50 números
de vida municipal
escrita pels seus
treballadors!
Estalviem
paperassa
a les empreses
El Projecte
educatiu de ciutat
Pasqual Maragall,
Alcalde
de Barcelona
Escales mecàniques
a Ciutat Meridiana
Els bombers
ens modernitzem
i potenciem
la prevenció
i l'autoprotecció
La producció
d'un servei
per una necessitat
ciutadana
L'Administració
pública en l'era
del management
ProEixample,
a tota marxa!
de Barcelona
 
Director:
Toni Puig
Consell Assessor:
Enric Casas, Mario Giménez,
Antonio Gómez, Cinta Llorens,
Pere Munuera, Albert Serra,
Joan Torrella, Carme Valls.
Subdirector:
Antoni Fernández
Editora:
Clara Blanchar
Edita:
Ajuntament de Barcelona
Autoedició, fotomecánica
i impressió:
Impremta Municipal. Exp. 9754812
Dipòsit legal: B. 14.742-1990
Disseny gràfic:
Ferran Cartes/Montse Plass
Maquetació:
Impremta Municipal. Beatriz González
Fotografia:
Oficina Tècnica d'Imatge, R. Escudé.
Col·laboren en aquest número:
Andreu Arenas, Irnma Bartolomé,
Lola Calvo, Enric Casas,
Koldo Echebarría, Joaquim Farré,
Antoni Fernández, Joan Àngel Frigola,
Mario Giménez, Jordi Henrich,
Antoni Llagostera, Francisco Longo,
Ester López, Mercè Martínez,
Maribel Merino, Àngels Nogué,
Dionisio Ortiz, Irene Pagès, Isabel
Pagès, Paco Pérez, Dolors Pinart,
Imma Puig, Josep Ramos,
Francina Roca. Jordi Salvany,
Ignasi Sans, Olga Tarrasó, Eladi Torres,
Alfonso Luis Vidal, Jordi Villarroya,
Eulàlia Vintró.
Adreça:
Torre Jussana
Av. Cardenal Vidal i Barraquen 30
08035 Barcelona
Tel. 407 10 22
Fax 407 11 97
http://www.bcn.es
Número 50 7 anys potenciant comunicació municipal! 4
Editorial 50 números de revista feta per tot el col·lectiu municipal! 5
Fets i projectes Barcelona Plató, una ciutat de película 6
Gabriel Casas, un fotògraf oblidat
Tres exposicions imprescindibles al CCCB
Espai Internet per a joves al CIAJ
L'Estat del Carrer a Nou Barris
Activitats de lleure als museus de la ciutat
Gestió 1997
Serveis Generals Estalviem paperassa a les empreses 8
Serveis Personals El Projecte educatiu de ciutat 9
Manteniment i serveis La planta incineradora del Besòs, menys contaminant 10
Via pública Les reunions EDAS de la Guàrdia Urbana 11
Urbanisme El carrer Brasil-Ronda del Mig convertit en una rambla 12
Ciutat Vella Les fires tradicionals a Ciutat Vella 13
Eixample L'arxipèlag Eixample, un tresor a cada illa 14
Sants-Montjuïc El consell ciutadà del Centenari 15
Les Corts Jornades de recerca històrica 16
Sarrià-Sanl Gervasi Quin temps farà demà, carrer número 15? 17
Gràcia Noves dependències a Francesc Giner 18
Horta-Guinardó Tornem a estrenar el centre cívic del Guinardó 19
Nou Barris Escales mecàniques a Ciutat Meridiana 20
Sant Andreu El districte guanya espais més amplis 21
Sant Martí Es fa realitat l'obertura de la Diagonal! 22
Ciutat ProEixample, a tota marxa! 23
Dossier 50 números de vida municipal escrita pels
seus treballadors D/297
Treballadors El meu nom és..., per servir-lo! 27
i treballadores
Entrevista Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona 28
Serveis Els bombers ens modernitzem i potenciem la prevenció
i l'autoprotecció 32
Suport L'Ajuda Mútua, un model social de salut 34
Opinió Si l'Ajuntament és la gent, l'opinió dels treballadors
és indispensable 36
Molt Personal El Comitè de Seguretat i Salut de l'Ajuntament 38
Amanida 50 amanides molt profitoses 40
de notícies
Biblioteca Crisi d'intel·ligència a les elits directives 42
Formació La producció d'un servei per una necessitat ciutadana 44
Materials L'Administració pública en l'era del management 46
 
50 números
de revista feta
per tot
el col·lectiu
municipal !
El primer número de La MUNICI¬
PAL sortia el maig de 1990. Comen¬
çàvem una dècada prodigiosa a la
ciutat! Una dècada en què l'Ajunta¬
ment ha fet de líder relacional, de ser¬
vidor, d'impulsor d'idees, de motor
de resultats... El plural equip de tre¬
balladors i polítics d'aquesta Casa, a
la primera meitat dels noranta, ha tre¬
ballat de valent. La MUNICIPAL,
número rera número, sense fer esca¬
rafalls, ho ha explicat. Des de dins de
l'Ajuntament, però amb la mirada
posada en la feina feta a la ciutat.
50 números, doncs, d'història
municipal contemporània. De la
Barcelona com a ciutat oberta, amb
reptes, il·lusionada per la qualitat de
vida, aprofitant oportunitats.
50 números de treball silent per
la ciutat. Treball des de cada barri,
des de cada districte. Treball per a
grans transformacions urbanístiques.
Però, també, treball pel dia a dia. Pel
manteniment. Per obrir i tancar Barce¬
lona com a casa de tothom, pública.
50 números de serveis necessaris.
Explicats tal com es fan. Com es mi¬
lloren. Des dels seus protagonistes di¬
rectes: la línia dels serveis que es rela¬
ciona amb els ciutadans. Serveis grans
i serveis petits. Tots imprescindibles.
50 números de veu dels treballa¬
dors. El 90 per cent de les pàgines de
La MUNICIPAL els han escrit els
mateixos protagonistes dels serveis.
O bé algú molt proper a ells. S'ha es¬
crit tota la revista des dels qui fan,
de l'Ajuntament, una organització de
serveis: els equips que els produei¬
xen, que hi estan continuadament,
anònimament.
50 números de col·laboració
interna. Cada districte de la ciutat,
cada antic àmbit, cada actual gerèn¬
cia, els instituts..., han explicat a tot el
col·lectiu de treballadors municipals
què fan. I com i perquè ho fan: treba¬
llen tots des d'una cultura compartida
de serveis de qualitat al ciutadà.
50 números de petites i grans
coses. Des dels Jocs Olímpics i tot el
procés de transformació de la ciutat,
fins a la pavimentació d'una plaça o
l'atenció de gent gran que viu sola.
En reportatges, notícies..., la majoria
dels serveis que l'Ajuntament fa han
aparegut a La MUNICIPAL amb un
to planer i amable.
50 números de millora organit-
zativa. El procés de modernització de
l'Ajuntament per passar d'adminis¬
tració a organització de serveis ha
aparegut a la revista explicant els
canvis profunds dels serveis concrets,
o bé els processos en sistemes de ges¬
tió per a la millora de la qualitat.
50 números de quotidianetat
municipal. Mai La MUNICIPAL ha
optat per la inauguració, la foto de la
cinta i les tisores, o la informació no¬
més centrada en l'alta direcció políti¬
ca. Els polítics municipals han expli¬
cat en les entrevistes la política de la
Casa. Al seu costat, hem mostrat el
treball dels equips municipals que
transformen les línies polítiques en
serveis per a necessitats ciutadanes.
50 números de futur qualificat.
La cinquantena de números de La
MUNICIPAL només tenen un sentit:
serveixen per edificar, número a nú¬
mero i amb més entusiasme, la revis¬
ta que ens faci conèixer el que fem,
des de cada equip de serveis,!
per Barcelona. I
5
O'E
z/ü
MptH
Barcelona Plató,
una ciutat
de pel·lícula
Des de la primera pel·lícula que es
va rodar a Barcelona, "Baralla al
cafè", de Fructuós Gelabert, fins a les
més recents com "Barcelona" de
Whilt Stillman, passant per "Tierra y
llibertad" de Ken Loach, la ciutat ha
estat escenari cinematogàfíc habitual.
Fins i tot hi ha sèries de televisió que
han escollit, últimament, la ciutat per
situar la seva acció. Qui no recorda
l'èxit de "Poble Nou"?
Barcelona Plató té per objectiu
estimular i facilitar la producció cine¬
matogràfica a la ciutat i consolidar la
seva imatge com a localització habi¬
tual al cinema. Impulsat per l'Institut
de Cultura, Barcelona Plató va entrar
en funcionament el 1996.
AI Palau de la Virreina també ha
entrat en funcionament una finestreta
única d'informació que permeti la
tramitació ràpida de permisos de
rodatge. L'adequada política d'utilit¬
zació i gestió de la ciutat com a espai
de creació àudiovisual és fonamental
per dotar Barcelona d'una estructrua
eficaç que permeti als professionals
del mitjà millorar les seves condi¬
cions de treball.
Barcelona Plató, persegueix una
nova forma de diàleg amb la ciutat.
Un diàleg encaminat a normalitzar
la relació entre els creadors i Barcelo¬
na, que potenciï la seva accessibilitat
i promocioni les iniciatives que
ajudin a promoure la seva imatge
en cel·luloide.
Gabriel Casas,
un fotògraf
oblidat
A partir del mes de gener es pre¬
senta al centre cívic del Coll l'exposi¬
ció "Gabriel Casas, fotògraf avant¬
guardista oblidat", mostra queja es
va poder veure el mes de maig passat
a la seu del Col·legi de Periodistes de
Catalunya. Es tracta d'un primer
avançament del llegat d'aquest fotò¬
graf, coincidint amb el seu lliurament
a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Casas va néixer a Barcelona el
21 de desembre de 1892, i va morir
també a la ciutat el 14 de novembre
de 1973.
