Ordenança sobre el 
control de la 
contaminació per 
agents físics 
Ajuntament de Barcelona 
ORDENANCES I REGLAMENTS 
Ordenança sobre el 
control de la 
contaminació per 
agents físics 
(Aprovada pel Consell Plenari 
el21 de setembre de 1982 i el18 de març de 1983) 
(Vigent des de 8-IX-1983) 
(Publicada a la Gaseta Municipal 
núm. 27 de 30-IX-83) 
~ 
~ 
Ajuntament de Barcelona 
Ordenança sobre el control de la 
contaminació per agents físics 
© Ajuntament de Barcelona 
Edita: 
Ajuntament de Barcelona 
Regidoria d 'Edicions i Publicacions 
Autoedició: 
R.E.P. 
Impressió: 
Impremta Municipal 
ISBN: 84-7609-645-3 
Dipòsit Legal: B-3146-1994 
Exp.: P-029/93 
ÍNDEX 
TÍTOL I. Radiació tèrmica o calor 7 
TÍTOL Il. Radiacions ionitzants . . . . . . . . . . . 8 
Capítol I. Objectiu i àmbit d 'aplicació . . . . . . 8 
Capítol Il. Llicències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 O 
Capítol III. Activitats nuclears i activitats ra­
dioactives o que produeixen radiacions ionit-
zants de primera categoria . . . . . . . . . . . . . . . . 12 
Capítol IV. Fonts, ginys o aparells, instal ·lacions 
radioactives o que produeixen radiacions ionit­
zants de segona i tercera categories i instal-la-
cions mèdiques o de sanitat en general . . . . . . 13 
Capítol V. Aplicació de radiacions ionitzants a 
les persones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 
Capítol VI. Carnet sanitari . . . . . . . . . . . . . . . . 19 
Capítol VII. Del personal professionalment ex-
posat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 
Capítol VIII. Residus radioactius . . . . . . . . . . 22 
TÍTOL III. Sorolls i vibracions . . . . . . . . . . . . 24 
Capítol I. Objectiu, àmbit legal i definicions . 24 
Capítol Il. Criteris de prevenció urbana . . . . . 25 
Capítol III. Criteris de prevenció específica . . 26 
Secció 1. Condicions acústiques en edificis 26 
5 
Secció 2. Sorolls de vehicles ..... . ..... . 27 TÍTOL I 
Secció 3. Comportament dels ciutadans a la 
via pública i en la convivència diària . .... 30 Radiació tèrmica o calor 
Secció 4. Actes i activitats multitudinaris a la 
via pública i/o zones de pública concurrència 33 Art. 1. 1. Estaran sotmesos a la present Ordenança 
terar de forma 
Secció 5. Treballs a la via pública que pro- tots els focus de calor o fred que puguin al
. ... .. . ... . sensible la temperatura del medi ambient, amb la fina­
dueixen sorolls .. .. .. .. .. .. 33 litat d'evitar pèrdues energètiques innecessàries, millo­
Secció 6. Ginys i aparells susceptibles de pro- rar les condicions d'habitabilitat de les edificacions i 
duir sorolls i/o vibracions ..... . ....... . 34 reduir les alteracions tèrmiques ambientals . 
Capítol IV. Sancions 
••• 38 2. En els casos respectius seran d'aplicació, a més, les 
••••••• o •••••••• •
disposicions que sobre aquesta matèria preveuen altres 
Disposicions addicionals 
•••••••••• o • • • o •• 38 Ordenances municipals, com la de protecció de 1' atmos­
Disposició transitòria . ... . .. . ..... . ..... . 39 fera, la de forns, forges, cubilots, cambres frigorífiques 
i tancs de congelació, la d'aparells i recipients de fluids 
Disposició derogatòria . ... .... .......... . 40 a pressió, la d' instal·lacions de condicionament d'aire i 
Annex I. Límits de dosis rebudes ......... . 40 calefacció, i la de condicions tècniques i higiènica-sa­
nitàries de forns i obradors de pa i pastisseria. 
Annex Il. Increments del nivell sonor permesos 
en funció del nivell de soroll de fons existent . termes emprats en el present títol 
42 3. Definicions. Els 
s'entendran en el sentit que determina I' Annex IV. 
Annex III. Taula de sorolls màxims admissibles 
en vehicles automòbils 
•••••• • • • • o. o • ••••• 48 Art. 2. Qualsevol focus de calor o fred haurà 
Annex IV. Glossari d'estar proveït d'un aïllament tèrmic tal que la tempe­
•• o •• • ••••••••• o ••••• 51 
ratura a l'exterior del recinte on estigui situat, difereixi 
Apartat A: Radiacions i radiacions ionitzants 51 en menys de dos graus i mig (2'5 QC) de la temperatura 
de referència, entesa com a talla del punt situat a O' 50 m 
Apartat B: Definicions de sorolls i vibracions 63 de distància en direcció perpendicular al centre del 
tancament o paret aïlladora del recinte, i en el cas de 
tancaments o parets verticals a una alçada d'I '50 m 
sobre el nivell del sòl. 
6 7 
Art. 3. Els edificis, la llicència de construcció dels quals 2. En particular i sense que aquesta enumeració tingui 
sigui concedida amb posterioritat a la vigència de la caràcter excloent, seran objecte de regulació les seves 
present Ordenança, hauran de complir les condicions utilitzacions en el camp de la medicina, la investigació, 
d'aïllament tèrmic determinades a la Norma bàsica la indústria i el comerç en qualsevol tipus de local, 
d'edificació NBE-CT-79, Condicions tèrmiques en els laboratoris, fàbriques o tota altra instaJ.lació, incloent-hi 
edificis, aprovada pel R.D. 2429/1979, de 6 de juliol àdhuc el transport, emmagatzematge o simple tinença 
(BOE 22 d'octubre de 1979). d'aquestes fonts, ginys o aparells. 
3. Tot això s'entén dins el marc de les lleis, reglaments 
i altres disposicions de rang estatal (central i/o autonò­
mic), reguladors d ' aquestes matèries i amb inde­
TÍTOL li pendència de les funcions que amb vista a la seva 
seguretat i inspecció corresponen al Consejo de Seguri­
Radiacions ionitzants dad Nuclear, a la Generalitat de Catalunya, a altres 
organismes competents i àdhuc a la seva possible dele­
gació en 1' Ajuntament de Barcelona. 
CAPÍTOL I 
4. Els termes emprats en el present títol s 'entendran en 
el sentit que determina l'Annex IV. 
Objectiu i àmbit d'aplicació 
Art. S. Es consideraran exclosos d'aquesta Orde­
Art. 4. 1. Estaran sotmesos a aquesta Ordenança nança els focus, ginys i aparells compresos en els apar­
totes les fonts, ginys o aparells susceptibles de produir tats b), d) i e) de l'art. 39 del Reglament sobre 
radiacions ionitzants, a fi o per raó de: instaHacions nuclears i radiactives, aprovat pel Decret 
a) l'aplicació de competències i criteris sanitaris i 2869/72,de21 dejuliol(B0Ede24d'octubrede 1972), 
urbanístics; que són els següents: 
b) les seves característiques que els cataloguen 1r. Les instal-lacions que produeixin o en què es manipulin 
com a activitat «nociva, insalubre i perillosa»; o emmagatzemin materials radioactius, els núclids emis­
e) disposar d'un coneixement i un criteri fiables de sors dels quals tinguin una activitat total de valor inferior 
les necessàries condicions de seguretat que han de sa­ a 1' establert en 1' apèndix de l'esmentat Reglament. 
tisfer. 2n. Instal-lacions en les quals s'utilitzin materials ra­
dioactius de concentració inferior a 0,002 Ci/g o mate-
8 9 
rials radioactius naturals sòlids de concentració inferior 3. En els casos que es compleixin estrictament totes i 
a O,ül Ci/g. cadascuna de les condicions incloses en l'apartat ante­
rior només serà preceptiva l
3 a
r  
. n
 E ot
q i
u fi
i c
p a
s c
 e ió
n  
 a
q  
u 1'
è  A
 e j
l u
s n
 e t
l a
e m
ct e
r n
o t
n  
s s ' accelerin a una energia de 1' emplaçament de la corresponent instal ·lació i de les 
no superior a 5 Ke V. referències de l'homologació per part del Ministeri 
d'Indústria i Energia, amb ind
C ep
A e
P nd
ÍT èn
O c
L ia
  
U d'
 altres auto­
ritzacions municipals que poguessin precisar. 
Llicències Art. 7. 1. Les sol·licituds de llicència municipal 
d'obertura que hom sol·liciti d'acord amb el Reglament 
Art. 6. 1. Totes les fonts, ginys o aparells produc­ d'activitats molestes, insalubres i perilloses per a les 
tors de radiacions ionitzants compresos en aquest títol activitats compreses en aquest Títol li, tant si són de 
requeriran una llicència municipal prèviament a la seva nova instal·lació, com de modificació o ampliació de 
instal·lació i funcionament. realització de qualsevol tipus d ' instal-lació, o d'ús o 
canvi d 'ús industrial, mèdic o comercial, hauran d'in­
2. S'exclouen de l'anterior disposició les instal·lacions cloure en el capítol "possibles repercussions sobre la 
a què es refereix l'apartat e) de l'esmentat art. 39 del sanitat ambiental i efectes additius" un apartat amb una 
Reglament sobre instal-lacions nuclears i radioactives, declaració explícita del compliment de la Normativa 
que són aquelles que encara que continguin materials sobre radiacions ionitzants d'aquesta Ordenança, amb 
radioactius amb activitats superiors a les fixades en detall de les fonts i/o aparells productors de radiació 
l'apartat 1r. de l'art. 5 reuneixen les tres condicions previstos, indicant les seves característiques principals 
següents: (tipus, intensitat de l ' activitat, proteccions, etc.) i de les 
1 a. Que el material radioactiu estigui protegit con­ mesures adoptades per no superar els nivells màxims 
tra tot contacte i fuga. permesos. La idoneïtat d'aquestes mesures haurà d ' anar 
2a. Que en tot punt accessible i a 0,1 m de la avalada per càlculs justificatius precisos. En tot cas no 
superfície de l'aparellla dosi equivalent no sobrepassi podrà obtenir-se la llicència preceptiva per a l'exercici 
O, 1 mrem per hora o bé que el flux de partícules beta o de l'activitat o el funcionament de l'activitat si les 
neutrons no sigui superior al que produiria una dosi mesures emprades no tenen 1' eficàcia exigible. 
equivalent a la distància esmentada. 2. Per a les altres dades, la sol-licitud de llicència s'ajus­
Ja. Que aquests aparells siguin d'un tipus homolo­ tarà en tots els casos, incloent-hi les instal·lacions mè­
gat prèviament pel Ministeri d ' Indústria. diques, al model expressat en el Reglament sobre 
instal-lacions nuclears i radioactives ja esmentat. 
lO 11 
3. Aquesta documentació haurà d'anar complementada l'art. 2 de la Llei de creació del Consejo de Seguridad 
amb: Nuclear (Llei 15/1980, de 22 d'abril, BOE de 25 d'abril 
a) una relació del personal professionalment expo­ de 1980) i donada la concentració demogràfica en el 
sat, amb dades sobre l'edat, sexe, número DNI i adreça, terme municipal, és criteri de 1' Ajuntament de Barcelo­
als efectes de la seva inclusió en el banc de dades de na, tant d'ordre urbanístic com genèric de protecció i 
dosis rebudes pel personal professionalment exposat. seguretat civil, la incompatibilitat del desenvolupament 
Aquesta relació haurà de modificar-se periòdicament de tot tipus d'activitat nuclear dins el terme municipal 
amb cada variació del personal; de Barcelona, incloses específicament les activitats de 
transport, com també les activitats radioactives defini­
b) descripció de l'entorn, quant a proximitat i/o des de primera categoria en l'esmentat Reglament (art. 
límit superior, inferior i lateral amb altres edificacions 40). 
habitables o parcialment ocupades; 
e) en cas d'utilització de radionúclids, informació CAPÍTOL IV 
sobre les vies de subministrament, emmagatzematge i 
evacuació dels corresponents residus. 
