Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 1 ACTA DE LA COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA Sessió de 13 de desembre de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 13 de desembre de 2016, s'hi reuneix la COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA, sota la presidència de la Ima. Sra. Carina Mejías Sánchez. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Agustí Colom Cabau, Gerardo Pisarello Prados, Laura Pérez Castaño, Sònia Recasens Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Raimond Blasi i Navarro, Francisco Sierra López, Alfred Bosch i Pascual, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña i Xavier Mulleras Vinzia, assistits per l'assessora jurídica, Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents la Sra. i els Srs.: Laura Martínez Miragall, directora Serveis Generals districte Sant Andreu, Jordi Ayala i Roqueta, gerent de Presidència i Economia, Josep Maria Rius Medina, gerència d’Ecologia Urbana, Jordi Samsó Huerta, gerent de Seguretat i Prevenció i Antonio Muñoz Juncosa, Interventor General. Excusen la seva absència les Imes. Sres i l’Im.Sr. :Gala Pin Ferrando, Maite Fandos Payà i Josep Garganté i Closa. S'obre la sessió a les 16.40 h. El Sr. SIERRA expressa la solidaritat del Grup Municipal de Ciutadans amb els joves de Societat Civil Catalana i condemna els actes incívics, vandàlics i contra la coartació de la llibertat d’expressió que es produeixen a la Universitat Autònoma de Barcelona. El Sr. MULLERAS demana que les proposicions d’Esquerra Republicana i del Partit Popular corresponents als punts 10 i 11 de l’ordre del dia es tractin conjuntament, atès que ambdues fan referència als preus públics de l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. BOSCH es mostra d’acord a tractar conjuntament aquestes proposicions, però demana que es votin per separat. La Sra. RECASENS proposa que les preguntes de Convergència i Unió i d’Esquerra Republicana corresponents als punts 16 i 19 de l’ordre del dia es tractin conjuntament, atès que ambdues fan referència a Barcelona Activa. El Sr. BOSCH es mostra d’acord amb aquesta proposta i suposa que les preguntes es formularan per separat i que la resposta serà conjunta. El Sr. PISARELLO accepta de respondre conjuntament a ambdues preguntes sempre que s’acumulin els temps de resposta. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 2 II) Part Informativa a) Despatx d'ofici El Sr. CIURANA demana aclariments en relació amb punt 6 del despatx d’ofici, referent a una transferència de crèdit per import de 2 milions d’euros per atendre diverses necessitats dels equipaments culturals de la ciutat, concretament per a l’adquisició de l’edifici del teatre Tantarantana. El Grup de Convergència i Unió vol conèixer les raons culturals i patrimonials que justifiquen l’adquisició d’aquest teatre i pregunta si la voluntat del govern és que el teatre continuï les seves activitats o no. El Sr. PÌSARELLO comenta que el Sr. Collboni respondrà a aquesta qüestió en la pròxima sessió de la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports o de la Comissió d’Economia i Hisenda. El Sr. CIURANA agraeix la resposta però, atès que aquest punt s’aprova en aquesta comissió i malgrat que comprèn que no s’hi pugui donar una resposta aprofundida, reclama una explicació raonada, més enllà de les qüestions estrictament comptables. Anuncia, doncs, que el seu grup demanarà tenir accés a aquest expedient. Es comunica. b) Mesures de govern A la Comissió: 1.- Desenvolupament de l'Estratègia Territorial de Barcelona Activa en l'àmbit de l'Ocupació. Es retira 2.- Parc Tecnològic Barcelona Activa: un espai de referència per a la "Indústria Avançada" a Barcelona. El Sr. COLOM exposa que aquesta mesura pretén potenciar el Parc Tecnològic de Barcelona Activa com a espai de referència per a la indústria avançada. Assenyala que en aquest parc tecnològic hi ha instal·lades cinquanta-tres empreses, que facturen un total de 30 milions d’euros i comprenen quatre-cents llocs de treball d’alta qualificació, bàsicament enginyers. Atès que el percentatge de dones ocupades és baix, assenyala que alguna de les mesures que es proposen intenten corregir aquesta situació. Afegeix que el nivell de finançament és de 13 milions d’euros i destaca que aquestes empreses són start-ups d’un nivell tecnològic alt, com demostra el fet que hagin registrat vint-i-tres patents, que quaranta-tres d’aquestes empreses siguin exportadores i que el pes de l’exportació sigui del 50 %. Considera, doncs, que el Parc Tecnològic de Barcelona Activa és una joia per al districte de Nou Barris i és un espai punter a Barcelona des del punt de vista tecnològic, resultat de la feina que s’hi ha fet des de la seva instal·lació l’any 1995. A continuació, remarca l’impacte que aquest parc té sobre la ciutat, més enllà de l’impacte sobre les empreses mateixes. Per aquesta raó, el govern planteja la necessitat d’actuar-hi amb aquesta mesura de govern per tal que aquest espai de referència, que ja té valor per si mateix, sigui capaç de generar sinèrgies a la ciutat i que esdevingui un equipament de referència en la Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 3 indústria avançada. Apunta, doncs, que aquest parc ha de ser una eina que es pugui utilitzar per promoure els conceptes i les tecnologies relacionats amb la indústria 4.0, la internet de les coses, la impressió 3-D i el big data, per tal de millorar la competitivitat del teixit industrial de Barcelona. Per assolir aquest objectiu, indica que s’ha de fer un programa d’indústria urbana, la realització de seminaris especialitzats i la implementació d’un servei d’acompanyament de prototipatge que permeti a les empreses de Barcelona treballar en la creació de nous productes en aquest espai. En aquest sentit, subratlla la importància que això es pugui fer en l’entorn immediat i que el fet que el parc sigui a Nou Barris no ha de ser una casualitat, sinó un element que ajudi a desenvolupar econòmicament una zona tan degradada pel que fa als nivells de renda o a les taxes d’atur. Apunta que per treballar en aquesta direcció s’ha de conèixer millor la realitat del teixit industrial, de l’empresa petita i mitjana, dels tallers o comerços petits, perquè puguin aprofitar els serveis que ofereix el parc tecnològic. En tercer lloc, assenyala que aquesta mesura de govern pretén fomentar les vocacions científiques i tecnològiques, sobretot en clau de gènere, perquè en el sector tecnològic les dones tenen una presència inferior a la que li correspondria. Es pretén, doncs, crear aquestes vocacions mitjançant visites guiades a les escoles del districte i que el Parc Tecnològic sigui seu permanent del Congrés de Ciència. Finalment, es pretén que el Parc Tecnològic sigui capdavanter en la promoció de la sostenibilitat i la mobilitat, no solament pel que fa a l’equipament, sinó per desenvolupar i fomentar aquestes activitats a les empreses existents. Per tal d’implementar aquesta iniciativa, apunta que hi ha un pressupost de 3,5 milions d’euros per al període 2017-2019, la distribució del qual es detalla en la documentació que han lliurat als grups municipals. La Sra. RECASENS exposa que aquest projecte va ser impulsat pel govern anterior i que el febrer de 2015 es va reinaugurar el Parc Tecnològic adreçat a la indústria avançada. Recorda que durant el mandat anterior es va presentar una mesura de govern per impulsar el Parc Tecnològic com a espai adreçat a empreses tecnològiques industrials, amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament, la consolidació i el creixement d’aquest sector. Tanmateix, assenyala que les dades sobre el balanç del parc que s’esmenten en la mesura de govern són dades de 2015 i, per tant, troben a faltar una referència a la feina feta pels governs anteriors perquè creu que els grups municipals poden compartir més coses que les que diuen inicialment. Així, comenta que el Congrés de la Ciència es va començar a fer l’any 2014 i, juntament amb altres projectes adreçats a les escoles, desperta vocacions industrials i permet treballar des de l’origen també la presència femenina en aquest àmbit. Quant als objectius referents a la indústria avançada, a l’obertura de l’equipament al teixit social i econòmic de proximitat, al foment de les vocacions científiques, a la sostenibilitat i a la mobilitat, indica que són els mateixos objectius que plantejava la mesura de govern que es va presentar el mes de febrer de 2015, com també impulsar un centre de referència per a la promoció industrial i tot allò que té relació amb la indústria 4.0. En aquella mesura, afegeix, també es pretenia que aquest centre fos referent quant a ocupació per despertar vocacions i generar llocs de treball en aquesta indústria 4.0. També es plantejava l’arrelament de l’equipament al territori per tal que els nens i nenes de Nou Barris poguessin viure d’una manera diferent aquesta qüestió. Per acabar, remarca que hi ha una diferència en aquesta mesura de govern respecte de la que es va presentar durant el mandat anterior i és la mesura estrella que el govern de Convergència i Unió havia anunciat i que consistia en el llançament d’uns avals de suport a l’activitat industrial, conjuntament amb Avalis, per valor de 5 milions d’euros i dels quals es podien beneficiar 500 empreses, a raó de 100.000 euros per empresa, per invertir en projectes de millora de la competitivitat del sector industrial. Pregunta, doncs, si es manté o no aquesta iniciativa, que era el nucli important de la mesura de govern. Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 4 La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Exposa que aquest parc tecnològic té més de vint anys d’història i que els objectius que planteja la mesura de govern ja s’haurien d’haver assolit. Tanmateix, considera que és positiu el plantejament de diversificar el model econòmic de la ciutat i potenciar els jaciments de noves empreses tecnològiques que Barcelona ha d’acollir per garantir la innovació i la generació de nova ocupació. Tot seguit, diu que els objectius que d’aquesta mesura de govern són poc ambiciosos i es pregunta si durant els vint anys d’existència del Parc Tecnològic no s’havien impulsat iniciatives per arrelar l’equipament al territori, si no s’havien implantat programes per despertar vocacions científiques, si no hi havia connexió entre les escoles i el Parc Tecnològic de Nou Barris. Troba especialment preocupant que aquests objectius no s’hagin plantejat fins ara, atès que en aquest districte de la ciutat és molt necessari impulsar noves empreses d’aquest tipus, vinculades a la innovació i a la tecnologia, les quals poden incrementar l’índex d’ocupació en aquesta zona. D’altra banda, assenyala que les empreses vinculades al Parc Tecnològic són empreses petites, de tres o quatre treballadors, i que en la mesura de govern no han sabut veure si hi ha una dotació pressupostària suficient per garantir que aquestes empreses tinguin un creixement futur que els permeti una projecció dels seus objectius, malgrat que el Sr. Colom ha esmentat que s’hi destinaran 3,5 milions d’euros. Pregunta, doncs, si aquesta mesura de govern anirà acompanyada d’un augment de la dotació pressupostària que tenia l’equipament. Finalment, el Grup de Ciutadans ha trobat a faltar que es faci una campanya de promoció per ampliar el coneixement que la ciutat té del Parc Tecnològic de Barcelona Activa. El Sr. BOSCH exposa que el seu grup comparteix la filosofia d’aquesta mesura, que pretén contribuir al desenvolupament de la zona nord de Barcelona, especialment del districte de Nou Barris, i rellançar l’activitat econòmica a l’entorn de les noves tecnologies. Tanmateix, assenyala que la informació que els havien donat no contenia dades pressupostàries i, malgrat que el Sr. Colom en la seva intervenció ha estat una mica més concret pel que fa al pressupost i al calendari, cosa que agraeix, els hauria agradat haver tingut aquesta informació prèviament per poder-la estudiar i debatre-la a la comissió. A continuació, tot i valorar positivament la mesura de govern, el Grup d’Esquerra Republicana no entén que s’hagi necessitat un any i mig per presentar-la, atès que al començament de 2015 ja s’havia presentat una iniciativa molt semblant. Subratlla que l’única variació important entre les dues mesures és que en la que presenta el govern actual hi ha una disminució de 5 milions d’euros a 3,5 milions en ajudes per a les empreses implicades. Pregunta, doncs, què s’ha fet durant aquest any i mig en relació amb el Parc Tecnològic. El Sr. MULLERAS exposa que la incubadora tecnològica de Nou Barris va començar a funcionar durant el mandat anterior i el Grup Popular no veu cap novetat en aquesta mesura de govern. Entén, doncs, que el govern actual avala aquest projecte del govern anterior, la qual cosa troba que és parcialment positiva i coincideix amb el Sr. Colom a considerar aquest equipament com una joia per a Barcelona, però reclama que la ciutat tingui més incubadores de caràcter tecnològic, per exemple una a cada districte. A continuació, diu que el dogmatisme del govern pel que fa a la municipalització dels serveis en aquest cas es veu superat perquè aquest equipament és un exemple clar que la col·laboració publicoprivada pot fer que s’arribi més lluny quant a ajudes a emprenedors, a generació d’incubadores i de condicions perquè hi hagi nous emprenedors amb nous negocis que generin llocs de treball d’alt valor afegit. Demana, doncs, al govern municipal que aposti per la col·laboració publicoprivada, que firmi convenis amb altres tipus d’incubadores i que les ajudes que dóna l’Ajuntament de Barcelona mitjançant Barcelona Activa arribin a molts més emprenedors. Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 5 D’altra banda, apunta que les ajudes als emprenedors, independentment de la creació d’incubadores, han de passar per la disminució de les traves administratives i de la burocràcia, per l’establiment d’una zona franca fiscal en el moment del naixement de les empreses i durant algun temps perquè els negocis puguin ser viables, per polítiques de softlanding per atraure empreses estrangeres i que els talents no se’n vagin a l’exterior, i per polítiques de microcrèdit. Remarca que una altra de les mesures importants, de la qual s’ha parlat molt però que mai no s’ha dut a terme, és la creació de la finestreta única empresarial. En aquest sentit, el Grup Popular reclama que aquesta mesura es posi en marxa per tal de facilitar els tràmits per crear una empresa a Barcelona i que això no sigui un viacrucis de burocràcia administrativa, la qual pot fer més mal que la burocràcia fiscal. El Sr. COLOM desmenteix que aquesta incubadora provingui del mandat anterior perquè es va crear l’any 1995. Amb aquesta mesura de govern es pretén que aquest equipament punter des del punt de vista tecnològic tingui una capacitat de crear sinergies al seu voltant, cosa que no s’havia fet anteriorment. Així, doncs, puntualitza que l’objectiu no és el desenvolupament de l’emprenedoria ni de les empreses existents al parc tecnològic, perquè això ja es fa mitjançant altres polítiques, tant en aquest parc com a la incubadora de les Glòries, a l’edifici Media-TIC o a Barcelona Tech City. Per tant, indica que un primer objectiu és que el Parc Tecnològic de Barcelona Activa influeixi en l’entorn immediat i en el conjunt de la ciutat. Reitera que entre els anys 1995 i 2017 no s’havia plantejat aquest objectiu i que, mitjançant aquesta mesura de govern, en els pròxims tres anys el govern treballarà perquè les empreses petites i mitjanes de la ciutat puguin aprofitar l’aprenentatge que es fa al Parc Tecnològic. En segon lloc, insisteix que es pretén fomentar les vocacions científiques i tecnològiques entre els alumnes de les escoles i instituts que hi ha a prop d’aquest equipament. En tercer lloc, insisteix que el Parc Tecnològic ha d’esdevenir un eix de desenvolupament i de visualització dels elements de sostenibilitat i de competitivitat de les empreses. Es dóna per tractada. c) Informes d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 3.