BARCELONA BARCELONA BARCELONA
RECICLA FORMA I COLOR ES MOU!
EDITADES
QUATRE NOVES
COL·LECCIONS
BARCELONA
POSTAL
Lamunicipal
EDITA REDACCIÓ DISTRICTES 1 SECTORS CORRECCIÓ TEXTOS
Ajuntament de Barcelona. Silvia Gaviña (Ciutat Vella) Toni Homs
Direcció de Comunicació Corporativa Caridad Ferrer (Eixample)
i Qualitat Anna Xuclà (Sants-Montjuïc) FOTOGRAFIA
Gemma Galvez (Les Corts) Luis Clúa, Josep Maria Contel,
CONSELL D'EDICIONS 1 PUBLICACIONS Teresa Gàmez (Sarrià-Sant-Gervasi) Rafael Escudé, Lluís Gómez,
President Vladimir de Semir Isabel Pagès (Gràcia) Antonio Lajusticia, Luis Noguera
Coordinador Enric Casas Jordi Domingo (Horta-Guinardó)
Secretari Mario Giménez Rosa Farga (Nou Barris) AUTOEDICIÓ, FOTOMECÁNICA 1 IMPRESSIÓ
Vocals Joan-Antón Benach, Susana Gómez (Sant Andreu) Imatge i Producció Editorial
Assumpta Escarp, Jordi Martí, Ferran Martorell (Sant Martí) Exp. 030295
Francesc Navarro, Marta Continente, Gabi Arranz (Parcs i Jardins) Dipòsit legal: B.14.742-1990
José Perez Freijo, Antoni Puig Màrius Comorera (Via Pública)
DISTRIBUCIÓ
DIRECCIÓ DISSENY GRÀFIC 1 MAQUETACIÓ M. Àngels Alonso
Francesc Navarro Estudi Carme Vives
ADMINISTRACIÓ
SOTS-DIRECCIÓ DISSENY WEB Imatge i Producció Editorial
Joan Àngel Frigola Elisenda Bonet Passeig de la Zona Franca 60
08038 Barcelona
REDACCIÓ COORDINACIÓ WEB Telèfon 93 402 31 31 - Fax 93 402 30 85
Felicia Esquinas, Gabriel Pernau, Miquel Navarro www.bcn.es/publicacions
Carme Anfosso, Albert Benet, bcnrevistes@mail.bcn.es
Daniel Romaní, Gerard Maristany EDICIÓ WEB
Ramon Muns
Lamunicipal
hivern 2003 68
_què fem? 33 42
_Projecte Asia _Caravana solidària
16 L'aplicatiu ASIA unifica les L'èxit de la proposta, ha aug¬
bases de dades municipals. mentat molt de volum respec¬
_entrevista te la primera edició.
Jaume Castellví,
Gerent adjunt per les 34
empreses municipals _Guia BCN, la guia del ciutadà rCARAVANA*^
La nova edició
de la Guia de ¿I
Barcelona, amb
un nou apartat
uia dedicat a la
de I» Ciutat informació
dels Serveis
Municipals.
44
21 36 _Congrés Associacions
Treball en xarxa:
_dossier _Zeroset BCN un repte i una necessitat
Ciutat del Coneixement, Els treballadors de de les associacions
o el futur de Barcelona l'Ajuntament ho tenen més de Barcelona.
fàcil per a ser solidaris.
Conscient
que podia
fer un pas 38
més enllà, .Recursos Humans
l'Ajuntament La formació necessària per a
ha desplegat desenvolupar més bé la feina
els últims quotidiana dels totes les
anys un nou persones que treballen a
projecte que l'Ajuntament de Barcelona.
pretén situar 46
la ciutat en la _breus
cresta de l'onada 40
d'un moment històric .Recollida selectiva
que potser d'aquí uns anys Des del mes de gener, es 50
deixarà petita la Revolució poden veure bujols de _gent de la Casa Gran
Industrial: la Revolució del diferents colors a les depen¬
Coneixement. dències de l'Ajuntament.
què fem
Sant Andreu
Cangurs, un servei per És un fet real que l'atenció
promocionar la participació que requereixen els infants
de les dones sovint limita la participació de
pares i mares en la vida públi¬
El Consell de Districte de Sant ca. L'organització de les famí¬
Andreu promou, des del Con¬ lies i, en especial, les monopa-
sell de les Dones, una política rentals, dificulta, a vegades, la
d'incentius per al foment i la integració laboral de les dones
promoció de la participació i la que s'encarreguen de la crian¬
igualtat d'oportunitats per a ça dels fills.
tothom. D'acord amb aquest Amb la intenció d'ajudar a
propòsit, el passat 18 de superar aquestes dificultats, es
novembre, el Districte de Sant va crear aquest servei de Can¬
Andreu va signar un acord gurs, el qual, sota el lema
amb la Federació de dones de "surt i participa", es proposa
Catalunya per la igualtat per de promoure la integració
tal que posi en marxa, al dis¬ social i laboral de les dones i
tricte de Sant Andreu, el servei facilitar la seva participació en
Cangurs, el qual té com a activitats socials i culturals. És situació d'exclusió i de des¬
objectiu facilitar la participació un servei, doncs, que està igualtat.
de les dones en activitats adreçat especialment a aque¬ Així, doncs, a partir d'ara hi
socials i culturals. lles dones que es troben en haurà un servei de cangurs
col·lectius en aquells actes del
Districte en què es consideri
la necessitat d'oferir aquesta
ajuda. També es facilitarà
aquest servei als actes d'enti¬
tats sempre que siguin oberts i
d'interès general. D'altra
banda, Cangurs també podrà
ser utilitzat pels serveis socials
del Districte per donar suport a
aquelles famílies monoparen-
tals que necessitin aquest
recurs com un element més per
sortir de la situació d'exclusió.
En definitiva, un servei
que fa un pas més en el camí
de promocionar la igualtat
d'oportunitats de les dones
del Districte.
4 Lamunicipal
Eixample
Bé per la Gent Gran
de l'Eixample
Al Districte de l'Eixample, hi
viuen 62.068 persones més
grans de 65 anys, xifra que
representa un 24'9% del total
de la seva població. D'aquestes
persones, el 51 '6% tenen més
de 75 anys i un 29'3% viuen
soles. Aquestes dades justifi¬
quen la necessitat d'una inter¬
venció innovadora que englobi
totes les peculiaritats d' aquest
col·lectiu tan nombrós i tan
divers, i que queda reflectida
en el Programa de Gent Gran
del Districte.
Aquesta circumstància ha
fet possible presentar, a la IX
edició dels Premis Àmbit de la
Vellesa convocats per la Funda¬
ció Agrupació Mútua, el treball
"El programa de Gent Gran del perquè té com a objectiu ser modificar la imatge social de
districte de /' Eixample: una una eina de participació que la gent gran. Es tracta, en defi¬
acció continuada el qual va es nodreix de les aportacions, nitiva, d'interrelacionar les
ser guardonat. Aquest premi propostes i col·laboracions de diverses circumstàncies que
es va lliurar el passat dia 28 les mateixes persones grans a poden confluir en la vida
d'octubre a la sala d' actes de qui va dirigit. Estem parlant d'una persona des d'un ves¬
la Pedrera i va ser recollit per d'una corresponsabilització sant positiu: d'intercanvi (pot
la tècnica del Programa en entre la gent gran i l'Adminis¬ ensenyar, però també pot
nom dels Serveis Personals tració, que persegueix i es aprendre), d'aportació, de par¬
del Districte. planteja, com un repte, la seva ticipació, de col·laboració i de
Montse Freixa, tècnica de expansió, tant pel que fa a la solidaritat amb el conjunt de
Gent Gran del Districte, explica creació de xarxes de col·labo¬ la societat de la qual formen
que "el Programa de Gent ració, com pel que a fa a part. És a dir, allò que volem
Gran de l'Eixample, es presen¬ models de gestió als casals de hem d'impulsar-ho i construir-
ta com un conjunt coordinat gent gran, com des de la parti¬ ho entre tots. Aquesta és el
d'actuacions adreçades fona¬ cipació en activitats diverses. pensament sobre el qual
mentalment a potenciar la par¬ Però és un repte especialment, es fonamenta el Programa
ticipació de les persones grans, pel que fa a la capacitat de de Gent Gran.
però també com una eina de crear una estructura que li Cal felicitar, doncs, tot
prevenció. Aquestes actua¬ permeti absorbir i incorporar P equip dels Serveis Personals
cions, les podríem agrupar en les noves propostes i aporta¬ per aquest premi que reconeix
tres grans camps: els espais i cions. Això és possible també la seva tasca mes enllà de l'àm¬
casals de gent gran, els cicles gràcies a la dotació de recur¬ bit municipal.
d'activitats i el foment de la sos, humans i materials que
participació a través de la donen suport a aquesta estruc¬
Comissió de gent gran". tura participativa.
Podem dir que el Programa Cal destacar que totes les
de Gent Gran és innovador, actuacions van dirigides a
68 2003 5
Ciutat Vella
14 anys transformant
Ciutat Vella
El 22 de setembre de 2002 es
van complir catorze anys de la
creació de l'empresa mixta Pro¬
moció de Ciutat Vella, SA.
L'empresa va néixer amb l'ob-
jectiu de gestionar el projecte
urbanístic de transformació de
Ciutat Vella a través d'una
intervenció global i sistemàti¬
ca. En aquest model es va
apostar per mantenir i poten¬
ciar l'ús residencial de la zona,
i per tant, per millorar les con¬
dicions de vida dels seus veïns i
veïnes. Per això calia dotar Ciu¬
tat Vella de més serveis i de
més equipaments que ajudes¬
sin a revitalitzar l'activitat ciu¬
tadana. A fi d'assolir aquest biblioteques, escoles bressol, mòbils i ús preferencial per als
repte es va optar, per primera casals d'avis...) vianants. Aquestes millores
vegada, per la creació d'una El procés ha comportat la aporten uns nous models cívics
societat publicoprivada. construcció de 2.700 nous habi¬ de viure i gaudir dels espais
Promoció Ciutat Vella, SA, tatges de promoció pública per que Ciutat Vella conserva, per¬
va ser la primera experiència reallotjar les famílies que metent, alhora, interessants
en què l'administració munici¬ vivien en els edificis que han recorreguts històrics inclosos
pal va incorporar la societat estat enderrocats com a conse¬ en les rutes turístiques de Bar¬
civil a la redefinició de la ciu¬ qüència de l'execució del pro¬ celona.
tat. Una vegada tancat el cicle grama urbanístic. De fet, el En una nova fase, Promoció
de Procivesa -que deixa d'exis¬ procés implica la desconstruc- de Ciutat Vella va iniciar el pla
tir per imperatiu estatutari-, es ció d'uns 500 edificis, 4.200 de transformació del barri de
passa el relleu a la societat habitatges i uns 800 locals i Santa Caterina, actualment en
mixta municipal Foment de això ha permès l'alliberament execució, amb la renovació del
Ciutat Vella per continuar amb de més de 10 Ha de sòl, pas mercat, i la remodelació i
la tasca de renovació del cor imprescindible per poder por¬ esponjament dels seus
de Barcelona. tar a terme la transformació de entorns.
Ciutat Vella.
La gestió de PROCIVESA La llista continua amb la Foment de Ciutat Vella SA
Durant aquest període, l'actua¬ renovació, ja realitzada, de Foment de Ciutat Vella va ini¬
ció municipal ha aportat 37 més del 80% dels carrers del ciar les seves activitats el gener
noves places i espais públics, i districte, les infraestructures de del 2000, i ha anat assumint el
la reurbanitzatció de trenta-set serveis dels quals han estat desenvolupament dels treballs
places ja existents. S'han obert modernitzades. També s'ha de que Promoció Ciutat Vella
dotze carrers nous, entre els fer esment de la implantació havia iniciat i n'hi ha sumat de
qual cal destacar la rambla del del servei de recollida pneumଠnous en la línia de treball
Raval. En aquest període tica i soterrada de residus a abans esmentada.
també s'han creat 43 nous diverses zones del districte, Entre les principals actua¬
equipaments públics (centres com també de la creació d'illes cions que està desenvolupant
cívics, equipaments esportius, amb accés restringit als auto¬ es troben les següents:
6 Lamunicipal
Sarrià
Nous equipaments municipals El Pla d'Equipaments apro¬
a Sarrià vat en el Districte de Sarrià-
Sant Gervasi per al període
Les darreres setmanes del 2000-2003 inclou el trasllat de
• Conjunt del Mercat de 2002 han portat importants diferents serveis i, en especial,
Santa Caterina. Mercat i novetats per als veïns i veïnes de l'actual Casal d'Avis de la
annexos, aparcament sote¬ de Sarrià que podran gaudir Via Augusta, instal·lat, des de
rrani, habitatges per a gent dels serveis que els ofereixen fa uns quants anys, en uns
gran, central de la xarxa de els nous equipaments munici¬ barracons a les vores de la Via
recollida de residus sòlids i pals del barri. Augusta. Així, el nou edifici
espai arqueològic. D'una banda, el passat mes del carrer Salvador Mundi
de novembre l'alcalde de Bar¬ donarà resposta a les deman¬
• Extensió de la xarxa de celona i el president de la des dels usuaris del Casal per a
recollida pneumàtica sote¬ Diputació van signar el conveni la Gent Gran. Igualment, el
rrada de residus sòlids al de cessió a l'Ajuntament de trasllat de la resta de serveis
barri de Santa Caterina i al Barcelona de l'edifici on està serà una millora important en
Raval. situat el servei del CRID, pro¬ l'atenció a diversos col·lectius,
pietat de la Diputació de Bar¬ especialment a les escoles del
• Acabament de l'allibera¬ celona. districte.
ment de sòl dels Jardins del Aquest acord entre les L'altre nou equipament al
Casc Antic. dues institucions, promogut barri de Sarrià està destinat als
des del Districte de Sarrià- més petits i es troba situat a la
• Finalització de diferents Sant Gervasi, estableix la ces¬ Via Augusta, cantonada amb el
operacions d'alliberament sió d'aquest edifici situat al carrer Salvador Mundi. Es trac¬
de sòl al Gòtic i al Raval. carrer Salvador Mundi per ta de l'Espai Municipal d'Infàn¬
acollir diversos serveis munici¬ cia El Petit Drac, que es va
• Diverses urbanitzacions pals. A la planta baixa s'ubica- inaugurar el 14 de desembre
acabades o en curs: plaça rà el Casal de Gent Gran de la coincidint amb les celebracions
d'Emili Vendrell, plaça de la Via Augusta amb un despatx nadalenques. Aquest nou cen¬
Vila de Madrid, passeig del per a reunions, el magatzem tre és un espai de joc i relació
Born, carrers Lluna, Lleó i del centre, un gimnàs i una per a infants de 0 a 11 anys i
Tigre, porxos de la Boqueria, sala de jocs. La primera planta per a les seves famílies, on
passatge de la Pau, Hort de de l'edifici acollirà altres ins¬ poden gaudir d'una oferta de
la Bomba, plaça de Sant tal·lacions del Casal de Gent lleure educatiu amb l'objectiu
Miquel, etc. Gran i també a l'Equip d'A¬ d'estimular l'aprenentatge psi-
tenció Psicopedagògic i l'E¬ comotora, l'adquisició d'hàbits
• Operació de renovació quip de Salut del districte. A i la capacitat de relacionar-se
urbanística de l'Illa de la la segona planta s'instal·larà amb d'altres nens i nenes.
Rambla del Raval. el Centre de Recursos Pedagò¬ La programació prevista en
gics de Sarrià-Sant Gervasi. "El Petit Drac" ofereix diverses
• Concreció de diversos pla¬ Molt aviat s'iniciaran les obres activitats destinades a dife¬
nejaments de complement de rehabilitació de l'edifici rents franges d'edat. Hi ha un
de les actuacions ja desenvo¬ per adequar les seves espai infantil adreçat als
lupades a tots els barris de instal·lacions a les noves infants de 0 a 3 anys i, pels més
Ciutat Vella. necessitats dels diferents ser¬ grans, un servei de ludoteca i
veis que l'ocuparan. Cal desta¬ de tallers setmanals d'aprenen¬
• Actuacions d'estímul a la car, en aquest projecte, la tatge. Aquest nou espai de tro¬
rehabilitació privada a través col·laboració de la Fundació bada infantil també inclou l'or¬
de l'Oficina de Rehabilitació La Caixa, que finançarà el ganització de casals de
integrada dins de Foment de mobiliari i l'equip informàtic vacances durant l'estiu, el
Ciutat Vella. del Casal de la Gent Gran. Nadal i la Setmana Santa.
