Solidaritat des de Barcelona La Guàrdia Urbana va participar a les 24 h al Circuit de Catalunya _ Xarxa de CiQ de Districte per comunicar amb complicitat Prendre el pols 63 a la ciutat Xavier Marcet, " > director general • // de Localret, pronostica grans canvis en el funcionament tardor de l'administració 2000 Per tenir una ciutat més neta, "Fem-ho junts, fem-ho bé" L'Ajuntament al Liber 2000 Gimnàs Restaurant Tramitar per Internet, cada cop més fàcil Plans d'emergència per a les escoles municipals La nova imatge de les instal·lacions esportives de Barcelona Institut de museu barbier-mueller cultura: art precolombí Arts I I I A X ■ de l'Amèrica Central Nicaragua, Costa Rica i Panamà S|8 SBfJ ri EM m¡ i» PÍÏ P J: gM|f Exposició fj¡P ,tf§ Del 29 de novembre de 2000 T4 m a l'I d'abriI de 2001 Montcada, 14 Tel. 93 310 45 16 08003 Barcelona Fax 93 268 39 38 e-mail: museubarbier@mall.bcn.es ^j|) Ajuntament de Barcelona Edita: Editorial Fem-ho bé Ajuntament de Barcelona. Direcció de CU E Fets i Comunicació Corporativa i Qualitat. projectes El Banc del temps de Sants Any Internacional del Voluntariat 2001 Consell d'Edicions i Publicacions: Barcelona, cinquena ciutat del món amb un Museu de la Xocolata Vladimir de Semir (president), Enric El Consell de Coordinació Pedagògica edita Casas (coordinador), Mario Giménez el Programa d'activitats escolars (secretari), Joan-Anton Benach, El Vapor Vell recuperat Assumpta Escarp, Jordi Marti, Entra en funcionament la nova biblioteca de les Corts Francesc Navarro. Marta Continente, "Miquel Llongueras" José Pérez Freijo, Antoni Puig. Què fem Serveis Generals Primera trobada de la Direcció de Comunicació Director: Francesc Navarro. Corporativa i Qualitat Redacció: Felicia Esquinas, Serveis Personals Serveis Personals i disminuïts: mirant cap al futur Manteniment i serveis Nous serveis de Gabriel neteja i Pernau, Carme Anfosso. conservació de les fonts de la ciutat 10 Redacció Districtes: Via pública Augmenta la disciplina viària amb l'Operació Tardor 11 Urbanisme La renovació urbanística de Ciutat Veda 12 Pilar Fernández (Ciutat Vella), Ciutat Vella La Barceloneta amplia els seus espais esportius 13 Caridad Ferrer (Eixample), Eixample Dansa a l'illa 14 Josep Pasqual (Sants-Montjuïc), Sants-Montjuïc Un districte amb molta història 15 Gemma Galvez (Les Corts), Les Corts Agermanament del poble cubà Playa i el districte 16 Sarrià-Sant Gervasi El centre cívic-biblioteca, un nou equipament Teresa Gàmez (Sarrià-Sant-Gervasi), a Vallvidrera 17 Isabel Pagès (Gràcia), Esther Sust Gràcia Gràcia Nova professionalitza l'activitat comercial 18 (Horta-Guinardó), Rosa Farga Horta-Guinardó Senyores i senyor, s'obre el teló: amb tots vostès 19 (Nou Barris), Susana Gómez Joan Brossa Nou Barris Col.lecionisme i artesania a les fires del Mercat (Sant Andreu), Ferran Martorell de la Guineueta 20 (Sant Martí). Sant Andreu Sant Andreu, escenari de la telenovel·la "El cor de la ciutat" 21 Disseny gràfic: Sant Martí A Sant Martí apostem per recuperar espais per vianants 22 Ferran Cartes / Montse Plass Maquetació: Beatriz González Reportatge Solidaritat des de Barcelona 23 Edició web: Ramon Muns Dossier Prendre el pols a la ciutat 27 Fotografia: Antonio Lajusticia, Luis Entrevista Xavier Marcet, director general de Localret 35 Clúa, Manel Socías, Rafael Escudé. Autoedició, fotomecánica Comunicació Campanya cívica "Fem-ho bé" 40 i impressió: Neteja Per tenir una ciutat més neta, "Fem-ho junts, fem-ho bé" 42 Imatge i Producció Editorial Exp. 20001445 Carril bici 100 nous quilòmetres de carril bici 44 Dipòsit legal: B. 14.742-1990 En xarxa Tramitar per Internet, cada cop més fàcil 46 Distribució: Josep Maria Seró Seguretat Plans d'emergència per a les escoles municipals 48 Col·laboren en aquest número: Anna Abella, Anna Dionis, Rosa Guàrdia Urbana La Guàrdia Urbana va participar a les 24 h al Circuit de Pueyo, Imma Puig i Toni Puig. Catalunya 50 Adreça: Esports La nova imatge de les instal·lacions esportives 52 Imatge i Producció Editorial Passeig de la Zona Franca 56 Edicions Municipals L'Ajuntament, al Liber 2000 53 08038 Barcelona Telèfon 93 402 31 31 Amanida 54 Fax 93 402 30 85 de notícies http:// www.publicacions.bcn.es Gestió Pública Xarxa de CiQ de Districte per comunicar amb complicitat amb els ciutadans 57 Gent de la Miquel Navarro, càmera a coll 58 Casa Gran Fem-ho bé «5 Volem passar d'uns serveis públics municipals que l'Ajuntament produeix i els ciutadans només usen FEM-HO a un altre concepte més de cultura de serveis compartida, cívica: tots som productors de serveis. Tots som corresponsables del dia a dia de la ciutat! la circulació, llavors, és cosa de tots, la neteja és cosa de tots, la immigració és cosa de tots... i l'Ajuntament, perquè és cosa de tots, està al davant. Amb iniciatives, empenta i sumant l'esforç de tothom. Aquesta frase, tan simple, tant Aquesta és la proposta del Fem- senzilla, i amb la que l'Ajuntament ho bé. Una proposta de complicitat. emmarca la nova campanya de L'Ajuntament convida a tots els ciu¬ comunicació sobre civisme, és, tadans a implicar-se cada dia en la alhora, una idea molt rica i plena de ciutat que estem fent, en la ciutat matisos. que volem. En la ciutat que, agrada¬ Fem-ho bé, és una aposta i una blement compartim. La campanya proposta. Una aposta per la qualitat. convida a tothom a practicar civis¬ Qualitat en la nostra relació amb els me. A viure cívicament en la Barce¬ ciutadans, en la gestió diària, en la lona dels ciutadans, oberta al futur. planificació, en la comunicació, en El diàleg, el consens, el pacte, la l'urbanisme, en la neteja, en la segu¬ implicació, són angles múltiples de retat, en l'ensenyament... l'eix central de la complicitat amb Fem-ho bé, és una aposta per la que l'Ajuntament treballa i està amb simplicitat. Desprès d'una època en els ciutadans i la manera com tots que ha prevalescut la complexitat i hem d'estar i aportar, -motivats i els metallenguatges, tomem a valo¬ actius-, per la vida quotidiana de rar quelcom tan evident com la sen¬ Barcelona com a cosa compartida. zillesa i el sentit comú. La Campanya Cívica no és, Tomem a organitzacions més doncs, un eslògan, un missatge simples perquè les sabem millors. només bonic: planteja un concepte, Tomem a utilitzar un llenguatge una manera nova, més forta i fàcil perquè recordem que la funció implicada d'estar, fer i gestionar la dels llenguatges és comunicar-nos i, ciutat de Barcelona: junts ^ a l'hora de prendre decisions, tor¬ i còmplices. 9= nem a valorar quelcom tan obvi com el sentit comú. Hem optat per un Ajuntament de serveis de qualitat, que responguin a les necessitats múltiples i complexes dels ciutadans. I funciona. Però no n'hi ha prou: aquest no pot ser només una magnífic Ajuntament d'autoservei. 5 CO El Banc del temps Any Internacional Barcelona, cinquena _a> "o de Sants del Voluntariat 2001 ciutat del món CD El dijous 5 d'octubre a les 7 de la L'Assemblea General de la ONU amb un Museu de tarda va tenir lloc a la sala de plens ha proclamat l'any 2001 "Any inter¬ la Xocolata de la seu del districte de Sants- nacional dels voluntaris". Montjuïc (Creu Coberta, 104, Ir) La proclamació vol ser, sobre tot, Barcelona ja dispossa del cinquè CO l'acte de presentació del servei Banc un reconeixement al compromís museu del món dedicat a la xocola¬ del Temps de Sants. voluntari i actiu de milions de perso¬ ta. Ubicat al Convent de Sant Agus¬ El Banc del Temps té com a nes amb la societat, que compartei¬ tí, al carrer del Comerç, número 36, objectiu fomentar la cooperació i la xen el seu temps, els seus recursos i ocupa una superfície total de 700 solidaritat entre les persones i facili¬ els seus coneixements per a millorar metres quadrats. tar el repartiment equitatiu del tre¬ el nostre mon. Un compromís des de El Museu de la Xocolata és una ball productiu entre els homes i les la societat civil a favor de la col·lec¬ iniciativa del Gremi Provincial de dones. Pretén promoure intercanvis tivitat, cada cop més necessari. Pastisseria i Confiteria de Barcelo¬ per a tasques d'atenció a persones, Per això, Nacions Unides demana na, que compta amb el suport de siguin criatures, gent gran o gent a institucions i organismes, associa¬ l'Ajuntament de Barcelona. malalta, i també vol donar oportuni¬ cions i agrupacions, que ens fem Els impulsors del museu esperen tats perquè la gent es conegui i con¬ ressò i participem d'aquesta celebra¬ una afluència de 50.000 visitants fiï en els altres per tal de resoldre ció, per a "profunditzar el reconei¬ durant el primer any de vida i con¬ necessitats de la vida diària. xement, la facilitació, la interconne- fien en rebre 100.000 el tercer any. El funcionament és ben simple: la xió i la promoció del servei de Barcelona serà a partir d'ara la persona que té un temps per oferir, voluntaris, en particular ènfasi en les cinquena ciutat del món amb un el diposita al banc amb l'especifica¬ activitats a nivell local". museu de la xocolata. Ja existeixen a ció del servei que vol donar, i a can¬ La ciutat de Barcelona té una llar¬ Colònia, Astorga, San Francisco i vi pot demanar temps d'altres perso¬ ga tradició de participació voluntària Minnesota. nes per resoldre algunes necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes al El Museu de la Xocolata, que es diàries. Es pot intercanviar temps llarg de tota la seva història, i espe¬ pot fer en un circuit d'uns 45 per acompanyar els nens a escola, cialment en el darrer segle. minuts, té set àmbits temàtics: per llegir contes i llibres, per acom¬ Son milers de persones les que Cacau i xocolata, Pont de Cultura, panyar persones al metge, per ajudar dediquen voluntàriament part del Inspiració i mite, històries de xoco¬ a fer els deures, per fer tasques seu temps i moltes de les seves lata, L'Aventura de la mona, Un domèstiques, per cuinar o per tenir il·lusions a millorar la ciutat i el país de pastissos, Confits i xocolata i cura d'animals, etc. benestar de tots, ja sigui des de les Bojos per la xocolata. Dins l'itinera¬ El Banc del Temps està obert a més de 4.000 associacions ciutada¬ ri, cal destacar l'anomenada Sala dones i a homes i pretén millorar la nes o a través d'accions individuals Barcelona, el terra de la qual estarà qualitat de vida aconseguint que, en altres espais i activitats, i fins i cobert amb una fotografia aèria de sobretot les dones, estiguin menys tot, en l'àmbit de la cooperació 16m2 de tota la ciutat, sobre la que pressionades per les tasques d'haver internacional, arreu del mon. hi haurà maquetes de xocolata dels d'estar per altres persones alhora Per això, l'Ajuntament de Barce¬ monuments importants. Aquest cen¬ que troben gent en qui confiar i amb lona, a través de Participació Ciuta¬ tre té també una xocolateria, una qui intercanviar petits serveis. dana, respon a la crida de Nacions botiga i la Caseta de Xocolata. g El Banc del Temps de Sants serà Unides. Tot al llarg de L'any 2001, El Convent de Sant Agustí serà Ô al Centre Social de Sants (Olzine- ha programat tot un seguit d'accions també la seu de l'Escola de Pastisse¬ lles, 30), i estarà gestionat pel Grup i activitats, tant de caràcter institu¬ ria, que el Gremi Provincial de Pas¬ de Dones ( 933 311 007). cional, com a nivell festiu, informa¬ tisseria i Confiteria de Barcelona L'horari d'atenció al públic serà tiu i promocional, per a celebrar posarà en marxa l'any vinent i les de dilluns i dijous de 18 a 20. "L'Any Internacional del Volunta¬ obres de la qual ja han començat. riat 2001". 