Barcelona
crea el primer
Viver Virtual
BarcelonQctiva d'empreses
Jí JEk
BarcelonQ
Manuel Vázquez
Montalbán, ciutadà
de Barcelona
Som la fàbrica
dels somnis
de la ciutadania
El temps és or
al Banc del Temps
El Pla Jove
de la ciutat
abril/mai) de Barcelona
li Les gerències
i els districtes
informen
El Palauet Albéniz,
un espai singular
a Montjuïc
La gestió
de personal des
del punt de vista
dels executius
Racons i raconets
de la ciutat,
en un inventari
El Mercat
de les Flors,
primera peça
de la Ciutat
del Teatre
de Barcelona
Oferta
de productes
i serveis
Empleats de l'Ajuntament de Barcelona
i Organismes Autònoms Dependents "la Caixa"
Finançament Característiques Condicions
Crèdit Obert Per a l'adquisició d'un habitatge i per a necessitats Fins a 30 anys. Interès nominal 1r. any: 4,75%
familiars. La resta: IRPH caixes + 0,15% o MIBOR 1 any + 0,75%
Com. obertura: 1,00%. Mínim 50.000 ptes.
Préstecs Nòmina Per a la compra d'un vehicle i per a les seves Fins a 10 mensualitats. Interès nominal: 6,87%
necessitats de consum. Com. obertura: 1,00%. Mínim 5.000 ptes.
Quota per milió: 16.987 ptes. mensuals a 6 anys
CrediEstrella Línia de crèdit recurrent, permet noves Fins a 3 milions. Interès nominal: 6,87%.
disposicions i una gran flexibilitat en quotes Amortitz. fins a 10 anys. Com. obertura: 1,00%.
i terminis. Mínim 5.000 ptes.
Bestretes Nòmina Per a cobrir les seves necessitats urgents. Capital màxim: fins a 1 mensualitat.
Estalvi Caraeteris tiques Condicions
Llibreta Estrella Tots els avantatges de les llibretes a la vista i les de Interès creixent segons trams de saldo,
termini. Plenament operativa en Caixers Automàtics.
Pensió 2000 Per a complementar la seva pensió de jubilació. Aportació mínima: 5.000 ptes.
Líquid, flexible i amb avantatges fiscals.
PlanCaixal Per a complementar la seva pensió de jubilació Aportacions úniques o periòdiques.
amb els màxims avantatges fiscals: del 20% al
56%, segons condicions legals vigents.
Estalvi Habitatge Anticipa els avantatges fiscals de la compra d'un Desgrava el 15% segons condicions legals vigents,
habitatge.
Llibreta Futur Per a garantir el futur dels seus fills. Aportacions úniques o periòdiques. Possibilitat
d'assegurances complementàries.
Fons d'inversió Gairebé 50 fons que cobreixen totes les Permeten trobar la modalitat que s'adapti millor a
modalitats del mercat. les seves necessitats.
Serveis Característiques Condicions
Targeta Plenament operativa en caixers automàtics, Lliure de quota el primer any.
Caixa Oberta compres en comerços i ServiCaixa.
Targeta Imprescindible en compres i viatges. Lliure de quota el primer any.
Visa Classic
Servei Nòmina Assegurança d'accidents d'1.000.000 de ptes. Totalment gratuït.
Comptes Clars La comptabilitat familiar a les seves mans. Periodicitat semestral.
Ingressos i pagaments classificats per conceptes.
Observacions: Oferta vàlida a partir de la primera nòmina domiciliada a "la Caixa" I mentre aquesta domiciliació sigui
activa. Les condicions i tarifes són vàlides en la data de presentació i resten subjectes a modificació segons les condicions
del mercat. Març de 1998.
_= abril/maig
ilc Ibm-lona
hJq 1998
Director: Primavera Un racó en el laberint de la ciutat per sentir el bon temps! 4
Toni Puig
Editorial Som la fàbrica dels somnis de la ciutadania 5
Consell Assessor:
Enric Casas, José Luis Giménez, Fets i projectes Convivència, Defensa i Protecció dels Animals 6
Mario Giménez, Pere Munuera, Sis anys al Carrer. Cinquanta números
Albert Serra, Carme Valls La realitat cultural de la ciutat a la botiga de La Virreina
Subdirector: Barcelona ja construeix les cases del futur
Antoni Fernández Les ciutats del futur han de ser sostenibles
Totes les barcelonines tenim coses a dir
Editora:
Clara Blanchar Gestió 1998
Edita: Serveis Generals Les inversions dins el marc econòmic pressupostari
Ajuntament de Barcelona quadrienal 8
Serveis Personals Matriculació escolar per al curs que ve 9
Autoedició, fotomecánica i Manteniment i serveis Els residus, el que ja no vol ningú 10
impressió: Via pública El tractament de les queixes ciutadanes
Impremta Municipal. Exp.9878005 a la Guàrdia Urbana 11
Dipòsit legal: B. 14.742-1990 Urbanisme Urbanització del Clot de la Mel 12
Disseny gràfic: Ciutat Vella Els esgrafiats, en la recuperació artística dels edificis 13
Ferran Cartes/Montse Plass Eixample Tots els diumenges, matinals infantils 14
Sants-Montjuïc Música als centres cívics a la Zona Franca 15
Maquetació: Les Corts Can Deu, un espai per al Jazz 16
Impremta Municipal. Beatriz González Sarrià-Sant Gervasi Les places recuperen el caràcter ciutadà 17
Fotografia: Gràcia Bitllets d'Anada cap a la literatura 18
Francisco Ontañón, Oficina Tècnica Horta-Guinardó Els Jardins de les Heures seran oberts a tothom 19
d'Imatge, R. Escudé, A. Lajusticia. Nou Barris L'Assessoria de Consum: un servei per al districte 20
Sant Andreu Prou caques de gos, el meu amic és molt net 21
Col·laboren en aquest número: Sant Martí Testos per textos, o els poemes de la ciutadania 22
Esperança Alvarez, Carme Artigas, Districte 11 Els joves de Bòsnia busquen la reconciliació 23
Jordi Casanovas, Imma Estada,
Maria Dolors Febles, Gemma Gálvez, Reportatge El Pla Jove de la ciutat de Barcelona 24
Teresa Gámez, Jaume Guàrdia,
Paco Jiménez, Liz Monfort, Dossier El Palauet Albéniz, un espai singular a Montjuïc D/345
Magda Orozco, Josep Pascual,
Oriol Pascual, Esther Sust, Biblioteca 100 personatges i 3.000 respostes dibuixen
Emilia Torras la ciutat de finals de segle 27
Adreça: Entrevista Manuel Vázquez Montalbán, ciutadà de Barcelona 28
Torre Jussana
Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 30 Empreses Barcelona crea el primer Viver Virtual d'empreses 32
08035 Barcelona
Tel. 93 407 10 22 Iniciatives El temps és or al Banc del Temps 34
Fax 93 407 11 97
http://www.bcn.es Documents La gestió de personal des del punt de vista
e-mail: tjussana@lix.intercom.es dels executius 36
Paisatge urbà Racons i raconets de la ciutat, en un inventari 38
Cultura El Mercat de les Flors, primera peça de
la Ciutat del Teatre 40
Personal Sis mesos de la Carta de Serveis de Selecció i Formació 42
Amanida Mengem fresquet que arriba el bon temps! 44
de notícies
Formació Idees útils per millorar els serveis que produïm 48
S Un racó
S en el laberint
■g de la ciutat
per sentir
el bon temps !
4
Som
la fàbrica dels
somnis de
la ciutadania
Passejant per la ciutat et topes, Somnis reals: lideratge per la ciu¬
aquesta primavera, amb un cartell tat que la ciutadania proposa, l'equip
£5chu escrit a mà i a colors, que et convida de govern dissenya i els treballadors i
a escriure a l'Alcalde alguna idea les treballadores municipals fabri¬
sobre la ciutat que somnies. quem cada dia amb serveis d'alta
q l'plcphe i Barcelona incita a la seva ciutada¬ qualitat. Avui se'ns demana —i ens
nia a fer volar la imaginació, a pensar hem de demanar quotidianament—
eXp)icq-)i eJ en el clar obscur de la realitat i el una manera de treballar enèrgica, ple¬
desig de vida ciutadana que ens faci na de creativitat per trobar respostes
5 més
omni vSobhe feliços. Una ciutat així, ha de ser ràpides als problemes que sorgeixen,
una ciutat que confia en els seus ciu¬ entusiasta, volcada a la comunicació
tadans i ciutadanes. En el prosaic que amb els ciutadans i a la cooperació
Bql^celonq. significa pagar impostos. I en el polí¬ amb altres equips municipals o
tic que dissenya futurs. d'altres organitzacions de la ciutat.
Serà interessant conèixer les pro¬ Una manera de treballar emprenedo¬
postes de la ciutadania. Ben segur ra. Activa.
Fct-m» juilur Ir» ii-rrt i.lrvi a lu..H il'lnicrnn (j<ui·ilu>«?lHii.t>).
tunr [hi In otiùnn J'Arcnciò alt Ciuiadani u cacrívini a "La ciutat que rnlcm" que, en el terreny dels somnis per la Amb aquesta manera de fer la fei¬
ciutat, n'hi haurà de surréalistes. na farem possibles els somnis de la
I de més grisos que la mateixa vida ciutadania: convertirem l'Ajuntament
Barcelona. La ciutat que volem. quotidiana. Tots, però, tenen un en una fàbrica de somnis reals per la
valor: són opinió de ciutadans en pri¬ qualitat de vida imaginada i real ■
mavera. En un temps per a la imagi¬ a Barcelona. I
nació, aquesta facultat de les perso¬
nes i les ciutats que, massa sovint,
deixem aparcada, adormida, en el
racó de les sospites. Cal posar-la al
costat de paraules fortes que hem usat
—amb raó— aquests últims anys:
productivitat, qualitat, eficàcia, efi¬
ciència, resultats...
Nosaltres, els treballadors i treba¬
lladores municipals, hauríem d'optar
per fer el mateix que la ciutadania:
escriure quin és l'Ajuntament que
somniem. Un Ajuntament queja no
és la casa de la seguretat per l'anar
fent burocràtic. Ni la casa de la feina
segura per tota la vida. Es, avui, la
casa dels somnis reals.
Convivència, Sis anys La realitat cultural
Defensa i Protecció al Carrer. de la ciutat a la botiga
dels Animals Cinquanta números de La Virreina
La biodiversitat animal a les nos¬ La Veu del Carrer, la publicació Des que el Museu d'Art Modern
tres ciutats ha evolucionat en el bimestral de la Federació d'Associa¬ de Nova York va obrir botiga, el
temps. De sempre, els animals han cions de Veïns de Barcelona 1939, el "merchandising" de produc¬
estat presents en la vida de les ciutats —FAVB— acaba de treure el cin¬ tes culturals ha evolucionat molt.
i pobles, i hi han jugat un paper deter¬ quantè número. Un número 50 que Lluny d'oferir tan sols pins i samarre¬
minat. Avui dia, a les ciutats moder¬ coincideix, a més a més, amb el sisè tes, les grans institucions culturals
nes la relació persona-animal, plural i aniversari de la revista. esmercen avui importants esforços
asimètrica, genera efectes positius, Carrer dedica aquest número al a comercialitzar productes culturals
encara que no sempre, lògicament. futur de Barcelona, per la qual cosa propis, a cavall entre la rendibilitza-
L'entorn més proper, els veïns, els publica entrevistes amb l'urbanista ció i la difusió culturals.
ciutadans, en ocasions pateixen la Jordi Borja, l'arquitecte Oriol Bohi- La planta baixa del Palau de la
incomoditat i les molèsties ocasiona¬ gas, i el periodista i escriptor Manuel Virreina, seu de l'Institut de Cultura
des no tant per la presència dels ani¬ Vázquez Montalbán. Aquests tres de Barcelona, s'ha renovat amb l'ob-
mals sinó per la incapacitat o la dei¬ il·lustres barcelonins reflexionen sobre jectiu d'esdevenir un espai d'ús cul¬
xadesa dels seus amos. els nous espais públics urbans, els tural quotidià. Als nous equipaments
Els animals també s'han convertit barris d'ara i els d'abans, les relacions queja estaven en funcionament, ofi¬
en mercaderia sense la necessària de Barcelona amb la resta de Catalu¬ cina d'informació i taquilles, s'hi ha
consciència ni maduresa cívica per a nya, l'administració local actual, i els afegit la botiga, un espai amb multi-
poder conviure amb ells. És aquesta okupes, entre altres qüestions. productes especialitzat en una línia de
una problemàtica insoluble en si A banda de les entrevistes, el mo¬ vendes que fa referència a la realitat
mateixa que exigeix un avenç cívic i nogràfic dedica pàgines senceres a cultural de Barcelona. La botiga va
cultural, un pacte ciutadà, un nou explicar diferents àmbits de la ciutat obrir les portes 1' 1 d'abril, coincidint
contracte social que permeti una com els moviments socials, la gent, amb la inauguració de l'exposició El
autoregulació entre els propietaris i la els barris nous, la història, els trans¬ còmic a Barcelona. 12 dibuixants per
resta de persones. ports, l'economia i el treball, la multi- al segle XXI.
Per tot això s'ha creat el Consell culturalitat, el medi ambient, l'art i la La nova botiga dobla l'espai de
Municipal de Convivència, Defensa i cultura, l'esport, la comunicació i, no l'antiga llibreria i està situada a l'es¬
Protecció dels Animals de Barcelona, hi podien faltar!, les associacions de querra de la façana, a l'altra banda
amb la voluntat de donar respostes veïns. Escriuen articles "patums" com d'on era fins fa poc. Alberga llibres i
concretes i col·laborar en millorar la Josep-Vicenl Marquès, Anna Alabart, catàlegs d'exposicions, com també
convivència ciutadana, de respectar i Joan Costa, Josep Maria Huertas Cla- reproduccions de diverses peces dels
dignificar els nostres animals urbans i vería i Maria Eugènia Ibáñez. museus de Barcelona i articles inspi¬
els de companyia, i de recollir una En una edició tan especial com rats en les seves col·leccions i edifi¬
reivindicació de les entitats animalis- aquesta tampoc hi podien faltar les cis. D'altra banda, hi ha un espai per
tes. El Consell és un fòrum de copar¬ quaranta-nou portades dels anteriors al "souvenir" cultural, que inclou arti¬
ticipació entre les institucions i les números del Carrer amb un breu cles inspirats en les activitats pun¬
associacions protectores, entre els sumari dels temes, articles d'opinió, tuals de l'Institut: Festival Grec,
tècnics i els polítics, entre els ciuta¬ dossiers i personatges apareguts. Mercè, exposicions i papereria
dans i l'Ajuntament. Des de La MUNICIPAL celebrem d'artistes del segle XX.
Cal incorporar amb normalitat la aquest aniversari i animem a la redac¬ A més de tot això, hi ha un apartat
biodiversitat animal a la nostra ciutat. ció a continuar donant canya des del dedicat a l'art jove que compta amb
Cal respectar i millorar les disposi¬ Carrer. obres originals d'artistes emergents.
cions legals i cal elaborar unes orde¬
nances municipals que donin resposta
a les demandes de la nostra societat.
Barcelona Les ciutats Totes
ja construeix del futur han de les barcelonines
les cases del futur ser sostenibles tenim coses a dir
L'habitatge és un dels puntals del Repensar l'entorn urbà des d'una El Consell de les dones de Barce¬
nou model d'urbanització que Barce¬ perspectiva de sostenibilitat és l'ob- lona, òrgan de l'Ajuntament per a la
lona s'ha proposat. Per això, s'està jectiu de l'exposició "Ciutat sosteni¬ participació del teixit associatiu
desenvolupant un nou model d'urba¬ ble" que en aquests moments es pot femení de la ciutat, convoca a totes
nització que té com a objectius el res¬ veure a la segona planta del Centre de les barcelonines al Primer Congrés de
pecte pel medi ambient, l'ús acurat de Cultura Contemporània de Barcelona. les dones de Barcelona.
l'energia i el fet de posar les noves Sostenible és sinònim de compati¬ El congrés, que se celebrarà el
tecnologies a l'abast dels ciutadans. ble amb els sistemes ecològics, de 15 i 16 de gener de 1999, sota el lema
Aquests criteris són ja una realitat en llegar una herència a les generacions "La ciutat que les dones volem",
la construcció de noves promocions futures no condicionada negativa¬ pretén obrir un espai de debat i refle¬
d'habitatges, com els de les Vores del ment per les activitats humanes xió per aconseguir una Barcelona on
Cinturó, on s'estan edificant 441 actuals, i de tenir en compte l'equitat. les diferències de sexe, d'ètnia,
habitatges, amb serveis com els cap¬ A partir d'aquesta significació, d'opció sexual, de cultura, etc, hi tin¬
tadors solars per al prescalfament de l'exposició proposa la ciutat medi¬ guin cabuda. Una ciutat que doni res¬
la calefacció, els sanitaris de baix terrània i compacta com un espai urbà posta als desitjós i necessitats de les
consum, la recollida d'aigües pluvials capaç de contribuir al desenvolupa¬ seves ciutadanes.
per a recs, els detectors de presència ment d'una varietat de cultures i per¬ Però el Primer Congrés de les
per controlar les obertures de llums, sonalitats i disminuir l'impacte nega¬ dones de Barcelona ja ha començat,
els ascensors de baix consum i la tiu de les activitats humanes sobre des d'aquest mes de febrer, amb la
preinstal·lació elèctrica per al control l'entorn. La idea de ciutat sostenible discussió entorn a les ponències que
informatitzat de l'habitatge. es presenta mostrant algunes de les el centraran, que són: "Transformem
Durant els mesos de febrer i març, paradoxes amb què convivim, analit¬ la ciutat donant valor a la participació
a la Sala Visions de l'Ajuntament, zant els problemes del nostre model de les dones", "L'espai urbà, els
hem pogut veure l'exposició "Barce¬ de ciutat, i apuntant alguns camins temps i les dones", "Les dones i els
lona ja construeix les cases del futur". per solucionar-los. serveis de la ciutat", "Dones i ciutat a
Tots els projectes en marxa il·lustrats La mostra es basa en "instal·la¬ l'espai mediàtic", i "Les dones immi¬
amb maquetes: el nou Front marítim, cions escenogràfiques" que expliquen grants a Barcelona".
la prolongació de la Diagonal i el conceptes, paradoxes i propostes per L'opinió de les dones entorn a
projecte Diagonal Mar. Però no repensar la ciutat en clau de sosteni¬ aquests temes es recollirà a través
només els grans projectes i la cons¬ bilitat. Així mateix, hi ha instal·la¬ dels Consells de les dones dels Dis¬
trucció nova i de qualitat; també és cions audiovisuals, projecció de trictes i de les entitats de dones que
molt important per la ciutat la dina- vídeos i grans mosaics amb reproduc¬ actuen a nivell de ciutat. Les aporta¬
mització dels habitatges vells i la cions fotogràfiques i plànols obtin¬ cions d'aquestes discussions prèvies
rehabilitació, pels quals s'ha apostat guts a partir de fotografies aèries i seran recollides i configuraran la
fermament. Només a Ciutat Vella en d'imatges per satèl·lit. Per finalitzar documentació final que es presentarà
l'última dècada s'han rehabilitat més l'exposició hi ha el "Cafè-Fòrum", els dies de la celebració del Congrés.
de 14.000 habitatges. un espai en qual es poden consultar Si voleu participar a les sessions
1 és que tenim la sort d'haver here¬ iniciatives i propostes en el camp de de discussió de les ponències només
tat una ciutat articulada en barris que la sostenibilitat urbana de diferents cal que us poseu en contacte amb les S
combinen l'ús residencial amb la col·lectius, institucions i entitats. responsables del vostre districte o del
petita indústria, els serveis i el "Ciutat sostenible" restarà oberta Centre d'Informació i recursos per a
comerç. Aquesta barreja d'usos per¬ fins a mitjans de setembre. les dones, CIRD:93 310 78 79.
met que molts ciutadans i ciutadanes
visquin i treballin al mateix barri,
dóna vida a la ciutat, i garanteix la
seva cohesió social. 7
Les inversions "És evident que a l'hora
d'invertir diners és necessària
una
dins el programació financera que
marc doni cobertura a les actuacions
de
econòmic l'Ajuntament."
pressupostari
quadrienal
, Barcelona
L'actual Programa d'Actuació els interessos del deute, i l'estalvi doncs, que qualsevol inversió que es
Municipal, el PAM, és l'eina que per¬ corrent per exercici, que sumat amb faci està molt controlada, de manera
met preveure la programació i la prio- els ingressos de captital no financers que cap projecte pot excedir-se del
rització dels diferents projectes a exe¬ —provinents de la venda d'actius pressupost assignat.
cutar i el seu finançament. És a dir, propis de l'Ajuntament—, obtenim Els recursos destinats a inversions
fixa la quantitat de diners disponibles la capacitat d'inversió d'autofinança- suposen augmentar el capital de la
per a inversions. ment de les inversions, sense que ciutat. Dins de les inversions que
Com que es tracta d'un pla qua¬ s'incrementi l'endeutament. s'executen s'han de distingir les
drienal —l'edició actual està vigent És evident que a l'hora d'invertir grans obres d'infraestructura —Dia¬
entre 1996 i 1999—per elaborar-lo, diners és necessària una programació gonal Mar, Front Marítim, Plaça
cal definir els supòsits previs de financera que doni cobertura a les Cerdà, etc—, de les inversions desti¬
l'evolució econòmica —IPC i PIB— actuacions de l'Ajuntament. Què es nades a mantenir el valor de reposició
per tal d'establir el marc econòmic farà amb els diners? Quins projectes dels béns patrimonials de la ciutat. És
pressupostari quadrienal. tenen prioritat? Quants diners s'assig¬ a dir aquells béns afectes a serveis
D'aquesta manera es poden fixar nen a cada actuació inversora? públics —escoles, biblioteques, cen¬
els nivells anuals d'ingressos i despe¬ És el Comitè de Govern qui prio- tres cívics, edificis administratius—
ses municipals que han de permetre el ritza i assigna la quantitat de diners i els béns destinats a l'ús general
manteniment diari de la ciutat —de per a l'execució de cada projecte, —carrers, bancs, voreres, clavegue¬
quants diners es disposa i quants se'n després de ser avaluat pel Comitè res, fanals, etc.
