DISPOSICIONS GENERALS Acords deis Organs de govern PLA MUNICIPAL D'ACTUACIÓ.SOBRE LES DROGADEPENDENCIES (Aprovat per acord del Consell Plenari, de-10 de m are; de 1989) · · 1. Principis generals d'ordenació de les actuacions El Pla Municipal ·d'acció sobre les Drogadependén- cies es basa en la coordinació i ordenació de les actuacions, d'acord amb els principis generals se- güents: - lntegració de les tasques genériques d'informació dins la xarxa de Serveis Personals deis Drs1rictes i els Centres d' Atenció i Seguiment. 1 - . Articulació de les tasques de prawenció a partir d'una · línia d'ácció prioritaria territorial, centrada en el Distric- te, i d'una altra de complementaria, sectorial. - Sectorització territorial de 1' assisténcia a la Ciutat: adscripció a cada dispósitiu assistencial d'un deter- minat sector geografic i poblacional, respectant en tot moment 1 'estructura administrativa basica, el Dis- tricte. . - Unitat d'actuació de les diferents xarxes assitencials i de reinserció de la Ciutat. ...:. Coordinació funcional de tots els serveis i centres de. les Administracions públiques de la Ciutat. Aquests principis generals abans esmentats es tra- dueixen en els objectius operatius següents: 1.1 lnformació a l'usuari i prevenció lnformació a l'usuari: Les tasques genériques d'informació es portaran a cap fonamentalment des de la xarxa de Serveis Personals deis Districtes Municipals i els CAS, i també des d'un teléfon d'informació permanent sobre drogues adscrit al Servei d'informació telefónic deis Serveis Socials. La resta deis serveis d'informació trametran totes les · demandes d'informació sobre el tema que puguin ser resaltes en l'ambit territorial, als Serveis d'lnformació de Districte i als CAS. Pr~venció: . , Els Serveis de prevenció dependents de les Arees: Servei de Promoció de la Salut de l'lnstitut Municipal de la Salut, Equip de Serveis de Prevenció deis Serveis Socials, Servei de Promoció de la Salut d'Ensenyament Mitja, Grup de Drogues de la Comissió Técnica de Seguretat Urbana i Equip de Drogadependéncies de I'Área de Joventut, tots ells constituns per professionals especialitzats, coordinaran les seves actuacions dins el marc del Pla Municipal d'Acció sobre Drogadependén- cies2 en el disseny i posada en marxa de les actuacions de caire preventiu. . Les esmentades actuacions partiran de tres basics: utilització preferent deis recursos materials ja existents al territori; complement8111•1• les actuacions en el camp ·de !'oferta i en el de demanda; i promoció i activació de la n!:lrtil'ifo ...... social, a partir, preferentment, del medí 1"1'\"~·•ftil• representat, en el cas de la nostra Ciutat, pets metes. Per tal de portar a terme les seves tasques, ran amb el suport del PMAD, d'acord amb la funcional, · els ambits d'actuació i les necessitals recursos humans i materials. Correspon a la xarxa de Serveis Personals de tricte: - Valorar conjuntament amb I'Órgan tecnic del la necessitat d'intervenció d'acord ambla infnrrnflljrill!l propia i amb les dades d'ambit territorial an/'1.rtal'l• periódicament pel Servei d'informació del - Dur a terme la demanda d'aplicació deis d'intervenció de caire preventiu. - Coordinar amb l'assessorameht del PMAD, en · moment d'aplicar els esmentats móduls ció, la utilització deis recursos existents en el xarxa de Casals d'lnfarits i de Joves, Centres Serveis Socials, aules-tallers, animadors i V\.11..11\Aa,!• _de carrer, Consells de Seguretat i Prevenció, Urbana i Servei d'lnformació i Prevenció. Participació social: S'insisteix en la importancia, dins l'ambit ciutat, de participació com a forma d 'ampliar els límits de resposta institucional i de transformar-la en acció Aquesta necessitat es fa encara més patent en el de la prevenció. Amb la finalitat de potenciar la participació es en marxa un grup de treball de participació dins Consell Municipal de Benestar Social. . En l'ambit territorial el PMAD donara suport a estructures organitzadores de participació, tnna.rn~W~M ment les de la xarxa de Serveis Personals per sensibilització i discussió deis temes relacionats droga, i en els Consells Municipals de Districte decisió de les polítiques d'actuació d'ambit tenitorillf.. l El PMAD tindra especialment en compte, i suport, a les organitzacions de tipus voluntari, afany de lucre, que treballen en aquest carnp. Programes de caire preventiu: El PMAD, d'acord ambles línies dlrectrius acciRJI• pels diferents