68 2003 7
t-n (W,
/~N0 /i
Les Corts
41
Nou Punt Informació per a
Dones a les Corts
Nou local per al Centre de
El Districte de les Corts ja dispo¬ Recursos Pedagògic de les Corts
sa d'un punt d'informació per a El Centre de Recursos Pedagò¬
dones. Aquest centre forma gic de les Corts, instal·lat fins
part del Pla Operatiu contra la Punt d'informació i ara al Centre Cívic Can Deu
Violència envers les Dones atenció a les dones (PIAD) (plaça de la Concòrdia, 13),
2001-2003 que porta a terme Dolors Masferrer, 29-31 canvia de local.
l'Ajuntament de Barcelona. 08028 Barcelona El local d'aquest equipa¬
L'objectiu d'aquest Pla es donar Tel. 93 291 64 91 ment ara està situat al carrer
un marc d'actuació que permeti Fax. 93 291 64 68 Cardenal Reig, 32, que abans
reforçar i millorar els recursos era el Casal de Gent Gran de
actuals i crear-ne de nous, però Sant Ramon. Cal recordar que
també afavorir la coordinació Horaris el casal de gent gran es va tras¬
dels esforços i iniciatives de tots lladar a un altre local, al mateix
el agents socials implicats en Atenció directa carrer Cardenal Reig, número
l'abordatge d'aquest fenomen. Dilluns i Divendres 11, al costat de les instal·lacions
Aquest nou punt d'informa¬ 09:00h a 12:00h de l'hotel Senator. Amb aques¬
ció estarà instal·lat al carrer Dimarts tes noves instal·lacions, els
Dolors Masferrer, 29-31, prime¬ 16:00h a 19:00h equipaments esmentats han
ra planta. La seva funció és Dimecres guanyat en espai per tal de
donar resposta a les demandes 11:00h a 14:00h poder oferir un servei millor
que presentin les dones, les Dijous al ciutadà.
que detectin els professionals 13:00h a 16:00h
dels diferents equipaments i El carrer de Masferrer
serveis o les que s'hi derivin des Treball comunitari passa a anomenar-se
de les diverses entitats del dis¬ Dilluns de Dolors Masferrer
tricte. En aquest sentit, els 15:00h a 18:00h El passat mes de març del 2002,
homes també poden adreçar- Dijous i amb motiu dels actes organit¬
s'hi per informar-se. A més, 17:00h a 20:00h zats al voltant del Dia Interna¬
s'oferirà el servei d'assessoria cional de la Dona, es va fer la
jurídica per a qui el necessiti. Assessorament jurídic descoberta de la placa del
Dins el mateix marc d'actua¬ Dilluns carrer de Dolors Masferrer
ció i durant el mes d'octubre, el 17:00h a 19:00h (abans carrer Masferrer).
Districte va organitzar diverses Aquest canvi de nom s'ha pro¬
reunions tant amb els tècnics de duït a iniciativa del col·lectiu de
l'Ajuntament com amb diverses dones del districte, el qual ho va
entitats. Al mateix temps va demanar en la Comissió per la
tenir lloc, en el Centre Cultural Igualtat. En acabar la tramitació
de les Corts, dos mòduls per administrativa, va ser aprovat
sensibilitzar i treballar amb els en el Ple. Posteriorment, s'ha
professionals per tal d'oferir-los comunicat a tot els veïns el
eines conceptuals i instrumen¬ canvi de nom i aviat se substitui¬
tals que els permetin millorar la ran totes les plaques. Cal recor¬
prevenció, detecció i atenció de dar que la Sra. Dolors Masferrer
les situacions de violència fami¬ i Bosch era la propietària dels
liar i de gènere. Al Districte de terrenys on actualment està
les Corts es té molt d'interès situada la seu del Districte, al
que tothom conegui el punt costat del carrer que té, a partir
d'informació per a dones. d'ara, el seu nom.
8 Lamunicípal
Gràcia
Una exposició sobre els
graciencs i el seu barri
El passat mes de desembre es
va obrir l'exposició La Gràcia
són les persones a la seu del
Districte de Gràcia, una exposi¬
ció que recull les particularitats
socioculturals, urbanístiques i
humanes del districte, a més de
les inquietuds dels seus habi¬
tants. Són precisament aquests
veïns i veïnes els protagonistes
de bona part del recorregut de
l'exposició i de l'audiovisual
que s'hi projecta, filmat ínte¬
grament pels equips de Gràcia
Televisió.
La part central del recorre¬
gut està dedicada a les realitza¬
cions que s'han dut a terme els
últims anys, presentades a par¬
tir d'un immens plànol del dis¬
tricte de 100 metres quadrats
que ens permet de caminar-hi
pel damunt i localitzar les dife¬
rents actuacions. En diversos
plafons, s'hi pot veure com amb garanties d'èxit. Aquesta La Gràcia són les persones
Gràcia evoluciona, dia rera dia, iniciativa per definir un Pla vol oferir una imatge real de la
sota l'impuls de les grans Estratègic per a Gràcia va sorgir gent que viu i treballa al dis¬
actuacions urbanístiques, grଠd'unes trobades a les quals tricte, a la vegada que dóna
cies a la dotació de noves assistiren més de 300 persones una visió general de les activi¬
infraestructures i de nous equi¬ dels diferents barris. Un Pla tats i actuacions que s'han dut
paments, a les millores intro¬ que recull l'opinió general dels a terme durant aquests últims
duïdes en escoles, places i veïns, de les entitats, dels pro¬ anys.
carrers i al fet de potenciar fessionals que hi han col·labo¬
mesures medioambientals, de rat. Ofereix també una visió
mobilitat i de sostenibilitat. global de les diferents realitats
També, mitjançant aquests del districte que permeti trobar
expositors, el visitant es pot més fàcilment respostes a les
adonar que Gràcia té un caràc¬ demandes i necessitats de la
ter i tarannà propis i unes seva gent.
característiques peculiars que Una part d'aquesta l'exposi¬
fomenten la creativitat i alhora ció té un apartat preparat per¬
es reflecteixen en la cultura què els ciutadans i les ciutada¬
tradicional i popular. nes que ho desitgin puguin
El darrer tram de la mostra deixar-hi les seves idees,
està dedicada a les idees i als comentaris o propostes per a la
projectes, a les necessitats que Gràcia del futur. Aquestes
s'han de cobrir en tots els manifestacions poden ser vistes
àmbits per afrontar el futur o llegides per tothom.
68 2003
Sants-Montjuïc
Ajuda a Tánger des del seus ambulatoris. L'ambulatori
districte de Sants-Montjuïc de Dradeb és un centre d'aten¬
ció primària que intenta
Des de fa molts anys, diverses prestar servei a unes 50.000
entitats del districte i l'Ajunta¬ persones, però li és impossible
ment de Barcelona treballen a causa d'aquestes greus limi¬
conjuntament en assumptes de tacions. La situació a les escoles
cooperació i activitats d'ajut a també és molt difícil, a causa
ciutats de països en vies de de la manca enorme de mate¬
desenvolupament. La idea del rials i llibres escolars que hi ha
projecte, Tánger: tan propera i i, a més, una gran massificació
tan llunyana, va sorgir a través a les aules, les quals solen aco¬
de les relacions de col·labora¬ llir una cinquantena d'alumnes.
ció entre el Districte de Sants- El dia 29 d'octubre, el regi¬
Montjuïc, la Direcció de dor del Districte de Sants-
Participació de l'Ajuntament Montjuïc, Pere Alcober, va
de Barcelona, l'Associació rebre dos representants de Els veïns foren invitats a
Ibn-Batuta i Farmacèutics d'In¬ l'Associació Dradeb Ain Hayani cooperar amb aquesta cam¬
dústria i Coopérants (FIC). de Tánger, Mohamed Afkir, panya de recollida de material
Després d'una visita i una president, Abdeslam Balghiti escolar i sanitari per a l'ambu¬
sèrie de reunions mantingudes Alaoui, secretari-coordinador, latori del barri de Dradeb i per
amb representants de l'Admi¬ i a més, Mohamed Chair, secre- a la delegació d'educació de
nistració local i associacions de tari-portaveu de l'Associació Tánger amb l'aportació de
Tánger, es va veure que verita¬ Sociocultural "Ibn Batuta" de tota mena de material de cura
blement aquesta ciutat pateix Barcelona, que van agrair (iode, aigua oxigenada, alco¬
una manca d'infraestructures aquesta ajuda a la població hol, espedrap, gases, benes,
sanitàries i de medicaments marroquina, la qual, amb el cotó...) i també medicaments
que no permet atendre totes material que es reculli, podrà genèrics: paracetamol (Geloca-
les persones que arriben als pal·liar alguns dèficits. til), amoxicil·lina (Clamoxil),
ibuprofèn (Neobrufen), diclo-
fenaco (Voltaren), etc., i mate¬
rial escolar nou (llibretes,
llapis, gomes d'esborrar,
maquinetes de fer punta,
colors, bolígrafs...). La recolli¬
da, que va finalitzar el dia 6
de gener, va fer-se a través
dels diversos centres cívics del
districte i els locals de les enti¬
tats participants.
Informació
Associació Sociocultural
Ibn Batuta
Sant Pau 82, planta baixa
Telèfon i fax
93 329 30 54
http://www.ascib.net
info@ascib.net
1 0 Lamunicipal
Horta-Guinardó
El primer Consell Ciutadà barris, veïns i veïnes i repre¬ política i la gestió del districte
de Districte de Barcelona sentants de cada Consell Sec¬ i en generar consens ciutadà
torial Municipal i dels Fòrums. sobre aquests assumptes. Ha
El 17 d'octubre de 2002 va Atès el caràcter consultiu del de conèixer i debatre el Pro¬
tenir lloc a la seu del Districte Consell, les seves resolucions grama d'Actuació, les Orde¬
d'Horta-Guinardó la sessió tenen caràcter de recomana¬ nances i Reglaments Generals,
constitutiva del Consell Ciuta¬ ció per als Òrgans de Govern els pressupostos i els resultats
dà del Districte. Horta-Guinar¬ del Districte. dels indicadors de la gestió
dó passa així a ser el primer El Consell Ciutadà d'Horta- i els grans problemes del dis¬
districte de Barcelona que des¬ Guinardó està format per la tricte. També ha de donar
envolupa aquest important presidenta del Consell Munici¬ suport als Consells sectorials
òrgan de participació previst a pal, la regidora del Districte, del districte i conèixer les seves
les Normes reguladores de fun¬ els tres regidors/es adjunts, els conclusions, iniciatives i deli¬
cionament dels Districtes que quinze consellers/es, el secre¬ beracions.
l'Ajuntament de Barcelona va tari tecnicojurídic, dotze asso¬ El Consell es reunirà com a
aprovar l'estiu de 2002. ciacions veïnals, 21 entitats mínim dos cops a l'any de
Un dels trets més destaca- dels barris, deu representants manera ordinària, i de manera
bles del Consell Ciutadà és l'al¬ dels Consells Municipals, i 37 extraordinària cada cop que el
ta representació ciutadana en ciutadans a títol individual. Les convoqui la presidenta o la
la seva composició. Dels 101 dotze associacions veïnals majoria dels consellers/res, o
membres, 37 són veïns i veïnes corresponen als dotze barris a petició de la meitat més un
del districte escollits aleatòria¬ que formen el districte. Les 21 dels seus membres.
ment, en representació equili¬ entitats de barri han estat
brada per sexe i franges d'e¬ votades per totes les entitats
dat, i que han acceptat la del territori com les més repre¬
responsabilitat que implica sentatives. De forma similar,
aquest nomenament. els deu membres dels Consells
El Consell Ciutadà és l'òr¬ Municipals han estat escollits
gan consultiu i de participació pels seus companys. HïG
més important del Districte, L'objecte del Consell Ciuta¬
un autèntic senat territorial dà consisteix a assessorar el HORTA-GUINARDÓ
on estan representades les Consell del Districte en la defi¬ (ï tcvrt. gàVCEtok/A
entitats i associacions dels nició de les grans línies de la
68 2003 1 1
Sant Martí
Desè aniversari de l'OAC l'assistència de companys i dor del Districte de Sant Martí,
de Sant Martí, companyes que han estat en Francesc Narvaéz, i del gerent
la primera de Barcelona aquesta OAC, de les persones del Districte, Lorenzo Albardí-
que hi treballen en l'actualitat as, que no es van voler perdre
Alguns de vosaltres ja ho • Olga Andreu, aquesta petita festa i que van
sabeu, sobre tot els treballa¬ • Gemma Arbós, agrair el treball realitzat per
dors i treballadores que des¬ • Concepció Castejón, totes i cadascuna de les perso¬
envolupeu la vostra tasca • Lucía González, nes que hi han treballat durant
professional en el Districte de • Germana Ferrin, tots aquests anys.
Sant Martí, però és una infor¬ • Núria Hernández, L'OAC de Sant Martí, que es
mació que segurament també • Lluís Isern, va inaugurar l'11 de novembre
interessarà conèixer a la resta • Maria Àngels Jové -la cap-, de 1992, va ser la primera ofi¬
de companys i companyes de • Montserrat López, cina pilot de Barcelona d'a¬
la casa. La primera Oficina • Francisca Martínez, questes característiques i va
d'Atenció al Ciutadà de Dis¬ • Dolors Pedemonte, néixer com una aposta de
tricte (situada a la planta • Anna Prats, l'Ajuntament de Barcelona a
baixa de la Seu del Districte • Mercè Roca, favor d'una finestra pública
de Sant Martí, plaça de Valen¬ • Pilar Romero d'atenció al ciutadà.
tí Almirall,1), va celebrar el • Maria Josep Soler, Aquesta oficina és un ele¬
passat 11 de novembre de i Mercè Navarro, cap del ment transversal dins del
2002, el seu desè aniversari. departament de Comunicació i Districte i en la resta de l'or¬
Per aquest motiu, es va fer, Qualitat del Districte de Sant ganització municipal, en
després de la jornada laboral, Martí, (de qui depèn orgànica¬ general. De manera global,
una petita celebració amb ment l'OAC) i també del regi¬ aglutina la visió del territori
propi i alhora projecta
des de la diversitat la
imatge real del Distric¬
te i de l'Ajuntament. Es
tracta d'una aposta
innovadora i moderna
amb una clara tendèn¬
cia cap a la descentralit¬
zació municipal que es
basa en criteris d'efi¬
ciència i d'eficàcia.
L'OAC de Sant
Martí, que és l'apara¬
dor de la gestió del
Districte, ofereix un
servei universal, gra¬
tuït, en línia i acaba
més del 90% dels trà¬
mits que realitza. En
l'actualitat té la certifi¬
cació de qualitat UNE-
EN-ISO-9002:1994, com
altres OAC's.
1 2 Lamunicipal
Nou Barris
Comunitat educativa Ciutat de Mallorca, que s'ha nivells de coordinació i treball
de Nou Barris: ubicat a l'edifici de l'Escola diferents. La pionera en va ser
Xarxa i participació Palma de Mallorca. El trasllat la Comissió socioeducativa
d'altres escoles bressol també dins el Pla comunitari de Trini¬
s'inclou dins aquesta línia, tat Nova. Actualment, els cen¬
com per exemple la incorpora¬ tres educatius participen en
ció de l'EBM Ralet al CEIP el disseny i inici de plans
Tibidabo. comunitaris a diverses zones,
Els Districte de Nou Barris com Torre Baró, Ciutat Meri¬
ha donat prioritat a les compe¬ diana i Vallbona i el Verdum,
tències de suport obligatori i entre d'altres.
ha incrementat notablement el En l'actual curs escolar la
pressupost destinat a la millora xarxa continua creixent i el
de centres. S'ha aprofitat l'or¬ treball coordinat no s'atura.
ganització existent per fer un S'aprofiten propostes noves
El districte de Nou Barris es treball conjunt, coordinat i per a la potenciació del treball
caracteritza per l'impuls que
dóna a processos participatius
promovent fórmules innova¬
dores de treball en xarxa i
plans comunitaris.