Fonts, ginys o aparells, instal·lacions radioactives o 
Art. 8. L'autorització es refereix exclusivament a que produeixen radiacions ionitzants de segona 
l'emplaçament concret per al qual ha estat sol·licitada. i tercera categories i instaHacions mèdiques 
Qualsevol trasllat i/o modificació requerirà una nova o de sanitat en general 
llicència municipal d'acord amb el que disposa l'art. 6, 
exceptuant les fonts mòbils regulades específicament en Art. 10. Amb independència dels permisos a què 
l'art. 12. es refereix l'art. 7, cada operació, estudi, prospecció o 
qualsevol activitat que pugui implicar contaminació del 
CAPÍTOL III medi amb radionúclids, com és ara els estudis amb 
traçadors i altres, com també les activitats que siguin 
realitzades a la via pública i produeixin radiacions io­
Activitats nuclears i activitats radioactives nitzants, encara que no es contamini el medi amb radio­
o que produeixen radiacions ionitzants núclids, requeriran una notificació a 1' Ajuntament de 
de primera categoria Barcelona perquè aquest pugui afavorir, establir o ga­
rantir les mesures preventives adients. 
Art. 9. A l'empara dels arts. 11 i 18 del Reglament 
sobre instal·lacions nuclears i radioactives aprovat pel Art. 11. Els distribuïdors de radionúclids de qual­
Decret 2869/1972, de 21 de juliol, abans esmentat, i de sevol tipus dins el terme municipal, amb independència 
12 13 
del compliment de la resta de 1' articulat de la present Art. 14. 1. Si la radiació originada per qualsevol 
Ordenança, com també de les lleis i reglaments estatals font ultrapassa, a la zona vigilada, els límits de l'art. 
(autònoms i generals) i també internacionals sobre anterior, o provoca la contaminació del medi per sobre 
transports radioactius ratificats per l'Estat espanyol, dels nivells màxims permesos, es procedirà a precintar­
hauran de disposar en tot moment de la màxima infor­ la immediatament, i es remetrà un informe als organis­
mació sobre la seva xarxa de distribució per posar-los a mes competents (Generalitat, CSN, etc.) perquè ho 
disposició de l'autoritat municipal perquè, en els casos resolguin. 
que aquesta autoritat cregui necessària aquesta informa­ 2. Les fonts, ginys, aparells o instal·lacions no podran 
ció, atesa la "intensitat d'activitat radioactiva" de les 
posar-se novament en funcionament fins que l'autoritat 
substàncies transportades, pugui reforçar les mesures de competent comprovi que s 'han corregit les deficiències 
seguretat dels transports corresponents (desviació del observades i 1' Aj untament disposi d ' informació fefaent 
trànsit, etc.). d'aquesta circumstància. 
Art. 12. En el cas de fonts productores de radia­ Art. 15. 1. Amb independència del control dosi­
cions ionitzants mòbils, com ara la radiografia, la gam­
mètric personal a les instaHacions radioactives, totes les 
magrafia industrial i altres, hauran de comunicar-se a zones controlades hauran de disposar de mesuradors 
1' Aj untament els successius llocs on seran utilitzades 
ambientals dels nivells de radiació, amb avisadors acús­
dins el terme municipal, àdhuc els trasllats en qualsevol 
tics i/o lumínics, que permetin detectar en tot moment 
tipus de transport. situacions anòmales. Quan sigui possible la contamina­
ció per radionúclids, caldrà realitzar regularment un 
Art.13. La taxa d'exposició màxima en qualsevol 
control de contaminació mitjançant frottis. 
punt de l'ambient exterior a una zona controlada origi­
nada per l'ús, la manipulació, el transport, l'emmagat­ 2. A les zones vigilades s'haurà de disposar com a 
zematge o el funcionament de les fonts productores de mínim d'un comptador Geiger, cambra d'ionització, un 
radiacions ionitzants existents dins de la zona referida comptador de centelleig o aparell similar en correcte 
ha de ser tal que suposada constant no impliqui una dosi funcionament per tal de permetre les comprovacions 
equivalent anual superior a 500 mrem (0,5 rem), d'acord necessàries en qualsevol punt i moment. 
amb el que recomanen els reglaments o normatives 
d'organismes de rang superior. Les mesures de protec­
ció hauran de ser les necessàries perquè es compleixi 
aquesta limitació. 
14 15 
*CAPÍTOL V Art. 20. En qualsevol estudi o procés que comporti 
la producció de radiacions ionitzants i que no impliqui 
un benefici immediat o directe per a la persona irradia­
Aplicació de radiacions ionitzants a les persones da, com per exemple estudis d'investigació mèdica o 
biològica, aquesta haurà de ser informada clarament 
Art. 16. Es prohibeix aplicar qualsevol tipus dels riscs que això comporta, i haurà de donar prèvia­
d'irradiació a les persones amb finalitats diferents de les ment la seva conformitat per escrit. 
mèdiques, diagnòstiques o terapèutiques. 
Art. 21.1. Les tècniques amb aparells proveïts de 
Art. 17. 1. L'aplicació de radiacions ionitzants pantalla de fluoroscòpia només s'utilitzaran en estudis 
amb finalitats mèdiques es farà només quan, a criteri del diagnòstics dinàmics. En tots els estudis diagnòstics 
metge, els beneficis que hagin d'esperar-se 'njustifiquin estàtics s'utilitzaran les tècniques radiogràfiques habi­
plenament el possible risc per a la salut que comportarà tuals d'impressió de pel·lícula fotogràfica. 
la irradiació. 
2. En els referits estudis dinàmics els aparells amb pan­
2. En tot cas, aquesta justificació no menyscaba la talla de fluoroscòpia hauran d'utilitzar-se necessària­
necessitat d'utilitzar tots els criteris i procediments de ment amb el complement de l'intensificador d'imatge. 
la radioprotecció per tal que la irradiació del pacient 
sigui la mínima possible, com també la del personal 3. Mentre no sigui possible la incorporació d'intensifi­
manipulador de les fonts i ginys o aparells productors cadors a tots els aparells amb pantalla de fluoroscòpia 
de radiacions ionitzants. actualment existents, durant la realització d'explora­
cions amb aquests aparells, a més del pacient, només hí 
Art. 18. Llevat dels casos d'urgència que s'esta­ podrà estar present el metge, el qual haurà d'haver-se 
bleixin a criteri del facultatiu competent, no es realitza­ preparat en la foscor almenys durant els 15 minuts 
ran exploracions radiològiques abdominals o de tòrax a immediatament anteriors a l'aplicació. 
dones fèrtils, a partir dellüè dia del cicle menstrual. 4. En tot cas caldrà preveure els màxims elements i 
actituds de protecció tant per al pacient com per al mateix 
Art. 19. Es prohibeix qualsevol campanya o pro­ metge (protectors gonadals, davantal plomat, etc.). 
grama amb exploracions radiològiques indiscriminades 
o periòdiques, com les de fotoseriació i altres d'habi­ 5. Les proteccions que cal establir en aquests aparells, 
tuals en l'edat escolar. com en qualssevol altres, seran les que corresponen a 
l'art. 13 i a les restants lleis o reglamentacions de rang 
superior. 
*Vegeu RD 1132/90 de 14-9 (BOE núm. 224 de I 8-9-90). 
16 17 
Art. 22. 1. En medicina nuclear es procurarà no 2. En qualsevol cas l'aplicació d'aquestes tècniques es 
administrar radionúclids de radiotoxicitat del tipus CoB farà amb l'internament del malalt durant el temps que 
(com és el cas del iode-31), llevat que sigui estrictament sigui portador de radionúclids. 
necessari. Com a primera alternativa s 'utilitzaran radio­
núclids de radiotoxicitat del tipus 3
D . 
. L
 es persones afectades per l'internament no podran 
sortir dels límits de la corresponent instal-lació radiac­
2. En qualsevol cas, el criteri genèric a seguir serà de tiva o de Ja zona controlada. 
substituir, sempre que sigui possible, les exploracions 
amb marcatge in vivo (és a dir, administrant radionú­ Art. 25. Es procurarà no utilitzar radi-226 en trac­
clids a persones) per exploracions amb marcatge in taments de radioteràpia endocavitària i intersticial, atesa 
vitro, que no comporta l'administració de radionúclids la seva alta radiotoxicitat i el fet que hi ha tècniques 
a l'individu i per tant evita la irradiació corresponent alternatives, igualment eficaces, però que no presenten 
(com les tècniques de ràdio-anàlisi com ara RIA i al­ tants problemes de protecció radiològica. A partir de la 
tres). vigència d'aquesta Ordenança no seran autoritzades 
noves instal·lacions que incorporin aquest radionúclid. 
Art. 23.1. Els tractaments terapèutics de medicina 
nuclear que comporten l'administració de radionúclids Art. 26. En qualsevol exploració de radiodiagnòs­
al pacient exigiran l'internament de la persona malalta tic o en tractaments de radioteràpia serà preceptiva la 
en un centre sanitari degudament dotat, sense que pugui utilització de protectors gonadals sempre que no inter­
sortir fora dels límits de la instal·lació radioactiva. fereixin la pròpia exploració o tractament. 
2. Els excrements líquids o sòlids de les persones trac­
tades es con C
si A
de P
r Í
a T
ra O
n L
 r  
e V
si I
d  
us radioactius i hauran de 
rebre un tractament adequat. 
3. La durada de l' internament haurà de ser suficient per Carnet Sanitari 
permetre l'evacuació controlada de la major part del 
radionúclid administrat. Art. 27. Totes les exploracions radiològiques, 
diagnòstiques, terapèutiques o de medicina nuclear 
Art. 24. 1. En els tractaments de radioteràpia que amb marcatge in vivo seran registrades en el correspo­
requereixin tècniques endocavitàries i intersticials, els nent carnet sanitari, expedit per l'organisme competent, 
procediments tradicionals seran substituïts pels de con­ sempre que el pacient ho demani. Quan es tracti de 
trol remot (after loading). menors de 18 anys, l' anotació serà obligatòria. 