Els primers passos dins la fotogra¬
fia els va donar de jove com a ajudant
dels mestres Arenyes i Campañá.
Posteriorment, va obrir una galeria al
carrer de Zurbano de Barcelona que
seria el centre de la seva activitat fins
a la Guerra Civil i on va tenir per aju¬
dant al també fotògraf, Pau Barceló.
Casas va ser l'encarregat de retra¬
tar el procés de construcció de l'Ex¬
posició Universal de 1929 i va desta¬
car molt en les seves col·laboracions
en revistes tan prestigioses de l'època
com Imatges, L'Esport Català, D'ací
d'allà i Mirador.
Es va adherir clarament a les insti¬
tucions republicanes de Catalunya i
va realitzar el cartell del front
d'esquerres el febrer de l'any 36.
Al cartell hi apareixia una fotografia
de Macià i el lema "16 de febrer,
Catalunya!". Quan els franquistes van
ocupar Barcelona, Gabriel Casas no
va voler adherir-se al nou Règim i va
ser empresonat. Des d'alhesores, no
va poder treballar en premsa i es va
dedicar a la fotografia industrial i de
publicitat.
Tres exposicions
imprescindibles
al CCCB
El Centre de Cultura Contemporà¬
nia de Barcelona ha començat l'any
amb tres exposicions que s'inauguren
entre finals de gener i mitjans de
febrer i restaran obertes fins l'estiu.
"Grup R. Una revisió de la moder¬
nitat. 1951-61" està dedicada al grup
de professionals que van representar
l'eix fonamental de l'arquitectura
dels anys cinquanta a Catalunya.
Aquest grup, més enllà de la vàlua
dins la cultura arquitectònica de la
segona meitat de segle, va destacar
per la voluntat de connectar amb
l'opinió d'un públic no especialitzat.
"Les cases de l'ànima (5500 aC-
300dC). Les primeres maquetes de
la Història" és la primera exposició
dedicada als plans i les maquetes de
l'antiguitat. S'exposen prop d'un cen¬
tenar de peces, procedents de 37 ins¬
titucions —des del Metropolitan de
Nova York, fins al British Museum
de Londres—, gairebé totes elles
originals. Algunes de les maquetes,
de fang, terracota, papirs i marbres,
són de 5.500 anys abans de Crist i
han sobreviscut fins als nostres dies,
la qual cosa les converteix en verita¬
bles joies.
"Les Lisboes de Pessoa". Es tracta
de la segona exposició del cicle
"Les ciutats i els seus escriptors",
iniciat l'any passat amb la mostra
"El Dublín de James Joyce". Aquest
cicle d'exposicions mostra deu ciutats
vistes a través dels seus autors més
emblemàtics. En el cas de Fernando
Pessoa, la seva figura ha suscitat
arreu del món de la literatura un
interès extraordinari i la seva comple¬
xitat com a figura humana i literària
afegeix un major interès al moment
de descriure la seva relació amb
Lisboa, la seva ciutat.
Espai Internet
per a joves
al CIAJ
Des de finals de l'any passat ja
està en funcionament, a les depen¬
dències del Centre d'Informació i
Assessorament per a Joves, el CIAJ,
l'Espai Internet, un servei municipal
pensat per facilitar el coneixement
del potencial de la xarxa Internet als
joves de la ciutat.
Les noves tecnologies de la infor¬
mació estan obrint unes possibilitats
de comunicació que modificaran el
nostre entorn més immediat i com¬
portaran canvis en la nostra quotidia-
nitat. I la xarxa Internet s'ha convertit
en molt poc temps en un element
omnipresent del qual, ens diuen, aviat
no podrem prescindir.
Abans que els nostres fills, néts i
germans petits ens passin la mà per la
cara, el CIAJ ofereix l'oportunitat
d'iniciar-se com a navegant pel cibe-
respai de manera gratuïta amb l'ajuda
de monitors que resolen qualsevol
mena de dubte.
A més a més, com que les possibi¬
litats de trobar informació interessant
dins la xarxa són infinites i el més
fàcil és acabar naufragant, l'Espai
Internet planteja sessions individua¬
litzades i oferta de blocs temàtics
pensats per iniciar-se en el coneixe¬
ment del potencial de la xarxa.
El servei és a la disposició de tot¬
hom, de dilluns a divendres de 4 a 8
de la tarda, a la seu del CIAJ, carrer
Ferran, 32.
L'Estat
del Carrer
a Nou Barris
De la mateixa manera que el dis¬
tricte de Sant Andreu, Nou Barris ha
creat l'Audiència Pública "l'Estat del
Carrer". Aquesta iniciativa parteix de
l'interès que té el districte per confi¬
gurar un òrgan per a la participació
dels ciutadans i entitats cíviques en la
gestió dels assumptes públics.
Es tracta d'un espai obert on tots
els veïns i veïnes de Nou Barris es
poden adreçar perquè d'una forma
àgil siguin atesos els seus suggeri¬
ments, reclamacions o demandes
sobre el manteniment, conservació i
millora dels espais públics com car¬
rers, places i parcs.
L'Audiència compta amb la pre¬
sència d'un equip de tècnics munici¬
pals i consellers del districte, que vet¬
llen perquè es resolin, en un raonable
espai de temps, aquelles aportacions
o peticions que permetin millorar
l'entorn i, per tant, la qualitat de vida.
L'Audiència "l'Estat del Carrer"
se celebra cada setmana, una vegada
a la seu del districte, al carrer del
doctor Pi i Molist, i una altra al centre
cívic Zona Nord. D'aquesta manera
es facilita a tots els ciutadans que
puguin col·laborar, alhora que
s'acompleix el desig que té l'Ajunta¬
ment d'apropar-se als veïns i al barri.
En les audiències, un equip format
per consellers i tècnics municipals,
que constitueixen la Comissió de
l'Estat del Carrer, recull i gestiona les
aportacions dels veïns.
Dels mesos de funcionament del
servei s'aprecia com els temes més
usuals que els veïns han fet arribar a
aquest espai participatiu són els rela¬
cionats amb l'enllumenat públic,
l'estat del paviment dels carrers, pro¬
blemes de neteja als parcs i places,
desperfectes al mobiliari urbà i canvis
de circulació i senyalització als
carrers.
Activitats de lleure
als museus
de la ciutat
El darrer trimestre de 1996 l'Insti¬
tut de Cultura ha organitzat dues acti¬
vitats extraordinàries als museus
municipals, dirigides al públic fami¬
liar i pensades com a oferta de lleure
lligada a les col·leccions singulars de
cada museu.
Plantejades també com un test per
conèixer la resposta dels usuaris, els
resultats obtinguts són altament posi¬
tius. "La Setmana de la Ciència", que
oferia tallers, demostracions i entrada
gratuïta en alguns museus va signifi¬
car un increment de més del triple de
visitants habituals en un cap de set¬
mana. Els tallers de "Nadal als
museus", varen registrar una deman¬
da que també triplicava el número de
places disponibles.
Les enquestes qualitatives i quanti¬
tatives realitzades en ocasió de les
activitats esmentades permetran,
ben aviat, conèixer més dades sobre
els interessos del públic dels museus
de Barcelona i avaluar la percepció
i qualitat dels serveis per part dels
usuaris.
Després de Setmana Santa s'ini¬
ciarà un programa d'activitats d'ani¬
mació cultural i tallers de lleure,
especialment per a famílies, per al
cap de setmana —inicialment el pri¬
mer dissabte de mes—, i per als perí¬
odes de vacances d'estiu i Nadal.
e
^5
7
I — OQ
l'i1—I qj>
vO Ph
• r5 ^
¿5.S
t^s~A
Estalviem
paperassa
a les empreses
"Amb el nou registre
els empresaris i professionals
que es presentin a les licitacions
podran evitar,
per cada convocatòria,
la presentació repetida
de documents
de manera reiterativa
en cada contracte. "
A la guerra contra la "paperassa"
que l'Ajuntament ha estat mantenint
des de sempre, s'hi incorpora ara un
nou instrument que evita gestions i
costos totalment innecessaris per a les
empreses i els professionals interes¬
sats en participar en els contractes de
l'Ajuntament, ja que els documents
que s'han de presenar són de caràcter
general i no afecten directament l'ob¬
jecte de cada contracte.
Es tracta del Registre Municipal
de Contractistes que està compost
per un registre informatitzat únic dins
de la xarxa d'ordinadors i un arxiu
descentralitzat a cada districte o sec¬
tor d'actuació, per tenir arxivada la
documentació amb les dades dels
que es presenten a l'adjudicació d'un
contracte.
Amb aquest nou registre els em¬
presaris i professionals que es presen¬
tin a les licitacions podran evitar, per
cada convocatòria, la presentació
repetida de documents de manera rei¬
terativa en cada contracte i també res¬
pecte a cada òrgan gestor, amb el
consegüent registre de la documenta¬
ció obligatòria acreditativa de la
capacitat d'obrar.
La documentació obligatòria és el
Certificat de Classificació Empresa¬
rial atorgada per la "Junta de Contra¬
tación Administrativa", els docu¬
ments acreditatius de la solvència
financera, econòmica i tècnica —en
el cas d'empreses no classificades per
la Junta— i finalment el compliment
de les obligacions tributàries i amb la
Seguretat social.
A partir d'ara, qualsevol licitador
que es presenti a un dels 10 districtes
o dels 5 sectors d'actuació que con¬
voqui una licitació, pot substituir el
lliurament de la voluminosa docu¬
mentació per una declaració del seu
representant legal, de manera que la
documentació que consta en el Regis¬
tre manté la seva vigència durant 4
anys, que és el termini dins el qual no
cal renovar-la.
En el moment de la posada en
marxa del Registre Municipal de
Licitadors i per a la primera convo¬
catòria, han de lliurar la seva docu¬
mentació a la Mesa de Contractació
de cada districte o sector, que són els
qui la controlen, la registren en el
programa informàtic, i es fan respon¬
sables del seu arxiu i custodia.