La comunitat educativa
s'inscriu també en aquest
corrent i n'és una bona mostra
l'organització de la xarxa ano¬
menada "0-18", una xarxa
que integra tots els centres
educatius públics des de les
escoles bressol fins als centres
de secundària passant pels
CEIP i els serveis educatius del
districte. L'acte públic d'inici
de curs d'aquesta xarxa es va
celebrar el mes d'octubre pas¬
sat, amb la presència de Joan
Subirats, de la Universitat de
Barcelona, el regidor del dis¬
tricte, Manuel Pérez, i el dele¬ consensuat i constituir una coordinat, com ara el projecte
gat territorial de Barcelona taula de treball periòdica. L'in¬ Èxit, promogut per l'I M EB per
Ciutat, amb una elevada pre¬ crement de pressupost, el tre¬ potenciar la coordinació entre
sència de públic. L'acte va ball de consens i la participació Primària i Secundària i aconse¬
constituir una mostra de la han comportat una millora guir millorar l'adaptació i
maduresa i capacitat organi¬ molt notable en els centres aprofitament dels alumnes en
zativa d'aquest col·lectiu. i ha merescut una valoració sectors concrets. L'augment
Seguint la línia de treball molt positiva per part dels significatiu de la demanda de
en xarxa i incidint en la conti¬ diferents nivells de la comuni¬ les famílies per escolaritzar els
nuïtat dels diferents centres tat educativa. infants a la xarxa pública
educatius, es promou la crea¬ En les dinàmiques pròpies demostra que es va pel bon
ció d'escoles bressol dins de de cada territori, els centres camí. S'està, però, tot just al
centres escolars, tal com s'ha educatius s'incorporen als pro¬ començament i queda encara
fet amb la nova escola bressol jectes comunitaris, però a molt per fer.
68 2003 1 3
Pacs i jardins
El Pla de gestió de l'arbrat i preveu tot un seguit d'aspec¬ plantació i manteniment inten¬
viari: Una eina de millora en la tes que permeten aconseguir ten ser molt més respectuosos
gestió del verd una població d'arbres en bon amb la biologia de l'arbre.
estat i que compleixen les fun¬ En la gestió de l'arbrat viari
L'any 1994, l'Institut Municipal cions desitjades. també s'apliquen els criteris
de Parcs i Jardins va redactar el El fet de disposar d'un inven¬ actuals de sosten i bilitat. Així,
Pla dels Espais Verds de Barce¬ tari informàtic constantment la racionalització de les tas¬
lona, el qual recollia el model actualitzat permet conèixer el ques de manteniment es tra¬
de gestió de totes les tipologies patrimoni que es gestiona, i dueixen en el consum d'aigües
dels espais verds de la ciutat. alhora permet que la Comissió freàtiques per al reg, la selec¬
A punt de complir deu anys, treballi amb dades reals per ció d'espècies vegetals més ben
cal una revisió dels aspectes definir les tasques i programar adaptades a les condicions
tècnics que s'hi recollien en les actuacions a realitzar. locals de sòl i clima, les mesu¬
aquell moment, i alhora apli¬ Barcelona compta amb més res de protecció fitosanitària
car els criteris sostenibles i de 150.000 arbres als seus amb un mínim d'impacte
medi ambientals que s'estan carrers. Una part important negatiu pel medi ambient,
imposant actualment en la d'aquest patrimoni, la consti¬ l'augment de la biodiversitat i
gestió del verd, per tal de tueixen els arbres més adults, la natura dins la ciutat, etc...
redactar un nou model per als plantats fa molts anys en unes Per a la millora de la gestió
pròxims deu anys. Amb aquest condicions urbanes i ambien¬ de l'arbrat viari de Barcelona,
objectiu l'Institut Municipal de tals molt més favorables que la Comissió d'Arbrat estudia els
Parcs i Jardins, ha impulsat les actuals, però que van ser aspectes següents:
durant l'any 2003, la creació sotmesos a un manteniment • Selecció de les espècies amb
de Comissions de Treball. basat en podes dràstiques que els criteris de sostenibilitat
Aquestes Comissions, inte¬ els han provocat ferides i debi¬ esmentats anteriorment i
grades per tècnics especialit¬ litament. Tot i que les condi¬ segons els condicionants físics
zats en diferents temes, analit¬ cions actuals són més desfavo¬ de l'entorn, com amplada de
zen i estableixen criteris pel rables des del punt de vista carrer i de vorera
tractament d'aspectes directa¬ urbà i ambiental (sòls menys • Tècniques de plantació
ment vinculats a la gestió del permeables, més contaminació, • Tasques o processos de man¬
verd, alhora que obren noves més densitat d'edificació, més teniment
vies de recerca i millora. densitat de circulació de vehi¬ • Criteris actuals de poda
Entre les Comissions exis¬ cles...), els criteris de selecció, mínima.
tents, la "Comissió d'Arbrat"
té un pes molt important a
causa del paper que tenen els
arbres dins el patrimoni verd
de la ciutat. Els arbres actuen
beneficiosament sobre la qua¬
litat ambiental per diversos
aspectes: regulen la tempera¬
tura i la humitat ambiental
segons l'estació de l'any, fixen i
absorbeixen la pols de l'aire,
esmorteeixen la contaminació
acústica, fixen gasos contami¬
nants, alliberen oxigen, filtren
radiacions, canalitzen el vent,
atrauen la fauna...
La gestió de l'arbrat de la
ciutat es considera globalment
14 Lamunkipal
Via Pública
Els Bombers de Barcelona
en forma
El passat 27 de novembre,
aprofitant la presentació a la
premsa d'un nou vehicle del
Servei de Prevenció i Extinció
d'Incendis i Salvament, l'alcal¬
de, Joan Clos, va felicitar Bom¬
bers de Barcelona per la seva
victòria al Campionat Mundial
Excarceració. L'equip municipal
va guanyar el primer premi en
la prova limitada d'aquest cam¬
pionat que es va celebrar al
principi del mes passat a Praga
(República Txeca), on van pren¬
dre part 29 equips de diferents guanyadors d'aquesta darrera D'altra banda, i continuant
cossos de bombers de tot el prova, en la qual es valora la amb els èxits competitius de
món. Durant l'acte, el el qual rapidesa, la destresa i habili¬ Bombers de Barcelona arreu
l'equip guanyador va mostrar a tat en l'ús d'eines, com també del món, l'expedició que va
l'alcalde el trofeu aconseguit, la seguretat en la intervenció participar en la setena edició
els bombers van adreçar-li la i extracció de la hipotètica dels Jocs de Bombers que es
sol·licitud que Barcelona orga¬ víctima. van celebrar el mes d'octubre
nitzés l'edició d'aquest campio¬ L'equip de Bombers de Bar¬ a Christchurch (Nova Zelanda),
nat per a l'any 2007. celona era format per: Jordi va aconseguir un total de
L'excarceració consisteix a Asín (oficial), Juan A. Pérez dinou medalles (vuit d'or, cinc
rescatar una víctima d'un acci¬ Jareño (oficial), Jordi Abellàn d'argent i sis de bronze) en
dent que ha quedat atrapada (TMS), Ramon Valdés (caporal), esports com el tir amb arc,
dins un vehicle, per mitjà d'ei¬ Juan M. Pinilla (caporal) i mountain bike, futbol, natació
nes elèctriques, pneumàtiques Rafael Márquez (bomber). o diverses disciplines d'atletis¬
o hidràuliques. En el campio¬ Aquesta ha estat la segona me. Aquests campionats són
nat mundial de Praga, tots ocasió en què Bombers de Bar¬ un banc de proves excel·lent
els equips participants van dis¬ celona ha pres part en el Cam¬ de cara a la propera edició dels
putar les tres proves progra¬ pionat del Món d'Excarceració, Jocs de Policies i Bombers, el
mades: després de l'experiència de quals se celebraran l'estiu que
• Una de ràpida, en què es dis¬ l'any passat a Johannesburg ve a Barcelona i on els com¬
posa de 10 minuts per fer la (República de Sud-àfrica). En panys bombers, juntament
maniobra sense limitacions en els campionats de Praga, hi van amb membres de la Guàrdia
la utilització d'eines. participar, a banda de Bombers Urbana, esperen quedar molt
• Una d'il·limitada, de 20 de Barcelona, un altre equip amunt en el medaller.
minuts de durada, sense limita¬ espanyol (del cos de bombers
ció d'eines. de Càceres), sis equips d'Angla¬
• Una de limitada, també de 20 terra, dos del País de Gal·les,
minuts, en la qual es poden tres d'Escòcia, dos d'Austràlia,
fer servir una pinça multiús un de Nova Zelanda, cinc de la
amb bomba manual, una serra República Txeca, un d'Eslovà-
elèctrica i una tisora de tall quia, tres del Canadà, quatre
de planxa. de la República de Sud-àfrica i
Els representants de Bom¬ un de l'Administració de
bers de Barcelona van ser els Nacions Unides a Kosovo.
68 2003 1 5
entrevista
text Felicia Esquinas fotos A. Lajusticia
Jaume Castellví. S'entusiasma quan,
davant d'un mapa del litoral de Bar¬
celona, parla de la immensa operació
urbanística que culminarà la trans¬
formació del nostre front marítim.
Jaume Castellví, gerent adjunt per les
empreses de Finançament, Empreses
i Patrimoni, i conseller delegat de les
empreses municipals Infrastructures
2004 i Foment de Ciutat Vella, ha de
fer equilibris amb molts ingredients
(el temps, les magnituds econòmi¬
ques, la qualitat, el mercat...) per a
_He aconseguit el,s transformar els IprojJectes del govern
municipal en realitats tangibles. Rea-
participar en un ■ , . . , ,
projecte que ha si,ua, | itats que poden tenir I envergadura
aquest Ajuntament en
ecILToVerat" de la transformació impulsada entorn
del Fòrum 2004.
1 6 Lamunicipal
68 2003 1 7
.entrevista Vostè es presentaria als lectors de "La D'altra banda, es tracta de societats anò¬
Municipal" com... nimes i en el seu Consell d'Administració
J.C. Com un gestor executiu. La meva estan representats tots els Grups munici¬
feina sempre ha anat encaminada a tre¬ pals. Així, el Consell pot prendre les deci¬
ballar en la línia executiva per objectius. sions amb la representativitat adequada
La meva característica professional és que correspondria a decisions preses des
assumir actuacions complexes en el del propi Ple Municipal, però s'especialit¬
terreny temporal, qualitatiu i econòmic, zen més. Els equips de treball, les gerèn¬
per dir-lo d'alguna manera. cies i les direccions estan més concentra¬
des en la consecució d'objectius, de mane¬
¿Podria explicar-ho amb més ra que treballen amb més agilitat. I és el
detall? mateix concepte a Infrastructures 2004
J.C. Sí. El tema està, al meu que a Foment de Ciutat Vella.
entendre, en el trasllat dels
compromisos i voluntats ¿Quines dificultats li planteja la seva
polítiques de l'equip de feina?
govern de l'Ajuntament de J.C. La principal i més gran és la planifica¬
Barcelona a execucions reals; ció. La planificació de les activitats de les
és a dir, amb temps, amb empreses assegura que a les etapes pre¬
forma, amb qualitat i amb vistes s'hauran aconseguit els objectius
els atributs marcats perquè desitjats, tant en termes d'obra com en
es compleixin els plans d'ac¬ termes de gestió urbanística (obtenció de
tuació aprovats als Plenaris. sól, expropiació...), o d'autoritzacions
Aquest mandat hi ha dues administratives, declaracions d'impacte
actuacions que són priorità- ambiental, autoritzacions del Ministeri
ries i molt importants: la del Medi Ambient per a guanyar terrenys
part urbanística del 2004 i la al mar, autoritzacions per part de la
continuïtat de la transfor¬ Generalitat per a la construcció de ports
mació de Ciutat Vella. I estic esportius... És a dir, la planificació en el
implicat en aquests dos rep¬ seu sentit ampli, no solament la planifica¬
tes. He format aquestes dues ció de l'obra, sinó l'etapa projectual de
_La meva empreses, dues societats totes les obres que s'han de fer; la plani¬
característica anònimes -Infrastructures 2004 i Foment ficació de la contractació de l'obra, de
professional és de Ciutat Vella -, amb una estructura exe¬ l'execució de l'obra i de totes les necessi¬
assumir actuacions cutiva potent. I amb aquestes estructures tats administratives col·laterals. La funció
complexes en el d'empresa aconseguirem els objectius que principal del conseller delegat, doncs, és
terreny temporal, estan marcats al Pla d'Actuació Municipal. la planificació i la creació de l'estructura
qualitatiu i adequada a l'empresa, amb el seu gerent
econòmic, per ¿Per què s'ha creat una estructura d'em¬ al capdavant, l'equip directiu necessari,
dir-lo d'alguna presa per abordar aquestes actuacions? adequat, perquè aquests fites i objectius
manera. J.C. Perquè són actuacions finites en el s'assoleixin. Evidentment, dins de la pla¬
temps. La transformació urbanística nificació s'inclou que els costos siguin els
necessària per a poder realitzar el Fòrum adequats per a cada una d'aquestes
2004 és una transformació definida en el actuacions. Adequats, controlats i que
temps. És un esforç inversor, d'obra i d'ac¬ no es desviïn.
tuació urbanística molt concentrada, i per
tant és més eficient crear unes estructures ¿Com ha estat, fins ara, la seva experièn¬
empresarials ad hoc per assolir aquests cia professional a l'Ajuntament?
objectius. Hem de treballar relativament J.C. Una experiència molt gratificant,
més de pressa del que treballa l'estructura perquè he pogut desenvolupar, des de
central de l'Ajuntament de Barcelona. l'any 1992 fins ara, diferents responsabi¬
Hem de treballar d'una manera més espe¬ litats dins de l'organització municipal.
cialitzada, perquè els objectius que tenim Totes aquestes experiències m'han estat
marcats així ho demanen. Així que es positives. He aconseguit els objectius
creen aquestes estructures que, un cop que hi havia marcats i he pogut partici¬
acabats i aconseguits els seus objectius, par en un projecte que ha situat aquest
probablement es dissoldran. Ajuntament en un grau de confort eco-
Lamunicipal
nòmic, operatiu i decisiu del qual estic ¿L'herència del 2004 serà tan important
orgullós i satisfet. per als ciutadans com la de 1992?
J.C. Sí, perquè culminarà la transforma¬
¿Un confort que permet inversions com ció del front litoral, que és un repte i un
ara les del 2004? deute pendent que la ciutat tenia amb
J.C. L'Ajuntament, des de 1992 fins ara, ha els seus ciutadans. Crearà un nou centre
fet un esforç de racionalització econòmica de convencions i un auditori, que és una
interna que l'ha portat a una bona situa¬ infraestructura que fa molts anys que la
ció, a través dels anys. En termes econò¬ ciutat demana per tal de poder competir
mics, l'estalvi corrent que genera l'Ajunta¬ amb la resta de ciutats del món que
ment anualment li permet fer front a uns s'han preparat per a la celebració de
volums d'inversió a la ciutat realment congressos i convencions de més de
notables i importants. Jo defineixo aquest 15.000 assistents.
"confort" com la possibilitat per part de Però, a més, aquest esforç inversor públic
l'Ajuntament de Barcelona de disposar fa de motor d'una enorme inversió priva¬
d'una capacitat de decidir actuacions de da col·lateral que construeix pisos, ofici¬
tipus inversor amb una relativa comodi¬ nes, hotels... i tota mena d'explotacions
tat, atès que l'estalvi corrent és una xifra al costat dels nous sectors transformats
suficient i important perquè l'Ajuntament de la ciutat. Això és el que té el màxim
pugui abordar programes d'inversió en interès per a la dinamització, per a l'acti¬
termes generals, tant sigui a districtes vitat de Barcelona. Les inversions públi¬
com en actuacions extraordinàries com ques que es fan al sector 2004 estan
ara el Fòrum de les Cultures del 2004, o impulsant 150.000 m2 de sostre nou d'ha¬
tantes altres que s'estan tirant endavant, bitatge a la zona, 95.000 m2 d'oficines,
amb una possibilitat real de fer-ho en ter¬ 30.000 m2 d'activitat comercial -sempre
mes econòmics. parlo de metres quadrats de sostre -,
Estic satisfet d'haver participat en l'esforç 100.000 m2 de nous hotels, 15.000 m2 de
de racionalització fet a l'etapa gerencial nou equipament geriàtric o 60.000 m2 de
d'en Josep Marull (vàrem començar a tre¬ nou equipament universitari.
ballar plegats al sector financer l'any 1975
o sigui vint anys i escaig). Aquesta racio¬
nalització interna i de modernització dels
criteris de gestió ha portat l'Ajuntament
de Barcelona a un punt d'equilibri que jo
qualificaria d'envejable en comparació
d'altres ajuntaments grans d'Espanya.