grups polítics, donara prioritat als mes següents: (1) D'ara endavant CAS (2) D'ara endavant PMAD NÚM. 14 30-IV-1989 · En el canip de la demanda: - Programes específics d'ambit territorial en els diver- sos Districtes municipals. - Ambit sectorial: - Programa de participació ciutadana. - Programa d'informació al ciutada basat en una campanya d'imatge única i horflogenia del PMAD. - Programa de prevenció en col·laboració amb les Associacions de ve·ins - Programa de col-laboració amb les Organitzacions Sindicals i Empresarials en l'ambit laboral. - Programa de prevenció en l'ambit escolar, en col·laboració ambla Generalitat de Catalunya amb esment especial de l'absentisme escolar. ..., Programes de formació pera col·lectius específics i professionals de l'ensenyament, personal sanitari, Guardia Urbana, i ·en general aquells que interve- nen en la socialització del nen i el jove. - Programa de participació de grups de voluntaris, associacions i entitats juvenils. - Mantenimerit de línies permanents d' informació amb els mitjans de comunicació. En el camp de l'oferta: - Programa conjunt entre_ Guardia Urbana i grups de voluntaris, amb una presencia preferent als llocs freqüentats per la població infantil i juvenil, sobretot les escales. · 1.2 Assistencia i reinserció sociál del drogaaddicte Com hem dit, partint de les línies generals d'actuació, en relació amb l'assistencia, es consideren les drogade- pendéncies com una problematica en la qual desta- quen tres factors: l'individu, les característiques de la substancia, i el context social on es produeix el con- sum. Per tant, l'abordatge ha de ser integral i s'han de tenir en compte tots els factors. Eri relació a la reinserció social deis afectats es considera que aquesta s'inicia en el mateix moment en que l'individu sol·licita assistencia respecte a la seva problematica. El procés de reinserció consisteix basica- ment en la posada en marxa, durant el procés sócio- terapeutic, de tot un conjunt de dispositius per aconse- guir la millor adaptació social de l'individu. A causa de les característiques própies de la drogadependencia aquest procés és impossible de diferenciar del que podríem anornenar assistencia própiament dita, de ma- nera que es configura un tot que és la característica propia del treball desenvolupat en els CAS que secto- ritzen i coordinen els recursos existents en cada sector de la ·Ciutat. Els CAS comptaran, com a centres de suport amb les Unitats Hospitalaries de Desintoxicació per a aque- lles persones que no han pogut ser ateses en regim d'ambulatori i amb les comunitats i pisos terapeutics, que en alguns casos, són els instruments més eficagos a l'hora de facilitar la definitiva reintegració social. El procés assitencial, configurat d'aquesta manera. s'articula basicament en la xarxa municipal de serveis, amb un alt nivel! de coordinació entre els serveis impli- cats. Per tant i tenint en compte aixó, es potencia un model d'atenció integral desenvolupat en un medí emi- nentment urba. El Pla municipal garanteix l'atenéió a l'entorn familiar, normalment afectat per !'existencia d'un drogadepenent en el seu nucli. T ambé es garanteix des del Pla un programa específic GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 579 d'actuació pera aquelles persones que no poden deixar la drogadependéncia o han fracassat repetidament en . els seus intents d'abandonar-la, amb un objectiu doble: prevenir riscs addicionals per a la salut individual i col-lectiva (SIDA, . hepatitis, etc.) i facilitar l'accés a les substancies substitutives de la droga, principalment la - metadona, per evitar la comissió de delictes impulsats per la seva costosa addicció. Per raó deis trets diteren- ciats d'aquests tipus de grogaaddictes, desvinculats sovint de les xarxes institucionals, s'haura de fer un esforg especial a l'hora de contactar-los. Altrament, el PMAD assegurara la formació i la infor- mació adients perqué els Serveis d'urgéncies hospitala- ris estiguin en condicions d'atendre demandes urgents derivades del consum de drogues, fonamentalment sobredosi i síndrome d'abstinencia. El PMAD obrira un Centre d'acollida pera les perso- nes drogadependents amb problemes legals a les quals els jutges ofereixen el tractamerit substitutiu de la pena, d'acord amb l'article 93 bis del Codi Penal. D'altra banda, es dedicara una atenció especial a la població penitenciaria que en una gran majoria haura d'efectuar