ACTA DE LA COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 
 
Sessió de 14 de desembre de 2016 
 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de desembre de 2016, s'hi 
reuneix la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, sota la presidència de l’Im. Sr. Daniel 
Mòdol i Deltell. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Janet Sanz Cid, Mercedes Vidal 
Lago, Jordi Martí i Galbis, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Santiago Alonso 
Beltran, Koldo Blanco Uzquiano, Jordi Coronas Martorell, Daniel Mòdol i Deltell, Xavier 
Mulleras Vinzia, Maria José Lecha González, assistits per l'assessor jurídic, Sr. Joan Caparrós 
Hernández, que actua per delegació del secretari general i que certifica. 
 
També hi són presents la Sra. Aurora López Corduente, gerent adjunt d’urbanisme i el Sr. 
Frederic Ximeno Roca, comissionat d’Ecologia.  
 
Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Josep Maria Montaner Martorell, 
Agustí Colom Cabau, Sònia Recasens i Alsina I Alfred Bosch i Pascual. 
 
 
S'obre la sessió a les 16.30 h. 
 
 
El Sr. BLASI assenyala que aquesta sessió coincideix amb el plenari del Consell de Ciutat. 
Manifesta que volen tornar a demanar al Govern municipal que eviti programar les sessions de 
les comissions en les mateixes dates que les dels òrgans de participació que són d’obligada 
assistència per als grups municipals, ja que això els impedeix desenvolupar correctament la 
seva tasca.  
 
El Sr. MÒDOL demana disculpes en nom del Govern, i afirma que procuraran que això no 
torni a succeir.  
 
I)  Aprovació de l'acta de la sessió anterior 
 
S'aprova. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d'ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
Acord de la Comissió de Govern de  17 de novembre de  2016: 
 
1.-  (01PC831-22@R1) APROVAR la dissolució de l’Associació Administrativa de Cooperació 
de la Unitat d’Actuació número 1 del Pla Especial de reforma Interior del Sector Parc Central, a 
l’empara de l'article 195 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprovà el Reglament de 
la Llei d'Urbanisme de Catalunya, sens perjudici de la posterior liquidació per part de la 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 1 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
Comissió Delegada de la pròpia entitat. TRASLLADAR la certificació d'aquest acord a la 
Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya per 
procedir a inscriure la dissolució de l’Associació Administrativa de Cooperació de la Unitat 
d’Actuació número 1 del Pla Especial de reforma Interior del Sector Parc Central en el Registre 
d'Entitats Col·laboradores. PUBLICAR aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en 
un dels diaris de major circulació de la Província i NOTIFICAR-LO individualment als 
interessats. DONAR compte d'aquest acord a la Comissió d’Ecologia Urbana, Urbanisme i 
Mobilitat. 
 
Acord de la Comissió de Govern de  24 de novembre de  2016: 
 
2.-  (15PL16367) APROVAR inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta 
Municipal de Barcelona, el Pla Especial de Protecció del subàmbit "Poble Antic" i del nucli 
antic de Sant Andreu, d’iniciativa municipal; EXPOSAR-LO al públic pel termini d’un mes; 
SOTMETRE’L al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i DONAR-NE compte 
a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat.  
 
Acord de la Comissió de Govern d’1 de desembre de  2016: 
 
3.-  (16PL16420) APROVAR inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta 
Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial d’ordenació del col·legi OAK House, 
situat al carrer Sant Pere Claver 12-18, promogut per la Fundació Privada OAK House School; 
EXPOSAR-LO al públic pel termini d’un mes; SOTMETRE’L al Consell Municipal per a la 
seva aprovació definitiva; i DONAR compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 
 
b)   Mesures de govern 
 
A la Comissió:  
 
1.-  Barcelona Arquitectura, Ciutat Patrimoni. 
 
El Sr. MÒDOL manifesta que aquesta mesura de govern és una mena de full de ruta de la 
Regidoria d’Arquitectura, Paisatge Urbà i Patrimoni, i que la volen compartir amb la resta de 
grups municipals com un document obert perquè puguin fer-hi aportacions.  
Exposa els objectius de la mesura: 
- Reforçar el valor que tenen per als ciutadans i ciutadanes l’arquitectura i el paisatge de la seva 
ciutat com a factor de qualitat de vida. Això implica reforçar el paper de l’Institut Municipal 
del Paisatge i les seves polítiques actives sobre la imatge i el gaudi de la ciutat, així com el 
sentiment de pertinença, per tal que els ciutadans tornin a mirar-se la ciutat amb orgull i se 
sentin partícips del seu urbanisme i del que succeeix en el seu entorn. 
- Impulsar la millora de la qualitat arquitectònica i patrimonial de la ciutat, tenint en compte el 
paper clau de l’arquitectura a la ciutat i la necessitat que l’arquitectura privada que es produeixi 
a la ciutat estigui a l’altura de l’alt grau d’excel·lència de l’arquitectura pública.  
- Dissenyar eines (de planejament, plans directors, etc.) per intervenir en tots els àmbits del 
paisatge urbà de manera general i en determinades zones específiques de la ciutat. 
- Millorar la coordinació de les actuacions municipals en l’àmbit de l’arquitectura i el patrimoni 
i amb altres administracions competents.  
Pel que fa a l’últim objectiu, remarca que l’arquitectura no és només la feina que fan els 
arquitectes, sinó també la realitat física de la ciutat. Afirma que, per tant, hi ha molts agents que 
n’han de prendre part i que en són responsables, com les entitats i tota la ciutadania.  
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 2 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
Exposa les cinc accions de la mesura, que assenyala que es presenten amb el calendari i el 
pressupost corresponents. Manifesta que la primera és fer de la qualitat arquitectònica un factor 
de ciutat, amb impuls públic i en col·laboració amb la ciutadania, entitats i institucions. 
Afirma que la segona acció és elaborar la primera Carta del Paisatge de Barcelona, per tal de 
donar a conèixer i sobretot fer valdre les diferents ciutats que hi ha a Barcelona. Remarca que 
val la pena potenciar les diferents singularitats i identitats urbanes que hi ha a la ciutat, i establir 
criteris diferents per a aquestes, ja que la inèrcia de l’urbanisme que s’ha fet a la ciutat els 
últims anys ha acabat homogeneïtzant excessivament una ciutat que era molt més diversa. 
Destaca que aquesta carta és pionera i permet disposar de noves eines per intervenir i protegir 
tot allò que creguin necessari a fi de recuperar o mantenir la individualitat i les essències de 
cadascun dels àmbits de ciutat.  
Explica que la tercera acció consisteix a enfortir la gestió tranversal del patrimoni, ampliant les 
eines de coneixement, protecció i difusió. Assenyala que, en aquest sentit, volen rellançar la 
Taula de Patrimoni Històric, Artístic i Arqueològic de la ciutat i liderar aquest àmbit des de la 
Regidoria d’Arquitectura, Patrimoni i Paisatge Urbà, en comptes de fer-ho des de Cultura, ja 
que creuen que així podran vetllar de manera molt més transversal per aquesta realitat física de 
la ciutat. 
Manifesta que la quarta acció és incentivar l’actuació en rehabilitació arquitectònica i altres 
actuacions en el paisatge urbà, amb ajuts i impuls a projectes. Explica que, pel que fa a això, 
apunten noves línies d’actuació per complementar mesures que ja s’han presentat, per detectar 
altres valors del paisatge que cal preservar i per trobar maneres més àgils d’actuar. 
Afirma que la cinquena acció s’inscriu en la política del Govern de compartir la informació 
perquè la ciutadania estigui al corrent de tot allò que es fa. Explica que volen trobar la manera 
més representativa i més gràfica de fer-ho, i que, per tant, impulsaran un projecte de dades 
obertes i de mapificació. 
 
El Sr. MARTÍ agraeix al Govern i al regidor aquesta mesura de govern. Explica que creuen que 
és una bona mesura en els termes en què està plantejada, i que dóna sentit i justifica encara més 
l’existència de la regidoria que encapçala el Sr. Mòdol.  
Afirma que valoren positivament les cinc línies d’actuació que es plantegen, tot i que creuen 
que es poden ampliar i millorar. Destaca que els agrada especialment que hi hagi un punt que 
incorpora la sensibilització i el coneixement de la ciutadania respecte a la importància 
col·lectiva i global de l’arquitectura i del paisatge urbà de Barcelona, a fi de ser-ne tots 
coresponsables. Assenyala que això és una cosa que a vegades troben a faltar en alguns 
aspectes a la ciutat.  
Explica que, tanmateix, creuen que els 4 milions d’euros que el Govern destina a aquesta 
mesura de govern són pocs diners per tirar endavant projectes i actuacions. D’altra banda, 
afirma que continua pendent la constitució del Consell Assessor d’Urbanisme que va proposar 
el Grup Municipal de CiU. Recorda que fa gairebé un any que es va aprovar una pròrroga per 
constituir aquest òrgan i que ja s’ha superat el termini previst.  
Finalment, explica que recentment s’han observat algunes contradiccions en el si del Govern en 
relació amb algunes actuacions. En aquest sentit, opina que cal procurar que els plantejaments 
dels membres del Govern respecte a un mateix tema vagin en la mateixa línia. 
 
El Sr. MÒDOL insta els grups a parlar de tot això en la reunió que han convocat al gener. 
 
El Sr. BLANCO manifesta que reben aquest document com una declaració d’intencions dels 
projectes que pensa dur a terme la regidoria que encapçala el Sr. Mòdol al llarg del temps que 
resta de mandat.  
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 3 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
Afirma que el document presenta un bon nombre de mesures molt genèriques, d’altres que ja 
existeixen des de fa temps i es volen reforçar, i unes poques novetats. Assenyala que, per tant, 
la seva intervenció se centrarà en els aspectes més innovadors de la mesura.  
Explica, pel que a l’acció que consisteix a «fer de la qualitat arquitectònica un factor de ciutat», 
que la qualitat és un concepte molt difícil d’objectivar i mesurar. Opina que, fins i tot, pot ser 
perillós fer de la qualitat un valor en l’acció política i administrativa, ja que no tothom té el 
mateix concepte de qualitat. En aquest sentit, assenyala que el passat ofereix diversos exemples 
sobre la diferent valoració d’una mateixa realitat. Afirma que, per tant, el seu grup considera 
que l’única manera que es pot jutjar la qualitat arquitectònica des de l’Administració és 
confiant en l’opinió dels experts, que és el que ja es fa.  
Manifesta que, en segon lloc, es pregunten si és necessari crear una direcció general 
d’arquitectura i patrimoni, quan ja hi ha una Oficina de Patrimoni i, a més, aquesta es troba en 
una situació precària pel que fa a personal, mitjans i recursos.  
Explica que, en tercer lloc, es pregunten també per la utilitat de crear un inventari 
d’arquitectura no catalogada, quan ja es disposa del catàleg de patrimoni arquitectònic, que 
s’actualitza cada any i que també es pot utilitzar per identificar els espais públics d’interès.  
Manifesta que, en quart lloc, no tenen clar el propòsit de l’elaboració de la Carta del Paisatge 
de Barcelona, tenint en compte que ja hi ha un catàleg, una ordenança i una Agència del 
Paisatge Urbà, que són eines que es podrien desenvolupar en aquest sentit.  
Conclou que, apart d’anunciar la intenció de crear nous organismes municipals, nous càrrecs i 
noves eines, que en alguns casos generen duplicitats, el document en conjunt no passa de ser 
una declaració d’intencions que temen que pugui quedar en «un brindis al sol».   
Finalment, insisteix en el perill d’utilitzar el criteri de la qualitat, ja que pot provocar un 
dirigisme cultural des de l’Administració. Afirma que el Grup Municipal de C’s considera que 
el judici estètic s’ha de deixar en mans de professionals i que l’Administració s’hi ha d’implicar 
al mínim possible. 
 
El Sr. CORONAS manifesta que celebren que el Govern presenti una mesura que parla de 
posar en valor i protegir el patrimoni de la ciutat, que és un tema que el Grup Municipal d’ERC 
aborda en la seva proposició.  
Explica que els crida l’atenció que les dades per valorar els espais públics de la ciutat siguin 
dades d’activitat turística. Afirma que potser caldria que aquests espais fossin valorats per la 
ciutadania.  
Manifesta que poden compartir les cinc línies d’acció que proposa la mesura, però que creuen 
que estan molt enfocades a l’arquitectura de portes enfora, quan no només és patrimoni allò que 
es veu des del carrer i Barcelona també és rica de portes endins. Assenyala que, amb la 
regularització dels carrers, fins i tot hi ha moltes façanes antigues que resten als interiors de les 
cases. D’altra banda, remarca que el patrimoni no només se circumscriu al fet arquitectònic, i 
que pot ser natural, immaterial o cultural. Recorda que la UNESCO engloba l’arquitectura dins 
del patrimoni cultural, junt amb l’escultura, les restes arqueològiques, les pintures i els jocs. 
Assenyala que tot pot ser patrimoni, i que aquest es defineix per la conjunció del valor històric, 
vivencial, estètic, etnològic i antropològic dels elements. Manifesta que, atès que el patrimoni 
ha de ser pluridisciplinari, cal comptar amb tots els col·lectius, com arquitectes, historiadors, 
antropòlegs, restauradors, geògrafs o ambientòlegs, i amb la ciutadania.  
Afirma que moltes de les accions que planteja la mesura ja es fan, mentre que n’hi ha d’altres 
de noves, com la Carta del Paisatge, que explica que és una acció que celebren, tot i que creuen 
que també cal treure profit de la bona feina feta, com ara la Carta del Color, que fa anys que 
està exhaurida i no s’ha tornat a editar.  
Opina que, atesa la seva gran difusió, és important que les dades obertes i les mapificacions es 
facin amb rigor, ja que les últimes que s’han realitzat contenen errors per manca de recerca. 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 4 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
D’altra banda, explica que els crida l’atenció que, si el Govern realment s’estima el patrimoni, 
dediqui més diners a col·laborar en esdeveniments que a la creació d’un inventari, i que aquest 
només es faci comptant amb els arquitectes i amb el Docomomo, que es refereix només a 
patrimoni modern.  
Manifesta que continuen creient que l’única manera de fer polítiques que permetin recuperar, 
preservar, gestionar i difondre el patrimoni de la ciutat és creant un institut de patrimoni de 
Barcelona que no sigui subsidiari d’altres òrgans municipals, tal com demanaran en la 
proposició que presentaran després. 
 
El Sr. MULLERAS explica que el Grup Municipal del PP també creu que cal preservar i 
potenciar el valuós patrimoni arquitectònic i el paisatge urbà de què disposa Barcelona, 
impulsant la millora de la qualitat arquitectònica i patrimonial de la ciutat, i incentivant les 
actuacions sobre el paisatge urbà. Afirma que, en aquest context, consideren que pot ser una 
bona mesura la creació de la Carta del Paisatge de Barcelona per establir una sèrie de pautes de 
protecció i intervenció en espais públics. En relació amb això, demana si es poden concretar les 
deu zones que es preveu posar en valor per garantir que les intervencions tinguin en compte la 
seva singularitat.  
Explica, però, que els preocupa que es pugui fer servir la Carta del Paisatge com una eina per 
paralitzar projectes, de la mateixa manera que recentment s’ha utilitzat la protecció de les 
Drassanes per aturar el projecte d’un hotel que està autoritzat. D’altra banda, manifesta que no 
saben si aquesta carta té a veure amb la proposta que va presentar el Grup Municipal del PSC al 
Ple de l’Ajuntament sobre la protecció de la plaça de l’estació de Sants, i pregunta si ja s’estan 
començant a protegir espais similars. Explica que també els agradaria saber si es preveu que 
aquesta carta serveixi per revisar l’ordenança del paisatge urbà de Barcelona, que es va aprovar 
el 1999 i que consideren que s’hauria de simplificar i adaptar al context actual, tal com van 
sol·licitar en un prec en el mandat anterior. Demana al Sr. Mòdol, com a regidor responsable 
d’aquest àmbit, que modifiqui aquesta ordenança. 
 
La Sra. LECHA manifesta que, des del Grup Municipal de la CUP, en principi valoren 
positivament una mesura de govern destinada a reforçar la preservació del paisatge urbà i 
l’arquitectura. Afirma que també comparteixen la idea d’ampliar el concepte de patrimoni, ja 
que sovint està subjecte a clixés elitistes, tot i que les línies d’acció que conté la mesura no 
sempre van en aquest sentit.  
Remarca que l’arquitectura és un element substancial del paisatge urbà i el configura en gran 
mesura, però que no és l’únic element d’aquest paisatge. Assenyala que les ciutats compten 
també amb els espais oberts, la vegetació i les persones, entre altres elements, i que per això els 
sobta el desinterès del consistori per la biodiversitat urbana, que és un factor fonamental per a 
la sostenibilitat dels sistemes urbans.  
Afirma que la mesura mostra un interès especial a donar protagonisme a determinats col·lectius 
professionals, però molt poc a fomentar una implicació real i efectiva del veïnat, ja que el paper 
de les barcelonines i les seves organitzacions queda pràcticament reduït al de subjecte passiu. 
Manifesta que no tenen res en contra de la salvació de béns, la creació de beques o la millora de 
la qualitat arquitectònica en els concursos, però que consideren que el conjunt d’accions 
proposades és excessivament esbiaixat i millorable.  
Opina que l’elaboració de la Carta del Paisatge de Barcelona podria tenir efectes positius, 
sempre que esdevingués un veritable instrument d’ampliació de la concertació ciutadana, tal 
com preveu la Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Recorda que aquesta 
llei del Parlament de Catalunya defineix el paisatge com «qualsevol part del territori, tal com la 
col·lectivitat la percep, el caràcter de la qual resulta de l’acció de factors naturals o humans i de 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 5 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
llurs interrelacions». Afirma que, en conseqüència, l’aplicació de les polítiques de paisatge no 
es pot limitar a la participació dels experts.  
Conclou que consideren que hi ha aspectes importants d’aquesta mesura de govern que s’han 
de reformular. Opina que, en cas contrari, la seva aplicació, lluny de generar una afecció més 
gran de la ciutadania, podria convertir el tractament del patrimoni i del paisatge urbà en una 
mera eina de promoció turística. 
 
El Sr. MÒDOL explica que ha exhaurit el temps d’intervenció, però que ja tindran ocasió de 
parlar d’aquest tema en la reunió que faran al gener.  
 
Es dóna per tractada. 
 
c)  Informes 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal C's: 
 
2.-  (M1519/4699) Que Comparegui el responsable del Govern municipal per tal de donar 
explicacions sobre les mesures que adoptarà per resoldre, en aplicació estricta de la normativa 
vigent, els permisos d'obres pendents de diversos projectes que compten amb llicència 
urbanística, detallant la reserva econòmica que té prevista per atendre les reclamacions 
patrimonials presents o futures. 
 
El Sr. BLANCO manifesta que l’objecte d’aquesta compareixença és demanar al Govern que 
doni explicacions sobre la paralització de determinats projectes, en concret d’establiments 
hotelers als quals no se’ls concedeix la llicència d’obres més d’un any després que la van 
sol·licitar, malgrat que tenen el certificat urbanístic i han presentat tota la documentació 
exigible. Explica que creuen que no es justifica de cap manera una demora tan 
desproporcionada en la concessió dels permisos d’obres, que recorda que és un procediment 
reglat que no depèn de la voluntat política, sinó del compliment dels requisits establerts. 
Adverteix que, si no es procedeix d’aquesta manera, l’Ajuntament comet una irresponsabilitat 
en l’exercici de la funció pública. Finalment, formula la sol·licitud de compareixença. 
 
La Sra. SANZ recorda que una de les prioritats del Govern actual des del mateix inici del 
mandat ha estat posar ordre al creixement exponencial d’allotjaments turístics que s’ha produït 
en els darrers anys a la majoria dels barris, ja que comparteixen amb molts veïns i veïnes i amb 
diferents plataformes que cal limitar aquest creixement en alguns contextos, tenint en compte la 
pressió que suposa sobre l’habitatge, els comerços i la idiosincràsia dels barris. Afirma que, si 
es vol garantir que Barcelona continuï sent una ciutat per als veïns i veïnes, cal definir els 
allotjaments turístics que s’hi poden permetre.  
Explica que, en accedir al Govern, es van trobar amb moltes llicències que just s’havien acabat 
d’entrar o que tenien els certificats d’aprofitament urbanístic. Afirma que, tot i així, no han 
renunciat a fer un lideratge públic, a intentar parlar amb cadascun dels promotors i a treballar 
per garantir un encaix d’aquestes propostes a la ciutat, tenint en compte que comencen a 
disposar d’una eina per posar ordre de cara al futur, sobretot pel que fa a totes les propostes 
noves que s’han presentat després de la suspensió de llicències. Explica que, a partir d’aquí, 
estan analitzant a fons totes les propostes que hi ha ara en ferm, així com aquelles que estaven 
en curs, per veure com es poden encaixar de la millor manera al territori, d’acord amb l’exercici 
de lideratge públic que ha de fer l’Administració. 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 6 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
Afirma que actualment només hi ha un cas de reclamació patrimonial específic, que és una 
llicència d’un hotel en l’àmbit de Ciutat Vella, i que estan treballant per poder desenvolupar el 
projecte com pertoqui. D’altra banda, explica que l’Ajuntament té un fons de contingència per 
respondre a les sentències que es puguin derivar d’algunes d’aquestes reclamacions, tal com ha 
succeït en el cas del carrer Dalmases. Assenyala que en la proposta de pressupost que han 
presentat als grups aquest fons té una aportació aproximada de 16 milions d’euros, tot i que 
l’objectiu no és arribar a situacions d’aquest tipus, si no hi ha un interès públic manifest. 
Afirma que l’objectiu és posar ordre de cara al futur i adaptar de la millor manera possible 
aquells processos que estiguin en marxa al teixit urbà on s’inscriuen, conscients que el fet de 
tirar-los enrere té un cost molt elevat.  
Explica que, per exemple, en la sessió d’avui els acompanyen veïns de la Vila Olímpica, que 
demanen al Govern que aturi un projecte d’alberg juvenil que té un certificat d’aprofitament 
urbanístic. Destaca que, per tant, amb el seu exercici de lideratge públic, intenten respondre a 
les queixes dels veïns sobre la pressió que pateixen. Manifesta que, davant aquestes queixes i 
reivindicacions, intenten utilitzar tots els instruments jurídics i urbanístics que tenen a l’abast 
per mirar de garantir que Barcelona sigui una ciutat per viure-hi, perquè, si no, també deixarà 
de ser una ciutat turística. En aquest sentit, adverteix que si Barcelona es converteix en un parc 
temàtic sense veïns i veïnes no serà tan atractiva per al turisme, tal com assenyalen tots els 
plans estratègics. Afirma que, per tant, cal protegir el dret a l’habitatge i preservar els barris per 
als veïns i veïnes. 
 
El Sr. MARTÍ manifesta que el Grup Municipal de CiU considera molt oportuna aquesta 
sol·licitud de compareixença, davant del que qualifica de situació molt greu per a l’Ajuntament, 
per al Govern i per a la ciutat. Recorda que, de fet, ja han presentat algunes iniciatives en 
relació amb els problemes que tenen a veure amb l’actitud del Govern respecte al tràmit de 
llicències urbanístiques i d’altres tipologies de negocis. 
Explica que els estranya que la tinenta d’alcalde minimitzi els efectes que poden tenir per al 
patrimoni de l’Ajuntament tots els contenciosos que s’han presentat i es presentaran en el futur.  
Opina que en el Govern municipal actual hi ha dues ànimes molt diferenciades sobre aquesta 
qüestió i no saben quina de les dues guanyarà. Afirma que l’ànima de BC és molt més 
restrictiva pel que fa als drets legítimament adquirits per qui té un certificat d’aprofitament 
urbanístic o una llicència a punt de tramitar-se, mentre que l’ànima del PSC hauria de ser 
diferent tenint en compte els plantejaments que ha tingut històricament respecte al model de 
govern i de ciutat, i que els responsables de l’actual model urbanístic són els grups del PSC i 
d’ICV-EUiA.  
Explica que tots els grups municipals han rebut moltes persones que es queixen de la manca de 
sensibilitat i de compliment de la legalitat de l’actual Govern municipal. Remarca que el 
Govern té el deure de complir i fer complir la legalitat, i que no fer-ho costarà molts diners a la 
ciutat, que haurà d’acabar indemnitzant empreses com l’hotel de les Drassanes, el centre 
Diagonal Mar o el Deutsche Bank. Opina que el Govern a vegades oblida que el procediment 
d’atorgament de llicències és un acte reglat i pren decisions arbitràries. Afirma que el Govern 
també utilitza estratègies dilatòries totalment extemporànies per no atorgar llicències que 
s’haurien d’haver concedit. Assenyala que, per exemple, demanar informes in extremis, a 
vegades poc justificats, fa que els privats al final se’n cansin i denunciïn l’Ajuntament per 
danys i perjudicis, tal com han fet els promotors de l’hotel de les Drassanes.  
Demana al Govern que sigui responsable, que vetlli per la seguretat jurídica de l’àmbit 
mercantil i que no posi en risc el patrimoni de l’Ajuntament.  
 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 7 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
El Sr. CORONAS afirma que, deixant de banda la voluntat del Grup Municipal de C’s en 
demanar aquesta compareixença, consideren que és positiu poder saber quines estratègies i 
mesures segueix el Govern municipal respecte a aquesta qüestió.  
Manifesta que el Grup Municipal d’ERC, dins de les al·legacions que va fer al Pla especial 
urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT), ja va demanar la revisió dels projectes aturats. 
Recorda que, a causa de la moratòria en què es troba la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament ha 
suspès 28 projectes que havien obtingut l’informe urbanístic previ favorable amb l’argument 
que mancava el certificat de règim urbanístic. Afirma que això ha generat molta controvèrsia i 
ha provocat una certa inseguretat jurídica perquè els inversors al·leguen, d’una banda, que 
l’informe és més específic i detallat que el certificat, i de l’altra, que l’informe és preceptiu en 
el cas que es vulgui sol·licitar llicència d’obres majors de construcció i edificació de nova 
planta, gran rehabilitació, o reforma o rehabilitació amb canvi d’ús principal de l’edifici.  
Explica que els preocupa l’estat d’aquests projectes perquè és cert que pot comportar 
indemnitzacions i demandes multimilionàries a l’Ajuntament de Barcelona, que podrien 
condemnar moltes de les inversions previstes. Manifesta que, per tant, demanen que es revisin 
cas per cas els projectes que estan en aquesta situació per poder fer un estudi de cost-benefici 
que permeti prendre decisions de manera individualitzada i amb un criteri objectiu. Recorda 
que, en aquest sentit, ja van presentar un prec a l’octubre perquè es revisés l’expedient de 
l’alberg de l’avinguda Icària, per tal d’estudiar si s’ha fet correctament l’expedient urbanístic de 
canvi d’ús i llicència d’obres, atès que hi ha indicis en la documentació corresponent que 
podrien permetre aturar la construcció d’aquest alberg.  
Assenyala que potser el Govern municipal ara els dirà que l’hotel de les Drassanes no s’ha 
aturat per culpa de la Generalitat, quan, si de veritat creia que la protecció de l’entorn era una 
bona via per paralitzar aquest projecte, el primer que hauria d’haver fet és treballar-ho 
juntament amb la Generalitat i estudiar què passa amb el 25% d’habitatge protegit que es 
podria mirar de recuperar.  
 