¿Quin és el principal repte dels gestors
públics avui dia?
J.C. Eficiència. Sí. Crec que els gestors
públics hem de buscar i trobar l'eficiència
en el sentit de veure molt clar que estem
al servei de la ciutat i dels ciutadans, i de
saber interpretar molt bé l'ambició, entre
cometes, de l'equip de govern electe, de
saber interpretar-la i traduir-la molt bé a
objectius temporals, objectius econòmics,
objectius qualitatius, objectius de servei, a
tota classe d'objectius per produir, en
temps i forma, aquestes transformacions O siguí, aquesta inversió pública fa possi¬ _Crec que els gestors
expressades a través de l'equip dels ble que la inversió privada desenvolupi públics hem de buscar
òrgans de govern, però sobretot pensant tot això que estic dient al voltant del i trobar l'eficiència
que, un cop acabades, el primer que hi Fòrum. El que s'està generant és una en el sentit de veure
entra són els ciutadans, a usar-Ies, a gau- enorme capacitat d'inversió privada que molt clar que estem
dir-les, a fer-les seves. En definitiva, sem¬ seguirà immediatament a la pública, tot al servei de la ciutat i
pre pensant que això ha d'arribar d'una consolidant d'una manera o altra aques¬ dels ciutadans.
manera coherent. ta transformació i posant-hi activitat. La
68 2003 1 9
_És important
comunicar i saber
explicar a la
ciutadania que en
aquesta àrea, com a
d'altres, l'Ajuntament
esta impulsant una
transformació, per tal
que el sector privat
vegi en aquestes
transformacions
noves oportunitats.
vida que necessitem perquè, en el ¿Es cobrirà la depuradora?
moment que tinguem aquestes noves J.C. Sí. La depuradora es cobrirà. Es va sig¬
infraestructures públiques a punt, esti¬ nar un conveni entre Infrastructures 2004
guin plenes de ciutadans que vénen aquí i l'Agència Catalana de l'Aigua de la
a treballar, esplaiar-se o fer activitats. Per Generalitat per a compartir els costos de
això també és important comunicar i la construcció de la depuradora i de la
saber explicar a la ciutadania que en seva cobertura. Nosaltres ens fem càrrec
aquesta àrea, com a d'altres, l'Ajunta¬ de la part de cost de la llosa de cobertura.
ment esta impulsant una transformació, I els plans d'obra ens indiquen que la
per tal que el sector privat vegi en plaça es cobrirà a temps.
aquestes transformacions noves oportu¬
nitats, perquè sàpiga triar adequada¬ Li queden per davant dos anys atrafe¬
ment les seves pròximes expansions i gats.
inversions on els convé fer-les. I aquest Dos anys atrafegadets, sí. No podrem des¬
és un assumpte que s'ha de cuidar. cansar gaire (riu).
¿Com està el calendari d'obres del 2004? ¿I com ho porta, tot això?
J.C. El calendari d'obres està perfecte. J.C. Bé, em fan patir... La veritat és que,
tal com deia abans, m'ha fet patir més l'e¬
¿Segur? tapa planificadora que l'executora. Ara,
J.C. A hores d'ara tenim el 80 % de l'obra quan estic en un vuitanta per cent d'obra
necessària projectada i contractada, amb contractada, el problema ja no és la defi¬
la qual cosa vull dir que els adjudicataris, nició d'avaluació, de calendarització... De
les empreses constructores, ja treballen tot allò que a l'etapa planificadora m'ha
amb un 80 % de l'obra contractada. I fet patir molt, i que ja està superat. Per
enguany, el 2002, acabarem de contractar tant, el problema que queda és logístic:
el 20 % restant. Calculem que arribarem a que les obres no parin i avancin a un
tenir un volum d'operaris molt important, ritme adequat. I em sembla que això es
de més d'un miler, treballant simultània¬ pot aconseguir. Els equips professionals
ment en aquest sector. S'han delimitat que tinc contractats a Infrastructures 2004
totes les actuacions, s'està treballant for¬ són equips de màxim nivell i prestigi al
tament, i l'obra està avançant a uns rit¬ sector, per a aconseguir precisament el
mes que ens donen la certesa que hi arri¬ bon fi, amb la qualitat desitjada, de l'eta¬
barem a temps. pa d'obres en què estem immergits.
20 Lamunicipal
dossier
í;
'í¿R
Ciutat del Coneixement?
o el futur de Barcelona
Turística, residencial, m
, --■
comercial, intensa en la "?:- " C* • : M <í "'■
'■
producció de cultura .. -" ' " * •-* - °.
i --
.. r-
, ,
"
•■
titular de tota mena de serveis
propis d'una ciutat central, la
Barcelona que ens va deixar el mil·lenni
anterior pot presumir d'aquestes etiquetes i de moltes
d'altres. ¿Què cal esperar, doncs, del segle que tot just
comencem? Conscient que podia fer un pas més enllà,
l'Ajuntament ha desplegat els últims anys un nou projecte
que pretén situar la ciutat en la cresta de l'onada d'un
moment històric que potser d'aquí uns anys deixarà petita
la Revolució Industrial: la Revolució del Coneixement.
Queda molta feina per fer: d'una banda, promoure el
desenvolupament científic i tecnològic de la ciutat per
aconseguir que esdevingui referent en sectors tan diversos
com la indústria aeronàutica o la biomedicina. De l'altra,
impulsar la cultura científica dels ciutadans, per tal que
siguem els protagonistes principals de la Barcelona del
futur, la Ciutat del Coneixement, que en les pàgines
següents pretenem disseccionar punt per punt, bit per bit.
'Vi -i-;.:-.. .
Ciutat del Coneixement,
"És la ciutat que tenim però
millor, més rica, més connectada
amb el món. És la ciutat que subs¬
titueix les velles xemeneies indus¬
trials pels bits i les neurones de la
revolució del coneixement. És
una ciutat intel·ligent, amb idees
i amb capacitat per dur-les a
terme, que es tradueixin en una
major qualitat de vida pels seus
habitants". Amb aquestes parau¬
les, l'alcalde de Barcelona, Joan
Clos, definia en un article publi¬
cat a Barcelona Metropolis Medi¬
terrània els objectius d'una Barce¬
lona que vol ser Ciutat del
Coneixement. Bonic? Sí. Possible?
S'intenta. D'on ve i on va?
Vegem-ho.
La regidoría de Ciutat del
Coneixement va ser creada el
1999 per donar resposta a tot un
seguit d'accions que ja s'estaven
duent a terme tant des de dife¬
rents departaments de l'Ajuntament com també des
Informació de diversos sectors de la societat civil. Preparar Bar¬
celona per a aquest món tecnològicament revolucio¬
versus Coneixement nat requeria algú que posés d'acord el món dels ser¬
veis socials i l'educació, el de les universitats i la
Sovint, quan en converses de cafè ens posem recerca científica, i el de les empreses que aposten
a definir el món en què vivim, hi apareix en el per noves possibilitats econòmiques i laborals en la
nostre vocabulari el concepte de societat de ciutat del nou mil·lenni. I és que no es tractava
la informació. I és que la informació forma només de donar ales a les noves tecnologies i conei¬
part indiscutible de les nostres vides: a través xements, es tractava, també, que els ciutadans en
dels canals més diversos, cada dia estem sot¬ fóssim partícips, perquè tothom en tregui beneficis.
mesos a una pluja de continguts que ens arri¬ Aquest és el paper d'una regidoría que es defineix a
ben per totes bandes. ¿Però de què serveix si mateixa com a transversal i que té, sobretot, la fun¬
tenir tanta informació, si no som capaços ció de fer de pont entre els diferents actors que, des
d'assimilar-la i sobretot, d'interpretar-la? del seu camp d'especialització, tenen coses a dir en la
Davant aquesta societat de la informació que construcció de la Ciutat del Coneixement.
sacralitza els mitjans tècnics, però que no té
en compte les persones que els hem d'utilitzar, Un projecte, dues branques
els pensadors de la nova ciutat aposten pel El projecte Ciutat del Coneixement té dues branques
concepte de "societat del coneixement". La que s'han anat desenvolupant de manera paral·lela i
diferència és simple: la informació ha de con¬ dels quals ja es comencen a veure resultats tangibles.
tinuar circulant a una velocitat, altíssima, però D'una banda, es persegueix el desenvolupament
cal treballar perquè els receptors siguem sub¬ científic i tecnològic de la ciutat. En aquesta línia,
jectes actius que la seleccionem, la processsem podem emmarcar la generació del districte d'activi¬
i ens dotem així de capacitat de decisió i d'in¬ tats 22@ al Poblenou, la constitució d'un Comitè
tervenció en el sistema. Vaja, que segueixi la Assessor en Ciències Cognitives i de Tecnologies de la
revolució tecnològica, però que tots en for¬ Llengua a l'Ajuntament, la fundació del Parc de
mem part, en igualtat de condicions. Recerca Biomèdica aquest mateix any, l'atracció d'es-
22
, un projecte transversal
deveniments científics de ressò mundial durant el la vida, les noves tecnologies d'informació i comuni¬
Fòrum Universal de les Cultures o la promoció de cació, o les investigacions en matèria de sostenibilitat
Barcelona com a punt clau del sector aerospacial a influeixen decisivament en les nostres vides. Perquè
través de la constitució l'any 2000 de l'Associació ens donaran feina o milloraran la nostra qualitat de
Barcelona Aeronàutica i de l'Espai. vida, o ens permetran comunicar-nos millor... per¬
D'altra banda, i com a segon camp d'ac¬ què conèixer-les de prop, i dominar-les, ens per¬
tuació, es vol impulsar la cultura metrà ser protagonistes del futur que ja s'apropa.
científica a la ciutat per¬
què tots els barce¬
lonins puguem
agafar el tren d'a¬
questa revolució que ja està en marxa a
tot el món. Serveixen en aquesta línia projectes com
la dotació del Premi de Robòtica de Barcelona, que
atorga la UPC, la celebració aquest mateix 2002 del
primer programa municipal per a la Setmana de la
Ciència, la publicació d'una guia científica de la ciu¬
tat o l'organització de cicles de conferències sobre
ciència als diferents districtes. Perquè les ciències de
68 2003 23
_doss¡er
Les eines del coneixement
Tota la ciutat, un parc científic reclam dels sectors emergents, i el satisfessin més adequadament les
Cap als anys 70 es va estendre desenvolupament del que es seves necessitats. Aquest barri, ple
entre urbanistes i planificadors de coneix com "sectors densos en de naus industrials, anava perdent
ciutats la idea que calia desenvo¬ coneixement i intensius en l'ús de potencialitats de manera progres¬
lupar grans parcs tecnològics que les tecnologies de la informació i siva, i anava camí de convertir-se
aglutinessin en un mateix espai de la comunicació" (educació i en seu de promocions immobilià¬
universitats, institucions de recer¬ investigació, mitjans de comunica¬ ries de tota mena... fins que va
ca, empreses i mercats. El fet que ció, components electrònics...) no sorgir un nou projecte, amb nom
fossin veïnes possibilitava un para de créixer [vegeu requadre de correu electrònic i capacitats
intercanvi constant d'idees, a la adjunt]. per a donar sortida a més de
vegada que es disposava La bona notícia, per tant, és 700.000 metres quadrats de sostre
d'instal·lacions de gran qualitat que per construir la Barcelona del per a activitats productives denses
que en la majoria de casos estaven Coneixement no s'haurà de tirar a en coneixement i intensives en la
situades, per les seves necessitats terra la Barcelona que fins ara utilització de l'espai, o "activitats
d'espai, en les perifèries urbanes. coneixem. N'hi ha prou amb la arrova", com alguns les anome¬
El Parc Tecnològic del Vallès, per creació de les condicions necessଠnen. L'any 2000, abans de l'apro¬
posar un exemple, respon fil per ries perquè aquesta nova econo¬ vació del Pla 22@, aquest tipus
randa a aquesta definició. mia vinculada al coneixement d'activitats ocupaven uns 150.000
Però els temps canvien. Les s'instal·li al costat de bars, teatres m2 en aquesta zona; des del gener
Tecnologies de la Informació i de i biblioteques. Gràcies a la disponi¬ de 2001 s'hi han incorporat al vol¬
la Comunicació (TIC) ens permeten bilitat d'espai i a la decisiva inter¬ tant de 112.000 m2, que s'estan
treballar des de casa, o des d'un venció urbanística realitzada, el dedicant a sectors tan diversos
bar, o des d'una plaça qualsevol. Poblenou comença a ser ja el pri¬ com el disseny de moda, teleco¬
Els continguts circulen per la xarxa mer testimoni de la ciutat que ve. municacions, estudis de so, infor¬
a una velocitat molt alta i fa possi¬ màtica o serveis d'atenció al client.
ble l'intercanvi d'idees des de Poblenou, sota el signe de l'@ Això representa un increment del
punts geogràficament molt allun¬ Fidel reflex de la Primera i la Sego¬ 75% en els negocis d'aquesta
yats. Davant d'aquesta nova situa¬ na Revolució Industrial, aquell mena i ha permès que una trente¬
ció, molts pensadors apunten els Poblenou que algú va definir com na de les empreses més destacades
efectes beneficiosos que té la inte¬ el "Manchester català" va veure en els seus respectius sectors ja
gració de centres de producció de com, cap a la dècada de 1960, la s'hagin instal·lat o estiguin en pro¬
coneixement en els mateixos tei¬ seva concepció es tornava obsole¬ cés de construcció
xits urbans. El creador ja no té per ta. La indústria en fugia a de les seves seus
què aïllar-se: pot viure i treballar a marxes forçades i corporatives al
la mateixa ciutat, amb tots els traslladava la Poblenou. Tot i
efectes positius que té això tant seva capacitat la presència
per a ell com per a la ciutat en sí productiva als ingent d'activi¬
mateixa. polígons de l'ଠtats de la nova
El més important rea metropolita- economia, el
és la persona que hi Poblenou anirà
ha al darrera de la acollint pro¬
màquina, i la creació gressivament
de xarxes i comuni¬
tats de coneixement i
de creació, en el marc
d'una ciutat on els sectors
emergents es barregen amb
els vells usos de tota la vida.
Tot aquest model de ciutat
compacta, tan pròpia de la
Mediterrània, sembla que està
funcionant a Barcelona com a
24 Lamunicipal
grans bosses d'habitatge i d'equipaments de tota
mena que permetran aquella barreja d'usos de què
parlàvem anteriorment.
Al costat d'aquesta comunitat de creació que s'ar¬
ticularà al Poblenou, un altre dels pols de Coneixe¬
ment de la ciutat el trobarem ben aviat en el Parc de
Recerca Biomèdica, que s'està construint al costat de
l'Hospital del Mar. Aquest Parc, coordinat per una
fundació on són presents l'Ajuntament, la Generali¬
tat i el món universitari, aplegarà tot un seguit d'en¬
titats de recerca científica que, per la via del treball
conjunt, poden convertir la ciutat en un punt de refe¬
rència pel que fa al món de la biomedicina i les seves
aplicacions. I sense sortir de Barcelona.
