II Convenció Municipal per a la Innovació _entrevista Shoji Shiba# Especialista en la gestió de qualitat aver ira Una trobada quemourà el món Només falta unany perquè el diàleg, la reflexió i la festaes trobriaBarcelona.Apartirdei9demaig del 2004 un extraordinari esdeveniment tindrà llocen una nova zona de la ciutat, al costat del riu Besòs, on l'avinguda Diagonal arriba al mar: el Fòrum Universal de lesCultures,un Hoc i 141 cfiesper viure unaexperiència única i avançar cap a un món millor. 60.000 congressistes, 2.000 artistes, 450 concerts, 300 pel·lícules, 30macrofestes, 24 exposicions, conferències, debats. PATROCINADORS « Vi Et^endesa "Telefónica hm [ge] I Indra Forum BARCELONA 2004 Lamunicipal EDITA REDACCIÓ DISTRICTES CORRECCIÓ TEXTOS Ajuntament de Barcelona. Silvia Gavina (Ciutat Vella) Toni Homs Direcció de Comunicació Corporativa Caridad Ferrer (Eixample) i Qualitat Anna Xuclà (Sants-Montjuïc) FOTOGRAFIA Gemma Galvez (Les Corts) Luls Clúa, Josep Maria Contel, CONSELL D'EDICIONS 1 PUBLICACIONS Teresa Gàmez (Sarrià-Sant-Gervasi) Rafael Escudé, Antonio Lajusticia President Vladimir de Semir Isabel Pagès (Gràcia) Coordinador Enric Casas Jordi Domingo (Horta-Guinardó) FOTOGRAFIA COBERTA Secretari Mario Giménez Rosa Farga (Nou Barris) Antonia Lajusticia Vocals Joan-Antón Benach, Susana Gómez (Sant Andreu) Assumpta Escarp, Jordi Martí, Ferran Martorell (Sant Martí) AUTOEDICIÓ, FOTOMECÁNICA 1 IMPRESSIÓ Francesc Navarro, Marta Continente, Lola Calvo (IM Mercats) Imatge i Producció Editorial José Perez Freijo, Antoni Puig Màrius Comorera (Via Pública) Exp. 030302 Alfons Hurtado (Recursos Humans) Dipòsit legal: B.14.742-1990 DIRECCIÓ Francesc Navarro DISSENY GRÀFIC 1 MAQUETACIÓ DISTRIBUCIÓ Estudi Carme Vives M. Àngels Alonso SOTS-DIRECCIÓ Joan Àngel Frigola DISSENY WEB ADMINISTRACIÓ Elisenda Bonet Imatge i Producció Editorial REDACCIÓ Pg. Zona Franca 60, 08038 Barcelona Felicia Esquinas, Gabriel Pernau, COORDINACIÓ WEB Telèfon 93 402 31 31 - Fax 93 402 30 85 Carme Anfosso, Albert Benet, Miquel Navarro http:// www.bcn.es/publicacions Daniel Romani, Gerard Maristany bcnrevistes@mail.bcn.es Andreu Susany EDICIÓ WEB La Municipal s'imprimeix amb paper reciclat Ramon Muns Cyclus print de 90 grs. de Torras Papel Lamunicipal primavera 2003 69 _què fem? 16 _entrevista Shoji Shiba, especialista en la gestió de qualitat 34 21 _dossier II Convenció Municipal per a la Innovació: Treballant amb els ciutadans El Pla d'Innovació Municipal segueix endavant. El Dossier us acosta a la II Convenció Municipal per a la Innovació: una trobada anual on es tasten els fruits de la collita i es torna a llaurar la terra perquè creixin noves idees. 33 _Tràmits de personal per Intranet La Direcció de Recursos Humans ofereix la possibilitat de fer tràmits de personal a través de la Intranet. _B per la Pau Barcelona s'ha erigit els últims mesos en capital mundial de la Pau. Manifestacions multi¬ tudinàries i tota mena d'activi¬ tats han demostral el massiu posicionament ciutadà contra la guerra i en favor de la pau. 36 _L'Agència de Salut Pública de Barcelona L'Agència de Salut Pública de Barcelona aplega el personal dels serveis de salut pública de la ciutat. 38 _Jocs Mundials de Policies i Bombers Entre el 27 de juliol i el 3 d'a¬ gost del 2003, Barcelona serà la seu de la desena edició dels Jocs Mundials de Policies i Bombers (World Police & Fire Games), que per segon cop es faran en una ciutat europea. 40 _Avanç editorial de dos llibres El primer mostra les campan¬ yes corporatives dels darrers vint-i-cinc anys. El segon fa un recorregut fotogràfic per les dependències municipals i els seus treballadors. 1 per servi r-vos 42 _Barcelona Espai Urbà La sala d'exposicions de l'Ajuntament, del carrer Ciutat, 2 acull una exposició permanent sobre la transfor¬ mació de Barcelona. 43 _Transport especial adaptat El passat dia 8 d'abril es va celebrar una jornada de treball sobre el transport adaptat. L'acte va tenir lloc al Fòrum Nord amb el títol de: El transport especial adaptat. Model actual i futur. 44 _EI Museu d'Història de la Ciutat fa 60 anys. El 14 d'abril de 1943 va ser fundat el Museu d'Història de la Ciutat. Amb aquest motiu, el Museu ha organitzat una sèrie d'actes per celebrar aquest 60è aniversari. 46 _breus 50 _gent de la Casa Gran Xavier Cubells, cap de Gestió de la Informació de Barcelona Informació. què fem Ciutat Vella amb un espectacle ple de referències a la història i el present del barri. En l'acte inaugural es va fer una cerca¬ vila i es va procedir a la col·locació de la Primera Pedra del 1753 a la plaça del Poeta Boscà. L'acte institucional, presidit per l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, i amb la presència de la regidora del Districte de Ciutat Vella, Katy Carreras- Moysi, es va celebrar al Saló de Cent. Durant l'acte, el periodis¬ ta i cronista de la ciutat. Lluís Permanyer, va pronunciar una conferència sobre "El Naixe¬ ment de la Barceloneta" i va actuar L'entitat coral de Cantai¬ res de la Barceloneta. Els veïns i veïnes de la Barceloneta celebren el seu quart de mil·lenni La Barceloneta celebra el seu quart de mil·lenni: una efemè¬ ride per festejar amb tota l'ale¬ gria que caracteritza els ciuta¬ dans i les ciutadanes del barri més mariner de Barcelona. És també una ocasió per home¬ natjar els seus veïns i veïnes que, amb el seu esperit carac¬ terístic, ens donen mostra del tarannà vital i lluitador que forma part de l'essència de la gent de la Mediterrània. L'1, 2 i 3 de febrer van tenir lloc els actes inaugurals de la celebració. El pòrtic va anar a càrrec del grup Comediants, El 23 d'abril, dia de Sant Jordi, es va concebre com una jornada participativa a la Bar¬ celoneta, en la qual les entitats del barri organitzaren tot un seguit d'activitats lúdiques, fes¬ tives i culturals mitjançant les quals es refermà la seva impli-" cació en la celebració del quart de mil·lenni. D'altra banda, el 250è aniver¬ sari possibilita l'edició d'un llibre commemoratiu del quart de mil·lenni de la Barceloneta, en què es fa un recorregut pel seu passat, present i futur des de diferents òptiques, mitjançant diferents autors que componen una visió polièdrica del barri. Silvia Gaviña 4 Lamunicipal Les Corts els 62 nous habitatges de llo¬ guer per a joves que es cons¬ truiran a la travessera de les Corts, cantonada amb el carrer Benavent. O els 60 aparta¬ ments amb serveis per a la gent gran construïts al carrer Montnegre, cantonada amb el carrer Entença. D'altra banda, també s'en¬ senyaven les millores en el camp de les comunicacions, com és la implantació de la línia 113 d'autobús al barri de la Mercè, el Trambaix, la futura nova línia 9 de metro, amb parades a la plaça Eusebi Güell i a Gregorio Marañón amb l'a¬ vinguda de Xile, etc. Exposició "Les Corts, casa teva" De l'11 al 30 de març, al Centre Comercial L'Illa Diagonal, el Districte de les Corts va oferir l'exposició "Les Corts, casa teva". L'exposició "Les Corts, casa teva" va tenir més de 6.603 visi¬ tants, els quals van poder veure i gaudir de les diferents millo¬ res dutes a terme a les Corts durant els últims quatre anys. Gràcies a projectes urbanís¬ tics com el cobriment de la Ronda del Mig, amb el qual s'han guanyat més de dos qui¬ lòmetres de rambla per als vianants, o la reurbanització de carrers com l'avinguda Madrid, el carrer Joan Güell, el carrer Maria Barrientos, el carrer Sor Eulàlia d'Anzizu, els passatges de Sant Ramon, etc., el districte ha guanyat voreres més amples i més de 600 arbres nous. En aquesta exposició, el visitant va poder veure i gaudir de totes les millores que s'han fet a les Corts: nous projectes urbanístics, noves zones verdes, noves línies de comunicació, nous projectes culturals, nous equipaments per a infants, joves i gent gran, etc. Gemma Gálvez També es van exposar imat¬ ges de les actuacions i remode- lacions fetes en zones verdes i dels nous jardins creats, com els de Can Bruixa, la plaça Caba, els jardins de Can Cuiàs, el Parc de les Infantes, etc. En conjunt, s'han fet més de 47.547 m2 de zones verdes. Una exposició també explica els nous equipaments per a infants, com l'escola bressol Bambi o la futura escola bres¬ sol de l'edifici Peri Bacardí. O _ 69 2003 Sarrià Teresa Gámez Reciclem solidàriament La necessitat ineludible de con¬ servar i preservar el nostre entorn i la implicació, cada vegada més gran, dels ciuta¬ dans i ciutadanes en aquesta tasca expliquen el desenvolu¬ pament de la cultura de reci¬ clatge que la nostra ciutat ha experimentat en els darrers anys. Cal assenyalar que, en aquest canvi, té un paper des¬ tacat l'èxit de les diferents ini¬ ciatives municipals engegades i que faciliten l'adquisició de nous hàbits entre la població. D'aquestes iniciatives cal destacar la instal·lació, el pas¬ sat mes de novembre, d'un nou punt verd situat al carrer dels Reis Catòlics, al costat de l'escola Nabí destinat als resi¬ dents dels barris de Collse- rola. Els punts verds de barri són espais on es dipo¬ siten diversos tipus de residus que, si no, podrien resultar contaminants i nocius. Des dels punts verds els residus es distri¬ bueixen a les plantes de tracta¬ ment específiques, per reciclar- los o per evitar que contaminin. La presència d'a¬ quests equipaments mediam- bientals en els barris facilita la recollida de materials que poden ser reciclats i no suposa grans desplaçaments