concret, segons les dades fornides per alguns dels treballadors, un 25% menys amb uns sous 
d’entre 600 i 800 euros el mes. 
Comenta que aquesta empresa ha tingut diferents contractes a l’Ajuntament, però no tan sols a 
l’Ajuntament, sinó també a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 
Tenint en compte que l’Administració pública ha de vetllar perquè els seus treballadors i 
treballadores, externalitzats o no, gaudeixin de condicions dignes, entén que no té cap sentit 
mantenir externalitzat un servei que l’Ajuntament de Barcelona, les seves institucions i els seus 
organismes necessiten de manera permanent i indefinida. Comenta que hi ha col·lectius com la 
plataforma «Municipalitzem», de treballadors i treballadores de l’Ajuntament i externalitzats, 
que demanen una priorització i millora dels processos d’internalització de serveis i oferta 
pública de contractació que faciliti que els contractes amb privats passin a mans de l’empresa 
pública. 
Indica que la proposició no se centra en aquesta empresa, sinó que planteja que no s’estableixi, 
ni es renovi, ni es prorrogui cap mena de contracte extern per a les tasques de control 
d’accessos, missatgeria interna, informació bàsica als usuaris i usuàries i consergeria, i que 
s’internalitzin els treballadors i treballadores amb les condicions del conveni col·lectiu que 
corresponguin als treballadors i treballadores municipals amb categories similars o equivalents. 
 
La Sra. RECASENS anuncia que no donarà suport a la proposició de la CUP. Recorda que ha 
dit diverses vegades que CiU no està a favor d’aquesta modalitat de gestió, sinó que està a favor 
de la gestió indirecta com a modalitat de gestió de serveis de titularitat municipal. 
No entén, rebutja i lamenta aquesta demonització permanent que es fa d’aquest concepte de 
gestió. Afegeix que això es fa per part d’un govern del qual formen part grups que durant 
dècades han estat al capdavant de la gestió municipal i que s’han fet farts de tirar endavant amb 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
52 
aquests models de gestió indirecta i d’externalització. 
Indica que Convergència i Unió creu que es pot treballar a través dels plecs de condicions. 
Recorda que el govern de CiU va ser el pioner i el que va començar a incorporar les clàusules 
socials en els plecs de condicions per tal de poder introduir els condicionants i requeriments de 
protecció que calen en una contractació pública i davant la sensibilitat de la prestació de 
determinats serveis. Creu que aquest és el camí. 
També es lamenta de la grisor que hi ha al voltant de la remunicipalització i del discurs que fa 
el govern. Considera que el govern no està sent transparent i diu que hi ha una nebulosa en què 
no se sap mai què vol fer el govern exactament. Recorda que el seu Grup va presentar un prec, 
que no es va acceptar, per conèixer quin era aquest Pla de remunicipalització, què hi ha 
pressupostat, com es tirarà endavant, etc. També recorda que un dia el seu Grup també va 
preguntar per tota la incorporació de funció pública i que el govern va dir que sí, que això 
representava 32 milions d’euros. Constata que es van coneixent coses inconnexes i no acaba 
d’entendre quin Pla de remunicipalització té el govern al darrere. 
Finalment, li diu al Sr. Garganté que en el Plenari anterior es va aprovar una proposició, pactada 
amb el govern, en què ja hi ha un grup de treball que, entre altres qüestions relacionades amb la 
contractació, tracta d’aprofundir en tot aquest discurs de la remunicipalització. Entén, doncs, 
que ja hi ha un espai on poder conèixer aquest pla del govern. Espera que allà el govern sí que 
sigui transparent i posi les coses sobre la taula per poder tenir un debat ric i profund al voltant 
d’aquesta qüestió. 
 
El Sr. ALONSO, abans d’entrar en el fons de la proposta de la CUP, vol recordar els 
compromisos del govern, als quals encara no ha donat resposta en matèria de gestió i recursos 
humans i que li sembla que són necessaris. Comenta que el govern es va comprometre a fer un 
mapa de serveis i contractes de l’Ajuntament per poder analitzar i fer un debat seriós sobre 
possibles internalitzacions. Diu que és un compromís que ha sentit diverses vegades i constata 
que, després d’un any i mig de legislatura, el govern encara no ha complert. 
Destaca que el segon compromís és el que es va adquirir en el passat Consell Plenari, que 
consisteix a fer aquesta taula o grup de treball per fer un seguiment d’aquestes polítiques 
d’internalització de recursos humans. Diu que està esperant que es concreti aquesta proposta. 
Pensa que actualment el govern no té una política concreta en aquesta matèria, veu que és 
totalment erràtica i que és una mica arbitrària i opaca. No sap gaire cap a on es va. Constata que 
només sap que el govern ha dit que s’han internalitzat dos serveis concrets, però no sap quina és 
la política global. Manifesta que no ho sap perquè el govern no ho ha explicat, cosa que li fa 
pensar que no hi ha cap criteri. 
Comenta que, amb aquest panorama, la proposta que presenta la CUP tampoc li sembla que 
ajudi a donar llum sobre aquest problema. Pensa que no pot ser que cada grup polític porti un 
parell de contractes i digui que vol internalitzar-los, sense que hi hagi un criteri de ciutat de com 
gestionar l’Ajuntament d’una manera seriosa i complint amb les lleis d’estabilitat pressupostària 
i sostenibilitat financera. 
Anuncia que per aquest motiu el seu posicionament sobre la proposta de la CUP és d’abstenció, 
perquè pensa que abans de parlar d’internalitzacions cal tenir un marc i una estratègia de ciutat. 
Considera que, mentre no hi hagi aquesta estratègia, parlar de contractes específics és anar 
sense rumb. 
 
El Sr. CORONAS comenta que, pel que fa a les internalitzacions o municipalitzacions, cal 
veure què hi guanya l’Ajuntament i què hi guanyen els treballadors. En aquest cas, constata que 
tothom sap com funcionen la majoria de centres especials de treball. S’uneix, doncs, a la 
denúncia que fa la CUP en relació amb les condicions laborals d’aquests treballadors i 
treballadores amb algun grau de discapacitat. 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
53 
Pensa que d’aquesta manera, lluny de concentrar els esforços en la inserció laboral digna i les 
polítiques públiques, es manté la xacra adjudicant contractes a empreses que es lucren 
mitjançant la precarització dels seus treballadors. Opina que no es poden permetre casos com 
els de Parcs i Jardins, en què els treballadors subcontractats amb diversitat funcional cobren 
menys per fer la mateixa feina, i en horaris de jornada partida i caps de setmana. 
Opina que l’Ajuntament ha de ser també el garant de plena inclusió laboral de les persones amb 
discapacitat, però creu que cal fer molta feina en aquesta direcció, com la inclusió en l’àmbit de 
la cultura, l’oci, l’esport, trencament de barreres arquitectòniques, accessibilitat al transport 
públic, equipaments municipals amb els recursos de suport i acompanyament necessaris per a 
les persones que ho necessitin. Diu que, lamentablement, és un llarg etcètera. 
Recorda que Esquerra Republicana de Catalunya ha anat denunciant altres situacions de 
precarització, com ara els contractes de teleassistència, en l’àmbit de la cultura, l’Open Camp, 
Barcelona Activa. Pensa que cal enfortir la tasca d’inserció laboral que es fa des de l’Institut 
Municipal de Persones amb Discapacitat i l’equip d’assessorament laboral, especialment en 
l’empresa ordinària i en el cas dels joves amb diversitat funcional. Creu que cal potenciar la 
negociació col·lectiva amb pactes que promoguin la inserció i la qualitat de treball. 
Per tant, considera que la idea de la internalització dels treballadors i treballadores pot ser una 
de les solucions, i li agradaria poder comptar amb una proposta de municipalització d’aquests 
serveis per part del govern. 
Anuncia, doncs, el seu vot a favor. 
 
