tardor 2001
.dossier
La Mercè# des de dins
L %
^ a\ Mv|%\ .entrevisIM®l
I Lola Gonzále^;
■> ^rwGe^ent de Serveis Generals
*• .a*».* x
e Barce ona
MARÍTIM
POUESPOhTIU o CEK *RL l>E TALASSOTERAPIA
©
FUNDACIÓ CLAROR
'
—— ESPORT SALl/T■ CULTURA LLEURE Q& HsÁirib (n wvo/v ()
: >..»■« O-- %■ : ■ j
Pg. Marítim 33 Tel. 93 224 04 40 Esport - Salut - Fitness - Natació
www.claror.org Fangs - UVA ■ Massatges - Estètica ■ Platja
p p g p Dte. 250% aentolatems aletrsícquulao:te8s.:000
A tots els treballadors de l'Ajuntament de Barcelona exemple Adult tot el dia: 5.300 <j¿50ptes/nnesp
Tenim un ampli ventall de modalitats d'abonament
# Ajuntament de Barcelona Districte de Ciutat Vella
Lamunicipal
EDITA REDACCIÓ DISTRICTES FOTOGRAFIA
Ajuntament de Barcelona. Silvia Gaviña (Ciutat Vella), Antonio Lajusticia, Luis Clúa, Rafael Escudé.
Direcció de Comunicació Corporativa Caridad Ferrer (Eixample), Josep Maria Contel, Pep Herrero.
i Qualitat. Josep Pasqual (Sants-MontjuTc),
Gemma Gálvez (Les Corts),
CONSELL D'EDICIONS 1 PUBLICACIONS Teresa Gàmez (Sarrià-Sant-Gervasi), IL·LUSTRACIÓ
President Vladimir de Semir Isabel Pagès (Gràcia), Montse Bernal
Coordinador Enric Casas Rosa Farga (Nou Barris),
Secretari Mario Giménez Susana Gómez (Sant Andreu), AUTOEDICIÓ, FOTOMECÁNICA 1 IMPRESSIÓ
Vocals Joan-Anton Benach, Ferran Martorell (Sant Martí).
Imatge i Producció Editorial
Assumpta Escarp, Jordi Marti,
Francesc Navarro, Marta Continente, DISSENY GRÀFIC 1 MAQUETACIÓ Exp. 20011746
José Perez Freijo, Antoni Puig. Estudi Carme Vives Dipòsit legal: B. 14.742-1990
Beatriz González
DIRECCIÓ ADMINISTRACIÓ
Francesc Navarro, Joan Àngel Frigola. EDICIÓ WEB
Imatge i Producció Editorial
Ramon Muns
REDACCIÓ Passeig de la Zona Franca, 60
Felicia Esquinas, Gabriel Pernau, DISTRIBUCIÓ 08038 Barcelona
Carmen Anfosso, Gerard Maristany. M. Àngels Alonso Telèfon 93 402 31 31 - Fax 93 402 30 85
http:// www.publicacions.bcn.es
Lamunicipal
tardor 2001 65
33 40
_què fem? _La comissió de Control del Pla _ Barcelona postal
de Pensions es renova
La proclamació com a guanya¬
12 dora de l'única candidatura 41
_L'Ajuntament i l'Euro presentada tanca el procés _La renovada xarxa de CiQ
Queden molt pocs dies per electoral que va iniciar-se aposta per la coordinació
l'arribada de l'Euro i l'Ajunta¬ l'I d'octubre Els departaments de
ment es prepara per tal que tot Comunicació i Qualitat
estigui a punt el dia 1 de gener s'han consolidat en l'organi¬
34 grama municipal i han viscut
_La nova cara d'Intranet una important renovació
16 La xarxa municipal es posa
.entrevista al dia i deixa de ser únicament
Lola González Cuyàs, gerent informativa. Des de final 42
de Serveis Generals de setembre ha incorporat _ün nobel d'internet per
nous continguts al web de Barcelona ïi
Moure's per Barcelona ha
ja guanyat el premi Challenge
Awards d'Estocolm en la cate¬
goria de Serveis Públics i
Democràcia.
44
_L'Ajuntament inicia un pla
per revisar els llocs de treball
Es tracta d'un projecte que posa
sobre la taula la situació actual
de tot el personal per revisar,
36 classificar i valorar els llocs de
21 _Barcelona en 35 mil·límetres treball existents
_dossier Barcelona Plató és l'organisme
La Mercè, des de dins de l'ICUB que dedica els seus
Cada setembre, la Mercè porta esforços a fer més fàcil la 46
dies de màgia i il·lusió. feina dels rodatges que es _breus
Centenars de persones treballen fan a la ciutat
des de molts mesos abans per¬
què la festa major de Barcelona 50
sigui possible cada any. _gent de la Casa Gran
Francesc Fabregat,
l'home tranquil
què fem
Sants-Montjuïc
J$''$ ¡1
El Poble Sec disposa d'una nova ■■ íB iê; V
biblioteca Mr
El 15 de setembre va obrir les
seves portes la Biblioteca del
Poble Sec Francesc Boix. El nou
equipament, previst al Pla
d'actuació municipal del Distric¬
te de Sants-Montjuïc per a l'ac¬
tual quatrienni, s'ha construït
a l'antic Centre Cívic de Blai
seguint les pautes del Pla de múltiples finestres de la façana.
biblioteques de Barcelona. Atesa A més, el rellançament de l'equi¬ "~IL
la personalitat a qui ret home¬ pament de Blai és bàsic per al des¬
natge, la biblioteca ha especialit¬ envolupament del barri, i és previ¬
zat una part del seu fons i de la sible que actuï com un centre
seva activitat en un tema emble¬ dinamitzador de la vida cultural
màtic: la cultura de la pau. del Poble Sec i de l'eix social i
El barri va rebre aquest nou comercial del carrer Blai.
equipament municipal amb una
festa a la qual van assistir diverses Francesc Boix, fotògraf del barri
persones relacionades amb Fran¬ testimoni d'excepció al judici
cesc Boix. Entre els visitants il·lus¬ de Nuremberg
tres cal destacar l'alcalde de Bar¬ Boix va practicar la fotografia des
celona, l'escriptora Teresa Pàmies, de molt jove, primer com a aficio¬
el sindicalista Gregorio López Rai¬ nat i després professionalment.
mundo i la senyora Núria Boix, La seva inquietud social va provo¬ Acabada la guerra, Francesc
que va venir expressament des de car que l'any 1936 (amb només Boix les va publicar a les revistes
Mèxic per retre homenatge al seu 16 anys) ja estigués afiliat a les parisenques Regards i Ce soir, on
germà. La inauguració de la Joventuts Comunistes de Catalu¬ treballava com a reporter gràfic.
biblioteca de barri es va convertir nya. En acabar la guerra es va L'any 1946 el Tribunal Internacio¬
en un acte de reconeixement haver d'exiliar a França, on va ser nal Militar el va cridar a declarar
públic a aquest fotògraf testimoni empresonat pels nazis i enviat al a Nuremberg. Les seves fotogra¬
del nazisme. camp de concentració de Mau¬ fies es van convertir en docu¬
L'edifici té unes característi¬ thausen. Va ser destinat als labo¬ ments gràfics que acusaven els
ques que el fan idoni per a l'ús de ratoris fotogràfics de les SS, des alts comandaments del Tercer
biblioteca, com ara la seva atracti¬ d'on va establir una xarxa clan¬ Reich. D'aquesta manera, l'acció
va configuració, la seva superfície destina de resistència que va de Francesc Boix i els seus com¬
útil (més de 500 m2, distribuïts en aconseguir amagar i extreure del panys es va convertir en un ater¬
tres plantes) i la llum natural que camp de concentració més de ridor testimoni de la realitat dels
arriba a l'interior a través de les 2.000 imatges. camps de concentració nazis.
4 Lamunicipal
Ciutat Vella
La cultura filipina, magribina i pakistanesa, més a prop dels escolars cultural. Inicialment es va elabo¬
de Ciutat Vella gràcies a una publicació editada pel districte rar un índex de treball, a partir
del qual la Fundació CIDOB ha
Per tal de difondre la cultura, els atendre la diversitat cultural. La fet aportacions.
costums o les dades estadístiques seva tasca ha implicat anar més Cal dir que aquesta metodologia
bàsiques del països d'origen de enllà d'allò que és el seu treball de treball permet socialitzar el
molts dels immigrants que viuen curricular, incorporant en els pro¬ coneixement i l'experiència dels
a Ciutat Vella, el districte ha jectes educatius dels centres l'a¬ docents a la vegada que reconeix
publicat La Cultura filipina, ma- tenció a les famílies i la relació el seu treball i la seva formació.
gribina i pakistanesa, un material amb el seu entorn immediat. L'objectiu de la publicació és
pedagògic adreçat a les escoles La incorporació i el tractament que es converteixi en una eina
del districte. de la diversitat cultural com a un pràctica que ajudi a resoldre les
Aquest material ha estat elabo¬ element enriquidor en el context situacions plantejades en el que¬
rat pel Centre d'Informació i educatiu és un fet real als nostres fer quotidià de l'escola en relació
Documentació de Barcelona centres. Les escoles i instituts de amb els infants i les famílies.
(CIDOB) per encàrrec del Districte Ciutat Vella són bons exemples de Aquest material incorpora dades
de Ciutat Vella, que recollia així la convivència per a la resta de la bàsiques d'història, demografia,
iniciativa del professorat dels cen¬ societat. Ciutat Vella, des de l'àm¬ política, economia i de caire
tres educatius del districte. Per a bit educatiu, té una gran expe¬ social sobre el sistema educatiu
la seva elaboració, s'ha comptat riència pedagògica sobre el trac¬ de cada país, els hàbits alimenta¬
amb el suport de l'Institut Munici¬ tament de la diversitat cultural i ris, les etapes de vida, festivitats i
pal d'Educació de Barcelona de relació amb les famílies. principals celebracions, creences i
(IMEB), ja que la publicació està Aquestes experiències es comen¬ pràctiques religioses, socialització
destinada als centres educatius cen a donar a conèixer en l'actua¬ i estructura familiar, relacions de
del districte de nivell no universi¬ litat, de manera que poden servir gènere, llengua, algunes paraules
tari sostinguts amb fons públics. a d'altres que s'inicien en el trac¬ i frases útils en cada llengua, així
Ciutat Vella és el districte de Bar¬ tament de la diversitat cultural en com referències per ampliar els
celona que acull més nombre el context educatiu. continguts.
d'immigrants. La presència d'a¬ En el marc d'aquesta realitat, Es pretén continuar aquesta
lumnes de procedència estrangera l'elaboració d'aquest material línia de treball i ampliar-la a d'al¬
a les escoles és un fet característic representa un recurs significatiu tres cultures majoritàries que
dels centres educatius del distric¬ per al desenvolupament de la actualment conviuen a Ciutat
te, siguin públics o concertats. tasca docent en benefici de la Vella, així com també anar actua¬
Aquest fenomen ha significat integració social dels infants i les litzant el material ja elaborat i
per al professorat reptes impor¬ seves famílies. complementar-lo amb propostes
tants que no sempre han comptat Per a la seva elaboració s'ha didàctiques.
amb els recursos adients ni sufi¬ comptat amb un grup de profes¬ La utilització pràctica d'aquest
cients. No obstant això, els cen¬ sors del districte. S'ha partit de la material serà el que realment
tres educatius de Ciutat Vella han seva experiència i de les necessi¬ validarà la iniciativa. Des del dis¬
demostrat, a través del treball tats amb què s'han trobat en el tricte creiem que és aquesta la
diari, la seva capacitat professio¬ desenvolupament de la seva forma de valorar la seva utilitat i
nal i de compromís social per tasca docent en un context multi¬ l'impacte socioeducatiu.
65 2001 5
L'Eixample
S'inicia el procés de millora siguin molt superiors als de la
a l'OAC de l'Eixample resta de la ciutat.
La direcció del Districte i de
L'Eixample és el districte amb Barcelona Informació, conscients
més població de Barcelona i el d'aquest fet, han fet un estudi
que té també més activitat eco¬ per concretar la situació real, les
nòmica de la ciutat. L'Oficina necessitats i les possibles solu¬
d'Atenció al Ciutadà de l'Eixam¬ cions per tal de millorar l'atenció trasllat de l'OAC, s'ha instal·lat
ple, situada a la planta baixa de prestada per aquest servei i, un nou gestionador que permet
la seu del Districte, al carrer alhora, facilitar la tasca del con¬ un control millor i més acurat de
Aragó, és una de les oficines que junt de persones que hi treba¬ les cues. Amb aquest nou sistema
porta a terme més atencions i llen. Les primeres actuacions van es fa més fàcil el repartir i adap¬
tràmits de tota la xarxa d'OAC. iniciar-se a l'estiu i en començar tar, de forma raonada, l'atenció
La seva situació de centralitat la tardor s'han començat a veure als ciutadans a les taules de l'Ofi¬
respecte a la ciutat i el gran nom¬ els primers resultats. cina, segons el temps que cada
bre d'oficines i gestories que hi Un primer pas ha estat canviar tràmit requereixi. D'aquesta
ha a l'entorn fa que la quantitat la ubicació de l'oficina que, tot i manera, prioritzant un tipus de
dels tràmits sigui molt important seguir a la planta baixa de l'edifi¬ tràmit, segons les demandes i les
i que la seva complexitat els faci ci de la seu del Districte, ha necessitats de cada moment, es
més lents del que és normal. Tot guanyat espai per donar cabuda poden agilitar els tràmits que són
això fa que la cua i, per tant, el a l'ampliació de l'equip d'aten¬ més curts i, per tant, les cues no
temps d'espera dels usuaris, ció. De forma paral·lela a aquest seran tant nombroses.
Sarrià - Sant Gervasi
El nucli antic de Sarrià a l'abast Santa Eulàlia, més conegut pel popular
nom de Desert de Sarrià. muntanya
El passat 4 d'octubre es va presen¬ Aquest recorregut historicoar- i a tots els
tar el primer opuscle de la col·lec¬ tístic ens presenta llocs tan emble¬ indrets que
ció Itineraris de Sarrià-Sant Gerva¬ màtics com les cases familiars Mar- la formen
si, que porta el nom de "Nucli genat i Llançà, les cases artesanes i caracte¬
antic de Sarrià. 1 del carrer Canet, els jardins de la ritzen.
Es tracta del primer número de Quinta Amèlia, el Reial Monestir El projecte
la col·lecció d'itineraris d'aquest Santa Isabel, el carrer Jaume Itineraris ha
districte, en el qual es convida el Piquet i molts més indrets que han estat pro¬
visitant a descobrir el més caracte¬ estat escenari del desenvolupa¬ mogut per
rístic d'aquest nucli històric que ment quotidià a la Vila de Sarrià. l'Arxiu
gaudeix de monuments, cases sen- Esperem que aquesta col·lecció Municipal
yorials i menestrals, jardins de d'Itineraris del Districte que ini¬ de Barcelona amb l'objectiu de
gran bellesa i un bon nombre ciem amb aquest número us animi publicar una guia o itinerari
d'espais que encara mantenen viu a deixar-vos portar, tot passejant, homogeni per a tots els districtes
l'esperit original del barri. És, per aquests indrets sorprenents de Barcelona. Actualment ja s'han
doncs, una aproximació al passat que evoquen el Sarrià antic. editat, amb força èxit, els itinera¬
que harmonitza perfectament Està prevista ja l'edició del ris dels districtes de Gràcia, Sant
amb el present social i urbanístic segon opuscle de la col·lecció, Martí i Nou Barris.
de Sarrià; s'inicia a la plaça Consell Tibidabo. Itineraris, en què es pre¬ Així doncs, us esperem a Sarrià-
de la Vila i acaba al passeig de sentarà una aproximació a la Sant Gervasi!
