ACTA DE LA COMISSIÓ D’ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT Sessió de 16 de novembre de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 16 de novembre de 2016, s’hi reuneix la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, sota la presidència de l’Im. Sr. Daniel Mòdol i Deltell. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Janet Sanz Cid, Mercedes Vidal Lago, Jordi Martí i Galbis, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Santiago Alonso Beltran, Koldo Blanco Uzquiano, Jordi Coronas Martorell, Alfred Bosch i Pascual, Daniel Mòdol i Deltell, Xavier Mulleras Vinzia, Maria José Lecha González, assistits per l’assessor jurídic, Sr. Joan Caparrós Hernández, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents la Sra. Aurora López Corduente, gerent adjunt d’Urbanisme i el Sr. Frederic Ximeno Roca, comissionat d’Ecologia. Excusen la seva absència els Ims. Srs.: Josep Maria Montaner Martorell, Agustí Colom Cabau i la Ima. Sra. Sònia Recasens Alsina. S’obre la sessió a les 16.30 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les resolucions següents: Acords de la Comissió de Govern de 20 d’octubre de 2016: 1.- (20160604) INICIAR l’expedient per a la contractació de les Obres d’arranjament i millores dels elements urbans, proteccions i estructures vials en el Front Litoral de Barcelona, als Districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 16004703, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 785.651,72 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte el Plec de Condicions Tècniques, el projectes d’obres i la resta de documents tècnics reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 649.298,94 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 136.352,78 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual; DONAR-NE compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 1 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 2.- (16PL16400) APROVAR inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic per a la concreció de l’ús i ordenació de l’equipament situat al carrer de la Jota, núms. 72-74 i carrer de Malgrat, núms. 64-66, promogut per Inmocabec, CB; EXPOSAR-LO al públic pel termini d’un mes; SOTMETRE’L al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i DONAR-NE compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 3.- (16PL16424) APROVAR inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a la regulació de l’equipament esportiu situat a la confluència dels carrers Pare Manyanet i Bonaventura Gispert, d’iniciativa municipal; EXPOSAR-LO al públic pel termini d’un mes; SOTMETRE’L al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i DONAR-NE compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 4.- (616/2016) APROVAR el conveni de col·laboració a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs i el Consorci del Besòs per a la gestió del servei de recollida neumàtica selectiva de residus a l’àmbit del Fòrum i entorns, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d’alcaldia el 27 d’abril de 2011; AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa plurianual per un import d’1.436.201,33 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor del Consorci del Besòs, amb NIF P5890053A, per fer front a les despeses derivades del conveni; APLICAR l’import quant a 58.748,32 euros amb càrrec al pressupost de l’exercici 2016, quant a 361.451,71 euros a l’exercici 2017, quant a 361.451,71 euros a l’exercici 2018, quant a 354.984,74 euros a l’exercici 2019 i quant a 299.564,85 euros a l’exercici 2020. La consignació queda subordinada al crèdit que per cada exercici autoritzin els respectius pressupostos, d’acord amb l’art. 174 del RDL 2/2004, de 5 de març, regulador de les Hisendes Locals; i DONAR-NE compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Acords de la Comissió de Govern de 3 de novembre de 2016: 5.- (14GU70) RESOLDRE les al·legacions presentades durant el segon termini d’informació pública del Projecte de Reparcel·lació del Polígon d’actuació urbanística del Pla de Millora Urbana de les finques 4, 6, 8, 10,12,14 i 16 del carrer Arc del Teatre i 14, 16, 18, 20 i 22 del carrer Lancaster, modalitat cooperació, que va ser redactat d’ofici en execució de la Sentència de 18 de març de 2011 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona, recurs contenciós administratiu núm. 461/2007-D, confirmada per la Sentència dictada el 27 de febrer de 2014 per la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el sentit que justificadament i raonada figura en l’informe de 5 d’octubre de 2016 de la Direcció de Gestió de Sòl de la Societat Barcelona Gestió Urbanística SA que consta en l’expedient i que en els seus mateixos termes es donen per reproduïts. APROVAR definitivament, a l’empara de l’article 119.2.a) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, modificat per la Llei 3/2012 del 22 de febrer, el Projecte de Reparcel·lació del Polígon d’actuació urbanística del Pla de Millora Urbana de les finques 4, 6, 8, 10,12,14 i 16 del carrer Arc del Teatre i 14, 16, 18, 20 i 22 del carrer Lancaster, modalitat cooperació, redactat d’ofici en compliment de les sentències esmentades en l’apartat primer, i que incorpora les modificacions no substancials introduïdes com a conseqüència de l’estimació de les al·legacions presentades i de l’esmena d’errades materials i/o aritmètiques, que figuren incorporades a l’informe de la Direcció de Gestió de Sòl abans citat. DETERMINAR, de conformitat amb l’article 153 del Decret Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 2 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, que la fermesa de l’acte administratiu de l’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació comporta els efectes previstos en l’article 127 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, modificat per la Llei 3/2012 del 22 de febrer, i, especialment, la cessió de dret en ple domini i lliure de càrregues a l’administració actuant, dels terrenys de cessió obligatòria perquè siguin incorporats al patrimoni de sòl o per a llur afectació als usos previstos pel planejament. PUBLICAR aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més circulació de la província i notificar-lo individualment a totes les persones propietàries i d’altres interessades en l’expedient. DONAR-NE compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 6.- (91G1228/11G154) APROVAR definitivament el compte de liquidació de la Modificació del Projecte de Reparcel·lació de la UA 2 del Pla Especial de la Paperera del Poblenou, quantificat en 7.495.970,33 euros, abans d’IVA, a l’empara de l’article 119 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, i de l’article 162.4 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, amb un saldo a favor dels propietaris per valor de 279.168,56 euros, abans d’IVA. SOL·LICITAR al Sr. Registrador de la Propietat la cancel·lació de l’afecció de les finques de resultat al saldo del compte de liquidació provisional de la Modificació Projecte de Reparcel·lació de la UA 2 del Pla Especial de la Paperera del Poblenou. PUBLICAR aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major circulació de la província. NOTIFICAR-LO personalment als interessats. DONAR-NE compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. b) Mesures de govern A la Comissió: 1.- L’Estratègia de Residu Zero de Barcelona. La Sra. SANZ dóna la paraula al comissionat d’Ecologia, el Sr. Ximeno. El Sr. XIMENO manifesta que, com a nou comissionat d’Ecologia, es posa a la disposició de tots els grups per intentar arribar a consensos en qüestions clau de la ciutat. Explica que la motivació de l’estratègia que es presenta és la necessitat de canvi de l’orientació del model de residus de la ciutat. Assenyala que, tot i que la generació per càpita de residus ha anat disminuint, a partir del 2014 ha tornat a repuntar. Així mateix, remarca que, després d’un període d’augment sostingut de la recollida selectiva, aquesta s’ha estancat i, fins i tot, s’ha incrementat la fracció resta. Afirma que, per tant, cal pensar noves fórmules per arribar als objectius desitjats. Manifesta que l’estratègia de residu zero s’emmarca en l’estratègia catalana i en el moviment europeu de residu zero, i consisteix a incorporar nous models adaptats a la realitat social i urbana de Barcelona per tal d’introduir noves fórmules de recollida selectiva i avançar cap a una lògica d’economia circular en la qual la prevenció sigui un element clau, així com tot el procés des de l’origen del residu fins a la seva disposició. Assenyala que això no significa deixar d’actuar al final de la línia, ja que cal seguir un procés de transició. Destaca que els tres eixos clau de l’estratègia són: desacoblar la generació de residus de l’activitat econòmica i reduir-la per sota dels 1,2 kg per càpita i dia, que és una xifra que ja s’havia assolit a la ciutat i que ara se situa en gairebé els 1,3 kg per càpita i dia; arribar a uns nivells de reciclatge del 60%, i incrementar especialment la recollida de matèria orgànica i treballar millor com es recull i com la gestionen els ciutadans. Afirma que, per tant, les idees Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 3 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 clau són economia circular, nova cultura de consum, recollida selectiva i recuperació, reutilització, redisseny, reducció i prevenció de residus, informació i comunicació per incrementar la consciència sobre la necessitat d’actuar amb la lògica de l’economia circular, i consens sociopolític respecte al nou model. Finalment, assenyala que aquesta estratègia s’ha treballat conjuntament amb els grups de treball del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat. La Sra. VILA dóna la benvinguda al nou comissionat d’Ecologia. Afirma que en l’àmbit d’Ecologia es fa un esforç important pel que fa a la participació de la societat civil i les entitats en diversos espais, però que seria recomanable un major lideratge del Govern. Opina que l’informe que s’ha presentat és una bona declaració de principis, però deixa bastant a desitjar. Explica que els hauria agradat tenir un pressupost per veure quines prioritats té el Govern en aquest àmbit i en l’assoliment dels objectius presentats, així com un calendari concret. A més, remarca que l’informe parla d’objectius quantitatius, però hi manquen mesures concretes. Assenyala que, per exemple, s’esmenta la qüestió del model impositiu, però després no es desenvolupa. Afirma que, per al Grup de CiU, aquest és un camp per recórrer molt interessant per promoure i incentivar que la ciutadania, i fins i tot les empreses i les organitzacions, estiguin més implicades en la reducció de residus. Opina que l’informe no deixa de ser una mica «un refregit» de diversos documents. En aquest sentit, remarca que ja hi ha el Pla de prevenció de residus 2012-2020 i que, per tant, ara esperaven mesures molt més concretes i, sobretot, quantificables. Explica que no troben que la mesura faci cap aportació significativa ni presenti cap valor afegit per part del Govern de la ciutat en el nou mandat. Demana que el Govern especifiqui com pensa treballar a partir d’aquest document. El Sr. ALONSO dóna la benvinguda al nou comissionat d’Ecologia i agraeix la presentació de l’informe. Explica que el Grup de C’s està molt preocupat per l’increment dels residus a la ciutat i recorda que, de fet, en la sessió anterior de la Comissió van presentar una proposta en relació amb aquest canvi de tendència. Manifesta que estan absolutament d’acord pel que fa a intentar avançar cap a una economia circular, ja que significa consumir menys recursos naturals, reduir la contaminació de les terres i l’aigua, i disminuir els costos relatius a la gestió dels residus. Remarca, però, que ara cal veure com es pot passar de la declaració d’intencions que ha presentat el Govern a la realitat amb mesures pràctiques i resultats reals. Assenyala que han d’analitzar l’informe amb més detall, ja que el van rebre el passat dilluns a la tarda, però que creuen que cal donar un marge de temps per veure com s’implanta la mesura i fixar un termini per fer-ne un seguiment i veure si aquesta declaració d’intencions es tradueix realment en accions concretes i en resultats. El Sr. CORONAS manifesta que, des de fa anys, nombrosos agents socials i institucionals treballen per fer possible un canvi de paradigma a través de conceptes com residu zero o economia circular i principis com el que diu que el millor residu és aquell que no es produeix, per un canvi en els hàbits de consum, per reduir de manera dràstica els residus generats i per incorporar el reaprofitament de molts objectes dins el cicle productiu. Afirma que creuen que aquesta filosofia pot generar consensos polítics amplis, ja que moltes formacions han incorporat aquesta estratègia en els seus programes electorals i el seu discurs, així com resoldre molts dels problemes actuals de la gestió de residus i dels costos socials i ambientals que genera. Remarca, però, que aquest canvi no serà fàcil, atès que l’actual model de producció, distribució i consum no hi ajuda, i la recent tendència a la reducció del volum de residus ha estat més un miratge a conseqüència de la crisi econòmica que no pas un canvi de tendència real. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 4 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 Opina que, per tant, la mesura de govern que avui es presenta és positiva per començar a plantejar una sèrie d’estratègies que es puguin començar a posar en pràctica i que vagin més enllà de la informació i la promoció. Afirma que, si bé les accions informatives són cabdals per conscienciar la ciutadania, cal repensar el model de gestió de residus, impulsar mesures fiscals i visualitzar noves fonts de negoci i ocupació a través de la reutilització i el reciclatge de productes que fins fa poc es consideraven un simple residu, entre altres coses. Remarca que aquestes línies de treball s’haurien d’anar consolidant per ser plenament incorporades a la nova contracta de neteja que entrarà en funcionament a partir del 2019 i que marcarà el model de gestió de residus dels propers anys. Pel que fa a això, afirma que, si fins ara les estratègies s’han centrat molt en el tractament finalista dels residus, cal desplaçar el focus cap a la prevenció i la reutilització, cosa que significa substituir els contenidors grisos pels contenidors de recollida selectiva i acompanyar aquesta acció d’altres mesures. D’altra banda, opina que també cal treballar a escala metropolitana, ja que aquestes polítiques superen l’esfera local. En aquest sentit, recorda que les plantes de tractament de residus no són infraestructures i equipaments municipals sinó d’àmbit metropolità. Manifesta que, per tant, cal compartir les estratègies i els objectius en aquest àmbit amb la resta de municipis de l’àrea metropolitana. Finalment, assenyala que una mesura de govern sense calendari ni pressupost és poc més que una declaració d’intencions. Afirma que el Grup d’ERC comparteix aquestes intencions, però que a partir d’ara cal ser més exigents en la implementació de les mesures. El Sr. MULLERAS dóna la benvinguda al nou comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament. Manifesta que creu que tots coincideixen en l’axioma que el millor residu és aquell que no es produeix. Explica que, des del Grup del PP, comparteixen els principis bàsics en què s’inspira la mesura de govern, que són la prevenció, la recollida selectiva, el reciclatge, la reutilització i la valoració energètica, però que també coincideixen amb altres grups en la manca de concreció. En aquest sentit, afirma que un calendari i un pressupost donarien més versemblança a aquesta declaració d’intencions. Explica que estan d’acord que cal avançar no només en la recollida selectiva, sinó també en l’economia circular, i fer que la valorització de residus sigui la regla i no l’excepció en l’economia. En relació amb això, opina que en aquestes anàlisis convindria incorporar també l’anàlisi per PIB, per tal de poder quantificar la influència de l’activitat econòmica en la generació de residus i adoptar les mesures necessàries per reduir-los. Afirma que també cal millorar la recollida de les fraccions de matèria orgànica i de paper i cartró. Pel que fa a això, explica que creuen que l’Ajuntament hauria de fer molt més pel que fa a la recollida en origen, no només a les empreses, sinó també als domicilis de la ciutat. Opina que, en aquest sentit, és important fer una campanya de comunicació i sensibilització, i aprofundir en l’Agenda 21 escolar. Així mateix, opina que l’Ajuntament hauria d’idear solucions o posar recursos perquè aquelles famílies que viuen en pisos de dimensions reduïdes puguin fer el triatge en origen d’alguna manera, encara que sigui de manera consensuada amb els veïns. La Sra. LECHA dóna la benvinguda al nou comissionat d’Ecologia i agraeix la presentació de l’informe, que manifesta que suposa que prové de l’etapa de la comissionada anterior. Explica que, tot i que el Grup de la CUP comparteix el diagnòstic i l’exposició de la situació actual que presenta la mesura, també creu que hi manquen concrecions que facin pensar que hi pot haver una millora en la gestió de residus. Opina que, en primer lloc, cal reconèixer que a Barcelona la gestió de residus no es fa bé. Afirma que el model no respon a les necessitats de respecte al medi ambient que necessita la ciutat, i que les dades sobre la reducció de residus i la recollida selectiva no representen una millora que s’adeqüi a la ciutat. Remarca que cal tenir en Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 5 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 compte que molts d’aquests residus acaben a la incineradora i que això comporta problemes de salut per a les persones. Opina que en el Pla d’acció del document no hi ha gaires coses que facin pensar en un canvi dràstic dels mals resultats actuals. Afirma que només hi ha un punt que proposa canviar el model, però que és tan curt i poc definit que caldria concretar-lo. Explica que consideren que seria positiu visitar ciutats com Milà, Viena, Cambridge o Brussel·les, que apliquen models de porta a porta, i algunes de les quals han implantat fins i tot el pagament per generació domiciliària de residus. A més, remarca que a ciutats com París o Amsterdam hi ha pocs contenidors al carrer, tot i les dimensions reduïdes dels habitatges. Assenyala que el document està farcit d’expressions com «difondre», «avançar en la incorporació de criteris», «implicació» o «impuls», que s’haurien d’acompanyar amb concrecions que garantissin l’aplicació de la mesura, com ara la responsabilitat del productor en aquells productes que esdevenen residus o la implantació del porta a porta, que es podria iniciar en l’àmbit comercial. Explica que consideren que també s’hauria de parlar de la finalització del contracte de neteja a finals del 2017, que suposa que el 10% de pressupost total de l’Ajuntament va a parar a empreses amb un gran monopoli i que no han millorat quantitativament els resultats a la ciutat en els darrers anys. Opina que, per tant, no s’estan abordant els mecanismes de control real amb els quals es definirà el nou model amb relació a les empreses que es faran càrrec dels residus a la ciutat. El Sr. XIMENO manifesta que celebra que hi hagi un consens absolut entre tots els grups en termes estratègics. Assenyala que alguns grups no participen en els àmbits de treball del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat, i els anima a treballar també en coordinació amb les entitats. Explica que està d’acord en la manca de concreció del document i que, per tant, es comprometen a plantejar un programa de treball el primer trimestre del 2017. Manifesta que proposaran el que es pot fer del 2017 al 2019 i com abordar la nova contracta de neteja, que afirma que certament tindrà una influència a llarg termini. Destaca que en aquest programa de treball hauran de plantejar el canvi de lògica, per a la qual és molt important veure com introduir canvis en el model de recollida selectiva. Pel que fa a això, assenyala que estan fent una prova pilot del porta a porta. Afirma que també cal reorientar la prevenció. En aquest sentit, explica que està d’acord que probablement no es tracta només de fer una tasca de conscienciació, sinó que també cal treballar amb el comerç i els productors. Demana als grups que valorin també el compromís de canviar el focus d’atenció i no centrar-se només en el final de la línia. D’altra banda, explica que també cal que l’Agència de Residus de Catalunya treballi en la mateixa línia i que són necessaris canvis normatius pel que fa als sistemes de dipòsit i devolució d’envasos. Afirma que, per tant, també han de treballar amb les altres administracions. El Sr. MÒDOL pregunta si algun grup vol fer una segona intervenció. El Sr. CORONAS manifesta que vol donar la benvinguda formal al nou comissionat i reconèixer també la feina que va fer la comissionada anterior, la Sra. Herrero, amb qui sempre van tenir una bona relació. La Sra. LECHA demana al comissionat que, si és possible, els faci arribar els informes una mica abans de 48 hores abans de les sessions de la Comissió. Es dóna per tractada. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 6 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 c) Informes A la Comissió: 2.- Seguiment de la Mesura de Govern per aplicar l’eradicació de l’ús del Glifosat en els espais verds i via pública municipals de Barcelona. La Sra. SANZ dóna la paraula al comissionat d’Ecologia. El Sr. XIMENO manifesta que també es vol sumar al reconeixement de la feina que ha fet la Sra. Herrero. Afirma que les quinze accions d’aquesta mesura de govern avancen al ritme esperat i que, per tant, estan en disposició de fer-la efectiva l’1 de gener del 2017, tal com es va preveure. Explica que, en l’àmbit pressupostari, s’ha fet una inversió important de 370.000 euros, destinats essencialment a la compra de maquinària necessària per al desherbatge i per als sistemes alternatius a l’ús del glifosat. A més, destaca que durant tot l’any s’ha comptat amb 24 persones vinculades als plans d’ocupació per fer les tasques de desherbatge i encoixinat. Afirma que actualment això és assumible per l’Institut de Parcs i Jardins, la plantilla del qual s’ampliarà. Manifesta que aquesta mesura s’emmarca en la lògica de naturalització de la ciutat, que ja estableix el Pla del verd i de la biodiversitat i que és una de les polítiques que volen impulsar. Assenyala que això significarà un canvi en la fisonomia de la ciutat, ja que estarà més naturalitzada i els escocells tindran vegetació. Afirma que, per tant, hi haurà un increment de biomassa, que era un dels objectius del Pla del verd i de la biodiversitat. A més, explica que han treballat totes les mesures que s’havien definit respecte als encoixinats i la plantació per controlar les herbes que creixeran als escocells i en altres espais verds. Destaca que la mesura ha estat molt ben rebuda per les entitats municipals i veïnals i per altres organismes, i que han rebut peticions per avançar-la. Assenyala que queda un punt pendent d’executar al desembre, que és una instrucció perquè tots els altres gestors d’espais verds de la ciutat disposin del mètode per abordar aquest nou sistema de gestió sense el glifosat. Afirma que tindran enllestida aquesta instrucció al desembre i que en donaran comptes en la Comissió. La Sra. VILA recorda que, quan es va presentar aquesta mesura de govern fa uns quants mesos, el Grup de CiU va mostrar un cert escepticisme respecte al plantejament que es feia, sense negar la possibilitat d’estudiar i fer una prova pilot per veure si realment la ciutat es podia permetre no utilitzar aquest tipus d’herbicida per afavorir altres qüestions com la salut. Afirma que, amb l’informe que s’ha presentat avui, segueixen amb el mateix escepticisme, ja que tenen la sensació que es fa una anàlisi poc aprofundida que no els permet entendre si s’està avançant favorablement o no. Assenyala que, per exemple, no és clar quin és el nivell de creixement de les herbes espontànies que serà tolerable per part del Govern; no es fa una aproximació a la periodicitat de desherbatge que s’hauria de fer per mantenir els escocells i els paviments en uns nivells òptims de conservació; i no es diu quin impacte pot acabar tenint la mesura sobre la salut si gran part del verd de la ciutat es gestiona sense glifosat. Afirma que les fotografies dels escocells amb vegetació els generen certs dubtes. Explica que estan d’acord que en el debat mediambientalista s’ha de tenir en compte el fet de no utilitzar determinats herbicides, però que també creuen que el paisatge verd de la ciutat ha de tenir uns determinats criteris estètics. Manifesta que pensen que en espais forestals com Montjuïc, els Tres Turons o una part del Parc Güell té sentit que hi hagi un creixement espontani de les herbes, però que no els sembla correcte aplicar aquests estàndards en indrets com el bell mig de l’Eixample, on hi ha una coherència pel que fa al paisatge urbà. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 7 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 Afirma que restaran amatents a la implementació de la mesura de govern a partir del 2017, i demana al Govern que es puguin prendre mesures correctives si hi ha determinades zones on el manteniment dels escocells o la situació del verd no s’adiu amb l’entorn urbà d’un barri o un carrer concret. El Sr. ALONSO agraeix la presentació de l’informe, i assenyala que no s’hi estendrà gaire perquè ja han parlat molt d’aquest tema. Expressa el compromís del Grup de C’s amb la lluita contra la contaminació, la protecció de la natura i la biodiversitat, l’agricultura ecològica i la salut de les persones. Explica que caldrà avaluar els canvis estètics en el paisatge urbà que aquestes mesures comportaran i treballar per ajustar els problemes que hi pugui haver, però que pensen que es va pel bon camí i que cal seguir avançant en aquesta línia. El Sr. CORONAS recorda que fa gairebé un any es va assolir un acord polític unànime per acabar amb l’ús del glifosat en la gestió dels espais verds i l’espai públic de la ciutat a principis del 2017, seguint la tendència creixent d’eliminar aquest tipus de productes fitosanitaris pels efectes que poden tenir en la salut i el medi ambient. Manifesta que, atès que està finalitzant el període de transició que va fixar el Govern municipal, agraeixen l’informe de balanç de les actuacions que es van fixar en aquella mesura de govern. Afirma que creuen que cal continuar explicant bé aquesta estratègia i fer pedagogia entre la ciutadania perquè entengui els beneficis que té en el medi ambient i en la salut de les persones, així com els canvis que suposarà en la imatge de la jardineria de la ciutat. D’altra banda, explica que cal ser molt exigents pel que fa a l’adequació dels escocells dels arbres i el manteniment de la neteja i el bon estat d’aquests espais, així com pel que fa a la plantació d’arbres, ja que hi ha molts escocells buits a la ciutat. Remarca que, si la ciutadania percep aquest canvi com un augment de la brutícia, difícilment l’entendrà com una cosa positiva. Afirma que això vol dir adaptar el sistema de neteja de la ciutat a aquesta nova situació i no esperar a la nova contracta del 2019 per fer-ho. Així mateix, explica que pensen que cal definir qui farà la feina de desbrossament d’ara endavant, després que durant aquests mesos s’ha dut a terme a través de 24 plans d’ocupació. Finalment, manifesta que creuen que és molt important treballar per estendre aquesta mesura als ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona per maximitzar-ne els efectes. En aquest sentit, afirma que, tenint en compte el continu urbà entre molts municipis de l’àrea de Barcelona, no tindria gaire sentit eradicar l’ús del glisofat en una vorera i que, en canvi, que es pogués continuar utilitzant a la vorera del davant. El Sr. MULLERAS recorda que en la Comissió es va assolir un consens en l’eradicació del glifosat, atesos els riscos que representa no només per a les persones, tal com ha dit l’Organització Mundial de la Salut, sinó també per al medi ambient, com ha apuntat la Unió Europea. Afirma que, per tant, cal eradicar l’ús d’aquesta substància als parcs i jardins de la ciutat. Assenyala que, després de la prova pilot que s’ha fet a deu barris de Barcelona, es pot comprovar que s’han produït canvis en el paisatge urbà de la ciutat. Manifesta que, en aquest sentit, el Grup del PP vol que s’aprofundeixi en l’ús de mesures alternatives al glifosat. Explica que no només s’ha de planificar la retirada d’herbes, sinó que també calen mètodes alternatius de desherbatge i adaptar la freqüència òptima amb la qual treballa l’Ajuntament. Assenyala que, per exemple, la guia de Barcelona Regional planteja la instal·lació de teles antigerminants, l’encoixinat, la plantació de gramínies i vivaces als escocells i de plantes entapissants en superfícies. Opina que tot això ha de fer que els canvis que comporta la mesura de govern siguin Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 8 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 percebuts positivament per la ciutadania. Remarca que, per tant, s’hauria de minimitzar l’impacte de la mesura en el paisatge urbà i aprofundir en la recerca d’alternatives. Afirma que cal que l’eradicació del glisofat s’estengui a escala metropolitana, perquè no servirà de res fer-ho a la ciutat de Barcelona si no es fa també a les altres ciutats de l’entorn metropolità. D’altra banda, explica que també és important fer una bona campanya comunicativa que expliqui als barcelonins què s’està fent i per què es produeixen determinats canvis en el paisatge urbà. La Sra. LECHA assenyala que en el document es continua parlant només del glifosat, quan el que es va aprovar va ser eradicar el glifosat i la resta d’herbicides tòxics. Assenyala que l’acció 5 parla de «realitzar estudis clínics en treballadors/res de Parcs i Jardins», i que es va acordar que es farien aquests estudis a tot el personal de l’institut municipal. Explica que, tot i que ara s’ha generalitzat la utilització d’elements de protecció individual de seguretat, el glifosat s’aplicava amb motobomba de manera bastant general, amb la consegüent afectació de totes les treballadores, tant les que l’aplicaven com la resta. A més, remarca que es fan proves per detectar una possible contaminació d’organofosfats en general, en les quals manca la prova específica d’orina que detectaria els efectes del glifosat, tal com es va demanar. Manifesta que també és preocupant la manca d’informació mèdica que reben les treballadores a l’hora de recollir els resultats del control de la mútua, ja que no tenen els valors comparatius ni informació de la fluctuació en els resultats, de manera que desconeixen les repercussions d’una possible afectació, encara que no sigui patològica. Respecte a l’acció 3, afirma que cal contractar personal per fer un desherbatge manual, que destaca que és la tècnica més rendible des del punt de vista econòmic i temporal. En relació amb això, explica que cal no oblidar que amb les oposicions actuals de Parcs i Jardins s’establirà una borsa de treball que permetrà contractar personal segons les necessitats de l’Institut, que va ser declarat com a servei essencial. Pel que fa a l’acció 9, afirma que cal fer una campanya més exhaustiva i específica que expliqui la presència i la proliferació d’herbes als escocells, tal com ja s’ha comentat. Respecte a l’acció 10, opina que caldria avançar la campanya per informar la ciutadania davant la quantitat de queixes rebudes per part de veïnes molestes o interessades pels efectes que es poden derivar de l’aplicació de la mesura. Quant a l’acció 15, remarca que només falta un mes per a l’aplicació de l’eradicació del glisofat i hi ha personal de jardineria que encara no ha rebut la formació prevista. Explica que fa més de dos mesos que algunes brigades fitosanitàries apliquen gairebé diàriament glifosat, i que no saben si això es fa per exhaurir-ne les existències. Finalment, assenyala que les al·legacions que va presentar el Grup de la CUP no s’han incorporat en el pla. El Sr. XIMENO explica que l’ha sorprès l’escepticisme de què ha parlat el Grup de CiU, ja que tant l’Organització Mundial de la Salut com la Unió Europea plantegen la toxicitat del glifosat i, a més, aquesta mesura estava prevista en el Pla del verd i de la biodiversitat del 2012. Quant a les fotografies dels escocells amb vegetació que ha esmentat la Sra. Vila, assenyala que són les proves que els han permès establir quins són els millors mètodes. Afirma que el desherbatge és el mètode principal, però que també han utilitzat alguns sistemes amb propà, que han quedat descartats, la maquinària amb aigua a pressió, la implantació de gramínies i els encoixinats. Destaca que l’equip de Parcs i Jardins ha fet un treball molt intens en aquest sentit, i manifesta que es posa a la disposició dels grups per parlar de tots els detalls tècnics que es troben a faltar. Respecte a la campanya de comunicació, afirma que ja s’ha començat a informar sobre la mesura i les seves conseqüències a cada un dels llocs on s’ha deixat d’utilitzar el glifosat. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 9 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 D’altra banda, explica que és cert que es continua utilitzant aquesta substància als espais on no s’han dut a terme les proves, però que en cap cas s’ha fet això en excés per acabar les existències, i que sempre se n’ha informat amb un cartell. Manifesta que la campanya adreçada a la ciutadania en general es farà segurament a la primavera, perquè és quan es veuran els efectes reals de la mesura i quan s’hauran fixat les opcions que s’aplicaran als diferents districtes. Explica que creuen que aquest és el millor moment per fer una campanya potent per explicar no només la mesura del glifosat, sinó també la lògica del canvi de fisonomia en el paisatge urbà. Afirma que és cert que els estudis clínics que es fan són per detectar organofosfats, ja que no només han de prestar atenció als efectes del glifosat sinó també a d’altres possibles, però que analitzaran aquest aspecte. Finalment, manifesta que estan absolutament d’acord que s’ha de treballar aquesta mesura a escala metropolitana. Explica que, de fet, durant tot aquest any han treballat amb l’Àrea Metropolitana en una comissió de treball, i que el proper mes de desembre l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana faran una jornada conjunta sobre aquest tema. El Sr. MÒDOL pregunta si algun grup vol fer una segona intervenció. El Sr. MULLERAS assenyala que abans s’ha oblidat d’agrair la dedicació de l’anterior comissionada d’Ecologia. D’altra banda, demana que es vetlli per la salut dels treballadors de Parcs i Jardins, ja que l’informe parla de vuit persones afectades. La Sra. LECHA opina que, des del punt de vista del paisatge urbà, és molt més preocupant la publicitat sexista a les terrasses de determinats bars que no pas la presència d’herbes als escocells dels arbres. En aquest sentit, afirma que s’ha de mesurar la importància que té cada cosa en el paisatge urbà. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord Districte de Gràcia 3.- (15PL16307) APROVAR provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità a l’àmbit delimitat pels carrers de l’Argentera, núms. 5 a 11 i 10 a 18, de Cambrils, núm. 12 i de la Farigola, núms. 31 a 47, al barri de Vallcarca del Districte de Gràcia, d’iniciativa municipal; TRAMETRE l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. La Sra. SANZ recorda que aquest planejament ja es va aprovar inicialment en la Comissió i que el seu objectiu és protegir el nucli antic que encara es conserva al barri de Vallcarca. El Sr. MARTÍ expressa el vot a favor del Grup de CiU. Remarca que en l’apartat de propostes d’acord de l’ordre del dia només es presenta un únic punt, que és una cosa que passa sovint, no només en la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 10 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 Mobilitat, sinó també en altres comissions. En relació amb això, opina que una de les funcions de l’oposició és denunciar aquesta manca d’iniciativa política del Govern, al qual anima a presentar més iniciatives. Assenyala que no és la primera vegada que diuen això, i que esperen una resposta. El Sr. BLANCO es remet a la intervenció que ja va fer el Grup de C’s per justificar el seu vot favorable quan es va presentar a aprovació inicial aquesta proposta. El Sr. CORONAS manifesta que el Grup d’ERC vota a favor de la proposta, però que no volen fer-ho sense recollir una queixa de les conselleres de districte d’ERC a Gràcia, a les quals no se les informa de l’estat de les converses amb les diferents entitats i associacions de veïns i veïnes, ni se les convida a les reunions tècniques. A més, afirma que també es queixen del fet que no es convoqui la taula de convivència de Vallcarca. Demana que, per tant, es compti amb el territori per als temes d’urbanisme i es valori la feina dels consellers i conselleres de districte. Remarca que el Govern parla amb tothom menys amb l’oposició, que en aquest cas representa més de la meitat de graciencs i gracienques. Conclou que el fet que estiguin d’acord en la proposta no significa que els agradi com s’està gestionant la feina que fa referència a la modificació del PGM de Vallcarca. El Sr. MULLERAS expressa la reserva de vot del Grup del PP. La Sra. LECHA manifesta que el Grup de la CUP dóna suport de la proposta. D’altra banda, explica que els han arribat les mateixes queixes que ha expressat el Sr. Coronas. La Sra. SANZ afirma que traslladaran aquesta qüestió al Govern del Districte, ja que estan d’acord que s’ha d’informar del planejament en l’àmbit del territori, igual com es fa en molts altres projectes de ciutat que tenen una vinculació amb el territori. D’altra banda, agraeix els vots favorables dels grups, atesa la necessitat i la importància de protegir el que encara queda del nucli antic de Vallcarca. Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i CUP i amb la reserva de vot del PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 4.- (02-2014CD05786) DECLARAR d’interès i utilitat municipal les obres per a la reforma interior en zones comunitàries sense afectar l’estructura de l’edifici, en un emplaçament de les obres inclòs al catàleg de patrimoni amb nivell de protecció individual B, de l’edifici carrer Villarroel, 170 (exp. 02-2014CD05786) i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2014; CONCEDIR a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona (NIF G08431173) la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres generat per l’admissió del comunicat diferit d’obres menors tipus I, el 19 de febrer de 2014 (que suposa una bonificació de 3.048,50 euros), donat que les obres s’ajusten a allò establert en l’art. 7è de l’esmentada Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2014 en tant que són promogudes per una entitat de caràcter públic en equipament comunitari; DONAR-NE trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 11 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 La Sra. Sanz expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA. 5.- (02-2016CD35028) DECLARAR d’interès i utilitat municipal les obres per a la reforma interior en zones comunitàries sense afectar l’estructura de l’edifici, en un emplaçament de les obres inclòs al catàleg de patrimoni amb nivell de protecció individual B, de l’edifici carrer Villarroel, 170 (exp. 02-2016CD35028) i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2016, CONCEDIR a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona (NIF G08431173) la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres generat per l’admissió del comunicat diferit d’obres menors tipus I, el 22 d’agost de 2016, donat que les obres s’ajusten a allò establert en l’art. 7è de l’esmentada Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2016 en tant que són promogudes per una entitat de caràcter públic en equipament comunitari (clau 7a) i les obres acompleixen una indiscutible funció d’interès social com és la realitzada per un equipament sanitari-assistencial; DONAR trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. La Sra. Sanz expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA. 6.- (02-2014CI44442) DECLARAR d’interès i utilitat municipal les obres per a la substitució dels quadres elèctrics general i de la planta subterrània per adequació a normes de l’edifici carrer Londres, 55 (exp. 02-2014CI44442) i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2014, CONCEDIR a la Diputació de Barcelona, NIF P0800000B, la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres generat per l’admissió del comunicat immediat d’obres menors tipus II, en data 29 de desembre de 2014 (que suposa una bonificació de 1.757,26 euros), atès que les obres s’ajusten a allò establert en l’art. 7è de l’esmentada Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2014 en tant que són promogudes per una entitat de caràcter públic en equipament comunitari; DONAR trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. La Sra. Sanz expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa l’abstenció de la CUP. S’APROVA. 7.- (10-2014LL25146) DECLARAR d’especial interès públic i utilitat municipal les instal·lacions objecte de la llicència d’obres tramitada amb número d’expedient 10-2014LL25146 per a la instal·lació d’ascensor i rehabilitació de patis en edifici catalogat a la rambla del Poblenou 51; CONCEDIR a la comunitat de propietaris de la rambla del Poblenou 51 la bonificació del 35% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres, d’acord amb allò que estableix l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1., en tant que les obres es realitzen sobre edificis o locals urbanísticament protegits amb un nivell de protecció C; i DONAR-NE trasllat a la Direcció d’Inspecció de l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. La Sra. Sanz expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 12 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal BC: 8.- (M1519/4603) La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda que el Govern municipal insti al Govern de la Generalitat a modificar urgentment la legislació vigent per tal que els habitatges d’ús turístic requereixin la tramitació de llicència municipal prèvia a l’inici d’activitat en el marc de la Llei de Turisme. Així com, a garantir que l’Ajuntament de Barcelona pugui desenvolupar regulació pròpia en matèria d’habitatges d’ús turístic. La Sra. SANZ assenyala que han tingut l’oportunitat de parlar sovint del que planteja la proposició en la Comissió i en els diàlegs i espais de treball que tenen amb tots els grups. A més, remarca que presenten la proposició des de la perspectiva d’aconseguir un acord conjunt per recuperar les competències que atorgava el règim de llicències dels habitatges d’ús turístic i traslladar-lo al Govern de la Generalitat, a fi de poder fer una política de governança i regulació d’aquesta activitat. Afirma que hi ha diversos exemples que posen de manifest el problema que hi ha en molts barris de la ciutat en relació amb l’habitatge i el lloguer turístic. Explica que, per exemple, al districte de Ciutat Vella s’ha perdut més d’una desena part de la població des de l’any 2007 fins a avui, i que hi ha dades de l’Idescat que demostren que en els últims quatre anys s’ha produït una pèrdua de població resident del voltant del 40% en aquest districte. Assenyala que, tot i que això no és només atribuïble a la pressió turística, hi ha estudis que evidencien que l’activitat turística és una de les principals activitats que genera l’expulsió de veïns i veïnes. Explica que una altra realitat que afecta de manera important l’accés a l’habitatge és l’augment dels preus del lloguer a la ciutat, que ha estat d’entre un 12% i un 15% en els darrers tres anys, en funció de la font que s’utilitzi. Remarca que, a més, aquest fet es produeix en una ciutat que té un mercat de lloguer reduït, que representa el 30% del total, i on només un 1,5% de l’habitatge és de lloguer públic. Assenyala que, per exemple, al Poblenou, que és un barri cada cop més turístic, els lloguers han augmentat un 17%, i a la Barceloneta, un 18%. Explica que al districte de Ciutat Vella el preu del lloguer arriba als 19 euros el metre quadrat, cosa que significa que un pis d’uns 50 m² costa al voltant de 1.000 euros, xifra que equival a 1,5 vegades el sou mínim interprofessional. Remarca que aquesta realitat demostra la necessitat d’actuar en molts fronts i de buscar escletxes jurídiques per fer-ho, ja que l’Ajuntament no disposa de totes les competències ni de tots els instruments. Assenyala que, en el mandat anterior, a causa d’un error en la manera com es va anunciar la suspensió de llicències d’habitatges d’ús turístic, el nombre d’aquest tipus d’habitatges es va incrementar de 3.000 a 9.000. Afirma que tot això va ser producte de l’anomenada Llei Òmnibus, aprovada el desembre del 2011 al Parlament de Catalunya, que entre altres coses va modificar la Llei de l’habitatge i va provocar que els ajuntaments deixessin de tenir el règim de llicències, que va ser substituït pel règim de comunicació. Manifesta que això va dificultar el control de l’Ajuntament sobre aquesta activitat i va provocar que es decretés una suspensió de llicències dels habitatges d’ús turístic per evitar-ne la proliferació descontrolada. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 13 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 Explica que el Govern actual treballa per enfortir les actuacions relatives als habitatges d’ús turístic il·legals, però necessita recuperar el control sobre aquesta activitat. A més, manifesta que saben que el que es va argumentar per motivar aquesta modificació de la Llei Òmnibus, que era la transposició d’una directiva europea, s’ha aplicat amb diferents fórmules a molts països. Afirma que, per tant, la simplificació administrativa es pot fer de moltes maneres i no ha de passar necessàriament per substituir un règim per un altre. El Sr. MARTÍ expressa el vot favorable del Grup de CiU a aquesta iniciativa, ja que creuen que proposa una de les vies que té tot ajuntament per poder regular correctament aquest fenomen. Es queixa que el Govern sempre hagi de justificar plantejaments com el que ara defensa fent referència al mandat anterior. Explica que ells també podrien «agafar el retrovisor» i començar a posar èmfasi en coses que han passat durant el primer any i mig de mandat, com l’increment dels preus del lloguer o de les habitacions d’hotel. Afirma, però, que no ho faran perquè creuen que cal un mandat per fer una avaluació política correcta de l’acció d’un govern municipal. Manifesta que pensen que objectivament és necessari i urgent disposar de les eines que planteja la proposició per regular l’oferta d’allotjaments turístics, sobretot pels efectes negatius col·laterals que té en alguns casos i en alguns llocs concrets. Afirma que el tràmit de llicència prèvia és un dels elements per poder combatre aquests efectes, tot i que segons com es faci la regulació futura d’aquest àmbit podria ser que no hi estiguessin d’acord. Manifesta que, per tant, insten el Govern municipal a negociar amb el Govern de la Generalitat, que és qui hauria de fer un projecte de llei, o amb els grups de l’oposició, a través dels quals també es pot fer una proposició de llei al Parlament de Catalunya per modificar una norma legal en l’àmbit parlamentari. Explica que, a més, es posen a disposició del Govern municipal per tenir les converses necessàries per recuperar les competències que atorgava el règim de llicències dels habitatges d’ús turístic, a fi de ser més eficaços en la lluita contra els efectes negatius de l’activitat turística en algunes zones de la ciutat. Remarca, però, que això no significa que considerin negatiu el sector turístic. D’altra banda, afirma que també intentaran arribar a acords en la renegociació del Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) per tenir un pla adequat i no pas el que es planteja ara, que opina que ha estat un fracàs del Govern. El Sr. BLANCO manifesta que el Grup de C’s no es pronunciarà sobre aquesta iniciativa mentre no coneguin més detalls sobre les intencions reals i el tipus de regulació que el Govern municipal pretén establir respecte als habitatges turístics. Explica que estan bastant segurs que el seu model no coincideix amb el del Govern municipal, ja que creuen que l’únic que ha fet l’Ajuntament fins ara ha estat prohibir en comptes de regular. Remarca que al districte de Ciutat Vella ja fa més d’onze anys que hi ha una moratòria respecte als pisos turístics i que no ha donat els resultats esperats pel que fa a una regulació adequada d’aquesta activitat. A més, assenyala que el Pla especial d’habitatges d’ús turístic (PEHUT) que s’ha aprovat aquest any ha estès aquesta prohibició a pràcticament tota la ciutat, i que encara no coneixen la redacció definitiva que tindrà el PEUAT. Afirma que les moratòries i les prohibicions no són el model del seu grup, que, en canvi, proposa que s’elabori una ordenança municipal amb l’objectiu, no de prohibir o restringir excessivament o injustificadament aquesta activitat, sinó de regular-la per evitar que provoqui molèsties i per afavorir les bones pràctiques. Opina que s’ha d’actuar contra les persones que no fan les coses bé, però que, alhora, cal protegir totes aquelles que vulguin impulsar una activitat econòmica que, ben realitzada, pot resultar beneficiosa per a la ciutat. Conclou que de moment s’abstindran, ja que volen saber si l’enfocament del Govern serà continuar restringint o prohibint, o si bé optarà per fer una regulació sensata i adequada, tal com el seu grup defensa. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 14 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 El Sr. CORONAS afirma que, tot i les moratòries, la situació que hi ha a Ciutat Vella respecte als habitatges d’ús turístic està pitjor cada any. Remarca que, de fet, el Grup d’ERC pregunta en cada plenari de districte quants habitatges d’ús turístic s’han tancat i la resposta sempre és zero. Manifesta que votaran a favor que l’Ajuntament insti la Generalitat a modificar el que calgui per millorar la gestió de totes les problemàtiques derivades de la gran proliferació d’habitatges d’ús turístic a la ciutat, però que volen fer una sèrie de puntualitzacions. Afirma que, en primer lloc, el principal problema continuen sent els habitatges d’ús turístic il·legals, que escapen a qualsevol control administratiu, i que cal dedicar tots els esforços possibles a combatre’ls i dotar amb el màxim de recursos les competències que l’Ajuntament té en matèria d’inspecció i sanció. Explica que, en segon lloc, estan d’acord a tirar endavant la llicència municipal prèvia, tot i que l’únic que farà serà allargar el tràmit per donar d’alta un habitatge d’ús turístic, ja que el que determinarà quants habitatges d’ús turístic hi haurà i on es localitzaran seran els plans d’usos o el PEUAT. En aquest sentit, destaca que la decisió sobre el resultat final de la distribució urbanística de llicències serà municipal. Manifesta que, per tant, els agradaria saber què requerirà i solucionarà la llicència municipal prèvia, i si el Govern ja ha elaborat els informes jurídics i tècnics corresponents per aconseguir implantar-la, tenint en compte que la transposició de directives comunitàries, i en especial la de liberalització de serveis, pot invalidar judicialment la mesura. Afirma que, en tercer lloc, no s’oposen al fet que l’Ajuntament pugui tenir regulació pròpia en matèria d’habitatges d’ús turístic, però que els agradaria conèixer quines mesures proposa el Govern en aquest sentit. Explica que, des del Grup d’ERC, proposen sumar-hi criteris de regulació relatius a qüestions com ara el soroll o l’accessibilitat. Finalment, remarca que amb la normativa actual el Govern encara té força recorregut per fer en matèria d’habitatges d’ús turístic il·legals mitjançant les inspeccions in situ i on-line, i pel que fa a les sancions contra les males praxis d’aquells habitatges d’ús turístic legals que no compleixen la normativa turística ni la municipal, com l’ordenança de soroll. A més, assenyala que, mitjançant processos de revisió de llicències vigents per incompliment d’aquestes normatives, no només es poden imposar sancions, sinó fins i tot retirar llicències. El Sr. MULLERAS afirma que el Grup del PP sempre ha apostat perquè l’Ajuntament sigui l’única administració amb competències en matèria de gestió turística a la ciutat i que, de fet, han presentat diverses propostes en aquest sentit en el Ple municipal, que s’han aprovat. Explica que creuen que el fet que la regulació turística estigui en mans de tres administracions diferents (Ajuntament, Generalitat i Consell Comarcal) és el que ha portat a la situació actual, entre altres coses perquè l’Ajuntament té les mans lligades a l’hora de poder regular i inspeccionar els allotjaments que incompleixen les normatives. Manifesta que també estan a favor que es millori la regulació, no per posar més traves, sinó per donar més garanties que els allotjaments turístics tindran millors condicions i seran més adequats a les escales de veïns on s’ubiquin. En relació amb això, afirma que estan en contra de tots els habitatges d’ús turístic il·legals, així com d’aquells legals que també generen molèsties als veïns. Opina que cal poder inspeccionar i sancionar els habitatges d’ús turístic que provoquen problemes de convivència i, per tant, un impacte negatiu del turisme a les escales de veïns. Explica que no entenen que la Generalitat negui aquestes competències a la ciutat de Barcelona, que té 9.600 habitatges d’ús turístic legals i molts altres d’il·legals, i una dimensió turística que no té res a veure amb la d’altres municipis catalans. Afirma que, per tant, creuen que Barcelona ha de tenir un tractament diferenciat en aquest àmbit, també pel que fa a l’impost turístic. En Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 15 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 aquest sentit, manifesta que pensen que el Govern municipal ha de pressionar més per obtenir el 100% d’aquest impost. D’altra banda, remarca que el model del Grup del PP no és el de la paralització i les moratòries, que al seu parer no ajuden a resoldre el problema. Opina que el que acaba passant amb aquest model és que se substitueixen els allotjaments turístics per pisos de luxe, cosa que no ajuda a crear solucions per a l’habitatge i incrementa els lloguers de les zones on s’ubiquen els pisos de luxe. Afirma que el seu model passa per una millora de la regulació i per una administració única en aquesta matèria, i que per això votaran a favor de la proposició. La Sra. LECHA manifesta que el Grup de la CUP votarà a favor de la proposició, tot i lamentar que el Govern de l’Ajuntament es conformi amb el requeriment de la llicència municipal prèvia a l’inici de l’activitat, en concordança amb el que proposa el PEUAT, i no tingui una política decidida en contra de l’especulació turística, que exigeixi en el protocol de regulació per a l’obertura d’habitatges d’ús turístic la inspecció prèvia per part del personal especialitzat de l’Ajuntament, l’autorització del veïnat afectat per l’activitat i la no existència de demanda d’habitatge residencial al barri. A més, afirma que són contraris a la proposta del PEUAT actual, ja que consideren que no és un pla que prevegi mesures polítiques de decreixement de l’activitat turística a la ciutat, que opina que són l’única via per començar a pal·liar els problemes del veïnat quant a turistificació, gentrificació, manca d’habitatge i precarietat. Explica que voten a favor de la proposició perquè el decret de regulació d’allotjaments turístics que modifica la Llei de turisme, que va entrar al Parlament a mitjan setembre, és una plasmació extrema de les pitjors polítiques neoliberals. Afirma que el decret fa exactament el contrari del que diu el seu enunciat, ja que propugna la desregulació de les mínimes mesures fins ara existents i permet qualsevol actuació en l’àmbit dels allotjaments turístics, fins i tot contravenint les normatives internacionals. En relació amb això, manifesta que els agradaria tenir les al·legacions que ha presentat l’Ajuntament a aquest decret. Afirma que, des d’aquesta perspectiva, insten una vegada més el Govern municipal a revisar els objectius i les mesures del PEUAT per protegir la ciutat de les noves agressions especulatives, que creuen que malmetran encara més les condicions de vida de les veïnes i les polítiques de reconstrucció d’una ciutat per viure-hi dignament. Demana al Govern que es pronunciï sobre el tipus de ciutat que vol construir, que abandoni les polítiques continuistes de creixement atomitzat del sector turístic i que generi alternatives a aquest monocultiu. El Sr. MÒDOL expressa el vot a favor del Grup del PSC. Recorda que el 2008 l’Ajuntament ja va impulsar una mesura de govern per regular l’ús turístic dels habitatges. Assenyala que, en aquells moments, ja es feia palès que l’equilibri entre l’activitat econòmica, la creació de riquesa, la vida veïnal i la convivència de les persones que viuen a Barcelona o que hi desenvolupen alguna activitat laboral o comercial era una qüestió fonamental sobre la qual calia actuar. Explica que, en aquest sentit, es va dotar l’Administració de nous mecanismes de control d’un fenomen en el qual s’havien detectat males pràctiques i que tenia un marc normatiu poc regulat. Recorda que tot això es va recollir posteriorment en la Llei del dret a l’habitatge, que va començar a posar les bases per fer desaparèixer aquestes males pràctiques del sector. Assenyala que, més tard, la Generalitat va aprovar el decret que regulava específicament els habitatges d’ús turístic per garantir-ne les condicions d’habitabilitat, fixar-ne l’ocupació màxima i establir la necessitat de disposar de llicència municipal prèvia a l’inici de l’activitat, entre altres coses, i que aquestes accions es complementaven amb mesures de control i d’inspecció amb el corresponent règim sancionador. Remarca que la tendència va canviar amb un nou marc normatiu imposat per la Generalitat a través de la Llei Òmnibus, que va substituir el tràmit de la llicència prèvia a l’inici de l’activitat per als habitatges d’ús turístic pel règim de Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 16 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 comunicació. Explica que l’Ajuntament va fer diverses al·legacions en aquell moment per intentar que es mantingués a la ciutat la capacitat de control i sanció d’aquests habitatges, però que no va obtenir cap resultat. Afirma que, d’aquesta manera, es va passar de les 2.349 llicències que hi havia el 2009 a 9.600 llicències l’octubre del 2014. Recorda que actualment hi ha aprovat el PEHUT mentre s’acaba d’elaborar el PEUAT com a pla general per a tots els allotjaments de tipus turístic que hi ha a la ciutat. Afirma, però, que el mètode de control dels habitatges d’ús turístic a Barcelona no pot ser només imposar per pla parcial que no es donarà cap més llicència, i que, en aquest sentit, comparteixen amb el Grup de C’s que no es tracta de prohibir sinó de regular. Manifesta que, per tant, creuen que cal tornar a reclamar per a Barcelona la capacitat d’atorgament de llicències i el control d’aquestes activitats, i fer-ho de manera efectiva i en clau de ciutat per regular un sector que té aspectes positius i altres de negatius. Opina que han de poder prendre la iniciativa sobre el control d’aquesta activitat, i també sobre com volen que s’implanti a la ciutat. La Sra. SANZ agraeix el suport i les aportacions dels grups. Destaca que mai no s’havia fet tot el que s’està plantejant amb relació al control i la governança de l’activitat turística, que és una cosa que fa molt temps que l’Ajuntament identificava que feia falta. Recorda que el 2010 es va elaborar un pla estratègic amb experts, veïns, entitats i els grups municipals que evidenciava aquesta necessitat. Assenyala, però, que posteriorment es van prendre una sèrie de decisions que van abocar la ciutat a la situació actual i al fet que ara calgui gestionar-la a corre-cuita. En aquest sentit, remarca que el PEHUT es va fer com es va poder perquè no es disposava de més temps, ja que finalitzava la suspensió que el Govern anterior va decretar el 2014. Així mateix, assenyala que les suspensions dels plans d’usos de Gràcia i del Poble-sec havien quedat en l’aire i s’havien de concretar. També es refereix al fet que el Pla d’usos de Ciutat Vella que el Govern de CiU va pactar amb el Grup del PP no va tenir en compte les dades sobre la pèrdua de població del districte, i a l’aprovació de la Llei Òmnibus per part de determinats grups polítics. Assenyala, en referència al comentari del Sr. Martí, que no es tracta de «posar el retrovisor», sinó de trobar les causes dels problemes. Afirma que en aquest cas la causa del problema ha estat la desregulació i que, per això, el que proposen és regular i no pas prohibir, tal com ha dit el Sr. Blanco. Explica que els grups municipals poden estar més o menys d’acord sobre com fer- ho, però que comparteixen que cal un instrument urbanístic com el que es planteja, que és un dels pocs en el qual tenen competències plenes com a Ajuntament per poder donar resposta a la situació actual, que reitera que expulsa veïns de casa seva. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA. Del Grup Municipal CIU: 9.- (M1519/4595) La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: 1.- Que el govern impulsi la renovació del Front marítim de Sant Martí entre el Pavelló de la Mar Bella i la Zona del Parc del Fòrum, urbanitzant el passeig Marítim de forma contínua amb l’existent, d’acord amb l’Estudi Estratègic realitzat durant el mandat Trias. 2.- Que el govern impulsi la creació d’equipaments vinculats pràctiques esportives de platja en el marc de les actuacions de renovació d’aquest front litoral. 3.- Que el govern encarregui conseqüentment, els projectes constructius d’acord amb els criteris establerts a l’Estudi Estratègic realitzat. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 17 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 El Sr. MARTÍ assenyala que aquesta proposició, que ha estat transaccionada amb el Grup d’ERC, obeeix a un estat urbanístic i d’ordenació del territori, i és també fruit de demandes veïnals que fa anys que es plantegen. Afirma que la proposició tracta de la necessitat de transformació i ordenació urbanística de la zona del front marítim que va des de la Barceloneta fins a la zona del Fòrum. Explica que en el mandat municipal anterior es va encarregar i es va tirar endavant un estudi estratègic d’aquesta ordenació, i que precisament l’encàrrec va recaure en els arquitectes Ton Salvadó i Carles Muro, el primer dels quals és l’actual director de Model Urbà de Barcelona. Afirma que aquest estudi incloïa un conjunt d’actuacions urbanístiques d’ordenació del litoral per culminar el passeig Marítim de la Barceloneta. Explica que s’hi preveia la prolongació del passeig litoral de la Mar Bella fins a la zona del Fòrum, amb l’emplaçament de diverses instal·lacions esportives a la cota de la sorra i del paviment per a la promoció d’esports de platja. Assenyala que, per tant, es va fer també un treball previ de diàleg i negociació amb el territori i amb entitats per pactar aquest programa d’equipaments esportius. A més, explica que l’estudi també proposava la cessió a BSM dels espais de la plataforma on s’havia d’instal·lar el zoològic marí per a l’emplaçament d’entitats vinculades als esports d’aventura i activitats culturals. Assenyala que al final del mandat es va deixar tot a punt per convocar el concurs per a la redacció del projecte, basat en l’estudi estratègic i per al qual es preveia una reserva pressupostària d’uns 10 milions d’euros. A més, recorda que en aquest mandat, en concret a finals de l’any passat, això també es va tractar en el Consell de Districte de Sant Martí, on el seu grup municipal va substanciar un prec per reclamar la recuperació d’aquest estudi estratègic per transformar-lo en un concurs per redactar el projecte. Explica que recentment el Govern municipal ha aprovat un pla de millora de l’espai urbà per a aquesta zona, però que es tracta d’un pla sobre mobiliari urbà que preveu un conjunt d’actuacions menors i té un pressupost de 800.000 euros. Afirma que aquestes actuacions són benvingudes, però que no tenen res a veure amb un pla d’ordenació del territori i de transformació urbanística com el que s’havia plantejat. Demana al Govern que impulsi aquest projecte, amb els corresponents processos participatius per actualitzar l’estudi estratègic, i que el tiri endavant amb el màxim consens polític i veïnal. El Sr. BLANCO assenyala que el Grup de C’s no coneix el pla estratègic que es va fer en el mandat anterior, i que si cal parlaran amb el director de Model Urbà perquè els l’expliqui. Manifesta que, malgrat això, els han semblat interessants les explicacions del Sr. Martí, ja que van una mica en la línia de la posició del seu grup pel que fa a aquest espai. A més, opina que es tracta d’un projecte positiu perquè és compatible amb les reclamacions dels mateixos veïns de la zona, que són: no construir a la zona d’aparcament que hi ha al costat del centre esportiu de la Mar Bella; enjardinar tot el passeig Marítim des del carrer Bac de Roda fins a la zona del Fòrum i dedicar-lo a zona verda amb zona de vianants i carril bici; i estudiar l’eliminació o limitar les instal·lacions que no són compatibles amb aquests usos, especialment l’aparcament en superfície i les instal·lacions de tractament de residus. Conclou que votaran a favor de la proposició ja que coincideixen en els seus objectius generals, i que confien que es tinguin en consideració les demandes dels veïns. El Sr. CORONAS agraeix al Grup de CiU que hagi acceptat la transacció que han proposat. Recorda que el Grup d’ERC ja va presentar una proposició el passat mes de juliol en la Comissió, que es va aprovar, en la qual demanava que el Govern de la ciutat es comprometés a redactar el projecte de prolongació del passeig Marítim dins d’aquest mandat i a establir un calendari per a l’execució de les obres. Afirma que, per tant, agraeixen que es torni a plantejar la prolongació del passeig Marítim i voten a favor de la proposició de CiU esmenada, ja que Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 18 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 creuen que els informes elaborats en el mandat anterior s’han de poder revisar. A més, remarca que la reforma que va impulsar l’Ajuntament a finals del 2014 per 1.395.000 euros va ser totalment innecessària des del punt de vista veïnal, que creia que era més prioritari dignificar la part que no tenia passeig Marítim. Recorda que aquesta reforma va permetre renovar el mobiliari urbà i l’enllumenat, incorporar nou arbrat, ampliar la zona de vianants i millorar les condicions del carril bici des del carrer Bilbao fins a l’altura del carrer Bac de Roda. D’altra banda, assenyala que el fet que l’estudi estratègic sigui revisable no significa tornar a engegar un nou procés participatiu que serveixi per dilatar-ne l’aplicació sense motiu. En aquest sentit, afirma que es pot fer la participació que faci falta, però sempre per seguir els calendaris que s’han marcat. Manifesta que, tal com ja van dir el juliol passat, la no continuïtat del passeig Marítim provoca una discriminació entre diferents zones del front marítim que comporta que estiguin desconnectades en el punt en què més ho haurien d’estar. Destaca que la prolongació del passeig permetria vertebrar aquest front, cosir-lo i connectar-lo amb els diversos barris marítims de Barcelona. Afirma que també permetria dotar d’activitat i fer arribar gent a la zona de l’esplanada del Fòrum i, per extensió, a la zona del baix Besòs, que ara està totalment desvinculada del centre a través del front marítim. A més, assenyala que facilitaria la creació d’una anella de carrils bicis al voltant de Barcelona, i permetria recuperar i crear espais de trobada i de lleure per a la ciutadania davant les platges, que és un dels llocs més privilegiats de la ciutat. Remarca, però, que cal definir bé els espais i els usos que s’hi poden encabir, de manera que els equipaments estiguin dirigits als veïns i veïnes, i no pas als turistes. En aquest sentit, afirma que no poden permetre que aquesta zona acabi sent novament un passeig de guinguetes dedicades al turisme on els veïns i veïnes de Barcelona se sentin desplaçats. El Sr. MULLERAS assenyala que vol aclarir, en relació amb el punt anterior, que en la modificació del Pla d’usos de Ciutat Vella que es va fer en el mandat anterior no es va «tocar ni una coma» en relació amb els habitatges d’ús turístic, atès que és una qüestió que la Sra. Sanz ha repetit diverses vegades quan es parla d’aquest tema. Respecte a la proposició del Grup de CiU, manifesta que el Grup del PP hi està a favor. Afirma que, de fet, van incloure la redacció del projecte en el pacte d’inversions del 2013. Explica que pensen que aquesta zona està absolutament desaprofitada i cal dignificar-la perquè no sigui un aparcament de terra com el que hi ha actualment i un espai pràcticament desèrtic en alguns punts de l’antiga plataforma del zoo marí. Assenyala que el seu grup va presentar una iniciativa molt semblant en la Comissió el mes de juliol, però que no es va aprovar perquè hi van votar en contra el Govern municipal i la CUP. Manifesta que esperen que la que avui es presenta sí que s’aprovi, ja que donen ple suport al fet que aquesta zona es dignifiqui i s’ompli de vida per al gaudi dels veïns i de tots els barcelonins. La Sra. LECHA assenyala que la proposició fa referència a una zona que es troba degradada pel seu aïllament i les poques actuacions que s’hi han realitzat. Manifesta que, per capgirar aquesta