18 19 
Art. 28. 1. En els estudis diagnòstics amb aparells CAPÍTOL VII 
de raigs X (RX) la informació que s 'haurà de consignar 
en el carnet sanitari serà: Del personal professionalment exposat 
a) el tipus d'estudi diagnòstic; 
b) l'energia de la radiació de la qual es deriva; Art. 30. Tot el personal professionalment exposat 
a aquestes radiacions estarà obligatòriament sotmès a 
e) el temps d'exposició i l'amperatge correspo- un control dosimètric personal, els nivells del qual hau­
nent; ran de ser periòdicament comunicats pels centres de 
d) el filtre i el camp; lectura als Serveis de sanitat municipal i personalment 
e) el gruix del malalt i la seva distància al focus. als interessats. La comunicació es farà mitjançant un 
suport informatiu normalitzat que permeti de manipular 
2. En els estudis de medicina nuclear on s'administren àgilment aquesta informació. 
radionúclids in vivo caldrà consignar: 
a) el radionúclid o radionúclids administrats, el Art. 31. 1. Les dosis màximes de radiacions admis­
tipus d'estudi i el suport farmacològic; sibles per al personal professionalment exposat seran les 
mes internacionals competents 
b) l'activitat administrada. establertes pels organis
que es referen cien en 1' Annex I, tal com determina el 
3. En els tractaments terapèutics la informació a consig­ Reglament de protecció radiològica (Reial Decret 
nar serà com a mínim el tipus de tractament i les dosis 2519/1982, de 12 d'agost, BOE núm. 241, de 8 d'octu­
aplicades. Hauran de consignar-se, a més, les dades del bre de 1982). 
físic o equivalent que ha efectuat els càlculs dosimètrics. 
2. Això no obstant, quan les dosis rebudes arribin al30% 
4. En tots els casos haurà de consignar-se la data, les dels esmentats màxims, caldrà realitzar un advertiment 
dades i el número de col·legiat del metge, com també la fefaent a l'interessat, com també un estudi de les causes 
seva signatura. que han portat a aquestes dosis, a fi d'evitar posteriors 
irradiacions significatives. 
Art. 29. A l'efecte d'evitar exploracions repetides, 
innecessàries o dosis d'irradiació perilloses per acumu­ Art. 32. 1. Els aspectes mèdics de control dosimè­
lació d'estudis anteriors, serà obligatori per als malalts tric a què es refereix l'art. 30 correspondran exclusiva­
menors de 18 anys i recomanat per a la resta que el metge ment a personal expert en higiene de les radiacions 
o facultatiu competent consulti el carnet sanitari de l'in­ segons les conceptuacions fetes per l'Organització 
teressat abans de realitzar qualsevol estudi radiològic. Mundial de la Salut, i d'acord amb les titulacions que 
20 21 
s'estableixin per part dels organismes sanitaris compe­ ments, mitjançant els sistemes d'evacuació de residus 
te~ts, i sense perjudici de les atribucions que segons les radioactius que aquells estableixin. 
lleis corresponen als serveis de medicina d'empresa i 2. L'Ajuntament haurà de tenir coneixement de 
malalties professionals. totes les activitats relacionades amb l'evacuació de re­
2. Les funcions d'exercici professional que, segons el sidus per poder garantir, entre altre raons d'ordre gene­
paràgraf anterior, corresponen als experts en higiene de ral, la salubritat de serveis de la seva gestió directa, com 
les radiacions seran absolutament incompatibles amb ara la xarxa de clavegueres. 
exercicis professionals relacionats amb la utilització i/o 
explotació de qualsevol font, giny, aparell o activitat Art. 34. Quan el residu radioactiu tingui una con­
productora de radiacions ionitzants en qualsevol camp centració de la intensitat de 1' activitat radioactiva supe­
sanitari, mèdic, industrial, comercial i d'investigació rior als límits assenyalats en l'Apèndix 2 de *l'Ordre de 
tant de l'àmbit públic com del privat. Això és inde­ 22 de desembre de 1959 (BOE de 2 de febrer de 1960), 
pendent que, pel que fa referència a la titulació, una no se'n permetrà la dilució per aconseguir els nivells de 
mat~i~a persona disposi de la capacitació com a expert concentració que facin possible l'alliberament al medi, 
en higiene de les radiacions, conjuntament amb capaci­ sinó que caldrà evacuar-lo pel procediment de l'art. 
tació per a la utilització i/o explotació de fonts, ginys o anterior. 
aparells productors de radiacions. 
Art. 35. Els focus radioactius referits en l'art. 6 que 
CAPÍTOL VIII precisin homologació per part del Ministeri d'Energia, 
com és el cas de parallamps, anemòmetres, avisadors de 
fums i altres, no podran incorporar-se a les runes en cas 
Residus radioactius d'enderroc o en qualsevol altre, sinó que caldrà evacuar­
los com a residus radioactius pels procediments esta­
Art. 33. 1. Les activitats de tot tipus que impliquin blerts. 
una producció de residus radioactius disposaran, per tal 
de conservar-los, de dipòsits protectors de les radiacions 
que compleixin totes les exigències establertes pels 
reglaments d'organismes de rang superior (autònoms, 
nacionals i internacionals). La seva evacuació es farà 
quan hagi disminuït convenientment la "intensitat d'ac­
tivitat radioactiva" d'acord amb els esmentats regla-
*Derogada pel RD 2519/82 de 12-8 (BOE rnúrn. 241 de 8-10-82). 
22 23 
TÍTOL III CAPÍTOL li 
Sorolls i vibracions Criteris de prevenció urbana 
CAPÍTOL I Art. 38. 1. En les tasques de planejament urbà i 
d'organització de tot tipus d'activitats i serveis , per tal 
de fer efectius els criteris expressats en l'art. 36 caldrà 
Objectiu, àmbit legal i definicions 
preveure la seva incidència quant a sorolls i vibracions, 
conjuntament amb els altres factors a considerar per tal 
Art. 36. 1. L'objecte d'aquesta Òrdenança serà: 
que les solucions i/o planificacions adoptades propor­
a) vetllar per la qualitat sonora del medi urbà; cionin el més elevat nivell de qualitat de vida. 
b) garantir la necessària qualitat d 'aïllament acús­ 2. En particular allò que es disposa en el paràgraf 
tic de les edificacions; anterior serà d'aplicació en els casos següents, entre 
e) regular els nivells sonors i les vibracions impu­ altres: 
tables a qualsevol causa. 1. L'organització del trànsit en general. 
2. Els termes emprats en aquest títol s 'entendran en el 2. Els transports col·lectius urbans. 
sentit que determina l'Annex IV B. 
3. Les recollides de deixalles. 
Art. 37. ·Estaran sotmesos a allò que preceptua 4. La ubicació de centres docents (parvularis, col­
aquesta Ordenança tots els actes, establiments, activi­ legis), sanitaris (consultoris mèdics), llocs de residència 
tats, aparells, serveis, edificis i instaJ.lacions fixos o col·lectiva (casernes, hospitals, hotels, residències de 
mòbils que en el seu exercici, funcionament o utilització vells, convents, etc.), ja que poden produir en certs 
puguin ser subjectes actius o passius d'algun dels efec­ moments un augment ostensible dels nivells de soroll 
tes sonors que regula, qualsevol que sigui el seu titular, aeri i d ' impacte i que tanmateix necessiten, per realitzar 
promotor o responsable, tant si és una persona física o les seves finalitats , estar ubicats en un ambient silenciós. 
jurídica particular com si és I' Administració pública, i 5. L 'aïllament acústic en la concessió de llicències 
el lloc, públic o privat, obert o tancat, en què estigui d'obres. 
situat. 
6. La planificació i projecte de vies de circulació 
amb els seus elements d'aïllament i amortiment acústic 
(distància a edificacions, arbrat, defenses acústiques per 
24 25 
murs aïllants- absorbents,especialment en vies elevades Art. 41. 1. Els elements constructius horitzontals i 
i semienterrades, etc.). verticals (incloses les portes i finestres) de separació 
entre qualsevol instal·lació o activitat que pugui consi­
*Art. 39. Els criteris quant a increments de nivell derar-se com un "focus de soroll" i tot altre recinte 
de soroll, permesos segons el nivell de soroll de fons i exterior contigu hauran de garantir un aïllament acústic 
els nivells màxims de vibracions que s 'aplicaran a les mínim de 50 dB (A) durant l'horari diürn de funciona­
diverses zones de la ciutat seran els que es determinen ment dels focus i de 60 dB (A) si aquest ha de funcionar 
en l 'Annex Il. en hores nocturnes encara que sigui de forma limitada. 
CAPÍTOL III 2. El conjunt d 'elements constructius dels locals on 
estiguin situats els focus de soroll, no contigus a altres 
edificacions, com ara façanes i murs de celoberts , hau­
Criteris de prevenció específica ran d'assegurar una mitjana d'aïllament mínima al so­
roll aeri de 33 dB (A) durant l'horari de funcionament 
Secció 1. Condicions acústiques en edificis del focus de soroll. 
Art. 40. Tots els edificis la llicència de construcció 3. El subjecte passiu de l'obligació d'incrementar l 'aï­
dels quals sigui concedida amb posterioritat a la data llament fins als mínims assenyalats és el titular del focus 
d'entrada en vigor d'aquesta Ordenança hauran de com­ de soroll. 
plir les condicions acústiques de l'edificació que deter­ 4. Els valors de 1' aïllament es refereixen també als forats 
mina la **Norma Bàsica d 'Edificació - Condicions o mecanismes necessaris per a la ventilació dels locals 
acústiques de 1982 (NBE-CA-82), aprovada pel Reial emissors tant a l'hivern com a l'estiu. 
Decret 1909/1981, de 24 de juliol (BOE de 7 de setem­
bre de 1981 ), modi ficat pel Reial Decret 2115/1982, de *5. El compliment de les disposicions d'aquest art. no 
12 d 'agost (BOE de 3 de setembre de 1982), com també eximeix de l'obligació de no incrementar els nivells de 
les modificacions que en el futur s'hi introdueixin i les soroll segons allò que s 'estableix en 1' Annex li, taula I. 
altres normatives que s'estableixin respecte a l ' aïlla­
ment de l'edificació. Secció 2. Sorolls de vehicles 
Art. 42. Els propietaris o usuaris de vehicles de 
*Modificacions aprovades pel Consell Plenari de 27-4-90. motor hauran d 'acomodar els motors i les fuites de gasos 
a les prescripcions establertes sobre la matèria en les 
**Modificada per Ordre de 29-9-88 (BOE núm. 242 de 8 d 'octubre 
de 1988). * Modificacions aprovades pel Consell Plenari de 27-4-90. 
26 27 
disposicions de caràcter general, segons la taula de minosa. Els caps dels respectius serveis d'urgències 
1' Annex III. seran els responsables de formar els conductors i incul­
car-los la necessitat de no utilitzar indiscriminadament 
Art. 43. Els nivells de soroll dels vehicles seran els esmentats senyals acústics. 
mesurats segons el Reglament núm. 9 sobre homologa­
els vehicles respecte al soroll, amb les especifica­ 4. Els vials que els Serveis tècnics de circulació indiquin 
ció d
cions del mètode establert per la Norma ISO 150 R-362. com a més freqüentats i de més lògica utilització (vials 
preferencials) pels vehicles que disposen d'avisadors 
*Art. 44. 1. Els conductors de vehicles de motor, acústics d'emergència, seran considerats amb prioritat 
excepció feta dels qui serveixin en vehicles de la Policia a 1' hora de concedir subvencions per a la insonorització 
governativa o municipal, Servei d'extinció d'incendis i dels habitatges que hi estiguin ubicats. 
salvaments i altres vehicles destinats al servei d'urgèn­
cies degudament autoritzats, s'abstindran de fer ús dels Art. 45. 1. Es prohibeix forçar les marxes dels 
 acústics en tot el terme municipal du­ vehicles de motor fins a produir sorolls molestos, com 
seus dispositius
rant les vint-i-quatre hores del dia, inclusivament en el en el cas d'acceleracions innecessàries, forçar el motor 
evol dificultat o impossibilitat de trànsit en pendents o anar més d'una persona en els ciclomo­
supòsit de quals
que es produeixi a la calçada de les vies públiques. tors. 