6 Lamunicipal
Nou Barris Sant Martí
Jornades El futur de van permetre reflexionar sobre el Primer Circuit Esportiu
l'associacionisme i de la partici¬ desenvolupament associatiu i la Urbà de Sant Martí
pació ciutadana a Nou Barris participació ciutadana a Nou
Barris, analitzar algunes de les Des del passat 30 de setembre
experiències més innovadores de tens una excusa menys i una pos¬
participació que funcionen al dis¬ sibilitat més per practicar esport.
tricte i proposar possibles línies Al Districte de Sant Martí, i més
d'actuació conjuntes. concretament a l'espai comprès
Amb el títol "Avaluant el pre¬ entre la ronda de Sant Martí, la
sent", la primera de les dues jor¬ rambla de Prim i l'avinguda Dia¬
nades ens va permetre, conjunta¬ gonal, hem posat a la teva dispo¬
ment amb les entitats, fer una sició, i a la de tots els ciutadans,
anàlisi exhaustiva del moviment el Primer Circuit Esportiu Urbà de
associatiu a Nou Barris. La sego¬ Sant Martí.
na, anomenada "Repensant el Com podràs comprovar, és un
futur", va partir del document de circuit urbà agradable i fàcil per a
síntesi elaborat durant la primera tothom, petits i grans. En total,
Una de les prioritats del Districte jornada per formular noves pro¬ anada i tornada, són vuit quilò¬
de Nou Barris és fomentar la par¬ postes de suport al desenvolupa¬ metres que, amb la família, amb
ticipació del teixit associatiu exis¬ ment associatiu, cooperació els amics, amb la parella, tot sol o
tent i donar suport a les activitats entre les entitats i l'Administració sola, podràs fer corrent o cami¬
que porten a terme les nombro¬ i foment de la participació ciuta¬ nant, això sí, cadascú al seu ritme
ses entitats que el conformen. En dana. i sense la pressió de l'alta compe¬
aquesta línia, comptem amb Les jornades van comptar amb tició. En definitiva, es tracta de
diversos mecanismes entre els l'assistència de representants de trobar una estona per fer salut.
quals podríem destacar els dife¬ més de quaranta entitats de Nou Aquest primer circuit esportiu
rents consells de participació Barris, així com amb el regidor de Sant Martí, que també està
(consell de les dones, de la gent del Districte, Manuel Pérez, el adaptat a persones amb mobili¬
gran, d'educació, de solidaritat, gerent del Districte, Joan Jubert, tat reduïda, el trobaràs conve¬
de medi ambient...), la gestió i diversos consellers. Amb l'objec¬ nientment indicat amb senyalit¬
compartida amb les entitats veï¬ tiu d'anar més enllà de l'intercan¬ zacions verticals (cada
nals de diversos equipaments vi d'idees en l'àmbit polític, quilòmetre) i amb senyalitzacions
municipals del districte o el debat també hi van assistir diversos tèc¬ horitzontals (cada 200 metres),
conjunt d'elements tan fonamen¬ nics i professionals del districte, cosa que t'ajudarà a orientar-te i
tals per a la política del districte en un intent, creiem que positiu i guiar-te en tot moment.
com el Pla d'Actuacions Munici¬ innovador, d'implicar-nos des del El Districte de Sant Martí, en
pals a Nou Barris, que va ser con- nostre lloc de treball i la nostra aquest cas amb el patrocini de
sensuat amb totes les entitats experiència professional. l'Associació Sant Martí Esports
veïnals del territori. El treball es va portar a terme (ASME), impulsa aquesta iniciati¬
No obstant això, hem volgut mitjançant diversos grups on va per fomentar l'esport i la salut
anar més enllà i aprofundir en vàrem analitzar els diferents i preveu, en un futur, obrir d'al¬
aquesta dinàmica participativa aspectes relatius a la participació. tres circuits esportius als diversos
analitzant-la a fons amb les prò¬ Cal destacar la tasca portada a barris amb l'objectiu d'apropar la
pies entitats i cercant plegats terme per les entitats, que van pràctica de l'esport a tothom.
noves vies per a la participació. participar activament tant en Des del Districte de Sant Martí
Aquest va ser l'objectiu de les jor¬ l'organització com als grups de et volem convidar perquè, com
nades de treball que, sota el títol treball. Com a resultat, aquesta nosaltres, gaudeixis també dels
"El futur de l'associacionisme i de iniciativa ha rebut una valoració nostres barris, en aquesta ocasió
la participació ciutadana a Nou molt positiva tant per part del fent esport en aquest primer cir¬
Barris", vàrem realitzar la passa¬ districte com per les entitats i cuit esportiu de Sant Martí. No
da primavera. Les jornades ens associacions que hi van participar. te'l perdis!
65 2001 7
Gràcia
V Festival LEM de música entendre la música actual. D'altres projectes, la resposta de la qual ha
experimental són tan recents que es presenten estat extraordinària i d'una gran
per primera vegada al festival. qualitat en la majoria de les pro¬
Fins a N de desembre té lloc el Tres novetats destaquen en el postes. La tercera és l'associació,
cinquè festival LEM de la tardor. programa organitzat per Gràcia per primera vegada, del LEM
Un festival que recull els diferents Territori Sonor. La primera és la (Llenguatges, Espècies i Metàfo¬
corrents de la creació musical con¬ celebració del 30% dels concerts a res) amb altres festivals de noves
temporània, ja sigui electrònica, la nova sala d'actes de la seu del músiques de la temporada de tar¬
improvisació, performance o el Districte. La segona consisteix en dor barcelonina, cosa que permet
conjunt de tots ells. el fet que una part de la selecció enriquir l'oferta musical sonora.
Durant nou setmanes 183 crea¬ del programa ha estat duta a Un festival de totes les músi¬
dors procedents d'11 països expo¬ terme mitjançant una convocatò¬ ques d'ara, de moltes de demà i
sen les seves idees en 49 actua¬ ria oberta a Internet per a nous de diverses d'intemporals per
cions que es fan en diferents conèixer un món ple de nous llen¬
espais com la sala d'actes poliva¬ guatges i tendències musicals que
lent de la seu del Districte de Grଠevoquen diferents sensibilitats i
cia, l'Espai, Mi Bar, Uptone o el abstraccions. El LEM vol ser una
Centre Artesà Tradicionàrius. manifestació lúdica i contraco¬
En aquesta nova edició es rrent. Una oportunitat de prendre
donen a conèixer les propostes contacte amb les músiques que no
més actuals i inaudites, algunes de es deixen arrossegar pel curs que
les quals són fonamentals per ben sovint generen elles mateixes.
Sant Andreu
L'Agenda 21 al treball intern nous mecanismes de comunicació
del districte interna, com el grup de millora de
sostenibilitat del districte o la cre¬
Al Districte de Sant Andreu, ació d'un espai telemàtic de sug¬
aquest nou curs hem engegat els geriments i d'aclariment de dub¬
processos d'elaboració d'Agenda tes, totes les persones del districte
21. Tot i que aquest concepte pot cés d'àmbit de ciutat es dirigeix podem dir-hi la nostra.
semblar-nos difícil de compren¬ tant al sector privat com al públic. Començarem la nostra reflexió
dre, en realitat l'Agenda 21 supo¬ Per tant, ens afecta directament ja interna a partir de la Guia de l'Ofi¬
sa fer un recull d'aspectes de les que ens demana reflexionar sobre cina Verda (Guies d'educació
nostres activitats diàries que com podem millorar el nostre tre¬ ambiental de l'Ajuntament de
podem millorar a mitjà i llarg ter¬ ball intern i diari, en qüestions Barcelona, número 5) que tots i
mini, seguint criteris de desenvo¬ com el consum d'energia, les com¬ totes vam rebre a casa. A més, ens
lupament sostenible. L'atractiu pres que fem, els residus que afegim a la campanya de reducció
d'aquest projecte és la possibilitat generem o l'optimització dels de residus que es va engegar el
que tenim de participar activa¬ nostres recursos. passat mes de setembre a una
ment en la detecció d'aquests Per tot això, des del passat mes determinada zona del barri de
aspectes que s'han de millorar i en d'octubre, tots els companys i Sant Andreu, on és ubicada la nos¬
les propostes d'acció futures, per companyes que treballem al dis¬ tra seu. De ben segur que entre
tal de construir plegats aquest tricte rebem informació sobre tots aconseguirem un entorn de
camí cap a un desenvolupament qüestions relacionades amb la sos- treball més amable, tot estalviant
encara més raonable. Aquest pro¬ tenibilitat i l'Agenda 21. Ara, amb residus i alguns calerons.
Lamunicipal
Horta - Guinardó
Editada una guia de recursos elaborat intercanviar informació i experièn¬
contra l'atur un mate¬ cies. Així, la publicació FORMAT I
rial que INFORMAT, que seria la guia de
FORMAT I INFORMA'T és una respon a referència ràpida per a qualsevol
publicació que surt del treball les neces¬ persona que cerqui recursos en
que les entitats i serveis que for¬ sitats aquest sector, té la seva traducció
men part del Consell de Benestar detecta¬ en una pàgina electrònica. Això
Social del Fòrum d'Horta-Guinar- des en un permet ampliar la informació,
dó, i en concret de les que han FORMAT món cada actualitzar-la i crear recursos vàlids
participat en la Comissió d'Atur. tant
INFORMAT cop més per a professionals com per al
La finalitat d'aquesta guia és Serveis i entitats de formació ampli i públic en general.
ocupacional del Districte
facilitar i orientar a l'hora de (fHorta-Guinardó complex, El treball conjunt d'aquestes
buscar feina. Es pretén oferir una com són entitats vol potenciar també el
publicació on es puguin consultar els meca¬ constant intercanvi d'informació
de manera ràpida els serveis i nismes i les alternatives per a la a través d'una llista de distribu¬
entitats ubicats en el districte inserció professional. El disseny ció, on l'oferta de cada servei
que treballen en favor de l'ocu¬ sorgeix per consens i amb la sigui coneguda i utilitzable per la
pació i la formació, i molt espe¬ intenció d'adaptar-se a les neces¬ resta de serveis i entitats.
cialment que s'adrecen a les per¬ sitats del conjunt d'entitats i del Si podem estar contents del
sones amb més dificultats. públic al qual volen arribar. resultat de la guia FORMAT I
En la seva edició han partici¬ Cal destacar que, en el procés INFORMA'T, més encara de l'a¬
pat onze entitats i serveis públics de la seva elaboració, s'ha creat liança entre les entitats per acon¬
que treballen en temes d'orienta¬ una metodologia de treball de seguir millorar el conjunt i, en
ció i formació ocupacional al Dis¬ funcionament en xarxa, on els definitiva, per oferir una més
tricte. Partint del coneixement de diferents agents que integren la bona informació i millors serveis
la realitat d'aquest sector, han xarxa formativa-ocupacional volen als ciutadans.
Les Corts
Nova ubicació de l'Escola Bressol cuina, bugaderia, pàrquing i
Bambi magatzem. La superfície de pati
és de 373 m2.
El mes d'octubre passat va tenir L'Escola Bressol Municipal
lloc l'acte d'inauguració del nou Bambi es va crear l'any 1973 com
emplaçament de l'Escola Bressol a cooperativa de mestres, mares i
Bambi al costat dels Jardins de les pares. Per la seva trajectòria edu¬
Infantes. cativa, va formar part de la Coor¬
La reestructuració del barri ha dinadora d'Escoles Bressol de
possibilitat traslladar aquesta Barcelona, que va donar impuls a
escola a una nova i millor ubica¬ la constitució del Patronat Muni¬
ció, on comparteixen espai amb cipal de Guarderies, l'any 1977.
el CEIP Duran i Bas. En l'actualitat l'Escola és
L'escola bressol ocuparà la membre de la Xarxa d'Escoles
planta baixa de l'edifici i està Bressol Municipals de l'Ajunta¬
composta per cinc grups de 0 a 3 ment de Barcelona, i acull el pri¬
anys, sala d'usos múltiples, ves¬ mer cicle d'Educació infantil, és a
tuari, lavabos, sala de professors. dir, infants de 4 mesos a 3 anys.
65 2001 9
Participació
Les noves Normes Reguladores nament dels districtes i, per con¬ aprofundint en els mecanismes i
del Funcionament dels Districtes següent, el Govern de la ciutat. sistemes previstos fins ara. Es
Aquest nou text aplica els tracta de fer un pas més enllà en
Recentment l'Ajuntament ha principis recollits a la Carta Muni¬ aquest principi inspirador de la
aprovat les Normes Reguladores cipal i al Reglament Orgànic política municipal, que haurà de
del Funcionament dels Districtes. Municipal quan defineix el dis¬ ser desenvolupat i interpretat
Calia fer-ho: calia derogar i tricte i els seus principals òrgans per cada districte.
actualitzar la normativa anterior polítics i de representació. Esta¬ L'aprovació d'aquesta norma
aprovada el 1986 i adaptar-la al bleix el marc comú, és a dir, els és la primera fita d'un procés que
funcionament actual dels distric¬ eixos fonamentals de l'estructu¬ ha de continuar amb la redacció i
tes. D'aquesta manera, la llei i la ra, l'organització i el funciona¬ l'aprovació dels reglaments
pràctica s'equilibren. ment dels districtes d'acord amb interns d'organització i funciona¬
Des de la seva creació fins a l'esperit de la carta. ment de cada districte, encarre¬
avui, els districtes han anat Però també va més enllà i fa gats de desenvolupar la present
adquirint més protagonisme, un salt important quan incorpora reglamentació marc. Ells seran els
més competències, més recursos i desenvolupa normes i mesures que l'adaptaran i la faran aplica¬
i també més necessitats que concretes i innovadores d'orga¬ ble al propi territori. Finalment,
s'han ampliat i desenvolupat nització, estructura i funciona¬ les normes reguladores de la par¬
sota l'anterior paraigües norma¬ ment i, sobretot, impulsa nota¬ ticipació tancaran el mapa nor¬
tiu. Han experimentat un nota¬ blement els mecanismes i matiu de la Participació Ciutada¬
ble avenç en els seus processos sistemes de la participació ciuta¬ na a l'Ajuntament de Barcelona.
de descentralització, configu¬ dana en la gestió dels districtes. Tot un esforç normatiu per tra¬
rant dinàmiques pròpies a cada El text té, doncs, un doble duir i donar forma a una exigèn¬
territori i emmotllant la regla al nivell: el primer correspon al fet cia social i ciutadana real i molt
seu propi context. normatiu d'organització comú a actual: la necessitat d'intervenir
És per això que ara s'aprova la cada districte, que garanteix la en els assumptes públics que ens
nova normativa, amb vocació de unitat de Govern de la ciutat, i el són propis a tots els ciutadans, ja
ser bàsica i flexible, d'ampli abast segon estableix, de manera flexi¬ sigui en l'àmbit col·lectiu (enti¬
i de llarg termini, que garanteixi i ble, el mínim comú denominador tats, associacions, etc.) o a títol
homogeneïtzi un marc de funcio¬ de la participació ciutadana. individual.
1 O Lamunicipal
Parcs i Jardins
L'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona rep l'acreditació ENAC,
un reconeixement nacional i internacional del seu sistema de gestió ambiental
El proppassat mes de setembre,
l'Entidad Nacional de Certifica¬
ción va concedir, a petició del
LGAI (Laboratori General
d'Assaigs i Investigacions),
l'acreditació ENAC com a reco¬
neixement que l'actual Sistema
de Gestió Ambiental que ha
implantat Parcs i Jardins de
Barcelona, Institut Municipal
per a la gestió i el manteniment
de les zones verdes publiques
i arbrat viari de la ciutat de
Barcelona, és conforme als
requisits fixats per la norma
ISO 14001:1996.
Aquest reconeixement és
un fet destacable perquè qui
validació a trenta-tres paï¬
sos d'arreu del món.