- (EM 2016-12/27) NOMENAR en l’exercici de les competències reservades al Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona en relació a les societats privades municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA, Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelona Activa, SAU, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, Barcelona Gestió Urbanística, SA i Foment de Ciutat, SA, auditors de cadascuna d’elles per als exercicis 2016, 2017 i 2018 a Faura-Casas Auditors-Consultors, SL. NOMENAR, com a soci únic de Barcelona de Serveis Municipals, SA, auditors dels seus comptes anuals consolidats per als exercicis 2016 i 2017 i 2018 a Faura-Casas Auditors-Consultors, SL. REVOCAR, com a soci únic de la societat privada municipal Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, el nomenament de PricewaterhouseCoopers Auditores, SL i Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría, SA conjuntament, com auditors dels seus comptes anuals per a l’exercici 2016, i NOMENAR auditors dels seus comptes anuals per als exercicis 2016, 2017 i 2018 a Faura-Casas Auditors-Consultors, SL. CONDICIONAR la Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 6 plena efectivitat d’aquests acords a la formalització del contracte d’acord amb el procediment establert en la clàusula 14.2 del Plec de Clàusules Administratives Particulars de la licitació. El Sr. PISARELLO exposa que la proposta consisteix a nomenar Faura-Casas Auditors- Consultors SL com a auditors de les set societats mercantils completament municipals per a la realització de l’auditoria financera dels comptes anuals dels exercicis 2016, 2017 i 2018. Assenyala que el govern porta aquesta proposta a la Comissió d’Economia i Hisenda perquè el plenari del Consell Municipal actua com a junta general d’accionistes de cada societat. Quant al contracte, apunta que significa un canvi d’auditors. Recorda que des de l’any 1994 els comptes de l’Ajuntament de Barcelona havien estat auditats pel Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría, SA, que va formar una UTE amb Arthur Andersen fins a l’any 2001 i amb PricewaterhouseCoopers des del 2002 fins al 2015. Exposa que el 24 de novembre de 2016 la Comissió de Govern va adjudicar el contracte d’auditoria externa, contracte que es va dividir en quatre lots per donar compliment a la nova política en matèria de contractació amb l’objectiu de diversificar el màxim possible aquest tipus de contractes i donar entrada a empreses auditores de petita i mitjana dimensió. Així, aquests quatre lots es van adjudicar a quatre empreses diferents per un import global de 949.000 euros, que suposa una disminució del 6 % respecte del cost anterior. Afegeix que el lot 3 es va adjudicar a l’empresa Faura-Casas, amb una rebaixa del 17 % sobre el preu de licitació, i que aquesta és una empresa barcelonina de dimensió mitjana, amb experiència en el sector públic. Finalment, subratlla que aquesta diversificació en l’àmbit del control extern dels comptes públics és una bona notícia. La Sra. RECASENS anuncia el posicionament favorable del Grup de Convergència i Unió a aquest nomenament perquè aquesta adjudicació s’ha fet després d’un concurs obert. Reconeix que feia molts anys que Pricewaterhouse auditava l’Ajuntament de Barcelona, però remarca que l’any 2013 el govern anterior va fer un concurs que va permetre rebaixar de manera significativa els costos d’auditoria, els quals van passar de 3 milions a 1,3 milions d’euros. D’altra banda, indica que l’empresa Faura-Casas, guanyadora del darrer concurs, ja s’hi havia presentat l’any 2013 i va quedar en segona posició. Així, doncs, apunta que l’any 2013 fa significar un punt d’inflexió tant pel que fa als costos d’auditoria com a l’obertura del concurs a més empreses auditores. El Sr. SIERRA anuncia l’abstenció del Grup de Ciutadans. Argumenta que PricewaterhouseCoopers ha estat l’empresa auditora de l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 1994 i també va auditar els comptes del Palau de la Música Catalana. Per tant, troba positiu que altres empreses puguin fer l’auditoria, però no tenen les dades necessàries per poder valorar si hi ha una relació de confiança que permeti a una empresa mitjana o petita auditar aquests comptes. De fet, assenyala que Pricewaterhouse disposa d’una infraestructura i mitjans que li permeten competir i tenir més punts per a les adjudicacions de les auditories municipals. El Sr. BOSCH entén que aquesta mesura és encertada i proporcionada. El Grup d'Esquerra Republicana està a favor de treballar, sempre que es pugui, pel quilòmetre zero, per diversificar els encàrrecs i fraccionar-los sempre que sigui possible, i entén que la proposta va en aquesta línia. Tanmateix, comenta que si en el seu desenvolupament sorgeixen problemes no s’estaran de dir-ho. El Sr. MULLERAS felicita irònicament el govern municipal perquè fa seguidisme del Partit Popular i finalment ha fet cas de la reclamació que feia el seu grup. Recorda que Gabinet Tècnic d’Auditoria, primer amb Arthur Andersen i després amb Pricewaterhouse, va fer Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 7 l’auditoria de l’ajuntament i de les seves empreses durant més de vint anys, i el Grup Popular sempre havia defensat que calia fer una renovació, tant per higiene comptable com per higiene política. Entén, però, que en aquest cas els imitadors han fet curt. A continuació, exposa que durant els darrers vint anys a l’Ajuntament de Barcelona han governat Iniciativa per Catalunya Verds, soci fundador de Barcelona en Comú, el PSC i Convergència i Unió, però els auditors sempre han estat els mateixos i no havien detectat irregularitats en el Palau de la Música o en el Fòrum durant etapes que qualifica de negres. Així, doncs, el Partit Popular sempre s’havia preguntat per què continuaven els mateixos auditors, atès que aquesta situació genera rutines i inèrcies indesitjables. D’altra banda, valora positivament que s’hagi reduït el preu de l’auditoria. Assenyala que quan hi ha un monopoli natural, tal com sembla que hi havia en aquest cas, el preu es manté alt, i ara s’ha vist que aquesta tasca es pot fer de manera més barata, entre altres raons, perquè, tal com havia demanat el Partit Popular, l’auditoria s’ha dividit en quatre paquets, de manera que la competitivitat ha millorat. També apunta que s’han eliminat barreres d’entrada perquè empreses petites i mitjanes poguessin concursar i així s’afavoreixen les firmes auditores de la ciutat. Entén que l’augment del nombre d’empreses que poden concursar és positiu per a Barcelona i per als centenars o milers de bons auditors que té la ciutat. Tanmateix, recorda que el seu grup havia demanat que en el concurs es pugui incloure l’obligatorietat de la rotació i, per tant, que aquests paquets no siguin auditats sempre per la mateixa empresa, de manera que es generi un control sobre l’auditoria de l’any anterior. Insisteix que si una mateixa empresa fa l’auditoria durant més de vint anys es generen inèrcies indesitjables. Per totes aquestes raons, reitera que el seu grup es reserva el vot perquè els agrada el plantejament d’aquesta proposta d’acord però volen acabar de veure com es concreta i si es contemplen tots els requisits que el Partit Popular havia plantejat anteriorment. Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, CIU i ERC, amb l'abstenció de C's i amb la reserva de vot del PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 4.- (E.01.6010.16) AMPLIAR l’objecte de la concessió de l’ús privatiu de domini públic de l’edifici situat al carrer de Ripoll núm. 25 atorgada a l’Associació Ca la Dona, per acord de la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació de 21 de març de 2012, en 972,95 m2 útils la superfície que actualment ocupa, i en conseqüència MODIFICAR les clàusules relatives a l’objecte i al cànon del Plec de clàusules reguladores de la concessió, mantenint inalterades la resta de les condicions reguladores; SOTMETRE l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, TENIR per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; FORMALITZAR la modificació mitjançant addenda al contracte de concessió; i FACULTAR l’Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a la concreció, clarificació i execució del present acord. La Sra. PÉREZ exposa que aquesta cessió és un tema històric, que s’arrossega des de l’any 2006, i recorda que l’any 2011 s’havia arribat a un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i l’associació Ca la Dona, a la qual es va cedir un nombre de metres quadrats a l’edifici situat al carrer de Ripoll, 25. Posteriorment, es va estudiar la possibilitat d’ubicar-hi el Centre de Recursos LGTBI. Apunta que aquesta qüestió s’ha tractat a la Comissió de Drets Socials i s’ha Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 8 acordat de fer aquesta cessió, de manera que per a usos del districte quedaran 350 metres quadrats, a més del jardí romàntic. Afegeix que no es tracta d’una cessió a una entitat, sinó que Ca la Dona és un espai de referència on hi ha moltes entitats que fan activitats molt diferents, com ara l’Associació de Dones Juristes, la Xarxa de Dones Immigrades, Dona i Presó o Veus Gitanes, entre moltes altres. La Sra. RECASENS anuncia el vot contrari del Grup de Convergència i Unió a la proposta. Recorda que el projecte de rehabilitació de l’edifici del carrer de Ripoll es va iniciar durant el mandat anterior i que es va acordar cedir la planta baixa a l’associació Ca la Dona. Pel que fa al Centre de Recursos LGTBI, creu que s’ha trobat una altra ubicació. El fons de la qüestió, però, és que el seu grup no considera correcta la política de cessió d’espais i d’adjudicació de locals que fa el govern actual. Creu que s’hauria de recuperar el Pla de locals, en el qual les entitats hi eren representades i la cessió i adjudicació d’espais i locals es feia de manera transparent i equitativa perquè tots les entitats hi poguessin tenir cabuda. En canvi, entén que el govern actual adjudica de manera unilateral i directa a les entitats, si bé remarca que el seu grup no té res en contra de l’associació Ca la Dona i recorda que el govern anterior li va adjudicar uns espais. D’altra banda, lamenta l’absència de la Sra. Gala Pin perquè li hauria agradat preguntar-li, ateses les necessitats del districte de Ciutat Vella, què opina del fet que moltes entitats perdin l’oportunitat d’obtenir un espai. El Sr. SIERRA recorda que l’any 2006 es va arribar a un principi d’acord amb l’associació Ca la Dona i l’any 2011 es va firmar un preacord entre aquesta associació, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, l’Institut Català de la Dona i la Diputació de Barcelona per a la cessió d’aquest ús privatiu de domini públic. Reclama, doncs, que el govern sigui rigorós a l’hora de complir tots els acords que s’han pres anteriorment. Tanmateix, anuncia l’abstenció del Grup de Ciutadans. Malgrat que aquesta associació i els fins que persegueix els mereixen tot el respecte i que es tracta d’una institució paraigües que inclou entitats molt diverses, entenen que a Ciutat Vella hi ha un dèficit d’espais perquè la majoria d’associacions del tercer sector i d’altres sectors associatius de la ciutat són en aquest districte. Atesa la quantitat de metres quadrats disponibles, creu que seria compatible compartir aquest espai amb altres associacions. La Sra. CAPDEVILA anuncia el vot favorable del Grup d'Esquerra Republicana a la proposta d’acord i s’alegra que Ca la Dona es consolidi com un espai de referència de la ciutat per al moviment feminista. Tot i així, explica que no estan gaire d’acord com es desenvolupa el procés de reforma de l’edifici. En primer lloc, assenyala que amb les obres que s’hi han dut a terme s’ha perdut un racó històric de Barcelona i del barri de Ciutat Vella. Malgrat que el govern va assegurar que s’havia conservat l’aqüeducte romà i que solament havia desaparegut un arc sense importància, però denuncia que el que s’ha demolit és un arc medieval que era part de la primera universitat pública de Barcelona. Lamenta, doncs, que el govern no els hagi informat d’aquesta situació. En segon lloc, posa de manifest l’existència d’un petit jardí romàntic a la part de darrere de l’edifici, que s’ha obrir al públic. A tal fi, comenta que s’ha de construir una escala que hi faciliti l’accés des del carrer perquè, altrament, per arribar-hi s’hauria de passar pel mig de l’equipament, cosa que dificultaria l’accés per a veïns i veïnes. El Sr. MULLERAS anuncia l’abstenció del Grup Popular. Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 9 La Sra. PÉREZ apunta que aquesta qüestió s’ha tractat amb la regidora del districte de Ciutat Vella des del primer moment i, de fet, un dels temes que va preocupar al govern va ser que l’accés al Centre de Recursos LGTBI havia de ser diferenciat, però aquest accés posava en perill alguns elements que es volien conservar. Subratlla que aquesta preocupació era compartida tant per l’arquitecte com per les diferents entitats de Ca la Dona i creu que l’impacte s’ha reduït perquè un dels ascensors previstos passarà a ser un accés al jardí romàntic des de l’exterior. D’altra banda, reitera que per a ús del districte quedaran 350 metres quadrats per a un equipament que està en procés de definició. Creu, doncs, que tothom hi ha sortit guanyant i que s’hi ha trobat una bona solució. Pel que fa al Centre de Recursos LGTBI, comenta que s’ha trobat un altre espai de 1.200 metres quadrats, de manera que no es crea cap complicació per a dos col·lectius que fan una tasca molt necessària però que tenien la sensació que perdien espai. Finalment, creu que és una bona notícia per a la ciutat que hi hagi una casa oberta per a totes les entitats de dones i per al moviment feminista. El Sr. CIURANA remarca que, a més a més del desmuntatge de l’arc medieval esmentat, hi havia un compromís del Servei d’Arqueologia i del Museu d’Història perquè les restes romanes nombroses que hi ha en aquest edifici fossin visitables i obertes al públic. Així, comenta que el pas de l’aqüeducte és visible, com també altres restes romanes. Demana a la Sra. Pérez si aquest compromís es manté, si està previst museïtzar aquest espai i si no serà objecte d’edificació. La Sra. PÉREZ aclareix que a Ca la Dona es fan activitats on no poden participar homes, especialment en les relacionades amb la violència masclista, de manera que són espais d’apoderament femení. Per tant, la Regidoria de la Dona va valorar la creació de dos accessos diferenciats amb dos ascensors perquè el Centre de Recursos LGTBI no era compatible amb Ca la Dona. Per tant, indica que el govern actual va heretar l’acord de construir aquests dos accessos diferenciats, però finalment l’ascensor que afectava el mur històric no s’ha construït. Si bé ofereix als regidors la possibilitat de revisar l’obra detalladament per veure com ha quedat i quin accés es farà perquè el públic pugui visitar els elements d’interès, però apunta que no s’ha contemplat la museïtzació de l’espai. El Sr. CIURANA assenyala que aquest és l’únic lloc de la ciutat on es veu l’arrencada i el pas de l’aqüeducte que subministrava aigua a la Barcino romana i demana que tant aquest element arquitectònic com els altres siguin visitables. Reclama, doncs, que la solució arquitectònica que s’arbitri tingui present aquesta qüestió, que ha estat molt estudiada i documentada pel Servei d’Arqueologia. La Sra. PÉREZ replica que l’obra que el govern actual va heretar no tenia en compte aquesta qüestió i que l’arquitecta i l’associació Ca la Dona els van alertar de la situació. Assegura, però, que ho tindran en compte. La Sra. Pérez expressa el vot favorable de Govern Municipal, la Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Sierra expressa l'abstenció de C's, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC i el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP. S'APROVA. 5.