La Direcció d'Administració
General, com a responsable final
d'aquesta documentació, controla el
programa informàtic del Registre des¬
centralitzat, els arxius físics, coordina
el funcionament, estableix els criteris
i resol les discrepàncies.
Així, en la següent convocatòria
l'empresari o professional licitador,
no cal que aporti els documents, no¬
més cal que el Secretari de cada sector
o districte consulti el programa infor¬
màtic on trobarà les dades emmagat¬
zemades. Si l'interessat aportés nous
documents, aquests s'enviarien sem¬
pre al Registre del primer concurs.
Aquest Sistema d'Informàtic de la
Gestió Econòmica i Financera
SIGEF, recull informació sobre els
Contractes amb temes com compli¬
ment d'acords, contenciosos, baixes
en els preus, o altres observacions.
El programa evita a les diferents
Meses de Contractació haver d'analit¬
zar en cada cas tota la documentació
administrativa i fa possible les con¬
sultes d'aquestes dades per al conjunt
d'Empreses Municipals.
El Registre Municipal de Licita¬
dors és, per tant, un instrument de
caràcter administratiu al qual tenen
accés tots els que acreditin interès
legítim.
Andreu Arenas
Direcció d'Administració
Econòmica
CO
El Projecte
educatiu
^ de ciutat
CO
ü
02
GO
"L'escola no té ni pot tenir
en solitari la responsabilitat
de l'educació."
L'educació és un dels instruments
més importants que utilitza qualsevol
societat per transmetre als infants els
béns científics, culturals, socials i
morals que la defineixen.
La polarització social, els proces¬
sos de globalització de l'economia, la
implantació accelerada de les noves
tecnologies, la universalització dels
mitjans de comunicació, la degrada¬
ció del medi ambient i la consolidació
d'un món en què uns pocs s'aprofiten
dels recursos globals del planeta, són
reptes de les societats modernes que
poden incrementar l'exclusió social.
La superació d'aquests reptes no
és fàcil i exigeix la construcció d'un
nou model de societat. Un model de
societat plural que garanteixi que
cada persona esdevingui ciutadà amb
uns drets i deures propis. Es tracta de
potenciar la diferència com un valor
essencial per a la construcció de qual¬
sevol identitat cultural, reivindicant,
això sí, la igualtat de tots i de totes
com a ciutadans i la universalitat dels
drets civils i humans.
Es evident que aquest model de
societat comporta, també, un nou
model de persona i de ciutadà. Un
ciutadà més culte, més civilitzat, amb
una major capacitat d'autoreflexió
crítica sobre la realitat i la informació
que ens arriba.
Aconseguir aquest model de ciu¬
tadà no és pas una empresa fàcil, però
estem convençuts que això encara
serà molt més difícil si la institució
encarregada d'educar les noves gene¬
racions és l'escola en solitari i sense
l'ajuda d'altres agents educatius
comunitaris.
L'extensió i generalització de
l'escolarització no ha aconseguit,
malgrat tot, garantir la igualtat
d'oportunitats compensant les desi¬
gualtats socials d'origen. Des que
Establert i Boudelout van publicar els
seus primers treballs sobre "L'escola
capitalista a França" és ben conegut
el mecanisme pel qual l'escola exclou
tots i totes les que no s'adapten als
■
valors i codis simbòlics de les classes
dominants. Per això l'esforç educatiu
no pot ser engegat únicament per
l'escola. Aquest esforç exigeix articu¬
lar un ampli sistema de participació
que permeti la vinculació dels dife¬
rents agents educatius que actuen en
la comunitat o el territori.
A la nostra societat, hi ha cada
vegada més escenaris educatius que
cal tenir en compte: la família, que
està adoptant noves estructures, els
mitjans de comunicació, i en concret
la TV, que fomenten una cultura de la
passivitat i transmeten sovint uns
valors que no estan en concordança
amb els valors d'una societat
democràtica i plural, el temps de lleu¬
re, el carrer, els impactes quotidians,
etc. Són contextos educatius que pro¬
gressivament van prenent més pes i
influència que l'educació formal.
L'escola no té ni pot tenir en soli¬
tari la responsabilitat de l'educació.
Tal com s'afirma en els "Documents
del Primer Congrés de Renovació
Pedagògica", l'escola no pot respon¬
dre indiscriminadament a totes les
demandes que se li facin, ni ha d'ocu¬
par tots els moments de la vida de
l'alumnat.
La societat s'ha de corresponsabi-
litzar del procés educatiu, i l'escola li
ha d'exigir aquesta corresponsabilit-
zació. L'escola pot definir-se, a tra¬
vés del seu projecte educatiu, per la
solidaritat, la cooperació, l'esperit
crític, etc. Però també cal que cadas¬
cun dels elements del seu context més
pròxim, la ciutat, el territori, els dis¬
trictes, defineixin el seu projecte edu¬
catiu i que entre els escenaris educa¬
tius escolars i no escolars hi hagi una
certa coherència d'actuacions.
Perquè la ciutat faci de l'educació
un dels seus objectius prioritaris i
recollint una proposta sorgida del
Consell Escolar Municipal, proposem
que, mitjançant un procés de partici¬
pació, debat i consens de tota la
comunitat educativa, s'elabori un
"Projecte educatiu de ciutat" que
defineixi els trets d'identitat de Bar¬
celona, mitjançant la recuperació de
la memòria històrica, que defineixi
els seus objectius educatius sobre la
base de l'educació per una ciutadania
democràtica i que defineixi també les
estratègies organitzatives per aconse¬
guir aquests objectius, establint les
responsabilitats dels diferents agents
educatius per tal d'aconseguir una
estratègia d'intervenció coordinada i
conjunta. Només això pot permetre
als centres educatius elaborar projec¬
tes educatius compartits amb la resta
de serveis que actuen en la comunitat.
L'Institut Municipal d'Educació
vol impulsar aquest Projecte, fent una
crida a la participació de tota la
comunitat educativa de la ciutat. Es
tracta de vertebrar una acció col·lecti¬
va que, a través d'un procés de debat
i discussió, arribi a definir aquest
Projecte. Entenem que aquest Projec¬
te és un procés d'aprenentatge
col·lectiu en què la ciutat aprendrà
participant-hi.
Eulàlia Vintró
Segona Tinenta l'Alcalde i
Presidenta de la Comissió de
Benestar Social i Educació
\ . ^5 T Q r"\1 anta "Elnou sistema consisteix
q3 ; pidllLd. en la instal·lació d'uns potents
2-i ! incineradora
del Besòs,
menys
contaminant
'&J8<p so £
R.ESCUDÉ R. ESCUDÉ
La Planta Incineradora del Besòs
és un element clau en el sistema de
tractament d'escombraries metropo¬
lità, ja que actualment no hi ha altra
alternativa que l'abocament controlat
per les, aproximadament, 290.000
tones de deixalles que s'incineren
anualment.
La Planta està situada a la desem¬
bocadura del riu Besòs, en el terme
municipal de Sant Adrià, i ocupa un
solar de 14.000 metres quadrats. La
seva construcció va ser finançada per
l'Ajuntament de Barcelona i, des de
la seva posta en servei l'abril de
1975, ha estat funcionant amb regula¬
ritat, gràcies a les millores que paula-
tinament s'han anat introduint.
La importància d'aquesta
instal·lació es posa de manifest pel fet
que tant el "Programa de Residus
Municipals de Catalunya", aprovat
per la Generalitat de Catalunya, com
el "Programa Metropolità de Gestió
de Residus Municipals" recentment
elaborat per l'Entitat Metropolitana,
contemplen la conveniència de man-
tenir-la en servei, sempre i quan
incorpori les necessàries mesures
correctores que li permetin assegurar
que no es superen els nivells esta¬
blerts per la Llei de les émisions a
l'atmosfera dels gasos resultants del
procés de combustió.
Amb la resolució de l'Alcaldia, de
data 22 d'octubre de 1996, per la qual
es declarava adjudicatari del concurs
per a la contractació de les obres
d'implantació de mesures correctores
de la Planta Incineradora del Besòs a
la UTE formada per les empreses
FERROVIAL-SEGHERS, es culmi¬
nava un llarg procés tècnic-adminis-
tratiu que ha de permetre a aquesta
instal·lació mantenir els nivells
d'emisions per sota dels requeriments
legals exigibles actualment.
Bàsicament, el nou sistema consis¬
teix en la instal·lació d'uns potents
filtres de mànegues, que combinats
amb els electrofiltres ja existents han
de permetre complimentar l'exigèn¬
cia de no superar émisions de 30 mg.
de partícules sòlides per cada metre
cúblic de fum lliurat a l'atmosfera.
També s'instal·larà un dispositiu
d'injecció de calç, que neutralitzarà
l'acidesa dels gasos resultants de la
combustió, de manera que rebaixi
fins als límits legals estrictes l'efecte
conegut com pluja àcida.
El cost de les obres supera els
2.000 milions de pessetes, dels quals
el 21 per cent són a càrrec del pressu¬
post municipal. A més, l'Ajuntament
disposa de subvencions i ajuts provi-
nents dels Fons de Cohesió Europeus,
així com del govern de la Generalitat
de Catalunya.
Per últim, cal recordar que la plan¬
ta d'incineració de residus del Besòs,
disposa d'un sistema de recuperació
d'energia que permet, no solament
l'autoabastament elèctric, sinó també
generar excedents d'energia elèctrica,
de l'ordre de 100.000 Mw/h l'any,
que una vegada lliurats a xarxa, equi¬
valen a la meitat de tot el consum
elèctric de l'enllumenat públic de la
ciutat de Barcelona.