6 El Consell de El Vapor Vell, Entra en Coordinació recuperat funcionament la nova Pedagògica edita El diumenge 8 d'octubre al matí biblioteca de les el Programa va tenir lloc la festa de celebració Corts "Miquel d'activitats escolars per la recuperació de l'edifici histò¬ ric del Vapor Vell. Durant la festa es Llongueras" Ja ha apergut la desena edició del va inaugurar la nova Biblioteca de En el decurs de la Festa Major de Programa d'activitats escolars del Districte, instal·lada en les dues Les Corts es va portar a terme l'acte Consell de Coordinació Pedagògica. plantes superiors de l'edifici, equi¬ inaugural de la nova Biblioteca El Consell, impulsat per l'Institut pament que completa els usos del "Miquel Llongueras". La Biblioteca d'Educació de l'Ajuntament, és una Vapor Vell juntament amb l'escola de les Corts, situada al carrer de la plataforma que aplega institucions i Barrufet, que enguany s'ha traslladat Riera Blanca 1-3, està integrada dins entitats ciutadanes amb activitats a les tres plantes inferiors. del centre Cultural Riera Blanca educativas per a escolars. El Vapor Vell és una construcció que, a més, alberga dependències En el deu anys de funcionament industrial del 1840, i és l'únic vapor municipals de Serveis Personals i del Programa, s'ha produ'it un conti¬ que resta dels que es van construir al espais polivalents d'ús veïnal. nu increment del nombre i tipus pla de Barcelona abans de la Glorio¬ La biblioteca és un equipament d'entitats que formen part del Con¬ sa (1868), cosa per la qual s'ha con¬ de 1.633 metres2, distribuïts en 4 sell de Coordinació Pedagógica. En vertit en un significatiu edifici de plantes. A la planta 0, hi ha la sala el curs 1991-1992, 20 institucions, l'etapa de la industrialització a Cata¬ d'actes, l'hemeroteca i el servei de la majoria serveis o departaments lunya. També fou la primera fàbrica préstec. La planta Ia, està destinada municipals, oferien les seves pro¬ de producció de panes i un dels a l'àrea de música, ficció i lleure, postes educativas en aquesta publi¬ bressols més importants on es va ciència i tecnologia, art i literatura. cació. Enguany, un total de 66 enti¬ formar el moviment obrer català. A la planta 2a, s'hi troba el servei tats, publiques i privades, presenten Actualment resta únicament l'edifici d'informació, l'àrea general de filo¬ les seves iniciativas educativas per a principal format per un cos central sofia i religions, història i societat. alumnes en aquest nou Programa de cinc plantes i dos cossos laterals La planta -1, està destinada a l'àrea d'activitats escolars. de quatre plantes. L'element més infantil i petits lectors. En aquest darrer curs escolar significatiu és la xemeneia (de plan¬ La biblioteca compta amb 25.000 s'han continuant incorporant empre¬ ta octogonal), remarcable per la seva volums, 170 títols de revistes, 5 dia¬ ses privades al Consell de Coordina¬ alçada i la seva esveltesa. ris, 1.700 CD's i 750 vídeos. A més ció Pedagógica, amb l'entrada del Aquest edifici principal s'ha posa a disposició dels ciutadans con¬ Poble Espanyol de Barcelona, El rehabilitat i adaptat per acollir-hi la nexions a Internet i a la xarxa d'in- Periódico de Catalunya, Fundació escola pública Barrufet i la bibliote¬ ter-biblioteques, i també connexió Francisco Godia, Federació Catala¬ ca de districte. L'escola, amb accés amb canals internacionals de TV. na de Vela i Globus Barcelona. des de la part més pròxima al carrer L'horari de la biblioteca és de El curs 1999-2000, un total de de Galileu, ocupa les tres plantes dimarts a dissabte de 10 a 14 hores i 9.310 alumnes de les zones mes des¬ inferiors, i disposa de pati a la part tardes de dilluns a divendres de 16 a favorides de la ciutat van fer ús d'a¬ que dóna al carrer del Miracle. La 21 hores. quest sistema d'activitats o visites, Biblioteca, amb accés des del cos La biblioteca Miquel Llongueras gratuites totalment o parcial. més pròxim al carrer Joan Güell, s'incorpora a les altres tres inaugura¬ El programa s'ha editat en format ocupa les dues plantes superiors des al llarg d'aquest any (biblioteca CD-ROM, per tal de permetre una (tercera i quarta). Clarà, la biblioteca Sofia Barat a millor recerca de les propostes L'any 1984 el Vapor Vell va ser l'Eixample i Vapor Vell). educativas que s'adeqüin a la planifi¬ declarat bé cultural d'interès nacio¬ Amb aquesta Barcelona disposa cació i una més gran facilitat de nal en la categoria de monument de 23 biblioteques amb una superfí¬ consulta per a tot el professorat històric, com a portador de valors cie de 19.000 mts2. dels centres. artístics, històrics i culturals. Primera trobada de la Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat A finals del mes d'octubre va tenir lloc a Torre Jusana la primera trobada de la Direcció de Comuni¬ cació Corporativa i Qualitat. La Trobada, a la que van assistir dife¬ rents responsables de comunicació de districtes, sectors, patronats i ins¬ tituts, va servir per presentar el Pla de Comunicació Corporativa i les diferents línies d'actuació pel perío¬ de 2000-2003. Ernest Maragall, regidor-presi- dent de la Comissió de Presidència i Hisenda, va obrir la sessió fent èmfasi en els dos reptes que afronta el sector de la comunicació munici¬ pal. D'una banda la difusió de la ciutat com a projecte i dins d'aquest, del conjunt de decisions que confi¬ lisi de bases de dades municipals / guren el futur de la ciutat, i d'altre data-mining i la consultoria. de l'extensió dels valors del civis¬ Marta Continente, directora de me, explicant la ciutat com a posses¬ comunicació i atenció al ciutadà, va sió comuna de tots els ciutadans. fer un repàs del 57 projectes en que A continuació, Enric Casas, s'articula el treball de la direcció director de Comunicació Corporati¬ fins el 2003. Xavier Sistemas, va i Qualitat va desenvolupar les director de serveis de qualitat i ava¬ línies mestres del Pla de Comunica¬ luació va analitzar les línies estratè¬ ció. Un pla que es concreta en sis giques que definiran el nou impuls a objectius. Primer, prendre la inicia¬ la qualitat a l'ajuntament. Francesc va, cal adelantar-se als esdeveni¬ Osan, director de serveis de partici¬ ments; segon, crear sinèrgia, a partir pació ciutadana, va fer una exposi¬ d'una estratègia global; tercer, res¬ ció centrada en explicitar les eines pondre als interessos dels ciutadans posades a l'abast dels ciutadans i les millorant la seva quotidanietat; seves associacions per mantenir una quart, una nova imatge municipal relació continuada amb l'ajunta¬ més còmplice amb el ciutadà; cin¬ ment. Josep Pardo, director de ser¬ què, difondre un discurs global de veis de marketing, va fer un avanç ciutat; i sisè, arribar als ciutadans de les campanyes de comunicació amb claredat i contundència. previstes. Més tard van intervenir els dife¬ La jornada la va cloure Pere rents directius de la Direcció de Alcober, regidor ponent de Partici¬ Comunicació que van exposar els pació Ciutadana i Solidaritat. plans d'actuació dels seus àmbits. Màrius Boada, cap del departament d'estudis i avaluació, va explicar els sis grups de productes del seu departament: el programa d'estudis sociològics, els estudis d'avaluació continua de la qualitat, els estudis ad-hoc, l'òmnibus municipal, l'anଠServeis Personals i disminuïts: mirant cap al futur El proper dia 3 de desembre se celebra el Dia Internacional de les Persones amb Disminució, una efemèride que convida a reflexionar sobre el passat i el futur de les actuacions municipals adreçades a les persones amb disminucions de la nostra ciutat. Qualsevol visió de futur ha de partir, forçosament, de l'experiència positiva que durant els darrers vint anys han desenvolupat els patronats municipals de Disminuïts Físics i Disminuïts Psíquics, i l'Institut Municipal de Persones amb Dismi¬ nució, unes institucions que són punts de referència, dins dels Ser¬ veis Personals, pel que fa a les polí¬ tiques d'atenció i promoció per a les persones amb discapacitats. Amb el bagatge de l'experiència Un perfil i uns objectius similars acumulada, ara cal donar un salt orienten el Pla d'Accessibilitat de qualitatiu que permeti desenvolupar Barcelona, a través del qual es un model normalitzador i integrat en desenvolupen una gran quantitat de el context urbà, que potenciï les acti¬ millores urbanístiques per tal tuds cíviques. S'ha de cercar una d'adaptar la via pública i els edificis presència en el territori més activa i públics de la ciutat a les persones equilibrada, a través d'uns serveis que tenen especials dificultats. de qualitat, que facilitin la cohesió Tots dos exemples són projectes social de la ciutat i la igualtat integrals, normalitzadors i interdis¬ d'oportunitats dels ciutadans. ciplinaris; prestats de la mateixa Per tant, és molt probable que el manera que la dels serveis munici¬ futur dels serveis per a persones pals, i de forma universal per a tota amb disminució passi per actuacions la població. O sigui, amb professio¬ més transversals, que impliquin als nals especialitzats que donen suport diferents serveis municipals i els a la xarxa de serveis, tant de l'Ajun¬ diferents sectors ciutadans. Uns ser¬ tament, com de la iniciativa associa¬ veis, en definitiva, més normalitza¬ tiva i privada; amb projectes especí¬ dors i integrats. fics i d'acord amb la Carta territori, afavorint la participació Trobem exemples d'aquest enfo¬ Municipal i amb el futur Consorci ciutadana mitjançant les entitats i les cament en la proposta d'activitats de Serveis Socials. associacions. Barcelona està consi¬ per a persones amb disminució de Aquestes línies de futur es confi¬ derada una de les ciutats més acces¬ les instal·lacions esportives munici¬ guren al voltant d'un major respecte sibles d'Europa i ha de ser objectiu pals, amb material esportiu específic a la diversitat, una major integració i de tots -ajuntament i ciutadania- i adaptat, un pla de formació per als reducció de l'exclusió social, i una que continuï sent un referent pel que tècnics de les instal·lacions, una revitalització de la participació. fa a les actuacions adreçades a les organització de serveis de voluntaris Haurem de cercar, doncs, la compli¬ persones amb disminucions. d'acompanyament i una nova orga¬ citat dels professionals d'altres sec¬ nització del servei de monitors, tors -ja siguin privats o públics- i Comunicació i Qualitat entre d'altres accions. acostar-nos tant com puguem al Serveis Personals Nous serveis de neteja i conservació de les fonts de la ciutat El passat dia 11 d'octubre l'Ajun¬ tament de Barcelona als voltants de la Font Màgica de Montjuïc va fer l'acte de presentació dels nous ser¬ veis de neteja i conservació de les fonts de la ciutat, que incorpora diverses novetats tecnològiques, a> enfocades principalment a l'estalvi E d'aigua i d'energia, així com una ■ renovació del parc mòbil de vehicles, CD una nova imatge i nous uniformes. En l'acte es van presentar els 27 en nous vehicles que integren la flota i els nous uniformes, de color blau, i que incorporen el nou eslògan BCN- fonts! Barcelona ciutat de fonts. Els nous equips incorporen importants novetats en la prestació dels serveis, com l'ús de depuradores mòbils i l'increment de sistemes de recirculació d'aigua en les fonts ornamentals. La depuradora mòbil permetrà un estalvi d'aigua de més de 130.000 metres cúbics l'any. A més, s'incrementarà l'ús d'aigües freàtiques per a les fonts ornamentals i llacs (actualment, ja s'utilitzen aigües del subsòl en la Gran Cascada i el llac del parc de la Ciutadella). També s'incorporarà de manera progressiva l'enllumenat amb xarxa de fibra òptica en diverses fonts ornamentals com la que ja disposa la font del passeig de Sant Joan / Còrsega. Entre les novetats, també destaquen l'ampliació de les ins¬ tal·lacions de telecontrol i teleco- mandament de les fonts. El nou servei, que va entrar en funcionament el passat dia 12 d'octu¬ bre, està dirigit a la neteja, conserva¬ ció, manteniment i funcionament de les 1.753 fonts que es troben distri¬ buïdes per tota la ciutat de Barcelona. D'aquestes fonts, 1.547 són fonts públiques amb aixeta per beure, i 206 són fonts ornamentals. Comunicació i Qualitat Manteniment i Serveis 10 Augmenta la disciplina viària amb l'Operació Tardor Durant el mes de setembre la Guàrdia Urbana de Barcelona ha dut a terme l'anomenada Operació Tar¬ dor amb l'objectiu de garantir la fluïdesa del trànsit, un cop finalitzat el període estiuenc i quan es reinicia de manera general l'activitat ciuta¬ dana, i incrementar la seguretat viଠria a la ciutat. La densitat del trànsit és un dels principals problemes de Barcelo¬ na, el qual encara s'agreuja més per la indisciplina d'alguns conductors que incompleixen les normes de cir¬ culació i adopten actituds inciviques. Amb l'Operació Tardor el que s'ha pretès és corregir aquesta indis¬ ciplina viària des de dos vessants diferenciades. D'una banda, aquella que influeix directament sobre la fluïdesa del trànsit, com ara els esta¬ cionaments en dobles fileres, l'ocu¬ pació de voreres i passos de vianants, l'ús indegut de les zones de càrrega i descàrrega o l'ocupació indeguda del carril bus. De l'altra, s'ha posat espe¬ cial èmfasi en aquelles infraccions que comporten un risc per a la segu¬ retat, com per exemple no respectar el senyal del semàfor, circular per les voreres (en el cas de les motocicle¬ tes), circular amb excés de velocitat o conduir de manera temerària o no autoritzada a les Rondes. Per dur a terme aquesta campan¬ ya, la Guàrdia Urbana ha posat tots els seus efectius disponibles al carrer, a més de crear una unitat específica per al control de la disci¬ plina viària. També s'ha millorat el sistema de gestió de grues, que ara utilitzen tecnologia GPS de localit¬ zació i se n'han augmentat els efec¬ tius. De les 37 grues existents el mes de juliol hem passat a 45 i és previst que el mes de novembre hi hagi 50 grues operatives. Comunicació i Qualitat Via Pública 11 La renovació urbanística de Ciutat Vella o El procés de renovació de Ciutat vista que els problemes no s'han E Vella 1983-2000 té diversos compo¬ resolt del tot, i que alguns podrien . nents d'ordre social, econòmic i agreujar-se. urbanístic. Pel que fa al conjunt de Els objectius principals per a la cu l'actuació urbanística portada a ter¬ nova etapa seran: me, es pot dir que aquesta ha tingut • Avançar cap un teixit social una notable transcendència física, i equilibrat. Es tracta fonamental¬ que ha arribat fins a gran part del ment que l'emigració tingui a Ciu¬ teixit de Ciutat Vella amb urbanitza¬ tat Vella una proporció, en la mida ció i remodelacions tant a l'espai del possible, equilibrada amb la de nÇD públic com a les edificacions. la resta de la ciutat. Malgrat que la /O El balanç global d'aquesta actua¬ normalització de la situació que per¬ població immigrada pugui tenir ció és sens dubte positiu per a Ciutat met una evolució urbanística menys pautes de localització segons pro¬ Vella i per a Barcelona, en tant que assistida per la inversió altres parts cedència, s'ha d'evitar que formi ha aturat el procés de degradació de la ciutat. enclavaments tancats. general patia el districte prin¬ • • que a Un nivell important d'activitat Rejoveniment de la població. cipis del 80 i ha permès assolir els econòmica amb una localització Hem de fomentar i facilitar l'arri¬ següents objectius: important de llocs de treball. bada de joves. Cal subratllar que • Millorar la inserció de Ciutat Vella • Una distribució àmplia de les acti¬ per les seves característiques -cen- dintre de l'àrea urbana de Barcelona. vitats comercials, que serien símp¬ tralitat, ambient, densitat,...