La Sra. ESTELLER expressa el vot en contra del Grup Popular. Per començar, parla de 
l’objectiu que persegueix permanentment la CUP de remunicipalitzar-ho tot, en aquest cas 
sense valorar-ne els efectes, sense valorar-ne l’eficàcia ni com es presten els serveis. Diu que hi 
ha unes contractacions, fruit d’uns concursos, i que si hi ha un incompliment l’Ajuntament té 
instruments suficients per revocar-los. Pensa que cal garantir sempre la bona destinació 
d’aquests concursos i de les feines que fan tots aquests serveis. Comenta que la garantia que 
això es presti en les condicions idònies tant pel que fa a la feina que cal fer com a les condicions 
laborals es troba en els plecs de clàusules, que és on l’Ajuntament estableix aquests criteris. 
Conclou que l’Ajuntament ha de vetllar perquè aquest servei es presti amb l’eficàcia i 
l’eficiència necessàries. 
Considera que no es poden fer remunicipalitzacions indiscriminades perquè no es valora ni quin 
cost tindria per a l’Ajuntament, ni com ho hauria de prestar, ni quant personal necessitaria. 
Està en contra, per tant, d’aquesta política populista de la CUP i, sovint, d’altres partits del 
consistori. 
Vol comentar dues qüestions respecte a les persones amb discapacitat. Creu que hi ha un gran 
desconeixement de la inserció de les persones amb discapacitat. Constata que la llei estableix 
uns mínims de plantilles per a les empreses per garantir la igualtat d’oportunitats, i diu que 
tothom ha de treballar en aquesta direcció, també l’Ajuntament, que ha de complir unes quotes. 
Afegeix que també hi ha el paper que fan els centres especials de treball. Destaca que hi ha 
moltes empreses que tenen centres especials de treball o que incorporen persones amb 
discapacitat en les seves plantilles per donar-los les màximes oportunitats. 
Comenta que una part del sou d’aquestes persones està subvencionat en un 50%, i diu que això 
es fa a través del manteniment dels llocs de treball. Indica que, en el cas i en les condicions que 
aporta la CUP, no sap si aquest 50% està incorporat en el conveni que el Sr. Garganté diu, si no 
hi està incorporat o si aquestes persones estan treballant en unes condicions per sota de les 
establertes. Es queixa que hi ha una falta absoluta d’informació. Assenyala que caldria 
denunciar-ho si és per sota del que està estipulat per a les persones amb discapacitat, amb les 
subvencions que es donen des del Govern de Madrid i que distribueix la Generalitat i també 
dels ajuts o suports que dóna la Generalitat. Indica que hi ha instruments per fer-ho. 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
54 
Pensa que una cosa ben diferent és el tema de Parcs i Jardins, ja que Parcs i Jardins fa uns 
concursos que estan donant oportunitat a la gent a través dels centres especials de treball de 
competir i que puguin treballar. Considera que hi ha, però, una distorsió quan es permet que es 
presentin centres sense ànim de lucre amb centres amb ànim de lucre, perquè aquests tenen una 
capacitat de competir més gran i, per tant, distorsionen el mercat. Pensa que aquest és un tema 
que cal resoldre, i diu que el PP en el mandat anterior ho va intentar per tal que les persones 
amb discapacitat, quan treballen, ho facin en les millors condicions. Creu que un dia caldrà tenir 
aquest debat per veure com es poden introduir les màximes oportunitats en les millors 
condicions. 
 
La Sra. ANDRÉS no pot compartir la descripció generalista que fa la proposició de la CUP 
sobre el perfil de les empreses contractants per oferir serveis externalitzats. 
Està disposada, però, a revisar els casos puntuals en què es puguin detectar possibilitats de 
millora de les condicions contractuals i laborals dels treballadors, i accepta la col·laboració de 
la resta de grups polítics a l’hora d’identificar millor les circumstàncies concretes. No pot 
admetre, però, una esmena a la totalitat com planteja la CUP i el qüestionament integral de tota 
una estratègia que considera globalment encertada. Diu que, si hi ha indicis que es donen 
aquests casos, és important revisar-los en interès de la transparència i del bon nom de 
l’Ajuntament. 
Farà, doncs, una abstenció en aquesta proposició. 
 
El Sr. BADIA comparteix l’esperit de la proposició, que apunta que cal vetllar perquè totes les 
persones que treballen per l’Ajuntament ho facin en unes condicions dignes, tant les que hi 
treballen directament com les que treballen amb contractes vinculats. Considera que no es 
poden tenir serveis externalitzats els beneficis dels quals siguin a costa de les condicions 
laborals dels treballadors i treballadores.  
Reconeix que el govern s’ha trobat amb unes externalitzacions que es produïen amb molta 
facilitat i amb una pèrdua de control, i reconeix que hi va haver externalitzacions que es van 
produir molts anys enrere que potser és hora de revisar si van donar els resultats que es 
preveien. Diu que hi ha externalitzacions dels anys 90 i cal saber si els resultats que es preveien 
amb aquestes externalitzacions han estat correctes o no. 
Informa que, després de fer unes anàlisis, el govern és del parer que alguns d’aquests serveis 
s’han de recuperar, però que en d’altres no es farà. Creu que en cap cas el govern té una 
demonització de la gestió indirecta, ja que, si no, no hauria fet unes guies de contractació 
pública, que és un dels pilars d’aquest mandat de govern. Conclou que si es fan unes guies de 
contractació pública és perquè el govern entén que hi haurà una gestió indirecta i vol que sigui 
de qualitat. 
Opina que cal dissociar aquests temes, perquè la internalització no té per què anar associada a 
unes millores de les condicions laborals. Diu que, en funció de quin tipus de contracte es trobi 
aquella empresa, no té per què anar associat a una millora. Comenta que, si el govern es troba 
amb contractes que no són indefinits, a les persones amb una subrogació no se’ls podrà donar 
una resposta ni continuïtat a la unitat laboral. Indica que sovint servirà molt més treballar amb 
unes bones guies de contractació pública que no pas amb una internalització. 
Manifesta l’abstenció del seu Grup en aquest cas, perquè, tot i que hi ha alguns serveis als quals 
cal parar atenció per veure si una internalització potser és possible, diu que n’hi ha d’altres en 
què no serà possible. Conclou, doncs, que no pot aprovar en la seva globalitat aquesta 
proposició. 
Comenta que el govern no ha dit mai que presentaria aquest pla i que potser ho han dit altres 
grups, però no el govern. Manifesta que el govern sí que ha dit que crearà una taula de treball 
per estudiar quines borses s’estan convocant, com s’estan fent les incorporacions, per donar tota 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
55 
la informació de com s’estan seleccionant les diferents direccions i per explicar els expedients 
de remunicipalització. Indica que aquesta taula es convocarà aquest mes d’octubre i que serà 
una taula informativa. Pensa que ja hi ha prou espais de debat de si toca o no toca una cosa o 
què en pensen els grups de la remunicipalització de les escoles bressol. Creu que el govern té 
prou elements per posicionar-se. Afegeix que el govern s’ha compromès a facilitar tota la 
informació de les borses convocades i les oposicions, de les incorporacions realitzades, de la 
selecció de direccions i dels expedients de remunicipalització. Diu que a partir d’aquí cada 
formació política farà l’anàlisi i el posicionament que cregui més convenient. 
Finalment, assenyala que el govern tampoc no farà un pla de remunicipalitzacions, perquè 
pensa que cal anar cas per cas. Diu que algunes són peticions que han demanat grups de 
l’oposició, que han demanat l’anàlisi d’un cas concret. Comenta que es tarden mesos per 
analitzar un procés d’aquestes característiques perquè cal analitzar molts elements. 
 