poden gastar— i, a més, han de ser Executiu, mitjançant un informe fa¬
congruents amb els objectius econò¬ vorable. És, per tant, el Comitè de Gerència dels Serveis Generals
mics i financers de l'Ajuntament. En Govern qui dóna llum verda a cada
l'actual PAM, els objectius són man¬ projecte, que té un codi i un nom que
tenir i augmentar el nivell d'inver¬ l'identifica. En el cas que calgui fer
sions i reduir la pressió fiscal i modificacions sobre els projectes que
l'endeutament. van ser aprovats en el seu dia i que ja
El marc pressupostari es reflecteix estan en marxa, aquest òrgan no exe¬
en un quadre que contempla una cutiu també és l'encarregat de fer els
sèrie de variables que són: els ingres¬ informes favorables que permetin fer
sos corrents, les despeses corrents, les variacions necessàries. Està clar,
00 d Matriculació "L'Ajuntament de Barcelona
'
cg ha posat en marxa aquest any
S1 1 ^O diverses
escolar iniciatives en relació
:S S per amb el procés de preinscripció
i matriculació a la ciutat. "
1 al curs
O que ve
^2
S
cu
GO
Cada any per aquestes dates es posa quedat pendents de cara el debat sobre
en marxa el procés de matriculació als el nou Decret de Matriculació que es BARCELONA ÉS
centres docents sostinguts amb fons prepara per l'any vinent. UNA BONA ESCOLA
públic, que afecta directament molts • L'organització d'unes sessions Matriculació per al curs 1998-1999
ciutadans i ciutadanes. El curs passat de formació per a directius de centre
es van presentar, només a Barcelona —hi han participat més de 100 perso¬
ciutat, més de 40.000 sol·licituds de nes— en estratègies de comunicació
plaça per cursar ensenyaments no uni¬ i de promoció de l'ensenyament pú¬
versitaris, en centres públics o privats blic. A més, s'ha donat suport a les
concertats, per iniciar l'escolaritat o jornades de portes obertes d'informa¬
per optar a un canvi de centre. ció a les famílies, l'elaboració de díp¬
Un any més, l'Ajuntament de Bar¬ tics de centre, exposicions o mostres
celona ha reiterat la voluntat de col·la¬ de districte, etc.
borar en aquest procés, per fer-lo més • La preparació de materials diver¬
àgil, rigorós i transparent i, juntament sos d'informació sobre l'oferta educa¬
amb les organitzacions representatives tiva i la normativa que regula el pro¬
de la comunitat educativa, participar cés: tramesa d'un fulletó explicatiu a
tant en la defensa dels drets educatius totes les famílies de la ciutat amb fills
de les famílies, com en promoure es¬ 0 filles de 3, 6 i 12 anys, preparació
pecíficament la xarxa d'ensenyament d'una pàgina web, informació especí¬
públic —força potent però encara mi¬ fica pel 010 i l'audiotex, mapes per als
noritària a Barcelona— com a motor i centres i per als districtes, anunci de
com a garantia de la qualitat educati¬ premsa, Ban de l'Alcalde, etc. • La col·laboració municipal en
va, de la igualtat i del respecte al plu¬ • La participació activa en les la Quarta Jornada de Promoció de
ralisme que ha de mantenir tota l'ofer¬ comissions d'escolarització creades l'Ensenyament Públic convocada el
ta educativa de la ciutat. L'Ajuntament pel Departament d'Ensenyament a passat diumenge dia 1 de març per les
de Barcelona ha posat en marxa aquest nivell de ciutat, així com promoció organitzacions del Marc Unitari de
any diverses iniciatives en relació amb de la creació de "grups de districte" la Comunitat Educativa —MUCE—,
el procés de preinscripció i matricula¬ —encara reivindiquen la recuperació que són: FAPAC, MRPs, CCOO,
ció a la ciutat. legal de les comissions d'escolarit¬ USTEC/STEs, UGT, ES, ACE/AEP
• El recull de suggeriments i l'ela¬ zació de districte existents anterior¬ i AJEC.
boració d'un conjunt de propostes per ment— que afavoreixin, territoria-
millorar la normativa, Informe del litzant-los, la col·laboració tècnica Xavier Riu i Sala
Consell Escolar Municipal. Algunes 1 el necessari control social sobre Institut Municipal d'Educació
han estat incorporades i la resta han el procés. de Barcelona
Calendari de Preinscripció i Matriculació per al curs 1998-1999
Nivells Preinscripció Matriculació Període extraordinari
Educació infantil (llars d'infants i parvularis), del 2 al 13 de març de 1' 11 al 15 de maig del 7 al 10 de setembre
primària i secundària obligatòria (ESO)
Ensenyaments postobligatoris: batxillerat, de l'I al 5 de juny del 15 al 24 de juliol (1) del 7 al 10 de setembre (2)
cicles formatius de grau mig, cicles formatius
de grau superior, arts aplicades i oficis artístics,
FP1, FP2, BUP, COU
Arts plàstiques i disseny del 19 al 29 de maig del 15 al 24 de juliol fins el 18 de setembre
(!) Del 15 al 21 de juliol si s'accedeix a cicles formatius de grau superior des de la prova d'accés. 49
(2) Fins el 18 de setembre per als ciclesformatius de grau superior. 9
OO oc
Els residus, "El gran volum de residus
Ot) S E domèstics i la varietat
el de
queja característiques del teixit urbà
oc
oc de Barcelona aconsellen
la
vol diversificació dels sistemes
no ningú de recollida. "
O S
Barcelona genera anualment més
de 600.000 tones de residus domèstics,
si fa no fa, un quilo per persona al dia.
Precisament, facilitar la reutilització o
el reciclatge de la part útil dels residus
és una de les màximes preocupacions
en la millora del nostre entorn, per bé
que, abans, tots hauríem de fer un
esforç per no produir-ne tants. L'Ajun¬
tament gestiona la recollida dels resi¬
dus domèstics, i promou la recollida
selectiva de paper i cartró, vidre i en¬
vasos, i de la fracció verda dels mer¬
cats, utilitzant tècniques i equipaments
innovadors. Aquesta tasca de recollida
es desenvolupa d'acord amb les direc¬
trius contingudes tant en el Programa
Metropolità de Gestió de Residus com
en el de Gestió de Residus Municipals
de la Generalitat de Catalunya.
Amb la col·laboració de tothom, les
deixalleries poden ser una bona solu¬ mes de recollida. Recentment s'han
ció. Els petits industrials i, més ocasio¬ implantat dos nous sistemes, la reco¬
nalment, també els particulars, generen llida pneumàtica i la recollida per
uns residus diferents dels habituals, càrrega lateral, que a més de facilitar
com ara fluorescents, pneumàtics, la recollida són aplicables a la recolli¬
bateries, pintura, piles, electrodomès¬ da selectiva.
tics, fusta, tèxtils, runes, ferralla, La recollida pneumàtica que té
mobles i restes de poda. Són residus dues variants: l'estàtica i la mòbil.
que, si entren en el circuit de recollida Permet eliminar els contenidors de la
domiciliària, dificulten aquesta tasca ja via pública, amb una millora evident
prou complexa. Bona part d'aquests de la qualitat de l'ambient i de l'efi¬
residus es poden reutilitzar o bé cal sot¬ ciència de la recollida. Aquest siste¬ temps que són objecte d'iniciatives
metre'ls a un tractament especial. Es ma funciona actualment a la Vila de minimització, recuperació i reci¬
per això que la Llei 6/1993 obliga a Olímpica i s'està posant en funciona¬ clatge. Però una part més important,
tots els municipis catalans de més de ment al carrer Gran de Gràcia. gairebé la meitat del total, són restes
5.000 habitants a disposar d'un servei La recollida per càrrega lateral vegetals. Per això s'ha implantat la
de deixalleria, on es recullen selectiva¬ exigeix un vehicle accionat per un recollida selectiva d'aquest residu
ment els residus esmentats. Barcelona sol operari, amb un dispositiu robo- verd, que se sotmet a un procés de
compta actualment amb la deixalleria titzat per a la càrrega i descàrrega compostatge i se n'obté adob vàlid
de Collserola, cofinançada per l'Ajun¬ dels contenidors. Aquest sistema per a la jardineria i l'agricultura.
tament de Barcelona, la Generalitat de suprimeix els moviments manuals Actualment la recollida de residu
Catalunya i la Unió Europea, i la de la de col·locació dels contenidors i s'ha verd es porta a terme en vint mercats,
Vila Olímpica. Està a punt d'entrar en implantat a quatre àrees prou diferen¬ però al llarg de l'any s'estendrà a tots
servei la de Montjuïc i n'hi ha tres en ciades de la ciutat. els de la ciutat.
projecte: Horta-Guinardó, Sant Martí i Els mercats també han posat en
Vallbona, també cofinançades amb la marxa el reciclatge a través de la Imma Estada
Unió Europea. recollida selectiva de residu verd. Els Elaborat a partir de la publicació:
Però el gran volum de residus 41 mercats municipals generen unes "Barcelona, 1.537.249 persones
domèstics i la varietat de característi¬ 25.000 tones anuals de residus. Una compromeses amb el planeta"
ques del teixit urbà de Barcelona part d'aquests residus són inorgànics, Comissió de Medi Ambient
aconsellen la diversificació dels siste¬ bàsicament embalatges, els quals ja fa i Serveis Urbans
oo ce El tractament "Pel que fa a la temàtica
de les queixes dels ciutadans,
de les les
queixes qüestions vinculades
a la circulació i a la disciplina
vial són les
ciutadanes que més escrits
generen."
a la Guàrdia
Urbana
Des de l'any 1992 la Guàrdia al nostre servei, i contestar en un ITV, actuacions de la grua, sorolls
Urbana de Barcelona atén, de manera temps màxim de 15 dies. Com era de motocicletes, no portar el cinturó
sistematitzada i per escrit, les queixes d'esperar, aspecte que s'ha de consi¬ de seguretat, el casc, controls
i els suggeriments que fan els ciuta¬ derar com un fet positiu, el nombre d'alcoholèmia, etc. En aquest tipus
dans. Des del començament aquest d'escrits rebuts —queixes i suggeri¬ de queixes, els ciutadans, si bé accep¬
servei s'ha contemplat com un exer¬ ments— ha augmentat de manera ten els fets, no tots, atribueixen als
cici de reflexió envers als serveis i a molt notable. Específicament, pel que agents actituds no adients a la funció.
les seves possibilitats de millora. fa a la Guàrdia Urbana s'han rebut En concret en un 16% dels escrits
Com recordarem, aquest procés va 670 escrits, inclosos els procedents de rebuts durant l'any 1997, han sorgit
venir associat a l'impuls del servei les trucades al 010. manifestacions d'aquest tipus, que
municipal del 010 i a d'altres iniciati¬ Lògicament, tots aquests escrits es tenen un especial seguiment pel que
ves d'atenció personal i telefònica. trameten als caps de les Unitats afecta¬ fa a la valoració i tractament.
Això va donar pas a què el ciutadà des. Aquests, després de fer les valora¬ Les queixes per indisciplina vial,
trobés en l'Ajuntament una via oberta cions i actuacions que calguin, elabo¬ van seguides de les vinculades a les
de fàcil comunicació, que comporta¬ ren l'informe que serveix de base per a molèsties, com sorolls veïnals, espec¬
va, lògicament, assumir el compromís la resposta al ciutadà, que es dóna des tacles, etc., que representen el 16%.
de donar resposta. la Prefectura a través del departament Finalment, són els temes que afecten
Des d'aquells moments inicials de Qualitat i Comunicació. a la neteja de la via pública —gossos
fins ara, el servei ha anat experimen¬ Pel que fa a la temàtica de les el 5%— i a les condicions de segure¬
tant diverses innovacions, com queixes dels ciutadans, les qüestions tat ciutadana en general, el 5%. Les
l'imprès específic de Queixes i Sug¬ vinculades a la circulació i a la disci¬ dades dels mesos de gener i febrer
geriments de l'any 1996, i ha estat plina vial són les que més escrits d'enguany segueixen mostrant aques¬
precisament un dels pilars del desen¬ generen —el 51% l'any 1997. tes tendències.
volupament del Pla de Qualitat i de la Una part d'aquestes queixes es
formalització de la Carta de Serveis. refereixen a situacions d'indisciplina Jaume Guàrdia i Maduell
El tractament de les Queixes i els —vehicles al damunt de les voreres, Qualitat i Comunicació.
Suggeriments es va establir com un les dobles fileres, estacionaments en Guàrdia Urbana
objectiu específic, sotmès a compro¬ guals, zones de càrrega i descàrrega,
misos concrets, com trametre una etc—, i una altra part es refereixen a
notificació de recepció al ciutadà el intervencions denunciadores —man¬
mateix dia en què el seu escrit entra ca d'assegurança, no haver passat la
Urbanització "El nom d'aquesta zona
ve de la gran quantitat de ruscos
del Clot d'abelles que hi havia hagut
als camins que, antigament,
envoltaven els
la Mel camps de cultiu."
de
FOTOS: R. ESCUDÉ
El Clot de la Mel és un àmbit del A l'illa destinada a zona verda es
districte de Sant Martí que ocupa proposa, al voltant de l'àrea central de
85.885 metres quadrats de superfície i sauló, una corona enjardinada amb
es troba entre els carrers de Concili de espècies mediterrànies, amb murs de
Trento, Gran Via, Espronceda i Mon- bardissa i diferents tipus d'arbres.
turiol, i és travessat pels carrers Lope Aquests murs condueixen els access-
de Vega i Bilbao. El Pla Especial sos a través de la corona mitjançant
d'urbanització del Clot de la Mel va camins fets amb pedra de Montjuïc
ser aprovat per la Comissió d'Urba¬ que des de les voreres porten al centre
nisme el 8 de juliol de 1992. El nom de sauló. Els murs de bardissa que
d'aquesta zona ve de la gran quantitat condueixen l'accés també amaguen i
de ruscos d'abelles que hi havia hagut encobreixen la zona més d'estada, una
als camins que, antigament, envolta¬ mena d'esplanada dins les clarianes
ven els camps de cultiu on hi havia on es disposen els bancs de fusta de
gran quantitat de flors silvestres. forma desendreçada. A les superficies
El Pla Especial va fixar un sostre de sauló, tant a la central com a la
edificable de 95.700 metres quadrats corona, s'hi situen els jocs infantils.
dels quals 72.500 són de sostre edifi¬ Aquesta anella de bosc es trenca
cable residencial. Actualment, s'estan per una cantonada i dóna pas a una
construint 800 nous habitatges. Es plantació homogènia de tipuanes que
destina a zona verda una superfície recull una antiga xemeneia, resta de
de 30.190 metres quadrats i a equipa¬ la zona industrial.
ments 12.665 metres quadrats. De la Per il·luminar el conjunt hi ha
distribució del sostre edificable en fanals Prim, disposats en cercle i
resulta una gran zona verda a l'illa seguint l'ordenació del conjunt. En la
compresa entre els carrers de Concili zona de les Tipuanes hi ha quatre
de Trento, Espronceda, Andrade i columnes amb projectors.
Lope de Vega. Com a complement
d'aquesta l'illa s'ha construït el camp Maria Dolors Febles
de futbol que substitueix al que Direcció de Serveis
actualment es troba sobre la traça de de Projectes Urbans
la Diagonal.
Una de les operacions més impor¬
tants que executa el Pla Especial del
Clot de la Mel, a banda de la creació
de 800 nous habitatges, és la perllon-
gació del carrer Bilbao com a eix via¬
ri amb continuïtat fins al mar.
L'Octubre de 1995 es va redactar
el Projecte d'Urbanització del Clot de
la Mel que té dos apartats: el de les
obres d'urbanització general i el que
fa referència a la implantació de les
xarxes de subministrament de com¬
panyies de serveis.
12
OO Els esgrafiats, "Els esgrafiats barrocs
de Ciutat Vella són el testimoni
la d'una època d'esplendor artístic
-+-3 en iniciada a mitjans del segle XVIII. '
iS
02
CL?
O recuperació
G
artística
dels edificis
A. LAJUSTICIA
El projecte "Esgrafiats de Ciutat me de les garnaldes, figures i escenes desenvolupat el programa, des de
Vella.Sgraphito" aprovat per la Unió costumistes pròpies del barroc tardí- finals de 1996 fins el 1997, sobre un
Europea el mes d'octubre de 1996, té vol i del rococó. total de 275 edificis se n'han recupe¬
com a objectiu la recuperació del La tècnica que s'utilitzava perme¬ rat 27, que representen un 10%, i
Patrimoni Històric-Artístic dels 275 tia protegir i regularitzar l'humil i s'han formalitzat 22 expedients.
edificis amb esgrafiats que hi ha a irregular revestiment exterior de les La restauració dels esgrafiats supo¬
Ciutat Vella. façanes. Aplicant una fina capa de sa, en la majoria dels casos, que en
La Comissió Gestora de l'Àrea de calç sobre tota la superfície, l'esgra- les obres no s'actuï únicament en la
Rehabilitació Integrada de Ciutat fiador definia un dibuix a través d'un part artística de la façana, sinó que es
Vella, va aprovar el gener de 1997 el minuciós i pacient buidat d'aquesta produeixi una rehabilitació global de
projecte "Esgrafiats de Ciutat tela blanca i el contrast que es pro¬ l'edifici, en cobertes, vestíbuls, ins¬
Vella.Sgraphito". Va crear un sector duïa amb l'arrebossat de fons. tal·lacions, etc. Aquestes interven¬
d'actuació preferent per així obtenir El mes de juny de l'any passat, cions permeten detectar i treballar per
els ajuts estipulats, un 30% de sub¬ l'Ajuntament va signar un conveni fomentar la seguretat i alhora embe¬
venció per la seva rehabilitació, i amb l'Escola d'Especialització en llir els edificis.
l'informe tècnic per a la restauració. Restauració de Monuments de la La millora que viu Ciutat Vella
Els ajuts són resultat del conveni Facultat d'Arquitectura de Gènova i és una realitat, fruit de la voluntat
entre el Ministeri de Foment, la l'Escola Tècnica Superior de Restau¬ de l'Ajuntament, del districte i de la
Generalitat de Catalunya i l'Ajunta¬ ració i Conservació de Litomysl, de col·laboració entre institucions per
ment de Barcelona. la República Txeca. Els experts ita¬ dur a terme un projecte que comporta
Els esgrafiats barrocs de Ciutat lians han recuperat els dissenys dels una millora en els edificis i, per
Vella, són el testimoni d'una època esgrafiats barrocs i els restauradors consegüent, del propi centre històric,
d'esplendor artístic iniciada a mitjans txecs han donat el color. Una de les de manera que es crea un recorregut
del segle XVIII. Són decoracions rea¬ primeres façanes recuperades ha estat museogràfic del passat barroc de
litzades amb calç i sorra, amb un la de l'edifici del carrer Escudellers la ciutat.
repertori que va des dels encintats tocant a la plaça George Orwell.
imitant carreus de pedra, al virtuosis¬ Durant en el període en què s'ha Districte de Ciutat Vella
Tots els "Els cicles inclouen tot tipus
d'espectacles, des de titelles,
clowns, animació i explicació
diumenges, de contes, fins a representacions
teatrals de petitformat. "
matinals
infantils
El districte de l'Eixample mit¬ Aquest servei s'enmarca també Casa Elizalde:
jançant el servei de difusió i divulga¬ en la línia de proporcionar i facilitar València 302.
ció cultural dels seus equipaments l'ús d'espais lúdics i d'esbarjo a les Tel. 93 488 05 90
ofereix, des de fa més de cinc anys, famílies del nostre districte, en els
una programació estable d'especta¬ quals puguin compartir un temps de Casa Golferichs:
cles infantils. lleure i puguin interactuar amb els Gran Via, 491.
La idea va sorgir per compensar, seus fills i filles. Tel. 93 323 77 90
a través d'una nova oferta lúdica, L'oferta d'espectacles es concen¬
les mancances dels serveis adreçats tra en diferents punts de l'Eixample, Espai Cultural Sagrada Família:
als infants. L'Eixample va ser pioner i dóna cobertura a tres dels seus Mallorca, 433.
en aquest tipus de proposta i a hores barris. Hi ha programació setmanal Tel. 93 446 26 20
d'ara s'ha estès a altres punts de la a la Casa Elizalde —un dels centres
ciutat. pioners a la ciutat en aquest tipus Serveis Personals
En aquests moments la programa¬ d'oferta—, la Casa Golferichs Districte de l'Eixample
ció d'espectacles infantils és un —que també ha consolidat la seva
aspecte força important de les pro¬ programació—, i aquest any s'hi
gramacions de disfusió cultural als ha sumat l'Espai Cultural de la Sa¬
equipaments. grada Família, que també ha obtin¬
La selecció de les diferents pro¬ gut molt bona resposta entre els nens
postes s'elabora tenint molt en i nenes del barri.
compte els continguts i els formats, Esperem que en un futur no gaire
és a dir, es trien aquells espectacles llunyà la resta de barris del districte
que fomentin la creativitat i la parti¬ també puguin gaudir d'aquestes mati¬
cipació dels infants i que potenciïn nals infantils. La participació és molt
els valors per la convivència i la alta a cada un dels centres, sovint al
solidaritat. Els cicles inclouen tot límit de les seves capacitats. Cada
tipus d'espectacles, des de titelles, diumenge, més de 700 petits ciuta¬
clowns, animació i explicació de dans i ciutadanes del districte i els
contes, fins a representacions teatrals seus pares i mares gaudeixen d'un
de petit format. matí d'espectacle i diversió.
Música "Tot i les diferències estructurals
de totes dues edificacions,
als les seves activitats
centres estan marcades per un comú
denominador: la música."
cívics de la
Zona Franca
R. ESCUDÉ
Al barri de la Zona Franca hi ha l'aprenentatge i la formació dels mú¬ música amb gent jove fins a l'espai
dos centres cívics que, per proximitat, sics joves, no solament com a músics, de creació d'art, estem oberts a totes
complementen les seves activitats sinó per tal que els grups puguin les edats i mentalitats". L'art en gene¬
mantenint la personalitat pròpia. El elaborar els seus àlbums. La Núria ral és doncs la constant a la Casa del
centre cívic de la Casa del Rellotge és Pascual és la directora del centre i ens Rellotge en totes les seves manifesta¬
a l'antiga casa de la fàbrica Farrero explica que el programa "pretén donar cions, però també pretén ser el local
—un edifici del segle passat— entre una formació més integral al músic. social de les entitats i associacions
els carrers de Llobregat i del Foc. Pensem que a més de saber música, del barri. En definitiva, el punt de tro¬
L'envolta una gran esplanada i al ha de saber de llums, de potència de bada de totes les inquietuds veïnals.
davant hi té un passeig arbrat. L'edifi¬ so, de posada en escena... Fins i tot ha La Casa del Rellotge i la Bàscula
ci manté el seu particular tarannà, de tenir una formació d'interpretació i organitzen cada any, al juliol, la
típic de la primera industrialització de de dicció". El centre facilita tota la Terrassa d'Estiu. En aquest cicle
l'antiga Marina de Sants. Per contra, informació per tal d'engrescar els estiuenc els dos centres ofereixen una
el centre cívic de la Bàscula és una grups joves a ser els seus promotors. alternativa als ciutadans amb activi¬
mostra de l'arquitectura dels anys 70. De fet, la Bàscula disposa d'una sala tats de petit format als espais exte¬
Situat a l'altra banda del carrer del d'actes de gran capacitat on els grups riors, la rambla de Can Farrero i els
Foc, està especialment dissenyat per¬ poden organitzar la seva primera ac¬ jardins de la Bàscula. Els públics es
què la llum arribi a cadascun dels seus tuació inserint-la en la programació barregen buscant des del blues al
racons. Tot i les diferències estructu¬ estable del centre. jazz, i des del rock i el punk a la
rals de totes dues edificacions, les A la Casa del Rellotge hi ha les música tradicional. Els dos centres
seves activitats estan marcades per un aules d'aprenentatge musical de la s'unifiquen en una sola plataforma
comú denominador: la música. Zona Franca, que funcionen organit¬ d'expressió bàsicament musical on,
L'equipament de la Bàscula gau¬ zades conjuntament amb l'Associació segons els seus directors, "els veïns
deix d'uns espais especialment hàbils Cultural Leza. També conjuntament del barri poden trobar al costat de
per a l'assaig de tota mena de grups organitzen cada any el Festival de casa un lloc on prendre una copa,
musicals: tres bucs d'assaig, estudi Música Tradicional, que enguany escoltar música i relacionar-se sense
d'enregistrament, buc de fotografia- arriba a la 7a edició. El director del dependre del centre de la ciutat".