Sector d'activitat Llicèn-cies Llicèn-cies Taxa
IAE 1993 IAE 2001 variació %
TIC. Serveis telefònics
i altres telecomunicacions 9 127 +1.311,11
TIC. Fabricació maquinària
d'oficina i ordinadors 65 177 +172,31
Serveis culturals,
d'oci i mitjans de comunicació 1.781 3.159 +77,37
Serveis especialitzats
a empreses 15.131 24.065 + 59,04
Educació i investigació 2.429 3.643 +49,98
Components electrònics 350 515 +47,14
Edició 1.087 1.532 +40,94
Arts gràfiques 1.757 1.783 +1,48
Font: Gabinet de Programació, Ajuntament de Barcelona, 2002
68 2003 25
dossier
Activita
Empreses amb més de 1.000 m2 que han decidit instal·lar-se al 22@
fins a l'octubre 2002
Empreses - Activitats @
1 International Sound Studio 1.000 m2 Estudi de so, doblatge i publicitat Instal·lada
2 Sonoblok 4.000 m2 Estudi de so i doblatge En construcció
3 Retevisión 8.114 m2 Telecomunicacions Instal·lada
4 Retevisión 4.650 m2 Telecomunicacions Instal·lada
5 TeleTech 4.000 m2 Serveis atenció al client Instal·lada
6.1 GEC Capital 5.500 m2 Serveis avançats a les empreses Instal·lada
6.2 Fòrum 2004 3.350 m2 Organització Fòrum 2004 Instal·lada
8 Antonio Miró 1.500 m2 Disseny i moda Instal·lada
9 Ecotécnia 4.000 m2 Disseny i fabricació aerogeneradors En construcció
10 T-Systems 18.000 m2 Serveis informàtics En construcció
11 Fotoprix 8.108 m2 Oficines + Laboratori d'imatge Instal·lada
12 Liberty 8.242 m2 Assegurances Instal·lada
13 Parc Industrial Urbà (parcial) 9.000 m2 Diverses empreses d'activitat @ Instal·lada
14 Sedatex 5.724 m2 Centre disseny tèxtil En construcció
15 SB Hotels 8.000 m2 Centre de serveis empresarials Projecte obres
17 Axa 7.769 m2 Assegurances Projecte obres
18 Aigües de Barcelona 5.000 m2 Servei atenció al client Instal·lada
19 Universitat Oberta Catalunya
-Can Jaumandreu- 6.000 m2 Educació Projecte
Total 111.957 m2
26 Lamunicipal
El coneixement, cosa de tots
Les pedres ajuden, però no fan cions que pateixen les nombroses
tota la feina. La planificació des empreses petites que des de la
del punt de vista urbanístic de la regió metropolitana treballen en
ciutat del futur no serviria de res si aquest sector. Gràcies al treball
al costat no hi hagués un treball conjunt, poden accedir a progra¬
de corcó consistent a posar d'a¬ mes de desenvolupament euro¬
cord a dos sectors que es necessi¬ peus, que impliquen un volum
ten l'un a l'altre: les empreses i les d'inversió molt més gran del que
universitats, els qui donen feina i podrien assumir si cadascú anés
els qui formen futurs treballadors. pel seu compte. A més d'això, la
Un dels primers sectors on s'ha BAiE treballa per generar noves
desenvolupat aquesta tasca d'es¬ activitats econòmiques en aquest
tablir ponts de diàleg és en la sector, i també, ampliar l'oferta
constitució l'any 2000 de l'Associa¬ d'ensenyament universitari, cosa
ció Barcelona Aeronàutica i de que ja ha fructificat en el cas de la
l'Espai (BAiE), en el marc del Pla UPC, amb la creació de noves
Estratègic Metropolità. Els objec¬ enginyeries.
tius concrets d'aquesta entitat són D'aquesta exitosa experiència
promoure la ciutat com a un punt de cooperació entre actors públics
competitiu fort pel que fa a les i privats de tota mena, se n'aprofi¬
activitats relacionades amb la taran altres sectors que utilitzaran
indústria aeronàutica. Hi partici¬ una fórmula similar. És el cas, per
pen empreses que fabriquen equi¬ exemple, de la biotecnología.
paments, components i software, Aquest sector, que ja té com a
al costat d'universitats, institu¬ punt de referència el ja esmentat
cions i entitats relacionades d'al¬ Parc de Recerca Biomèdica, comen¬
guna manera amb el món de l'a¬ ça l'any amb la creació de l'Asso¬
viació a Catalunya. ciació Barcelona Biotecnològica,
Del que es tracta, en aquest cas que persegueix idèntics objectius
concret, és de superar les limita- que la BAiE.
68 2003 27
Els protagonistes del
Europa?
preocupada
Els indicadors poc positius pel que fa a l'ex¬
tensió de la cultura científica són generalit¬
zats al continent. Tota Europa està preocupa¬
da: una macroenquesta realitzada als països
de la UE posa de manifest la clara disminució
de vocacions científiques entre els joves euro¬
peus, per culpa de factors molt diversos: els Els barcelonins, la ciència i la tecnologia
estudis de ciències són poc atractius -respo¬ Fins ara hem parlat sobre els projectes que Barcelona
nen alguns dels enquestats-, mentre que d'al¬ està tirant endavant en matèria de Ciutat del Conei¬
tres parlen de les poques perspectives que xement des d'un punt de vista professional i d'activi¬
ofereixen aquestes carreres. Mentre als Estats tat econòmica. ¿Què passa, mentrestant, amb els ciu¬
Units hi ha vuit investigadors per cada mil tadans? ¿Estem preparats per a la ciutat del futur i
persones actives, a Europa n'hi ha uns cinc i a per utilitzar les eines que ens ofereix? Convé tenir en
Espanya menys de quatre. Més enllà de la compte una sèrie d'indicadors per respondre aquesta
dedicació professional, dos terços dels euro¬ pregunta. En primer lloc, segons l'enquesta Òmnibus
peus consultats en la citada macroenquesta municipal de setembre del 2002, tot i que el 87% dels
manifesten estar mal informats sobre el món barcelonins pensa que saber de ciència i de tecnolo¬
de la ciència i la tecnologia. Per tal de fer gia és important per a la vida diària, de les seves res¬
front a aquesta situació, la Unió Europea va postes es dedueix que hi ha un gran desconeixement
decidir impulsar en la cimera celebrada a Bar¬ dels recursos educatius i divulgatius que la ciutat
celona el març de l'any passat el Pla d'Acció posa al seu abast: el 39% dels ciutadans no sap quina
"Ciència i Societat", que vol posar fi al divor¬ oferta hi ha en museus i exposicions científiques,
ci que sembla existir entre els estudis de cièn¬ mentre que el 67% no té notícia sobre els cursos i
cies i els de lletres, tot facilitant l'arribada de conferències que sobre el tema fan a Barcelona. Més
tothom al coneixement científic. El juliol de dades: mentre augmenta el nombre d'empreses den¬
2002, Barcelona aprovava una mesura de ses en coneixement i intensives en l'ús de les noves
govern donant suport a aquesta iniciativa, tecnologies, la meitat dels barcelonins opina que els
que coincidia plenament amb el Pla d'Actua¬ joves que estudiïn carreres encaminades a aquest sec¬
ció Municipal de la Regidoría de Ciutat del tor no trobaran a Barcelona una feina adequada a la
Coneixement. seva formació. Aquestes són algunes de les dades
"Avui -llegim en la citada mesura de govern- que, des del projecte polític Ciutat del Coneixement,
no es pot ser ciutadà o ciutadana del món s'esgrimeixen a l'hora de defensar la promoció de la
sense saber i practicar que la ciència forma cultura científica de la població: perquè tots dispo¬
part d'una única cultura. Sobretot quan sem dels recursos necessaris per accedir, material-
estem deixant enrera la societat heretada de
la revolució industrial i entrem a l'era del Llars connectades a Internet (2001)
coneixement, en la qual la capacitat de gene¬ 50
rar idees serà la matèria prime a i el vapor de
la transformació social i econòmica". 40 41,7
37,7
30
28,0
20 24,7
10
BCN Catalunya Espanya EU-15
:l coneixement
ment i intel·lectualment, als nous coneixements i tec¬ net i correu electrònic. De tota manera, no fem repi¬
nologies, i que puguem així participar activament en car encara les campanes: segons l'informe Internet i
els canvis que s'articularan a la ciutat. Ciutat, presentat no fa gaire en Consell plenari, "la
penetració de les TIC a Barcelona mostra una clara
Moltes potencialitats tendència a la consolidació, però encara està
D'acord. Pel que diuen els indica¬ lluny d'assolir el nivell necessari per tal que la
dors, encara hi ha molta feina societat del coneixement sigui una realitat".
per fer. Però també és Mentrestant, ¿què passa amb el món de
cert que ja hi ha la investigació i la producció científica? Fins
molta feina feta. A fa ben poc, les grans ciutats d'Europa
hores d'ara, pel que central i del nord, Nord-Amèrica i el
fa a la implantació a Japó eren els protagonistes absoluts
Barcelona de les tec¬ del panorama. Des de fa un
nologies de la informa¬ temps, però, les metròpolis
ció i la comunicació, de l'Àsia, Amèrica Lla¬
observem que la capital tina i el Sud d'Eu¬
catalana està per sobre de ropa comencen a
la resta de ciutats espanyo¬ aixecar la veu.
les i supera la mitjana euro- Barcelona és
pea en nombre de llars connectades a Internet. A una de les ciutats que comença a cridar: la producció
més, gairebé el 27% de les connexions es produeixen científica de la nostra ciutat ha crescut en un 500%
en banda ampla, mentre que a la resta de l'Estat des del 1981 fins al 2001. És la ciutat europea que
només és del 4%. D'altra banda, si seguim la màxima més ha crescut pel que fa a la publicació d'articles en
que els joves són el futur, podem concloure que el revistes de referència -té coses per explicar al món,
futur no pinta malament: al voltant del 85% dels vaja. Mentrestant, el nombre d'estudiants universita¬
joves entre 16 i 24 anys són usuaris d'ordinador, inter- ris a la ciutat ha augmentat un 20% els últims anys.
Promoció
de la cultura
científica :
alíunes accions
• Cicles de conferències "La ciència al Democratitzant el coneixement científic
carrer", "La ciència als barris", "Genètica i
ciutat" (dues edicions) i "Internet i ciutat". Tenim la situació retratada. Ara vénen les preguntes: científica fent ben visible d'aquesta manera que l'ac¬
• Exposició itinerant "La ciència a la butxa¬ ¿Què s'està fent des de Ciutat del Coneixement per tivitat s'emmarca en la voluntat de suscitar noves
ca", realitzada en col·laboració amb els democratitzar el saber tecnològic i científic? ¿Com es vocacions científiques que comparteixen Europa i
Centres i Museus de Ciències de l'Institut fa això de fer la ciència atractiva a la població, tot Barcelona.
de Cultura de Barcelona. fent més properes les eines que permetran construir El programa de la Setmana incloïa activitats de
• Dotació del Premi de Robòtica de Barcelo¬ la ciutat del futur? tota mena, des de passejades per la Barcelona cien¬
na, que es lliura anualment, en col·labora¬ La llista és llarga i inclou cicles de conferències, tífica -títol també d'un llibre editat no fa gaire
ció amb la UPC. exposicions itinerants, premis i beques, programes per I' Ajuntament-, fins a taules rodones sobre bio¬
• Constitució del "Forum Barcelona Innova¬ d'activitats científiques, congressos i tecnología i alimentació, passant per un festival d'as¬
ció i Societat del Coneixement", en fins i tot l'impuls de noves tronomia. Com no podia ser d'altra manera, les acti¬
col·laboració amb la Fundació BBVA, per a ofertes acadèmiques a les uni¬ vitats es van projectarar de manera transversal i es
la realització de projectes d'investigació versitats. Un exemple para¬ comptà amb les regidories de Promoció Econòmica,
sobre l'aplicació de les TIC i per promoure digmàtic de les activitats que d'Educació, de Cultura, de la Dona i de Joventut,
el debat sobre la innovació tecnològica a s'estan duent a terme és l'or¬ a banda de la mateixa Ciutat del Coneixement. A
les ciutats. ganització d'un programa més, també hi van donar un cop de mà altres insti¬
• Incorporació al programa del Fòrum Uni¬ propi de l'Ajuntament per tucions com la Direcció General d'Universitats de la
versal de les Cultures del 2004 del congrés a la Setmana de la Cièn¬ Generalitat, el Consell de l'Audiovisual de Catalu¬
mundial Public Communication of Science cia que s'anirà repetint nya, o la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de
and Technology, que tindrà el lema "Conei¬ any rera any. Aquesta Barcelona.
xement científic i diversitat cultural". iniciativa va aglutinar
• Organització conjunta des de les regido- des del 7 fins al 18 de
ries de Ciutat del Coneixement, de Política novembre proppassat
de la Dona i d'Educació del congrés tot un conjunt d'activi¬
"Dona, Home, Salut i Ciència", que deba¬ tats lúdiques i divul¬
trà el propvinent mes de febrer els aspec¬ gatives, que giraven
tes de gènere relacionats amb les voca¬ al voltant de quatre
cions i carreres científiques, en la grans eixos: les tecno¬
perspectiva de fomentar la igualtat entre logies de la informació i
dones i homes en el camp de la ciència. la comunicació, l'aero¬
• Elaboració d'informes de diagnòstic, com nàutica, les ciències de la
"Internet i Ciutat" (ja presentat) o "Cièn¬ vida i l'avenç en la soste-
cia i Ciutat" (en preparació). nibilitat de l'ecosistema
• Creació -en curs- d'un programa d'activi¬ urbà. El mateix director del
tats científiques per a escolars (en col·labo¬ Pla d'Acció Ciència i Socie¬
ració amb l'IMEB), com també la presència tat de la Unió Europea,
d'activitats divulgatives per a joves dintre Rainer Gerold, va inaugu¬
del programa "Barcelona, bona nit" rar aquesta setmana
68 2003 31
dossier
Difícilment un barceloní del segle xix podia imaginar-se en què es convertiria
la ciutat amb l'arribada d'aquelles xemeneies que es veien de lluny a Gràcia,
a Sants i altres pobles del pla de Barcelona. Difícilment un barceloní del segle
xxi pot imaginar-se, a
hores d'ara, en què es converti¬
rà la ciutat amb la subtil arribada dels cables de
fibra òptica. En els primers anys de Revolució del
Coneixement en què ens trobem, cauríem en la
ciència-ficció si intentéssim predir el rumb que
prendrà la ciutat del futur. En tot cas, alguns senyals
apunten que Barcelona avança en la direcció correc¬
ta: la Comissió Europea fa poc ha enviat a tots els
governs de la UE un informe, en què es recullen tot
un seguit de bones pràctiques en el camí de "la
promoció de la recerca i el desenvolupament tecno¬
lògic, la cultura i el coneixement públic de la cièn¬
cia". El projecte "Ciutat del Coneixement" forma
part d'aquest recull. Barcelona, amb l'impuls que
s'està donant al desenvolupament científic i tecno¬
lògic, amb la voluntat d'integrar tots els ciutadans
en aquest procés, és -diuen- un exemple a seguir.
Lamumcipal
L'aplicatiu ASIA ¡2. JL F¿jL JL rèù ? • oJL
unifica les bases
de dades municip™
Barcelona Informació (Bl) i l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) han ficació comuna per a tots els
posat en funcionament una base de dades d'informació única per a tot usuaris i paral·lelament classifica¬
l'Ajuntament que rep el nom d'Aplicatiu de Sistemes Integrats d'Atenció cions pròpies pels diferents
(ASIA). L'ASIA, que és una base de dades ORACLE, permet homogeneïtzar departaments municipals. La
la informació dins de l'Ajuntament, perquè tots els Departaments recerca d'informació es pot fer
Municipals tenen la possibilitat tant d'utilitzar-lo per fer consultes com per temes, per noms i per combi¬
per al manteniment distribuït. És a dir, que tots aquells que siguin res¬ nacions existents o paraules claus
ponsables d'una informació que ha d'estar en aquesta xarxa informativa diferents del nom oficial i s'han
tenen la possibilitat d'introduir-la ells mateixos des del seu lloc de treball. aprofitat totes les eines d'infor¬
Qualsevol canvi o actualització es fa al moment que s'introdueix i tothom mació que ja existien a
hi pot accedir des de qualsevol dels canals de distribució d'informació ciu¬ l'Ajuntament. Per exemple, per
tadana (010, intranet, internet, oficines, Districtes, etc). A més, permet a cercar informació d'un teatre
l'usuari municipal treure tot tipus d'explotacions des del seu punt de tre¬ qualsevol podem introduir el nom
ball (consulta en pantalla, baixar llistats, gravar en disquets, fer etiquetes, de l'espai, el carrer, etc. Un cop
etc) i tractar-les amb altres aplicatius com l'Accès i el Word. hem trobat la informació, la notí¬
cia apareix interrelacionada amb
el plànol guia, el sistema de
El naixement de l'ASIA represen¬ ponsabilitat compartida entre els transports i els aparcaments més
ta la desaparició de bases de diferents agents generadors d'in¬ propers a la zona.
dades paral- leles i, en conse¬ formació. Una novetat afegida és la inte¬
qüència, esdevé un important Per tal de facilitar una bona gració en un sol sistema de la
estalvi dels recursos, perquè la rebuda per part dels usuaris, els informació dels equipaments i la
informació passa a tenir un caire responsables de l'aplicatiu ASIA de l'agenda, per la qual cosa es
socialitzador atès que tothom han dissenyat una base de dades poden consultar els dos camps
aprofita els esforços i els conei¬ de fàcil accés amb una visualitza¬ des de qualsevol d'aquestes dues
xements dels altres. Aquesta ció amigable inspirada en inter¬ àrees. Pel que fa al manteniment
interrelació comporta una res¬ net (finestres que s'obren i es de les dades, romanen 45 dies, en
tanquen), que el cas de l'agenda, però també hi
compta un siste¬ ha un manteniment d'esdeveni¬
ma d'ajuts on¬ ments cíclics que es fan a
line. Barcelona.