El Sr. GARGANTÉ constata que el PP diu que vota en contra perquè la CUP és partidària de la 
municipalització. Li sembla totalment coherent amb la política de privatitzacions del Grup 
Popular, allà on han governat o governen. Per tant, no hi té res a dir. 
Comenta que ha sortit el tema del mapatge de totes les empreses externalitzades, perquè la 
situació és tan greu que la CUP el 23 de juny de 2015 és quan va entrar la pregunta per saber 
exactament totes les empreses externes que treballen per l’Ajuntament, pels instituts, per les 
empreses municipals, etc. Constata que encara no hi ha aquest mapatge, tal com ha reconegut el 
govern, per molt que es va dir en el seu moment que ja quedava molt poc. Diu que continua 
esperant. Creu que això mostra el grau de descontrol i de desconeixement absolut de les 
condicions laborals d’aquests treballadors i treballadores que estan externalitzats. Si no se saben 
ni les empreses ni els convenis ni quants treballadors tenen, si tot això no s’ha pogut fer en un 
curt període de temps, es pregunta com el govern podrà saber si s’estan incomplint els convenis, 
si als treballadors se’ls està fent fer hores extres no pagades, si s’estan encadenant contractes de 
manera irregular, etc. Recorda que el dia anterior es va explicar a la Comissió d’Economia i 
Hisenda que fins i tot Barcelona Activa, que és una empresa municipal, té contractats de manera 
irregular els seus treballadors.  
Considera que plantejar que les externalitzacions i les clàusules socials són la panacea per a una 
feina en condicions significa viure en un altre món. Diu que els qui es troben en aquesta 
situació tenen clar que això no va així, que és molt més segur laboralment estar municipalitzat o 
internalitzat dins de les empreses municipals o els instituts, etc. 
Comenta que Convergència i Unió ha vingut a dir el mateix que el PP, però diu que tenen més 
cintura i han dit que són partidaris de la gestió indirecta, que bàsicament el que vol dir és que 
són partidaris de l’externalització i la privatització. Tampoc no el sorprèn, ja que no s’està 
descobrint res de nou. Indica que quan CiU diu que Iniciativa ho va fer no li treu la raó, perquè 
és veritat. Apunta que és una de les coses que critica i denuncia més la CUP dels 32 anys de 
govern de llavors i de l’actual, de Barcelona en Comú i del PSC, que en la gran majoria 
continuen licitant i continuen externalitzant o privatitzant. Diu que la CUP, cada cop que se li 
apropin treballadors i treballadores o plataformes, continuarà insistint en el tema que cal 
internalitzar per millorar les condicions de treball de les plantilles. 
 
La Sra. RECASENS es queixa que el regidor de govern no pot dir que el govern anterior tenia 
una pèrdua de control. Creu que això no es pot permetre si no se sustenta en unes bases. Per 
tant, demana que el Sr. Badia no es presenti en una comissió pública dient que el govern 
anterior en matèria d’adjudicacions havia tingut una pèrdua de control. 
 
El Sr. ALONSO diu que l’ha deixat preocupat el Sr. Badia, perquè pensava que el govern 
estava treballant en una estratègia de gestió global per a la ciutat i, en canvi, el que diu el 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
56 
regidor és que això de les internalitzacions va a demanda, és improvisat, que en funció de les 
queixes el govern s’ho mirarà.  
Constata que el debat ha anat més enllà del que és la proposta. Pensa que, independentment de 
si un servei es gestiona de manera interna o externa, és fonamental garantir els drets laborals 
d’aquestes persones i uns salaris dignes. Diu que això s’ha de fer a través dels plecs o a través 
del seguiment de l’execució dels contractes. 
 
El Sr. CORONAS diu que, després d’escoltar l’abstenció de Barcelona en Comú, està una mica 
bocabadat, perquè sembla que tota l’energia que portava aquest partit i aquell desig de canvi es 
van desinflant amb el temps. Troba que és un cas evident i que la reivindicació és justa. Vol 
pensar que el Sr. Badia també creu que la reivindicació d’aquests treballadors i treballadores és 
justa. Diu que, com que el Sr. Badia li ha picat els ullets, entén que sí. Per tant, pensa que, si 
una cosa és justa, cal ser coherents amb el que es decideix fer o amb el que es vota, perquè del 
PSC ja sap que té una altra visió sobre aquest tema, però en aquest cas concret no entén que 
Barcelona en Comú s’hagi abstingut. Respecte del fet que aquest partit com a excusa recorri a 
tirar pilotes fora amb els governs anteriors, indica que en aquest cas hi ha contractes de 2016-
2017. Per tant, creu que aquesta excusa al govern tard o d’hora se li acabarà. Constata que 
aquest partit ha passat del «sí que es pot» a «hem de mirar-ho i hem de demanar permís». 
 
El Sr. BADIA aclareix que quan deia «pèrdua de control» parlava del fet que en moltes 
d’aquestes externalitzacions s’ha perdut el control. Afegeix que això es demostra pel fet que no 
estava fet un mapa d’externalitzacions de l’Ajuntament, que hi havia contractes en què 
s’externalitzava fins i tot fer el plec, que hi ha externalitzacions irregulars com les de BTV, en 
què hi ha una sentència que diu que es va produir una subrogació de treballadors il·legals, etc. 
Conclou, doncs, que hi ha diferents elements que posen damunt la taula que s’estaven produint 
unes externalitzacions d’una forma que no era correcta. Per tant, considera que hi ha una pèrdua 
de control evident. 
Respon a Esquerra Republicana de Catalunya que, si hi ha un contracte temporal, una 
subrogació en una internalització no permet garantir la continuïtat de la unitat laboral. Diu que, 
si hi ha una reivindicació d’uns treballadors de millorar les seves condicions laborals, no 
sempre una internalització té per què respondre a això. Comenta que això ho coneix 
perfectament la CUP, perquè en molts municipis s’han trobat que una internalització no 
permetia donar continuïtat a la unitat laboral. Explica que en alguns casos s’ha internalitzat 
sense subrogar i, per tant, no hi havia continuïtat. 
Aclareix que el que ha expressat en la seva intervenció anterior és que no és tan senzill. Matisa 
que en cap cas ha dit que el govern no estigui treballant diferents aspectes, sinó que és un pla en 
què a vegades són altres formacions les que posen l’atenció al govern per fixar alguns serveis. 
 
El Sr. Badia expressa l’abstenció de BnComú, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, la 
Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Alonso expressa l’abstenció de C’s, el Sr. 
Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i el 
Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. ES REBUTJA. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
13.-  (M1519/4361) Que l’Ajuntament de Barcelona iniciï les actuacions necessàries per efectuar el 
trasllat del Centre d’Operacions de l’edifici del carrer Lleida, núm. 28, a un altre emplaçament 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
57 
on es compleixin els requeriments tècnics necessaris per tal que els treballadors puguin realitzar 
les seves funcions de manera adequada. 
 
(Tractat conjuntament amb els punts 9 i 20) 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal C’s: 
 
14.-  (M1519/4349) Que el govern municipal doni trasllat dels esmentats índexs delinqüencials a tots 
els grups municipals. 
 
El Sr. SIERRA explica que el prec és que es doni trasllat als grups municipals dels índexs 
delinqüencials de la ciutat. 
 
El Sr. RECASENS comenta que Ciutadans en l’exposició de motius basa això en el fet que 
diversos mitjans de comunicació han publicat un augment d’índex delinqüencial. No sap en 
quins articles o informacions es basa Ciutadans, però diu que ell treballa amb dades. 
Pel que fa als fets delictius coneguts, comenta que aquests es registren per via d’aplicació 
informàtica coneguda com a NIP-SIP, que és el principal sistema d’informació policial a 
Catalunya, que administra la Direcció General de Policia amb dades de Guàrdia Urbana i 
Mossos. Afegeix que també es disposa d’una enquesta de victimització consolidada des de fa 
més de 30 anys. 
Indica que aquestes informacions, com el balanç de seguretat o l’enquesta de seguretat, no tan 
sols es fan públiques per a tothom, sinó que, a més, s’expliquen i es debaten en el marc del 
Consell de Seguretat Urbana de Barcelona, en què són presents tots els grups municipals que hi 
volen anar, així com d’altres operadors del sistema i entitats. 
Comenta que, si es miren les dades, l’enquesta de serveis municipals dóna que la seguretat està 
en màxims històrics. Assenyala que, segons l’enquesta de victimització, la xifra de persones 
que manifesten haver estat víctimes de delicte és la més baixa des de 2011, i comenta que les 
seqüències de criminalitat en termes absoluts es mantenen estables des de fa molts anys.  
Insisteix que no sap a quins articles fa referència el prec, però pensa que convé agafar les dades 
amb llargues tendències que apunten cap a on evoluciona i quines són les problemàtiques que 
milloren o empitjoren. Opina que agafar curts períodes temporals pot permetre fer titulars fàcils, 
però diu que acaben sent alarmistes i que falten al rigor i a la seriositat en aquesta matèria. 
Constata que tothom sap que estacionalment a l’estiu, i en funció del turisme, pugen els furts i 
robatoris i baixa l’atur. Diu que el Sr. Sierra pot repetir el prec per Nadal perquè passarà 
exactament el mateix. 
Per això pensa que l’important no són els fets puntuals, sinó mirar la tendència en matèria de 
seguretat. Repeteix que no té cap inconvenient a seguir facilitant al conjunt de grups municipals 
les dades sobre l’enquesta de victimització, com ja són públiques, o sobre els fets delictius 
coneguts a la ciutat, que es fan en el marc del Consell de Seguretat Urbana. Diu que, 
evidentment, les dades de Mossos no les pot donar l’Ajuntament perquè són dades de Mossos i 
se’ls han de preguntar a ells, però reitera que la part que es pot donar i fer pública el govern l’ha 
fet pública sempre. Diu que el Sr. Sierra sabria això si hagués anat al Consell de Seguretat 
Urbana. Afegeix que tampoc no li consta cap aportació de Ciutadans al Pla de seguretat ni al 
Pla director de la Guàrdia Urbana. Apunta que són documents oberts i que Ciutadans encara és 
a temps de fer alguna aportació. Demana que Ciutadans treballi en tema de seguretat en lloc de 
criticar qüestions puntuals. 
 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
58 
El Sr. SIERRA demana si el govern accepta el prec o no. 
 