per als ciutadans que els utilitzen. Una altra iniciativa que té lloc als equipaments munici¬ pals de Sarrià-Sant Gervasi des de ja fa alguns anys és la reco¬ llida de la roba usada que, pos¬ teriorment, és recuperada i dis¬ tribuïda per una entitat sense ànim de lucre. Aquest projecte conjuga el reciclatge d'un resi¬ du domèstic amb l'aspecte soli¬ dari, en permetre que la roba que ja no utilitzem pugui ser aprofitada per una altra perso¬ na o bé reciclada per a altres usos. A fi de facilitar als ciuta¬ dans la seva col·laboració en aquest projecte, la major part d'equipaments municipals del districte disposen de conteni¬ dors destinats a la recollida de roba usada, que poden utilit¬ zar-se de vuit del matí a set de la tarda. En aquest context d'accions soli¬ dàries, també cal des¬ tacar el Suro Solidari, un servei que es presta als centres de serveis socials del Districte i que permet intercan¬ viar objectes de tot tipus de manera desin¬ teressada. El roba amiga Centre de Serveis Socials de Sarrià, al carrer Salvador Mundi, 6, i el de Sant Gervasi, al carrer Saragossa, 74, dispo¬ sen d'un tauler anomenat Suro Solidari, on les persones poden anotar els objectes que ja no fan servir i que volen regalar, o bé també poden sol·licitar allò que necessiten en un moment donat. En tots dos casos, i per establir contacte, els deman¬ dants o els donants que volen utilitzar aquest suro solidari hi han d'anotar el seu nom i telè¬ fon. Cal assenyalar que aquest sistema d'intercanvi desinteres¬ sat ha tingut, fins al moment, una excel·lent resposta per part dels seus usuaris. • De dilluns a divendres de í'Jtt • i» dimarts'dijous de i*-'1* HORARI D ATCNCIO ai rvtuc Teli Fax: S#"»* 6 Lamunicipal Gràcia Gràcia dissenya el futur amb el Pla estratègic El passat mes de febrer es va presentar el Pla Estratègic de Gràcia, un procés de participa¬ ció que ha estat impulsat des de l'Ajuntament i, en concret, des del Districte. Aquest Pla ha dis¬ posat de la col·laboració de 150 persones -veïns dels diferents barris, representants de les enti¬ tats i associacions, professionals del món empresarial, comercial i artístic- que han contribuït a elaborar un document de sínte¬ si. Un instrument per afrontar els reptes que Gràcia vol acon¬ seguir els propers deu anys. Les transformacions cons¬ tants que experimenta la ciutat, i concretament el districte, van fer plantejar quin model era el més adequat per a la Gràcia del futur. Es pretenia donar respos¬ tes a les inquietuds actuals de la població, anticipar-se a les necessitats i millorar les condi¬ cions de vida i de qualitat dels seus barris. Per això, en el pro¬ cés que es va desenvolupar al llarg de l'any 2002 es va partir del coneixement profund de la realitat de Gràcia a través dels qui hi viuen i treballen. Es va treballar posteriorment en les línies estratègiques i en els objectius que calia aconséguir. Com a final, es va elaborar un pla d'acció que consta de 187 projectes concrets que s'emmarquen en les cinc línies d'actuació següents: • Línia 1. Els ciutadans, princi¬ pal actiu de Gràcia. Entre tots hem d'aconseguir serveis que cobreixin les necessitats de tothom. A més d'aprofundir en el civisme, la participació, la convivència i la cohesió. pla estratègic de gràcia construint el futur Promou: I+|l Ajuntament do Barcelona Districte de Gràcia • Línia 2. Gràcia, un estil de vida. El seu caràcter propi i sin¬ gular fa possible l'equilibri vivencial entre el diferents usos dels carrers, places i equi¬ paments. La capacitat empre¬ nedora de la població i del tei¬ xit associatiu contribueix a consolidar aquest estil de vida que cal promoure contínua¬ ment. La producció cultural és una constant en la idiosincràsia del districte que sempre s'ha de promocionar. • Línia 3. La connexió entre els barris í les actuacions en l'es¬ pai públic amb criteris de sos- tenibilitat són aspectes impor¬ tants que s'han de treballar. Així com la incentivació de polítiques d'habitatge que millorin la qualitat de vida dels ciutadans. • Línia 4. Moure's a Gràcia. Definir un model de mobilitat que doni prioritat als desplaça¬ ments a peu, en bicicleta i en transport col·lectiu enfront de l'ús del vehicle privat. És important que ens mentalitzem que per aconseguir un món millor per a les futures generacions cal res¬ ponsabilitzar-se amb el medi ambient. • Línia 5. Una econo¬ mia dinàmica. Afavorir i promoure els serveis professionals, que estan en vies d'expan¬ sió i creixement. L'im¬ puls de les professions artesanals i de les empreses de contin¬ guts culturals es perfi¬ len com a oportunitats de progrés econòmic. L'activi¬ tat comercial es modernitza i s'especialitza per mantenir el seu dinamisme. El gran objectiu del Pla Estratègic és, doncs, crear les condicions per continuar transformant Gràcia i donar eines per a una presa de decisions enfortida i represen¬ tativa. El Pla compta amb tots els requisits per tenir èxit: l'im¬ puls de l'Administració per plantejar-se el futur, uns tèc¬ nics preparats que projecten les intervencions amb profes- sionalitat i, l'element més important i decisiu, una ciuta¬ dania participativa que ha proposat els seus anhels i des¬ itjós per millorar i revitalitzar els seus barris. Isabel Pagès i 69 2003 7 Horta-Guinardó 3a Jornada Interxarxes sobre la infància al districte d'Horta-Guinardó La sala d'actes de l'Hospital Sant Rafael va acollir, el 28 de març de 2003, la 3a Jornada Interxarxes sobre la infància al districte d'Horta-Guinardó. Aquesta Jornada és un pas endavant en el procés de con¬ solidació del treball en xarxa dels equips de les diferents administracions i serveis dedi¬ cats en a l'atenció a la infància i joventut del districte. Abans d'iniciar-se aquest projecte, les xarxes públiques de salut, atenció social i educa¬ ció no es coordinaven de mane¬ ra sistemàtica i això arribava a provocar duplicitat d'atenció en alguns casos i absència d'intervenció en d'altres. A vegades es generaven conflictes i rivalitats entre serveis i el coneixement de les problemଠtiques comunes ateses i dels cri¬ teris d'actuació dels diferents professionals i serveis era baix. El Serveis Personals del Dis¬ tricte d'Horta-Guinardó, cons¬ cients d'aquests problemes, van impulsar la 1a Jornada Interxarxes, celebrada el maig del 2000, amb l'assistència de 140 professionals del sector. De l'intercanvi d'experiències, en va sorgir una prova pilot sobre 12 casos reals del distric¬ te. El bon resultat obtingut en aquesta prova ha impulsat l'ac¬ tual etapa de consolidació i creixement del projecte. Durant l'any 2002 s'han creat òrgans de gestió de la xarxa i s'han millorat la qualitat dels serveis, el coneixement de la infància i família al territori i l'aprenentatge dels professio¬ nals sobre el treball en xarxa. Es calcula que cada any es beneficiaran de la millora dels serveis uns 25 o 30 casos de famílies o infants amb fortes dificultats socials, psicològi¬ ques o d'aprenentatge. El programa de la jornada celebrada el passat dia 28 de març comptava amb la presen¬ tació de la Memòria Projecte Interxarxes 2002, la Taula Rodona: "Tractament de les dades interserveis: aspectes ètics i legals", la projecció de la pel·lícula "Mirades estranyes", dirigida per Claudio Zulián i protagonitzada per adoles¬ cents del barri del Carmel, i un debat sobre: "Adolescència i conflicte: noves situacions i altres respostes". El projecte interxarxes és regit per un Consell Assessor constituït per representants dels diferents departaments implicats: la Divisió de Serveis Personals del Districte d'Horta- Guinardó, el Sector de Serveis Personals de l'Ajuntament de Barcelona, el Consorci Sanitari de Barcelona i quatre Departa¬ ments de la Generalitat de Catalunya: Benestar i Família, Ensenyament, Justícia i Sanitat. Un Comitè Tècnic les principals funcions del qual són, la inter- locució amb els representants institucionals, la recollida d'in¬ formació per elaborar un banc de dades, recollida i anàlisi de les propostes de derivació de casos, prendre decisió sobre la inclusió dels casos proposats, l'avaluació periòdica dels casos i del projecte i la mediació i resolució de conflictes interser¬ veis. Finalment hi ha la Comis¬ sió Plenària, que agrupa tots els professionals interessats en el projecte. El projecte Interxarxes va ser seleccionat com a projecte finalista dels Premis Barcelona lnnov@ció 2002. Jordi Domingo 8 Lamunicipal aquestes propostes per passar- s'ho més bé en el seu temps d'oci. Es tracta, en aquest sen¬ tit, d'una tradició molt arrela¬ da que compta també amb la participació de moltes entitats i associacions dels barris que ajuden en l'organització de les activitats. I dins d'aquest marc, hi des¬ taca molt especialment la Tro¬ bada d'Havaneres a la platja I Sant Martí del Bogatell, que enguany celebra la quarta edició i que permet escoltar, de manera gratuïta i en un marc incompa¬ rable, les actuacions de dife¬ rents grups que ofereixen un ampli repertori d'aquestes tra¬ dicionals cançons marineres. Tot això acompanyat d'una sar- dinada, rom cremat i d'un espectacular fi de festa. Per tot això, doncs, et convi¬ dem a assistir a tots aquests actes i, molt especialment, a l'Estiuàs de Sant Martí (pots consultar totes les activitats a www.bcn.es/santmarti). Ferran Martorell Gaudeix de Sant Martí, gaudeix de l'Estiuàs Amb l'arribada de l'estiu, del bon temps i del sol, des del