62
estiu
2000
El "novíssim"
perd alçada
Intranet, la xarxa
municipal
Paco Longo,
director de
l'Institut de
Gestió Pública
d'ESADE
La renovació
dels serveis
editorials
Els Ajuntaments
garanteixen
el respecte
als drets humans
Barcelona
Solidària, l'eina
per gestionar
els programes
de cooperació
internacional
L'Òmnibus
municipal,
una eina útil
Palau Sant Jordi,
10 anys fent-t'ho
tot possible
Inaugurada
la instal·lació
fotovoltaica
del terrat de
l'edifici "nou"
de l'ajuntament
Treballem
excel·lentment
aprenent
dels millors
t ^Qr-ç^
de Barcelona
Institut
cultura: MUSEU D'HISTÒRIA
DE LA CIUTAT
Imatges femenines de la Mediterrània
de la prehistòria al món romà
gasNatural Codorniu lavanguardiaAjuntament de Barcelona
del 21 de juny Saló del Tinell
al 5 de novembre Plaça del Rei, s/n
del 2000 Barcelona
Tel. 93 315 11 11
Exposició
_ 62
J3 estiu 2000
JS *
Edita:
Ajuntament de Barcelona. Direcció de
Comunicació Corporativa i Qualitat.
Consell d'Edicions i Publicacions:
Vladimir de Semir (president), Enric
Casas (coordinador), Mario Giménez
(secretari), Joan-Anton Benach,
Assumpta Escarp, Jordi Marti,
Francesc Navarro, Marta Continente,
José Pérez Freijo, Antoni Puig.
Director: Francesc Navarro.
Redacció: Felicia Esquinas, Gabriel
Pernau, Carme Anfosso.
Redacció Districtes:
Pilar Fernández (Ciutat Vella),
Caridad Ferrer (Eixample),
Josep Pasqual (Sants-Montjuïc),
Gemma Galvez (Les Corts),
Teresa Gàmez (Sarrià-Sant-Gervasi),
Isabel Pagès (Gràcia), Esther Sust
(Horta-Guinardó), Rosa Farga
(Nou Barris), Susana Gómez
(Sant Andreu), Ferran Martorell
(Sant Martí).
Disseny gràfic:
Ferran Cartes / Montse Plass
Maquetació: Beatriz González
Edició web: Ramon Muns
Fotografia: Antonio Lajusticia, Luis
Clúa, Manel Socías, Rafael Escudé.
Autoedició, fotomecánica
i impressió:
Imatge i Producció Editorial
Exp. 20000951
Dipòsit legal: B. 14.742-1990
Distribució: Josep Maria Seró
Col·laboren en aquest número:
Anna Abella, Josep Cambray,
Anna Dionis, Ramon Garcia-Bragado,
Mayra Nieto, Rosa Pueyo,
Imma Puig i Toni Puig.
Adreça:
Imatge i Producció Editorial
Passeig de la Zona Franca 56
08038 Barcelona
Telèfon 93 402 31 31
Fax 93 402 30 85
http:// www.publicacions.bcn.es
g
CO
Editorial
Fets i projectes
Què fem
Serveis Generals
Serveis Personals
Manteniment i serveis
Via pública
Urbanisme
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Reportatge
Dossier
Entrevista
Producció Editorial
Drets Civils
Cooperació
Internacional
Estudis
Aniversari
Medi Ambient
Amanida
de notícies
Gestió Pública
Gent de la
Casa Gran
Temps de mudança 5
Barcelona i Boston intercanvien estratègies urbanes
El Museu Marès utilitza el làser per datar escultura i pintura
L'Ajuntament fa donació dels ordinadors que reposa
a les entitats de Barcelona
Segon plenari de la Comissió de Lectura Pública
La XI edició de l'Estiuàs omplirà d'activitats lúdiques
i festives el districte de Sant Martí
El tercer comboi humanitari de Metges Solidaris
arriba a Dakar 6
Cinc anys d'ajuntament on line 8
Barcelona Bona Nit, l'altre nit jove 9
L'ús de les aigües del subsòl suposa un important estalvi 10
La seguretat viària és cosa de tots 11
La nova clau urbanística 22@BCN 12
Una nova rambla guarneix Ciutat Vella per a tots
els ciutadans 13
Dotze anys amb la gent gran 14
Deu anys Fent Esport 15
Obre un nou Espai d'Art 16
Dos nous equipaments culturals obren les portes 17
Àrea de Rehabilitació del nucli antic de Gràcia 18
Pla Director de la Vall d'Flebron 19
Duende, marxa i diversió a la Festa Major 20
La Tira d'activitats a Sant Andreu 21
Treballant plegats aconseguim un treball de qualitat 22
El "novíssim" perd alçada 23
Intranet, la xarxa municipal 27
Paco Longo, director de I
Pública d'ESADE
Institut de Gestió
35
La renovació dels serveis editorials 40
Els Ajuntaments garanteixen el respecte als drets humans 42
Barcelona Solidària, l'eina per gestionar els programes
de cooperació internacional 45
L'Omnibus municipal, una eina útil 46
Palau Sant Jordi, 10 anys fent-t'ho tot possible 48
Inaugurada la instal·lació fotovoltaica del terrat
de l'edifici "nou" de l'ajuntament 52
L'estiu ens fa ser inquiets 54
Treballem excel·lentment aprenent dels millors 56
Gemma Valls, salvar el paper 58
 
Temps de
mudança
És aquest un propòsit que des
del primer número ha estat present
en el col·lectiu de persones que
han fet possible La Municipal.
Un propòsit que volem mantenir
en el futur. La Municipal és una
revista feta per treballadors munici¬
pals i destinada als treballadors
municipals.
Els 61 números precedents han
estat en gran part possibles gràcies
a l'empeny personal i l'empenta
d'en Toni Puig que, des del primer
número, ha estat el seu director. En
Toni ha passat a desenvolupar
altres responsabilitats dins de
l'organització i des d'aquí li volem
desitjar molta sort. Gràcies Toni, el
nou equip de La Municipal procu¬
rarem no malbaratar el teu esforç.
Però La Municipal no hauria
estat possible sense el treball sovint
discret i callat de molta altre gent.
La Clara Blanchar, el Ramon
Muns, la Beatriz González, el Rafa¬
el Escudé... A tots ells gràcies per
haver-ho fet possible. Alguns conti¬
nuaran treballant amb el nou equip,
d'altres seguiran un camí diferent.
Però per sempre tots formaran part
de la petita història d'aquesta publi-
La Municipal arriba al número 62.
Una publicació de les característiques
de la nostra no és aliena als diferents
canvis d'estructura i organització que
s'han produït a l'Ajuntament. Un nou
equip de persones s'han fet càrrec de
l'edició i ho fan amb la decidida
voluntat d'obrir tot el que sigui possi¬
ble la publicació al conjunt de treba¬
lladors i treballadores que formen
l'organització municipal.
cació. Una història que ho és també
dels últims 10 anys de vida munici¬
pal, història de Barcelona.
En la nova etapa es notaran pocs
canvis. Procurarem millorar el que
sigui millorable i, sobretot, no
empitjorar tot allò que de bo té la
revista. Una revista que només és
possible amb la col·laboració dels
milers de treballadors i treballado¬
res de l'organització municipal.
Persones sovint anònimes a qui
volem portar al primer pla.
L'Ajuntament és visible per tot
allò que fa. Grans obres, activitats
multitudinàries, importants trans¬
formacions urbanístiques... Des de
La Municipal volem posar-li cares,
noms i cognoms a totes aquestes
actuacions. Des del que elabora
l'expedient a qui instal·la el fanal,
tots ho estem fent possible. Conei¬
xent-nos, podrem valorar-nos.
Podrem valorar el treball dels altres
i estar orgullosos de tenir un treball
magnífic: el servei públic, el servei
als ciutadans i ciutadanes ^
de Barcelona. S~
ss
=>
S
23
5
CO
O)
o
o
CO
CD
g!
O
Barcelona i Boston
intercanvien
estratègies urbanes
Una delegació de la ciutat de Bos¬
ton (Massachussets, EUA) formada
per membres de l'Ajuntament,
empresaris i professionals de diver¬
sos sectors d'aquesta ciutat nordame-
ricana, ha visitat Barcelona amb el
propòsit de conèixer in situ l'expe¬
riència barcelonina en la planificació
i gestió dels serveis de caràcter muni¬
cipal així com les iniciatives que
lidera la ciutat.
Barcelona i Boston estan agerma¬
nades des del 23 de novembre de
1983. Les dues ciutats mantenen sus¬
crita una "aliança econòmica" des del
1998 amb l'objectiu de promoure la
col·laboració i els intercanvis comer¬
cials, culturals i tecnològics. Concre¬
tament, la cooperació està establerta
en els àmbits de recerca i desenvolu¬
pament d'empreses d'alta tecnologia,
la indústria de disseny .investigació
marina, desenvolupament del port i
l'aeroport, tecnologia mediambiental
i el sector hospitalari i les indústries
mèdiques entre altres. Per part de
l'Ajuntament de Barcelona, i a través
de Barcelona Activa, hi ha la intenció
de rellançar els acords i promoure
noves colaboracions.
Boston afronta actualment un pro¬
cés de renovació de grans infraestruc-
tures, principalment viàries. Amb
aquest objeciu, Boston es troba
immersa en la construcció d'un gran
túnel que travessa la ciutat per a
millorar les comunicacions internes i
la seva relació amb l'àrea metropoli¬
tana. Això suposa la desaparició,
entre altres estructures, d'una gegan¬
tesca autopista urbana que passa pel
seu front marítim, amb la consegüent
remodelació del front portuari i marí¬
tim, que guanya en espais públics, i
la reforma i millora dels districtes
d'aquesta part de la ciutat.
El Museu Mares
utilitza el làser
per datar escultura
i pintura
Conèixer tots els colors -la fórmu¬
la molecular- que té un quadre com
"L'Entrada de Crist a Jerusalem", de
Luca Giordano (1634-1705), del
Museu Marès, ha estat possible grà¬
cies a 1'espectroscopia Raman (tec¬
nologia làser). Aquesta tècnica s'apli¬
ca en el Departament de la Teoria del
Senyal i Comunicacions de la UPC,
que té un conveni de col·laboració
amb el Museu Marès, on un equip
d'investigadors dirigits per Sergio
Ruiz ha desenvolupat aquesta tecno¬
logia aplicada a l'art.
Identificar els pigments d'una
obra d'art amb 1'"espectroscopia
Raman" permet datar aproximada¬
ment el quadre. Si el color no existia
en l'època o en les latituds en què es
va pintar el quadre, pot confirmar-se
que no és original de l'autor. Així
s'ha determinat, per exemple, amb un
Foujita, conegut pintor japonès. Tam¬
bé és possible, lògicament, autentifi¬
car un quadre, com s'ha fet recent¬
ment amb un Goya.
Amb anterioriat al làser, un exa¬
men de l'obra amb llum ultraviolada
ens permet veure si s'ha repintat: en
il·luminar l'obra, la fluorescència
dels diferents materials revela les
capes que s'han incroporat després
de la realització de l'obra.
"Molts procediments tècnics i
científics ajuden, des de fa temps, a
determinar els materials i les tècni¬
ques d'elaboració d'una obra, els
seves alteracions i els elements afe¬
gits en posteriors intervencions. Però
aquesta és una tècnica no destructiva
que permet analitzar la superfície de
l'obra in situ sense danyar-la", expli¬
ca Carme Sandalinas, cap del Depar¬
tament de restauració del Museu
Marès.
L'Ajuntament
fa donació dels
ordinadors que
reposa a les entitats
de Barcelona
L'IMI està renovant el parc
informàtic i està reposant molts
ordinadors. El canvi d'aparells està
proporcionant un stock excedent
d'ordinadors de segona mà, com els
que molts de nosaltres hem fet servir
fins fa poc.
Segur que us preguntareu a on van
a parar els ordinadors que es reposen
ja que, es evident, que aquests encara
poden ser molt útils per algú que els
necessiti.
En aquest sentit, la regidoría de
Participació Ciutadana i l'Institut
Municipal d'Informàtica s'han posat
d'acord per a fer donació dels ordina¬
dors a les associacions de Barcelona,
-entitats sense ànim de lucre-, conei¬
xent la necessitat que aquestes tenen
de disposar d'aparells informàtics per
a desenvolupar les seves activitats.
L'any passat es va fer una cam¬
panya a totes les associacions a tra¬
vés de la direcció de Participació
Ciutadana i Torre Jussana - Serveis
Associatius, anunciant la possibilitat
d'accedir a aquest hardware de sego¬
na mà: un ordinador per a cada entitat
o associació que ho demanés i que
justifiqués la seva necessitat.
La resposta fou massiva. Torre
Jussana disposa en aquests moments
d'un llistat de més de 500 entitats que
han sol·licitat un ordinador, demanda
que està atenent de manera particula¬
ritzada i per estricte ordre d'arribada
de la sol·licitud.
L'objectiu es facilitar instruments
a les associacions i fer passos per a
potenciar al màxim el seu accés i
coneixement de les noves tecnologies
com a eines de comunicació, interre¬
lació i modernització.
6
El tercer comboi
humanitari de
Metges Solidaris
arriba a Dakar
Un cop més, l'ONG amb seu a Nou
Barris Metges Solidaris de Catalunya
ha aconseguit dur a terme amb èxit una
de les accions solidàries més directes i
efectives que es desenvolupen en
terres africanes. Es tracta del comboi
humanitari, una gran expedició carre¬
gada de material sanitari i medica¬
ments que es distribueixen al llarg
d'un recorregut de gairebé 6.000 quilò¬
metres per diferents països africans.
El comboi, que enguany s'ha ano¬
menat Dakar 2000, és una alternativa
solidària al famós ral li que cada any
travessa milers de quilòmetres per
terres africanes. El comboi va sortir
de Barcelona el passat 1 de gener
amb 70 tones de medicaments i mate¬
rial humanitari. L'objectiu de l'expe¬
dició era portar ajuda mèdica i hospi¬
talària a diversos centres sanitaris del
Marroc, Mauritània, Guinea Bissau,
Gàmbia i el Senegal. I així ha estat:
el 4 de gener ho va fer a l'Hospital
Espanyol de Tánger, a l'Hospital Duc
de Tobar i a la Fundació per a la
Dona Marroquina. El 9 de gener va
arribar a Nouadhibou i allà es va fer
donació de material i medicaments
per al Centre de Salut i per al Centre
de Disminuïts Físics i Psíquics per
valor d'uns 16 milions de pessetes. I
el 12 de gener el comboi va descarre¬
gar al centre d'ADEPA de la ciutat
senegalesa de Thièsal. El 14 de gener
el comboi va travessar les fronteres
de Guinea Bissau, on va deixar la
major part de la seva càrrega. El lliu¬
rament es va realitzar a l'Hospital
General de Bissau. A continuació,
Metges Solidaris va prosseguir amb
la seva tasca i va complir els seus
objectius en diferents poblacions tant
de Gàmbia com del Senegal: Kolda,
Tambacoimda, Dakar...
La XI edició de
l'Estiuàs omplirà
d'activitats lúdiques
i festives el districte
de Sant Martí
El dia 17 de juny es va iniciar la
XI Edició de l'Estiuàs de Sant Martí
amb el III Concert d'Estiu a càrrec de
l'Orquestra Amics de la Música i del
tenor Vicenç Esteve. L'Estiuàs, que
se celebra des de fa onze anys, és el
conjunt d'activitats lúdiques i festi¬
ves que organitza el Districte de Sant
Martí per celebrar el solstici d'estiu i
que aquest any es desenvolupen entre
els dies 17 de juny i 30 de juliol.
L'Estiuàs de Sant Martí se cele¬
brarà durant un mes i mig aproxima¬
dament a diversos escenaris situats a
l'aire lliure (parcs, places, carrers,
platges...) dels diferents territoris del
districte (Besòs, Clot-Camp de
l'Arpa, Poblenou i Vemeda).
L'acte central de l'Estiuàs'2000 és
la trobada "Havaneres a la Platja", el
dia 7 de juliol, a la platja del Boga-
tell, amb la participació dels grups
Xarxa, Els Quatre Gats i Voramar de
l'Escala. Prèviament a aquest acte, hi
ha una sardinada amb pa amb tomà¬
quet a preus populars i, després, la
cantada d'havaneres esta acompanya¬
da pel tradicional rom cremat i un fi
de festa amb un castell de focs.
Aquest any l'Estiuàs celebra la
seva onzena edició i, com sempre,
compta amb la participació i la
col·laboració d'entitats, associacions,
institucions, empreses i veïns i veïnes
de cadascuna de les zones d'aquest
districte. Durant tots aquests anys,
l'oferta de l'Estiuàs de Sant Martí ha
anat augmentat pel que fa a la seva
durada i diversificant la seva oferta,
fins arribar al mes i mig d'activitats
d'enguany.
Segon plenari
de la Comissió de
Lectura Pública
El regidor i president de l'Institut
de Cultura de Barcelona (ICUB),
Ferran Mascarell va presidir la sego¬
na sessió plenària de la Comissió de
Lectura Pública de la ciutat de Barce¬
lona. En aquesta Comissió hi han
participat 35 membres en representa¬
ció de la Generalitat de Catalunya, la
Diputació de Barcelona, de les Uni¬
versitats, del món de la docència, així
com de la Cambra del Llibre i de
Fundacions privades.
La Comissió de Lectura pública
de la ciutat es va crear el mes d'abril
de l'any 1999 amb els objectius
d'assistir i assessorar a l'Ajuntament
en matèria de lectura pública; analit¬
zar les necessitats d'equipaments;
promoure activitats de promoció i
estímul de l'ús de biblioteques i de
promoure la participació dels dife¬
rents agents vinculats amb la lectura
pública.
En el decurs de la sessió plenària
Ferran Mascarell va presentar l'infor¬
me de l'estat actual en que es troba el
Pla de Biblioteques de la ciutat 1998-
2010. En aquest període l'objectiu és
passar de les 18 biblioteques de l'any
1998 a una xarxa de 40 biblioteques:
1 biblioteca central al Bom, 11
biblioteques de Districte i 28 biblio¬
teques de barri.
Mascarell ha destacat que l'aposta
de Barcelona per adaptar-se als can¬
vis provocats per la societat de la
informació i del coneixement passa
per oferir als ciutadans una potent
xarxa de biblioteques com a peça
central de la cultura.
Finalment, Ferran Mascarell va
anunciar la creació de les Comissions
de Lectura Pública als Districtes.
7
Cinc anys
d'ajuntament
on line
en
2
CD
OJ>
O
CO
"CD
£
CD
CO
Q¿
<<D
gj
c3
5 anys dela web
www.bcn.es
El 1995, l'Ajuntament de Barce¬
lona va crear la web www.bcn.es.
Aquesta iniciativa, que va ser pione¬
ra a Espanya, era fruït d'una doble
aposta: oferir el millor servei al ciu¬
tadà i estar en primera línia de les
noves tecnologies.
La web municipal, que ha cele¬
brat el seu cinquè aniversari al
maig, és avui un punt de referència
per a moltes altres ciutats europees.
En el moment de la seva creació, el
que es volia era oferir un servei
global a ciutadans, empreses i orga¬
nitzacions a través d'un únic punt
d'accés que aplegués tràmits, infor¬
mació sobre la ciutat i participació
ciutadana. El projecte recollia
l'esperit del 010, però ho feia amb
una clara aposta per la innovació
tecnològica que ha permès també
l'intercanvi d'experiències amb
altres ciutats d'Europa.
Cinc anys després d'entrar en
funcionament, la web bcn.es ha lliu¬
rat més de 25 milions de pàgines. El
creixement que ha experimentat és
tan espectacular com aquesta dada,
ja que ha passat de 800 visites al dia
el 1997 a 10.500 el maig del 2000.
Com que cada persona consulta una
mitjana de sis pàgines, això es tra¬
dueix en una consulta diària de
67.000 pàgines a l'actualitat. Aquest
increment ha estat paral·lel al del
nombre d'usuaris d'Internet que a
Barcelona se situa en un 23 % -fa
un any era només del 14 %- i dels
centres públics que ofereixen accés
a la xarxa, com ara bilioteques,
escoles o centres per a joves.
El percentatge més gran de per¬
sones que consulten la web corpo¬
rativa són de Barcelona ciutat (un
35 %). D'Europa arriba un 21 % de
les visites i un 15 % d'Estats Units,
mentre que a la província de Barce¬
lona li correspon el 13 % de visites.
La resta de Catalunya i d'Espanya
tenen percentatges més baixos, el 4
i el 6 %, respectivament.
Informació, tràmits i participació
són els tres eixos bàsics de bcn.es,
que també funciona com a web de
webs. Des d'ella es pot accedir a
quaranta webs municipals (des de
l'Institut Municipal d'Hisenda a
l'Icub o Infopime), seixanta webs
d'associacions sense ànim de lucre
(www.bcn.es/torrejussana) i enllaçar
amb més de 300 pàgines d'organit¬
zacions, entitats o empreses (Funda¬
ció Miró, Liceu, Renfe...) o d'altres
webs que tracten sobre Barcelona.
Un dels apartats que l'Ajuntament
potenciarà és el de la tramitació per
Internet. La web facilita informació
sobre 600 tràmits municipals o
d'altres administracions, i prop de
cinquanta es poden ja tramitar direc¬
tament en línia. Ara s'han fet els pri¬
mers pasos per engegar la certificació
digital. Aquest sistema permetrà que
cada ciutadà, mitjançant una targeta
personalitzada -una mena de DNI
digital-, pugui accedir des del seu
domicili a la seva base de dades pri¬
vades a l'Ajuntament i resoldre ges¬
tions relacionades amb multes, LAE,
padró o qualsevol altre tràmit muni¬
cipal. La certificació digital, que s'ha
començat a posar en pràctica amb
empreses de lloguer de cotxes, també
ferà possible votar des de les nostres
llars a eleccions municipals i referèn¬
dums. Es el que s'anomena
Democràcia on line, una altra línia
d'actuació oberta per l'Ajuntament
en el marc d'un projecte europeu i
que podria ser realitat d'aquí a tres
anys.
La certificació digital obre el
camí per a portar definitivament
l'Ajuntament a casa. O a la butxaca,
perquè una part de la informació i
dels serveis municipals ja estàn dis¬
ponible a través dels telèfons mòbils
dotats de tecnologia WAP. Una altra
iniciativa pionera que respon, com
la web, a una mateixa voluntat: que
sigui l'Ajuntament mateix el que
vagi cap al ciutadà.
8
BARCELONA
BONA NIT
L'altre nit jove
' _-c "v * ■**„ f , :
- ■ / - ^ '■ : ■ " , : ,
concerts, esports, cinema, exposicions, sales d'estudi, teatre
2000 activitats per a les nits d'estiu
Informa't
C1AJ. Ferran 32 - tel.93 402 78 00
010* Barcelona Informació
•
. •flp·cuiVUlru.-vl-.í.Jc')l.20i.tcvuJjÍminutr •
CO
cu
o
to
a>
Q_
co
'CD
£
CD
CO
¿D
'CD
L'any 1998 l'Ajuntament de Bar¬
celona va iniciar el projecte Barce¬
lona Bona Nit. Un dels objectius
essencials d'aquest programa és el
de potenciar un canvi general en
l'oferta de serveis nocturns de la
nostra ciutat, que fins fa poc estava
exclusivament limitada a l'oci i el
consum. Poder aprofitar la nit per
ampliar i diversificar les possibili¬
tats de realitzar activitats, és una de
les prioritats a les que aquest pro¬
grama vol fer front..