El programa "Bàscula Musical" posa a centre és Miquel Pulgarín, el qual ens
l'abast dels grups novells tota aquesta diu que "el ventall del nostre públic Josep Pascual ^3
infraestructura per tal de facilitar és molt ampli: des del còmic i la Districte de Sants-Montjuïc 15
Can
Ot) Deu, "Les programacions
o que s 'han anat oferint han estat
1—IÇJ) molt
espai variades, des d'un jazz,
•N2 un per clàssic, passantper un jazz
al Jazz contemporani fins a propostes
Q¿] actuals. "■
O
Al centre cívic Can Deu es va cre¬ Les programacions que s'han anat els concerts —la Sala d'Actes del
ar, la primavera de 1988, un espai de oferint han estat molt variades, des centre cívic— té una bona acústica,
música de jazz amb una periodicitat d'un jazz clàssic, passant per un jazz que la qualitat de la programació és
no gaire estable, a vegades de dos contemporani fins a propostes bona i el preu d'entrada reduït
cops l'any amb 3 o 4 concerts, i altres actuals. Així hem pogut gaudir de la —actualment de 300 pessetes—,
d'un sol cop amb 5 o 6 concerts. música de Mediterrani o Swing Revi¬ cosa que fa que cada vegada més es
Entre els objectius plantejats cal des¬ val fins als estils com Dixieland, for¬ cobreixin les espectatives d'ocupació
tacar l'oferta d'espai de concerts de mació que representa la continuació de la Sala, que té una capacitat per a
música de jazz al barri i la possibilitat de la música New Orleans, on els 90 persones.
d'oferir una plataforma de llançament solistes comencen a recrear-se en les El jazz va trobar el seu racó al cen¬
per a grups poc coneguts. improvisacions, o també el Latin tre cívic Can Deu i està consolidant
A causa de l'increment de públic i Jazz, on la força en el ritme és l'ele¬ un bon espai de música al districte de
l'interès demostrat, l'any 1992 es rea¬ ment que predomina en aquesta les Corts.
litza el projecte de Cicle de Concerts expressió musical. Aquest cicles han
de Jazz a les Corts amb una periodici¬ fet de Can Deu un escenari de la Gemma Gálvez
tat estable que té lloc durant el mes millor mostra d'artistes que es mouen Districte de les Corts
de juny. D'aquesta manera, s'inicia el per Barcelona i el seu entorn.
Primer Cicle de Jazz a Can Deu amb A partir de les valoracions que
l'actuació de Loni Geest. s'han recollit del públic assistent,
El segon Cicle de Jazz va retre majoritàriament gent jove i heteroge¬
homenatge a Johon Coltrane, en el ni, reincident en moltes ocasions,
qual van actuar grups com "Q" Jazz però també de noves, en general es
Quintet, Swinglot, entre d'altres. coincideix que l'espai on es realitzen
Les places "Vobjectiu principal de
les obres que es duen a terme
a les places Frederic Soler i
recuperen Joaquim Folguera és recuperar
el seu caràcter
el de nucli central
caràcter del barri de Sant Gervasi. "
ciutadà
FOTOS: R. ESCUDÉ
Plaça: "Lloc ample i espaiós, a L'altra actuació urbanística la pro¬
l'interior d'una població, on solen tagonitza la plaça Cardona. Fins ara,
confluir diversos carrers". Així és bona part del seu espai l'ocupaven
com ens defineix el diccionari aquest vehicles estacionats, la qual cosa, afe¬
espai urbà tan comú a qualsevol ciu¬ gida a l'habitual densitat del trànsit
tat. Una plaça, però, és molt més que rodat, anava en detriment dels via¬
això. És, o hauria de ser, un lloc que nants. La remodelació de la plaça
convidi a la relació, la trobada i Cardona respon, doncs, a una premis¬
l'esbarjo. Un lloc que el ciutadà faci sa bàsica: convertir-la en un espai
seu. Que sigui testimoni de la histò¬ d'ús preferent per als ciutadans que
ria i un signe d'identitat del barri al van a peu, i recuperar el seu caràcter i
qual pertany. la seva funció originals, la qual cosa
Sovint hem contemplat amb una significa retornar l'ús cívic de la
certa preocupació com la funció de plaça i facilitar als vianants la possi¬
les places dels nostres barris ha anat, bilitat de travessar-la sense perill,
poc a poc, perdent en bona part el passejant i gaudint de l'entorn.
seu caràcter original. Actualment D'acord amb aquests criteris
l'augment del trànsit rodat ha propi¬ s'eixamplen les voreres, es redefineix
ciat que en massa ocasions les places el mobiliari urbà i s'incorporen diver¬
esdevinguin simples eixos de circula¬ sos elements d'arbrat i d'enjardina-
ció o, encara pitjor, zones d'estacio¬ ment que, alhora que compleixen una
nament permanent de vehicles. funció estètica, contribueixen a modi¬
L'interès per cercar solucions a ficar positivament l'actual disseny de
aquests problemes ha impulsat una la plaça. La pavimentació del terra
sèrie d'actuacions urbanístiques de ocupa un aspecte important, ja que
les quals en destaquem dues inicia¬ s'utilitzaran diverses textures i colo¬
des el passat mes de març a Sant racions per tal de distingir les zones
Gervasi: les remodelacions de la reservades als vianants i la zona
plaça Cardona i de les places Frede¬ reservada al pas de vehicles.
ric Soler i Joaquim Folguera. En aquest mateix àmbit d'actua¬
L'objectiu principal de les obres ció, l'espai ocupat pel carrer Santa
que es duen a terme a les places Fre¬ Petronella, des del carrer Marià Cubí
deric Soler i Joaquim Folguera és fins a la mateixa plaça Cardona, es
recuperar el seu caràcter de nucli cen¬ converteix en zona dedicada exlcussi-
tral del barri de Sant Gervasi en un vament als vianants. L'execució de
radi d'acció delimitat pels carrers de les obres té un import de gairebé 22
Balmes, Vilarós, Sant Gervasi de Cas¬ milions de pessetes i també es preveu
soles i Rubinstein. Això s'aconsegueix que acabin a l'octubre.
mitjançant la connexió entre les dues La remodelació d'aquestes places
places i la remodelació dels espais respon a la voluntat de dur a la pràcti¬
adjacents, la qual cosa, sens dubte, ca unes actuacions urbanístiques que
atorgarà un nou caire a la zona que serviran per millorar el nostre entorn
envolta el Mercat de Sant Gervasi, on i per apropar al ciutadà aquests
els protagonistes són els vianants. indrets que fan de Sant Gervasi un
Aquest projecte preveu un espai barri hospitalari.
per passejar i de lleure, la instal·lació
de mobiliari urbà nou i també una Teresa Gómez i Garcia
zona diferenciada per a l'accés de Districte de Sarrià-Sant Gervasi
vehicles i de càrrega i descàrrega del
Mercat. L'import d'aquestes obres és
de 94 milions de pessetes i finalitza¬
ran el mes d'octubre d'enguany.
oO
os-£3 Bitllets "El tercer cicle "Billet d'Anada'
ha estat concebut com un marc
zOo
1—1 L· d'Anada de trobada i reflexió al voltant
v00 cap de la multiculturalitat. "
GO a la literatura
o
"Bitllet d'anada" és un cicle de Libanesa autora de Mujeres de arena Amb aquesta intenció, i fidels al
divulgació de l'obra d'escriptors y mirra-, Mahmud Darwix, el més nostre paper divulgatiu, es van cele¬
d'arreu de la Mediterrània. Es tracta conegut dels poetes palestins actuals, brar Trobades Literàries cada dimecres
d'una proposta que, defugint de les convidat amb motiu de la publicació del mes de març al centre cívic La
rigideses que caracteritzen les con¬ de la seva obra en prosa Memorias Sedeta. Els participants d'enguany han
ferències per experts, vol mostrar a la para el olvido, i Kostas Lajas, premi estat Emna Belhaj Yahia, escriptora
gent del carrer els valors fonamentals nacional de literatura grega el 1995. tunisenca autora de Chronique Fron¬
de la literatura. El tercer cicle "Bitllet d'Anada", talière i L'Étage Invisible-, Mocef
L'essència del projecte "Bitllet que s'ha desenvolupat a llarg del mes Mezzghani, poeta i autor teatral, ac¬
d'Anada" rau en un estil desenfadat i de març d'enguany, s'ha centrat en tualment director de la Maison du
innovador d'animació de la lectura, i escriptors del Magrib que no tenen Poète de Tunis i autor de l'epopeia
utilitza un llenguatge àudiovisual i encara traduïda la seva obra ni al poètica Ayyàs-, Wacinny Laredj, es¬
recursos escènics amb la intenció català ni al castellà. Una proposta criptor algerià exiliat a França on exer¬
d'arribar al gran públic. Després d'un sens dubte agosarada, que pretén cap¬ ceix com a doctor en literatura àrab i,
període de proves en el decurs del tivar l'atenció dels lectors i, encorat¬ autor de Mémoire de l'eau-, i, per
qual van comparèixer autors catalans jar a les editorials del nostre país per últim, Abbdelkader Chaoui, autor de
com Jesús Montcada, Joan Brossa, a què els tinguin en compte. la novel·la autobiogràfica Pretèrit
Baltasar Porcel, Sergi Pàmies, etc., es Per tot això, aquest cicle ha estat Imperfet que és encara avui, una de les
va encetar un segon cicle amb una concebut com un marc de trobada i poques obres censurades al Marroc.
vocació més internacional. reflexió al voltant de la multicultura¬
Entre els escriptors que van assistir litat. Es a dir, una manera com una Oriol Pascual
al segon cicle, podem destacar a altra de celebrar la diversitat, la rique¬ Districte de Gràcia
Josep Piera, premi Sant Joan per la sa del mestissatge i la convivència
seva novel·la Seduccions de Marrଠfraternal entre els pobles que formen
queix', Hannan Al-Shaykh, escriptora part de l'anomenat "Mare Nostrum".
CO nO Els jardins "Els jardins de Les Heures
^ envolten
S el palau del mateix nom.
de Les Heures Tant elpalau com els jardins
formaven part d'una
§ finca
de
r±5 30 hectàrees. "
oc seran oberts
O
O a tothom
M
Abans de la primavera del 99 la
ciutat podrà gaudir d'un nou jardí on
tothom podrà passejar o passar una
bona estona de lleure i de
tranquil·litat. En el moment en què
finalitzin les obres de restauració, els
jardins de Les Heures seran oberts al
públic. Aquests jardins estan situats
dins del recinte de les Llars Mundet,
a la zona nord del districte d'Horta-
Guinardó. Actualment són propietat
de la Diputació de Barcelona, que
serà qui iniciarà les obres en breu,
seguint el projecte que ha redactat
l'Institut Municipal de Parcs i Jardins
de l'Ajuntament.
Els jardins de Les Heures s'arran¬
jaran seguint, en la mesura del possi¬
ble, l'estructura del jardí original. Ini¬
cialment els jardins estaven
estructurats de forma geomètrica en
tres terrasses que aprofitaven el des¬
nivell de la muntanya. A més de la
riquesa vegetal, al jardí hi havia
escultures, fetes de marbre de Carra¬
ra, que presidien les diferents terras¬
ses. Segons el projecte, en tots
aquests elements, a més dels arqui¬
tectònics, s'hi farà una restauració
integral reconstruint el model origi¬
nal. El projecte de restauració propo¬
sa, a més de recuperar l'aspecte for¬ es va perdre la colònia la família va Diputació de Barcelona l'any 1958 i
mal del jardí, tenir en compte tornar a Barcelona i va iniciar les els va annexionar a les Llars Mundet
l'evolució de la vegetació en el temps obres del futur palau i jardins de Les fins a l'any 1971. A partir d'aquell
integrant a la seva estructura vegetal Heures. L'obra de construcció de la moment la finca va començar a patir
aquells elements de gran entitat que finca va ser encarregada a l'arquitecte diversos robatoris, incendis i actes de
han crescut espontàniament, sempre i August Font i Carreras que s'inspirà vandalisme i la van deixar en un estat
quan no pertorbin la composició glo¬ en els Château francesos: quatre tan lamentable que la Diputació va
bal del jardí. Actualment hi ha alguns torres rodones, rematades per pics plantejar-se el seu enderrocament, fet
arbres de dimensions i consolidació cònics. Les obres de construcció es que es va evitar per pressions dels
respectables, com arbres de l'amor, van acabar, en un temps rècord ciutadants. L'any 1985 es van iniciar
llorers o alguns peus d'acàcia. d'onze mesos, el març de 1895. les obres de restauració del palauet
Els jardins de Les Heures envolten Durant la Guerra Civil l'edifici fou per tal de destinar-lo a activitats for¬
el palau del mateix nom. Tant el abandonat i va ser confiscat per la matives. Actualment, és seu de les
palau com els jardins formaven part Generalitat i es va convertir en aules de formació continuada de la
d'una finca de 30 hectàrees i van ser residència del president Lluís Com¬ Universitat de Barcelona i de la Fun¬
construïts en l'antiga finca de can panys. Un cop finalitzada la Guerra i dació Bosch i Gimpera.
Duran, a final del segle passat, per després de diverses vicissituds, la fin¬
l'industrial català Josep Gallart. La ca fou parcel·lada i venuda per a fer Esther Sast i Novell
família Gallart va fer fortuna en la urbanitzacions. Finalment el que que¬ Districte d'Horta-Guinardó
navegació a Puerto Rico, va arribar a dava de la finca, bàsicament el palau i
tenir una bona flota de vaixells. Quan els jardins, foren comprats per la
oo ^
OS'S L'Assessoria "L'Assessoria es va posar
en marxa amb la voluntat
05 ^ de Consum: d'acostar aquesta informació
vO M als ciutadans del districte i
g servei promocionar el comerç
co
<3-2 i-S un i la millora de la qualitat
dels serveis de la zona. "
per al districte
R. ESCUDÉ
Dins la nostra societat, ho vulguem bancaris, serveis turístics, viatges, sub¬
0 no, tots som consumidors. I, com a ministraments, etc.— tractant aspectes
tais, tenim una sèrie de drets establerts tan diversos com els drets del consu¬
legalment, l'acompliment dels quals midor respecte a les hipoteques bancà¬
han de garantir les diferents adminis¬ ries, la compra o lloguer d'un pis, les
tracions públiques. A l'Ajuntament de normatives sanitàries respecte als pro¬
Barcelona, les competències en matè¬ ductes alimentaris, l'abast de les
ria informativa sobre temes de con¬ garanties dels productes o qualsevol
sum depenen de la Direcció de Ser¬ altra qüestió d'interès sobre el tema. A
veis de Comerç i Consum, que les més, el servei realitza la tramitació de
exerceix a través de l'Oficina Munici¬ reclamacions en aquells casos en què
pal d'Informació al Consumidor els drets dels ciutadans com a consu¬
(OMIC). Les funcions de l'OMIC són midors han estat vulnerats, realitza
oferir informació i assessorament campanyes informatives sobre temes
sobre temes relacionats amb el con¬ concrets —l'any passat es van portar a
sum, donar suport a les associacions terme quatre campanyes que tractaven
de consumidors i actuar com a media¬ temes com els productes enganyosos o
dor entre el consumidor i l'entorn les compres de Nadal i Reis— i orga¬
comercial gestionant denúncies i nitza xerrades sobre consum als equi¬
reclamacions. Tanmateix, la gran paments del districte que compten
demanda d'assessorament en aquesta amb una gran afluència de públic.
matèria planteja la necessitat d'apro¬ Però l'Assessoria no s'adreça úni¬
par al màxim la informació als ciuta¬ cament als consumidors, sinó també a
dans a través de la creació de serveis les entitats i als comerciants oferint-
descentralitzats ubicats als diferents los col·laboració en la planificació i
territoris de la ciutat. realització d'activitats informatives
En aquest sentit, una experiència en relació al consum, informació
pionera ha estat la creació de l'Asses¬ sobre temes concrets —rebaixes,
soria de Consum de Nou Barris, garanties, etiquetatges..—, suport per
l'únic servei d'aquestes característi¬ a l'organització de xerrades, debats o
ques prestat des d'un districte muni¬ col·loquis i assessorament per a
cipal que existeix en l'actualitat a la l'adhesió dels comerciants a la Junta
nostra ciutat i que funciona tots els Arbitral de Consum.
dilluns, de 15.30 a 18.00 h, a l'Ofici¬ Després d'aquests tres anys de
na d'Atenció al Ciutadà del Districte. funcionament, la consolidació del
El servei, creat ara fa tres anys, servei és innegable: l'any passat va
s'estructura gràcies a un conveni atendre un total de 904 consultes i
entre el Districte de Nou Barris i la reclamacions referents a més de tren¬
Unió de Consumidors de Catalunya ta temes diferents, i s'ha convertit en
(UCC) i compta amb el suport tècnic un servei força conegut del qual la
1 la intervenció de l'OMIC com a millor publicitat són els mateixos
organisme coordinador del projecte. usuaris. Per això, la valoració que
L'Assessoria es va posar en marxa se'n fa des dels diversos organismes
amb la voluntat d'acostar aquesta implicats és molt positiva. L'Asses¬
informació als ciutadans del districte i soria de Consum de Nou Barris es
a la vegada promocionar el comerç i la considera un producte de qualitat que
millora de la qualitat dels serveis de la respon a les necessitats de molts ciu¬
zona. Una de les seves funcions pri¬ tadans i ciutadanes.
mordials és oferir als ciutadans i ciuta¬
danes assessorament sobre tot tipus de Rosa Farga
transaccions comercials —alimenta¬ Districte de Nou Barris
20 ció, automòbils, habitatge, serveis
oo pi Prou "Amb la campanya
caques es pretén informar als ciutadans
de del districte sobre la funció
v§ gos, social dels gossos i conscienciar
als
CX2 el amic propietaris de gossos,
-+_i> meu per a què compleixin amb
o ss els seus deures cívics
GO és molt net amb especial incidència
en l'aspecte de neteja."
El 89% dels barcelonins considera Com a experiència pilot,
que la porqueria dels gossos és un els punts conflictius s'han
problema força o molt important. escollit als barris de Sant
Aquesta dada es desprèn dels resul¬ Andreu i la Sagrera. El parc
tats d'una enquesta telefònica elabo¬ de la Pegasso, la plaça de
rada per l'Ajuntament de Barcelona. les Palmeres, els jardins de
És per això que el districte de Sant la Casa Bloc, la plaça
Andreu, preocupat per la problemàti¬ Assemblea de Catalunya
ca que comporta la presència de gos¬ o la plaça General Mora-
sos a la ciutat, vol emprendre la cam¬ gues són alguns dels
panya de sensibilització "El meu espais en els que s'ubi¬
amic és molt net". caran els informadors,
Amb la campanya es pretén, per la missió dels quals
una banda, informar als ciutadans del serà donar a conèixer
districte sobre la funció social dels la campanya i facilitar
gossos —gent gran, persones amb un fullet explicatiu on
disminució, cecs...— incidint en el hi consti el llistat dels
respecte, la convivència i la complici¬ pipicans del districte
tat en tenir cura de l'entorn. I per Facilitaran, a més,
altra banda, pretén conscienciar als una bossa per a la
propietaris de gossos, per a què com¬ recollida d'excre¬
pleixin amb els seus deures cívics ments.
amb especial incidència en l'aspecte La campanya
de neteja. En definitiva, es vol acon¬ "El meu amic és
seguir la col·laboració dels ciutadans molt net" vol ser
per mantenir una ciutat més neta. contundent però
La campanya, que es porta a terme alhora concilado-
aquesta primavera, es basa en dues ra. No es tracta
accions fonamentals. En primer lloc, d'enfrontar els
s'enviaran cartes als propietaris de propietaris dels
gossos del districte de Sant Andreu gossos amb els
que paguen la taxa corresponent. En que no ho són.
la carta s'informa de la campanya i es Ara bé, cal que des de
demana la seva col·laboració per a l'Ajuntament s'emprenguin accions
mantenir neta la ciutat. per conscienciar que una ciutat neta
En segon lloc, i seguint la línia de és també una ciutat de qualitat.
l'experiència que es va portar a terme
al districte de l'Eixample —podeu Magda Orozco
veure l'article al número anterior de Districte de Sant Andreu
La MUNICIPAL—, la campanya
comptarà amb la presència d'infor¬
madors als espais considerats com a
punts més conflictius pel que fa a la
problemàtica que comporta la presèn¬
cia de gossos, tant en l'aspecte de la e
neteja com en el de la destrossa del
verd de la ciutat.
^5
21
Tp o o "El premi immediat
^^ ^ és una test amb una planta
per a cada participant.
o per textos, o
M
qj? cc els
^3 CO poemes de
la ciutadania
Aquest és el títol de la mostra poè- autors o els rapsodes assistents recita¬ l'escola Eduard Miró i el Grup Ressò,
tico-musical que es celebra enguany ran les obres presentades. El premi en homenatge al centenari del naixe¬
al districte de Sant Martí, i en la que immediat, com indica molt bé el títol ment de García Lorca i al 50è aniver¬
poden participar totes les persones de del recital poètic, és una test amb una sari de la Declaració dels Drets
qualsevol nacionalitat, cultura i edat planta per a cada participant. Humans. La Mostra culminarà amb
que ho dessitgin. L'únic requisit que Els interessats ja poden recollir les una marató poètica, prevista per al
han d'acomplir és presentar un poe¬ bases d'aquest certamen poètic i proper mes d'octubre, en la que es
ma o prosa poètica, sobre el tema que l'imprès d'inscripció als centres farà una tria dels poemes recitats en
vulguin i en qualsevol llengua. Això cívics del Besòs, Sant Martí, Can els quatre territoris per a publicar-los
sí, els textos escrits en llengües Felipa i al Centre de Serveis del Clot- posteriorment. En el decurs d'aquest
estrangeres han d'anar acompanyats Camp de l'Arpa. acte també es lliurarà a cada partici¬
de la seva traducid en català. El termini de presentació d'obres pant un exemplar del llibre que recull
La idea dels organitzadors depèn de la celebració de les Festes les obres seleccionades l'any passat.
d'aquest certamen és fer un acte poè¬ de Primavera en cada territori. A la Aquesta experiència es va iniciar
tic amb actuacions musicals i espec¬ Verneda, s'han d'entregar abans del al centre cívic Besòs el 25 d'abril de
tacles de mim, titelles, etc. a cadas¬ dia 4 d'abril, a la Biblioteca de Sant 1977, amb un recital de 50 poemes de
cun dels territoris del districte: Besòs, Martí de Provençals, Selva de Mar, caràcter intergeneracional i intercul¬
25 d'abril, a la rambla Prim, davant 215; al Besòs, fins al 17 d'abril, al tural per commemorar el 25è aniver¬
del centre cívic; Poblenou, 24 de Punt d'Informació Jove Sant Martí, sari del discurs que el músic català
maig a la rambla Poblenou, a prop del rambla Prim, 87-89; i al Clot-Camp Pau Casals va fer a l'ONU. La mostra
Casino de l'Aliança; Verneda,18 de l'Arpa, amb data límit del 30 poètica va resultar un èxit i per això
d'abril a rambla Guipúscoa/Selva de d'abril, al Foment Martinenc, Pro- aquest any s'amplia a tot el districte.