Aquesta fita suposa per
a Parcs i Jardins de Barcelo¬
na ser, avui dia, l'única
empresa pública en l'àmbit
de la jardineria que té
aquesta acreditació tant a
Catalunya com a l'Estat, la
ara l'acredita és una entitat qual cosa fa que sigui inter¬
d'àmbit nacional que té un nament motiu d'orgull i
reconeixement qualificat en satisfacció i, externament,
tots els fòrums internacionals element de prestigi i reco¬
on s'estableixen les polítiques neixement amb projecció
en matèries d'avaluació, com internacional.
poden ser ¡'European Coopera¬ Per això des d'aquesta
tion for Accreditation (EA) o la revista es vol felicitar tot el
Interational Accreditation personal de Parcs i Jardins
Forum (IAF). de Barcelona, Institut Muni¬
Ambdues organitzacions per¬ cipal, per haver assolit
meten que l'acreditació aconse¬ aquest nou repte en la tasca
guida es reconegui tant en diària d'anar aconseguint
l'àmbit nacional, com en la Unió una millor gestió i manteni¬
Europea i l'Associació Europea ment del verd i de l'arbrat
de Lliure Comerç, i que tingui de la nostra ciutat.
65 2001 1 1
L'Ajuntament i l'euro
L'euro entrarà a formar part de les nostres vides
a partir del proper 1 de gener. Ens trobem, doncs,
al final del compte enrere. La substitució de la
pesseta per l'euro comportarà canvis en el nostre
entorn, però també en les tasques quotidianes que
molts de nosaltres realitzem a l'Ajuntament de Barcelona.
Cal que estiguem preparats per quan arribi aquest dia.
L'arribada de la moneda única europea incidirà en d'adaptació es porti a terme sense entrebancs. La
tres aspectes diferents de la vida municipal. El pri¬ fase d'adaptació ja està quasi acabada. Aquesta tar¬
mer, i més evident, és el que afecta els aspectes dor s'han iniciat les proves pilot perquè totes les
administratius, comptables i econòmics. A partir de modificacions es puguin portar a la pràctica a partir
l'1 de gener de 2002, tots els impostos, taxes, llicèn¬ del gener.
cies, contractes, factures, subvencions, ajuts socials o Pel que fa a la formació i informació s'han pro¬
pressupostos estaran consignats en euros. gramat, en els darrers mesos de l'any 2001, els cur¬
El segon aspecte és una conseqüència del primer: sos adreçats als funcionaris. D'aquesta manera, s'ha
cal substituir les pessetes per euros en tots els pro¬ pretès que transcorri el mínim temps entre les
grames i bancs de dades informàtics municipals on accions formadores i la implantació de l'euro.
fins ara constaven les quantitats en pessetes. S'espera que el nombre de persones que participarà
El tercer i últim aspecte implica portar a terme en els cursos superarà el miler de treballadors. Un
una important tasca de formació i informació adre¬ dels col·lectius més nombrosos que reben aquests
çada al conjunt de funcionaris i treballadors de cursos és el format pel personal adscrit a les Oficines
l'Ajuntament, dels seus organismes autònoms i de d'Atenció al Ciutadà, el Servei d'Atenció Telefònica
les empreses municipals. 010 i l'Institut Municipal d'Hisenda, per tal que
Amb relació als aspectes administratius compta¬ puguin informar i resoldre els dubtes i problemes
bles i econòmics, s'han fet una sèrie de tasques en el que els ciutadans els plantegin. Un altre nombre
sentit d'identificar i definir les estratègies que s'han important de sessions es destinen al personal que
de seguir en cadascun dels punts que afecten la treballa de cara al públic als museus, les escoles
comptabilitat i la resta de temes administratius i municipals, els centres cívics, etc. Aquest segon grup
econòmics. El tancament de l'exercici 2001 i l'ober¬ de cursos és semblant al que el consistori està fent
tura del 2002 són potser els aspectes més rellevants. per a taxistes, paradistes dels mercats, flequers i
La informàtica va ser el que primer es va posar en comerciants de tota mena, i serviran, bàsicament,
marxa i el que va resultar més complex. La Casa per resoldre qüestions com els cobraments i paga¬
Gran va iniciar el procés d'adaptació a l'euro el ments en euros i pessetes o canvis a retornar. La ter¬
1999. Des d'aquell any l'Institut Municipal cera tipologia de cursos, més tècnica, va dirigida al
d'Informàtica ha estat treballant en la modificació personal que s'encarrega de les diferents tasques
dels sistemes informàtics necessaris perquè el procés administrativoeconòmiques.
1 2 Lamunicipal
Algunes qüestions d'interès
A quins funcionaris afectarà la implanta¬ Poden fallar els sistemes informàtics? Tal com va
ció de l'euro? A tots. L'assistent social que passar amb l'anomenat efecte 2000, s'espera que els
tramita els PIRMI, per exemple, haurà de sistemes informàtics no fallin. S'ha treballat amb
conèixer l'equivalència pesseta-euro; el tècnic molta antelació, i la revisió dels sistemes i programes
que redacta un projecte haurà de realitzar el pressu¬ comptables ha servit per facilitar les coses. El traspàs
post de l'estat d'amidaments en euros; també haurà d'un sistema a i'altre es realitzarà entre el 29 de des¬
de conèixer les dades bàsiques sobre l'euro qui hagi embre i l'1 de gener, de manera que el dia 2 de
de cobrar o informar sobre els menjadors escolars, gener els sistemes (Hisenda, Nòmines, Comptabilitats,
els treballadors de l'Institut de Cultura que venguin Llicències, Serveis Socials, etc.) estiguin operacionals.
entrades per a espectacles, o els dels centres cívics
que hagin de cobrar un curs. Com es passa d'una moneda a una altra? Un dels
aspectes més importants en el procés de conversió
Variarà la nostra nòmina, en cobrar en euros? No. de pessetes a euros i viceversa són les normes de
El primer sou que cobrarem l'any 2002 vindrà con¬ redenominació i arrodoniment. En dividir el preu en
signat en euros. La quantitat a cobrar serà la matei¬ pessetes per 166,386, les quantitats obtingudes por¬
xa que ens pertocaria si seguíssim cobrant en pesse¬ taran decimals. Si el preu d'una entrada de cinema
tes un cop aplicada la norma d'arrodoniment per a és de 775 pessetes, la xifra obtinguda expressada en
cada concepte de la nòmina. euros és de 4,657. Si tenim en compte que un euro
es divideix en cent cèntims, caldrà arrodonir aquesta
Ha de ser igual pagar una factura expressada en quantitat a dos decimals, per això agafarem el ter¬
pessetes o en euros? Sí. La normativa obliga que el cer decimal. Si està comprès entre el 0 i el 4, deixa¬
total en euros ha d'equivaler al total en pessetes. rem la xifra dels cèntims tal com està, si el tercer
65 2001 1 3
Al web municipal existeix un apartat dedicat a l'euro
amb les adreces següents:
Internet: www.omic.bcn.es.
Intranet: Què fer si... Vull informació sobre l'euro
De camí cap a l'euro
15 de setembre de 2001:
Les entitats financeres comencen a redenominar els comptes
a euros.
Segona quinzena de desembre de 2001:
El públic en general podrà canviar paquets de 43 monedes
de diferents valors per un import de 12,02 euros (2.000 pes¬
setes), a fi de familiaritzar-s'hi. De tota manera, aquest
diners no es podran utilitzar fins a l'1 de gener de 2002.
1 de gener:
• Posada en circulació de bitllets i monedes en euros.
• Tots els contractes, deutes i drets de contingut econòmic
denominats en pessetes quedaran automàticament redeno-
minats en euros.
De l'1 de gener al 28 de febrer de 2002:
• Substitució de bitllets i monedes de pessetes per bitllets i
monedes en euros.
• Durant aquest període les transaccions en efectiu podran
fer-se en euros o en pessetes, si bé la majoria d'establi¬
ments comercials, la banca i les administracions tornaran el
canvi en euros, la qual cosa facilitarà la retirada de la pes¬
seta de circulació, tal com recull el codi de bones pràcti¬
ques.
• A començament de gener, la majoria dels caixers de les
entitats financeres dispensaran únicament bitllets de 10, 20
i 50 euros.
A partir de l'I de març de 2002:
Els bitllets i monedes en euros seran els únics de curs legal.
Fins al 30 de juny del 2002:
Les pessetes es podran bescanviar en qualsevol entitat finan¬
cera, de manera gratuïta.
A partir de l'I de juliol del 2002:
Les pessetes només es podran canviar al Banc d'Espanya.
14 Lamunicipal
decimal està en el grup comprès entre 5 i 9, incre¬ També hem de recordar que el canvi de pessetes a
mentarem un cèntim (0,01) la xifra obtinguda. En el euros és gratuït i l'hauran de fer les entitats d'estalvi
nostre exemple, la tercera xifra és un 7, aleshores el o bancs (des del 2 de gener fins al 30 de juny de
preu de l'entrada de cinema serà de 4,66 euros. 2002). Per a la vida quotidiana, és aconsellable retenir
De la mateixa manera, si el preu d'un diari és de 150 els preus en euros d'alguns dels productes que consu¬
pessetes, en convertir-lo a euros el resultat és de mim normalment i que tots tenim al cap en pessetes:
0,901. Aplicant la regla, el preu que s'ha de cobrar un diari, una targeta multiviatge, etc. També hem de
haurà de ser 0,90 euros. Resumint: quan el tercer tenir present que no s'han d'arrodonir els preus per
número situat a la dreta de la coma sigui inferior a fer desaparèixer els decimals, ja que un increment o
5 (com és el cas del preu del diari), el resultat no una disminució del preu del producte de 50 cèntims
varia. En el cas de l'entrada del cinema, en canvi, sí d'euro suposa una variació de 83 pessetes.
que ho fa, perquè el tercer número és superior a 5.
Serà difícil la transició de la pesseta a l'euro? Con¬
Fins quan es podrà pagar en pessetes? Fins al 28 de ceptualment la substitució de la pesseta per l'euro
febrer es podrà pagar en pessetes, però les factures i és una cosa senzilla, implica la reaparició dels cèn¬
talons hauran d'estar expedits en euros a partir de tims, cosa que antigament també tenia la pesseta,
l'1 de gener. A partir de l'I de gener, l'Ajuntament quan va néixer, però la mecànica per conèixer els
pagarà en euros, per aquesta raó caldrà, doncs, que preus serà una mica més enutjosa, ja que la relació
sol·licitem els corresponents talonaris en euros. de canvi (166,386 pessetes per euro) no és fàcil de
calcular.
Quins consells es poden donar sobre aquest procés?
Des del mes de setembre les entitats bancàries estan On ens podem adreçar per obtenir informació sobre
facilitant la informació en euros. A partir d'aquest l'euro? En primer lloc, a l'Oficina Municipal
moment cal tenir present de quina moneda s'està d'Informació al Ciutadà (OMIC), al carrer Ferran 34,
parlant, euros o pessetes, per evitar confusions. trobarem tota la documentació i material informa¬
Utilitzar una calculadora. Recordem que a la pàgina tiu sobre el procés de transició a l'euro. A més, al
web de l'Oficina Municipal d'Informació al web municipal existeix un apartat dedicat a l'euro
Consumidor (OMIC) tenim una àmplia informació amb les adreces següents:
sobre l'euro i una eurocalculadora que permet trans¬ INTERNET: www.omic.bcn.es.
formar el valor d'un preu d'una moneda a l'altra. INTRANET: Què fer si... Vull informació sobre l'euro
65 2001 1 5
entrevista
Lola González Cuyás. S'entrevis-
ta sola. Ella mateixa es planteja
preguntes i ella mateixa les res-
pon. La gerent de Serveis Gene¬
rals és com un cicló. És una
gerència de portes obertes, les
consultes es succeeixen, cap
queda sense resposta. Lola Gon¬
zález es va incorporar fa dos anys
a l'Ajuntament i té un munt d'i¬
dees i projectes al cap. Moltes
d'elles
_Part de la ja són realitat. Parla,
nostra ■»
,aKV—2 sense defugir de temes candents.
els altres Sectors
Vet aquí dues de les paraules
procediments , ■ , .
detrebaii. qUe LoIa Gonzalez mes repeteix:
racionalitzar i il·lusionar.
16 Lamunicipal
En què consisteix la feina de la Gerència de Serveis obeeixi a criteris d'equilibri, consistència amb el PAM
Generals? i racionalitat. A diferència d'altres sectors municipals,
L.G. La nostra tasca principal és donar suport a la la nostra finalitat no és la prestació de serveis direc¬
resta de l'organització municipal, és a dir, aquella tes al ciutadà. Amb alguna excepció, com part dels
que produeix els serveis als ciutadans. El suport es serveis gestionats per l'Institut Municipal d'Hisenda i
presta des de diversos aspectes: personal, organitza¬ els canals de comunicació propis de Barcelona Infor¬
ció, informàtica, comunicació, administració econò¬ mació, entre ells el canal que més es porta ara i al
mica, control de gestió, infrastructura, assessorament qual ens estem dedicant més, Internet. Tots els altres
administratiu, jurídic,... Hem de garantir els recursos Sectors donen un servei directe. Part de la nostra
necessaris i suficients al conjunt de l'organització tasca també consisteix a col·laborar amb ells en el
municipal i que la distribució i utilització d'aquests disseny de sistemes i procediments de treball.
65 2001 1 7
entrevista Quina de les prioritats de Serveis Generals vénen dels impostos i les taxes. La recapta¬
per al present mandat podria destacar? ció es pot fer de diverses maneres, de
L.G. Els recursos de l'Ajuntament són els forma poc acurada, amb un sistema ferra-
que són, siguin recursos humans o finan¬ gós, o convertir-ho en una cosa fàcil, de
cers. Hem de ser capaços de treballar forma que el ciutadà pugui comunicar-se
maximitzant la utilitat d'aquests recursos. amb l'Ajuntament 24 hores al dia 365 dies
El Grup Ajuntament som 12.000 persones, a l'any. La tramitació per Internet ja és
i això són moltes persones i amb uns trets una realitat. L'octubre del 1999 vam iniciar
característics concrets: la mitjana d'edat és la posada en marxa de la tramitació per
alta -de 42-43 anys-, alguns són funciona¬ Internet. Es fa a poc a poc, anant del fàcil
ris i altres no, i molts d'ells seran amb al difícil. Donar un pas, deixar que es con¬
nosaltres fins a la jubilació. El repte de la solidi i aconseguir que la gent hi cregui
política de recursos humans és fer que per poder fer un nou pas endavant.
totes les persones que integren l'organit¬ Avui, ja és possible fer cinquanta tràmits
zació s'identifiquin amb ella i siguin capa¬ per Internet i cada mes s'incorporaran
ces d'adaptar-se a les noves formes de tre¬ noves gestions. Seguim avançant, i estic
ball i a les noves formes de prestació de molt orgullosa de com ha respost la gent.
serveis, i que no hi hagi col·lectius que El compliment del pla s'ha convertit en
quedin al marge de l'organització. Tothom un hàbit, i l'organització ha interioritzat
s'ha de sentir integrat a l'Ajuntament, útil el projecte com una cosa pròpia. Estem
i amb capacitat de treball, en les millors aconseguint facilitar les gestions i agilitar
condicions possibles. Això, tan fàcil de dir, la feina.