L'Ajuntament de Barcelona és
sensible a l'augment de l'activitat
nocturna de la ciutat, en la que els
protagonistes són principalment els
joves. Es per això que vol tirar enda¬
vant un seguit d'activitats i propostes
per a gaudir de la nit amb les condi¬
cions més òptimes i, al mateix temps
ordenar els aspectes més cívics d'ús i
abús de la nit. Amb aquestes activi¬
tats l'Ajuntament pretén que els
joves de Barcelona puguin fruir de
les nits i tinguin una altra oferta fora
dels circuits habituals.
El programa Barcelona Bona Nit,
amb el lema l'altra nit jove, ofereix
als i les joves l'utilització de polis-
portius, jocs de rol, escoltar musica
en viu, conèixer i navegar per Inter¬
net, anar a les biblioteques, gaudir
de més sessions golfes de cinema i
teatre, fer rutes culturals i participar
en diferents tallers entre d'altres
propostes.
Un altra d'aquestes activitats són
les Sales d'Estudi, ubicades en equi¬
paments que obren les seves portes
en horari nocturn per facilitar als i
les joves un espai per a estudiar
individualment o per fer treballs en
grup, entre d'altres possibilitats.
2000 activitats
per a les nits d'estiu
Concerts, esports, cinema, expo¬
sicions, sales d'estudi, teatre...,
un ampli ventall de propostes per a
les nits als barris, que inclouen, des
de nits dedicades a la fotografia noc¬
turna (Sant Martí) fins a tallers
d'iniciació als jocs de rol (Gràcia),
passant per les nits de malabars
(Horta-Guinardó), nits de circ i dan¬
sa a la platja (Ciutat Vella), cinema
a la fresca (Sarrià-Sant Gervasi),
nits de foc i rock (Les Corts), teatre
i humor (Sants-Montjuïc), actua¬
cions musicals (Sant Andreu), taller
de música per ordinador (Eixample)
i marató de Dj's (Nou Barris), entre
moltes altres activitats.
L'oferta d'activitats esportives és
una altra de les propostes per a les
nits d'aquest estiu. Practica el volei-
platja, banya't a la piscina, recorre
Sector de Serveis Personals
els carrils bici o fes ús dels polies-
portius de la ciutat: diferents possi¬
bilitats per a les nits en forma.
Les Accions de Nit al Casal, la
Mostra de Turisme i la Nit J són
algunes de les moltes possibilitats
per anar d'un lloc a l'altre en les
nits en ruta.
Les nits amb cap et proposen
visitar els museus, anar a les biblio¬
teques i, en èpoques d'exàmens,
estudiar durant la nit en una de les
següents sales d'estudis ubicades en
centres que obren del 15 de maig al
22 de juny, de dilluns a dijous, de
les 10 de la nit a 1' 1 de la matinada.
9
■" 1
L'ús de les aigües
del subsòl suposa
un important estalvi
CO
"oí
£
CD
CO
OJ
E
■
a>
«3
Ü2
'CD
g
O
El 1997, l'Ajuntament va apro¬
var el Pla per l'Aprofitament de les
Aigües del Subsòl de Barcelona.
D'ençà, any rera any s'ha anat
incrementant la utilització d'aques¬
ta important reserva d'aigua tant
per a la neteja dels carrers, el reg de
parcs i jardins com per alimentar
les fonts ornamentals de la ciutat.
La utilització de les aigües del
subsòl permet un important estalvi
d'aigua. Així, l'any passat va supo¬
sar l'estalvi de 300.000 metres
cúbics, un volum que equival al
consum d'aigua d'una ciutat de
5.000 habitants.
L'Ajuntament s'ha proposat
incrementar notablement, durant
aquest any i els vinents, la utilitza¬
ció d'aquestes aigües. Així, el pas¬
sat 22 de març, coincidint amb el
Dia Mundial de l'Aigua es va
ampliar el reg amb aigües del
subsòl a la zona del front marítim
de Sant Martí. Són 11,12 hectàrees
que corresponen als parcs del Port,
de la Nova Icaria i del Poblenou,
els parterres del carrer Taulat i la
plaça Ramon Calsina.
També ja s'han construït les con¬
duccions que permetran regar amb
aigües del subsòl els jardins del
Parc del Palau de Pedralbes i els
jardins del Turó Parc. Aquests
espais utilitzaran l'aigua captada a
l'entorn dels nous dipòsits pluvials
de la Zona Universitària i de Bori i
Fontestà. La neteja d'aquest dipò¬
sits també es fa amb aigua proce¬
dent del subsòl.
L'aigua que es filtra al metro
s'utilitza directament per els
serveis muhicipals. Es fa a
Wellington i a l'Arc de Triomf.
Es podria fer a Baró de Viver però
es millor treure l'aigua fora del
metro al punt on hi ha filtracions
per rebaixar els nivells.
D'altra banda, el Programa
d'Actuació Municipal 2000-2003
contempla un important conjunt
d'iniciatives per aprofundir en
aquesta línia. Iniciatives com ara
la inversió en infraestructures,
per un valor superior als 500
milions de pessetes, per aprofitar
l'aigua del subsòl en actuacions
com el suministrament a la mun¬
tanya de Montjuïc.
També està previst donar un
important impuls a l'ús d'aigua
freática en la neteja dels carrers.
En aquests moments ja es disposa
de nou punts de càrrega per a les
cubes de baldeig i, properament, es
posarà en marxa un desè punt.
Les noves contractes de neteja vià¬
ria intensificaran la utilització
d'aquesta font de sumministrament.
Les fonts ornamentals incorpora¬
ran noves mesures per l'estalvi
d'aigua i enèrgia. Actualment, fonts
importants com la gran cascada i el
llac del Parc de la Ciutadella estan
Consum Municipal d'Aigua:
8.200.000 m3/ any
4.500.000 m3 any/parcs i jardins
500.000 m3 any/neteja viària
300.000 m3 any/fonts ornamentals
2.900.000 m3 any/edificis municipals
alimentats amb aigües freàtiques.
El mateix s'anirà aplicant progresi-
vament a altres fonts ornamentals i
làmines d'aigua com ara el llac del
parc de l'espanya Industrial. S'ha
de tenir en compte que ara ja, entre
el 80 i el 90% del volum d'aigua de
les fonts ornamentals i els llacs de
la ciutat s'utilitza en un circuit tan¬
cat, el que produeix un gran estalvi.
En el futur està previst el desen¬
volupament als carrers de xarxes
d'hidrants abastats per aigües freà¬
tiques, la realització d'un programa
de reg dels parcs i jardins, l'aprofi¬
tament d'aquesta aigua per a usos
energètics, el desenvolupament de
la xarxa de control de l'evolució
qualitativa i quantitativa de l'aqüi-
fer i l'abocament d'aigües freàti¬
ques al riu Besòs per a millorar la
qualitat de les seves aigües.
Consum d'Aigua per habitants:
74,2 m3/dia
47,6 m3 per l'ús domiciliari
21 m3 per l'ús industrial
5,6 m3 per a serveis
10
La seguretat
viària és cosa
de tots
Des del 1995 l'accidentalitat del
trànsit mostra una preocupant
tendència a l'alça. L'any passat, a la
xarxa viària de Barcelona es van
produir 50 accidents mortals. Només
en els 4 primers mesos del 2000, en
les carreteres catalanes s'han produït
170 accidents amb un resultat de
194 morts. La mateixa desviació
positiva es dóna a la resta de l'estat,
però això no és cap consol.
Responsables de les administra¬
cions públiques, policies, experts en
seguretat viària, tècnics d'institu¬
cions i empreses relacionades direc¬
tament amb el sector automobilístic
treballem amb rigor en l'estudi de
les causes de l'accidentalitat i la
recerca de solucions que inverteixin
aquesta tendència.
En carretera, més del 50% dels
accidents mortals són motivats per
excés de velocitat i distraccions del
conductor. A les vies urbanes les cau¬
ses més comunes, a més de la distrac¬
ció, són no respectar els senyals de
trànsit i, especialment, quelcom tant
òbviament incorrecte i perillós com
saltar-se els semàfors en vermell.
Vol dir això que els conductors,
en general, han patit un atac de forta
irresponsabilitat? Afortunadament
no. La gran majoria es comporta
amb civisme i disciplina, però si que
hem constatat un cert clima de rela¬
xació que incideix directament en la
creació de situacions de risc.
La política de seguretat viària de
la ciutat de Barcelona té una clara
continuïtat des dels anys 90. Durant
aquest temps s'ha avançat en el
coneixement de l'accidentalitat i en
la reflexió sobre el paper de l'admi¬
nistració local sobre els fets que
influeixen en els accidents: els
valors col·lectius, el civisme, la con¬
vivència, les condicions de les vies,
l'adequació de les normes, l'educa¬
ció, la prevenció i la sanció.
Els criteris d'actuació municipal
en aquest sentit combinen diversos
aspectes: la conscienciació ciutada¬
na amb accions encaminades a pro¬
moure actituds de respecte i civisme
-hem de tenir present que una ciutat
més segura és responsabilitat de
tots la diagnosi de l'accidentalitat
en el seu àmbit més precís: les cir¬
cumstàncies dels accidents; l'ava¬
luació de les mesures que s'impul¬
sen; una actuació interdepartamental
i coordinada, és a dir, un programa
que abordi el problema des de la
globalitat i, finalment, la col·labora¬
ció institucional i del teixit social,
tant amb el Servei Català del Trànsit
com amb el Estat i els ajuntament
metropolitans que composen el con¬
tinu urbà de Barcelona. Hi hem
d'afegir la important tasca que, des
de l'Ajuntament, es realitza a través
del Pacte per a la Mobilitat, signat
amb 28 entitats i associacions ciuta¬
danes el 22 de juliol de 1998, al qual
enguany s'han afegit 7 més.
Per evitar accidents, la Guàrdia
Urbana treballa en diversos fronts: la
formació de nens en edat escolar; les
campanyes de control de l'ús del
casc i del cinturó de seguretat, de
Departament de Comunicació
i Qualitat de Via Pública
control de velocitat en les Rondes,
etc.; el control d'alcoholèmia; l'estu¬
di de l'accidentalitat; la millora dels
punts de risc i, sempre que sigui
necessari, l'acció sancionadora.
Però, a més, Barcelona és de les
primeres ciutats europees en què
s'impulsaran auditories de seguretat
viària; la qual cosa significa que
quan es projectin nous carrers es
faci amb criteris de seguretat
d'acord amb la realitat urbana.
Està demostrat que en un clima
general de prevenció els accidents
disminueixen. Ens trobem davant el
repte d'establir un gran pacte social,
integrat per institucions, mitjans de
comunicació, empreses, sindicats,
associacions i ciutadanes i ciutadans
que, cadascú des de l'àmbit que li
escau, treballin conjuntament en la
promoció d'aquest clima general de
prevenció que contribueixi a la dis¬
minució de l'accidentalitat i, per
tant, a una millor qualitat de vida.
11
La nova clau
urbanística
22@BCN
a>
E
CO
■ —
cu
Q)
<QJ
gC
Ô
El barri del Poblenou, situat a
l'antic nucli de Sant Martí de Pro¬
vençals, té el seu origen històric en
l'expansió de Barcelona els segles
XVIII i XIX. En la segona meitat
del segle XIX adquireix el caràcter
industrial que el converteix en un
centre fonamental de la Catalunya
industrial, basat en el sector tèxtil en
un primer moment i que posterior¬
ment va anar diversificant la seva
activitat amb d'altres sectors; amb la
difusió de l'electricitat com a nova
font d'energia, es produeix l'expan¬
sió del sector metal·lúrgic, que va
passar a ser el principal al barri.
L'any 1965 significa l'inici de la
desindustrialització. Entre 1963 i
1990 el barri va perdre 1.326 empre¬
ses industrials. En aquest procés el
barri s'ha convertit en una estructura
urbana obsoleta.
Estem en el camí de dur a terme
no només la regeneració d'un teixit
urbà ineficaç, sinó de transformar la
zona i crear nous usos que ens per¬
metin reconvertir aquest espai en
peça important de la xarxa ciutadana.
La Modificació del Pla General
Metropolità (MPGM)a les àrees
industrials del Poble Nou permetrà,
un cop sigui aprovat pel Consell Ple¬
nari, posar-se a treballar per consti¬
tuir un nou pol d'activitat de la ciutat,
innovador per la seva tasca producti¬
va i per la seva pròpia concepció.
22@BCN és la nova clau urba¬
nística amb que l'Ajuntament de
Barcelona vol qualificar els usos i
activitats a les quals es destinaran
els immobles que s'han de construir
al Poblenou. La proposta formulada
elimina la restricció pròpia de la
qualificació urbanística de sòl indus¬
trial que el Pla General Metropolità
atribuïa al Poblenou, en planifica la
dotació i viabilitat d'execució de les
noves infrastructures necessàries per
aquesta nova àrea de centralitat i
n'estructura la nova subzona 22@.
El Pla prioritza els criteris de
sostenibilitat, control de la contami-
eVïs,íi«ws- ->
MÊâm
* <* Br- Ti
- ~ átf «* Si Hfifiï.l T-iW'*
•T i «m* i Br '¡■¿■i»'! —*miSÈ
WW
nació acústica, estalvi energètic
i previsions relatives a la mobilitat,
energia i comunciacions, cicle
de l'aigua i residus. A més està
prevista la creació de zones verdes
i equipaments.
La creació de la subzona@bcn.
El Pla General Metropolità de 1976
va qualificar la major part del Poble¬
nou com a sòl industrial (clau 22a).
Amb la modificació d'enguany els
sols qualificats com a 22a queden
inclosos a la subzona. 22@bcn.
L'establiment de nous usos, que
permetrà la barreja de l'ús industrial,
d'oficines, de comerços (excepte
grans superfícies), residencial (hotels,
apartaments, habitatges de lloguer
vinculats a les previsions de llocs de
treball), habitatge, equipaments.
Pel que fa a l'habitatge cal destacar
tres àmbits diferents: d'una banda, el
de la vivenda ja existent, que es con¬
sidera com a us perfectament legalit¬
zat; l'habitatge de nova construcció
(uns 4.000 habitatges que se sotme¬
tran a algun tipus de protecció públi¬
ca); habitatge no convencional (lofts)
aprofitant edificis industrials existents
però amb les mateixes càrregues i
limitacions que la resta d'habitatges.
La modificació vol impulsar la
presència al nou districte de les activi¬
tats econòmiques considerades emer¬
gents, relacionades amb el nou sector
de les tecnologies de la informació i
la comunicació i, aquelles que, amb
independència del sector econòmic al
que pertanyin, estiguin relacionades
amb la investigació, el disseny, l'edi¬
ció, la cultura, l'activitat multimédia,
la gestió de les bases de dades i del
coneixement.
La MPGM preveu un nou estàn¬
dard d'infrastructures pel districte,
tenint en compte tant les d'accessibi¬
litat i mobilitat interna com les vincu¬
lades al sistema energètic, de teleco¬
municacions, del sistema hidràulic, de
recollida de residus, i d'utilització
racional del subsòl. La MPGM obliga
l'Ajuntament a elaborar un Pla Espe¬
cial d'Infrastructures.
S'estableixen tres nivells de càrre¬
gues: obligació dels propietaris a par¬
ticipar econòmicament en la construc¬
ció d'infrastructures; obligació de
cedir sòl per a sistemes a l'adminis¬
tració i obligació de participació de
la comunitat en les plusvàlues gene¬
rades pel planejament i l'equilibri
entre beneficis i càrregues.
Es defineix un sistema d'àmbits
de transformació: Llacuna, Campus
Audiovisual, Parc Central i Llull-
Pujades.
El 22 @ és el resultat de dos anys
d'intensos debats sobre el destí de
Poblenou, en definitiva representa
pagar un deute històric de la ciutat
amb el barri.
Ramon Garcia-Bragado
Gerent d'Urbanisme
12
Una nova rambla
guarneix Ciutat
Vella per a tots
els ciutadans
Ciutat Vella estrenarà una nova
via pública aquest estiu, un espai ple
d'arbres i gespa de 320 metres de
llarg i uns 60 metres d'amplada que
vol convertir-se en l'espina dorsal
del barri del Raval.
La Rambla del Raval esdevindrà
a partir del setembre, concretament
a partir de les festes de la Mercè,
quan s'inaugurarà, un espai de nova
centralitat al barri. Un espai que, per
la seva ubicació i les seves caracte¬
rístiques, neix amb vocació de ser la
segona rambla de la ciutat vella i,
per tant, un dels centres de les acti¬
vitats de lleure de tota la ciutat.
Al Districte, com ja sabeu, hem
esperat sempre aquest nou naixement
amb una gran il·lusió per raons ben
evidents. Per una part, esperem que
sigui un espai per al gaudi de tothom,
veïns i veïnes del barri i del districte,
però també de tots els barcelonins.
Virtuts no li falten. D'altra part, pen¬
sem que ens podem aprofitat de la
seva bondat com a espai públic urbà
per utilitzar-lo com a escenari de
molts dels nombrosos actes lúdics i
festius que s'organitzen al llarg de
l'any al nostre Districte.
La Rambla del Raval és un gran
espai obert en una zona que, pel seu
origen i peculiaritats històriques, no
es distingeix per l'abundància
d'espais públics, deficiència que des
de fa anys s'intenta mitigar, de
vegades, aprofitant les obres de
reurbanització que es realitzen al
districte. Cal destacar que per crear
nous espais públics s'ha d'obtenir
sòl i que, en una trama tan densa
com és la de Ciutat Vella, aquesta
missió no és gens fàcil. El que
actualment és la Rambla del Raval
s'ubica en una superfície que abans
ocupaven cinc illes de cases, amb un
total de 62 edificis i 672 habitatges.
Cal tenir en compte també que per
poder alliberar el sòl afectat es van
haver de desplaçar molts veïns, que
han ocupat uns 350 habitatges de
promoció pública.
A la nova zona urbana que ens
ocupa hi haurà 236 arbres, entre plà¬
tans, xicarandes i palmeres, que
s'estendran en sis fileres al llarg de
tot el passeig central, les voreres i
les rotondes. El passeig central tam¬
bé comptarà amb 500 metres qua¬
drats de gespa.
La Rambla del Raval està delimi¬
tada pels carrers de Sant Pau, Sant
Antoni de Pàdua, Cadena i Sant
Jeroni i ocupa una superfície de 320
metres de llarg per 60 d'amplada,
32 dels quals són del passeig central.
Tindrà, a més, dues voreres laterals
d'entre 5,5 i 6,7 metres i dos vials
de circulació rodada. El passeig aca¬
ba als seus extrems en dues roton¬
des, que tenen l'objectiu de facilitar
el canvi de sentit dels vehicles.
Quant als serveis, cal dir que amb
les obres d'urbanització s'han reno¬
vat les xarxes de serveis d'aigua,
gas, electricitat i telefonia, i s'ha fet
la instal·lació de la xarxa de fibra
òptica i del sistema de recollida
pneumàtica de deixalles.
En conclusió, la Rambla del
Raval ha esdevingut un espai urbà
preparat per oferir als ciutadans tos
els serveis que requereix una ciutat
moderna, ubicat en una de les zones
històriques de Barcelona.
Pilar Fernández
Districte de Ciutat Vella
13
amb la
gent gran
o
ca
x
0
'O
g
O
Com cada any, i durant tot el mes
de maig, la Comissió de la Gent
Gran del Districte de l'Eixample ha
organitzat una nova edició de la Pri¬
mavera de l'Eixample.
Va néixer al 1987 a proposta de
la llavors Coordinadora de la gent
gran, amb l'objectiu de celebrar el
final de les activitats que es feien a
tots els casals i entitats de la gent
gran del districte.
Aquest col·lectiu, integrat per
més de dues mil persones, partici¬
pen en el conjunt d'activitats cada
vegada més complertes i variades
que inclou tot tipus d'actes, des
d'exposicions d'art, xerrades, acti¬
vitats esportives, concerts, desfila¬
da de models, concursos de ball i
els Jocs Florals.
Cal destacar a la Passarel·la, on
van desfilar més de 25 persones i
on van participar 400 persones
Aquest acte, realitzat al pati de
la Casa Elizalde, va tenir la
col·laboració de l'Ass de Comer¬
ciants de la Dreta de l'Eixample.
Aquest any, per primera vegada,
s'ha fet la Primavera esportiva.
S'ha practicat esgrima, aeròbic, tir
amb arc, walking, tai-txi, bicicleta,
gimnàstica, bàdminton, gimnasia
dolça, xerrades sobre nutrició i
higiene postural, entre d'altres acti¬
vitats amb gran acceptació
Pot ser l'acte més emotiu ha
estat l'homenatge als avis centena¬
ris. Aproximadament són 97 perso¬
nes entre 100 i 105 anys que viuen
en aquest districte. A l'acte hi van
participar 21 avis, entre els quals hi
estava present el més gran de 105
anys; tots varen venir acompanyats
del seus familiars, fills, nets i bes¬
néts..
Caridad Ferrer
Districte de l'Eixample
14
Deu anys
Fent Esport
Els Jocs Olímpics del 92 van
representar a Barcelona un fort
impuls per a tot allò que feia
referència al món de l'esport. Des
del punt de vista urbanístic es va
potenciar la construcció de nous
equipaments i l'arranjament dels
queja existien, i des del punt de vis¬
ta social es va apostar per la promo¬
ció esportiva a les escoles i per
l'impuls de la cultura de l'esport per
a tothom.
El Districte de Sants-Montjuïc
(altrament dit Districte Olímpic) no
podia quedar-ne al marge, i va fer
gala de la seva forta tradició asso¬
ciativa per endegar programes de
potenciació de l'esport entre tots els
seus ciutadans i ciutadanes. El gran
nombre de centres educatius i d'ins¬
tal·lacions esportives van afavorir la
creació de nous projectes.
Fent Esport va néixer aleshores
amb l'objectiu principal de promou¬
re l'esport entre els joves i fer de
l'esport una eina de relació i d'inter¬
canvi. El projecte s'adreçava a tots
els centres de secundària públics i
concertats del districte, i des del curs
passat inclou també alumnes des
dels 12 anys. Durant els primers
quatre anys Fent Esport va organit¬
zar campionats de futbol sala, bàs¬
quet i voleibol entre els diferents
centres que hi participaven. Des del
curs 94/95 les activitats estan distri¬
buïdes al llarg del curs, cosa que ha
permès un augment considerable de
joves participants i de centres com¬
promesos.
Durant els darrers cinc anys hi ha
hagut les constants de la Triatló
Jove, el Futbol Sala i el 3x3 Bàs¬
quet. Enguany celebrem el desè ani¬
versari amb la inclusió de torneigs
d'escacs, de tennis taula, de futbol-7
i d'aeròbic. Enguany a Fent Esport
hi han participat uns 2000 joves de
quinze centres de secundària dife¬
rents. La consolidació del projecte
queda palesa amb el fet que la major
part d'aquests centres ja han incor¬
porat Fent Esport al seu Pla Anual
de Centre.