- Ciutat • Completar i reforçar l'estructura tomes positius. Vella és un districte adequat per a urbana de Ciutat Vella. • El manteniment d'àrees d'habitat¬ la residència dels ciutadans de • Actuar sobre la major part dels ge degradat. qualsevol estrat de la piràmid seus espais públics. • Un increment important de la pro¬ d'edats, i cal afavorir també les • Crear nous equipaments de ciutat i porció de població immigrada. condicions per a l'arribada de de barri. • Un grau elevat d'envelliment de la famílies amb fills. Fóra bo entendre • Iniciar un procés de rehabilitació població. en sentit positiu aquest fet, en tant privada dels habitatges i els locals. • Resultat desigual del procés de que Ciutat Vella no podrà tenir mai Cal encara completar amb una renovació en les diferents parts del els estàndards de verd i escoles serie de fortes inversions aquesta districte, pública. Tanmateix, els d'altres districtes o municipis. etapa dura de la renovació de Ciutat símptomes de la situació són enca¬ • Reforçament de la diversitat Vella. Són aquests un projectes ja ra contradictoris. En concret, d'activitats. Contenir i descon¬ encarrilats però encara en diversos podem assenyalar: centrar l'ús turístic dels espais graus d'el·laboració i també de titu- • Una normalització dels preus mit¬ urbans. Protegir el comerç al ser¬ laritat diversa. Cal assenyalar la jans del mercat del sòl i l'habitat¬ vei dels habitants. Fomentar la importància d'alguns projectes ge, en relació a que serien símpto¬ implantació del terciari d'oficines. d'iniciativa privada, que expressa¬ mes negatius. • Millora de la qualitat dels teixits rien el nou valor assolit per l'àrea. L'actual situació no ens permet de replè, amb respecte dels L'etapa que ara començaria ve afirmar que una vegada realitzats seus valors històrics. Una vega¬ marcada per la finalització de la els projectes en marxa, ja no caldrà da creada una estructura d'espais, missió de la societat Promoció de inversió pública per a prosseguir la equipaments i eixos que han pola¬ i Ciutat Vella, SA, i la creació d'una recuperació de Ciutat Vella. Si ritzat la rehabilitació de més calat nova societat Foment de Ciutat volem que aquesta abasti tota l'àrea i la renovació d'activitats, cal o Vella, SA, amb l'encàrrec de prosse¬ i tots els grups socials la inversió de donar una empenta a la renovació guir les actuacions de millora, en les diferents administracions encra i millora dels teixits que queden col·laboració amb la iniciativa priva¬ hauran d'actuar com a catalitzado- espacialment fora d'aquests ele¬ da però amb una disminució de la res del procés. Segurament, la ments estructurals. inversió pública. inversió necessària d'ara endavant La nova etapa es planteja en el no ha d'assolir la proporció de l'eta¬ Comunicació i Qualitat benentès que s'ha assolit un grau de pa anterior, però cal no perdre de Ciutat Vella 12 La Barceloneta amplia els seus espais esportius El passat 14 de juliol es van inau¬ amb el Poliesportiu del Marítim, gurar els dos espais esportius de que a la seva primera fase s'inaugu¬ platja sorgits de la primera fase de la rarà durant l'estiu de 2001. Aquest remodelació del Passeig Marítim, a centre ofereix serveis de platja i ha la Barceloneta. Són dos espais previst una reserva de 60 metres municipals gestionats pel Club quadrats, cedits a BICICLOT, Natació Atlètic-Barceloneta i La per a serveis de bicicleta. Així, Fundació Claror; actuals gestors de hi haurà lloguer de bicicletes, taller la Piscina de Sant Sebastià i del de reparacions, etc. Fins i tot es pro¬ Poliesportiu Marítim. Aquesta cir¬ gramaran activitats i sortides adreça¬ cumstància permetrà que els locals des a escoles o grups. Per a la tardor de platja complementin l'oferta estarà enllestida una oferta d'activi¬ esportiva de les grans instal·lacions. tats esportives de grup els clubs, Els locals tenen una superfície de les federacions esportives i els 400 metres quadrats cadascun. La particulars. seva forma lineal els configura com L'obertura d'aquests dos locals a magnífics aparadors esportius, són un pas més de l'esforç de la ciu¬ amb més de 80 metres de façana tat per recuperar una platja, que no sobre la platja de la Barceloneta. fa gaire anys era pràcticament des¬ Els Club Natació Atlètic-Barcelo¬ loneta per tal de fomentar els usos coneguda per a gran part dels barce¬ neta ha previst, a més dels serveis de esportius de grup a la sorra, concre¬ lonins. platja que des del local es faran, una tament el Takatà, modalitat de volei¬ oferta d'activitats de windsurfing i bol autòctona de la Barceloneta. Eduard Cabús i Vinyes vela lleugera. A més estan en con¬ El local de platja de la Fundació Tècnic de Serveis Personals tacte amb el Centre d'Esports Barce¬ Claror té una connexió subterrània Districte de Ciutat Vella 13 Aquest mes d'octubre, durant uns actes de Festa Major conjunta, tots els diumenges, al districte de que aquest any arriba a la tercera l'Eixample porta la dansa a prop edició. de casa. Cada entitat celebra les festes La "dansa a l'illa és un programa pròpies i desprès, unint els seus d'espectacles de dansa, que es farà a esforços ofereixen al barri, una festa dos interiors d'illa,: Cèsar Martinell per a tots. i Montserrat Roig, on els veïns i La Festa és una Mostra de la veïnes tenen un espai de lleure a importància del teixit associatiu i prop de casa seva. El Districte, amb del fet que totes les entitats es la col·laboració de ProEixample, poden unir per oferir un producte vol, amb aquesta proposta, fer una conjunt : La 3" Festa Major de tardor diferent amb molt de ritme i l'Esquerra de l'Eixample, amb un en uns espais nous i plens d'encant. ampli programa Actuaran grups de música i dansa Aquest any com a novetat, al contemporània molt variada, i músi¬ barri de l'Esquerra, el pregó l'ha fet ca i dansa africana el gegant de l'Eixample. D'altra banda, les entitats de 3 l'Esquerra de l'Eixample des de fa Comunicació i Qualitat dos anys es reuneixen per celebrar Districte de l'Eixample 14 Un districte amb molta història Al districte de Sants-Montjuïc s'han escrit diverses pàgines de la història del Pla de Barcelona, espe¬ cialment de la història recent. L'Arxiu Municipal del districte potencia la recuperació de tot el lle¬ gat històric que pugui engrandir els C/5 seus fons documentals, tasca que ha de permetre un major coneixement de l'entorn més proper i la protecció d'unes dades que poden ser molt importants en un futur immediat. Des del 1992 el districte desenvo¬ *S> lupa el Projecte de difusió cultural per tal de fomentar l'interès pel 'CD patrimoni històric i de donar a conèixer el fons documental. Aquests objectius s'assoleixen amb Històries del districte l'organització de diverses activitats culturals i la desconcentració de les de Sants-Montjuïc funcions de l'Arxiu Municipal cap als Centres de Documentació Histò¬ L'Arxiu Municipal ens ensenya rica territorials. Les diferents activi¬ la nostra història tats que s'organitzen són les Amb la reedició d'aquest cicle de següents: visites l'Arxiu Municipal del dis¬ tricte vol donar a conèixer els L'Arxiu i les escoles racons històrics més significatius de Vol donar a conèixer les fonts Sants-Montjuïc. El programa primàries del territori per a l'ensen¬ d'enguany ens proposa les Histò¬ yament de la història i acostar els ries la mar de salades (que ens alumnes a la història del seu entorn apropen als fars del Llobregat i de més immediat. Es fan xerrades i Montjuïc), les Històries per a no s'organitzen itineraris històrics amb durant l'any lectiu amb la col·labo¬ oblidar (que ens acosten a la histò¬ el guiatge d'un expert en història. Es ració del Centre de Recursos ria més recent amb una visita al du a terme durant l'any lectiu amb la Pedagògics. Fossar de la Pedrera i una explica¬ col·laboració del Centre de Recursos ció sobre el refugi antiaeri del Pedagògics. El districte de Sants - Montjuïc i Poble-sec) i les Històries d'edifi¬ el patrimoni cultural cis, d'arts i oficis (que ens mostra¬ El Consell Municipal del districte Aquesta campanya vol fomentar ran el més remarcable del Moder¬ de Sants-Montjuïc i les escoles l'interès ciutadà pel patrimoni histò¬ nisme al districte). Hi ha diverses El contingut d'aquesta activitat ric i documental del districte i donar sortides programades fins al maig vol palesar la manera com es cana¬ a conèixer el fons documental queja del 2001 al preu de 500 ptes. Les litzen les necessitats col·lectives dels existeix per fomentar-ne la recupera¬ places són limitades i cal fer una ciutadans que viuen al districte. ció i la conservació. Es programen ipscripció prèvia. L'aprenentatge es fa amb una visita diferents activitats i visites culturals, comentada a la seu del Consell com ara itineraris històrics, visites Informació i inscripcions: Municipal durant la qual també comentades a centres d'interès cul¬ Oficina d'Atenció al Ciutadà s'explica la història de l'edifici i les tural, etc. • Creu Coberta, 104, bxs. seves característiques arquitectòni¬ Núria Burguillos (de 8.30 a 17.30 h) ques i artístiques. Es du a terme Josep Pasqual • Alts Forns, 82 (de 8.30 a 14 h) 15 Agermanament del Poble Cubà Playa i el districte de les Corts Aquest any en el transcurs de les diverses activitats programades per la Festa Major del Districte, s'han organitzat diferents actes entorn de 1' Agermanament del Poble Cubà Playa i el Dte. de les Corts. Entre aquestes, cal destacar l'exposició de dibuixos del "Círculo Infantil Amigos de Anaquillé", degustació de menjar cubà i tast de "mojitos" i el concurs i exhibició de ball de Salsa, amb l'actuació del grup Sal¬ sa Feeling, i l'actuació de la Orquestra de Cambra d'Acordions de Barcelona. L'acte d'Agermanament va tenir lloc el passat 16 de novembre de 1999 i va estar presisit pel regidor del Districte, Jordi Hereu i el còn¬ sol de la República de Cuba, Manel Hermida. Amb aquest motiu, es va constituir la Comissió per la Inter- ra necessitat, on cal destacar que culturalitat, formada per diverses es varen recollir 1.828 quilos, tam¬ entitats i escoles del districte. bé es va aplegar material escolar L'objectiu d'aquesta és el d'assu¬ com taules, cadires, armaris, llibres, mir la promoció, la sensibilització i etc pel centre Circulo Infantil la participació en relació amb la Amigos de Anaquillé, on impartei¬ solidaritat internacional. xen classes per 156 nens i nenes Per tal de conèixer la realitat del entre 1 i 6 anys. poble cubà i especialment del Aquesta iniciativa ha comptat Municipi de Playa, es varen convo¬ amb el suport de Barcelona Solidଠcar a les diverses entitats i veïns a ria per poder portar a terme el Pro¬ sessions informatives, amb la jecte "Playa a les Corts", que col·laboració del representant de inclou, un treball amb els tres insti¬ Cuba a Barcelona, Eduardo Pérez i tuts de secundària del Districte del catedràtic de sociologia de la sobre la solidaritat. A més, la Universitat Autònoma de Barcelo¬ Comissió per la Interculturalitat na, Juli Busquets. Es varen tractar també s'ha implicat en participar en temes com les característiques les diverses activitats que s'organit¬ geogràfiques, urbanístiques i de zen en el propi districte, com és el distribució d'equipaments, així cas de la 2n Mostra d'Entitats i de com també es varen oferir informa¬ Comerç celebrada el mes de maig. cions susceptibles de convertir-se Les propostes i les ganes de tre¬ en accions de cooperació i poder ballar per la solidaritat en aquest públics del districte i l'escola donar resposta a les necessitats nou curs són moltes, es segueix Sunión ja estan col·laborant amb i demandes. amb la col·laboració amb el centre l'escola secundaria Ruben Martínez Amb la informació rebuda Círculo Infantil amigos de Anaqui¬ Villena. es va proposar tot un pla de treball llé, es començarà a treballar amb el de solidaritat, com una campanya Policlinic Manuel Fajardo Rivero Comunicació i Qualitat de recollida de productes de prime¬ de Playa. A més els tres instituts Districte de Les Corts El centre cívic-biblioteca, un nou equipament a Vallvidrera co cc CD CD es CO I í£2 c5 CO .