Districte de Sant Martí et volem fer una proposta: visita els barris del districte. Pots passejar pels seus nuclis histò¬ rics, imaginar-te com seran els nombrosos espais en transfor¬ mació o, també, podràs com¬ provar la singularitat dels seus espais acabats de fa poc. Segur que trobaràs més d'un espai que et sorprendrà i que en gaudiràs. Però, a més de tot això, a l'estiu, a Sant Martí, tens més al·licients. Des de Sant Joan i fins a la primera setmana del mes de juliol, tindrà lloc la catorzena edició de l'Estiuàs de Sant Martí. Es tracta d'un con¬ junt de propostes per al temps lliure obertes a tothom, petits i grans, per a tots els gustos i edats, i tant per als veïns i veï¬ nes dels barris com també per a la resta de ciutadans de Barce¬ lona o d'altres poblacions. Activitats lúdiques i festives que, organitzades des del Dis¬ tricte de Sant Martí, es fan als diferents barris del Besòs, Clot- Camp de l'Arpa, Poblenou i Verneda i que, any rere any, són seguides per moltes perso¬ nes que no es volen perdre 69 2003 9 Eixample Sants-Montjuïc L'Eixample surt del districte. Els treballadors i treballadores de l'Eixample segueixen les obres del Fòrum 2004 gg».t i hr ■ HHP tant una 9ran transformació, IXiKl la visita va tenir un valor afe- . JlT-l g it que es va fer palès a quasi » Mm*? tothom. Només el fet de pujar a un autocar i fer "quelcom J diferent" ens va permetre W L ® descobrir el company o corn¬ ut * panya amb qui passem tantes i tantes hores, però que conei¬ xem tan poc. El passat mes de març, els tre¬ balladors i treballadores del districte de l'Eixample vam visitar les obres dels futurs equipaments i infraestructures del Fòrum 2004. Aquesta ini¬ ciativa va ser molt ben rebuda i gairebé tothom hi va partici¬ par en tres tandes. L'èxit de la convocatòria ha fet que ja estiguem treballant en una nova sortida, la qual intentarem portar a terme cap a l'estiu. Llavors coneixerem llocs del mateix districte dels qual sabem el nom, però que, en molts casos, no sabem ni localitzar-los al plànol, ni tenim una idea de com funcio¬ nen o què s'hi fa. Ma. Carme Méndez K Octubre 01 Els autocars, la ruta, la visi¬ ta... tot va funcionar tal i com estava previst. Vàrem conèixer les noves instal·lacions i tota la seva infraestructura. Ara bé, el comentari general era: molt maco però, concretament, què s'hi farà l'any que ve? Així que tothom està esperant el Pro¬ grama d'actes del FÒRUM 2004, perquè ara ja sabem on anar, però no sabem encara què hi farem. A més de conèixer un espai on la ciutat està experimen- Gener 03 El quadre de comandament de districte Una eina innovadora per a un bon control de gestió El sector públic, tot i la seva heterogeneïtat, està orientat cap a l'eficàcia, és a dir, a la consecució d'uns objectius més o menys clars. Alhora, la gran¬ dària de les seves unitats l'obli¬ ga a processos de descentralit¬ zació per facilitar-ne la gestió. Tots dos aspectes, eficàcia i des¬ centralització, exigeixen un mecanisme de coordinació. És clar que la lògica general de control de gestió, en tant que mecanisme de suport al coman¬ dament de les organitzacions i de coordinació, és plenament aplicable al sector públic. Per què un Quadre de coman¬ dament per als directius dels Districtes? • Els/les gerents de Districte tenen responsabilitat de comandament • Han d'assolir uns objectius predeterminats (via PAM, via sectors o propis) atribuïts a unes persones i/o unitats orga- nitzatives. • Tenen unes necessitats espe¬ cífiques d'informació. Un Quadre de comandament no és una eina d'informació exhaustiva, sinó un instru¬ ment de síntesi per obtenir un coneixement ràpid de l'avenç de l'organització cap als objectius. Quadre de comandament del Districte de Sants-Montjuïc El Districte de Sants-Montjuïc, amb el suport del Pla d'Innova¬ ció, està implementant des de 1 0 Lamunicipal CONTINGUT i SEGUIMENT DELS OBJECTIUS L J INDICADORS DE GESTIÓ h . A barcelona i ts-nont;uic l'any 2002 un model de Quadre de comandament que té com a objectius: 1. Facilitar la presa de deci¬ sions a la gerència. 2. Facilitar un coneixement ràpid i sintètic del grau de compliment dels objectius. 3. Promoure el treball per objectius i contribuir que aquests objectius s'assoleixin. 4. Recollir informació sintètica, sistemàtica, fiable i periòdica sobre els aspectes essencials de l'organització i la percepció dels ciutadans del Districte sobre l'acció municipal. El Quadre de comandament del Districte s'estructura en quatre eixos bàsics: objectius de PAM (inversió i gestió), objectius de desenvolupament organitzatiu, objectius de pro¬ ducció de serveis i, en forma d'annex, un recull d'indicadors de percepció dels ciutadans del districte sobre l'acció municipal. En els dos primers apartats, els objectius van ser formulats prèviament i assumits/cone¬ guts pels responsables dels diferents departaments1, els quals van definir les línies d'actuació i concretar els ter¬ minis per assolir-los. Mitjan¬ çant un aplicatiu informàtic, la gerència coneix la tendència enregistrada el mes anterior i l'estat de l'objectiu: verd (avança segons les previsions). SISTEMA D'ALERTA OBJECTIUS D'INVERSIÓ: RENOVAR EQUIPAMENTS DEL DISTRICTE PRES. ESTAT TEND. PAG. 1 Casa del Mig 21 O f « Z Seu del Oremete « O =5 s 3. Equipament PI Sortidor » O J r 4 RAM escoles bressol i pnmana jEB Bt*tvjn' «os O i B) ! IE.B. Tres Pins « O ^ 10 S. R«TxxWaaO canp La SataNa « O ÏÏ " 6 Miores C C Ceanet-Co&eres 20 O 3 " 7 Miores txbNoteca Francesc Cendal »Oí barcelona groc (mostra un retard assumi¬ ble) i vermell (mostra un retard considerable respecte la previsió). El Quadre de comandament de Districte compta amb un capítol on recull la informació aportada pels sistemes de con¬ trol de gestió de les àrees cen¬ trals municipals que habitual¬ ment arriba a la gerència en forma d'informes i documents separats. Així, en aquest capí¬ tol, que anomenem d'objectius de producció, s'agrupen tot un seguit d'indicadors que perme¬ ten un seguiment precís de l'e¬ volució de la gestió ordinària i de la situació del Districte en relació a la resta de Districtes. No s'hi inclou informació sobre tota l'activitat del Districte, sinó sobre aquells aspectes que configuren l'estructura bàsica de les competències i serveis. Aquesta informació s'ha selec¬ cionat segons els criteris següents: fiabilitat de les fonts, comuna a tots els Districtes i, per tant, comparable entre Dis¬ trictes (i amb mitjanes de ciu¬ tat); també és susceptible d'e¬ volucionar mensualment i generar objectius anuals. Per exemple, dades de plantilla: mobilitat i absentisme, evolu¬ ció del temps mitjà d'espera a l'OAC, evolució dels estocs de llicències i inspecció, evolució dels indicadors bàsics d'atenció social primària, etc. En tots els casos podem avaluar uns resul¬ tats i comparar-los amb uns objectius predeterminats atri¬ buïts a unes persones i/o uni¬ tats organitzatives. El darrer apartat del Quadre de comandament recull una valoració de l'opinió dels ciuta¬ dans en relació a l'acció muni¬ cipal en els barris del Districte i s'alimenta dels indicadors i valoracions proporcionats per l'Enquesta de Serveis Munici¬ pals i els informes anomenats "Els ciutadans ens diuen". El quadre de comandament Ens aporta: • Seguiment mensual de la informació crítica • Facilitat, simplicitat d'interpretació • Visió global sobre l'evolu¬ ció de l'organització • Coneixement de la situa¬ ció del Districte en rela¬ ció als altres Districtes Serveix per a: • Concretar els objectius de l'organització • Obtenir informació regu¬ lar sobre el compliment dels objectius. • Prendre decisions • Establir prioritats • Comunicar, motivar, formar 'Només si els responsables de l'organit¬ zació coneixen les seves fites, la lògica integració amb la dels seus superiors i els criteris i sistemes d'avaluació, hi haurà certes garanties d'assolir l'eficଠcia global, que és en definitiva el que persegueix tot sistema de control. Àngels Solé 69 2003 1 1 Sant Andreu saT! Sant Andreu teatre obre les portes Un xic d'història Sant Andreu, un districte ric en associacions i entitats cul¬ turals, ha estat des de sempre un important punt de refe¬ rència per al teatre amateur de Barcelona. Prova d'això són les nombroses entitats que compten amb sales i grups estables de teatre que representen els seus especta¬ cles, sense oblidar les sales d'actes dels diferents centres cívics que sovint acullen representacions teatrals. Mostra també d'aquesta tradició és la important forna¬ da d'actors i actrius que, nas¬ cuts al districte, hi han iniciat la seva carrera professional i després s'han projectat cap a tota la ciutat i i a l'àmbit nacio¬ nal fins i tot. El nou saT! El nou espai escènic, situat al carrer Neopàtria, 54, té una capacitat per a 380 especta¬ dors, i compta amb dues llot¬ ges habilitades amb accés per a minusvàlids. Es tracta d'un teatre a la italiana que programarà activi¬ tats artístiques dirigides a tots els públics, des de música a espectacles infantils, passant per teatre o dansa. El saT! Sant Andreu Teatre va obrir les portes el passat diumenge 30 de març en una jornada de portes obertes que va permetre als visitants de conèixer tots els racons d'a¬ quest nou equipament cultural del Districte. D'11 a 14 hores, actors ama¬ teurs de diverses entitats del districte varen encarnar tots els personatges del teatre: productor, actors, director, esce¬ nògraf, acomodadors, taquille¬ res..., i donaren la benvinguda als visitants que, posteriorment, assistiren a l'actuació de L'Esco¬ la Municipal de Música de Sant Andreu i l'Escola Municipal de Música Casa dels Nens. Tot pensat perquè el nou saT! esdevingui en un termini mitjà, i després d'un rodatge ben organitzat i comptant amb moltes col·laboracions del sec¬ tor artístic, un referent del tea¬ tre a la ciutat. Xavier Gómez 1 2 Lamunicipal treballar de manera conjunta des dels diferents departa¬ ments del Districte per tal d'a¬ bordar de forma transversal, coherent i global les situa¬ cions i possibles problemàti¬ ques provocades per aquesta nova realitat. Aquesta primera idea, sor¬ gida a mitjan 2002, va propi¬ ciar la creació d'un grup de treball integrat per tots els tècnics i tècniques del Distric¬ te, a partir del qual posterior¬ ment es van constituir cinc grups de treball correspo¬ nents als projectes següents: creació d'una guia d'acolli¬ ment per a persones immigra¬ des; creació d'un observatori permanent basat en la infor¬ mació recollida a la nostra feina diària; adequació dels espais públics per a la seva utilització per part d'aquests nous veïns de manera compa¬ tible amb l'ús per part dels ciutadans autòctons; millora de la convivència i la intercul- turalitat, i creació d'una taula de coordinació d'inserció laboral per a persones immi¬ grades. És important destacar que cada grup compta entre els seus membres amb represen¬ tants dels diferents departa¬ ments del Districte, fet indis¬ pensable per garantir la trans- versalitat dels projectes i molt útil per assolir un alt grau de comunicació i coordinació entre els serveis. A més, el projecte Nous Veïns no se centra únicament en la realitat que percebem des dels nostres departaments, sinó que s'interrelaciona amb el Sector de Serveis Personals i amb les entitats del districte que ja treballen des de fa temps la qüestió de la immi¬ gració. Així, el grup de treball ha tingut sessions per conèixer millor el Pla Municipal d'Immi¬ gració, el Programa d'Immi¬ gració del Districte de Ciutat Vella o la tasca directa amb les persones immigrades que porta a terme l'entitat Nou Barris Acull. Al final del mes de març, els cinc projectes es troben en una fase avançada d'elabora¬ ció i és previst que molt aviat comencin a materialitzar-se en forma d'activitats, actua¬ cions i serveis que puguin inci¬ dir de manera positiva en aquesta nova realitat. Rosa Farga Nou Barris El projecte Nous Veïns, un esforç innovador, coordinat i participatiu davant el fenomen de la immigració L'arribada a la nostra ciutat de moltes persones procedents d'altres països s'ha convertit durant els darrers anys en un fenomen força palpable, can¬ viant i complex. Aquest fet incideix directament en la vida ciutadana als barris creant noves interrelacions entre els ciutadans i entre aquestes per¬ sones i les diferents adminis¬ tracions. Això fa que, sovint, els treballadors municipals ens trobem amb situacions que posen de manifest com aques¬ ta nova realitat afecta directa¬ ment les nostres tasques. Al Districte de Nou Barris hem volgut abordar aquest fenomen d'una manera inno¬ vadora i creativa. Es tracta de 69 2003 1 3 Via Pública 14 Lamunicipal Materials i equipaments per a Guàrdia Urbana i Bombers de Barcelona L'Ajuntament de Barcelona vol potenciar la policia de proximi¬ tat i millorar la resposta a les peticions ciutadanes. Amb aquests objectius, la Guàrdia Urbana va presentar el passat mes de març nous recursos tec¬ nològics i materials, com són el sistema GPS i els nous vehicles del seu parc mòbil. La incorporació del sistema de localització per satèl·lit GPS a les patrulles de Guàrdia Urbana s'emmarca en el procés de modernització i incorpora¬ ció de les noves tecnologies per optimitzar els recursos, millorar la gestió i, en definitiva, oferir un millor servei al ciutadà. La recepció i gestió de les informacions del sistema GPS es fa a través de la Central de Comandament de la Guàrdia Urbana -situada a l'edifici de =5=ï i* *é « T In « 1 éÉ [' 1 rœj tri! WT^ o" Bombers de Barcelona també està d'estrena. L'1 d'a¬ bril es va inaugurar el Nou Parc de Bombers de Llevant. Inclòs en el Pla d'Equipaments del Poblenou, aquest parc cobreix les necessitats actuals i futures en matèria de serveis del barri derivades de l'actual procés de transformació urba¬ nística de la zona i la implan¬ tació de espais d'activitats eco¬ nòmiques i socials nous com són el 22@ BCN, el Front Marí¬ tim i Diagonal Mar. Pel que fa a les característi¬ ques del nou parc, a la planta baixa hi ha totes les activitats relacionades amb les diverses operacions previstes (oficines, centraleta, dispensari, magat¬ zem, sala d'utillatge i vehicles) amb cinc portes amb sortida directa al carrer, mentre que a la planta superior hi ha la resta de dependències pensades per a estades de 24 hores i que inclouen sales de descans, ser¬ veis, vestidors, cuina, menja¬ dor, gimnàs i aula de formació. A fora de les dependències, el pati de maniobres compta amb una torre de pràctiques de 23 metres d'alçada. Prefectura, a Montjuïc-, la qual ha estat totalment remodelada per adaptar-la a les necessitats i guanyar eficàcia en la gestió dels serveis. 150 cotxes patrulla porten instal·lat ja el nou siste¬ ma GPS, el qual permetrà conèixer amb precisió la posi¬ ció dels vehicles tot i que és previst que, durant aquest any s'incorporarà progressivament a tota la flota de motocicletes. Amb aquest equipament, que té un cost global de 600.000 €, es millora la gestió de les patrulles i s'optimitzen els recursos de cara a cobrir les demandes ciutadanes. D'altra banda, dins del pro¬ grama d'inversions per a l'am¬ pliació, renovació i millora del material es van presentar també 107 vehicles nous per a la flota de la Guàrdia Urbana. S'hi han incorporat 22 turis¬ mes, 2 furgonetes, 1 vehicle tot terreny, 70 scooters i 12 motocicletes, que ja estan en servei i que han requerit una inversió de 973.418 € (161.963.127 ptes.) El Parc de Bombers de Lle¬ vant és dotat d'un sistema de captació solar que pot satis¬ fer fins a un 60% de les necessitats tèrmiques de l'e¬ difici (escalfament de l'ai¬ gua). La instal·lació de capta¬ dors solars a la coberta de l'edifici en una superfície de 40 m2 produirà un estalvi anual de 2.500 m3 de gas (més de 1500 euros) i reduirà de 3000 tones l'emissió de C02 en els propers vint anys. D'aquesta manera, el nou parc compleix l'Ordenança solar tèrmica que aposta per un model sostenible de ciutat que aprofita recursos energè¬ tics respectuosos amb el medi ambient. L'equipament, on prestaran servei 18 bombers i 6 vehicles del seu parc mòbil, ha requerit una inversió total de 3,3 milions d'euros. Finalment i respecte als bombers, cal dir que aquest col·lectiu és el més ben valo¬ rat pels ciutadans de Barcelo¬ na segons que es desprèn d'una enquesta de qualitat realitzada per l'Ajuntament. Al 94,6 % dels barcelonins, els bombers els inspiren molta o força confiança, per davant dels metges, respecte dels quals aquesta xifra se situa en el 85,3%. L'altra cara de la moneda són els funcionaris, els quals inspiren poca con¬ fiança o gens al 52,2% dels enquestats, i els regidors, que ho fan al 47,9%. Màrius Camorera Mercats Els mercats municipals i l'educació per a la salut i l'alimentació Els mercats municipals, com a principals centres de proveï¬ ment de producte fresc i per la funció de cohesió cívica que exerceixen en el si dels barris on estan situats, destaquen per la potenciació de d'iniciati¬ ves i campanyes que afavorei¬ xen el coneixement i desta¬ quen la importància de l'alimentació equilibrada i la salut, principalment entre la població jove. En aquest sentit, s'han posat en marxa diverses expe¬ riències, algunes ja plenament consolidades. Aquest és el cas del programa "L'escola al mer¬ cat", iniciat l'any 1982 amb la intenció d'apropar els alumnes de les escoles als mercats muni¬ cipals. L'objectiu és donar a conèixer aquests equipaments municipals des de diferents vessants: el mercat com a lloc de proveïment de producte fresc, un espai que cal conèi¬ xer com a element imprescindi¬ ble per gaudir d'una dieta sana i equilibrada; els mercats com a lloc d'intercanvi i trobada; els mercats com a motor del comerç de barri... Actualment, aquesta acti¬ vitat ha aconseguit que, durant el calendari escolar, 5.000 noies i nois visitin i cone¬ guin els mercats de la ciutat. Aquestes visites pràctiques es complementen amb material pedagògic per al professorat i els alumnes. En la mateixa línia, i per incidir més en el camp de l'ali¬ mentació, l'Ajuntament ha pre¬ sentat la campanya "Bon dia ... esmorzem?", una iniciativa que vol fomentar els hàbits alimentaris bons entre els nois i noies de 12 a 16 anys, sobretot per convèncer-los dels benefi¬ cis que aporta començar el dia amb un bon esmorzar. Els mercats municipals parti¬ ciparan a la campanya mitjan¬ çant l'organització de trobades amb els adolescents a través de les escoles. Aquestes trobades, que es realitzaran els dimarts i dijous del mes de maig a dife¬ rents mercats, consistiran en la preparació i consum "in situ" d'un esmorzar equilibrat a base de lactis, fruita i un entrepà o torrades (hidrats de carboni). Una altra campanya que s'engega aquesta primavera s'emmarca en les col·labora¬ cions periòdiques establertes entre l'Institut de Mercats i l'ACAB (l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulimia) amb l'objectiu comú de fer que els ciutadans rebin inflormació sobre els trastorns de la con¬ ducta alimentària i prenguin consciència de la necessitat d'e¬ vitar-los. En aquesta ocasió, la campanya vol incidir en el coneixement d'una alimentació saludable i combatre els mites i errors que pul·lulen en aquest camp. En un context on l'ob¬ sessió per determinats cànons de bellesa fa que es cometin errors greus en l'alimentació, aquestes campanyes ajuden a divulgar coneixements sobre alimentació que afavoreixen la nutrició sana. Lola Calvo 69 2003 1 5 _entrevista mmmmmmm text Daniel Romaní fotos Josep Ma Contel Shoji Shiba. "Hem d'escoltar més el ciutadà". El japonès Shoji Shiba va participar a la II Con¬ venció Municipal per a la Innovació, la qual, amb el lema "Treballant amb els ciutadans", va tenir lloc al final de gener al World Trade Center. Va pronunciar una conferència molt didàctica amb el títol "Quatre revolucions pràctiques en la ges¬ tió", a la qual van assistir bona part dels directius de l'Ajuntament, i La Municipal també va ser-hi. El Dr. Shiba és especialista en la gestió de quali¬ tat. Ha introduït la Gestió de Qualitat Total en la indústria a Hongria i els Estats Units, després d'haver-se portat a la pràctica al Japó. Ha fet recerques sobre la introducció de la semàntica en el procés de solució de problemes i el desenvolu¬ pament del procés. També ha aplegat i analitzat __M'han impressionat dades sobre la sistematització del procés de pro- algunes de les vostres activitats moció de les activitats d'organització per a estu- i serveis; en termes generals, s^adequen ^ j Q f ^ afeCten el prOgréS de leS al gust, al cost i a les ecessitats latents. organitzacions. 1 6 Lamunicipal És el primer cop que ve a Barcelona? S.S. No, vaig venir el 1991, és a dir, just abans que se celebressin els Jocs Olímpics, però aleshores només hi vaig fer una visita turística. Vaig anar al Museu Picasso, a la Fundació Miró, vaig passejar molt per la ciutat... Aquest és el primer cop que vinc "per feina". Quines àrees de l'Ajuntament ha visitat? S.S. El nou centre cultural Can Fabra, a Sant Andreu, la comissaria de la Guàrdia Urbana de la Rambla, les àrees de Manteniment i Serveis i d'Hisenda, i la Direcció de Comunicació i Qualitat. I quina valoració en fa? S.S. M'han impressionat algunes de les vostres acti¬ vitats i serveis; en termes generals, s'adeqüen a l'es¬ tàndard, al gust, al cost i a les necessitats latents, que són les quatre premisses que configuren la satisfacció del client, concepte bàsic que cal tenir molt en compte, que van introduir les empreses japoneses i després s'ha anat estenent. Pel que he vist, crec que Barcelona és capdavantera en la ges¬ tió de qualitat, i segueix una tendència que també es dóna a Hongria, Finlàndia i França, i en general als països europeus. 69 2003 1 7 _entrevista I també en alguns països asiàtics...? S.S. Sí, sobretot a la Xina i l'índia, que han esdevingut la fàbrica del món. La seva qualitat de productes i serveis ha evolucionat de manera creixent i va més enllà dels estàndards de qualitat del mer¬ cat mundial; per això s'anomenen la fàbrica del món. Per tant, podem dir que hi ha innovació de qualitat a l'Àsia. També els Estats Units i el Japó estan millorant molt la Gestió de Qualitat. Pre¬ cisament tots dos països han sofert algun tipus d'escàndol relacionat amb els aspec¬ tes ètics d'aquesta gestió. Vostè ha esmentat Xangai en alguna ocasió com la ciutat del planeta que canvia més. S.S. Sí, la ciutat xinesa de Xangai, i la capital, Pequín, també, per bé que una mica més a poc a poc. Xangai canvia a un ritme accelerat; és una ciutat molt gran, s'ha de veure per creure-ho. Però en quins termes està canviant? S.S. S'hi han produït tres canvis impor¬ tants: el transport -la millora dels trens, l'autopista, l'aeroport... -, la gent -el talent de professionals molt qualificats; n'hi ha molts que vénen dels Estats Units- i l'arribada d'empreses estrangeres. Vostè fa servir una metàfora a l'hora de la gestió, que és llançar-se a la peixera. Què vol dir exactament? S.S. Imagini's una peixera; l'observador és a fora mirant el peix. Aquest és el pro¬ fessional tradicional: observa des de l'ex¬ terior i tracta d'entendre què succeeix a dins. Però si vol saber-ne més, s'hi ha de capbussar. Tornant a la realitat, el direc¬ tiu d'una empresa s'ha de llançar a la peixera i nedar amb el client. Li cal una aproximació diferent, en la qual és necessària la intuïció en lloc de la lògica. Nosaltres actuem per la via lògica, però és a través de la intuïció que descobrim. Així, des de l'Administració, el dirigent no ha de témer saltar dins la peixera i escoltar les reaccions del ciutadà. Ha de parar l'orella i no "vendre" els seus productes. Sempre atent al que diu la gent... S.S. Sí, el dirigent no ha de deixar mai d'escoltar, de posar-se en la pell del ciu¬ tadà, conèixer quines inquietuds té; s'ha de posar a la cua de la finestreta, si cal. Per conèixer les seves necessitats, ens cal, d'una banda, l'observació, i de l'al- tra, el llenguatge (que té una funció dual: el que va associat a la informació i el que va associat a l'afecte). A més, les _ Imagini's una peixera;(...) des de l'Administració, el dirigent no ha de témer saltar dins la peixera i escoltar les reaccions del ciutadà. Ha de parar l'orella i no "vendre" els seus productes. 18 Lamunicipal Vostè posa de manifest la importància del concepte de "market-in". S.S. És molt important el "market-in" (endinsar-se en el mercat, conèixer el client, les necessitats del qual van can¬ viant), en contraposició al "product- out" (que no té en compte les necessi¬ tats del client i es basa en la idea que "hem de trobar un nou mercat per al nostre producte"). El "market-in" val tant per a l'empresa com per a l'Admi¬ nistració; totes dues tenen els mateixos tres objectius: l'individu, l'organització i la societat, i les eines i els mètodes són comuns. Què ha de tenir present l'empresa o l'Administració per aplicar el concepte de "market-in"? S.S. Pensar sempre que el client és el resultat. No és important quanta estona treballes ni quin és el teu lloc de treball. Miri, vaig visitar una empresa en la qual el director seia en una taula senzilla al costat dels treballadors, i de fet ningú tenia una taula assignada. Si la jornada és lliure i flexible, o bé si hi ha torns, és evident que no cal una taula per a cada treballador. Aquesta empresa funcionava molt bé, d'una banda alliberada dels sím¬ bols d'estatus, i de l'altra entenia eficaç¬ ment que la satisfacció del client és el factor que li generava beneficis. Shoji Shiba, un professional atípic entre experts del negoci "La millor recepta per a la supervivència d'una organització és reinventar cada any. Per això, creativitat i innovació són fonamentals. I són les persones de l'orga¬ nització les que poden fer-ho". Aquesta és una de les divises de Shoji Shiba, un professional atípic entre experts del negoci. Un assessor per als "busimess- men", als quals ofereix el sistema de ges¬ tió més aplicable a cada situació, i els mostra com adaptar el sistema de gestió quan les circumstàncies canvien. Aquest és el perfil de Shoji Shiba, que actual- _ Quan visito una empresa -i no és broma- sempre vaig a veure els lavabos: si estan nets, quina decoració tenen... Això és la perifèria, i t'indica unes quantes coses. demandes dels ciutadans canvien molt ràpidament, perquè la societat també ho fa molt ràpidament. Per tant, cal tenir informació de primera mà dels ciu¬ tadans. Les seves demandes constituei¬ xen la font de la innovació. I cal no obli¬ dar que escoltar-los permet sovint anti- cipar-se a les seves necessitats i als esde¬ veniments. Vostè també parla de mirar la perifèria. S.S. És allà on es produeixen els canvis. Hi ha coses inamovibles en una empresa, però d'altres que es modifiquen, i cal saber-les localitzar. Quan visito una empresa -i no és broma- sempre vaig a veure els lavabos: si estan nets, quina decoració tenen... Això és la perifèria, i t'indica unes quantes coses. Sap on es fon la neu? ¡Sempre a la perifèria! Però a més de la perifèria, per conèixer bé una empresa cal tenir en compte els símbols i saber comparar. 69 2003 1 9 _ La millor recepta per a la supervivència d'una organització és reinventar cada any. Per això, creativitat i innovació són fonamentals. ment és professor visitant de l'Institut de Tecnologia de Massachussets (MIT), on imparteix cursos de postgrau a la Sloan School of Management. Fins a l'any 2000 també va ser professor d'administració empresarial i degà de l'Escola d'Estudis Internacionals Aplicats de la Universitat Tokiwa (Japó). El Dr. Shoji Shiba també és professor emèrit de la Universitat Tsuku- ba (Japó). Com a expert internacional en TQM (Total Quality Management -Gestió de Qualitat Total), el Dr. Shiba s'encarre¬ ga de divulgar les pràctiques i metodolo¬ gies de TQM a les indústries i governs de molts països: Xile, Xina, França, Hongria, índia, Irlanda, Itàlia, Malàisia, Noruega, Portugal, Espanya, Suècia, Suïssa, Tailàn¬ dia, Regne Unit, Estats Units i Rússia. L'any 1989, el Dr. Shiba va ajudar a esta¬ blir el Centre per a la Qualitat de Gestió (Center for Quality of Management, CQM) a Cambridge, (Massachussets, EUA), amb set empreses de la zona de Boston. El Dr. Shiba és autor, amb David Walden i Alan Graham, de A New Ameri¬ can TQM (1993), Integrated Management Systems (1999), amb Thomas H. Lee i Robert Chapman Wood) i Four Revolu¬ tions in Management (2001), amb David Walden, entre d'altres obres. 