El Sr. MULLERAS opina que és cert que el Govern municipal està utilitzant els mecanismes 
que té al seu abast, sovint sense respectar les lleis, per paralitzar projectes urbanístics. Afirma 
que un exemple ben clar és el solar de Drassanes, que fa 17 mesos que espera una llicència i 
sobre el qual l’empresa afectada ha sol·licitat una indemnització que puja a 200.000 euros cada 
mes només en concepte de lucre cessant. Remarca que si l’Ajuntament ha d’acabar pagant 
aquesta indemnització, ho haurà de fer amb els diners de tots els barcelonins. En aquest sentit, 
opina que és molt fàcil governar de manera arbitrària i sense respectar les lleis, quan les 
conseqüències d’aquesta mala gestió les pagaran tots els barcelonins amb els seus impostos. 
Assenyala que a Ciutat Vella hi ha diversos exemples de l’«esquizofrènia política» del Govern 
municipal, amb una regidora que diu que vota la CUP i una «guerra antiturística» amb la CUP 
per veure qui obté més vots paralitzant projectes.  
Critica que, en aquesta compareixença, el Govern s’hagi limitat a dir que hi ha una provisió 
genèrica en el pressupost de 16 milions d’euros per afrontar les indemnitzacions que s’hagin de 
pagar per la paralització de projectes urbanístics. Pregunta al Govern si pot garantir que aquesta 
provisió serà suficient per afrontar la vintena de litigis que ja s’han anunciat públicament. 
Remarca que aquestes demandes no provenen només de grans corporacions, sinó també de 
moltes petites i mitjanes empreses.  
Demana al Govern que no confongui el lideratge públic amb el «tot s’hi val». Afirma que el 
lideratge públic i la gestió pública han de respectar la llei i els drets adquirits, perquè, si no, es 
pot arribar a la falta de seguretat jurídica, que opina que és el pitjor que pot passar a l’economia 
i a la societat en general. 
 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 8 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
La Sra. LECHA opina que aquesta demanda de compareixença s’emmarca en les complicitats 
que tenen el Grup Municipal de C’s i altres grups municipals per servir els interessos de les 
grans empreses hoteleres. Manifesta que, davant d’això, des del Grup Municipal de la CUP es 
reafirmen en la defensa de la qualitat de vida i els interessos i les necessitats dels veïns i veïnes 
de Barcelona. Afirma que els grups que defensen la legalitat tan aferrissadament estan 
demanant que el Govern municipal doni totes les llicències que necessiten les grans empreses 
hoteleres per unes reclamacions que no saben com prosperaran.  
Assenyala que avui assisteixen a la sessió persones afectades per l’alberg de la Vila Olímpica, 
que recorda que va obtenir la llicència en el mandat anterior de CiU, com molts altres projectes 
que afecten negativament el Poblenou i la Vila Olímpica. Afirma que per això li sembla 
increïble que aquest grup municipal es posi avui al capdavant de les concentracions.  
D’altra banda, remarca que no comparteixen el PEUAT perquè creuen que cal un decreixement 
turístic, així com totes les eines legals necessàries per aturar el monocultiu turístic que pateix la 
ciutat de Barcelona. 
 
El Sr. BLANCO remarca que justament aquesta compareixença tracta de l’adopció de mesures 
legals i del compliment de la legalitat, que és el que el Grup Municipal de C’s sempre ha 
defensat. 
Assenyala que l’exemple més paradigmàtic és el de l’hotel de les Drassanes, que fa un any i 
mig que espera la concessió d’una llicència d’obres, sense que aquesta demora es pugui 
justificar de cap manera per motius tècnics. A més, opina que aquest hotel comportaria un 
benefici social per al barri de l’Arc del Teatre, ja que podria regenerar-lo des del punt de vista 
econòmic i comercial i reactivar-lo urbanísticament. Destaca que el projecte compleix tots els 
requisits exigibles, que s’han negociat amb l’Ajuntament, com la volumetria específica del 
solar perquè l’impacte estètic s’ajustés a l’emplaçament. Manifesta que el perjudici que està 
provocant aquesta paralització no és només econòmic, tenint en compte que comportarà una 
reclamació patrimonial i una responsabilitat econòmica, sinó que també significa la pèrdua de 
confiança dels ciutadans en l’Administració, de seguretat jurídica, d’emprenedoria, 
d’inversions i de llocs de treball.  
Explica que el preocupa la resposta de la regidora a la petició que l’Ajuntament compleixi la 
legalitat,  ja que ha dit que el motiu de la paralització de les llicències és posar ordre. Opina que 
aquest argument no és un motiu justificat, sinó una arbitrarietat de l’Administració, atès que 
aquesta no pot paralitzar un projecte que compleix tots els requisits jurídics, tècnics i legals 
sobre la base d’una voluntat purament política. 
 
La Sra. SANZ remarca que justament no estan d’acord que els requisits s’hagin complert. 
Afirma que l’Ajuntament de Barcelona no actua de manera arbitrària, perquè té uns serveis 
jurídics que l’assessoren sobre cadascuna de les actuacions que desenvolupa. Manifesta que, en 
aquest sentit, té plena confiança en els serveis jurídics.  
Explica que és evident que hi ha unes normes que s’han de complir, però que també és evident 
que hi ha un debat a l’espai públic i a la ciutat sobre què passa amb els veïns i els barris. En 
relació amb això, pregunta als grups de C’s, del PP i de CiU què els diuen els veïns sobre 
l’alberg de la Vila Olímpica. Afirma que, davant d’aquests projectes, el Govern escolta els 
veïns, els respon i els explica què pot fer. Pregunta al Sr. Blanco si s’ha reunit amb els veïns del 
Raval i ha entès quines són les seves necessitats, si sap quanta població està perdent el Raval i 
quin és el preu del metre quadrat d’habitatge en aquest barri, i si sap què passa amb els 
comerços. Remarca que aquesta és la problemàtica a la qual s’enfronta tota la ciutat i que els 
veïns són els que en pateixen les conseqüències. Afirma que, alhora, treballar per controlar això 
és la garantia de mantenir l’atractiu turístic de Barcelona, que es basa en els seus habitants, el 
seu dia a dia i els seus barris. 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 9 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
 
El Sr. CORONAS opina que tots comparteixen la preocupació de si s’han fet bé les coses i si 
això costarà diners a la ciutat. Manifesta que, davant d’això, el Grup Municipal d’ERC insisteix 
que s’han de revisar tots els expedients un per un i analitzar quins són els mecanismes per 
aturar-los i quant costarà això. Remarca que això no vol dir que desconfiïn dels serveis jurídics 
municipals, sinó que creuen que cal «posar la lupa més a prop».  
D’altra banda, recorda que el Grup Municipal de CiU va presentar una proposició al Districte 
de Sant Martí per aturar l’alberg de la Vila Olímpica i el Grup Municipal de C’s va votar-hi a 
favor. Pregunta, doncs, si aquests grups volen que s’aturin o que segueixin aquests projectes, o 
estan d’acord amb el seu grup que cal revisar-los un per un i valorar el cost-benefici de deixar-
los prosperar o aturar-los. Afirma que, en el cas de la Vila Olímpica, el seu grup té molt clar 
que s’ha d’aturar l’alberg. 
 
El Sr. MULLERAS remarca que no té res a veure el projecte de l’hotel de les Drassanes, que ha 
complert tots els requisits legals i suposa un benefici per al barri, amb «l’alberg pastera» de la 
Vila Olímpica, que té nombroses irregularitats flagrants. A més, assenyala que aquest alberg es 
fa en un edifici on hi havia l’Institut Municipal de Mercats i que, per tant, l’Ajuntament en 
tenia coneixement des de fa molt temps. Afirma que els únics sorpresos per la construcció 
d’aquest alberg són els veïns, que se l’han trobat ara de cop perquè el Govern municipal no els 
havia avisat ni havia pres cap mesura per aturar-lo. 
 
El Sr. BLANCO assenyala que ell només ha parlat de l’hotel de les Drassanes i no pas de 
l’alberg de la Vila Olímpica.  
Reitera que el que demanen és que es compleixi la llei i la normativa, i que no es prenguin 
decisions arbitràries a l’hora de concedir llicències. Afirma que l’Ajuntament té l’obligació 
d’atorgar llicències quan es compleixen tots els requisits o, si no, d’indemnitzar les persones 
que han adquirit aquests drets, però que és inadmissible que utilitzi la burocràcia i els tràmits 
administratius il·legítimament per vulnerar els drets d’aquestes persones.  
D’altra banda, adverteix al Govern que no pot parlar en nom de tots els veïns, perquè el seu 
grup també hi parla. Assenyala que és molt legítim que cadascú defensi les seves idees sobre el 
turisme, però que en aquest punt no parlen d’això, sinó d’exigir que l’Ajuntament sigui eficient 
i compleixi les seves pròpies ordenances i normatives. 
 
Es dóna per tractada. 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d'acord 
 
3.-  (2008/060 Vol. 68) RATIFICAR, d’acord amb les competències d’aquest Consell 
Municipal com a òrgan de contractació, en virtut de l’article 11.1.r de la Carta Municipal de 
Barcelona, el Decret d’Alcaldia de 17 de novembre de 2016 relatiu a la incoació de diligències 
prèvies per possible incompliment del contracte de serveis de neteja de l’espai públic i recollida 
de residus municipals a la ciutat de Barcelona, zona centre, i el Decret d’Alcaldia de 2 de 
desembre de 2016 relatiu a la declaració de limitació del dret d’accés a la informació pública i, 
per tant, de reserva de l’expedient administratiu incoat, ambdós del  següent tenor literal: 
“INCOAR expedient administratiu de diligències informatives prèvies, de conformitat amb 
l’article 55 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les 
administracions públiques, per tal d’investigar i avaluar les informacions facilitades a 
l’Ajuntament sobre el possible incompliment contractual de l’adjudicatari del contracte de 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 10 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
Neteja de l’espai públic i recollida de residus municipals a la ciutat de Barcelona, Zona Centre, 
FCC Fomento de Construcciones y Contratas, S.A. NOMENAR instructor de les actuacions al 
Sr. Carles Vázquez González, director de Serveis de Neteja i Gestió de Residus i secretària a la 
Sra. Sílvia Vèrnia Trillo. ORDENAR a l’instructor l’impuls de les diligències, amb la 
realització de qualsevol tràmit, petició o prova que resultin necessaris per dictaminar sobre els 
fets, les possibles responsabilitats i la procedència d’incoació de l’expedient que resulti 
oportú.” “DECLARAR, a l’empara dels arts. 21.1.b) de la Llei catalana 19/2014, de 29 de 
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i 14.1.e) de la Llei 
estatal 19/2013, de 9 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern, 
limitat el dret d’accés a la informació pública i, per tant, la reserva de l’expedient administratiu 
de diligències informatives prèvies per tal d’investigar i avaluar les informacions facilitades a 
l’Ajuntament sobre el possible incompliment contractual de l’adjudicatari del contracte de 
Neteja de l’espai públic i recollida de residus municipals a la ciutat de Barcelona, Zona Centre, 
FCC Fomento de Construcciones y Contratas, S.A., en tant en quant el lliure accés suposa un 
perjudici per a la investigació dels fets que han donat lloc a la incoació de l’esmentat 
expedient.” 
 
 El Sr. XIMENO manifesta que, atès que el Consell Municipal és l’òrgan responsable del 
contracte en qüestió, la Comissió ha de ratificar aquest decret d’alcaldia. Explica que es tracta 
de la incoació de l’expedient de diligències prèvies, i del nomenament com a instructor del Sr. 
Carles Vázquez, director de Serveis de Neteja i Gestió de Residus, i com a secretària de la Sra. 
Sílvia Vèrnia, de l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques. D’altra banda, assenyala que la 
reserva pública de l’expedient no és cap obstacle per mantenir-ne informats tots els grups, tal 
com ja va fer el Govern amb l’expedient inicial. 
 
La Sra. VILA expressa el vot a favor del Grup Municipal de CiU. Recorda que al seu moment 
ja van expressar el suport a l’adopció de les mesures necessàries per aclarir fins a quin punt 
s’ha pogut produir una estafa per part d’una empresa que presta el servei de neteja a la ciutat. 
Manifesta que els agradaria saber si, més enllà d’aquestes diligències, també s’estan analitzant 
altres serveis que presta actualment aquesta empresa, i si, arran d’aquesta situació, s’han 
analitzat i inspeccionat els serveis que presten altres empreses en altres llocs de la ciutat. Així 
mateix, pregunta si s’ha valorat si els mètodes d’inspecció eren suficients o cal millorar-los o 
modificar-los, i si es pensen revisar els diferents topalls que marquen els preus i les tarifes de la 
recollida de residus per evitar situacions fraudulentes de cara al futur.  
Explica que es va fer una reunió amb els grups municipals per explicar-los la situació, en la 
qual tots van fer propostes per intentar evitar situacions semblants en el futur, i manifesta que 
voldrien saber si el Govern ha endegat alguna de les accions que van compartir. 
 
El Sr. ALONSO opina que, davant les informacions d’aquesta presumpta estafa, l’Ajuntament 
ha d’actuar amb contundència, tant per reclamar les quantitats estafades com per aplicar totes 
les mesures sancionadores i de penalització que prevegin els contractes, i transmetre un 
missatge clar de tolerància zero a la ciutadania. Manifesta que el Grup Municipal de C’s entén 
que una part d’aquestes accions ha de ser un procediment administratiu garantista que s’iniciï 
amb aquests decrets. Afirma que, per tant, estan a favor de la proposta. 
 
El Sr. CORONAS expressa el vot del Grup Municipal d’ERC a favor de la proposta. Recorda 
que, de fet, el seu grup va presentar una proposició en el darrer Consell Plenari en què 
demanava una auditoria de la gestió del servei de neteja duta a terme per Fomento de 
Construcciones y Contratas en anys anteriors, així com d’altres serveis que aquesta empresa 
gestiona a la ciutat, com el del clavegueram. Opina que, per tant, és pertinent la pregunta que 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 11 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
ha fet la Sra. Vila. Explica que a la seva proposta també demanaven introduir canvis en el 
sistema d’inspecció i control municipal d’aquest servei, ja que és evident que ha fallat, així com 
endegar les accions necessàries per tal d’aclarir els fets i, si escau, depurar responsabilitats i 
rescabalar l’import estafat al consistori.  
Manifesta que, per tant, celebren que el Govern municipal hagi obert aquest expedient 
administratiu i hagi posat en mans de la Fiscalia tota la informació de què disposa 
l’Ajuntament. Assenyala que també creuen que és important trobar mecanismes per limitar 
l’accés d’aquesta empresa a l’adjudicació de serveis municipals durant un llarg període de 
temps. En relació amb això, opina que manllevar recursos públics i executar malament 
qualsevol servei municipal ha de tenir conseqüències, i més quan es tracta d’un servei tan 
sensible com el de la neteja.  
Explica que els hauria agradat trobar més complicitat del Govern municipal en un dels aspectes 
que reclamaven en la seva proposició, que era estudiar la viabilitat econòmica i tècnica de 
municipalitzar totalment o parcialment el servei de neteja viària i gestió de residus. Afirma que 
és una demanda raonable que ja han adoptat municipis com Castelldefels, on hi ha una 
alcaldessa d’ICV-EUiA. 
 
El Sr. MULLERAS agraeix les explicacions prèvies per part del comissionat d’Ecologia als 
diversos grups municipals.  
Demana que es revisin els mètodes d’inspecció municipal, així com els topalls en la recollida 
de residus. Afirma que és evident que hi pot haver un fet delictiu, però que també cal analitzar 
en què ha pogut fallar l’Ajuntament de Barcelona pel que fa als mètodes d’inspecció i en què es 
pot millorar.  
Manifesta que, alhora que pensen que s’ha d’actuar amb contundència i transparència i s’ha de 
mantenir informats els grups municipals, també demanen que s’evitin filtracions que puguin 
perjudicar la investigació. Explica que consideren que la informació que es pugui esbrinar s’ha 
de posar en mans de la Fiscalia, i no pas arribar primer als mitjans de comunicació. Afirma que 
entenen que cal prioritzar l’aclariment dels fets i, si escau, la depuració de responsabilitats amb 
totes les conseqüències, ja que fets com aquests tenen un plus de gravetat quan el que hi ha en 
joc són diners públics. 
 
La Sra. LECHA assenyala que, unes tres setmanes abans que els comuniquessin aquesta 
notícia, hi va haver una sessió informativa molt extensa sobre els serveis de neteja i gestió de 
residus. Recorda que una de les preguntes que va fer el Grup Municipal de la CUP en aquella 
sessió va ser precisament quin tipus de control es tenia sobre les empreses externes, i que la 
resposta que se’ls va donar va ser pràcticament que tot estava controlat. Afirma que, per tant, el 
primer que el Sr. Vázquez ha de reconsiderar abans d’instruir aquestes actuacions és el tipus de 
controls que es fan, ja que és evident que han fallat estrepitosament. Opina que, tant si els actes 
que s’analitzaran acaben sent delictius com si no ho acaben sent, el mateix fet que hi hagi 
dubtes significa que els controls no es feien bé.  
Manifesta que volen recordar la proposició a la qual s’ha referit el Sr. Coronas, així com 
l’estalvi milionari que aconsegueixen els ajuntaments que tornen a remunicipalitzar els serveis 
de neteja. Remarca que aquests serveis representen un 10% del pressupost total de 
l’Ajuntament, en concret 260 milions d’euros, i que hi ha molts exemples de capitals que els 
han internalitzat, com ara la ciutat de Lleó. Finalment, expressa el vot a favor de la proposta, i 
demana que se’ls doni una informació exhaustiva de l’evolució de l’expedient. 
 
El Sr. XIMENO explica que s’ha iniciat l’anàlisi dels serveis d’aquesta empresa en altres 
àmbits, específicament en el del clavegueram, en el qual assenyala que el control és més senzill 
que en el sistema de neteja. Així mateix, afirma que també s’ha fet una anàlisi general del 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 12 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
servei de neteja i residus a tota la ciutat, i que s’estan revisant els mètodes de control i 
d’inspecció, no només a través d’una reflexió interna, sinó també amb la participació d’experts 
en temes estadístics de la Universitat Autònoma de Barcelona, per treballar en l’aleatorietat i en 
la millora del sistema de control. Destaca que, a més a més, s’ha establert un sistema de 
controls dirigits específicament al seguiment, i no només aleatoris. Afirma que els controls són 
exhaustius, però que és evident que s’han de modificar si han pogut passar fets com els que són 
objecte d’aquest expedient.  
Explica que també s’estan analitzant els topalls, i que està totalment d’acord amb el Sr. 
Mulleras que és important que tots els grups i el Govern tinguin un coneixement permanent de 
com evoluciona l’expedient informatiu, però que hi hagi també una certa reserva pública. 
Finalment, manifesta que el Govern manté el compromís d’iniciar l’estudi que es va plantejar 
en el darrer ple municipal sobre l’anàlisi d’oportunitats i costos de la municipalització d’aquest 
servei. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, CIU, C's, ERC, PP i CUP.  
 
Districte de Sants-Montjuïc - Districte de Gràcia - Districte d'Horta-Guinardó - Districte de 
Sant Martí 
 
4.-  (16PL16387) APROVAR provisionalment de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta 
Municipal de Barcelona, la Modificació del PGM per a la incorporació al sistema d'Habitatges 
Dotacionals dels sòls situats a la carretera de Sant Cugat 2x, l’avinguda Mare de Déu de 
Montserrat 5-11, i els carrers Arenys 79-89, avinguda Cardenal Vidal i Barraquer 37-43, Ciutat 
de Granada 95-97, Veneçuela 96-106, i Alts Forns, 84-86, d’iniciativa municipal; amb les 
modificacions a que fa referència l’informe de la Direcció de Planejament; RESOLDRE les 
al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat 
amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que 
consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord; TRAMETRE 
l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. 
 
La Sra. SANZ explica que el passat 20 d’abril ja es va presentar aquesta proposta, però que hi 
ha hagut un canvi que ja s’ha explicat als grups, que consisteix en l’exclusió d’un dels set 
àmbits previstos inicialment per fer-hi un projecte més adequat, tenint en compte la limitació de 
l’espai en qüestió.  
Manifesta que s’han presentat quatre al·legacions a aquesta modificació del Pla general 
metropolità (PGM). Precisa que dues són de particulars i han estat incorporades, sense que hagi 
calgut modificar els continguts del document aprovat inicialment. Assenyala que una altra 
al·legació és de l’Associació de Veïns del Parc de Vall d’Hebron i es refereix a la volumetria i 
les alçades d’edificació de l’àmbit de l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer, per la qual 
s’amplia l’ocupació de la planta i es manté el sostre edificable. Afirma que, finalment, hi ha 
una pregunta del Grup Municipal del PP sobre si s’ha consultat els veïns respecte a la pèrdua 
d’equipaments. Pel que fa a això, explica que no es perden equipaments perquè l’habitatge 
dotacional és compatible amb les plantes baixes amb equipaments. Recorda que aquesta és una 
qüestió que s’ha parlat i s’ha aprovat en els plens de districte, i que ha comptat amb el diàleg 
previ amb els veïns i veïnes.  
Destaca que aquesta proposta permetrà construir 472 habitatges dotacionals, tot mantenint la 
possibilitat de tirar endavant equipaments. Manifesta que són conscients que molts dels barris 
on es proposen aquests habitatges tenen necessitats explícites amb relació als equipaments, 
però que una cosa no va en detriment de l’altra, sinó que són complementàries. Conclou que, 
per tant, creuen que aquesta modificació del PGM va en la línia de donar resposta a allò que és 
prioritari als barris. 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 13 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
 
 El Sr. MARTÍ manifesta que el Grup Municipal de CiU comparteix la filosofia d’incorporar 
sòls municipals al sistema d’habitatges dotacionals perquè cal habitatge públic i assequible, no 
només social, i aquesta és una de les vies previstes en el Pla de l’habitatge. Assenyala que, no 
obstant això, hi ha alguns aspectes que no acaben de veure clars.  
Explica que la modificació de la volumetria de l’edifici de l’avinguda Cardenal Vidal i 
Barraquer s’ha de concretar. D’altra banda, manifesta que volen tenir informació sobre la 
supressió de la pastilla de l’àmbit de Sarrià-Sant Gervasi per fer un projecte més adaptat en un 
altre espai. 
Així mateix, assenyala que els veïns de la Vall d’Hebron s’han dirigit a tots els grups per 
queixar-se de la presumpta pèrdua d’un equipament en aquesta peça. Explica que, pel que els 
han dit els veïns, sembla que aquests no tenen cap informació sobre el compromís concret del 
Govern municipal per garantir que en aquesta peça o en una altra s’instal·larà el CAP o la 
biblioteca, atesa la notòria manca d’equipaments d’aquest barri. Demana al Govern que, per 
tant, no decideixi el destí d’aquesta peça fins que no arribi a un acord concret i factible amb 
l’associació de veïns. 
Conclou que faran reserva de vot, a l’espera de com evoluciona la qüestió de Sarrià-Sant 
Gervasi i el tancament de l’acord amb els veïns de la Vall d’Hebron. 
 
El Sr. BLANCO manifesta que el Grup Municipal de C’s també farà reserva de vot, ja que, si 
bé valoren molt positivament la promoció d’habitatge públic a Barcelona, també tenen dubtes 
respecte al solar d’Horta. Afirma que tenien entès que s’havia arribat a un consens amb els 
veïns, però que han rebut informacions contradictòries. Explica que el seu grup va parlar amb 
els veïns i, de fet, els va orientar respecte a la presentació d’al·legacions, i que tot i considerar 
que tant la biblioteca com el CAP poden ser compatibles amb l’habitatge públic, volen esperar 
que s’aclareixi aquesta situació i confirmar que es pot arribar a una solució de consens amb els 
veïns. 
 