és difícil d'aconseguir. Com s'aconsegueix? A més, a partir de finals d'any, el ciutadà
Explicaré tal i com ho intentem nosaltres. entrarà a Internet i, un cop s'hagi identifi¬
Primer, volem que tothom tingui clara la cat, podrà veure si està al corrent de l'IBI,
nostra missió, el valor que l'Ajuntament comprovar si té domiciliat l'impost del
aporta a Barcelona: per què treballem, cotxe... En definitiva, intentem apropar
què proposem, quins resultats busquem. l'Ajuntament al ciutadà. El primer pas d'a¬
Volem facilitar que tothom treballi quest apropament van ser les oficines d'a¬
engrescat i obert als canvis. Segon, noves tenció al ciutadà i el 010. Ara ho fem via
formes de treballar. La gent canvia quan Internet.
els poses al davant noves formes de treba¬
llar, eines que fan més fàcil o enriqueixen Què hi guanyem, amb la Intranet?
el seu treball. Parlo de les noves tecnolo¬ L.G. Home, hi guanyem moltíssim! Agili¬
gies, i de l'exigència de canvi en la menta¬ tar i enriquir el nostre treball, la comuni¬
litat de les persones que la seva implanta¬ cació entre tots, els procediments, com¬
ció i evolució comporten i comportaran en partir el coneixement que anem acumu¬
el futur. Les organitzacions maduren de lant... La nova "home" anirà donant aco¬
debò quan les innovacions es converteixen llida a tot això. Quan algú demani vacan¬
en un hàbit interioritzat. La gent farà ces, li apareixeran en pantalla els dies que
seus, com a eines de treball, els ordina¬ ha fet, els dies que li queden, en quin
dors. Si no, no aconseguirem res. Posaré període les pot fer... És a dir, informació
exemples: jo vull que totes les persones de individualitzada per a cada persona, però
la casa es relacionin amb el departament que també serà molt útil per a l'organit¬
de Recursos Humans a través d'Intranet. zació, perquè amb informació és més fàcil
Això no vol dir que les relacions personals gestionar.
es substitueixin per l'ordinador, però sí Sent aquest un objectiu importantíssim, el
que el paper desaparegui. Estic segura més important de tot és, segons el meu
que aconseguirem suprimir tots els tràmits criteri, fer que amb l'ús d'aquestes eines,
que es fan amb paper pels nous mitjans. per dir-ho d'una manera, les persones de
Intranet no ha de ser una eina solament l'organització siguem capaços de seguir el
de consulta, sinó de treball. procés de canvis en què estem immersos,
Però les noves tecnologies també, i de ningú no n'ha de quedar al marge, hem
forma molt important, han d'estar al ser¬ de ser capaços d'integrar les noves tecno¬
vei de les relacions amb el ciutadà. Un logies de forma que no se'n ressenti l'or¬
exemple el trobem en l'Institut Municipal ganització. Aquest és un dels objectius
d'Hisenda. Els ingressos de l'Ajuntament bàsics de recursos humans.
18 Lamunicipal
En aquest context un dels objectius més aquest Ajuntament és una cosa extraordi¬
importants de l'Institut Municipal d'Infor¬ nària. Però al treballador tot això li pot
màtica és el de vehicular l'ús de les noves quedar lluny, per tant cada cap ha de ser
tecnologies a aquesta finalitat. Com repe¬ capaç de transmetre a la seva gent per a
teix el gerent municipal, "aquí fem de què serveix el que fan, i que allò que fan
tot". Els serveis generals han de col·labo¬ s'enquadra dins d'un gran projecte muni¬
rar amb la resta de l'organització i l'IMI cipal. Un error que jo li reconec a aquesta
ha de ser capaç de dotar-la de la tecnolo- organització és que no tenim ben vehicu-
I 11 •».
gia adequada. Perquè, al cap i a la fi, el lats els canals de comunicació. La revista _EI repte de la política
repte de l'Ajuntament és molt clar: estem La Municipal és un canal de comunicació, de recursos humans
obligats a donar servei al ciutadà, un ser¬ sens dubte, jo n'estic satisfeta. Però neces¬ és fer que totes les
vei que cada vegada ha de ser millor per¬ sitem altres camins. Estic plenament con¬ persones que integren
què és voluntat de l'Ajuntament que així vençuda que si de vegades falta il·lusió és l'organització
sigui i perquè el ciutadà ens ho exigeix per falta de comunicació. Sovint el que li s'identifiquin amb
dia a dia. passa a la gent és que no sap perquè ser¬ ella i siguin capaces
veix allò que fa i desconeix el resultat de d'adaptar-se a les
A què creu que és deguda la falta d'il·lusió la seva feina. Si expliquem més bé el que noves formes de
que de vegades pateix el funcionari ? fa la casa i com cadascú col·labora als treball i a les noves
L.G. Les persones que participen en els objectius comuns, la gent també estarà formes de prestació
projectes que esmentava desconeixen la més implicada. Cadascú des de la seva de serveis.
falta d'il·lusió. Fer que els treballadors parcel·la contribueix a tirar endavant
estiguin motivats depèn moltíssim del seu aquest projecte, i això ha de fomentar la
cap, i per tant, de tota la cadena de res¬ motivació i la il·lusió. I una cosa importan-
ponsabilitats que vertebra l'estructura tíssima: el sentit de pertinència, de sentir-
organitzativa municipal. En termes gene¬ se orgullosos de treballar en una casa
rals, el projecte de l'Ajuntament es prou com aquesta. Ens podem sentir orgullo¬
engrescador perquè ningú estigui desmo- sos, perquè l'Ajuntament fa coses aprecia¬
tivat ni deprimit. Col·laborar per què es des pels ciutadans. Les enquestes així ho
portin a terme projectes com els que té indiquen.
65 2001 1 9
altres partners. Jo crec que s'anirà per
aquest camí, tal i com indica la posada en
marxa del Consorci d'Educació de l'Agèn¬
cia de Salut Pública. Anem, cada vegada
més, a unificar determinades funcions en
les que estan compromeses diferents
administracions.
L'Ajuntament de Barcelona seguirà sent
gran, lògicament. Ni serem quatre ni tin¬
drem menys responsabilitats. No parlo
d'això. Serà més reduït i amb molta activi¬
tat consorciada, amb molts especialistes,
perquè externalitzar no vol dir desenten¬
dre's. Els criteris s'han de quedar a dins.
Dins de l'Ajuntament ha de seguir
havent-hi gent molt professional i molt
especialitzada, capaç de fixar els objectius
i controlar la qualitat, que sàpiga allà on
es vol anar, el que convé més, capaç d'a¬
nalitzar sí el que paguem és correcte o
_Avu¡, ja és possible Un dels objectius de la Gerència de Ser¬ no, si es compleixen els objectius. Es trac¬
fer cinquanta veis Generals és la racionalització. Què ta, en definitiva, de fer realitat les políti¬
tràmits per Internet entenem per racionalitzar? ques impulsades per l'equip de Govern.
i cada mes L.G. Nosaltres, com a administració que
s'incorporaran administra diners públics, tenim l'obliga¬ Té experiència a l'empresa privada?
noves gestions. ció de fer les coses amb el menor cost L.G. Sempre he treballat a l'empresa pri¬
Seguim avançant, possible. Hem d'intentar fer les coses amb vada, excepte una breu estada a l'Hospi¬
i estic molt orgullosa la màxima racionalitat, és a dir, eficàcia i tal del Mar, a la banca i la sanitat, en sis¬
de com ha respost eficiència, això és serveis adequats, de temes d'informació. Aquesta és la primera
la gent. qualitat i al mínim cost. Jo recordo que, vegada que treballo veritablement a l'ad¬
El compliment poc després d'entrar a l'Ajuntament, vam ministració pública.
del pla s'ha convertit analitzar el circuit d'aprovació i pagament
en un hàbit, de les factures. El procediment fins que Què és el que més li va xocar quan va
i l'organització una factura es conformava era tan llarg arribar?
ha interioritzat com 43 dies. L'estudi va servir per raciona¬ L.G. Em van xocar moltes coses. En temes
el projecte com litzar el procés, i ara és de 5 dies. Moltes econòmics, hi ha una rigidesa pressupos¬
una cosa pròpia. persones van ajudar a aconseguir-ho. La tària que condiciona la flexibilitat de la
Estem aconseguint gent quan veu el resultat de la seva feina gestió. I també la rigidesa de personal,
facilitar les gestions té una motivació tremenda. El problema que la privada no té de cap manera. No
i agilitar la feina. és que aquest resultat moltes vegades no ho dic en negatiu. Al final, cada organit¬
es veu. És responsabilitat del cap explicar- zació té les seves rigideses. Però el que
ho. A mi particularment, això em motiva més em va xocar va ser l'ambició del pro¬
molt. Comunicar, explicar, fer equips... grama de Govern. Aquest Ajuntament fa
milions de coses, coses que en principi un
Com veu l'Ajuntament de Barcelona no s'imagina que les faci. El gran canvi
d'aquí a vint anys? entre el món privat i el món públic és que
L.G. Es viurà un procés de redisseny entre aquí treballes per a una col·lectivitat. Al
les activitats a desenvolupar per personal sector privat treballes perquè l'accionista
municipal i les encomanades a tercers. guanyi diners. Des del punt de vista de la
L'Ajuntament s'anirà profesionalitzant motivació és totalment diferent, tot i que
més i més: l'estratègia, la planificació i jo sempre he estat molt bé a la privada, i
disseny dels serveis, el control i l'autoritat estic molt contenta d'haver-hi estat. Allà
restarà a dins, l'execució sempre que sigui vaig aprendre moltes coses, però aquí
possible tendirà a ésser externalitzada. estic aprenent d'altres.
Des de fora es faran tots els serveis que
puguin ser externalitzats, que puguin ser
consorciats, que puguin ser fets amb
20 Lamunicipal
La Mercè, des de dins
Cada setembre, la Mercè ens porta
dies de màgia i emoció renovada.
Milers de barcelonins gaudeixen d'ho¬
res i hores de celebració, música, des¬
filades, activitats participatives, jocs i
esport. Rere la festa hi ha un complex
mecanisme que sostenen centenars de
persones, des del personal de neteja
fins als tècnics de so, des de les asso¬
ciacions fins als voluntaris, els bom¬
bers, els artistes, els diables que corren
amb els seus penells de foc... Però
aquesta maquinària és el resultat d'un
llarg procés de treball, que s'inicia
molts mesos abans i que s'accelera
< fins al paroxisme les setmanes prèvies
a la Mercè. Aquest dossier explica
quin és el procés que fa possible, cada
» any, la Festa Major de Barcelona.
|! ' • 1
*
. •
• .. * •%
dossier
Un model
participatiu
La Mercè és, possiblement, l'esdeveniment cultu¬
ral amb més participació ciutadana de tots els que
organitza l'Ajuntament de Barcelona al llarg de
l'any. Segons una enquesta de l'Òmnibus, un de
cada dos barcelonins participa a la festa, és a dir,
el cinquanta per cent dels ciutadans. Al mateix explica Martí." A més, al meu parer, la Mercè és el
temps, l'organització de la Mercè és també la que màxim exponent dels valors democràtics, perquè sig¬
implica un major nombre de departaments, ser¬ nifica l'ocupació de la via pública per part dels ciuta¬
veis i districtes municipals. Aquesta implicació té dans. I també per aquesta raó cal que tothom sumi
dos vessants: d'una banda, la producció d'activi¬ esforços".
tats, i d'una altra, la generació de serveis que són Per això, Jordi Martí vol destacar la predisposició
indispensables per al desenvolupament del pro¬ positiva que sempre han mostrat els diferents depar¬
grama de festes. taments i serveis per portar a bon terme les festes,
malgrat la complexitat i dificultats que suposa mun¬
Jordi Martí, director de l'Institut de Cultura de tar un projecte d'aquestes dimensions. "Tots els tèc¬
Barcelona (Icub), opina que aquesta és la caracte¬ nics de base de l'Ajuntament es deixen la pell per fer
rística més important de la Festa Major de Barce¬ possible que hi hagi una presa de corrent allà on
lona. "La Mercè és un model participatiu, com a toqui, perquè el camió de la neteja arribi al lloc ade¬
festa i com a model de gestió. A través d'ella, tot quat... -afirma- A totes aquestes persones, els vull
l'Ajuntament es relaciona amb els ciutadans", expressar en nom de l'Icub tot el nostre agraïment".
Com La
s'organitza la Mercè? Mercè, des de dins
Les dimensions de la festa
De tots els actes festius que organitza l'Ajunta¬
ment de Barcelona, la Mercè n'és el més gran: gaire¬
bé 300 activitats -el 2001- i entre 600.000 i 800.000
persones diàries al carrer, la qual cosa suposa uns dos
milions de ciutadans al conjunt de les festes. Darrere
d'un esdeveniment d'aquesta magnitud, hi ha un
equip de dimensions semblants. Només cal fer un cop
d'ull al programa de la Mercè 2001: 31 serveis i orga¬
nismes municipals (el Gabinet Tècnic de Relacions
Públiques i Protocol, l'IMEB, centres cívics, Barcelona
Televisió, la Regidoría de Relacions Institucionals i
Esports, el Centre de Recursos Barcelona Sostenible,
cinc districtes, el Fòrum Universal de les Cultures, la
Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat, la
Regidoría de Relacions Ciutadanes i Culturals...) i 174
entitats, institucions i empreses.
Divendres, 21 de setembre del 2001, set de la tarda. Francesc Fabregat, director del Servei de Festes i
Durant els últims dies, els mecanos metàl·lics dels Participació Cultural de l'Institut de Cultura de Barce¬
escenaris han fet la seva aparició al centre de la ciu¬ lona (Icub), afirma que la Mercè és una "activitat d'e¬
tat. Sobre el de la plaça Sant Jaume esperen els quip entre els diferents departaments municipals i
micròfons, les cadires, els faristols. Al seu voltant, entre l'Ajuntament i la ciutat". I que la característica
diverses persones amb una targeta verda que els que millor la defineix és "la participació. Tothom pro¬
identifica com a organització parlen incansablement posa i genera activitats". A la Mercè, l'Icub actua com
pels telèfons mòbils. Avui, els domassos de l'Ajunta¬ un servei central que s'encarrega de la coordinació
ment i la Generalitat pengen dels balcons. A un general de l'esdeveniment, tret de la Mostra d'Asso¬
extrem de la plaça, una pantalla retransmet el pregó ciacions, que depèn de la Regidoría de Participació
del filòsof José Antonio Marina. Ciutadana i Solidaritat.
Tot és a punt per a la celebració. Cap a tres quarts
de vuit, l'alcalde pronuncia les paraules rituals ("Que El calendari
comenci la festa!") i un coet esclata a sobre de l'A¬ L'organització de la Mercè té tres pilars bàsics:
juntament. És el Toc d'Inici. I surten els gegants, i els programació, producció i comunicació. El Servei de
diables, i els capgrossos, i les bèsties de foc. La Mercè Festes i Participació Cultural elabora el contingut del
2001 està en marxa. programa d'acord amb els serveis municipals i les
Ara seguirem el camí que, any rere any, porta a entitats ciutadanes. Producció i Serveis Interns de l'I¬
aquest Toc d'Inici que vesteix de festa Barcelona. cub supervisa l'execució de les activitats (infrastructu-
65 2001 23
dossier
res tècniques, neteja, seguretat,
enllumenat, etc.) amb els serveis
corresponents. El Departament de
Comunicació del Servei de Festes
s'encarrega de la publicitat, rela¬
cions públiques, programes de mà
i el cartell, un dels elements histò¬
rics de la festa.
En realitat, no es pot parlar
d'un procés amb un començament
i un final estrictes. La maquinària
de la Mercè no s'atura mai: és una
dinàmica contínua que, tot just
quan acaba la festa, agafa aire i
segueix la marxa. "El món de l'es¬
pectacle -assenyala Fabregat-
està cada cop més planificat, i es
treballa amb molta antelació. Ara
ja estem preparant coses per a la
Mercè del 2003. Però sí que hi ha,
cada any, un procés de valoració, "El món de l'espectacle -assenyala
de generació de proposta i de por¬
tar-la a terme". Fabregat- està cada cop més planifi¬
La Mercè es treballa des d'octu¬
bre, tret de sortida per fer la pro¬ cat, i es treballa amb molta antelació.
gramació. Al gener, el Servei de
Festes en presenta una proposta al Ara ja estem preparant coses per
regidor de Cultura, perquè doni el
vistiplau. A partir d'aquí, comença a la Mercè del 2003".
la producció. El 30 de maig es
tanca el programa i s'inicia l'etapa
forta de comunicació. El programa
definitiu es té a punt per Sant
Joan. Dins la primera quinzena de
setembre, la Mercè es presenta
oficialment al Saló de Cent.