El Sr. BADIA aclareix que no accepta el prec. 
 
El Sr. SIERRA diu que no li estranya que no s’accepti el prec. Però alhora diu que el Sr. 
Recasens no el deixa de sorprendre. 
Indica que el seu Grup no coneix aquestes dades perquè al govern no li interessa que els grups 
les coneguin. Constata que des del maig no té una reunió amb el Sr. Recasens per fer-li les 
aportacions, tot i que el comissionat li va dir que això s’aniria provant, matisant i treballant. 
Atès que constata que el govern no pensa donar les xifres, recomana que el Sr. Recasens vagi 
amb aquesta policia de proximitat que s’ha inventat –que és un per districte–, que trepitgi el 
carrer i que vegi què hi ha, perquè, a part de trobar el famós top manta a la porta del seu 
despatx, trobarà que la seguretat no està millorant a Barcelona, sinó més aviat al contrari. Sense 
crear cap tipus d’alarmisme, indica que la gent està molt descontenta amb la sensació 
d’inseguretat. Comenta que aquesta sensació és el que es transmet als carrers de Barcelona, i 
diu que es reflecteix en unes dades que el Sr. Recasens no facilita ni facilitarà i que demostraran 
el que tem, és a dir, que està augmentant la comissió de delictes a la ciutat. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
15.-  (M1519/4373) Que el govern municipal lliuri l’informe pendent de la Comissió Tècnica que 
avalua la reincorporació d’agents de la Guàrdia Urbana en segona activitat per qualsevol tipus 
d’invalidesa, i presenti per la seva aprovació, en un termini no superior a tres mesos, un nou 
Reglament de Segona Activitat de la Guàrdia Urbana, d’acord amb la legislació vigent i adaptat 
a la Convenció de Nacions Unides. 
 
La Sra. ESTELLER explica que formula aquest prec perquè el Reglament de la segona activitat 
de la Guàrdia Urbana no preveu la possibilitat de garantir la continuïtat dels agents de la 
Guàrdia Urbana quan aquest cos policial ha patit algun tipus de discapacitat en l’exercici de les 
seves funcions. Indica que, per tant, incompleix la Convenció de les persones amb discapacitat 
de Nacions Unides de 2006. 
Comenta que al novembre de 2014 ja es va aprovar en la Comissió de Seguretat una proposta 
per revisar aquest Reglament i per crear una comissió tècnica que avalués aquestes condicions i 
permetés que hi hagués aquesta reincorporació dels agents de la Guàrdia Urbana. Constata que, 
després de 2 anys, aquesta Comissió Tècnica encara no ha emès el seu informe, que és 
important per poder fer la revisió del Reglament. 
Demana, doncs, que a través d’aquest prec, en un termini de 3 mesos, la Comissió Tècnica faci 
l’informe, que es lliuri als grups i que després es presenti un nou reglament de segona activitat 
d’acord amb la legislació vigent i la Convenció de Nacions Unides. 
 
El Sr. BADIA accepta el prec. Comenta que el govern es va comprometre a lliurar aquest 
informe. Comunica que la Comissió Tècnica s’ha reunit 3 vegades. Informa que aquesta està 
formada per la subdirectora d’incapacitat permanent de la Seguretat Social de Barcelona, el cap 
de servei d’avaluacions mèdiques en l’atenció especialitzada a Barcelona de l’Institut Català 
d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries i especialistes en dret administratiu i funció pública. Li 
consta que s’està tancant l’informe, i creu que en el termini de 3 mesos es podrà presentar 
aquesta proposta. 
Comenta que el full de ruta que el govern havia pensat era convocar tots els grups, fer entrega 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
59 
de l’informe, obrir un període perquè es puguin fer al·legacions, veure per on procedir i veure si 
es pot portar una proposta de reglament que pugui ser aprovada en comissió o en l’àmbit 
pertinent. 
Es compromet a treballar perquè aquest calendari de 3 mesos es pugui complir. 
 
La Sra. ESTELLER agraeix al govern l’acceptació del prec, perquè va al darrere d’això des de 
l’inici de mandat. Comenta que hi ha moltes persones afectades, com ara guàrdies urbans que 
estan en situació d’invalidesa en l’exercici de les seves funcions. Per tant, considera que és molt 
injust que des del mateix Cos no se’ls admeti per fer qualsevol altre tipus de feina que puguin 
desenvolupar. 
Demana, doncs, la màxima celeritat i que comptin amb ells per poder fer totes les qüestions que 
hi ha pendents. Sol·licita que, ja que es fa aquest informe i s’estableixen aquests criteris, 
aquests siguin els més adequats a fi i efecte que aquests agents es puguin reincorporar en el cos. 
 
Es dóna per tractat. 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
16.-  (M1519/4362) Quin és el capteniment del govern municipal sobre la municipalització dels 
serveis funeraris i quin impacte pressupostari representaria tirar endavant aquesta 
municipalització? 
 
La Sra. RECASENS diu que té coneixement que membres del govern, de manera privada, fan 
declaracions contundents al voltant de la intencionalitat de municipalitzar serveis funeraris fins 
al punt d’haver fet declaracions a mitjans de comunicació en què deien que s’encarregaven 
informes i estudis jurídics per començar a preveure la municipalització. 
Comenta que en aquest PAM nonat, que ha mort abans de néixer, s’explicitava específicament 
la municipalització de serveis funeraris. Demana, doncs, què hi ha de veritat en tot això, atesa la 
importància i la sensibilitat del tema. 
 
El Sr. BADIA diu que no li consten ni aquestes converses ni cap titular en els mitjans de cap 
persona del govern en aquest aspecte. Reconeix, però, que el tema dels serveis funeraris 
preocupa el govern, sobretot que pugui ser un servei de qualitat, però també un servei 
assequible. 
Comenta que és un tema del qual des de la Sindicatura i des de l’Agència de la Competència 
s’han fet recomanacions. Informa que les coses que s’han posat en marxa són publicitat a les 
pàgines web d’aquests serveis de totes les tarifes. Explica que dintre del catàleg de l’OMIC 
també s’ha introduït tot el circuit vinculat a serveis funeraris. Afegeix que també es va fer una 
petició perquè les diferents empreses del sector s’adherissin a la Junta Arbitral de Catalunya. 
Informa que, a més, hi ha unes ordenances que s’hauran de revisar perquè estan desfasades i 
s’han d’actualitzar. Afegeix que el govern, entenent que no s’ha fet prou per tal de garantir un 
servei de qualitat i que sigui assequible i sabent que s’han de modificar unes ordenances, tenia 
pensat obrir en les properes setmanes consultes amb els diferents grups per veure quins són els 
diferents posicionaments sobre diferents iniciatives que es puguin donar respecte a això. Indica 
que no és una proposta tancada, tot i que és un àmbit en què s’ha treballat al llarg d’aquest any 
en diferents situacions. 
 
La Sra. RECASENS diu que esmentarà alguna frase molt contundent que cita fonts del govern, 
com ara: «No podemos consentir que esta gente haga un pelotazo con los muertos barceloneses 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
60 
mientras el servicio decae y empeora.» Afegeix que hi ha altres manifestacions al voltant de la 
voluntat de municipalitzar. 
Anuncia que farà dues preguntes molt concretes perquè el Sr. Badia contesti gairebé amb un sí 
o un no. En primer lloc, pel que fa al que diu el Sr. Badia que el govern obrirà converses amb 
els grups municipals per veure què cal fer, pregunta si s’està referint al fet que el govern 
buscarà suports per municipalitzar serveis funeraris d’entre els grups de l’oposició. En segon 
lloc, pregunta si el govern ha encarregat algun informe, estudi o servei jurídic o econòmic al 
voltant de què s’hauria de fer per municipalitzar serveis funeraris. 
 