Una part molt important de l'èxit
es deu als diferents responsables
dels centres que al llarg d'aquests
anys han sabut engrescar i acompan¬
yar els seus alumnes a les diferents
activitats. També cal agrair la
col·laboració de diverses
instal·lacions municipals (Piscines
Bernat Picornell, Complex Esportiu
Municipal Pau Negre - Parc del
Migdia, Poliesportiu Municipal de
l'Espanya Industrial, Complex
Esportiu Municipal la Bàscula, Cen¬
tres Cívics Cotxeres de Sants i Casi-
net d'Hostafrancs), federacions
esportives (com les de futbol, bàs¬
quet i tennis taula) i clubs esportius
del districte (com ara el Tennis Tau¬
la Port, Catalunya Escacs Club,
Escacs Elostafrancs, Bàsquet Ateneu
Montserrat, etc.).
El futur de Fent Esport està
garantit i els seus objectius conti¬
nuen vigents. El seu èxit ha de servir
per incrementar el valor de la parti¬
cipació per damunt de la competi¬
ció, per fer accessible l'esport a tot¬
hom, i també per potenciar els
esports minoritaris i la pràctica
esportiva entre les noies.
Esther Rodenas
Ramon Vilà
Josep Pasqual
Districte de Sants-Montjuïc
15
Obre un nou
Espai d'Art
El mes de maig es va inaugurar a
la pi. Comas el nou Espai d'Art.
Aquest nou espai inicia una etapa en
què el districte vol impulsar accions
encaminades a fomentar el creixe¬
ment i la consolidació del teixit arte-
sanal; hi tenen cabuda joiers, restau¬
radors de mobles, ceramistes,
pintors, fusters, artesans del vidre...
L'objectiu és fer créixer aquest
nou espai, per tant està obert a qual¬
sevol comerç, taller o escola que tre¬
balli de forma artesanal, recuperant
alhora antics oficis i que hi vulgui
participar.
Entre els artistes que varen parti¬
cipar en la primera trobada cal des¬
tacar: el Centre del Vidre de Barce¬
lona, l'Escola Groc d'arts plàstiques
i disseny de grau superior; Anna
Mur, d'Art Tapís; Artimans, taller
d'art i oci; el Taller d'arts plàstiques
Quatre Camins; Gatzara de música i
arts plàstiques; Esteve Martinez i
Ursula, pintors; Maite i Montse del
Calaix de fils...
Durant tot el matí, des de les 11
fins a les 15 hores, es porten a terme
diferents tallers de demostració, i
exposicions de les diverses obres;
també hi ha la possibilitat d'adqui-
rir-les.
Aquest nou Espai D'Art es realit¬
za tots els primers dissabtes de mes,
a la PI. Comas. L'entrada és lliure.
Gemma GàJvez
Districte de Les Corts
3 de juny
7 d'octubre
4 de novembre
2 de desembre
Calendari fins a finals d'any:
Dos nous equipaments
culturals obren les portes
ra
Recentment el Districte de Sarrià-
Sant Gervasi ha obert les portes a dos
nous equipaments culturals: la Bi¬
blioteca Clarà, al carrer Doctor Cam¬
ila, 22-24, al barri de les Tres Torres i
l'Espai Cultural Pere Pruna, al carrer
Ganduxer, 130, a Sant Gervasi.
Les obres de remodelació i
ampliació de l'antic edifici taller de
l'escultor Josep Clarà van finalitzar
el passat mes de febrer. La bibliote¬
ca ocupa 700 m2 útils i consta de
dues plantes, on s'ubiquen les dife¬
rents sales i un subterrani que acull
les dependències del personal. El
fons de la Biblioteca Clarà està for¬
mat per 12.000 llibres, 1.400 docu¬
ments audiovisuals i altres materials
d'entre els quals cal destacar el fons
Clarà que es compossa de docu¬
ments pertanyents a la biblioteca
particular de l'escultor i bibliografia
sobre la seva obra i el noucentisme.
A més dels serveis d'informació,
préstec i consulta, la biblioteca ofe¬
reix accés públic a Internet i conne¬
xió a CD-ROM en xarxa. El centre
acull també diverses activitats cultu¬
rals com exposicions, conferències,
seminaris i tallers per a infants. Les
prestacions que ofereix la Biblioteca
Clarà han despertat un extraordinari
interés per part de ciutadans i ciuta¬
danes del districte que s'ha traduït
en un gran nombre d'usuaris que
habitualment utilitzen les instal·la¬
cions del centre.
L'altre nou equipament municipal
és l'Espai Cultural Pere Pruna, inau¬
gurat el passat mes de maig i que té
com a objectiu acollir les produc¬
cions artístiques i culturals de grups,
entitats i col·lectius, així com activi¬
tats organitzades pel propi Districte.
L'edifici que acull aquest espai,
rehabilitat i adaptat a les necessitats
del centre, era originàriament la
capella de l'antic convent de les
Monges Reparadores. Aquesta
construcció destaca pel seu interior
que esta decorat amb valuoses pin¬
tures al fresc i sis vitralls policro¬
mats, un dels darrers treballs del
pintor Pere Pruna.
L'edifici consta de dues plantes,
on s'han habilitat espais diferenciats
que acolliran diverses activitats cul¬
turals. A la planta baixa hi ha tres
espais: la sala d'actes,de 195 m2,
una sala d'exposicions,de 77 m2 i
una zona d'assaig. En el primer pis
hi ha una altre sala, de 21 m2, en
l'espai que ocupava l'antic cor de la
capella. A més de la rehabilitació
del jardí exterior que envolta l'edifi¬
ci, s'han eliminat les parts deterio¬
rades de la façana que han estat
substituïdes per portes i finestrals
que donen al jardí i que aporten
llum natural a l'interior.
La promoció de la creativitat,
l'impuls de la participació i el
suport a col·lectius i entitats són els
principals aspectes a destacar
d'aquest nou equipament que, jun¬
tament, amb els serveis que ofereix
la nova Biblioteca Clarà, contri-
Teresa Gàmez
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
buirà a ampliar i enriquir la vida
cultural dels ciutadans i ciutadanes
del districte.
17
Àrea de Rehabilitació
del nucli antic de Gràcia
gj
O
El mal estat de conservació en
què es troben un gran nombre
d'habitatges, situats en el nucli
antic del districte de Gràcia, va fer
que l'Ajuntament de Barcelona
demanés al Departament de Política
Territorial i Obres Públiques de la
Generalitat que el declarés Àrea de
Rehabilitació. Tan bon punt això es
va aconseguir. l'Ajuntament ha
posat en marxa un servei per acon¬
seguir que els habitatges tinguin
unes millors condicions per viure.
Així doncs, a més de les ajudes
que des de fa anys s'aconsegueixen
a través de la campanya del Paisat¬
ge Urbà, des del mes de maig
d'enguany ha entrat, també, en fun¬
cionament l'Àrea de Rehabilitació
del districte de Gràcia. Aquesta
Àrea disposarà d'una oficina que
donarà informació de les condi¬
cions i de la documentació necessà¬
ria per poder acollir-se als ajuts
establerts. Aquest servei esta situat
a la seu del districte de Gràcia,
plaça Rius i Taulet, núm. 2 i l'hora¬
ri d'atenció al públic serà de 9 a 13
hores, tots els dies.
Les condicions que s'atorguen a
la rehabilitació dels habitatges de
més de 10 anys d'antiguitat que
estiguin en aquesta àrea són franca¬
ment bones. Tant és així que la sub¬
venció serà del 30% del pressupost
de l'obra fins a un màxim de
600.000 pessetes, sense imposar
cap limitació per raó dels ingressos
dels sol·licitants. A més a més,
podran desgravar el 15% de
l'import de les obres a la declaració
de renda i obtindran subvenció per
l'import de la llicència d'obres.
Ara només cal convèncer els
propietaris dels habitatges inclosos
en aquesta Àrea de la importància
que té aprofitar aquests ajuts que
poden obtenir en invertir en la
millora i el manteniment, no única¬
ment per augmentar la seva qualitat
de vida i el valor del seu patrimoni,
sinó també per dignificar el barri.
Isabel Pagès
Districte de Gràcia
OBRES QUE ES PODEN FER
AMB ELS AJUTS
Obres estructurals
seguretat, estabilitat, resistència,
solidesa, patis comunitaris,
estanqueïtat, humitat, ascensor,
aïllament tèrmic, acústic,
xarxes d'.aigua, gas, electricitat,
telèfon, sanejament, accessos.
Obres d'habitabilitat
Les necessàries per obtenir
cèdula d'habitabilitat
Ampliació d'espai habitable
fins a un màxim de 120 m2
i d'acord amb el planejament
Adaptació a la normativa
d'aigua, gas, electricitat, protecció
antiincendis i sanejament
Estalvi consum energètic
CONDICIONS PER PODER
GAUDIR DELS AJUTS:
Habitatges de més de 10 anys
Màxim 103.081 pts/m2
en obres estructurals
Màxim 73.629 pts/m2
en obres d'habitabilitat
Residència habitual i permanent
No es pot vendre
l'habitatge en 5 anys
La sol·licitud i la documentació
s'han de presentar
abans d'iniciar les obres
El pressupost de la rehabilitació
ha de ser superior
a les 500.000 pessetes
18
Pla Director
de la Vall
d'Hebron
La Zona Nord del districte d'Hor-
ta-Guinardó va ser una de les zones
de Barcelona que més transforma¬
cions va tenir degut a les obres
Olímpiques. Els barris de la Vall
d'Hebron, Taxonera, Sant Genis,
Montbau i Font del Gos van veure
com anava canviant poc a poc la
seva fisonomia i els seus voltants.
Moltes són les millores però també
molts són els "serrells" que varen
quedar per resoldre. Ara Barcelona
es proposa donar solució a aquests
serrells i per fer-ho es planteja
redactar un Pla Director que englobi
tots els estudis i propostes de millo¬
ra necessàries.
Aquest Pla Director de la Vail
d'Hebron és un document que mar¬
carà les bases i els criteris que servi¬
ran per a reordenar les propostes i
necessitats del conjunt de la ciutat i
dels barris inclosos en el pla. Aquest
pla l'està redactant un equip d'arqui¬
tectes i urbanistes a partir de la
situació real actual, del planejament
vigent i de les converses amb repre¬
sentants del moviment associatiu i
de les institucions.
Es una reflexió general prèvia
sobre les actuacions en matèria
d'equipaments, la connectivitat,
l'accessibilitat i el planejament pen¬
dents a la zona per tal de preveure
com poden integrar-se amb l'entorn.
Amb la redacció d'aquest document
es pretén donar una visió de conjunt
a una zona de Barcelona que té una
façana inacabada, resoldre la relació
de les zones periurbanes amb el parc
de Collserola de manera que aquest
no en surti perjudicat. També pretén
facilitar la mobilitat de la zona, tant
si es construeix el túnel d'Horta,
com si no, donar solució als habitat¬
ges construïts des de fa anys en zona
verda tot propiciant la construcció
d'habitatges en règim de protecció,
de lloguer per a joves i apartaments
per a gent gran i, per últim, buscar
destí per als espais de reserva
d'equipaments que marca el PGM i
que els equipaments que s'hi facin
siguin respectuosos amb l'entorn.
A hores d'ara les primeres actua¬
cions que s'estan proposant són
• L'estudi de la franja de contacte
entre el parc de Collserola i la
ciutat.
• La millora dels accessos al Parc
de Collserola i la seva compatibi¬
litat amb l'entorn, amb especial
atenció als barris de Sant Genis,
Montbau i Penitents;
• Nou ús dels espais situats a
l'entorn del Velòdrom i la carre¬
tera de Cerdanyola.
• Definició sobre els habitatges
de la Font del Gos i del Camí de
Cal Notari que actualment ocu¬
pen sòl no edificable.
• Estudiar la possibilitat de fer
canviar el planejament del pas¬
seig Valldaura, en el tram més
proper de la plaça Karl Marx, per
ubicar-hi habitatge de promoció.
• Nou ús de les cotxeres de metro
de Sant Genis.
• Reordenar l'àrea de la bóbila de
la Taxonera i del front de la Ron¬
da de Dalt.
• Propostes de solució al triangle
format per la Vall d'Hebron i La
Clota i als espais lliures pendents
d'execució.
Esther Sust
Districte d'Horta-Guinardó
19
Duende, marxa
i diversió a
la Festa Major
de Nou Barris
cn
■ mmmm
ÎZ
CU
CO
.CD
<D
_3
20
Un any més, la Festa Major de
Nou Barris ha demostrat el seu enor¬
me poder de concurrència i la gran
qualitat de les seves propostes.
Durant onze dies replets de música,
espectacles i activitats de tot tipus,
la Festa Major, que enguany ha tin¬
gut lloc del 18 al 28 de maig, s'ha
reafirmat com un dels esdeveni¬
ments anuals més importants al dis¬
tricte de Nou Barris.
Enguany, la festa s'ha iniciat amb
una nova proposta, el cicle Flamen¬
co a Nou Barris, que ha comptat
amb la presència d'artistes de reco¬
negut prestigi en el món del flamenc
entre els quals podem destacar a
cantaores com El Barullo, Arcángel
o Rancapino, guitarristes com Juan
Habichuela o Moraíto Chico, i una
gran figura del baile: Eva la Yerba-
buena. Les actuacions han tingut
lloc les nits del 18, 19 i 20 de maig
al pati de la seu del Districte de Nou
Barris, un espai privilegiat i molt
adient per a la degustació del fla¬
menc de qualitat. Durant els dies
següents, els amants de la música
més actual han pogut gaudir dels
concerts de Café Quijano, Malú,
Martirio, La Habitación Roja, Perro-
flauta, Combo Linga, entre d'altres.
Havaneres, música ètnica, balls
d'orquestra, sarsuela, sardanes,
música de banda i cant coral han
completat l'àmplia i variada progra¬
mació musical d'aquesta Festa
Major, que s'ha portat a terme en
diferents espais del districte com la
plaça del Districte, el Parc Central
de Nou Barris, la plaça Sóller i el
parc Serra i Martí, de Canyelles,
entre d'altres.
Dues activitats han repetit aquest
any gràcies al gran èxit que van
assolir durant l'edició de l'any 99.
Es tracta de Les Nits al Pati, que han
comptat amb les actuacions de The
Chanclettes, La Banda del Cocodri¬
lo, Jordi LP i un homenatge a La
Voss del Trópico, i el Mercat Medie¬
val, que ha permès als qui s'han
apropat al pati i la plaça del Districte
durant els últims dies de la Festa fer
un viatge al passat en un entorn ple
de màgia i diversió. A més, com
cada any, el Matí de Festa Major ha
ofert un gran espectacle ple de color
amb els millors gegants, capgrossos i
trabucaires de la ciutat, que ha
comptat amb l'esperat retorn dels
Gegants de Nou Barris. Els dracs i
diables han estat els protagonistes
d'uns espectaculars correfocs per a
tots els públics i, com a cloenda de la
Festa, el grup Aton Teatre ha realit¬
zat un impressionant espectacle de
carrer, Deinos, consistent en la cons¬
trucció i posada en moviment d'un
drac de gairebé 10 m de llargària.
En definitiva, una gran programa¬
ció amb més de cinquanta activitats
que, durant uns dies, han convertit
Nou Barris en un enorme escenari
obert a tota la ciutat i amb les
millors propostes. Recordeu: cada
any, a finals de maig, Nou Barris us
espera amb la seva Festa Major. No
us la perdeu!
Rosa Farga
Districte de Nou Barris
La Tira
d'activitats a
Sant Andreu
Oi
CO
.CD
'GJ>
Concerts, xerrades, obres de tea¬
tre, passis de pel·lícules, dansa,
espectacles infantils, tallers, mos¬
tres d'art contemporani al carrer,
concerts de música simfònica... és
només un petit llistat d'algunes de
les moltes activitats que en podrem
gaudir els mesos de juny i juliol i
que es desenvolupen dins del marc
d'activitats d'estiu organitzada pel
Districte de Sant Andreu, coneguda
popularment com La Tira.
La Tira té com a principal objec¬
tiu apropar als ciutadans i ciutada¬
nes diferents activitats que durant
l'any es poden trobar i s'oferexxen
en els diferents equipaments i ser¬
veis culturals dels diversos barris
del districte de Sant Andreu. Així,
aquest ampli ventall de possibili¬
tats, ara les podrem veure també al
carrer, a les places, a l'estació de
metro de Trinitat Vella i, com la
resta de l'any, als centres cívics,
biblioteques i sales de lectura del
districte.
Un cop més, l'estiu esdevé el
moment ideal per poder assistir a
espectacles culturals pensats amb
clau de temps lliure, on els escenaris
triats li donen a l'activitat aquell
valor afegit que la fan diferent a
tot allò que trobem durant la resta
de l'any.
Entre La Tira d'activitats
d'aquest estiu, podem destacar els
concerts de música simfònica que
se celebraran al parc de la Pegaso,
la terrassa d'estiu del centre cívic
del barri del Bon Pastor (amb les
actuacions del grups "Sabor de
Gràcia" i "Chab Samir"), les activi¬
tats de foment a la lectura (dedica¬
des aquest any al món de la cuina),
els espectacles d'animació infantil
en el parc de la Pegaso, a la plaça
de la Trinitat Vella i en el barri del
Baró de Viver, la "plataforma"
d'actuacions de joves músics al
Centre Garcilaso, la marató de rock
que es desenvoluparà al barri del
Baró de Viver, la mostra'de pro¬
pL /Upprp/tÍU aLdi/tricte
de/ONt ANdrpu
duccions contemporànies al barri
de Sant Andreu, els DJ i els audio-
visuals de creació jove a Trinitat
Vella i aquest any, especialment, la
celebració de la Festa de la Música
que es desenvolupa simultàniament
a diferents ciutats d'Europa i que,
en el districte de Sant Andreu, es
farà a tots els barris.
La Tira del 2000 és un recull
d'activitats, agrupades en cinc tipus
de programes de temàtiques dife¬
rents (cinema, música, animació
infantil, arts escèniques i foment a
la lectura), que està pensada per a
tot tipus de públic i que compta
també amb el suport de diferents
entitats del districte de Sant
Andreu. En definitiva, La Tira és
una campanya organitzada pel Dis¬
tricte de Sant Andreu que es desen¬
volupa per aconseguir la màxima
participació i implicació de tothom
dins d'un marc d'ofertes culturals
molt atractiu dins dels programes
d'estiu de la ciutat.
Josep Cambray
Serveis Personals /
Districte de Sant Andreu
21
J- * t --BË09
'." '.'■'••'lv'--~ <•■'■ *■*;."-•> vV~*,;
MWK-i gp
I
;':;■• f¿jií. '-^jT • - - -T-*-"*' :
iliStip
Treballant plegats aconseguim
un treball de qualitat
CD
CD
CO
CD
'O
g
ô
Al districte de Sant Martí podem
sentir-nos legítimament orgullosos
de la tasca realitzada en el nostre
treball diari, ja que l'esforç ha estat
recompensat amb l'atorgament del
Premi Restauració i l'accèssit al
premi Difusió pel programa d'acti¬
vitats de coneixement d'aquest
patrimoni. Aquest darrer programa
en el seu apartat per a infants i
escoles ha estat seleccionat per a
participar en el Congres de Ciutats
Educadores que es celebrarà a Lis¬
boa properament.
L'Associació del Museu de la
Ciència i de la Tècnica i d'Arqueo¬
logia Industrial de Catalunya va
lliurar el passat mes de març als
nostres companys del districte de
Sant Martí que amb molta il·lusió i
empenta van endegar, ja fa uns
anys, el projecte de rehabilitació
d'una antiga fàbrica de farina del
barri del Clot, companys que han
treballat de valent perquè aquest
projecte tires endavant i es conver¬
tís en un Centre Cultural innovador
des del punt de vista tecnològic
i arquitectònic: El Centre Cultural
La Farinera.
Tots sabem, perquè ho hem lle¬
git molt darrerament, que les orga¬
nitzacions funcionen quan els pro¬
jectes són compartits, quan
coneixem, comprenem i/o estimem
un servei. Aquest projecte ha fet
que tot l'equip de producció hagi
estat en contacte estret al llarg de
tot el procés de producció, i aquest
ha estat el factor clau de l'èxit.
Actualment,i amb un any de
vida, el Centre Cultural La Farinera
del Clot ocupa l'edifici principal
de l'antiga fàbrica de farina Sant
Jaume, construïda a principis de
segle dintre de l'estètica del moder¬
nisme industrial.
La tasca de recuperació d'aquest
centre representa la recuperació
d'un patrimoni de la ciutat, ja que
en la seva recuperació s'han man¬
tingut els elements arquitectònics i
funcionals més important d'aquesta
fàbrica. El projecte del Centre Cul¬
tural combina el passat de l'edifici
amb el futur mitjançant activitats i
serveis relacionats amb les tecnolo¬
gies de la informació i la comunica¬
ció i la facilitació de l'accés a
aquestes tecnologies, creació d'un
centre cultural virtual i la progra¬
mació estable d'espectacles, expo¬
sicions centrades en la fotografia i
l'art contemporani, espais de for¬
mació, etc.
El model de gestió és pioner i
constitueix tot un repte, ja que es
desenvolupa de forma compartida.
Un centre pensat a partir de la
col·laboració entre el Districte de
Sant Martí i la Federació d'Entitats
del Clot-Camp de l'Arpa, és un pas
més en l'objectiu de facilitar la par¬
ticipació de la societat civil.
En aquest any de funcionament
s'ha aconseguit que La Farinera
sigui coneguda al districte i a la
ciutat tant per la seva singularitat
com a edifici, com per la seva pro¬
posta d'activitats.
Susana Gómez
Districte de Sant Martí
22
El "novíssim" serà rebaixat els
propers mesos. Així es posarà fi a
un vell afront urbanístic que ha
durat tres dècades. L'edifici té dotze
plantes, algunes més de les que con¬
templava el projecte original. La
raó, diuen, és que el llavors alcalde
Josep Maria de Porcioles volia un
gratacel com el de les Nacions Uni¬
des al Casc Antic. Així el va quali¬
ficar, com a "petita ONU", el 1964,
quan ja s'havia iniciat la construc¬
ció. Un símbol de modernitat, però
de la modernitat mal entesa que va
provocar tants excessos urbanístics
a la Barcelona dels últims temps del
franquisme. El resultat va ser un
bloc rectangular, voluminós, com¬
pletament aliè al llenguatge arqui¬
tectònic del centre històric de la ciu¬
tat. Un minigratacel grisenc que
treu el cap entre les edificacions
veïnes, com si volgués entrar en
competència amb les torres del de la
Catedral o amb el campanar de
l'església del Pi.