Entre el 15 i el 25 de setembre
té lloc el "període boig", en
paraules de Fabregat. És el
moment del xafarranxo de com¬
bat, de les darreres reunions, de
lligar tots els caps i de portar a
terme la Mercè: aproximadament
quatre dies al voltant de la festivi¬
tat del 24 de setembre, a més de
les activitats que es fan el cap de
setmana anterior. El punt final i
alhora d'inici és la valoració de la
festa, que "ja dóna les línies de
l'any vinent". Un any vinent que,
a l'Icub, ja ha tornat a començar
just en aquell moment.
24 Lamunicipal
La Mercè, des de dins
La cuina de la programació
TCLfrMUNDO ;sîrella Damm
M EPjCE
mi
"El repte és molt gran. Moure i convocar milers de A l'octubre, el Servei de Festes està immers a les
persones vol dir no defraudar-Ies i no ferir la seva reunions de valoració de la Mercè que s'acaba de
intel·ligència. La festa s'ha de reinventar cada any. celebrar. Aquestes trobades es fan amb els agents
Per això som molt autocrítics", explica Pep Fornés. Ell, participants i els serveis municipals, i finalitzen amb
Susanna Gamisel i Carme Oriol són els tres tècnics del una reunió conjunta d'on surt la percepció general
Servei de Festes i Participació Cultural que donen cos de com ha anat l'edició. Crítiques i observacions es
al programa de la Mercè. "Nosaltres definim les línies recullen en un memoràndum que servirà de guia a
de programació, però en el procés col·laboren molts l'hora de fer la nova programació. Amb el memoràn¬
serveis municipals", assenyala Susanna Gamisel. Glo¬ dum en una mà i les línies conceptuals de la Mercè en
balment, el seu camp d'acció és la definició concep¬ una altra es pot començar a treballar. Falta encara un
tual de la Mercè, la seva filosofia. "Ens hem d'imagi¬ tercer punt, indispensable: el pressupost. Un cop
nar la festa abans que existeixi res -diu Fornés. Per establert, es fa la divisió pressupostària per als dife¬
exemple, a un espai gran com el Passeig de Gràcia, rents apartats del programa i els encàrrecs als direc¬
que mai no s'havia fet servir per a la Mercè, imaginar, tors artístics.
mesos abans, què passarà allà, com serà, quins pro¬ Ara, els tècnics del Servei de Festes tenen davant
blemes podria haver-hi. Ens preocupa tot. Fins i tot el seu una graella d'actes buida, amb tots els horaris i
temps, si plourà o no". A més, algunes activitats es espais possibles, i l'han d'omplir. Aquesta tasca està
programen amb l'ajut de col·laboradors externs, que influïda per molts condicionants, des dels acords d'in¬
seleccionen propostes per a determinats apartats de tercanvi de l'Ajuntament amb altres ciutats fins al fet
les festes. Es tracta dels directors artístics dels festivals que no es pot programar segons quines activitats a
BAM, Arts al Carrer i La Festa de la Tradició. certs llocs. A la plaça del Rei, per exemple, no pot
65 2001 25
dossier
actuar un cantant amb capacitat de convocatòria per perquè puguin coincidir, harmònicament, durant la
a vint mil persones, perquè només n'hi caben tres mil. celebració. I, a més, és subjecte als reajustaments
A més, a la programació s'afegeixen altres activitats pressupostaris i a tota mena d'imprevistos. "Això és
(mostres, concerts...) que se celebren a Barcelona a les una cosa important: el resultat del nostre treball no
mateixes dates, i també es fan jornades de portes ober¬ depèn de nosaltres mateixos. Hi ha moltes interfe¬
tes a museus o edificis d'interès. "El nostre ideal seria rències que són imprevisibles", destaca Susanna
estendre la Mercè per tota la ciutat -afirma Susanna Gamisel. I posa exemples: un artista pot posar-se
Gamisel. Però sense un augment pressupostari és impos¬ malalt, aquest any l'explosió de Tolosa va obligar a
sible. De totes formes, intentem arribar a tot arreu. suspendre un concert perquè a un dels grups que hi
Aquest any hem incorporat el Passeig de Gràcia". actuaven els va tocar de ple a casa seva. Hi ha la
Un cop tancat el programa, s'ha de fer el procés necessitat d'improvisar malgrat que tot està com¬
de preproducció: cronometrar les activitats en temps pletament planificat, i això dificulta molt el treball.
real, controlar que a tots els espais hi hagi un volum Però el resultat és engrescador. "La Mercè", afir¬
similar d'actes i que no es produeixin incompatibili¬ ma Fornés, "és fer possible una idea, una utopia, i
tats, compaginar les proves de llum i so amb les fer-la durant uns dies. És un moment de transgres¬
actuacions, fer proves d'enllumenat... sió, de catarsi, on passen coses insòlites, diferents. Es
La programació, en fi, és com un gran trenca¬ crea un nou espai simbòlic. Això és l'interessant de
closques les peces del qual s'han de fer compatibles la nostra feina".
26 Lamunicipal
La Mercè, des de dins
El procés
de producció
En obrir la porta, arriba el soroll
de moltes converses creuades.
L'Espai 4 de l'Icub està ple de gom
a gom. Al voltant d'una desena de
taules, la gent intercanvia infor¬
macions animosament, amb els
paràmetres sònics propis d'un país
mediterrani. Hi ha un ball de gent
de taula a taula. Tothom porta
unes fulles amb la programació i
horaris de la Mercè, plànols dels
espais on es fan les activitats i lli¬
bretes on prenen notes i números
de telèfon, per assegurar la comu¬
nicació in situ arribat el moment.
Som a 13 de setembre i aques¬
ta és una de les últimes reunions
entre els Serveis Municipals i l'e¬
quip de producció, en la qual s'es¬
tan acabant de concretar els
requeriments necessaris per a la
Mercè 2001. Hi ha representants
dels districtes de Ciutat Vella,
Sants-Montjuïc, Eixample i Sant
Martí, de Protecció Civil, Tallers
Municipals, Vialitat, Enllumenat i
Energia, Servei d'Extinció d'Incen¬
dis i Salvament, Transports Munici¬
pals de Barcelona, Departament
d'Aigües, Servei d'Urgències Mè¬
diques, Centre Gestor de Neteja,
Protocol i Relacions Públiques,
Guàrdia Urbana, Manteniments i
Serveis, Institut Municipal Parcs
i Jardins, Higiene dels Aliments i
Zoonosi... L'Ajuntament en ple
està implicat en el procés de pro¬
ducció. És l'etapa en la qual s'han
de fer els passos necessaris per a
l'execució de les festes. Producció i
Serveis Interns de l'Icub s'ocupa de
gestionar-la i supervisar-la.
65 2001 27
dossier
Fins al mínim detall lets fins al muntatge dels escena¬ es tenen presents i previstes
La Mercè implica haver d'adap¬ ris; des de tallar el trànsit fins a podem reaccionar ràpidament",
tar uns espais de la ciutat per desplaçar hamaques de les plat¬ deia el membre de l'equip de pro¬
poder celebrar els actes. Així que ges; des d'instal·lar contenidors de ducció que havia tret el tema.
el primer pas és demanar a Via plàstic fins a facilitar dues tones
Pública els permisos per fer les de sorra (calien per fer els quatre Una dinàmica a moltes bandes
activitats i treballar al carrer. Des¬ focs de la paella popular per a A tall d'exemple de com fun¬
prés, i a partir de la programació, 4.000 persones del 23 de setem¬ ciona tota aquesta dinàmica,
Producció i Serveis Interns de l'I- bre, al passeig del Bogatell). posarem el de la Guàrdia Urbana.
cub fa una sol·licitud de Serveis Els serveis i districtes coordinen L'inspector Alemany, de Planifica¬
Municipals. Quant a la producció i organitzen la demanda de ser¬ ció de Serveis del cos, explica que
tècnica, els equips de so i d'il·lumi¬ veis corresponent. I tot es va "la filosofia de qui treballa a la
nació es lloguen a empreses priva- polint a les reunions, on s'han de Mercè és la de màxima facilitat.
des. Aquestes empreses també es fer encaixar tots els elements que I la nostra filosofia és donar la
fan càrrec de la producció de certs intervenen a la festa: quan tanca màxima facilitat", però sempre
espais; és el cas de la plaça del Rei un carrer la Guàrdia Urbana, si es tenint en compte les limitacions
i l'avinguda de la Catedral a l'edi¬ pot retardar o no mitja hora el imposades per la normativa, les
ció del 2001. muntatge d'un escenari perquè necessitats del ciutadans i del
Cada activitat programada té no coincideixi amb l'hora punta trànsit. És responsabilitat seva
unes necessitats diferents i reque¬ del trànsit, el moment en el qual "tot el tema de mobilitat, de
reix serveis específics. Des d'una han d'entrar en acció els serveis de garantir que el programa es pugui
neteja especial després del Corre- neteja, la necessitat de deixar una portar a terme en convivència
foc fins a preses de corrent per als via extra d'evacuació per a les amb la resta de la vida quotidiana.
punts d'atenció de la Creu Roja; ambulàncies, la previsió d'afluèn¬ Els actes es fan a la via pública, i
des de facilitar l'accés de vehicles cia de públic a un concert per això obliga a unes mesures espe¬
que transporten els materials de qüestions de seguretat, etc. Fins i cials d'ordenació i regulació del
muntatge i la seva descàrrega fins tot el grau de pendent del Passeig trànsit".
al guarniment floral dels espais; de Gràcia, que suposava un factor A mesura que la programació
des de tancar els llums d'una plaça de risc pel volum de públic que es desenvolupa, la Guàrdia Urba¬
durant les actuacions fins a la ces¬ s'esperava durant els concerts, es na aporta el seu punt de vista per
sió de tanques i tarimes; des del va posar sobre la taula durant la assenyalar "si es pot fer un acte o
subministrament de papereres de reunió corresponent. "Això que no, o com es podria fer, per una
cartró per a la recollida de fana- ho tinguem en compte: si les coses afectació greu del trànsit", diu
28 Lamunicipal
La Mercè, des de dins
coordinació més acurada. És el cas del Piromusical, el
Correfoc i La Festa al Cel. Els dos primers es basen en
un element festiu característic com és la pirotècnica;
a la tercera, se celebra una exhibició aèria a les plat¬
ges barcelonines. Això fa que les mesures de segure¬
tat s'extremin al màxim.
Per a cadascuna de les activitats esmentades s'or¬
ganitza un CECOR o Centre de Coordinació. En
aquests centres hi són els bombers, la Guàrdia Urba¬
na, els serveis sanitaris, la Creu Roja i el 061. El CECOR
de la Festa al Cel, a més, disposa de representants de
Capitania Marítima, Port de Barcelona o AENA, entre
d'altres.
Protecció Civil és qui coordina els CECOR i les
actuacions d'aquests grups operatius. En el cas hipo¬
Alemany. En el cas de la Cursa de la Mercè, se'ls con¬ tètic que hi hagués una emergència, la direcció l'a¬
sulta si el recorregut és adient i, si cal, es redefineix. gafaria el CECOR, que seria l'encarregat de prendre
En aquest cas, es treballa a tres bandes, a part de 1*1- les decisions adients.
cub: Guardia Urbana, Transports i Circulació i Esports. D'altra banda, i ja durant els dies de festa, a la
Virreina s'organitza un CICOM (Centre d'Informació i
Seguretat: els CECOR Comunicació). Aquí es recullen totes les incidències
La seguretat és un dels punts clau de la Mercè. Hi que es produeixen durant les festes i es donen les
ha alguns actes que són més complexos, i que, per directrius per resoldre-les.
diferents raons, impliquen més risc i necessiten una
65 2001 29
La Mostra d'Associacions
La Mostra d'Associacions, que el 2001 ha celebrat la capdavant de la qual es troba Francesc Osan. La pro¬
seva sisena edició al si de la Mercè, l'organitza direc¬ gramació té dues vessants: la mostra d'associacions
tament la Regidoría de Participació Ciutadana i Soli¬ pròpiament dita i les actuacions que es porten a
daritat. Té doncs, una dinàmica pròpia que descriu¬ terme als dos escenaris de la plaça.
rem a continuació. Carme Segura, directora de Torre Jussana Serveis
La Mostra és una iniciativa que va impulsar el Con¬ Associatius, explica que cada mostra es lliga a la cele¬
sell Municipal d'Associacions, amb la idea de tenir un bració internacional de l'any en curs. El 2001 ha estat
aparador que presentés, en l'àmbit de ciutat, la tasca l'any del voluntariat; l'any passat, el de la pau; el
de les entitats. D'aquí va sorgir la idea de fer aques¬ 1999, el de la gent gran. Cap al febrer envien les but¬
ta mostra en el marc de la Mercè, a la plaça Catalun¬ lletes de sol·licitud, amb els requisits de participació, a
ya. Totes les activitats que se celebren en aquest espai les 4.000 entitats amb les quals treballen. De les pro¬
les organitza la Direcció de Participació Ciutadana, al postes rebudes, se'n seleccionen 110 i es presenten al
Consell Municipal, que en fa la selecció definitiva. Una
setmana abans de la Mercè, es fa a Torre Jussana una
reunió de treball de les entitats participants amb el
regidor Pere Alcober i l'equip de direcció.
Pel que fa al programa dels escenaris, es perfila a
les reunions que manté la Direcció de Participació
Ciutadana. L'escenari petit acull, cada mitja hora, la
programació que porten les entitats. A l'escenari
gran hi ha actuacions musicals per la nit. També es
tria qui llegirà el manifest de cada edició. La respon¬
sable de la producció és Maria Anglada, de l'equip de
direcció. El procés es tanca, després de la festa, amb
una valoració final.
"És una activitat que ens porta molta feina, però
és molt agraïda de fer", afirma Carme Segura.
30 Lamunicipai
La Mercè, des de dins
Comunicar la festa
La distribució dels progra¬
mes de mà també és impor¬
tant. Es descentralitza al
màxim perquè tothom els tin¬
gui a l'abast, d'una forma pro¬
pera. El programa general s'a¬
dreça a centres cívics, OACS,
biblioteques o universitats.
Enguany, fins i tot a botigues.
Hi ha un altre element de
comunicació de la Mercè molt
significatiu: el cartell de les fes¬
tes. És una distinció que l'Ajun¬
tament fa a un artista, i que
després se cedeix al Museu
d'Art Modern. L'Alcaldia selec¬
ciona el creador a qui s'enca¬
rrega el cartell, a partir d'una
proposta de tres que presenta
l'Icub. El lliurament del cartell
té lloc al juny. Per complemen¬
tar la gràfica del cartell, es tria
un il·lustrador que treballarà
la resta d'elements comunica¬
De res no serviria tenir a punt una programació fan¬ tius. També s'utilitzen fotografies del concurs Foto-
tàstica si no es comunica als seus destinataris, els bar¬ mercè al programa general, una oportunitat més, diu
celonins. Aquesta és la tasca de Rosa Relio, responsa¬ Rosa Relio, "que el ciutadà participi a la festa".
ble de comunicació i publicitat del Servei de Festes i
Participació Cultural.
De cara a la Festa Major de Barcelona, l'objectiu és
doble: informar i també engrescar. Com explica Rosa
Relio, "volem fer uns elements no solament informa¬
tius, sinó que també provoquin en els ciutadans
ganes de participar i que això es visqui com un èxit.
Intentem donar un caràcter festiu a tot el que fem".