Pel que fa als Després d'un període de pro¬
aspectes més ves, l'aplicatiu ASIA ja funciona
funcionals de amb tota normalitat i és emprat
l'ASIA, s'ha subs¬ pels 300 informadors municipals,
tituït el pels usuaris de les Oficines
sistema de des¬ d'Atenció al Ciutadà (OAC),
glossament d'ar¬ l'ICUB, o el Consorci de
bres per un de Biblioteques. La resposta dels
combinacions usuaris de l'aplicatiu està essent
temàtiques. Això molt positiva i permet respondre
, àSKSssmsÊÊm permet tenir amb més rapidesa les consultes
m I ! bed
«Inctol £ Area de traban Lotus I RTMoosott Word I HI Adobe Photoshop H £Intranet Asuntase... UHI N^RWIÉi? 12tÉ alhora una classi¬ dels ciutadans i les ciutadanes.
68 2003 33
Surt la nova Guia
de la Ciutat amb nou
format, nou disseny
i més informació
L'Ajuntament de Barcelona està distribuint la nova edició de
la Gudiae Barcelona, que manté bàsicament l'estructura i
el format de les edicions anteriors, però que, alhora,
presenta un nou apartat dedicat a la informació dels Serveis
Municipals. En aquest sentit, els responsables de la Guia,
Barcelona Informació (Bl), han coordinat el seu treball amb
tots els departaments municipals i els Districtes per tal
d'actualizar al màxim les informacions i dades publicades
i oferir als ciutadans i les ciutadanes un producte útil
i accessible per a tothom.
La nova guia de la ciutat s'estructura en quatre apar¬ per primer cop la Guia inclou una secció especial
tats: el primer àmbit recull tot el que fa referència a dedicada a informar sobre tots els Serveis
la informació institucional. Aquí es destaquen, entre Municipals i ho fa des del vessant de l'usuari. Per
d'altres informacions les campanyes més conegudes poder atendre millor la demanda ciutadana, els
o innovadores que ha fet l'Ajuntament de Barcelona serveis municipals han seleccionat les preguntes
en els darrers anys i es presenten els projectes que el més freqüents que els veïns i les veïnes de
Consistori durà a terme els mesos propers. Barcelona han fet arribar a l'Ajuntament a través
El segon espai de la Guia, que ocupa la part cen¬ del telèfon d'informació ciutadana (010) o les ofici¬
tral, correspon a la secció cartogràfica, la més consul¬ nes d'atenció municipal. Partint d'aquestes pregun¬
tada pels usuaris. El plànol dels carrers de la ciutat ha tes o dubtes genèrics, els responsables de la Guia
millorat el seu disseny i ha incrementat la informació han seleccionat els temes més comuns per tal
senyalitzada dels equipaments i el transport públic. de donar-los una resposta clara en aquest nou
Així, la nova guia cartogràfica ha canviat el fons de apartat de serveis.
color vermell pel blau, tonalitat que fa ressaltar La informació sobre els Serveis Municipals s'ha
encara més el recorregut dels transports públics i els estructurat en 15 temes: afers socials, animals,
equipaments, els quals hi apareixen en vermell. carrer, consum, cultura, educació, famílies, habitat¬
Però la novetat principal respecte de les guies ge, món laboral i empresarial, oci, participació, pro¬
anteriors es presenta al tercer bloc temàtic, perquè tecció civil i seguretat ciutadana, salut i transports i
34 Lamunicipal
La Cfflt» plànol ampliat i actualitzat del seu Districte, on
a tema s'asenyalen tots els equipaments municipals.
L'Ajuntament ha publicat 750.000 exemplars de la
Guia, els quals arriben a les bústies dels barcelonins
de manera gratuïta des del mes de gener. També és
previst de fer una distribució interna a tots els ser¬
veis i oficines municipals a través dels Departaments
vehicles. Cadascun d'aquests camps s'ha organitzat de Comunicació.
amb un sistema de preguntes i respostes immediates
que permeten orientar el ciutadà cap al departa¬
ment corresponent, el lloc ha d'adreçar-se 19
on .5i=* I" f 'i
i quinstràmits li cal fer. A més, s'ha elaborat un índex É,!- ■ * i." t.
que remet a altres .! i
parts de la Guia que contenen N, •• • í 1
informació ,
relativa als -<C ■
15 temes. En definitiva, la Guia '
I: •I.
. I
%.
enllaça la informació dels quatre grans apartats i1" : n- : » T •
estructurals d'una manera transversal i entenedora. /* ' *'Y« -*l
El quart i darrer espai de la Guia detalla els equi¬
paments públics i privats existents a Barcelona amb *>4akw»*
?
T i***™ ñ2r?¿
dades actualitzades des de la base de dades ».• I i
munici¬ r ? - « i í ¡'. -'¡i íi' t». Sr K; i
pal. Pel que fa les entitats i els equipaments, la =*. i. i :'¡-d .1 ! :
u e... A\ - « iSS u -i,- ■
novetat ■- Honda
respecte la informació de guies anteriors és esfi x " - « - «al LHoial
' Om+c
la presència cada cop més notable de llocs web i 1.JT
adreces de correu electrònic.
La darrera novetat de la Guia del 2003 és els Mar Mediterrània
que
ciutadans i les ciutadanes rebren conjuntament un
68 2003 35
Zeroset BCN: £
PreSS •; - . .•>~ n-
És cert que entre la ciutadania hi ha una consciència i preocupació crei¬
xents sobre les desigualtats i les situacions de pobresa d'arreu del món.
"Hauríem de fer alguna cosa...", diu molta gent, però, de moment, són
pocs els que "es mouen" i passen a l'acció. Si és difícil contribuir indivi¬
dualment i de manera eficaç que minvin aquestes desigualtats, col·lecti¬
vament hi ha més possibilitats d'arribar a solucions concretes.
els treballadors de
l'Ajuntament ho tenen més
fàcil per a ser solidaris
L'any 2002 s'han dut a terme
dos projectes, l'un per al tercer
món i l'altre per al quart món
(Guatemala i Barcelona, respecti¬
vament). El primer ha consistit a
donar suport a l'activitat produc¬
tiva i organitzativa de les dones
maies en l'àmbit rural guatema¬
lenc, d'acord amb la hipòtesi que,
si s'ajuda a les dones en la seva
productivitat, tant elles com la
Amb aquest esperit va néixer part important treballadors de seva família tindran les necessitats
l'any 2001 Zeroset BCN, una asso¬ l'Institut Municipal de Salut cobertes, es podran escolaritzar
ciació independent formada per Pública, però també de tot els fills i millorarà la salut de tota
treballadors i treballadores de l'Ajuntament, on l'associació està la família. El segon és el Casal
l'Ajuntament que destina els creixent. És previst que aviat s'hi dels Infants del Raval. Però ja
diners recollits directament d'un apuntin socis institucionals s'havien impulsat quatre projectes
petit percentatge del sou o a par¬ (Ajuntaments d'arreu de més, sense comptar que el Casal
tir de donacions -sense cap des¬ Catalunya, entitats, etc.). dels Infants del Raval ja havia
pesa intermèdia- a projectes de La junta de Zeroset BCN s'en¬ rebut un ajut l'any passat.
cooperació. carrega de posar-se en contacte Quan aquest número de
El nom de l'associació, Zeroset anualment amb diverses ONG per "La Municipal" estigui al carrer,
BCN, recorda la recomanació de tal de recollir projectes que neces¬ probabement l'assemblea de
destinar un 0,7% del PIB dels siten un finançament. També socis ja haurà votat dos projectes
països rics al desenvolupament publica un butlletí periòdic, el més. Però encara s'hi podrà par¬
de la resta de països (Nacions qual distribueix entre els col·labo¬ ticipar econòmicament al llarg
Unides, 1972). Zeroset BCN radors per tal de difondre les notí¬ del 2003. I és que ser solidari no
compta avui amb 34 socis, una cies i les activitats de l'associació. costa gaire.
36 Lamunicipal
Projectes als quals Zeroset BCN ha donat suport • Casal dels Infants del Raval. Programa de suport a
fins ara: l'actuació d'altres instàncies educatives com la famí¬
lia, l'escola i de reforç i seguiment educatiu indivi¬
• Recolzament al desenvolupament de l'Atenció dual d'els nens/es i joves (3-18 anys) de famílies que
Primària de Salut i a la gestió de la Direcció de Salut es troben en situació de desavantatge social. També
de Riberalta (Bolívia). Medicus Mundi. s'ha incidit en les mancances higièniques, l'alimenta¬
ció deficient, els problemes de salut sense segui¬
• Fòrum d'Associacions de Solidaritat Internacional ment, la desatenció, etc.
de Catalunya. Consorci de tres ONG (Medicus Mundi
Catalunya, Entrepobles, Veterinaris sense Fronteres). • Construcció d'un menjador a l'escola pública
Els objectius principals són: donar suport a les comu¬ de Vallecito (Santa Cruz de la Sierra, Bolívia).
nitats de base dels pobles del sud, col·laborar en Associació Educo.
projectes de sensibilització que difonguin entre la
ciutadania la diversitat i riquesa dels pobles més des¬ • Enfortiment de l'activitat productiva i organizati¬
afavorits del planeta, desenvolupar activitats de va de les dones maies en l'àmbit rural guatema¬
pressió social i mobilització ciutadana encaminades lenc. Projecte d'Ademi, associació de dones
a fer que els nostres representants prenguin mesu¬ Ixpiyacoc, associació de dones maies en l'àmbit rural
res a favor de la majoria de la població mundial i gualtemalenc.
evitin l'enriquiment d'uns pocs.
• Amics de Vicky Sherpa (Nepal), ONG que treballa
per fer realitat el dret a l'educació que tenen els
nens i desenvolupa una xarxa d'escoles actives al
Nepal. Construcció d'una escola equipada per a nens
sense recursos.
• Dones i desenvolupament agroecològic (El
Salvador). Contribució al desenvolupament econò¬
mic i social de les dones i el seu grup familiar a dife¬
rents comunitats.
68 2003 37
Any 2003: ¿Quines són les
necessitats formatives?
Un any més, la Direcció de Recursos Humans es proposa
aconseguir les dades necessàries per poder facilitar a totes
les persones que treballen a l'Ajuntament de Barcelona la
formació necessària per a desenvolupar més bé la seva
feina quotidiana.
Aquest plantejament de l'anàlisi de les necessitats qui se li hagi encès la "llumeta vermella". Els o les
formatives requereix que els protagonistes del pro¬ gerents des de la seva perspectiva més global i
cés s'hi impliquin. I no perquè ja toca fer un altre estratègica tenen un paper fonamental en relació
any el diagnòstic, si no perquè és l'oportunitat de al seus treballadors en general i al seu equip direc¬
reflexionar sobre allò que cal millorar i del que no tiu en particular.
acaba de satisfer i veure si la formació pot ajudar. Aquesta primera reflexió, amb el suport de l'e¬
No sempre la solució està en la formació. quip tècnic central o del cap de personal, ha de
Els actors principals són els mateixos treballadors poder concretar-se en una o en diverses habilitats a
i treballadores, els seus caps directes, els caps de millorar, en coneixements nous a adquirir o actualit¬
divisió, els directors de serveis, i els caps d'adminis¬ zar o bé unes actituds sobre les quals reflexionar i
tració i personal de les gerències dels diferents sec¬ treballar. Tot això amb l'objectiu de millorar el des¬
tors, districtes, instituts. . . envolupament personal professional i els resultats
És indistint qui sigui el que identifica la necessi¬ de l'esforç com a professionals de l'àmbit d'actuació
tat, l'important és analitzar la situació. Aquesta en concret: informació i orientació a la ciutadania,
anàlisi, la pot fer la persona que ha observat la difi¬ atenció a persones amb qualsevol tipus de dificul¬
cultat amb el seu/seva col·laborador/a o aquest amb tat, millora de les estructures urbanístiques, segure¬
el seu cap, segons sigui un professional o l'altre a tat i circulació ciutadana, organització i promoció
38 Lamunicipal
de la cultura popular, organització de grans esdeve¬ En aquesta tasca, hi tenen un paper cabdal els
niments culturals, rebuda de personalitats.... Tant se agents socials i, molt especialment, el resultat de la
val on s'estigui. El que importa és a qui es presta el negociació amb UGT i CC.00 que dóna lloc al Pla de
servei i com es fa. Donar un servei de veritat, és a Formació Contínua que any rera any ha anat cobrint
dir, útil per a la persona que el requereix, és donar- aquesta formació de caire generalista. També aquí
lo amb la qualitat necessària tant en l'aspecte tècnic cal actuar amb més precisió i aconseguir que l'anàlisi
com en l'aspecte de relació i atenció. És allò tan segueixi la línia comentada anteriorment.
conegut, i que a tothom agrada tant, de posar-se Noves metodologies com l'autoaprenentatge i la
en el lloc de Taltre. formació a distància poden ser útils a l'hora de
Això serveix tant si l'usuària és la ciutadania com millorar l'eficàcia de la formació. Facilitar la integra¬
quan és alguna persona de l'organització municipal. ció de l'aprenentatge en la tasca quotidiana i des
Al final de la cadena sempre hi ha els ciutadans i del mateix lloc de treball és un repte de la Direcció
ciutadanes. De fet, vist des d'aquesta perspectiva, al de Recursos Humans per a aquest any 2003.
final de la cadena hi ha cada un de nosaltres.
Per això la formació no és només un certificat
(que també n'és), sinó alguna cosa més: un procés
d'aprenentatge que ha d'ajudar tothom a ser millors
en la feina i fer que els treballadors se sentin més
satisfets i orgullosos de la seva professionalitat.
És des d'aquest punt de mira que cal fer el diag¬
nòstic de les necessitats formatives, conscients que,
en la seva globalitat, s'ha cobert en gran mesura
un ventall ample i generalista. Ara, sense abando¬
nar aquest tipus d'acció en les ocasions en què es
consideri convenient, cal que la Direcció centri la
tasca en l'atenció a les necessitats generades per
canvis organitzatius i aplicatius, o les activitats diri¬
gides a col·lectius: gestors, assistència primària,
conserges, administratius, posada en marxa de pro¬
jectes concrets, etc.
68 2003 39
Recollida selectiva
als edificis municipals
Des del mes de gener podem veure bujols de diferents colors a les dependèn¬
cies de l'Ajuntament, incloent-hl els centres escolars, les escoles bressol, els
centres esportius municipals, les Instal·lacions de la Guàrdia Urbana i Bombers,
les llars asslstencials i els centres cívics. L'objectlu és que els usuaris puguin
desprendre's dels residus que originen, però dipositant-los en un lloc assignat
que faciliti la recuperació dels materials que es poden reciclar. D'aquesta
manera, es fa efectiva el que s'anomena separació en origen.