La intervenció que està a punt de
començar deixarà a l'edifici una
alçada de vuit pisos. Segons explica
Salvador Sarquella, Director de Ser¬
veis Generals de l'Ajuntament, la
El "novíssim", l'edifici munici¬
pal de la plaça Sant Miquel cons¬
truït en l'etapa Porcioles, serà
sotmès a una remodelació que
eliminarà les seves quatre últi¬
mes plantes. Diuen que Josep
Maria de Porcioles volia un grata¬
cel com el de l'ONU a Ciutat
Vella, i que per això es va cons¬
truir un edifici les dimensions del
qual sobrepassaven la normativa
urbanística de l'època i l'arqui¬
tectura petita i històrica del cor
barceloní. Una mena de bandero¬
la grisenca enmig de campanars
gòtics i cases com a mínim cen¬
tenàries. Aquesta és la història
d'un gratacel que ofereix un
panorama esplèndid de la ciutat
des d'aquestes plantes que ara
desapareixeran.
retallada de les quatre plantes supe¬
riors farà que l'edifici s'ajusti a la
normativa urbanística de Ciutat
Vella, que permès un màxim de nou
pisos. Un cop finalitzat l'enderroca¬
ment, al terrat resultant s'instal·laran
plaques fotovoltaiques com les que
ja hi ha damunt l'edifici "nou".
Aquesta darrera iniciativa forma
part del programa d'estalvi energètic
de l'Ajuntament, que gràcies a la
utilització de sistemes de captació
d'energia solar -les plaques esmen¬
tades- disminuirà considerablement
la despesa elèctrica municipal.
Està previst que les obres finalit¬
zin cap la primavera del 2001. Hau¬
ran passat 43 anys d'ençà que el 4
de març del 1958 es va fer pública
la convocatòria del "Concurso de
anteproyectos de Edificios Comple¬
mentarios del Palacio Municipal"
per a la construcció del "novíssim".
El van guanyar els dos arquitectes
municipals, Lorenzo García-Barbón
Fernández de Henestrosa -molt
famós a l'època i autor d'El Corte
Inglés de plaça Catalunya- i Enri¬
que Giralt Ortet. La seva proposta
apareix a l'expedient del concurs
sota el lema "Vayacaló" i alguna
23
"Està previst que les obres
finalitzin cap la primavera del
2001. Hauran passat 43 anys
des què el 4 de març del 1958 es
va fer pública la convocatòria
del 'Concurso de anteproyectos
de Edificios Complementarios
del Palacio Municipal'per a la
construcció del novissim
O
%
24
vegada, coses dels errors tipogrà¬
fics, com "Vayacaldo". En segon
lloc es va classificar un projecte on
figuraven, entre d'altres arquitectes,
Oriol Bohigas i Josep M. Martorell.
Les bases del concurs, que es
conserven a l'Arxiu Municipal
Administratiu, expliquen que el seu
objecte era bastir un "nuevo edifi¬
cio municipal complementario de
los actuales y destinado a instala¬
ción de oficinas administrativas y
técnicas, con emplazamiento en el
solar limitado por la plaza de San
Miquel; calle de los Gigantes; calle
de los Templarios, edificio anejo al
Palacio Municipal y calle de la
Fuente de San Miguel y que solu¬
cione la comunicación con el mis¬
mo". Es considerava com a mèrits
de les propostes que no es perjudi¬
qués "la iluminación y soleamiento
de la fachada del edificio municipal
nuevo", que es donés lloc a un nou
"pulmó verd" quan s'enderroqués
l'illa d'habitatges on s'havia
d'aixecar el bloc i que permetés la
organització del nombre màxim
d'aparcaments, necessitat queja lla¬
vors començava a urgir.
A l'informe enviat al jurat per la
Ponència Tècnica, es considerava
que el projecte de García-Barbón i
Giralt Ortet resultava, quant a la seva
composició, una "solución correcta
del problema, aunque sin destacada
personalidad, y quizás excesivamen¬
te alambicada con el intento de
penetración del cuerpo auxiliar en el
volumen principal, no totalmente
solucionado". També es llegeix que
els dos arquitectes destinaven part de
la planta baixa de l'edifici a sala
d'exposicions. 1 així es va utilitzar
durant un temps, però després es va
modificar per acollir el Registre, que
més tard es transformaria en l'Ofici¬
na d'Atenció al Ciutadà.
Per bastir l'immoble es va haver
d'enderrocar l'illa de cases situada
entre els carrers "Paso de la Ense¬
ñanza, calle Fuente de San Miquel,
calle del Mico y plaza de San
Miguel". El projecte de construcció
es va aprovar el febrer del 1961 i es
va adjudicar a l'empresa Huarte y
Cía., S.A. Es va portar a terme
entre el 2 d'abril del 1962 -dia
d'inici de la primera de les tres
fases del projecte- i l'any 1969.
"El toc decoratiu del gratacel
es troba a la façana principal.
Entre finestra i ñnestra
es van col·locar unes plaques
d 'alumini fos que reprodueixen
diferents composicions
de l'escut municipal.
Són obra de l 'escultor
Josep Maria Subiracbs "
mmuMi mm
L'acta de recepció provissional de
les obres està datada el dia 31 de
desembre del 1971.
De manera que el municipi va
estrenar dècada i edifici gairebé al
mateix temps: al "vell" i al "nou" es
va afegir el "novíssim". La denomi¬
nació del nouvingut ja estava con¬
solidada el 1967. Un projecte dels
"Servicios Técnicos y Servicios de
Instalaciones" municipals d'aquell
any parla de la "Casa Nueva" i la
"Casa Novísima ".
Mar i muntanya
"El 'novíssim' té una concepció
una mica vella. Està plantejat lineal¬
ment, amb un bloc de comunica¬
cions vertical a un extrem i dues
bandes. La part de mar estava pensa¬
da per situar les oficines. I la de
muntanya, per a l'accés i atenció del
públic", explica Jesús López, Cap de
Departament de Pla de Locals. A
cadascuna de les plantes encara es
pot veure, al terra, la faixa de pavi¬
ment més fosc que delimita la zona
on s'atenia als ciutadans. Zona on,
per cert, també es van fer les fines¬
tres més altes, amb l'objectiu que els
ciutadans poguessin gaudir de
l'esplèndida perspectiva de Barcelo¬
na que ofereixen els pisos superiors
de l'edifici. Potser un del millors
panorames de la ciutat que es pot
albirar des del Casc Antic.
El toc decoratiu del gratacel es
troba a la façana principal. Entre
finestra i finestra es van col·locar
unes plaques d'alumini fos que
reprodueixen diferents composi¬
cions de l'escut municipal. Hi ha
trenta plaques per cada pis, tot i que
de diferents tamanys. Són obra de
l'escultor Josep Maria Subirachs,
qui també va ser l'autor de la gran
barana escultòrica, de pedra artifi¬
cial i amb diversos motius, que
corona el cos auxiliar del vestíbul.
La torre, però, no va agradar mai.
"Los vecinos lo detestaron siempre
(al mastodonte y al alcalde). Pidie¬
ron que se derribara", explicava el
periodista Pedro Madueño a La
Vanguardia (2 de novembre del
1997). A més, va començar a donar
maldecaps al municipi als pocs anys
de la seva entrada en funcionament.
L'octubre del 1976, tres anys des¬
prés que Porcioles deixés l'alcaldia,
"La fase crítica de l'execució
de les obres seran els quatre
mesos que durarà,
aproximadament, l'enderroc
dels sostres. Perportar-lo a
terme, es muntarà una grua
de més alçada que l'edifíci"
o>
o:
co
o
<u
23
26
un grup de funcionaris que treballa¬
ven al "novíssim" van presentar una
instància on denunciaven l'existèn¬
cia de "graves anomalías" relacio¬
nades amb la seguretat de l'immo¬
ble: la capacitat de resistència de les
estructures davant el pes del mate¬
rial emmagatzemat a l'edifici, una
impermeabilització deficient que
provocava "goteras y desconcha¬
dos", una escala d'incendis que no
s'ajustava a les normes de seguretat
0 el mal funcionament dels ascen¬
sors són alguns dels punts que
s'enumeraven al document.
Alguns mesos més tard, el maig
del 1977, una nota del Cap tècnic
del Gabinet de Programació, llavors
instal·lat a la planta 12 de l'edifici,
assenyalava que, a causa de "las
recientes lluvias", s'havien produït
"abundantes goteras con charcos "
1 que "varios paneles aislantes del
techo, al impregnarse de humedad,
se han reblandecido y, concreta¬
mente, uno de ellos se ha des¬
prendido y ha caído justo a la
espalda del técnico D. José M.
Asensi Farrujia, sentado ante su
mesa de trabajo". En aquell
moment ja s'havien fet diversos
estudis corroborant els problemes.
L'assumpte va concloure amb un
requeriment del municipi (19 de
juliol del 1977) a l'empresa Huarte
y Cía. per a que solucionés les
deficències detectades. Els treballs
es van iniciar a mitjans d'agost i
van comportar, entre d'altres mesu¬
res, l'adequació de l'escala d'incen¬
dis per al seu funcionament correc¬
te en cas d'emergència.
Aquesta i la renovació dels ascen¬
sors, fa uns quinze anys, han estat
les dues intervencions fortes que ha
experimentat el "novíssim" fins ara.
Jesús López considera que, tot i que
és un espai que no té cap atractiu
des del punt de vista urbà, les seves
instal·lacions "han aguantat molt bé
els embats del temps. I també les
redistribucions dels usos i del perso¬
nal, ja que no té parets interiors,
només pilars que deixen les plantes
netes". De totes formes, el trànsit de
gent pel immoble ha minvat molt. A
final dels seixanta, hi treballaven
unes 1.200 persones. Ara, només
700. Abans, allotjaba les dependèn¬
cies d'Urbanisme, Hisenda... gairebé
tot allò relacionat amb llicències i
impostos, el que atreia inevitable¬
ment un considerable volum de ciu¬
tadans. Avui, el procés de descentra¬
lització ha acabat amb l'època de les
cues a la plaça de Sant Miquel.
L'enderroc
El projecte de retallar el "novís¬
sim" era una idea llargament acari¬
ciada pel municipi. Es va posar
en marxa definitivament fa dos
anys. Manuel Brullet és l'arquitecte
responsable de les obres, que
s'aprofitaran per tornar a canviar
els ascensors. L'enderroc tindrà un
cost de 210 milions de pessetes.
Desapareixeran quatre pisos, i les
plaques de Subirachs que es retirin
dels mateixos s'emmagatzemaran
a l'espera de la seva nova destina¬
ció, encara no decidida, com
assenyala Jesús López.
Òbviament, la de les plaques
escultòriques no és l'única reubica-
ció que comportarà aquest procés.
S'hauran de reatllojar prop de 120
persones, la qual cosa implica al seu
torn la reorganització i adequació
d'altres edificis municipals. Es el
cas, per exemple, dels Serveis Per¬
sonals, que es traslladen al número
233 de l'avinguda Diagonal.
La fase crítica de l'execució de
les obres seran els quatre mesos que
durarà, aproximadament, l'enderroc
dels sostres. Per portar-lo a terme, es
muntarà una grua de més alçada que
l'edifici. "L'obra serà espectacular",
explica Jesús López. No només
l'obra, sinó també l'impacte que
suposarà el trasllat de la runa.
Durant aquest període, el trànsit de
camions per les places de Sant
Miquel i Sant Jaume serà continu.
L'Ajuntament ja ha organitzat reu¬
nions amb el districte per informar
els veïns i concretar les mesures de
seguretat que s'adoptaran. Per
exemple, s'instal·laran semàfors per
facilitar la circulació dels vehicles i
hauran zones de seguretat per al pas
dels ciutadans. El Departament
d'Imatge i Producció Editorial està
rodant tot el procés, que finalitzarà
quan a la primavera del 2001 el
"novíssim" estreni, per fi, la seva
nova silueta.
Felicia Esquinas
Personal
Documents'
MKXlMKSj
COMCAKTIK oagBiËiBM
CONEIXEMEN i Informació i
documentació
Webs
sectorials
Atenció a la Habilitats
Administratives
El meu toto'cr lambe ha canviat des Cel mes de març.
Actualment es el 93-413 76.70 de Serva» Personals. La meva
cova adreça es AvqcIo cxoçorv>l,?33. 7a. planta. Grades.
Principal
ASSOCIACIÓ HA
IS'KAIIGK W
•AJCllOSA
Aosds Marc 7, 1»
Comentaris i
Suggeriments
Notícies
rumcnt de Prems® de l'Ajunta
Marina Subirats i Maravillas Rojo partid
internacional "El treball en l'era de la in
Lcufl de !*»—il - Mencepe
x INTRANET MUNICIPAL Nrtscep»
• (2000-20031
• Permutes
Intranet,
la xarxa
municipal
A través d'Intranet, els treballa
dors municipals poden accedir a
les actes de l'última reunió cele¬
brada en un districte, veure les
ordenances municipals, accedir
als anuncis de la Gaseta o llegir
una carta en la qual s'informa
que l'Ajuntament cedeix ordina¬
dors vells a entitats sense ànim
de lucre.
Documents de Servei!
access
RECULL GENERAL
• Ajuntament
• Bm
• Opinió
• Cates lectors
• Cistnctes
• Urbari'sme
• Via Pública
• Medi Ambient
• Educació
• Afers Socials
• SautPuMca
• Economia
• Fòrum 2004
• Bacetonartormaoó
• Oreccio Irtemet
• M
• Manual de Ouate de les obres
• MEGA (Acte-, «nb oasawifl
• ViaPúbfcca
Inlraneí Muí
1.1. Objectius
L Ajrtamen de Banrekx» es proposa la creació duna ttraiet
objectiu.
• Aconseguí una administració més eficaç
a paw duetoar la reanet per a doner uiawaó co
irebater enta írea dins objeclws oxruns
a parar de dreposar duna nwa ema per rirtercami dirton
Documents estratègics i estudis
nuan Estadístic de la Cima de Barcelona 1998-1999
• Anuncis
Corporatius
Atenció
Primària
Mims, 29 de maig. a Ics 1600 hoies. les regidores
Promoció Econòmica. Ocupació, Comerç i Turisme.
Maravillas Rojo, respecto-ameré. participen en el Sim
"El liebaB en fera de la informació", que organiza el
Contemporània de Barcelona
n* IfTr? Tf
rrv MEÏÏlBIl·l»
Actualització
professional
Formació per a la
Documento Estratègics i Estudis
per a la prornoc
PREMSA
29 de maig de 2000
Plo Estratègic
Econòmic
i Social de
Barcelona
(en la perspectiva
1999-2005)
0 Barcelona Tel. 93 318 70 51 Fa. 93317*836 jjfm.nl
BARCELONA
p> Tdntx. -¿a |< Qareiràxla A*ida
i i >¡y 1 A
^ !nJrjneJLMunia{ial
1. Qué és la Intranet de l'Ajuntament
Entenem per Intranet una xarxa corporativa que utilitza les tecnologies dlnternet
(navegadora, servidors Web ) i que està protegida per un sistema de seguretat
1.1. Objectius
L Ajuntament de Barcelona es proposa la creació (Tuna Intranet amb un doble
objectiu:
• Aconseguir una administració més eficaç
a partir d'utilitzar la Intranet per a donar una visió corporativa que
faciliti trebaBar en la línia d'uns objectius comuns
a partir de disposar d'una nova eina per l'intercanvi d'informació
• Aconseguir una administració més eficient
La Intranet és una important eina de reducció de costos ja que
- permet evitar duplicitats
- permet compartir recursos
- és una important eina per a la millora dels processos
SSSïïSï
I no només això. La xarxa de
comunicacions interna de l'Ajunta¬
ment de Barcelona permet llegir la
declaració de principis del Fòrum
Universal de les Cultures, esbrinar
com seran, quant costaran i on s'ubi¬
caran les futures biblioteques muni¬
cipals o conèixer de primera mà com
és el Pacte per la Mobilitat.
Intranet és una xarxa com Internet
però d'accés restringit. De fet, el
mateix Internet va néixer com una
xarxa de circulació restringida exclu¬
sivament als serveis de Defensa nord-
americans. Va ser amb la fi de la gue¬
rra freda que es van trobar aplicacions
comercials a tan poderosa eina.
Empreses i institucions públiques
recuperen ara l'esperit primigeni
d'Internet. Comunicacions immedia¬
tes, però per a grups d'usuaris con¬
crets. La connexió entre ordinadors
ja existia, a l'Ajuntament de Barcelo¬
na, i la possibilitat d'enviar correu
electrònic entre ells, també. Faltava
el suport per trametre quantitats
d'informació importants, per com¬
partir informació i experiències, sis¬
temes de navegació potents, instru¬
ments que permetessin fer recerques
d'informació ràpides.
La idea de crear una Intranet
municipal neix en el mateix moment
que la tecnologia obre un canal de
28
diàleg i navegació entre ordinadors.
En aquest cas, com en altres, la tec¬
nologia arrossega el naixement d'un
producte. Primer s'inventa un nou
mitjà; després, es descobreixen les
seves incomptables possibilitats.
En una xarxa restringida com
Intranet no hi pot accedir tothom des
de qualsevol punt del món, sinó úni¬
cament els usuaris autoritzats a fer-
ho, en aquest cas, els treballadors
municipals.
Una eina de treball
Intranet, doncs, és un servei per a
uns clients específics i dissenyat per
a unes tasques específiques. No està
feta per divertir ni per passar l'esto¬
na. Es una eina de treball. Els usua¬
ris no hi trobaran llumetes de colors
ni figures en moviment ni publici¬
tat. L'objectiu principal és que sigui
pràctic.
L'Intranet té coincidències amb
l'Internet municipal, però també
diferències. En tots dos s'hi poden
trobar les ordenances municipals.
En un cas com una eina de consulta
del ciutadà: en el segon, per poder-
hi treballar. A Intranet, tot s'ha pen¬
sat perquè qui necessita alguna
informació hi entri, trobi ràpida¬
ment el que busca i automàticament
torni a sortir.
Es a dir, que si Internet està pen¬
sat per entretenir, per ser utilitzat
com més temps millor de la forma
més amena possible, la xarxa muni¬
cipal és quasi l'oposat: aquí, no es
tracta de navegar per navegar.
L'entorn és amigable, sí, però es
busca primerament la màxima efi¬
ciència en el treball. Si es volgués,
per exemple, es podrien introduir
planells de Barcelona en tres dimen¬
sions, molt espectaculars però que
no aportarien res al treball. Aquesta
opció es reserva per a l'Internet
municipal, que qualsevol ciutadà pot
consultar des de casa.
www.ajuntament.bcn
Més de 4.000
ordinadors
En una primera fase de proves es
van connectar a Intranet un miler de
treballadors municipals. En l'actuali¬
tat i fins a final del 2000, la xarxa està
integrada per uns 4.300 ordinadors.
La difusió del sistema ha coincidit
amb la implantació generalitzada del
sistema operatiu Windows NT.
La implantació d'Intranet arri¬
barà a tots els PC de l'Ajuntament a
finals de juny. Ho farà a través de
fibra òptica en aquelles dependèn¬
cies que estiguin connectades a la
xarxa, i de telefònica en els casos
que no hi estiguin.
La definitiva implantació de la
xarxa, al llarg dels pròxims mesos,
permetrà calibrar l'ús exacte
d'Intranet i adequar-se a aquesta
demanda, potenciant els continguts
existents, creant-ne de nous i elimi¬
nant els que es jutgin innecessaris.
Intranet està pensat per a tots els
treballadors de l'Ajuntament. La
nova tecnologia servirà tant als fun¬
cionaris que treballen habitualment
amb ordinador com als que sols
tenen accés a ell de forma esporàdi¬
ca. Ni tan sols caldrà que l'usuari
estigui avesat a usar la informàtica.
S'ha creat un entorn amigable en el
qual fins i tot els neòfits trobin allò
que busquen. El disseny és senzill,
la manipulació fuig dels tecnicis¬
mes i la informació està estructura¬
da sense complicacions.
Tres nivells
d'informació
Intranet és una eina de treball
que es mou a très nivells. En el pri¬
mer, s'ofereix informació de gestió,
de grans dades. Així, per exemple,
els responsables tenen accés instan¬
tani a uns coneixements que els
han d'ajudar a prendre decisions.
Dins d'aquest apartat s'hi poden
incloure indicadors dels barris o
districtes de la ciutat, saber si la
població de Ciutat Vella o Les
Corts puja o baixa, però també
accedir a tot document que marqui
l'estratègia municipal.
Està previst que les dades
s'actualitzin de forma automàtica i
sempre sota uns criteris homogenis,
de manera que permetin les compa¬
racions i analitzar l'evolució dels
indicadors municipals. D'aquesta
manera, d'aquí a uns anys qualsevol
gestor municipal podrà veure l'evo¬
lució de variables referides a camps
tan diversos com l'urbanisme o la
circulació. Tot plegat, des del propi
lloc de treball, amb un simple cop
d'ull i sense haver-se de desplaçar.
Un segon criteri és incloure tots
els documents de qualsevol pro¬
cedència que puguin ser d'ús comú
entre els funcionaris municipals. La
Gaseta Municipal o les ordenances
municipals són alguns dels textos
que es troben dins d'aquest apartat.
A l'Intranet s'inclou aquella
informació d'àmplia difusió que
fins ara comportaven una despesa
important d'impressió, distribució,
arxiu o destrucció. Sols en el cas
concret del recull de premsa, la
incorporació a la xarxa de les notí¬
cies que publiquen els diaris cada
dia suposarà un estalvi de prop
d'una tona de paper cada mes. I
encara s'evita el cost de distribució
de les fotocòpies per les diferents
dependències i instituts municipals.
La informació està disponible cada
matí a partir de les nou.
Intranet també permet la
consulta corporativa d'una col·lec¬
ció de CR Rom de gran utilitat per
a la tasca laboral dels treballadors.
Hi ha disponibles llistats d'adreces
i de telèfons municipals, accés a
departaments, instituts, patronats,
societats municipals privades i a
empreses mixtes.
Al marge de la informació gene¬
ral, Intranet ofereix webs locals
d'Internet de regidories concretes.
29
Municipal Webr tectonali - Netscape , RQE
Y» Il Cowmwcatoi Ayyd" ' W&. 2_
j i 1 rtt * & % „ -= n
IflttaaeLëufliefiâ!
Webs Sectorials
Webs Sectorials
Documents de Serveis / Intranets Corporatives (Només
accessibles per la Intranet)
Administració Econòmica
Barcelona Informació
Direcció Internet
Manual de Qualitat de les obres
MEGA (Accés amb password)
ViáPúbüca
Webs Sectorials (Acessibles també per Internet)
nes i departaments municipals amb Web pròpia
Doti»
r -- i
1 *. Intranet Municipal: Docwmenti estratègics • Netteape nnci 1
o £ác«5n Y« !' C"Tfnuncalor Ayyda
=rrr 1
jfljiaflgt ^unicignJ
Documents Estratègics i Estudis
Documents estratègics i estudis
Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 1998-1999
Barcelona 2000
Carta Municipal
Fòrum 2004
PAM (2000-2003)* nou
Pla de Biblioteques
Pla Estratègic del Sector Cultural
Pla Municipal per a les dones
Pressupost Municipal
Relació de documents del Gabinet Tècnic de Programació* nou
lüftcujwrta Ejecutado' ■* <* •>' <4
A la recerca
d'eficàcia
Els avantatges de disposar d'una
xarxa com Intranet són nombrosos.