El Sr. CORONAS afirma que el Grup Municipal d’ERC també farà reserva de vot per motius 
semblants als que han expressat els altres grups. Manifesta que pensaven que hi havia consens 
veïnal respecte a les sis peces que avui se sotmeten a votació, però que l’Associació de Veïns 
de la Vall d’Hebron els ha dit que no veu clara aquesta modificació, entre altres coses pel poc 
temps que han tingut per valorar-la perquè se’ls ha convocat només 48 hores abans d’aquesta 
sessió. Explica que els veïns els han dit que al districte ja hi ha tres solars susceptibles d’acollir 
habitatges dotacionals: un al Carmel que ja té la qualificació per construir-los ara; un al carrer 
Arenys que està pendent d’una modificació de PGM, però que està compromès per a la possible 
construcció d’un aparcament, i el de l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer, on hi havia el 
compromís de construir-hi un CAP o una biblioteca. Afirma que els veïns estan neguitosos i no 
entenen que es prioritzi un aparcament a un CAP o una biblioteca, trencant el compromís 
inicial que hi havia, quan, a més, al solar del Carmel ja es pot fer ara habitatge dotacional. 
Explica que, a més, els veïns consideren que es dóna un tracte diferencial al solar de l’avinguda 
Cardenal Vidal i Barraquer respecte al de Sarrià, que ha decaigut, i que no hi ha una 
planificació prèvia per controlar els impactes que generarà al barri aquesta pastilla d’habitatge.  
Demana que tot quedi més clar i hi hagi més consens amb tothom abans del ple municipal de 
divendres per poder aprovar els sis àmbits inclosos en la proposta. Afirma que, si això no és 
possible, és probable que demanin que es retiri el solar de l’avinguda del Cardenal Vidal i 
Barraquer d’aquesta modificació de PGM. 
 
El Sr. MULLERAS afirma que el Grup Municipal del PP coincideix bastant amb les 
intervencions anteriors. Manifesta que en general estan d’acord a aprovar aquest expedient per 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 14 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
la necessitat d’habitatge públic a la ciutat, però que, alhora, no acaben d’entendre per què s’han 
d’utilitzar solars que tenen la qualificació d’equipament per fer aquests habitatges quan 
Barcelona té 75 solars municipals amb la qualificació d’habitatge que es podrien utilitzar a 
aquest efecte.  
D’altra banda, explica que els veïns de la Vall d’Hebron han parlat amb tots els grups i els han  
convençut que s’havia de repensar la inclusió del solar d’aquest àmbit a l’expedient. Pel que fa 
a això, opina que el Govern té temps per arribar a un acord amb els veïns respecte a la ubicació 
del CAP o la biblioteca en aquest solar o en un altre solar proper, o en cas contrari, retirar 
aquest punt de l’expedient, tal com s’ha fet en el cas del solar de Sarrià, a fi d’obtenir el màxim 
consens possible en un tema tan transversal com el de l’habitatge protegit. Finalment expressa 
la reserva de vot del seu grup. 
 
La Sra. LECHA manifesta que el Grup Municipal de la CUP també farà reserva de vot atesa la 
manca d’informació exacta, tal com ja s’ha apuntat. 
 
La Sra. SANZ reitera que l’habitatge dotacional és compatible amb els equipaments. A més, 
assenyala que, pel que fa a la peça de la Vall d’Hebron en concret, l’objectiu és iniciar-la a 
finals de mandat i, per tant, no cal concretar-ne els usos a la modificació del PGM. Explica que 
tots estan d’acord que hi ha d’haver un equipament a la planta baixa i que acabaran decidint 
quin des del diàleg amb els veïns, i que la reserva ja està feta, d’acord amb el que marca la llei. 
Pel que fa a això, destaca que el Govern supera àmpliament el mínim que estableix la llei, amb 
pràcticament un 50% de reserva per a equipament.  
D’altra banda, assenyala que van acordar amb els veïns la rebaixa de tres plantes i la concreció 
de la volumetria. A més, remarca que cal ser conscients que estan parlant de 125 habitatges, 
d’un total de 472. Explica que entenen que hi ha molts barris que no volen més habitatge públic 
perquè diuen que tenen una densitat molt alta i que el que necessiten són més equipaments per 
donar-hi resposta, però que també cal apostar per l’habitatge públic, i, en aquest cas, per 
habitatges per a grups d’edat molt específics, com són els habitatges dotacionals, destinats a 
gent jove i gent gran.  
Assegura que tenen el compromís de combinar aquest habitatge amb equipament. Explica que, 
en aquest cas concret, han parlat amb la Generalitat per veure si és possible integrar-hi el CAP i 
la Generalitat els ha dit que l’espai és massa petit. Afirma que, tot i així, la voluntat del Govern 
és que es pugui fer aquest equipament si és possible i si la Generalitat es compromet a 
desenvolupar-lo. Reitera que, de tota manera, la modificació del PGM no ha de concretar 
específicament quin equipament hi haurà a la planta baixa. Conclou que no volen renunciar a 
125 habitatges, quan a més són compatibles amb la construcció d’un equipament, i que 
intentaran convèncer els grups i els veïns d’això en els propers dies.  
Respecte al solar de Sarrià-Sant Gervasi, explica que només donava per a una desena 
d’habitatges com a molt, i que, per tant, es va prendre l’opció de buscar un solar al districte que 
permetés ubicar una dotació d’habitatges molt més consistent i que donés cobertura a les 
necessitats reals del territori.  
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal i amb la reserva de vot de 
CIU, C's, ERC, PP i CUP.  
 
Districte de Sant Martí 
 
5.-  (15PL16373 ) SUSPENDRE l’aprovació definitiva, de conformitat amb l’article 92.1.b del 
Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost), del Pla Especial 
Urbanístic per a la implantació de locals comercials inferiors a 2500m2 de superfície de venda, 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 15 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
al Centre Comercial de Diagonal Mar, promogut per NW Diagonal DM1 SL, atesa l’existència 
de motius determinants per a la suspensió de la seva aprovació, fonamentats a l’informe de la 
Direcció de Serveis de Planejament que consta a l’expedient i es dóna per reproduït a efectes de 
motivació; ADVERTIR als promotors del Pla, de conformitat amb l’article 92.1 de la Llei 
30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del 
Procediment Administratiu Comú, que disposen d’un termini de tres mesos, a comptar des del 
dia següent al de la notificació d’aquest acord, per a realitzar les activitats necessàries per a 
continuar la tramitació; en cas que no ho facin, es declararà la caducitat de l’expedient 
administratiu i es procedirà a l’arxiu de les actuacions; NOTIFICAR el present acord als 
promotors del Pla. 
 
La Sra. LÓPEZ assenyala que s’han fet diferents al·legacions i informes en relació amb aquest 
pla, que té com a objectiu transformar 5.300 m² actualment ocupats per cinemes en espai 
comercial. Assenyala que el Grup Municipal del PP ha presentat una al·legació en què demana 
que es faci un estudi d’impacte comercial. Explica que, tot i que els redactors del planejament 
han argumentat que el PECNAB no obliga a aportar aquesta informació, se’ls ha tornat a 
demanar aquest estudi, ja que en més d’una tramitació de planejament el Consell Municipal ha 
accedit que es presenti aquesta documentació en aquests casos. 
Assenyala que també hi ha una al·legació de Comerç sobre la manca de claredat respecte a les 
superfícies comercials i s’ha demanat al promotor aquesta documentació, que ha estat en part ja 
aportada. Explica que una altra al·legació és de l’Associació de Foment del Comerç, que 
demana la precisió d’una qüestió relativa a superfícies i metratges construïts del centre, i que 
també s’ha traspassat la petició d’acabar de concretar aquesta informació.  
D’altra banda, explica que l’informe de mobilitat és favorable, però condiciona la continuació 
de la tramitació a la incorporació d’una sèrie d’esmenes, precisions i concrecions a l’estudi de 
mobilitat que s’ha fet. Conclou que, per tant, es proposa suspendre l’aprovació d’aquesta 
proposta, sobretot sobre la base de l’informe de mobilitat. 
 
El Sr. MÒDOL manifesta que suposa que això no implica la suspensió de la llicència d’obres. 
 
La Sra. LÓPEZ ho confirma. Remarca que estan parlant del planejament i no pas de la llicència 
d’obres. 
 
El Sr. MÒDOL pregunta si algú més vol intervenir.  
 
El Sr. MARTÍ demana que es concreti quins aspectes de l’informe de mobilitat es demana al 
promotor que especifiqui, tenint en compte el debat que han tingut en un altre punt de l’ordre 
del dia sobre la petició d’informes per anar dilatant els atorgaments de llicències, que recorda 
que són qüestions reglades. Manifesta que, a part de sol·licitar aquesta informació, volen 
recordar que el Govern va dir el 3 d’octubre que havia demanat un informe de Serveis Jurídics 
de l’Ajuntament per conèixer fins a quin punt el Consell Municipal tindria competències per 
poder denegar l’aprovació d’aquest pla especial. Afirma que des d’aleshores no n’han sabut res 
més.  
Remarca que aquest pla tracta d’un canvi d’usos d’oci a comercial, que és un acte sotmès a 
tràmit de llicència d’obres i d’activitat que no comporta una modificació del planejament, atès 
que els dos usos estaven dins dels usos admesos inicialment. Afirma que, per tant, el pla respon 
a l’acompliment del PECNAB i té com a objectiu establir la mida i la tipologia de comerç, 
sense qüestionar l’admissió o no de l’ús comercial o la transformació de sostre de cinema a 
sostre comercial. 
 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 16 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
Explica que els interessa saber si hi ha hagut una resposta per part del promotor del centre 
comercial a la petició d’un informe i quins passos es poden fer des d’ara fins al plenari 
municipal. Manifesta que ara votaran a favor de la proposta perquè confien en els serveis 
tècnics municipals, però que la posició del seu grup podria variar si es produeixen novetats 
importants en relació amb l’expedient abans de la propera sessió del Consell Municipal. 
 
El Sr. BLANCO assenyala que, igual que en el cas de l’hotel de les Drassanes, en aquest 
expedient detecten circumstàncies poc clares que els fan sospitar que hi ha una clara voluntat 
d’obstrucció administrativa d’un projecte que es va sol·licitar fa ja dotze mesos.  
Remarca que, en primer lloc, és totalment fals que es produeixi una ampliació comercial en 
aquest cas perquè totes les plantes del centre comercial de Diagonal Mar estan qualificades amb 
l’ús comercial des de l’entrada en funcionament del centre. Explica que, en segon lloc, aquest 
projecte ha estat negociat durant onze mesos entre el promotor i l’Ajuntament, i ha estat objecte 
de diverses correccions, fins que finalment els serveis tècnics de l’Ajuntament han emès un 
informe favorable. A més, afirma que també té un informe favorable de l’ATM pel que fa a 
l’estudi de mobilitat. Assenyala, però, que ara s’al·lega, sobre la base d’un informe que també 
és favorable, que s’han de resoldre alguns defectes, quan resulta que aquest informe està 
registrat a l’Ajuntament el passat dilluns 12 de desembre, mentre que la decisió de la Comissió 
de suspendre l’aprovació definitiva es va adoptar la setmana passada, amb anterioritat a 
l’aprovació de l’informe. Manifesta que tot això els sembla irregular i que, per tant, faran 
reserva de vot. 
 
El Sr. CORONAS afirma que el Grup Municipal d’ERC votarà a favor de la proposta amb 
l’esperança que pugui tirar endavant. Explica que es van emocionar en llegir el titular que deia 
que el Govern aturava l’ampliació de Diagonal Mar, però que, després d’analitzar l’informe, es 
pregunten com s’aconseguirà això quan el promotor presenti el que se li demana. En aquest 
sentit, explica que fa la impressió que el Govern fa una acció perquè sembli que s’atura el 
projecte, però que es temen que s’acabarà tirant endavant i després ja no se’n parlarà més. 
Opina que aquesta no és la manera de fer les coses, i demana al Govern que sigui una mica més 
rigorós i més seriós i no doni les coses per fetes fins que no siguin segures. 
 
El Sr. MULLERAS assenyala que aquest expedient no tracta d’una ampliació del centre 
comercial, sinó d’una reordenació dins d’aquest centre per tal de reduir les 17 sales de cinema a 
11 sales per la seva manca de rendibilitat i per dedicar aquest espai a dues grans botigues de 
consum habitual a Barcelona. Remarca que el centre ja té una llicència per fer això, que va ser 
concedida el 19 de novembre del 2015 per part del Govern de la Generalitat de Junts pel Sí.  
Destaca que el Grup Municipal del PP és l’únic grup polític que ha presentat al·legacions, en 
les quals ha sol·licitat un informe d’impacte comercial. Manifesta que esperen que se’ls faciliti 
aquest informe, en el qual els agradaria que s’aclarís quin impacte poden tenir sobre el comerç 
de proximitat de la zona els dos escenaris possibles en aquest cas. En aquest sentit, explica que 
si s’aprova l’expedient hi haurà dues botigues de 2.500 m² cada una, i si no s’aprova, es podrà 
dedicar igualment l’espai de les sales de cinema a espai comercial. Afirma que l’única 
diferència serà que, en comptes d’haver-hi dues botigues de 2.500 m², n’hi podrà haver deu de 
500 m², sense que calgui cap tipus d’autorització per part de l’Ajuntament. Remarca que, per 
tant, el que es decideix avui i en la propera sessió del Consell Municipal és si hi haurà botigues 
de 2.500 m² o de 500 m², o si es mantindran les sales de cinema, la qual cosa és poc probable 
tenint en compte que els mateixos promotors de l’expedient diuen que no és rendible.  
D’altra banda, explica que ells tampoc no entenen que aparegui a l’expedient un informe de 
mobilitat amb data de 12 de desembre del 2016, quan el Govern ja havia anunciat amb 
anterioritat la suspensió de la tramitació. Pregunta, doncs, si el Govern municipal pren 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 17 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
decisions sense conèixer els informes de mobilitat, o bé es fan informes de de mobilitat tenint 
en compte les decisions prèvies del Govern. 
 
La Sra. LECHA expressa el vot del Grup Municipal de la CUP a favor de la suspensió de 
l’aprovació de l’expedient. 
 
La Sra. LÓPEZ precisa que l’informe de mobilitat que consta a l’expedient va entrar per 
registre formal el dia 12 de desembre, però és del dia 30 de novembre. Explica que l’informe va 
arribar a Urbanisme sense les signatures, però que es va avançar en paper per correu intern, tal 
com fan sempre. 
 
La Sra. SANZ assenyala que la llicència comercial que va atorgar la Generalitat el mes de 
novembre del 2015 supedita la llicència d’obres al futur Pla especial urbanístic. D’altra banda, 
remarca que no han parlat mai d’ampliació, atès que no hi ha una ampliació del volum del 
centre comercial, sinó una redistribució diferent dels usos que amplia els usos comercials al 
mateix centre.  
Manifesta que haurien volgut que la Generalitat hagués fet un informe desfavorable sobre tota 
aquesta actuació, ja que això els hauria facilitat trobar altres arguments per suspendre 
l’aprovació de l’expedient. Explica que s’està estudiant tot amb molta profunditat i hi ha 
qüestions que creuen que no han quedat prou acreditades i s’han d’abordar amb més fortalesa 
jurídica. Assenyala que, d’una banda, l’al·legació que ha presentat el Grup Municipal del PP 
els reforça per parlar amb la Generalitat i amb la Direcció de Comerç de l’Ajuntament per tal 
de tenir aquesta informació molt clara, i que, de l’altra, hi ha l’al·legació que fa la Fundació 
Barcelona Comerç respecte a tota l’evolució del planejament vigent en aquest espai. Manifesta 
que, a banda del que ha explicat la gerent, tot això permet que hi hagi tres mesos d’aportació de 
la documentació i que tornin a haver-hi dos mesos més per no estar en situació de silenci 
administratiu, que és un compromís del Govern per aprovar, suspendre o denegar 
definitivament planejaments. Remarca que aquest exercici de transparència i de defensa del 
comerç de proximitat és molt diferent de la suspensió que va plantejar l’alcalde Trias en el 
mandat anterior en relació amb l’ampliació de sostre comercial d’Heron City, ja que finalment 
es va aprovar per silenci administratiu.  
D’altra banda, destaca que un element important per al Govern és que el Districte de Sant Martí 
va informar desfavorablement aquest planejament, tot i no ser vinculant, en el tràmit 
d’aprovació. A més, recorda que en el Consell de Districte el conseller de CiU va dir que calia 
defensar el comerç de proximitat. Opina, doncs, que han de seguir treballant per aconseguir 
aquest consens en qualsevol de les actuacions que desenvolupin amb l’objectiu de protegir el 
comerç de proximitat.  
 
El Sr. MÒDOL demana al Grup Municipal del PP que expressi el seu vot. 
 
El Sr. MULLERAS manifesta que faran reserva de vot, i assenyala que no li queda clar quin és 
el posicionament dels grups del Govern municipal. 
 
La Sra. SANZ afirma que és el que ella ha expressat. 
 
El Sr. MULLERAS pregunta si és també el posicionament del Grup Municipal del PSC. 
 
La Sra. SANZ respon afirmativament. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, CIU, ERC i CUP i amb la 
reserva de vot de C's i PP.  
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 18 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d'acord 
 
6.-  (EM 2016-12/28) APROVAR l’exercici de l’activitat econòmica en règim de lliure 
competència consistent en la comercialització pública d’energia elèctrica per mitjà de 
l’empresa pública Tractament i Selecció de Residus, SA. RATIFICAR el decret d’Alcaldia, de 
22 de setembre de 2016, que nomena la Comissió d’estudi encarregada de la redacció de la 
corresponent memòria justificativa. APROVAR inicialment la memòria que contempla la 
justificació de la conveniència, l’oportunitat i l’interès públic de l’operació. SOTMETRE 
l’esmentada memòria justificativa i l'expedient a informació pública durant el termini de 30 
dies hàbils. 
 
El Sr. BADIA explica que aquest expedient s’emmarca dins de la mesura de govern que van 
presentar al juliol, així com en tot el treball iniciat pel Govern de CiU en el mandat anterior per 
crear aquest nou operador, amb l’impuls i el suport del Grup Municipal d’ERC per fer-ho 
possible. Assenyala que una de les novetats que s’hi incorpora és que, a més, es pugui arribar a 
comercialitzar l’energia elèctrica d’aquest operador entre la ciutadania.  
Recorda que la mesura de govern presentada al juliol parlava de fomentar l’autonomia 
energètica de la ciutat, de disminuir les pèrdues, de treballar amb una energia de proximitat i 
renovable, i de tenir eines per poder vincular tant la gent que fa generació com també la gent 
que vol consumir. Manifesta que, en aquest sentit, creuen que la proposta encaixa perfectament 
amb la idea de transició cap a una sobirania energètica i la idea que la ciutadania passi a ser el 
motor d’aquesta nova política energètica.  
Recorda que al maig del 2015 ja es va aprovar que l’ens més adequat per fer això pogués ser 
TERSA, que va aprovar el seu canvi d’estatuts, que se sotmetrà a ratificació en el punt 7 de 
l’ordre del dia. Assenyala que aquesta és una de les empreses que avui dia està més vinculada 
al sector energètic, i que desenvolupa, per exemple, tot el manteniment de les instal·lacions, 
així com la valorització energètica de residus. A més, destaca que TERSA té una dimensió 
metropolitana que la fa molt interessant per dur a terme aquesta activitat.  
Explica que l’informe econòmic presenta un estudi temptatiu de com seria aquesta activitat 
econòmica i demostra que seria viable. En relació amb això, afirma que l’activitat de 
comercialització genera per si mateixa un benefici econòmic i, per tant, els permet indagar i 
treballar sobre aquest marge. A més, destaca que en el cas de l’Ajuntament els permetrà 
comptar des del primer dia amb un consum de 179 GW hora/any i amb una generació de 171,4 
GW hora/any, cosa que els donarà una posició de sortida molt favorable per poder fer viable 
aquesta companyia. D’altra banda, explica que són conscients que estan treballant sobre un 
escenari estàtic, però que tenint en compte escenaris més conservadors i sense valorar encara 
tota l’activitat que es pugui produir de vincle amb la ciutadania, consideren que es pot obtenir 
una rebaixa en els costos d’aproximadament mig milió d’euros a l’any en la gestió d’aquesta 
compravenda d’energia. Afirma que, en el cas d’escenaris més desfavorables, no seria en cap 
cas més perjudicial disposar d’un vehicle propi, sinó que sempre hi hauria avantatges.  
Finalment, assenyala que en l’informe de la memòria econòmica es preveuen alguns serveis 
que es prestaran transitòriament de forma externalitzada, fins que TERSA acumuli prou 
capacitat, prou coneixement i prou múscul i recursos per poder oferir tots els serveis. 
 
La Sra. VILA manifesta que el Grup Municipal de CiU votarà a favor tant d’aquest punt com 
del punt 7, ja que suposen un pas important per tirar endavant un projecte que es va iniciar en el 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 19 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
mandat anterior i que és una aposta de futur per anar avançant en la voluntat de ser una ciutat 
autosuficient. Destaca que és important aprofitar la capacitat que té l’Ajuntament com a 
institució pels serveis que presta i pels espais de què disposa per crear energia i, alhora, per 
generar prou recursos que permetin un estalvi en la factura energètica del consistori.  
Assenyala que la comercialitzadora és un element més de les polítiques energètiques de 
l’Ajuntament de Barcelona i serà una peça clau segurament en el futur, quan es puguin 
desenvolupar plenament totes les seves capacitats i serveis, i es pugui influir més directament 
en qüestions com la promoció de l’autoconsum. En aquest sentit, manifesta que, més enllà de 
fer aquest pas endavant, voldrien conèixer l’estratègia del Govern en aquest àmbit. Recorda 
que, en la sessió del Consell Municipal del 29 de desembre del 2015, l’alcaldessa va acceptar 
un prec del seu grup per impulsar un pacte d’autosuficiència energètica de la ciutat. Pregunta si 
aquest pacte tirarà endavant i si, per tant, hi haurà un espai participat per tots els grups 
municipals per poder arribar a un consens, tenint en compte que aquestes polítiques són a llarg 
termini i és important que hi hagi una estratègia al màxim de compartida per tots. 
 
El Sr. ALONSO manifesta que el Grup Municipal de C’s votarà a favor de la proposta, atès que 
es presenta un informe que diu que l’activitat de comercialització d’energia elèctrica generarà 
benefici econòmic i serà una eina per desenvolupar polítiques energètiques a la ciutat per 
impulsar les energies renovables. A més, assenyala que l’expedient inclou també un informe 
d’Intervenció que és positiu. Explica que aquestes primeres informacions les valoren 
positivament, però que vol aclarir que el vot favorable d’avui no garanteix un vot favorable en 
l’aprovació definitiva ni el suport a les polítiques que es facin. En aquest sentit, afirma que una 
cosa és fer un informe i una altra de ben diferent fer una gestió real de tot això.  
Demana que es prepari un pla d’empresa solvent per saber tots els passos que s’aniran fent, i 
que es consensuï amb tots els partits polítics. Destaca que ara es prenen decisions que 
condicionaran les polítiques de l’Ajuntament durant els pròxims anys i, per tant, creuen que és 
necessari que hi hagi aquest consens. Afirma, doncs, que el marge de confiança que donen avui 
està condicionat al fet que realment es faci un pla d’empresa solvent i que comporti el consens 
de tots els partits polítics. 
 
El Sr. CORONAS expressa el vot a favor del Grup Municipal d’ERC als punts 6 i 7. Recorda 
que sempre han dit que l’existència d’un comercialitzador energètic municipal és un element 
molt important i que el seu grup ja va treballar per impulsar-lo durant el mandat anterior. 
Afirma que, per tant, celebren que es continuïn fent passos en aquest sentit. Explica que 
consideren que aquest operador és una peça clau per poder impulsar una política energètica 
pròpia que afavoreixi la implantació d’infraestructures generadores municipals i que cobreixi el 
consum energètic de l’Ajuntament, a banda de poder comercialitzar l’energia a tercers i facilitar 
també l’autoconsum energètic a privats.  
Assenyala que el pla de negoci parla d’un estalvi d’1,6 milions d’euros i d’uns costos 
d’estructura d’1,1 milions d’euros, fet que suposa un marge net de 0,5 milions, de manera que 
d’entrada ja surt a compte tirar endavant aquest projecte. Manifesta que, no obstant això, també 
és important tenir en compte que un dels grans reptes que tenen en l’àmbit de l’energia és 
dotar-se d’un ens que sigui capaç de definir les polítiques públiques en energia. En aquest 
sentit, afirma que cal un ens dins de l’Ajuntament que faci aquesta definició i vegi de manera 
global com l’energia afecta el dia a dia de tothom, no només pel que fa als habitatges, sinó 
també en relació amb l’autoproducció o la mobilitat. Recorda que ells sempre han defensat que 
l’Agència d’Energia de Barcelona podria ser aquest ens si es reconvertís en una entitat prou 
dimensionada.  
 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 20 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
El Sr. MULLERAS opina que la idea que la creació d’una empresa pública d’energia permetrà 
acabar amb la pobresa energètica torna a respondre a la política de grans titulars a la qual els té 
acostumats el Govern municipal. Afirma que, si el Govern realment vol acabar amb la pobresa 
energètica, hauria d’haver gastat tot el pressupost que tenia l’Ajuntament l’any 2015 per lluitar 
contra aquest problema, mentre que, d’aquests 2,5 milions d’euros, només se’n va utilitzar el 
31%, en concret 780.000 euros.  
D’altra banda, explica que el Grup Municipal del PP té seriosos dubtes que aquesta empresa 
municipal sigui efectiva, tenint en compte que el mateix Govern diu que pot donar servei a 
20.000 llars, quan la ciutat en té 600.000. Afirma que, per tant, creuen que dir que donant 
servei a 20.000 famílies es podrà acabar amb la pobresa energètica és enganyar la gent. Opina 
que el Govern d’Ada Colau és expert en la política de grans titulars i en la «política de fum» 
per tapar els seus fracassos en la gestió. Assenyala que, per exemple, el Govern va dir també 
que acabaria amb els desnonaments, però que continua havent-hi deu desnonaments diaris a 
Barcelona.  
Manifesta que dubten que aquest projecte sigui jurídicament i econòmicament viable i suposi 
un benefici social per a la ciutat. A més, remarca que l’empresa TERSA està constituïda per 
altres socis. En aquest sentit, pregunta què diu l’Àrea Metropolitana de Barcelona sobre aquest 
nou ús que es donarà a TERSA i si està d’acord a finançar una empresa de la qual només es 
podran beneficiar alguns milers de famílies de Barcelona.  
Conclou que, per tot això, s’abstindran tant respecte a aquest punt com respecte al punt 7. 
 