Als programes de mà, per exemple, que a la Mercè
2001 s'han diversificat per adoptar forma d'estel
(Festa al Cel) o de col·lecció de postals (mostra del
Seguici Popular a la Virreina).
Per a la campanya comunicativa s'utilitzen diver¬
sos canals: senyalització exterior (banderoles, pla¬
fons...), programes de mà i publicitat a premsa, ràdio
i, en algun, cas televisió. La major part d'aquestes
actuacions es porten a terme amb la col·laboració de
patrocinadors. "Fem una campanya en funció d'allò
que ens ofereixen els patrocinadors. Ens adaptem ai
que ens ofereixen", assenyala Rosa Relio. Els mitjans
de comunicació s'aprofiten per aconseguir la difusió
màxima de la festa. I també el web municipal, on es
crea una pàgina especial sobre la Mercè que al 2001
ha presentat novetats: un joc sobre les festes i la pos¬
sibilitat de seguir en directe alguns actes.
65 2001 31
dossier
I, per fi, la celebració
Havíem deixat la Mercè tot just al seu començament, després del Toc d7-
nici. En aquestes pàgines hem recorregut el llarg camí que porta fins
aquí. Però tot aquest treball, en el qual estan implicats tantes i tantes
persones, no ha estat més que la preparació per aquest moment. El
moment en el qual tothom es posa en acció, perquè allò que.s'ha plani¬
ficat i projectat minuciosament al llarg de l'any pugui fer-se realitat
durant uns dies, que culminen amb el piromusical del 24 de setembre.
La celebració de la Festa Major planteja unes circumstàncies singulars.
I els serveis municipals fan un esforç especial per poder respondre, cadà
vegada, als reptes que plantegen aquestes hores festiva* Reptes.com
ara el de garantir la neteja dels carrers i places que acullen celebracions
multitudinàries, per a la qual cosa es posa en funcionament 92 equips de
neteja extraordinaris (en total, més de 200 persones). O com el d'oferir
un servei de transport públic efioiç en aquestes jornades, durant les
quals s'amplien els horaris de met*) i esfeforcen els serveis d'autobús, *
tot adaptant-se a les necessitats de desplaçament del públic. Reptes cqm
ara el de dinamitzar i col·laborar amb el bon desenvolupament de la*
festa, fent tasques de control, d'informació o de repartiment, de mate¬
rial, que porten a terme els voluntaris. Reptes com el de ser part activa
de la programació, possible gràcies a la col·laboració de les colles, les
associacions, les agrupacions tradicionals i musicals.
No acabaríem mai. I potser aquesta és la millor, manera de deixar
constància que la Mercè és el producte de l'esforç de centenar^ i cente¬
nars de persones, dins i fora de l'Ajuntament. I per això, més que per cap
altra cosa, la Mercè és, per dret propi, la festa de tots.
32 Lamumcipal
La Comissió de Control del
Pla de Pensions es renova
El 22 de novembre havia de ser dia d'eleccions per a totes aque¬
lles persones que formen part del Pla de Pensions de l'Ajunta¬
ment, un cop acabat el mandat de la Comissió de Control que hi
havia fins ara.
El procés electoral va ini- Tot aques procés va quedar
ciar-se el dia 1 d'octubre tancat el 8 de novembre, l'ende¬
amb la comunicació mà de la data límit per presentar
pública i general de la candidatures. La raó és que
convocatòria d'eleccions. només s'havia presentat una can¬
Durant aquest mes es va didatura, que havia estat consen¬
constituir la Mesa Electo¬ suada entre els diferents sindicats.
ral Central, es va deter¬ Per tant, la Mesa Electoral Cen¬
minar el nombre de tral, reunida el dia 8, un cop va
meses electorals parcials i comprovar que tots els compo¬
es va confeccionar i expo¬ nents complien els requisits esta¬
sar el cens d'electors. El blerts a l'article 44.6 del "Regla¬
termini de presentació mento de especificaciones del
de candidatures acabava Plan de Pensiones del sistema de
el dia 7 de novembre i la empleo para el personal del
campanya electoral s'ha¬ Ayuntamiento de Barcelona", va
via de dur a terme entre decidir fer la proclamació de l'ú¬
el 14 i el 20 de novem¬ nica candidatura presentada i, per
bre. I el dia 22 s'havia de tant, declarar-la com a guanyado¬
celebrar les eleccions, ra. D'aquesta manera, per econo¬
després que el 21 fos la mia de procediment, es donava
jornada de reflexió. per acabat el procés electoral que
s'havia iniciat l'1 d'octubre.
La candidatura guanyadora va
Candidatura guanyadora ser presentada pels sindicats
Comissions Obreres, Unió General
1 Pedro Fernández Higueras. Suplent: Antonio Gómez Lorite de Treballadors, Asociación de
2 Gabriel Zapater Campos. Suplent: Isidoro Baniandrés Viyuela Policías Locales de Cataluña, Sin¬
3 Montserrat Barja Lavandeira. Suplent: Carlos Jaén Jiménez dicato Profesional de Policías
4 Salvador Candela Peña. Suplent: José García Fernández Municipales de España, Acción
5 Felix García García. Suplent: Andrés Hernández Plumed Sindical Independiente i Agrupa¬
6 Leopoldo Villagra Miranda. Suplent: Antonio Martínez Castillo ció d'Independents.
7 Rufo Sanz Sanz. Suplent: Angel Marcos González Campocosío
8 Nuria Pons Giralt. Suplent: Clara Dejuna Espinet
9 Francisco Javier Cañadillas Lucas. Suplent: Álvaro Longoni Merino
65 2001 33
La nova cara d'Intranet
L'Intranet es posa al dia. La xarxa municipal ja no és única¬
ment informativa. Des de final de setembre incorpora nous
continguts que s'aniran ampliant els pròxims mesos.
L'objectiu és que es converteixi en una eina no solament
útil sinó imprescindible per a aquells treballadors de
l'Ajuntament de Barcelona que treballen amb ordinador.
En un futur, està previst que la connexió a Intranet sigui la
porta d'entrada al nostre equip informàtic.
■ -Uix ■ -|g|xl
Frtxe» Edita Visualitza Véj a Communicate» Ajuda Fitxei Edita Visualitza Véja Communicator Ajuda
"
"■L M i ák >43 ¿ , 3 ál M. zA i 4 3 V
Endaueie Actualiza Inici Casca Segueta) Botiga m Endarrere Guia Imprimeix Seguretat Botiga Atura
^ ' Preferit» Ubicaci6:Jhttp://www.aiuntamw> îjj * Pieletits t Ubicació: |http/
ffl] Instant Message Internet 1$ Novedades Miembros Uj Conexcnes 0 Comptas GjJ Pag**« Blancas O) La Van O] Instant Message 5) Internet O) Novedades Sj Interesante 'O) Miembros §j Conexiones jjg] Compras Si Paginas Blancas LaVango
o La nova CLASSIFICCIÓ DELS LLOCS DE
TREBALL suposarà una millora per tothom.
Durant el darrer trimestre de l'any
demanarem la vostra col·laboració omplint
un qüestionari que ens facilitarà tota la
informació que es necessita per realitzar la
nova valoració.
O Estem millorant, a través del projecte de
Humans tràmits DE personal, la manera com
resoldre les sol·licituds que tot el personal
tenim en relació a l'Ajuntament així com
facilitar l'actualització de les dades
personals.
1L Document let 9 w ÍJ a ÜRS&Í fcft C2
¡o| (¡J1 Re: Barcelona Inloimaci | ]jyMiciosott Woid - Docu... 11^ Intianet Ajuntamen... HI Adobe I 12:53 Re: Barcelona lnfotmaci..| ^Microsoft Word • Docu IIS Intranet Ajuntan I nx
Com la majoria de treballadors ja hauran pogut com¬ Eines); una franja de comunicació, i l'última presen¬
provar, el nou disseny és més atractiu i flexible que el ta eines com l'accés directe a programes informàtics
que va entrar en servei el 1999. La seva concepció és i un calendari.
ara homologable amb els webs d'ús més generalitzat L'apartat Documents ofereix informació referent a
que corren pel món virtual. El seu funcionament és diversos departaments de la casa que pot ser d'inte¬
molt més intuïtiu i permetrà incorporar continguts i rès general. A la Xarxa de... s'aniran incorporant els
eines a mesura que es consideri oportú. continguts específics del comitè executiu, els sectors,
La primera pàgina d'Intranet està ara dividida en els districtes, les empreses i els instituts municipals.
quatre franges: la superior ofereix accessos directes i Una de les novetats de la nova Intranet és l'espai
un cercador; la franja següent presenta el cos de la reservat per a la participació dels treballadors de la
informació (Documents, Què fer si.... Xarxa de... i casa, perquè puguin opinar sobre aspectes diversos
34 Lamunicipal
relacionats amb l'organització o amb la ciutat. La Una altra novetat és la incorporació del Catàleg de
primera qüestió que s'ha plantejat és, precisament, compres, que permet conèixer les especificacions del
sobre la Intranet. De les respostes rebudes, la majo¬ productes i enllaçarà amb el Sistema Agregat de
ria són felicitacions sobre les novetats, mentre que Compres Centralitzat, permetent agilitar els processos.
la resta es reparteixen entre suggeriments, crítiques A partir de 2002, la Intranet també incorporarà
i detecció d'errades. espais de coneixements entre els col·lectius professio-
EH*)
^ y 3- A <&- à * * a «
Endarrere Actualitza Inci Ceica Seguretat Botiga Atura iVrfT
Jí Preterits Llocde|hUp/Avww.aMitamerí.bcn/cat/¡nd< Vés a la Guia| _v] £)T Afins
'
§1 Instant Message Oj Internet !§l Novedades t§] Inteiesante §1 Miembros Conexiones Comptas ǧJ Paginas Blancas ¡§) LaVangu
"Opina de la nova
Intranet"
w 3. :
Barcelona Informed. I W Microsoft Word - Docu.. r ycaeor 1249
Una possibilitat que obre Intranet, i on sens nais, que inclouran fòrums, documents d'ús comú,
dubte s'experimentaran més canvis els pròxims anys etc. Els primers serveis que s'incorporaran en aquest
és fer tràmits sense necessitat de realitzar trucades punt de trobada seran els jurídics. Així serà possible
ni d'efectuar desplaçaments. A Recursos humans conèixer la interpretació que cal donar a les lleis, con¬
s'ha dissenyat el catàleg de Llocs de treball i s'han clusions de sentències, intercanviar idees o veure
iniciat una quinzena de tràmits als districtes. Es pre¬ quins resultats han donat experiències semblants a
veu que abans d'acabar l'any estiguin implementats les nostres en altres dependències de la casa.
a la resta de dependències. Els possibles tràmits a El canvi radical que ha experimentat Intranet
realitzar fan referència a formació, modificació de obeeix a la necessitat d'adaptar-se a un mitjà que,
dades personals, duplicats de documentació, vacan¬ dins de l'Ajuntament, sols té dos anys de vida, però
ces, certificats, permisos i el capítol Faig constar. que està en evolució constant.
65 2001 35
Barcelona
en 35 mil·límetres
Barcelona Plató doblarà el 2001 el seu volum de treball
respecte de l'any passat. Aquest organisme de l'ICUB dedica
els seus esforços a fer més fàcil la feina dels rodatges a la
ciutat. Es tracta d'atreure una indústria que té un alt impac¬
te tant en el propi sector audiovisual com en el turisme,
l'activitat econòmica i la projecció de la imatge de Barcelona.
36 Lamunicipal
"A Nova York tenen fins i tot
una guàrdia urbana especialitza¬
da en rodatges", explica la cap
de la Barcelona Plató Film
Commission, Julia Goytisolo. "I a
Los Angeles -completa- són
capaços de tallar un carrer sem¬
blant a la Diagonal per filmar
una pel·lícula". Tot això implica
una capacitat d'organització
impressionant per part de les ofi¬
cines d'assistència als rodatges
d'aquestes ciutats. La de la capi¬
tal catalana encara no arriba a
aquests nivells, sobretot per la
seva joventut: Barcelona Plató va
obrir les seves portes el novem¬
bre de 1996 per facilitar al
màxim la producció de qualsevol
rodatge a la ciutat. Tramiten, per
exemple, els permisos necessaris
per poder rodar a espais tant
municipals (gratuïts, excepte si es
roda un espot publicitari) com
privats -on fan de pont entre
propietari i productor perquè
arribin a un acord econòmic.
Alguns dels rodatges en què ha col·laborat Barcelona Plató:
El pianista (1996), de Mario Gas
Carícies (1997), de Ventura Pons
La ciutat dels prodigis (1998), de Mario Camús
Amic Amat (1998), de Ventura Pons
Els sense nom (1998), de Jaume Balaguero
Todo sobre mi madre (1999), de Pedro Almodóvar
65 2001 37
El embrujo de Gràcia També faciliten la informació ció ciutadana. Des de l'Ajunta¬
necessària sobre empreses i pro¬ ment s'està plantejant ja una
Una dels rodatges més complicats fessionals locals que treballen al campanya per explicar a tothom
que ha tutelat Barcelona Plató ha voltant del món de l'audiovisual. els avantatges, tant directes com
estat la pel·lícula de Fernando Barcelona Plató es gestiona des indirectes, que es rodi a la ciutat.
Trueba El Embrujo de Shangai. La de l'Institut de Cultura de Els nombre de serveis que
Plaça Rovira va haver de tornar Barcelona, amb la participació de ofereix Barcelona Plató han anat
per uns dies als anys 40. Igual que la productora Paral·lel 40, que creixent amb la demanda.
quan Gràcia va acollir el rodatge s'encarrega des del passat mes "Abans no ens havien demanat
de La Plaça del Diamant, la partici¬ de març d'una part dels serveis. mai un hotel. Ara fem sovint
pació ciutadana va tornar a ser la gestions per buscar-los allotja¬
clau. "Trueba -segons Júlia Goy- ment". A hores d'ara, s'està
tisolo- tenia claríssim que calia la Ciutat Vella, la localització més enllestint també el web i una
complicitat dels veïns. Perquè sol·licitada guia de l'audiovisual. Tant a un
l'Ajuntament no pot imposar que Les localitzacions més reclamades lloc com a l'altre es podrà trobar
es talli una plaça, i menys forçar pels directors i productors que informació sobre el sector de
una perruqueria a transformar-se truquen a la film commission l'audiovisual català i d'altres de
en una altra cosa encara que li són, diu Goytisolo, "el Districte paral·lels, des d'empreses de pos-
paguin..." de Ciutat Vella, tot el que és tproducció fins a un servei d'à¬
modernisme i Gaudí i la zona pats digne dels gustos d'un gla-
olímpica." De tota manera, s'es¬ mourós actor de Hollywood. Es
tan promocionant altres espais, volen evitar així situacions com
perquè "Ciutat Vella està molt la que es va donar a Andalusia
saturada i som conscients que els amb el rodatge de Mission
veïns no tenen per què assumir Impossible 2: els responsables
tants rodatges". De tota manera, d'aquesta pel·lícula d'alt pressu¬
cal apel·lar sovint a la col·labora¬ post buscaven, entre d'altres
38 Lamunicipal
Cap a una finestreta única
Avui dia és possible tramitar per¬
misos per rodar sense comptar
amb la tutela de Barcelona Plató.
En el cas d'espots publicitaris,
sovint els productors s'adrecen
directament a Via Pública o a
Parcs i Jardins, i allà resolen els
papers i paguen les taxes perti¬
nents. Això pot dificultar la feina
de la film commission: "de vega¬
des tu estàs tramitant un permís
per un rodatge al Palau Güell i,
en canvi, no saps que s'hi està
rodant un anunci aquells matei¬
xos dies. Quedes fatal amb el pro¬
ductor que t'ho ha demanat i, a
part, no tens constància de qui
roda ni quan", explica la Marta
Pérez, responsable de l'operativa
de rodatges de l'oficina. És per
aquesta raó que la Lourdes
Noguera, responsable dels serveis
jurídics, té sobre la taula un infor¬
me tècnic sobre la possibilitat que
l'oficina passi a ser finestreta
única d'informació i tramitació
per a tothom qui vulgui rodar a
Barcelona.