Mar; Clot-Camp de l'Arpa, 17 de vença, 593. El Poblenou admet crea¬
maig al Parc del Clot. cions fins al 16 de maig, al centre Esperança Alvarez
Durant la celebració d'aquests cívic Can Felipa, Pallars, 277. Districte de Sant Martí
actes, que s'engloben en el programa El festival poètic d'enguany està
de les Festes de Primavera, els propis organitzat pel districte de Sant Martí,
oo O
Els j "Nesto vise" és l'única xarxa
oves de centres i organitzacions
S § de Bòsnia juvenils que engloba entitats
de tot el territori de Bòsnia
'
i busquen la Hercegovina. "
n
O
reconciliació
L'estiu de l'any passat, dos nois de cosa més— i Renato Zrnic van des¬ llar —explica Jamie Spector, coordi¬
Sarajevo van tenir la idea de crear plaçar-se fins a Vilanova i la Geltrú nadora internacional de l'associa¬
una xarxa que connectés es centres on van recollir el Premi Europa, ció— per això vam organitzar una
juvenils existents a tot el territori de guanyat pel projecte bosnià. Aquest trobada de tres dies al poble Bosnià
Bòsnia i Hercegovina, tant a la Fede¬ guardó estava convocat per One costaner de Neum". Allà s'hi van reu¬
ració Croatomusulmana com a la World, una associació que agrupa les nir vint-i-un joves bosnians i vuit
República Srpska. Renato Zrnic i televisions públiques europees. estrangers que treballen en organitza¬
Vernes Cosic, administrador i anima¬ "Nesto vise" és l'única xarxa de cions juvenils.
dor de l'Euroclub-Dobrinja, respecti¬ centres i organitzacions juvenils que Els participants van fer un curs de
vament, van donar a conèixer la ini¬ engloba entitats de tot el territori de comunicació per aconseguir una bona
ciativa als seus companys de Bòsnia Hercegovina, de manera que dinàmica en les reunions i els debats i
l'Euroclub-Sarajevo i a altres organit¬ els joves de Sarajevo poden trobar-se, van treballar en grups reduïts per
zacions, locals o estrangeres, que tre¬ compartir experiències i, com explica tractar temes relacionats amb la for¬
ballaven amb joves. Lejía Kapo, "planificar activitats con¬ mació professional, la cultura,
Els creadors d'aquest projecte van juntes que els uneixin i portin al que, l'esport, el disseny d'un camp d'estiu
presentar-lo a l'Ambaixada de la per a nosaltres, és el sostre de tot: la i altres activitats. La trobada de
Democràcia Local Barcelona-Saraje¬ reconciliació, feta a través dels Neum es van superar les expectatives
vo —ADL— que va contribuir per joves". En l'actualitat hi ha 14 orga¬ i va suposar un pas definitiu per con¬
donar forma al projecte i va "apadri¬ nitzacions associades a "Nesto vise". solidar l'organització. La següent cita
nar" la nova organització. Des de Fins ara, els representants de important dels joves de "Nesto vise"
l'ADL se'ls va animar perquè es pre¬ cadascun dels membres de la xarxa serà l'assemblea general i les elec¬
sentessin al concurs per a obtenir el havien tingut reunions periòdiques a cions que celebraran al maig per
Premi Europa de televisió per a la Sarajevo. "Però si volem una xarxa escollir l'equip executiu.
lliuta contra el racisme i la xenofòbia. de veritable cooperació els joves
Al setembre, Lejla Kapo, coordi¬ s'han de conèixer i han d'establir Ambaixada de la Democràcia Local
nadora local de la nova organització, relacions personals per tenir una Barcelona-Sarajevo
anomenada "Nesto vise" —Alguna motivació més alta a l'hora de treba¬
El Pla Jove
de la ciutat
de Barcelona
El passat 30 de gener, el Plenari L'Ajuntament va ser pioner en les nari. Primer, el context i les prioritats
de l'Ajuntament aprovava el Pla polítiques de gent jove. Primer, l'any amb les que treballen actualment les
Jove de la Ciutat de Barcelona, un 1979, amb la creació de la Regidoría administracions públiques, i en parti¬
pla director de les polítiques de de Joventut i la seva corresponent cular la municipal: contenció pressu¬
joventut de la ciutat. Amb el nou Àrea, que ràpidament va posar en postària, reconsideració dels paràme¬
Pla l'Ajuntament dóna un nou marxa programes, espais, equipa¬ tres de les polítiques de Benestar, etc.
impuls a la política de joventut que ments i serveis adreçats a joves, a Segon, la reorganització de l'estruc¬
ha anat desenvolupant durant els més d'impulsar la constitució del tura de funcionament del propi Ajun¬
últims divuit anys. Consell de la Joventut de Barcelona tament de Barcelona que avui separa
El Pla Jove, elaborat sota l'im¬ com a òrgan de participació dels clarament la presa de decisions políti¬
puls de la Regidoría de la Ponència joves barcelonins. ques de la gestió de serveis i que ver¬
de Joventut i Dona, consensuat amb tebra la seva organització únicament
tots els districtes i sectors implicats El Projecte Jove de 1985 al voltant del territori —districtes— i
i consultat amb el Consell de la En una segona etapa l'Àrea inicia¬ de les actuacions sectorials —sectors
Joventut de Barcelona, és el com¬ va un procés de reflexió ampli i parti¬ centrals—, deixant de manera cohe¬
pendi de totes les actuacions especí¬ cipatiu sobre la situació de la joventut rent l'execució de les polítiques
ficament adreçades als joves des a la ciutat que el 1985 va concloure adreçades als sectors de població en
del municipi i s'erigeix en el princi¬ en l'aprovació del Projecte Jove: un una lògica transversal. La tercera
pal instrument de la política de dels primers plans integrals de joven¬ variable, i més important, és la pro¬
joventut municipal. tut d'Europa. El Projecte Jove s'arti¬ funda transformació de la condició
culava sobre dues premisses princi¬ juvenil a la nostra ciutat —canvis en
pals: no es pot fer política de joventut els estils de vida, en els valors, en
sense els joves, la primera; i l'eix de l'oci i el temps lliure, en la formació i
la política de joventut ha de ser facili¬ l'accés al treball...
tar la inserció sòcio-professional dels Un nou marc que requereix iniciar
joves, la segona. El Projecte Jove pre¬ una nova etapa en la política de joven¬
sentava per primera vegada el con¬ tut de l'Ajuntament de Barcelona,
cepte de gestió interdepartamental recollint el fruit d'etapes anteriors i
que després tant s'ha utilitzat en les seguint la línia innovadora del nostre
polítiques de Benestar Social. Poste¬ Ajuntament en aquest camp, i en el
riorment, en una tercera etapa, el que es proposa dotar la nostra actuació
1990 es va actualitzar el Projecte de nous objectius, de nous programes i
Jove seguint noves metodologies de nous instruments. D'aquí és d'on
d'estudi i planificació i, sobretot, prové la decisió de la Regidoría de
incorporant l'actuació descentralitza¬ Joventut i Dona d'impulsar el disseny
da dels districtes de la ciutat. i elaboració d'un nou Pla Jove.
Així, l'experiència de 18 anys de
gestió i reflexió han portat als agents L'elaboració del Pla Jove
implicats —polítics, tècnics, enti¬ Per a l'elaboració del Pla es va
tats— a considerar que tota la política crear la Comissió Intersectorial de
de joventut s'ha de regir per 3 ele¬ Joventut amb la participació de repre¬
ments fonamentals: concepció inte¬ sentants dels Sectors, Direccions i
gral, gestió interdepartamental i Instituts municipals: Sector dels Ser¬
coparticipació dels propis joves. veis Personals, Direcció d'Afers
Socials, Direcció de Promoció i
Nou marc, nova etapa Acció Comunitària, Direcció de Salut
El marc, però, en el que s'han Pública, Institut de Cultura de Barce¬
d'aplicar aquests criteris ha canviat lona, Barcelona Informació, Institut
substancialment d'ençà els principis Municipal d'Educació, Direcció
dels vuitanta fins al final dels noranta d'Esports, Barcelona Activa, Patronat
en els que ara ens trobem. Tres varia¬ Municipal de l'Habitatge, Direcció
Fotos: A. Lajusticia bles han capgirat radicalment l'esce¬ d'Organització Territorial, Direcció
"Tota la política de joventut "Per a l'elaboració del Pla
s 'ha de regir per 3 elements es va crear la Comissió
fonamentals: concepció integral, Intersectorial de Joventut amb
gestió interdepartamental i la participació de representants
coparticipació dels propis joves. " dels Sectors, Direccions
i Instituts municipals. "
de Serveis de Prevenció, Institut
Municipal de Persones amb Disminu¬
ció, i un representant dels districtes.
El treball ha durat dotze mesos
amb un ritme de reunions de la
Comissió mensual i amb força reu¬
nions bilaterals entre l'equip redactor
i els diversos òrgans municipals.
Paral·lelament s'ha fet un treball
d'anàlisi de la realitat juvenil a partir
de diverses fonts —enquesta sobre
valors i condicions de vida, estudi
sobre associacionisme a l'ensenya¬
ment mitjà, estudis sobre salut, etc.
Un cop acabat el primer redactat
s'ha passat a una segona fase de con¬
sulta als sectors implicats. El docu¬
ment s'ha presentat i debatut amb
diferents interlocutors: entitats de ciu¬
tat i de districte, Consell de la Joven¬
tut, Consellers de Joventut, tècnics i
animadors dels diversos districtes,
experts, regidories, etc. El text final
recull les propostes i suggerències
sorgides d'aquest procés de consulta.
El contingut del Pla
El text és un document de 100
pàgines que conté una introducció
amb els antecedents de la política de
joventut municipal, un capítol sobre
"la nova condició juvenil" i l'anàlisi
de la realitat dels joves de la ciutat,
un tercer capítol sobre els objectius i
criteris d'actuació, un quart sobre els
programes d'actuació i, finalment, la
descripció dels òrgans d'execució,
seguiment i avaluació del Pla.
L'objectiu principal del Pla és
definir una nova política de joventut
des d'una visió global i integral, fruit
de l'anàlisi de les noves necessitats
dels joves —nova condició juvenil—,
combinant les actuacions dirigides a
solucionar les necessitats dels joves
amb l'aprofitament de les seves apor¬
tacions generacionals per a la ciutat, i
que alhora s'adapti al nou model de
funcionament organitzatiu munici¬
pal—descentralització i sectorialitza-
ció— optimitzant al màxim els recur¬
sos disponibles. Les polítiques de joventut són una prioritat per l'Ajuntament
"L'objectiu principal del Pla
és definir una nova política de
joventut des d'una visió global
i integral, fruit de l'anàlisi de
les noves necessitats dels joves."
Aquest objectiu principal es fona¬ Els joves són el futur de la ciutat pació dels joves— col·lbquen les
menta en un nou enfoc de les políti¬ direccions, els instituts i els districtes
ques de joventut —les polítiques afir¬ com a responsables de la gestió dels
matives— i es concreta en tres programes d'actuació alhora que, de
objectius generals: facilitar la ciuta¬ manera complementària, obliguen a
dania activa dels joves, contribuir al una estructuració clara i a un reforç
desenvolupament social dels joves, i dels seus òrgans de direcció, coordi¬
promoure la dimensió europea i inter¬ nació, seguiment i avaluació.
nacional dels joves. Aquests òrgans seran els següents:
Quatre criteris bàsics de funciona¬ Comissió Ciutat Amiga i Qualitat-
ment estan presents en tots els pro¬ Regidoria de Joventut i Dona com a
grames d'actuació que defineixen el òrgans de direcció política general;
Pla: afavorir el diàleg i el pacte en les Comissió Interdepartamental de
polítiques de joventut, desenvolupar Joventut —òrgan de nova creació
la cogestió d'equipaments i serveis presidit per l'Alcalde i que integrarà
juvenils, consolidar la descentralitza¬ representants de tots els Sectors,
ció i la interdepartamentalitat en la Direccions, Instituts i districtes impli¬
gestió de les polítiques de joventut, i cats— que en farà el seguiment i
garantir la qualitat dels programes i l'avaluació; i Oficina del Pla Jove
serveis adreçats als joves. que impulsarà el conjunt d'actua¬
cions, serà el referent tècnic especia¬
Els grans eixos d'actuació del Pla litzat dels responsables de gestió dels
A diferència dels plans anteriors programes, i assegurarà el seguiment
—Projecte Jove 85 i Actualització D'entre les accions principals es diari i l'avaluació del Pla.
el 1990— el Pla és un pla director de poden destacar la realització d'un Pla El Pla Jove ens ha de permetre
la política juvenil de l'Ajuntament i, d'Habitatge Jove, la construcció de continuar mantenint el nostre Ajunta¬
per tant, pretén ser el més concret residències d'estudiants, el foment de ment com una administració capda¬
possible. Per això defineix els grans l'ocupació juvenil i de l'autocupació, vantera pels joves, fent-los coprota-
eixos/línies d'actuació —Progra¬ la continuació i desenvolupament gonistes de la transformació del seu
mes—, i els concreta en fitxes —amb dels programes de promoció i partici¬ entorn, recollint les seves aspiracions
un Objectiu Específic per fitxa— on pació —Consell de la Joventut de sobre el futur de la nostra ciutat i
es descriuen les Mesures i Accions Barcelona i Consell de Cent Joves—, posant en marxa les noves idees que
principals, així com els organismes la promoció de les noves tecnologies, sobre la ciutat aquests aporten com a
responsables de la seva execució. dels intercanvis juvenils i de la co¬ nova generació de barcelonins.
El Pla consta d' 11 Programes, que operació internacional, el replanteja¬ I és alhora un pla director que
corresponen als grans eixos d'actua¬ ment de la política d'espais juvenils, ordena, estableix prioritats i dóna
ció, 38 objectius específics, 94 Mesu¬ les actuacions de millora de les acti¬ coherència a la política de joventut en
res, i 208 Accions Principals. Els 11 vitats sòcioculturals en horari nocturn funció de les noves necessitats dels
Programes són els següents: coneixe¬ —Barcelona Bona Nit—, la creació i joves de Barcelona, que respon als
ment de la realitat juvenil; incorpora¬ consolidació de la xarxa d'informació objectius polítics marcats en el Pro¬
ció dels joves a la societat de la infor¬ juvenil, etc. grama de Govern i en el Pla d'Actua¬
mació; associacionisme, participació i El Pla preveu que per a 1998 ció Municipal i que, més enllà de la
ciutadania; foment de l'ocupació l'Ajuntament destinarà a la política retòrica, de manera realista, enforteix
juvenil; Pla d'habitatge jove; "Barce¬ juvenil 5.941 milions de pessetes: l'actuació municipal adreçada als
lona, Bona Nit"; impuls a les activi¬ 2.471 milions de despesa corrent i joves en el context de la nova orga¬
tats culturals dels joves; millora de la 3.469 milions pel Pla d'Habitatge Jove. nització política i administrativa de
qualitat de vida dels joves —salut, l'Ajuntament.
esport, lleure, i consum; Espais El desplegament, seguiment i
Joves; prevenció i atenció social als avaluació Jordi Casanovas i Berdaguer
joves en situacions de risc; i objecció El plantejament general i l'organit¬ Oficina del Pla Jove
de consciència i PSS a l'Ajuntament zació del Pla Jove —enfoc integral,
26 de Barcelona. gestió interdepartamental i copartici¬
El Palauet
Albéniz,
un espai
singular
a Montjuïc
El patrimoni artístic municipal
de la ciutat de Barcelona és, sorto¬
sament, molt ric. Amb aquest dos¬
sier de La MUNICIPAL, dedicat
al Palauet Albéniz, iniciem un cicle
d'edificis i col·leccions artístiques
que formen part d'aquest patri¬
moni. Més endavant seran edificis
com la Casa de la Ciutat, el Palau
de Pedralbes o el Palau Reial Ma¬
jor —on hi ha el Saló del Tinell—,
els protagonistes del dossier.
A partir d'esplèndides imatges
obtingudes pel fotògraf F. Ontañón
us obrim les portes del Palauet,
construït en motiu de l'Exposició
Universal de 1929 i conegut pel
gran públic pel fet que és la resi¬
dència oficial de la Família Reial.
Les estances del Palauet estan
distribuïdes d'acord amb funcions
d'acollida i recepció d'hostes il·lus¬
tres, i els elements que el decoren
formen part del patrimoni munici¬
pal i de l'Estat.
Tota la zona enjardinada que
envolta el Palauet Albéniz, els Jar¬
dins Joan Maragall, està dedicada
al gran poeta català i, a més dels
elements botànics propis de qual¬
sevol jardí, en destaquen les nom¬
broses escultures de regust clàssic
que hi ha als diferents ambients al
voltant del Palauet.
^3
• <
i CZ2
co
O
O
D/345
El marc:
la Muntanya
de Montjuïc
Al llarg del primer quart del segle
XX, l'Ajuntament de Barcelona
havia iniciat un seguit d'adquisicions
de terrenys per tal de propiciar la ur¬
banització de la Muntanya de Mont¬
juïc —habitada ja pels ibers des del
segle VI a.C— i destinar-la princi¬
palment a zona d'ajardinament i
equipaments de la Ciutat. La iniciati¬
va d'acollir l'Exposició Universal
de 1929 va permetre culminar els
projectes d'urbanització de la Mun¬
tanya i la creació de l'esplèndid Parc.
Montjuïc esdevenia així un dels més
notables miradors de la Ciutat.
L'ajardinament de la popular
Muntanya de Montjuïc fou confiat a
l'enginyer francès Jean Claude Nico¬
las Forestier. Amb Forestier es conso¬
lida l'escola de parcs i jardins barce¬
lonina que segueixen Joan Amargos i
Nicolau M. Rubió i Tudurí.
La densitat de la Ciutat medieval
contrasta amb l'engrandiment propi¬
ciat per l'urbanisme barroc del segle
XVIII. La Rambla i la Barceloneta
s'uneixen a les noves propostes de
xarxes viàries i d'arquitectura civil.
Les fortaleses militars —Ciutadella,
Castell de Montjuïc— testimonien
els greuges polítics i socials soferts
per la Ciutat. Des del segle XVIII
s'evidencia a la Ciutat una recerca
progressiva pels espais verds, els
arbrats i les zones ajardinades.
La urbanització de Montjuïc i
els equipaments creats per a l'Expo¬
sició del 1929 dotaren la Ciutat
d'espais i edificis alguns dels quals
foren reconvertits i rehabilitats. Així
s'hi instal·laren al llarg del temps
museus —Arqueològic, Art de Cata¬
lunya, Etnològic, Arts i Tradicions
Populars, Fundació J.Miró— i altres
centres de cultura: Institut Botànic,
Jardí Botànic, Institut Cartogràfic de
Catalunya, Escola del Bosc, Teatre 0
Grec, i Mercat de les Flors.
Més recentment, l'any 1974, la
Fundació Joan Miró, C.E.A.C. es¬
plèndida mostra de la generositat de
Joan Miró amb la seva Ciutat, va
obrir les seves portes i va oferir l'ori¬
ginalitat de la seva edificació obra de
l'arquitecte Josep Lluís Sert. El con¬
junt més nombrós d'obres de l'artis¬
ta, donades per aquest i la seva
muller a la ciutat de Barcelona,
s'aplega al seu interior. El centre
promou i exposa alhora art i activi¬
D/346 tats diverses contemporànies. Ui Muntanya de Montjuïc acull, entre altres edificis i equipaments, el Palauet Albéniz. Alfons de la foto, el Palau Nacional D/347
Ala lateral de l'edifici. Lesfinestres corresponen al menjador.
El Palauet L'enderrocament dels dos pave¬ ment i de recepció de visitants il·lus¬
llons més propers, el Pavelló de les tres de la Ciutat. El seu recinte és
Missions i el d'Art Modern va per¬ sovint escenari d'actes de protocol,
El Palauet té el seu origen, del metre, dècades després de l'Exposi¬ honori i representació de l'Ajunta¬
qual roman el cos central, en el Pave¬ ció Unversal, ampliar molt conside¬ ment de Barcelona, especialment
lló Reial que fou construït com a rablement els jardins. dels que presideix l'Alcalde. Actual¬
àmbit de repòs destinat als reis d'Es¬ Closa l'Exposició, l'Ajuntament ment és també la residència de la
panya dins el recinte de l'Exposició de Barcelona el confià als seus Família Reial.
Internacional de Barcelona l'any Serveis de Cultura —conjuntament Les estances nobles del Palauet
1929. Es confià la seva edificació a la major part dels recintes i palaus estan distribuïdes d'acord amb les
Juan Moya, arquitecte de "Los Reales que havia albergat l'Exposició— i, seves funcions d'acollida i recepció
Sitios". La seva estructura funcional aquests —representats pel seu res¬ d'hostes il·lustres. Els elements que
i la seva aparença externa segueixen ponsable màxim Joaquim Folch i el decoren formen part del patrimoni
el model d'altres edificacions exis¬ Torres— feren la proposta de con- de la ciutat, i també n'hi ha alguns
tents en el Patrimoni de la Corona, vertir-lo en seu del Museu Municipal que procedeixen dels fons del patri¬
especialment els existents a Madrid. de Música amb el nom de Palau o moni de l'Estat.
L'edifici tenia al centre un pati Pavelló Isaac Albèniz. Aquest pro¬ De la darrera etapa decorativa són
amb pilars de pedra i al seu entorn es jecte, com tants d'altres, va quedar les pintures de Salvador Dalí que
distribuïa un vestíbul, un saló estil interromput en les darreries dels anys presideixen una de les zones d'accés
imperi, una estança decorada amb 30. De la proposta originària només i evoquen al·legòricament la ciutat i
tapissos que reproduïen uns originals n'ha perdurat el nom. Finalment, fou la cultura.
de Goya, una sala de miralls, un ampliat amb noves construccions i,
menjador de gala, una sala de para¬ remodelât el seu interior, quedà con¬
D/348 ments i dues habitacions. vertit —el 1970— en el lloc d'acolli¬
^--.ííPíSft: ^
S
1-2. La cúpula és un dels detalls més ►3
especta¬
culars del Palauet. El terra és de marbre de p-i
diferents tonalitats. .s
C/2
3-4. El menjador, a l'ala de l'edifici, està en¬ C/2
voltat O
de finestres i miralls.