El Sr. BADIA diu que, si s’agafa al peu de la lletra al que pregunta la Sra. Recasens, la resposta 
és no. Indica que la situació és molt més complexa que el que planteja la regidora convergent 
sobre si s’ha de municipalitzar o no. Comenta que cal modificar unes ordenances perquè hi ha 
diferents actuacions que es poden dur a terme. Li consta que en el mandat anterior s’estava fins 
i tot parlant de si es venia el 15% de participació. Constata, doncs, que són debats que 
existeixen a l’Ajuntament. Pel que fa a Crónica Global, creu que no és un mitjà de referència i 
que tampoc no és fidedigne del que passa en el govern i, per tant, no avalarà cap d’aquestes 
declaracions que apareixen en aquest mitjà. 
Respecte a la pregunta dels estudis, la resposta també és no. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal C’s: 
 
17.-  (M1519/4350) Quines han estat les motivacions que han fet augmentar i reforçar la seguretat en 
llocs emblemàtics, de la ciutat, quan el nivell d’alerta segueix sent el mateix?  
 
El Sr. SIERRA vol saber els motius que han fet augmentar i reforçar la seguretat en llocs 
emblemàtics de la ciutat, quan el nivell d’alerta continua sent el mateix des que es van patir 
atemptats en diverses ciutats europees per part de l’Estat Islàmic. 
 
El Sr. RECASENS diu que en principi el nivell antiterrorista per a Barcelona ve donat per 
l’Estat i per la mateixa Generalitat de Catalunya. Per tant, constata que són aquests organismes 
qui tenen competència en aquesta matèria. Reconeix, però, que és una qüestió d’alta sensibilitat 
i que cal prudència i discreció a l’hora d’explicar mesures operatives concretes, especialment 
perquè el nivell és 4 sobre 5 i, per tant, és un nivell d’alt risc. 
Tanmateix, comenta que les informacions que té el govern en cada moment, així com l’evolució 
en el context global i local, poden fer aconsellable i puntualment adoptar mesures operatives 
concretes per reforçar aquells espais o aquelles comunitats o activitats que els experts 
considerin que poden presentar més vulnerabilitat. Diu que entre 4 i 5 hi ha uns marges de 
maniobra que són el que treballen les forces de seguretat. 
Informa que els Mossos d’Esquadra tenen un pla operatiu específic en què s’estableixen les 
mesures de seguretat, accions específiques que cal dur a terme, etc., per evitar atemptats 
terroristes segons el nivell d’alarma. Pensa, doncs, que aquesta pregunta convindria fer-la als 
Mossos d’Esquadra. 
En tot cas, assenyala que a Barcelona sí que s’han identificat patrullatges en certs àmbits, com 
ara en infraestructures de transport, en centres d’activitats lúdiques, en certes concentracions 
d’un gran nombre de persones, etc. Per tant, comenta que potser s’ha fet més visible la 
presència policial. 
Reitera que la competència antiterrorista no és competència específica de Guàrdia Urbana, i 
insisteix que caldria preguntar a altres cossos que depenen d’altres administracions. Indica que 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
61 
l’Ajuntament el que farà és col·laborar amb la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol en 
aquesta lluita, tant des de la vessant més preventiva com des de la més operativa, dintre del 
marc de les seves competències i amb la lleialtat institucional desitjable en una matèria tan 
sensible i complexa com aquesta. 
Es compromet a assumir les competències i a pal·liar els possibles efectes d’un acte d’aquesta 
natura. Diu que s’està treballant en aquest tema discretament, però també intensament. 
Insisteix que no pot donar més informació perquè, en general, la competència sobre aquesta 
temàtica no és estrictament de la Guàrdia Urbana. 
 
El Sr. SIERRA dóna les gràcies al Sr. Recasens per la resposta. Indica que aquesta pregunta ve 
perquè Ciutadans en un Plenari, vista la preocupació de gran part de la societat i vist el perill 
que hi ha a Barcelona i a tot el món civilitzat respecte a aquest tipus d’atac terrorista, va fer una 
proposició perquè es reforcés aquesta seguretat en punts estratègics i clau de la seguretat, no tan 
sols per protegir la ciutat preventivament, sinó per saber què cal fer en el minut 2, que és el 
veritablement important i sobre el qual activament es poden fer coses en aquest sentit. 
Considera que el govern hauria de demanar perdó a Ciutadans, perquè aquell dia la presidenta 
del seu grup municipal va haver d’escoltar acusacions d’utilització política del terrorisme, de 
crear un estat d’alarma, etc. Pensa que el que va fer el govern aquell dia és una ignomínia. 
Manifesta que Ciutadans no tan sols no tracta aquest tema des d’un punt de vista partidista, sinó 
que donarà suport al govern tan bon punt tot aquest tipus de mesures es portin a terme per 
reforçar no només la seguretat, sinó el minut 1 o 2 després d’un esdeveniment d’aquest tipus. 
 
El Sr. RECASENS demana confiança al Sr. Sierra, ja que aquest tema ocupa i preocupa el 
govern. Afegeix que hi ha moltes administracions implicades i, per tant, no pot donar una 
informació urbi et orbe. Tanmateix, li diu al Sr. Sierra que pot estar tranquil perquè en aquest 
tema del minut 0 hi estan treballant molt seriosament diverses administracions. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
18.-  (M1519/4356) Quines consultes té previst endegar el govern municipal en aquesta legislatura? 
 
La Sra. CAPDEVILA pregunta quines consultes té previst endegar el govern municipal en 
aquesta legislatura. Explica que ho pregunta perquè el govern es va comprometre a donar la veu 
al poble, a donar la veu als ciutadans de Barcelona. Constata que de moment, de consulta 
ciutadana, no se n’ha fet cap, en gairebé un any i mig de govern. 
Vol saber, doncs, si el govern té previst fer-ne alguna amb aquests gairebé dos anys i mig que 
queden. 
 
La Sra. PIN diu que aquesta pregunta també la va plantejar el PP en el Plenari anterior. 
Comenta que s’està treballant en la modificació de les normes reguladores de la participació, 
que, malgrat que actualment preveuen la possibilitat de fer consultes, no està desglossat i, per 
tant, és difícil. 
Més enllà d’això, informa que en el proper Plenari es portarà aquesta proposta de modificació 
de l’article 71 de la Llei reguladora de les bases de règim local per tal de no haver de demanar 
permís al Govern de Madrid cada cop que es vol fer una consulta en l’àmbit municipal. 
Creu que ha anat sortint en el debat de les normes reguladores o en alguna conversa que el 
govern no només vol fer consultes impulsades pel mateix govern, sinó també que les impulsi la 
mateixa ciutadania. Explica que per això també es vol fer el canvi de les normes reguladores. 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
62 
Conclou que no pot avançar quines consultes es faran. Informa que previsiblement el nou 
reglament de normes reguladores estarà llest al desembre per tal que després l’equip jurídic hi 
treballi i es pugui tenir aprovat abans de l’estiu. Però espera que a partir que hi hagi aquest nou 
reglament es puguin celebrar no tan sols una, sinó diverses consultes, promogudes tant pel 
govern com, sobretot, per la ciutadania. 
 
La Sra. CAPDEVILA constata que la regidora Pin diu que possiblement al desembre el tema de 
les normes reguladores estarà arreglat. Li estranya molt que el govern en aquest moment no 
sàpiga, per exemple, si vol preguntar als ciutadans de Barcelona si estan d’acord amb el fet de 
posar el tramvia o no. Considera que el govern això no ho decidirà a partir del desembre, que és 
al cap de dos mesos, sinó que deu tenir un projecte si realment vol consultar, com s’han atipat 
de dir en campanya i fora de campanya, els ciutadans de Barcelona. 
També pregunta si el govern pensa seguir utilitzant el web Decidim Barcelona i si ha de ser 
vinculant o no, o passarà com amb el PAM, en què el govern es va passar pel forro la proposta 
més votada. 
Diu que la preocupa perquè Esquerra Republicana de Catalunya sí que es creu molt el tema de 
la participació ciutadana i la preocupa molt l’opinió en coses importants i sobretot en coses que 
es paguen amb els impostos de tots els ciutadans. Per tant, li estranya que en un any i mig el 
govern no hagi fet cap consulta. Demana, doncs, què pensa preguntar el govern quan tingui a 
punt les normes reguladores. 
 