La Sra. LECHA manifesta que el Grup Municipal de la CUP votarà a favor dels dos punts, 
tenint en compte que aquesta proposta pot aconseguir trencar el monopoli de les grans 
comercialitzadores energètiques a la ciutat i obre la porta al fet que una empresa pública pugui 
comercialitzar energia creada d’un manera més neta i no basada en el combustible fòssil. 
Explica que també consideren positiu que el projecte s’iniciï en instal·lacions municipals o en 
empreses que deriven d’aquestes, i que en un futur es pugui estendre a famílies de la ciutat.  
D’altra banda, assenyala que tenen dubtes respecte a la possibilitat d’externalitzar serveis, que 
és una cosa que provoca precarització, desvinculació i desmotivació de les treballadores, així 
com l’encariment del servei. 
 
El Sr. BADIA agraeix tots els vots de suport i les abstencions. Manifesta que comparteixen que 
aquesta és una peça més d’una estratègia que s’ha de complementar amb totes les polítiques 
d’eficiència, de rehabilitació energètica i d’augment de la generació. Explica que, per tant, 
estudiaran com poden integrar tot això en un compromís de ciutat en el qual s’hi puguin sumar 
tots, perquè creuen que és positiu mantenir el compromís de tots els grups fins al final en tot el 
procés de creació d’un operador públic municipal en el camp de l’energia elèctrica.  
Opina que el Grup Municipal del PP, que parla tant de titulars, és especialista a crear titulars 
que el Govern no ha generat i dir que no es compleixen. En relació amb això, repta el Sr. 
Mulleras a trobar alguna nota de premsa de l’Ajuntament o alguna declaració seva en què digui 
que l’operador energètic és la solució a la pobresa energètica. A més, li pregunta si creu que, 
després de la política energètica que ha fet el PP, és suficient una abstenció per «rentar-se la 
cara». Opina que seria més coherent i més clarificador per a tothom que el Grup Municipal del 
PP votés en contra de la proposta, després del que ha fet el Govern de l’Estat en relació amb la 
pobresa energètica, la llei d’autoconsum i les energies renovables. 
Afirma que la proposta té un marc metropolità i, en aquest sentit, assenyala que el Pla 
d’actuació metropolità parla de promoure un operador energètic. Explica que, tot i que 
l’Ajuntament està més avançat en el disseny d’aquest operador, el dimensionament metropolità 
avançarà en paral·lel.  
Finalment, manifesta que comparteixen amb el Grup Municipal d’ERC la necessitat de crear un 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 21 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
ens orgànic, ja que són molt conscients que hi ha una transversalitat molt gran de política 
energètica a l’Ajuntament que no està integrada. Assenyala que actualment es fa servir a aquest 
efecte l’Agència d’Energia de Barcelona, que destaca que és una de les autores d’aquest 
projecte, en el qual ha posat cura tècnica i seny perquè fos viable i avui es pugui aprovar 
inicialment. 
 
El Sr. MÒDOL expressa el vot del Grup Municipal del PSC a favor de la proposta. Assenyala 
que, en resposta a la petició del Sr. Mulleras, expressaran la seva posició com a grup d’ara 
endavant. 
 
El Sr. Badia expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Vila expressa el vot 
favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C's, el Sr. Coronas expressa el vot 
favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i la Sra. Lecha expressa el vot 
favorable de la CUP. S'APROVA. 
 
7.-  (EM 2016-12/29) APROVAR inicialment la modificació dels estatuts de la societat amb 
participació majoritària municipal Tractament i Selecció de Residus, SA (TERSA). 
SOTMETRE a informació pública l'acord i la modificació dels estatuts per un termini de trenta 
dies. 
 
El Sr. Badia expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Vila expressa el vot 
favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C's, el Sr. Coronas expressa el vot 
favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i la Sra. Lecha expressa el vot 
favorable de la CUP. S'APROVA. 
 
8.-  (20170001) EXCLOURE de la licitació del contracte núm. 16002053, que té per objecte el 
servei de Manteniment de pavimentació de les calçades de la ciutat de Barcelona (2017-2020), 
Lot 1 i Lot 2, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al 
mercat laboral, les proposicions presentades per Innova Coptalia, SAU i la Ute Copcisa, SA-
Pabasa Euroasfalt, SA per haver inclòs informació de l’oferta en el sobre núm. 1; la 
d’Aglomerats Girona, SA per no presentar correctament el Document Europeu Únic de 
Contractació. EXCLOURE de la licitació del contracte les proposicions presentades pels 
següents licitadors, per estimar que no poden ser complertes a conseqüència de la inclusió de 
valors anormals o desproporcionats, de conformitat amb l’art. 152.4 del text refós de la Llei de 
contractes del sector públic: Lot 1: Acsa Obras e Infraestructuras, SAU; Sorigue, S.A.U.; 
Rogasa Construcciones y Contratas SAU; Ute: M i J Gruas, SA - Asfaltos y Cnes. Elsan SA; 
Ute Papsa Infraestructuras. SA – Agrupación Guinovart Obras y Serv. Hispania, SA; Ute Jose 
Antonio Romero Polo, SAU - Ohl Construccion, Contratas y Ventas, S.A.; Fcc Construccion, 
S.A.; Amsa, Agusti i Masoliver, SA; Construcciones Deumal, S.A.; Ute Constructora de Calaf, 
SAU - Tecnologia de Firmes, SA; Ute Asfaltos Augusta, SL - Construcciones Rubau, SA, Fcc 
Industrial e Infraestructuras Energéticas, S.A.U.; i Ute Construcciones Barcino-fertres. Lot 2: 
les mateixes proposicions que en el lot 1, a excepció de la Ute Papsa-Agrupació Guinovart 
Obras y Serv. Hispania, SA. ADJUDICAR el contracte 16006080 Lot 1, per un import de 
14.018.532,48 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 32,10% sobre els preus unitaris, i de 
conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a “Sorigué 
Acsa Conservación de Infraestructuras, SA”, amb NIF A85110294, i d'acord amb la seva 
proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa; ADJUDICAR el contracte 16006085 
Lot 2, per un import d'11.296.003,48 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 32,20% sobre els 
preus unitaris, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en 
l'expedient a la Ute “Papsa Infraestructuras, SA-Agrupación Guinovart Obras y Serv. Hispania, 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 22 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
SA”, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa; DISPOSAR 
a favor dels adjudicataris les esmentades quantitats amb càrrec a les partides i als pressupostos 
que s'indiquen en aquest mateix document. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim 
de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l'adjudicatari del 
requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la 
tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació 
que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió; 
DESIGNAR com a responsable del contracte al Sr. Albert Moreno Álvarez, Cap del 
Departament de Pavimentació. 
 
La Sra. SANZ assenyala que, atès que ja han donat tota la informació d’aquest expedient als 
grups municipals, passaran directament al posicionament de vots. 
 
El Sr. MARTÍ manifesta que el Grup Municipal de CiU votarà a favor de l’adjudicació 
d’aquests contractes per lots del servei de manteniment de pavimentació de calçades a 
Barcelona. Opina, però, que entre tots haurien d’estudiar la manera de fer les correccions 
necessàries per no arribar a baixes en les ofertes de les empreses licitadores com les que s’han 
donat en aquest concurs, que van des del 6% fins al 47% en alguns casos. Assenyala que saben 
que es tracta d’una qüestió legal relacionada amb la redacció dels plecs de condicions dels 
concursos, però que caldria evitar al màxim aquestes situacions que s’han produït 
històricament, perquè això representa una minva de la qualitat del servei o de la contractació 
estipulada. Demana, per tant, al Govern i a les gerències corresponents de l’Ajuntament que 
tinguin cura a l’hora d’ajustar més aquest tipus de procediments i de calcular correctament les 
bases dels concursos. Remarca que no es tracta només d’estalviar, sinó que el servei sigui 
proveït correctament per les empreses guanyadores dels concursos. 
 
El Sr. ALONSO expressa l’abstenció del Grup Municipal de C’s. Explica que entenen que el 
servei és necessari i estan convençuts que tots els càlculs per a l’adjudicació s’han fet seguint 
estrictament les normatives, però que troben estrany que, en un concurs d’aquestes 
característiques, la meitat de les 30 empreses que s’hi van presentar quedessin excloses per 
baixes temeràries, i que en algun cas s’adjudiqui un lot a una empresa i, en canvi, en un altre lot 
no s’accepti l’oferta per baixa temerària, quan els percentatges de baixa són similars. Opina que 
això dóna mala imatge i que s’haurien hagut de revisar una mica millor els preus de 
l’expedient. 
 
El Sr. CORONAS expressa el vot favorable del Grup Municipal d’ERC.  
 
El Sr. MULLERAS manifesta que el Grup Municipal del PP també està sorprès per la quantitat 
de baixes temeràries que hi ha en aquest concurs, amb 18 en el lot 1 i 17 en el lot 2. Demana 
que es revisin aquests procediments perquè consideren que no és lògic que hi hagi tantes baixes 
temeràries. A més, afirma que això pot afectar la qualitat del servei i l’equilibri econòmic i 
financer futur del servei.  
D’altra banda, pregunta a la tinenta d’alcalde com lliga aquesta adjudicació de serveis públics a 
empreses privades amb l’estratègia de remunicipalització que impregnava el programa electoral 
de BC. 
 
La Sra. LECHA manifesta que el Grup Municipal de la CUP s’abstindrà. Explica que, a banda 
dels fets que ja s’han comentat, creuen que també s’ha perdut l’oportunitat de crear una 
empresa pública o fins i tot de mancomunar aquest servei a escala d’àrea metropolitana.  
 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 23 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
El Sr. MULLERAS expressa l’abstenció del Grup Municipal del PP. 
 
La Sra. SANZ manifesta que comparteixen la reflexió que s’ha fet en relació amb les baixes i 
que és un dels temes que estan treballant. Assenyala que el problema que tenen respecte a 
aquesta qüestió és la normativa estatal sobre contractació, així com els requeriments constants 
de la Intervenció de l’Ajuntament per adjudicar els contractes a l’oferta més econòmica. Afirma 
que, per tant, el que es prioritza no són els criteris objectius pel que fa a la qualitat, sinó els 
criteris econòmics. Manifesta que, no obstant això, l’Ajuntament de Barcelona fa molt temps 
que lluita per intentar garantir la qualitat, i que per això les baixes que es produeixen en els seus 
concursos són molt més controlades que d’altres. Assenyala que, per exemple, recentment Adif 
ha adjudicat l’estudi d’arquitectura de l’estació de la Sagrera amb una baixa de gairebé el 60%, 
mentre que BIMSA és una empresa exemplar en aquest sentit.  
Anima tots els grups municipals a treballar plegats per poder canviar la normativa actual. 
Explica que fa poc van tenir una trobada conjunta amb la Generalitat per parlar de totes 
aquestes qüestions amb petites empreses que reivindiquen que ofereixen qualitat enfront de 
grans empreses que plantegen baixes que a vegades van lligades a la precarització laboral. 
 
El Sr. MULLERAS precisa que el seu grup parla de revisar els procediments, no perquè la 
normativa pugui ser o no ser adequada, sinó pel fet que es pugui estar utilitzant la normativa 
per alterar el preu final del contracte a través de baixes temeràries. Afirma que, en aquest cas, 
això aniria en detriment de la qualitat del servei i de l’equilibri econòmic i financer del servei a 
la llarga, i podria obligar a revisar el contracte en els propers anys. 
 
La Sra. Sanz expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Martí expressa el vot 
favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa l'abstenció de C's, el Sr. Coronas expressa el vot 
favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i la Sra. Lecha expressa 
l'abstenció de la CUP. S'APROVA. 
 
Districte de Sant Martí 
 
9.-  (16PL16437) APROVAR inicialment de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta 
Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità per a l’ordenació de la 
plaça de les Glòries, entre els carrers de Castillejos, Bolívia, Badajoz-Independència i Consell 
de Cent, d’iniciativa municipal, i EXPOSAR-LO al públic el termini d’un mes. 
 
El Sr. MARTÍ demana al Govern que retiri provisionalment aquest punt de l’ordre del dia, atès 
que consideren que s’han alterat la naturalesa i els continguts d’aquesta modificació del PGM 
de l’ordenació de la plaça de les Glòries. Remarca que fan aquesta petició amb to constructiu, 
ja que estan molt d’acord en el fons de la modificació del PGM que se’ls ha presentat, però no 
en la introducció a darrera hora de les previsions de connectivitat del tramvia per la Diagonal 
passant o travessant per Glòries. 
 
La Sra. SANZ manifesta que no retiraran aquesta modificació del PGM de l’ordre del dia 
perquè el que ella ha expressat quan l’ha presentat no és altra cosa que allò que s’ha acordat 
amb els veïns i veïnes, tal com ho van explicar en el marc de la comissió de seguiment, a la 
qual va assistir la Sra. Vila en representació del Grup Municipal de CiU.  
Remarca que la proposta dóna compliment a les bases d’un concurs que va desenvolupar el 
Govern municipal anterior i que va publicar el març del 2013, on es deia el següent: «Per últim, 
destacar que l’ordenació proposada no pot condicionar el pas del tramvia per l’espai de Glòries, 
deixant oberta la possibilitat de plantejar en un futur el seu perllongament.» Afirma que l’únic 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 24 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
que plantegen en el marc d’aquesta modificació del PGM és un intercanviador de mobilitat 
davant del DHUB, i que la decisió sobre el tramvia encara està per prendre i el Govern vol que 
es faci des del màxim consens possible. 
 
La Sra. LÓPEZ manifesta que la proposta concreta una ordenació puntual d’un àmbit de 20 
hectàrees. Assenyala que es tracta d’una modificació que té un àmbit discontinu: la part 
principal, la plaça de les Glòries, i una petita cantonada de zona verda que està previst 
qualificar d’equipament. Explica que, bàsicament, la proposta manté la idea d’un gran parc de 
10 hectàrees que inclourà la recuperació de la traça del Rec Comtal i el manteniment d’uns 
edificis industrials, com són la Fàbrica de Paraigües i la nau del carrer Cartagena.  
Pel que fa a habitatge, afirma que està previst que, del total de 1.012 habitatges, 506 siguin de 
protecció. Assenyala que la ubicació d’aquestes peces d’habitatge són les que s’han previst en 
les diferents comissions i taules de seguiment de Glòries.  
Amb relació a l’àmbit que encara està pendent de transformar, el del carrer Dos de Maig, 
afirma que encara queden sòls de propietat privada. Explica que caldrà regular-lo posteriorment 
amb un pla de millora urbana, i que és l’àmbit que preveu una part ja construïda d’equipaments, 
com l’escola i l’escola bressol, més equipaments de barri i una peça d’habitatge que caldrà 
definir en el futur.  
Manifesta que la modificació també preveu passar d’un sistema de compensació a un de 
cooperació, per intentar que en aquest primer quadrienni sigui possible desenvolupar la part que 
encara queda pendent pel que fa a recuperar sòls per a zones verdes i equipaments en l’àmbit de 
Glòries. 
 
El Sr. MARTÍ assenyala que, atès que no s’ha retirat aquest punt, la seva intervenció serà 
diferent de la havia previst no fa ni 48 hores. 
Explica que la Sra. Vila li ha comentat que la informació que es va donar a la comissió de 
seguiment del districte no es va produir en els termes que diu la Sra. Sanz, però que no vol fer 
polèmica d’això perquè ell no hi era. Afirma que, tanmateix, a la reunió de dimecres passat a la 
qual es va convocar tots els grups municipals per informar-los dels continguts bàsics d’aquesta 
modificació del PGM, no se’ls van explicar aspectes relacionats amb la mobilitat. Remarca que, 
tot i que la Sra. Sanz diu que no hi ha res decidit respecte al tramvia, les declaracions, actes 
administratius o reserves pressupostàries que fa el Govern indiquen clarament que té previst 
executar la connectivitat del tramvia per la Diagonal. Opina que, en aquest sentit, el Govern 
practica una política de fets consumats en relació amb aquest tema.  
Manifesta que el Grup Municipal de CiU està en gran part d’acord en el contingut pròpiament 
urbanístic de la modificació del PGM de Glòries, incloent-hi el projecte Canòpia i tot el que 
l’envolta quant a previsió d’equipaments, vials, zona verda i habitatges, ja que no deixa de ser 
la continuïtat lògica d’un projecte que es va tirar endavant en el mandat anterior, liderat per 
l’alcalde Trias i l’equip d’Hàbitat Urbà encapçalat pel Sr. Vives. A més, afirma que consideren 
positiu que es posi en valor l’antic Rec Comtal, que és una cosa que el Govern anterior no 
havia previst; que es continuï incorporant en el projecte l’edifici de l’antiga Fàbrica de 
Paraigües, i el canvi de sistema de compensació a cooperació per gestionar les peces 
discontínues d’habitatge. Destaca també que és important que es mantinguin i incorporin en el 
projecte els acords assolits amb els veïns i les entitats dels barris afectats.  
Assenyala que, no obstant això, no estan d’acord en la connectivitat del tramvia per la 
Diagonal, tal com han expressat en una roda de premsa que han improvisat abans de la sessió, i 
pensen que seria millor destinar els 200 milions previstos a aquest efecte a posar en marxa el 
ramal de la línia 10 del metro per als veïns de la Marina i la Zona Franca. Explica que el seu 
grup ja ha manifestat quines eren les seves pretensions amb relació al consens polític i social 
que hi ha d’haver per tirar endavant aquest projecte. Afirma que, encara que ho negui, el 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 25 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
Govern està determinat a tirar endavant la connexió del tramvia per la Diagonal, però que això 
no ho podrà fer sense el consens necessari. En aquest sentit, recorda que el mes de març la 
majoria dels grups municipals (PP, C’s, CiU, ERC i PSC) es van posar d’acord a fer un 
manifest per demanar i explicar a la ciutadania i al Plenari que hi hauria d’haver unes 
condicions mínimes perquè aquest projecte tirés endavant: viabilitat tècnica, viabilitat 
pressupostària i econòmica, i consens polític. Opina que això no s’està complint perquè el 
Govern no negocia amb els grups i va fent passos endavant unilateralment. Adverteix al 
Govern que vagi en compte amb aquesta manca de consens polític perquè algunes de les 
decisions que s’han de prendre són sensibles i, a més a més, el Consell Municipal s’hi haurà de 
pronunciar algun dia.  
Conclou que s’abstindran perquè, si bé comparteixen en bona part els continguts bàsics 
d’aquesta reforma urbanística de Glòries, que s’inspiren en la feina feta pel Govern anterior, 
s’oposen radicalment a la connectivitat del tramvia per la Diagonal fins que no hi hagi un acord 
polític que ho permeti. 
 
El Sr. BLANCO assenyala que fóra bo que els 200 milions que demana CiU per a la línia 10 
del metro els posés la Generalitat, que és el titular de la infraestructura.  
Manifesta que el Grup Municipal de C’s votarà a favor de la proposta, ja que consideren que la 
connexió del tramvia no té res a veure amb aquest pla. Explica que, malgrat això, els agradava 
una mica més el pla anterior des del punt de vista urbanístic perquè era més respectuós amb la 
trama Cerdà. Assenyala que el pla anterior mantenia la continuïtat d’alguns carrers, com 
Diputació, i que consideren que no haurien de tenir por a introduir el sistema viari dins de parc, 
o el parc dins de la ciutat, perquè és enriquidor i una experiència agradable. D’altra banda, 
manifesta que creuen que la concentració de l’aprofitament privat en una gran torre de fins a 14 
plantes d’alçada respon a un model urbanístic que no és el tradicional de l’Eixample. Afirma 
que aquest model genera un gran buit que té la dimensió de sis illes senceres de l’Eixample i 
renuncia al model del carrer corredor. Explica que, al seu parer, és preferible guanyar espais 
lliures i zones verdes més petits i repartits d’una manera més uniforme per tota la ciutat.  
Assenyala que, per contra, un canvi que els sembla encertat perquè sí s’ajusta a la trama de 
l’Eixample és el fet de resoldre mitjançant un àmbit discontinu la implantació d’un CAP en un 
edifici destinat a habitatge. Explica que valoren positivament que s’edifiqui aquest xamfrà entre 
la Gran Via i el carrer Nàpols en comptes de deixar-lo com a zona verda, tal com s’havia 
previst inicialment.  
Conclou que voten a favor de la proposta, però que qüestionen el model urbanístic que genera 
grans espais buits que trenquen la trama urbana i que suposen un gran esforç de recursos i 
inversions, deixant de banda, en canvi, la inversió en actuacions més petites que fan possible 
que la trama urbana sigui més homogènia i més contínua. 
 
El Sr. CORONAS manifesta que consideren que aquesta aprovació, en tràmit inicial, és un pas 
necessari per tal de poder desenvolupar el projecte previst a la plaça de les Glòries. Destaca que 
per al Grup Municipal d’ERC és d’extrema importància que Glòries s’acabi com més aviat 
millor. Recorda que, en aquest sentit, ja van presentar un prec a l’octubre perquè es convoqués 
la comissió de seguiment, que finalment es va convocar per informar-los no només del que 
passa sota de la plaça de les Glòries, sinó també en superfície.  
Afirma que valoren positivament que la modificació prevegi que no s’enderroqui la Fàbrica 
dels Paraigües, i que es tingui en compte la singularitat del Rec Comtal i es recuperi el seu pas 
per la plaça. D’altra banda, explica que, tot i que entenen que la plaça ha de tenir referents, els 
genera una certa inquietud, igual que a algunes associacions de veïns, que aculli un edifici de 
60 metres d’alçada. Manifesta que esperen poder acabar d’estudiar-ho i que en el projecte es 
tingui cura que aquest edifici sigui al màxim d’harmoniós i tingui el menor impacte possible.  
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 26 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
Explica que el seu grup tampoc no entén que, dins del document de la modificació, 
s’especifiqui en el pla d’etapes la construcció d’uns trams del tramvia, perquè això no se’ls va 
explicar en el seu moment. Assenyala que el seu grup no s’ha pronunciat ni a favor ni en contra 
del tramvia, a l’espera d’una sèrie de requisits que han demanat, però que és un tema de ciutat 
important que actualment no té prou consens. A més, afirma que ni tan sols el Govern té clar 
per on vol que passi el tramvia, si pel mig del parc, com sembla que va dir el Sr. Mòdol, o per 
fora, com va dir la Sra. Sanz, i que per això en volen més informació. Manifesta que els 
agradaria que entre l’aprovació inicial i la provisional es pogués parlar de totes aquestes 
qüestions i es tingués en compte també la proposta del seu grup de dotar la plaça d’un espai per 
a un intercanviador modal de busos interurbans. Pel que fa a això, explica que consideren que 
s’ha de lligar el projecte de la Meridiana amb el projecte de Glòries d’alguna manera, perquè 
per la nova Meridiana hauran d’arribar més busos interurbans, tenint en compte que, si es 
trauen carrils a aquesta avinguda, caldrà reforçar el servei de bus interurbà, atès que la línia 1 
de metro té molt poques possibilitats d’assumir més passatge en hora punta. Recorda que ja han 
dit en diverses ocasions que el bus interurbà que entri per la Meridiana hauria de tenir dues 
parades principals, la Sagrera i Glòries, des d’on els usuaris poden arribar a la resta de la ciutat 
a través de la intermodalitat.  
Conclou que votaran a favor de l’aprovació inicial de la proposta, però que entenen que ara 
s’obre un període en el qual caldrà acabar de polir aquest planejament. 
 
El Sr. MULLERAS recorda que els veïns de Glòries encara esperen els dotze equipaments 
previstos al «Compromís per Glòries», que es va firmar el 2007 amb un gran consens polític i 
veïnal. Assenyala que, a dia d’avui, encara no saben quan es faran aquests equipaments perquè 
el Govern municipal no ha previst terminis i només parla de l’escola bressol dels Encants i del 
futur equipament de la Casa dels Paraigües. Manifesta que, per tant, demanen al Govern que 
fixi les dates i els imports d’aquestes inversions a l’àmbit de Glòries. 
Afirma que aquesta modificació del PGM permet identificar una de les noves icones de 
l’urbanisme de l’alcaldessa: «l’urbanisme de pisos de luxe». Assenyala que la Sra. Colau ja va 
voler que al passeig de Gràcia amb l’avinguda Diagonal hi hagués pisos de luxe en comptes 
d’un hotel, mentre que ara vol fomentar un gratacels de dinou plantes a la plaça de les Glòries. 
Opina que és evident que aquest edifici acollirà pisos de luxe, tenint en compte el preu de 
venda que tindran després d’una inversió de més de 300 milions d’euros públics en la reforma 
de la plaça.  
Manifesta que, d’altra banda, sembla que amb aquesta modificació del PGM en l’àmbit de 
Glòries el Govern vol facilitar la inversió del tramvia a partir de fets consumats, tal com ja s’ha 
dit. En relació amb això, remarca que el Sr. Mòdol i la Sra. Sanz han expressat públicament 
discrepàncies respecte al traçat del tramvia, i que els perjudicats per aquesta incertesa són els 
barcelonins, que no saben si aquesta modificació del PGM pretén connectar el tramvia per la 
Diagonal i, si és així, per on ha de passar. Afirma que el Govern s’haurà de posar d’acord en 
aquesta qüestió algun dia i que, en aquest sentit, el seu grup expressa el seus dubtes sobre els 
mateixos dubtes que té el Govern.  
Explica que el Grup Municipal del PP presentarà al·legacions respecte a les qüestions que ha 
esmentat per conèixer a fons els veritables objectius del Govern municipal a les Glòries, i que, 
per tant, s’abstindrà. 
 