Aquesta és una de les novetats reciclat i que han de reduir l'ús ple, el paper, fotocopiant o
dins la creixent política d'ambien- dels productes desinfectants, limi¬ imprimint per les dues cares...)". I
talització de l'Ajuntament, que tant, per exemple, l'ús del lleixiu, és que el material d'oficina i d'ar-
preveu la prestació del servei de utilitzable només al WC i per a xiu, el d'informàtica i ofimàtica,
neteja els anys 2003 i 2004 als desinfecció... pot aprofitar-se millor del que es
edificis i locals municipals i que, L'organització municipal vol fa, perquè encara hi ha massa
per tant, s'instaura ja des del ser, doncs, model de coherència coses que, incomprensiblement,
principis de l'any. A més a més i responsabilitat amb els reptes es llencen, com per exemple els
d'una col·laboració més gran dels ambientals per mitjà de l'aplica¬ clips (un 30% dels quals es llen¬
treballadors municipals, des de ció de les accions conegudes cen amb el paper!).
l'Ajuntament es demana també a com les tres "R" (reduir, reutilit- A més de preservar el medi
les empreses de neteja que tin¬ zar i reciclar). ambient, les mesures que du a
guin en compte d'una manera "El personal municipal hem de terme l'Ajuntament produeixen
especial l'aspecte ambiental: en predicar amb l'exemple. Si som un estalvi de recursos energètics i
la valoració de les ofertes, l'as¬ coherents en la pràctica interna, econòmics que repercuteix en una
pecte ambiental mereix un 17% ho serem també al carrer", diu millora de la qualitat de vida dels
de la puntuació i a més es dema¬ Txema Castiella, director tècnic treballadors.
na que facin una gestió adequa¬ d'Educació Ambiental i L'aposta municipal per la pro¬
da dels residus. Això implica que Participació de l'Ajuntament. tecció del medi ambient no és
han de garantir que porten els "Actuem en dos blocs, amb la nova. La ciutat de Barcelona va
residus a les corresponents plan¬ compra verda (tenint en compte signar l'any 1995 la Carta
tes de reciclatge i que el material la incidència mediambental a d'Aalborg, un compromís amb el
que fan servir (paper higiènic, l'hora de contractar productes i desenvolupament sostenible de
paper eixugamans, bosses d'es¬ serveis), i amb la utilització del les ciutats europees, d'acord amb
combraries...) ha de ser material material (fent durar, per exem¬ les orientacions de la Cimera de
40 Lamunicipal
Participa en el reciclatge separant correctament
cada residu
Papers i cartronets: cal dipositar a la caixa, dins una
bossa blava, el paper per a escriure, diaris i revistes,
sobres de paper, paper d'embolicar o embalar... i
capsetes de cartró i de cigarretes, carpetes, cartoli¬
nes, classificadors, arxivadors de cartró...
Cartró: les caixes, els paquets i els embalatges de
cartró més grossos, cal deixar-los ben plegats i lligats
al lloc de l'oficina que se'ls'hagi assignat per a la
seva recollida.
Vidre: cal dipositar al recipient, dins una bossa
verda, tot tipus de vidre:, ampolles, pots, envasos,
gots, copes, gerres, cendrers... però sense taps, ni
xapes, ni bosses.
Nacions Unides de 1992. D'aleshores ençà, s'han cal dipositar al recipient, dins una bossa
anat duent a terme diferents actuacions que millo¬ groga, els envasos buits de plàstic (d'aigua, de llet,
ren la coherència de l'Administració municipal res¬ de detergent, de iogurts... i també les bosses de
pecte del medi ambient: des de la incorporació de plàstic), de metall (refrescos, conserves...) o tetra-
sistemes d'energia solar a alguns edificis municipals brics.
a les diverses actuacions per a l'estalvi energètic. Residus especials: tots els residus que, per les seves
Els paràmetres ambientals s'han introduït, a més de característiques, no s'hagin de llençar ni a les caixes,
la contracta de neteja, en els àmbits de pavimenta¬ ni als bujols, ni a la paperera -cartutxos de tinta,
ció sonoreductora, contractament d'equipaments tòners, disquets i piles- s'han de deixar al lloc de l'o¬
informàtics, marquesines.... A més, s'han fet cam¬ ficina que s'hagi destinat per a la seva recollida.
panyes d'informació i sensibilització del personal Escombraries: cal dipositar a la paperera els residus
municipal (amb cursos de formació) i s'ha distribuït diversos que es generen a l'oficina i que no es
la Guia de l'oficina verda, amb diferents criteris i poden llençar en els altres punts: papers i plàstics
consells sobre quan s'han d'adquirir, utilitzar i reci¬ bruts, paper d'alumini, cendra i burilles de cigarre¬
clar els productes. tes, restes de menjar, rams marcits...
ENVASOS Rebuig
CD I ' KlDli
68 2003 41
_La Caravana Solidària
dobla els seus esforços
Era mitjan desembre quan la Caravana Solidària tornava a
Barcelona. Quedaven enrera una vintena de dies de trajecte
pel Marroc, Mauritània i Senegal. També hi quedaven les 60
tones de materials que s'han lliurat en aquests països a
projectes que realitzen diferents ONG's del nostre país. I
quedava enrera també l'èxit de la proposta, que ha
augmentat molt de volum respecte la primera edició, amb
més institucions, entitats, ONG's participants, i amb el doble
de materials -des de bolquers fins a bolígrafs- lliurats als
seus destinataris.
logístic -vehicles, organització- per tal que els
materials prèviament recollits arribin a bon port i
en perfectes condicions.
Suports de tot Catalunya
La Caravana Solidària 2002 va començar molt
abans que els conductors dels vehicles que la inte¬
graven engeguessin els motors. Durant tres mesos
es va articular a través de les ONG's participants
una campanya de recollida dels materials necessaris
que va suscitar la resposta solidària de ciutadans de
tot Catalunya. En tot aquest temps, la resposta va
L'objectiu de la ser molt positiva, tant en forma d'aportacions eco¬
Caravana Solidària ha nòmiques com dels materials que es demanaven:
tornat a ser, en la seva una llista llarguíssima que incloïa des d'ordinadors
segona edició, el mateix fins a roba de llit, passant per agulles estèrils o
que va guiar la primera: material d'oficina. El suports recollits es repartiren
diverses ONG's treballen en posteriorment entre els diferents projectes escollits,
diversos països en diversos pro¬ i es carregaren en onze vehicles -set camions i qua¬
jectes de desenvolupament, colze tre tot-terrenys-, a punt per iniciar la travessa. La
per colze amb les respectives contra- Caravana Solidària arribava precedida per l'èxit de
parts locals. Necessiten dotar-se de diversos mate¬ l'edició del 2001, i va poder ampliar les seves aspi¬
rials per fer viables les seves iniciatives. Els recullen racions gràcies a les nombroses col·laboracions
i la Regidoría de Participació Ciutadana i Solidaritat registrades: més institucions implicades -Diputació
de l'Ajuntament de Barcelona facilita el suport de Barcelona i Ajuntaments de l'Hospitalet de
42 Lamunicipal
Llobregat i Sant Quirze del Vallès, entre d'altres- (Mauritània), la Fundació Humanitària Dr. Trueta pre¬
més ONG's, més associacions col·laboradores, més tenia canalitzar el suport a l'ajuntament d'aquesta
patrocinadors... ciutat amb ordinadors, material d'oficina, material
esportiu i altres elements. A Pikine (Senegal),
17 iniciatives a l'Àfrica Occidental l'Associació Sunugaal-Amics del Senegal i la Fundació
... i més projectes sobre el terreny. En total, les 60 Educació Solidària havien trucat la porta de la
tones recollides -l'any passat en van ser 30- van des¬ Caravana Solidària demanant llibres en francès, tant
tinar-se a 17 iniciatives solidàries al Marroc, de lectura com de consulta, per abastir els centres de
Mauritània i el Senegal, prestades per ONG's del nos¬ recursos pedagògics i les biblioteques d'aquesta ciu¬
tre país amb l'ajuda d'entitats locals que en faciliten tat satèl·lit de Dakar.
la implantació i gestionen els projectes. Cada entitat En tots els casos, les iniciatives que han rebut el
tenia la seva especificitat: a Tánger (Marroc), per suport de la Caravana Solidària estan plantejades a
exemple, l'Associació Sociocultural Ibn Batuta i llarg termini per tal de garantir-ne la implantació
l'Assotiation Dradeb Ain Hayani demanaven medica¬ total. De fet, n'hi ha algunes que ja havien rebut
ments, material i recursos mèdics i sanitaris per dotar la visita de la Caravana de l'any passat, i probable¬
el dispensari dels barris de Dradeb i d'Ain Hayani, ment, la continuaran rebent en funció de les
que pateixen mancances greus. A Nouadhibou seves necessitats.
CARAVANA^
68 2003 43
Treball en xarxa:
un repte i una necessitat
de les associacions
de Barcelona
Els dies 29 i 30 de novembre es va clausurar, a les Cotxeres de Sants i davant
de prop de 1000 congressistes representants de 481 entitas, el I Congrés
d'Associacions de Barcelona. En aquesta cloenda, després d'un any i mig de
treball, les 11 comissions corresponents a les diferents ponències del Congrés
van presentar 200 conclusions a les que han arribat després de tot aquest
temps de reunions i reflexions. L'èxit de participanst i els resulats obtinguts
mostra la vivesa i vocació de futur del teixit associatiu de la ciutat. El Congrés
va ser impulsat pel Consell Municipal d'Associacions de Barcelona, i la Oficina
Tècnica es va portar des de Torre Jussana-Serveis Associatius, l'espai municipal
al servei de totes les associacions i entitats de la ciutat.
L'associacionisme de Barcelona va presentda, el Congrés va debatre una necessitat del moviment asso¬
afrontar un ampli debat sobre el el paper de les noves tecnologies ciatiu ja que el treball en xarxa
seu present i el seu futur, mitjan¬ dins el moviment associatiu barce¬ permetrà a les associacions inte¬
çant una anàlisi a fons de l'actual loní. Una de les conclusions a les grar, sumar i facilitar objectius
model associatiu i la elaboració què es va arribar va ser que les comuns. A més, es reforçarà el
de propostes i noves fòmules de relacions interassociatives han de moviment associatiu sense predre
relació i funcionment. En aquest fer un aposta definitiva pel tre¬ la identitat pròpia de les diverses
sentit, i dins l'onzena ponència ball en xarxa. Aquest és un repte i associacions.
44 Lamunicipal
pròpies associacions, així com les
que es mantenen amb empreses
i administracions. D'altra banda,
les associacions van debatre
també sobree els models de
finançament associatiu, la fisca-
litat al qual estant sotmesos i el
màrketing i la promoció de les
associacions.
Finalment els assistents a la
cloenda van proposar la cració
d'un Congrés Permanent que
tingui coma punt de partida el
Congrés clausurat i que podrien
mantenir un grup d'associacions.
A més, les associacions de
Barcelona van proposar a
l'Ajuntament la realització del
pla estratègic del sector associa¬
tiu de la ciutat.
En defeintiva el Congrés va considerar que el
treball en xarxa és el camí que cal seguir. És per
això, que davant les noves tecnologies, les associa¬
cions han de tenir la capacitat d'apropiar-se-les i
establir canals multidireccionals de diàleg entre la
ciutadania, les empreses i les administracions. L'ús
de les tecnologies permetrà, a més, a més, l'exten¬
sió del coneixement ciutadà, sent les associacions
els actors de la societat de la informació.
Finalment, la ponència va afirmar que les xarxes
ciutadanes són laboratoris de comunicació i conei¬
xement al servei de les associacions perquè aques¬
tes puguin construir la cul¬
tura ciutadana.
Altres ponències pre¬
sentades al Congrés van
tractar el voluntariat, la
relació existent entre els
associacions i el jaciment
d'ocupació i la formació
associativa. En referència
al creixent nombre de per¬
sones voluntàrires, el
Congrés va apostar per la
normalització de la tasca
de vouluntariat amb un
Codi Ètic de funcionament
que garanteixi els drets i
deures dels voluntaris i les
voluntàries.
En l'àmbit de les rela¬
cions, els congressistes van
concentrar el seu estudi
en les relacions entre les
68 2003 45
breus
biblioteques
Les biblioteques de Barcelona promocionen la lectura
Les biblioteques de Barcelona organitzen, Coincidint amb la celebració de l'Any
durant el primer trimestre de l'any, un total George Orwell, les biblioteques també han
de 150 activitats de promoció de l'afició a la preparat diverses conferències sobre la
lectura en el marc del cicle L'aventura de vida i l'obra d'aquest escriptor britànic. A
Llegir. Entre les activitats programades des¬ més, aquests recintes culturals també
taquen un cicle sobre l'erotisme en la histò¬ organitzaran diversos debats en què
ria de la literatura universal, en què partici¬ escriptors com ara Anna Tortajada i Cristi¬
paran els autors Óscar Pujol, Isabel-Clara na Peri Rossi parlaran sobre les seves
Simó, Jordi Puntí i Rafael Mérida, i un recital obres, i un cicle sobre la dona com a escrip¬
de poesia eròtica. tora amb motiu del Dia de la Dona.
cultura
Més de 10.000 persones han visitat les obres del Fòrum
El dia 18 de gener, el mirador que Infraestructures de Llevant té a les obres del Fòrum Uni¬
versal de les Cultures va rebre el visitant número 10.000. El Mirador és un espai des d'on es
pot seguir visualment l'evolució de les actuacions que s'estan duent a terme al Front Lito¬
ral Besòs-Barcelona, el Parc de Diagonal Mar inclòs. Va obrir-se el mes de juny de 2002. El
80% de visites hi ha assistit en jornades de portes obertes, i un 15% han estat visites de
col·legis professionals, com els col·legis d'enginyers i arquitectes. Un 5% han estat visites
institucionals i d'escoles. La demanda creixent ha fet que la Societat Municipal d'Infraes-
tructures de Llevant hagi decidit obrir les portes del mirador cada cap de setmana a partir
del dia 25 de gener. D'aquesta manera tothom que ho vulgui podrà accedir-hi lliurament i
fer una visita guiada a la zona on es celebraran les principals activitats del Fòrum 2004.
serveis
La Direcció de Serveis de Barcelona ció, fer gestions i fer arribar els suggeri¬
Informació renova el compromís de servei ments a l'Ajuntament.
La Direcció de Serveis de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona ha publicat la Informació es compromet a donar una res¬
nova Carta de Serveis de la Direcció de posta eficaç, solucions àgils i un tracte
Serveis de Barcelona Informació, un nou amable i professional a les demandes o
pas endavant en el compromís de quali¬ peticions que els ciutadans i ciutadanes de
tat de serveis que presta a tots els ciuta¬ Barcelona vulguin fer als serveis que en
dans. Quatre són els canals bàsics que la depenen. Aquest compromís ha valgut la
Direcció posa al servei de la ciutat: la certificació UNE-EN-ISO 9002:1994.
Guia de la ciutat, un mitjà escrit que es Durant l'any 2002, el Serveis de Barcelo¬
renova cada quatre anys; el web munici¬ na Informació han atès 4.299.705 trucades
pal, a través de l'adreça www.bcn.es; el al telèfon 010, han realitzat 1.804.548
telèfon 010 i l'atenció presencial mitjan¬ atencions personalitzades a les OAC i han
13 çant les Oficines d'Atenció al Ciutadà. rebut 12.131.074 de visites al web bcn.es.
fàcil Quatre formes diferents i complementଠEl temps d'espera en mitjana del telèfon
ries per a accedir fàcilment a la informa¬ 010 ha estat de 5 segons.