La Sra. PIN apunta, per exemple, un compromís a Ple de fer una consulta sobre l’Associació de 
Municipis per la Independència. Diu que això s’ha de tenir amb el consens dels grups 
municipals i també aconseguint que hi hagi consultes impulsades per la ciutadania. 
Informa que s’està treballant en la modificació de Decidim Barcelona per tal que sigui l’eina 
vehiculitzadora dels processos de participació, i diu que es presentarà aviat. 
Comenta que actualment el reglament no permet una participació vinculant. Afegeix que en 
aquest cas també hi ha un debat polític de fons sobre la representativitat més enllà de la 
representació. 
Pel que fa a la proposta amb més suports, reconeix que, efectivament, no està dins del PAM 
cobrir tota la ronda de Dalt, però sí que hi ha pressupostada una part de la ronda de Dalt, cosa 
que creu que és el primer govern que ho fa, d’acord amb el pressupost que es pot gastar aquest 
mandat. Demana, doncs, que no es digui que no s’ha inclòs, tot i que reconeix que potser no 
s’ha inclòs amb la formulació que volien els veïns. Destaca que sí que hi ha allò que és realista 
dir que es pot arribar a fer en aquest mandat, igual que moltes altres propostes amb molts 
suports han estat incloses en aquest PAM, que lamenta que no s’hagi aprovat, perquè creu que 
amb molts grups es podria haver arribat a molts acords i que és el PAM més participat des de fa 
molts anys. 
 
Es dóna per tractada. 
 
19.-  (M1519/4357) Quan es pensa fer efectiu l’abonament de les subvencions ordinàries concedides 
per l’any 2016? 
 
La Sra. CAPDEVILA diu que aquesta pregunta fa referència al fet que diferents entitats de la 
ciutat s’han posat en contacte amb el seu Grup per manifestar-li que encara no havien cobrat les 
subvencions ordinàries concedides per a l’any 2016. 
Pregunta, doncs, quan es pensa fer efectiu l’abonament de les subvencions ordinàries 
concedides per a l’any 2016. Constata que algunes s’han pagat, però d’altres no. 
 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
63 
La Sra. PIN contesta que, del total de les 6.185 peticions rebudes, es van atorgar un total de 
4.508 subvencions per un import d’una mica més de 17 milions d’euros. Informa que 
actualment s’han pagat gairebé 15 milions d’euros, i diu que els propers dies es pagaran 
313.000 euros més. Conclou que fins a la data s’ha pagat un total del 89,1% de l’atorgat, més o 
menys igual que en altres exercicis. 
Indica que hi ha casos en què no s’ha fet i s’estan agilitzant tots els tràmits per poder fer-ho al 
més aviat possible, i aclareix que són els casos en què les entitats no havien justificat bé les 
subvencions l’any anterior. Apunta que en aquest cas la normativa no permet, si no hi ha una 
justificació de la subvenció rebuda anteriorment, fer l’abonament de la subvenció nova. 
Assenyala que això és el que s’està treballant actualment des de la regidoria de Presidència, de 
Participació i amb les mateixes entitats. Resumeix que s’ha de produir en breu, a partir de la 
feina de justificació que facin les associacions. 
 
La Sra. CAPDEVILA agraeix l’aclariment. Malgrat tot, constata que la regidora Pin diu que 
queda un tant per cent important, una mica més d’un 10%. Vol fer, doncs, palès que per a 
moltes entitats que treballen des del voluntariat, sense ànim de lucre, i que no tenen un duro a 
caixa el fet de retardar les subvencions municipals els fa que vagin bastant malament. 
Comenta que a la Comissió del juliol de 2016 es va acceptar un prec d’ERC que demanava 
l’elaboració d’una guia registre d’entitats de la ciutat, perquè creu que l’Ajuntament ha de fer 
difusió de la tasca tan important que fan les entitats. Diu que això, però, va lligat al suport 
econòmic. 
Demana, per tant, que al més aviat possible aquest gairebé 12% de subvencions que no s’han 
pagat es faci arribar a les entitats. 
 
La Sra. PIN comparteix la preocupació i reconeix que les entitats que tenen pocs recursos sense 
subvencions no sobreviuen, però insisteix que s’hi està treballant. Recorda que hi havia aquest 
prec que va presentar Esquerra Republicana de Catalunya i que també hi ha tota la feina que fa 
Torre Jussana. Avança que de cara a la nova convocatòria de subvencions ordinàries s’està 
treballant en el fet de poder agilitzar o simplificar els tràmits sobretot per a les entitats que 
reben petites quantitats de subvenció, perquè és una feinada any rere any haver de fer tota la 
paperassa per una quantitat més aviat petita. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
20.-  (M1519/4374) Quin és el capteniment del govern municipal sobre el trasllat del Centre 
d’Emergències de Barcelona ubicat al carrer Lleida? 
 
(Tractat conjuntament amb els punts 9 i 13) 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
21.-  (M1519/4337) El govern municipal pensa respectar rigorosament i en tots els casos (inclosos 
els de gerent) els mínims que marca la llei en matèria de selecció i nomenament de personal 
directiu i, al mateix temps, pensa anar més enllà implantant un sistema de selecció i avaluació 
del personal directiu que sigui realment públic, transparent i rigorós? 
 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
64 
El Sr. GARGANTÉ indica que l’Ajuntament és un entramat de gerències, sectorials, 
organismes autònoms, entitats públiques empresarials, consorcis, fundacions, etc., amb 12.000 
treballadors i treballadores, aproximadament. Considera que un govern d’una entitat així es 
realitza mitjançant no menys de 258 gerents i directors, que formen el grup de personal directiu 
al servei de l’Administració, que és diferent i està separat de l’estructura pròpia, política, 
formada pels càrrecs electes i el personal eventual. 
Assenyala que, des del punt de vista normatiu, i en el cas del personal directiu de l’Ajuntament 
de Barcelona, la regulació aplicable es troba en la modificació de la Carta municipal que es va 
produir al desembre de 2014, que marca els requisits mínims que han de complir els candidats i 
que imposa també, en aquest cas, l’obertura d’un procés públic de selecció i pública 
concurrència. 
Explica que, pel que ha pogut esbrinar, examinant la gaseta municipal, dels 258 llocs de gerent 
o director actuals que té identificats, 150 mantindrien la seva situació des d’abans del 2015, i els 
altres 108 han estat expressament confirmats, nomenats o oberts a selecció durant l’any 2015 i 
fins a finals de juliol de 2016. Diu que, tot i així, menys de la meitat d’aquests llocs, uns 53, han 
estat cridats a ser coberts en un procés públic amb lliure concurrència. 
D’altra banda, comenta que la publicitat i la pública concurrència no són les úniques exigències 
legals, segons l’article 51.2 de la Carta municipal, que parla de principis consolidats a 
l’ordenament jurídic d’igualtat, mèrit i capacitat. Es pregunta com es pot garantir el respecte 
d’aquests principis quan es fa servir un procediment secret d’avaluació dels candidats, on són 
els criteris de valoració i què fa que es pugui declarar desert un procediment de selecció de 
personal directiu sense haver fet cap entrevista personal, tot i haver-hi candidats admesos al 
procés. 
Vol saber si el govern municipal pensa respectar rigorosament i en tots els casos, fins i tot en els 
de gerent, els mínims que marca la llei en matèria de selecció i nomenament de personal 
directiu, i si al mateix temps pensa anar més enllà i implantar un sistema de selecció i avaluació 
de personal directiu que sigui realment públic, transparent i rigorós. 
 
El Sr. BADIA constata que són dues preguntes en una. Diu que el govern, evidentment, 
respectarà tots els mínims que marca la llei. Comenta que ja hi ha un nou marc i, per tant, que a 
les contractacions que s’han fet en aquest nou marc ja s’han incorporat tots els elements de 
publicitat i concurrència, s’han contrastat currículums, hi ha hagut òrgans de selecció formats 
per tres persones en què no ha intervingut cap membre del govern, s’han fet les entrevistes i fins 
i tot, si s’esqueia, les proves complementàries. 
Pel que fa als directius i en el cas dels gerents, explica que s’ha passat d’un simple nomenament 
per un àmbit de confiança a haver-ho de fer a través d’una forma motivada, amb criteris de 
competència professional i experiència. Indica que, per tant, tots els nomenaments que s’han fet 
són d’acord amb la llei i, a més a més, incorporant els nous elements que han entrat en vigor en 
aquesta legislatura. 
 