20 Lamunicipal L'any passat, les pàgines de La Municipal es dedicaven monogràfi¬ cament a un Pla d'Innovació Municipal que tot just acabava de néixer. Des d'aquí repassàvem plantejaments, projectes i horitzons, de cara a implan¬ tar la cultura de la millora constant en l'entorn municipal. Què ha passat, després de tot aquest temps? S'han aportat idees noves, s'han millorat serveis i se n'han creat de nous. També s'han creat documents i hi ha hagut xerrades. S'han plantat llavors. Després d'un any de feina, us acostem a la II Convenció Municipal per a la Innovació: una trobada anual on es tasten els fruits de la collita i es torna a llaurar la terra perquè creixin noves idees. Innovar es... La trobada va començar matinera, i després de l'o¬ bligada recollida de credencials i documents, l'alcal¬ de va ser l'encarregat d'obrir el foc amb un discurs d'obertura on va analitzar els punts forts i els punts dèbils que té l'administració municipal de cara al futur. Els reptes a mitjà i llarg termini que haurà d'a¬ frontar la ciutat passen, en l'opinió de Clos, per l'a- bordament del problema de l'habitatge, les qües¬ tions de seguretat (el lent desplegament dels Mossos d'Esquadra, la reforma del Codi Penal i les seves con¬ seqüències), el refermament de l'autoritat municipal per tal de preservar la convivència... L'alcalde de Bar¬ celona va retratar els canvis que pateix actualment la ciutat, amb indicadors com una creixent desindus- trialització, l'augment de població immigrant o la dissipació dels límits entre els municipis metropoli¬ tans; canvis que requeriran de l'administració una capacitat d'afrontar nous reptes. "La ciutat i la vida - va dir- es transformen a uns ritmes cada vegada més accelerats. I nosaltres hem de tenir la fortalesa i la capacitat de saber, com a institució, dotar-nos amb El passat 23 de gener, prop de 500 directius i coman¬ daments de la casa es trobaven al World Trade Cen¬ ter. El motiu era la celebració de la II Convenció Municipal per la Innovació, la qual volia aprofundir en el lema "Treballant amb els ciutadans", i no només per als ciutadans. De caràcter anual, la troba¬ da comptava novament amb un convidat d'excepció: el professor Shoji Shiba, professor de l'Institut Tecno¬ lògic de Massachussets i expert en qualitat, el qual La Municipal entrevista en aquest mateix número. La seva intervenció, que va convertir una peixera en protagonista, va suscitar la curiositat dels presents... Lamunicipal tirar-se a la peixera aquests mecanismes d'innovació per respondre a aquests canvis." L'Ajuntament, segons Clos, es podia declarar optimista: els processos de transformació de la ciutat, des de la línia 9 del metro fins al 22@, situen Barcelona com una ciutat líder a Europa. "Només hi ha algunes ciutats asiàtiques que ens superen", va completar. El gurú de la peixera Després que la gerent de Serveis Generals, Lola Gon¬ zález, presentés els continguts de la convenció, li va tocar el torn al professor. Les paraules de Shoji Shiba ens deixen clavada a la retina la imatge d'una perso¬ na que neda al costat d'un peix per saber què neces¬ sita el peix realment. En el camp comercial, el peix seria el client, i el nedador, un directiu que vol saber en què ha de millorar el seu producte... Per fer-lo millor -deia el professor- cal esbrinar si funciona com volíem, si correspon al que necessita el client, si el seu cost no és gaire elevat, i si pot satisfer necessitats latents, aquelles que el client no sap que té fins que veu el nou producte. Shiba va fer una crida a la revo¬ lució municipal en quatre aspectes diferents: treba¬ llar amb la satisfacció del client com a centre d'aten¬ ció (market-in, en llenguatge tècnic); buscar la millora contínua en els processos de cara a fer possi¬ bles objectius més ambiciosos; organitzar-se de manera que tothom pugui aportar el seu gra de sorra a aquestes millores; i mirar què fan els altres, a fi de veure quines idees en podem aprofitar. Les paraules de Shiba van ser comentades per cinc gerents de l'Ajuntament: Blas Alascio (Via Pública), Gemma Arau (les Corts), Manel Blasco (Ins- Desglossament: De què va el Pla d'Innovació? D'acord amb "la voluntat política de fer de l'A¬ juntament de Barcelona un exemple de bon govern i de bona administració", objectiu expressat al Pla d'Actuació Municipal 2000- 2003, el gener de l'any passat neixia el Pla d'In¬ novació. Es tracta d'un projecte que va més enllà de la feina d'una àrea o altra de l'Ajunta¬ ment per tal de transmetre arreu de l'en¬ torn municipal la necessitat de ser més receptius, més efectius, més eficients, i desenvolupar idees noves que ens ho per¬ metin. Com a resultat més visible, aquest pla ha servit per impulsar o subratllar més de 200 projectes que han utilitzat la inno¬ vació com a eina de millora de la seva feina. Aquests projectes estan distribuïts en sis línies estratègiques: "Ajuntament online", "Atenció als ciutadans i qualitat de servei", "Receptivitat, participació i concertació", "Qualitat en l'espai públic", "Desenvolupament organitzatiu" i "Noves eines de gestió". El Pla no sorgeix del no-res: els seus refe¬ rents històrics són iniciatives com el Pla de Qualitat que l'any 1996 va servir per impul¬ sar les cartes de serveis i els primers certifi¬ cats de qualitat ISO 9000, o encara més enllà, el naixement del 010 o de les enquestes de satis¬ facció dels ciutadans per tal d'avaluar la feina feta des de l'Ajuntament. titut Municipal d'Educació), Josep Maria Lucchetti (Ciutat Vella) i Ramon Garcia Bragado (Urbanisme). Cadascun, des del seu punt de vista, va recordar en la seva intervenció les peculiaritats que té una admi¬ nistració respecte una empresa a l'hora d'aplicar tanta revolució: el client és un ciutadà, no sempre es pot satisfer tothom, les polítiques de personal són rígides, cada ciutat és un món i les comparacions són difícils... La resposta de Shiba va ser el croquis d'una bola de neu que creix, i creix i creix. "Això és l'èxit", deia referint-se al dibuix. "Necessitem un èxit, encara que sigui petit. I un altre. I l'èxit anirà creixent... " 69 2003 23 _dossier Els tallers: parlant la gent innova Fets els parlaments i les ponències, la II Convenció Municipal per a la Innovació posava tothom a treba¬ llar per mitjà dels 14 tallers entre els quals es van distribuir tots els assistents. Els temes que hi havia sobre la taula eren d'allò més variats, i anaven des de l'atenció presencial als ciutadans fins al suport als emprenedors, passant pels projectes i plans urbans. Pluges d'idees Aquestes taules de debat van ser¬ vir per posar de manifest un con¬ junt prou important d'aspectes que calia repensar en el marc de l'organització municipal. Vegem- ne alguns, agafats al vol. Per exemple, en el marc de l'atenció presencial al ciutadà, va quedar clar per als assistents que cal que tots els organismes, tant centrals com perifèrics, tinguin accés a una sola font d'informació, una única base de dades que permeti que la informació que rep el ciutadà sigui sempre la mateixa. També es va constatar que les OAC no són les úniques finestretes on el ciuta¬ dà demana informació presencial, i que es podria estendre parcial¬ ment aquest servei al conjunt dels 150 equipaments municipals. Pel que fa al taller d'informació tele¬ fònica, un dels aspectes subratllats molt necessària la coordinació entre els processos de detecció, ins¬ pecció i sanció, per tal que aquesta autoritat municipal sigui vista com a efectiva pel ciutadà. Òbviament, les conclusions i aportacions que es van fer en el marc dels tallers va ser molt més àmplies, i pròximament estaran dis¬ ponibles a la Intranet. Segons una enquesta feta posteriorment a alguns dels seus participants, els continguts triats per al debat van ser valorats molt positivament (amb una nota del 4'1 sobre 6), tot i que la seva utilitat real (que rebria un "aprovat alt", amb un 3'9) és una cosa que només el futur i les ganes de fer coses podrà demostrar. va ser que calia donar activitat a la web i actualitzar-la amb una periodicitat adequada perquè sigui realment viva. De la pluja d'idees al taller dedicat a les "Queixes i suggeri¬ ments", en va sortir la necessitat d'adjuntar documents, com ara fotografies, quan es presenta una queixa via e-mail, per tal d'il·lus¬ trar de què s'està parlant. A "Pro¬ jectes i plans urbans" van apuntar, per exemple, la necessitat d'insistir més en l'explicació dels processos que segueixen durant la seva implantació, i no només al comen¬ çament i al final de les obres. Per la seva banda, al taller "Autoritat municipal a la ciutat", s'hi va veure 24 Lamunicipal Veient visions Junts al voltant d'un conjunt d'e¬ nunciats engrescadors, i per mitjà d'un sofisticat sistema de votació electrònica, els assistents a la II Convenció per la Innovació van opinar sobre com hauria de ser l'Ajuntament del 2010. En primer lloc, se'ls preguntava per les tendències socials que més impacte tindran en l'organització municipal del futur. Sens dubte, l'aspecte més destacat va ser la creixent multiculturalitat que viu la ciutat, seguida de l'envelliment de la població i un nivell d'exigèn¬ cia per part dels ciutadans que