Només serà justificable la utilització instantània d'avi­ 2. També es prohibeix utilitzar dispositius que puguin 
sadors acústics en casos excepcionals de perill immediat anul-lar l'acció del silenciador, o forçar les marxes per 
d'accidents que no puguin evitar-se per altres sistemes. excés de pes. 
2. Tots els vehicles destinats a serveis d'urgències dis­
 prohibeix de voltar 
posaran d'un mecanisme de regulació de la intensitat 3. I, a més a més, en tots els casos es
sonora dels seus dispositius acústics que la reduirà a uns innecessàriament entorn de les illes de cases, molestant 
nivells compresos entre 70 i 90 dB(A) durant el període el veïnat. 
nocturn (entre les 22 hores i les 7 hores del matí). 
Art. 46. 1. La fuita de gasos ha d'estar dotada d'un 
3. Els conductors dels vehicles destinats a servei d'ur­ dispositiu silenciador de les explosions, de manera que 
gències utilitzaran els seus dispositius de senyalització en cap cas no s'arribi a un nivell de sorolls superiors al 
acústica d'emergència únicament en casos de notable que s'estableix per a cadascuna de les categories de 
necessitat i quan no sigui suficient la senyalització llu- vehicles; el dispositiu silenciador no podrà ser posat 
fora de servei pel conductor. 
* Modificat pel Consell Plenari el27 d' abril de 1990. 
28 29 
2. Tant a les vies públiques urbanes com a les interur­ a) cantar, cridar, baladrejar a qualsevol hora del dia o de 
banes es prohibeix la circulació de vehicles de motor la nit a la via pública, en zones de pública concurrència 
amb l'anomenada "fuita de gasos lliure". i en vehicles del servei públic; 
3. Es prohibeix també la circulació dels vehicles esmen­ b) cantar o parlar amb un to de veu excessivament alt a 
tats quan els gasos expulsats pels motors, en lloc de l'interior dels domicilis particulars i a les escales i patis 
travessar un silenciador eficaç, surtin des del motor a dels habitatges, des de les 1O  hores de la nit fins a les 8 
través d'un silenciador incomplet, inadequat o deterio­ hores del matí; 
rat, o bé a través de tubs ressonadors. e) tancar portes i finestres estrepitosament, especial­
ment en el període assenyalat en l'apartat b) anterior; 
Secció 3. Comportament dels ciutadans a la 
via pública i en la convivència diària d) qualsevol altre tipus de soroll que es pugui evitar a 
l 'interior de les cases, en especial des de les 10 de la nit 
Art. 47. 1. La producció de sorolls a la via pública, fins a les 8 del matí, produït per reparacions materials o 
a les zones de pública convivència (platges, parcs, etc.) mecàniques de caràcter domèstic, canvi de mobles o per 
o a l'interior dels edificis haurà de ser mantinguda dins altres causes. 
els límits que exigeix la convivència ciutadana. 
Art. 49. Amb referència als sorolls del grup b) de 
2. Els preceptes d'aquesta Secció es refereixen als so­
l'Art. 4 7, es prohibeix des de les 1O d e la nit fins a les 8 
rolls produïts per: 
del matí deixar en els patis, terrasses , galeries i balcons 
a) el to excessivament alt de la veu humana o ocells o altres animals que amb els seus sons, crits o 
l 'activitat directa de les persones, ja sigui a la via públi­ cants destorbin el descans dels veïns. Fora d'aquest 
ca, en zones de pública convivència (platges, parcs, etc.) període, el animals també hauran de ser retirats pels 
o en el propi habitatge; seus propietaris o encarregats quan de manera evident 
b) sons, cants i crits d'animals domèstics; ocasionin molèsties als altres ocupants de l'edifici o 
edificis veïns. Tot això sense perjudici del que determi­
e) aparells o instruments musicals o acústics; na l'Ordenança de tinença d 'animals. 
d) aparells domèstics. 
*Art. SO. Amb referència als sorolls del grup e) de 
Art. 48. Amb referència als sorolls de l'apartat a) l'Art. 47, s 'estableixen les prevencions següents: 
de l'art. anterior, queda prohibit: 
*Modificacions aprovades pel Consell Plenari de 27-4-90. 
30 31 
I. Els propietaris o usuaris d'aparells de ràdio i televisió, res, liquadores, picadores i altres, que puguin incremen­
tocadiscos, magnetòfons, altaveus, pianos i altres instru­ tar els ni vells de soroll segons allò que s'estableix en 
ments musicals o acústics en el propi domicili, per tal de l'Annex Il. 
no causar molèsties als vèins, hauran d'ajustar el seu volum 
de manera que no s'incrementin els nivells de soroll en Secció 4. Actes i activitats multitudinaris a la via 
valors més grans que els establerts en l, Annex n. pública ilo zones de pública concurrència 
2. Es prohibeix a la via pública i en zones de pública Art. 53. Les manifestacions populars a la via pú­
concurrència (platges, parcs, etc.) accionar aparells de blica o en espais oberts de caràcter comunal o veïnal 
ràdio i te levi sió, tocadiscos i instruments musicals, com derivades de la tradició (com les revetlles), les concen­
també emetre missatges publicitaris i activitats anàlo­ tracions de clubs o associacions, els actes culturals o 
gues quan puguin molestar altres persones o superin els recreatius excepcionals, manifestacions o mítings de 
nivells d'increment màxim de soroll de l'Annex li; no caràcter polític o sindical i totes les que tinguin un 
obstant això, en circumstàncies especials 1' autoritat caràcter o interès semblant hauran de disposar d'auto­
municipal podrà autoritzar aquestes activitats. Aquesta rització expressa de 1' Alcaldia, que podrà imposar con­
autorització serà discrecional de l 'Alcaldia, la qual po­ dicions en atenció a la possible incidència de sorolls a 
drà denegar-la en cas que apreciï la incoveniència de la via pública, amb independència de les qüestions 
pertorbar, fins i tot temporalment, el veïnat o els usuaris d'ordre públic. La sol· licitud haurà de formular-se amb 
de l'entorn. En tot cas aquesta autorització no podrà ser la mateixa antelació que la vigent legislació assenyala 
atorgada si a una distància de 15 m dels focus productors per sol· licitar l'autorització governativa. 
de soroll s'assoleixen els nivells màxims per als quals 
no es permeten increments de soroll. Secció 5. Treballs a la via pública 
que produeixen sorolls 
Art. 51. Els assaigs i reunions musicals, instru­
mentals o vocals, de ball o dansa i les festes privades Art. 54. 1. Els treballs temporals, com els d'obres 
s'atendran a allò que s'ha establert en l'art. anterior. de construcció pública o d'obres privades no podran 
realitzar-se entre les 22 hores i les 8 hores del dia 
*Art. 52. Amb referència als sorolls del grup d) següent si produeixen increment sobre el nivell del 
de l'Art. 4 7, es prohibeix la utilització des de les 10 soroll de fons dels nivells sonors de I 'interior de propie­
hores del vespre a les 8 hores del matí de qualsevol tipus tats alienes. Durant la resta de la jornada els equips 
d'aparell o instal·lació domèstica, com ara de rentada- emprats no podran originar a 1,5 m de distància nivells 
sonors superiors a 80 dB (A). 
*Modificacions aprovades pel Consell Plenari de 27-4-90. 
32 33 
2. S'exceptuen de la prohibició de treballar en hores Art. 58. La distància mínima entre els elements indi­
nocturnes les obres urgents, per raons de necessitat o cats en l'art. 56 i el tancament perimetral serà de 10 cm. 
perill o aquelles que pels seus inconvenients no puguin 
fer-se de dia. El treball nocturn haurà de ser autoritzat Art. 59. 1. Els conductes per on circulin fluids en 
expressament per l'autoritat municipal, que determinarà règim forçat disposaran de dispositius anti vibratoris. 
els límits sonors que haurà de complir. 
2. La connexió d'equips per al desplaçament de fluids, 
Art. 55. Les activitats de càrrega i c
d o
es m
c  
à a
r r
r a
e  
g in
a s
 t
d a
e l
 ·lacions de ventilació, climatització i aire 
mercaderies, manipulació de caixes, contenidors, mate­ comprimit, a conductes i canonades, es realitzarà mit­
rials de construcció i objectes similars es j
 a
p n
r ç
o a
h n
ib t 
e p
i r
x e
e s
n es
  o dispositius elàstics. Els primers trams 
terminantment entre les 22 hores i les 7 hores del matí tubulars i conductes, i si és necessari la totalitat de la 
següent. S'exceptuen les operacions de rec x
o ar
ll x
i a
d ,
a  
 s
d e
'  
e s
s u
­ portaran mitjançant elements elàstics per 
combraries i repartiment de queviures. Durant la resta evitar la transmissió de sorolls i vibracions a través de 
de 1' horari de la jornada laboral les activitats esmenta­ l'estructura de l'edifici. 
des hauran de realitzar-se amb la màxima cura per tal 3. En travessar parets, les conduccions tubulars i con­
de minimitzar les molèsties i reduir-les a les estricta­ ductes ho faran sense anar collats a la paret i amb un 
ment indispensables. muntatge elàstic d'eficàcia provada. 
Secció 6. Ginys i aparells susceptibles *Art. 60. A partir de la vigència d'aquesta Orde­
de produir sorolls ilo vibracions nança no es permetrà 1' establiment de màquines i insta­
l·lacions que originin, en edificis residencials , sanitaris 
Art. 56. No podrà instal·lar-se cap màquina o o educatius pròxims, increments de nivells sonors en les 
òrgan en moviment, de qualsevol instal·lació, en/o sobre seves zones de recepció superiors als límits de I' Annex 
parets mitgeres, sostres, forjats o altres elements estruc­ 11, taula I. 
turals de les edificacions. 
*Art. 61. Els equips de les instal·lacions d' aire 
Art. 57. La instal·lació a terra dels elements es­ condicionat, ventilació o refrigeració, com ara ventila­
mentats en l'art. anterior s'efectuarà amb interposició dors, extractors, unitats condensadores, evaporadors, 
d'elements antivibratoris adequats, la idoneïtat dels compressors, bombes, torres de refrigeració i altres de 
quals s 'haurà de justificar suficientment en els corres­ similars, no originaran en els edificis contigus o pròxims 
ponents projectes. 
* Modificacions aprovades pel Consell Plenari de 27-4-90. 
34 35 
no usuaris d'aquests serveis increments de nivells so­ Els sistemes d'alarma hauran d'estar en tot moment en 
nors superiors als de l'Annex II, taula I. perfecte estat d'ajust i funcionament, a fi i efecte d'im­
pedir que s'activin per causes injustificades o diferents 
Art. 62. A partir de la vigència d'aquesta Ordenan­ a les que motiven la seva instal·lació. 
ça no es permetrà l'establiment de màquines o instal·la­
cions auxiliars que originin en els edificis contigus o A excepció dels casos de proves i assajos que s'indiquen 
pròxims nivells de vibracions superiors als de 1' Annex a continuació, es prohibeix l'accionament voluntari dels 
sistemes d'alarma. 