Jordi Salvany i Sabaté
Unitat de Programes Tècnics de
Neteja Urbana
"El principi bàsic
de les reunions EDAS
és que facin possible el procés
de la presa de decisions
i facilitin la recerca
de les millors solucions
a cada situació concreta. "
Des de finals de l'any passat
d'estan duent a terme, a la Gùardia
Urbana les reunions EDAS —Estruc¬
tura Directiva d'Anàlisi dels Ser¬
veis— que constitueixen un nou pas
en l'estructura de reunions de la
direcció operativa de la Guàrdia
Urbana. Se celebren quinzenalment i
la seva principal característica és que
integra de manera regular i compacta¬
da, en una mateixa reunió, als coman¬
daments de totes les escales i unitats
operatives i als responsables de les
diferents estructures de gestió de
l'Organització. També contempla la
participació dels aplicadors directes
dels serveis, com a coneixedors im¬
mediats de la realitat, així com la dels
diferents especialistes i equips staffs
de les respectives Unitats. L'afora-
menl de les reunions, entre compo¬
nents de la plantilla i els convidats és
d'unes setanta persones.
Les reunions EDAS tenen com a
referent l'experiència desenvolupada
per la Policia de Nova York, que va
ser relatada pel Major de Nova York
al nostre Alcalde. Estan concebudes
com un sistema d'anàlisi i valoració
dels serveis i de les actuacions espe¬
cífiques, així com de les diverses àre¬
es de gestió de suport.
g§ Jg Les reunions
EDAS
de la Guàrdia
Urbana
El principi bàsic de les reunions
EDAS és que facin possible, amb la
màxima rapidesa i eficàcia, el procés
de la presa de decisions i facilitin
alhora la recerca de les millors solu¬
cions a cada situació concreta. Com a
valor afegit, les reunions EDAS són
també un nou instrument de comuni¬
cació directa i multidireccional dins i
fora del cos.
L'objectiu genèric de les reunions
és la recerca constant de la millora de
l'eficàcia i de la qualitat del servei, i
els objectius específics d'aquest nou
sistema de reunions són unificar cri¬
teris d'actuació, vetllar activament
per la consecució dels objectius prefi¬
xats, aprofundir en l'anàlisi de les
activitats concretes i fomentar la cor-
responsabilitat, tan interna com ex¬
terna, envers als resultats i als costos
de la gestió i la prestació dels serveis.
En l'agenda de les reunions s'ana¬
litzen les funcions i activitats priorit-
zades, es fa el seguiment dels serveis
i temes específics, i es fan presenta¬
cions específiques per part de les
Unitats i Serveis.
Des de la seva posta en marxa, a
principis de novembre de l'any pas¬
sat, s'han realitzat ja quatre sessions
de treball en les que s'han presentat i
analitzat els sistemes d'indicadors i
s'han tractat ja temes concrets.
En la darrera sessió de l'any, el 19
de desembre, es varen presentar les
planificacions inicials de les diferen¬
tes Unitats i a nivell ciutat en relació
a les previsions de servei per l'any
1997. Les planificacions es fan
d'acord amb la definició prèvia dels
diferents mapes del conflicte per àre¬
es d'intervenció policial.
Un altre aspecte a remarcar és el
pla específic de comunicació interna
que s'ha desenvolupat per a la pre¬
sentació i difusió interna de les reu¬
nions. L'objectiu és que tothom cone¬
gui el funcionament d'aquestes
reunions i sàpiga que en un moment
o altre hi podrà assitir i participar
personalment.
Fent una primera valoració sobre
el funcionament i de les diferentes
consideracions que han sorgit, podem
afirmar amb satisfacció que l'expe¬
riència és força possitiva i que de ben
segur les reunions EDAS s'aniran
consolidant en el transcurs
d'enguany.
Alfonso Luís Vidal Verge
Guàrdia Urbana
L'esperada ordenació del carrer
Brasil entre el carrer de Sants i l'avin¬
guda de Madrid ja està en marxa. Les
obres consisteixen en la creació d'un
passeig tipus rambla molt ampla sobre
l'estructura de l'aparcament que
cobreix la Ronda i en l'eixamplament
de les voreres laterals.
Aquesta obra és la primera fase de
la reordenació de la Ronda del Mig
des de la Plaça Cerdà fins a la Diago¬
nal, que ha de convertir aquesta auto¬
via urbana en un passeig i ha de per¬
metre la millora de la connectivitat
entre els dos costats de la Ronda.
La cobertura de la Ronda mitjan¬
çant l'aparcament ha fet que retorni
el silenci i que desapareixi la conta¬
minació de manera que es recupera
aquest carrer com a espai urbà inte¬
grador.
El passeig sobre l'aparcament
s'ha dissenyat com una rambla de
450 metres de llarg i 27 d'ample que
s'estructurarà en dues parts. Un pas¬
seig central de 6,60 metres d'ample,
d'extrem a extrem i accessible des
dels carrers de Sants i Miquel Àngel
i l'avinguda de Madrid, i dues faixes
laterals de 10 metres cada una, que
tindran moviments topogràfics per tal
de permetre la creació de grans
taques de gespa amb arbrat que es
combinaran amb àmplies zones pavi¬
mentades integrades al passeig. Els
arbres es plantaran en grans testos,
per formar ritmes alternats que
estructurin i dinamitzin tot el passeig.
Els accessos transversals se situa¬
ran als punts on hi ha les entrades a
l'aparcament, connectant-los mit¬
jançant passos de vianants amb les
voreres laterals per un costat i mit¬
jançant rampes amb el passeig cen¬
tral. Aquests accessos transversals
permetran el creuament del passeig i
estan situats a cada illa de cases.
El passeig es pavimentarà amb llo¬
ses de pedra artificial de color gris
fosc i granat fosc, formant grans
taques combinades amb les taques
de gespa.
El carrer
Brasil-Ronda
del Mig
convertit en
una rambla
"Les obres consisteixen
en la creació d'un passeig
tipus rambla molt ampla
sobre l'estructura
de l'aparcament que cobreix
la Ronda."
Els laterals del passeig central
tindran unes voreres on hi haurà les
escales de l'aparcament, les rampes
que portin al passeig central, els ele¬
ments d'enllumenat i l'arbrat. Les
voreres laterals s'eixamplaran al
màxim, de manera que deixin dos
carrils de circulació en cada sentit.
Es plantaran pollancres a les vore¬
res i als laterals del passeig central de
manera que les seves mides siguin
proporcionals a la dimensió del pas¬
seig i a les alçades dels edificis. En
alguns punts els pollancres es combi¬
naran amb Palmeres Dactileres.
Sobre el passeig central s'hi plan¬
taran Tipuanes.
L'enllumenat es resoldrà amb
uns bàculs de nou disseny amb una
lluminària de 4 metres de longitud
que utilitzen làmpades de vapor de
sodi d'alta pressió. Hi haurà quatre
tipus diferents de bàculs amb l'ob-
jectiu que s'adaptin a diferents situa¬
cions: torres de 15 metres com a
tòtems en les cruïlles principals
i tipus Garzia que actuen de fita i
referència urbana.
Jordi Henrich
Olga Tarrasó
Direcció de Serveis de
Projectes Urbans
nO -+-3
'-tí e§
83 g
Les fires
tradicionals
a Ciutat Vella
"La celebració
de fires tradicionals,
és un dels elements
més representatius del conjunt
d'activitats lúdicoculturals
del districte de Ciutat Vella. "
La celebració de fires tradicionals,
és un dels elements més representa¬
tius del conjunt d'activitats lúdicocul¬
turals del districte de Ciutat Vella.
Mostra d'això són la fira de Santa
Llúcia, la de Sant Ponç, Sant Jordi i
la de Santa Rita, visitades per un gran
nombre de persones de Barcelona,
d'arreu de Catalunya i, fins i tot,
estrangers. Alguna d'aquestes fires se
celebren des de fa molts i molts anys
i estan arrelades a la història de la
ciutat perquè, durant segles, Barcelo¬
na ocupava només el que avui conei¬
xem com el districte de Ciutat Vella.
La fira de Santa Llúcia
La data més antiga de celebració
de la Fira correspon a l'any 1786, el
13 de desembre, quan al voltant de la
capella de Santa Llúcia s'instal·lava
una fira on es venien casetes de pes¬
sebre i figures de fang. Des d'alesho¬
res i sense interrupció, s'ha celebrat
aquesta fira a la qual s'han anat adap¬
tant els nous costums i s'han incorpo¬
rat nous productes nadalencs com són
els arbres.
Al mateix temps, dins de la fira de
Santa Llúcia s'han anat recuperant
tradicions perdudes, com la sortida de
la Carassa, ara recorvertida en figura
festiva de carrer i portada per la
Coordinadora de Gegants i Bestiari
de Ciutat Vella, que es pot veure els
dies festius durant la Fira.
La fira de Sant Ponç
Les dades més antigues sobre
aquesta Fira les dóna Misser Dionís
Jeroni de Jorba qui, al segle XVI,
explica el costum dels herbolaris de
Barcelona, que en arribar la primave¬
ra s'aplegaven vora el fossar de Sant
Miquel per a vendre les seves herbes.
L'actual ubicació de la Fira de
Sant Ponç, al carrer Hospital, es
remonta a l'any 1817 i encara avui, el
dia 11 de maig podem trobar al carrer
Hospital quasi dues-centes parades de
mel, confitures i herbes.
La fira de Santa Rita
La plaça Sant Agustí, on se celebra
la fira de Santa Rita, havia estat un
pati del convent de Sant Agustí, que
s'obria davant de l'església i que
calia travessar per anar al temple. Els
pagesos utilitzaven la plaça com a
centre de reunió i de borsa on feien
transsaccions comercials de molta
importància. D'aquesta funció comer¬
cial deu venir l'activitat de la fira de
Santa Rita al voltant de les ofrenes a
la Santa.