- (E.01.6041.16) RESOLDRE per mutu acord, la concessió de l'ús privatiu de domini públic, de la finca de propietat municipal coneguda com a Antiga Fàbrica de Gas (carrer Ginebra cantonada Salvat Papasseit), atorgada a l’Associació Futur Sostenible, aprovada per acord del Consell Plenari, en sessió de 16 de juliol de 1999 i modificada per acord de la Comissió de Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 10 Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial, en sessió de 12 de juliol de 2006, d’acord amb les condicions dels documents annexos, que s’aproven; i FACULTAR l’Alcaldia per a la resolució de les conseqüències econòmiques que se’n puguin derivar. El Sr. RIUS exposa que la proposta d’acord consisteix en la rescissió anticipada d’una concessió sobre la finca de propietat municipal coneguda com Antiga Fàbrica del Gas i avui coneguda com Fàbrica del Sol, concessió atorgada l’any 1999 a un conjunt d’entitats sense afany de lucre agrupades en l’Associació Futur Sostenible, amb la finalitat d’adequar i gestionar aquest edifici com a centre per al desenvolupament d’activitats relacionades amb el medi ambient i convertir-lo en un model d’edifici sostenible. La durada de la concessió era de vint anys, de manera que hauria finalitzat el mes de desembre de 2019. La inversió estimada era de 541.000 euros i finalment s’hi han destinat 750.000 euros. Recorda que la concessió es va modificar l’any 2006 i l’ajuntament va recuperar la meitat de l’espai. A continuació, apunta que els Serveis d’Educació Ambiental i Cultura de la Sostenibilitat demanen poder recuperar la totalitat de l’edifici a causa de l’increment important de serveis municipals que es presten vinculats a aquests àmbits i la necessitat urgent d’adequar les instal·lacions de sostenibilitat als canvis tecnològics. Per tant, assenyala que es tracta de recuperar la totalitat de l’edifici i subratlla que hi ha acord per ambdues parts per no fer cap altra reclamació. Així, doncs, l’edifici s’ha de lliurar lliure de càrregues, en bon estat de conservació i amb plena disponibilitat. Comenta que s’han fet inspeccions tècniques prèvies i, un cop lliurat l’edifici, es farà una altra inspecció i s’aixecarà acta per verificar que tot és correcte. Afegeix que la totalitat de les obres i instal·lacions de caràcter fixa passen a ser propietat municipal i que la indemnització per aquesta extinció s’ha valorat en 74.590 euros. Comenta que el que s’ha buscat amb aquesta indemnització és un equilibri financer perquè l’associació d’entitats puguin satisfer els saldos creditors, que bàsicament són les aportacions que van fer per finançar les inversions. La Sra. RECASENS comenta que el Grup de Convergència i Unió serà coherent amb el que van dir l’any 1999 i en aquell moment el Sr. Puigdollers advertia a la Sra. Mayol que hauria estat millor que aquest edifici fos gestionat des del primer moment per l’Ajuntament de Barcelona. Recorda que l’any 2006 es va fer una modificació d’aquesta concessió a la qual el seu grup no va donar suport i varen demanar que es plantegés la possibilitat que l’ajuntament assumís directament el projecte. S’alegra que finalment, vint anys després, el govern actual s’hagi adonat que valia la pena recuperar l’edifici. Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposta d’acord. El Sr. SIERRA exposa que el Grup de Ciutadans no fa dècades que és present a l’Ajuntament de Barcelona, però està informat d’aquest expedient i del desenvolupament que ha seguit des de fa vint anys. Agraeix, doncs, al govern les explicacions que els varen donar i anuncia el vot favorable del seu grup a la proposta d’acord. Afegeix que encoratjaran el govern en tot allò que signifiqui continuar potenciant el futur sostenible i el desenvolupament ecològic de la ciutat. El Sr. BOSCH creu que aquestes situacions no s’han d’eternitzar, sinó que s’han de resoldre, com finalment ha passat. Per tant, anuncia el vot favorable del Grup d'Esquerra Republicana a la proposta d’acord. El Sr. MULLERAS pregunta quin ús concret es vol donar a aquest edifici, perquè entén que l’ajuntament ja ho deu tenir previst. D’altra banda, també vol saber si és veritat, tal com es desprèn de l’expedient, que l’ajuntament haurà d’invertir 540.000 euros en l’edifici. Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 11 El Sr. RIUS respon que l’ús que es pensa donar a l’edifici es descriu en l’informe justificatiu de la recuperació de la concessió, amb data de 14 de juny, firmat pel cap del Departament d’Educació Ambiental i per la directora d’Estratègia i Cultura de la Sostenibilitat. Aquest informe, afegeix, explica amb molt de detall els serveis que es presten i fins i tot els nous serveis que es volen oferir. D’altra banda, aclareix que la rescissió de la concessió no obliga a fer cap tipus d’inversió, però una altra cosa és que per actualitzar tecnològicament els temes mediambientals tingui previst fer inversions durant l’any 2017. Reitera, però, que això és independent de la rescissió de la concessió. A més a més, assenyala que si l’ajuntament hi fa una inversió és millor que tingui total disponibilitat de l’edifici. El Sr. MULLERAS anuncia l’abstenció del Grup Popular a la proposta d’acord. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de Govern Municipal, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C's, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC i el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP. S'APROVA. La PRESIDENTA proposa que els punts 6 i 7 de l’ordre del dia es tractin conjuntament, atès que tracten sobre la mateixa qüestió. Cap grup no hi mostra objecció. 6.- (E.09.6027.16) RESOLDRE, de mutu acord, el dret real de superfície constituït respecte de la finca situada al carrer de la Residència núms. 14-16 a favor de l'Hogar Centro Castellano y Leonés; aprovat per acord de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos del Consell Municipal, en sessió de 17 de juliol de 2009; RETORNAR a favor de l’Ajuntament de Barcelona totes les edificacions i instal·lacions; FORMALITZAR l’extinció en escriptura pública; INSCRIURE- LA en el Registre de la Propietat; i FACULTAR l’Alcaldia per a realitzar les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. La Sra. MARTÍNEZ explica que l’any 2009 el Centro Castellano Leonés de Catalunya és propietari d’una finca aportada en l’àmbit reparcel·lador del PERI Lanzarote, al barri de Sant Andreu. En aquell moment es va constituir un dret de superfície i, a causa de la crisi i de la davallada del valor d’edificabilitat, no s’arriba a construir dintre d’un equipament municipal el futur Centro del Hogar Castellano Leonés. Alhora, es produeixen altres vicissituds que es troben en els tribunals i que donen lloc a una distribució diferent dels drets d’edificabilitat en l’àmbit reparcel·lador. Durant els anys 2015 i 2016 es resol el dret de superfície i en equidistribució i justa compensació, acreditada a l’expedient, l’ajuntament troba una nova ubicació en una altra parcel·la construïda en obra viva al passeig de Torras i Bages, on es constitueix un nou dret de superfície a favor de l’entitat. Pel que fa a les condicions dels drets de superfície, indica que són similars, si bé amb la diferència que l’any 2009 havia de ser un tercer amb drets en l’àmbit reparcel·lador que, a causa del gran valor de l’edificabilitat, construïa en compensació, mentre que ara el Centro Castellano Leonés no pot construir i amb el nou dret de superfície, amb les mateixes condicions, en compensació a un dret de superfície construït en part, cedeix una finca de la seva propietat en un 20 % indivís a favor de l’Ajuntament de Barcelona i assumeix l’adequació dels locals per posar-los en condicions d’activitat com a centre cultural. Quant als valors i els informes tècnics que expliquen les compensacions, assenyala que són a l’expedient. En tot cas, remarca que finalment s’ha trobat una sortida a una situació complexa perquè l’edifici on s’ubicava el Centro Castellano Leonés s’havia d’enderrocar perquè era incompatible amb el planejament i hi havia expectatives d’altres interessats en el projecte reparcel·lador que col·locaven l’ajuntament en una situació de responsabilitat patrimonial. Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 12 La Sra. RECASENS agraeix les explicacions tècniques i anuncia el seu posicionament a favor d’aquests expedients. El Sr. SIERRA anuncia el vot favorable del Grup de Ciutadans perquè aquesta és una proposta que el seu grup va fer al Consell de Districte de Sant Andreu. Assenyala que, a causa de l’afectació que té l’emplaçament actual a les Casernes, troben bé que es doni compliment a la seva proposta per tal que es busqui una nova ubicació al Centro Castellano Leonés. Afirma que la tasca que desenvolupen les cases regionals és molt important i en el context polític actual tenen una situació difícil perquè, en primer lloc, el Govern de Junts pel Sí ha canviat el departament del qual depenien, circumstància que atribueix a la intenció que en els pressupostos no es vegi el maltractament que pateixen totes les cases regionals i creu que hi ha un rerefons polític. En segon lloc, insisteix que aquestes cases regionals reben un maltractament, tal com el president de la Federación de Casas Regionales, el Sr. Miguel Montaño, va fer saber a l’alcaldessa Colau. Comenta que després de l’entrada del Partit dels Socialistes al govern municipal sembla que hi ha un intent de millorar aquesta situació, però de moment encara no s’ha vist cap canvi en el tracte amb les cases regionals, les quals reitera que fan una feina molt important, no solament pel que fa al nexe amb la resta d’Espanya, sinó també perquè afirmen la multiculturalitat de Barcelona, una ciutat cosmopolita i oberta a tothom, vingui d’on vingui. Finalment, reitera el vot favorable del seu grup i agraeix al govern que presenti aquesta mesura. El Sr. BOSCH anuncia el vot favorable del seu grup. El Sr. MULLERAS critica el portaveu de Ciutadans i opina que es fa un mal favor al Centro Castellano Leonés si algú intenta patrimonialitzar l’activitat que realitza. Creu que el fet que tots els grups de la comissió votin a favor de les dues propostes d’acord posa de manifest la transversalitat d’aquesta entitat. Així, el Grup Popular entén que es una mesura justa perquè aquest centre és un exemple de la bona feina que fan les cases regionals de tot Espanya presents a Barcelona, que ha fet una feina constant durant molts anys i que està arrelat a Sant Andreu. Per aquestes raons, anuncia el suport entusiasta del Grup Popular a ambdues propostes d’acord i també a la tasca que fa el Centro Castellano Leonés, al qual desitja que la pugui continuar fent durant molts anys i que tingui molts èxits perquè aquests seran els èxits de Barcelona i de Catalunya. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de Govern Municipal, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C's, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC i el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP. S'APROVA. 7.- (E.09.6028.16) CONSTITUIR un dret real de superfície a favor de l'Hogar Centro Castellano y Leonés de Catalunya (NIF G08575680) respecte dels locals 1, 2, 3 i 4 de la finca del passeig de Torras i Bages núms. 139-141, per un termini de setanta cinc anys i amb caràcter onerós, per a la gestió d’un equipament cultural i recreatiu, d’acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; SOTMETRE l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; ACCEPTAR la cessió gratuïta atorgada per l’esmentada entitat de la part indivisa de la finca resultant FR3A del Projecte de reparcel·lació de la UA del Pla especial de reforma interior de les zones de remodelació a l'entorn dels carrers de Lanzarote i de la Residencia; FORMALITZAR aquestes operacions en escriptura pública; INSCRIURE-LES en el Registre de la Propietat; i Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 13 FACULTAR l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Tractada conjuntament amb el punt 6 de l’ordre del dia. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de Govern Municipal, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C's, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC i el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP. S'APROVA. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 8.- (M1519/4690) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Que el Govern municipal estudiï, conjuntament amb els comerciants, un nou emplaçament per la pista de gel de Barcelona, amb col·laboració públic-privat, per tal que es pugui implantar una pista de gel a la ciutat de Barcelona pel proper Nadal del 2017. La Sra. RECASENS demana tornar a teixir la complicitat i el model de col·laboració publicoprivada que durant molts anys hi ha hagut entre els governs municipals i molts sectors de la ciutat, específicament amb els comerciants. Indica que hi ha moltes entitats comercials, com la Fundació Barcelona Comerç, que impulsa els eixos comercials, o Barcelona Oberta, entre d’altres, que han treballat amb col·laboració publicoprivada en benefici de la ciutat. A continuació, demana que se superi el debat simplista sobre la pista de gel i recorda que durant el mandat anterior es va pretendre posar peces durant èpoques festives importants que ajudessin a enfortir la col·laboració publicoprivada, a donar mostres de suport al comerç de proximitat i oferir a la ciutat una oferta nova, lúdica o d’oci familiar i que fos un referent internacional. Així, assenyala que moltes altres ciutats europees disposen d’una pista de gel nadalenca que ajuda a dinamitzar determinades zones d’aquestes ciutats. Demana, doncs, que s’estudiï conjuntament amb els comerciants un nou emplaçament per a aquesta pista de gel. Tot seguit, assenyala que la pista de gel que durant tres anys es va instal·lar a la plaça de Catalunya començava a complir la funció per a la qual s’havia creat, que era la promoció del comerç de proximitat, i que hi havia una correlació important entre el tiquet de compra que es feia en el comerç de proximitat i els vals promocionals per a la pista de gel, però han vist amb sorpresa com el govern municipal, després de llevar aquesta pista, aquesta activitat es desenvolupa dins del Saló de la Infància. No entén, doncs, que s’hagi tallat el vincle amb el sector comercial i que la pista de gel s’hagi eliminat com a eina de promoció comercial. Subratlla que la pista de gel tenia un milió de visitants, va crear 80 llocs de treball durant el temps que estava instal·lada i 120 per al muntatge i desmuntatge. A més a més, comenta que Barcelona va crear escola i avui es pot parlar de la pista de gel de l’Hospitalet, on l’ajuntament socialista d’aquesta ciutat ha muntat una gran peça de dinamització comercial perquè l’alcaldessa Núria Marín ha entès aquest concepte, tal com es veu en unes declaracions que va fer a La Vanguardia, on deia que volen continuar atraient famílies de la ciutat i de l’àrea metropolitana i entenia que aquest és un exemple de col·laboració publicoprivada. L’alcaldessa de l’Hospitalet explicava en aquest mitjà que una empresa va apostar per La Farga i l’ajuntament li va obrir les portes perquè és una oportunitat de generar activitat econòmica al Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 14 centre de l’Hospitalet. Afegia que els comerços i els restauradors de la zona se’n beneficien, que durant l’any anterior van multiplicar la facturació i que enguany ho han preparat de manera menys precipitada, de manera que creu que encara anirà millor. A més a més de l’Hospitalet, comenta que altres municipis també han impulsat aquesta iniciativa, com Tarragona, que dóna 4.000 euros i 70.000 tiquets per promocionar la pista de gel, Reus, Lleida o Mataró, i també municipis amb alcaldes d’Esquerra Republicana com Manlleu o Sabadell. Insisteix que en aquestes ciutats, amb diferents models de pistes, es busca el doble objectiu d’oferir una oferta lúdica familiar i lligar-la amb el teixit comercial de la ciutat. Per aquestes raons, presenten aquesta proposició per estudiar un emplaçament de la pista de gel a Barcelona i un model de dinamització. La Sra. MEJIAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans i exposa que allò que es demana en aquesta proposició és la rectificació pel que fa a un projecte que ha estat molt exitós i que s’està posant en pràctica en altres ciutats. Assenyala que d’aquesta iniciativa, que es va impulsar a partir d’un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i els comerciants, els quals l’han reivindicada àmpliament, ara se n’aprofita el municipi de l’Hospitalet de Llobregat atès que l’Ajuntament de Barcelona la va rebutjar l’any anterior. Afegeix que la pista de gel, a més a més de ser fruit de la col·laboració publicoprivada, va ser beneficiosa per als comerciants de la ciutat perquè permetia gaudir d’una activitat lúdica durant les festes de Nadal i estava vinculada a l’activitat comercial. En aquest sentit, recorda que aquest és el període de l’any més important per al món del comerç i, per tant, totes aquelles iniciatives que serveixin per