II, taula Il. 
Les proves i assajos de les instal-lacions d'alarma es 
Art. 63. Amb independència de les restants limita­ consideren: 
cions d'aquesta Ordenança, a l'interior de qualsevol a) excepcionals, quan es realitzen immediatament 
espai obert o tancat destinat a reunions, espectacles o després de la instal·lació per comprovar-ne el correcte 
audicions musicals (discoteques i similars) no podran funcionament. 
superar-se nivells sonors màxims de 90 dB (A) en cap 
punt al qual tinguin accés els clients o usuaris, llevat que b) rutinàries, o de comprovació de funcionament. 
en l'accés o accessos de l'esmentat espai es col·loqui En ambdós casos les proves es realitzaran entre les 11 i 
l'avís següent: "Els nivells sonors a l'interior poden 14 hores, o entre les 16 i 20 hores, i durant un període 
produir lesions permanents en l'oïda". L'avís haurà de no superior a cinc minuts. No es podrà realitzar més 
ser perfectament visible, tant per la seva dimensió com d'una comprovació rutinària al mes i això amb previ 
il-luminació. coneixement de la Guàrdia Urbana. 
Art. 64. Llevat de circumstàncies excepcionals, es Únicament seran autoritzables, en funció del seu ele­
prohibeix fer sonar durant la nit elements d'avís, tals ment emissor, les alarmes monotonals o bitonals. 
com sirenes, alarmes, rellotges públics, campanes i anà­ 2. Les alarmes i senyals acústics que emetin al medi 
legs per sobre del nivell de soroll de fons. ambient extern (instal·lades en edificis, equipaments i 
vehicles) compliran amb els requisits següents: 
*Art. 65. 1. Els titulars dels sistemes d'alarma 
estan obligats a complir o fer complir al personal enca­ -La instal·lació dels sistemes sonors en edificis es 
rregat de la seva manipulació les normes de funciona­ realitzarà de tal forma que no en deteriorin l'aspecte 
ment següents: exterior. 
- La durada màxima de funcionament continuat 
del sistema sonor, no podrà excedir, en cap cas, de 
*Modificat segons acord del Consell Plenari de 24-4-92. seixanta segons. 
36 37 
- S'autoritzen sistemes que repeteixen el senyal 2a. A fi de mantenir una unitat de criteris quant als 
d'alarma sonora un màxim de dues vegades, separades nivells d'exigència màxims i mínims, l'Administració 
per un període mínim de trenta segons i màxim de pública municipal establirà els contactes amb els òrgans 
seixanta segons de silenci, si abans no es produeix la adients d'altres Administracions públiques d'àmbit su­
desconnexió. perior per revisar periòdicament aquests nivells. 
-Si un cop acabat el cicle total no s 'ha desactivat 
podrà entrar de nou en funciona­ DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA 
el sistema, aquest no 
ment. En aquests casos s'autoritza l'emissió de senyals 
lluminosos. la. Totes les instal-lacions compreses en el Títol ll, 
EI nivell sonor màxim autoritzat per a aquesta classe ja siguin mèdiques o de qualsevol altre tipus que no 
es per l'autoritat municipal, disposa­
d'alarmes serà de 85 dBA, mesurats a tres metres de estiguin autoritzad
distància i en la direcció de màxima emissió. ran del termini de dos anys per normalitzar la seva 
situació administrativa i adequar-se a allò que preceptua 
CAPÍTOL IV aquest articulat. Els serveis tècnics de l'Ajuntament fa­
cilitaran en cada cas la infomació que permeti als inte­
ressats de normalitzar les corresponents instal·lacions 
Sancions amb les màximes facilitats tècniques i econòmiques. 
Art. 66. Les infraccions a les normes d' aquesta 2a. El Capítol VI (carnet sanitari) del Títol 11 
Ordenança seran sancionades per l'Alcaldia amb una entrarà en vigor a partir del moment que l'Administra­
multa, dins els límits autoritzats per les lleis, en consi­ ció pública procedeixi a la seva implantació. 
deració a les circumstàncies de cadascuna i la repercus­
sió respecte de tercers, dels actes. *3a. S'estableix un període transitori de sis mesos, 
des de la publicació de la modificació de l'Art. 65 de 
DISPOSICIONS ADDICIONALS l'Ordenança sobre el control de la contaminació sobre 
agents físics, per adequar i regular la instal-lació i ús de 
qualsevol sistema d'alarma en tots els termes que es 
la. L'Administració facilitarà els mitjans i desen­ disposen en l'article. Els Serveis tècnics de l'Ajuntament 
voluparà les mesures i estudis tècnics específics d'apli­ facilitaran en cada cas la informació que permeti als 
cació general per facilitar el compliment d'aquesta interessats normalitzar les corresponents instal-lacions 
Ordenança. amb les màximes facilitats tècniques i econòmiques. 
*Afegit per acord del Consell Plenari de 24-4-92. 
38 39 
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA 1.2.1. El límit anual de dosi efectiva, referit a 
qualsevol període de dotze mesos consecutius és de 50 
mSv (5 rem). 
La present Ordenança deroga les disposicions se­
1.2 .2 . El límit anual de dosi per al cristal·lí és de 
güents ja existents: 300 mSv (30 rem). 
1. Ordenança sobre activitats en les quals s'originin El límit anual de dosi per a la pell és de 500 mSv (50 
radiacions ionitzants. rem). Quan l'exposició resulti d ' una contaminació ra­
2. Articles 97 a 1O 1  de l 'Ordenança de policia de la via dioactiva cutània, aquest límit s 'aplica a la dosi mitjana 
pública. sobre una superfície de 100 cm2
, a la regió que rebi la 
dosi més alta. 
3. Article 14 de les Normes de caràcter general relatives El límit anual de dosi per a les mans, avantbraços, peus 
a instal-lacions industrials. i turmells és de 500 mSv (50 rem). 
ANNEXI El límit anual de dosi per a qualsevol altre òrgan o teixit 
considerat individualment és de 500 mSv (50 rem). 
Límits de dosis rebudes Taula 2. Públic en general 
nalment exposat 2.1. Límit anual per al cas d'exposició total homo­
Taula I. Personal professio
gènia de 1' organisme. 
1.1. Límit anual per al cas d'exposició total i ho­ El límit anual de dosi per a la totalitat de l'organisme, 
mogènia de l'organisme referit a qualsevol període de dotze mesos consecutius, 
El límit anual de dosi per a la totalitat de l'organisme, és de 5 mSv (0,5 rem). 
referit a qualsevol període de dotze mesos consecutius, 
rem). 2.2. Límits anuals per al cas d'exposició total no 
és de 50 mSv (5 
homogènia o parcial de l'organisme 
1.2. Límit anual per al cas d'exposició parcial de 2.2 .1 . El límit anual de dosi efectiva, referit a 
l 'organisme. qualsevol període de dotze mesos consecutius, és de 5 
mSv (0,5 rem). 
En cas d'exposició total no homogènia o parcial de 
l'organisme: 2.2 .2. El límit anual de dosi per al cristal·lí és de 30 
mSv (3 rem). 
40 41 
El límit anual de dosi per a la pell és de 50 mSv (5 rem). -Quan el soroll de fons ambiental sigui el comprès entre 
Quan l'exposició resulta d'una contaminació radioactiva 65 dB (A) i 70 dB (A), la font sonora no podrà incre­
cutània, aquest límit s'aplica a la dosi mitjana sobre una mentar el soroll de fons ambiental en més de 0,5 dB (A). 
superfície de 100 cm2 a la regió que rebi la dosi més alta. 
-Quan el soroll de fons ambiental sigui més gran de 70 
El límit anual per a les mans, avantbraços, peus i tur­ dB(A), la font sonora no podrà incrementar el soroll en 
mells és de 50 mSv (5 rem). més de O dB(A). 
El límit anual de dosi per a qualsevol altre òrgan o teixit, 
considerat individualment, és de 50 mSv (5 rem -
) Q
. uan el soroll de fons ambiental sigui més gran de *7 5 
dB(A), s'adoptaran a més a més mesures d'especial 
Els valors d'aquest Annex corresponen als proposats pel atenció a I 'hora de la concessió de llicències d'activitats 
Consell de Seguretat Nuclear per a la seva inclusió en i d'obres per tal de garantir tant uns bons graus d'aïlla­
la legislació vigent (RD 2519/1982, publicat al BOE ment acústic com el compliment de Ja **Norma Bàsica 
núm. 241, de 8 d'octubre de 1982). NBECA/82. 
*ANNEX li 1 .1.2. Durant la nit 
-Quan el soroll de fons ambiental sigui el comprès entre 
35 dB(A)i 40 dB(A), Ja font sonora no podrà incremen­
Increments dels nivell sonor permesos en funció tar el soroll de fons ambiental en més de 2 dB(A). 
del nivell de soroll de fons existent 
-Quan el soroll de fons ambiental sigui el comprès entre 
1. Zones no industrials 40 dB(A) i 45 dB(A), la font sonora no podrà incremen­
tar el soroll de fons ambiental en més d'I dB(A). 
1.1. Nivells sonors exteriors -Quan el soroll de fons ambiental sigui el comprès entre 
1.1 .1 . Durant el dia: 45 dB(A) i 50 dB(A), la font sonora no podrà incremen­
-Quan el soroll de fons ambiental sigui el comprès entre tar el soroll de fons ambiental en més de 0,5 dB(A). 
55 dB(A) i 60 dB(A), la font sonora no podrà incremen­
-Quan el sorol
t l
a  d
r e
 e  f
l o
 s n
o s
r  a
o m
ll b
d i
e e
 n
fo ta
n l
s  s
 a ig
m u
b i 
i m
en é
t s
a  g
l r
e a
n n
  
m de
é  *
s 5
d 0
e  
 2 dB(A). 
dB(A), la font no podrà incrementar el soroll en més de 
-Quan el soroll de fons ambiental sigui el comprès entre Od B(A). 
60 dB(A) i 65 dB(A), la font sonora no podrà incremen­
*Valor recomanat per l'OMS: Programa Healthy. Norma Informati 
tar el soroll de fons ambiental en més de 1 dB(A). va EH/I i EH/6. 
** Modificada per RD 2115/82 de 12-8 (BOE 3-9-82) i per l'Ordre 
*Modificacions aprovades pel Consell Plenari de 27-4-90. de 29-9-88 (BOE 8-1 0-88). 
42 43 
1.2. Nivells sonors interiors tar el soroll de fons ambiental en més de 0,5 dB(A); 
s'admetran pics de fins a 1 dB(A). 
1.2 .1 . Durant el dia 
-·Quan el soroll de fons ambiental sigui més gran de 45 
-Quan el soroll de fons ambiental sigui el comprès entre 
dB(A), la font no podrà incrementar el soroll en més de 
35 dB(A) i 40 dB(A), la font sonora no podrà incremen­
Od B(A). 
tar el soroll de fons ambiental en més de 2 dB(A); 
s'admetran pics de fins a 3 dB(A) 
2. Zones industrials 
-Quan el soroll de fons ambiental sigui el comprès entre 
40 dB(A) i 45 dB(A), la font sonora no podrà incremen­ 2.1. Nivells sonors exteriors 
tar el soroll de fons ambiental en més d'l dB(A); s'ad­ 2 .1 .1. Durant el dia 
metran pics de fins a 2 dB(A). 