Avui en dia, el 22 de maig, els
visitants compren roses a les parades
que s'instal·len a la plaça, després les
porten a beneir a l'interior del temple
i demanen a Santa Rita que aconse¬
gueixi impossibles. El pom de roses
s'ha de conservar durant tot l'any junt
amb una moneda de cinc duros.
La fira de Sant Jordi
Les Corts Catalanes reunides al
cor de la seu de Barcelona l'any 1459
varen decretar festa el dia de Sant
Jordi i es va manar que "en tal diada
ningú es dediqués a cap feina servil
ni bastarda".
En ser disolta la Generalitat, la fes¬
ta va perdre el caire senyorívol que
l'havia caracteritzada i es va permetre
al poble l'accés a la capella de Sant
Jordi, que fins a les hores havia estat
restringit. D'aquest temps també data
la fira de roses, que fins el 1840
s'havia celebrat al carrer del Bisbe, a
la plaça de Sant Jaume i dins del
Palau de la Generalitat.
La festivitat del llibre es més pro¬
pera en el temps. Molt lligada a la
memòria de Cervantes, les últimes
dècades s'ha produït una potenciació
de la festa de la Diada de Sant Jordi i
el resultat es pot apreciar cada any
quan el dia 23 d'abril en passejar per
La Rambla podem trobar un seguit de
parades de llibres.
Maribel Merino
Districte de Ciutat Vella
R.ESCUDÉ
R.ESCUDÉ
L'arxipèlag
Eixample,
un tresor
a cada illa
"Recuperar la filosofia de Cerdà
sembla una bona aposta
per a la futura evolució
urbanística de l'Eixample."
Des de fa uns anys, s'està impul¬
sant la recuperació dels interiors d'illa
de l'Eixample per crear espais lliures i
jardins d'ús públic. Es reprèn, així,
l'esperit del projecte de Cerdà, pel que
fa a la concepció d'una ciutat jardí.
Cerdà va concebre illes octogonals
que dibuixaven la trama i que eren,
alhora, les cèl·lules bàsiques de la
vida urbana. A l'interior de les illes
havien de fer-se jardins i espais lliures
als quals s'hi podia accedir des del
carrer. Però aquesta brillant planifica¬
ció va anar desvirtuant-se degut,
sobretot, a la densificació, l'especula¬
ció i la fragmentació de les parcel·les.
Avui, a l'Eixample, els interiors
d'illa tenen les formes, drets i usos
més diversos. Recuperar aquella filo¬
sofia sembla una bona aposta per a la
futura evolució urbanística de
l'Eixample.
D'una banda, la recuperació dels
interiors d'illa és una de les vies efec¬
tives d'aconseguir l'esponjament del
centre urbà, mitjançant la construcció
d'espais verds d'accés públic.
I de l'altra, també és la manera
d'aconseguir més sòl per a nous equi¬
paments a l'Eixample, i cobrir, poc a
poc, les mancances que hi pugui haver
als barris.
Ara bé, el procés de recuperació
d'un interior d'illa no sempre és fàcil,
tenint en compte les circumstàncies
actuals. Tot i així, el districte de
l'Eixample ja ha iniciat aquest camí, i
ho ha fet sobre la base de que no ha
de suposar cap cost econòmic als ciu¬
tadans. Es tracta de trobar els punts de
convergència dels interessos de pro¬
pietaris i inversors privats amb
l'interès públic.
Ha estat així com, fins al dia
d'avui, ja s'han recuperat 10 interiors
d'illa totalment o bé parcialment. Es
important saber que cadascun dels
interiors està urbanitzat de manera
única i original. En alguns d'ells
s'estan acabant les obres d'urbanitza¬
ció interior. Els 10 interiors recupe¬
rats són:
1. Pati del centre Cultural de la casa
Elizalde: València 302. Inaugurat
el 1985.
2. Torre de les Aigües. Roger de
Llúria-Consell de Cent-Bruc-
Diputació. Un interior que a l'estiu
es converteix en la "Platja de
l'Eixample".
3. Illa Sebastià Gasch. Rocafort-
Gran Via-Entença-Diputació. Està
en fase d'acabament d'obres.
4.111a Villarroel, amb Diputació-
Casanova-Gran Via, inaugurat ara
fa un any.
5. Illa Roger de Flor-Consell de
Cent-Nàpols-Diputació.
6. Interior Illa Damm. Rosselló-
Dos de Maig-Provença-Cartagena,
que ben aviat es dirà Jardins de
Montserrat Roig.
7. Illa Manuel de Pedrolo, Diago-
nal-Marina-Diputació-Lepant.
8. Illa Provença-Viladomat-Rosse-
lló-C. Borrell. L'escola IPSI hi
construeix un poliesportiu en el
subsòl i s'urbanitza la superfície
ajardinada per a ús públic.
9. Illa Ali Bei-Sicília-Ausias
March-Sardenya. Actualment està
en obres.
10. Illa Marina-Diputació-Sarden-
ya-Consell de Cent, a punt d'aca¬
bar les obres d'urbanització.
Hi ha 4 interiors d'illa més que
estan en negociacions molt avançades,
i ben aviat podran ser recuperats. Són
l'interior de l'illa Sardenya-Ausias
March-Marina-Casp, el de l'illa Man-
so-Viladomat-Parlament-Calabria, el
de ronda Sant Pau-Manso-Parlament-
C. Borrell i l'illa Parlament-Borrell-
Marqués Campo Sagrado-Viladomat.
Aplegant-les totes, sumen uns
26.000 metres quadrats d'espai verd
que equival a una àrea com la de qua¬
si 3 illes de l'Eixample senceres de
zona verda, o a tot el parc de l'Estació
del Nord.
Les possibilitats urbanístiques de la
trama de l'Eixample permetran, poc a
poc, adaptar el centre urbà a la vida
FOTOS: R. ESCUDÉ
dels ciutadans actuals i respondre a
les necessitats de més equipaments i
més espai lliure. Es a dir, la qualitat
de vida que tots volem avui.
Imma Puig
Districte de l'Eixample
El consell
ciutadà
del Centenari
"El nostre repte és implicar,
difondre i oferir
espais de participació
a totes les persones interessades
en les diverses iniciatives
que es poden desenvolupar
al llarg de la commemoració
del Centenari. "
Aquest any commemorem el Cen¬
tenari de l'agregació a la ciutat de
Barcelona dels municipis de Sant
Martí de Provençals, Sant Andreu del
Palomar, Gràcia, Sant Gervasi de
Cassoles, Les Corts i Sants. No vo¬
lem anticipar-nos als historiadors
d'aquest món "micro" que són els
barris, només pretenem fer la nostra
aportació, exposant la dinàmica que
hem iniciat al constituir, des de la pri¬
mavera i la tardor de 1996, la Comis¬
sió Ciutadana per la Commemoració
del Centenari.
Des de Sants pensem que la nostra
història recent és una qüestió de gran
interès per a tots els ciutadans i
aquest interès queda reflexat en el tre¬
ball que es porta a terme, dia a dia,
des de l'Arxiu Històric de Sants i des
dels Centres de Documentació que
proporcionen material i documenta¬
ció i mostren el valor dels materials
que les famílies i les entitats més pro¬
peres al territori han aportat.
La Comissió Ciutadana, s'ha orga¬
nitzat per unir els esforços del distric¬
te amb els de les entitats, veïns i veï¬
nes i per donar forma i estructurar les
diverses iniciatives que han aparegut.
Hem establert tres grups de treball.
El grup de Treball Científic té per
objectiu aprofundir en l'estudi de la
història local i donar-la a conèixer.
Entre els actes destacats figuren les
"I Jornades-Col·loqui d'Història Lo¬
cal de Sants i la seva Marina", o pu¬
blicacions com "Imatges de la Mari¬
na" i "Els vapors de Sants", a més
d'un seguit d'itineraris històrics i
visites comentades.
El grup de Treball d'Activitats
i Difusió acull tots els representants
d'entitats o persones que portaran a
terme iniciatives i activitats adherides
a la commemoració del Centenari.
Hi ha més de cinquanta activitats,
entre les quals destaquen els carnes¬
toltes de Zona Franca i Sants, dedi¬
cats a l'època, la Setmana Gran del
Centenari amb FIRAENTITATS.
l'homenatge a comerços centenaris,
el Centenari del Cinema a Sants i
Catalunya o el Premi Francesc Can-
del de relat curt.
El grup de Treball d'Ensenyament,
impulsat pel Centre de Recursos
Pedagògics i pels professors de
primària i secundària té per objectiu
facilitar el material didàctic que pos¬
sibiliti el coneixement de la història
mès propera als nois i noies de Sants i
la Zona Franca.
El Consell Plenari de la Comissió
Ciutadana del Centenari reuneix als
representants de totes les entitats i
persones significatives de Sants o de
Zona Franca.
I, finalment, el Consell Permanent
té caràcter executiu i dóna impuls als
grups de treball entre els Consells
Plenaris del Centenari.
El nostre repte és implicar, difon¬
dre i oferir espais de participació a
totes les persones interessades en les
diverses iniciatives que es poden
desenvolupar al llarg de la comme¬
moració del Centenari.
L'objectiu és aprofundir en una
cultura de revalorització de les diver¬
ses identitats dels nostres barris de
Sants, Hostafrancs, la Bordeta i de la
Zona Franca o de la Font de La Guat¬
lla i del Poble Sec, tots ells compo¬
nents d'un espai molt més ampli que
és la ciutat de Barcelona, diversa i
plural, íntima i veïnal, cosmopolita i
emprenedora, amb un projecte de plu-
ricentralitat i de futur on tots els
barris hi tenim un paper a fer.
Josep Ramos i Garcia
Districte de Sants-Montjuïc
r>— 02
O
• pl 024-3
O
Jornades
de recerca
històrica
"Amb les jornades es pretén
estimular la recerca
i la divulgació de la història
de les Corts i de la realitat
contemporània
en els seus aspectes
més diversos."