La Sra. LECHA manifesta que, des del Grup Municipal de la CUP, volen remarcar que el 
tramvia a la ciutat és un gran negoci d’empreses privades amb diners públics. D’altra banda, 
explica que estan d’acord que aquesta modificació del PGM és absolutament necessària per 
començar a treballar en tota l’estructuració de la Canòpia i els voltants. A més, afirma que 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 27 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
valoren positivament tot el que té a veure amb la recuperació del Rec Comtal. Conclou que 
voten a favor de l’aprovació inicial d’aquesta proposta. 
 
La Sra. SANZ assenyala, amb relació a algunes de les qüestions que han comentat els grups del 
PP i de CiU, que en la comissió de seguiment hi ha diferents grups de treball on participen tots 
els veïns i veïnes de l’entorn de Glòries. Explica que el Govern actual ha recollit aquest procés 
participatiu i ha treballat per desenvolupar una modificació del PGM que respongui a les 
necessitats que han posat de manifest els veïns i veïnes des de l’inici. A més, recorda al Sr. 
Blanco que la proposta anterior no va tenir l’acceptació dels veïns i veïnes i, per això, no va 
poder tirar endavant.  
Afirma que aquesta modificació del PGM no diu res sobre connexió del tramvia per la 
Diagonal, i que només recull el que establien les bases del concurs que va fer l’alcalde Trias, 
que deixava oberta la possibilitat de plantejar el perllongament del tramvia en el futur. 
Assenyala que el Sr. Martí s’ha queixat que no hi ha una oferta de diàleg per part del Govern 
respecte al tramvia, quan han ofert a tots els grups un espai de treball per construir 
conjuntament aquest projecte, ja que consideren que ha de ser un projecte de la ciutat i de l’àrea 
metropolitana. Explica que aquest espai continua obert a tothom, i que alguns grups l’estan 
aprofitant per demanar explicacions, estudis i propostes. Opina que el Grup Municipal de CiU 
té una mirada dogmàtica amb relació al projecte, perquè no hi ha raons tècniques perquè faci 
rodes de premsa improvisades que no tenen res a veure amb aquesta modificació del PGM, 
sobre la qual van informar en la comissió de seguiment de Glòries.  
Pel que fa a l’edifici, explica que se’n definirà la volumetria amb un pla de millora urbana, que 
es determinarà a iniciativa pública, ja que hi ha solars que són públics. Afirma que no és 
necessari que sigui un edifici de planta baixa més dinou, sinó que es pot reordenar d’una altra 
manera, tal com s’ha fet, per exemple, amb l’edifici d’habitatge públic. D’altra banda, 
manifesta que no entén que al Grup Municipal del PP l’escandalitzin 60 metres d’alçada quan 
en el mandat anterior va pactar fer una modificació del PGM per permetre un edifici de 100 
metres d’alçada al Deutsche Bank. Afirma que aquest projecte que els grups del PP i de CiU 
van voler impulsar sí que obeïa a un urbanisme especulatiu que era habitual en el mandat 
anterior.  
Opina que seria molt fàcil que els grups de CiU i del PP se sentissin molt còmodes amb aquesta 
proposta de modificació del PGM, que permet començar les obres del parc. Recorda que, un 
cop descartades les idees del projecte anterior, tots van apostar per un parc urbà al servei dels 
veïns que cosís els barris d’aquest entorn. Destaca que aquesta modificació ho permet amb 
121.000 m² de verd urbà en tot aquest àmbit, que és la reivindicació principal dels veïns, que 
volen convertir un espai viari amb fum en un espai verd de qualitat.  
Manifesta que agraeixen els vots favorables, i conclou que l’objectiu de la proposta és respectar 
el treball dels veïns i veïnes de l’àmbit del Compromís per Glòries. 
 
El Sr. MARTÍ assenyala que, si bé la Sra. Sanz diu que aquesta modificació del PGM no diu 
res de la connexió del tramvia per la Diagonal, en l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada 
es parla del «nou traçat de connexió amb el tramvia per la Diagonal, que discorrerà per 
l’avinguda Diagonal i pel carrer Cartagena», i es diu el següent: «En els propers anys, el 
projecte de la connexió del tramvia per la Diagonal permetrà enllaçar les dues xarxes de 
tramvia existents, tal com està previst en el Pla d’infraestructures del transport públic 2016-
2018. Des de l’Ajuntament de Barcelona la connexió dels tramvies es considera com una 
actuació estratègica per ampliar la capacitat del sistema de transport públic.» Afirma que la Sra. 
Sanz diu coses que no concorden amb la realitat i que el Govern municipal està prenent 
decisions administratives i de govern que ja estan hipotecant el futur traçat de connectivitat per 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 28 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
la Diagonal. Manifesta que, davant d’això, el que fa el seu grup és denunciar-ho 
democràticament. 
 
El Sr. BLANCO recorda que el Grup Municipal de C’s ha votat a favor d’aquest projecte, i no 
pas de l’anterior. Explica que únicament han expressat que el projecte anterior tenia unes 
virtuts des del punt de vista urbanístic a les quals no calia renunciar-hi, i que ho han fet perquè 
han pensat que era un bon moment per fer unes reflexions de caràcter general sobre 
l’urbanisme de la ciutat. Afirma que, no obstant això, hi ha aspectes del projecte que han 
millorat, i que hi voten a favor perquè té el consens dels veïns. 
 
El Sr. MULLERAS manifesta que, atès que el Govern parla dels veïns, volen saber si es farà el 
segon túnel de la plaça de les Glòries que arriba fins a la rambla del Poblenou i que demanen 
els veïns i el Consell de Districte. D’altra banda, pregunta quan es faran els dotze equipaments 
previstos al Compromís per Glòries. Demana al Govern que els respongui tot això perquè són 
coses que també interessen als veïns.  
Explica que el Grup Municipal del PP s’ha abstingut perquè té seriosos dubtes sobre el que vol 
fer el Govern municipal a les Glòries, ja que el mateix Govern no es posa d’acord en com pot 
passar el tramvia per la plaça, i perquè aquest projecte obre la porta a un tramvia que ha estat 
rebutjat pels barcelonins en l’única consulta que s’ha fet a Barcelona els darrers anys, així com  
per la majoria dels partits del Consell Municipal en els termes que el Govern proposa. A més, 
reitera que el Govern fomenta l’urbanisme especulatiu amb un gratacels de dinou plantes que 
tindrà pisos de luxe, que remarca que seran finançats gràcies al fet que l’Ajuntament haurà 
destinat més de 300 milions d'euros a reformar la plaça de les Glòries. Afirma que volen que es 
tiri endavant la reforma de la plaça de les Glòries, però no de la manera com vol fer-ho el 
Govern, que és en contra dels interessos que han expressat els veïns de Sant Martí i del 
Poblenou, així com els barcelonins, a través de la consulta popular que es va fer i a través de les 
eleccions, que van donar una majoria del Consell Municipal que no està d’acord en el que el 
Govern proposa. 
 
El Sr. MÒDOL manifesta que, atès que s’ha qüestionat la diversitat d’opinions dins del 
Govern, vol deixar clar que tot el Govern està absolutament a favor d’aquest planejament. 
Afirma que és evident que aquest planejament és molt millor que el del 2007, i que l’única 
observació que va fer el seu grup va ser que hi havia debats oberts en relació amb alguns 
aspectes. Recomana als grups que llegeixin el planejament que avui s’aprova inicialment, 
perquè permet flexibilitat sobre aquestes qüestions, entre elles les qualificacions de sistemes, 
tramvia i vials, que són totalment revisables.  
Diu al Sr. Mulleras que el sostre de la plaça de les Glòries és el mateix avui que el 2007, mentre 
que la proposta que van fer els grups del PP i CiU en el mandat anterior l’incrementava. 
Assenyala que l’encaix del sostre en aquesta part de la ciutat és molt difícil i demana, per tant, 
que no se’n faci demagògia. A més, remarca que en el mandat anterior el Grup del PP també va 
donar suport al «túnel ruïna» de la ciutat. Afirma que el Govern anterior es va dedicar a fer 
«dibuixets» però no va aprovar cap planejament, i aquest és el problema amb què s’ha trobat 
avui la ciutat.  
 
La Sra. SANZ recomana al Sr. Mulleras que assisteixi a les comissions de seguiment de 
Glòries, on tindrà l’oportunitat de parlar amb les quatre associacions de veïns de l’entorn que 
treballen aquest planejament i d’escoltar totes les explicacions tècniques sobre les qüestions 
que ha preguntat, que remarca que no tenen res a veure amb aquesta modificació del PGM. 
Assenyala que aquest és l’espai de discussió politicociutadana sobre aquestes qüestions del qual 
s’han dotat des del principi. 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 29 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
 
El Sr. MULLERAS assenyala que a vegades cap dels tres regidors del seu grup pot assistir a les 
comissions de seguiment de Glòries, però que sempre hi envien un representant. Afirma que la 
presència de qualsevol representant del Grup Municipal del PP en aquesta comissió equival a la 
seva, com a regidor que s’ocupa dels temes d’urbanisme. 
 
La Sra. Sanz expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Martí expressa l'abstenció 
de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C's, el Sr. Coronas expressa el vot favorable 
d'ERC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de 
la CUP. S'APROVA. 
 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d'impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
10.- (M1519/4725) La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, acorda: Que el Govern 
municipal sol·liciti informe a la Generalitat de Catalunya respecte l'oportunitat de la tramitació 
del Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics, dictaminant sobre la seva idoneïtat 
jurídica. 
 
El Sr. MARTÍ precisa que no presenten aquesta proposició per plantejar qüestions sobre els 
continguts generals del PEUAT, atès que ja han tingut ocasió de fer-ho a través de la 
presentació d’al·legacions i tenen la voluntat de seguir-ne parlant per arribar a acords. Pel que 
fa a això, assenyala que el temps es va esgotant i, per tant, s’han de prendre decisions al més 
aviat possible. Manifesta, però, que esperen que no es trenqui el diàleg i que continuï sent igual 
de franc.  
Explica que el Govern municipal encara no ha respost les seves al·legacions, la principal de les 
quals era sobre la naturalesa de l’instrument urbanístic triat per regular els allotjaments 
turístics. Remarca que no només el seu grup municipal ha plantejat dubtes sobre la naturalesa 
del pla especial, sinó moltes altres persones, entre elles juristes i gent que podria presentar 
contenciosos en el futur amb relació a la resposta que hi pugui haver per part del Govern. 
Manifesta que consideren que la vocació de regulació massiva de tota l’oferta d’allotjaments 
turístics a la ciutat requereix una modificació del PGM i no tant un pla especial. Explica que 
reconeixen que hi ha interpretacions jurídiques de tot tipus i que, per tant, fins que no hi hagi 
una resolució judicial no sabran si tenen raó pel que fa a defensar la bondat d’una modificació 
del PGM enfront del pla especial. Remarca, però, que hi ha el perill greu que al cap d’uns anys 
de la formalització d’alguns contenciosos algun tribunal acabi dient que aquest pla especial no 
era l’eina adient per regular aquesta realitat.  
   Recorda que el Govern anterior va adoptar una sèrie de mesures importants per intentar 
regular l’increment de l’oferta d’allotjaments turística i els problemes de convivència que 
genera, com una suspensió d’habitatges d’ús turístic, l’inici d’un pla especial, els plans d’usos a 
Ciutat Vella, Poble-sec i Gràcia, i la suspensió hotelera.  
Manifesta que, davant la manca de resposta a les al·legacions per part del Govern i en el supòsit 
que ara o en el futur es fes una modificació del PGM per regular els allotjaments turístics i que 
finalment això s’hagués de tramitar a través de la subcomissió d’Urbanisme de la Generalitat, 
demanen al Govern un plus de seguretat jurídica respecte a l’eina escollida per tirar endavant 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 30 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
aquesta regulació. Precisa que proposen que se sol·liciti un informe a la Generalitat de 
Catalunya sobre la idoneïtat jurídica  de la tramitació d’aquest PEUAT. Afirma que es tracta 
d’una garantia suplementària a la feina dels serveis municipals per evitar que d’aquí uns anys 
l’Ajuntament hagi d’assumir una suspensió d’aquest procediment administratiu. 
 
El Sr. BLANCO manifesta que entenen i comparteixen la proposta per la controvèrsia jurídica 
que ha generat la tramitació del PEUAT. Assenyala que, tot i que no hi ha una opinió unànime, 
alguns experts tenen seriosos dubtes que l’instrument jurídic d’un pla especial sigui l’adequat 
en aquest cas. Remarca que, de fet, no s’havia utilitzat mai fins ara aquest instrument per 
regular un ús a tota la ciutat, i molt menys amb la voluntat expressa de ser tan restrictiu 
respecte a una activitat econòmica.  
Explica que el Grup Municipal de C’s va presentar una al·legació a la totalitat del pla basant-se, 
entre altres motius, en què aquesta normativa estableix unes restriccions excessives i arbitràries 
i té finalitats que no tenen a veure amb els objectius que ha de tenir un pla urbanístic. Pel que fa 
a això, remarca que l’objectiu d’un pla especial és regular la intensitat d’usos, mentre que en la 
memòria d’aquest pla es manifesta expressament la voluntat de blindar drets o de corregir 
desajustos econòmics. A més, afirma que aquest pla posa en risc alguns drets que tenen els 
ciutadans.  
Assenyala que cal tenir en compte que la Comissió d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana es 
reserva la potestat de poder suspendre l’execució de qualsevol planejament que aprovi 
l’Ajuntament si considera que té un defecte greu. Remarca que la representació de la 
Generalitat en aquesta Comissió d’Urbanisme és majoritària i que, per tant, és preferible 
disposar d’una opinió informada dels tècnics de la Generalitat sobre la conveniència jurídica 
d’aquest pla especial abans de la seva aprovació definitiva que no pas trobar-se amb un 
problema molt més greu si aquest òrgan actua per impedir-ne l’aplicació. 
 
El Sr. CORONAS recorda que el Grup Municipal de CiU ja va demanar el juliol passat que es 
redactés l’eina urbanística adient que substituís el PEUAT, i que aquesta proposició no va ser 
aprovada. Manifesta que no entenen molt bé amb quina finalitat aquest grup sol·licita ara un 
informe de la Generalitat sobre la idoneïtat del PEUAT com a instrument adient per regular els 
allotjaments turístics, atès que ara no hi ha temps per canviar d’instrument urbanístic. Remarca 
que cal tenir en compte que o bé s’avança en aquest pla especial o, si no, ara s’obriria una 
situació de «barra lliure de llicències» durant tres anys, cosa que agreujaria molt més aquest 
problema.  
Recorda que en la sessió del passat juliol ja van dir que consideraven que, davant la manca de 
regulació existent a la ciutat amb relació a les diferents tipologies d’allotjaments turístics, calia 
plantejar una eina que en regulés i en controlés el creixement. Assenyala que, en aquest cas, 
s’ha triat un pla especial urbanístic, que remarca que no és veritat que sigui el primer, atès que 
les associacions cannàbiques també es regeixen per un pla especial urbanístic. Manifesta que no 
qüestionen que hi hagi gent que pensi que l’instrument més adequat és una modificació de 
PGM, però que confien en els professionals municipals que han decidit triar aquesta eina.  
Manifesta que tots tenen clar que el problema turístic que pateix Barcelona no es resoldrà amb 
el PEUAT, ja que hi intervenen molts agents a més dels allotjaments, però que hi pot ajudar, 
perquè la proliferació sense control dels allotjaments turístics és una part important del 
problema. Afirma que, independentment del nom i del nivell de restricció que acabi tenint, 
aquest pla serà necessari per determinar l’ordenació i la distribució territorial dels allotjaments 
turístics a la ciutat.  
Explica que, des del Grup Municipal d’ERC, tenen clar que el PEUAT que es va presentar 
inicialment no és el que volen, però que també creuen que el que cal és treballar per millorar-lo 
i fer que esdevingui un instrument vàlid, i no pas començar de nou tot el procés, perquè ni la 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 31 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
ciutat ni els ciutadans no poden esperar més. Afirma que per això el seu grup fa pressió perquè 
es tinguin en compte les seves al·legacions per fer el millor pla possible per a la ciutat. 
 
El Sr. MULLERAS manifesta que el Grup Municipal del PP també té dubtes legals sobre la 
idoneïtat d’utilitzar un pla especial urbanístic i no pas una modificació de PGM en aquest cas, 
tal com ho han explicitat en les seves al·legacions. A més, explica que també els preocupa que 
això tingui un impacte sobre les inversions a la ciutat a causa de les indemnitzacions que es 
puguin derivar d’una mala utilització d’aquest instrument urbanístic. Afirma que, 
malauradament, ja estan acostumats al fet que errors i frivolitats del Govern municipal actual i 
de la seva tinenta d’alcalde d’Urbanisme puguin sortir molt cars als barcelonins. En aquest 
sentit, afirma que és molt fàcil prendre decisions unilaterals quan són altres els que n’han de 
pagar les conseqüències. 
 
La Sra. LECHA manifesta que el Grup Municipal de la CUP votarà en contra de la proposició 
perquè els sembla una mica «grotesca». Afirma que, en primer lloc, consideren «una broma de 
mal gust» instar a demanar un informe sobre el PEUAT a una administració que governa el 
partit que planteja la proposta. Manifesta que, en segon lloc, creuen que això és una falta de 
respecte als serveis tècnics de l’Ajuntament, a qui qüestiona directament. En relació amb això, 
demana al Grup de CiU que defensi de la mateixa manera tots els funcionaris municipals, tenint 
en compte que no accepta que cap membre de la Guàrdia Urbana pugui haver comès alguna 
irregularitat ni vol investigar-ho. Afirma que, en tercer lloc, pensen que la proposició és una 
ingerència contra l’autonomia local de l’Ajuntament.  
D’altra banda, assenyala que la proposta de regulació del turisme que està fent ara la 
Generalitat no és cap exemple, ja que és bastant més neoliberal que qualsevol altra regulació 
que hagi fet fins ara. Pel que fa a això, recorda que el seu grup va sol·licitar les al·legacions que 
ha presentat l’Ajuntament a aquesta proposta. 
 
El Sr. MÒDOL manifesta que, des del Grup Municipal del PSC, comparteixen l’estranyesa 
d’alguns grups pel fet que es qüestioni una eina que s’ha utilitzat altres vegades a la ciutat. 
D’altra banda, explica que creuen que el més important del PEUAT no és l’eina que es fa 
servir, sinó trobar una solució entre tots. Afirma que estan convençuts que el Grup Municipal 
de CiU comparteix aquest neguit i que, a més, hi han tingut converses i creuen que es pot 
arribar a una proposta consensuada entre la majoria dels grups municipals. Manifesta que 
continuen volent trobar una solució amb el màxim consens perquè aquest PEUAT no és del 
Govern d’Ada Colau sinó de la ciutat, i marcarà el destí i les polítiques en aquest àmbit durant 
quatre anys com a mínim. Conclou que votaran en contra de la proposició, tot i entendre la 
preocupació que la motiva. 
 
La Sra. SANZ assenyala que la Sra. Lecha i el Sr. Coronas ja han expressat més o menys tots 
els arguments que volia exposar.  
Recorda que, quan han parlat d’aquest tema en altres ocasions i se’ls ha demanat més seguretat 
jurídica sobre moltes d’aquestes qüestions, el Govern ha donat tota la informació que té 
l’Ajuntament i, també, aquelles d’especialitzades que han anat encarregant per tenir una mirada 
externa. Explica que la sorprèn que el Grup Municipal de CiU proposi que demanin a una 
administració superior si poden fer un pla especial, quan això forma part de les competències 
previstes a la Carta Municipal. A més, remarca que el Govern municipal de CiU va fer servir 
aquest instrument per als clubs cannàbics, amb una proposta inicial molt restrictiva que 
suposava fins i tot indemnitzar un gran nombre d’associacions que estaven legalitzades perquè 
tanquessin. Així mateix, assenyala que l’aprovació inicial del Pla especial d’habitatges d’ús 
turístic del Govern anterior feia una suspensió d’aquests allotjaments a tota la ciutat. Afirma 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 32 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
que, per tant, en cada moment els governs utilitzen els instruments que tenen a l’abast, sempre 
des de l’acompanyament dels serveis judicis.  
Destaca que el PEUAT és una proposta normativa d’iniciativa municipal que s’emmarca en les 
competències de gestió dels interessos de la ciutat i en la Carta Municipal. A més, assenyala 
que el mateix PEUAT estableix les previsions necessàries per donar resposta a la reordenació 
del sòl o a l’abast de la figura del planejament. 
Explica que entén la preocupació del Grup Municipal de CiU, però que creu que l’important és 
que es vagin concretant les al·legacions d’aquest grup i que vagin parlant de tot això 
específicament, tenint en compte que l’objectiu és tenir un instrument que doni resposta a les 
necessitats que avui té la ciutat. Remarca que és important concretar les al·legacions dels grups 
municipals perquè alguns han presentat al·legacions molt genèriques. Opina que, arran de les 
converses que han anat tenint amb aquests grups, aquesta concreció es va visibilitzant molt més 
i que, a partir d’aquí, hi podran donar resposta. Finalment expressa el vot en contra del Grup 
Municipal de BC. 
 
El Sr. MARTÍ agraeix els vots favorables dels grups que han donat suport a la proposició.  
Reitera que han plantejat aquesta proposició per tenir un plus de seguretat jurídica. Afirma que 
això no significa que qüestionin ni els treballadors ni els tècnics municipals. Destaca que en 
intervencions anteriors d’altres punts de l’ordre del dia ha estat molt curós a l’hora de defensar 
l’alta qualitat tècnica dels funcionaris municipals, tot i que no hi hagi ningú infal·lible. 
Afirma que no es pot descartar, des del punt de vista de la jurisprudència, que d’aquí a pocs 
anys algun tribunal digui que aquest pla està mal utilitzat. D’altra banda, assenyala que no 
respondrà el comentari del Grup Municipal de la CUP que la proposició és grotesca. 
 
El Sr. MÒDOL pregunta als grups si volen tornar a intervenir.  
 
El Sr. CORONAS assenyala que li ha semblat detectar una mena de «sociovergència turística» 
que no sap si els ha de preocupar de cara a l’aprovació del PEUAT.  
 
La Sra. Sanz expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Mòdol expressa el vot contrari del 
PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de 
C's, el Sr. Coronas expressa el vot contrari d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del 
PP i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. ES REBUTJA. 
 
Del Grup Municipal C's: 
 
11.-  (M1519/4700) La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Que el Govern 
de la ciutat realitzi un estudi sobre la seguretat dels carrils bici de la ciutat, tenint en compte els 
nous usos que tindran a l'integrar altres tipologies de vehicles de mobilitat personal. Que en 
funció dels resultats de l'estudi, es porti a terme un pla d'adequació dels carrils bici per millorar 
la seva seguretat. 
 
El Sr. BLANCO afirma que a la ciutat hi ha carrils bici de diferents tipologies, que no és fàcil 
integrar els carrils bici dins la trama urbana i que és evident que hi ha molts punts de conflicte. 
Assenyala que el nombre d’usuaris de bicicleta cada vegada és més gran i, per tant, també hi ha 
més accidents de bicicleta. A més, remarca que probablement aviat hi haurà noves tipologies de 
vehicles que circularan per aquests carrils bici. Afirma que tot això els porta a una certa 
preocupació per garantir la seguretat dels carrils bici.  Manifesta que, per això, proposen que es 
faci un estudi sobre la seguretat de tots els carrils bici, tenint en compte les problemàtiques ja 
detectades i els nous usos del carril bici, i que si es troben alguns punts insegurs o punts negres 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 33 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
es posin en marxa les accions de millora necessàries per garantir que aquests carrils bici són 
absolutament segurs.  
Finalment, assenyala que han acceptat una transacció del Grup Municipal de CiU. 
 
El Sr. MARTÍ manifesta que el Grup Municipal de CiU creu que aquesta proposició és positiva 
i constructiva, i intenta resoldre els problemes de mobilitat que es poden crear en el futur amb 
els nous usos dels carrils bici amb relació als vehicles de mobilitat personal. En relació amb 
això, destaca la importància d’aquesta proposició en un moment en què s’està pendent de tirar 
endavant l’ordenança de vehicles de mobilitat personal. 
Explica que han intentat enriquir aquesta proposició demanant que, dins d’aquest estudi general 
de seguretat de carrils bici, s’estudiï també la conflictivitat en voreres amb els vianants i en 
calçada amb la resta d’usuaris de la via a les zones de discontinuïtat entre carrils bici, on es 
produeixen diversos problemes de seguretat. Finalment expressa el vot a favor de la proposició. 
 