5-6. La cúpula de Salvador Dalí, dels anys 70,
es troba situada a l'àmbit d'accés i homenatja
escriptors. D/349
 
7. Sala Pompeiana, conserva la decoració
original.
8. Detall d'un "cabinet" italià del segle XVI
adquirit per l'Ajuntament per figurar al
Palauet.
9. Sala de música.
10. Detall del sostre d'una de les estances del
Palau.
¿5
f—t
C/Q
OQ
O
D/351
10
Els jardins
del Palau
La discreció del Palau contrasta
amb la precisió i cura de tota la zona
ajardinada que l'envolta dedicada
al poeta Joan Maragall. La recreació
vegetal i la panoràmica són les claus
d'aquest esplèndid indret. Arbres,
flors, gespa i matolls, juntament
els salts d'aigua evoquen èpoques
i estètiques variades que foren dis¬
senyades per Joaquim Casamor
d'Espona, arquitecte de Parcs i Jar¬
dins de la ciutat.
Nombroses escultures de regust
clàssic marquen els diferents am¬
bients dels Jardins i la presència
femenina és el tema dominant en
aquestes escultures a l'aire lliure.
Pel seu emplaçament destaquen,
entre altres, les obres de Joan Rebull,
l'Al·legoria de la Sardana d'Ernest
Maragall i Noble, el nu femení
"Susagna sortint del bany" envoltat
del templet, obra de Teòfil Eugeni
Víctor Barrau, les d'Enric Monjo i
de Lluïsa Granero. Altres escultors
tenen també una bona representació.
Es el cas de Joan Borrell Nicolau,
Antoni Casamor, Eulàlia Fàbregas
de Santmenat, Marifé Tey, Jaume
Duran, i Frederic Marès. Les còpies
d'escultures d'èpoques i estils diver¬
sos són de l'escultor Miret.
Les Jardins Joan Maragall es
poden visitar tots els diumenges i
festius al matí.
Els Jardins Joan Maragall, que es poden
visitar els festius, compten, a més de vegeta¬
ció i aigua abundant, amb escultures
de regust clàssic. L'escultura situada sota
el templet és obra de Teòfil Eugeni Victor
D/352 Barrau.
D/353
 
100 personatges
i 3.000 respostes
dibuixen
la ciutat de
finals de segle
Ens ha arribat a la redacció un "Aquest és un llibre amb cent pro¬
refrescant volum dedicat a la nos¬ tagonistes i un tema únic: Barcelona.
tra ciutat. Es tracta de Barcelona a Cent personatges significatius de la
100. Protagonistas de una nueva ciutat, professionalment i personal¬
generación, un llibre molt entretin¬ ment diversos, amb una característica
gut que es fa llegir, ja que està cre¬ comuna: tots tenen menys de quaran¬
at a partir de les respostes de cent ta anys". Així comença el text de la
barcelonins i barcelonines que ron¬ solapa de Barcelona a 100. Protago¬
den la trentena a un qüestionari nistas de una nueva generación, un
sobre la ciutat: "la relació afectiva llibre "pensat" per les periodistes
de tota una nova generació amb la Maria Victoria Aroca i Isabel de
seva ciutat, les seves passions i Villalonga, i "escrit" a partir de les
obsessions, els seus itineraris, cos¬ respostes dels seus 100 protagonis¬
tums, incògnites i somnis". tes a un qüestionari de 30 preguntes
De llibres de barcelonis que par¬ entorn a la ciutat.
len de Barcelona ja se n'havien Personatges tan diversos com els
escrit abans, però la ciutat canvia a periodistes Lorenzo Milà o Gem¬
mesura que canvien els seus prota¬ ma Nierga, el futbolista Josep
gonistes, de manera que donem la Guardiola, la model Judit Mascó,
benvinguda a la nova iniciativa de l'arquitecte Juli Capella, l'actriu
les periodistes Maria Victoria Aro- Candela Peña, el cantaor Miguel
ca i Isabel de Villalonga. Però ull!, Poveda, el ballerí i coreògraf
té data de caducitat. Ramon Ollé, o el dissenyador Ramon
Pujol, per citar-ne alguns dels més enveja el Central Park a Nova
Barcelona a 100. Protagonistas famosos. York, el mestissatge a L'Havana, el
de u?ia nueva generación I preguntes com: quin és el color color del cel a Lisboa, les bicicletes a
Maria Victoria Aroca de la ciutat?; on et vas enamorar?; si Amsterdam... i un llarg etcètera de
Isabel de Villalonga no fos a Barcelona, on t'agradaria pinzellades per un quadre que proba¬
Editorial Sirpus viure?; què robaries a una altra ciutat blement no estarà mai acabat.
Barcelona 1997 per posar-ho a la nostra?; com t'ima¬ La introducció del llibre la signa el
gines la ciutat del segle XXI?; o director de Turisme de Barcelona,
l'última del qüestionari: suggereix un Raimon Martínez Fraile, que ve a dir
eslògan per promocionar la ciutat. que es tracta d'un llibre refrescant
Cada un dels cent personatges de perquè mostra la ciutat "a través de
Barcelona a 100 ocupa una doble veus i visions noves". També diu que,
pàgina. A l'esquerra hi ha una foto i a la llista final de noms, "no en sobra
una petita ressenya biogràfica, i a la cap i ben segur que en falten molts".
dreta, les respostes al qüestionari. Finalment, recomana als lectors que
També podríem definir el llibre responguin ells mateixos el qüestio¬
com 100 personatges i 3.000 respos¬ nari perquè "les seves respostes aju¬
tes que dibuixen, amb matisos, el den a descobrir el que estimem: Bar¬
punt de vista de la generació que té el celona".
relleu de la ciutat. D'aquest dibuix en
surt una Barcelona oberta i moderna,
però que es mira una mica massa el
melic. Una Barcelona amb el blau
com a color primari que sona a rumba
i a Joan Manuel Serrat. Una Barcelo¬
na que recorda els Jocs Olímpics i
l'alcalde Maragall, que troba a faltar
espais verds, que sense el mar no
seria el que és... Una Barcelona que
Manuel
Vázquez
Montalbán,
ciutadà
de Barcelona
Defineix Barcelona com una En política internacional cada Potser la vitalitat de la gent no és
"ciutat teatral". Si pogués triar, vegada s'aposta més per les ciutats suficient, i necessita estímuls externs
hi posaria canals amb molta aigua. i les regions. Quin creu que ha de i afegits. Per això els polítics de la
EI primer que ensenya de la ciutat ser el paper de les grans ciutats en ciutat sempre van al darrera de grans
és el Modernisme i el Gòtic. Enyora el futur? reptes.
la vida dels barris d'abans. I expli¬ Les ciutats són, per la seva mateixa
ca l'instint de protecció, l'orgull funció i per definició, centres de ser¬ I què seria de la ciutat sense
i la sensació de diferència que veis. En la mesura que ha desaparegut aquests grans esdeveniments?
els barcelonins tenim respecte la l'entorn industrial que les havia carac¬ Es una incògnita saber si la ciutat,
nostra ciutat. teritzat durant la Revolució Industrial per la seva pròpia energia i capacitat
Periodista, escriptor, intel·lec¬ del segle passat i part d'aquest, la ves¬ d'acció interna, és suficient. A mi em
tual crític de referència, Doctor sant de serveis de la ciutat s'ha accen¬ dóna la sensació que hi ha moltes
Honoris Causa en Comunicació... tuat. A més, s'hi ha afegit l'oferta cul¬ coses que per acabar-se necessitarien
Manuel Vázquez Montalbán és tural, de comerç i d'intercanvis. Això, l'empenta d'un gran repte o esdeveni¬
dels que, com diu el tòpic, no neces¬ tenint sempre en compte una certa ment de caire internacional.
sita presentació. especialització de cada ciutat, condi¬
En aquesta ocasió l'hem entre¬ cionada pel passat o bé per l'adapta¬ Un esdeveniment com el Fòrum
vistat perquè ens parli de Barcelo¬ ció de la ciutat al present. Universal de les cultures per la pau
na, dels barris i de la seva gent, En el cas de Barcelona, l'oferta Barcelona 2004. Li fa il·lusió?
de la "teatralitat" de la ciutat, del que tenia abans dels Jocs Olímpics no Sí que me'n fa, i li he donat suport
futur, de política, i de les seves és la mateixa que la que té avui dia. perquè penso que la ciutat, de la
inquietuds. Es una ciutat que sempre està espe¬ manera que s'ha preparat, necessita
rant un gran esdeveniment perquè és esdeveniments així. No cal anar sem¬
un gran escenari buit a l'espera de pre en contra, i hem d'ajudar a què el
veure què s'hi fa. Fòrum sigui possible.
Pel que fa a la identitat, la gent se Una ciutat amb un model diferent,
sent molt identificada amb la seva per la quejo apostava abans dels Jocs
ciutat. Estem en un moment curiós, Olímpics, segurament no tindria
perquè hi ha tres possibilitats d'iden¬ aquesta necessitat. Es tractaria d'una
tificació. Una és la global, tots sabem ciutat menys espectacular però més
que formem part cada vegada més construïda en funció de les seves
d'un sistema global. L'altra és la necessitat reals.
nacional, que ve a ser una reacció a la
por que tenim a la força del sistema Com veu la ciutat de Barcelona,
global i intentem mantenir i recuperar de cara al futur, a les acaballes del
els trets identificatius nacionals. I la segle XX?
tercera possibilitat d'identificació és La veig tal com és, perquè ja ha
la local, la ciutat com a territori real demostrat que està preparada. De fet,
on la gent fem la vida, ens hem edu¬ la línia imaginària que separa el segle
cat i ens hem fet com som. XX del XXI no existeix, potser va
començar fa deu anys. Que els segles
Sovint defineix, acaba de fer-ho, marquen un abans i un després mai
Barcelona com una "ciutat tea¬ és real.
tral". A què es refereix? Ho diu en Segurament en el cas de Barcelona
sentit negatiu o positiu? el segle XXI va començar el 1992. El
Ni negatiu ni positiu, neutre. Bar¬ que ara ha de demostrar és de què és
celona és un teatre molt ben preparat, capital: si ho és només de Catalunya,
després dels Jocs Olímpics, però que si té una alçada suficient com per ser
sempre necessita una funció impor¬ representativa dels països mediterra¬
tant i per això sempre busca esdeve¬ nis, si pot ser una capital vinculada a
niments, estímuls per posar en marxa amb l'organització econòmica de
Fotos: A. Lcijusticia la maquinària de serveis que ha creat. l'Europa del sud, o si es podria for-
"Barcelona és un teatre molt
ben preparat però que sempre
necessita una funció important i
per això sempre busca
esdeveniments, estímuls per
posar en marxa la maquinària
de serveis que ha creat. "
mar una nova regio económica
sumant el sud de França i Catalu¬
nya... Tot això són incògnites que
depenen de l'evolució de tot un bloc
econòmic en el futur.
Quin creu que ha de ser el rol
deis barris en aquesta Barcelona
del futur?
Els barris van ser destruïts inicial¬
ment pel trànsit. Hi havia vida de
barri mentre no hi va haver cotxes al
carrer, que era un lloc de trobada i de
joc. Bona part de la gent de la meva
generació vam aprendre a jugar a
pilota al carrer, cosa totalment
impossible des dels anys 60.
Els barris més tancats, els que no
van ser una via de pas, van poder
conservar una certa entitat pròpia,
cosa que s'ha enfortit amb l'arribada
de la democràcia, per la voluntat de
donar un vehicle de participació. La
vida de barri és un instrument molt
útil de participació democràtica.
La celebració dels Jocs Olímpics i
la creació de nous escenaris de vida
urbana, com el port o el mar, ha fet
que s'hagi afeblit una mica la tendèn¬
cia a enfortir la vida de barri. El cen¬
tre, l'Eixample o el mar constitueixen
una oferta amb tanta força i tan pode¬
rosa que, en cert sentit, han afavorit
la possibilitat de desenvolupament
del policentrisme. De manera que
Barcelona té diferents centres.
Enfortir els barris dependrà d'un
esforç polític i cultural, i de trobar els
pressupostos per poder complir els
plans inicials de reforma.
Què en pensa de la societat civil
barcelonina. Les associacions i
entitats fan el que haurien de fer?
En el marc espanyol, Catalunya
sempre ha destacat per ser la zona
amb més presència de la societat
civil. Es veritat, però, que aquest
entramat s'ha afeblit per primera
vegada, tot i que va tenir una gran
vitalitat crítica, emancipatòria i de
combat en els darrers anys del fran-
"Es pot tractar de corregir
la Barcelona construïda
pel "porciolisme" a través
de procediments de reforma
dels edificis, creació d'espais
de prestigi, centres culturals,
espais verds, etc."
quisme. Com que ho hi havia forma¬
cions polítiques, eren les associacions
de veïns, els col·legis professionals i
l'associacionisme cada vegada més
democràtic els que van lluitar i van
demostrar vitalitat.
Amb l'arribada de la democràcia,
els mateixos partits polítics van ofe¬
gar en bona part l'espontaneïtat de les
associacions, perquè els feia por no
poder controlar el pes de la transició.
Passats uns anys, s'ha demostrat que
pels partits d'esquerres aquest fet és
completament negatiu. L'activitat, la
capacitat de creació de consciència
crítica dels moviments socials és el
que enforteix les expectatives de
l'esquerra, tant electorals com ideolò¬
giques. Un dels objectius pel futur de
Catalunya, de cara a enfortir-se, hau¬
ria de ser potenciar i ajudar l'associa¬
cionisme. Eduardo Mendoza ja es va inven¬ depenien. La Barcelona que Oriol
tar un canal al carrer Bruc a la Bohigas proposava als anys 60, der¬
L'Ajuntament acaba de llençar novel·la La ciudad de los prodigios, ruir-la i tomar-la a fer, és totalment
la campanya "La ciutat que volem", però això és literatura. impossible, perquè deixaria sense
en la qual els ciutadans poden dir a vivenda a milers de persones. Però si
l'alcalde com els agradaria la ciu¬ Quan ha de fer de cicerone, què que es pot tractar de corregir la Barce¬
tat. Què li demanaria vostè? és el primer que ensenya de Barce¬ lona construïda pel "porciolisme" a
Li demanaria que no tingui por a lona a la gent de fora? través de procediments de reforma
una paraula: planificació. Avui en Evidentment, el primer que ense¬ dels edificis, creació d'espais de pres¬
dia, les esquerres s'espanten molt nyo és la racionalitat burgesa de tigi, centres culturals, espais verds, etc.
davant de paraules com aquesta, per¬ l'Eixample. I també tot el que s'ha fet
què es pensen que estem proposant durant l'època democràtica. Les grans Se'ns acusa de mirar-nos massa
gairebé la Unió Soviètica. ofertes visuals que té Barcelona són el el melic. Què és el que més i el que
Hi ha unes parts de la ciutat que Gòtic, el Modernisme i l'Eixample menys li agrada dels Barcelonins?
són un mercat obert, que tenen una com a conseqüència d'empremta bur¬ Hi ha una metàfora renaixentista,
relació oferta-demanda fàcil, i n'hi ha gesa del segle XIX. A més tenim totes de mitjans del segle passat, que
unes altres que no tenen aquesta rela¬ les petites reformes de la democràcia m'agrada molt, que diu que Barcelo¬
ció. Aquestes zones de la ciutat als barris. I a sortida al mar que signi¬ na és una ciutat vídua. Té una certa
necessiten planificació, un esforç fica la caiguda dels murs que feien raó perquè és una ciutat a la que tot¬
logístic i de participació ciutadana que molta gent hi visqués d'esquena. hom es mira com a una dona i que, a
per resoldre els seus problemes. Per Després, aniria per parts: la pano¬ més, no ha tingut poder des que va
tant, li demanaria que tornés a pensar ràmica esplèndida de la ciutat des de perdre el "marit" amb la fusió amb ,
la ciutat en funció de les seves parts i Montjuïc, o els barris que han conser¬ Castella, la Guerra dels Segadors i
de les seves diferències socials. vat una certa identitat com Gràcia i l'entrada de Felip V. És una ciutat
algunes parts d'Horta. Finalment, amb força econòmica, força social i
Què robaria a una altra ciutat i ensenyaria tota la resta, la Barcelona cultural, però li falta poder: és com si
ho "posaria" a la nostra? lletja que va sorgir com a conseqüèn¬ fos vídua.
Hi posaria aigua amb canals. Sem¬ cia de l'aglomeració d'immigració Aquesta circumstància genera un
pre m'han agradat les ciutats amb dels anys 50 i 60, sota l'especulació instint de protecció dels barcelonins
canals, i m'agradaria molt que Barce¬ econòmica del franquisme, recolzada cap a la ciutat, de la mateixa manera
lona en tingués. per les autoritats municipals que en que la gent té amb una mare vídua.
"Els barcelonins tenim, "Deixar els mitjans
a més de l'instint de protecció, de comunicació en mans
l'orgull de ciutat i sensació que de les lleis del mercat significa
vivim en una ciutat diferent. " deixar-les en mans de la saviesa
convencional ja establerta,
o bé en mans dels poders
econòmics. "
Això es manifesta en tot, començant democràcia, i de l'altra, els mitjans i Espanya, quan tothom sap el que és
per la defensa aferrissada del Barça, i la informació es regeixen per les lleis un sargent amb mala llet, i amb el
contra el Real Madrid. Els barcelonins del mercat i de l'audiència. Per tant, que tothom ja sap de la irracionalitat
tenim, a més de l'instint de protecció, només es prima allò que ja se sap que de la vida militar, com és possible
l'orgull de ciutat i sensació —ja abans serà accepat i tot el que és crític, que que el poder encara pugui posar els
de la celebració dels Jocs— que vivim va contra corrent, es menysprea per¬ insubmissos a la presó? El que ha de
en una ciutat diferent. què no és mercaderia. Això genera fer el Govern és trobar una solució
una contradicció terrible de la lliber¬ racional al problema, si és que tots els
Escriptor i periodista, però sobre¬ tat que implica destruir tot el que és Estats necessiten un exèrcit.
tot és un referent intel·lectual per a diferència i primar només els produc¬
molta gent. Estem en una societat tes que tenen el consum assegurat. En Els partits polítics estan a la cua
absolutament pendent dels mitjans principi, això és antidemocràtic per¬ de les preferències ciutadanes. Què
de comunicació on els tertulians què es deixen segments immensos de li suggereix?
esdevenen creadors d'opinió pública la societat sense identificació, ja que Ho veig malament. La democràcia
a sou, com veu aquest fenomen? el producte que necessitarien no es està patint una crisi de representativi-
La influència de les tertúlies és, considera mercaderia. tat. El polític s'ha convertit en un
fins a cert punt, relativa. Les tertúlies S'hauria de corregir aquesta especialista desconnectat de les
s'han acabat convertint en un paisat¬ tendència, perquè deixar els mitjans demandes socials, amb un codi lin¬
ge sonor, les sintonitzem al matí de de comunicació en mans de les lleis güístic també d'especialista, i la lògi¬
manera automàtica i cada emissora té del mercat significa deixar-les en ca interna del seu comportament
el seu propi to. N'hi ha de més radi¬ mans de la saviesa convencional ja depèn de la lògica interna de les for¬
cals, de moderades, eclèctiques, establerta, o bé en mans dels poders macions polítiques —que no sempre
sincrètiques..., però gairebé amb tota econòmics. és la del carrer. El polític està, per
seguretat se sap què diran en cada tant, lluny de la ciutadania real.
una d'elles. Tot i que hi ha gent que En aquest context, fenòmens El que passa és que no hi ha un
sap moltes coses, és molt difícil que com el moviment okupa s'han arri¬ altre sistema i s'ha d'intentar que els
els tertulians tinguin suficient arxiu bat a vendre com una anècdota. mecanismes de participació social
mental i instruments com per opinar Quines reflexions li provoca? siguin cada dia més forts i que la gent
cada matí amb coneixement de causa Inicialment se'ls va donar un trac¬ prengui part. Que no acabi passant
sobre tota l'actualitat. Les tertúlies tament simpàtic, perquè eren com una com als Estats Units on una minoria
han ocupat i estan ocupant un espai, i "chuchería del espíritu". Però en la social escull a l'"emperador del món".
crec que amb el temps el fenomen mesura que s'han anat convertint en Es terrible que un senyor que pot
minvarà. Deixaran de tenir la un problema social, els poders polí¬ desencadenar tragèdies internacionals
importància que tenen com a merca¬ tics han fet declaracions condemnatò¬ sigui escollit per tan pocs ciutadans.
deria de carácter econòmic. ries immediatates perquè tenen por
Crec que per crear consciència i que s'escampi. Per la seva banda, el El seu alter ego, el detectiu Pepe
per crear opinió són molt més impor¬ poder judicial ha intervingut amb una Carvalho, somnia amb el. dia en
tants els fets reals: si tens feina o no, rapidesa inusual i increïble. què es jubilarà per estar tranquil,
si tens casa o no, si t'espaviles o no... El fenomen okupa és un símptoma vostè també?
aquests factors influeixen molt més molt greu que 1'"España va bien", No! Jubilar-se ha de ser terrible, és
en la ideologia de les persones que "Catalunya va bien" i "el mundo va el començament de la mort. En el
les tertúlies radiofòniques. bien", no és veritat. Com que els mit¬ meu ofici, només t'has de jubilar si
jans de comunicació només reflectei¬ tens una esclerosi forta. No és un pro¬
Des de finals de l'any passat és xen les macroveritats, les magnituds blema d'esforç físic sinó mental i de
Doctor Honoris Causa en Comuni¬ econòmiques i polítiques, deixen de mantenir les neurones.
cació per la Universitat Autònoma banda aquest substrat social que En el cas de Carvalho, tota la vida
de Barcelona. Com veu el panora¬ només surt de tant en tant. ha dit que es vol jubilar però no ha fet
ma mediàtic, més enllà del fenomen Els okupes són, doncs, un missat¬ cap esforç per tenir estalvis, no té un
radiofònic? ge, una senyal de mala maror de duro. A més a més, últimament està
El panorama mediàtic general està caràcter social. Igual que passa amb molt enfadat perquè diu quejo he
en un moment de crisi molt parado¬ els insubmisos. Després del que ha cobrat tots els drets ■
xal. D'una banda, estem en una significat l'exèrcit franquista a
<0_í Barcelona
3^
crea el primer
Viver Virtual
d'empreses
Barcelona disposarà a partir de la Barcelona és una ciutat capdavan¬ estarà en la producció i la gestió del
propera tardor d'un Viver Virtual tera en la implantació de les tecnolo¬ coneixement.
d'empreses, creat per l'empresa gies de la informació i les telecomu¬
municipal Barcelona Activa. Es trac¬ nicacions. Durant els darrers anys Viver Virtual, empreses més
ta de recollir l'experiència acumula¬ s'han realitzat notables inversions flexibles
da durant 10 anys en el camp de la que aporten una base tecnològica Per tal de seguir donant resposta
promoció i seguiment d'empreses a d'alt nivell. El projecte de Cable, en davant les noves necessitats, Barcelo¬
través dels vivers presencials i trans¬ concret, dotarà la ciutat d'una infraes¬ na Activa es proposa desenvolupar un
posar-la al món Internet, i donar lloc tructura de suport potent que supo¬ projecte de Viver d'empreses Virtual
a un ambiciós projecte que fomenta sarà un gran pas endavant i una ex¬ que possibiliti un servei de suport
l'esperit emprenedor i que és pioner plosió pel que fa al nombre d'usuaris permanent als emprenedors i empre¬
a Europa. de les noves tecnologies. El coneixe¬ nedores de la ciutat.
ment de les potencialitats de les eines El Viver Virtual es defineix com
telemàtiques és ja un factor clau de un espai on s'integra un sistema glo¬
competitivitat per les empreses i la bal de serveis, eines de suport, recur¬
creació de serveis d'alt valor afegit en sos humans i tecnològics accessibles
aquest sector d'activitats es considera telemàticament amb la finalitat de
estratègic per a la ciutat. desenvolupar noves empreses de
manera competitiva dins la Societat
De la societat industrial a la de la Informació, amb els sis objec¬
societat de la informació tius següents:
En aquest context, i conscients del 1. Adaptar l'actual oferta de pro¬
paper clau de les PIMEs a l'hora de ductes i serveis dels Vivers actuals
generar ocupació a 1' Europa de fi de però de manera virtual, és a dir,
segle, Barcelona Activa afronta el sense vinculació física a l'espai ni
repte de facilitar el seu trànsit de la necessitat de coincidència temporal.