-Quan el soroll de fons ambiental sigui el comprès entre 
-Quan el soroll de fons ambiental sigui el comprès entre 65 dB(A) i 70 dB(A), la font sonora no podrà incremen­
45 dB(A) i 50 dB(A), la font sonora no podrà incremen­ tar el soroll de fons ambiental en més de 2 dB(A). 
tar el soroll de fons ambiental en més de 0,5 dB(A); 
s'admetran pics de fins a 1 dB(A). -Quan el soroll de fons ambiental sigui el comprès entre 
70 dB(A) i 75 dB(A), la font sonora no podrà incremen­
-Quan el soroll de fons ambiental sigui més gran de 50 tar el soroll de fons ambiental en més d ' 1 dB(A). 
dB(A), la font sonora no podrà incrementar el soroll en 
més de O dB(A). -Quan el soroll de fons ambiental sigui el comprès entre 
75 dB(A) i 80 dB(A), la font sonora no podrà incremen­
1.2 .2. Durant la nit 
tar el soroll de fons ambiental en més de 0,5 dB(A). 
-Quan el soroll de fons ambiental sigui el comprès entre 
-Quan el soroll de fons ambiental sigui més gran de 80 
30 dB(A) i 35 dB(A), la font sonora no podrà incremen­
dB(A), la font no podrà incrementar el soroll en més de 
tar el soroll de fons ambiental en més d'1,5 dB(A); 
0,5 dB(A). 
s'admetran pics de fins a 3 dB(A). 
2 .I .2 . Durant la nit 
-Quan el soroll de fons ambiental sigui el comprès entre 
35 dB(A) i 40 dB(A), la font sonora no podrà incremen­ -Quan el soroll de fons ambiental sigui el comprès entre 
tar el soroll de fons ambiental en més d' 1 dB(A); s'ad­ 55 dB(A) i 60 dB(A), la font sonora no podrà incremen­
metran pics de fins a 2 dB(A). tar el soroll de fons ambiental en més de 2 dB(A). 
-Quan el soroll de fons ambiental sigui el comprès entre 
-Quan el soroll de fons ambiental sigui el comprès entre 60 dB(A) i 65 dB(A), la font sonora no podrà incremen­
40 dB(A) i 45 dB(A), la font sonora no podrà incremen- tar el soroll de fons ambiental en més d' 1 dB(A). 
44 45 
-Quan el soroll de fons ambiental sigui el comprès entre Es considerarà com a zones industrials les qualifica­
65 dB(A) i 70 dB(A), la font sonora no podrà incremen­ cions com a tals a les Normes Urbanístiques del Pla 
tar el soroll de fons ambiental en més de 0,5 dB(A). General Metropolità d 'Ordenació Urbana (zona 22). 
- Quan el soroll de fons ambiental sigui més gran de 70 Tots els nivells sonors d'aquesta taula s'entenen com a 
dB(A) , la font no podrà incrementar el soroll en més de nivells sonors equivalents Leq (definit en 1' apartat B de 
O dB(A). l'Annex IV). 
Quan el so tingui un to pur, el soroll de fons es mesurarà 
2.2. Nivells sonors interiors en la banda d 'octaves que comprengui la freqüència del 
S'aplicaran els increments de nivell sonor permesos to esmentat. 
indicats en l'apartat de zones no industrials. 
Taula Il. Nivells de vibracions màxims 
Aquests valors es resumeixen en la taula següent: 
Zona de recepció Acceleració Vertical: Màxima (La) 
Taula I . Increments de soroll ambiental admissibles 
Dia Nit 
Nivell de sorolls Zona no industrial Zona industrial Zona industrial Totes excepte la industrial 65 60 
(en dB(A)) i no industrial 
Ext. dia Ext. nit Ext. dia Ext. nit Int. dia Int. nit Zona industrial 70 65 
30-35 1,5 (3) 
35-40 2 2 (3) I (2) 
40-45 l (2) 0,5 (I) 
45-50 0 ,5 0,5 (I) o 
50-55 o o o 
55-60 2 o 2 o o 
60-65 o o o 
65-70 0,5 o 2 0,5 o o 
70-75 o o o o o 
75-80 o o 0,5 o o o 
80 o o o o o o 
46 47 
*ANNEX III Decibels (A) 
2.3.2. De tres rodes 
Taula de sorolls màxims admissibles en vehicles 
automòbils Cilindrada no superior 50 cm3 
............ . 87 
2.3.3. De quatre o més rodes 
I. Vehicles als quals és aplicable 
2.3.3.1. Vehicles destinats al transport de passat­
Tots els vehicles automòbils excepte la maquinària gers, amb un màxim de nou seients, inclòs el del 
d'obres i màquines agrícoles automotrius. conductor............................. 77 
2.3 .3 .2. Vehicles destinats al transport de passat­
gers, amb més de nou seients, inclòs el del con­
2. Límits màxims: Decibels (A) ductor i amb una massa màxima autoritzada 
superior a 3,5 tones 
2.1. Tractors agrícoles ( 1) 
2.3.3.2.1. Amb un motor de potència inferior a 
2.1.1. Amb potència fins a 200 C.V ..... ... . 90 
150 kW .. .......................... ... 80 
2.1.2. Amb potència superior a 200 C.V. . . . . 93 
2.3.3.2.2. Amb un motor de potència igual o 
2.2. Ciclomotors i vehicles automòbils de cilin- superior a ISO kW . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 
drada no superior a 50 cm3 
. . . . . . . . . . . . . . . 80 
2.3 .3 .3. Vehicles destinats al transport de passat-
2.3. Altres vehicles automòbils gers amb més de nou seients, inclòs el del con­
ductor; vehicles destinats al transport de 
2.3.1. De dues rodes (2) mercaderies 
2.3.1.1. Cilindrada superior a 50 cm3 fins a 80 
2.3.3.3.1. Amb una massa màxima autoritzada 
cm3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77 
no superior a 2 tones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 
2.3.1.2. Cilindrada superior a 80 cm3 fins a 
3 2.3.3.3.2. Amb una massa màxima autoritzada 
175cm ......................... · · · · · · 80 
superior a 2 tones, però que no ultrapassi 3,5 
Cilindrada superior a 175 cm3 
. . . . . . . . . . . . . 82 tones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 
* Modificacions aprovades pel Consell Plenari de 24-4-90. 
48 49 
2. 3 .3 .4. Vehicles destinats al transport de merca­ ANNEX IV 
deries, amb una massa màxima autoritzada su­
perior a 3 ,5 tones Apartat A: Radiacions i radiacions ionitzants 
2.3.3.4.1. Amb un motor de potència inferior a 
75 kW....... . ... ... ... . ..... .. ..... . . 81 ACTIVITAT NUCLEAR (CONCEPTUACIÓ TECNOLÒGICA I/0 
SÒCIO-ECONÒMICA) 
2.3.3.4.2. Amb un motor de potència igual ·o Denominació que comprèn l'activitat tecnològica de 
superior a 75 kW, però inferior a 150 kW.... 83 l'home directament o indirectament implicada en pro­
2.3 .3.4.3. Amb un motor de potència igual o cessos anomenats de fissió i fusió, processos en què 
superior a 150 kW . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 s'escindeixen o fusionen núclids amb gran alliberament 
Per als vehicles de les categories 2.3.3.1 i 2.3.3 els d'energia cinètica i/o radiant (radiació ionitzant). Dins 
límits s'augmentaran en 1 dB(A) si estan equipats amb l'activitat nuclear s'inclouen els diversos processos re­
un motor Diesel d'injecció directa. lacionats amb aquesta, com l'extracció del corresponent 
mineral, la separació, l'enriquiment, els transports , el 
Per als vehicles amb una massa màxima autoritza­ tractament dels residus posteriors, etc. 
da superior a 2 tones i que no estiguin concebuts per 
circular per carretera, els valors límits s'augmentaran en L'activitat nuclear té tres aplicacions principals: la mi­
1 dB(A) si estan equipats amb un motor de potència litar, la producció d 'energia i la producció artificial de 
inferior a 150 kW i en 2 dB(A) si estan equipats amb un radionúclids. 
motor de potència igual o superior a 150 kW. 
ACTIVITAT RADIOAC
( TI
1 V
) A
 L  O
es  A
 d C
e T
n I
ú V
n I
c T
i A
es T
 r  O
el N
at  E
iv S
e  P
s R
a O
 tr D
a U
ct E
o I
r ­
s agrícoles només XEN RADIACIONS IONITZANTS (CONCEPTUACIÓ TECNO­
poden formular-se en vies urbanes i prèvia una comprova­ LÒGICA I/0 SÒCIO-ECÒNOMICA) 
ció mitjançant els aparells mesuradors en condicions idò­ Denominació que comprèn l 'activitat tecnològ
n i
i c
e a
s  
 ( d
a e
r  
ticle 7.3 del Decret de 25 de maig de 1972). l'home directament implicada en la utilització de radia­
(2) Els vehicles de dues rodes matriculats abans de cions ionitzants originades en aparells productors o en 
l' 1 de maig de 1989 respectaran els màxims següents: radionúclids, per raó de les propietats físiques o els 
Nivells sonors màxims efectes químics o biològics derivats de les radiacions 
ionitzants. 
Cilindrades entre 50 cm3 i 125 cm3 
........ . 82 
Cilindrades superiors a 125 cm3 84 
50 51 
ACTIVITAT RADIOACTIVA (CONCEPTUACIÓ CIENTÍFICA) l'àmbit de la radioprotecció la «contaminació» respon, 
Denominació que correspon al concepte de l'existència per una llicència de llenguatge, a un concepte més 
en una substància del fenomen de la radioactivitat (ve­ específic: hi ha «contaminació radioactiva» en un òr­
geu «radioactivitat»). gan, ésser viu, superfície, objecte, lloc, regió o similar 
quan en aquests hi ha incorporats radionúclids de ma­
Per llicència de llenguatge hom identifica també aquesta nera indesitjable o fortuïta. 
denominació amb el «nombre d'àtoms que es desinte­
tilitzarà 
gren per cada unitat de temps», que estrictament és una Per salvar aquesta duplicitat d'accepcions s'u
magnitud d'intensitat. preferiblement la denominació «contaminació per ra­
diacions ionitzants» en 1' accepció genèrica de contami­
ontrol remot») nació, i «contaminació amb radionúclids» en 1' accepció 
AFTER LOADING (Vegeu «C
específica. 
APARELL (Vegeu «giny») 
CONTROL REMOT O AFTER LOADING. TÈCNIQUES TERA­
PÈUTIQUES DE 
ÀTOM 
Procediment tecnològic que situa una conducció fins al 
Del grec àtomos, que no pot ser dividit; la part més petita 
lloc on ha de situar-se la font radioactiva irradiadora, i 
d'un cos pur o element. posteriorment es fa arribar la font per un procediment 
L'àtom conserva totes les característiques i/o compor­ automatitzat (pneumàtic mecànic), sense manipulació 
tament d'un cos pur o element. L'àtom es compon de directa a fi d'evitar irradiacions innecessàries en teixits 
partícules més elementals que el conformen (protons, sans i/o altres persones. 
neutrons i electrons). 