situació, comparteixen la idea que cal perllongar el passeig Marítim des del carrer Bac de Roda fins al Fòrum, tal com reclamen també les veïnes de la zona. Afirma, però, que quan parlen de les actuacions municipals en zones de la ciutat com el Fòrum topen amb les diferències sobre el model de ciutat que tenen amb el Grup de CiU o, al mes de juliol, amb el Grup del PP. Explica que, des del Grup de la CUP, entenen que la finalitat d’aquesta actuació ha d’anar destinada al benestar de les veïnes, d’una banda connectant la zona del Fòrum amb la resta de la franja litoral i amb la resta de ciutat, i de l’altra, creant un espai amable, verd i obert als barris de l’entorn. En aquest sentit, afirma que tenen seriosos dubtes que la voluntat de CiU sigui la mateixa que la seva. Assenyala que troben molt poca concreció en l’estudi estratègic al qual Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 19 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 remet la proposició, i que ja saben que les actuacions que planteja el Grup de CiU en zones degradades solen comportar processos d’expansió del turisme. Explica que, per les actuacions que es van fer en el mandat anterior, poden intuir les intencions del Grup de CiU quan parla d’impulsar la creació d’equipaments vinculats a pràctiques esportives. Manifesta que ja saben que el projecte per construir quatre grans pistes de futbol, voleibol, tenis i rugbi amb vestuaris i graderies vol dir gestió privada en un espai públic que hauria de ser per a tothom, en comptes d’equipaments esportius públics, gratuïts, de lliure accés i que promoguin la convivència entre el veïnat de la zona. A més, recorda que durant el mandat anterior es va promoure la realització de grans esdeveniments esportius a la platja, que van ocupar sovint gran part d’aquest espai durant molts dies. Manifesta que, al parer del seu grup, aquestes activitats només incentivaven un ús privatiu i elitista de l’espai amb l’objectiu de generar un benefici econòmic a les empreses que organitzaven aquests esdeveniments, contravenint fins i tot la normativa municipal que prohibeix tot tipus de propaganda, esponsorització o qualsevol altre tipus d’activitat econòmica en les activitats que es facin a la platja de Barcelona. Afirma que, per tant, consideren que la proposició del Grup de CiU té una clara finalitat encoberta perquè ens privats facin negoci a costa de privatitzar l’espai públic, i no pas construir i rehabilitar un espai en favor de les veïnes. El Sr. MÒDOL assenyala que és la quarta vegada que parlen del mateix tema en la Comissió, i opina que l’oposició podria ser una mica més original, tenint en compte que la ciutat és gran i hi ha molts altres temes per afrontar. Remarca que no és que tinguin res en contra de la proposició, atès que tracta d’un espai sobre el qual s’està reflexionant i que ha estat objecte de diverses propostes per part de diferents governs, però que creu que confon que es torni a sotmetre aquesta qüestió a votació. Manifesta que tots estan d’acord que cal treballar sobre aquest àmbit de la ciutat, i que al seu dia, des de l’oposició, ja es va referir a la tasca important que feia Barcelona Regional en tot el front litoral de la ciutat. D’altra banda, recorda que des del Grup del PSC sempre han dit que no s’ha d’aturar cap projecte. Afirma que avui faran una abstenció positiva, en el sentit que volen que es continuï treballant en aquest àmbit. Explica que han incidit sobre la necessitat de fer algun procés participatiu i que, per tant, això és contradictori amb la idea de recuperar un estudi de fa uns anys. La Sra. SANZ manifesta que són molt conscients que l’ampliació del passeig marítim és una petició veïnal de fa molt de temps, i que en altres proposicions que han presentat altres grups municipals també es plantejava que el Govern es comprometés a fer una proposta. Explica que el Govern ja va dir que això era plenament compatible amb tot el treball que s’està fent de repensar i plantejar una actuació diferent en l’àmbit litoral, tenint en compte també la delegació de competències per part del Govern de la Generalitat amb relació al Port Olímpic. Afirma que, per tant, ja han expressat el compromís del Govern de treballar aquesta qüestió en altres proposicions. Remarca que ja s’han fet les obres per allargar el traçat del passeig des del carrer de Bilbao fins a l’aparcament que hi ha a l’altura de Bac de Roda, a tocar de la platja de la Nova Mar Bella, i que ara es planteja donar-hi continuïtat fins al Fòrum. Explica que, per tant, són conscients de l’existència de l’estudi estratègic que s’esmenta en la proposició, que afirma que inspira moltes de les reflexions que estan fent respecte a aquesta transformació. Assenyala, però, que han de ser capaços de revisar-lo i actualitzar-lo, i d’anar més enllà si cal. Manifesta que creuen que les aportacions dels veïns que es van fer en aquell moment també s’han de situar en el marc de les prioritats pel que fa a la ciutat, el districte i totes les actuacions del front litoral, que destaca que són moltes. Remarca que això no vol dir que no s’hagin de desenvolupar accions concretes, i que, en aquest sentit, estan avaluant alternatives d’algunes demandes específiques dels veïns per resoldre alguns problemes al més ràpid possible, com el relatiu a l’aparcament descontrolat que Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 20 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 hi ha en superfície en aquest àmbit, o la reparació i millora de tot el paviment i el mobiliari urbà a les platges de Sant Miquel, Barceloneta, Somorrostro, Nova Icària, Bogatell, la Mar Bella i Llevant. Pel que fa a això, recorda que en la darrera sessió de la Comissió es va aprovar la licitació del contracte d’obres, amb 800.000 euros destinats a millorar l’espai públic només en aquest àmbit. Conclou que faran una abstenció en positiu, en el sentit que continuaran treballant en aquesta direcció i que hi ha molts compromisos que s’han d’afrontar. El Sr. MARTÍ agraeix el suport dels grups, que afirma que permetrà tirar endavant la proposició. Assenyala que no farà cap referència als prejudicis del Grup de la CUP respecte al Grup de CiU pel que fa a aquest projecte, ja que creu que no té sentit obrir ara un debat ideològic i polític, en el qual es posaria de manifest que hi ha molt poques coses que els uneixin amb la CUP. Demana al Govern que els deixi fer una oposició constructiva, positiva i col·laborativa. Remarca que abans han votat a favor d’una iniciativa per negociar amb el Govern de la Generalitat, i que ara presenten una proposició que és oberta, ja que no determina condicions ni terminis d’implementació i parla de tenir en compte un estudi, que a més el va fer una persona que el Govern ha contractat com a director de Model Urbà. D’altra banda, manifesta que si alguns grups de l’oposició es fan pesats, això deu ser, entre altre raons, per la inacció del Govern. En aquest sentit, recorda que fa un any que plantegen aquesta actuació al Districte, sense que el Govern hagi fet res. El Sr. MÒDOL pregunta si algun grup vol tornar a intervenir. El Sr. BLANCO remarca que CiU i la CUP tenen en comú el Govern de la Generalitat. La Sra. LECHA diu al Sr. Martí que no es tracta de prejudicis del Grup de la CUP respecte al Grup de CiU, sinó de fets relatius a activitats que s’han fet a la platja sota l’aixopluc de l’Institut Barcelona Esports. D’altra banda, afirma que el Grup de C’s encara no sap diferenciar entre el que és formar part del Govern i el que és donar suport a una investidura o a uns pressupostos, que és una cosa que encara està per veure. La Sra. Sanz expressa l’abstenció de BC, el Sr. Mòdol expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. S’APROVA amb el redactat següent: La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: 1.- Que el govern impulsi la renovació del Front marítim de Sant Martí entre el Pavelló de la Mar Bella i la Zona del Parc del Fòrum, urbanitzant el passeig marítim de forma contínua amb l’existent, i que es contempli l’Estudi Estratègic realitzat durant el mandat anterior a l’hora de definir el projecte. 2.- Que el govern impulsi la creació d’equipaments vinculats a pràctiques esportives de platja en el marc de les actuacions de renovació d’aquest front litoral. 3.- Que el govern encarregui conseqüentment, els projectes constructius. Del Grup Municipal C’s: 10.- (M1519/4580) La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda que el govern adopti les següents mesures urgents relatives a la contaminació ambiental: - Que en el termini d’un mes es Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 21 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 presenti el protocol d’actuació en cas de contaminació atmosfèrica. - Que el protocol inclogui reforç en els serveis i la gratuïtat del transport públic en els trajectes i horaris que es determinin. - Que el protocol tingui en compte la classificació ambiental dels vehicles (distintius ambientals de la DGT). - Que en el termini d’un mes s’estableixi un calendari concret per a la implantació progressiva del protocol. El Sr. ALONSO manifesta que tots saben que el nivell de contaminació a la ciutat de Barcelona supera amb freqüència els límits marcats per la Unió Europea i l’Organització Mundial de la Salut, i que aquesta contaminació suposa un risc greu per a la salut de les persones. Afirma que, a més, la qualitat de l’aire a Barcelona està empitjorant i això els preocupa molt. En aquest sentit, recorda que fa poc el Govern va donar a conèixer els estudis que posen de manifest l’augment del trànsit de vehicles i, en paral·lel, del nivell de contaminació. Opina que tot això demostra que les mesures que s’estan aplicant per lluitar contra la contaminació no són prou efectives. Explica que els agradaria que hi hagués mesures estructurals contundents perquè això no fos així, però que mentre no es disposi d’aquestes mesures, cal saber què es farà quan la contaminació arribi a nivells perillosos per a la salut. Manifesta que per això pensen que és urgent aprovar un protocol d’actuació en cas d’episodis d’elevada contaminació atmosfèrica. Recorda que ja fa 18 mesos que parlen d’aquest protocol, però que continuen sense tenir-lo, malgrat les campanyes publicitàries, les reunions de treball i els actes protocol·laris. Explica que tenen la impressió que el Govern s’ha perdut en un laberint de grups tècnics, de burocràcies entre administracions i de diferents taules de treball, i no és capaç d’avançar. Manifesta que, per aquest motiu, exigeixen que es presenti d’una vegada aquest protocol i que, a més, prevegi dues qüestions que pensen que són imprescindibles: facilitar l’accés al transport públic com a alternativa al vehicle privat els dies en què hi hagi una elevada contaminació, amb el missatge al ciutadà que aquest grau de contaminació és un risc per a la salut i que deixi el cotxe a casa perquè té transport públic gratuït; i tenir en compte els distintius ambientals i el grau de contaminació de cada vehicle a l’hora de fixar limitacions o incentius, o algun tipus de restriccions. Pel que fa a això, recorda que ara ja es disposa dels distintius ambientals de la Direcció General de Trànsit. Explica que són conscients que la implantació d’aquest protocol pot ser complexa i que per això demanen que, junt amb el protocol, es faci un pla d’implantació progressiva. Manifesta que entenen que potser no totes les accions del protocol es podran posar en marxa el primer dia, però que l’important és prendre decisions polítiques per tenir un full de ruta. En aquest sentit, afirma que no es pot esperar que un grup tècnic aporti solucions que eximeixin els polítics de prendre decisions, i que cal valentia per fer aquest pas endavant. La Sra. VILA expressa el suport del Grup de CiU a la proposició. Afirma que el marc legal obliga Barcelona, com a ciutat més gran de 100.000 habitants, a prendre mesures de restricció parcial o total del trànsit en episodis de contaminació atmosfèrica, si és necessari. Manifesta que estan d’acord que cal fer un pas endavant des del punt de vista polític pel que fa a aquesta qüestió, però que consideren que és molt important que les mesures polítiques estiguin avalades tècnicament. En aquest sentit, remarca que les decisions sobre la restricció del trànsit no són innòcues per al dia a dia de les persones, per a aquelles que vénen a treballar a la ciutat i no tenen el transport públic garantit, o per a aquelles que s’han de moure en vehicle privat per la ciutat per motius professionals. Afirma que, per tant, a l’hora de prendre mesures cal ser molt conscients de l’impacte que tindran en cada un d’aquests col·lectius, que és una cosa que temen que no s’ha estudiat amb prou rigor i profunditat des del punt de vista tècnic. Demana al Govern que, per tant, estudiï prèviament les repercussions que poden tenir les decisions que s’acabin adoptant, i que no faci d’això només una qüestió d’ideologia política. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 22 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 El Sr. CORONAS recorda que fa un any es va constituir la Taula contra la Contaminació de l’Aire de Barcelona, que va demanar que es desenvolupés un protocol per a episodis d’alta contaminació i que es determinés una estratègia amb mesures de caràcter estructural. Explica que el passat mes de març es va presentar, en el marc d’aquest espai, una proposta de protocol per a episodis d’alta contaminació que plantejava l’adopció d’un seguit de mesures en cas que se superessin determinats llindars de diòxid de nitrogen i partícules PM10. Assenyala que aquesta proposta incorporava un calendari que establia que entre juliol i setembre s’havia de presentar un protocol definitiu d’escala metropolitana després d’un procés de treball conjunt amb les altres administracions, com l’Àrea Metropolitana, el Port o la Generalitat de Catalunya. Manifesta que, per tant, des del Grup d’ERC creuen que és positiu que es presenti aquest protocol i que inclogui la nova classificació ambiental dels vehicles de la Direcció General de Trànsit, així com l’àmbit de transport públic, ja que té uns efectes determinants durant aquests episodis. Explica que creuen que l’esmena que finalment han acordat és encertada, atès que insta el Govern municipal a treballar conjuntament amb l’ATM i l’Àrea Metropolitana de Barcelona per definir trajectes i horaris de transport públic gratuïts durant l’activació del protocol, tal com el seu grup defensava. Pel que fa a això, afirma que calen solucions estructurals i de dimensió metropolitana, i que no es pot ignorar que qui té les competències sobre els preus del transport públic són aquests organismes. Conclou que, per tot l’exposat, votaran a favor de la proposició. El Sr. MULLERAS opina que el text transaccionat millora el text original en el sentit que incorpora l’àmbit metropolità. Afirma que és evident que la ciutat té un problema de contaminació atmosfèrica que pot fer-se molt més gran, i que, per tant, cal que estigui preparada per si aquest problema augmenta de tal manera que esdevé un perill greu per a la salut pública. A més, remarca que cal tenir en compte l’àrea metropolitana perquè la contaminació no coneix fronteres administratives. Opina que, per tant, és important que l’Ajuntament de Barcelona tingui un protocol, però també que treballi de manera coordinada amb la resta d’ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona. Manifesta que, des del Grup del PP, consideren que cal disposar d’un protocol que es pugui activar al més aviat possible i que abordi qüestions com el transport públic. Pel que fa a això, assenyala que cal que hi hagi solucions alternatives i complementàries al vehicle privat, ja que no és únicament el mitjà que fan servir els veïns, sinó també els petits empresaris, els autònoms o les indústries, tal com ja s’ha dit. Destaca que també calen mesures de comunicació per informar de com el protocol afectaria els barcelonins i els ciutadans de l’àrea metropolitana, i saber quin cost tindrien les mesures previstes per a la ciutadania i en l’àmbit econòmic. Conclou que estan d’acord amb la proposició transaccionada, a la qual donaran suport, i que també la valoren des del punt de vista d’establir com un objectiu polític de l’Ajuntament el que proposa. La Sra. LECHA explica que no entenen gaire bé el moment en què es presenta aquesta proposició, atès que tots els grups municipals han rebut un correu electrònic en què se’ls convoca a la Taula contra la Contaminació de l’Aire, que diu: «En aquesta sessió es farà el retorn respecte a les mesures a aplicar en cas d’episodis per a alts nivells de contaminació, així com la presentació de les mesures estructurals que la ciutat emprendrà per tal de millorar els nivells de contaminació de l’aire amb la governança de les entitats supramunicipals.» En aquest sentit, manifesta que, des del Grup de la CUP, creuen que cal esperar a veure quines mesures planteja aquesta taula tant en cas d’episodis de contaminació greus com de manera general, ja que Barcelona frega una situació d’emergència gairebé diàriament pels efectes que comporta la contaminació habitual. A més, remarca que el seu grup hi ha fet moltes aportacions. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 23 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 D’altra banda, proposa que els membres de la Comissió se sumin durant uns minuts a la concentració que es farà avui a la plaça Sant Jaume a les 20 h en protesta per la mort d’una persona de 81 anys a Tarragona per l’incendi que va patir a causa de les espelmes que tenia enceses perquè se li havia tallat el subministrament de la llum. Manifesta que celebren la proposició del Grup de C’s, però que s’han d’abstenir perquè estan a l’espera dels resultats dels treballs de la Taula contra la Contaminació de l’Aire. Afirma que, en tot cas, posteriorment ja valoraran si resulten suficients per a la greu situació que pateix la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana. El Sr. MÒDOL expressa el vot a favor del Grup del PSC. Destaca que la contaminació és un tema clau i una de les prioritats que ha tingut i té el Govern de la ciutat. Opina que la proposició va en la línia del que tots els grups han anat demanant a la taula específicament creada per abordar aquesta qüestió. Manifesta que espera que el consens que creu que tindrà aquesta proposta també es doni en les polítiques que s’hauran de desenvolupar. La Sra. SANZ dóna la paraula al comissionat d’Ecologia. El Sr. XIMENO manifesta que s’ha fet una feina molt intensa en el marc de la Taula contra la Contaminació de l’Aire, en la qual s’han implicat Mobilitat, Seguretat, Guàrdia Urbana o Ecologia Urbana, entre d’altres. A més, destaca que s’ha fet també una tasca de coordinació interinstitucional. En relació amb això, remarca que s’ha convidat l’Àrea Metropolitana i la Generalitat de Catalunya a participar en aquest espai. Afirma que un aspecte clau és la necessitat de mesures estructurals, tal com ha dit el Sr. Alonso. En aquest sentit, explica que el problema de la contaminació atmosfèrica a Barcelona rau en la mitjana, que és elevada, a diferència d’altres ciutats com Milà o Madrid, que tenen pics molt més alts i amb més freqüència. Assenyala que, si bé a Barcelona l’any passat es va excedir el límit de contaminació dues vegades en dues estacions, a Madrid, el mateix any, es va superar en 95 ocasions el valor límit en una estació, i 71, 64 i 62 vegades en altres estacions, a causa de les diferències en les condicions atmosfèriques i climàtiques. Remarca que, per tant, si Madrid ataca els pics redueix la mitjana, mentre que a Barcelona no es resoldrà ni de bon tros el problema atacant els pics, que són molt menors i menys freqüents. Explica que la proposta que plantejaran a la Taula contra la Contaminació de l’Aire i que han estat treballant amb criteris tècnics i de coordinació interna i interadministrativa, és un programa a curt termini que englobarà el període 2016-2019 amb un procés progressiu. Assenyala que, tot i així, és evident que també cal fer front als pics de contaminació, que són moments en què aquests nivells són d’especial risc per a les persones. Afirma que, per tant, també presentaran un paquet de mesures per a aquests episodis, que també serviran d’assaig per a les mesures estructurals que es desenvoluparan. La Sra. SANZ expressa el vot favorable del Grup de BC. El Sr. ALONSO manifesta que estan totalment d’acord amb la necessitat de mesures estructurals, i amb el fet que el protocol per a episodis d’alta contaminació sigui una oportunitat per assajar mesures que es podran aplicar després diàriament. En relació amb això, assenyala que en situacions extremes és molt més fàcil fer pedagogia i que els ciutadans assumeixin mesures que en una situació normal potser no entendrien. Agraeix les aportacions dels grups, que afirma que han enriquit la proposta, i els vots a favor i les abstencions en positiu per continuar treballant en aquest àmbit. Manifesta que espera que aquest consens polític ajudi a donar un impuls a la lluita contra la contaminació per protegir la salut dels barcelonins. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 24 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 El Sr. MÒDOL pregunta si algun grup vol tornar a intervenir. El Sr. CORONAS manifesta que vol aprofitar que s’ha presentat aquesta proposició per constatar que la contaminació anirà a més a causa de la recuperació econòmica, si no es prenen mesures i no s’ataca aquest problema amb solucions estructurals, tant per evitar episodis d’alta contaminació com per rebaixar la mitjana de contaminació que hi ha a la ciutat. Remarca que una ciutat malalta perjudica la salut dels seus ciutadans, i que sense salut no hi ha res. Opina que, per tant, cal actuar amb molta decisió i abordar aquest tema des de tots els àmbits (contaminació atmosfèrica, soroll, seguretat vial, espai públic, etc.). Explica que diu això perquè, si bé tots estan sempre d’acord en aquest tema, després hi ha qui discuteix el Pla de mobilitat urbana, que és un instrument molt necessari per abordar aquesta qüestió, o qui defensa els lobbys de la indústria de l’automòbil. Opina que fins ara els governants no han estat prou valents a l’hora de prendre mesures per lluitar contra la contaminació, quan el que hi ha en joc és la salut de la gent. El Sr. MÒDOL pregunta als grups si estan d’acord amb la proposta que ha fet la Sra. Lecha d’interrompre la sessió uns minuts per anar a la concentració que es farà a les 20 h a la plaça Sant Jaume. El Sr. MARTÍ manifesta que els sembla bé la proposta, però que voldrien tenir una mica d’informació sobre els convocants i els lemes de la concentració. La Sra. LECHA assenyala que la idea no és tant donar suport a qui convoca, sinó que consideren que la situació que viuen les persones que pateixen talls de subministraments és prou important per fer-los un petit homenatge i denunciar-ho. La Sra. SANZ explica que la concentració ha estat convocada per la plataforma l’Aliança contra la Pobresa Energètica amb el lema «La pobresa energètica mata», per denunciar aquestes situacions i, també, en defensa de la Llei 24/2015 per poder evitar-les. El Sr. MÒDOL constata que els grups estan d’acord a assistir-hi. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa l’abstenció de la CUP. S’APROVA amb el redactat següent: La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda que el govern adopti les següents mesures urgents relatives a la contaminació ambiental: - Que en el termini d’un mes es presenti el protocol d’actuació en cas de contaminació atmosfèrica. - Que el Govern municipal treballi conjuntament amb ATM i AMB per definir trajectes i horaris de transport públic gratuïts durant l’activació del protocol. - Que el protocol tingui en compte la classificació ambiental dels vehicles (distintius ambientals de la DGT). - Que en el termini d’un mes s’estableixi un calendari concret per a la implantació progressiva del protocol. Del Grup Municipal ERC: 11.- (M1519/4570) La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al govern municipal a elaborar un Pla d’usos pel barri de Sant Antoni i els entorns del Mercat de Sant Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 25 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 Antoni, i que aquest es treballi en paral·lel amb el futur Pla d’Usos de Ciutat Vella per tal que contempli la singularitat dels entorns del Mercat, vetlli per la continuïtat del teixit comercial de barri i reguli els nous usos que s’hi estableixin. Es presenta el text transaccionat següent: La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al Govern municipal a: 1. Elaborar un Pla d’usos pel barri de Sant Antoni i els entorns del Mercat de Sant Antoni, i que aquest es treballi en paral·lel amb el futur Pla d’Usos de Ciutat Vella per tal que contempli la singularitat dels entorns del Mercat, vetlli per la continuïtat del teixit comercial de barri i reguli els nous usos que s’hi estableixin. 2. Establir una suspensió temporal de llicències dels establiments destinats a activitats musicals, de restauració i joc, així com per les botigues de conveniència, botigues de plats preparats, degustació i les activitats complementàries d’aquests epígrafs, fins tenir aprovat el Pla d’Usos o aquell instrument normatiu que més s’adeqüi a l’especificitat del barri. El Sr. CORONAS agraeix la transacció que ha proposat el Grup de la CUP. Afirma que tenen clar que cal fer un procés participatiu sobre els espais veïnals resultants de la intervenció del Mercat de Sant Antoni. Remarca que és important definir-los perquè siguin per als veïns i veïnes, ja que hi ha una clara mancança d’espais verds a la zona, que només disposa dels Jardins de Tete Montoliu, l’interior d’una illa i l’avinguda Mistral. Assenyala que, a aquesta mancança, cal sumar-hi la que pateix el barri del Raval, per al qual els espais del mercat funcionen com una zona de descompressió i han estat usats com a espais públics. Manifesta que tots coneixen l’encant i el valor patrimonial dels mercats de Barcelona, amb la remodelació dels quals s’ha aconseguit revitalitzar el comerç i les àrees del voltant. Explica que, en el cas del Mercat de Sant Antoni, aquesta remodelació pot esdevenir cabdal per al comerç de barri i per al mateix mercat, però que també pot provocar una gentrificació dels entorns. Pel que fa a això, remarca que la posició clau del barri de Sant Antoni com a xarnera i espai de transició entre dues de les zones que pateixen més la pressió turística i d’oci de la ciutat, el Poble-sec i Ciutat Vella, ha comportat que en els últims anys hagin proliferat molts bars i terrasses a les vies naturals de comunicació entre totes dues, creant així una zona de difícil convivència entre el lleure i l’espai veïnal. Explica que demanen un pla d’usos per al barri de Sant Antoni i els entorns del mercat perquè, en primer lloc, això permetrà establir mesures perquè el teixit comercial del barri, que ha aguantat molts anys d’obres, no desaparegui enfront de noves activitats i usos enfocats al turisme massiu. Manifesta que, en segon lloc, creuen que aquest és un barri sostenible on poden conviure diverses activitats sense que acabi sent una extensió d’altres zones d’oci. Assenyala que, en tercer lloc, pensen que ara és el moment adequat per fer-ho, perquè l’obertura del nou mercat pot comportar l’aparició de molts processos especulatius i augmentar el procés de gentrificació del barri, i perquè es pot fer paral·lelament al Pla d’usos de Ciutat Vella. Opina que cal avançar-se als problemes i que, amb l’elaboració d’aquest pla d’usos, es pot aprofitar el mercat com a agent dinamitzador que permeti produir sinergies positives al barri. Assenyala que tots els grups tenen el text definitiu de la proposició, que demana que s’elabori un pla d’usos per al barri de Sant Antoni i que s’estableixi una suspensió temporal de llicències en determinades activitats. El Sr. BLASI manifesta que el Grup de CiU valora positivament aquesta proposició en el sentit de la necessitat d’endreçar aquests entorns, però que abans de pronunciar-s’hi volen conèixer el posicionament del Govern, sobretot pel que fa a la suspensió temporal de llicències. Respecte a això, opina que una suspensió de llicències en un mercat la remodelació del qual està a punt de Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 26 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 finalitzar pot suposar una frenada a la revitalització que ja s’ha iniciat. A més, assenyala que actualment es disposa d’eines que permeten regular alguns dels aspectes que es demana que es puguin regular, com ara les terrasses. D’altra banda, afirma que és cert que hi ha una certa preocupació a l’entorn per part de veïns i comerços, però que potser no és prou alarmant. Explica que una altra cosa que valoren positivament és el fet de treballar de manera transversal amb altres districtes fronterers, en aquest cas amb el Districte de Ciutat Vella en relació amb la redacció del Pla d’usos. El Sr. BLANCO manifesta que, des del Grup de C’s, dubten de la necessitat d’aplicar un pla d’usos al barri de Sant Antoni en aquest moment, i de l’existència d’una demanda ciutadana majoritària per aprovar-lo. Destaca que en aquest barri hi ha un teixit comercial molt robust que no perceben que estigui en perill, tot i que estan a favor de l’adopció de mesures per defensar el teixit comercial a tota la ciutat. Explica que pensen que cal protegir i donar suport al petit comerç a escala global, i no pas generant petits plans per barris. Afirma que, si es limiten alguns usos en determinats barris, es promou que aquests usos s’implantin en altres barris, cosa que obliga a anar fent plans d’usos en tots els barris de la ciutat, de manera que s’acabarà convertint en norma el que hauria de ser l’excepcionalitat. Manifesta que, per tant, els plans d’usos no són el model del seu grup per protegir el comerç de proximitat, i que creuen que caldria plantejar altres tipus de mesures per al conjunt de la ciutat. Explica que estaven disposats a abstenir-se amb relació a la proposició original, però que el fet que s’hi hagi afegit la suspensió de llicències d’activitats ha contribuït decisivament a posicionar-s’hi en contra. El Sr. MULLERAS afirma que la transacció del Grup de la CUP empitjora la proposició i l’allunya molt més de les posicions del seu grup. Manifesta que el Grup del PP podia compartir de manera genèrica la preocupació del grup proposant pel teixit comercial del barri de Sant Antoni, tot i no entendre la manera com ho volia solucionar perquè la proposta inicial no ho concretava, però que ara una part de la proposició parla d’una suspensió temporal de llicències d’establiments de diversos tipus i no poden estar d’acord amb aquesta mesura. Explica que consideren que aquesta no és la manera de lluitar en favor del teixit comercial de Sant Antoni, precisament en un moment en què aquest barri s’està transformant a causa del nou mercat, que suposarà una revitalització del barri. Afirma que no creuen que traspassar la suspensió de llicències de Ciutat Vella a Sant Antoni sigui la solució que necessita el barri i, per tant, votaran en contra de la proposició transaccionada. Manifesta que esperen que el 2017 ja estigui enllestit el Mercat de Sant Antoni i es pugui ja començar a treballar amb normalitat al mercat del fresc, al mercat dels encants i al mercat dominical. Destaca que això no seria possible sense el desbloqueig de les inversions del 2013 que el seu grup va afavorir. Opina que, per tant, s’han de posar en valor aquest tipus de pactes de ciutat. La Sra. LECHA afirma que no sap què entenen per petit comerç alguns grups, si el comerç que dóna servei als veïns i les veïnes o el que té pocs metres quadrats. En relació amb això, explica que els comerços que ara han plegat han triplicat el valor del lloguer dels locals. A més, assenyala que ha parlat amb veïns i li han dit que és molt difícil trobar un pis al barri perquè els lloguers estan pujant molt. Afirma que, per tant, sí que hi ha una situació d’alarma. Manifesta que no sap quina situació d’alarma esperen alguns grups, però que voldria saber si consideren que Ciutat Vella és el paradigma de districte on els veïns i veïnes hi poden viure. Opina que s’hauria de fer un pla d’usos per a tota la ciutat per tal de garantir les necessitats i la vida digna dels veïns i veïnes, ja que, per exemple, els perímetres d’aplicació del Pla d’usos de Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 27 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 Gràcia són fronterers amb Sagrada Família, que està saturada de turisme. Afirma que succeeix el mateix amb el Pla d’usos del Poble-sec, de manera que la proliferació de bars hipsters, restaurants elitistes i tot allò que el veïnat no necessita per a la seva vida quotidiana s’ha traslladat al barri de Sant Antoni. A més, assenyala que al barri també s’estan obrint comerços a causa de la moratòria existent a Ciutat Vella. Remarca que el problema és que les activitats econòmiques van enfocades al turisme i no pas a les necessitats dels veïns. Manifesta que no poden permetre que tot el que passa a Ciutat Vella es reprodueixi a tota la ciutat, creant un efecte dominó a tots els barris. Afirma que, per tant, votaran a favor de la proposició. A més, opina que alguns grups no han parlat amb els veïns de Sant Antoni, perquè fins i tot els paradistes del mercat estan molt preocupats per l’augment dels preus per aconseguir una parada. El Sr. MÒDOL manifesta que el Grup del PSC votarà en contra de la proposició perquè no creuen que sigui el moment de dur a terme un pla d’usos i ni molt menys d’anunciar una suspensió de llicències al barri de Sant Antoni, que remarca que és una mesura que s’ha comprovat reiteradament que genera un efecte pervers sobre l’àmbit on s’aplica. Explica que, des que formen part del Govern, han vist que, tant des de la Regidoria de Mercats com des del Districte de l’Eixample o des d’Urbanisme, s’han fet tot un seguit de sessions de treball participatives sobre el model de mercat i el model d’espais exteriors. Assenyala que, fins i tot, hi ha hagut un acord sobre quina havia de ser la disposició de les parades del mercat dominical. Afirma que, per tant, creuen que en tot moment s’ha tingut en compte l’opinió dels veïns i dels paradistes, i que s’està en una situació immillorable pel que fa al desenvolupament urbanístic d’aquesta zona. Assenyala que, tal com han vist en diferents operacions de la ciutat, si una cosa no volen els mercats és la inactivitat. En aquest sentit, afirma que un pla d’usos i una suspensió de llicències generarien més inactivitat i la no garantia d’un pla acabat alhora que el mercat. Opina que el que han de fer és celebrar que diferents governs i diferents formacions polítiques hagin tirat endavant el llarg procés del Mercat de Sant Antoni, que destaca que serà una peça única a la ciutat, tant per l’edifici del mercat com per l’espai que ha sorgit al subsòl, on es podrà gaudir de les restes que s’hi han trobat. Destaca que aquesta és una història d’èxit i, per tant, el que no han de fer és «posar pals a les rodes», encara que sigui amb la millor de les intencions i per intentar garantir la mixtura d’usos. Manifesta que esperen que aquesta història acabi bé d’aquí a un any, que serveixi per revitalitzar el barri, que els paradistes n’estiguin contents i que els entorns immediats continuïn amb la bona dinàmica que generarà el mercat. Conclou que, per tot l’exposat, votaran en contra de la proposició. La Sra. SANZ remarca, amb relació a un comentari del regidor del Grup de C’s sobre els plans d’usos, que les modificacions del Pla general metropolità també havien de ser una excepció i fa quaranta anys que han deixat de ser-ho. Manifesta que estan molt d’acord amb els grups d’ERC i de la CUP que el barri de Sant Antoni, i especialment els entorns del mercat, estan sotmesos a una gran pressió per la seva ubicació, el seu teixit, els canvis que s’han produït en els darrers anys amb la reforma del Paral·lel i amb la pacificació de l’avinguda Mistral, i tota una sèrie d’activitats que s’hi desenvolupen. Afirma que, per tant, estan preocupats per aquesta realitat, i forma part de les seves prioritats com a Govern buscar les eines adequades per intentar reconduir aquesta situació i aconseguir que els barris continuïn sent barris on la gent de la ciutat hi visqui i pugui fer activitats quotidianes. Remarca, però, que creuen que cal definir molt bé quin és l’instrument jurídic i urbanístic més adient per protegir aquest entorn. Assenyala que cal tenir en compte algunes consideracions. Explica que el districte de l’Eixample té una singularitat, que és que els usos no es regulen per pla d’usos, sinó a través de Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 28 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 l’Ordenança de rehabilitació i millora de l’Eixample. Afirma que, per tant, es pot fer servir aquesta eina per fer una proposta de modificació o d’enfortiment d’alguns aspectes. A més, assenyala que al barri de Sant Antoni ja hi ha regulacions específiques amb relació a l’àmbit comercial, com el Pla especial de l’equipament comercial alimentari de Barcelona (PECAB) i el Pla especial de l’equipament comercial no alimentari de Barcelona (PECNAB). Així mateix, explica que s’està treballant una modificació puntual del Pla especial d’ordenació dels establiments comercials destinats a la venda d’articles de record, que crea una zona d’afectació al barri de Sant Antoni, per regular el comerç estrictament orientat al turisme. Conclou que el seu grup s’abstindrà per concretar l’instrument urbanístic i jurídic que permeti abordar aquesta situació de la millor manera possible, ja sigui un pla d’usos o una modificació de l’ordenança esmentada. El Sr. CORONAS agraeix el vot favorable del Grup de la CUP, així com les abstencions dels grups de BC i de CiU, ja que com a mínim reconeixen que hi ha un problema. Opina que els grups del PSC, C’s i PP són molt optimistes. Explica que ell pensava que els plans d’usos servien per protegir el comerç de barri i millorar la convivència, i que poden començar a fer el de Sant Antoni ara o quan el barri entri en còlera. En aquest sentit, remarca que hi ha un patró que es repeteix, tal com s’ha vist a Ciutat Vella, Gràcia, el Poble-sec, Poblenou i Horta, i que sembla que alguns no n’aprenguin. Afirma que, amb una Ciutat Vella amb suspensió de llicències i un Poble-sec amb un pla d’usos recentment estrenat, és evident on s’instal·laran els locals d’oci. Explica que respecta que alguns grups vulguin defensar un model neoliberal, però demana que, com a mínim, no amaguin aquesta realitat amb el pretext que l’instrument no és l’adequat i que això no es pot fer. Remarca que és obvi que si no s’actua al barri de Sant Antoni passaran coses que no els agradaran, almenys als que defensen la convivència i el comerç de barri. El Sr. BLASI explica que el seu grup ha ressaltat la situació que es pot arribar a viure al barri de Sant Antoni i per això creu que és important endreçar aquest entorn, però que volia saber si el Govern municipal havia pres alguna iniciativa. Pel que fa a això, manifesta que cal posar ordre a les diverses normatives que podrien afectar sobretot l’entorn immediat del Mercat de Sant Antoni, ja que el fet que hi hagi plans d’usos en altres indrets té un efecte expansiu que acaba perjudicant els barris fronterers. Explica que potser haurien vist amb bons ulls que el Govern hagués pres alguna iniciativa amb una certa discreció, atès que en el moment en què s’anuncia una suspensió de llicències l’efecte pot acabar sent totalment el contrari. Opina que, en qualsevol cas, cal intentar veure com es pot aconseguir el que en el fons pretén la proposició amb les eines de què es disposa actualment. Conclou expressant l’abstenció del Grup de CiU. El Sr. BLANCO afirma que els plans d’usos són una excepció perquè impliquen regulacions en determinats barris que no s’estenen a tota la ciutat i que, per això, no són comparables a una modificació de Pla general metropolità. Diu a la Sra. Lecha que entén que el veïnat o alguns comerciants puguin estar molt preocupats per l’augment dels preus, però que està demostrat que un dels efectes que té decretar una suspensió de llicències és incrementar immediatament els preus, ja que és una mesura proteccionista. En aquest sentit, remarca que les realitats econòmiques són molt complexes i que hi ha decisions que, encara que es prenguin amb bones intencions, poden resultar contraproduents. Assenyala que no és la primera vegada que el Grup d’ERC qualifica el seu partit de neoliberal, quan la seva ideologia es basa en part en el liberalisme progressista, que destaca que a la ciutat Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 29 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 té obres tan importants com l’Eixample. Afirma, però, que no els estranya aquesta confusió per part d’un partit que està ancorat en l’any 1714, si no en el segle XIII. El Sr. MÒDOL informa que cap més grup disposa de més temps per intervenir. La Sra. Sanz expressa l’abstenció de BC, el Sr. Mòdol expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Blasi expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot contrari de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. ES REBUTJA. Del Grup Municipal PP: 12.- (M1519/4591) La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al govern municipal a presentar una proposta de reforma dels extrems de l’avinguda Paral·lel, consensuada amb els veïns i comerciants de la zona, en un termini màxim de tres mesos. El Sr. MULLERAS recorda que en el pacte d’inversions del 2013 el Grup del PP va introduir-hi una partida de 2,5 milions d’euros per a la remodelació de l’avinguda del Paral·lel, que l’abril del 2014 es van adjudicar les obres i que el maig del 2014 es van iniciar. Assenyala que aquestes obres van finalitzar el 2015, amb el trasllat del carril bici al centre de tota l’avinguda i intervencions sobre la vorera i la il·luminació en el tram situat entre el carrer Lleida i la ronda Sant Pau. Remarca, però, que van quedar pendents els extrems de l’avinguda per a una futura actuació. Explica que, en la Comissió de Govern d’abril del 2015, l’alcalde anterior va aprovar inicialment el projecte de remodelació dels extrems del Paral·lel, però que en la Comissió de Govern del 7 d’octubre del 2015, després que la Sra. Colau hagués accedit a l’alcaldia de Barcelona, es va acordar suspendre la tramitació d’aquest projecte amb el pretext que calia fer un procés participatiu, cosa que qualifica de «cortina de fum» habitual del nou Govern. Manifesta que el seu grup ha preguntat per escrit diverses vegades pel motiu de l’aturada d’aquesta remodelació, però que no ha obtingut resposta i que, per això, ha presentat aquesta proposició a la Comissió. Remarca que ha passat més d’un any des de la paralització del projecte de remodelació dels extrems del Paral·lel i que no entenen que, durant aquest temps, no s’hagi reprès ni s’hagi acabat el procés participatiu al qual feia referència el Govern de la Sra. Colau. Tot seguit presenta la proposició, i assenyala que estableixen un termini màxim de tres mesos perquè consideren que, després de setze mesos amb les obres aturades, ja s’hauria d’haver fet el procés participatiu. Manifesta que esperen que s’aprovi la proposició presentada en benefici d’una artèria principal de la ciutat i, sobretot, dels veïns dels extrems del Paral·lel, que veuen com altres veïns gaudeixen de la remodelació de l’avinguda mentre que la zona on ells viuen ha quedat com una assignatura pendent de l’Ajuntament. El Sr. MARTÍ afirma que el plantejament de la proposició és impecable i el seu grup hi votarà a favor, encara que el Govern pugui dir al grup proposant que són uns pesats perquè presenten una iniciativa que s’ha plantejat de manera reiterada en la Comissió o en altres àmbits. Recorda que l’octubre del 2015 el Grup de CiU ja va fer una pregunta sobre el mateix tema en la Comissió, amb un text gairebé idèntic. Explica que, segons l’acta d’aquella sessió, la Sra. Sanz va dir, entre altres coses, «que no es tracta d’un procés indefinit, però que volen abordar la reforma dels extrems amb el consens de tothom, a diferència del que s’ha fet respecte al tram Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 30 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 central.» Afirma que ha transcorregut un any des d’aleshores, i que espera que aquesta intervenció no es quedi a mig fer un altre any més amb l’excusa del procés participatiu. Destaca que l’avinguda del Paral·lel és un eix de ciutat. A més, afirma que les feines no es poden deixar a mitges, i que el Govern té els recursos, el consens polític i el consens social per acabar aquesta remodelació. Manifesta que espera que, després d’un any de processos participatius, el Govern també compti amb el consens veïnal de totes aquelles entitats que deia que no havien participat en el procés participatiu per aprovar el tram central, i que es tiri endavant aquest projecte. El Sr. BLANCO afirma que no dedicarà gaire temps a justificar el vot favorable del Grup de C’s en un tema que creuen que és de sentit comú. Explica que pensen que la reforma de la major part del Paral·lel ha tingut aspectes molt positius, ja que ha millorat el trànsit i la urbanització de l’avinguda, i que, per tant, s’hauria de concloure com més aviat millor, sobretot pel que fa a la millora del paviment i el mobiliari urbà. El Sr. CORONAS assenyala que a l’inici del mandat ja hi havia un projecte fet i faltava finalitzar els dos trams dels extrems del Paral·lel, però que, excusant-se en el fet que el procés era poc participatiu, el nou Govern en va engegar un altre i, més d’un any després, les reformes segueixen parades. Explica que poden entendre que s’alentís el tram de la plaça Espanya, ja que calia redefinir la plaça abans d’urbanitzar el tram contigu, però que, tenint en compte que la paralització de la segona fase de la reforma del Paral·lel encara no ha permès millorar els consensos veïnals ni augmentar la participació al voltant d’aquesta decisió, es pregunten per què ha servit tornar a engegar aquest procés. En aquest sentit, opina que una cosa és implementar processos que intentin ser més participatius des del punt de vista ciutadà per elaborar i decidir projectes urbanístics, i una altra cosa és aturar una obra que és la continuïtat d’una ja executada i que no comporta cap impacte negatiu sobre l’entorn i els ciutadans. Explica que no saben si es va calcular el risc de perdre el pressupost assignat i generar una dilatació en els terminis d’execució en no haver aplicat cap criteri de proporcionalitat cost-benefici en la