El Sr. CORONAS afirma que la generalització de l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport 
saludable i sostenible, i la implementació de centenars de quilòmetres de carrils bici per a la 
seva circulació, representen una oportunitat per reduir el nombre de desplaçaments amb 
vehicles de motor de combustió fòssil a Barcelona i, per tant, de rebaixar els alts nivells de 
contaminació que ofeguen la salut de la ciutat.  
Assenyala que aquest increment de l’ús de la bicicleta i l’aparició de la bicicleta elèctrica als 
carrers de la ciutat han anat acompanyats de la consolidació dels vehicles de mobilitat personal 
i elèctrics, que es veuen cada vegada més per calçades i voreres, ocupant espais que 
tradicionalment només ocupaven vehicles o vianants. Remarca que, per tant, cada vegada hi ha 
més elements a l’espai públic i, en aquest context, és clau la reordenació i el replantejament de 
la via pública. Pel que fa a això, destaca la modificació de l’ordenança de vianants i vehicles 
pel que fa a l’ús de la bicicleta, i més recentment pel que fa a l’ús dels vehicles de mobilitat 
personal, en la qual es preveu limitar la circulació de ginys i cicles a calçades i carrils bici i 
prohibir-ne la presència a les voreres, que és una cosa que causa molta polèmica entre partidaris 
i detractors. Manifesta que, en aquest sentit, el Grup Municipal d’ERC votarà a favor d’aquesta 
proposició amb l’objectiu que els nous carrils bici tinguin en compte tots aquells factors 
necessaris per compatibilitzar la presència de ginys i bicicletes en aquests nous espais de 
circulació, especialment en el cas dels ginys sense velocitat limitada.  
D’altra banda, recorda al Govern la importància de posar en marxa campanyes informatives i 
de conscienciació i pedagogia ciutadana entorn de la generalització de les bicicletes i els ginys, 
així com d’adequar l’educació i la formació amb relació a aquests i la seguretat viària. Explica 
que troben a faltar que es doni prou compliment a la proposició que van presentar el passat mes 
de maig, en què demanaven que es doni un impuls a aquest tipus de campanyes des de les 
xarxes socials, la televisió, la publicitat al carrer o la millora de la senyalització, amb l’objectiu 
de conscienciar el conjunt de la ciutadania de la nova realitat que suposa la mobilitat sostenible 
a Barcelona. 
 
El Sr. MULLERAS afirma que és evident que hi ha hagut un gran creixement de les bicicletes a 
l’espai públic durant els darrers anys, i que en els últims temps ha coincidit amb l’increment de 
ginys elèctrics, que també s’han incorporat al panorama de la mobilitat dins de la ciutat. Opina 
que és lògic que tot això s’ordeni perquè cal que aquests vehicles convisquin amb seguretat 
amb la resta d’usuaris de l’espai públic. Manifesta que el Grup Municipal del PP està d’acord 
que es tingui en compte aquesta convivència i, sobretot, la seguretat, tant per als ciclistes com 
per als vianants i per a les persones que utilitzen aquest tipus de ginys. En aquest sentit, afirma 
que la seguretat dels  carrils bici és un tema que no és negociable i que cal posar tots els 
recursos necessaris perquè hi hagi una garantia de seguretat en el seu ús.  
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 34 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
Conclou que votaran a favor de la proposició, i anima el Govern municipal a posar en marxa les 
ordenances necessàries per a la utilització tant de la bicicleta com dels vehicles de mobilitat 
personal. 
 
La Sra. LECHA explica que, per al Grup Municipal de la CUP, és clar que la coexistència de 
dues velocitats diferents a la vorera és un problema. Afirma que els vianants han d’anar segurs 
per les voreres, però que els ciclistes han de tenir també una seguretat per abandonar les 
voreres, de manera que la gran afluència del vehicle privat a la ciutat no els suposi un perill. 
Manifesta que, en aquest sentit, comparteixen la proposició del Grup Municipal de C’s.  
Opina que cal eliminar aquells punts negres en què els carrils bici són intermitents i 
comparteixen les voreres amb els vianants, i que han de ser carrils segurs i ben diferenciats de 
la via per a vianants i de la via per a cotxes. D’altra banda, afirma que l’ideal seria que els 
vehicles de mobilitat personal tinguessin un altre carril, perquè n’hi ha que tenen una velocitat i 
una amplada superiors a les de les bicicletes. Finalment, manifesta que estan satisfets que el 
Govern hagi acceptat moltes de les aportacions del seu grup en el procés de regularització 
d’aquests vehicles.  
 
El Sr. MÒDOL expressa el vot a favor del Grup Municipal del PSC. Explica que creuen que la 
proposició és molt raonable i està en la línia del treball que es fa des de la Regidoria de 
Mobilitat. 
 
La Sra. VIDAL expressa el suport del Grup Municipal de BC a la proposició. Remarca que, de 
fet, treballen en la línia que es proposa des de principis del mandat i creuen que és molt positiu 
que sigui una línia de treball compartida. Explica que prioritzen fer els carrils bici per calçada, 
sobretot en aquells llocs on hi ha problemes de continuïtat i on també hi pot haver conflicte 
amb les voreres. Afirma que, per tant, ja estan començant a baixar molts carrils bici de les 
voreres a la calçada per ocupar l’espai del cotxe. Assenyala que, per exemple, acaben de 
començar obres al carril bici de la Ciutadella, on hi ha un especial conflicte en aquest sentit.  
Manifesta que la modificació de l’ordenança que estan preparant pel que fa als ginys va també 
en la línia de prohibir aquest tipus de vehicles a les voreres, ja que és un espai per on han 
d’anar els vianants i que no s’ha de compartir amb ginys que tenen velocitats més adequades 
per a plataformes úniques i zones 30.  
Recorda que al juliol van presentar un manual de disseny de carrils bici, que té com a objectiu 
millorar la seguretat dels ciclistes, reduir els conflictes amb els vianants i millorar la 
connectivitat de les vies. Explica que aquest manual és fruit del treball del grup de bicicleta del 
Pacte per la mobilitat i s’ha elaborat amb un gran consens dels seus participants. Destaca que la 
seguretat a l’espai públic, sigui del mitjà de transport que sigui, és una línia de treball 
estratègica del Govern i que es treballa conjuntament amb Guàrdia Urbana des dels inicis del 
mandat. Afirma que totes les ciutats avancen cap a un espai molt més pacificat i amb molta més 
presència de les bicicletes. 
Conclou que és positiu continuar en aquesta línia i agraeix la unanimitat dels grups en aquesta 
qüestió.  
 
El Sr. BLANCO agraeix el suport de tots els grups en aquest tema, i afirma que això permetrà 
impulsar una major utilització de la bicicleta. 
 
La Sra. Vidal expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de 
C's, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable 
del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S'APROVA amb el redactat 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 35 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
següent: 
 
La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Que el Govern de la ciutat realitzi un 
estudi sobre la seguretat dels carrils bici de la ciutat, tenint en compte els nous usos que 
tindran a l'integrar altres tipologies de vehicles de mobilitat personal. També que s’estudiï la 
conflictivitat en voreres amb els vianants i en calçada amb la resta d’usuaris de la via, a les 
zones de discontinuïtat entre carrils bici. Que en funció dels resultats de l'estudi, es porti a 
terme un pla d'adequació dels carrils bici per millorar la seva seguretat. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
12.- (M1519/4718) La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al Govern 
municipal a: Que es restauri i rehabiliti el Palau del Marquès d'Alfarràs, per tal que s'hi ubiquin 
les escoles de jardineria de Parc i Jardins ja existents, s'hi habilitin espais per l'ús ciutadà i 
cultural, així com la seu d'un nou Institut Municipal de Patrimoni de Barcelona. 
 
El Sr. CORONAS agraeix la transacció que els ha fet el Grup Municipal de la CUP.  
Recorda que el Grup Municipal d’ERC ha expressat nombroses vegades en la Comissió que 
s’estan fent malbé molts elements del patrimoni de la ciutat perquè l’Ajuntament no pren les 
mesures necessàries per protegir-lo, que la Comissió Mixta de Patrimoni no es reuneix, i que, a 
més, no hi ha uns criteris únics en aquest àmbit i cada districte actua pel seu compte. Remarca 
que no qüestionen els tècnics municipals, sinó que volen resoldre un problema que consideren 
que és estructural.  
Esmenta diversos exemples de la manca de cura del patrimoni: la Casa Burés, on s’han fet 
malbé els elements, malgrat que han demanat reiteradament que es revisi com s’està fent la 
reforma; la Masia de Ca l’Estruch, respecte a la qual van demanar unes millores que finalment 
es van incorporar; la Carboneria, que és un exemple de «façanisme», en el sentit de protegir la 
façana però no tenir en compte els interiors ni la tipologia de l’edifici; l’arc medieval de la 
plaça del Vuit de Març, que es va destruir fa poques setmanes i que era l’última resta de la 
primera universitat laica de la ciutat; la Galeria Prats, on ja no hi ha elements de Josep Lluís 
Sert que no estaven en el catàleg de la fitxa de Patrimoni; o la desaparició de l’entrada 
modernista al metro del passeig de Gràcia. Afirma que, alhora, s’han fet bé algunes coses, com 
l’aprovació recent de la protecció de les casetes de Vallcarca. D’altra banda, explica que 
l’arquitectura moderna també té patrimoni que cal protegir, com l’edifici Frégoli, d’Esteve 
Bonell, o el restaurant Flash Flash, dels arquitectes Correa i Milà i el fotògraf Leopoldo Pomés.  
Assenyala que sembla que hi ha consens pel que fa a considerar que el catàleg de patrimoni és 
incomplet, però que esperen notícies del prec que el Govern va acceptar fa nou mesos per a la 
revisió del catàleg, mentre continuen lamentant que part de la història de la ciutat vagi 
desapareixent en haver-hi edificis i elements no catalogats que mereixen protecció, com ara les 
Cases dels Periodistes. Manifesta que són conscients que no n’hi ha prou a catalogar i que, en 
aquest sentit, ja van dir que calia una mesura preventiva per a elements d’una determinada 
antiguitat i van presentar una proposició en aquest sentit.  
Assenyala que el Palau Desvalls o del Marquès d’Alfarràs, que és un edifici patrimonial de 
primer ordre i un clar exponent de l’arquitectura de la Il·lustració, es troba en un estat 
deplorable. Manifesta que per això proposen que es rehabiliti i es restauri, i s’estudiï que 
esdevingui la seu d’un Institut Municipal de Patrimoni de Barcelona, que hauria de ser un 
organisme autònom amb  la missió de recuperar, preservar, gestionar i difondre el patrimoni de 
la ciutat. Explica que també creuen que s’ha de conservar i impulsar l’escola de jardineria de 
Parcs i Jardins dedicada a professionals externs, que és un referent a escala europea, així com 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 36 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
l’escola interna de Parcs i Jardins. Destaca que val la pena visitar aquesta escola i la biblioteca 
que té, que és una de les més completes en l’àmbit de la jardineria.  
Manifesta que també pensen que es poden incloure el palau i els jardins del Laberint d’Horta 
als circuits culturals de la ciutat, com la Mercè, el Grec, o festivals de jazz o obres escèniques 
de petit format, i sobretot que els veïns i veïnes han de ser partícips dels usos als quals es 
destini el palau, ja que ha de ser un equipament obert a tota la ciutadania. Remarca que, de fet, 
els barris del voltant tenen un lligam sentimental important amb aquest palau.  
Conclou que els agradaria comptar amb els màxims suports possibles per salvar el palau del 
Laberint i per establir mesures estructurals perquè el patrimoni de la ciutat sigui gestionat d’una 
manera més eficient. 
 
El Sr. MARTÍ expressa el vot a favor del Grup Municipal de CiU. Afirma que ja fa massa 
temps que és evident la necessitat de protegir aquest edifici. Assenyala que, de fet, en el mandat 
anterior van fer un avantprojecte de consolidació per evitar-ne el deteriorament, però que no va 
passar de ser un avantprojecte. A més, explica que el seu grup va presentar iniciatives en el 
Consell de Districte el mes d’abril passat en què demanava que el Govern iniciés actuacions per 
protegir, rehabilitar i conservar el Palau Desvalls. Opina que hi ha un consens absolut respecte 
a aquesta qüestió, però que el problema és que cal fer-ho urgentment atès l’estat de l’edifici.  
 
El Sr. BLANCO manifesta que el Grup Municipal de C’s està d’acord que es restauri i 
rehabiliti l’edifici, que s’hi ubiquin les escoles de jardineria de Parcs i Jardins, que s’habilitin 
els jardins per a l’ús ciutadà, i que la ciutadania participi en la decisió de l’ús que cal donar a 
aquest espai.  
Assenyala, però, que no comparteixen la creació de l’Institut Municipal de Patrimoni i la seva 
ubicació en el Palau Desvalls. Pel que fa a això, recorda que abans ja han dit que són escèptics 
davant la creació de nous organismes que dupliquin serveis. Explica que això motiva que 
s’abstinguin, tot i compartir la preocupació per la conservació del patrimoni i per la recent 
desaparició d’un arc medieval al barri gòtic.  
Finalment, recorda que el marquesat d’Alfarràs és un títol nobiliari que encara existeix i que va 
ser creat pel rei Felip V. Afirma que espera que aquesta dada no moderi l’entusiasme per la 
preservació del patrimoni del Sr. Coronas. 
 
El Sr. MULLERAS manifesta que comparteix l’admiració del Sr. Coronas pel Palau del 
Marquès d'Alfarràs. Explica que el Grup Municipal del PP no entén com a dia d’avui encara no 
s’ha restaurat aquest edifici i que, de fet, han presentat diverses iniciatives al Consell de 
Districte d’Horta-Guinardó per demanar-ne la rehabilitació. Afirma que aquest palau i el seu 
entorn són una de les grans joies desconegudes per a molts barcelonins, i que, per tant, a més de 
rehabilitar-lo, també s’hauria de promocionar.  
Manifesta que també estan d’acord en el fet que s’ubiquin en aquest palau les escoles de 
jardineria de Parcs i Jardins. En relació amb això, assenyala que quan la Sra. Colau va arribar a 
l’alcaldia es van retirar molts cursos de jardineria que es feien en aquestes escoles, i demana 
que es tornin a fer.  
Explica que hi ha una qüestió de la proposició que no comparteixen, que és la creació de 
l’Institut Municipal de Patrimoni. Precisa que a priori no hi estan ni a favor ni en contra, sinó 
que tenen dubtes sobre la necessitat de crear aquest organisme i creuen que és un tema que 
s’hauria d’estudiar a fons. Manifesta que, per tant, s’abstindran, amb el benentès que estan 
totalment a favor que es restauri i rehabiliti el Palau del Marquès d'Alfarràs i que hi tornin les 
escoles de jardineria. 
 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 37 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
La Sra. LECHA assenyala que el Palau Desvalls té la condició de bé cultural d’interès local i 
que, d’estil eclèctic i amb elements neoàrabs afegits, no es pot considerar una peça 
arquitectònica excepcional. Afirma que, tot i això, el fet que el fa especial és la torre sobirana 
de defensa del segle XIV. Remarca que l’edifici s’està degradant molt ràpidament i que el cost 
de rehabilitar-lo que va estimar el Govern anterior era de 10 milions d'euros. Manifesta que, per 
tant, el seu grup podria estar d’acord a fer la rehabilitació per fases.   
Assenyala que l’esmena del seu grup que ha acceptat el grup proposant dóna prioritat a la lluita 
que duen a terme les plataformes veïnals des de fa molt temps pel que fa als usos. D’altra 
banda, explica que no s’oposen a la creació d’un futur Institut Municipal de Patrimoni, però 
que creuen que requeriria un edifici més representatiu del patrimoni arquitectònic de Barcelona. 
Finalment expressa el suport del Grup Municipal de la CUP a la proposició.  
 
El Sr. MÒDOL manifesta que el Grup Municipal del PSC comparteix bona part del que es diu 
en la proposició, tot i que consideren que s’estan barrejant diverses coses. Explica que creuen 
que s’ha d’actuar a l’edifici al més aviat possible perquè, com a mínim, no continuï deteriorant-
se. Afirma que, no obstant això, no poden adquirir el compromís de fer-ne una intervenció 
integral perquè actualment no tenen els diners per fer-ho. Explica que el que ja estan fent els 
serveis tècnics municipals, però, és estudiar què és el mínim que es podria fer perquè el 
deteriorament no vagi a més, fet que porta implícit la creació de l’institut. En aquest sentit, 
manifesta que comparteixen el neguit per la conservació del patrimoni, tal com ho han 
expressat públicament en alguns actes, i que tenen prevista una reunió per parlar exclusivament 
d’aquest tema.  
Conclou que avui dia els sembla difícil adquirir el compromís que demana la proposició, tot i 
compartir-ne la filosofia. Afirma que per això s’abstindran, però que treballaran els temes que 
s’han apuntat i esperen comptar amb la col·laboració dels grups en aquesta tasca. 
 
La Sra. SANZ expressa l’abstenció del Grup Municipal de BC, i assenyala que han proposat 
una transacció al grup proposant. Manifesta que comparteixen la necessitat de rehabilitar aquest 
edifici, però que aquesta situació s’arrossega de fa molt temps. Explica que fa uns mesos ella 
mateixa es va trobar amb tots els alumnes de l’escola de jardineria que avui encara s’ubica al 
palau del Parc del Laberint i van estar parlant de les possibles opcions per garantir que aquest 
espai es pogués rehabilitar al més aviat possible, però que això implica uns imports molt 
elevats. Assenyala que caldrien entre 2 i 3 milions d'euros per fer una intervenció bàsica només 
en l’estructura, però que tècnicament s’ha valorat que una intervenció integral costaria més dels 
10 milions d’euros que es van calcular al seu moment, perquè l’edifici s’ha deteriorat més i ha 
patit fuites d’aigua. Remarca que estan parlant de gairebé 15 milions d'euros.  
Afirma que ara no es pot comprometre a dir que faran aquesta intervenció amb aquest cost i 
que aquest compromís s’ha d’expressar a través dels pressupostos. Manifesta que comparteixen 
la filosofia de la proposició, i fins i tot bona part del redactat, però que s’ha de negociar en 
l’àmbit pressupostari per tirar-la endavant, tal com han plantejat en l’esmena que han proposat.  
Destaca que consideren que és molt important el reimpuls de la formació i la divulgació del nou 
model de jardineria urbana a la ciutat. Explica que això implica vincular la formació interna de 
Parcs i Jardins amb l’escola de jardineria Rubió i Tudurí. Afirma que es tracta de poder establir 
un pol important sobre aquesta qüestió a escala de ciutat, a banda de totes les qüestions de 
patrimoni que ja s’han tractat. Assenyala que aquest és l’element que justifica la seva abstenció. 
 
El Sr. CORONAS agraeix els vots favorables i les abstencions parcials, tenint en compte que hi 
ha abstencions que estan molt d’acord en la rehabilitació del palau del Laberint.  
Manifesta que lamenten l’abstenció del Govern tant pel que fa a rehabilitar el palau com pel 
que fa a crear l’Institut Municipal de Patrimoni. Explica que els dol molt l’abstenció respecte a 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 38 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
la primera qüestió, perquè ja hi ha un projecte d’apuntalament i un altre de rehabilitació. 
Assenyala que el cost d’aquesta rehabilitació no és ben bé de 15 milions d’euros, tal com ha dit 
la Sra. Sanz. A més, remarca que l’Ajuntament està comprant propietats, com ara Can 60, 
mentre que aquest palau ja és de titularitat municipal. Afirma que aquest és un tema del qual fa 
molts anys que en parlen i cal prendre una decisió de manera immediata, perquè el temps per 
salvar aquest edifici s’acaba. 
 
La Sra. Sanz expressa l'abstenció de BnComú, el Sr. Mòdol expressa l'abstenció del PSC, el Sr. 
Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa l'abstenció de C's, el Sr. 
Coronas expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i la Sra. 
Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S'APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al Govern municipal a: Que es 
restauri i rehabiliti el Palau del Marquès d'Alfarràs, per tal de garantir la continuïtat de les 
escoles de jardineria de Parc i Jardins ja existents, que es faci partícips als veïns i veïnes per a 
l'hora de definir els usos del Palau, així com s'estudiï la ubicació del nou Institut Municipal de 
Patrimoni de Barcelona, de nova creació, en el mateix Palau. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
13.- (M1519/4710) La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Instar al Govern 
municipal a accedir a l'edifici de Can Vies, mitjançant tots els recursos al seu abast, per 
realitzar inspeccions i que s'obri un expedient sancionador als ocupants de l'edifici de Can Vies 
per infracció de la legislació vigent. 
 
El Sr. MULLERAS explica que fa menys d’un mes van rebre la resposta del Govern municipal 
a una pregunta que havien formulat al mes de maig sobre Can Vies. Manifesta que, en aquesta 
resposta, el Govern municipal els deia que l’Ajuntament de Barcelona no havia pogut fer 
inspeccions a l’interior de l’immoble perquè els ocupants no els hi havien permès l’accés, i que 
Can Vies no tenia cap permís ni llicència per realitzar cap tipus d’activitat des del maig de 
2014. Afirma que els va sorprendre aquesta resposta però que l’esperaven, tenint en compte que 
la dinàmica habitual de l’actual Govern municipal és fer complir les lleis a uns i no fer-les 
complir a altres en funció del criteri discrecional de la Sra. Colau.  
Manifesta que no entenen que qualsevol establiment que vulgui organitzar una festa, vendre 
begudes, fer concerts o dur a terme qualsevol altre tipus d’activitat a la ciutat necessiti una 
llicència municipal, excepte si es tracta de Can Vies o de qualsevol altre local ocupat. A més, 
remarca que Can Vies és un immoble de propietat municipal. Explica que el que demanen és el 
mateix tracte per a tothom i que els inspectors del Govern municipal puguin accedir a l’edifici 
i, si és necessari, puguin obrir expedients sancionadors sobre activitats que no tenen les 
llicències necessàries. 
 
El Sr. MARTÍ manifesta que el Grup Municipal de CiU votarà a favor d’aquesta proposició per 
diverses raons. Explica que, en primer lloc, creuen que ja fa temps que ha passat el moment de 
prendre decisions sobre el present i el futur de Can Vies i s’està, per tant, en «temps de 
pròrroga».  
Assenyala que, tot i que ell no pot parlar de manera frívola d’aquest tema perquè el coneix molt 
bé, sembla xocant que el Govern reconegui públicament que no pot accedir a un local de la 
seva propietat. Opina que és clar que cal treballar per restituir la legalitat a tota la ciutat, ja que, 
si el Govern no vigila, algú acabarà dient-li que prevarica i potser, fins i tot, la Fiscalia decidirà 
algun dia actuar d’ofici. A més, opina que no es poden permetre el luxe de no fer res quan hi ha 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 39 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
activitats que, a part de no tenir llicència, molesten molt els veïns i les persones que viuen als 
voltants de l’edifici.  
Manifesta que ja han presentat algunes iniciatives per resoldre aquest tema tant en l’àmbit de 
districte com de ciutat. Explica que fa unes setmanes el seu grup va presentar una denúncia 
sobre la inacció del Govern davant la problemàtica de Can Vies a l’Oficina de Transparència i 
Bones Pràctiques de l’Ajuntament. Afirma que s’ha acceptat aquesta denúncia a tràmit i 
suposen que està sent estudiada pels serveis administratius i tècnics de l’Oficina, que recorda 
que, entre altres funcions, ha de vetllar pel compliment de les normatives per part del mateix 
Govern municipal. Explica que han demanat que es resolgui aquest expedient i que, si es 
detecta algun tipus d’il·legalitat o d’il·lícit administratiu o penal, s’elevi a la jurisdicció 
corresponent. 
 
El Sr. BLANCO manifesta que entén i comparteix el sentiment del Sr. Martí perquè va patir en 
carn pròpia el problema d’aquest edifici quan es va intentar fer complir la legalitat urbanística.  
Afirma que l’ús d’aquest espai genera un conflicte molt greu de convivència amb els veïns, i 
recorda que el Grup Municipal de C’s ja ha manifestat en diverses ocasions que és partidari que 
s’enderroqui, que assenyala que és una opció que comparteix una part del Govern, i la majoria 
dels regidors i el veïnat. Opina que, si no s’ha fet això, és per les amenaces de grups que 
utilitzen mètodes que no són democràtics ni pacífics per mantenir ocupat l’edifici. 
 
El Sr. CORONAS afirma que Can Vies és un tema que anirà tornant fins que no es resolgui. 
Assenyala que, d’una banda, hi ha l’aspecte urbanístic i, de l’altra, un conflicte que en un 
moment determinat va anar molt més enllà del que hauria d’haver anat qualsevol conflicte al 
voltant del que és i representa Can Vies, que recorda que aviat farà 20 anys. Manifesta que els 
agradaria saber quin és l’objecte d’aquesta proposició. En aquest sentit, pregunta si el que es 
vol és que es facin inspeccions i de quin tipus, i si el que es pretén és que es trobin problemes 
estructurals a l’edifici per poder enderrocar-lo.  
Recorda que, pel que fa a Can Vies, el Grup Municipal d’ERC sempre ha defensat que cal 
apostar per utilitzar la intel·ligència i no la força. Explica que, al Districte de Sants-Montjuïc, 
s’han compromès a donar suport a les iniciatives que provinguin de la societat civil per trobar 
solucions de consens per mantenir les activitats que es feien a Can Vies. Afirma que, per tant, 
no serà ell qui vagi en contra dels veïns i veïnes del barri, que són els que viuen tot això en 
primera persona.  
Manifesta que el seu grup no està a favor ni en contra d’enderrocar l’edifici, sinó a favor dels 
interessos del barri. Afirma que, per tant, cal que els veïns i veïnes opinin per tal de fomentar la 
cohesió i els acords entre veïns i veïnes. Explica que això vol dir que si Can Vies no 
s’enderroca és perquè el que s’hi faci és compartit per la majoria de veïns i veïnes, i perquè, a 
més, es poden garantir els accessos planificats a la tercera fase del pla de l’estació. Assenyala 
que, si aquestes dues condicions no són possibles, aleshores són partidaris de fer un procés 
participatiu i, si convé, enderrocar l’edifici.  
Opina que, ara que la situació està més calmada, cal evitar repetir errors del passat. Manifesta 
que el seu grup no justificarà mai la violència, però que al seu dia es va viure un episodi que 
tots van lamentar arran de decisions equivocades i rectificacions incomprensibles per part del 
Govern quan ja s’havia pres una decisió inicial. Conclou que hi ha hagut un cúmul d’errors de 
plantejament pel que fa a Can Vies i cal evitar que es torni a repetir una situació semblant. 
 