Les Corts prepara per al proper
mes de març les I Jornades de Recerca
Històrica. L'objectiu d'aquestes Jor¬
nades té una doble vessant: comme¬
morar la celebració del 150 aniversari
de la creació de la parròquia de Santa
Maria del Remei i el Centenari de
l'agregació del poble de les Corts a la
ciutat de Barcelona.
Amb aquesta iniciativa, també es
pretén estimular la recerca i la divul¬
gació de la història de les Corts i de
la realitat contemporània en els seus
aspectes més diversos: històric, urba¬
nístic, sòciocultural, patrimonial,
artístic, etc.
Les 1 Jornades de Recerca Històri¬
ca de les Corts se celebraran els dies
14 i 15 de març a l'Auditori Munici¬
pal del carrer Masferrer i han estat
organitzades a través de l'Arxiu Mu¬
nicipal del Districte i d'entitats i insti¬
tucions.
Les Jornades s'iniciaran amb una
conferència inaugural a càrrec del
geògraf i veí de les Corts Joan Vilà i
Valentí. En el decurs de les Jornades
s'exposaran dues ponències centrals
dedicades a "Les Corts: evolució
històrica fins al 1897. La formació de
la parròquia i els eixamples vuitcen¬
tistes", presidida per l'historiador Jau¬
me Sobrequés, catedràtic de la UAB, i
una segona sobre "Les Corts: procés
d'agregació i evolució històrica fins a
l'actualitat. Anàlisi econòmica, urba¬
nística i sòciocultural", presidit per
Eduard Carbonell, director del Museu
Nacional d'Art de Catalunya.
Per cloure les Jornades està previs¬
ta una interessant taula rodona amb la
participació del moviment associatiu i
veïnal de les Corts, moderada pel
periodista Enric Calpena. Hi intervin¬
dran coneguts professionals del món
de la cultura com el professor Ton
Brengaret, el periodista Josep Maria
Casasús, el filòleg Josep Moran, l'his¬
toriador Jaume Sobrequés o la geògra¬
fa Mercè Tatjer.
Les I Jornades de Recerca Històri¬
ca de les Corts es completaran amb
diverses activitats culturals com les
visites a indrets històrics del districte:
Monestir de Pedralbes, museu del
Futbol Club Barcelona, Arxiu Càtedra
Gaudí, Arxiu Municipal del Districte,
etc. També s'estan organitzant diver¬
sos itineraris explicatius de la història
de les Corts. Les inscripcions estan
obertes fins a finals del mes de febrer.
Aquesta iniciativa és la més impor¬
tant de les que durant l'any 1997 estan
previstes per commemorar l'agregació
del poble de les Corts a Barcelona.
Les activitats es van iniciar el passat
Nadal, en què amb motiu de la caval¬
cada de Reis, organitzada per l'Asso¬
ciació de Veïns i Comerciants del
carrer Vallespir, es va exhibir una
carrossa que reproduïa l'edifici de la
seu central del districte de les Corts.
Es preveu que totes les activitats
importants que es realitzin al llarg
d'aquest any, com la Mostra d'Enti¬
tats, la campanya de Juliol a les Corts
o la Festa Major, es facin amb alguna
referència que recordi l'esdeveniment.
Mercè Martínez
Districte de les Corts
Quin temps
farà demà,
carrer
número 15?
"El carrer que duia aquesta
curiosa nomenclatura numeral,
que Barcelona només
conserva a la zona Franca
i en nuclis sense urbanitzar,
té un nou nom."
rològic de Catalunya i l'observatori
del Turó de l'Home, al Montseny.
Eduard Fontserè també va dirigir el
Servei Horari que és responsable de
fixar l'hora oficial de la ciutat.
Sense cap mena de dubte, l'empla¬
çament del carrer, que està a prop
d'una universitat, d'un important
museu, de nombrosos centres acadè¬
mics i d'un prestigiós observatori, és
un indret idoni per homenatjar al doc¬
tor Eduard Fontserè i Riba.
Joaquim Farré i Purroy
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Es pot ben assegurar que, a partir
d'ara, en el futur d'aquest indret de
Sant Gervasi, el carrer número 15, el
temps serà esplèndit i els rellotges
marcaran sempre l'hora exacta.
El carrer que duia aquesta curiosa
nomenclatura numeral —carrer
número 15—, que Barcelona només
conserva a la zona Franca i en nuclis
sense urbanitzar, té un nou nom. El
nom d'un barceloní il·lustre: el doctor
Eduard Fontserè i Riba, que va viure
entre 1870 i 1970.
A finals de l'any passat, el regidor
del districte de Sarrià-Sant Gervasi
presidia l'acte de la col·locació de la
placa amb el nou nom del carrer.
També hi eren presents altres autori¬
tats municipals, personalitats del món
científic i universitari, familiars del
doctor Fontserè, veïns i representants
d'entitats ciutadanes.
El canvi de nom d'aquest carrer va
ser aprovat per l'Alcaldia de la Ciu¬
tat, arran d'una proposta del districte
que feia seva la demanda del Centre
Excursionista de Catalunya de trobar
emplaçament en el nomenclàtor de
Barcelona pel nom d'aquest notable
científic barceloní. Així, es fa justícia
en recordar i fer homenatge a qui va
deixar-nos tants projectes i realitats
dins el camp de I'astrofísica i la
meterologia.
El carrer del doctor Eduard Font¬
serè és a l'inici de la falda de Collse-
rola, en el punt on la ciutat deixa el
pla per enfilar-se al Tibidabo, just al
peu de l'Observatori Fabra, un pro¬
jecte que el 1894 el doctor Fontserè
va presentar a l'Academia de Cièn¬
cies i es va posar en marxa el 1905.
Des de l'antic carrer número 15 es
veu el mar, la ciutat, el cel i els núvols
que hi passen. Un indret que convida
a recordar a qui va dedicar gran part
de la seva vida a l'estudi de la metere-
ologia i I'astrofísica i que va publicar
diferents treballs i projectes sobre
aquests temes. Entre els seus projectes
destaquen la xarxa pluvimètrica de
Catalunya i Balears, el Servei Meteo¬
Noves
dependències
a Francesc
Giner
"Amb aquest trasllat
s'inicia una nova etapa
que representa un avançament
en la idea de centralitzar
els diferents serveis, que estaven
dispersos pel districte,
en un únic local. "
Els serveis d'atenció al públic del
districte de Gràcia van fer al mes de
novembre el trasllat a l'edifici del
carrer Francesc Giner número 46. La
nova ubicació està molt a prop de la
seu institucional del districte, a la
plaça Rius i Taulet.
La idea de buscar un edifici que
estigués al costat de la seu institucio¬
nal ens va portar a rehabilitar els
espais d'una antiga indústria que ocu¬
pava els baixos i l'entresol del carrer
Francesc Giner i que es connectava, a
través d'un pati cobert, amb una nau
de planta baixa i dos pisos del carrer
Martínez de la Rosa número 41, tot
dins del mateix solar. La intervenció
d'aquest local comprèn, doncs, dos
edificis diferents que s'han comunicat
interiorment.
En el projecte es va valorar molt
especialment que hi hagués facilitat
d'accés per als ciutadans. Es per això
que s'han ubicat a la planta baixa els
espais específics d'atenció al públic,
tant l'Oficina d'Atenció al Ciutadà
com el Servei de Llicències i Obres.
S'han volgut distribuir de manera
racional tant les zones d'atenció com
les d'espera. Al nou edifici també
s'hi ha traslladat la divisió de Serveis
Tècnics, el departament d'Adminis¬
tració, el de Comunicació i Qualitat i
el de Serveis Personals.
A la zona intermitja de tot l'edifi¬
ci, la planta segona, hi ha la sala que
centralitza els aparells informàtics i
telefònics de tota la nova seu. Aques¬
ta sala està tancada, protegida i amb
la temperatura i condicions adequa¬
des per al perfecte funcionament de
tots aquests aparells.
Tot l'edifici té, a més, un sistema
contra incendis amb protector de
fums, mànega d'aigua i equip d'ex¬
tintors. La sortida d'emergència pel
carrer Martínez de la Rosa està, com
indiquen les normes de seguretat,
senyalitzada i amb circuit d'il·lu¬
minació d'emergència.
FOTOS: R. ESCUDÉ
Els materials per rehabilitar l'edifi¬
ci s'han escollit segons els paràme¬
tres de funcionalitat i de modernitat.
El paviment s'ha fet de gres ceràmic,
perquè té poc gruix i duresa. Totes les
plantes rehabilitades tenen sostre fals
ja que permet el pas de les instal·la¬
cions d'aigua, llum, electricitat, so i
dades informàtiques. S'ha utilitzat la
fusta, el pladur, el vidre per les mam¬
pares interiors segons les necessitats i
els serveis, etc.
Amb aquest trasllat s'inicia una
nova etapa que representa un avança¬
ment en la idea de centralitzar els
diferents serveis, que estaven disper¬
sos pel districte, en un únic local.
A partir d'ara, hem de continuar
treballant per mantenir i millorar la
qualitat dels nostres serveis. Ens cal
aprofitar al màxim les noves
instal·lacions que tenen un equipa¬
ment tecnològic avançat amb una
xarxa informàtica i telefònica que
facilita la comunicació i permet
importants prestacions per a la trans¬
missió de dades informatitzades.
Isabel Pagès
Districte de Gràcia
oM
Tornem
a estrenar el
centre cívic
del Guinardó
"Des del dia de la seva
inauguració, fa catorze anys,
no s'hi havia fet cap actuació
a fons. Per això s'han dedicat
26 milions del pressupost
de 1996 a reacondicionar i
remodelar aquest equipament. '
FOTOS: R. ESCUDÉ
L'any 1982 s'inaugurava el primer
centre cívic de la ciutat. El lloc esco¬
llit era un antic alberg de joves remo¬
delât, a la finca anomenada Torrent
d'en Melis, al barri del Guinardó.