mesura. D’altra banda, assenyala que aquesta paralització ja va provocar que el desembre passat el Grup d’ERC a Sants-Montjuïc preguntés en el Consell Plenari de Districte si se seguiria aquest camí en altres projectes. Manifesta que celebren que el Grup del PP plantegi la reforma dels extrems del Paral·lel perquè és un tema que el seu grup portava al seu programa i que és fonamental per resoldre les connexions amb les zones limítrofes. En aquest sentit, destaca que a la part de la plaça Espanya hauria de servir per humanitzar, teixir i cosir el carrer de la Creu Coberta amb el Paral·lel, i donar una continuïtat que permetria millorar la connexió entre els barris del Poble-sec, Sant Antoni, Nova Esquerra de l’Eixample i Hostafrancs, sense oblidar també les connexions amb la Gran Via i el barri de la Font de la Guatlla. Assenyala que, en canvi, en el tram del final de Drassanes, aquesta remodelació hauria de donar continuïtat al Paral·lel fins al front marítim, reformant la plaça per tal de posar en valor l’edifici i els entorns de les Drassanes, afavorir la connexió del passeig Marítim amb el Morrot i el Moll de Barcelona, i connectar el Raval amb el Poble-sec. Remarca que totes aquestes actuacions han de servir per guanyar espais per a la ciutadania i establir sinergies entre els diferents barris, i no pas per generar espais per al turisme ni per omplir de terrasses els espais guanyats per a les persones. Conclou que, per tot això, el seu grup votarà a favor de la proposició. La Sra. LECHA opina que les obres del Paral·lel que va fer el Govern de CiU es van tirar endavant sense una consulta real sobre les necessitats del veïnat i han tingut un impacte negatiu sobre els barris del Poble-sec, el Raval i Sant Antoni. Afirma que les voreres no van ser pensades per a la gent dels barris, ja que l’objectiu era deixar més espai per a terrasses i negocis Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 31 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 privats i obrir un vial per al turisme que entra pel port. A més, remarca que van resultar cares, amb despeses com fanals de 6.000 euros o carregadors de mòbils davant d’El Molino i la plaça dels Ocellets, que estan inutilitzats, mentre que les placetes a les cantonades amb bancs i arbrat que reivindicaven les veïnes es van convertir en uns espais freds, sense plantes i amb una o dues cadires solitàries com a màxim. Opina que, per tant, va ser un encert que el Govern de BC decidís suspendre les obres. Assenyala que el col·lectiu Fem Paral·lel, contrari a la reforma dels extrems que s’havia programat, va liderar la protesta, que va ser recollida pel Govern el novembre del 2015 i que es va concretar a no reproduir el model que s’havia implantat, a repensar entre tot el veïnat les propostes i a fer un estudi de reurbanització per part del Govern per tal que les voreres actuals passin a convertir-se en places. Afirma, però, que des de llavors no s’ha tornat a convocar la “taula d’urbanització d’aquest espai. Explica que els veïns i veïnes consideren que el Paral·lel ha de ser una avinguda popular, com els barris que l’envolten, que a poc a poc estan deixant de ser populars perquè s’està produint una lenta però incessant turistificació i gentrificació. Manifesta que el Grup de la CUP comparteix les reivindicacions de Fem Paral·lel, i demana que es torni a convocar la “taula d’urbanització” d’aquest espai i entre tots i totes puguin repensar les actuacions. El Sr. MÒDOL expressa el vot del Grup del PSC a favor de la proposició. Afirma que creuen que és necessari finalitzar les obres que es van començar en el mandat anterior. Remarca, però, que si estiguessin parlant de continuar el projecte haurien fet un comentari diferent, ja que pensen que, juntament amb el de la Diagonal, són els dos pitjors projectes d’urbanització que s’han fet a la ciutat. Explica que les queixes dels veïns no són només perquè no s’han acabat els extrems, sinó pel fet de no haver participat en el disseny de l’espai, tant de les places com de les mateixes voreres, on s’ha mantingut el paviment original, amb bastants desperfectes. Manifesta que, per tant, estan convençuts que la intervenció ha de consistir a acabar el tractament del tronc central i de l’espai públic perimetral i a resoldre totes aquelles qüestions que han estat motiu de queixes veïnals, com ara la deficient il·luminació o l’enlluernament que provoca la il·luminació en el tronc central. Conclou que voten a favor que es tiri endavant aquesta obra amb totes les esmenes necessàries per atendre les peticions veïnals i, sobretot, recuperar l’excel·lència en el disseny de l’espai públic, que ha estat absent tant en aquest projecte com en el cas de la Diagonal. La Sra. SANZ explica que han parlat amb el Grup del PP sobre els terminis, ja que per al govern és important tenir el temps suficient per aconseguir un consens. Remarca que el fet que no s’hagi convocat formalment la comissió de seguiment del Paral·lel no vol dir que no s’hagi treballat i no s’hagi parlat amb els diferents veïns. Assenyala que aquest projecte afecta tres districtes i estan treballant per desbloquejar la situació actual. Manifesta que ningú no ha de tenir cap dubte que el Govern vol remodelar els extrems de l’avinguda, però que no ho vol fer continuant el projecte del Govern anterior, que no responia a les necessitats dels veïns i veïnes d’aquest entorn. Destaca que la prioritat és que aquesta reforma permeti recuperar l’espai i donar-li uns usos vinculats al barri. Manifesta que votaran a favor la proposició, però entenent que el termini pot ser més ampli. Explica que el Govern és el primer interessat a tirar endavant aquest projecte amb la màxima celeritat, però que poden trigar més de tres mesos a arribar a un espai de consens. Diu al Sr. Martí que no hi havia consens entorn del projecte que va tirar endavant el Govern anterior, i, d’altra banda, li demana que deixi d’utilitzar la paraula brillo, tenint en compte que el Govern anterior va deixar molts projectes inacabats, o fins i tot els va tirar endavant sense tenir els suports necessaris. Afirma que ella no ha posat mai en dubte que el Govern anterior treballés, i Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 32 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 destaca que el Govern actual treballa molt per desbloquejar i tirar endavant projectes importants de manera participada amb els veïns i veïnes. El Sr. MULLERAS agraeix el suport de gairebé tots els grups municipals, que opina que coincideixen a voler que s’acabin de remodelar els extrems de l’avinguda del Paral·lel. D’altra banda, assenyala que consideren que, després d’un any i un mes des que es va suspendre el projecte que havia aprovat l’alcalde Trias, hi ha hagut prou temps per fer el procés participatiu, i que per això la proposició parla d’un termini de tres mesos. Explica que el que volen és que es faci ja el projecte i que el procés participatiu no pugui ser una excusa per demorar-lo més. Manifesta que la remodelació dels extrems de l’avinguda del Paral·lel és una assignatura pendent que té l’Ajuntament amb els veïns d’aquestes zones, i també amb tots els barcelonins, ja que el Paral·lel és una artèria principal de la ciutat. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa l’abstenció de la CUP. S’APROVA. Del Grup Municipal CUP: 13.- (M1519/4567) La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda que el govern iniciï els tràmits per tal d’aprovar l’instrument de planejament urbanístic corresponent pels edificis afectats, en concret 5 delimitats pels carrers Reina Amàlia, Lleialtat, de la Cera, i la ronda de Sant Pau, incloent en el mateix la conservació del gimnàs Sant Pau i la construcció d’habitatges de protecció en règim de lloguer social. Iniciar la tramitació de l’expropiació forçosa per la via d’urgència de les finques incloses en l’àmbit d’actuació del Pla. Incloure la construcció dels habitatges en el Pla per al dret a l’habitatge 2016-2025, aportant la corresponent dotació pressupostària en aquesta actuació per fer front a les despeses d’expropiació i edificació. Signar un conveni amb la cooperativa gestora per a la cessió de l’espai que ocupa actualment per tal de continuar amb la seva activitat. La Sra. LECHA saluda els membres de la cooperativa del gimnàs Sant Pau que són presents a la sala. Explica que aquest gimnàs va començar la seva activitat el 1940 i que, per la seva trajectòria, és un referent. Afirma que, tot i que l’any 2012 va fer fallida, un grup de treballadors va constituir-se en cooperativa i va assumir els deutes per continuar i millorar el projecte d’arrelament i servei al barri. Assenyala que aquests treballadors van establir criteris socials en la gestió i van crear un espai de decisió col·lectiva amb la participació de les veïnes. Destaca que aquest gimnàs és el lloc on la majoria d’infants del Raval ha après a nedar i un punt de trobada de col·lectius que, tot i trobar-se en una situació de precarietat, necessiten fer activitats esportives. Remarca que, entre altres coses, el gimnàs Sant Pau va ser dels primers a tenir vestuaris per a persones transgènere, obre dues hores més durant el Ramadà per tal que les persones musulmanes practicants puguin anar a fer esport un cop trencat el dejú, ofereix els seus serveis de manera gratuïta als menors de famílies que no poden pagar la quota i demostren que van bé en els estudis, i té un projecte amb una entitat de dones maltractades que consisteix a fer classes de defensa personal i teràpies d’autoseguretat. Afirma que, per tant, aquesta entitat està estretament vinculada amb la diversitat de veïns i veïnes del Raval, i ofereix no només un gimnàs, sinó també un lloc de trobada per relacionar-se. Assenyala que una de les treballadores els va dir que mai havia vist fer tant amb tan poc. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 33 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 Manifesta que aquest gimnàs és una iniciativa privada que, més enllà del lucre per subsistir, ha arribat a assumir quotes d’assistència i suport a necessitats bàsiques de l’entorn que l’Ajuntament no ha pogut atendre. Afirma que, a banda d’omplir aquests buits, dota d’autonomia i habilitats els usuaris del gimnàs, i es coordina de manera no oficial amb les polítiques socials que ha de tirar endavant un ajuntament amb principis socialitzants. Explica que les mateixes persones de la cooperativa accepten que han estat inexpertes durant els primers anys en la gestió del gimnàs, i que per això el darrer mes de maig van presentar un pla de viabilitat a la cooperativa financera Coop57, que els donarà suport financer si el projecte prospera urbanísticament, de manera que el gimnàs pugui continuar fent ús de l’espai on du a terme la seva activitat. Destaca que amb el pla de viabilitat i el suport de Coop57 el projecte pot continuar sent una realitat. Assenyala que aquesta realitat va lligada als immobles del mateix propietari, que configuren un espai que pot arribar a ser destinat a equipaments i a habitatges, en coherència amb el que necessita el districte. Opina que la denúncia de la gentrificació que pateix Ciutat Vella no pot ser un discurs retòric, sinó que exigeix decisions valentes. Explica que la ciutat de Lió, amb un alt percentatge d’habitatge social al centre històric, és un exemple d’alternativa al que està succeint a moltes ciutats d’Europa. Afirma que el despoblament d’aquestes ciutats forma part del procés d’especulació que expulsa les veïnes i destrueix les identitats dels barris, convertint-los en espais despersonalitzats i buits de tota identitat veïnal. Explica que saben que l’Ajuntament té grans límits i que els instruments de planejament urbanístic són lents, però que també saben que cal considerar totes les opcions per tal de recuperar aquest espai per al barri, salvar el gimnàs Sant Pau i convertir els altres immobles afectats en equipaments i habitatge protegit en règim de lloguer social. Remarca que a Ciutat Vella no sobra cap centímetre quadrat en aquest sentit, i que cada renúncia del Govern és un pas més cap a la destrucció d’aquesta part de la ciutat. Afirma que per això cal garantir la suspensió immediata de qualsevol llicència que permeti a la propietat tirar endavant els seus plans especulatius, i recuperar l’espai per al barri. Finalment presenta la proposició. El Sr. MARTÍ dóna la benvinguda als representants del gimnàs Sant Pau. Explica que membres del Grup de CiU al districte de Ciutat Vella han parlat amb ells i que, per tant, saben que el seu grup dóna suport a la tasca social i de cohesió que fan i està compromès a trobar solucions per al gimnàs. Remarca, però, que el problema principal és la falta de temps. Assenyala que, en principi, no estan d’acord a resoldre problemes concrets amb processos expropiatoris i consideren que aquesta és una via que es pot utilitzar en cas de disposar de més temps i com a últim recurs si fallen altres mecanismes. Opina que l’important és que l’Ajuntament lideri les negociacions i el diàleg amb la propietat i hi incorpori l’interès general dels edificis, que també haurien de ser rehabilitats i posats a mercat de lloguer social, atès que la finca presenta clares mancances des del punt de vista de l’edificabilitat i l’habitabilitat. Afirma que, en aquest sentit, l’Ajuntament és qui hauria d’intentar forçar aquesta negociació i trobar una solució que doni futur als usos socials de l’equipament, i lligar això amb un acord més global amb la propietat perquè es rehabilitin les propietats de la finca. Conclou que comparteixen l’objectiu de la proposició, però no pas l’eina concreta de l’expropiació, tenint en compte que d’aquí a la finalització d’aquest procés el projecte segurament ja no tindria viabilitat. Afirma que, per tant, només hi estarien d’acord en el cas que fos viable i com a última solució. Manifesta que creuen, però, que abans cal recórrer a altres vies que passen pel lideratge polític del Govern del Districte i de l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. BLANCO saluda els representants del gimnàs Sant Pau, i expressa el compromís del Grup de C’s en la defensa d’aquest equipament situat al Raval, que destaca que fa una gran tasca. Afirma, però, que el problema és que la proposició que presenta el Grup de la CUP està Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 34 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 mal plantejada des del punt de vista tecnicojurídic. Pel que fa a això, explica que per a una expropiació forçosa cal una justificació clara i imperiosa de l’interès públic per protegir el patrimoni de la ciutat i un canvi de qualificació, que són dos requisits que no es donen en aquest cas. Assenyala que, d’una banda, aquests edificis del carrer Reina Amàlia ja estan protegits, tal com es pot observar en el plànol del Punt d’Informació Cartogràfica municipal, i que, de l’altra, la qualificació del sòl d’aquests solars ja és residencial i no és possible iniciar un procediment jurídic d’expropiació si no es produeix un canvi en la qualificació del sòl. A més, afirma que tampoc no cal un planejament nou, atès que ja existeix un planejament vigent que afecta aquests solars, que formen part d’un àmbit de suspensió de llicències. Manifesta que, per tant, no tenen més remei que votar en contra de la proposició, tot i compartir la necessitat de protegir el gimnàs Sant Pau. Destaca que es tracta d’una entitat molt arrelada al barri, amb una llarga història i que presta un servei a la comunitat sense tenir l’obligació de fer- ho. Assenyala que hi ha centenars de famílies que utilitzen les seves instal·lacions de manera gratuïta, cosa que, a banda del benefici social que implica, estalvia recursos a l’Ajuntament, que és qui hauria d’atendre aquestes necessitats. Conclou que consideren que la proposició no planteja la manera adequada de protegir el gimnàs pels motius tècnics que ha explicat, i que, a més, parla de coses que no tenen res a veure amb el gimnàs. Demana que, per tant, es busquin altres mecanismes per salvaguardar si és possible l’edifici, o com a mínim l’equipament i el servei que presta a la comunitat. En aquest sentit, insta l’Ajuntament a dialogar amb totes les parts per preservar els drets de totes elles i, sobretot, l’equipament. El Sr. CORONAS afirma que la Sra. Lecha ha fet una bona descripció de la trajectòria del gimnàs Sant Pau i, per tant, no hi insistirà. A més, dóna la benvinguda a les persones del gimnàs que els acompanyen. Manifesta que els consta que fa uns mesos el Districte de Ciutat Vella va aconseguir que la propietat acceptés renovar el contracte del gimnàs, però que va posar-hi tres condicions: prorrogar el lloguer per dos anys, fins al juny de 2018, que és quan acaben els contractes dels altres llogaters de la finca; signar la pròrroga del contracte amb l’entitat com a societat limitada, i en cap cas com a cooperativa; i fer només efectiva la pròrroga si es renunciava a la sala de boxa i al vestidor infantil, situats a la finca del carrer de la Reina Amàlia 10, i si l’Ajuntament feia la separació física d’aquesta finca de la finca de la ronda Sant Pau 46. Afirma que aquestes condicions no responen a les necessitats del gimnàs Sant Pau. Explica que, en primer lloc, aquest gimnàs necessita que es renovi el contracte de lloguer per a un mínim de quatre anys, que és el període necessari per seguir el pla de viabilitat, que suposa la millora i l’amortització de les instal·lacions del gimnàs per poder obtenir el finançament de Coop57 i la capitalització de l’atur dels treballadors. Assenyala que, en segon lloc, l’entitat ha de signar el nou contracte de lloguer com a cooperativa, atès que és la seva actual condició jurídica, la base dels seus òrgans de gestió i la garantia de les seves eines de finançament, ja que és un requeriment per rebre el finançament de Coop57 i la raó de ser de la seva funció social i sense ànim de lucre. Afirma que, en tercer lloc, la sortida d’emergència per Reina Amàlia 10, el vestidor infantil i la sala de boxa són essencials per al funcionament del gimnàs. Manifesta que el Grup d’ERC demana que l’Ajuntament de Barcelona adquireixi tot l’immoble del número 10 del carrer de Reina Amàlia per fer-hi habitatge públic de lloguer social, i contribueixi així a combatre la gentrificació que pateix el barri del Raval, tenint en compte que la propietat vol iniciar un procés per anar construint pisos de luxe. Conclou que voten a favor de la proposició per tal de salvar el gimnàs Sant Pau i aconseguir pisos de lloguer social per al barri. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 35 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 El Sr. MULLERAS saluda les persones del gimnàs Sant Pau que els acompanyen, en especial el Sr. Morera, que assenyala que es va reunir amb el seu grup i els va explicar el problema que tenia aquest equipament. Manifesta que el Grup del PP també creu que aquesta proposició està mal plantejada des d’un punt de vista tècnic, ja que proposa unes eines que no són les adequades ni les necessàries en aquest moment, tal com ja s’ha comentat. Afirma, però, que la proposició també està mal plantejada des del punt de vista polític, perquè en la reunió que van tenir amb els representants de l’entitat se’ls va dir que de moment no es volia polititzar aquest tema perquè es volien esgotar les possibilitats de negociació amb l’Ajuntament. Explica que per això creuen que és una proposició que s’ha presentat de manera precipitada, ja que el fet de portar aquest tema als òrgans polítics de l’Ajuntament ha fet que s’hagi polititzat. Manifesta que consideren que, abans de recórrer a una expropiació, que és una eina excepcional, s’han d’esgotar totes les possibilitats de negociació, que remarca que són moltes i que actualment estan en mans del Govern municipal, que a més ha de tenir eines per preservar l’activitat esportiva i la tasca social que el gimnàs Sant Pau ofereix als veïns del barri. Afirma que per això votaran en contra de la proposició. El Sr. MÒDOL manifesta que el Grup del PSC comparteix l’anàlisi tècnica i jurídica que fan la resta de forces polítiques, així com el reconeixement a la tasca que du a terme el gimnàs Sant Pau. D’altra banda, afirma que coneixen perfectament els esforços que s’estan fent des del Districte de Ciutat Vella per mantenir l’activitat en aquest àmbit. Explica que no poden votar a favor de la proposició perquè saben que les eines que proposa no són les adequades i creuen que tampoc no són les oportunes en aquest moment. Manifesta que continuaran confiant que la negociació que es du a terme des del Districte, tant amb els actuals operadors de l’equipament com amb la propietat dels immobles, tingui com a resultat que es mantingui l’immoble i l’activitat, i que es continuï fent una labor social tan important per al districte. Afirma que, per tant, s’abstindran. La Sra. PIN saluda els representants del gimnàs que són presents a la sala. Opina que tots els grups estan d’acord que cal mantenir l’activitat del gimnàs Sant Pau al màxim de temps possible, i assenyala que, curiosament, coincideixen molt amb l’exposició que ha fet el Sr. Martí. Manifesta que el que van fer en un primer moment des del Govern va ser acompanyar el gimnàs Sant Pau per a la seva conversió en cooperativa i fer un pla de viabilitat de l’equipament, a banda d’acompanyar-los també en algunes de les activitats que ofereixen al barri. Explica que, a més, quan es van assabentar que s’esgotava el contracte, es van oferir a dur a terme una mediació i una negociació amb la propietat. Destaca que inicialment la propietat no tenia previst renovar el contracte, mentre que ara ha fet una oferta, cosa que significa que té una sensibilitat respecte al projecte del gimnàs. Explica que creuen fermament que aquesta via de la negociació i la mediació resta oberta i s’ha d’exhaurir, i que per això s’abstindran. Remarca que això no obsta perquè puguin comptar amb totes les eines que estiguin al seu abast per protegir una activitat que avui és imprescindible per al barri del Raval, ja que recull part de la seva identitat i de la seva pluralitat. Manifesta que confien en la via de la negociació i la mediació, en vista que hi ha hagut moviments i voluntat d’entesa per totes les parts, i que se centraran en això en les properes setmanes. Assenyala que, de fet, aviat tindran una nova reunió per parlar de la renovació del contracte. Explica que també consideren que el nou contracte ha de ser per a una durada mínima de quatre anys, tenint en compte que estan parlant de treballadors que capitalitzaran l’atur. A més, remarca que estan parlant d’una activitat que és important que es pugui mantenir el màxim de temps al Raval, atesa la pressió que rep aquest barri. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 36 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 La Sra. LECHA opina que avui han tingut una nova mostra que darrere les converses amb les entitats o els afectats no hi ha cap compromís. Assenyala que tots els grups han expressat la seva solidaritat amb el gimnàs, però que, malauradament, no ha rebut cap transacció per part de cap grup, ni cap trucada per dir-li que la proposició estava mal plantejada des del punt de vista tècnic. Recalca que el primer punt de la proposició parla d’aprovar l’instrument de planejament urbanístic adient. Manifesta que, per tant, es tractaria de començar amb una modificació del PGM o amb un pla especial urbanístic per declarar posteriorment els edificis afectats d’interès general i passar a una possible expropiació. Afirma, però, que li encantaria no arribar fins aquí i que s’assolís un acord amb la propietat. D’altra banda, demana que no es malmeti la paraula política donant-li un significat negatiu d’utilització instrumental. El Sr. MÒDOL pregunta als grups si volen fer una segona intervenció. El Sr. BLANCO explica que el seu grup va estudiar plantejar una transacció, però que estaven convençuts que no seria acceptada pel Grup de la CUP perquè haurien canviat tantes coses de la proposició que al final hauria quedat absolutament desvirtuada. En relació amb això, afirma que el problema és que la proposta barreja la qüestió del gimnàs amb altres temes en els quals no estan d’acord. Manifesta que, de tota manera, estan totalment disposats a col·laborar amb el Govern municipal o el Govern del Districte per arribar a un acord per preservar el gimnàs. El Sr. CORONAS afirma que se suma al que ha dit la Sra. Lecha, en el sentit que la política consisteix precisament a ser una mica transgressor, ja que si volguessin ser tecnòcrates es dedicarien a una altra cosa. A més, remarca que del que es tracta en aquest apartat de l’ordre del dia és d’impulsar coses. Explica que es queda amb les paraules de la Sra. Pin que hi ha el compromís i el desig de preservar el gimnàs, i que confien que les negociacions que s’estan duent a terme donin fruits. Demana al Govern que compti amb el seu grup pel que faci falta. El Sr. MARTÍ diu a la Sra. Pin que no s’estranyi que puguin coincidir en algunes coses, encara que estiguin a les antípodes. Manifesta que, quan es tracta de qüestions d’interès general que estan més que justificades, el seu grup sempre està al costat de la gent. La Sra. PIN manifesta que celebra que els grups estiguin d’acord a mantenir el gimnàs Sant Pau, i assenyala que hi ha diverses possibilitats en aquest sentit. Explica que, malgrat que no hagin pogut arribar a un acord sobre el pressupost, creu que el Pla d’usos els ha d’ajudar a determinar cap a on ha d’anar el Raval. Afirma que, per tant, espera que també puguin trobar una entesa amb els diferents grups pel que fa a aquesta eina urbanística. Destaca que hi ha el compromís, que ara ja no és només del Govern municipal sinó de tot el consistori, de poder exhaurir la via de la negociació i fer tot el possible per preservar el gimnàs de Sant Pau i la seva activitat. El Sr. MÒDOL assenyala que el resultat de les votacions ha donat lloc a un empat, i que la Sra. Sanz disposa del vot de qualitat per desfer-lo. La Sra. SANZ opina que la regidora del Districte ha explicat molt bé quina és l’estratègia que s’està seguint i que, per tant, entenent que sempre són a temps de tornar a plantejar aquesta Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 37 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 proposta, primer volen exhaurir altres vies. Afirma que, per tant, votaran en contra de la proposició. La Sra. Pin expressa l’abstenció de BC, el Sr. Mòdol expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Martí expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot contrari de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. ES REBUTJA amb el vot de desempat de BC. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 14.- (M1519/4596) Instar al govern municipal a que prengui les mesures necessàries i amb caràcter d’urgència acceleri la presentació de la nova ordenança per regular la circulació de vehicles de mobilitat personal (VMP). Que escolti al sector i acordi aquells apartats dels quals depengui la supervivència de les empreses que dinamitzen els ginys. Que no es penalitzi a usuaris particulars ni empreses d’una manera tan desproporcionada, quan s’està creant un mal precedent per futurs usuaris d’aquesta mobilitat. I en definitiva, que es demostri en general, una mínima sensibilització amb el sector de l’emprenedoria, una de les maneres més eficients de repartiment social de la riquesa. El Sr. BLASI recorda que ja van tenir oportunitat de debatre tangencialment el tema de l’ordenança relativa als vehicles de mobilitat personal a la sessió del mes de juliol, cosa que, a més, va significar un punt d’inflexió amb relació al tractament de les empreses que estan vinculades a aquest tipus de ginys. Assenyala que aleshores ja van manifestar la necessitat de desenvolupar una ordenança sobre un sector que és incipient, però que necessita un coneixement de les regles del joc per tenir una seguretat jurídica. Demana que es faci aquest treball amb celeritat perquè hi ha la necessitat de regular aquest sector. La Sra. VIDAL afirma que no es pot demanar celeritat en l’elaboració d’una ordenança, que té uns temps institucionals de negociació, d’exposició pública i d’al·legacions, entre altres coses. Explica que, en tot cas, s’ha realitzat un treball tècnic molt complex sobre els vehicles de mobilitat personal per tal d’arribar a una proposta conjunta en la qual ha participat molt activament el sector, a banda de diferents tècnics i empreses públiques municipals. Assenyala que s’ha fet un gran nombre de reunions en les quals han participat empreses de la indústria, entitats i associacions veïnals, administracions externes, empreses vinculades a l’Administració, Port 2000, el RACC i altres empreses relacionades amb el sector. Explica que ara estan acabant de redactar el projecte normatiu i elaborant tots els informes jurídics que són preceptius per a la modificació d’una ordenança, i que volen sotmetre-la a aprovació properament. Manifesta que vol aprofitar aquest prec per reiterar l’agraïment a la bona feina desenvolupada amb tots els grups sobre aquesta qüestió, en la qual hi ha hagut molts punts d’acord. El Sr. BLASI agraeix l’acceptació del prec. Destaca la necessitat de comptar de manera efectiva amb el sector, amb el qual es van produir desavinences la setmana passada, que és també un dels motius pels quals han presentat aquesta iniciativa. Afirma que sap que s’ha treballat sobre aquesta qüestió, però que agrairien una certa rapidesa en l’elaboració de l’ordenança per la necessitat de regular el sector i dotar-lo de seguretat jurídica. A més, demana al Govern que suavitzi una mica la persecució contra aquest sector. Es dóna per tractat. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 38 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 Del Grup Municipal C’s: 15.- (M1519/4581) Que s’iniciïn amb caràcter immediat totes les accions necessàries per desenvolupar el regulat en la Llei d’Urbanisme (en el text refós consolidat amb les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i per la Llei 7/2011 de juliol, de mesures fiscals i financeres) capítol V, articles 175 a 186, referents a l’obligació d’edificar, amb la finalitat de promoure l’ampliació del parc de vivenda de lloguer assequible. El Sr. BLANCO recorda que el Govern va anunciar l’elaboració d’un cens tant de pisos buits com de solars buits. Explica que, pel que fa al cens de pisos buits, temen que se’n pugui fer un mal ús tenint en compte la presència a Barcelona de grups que es dediquen a fer ocupacions il·legals, i fins i tot de màfies que relloguen habitatges. Pel que fa a la detecció de solars buits, afirma que no entenen per quin motiu encara no s’ha començat a fer. Assenyala que la Llei d’urbanisme permet moltes actuacions que no s’estan duent a terme, com establir l’obligació d’edificar en solars buits quan hi ha un planejament urbanístic que així ho determina, o crear un registre de solars sense edificar. Manifesta que, per tant, demanen que l’Ajuntament creï aquest registre, que incorpori l’exigència d’edificar en solars buits en els futurs plans urbanístics que s’aprovin i que destini aquests solars a ampliar el parc d’habitatge de lloguer assequible. La Sra. SANZ afirma que el Govern accepta el prec. Explica que estan a punt de finalitzar el cens de dades de tots els solars buits de la ciutat, i que això els permetrà conèixer les tipologies d’aquests solars i on cal destinar prioritàriament les actuacions. Assenyala que el mateix Pla municipal de l’habitatge que s’ha plantejat ja incorpora el desenvolupament del registre de solars i, per tant, fa referència al desenvolupament dels articles de la llei d’urbanisme als quals es refereix el prec. Remarca que, a més, aquest pla proposa moltes altres actuacions que creuen que poden ser eficaces i complementàries al que planteja el prec. Afirma que estan treballant com desenvolupar tot això alhora, i que un cop tinguin el cens, podran tenir el registre i determinar les actuacions. D’altra banda, destaca que disposar del cens ha estat una prioritat del Govern des del principi, i que això també ha motivat que, per exemple, ara s’ampliï el cens de pisos buits de la ciutat. Conclou que estan treballant en el que demana el prec, i que aniran facilitant-ne tota la informació a mesura que la tinguin. El Sr. BLANCO remarca que una cosa és censar els solars buits i una altra és el registre de solars sense edificar. D’altra banda, assenyala que el Pla municipal de l’habitatge encara no s’ha debatut, però que, en qualsevol cas, el que demanen es pot aplicar de manera immediata, atès que ja es preveu a la Llei d’urbanisme. La Sra. SANZ afirma que hi està d’acord. Opina que es tracta de censar primer i de plantejar després on es fa el registre concret que impliqui la modificació del PGM per poder impulsar les promocions d’habitatge assequible. El Sr. MÒDOL interromp la sessió a les 20.01 h perquè els regidors puguin assistir a la concentració que es fa a la plaça Sant Jaume contra la pobresa energètica, i demana als regidors que tornin a la sala a les 20.15 h. La sessió es reprèn a les 20.21 h. Es dóna per tractat. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 39 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 16.- (M1519/4582) Es demana al govern municipal que es posin en marxa, de manera immediata, totes les actuacions necessàries per protegir la intimitat i la seguretat dels veïns les vivendes dels quals estan essent afectades pels jardins del calaix de les vies de Sants. El Sr. BLANCO afirma que l’enjardinament del calaix de les vies de Sants ha suposat en general una millora, ja que se n’ha reduït l’impacte visual i la ciutat ha guanyat una gran zona verda, però que també ha comportat efectes negatius sobre alguns habitatges de l’entorn. Assenyala que, en concret, els habitatges situats al creuament amb la rambla de Badal tenen el passeig elevat que s’ha construït a la zona verda a només dos metres de distància de les seves finestres, cosa que fa que aquests veïns es queixin de la pèrdua d’intimitat i la falta de seguretat que pateixen. Afirma que han de viure amb les persianes i els tendals baixats, i que des del passeig s’escolten les seves converses. Explica que els veïns van proposar una solució consistent a ampliar la zona enjardinada a aquesta alçada per garantir una distància mínima de cinc metres respecte als seus habitatges, creant així una barrera visual i de seguretat. Remarca, però, que ja han passat més de dos mesos i l’Ajuntament encara no ha actuat. Manifesta que aquests veïns han perdut la paciència i ja han començat a presentar les primeres demandes contra l’Ajuntament. Afirma que el que troben més greu de tot plegat és justament que els veïns comencin a considerar que la via judicial és l’única manera que l’Ajuntament els faci cas. Demana un compromís clar de l’Ajuntament per protegir la intimitat i la seguretat d’aquest veïns, i que actuï de manera immediata. La Sra. SANZ manifesta que el Govern accepta el prec. Explica que els veïns tenen tota la raó de queixar-se per la invasió a la seva intimitat, però que ja se sabia que això passaria quan es van començar les obres d’enjardinament del calaix, atès que el projecte executiu d’aquestes obres no incorporava una solució a aquest problema. Explica que el Govern es va reunir amb els veïns i va recollir totes les seves peticions, i que, a partir d’aquí, la mateixa regidora del Districte va estar en un dels habitatges d’un dels afectats amb la resta de veïns, que van fer moltes propostes, des de retirar una paperera fins a implantar un talús verd davant de l’edifici o posar-hi mampares. Manifesta que al setembre van traslladar totes aquestes propostes als equips de Bimsa perquè puguin acabar de fer la proposta de millora, que es presentarà aviat. Remarca que estan donant resposta a una cosa que ja estava predeterminada en un projecte que provenia de mandats anteriors. En aquest sentit, recorda que en el mandat anterior es va licitar tot el projecte, però que anteriorment ja s’havia fet tot el procés participatiu. Assenyala que, fins i tot, en el mandat anterior hi va haver una proposta de replantejament del projecte, però que finalment es va tornar al projecte original, que és el que es va licitar, es va adjudicar i es va executar. Manifesta que els veïns poden presentar tots aquells recursos que considerin oportuns, però que també han de ser conscients que feia molt de temps aquest tema estava sobre la taula i que, per tant, si tots s’haguessin activat abans, també s’haurien donat abans les solucions. Remarca que va rebre la primera petició específica dels veïns el mateix dia de la inauguració de la zona verda, quan li van demanar tenir una reunió amb ella o amb la regidora del Districte. Afirma que, per tant, tots han de ser conscients que calen uns terminis per fer les coses, i que tant de bo s’haguessin trobat un projecte que ja hagués plantejat una solució a aquest problema. El Sr. BLANCO assenyala que els veïns no tenen la culpa d’aquesta mancança del projecte, ni són arquitectes o experts per saber que patirien aquesta afectació abans de l’obertura del pas als vianants. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 40 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 Manifesta que celebra que la Sra. Sanz reconegui que això ha estat un error i que hi hagi la voluntat de corregir-lo, però que hi ha mesures molt senzilles per a les quals no cal esperar dos mesos, com canviar una paperera o disminuir la il·luminació. La Sra. SANZ assenyala que hi ha diversos tipus d’actuacions. Afirma que n’hi ha algunes que el Districte ha de poder tirar endavant de manera àgil, però que n’hi ha d’altres que no són immediates. Explica que construir un talús o posar una mampara requereix un tràmit administratiu i, per tant, uns terminis. Precisa que no diu que els veïns hagin de ser experts, sinó que en el projecte ja s’anticipaven moltes de les problemàtiques que han sorgit després i que li hauria agradat trobar-hi propostes de solució. Afirma que ara han hagut de construir aquestes propostes amb els veïns, però que l’Administració no sempre pot actuar amb la rapidesa que voldrien per poder donar resposta a les necessitats urgents dels veïns. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 17.- (M1519/4571) Que el govern municipal faci públic l’informe existent i que realitzi un informe complementari que permeti conèixer els usos que permetrien conservar el màxim d’espais i elements originals del Teatre Arnau, per tal de garantir-ne la seva protecció i perdurabilitat, i al mateix temps poder fer un procés participatiu útil i clar amb la ciutadania donant a conèixer les possibilitats reals de l’edifici. El Sr. CORONAS opina la gestió que han fet del Teatre Arnau els successius governs municipals en els darrers anys es pot qualificar d’escarni per a la ciutat, i molt especialment per als veïns i veïnes del Paral·lel i per al món cultural barceloní. Afirma que, com va quedar palès en la compareixença d’ahir del Sr. Collboni en la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, des de la compra d’aquest teatre pel consistori el 2011, la nefasta gestió municipal ha portat aquest edifici històric a amenaçar ruïna, víctima de la desídia dels diferents governs municipals. Assenyala que el passat 5 de novembre la Sra. Pin i el Sr. Collboni, en un article a El Periódico, van anunciar que l’informe tècnic sobre el teatre apunta deficiències estructurals i manca de fonaments, la qual cosa comporta un perill per a la seguretat. Afirma que això era previsible, tenint en compte que es tracta d’un teatre de barraca centenari amb estructura de fusta i en desús durant dotze anys. Manifesta que, després de l’ambigüitat que mostra aquest article amb frases com «el temps de la pedra ha passat», es pregunten si s’enderrocarà l’últim teatre de barraca de la ciutat i el darrer vestigi de l’època daurada del Paral·lel. Remarca que, tenint en compte que es va poder reconstruir el Liceu després de l’incendi que va patir, sembla incomprensible que ara no es pugui preservar l’únic espai de memòria de l’esbarjo de les classes populars barcelonines d’inicis del segle XX que resta dempeus. Afirma que la desaparició del Teatre Arnau comportaria molt més que la pèrdua d’un element entranyable del paisatge urbà, ja que desapareixeria una part de la de la memòria col·lectiva de la ciutat. Assenyala que, a més, segurament les patologies d’aquest edifici poden ser semblants a les que s’han trobat en altres edificis de la ciutat que s’han conservat perquè es creia que formaven part de la memòria col·lectiva de la ciutat, com ara els mercats històrics. Presenta el prec, i destaca que cal tenir present que la sort del Teatre Arnau encara no està decidida i depèn exclusivament de la voluntat política del Govern municipal, que té la responsabilitat de decidir si el rehabilita o l’enderroca. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 41 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 La Sra. SANZ manifesta que el Govern accepta el prec per diversos motius. Afirma que, en primer lloc, l’informe existent ja està disponible a la plataforma Decidim. D’altra banda, explica que en la reunió del grup motor del procés de participació ja es va plantejar fer un informe complementari amb relació als elements a conservar, i que tant Patrimoni com l’ICUB ja han assumit aquest encàrrec. A més, assenyala que el procés participatiu també està en marxa. Afirma que, per tant, la major part de les coses que demana el prec ja s’estan fent. Recorda que aquest teatre és una peça que està catalogada i, per tant, està protegida. Manifesta que Patrimoni, conjuntament amb el Districte i l’ICUB, està estudiant les actuacions que es duran a terme, i que la voluntat és protegir aquest patrimoni, tal com han dit en moltes ocasions. Afirma que comparteix l’explicació que ha fet el Sr. Coronas, i que les propostes que pugui fer el Grup d’ERC sobre aquest teatre seran benvingudes. El Sr. CORONAS manifesta que agraeixen l’acceptació del prec, però que no els tranquil·litza la resposta que Patrimoni ho està estudiant, especialment tenint en compte la gestió actual del patrimoni de la ciutat. Explica que, per exemple, ahir mateix es van trobar amb una actuació en uns arcs del segle XIII que hi ha al costat del Col·legi d’Arquitectes que no respon a una garantia patrimonial. Afirma que, en qualsevol cas, s’esperaran a tenir l’informe complementari. La Sra. SANZ manifesta que té plena confiança en la tasca de la Direcció de Patrimoni, sempre que té coneixement hi participa en les actuacions. Assenyala que una altra cosa són els elements que no s’arriben a gestionar per possibles creuaments de llicències o perquè no es pot exigir legalment que es protegeixin. Opina que és important no posar en dubte la gran tasca que es fa en aquest àmbit perquè bona part del patrimoni que avui conserva la ciutat és fruit dels esforços de moltes persones, no només de Patrimoni, sinó també de l’Institut de Paisatge Urbà. Es dóna per tractat. 18.- (M1519/4572) Que es realitzi un projecte per tal d’estudiar i realitzar una reordenació de les parades d’autobús, tant urbanes com interurbanes, i es creï una àrea d’espera amb condicions que centralitzi, reconegui, i doni resposta al caràcter de HUB modal del tram de la Diagonal en el seu pas per la Zona Universitària. El Sr. CORONAS destaca que la zona universitària és avui un dels llocs estratègics clau per a la mobilitat de Barcelona, ja que representa una de les principals portes de sortida i entrada a la ciutat. Afirma que, en aquest tram, coincideixen diverses línies de tramvia, metro, autobús i autobús interurbà en pocs centenars de metres, però que la intermodalitat entre els diferents mitjans de transport és molt variable i en alguns casos, fins i tot, deplorable. Explica que, mentre que la connexió entre el metro i la majoria d’autobusos urbans és força bona, la que hi ha entre els autobusos interurbans i els urbans, o bé amb el Tram, és bastant dolenta. Assenyala que això depèn o de l’operadora de transport o de si la línia és d’entrada o de sortida de la ciutat, que són qüestions que determinen que sigui major o menor la distància final que cal recórrer per canviar de mitjà de transport. Afirma que la gran concentració de línies d’autobusos a la zona coincideix amb la manca d’ordenació conjunta i la dispersió de les diferents parades al llarg del tram de la Diagonal que va des de Maria Cristina fins a la zona universitària. Presenta el prec, i assenyala que cal tenir en compte que en aquesta zona s’ha de construir una estació subterrània d’autobusos de grans dimensions, que de moment no té un calendari d’execució. Explica que consideren també que aquesta acció requeriria poca inversió en comparació amb els avantatges que tindria per als usuaris, i de retruc per a la població de Barcelona, i que crearia un espai de referència que permetria visualitzar i potenciar el transport Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 42 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 públic interurbà, a més de sumar barcelonins i llobregatencs al sistema públic de transport en detriment del vehicle privat. La Sra. VIDAL manifesta que el Govern accepta el prec, tenint en compte que és una qüestió que tenen pendent d’abordar, que hi ha un projecte de la Generalitat sense data prevista d’execució i que existeix una demanda d’intercanvi de transport públic. Explica que els interessa molt ordenar les parades de tots els mitjans de transport que hi ha en aquesta zona, i que és primordial afavorir que cada cop més gent opti pel transport públic per desplaçar-se a Barcelona. Afirma que implantar un bon intercanviador a la Diagonal és una bona mesura, i que de moment encarregaran la redacció d’un projecte en aquest sentit de cara a l’any vinent. Explica que això s’hauria de complementar amb un projecte que fa temps que reclamen a la Generalitat, que és el carril bus-VAO de la B-23. El Sr. CORONAS agraeix l’acceptació del prec. Aclareix, respecte al prec anterior, que el Grup d’ERC i ell mateix no posen mai en dubte la feina dels tècnics de l’Ajuntament, i consideren que el que està succeint a Patrimoni és una qüestió estructural que va més enllà de la capacitat i la vàlua dels tècnics. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 19.