Societat Industrial a la Societat de la 2. Perfeccionar el model pedagògic
Informació. de 1'"aprendre a emprendre" incor¬
A partir de l'experiència de 10 porant noves cultures i tecnologies.
anys de Barcelona Activa fent costat 3. Fer accessible aquest model a
a la iniciativa emprenedora, l'actual empreses de tots els sectors d'acti¬
model Vivers d'empresa s'ha consoli¬ vitat, així com a altres models
dat com a eina clau per promoure empresarials alternatius.
l'autoocupació i la creació de micro- 4. Ampliar la capacitat d'arribar a
empreses, amb una triple missió: un major nombre de clients sense
desenvolupar empreses amb un segell augmentar els recursos físics i opti-
de qualitat, promoure la cooperació mitzant els recursos humans i els
interempresarial, i difondre la cultura costos.
emprenedora. 5. Explorar, potenciar i difondre
Però les empreses que avui comen¬ les possibilitats de les noves tecno¬
cen s'enfronten a unes condicions logies en l'entorn empresarial.
internes i de mercat radicalment dife¬ 6. Posar a l'abast dels emprenedors
rents que fa 10 anys —globalització i emprenedores de la ciutat les tec¬
de mercats, avenç de les tecnologies nologies i els serveis avançats que
de la informació i les telecomunica¬ facilitin la seva integració dins la
cions, canvis en l'organització del Societat de la Informació.
treball, estratègies d 'outsourcing Per assolir aquests objectius es
i descentralització... Es requereix defineixen quatre línies estratègiques
un model d'empresa molt més flexi¬ d'actuació:
ble, centrada en els processos, amb • Integració de serveis d'informació
una estructura plana i orientada al i recursos que facilitin la identifica¬
client. La clau de l'èxit de l'empresa ció d'oportunitats, l'optimització en
"El Viver Virtual es defineix "El projecte del Viver Virtual
com un espai on s 'integra neix amb l'objectiu de mantenir
un sistema global de serveis, i millorar els serveis de suport
eines de suport, recursos als processos d'emprendre
humans i tecnològics accessibles i amb la voluntat de ser
telemàticament. " un referent d'experiències
innovadores."
les relacions amb l'administració o
bé la presa de decisions. Buícclona activa - Ne He ope
• Desenvolupament d'eines
telemàtiques per la millora en la
gestió, possibilitant la capacitació
professional i l'aprenentatge conti¬
nu de manera no presencial.
• Creació d'una comunitat empre¬
sarial virtual que es relacioni en
una dinàmica de cooperació per BarcelonQctiva
l'intercanvi d'idees i la innovació.
• Promoció de la internacionalitza¬
ció i de la cooperació interempre¬
sarial, possibilitant la presència i la
relació amb d'altres comunitats
arreu del món.
Comunitat empresarial virtual,
6 àrees temàtiques
Des d'un punt de vista tecnològic,
el Viver Virtual s'estructura com una Vine amb una idea de negoci.. Et farem costat
comunitat empresarial virtual a partir
d'una plataforma de treball en grup,
basada en les tecnologies Internet/In¬
tranet/Extranet. Des d'un punt de vis¬
ta de continguts, es defineixen 6 àrees
temàtiques: Viver Glòries, amb reserva i llo¬ moure des de l'entorn públic la utilit¬
• Ajuntament virtual. Integra guer de recursos —Sala de reu¬ zació de les noves tecnologies. Això
el projecte INFOPIME, així com nions, despatxos...— i serveis, des suposa també una redefinició de la
els diferents apartats de la web de casa o des del lloc de treball. funcionalitat del Viver Glòries, que
de Negocis de l'Ajuntament de • Àrea de serveis a la comunitat. esdevé la Seu Central del Viver Vir¬
Barcelona. Aquesta és una àrea de serveis ex¬ tual amb la creació d'un Centre de
• Àrea d'informació i recursos. terns: correu electrònic. Biblioteca Serveis Avançats per les empreses i
Aquest apartat inclou una Borsa Virtual, Servei de recerca de Finan¬ que, sens dubte, contribuirà a la difu¬
d'oportunitats de Negoci, una çament i un Bulevard Comercial. sió de la cultura telemática i la cultu¬
Agenda de Notícies d'interès • Àrea de relació i cooperació ra emprenedora.
empresarial, així com un apartat empresarial. Contempla un espai Una aposta necessària pel futur de
dedicat a Activitats Econòmiques d'Exposició de productes i serveis les empreses i l'ocupació. Un gran
Emergents. amb la possibilitat de realitzar repte que cal afrontar en el present.
• Escola de Negocis. Es contempla comerç electrònic en un entorn
la formació contínua no presencial, segur, un Espai d'associacions, el Carme Artigas
en àmbits com Administració i Bar Virtual, les Xarxes, els Liz Morífort
Creació d'empreses, Idiomes, Fòrums, promoció de Fires Vir¬ Barcelona Activa
Habilitats directives, Ofimàtica i tuals, Activitats lúdiques i Jorna¬
Internet per l'empresa. des sectorials.
• El Viver d'empreses-Barcelona En definitiva, el projecte del Viver
Activa. Aquesta àrea contindrà un Virtual neix amb l'objectiu de mante¬
Itinerari de creació d'empreses, la nir i millorar els serveis de suport als
tutoria del Pla de Creixement a processos d'emprendre i amb la
distància, la Consultoria on-line i voluntat de ser un referent d'expe¬
la possibilitat de realitzar un Pas¬ riències innovadores. Barcelona Acti¬
seig Virtual pels espais reals del va pren la decisió estratègica de pro¬
El temps
és or
al Banc
del Temps
A vegades tenir mitja hora per
anar a la plaça té més valor que el
que costen els aliments en diners. I
sinó que ho preguntin als impulsors
del Banc del Temps, el primer banc
que funciona sense diners.
El funcionament del banc és
molt simple: una persona diposita
unes hores oferint un servei que
vol donar i, a canvi, pot demanar
temps a d'altres persones per resol¬
dre necessitats quotidianes.
Tots tenim coses a oferir i a
demanar. Qualsevol persona que
resideixi al districte d'Horta-Gui-
nardó es pot inscriure al Banc del
Temps omplint la butlleta d'adhe¬
sió o trucant al telèfon 450 39 87.
Acompanyar canalla a l'escola,
cuidar criatures, acompanyar gent
gran al metge, ajudar a fer els deu¬
res, fer la compra als veïns que no
poden, cuidar animals domèstics, o
fer petites reparacions són alguns
dels serveis que es poden intercan¬
viar amb el temps com a moneda
de canvi.
A la societat actual existeix encara a la presa de decisions respecte a la
discriminació per raó de sexe. Una de seva vida i a la societat que les envol¬
les manifestacions d'aquesta desi¬ ta. Per això cal facilitar que els temps
gualtat sexual és la distribució del tre¬ a les cases, a la feina, a la ciutat i a la
ball, de les activitats socials i el vida pugui ser més compartit i millor
temps que se'ls dedica. organitzat.
L'ús del temps és un element de
desigualtat per a les dones. Es, també, L'hora com a moneda de canvi
un element amb un elevat grau de Aquest projecte d'intercanvi, el
complexitat afegida. En l'organitza¬ Banc del Temps, utilitza l'hora com a
ció del temps, les dones sempre sur¬ unitat de mesura, independentment
ten més perjudicades, tant si treballen dels serveis que s'ofereixin o que es
com si no treballen fora de casa. El rebin i de les persones que ho facin.
resultat és la impossibilitat de tenir L'intercanvi no és una cobertura
temps per a elles mateixes. de treball voluntari, sense res a canvi,
Des del Programa "A Barcelona, sinó que és un intercanvi obligatori
les dones canviem el temps", de de temps, s'ha d'oferir i demanar, o
l'Ajuntament de Barcelona, i conjun¬ demanar i oferir.
tament amb l'Associació Salut i El projecte vol ajudar a resoldre
Família, es desenvolupa un projecte problemes de la vida quotidiana i està
d'intercanvi de temps entre les perso¬ enfocat a les tasques de treball repro¬
nes d'un territori, incidint en la valo¬ ductiu. de la llar i de cura i atenció a
ració del treball reproductiu, que no les persones, petites i grans.
s'acaba amb les tasques domèstiques, El Banc del Temps també vol
i pretenent que les dones s'incorporin donar o oportunitats perquè les perso-
"Cal facilitar que els temps "Aquest projecte està ubicat
a les cases, a la feina, a la ciutat al Centre Cívic del Guinardó
i a la vida pugui ser més i està gestionat directament
compartit i millor organitzat." i de manera voluntària per
una entitat de dones. "
K. ESCUDÉ
Trobar temps per a les tascpies domèstic/ties no
sempre ésfàcil en la societat en què vivim.
nes d'un territori es coneguin, fomen¬ Aquest projecte està ubicat al Cen¬ La secretaria del Banc del Temps
tant valors de cooperació i comunica¬ tre Cívic del Guinardó i està gestionat edita mensualment un Butlletí amb el
ció i activant la xarxa de solidaritat directament i de manera voluntària llistat de les persones adscrites al
de la comunitat. per una entitat de dones del Guinar¬ Banc, allò que ofereixen i el nombre
Aquesta experiència té antecedents dó: el Centre de Cultura Popular d'hores disponibles. Amb aquesta
a altres indrets del món: Canadà, Montserrat. Funciona des del dia 19 informació les persones ja poden fer
Nord d'Europa i, sobretot, a Itàlia. A de febrer d'enguany i des d'aleshores l'intercanvi pel seu compte amb uns
l'Estat espanyol coneixem iniciatives s'hi han apuntat 34 persones entre les talons que utilitzaran en el moment en
a Madrid, Vilafranca del Penedès i quals hi ha 5 homes. què usi el temps una altra persona.
Girona, entre altres. A Barcelona Les ofertes més usuals són: acom¬ Periòdicament s'organitzaran trobades
també hi ha entitats que fan projectes panyament de criatures i gent gran, entre les persones adscrites al Banc
similars. Són l'AV de l'Esquerra de cuinar, comprar, cosir, planxar, aju¬ del Temps per tal que es coneguin,
l'Eixample i la Coordinadora d'Enti¬ dar a fer els deures, traduir de adquireixin confiança i puguin inter¬
tats de la Zona Oest de les Corts. l'anglès i el francès, tasques informଠcanviar opinions sobre el projecte.
tiques, llegir contes a criatures o dia¬ L'avaluació i el seguiment de
El Banc del Temps del Guinardó ris i llibres a gent gran, petites repara¬ l'experiència es faran des del districte
Impulsat a través del Pla Munici¬ cions domèstiques, restauració de i el Programa "A Barcelona, les
pal per a les Dones de l'Ajuntament, mobles antics, i massatges i tècniques dones canviem els temps", per tal
el Banc del Temps del Guinardó es de relaxació. d'assegurar un procés regular de
realitza conjuntament amb el districte Pel que fa a les demandes, solen coordinació amb el Centre de Cultura
d'Horta-Guinardó i l'Associació ser ajudes esporàdiques a tasques Popular Montserrat.
Salut i Família, i té el finançament de domèstiques, acompanyament de cria¬
la Comissió Europea, en el marc de tures i gent gran, cuinar, planxar, pas¬ Programa "4 Barcelona,
l'Acció Comunitària per a la igualtat sejar amb companyia, traduccions i les dones canviem els temps"
d'oportunitats entre homes i dones. regar les plantes durant les vacances.
La gestió
de personal
des del punt
de vista
dels executius
La redacció de La MUNICIPAL EI passat 12 de febrer el Govern i ció de les normes que condicionen el
va rebre, a principis d'any, la els sindicats van signar a Madrid el seu treball en aquest tema.
comunicació d'un treballador Projecte de Nou Estatut Bàsic de la Al llarg del desenvolupament del
municipal, Paco Jiménez Orante, Funció Pública, donant el tret de sor¬ treball la meva opinió va variar al
que s'oferia per a escriure un arti¬ tida davant l'opinió pública d'una menys un parell de vegades: quan
cle entorn al tema de la seva memò¬ nova reforma que ens ha d'afectar a encara no havia finalitzat la ronda
ria final del Mestratge en Gestió tots els treballadors de les Adminis¬ d'entrevistes tenia la sensació que un
Pública del Programa Interuniver- tracions Públiques abans de la fi del desenvolupament normatiu quejo
sitari de Govern i Gestió Pública. mil·leni. Es a dir, molt aviat. veia excessiu, mai podria satisfer una
El Programa és una entitat que Òbviament, aquest Projecte de varietat tan gran de problemàtiques
engloba aquesta àrea de treball per Reforma no ha sortit del no res. Fa com les que m'estaven descrivint.
les universitats Autònoma de Bar¬ temps que tots els col·lectius impli¬ Després d'una primera lectura d'apro¬
celona, Pompeu Fabra i Esade. cats —els diferents governs de les ximació a les diferents normes vigents
"Mesures de Gestió de Personal Administracions, els sindicats, els i al mateix projecte d'Estatut, em va
a Curt i Mig Termini a l'Adminis¬ tècnics de personal i els executius, semblar que els tècnics i els legisla¬
tració Pública" és el títol del tre¬ etc.— alenaven les iniciatives en dors no prenien gaire en consideració
ball, i tracta sobre el punt de vista aquest sentit i, sense anar més lluny, el punt de vista dels gerents i directius
dels directius i dels executius de un vell conegut nostre, en Francesc en el moment de dictar o proposar
línia de les Administracions Catala¬ Longo, ja expressava en un article normes. Ara que finalment he con¬
nes pel que fa a les possibilitats i publicat fa tres anys a la revista Ges¬ frontat un a un els problemes plante¬
limitacions de la Gestió de Personal tion y Análisis de Políticas Públicas jats amb els seus condicionants nor¬
en l'Administració Pública. la seva visió del que havia i no havia matius i he mirat d'imaginar les
Per a elaborar l'estudi, l'autor de ser la "imminent Reforma". alternatives que les normes deixen
va entrevistar 10 directius de dife¬ Es en aquest context que vaig triar obertes, penso que sí que es procura, i
rents departaments, àrees i orga¬ el tema de la Gestió de Personal com molt, no lligar de mans innecessària¬
nismes de les diferents administra¬ a motiu de la que havia de ser la ment als gestors públics i que les pos¬
cions catalanes i va contrastar les meva Memòria Final del Mestratge sibilitats de la gestió de personal des
seves percepcions, neguits, i expec¬ de Gestió Pública emparat ara pel de l'Administració són curiosament
tatives amb la situació actual de la Programa Interuniversitari de Govern significativament més àmplies del que
Funció Pública. Així mateix, en la i Gestió Pública. Un programa en el s'arriba a plasmar en la realitat, si més
memòria s'intenta veure què pot que participen la Universitat Autòno¬ no des del punt de vista normatiu.
aportar l'actual projecte de nou ma de Barcelona, la Universitat Pom¬
Estatut de Funció Pública entorn a peu Fabra i ESADE. Motivació dels treballadors i
l'objecte de l'estudi. avaluació del rendiment
La gestió de personal: parlen Per exemple, és gairebé un tòpic
els directius entre nosaltres afirmar que a l'Admi¬
En el moment triar aquest tema, nistració Pública no hi ha mecanis¬
vaig pensar que l'aspecte de la qües¬ mes per a motivar els funcionaris
tió que menys es tenia en compte, si —i que si no n'hi ha és perquè no
més no explícitament, era el punt de n'hi poden haver. La resposta a
vista dels directius de línia, dels aquest problema passa per fer servir
gerents, caps i directors dels ens que el complement de productivitat que la
constitueixen cadascuna de les nos¬ llei preveu —la nostra paga d'abril—
tres administracions. Així doncs, vaig lligant-lo a un sistema d'avaluació
anar contactant amb diferents respon¬ del personal que realment afavoreixi
sables de diferents administracions a la gent que millor faci la seva feina.
mirant d'aconseguir la màxima repre- Això no és impossible i, de fet, tal
sentativitat des del punt de vista de i com apunta l'equip d'Emili Ferrer,
les múltiples circumstàncies i pro¬ Albert Galofré i altres: "En cuanto a
blemàtiques, i els vaig interrogar la Administración Pública de casi
sobre el que els preocupava de la ges¬ todos los países, —excepto en el caso
36 tió de personal i sobre la seva percep¬ de España y pocos más—, está gene-
"En resum, no tinc gens clar
que el gestor privatjugui amb
avantatge respecte del públic
en el terreny de la gestió
de personal. "
J.SOLER
210-211 de Documentación Admi¬
nistrativa— i en altres aspectes de
l'entorn en què treballem i que fre¬
qüentment s'acaben concretant en
reglaments massa restrictius o en
l'excessiva centralització d'algunes
atribucions de gestió de personal.
Caràcter conservador de la gestió
de personal
Però la causa que més crida l'aten¬
ció de les que he pogut identificar és
segurament el caràcter molt i molt
conservador que té la gestió de perso¬
nal en la majoria dels entorns, cosa
que fa que no es vulguin obrir de bat
a bat portes que a fi de comptes no
estan tan barrades. Aquesta és una
impressió que puc compartir amb
ralizada la utilización de sistemas de que quedi clar que l'Administració destacats estudiosos com Colin Fud¬
apreciación del rendimiento (...)" (Fer¬ Sanitària no gaudeix d'un marc nor¬ ge, que confirma i generalitza aquest
rer, E.; Galofré, A.; Hernández, J. et matiu diferent. El "truc" consistiria conservadorisme. Fugde considera
al. "La evaluación del rendimiento en en fer les proves de selecció abans que "en el sector públic hi ha molt
las Corporaciones Locales". Boletín de que es produeixin les vacants, deixant pocs incentius per motivar els gestors
Gestion Pública Local DEMOS). el nomenament pendent que la vacant a actuar més com a empresaris i
Spain is diferent? No tant, he es produeixi efectivament. aconseguir uns objectius fixats. Per
pogut constatar que també a casa nos¬ En resum, no tinc gens clar que el aquest motiu, els gestors públics
tra hi ha exemples d'avaluació del gestor privat jugui amb avantatge res¬ defugen sovint els riscos i la innova¬
rendiment amb efectes retributius, i pecte del públic en el terreny de la ció; se'ls acusa de "nedar i guardar la
em refereixo no només a les adminis¬ gestió de personal. En tot cas penso roba", ja que es limiten a seguir els
tracions més petites —alguns ajunta¬ que homologar la normativa del sec¬ procediments administratius estipu¬
ments, alguns consells comarcals, tor públic en aquesta matèria a la prò¬ lats en comptes d'actuar per iniciativa
etc.— on el gerent coneix de primera pia del sector privat no només no pròpia." (Fudge, C. "Alguns aspectes
mà la feina de tots els seus subordi¬ milloraria les possibilitats de treball sobre la flexibilitat". A: Flexibilitat i
nats. A la Diputació de Barcelona fa en aquest camp a l'Administració gestió de personal a l'Administració
quatre anys que està en marxa un sis¬ sinó que fins i tot les limitaria serio¬ pública, editat per l'Escola d'Admi¬
tema d'avaluació del rendiment amb sament. nistració Pública de Catalunya-Gene-
efectes retributius i tinc entès que la De tots els problemes que han anat ralitat de Catalunya. Barcelona:
Generalitat té avançat el disseny del apareixent al llarg de les entrevistes, febrer de 1992. OCDE. P. 134).
seu propi sistema d'avaluació, encara a les normes només se'ls pot atribuir Per la meva banda, he pogut cons¬
que no hi he pogut accedir. la responsabilitat d'una petita part: tatar que el fet que en contextos on la
seria el cas de la lentitud de la selec¬ pressió del servei a realitzar és més
Proveir de llocs de treball vacants ció de personal o de la provisió de forta es vagi molt més enllà en
Un altre lloc comú consisteix en llocs de treball —sense tenir en l'adopció de solucions, com és el cas
afirmar que l'Administració inevita¬ compte l'alternativa que he apuntat de l'Ensenyament i sobretot de la
blement triga massa en cobrir els seus abans— i poca cosa més. Les causes Sanitat, demostra que tots podem
llocs de treball vacants, sigui amb de la resta de les dificultats les veig avançar més del que hem avançat fins
personal de nou ingrés o per promo¬ més aviat en les limitacions pressu¬ ara, encara que no es modifiqui ni
ció interna. En canvi, això no passa a postàries, la pressió sindical —que una lletra de les lleis.
la Sanitat —tret de conjuntures de segurament sí actua més lliurament
reducció de plantilla— on les vacants en l'àmbit de l'Administració, tal i Paco Jiménez. Orante
es cobreixen de manera immediata, i com apunta Joan Prats al número Institut Municipal d'Informàtica
Racons
i raconets
de la ciutat,
en un inventari
En l'amanida de notícies de
l'anterior número de La MUNCI-
CIPAL —55, de febrer/març— us
explicàvem el Protocol de col·labo¬
ració que l'Ajuntament, a través
de l'Institut Municipal del Paisatge
Urbà, ha signat amb la Universitat
de Barcelona, El Periódico de Cata¬
lunya, Barcelona Televisió i
l'Organisme Autònom de Correus
i Telègrafs per fer possible, amb la
participació dels ciutadans, un
inventari d'elements d'interès pai¬
satgístic de la nostra ciutat.