dinamitzar-lo han de ser benvingudes. Seguidament, reitera que l’equip de govern va desestimar aquesta iniciativa, després d’alguns anys en què havia demostrat que tenia un cert èxit, per raons que no acaben d’entendre i que no es van explicar. Critica que aquest rebuig es fes de manera unilateral, sense dialogar amb el sector del comerç, i es va optar per altres iniciatives que no han tingut el mateix èxit que la pista de gel. D’altra banda, assenyala l’alcaldessa de l’Hospitalet està satisfeta dels resultats d’aquesta actuació, perquè no solament ha duplicat el nombre d’assistents, sinó que el seu ajuntament es beneficia del cànon que paga l’empresa, ingressos que ha deixat de percebre l’Ajuntament de Barcelona. Insisteix, doncs, en la doble pèrdua per a Barcelona pel fet de no tenir l’oferta lúdica, perquè els comerciants perden una oportunitat de dinamitzar el seu negoci i perquè l’ajuntament perd una possibilitat d’ingressos. Per totes aquestes raons, anuncia el vot favorable del Grup de Ciutadans a la proposició, amb la intenció que l’any vinent es pugui recuperar la pista de gel a Barcelona. La Sra. CAPDEVILA anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició perquè, malgrat que estan a favor de fer una campanya per promoure el comerç, però no només durant el període de Nadal, tot i que reconeix que és l’època de l’any en què les botigues venen més, entén que aquesta campanya de l’Ajuntament de Barcelona ha de ser permanent per potenciar el comerç petit i de proximitat. El seu grup, doncs, no creu que la pista de gel satisfaci aquest objectiu i, per tant, no troba oportú reobrir aquest debat. A continuació, recorda que el seu grup va denunciar el govern anterior perquè destinava 240.000 euros de l’impost turístic a aquesta pista de gel per comptes de reinvertir aquests recursos a millorar l’espai públic de la ciutat. D’altra banda, apunta que s’oposen a la instal·lació de la pista de gel, en primer lloc per raons de sostenibilitat. Entén que les pistes de gel poden tenir sentit en determinades ciutats d’Europa on el clima afavoreix aquest tipus d’instal·lacions, però a Barcelona suposa un malbaratament energètic perquè per Nadal gairebé cada any les temperatures són elevades. També indica que Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 15 aquesta instal·lació suposa una contradicció amb els valors de sostenibilitat que volen promoure entre la ciutadania. En segon lloc, també s’hi oposen pel que implica quant a l’ocupació i la privatització d’un espai públic, i remarca que aquesta instal·lació entre els anys 2011 i 2014 va comportar privar la ciutadania de l’ús cívic de la plaça de Catalunya i va dificultar la comunicació a peu en aquest espai de la ciutat per la barrera que representava la pista de gel. En tercer lloc, creu que s’ha d’apostar per activitats accessibles per a totes les famílies de la ciutat i no solament per a aquelles que poden pagar-les, i subratlla que la pista de gel no es caracteritzava per tenir preus populars. D’altra banda, posa en dubte que aquesta iniciativa ajudi a promoure el petit comerç. Creu que s’han d’implementar altres accions de dinamització comercial, com ara una bona campanya de Nadal i garantir una oferta àmplia d’activitats infantils a tota la ciutat durant aquest període, però no estan d’acord a insistir en una actuació que suposa un model caduc i insostenible ambientalment. El Sr. MULLERAS exposa que la pista de gel de la plaça de Catalunya ha estat un gran èxit per a la ciutat de Barcelona, tal com ho avalen el milió de visitants que havia tingut, èxit ratificat per l’assistència massiva de barcelonins i avalat pel comerç del centre de la ciutat, que estava encantat amb aquesta instal·lació i amb la relació que tenia amb el consum en el comerç de proximitat. Així, recorda que la Fundació Barcelona Comerç també avalava la pista de gel. Tot seguit, pregunta per què s’ha de canviar una cosa que funciona i afirma que l’alcaldessa Colau ha fet aquest canvi per talibanisme ideològic. Insisteix que la pista de gel beneficiava els barcelonins, que no havien d’anar a un altre lloc per poder patinar i ho podien fer al centre de la ciutat, i també beneficiava els comerciants del centre de la ciutat. Critica, doncs, que l’alcaldessa canviés la pista de gel per una fira dels que estan en contra del turisme, dels okupes i dels seus amics ideològics, tal com es veurà aquests dies a la plaça de Catalunya. D’altra banda, critica que enguany aquesta mesura es faci amb el suport del Grup Socialista i, alhora que la Sra. Colau repudia la pista de gel, l’alcaldessa socialista de l’Hospitalet de Llobregat la instal·la a la seva ciutat. Per tant, denuncia que el Sr. Collboni i la Sra. Colau fan polítiques que van en contra del comerç de proximitat de Barcelona i de l’interès dels barcelonins, alhora que beneficien l’Ajuntament de l’Hospitalet. En aquest sentit, remarca que la Sra. Marín no solament ha instal·lat la pista de gel, sinó que fins i tot l’ha feta més gran que l’any anterior a causa de l’èxit que va tenir. De la mateixa manera que reconeix que la Sra. Marín vol el millor per a l’Hospitalet, assegura que ell vol el millor per a Barcelona, però no sap què volen la Sra. Colau, el Sr. Collboni i el Partit dels Socialistes, perquè sembla que no vulguin el millor per a Barcelona quan estan en contra d’una iniciativa que és bona per a la ciutat, per als barcelonins i per al comerç de Barcelona. A continuació, remarca que la pista de gel el darrer any s’autofinançava i no costava diners als barcelonins. Anuncia, doncs, el ple suport del Grup Popular no solament a la instal·lació de la pista de gel a la plaça de Catalunya, sinó que voldrien que, a més a més d’aquesta i de la que hi ha a Pedralbes, n’hi pogués haver a Nou Barris, a Sant Andreu, a Horta o a Sant Martí. La Sra. BALLARÍN es pregunta irònicament per què Madrid no pot tenir platja i anuncia que el govern municipal no pot donar suport a la proposició tal com està formulada, en primer lloc perquè entenen que la proposta és un pas enrere i pretén aplicar un model de promoció del comerç i de finançament d’una part del sector comercial de la ciutat que no encaixa amb el model del govern, el qual opina que és millor. Recorda que el mes de juliol de 2015 el govern municipal va comunicar que no es donaria permís per instal·lar la pista de gel a la plaça de Catalunya i que aquesta pista seria substituïda Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 16 per activitats lúdiques i culturals especialment dirigides a nens i a nenes, amb la idea de recuperar un espai molt emblemàtic per a tota la ciutadania de Barcelona. Creu que els motius d’aquesta decisió van quedar molt clars i, entre els més importants, en destaca la recuperació de l’espai públic per a tothom; raons d’eficiència energètica perquè la pista de gel no és coherent amb el missatge de ciutat fortament arrelada a la Mediterrània, i el canvi de model de la celebració del Nadal per donar sortida a possibilitats de gaudi cultural i d’oci que vagin més enllà d’aquesta festa. A continuació, apunta que la pista de gel s’havia instal·lat amb un conveni de col·laboració entre una part del sector comercial i l’Ajuntament de Barcelona, el qual hi havia fet aportacions econòmiques importants, lligades a la promoció de Barcelona Pirineus i del Grand Prix de la International Skating Union. Per aquests motius, quan l’ajuntament va decidir que no es donaria permís per instal·lar la pista de gel, l’operador la va traslladar a l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on no hi havia cap pista de gel, detall que creu que es important, i on ha funcionat durant dos anys. El govern municipal, després de dos anys sense aquesta instal·lació, considera que no hi ha motius per replantejar la decisió de 2015, pensant tant en les famílies i usuaris com en el sector del comerç. En primer lloc, pel que fa a les famílies i als nens, opina que s’han guanyat activitats molt variades i gratuïtes, tant a la mateixa plaça de Catalunya com als barris, que se sumen a la possibilitat de fer activitats vinculades a l’esport d’hivern. En aquest sentit, recorda que a la ciutat de Barcelona ja hi ha quatre pistes de gel, l’Skating Club, la pista de gel del FC Barcelona, la pista de Pedralbes i la que hi ha a la Maquinista, totes elles privades. En segon lloc, pel que fa a la dinamització i a la promoció comercial, informa que el govern està treballant en un pla conjuntament amb el sector. Quant a l’autofinançament d’iniciatives comercials, destaca una fórmula més moderna que va en la línia del que es fa en països com el Canadà, els Estats Units o Alemanya, els business improvement districts, en els quals s’autofinancen projectes i hi ha col·laboració publicoprivada per treballar de manera sostinguda en el temps. Finalment, reitera que aquest és el model que proposa el govern municipal i per tant no volen replantejar la decisió presa l’any 2015. La Sra. RECASENS entén que la Sra. Ballarín ha expressat la posició del govern i que no intervindrà cap representant de Barcelona en Comú, de manera que la simbiosi entre aquesta formació, Iniciativa per Catalunya Verds i el Partit dels Socialistes és absoluta. Destaca que en aquesta qüestió no hi hagi cap diferència entre el Partit dels Socialistes i els altres membres del govern. Quant a la intervenció de la portaveu d’Esquerra Republicana, afirma que demostra un gran desconeixement del projecte i l’emplaça a parlar-ne tranquil·lament i les argumentacions exposades per aquest grup li han semblat excuses de mal pagador. Considera que els portaveus de tots els grups són persones intel·ligents i els demana que no diguin que l’ajuntament va destinar diners a la pista de gel perquè, tal com ha dit en diverses ocasions, es van destinar 240.000 euros provinents de l’impost turístic a fer promoció dels Jocs d’Hivern. Així, doncs, comenta que els dos primers anys l’operador va perdre diners i que el tercer any, per primera vegada, va aconseguir que la pista de gel s’autofinancés amb les entrades. Demana, doncs, que aquesta qüestió quedi clara definitivament i es deixin de dir falsedats. Pel que fa a l’argumentació que altres ciutats europees tenen un clima diferent, esmenta que Sabadell, Manlleu, Reus i Cadaqués també tenen pista de gel. Es mostra oberta a parlar sobre quin dels diferents models és convenient per a Barcelona. D’altra banda, pensa que els portaveus dels altres grups no s’han llegit la proposició, perquè parla d’un nou emplaçament i no pas de la plaça de Catalunya. A més a més, considera que l’alcaldessa Colau també privatitza la plaça de Catalunya perquè hi posa activitats que Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 17 impedeixen de passar-hi. Insisteix, doncs, que a la proposició es parla de trobar un nou emplaçament per a la pista de gel. En relació amb l’argument que aquesta instal·lació és elitista i que va adreçada a les famílies que poden pagar, remarca que els comerciants regalaven les entrades. Precisament, afegeix, la promoció consistia a poder anar a patinar si es feia una compra per un valor mínim. En conclusió, reitera que Esquerra Republicana desconeix el projecte i s’ofereix a explicar-lo. Quant a la intervenció de la portaveu del Grup Socialista, opina que ha fet el paper de la trista figura en relació amb els comerciants de la ciutat de Barcelona, perquè han fet d’escuders de Barcelona en Comú i d’Iniciativa per Catalunya Verds, els han protegit i han mostrat una simbiosi absoluta amb els altres grups del govern. Acusa, doncs, el Partit dels Socialistes de tenir un paper irrellevant en el govern de la ciutat. En aquest sentit, subratlla que en el pressupost que s’aprovarà mitjançant la qüestió de confiança les partides destinades a comerç s’han retallat en 10 milions d’euros. Finalment, diu que si el govern no podia donar suport a la proposició tal com està redactada podien haver fet una esmena perquè el seu grup estaria disposat a considerar-la. La Sra. MEJÍAS recorda que en aquesta sessió s’ha tractat una mesura de govern per tal d’impulsar models d’innovació al districte de Nou Barris i opina que es podria donar feina a aquestes empreses per fer que una proposta com la pista de gel sigui sostenible. Entén que hi ha models diferents i possibilitats per aconseguir aquest objectiu, per conciliar la instal·lació amb el respecte al medi ambient i perquè no hi hagi malbaratament d’energia. D’altra banda, mostra sorpresa per l’afirmació de la portaveu del Grup Socialista que aposten per un altre model, com les fires de consum responsable. Opina, doncs, que els socialistes haurien de consensuar quin és el seu model perquè hi ha diferències substancials entre el que defensen a Barcelona i el que defensen a l’Hospitalet del Llobregat, i l’alcaldessa d’aquesta ciutat sí que aprofita amb una intensitat inusitada les iniciatives que l’Ajuntament de Barcelona rebutja, iniciatives que són positives i generen llocs d’ocupació, activitat i dinamisme, especialment en èpoques de l’any en què això és molt necessari. Creu, doncs, que aquesta contradicció del Partit dels Socialistes perjudica els comerciants de Barcelona. Per aquestes raons, reitera el vot favorable del Grup de Ciutadans a la possibilitat d’estudiar un nou emplaçament per a la pista de gel. La Sra. CAPDEVILA agraeix a la Sra. Recasens que els consideri persones intel·ligents. Li replica que la que està desinformada és la portaveu de Convergència i Unió perquè ella mateixa ha estat sis anys com a consellera de districte de l’Eixample i sap molt bé com ha funcionat el tema de la pista de gel. En primer lloc, apunta que els comerciants no volen patinar, sinó que volen vendre. En segon lloc, subratlla que a la plaça de Catalunya i al Portal de l’Àngel hi ha molt poc comerç de proximitat. En tercer lloc, desmenteix que es regalessin entrades per a la pista de gel, sinó que simplement s’hi feia un descompte. Finalment, reitera que el Grup d'Esquerra Republicana està en contra que una empresa privada ocupi el sòl públic i en tregui benefici. La Sra. BALLARÍN ratifica el vot contrari dels grups del govern a la proposició perquè considera que és un argument simplista entendre que la promoció del comerç i la possibilitat d’autofinançar alguns projectes passi per instal·lar una pista de gel a Barcelona. Pensa que hi ha moltes maneres de generar sinèrgies entre el comerç i altres sectors, com el cultural i el de l’oci. En aquest sentit, apunta que el govern aposta per generar sinèrgies i projectes compartits entre comerç i cultura, i insisteix que la instal·lació d’una pista de gel a la plaça de Catalunya o en un altre indret no és l’únic model possible. Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 18 D’altra banda, comenta que hi havia una proposta del sector comercial per autofinançar projectes. El govern opina que aquest autofinançament de projectes propis és bo i necessari per generar l’enfortiment i l’autonomia del sector comercial, i per aquesta raó estan treballant en les àrees de promoció de l’economia urbana i en els business improvement districts propostes de col·laboració publicoprivada, projectes més moderns i més innovadors. Està convençuda que quan la Sra. Marín o altres alcaldes coneguin aquestes fórmules també les copiaran. En definitiva, el Grup Socialista aposta per innovar i fer coses diferents, que siguin sostenibles en el temps. Per acabar, remarca que és important tenir en compte les famílies i els nens i nenes. Així, apunta que a les ciutats que s’han esmentat no hi ha cap altra possibilitat per patinar sobre gel, però a Barcelona hi ha quatre instal·lacions d’aquestes característiques. Indica, doncs, que si els comerciants tenen interès perquè els nens patinin poden fer convenis amb aquestes altres pistes i establir descomptes per anar-hi a patinar. Per aquestes raons, reitera el vot contrari dels grups del govern a la proposició i el compromís a continuar treballant conjuntament amb el sector per impulsar mesures de foment del comerç de proximitat i per continuar innovant amb fórmules que permetin autofinançar els projectes del sector. El Sr. Colom expressa el vot contrari de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Mejias expressa el vot favorable de C's, la Sra. Capdevila expressa el vot contrari d'ERC i el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP. ES REBUTJA. Del Grup Municipal C's: 9.