ÇD 'CD Aquesta tardor s'iniciaran les xa, trobarem el vestíbul, que s'utilit¬ de mirador a la vall de Vallvidrera obres de construcció d'un nou equi¬ zarà també com a sala d'exposicions on es podrà gaudir de l'entorn, d'un pament públic a Vallvidrera, el cen¬ i des del qual s'accedirà a la sala notable valor ecològic i paisatgístic. tre civic-biblioteca municipal que d'actes on l'escenari podrà obrir-se La biblioteca, situada al subterra¬ estarà situat al carrer dels Reis Catò¬ a l'exterior per les activitats que es ni, estarà distribuida en diferents lics, 16-34. realitzen a l'aire lliure. S'habilitaran sales: biblioteca d'adults, biblioteca L'edifici estarà format per dues diverses sales polivalents que acolli¬ infantil, amb un petit espai d'esceni¬ plantes que diferenciaran les fun¬ ran la programació del centre cívic. ficació de contes o activitats pel més cions específiques que oferirà A més dels serveis i despatxos pel petits, i una hemeroteca. A més dels l'equipament. Així, la planta baixa personal del centre, també hi haurà serveis de préstec i consulta, la acollirà els serveis propis d'un cen¬ un bar amb terrassa a l'exterior que biblioteca oferirà també als seus tre cívic i a la planta subterrània constituirà un espai d'esbarjo pels visitants la possibilitat d'utilitzar s'ubicaran les instal·lacions de la usuaris i visitants del centre. La ordinadors amb accés a Internet. nova biblioteca de Vallvidrera. El façana que dona a la vall estarà fet total de les dues superfícies ocuparà per un mur de vidre que permetrà, Teresa Gàmez i Garcia 1.221 metres quadrats. d'una banda, la il·luminació natural Comunicació i Qualitat En el centre cívic, a la planta bai¬ del centre i d'altre, farà les funcions Districte de Sarrià-Sant Gervasi 17 -■ ■ \ ■ • . - ■f .. • "'r ' ' - * " . * " ... Gràcia Nova professionalitza l'activitat comercial L'activitat comercial és un dels sant, com un espai viu i competitiu en rarà promoure l'atractiu de la zona principals motors de l'economia del què impera la convivència entre els amb elements qualitatius i de servei, Districte de Gràcia i de la ciutat de veïns i un millor servei a la comunitat. amb un millor entorn urbanístic on hi Barcelona. Es per això que les dife¬ El més signifitatiu de tot és que han hagi una més bona il·luminació, més rents associacions de comerciants del signat un conveni de col·laboració arbres, locals més moderns amb apa¬ Districte fan veritables esforços de entre l'Ajuntament, la Generalitat i la radors atractius i un bon nivell transformació per afrontar, amb Cambra de Comerç per tal de rebre el d'accessibilitat que permeti arribar-hi majors garanties, els reptes de futur seu suport per implantar-se com un en transport públic o privat i trobar-hi mitjançant la promoció i difusió de gran centre comercial a cel obert. fàcilment aparcament. l'oferta comercial existent. Aquesta àrea comercial, delimitada L'objectiu és la dinamització de L'Associació de Comerciants i per Travessera de Dalt, Sardenya, Pi i l'activitat econòmica del comerç Professionals Gràcia Nova, que en Margall i el carrer Escorial, vol pro- emmarcat en GRACINOVA, tant per l'actualitat compta amb més de 240 fessionalitzar-se, mitjançant la fórmu¬ al propi benefici dels comerciants de establiments associats i col·laboradors la de constituir-se com a Societat Mer¬ la zona com per a mantenir i millorar és conscient que ha d'aplicar noves cantil. La finalitat és millorar la gestió una manera de fer les compres dels polítiques per potenciar el comerç. La i les actuacions per tal de ser competi¬ residents i perifèrics, amb la importàn¬ seva inquietud els ha portat a organit¬ tius amb promocions i campanyes per cia de cohesió social que això repre¬ zar, durant l'any, diverses activitats: atraure compradors. senta per a tot el barri, el districte i la lúdiques, culturals, promocionals, etc. La societat Gràcinova serà, doncs, ciutat de Barcelona. perquè els ciutadans i ciutadanes de l'encarregada de gestionar els interes¬ l'entorn vegin el fet de comprar al sos de tots els associats sota una imat¬ Comunicació i Qualitat barri com una cosa atractiva i interes¬ ge comuna que els identificarà. Procu¬ Districte de Gràcia Senyores i senyors, s'obre el teló: amb tots vostès Joan Brossa "Coneixent Joan Brossa" un cicle d'homenatge Avanç de programació 2000 Octubre • ACTE INAUGURAL A. Pastor i X. Canals: A? A! Hausson: Brossa-Hausson-Brossa. • Fausto: màgia més a prop • Nuria Candela diu Joan Brossa. Novembre • La Cònica Lacònica: Ombres d'objectes trobats • Roser Ros: Un plat pla ple de poesia està • Núria Candela diu Joan Brossa Desembre • Taula rodona: Records d'en Joan, recods d'una amistat 2001 Gener • Taun-taun: espectacle teatral No hi ha millor manera d'home¬ Exposicions de la seva obra; lectu¬ Febrer natjar a Joan Brossa que donant a res dels seus poemes; representacions • Exposició de cartells del poeta conèixer i acostant la seva obra teatrals,... A més diversos actes, cur¬ • Pep Bou: espectacle brossià poètica i dramàtica a tothom, adults, sos, i tallers, a les escoles faran una • joves i infants. Aquesta és la idea en contribució especial a la formació Perejaume Borrell: mural a la la Biblioteca Mercè Rodoreda que s'ha basat el Districte cultural, artística o cívica dels infants • d'Horta-Guinardó per retre i joves amb la finalitat d'estimular la Exposició dels treballs escolars homenatge a Joan Brossa, veí del seva imaginació i creativitat, trets als centres docents que Guinardó durant molts anys, fins la caracteritzen la persona i la obra d'en seva mort. Joan Brossa. Març Així, durant els propers mesos, Cal estar atents; doncs a partir de • Festa del respecte: Exposició dels un seguit d'activitats ompliran les l'octubre del 2000 i durant tot l'any treballs dels escolars i adults. escoles, els teatres, les places i els 2001, allà on veieu el Cap de Bou, equipaments municipals del districte poema visual de l'artista, s'estarà Abril tot buscant la complicitat i el portant a terme algun dels actes del • Festa amb Carles Santos contagi de l'esperit obert, programa - homenatge Coneixent imaginatiu, reflexiu i crític de Joan Joan Brossa. Una col·lecció de postals Brossa. Per això hem comptat amb de la seva obra ens conduiran a cada la col·laboració i participació de una de les activitats programades. Intervenció en centres d'educació primària, molts dels seus amics i amigues i secundària i llars d'infants al voltant de d'altres que transiten pels camins Comunicació i Qualitat l'obra del poeta. Descomptes en les entrades que ell va obrir. Districte d'Horta-Guinardó a l'Espai Escènic Joan Brossa. 19 Col·leccionisme i artesania a les fires del Mercat de la Guineueta Des de la passada primavera, Les parades que la componen Valldaura, que va tenir lloc ara fa Nou Barris compta amb un nou ser¬ formen part de la gran Fira que, des un any i va dotar aquest carrer amb vei d'interès tant per als veïns i les de fa molts anys, s'instal·la tots els uns espais molt amplis per als via¬ veines del districte com per a la diumenges als voltants del Mercat nants que permeten la instal·lació resta de la ciutat. Es tracta de les de Sant Antoni. La gran afluència de les fires sense dificultar en cap dues noves fires que, des del mes de públic amb què compta aquesta cas el pas de les persones. de juny, s'instal·len als voltants del és una bona garantia de la qualitat Les noves fires del Mercat de la Mercat de la Guineueta, situat al de la nova Fira del Mercat de la Guineueta sorgeixen a partir de la passeig Valldaura, i que compten Guineueta. iniciativa dels comerciants del Mer¬ amb una àmplia oferta d'objectes Respecte a la Fira d'Artesania, cat, que han volgut aprofitar els apreciats pels col·leccionistes com funciona el tercer i quart dissabte espais que envolten l'edifici per còmics, tebeos i segells, a més del mes, de les deu del matí a les crear aquesta nova aportació a d'objectes d'artesania. tres de la tarda, també als voltants l'oferta comercial de Nou Barris. La Fira del Llibre d'Ocasió, del Mercat. La Fira d'Artesania La iniciativa contribuirà, sens dub¬ Còmics i Videojocs funciona tots ofereix un ampli ventall de produc¬ te, al fet que el districte es conver¬ els divendres, de les onze del matí a tes de realització exclusivament teixi en una nova zona de referèn¬ les nou del vespre, i compta amb artesana, entre els quals es troben cia per als col·leccionistes i que, a unes quinze parades en les quals objectes decoratius, roba infantil, poc a poc. Nou Barris, la nova Bar¬ s'hi poden trobar llibres d'ocasió, bijuteria i perfums, per citar-ne celona, gaudeixi de tots els serveis jocs d'ordinador, segells, còmics, només alguns. propis de la gran ciutat. cintes de vídeo, tebeos, cromos, Un dels factors clau per a la ins¬ videojocs i jocs de rol, entre tal·lació de les noves fires ha estat Comunicació i Qualitat d'altres productes. la recent remodelació del passeig Districte de Nou Barris Sant Andreu, escenari de la telenovel-la de TV3 "El cor de la ciutat" Tots sabem que Barcelona està de o> moda, i que ja tothom a tot arreu sap on localitzar-la. Moltes productores nacionals i també de fora, sovint Than escollit com a escenari per les seves produccions. Però quan real¬ ment ens sobta és quan l'escenari protagonista d'una telenovela de sobretaula es roda al costat del nostre lloc de feina, al nostre barri. Ens sob¬ ta però també ens il·lusiona. TV3 està rodant al nostre districte la seva nova ' El 13 de juny del 1999, les A les oficines de Barcelona Soli¬ iniciatives municipals, jap forces de l'OTAN i la KFOR van dària i Districte 11 penja un desenvolupades directament des de "oB entrar a Pristina (Kosovo). I mapamundi de colors. Un món amb les diferents àrees o districtes. També darrera seu anava el primer convoi oceans de color turquí i païssos hi ha una part que es destina a 8. humanitari que trepitjava la zona grocs, roses, verds i taronges. Un activitats per al foment de la cultura des de l'inici territori. Si ens deixéssim portar, sabem una mica més què és la Comença a ser molt obsolet que ens podríem trobar que tindríem societat de la informació, cada cop les administracions demanem als a> moltes alternatives però totes en el la descobrim més, sobretot cada ciutadans que ens facin de recaders. mateix lloc. L'esforç de Localret és cop l'anem construint més. No es Comença a ser molt obsolet això que totes les noves tecnologies tracta de deixar que altres ens la de portar un certificat d'una institu¬ vagin al conjunt del territori i no liderin, sinó que, en la mesura que ció a una altra. La tecnologia de la únicament a Barcelona i la seva sigui possible, la liderem nosaltres. comunicació i la informació faran conurbació i a les altres capitals de Des de Localret fem una contribu¬ que aquestes pràctiques siguin molt província. Si no ho aconseguim, hi ció modesta, però el nostre treball aviat vistes com a patètiques, haurà parts del país que una altra està centrat en que nosaltres cons¬ i el ciutadà dirà a les administra¬ vegada pagaran un cost d'oportuni¬ truint el nostre referent local d'això cions: 'escolti, arreglin-s'ho entre tat elevat pel que fa a la modernit¬ que és tan global que és la societat vostès, no em facin anar a demanar zació i a la societat de la informa¬ de la informació. a mi a la Seguretat Social una ció. A Catalunya hi ha alguns informació que vostè, només fent alcaldes preocupats per les molès¬ En aquest món de la tecnologia un clic, pot obtenir'. A canvi, ties que genera el cable, i molts està clar que es va cap a algun nosaltres demanarem una altra altres que estan preocupats perquè lloc, però se sap cap a on? cosa: que ens ajudin a fer una part no poden tenir les molèsties que Hi ha reflexions molt sòlides de del procés que ara es fa dins de genera el cable. Actualment, no hi cap on es va, la mateixa del profes¬ l'administració, igual que quan un ha cap mena de dubte que per a la sor Castells, per exemple. Es evi¬ va a un caixer automàtic una part competitivitat d'una ciutat, pels dent que anem cap a un tipus de de l'activitat que abans feia una seus actius, les xarxes de telecomu¬ societat que més que substituir mol¬ persona de l'entitat financera nicacions han passat a ser un indi¬ tes de les dinàmiques que actual¬ ara la fa ell mateix. Ens comprome¬ cador essencial. ment existeixen genera noves opor¬ tem a reduir dràsticament les tunitats amb una configuració molèsties d'anar d'un lloc a l'altre. Comparable a... clarament diferent. Mai com ara una Això de la finestreta única, que fa Comparable amb el que han estat persona basant-se exclusivament en tants anys que es parla, les noves històricament les comunicacions per el coneixement havia pogut tirar tecnologies l'imposaran per sensa¬ carretera o amb el que va ser als orí¬ endavant projectes empresarials. tesa, perquè tot l'altra apareixerà gens de la industrialització la comu¬ Mai com ara el capital havia com profundament extemporani. nicació amb ferrocarril. començat a afluir cap als llocs on hi ha coneixement. Hi ha una sèrie Tota la tecnologia per portar a La societat de la informació d'indicis molt evidents que les terme aquests canvis ja existeix. de la que tant es parla, algú sap coses estan canviat i estan canviant Tan complicat és implantar-la? què és? seriosament. I en el cas de l'admi¬ No, no. El complicat és adequar Ho veiem cada dia més. Quan un nistració em sembla que ens troba¬ les nostres organitzacions a això. veu que tot el que són els grans rem amb un tipus de relació entre De vegades és més complex, però grups econòmics estan apostant pel l'administració i el ciutadà més hem d'aprendre a fer les coses que se'n diu la nova economia, que divers però que no substituirà les d'una manera diferent. Això és és veritat que està en una fase molt formes que coneixem. La gent con¬ el que costa. Per exemple: imagi¬ inicial -segurament tindrem encara tinuarà dirigint-se a l'administració na't que nosaltres a un ciutadà no períodes de convulsió-, però que presencialment, per telefon, per sols li acceptem la possibilitat de estan fent una aposta molt important fax... però cada cop més la gent uti¬ tramitar un expedient telemàtica- pel món dels coneixements, litzarà un accés obert les 24 hores ment, sinó que anem més enllà, pel món dels intangibles, pel món del dia i set dies a la setmana, que i li responem que d'acord, que li de la xarxa, és evident que una part podrà utilitzar des de qualsevol lloc farem i li passem un codi que li essencial del que serà l'economia i que generarà uns serveis que aca¬ permetrà, en qualsevol moment, del 3 coneixement, l'economia de la baran per crear bastant més valor comprovar en quin estat es troba informació, l'estem veient néixer públic. el seu expedient. 