anirà en augment. La necessitat de serveis més personalitzats, la crei¬ xent presència d'acords cívics i un augment de la informació es valo¬ ren com a aspectes més importants de cara a relacionar-se amb els beneficiaris de la feina de l'Ajun¬ tament. Seguint amb coherència amb aquesta resposta, la qualitat dels serveis municipals haurà de venir marcada, sobretot, per una atenció més alta al punt de vista dels usuaris d'aquests serveis. Aquesta "Visió 2010" també parlava de com ha de ser l'equip humà que treballi a l'Ajuntament. Un equip, deien, el qual s'haurà de reconèixer en funció dels objectius i resultats obtinguts. Aquest equip humà s'hauria d'organitzar, segons els resultats de l'enquesta, en forma d'equips transversals, vin¬ guts d'especialitats diverses, que treballin segons projectes concrets. Cada sector posa relleu en allò que li és més proper De tota manera, aquests resultats varien considerablement si es té en compte a quins sectors perta¬ nyien els participants. Així, mentre Serveis Personals creu que una de les coses que més influirà l'Ajunta¬ ment del futur és la multiculturali¬ tat de la ciutat, per a Manteni¬ ment i Serveis el factor essencial és el nivell creixent d'exigència per part dels ciutadans, per posar només un exemple. Què estan fent, de moment, tots aquests sectors de cara a afrontar aquesta "Visió 2010"? Mentre als Districtes i a Via Públi¬ ca asseguren estar orientant l'or¬ ganització als ciutadans, a Serveis Personals es decanten per la sim¬ plificació dels processos, mentre Serveis Personals promouen la comunicació interna i a Urbanisme la transversalitat. De tota manera, les respostes tenen matisos prou suculents perquè us recomanem fer un cop d'ull a la Intranet per tal de consultar els resultats. Com? Gireu full. 69 2003 25 dossier La innovació en pantalla El Pla d'Innovació ha trobat en la Intranet municipal una poderosa eina per fer circular idees innovado¬ res. A través d'aquesta xarxa oberta als treballadors de l'Ajuntament, podeu trobar informació i recursos, noves experiències i eines de suport que us ajudaran a crear, millorar i desenvolupar projectes innova¬ dors. L'objectiu d'aquesta iniciativa és evitar que les idees renovadores quedin estancades en els depar¬ taments o les àrees que se les empesquen, i facilitar que tota l'organització municipal pugui tenir accés al coneixement innovador, tant de dins com de fora de l'Ajuntament, L'accés a aquest apartat es fa a tra¬ vés de la pàgina d'inici de la Intranet, fent clic sobre el botó innovo A partir d'aquí, se us obrirà un menú amb plats molt diversos, que aniran actualitzant els seus ingre¬ dients: El banc del coneixement Per un cantó, a la finestreta d'aquest banc trobareu "La innovació al teu abast", un projecte endegat amb el suport de la Biblioteca General que recull diferents recursos d'informació (publicacions, articles, pàgines web) i bancs de bones pràctiques (documents que recullen processos que han obtingut resultats òptims) classificats per temes. Tots aquests documents ens poden servir d'exemple i ajuda per desenvolupar pro¬ jectes innovadors. Per un altre, podeu consumir les "càpsules del coneixement", documents sense prescripció mèdica que sintetitzen de manera entenedora i esquemàti¬ ca com aconseguir, per exemple, una certificació ISO 9001:2000 que servirà per introduir nous estàn¬ dards de qualitat a la nostra feina. Completa la caixa forta d'aquest Banc del Coneixement la publi¬ cació, ja coneguda per molts Infobib, que recull materials com revistes, webs, bases de dades o bancs de bones pràctiques que poden completar les nostres recerques. Coneixem la innovació Segurament, una de les propostes més populars d'aquesta Intranet. Aquí trobarem informació sobre les visites guiades que es van organitzant per tal que tot el personal de l'Ajuntament pugui conèixer de primera mà els projectes més avantguardistes de la casa. La primera de les rutes proposades s'ha centrat en les obres del Fòrum i el desenvolupament del pla 22@ al Poblenou. Aquestes visites estan dissenyades per tal que un conjunt de treballadors o un departament sencer es posi d'acord per participar-hi. En aquesta primera experiència ja hi han participat uns 5000 empleats de l'Ajuntament. En el futur, se n'aniran articulant de noves, que podrien correspondre a temes tan dispars com les millores en la gestió de la flota de la Guàrdia Urbana o les noves biblioteques, per citar alguns exemples que s'estan concretant. Pla d'Innovació Amb el nom ja ho diu tot. Aquest apartat recull tot el que s'ha fet, s'està fent i es farà a l'Ajuntament en el marc del Pla d'Innovació. Aquí es recull la documen¬ tació d'algunes de les sessions de treball que ja s'han realitzat sobre diversos temes, i en breu inclourà la nova publicació Innovando al servicio de los ciudada¬ nos (vegeu "Els llibres de capçalera", a la pàgina següent). Innova - base de dades dels projectes innovadors És el cor d'aquesta Intranet. Innova és una base de dades on es repassa amb detall tots i cada un dels projectes que reben suport del Pla d'Innovació. Cadascun amb una fitxa pròpia, en aquest espai tro¬ bareu els responsables d'aquests projectes, com s'ho estan fent per implantar-los, en quin estat es troben... Convenció Recull els resultats dels tallers, discursos, votacions, i fins i tot, conferències de líders mundials de la inno¬ vació com David Osborne o Shoji Shiba. Les dues Con¬ vencions Municipals per a la Innovació han generat un conjunt d'informació molt rellevant, i en aquest apartat la trobareu tota ben arxivada. Difon el teu projecte Esteu implantant un projecte renovador i voleu expli- car-ho al món? En aquest apartat, la Biblioteca Gene¬ ral ha elaborat un recull de publicacions periòdiques, nacionals i estrangeres, perquè coneguem les dife¬ rents publicacions on podríem publicar un article sobre els nostres projectes innovadors. Bústia d'idees innovadores En teniu alguna? ¡Compartiu-la! Fent clic aquí podeu enviar un e-mail a l'equip que coordina el Pla d'Innovació. 26 Lamunicipal ô"*"° tàaà* Va favor** Hwrnsw; Ayydâ Oetener Actuaba Ir*» Búsqueda F«verter. Hutorrt Cateo brpri " ~ ■ -Iffixi B innovée» «I Pgfcg OWokt' Coneixem la innovació Pla d'Innovació Opi Qí< O **'« à* d*der p ©«<*•! FÓnrm ZOtW-12# vwevedor» © Jornada d« portas obartat . ©Bústia d'Idees Difon el teu projecte Jï Indar* local " I r-i Nü3n«»tï v* Bô«f»vo Edoón Vet Favonio; IJaiamertas Atyda H. « . ¿ a ¿ a .¿J j j- j w . ■* Alias Detona Actuafaar lac» Susqueda Favonios Hato* Cateo Imam* Modhcai Reai.com C«ecc»5fi|cj ha B, innovée» ' Difon el teu projecte a Publica un Publicacions periòdiques: Inicio I TyMctosdlWocd | ¿ A»a de Habato Lot f|«Jlntranet Aj *• tobar* local " BlAifcbe Photoshop I f ví NÍ3E3a^®C^ 1306 ■ 'J'-1 & jltort.1 fianc-rtrt.—« c iBAad-M»°-*» !*>•— ,r .. r-í « âiciwo £óaón Vet Favonios tjanamientos A>«da > ■ j . 8 .a £& ® s» o J íi* di w . « AVás Deler* Actuate* (nao Búsqueda Faverto; Histaial Cotteo Irrptmr M«irte «r Realcem Erecddn |fij http//www «rtamenlbeñ/ -Tü B innovée» Banc del coneixem. j «yMesosoftWad | v# ¿h Vinote * projectes per línia estratégica «Seuot Otea* tí Ts tabana local ,JB Inicio I 3J? Microsoft Wad | £ Area de trabajo La...||«t)lndanet Ajuntea... 3 Adcbe Photoshop | t 'jíí3El-e,5®Q 13:10 Archivo £d>aón Yer Eavorito» Hertamertas Aygda a -P . •» AUfa J i) Deten» Actuefea 4 a Irroo Búsqueda ji J J- J Favertos Historial Correo Imam» » . V Modhcar Real com Recoin |Ç] hop //www.qirtamertbcn/ 3 ¿I' Vinote » j■I ■■■■■■■■■M# # 1 Bfl a l?K Ti M < ► M ♦ □ bih « La Fundació Europea per a la Gestió de la Qualitat EFQM són les sigles de la Fundació Europea per a la Gestió de la Qualitat (en anglès: European Foundation for Quality Management). L'EFQM és una organització sense anim de lucre, & Premi Europeu de la Qualitat, creat l'i 1991, Que compta au Comissió Europea diversos sectors. L'objectiu d'aquesta fundació és potenciar la posició de les empreses europees als mercats mundials. Actualment IÏFQM esta integrada per més de 800 membres. Es la creadora d'un model de gestió de l'excel·lènoa empresarial conegut amb el nom de Model EFQM d'Excel tènoa I gest-ona EF3M to Si vols anar més enlia i conèixer sobre aauesta fui seva missió i visn formen part— et © '.ÍS >•**«* local InicioI jy Microsoft Wad | ^Àreedebaba*. • La. HçOInbanet Ajunta»... Adobe'Photoshop | fj i #<3 1322 69 2003 27 dossier Els llibres de capçalera La necessitat d'estendre els valors de la innovació i d'explicar a la societat què està fent l'Ajuntament de Barcelona ha impulsat la publicació d'una sèrie de monografies que prenen el Pla d'Innovació com a punt de referència. En primer lloc, i l'obra més impor¬ tant editada fins la data, no fa gaire que ha sortit d'impremta Innovando al servicio de los ciudadanos. 