La Sra. LECHA explica que pensava que el Grup Municipal del PP parlava del Centre 
d’Internament d’Estrangeria quan ha dit que té la voluntat d’inspeccionar i sancionar un centre 
al districte de Sants-Montjuïc que no té llicència, que fa una activitat per a la qual no està 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 40 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
autoritzada, que utilitza mètodes antidemocràtics i fins i tot violents per continuar la seva 
activitat, i que té l’oposició de les plataformes veïnals.  
Manifesta que actualment a Can Vies es fan tallers de ioga, costura i autodefensa feminista, així 
com reunions de molts col·lectius del barri, i que les obres han finalitzat i només falta acabar de 
pintar l’edifici. Afirma que al maig se celebraran els 20 anys d’existència de Can Vies, que 
destaca que és un projecte social, de contrapoder i vinculat al barri que ha de perviure. 
 
El Sr. MÒDOL opina que molts dels discursos que s’estan fent no tenen res a veure amb el text 
de la proposició. Explica que en aquesta proposta detecta unes ganes de tornar a posar Can Vies 
sobre la taula, però en aquest cas des d’un vessant que no sap on els duria.  
Manifesta que la posició del Grup Municipal del PSC respecte a aquest tema i qualsevol altre és 
que els planejaments s’han de complir mentre siguin vigents. Assenyala, però, que avui no 
estan parlant d’aquesta qüestió, sinó de si l’Ajuntament ha d’entrar a fer una inspecció en un 
edifici. Explica que el que creuen és que s’ha de continuar treballant per un consens, tal com li 
consta que fa la Sra. Pérez. Remarca que això no és fàcil, ja que ni tothom de Sants vol Can 
Vies ni tothom vol enderrocar-lo. Afirma que el que és cert és que avui hi ha un planejament 
que no s’està executant i que hi ha gent a favor que s’executi i gent que hi està en contra. Opina 
que el que s’ha de fer és buscar un planejament que eviti aquest problema i haver-s’hi de referir 
constantment. D’altra banda, assenyala que el valor de l’edifici és sentimental i històric, ja que, 
si hagués tingut un valor patrimonial, no s’hauria proposat mai enderrocar-lo. A més, recorda 
que només queda un tros de l’edifici original.  
Conclou que votaran en contra de la proposició, i insta a buscar entre tots una solució que els 
permeti no haver de parlar més d’aquest tema ni buscar subterfugis per anar-lo traient 
reiteradament. 
 
La Sra. SANZ expressa el vot en contra del Grup Municipal de BC a la proposició. Manifesta 
que no tenen cap constància que en aquests moments s’estigui fent cap activitat a Can Vies que 
justifiqui el que planteja la proposició. En aquest sentit, recorda que qualsevol intervenció 
sancionadora de l’Administració s’ha de regir pel principi de proporcionalitat i pel principi de 
legalitat. Afirma que, per tant, creuen que no és adequat actuar per la via sancionadora en 
aquests casos en la mesura que el bé jurídic lesionat per la intervenció seria major que el bé 
jurídic teòricament protegit. Remarca que, tanmateix, si en algun moment es produeix alguna 
situació o activitat que suposi un risc per a les persones, hi intervindran. 
 
El Sr. MULLERAS recorda al Sr. Mòdol que al seu dia va dir que, per entrar al Govern 
municipal, posarien com a condició que s’enderroqués Can Vies. Pel que fa a això, afirma que 
l’arribada del Grup Municipal del PSC al Govern i del Sr. Collboni havia aixecat determinades 
expectatives en alguns sectors de la societat que volien que es fessin complir les lleis, però que, 
malauradament, el PSC no ha fet més que de «comparsa» de la Sra. Colau. Explica que pot 
entendre els plantejaments de partits polítics que sempre s’han pronunciat a favor dels ocupes o 
de Can Vies, però que no entén determinats equilibris d’altres grups municipals, ni creu que ho 
entenguin els barcelonins.  
Diu al Sr. Coronas que ha deixat molt clar que s’havia d’entrar a Can Vies perquè, entre altres 
coses, els veïns s’han queixat. Afirma que això els ho ha dit el mateix Govern municipal en la 
resposta a la pregunta que van formular, en la qual es parla de totes les queixes que s’han rebut 
de veïns que demanen que l’Ajuntament inspeccioni Can Vies perquè s’hi fan festes i concerts i 
s’hi venen begudes sense cap tipus de llicència. Remarca que, quan diuen que s’ha d’aplicar la 
llei a tothom per igual i donar el mateix tracte a tothom, estan preguntant per què a uns se’ls 
exigeix tenir llicències per a determinades activitats i, en canvi, a altres no. Afirma que la 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 41 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
resposta és que es tracta d’una qüestió política i ideològica, i adverteix que això pot donar lloc a 
una possible prevaricació.  
Manifesta que, malauradament, avui no s’aprovarà aquesta proposició i a Can Vies continuarà 
«el monument a la intolerància» sobre un bé públic, que a més perjudica la finalització d’una 
obra pública com el passeig sobre les vies de Sants. 
 
El Sr. MÒDOL dóna el punt per finalitzat atès que cap grup vol tornar a intervenir. 
 
La Sra. Sanz expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Mòdol expressa el vot contrari del 
PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de 
C's, el Sr. Coronas expressa el vot contrari d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del 
PP i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. ES REBUTJA. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
14.- (M1519/4693) La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda que de 21 de 
desembre a 6 de gener el lateral de la Gran Via, banda mar, entre els carrers Calabria i 
Muntaner, quedi habilitat per al carril bici en dues direccions. 
 
La Sra. LECHA assenyala que han acceptat una esmena del Grup Municipal de CiU, que ha 
rectificat el nom de la fira que es fa al Nadal a la Gran Via, que no es diu Fira de Reis sinó Fira 
de Reis i Tomàs.  
Afirma que aquesta fira ocupa els carrils bici tant de la banda muntanya com de la banda mar 
de la Gran Via i els deixa inhabilitats, sense que es doni cap alternativa. Explica que en principi 
havien demanat que s’habilités el carril lateral de la banda mar per a les bicicletes, però que el 
Govern ha fet una esmena en el sentit que pugui ser qualsevol dels laterals i que aquesta 
actuació es mantingui des del muntatge fins al desmuntatge de la fira, i no només els dies 
pròpiament de fira.  
Destaca que aquesta mesura és important per començar a donar una entitat tant a la bicicleta 
com als carrils bici, de manera que quan es talli o s’ocupi un carril bici es pugui donar una 
alternativa, ja que ocupar un carril bici posa en perill al ciclista, que ha de baixar a la calçada 
amb els vehicles privats. Explica que consideren que el fet que en aquesta fira hi hagi aquest 
carril alternatiu crea un precedent per donar entitat a una mobilitat sostenible i que beneficia la 
salut. A més, assenyala que al Nadal la gent és molt més receptiva a qualsevol cosa que es faci 
a la ciutat. 
Afirma que saben que el fet que no passin cotxes fa que la gent baixi a la calçada i que, per 
tant, cal senyalitzar bé el carril. D’altra banda, explica que creuen que les associacions de 
bicicletes, els mateixos ciclistes i els vianants agrairan que s’habilitin aquests carrils. 
 
El Sr. MARTÍ agraeix l’acceptació de l’esmena tècnica del seu grup i expressa el vot a favor 
del Grup Municipal de CiU a la proposició. Explica que creuen que val la pena aprofundir en 
aquesta dinàmica, sempre que es limiti als dies establerts i no hi hagi temptacions d’allargar-la 
més enllà del desmuntatge de la fira.  
 
El Sr. ALONSO manifesta que el Grup Municipal de C’s també votarà a favor de la proposició. 
Afirma que parlen molt de la importància de la bicicleta i que aquest discurs s’ha de traduir en 
accions concretes. Explica que estan d’acord que es busquin alternatives quan s’inhabilita un 
carril bici, i que els agrada la transacció en el sentit que la proposició queda prou oberta perquè 
els serveis tècnics de l’Ajuntament puguin buscar la solució més adient.  
 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 42 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
El Sr. CORONAS afirma que els problemes que dóna el carril bici de la Gran Via de les Corts 
Catalanes al pas per l’Eixample ja fa massa anys que s’arrosseguen. Explica que en aquest 
carril la circulació de bicicletes s’ha de compatibilitzar amb la presència de passos de vianants, 
marquesines de parades d’autobús, sortides de metro i nombrosos vianants que no s’adonen de 
la presència d’un carril bici que només es diferencia amb una línia blanca de la resta de la 
vorera i que, a vegades, és discontinu, com al tram entre Balmes i el passeig de Gràcia.  
Assenyala que, més enllà d’aquest desgavell quotidià, aquest carril bici queda totalment inhàbil 
a les bandes de mar i muntanya quan hi ha qualsevol esdeveniment que així ho requereix, com 
la Fira de Reis i Tomàs, que cada any ocupa el carril bici i part de l’espai per a vianants dels 
laterals de la Gran Via entre Calàbria i Muntaner del 21 de desembre al 6 de gener. Afirma que, 
de la mateixa manera que es busquen alternatives quan es talla un carril per a cotxes, és evident 
que s’ha de donar la mateixa importància a la bicicleta o, fins i tot, més. Explica que consideren 
que cal aprofitar que s’obre aquest debat per aplicar mesures que també solucionin el problema 
que pateixen diàriament vianants i bicicletes, al marge dels dies en què el problema s’agreuja.  
Manifesta que votaran a favor d’aquesta proposició perquè pensen que és una bona solució 
habilitar un itinerari alternatiu de carril bici. Assenyala que això es podria concretar habilitant 
els carrils bici en un dels laterals, tal com indicava la proposta original abans de la transacció, o 
que una altra opció que ja va aprovar el Consell Plenari del Districte de l’Eixample seria poder 
implantar dos carrils bici segregats a banda i banda de cada lateral per fer coincidir el sentit de 
la circulació dels cicles amb la direcció del trànsit, consolidant-los sobre la calçada superior i 
entenent que l’amplada de la calçada hauria de ser suficient per fer compatible la circulació de 
bicicletes i vehicles.  
Afirma que són conscients que aquest és un espai limitat i complicat, però que caldria que el 
Govern es comprometés també a estudiar la viabilitat de solucions permanents. Explica que, si 
això no fos possible per raons tècniques, s’haurien d’exposar quins són els motius que 
impedeixen aquest canvi, que estan convençuts que en cas d’implantar-se resoldria un dels 
molts conflictes que hi ha oberts amb relació al carril bici a la ciutat. 
 
El Sr. MULLERAS expressa l’abstenció del Grup Municipal del PP.  
 
El Sr. MÒDOL afirma que el Grup Municipal del PSC votarà a favor de la proposició.  
 
La Sra. VIDAL remarca que la Gran Via és un dels eixos més importants de la ciutat i que 
també ho és des del punt de vista ciclista. Manifesta que està d’acord amb la Sra. Lecha que els 
carrils bici han de tenir la mateixa entitat com a mode i com a facilitadors d’un desplaçament 
que qualsevol altre. Afirma que, per tant, en cas d’un tall, una interrupció o una incidència, 
mereixen una alternativa. Assenyala que, de fet, ja treballaven en aquesta qüestió abans de 
l’inici de les dates oficials de la fira.  
Explica que intentaran resoldre aquesta qüestió abans de l’inici de la fira, tot i que encara és 
més important disposar d’una solució estructural en calçada, tal com ha apuntat el Sr. Coronas. 
Assenyala que en la proposició anterior ja han dit que treballen per baixar els carrils bici de la 
vorera i, per tant, aquest és un dels carrils bici que hauran de baixar en aquest mandat. 
Manifesta que voten a favor de la proposició perquè tracta d’una qüestió que volen treballar a 
tota la ciutat. 
 
La Sra. LECHA demana que, de cara a l’any vinent, també s’adoptin mesures respecte al carril 
bici que passa pel costat de la fira de la Sagrada Família. Explica que aquest carril no queda 
bloquejat totalment, però que és força dificultós circular-hi a causa de la proximitat de la fira i 
l’abundància de cotxes aparcats i de vianants. Assenyala que hi ha molts altres llocs a la ciutat 
on es presenten aquest tipus de conflictes, com a la mateixa plaça de la Catedral, que ara està 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 43 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
ocupada per les bicicletes. 
 
La Sra. Vidal expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de 
C's, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del 
PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S'APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda que coincidint amb la Fira de Reis i 
Tomàs, de 21 de desembre a 6 de gener, a la Gran Via, entre els carrers Calabria i Muntaner, 
quedi habilitat un itinerari alternatiu pel carril bici en dues direccions, des de l'inici del seu 
muntatge i fins el seu desmuntatge. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
15.-  (M1619/4726) Que en el termini de dos mesos el Govern habiliti la interfície de 
visualització i consulta gràfica de la refosa i de la transcripció jurídica del planejament de la 
ciutat, per posar-la a disposició dels professionals en la matèria i del conjunt de la ciutadania.  
 
El Sr. MARTÍ formula el prec. Explica que, des de l’aprovació del PGM el 1976, s’han fet 
centenars de modificacions puntuals d’aquest pla amb claus urbanístiques i diferents 
denominacions. Assenyala que gestionar tot això, no només des de l’Ajuntament sinó també 
per part de la gent interessada, a vegades és molt difícil. Afirma que en el mandat anterior ja es 
va iniciar i finalitzar la refosa gràfica del planejament de la ciutat, amb totes les modificacions 
acumulades, i es van iniciar els treballs de transcripció del cos normatiu del planejament. 
Manifesta que, tenint en compte que els treballs estaven molt avançats a l’inici de mandat, 
demanen que es pugui completar aquesta segona fase de refosa del planejament amb la màxima 
urgència. 
 
La Sra. LÓPEZ explica que la digitalització del planejament es va acabar el mes de setembre 
d’aquest any. Afirma que no estava finalitzada i que els ha costat molt acabar de desenvolupar-
la. Manifesta que en aquest moment l’Institut Municipal d’Informàtica està fent proves i 
verificant que tot funciona internament abans de posar-ho a la plataforma perquè tothom hi 
tingui accés. Insisteix que ha estat una feina molt complicada i molt difícil.  
 
La Sra. SANZ afirma que accepten el prec perquè ja treballen en el que es demana des de fa 
força temps i, per tant, poden complir el termini que es planteja. A més, assenyala que la nova 
cartografia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya que planteja aquesta transcripció no té un 
caràcter jurídic, però sí un caràcter informatiu i de transparència ciutadana. D’altra banda, 
manifesta que tot el planejament vigent ja està a l’abast de la ciutadania telemàticament, tal 
com obliga a fer-ho el reglament d’urbanisme de l’any 2006. 
 
El Sr. MARTÍ agraeix l’acceptació del prec. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal C's: 
 
16.- (M1519/4701) Que el Govern de la ciutat instal·li panells de senyalització en els principals 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 44 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
eixos viaris de la ciutat en què es visualitzi informació sobre el grau de contaminació i 
recomanacions de trànsit. 
 
El Sr. ALONSO formula el prec. Explica que pensen que la mesura que proposen permet 
conscienciar els conductors de la contaminació que hi ha als carrers i, a més, també pot ser una 
bona eina per informar els conductors dels vehicles si algun dia s’han d’aplicar protocols o 
alguna actuació sobre el trànsit. 
 
El Sr. XIMENO recorda que una de les mesures principals del Pla de mesures contra la 
contaminació atmosfèrica que van presentar és el desenvolupament d’un pla de comunicació, 
en el qual és important la informació regular a la ciutadania. Assenyala que es preveu que 
aquest pla inclogui els suports físics que el prec planteja, a més de suports web i canals de 
comunicació, entre altres elements. Afirma que, per tant, estan completament d’acord que cal 
aquesta informació.  
Explica que aquests dies en què s’està en situació d’avís ja s’utilitzen els plafons disponibles, i 
que també s’han posat d’acord amb la Generalitat i amb l’Àrea Metropolitana perquè els 
plafons de les entrades a la ciutat donin els mateixos missatges. Assenyala que ho han assajat 
tant en l’avís anterior com en l’actual i que de moment funciona. A més, explica que estan 
parlant amb BTV per normalitzar aquesta informació, de manera que, de la mateixa manera que 
la ciutadania segueix el temps, també es generi la cultura de prestar atenció a la contaminació. 
 
La Sra. SANZ manifesta que el Govern accepta el prec.  
 
El Sr. ALONSO agraeix l’acceptació del prec. 
 
Es dóna per tractat. 
 
17.- (M1519/4702) Que el Govern municipal impulsi una modificació del Pla General 
Metropolità per tal de crear una qualificació específica amb la finalitat de preservar l'ús 
d'habitatge en solars d'ús residencial. 
 
El Sr. BLANCO assenyala que el Grup Municipal de C’s no està d’acord amb l’enfocament 
prohibicionista de les normatives que actualment s’estan tramitant amb l’objectiu de protegir 
l’ús de les primeres residències en edificis destinats a habitatge, com el PEUAT, perquè, entre 
altres coses, poden ser contraproduents i afavorir l’economia submergida. Afirma que, malgrat 
això, comparteixen l’objectiu d’aquestes normatives de preservar un equilibri i una diversitat 
d’usos i, per tant, proposen una actuació que creuen que seria molt més adequada a aquest 
efecte. Explica que es tracta d’una modificació del sistema de qualificació d’usos del PGM per 
tal d’introduir un nou epígraf d’habitatge dins de la qualificació més àmplia de residencial, 
entenent que l’ús residencial en el PGM no es refereix a l’habitatge sinó a allotjaments 
temporals.  
Recorda que actualment totes les claus que s’utilitzen per a l’ús residencial, des de la 12 a la 20, 
segons la tipologia edificatòria, admeten l’ús comercial, sanitari, recreatiu, esportiu, religiós, 
d’oficines i d’aparcament. Afirma que, per tant, l’ús d’habitatge no té una clau específica. 
Explica que creuen que si s’introdueix una nova clau o un nou epígraf i s’assenyalen aquells 
edificis en els quals es vol preservar l’habitatge com a ús principal, juntament amb altres usos 
compatibles, es protegirà l’equilibri d’usos. 
 
La Sra. SANZ manifesta que comparteixen l’esperit del prec. Recorda que, en més d’una 
ocasió, ella s’ha referit al problema que la qualificació de residencial permeti fer tant oficines 
com hotels o habitatge, de manera que l’amplitud que té no permet preservar l’habitatge per 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 45 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
sobre dels altres usos. Afirma, però, que es pregunten si cal crear una nova clau, o bé establir 
directament que els usos siguin diferents, que és el que estan fent precisament amb el PEUAT. 
A més, assenyala que el Pla de l’habitatge que s’ha presentat, i que està en termini d’aprovació, 
conté unes fitxes on ja es determinen quines són les modificacions que s’han de desenvolupar 
per preservar l’habitatge. Manifesta que, al seu parer, el més important és l’agrupació dels usos 
i de la volumetria depenent de cadascun dels teixits urbans.  
Explica que han estat analitzant tècnicament el prec amb l’equip d’urbanisme i no l’acaben 
d’entendre. Assenyala que una altra cosa és una modificació del PGM perquè l’ús residencial 
només incorpori l’habitatge, o que el nou PGM que s’ha de fer algun dia abordi aquesta 
qüestió. Manifesta que el que els preocupa és com poder donar cobertura a la necessitat de 
preservar l’habitatge i de promocionar l’habitatge assequible mitjançant els usos, o com poder 
determinar sempre percentatges de reserves de protecció oficial. 
 
El Sr. BLANCO assenyala que es tracta d’un tema molt complicat i molt tècnic, i que no és el 
moment de debatre’n els detalls, però que pensen que sí que es pot fer alguna cosa. Remarca 
que una diferència molt gran respecte al PEUAT és que aquest delimita grans zones i afecta tots 
els solars, mentre que el que demanen en el prec és un epígraf, sense concretar la manera de 
fer-ho. Manifesta que es conformarien que el Govern els digués que està interessat a continuar 
estudiant aquesta proposta perquè creu que es pot fer i que podria ser molt interessant qualificar 
cada solar individualment, i no pas genèricament tots els solars. 
 
La Sra. SANZ proposa una transacció in voce que digui que el Govern estudiarà la viabilitat 
d’aquesta proposta per poder acceptar el prec, ja que estan d’acord en l’objectiu.  
 
El Sr. BLANCO accepta la transacció. 
 
Es dóna per tractat amb el redactat següent:  
 
Estudiar la viabilitat de la següent proposta: Que el Govern municipal impulsi una modificació 
del Pla General Metropolità per tal de crear una qualificació específica amb la finalitat de 
preservar l'ús d'habitatge en solars d'ús residencial. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
18.- (M1519/4719) Que el Govern municipal habiliti un espai per acollir els gats de la "casa 
pastera" d'Horta així com els voluntaris i voluntàries que en tenen cura i que es comenci a 
definir un projecte de centre urbà d'adopció felina, tal i com reclamen les entitats de la ciutat. 
 
El Sr. CORONAS destaca que Barcelona té la sort de tenir un bon nombre d’entitats i persones 
a títol individual que fan una gran tasca en la gestió de colònies de gats de la ciutat des del 
voluntariat, i també sovint des de la precarietat. Afirma que aquesta feina reverteix en benefici 
del benestar d’aquests animals i també de tots els veïns i veïnes de Barcelona.  
Explica que un exemple de la precarietat amb la qual es fa aquesta tasca és la «casa pastera» de 
gats ubicada al districte d’Horta-Guinardó i gestionada per membres de l’entitat Barcelona Gat 
i Gos. Informa que aquest espai acull actualment 89 gats i compta amb uns 36 voluntaris i 
voluntàries que fan possible la cura, l’esterilització i l’adopció d’aquests animals. Afirma que 
l’edifici es troba en molt mal estat i pateix greus problemes estructurals, ja que s’inunda quan 
plou i presenta perill d’esfondrament, fet que suposa una amenaça evident per als animals i, 
sobretot, per a les persones que l’ocupen.  
Manifesta que al darrer Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 46 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
aquesta entitat ja es va adreçar al comissionat d’Ecologia per insistir en la necessitat de facilitar 
el trasllat del centre a una altra ubicació. D’altra banda, explica que volen aprofitar per tornar a 
plantejar la necessitat d’impulsar un centre urbà d’adopció felina, tal com reclamen les entitats 
de la ciutat, que, a més, ja tenen un projecte molt treballat. Recorda que el mes d’abril el Grup 
Municipal del PSC ja va presentar una proposició en aquest sentit i va ser aprovada amb el 
suport de tots els grups. Assenyala que, malgrat que en aquell moment el Grup Municipal de 
BC es va abstenir, es va comprometre a estudiar la viabilitat del projecte. Manifesta que, per 
tant, els agradaria conèixer en quina fase estan aquests estudis i si s’ha avançat en aquest àmbit. 
 
El Sr. XIMENO explica que des del mes d’abril s’ha treballat en la recerca d’un espai per al 
centre urbà de gats que és objecte del prec, però que encara no han trobat una ubicació 
acceptable i raonable que, a més, s’adeqüi als requisits que cal complir. Assenyala que s’ha 
treballat amb diferents districtes, s’ha parlat amb el zoo i s’han estudiat diferents opcions que 
encara no s’han concretat. Afirma que, per tant, continuen treballant per trobar un espai per fer 
aquest centre urbà de gats. D’altra banda, assenyala que aquest any s’ha fet una inversió per 
millorar la situació i la capacitat de l’espai de gats del Centre d’Acollida d’Animals de 
Companyia (CAAC) actual, i que el projecte del CAAC a Montcada continua avançant. 
Afirma que és cert que hi ha moltes entitats privades i de voluntariat que fan aquesta tasca i, en 
aquest sentit, comparteixen el reconeixement que n’ha fet el Sr. Coronas. Així mateix, 
manifesta que és cert que la situació de l’edifici ubicat a Horta-Guinardó i gestionat per 
Barcelona Gat i Gos requereix una actuació d’urgència. Explica que, atesa aquesta 
circumstància, estan estudiant la possibilitat d’un espai provisional al mateix districte d’Horta-
Guinardó mentre no trobin un nou espai a la ciutat. Assenyala que aquesta solució no s’ha 
concretat encara, però que hi estan treballant i estan en converses amb el Districte i amb la 
gerència d’Ecologia. 
Remarca que una instal·lació d’aquest tipus ha de reunir totes les característiques que demana 
la legislació. Assenyala que, a diferència de l’activitat privada, si s’ofereix un espai des de la 
perspectiva municipal, la legislació exigeix veterinaris, sala de tractament, subministrament 
d’aigua i corrent elèctric, i fosa sèptica, entre altres coses. Conclou que proposa acceptar el prec 
perquè estan treballant en el que demana. 
 