CURIE 
BECQUEREL Antiga unitat d'activitat radioactiva. Una activitat d'un 
Actual unitat d'activitat radioactiva. Una activitat d'un curie (1 Ci) correspon a 37.000 milions de desintegra­
becquerel correspon a una desintegració cada segon. cions per segon. Submúltiples habituals són els mil-li­
L'abreviació és Bq. curie (1 Ci= 1.000 Ci), microcurie (1 Ci= 1.000.000 u 
Ci) i picocurie (1 Ci= 109 p Ci). 
CONTAMINACIÓ RADIOACTIVA 
DETRIMENT 
Amb independència de la conceptuació genèrica de 
«contaminació» segons el fet que les radiacions ionit­ Concepte que fa referència al dany total produït per la 
zants són un dels diversos agents contaminants, en radiació, és a dir considerant no pas únicament la pro-
52 53 
babilitat d'aparició d ' un dany (risc) sinó la severiiat de L'exposició no és definible per a altres radiacions ionit­
l'efecte tant per la intensitat com per l'extensió. zants que no siguin X o y ni en aquest cas si tenen 
energies superiors a 2 Ke V. És freqüent d'expressar 
DOSI PER A LA QUANTIFICACIÓ DELS EFECTES BIOLÒGICS l'exposició en relació amb el temps, raó per la qual els 
El feix de la radiació, en la mesur a
a p
 q ar
u e
e l
 l
i s
n  
t m
er e
a s
c u
c r
i a
o d
n o
a r
 a s 
m e
b st
 an calibrats en mR cada hora 
el medi que travessa, va perdent una part I' energia (mr/h) o relacions similars en el temps. 
irradiada. L 'energia transferida, en darrer terme i des­
prés de successives interaccions posteriors, aca F
b O
a N
 T
s S
e  
n R
t ADIOACTIVES (Vegeu «encapsulades», «nO en­
absorbida pel medi i origina les corresponents ionitza­ capsulades») 
cions, excitacions i transformacions en energia calorífi­ FOCUS DE CALOR O FRED 
ca i s 'anomena energia absorbida. 
Qualsevol font, giny i aparell el funcionament del qual 
La «dosi absorbida» és la quantitat d'energia absorbida, impliqui intercanvi positiu o negatiu de radiació calorí­
i es refereix a una determinada massa de substància o fica amb el medi, en una quantitat que alteri significati­
medi. vament la seva temperatura. Entre altres moltes fonts 
esmentem: forns cremadors, calderes, cambres o apa­
ENCAPSULADA, FONT RADIOACTIVA rells frigorífics, etc. 
Font en què el radinúclid està recobert d'un embolcall 
absolutament aïllant, que no permet la fuga o dispersió GINYS O APARELLS PRODUCTORS DE RADIACIONS IONIT­
del radinúclid. ZANTS 
Els que, en posar- se en funcionament, produeixen radia­
EXPOSICIÓ cions ionitzants, com els tubs de raigs X (RX), accele­
En els aparells de raigs X per mesurar el nombre de raigs radors lineals, beatrons, ciclotrons, etc. 
o fotons emesos no pot parlar-se d ' activitat, situació que Es distingeixen de les fonts radioactives encapsulades o 
porta a definir I' exposició. L'exposició mesura la quan­ no, que sempre emeten radiacions. 
titat de radiació en funció de l'efecte d'ionització que 
produeix . La unitat més freqüent, el rontgen (R), que IDGIENE DE LES RADIACIONS 
correspon a la quantitat de radiació que produeix en un 
kg d'aire ions d'ambdós signes q C
ue iè
 t n
o c
ta ia
li  
t q
z u
e e
n  
 p tr
e a
r c
 a ta
 c  
a d
d e 
a l
 a prevenció dels efectes nocius 
signe 2,58 x 10-4 coulombs de c d
àr e
r  
e le
g s
a  r
. a
U di
n a
 c
su io
b n
m s 
ú e
l n
ti  e
p l
l s
e  
 éssers vius, sistema de principis 
habitual és el mil-lirontgen (lR 1000 mR). i regles correspon
= e
 nts per conservar la salut. 
54 55 
ISÒTOP 2. Investigació mèdica (amb fonts no encapsulades) 
Concepte menys precís que el de núclid i que no s 'ha 3. Teràpia (amb fonts no encapsulades) 
d'utilitzar en lloc de núclid quan no correspongui. Dos 
núclids són isòtops si tenen el mateix nombre atòmic o, NO ENCAPSULADA, FONT RADIOACTIVA 
cos~e és equivalent, si pertanyen a un mateix ele­
Font en què el radinúclid està contingut en un recipient 
ment. 
no aïllat que permet la seva aplicació i/o utilització fora 
del recipient. 
MEDICINA NUCLEAR (Vegeu «radiologia mèdica») 
Utilització de radionúclids no encapsulats en medicina NÚCLID 
tant per a diagnòstic o teràpia com per a investigació. Espècie d'àtoms caracteritzats per la constitució dels 
Inclou, en conseqüència, tant els estudis funcionals i seus núclids. Un núclid és determinat pel nombre de 
morfològics (gammagrafies) com les tècniques de labo­ protons i el nombre de neutrons que componen el nucli. 
ratori i les de teràpia corresponents. Un element, que de fet és una espècie atòmica caracte­
Es divideix en: ritzada només pel nombre de protons, pot designar 
diversos núclids. Cada un d'aquests núclids es diferen­
1. Diagnòstic cia perquè té un nombre de neutrons diferent i, en 
catge i detecció in vivo conseqüència, és un isòtop de I' element considerat. Per 
1.1. Mar
exemple: 
1.1.1. Estudis morfològics: gammagrafies, localit­
133 133 
zacions i altres exploracions. 
Xe (o Xe ) 
1.1.2. Estudis funcionals: fluxos cerebrals, renals, 54 54 
hepàtics, etc. representa el núclid de 54 protons (que correspon al 
1.1.3. Tomografia axial computaritzada (amb isò­ xènon, element núm. 54 de la taula periòdica) i 79 
tops). neutrons (el superíndex indica la suma dels neutrons i 
1.2. Detecció in vitro protons). 
1.2.1. Marcatge in vivo 
1.2.2. Marcatge in vitro o sistemes de radiassaig PERSONAL PROFESSIONALMENT EXPOSAT 
(RAS). Grup de població la dedicació laboral del qual comporta 
1.2.2.1. Competició d'enllaços proteics (CPB). un risc d'irradiació superior al normal, a causa de la 
1.2.2.2. Radioimmunoassaig (RIA). relació o proximitat a fonts, ginys o instal·lacions de tot 
tipus on es produeixen radiacions ionitzants. 
56 57 
RADIACIÓ RADIACIONS IONITZANTS 
Transmissió d'energia que es propaga ·sense necessitat Les que produeix directament o indirectament la ionit­
d'un suport material. Això darrer la diferencia clara­ zació de la matèria amb la qual interacciona. Pot ser del 
ment dels sorolls o vibracions, que són transmissions tipus electromagnètic (raigs X, gamma i còsmics) o 
d 'energia amb suport material. L'arrel «rad» fa referèn­ exclusivament corpuscular (alfa, beta negativa i positi­
cia, en aquest cas, a «radial» i no a «radi» en el sentit va, protons, neutrons, etc.). 
d'element de la «taula periòdica». 
RADIOACTIU 
RADIACIÓ ELECTROMAGNÈTICA Dit de la substància o material que presenta propietats 
Propagació d'energia en un medi en la forma d'ones similars a les que caracteritzaren, al seu dia, el radi, 
electromagnètiques quantificades. element núm. 88 del sistema periòdic. 
S'anomena «fotó» cada una de les unitats energètiques Tota substància radioactiva incorpora radionúclids, que 
trameses , que tenen a la vegada connotacions corpuscu­ són l'origen estricte d' aquest fenomen. 
lars i ondulatòries. La radiació electromagnètica es ca­
racteritza pels valors de la freqüència, longitud d'ona i RADIODIAGNÒSTIC (Vegeu «radiologia mèdica») 
energia associada a cada fotó , que són tres magnituds 
Emissió, des d'un giny o focus productor, de radiacions 
interdependents. ionitzants que travessen parcialment l'organisme i for­
Ordenant les radiacions electromagnètiques segons el men les corresponents imatges per al diagnòstic i inves­
valor númeric d'aquestes característiques tindrem el tigació de malalties. Es divideix en: 
conegut espectre: 1. Escòpia o fluoroscòpia o radiescòpia. 
- ones de ràdio i televisió, 2. Escòpia amb intensificador d'imatge. 
- microones, radar, etc., 3. Radiografia amb plaques. 
- radiació tèrmica, 4. Radiografia dental amb plaques (convencional i pau­
- radiació lluminosa, tomografia). 
- radiació ultraviolada, 5. Tomografia convencional. 
- radiació electromagnètica ionitzant (raigs X, gamma i 6. Tomografia axial computaritzada (TAC). 
còsmics). 
58 59 
RADIOISÒTOP RADIOTERÀPIA (Vegeu «radiologia mèdica») 
Expressió ambigua que cal no utilitzar i que sovint Tractament de malalties mitjançant radiacions ionit­
s'utilitza incorrectament en lloc de radionúclid. zants, emeses per fonts encapsulades o ginys, que des­
trueixen teixits de forma selectiva. Es divideix en: 
RADIOLOGIA MÈDICA 
Ciència de les radiacions aplicades a la medicina; es 1. RADIOTERÀPIA EXTERNA O A DISTÀNCIA O TELETE­
RÀPIA. 
divideix en radiodiagnòstic, radioteràpia i medicina nu­
clear. 1.1. Amb raigs X ilo raigs y (gamma) 
1.1.1. Superficial o de contacte o de baix voltatge 
RADIONÚCLID (RX de 8 a 140 KeV). 
Núclid radioactiu que es desintegra emetent una radia­ 1.1.2. Convencional o ortovoltatge o voltatge mitjà 
ció ionitzant i que el transforma en un altre núclid. (RX de 150 a 400 KeV). 
RADIOPROTECCIÓ 1.1.3. Cesiteràpia (cesi 137 de 662 KeB) mal ano­
menada «bomba de cesi». 
Conjunt d'actituds, procediments i mètodes tendents a 
minimitzar la irradiació a les persones produïda pels 1.1.4. Cobaltoteràpia (cobalt-60 de 1173 i 1332 
focus emissors de radiacions ionitzants, bé sigui per KeV) mal anomenada «bomba de cobalt». 
exposició directa, manipulació i/o exposició indirecta. 1.1.5. Profunda o supervoltatge o megavoltatge 
(fins a 50.000 KeV =50 MeV) produïda per accelera­
RADIOSENSffiiLIT AT  dors lineals i betatrons. 
És un fet que amb una mateixa dosi equivalent rebuda, 1.2. Amb electrons produïts per acceleradors lineals i 
els efectes finals que apareixen varien d'unes espècies betatrons 
a unes altres; dins una mateixa espècie, d'uns grups o 
poblacions a uns altres; dins un mateix individu d'uns 2. RADIOTERÀPIA INTERNA O DE CONTACTE O CURIETE­
òrgans a altres. Això és reflectit pel concepte de radio­ RÀPIA O BRAQUITERÀPIA. 
sensibilitat, que estudia la diferent resistència a les 2 .1 .1ntersticial o d'implantació 
radiacions per part dels diversos òrgans, individus i/o 
grups de població homogènia i espècies vives. 2.1.1. D'aplicació immediata (agulles i tubs de 
cesi-137, grans d 'or-198, agulles d'iridi-192, etc.) 