la seva integració social en l'espai ciutada. Així mateix, es reforgaran els sistemes de coordinació i d'informació existents que assegurin d'una banda l'enviament als CAS d'aquelles persones que. indepen- dentment del · motiu de consulta, arribin a la xarxa general sanitaria i presentin trastorns associats al con- sum de drogues; i de l'altra, el tractament de les malalties organiques associades al ·consum de drogues detectades des deis CAS. Pel que fa als aspectes de formació laboral relacio- nats amb la reinserció, I'Órgan tecnic del PMAD elabo- rara un programa marc amb la Ponencia de Desenvolu- pament Económic i Social que ·vehiculi i coordini les propostes concretes de formació laboral i de treball. Programa de caire assistencial i de reinserció: Per optimitzar, tant com sigui possible, el treball deis CAS que fins ara han demostrat una eficacia palesa, el . PMAD donara prioritat a les actuacions següents: - Programa de coordinació de dispositius assistencials i de reinserció. - Programa d'ajuts específics a les famílies amb mem- bres toxicómans. ·- Creació d'un centre d'acollida per als drogadepen- dents que es beneficiin de l'article 93 bis del Codi Pe- nal. - Programa de treball amb població penitenciaria. - Programa d'estímul de la utilització de recursos labo- rals en la reinserció. Per a col·lectius que per diverses raons no abando- nen la seva addicció: - Ampliació deis programes de dispensació de meta- dona. - Programa d'atenció per disminuir la incidencia de malalties contagiases · i infeccioses, fonamentalment la SIDA. 1.3 Dissuastó-Repressió Existeix un vincle directe entre les actuacions de caracter dissuasiu i les de caracter preventiu en el camp de 1' oferta. 1, ates que les competéncies directes en materia de repressió del trafic de drogues i de les conductes delictives i antisocials vinculades al trafic, s'escapen de l'ambit municipal, el PMAD centrara la seva intervenció, en aquest camp, en les accions que es deriven deis programes de prevenció. 580 . GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA Programes de caire dissuasiu: Per completar les tasques de prevenció en el terreny de !'oferta, el PMAD potenciara les actuacions se-- güents: · - Actuacions de I'Ajuntament coma parten els preces- sos judicials per trafic de drogues que tinguin . un caracter més significatiu per la seva repercussió so- cial. . - lntervenció administrativa en bars i locals sospitosos. - Actuacions especifiques contra els delictes menors, mercats d'objectes robats i residencia il ~ legal d'es- trangers sospitosos d'estar vinculats al trafic de dro- gues. - Per mitja del Consell de Seguretat Urbana de Barce- lona (CSUB) i deis Consells de Prevenció i Seguretat deis Districtes, s'augmentara la col·laboració amb els cossos i forces de seguretat. 2. Acords institucionals Per tal de determinar les formes en que el PMAD adoptara per exercir la coordinació funcional deis ser- veis i centres de la ciutat, és necessari establir els acords institucionals següents: 2.1 Proposta d'acord amb el Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya Bases per a l'acord: - El Parlament de Catalunya, mitjangant la Llei 20/85 sobre «Mesures i accions per a la prevenció i assis- téncia en les situacions derivades del consum de substancies que comporten la dependencia>>, va es- tablir en l'article 9.2 que «als efectes d'assisténcia hom considera la dependencia de drogues no institu- cionalitzades comuna malaltia comuna». - L'article 33 de la mateixa Llei estableix que el Depar- tament de Sanitat i Seguretat Social analitzara, planifi- cara i avaluara les necessitats, la demanda i els recursos, en aquesta materia, coordinadament amb els ens locals. - El Pla de Drogadependéncies de 1987 elaborat pet Departament de Sanitat i Seguretat Social i aprovat pel Consell Exeéutiu de la Generalitat de Catalunya, estableix el municipi de Barcelona com una de les 5 divisions territorials de la Xarxa d'Atenció a les Droga- dependéncies (XAD) a Catalunya. Propostes específiqués: Les propostes especifiques d 'acord entre el Departa- ment de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya i 1 'Ajuntament de Barcelona es rec.olliran en el nou conveni de col·laboració que sera subscrit durant l'any que som i concretaran, entre d'altres, els compro- misos següents: - Establir les mesures adients per consolidar operativa- ment el municipi de Barcelona com unitat territorial pera