36 "La gent continuarà dirigint- se a l'administració presencialment, per telefon, perfax... però cada cop més la gent utilitzarà un accés 24 hores obert, set dies a la setmana, que no dependrà del lloc on es trobi, i que generarà un tipus de serveis que acabaran per crear bastant més valor públic" L'empresa privada ja ho fa. ciutadà reclamarà el seu dret a la Hi haurà un canvi notable en les Si tu compres a Amazon, et transparència. cultures del nostre treball adminis¬ donen un codi per seguir com tratiu. I no parlo d'utopies, sinó de t'arriba el llibre des dels Estats Sempre l'ha reclamat. coses com el control d'un procés, Units, i quan entres allà visites la Sí, però en aquests moments la una cosa absolutament inventada. mateixa pàgina web de l'empresa tecnologia permetrà que sigui més No és aquest el problema. El pro¬ de missatgeria que et porta el llibre. estandaritzat i individualitzat. La blema, hi insisteixo, és la forma Els ciutadans, que es convertiran en citació a tal o qual senyor perquè com a l'administració ens organit¬ clients d'aquestes empreses, ens un dia vagi a l'ajuntament a portar zem darrera del taulell, sigui aquest reclamaran a l'administració que un document es resoldrà en minuts. físic o bé virtual. El ciutadà no dei¬ siguem igual de transparents. xarà d'utilitzar les oficines d'infor¬ L'administració serà una mena de Falta que l'administració estigui mació que tant d'esforç han costat peixera de processos; se'ns veurà disposada a ensenyar la peixera... de crear o el 010. Utilitzarà un o tot, i quan se't veu tot és més barat L'administració haurà de vetllar altre segons li convingui. Som fer les coses amb qualitat. Això per la confidencialitat de la infor¬ nosaltres que, des del darrera, hem passarà en tots els nivells de la mació, serà essencial, però no de generar entorns complexes però societat, però en les institucions el tindrà massa arguments per no dei¬ molt integradors de les diferents fenomen serà més acusat perquè el xar veure com s'organitza per dins. formes de relacionar-nos amb el 37 "Això de la finestreta única, quefa tants anys que es parla, les noves tecnologies Vimposaran per sensatesa, perquè tot Valtra apareixerà com profundament extemporani" ciutadà i les diferents formes de relacionar-nos entre els departa¬ ments de la pròpia institució i entre les diferents institucions. Em preo¬ cupa més aquest aspecte, les rela¬ cions sector públic-sector públic, que les relacions amb el ciutadà o amb l'empresa privada. Caldrà trencar dinàmiques, perquè de vegades són necessaris processos més compartits del que ho han estat històricament. I el paper del funcionari? Som davant d'un nou món ple de possibilitats, però, diguem-ho clarament, aquest entorn exigeix un cert esforç personal a cadascun de nosaltres: entendre els canvis, adquirir noves habilitats, voler viu¬ re en una certa primera persona aquestes noves possibilitats. Les reticències podrien frenar la implantació de les noves tec¬ nologies? Si no hi ha resistència vol dir que no hi ha canvi. Entenc que de resistències n'hi haurà. Es evident que les reticències corporatives poden comprometre molt els pro¬ cessos de canvi. Ho hem viscut sempre. Parlem d'aplicacions pràctiques de les noves tecnologies a l'ad¬ ministració? Serviran per a la informació -a la qual ja hi estem bastant acostu¬ mats-, per als tràmits -un percentat¬ ge altíssim de les relacions ciutadà- administració és fer certificats- i la participació, perquè la gent faci arri¬ bar els seus suggeriments, les seves queixes. Així es faran els tràmits molt més còmodament, tindrem informació a la carta, individualitza¬ da, i el diàleg entre les dues parts serà més fluid. Els ciutadans podran justificar la cadència amb què "L'administració ha de coliderar aquest canvi, no pot ser un fre. Aquesta revolució no es pot fer malgrat l'administració. Les institucions han d'incentivar les oportunitats que dóna la societat de la informació" paguen els impostos, per exemple. lluny dels líders mundials, però Això generarà un vestit a mida de amb possibilitats que no havíem cada ciutadà. tingut fins ara. Però no ens podem adormir. Quan trigarem a poder pagar les multes des de l'ordinador de Com afecta aquesta "revolució" casa? a les administracions? El coll d'ampolla és la normalit¬ De diverses formes. Una, a tra¬ zació de la signatura electrònica. vés de l'esmentat canvi intern, i Els pròxims dos anys seran clau una altra per la capacitat de generar perquè aquesta possibilitat sigui entorns emprenedors. Els ajunta¬ factible. ments no poden actuar com si les seves ciutats tinguessin fronteres. Com afectaran tots aquests can¬ Vivim en un món global en el qual vis en la feina del treballador el local té un paper molt important. municipal? Saber trobar la baula per lligar Progressivament anirem cap a un aquestes dues dimensions és essen¬ entorn de treball que aconseguirà cial. Les polítiques de promoció estandardizar i automatitzar les ruti¬ econòmica que es fan, i que no han nes però que en canvi tindrà molts estat mai capaces de trencar les més requeriments pel què fa a la fronteres de les pròpies ciutats, apa¬ comunicació dins de la comunica¬ reixen ara com absolutament obso¬ ció i amb el ciutadà. La comunica¬ posava una multa, la companyia letes. Cal crear nous entorns empre¬ ció passa a jugar un paper central arrendatària havia de fer un procés nedors en aquest marc global, i que en el nou tipus d'organització. per traslladar la sanció al conductor aquests generin activitat econòmica Podrem alliberar-nos de certes ruti¬ que l'havia comès. Avui, amb un i llocs de treball. nes i dedicar més temps al contacte accés directe de les companyies a humà, a l'aprenentatge o a donar les bases de dades municipals estal¬ Com es faran tots aquests can¬ respostes a noves necessitats. Ens via una enorme feinada a l'adminis¬ vis? espera un esdevenidor més creatiu. tració i a les empreses. Les administracions es trobaran Ho veig molt clar. Les noves tecno¬ en una conjuntura en què o fan el logies tenen una gran capacitat per Estem vivint una revolució? canvi o els faran el canvi. La socie¬ automatitzar rutines. Sens dubte, i molt rotunda. tat no permetrà que l'administració sigui una illa de privilegis que no Parla d'automatitzar processos... Per què? vulgui canviar al ritme al qual can¬ Des dels anys vuitanta no fem Perquè ha canviat i canviarà pro¬ via la resta. L'administració ha de altra cosa, i el fenomen es multipli¬ fundament la nostra forma de viure, coliderar aquest canvi, no pot ser carà en el futur. El problema és de treballar, d'accedir al coneix- un fre. Aquesta revolució no es que, sovint, a més d'automatitzar ment i de divertir-nos. I jo no sóc pot fre malgrat l'administració. cal redissenyar els processos. Si gens pessimista, o, més ben dit, no Les institucions han d'incentivar tens un procés A, B, C, D que no sóc més pessimista respecte a la les oportunitats que dóna la societat dóna les solucions òptimes, si condició humana del que ho era de la informació. l'automatitzes en la forma A, B, C, abans de la societat de la informa¬ D multipliques les disfuncions, els ció. Crec que hi ha realment possi¬ Gabriel Pernau errors. En el canvi que tenim al bilitats i que aquestes possibilitats, davant, alguns dels processos clara¬ pel què fa a Catalunya i pel què fa a ment han de ser redissenyats. Un Barcelona, si les sabem aprofitar, cas molt concret en l'Ajuntament ens situen en un lloc diferent de la de Barcelona: les multes dels cot¬ graella de sortida del que havíem xes de lloguer. Cada cop que es ocupat històricament, segurament 39 Campanya cívica "Fem-ho bé" xO La ciutat és la casa comú dels Barcelona és la casa comú de més "o ciutadans que acull totes les dife¬ d'un milió i mig de ciutadans cívics: as rencies. La manera de viure-hi és els agrada Barcelona, col·laboren o el civisme: els comportaments, perquè la ciutat rutlli cada dia, la estils, valors... compartits, con- cuiden... El civisme és alt i exem¬ sensuats, de tots els ciutadans en plar. Barcelona és, també, la casa la vida pública del cada dia. oberta que acull diàriament a milers o 4A i milers de ciutadans o que hi venen a treballar, comprar, gestionar... Però hi han, lògic, diferencies en els comportaments cívics ciutadans: hi ha ciutadans que només els inte¬ i ressa allò que és hiperseu, ciutadans amb altres cultures que volen fer de Barcelona casa seva i cal facilita'ls- Rq hi quina és la manera del fer comú ungj V de la ciutat, petits conjunts de ciuta¬ dans amb comportaments asocials... FEM-HO Volem, en tots ells i amb 3 tots ells, ' " potenciar la pràctica de civisme. 1 Fem-ho bé, el missatge - Qualitat de vida: és el bon resul¬ de la campanya cívica tat del civisme El missatge concret, el cor de la En definitiva, la campanya propo¬ Campanya Cívica que l'Ajuntament sa viure millor: fem-ho bé, fem-ho a proposa als ciutadans de Barcelona B tot i sempre amb civisme! opta per una idea d'acció comparti¬ da i continuada per la ciutat. I un La complicitat és la nova subratllat d'excel·lència. dimensió del civisme Fem-ho bé és acció de complicitat, La Campanya Cívica parteix de quotidianietat. Evoca i convoca a d'allò que és constitutiu, d'allò que tothom. Bé és decisió per la qualitat funda, construeix i manté viva la de vida personal i comú. Demana ciutat: la ciutat és cosa de tots els voluntat: proposar-s'ho i no defallir. I ciutadans. donar en la diana d'allò que conjun¬ L'Ajuntament, com institució tament ens proposem. Fem-ho bé, democràtica, avui posa especial també, evoca, convoca i proposa fer- èmfasi en aquest tret: junts, ciuta¬ ho amb estil de B, de Barcelona. Però dans i les seves organitzacions ara amb més intensitat. Perquè els empresarials i associatives, cons¬ reptes són més forts. truïm i mantenim activa, sempre Rera, doncs, de fem-ho B, del amb noves oportunitats, còmode i fem-ho esplèndidament, amb l'estil compartida Barcelona. de Barcelona, hi ha algunes idees i La complicitat és, doncs, l'estil valors de forta humanitat que volem que defineix la política i la manera O accentuar: de gestionar els serveis públics de la - Complicitat entre Ajuntament i ciutat: és la manera diària de fer i ciutadans: sempre junts! estar de l'Ajuntament a Barcelona. - Quotidianitat de serveis públics La Campanya Cívica diu a tots amb qualitat: serveis que dema¬ els ciutadans de Barcelona: la ciutat 3 nen compartir-los que volem, la ciutat que estem fent, 40 Ajuntament de Barcelona :¡|i Ajuntament de Barcelona ¡ 11 Volem -i l'Ajuntament son motor per aconseguir-ho- que Bar¬ celona sigui significativa econòmi- cant en la xarxa de les ciutats euro¬ pees, en la presa de decisions pel progrés... Però amb la mateixa intensitat -i més- volem que la qua¬ litat de vida global a Barcelona s'assenti i creixi a partir de l'impli¬ cació còmplice i quotidiana de tots els ciutadans en la vida de la ciutat. Això, que es consustancial a la ciu¬ tat, a més d'acreixentar la qualitat de vida dels barcelonins ens ben situa estratègicament en la xarxa de les primeres ciutats europees: la ciutat que és dels ciutadans, en la 3 que es palpa la seva FEM-HO implicació entusiasta, és ciutat de primera per la vida. és i serà esplèndida en la mesura que Però perquè funcionin -per la ciutat Civisme, l'estil còmplice quotidià la compartim, que la fem i vivim netíssima i àgilment circulable que per la qualitat a Barcelona junts. Implicats. Relacionats. Còm¬ volem- l'Ajuntament hi aporta un La Campanya de Civisme no és plices. Es quelcom més. És voluntat 50%, per fixar un número simbòlic. una campanya de comunicació més: política manifesta de fer les coses L'altre 50% cal que l'aportin, amb és una proposta de fer i compartir junts: els ciutadans plurals i la ciutat entusiasme i cada dia, tots els ciuta¬ ciutat que Ajuntament i ciutadans tota estan en el centre de totes les dans. Tots. La complicada recollida volem intensificar i aprofundir. decisions, de tots els serveis, de tots de deixalles que la ciutat necessita És, per tot això, la campanya que els futurs de l'Ajuntament. Posem, és cosa de tothom. La millora de la tenyirà tot el què farem fins el 2003: per tant, l'accent primer en la gent. circulació, també, especialment per¬ ho farem tot amb els ciutadans. Desprès, en els serveis per la gent. què demana optar més pel transport Junts. I ho farem bé. públic... Optem per la Barcelona del Volem -qui no?