L'aleshores alcalde de Barcelona.
Narcís Serra, entrava al nou equipa¬
ment acompanyat de tota la comitiva
municipal, enmig de la cridòria d'un
grup de veïns del barri. Protestaven
perquè no estaven d'acord amb el
tipus de gestió amb el què iniciava el
seu camí el nou centre.
Ara tot ha canviat. Han passat
catorze anys. S'han fet moltes i molt
variades activitats. L'edifici, que a
més del centre cívic va acollir durant
els primers anys la seu del districte,
acull ara el Centre de Recursos
Pedagògics, el Centre de Serveis
Socials i el Casal Infantil del Guinar¬
dó. Les entitats i els veïns del barri,
que durant aquests anys han partici¬
pat plenament en les activitats del
Centre i, mitjançant el Consell Asses¬
sor, també en la seva gestió, van reu-
nir-se el passat 30 de novembre per
celebrar, amb un sopar i un especta¬
cle —en aquest país no podia ser
d'altra manera— la remodelació que
s'ha dut a terme aquests darrers
mesos a l'edifici del centre cívic.
Des del dia de la seva inauguració,
fa catorze anys, no s'hi havia fet cap
actuació a fons. I el manteniment és
una qüestió bàsica als edificis. Per
això s'han dedicat 26 milions del
pressupost de 1996 a reacondicionar i
remodelar aquest equipament. L'any
passat ja s'hi havia instal·lat un
ascensor i ara s'han fet obres de
manyà, de paleta, de fusteria, d'elec¬
tricista i s'ha pintat tot de nou. També
s'ha remodelât l'entrada i la recepció
i s'han recolocat els despatxos dels
tècnics municipals i els espais per a
tallers i sales polivalents.
Així, el centre cívic del Guinardó
segueix endavant amb el bagatge que
donen catorze anys d'experiència,
amb l'honor de ser el degà dels equi¬
paments d'aquests tipus de la nostra
ciutat i amb noves forces i noves
il·lusions.
La programació de la primera part
de l'any ja és tancada i les activitats
del primer trimestre estan en ple fun¬
cionament. Si voleu acostar-vos-hi hi
podeu trobar exposicions fotogràfi¬
ques i de pintura, tallers de tota mena,
mostres de joves creadors, música,
teatre, dansa... Ah! Si no ho sabeu, el
telèfon és el 450 39 87 i l'adreça,
avingunda Mare de Déu de Montser¬
rat, 136.
Joan Àngel Frigola
Districte d'Horta-Guinardó
OS
OS
oPP
cS O
Escales
mecàniques
a Ciutat
Meridiana
"Ciutat Meridiana,
Torre Baró i Vallbona,
tenen unes estructures i
característiques topogràfiques
que sovint fan que els
desplaçaments dels veïns siguin
complicats, fins i tot dins
del nrnni barri. "
Ciutat Meridiana, juntament amb
Torre Baró i Vallbona, conformen la
Zona Nord del districte de Nou Barris,
situada en els límits de la ciutat de
Barcelona amb els municipis de
Montcada i Reixach i Cerdanyola del
Vallès. Aquests tres barris tenen unes
estructures i caractéristiques topogrà¬
fiques que sovint fan que els des¬
plaçaments dels veïns siguin compli¬
cats, fins i tot dins del propi barri.
Ciutat Meridiana va néixer als anys
60 i com la majoria de les urbanitza¬
cions d'aquesta època, està formada
per grans blocs d'habitatges amb
petits espais, sense urbanitzar, entre
les vivendes. A més, hi ha considera¬
bles pendents als carrers degut a que
es troba construïda en una de les ves¬
sants de la serra de Collserola.
La construcció d'escales mecàni¬
ques al barri de Ciutat Meridiana que
permetin superar els grans desnivells
entre els diferents carrers per afavorir
la mobilitat dels vianants i l'arranja¬
ment dels entorns dels edificis, forma
part del pla per a la reorganització
general que s'està portant a terme a
aquesta zona de Nou Barris.
El pla és una de les inversions de
més envergadura que es fan al distric¬
te en el marc del Programa d'Actua¬
ció Municipal 1996-1999. Aquesta
intervenció comprèn una superfície
aproximada d' 11.000 metres quadrats
a l'avinguda dels Rasos de Peguera, al
costat del Complex Esportiu, i uns
1.600 metres quadrats de trams
d'escales.
Es el segon projecte d'aquest tipus
realitzat al barri de Ciutat Meridiana.
En la primera fase es van construir les
escales mecàniques situades per unir
l'avinguda dels Rasos de Peguera i el
carrer de Costabona, al costat del
Mercat de Núria.
Els treballs que es desenvolupen
suposen un increment considerable de
la qualitat per a tota la superfície ja
que també es contempla la urbanitza¬
ció de 9.400 metres quadrats dels
espais entre blocs de vivendes, amb la
renovació de les zones ajardinades, la
pavimentació d'accesos i la incorpo¬
ració d'escales de pedra natural, la
dotació del mobiliari urbà necesari i la
renovació general de les infraestructu-
res de serveis com enllumenat, clave¬
gueram, reg, etc.
Totes les actuacions urbanístiques
que s'estan realitzant estan encamina¬
des a aconsegir que es compleixim les
prioritats i objectius que l'Ajuntament
té en relació a la millora de la qualitat
dels espais públics i afavorir la comu¬
nicació i la mobilitat dels veïns, tant al
seu barri com a la resta de la ciutat. La
construcció de nous trams d'escales
mecàniques i la urbanització dels seus
entorns, objectiu de l'actual projecte,
són exemples que aquesta transforma¬
ció urbanística està arribant a tots els
indrets de la ciutat.
Imma Bartolomé
Districte de Nou Barris
Ot) qj)
co j-,
o g
GO
El districte
guanya espais
més amplis
"Davant la manca d'espai,
l'actual seu del districte ha optat
per desplaçar les divisions
de Serveis Tècnics i Serveis
Personals a la planta tercera
de l'edifici Josep Pallach
a 200 metres de la plaça Orfila. "
La nova ubicació dels serveis
compta amb un espai d'uns 600
metres quadrats distribuïts en dos des¬
patxos destinats als caps de divisió
dels serveis, quatre saletes indepen¬
dents destinades a l'atenció persona¬
litzada del públic i la resta de l'espai
per a la utilització pròpia dels serveis.
La separació física dels espais es fa
mitjançant d'unes mampares de 1,40
metres d'alçària que produeixen un
efecte òptic d'amplitud i permeten la
difusió de la llum natural i la separa¬
ció dels llocs individuals de treball.
A nivell informàtic els dos edificis
—la seu històrica del districte i el
de la nova ubicació— estan units per
un cordó umbilical de fibra òptica
que permetrà el ràpid intercanvi de
dades informàtiques i la comunicació
telefònica.
L'any passat ja es va posar en mar¬
xa el Servei de Llicències Ràpides, un
tràmit que ha permès millorar el
temps d'espera per a l'obtenció d'una
llicència. Les Llicències d'Obres
Majors també estan en marxa. Totes
aquestes millores són possibles, tam¬
bé, gràcies al programa informàtic i a
l'eficàcia dels tècnics del districte.
Així, per exemple, avui els ciutadans
no han de desplaçar-se per demanar
un permís d'aquest tipus, que fins ara
era atès a l'Àmbit d'Urbanisme situat
a l'avinguda Príncep d'Astúries.
Ester López
Districte de Sant Andreu
L'Ajuntament de Barcelona pretén
cada cop més apropar-se al ciutadà
amb una descentralització de tràmits.
Això suposa que els districtes van
fent-se càrrec de noves tasques. La
conseqüència directa de la descentra¬
lització és una necessitat urgent
d'espai que permeti una millor capaci¬
tat de treball i una més còmoda aten¬
ció als ciutadans.
Davant d'aquesta manca d'espai,
l'actual seu del districte de Sant
Andreu ha optat per desplaçar les
divisions de Serveis Tècnics i Serveis
Personals a la planta tercera de l'edifi¬
ci Josep Pallach situat al carrer dels
Segadors número 2, escassament a
200 metres de la plaça Orfila, on hi ha
la seu central.
I>—
OS "fe
OS S3
0
1
«
CD
O
És la segona gran transformació de
la ciutat. El naixement d'un nou barri.
En aquests termes es parla del PERI
Diagonal-Poblenou o del que és el
mateix, de l'obertura de la Diagonal.
Amb la posada en marxa de les obres
d'urbanització de la Unitat d'Actuació
número 2, s'ha iniciat una de les ac¬
tuacions més importants i més espera¬
des del mandat present.
Les tasques de la Unitat d'Actuació
número 2 van començar quan, passat
mes de novembre, va tenir lloc l'en¬
derroc de la nau industrial situada a la
cruïlla dels carrers Perú-Llacuna, per
començar a construir els habitatges
que acolliran el veïnat afectat per
l'operació urbanística.
Parlem de la Unitat d'Actuació
número 2, una de les 13 que compo¬
sen el PERI —a més 3 unitats d'ac¬
tuacions aïllades—, i que ha estat la
primera en fer-se realitat. El seu àmbit
Es fa realitat
1 ' obertura de
la Diagonal !
d'actuació és d'uns 100.000 metres
quadrats, dels quals uns 30.000 són
destinats a zona verda, 12.000 per a
equipaments, i on es contruiran prop
de 1.300 habitatges. L'operació con¬
templa, a més, l'obertura de la rambla
del Poblenou i del carrer Sancho
d'Àvila i la urbanització de la resta de
vials ja existents. La durada estimada
de les obres d'urbanització és de 12
mesos, i el pressupost és de 1.030 mi¬
lions de pessetes.
Estem parlant, alhora, d'un projec¬
te de districte i d'un projecte de ciutat.