- (M1519/4674) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Atès que a l'actualitat les Ordenances Fiscals estan pendents d'aprovació sol·licitem: Que el Govern municipal consensuï amb la resta de grups una rebaixa de l'IBI amb caràcter general. - Que degut a que l'ajut impulsat pel Govern municipal, relatiu a la bonificació del 50% en l'IBI, només ha arribat al 20% de les famílies a les que estava destinat inicialment, i amb la finalitat de poder beneficiar a més famílies, s'incrementi el sostre d'ingressos per família, per tal que siguin més les que puguin acollir-se a aquesta mesura. La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Exposa que durant l’any 2016 les ordenances fiscals, que són l’instrument principal de què disposa la ciutat per recaptar impostos, no s’han aprovat amb el consens de la majoria dels grups municipals. També subratlla que Barcelona suporta una de les pressions fiscals més altes, situació que afecta de forma transversal l’economia de moltes famílies. Com a conseqüència de no haver aprovat les ordenances fiscals, no s’ha pogut rebaixar l’impost de béns immobles, tal com el seu grup ha demanat reiteradament perquè disminueixi aquesta pressió fiscal. Per aquesta raó, el Grup de Ciutadans va valorar positivament que s’apliquessin algunes bonificacions d’aquest impost a les famílies, tot i que haurien volgut que fossin més àmplies. Una d’aquestes mesures va ser la bonificació del 50 % a les famílies que tenen pocs recursos o que estan en situació de dificultat. Això significava que el govern havia previst una dotació pressupostària de gairebé 3 milions d’euros perquè a prop de vint mil famílies es poguessin acollir a aquestes ajudes. Tanmateix, denuncia que, a causa d’una mala gestió informativa de l’equip de govern, perquè s’ha establert un termini massa curt per sol·licitar l’ajut o perquè hi ha hagut moltes famílies que no s’han assabentat de la bonificació, finalment s’hi han acollit solament 4.000 famílies, un 20 % de les que havia previst el govern. Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 19 Atès, doncs, que per falta de consens i de negociació enguany no s’han pogut aprovar les ordenances fiscals, el Grup de Ciutadans demana que el govern i la resta de grups municipals assumeixin uns compromisos que es vegin reflectits en les ordenances fiscals properes. Insta el govern municipal a consensuar amb la resta de grups una modificació de l’IBI amb caràcter general per a 2018, tenint en compte que aquest any es duran a terme les revisions cadastrals, les quals poden significar un increment de la pressió fiscal per a moltes famílies. D’altra banda, recorda que aquesta proposta ja l’havien presentada dues vegades i va ser rebutjada. Per aquesta raó, demana un acord majoritari de tots els grups per garantir aquesta rebaixa de l’IBI. A més a més, atès que solament un 20 % de les famílies previstes s’han beneficiat de la bonificació del 50 % d’aquest impost, reclama que s’incrementi el sostre d’ingressos per família per permetre que siguin més les famílies que es puguin acollir a aquestes bonificacions. Espera, doncs, una resposta favorable dels grups municipals a la proposició. La Sra. RECASENS anuncia el vot favorable del Grup de Convergència i Unió a la proposició de Ciutadans. Informa que han presentat una esmena per proposar que aquesta modificació de l’IBI es tingui en compte a les ordenances fiscals de 2018, atès que en aquest moment ja estan fora de termini per incloure la mesura a les ordenances de 2017. En conseqüència, també demana que aquesta modificació tingui en compte la revisió cadastral que s’ha de fer l’any 2018. En segon lloc, si bé reconeix que hi ha hagut moltes famílies que s’han acollit a la bonificació del 50 % de l’IBI, remarca que no s’ha assolit l’objectiu que el govern havia marcat i, per tant, qualifica la mesura de fracàs. A continuació, creu que és important que el govern faci esforços per consensuar la política fiscal, perquè s’han acumulat molts fracassos relatius a aquesta qüestió. Així, manifesta que la promesa d’impulsar una política fiscal més justa, més equitativa i més redistributiva no s’ha materialitzat i hi ha una continuïtat absoluta en matèria fiscal. En aquest sentit, recorda que el seu grup ja havia advertit que seguiria de prop la revisió cadastral que s’està duent a terme i com pot afectar l’IBI. Reclama, doncs, que el govern faci més esforços per informar la ciutadania sobre les bonificacions i ajuts que existeixen, i pregunta si el govern pensa redreçar les polítiques fiscals. La Sra. CAPDEVILA valora positivament les transaccions acordades amb el Grup de Convergència i Unió i amb els grups del govern. Pel que fa a la primera part de la proposició, considera que cal tenir les dades de la revisió cadastral que es duu a terme a iniciativa del govern municipal per poder analitzar quin serà l’impacte d’aquesta revisió. Assenyala que, des de la revisió que es va fer l’any 2002, els efectes de les bombolles i de les crisis han provocat grans canvis en el valor dels béns immobles i és difícil de predir els resultats que comportarà aquesta revisió. En aquest sentit, apunta que cal valorar la importància de l’impacte social i pressupostari de qualsevol reforma de l’IBI que es plantegi, atès que aquest és l’impost local principal pel que fa als ingressos i representa al voltant del 25 % del pressupost d’ingressos de l’Ajuntament de Barcelona, 657 milions d’euros segons el projecte de pressupostos del govern per a l’any 2017. Així, doncs, valora positivament que es plantegi la necessitat del consens en una qüestió tan important com aquesta. Quant a la segona part de la proposició, el Grup d'Esquerra Republicana entén que el nou redactat millora l’inicial, el qual permetia que famílies de més renda obtinguessin la subvenció mentre que famílies de menys renda en quedessin excloses. Considera que el nou redactat resumeix allò que el seu grup creu que ha de fer el govern, és a dir, posar a disposició de les famílies els mecanismes necessaris perquè puguin gaudir de la subvenció i aquesta compleixi l’objectiu redistributiu. Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 20 Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. El Sr. MULLERAS exposa que el Partit Popular sempre ha estat d’acord a abaixar els impostos, també els impostos locals a Barcelona. Comenta que se sentien més còmodes amb el redactat inicial de la proposició perquè entenen que és possible i necessària una rebaixa de l’IBI amb caràcter general. Assenyala que Barcelona té superàvit però malauradament és una de les ciutats més cares d’Espanya, no solament per la fiscalitat municipal, sinó també per la de la Generalitat, la qual fa que Catalunya sigui la comunitat autònoma amb els impostos més elevats d’Espanya. Insisteix que aquesta situació, que qualifica de doble maledicció, fa que els ciutadans de Barcelona visquin a la ciutat més cara d’Espanya també pel que fa a la fiscalitat. El seu grup, doncs, entén que és possible reduir l’IBI, sobretot a les persones vulnerables, i incrementar les bonificacions, i no entén per quina raó solament s’ha gastat el 20 % dels 3 milions que s’havien previst per a aquestes ajudes. Denuncia que aquesta situació forma part de la política del govern de Barcelona en Comú i del Partit Socialista, una política de titulars que anuncia la rebaixa de l’IBI per a les persones vulnerables però després només s’aplica al 20 % dels destinataris, que anuncia una disminució de la factura de l’aigua però després solament es fa una rebaixa de 10 cèntims d’euro per persona durant l’any 2016, o que es vanta de lluitar contra la pobresa energètica però només es gasta el 30 % de la partida destinada a aquest objectiu. Per tant, insisteix que aquesta política és farcida de titulars però mancada de mesures reals i efectives per ajudar els barcelonins. A continuació, comenta que el govern havia anunciat ajudes per un màxim de 175 euros anuals per demandant i es van rebre 4.000 peticions, que sumaven un import de 778.000 euros, de manera que s’ha exhaurit solament el 20 % dels 3,5 milions d’euros pressupostats. Finalment, malgrat que la proposició inicial s’hagi modificat i que hagi quedat descafeïnada, anuncia el vot favorable del seu grup perquè entén que és possible i necessari rebaixar l’IBI a Barcelona i que l’Ajuntament de Barcelona hauria de fer molt més perquè la ciutadania es pugui beneficiar d’aquestes bonificacions. El Sr. PISARELLO anuncia el vot favorable dels grups del govern a la proposició amb les esmenes incorporades. Recorda que per primera vegada en la història el govern actual va congelar l’IBI per al 98 % de les famílies de Barcelona, mesura que comporta un canvi substancial respecte de la política fiscal anterior. Tot seguit, replica al Sr. Mulleras que, segons l’Informe de rànquing tributari que realitza anualment l’Ajuntament de Madrid, Barcelona ocupa el lloc dissetè del conjunt de municipis que són capital de província en termes d'esforç fiscal en concepte d’IBI. No sap, doncs, quina base empírica tenen les dades que habitualment dóna el portaveu del Grup Popular. En tot cas, estan d’acord en la proposició que presenta el Grup de Ciutadans. Concreta que l’ajuda atorgada enguany ha arribat a 15.000 persones i que se n’han beneficiat 4.442 llars. Reconeix que es pot fer més, però recorda que l’any anterior aquesta bonificació no existia i ni hi havia cap referència perquè aquesta mesura no s’havia fet mai. També reconeix que el marge de temps per sol·licitar la bonificació era curt i s’hi va afegir el problema que l’Agència Tributària no va proporcionar les dades fiscals que es van demanar per poder pensar millor com s’implantava aquesta mesura. Considera que aquests detalls es poden corregir i que algunes de les qüestions que es plantegen a la proposició, com ara incrementar el sostre d’ingressos per família, s’han d’estudiar i poden servir per corregir l’abast de la mesura. En tot cas, pensa que aquesta mesura és positiva, que s’aplicava per primera vegada i que s’ha de continuar per aquesta via. Tanmateix, tal com ja han dit en moltes ocasions al Partit Popular, el govern no està d’acord en la rebaixa generalitzada de l’IBI que planteja. Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 21 La Sra. MEJÍAS replica al Sr. Mulleras que no s’ha descafeïnat la proposició, en primer lloc perquè l’esmena de Convergència i Unió, que fa referència al primer paràgraf, contempla impulsar l’estudi d’una modificació de l’IBI amb caràcter general tenint en compte la revisió cadastral. Argumenta que si aquesta revisió incrementa el cost d’aquest impost la revisió haurà de ser a la baixa per no incrementar encara més la pressió fiscal que pateix Barcelona. Quant a la modificació del segon paràgraf, puntualitza que s’ha fet per constatar el fracàs que s’ha produït en la implementació de la bonificació, ja sigui perquè no s’ha publicitat, perquè el termini per demanar els ajuts ha estat insuficient o perquè simplement s’han de buscar altres mecanismes de bonificació perquè moltes més famílies s’hi puguin acollir perquè el sostre d’ingressos establert no era prou ampli. En tot cas, constata que del pressupost de 3,5 milions solament s’ha gastat el 20 %, cosa que lamenta, i opina que s’hi haurien d’introduir mesures correctores per garantir que hi hagi molts més beneficiaris, atès que aquesta mesura va adreçada a persones que pateixen dificultats o que tenen uns nivells de renda molt baixos. Per tant, atès que troben que aquesta és una bona mesura però deficientment executada perquè es va fer amb improvisació, sense acord amb la resta de grups i implementada amb presses, han presentat la proposició per reformar la mesura i per garantir el consens en les ordenances fiscals de 2018 i que puguin incorporar aquesta rebaixa de l’IBI. El Sr. MULLERAS explica que ha qualificat el text definitiu de la proposició perquè s’ha canviat la paraula «rebaixa» per «modificació». I creu que els grups que han acordat l’esmena transaccional no entenen que aquesta modificació hagi de ser una modificació a la baixa, que és el que demana el Partit Popular. D’altra banda, ofereix al Sr. Pisarello de fer un debat en profunditat sobre la fiscalitat a Barcelona, debat que lamenta que no s’hagi pogut fer perquè el govern va retirar les ordenances fiscals. Tanmateix, exposa que per comparar la fiscalitat de Barcelona s’ha de fer amb ciutats similars, perquè no és el mateix viure a Barcelona que en altres ciutats d’Espanya. Indica, doncs, que es pot comparar amb Madrid o amb altres capitals importants perquè Barcelona juga a la part superior de la lliga o a la Champions, i no es pot comparar amb altres ciutats que no tenen la dimensió ni la importància ni l’activitat de Barcelona. Assegura que, si es produeix aquest debat en profunditat, demostrarà amb números i amb un estudi empíric que té que Barcelona, en termes generals, té la fiscalitat més cara d’Espanya i que els ciutadans de Barcelona paguen un 30 % més d’impostos que les de les principals ciutats espanyoles. Tanmateix, assegura que el problema no és que els barcelonins tinguin la fiscalitat municipal més cara d’Espanya, sinó que, a més a més, els barcelonins tenen una doble maledicció de suportar també la fiscalitat autonòmica més cara d’Espanya. El Sr. PISARELLO replica que el debat sobre la fiscalitat sí que l’han tingut i recorda que les ordenances fiscals vigents es van aprovar amb el suport d’Esquerra Republicana, del Partit dels Socialistes i de la CUP, ordenances que qualifica de progressives, que no comparteixen el punt de partida del Partit Popular. Pel que fa a l’Informe del rànquing tributari realitzat per l’Ajuntament de Madrid, remarca que Madrid està en la posició 16 i Barcelona en la 17. Per tant, no sap a quin estudi es refereix el portaveu del Partit Popular però està disposat a contrastar aquests estudis. Finalment, manifesta que donaran suport a la proposició del Grup de Ciutadans perquè s’ha canviat l’expressió «rebaixar» per «modificar». Així, doncs, es compromet a fer un estudi, a debatre’l amb la resta de grups i a fer una reforma, si és que s’ha de fer, però mantenint els criteris progressius que el govern defensa. La Sra. MEJÍAS espera que aquest estudi es faci amb l’acord de la resta de grups i no pas unilateralment, tal com fins ara ha treballat el govern. Remarca que la majoria dels grups volen una rebaixa fiscal i espera que això faciliti l’acord. Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 22 Finalment, agraeix als grups municipals el suport a la proposició. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Mejias expressa el vot favorable de C's, la Sra. Capdevila es reserva el vot d'ERC i el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP. S'APROVA amb el redactat següent: La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Que el Govern municipal estudiï, per consensuar amb la resta de grups, una modificació de l’IBI amb caràcter general pel 2018, tenint en compte la nova revisió cadastral que està en procés. Que degut a que l’ajut impulsat pel Govern municipal, relatiu a la bonificació del 50% en l’IBI, només ha arribat a un 20% de les famílies a les que estava destinat inicialment, i amb la finalitat de poder beneficiar a més famílies, s’incrementi el sostre d’ingressos per família, per tal que siguin més les que puguin acollir-se a aquesta mesura. La PRESIDENTA anuncia que els punts 10 i 11 es tractaran conjuntament. Del Grup Municipal ERC: 10.