D'entrada, s'aconsegueix més infor¬
mació i, per tant, una administració
més eficaç. Permet donar una imatge
corporativa més unitària i facilita una
eina per intercanviar informació
d'eficàcia contrastada.
Un segon objectiu de la nova xar¬
xa és reduir costos. Evita duplicitats i
permet compartir recursos. En ter¬
mes pràctics, redueix dràsticament el
volum de fotocòpies, el número de
visites a les biblioteques i les hores
necessàries per buscar i distribuir
documents de circulació interna o de
consulta entre les diferents
dependències municipals.
Intranet també agilitza la trans¬
missió de directrius a treballadors
ubicats en dependències disperses,
evita tasques administratives rutinà¬
ries com enviaments de fax o trame¬
ses internes, incrementa la producti¬
vitat pel fàcil accés a la informació.
Els avantatges de l'Intranet es con¬
sideren molt superiors al cost que
suposa la seva implantació. El cost
per client no arriba a les 10.000 pesse¬
tes anuals, despesa que, en conjunt,
per a 4.300 terminals d'ordinadors,
suma 42,5 milions de pessetes. El
manteniment de la xarxa no supera
les 3.000 pessetes per ordinador i any.
Els tècnics encarregats de posar en
marxa la nova eina estan convençuts
que Intranet comportarà canvis pro¬
funds en l'organització municipal. Es
pensa que implicarà més el personal
en la millora del servei, que permetrà
optimitzar i explotar millor els conei¬
xements dels que hi treballen i que, a
més, intervindrà en la reenginyeria
dels processos. En definitiva, que
Intranet no només posa la informació
en comú i a l'abast ràpid i directe de
tots els treballadors. La prova és que
les xarxes corporatives d'ús intern
són cada cop més utilitzades per
empreses i institucions públiques.
Una eina per a
la modernització
Intranet contribueix a la transfor¬
mació i a la modernització de l'Ajun¬
tament. La seva introducció suposa
un canvi de l'estructura organitzativa
municipal, i ajuda a compartir els
recursos disponibles, la informació i
els coneixements.
A mig termini, es preveu que el
model implantat sigui mixte. Inclourà
elements centralitzats i altres descen¬
tralitzats. Es a dir, pàgines elaborades
pel mateix servei central i altres que
generen altres departaments munici¬
pals, tot i que ajustant-se a unes nor¬
mes marc o guia d'estil que recull les
recomanacions per a les webs secto¬
rials. Està previst que cada sector
municipal i cada districte tindrà la
seva pròpia Intranet. Una part
d'aquesta informació serà accessible
des de la web principal.
El model seleccionat és simple
però permetrà un ràpid creixament de
cara al futur, amb documents sobre
diferents sectors o sobre els districtes.
Una part de la informació serà
d'accés general.
30
www.aj u nta ment. be n
L'Institut Municipal d'Informàtica
(IMI) és l'òrgan encarregat d'atorgar
els noms als diferents dominis que es
creïn dins de la xarxa.
Ràpida implantació
La idea de crear una xarxa de
comunicacions municipals interna
neix el 1998. El juliol d'aquell mateix
any, la direcció de l'IMI encarregava
la seva creació.
La implantació d'Intranet es va ini¬
ciar el desembre del 1998 en un perí¬
ode de proves en el qual hi van parti¬
cipar quatre departaments, la
Biblioteca General, Personal,
Secretaria i Direcció i Comptabili¬
tat. Posteriorment, i durant tot l'any
1999, va estar en fase de consolidació
a través d'un miler de terminals. Un
cop testat i avaluat el sistema, el 2000
és l'any de la definitiva expansió a la
totalitat d'ordinadors del consistori.
La posada en servei del primer
prototipus va permetre calibrar la
simplicitat del sistema, la facilitat
d'ús, la rapidesa del temps de respos¬
ta, la utilitat dels continguts i la
necessitat d'incloure'n de nous.
Al final de la primera fase, es va
comprovar que Intranet ajudava a su¬
perar la concepció de l'Ajuntament
com a una suma d'àrees o departa¬
ments sense relació entre ells. Es de¬
tectava també la necessitat de crear
nous continguts no previstos, com di¬
rectoris de l'Ajuntament, per tal de fa¬
cilitar la comunicació interna, informa¬
ció dels districtes o la necessitat d'ofe¬
rir formularis a través de la xarxa.
Els principals problemes van ser
de tipus tècnic, per inadequació dels
programes informàtics, dels equips o
de les instal·lacions.
En una segona etapa, a finals del
1999 es va analitzar el resultat del
servei. Es va veure fins a quin punt
ajudava a la presa de decisions, a
compartir recursos, a reduir despeses
i temps de treball.
Millorant el present
De cara a un futur pròxim, hi ha
previst incloure un buscador general
que faciliti les recerques de matèries
concretes. D'aquesta manera, clicant
una o diverses paraules clau s'accedirà
de forma immediata a tots els contin¬
guts relacionats amb l'objecte de la
recerca. També s'inclouran el correu
electrònic i s'actualitzaran i ampliaran
els continguts.
Actualment, hi ha una trentena de
persones que treballen en els contin¬
guts i el manteniment d'Intranet. S'ha
creat una Taula Intranet en la qual par¬
ticipen diferents departaments munici¬
pals. El seu objectiu és garantir el lide-
ratge del sistema des de l'organització,
que estableixi prioritats i que asseguri
que es compleixen els terminis.
L'esforç realitzat per posar en mar¬
xa Intranet és important. El repte futur,
però, serà mantenir actualitzada la xar¬
xa amb dades fiables i evitar un crei-
xament fora de mesura.
Informació pràctica.
Què ofereix Intranet
L'Intranet no és un calaix de sas¬
tre en el qual els diferents departa¬
ments municipals poden abocar-hi
informes, plans especials i estadísti¬
ques, sense cap control. L'usuari no
decideix quina informació penja de
l'Intranet. Aquest desenfrè seria con¬
traproduent. Es perdria eficàcia. Les
recerques s'alentirien i les informa¬
cions més valuoses quedarien diluï¬
des dins d'un mar de pàgines de text.
Ara, hi ha un departament espe¬
cífic que ha d'aprovar la incorpora¬
ció de nous continguts a la xarxa
així com la forma en què s'ha de
fer. Intranet és una eina de treball, i
com a tal cal planificar-la. S'ha
comprovat que els criteris per
incorporar informacions han de ser
comuns per a tot l'Ajuntament, que
no es pot confondre l'interès que
pot tenir una eina de treball amb
l'interès del treball.
L'administrador general de la xar¬
xa s'encarrega de recollir les propos¬
tes de millora que plantegen els
departaments, de gestionar la incor¬
poració de noves informacions i de
coordinar les actuacions. En la Taula
Intranet hi participen la direcció de
Serveis Personals, la direcció de Ser¬
veis d'Organització i el servei tècnic
de l'IMI. Ells són també els encarre¬
gats d'aprovar els criteris comuns
que han de tenir els continguts que
es pengin a la xarxa.
A més, la Taula Intranet vetlla
perquè la informació estigui actualit¬
zada i sigui completament fiable,
promociona la xarxa dins de l'Ajun¬
tament, valida els documents que es
vulguin incorporar i n'avalua la uti¬
lització que tenen.
La xarxa s'estructura en set grans
blocs: legislació i normatives, perso¬
nal, webs sectorials, informació i
documentació, memòries, docu¬
ments estratègics i estudis i òrgans
de govern.
1 : Organs de govern: inclou els
acords presos per l'equip de govern
en els últims mesos, així com
calendaris de reunions de la
comissió de govern, els ordres del
dia, les actes de les reunions
celebrades...
2: Legislació i normatives: ofereix
les principals ordenances munici¬
pals, la legislació d'interès per a tre¬
balladors municipals actualitzada de
forma continuada. S'inclouen les
normes de contractació, els pressu¬
postos, les eleccions, la funció públi¬
ca, les lleis fonamentals (de la UE, la
Constitució, l'Estatut d'Autonomia,
la Carta Europa d'Autonomia Local
o la Llei Orgànica del Tribunal
Constitucional). També hi ha normes
sobre medi ambient, Procediment
Administratiu, Règim Local (Carta
Municipal, diputacions, organització
municipal, tributs, Urbanisme i
Habitatge, així com els butlletins ofi¬
cials: Butlletí Oficial de la Província,
Diari Oficial de la Comunitat Euro¬
pea i el DOGC..
3: Personal: inclou els telèfons de
tots els treballadors de l'Ajuntament,
els números de fax de tots els
instituts municipals, les condicions
de treball dels funcionaris i dels
contractats laborals...
4: Webs sectorials: permet un
accés directe a les webs muntades
per alguns departaments municipals.
Via Pública i Manteniment i Serveis,
per exemple, hi tenen la seva. Es
poden consultar informes,
informació de la Guàrdia Urbana,
l'estat de les obres al carrer, xifres
d'usuaris del transport públic,
intensitat de cotxes en els carrers
més transitats...
En aquesta pàgina els usuaris hi
poden deixar els problemes amb què
s'han trobat treballant amb Intranet.
Un estudi encarregat per l'Institut
Municipal d'Informàtica a l'empresa
externa Webtrends detecta que hi ha
pàgines o imatges que no s'obren,
pàgines amb massa text, pàgines
interrompudes o suggerències per
millorar 933 de 2.246 pàgines.
El treball, realitzat la darrera set¬
mana d'abril del 2000, enumera els
serveis més usats. L'apartat Informa¬
ció i Documentació és un dels més
32
www.ajuntament.bcn
visitats gràcies al recull de premsa
que ofereix. El segueixen el de Per¬
sonal, el de Tecnologia, el de Mante¬
niment i Serveis, el de Via Pública i
el del districte setè.
Durant la setmana del mes d'abril
analitzada, la Intranet va comptar
amb 742 consultes diàries entre set¬
mana, i 77 el cap de setmana. Diven¬
dres va resultar ser el dia de més
activitat, i la franja horària de més
servei va ser entre les deu i les onze
del matí.
5: Informació i Documentació:
ofereix un recull de premsa amb les
notícies del dia, i, gràcies al servei
ofert per l'empresa My News, es pot
consultar l'hemeroteca digitalitzada
des de principis de gener o realitzar
una recerca pel tema en el qual s'està
interessat. De La Maquinista, per
exemple, hi havia fins a 37 entrades
sols quatre mesos després d'entrar en
funcionament.
El butlletí del departament de
Premsa són les notícies que genera el
propi Ajuntament. Aquí es pot llegir
que la llei d'estrangeria obre el cicle
de Debats al Jardí, que s'inicien les
jornades Fem Salut, que s'ha iniciat
la campanya de viatges per a la gent
gran, que es convoca el concurs
fotogràfic de Parcs i Jardins Balcons
Verds, Terrasses en Flor...
També hi ha un accés directe a
l'Arxiu Municipal, a la Biblioteca
General, un Directori d'Organismes
Oficials que inclou els de tot Espan¬
ya, de nombrosos llocs d'Europa i
fins i tot d'Andorra, la Gaseta Muni¬
cipal, l'Organigrama de l'Ajunta¬
ment i de cada districte...
Al subapartat Cartipàs Municipal
s'hi troba un llistat de tots els regi¬
dors, estructura executiva, societats
municipals, patronats, empreses
mixtes....
6: Memòries: n'hi ha dels sectors
(Serveis Generals, Serveis Personals,
Manteniment i Serveis, Via Pública i
Urbanisme), dels districtes i
La Gaseta,
a intranet
s'Xl·
s>°:
^ t
d'organismes autònoms com l'ICUB.
Aquí es pot tenir informació de
primera mà sobre els museus
municipals més visitats o de les
exposicions que s'hi organitzen.
7: Documents estratègics i
estudis: en aquest últim apartat s'hi
troben l'anuari estadístic de
l'Ajuntament de Barcelona
corresponent a l'últim any, el pla
Barcelona 2000, el Pla Estratègic,
documents sobre el Fòrum Universal
de les Cultures 2004, el Pla de
Biblioteques, el Pla Estratègic del
Sector Cultural o el Pla Municipal
per a les Dones.
Tots els dubtes i problemes de
funcionament es poden consultar en
un apartat on obtenen la resposta
sol·licitada.
Ajuntament de Barcelona -f||'
La premsa,
a la taula
El recull de premsa
És un dels exemples més clars de la
utilitat d'Intranet. Cada dia, a partir de
les nou del matí, s'hi poden llegir unes
quaranta notícies que publiquen els
diaris del dia relacionades amb Barce¬
lona. Agmpades per seccions, hi ha
informacions susceptibles d'interès
municipal encara que la corporació no
en sigui protagonista, a més d'articles
d'opinió sobre persones, institucions o
entitats d'interès municipal i una tria
de les cartes publicades als diaris.
Les consultes es poden fer per apar¬
tats temàtics com districtes, Via Públi¬
ca, Medi Ambient o Educació. Si així
i tot no es troba el que es busca o es
vol aconseguir tota la informació dis¬
ponible sobre un tema, es pot fer una
recerca a partir d'una o diverses parau¬
les clau. A més de ser un dels serveis
d'Intranet més utilitzats, el Recull de
Premsa a través d'Intranet ha permès
suprimir, des de primers de febrer,
bona part dels reculls de premsa en
paper, amb l'estalvi econòmic i de
temps que la informàtica comporta.
El temps que abans s'invertia a fer
Butlletí de ¡Hernia - Neticepe
fotocòpies i repartir-Ies amb missat¬
gers a adreces repartides per tot Barce¬
lona es pot dedicar ara a altres tasques.
El recull també suposa un guany
en protecció del medi ambient. Els
reculls en format tradicional compor¬
taven utilitzar uns 30 quilos de paper
cada dia, o, el que és el mateix, prop
d'una tona mensual. Ara, en canvi,
cada usuari imprimeix només les
notícies que li interessen.
L'estalvi de temps també afecta
els usuaris. El recull de premsa és
consultable a partir de les nou del
matí. No cal esperar fins a les dotze,
com passava de vegades en algunes
dependències.
Un servidor
(informàtic) al servei
dels funcionaris
El servidor d'Intranet és un
equip Sun Enterprise 3000 amb
dos processadors UltraSPARC de
64 bits i 250 mhz. de freqüència
de treball. Disposa d'una memòria
real de 1.048 MB i 64 GB de disc
muntats en mirall. Així, tota la
informació està duplicada en dis¬
cos diferents per permetre que el
sistema segueixi funcionant davant
de la fallida d'un dels discos.
L'ordinador proporciona el gros
dels serveis de l'Intranet munici¬
pal. Es el servidor web i a la vega¬
da l'ordinador que conté totes les
pàgines que hom pot veure a tra¬
vés de l'adreça
www.ajuntament.bcn. També és
l'ordinador encarregat de suportar
les bases de dades necessàries per
a les aplicacions de la xarxa. A la
vegada, conté les bases de dades
de la web municipal www.bcn.es.
La Intranet municipal
www.ajuntament,ben està formada
per unes 2.500 pàgines HTML,
700 imatges i més de 5.500
enllaços. Tota la informació
ocupa més de 160 Mbytes d'espai
de disc.
Actualment, hi ha 7.700 acces¬
sos setmanals a la pàgina principal
dins d'un total de més de 46.000
pàgines vistes la darrera setmana.
Pel que fa a visites o sessions de
treball, es registren més de 1.100
sessions al dia, amb una durada
mitjana de més de tretze minuts i
més de 8 pàgines visitades per ses¬
sió. La informació més consultada
és la de Personal, Biblioteca Gene¬
ral i Reculls de Premsa.
IfTB
Paco Longo,
director de l'Institut de
Gestió Pública d'ESADE,
analitza els reptes
de l'administració
cu
en
■
£
Paco Longo és conegut -i recor¬
dat- a l'Ajuntament. Hi va treballar
molts anys: del 85 al 92. Anys
d'empenta modernitzadora. Anys de
canvi, de construir municipalisme.
Ara és, des de fa temps, director
de l'Institut de Gestió Pública
d'ESADE, un espai de formació,
bàsicament, peró també de debat,
d'anàlisi i de consultoria referencial
per a tota l'administració pública
del país. Molts dels directius de
l'Ajuntament s'hi han format.
Després d'un llarg curs de canvis
organitzatius, repensar on som i
quin és el futur de l'administració
amb les idees de Paco Longo per
coixí, pot ser un òptim exercici de fi
de curs. Un exercici per situar-nos
en la millor sintonia per on avencen
les millors administracions.
Com veu l'administració pública,
especialment la municipal, des
d'aquesta talaia que és la Direc¬
ció de l'Institut Públic d'ESADE?
La pregunta és massa àmplia. La
veig avançant, en general. Retroce¬
dint de vegades. La veig, sobre tot,
amb una gran quantitat de reptes
per endevant.
En que està retrocedint? En què
tenim un aprovat justet?
En la capacitat per fer reformes
estables i duraderes. En la capacitat
per consolidar avanços. Fa uns anys
es publicava en una revista
francesa, molt coneguda, que es diu
Politiques et Management
Publique, un article amb un títol
molt suggeridor: L'administració
pública, entre l'aprenentatge i
l'amnèsia. Encara continuem
movent-nos, en bona part, entre
aquest aprenentatge, que no s'acaba
de consolidar, i l'amnesia de coses
ben fetes oblidades. Potser és una
mica abstracte, dit així, peró crec
que mostra el moment actual de
l'administració.
Tema clau: l'amnèsia. Per què es
dona tant a l'administració? Per
què no podem consolidar els
avenços que hem fet, per exem¬
ple, durant aquests vint anys
d'ajuntaments democràtics?
Et donaria dues raons objectives.
Una primera, que és una condició.
Per tant, una variable fora de con¬
trol: són les característiques especí¬
fiques del cicle polític. El canvi
imposat pel cicle polític fa que
existeixi una tendència a consolidar
poc. Això ho enten quansevol per¬
sona: Cada quatre anys es comen¬
cen moltes coses. Però aquesta és
només una part de l'explicació.
L'altre part són les dificultats per
construir realment una administra¬
ció professional, a l'alçada del que
necessitem. Aquesta mancança, que
es manifesta sobretot en els déficits
de direcció, de gerència pública
consolidada, fa que el cicle polític
ens afecti més del compte.
Per avançar cap a aquesta admi¬
nistració professional, en què
haurem d'insistir els pròxims
anys?
Jo crec que una de les assignatu¬
res pendents és la consolidació
d'una direcció pública professional
estable, capaç de mantenir i conso¬
lidar dinàmiques de canvi, d'una
manera més consistent i a llarg del
temps. Això passa, en bona part,
perquè arribi als grans decisors
polítics, la consciència que una
administració forta és un signe de
bona salut democràtica de les socie¬
tats. I, per tant, que la incorporin en
l'agenda política. No hi estan, nor¬
malment, gaire disposats.
Sé que últimament -i des de
ja fa temps- està molt interessat
en els temes de la gestió de
personal de l'administració
pública. Dins d'aquesta
professionalització de la gestió
pública a més a més dels
directius, no creu que ha arribat
l'hora que els treballadors i les
treballadores municipals ocupin
el centre de l'administració, de
l'organització?
Sí. He posat menys ènfasi en el
personal en general perquè crec que
el nivell de professionalització del
que en diem, en termes genèrics, la
funció pública, és a dir, el conjunt
dels empleats públics és més alt, en
general, que pel que fa a aquesta
parcel·la fronterera dels directius,
on els riscs de politització i de
feblesa institucional són més acu¬
sats; però no és perquè no cregui
que més enllà dels tòpics, la gent, i,
en definitiva, la gestió de les perso¬
nes és l'element clau perquè
l'administració funcioni.
35
"Una de les assignatures
pendents és la consolidació
d'una direcció pública
professional estable,
capaç de mantenir i consolidar
dinàmiques de canvi".
ca
tn
■
CD
23
36
És realment tan crucial... la ges¬
tió de les persones?
Sí. Sens dubte. Fer funcionar bé
els serveis públics suposa, en la
major part dels casos, posar la ges¬
tió de les persones en el centre de
les preocupacions de qui dirigeix.
Especialment, en les organitzacions
públiques, on l'element humà és
clau. Ara està molt de moda parlar
de "capital humà", es diu en coses
com: "Les persones són el nostre
principal actiu". Però vivim èpo¬
ques absolutament paradoxals. Al
mateix temps que, en alguns casos
es gestionen les persones com un
"recurs escàs" i determinant
d'avantatges competitius, al mateix
temps, i potser al mateix sector, la
mateixa empresa, la mateixa orga¬
nització està gestionant una part de
les persones com si fossin peces
amb un baix valor de reposició.
Superar aquesta paradoxa dins de
visions més riques, més integrades,
de la gestió de personal és un dels
reptes de l'èpòca, no només dins
del sector públic sinó també en el
sector privat.
Per tant, sector públic i sector
privat, aquí hem d'aprendre
mútuament com en d'altres
temes hem après.
1 tant. Es més, a mi m'agrada
pensar queja comença a haver-hi
experiències de sector públic dig¬
nes de ser apreses al sector privat.
I, de fet, en una institució com la
meva, ESADE, cada vegada tinc
més ocasions d'adonar-me d'això.
Hi ha certes parets que són més cul¬
turals que reals.
En quins temes pensa que hem
avançat molt en aquests anys, a
l'administració pública?
Els avenços són molt irregulars i
repartits de manera molt heterogè¬
nia. Des del punt de vista de la ges¬
tió hi ha avenços. Però em costaria
dir que hi han unes materies especí¬
fiques en que els avenços es con¬
centren. El que és la relació directa
amb el ciutadà, amb l'usuari dels
serveis ha millorat significativa¬
ment. Aixó, però, si no diem res
més es queda pobre, en allò que
s'anomena la "modernització de
finestreta" i que no deixa de ser
més aviat cosmètic. Quan s'intenta
aprofondir, trobes organitzacions
que han millorat força els seus sis¬
temes d'informació, que han desen¬
volupat sistemes de direcció i de
responsabilitat directiva d'un cert
nivell, trobes experiències de
desenvolupament de pràctiques de
qualitat rellevants. Però em costaria
dir que existeix un tema en el qual
es concentrin els grans avenços.
Grans avenços: què hem de fer
en aquests anys, més enllà del
tema de la direcció més profes¬
sional? En quins pensa que ens
hauríem de centrar més per millo¬
rar les nostres administracions?
Un dels grans reptes és construir
nous marcs de responsabilitat per a
la gent que treballa en el sector
públic. Marcs que han de combinar
els requeriments que la societat
planteja de seguretat jurídica, de
respecte a la legalitat, de tractament
igual dels ciutadans, amb
exigències de responsabilitat per la
eficacia i la qualitat de les coses
que es fan. Això planteja la
necessitat de reformes
significatives i profundes.
Reformes que han de donar a
l'administració més flexibilitat,
sense perdre seguretat i estabilitat.
Que han de donar possibilitat de
exigir resultats, però també
regularitat i respecte a les normes,
que han de donar més
discrecionalitat sense perdre la
protecció de valors que ens afecten a
tots. La construcció d'aquests nous
marcs de responsabilitat exigeix
canvis organitzatius, jurídics,
culturals i polítics d'ampli abast.
No creu que l'etapa -són més de
quinze anys- de parlar de moder¬
nització està acabant? No convin¬
dria plantejar alguns temes d'inno¬
vació, alguns canvis, inclús alguns
canvis legislatius, i de grans
marcs de referència?