La film commission de la ciutat
no para de créixer des del dia en
què va néixer. Si el 2000 es van
obrir 118 expedients de permís o
de col·laboració en diferents pro¬
duccions, a l'any 2001, fins al mes
de juliol, ja se n'havien obert 175.
localitzacions, un patio andaluz de l'estat s'han unit en l'Spain 102 són projectes engegats des
amb cabuda per a tres-centes Film Commission, associació que de l'Estat espanyol, 21 d'iniciativa
persones. pretén defensar els interessos estrangera i 6 coproduccions. Si
A Andalusia van trobar alguns d'aquests nous organismes. es manté aquesta progressió, pot¬
espais, però no hi havia l'orga¬ Front necessari perquè "l'Institut ser algun dia Barcelona s'acostarà
nització necessària per facilitar el de Comerç Exterior i el Ministeri, a referents com el de Nova York o
rodatge. Al final, el patio anda¬ així com les associacions de Londres. Aquell dia, potser, es
luz se'l van fer ells mateixos... a productors, han de tenir un crearà un grup de la Guàrdia
Austràlia. "De vegades -diu paper en tot aquest fenomen de Urbana especialitzat en rodat¬
Goytisolo- no n'hi ha prou a tro¬ les film commissions, han de ges... Però veurem com s'ho fan
bar el lloc, també cal que el sec¬ donar suport, fins i tot econòmi¬ per tallar la Diagonal sense que
tor t'ofereixi garanties, que esti¬ cament, a aquest moviment. ningú no es queixi.
gui organitzat". Després d'allò I en aquest moment no ho estan
va néixer l'Andalucia Film fent, perquè és un fenomen
Commission. Recentment, totes recent. Altres països ho tenen
les oficines de tutela de rodatges claríssim".
65 2001 39
 
La renovada Xarxa de C¡Q
aposta per la coordinació
El Departament de Comunicació és
un element bàsic en qualsevol
organització. La seva funció és, en
el cas de l'Ajuntament, garantir
una relació fluïda entre l'Adminis¬
tració municipal i els ciutadans i ciu¬
tadanes de Barcelona utilitzant les
tècniques de comunicació més
actuals d'una forma àgil, eficaç i
professional. Així ho entén l'Ajun¬
tament de Barcelona, que l'any
1996 va crear aquest departament
en els deu districtes municipals.
L'objectiu d'aquests departaments dedica importants esforços a coor¬ municipal nomenat pel sistema de
era millorar els circuits de comuni¬ dinar els diferents departaments lliure designació. Aquesta decisió
cació municipals amb el conjunt per tal d'optimitzar els recursos va ser impugnada i a final de l'any
de ciutadans i ciutadanes i disponibles i aconseguir que les 2000, el Tribunal Superior de Justí¬
col·laborar amb la resta de depar¬ experiències del Departament de cia de Catalunya va anul·lar
taments dels districtes a millorar la Comunicació d'un districte o sec¬ aquells nomenaments. Per això
qualitat dels serveis que l'Ajunta¬ tor serveixin a l'hora de preparar s'ha fet un concurs per dotar de
ment de Barcelona ofereix des activitats o campanyes similars a nou les 10 places de responsable
dels territoris. Des d'aleshores, un altre sector o districte. Aquesta de Comunicació i Qualitat dels Ser¬
s'ha anat creant la figura del cap és la manera de fer de la Direcció, veis als deu districtes municipals.
de Comunicació a diversos sectors i que ha optat per treballar en Aquest fet ha coincidit amb diver¬
instituts municipals. Actualment hi equip. Bona mostra és l'existència ses circumstàncies que han com¬
ha un total de 23 caps de Comuni¬ de la figura de la Coordinadora de portat una important renovació
cació o figures similars. I es dóna la Xarxa de Caps de Comunicació, en la Xarxa de Caps de Comunica¬
el cas que, durant aquests anys, una figura que s'encarrega de ció i Qualitat dels districtes. A final
cinc caps de Comunicació de Dis¬ canalitzar i facilitar la informació i de juliol, que és quan es van pro¬
tricte han passat a ser caps de els recursos que necessiten els duir els nomenaments, van incor-
Comunicació de Sector o d'Institut. departaments de Comunicació, a porar-se a la xarxa sis nous caps de
La xarxa de CiQ de districtes, que l'hora que els coordina i en facilita Comunicació i dues persones que
ha viscut una important renovació la relació i l'actuació conjunta ja n'eren han canviat de districte.
aquest estiu, és un dels puntals quan això és necessari. Entre les primeres sessions de tre¬
d'aquesta xarxa de comunicadors i La primavera de l'any 1996, ball que han dut a terme hi ha, tal
comunicadores municipals. quan l'Ajuntament de Barcelona com recullen les imatges d'aquesta
La coordinació és una de les va crear els departaments de pàgina, una visita al Centre de
eines més importants amb què Comunicació i Qualitat dels Serveis Control de Metro i Autobús i una
compta la Xarxa de Caps de Comu¬ als deu districtes municipals, es va reunió de treball amb els respon¬
nicació. La Direcció de Comu¬ optar per posar al capdavant d'a¬ sables de comunicació de Trans¬
nicació Corporativa i Qualitat quests deu departaments personal ports de Barcelona.
65 2001 41
Un nobel d'Internet
per al web de Barcelona
Als últims mesos, www.bcn.es ha rebut un premi "nobel"
d'Internet -el Challenge Award d'Estocolm- i ha estat triat
el millor lloc web municipal d'Espanya. Els fòrums especia¬
litzats ratifiquen la qualitat i la vocació de servei al ciutadà
del web oficial de l'Ajuntament de Barcelona.
Els "nobel" d'Internet. temes de mobilitat. Però també ratifica l'esforç del
Així es coneixen els consistori per respondre, des de la seva pàgina, a
Challenge Awards qualsevol consulta que es faci sobre Barcelona",
d'Estocolm, que es lliu¬ explica Marta Continente, directora de Serveis de
ren justament al mateix Comunicació i Atenció al Ciutadà i màxima respon¬
saló que els famosíssims sable del lloc web municipal. En aquest sentit,
premis suecs. El 26 de Marta Continente assenyala que www.bcn.es és un
setembre passat, el web "web de servei on l'usuari és el protagonista. Tot
oficial de l'Ajuntament està pensat i enfocat amb aquest doble punt de
de Barcelona va guanyar vista: servei i usuari". Són dues les idees que
aquest prestigiós guardó mouen el projecte municipal d'Internet: que
en la categoria de l'Ajuntament sigui sempre accessible, els 365 dies
Serveis Públics i Democràcia, distinció que va com¬ de l'any i les 24 hores del dia, i que els barcelonins
partir amb la ciutat de Hong Kong. Al voltant de tinguin el web com a punt de referència a l'hora
cent candidats competien en aquesta categoria. de buscar qualsevol informació sobre la ciutat.
Barcelona va obtenir el premi per l'apartat del web
"Moure's per Barcelona" (www.bcn.es/infotransit), El millor web municipal d'Espanya
on s'ofereix als ciutadans tota la informació neces¬ A més d'obtenir el Challenge Award d'Estocolm,
sària per als seus desplaçaments urbans, ja sigui www.bcn.es ha estat triat el millor web municipal
amb transport públic o privat, amb bicicleta o a espanyol en un estudi fet per "Ciberp@ís", el
peu. Així mateix, va ser seleccionat com un dels suplement especialitzat en noves tecnologies del
deu millors portals entre tots els que participaven diari El País. Els resultats de l'estudi, publicats al
a la convocatòria. passat mes de juliol, posaven de manifest que el
"Aquest premi té dues vessants. D'una banda, web de l'Ajuntament de Barcelona és "una pàgina
és un reconeixement a la tasca feta per l'Ajun¬ modèlica" i "molt destacada de la resta". Un lloc
tament per oferir al ciutadà una informació útil en web, en definitiva, que "es pot tractar d'igual a
42 Lamunicipal
igual, fins i tot favorablement, Per a la puntuació, es va valo¬ figurava el pagament d'impostos
amb les webs dels ajuntaments rar especialment els serveis dels a través de la xarxa, que l'estudi
de París, Roma, Londres, Nova webs que atenen les demandes considera el "summum de la
York i San José, la capital del bàsiques dels ciutadans, com ara interactivitat". És una possibilitat
californià Silicon Valley". la informació sobre transports que, a hores d'ara, només oferei¬
Per portar a terme aquest públics, la descàrrega d'impresos xen sis webs municipals de tot
estudi, es van analitzar els webs per omplir-los a casa, la guia de Espanya, entre ells el de
dels ajuntaments de cinquanta carrers de la ciutat, la possibilitat Barcelona.
capitals espanyoles, a més de de fer tràmits a través de l'ordi¬
Ceuta i Melilla. D'aquestes, sis nador, la informació sobre el
encara no tenien lloc web o esta¬ trànsit, i també els idiomes en
va inactiu. La resta es va puntuar què es presenten les pàgines.
en funció dels serveis que donen L'estudi concloïa que "poques
als seus ciutadans. El web muni¬ (de les pàgines webs municipals)
cipal de Barcelona es va classifi¬ van ser pensades per facilitar la
car en primer lloc, amb 178,1 vida dels veïns". I en donava pro¬
punts. El seguien, en el rànquing ves: a 25 dels 46 llocs webs ana¬
dels deu millors, els de València litzats -entre ells, el de Madrid-
(125,8), Saragossa (120,9), Palma no hi ha una guia de carrers de
de Mallorca (114,2) i Madrid la ciutat. A l'altre extrem, i com
(113,1). un dels serveis més valorats,
65 2001 43
L'Ajuntament
inicia un pla per revisar
els llocs de treball
En tornar de vacances d'estiu, l'Ajuntament de Barcelona
ha entrat de ple en un procés llargament esperat i que pot
suposar canvis significatius per a una part dels treballadors
i treballadores que formen part de la organització municipal.
Es tracta del projecte de Classificació dels llocs de treball,
un projecte que posa sobre la taula la situació actual de tot
el personal municipal per revisar, classificar i valorar tots i
cadascun dels llocs de treball existents actualment a
l'Ajuntament, excepte en els casos de personal uniformat
de la Guàrdia Urbana, Bombers i instituts municipals.
44 Lamunicipal
El procés que s'ha engegat ha de permetre, amb la poder participar pel fet de no tenir un ordinador
participació del conjunt del personal municipal, entre les seves eines de treball.
conèixer a fons els llocs de treball que hi ha actual¬ Tot aquest procés s'està desenvolupant segons
ment a l'Ajuntament de Barcelona. Es tracta de una tècnica concreta que s'utilitza internacional¬
saber, en un primer estadi, què fa cadascú, per què ment i que fa servir valoracions amb estàndards
ho fa i quina és la seva implicació i importància en internacionals. Una empresa externa dóna suport
el context de l'organització municipal. Un cop es al projecte en tot el seu procés.
tinguin les dades necessàries, és el moment d'ana¬ Aquest projecte de classificació de llocs de tre¬
litzar i valorar tota aquesta informació per elabo- ball ha suscitat, de ben segur, diverses preguntes
rar una proposta de classificació que es tractarà en clau en moltes de les persones que treballen a
una comissió paritària entre l'Ajuntament i la l'Ajuntament: Servirà això per regularitzar situa¬
representació sindical. L'últim pas serà l'aplicació cions poc definides? Comportarà un canvi de nivell
dels resultats segons les decisions preses. en determinats llocs de treball? Significarà un
La Direcció de Recursos Humans, que és qui augment del sou? Aquestes preguntes i altres com
assumeix la responsabilitat d'aquest projecte, té la aquestes tindran resposta al final del procés.
voluntat que el procés sigui transparent i clar. En Els objectius bàsics passen per millorar l'equitat
aquest sentit, el primer pas que s'ha dut a terme salarial interna entre els llocs de treball; corregir
ha estat demanar la col·laboració de tot el personal possibles desajustos de retribucions per a llocs
municipal a l'hora de descriure, amb el màxim de treball amb continguts similars; compactar i
detall possible, quin lloc de treball ocupa i quines codificar llocs de treball amb continguts similars,
són les seves funcions. Amb aquest objectiu es va i, finalment, millorar els processos de mobilitat i
crear un qüestionari electrònic que s'ha penjat a de provisió de llocs. S'ha de tenir en compte que
Intranet i que cadascú ha d'omplir. Paral·lelament aquest projecte té una dotació pressupostària total
els administradors i els responsables de personal de 2.079.500 euros (346 milions de pessetes) que
dels sectors i dels districtes s'han encarregat de es repartirà a parts iguals en els exercicis dels anys
facilitar l'accés de tothom a un ordinador. En últi¬ 2002 i 2003.
ma instància, però, també s'ha admès el suport
paper per evitar així que ningú no es quedi sense
65 2001 45
breus
Reconeixements
El Centre d'Acollida d'Animals de Companyia, Bombers i Guàrdia Urbana,
premiats pel rescat del gos "Metro"
Un dia del mes de juliol, us gos es va ficar del transport públic que aquest incident va
al Metro de Barcelona. Uns diuen que una provocar, els mitjans de comunicació se'n
parella de joves, en no poder entrar amb van fer ampli ressò.
ell, el van empaitar, i d'altres que el gos Com que no el va reclamar ningú, el
s'hi va ficar sol, espantat pel soroll d'un gos rescatat va ser ingressat i custodiat al
petard. El fet és que l'animal va acabar Centre d'Acollida d'Animals de Companyia
perdut pels túnels del Metro, desorientat i (CAAC) de l'Institut Municipal de Salut
espantat. Durant unes hores, el Metro va Pública, i posteriorment el va adoptar un
estar aturat per tal de permetre que el gos ciutadà.
fos rescatat sa i estalvi. Tant el Cos de El CAAC, així com els bombers i la Guàr¬
Bombers, com els serveis de l'Institut dia Urbana, han rebut un premi en reco¬
Municipal de Salut Pública i la Guàrdia neixement de la seva tasca per part de
Urbana, van participar en el rescat. Atesa l'associació Animal Help - Ecologistes en
la creixent sensibilitat pels temes relacio¬ Acció de Catalunya, una ONG centrada a
nats amb els animals a la ciutat i l'alteració fomentar la cura i el benestar dels animals.
Història
Itineraris històrics per Gràcia
Aquesta tardor els itineraris històrics, que
organitzen des de l'any 1994 el Taller
d'Història de Gràcia i el districte, es van
estrenar amb Gràcia i la Guerra Civil, anys
després, itinerari que va tenir lloc el dis¬
sabte dia 10 de novembre. L'autora i guia
dels itineraris, Carolina Chifoni, centra
aquest recorregut històric en l'impacte de
la Guerra Civil en el territori gracienc. El
següent itinerari programat, l'últim d'a¬
quest 2001, es farà el dia 1 de desembre i
porta per títol. Un passeig per l'antic barri
de La Salut, més enllà de la Travessera de dres de 9 a 14 hores i els dimecres de 16 a
Dalt. Aquest recorregut passa pels santua¬ 20 hores. Telèfon: 93 285 03 57. Com és
ris de la Mare de Déu de la Salut i el de habitual, a primers de gener es presentarà
Sant Josep, i per diferents masies de la un nou cicle amb els itineraris triats pels
zona. Les inscripcions es fan a l'Arxiu mateixos usuaris a partir d'una llista que
Municipal del Districte, de dilluns a diven¬ inclou 20 propostes diferents.