El Sr. GARGANTÉ pregunta si s’ha articulat o es pensa articular algun sistema d’avaluació de 
l’acompliment del personal directiu i de comandament, incloent-hi també els caps de 
departament. 
 
El Sr. BADIA diu que aquesta seria una tercera pregunta. Comenta que, pel que fa als 
mecanismes d’avaluació dels llocs directius i de comandament de l’Ajuntament, és un procés en 
què encara no hi ha un projecte definit de com cal fer-ho. Indica que fins i tot hi ha criteris de 
com s’ha de puntuar tota la carrera professional que fan els funcionaris. Diu que són elements 
que formen part de la política de recursos humans de l’Ajuntament. Informa que hi ha diferents 
projectes en el marc de recursos humans, com ara la revisió del SOM, la revisió de les taules 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
65 
salarials de directius, etc. Afegeix que també hi ha tot el pla de formació i de seguiment i 
avaluació del personal. 
Explica que actualment, però, no hi ha damunt la taula cap projecte consolidat, però diu que sí 
que forma part de diferents línies de treball de la política normal de recursos humans. 
 
Es dóna per tractada. 
 
22.-  (M1519/4338) El govern municipal és conscient de les mancances del portal de Transparència 
de l’Ajuntament de Barcelona que esmentem en la introducció, comparteix el nostre interès per 
tal que es reparin i en quan temps ho farà? 
 
El Sr. GARGANTÉ comenta que l’Ajuntament disposa d’un Portal de Transparència, en el qual 
hi ha un apartat dedicat a les dades dels càrrecs municipals i personal eventual. Pensa que això 
és insuficient per diverses raons. En primer lloc, indica que perquè només consten 63 càrrecs 
entre gerents i directors generals i 2 càrrecs eventuals amb funcions executives. Diu que, fent un 
buidatge de les dades que consten a la intranet, ha identificat no menys de 258 càrrecs de gerent 
o director i un nombre important de caps de departament que allarga la xifra fins no menys de 
500 càrrecs. Assenyala que la consideració dels caps de departament com a càrrecs dels quals 
informar públicament és pertinent, atès que són triats per lliure designació i les seves 
retribucions brutes anuals, segons les taules salarials de l’Ajuntament, es troben al voltant de 
50.000 euros. 
En segon lloc, comenta que s’informa de l’existència de 7 casos de complements personals 
absorbibles en benefici de 7 gerents i que van ser oportunament aprovats per decret de 
l’alcaldia. Tot i així, té raons per creure que hi ha molts més casos de complements personals, 
fins i tot incrementables, dins d’aquest univers d’aproximadament 500 càrrecs municipals a 
l’Ajuntament i als seus diversos ens instrumentals i empreses. Indica que, probablement, alguns 
d’aquests complements, si no la gran majoria, no han estat en cap moment informats, ni 
aprovats convenientment pels òrgans corresponents per a cada cas. 
Afegeix que tampoc no consta al portal el sou de partida de tots els càrrecs, abans d’aplicar, si 
escau, l’antiguitat, o si en algun cas la retribució s’ha pactat de forma personal o específica. 
Finalment, assenyala que, tot i que consten alguns currículums, li sembla molt més important 
que constin també les dades documentals del respectiu nomenament i, si escau, les del procés 
selectiu que el va precedir. 
Comenta que, pel que fa a les dades de la resta del personal, la situació tampoc no és gaire 
millor, ja que en cap cas s’annexen autèntiques relacions de llocs de treball, ni tan sols es 
recullen les dades dels parcials decrets de dimensionament teòricament vigents, ni per a 
l’Ajuntament ni per a la resta d’entitats municipals. Afegeix que no s’informa d’una forma 
comprensible de quines són les retribucions anuals dels diferents llocs de treball, que no 
s’informa de la dimensió de gènere pel que fa als tipus de llocs de treball ocupats i que no 
s’informa de l’ús i justificació de la partida de gratificacions extraordinàries ni de les hores 
extres. 
Vol saber, doncs, si el govern és conscient d’aquestes mancances del Portal de Transparència, si 
pensa esmenar-les i, si ho pensa fer, en quant temps ho faria. 
 
El Sr. ASENS constata que, més que una pregunta, és una tesi, el que ha fet el Sr. Garganté, 
perquè planteja moltes qüestions a les quals no podrà donar resposta en aquesta sessió. Es 
compromet, però, a donar-ho per escrit o verbalment. Diu que fins que tingui temps anirà 
responent. 
Pel que fa a la consideració segona, sobre els complements de personal de 7 gerents, informa 
que aquestes retribucions van ser assignades per decret d’alcaldia el 27 de juliol de 2015, i que 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
66 
aquest decret consta publicat en el Portal de Transparència. 
Respecte a la petició de publicació en el Portal de Transparència de les dades de trajectòria 
professional dels alts càrrecs, explica que es publiquen totes, no algunes. Manifesta que tots els 
currículums dels alts càrrecs es publiquen. Diu que hi pot haver l’excepció d’algun càrrec que 
s’hagi incorporat recentment i que encara no estigui al web, però indica que la instrucció és 
clara en aquest sentit. 
En relació amb la consideració tercera, assenyala que cal tenir en compte que les retribucions de 
personal publicades responen a un criteri objectiu com és el de retribució de càrrecs, òrgan o 
llocs de treball, per tant, amb independència de qui en sigui el titular en un moment determinat. 
Diu que no es poden considerar, doncs, aquelles retribucions que deriven de les circumstàncies 
personals, com ara els triennis. 
Pel que fa a les consideracions sobre la publicació de les dades de la resta de personal, comenta 
que aquestes dades sí que figuren al Portal de Transparència. 
Respecte del criteri d’informar públicament dels sous dels gerents i directors, hi està d’acord, i 
personalment creu que s’hauria de fer amb tots els que treballen en la funció pública, des de 
l’ordenança fins al càrrec públic, perquè té a veure amb els diners públics. Pensa que caldria 
saber els diferents llocs de treball i els sous que hi ha, però diu que hi ha el marc legal que hi ha, 
que és la Llei de transparència. Assenyala que el govern ha anat més enllà en molts aspectes, 
però diu que no pot anar contra la Llei de transparència i la Llei de protecció de dades. Indica 
que la Llei de protecció de dades no habilita el govern per donar determinades dades a partir 
d’un determinat nivell. Està d’acord que hauria de ser així, però constata que hi hauria d’haver 
una reforma de la Llei de protecció de dades. Recorda que anteriorment era així i que en els 
pressupostos hi havia un annex en què es feia una descripció de tots els llocs de treball i també 
d’aquests sous, però que, malauradament, ha canviat el marc. Pensa que el fet de facilitar 
aquestes dades no hauria d’afectar la privacitat de les persones, perquè no té per què associar-se 
a un nom concret. Creu que seria lògic que se sabés el sou corresponent a tots els llocs de 
treball. 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que esperarà la resposta per escrit, perquè ha tocat diversos temes i no 
hi ha temps per tractar-los tots. 
Pel que fa al tema dels 7 gerents que es van aprovar per decret, constata que ja ho deia ell, i 
destaca que el problema són tots els altres, que no sap com s’ha realitzat. 
No li ha quedat clar si realment el govern considera que hi ha mancances i les mancances són 
per qüestions legals que la llei no els permet canviar o si hi ha mancances perquè no s’ha fet 
encara el traspàs de tota la informació al Portal de la Transparència. Si és aquest segon cas, 
continua insistint que creu que encara es pot fer molt més del que hi ha, no perquè ho digui la 
CUP, que és a l’Ajuntament des de fa 1 any i 4 mesos, sinó perquè ho diuen els mateixos 
treballadors i treballadores de l’Ajuntament. 
 
Es dóna per tractada. 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
23.-  (M1519/4358) que s’informi de l’estat d’execució del prec atès a la Comissió de Presidència, 
Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció en data 20 de gener de 2016 amb el 
contingut següent: (M1519/2324) Que el govern municipal es comprometi a exigir la retirada 
immediata de la totalitat de la encartellada electoral massiva -en especial i per nombre a la 
coalició En Comú Podem-, o bé ho faci el mateix Ajuntament de Barcelona de manera 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
67 
subsidiària, i exposi quines sancions s’han aplicat a les organitzacions pel fet de fer un ús 
indegut de l’espai públic durant la campanya electoral i les setmanes posteriors. 
 