- (M1519/4592) Que el govern municipal insti a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per tal de presentar una proposta tarifària del rebut de l’aigua a Barcelona, consolidant la rebaixa no aplicada de l’any 2016, amb noves rebaixes de les tarifes per l’any 2017. El Sr. MULLERAS explica que el preu de la factura de l’aigua ha pujat un 34% entre els anys 2011 i 2015, i que aquest increment s’ha fet des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que recorda que ha estat governada durant aquest temps pel PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC. Assenyala que l’any 2016 es va fixar una rebaixa del 2,39%, però que el seu efecte és pràcticament nul, ja que només es podrà aplicar el mes de desembre, per la qual cosa suposarà una rebaixa de 30 cèntims per cada rebut de l’aigua per al 2016. Afirma que, per tant, consideren que aquesta rebaixa és una farsa. La Sra. SANZ explica que vol pensar que la intervenció del Sr. Mulleras obeeix al desconeixement, atès que alguns membres del PP que estan a l’Àrea Metropolitana saben perfectament la negociació que hi ha hagut amb relació a la tarifa de l’aigua en els darrers quatre anys. Assenyala que, per exemple, el PP va poder votar en contra, a l’Àrea Metropolitana, de la constitució de l’empresa mixta, mentre que es va abstenir, tot i que sí que ha votat en contra de les propostes d’augments de tarifes en altres moments, com també ho ha fet ICV-EUiA. Destaca que el Govern actual ha estat el primer que ha plantejat trencar una dinàmica d’augment de les tarifes gràcies a l’anàlisi de costos. Explica que la Comissió de Preus ha acceptat la proposta que ha fet l’Àrea Metropolitana de rebaixa del 2,4% per al 2016, que suposa 12 milions d’euros d’estalvi directe a les famílies, en contra del que proposava la mateixa empresa, que era un augment de l’1,6% de la tarifa. Afirma que, així, es trenca la dinàmica d’augment que s’havia consolidat els darrers anys, malgrat el poc temps de què han disposat per fer l’anàlisi de costos. Assenyala que, en part, el que estan fent és una interpretació Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 43 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 diferent de qüestions que ja es consoliden, com l’evolució a la baixa dels tipus d’interès, la reducció del cànon concessional i l’evolució dels cànons de salmorres. Manifesta que, de cara al 2017, estan esperant que el concessionari els faci una proposta, i que quan la tinguin podran analitzar-ne els costos associats i les qüestions esmentades. Explica que, per exemple, els agradaria poder revisar a la baixa els costos financers d’ATLL, tal com ha demanat l’Àrea Metropolitana amb un acord en què insta la Generalitat a rebaixar aquests costos, i separar els costos del cicle de l’aigua en funció de si corresponen o no a la part del cicle alt o del cicle baix. D’altra banda, demana al Sr. Mulleras que els ajudi a aconseguir que l’IVA d’aplicació en la tarifa de l’aigua, que el Govern de l’Estat va augmentar d’un 8% a un 10% en el mandat anterior, torni al 8%, o fins i tot que s’hi apliqui un IVA reduït. El Sr. MULLERAS afirma que la realitat és que durant quatre anys ICV-EUiA ha format part d’un govern de l’Àrea Metropolitana que ha pujat els preus de la factura de l’aigua en un 34%. Opina que, si aquest grup no hi estava d’acord, podia haver deixat aquest govern. Remarca que aquest any el Govern ha anunciat «a bombo i plateret» una gran rebaixa, que al final només suposa un estalvi de 30 cèntims per família per al 2016, tal com diu la nota de premsa de la Comissió de Preus de Catalunya. Finalment, assenyala que no sap si el Govern ha acceptat el prec. Opina que, si no ho fa, perjudicarà la majoria dels barcelonins i els habitants de l’àrea metropolitana, que es podrien beneficiar de baixades reals i no pas residuals. La Sra. SANZ manifesta que accepten el prec. Afirma que s’ha reduït la tarifa i que treballaran per reduir-la més de cara al 2017, perquè ara per fi hi ha un govern que sí que lidera la gestió pública de l’aigua. Es dóna per tractat. 20.- (M1519/4593) Que el govern municipal garanteixi la continuïtat de les instal·lacions i equipaments del Parc del Castell de l’Oreneta consistents en el trenet miniatura, els ponis, un bar-restaurant, i la zona de jocs infantils. El Sr. MULLERAS afirma que sembla que el Govern municipal té la voluntat de posar fi a la continuïtat de les instal·lacions i equipaments del Parc del Castell de l’Oreneta, que inclou el trenet en miniatura, els ponis i el bar-restaurant. Explica que fa més d’un mes es va fer arribar als propietaris del restaurant Bellavista i del centre d’equitació Poni Club de Barcelona, ubicats al Parc de l’Oreneta, una notificació de l’Ajuntament de Barcelona en la qual s’indicava que havien de deixar la seva activitat en un període d’entre 30 i 60 dies. Manifesta que, des del Grup Municipal del PP, no entenen aquesta situació i consideren que deixar d’oferir aquests serveis als ciutadans suposaria perjudicar molts sectors populars d’aquest barri. En relació amb això, remarca que, entre altres coses, l’Ajuntament de Barcelona té signat un contracte amb l’empresa Poni Club perquè 5.000 nens en risc d’exclusió social gaudeixin d’aquesta activitat durant els anys 2016 i 2017. Finalment presenta el prec. El Sr. XIMENO manifesta que comparteixen la necessitat d’endreçar i de mantenir l’oferta lúdica al Parc de l’Oreneta i a tots els parcs. Explica que el trenet és una concessió vigent i, per tant, es mantindrà, i que la zona de jocs infantils no compleix la normativa de seguretat, però que ja està redactat el projecte per adaptar-la a aquesta normativa. Afirma que l’obra començarà al desembre i conclourà el primer trimestre del 2017. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 44 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 Quant al bar, assenyala que és una llicència a precari que està en contra del que estableix l’Ordenança municipal d’activitats i d’intervenció integral (l’OMAIIAA), que diu que als parcs no s’hi pot fer foc. Manifesta que, per tant, preveuen fer un concurs públic perquè aquest equipament encaixi amb els serveis que ofereixen tots els parcs, que disposen de lavabo públic i una guingueta amb bar. Afegeix que les persones que ara porten el bar podran presentar-se a aquest concurs públic. Assenyala que la qüestió dels ponis és delicada, ja que l’empresa disposa d’una llicència ramadera, quan l’OMAIIAA diu que en cap lloc de Barcelona hi pot haver aquest tipus d’activitat. Explica que això vol dir que s’ha d’estudiar si és adequat que la tasca que fa aquesta instal·lació es dugui a terme al Parc de l’Oreneta i, sobretot, normalitzar la seva situació actual. La Sra. SANZ manifesta que no accepten el prec. El Sr. MULLERAS demana al regidor de Sarrià-Sant Gervasi que intervingui en aquest tema, ja que creu que és important per a aquest districte i per a molts nens que han gaudit dels ponis al Parc de l’Oreneta durant molt de temps. Afirma que aquest no és un tema polític ni de partit, i que s’han de mantenir aquest tipus de serveis perquè se’n beneficien molts nens i moltes famílies de Sarrià-Sant Gervasi. Remarca que en el prec només demanen que es mantinguin els serveis, i que lògicament estan d’acord que el proveïdor que els ofereixi ha de tenir la llicència adequada. Demana al Govern municipal que faci menys cas a la CUP i més als veïns de Sarrià- Sant Gervasi pel que fa a aquesta qüestió. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 21.- (M1519/4597) Atès que el govern s’ha posicionat públicament en contra la construcció de l’Hotel Drassanes, atès que el procediment d’atorgament de llicències és un procediment reglat, atès que han transcorregut 18 mesos des de la sol·licitud de llicència esmentada, i atès el fallit intent de tergiversar la protecció de patrimoni per tal d’eludir l’acompliment de la legalitat en l’atorgament de llicències, quins són els següents passos previstos pel govern en relació amb l’atorgament d’aquesta llicència? El Sr. MARTÍ assenyala que la pregunta es refereix a uns inversors que el 14 d’abril van obtenir el certificat urbanístic per construir un hotel a prop de les Drassanes i que el 5 de juny del 2015 van demanar la llicència de construcció. Explica que, a partir d’aquí, el Govern no ha deixat de posar obstacles i requerir modificacions en el projecte que aquests inversors van presentar, fins a demanar a la Generalitat la declaració d’entorn de protecció del conjunt arquitectònic de les Reials Drassanes. Afirma que tant el conseller de Cultura com el mateix Departament de Cultura i la Generalitat ja han expressat que la incoació de l’expedient de protecció de l’entorn és innecessària. Tot seguit formula la pregunta. La Sra. SANZ manifesta que la voluntat del Govern municipal ha estat sempre aconseguir que qualsevol projecte que hi hagi a la ciutat tingui en compte les possibles singularitats de l’espai on s’ubica. En aquest sentit, explica que creuen, també per diverses valoracions tècniques que s’han fet, que cal desenvolupar una protecció de l’entorn de l’àmbit de les Reials Drassanes, ja que és un espai que té bona part d’aquest entorn consolidat. Afirma que, per tant, han d’intentar que qualsevol projecte nou en aquest àmbit incorpori la idea que és un espai protegit i que és Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 45 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 important mantenir-lo i visibilitzar-lo en la seva integritat. Explica que per això van fer una sol·licitud al Govern de la Generalitat, però que el conseller de Cultura els va dir que això era una decisió discrecional que li competia directament i que la seva decisió era no tirar-ho endavant. Manifesta que han demanat al conseller que faci constar formalment aquesta decisió per escrit, ja que, partir d’aquí, el Govern municipal determinarà quines actuacions durà a terme per aconseguir que qualsevol projecte de la ciutat respecti el patrimoni, el paisatge i les normes, tal com correspon fer a un govern. El Sr. MARTÍ remarca que el Govern hauria pogut al·legar la necessitat de protecció patrimonial arquitectònica dels entorns de les Reials Drassanes des d’un bon principi, però que no ho va fer i, per tant, dubta que aquesta fos la voluntat inicial del Govern. Pregunta quina argúcia més utilitzarà el Govern per impedir l’atorgament d’aquesta llicència quan tingui un informe motivat amb dictàmens dels tècnics de la Generalitat que ratifiquin les declaracions del conseller de Cultura de la Generalitat que aquesta protecció és innecessària, amb els problemes que això pot comportar d’il·legalitat, i fins i tot de prevaricació i d’afrontar denúncies i demandes de l’empresa, cosa que pot costar diners a tots els barcelonins en cas que hi hagi una condemna judicial en el futur. La Sra. SANZ respon que, quan el tinguin, l’estudiaran, però que el que no acceptaran és una proposta discrecional per part de cap conseller del Govern de la Generalitat amb relació a aquesta qüestió. Assenyala que, de la mateixa manera que el Sr. Martí diu que la Generalitat pot tenir una argumentació motivada, el Govern municipal també la té. Opina que dir que el 85% dels béns culturals d’interès nacional (BCIN) no tenen declaració d’entorn no és una argumentació motivada, i menys després que un conseller hagi parlat d’una decisió discrecional. Afirma que no neguen que la llei atorgui aquest poder al conseller, però que creuen que cal protegir al màxim nivell les Reials Drassanes de l’impacte que hi pugui tenir qualsevol projecte. Conclou que, quan tinguin l’informe motivat, valoraran quines actuacions desenvoluparan per garantir la bona adequació de qualsevol projecte de ciutat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 22.- (M1519/4568) Quina serà la reducció de tarifes en el transport públic per aquest any 2017 a Barcelona? La Sra. LECHA manifesta que reclamen la reducció dels preus del transport públic, recollint part de les reivindicacions de la plataforma Stop Pujades Transport, que posen de manifest que el treball i els sous precaris, així com els nombrosos col·lectius i persones expulsades socialment, continuen existint. Afirma que ara més que mai, en el context d’extrema contaminació ambiental que pateix l’àrea metropolitana de Barcelona, s’ha de potenciar el transport públic i garantir-ne l’accés a tota la població. Recorda que la plataforma Stop Pujades Transport reclama que es retorni a les tarifes del 2013, i fa palès que l’increment que ha tingut l’ús del transport privat evidencia la urgència de dotar la ciutat i el seu entorn de les màximes facilitats per a l’accés al transport públic. Tot seguit formula la pregunta. La Sra. VIDAL recorda que les tarifes del conjunt del sistema tarifari integrat són competència del Consell d’Administració de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), en la qual l’Ajuntament de Barcelona hi té una participació del 24%. Manifesta que, per tant, són Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 46 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 responsables del 24% del pressupost que requereixi tota congelació o tota millora que es pugui introduir en les tarifes. Afirma que l’Ajuntament té la màxima voluntat d’aprofundir en les millores socials que es van començar a aconseguir l’any passat, una de les quals va ser ampliar la T-12 fins als 14 anys. Assenyala que, de fet, aquest any l’Ajuntament ja l’ha començat a ampliar un any més per als nens i nenes de 15 anys en situació de vulnerabilitat. Explica que s’han beneficiat d’aquesta mesura més de 2.000 famílies, però que la idea és fer-la extensiva a tota la població de 15 anys a través de l’ATM. Manifesta que també voldrien aprofundir en qüestions relatives a la tarifació ambiental i a la tarifació d’aturats, però que si la resta d’administracions no ho fan, especialment l’Administració de la Generalitat, que té el 50% de competències sobre aquest àmbit, l’Ajuntament no podrà fer-ho. En aquest sentit, afirma que el pressupost de la Generalitat hauria de comptar amb una partida pressupostària específica per garantir la congelació i la rebaixa d’algunes tarifes, cosa en la qual opina que la CUP també hi pot intervenir. La Sra. LECHA recorda que la CUP no governa a la Generalitat. Assenyala que l’Ajuntament té una participació del 24% a l’ATM, però que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) també té una representació del 25%. A més, recorda que en el mandat anterior va ser precisament una aportació de l’Ajuntament la que va aconseguir reduir el preu de la T-10. En aquest sentit, assenyala que, amb totes les forces que té el Govern des de l’AMB i des del mateix Ajuntament, i tenint en compte els greuges relatius als pagaments de la Generalitat, potser ja s’ha configurat un escenari per poder oferir als veïns i veïnes una baixada en la tarifació del transport públic. Pregunta en quin moment de negociació està l’Ajuntament per aconseguir la reducció de les tarifes. La Sra. VIDAL afirma que ara mateix no hi ha un acord tancat, atès que això es fa de cara a finals d’any. Explica que han estat treballant durant tot l’any perquè això sigui possible i que esperen que la resta d’administracions també ho facin. Manifesta que el Govern està disposat a treballar en la línia de les tarifacions que ha indicat, i demana a la CUP i a la resta de grups que traslladin aquesta qüestió als seus grups parlamentaris. Opina que això hauria de ser una de les principals prioritats de la ciutat perquè l’emergència social i ambiental actual així ho requereix. Es dóna per tractada. 23.- (M1519/4569) Davant la situació de La Marina, les demandes dels veïns i veïnes tant d’aquest barri en general del districte de Sants, pensa la Presidenta replantejar a TMB el projecte de la xarxa ortogonal en aquesta zona. Facilitant l’arribada de les veïnes a centres sanitaris sense cap mena de transbord. La Sra. LECHA assenyala que TMB, com a conseqüència de la implantació de la xarxa ortogonal d’autobusos, té la intenció d’eliminar la línia 37, que és una línia que arriba a la Marina, un dels dos barris de la ciutat on no arriba el metro de Barcelona. Explica que, per tant, els veïns i veïnes de la Marina que vulguin accedir, per exemple, als serveis mèdics més immediats, com el CUAP de Manso i l’Hospital Clínic, es veuran afectats per la pèrdua de la parada més propera i hauran de fer un transbord d’autobús. Pel que fa a això, remarca que tots saben que no és el mateix fer un transbord de metro que d’autobús, sobretot per a les persones amb alguna diversitat física funcional. Afirma que els veïns i les veïnes estan bastant indignats, ja que, a sobre que no els arriba el metro, es pensa suprimir una línia d’autobús que els connectava amb el CUAP de Manso i l’Hospital Clínic. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 47 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 La Sra. VIDAL manifesta que encara estan en ple procés de definició de la nova xarxa de bus, i que la intenció del Govern és modificar tot el que queda de la nova xarxa en aquest mandat. Destaca que és un projecte de gran magnitud, però que estan disposats a fer-ho perquè saben que el transport públic en superfície ha de ser una prioritat. Explica que es va fer una primera sessió participativa en el marc del Pacte per la mobilitat, però que les sessions de diàleg i d’informació amb els veïns no han començat perquè la proposta tècnica encara no està tancada. Opina, doncs, que el que cal fer és treballar en aquest procés que es farà a tots els districtes de la ciutat. Afirma que s’està fent una feina molt intensa des de Mobilitat amb TMB i amb tots els districtes, i que no es tracta tant de fer un debat sobre línies concretes, sinó sobre quin servei es donarà en conjunt a tota la ciutat. Manifesta que el que volen és oferir un millor servei i una millor freqüència, i que per això estan implementant aquest projecte, que implica la reorganització dels autobusos de tota la ciutat. Assenyala que per a la zona que ara cobreix la línia 37 es plantegen autobusos amb una freqüència d’entre cinc i vuit minuts, com en totes les línies de la xarxa ortogonal, que és una cosa que ara no té aquesta línia. Remarca que en cap cas es preveu una disminució del servei que es dóna al CUAP o a l’hospital, sinó que els veïns tinguin un millor servei i una millor cobertura, i que fins i tot s’escurci els temps del trajecte, comptant fins i tot amb un transbordament. Pel que fa a això, assenyala que la ciutadania també s’haurà d’acostumar a fer transbordaments d’autobús, tenint en compte que la flota d’autobusos de la ciutat és la més adaptada d’Europa. Conclou que la solució no està tancada, i que en cap cas els veïns de la Marina perdran servei, sinó tot al contrari. La Sra. LECHA opina que se li ha donat una resposta molt general. Explica que no sap si la cinquena fase d’implantació de la xarxa ortogonal està tancada o no, però que està publicada. Afirma, però, que si no hi ha res definitiu, ja ho comunicaran als veïns. Assenyala que la freqüència que tingui un autobús no té importància si s’anul·la la primera parada de la Marina, tal com es preveu en la publicació de la cinquena fase. D’altra banda, quant al servei adaptat, explica que els veïns han comunicat sovint la gran dificultat que tenen amb les plataformes. Afirma que es tracta d’un problema que no sap com es pot solucionar, però que és clar que les plataformes no funcionen i provoquen molts accidents. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 24.- (M1519/4594) Es requereix al govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució del prec M1519/4222, acceptat en la sessió de 21 de setembre de 2016: (M1519/4222) Instar al Govern municipal a que se’ns entregui en el marc d’aquesta Comissió tots els informes de Bombers sobre seguretat i evacuació del Mercat de la Boqueria des de l’any 2011 (inclòs) que han estat tinguts en compte per a l’ordenació de les seves terrasses, i a presentar una proposta de distribució prèvia o ordenació singular de terrasses dels porxos de la Boqueria consensuada amb els veïns i comerciants de la zona, en un termini màxim d’un mes. El Sr. MULLERAS recorda que va presentar aquest prec el mes de setembre i la regidora de Ciutat Vella el va acceptar, i que va fer-ne un seguiment a l’octubre. Afirma, però, que encara no ha rebut els informes de Bombers que la Sra. Pin li havia dit que li facilitaria i que eren una de les raons per les quals no s’havia deixat instal·lar terrasses als porxos de la Boqueria. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 48 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 La Sra. SANZ manifesta que s’acaba de lliurar els informes actuals al Sr. Mulleras, tot i que falta l’informe específic del Pla d’evacuació i urgències, que s’està acabant de redactar. Afirma que, quan el tinguin, també li faran arribar. El Sr. MULLERAS assenyala que en la documentació que li acaben de donar no veu cap informe, sinó una carta en la qual es diu que li lliuraran els informes. Manifesta que, per tant, continua demanant que se’ls facilitin aquests informes, tal com ja va sol·licitar a l’última sessió de la Comissió al Sr. Mòdol, com a president de la Comissió, a la Sra. Ballarín, com a presidenta de l’Institut de Mercats, i al mateix Govern municipal. Es dóna per tractat. VI) Mocions VII) Declaració Institucional 25.- La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: 1. Manifestar el rebuig que dins del Parc Natural de la Serra de Collserola es realitzin pràctiques i exercicis militars. 2. Donar suport a l’Acord adoptat per l’Assemblea General del Parc Natural de la Serra de Collserola el 20 de juny de 2016. 3. Notificar aquest acord al Ministeri de Defensa del Govern de l’Estat espanyol, a la Direcció General del Medi Natural, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a la Diputació de Barcelona, als ajuntaments integrants del Consorci del Parc Natural de Collserola, als 13 centres educatius que es troben dins del Parc Natural de Collserola i al Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat. El Sr. XIMENO llegeix els punts d’acord de la declaració: 1. Manifestar el rebuig que dins del Parc Natural de la Serra de Collserola es realitzin pràctiques i exercicis militars. 2. Emprendre les actuacions que correspongui per tal de no autoritzar més pràctiques militars dins el terme territorial del Parc Natural de Collserola. 3. Instar especialment el Ministeri de Defensa, i com a mesura transitòria, que doni les indicacions pertinents perquè no es realitzin aquestes maniobres en zones properes a centres educatius per les sensibilitats suscitades entre la comunitat educativa de la zona. 4. Impulsar les accions per tal que el Parc Natural de Collserola sigui declarat com una zona desmilitaritzada, i prioritzar la necessitat de garantir el seu ús ciutadà, per la seva condició d’espai amb una clara vocació educativa i de protecció de la biodiversitat. 5. Instar a la modificació de les ordenances del Parc de Collserola per tal de complir amb els acords adoptats en aquesta resolució. 6. Reiterar els compromisos amb la promoció de la cultura de la pau i els seus valors. 7. Notificar aquest acord al Ministeri de Defensa del Govern de l’Estat espanyol, a la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a la Diputació de Barcelona, als Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 49 v. 18/ 11/ 2016 12: 53 ajuntaments integrants del Consorci del Parc Natural de Collserola, i als 13 centres educatius que es troben dins del Parc Natural de Collserola, així com al Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat. S’APROVA amb el vot favorable del BC, PSC, CIU, ERC i la CUP. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 21.13 h. Ref: CCP 11/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 50 v. 18/ 11/ 2016 12: 53