Es possible. Crec que al final les
reformes per consolidar-se exigei¬
xen reformes de les regles de joc.
Però pensar que els canvis es fan
canviant les regles de joc també
seria incorrecte. En aquest canvis hi
ha molt substráete cultural. I, de
vegades, la millor manera de trencar
models mentals i de fer canvi cultu¬
ral és canviar les coses abans de
canviar les normes. Depen. Hauríem
d'estar oberts a diferents models de
canvi.
La seva estada a l'Ajuntament de
Barcelona li ha donat punts de
referència per pensar o repensar
des de la direcció de l'Institut de
Gestió Pública? Què va aprendre a
l'Ajuntament de Barcelona que li
serveixi per passar-ho a les admi¬
nistracions del nostre pais?
Tinc la sensació que la major part
o al menys una bona part del que
vam fer-hi em serveix per la feina
que faig. Però em costaria concretar-
ho. L'Ajuntament de Barcelona, a
l'etapa que vaig tenir la sort de viu¬
re, va ser una autèntica escola i un
privilegi. Estic parlant dels anys
85/92. Tothom pot identificar punts
de referència claus.
L'Institut de Gestió Pública enca¬
ra no es coneix suficientment. Ens
pot explicar què és, en aquest
moments, i quins són els seus rep¬
tes per als propers anys?
L'Institut és la part d'ESADE que
integra tota la activitat en el camp de
la gestió pública. Fem bàsicament
formació. L'educació és el centre de
l'activitat de l'escola. També de
l'Institut de Gestió Pública. I el nos¬
tre focus és la formació directiva.
Fem programes llargs, curts, activi¬
tats més estandaritzades o més a
mida en el camp de la formació. A
part, intentem fer investigació,
publicar recerca i estudis. Fem,
limitadament, consultoria institu¬
cional que ens ajuda a estar al dia.
Aquesta és la nostra activitat. La
nostra filosofia és un compromís
amb els innovadors. El que ens
agrada fer, i on realment pensem
que aportem valor, és quan un inno¬
vador del sector públic ens demana
que col·laborem amb ell per canviar
coses. Penso que és el que sabem
fer millor.
"L Ajuntament de Barcelona,
a l'etapa que vaig tenir la sort
de viure, va ser una autèntica
escola i un privilegi.
Estic parlant dels anys 85-92.
Tothom pot identifícar punts
de referència claus ".
Han fet, durant molts anys, un
curs bàsic sobre gestió pública.
Aquest any no el fan. Què ha
aportat aquest curs, que és
memorable al nostre pais, i quina
és la perspectiva de la formació
nova que estan engegant ara?
Fiem obert un parèntesi perquè
hem fet 16 edicions al llarg de 10
anys. Han passat gairebé 500 perso¬
nes, només a Catalunya, per aquest
curs, i lògicament s'ha produit un
cert efecte de saturació. Hem fet el
que diríem, en termes agrícoles i en
castellà, barbecho. Hem pensat que
donar-nos un parell d'anys ens aju¬
darà també a millorar el mateix
programa. Però, de fet, el producte
manté la seva vigència i tenim la
intenció de tornar-lo a posar en
marxa i renovat el proper mes
d'octubre. A més, sobre aquest pro¬
ducte, hem dissenyat un altre dirigit
a antics alumnes i a participants
que tenen una formació bàsica en
gerència pública. L'hem anomenat
"Lideratge i Innovació en els Ser¬
veis Públics". L'hem estrenat
aquest any. Ens cobreix el segment
de la gent que, a partir d'una for¬
mació gerencial bàsica, vol apro-
fondir-la.
37
 
"L'administració que té
un país és un requisit per a
la seva competitivitat,
per tirar endavant en el marc
de la globalització. Treballar
en l'administració és clarament,
més que mai, treballar
pel futur".
Les dues paraules que acaba de
pronunciar, lideratge i innovació,
creu que són una de les claus de
futur en el treball del sector
públic?
Sens dubte. Les dues. Cal avençar
en la innovació com a lema de futur.
Innovar suposa liderar processos de
canvi, i això exigeix desenvolupar
lideratges a l'alçada de les necessi¬
tats. Quan parlo de lideratge, parlo
de professionals, parlo de directius,
parlo de polítics. No faig distinció.
En el tema polític, que ESADE no
hi ha entrat gaire, no creu que
com a d'altres païssos -Itàlia o
França- necessitem una escola,
un espai de formació pels nostres
dirigents polítics, millor abans
d'elegir-los, per incrementar la
política en el sentit més ampli de
gestió emprenedora, eficaç i com¬
partida de la ciutat? No creu que
els manca, també, alguns conei¬
xements tècnics professionals?
Cada cop veig més clar que hi ha
espais de necessitat formativa com¬
partits entre entre gent que conside¬
rem polítics i gent que considerem
directius. I si els espais de necessitat
són els mateixos, possiblement els
productes i les institucions podrien
ser-lo també. A la Escola de Govern
Kennedy de la Universitat de Har¬
vard, hi assisteixen, indistintament,
polítics i gestors professionals.
Necessiten formació els polítics per
fer bé la seva tasca al davant dels ser¬
veis públics? Sense cap mena de dub¬
te. Però, segurament, el primer de tot
és que ells en siguin conscients.
Vostè va ser el pare de La Munici¬
pal, una revista que semblava que
no tindria continuïtat. Té molts
números i sembla que som més ja
uns clàssics. Què li va empènyer a
fer una revista i com la veu ara
que ens hem fet grans?
El que ens va moure al grup de
persones que vam impulsar la revista
va ser la idea que les organitzacions,
i especialment les organitzacions
grans, complexes i diversificades
com l'Ajuntament de Barcelona,
necessiten instruments de comunica¬
ció més enllà dels que espontània¬
ment són capaces de produir. I que
calia plantejar-se aquests intruments
de comunicació per facilitar procesos
de canvi, d'innovació. El primer
sorprès de la continuïtat sóc jo
mateix. Crec que La Municipal és un
molt bon exemple de com les bones
idees tirades endavant amb il·lusió
acaben consolidant-se. Perquè acaben
responent molt bé a les necessitats
que serveixen. Al marge de que uns
números puguin ser més brillants o
reeixits. La potència de l'instrument
és el que acaba contant. La veritat és
que és un exemple molt infreqüent.
Cal felicitar a tots els que han fet i
fan possible aquesta continuïtat.
Em podria dir tres o quatre temes
que en aquest moment han de
bastir l'administració pública
d'aquest país?
M'agradaria que la palabra que
marqués l'administració pública fos
futur. El futur està, cada cop més,
incert, però és un territori d'oportu¬
nitats. M'agradaria que la societat
canviés, que veiés l'administració
com un espai en el qual invertir en
futur. Perquè una administració
moderna i eficaç és clau per a un
progrés efectiu i sostenible. Fa poc,
els europeus patíem la primera gran
crisi política des què tenim la Unió
Europea. Crec que el deficients dis¬
senys institucionals i la gestió són
els que estan en la base d'aquesta
crisi de la Comissió. Una de les per¬
sones que a la Unió Europea es
dedica a supervisar els processos
d'integracio dels païssos de l'Est,
em deia fa poc que està considerant
cada cop més com a clau de l'èxit
d'una possible adhesió, no el creixe¬
ment del PIB, ni els grans indicadors
econòmics, sinó la capacitat dels
païssos per construir sistemes admi¬
nistratius que funcionin. Perquè,
cada cop més, l'administració que té
un país és un requisit per a la seva
competitivitat, la seva capacitat de
tirar endavant en el marc de la glo¬
balització. Treballar en l'administra¬
ció és clarament, més que mai, tre¬
ballar pel futur.
Després de vint anys d'ajunta¬
ments democràtics, quin és el seu
punt de vista, valoració, senti¬
ment...?
Si una cosa tinc clara, després de
molts anys mirant a l'administració,
des de dins i des de fora, és que cada
cop em sento més municipalista.
Cada cop crec més que la proximitat
afegeix valor i que, possiblement, és
això el que explica que els ajunta¬
ments siguin administracions d'una
vitalitat i d'una sensibilitat a la
demanda social extraordinàries. El
canvi és més fàcil als ajuntaments.
També és cert que són més fàcils les
tentacions de fer les coses sense tot
el rigor, sense acabar de consolidar¬
ies i que s'han de posar equilibris.
Però en tot cas, és perfectament
raonable dir que el canvi -j
comença en allò local. Êjj
3
39
— Reestructurar els serveis edito-
2 rials de dalt a baix. És el que ha
q fet l'Ajuntament amb la creació
del Departament d'Imatge i Pro-
O ducció Editorial, que incorpora
JL·l serveis abans existents, entre ells
Q els departaments d'Imatge i de
^ Comunicació Audiovisual, i altres
de nous, com ara una redacció
Z3 única on s'integren les revistes
^3 Barcelona Informació, Barcelona.P Metròpolis Mediterrània i La Muni-
cipal. Paral·lelament s'ha creat el
Consell Editorial, que s'encarre¬
garà d'engegar un nou pla de
publicacions municipals.
g
O
El Departament d'Imatge i Pro¬
ducció Editorial ja està en marxa.
Al nou organisme s'han incorporat
els departaments d'Imatge, de
Comunicació Audiovisual, de
Publicacions i la impremta munici¬
pal. Així mateix, s'han obert altres
serveis: els centres de Documenta¬
ció i de Distribució, i una redacció
única on s'integren les revistes Bar¬
celona Informació, Barcelona.
Metròpolis Mediterrània i La Muni¬
cipal. El 26 de novembre del 1999
es va aprovar l'organigrama del nou
departament, que va entrar en fun¬
cionament la Setmana Santa passa¬
da a les instal·lacions de la imprem¬
ta (Passeig Zona Franca, 56).
"El primer objectiu d'aquest pro¬
cés era amortitzar i aprofitar recur¬
sos -econòmics, humans i d'espais-
que fins ara funcionaven separada¬
ment", explica José Pérez Freijo,
cap del Departament d'Imatge i Pro¬
ducció Editorial. "En aplegar
aquests serveis que formen una
cadena, es pot controlar millor la
qualitat dels productes. Es el que
s'anomena 'economia d'escala':
millorar la qualitat de productes i
serveis. Ara, tot el procés de produc¬
ció editorial està centralitzat, el que
ens permetrà també planificar
millor. D'altra banda, el segon
objectiu era posar aquests serveis,
que funcionaven de manera autòno¬
ma i personalista, al servei de
l'Ajuntament".
Una de les conseqüències més
importants de la reorganització és
la posada en en marxa d'un nou pla
de publicacions municipals, acom¬
panyat d'una renovada estratègia de
distribució de tots els productes.
Amb aquesta finalitat s'ha creat el
Consell Editorial, presidit pel regi¬
dor ponent de Ciutat del Coneixe¬
ment, Vladimir de Semir. El Con¬
sell marca les línies a seguir en
matèria de publicacions.
Nova estratègia comunicativa
A partir d'ara, l'estratègia de dis¬
tribució consistirà en produir per
distribuir, per arribar als ciutadans.
La idea és que la producció editorial
de l'Ajuntament s'ha de definir en
funció del públic potencial al qual
s'adreça, i no buscar-lo a posteriori.
"Estem invertint el procés -assenya-
40
iü
"A partir d'ara, l'estratègia
de distribució consistirà
en produir per distribuir,
per arribar als ciutadans.
La idea és que la producció
editorial de l'Ajuntament
s ha de defínir en funció
del públic potencial al qual
s'adreça, i no buscar-lo
a posteriori"
la José Pérez Freijo-. No fem res
que no tingui un destinatari previ. Si
no hi ha destinatari, no hi ha llibre ni
revista. Quan algú presenta un pro¬
jecte, la primera pregunta és: '¿quin
destinatari té?'".
Abans de produir-se aquesta rees¬
tructuració, l'Ajuntament tenia al
voltant de quinze col·leccions amb
400 títols, una situació heretada dels
anys vuitanta. "La major part
d'aquests títols estan morts o desca-
talogats -continua el cap del Depar¬
tament d'Imatge i Producció edito¬
rial-. I a hores d'ara no té sentit que
l'Ajuntament sigui una editorial,
però sí que el té replantejar-se què
és el que ha de publicar".
A la pràctica, aquesta reflexió s'ha
traduït en diverses mesures. En pri¬
mer lloc, el consistori no entrarà en
competència amb l'empresa privada.
A partir d'aquí, s'obre la possibilitat
de coeditar o donar ajuts al sector pri¬
vat en projectes que potser no són
rendibles per a les empreses, però
que a l'Ajuntament l'interessa que es
publiquin (llibres sobre els barris, per
exemple). L'altre punt és la revisió
de les pròpies edicions municipals.
En lloc de plantejar noves col·lec¬
cions, el Consell Editorial està treba¬
llant en quatre grans línies de produc¬
ció: memòria i construcció de la
ciutat, guies, llibres de gestió i llibre
institucional, de prestigi.
També es dóna una nova orienta¬
ció a les revistes municipals. Barce¬
lona Informació estrenarà disseny
gràfic el proper mes de setembre i
Barcelona. Metròpolis Mediterrània
encarrila els seus continguts cap al
debat, mentre que La Municipal
esdevé una revista d'empresa, centra¬
da només en temes interns. Hi ha
altres novetats: la impremta deixa
d'oferir serveis externs i se centralit-
zazen tots els sistemes administratius.
Cap al món digital
La reorganització també s'aprofi¬
tarà per modernitzar els serveis edi¬
torials. Per adaptar-se als nous
temps, en altres paraules, la qual
cosa significa ser i treballar a la xar¬
xa. Molts dels productes editorials
de l'Ajuntament, com ara Barcelona
Metròpolis i Barcelona Informació,
es poden consultar ja a Internet
(www.publicacions.bcn.es). I ja
s'han fet els primers passos per ini¬
ciar la venda per Internet i introduir
el catàleg municipal a la xarxa.
Hi ha un altre iniciativa molt sig¬
nificativa en marxa. Es tracta del
projecte ASIA, impulsat per l'IMI i
Barcelona Informació, que vol cre¬
ar una plataforma multimédia
d'informació ciutadana a Internet.
La plataforma aplegarà totes les
bases de dades i serveis municipals,
amb text, fotografies, vídeos, possi¬
bilitat de fer gestions... També a
través d'ella es podrà accedir a la
totalitat dels productes editorials de
l'Ajuntament.
Departament d'Imatge
i Producció Editorial
41
Els Ajuntaments
garanteixen el respecte
als drets humans
L'Ajuntament, per mitjà de la
seva Regidoría de Drets Civils, ha
impulsat la creació d'una Carta
Europea de Salvaguarda dels
Drets Humans a la Ciutat que ha
estat signada individualment pels
representants de més de 50 ajun¬
taments europeus a la ciutat de
Saint Denis el dia 18 de maig. En
representació de Barcelona la
Carta va ser signada per l'alcalde
Joan Clos i va participar així
mateix la Regidora de Drets
Civils Roser Veciana que va anar
acompanyada de diverses enti¬
tats que han participat en el pro¬
cés d'elaboració de la Carta.
g
O
La Carta Europea de Salvaguar¬
da dels Drets Humans a la Ciutat és
una iniciativa pionera a Europa.
La Carta recull i concreta els
àmbits temàtics en què l'adminis¬
tració municipal pot comprometre's
en garantir el respecte pels drets
humans del conjunt de la població
del municipi. Pel que fa al rang i
els mecanismes de verificació i
control, els principis, normes i
mecanismes als que fa referència
seran incorporats a l'ordenament
local, amb el major rang normatiu,
sent així mateix mencionada a totes
les ordenances i reglaments munici¬
pals, com a primera norma jurídica
vinculant a la ciutat. Per últim, les
ciutats signatàries es comprometen
a presentar cada dos anys un infor¬
me públic relatiu al compliment de
la Carta.
Des de la primera formulació
internacional adoptada per
l'Assemblea General de les
Nacions Unides el 10 de desembre
de 1948 amb la Declaració Univer¬
sal de Drets Humans ha plogut molt
i moltes coses han canviat al món,
però també és cert que per a moltes
altres la magnitud dels canvis no es
correspon amb el que s'esperaria
després d'haver passat mig segle.
La Declaració Universal ha estat un
instrument molt útil que ha servit
com a model per a l'elaboració de
texts constitucionals, lleis, regla¬
ments i polítiques nacionals per
garantir el respecte pels drets
humans de tothom, i ha estat utilit¬
zat així'mateix pel conjunt de la
societat per fer palès la manca de
respecte pels drets de les persones
que continuen donant-se arreu del
món. Cal adaptar però, els contin¬
guts genèrics dels diferents texts a
la realitat més immediata i quoti¬
diana de la gent com és el municipi,
per tal de trobar formes de garantir
el respecte pels drets humans des
de les responsabilitats i compromi¬
sos que té l'administració local.
La Carta reconeix la vigència i
aplicabilitat en l'àmbit municipal
de les Declaracions, Pactes, Conve¬
nis i Cartes i altres instruments
42
"La ciutat és l'espai urbà
on es concreten i materialitzen
les relacions entre les persones,
es manifesten les necessitats
i es donen les possibilitats
per obtenir els recursos
per satisfer-les. "
internacionals de protecció dels
drets humans, té present que la
garantia dels drets humans corres¬
pon a tots els poders públics i reco¬
neix la insuficiència dels mecanis¬
mes tradicionals estatals i
supraestatals i alhora, té el conven¬
ciment que el bon govern de la ciu¬
tat només es pot fer en el respecte i
la garantia dels drets humans.
Entre les concrecions que la Car¬
ta fa apareix el Dret a la Ciutat,
entesa com a espai de convivència,
realització humana i cohesió social,
que és inherent al Principi d'Igual¬
tat i de Drets i de No Discriminació
la qual cosa significa que a més del
reconeixement dels drets de tothom
les autoritats municipals es com¬
prometen a adoptar polítiques acti¬
ves en relació amb la protecció dels
drets humans. Això implica el reco¬
neixement del Dret a la Llibertat
Cultural, Lingüística i Religiosa.
Inclou així mateix l'adopció de
polítiques actives de protecció dels
Col·lectius Vulnerables i el com¬
promís en afavorir la creació de
xarxes i associacions de solidaritat
per tal de desenvolupar un senti¬
ment de solidaritat que superi les
fronteres urbanes. Per últim, la Car¬
ta recull el principi de subsidiarietat
que regeix la distribució de com¬
petències entre l'Estat, les regions i
les ciutats, el qual ha de ser objecte
d'aplicacions negociades a fi d'evi¬
tar que l'Estat central i les altres
administracions competents desca¬
rreguin en les ciutats les seves prò¬
pies responsabilitats. Fa menció
explícita d'un conjunt de drets
civils i polítics en relació a la parti¬
cipació política i el compromís de
l'administració local en estendre el
dret de sufragi actiu i passiu en
l'àmbit municipal a tota la població
resident després d'un període de
residència no superior a 2 anys així
com la participació de tothom, al
marge de les eleccions periòdiques:
referèndum, informacions públi¬
ques o acció popular. Els drets
d'associació, reunió i participació i
el dret a la vida privada i familiar
com el reconeixement del dret indi¬
vidual a l'associació sentimental
són altres drets que la Carta garan¬
teix així com la tutela de la infante¬
sa i la joventut assegurant una edu¬
cació en un marc democràtic. Dins
l'àmbit dels drets econòmics,
socials i culturals l'administració
local assumeix amb la Carta que les
polítiques socials són polítiques de
drets humans tant en el camp de la
salut, l'educació, l'habitatge, el tre¬
ball, la cultura, el desenvolupament
urbanístic i sostenible, l'oci, el
transport i l'accés als serveis
d'electricitat, telecomunicacions,
aigua potable entre altres. La Carta
estableix mecanismes de garantia
dels drets humans de proximitat en
relació a l'administració de la justí¬
cia a nivell local afavorint la reso¬
lució extrajudicial dels conflictes
civils, penals, administratius i labo¬
rals de menor entitat (conciliació,
transacció, mediació i arbitratge,
jutges de pau elegits pels ajunta¬
ments amb caràcter potestatiu.
Alhora contempla mecanismes
d'alerta com la mediació social o
de barri, Ombudsman o defensoria
civil com a institució independent
imparcial i una Comissió Ciutadana
per realitzar "Auditories de drets
humans".
La Carta de Salvaguarda dels
Drets Humans a la Ciutat té total
sentit perquè la ciutat és l'espai
urbà on es concreten i materialitzen
les relacions entre les persones, es
manifesten les necessitats i es
donen les possibilitats per obtenir
els recursos per satisfer-les. Es
l'espai, on cada persona pot exercir
el dret a participar activament en la
vida de la ciutat, el dret a ser prota¬
gonista de la seva ciutadania. Cap
ciutat és una illa i la cultura de la
comunicació, que provoca el trans¬
vasament dels sabers entre àmbits
diversos i el contacte de les accions
i les idees, fa que les ciutats vagin
apareixent progressivament com
una nova veu internacional. A tra¬
vés de les múltiples iniciatives de la
societat civil i de les polítiques
municipals, la ciutat té avui un
paper en les polítiques actives de
defensa dels drets humans. A Euro¬
pa, la política municipal, autonòmi¬
ca i estatal de qualsevol país, s'ha
convertit en la política de tothom.
Si Europa significa quelcom més
que el mercat únic, ha de significar
que allò que passa als seus estats,
ciutats i pobles, ha d'estar subjecte
a l'escrutini de la resta i les qües¬
tions relatives als drets humans i a
les institucions democràtiques
tenen una importància global.
Regidoría de Drets Civils
43
GUIA
EL LABERINT D'HORTA
català castellano english
500 pts.
BARCELONA
METRÒPOLIS
MEDITERRÀNIA
català castellano
450 pts.
BARCELONA
LES CASES BARATES
català
2.500 pts.
EL BESÒS
EL RIU QUE
MIRAVA PASSAR
ELS TRENS
català
3.200 pts.
BARCELONA 1979 / 2004
DEL DESENVOLUPAMENT
A LA CIUTAT DE QUALITAT
català castellano
3.800 pts.
Barcelona d'excursió
Excursionisme i escoltisme
més enllà del lleure ciutadà
BARCELONA D'EXCURSIO
català
2.600 pts.
A TOTES LES LLIBRERIES I A L'AJUNTAMENT - Plaça Sant Miquel, s/n, planta baixa
Imatge i Producció Editorial
Barcelona Solidaria,
l'eina per gestionar
els programes de
cooperació internacional
CU
o
cu
o3
o
2
a>
Des de 1994, el Programa Bar¬
celona Solidària es la principal
eina municipal de foment i suport
a iniciatives de cooperació inter¬
nacional, ajut humanitari i foment
de la solidaritat.
Podeu aconseguir més
informació:
• A través del Comissionat de
Barcelona Solidària:
carrer de la Ciutat, 11
08002 Barcelona
• A través de la pàgina web de
l'Ajuntament de Barcelona:
www.bcn.es
• A través de correu electrònic
per a qualsevol consulta:
bcnsolidaria@mail.bcn.es
• A trevés de les memòries
anuals del Programa Barcelona
Solidaria
La Comissió Barcelona Solidària
és qui coordina el Programa i l'acti¬
vitat municipal de cooperació inten¬
cional i ajut humanitari. Es l'òrgan
que coordina la gestió del pressupost
i estableix les línies de treball i els
criteris globals. Està presidida per
Pere Alcober, regidor de Participa¬
ció Ciutadana i Solidaritat, i per
Daniel Cando, vice-president i
Comissionat de l'alcaldia pel Pro¬
grama Barcelona Solidària.