- que el civisme La quotidianitat és l'espai 100%: la ciutat que cada dia funcio¬ sigui l'estil còmplice quotidià de la pel civisme na esplèndidament des de la qualitat de vida a Barcelona. Des La Campanya Cívica subratlla, col·laboració còmplice entre ciuta¬ d'aquí, la ciutat de les oportunitats també, la quotidianitat de la ciutat. dans i Ajuntament. creixent que el nou segle ens dema¬ L'Ajuntament renova els seus na -i estem ja dissenyant- és més serveis, el seu esforç de millora, la Qualitat de vida: el resultat del possible. seva atenció més personalitzada en civisme Civisme i qualitat de vida són, a cada problema de la ciutat perquè la La qualitat de vida avui és un Barcelona, sinònims. És per això ciutat funcioni amb més qualitat dia concepte i una valoració molt perso¬ que treballem, molt i sumant, Ajun¬ a dia i continuadament. Neteja i cir¬ nalitzats. tament i ciutadans. culació, especialment, dues de les Però hi ha una qualitat de vida grans qüestions que més preocupen pública: la vida comuna a la ciutat Direcció de Marketing públic als ciutadans, centren l'implicació lliure, comunicada, amb oportuni¬ i publicitat prioritària de l'Ajuntament en els tats, segura, neta, relacional, propers mesos. democràtica,... En definitiva, cívica: Cada dia l'Ajuntament mimarà la que és pròpia dels civis, dels ciu¬ aquests serveis i molts altres serveis. tadans. Per tenir una ciutat més neta, "Fem-ho junts, fem-ho bé" Barcelona estrena un nou model de neteja amb l'objectiu de convertir-nos en una de les ciutats més netes, ordenada i respectuo¬ sa de l'espai urbà. Tenir una ciutat neta és un dels la neteja i recollida de papereres. Els objectius que indiscutiblement com¬ nou vehicles disposen de les tecno¬ partim tots els ciutadans de Barcelo¬ logies més netes, més silencioses i na. Per fer-ho possible, la ciutat fan un ús important de les energies estrena un nou model de neteja viଠrenovables. ria i recollida d'escombraries que Tots els mitjans tècnics i humans vol acabar amb la possibilitat que del Nou Servei de Neteja i Recollida als nostres carrers hi hagin conteni¬ Selectiva de Residus disposen d'una dors desbordats o trastos vells a les nova identitat visual. A partir d'ara, voreres. La ciutat disposarà dels el verd i el blau són els colors que mitjans més moderns i avançats però identifiquen tots eles elements del la peça bàsica de tot és el propi bar¬ nou servei i els colors dels nous uni¬ celoní, sense el seu civisme i formes que vesteix el personal de col·laboració l'Ajuntament és cons¬ neteja i recollida. Un total de 2.100 cient que res pot ser possible. Per persones que treballen en els equips aquest motiu, la campanya de comu¬ de sanejament. nicació té un missatge molt clar: S'augmenta el nombre de pape¬ Fem-ho junts, fem-ho bé. rers als barris i s'inicia un nou servei de neteja, recollida i manteniment Una ciutat més neta del circuit de paperers amb uns La nova flota de camions de reco¬ vehicles especialment destinats. O llida serà part del paisatge de la ciu¬ I s'incrementa la neteja urbana tat. Una flota ampliada i completa¬ amb la utilització de sistemes ment renovada. A partir d'ara, als d'aigües a pressió, amb un major carrers hi hauran 618 vehicles de aprofitament de l'ús de les aigües 3 neteja de carrers, 247 camions de freàtiques de Barcelona (aigües del recollida d'escombraries i 35 per a subsòl de la ciutat). 42 Una ciutat més ordenada Per fer-ho possible, s'incorpora un nou sistema de recollida comer¬ cial específic per a les oficines, bars, restaurants, comerços i altres grans productors de la ciutat. Es desenvo¬ lupen nous sistemes de recollida domiciliària, més adaptats a les necessitats ciutadanes de cada barri i a les característiques concretes de cada espai urbà: contenidors més grans em avingudes i carrers amples, bosses d'escombraries en casc històrics de la ciutat, pneumàti¬ ca en grans eixos i noves urbanitza¬ cions i bujosl en determinades zones. En total, 23.000 nous conte¬ nidors més amplis i còmodes. Es posa en marxa un nou servei de recollida de mobles i trastos són susceptibles de ser reutilitzats i diferents barris de la ciutat. Per vells, per tal de reduir-ne la presèn¬ també els tòxics, entre d'altres els aconseguir-ho disposarem de proce¬ cia al carrer. Amb aquest nou siste¬ fluorescents, pintures, olis, roba, diments senzills de recollida i es ma, només s'haurà de trucar al telè¬ sabates, xatarra, metalls, fusta, promouren tècniques innovadores fon 010 i, abans d'una setmana, el vidres i electrodomèstics i mobles. per a continuar essent pioners en la dia fixat, es recolliran gratuïtament I es dota la ciutat de més i nous neteja dels carrers i espais públics. els mobles o trastos vells. punts de recollida selectiva de paper En una ciutat de clara vocació S'incrementa el nombre de Punts i cartró (contenidor blau), vidre turística, i perquè el lleure i el treball Verds distribuïts estratègicament per (contenidor verd) i envasos (conte¬ puguin conviure, es seguiran aplicant la ciutat per tal que tothom pugui nidor groc). polítiques capdavanteres en la gestió dipositar determinats residus i es medioambiental, que faran possible posa en marxa un nou Punt Verd Una ciutat més respectuosa amb continuar essent una ciutat que mira Mòbil per zona. Així, la ciutat dis¬ l'espai urbà al futur amb esperit d'innovació. posarà de vint punts verds de barri, La ciutat genera anualment Amb l'esforç de tota la societat quatre de mòbils i els set grans punts 780.000 tones d'escombraries, es barcelonina i el suport de les tecno¬ verds queja existeixen o s'estan posarà en funcionament tots els mit¬ logies més modernes, aconseguirem acabant de construir. Als punts jans tècnics i humans per a millorar una Barcelona més neta, ordenada i verds es poden portar els residus que la gestió de la recollida selectiva als respectuosa amb l'espai urbà. 43 /, 100 nous quilòmetres de carril bici "q A Barcelona hi ha unes 300.000 bicicletes, però sols unes 20.000 s'utilitzen diàriament "ZI per anar a treballar o a classe. ^ L'Ajuntament de Barcelona està f decidit a incentivar el seu ús. Per això preveu incrementar la xarxa de carrils bicis fins als 200 quilòmetres, gairebé el doble del que hi ha ara. El creixament de la xarxa es rea¬ seran al nou barri 22@, al Poblenou. litzarà de forma progressiva, cin¬ Una altra prioritat serà connectar el quanta nous quilòmetres fins a l'any casc urbà de Barcelona amb els 2003 i cinquanta més el 2006. Tots municipis veïns per tal de crear vies els nous carrils bici seran d'una de comunicació metropolitana. Es amplada mínima de 1,2 metres i podrà accedir a Sant Adrià de Besòs estaran segregats. Es a dir, que no pel nou front marítim i pel carrer seran ni per les voreres ni a base de Lluís Dalmau, a Santa Coloma de ratlles pintades sobre l'asfalt. Així Gramenet pel passeig de Santa s'evitarà que els cotxes atropellin Coloma, i a l'Hospitalet de Llobre¬ ciclistes i que els ciclistes atropellin gat per la Gran Via, el carrer vianants. d'Antoni de Campmany, la carretera Els desplaçaments per l'Eixample de Sants i el carrer del Foc. i Ciutat Vella -sobretot en sentit Així mateix, s'obrirà un cinturó paral·lel al mar- presenten actual¬ verd que abraçarà tot Barcelona. A ment pocs problemes per als ciclis¬ partir del ja existent a la vora del riu tes. Una de les prioritats dels nous Besòs, continuarà per la carretera de carrils serà millorar la comunicació les Aigües, l'Hospitalet, Montjuïc i en el sentit mar-muntanya de la ciu¬ la façana marítima. tat. Així, les bicicletes podran circu¬ Al centre de la ciutat, es crearan lar pel seu propi espai reservat pel enllaços per unir els nombrosos carrer Borrell, un eix poc utilitzat carrils que actualment queden pels vehicles. Aquests carrer serà tallats, de manera que els ciclistes es objecte d'una profunda reforma, veuen sovint obligats a circular per similar a que en el seu moment es va carrers que no són del més segur. fer a Enric Granados. Aquests són els de la Gran Via, De fet, la majoria dels nous Enric Granados, Pla del Raval, pas¬ carrils bici es construiran a mesura seig de Sant Joan, plaça Tetuan, que es realitzin reformes urbanísti¬ Diagonal, passeig Picasso, Meridia¬ ques que ja estan previstes. Uns na, passeig de Diagonal Mar i el trenta quilòmetres, per exemple, carrer Lluís Dalmau. 44 Els carrils bici de Consell de Cent i Diputació no desapareixeran, tot i les critiques que, entre els usuaris de les dues rodes, havia suscitat el fet que no estiguessin segregats de la circulació de cotxes. A la pràctica, els carrils es veuen habitualment envaïts per cotxes i furgonetes mal aparcats. Per impedir-ho i per aug¬ mentar la seguretat dels ciclistes, l'Ajuntament preveu crear una sepa¬ ració física a base de voreres o rugo- sitats, a imatge del que ja existeix a l'avinguda del Paral·lel. Una altra mesura destinada a faci¬ litar l'ús de la bicicleta és la possibi¬ litat que els seus propietaris puguin aparcar en recintes tancats a fi i efecte d'evitar robatoris. Amb aquest objectiu l'Ajuntament nego¬ cia amb la societat municipal d'aparcaments la possibilitat d'acceptar bicicletes en els seus recintes. 45 Tramitar per Internet, cada cop més fàcil cu A partir d'ara serà més fàcil Abans, donar-se d'alta a en els continguts. L'objectiu és >< solucionar tràmits des de casa o l'Impost sobre Activitats Econòmi¬ simplificar al màxim l'explicació cu des de qualsevol ordinador. La ques o sol·licitar la Targeta Rosa dels tràmits i el procés de sol·lici¬ X nova aplicació de tràmits i ges¬ per a persones més grans de 62 tud. Es a dir, facilitar al ciutadà tota tions a través d'Internet, que ja anys comportava sempre per al ciu¬ la tramitació per Internet". I assen¬ està en marxa a la web municipal tadà algun tipus de desplaçament. yala que s'està buscant un model (www.bcn.es), simplifica les con¬ Aquesta situació ha canviat radical¬ que sigui el més ergonomie possi¬ sultes i la realització de tràmits a ment. Avui, els barcelonins es ble (és a dir, que s'adapti a l'usuari la xarxa, i obre la porta a impor¬ poden informar sobre més de 600 que està davant la pantalla), i fer-ho tants novetats. tràmits municipals i no municipals àgil i entenedor alhora. a la web www.bcn.es, i poden tra¬ Quan parla d'un redisseny mitar directament a través de la ergonomie es refereix, per exemple, xarxa un total de 47 tràmits com els a que "si tot va bé, dins de poc que hem esmentat. Ara, a més, s'ha temps es podrà consultar a la web iniciat un procés de redisseny dels l'estat d'un expedient per a la con¬ continguts d'aquest apartat, que cessió d'una llicència d'obres o farà que tot el procés de recerca activitats. I així es podrà saber en d'informació i tramitació des de la quin punt es troba l'expedient en pantalla de l'ordinador sigui més qualsevol moment". I és que, un clar, senzill i còmode. cop iniciat el procés de redisseny, Fa tres anys, l'Ajuntament va s'anirà ampliant l'oferta de serveis. introduir a la seva web tota la infor¬ A part dels expedients de llicències, mació referida a tràmits. I no només un dels projectes en què es treballa tràmits municipals, sinó tots aquells és la tramitació per la xarxa delsas- que podien ser d'interés per al ciu¬ sabentats, és a dir, els casos en què tadà. Aquesta iniciativa feia possible el ciutadà comunica a l'Ajuntament que qualsevol persona sapigués, en que iniciarà una obra o activitat no fer la consulta, quin era el procés molesta, que no comporta perill o per fer un tràmit determinat, a on que -quan es tracta d'obres- no és havia d'adreçar-se i quina documen¬ de gran envergadura. tació aportar. Aquest servei va evo¬ lucionar ràpidament. Pel que fa als Acompanyar l'usuari tràmits municipals, de seguida es Hi ha d'altres novetats. S'han van aprofitar les possibilitats de la agrupat en un sol apartat tots els xarxa per introduir els formularis de tràmits que es poden fer directa¬ sol·licitud dels tràmits, i a continua¬ ment per Internet. En escollir qual¬ ció tota la gestió del procés en els sevol d'ells, apareix el formulari casos en què era viable. corresponent. Aquest formulari "Ara estem treballant en la refor- anirà guiant la persona que fa la mulació de tots els tràmits, tants els sol·licitud, oferint ajudes per aclarir que ja figuraven a la web com els els dubtes. "Hem buscat un model nous", explica Xavier Cubells, res¬ on l'usuari se senti acompanyat en ponsable de Gestió de la Informa¬ tot moment", afirma Xavier ció de Barcelona Informació, que Cubells. Així, si el formulari no ha O juntament amb l'IMI s'està enca¬ estat omplert correctament, el siste¬ rregant d'aquest projecte. Cubells ma ho indica en donar l'ordre de destaca que no es tracta d'un canvi tramitar. En aquest cas, apareixen de look sinó d'una transformació en els errors comesos o les dades que profunditat: "S'està fent un esforç falten, i a continuació el lloc del 3 molt gran, tant en el disseny com formulari on figuren per a que es 46 a ja a a íáócn Ehttp: //www.bcaes/catate/Wades/trarnits /'ctoamit hfm jJ /«Uo A> -Î ■" «-n 3* S VS4-C i • IntrodUu el nom del tràmit o alguna paraula relacionada Exemple: certificats ALTRES WEBS Benvinguts d la nostra Oficina d Atenció al Ciutadà per Internet. Irifòpime