2.1.2. D'aplicació retardada ( after loading) (fils 
d ' iridi- 192). 
60 61 
2.2. I ntracavitària o endocavitària ZONA CONTROLADA 
2.2.1. D 'aplicació immediata (estronci-90, cobalt- Zona on no és molt improbable la posibilitat de rebre 
60). dosis superiors al 30% dels límits fixats en l'Annex I, 
2.2.2. D'aplicació retardada (after loading) (esfe­ per raó de l 'existència de fonts , ginys o instal·lacions de 
res de cobalt-60, cesi-137, iridi-192, comandada per tot tipus on es produeixen radiacions ionitzants. 
aparells com el selectron, catheron, etc.). 
ZONA VIGILADA 
RADIOTOXICIT AT  Zona on no és molt improbable la possibilitat de rebre 
És la toxicitat deguda a les radiacions ionitzants emeses dosis superiors all 0% dels límits fixats en l'Annex I per 
per un radionúclid incorporat i pels seus descendents; la raó de l'existència de fonts, ginys o instal·lacions de tot 
radiotoxicitat no solament depèn de les característiques tipus on es produeixen radiacions ionitzants. 
radioactives, sinó també del 'estat físico-químic i igual­
ment del metabolisme de l'element en I ' organisme o en Apartat B: Definicions de sorolls i vibracions 
un determinat òrgan. 
ACTIVITAT QUE NECESSITA SILENCI 
És costum establir una classificació de radionúclids 
Tota activitat que per al seu desenvolupament requereix 
segons la seva radiotoxicitat, agrupant-los en quatre 
unes condicions de silenci, tot i que l'ativitat mateixa 
grups: A, B, e i D. Més o menys es podria dir, a títol 
pot ser productora de soroll. 
orientatiu, que un radinúclid del grup A és 10 vegades 
més tòxic que un radionúclid del grup B, 100 que un del APARELL UTILITZAT 
e, i 1.000 que un del grup D. 
Les mesures del nivell de soroll es realitzaran amb 
RESIDU RADIOACTIU l'instrumental adient segons les Normes UNE 20.500; 
21.314; 74.002 i 74.040. 
Material sòlid, líquid o gasós resultant de l'activitat 
nuclear i/o radioactiva que incorpora radionúclids amb DECIBEL 
una concentració no natural superior a la que es refereix 
en l'article 34 d'aquesta Ordenança. Escala convinguda habitualment per mesurar la intensi­
tat del so. Els decibels d'un so són iguals a 10 vegades 
RISC el valor del logaritme decimal de la relació entre la 
potència associada al so i una potència que s'agafa com 
Probabilitat d'aparició d'un dany (vegeu també «detri­
a referència. Tanmateix podria parlar-se d'intensitat 
ment»). 
62 63 
associada al so (energia rebuda per unitat de temps i . Segons la definició de decibel, si un so origina una 
superfície). pressió sonora doble que un altre, els nivells sonors en 
El valor en decibels també pot o d
b ec
te ib
n e
ir l
- s
s  
e q
 u
d e
e  c
 o
fo rr
r e
m s
a p
 ondran a ambdós diferiran en tres 
equivalent establint la relació entre els quadrats de les decibels. 
corresponents pressions sonores, en lloc de referir-se a = 10 log (21/lref) = 10 (log 2 + log(I(Iref)) = 
la potència tramesa. En aquest cas el factor « 1O  vega­
des» haurà de substituir-se per «20 vegades», ja que el 10 (0,30 + log (1/lref)) = 3 + 10 log (1/lref) 
logaritme d'un número al quadrat és igual al doble del És a dir, cada 3 decibels de l'escala, els sons correspo­
logaritme de l'esmentat número. Això és interessant nents dupliquen la seva intensitat, i així un augment del 
atès que habitualment l'efecte mesurat són les varia­ nivell sonor de 100 a 103 decibels no és un petit aug­
cions de pressió (cas de l'oïda, els micròfons, etc.). ment, sinó que és justament el doble. 
Lw = 10 logw (W/W ref.) L'opció d'aquesta escala logarítmica possibilita I' exis­
Lr = 10 logw (1/1 ref.) tència de valors de decibels negatius, quan les relacions 
paràmetre mesurat-paràmetre de referència és inferior a 
Lp = 10 logw (P/P refi = 20 logw (P/P ref.) la unitat. Tal situació no implica inexistència de soroll 
La denominació «deci-bel» s'utilitza en honor d' Ale­ sinó que aquest no arriba al nivell mínim de percepció 
xandre Graham Bell. de l'oïda humana. 
S'utilitza com a potència associada de referència, que FONT DE SOROLL AERI 
correspon a una ~ressió sonora de 20 micropascals (20 Una instal·lació, activitat o ús serà, considerat com a 
micronewtons/m ) que és, com a mitjana, el llindar font de soroll aeri quan produeixi, en règim de funcio­
mínim d' audició o percepció de l'oïda humana. nament, un nivell de soroll aeri superior a 60 dB (A) 
Els decibels d'un so fan referència a un punt determinat (mesurat a les proximitats del tancament limítrof amb 
de medició i no pas a un altre punt. Els decibels d'un so altres locals i dintre del local mateix). 
produïts per un focus de soroll varien amb la distància 
a aquest focus; l'energia rebuda per unitat de temps i FONT DE SOROLL D'IMPACTE 
superfície disminueix amb l'allunyament, d'acord amb Una instal·lació, activitat o ús serà considerat com a font 
l'invers del quadrat de la distància, quan el focus emet de soroll d'impacte quan en règim de funcionament 
les ones perfectament esfèriques i en un mitjà sense produeixi en els locals que en siguin receptors o en altres 
obstacles que les atenuïn o incrementin. edificis un nivell de soroll aeri superior als de la Taula 
64 65 
I de l'Annex ll, deguts a impactes sobre els elements Si el punt de recepció està situat a la via pública o en 
constructius. espais públics, el micròfon es col-locarà a 10 m dels 
límits de propietat de l'establiment o activitat emissor i 
*NIVELL EQUIVALENT, LEQ a 1,2 m d'alçària sobre el sòl. 
Paràmetre de mesura del nivell energètic d'un soroll 
amb fluctuacions al llarg del temps, que fa equivalent a NIVELL SONOR INTERIOR 
un soroll estacionari fàcilment quantificable. A efectes d'aquesta Ordenança és el nivell sonor en dB 
A, procedent d'una activitat (font emissora) i mesurat a 
NIVELL DE PIC l'interior de l'edifici receptor, en les condicions d'ober­
Nivell instantani màxim que es produeix durant un tura o tancament en les quals el nivell de soroll sigui 
interval de temps determinat. màxim. 
El micròfon de l'equip de mesura es col-locarà en el 
NIVELL SONOR A ESCALA A centre de 1' habitació o a una distància no inferior a 1, 5 
Nivell de pressió sonora en decibels, mesurat mitjançant m de la paret i a una alçària d ' 1, 2 a 1, 5 m. 
un sonòmetre amb filtre de ponderació A. El nivell així El nivell sonor interior sols s 'utilitzarà com a indicador 
obtingut es denomina dB (A) o dB A. del grau de molèstia per soroll en un edifici quan se 
Els nivells sonors calculats en projectes i les lectures o suposi que el soroll es tramet des del local emissor per 
registres realitzats mitjançant equips de mesurament l'estructura i no per via aèria de façana, finestres o 
s'expressaran en dB A (decibels escala de ponderació A). balcons, en el qual cas el criteri a aplicar serà el del nivell 
sonor exterior. 
NIVELL SONOR EXTERIOR 
PRESSIÓ SONORA 
A efectes d'aquesta Ordenança és el nivell sonor en dB 
A procedent d'una activitat (font emissora) i mesurat a Diferència instantània entre la pressió originada per 
1' exterior, en el lloc de recepció. l'energia sonora i la pressió mitjana baromètrica en un 
punt determinat de l'espai. 
Quan el punt de recepció estigui situat en un edifici, el 
micròfon de l'equip de mesura es col·locarà a una PRESSIÓ SONORA RMS 
distància de 0,5 a 1 m de la façana, murs exteriors de 
patis de blocs de cases, o de patis de celoberts de 1' edifici L'arrel quadrada de la mitjana quadràtica de la pressió 
receptor. sonora es denomina PRMS. 
*Afegit aprovat pel Consell Plenari de 27-4-90. 
66 67 
SOROLL TO PUR 
Qualsevol soroll que molesti o incomodi els éssers Qualsevol so que pugui ser indiferentment percebut 
humans o que produeixi, o tingui l'efecte de produir un com un to únic o una successió de tons únics. Per als 
resultat psicològic o fisiològic advers sobre les perso­ propòsits d'aquesta Ordenança un to és pur si el nivell 
nes . de pressió sonora en una banda d'un terç d'octava 
excedeix 5 dB la mitjana aritmètica dels nivells de 
SOROLL DE FONS pressió sonora de les dues bandes contigües, per a 
L'existent en absència de soroll pertorbador. freqüències en terços d'octau centrats en els 500 Hz, i 
superiors a 8 dB per a freqüències centrades entre 160 i 
so 400Hz. 
Qualsevol oscil-lació de pressió, desplaçament de par­
VIBRACIONS 
tícules, velocitat de partícules o qualsevol paràmetre 
físic, en un medi amb forces internes que n 'originen El paràmetre que s 'utilitzarà com a indicatiu del grau de 
compressions o refraccions. vibracions existent en els edificis serà el valor eficaç de 
l'acceleració vertical en m!i i en terços d'una octava 
La descripció del so pot incloure qualsevol de les seves entre 1 i 80 Hz. 
característiques, tals com intensitat, duració i freqüèn­
cia. Es defineix la corresponent unitat «nivell de vibració 
ponderat» que representarem per (La) segons: 
SO IMPULSIU 
La= 20 log A/Ao 
So de molt curta durada generalment inferior a un segon 
cceleració admissible en m!i en 
amb una abrupta pujada i una ràpida disminució. Exem­ sent A el límit de l'a
 impulsius són les explosions, els impac­ cada terç d'octava i A0 el valor de referència, m/s2 a les 
ples de sorolls
s de foc, diferents freqüències centrals en terços d'octava entre 1 
tes de martell de forja, la descàrrega d'arme
etcètera. i 80Hz. 
A0 =2.10-5 . t 112 pera(1~ f~4) 
SONÒMETRE 
Ao = 10-5 .1112 per a (4 ~f~ 8) 
Instrument proveït d'un micròfon amplificador, detec­
5 112 
tor d'RMS, integrador, indicador de lectura i corbes de Ao = 0,125 . 10- . 1 per a (8 ~f~ 8) 
ponderació, que s 'utilitza per al mesurament de nivells 
de pressió sonora. 
68 69 
L'acceleròmetre es fixarà en zones fermes de sòls, pa­
rets, sostres o forjats, en el centre dels elements de 
l'immoble receptor de les vibracions. 
LLINDAR DE PERCEPCIÓ DE VIBRACIONS 
Mínim moviment del sòl, parets o estructures capaç 
d'originar en una persona normal una consciència de 
vibració per mètodes directes, tals com les sensacions 
tàctils o visuals d'objectes en moviment. 
INTENSITAT DE VIBRACIONS EXISTENTS 
Val or eficaç de I' acceleració vertical, en terços d'octava, 
entre 1 i 80Hz, expressat en m/s2
. Es denominarà A. 
70