Es tracta que tots els ciutadans i
ciutadanes de Barcelona que cone¬
guin un element, un carrer, un car¬
tell, una botiga, un edifici... el que
sigui, que els agradi i que ben segur
és desconegut per la gran majoria,
ho facin saber a través de les bústies La ciutat és plena d'objectes que na tingui a finals d'enguany el primer
que s'han instal·lat per a l'ocasió poblen de manera dispersa tot el Inventari d'Elements d'Interès Pai¬
arreu de la ciutat per tal que Paisat¬ territori urbà, de tot tipus de formes i satgístic.
ge Urbà els pugui inventariar. colors, i representen símbols diver¬
Una iniciativa original i útil, sos, la majoria dels quals són ja L'Inventari
ja que es complementa amb ajuts història. La història d'un rellotge en La iniciativa de fer un Inventari
per conservació als propietaris de una vorera, pel damunt del qual d'Elements d'Interès Paisatgístic és
les peces inventariades en la línia camina tothom sense parar-hi aten¬ un proposta de l'Institut Municipal
de la campanya "Barcelona posa't ció, d'una placa que recorda un nai¬ del Paisatge Urbà i la Qualitat de
guapa". xement, d'un establiment comercial Vida. El procés de realització de
dels anys 20 o 40 que segueix con¬ l'Inventari té una mecànica molt sen¬
servant la seva essència de sempre... zilla, per tal d'ajudar a localitzar i
Per tot Barcelona hi ha petits valorar elements, peces o símbols
detalls que provoquen sentiments, dels carrers i edificis barcelonins
records i, encara que per a molts pas¬ desconeguts, o pràcticament desco¬
sin desapercebuts, formen part de la neguts fins ara. Un cop publicat, el
memòria viva de la ciutat. N'hi ha nou inventari serà un complement al
que transmeten nostàlgia, altres pena, Catàleg Histórico Artístic Arqui¬
altres fan retornar bons records... tectònic del Patrimoni actualment
però tots ells tenen un significat, un vigent.
valor i tots mereixen ser respectats i Els propietaris dels elements
coneguts. inventariats tindran dret a ajuts
Per tal que no es perdin en l'oblit, especials per a la seva conservació,
el passat 17 de desembre es va signar dins del programa de subvencions
un Protocol de col·laboració entre de la Campanya "Barcelona Posa't
l'Ajuntament, a través de l'Institut Guapa".
Municipal del Paisatge Urbà, i la El fet de rebre subvencions no
Universitat de Barcelona, El Periódi¬ implica cap mena d'obligació jurídica
co de Catalunya, Barcelona Televi¬ per l'objecte o element, es tracta sim¬
sió i l'Organisme Autònom de plement de recollir tots els elements
Correus i Telègraf perquè, amb la que han anat configurant la història
Fotos: R. Escudé col·laboració dels ciutadans, Barcelo¬ del paisatge de la nostra ciutat.
"Durant tot l'any 98 "Els dos mitjans de comunicació
els ciutadans i ciutadanes que han signat el Protocol
de Barcelona podem proposar amb Paisatge Urbà, Barcelona
objectes que puguin ser d'interès Televisió i El Periódico
a través de les bústies de Catalunya, faran difusió
especialment destinades a rebre pública dels elements que formin
suggeriments per a l'inventari." part de l'Inventari."
Aquestes són les bústies que podeu fer serx'ir pels vostres suggeriments de Vida presentarà les propostes vali¬
dades pel consell assessor de la Uni¬
versitat a l'aprovació de la Junta de
l'Institut.
Difusió mediática
Es destacable el fet que, més
endavant, els dos mitjans de comuni¬
cació que han signat el Protocol amb
Paisatge Urbà, Barcelona Televisió
—BTV— i El Periódico de Catalu¬
nya, faran difusió pública dels ele¬
ments que formin part de l'Inventari.
Així, per part de BTV s'han pro¬
duït i emès càpsules —programes de
curta durada— promocionals, amb
exemples, del projecte. També s'ha
dedicat una "Nit Temàtica" a la cam¬
panya, explicant-ne tot el funciona¬
ment a través dels seus responsables.
Fitxes, sobres i bústies pensades d'experts que, sota la direcció del Al llarg de tot l'any s'aniran dedicant
per a l'ocasió catedràtic de Geografia Carles Carre¬ càpsules dels elements a mesura que
Durant tot l'any 98 els ciutadans i ras i tres becaris, seleccionarà les es vagin inventariant i es desenvolu¬
ciutadanes de Barcelona podem pro¬ propostes. La mateixa UB es fa parà un concurs amb la finalitat
posar objectes que puguin ser d'interès càrrec de la documentació i elabora¬ d'incentivar l'interès ciutadà amb la
a través de les bústies especialment ció de les fitxes, tant dels elements recerca d'elements "inventariables".
destinades a rebre suggeriments per a d'interès paisatgístic proposats per la Per la seva banda, El Periódico
l'inventari que Correus ha habilitat. institució com dels que es derivin de també publica espais setmanals de
N'hi ha una al mateix edifici central les aportacions cíviques o de les dife¬ divulgació dels elements seleccionats
de correus i les altres quatre les podeu rents entitats que participen en la rea¬ per formar part de l'Inventari, amb
trobar a uns metres de la porta central lització de l'Inventari. les corresponents fotografies.
de la Universitat de Barcelona —Gran El Consell Assessor del projecte La difusió a nivell mediàtic de
Via—, davant de Barcelona Televisió està integrat pel rector de la UB. l'Inventari és, sens dubte, una mane¬
—a la Via Laietana—, a la seu de El Antoni Caparrós, i els professors ra d'aconseguir que arribi al gran
Periódico —Consell de Cent, 425—, Joan Hernández Pijoan, Salvador públic una iniciativa que probable¬
i al mateix Institut Municipal del Pai¬ Claramunt, Antoni Riera, Mireia ment no hauria transcendit més enllà
satge Urbà, a l'edifici Colón de l'avin¬ Freixa, Lluís Izquierdo, Ferran Bado- dels sectors més específicament inte¬
guda de les Drassanes. sa, Carles Carreras, Antoni Remestar ressats en el Catàleg del nostre patri¬
No només les bústies són especials i per la responsable de Màrqueting i moni.
per a l'ocasió. També els sobres i les Patrocini, Àngela Jover, i una comis¬
fitxes han estat pensats de manera sió tècnica de seguiment en la qual hi Institut Municipal del Paisatge Urbà
específica. Els sobres són de fran¬ ha representants de l'Institut Munici¬ i la Qualitat de Vida
queig a destinació, per tal que els ciu¬ pal del Paisatge Urbà i la Qualitat de
tadans puguin trametre gratuïtament Vida, de la Direcció de Serveis de
les seves propostes, que aniran a parar l'Edificació i Patrimoni de l'Ajunta¬ e
a un Apartat especial que Correus ha ment de Barcelona, de la Gerència de
concedit per tot l'any. la Universitat i de l'Equip de Treball
de la mateixa institució.
Equip d'experts de la Universitat Per a incorporar de manera defini¬
de Barcelona tiva qualsevol element d'interès pai¬
La Universitat de Barcelona satgístic a l'Inventari, l'Institut Mu¬ &
—UB— ha constituït un equip nicipal del Paisatge Urbà i la Qualitat 39
El Mercat
de les Flors,
primera peça
de la Ciutat
del Teatre
El Mercat de les Flors tancarà El Mercat de les Flors és la pri¬ Nova sala
les seves portes l'I d'agost per mera realitat i l'eix vertebrador d'un Habilitada a primers de l'any pas¬
iniciar les obres d'un magatzem ambiciós projecte: la Ciutat del Tea¬ sat, la Sala Sebastià Gasch va ser
sota la Sala Maria Aurèlia Cap¬ tre. Es l'aportació municipal a inaugurada oficialment el 27 de
many. D'aquesta manera, millo¬ aquest conjunt d'equipaments de les novembre. Aquest espai del primer
rarà la seva infraestructura per arts escèniques que es completa amb pis ofereix un escenari idoni, íntim i
estar a l'altura dels dos equipa¬ la nova seu de l'Institut del Teatre i acollidor per als espectacles de petit
ments veïns amb els quals confor¬ la Fundació Teatre Lliure. format, les conferències, els fòrums,
marà la Ciutat del Teatre. La pro¬ les rodes de premsa i, en general,
gramació continuarà al teatre Vocació internacional totes aquelles activitats que s'orga¬
Romea fins a Finals de desembre, Amb 13 anys de vida i prop nitzen al voltant del fet teatral.
un cop estiguin acabades les obres, de 80.000 espectadors la temporada La temporada 97-98 també ha ser¬
perquè es tracta d'un projecte que passada, el Mercat de les Flors vit per consolidar una aposta amb el
va més enllà de les seves pròpies ha anat definint en la programació circ. Miratges, mentides i misteris va
parets. El nou magatzem soterrat la seva vocació internacional. Una ser el suggeridor títol que Circ Crac
substituirà l'antiga nau al costat de vocació materialitzada en la copro¬ va triar per presentar el seu tercer
la Sala Ovidi Montllor, enderroca¬ ducció amb la Royal Shakespeare espectacle al Mercat. Aquesta va sel¬
da el juny de l'any passat per cedir Company —una de les millors com¬ la primera vegada que el Crac de
l'espai a la nova seu de l'Institut panyies de teatre del món— que va Tortell Poltrona s'instal·lava a la
del Teatre. portar a Barcelona BeckettShorts. Sala Maria Aurèlia Capmany —les
El director del Mercat de les dues edicions anteriors havia ocupat
Flors, Joan Maria Gual, ha continuat l'Ovidi Montllor—, i ho va fer amb
aquesta temporada els contactes una pista circular, confirmant la ver¬
amb els principals teatres europeus satilitat de l'espai.
per establir les bases del que serà Chicos Mambo Show van captivar
una xarxa de comunicació, intercan¬ el públic amb l'estrena de Meli-Melo,
vi i difusió de teatre a teatre, sobre els 10.000 Kg de Roger Bernat,
el principi de reciprocitat; una xarxa Much Ado About Nothing, un Sha¬
de la qual el Mercat ha de ser el kespeare estimulant servit per Cheek
nucli de coordinació. També s'ha by Jowl —una de les deu millors
afegit a aquest projecte el Teatro companyies de teatre del món,
San Martín, de Buenos Aires, que segons la crítica anglesa—, la pre¬
ha assumit el paper aglutinador de sentació de dues noves coreografies
la iniciativa en l'àmbit llatinoame¬ de Trànsit, les jornades al voltant del
ricà. futur de la dansa contemporània, i
Pel que fa a la programació Mayte Martín + Belén Maya —fla¬
d'aquesta temporada, el Mercat de menc en estat pur— són alguns dels
les Flors ha fet dues produccions espectacles que han ocupat cartell al
pròpies al voltant de Goldoni. Mercat.
El director italià Toni Cafiero va
ser convidat a dirigir Els 2 bessons Luca Ronconi i la Marató
venecians i Arlequí, servidor de dos Fins a l'acabament de la tempo¬
amos. rada, el Mercat ha programat Luis
L'"Operació Goldoni" va res¬ Eduardo Aute —del 4 al 6 de maig—,
pondre també a l'objectiu d'anar l'òpera per a infants Brundibdr —del
més enllà de la simple exhibició 8 al 10 de maig—, Questa sera si
d'un espectacle, i es va completar recita a sogetto, un Pirandello dirigit
amb una exposició de màscares de per Luca Ronconi —del 14 al 17 de
la Commedia dell'Arte i un taller maig—, Jorge Drexler—21 de
de producció d'aquestes màscares, maig—, Hip-Hop al Mercat II —24
ambdues a càrrec de Stefano de maig—, Andrés Calamaro —27 de
Fotos: Mercat de les Flors Perocco. maig—, Joao Bosco —29 de maig—
"Amb 13 anys de vida
i prop de 80.000 espectadors
la temporada passada,
el Mercat de les Flors ha anat
definint en la programació
la seva vocació internacional. "
i la XV Marató de l'espectacle. —un ex-Vol Ras—, i el xou musical El Mercat de les Flors és un dels escenaris
A la Sala Sebastià Gasch continua La gran gala, de la mà de Bajo a la per excel·lència de la vida cultural de la
la programació del cicle "Nit de som¬ mina cantando. nostra ciutat.
riures", amb el popular Doctor Soler
—fins al 9 de maig—, Sexe, drogues, Emilia Torras
rock & roll, a càrrec de Joan Cusó Mercat de les Flors
Sis mesos
de la Carta
de Serveis
de Selecció
i Formació
El Centre de Selecció i Formació Cada vegada més la selecció i la personal sobre la planificació
de Personal de l'Ajuntament de formació a les organitzacions passa d'accions de formació, la formació
Barcelona va ser una de les de ser considerada una despesa social ja realitzada pels treballadors i tre¬
dependències municipals que va a ser una inversió. balladores, i les diferents fases dels
elaborar una Carta de Serveis No n'hi ha prou amb què la forma¬ processos de selecció.
durant l'any 97, en el marc del Pla ció i la selecció siguin eficaces en • Designar un referent del Centre
de Qualitat dels serveis municipals. relació als objectius fixats pels for- per cada sector i districte.
En la Carta de Serveis vam esta¬ madors o els tècnics que fan la selec¬ • Facilitar el temari administratiu
blir els compromisos de qualitat ció, sinó que ha de ser pertinent en als aspirants de processos selectius.
que estàvem disposats a assolir relació a les necessitats dels clients: • Avaluar els serveis prestats.
durant l'any 97. També ens vam personal directiu, responsables de • Senyalitzar de forma clara i visi¬
comprometre a informar periòdi¬ personal i usuaris/candidats. Aquests ble els espais de formació.
cament del grau d'assoliment, cosa s'han de convertir en "prosumers" Respecte el manteniment i conser¬
que farem tot seguit. —consumidor-productor— de la pro¬ vació dels espais
ducció i el manteniment de les com¬ • Disposar d'una normativa d'uti¬
petències. lització dels espais de formació.
• Assegurar l'ordre i neteja de les
Per què una Carta de Serveis? aules.
Identificar i implicar el sistema Amb el nivell tècnic i professional
client és un imperatiu de la qualitat. • Adequar els programes a les
No únicament controlant la conformi¬ necessitats i demandes.
tat al final del trajecte, sinó al llarg • Dissenyar els programes a mida,
del procés. en col·laboració amb el personal
Amb la implantació del pla de qua¬ directiu o responsable de personal
litat ens vam plantejar dues fites. que fa la demanda.
D'una banda, incorporar cada vegada • Garantir la puntualitat en els
més la perspectiva del client/usuari horaris previstos, així com la capa¬
en la prestació dels nostres serveis. El citat tècnica i professionalitat del
fet d'establir els nostres compromisos professorat.
en una carta de serveis ens obliga a • Proporcionar una informació
definir-los, seguir-los, avaluar la exhaustiva dels cursos als seus
satisfacció dels usuaris i clients, i destinataris, així com un dossier de
plantejar millores. I de l'altra, a nivell documentació i, en un termini de
intern, ens va ajudar a augmentar la 30 dies, l'acreditació d'assistència.
motivació de l'equip, a través de la • Complir els terminis pactats en la
consecució d'objectius concrets i provisió de llocs i aportar tota la
mesurables, i de la millora de la documentació necessària als tribu¬
comunicació interna. nals de selecció.
Els punts clau del pla de qualitat Respecte a la col·laboració
des del començament van ser el lide- dels usuaris
ratge de la direcció del Centre i la • El compromís de millora de la qua¬
implicació i col·laboració de tot el litat en els nostres serveis és assumit
personal. Els quatre compromisos per la direcció del Centre i per totes
definits es referien a la informació i les persones que hi treballen. Tot el
atenció, al manteniment i conservació personal directiu, responsables de
dels espais, al nivell tècnic i profes¬ personal i treballadors i treballadores
sional i a la col·laboració dels usuaris. estan convidats a fer possible, amb
Respecte a la informació i atenció la seva col·laboració, la millora de la
• Informar, per escrit, al personal qualitat dels nostres serveis.
municipal sobre el pla d'actuació • Ens podran presentar les queixes
del Centre de Selecció i Formació i suggeriments a través de la bústia
i, en particular, als i les caps de dels espais de formació, per correu
"Identificar i implicar
el sistema client és un imperatiu
de la qualitat. No únicament
controlant la conformitat
al final del trajecte,
sinó al llarg del procés. "
intern o per cc-mail a nom del referents per Sectors i districtes. a les sol·licituds d'ajuts econòmics
Director del Centre de Selecció i • Avaluem la satisfacció dels nos¬ ha baixat de 15 a 6 dies.
Formació. Es contestaran com a tres usuaris més directes en les • Hem complert els terminis pac¬
màxim en els 15 dies posteriors a diferents accions de formació, amb tats en els processos de provisió de
la seva rebuda. una nota mitjana de 7'9 punts. llocs de treball en un 94% dels
• Hem millorat la senyalització casos.
Grau d'acompliment dels espais de formació.
dels compromisos Amb el manteniment i conservació Col·laboració dels usuaris
A partir del quadre d'indicadors de dels espais Hem rebut poques queixes i sugge¬
seguiment dels compromisos de la • Hem elaborat una normativa riments per escrit, però sí que n'hem
Carta de Serveis destaquem els resul¬ d'utilització dels espais de forma¬ rebut verbalment, tant presencials com
tats que venen a continuació. ció, posant-la a disposició dels telefòniques. Suposem que és pel grau
Amb la informació i l'atenció usuaris del Centre. d'apropament i de confiança als nos¬
• Hem sistematitzat la transmissió • Els usuaris valoren l'ordre i nete¬ tres usuaris. Hem pres bona nota de
d'informació periòdica a directius i ja de les aules amb un 8. totes i ens han ajudat a millorar.
caps de personal sobre: el pla de Amb el nivell tècnic i professional Volem avançar aquest any 98 en el
formació, productes, serveis i orga¬ • L'adequació dels programes a les procés de millora contínua treballant
nització del Centre, la formació feta necessitats i demandes se'ns valora dues línies prioritàries: la revisió con¬
pels treballadors i treballadores amb un 8'6. En aquest any 98 hem tinuada dels processos interns, per
municipals, la programació d'ac¬ endegat per primera vegada un adaptar-los cada cop més a les
cions de formació, i les diferents anàlisi de necessitats de formació a demandes de l'organització i dels
etapes dels processos de selecció. tot l'Ajuntament, demanant l'opi¬ nostres usuaris, i l'avaluació de les
• Hem enviat a casa de tots els tre¬ nió de directius i comandaments accions de formació i dels resultats
balladors informació sobre el pla de sobre la formació prioritària per que aquestes aporten a l'administra¬
formació continua i Aula Oberta. als anys 98-99. ció municipal. Us agrairem tots els
• L'organització interna del Centre • La valoració mitjana de la capa¬ suggeriments que ens feu arribar.
s'ha adaptat als canvis de l'orga¬ citat tècnica i pedagògica dels pro¬
nització municipal amb la designa¬ fessors és de 8'2. Centre de Selecció i Formació
ció de tècnics del Centre com a • La mitjana de temps de resposta de Personal
Hi ha amanides amb ingredients Premi del públic per a un Nacional de la Gent Gran. Organitzat
per a tots els gustos. Aquí teniu la projecte sòcioeducatiu amb per la Direcció General d'Acció Cívi¬
nostra Carta. dones gitanes de Nou Barris. ca del Departament de Benestar
Per als estudiosos: Tercera Aula El públic assistent al lliurament dels Social de la Generalitat de Catalunya,
d'Ecologia i Segon Siinpòsium premis Maria Aurèlia Capmany, que el Congrés busca una major integració
"Ciutat i Comerç" a Nou Barris. concedeix cada any l'Ajuntament i participació activa de les persones
Per als més joves: telèfon d'in¬ amb motiu del Dia Internacional de la grans a la nostra societat. Les dife¬
formació de les associacions i grups Dona Treballadora, va premiar el pro¬ rents edicions dels Congressos de la
de joves, Stripart, o Sonar 98'. jecte sòcioeducatiu per a dones gita¬ Gent Gran han estat convocades amb
Per als no tan joves: III Congrés nes de Nou Barris conegut l'objectiu d'impulsar la participació
Nacional de la Gent Gran i Quinze¬ col·loquialment com a "mini-pirmis". activa i l'adaptació de la gent gran als
na de la salut de la gent gran. Es tracta d'un projecte de formació canvis constants de la nostra societat.