Cada any, el Programa Barcelona
Solidària promou i gestiona les
línies complementàries de finança¬
ment per a projectes de cooperació
internacional, d'entre les que el 25
% del programa es destina a projec¬
tes d'iniciativa municipal, que pre¬
senten i proposen els districtes o
sectors de l'Ajuntament.
Sectors i districtes cooperen amb
altres zones i municipis del món
L'activitat de cooperació interna¬
cional des del diferents sectors i dis¬
trictes municipals és molt important.
Aquestes presenten propostes pròpies
o en col·laboració amb les ONGs.
Aquest any, el programa Barcelo¬
na Solidària ha aprovat uns 120
milions de pessetes per a finançar 52
projectes d'iniciativa de diferents
sectors i districtes: Barcelona Acti¬
va, districtes de Gràcia, Les Corts,
Eixample, Nou Barris, Sant Andreu,
Sant Martí, Sants-Monjuïc, Sarrià-
Sant Gervasi, Institut Municipal
d'Educació, Institut Municipal de
Persones amb Disminució, Institut
Municipal de Mercats, Institut de
Salut Pública, Parcs i Jardins, Man¬
teniment i Serveis, Serveis Generals
i Via Pública.
Els projectes són de diferent abast
i objectius: educació, promoció dels
drets humans, ajut humanitari, ajut
al desenvolupament econòmic i
social, sanitat i medi ambient. Les
principals zones geogràfiques de
cooperació són Amèrica Central i
Carib, l'àrea Mediterrània, Amèrica
del Sud i Balcans.
Ajut humanitàri d'emergència
A més d'aquests projectes, l'Ajun¬
tament reserva el 10 % del programa,
53 milions de pessetes, per a finançar
operacions d'ajut en cas d'emergèn¬
cia, i ajut a la reconstmcció després
de conflicte bèl·lic o catàstrofe natu¬
ral, que es el cas de Veneçuela (pels
huracans), Turquia (pel terretrèmol),
Kosovo (pel conflicte) i Moçambic
(per les inundacions).
45
L'Omnibus
municipaS,
una eina útil
CO
CO
Fa un any i mig que des de la
Direcció de Comunicació Corpora¬
tiva i Qualitat es va posar en mar¬
xa un nou instrument de recerca
quantitativa al servei de l'organit¬
zació municipal. Es tracta de
l'Ômnibus municipal. Aquest per¬
met esbrinar què fan els ciutadans
i què opinen sobre qüestions con¬
cretes relatives a la gestió.
O
Ü
46
L'Òmnibus està especialment dis¬
senyat perquè, només amb poques
preguntes incloses en un qüestionari
i a un baix cost, les àrees i serveis
municipals puguin conèixer que fan
els barcelonins i què opinen sobre
un assumpte específic. Si, les matei¬
xes preguntes es repeteixen a dife¬
rents Òmnibus s'obté la seva evolu¬
ció i el seu interès augmenta.
L'Òmnibus és sobretot una eina de
treball que facilita la presa de deci¬
sions, és una eina útil.
Des del juny de 1997 s'han fet
vuit Òmnibus. Vint-i-cinc àrees i
sectors municipals han encarregat
preguntes sobre temes actuals com
el Fòrum Universal de les Cultures
2004, els mercats, els animals,
l'habitatge, l'aparcament, el reciclat¬
ge d'escombraries, l'ocupació labo¬
ral, el transport públic, Internet, el
carril bici, els bombers, els museus i
el turisme juvenil entre altres.
L'Òmnibus es fa quatre vegades
l'any. Comença el segon dilluns del
mesos de març, juny, setembre i
desembre. S'entrevisten per telèfon
a 1.000 barcelonins de més de 15
anys. Les entrevistes es reparteixen
d'acord a la distribució real de la
població en els deu districtes de la
ciutat i en base a quotes de sexe i
edat. Per als resultats globals es cal¬
cula un marge d'error del (3,16%
amb un nivell de confiança del 95%.
Per als resultats de segon ordre,
obtinguts pel creuament de varia¬
bles, els marge d'error augmenta i es
recomana més prudència en el
moment de la seva interpretació.
La valoració que en fan les àrees
o serveis queja l'han utilitzat, com
podeu comprovar vosaltres mateixos
si mireu els gràfics que acompanyen
al text, és positiva. Per al 82%, les
expectatives s'han complert satis¬
factòriament. L'opinió que els
mereix l'Òmnibus és d'un 8 sobre
10 (nota mitjana). Cap el suspèn,
dos l'aproven, onze li atorguen un
notable i sis un excel·lent. Dels
aspectes concrets també n'estan
satisfets. Tots superen amb escreix
el set de nota mitjana. Els més quali¬
ficats són la presentació dels resul¬
tats, la rapidesa en el seu lliurament
i la facilitat de la lectura del docu¬
ment lliurat. Segueixen la capacitat
d'entendre la demanda del client per
part dels tècnics, la confiança dipo¬
sitada en els resultats obtinguts, la
periodicitat trimestral i la utilitat de
la informació recollida.
El secret del seu baix cost rau en
què només es paga la realització de
les entrevistes, és a dir, el treball de
camp. La nostra Direcció assumeix
la resta'. Cal especificar també que
fer unes preguntes una vegada tenen
un preu, però si les mateixes pregun¬
tes es repeteixen a més d'un Òmni¬
bus el seu preu es redueix.
Un cop feta la recerca es remet al
client un breu informe il·lustrat amb
uns gràfics i la informació creuada
per les dades d'identificació2. Pen-
seu-s'ho i si voleu més informació
no dubteu posar-vos en contacte
amb el Departament d'Estudis i
Avaluació de l'IMI (telèfon 93 402
79 18).
Estudis i A valuado de l'IMl.
1. La preparació de l'estudi, la formació dels entre-
vistadors, l'entrada de dades, la depuració, l'anàlisi
estadístic i l'informe.
2. Sexe, edat, lloc de naixement, nivell d'estudis, pro¬
fessió, escala ideològica, sentiment de pertinença, canal
televisiu habitual i diari preferit.
"L'Òmnibus es fa quatre
vegades í'any. Comença el
segon dilluns del mesos de
març, juny, setembre i
desembre. S'entrevisten per
telèfon a 1.000 barcelonins de
més de 15 anys. "
Metodologia:
Entrevistes telefòniques
Univers d'estudi:
Barcelona (més de 15 anys)
Mostra: 1.000 3ntrevistes
Encàrrecs: Fins a cinc dies abans
del treball de camp
Data inici: El segon dilluns
del mes (març, juny, setembre,
desembre)
Resultats: 15 dies després
del treball de camp
Tarifes: nombre d'ones contractades
una dues tres quatre
Preg. Dicontòmica 20.000 38.000 54.000 68.000
Preg. Tancada 30.000 57.000 81.000 102.000
Preg. Oberta 45.000 87.000 126.000 160.000
L'opinió dels clients
Resultats de la consulta realitzada entre el 29 de gener i el 8 de febrer de 1999
als clients de l'Omnibus.
En una escala del 0 al 10,
indiqueu quina opinió us mereix
l'Òmnibus
100
% mitjana
10
i
80 8•
60 6
40 4
20 2
0 0
n NS-NC 1—1 Aprovat
■ Excel·lent Hi Suspès
□ Notable P Mitjana
Les expectatives que teníeu
dipositades sobre l'Òmnibus
s'han acomplert...
□
Més aviat satisfactòriament
Ni satisfactòriament
ni insatisfactòriament
Més aviat insatisfactòriament
NS-NC
Valoreu en una escala del 0 al 10 els següents aspectes relacionats
amb l'Òmnibus
presentació dels resultats
rapidesa en el lliurament dels resultats
facilitat de lectura dels resultats
capacitat d'entendre la demanda
confiança en els resultats
periodicitat trimestral
utilitat de la informació
MITJANA 0 8 10
CO
g
CD
El 21 de setembre de 1990 es
va inaugurar el Palau Sant Jordi,
després de sis anys de grans
expectatives per part de l'opinió
pública. Des de feia temps, era
evident que la ciutat de Barcelona
necessitava un gran espai que fun¬
cionés com a instal·lació poliva¬
lent i que superés el tradicional
recinte d'ús estrictament espor¬
tiu. Aquesta evidència es va mate¬
rialitzar amb la construcció del
Palau Sant Jordi, una instal·lació
que ha estat elogiada des de tots
els àmbits i que, amb la nomina¬
ció de Barcelona com a seu dels
JJOO del 1992, aviat es va erigir
com a símbol de modernitat i de
canvi que demanava la ciutat.
ret Jo
'O
23
48
Amb un espectacular disseny i
amb la implantació d'innovacions
tecnològiques com la construcció
de la seva cúpula arran de terra i la
posterior elevació durant deu dies
mitjançant dotze gats hidràulics,
l'evolució del Palau Sant Jordi va
ser seguida pas a pas tant per pro¬
fessionals internacionals com pels
ciutadans de tota Catalunya.
De fet, més 270.000 persones
van visitar el Palau Sant Jordi
durant els tres dies de portes ober¬
tes que es van celebrar després de
la seva inauguració oficial.
Uns dies abans d'aquesta inaugu¬
ració (el 30 d'agost de 1990), el
jugador de bàsquet nord-americà
Magic Johnson va realitzar la prime¬
ra cistella al Palau Sant Jordi, i des
de llavors uns 10 milions d'especta¬
dors han assistit als gairebé 1.200
esdeveniments que ha acollit la ins¬
tal·lació. Si bé la quantitat d'actes ha
superat de llarg les expectatives,
resulta encara més significant la
diversitat dels espectacles que s'hi
han celebrat: des de concert d'ídols
mundials (Frank Sinatra, Bruce
Springsteen, Paul McCartney, Dire
Straits, Eric Clapton, Elton John,
Tina Turner...), esports tradicionals
(bàsquet, atletisme, futbol-sala,
voleibol...), com els nous esports en
versió indoor (Ski, Windsurfing,
Supercross, Trial, Jet Ski...) passant
pels actes religiosos o polítics de
totes les creences i ideologies, actes
corporatius d'empresa, presenta¬
cions de producte o espectacles per
a tota la família.
Des de la celebració dels primers
actes, el Palau Sant Jordi va ser
capaç de demostrar la seva capaci¬
tat d'adaptació. Aquest és el cas del
concert de Luciano Pavarotti (29 de
setembre de 1990), que en principi
s'havia de celebrar a l'Estadi Olím¬
pic i es van haver de reubicar les
19.000 entrades venudes en un
Palau Sant Jordi tot numerat.
Poques setmanes després, es va
celebrar el primer acte esportiu:
l'Open McDonald's de la NBA,
que va donar l'oportunitat als ciuta¬
dans de Barcelona de veure en
directe els New York Knicks, cosa
impensable fins aquell moment.
En la història del Palau Sant Jor¬
di, el bàsquet ha estat l'esport que
ha atret més espectadors (gairebé 1
milió de persones). Cal recordar que
la secció de bàsquet del F.C. Barce¬
lona va ser l'usuari fix de la
instal·lació des de l'any 90 fins el
94, i a més, s'hi ha realitzat una
Final Four i la fase final d'un
Eurobàsquet, entre d'altres. Precisa¬
ment, un dels exemples més clars de
la polivalència del Palau Sant Jordi
es va viure el desembre de 1991,
quan es jugava un partit de bàsquet
entre el F.C. Barcelona i el Tau de
Vitòria i a la mateixa sala ja estava
muntat l'escenari d'un concert espe¬
cial del cantant Eros Rammazzotti.
Aquest cantant italià ostenta el
rècord d'actuacions en el Palau Sant
Jordi durant aquests deu anys, amb
un total de 4 concerts (juntament
amb el grup britànic Backstreet
Boys i el cantant Julio Iglesias).
Música per a tothom
El Palau Sant Jordi ha acollit més
de 125 concerts de música de tot
tipus, algun d'ells fascinants des del
punt de vista del muntatge (com els
cotxes que es van penjar des de
l'estructura metàl·lica per il·luminar
l'actuació del grup britànic U2),
altres van ser pensats per celebrar-
se només al Palau Sant Jordi (com
el de Raimon "Trenta Anys d'Al
Vent", el del Rock Català o el de
Joan Manuel Serrat "D'un temps,
d'un país"), concerts insòlits com
els dels Backstreet Boys que van
actuar dues vegades al mateix dia,
en sessió matinal i de tarda i que,
per primera vegada a Espanya, una
televisió de pagament emetia en
directe. L'artista Prince és qui
ostenta el rècord d'espectadors en
un sol concert (amb 23.800 assis¬
tents en ple mes d'agost de 1993),
mentre que Alejandro Sanz ocupa
també el primer lloc en xifra
d'espectadors en una gira (amb
64.474 persones en 3 dies).
49
mLa decisió d'Alejandro Sanz de
tancar la seva gira espanyola al
Palau Sant Jordi, gràcies a l'afora-
ment que permet aquesta instal·la¬
ció i al seu reconegut prestigi en el
món de la música, també va ser
compartida pels Dire Straits l'any
92.1 també a la inversa: artistes de
gran renom com Bruce Springsteen
o Phil Collins van escollir el Palau
Sant Jordi per inciar una gira mun¬
dial, amb la repercusió que això va
suposar a nivell internacional.
Amb el desgraciat accident de
l'incendi del Liceu, el Palau Sant
Jordi va sumar-se a les diverses
manifestacions de sol·lidaritat i es
va oferir per acollir dues de les
òperes programades a la temporada
del Liceu: Turandot i Lucia di
Lammemoor. Així mateix, es va
realitzar la Gala "Les Millors Veus
del Món" en benefici del Gran Tea¬
tre i produïda per TV3.
Seguint amb la dinàmica d'apro¬
fitar les grans dimensions del Palau
Sant Jordi per tal que la major part
dels ciutadans es poguessin benefi¬
ciar d'espectacles de gran qualitat,
l'octubre de 1996 va tenir lloc la
primera òpera produïda especial¬
ment per a un gran espai: Aïda The
Opera Spectacular, que va aplegar
49.400 espectadors en quatre dies
de representació.
"On tot és possible
El Palau Sant Jordi té la singula¬
ritat de poder-se transformar en
infinits formats; tant és així que
durant aquests primers 10 anys ha
estat possible acollir fins a 30 mo¬
dalitats esportives diferents, totes
elles d'alt nivell competitiu.
L'espectacularitat i complexitat
d'alguns muntatges d'esports indo¬
or no ha estat inconvenient per fer-
los cada any, com el Supercross,
que necessita 3000m' de terra per
tal que es pugui realitzar aquesta
prova. Altres exemples d'esports
insòlits realitzats al Palau Sant Jor¬
di poden ser l'Ski Show de Barce¬
lona. En aquest cas, mitjançant
canons que barregen aire i aigua a
pressió i amb la instal·lació d'una
rampa de 65 metres refrigerada,
que desembocava en una pista de
gel es va realitzar la primera com¬
petició d'esquí indoor al món.
També va ser especialment complí
cat el muntatge del Windsurfing
Indoor, ja que es van haber d'ins¬
tal·lar 24 macroventiladors per
aconseguir un vent de més de 350
nusos que permetés moure les plan¬
xes a velocitats de competició.
Com a anècdota, podem dir que
l'espectacle esportiu que ha aplegat
més espectadors en la història del
Palau Sant Jordi ha estat el realitzat
l'any 1991 per la World Wrestling
Federation (Lluita Lliure America¬
na), amb la presència de 17.400 fer¬
vorosos i entregáis assistents.
Noves activitats, nous
espectadors i participants
A partir de l'any 1993, l'empre¬
sa Barcelona Promoció que és la
societat gestora del Palau Sant Jor¬
di, va veure la necessitat de poten¬
ciar dues línies d'activitat amb gran
potencial de futur: els espectacles
familiars i les activitats comercials
i empresarials vinculades al món
dels negocis.
Pel que fa al primer aspecte, cal
fer esment als 70 actes familiars
sobre gel que s'han celebrat fins
avui en dia. En concret, els especta¬
cles de "Walt Disney sobre Hielo",
s'han convertit en un clàssic que
permet als més petits viure de prop
les diferents històries d'aquests per¬
sonatges. Una d'aquestes actuacions
("La Bella y la Bestia") ostenta el
rècord pel que fa al rànquing
d'espectacles de llarga durada al
Sant Jordi, amb 96.120 espectadors,
en 10 funcions (Febrer de 1994).
Entre les activitats comercials i
presentacions de producte, cal fer
esment a les activitats relacionades
amb la presentació de vehicles a ni¬
vell internacional com la presentació
mundial del model del Renault "Mé-
gane", la presentació mundial del 9-
5 wagon de SAAB i la Conferència
Europea de Concessionaris de Toyo¬
ta. En aquests tres casos, tant l'im¬
pacte econòmic produït per aquestes
presentacions internacionals en el
conjunt de la ciutat, com el ressò
mediàtic aconseguit en els mitjans
especialitzats, va ser molt important.
La fama d'aquesta instal·lació
barcelonina ha transcendit a àmbits
de la vida social amb la gran quanti¬
tat d'aniversaris d'empreses, d'actes
polítics de totes les ideologies, cele¬
bracions d'emissores de ràdios i
cadenes de televisió, etc. I fins tot el
Palau Sant Jordi compta entre els
seus esdeveniments amb un rècord
Guiness d'espectadors de pagament
en una obra de teatre de text. Es va
enregistrar durant el comiat de
l'obra "La Extraña Pareja", protago¬
nitzada per Paco Morán i Joan Pera,
que després de cinc anys consecu¬
tius actuant al Teatre Borràs, van
aplegar 14.797 espectadors.
La celebració del desè aniversari
del Palau Sant Jordi és, doncs, un
motiu de gran alegria i orgull per a
tots els barcelonins. Moltes felici¬
tats, Sant Jordi!.
Barcelona Promoció
51
Inaugurada
la instal·lació fotovoltaica
del terrat de l'edifici "nou"
de l'ajuntament
La instal·lació de plaques foto-
voltaiques al terrat de l'edifici
"Nou" de l'Ajuntament (plaça Sant
Miquel) respon a la voluntat de
l'equip de govern d'impulsar l'apro¬
fitament de l'energia solar en els
edificis que formen la seu central
de l'Ajuntament, alhora que supo¬
sa una contribució a l'ús dels
recursos naturals renovables i a la
conscienciació mediambiental.
gi
o
Es tracta de la primera instal·lació
fotovoltaica oficial connectada a la
xarxa elèctrica convencional a la
ciutat de Barcelona. El tipus d'ener¬
gia produïda és fotovoltaica; és a
dir, que genera electricitat. (L'altra
tipus de plaques solars existents són
les anomenades solars tèrmiques,
que s'utilitzen per a l'escalfament
d'aigua sanitària). La producció
d'energia serà d'uns 46.000 kWh/any
(kilowats hora / any), quantitat equi¬
valent al consum mitjà de 25 famílies.
La instal·lació que inaugurada
suposa la primera fase d'un projecte
més ambiciós que continuarà amb
una segona instal·lació de plaques
fotovoltaiques al terrat de l'edifici
"Novíssim", i que respon a les dis¬
posicions del Pla Director d'Estalvi
Energètic Municipal.
El projecte ha comptat amb el
cofinançament de la Unió Europea,
a través del programa Thermie, que
aporta un 40% del finançament. La
instal·lació de plaques fotovoltai¬
ques als edificis "Nou" i "Novíssim"
té un pressupost de 200 milions de
pessetes (83,6 milions el "Nou" i
116,4 milions el "Novíssim"). La
Unió Europea n'aporta 80 milions.
Properes actuacions
A banda dels pannells ubicats als
edificis de la seu central de l'Ajun¬
tament, cal fer esment del projecte
dut a terme al Jardí Botànic de
Montjuïc. Aquest espai compta amb
il·luminació a través de faroles autò¬
nomes alimentades per energia solar
fotovoltaica. A més d'alimentar el
fanal, l'energia solar acciona el dis¬
positiu de reg automàtic amb què
compta cadascuna de les unitats
d'enllumenat.
Entre els projectes de futur, des¬
taquen els següents:
Central fotovoltaica en la zona
del 2004
En el front litoral del riu Besòs
(principal escenari del Fòrum Uni¬
versal de les Cultures Barcelona
2004) s'està desenvolupant en
l'actualitat un pla urbanístic i
d'infraestructures que ofereix una
excel·lent oportunitat per aplicar-hi
els principis de desenvolupament
sostenible.
Entres els objectius plantejats
figuren la creació d'un parc solar
fotovoltaic de 3,5 MWp, a més de
10.000 metres quadrats de captació
solar tèrmica.
52
Àmbit d'actuació 22@
Per a l'àmbit 22@, al districte de
Sant Martí, es proposa que tots els
edificis, llevat els d'habitatge, tin¬
guin un sistema fotovoltaic per la
generació d'electricitat. La potència
instal·lada del sistema serà com a
mínim de 0,35 Wp per metre qua¬
drat edificat. Les potències mínimes
corresponents a diversos edificis
d'una mateixa illa es podran agrupar
en una o diverses instal·lacions
comunitàries.
Escola Tàber
El projecte contempla la
instal·lació de plaques fotovoltai-
ques i de captació solar tèrmica en
aquesta escola. Els pannells fotovol-
taics tindran una potència de 30
kWp i produiran una energia de
l'ordre dels 38.000 kWh/any.
Amb aquesta iniciativa es pretén,
a més de potenciar l'ús de l'energia
solar en els edificis públics de la
ciutat, difondre i donar a conèixer,
entre la població escolar, l'aprofita¬
ment de l'energia solar a través
d'aplicacions reals.
Escola Font d'En Fargas
S'està treballant per incorporar
energia solar fotovoltaica d'una
potència inferior a 5 kWp, amb la
idea de què, si la iniciativa funciona
satisfactòriament, s'estengui a altres
escoles de la ciutat.
Túnels de la Rovira
Està prevista la instal·lació de
plaques solars fotovoltaiques al
damunt de la boca sud dels túnels de
la Rovira (parc de les Aigües). Els
pannells tindran una superfície de
captació de més de 500 metres qua¬
drats i produiran una energia elèctri¬
ca de 70.000 kWh/any.
mmmmm■—i
ê nífliiali RBgSsgafli agsgSsgSE ÍIS5IS2-iÜÜHsH iliBailSa IsIl^SreaSaSiilüiIUpotIboS oggiBBfflui ijilflillliillili
asass
Dades tècniques de la instal·lació
Concepte
Superfície
de captació
de les plaques
Edifici Nou
300 m2
Edifici Novíssim
600 m2
Nou + Novíssim
900 m2
Producció
elèctrica anual
46.000 kWh/any
(kilowats hora/any)
70.000 kWh/any 116.000 kWh/any
Potència màxima
de les plaques
40 kWp
(kilowats pic)
60 kWp 100 kWp
Cost de
la instal·lació
83,6 milions
de pessetes *
116,4 milions
de pessetes **
200 milions
de pessetes ***
Reducció de les
emissions de C02
30.000 kgs/any 40.000 kgs/any 70.000 kgs/any
Reducció de les
emissions de S02
300 kgs/any 400 kgs/any 700 kgs/any
* El 40% -33,6 milions- ha estat aportat per la Unió Europea.