46 Lamunicipal
La xarxa Eurociutats premia Barcelona
La ciutat de Barcelona ha rebut el premi
"L'activitat emprenedora com a eina a favor
de la cohesió social i econòmica". Aquest
guardó és un reconeixement a la institució i
a l'activitat que desenvolupa la societat Bar¬ com a interlocutora davant les institucions
celona Activa a través de molts projectes, europees.
com ara el Cibernàrium, el programa Dones L'associació premia cada any tres diver¬
Emprenedores, el Viver Virtual d'Empreses, ses ciutats en reconeixement a les seves ini¬
Infopyme i Barcelona Emprèn, entre d'altres. ciatives de foment de l'activitat
El premi va ser atorgat en el transcurs de emprenedora. Aquest any optaven al premi
l'Assemblea anual d'Eurociutats, de la qual d'Eurociutats un total de 22 projectes pre¬
Barcelona és membre del comitè executiu. sentats per diferents ciutats. De les set que
Aquesta assemblea va tenir lloc a finals del en van quedar finalistes, a l'últim es van
mes d'octubre a Copenhaguen. L'associació premiar Barcelona, Budapest i Liverpool. El
compta amb més de cent ciutats membres i premi el va recollir l'alcalde Joan Clos i la
té com a objectiu facilitar la cooperació tèc¬ regidora de Promoció Econòmica de l'Ajun¬
nica entre elles i reforçar el seu rol polític tament Maravillas Rojo.
Noves adreces
22@bcn, s.a., i la Direcció d'Administració mitjançant el correu electrònic, podeu fer-
Econòmica canvien d'adreça ho a l'adreça: 22@mail.bcn.es. El seu web
és: www.bcn.es/22@bcn.
La societat 22@bcn, s.a., i la Direcció d'Ad¬ La Direcció d'Administració Econòmica
ministració econòmica s'han traslladat també ha estrenat nova seu, el carrer d'Es-
recentment a noves ubicacions. La nova car, 1, planta primera, al barri de la Barce-
seu de la societat 22@bcn, s.a., és al carrer loneta. En aquest edifici ja s'hi havia
Roc Boronat (abans carrer Lutxana), 115, instal·lat anteriorment la Direcció d'Orga¬
planta segona, al barri del Poblenou. El nització i Personal.
telèfon de la centraleta és el 93 507 35 00 i
el fax el 93 507 35 01. Si voleu contactar-hi www.bcn.es/22@bcn
Comunicació
Bombers té nova revista de comunicació interna
El Sector de la Via Pública ha editat una nova revista
de comunicació interna de Bombers de Barcelona. La
capçalera de la nova publicació rep el nom de Fahren¬
heit 451, i fa referència a la temperatura a què crema
el paper. Segons s'indica en l'editorial del seu primer
número, Fahrenheit 451 neix amb la vocació de ser
una eina útil per a la comunicació i un espai de troba¬
da per a totes les persones relacionades amb la tasca
que duen a terme Bombers de Barcelona.
Aquesta nova publicació té una periodicitat bimen¬
sual (EP! ! o bimestral?) i les seves pàgines es dediquen
a informacions sobre aspectes professionals com ara la
prevenció, els serveis més destacats i les novetats que
cal tenir en compte; però també hi ha seccions dedica¬
des a aspectes de les persones que formen part de
col·lectiu: pàgines que parlen d'activitats, de la vida
dels jubilats, pàgines d'humor, o a la història dels
bombers i de la ciutat de Barcelona.
65 2001 47
Jornades Internacionals sobre Participació Ciutadana i Gestió Integral de Residus
La Regidoría de Serveis Urbans i Manteni¬ S'hi han exposat diferents sistemes de
ment i l'Associació Espanyola de Ciutats gestió integral de residus urbans per tal
per al Reciclatge han organitzat la quarta de debatre'n la idoneïtat. La finalitat
edició de les Jornades Internacionals sobre bàsica era consensuar els mitjans per
Participació Ciutadana i Gestió Integral de aconseguir urbs més netes, ordenades i
Residus, que han tingut lloc entre els dies sostenibles, com a conseqüència d'una
21 i 23 de novembre al World Trade Center bona cooperació entre ciutadans i admi¬
de Barcelona. nistració.
L'administració local és la responsable Les sessions de les jornades comença¬
directa de gestionar i mantenir l'espai ven, cada dia, amb una conferència sobre
públic en condicions òptimes. Amb tot, el tema del dia a càrrec d'un professional
l'actitud i la col·laboració dels ciutadans de prestigi reconegut. Seguidament, una
contribueixen en gran mesura al bon taula rodona servia per presentar expe¬
manteniment de la ciutat. Per això, el riències pràctiques innovadores i cada ses¬
nou model de neteja i recollida selectiva sió es complementava amb un debat. Al
de residus urbans de la ciutat de Barcelo¬ programa d'activitats tècniques es van afe¬
na, implantat fa un any, ha anat acom¬ gir una recepció de benvinguda al Saló de
panyat d'una estratègia global de comu¬ Cent de l'Ajuntament de Barcelona i un
nicació i diàleg amb els ciutadans a fi sopar de clausura i ball al Poble Espanyol.
d'establir la seva complicitat per garantir Els membres de l'Associació Espanyola de
la millora de l'entorn urbà. Per aquesta Ciutats per al Reciclatge van celebrar
raó, l'Ajuntament de Barcelona ha impul¬ també la IV Assemblea General durant la
sat l'Acord Cívic per una Barcelona Neta i tarda del dijous 22 de novembre.
Sostenible, que consti¬
tueix un procés d'inter¬
canvi d'informació entre
l'administració, les insti¬
tucions ciutadanes, agru¬
pacions i associacions de
veïns i comerciants, esco¬
les i grups diversos de la
ciutat, disposats a treba¬
llar de manera consen¬
suada en la implantació
del nou model i a avan¬
çar cap a una ciutat neta
i sostenible. Aquestes
jornades internacionals
que acull la nostra ciutat
han estat una bona
oportunitat per conèi¬
xer les noves idees en la
gestió de residus urbans
i per intercanviar expe¬
riències de treball en la
millora de la qualitat de
vida de les grans ciutats.
Cultura
33è Festival Internacional
de Jazz de Barcelona
Un concert de saxos va inaugurar aquesta
nova edició del Festival Internacional de
Jazz de Barcelona, que té lloc del 8 de
novembre al 14 de desembre. L'actuació
dels saxofonistes Joshua Redman i Perico
Sambeat va ser el primer plat del certa¬
men. El concert va combinar els elements
del hard-pop, el free-jazz i la tradició llati¬
na, i en vam poder gaudir a l'Auditori. En
total, la programació compta amb 15
actuacions de les quals destaca un home¬
natge amb motiu del centenari de Louis
Armstrong amb la participació de La Loco¬
motora Negra, New Orleans Blue Stom-
pers i All Stars Express. A més, l'1 de
desembre es lliura el Premi SGAE de Jazz
Tete Montoliu 2001 al Palau de la Música,
al qual s'han presentat 83 peces de 12 paï¬
sos diferents.
Reciclatge
Conveni per fomentar el reciclatge entre els joves
L'Ajuntament i el Consell de la Joventut de El pla posa especial èmfasi en serveis
Barcelona han signat un conveni de col·la¬ com els punts verds i la recollida domicilià¬
boració per potenciar l'ús dels serveis de ria de mobles i trastos vells. A més, la ini¬
recollida municipal entre els joves. El pla ciativa també preveu impulsar programes
preveu instal·lar contenidors adients en pilot de recollida selectiva mitjançant la
espais d'associacions juvenils. El segon instal·lació de contenidors adients en els
tinent d'alcalde de l'Ajuntament, José Cuer¬ locals de les associacions juvenils. Aquest
vo, i el president del Consell de la Joventut programa de col·laboració s'emmarca en el
de Barcelona, Jordi Solé, van signar el pas¬ desenvolupament de l'Acord Cívic per una
sat 9 de novembre un programa de Barcelona Neta i Sostenible, signat ara fa
col·laboració per informar les associacions un any per l'Ajuntament i diverses entitats
de joves de la ciutat i associacions ciutadanes.
sobre els serveis
de neteja i reco¬
llida selectiva
del consisto¬
ri.
65 2001 49
gent
de la Casa Gran
Francesc Fabregat, l'home tranquil
La Mercè, Cap d'Any, la Cavalcada de Reis, Santa Eulàlia, Carnestoltes, la Correfoc i tradició de la Mercè. El
Festa de la Música... Aquests són alguns dels programes festius que ges¬ 1989, quan es va crear l'IMBE,
tiona el Servei de Festes i Participació Cultural de l'ICUB. I davant d'aquest Francesc Fabregat es va incorporar
calendari, l'objectiu de "fer de la cultura un instrument de cohesió social". al Departament de Patrocini. I el
Una feina que, per Francesc Fabregat, director del Servei de Festes, és 1993, va assumir la direcció del que
"apassionant, engrescadora i provoca una gran vivència de la ciutat". llavors era el Departament de
Festes i Tradició. La d'aquell any va
El Servei de Festes i Participació de Reis, la Festa de la Música, Cap ser la seva primera Mercè des d'a¬
Cultural és un espai petit. Un pas¬ d'Any i la nova Parade de Barce¬ quest càrrec.
sadís estret i dues habitacions a lona, a més de la programació de la Avui, ser al capdavant del Servei
cada extrem, on s'amunteguen Banda Municipal i la Cobla de de Festes "representa fer d'allò que
tota mena d'arxivadors i materials. Barcelona. El Servei de Festes és m'entusiasma la meva professió i la
Poc abans de la Mercè, aquest també el referent de l'àmbit de cul¬ meva feina", afirma Francesc
reduït espai treu fum. El personal tura popular dins de l'ICUB. Fabregat. Però, és clar, no tot són
del Servei treballa a ritme frenètic, Amb aquest material a les mans, flors i violes, perquè aquest treball
hi ha un trànsit continu de gent, el Servei no té un moment de res¬ també proporciona "moments de
els telèfons no paren de sonar, les pir. A l'octubre, per exemple, ja s'es¬ crispació absoluta". Moments "en
converses s'entrecreuen. Tothom tà preparant la Cavalcada de Reis els quals tot allò planificat es pot
va com boig. En mig d'aquest del gener i les festes de Santa ensorrar per un imprevist. Per
remolí, la figura de Francesc Eulàlia del febrer, així com la Festa exemple, que un tifó arrasi uns
Fabregat sembla envoltada d'una de la Música i el cicle de concerts de escenaris -com va succeir al Port
bombolla de calma. Tot a la seva la Banda Municipal; al novembre, ja Vell a la Mercè del 95-, o que en un
persona transmet tranquil·litat: la es comença a elaborar la programa¬ espectacle amb 300.000 persones
veu, la mirada, el gest, la paraula... ció de la propera Mercè, entre d'al¬ falli algun sistema tècnic i s'hagi de
Fa la sensació que té nervis d'acer. tres moltes coses. Són molts els buscar una solució ràpidament".
Més tard comentarà, somrient: "És trens que es posen en marxa i que Per això, explica Fabregat, "al
la meva feina. Estar tranquil. Si els circulen alhora, i tots han d'arribar Servei de Festes i Participació
altres estan nerviosos, jo haig d'es¬ a l'estació, puntualment. Tot Cultural tenim un eslògan: 'tot fan¬
tar tranquil". seguint amb la metàfora, es podria tàstic, cap problema'. Com que pas¬
Potser la tranquil·litat és una dir que Francesc Fabregat és el sen moltes coses fins a l'últim
qualitat a afegir a les que Francesc màxim responsable que aquesta moment i s'han de resoldre a mesu¬
Fabregat assenyala com a necessଠcomplexa xarxa ferroviària estigui ra que es presenten...". Francesc
ries per desenvolupar la seva feina: engreixada i funcioni correctament. Fabregat també destaca la dedica¬
"paciència, empenta i iniciativa". El seu camí fins aquí va comen¬ ció i el compromís de tot el seu per¬
Fabregat dirigeix el Servei de Festes çar fent de geganter i diable a les sonal. "El Servei de Festes no té un
i Participació Cultural de l'ICUB, un colles de la Plaça Nova. El 1984, horari definit -assenyala Francesc
servei que gestiona tots els progra¬ Fabregat va ser un dels impulsors Fabregat. La gent que hi treballa
mes de festes que s'impulsen des de de la Colla de Geganters, entitat ho fa per entusiasme, perquè sem¬
l'àrea central de Cultura de que es va posar en contacte amb pre se li requereix una activitat
l'Ajuntament: la Mercè, Santa l'Ajuntament i va passar a organit¬ extraordinària respecte als horaris
Eulàlia, Carnestoltes, la Cavalcada zar el programa de gegants, habituals".
50 Uamunicipal (Més informació al dossier central)
Ajuntament de Barcelona #
Boqueria, catedral Barcelona, memòria
dels sentits d'un segle
216 pàgines 159 pàgines
30,5 x 30 cm 23 x 30 cm
Text en català, castellà i anglès versió en català i versió en castellà
Il·lustració a tot color Il·lustració
PVP: 22 • Guia d'Arquitectura PVP: 18•
ISBN 84-7609-948-7 català: ISBN 84-7609-939-8
castellà: ISBN 84-7609-750-6
528 pàgines
14,5 x 17 cm
Versió castellana i versió anglesa Poques vegades s'ha aconseguit reunir
PVP: 22 • en un número tan reduït de pàgines una
Castellà: ISBN 84-89698-47-3 quantitat tan ingent d'informació històrica,
Anglès: 84-89698-32-5 gràfica i documental sobre el segle XX
Coedició de l'Ajuntament de Barcelona barceloní.
iACTAR
Guia del patrimoni arquitectònic contem¬
porani de la ciutat de Barcelona que
comença amb les grans obres que es van
portar a terme per l'Exposició
Es un llibre preciós pels amants de la gas¬ Internacional del 1888 i condueix al lector
tronomia, dels mercats I de la tradició culi¬ cap l'horitzó del 2004.
nària que definitivament fa cultura. És un lli¬ Els capítols de la publicació pretenen
bre fonamentalment d'imatge, dels pro¬ configurar una evolució arquitectònica de
ductes del mercat, de la vida que hi bull la ciutat, a més de facilitar la Informació
quotidianament, de les persones que el més genèrica de cadascun dels edificis
configuren. En Manuel Vázquez Montalbàn presentats. Hi ha recollits els edificis més
en fa un recorregut històric, cultural i senti¬ rellevants, els més singulars, els més sig¬
mental. Les imatges en color i en blanc i nificatius, els més innovadors, els més
negre, les han captades tres fotògrafs Eva coneguts... dels diferents avatars que han
Guillamet, Antonio Lajusticia i Txema deixat l'empremta en el territori urbà.
Salvans que converteixen en catedral dels Cada edifici disposa d'una fitxa amb adre¬
sentits la Boqueria. ça, transports públics per accedir-hi, nom
de l'arquitecte i fotografia de l'edifici.
Vida quotidiana en un poble industrial.
Sant Martí de Provençals 1862-1925
169 pàgines Aquest llibre és el resultat d'una llarga i
21 x 21 cm fructífera investigació sobre les condi¬
h Fr" -v $ •■•
text en català amb Il·lustració en blanc cions de vida dels homes I dones que
i negre vivien a l'antic municipi de Sant Martí de
VIDA QUOTIDIANA PVP: 12 •
EN UN POBLE INDUSTRIAL Provençals. La autora, que parteix de la
S«m Mairíde Piovtnç«l» 1862-1925
ES ISBN: 84-769-953-3 seva tesi doctoral per escriure el llibre,
„—
Autora: Maria Teresa Mirri Larrubla ens endinsa d'una forma planera però
Arxiu Municipal del Districte rigorosa en els espais on vivien, on treba¬
de Sant Martí - 4 llaven, on es relacionaven els nostres
Barcelona, setembre de 2001 avantpassats.
publicacions
www.icub.bcn.es