Per als amants de la lectura: que funciona a les zones nord i sud
Guia de VArxiu de Gràcia, Directo¬ del districte i treballa amb dones amb Comissió Catalana per al
ri de la Coordinadora Catalana de fortes mancances a nivell d'instruc¬ 50è aniversari de la Declara¬
Fundacions, i revista de la Comis¬ ció, hàbits personals, domèstics i ció Universal de Drets
sió Catalana per al 50è aniversari sanitaris que majoritàriament són Humans. Per commemorar el 50è
de la Declaració Universal de Drets gitanes. El projecte els facilita l'apre¬ aniversari de la Declaració Universal
Humans. Ben aviat, a la biblioteca nentatge d'habilitats socials, l'adqui¬ de Drets Humans que es celebrarà
al Vapor Vell de Sants o a la de sició d'hàbits normalitzats i la cana¬ aquest any 1998, el mes de setembre
Les Corts. lització d'aquestes persones a altres de 1997 es va crear una Comissió
Per als amants de l'art: Miquel tipus de formació, un cop assolit un Catalana formada per diferents insti¬
Barceló al MACBA, Ceràmica fin¬ nivell mínim de preparació. tucions i entitats. Aquesta Comissió
landesa i El còmic a Barcelona. té com a objectiu coordinar tota
Per als ambiciosos: Concurs de EI telèfon d'informació mena d'activitats i actes en relació a
cartells de Festa Major de Sants o de les associacions i grups de la commemoració d'aquesta efemèri¬
bé Premi del públic per a un pro¬ joves. Si no sabeu diferenciar entre de promoguts per les institucions i
jecte sòcioeducatiu amb dones gita¬ Minyons Escoltes i Escoltes Catalans entitats que la formen. Així mateix
nes de Nou Barris. o us agradaria saber els tipus d'asso¬ i en relació a aquestes accions i actes
Per als que no es desenganxen ciacions que hi ha a Barcelona ja procurarà estimular-los, ajudar-los i
de l'antena: "Gomaespuma" visita podeu trucar al 901 51 52 53, el nou fer-ne una difusió, organitzant, even¬
Barcelona i "El Terrat" al Saló telèfon d'informació del Casal tualment, iniciatives conjuntes. La
de Cent. d'Associacions Juvenils de Barcelo¬ Comissió Catalana per al 50è aniver¬
I per als solidaris: Imatges per na. El lema del servei és buscar una sari de la Declaració publica, des
a l'acció i Gràcia Solidària. resposta per a qualsevol tipus de pre¬ del mes de gener, un butlletí bimes¬
Finalment, esperem que no gunta sobre el món associatiu juvenil. tral que vol fer de catalitzador de
hagueu de tastar mai el Servei El telèfon 901 permet accedir a una totes les activitats al voltant d'aques¬
d'Orientació sobre Drogues i, en informació concreta de manera àgil, ta efemèride.
canvi, pogueu passejar amb els d'acord amb les característiques prò¬
25 nous autobusos de la flota de pies d'un servei d'atenció telefònica: Gràcia Solidària. Del 12 de
TMB, o gaudir de les noves rutes immediatesa, accessibilitat i confi- març al 30 d'abril s'han celebrat les
del Bus Turístic. dencialitat. El servei ha estat ideat pel Jornades "Gràcia Solidària" a la plaça
Bon profit a tothom! Consell de la Joventut de Barcelona de la Virreina. Els organitzadors dels
—CJB— com un nou servei del actes de les jornades han estat l'Asso¬
Casal d'Associacions Juvenils de ciació de Veïns i Comerciants de la
Barcelona —CAJB—, el centre de Plaça de la Virreina, Infància Viva,
recursos i prestacions per a les asso¬ Concertació Nord/Sud, els Amics de
ciacions i grups de joves de la ciutat. la baldufa, l'Ajuntament i el bar
Terra que, situat a la mateixa plaça,
III Congrés Nacional de la ha acollit l'exposició fotogràfica
Gent Gran. Els dies 22 i 23 de "Terra", de Sebastiaò Salgado un
44 maig se celebrarà el III Congrés fotògraf que ha des de fa dècades
plasma en les seves imatges el sofri¬ comerç o l'arbitratge de consum en el arts escèniques, arts plàstiques,
ment i les formes de vida de les zones comerç. En finalitzar el simpòsium es audiovisuals i moda. La Mostra es
més desafavorides del planeta. varen lliurar els premis del VII Con¬ realitzarà del 26 de juny al 4 de juliol
curs d'Aparadors de Nou Barris, que al centre cívic Guinardó, a l'avinguda
Imatges per a l'acció. "No aquest any han recaigut en la Joieria Mare de Déu de Montserrat, 136.
els deixem sols. Imatges per a Montserrat, de l'Associació de
l'acció" és el nom de l'exposició amb Comerciants del passeig Verdum: el 25 nous autobusos per a la
què Amics de la Gent Gran comme¬ Bar Castro Verde, de l'Associació de flota de TMB. Transports Metro¬
mora el desè aniversari. Una mostra Comerciants de la Zona Nord; i politans de Barcelona —TMB— ha
de fotografies que vol sensibilitzar l'Estanc Linyola, de l'Associació de adquirit a l'empresa Iveco Pegaso 25
sobre l'exclusió de la gent gran i ser¬ Comerciants del passeig Valldaura. unitats del model "City Class", un
veis per retre un homenatge a aquest També es va lliurar un premi al autobús estàndard de pis baix inte¬
segment de la població i als volunta¬ millor aparador de cada associació. gral, sense esglaons ni rampes
ris que dia a dia els donen la seva d'accés. Els nous autobusos circulen
amistat. L'exposició romandrà oberta Torna el Bus Turístic amb per la ciutat des del mes de febrer.
fins al dia 10 de maig al Palau de la noves rutes. El Barcelona Bus D'un temps ençà, TMB va incorpo¬
Pia Almoina, a la plaça de la Seu, al Turístic torna aquesta temporada amb rant nous autobusos de fàcil acessibi-
costat de la Catedral. dues noves rutes: una per la zona litat amb l'objectiu d'adaptar el ser¬
nord de la ciutat i l'altra per la zona vei a les persones amb mobilitat
La Coordinadora Catalana sud, i incorpora parades noves, com reduïda. Actualment la flota d'auto¬
de Fundacions presenta el la de l'Estadi del F.C. Barcelona i el busos compta amb 272 vehicles
seu Directori. La Coordinadora Monestir de Pedralbes. Els espectacu¬ d'aquestes característiques: 244
Catalana de Fundacions ha presentat lars resultats de l'any passat van d'estàndards i 28 d'articulats.
el primer Directori de Fundacions demostrar la popularitat del Bus
Privades de Catalunya on apareix Turístic. Segons les dades oficials, el Miquel Barceló al MAC-
informació detallada i actualitzada de 1997 van viatjar-hi 429.592 passat¬ BA. Un dels nostres artistes més
625 fundacions i informació genèrica gers, més del doble que l'any ante¬ internacionals exposa al Museu d'Art
de 559 fundacions més. El document rior. Contemporani de Barcelona des del 2
es pot consultar en suport paper o d'abril. "Miquel Barceló 1987-1997"
informàtic. A banda de ser una mag¬ "Gomaespuma" visita Bar¬ inclou unes 200 obres centrades en el
nífica eina de consulta, el Directori celona. El programa matinal "Go¬ treball de l'artista durant els darrers
de Fundacions Privades de Catalu¬ maespuma", de l'emissora M80 de la deu anys, un període marcat pel seu
nya és una excel·lent fotografia de la cadena SER, es va emetre a finals de primer viatge a l'Àfrica i la seva
realitat global de les fundacions cata¬ febrer des del teatre Club Capitol, a la immersió en el món del Sahel.
lanes: àmbits d'actuació, distribució Rambla. Ja fa 15 anys que els perio¬ L'exposició mostra obres en diferents
territorial, nombre de treballadors, de distes Guillermo Fresser i Juan Luis gèneres i suports, des de la pintura o
voluntaris... A més, el Directori Cano expliquen l'actualitat des de la les terracuites, als "carnets" que Bar¬
recull per primera vegada informació ràdio passant-la pel sedàs de l'humor. celó ha elaborat durant la darrera
econòmica sobre les fundacions. L'edició emesa des de Barcelona va dècada. Un dels valors afegits de la
tenir com a convidats dos dels repor¬ mostra és que presenta un gran nom¬
Segon Simpòsium "Ciutat i ters del programa "Caiga quien cai¬ bre de peces poc conegudes o que
Comerç" a Nou Barris. El pas¬ ga", l'actor Pepe Rubianes i la Quarta mai han estat exposades.
sat 8 de març va tenir lloc al Fòrum Tinenta d'Alcalde, Pilar Rahola.
Nord de la Tecnologia el Segon Belles Arts i Arts Decorati¬
Simpòsium "Ciutat i Comerç", orga¬ Stripart, joves creadors al ves. El Museu de les Arts Decorati¬ a
nitzat per la Federació d'Associa¬ Guinardó. L'Stripart, Tercera ves ha establert un conveni de
cions de Comerciants de Nou Barris Mostra de joves creadors no competi¬ col·laboració amb la Facultat de
amb la col·laboració del Districte tiva va adreçada a tots els i les artistes Belles Arts de la Universitat de Bar¬
de Nou Barris. El simpòsium va trac¬ que vulguin donar a conèixer el què celona, que permet al Museu disposar
tar temes tan diversos com l'impacte fan, les seves produccions, el que d'alumnes en pràctiques. Sota la tute¬
de les infraestructures al comerç de estan creant, experimentant... Les la de la professora Maria Antònia h-5
Nou Barris, el paper de l'euro en el modalitats de participació són quatre: Heredero els universitaris en pràcti- 45
ques realitzen la tasca de desinsecta¬ per a la recerca dels usuaris de l'arxiu adreçat a l'atenció dels joves que
do de la seva col·lecció de carruat¬ i per a la difusió dels seus serveis i s'inicien en el consum de drogues i a
ges, formada per 24 exemplars, que les activitats del Taller d'Història. l'assessorament dels seus pares i dels
en bona part pateixen d'atac de xilò- professionals no especialitzats que
fags —insectes que mengen fusta, per Consell Municipal de Medi detecten el cas. La forma d'accedir al
entendre'ns. Ambient i SosteniTbilitat. El servei és telefònica —202 13 48— i
passat 26 de març es va fer l'acte de són els professionals no especialitzats
Sonar 98'. S'acosta el Sònar, consitució del Consell Municipal de en drogodependències els que poden
Festival de Música Avançada, la cita Medi Ambient i Sostenibilitat. derivar al Servei d'Orientació sobre
anual amb la música electrònica que Aquest nou consell, adscrit a la Drogues al jove i/o la seva família.
enguany tindrà lloc del 18 al 20 de Comissió de Política Mediambiental i
juny. Fins aleshores, i per anar fent Sostenibilitat, respon a la voluntat de Concurs de cartells de Fes¬
boca, el Centre de Cultura Contem¬ l'Ajuntament de complir amb la ta Major de Sants. La Federació
porània proposa una sessió mensual legislació espanyola en aquestes de Carrers de la Festa Major de Sants
de chill-out amb la projecció d'una matèries, a més de de desenvolupar i el districte de Sants-Montjuïc con¬
pel·lícula a l'auditori, un concert en l'esperit de l'Agenda Local 21, for¬ voquen el tercer concurs per al cartell
directe de petit format i la selecció mulat a la Cimera de la Terra —Río de la Festa Major de 1998. El concurs
musical d'un disc jockey convidat al de Janeiro 1992—, i a la Carta de les és obert a tothom, tant professionals
vestíbul de la segona planta. La pro¬ Ciutats Europees cap a la Sostenibili¬ com artistes novells, i estableix per al
gramació és a càrrec ¿'Advanced tat. Entre d'altres, els objectius del guanyador un únic premi de 200.000
Music i la primera sessió, de 20 a 24 Consell Municipal de Medi Ambient ptes. El cartell haurà d'incloure el
hores, el 30 d'abril. i Sostenibilitat són estimular, pro¬ lema "Per molts Sants, sempre" i la
moure i vehicular la participació ciu¬ frase "Festa Major de Sants, del 23 al
Ceràmica finlandesa. "Del tadana en el procés d'elaboració i 29 d'agost de 1998". El termini de
fred i el gel" és d'on prové l'exposi¬ desenvolupament de l'Agenda 21, presentació dels cartells serà del 18
ció d'obra ceràmica de quatre artises impulsar i estimular la col·laboració de maig al 2 de juny, i s'hauran de fer
finlandesos que fins el 3 de maig es de les diverses associacions i entitats arribar a l'Oficina d'Atenció al Ciu¬
pot veure al Museu de Ceràmica, al en els camps esmentats i promocionar tadà de la seu del Districte de Sants-
Palau Reial de Pedralbes. És una oca¬ iniciatives d'estudi i anàlisi sobre el Montjuïc —Creu Coberta, 104. El
sió de veure una exposició d'art dife¬ medi ambient i la sostenibilitat. veredicte del concurs es farà públic la
rent, com també són diferents les segona setmana de juny de 1998.
condicions de creació en un país com El Terrat al Saló de Cent. Podeu sol·licitar les bases al telèfon
Finlàndia, on la climatologia obliga a El dissabte 28 de febrer els veïns 291 63 31, o al fax 291 63 03.
una interiorització personal, un tanca¬ d'"El Terrat" de la cadena SER van
ment inclús físic, que es tradueix en visitar el Saló de Cent de la Casa La salut de la gent gran. El
l'obra dels artistes. La duresa del gel, Gran, des d'on van fer el primer pro¬ 19 de maig començarà la VIII Quin¬
els senyals fets a la neu, la puresa de grama de la gira Tourmix, que els zena de la Salut per a Gent Gran, que
l'aire o la llum són elements que inci¬ portarà per tot Catalunya. En l'espai es desenvoluparà fins al 2 de juny al
deixen fortament en les persones, i ho radiofònic, l'Andreu Buenafuente, la Centre Cultural Tomàs Tortajada
fan de manera diferent a com —sor¬ padrina Josefina i la troupe del Baix —Fonthonrada, 8. L'objectiu de la
tosament— passa amb el sol, l'escal¬ Camp i el Tarragonès van entrevistar Quinzena és fomentar entre els ciuta¬
for i la llum del clima mediterrani. l'alcalde Joan Clos i els Chicos Mam- dans una manera de ser que afavorei¬
bo Show, i va comptar amb l'actuació xi el procés d'envelliment, procés que
Guia de l'Arxiu de Gràcia. del grup musical "Gossos", a més de sovint ens arriba sense que l'esperem.
Quan fa 10 anys que funciona l'Arxiu les seccions habituals del programa. Amb les activitats i les xerrades de la
Municipal del Districte de Gràcia, i Quinzena, es donen a conèixer recur¬
gairebé 7 del trasllat a l'actual seu del Servei d'Orientació sobre sos i s'aporten elements que perme¬
carrer Camèlies, s'ha presentat la pri¬ Drogues. En el marc del Pla ten mantenir o augmentar la qualitat
mera Guia de l'Arxiu Municipal del d'Acció sobre Drogues de l'Institut de vida dels qui pateixen alguna
Districte de Gràcia, publicada des de Municipal de Salut Pública, s'ha malaltia crònica pròpia de l'edat. Les
la direcció de l'Arxiu Municipal. La posat en marxa el Servei d'Orientació activitats de la Quinzena estan dirigi¬
46 guia pretén ser un instrument eficaç sobre Drogues. Es tracta d'un servei des a tots els ciutadans de més de 55
anys i la inscripció és oberta a tot¬ sació d'unitat entre les dues plantes Seguí, Kim, Brocal, Pellejero, Max i
hom. Qui ho vulgui pot trobar més de la Biblioteca. La part exterior de F. de Felipe— que treballen a Barce¬
informació al telèfon 431 49 11. l'edifici s'ha recuperat per a diferents lona mostren una visió del passat, el
usos veïnals, i s'ha mantingut com a present i el futur del còmic. El comis¬
Tercera Aula d'Ecologia. I element característic la vella xeme¬ sari de l'exposició, Ramón de Espa¬
van tres cicles de conerències "Aula neia, una de les més altes de la ciutat. ña, fèia el diagnòstic del còmic dies
d'Ecologia", a l'Hivernacle del Parc A les tres primeres plantes s'hi tras¬ abans de la inauguració: "El còmic és
de la Ciutadella. Les conferències van lladarà en un futur el CEIP Barrufet. un malalt que té una bona salut".
començar a finals de febrer, per la Podeu veure l'exposició —s'exhibei¬
qual cosa ja no hi ha temps d'inscriu- ... i una altra biblioteca. El xen originals— fins al 26 de juliol.
re's a tot el cicle, però sí d'assistir-hi districte de Les Corts també estre¬
esporàdicament. Les conferències, narà biblioteca. Serà a principis de El catàleg del Museu
gratuïtes, es celebren tots els dimarts l'any que ve al carrer Riera Blanca, Marès, premiat per l'Asso¬
fins el 2 de juny a les 19,30 hores. 1-3. L'alcalde va posar la primera ciació Catalana ae Crítics
L'èxit de públic de les altres dues pedra del nou equipament el passat d'Art. L'Associació Catalana de
edicions ha consolidat aquest cicle 17 de març. L'edifici tindrà una Crítics d'Art —ACCA— ha concedit
organitzat per l'Ajuntament i la Uni¬ superfície de 2.592 metres quadrats i, el XVè Premi a les Publicacions al
versitat Autònoma en el qual es pre¬ a més de la biblioteca, hi haurà les Catàleg d'escultura i pintura dels
tén reflexionar sobre temes ambien¬ dependències de serveis personals de segles XVI al XVIII. Èpoques del
tals, amb especial atenció per la la zona oest i espais polivalents d'ús Renaixement i el Barroc, del Museu
nostra ciutat i la seva regió, sense dei¬ veïnal. Entre les aportacions de l'Ins¬ Frederic Marès, per la seva rellevant
xar de banda qüestions més globals. titut de Cultura i el districte de les aportació científica a la història de
Algunes de les sessions que falten Corts, la inversió suma 330 milions l'art hispànic i per ser una contribució
porten per títol "Txernòbil onze anys de pessetes. destacada al coneixement del patri¬
després", "Pluges ácides-pluges de moni artístic de Catalunya, atès el seu
fang", o "Eines per a la predicció Zurbarán al MNAC. Amb elevat volum d'obres; gairebé sis-
d'aiguats a Catalunya". motiu del quart centenari del naixe¬ centes. La col·lecció d'escultura
ment de Francisco Zurbarán, el hispànica del Museu Marèss és la
Biblioteca al Vapor Vell de Museu Nacional d'Art de Catalunya mostra més nombrosa i altament
Sants. El 28 de febrer va tenir lloc ha organitzat una mostra temàtica del representativa de tots els autors i
l'acte de col·locació de la primera pintor en relació amb les obres de la escoles de la península, des del món
pedra del que ha de ser la Biblioteca seva propietat. A més d'aquestes romà fins als inicis del segle XX que
Central del Districte de Sants-Mont- obres, se n'exibeixen altres que pro¬ hi ha a l'Estat espanyol.
juïc. Estarà situada a les dues plantes cedeixen de diversos museus i
superiors de l'històric edifici del col·leccions particulars d'Espanya,
Vapor Vell, a la plaça de Sants, i ocu¬ Estats Units, Finlàndia, França, Gran
parà una superfície de 2500 rrf. Bretanya i Ucraïna. El discurs exposi¬
L'edifici del Vapor Vell es va cons¬ tiu se centra al voltant del tema de la
truir el 1846 i té la configuració nor¬ Immaculada, la Iconografia Francis¬
mal d'un edifici industrial de l'època, cana, el Crist de la Creu, la Intimitat
amb un cos central de grans finestrals quotidiana i la Natura Morta. Fins al
i dos annexos a cada banda de l'edifi¬ 31 de maig, al Palau Nacional de
ci. Es mantindrà la coberta actual a Montjuïc.
dues aigües, i des de la planta supe¬
rior continuarà visible l'encavallada Dotze dibuixants per al
de fusta, que es remodelarà. En el segle XXI. L' 1 d'abril es va inau¬
punt central d'aquesta teulada hi gurar a l'Espai 1 del Palau de la
haurà una claraboia que permetrà Virreina l'exposició "El Còmic a
l'accés directe de llum natural a la Barcelona. Dotze dibuixants per al
planta quarta. D'altra banda també hi segle XXI". Dotze autors de pro¬
haurà un pati interior entre les plantes cedència diversa —Bernet, Pere Joan,
tercera i quarta, pati que donarà sen¬ Nazario, Gallardo, Cifré, Boldú,
Idees útils
per millorar
e=E¡ els serveis
que produïm
La millora en la qualitat dels 1.
serveis no té fi: sempre poden ser L'equip és bàsic en un servei: si tots no hi aportem
més personalitzats, més ben comu¬ ganes, acció, millores, no ens el sentim com a cosa pròpia, el ser¬
nicats, més adaptats a les necessi¬ vei es torna monòton i només sobreviu.
tats de la ciutadania, amb menys
diners es pot donar millor servei...
Cal, per això, estar sempre en 2. Un bon servei parteix sempre d'una necessitat: en la
actiu. Amb el servei cal relacionar-
mesura
s'hi sempre com un amic o una que coneguem aquesta necessitat sense cap estereotip, hi
amiga, dialogar-hi, introduir-hi mantinguem una relació directa, la sentim com a pròpia, ens hi
conceptes, reorganitzar-lo perquè,
realment, aconsegueixi allò la posem de ple..., el servei li facilitarà resposta.
que
ciutadania n'espera i l'organització
desitja. 3. Un servei és una resposta: mai és un simple recurs. Una
resposta significa que proposa alguna cosa clau, nuclear, capaç de
transformar la necessitat en una oportunitat de qualitat de vida plena.
4. Un servei té una estructura: una forma d'ús que cal pre¬
veure. Cal ordenar. Cal mantenir sempre, i en tots els seus detalls,
sense cap defecte. Aquesta forma, a més, cal que sigui atractiva,
ben creativa, incitadora d'ús.
5. Un servei cal fabricar-lo: amb els elements indispensa¬
bles, justos. Sempre escassos. Cal, doncs, ajustar els recursos
humans, els econòmics o els infraestructurals.
6. Un servei s'ha de comunicar: la comunicació és el
mateix servei. Cal, aquí, donar-lo a conèixer i cal comunicar-lo,
relacionalment i personalitzadament, amb cada ciutadà que l'usa.
Aquesta comunicació mai pot ser d'estereotip.
7. Un servei cal avaluar-lo: en el moment de l'ús l'hem de
facilitar excel·lentment. Per repetitiu que sigui. Sempre, aquí, hem
d'escoltar als altres, als usuaris. I, després, corregir allò que no
acaba de funcionar.
8. Un servei és un estil de treball: és una manera d'entendre
l'organització municipal i el nostre treball quotidià per la ciutat, des
de tots i cadascun dels llocs de treball on estem. Uns llocs de tre¬
ball que mai són de casella organigramàtica: són reptes de servei!
"Cuando me aseguraron que te dan bonificaciones de hasta
un 65% por buena conducción, fiché por Regal."
Andoni Zubizarreta
"Que no te metan un gol en el seguro de tu coche, exige lo que Regal te asegura:"
Millor preu Millor Servei
□ 17.760 ptes.* d'estalvi en la seva pòlissa. o Telèfon gratuït per totes les seves gestions i tràmits.
□ Bonificacions fins a un 65% per bona conducció. □ Horari ininterromput de 8 a 22 h. (dissabtes de 10 a 18 h.).
□ Manteniment de la bonificació de la seva companyia actual, □ Assistència mecànica i sanitària 24 h. arreu del món.
n Reposició del 100% del valor del seu cotxe durant 2 anys. □ Peritatge a l'instant en el Drive-In.
□ Tarifes personalitzades segons l'edat i l'experiència. □ Lliure elecció de taller.
d Finançament de l'assegurança en les millors condicions.
'Estalvi mig dels nostres assegurats
&U?AK
[J] Regal Insurance Club Enquesta realitzada per ICEA entre clients
d'entitats asseguradores - juny '96
El Club dels Bons Conductors® "Desde
Membre del grup Royal 1989
& SunAlliance, una de las companyies d'assegurances més grans del estoy en el
món mejor Club:
http://www.regal.es • E-mail: correo@regal.es El Club de los Buenos Conductores.
Y tú, ¿a qué esperas
900 30 30 30 para fichar por RegalV
Andoni Zubizarreta
Porter internacional
Truqui ara o enviï el cupó adjunt
Només per demanar pressupost, EÍ Sí, desitjo rebre:
• Pressupost sense cap
GRATIS compromís, amb 6 alternatives.
aquest CD i • De franc el CD-Regal Serenade.
• I participar en el sorteig del VOLVO que els indico.
pot guanyar un VOLVO,
Nom i cognoms:
marqui el que prefereixi. Adreça: Codi postal:
Població: Província:
Telèfon: Data de naixement: -
Marca de l'automòbil:
Q| Model:
Volvo V-40 Volvo S-40
Matrícula: □□ □□□□ □□ Data de compra:
Mes de venciment de la seva pòlissa actual:
¡=r Indiqui aquí si disposa d'alguna bonificació de la seva actual companyia: %
(o adjunti còpia del rebut) CAJ01
Ompli les dades del cupó, retalli la sol·licitud i enviï-la dins d'un sobre a Regal Insurance Club,
Av. de Madrid 95, 08028 Barcelona. O enviï-la al Fax (93) 425 92 21.
Sorteig davant notari el 31.3.98. Bases dipositades davant notari. Sol·licitud exclusivament per a automòbils d'ús particular i per a conductors amb més de dos anys
de d'experiència. Edat compresa
vehicles. entre 25 i 72 anys. Regal es reserva el dret d'assegurar determinats
La informació que vostè ens facilita permetrà adequar les nostres ofertes als seus interessos i quedarà recollida en el nostre fitxer. Vostè té dret a accedir tipus
a aquesta informació i cancel·lar- la i modificaria en cas de ser errònia. Si
els desitja
romanguin que les seves dades
en nostres arxius, però no desitja rebre altres informacions d'altres empreses del sector que poguessin ser del seu interès, faci'ns-ho saber (Llei Orgànica 5/1992 d'octubre) Només s'acceptarà una sol·licitud per conductor.