TRAMITAR PER INTERNET Hisenda Des d'aquí © podreu gestionar molts dels tràmits Llistat dels tràmits preparats per a la que es poden fer a la ciutat, més de consultar seva a sol·licitud fMTC informació detallada de més de 600 tràmits municipals i no municipals. ) RÍNeDlaEcXióTdEeMtÀoTtsICels tràmits municipals i no municipals classificats temàticament Estem redissenyant els tràmits progressivament. IVOR MAI If) Df IS TRÀMITS MIS DESTACAIS Alta Targeta Rosa per a majors de 62 anys Alta al Padró Municipal d'Habitants Certificat de pagament de tributs municipals Domiciliació bancària de tributs municipals i preus públics Duplicats de rebuts en període voluntari de cobrament de tributs municipals Justificant de residència del Padró Municipal d'Habitants LA CIUTAT NEGOCIS Amenda Errtrtats i equipamentj W ebs rn u n ie tp ai s TURISME L'AJUNTAMENT Plànod Trim ta i gestion-s napa de la web pugui omplir de forma adequada. A diversos nivells. En primer lloc hi -un password o una targeta amb un més, en en qualsevol punt del pro¬ ha els que es poden tramitar total¬ xip- per a la xarxa, amb el qual una cés es pot enviar un e-mail per fer ment des de l'ordinador. A conti¬ persona podria demostrar la seva consultes o suggeriments, mit¬ nuació figuren els que podríem ano¬ identitat. Això ampliaria enorme¬ jançant una adreça de correu menar tràmits intermitjos; aquests ment el potencial d'Internet en electrònic que hi ha a la part infe¬ es poden demanar per Internet i el aquest camp. Els ciutadans podrien rior de la pantalla. I per a la gent sol·licitant rep després el formulari accedir a les seves bases de dades que no vol o no pot fer el tràmit a la a casa, i el torna a enviar a on privades a l'Ajuntament, i consul¬ xarxa, es detalla l'altra manera de correspongui amb la documentació i tar, per exemple, l'estat de les seves portar-lo a terme. signatures necessàries. Tanquen el multes o si les seves dades al Padró Actualment, els tràmits més fets llistat els casos en què es pot obte¬ són correctes. "Quan això sigui per Internet són l'alta-autoliquida- nir el formulari a Internet i més tard possible, serà molt important per a ció de l'Impost sobre Activitats anar al registre corresponent per nosaltres", diu Cubells. "El repte, a Econòmiques (IAE), la domiciliació completar el procés. Internet, és la seguretat. Aconseguir bancària de tributs municipals i Segons assenyala Xavier que el ciutadà estigui segur i que preus públics, i els justificants de Cubells, "el desenvolupament de la ningú pugui accedir a les seves convivència i residència del Padró signatura electrònica revolucionaria dades. En aquest moment, en els Municipal d'Habitants. De fet, els aquest panorama". La signatura tràmits que tenim a la xarxa, la tràmits presents a la xarxa presenten electrònica seria una mena de DNI seguretat està garantitzada". 47 Plans d'emergència per a les escoles municipals Les escoles municipals han començat a preparar els seus plans d'emergència davant situacions de perill. Abans que "OJO finalitzi l'actual curs, tots els CD centres docents hauran d'haver en elaborat el pla i realitzat simulacres d'evacuació. Una forma més de millorar la seguretat dels alumnes. Nombroses escoles de Barcelona de desallotjar. Tot i que en la majo¬ pateixen alarmes de risc imminent ria dels casos es tracta d'alarmes fal¬ que, tot i ser falses, obliguen a desa¬ ses, aquestes situacions serveixen llotjar l'edifici. En alguna ocasió, als bombers per cronometrar el però, el perill pot ser real. Cal estar temps que es triga a abandonar preparats. l'edifici i per detectar possibles Les 70 escoles municipals de errors. Barcelona elaboren, des de mitjans En el cas de Barcelona, la legisla¬ d'octubre i durant l'actual curs ció obliga tots els centres a disposar docent, el seu propi pla d'emergèn¬ del seu propi pla d'emergències. cies. El manual determinarà quins Però, en realitat, la majoria no en són els punts d'encontre i quines les disposa, i, quan es tenen, són cone¬ vie d'evaquació a les quals hauran guts per poques persones. Es limiten d'acudir els alumnes i els professors a dir el que s'ha de fer quan hi ha quan, per exemple, es produeixi un una emergència i sols en comptades incendi, si hi ha o no il·luminació ocasions s'han portat a terme els d'emergència, extintors manuals, necessaris simulacres de desallotja¬ alarmes o detectors de fums. ment. La intenció dels plans d'emergèn¬ Cada escola haurà d'elaborar, cies és aconseguir l'evaquació orde¬ durant un màxim de dos mesos, el nada i sense pànic dels edificis ame¬ seu propi pla d'emergència, adaptat naçats per qualsevol risc imminent. a les característiques arquitectòni¬ Els plans s'inspiren en el model que ques de l'edifici que ocupen i a les des de fa temps funcionen als Estats activitats que s'hi desenvolupen. Units i a nombroses ciutats europe¬ L'equip de professors que realitzi es. Com allà, es volen establir unes aquesta tasca comptarà amb l'asses¬ normes clares que totes les persones sorament d'un grup de 25 bombers que es trobin en un centre escolar que també els ensinistrarà sobre hauran de seguir, sense dilació, quan nocions bàsiques de com actuar en saltin les alarmes i es dongui l'ordre aquestes situacions, revisarà el pla i 48 supervisará el simulacre. Aquests professors seran, precisament, els que després hauran de transmetre els seus coneixements als altres profes¬ sors i al conjunt de l'alumnat. Per tal de normalitzar la realitza¬ ció dels simulacres, els bombers pre¬ miaran els alumnes que surtin més ràpid del centre escolar. En primera instància, els plans d'emergència es posaran en marxa en tots els centres educatius que depenguin de l'Ajuntament de Bar¬ celona, que són 39 guarderies, tretze centres de primària, nou de secundଠria i nou d'especialitzats en adults. Les previsions són que, l'any 2003, s'hagin adherit a la mesura els 1.072 centres que hi ha a Barcelona, tant els que pertanyen a la Generalitat com a institucions privades. A servirà de base per a la redacció dels Els plans es revisaran periòdica¬ aquesta fita hi contribuirà la consti¬ plans d'emergència de les escoles. ment i s'inclouran a la web de cada tució del Consorci d'Educació de San Miguel va assenyalar que centre perquè es puguin consultar Barcelona, en el qual hauran d'estar "l'actuació en un cas d'emergència fàcilment. representades totes les escoles que s'ha de prendre com una rutina. La existeixen a la ciutat, tant les públi¬ cultura de l'autoprotecció i la pre¬ ques com les privades. venció ha de formar part de la for¬ La regidora de Seguretat i Mobi¬ mació escolar, ja que els nens no litat de l'Ajuntament, Carme San només l'aplicaran a l'escola, sinó Miguel, va presentar el manual que que la portaran a les seves cases". 49 La Guàrdia Urbana va participar a les 24 h al Circuit de Catalunya CU Durant els dies 14, 15 ¡ 16 de juliol van disputar-se les 24 hores CU motociclistes del Circuit de Cata¬ lunya. Per primera vegada des de que aquesta prova es celebra a CU Montmeló va participar un equip ■ —■ de la Guàrdia Urbana en les cate¬ 'êû gories de marató (motocicleta) i debutants (pilots). L'equip estava format pel caporal Toni Pérez, ads¬ crit a la UT-2, l'agent Sergio Fer¬ nández adscrit a la Unitat de Cir¬ culació (motos) i José Luis Ribon, adscrit a la Secció Muntada, que van córrer amb una Honda CBR 600 F 2.000 de sèrie, amb les modificacions tècniques necessଠries per poder participar en una prova d'aquestes característiques. Al darrere, encapçalats per l'a¬ gent Manu Cebados, tenien tot un equip de gent, que de forma molt professional es van encarregar de la mecànica, del control dels temps, de l'estat físic dels corre¬ dors, del vestuari i de tota la pla¬ L'esforç que s'havia fet fins ara, de pilot. El pas per la recta de tribu¬ nificació que un esdeveniment d'a¬ podia quedar en res si durant els na és espectacular, el soroll de quest tipus requereix. Menció entrenaments cronometrats del motors ensordidor i l'olor a benzina especial mereixen els 6 mecànics divendres dia 14 no es classificaven característic d'aquestes proves. Toni del taller "Endurance E.G.T." que entre els 60 millors equips d'un total finalitza la seva tanda en la posició van demostrar una gran professio- de 99 inscrits, entre els quals hi número 30 (havia avançat a 30 nalitat durant tota la cursa. havia també altres cossos policíacs: corredors), això fa que el neguit l'equip "Guardia Civil de Tráfico" augmenti entre els components de (BMW 1100 S), Mossos d'Esquadra l'equip, però tothom demana tran¬ (BMW RS 1100 S) i l'equip Moto quil·litat, doncs encara queda molta Club S.U.P. -CNP- (Suzuki GSX R cursa. Durant la segona hora es pro¬ 600). En finalitzar els entrenaments dueix una caiguda; els corredors el CNP es classificava en el lloc 45, encara van molt agrupats i José Luis la Guàrdia Urbana en el 51, la es veu de sobte rodant pel terra. Guàrdia Civil en el 54 i els Mossos L'ensurt és majúscul i més quan d'Esquadra ho feien en el 61 i per arriba la moto al box, afortunada¬ tant, per un sol lloc, quedaven fora ment ell no s'ha fet res, però el care- de la cursa. nat està molt malmès. Ara comença Tot l'equip està perfectament pre¬ la feina dels mecànics, és espectacu¬ parat, tots als seus llocs i a les 18:00 lar veurel's treballar davant de l'apa¬ hores del dissabte s'inicia la prova. rent desordre, cargols i peces de El primer pilot en sortir fou Toni recanvi van d'unes mans a d'altres i Pérez, en ell va recaure la responsa¬ en 35' la moto torna a estar prepara¬ bilitat de rodar durant la 3 primera da per entrar en pista. Li toca el torn hora, temps estipulat per fer el canvi al tercer pilot, en Sergio, que a més 50 SHKfî Dades d'interès Equip GUB lr. classificat últim classificat L'equip de la Guàrdia Urbana total voltes 876 1076 406 va fer un total de 3.074 km. Va consumir aproximadament volta ràpida 1:20.944 1:14.946 1:15.389 336 litres de gasolina. (una mitja de 14 litres/hora) Km/h 111 Km/h 136 Km/h 84 Km/h Va utilitzar 7 jocs de pneumàtics tindrà la responsabilitat de compro¬ classificació. La nit és dura, els fan en el meritori lloc núm. 37. El var que no hi ha més danys que els relleus es succeeixen cada hora, i que en principi era una il·lusió, ara aparents. En la primera corba des¬ volta rera volta l'equip va avançant és, sens dubte, una realitat i tot el prés de la recta, el fre de la roda posicions. El treball dels prepara¬ box esclata d'alegria. L'objectiu s'ha davantera queda clavat, per una dors i dels massatgistes és fonamen¬ complert i l'esforç de tots els com¬ maleïda pedra que quedava a la tal per mantenir l'estat físic i mental ponents ha valgut la pena. Aquesta maneta i es produeix una nova cai¬ del corredor en òptima situació. A meritòria actuació fa pensar que guda. Ell mateix porta la moto al les 04:00 hores de la matinada ocu¬ l'any vinent s'hi ha de tomar. box i es toma a revisar la moto de pen el lloc núm. 50 i poc a poc dalt a baix i quan ja tot està resolt segueixen avançant participants; a Serveis de Relacions Informatives continua la cursa sense més entre¬ les 14:00 hores del diumenge ja ocu¬ Guàrdia Urbana bancs. L'equip de la Guàrdia Urbana pen el lloc núm. 40 i finalment a les ha baixat fins a l'últim lloc de la 18:00 hores finalitza la cursa i ho 51 OrtliKt» ft* rc.umpi* Poliesportiu municipal La nova imatge de les instal·lacions esportives A la ciutat de Barcelona hi ha Fa dos anys, l'Ajuntament de més de cent instal·lacions esporti¬ Barcelona va establir les normes # ves municipals. Amb la nova nor¬ bàsiques de la seva identitat corpo¬ Piscina municipal Sant Sebastià mativa gràfica de l'Ajuntament per rativa. Aquesta normativa, que 2 a Esports, aquests equipaments defineix la imatge de la institució i Oficines estrenaran una imatge unitària, afecta tots els mitjans físics de Espai polivalent que identificarà clarament el seu comunicació que utilitza, s'ha anat Solàriums caràcter públic i l'ampli ventall de aplicant per fases des de llavors. Grades serveis que ofereixen als seus Després de la comunicació interna, més de 250.000 usuaris. la publicitat i la senyalització 1 d'obres, parcs i edificis administra¬ Sala social tius municipals, ara li arriba el tom a Vestidors les instal·lacions esportives, a través Serveis d'un programa del Departament Piscina de 33x25 m d'Imatge i Producció Editorial. Farmaciola Els beneficiaris del canvi d'imat¬ 0 ge seran els més de 250.000 socis Recepció que tenen els equipaments esportius Administració municipals. "Ben mirat, és el club Gimnàs més gran de Barcelona, tret del Club Súper3", bromeja José Pérez Freijo, Restaurant cap del Departament d'Imatge i Pro¬ ducció Editorial, establint una com¬ paració que dona idea de la magnitud que té l'ús dels serveis esportius sos objectius. En primer lloc, que el blindats per l'Ajuntament. La nova ciutadà identifiqui que es troba normativa facilitarà la identificació davant un centre municipal i públic. clara de unes instal·lacions públiques En segon, que sàpiga que aquesta -el que comporta uns drets i uns instal·lació la gestiona -cosa que deures-, del seu responsable succeeix a la major part dels casos- -l'Ajuntament, a qui es poden una altra entitat per encàrrec de adreçar els usuaris per plantejar l'Ajuntament, i que identifiqui qui