- (M1519/4655) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a presentar una proposta d'implementació de tarifació social als preus públics vinculats als serveis gestionats per l'Ajuntament de Barcelona, independentment del seu model de gestió. Caldrà garantir, tanmateix, el finançament als gestors d'aquests serveis, tenint especial cura dels casos en què els gestors siguin entitats sense ànim de lucre. Aquesta proposta s'haurà de posar a disposició dels Grups Municipals abans de dos mesos. El Sr. BOSCH demana que es tingui en compte la renda i les desigualtats socials en els preus públics de l’Ajuntament de Barcelona i que hi hagi un criteri progressiu per a l’aplicació de tarifes determinades per l'Administració. Entén, doncs, que té sentit aplicar aquest criteri no solament a impostos i taxes, sinó també als preus públics en la mesura que sigui possible. És conscient que en aquesta matèria es pot establir un règim de subvencions, però és conegut que aquest mètode és més complicat, que implica més paperassa i anticipar el pagament. Per tant, creu que aquest procediment s’hauria de simplificar i que hauria de ser instantani. Troba adequada la congelació de tarifes si és que no es pot o no es vol anar més enllà, però no troba bé que hi hagi una tarifa universal perquè aquest és un criteri regressiu, mentre que el criteri progressiu hauria de tenir en compte les necessitats de la gent, especialment de la més vulnerable, i s’haurien d’adaptar les tarifes o fins i tot eliminar-ne algunes. Segons els consta, aquest criteri solament s’aplica a les escoles bressol i en algun altre cas, però a la resta d’àmbits, com l’educació, la cultura, l’esport o la salut, no s’aplica, quan sí que s’aplica en molts altres municipis. Considera, doncs, que és obvi que la tarifació social és coneguda, aplicable i factible. D’altra banda, recorda que el mes de novembre de 2015 la Sra. Capdevila va fer un prec en aquest, que va ser acceptat pel govern. També al desembre de 2015 ell mateix va plantejar a l’alcaldessa Colau aquest tema, que va acollir favorablement. En ambdós casos el govern es va comprometre a resoldre aquesta qüestió durant l’any 2017 i considera que ja han fet tard perquè la mesura hauria d’estar preparada a final de 2016, cosa que no ha passat. Per tant, entén que, malgrat les bones intencions i les bones paraules, el govern no ha fet una aposta ferma per la tarifació social, raó per la qual insisteix en aquesta reclamació. Tot seguit, informa que han arribat a una transacció amb el govern de manera que el Grup d'Esquerra Republicana demostra la seva comprensió i la seva paciència en aquest tema, que entenen que no és fàcil de resoldre. Així, per comptes del termini de dos mesos que es donava Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 23 al govern per presentar una proposta, admeten que es poden necessitar sis mesos per fer una proposta d’aplicació. Reclama, però, que en aquest termini es presenti la proposta d’aplicació de la tarifació social, amb els criteris explícits, dividida per àmbits, calendaritzada i, si pot ser, pressupostada, de manera que a final de 2017 estigui a punt d’implementació. En cas contrari, es tornaran a trobar en la mateixa situació de cara al 2018 i considera que després de dos anys de mandat ja serà hora de posar fil a l’agulla. Insisteix, doncs, que si el govern entén que la mesura és justa, correcta, necessària i desitjable, convé que s’activi perquè ja han esperat molt, hi han posat molta comprensió i paciència, de manera que l’equador del mandat representarà una línia més calenta per a resoldre aquest tema i, si no es fa, adverteix que el Grup d'Esquerra Republicana haurà de ser més contundent. El Sr. MULLERAS exposa que amb aquesta proposició el Partit Popular demana que es redueixin els preus públics l’any 2017 perquè durant els quatre anys del mandat anterior aquests preus van pujar un 8 %. En segon lloc, demana que els preus públics s’aprovin amb transparència en el si de la Comissió d’Economia i Hisenda i per votació, tal com s’aproven les taxes, perquè els preus públics i les taxes són conceptes molt similars ja que es cobren per utilitzar serveis municipals i per cobrir les despeses generades en la prestació d’aquests serveis. D’altra banda, argumenta que els preus públics afecten molt directament els col·lectius més desafavorits, famílies amb recursos escassos, gent gran i persones que reben serveis socials i domiciliaris. Tot seguit, assenyala que el govern municipal proposa congelar els preus públics durant l’any 2017 i ho fan per decret, sense negociar-ho amb els grups municipals ni amb les entitats i de forma unilateral. El Grup Popular reclama que es rebaixin els preus públics com a mínim un 8 % i que es faci amb transparència, amb participació política i negociació amb les entitats, i no pas per decret, malgrat que sigui legal i que sempre s’hagi fet així. Però recorda que el seu grup ha demanat reiteradament que l’aprovació dels preus públics es faci mitjançant un procediment més transparent, més participatiu i amb més consens polític, perquè l’impacte que tenen és molt similar al de les taxes. A continuació, manifesta que és possible fer aquesta rebaixa i assenyala que els preus públics solament representen un 1% del pressupost total de l’ajuntament i un 2% dels ingressos tributaris locals. Per tant, insisteix que hi ha marge de maniobra per rebaixar aquests preus sense perjudicar la situació financera de l’Ajuntament de Barcelona. Seguidament, argumenta que el marc legal fa possible un exercici de transparència no solament en la determinació dels preus públics, sinó també en la determinació dels costos que generen els serveis prestats. Reitera que els col·lectius més desafavorits són els que majoritàriament opten pels serveis esportius, socials o culturals que es presten amb preus públics, raó per la qual el seu grup entén que una rebaixa en aquests preus seria una mesura eminentment social i que es podria aplicar immediatament. En conclusió, el Grup Popular és favorable a la tarifació social, que els preus públics siguin més barats per a aquells que tenen unes condicions econòmiques pitjors i, per tant, demana la compensació de l’increment que es va produir durant el mandat anterior. Per totes aquestes raons, han presentat la proposició i estaven parcialment a favor de la proposició presentada pel Grup d'Esquerra Republicana, però puntualitza que la frase «caldrà garantir el finançament als gestors d’aquests serveis» no els agrada perquè no creuen que l’ajuntament hagi de premiar una mala gestió privada de serveis públics. En aquest sentit, recorda que en mandats anteriors, tant del tripartit municipal com del govern de Convergència i Unió, s’han cobert dèficits d’entitats privades, per tant amb ànim de lucre, com en el cas d’alguns poliesportius, política en la qual el seu grup no està d’acord. Pregunta, doncs, si aquesta frase pot permetre que es torni a donar aquesta situació. Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 24 La Sra. RECASENS anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició d’Esquerra Republicana i el vot contrari a la proposició del Partit Popular perquè opina que no és el mateix una apujada generalitzada dels preus públics que una actualització d’acord amb l’IPC. Per tant, si hi votessin a favor donarien la impressió que accepten que es va fer una apujada indiscriminada en matèria fiscal durant el mandat anterior. El Grup de Convergència i Unió creu que hi ha molt marge de maniobra en matèria de preus públics i de tarifació social. Recorda que el govern va acceptar un prec del seu grup en què demanaven que s’obrís de forma immediata el diàleg amb tots els grups municipals per aprovar les taxes i els preus públics per a l’any 2017 i per modificar els que convingués. Assenyala que ja són fora de termini pel que fa als impostos, però per a les taxes i als preus públics encara són a temps de parlar-ne, tot i que el govern encara no ha convocat els grups per parlar d’aquesta qüestió. A continuació, acusa el govern de no tenir un model clar de política fiscal i, per tant, més enllà del discurs que pregona, quan aquesta política s’ha de traslladar a unes ordenances fiscals i s’han de concretar els preus públics i les taxes es troba embarrancat. En aquest sentit, li sorprèn que a cada comissió es parli de política fiscal però que la part important, que és la que hauria d’impulsar el govern, no avança. D’altra banda, recorda que el PAM que finalment no es va aprovar parlava d’una tarifació social dels serveis municipals i es proposava implementar un sistema de pagament dels serveis públics per nivells de renda. Ara demanen sis mesos per estudiar la iniciativa presentada per Esquerra Republicana, però aquesta mesura ja la contemplaven en el programa electoral de Barcelona en Comú, s’havien compromès a implementar-la i la recollien en el PAM, de manera que aquesta demora palesa que tot just ara es posen a treballar-hi i el seu grup troba que hi ha una mica de fredor en aquest tema. De fet, assenyala que el govern ha deixat passar dues oportunitats per aplicar tarifes socials quan van fer dues notes de premsa per explicar la congelació de les tarifes. El Sr. SIERRA anuncia el vot favorable del seu grup a ambdues proposicions. Agraeix la presentació d’aquesta iniciativa i manifesta que estan d’acord en la implementació de la tarifació social en els preus públics. De fet, recorda que diversos grups polítics ja s’havien presentat aquesta mesura en altres ocasions i argumenta que és una bona manera d’igualar les oportunitats i un dels pilars d’un estat social com Espanya. Entén que una de les responsabilitats més importants de l'Administració és mantenir la igualtat d’oportunitats. Així, opina que tant en les ordenances fiscals com en els preus públics s’ha de tendir a crear un servei més just, més equitatiu i més sostenible, de manera que la tarifació social ha de formar part de l’evolució, especialment en les circumstàncies econòmiques i socials actuals. A continuació, remarca que és important que tothom, i especialment els més desafavorits, puguin tenir un desenvolupament personal i puguin accedir a serveis fonamentals com els d’educació, equipaments per a persones amb discapacitat, residències i serveis per a persones majors i dependents, centres de menors o equipaments esportius. En aquest sentit, assenyala que els equipaments esportius apugen els preus públics, encara que sigui una quantitat petita. En el punt anterior ja s’han manifestat a favor d’una rebaixa generalitzada de la pressió fiscal a la ciutat de Barcelona. Sense entrar a valorar si aquesta pressió fiscal és la major d’Espanya, apunta que la crisi econòmica ha castigat molt la ciutat i, per tant, entén que aquesta pressió és molt alta es miri com es miri. En tot cas, i fent referència a la intervenció anterior del Sr. Mulleras, indica que els barcelonins no tenen una doble maledicció, sinó una de triple, perquè a la pressió fiscal municipal i autonòmica cal afegir-hi l’estatal. Així, comenta que a diferència del Partit dels Socialistes, el qual no sap actualment quina relació té amb el PSOE ni si té veu a Madrid, a diferència de Convergència i Unió, que té com a diputat el germà d’una regidora, a Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 25 diferència d’Esquerra Republicana, que hi té el Sr. Rufián, o a diferència de Podemos, que no creu que tingui influència malgrat que té grup propi, el Grup de Ciutadans sí que té un retorn, de la mateixa manera que el Grup Popular, perquè li consta que el germà del president d’aquest grup a l’Ajuntament de Barcelona té contacte directe amb el Sr. Rajoy, i recorda que quan el Partit Popular va guanyar les eleccions va anunciar que abaixaria els impostos, però els va apujar. En el darrer acord d’investidura també van anunciar que els abaixarien i espera que ho compleixin perquè Barcelona deixi de tenir aquesta triple maledicció. El Sr. PISARELLO anuncia el vot favorable dels grups del govern a la proposició presentada per Esquerra Republicana i en contra de la presentada pel Partit Popular. Exposa que l’ajuntament aplica una tarifació social de manera continuada des de fa anys. Així, l’import econòmic de la tarifació social per a l’any 2017 representa 106,7 milions d’euros, que és una quantitat semblant a la que hi havia durant el mandat anterior, i reconeix que 35 milions corresponen a escoles bressol, però també s’aplica aquesta tarifació social a l’atenció domiciliària amb 45 milions d’euros o a la recollida de residus amb 7 milions. Però assegura que la voluntat del govern és anar més enllà en la tarifació social i agraeix que Esquerra Republicana pressioni en aquest sentit. De fet, informa que estan elaborant un estudi amb experts en aquesta matèria per millorar aquesta tarifació i poder disposar finalment d’un calendari durant el primer semestre de 2017 per implementar aquestes mesures. Insisteix, doncs, que el govern comparteix el plantejament d’aquesta proposició, malgrat que reconeix les dificultats que impliquen aquests tipus de canvis. Pel que fa a la proposició presentada pel Partit Popular, manifesta que no hi estan d’acord perquè una reducció general de preus provocaria una recaptació menor i, per tant, menys possibilitats d’aplicar la tarifació social. Indica que el Partit Popular sempre planteja qüestions que impliquen una menor recaptació, com la baixada d’impostos o la reducció de preus, però el govern no creu que aquesta sigui la via i, a més a més, apunta que la Llei d’hisendes locals orienta clarament els ens locals a l’hora de determinar els preus dels serveis, que han d’estar referenciats al seu cost, malgrat que en alguns casos, per raons molt específiques d’interès públic o social, es pugui cobrar un preu significativament menor al cost. Insisteix, doncs, que la llei no permet fer una rebaixa generalitzada de preus i suggereix al Sr. Mulleras que faci servir les seves influències per modificar la Llei d’hisendes locals per tal de poder enfocar aquesta qüestió d’una altra manera. Finalment, reitera el suport a la iniciativa d’Esquerra Republicana i es compromet a implementar-la, i també el rebuig a la iniciativa del Partit Popular, amb el qual tenen diferències filosòfiques de fons. El Sr. BOSCH agraeix irònicament les apreciacions del Sr. Sierra i pel que fa als comentaris del Sr. Pisarello, espera que el govern avanci en aquesta qüestió. Agraeix que el govern agraeixi la pressió que fa Esquerra Republicana i assegura que encara ho agrairà molt més perquè faran tota la pressió que calgui. Quant a la proposició presentada pel Grup Popular, anuncia l’abstenció del seu grup perquè hi troben a faltar concreció. Per exemple, no estableix cap termini per implementar la mesura i també troba que li falta ambició a l’hora de concretar. Finalment, discrepa de l’afirmació que no s’hagi de garantir la viabilitat dels equipaments d’entitats que també són vulnerables, com molta de la gent que necessita la tarifació social. Matisa que no parlen del Barça o de l’Espanyol, sinó del Montsant de Nou Barris, del Gimnàs Sant Pau, de l’Associació Espanyola Esportiva del Bon Pastor o del pavelló del Joventut Les Corts, per exemple. Assegura que els comentarà que al Grup Popular no li interessa que se’n garanteixi la viabilitat. Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 26 El Sr. MULLERAS replica que el Sr. Bosch deu recordar el cas d’UBAE. Reitera que en la història recent de l’ajuntament s’han cobert els dèficits de poliesportius municipals i que no eren les entitats a què es referia el portaveu d’Esquerra Republicana. Quant a la intervenció del Sr. Sierra sobre l’apujada d’impostos, manifesta que l’Ajuntament de Barcelona té superàvit i, per tant, té capacitat per reduir-los. En canvi, quan el Partit Popular va arribar al Govern d’Espanya es va trobar un estat en fallida i no va tenir més remei que apujar alguns impostos, però assegura que si l’Estat hagués tingut superàvit els haurien abaixat. Finalment, apunta que la recaptació anual dels preus públics és de 27 milions d’euros i si fossin gratuïts encara hi hauria superàvit. Per tant, entén que hi ha marge per rebaixar els preus públics i fer-los molt més socials. La Sra. BALLARÍN exposa que l’Ajuntament de Barcelona tenia una bona situació econòmica quan el Partit Popular va arribar al Govern de l’Estat perquè el govern municipal no va fer cas del que el Grup Popular proposava tradicionalment al consistori. El Grup Socialista opina que rebaixar els preus públics no solament implica una recaptació menor, sinó que, atès que aquests preus són per serveis que també presta el sector privat, significaria fer una competència deslleial, cosa que el Grup Popular sempre critica. Pel que fa a la tarifació social, indica que és evident que és una necessitat i que en aquests moments hi ha prou mitjans tècnics per fer-la realitat. Recorda que en el passat era més difícil calcular les rendes i creuar les dades amb les taxes, però en aquest moment reitera que hi ha prou avenços tecnològics que ho fan possible. Creu, doncs, que és el moment de fer més justícia tributària. La Sra. RECASENS pregunta si quan es tracten dues proposicions conjuntament el temps d’intervenció s’acumula. La PRESIDENTA respon que el temps s’acumula per als proposants. La Sra. RECASENS considera que en aquest cas la presidenta no ha comptat correctament el temps d’intervenció, si bé manifesta que no tornarà a obrir el debat, però creu que no li ha donat el temps que li corresponia ni tan sols per a una proposició. La PRESIDENTA replica que el temps no el dóna ella, sinó que l’indica la màquina, però li dóna la possibilitat d’afegir alguna consideració si ho ha de menester. La Sra. RECASENS reitera que no pretén tornar a fer ús de la paraula però insisteix que no ha disposat del temps corresponent a dues proposicions i està bastant convençuda que tampoc ha tingut el temps corresponent a una de sola. Tanmateix, aprofita l’avinentesa per manifestar que si quan es tracten proposicions conjuntament no es dobla el temps d’intervenció dels grups que no són els proposants no els interessarà que s’acumulin els punts. La PRESIDENTA assenyala que aquesta qüestió l’hauria de plantejar a la Junta de Portaveus. En aquest cas, li han comunicat que les dues proposicions es tractarien conjuntament, que cadascun dels proposants tindria un temps de sis minuts per exposar-les i els altres portaveus tres minuts per posicionar-se. La Sra. RECASENS reitera que, en aquestes condicions, no els surt a compte acumular punts per al debat. Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 27 El Sr. BLASI entén la presentació de dues proposicions diferents però sobre la mateixa temàtica i la presentació d’una proposició compartida són dos casos diferents. La PRESIDENTA recorda que el Sr. Bosch ha manifestat el seu acord perquè les proposicions es debatin alhora sempre que es votessin per separat, de manera que la substanciació s’ha fet d’aquesta manera. Dit això, ofereix un temps addicional per si algun portaveu ha d’afegir alguna cosa. En tot cas, troba que no és just que sigui la Sra. Recasens qui faci aquesta reclamació perquè sempre sobrepassa el temps reglamentari. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C's, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC i el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP. S'APROVA amb el redactat següent: La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a presentar una proposta d'implementació de tarifació social als preus públics vinculats als serveis gestionats per l'Ajuntament de Barcelona, independentment del seu model de gestió. Caldrà garantir, tanmateix, el finançament als gestors d'aquests serveis, tenint especial cura dels casos en què els gestors siguin entitats sense ànim de lucre. Aquesta proposta s'haurà de posar a disposició dels Grups Municipals en el primer semestre del 2017 per tal de permetre el seu debat i garantir la seva aplicació als propers preus públics. Del Grup Municipal PP: 11.- (M1519/4683) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Instar al Govern municipal a aprovar una reducció dels preus públics per a l'any 2017, incorporant al mateix temps una major tarificació social, per tal de compensar al llarg de l'actual mandat la pujada general d'un 8% del mandat anterior. Tractada conjuntament amb el punt 10 de l’ordre del dia. El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C's, el Sr. Bosch expressa l'abstenció d'ERC i el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP. ES REBUTJA. Del Grup Municipal CUP: 12.- (M1519/4677) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern de Barcelona en Comú i el PSC a realitzar una consulta vinculant pels veïns i veïnes de la Vila de Gràcia sobre els diferents models i possibilitats d'elements interiors (pàrking per vehicles privats, supermercat, etc.) que es proposen pel Mercat de l'Abaceria Central. No es tracta per absència del Grup Municipal de la CUP. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 28 c) Precs Del Grup Municipal C's: 13.- (M1519/4675) Que es suspengui l'aplicació de les taxes municipals per ocupació de la via pública i per tramitació d'expedients, en el cas de les mudances i les plataformes elevadores, fins que s'hagin solucionat els problemes tècnics que estan produint un perjudici als ciutadans usuaris del servei, així com als autònoms i empreses del sector. Que s'iniciï els processos necessaris per a la redacció i aprovació per part de l'òrgan adequat d'una modificació de l'ordenança, que reguli l'activitat de les mudances i les plataformes elevadores de forma específica, diferenciada dels rodatges i les bastides. El Sr. SIERRA exposa que ha tingut coneixement que el govern vol fer una transacció en aquest prec, el text del qual llegeix. En qualsevol cas, demana que el govern aclareixi els termes de la modificació que proposa o de l’acceptació parcial del prec. El Sr. SAMSÓ exposa que en aquest prec es demana que es resolguin uns problemes tècnics que van sorgir en l’aplicació de l’ordenança. El govern entén que aquests problemes tècnics ja s’han resolt. A part d’aquesta qüestió, comenta que la suspensió de l’aplicació d’una ordenança és competència del plenari del Consell Municipal i no de la Comissió de Govern. Tanmateix, sí que accepta la segona part del prec, que demana iniciar els processos necessaris per a la redacció d’una modificació de la ordenança. Comenta que ja s’hi han compromès amb els representants del sector i l’aprovació d’aquesta modificació també dependria del plenari. Informa que el govern estarà en condicions de presentar una proposta durant el segon trimestre de 2017. D’altra banda, apunta que la proposta serà similar a la que es va presentar el mes d’octubre de 2016, i que no es va aprovar, i consistia a passar d’una autoliquidació a una liquidació a posteriori i en la introducció d’una tarifa de mitja jornada en el cas de la taxa 3.10, que és la d’utilització privativa del domini públic. El Sr. SIERRA entén que el govern accepta el prec. El Sr. PISARELLO confirma que accepten la segona part del prec. El Sr. SIERRA agraeix l’acceptació, encara que sigui parcial, atès que l’objectiu que persegueixen és el mateix que el govern assegura que està treballant. Agrairia, però, que aquesta qüestió no es demori fins al segon trimestre de 2017, sinó que es resolgui tan aviat com sigui possible. En segon lloc, exposa que aquesta modificació del prec perquè sigui acceptat l’entenen com una mostra de la voluntat del govern d’implementar aquesta mesura per tal d’ajudar el sector de les mudances. Tenint en compte que tant els precs com les proposicions no tenen un caràcter vinculant jurídicament i que són solament instruccions polítiques, adverteix que si el govern no compleix aquest compromís no enganyaran el Grup de Ciutadans, sinó un sector molt castigat i molt perjudicat com el sector de les mudances. El Sr. SAMSÓ insisteix que el govern va presentar una modificació en aquest sentit, que va ser retirada al plenari del Consell Municipal del mes d’octubre per falta de consens polític, però assegura que el govern continuarà insistint en la mateixa línia. Pel que fa al termini del segon trimestre de 2017, indica que han de parlar amb el sector i necessitaran un temps per fer-ho perquè aquest és un sector variat i els agradaria fer una proposta acordada amb els implicats. Es dóna per tractat. Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 29 Del Grup Municipal ERC: 14.- (M1519/4656) El Govern municipal es compromet a publicar a la pàgina web de Barcelona Activa i a tots els mitjans digitals propis on consideri convenient, l'estudi elaborat pel professor Eduardo Rojo sobre l'aplicació d'un salari mínim de ciutat a Barcelona. El Sr. BOSCH llegeix el text del prec. El Sr. PISARELLO accepta el prec i diu que aquest estudi ja és al web del Repositori Obert de Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona i al web de Barcelona Activa, a l’apartat de transparència. El Sr. BOSCH agraeix l’acceptació del prec. Comenta que pocs minuts enrere han repassat el web de Barcelona Activa i afirma que no és a l’apartat d’estudis i publicacions, que és on esperaven trobar-lo. També apunta que quan membres del seu equip van voler-lo consultar el van tractar gairebé com si fos un estudi clandestí i, malgrat que el van deixar consultar, semblava com si fos el TTIP a les oficines de la Comissió Europea de Brussel·les, perquè no se’l podien endur ni se’n podien fer fotocòpies. Demana, doncs, que sigui transparent, consultable, accessible fàcilment i que es pugui trobar fàcilment a la web de Barcelona Activa i en tots els mitjans de l’ajuntament que calgui, és a dir, que facilitin la feina en lloc de dificultar- la. El Sr. PISARELLO reitera que l’estudi s’ha fet públic i ja ha dit on es pot trobar. Apunta que aquest informe és molt interessant perquè una de les coses que recorda és que l’ajuntament no té competències per introduir el salari mínim, cosa que es podria fer per una altra via, però tampoc per fer-ho mitjançant la contractació pública, tal com ha reclamat sovint el portaveu d’Esquerra Republicana, perquè l’article 27 de l’Estatut dels treballadors no permet introduir com a criteri en la contractació pública que es pagui un salari mínim. Així, doncs, suggereix al Sr. Bosch que, ara que té aquest informe, que és molt solvent jurídicament, no insisteixi més en aquesta via. Tanmateix, argumenta que es poden fer altres coses, com ara premiar les empreses que paguin per sobre del conveni. En conclusió, argumenta que la mesura del salari mínim és econòmicament viable, que s’ha d’introduir a l’àmbit metropolità i, a tal fi, s’ha de generar un espai de concertació, però reitera que jurídicament l’ajuntament no en té la competència. Finalment, es compromet a fer públic l’estudi del professor Eduardo Rojo per totes les vies que sigui possible. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 15.- (M1519/4684) Que el Govern municipal ens informi a què vol destinar el superàvit previst pel 2016, concretant import, concepte i data. Sol·licitem que se'ns faciliti còpia per escrit en la mateixa sessió de la Comissió. El Sr. MULLERAS llegeix el text del prec. El Sr. PISARELLO creu que els superàvits s’han d’evitar o, en tot cas, s’han de minimitzar. Però, tal com ja han explicat, afirma que el 2016 és un any excepcional perquè s’ha hagut de fer Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 30 front al pagament de la sentència coneguda com «sentència de l’1 %», que va tenir un impacte de 62 milions d’euros, quantitat provisionada en comptabilitat nacional però que no tenia disponibilitat pressupostària. Per tant, aquest pagament s’ha cobert amb el romanent de tresoreria i assenyala que aquesta serà la destinació del romanent per a l’any 2016. El Sr. MULLERAS recorda que, tal com han dit reiteradament, l’ajuntament és capaç de generar aquest superàvit de gairebé 70 milions d’euros, malgrat la situació excepcional que acaba d’explicar el Sr. Pisarello. El Grup Popular opina que és contradictori tenir superàvit i que es mantingui una fiscalitat tan alta, continuar augmentant els ingressos de l’IBI, com passarà l’any 2017, en 45 milions d’euros, o incrementar els ingressos de l’impost de plusvàlua en 51 milions d’euros, també l’any 2017, o en 3,7 milions d’euros els ingressos dels parquímetres. Entén que el superàvit també és contradictori amb l’augment dels ingressos dels preus públics, tal com s’ha comentat en proposicions anteriors, que l’any 2017 s’incrementaran un 35 %. Considera, doncs, que és possible abaixar els impostos municipals, reduir els preus públics i garantir l’accés als serveis públics municipals a les persones que tenen rendes baixes i mitjanes baixes. En conclusió, argumenta que el superàvit permetria reduir els impostos i incrementar els ajuts socials. Demana, doncs, que el govern recondueixi la situació pressupostària de l’ajuntament, que tingui en compte les al·legacions que el Grup Popular ha presentat en el pressupost, que es debatrà en la sessió extraordinària de la Comissió d’Economia i Hisenda del dia 16 de desembre, i que es rebaixin els impostos i s’incrementin els ajuts socials per tal que no hi torni a haver superàvit l’any 2017. El Sr. PISARELLO argumenta que el govern municipal redueix la fiscalitat. D’altra banda, assenyala que el que el govern no vol fer és reduir el sostre de despesa. És a dir, la intenció del govern és que el superàvit generat el 2016 s’utilitzi el 2017 per tornar a superar el sostre de despesa, perquè no estan d’acord en l’esperit de la Llei d’estabilitat pressupostària. Assenyala, doncs, que en aquesta qüestió tenen discrepàncies de fons i defensen polítiques pressupostàries i fiscals diferents. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 16.- (M1519/4691) Quants processos de selecció de personal s'han fet des de l'entrada del nou Govern Municipal a Barcelona Activa? Quins són els incompliments de l'estatut del treballador, així com del conveni de Barcelona Activa que s'han produït i/o altres normes laborals que han estat denunciats pels treballadors de l'empresa? Quina resposta s'ha donat per part del Govern municipal als mateixos? La Sra. RECASENS exposa que són freqüents les denúncies que hi ha a Barcelona Activa fetes pel comitè d’empresa i pels diferents sindicats quant a la política de selecció de recursos humans i contractacions. En aquest sentit, esmenta que s’està invertint la piràmide de l’organigrama de Barcelona Activa i s’estan nomenant molts càrrecs directius i pocs càrrecs intermedis. Apunta que les darreres denúncies que ha fet Comissions Obreres a Barcelona Activa han estat a causa d’una discriminació en un procés de selecció i també un recurs d’alçada a Alcaldia per la vulneració de l’Estatut dels treballadors. Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 31 El seu grup sap que aquesta situació s’ha redreçat i que en processos de selecció futurs aquestes limitacions en les bases no es produiran, però pregunta què pensa fer el govern. Indica que a Barcelona Activa hi ha una dificultat relativa a la gent que concatena diferents contractes, que el seu grup ha calculat en cent persones, però en resten cap a cinquanta casos en què la legalitat vigent impedeix regularitzar la situació. Entén, doncs, que amb aquesta concatenació de contractes es vulnera l’esperit de la contractació indefinida. Finalment, pregunta què pensa el govern sobre les denúncies que fan el comitè d’empresa i els sindicats, que comencen a ser permanents. El Sr. PISARELLO exposa que aquesta situació és indesitjada i que evitar la concatenació en la contractació portaria a fer contractes indefinits a aquests treballadors, cosa que l’empresa no pot assumir. Informa que en un procés de selecció concret, realitzat durant el mes de novembre de 2016, es va incloure una clàusula que intentava evitar l’efecte de la concatenació, després d’haver contrastat la legalitat amb els advocats de l’empresa. Aquesta clàusula va ser considerada discriminatòria pels sindicats i es va fer una reunió amb el comitè d’empresa per tractar aquesta qüestió. En aquest moment estan estudiant alguna altra via millor per evitar la concatenació i que no sigui la introducció d’aquesta clàusula. En tot cas, remarca que hi ha una dificultat objectiva que s’ha d’estudiar, perquè la llei impedeix fer fixos aquests treballadors. La Sra. RECASENS pregunta, en aquest cas que ha exposat el Sr. Pisarello, quantes persones han estat afectades perquè no s’han pogut presentar al procés de selecció o perquè han estat rebutjades perquè incomplien aquesta clàusula. En segon lloc, considera que s’ha de fer una reflexió al voltant del que succeeix a Barcelona Activa. Ressalta que Comissions Obreres han difós uns cartells amb l’eslògan «Mucho jefe y poco indio». Creu, doncs, que en aquest organisme falla alguna cosa en la selecció de personal, en la manera com es fan els concursos i en l’organigrama. El Sr. PISARELLO insisteix que aquest problema es va produir solament en un dels processos de selecció i es compromet a cercar quin és el nombre de persones afectades i a donar-li la informació. Tanmateix, reitera que aquesta situació s’ha redreçat i han obert un espai de diàleg amb el comitè d’empresa per buscar una altra via jurídica. Es dóna per tractada. 17.