** El 40% -46,4 milions- ha estat aportat per la Unió Europea
*** 80 milions han estat aportats per la UE, dins el programa Thermie
53
CO
a>
■ MB
O
CD
CO
■
co
L'Amanida d'estiu està condi¬
mentada. I té de tot. Trasllats,
noves incorporacions, publica¬
cions que apareixen, actes que
apleguen molta gent...
I com sempre es fa amb les
aportacions de tothom. Dels que
fan les activitats però també
d'aquells que tenen cura de difon-
dre-les i fer que les coneixem.
Moltes gràcies a tots i a gaudir
d'un bon estiu.
gj
Ô
Trasllat dels Serveis Perso¬
nals de l'Eixample. Els Serveis
Personals del Districte de l'Eixam¬
ple s'han traslladat a la Seu del Dis¬
tricte c/Aragó, 311, 3a planta. El
telèfon és el 291 62 60 i l'horari
d'atenció és de 8,30 a 14,30 i de 16
a 18 h, de dilluns a divendres.
Nou cicle de música clàssica al
Centre Cultural Riera Blanca.
Dins la política cultural del Districte
de Les Corts d'especialitzar els seus
equipaments culturals en una branca
artística, el Centre Cultural Riera
Blanca Blanca (c/ Riera Blanca, 1-3)
aposta per la música. Aquest nou
espai es va iniciar el mes d'abril, a les
20.30 hores. Tindrà una periodicitat
d'un dijous cada quinze dies amb un
preu mòdic de 300 pessetes. Cal
recordar que els altres equipaments
del districte, com el Centre Cultural de
les Corts (c/ Masferrer, 33-35) ofereix
tots els divendres, a les 22 hores, el
seu cicle de dansa, també, en el mateix
equipament, tots els diumenges, a les
12 hores, s'ofereix el cicle de teatre
infantil. Per altra banda, el Centre
Cívic Can Deu (pl. Concòrdia, 13)
ofereix el seu nou cicle de música de
jazz. I el Centre Cívic Joan Oliver
"Pere Quart" (c/ Comandant Benítez,
6) ofereix entre el seu extens calendari
un programa d'activitats de caire
esportiu per a totes les edats.
XII Mostra de Programes Cul¬
turals organitzada per L'Institut
Municipal d'Educació. Des de
dilluns, 8 de maig té lloc la XII Mos¬
tra de Programes Culturals que, orga¬
nitzada per l'Institut Municipal d'Edu¬
cació de Barcelona, enguany ha
registrat una inscripció de 979 alum¬
nes pertanyents a 47 centres d'ensen¬
yament secundari públic de la ciutat.
El total de treballs realitzats durant
aquest curs ha estat de 309. La Mostra
de Programes Culturals pretén ser un
aparador on es donen a conèixer les
manifestacions culturals dels joves
dels centres d'ensenyament secundari
públics de Barcelona en els àmbits de
disseny de moda i maquillatge corpo¬
ral, arts escèniques (teatre i dansa);
arts plàstiques, imatge i disseny; músi¬
ca i cant coral. A diferència de les edi¬
cions anteriors, en que la Mostra es va
realitzar en una única jomada i espai,
enguany es durà a terme en escenaris i
dies diferents en funció de l'àmbit que
es tracti.
14a Mostra infantil d'educació
viària al districte de Sant
Andreu. Uns 3000 alumnes han par¬
ticipat en el Curs d'Educació Viària i
Cívica 1999-2000 que s'ha celebrat
durant aquest últim any a diversos
centres d'ensenyament del districte de
Sant Andreu. Durant aquest curs
d'aprenentatge, organitzat per la Guàr¬
dia Urbana i el Districte de Sant
Andreu, els alumnes han rebut forma¬
ció sobre diversos temes relacionats
amb el trànsit, la circulació i la senya¬
lització semafórica i viària i el desen¬
volupament d'algunes de les tasques
dels agents de la Guàrdia Urbana. A
més, això s'ha complementat també
amb informació relacionada amb el
coneixement del entorn territorial més
immediat, del districte i de la ciutat.
Publicada l'agenda dels
museus de Barcelona. Amb un
caràcter semestral 'Museus de Barce¬
lona' inclou informació referent al
total dels 50 museus de Barcelona, els
municipals, els participats per més
d'una institució i els de caràcter privat.
Els museus són agrupats temàtica¬
ment: d'art, d'arts aplicades, de cièn¬
cia, d'esport, d'història, arqueologia i
etnologia i altres museus. L'agenda
s'ha publicat en tres idiomes, atenent a
la demanda internacional dels visitants
dels museus: català, castellà i anglès.
Es ven a 200 pessetes als museus, ofi¬
cines de turisme i d'informació i boti¬
gues i llibreries del centre de la ciutat.
Es patrocinada per Freixenet. L'agen¬
da és resultat de la suma d'esforços de
54
l'Institut de Cultura de Barcelona i
Turisme de Barcelona amb l'objectiu
de promocionar la cultura de la ciutat.
Mostra de Pintors al passeig
Onze de Setembre. Des d'aquest
mes de juny se celebra una mostra de
Pintors al passeig Onze de Setembre
que, entre altres coses, té com a objec¬
tiu potenciar el coneixement de la cre¬
ació artística d'autors del barri de Sant
Andreu en un lloc concret (rambla
Onze de Setembre, entre els carrers
Gran i Sant Sebastià), en un horari
sempre determinat (entre les 10 i les
13.30 hores) i també afavorir la dina-
mització comercial de la zona. Durant
aquest horari es podrà veure una expo¬
sició dels artistes. La mostra està orga¬
nitzada per l'Associació de Comer¬
ciants d'Onze de Setembre i el Gmp
de Pintors de Sant Andreu, amb la
col·laboració del Districte de Sant
Andreu. A més, hi participen el Gmp
Taca, Gmp Esbaijo i el Gmp de Pin¬
tors de la Sagrera.
Constitució de la societat
Infrastructures 2004 S.A.
La Comissió de Govern ha aprovat de
forma definitiva els estatuts de la
societat privada municipal Infraestruc-
tures 2004 S.A. L'empresa s'encarre¬
garà de gestionar les inversions
necessàries per a l'organització del
Fòmm de les Cultures del 2004 i coor¬
dinar els proejctes i les obres relacio¬
nades amb aquest esdeveniment i amb
les operacions de transformació urba¬
na del Poblenou.
Medalla d'or per al RCD Espan¬
yol. L'Ajuntament ha acordat atorgar
la Medalla de la Ciutat en la seva cate¬
goria d'Or al RCD Espanyol en ocasió
del centenari de l'entitat. La medalla
s'atorga al club com a reconeixement
per les diverses branques esportives
que ha promogut i ha practicat
l'Espanyol, i per la seva trajectòria de
presència constant a la ciutat al llarg
dels seus cent anys d'història.
Barcelona participa en el Saló
Internacional de Mobilitat i
Desenvolupament Urbà, Mobi-
city 2000, a París. L' Ajuntament
de Barcelona ha participat en el Segon
Saló Internacional de Mobilitat i
Desenvolupament Urbà, Mobicity
2000 que s'ha celebrat el mes de juny
al recinte firal de Pans (París Expo) a
la Porte de Versailles. Barcelona ha
presentat en la fira la nova adreça
d'informació del trànsit a través de la
qual s'accedeix a les webs sobre
mobilitat: Ajuntament, TMB i SMAS-
SA, en les quals l'usuari pot obtenir
les dades sobre la situació del trànsit
en temps real així com informació
diversa per als seus desplaçaments, ja
sigui en transport públic com en pri¬
vat, llocs on aparcar, així com les
obres que es fan a la ciutat i que tenen
incidència en la mobilitat. Mobicity
2000 té el suport del Parlament Euro¬
peu, i en aquesta segona edició han
participat un centenar d'administra¬
cions, empreses i entitats de la Unió
Europea, cadascuna de les quals apor¬
ta els diferents projectes que estan
duent a terme als seus llocs d'origen
per millorar i assegurar la mobilitat de
les ciutats. També s'hi atorguen pre¬
mis als millors projectes. L'any pas¬
sat, Barcelona va obtenir un accèssit
pel Pacte per la Mobilitat.
L'economista Pilar Solans es
reincorpora a l'equip de Gerèn¬
cia de l'Ajuntament de Barcelo¬
na. L'economista Pilar Solans es
reincorpora a l'Ajuntament de Barce¬
lona responsabilitzant-se de la Gerèn¬
cia Delegada de Patrimoni, Empreses
i Finances segons el decret firmat per
l'alcalde Joan Clos, i passa a formar
part de l'equip de gerència municipal
que dirigeix Ramon Seró. Pilar Solans
ha estat al front de l'àrea de Finances
Municipals del Banc Mundial a Was¬
hington des de principis del 1999, rea¬
litzant treballs d'assessorament a
grans ciutats en projectes de finança¬
ment, elaboració de plans estratègics i
l'impuls de projectes de rehabilitació
urbana a diverses ciutats d'Amèrica
del Sud i dels països de l'Est d'Euro¬
pa. Doctora en Ciències Econòmiques
per la Universitat de Barcelona, Pilar
Solans, va dirigir durant el període
1991-1995 l'àrea de Finançament a
l'Ajuntament de Barcelona i des del
1995 i fins el 1998 la Gerència delega¬
da d'Empreses i Finançament.
Publicat el llibre "Itineraris Grà¬
cia". El 8 de juny, el regidor del Dis¬
tricte de Gràcia, Ferran Mascarell va
presentar el llibre "Itineraris Gràcia",
que ha publicat l'Arxiu Municipal del
Districte i que dins la col·lecció Itine¬
raris ha editat el departament d'Imatge
i Producció Editorial. A l'acte de pre¬
sentació hi van assistir els historiadors
Isidre Moles i Eduard Delgado i
l'arxiver en cap de l'Ajuntament,
Ramon Alberch. El llibre, del que és
autora Carolina Chifoni del Taller
d'Història de Gràcia i que ha estat
coordinat per Imma Moratalla de
l'Arxiu Municipal del Districte, vol
donar a conèixer els aspectes històrics
i urbanístics més notables de la vila de
Gràcia a través de 30 passejades que
ajudaran a identificar els punts més
característics dels passat que han for¬
jat la Gràcia actual.
La Guàrdia Urbana reuneix 800
alumnes de Primària en una
festa sobre educació viària. El
mes de juny, es va celebrar al Parc
Infantil de Trànsit de la Ciutadella el
XI Campionat de Pràctiques de Circu¬
lació Ciutat de Barcelona, organitzat
per la Guàrdia Urbana i adreçat a
alumnes del cicle superior d'Educació
Primària. Hi van participar més de
800 alumnes de diferents centres de
tots els districtes de la ciutat que va
prendre part en una jomada ineractiva
amb set tallers de diversos serveis
municipals: Parcs i Jardins, Manteni¬
ment i Serveis, Esports, 061, Bombers
i les seccions canina i muntada de la
Guàrdia Urbana.
55
Treballem
excel·lentment
aprenent
dels millors
co
o
CO
CD
CD
Fa un any volia millorar, a fons,
l'organització municipal on, ales¬
hores, treballava. A una llibreria
de Barcelona, tafanejant, vaig tro¬
bar un llibre cridaner: Aprendiendo
de los Mejores. El Modelo EFQM y
el Proceso Autodiagnóstico en la
práctica, de Juan Roure i Miguel
Angel Rodríguez. Me'l vaig llegir
apassionadament. I encara el
recordo. Ara, quan en una nova
etapa de la MUNICIPAL em dema¬
nen que pensi i escrigui sobre
temes pràctics, torno al que vaig
aprendre.
Avui, a les ciutats com Barcelo¬
na, les organitzacions no només cal
que disposin d'un bon model de ges¬
tió: cal que aquestes assumeixin,
com a cosa pròpia, la continuada
transformació de l'organització, per
adequar, quan calgui, sistemes, pràc¬
tiques i estil a l'entorn organitzatiu.
Com ho logren? Es doten de sis¬
temes que els permetin estar sempre
en sintonia amb l'entorn canviant.
Comprenen aquesta informació i
aprenen d'ella per facilitar, des
d'aquí, serveis de qualitat. Final¬
ment, avaluen els resultats per estar
en processos de millora continuada.
Què més fan? No es centren en
elles mateixes: no són organitza¬
cions narcises. Són obertes. I antici-
padores. Opten per estructures orga-
nitzatives molt relacionals amb els
usuaris i no usuaris. I creen sempre
més i més valor en tot el que els hi
proposem. Potencien els equips: no
els individus. Els directius/gestors
són líders: impulsen transformació
organitzativa, millora tangible. Pre¬
nen decisions basades en indicadors:
no en impressions...
El Model Europeu
d'Excel·lència, EFQM
Les òptimes organitzacions fan
una altra cosa superbé: de tant en
tant es qüestionen la seva visió i la
seva estratègia per tenir clar cap on
avancen i cap a on caldria fer-ho.
Saben que no n'hi ha prou amb pro¬
posar transformar-se: cal constatar-
ho. Per això revisen resultats i prac¬
tiques de gestió per saber si
compleixen allò que s'han proposat.
Si no és així, introdueixen canvis
sense contemplacions.
Com s'analitzen? A partir de les
nou dimensions del Model Europeu
d'Excel·lència. No entraré, ara, a
fons en cada una d'elles. Em limito
a presentar-lo i a fer alguns comen¬
taris. I algunes preguntes amables.
O
J3
56
Les preguntes amables/contun¬
dents per a l'autoavaluació, sorgei¬
xen d'un conjunt d'indicadors
-pocs, si us plau i molt clars- orga¬
nitzats des de dos paràmetres: indi¬
cadors de resultats o el que volem
aconseguir molt concretament, i
indicadors de procès o què farem
per aconseguir-ho. Hem de saber
què volem per encarar-hi, rotunda¬
ment, l'organització. I hem de deci¬
dir com hi arribem per marcar la
marxa de la ruta. Els indicadors ens
diuen: estem on hem d'estar? Si,
fantàstic! No, transformació contun¬
dent !
0. Visió
A l'Ajuntament la proposa el Pla
d'Actuació Municipal en el seu
horitzó més ampli. Cal, però, con¬
cretar-la en una proposta de sentit,
de port d'acció, que entusiasmi els
ciutadans i a tots els equips de
l'organització. La visió ha de ser
agosarada: les casolanes desmoti-
ven. Però mai ha de ser impossible.
1. Lideratge
Tot polític i gestor avui se li
demana un plus de lideratge: moti¬
vació dels equips, lograr situar
l'organització on es decideix mal¬
grat tots els entrebancs possibles,
captar les tendències dels ciutadans
per estar-hi present, transmetre con¬
fiança, impulsar canvis amb ferma
suavitat...
2. Polítiques i estratègies
Polítiques: quines idees de ciutat
es prioritzen per aconseguir allò que
es vol. Estratègies: amb qui es fa,
com s'implica la ciutat, amb quin
estil, amb quins mètodes de treball,
amb quina comunicació. I, ben espe¬
cialment, cal marcar els objectius
clars que ens facilitaren aconseguir
la visió. Pocs, però nuclears.
3. Persones
A les millors organitzacions, les
persones formen el cor de la casa:
l'important és la gent. I no la gent
individual: els equips que, treballant
amb xarxes, aconsegueixen sempre i
sense cap excusa possible els resul¬
tats que es plantegen. I els aconse¬
gueixen no amb qualitat: esplèndi¬
dament.
4. Recursos i aliances
Recursos: amb els que tenim,cal
aconseguir el 25 % més. Aquesta és
la qüestió: menys és més. I recursos
ben situats: la gran majoria a la línia
de producció de serveis. Âgilment
gestionats. Aliances, avui, en alló
que és públic: tot amb els ciutadans,
les seves associacions, altres admi¬
nistracions i les empreses
ètiques.Sempre.
5. Processos
Són els mètodes de treball. Aquí
-i perdoneu- crec que la casa, com
tota l'administració, ha de fer un pas
més -i fort- en els processos de
modernització queja ha introduït.
Estem, encara, amb mètodes de la
era industrial. I estem a la era WAP!
6. Resultats en els usuaris
No només han de quedar contents
de tots i cada un dels serveis munici¬
pals que usen: han de confiar, des
d'ells, en el que és públic. Han de
valorar la vida pública. Han d'estar,
per usar la paraula adequada, satis¬
fets.
7. Resultats em el personal
La manera com es treballa a
l'organització ha d'ésser gratificant
pels seus treballadors. Altrament
apareix la monotonia, el desencant i,
finalment, la burocratització: jo pas¬
so i cobro!
8. Impacte a la ciutat
La feina que fem dia a dia, i ben
sovint anònimament, és perquè Bar¬
celona estigui a primera divisió de
les ciutats europees. Ara que aparei¬
xen algunes crítiques sobre la situa¬
ció de la ciutat en la classificació de
la lliga, cal no buscar excuses: cal
acreixentar el treball eficaç i ben
comunicat. Des de la crítica, que
sempre és per créixer.
9. Resultats en l'organització
Els resultats de l'organització
municipal estan sempre fora de
l'organització: ciutadans encantats i
millor vida ciutadana. Però, a la
vegada, els resultats són de l'orga¬
nització: la marca municipal és valo¬
rada entre les primeres de la ciutat.
Perquè s'hi confia. Pel que fa.
Sé que tot això és molt esquemà¬
tic. Només he volgut apuntar una
eina de treball. Qui vulgui aprofun¬
dir-la, l'esperen 185 pàgines plenes
de suggerències. Que cal adaptar a
l'Ajuntament.
Toni Puig
Comunicació i Qualitat
57
Salvar
el paper
ca
O
CO
en
CO
O
co
a>
CD
o
gC
Ô
La Gemma Valls té una Mista de
milers de pacients potencials. Pre¬
senten característiques molt diver¬
ses, com acostuma a succeir en
grups tan amplis. Alguns d'ells
tenen uns quants segles d'edat i
moltes xacres. Quan hi ha un qua¬
dre clínic preocupant, se'ls baixen
a la seva sala d'operacions.
La Gemma Valls fa servir bistu¬
rí, però no és cirurgiana. És la res¬
tauradora de documents gràfics
de l'Arxiu Històric de la Ciutat.
I els seus pacients són llibres i
pergamins, manuscrits i diaris,
gravats i plànols... tots els docu¬
ments que formen part d'aquest
valuós fons que té la seva seu a la
Casa de l'Ardiaca.
La tasca del Departament de
Restauració no es limita a l'Arxiu
Històric. També ofereix un servei
gratuït d'assessorament tècnic
obert a tothom: particulars,
empreses o qualsevol institució
que el necessiti.
Treballa amb plegadora -una eina
d'os "que serveix per a tot", per mani¬
pular documents o marcar plecs-,
pinces, bisturí, espàtules, premses i
burro d'enquadernació. La seva és
una feina manual, artesana, i, segons
explica la restauradora, consisteix en
"recuperar la integritat física i funcio¬
nal de l'obra". Obres que poden ser
des d'un pergamí del segle XV a un
diari de la setmana passada. Tant se'n
fa. "Quan estàs treballant -diu- te'n
oblides de la càrrega històrica del
document. El suport és el suport,
i el que haig de salvar jo és el paper".
El paper és el suport majoritari
d'aquestes peces, tot i que també hi
ha teles d'enquadernar, pells o papers
encolats sobre fusta.
El Departament de Restauració de
l'Arxiu està situat a la planta baixa de
la Casa de l'Ardiaca. Una sala blan¬
ca, com un hospital. Sobre una taula
allargada hi ha un rotllo de cotó i el
Comité de la Catalogne et des Balea¬
res. Catalogue de la Exposició Uni¬
versal de París del 1889, amb una
goma Milán a sobre, corn les que es
fan servir al col·legi. Avui, la Gemma
Valls està relligant un llibre. Els qua-
demets del volum estan col·locats a
un cosidor, on els va unint als nervis
-dos cordills de cànem que són la
columna vertebral del llom del llibre—
amb fil i agulla. La restauradora, de
29 anys, tot just ha acabat l'especiali¬
tat d'enquadernació a l'Escola Llotja
d'Arts i Oficis, la mateixa on ante¬
riorment va iniciar els estudis de res¬
tauració de document gràfic. Fa dos
anys que treballa a l'Ajuntament, fent
la substitució d'una excedència que
finalitzarà el proper setembrè.
Cada dia li porten, de les diferents
seccions de l'Arxiu, els documents
que necessiten una intervenció. Amb
el pacient a la llitera, es fa un
diagnòstic de la peça i dels seus des¬
perfectes. La brutícia, els estrips, els
fongs, els llibres desllomats són les
malalties més freqüents. El punt
següent és dissenyar un projecte de
restauració. Encara falten un parell de
pasos previs: desinfecció, si el docu¬
ment té fongs; i les proves de solubili-
tat -comprovar si les tintes del docu¬
ment són solubles a l'aigua- i de PH,
que determinen el grau d'acidesa del
suport i si cal una desacidificació pos¬
terior. "El paper hauria de tenir un PH
neutre -assenyala Gemma Valls-.
Però el problema és que, a causa de la
seva composició, es va esgrogueint,
es toma àcid i trencadís".
A partir d'aquí, comença la cura
pròpiament dita. Un procés amb eta¬
pes que recorden el món de la tintore¬
ria: neteja en sec, neteja en humit i
fins i tot planxat final, amb planxes,
sí, d'aquelles que s'utilitzaven a casa
abans que apareguessin els models de
vapor. El primer de tot és netejar el
document. La neteja en sec es fa amb
gomes d'esborrar o pinzells per treu¬
re la pols superficial. Després arriba
el tom del bany, que es porta a terme
al laboratori. Dues cubetes, una amb
aigua i sabó neutre i una altra només
amb aigua per esbandir, on s'intro¬
dueix successivament el document.
Un cop sec, al document se li dóna
aprest, és a dir, consistència i flexibi¬
litat amb una capa de Tylose, una cola
molt suau a base de cel·lulosa i que
s'asseca amb un toc de planxa. El pas
següent es col·locar la peça a la prem¬
sa, per aplanar-la. Ara, el document
està llest per ser consolidat. Si hi ha
un estrip, s'arregla. Si li falta un frag¬
ment, es fa una reintegració amb un
paper especial, el paper Japó, que
s'encola i es pega al document.
Gemma Valls explica els criteris
que guien la seva feina. El principal,
intervenir el mínim possible sobre el
document. Però també pensar que la
restauració no és eterna, per la qual
cosa s'utilitzen materials reversibles.
Altra norma és que, davant del dubte,
el millor és "l'abstenció, no fer res".
Tres maneres d'expressar una matei¬
xa idea: ser el màxim possible de
fidel a l'original.
Felicia Esquinas
58
Ajuntament de Barcelona
Patrocinador principal
raft reî9vision
teatre,dansa,música
del 26 de juny al 31 de juliol
Institut de
cultura!