qualsevol consulta o reclamació- i és aquest gestor. Aquests punts afec¬ de l'oferta esportiva que es posa a ten tota la senyalització externa. Pel disposició dels barcelonins. "Penso que fa a la interna, el propòsit és que que aquest és el millor servei que l'usuari reconegui de forma clara i podem donar al ciutadà", assenyala ràpida quins serveis dóna cada equi¬ Pérez Freijo. pament, així com racionalitzar tots Fins ara, la major part d'aquests els circuits interns de comunicació equipaments no estaven senyalitzats. per facilitar l'orientació del públic, I si ho estaven, no tenien cap signe especialment als centres més grans. d'identitat corporativa de l'Ajunta¬ La nova normativa gràfica de les ment. La única senyalització corres¬ instal·lacions esportives s'aplicarà ponia als gestors de cada centre, amb de forma progressiva a partir de la qual cosa semblava més aviat que principis del 2001. On a hores d'ara es tractava de centres privats. ja s'està fent és a un altre sector que La nova normativa unificarà la també estrena imatge gràfica: les imatge de les instal·lacions mit¬ Oficines d'Atenció al Ciutadà. Les jançant elements d'identitat corpora¬ primeres han estat les de Sants i tiva. El programa persegueix diver- Sarrià-Sant Gervasi. L'Ajuntament, al Liber 2000 El passat mes d'octubre es va periodista i cronista de la ciutat cu celebrar al recinte firal de Montjuïc Sempronio; un la reportatge sobre les divuitena edició de la Fira Inter¬ V petites sales on es pot o pren¬ nacional del llibre metròpolis moditetràriu -l sopar "Liber 2000". El dre una copa, mentre s'assisteix a Liber és una fira professional que una representació de teatre o a un aplega editors, llibreters, distribuï¬ concert; un repàs als dors, principals fets bibliotecaris, grafistes, agents que van ocórrer a Barcelona als c/> literaris, anys autors i traductors i que es seixanta; una conversa amb l'actor fa alternativament un any a Madrid i Carlos Alvárez i © una visita a l'esce¬ l'altre a Barcelona. nari de la plaça dels O En Àngels. aquesta edició, el Liber va comptar amb la participació de 472 expositors de 17 països diferents que representaven 800 fons editorials. La Fira, que va comptar amb l'assistència de 10.000 visitants, va tenir la presència d'expositors argentins, colombians, danesos, egipcis, francesos, nord-americans, britànics, libis, marroquins, portu¬ Barcelona Metròpolis guesos, veneçolans, xilens i xinesos. Mediterrània dedica el seu L'Ajuntament de Barcelona, que Quadern Central a la vida cultural dona un important suport al llibre a en els 162 municipis que de la la ciutat, va participar activament regió metropolitana de Barcelona mitjançant el departament d'imatge i La revista Barcelona Metropolis producció editorial, amb la Mediterània arriba al número 52, i instal·lació d'un stand que recullia dedica el seu "Quadern Central" a la Parcs i jardins de Barcelona. Guia una àmplia mostra de les darreres vida cultural en els 162 municipis Format: 170mm x 190 mm produccions editorials municipals. que integren la regió metropolitana 144 pàgines de Barcelona, una àrea d'escasses Edicions en català, castellà i anglès dimensions però en la qual hi viuen PVP 1800 ptes. 4,2 milions de persones. Aquest Quadern Central és una Guia adreçada a un públic ampli aproximació a la tot sovint poc idivers, d'interès tant per al barcelo¬ coneguda realitat cultural metropoli¬ ní com per al visitant. tana, una realitat que demana El llibre està dividit en diferents estratègies culturals que superin els apartats que aglutinen un total de límits administratius dels municipis. seixanta parcs, classificats segons O, dit amb altres paraules, les d'Es¬ siguin històrics, temàtics, urbans o teve León, coordinador de l'Àrea de forestals. També ofereix una selec¬ Cultura de la Diputació de Barcelo¬ ció de jardins de barri, la majoria na i un dels col·laboradors del dos¬ dels quals són de creació recent. sier, que requereix "construir la ciu¬ Àmpliament il·lustrat amb fotogra¬ tat real des de la cultura". fies, també inclou un petit plànol El número 52 de Barcelona general amb la ubicació dels parcs Metròpolis Mediterrània, inclou de la ciutat. també, un documentat dossier sobre Venda a les principals llibreris i la dansa contemporània des dels al'OAC de la plaça Sant Miquel. anys setanta fins a l'actualitat; una entrevista en profunditat al veterà Imatge i Producció Editorial 53 es» Exposicions, tallers, cicles de Nou Espai d'Art al Districte de participants podran veure en el seu CD música... són part de les activi¬ les Corts. El mes de maig es va entorn més proper tots aquells tats que l'Ajuntament realitza con¬ inaugurar a la pl. Comas el nou aspectes que afecten ecològicament tínuament. Però no són les úni¬ O Espai d'Art. Aquest nou espai d'art els barris de la Marina. El taller ques. Adaptar instal·lacions per a inicia una etapa en què el districte està dinamitzat per educadors CD persones amb disminucions, vol impulsar accions encaminades a ambientals i es completa amb acti¬ fomentar la rehabilitació i formar fomentar el creixement i la consoli¬ vitats a les quals s'hi pot afegir tota ce per la ocupació, són també activi¬ dació del teixit artesanal; hi tenen la família, com ara una visita a la tats que mereixen ser conegudes. —— cabuda joiers, restauradors de deixalleria (25/11) i una ruta en ■ Totes conformen la realitat de l'acció diària municipal. mobles, ceramistes, pintors, fusters, bicicleta pel barri (28/10). El preu ce artesans del vidre... L'objectiu és de la inscripció és de 5.000 pts. fer créixer aquest nou espai, per Informació i inscripcions: Casa del tant està obert a qualsevol comerç, Rellotge (pg. Zona Franca, 116, ( taller o escola que treballi de forma 934 322 489) artesanal, recuperant alhora antics oficis i que hi vulgui participar. Instal·lades cadires de bany per a Entre els artistes que varen partici¬ persones amb disminucions a les par en la primera trobada cal desta¬ piscines municipals. Aquestes car: el Centre del Vidre de Barcelo¬ cadires o elevadors hidràulics per¬ na, l'Escola Groc d'arts plàstiques i meten als disminuïts poder entrar i disseny de grau superior; Anna sortir de la piscina amb seguretat i Mur, d'Art Tapís; Artimans, taller comoditat i fan possible que a partir d'art i oci; el Taller d'arts plàsti¬ d'ara aquesta oferta lúdica i espor¬ ques Quatre Camins; Gatzara de tiva de l'Ajuntament arribi també música i arts plàstiques; Esteve als ciutadans i ciutadanes amb pro¬ Martinez i Ursula, pintors; Maite i blemes de mobilitat. En aquesta Montse del Calaix de fils... Durant primera fase d'instal·lació les cadi¬ tot el matí, des de les 11 fins a les res automàtiques ja es poden trobar 15 hores, es porten a terme dife¬ a 39 de les piscines municipals, que rents tallers de demostració, i expo¬ signifiquen un 61% del conjunt de sicions de les diverses obres; també piscines municipals de Barcelona) i hi ha la possibilitat d'adquirir-les. es troben distribuïdes per tots els Aquest nou Espai D'Art es realitza barris de la ciutat. Durant els pro¬ tots els primers dissabtes de mes, a pers 3 anys, amb la instal·lació de la PI. Comas. L'entrada és lliure. 18 elevadors més, s'arribarà a tenir el 89 % de les piscines adaptades Taller sobre Medi Ambient a la per al bany de les persones amb Marina Verda. La Casa del Rellot¬ disminució. 1 ge ge proposa un seguit d'activitats que acostaran els més joves qües¬ La societat de capital risc "Bar¬ o tions relacionades amb el Medi celona Emprèn" tanca una nova Ambient. El taller Un mar de color operació d'inversió. La societat de —> verd està adreçat a joves de 8 a 12 capital risc Barcelona Emprèn SCR s anys i es durà a terme els dimarts SA, acaba de tancar una nova ope¬ de 17:30 a 19:00 hores, en entre el 3 ració, que suposa la seva cinquena d'octubre i el 19 de desembre. Els inversió, amb l'obtenció d'una parti- 54 cipació del 13,5% de XCELLSYZ quitectes de Catalunya es compro¬ Deu (pl. Concòrdia, 13) ofereix el Ltd., una nova empresa de biotec¬ meten, mitjançant un conveni de seu nou cicle de música de jazz. I el nología creada com una joint ventu¬ col·laboració, a impulsar i promou¬ Centre Cívic Joan Oliver "Pere re entre grups d'investigació de les re la rehabilitació d'habitatges al Quart" (c/ Comandant Benítez, 6) universitats de Barcelona, Londres i nucli antic del districte de Gràcia. ofereix entre el seu extens calendari Newcasttle i te com a objectiu La voluntat de les institucions un programa d'activitats de caire desenvolupar una plataforma tec¬ implicades és facilitar al màxim esportiu per a totes les edats. nològica per la conservació l'obtenció d'ajuts per rehabilitar i (immortalització) de cel lules millorar el parc residencial existent. Gairebé un miler de persones humanes i facilitar l'estudi de nous Per introduir la cultura del manteni¬ assisteixen als cursos formatius fàrmacs per al tractament de la dia¬ ment dels edificis, el Col·legi d'A¬ de Barcelona Activa. Durant el betis i la obesitat. El centre d'opera¬ parelladors contribuirà fent gratuï¬ primer semestre d'aquest any, Bar¬ cions estarà situat al Parc Científic tament el test de la Casa en Forma celona Activa ha dut a terme 50 de la Universitat de Barcelona. Un i, juntament amb el d'Arquitectes cursos formatius destinats a ajudar dels factors que s'han tingut en facilitarà als seus col·legiats el a la qualificació de les persones que compte a l'hora d'escollir la ubica¬ suport de l'Oficina Tècnica de estan en atur a la ciutat i més espe¬ ció al Parc Científic ha estat la gran Diagnosi (OTD) o de l'Oficina cialment a aquelles amb dificultats facilitat per aconseguir la participa¬ Consultora Tècnica (OCT) que els d'inserció laboral. Aquests "Mòduls ció d'especialistes en biomedicina i faran una reducció del 50% del Formatius" han tingut una notable en biotecnología. barem preu/hora de les prestacions acollida, principalment entre perso¬ Barcelona Emprèn es va constituir de serveis (consultes, notes tècni¬ nes més grans de 25 anys, com l'I 1 de març de 1999 amb la parti¬ ques, verificació i assessorament, i demostra el fet que la xifra de parti¬ cipació de l'Ajuntament de Barcelo¬ comprovació de càlculs). cipants als cursos ha estat de 813 na amb 12 socis més (Amena, persones. La amplia majoria de par¬ Aigües de Barcelona, Airtel, Banc Nou cicle de música clàssica al ticipants als cursos han estat perso¬ Sabadell, Banca Catalana, BCH, Centre Cultural Riera Blanca. nes majors de 25 anys, 784 en total, Caixa Catalunya, La Caixa, Con¬ Dins la política cultural del districte de les quals 615 són dones i 169 sorci de la Zona Franca, Editorial de Les Corts d'especialitzar els homes. Menors d'aquesta edat n'hi Planeta, Gas Natural i Grup Immo¬ seus equipaments culturals en una hagut 29: 27 dones i 2 homes. Els biliari Habitat). A ells s'hi ha afegit branca artística, el Centre Cultural "Mòduls Formatius" representen un Menta i Caixa del Penedès. El capi¬ Riera Blanca Blanca (c/ Riera Blan¬ total de 1.880 hores i s'han distri¬ tal de la societat és de va ser de ca, 1-3) aposta per la música. buït en 5 àrees formatives: Gestió 5.550.000 Euros. (923,4 milions de Aquest nou espai es va iniciar el Empresarial, Gestió Mediambien- pts). L'Ajuntament de Barcelona mes d'abril, a les 20.30 hores. tal, Gestió de Qualitat, Hostaleria, disposa del 27% del capital. La Tindrà una periodicitat d'un dijous Informàtica i Noves Tecnologies. constitució de la societat va ser cada quinze dies amb un preu aprovada pel Plenari de l'Ajunta¬ mòdic de 300 pessetes. ment de Barcelona el 22 de desem¬ Cal recordar que els altres equipa¬ bre de 1998. ments del districte, com el Centre Cultural de les Corts (cl Masferrer, Els col·legis professionals d'ar¬ 33-35) ofereix tots els divendres, a quitectes i d'aparelladors s'impli¬ les 22 hores, el seu cicle de dansa, quen en la rehabilitació del dis¬ també, en el mateix equipament, tricte de Gràcia. El Col·legi tots els diumenges, a les 12 hores, d'Aparelladors i Arquitectes Tèc¬ s'ofereix el cicle de teatre infantil. nics de Barcelona i el Col·legi d'Ar¬ Per altra banda, el Centre Cívic Can 55 v^£Ï:L9^4 GUIA EL LABERINT D'HORTA català castellano english 500 pts. EL BESÒS EL RIU QUE BARCELONA MIRAVA PASSAR METRÒPOLIS ELS TRENS MEDITERRÀNIA català català castellano 3.200 pts. 450 pts. BARCELONA 1979 / 2004 DEL DESENVOLUPAMENT A LA CIUTAT DE QUALITAT català castellano 3.800 pts. r.x> d %: t Barcelona d'excursió Excursionisme i escoltisme més enllà del lleure ciutadà BARCELONA D'EXCURSIÓ català 2.600 pts. PARCS I JARDINS DE BARCELONA català castellano english 1.800 pts. A TOTES LES LLIBRERIES I A L'AJUNTAMENT - Plaça Sant Miquel, s/n, planta baixa Ajuntament de Barcelona Imatge i Producció Editorial Xarxa de C¡Q de Districte per comunicar amb complicitat cu A les excel·lents organitzacions Un equip d'equips o per a la empresarials i associatives la comunicació municipal comunicació és una estratègia tant La comunicació municipal fun¬ o més important que l'econòmica o ciona, avui, des d'un Pla de Comuni¬ la de personal. A les administra¬ cació Corporativa molt clar, actual, cions, també: I a l'Ajuntament, proactiu, amb projectes traçats fins amb força. Per què? Perquè totes el 2003, que posa l'accent comuni¬