215 proyectos para Barcelona. Es tracta d'una obra nascuda per a divulgar, sobretot a l'exterior -d'aquí ve el títol en castellà- el conjunt de projectes aixoplugats sota el paraigua d'aquest pla. La publicació divideix els projectes segons les sis línies estratègiques del Pla d'Innovació i inclou una completa fitxa de cadascun, amb tot el que cal saber: responsable, data d'inici, estat d'implantació, resum d'objectius, antecedents, resultats... El llibre recull també detalls sobre el des¬ envolupament de l'ambiciós Pla d'Innovació a la ciu¬ tat. En aquest sentit, s'hi pot trobar un extens resum de les previsions d'implantació del projecte, que ha culminat el 2003 la seva primera fase i que continua¬ rà projectant-se de cara a una segona, fins al 2007. Monografies temàtiques Al costat d'aquesta obra recent, el Pla d'Innovació està treballant en una sèrie de llibres temàtics que aprofundeixen algunes de les iniciatives municipals més innovadores impulsades els últims temps. Es trac¬ ta de les "Monografies del Pla d'Innovació", i actual¬ ment hi ha 5 números en preparació: 1. Els Pactes Cívics a la Ciutat de Barcelona 2. Barcelona Informació. Una atenció inno¬ vadora i de qualitat al ciutadà 3. Innovació en la gestió tributària. L'Institut Municipal d'Hisenda de Barcelona 4. L'OMAIIA. Una ordenança municipal moderna per a una ciutat emprenedora 5. La Guàrdia Urbana de Barcelona. Noves tecnologies i qualitat de servei 28 Lamunicipal Les administracions i les empreses ens visiten Com innova l'Ajuntament de Barcelona? Quines d'a¬ questes aportacions poden ser útils a la resta de les administracions? Per mirar de respondre a aquestes preguntes, el passat 20 de març s'organitzava una Jornada de Portes Obertes, que va registrar la parti¬ cipació d'un centenar de persones, procedents d'A¬ juntaments, Diputacions, Universitats, empreses i administracions d'arreu. Es tractava d'aportar als par¬ ticipants un conjunt d'informacions per al seu propi benchmarking, que en llenguatge de tota la vida vin¬ dria a ser la comparació del que un fa amb el que fan els altres per tal de saber si es va per bon camí. Amb un horari molt dens, la trobada va començar al Fòrum Nord, al Districte de Nou Barris. Allí es van presentar alguns dels més de 200 projectes inclosos en el Pla d'Innovació, agrupats temàticament, entre els que fan referència als serveis de les persones i als emprenedors, l'espai públic, la qualitat del servei i finalment, les noves tecnologies. Així, els participants van poder conèixer de prop la gestió dels serveis municipals i alguns dels seus processos de millora més rellevants. La trobada es va completar, a la tarda, amb un conjunt de visites per tal que els participants a la jor¬ nada poguessin conèixer sobre el terreny algunes de les transformacions que estan experimentant la ciu¬ tat i els serveis municipals. Van poder trepitjar l'asfalt sonoreductor que s'està implantant progressivament als carrers de la ciutat, veure de prop equipaments com el centre cultural Can Fabra o el Mercat de la Concepció, l'illa d'equipaments del Fort Pienc i, per descomptat, les obres del Fòrum 2004. De regal, cada participant es va endur cap a la seva taula de treball quotidià una còpia d'Innovando al servicio de los ciudadanos. 215 proyectos para Barcelona, per tal que poguessin analitzar amb calma, a la seva terra, el desenvolupament del Pla d'Innovació i les claus de futur del que es vol fer a la ciutat. De fet, aquella jornada va ser com un viat¬ ge d'anada i tornada: d'una banda, l'Ajuntament obria les portes a qui volgués saber què s'està fent; de l'altra, els responsables municipals podien conèixer de prop innova¬ dors d'altres terres, conversar-hi i valorar propostes noves, de cara a veure en quin moment estem i què cal copiar o adaptar per fer una nova passa endavant. 69 2003 29 .dossier El reconoixement de la innovació L'Ajuntament de Barcelona ja té la seva Galeria de la Fama per a aquells que es destaquen per la innovació en la seva feina. Dels més de dos centenars de pro¬ jectes que es poden considerar innovadors i que, com a tais, estan inclosos al Pla d'Innovació, 39 van ser seleccionats pel Comitè Executiu de la casa com a reconeixement a les innovacions empescades. Encara quedava una segona fase: durant la II Convenció per a la Innovació es van posar a votació entre els assis¬ tents, per tal de decidir quins eren els "6 de la inno¬ vació", els projectes més destacats seguint sis criteris de selecció diferents. El requadre adjunt us n'ofereix alguns detalls. Premi! Els 39 projectes que van rebre el reconeixement del Comitè Executiu van rebre com a premi un diploma acreditatiu. Tots els membres dels equips de projecte han rebut, a més, una carta de l'alcalde regraciant- los l'esforç i entusiasme. En el cas dels sis seleccionats pels assistents a la Convenció, la cosa no acabava aquí. Dimecres 2 d'abril, 13 dels membres dels equips s'han trobat amb el doble de funcionariat", comen¬ ta Eva Llorach, del Departament de Comunicació de Via Pública i membre del projecte "A peu és més a prop". De 200.000 funcionaris, han passat a tenir-ne 140.000 actualment, una xifra que tot i així continua essent desorbitada. Això, juntament amb un endeu¬ tament gegantí, ha obligat a la reducció d'inversió en la ciutat, i el fet que fins i tot s'hagin plantejat la venda de sòl públic per edificar-hi cases i eixugar deutes. Xavier Cubells, de Barcelona Informació (projecte "ASIA") destaca, davant aquestes dificul¬ tats, "la força que ha demostrat el poble berlinès". "En 60 anys -diu- han estat capaços de reinventar dues vegades una ciutat que és vuit vegades més gran que la ciutat de Barcelona", en referència tant a la reunificació d'Alemanya a partir de I989 com a la destrucció que va patir la ciutat durant la Segona Guerra Mundial. Els participants en l'expedició van poder veure de prop iniciatives noves com la ufafabrik, un pecu¬ liar centre cívic -per dir-ho d'alguna manera- auto- gestionat, i que des de la cultura alternativa treba- guanyadors sortien amb avió cap a Berlín, per tal de conèixer de prop la realitat del seu ajuntament, acompanyats de Francesca Moliner, de la Direcció de Serveis de Qualitat i Avaluació. Més enllà de la imat¬ ge que qualsevol persona pot tenir de la ciutat. Mercè Domínguez, de l'equip de coordinació del projecte "BCN sense sorolls" ens explica que van tro¬ bar un Berlín "molt diferent del que podíem imagí- nar-nos": una ciutat que encara avui no ha aconse¬ guit superar les conseqüències del naixement i la caiguda del símbol de la Guerra Freda que va ser el Mur separador de la ciutat. "Pensa que abans tenien dos ajuntaments, i en el moment de la integració lla en projectes de cultura i sostenibilitat. També van disposar d'un dia sencer per conèixer pel seu compte la realitat de Berlín, una ciutat "apassio¬ nant -apunta Domínguez- des d'un punt de vista urbanístic", que va sorprendre l'expedició barcelo¬ nina també per la seva xarxa de mobilitat, per l'es¬ càs ús del cotxe i per l'oferta cultural. L'oportunitat implicava deixar uns quants dies la rutina de les ofi¬ cines municipals, conèixer una nova ciutat, un altre ajuntament, companys de la casa amb qui normal¬ ment no es conviu... "És la primera, vegada que es fa, però no hauria de ser l'última", demana Llorach a qui l'hagi d'escoltar. 30 Lamunicipal 69 2003 31 dossier Més de 200 projectes implantats avalen a hores d'ara la validesa d'un Pla d'Innovació que ha demostrat empen¬ ta i que aspira a fer-se encara més gran. Què cal espe- Jl rar del futur? Més projectes. Més idees. A la base d'o¬ peracions del Pla, situada al carrer Paradís, anuncien que es faran projectes dirigits a millorar el treball conjunt entre els diferents departaments de la casa. També s'està pensant en una consultoria de suport per facilitar la implantació de microprojectes nous. El Pla d'Innovació que comença ara una segona fase fins al 2007, pretén posar-vos-ho fàcil a tots els qui teniu idees i ganes de tirar-les endavant. Objectiu final? Que demà l'Ajuntament treballi d'una manera més eficaç i més eficient que avui per tal de millorar i moder¬ nitzar els serveis que presta i crear més valor per als ciutadans. Que no és poc. Lamurticipal Projecte de tràmits de personal âtcbrvo £tfción ¥et Eavortos Herramental A>yda>> . **> » & El uS â J4 «4ABàs Adelante Detener Actuafcz» Indo Búsqueda Favoritos Hatonal -J W , &Correo Impmw Modhc» Real com£>iección [çj httpV/www. ajuntament ben/ ~^| i^lr Vinculot " "1"— ben-ntra-vt ■nu - [TRÀMITS DE PERSONAL PER INTRANET . PritHipaJ —PTTTTTT ■ TRÀMITS PER TEMES ♦ BAIXES INCAPACITAT LABORAL I ALTES ♦ CERTIFICATS I FAIG CONSTAR ♦ FORMACIÓ 98 GESTIÓ ECONÒMICA ffi INCOMPATIBILITATS ♦ ¡ORNADES I HORARIS ♦ MODIFICACIÓ DADES PERSONALS !fi PERMISOS I INCIDÈNCIES E PRESTACIONS « PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL ♦ RECONEIXEMENT DE SERVEIS ♦ SITUACIONS ADMINISTRATIVES g VACANCES 1 PREMI ANTIÔÛfTÂÛ La Direcció de Recursos Humans va iniciar el 2001 l'estudi del projecte que pretenia que les peticions que es generaven en temes de personal poguessin fer-se a través de la Intranet. En aquest estudi es van detectar 93 tràmits amb possibilitat de tramitació per aquest sistema. €] Tramis de Personal JBlmc»| (j¿Àreadetrabai | 3fMic«otoftWord | g|AdobePhdo» ||&1 Intranet Aju.. fç Intranet local f >ÍNSíCHU:Wv3 1 Es va procedir a descriure cada tràmit, explicant en què consistia, quins requisits havien d'acomplir-se per tenir-hi dret, la documentació necessària, etc., dissenyar el formulari a emplenar i les autoritza¬ cions que calien per a cadascun d'ells. Després d'un període de proves, l'octubre del 2001 es va iniciar la fase pilot al districte de Ciutat Vella amb la possibilitat de consultar un 65% de tràmits i de tramitar-ne un 20%. El gener del 2002 es va presentar el projecte als departaments de personal dels sectors i districtes i després als qui F liïraf.^rwTn^TraiïroiiniiîTiriiTCaa ¿icFrvo £