La Sra. CAPDEVILA recorda que a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, 
Participació i Seguretat i Prevenció del 20 de gener de 2016 el govern va acceptar un prec 
d’ERC en què demanava la retirada de la totalitat de l’encartellada electoral massiva als 
diferents espais, mobiliari i façanes de Barcelona. Explica que, després del prec, es van produir 
unes noves eleccions i va poder comprovar que es reproduïa de nou l’encartellada massiva en 
diferents espais de mobiliari urbà, públic i façanes de la ciutat, contravenint la normativa 
municipal. Indica que algunes d’elles encara segueixen fixades. 
Vol saber les accions que ha portat a terme l’Ajuntament, el nombre de cartells retirats i si s’ha 
imposat alguna multa o sanció per aquests fets que insisteix que són reiterats en el temps. 
 
La Sra. PIN diu que li farà arribar els números per escrit. Comenta que s’han fet les actuacions 
igual que en qualsevol altre grup que, efectivament, ubica propaganda electoral fora del seu 
lloc. Indica que qui sanciona és la regidoria de Presidència, i diu que no té en aquest moment 
les dades de les multes que s’han imposat, però que li ho farà arribar, atès que es va acceptar el 
prec perquè tenia tot el sentit del món. 
 
La Sra. CAPDEVILA, tenint en compte que potser al cap d’un temps hi torna a haver eleccions, 
vol fer una reflexió. 
Més enllà de la fixació de cartells o pancartes en llocs inadequats, que es pot donar per part de 
qualsevol formació política, la inquieta especialment que sigui la formació que fa servir els 
cartells amb una fotografia de l’alcaldessa la que reiteri aquestes actituds incíviques i deixi 
cartells penjats en fanals de molts llocs de la ciutat, en portes de metro, etc.  
Diu que agrairia al partit del govern que, en cas que hi hagi eleccions novament, tingui la 
delicadesa de no incomplir la normativa de l’Ajuntament, perquè aleshores haurà d’entrar una 
altra pregunta després de la futura campanya, si és que efectivament s’han multat a si mateixos. 
 
La Sra. PIN li diu a la Sra. Capdevila que no es preocupi que, si s’ha hagut de multar algú, s’ha 
multat algú igual que a qualsevol altre. Reitera que li farà arribar les xifres per escrit i té en 
compte el seu prec de cara a possibles futures eleccions. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
24.-  (M1519/4375) Es requereix al govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i 
l’estat d’execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 23 de desembre de 2015: 
(M1519/1671) La Comissió de Presidència, Drets de la Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: 1. Procedir amb els districtes a rescindir els contractes de participació 
celebrats amb les Empreses Encís, Raons Públiques i Col·lectiu Punt 6, i acordar que aquesta 
activitat sigui realitzada pels regidors i personal de l’Ajuntament. 2. Celebrar consultes o 
microconsultes als barris de la ciutat per tal de garantir la participació de tots els veïns, i no 
només d’una representació en les millores dels barris, i en els temes que els hi afecten. 
 
La Sra. ESTELLER explica que el Grup Popular fa un seguiment d’una proposta que es va 
aprovar en aquesta Comissió més de 10 mesos enrere per tal que es rescindeixin els contractes 
de participació subscrits amb les empreses Encís, Raons Públiques i Col·lectiu Punt 6. Recorda 
que, a més, es va acordar que aquesta activitat la realitzin els regidors i el personal de 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
68 
l’Ajuntament. 
Vol recordar també que només Raons Públiques va tenir contractació per un total de 24.000 
euros en aquell moment, en data de desembre de 2015, i diu que hi va haver un fraccionament, 
ja que es va fer per districtes, quan, si no, hauria hagut d’anar a un concurs públic. 
Comenta que en el seu moment el Partit Popular també va demanar que, en comptes de fer 
processos participatius selectius, es fes amb microconsultes en els barris perquè la gent pogués 
donar el seu parer sobre moltes accions que s’estan portant a terme. Vol saber, doncs, què ha fet 
el govern. 
 
La Sra. PIN comenta que per rescindir un contracte cal que hi hagi una justificació i, per tant, 
no es van rescindir els contractes. Manifesta, però, que actualment no hi ha cap contracte vigent 
amb aquestes empreses que esmenta la Sra. Esteller. 
Afegeix que pel govern les enquestes no són una eina de participació, sinó que poden ser una 
eina per obtenir informació, però no una eina de participació. No entén gaire bé el que posa a la 
proposició del PP de fer microconsultes. Pregunta què vol dir una microconsulta, si vol dir que 
té la lletra molt petita, o que la proposició que fa és molt petita, o que hi participa molt poca 
gent, etc. No ho acaba d’entendre. 
En tot cas, informa que en molts dels districtes moltes de les dinamitzacions dels òrgans 
habituals han estat assumides pels consellers i/o alguns tècnics de l’Ajuntament. Reitera, doncs, 
que la regidoria de Participació no té actualment cap contracte amb aquestes empreses i que 
moltes de les feines que esmentava la Sra. Esteller sí que les fan consellers o tècnics. 
 
La Sra. ESTELLER diu que la literalitat de la proposta és la que acaba de llegir, però recorda 
que es va suscitar en el debat la necessitat que tota la participació de l’Ajuntament la fessin, 
com s’havia fet fins llavors, òrgans del consistori. Constata que actualment encara hi ha òrgans 
que contracten, a través dels districtes, empreses perquè facin aquesta participació. 
Recorda que aquest va ser un mandat exprés d’aquesta Comissió i es va dir que això fos no en 
la majoria, sinó en totes. Pregunta, doncs, quines altres empreses estan fent aquestes feines i 
quin és l’import global de les adjudicacions que hi ha hagut a aquestes altres empreses. 
La sorprèn que la Sra. Pin, que fa participació, no sàpiga què són les microconsultes i que 
ridiculitzi la pregunta. Creu que la Sra. Pin s’hauria d’informar, perquè, si forma part del grup 
de govern de participació i no ho sap, hi ha un problema. 
 
La Sra. PIN diu que la Sra. Esteller només li ha dit que hauria de saber què és una 
microconsulta, però no li ha aclarit què és. 
Recorda que en el seu moment ja va dir que la regidoria de Participació està infradotada i que 
dins dels districtes es fan feines de participació. Diu que no renunciarà a tenir suports externs 
per garantir processos de qualitat, igual que hi ha en molts altres casos. Tot i així, li agradaria 
que no hi hagués una llei Montoro i que es pogués comptar amb tots els funcionaris necessaris 
per poder fer processos de participació amb qualitat amb funcionaris municipals. 
 
Es dóna per tractada. 
 
El Sr. FORN comenta que durant la sessió d’aquesta Comissió s’ha assabentat que el govern ha 
presentat una nota de premsa que diu que la Guàrdia Urbana modifica parcialment la seva 
estructura de comandament. Recorda que aquesta és la comissió que tracta els temes de 
seguretat, i li sembla que és bastant ridícul que el govern faci una nota de premsa i que sigui 
incapaç d’informar d’un tema tan important com aquest a la comissió que pertoca. Considera 
que és una burla més a les comissions. 
 
 Ref:  CCP 11/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
v.  20/ 10/ 2016     13: 36 
69 
 
Ja sap que la seguretat li importa molt poc al govern, però pensa que, com a mínim, d’un tema 
d’aquesta importància, se n’hauria pogut informar amb una mesura de govern o amb una sessió 
informativa en aquesta Comissió. Li agradaria que la propera vegada es pogués fer. 
 
La Sra. PIN diu que, pel que té entès, aquests canvis dins la Guàrdia Urbana tenen a veure amb 
la implementació del Pla director que tantes vegades s’ha insistit que el govern tirés endavant. 
Entén que, quan s’ha presentat un pla al Plenari, no cal informar de cada pas en comissió. Ara 
bé, diu que, si hi ha qüestions concretes de les quals els grups volen rebre informació, es 
facilitarà tota la informació pertinent. No accepta, però, que el Sr. Forn digui que pel govern la 
seguretat no és important, perquè creu que justament el fet d’haver presentat un pla director 
demostra tot el contrari. 
 
VI) Mocions 
 
VII) Declaració Institucional 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14.50 h.