46 Lamunicipal
BKMBRBBHRHBBSSCB
reconeixements
Barcelona, la millor ciutat europea
en qualitat de vida
Barcelona encapçala un altre cop, per ter¬
cer any consecutiu, la classificació de ciu¬
tats europees pel nivell de qualitat de
vida. Aquest any, també és líder en la rela¬
ció qualitat-preu de les oficines de què dis¬
posa la ciutat, segons les dades de l'últim valoren el seu dinamisme i autopromoció.
informe elaborat per la consultora Healey En aquest sentit, la capital catalana
& Baker. Aquest és un dels factors que les segueix augmentant el seu grau de reco¬
companyies valoren més a l'hora de deci¬ neixement com a centre de negocis, amb
dir-se a instal·lar un centre de negoci. La un percentatge del 68%, dos punts més
ciutat de Barcelona manté el sisè lloc en que l'estudi anterior. Les ciutats de Lon¬
aquest rànquing com la ciutat més atracti¬ dres, París i Frankfurt se situen entre les
va per posarar-hi un negoci. L'informe de tres primeres com a preferides per a ubi-
Healey & Baker s'ha elaborat a partir car-hi un negoci. Madrid es troba en el lloc
d'una enquesta a 500 alts directius de les setè, després de Barcelona.
principals companyies d'arreu d'Europa. La Els executius europeus consideren
valoració dels directius respon a criteris també que Barcelona és la ciutat que s'au-
com la facilitat d'accés als mercats, la rela¬ topromociona millor, una posició que com¬
ció entre la qualitat i el preu de les ofici¬ parteix amb Dublín. Les dues capitals
nes, la qualitat de vida, les infraestructures espanyoles han millorat la seva autopro¬
de transport, costos laborals o la qualitat moció respecte les dades de l'any passat,
de les telecomunicacions, entre d'altres. Els quan Barcelona i Madrid eren la tercera i
directius consultats consideren Barcelona la vuitena ciutats, respectivament, en
com una de les ciutats amb més grans aquest apartat. Ara Madrid ocupa la sego¬
expectatives de creixement en el futur i na posició, junt amb París.
recòneixements
L'Ajuntament de Barcelona premiat per la Segons l'organització, Barcelona ha estat
recuperació del centre històric. guardonada, junt amb l'Ajuntament de
Santiago de Compostel·la, perquè s'ha
L'Associació per a la Recuperació de Cen¬ convertit en un referent en la rehabilitació
tres Històrics ha guardonat l'Ajuntament del casc antic i haver aconseguit barris més
de Barcelona amb el premi Archival-Espan- habitables, amb més serveis i, en definitiva,
ya pels treballs de rehabilitació del casc amb més qualitat de vida. El guardó desta¬
antic de la ciutat. ca persones i entitats que treballen per a la
El dimarts, dia 21 de gener, l'Ajunta¬ recuperació i la revitalització dels barris
ment de Barcelona rep el premi Archival- antics i la conservació del patrimoni histò¬
Espanya 2002 que concedeix, per tercer ric i cultural. L'Instituto Andaluz de Patri¬
cop, Archival, Asociación para la Recupera¬ monio Histórico de la Junta de Andalucía,
ción de los Centros Históricos de España. la Fundación Santa María de Albarracín
(Terol) i les comunitats de Madrid i Valèn¬
cia han estat distingits en aquesta tercera
edició dels Archival.
Archival. Asociación para la Recupera¬
ción de los Centros Históricos de España és
una entitat privada, de caràcter ciutadà,
sense afany de lucre, nascuda l'any 1991,
per al foment i la promoció del procés de
recuperació integral del centre històric de
València. Des de l'any 2000, el seu àmbit
d'actuació inclou tots els centres històrics
de l'Estat espanyol.
68 2003 47
La natura i els fenòmens metereològics ofereixen sovint
imatges de gran plasticitat. Aquest és el cas de la imatge
que acompanya aquest text i que correspon a les tempestes
que van descarregar a l'àrea metropolitana de Barcelona el
mes d'octubre de 2002. La fotografia va ser captada per
Luis Noguera, un ciutadà afeccionat a la fotografia que
aquella nit estava fent fotos des del balcó de casa seva i que
quan menys s'ho esperava es va trobar amb l'espectacular imatge d'un llamp caient al
capdamunt de la Torre de Collserola. La descàrrega elèctrica no va tenir més conse¬
qüències que propiciar l'obtenció d'una fotografia espectacular.
premis
Funcionaris guardonats
Moltes persones tenen interessos i inquie¬
tuds més enllà de la seves tasques profes¬
sionals. Uns formen part d'associacions de
tota mena i altres desenvolupen activitats
creatives. Un bon nombre del personal de
l'Ajuntament du a terme aquest tipus
d'activitats fora de l'horari laboral. Algu¬
nes d'aquestes persones fins i tot reben
premis i guardons en aquesta activitat
creativa paral·lela a les seves tasques pro¬
fessionals. Avui presentem dos d'aquests
personatges que els darrers mesos han
rebut premis, l'un en el món de la litera¬
tura, l'altre en el món de la música.
Ramon Muns treballa actualment al Estanislau Boada és un altre cas de tre¬
Departament d'Imatge i Producció Edito¬ ballador municipal que rep guardons grà¬
rial. És l'editor de la web del departament. cies a la seva activitat de creació, en aquest
Però en Ramon té una vida paral·lela a la cas literària. L'Estanislau és, actualment, el
seva relació laboral amb l'Ajuntament: és responsable del Programa d'Urgències
cantautor i ha guanyat el premi Disc Cata¬ Socials del Districte de Ciutat Vella i ha
là de l'Any 2001, per votació popular. publicat un parell de llibres de poesia: A
Aquest guardó l'atorga, des de l'any 1977, l'ombra d'un capvespre obscur, editat l'any
Ràdio 4-Ràdio Nacional d'Espanya. Aquest 1982, amb pròleg de Salvador Espriu, i La
CD, en edició d'autor de Ramon Muns, du mar immensa dels teus ulls, de l'any 2001.
per títol Cançons, volum 1. L'octubre de 2002 va ser guardonat amb el
És una selecció de vint cançons, prò¬ primer premi de la Mostra Literària del
pies i d'altres autors, sobretot Jacques Maresme, organitzada pel Consell Comar¬
Brel, amb temes que en Ramon va cal del Maresme. El treball premiat és un
publicar en vinil -a França, Espanya recull que té per títol Plany per una petita
i els Països Escandinaus- entre 1973 mort, que és un fragment d'un nou llibre
i 1981, amb segells com CBS, Poly- que l'Estanislau està preparant, que s'inti¬
dor, Maskros i Bass-Drums. Anys tularà íntimament i que és previst que es
de viatge i concerts per França, publiqui els primers mesos del 2003.
Bèlgica, Holanda, Alemanya, Aquest no és el primer premi que guan¬
Suïssa, Anglaterra, Suècia, Mònaco ya Estanislau Boada. Ja l'any 1999 havia
i Portugal. guanyat el primer premi de la Mostra Lite¬
El premi va ser lliurat a Ramon rària de Premià de Mar amb dos reculls de
Muns el 4 de novembre a la seu de poemes: Besos d'aigua i sal i Versos per a
l'SGAE a Barcelona. un concurs.
48 Lamunicípal
Fe d'errades
A la pàgina 35 de l'anterior número de La Municipal, a l'article sobre els Ulls de l'Ajun¬
tament, s'hi deia que la senyora Lola González és gerent de Serveis Personals, quan havia
de dir que és gerent de Serveis Generals.
Al quadre publicat a la pàgina 26 del passat número de La Municipal, hi va desaparèixer
part d'una de les col·lumnes. Aquest és el quadre correcte.
Entitats del grup d'empreses i institucions municipals a 31-XII-2001
Empreses Forma Jurídica* Participació Municipal
SM d'Aparcaments i Serveis, S.A SM 100%
SPM Parc Zoologie de Barcelona , S.A. SM 100%
Informació i Comunicació de Barcelona, S.A. SM 100%
SPM Barcelona Prom.Inst.Olímpiques, S.A. SM 100%
SPM Barcelona Activa, S.A. SM 100%
Pro Nou Barris, S.A. SM 100%
Infraestructures del LLevant de Barcelona, S.A. SM 100%
22@ BCN, S.A. SM 100%
SM Barcelona Gestió Urbanística SM 100%
Tractament i Selecció de Residus, S.A. SP 58,64%
Foment de Ciutat Vella, S.A. SP 51,00%
Serveis Funeraris de Barcelona , S.A. SP 51,00%
Proeixample, S.A. SP 51,00%
Mercabarna , S.A. SP 50,68%
Barcelona Holding Olímpic, S.A. SAE 49,00%
Barcelona Empren SCR, SA SP 29,27%
Clavegueram de Barcelona, S.A. SP 17,50%
Catalana d'Iniciatives C.R., S.A. SP 10,45%
Nexus Capital, SA SP 10,45%
Túnels i Accessos de Barcelona, S.A. SP 2,82%
Organismes Autònoms Forma Jurídica Participació Municipal
Patronat Municipal de l'Habitatge OA 100%
Institut Municipal de Persones amb Disminució OA 100%
Fundació Mies Van der Rohe OA 100%
Institut Municipal d'Informàtica OA 100%
Institut Municipal d'Urbanisme OA 100%
Institut Municipal d'Hisenda OA 100%
Institut Municipal de Parcs i Jardins OA 100%
Institut Municipal de Mercats OA 100%
Institut Municipal d' Educació OA 100%
Institut de Cultura de Barcelona OA 100%
Institut Municipal de Salut Pública OA 100%
Institut Municipal de Paisatge Urbà
i Qualitat de Vida OA 100%
* SM = Societat Municipal, SAE = Societat Anònima Estatal
SP = Societat Participada OA = Organisme Autònom (Institut o Patronat)
Les entitats amb personalitat jurídica pròpia depenen del sector d'actuació de l'Ajuntament al qual estan
adscrites en funció de la naturalesa de la seva activitat, i de la Comissió de Presidència i Hisenda en relació
a la formulació del seu pressupost i rendició de comptes anuals com a pas previ de la seva aprovació per
part del consell plenari de l'Ajuntament.
68 2003 49
gent
de la Casa Gran
Josep Maria Montserrat, director Investigant per conservar
La veritat és que a l'hora que
de l'Institut Botànic de Barcelona ens plantem al jardí -les quatre de
la tarda- la llum dóna un aspecte
En Josep Maria Montserrat ens fa senyals, des de l'entrada a l'Institut idíl·lic a les plantes que hi creixen.
Botànic de Barcelona. Situat al costat del Palau Nacional, tot l'entorn "És la criatura de Barcelona. El
se'ns presenta ple d'excavadores. Costa, però després de travessar labe¬ Jardí va obrir les portes l'any 98, i
rints de terres aixecats aconseguim estrènyer-li la mà. Montjuïc canvia, i les plantes tot just estan creixent",
l'Institut Botànic n'és una peça fonamental. Aquest doctor en Biologia diu amb un punt de tendresa el
ens descobreix el present i el futur d'una institució que estudia la biodi- nostre amfitrió. En Josep Maria
versitat per ensenyar-nos a conservar-la. domina més de 2.000 de les
300.000 espècies de què es com¬
A l'antic edifici de l'Institut, cons¬ remarca en Josep Maria: això per¬ pon la flora de la terra. Durant el
truït per a l'Exposició Universal met a l'Institut el creixement de passeig ens descobreix les propie¬
del 29, s'hi respiren aires d'un les col·leccions científiques i de la tats de l'Argània Espinosa ("fa un
trasllat imminent. En Josep Maria investigació, cosa que potser no oli reverenciat pels berbers") o l'es¬
ens guia per les seves cambres, hauria estat possible dintre d'un très que pateixen les plantes medi¬
començant per la biblioteca de marc institucional estrictament terrànies a l'estiu, i que els causa
botànica -"és, amb diferència, la local. una pèrdua accelerada de fulles (si
més important de Catalunya", diu El trajecte ens porta als peus en teniu a casa, no les regueu més
orgullós- i seguint per l'impressio¬ del Jardí Botànic. Situat al bell del compte en aquesta època de
nant herbari: un arxiu ple de mig, ben a prop del Castell de l'any, que encara que ho sembli,
plantes catalogades i disposades Montjuïc, veiem el nou edifici. no necessiten més aigua). Les con¬
per al seu estudi, el quala poc a "La biblioteca i l'herbari, públics dicions climàtiques de Barcelona
poc s'ha anat fent petit. La doble com fins ara, seran molt més permeten que aquí pugui créixer,
cambra és plena d'unes caixes accessibles. A més, l'edifici ja no en teoria, una cinquena part de les
blanques dissenyades especial¬ serà només un centre de recerca: espècies vegetals del món. Això li
ment per transportar amb cura el disposa de sala d'exposicions, un dóna al Jardí un valor molt espe¬
tresor de l'Institut cap al nou edi¬ bar i una sala de conferències", cial de cara a les investigacions que
fici, d'imminent inauguració. ¿On cosa que dóna al centre un nou es duen a terme des de l'Institut. I
és? ¿Com és? Agafem el cotxe i esperit d'obertura a la ciutat i als és que en aquesta institució no
ens elevem uns metres més sobre barcelonins. només es conserven col·leccions de
el nivell del mar... En Josep Maria va entrar a plantes: en la seva plantilla, 10 dels
l'Institut Botànic com a becari, i 22 treballadors es dediquen a la
L'Institut s'obre a Barcelona avui n'és el director. Mirant la investigació, en dues branques
Tot i que des de finals dels silueta de la nova seu, ens expli¬ fonamentals: "la sistemàtica mole¬
anys 40 l'Institut ha estat adscrit ca que era un dels seus grans cular aplicada a la família de les
al CSIC (Consejo Superior de reptes, també compartit per la compostes, i l'estudi de la flora
Investigaciones Científicas), no va desapareguda Maria Aurèlia mediterrània, en un vessant més
ser fins al 1998 que aquest orga¬ Capmany. "Era una aspiració de clàssic". Traducció, si us plau! " Per
nisme estatal va entrar a compar¬ l'Institut ja des del principi de saber com conservar la biodiversi-
tir la gestió de l'Institut amb segle", recorda, amb la satisfac¬ tat, primer cal catal·logar-la", ens
l'Ajuntament de Barcelona. ció de la feina finalment com¬ dirà. Aquesta és l'autèntica funció
"Aquest cas és únic a tot l'Estat", plerta. de l'Institut Botànic de Barcelona.
50 Lamunicipal
Ajuntament de Barcelona
DEL • LUBRE : SANTI • BARJAU • RICO
PASCUEï
Barcelona.
Memòria des del cel
Poblenou:
Barcelona. Art i la fàbrica de Barcelona
aventura del llibre
DDAA
2003, 150 pàg.
Santi Barjau Rico & Víctor Oliva Pascuet Format: 24 x 24 cm
2002, 472 pàg. Català
Format: 23,5 x 31,6 PVP: 22 €
PVP: 60 € ISBN: 84-7609-701-8
ISBN: 84-7609-703-4 Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Barcelona. Oliva
Manel Guàrdia
2002, 308 pàg.
Publicació per als amants del llibre i de les Format: 29 x 29 cm
arts gràfiques. Santi Barjau i Víctor Oliva PVP: 58,90 €
ens presenten un treball acurat i exhaustiu ISBN: 84-7782-934-9
sobre la impremta Oliva de Vilanova, alho¬ Ajuntament de Barcelona / Generalitat de
ra que ens mostren el conjunt de les arts Catalunya / Lunwerg Editores
del llibre a Catalunya durant el primer terç
del segle XX i també a la resta del món en Més d'un segle de fotografia aèria que
el mateix període. ens mostra la transformació urbanística
de la ciutat a través dels diversos canvis
que han donat pas a la Barcelona que De la mateixa manera que Catalunya ha
coneixem avui en dia. Una visió especta¬ estat anomenada la fàbrica d'Espanya, el
cular i de gran utilitat a l'hora d'estudiar la Poblenou ha estat històricament la fàbrica
gran eclosió urbana de les ciutats con¬ i l'obrador de Barcelona. Aquest llibre ens
temporànies. mostra un recorregut per algunes fàbri¬
ques dels segles XIX i XX d'aquest barri, la
majoria de les quals han perdut la funció
originària però que encara avui són ele¬
ments destintius del paisatge urbà.
La ciutat vella de
Barcelona. Un
passat amb futur
Joan Busquets La cïiiuttat
al. vella de
et g. > històricJti The old town of
2003, 252 pàg.
Format: 29,7 x 29,7
Edició trilingüe català, castellà i o con futuro a■4^with a future
en Estudi exhaustiu de la transformació urbanística de
anglès *||n pas$at*"amb futur la vella ciutat emmurallada en la perspectiva histò¬
PVP: 52,50 € rica desde mitjan segle XIX. Així mateix, l'estudi
ISBN: 84-7609-983-5 detallat dels nous valors ambientals i espacials per¬
Ajuntament de Barcelona, Sector ■ met descobrir altres valors patrimonials i suggerir
d'Urbanisme / Universitat ■ algunes propostes per a les actuacions a mitjà ter¬
Politècnica de Catalunya, mini. Edició trilingüe en català, espanyol i anglès.
Laboratori d'Urbanisme / Foment
de Ciutat Vella
ublicacions
Ajuntament de Barcelona
i
www.bcn.es/22@bcn
L