l'atenció integral de les drogadependéncies, la qual cosa passa principalment per la constitució de la Comissió de participació prevista en l'article 41.1 de la Llei 20/85 i per la coordinació de les actuacions desenvolupades per tots els centres i serveis depen- dents de les diverses Administracions públiques. - Assignació d'un determinat sector geografic i pobla- cional, a cada centre públic existent a la Ciutat, respectant en tot moment la divisió territorial deis Dis- trictes. ... - Adoptar les mesures adequades per a la progressiva NUM. 14 -3o:1V-198 assumpció per part de la Generalitat de Catalunya de les despeses deis programes sócio-sanitaris del PMAD. 2.2 ·proposta d'acord ambla Diputació de Barcelona Bases per a 1 'acord: La Diputació de Barcelona, des de l'ambit de Serveis Socials desenvolupa les tasques següents, relaciona- des amb la problematica de les drogadependéncies: - Per mitja d'SPOTT (Servei per a la Prevenció, Orienta- ció i Terapia del Toxicóman) i de la Comunitat Tera- péutica gestionada juntament amb t'ESTREP, entitat sense finalitat lucrativa, es portaran a terme activitats d'assisténcia i reinserció per a pacients en la seva majoria no residents a Barcelona. - També juntament amb I'ESTREP, i en l'ambit provin- cial, es portaran a terme activitats de reinserdó a partir de 17 famílies d'acollida rurals i urbanes, un taller protegit i pisos terapéutics . . El Pla de Drogadependéncies de 1987 de la Generali- tat de Catalunya considera unitats territorials diferencia- des per a l'abordatge d'aquest problema, el municipi de Barcelona i la resta de municipis de la província de Bar- celona. Proposta específica: Dedicació preferent deis serveis de la Diputació a complementar la xarxa d'atenció i reinserció provincialr amb atenció preferencial a 1' Área Metropolitana. . Establtment de línies de col-laboració: utilització per part de la Diputació del sistema d'informació i recursos de documentació i investigació del PMAD. lntercanvi d'experiéncies j de programes. 2.3 Proposta d'acord amb Caritas, Creu Roja, Sant Pau, etc. Es duran a terme contactes bilaterals amb cadascun deis centres consolidats per tal d 'avangar en la linia d'acords definida pel PMAD. · 3. Organització interna Des del punt de vista organitzatiu, el PMAD té en compte !'existencia deis dos ambits de direcció exis- tents a I'Administració municipal: el de direcció políticai el de direcció gerencial. Pel que fa a la direcció política col-legiada, correspon a la Corporació Municipall'aprovació del PMAD, i també el seguiment i el control deis seus resultats. La Corporel1 ció Municipal desenvolupara aquestes tasques, mitjan- gant la Comissió de Benestar Social, i de manera més individualitzada a través el Regidor de Salut Pública. En relació a la direcció gerencial, es preveuen els órgans següents: · - La Direcció gerencial - El Consell de Direcció executiva El Coordinador de I'Área de Salut Pública assumeix la Direcció gerencial del PMAD i, per tant, es responsabk litzara d:executar i de fer complir els acords del Canse~ d'elaborar t d'executar el pressupost del PMAD, i de garantir la necessaria coordinació de les actuacions deis diversos centres integrats funcionalment en el PMAD. Un .cop establertes les línies i els objectius del PMAD i garantits els mecanismes de coordinació, cor- respondra a les diverses Arees Municipals la gestió · directa deis recursos del PMAD, assignants d'acord amb les se ves competéncies. Per a un millar desenvolu- P9 es Té bre Ca cia es1 mé PM ( est par d'u ser 4. 1 E les mur per A -e q g -e -e di Al -0 -0 gr -Ce a e bll -Di m, - E~ e>< Ci - E~ ne - C< - A~ pE - DE DE d'; alt - Ar re; dE - Es alt Ar - Ar es - Ar se -14 30-IV-1989 JfaiTlent de les tasques, la Direcció gerencial del PMAD es dotara d'un Órgan staff i també d'una Direcció Técnica encarregada de i'execució deis programes. El Consell de Direcció executiva format pels mem- bres adscrits a la Direcció Gerencial del PMAD i pels ordinadors de Serveis de les Árees de Serveis So- cials i Joventut i Protecció Ciutadana, aprovara les línies ecífiques de funcionament, i adoptara les mesures més idonies per al correcte desenvo~upament del PMAD. . Com a forma de gestió, el PMAD a partir d'una estructura de tipus matricial es basara en una direcció participativa per objectius que compren l'assignació d'un pressupost adequat definit per a cada centre o servei. 