- (M1519/4692) De les subvencions en el rebut de l'IBI per a persones amb pocs recursos, per establiments culturals, per empreses generadores d'ocupació, per comerços emblemàtics i pel Programa Reempresa, desglossar per cada una de la tipologia de subvenció: quantes persones han sol·licitat la subvenció, quantes se'ls ha atorgat l'ajut, quin era l'import previst a atorgar i quin ha estat finalment l'import atorgat? De la subvenció a nous treballadors autònoms, desglossar: quantes persones han sol·licitat la subvenció, quantes se'ls ha atorgat l'ajut, quin era l'import previst a atorgar i quin ha estat finalment l'import atorgat? Demanem que se'ns entregui la resposta per escrit. La Sra. RECASENS llegeix el text de la pregunta i demana que se’ls respongui per escrit. Reconeix que el govern fa uns bons cartells publicitaris per anunciar aquests ajuts, però sospita que a l’hora de la veritat són poques les famílies beneficiades. El Sr. PISARELLO comunica que la previsió del govern és tancar els programes de subvenció abans del 31 de desembre de 2016 i, per tant, un cop tancats podrà donar-li la informació. Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 32 La Sra. RECASENS lamenta que no li pugui donar aquesta informació malgrat que la sessió és curta, de manera que irònicament diu que el tinent d’alcalde rebrà un cum laude en matèria de transparència, perquè assenyala que La Vanguardia el proppassat 7 de desembre va publicar que els ajuts per a l’IBI que havien de beneficiar 20.000 famílies solament en van beneficiar 4.442, que són les sol·licituds rebudes. Creu, doncs, que el Sr. Pisarello es podia haver escarrassat una mica més per donar aquesta informació perquè ja la van donar als mitjans de comunicació. A més a més, indica que la subvenció es podia demanar fins al 4 de novembre i considera que podria haver explicat quantes famílies l’han sol·licitada, si bé entén que encara no han estat adjudicades. Apel·la, doncs, a la presidenta de la comissió perquè les preguntes que fan siguin respostes amb rigor. El Sr. PISARELLO reitera que quan es tanqui el procés donarà tota la informació sol·licitada. Comenta que la informació publicada a la premsa és correcta i feia referència a les previsions, no pas a les dades definitives. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal C's: 18.- (M1519/4676) Té previst el Govern municipal l'extensió de les aportacions de l'Ajuntament de Barcelona al Circuit de Catalunya per a l'organització del Gran Premi d'Espanya de Formula 1? Quin calendari i aportacions estan previstes dins de l'àmbit del conveni renovat entre 2017 i 2019? El Sr. SIERRA exposa que el Circuit de Catalunya ha renovat el conveni per a l’organització del Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 fins a l’any 2019, que l’aportació de l’ajuntament a l’inici del mandat era de 4 milions d’euros i que el govern municipal la va reduir a 2 milions l’any anterior. Tot seguit, llegeix el text de la pregunta. El Sr. COLOM informa que el mes de desembre de 2015 el govern va aprovar les aportacions per a 2015 i 2016, que significaven una reducció a 6 milions d’euros per a ambdós períodes i van anunciar que aquesta decisió responia a la voluntat de fer una reducció progressiva de l’aportació de l’ajuntament al Circuit de Catalunya al llarg del mandat. Aquesta voluntat ja s’incloïa en el programa electoral de Barcelona en Comú. Tanmateix, donaven temps al Circuit de Catalunya perquè dugués a terme les actuacions necessàries per dotar aquesta instal·lació de viabilitat econòmica. En aquest sentit, recorda que l’Ajuntament de Barcelona no participa en aquest circuit i, per tant, són les entitats participades les que haurien de donar resposta als possibles dèficits que tingui el Circuit de Catalunya. D’altra banda, apunta que es va fer una renovació de les condicions per a les aportacions de l’ajuntament per tal que el suport de l’ajuntament servís per millorar l’impacte del circuit en el territori. El Sr. SIERRA retreu al Sr. Colom que ha esgotat molt de temps per no respondre absolutament a res. Recorda que preguntava quina és la quantitat de l’aportació i, en segon lloc, el calendari per al període 2017-2019. A continuació, assenyala que quan se celebra el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 al Circuit de Catalunya simultàniament se celebra el Saló Internacional de l’Automòbil a la Fira de Barcelona. Subratlla l’impacte que aquesta setmana té per a Barcelona, en termes de turisme de qualitat i pel fet de ser la capital mundial del sector de l’automòbil, i destaca que aquests esdeveniments també repercuteixen sobre el desenvolupament de noves tecnologies del vehicle elèctric i creen ocupació i activitat econòmica. Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 33 Insisteix a preguntar quina és l’aportació prevista i reitera que no solament es tracta d’un esdeveniment que se celebra a Montmeló, sinó que hi ha una ocupació hotelera a Barcelona de gairebé el cent per cent, que la ciutat acapara l’atenció mediàtica i del sector de l’automòbil, un dels més importants per a l’economia de Barcelona perquè hi ha molts ciutadans d’aquesta ciutat que treballen a les fàbriques de Martorell i de la Zona Franca. Reclama, doncs, que el govern tingui en compte aquestes circumstàncies i que doni a aquests esdeveniments la importància que tenen. El Sr. COLOM recorda que l’aportació inicial de l’Ajuntament de Barcelona al Circuit de Catalunya es fa exclusivament per la situació de dèficit d’aquesta instal·lació, dèficit que correspon bàsicament a la Generalitat de Catalunya i al RACC. Entén, doncs, que no té cap tipus de fonament que l’Ajuntament de Barcelona faci una aportació a un organisme en el qual no participa. Així, doncs, tal com ja van dir al desembre de 2015, la voluntat del govern és que les aportacions vagin decreixent al llarg del temps per donar temps i viabilitat al circuit. En tot cas, reitera que és responsabilitat de la Generalitat aconseguir que el circuit sigui viable. D’altra banda, insisteix que l’aportació de l’Ajuntament de Barcelona ha de tenir un retorn en termes de desenvolupament del territori. Finalment, afirma que informaran sobre quines seran les aportacions per als propers anys un cop s’hagin aprovat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 19.- (M1519/4657) Quines mesures aplica Barcelona Activa per tal que es garanteixi la lliure concurrència en els processos de selecció de personal? El Sr. BOSCH llegeix el text de la pregunta. El Sr. PISARELLO informa que Barcelona Activa aplica el conveni d’empresa, el punt 19.1 del qual estipula que el sistema d’accés a les places ha d’atendre els principis d’igualtat, de mèrit, de capacitat i de publicitat per garantir la lliure concurrència. El Sr. BOSCH indica que hi ha problemes, tal com s’ha explicat en un punt anterior, i hi ha treballadors que no s’han pogut presentar a places creades a partir de la mobilitat interna, horitzontal o vertical, o a places de nova creació. Insisteix que aquest problema és real, i que el govern n’és conscient, amb quaranta treballadors que han anat concatenant contractes, que no tenen una situació estable i que no poden, per exemple, demanar crèdits als bancs o tenir altres drets normals de qualsevol treballador. Pregunta, doncs, què passarà amb aquests quaranta treballadors perquè s’acaba l’any i també les oportunitats tant per a ells com per a l’ajuntament. A més a més, assenyala que aquests treballadors no es poden presentar a places de mobilitat horitzontal perquè aquestes es destinen als treballadors fixos. Per tant, pel bé dels treballadors i del nom de la ciutat, pregunta quina solució concreta pensa adoptar el govern en aquest cas. El Sr. PISARELLO assegura que aquesta no és una qüestió de manca de voluntat del govern. Reitera que s’està estudiant una via jurídica adient per trobar una solució, davant d’un marc legislatiu molt restrictiu, a la situació d’aquests treballadors. Apunta que amb una part dels Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 34 treballadors han pactat buscar aquesta via, han demanat un informe jurídic que els doni pistes sobre com es podria fer i, si no es pogués fer, seria un tribunal qui ho hauria de decidir. En tot cas, reitera que el govern no pot fer una cosa que la llei no permet. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 20.- (M1519/4685) Quin és el cost per al Grup Ajuntament de Barcelona relacionat amb la Campanya de Nadal 2015 i 2016 (previst), detallat per cadascuna de les activitats (enllumenat, pessebre, Plaça de Catalunya, Cavalcada de Reis, Cap d'Any, ...) i any. Sol·licitem que se'ns faciliti còpia per escrit en la mateixa sessió de la Comissió. El Sr. MULLERAS recorda que fa pràcticament un any van formular aquesta mateixa pregunta i encara no han rebut resposta. Recorda que el 21 de desembre de 2015 el Sr. Colom va respondre que no tenia les dades concretes i que les donaria quan tingués la liquidació, tal com figura a l’acta de la Comissió d’Economia i Hisenda d’aquella sessió. Van tornar a formular aquesta pregunta el 29 de gener, el 27 de juny, el 6 de setembre i el 26 de setembre, però encara no tenen la resposta. També ho van preguntar en el debat del Compte general i tampoc no els van respondre. Per tant torna a formular la pregunta i en llegeix el text. Espera que aquesta vegada rebran resposta i sol·licita que els la donin per escrit. La Sra. BALLARÍN diu que donaran per escrit les despeses liquidades relacionades amb la campanya de Nadal corresponents a l’any 2015, i que sumen 1.802.956,63 euros. Quant a les dades de 2016, comenta que encara no les tenen. La previsió és que la despesa sigui igual o lleugerament superior a la de l’any anterior. D’altra banda, assenyala que hi ha partides pressupostàries obertes per finançar les diferents activitats, com ara l’enllumenat de Nadal i les diverses subvencions; la campanya de promoció del comerç de proximitat amb el lema «L’autèntic paper de Nadal», que es presentarà aquesta mateixa setmana tot i que ja és als mitjans de comunicació i a les xarxes; la campanya «Barcelona, Christmas Shopping»; la campanya de dinamització a la plaça de Catalunya; l’acte d’encesa de llums, i la campanya de dinamització comercial als districtes, juntament amb la targeta Barcelona solidària. Per tant, indica que hi ha partides pressupostàries per cobrir aquestes activitats. Reitera que ara els lliuraran les dades de 2015 i es compromet a donar les de 2016 un cop feta la liquidació. El Sr. MULLERAS agraeix la resposta i diu que l’estudiaran en profunditat. També demana la previsió per al 2016, malgrat que encara no tinguin la liquidació, per saber què es gasta en cadascuna de les activitats que finança l’ajuntament i que es detallen en el text de la pregunta. Demana, doncs, concreció sobre aquestes activitats i no solament sobre la liquidació de 2015, sinó també la previsió per a 2016. La Sra. BALLARÍN assenyala que és molt difícil tenir aquestes dades concretes. Pel que fa la campanya a les xarxes socials i vídeos de promoció, inicialment s’havien previst 80.000 euros i ja n’han gastat més. Contràriament, per a altres conceptes s’havien previst més diners i és possible que no es gastin. Té reticències, doncs, a donar unes dades provisionals que, si no es confirmen, generarien dubtes. Per tant, insisteix que el govern té un pressupost basat en el que es va gastar l’any anterior per a unes activitats que consideren que són importants i que es vol Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 35 que es facin bé. Reitera que hi ha recursos disponibles per dur-les a terme i que, un cop feta la liquidació, els faran arribar les dades. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 21.- (M1519/4678) Deixarà Barcelona Activa, empresa municipal del govern de Barcelona en Comú i PSC, d'anunciar al seus espais la recerca de llocs de treball d'aquestes empreses (ETT's i empreses multiserveis) i establiments hotelers mentre no estiguin assegurats els drets laborals i els convenis corresponents al sector? No es tracta per absència del Grup Municipal de la CUP. 22.- (M1519/4679) Quines gestions polítiques i administratives ha dut a terme el govern municipal per demanar el traspàs del 100% de la recaptació de l'impost sobre les estades en establiments turístics als municipis i per la regulació d'un recàrrec municipals a la mateixa? No es tracta per absència del Grup Municipal de la CUP. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal ERC: 23.- (M1519/4658) Que s'informi de l'estat d'execució de la proposició aprovada a la Comissió d'Economia i Hisenda en data 12 de juliol de 2016 amb el contingut següent: La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern Municipal a: 1.- Establir un seguit de normes i mesures que afavoreixin la protecció de l'activitat comercial que es duu a terme en molts dels establiments emblemàtics de la ciutat. 2.- La creació d’un grup de treball d’experts dins de la Comissió Tècnica d’Establiments Emblemàtics i Singulars, que s’encarregui d'establir els criteris de selecció i de protecció i de definir les estratègies per preservar aquesta activitat a través de la seva patrimonialització, així com de presentar una proposta concreta en aquest sentit a l’Ajuntament de Barcelona. La Sra. CAPDEVILA recorda que el proppassat mes de juliol la Comissió d’Economia i Hisenda va aprovar una proposició d’Esquerra Republicana amb el suport de tots els grups a excepció del Grup de Ciutadans, que tenia com a objectiu buscar els mecanismes que permetessin preservar l’activitat econòmica dels comerços emblemàtics de la ciutat. Mitjançant una transacció amb el govern, varen acordar la creació d’un grup d’experts dins de la Comissió Tècnica d’Establiments Emblemàtics i Singulars, encarregada d’establir els criteris de selecció i de protecció, i de definir estratègies per preservar aquesta activitat mitjançant la seva patrimonialització. Remarca que aquest grup d’experts havia de presentar una proposta concreta a l’ajuntament. Mesos després de l’aprovació d’aquesta mesura, ni el seu grup ni l’Associació de Comerços Emblemàtics no tenen cap notícia sobre la creació d’aquest grup, associació que entenen que hauria de formar part d’aquesta comissió de seguiment. Per tant, pregunta com està aquesta qüestió. La Sra. BALLARÍN recorda que a la sessió anterior de la comissió el govern va anunciar que presentaria un seguit de mesures d’informes i de posades al dia en les successives sessions de la Comissió d’Economia i Hisenda, i ja van dir que l’informe corresponent als comerços emblemàtics es lliuraria el mes de març de 2017. Ref: CCP 14/16 Economia i Hisenda v. 14/ 12/ 2016 13: 5 36 A continuació, assenyala que s’han continuat implementant mesures de foment, com bonificacions a l’ICIO i a l’IBI. També s’ha actualitzat la plataforma digital Ruta emblemàtics, s’està preparant un treball amb les escoles, perquè la vinculació entre els comerços i les escoles és molt important, i a partir del mes de gener es distribuiran uns materials perquè a les escoles puguin treballar el tema dels comerços emblemàtics. D’altra banda, comenta que al Centre Cívic Urgell s’inaugurarà el 12 de gener una exposició sobre el comerç emblemàtic a Barcelona i espera que la presidenta del districte hi sigui present. Pel que fa al grup de treball, informa que han parlat amb els experts que en poden formar part, tant de Barcelona Activa com de l’IMPU, de la Comissió d’Establiments Emblemàtics, de Comerç, d’algunes empreses que han fet estudis sobre aquesta qüestió i també amb el Sr. Josep Cruanyes, que és l’advocat dels comerços emblemàtics. Assenyala que l’objectiu és posar en comú els estudis i treballs que s’han fet i fer-ne un document de síntesi per saber què es pot fer normativament per garantir l’activitat d’aquests comerços. Reitera que la previsió és que aquesta feina s’hagi enllestit el mes de març, i serà aleshores quan la presentaran. La Sr. CAPDEVILA pregunta si el grup d’experts que es va acordar ja s’ha constituït o si s’ha de constituir, si ja ha fet alguna trobada i si ja ha començat a fer els estudis que es demanaven. La Sra. BALLARÍN diu que es constituirà el mes de gener. De moment s’han seleccionat els experts i el mes de gener començaran a treballar. Remarca que hi ha molts estudis fets sobre aquesta qüestió, com sap el Sr. Blasi, i hi ha altres tipus de treballs. Així, doncs, comenta que primer s’ha de veure què s’ha fet per no duplicar feines, de manera que s’estan posant en comú aquests estudis i, a partir d’aquí, se’n farà una síntesi amb tota la gent que hi ha treballat. La Sra. CAPDEVILA demana la llista de les persones han de formar part d’aquesta comissió. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 19.42 h.