El Sr. CORONAS agraeix que s’accepti el prec i que ja s’estigui treballant per buscar una 
solució. Assenyala que els preocupa que un tema que creuen que amb voluntat i amb una certa 
flexibilitat seria fàcil de solucionar requereixi tota la sèrie de requisits que ha esmentat el Sr. 
Ximeno. Pel que fa a això, opina que caldria comptar amb les entitats, que sap que tenen 
pensades moltes solucions.  
Afirma que val la pena no esperar que arribi la solució del CAAC, entre altres coses perquè no 
serà un centre urbà, sinó que estarà força apartat, quan el que reivindiquen les entitats és un 
centre d’àmbit urbà per facilitar, sobretot, l’accés i l’adopció d’aquests animals. D’altra banda, 
afirma que el CAAC no és un bon referent, ja que en aquest centre els gats estan estressats. 
 
El Sr. XIMENO pregunta al Sr. Coronas si ha vist les millores que s’han fet al CAAC.  
 
El Sr. CORONAS respon que té previst anar-hi el mes de gener.  
 
El Sr. XIMENO assenyala que han de trobar una manera fàcil de fer el que es demana, però que 
també han de complir el Decret 243/1994.  
 
Es dóna per tractat. 
 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 47 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
19.- (M1519/4720) Que el Govern municipal faci les obres necessàries per tal de resoldre 
l'accessibilitat i seguretat de l'Estació de Sant Andreu Comtal, mentre no acabin les obres 
planejades per ADIF. 
 
El Sr. CORONAS manifesta que els veïns i veïnes fa molts anys que esperen el final de les 
obres que realitza Adif a l’estació de Sant Andreu Comtal i als seus entorns. Explica que la 
paralització de les obres no només ha provocat una degradació de les estructures ja fetes, sinó 
també dels barris a banda i banda de les vies, que veuen com un projecte esperançador que 
havia de servir per connectar i crear espais de relació ha acabat sent un malson, una cicatriu 
oberta i una barrera encara més gran que la que hi havia anteriorment. Afirma que, si el 
projecte faraònic de la Sagrera és un drama a escala metropolitana i de país, la situació en què 
es troba l’estació de Sant Andreu Comtal suposa una vergonya per a la ciutat. Remarca que 
aquest projecte està encallat des de fa anys per problemes burocràtics entre el ministeri 
espanyol, Adif i l’Ajuntament, i a això ara cal sumar-hi la suposada trama de corrupció que 
envolta tot el projecte.  
Afirma que l’estació de Sant Andreu Comtal és actualment un infern per a les persones amb 
mobilitat reduïda i incompleix les normatives d’accessibilitat i de seguretat. Manifesta que, tot i 
saber que aquest problema no competeix només a l’Ajuntament, creuen que aquest ha de 
resoldre els problemes dels seus ciutadans. Finalment formula el prec. 
 
La Sra. SANZ explica que just fa un parell de setmanes, juntament amb els veïns de Sant 
Andreu, van patir en pròpia carn el que signifiquen aquests problemes d’accessibilitat perquè 
un company, amic i veí del barri de Sant Andreu que va amb cadira de rodes no va poder 
accedir amb ells a l’interior de l’estació perquè no està adaptada. Manifesta que són plenament 
conscients d’això i és una qüestió que els preocupa, de la mateixa manera que els preocupa el 
fet que la mateixa estació no pugui ser una realitat. A més, destaca que l’Ajuntament ha fet 
l’esforç de repensar el projecte i de reduir-lo dels 14 milions d’euros inicials a 7 milions, a 
banda d’actuacions de reivindicació conjunta amb els veïns.  
Explica que han fet una transacció al prec que formula el Grup Municipal d’ERC en el sentit 
que el Govern municipal exigeixi a Adif que faci aquesta proposta, ja que Adif és el propietari 
del sòl i, com a administració pública, no poden intervenir en el solar d’una altra administració. 
A més, remarca que no només hi ha un propietari del sòl, sinó també un adjudicatari de l’obra. 
Manifesta que, legalment, no poden executar el prec tal com es planteja si no hi ha un acord 
explícit amb Adif que permeti a l’Ajuntament intervenir-hi. Assenyala que han fet la transacció 
perquè el compromís del Govern és ferm i volen que aquest problema es desencalli al més aviat 
possible. Explica, però, que no saben si la millor manera de fer-ho és que cada vegada que una 
administració no vulgui fer una cosa a la ciutat que li competeix l’acabi pagant l’Administració 
de la ciutat, tot i que el volum econòmic que implica això en aquest cas sigui més mesurat que 
el de la línia 9 o que el de moltes altres actuacions. Conclou que s’ho podrien plantejar, però 
sempre amb un acord previ, tenint en compte que hi ha un adjudicatari i un propietari del sòl. 
 
El Sr. CORONAS precisa que la transacció proposava instar Adif a fer el que es demana, i no 
pas a posar-s’hi d’acord perquè ho pogués fer l’Ajuntament si Adif no ho fa.  
Recorda que el Grup Municipal d’ERC ja va demanar al Govern anterior que fes una passera 
per solucionar els problemes de mobilitat i connexió entre Bon Pastor i Sant Andreu, i que, tot i 
que en un principi també els van dir que això era responsabilitat d’Adif, el Govern va acabar 
fent la passera al final de mandat. Afirma que voldrien que ara es fes el mateix, ja que estan 
parlant de resoldre problemes de la ciutadania. Manifesta que és cert que no és culpa de 
l’Ajuntament que aquest problema estigui encallat, però que hi ha una necessitat real de dotar 
d’accessibilitat aquesta estació i amb voluntat es pot fer. Demana que, si no, l’alcaldessa 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 48 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
reclami aquests diners a l’Estat, tal com fa en altres ocasions.  
 
La Sra. SANZ afirma que l’alcaldessa ha reclamat l’execució d’aquesta estació. Assenyala que 
el cas que els ocupa és més complicat que el de la passera esmentada, atès que hi ha un 
adjudicatari i jurídicament el règim és diferent. Remarca que el problema és que s’ha de 
desbloquejar la situació en tot aquest entorn i això ara està en litigi, de manera que un jutge s’hi 
ha de pronunciar.  
Explica que, tot i això, es compromet a buscar solucions al problema d’accessibilitat d’aquesta 
estació, tal com ja ho va fer el dia que es va reunir amb els veïns de la zona, juntament amb la 
tinenta d’alcalde de Drets Socials.  
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
  
20.- (M1519/4711) Instar al Govern municipal a exigir a la Generalitat de Catalunya la millora 
de l'accessibilitat a la xarxa de transport públic depenent de TMB, amb les següents actuacions: 
1) La calendarització de la licitació dels projectes dels intercanviadors de transports pendents 
que ja tenen el projecte executiu redactat. 2) La redacció dels projectes d'intercanviadors que 
encara no tenen el projecte executiu redactat. 
 
El Sr. MULLERAS formula el prec. 
 
La Sra. VIDAL manifesta que accepten el prec perquè estan instant la Generalitat a fer aquest 
tipus d’obres des del principi del mandat. Afirma que l’accés al transport públic és una qüestió 
totalment prioritària per al Govern, i això implica l’accés de totes les persones amb mobilitat 
reduïda. Destaca que es tracta d’una política de la ciutat que és un bon exemple d’entesa entre 
totes les forces polítiques i de treball continuat en el temps, independentment de qui governi, ja 
que actualment, de les 156 estacions de metro que hi ha a Barcelona, 141 estan adaptades. 
Remarca que això no ho té cap metro del món i és un motiu d’orgull. Assenyala que, tanmateix, 
moltes de les estacions que queden per adaptar són grans intercanviadors que tenen un flux de 
passatgers molt gran. Explica que s’ha anat treballant aquesta qüestió amb la Generalitat, però 
que hi ha estacions que són més fàcils d’adaptar que d’altres que fins i tot impliquen grans 
obres d’infraestructura ferroviària.  
Assenyala que també estan treballant en aquesta línia pel que fa a les competències exclusives 
de TMB com a operador. En aquest sentit, recorda que estan en procés d’adaptació de diverses 
estacions i s’ha recuperat inversió que no es feia des del 2012 en adaptació d’estacions. Explica 
que això implica aixecar andanes en comptes de posar-hi plataformes metàl·liques, tot i el 
servei que fan. Remarca que això és responsabilitat municipal, però que TMB no és 
responsable de les obres infraestructurals, que són de la Generalitat.  
Conclou que continuaran instant la Generalitat a complir les seves responsabilitats amb les 
persones amb mobilitat reduïda. Afirma que pensen que és absolutament necessari que es faci 
algun intercanviador durant aquest mandat, i que la Generalitat respondrà. 
 
El Sr. MULLERAS agraeix l’acceptació del prec, que assenyala que té una doble sensibilitat: 
d’una banda, la sensibilitat del transport públic i dels compromisos que han de tenir totes les 
administracions per millorar-lo, i de l’altra, la sensibilitat cap a aquelles persones que tenen 
més dificultats per accedir-hi. Afirma que és important que les estacions estiguin adaptades, 
però que si els intercanviadors no ho estan, això perjudica i impedeix que les persones amb 
mobilitat reduïda puguin utilitzar el transport públic, així com les persones grans o les que 
porten cotxets de nens petits. Manifesta que, per tant, demanen que s’adaptin aquests 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 49 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
intercanviadors, com els de la plaça de Sants, la plaça Espanya, la plaça Urquinaona, 
Verdaguer, el Clot o Maragall. Opina que no poden estar orgullosos del transport públic fins 
que aquests intercanviadors estiguin adaptats perquè els pugui utilitzar tothom, sobretot les 
persones dels col·lectius que ha esmentat, que són més sensibles a aquestes barreres 
arquitectòniques. Afirma que esperen resultats en aquest sentit durant el temps que resta de 
mandat. 
 
La Sra. VIDAL remarca que convindria complementar això amb les necessàries inversions 
d’Adif a Rodalies, perquè del que més es queixen les associacions del sector és de la manca 
d’adaptació a les estacions d’Adif i a les vies. Afirma que, per tant, el Govern municipal ho 
reclamarà tot. 
 
Es dóna per tractat. 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
21.- (M1519/4728) - Ha arribat o creu el Govern municipal que arribarà, a algun nou acord amb 
la Generalitat de Catalunya per a recuperar per a la ciutat els espais de La Model i Trinitat 
Vella? - Quan preveu que serà aquest acord? - En quins termes està plantejant el Govern 
municipal els acords a assolir? 
 
El Sr. MARTÍ manifesta que voldrien tenir notícies sobre com evoluciona el nou acord que fa 
temps que es treballa entre el Govern municipal i el Govern de la Generalitat per donar solució 
a la recuperació dels espais que actualment ocupen la presó Model i la presó de la Trinitat 
Vella. 
 
La Sra. SANZ explica que el treball sobre aquest acord avança molt positivament i que en breu 
podran donar-ne els detalls, ja que estan acabant de tancar-lo amb la Conselleria de Justícia. 
 
El Sr. MARTÍ afirma que saben que s’està en la fase final de les converses, però que voldrien 
que se’ls pogués concretar alguna cosa, com les dates en què es tancarà l’acord o els 
compromisos pressupostaris i urbanístics que assumirà l’Ajuntament. 
 
La Sra. SANZ es compromet a convocar una reunió amb tots els grups municipals per explicar-
los els detalls de la proposta abans que se signi l’acord i, fins i tot, abans que es presenti a les 
comissions de govern corresponents. Afirma, però, que ara, per lleialtat a una altra 
administració, no pot donar-ne més detalls. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
22.- (M1519/4712) Quin és l'import de les reclamacions judicials i expropiacions del Grup 
Ajuntament pendents a dia d'avui, indicant per cadascun, la descripció del bé, l'import, 
l'antiguitat, l'any previst d'execució, la previsió de pagament i el destí del bé expropiat (zona 
verda, ús social o patrimonial) indicant, així mateix, les finques que d'acord amb la llei el/la 
propietari/a podria obligar a l'Ajuntament a expropiar (per exemple zona verda)? Sol·licitem 
que se'ns faciliti còpia per escrit en la mateixa sessió de la Comissió. 
 
 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 50 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
El Sr. MULLERAS assenyala que, si poden tenir avui o de manera immediata la informació 
que demanen, no faran debat. 
 
La Sra. SANZ explica que facilitaran la informació sobre les despeses vinculades a cadascuna 
de les qüestions que es demanen en la primera part de la pregunta, en relació amb les 
reclamacions judicials i les expropiacions pendents a dia d’avui. Assenyala, però, que la segona 
part de la pregunta es refereix a supòsits que són pràcticament impossibles de detectar, 
principalment perquè encara que hi hagi un espai qualificat de zona verda i a sobre hi hagi un 
habitatge, no es pot demanar l’expropiació quan aquell habitatge té un rendiment econòmic. 
 
El Sr. MULLERAS manifesta que quan tinguin la informació per escrit ja la valoraran, però 
que no creu que ara faci falta fer el debat sobre aquest tema. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
23.- (M1519/4694) Quina resposta dóna el Govern municipal als interrogants que planteja 
l'adjudicació del contracte a Asset Asociación Española Financieros y Tesoreros i què pensa fer 
al respecte? 
 
La Sra. LECHA explica que, el passat 8 de gener, el director general de BAGURSA va adoptar 
l’acord d’adjudicar el contracte relatiu a la quota anual per a l’any 2016 de quatre membres a 
l’empresa Asset per un import de 450 euros i 94,50 euros d’IVA. Assenyala que, el 5 de gener, 
el director de Serveis Econòmics de BAGURSA, el Sr. Josep Badia, va emetre l’informe previ 
a l’adjudicació en el qual es feia constar que només s’havia demanat l’oferta per al contracte a 
aquesta associació. Afirma, però, que l’informe no fa cap referència a la tasca de l’empresa ni 
als serveis que hauria de prestar. Remarca que es dóna la circumstància que el president 
d’aquesta associació és el mateix Sr. Badia, director de Serveis Econòmics de BAGURSA, que 
va informar sobre l’adjudicació del contracte.  
Manifesta que es pregunten com pot ser que s’estigui satisfent una quota personal de quatre 
persones que a la pràctica suposa un sobresou per la via de l’adjudicació d’un contracte d’una 
empresa pública. Explica que també es pregunten com és possible que hagi informat sobre 
l’adjudicació del contracte el president de l’empresa, directament beneficiat per aquesta 
adjudicació, així com si aquestes persones van donar el seu consentiment al fet que l’empresa 
BAGURSA satisfés la seva quota de soci a l’entitat privada adjudicatària del contracte. Afirma, 
però, que sobretot es pregunten si el Govern tenia coneixement d’aquesta situació. 
 
La Sra. SANZ manifesta que agraeixen la pregunta perquè els ha permès demanar una anàlisi 
més exhaustiva d’aquesta qüestió. Afirma que BAGURSA realitza des de fa molt de temps les 
aportacions a aquestes societats específiques via contracte i no via aportació. Explica que han 
demanat per què es fa d’aquesta manera i que els responsables de BAGURSA els han dit que 
això no suposa cap incompliment de la legalitat i la normativa. Manifesta que comparteixen 
que, com a mínim, això és estrany i que, per tant, han demanat als Serveis Jurídics i a Secretaria 
que ho revisin i que els diguin com s’ha de procedir en aquest cas. Afirma que a hores d’ara 
encara no tenen la resposta dels Serveis Jurídics sobre aquesta qüestió. 
 
La Sra. LECHA pregunta quin tipus de servei prestava aquesta empresa.  
 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 51 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
La Sra. SANZ respon que feia cursos de formació, el butlletí d’informació i una sèrie 
d’activitats vinculades a les accions que realitza l’empresa. Manifesta, però, que ja facilitaran 
tota la informació sobre aquesta qüestió tan aviat com la tinguin.  
 
Es dóna per tractada. 
 
24.- (M1519/4695) Quin seria l'import de la diferència d'ingressos provinent del preu que 
paguen els usuaris del transport públic en cas que es fixessin per al 2017 les tarifes de l'ATM 
que hi havia l'any 2013? 
 
La Sra. LECHA afirma que el transport no ha parat de pujar any rere any i molt per sobre de 
l’IPC i dels ingressos de la classe treballadora. Explica que, segons l’anuari estadístic de la 
ciutat de l’any 2016, el nombre de viatgeres entre el 2012 i el 2015 va augmentar en 11,5 
milions, mentre que la recaptació ho va fer en 5,2 milions d'euros. Assenyala que, de les 
mateixes estadístiques, volen destacar que, coincidint amb la forta pujada del 2013, per primera 
vegada va caure tant el nombre de viatgeres, amb una reducció de 3,5 milions, com la 
recaptació, que va disminuir en 422.000 euros. Afirma que aquestes dades posen en relleu que 
la política tarifaria d’augments no només és del tot antisocial sinó que, a més, dissuadeix de 
l’ús del transport públic i afavoreix l’ús del transport privat, tot i el que això comporta des d’un 
punt de vista ambiental, sanitari i de mobilitat.  
Assenyala que, si bé a l’any 2016 es va frenar la tendència d’augment sistemàtic de preus, la 
situació encara es troba lluny dels límits acceptables. En aquest sentit, recorda que en l’última 
pregunta que van plantejar en la Comissió ja es van referir a les reivindicacions de la 
plataforma Stop Pujades sobre el retorn a les tarifes del 2013. Manifesta que entenen que el 
primer que cal determinar per poder fer front al cost públic de la rebaixa tarifària, la distribució 
entre les administracions implicades i la dotació pressupostària corresponent són les xifres 
exactes del que comportaria aquesta mesura.  
 
La Sra. VIDAL explica que les tres administracions que financen el transport públic –la 
Generalitat (50%), l’Àrea Metropolitana (25%) i l’Ajuntament (25%) – han arribat aquest any a 
un acord de 10 milions i estan demanant a l’Estat que posi els 10 milions restants que 
aproximadament costaria aquesta congelació, tenint en compte que l’Estat ha dimitit de les 
funcions de finançament del transport públic, ja que de fet ni tan sols té una llei que l’obligui a 
fer-ho.  
Assenyala que la qüestió no és tant tornar a les tarifes del 2013, i que han de tenir un debat més 
ampli pel que fa a aquesta qüestió en la sessió específica de tarifes que faran en el marc del 
Pacte per la mobilitat, a la qual tots els grups hi estan convidats. Afirma, però, que si adoptessin 
aquesta tarificació per a aquest any, caldria afegir uns 23 milions més als 20 milions que ha 
esmentat, de manera que estarien parlant d’uns 43 milions. Remarca, però, que el problema és 
que aquest import va creixent, ja que si es volgués mantenir aquesta tarificació per al 2018, 
caldria afegir-hi uns 50 milions d'euros més, d’acord amb el Pla marc de finançament. Explica 
que, per tant, no és una qüestió que depengui ni dels pressupostos municipals ni de l’esforç que 
ha de fer la Generalitat, tenint en compte que té una Llei de finançament de transport públic que 
no té un reglament i que no està aplicant impostos i tributs que està facultada per recaptar i que 
permetrien obtenir més ingressos. Afirma, doncs, que el transport s’ha de finançar d’una altra 
manera, amb nous tributs per part de la Generalitat i amb més aportacions per part de l’Estat.  
Finalment convida els grups a tenir aquest debat en el marc del Pacte per la mobilitat. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 52 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
25.- (M1519/4727) Que el Govern municipal informi sobre l'estat d'execució del Prec acceptat 
a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de 20 de gener de 2016, amb el següent 
contingut: (M1519/2328) Que l’equip de govern posi a disposició del Grup Municipal de CiU 
les auditories que es fan periòdicament sobre l’estat de manteniment de l’espai públic de la 
ciutat. 
 
El Sr. MARTÍ recorda que aviat farà un any que es va acceptar el prec que se’ls reportaria 
periòdicament les auditories que es fan regularment sobre l’estat de manteniment de l’espai 
públic de la ciutat. Explica que això fa molts anys que es fa i que aquesta informació és molt 
útil per saber les tendències que hi ha sobre la qualitat en determinats criteris i paràmetres de 
l’espai públic. Remarca que el Govern es va comprometre a facilitar aquesta informació cada 
15 dies i fa un any que no han rebut res. 
 
El Sr. XIMENO demana disculpes en nom del Govern pel fet de no haver complert aquest 
compromís. Manifesta que aportaran als grups tota la informació de l’any que no han obtingut i 
que establiran una periodicitat regular per facilitar-la. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
26.- (M1519/4713) Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades 
i l'estat d'execució de la proposició M1519/1417, aprovada en la sessió de 18 de novembre de 
2015: La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al govern municipal a: 1) 
En compliment de la proposta d’acord aprovada el darrer 24 de juliol de 2015, presentar abans 
de la propera Junta de Portaveus l’Informe Anual del 2014 i del primer semestre del 2015 sobre 
l’aplicació de l’ordenança de terrasses. 2) Així mateix, presentar en la propera Comissió 
d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat un text normatiu que inclogui, com a mínim, la modificació 
dels articles 10 i 11 de l’ordenança de terrasses (distància mobiliari urbà) per a la seva 
aprovació inicial en la mateixa Comissió, amb el màxim consens possible. 3) Que l’Alcaldessa 
aprovi de forma definitiva, amb el màxim consens possible, la totalitat d’ordenacions singulars 
que ja estiguin aprovades inicialment i exhaurit el termini d’informació pública, i iniciar el 
procediment de la resta per a que en dos mesos estiguin aprovades la totalitat de les 
ordenacions singulars previstes en Barcelona. 4) Fer efectiva una immediata resposta municipal 
per tal de garantir l’activitat econòmica i el descans veïnal. 
 
El Sr. MULLERAS presenta el seguiment d’aquesta proposició. 
 
El Sr. MÒDOL remarca que, des de l’aprovació d’aquesta proposició al novembre del 2015, la 
mateixa posició del Grup Municipal del PP sobre aquesta ordenança ha anat canviant.  
Explica que el Govern ha facilitat tot tipus d’informació concreta sobre les qüestions que se’ls 
ha anat demanant i sobre l’evolució de l’ordenança. A més, afirma que el consens entorn de les 
ordenacions singulars és molt ampli. Manifesta que no sap exactament què demana el Grup 
Municipal del PP, que opina que està al corrent dels treballs que s’estan desenvolupant. 
Assenyala que ja hi ha una nova ordenança redactada i que ara s’està consultant en l’àmbit 
territorial amb els districtes per consensuar-ne la idoneïtat. Explica que, un cop finalitzat aquest 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 53 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26 
 
procés, que pensen que serà cap a finals de gener, faran la primera ronda de contacte amb els 
grups polítics per establir consensos. Afirma que, en paral·lel, s’ha produït l’aprovació de totes 
les ordenacions singulars, que els ha permès anar veient quins elements s’havien d’incorporar a 
l’ordenança.  
Opina que s’ha complert la filosofia de la demanda que va fer el Grup Municipal del PP al seu 
moment i de les demandes successives que s’han anat produint, i manifesta que esperen tenir 
aviat l’ocasió d’arribar al màxim consens polític sobre l’ordenança de terrasses. 
 
El Sr. MULLERAS afirma que el Govern municipal els va dir que aquest mes de desembre 
tindria la proposta de modificació de l’ordenança i encara no tenen cap tipus d’informació 
sobre què es vol fer i com es vol fer. Explica que, de fet, consideren un fracàs aquesta proposta 
de modificació perquè no tenen cap tipus de text sobre el qual puguin opinar, i que el que això 
està fent és que el Govern estigui modificant l’ordenança per decret i sense consens a través de 
les ordenacions singulars. Convida el Sr. Mòdol a preguntar-ho, si no, als comerciants de la 
plaça Reial, als quals s’ha disminuït un 27% les terrasses, o als comerciants del Poblenou, la 
Boqueria, el Born o Sant Antoni, que han patit un percentatge de reducció similar. Opina, 
doncs, que aquestes ordenacions singulars suposen una modificació de l’ordenança «per la 
porta del darrere» sense el consens necessari amb els comerciants.  
Explica que quan el Sr. Collboni va entrar al Govern es van crear una sèrie d’expectatives, però 
que no se n’ha complert cap pel que fa a l’ordenança de terrasses. Assenyala que el Sr. Mòdol 
va dir públicament que l’ordenança era inaplicable, mentre que se segueix aplicant, i que s’han 
retallat 20.000 cadires de terrasses a tota la ciutat, segons s’ha publicat a la premsa.  
Manifesta que demanen que aquest tema es resolgui al més aviat possible amb l’enfocament 
que es va aprovar en la proposició que és objecte de seguiment, que plantejava una modificació 
de les distàncies i un consens màxim en les ordenacions singulars. 
 
El Sr. MÒDOL reitera que ja estan treballant sobre aquest tema. A més, explica que van dos 
mesos avançats respecte a la previsió de calendari que ell va donar a la segona o tercera 
setmana d’entrar al Govern. Demana al Sr. Mulleras que, per tant, revisi bé els compromisos 
que va adquirir el Govern.  
D’altra banda, manifesta que tenen una relació molt fluida amb el gremi afectat i que estan molt 
contents de les ordenacions singulars, que opina que és l’única cosa que es va fer bé en 
l’ordenança que es va aprovar en el mandat anterior. Explica que, de fet, ja ha manifestat en 
diverses ocasions que, si hagués de triar com hauria de ser aquesta ordenança, seria tota amb 
ordenacions singulars, ja que això garanteix que no només es parli sobre les terrasses i la 
convivència a l’espai públic, sinó que també suposa la millora de les condicions de l’espai 
públic en molts casos. Afirma que, per tant, s’intentarà delegar tant com sigui possible en els 
territoris perquè l’ordenança sigui realment aplicable i potenciar al màxim les ordenacions 
singulars. 
 
Es dóna per tractada. 
 
VI) Mocions 
 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 21.40 h. 
 
Ref:  CCP 12/16 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 54 
v.  15/ 12/ 2016     14: 26