4. Programa d'actuació 1988-1991 El PMAD preveu aconseguir el desenvolupament de les seves línies d'actuació al llarg de l'actual mandat municipal mitjangant el Programa d'actuació següent per als anys 1988-90: Any 1988 - Consolidació del PMAD com a organ coordinador i que garanteixi la unitat de gestió en el tema de dro- gues. - Consolidació del model organitzatiu. - Creació del Grup de Treball de Drogadependencies del Consell de Benestar Social. · Anyl989: - Creació de les Comissions tecniques del Pla. - Consolidació del Sistema d'informació en el seus dos grans apartats: - lndicadors de l'evolució del problema basats en el SEIT (Sistema Estatal d'lndicadors de Toxicoma- nies). ·· - lndicadors de gestió, basats en dades sobre !'es- tructura, l'activitat i les despeses de centres i ser- veis. · - Consolidació d'una imatge única que acompanyi les actuacions del Pla, com a referencia clara i accessi- ble per al ciutadá - Disseny per part · de les Comissions tecniques de moduls d'intervenció d'ambit territorial i sectorial. - Establiment deis acords. institucionals que permetin exercir al PMAD, la seva funció de coordinació en la Ciutat. - Establiment d'ambits d'actuació, definició funcional i necessitats de cada centre i servei. - Consolidació de la sectorització territorial. - Aplicació de programes específics d'actuació integral per als Districtes més afectats. - Desenvolupament del Centre de Documentació. - Desenvolupament de· programes complementaris d'assistencia i de reinserció per els col·lectius de més alt risc. - Analisi de la despesa, tar:lt directa com indirecta, realitzada en drogadependencies per I'Ajuntament de Barcelona. - Establiment de línies d'intercanvi i col·laboració amb altres ciutats deis mateix ambit socio-cultural. Any 1990: - Ampliació a la resta de Districtes deis programes específics d'actuació integral. - Ampliació deis programes de prevenció de l'ambit sectorial. GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 581 - Revisió i actualització deis programes partint de les dades del Sistema d'lnformació de Drogadependen- cies de Barcelona i de l'analisi de les Comissions tec- niques. Any 1991: - Actualització del PMAD. 5. Programa economic Situació actual: Del total de la despesa efectuada perfAjuntament de . Barcelona vinculada amb les drogadependencies, no . s'ha fet fins ara una analisi de la despesa indirecta, essent, pero, una de les actuacions previstes per a l'any 1989. La despesa directa fou de 335 milions de pessetes distribu'ides de la manera següent: · Prevenció ............................................... .'......... 54 Assistencia i reinserció .. .. . .. .. .. ... .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 253 Recerca i docencia .................................. :...... 28 El finangament d'aquesta quantitat. va ésser de 130 milions (39 %) a carrec de la Generalitat (lnstitut Catala de la Salut 46 milions; Pla de Drogues de la Generalitat 27 milions; PDG 57 milions) i 205 a carrec de I'Ajunta- ment de Barcelona. La classificació económica de la despesa ens mostra la distribució següerit: Despeses de personal Despeses de béns i serveis Subvencions a entitats lnversions Perspectives de futur: 230 75 10 20 La ma}or part de les línies d'actuació previstes en el PMAD són assumibles per !'estructura ja existent en diferents ambits (Área de Salut Pública, Área de Serveis Socials, Districtes ... ).No obstant aixó, una classificació més acurada de la despesa, que imputés al PMAD aspectes ara assumits per 1' Ajuntament, i la implemen- . tació de les noves línies d'actuació previstes, obliga a 'fer una previsió d'increment de la despesa d'un 20% al llarg del quadrienni. . El finanganient hauria de ser coherent amb la distri- bució competencial sanitaria i de serveis socials entre les diverses Administracions públiques. En aquest sentit, es considera que les despeses d'assistencia haurien d'anar a carrec de I'ICS; les de · reinserció, parcialment a carrec de I'Ajuntament i par- cialment a carrec de I'ICASS; mentre que les de preven- ció i les de recerca i docencia haurien d 'anar a carrec deis diferents plans específics sobre drogadependen- cies. PROJECCIÓ TEMPORAL PROGRAMA ECONOMIC 1988 1989 1990 1991 91/88 O ESPESES 345 370 385 410 lnformáció i Prevenció 60 65 70 83 1.38 Assisténcia i Reinserció 255 275 283 290 1.13 Recerca i Docencia 30 30 32 37 1.25 FINANCAMENT PDG 73 75 80 85 ICS 45 60 70 85 ICASS 27 35 35 40 Ajuntament 200 200 200 200