El PERI Diagonal-Poblenou no
només suposarà la reordenació gaire¬
bé definitiva del districte de Sant
Martí. També aportarà a la ciutat prop
de 150.000 metres quadrats de zones
verdes de nova creació, 81.000 metres
quadrats destinats a equipaments,
232.000 metres quadrats destinats a
vials i aparcament en superfície, i la
"El conjunt afecta un àmbit
que ocupa l'espectacular xifra de
més de 600.000 metres quadrats,
des del sector Glòries
fins al carrer de Selva de Mar,
i des del carrer Perú
fins a Pujáis i Pujades."
construcció de 5.700 nous habitatges
—alguns d'ells de Protecció Oficial.
El conjunt afecta un àmbit que
ocupa l'espectacular xifra de més de
600.000 metres quadrats, en un perí¬
metre que podríem situar des del sec¬
tor Glòries fins al carrer de Selva
de Mar, i des del carrer Perú fins a
Pujáis i Pujades.
S'obriran i urbanitzaran els carrers
Lope de Vega, Bilbao, Espronceda i
rambla del Poblenou —aquesta últi¬
ma, per a vianants—, la qual cosa sig¬
nificarà una millora substancial en
la connectivitat mar-muntanaya. Sen¬
se oblidar l'obertura de la Diagonal,
que permetrà l'arribada fins al mar,
al sector Besòs.
Barcelona, doncs, encara serà una
mica més gran i més oberta al mar.
Lola Calvo i Pousa
Districte de Sant Martí
Passejar per l'Eixample sense
presses, i no només pel passeig de
Gràcia i la rambla de Catalunya, és
agradable: recomanable. Cal assa¬
borir aquest gran quadrat d'imagi¬
nació que es desplega al llarg de les
façanes, trencant la monotonia
racionalista del seu urbanisme de
quadrícula amb la rauxa de les for¬
mes dels balcons, els acabats de les
façanes, les porteries...
L'Eixample, però, cal cuidar-lo
amb especial atenció. Perquè el seu
procés de degradació es transformi
continuadament en creixement
d'estructura física oberta a les
actuals necessitats de la ciutadania.
Cal cuidar-lo perquè no es conver¬
teixi només en un mercat d'oficines
i negocis, sense la vida de les famí¬
lies, de ciutadans que hi viuen...
ProEixample vol ser la solució
als molts problemes —petits i
grans— del nostre Eixample,
major d'edat però ple de vitalitat.
Un consell: perdeu hores passe¬
jant entre els seus carrers. Viviu-lo.
ProEixample,
a tota marxa!
L'estructura quadriculada del Pla Cerdà és coneguda arreu del món.
Fotos: ProEixample
Han passat més de cent anys des
que es varen enderrocar les muralles
de la ciutat antiga. Més de cent anys
des que la ciutat es va estendre en
busca dels pobles i les viles que
l'envoltaven, des que s'inicià la cons¬
trucció de l'Eixample.
El creixement ordenat de Barcelo¬
na fora de l'àmbit de la tercera mura¬
lla va ser possible gràcies al projecte
innovador d'Ildefons Cerdà, un
enginyer amb una visió de futur
extraordinària, el qual, a meitat del
segle XIX, va convertir l'Eixample
de Barcelona en senyera del pensa¬
ment urbà pioner, magnificant així el
procés de construcció de la Barcelona
moderna, encara avui imitada arreu
del món.
Més tard, el moviment modernista
i noucentista va acabar d'omplir tots
els racons de l'Eixample de bellesa i
originalitat. Barcelona va viure una
època d'esplendor, un temps de pro¬
digis. Però, malauradament, al llarg
del temps l'Eixample ha sofert diver¬
ses transformacions que han desvir¬
tuat el projecte original. La superfície
edificable s'ha multiplicat per cinc,
en la majoria de patis s'ha edificat i
l'alçada dels edificis ha augmentat
constantment.
L'Eixample, patrimoni de tots
Per tohom, perquè tots ens relacio¬
nem d'alguna manera amb ell,
l'Eixample és molt més que el centre
de la ciutat. És l'espai de Barcelona
que tothom sent propi. És el lloc on
hem concentrat les nostres compres
durant anys pels seus comerços de
qualitat i tradició. Ha estat el districte
dels cinemes d'estrena i les cues
impressionants en un temps on la
paraula "multicine" encara no s'havia
inventat. És, també, un lloc de cultu¬
ra, de galeries d'art o de passeig tran¬
quil. L'Eixample va ser. durant molt
e
S
23
El futur es
l'Eixample
El futur es
l'Eixample
El futur es
l'Eixample
S TAU RA
temps, la part més ordenada de Bar¬
celona i, urbanísticament, la millor
pensada.
Han passat els anys i la Barcelona
d'avui no s'assembla gaire a la dels
anys 60 i 70. Es una ciutat renovada,
amb espais nous, que ha recuperat el
mar, cosmopolita i amb prestigi a la
resta del món. Els nous equipaments
i infraestructures ens situen clara¬
ment dins del grup capdavanter de
ciutats europees.
Ara, però, cal tornar a mirar
l'Eixample, amb els seus punts forts i
febles. Cal aprofitar els seus avantat¬
ges, que són nombrosos, tenint pre¬
sent que el valor de l'Eixample avui
rau en el manteniment essencial de la
proposta d'Ildefons Cerdà: la confor¬
mació dels carrers i les places amb
les amplades proposades, la solució
dels xamfrans de les illes, l'enjardi-
nament dels seus patis interiors i la
generositat de voreres i arbres, que
atorguen a l'Eixample aquest caràcter
d'espai urbanístic de qualitat del cen¬
tre de Barcelona.
Ara, ProEixampJe
Davant l'evolució que han tingut
els centres urbans de moltes ciutats
europees, Barcelona vol un centre
financer, turístic, comercial, cultural
però també un centre on hi visqui la
gent. Un centre on la vida no té hora¬
ri, un centre que no obre a les nou del
matí i tanca a les vuit del vespre. Es
tracta de tenir un equilibri, difícil
però possible, entre oficines, comerç,
activitat empresarial i habitatges,
gent, escoles, mercats, poliesportius,
centres cívics, jardins, etc.
Conscient d'aquestes realitats i de
la necessitat d'intervenir, l'Ajunta¬
ment de Barcelona va crear el passat
15 de març de 1996, l'empresa muni¬
cipal ProEixample S.A. D'aquesta
manera, disposa d'una eina d'actua¬
ció àgil i eficaç que permet comple¬
mentar l'actuació municipal amb el
suport i la complicitat de tots els
agents socials implicats: veïns,
Elfutur és l'Eixample: perquè així sigui ara comença la seva millora a fons després de més d'un
segle del Pla Cerdà.
"Ildefons Cerdà,
un enginyer amb una visió
de futur extraordinària,
va convertir l'Eixample
de Barcelona en senyera
del pensament urbà pioner. "
IJJENOIBIUTAT IMMOBIL1AEIA
"Es tracta de tenir un equilibri,
difícil però possible,
entre oficines, comerç,
activitat empresarial i habitatges,
gent, escoles, mercats,
poliesportius, centres cívics,
jardins, etc."
"Les línies d'actuació
de ProEixample giren a l'entorn
de dos grans eixos estratègics:
l'augment del seu ús
com a zona residencial
i l'increment en el nivell
de qualitat de vida. "
comerciants, professionals, empresa¬
ris i visitants. Un esforç conjunt
públic i privat per mantenir el valor
del centre de la ciutat.
Tot indica que hem començat a
caminar i no ho fem sols. Encara que
l'estructura inicial de ProEixample
havia estat de societat municipal,
l'empresa ha sumat els esforços de
tots els col·lectius interessats en la
millora de l'Eixample i durant el mes
de gener ha tancat el procés de con¬
versió en empresa mixta. Ara, amb
una participació municipal del 51%
del seu capital, també hi trobem com
a socis diferents entitats financeres,
associacions de comerciants, com¬
panyies de serveis, promotors immo¬
biliaris i d'altres. Tots ells, amb una
aportació que oscil·la entre l'I i el
10%, sumen la resta del capital de
ProEixample.
Les línies d'actuació de ProEi¬
xample giren a l'entorn de dos grans
eixos estratègics: l'augment del seu
ús com a zona residencial i l'incre¬
ment en el nivell de qualitat de vida.
Aquesta és l'essència que inspira el
Pla de Revitalització de l'Eixample
que l'Ajuntament de Barcelona està
portant a terme a través del districte
de l'Eixample i de l'empresa ProEi¬
xample, S.A.
El Pla de Revitalització de
l'Eixample
El Pla de Revitalització de
l'Eixample 1996-2001 contempla els
següents eixos d'actuació:
• Millorar la qualitat dels edificis i
habitatges del districte, oferint asses¬
sorament i avantatges mitjançant
l'Oficina de Rehabilitació. S'incideix
especialment en les parts estructurals
de les finques, en la millora de la xar¬
xa de serveis —aigua, llum, etc— i
en l'accessibilitat.
En aquest camp ProEixample i
l'Ajuntament de Barcelona, un cop
realitzat un estudi detallat, han mar¬
cat tres zones d'actuació prefefent.
Els barris de Sant Antoni, la Sagrada
"L'Oficina de Rehabilitació
de l'Eixample va començar
a donar servei als ciutadans
amb la signatura de
17 convenis de col·laboració
amb diferents entitats, empreses
i institucions. "
26
Família i els entorns de l'Estació del
Nord tindran un seguiment específic,
pel que fa als processos de rehabilita¬
ció, per les seves característiques
d'antiguitat dels edificis i la manca de
conservació i millores durant un perí¬
ode de temps molt llarg.
• Accelerar la recuperació dels
patis interiors d'illa. Els interiors
d'illa de l'Eixample signifiquen pel
districte la principal possibilitat
d'obtenir més espais d'ús comunitari.
Recuperar aquesta idea del projecte
inicial de Cerdà encara és possible,
com hem vist a Sebastià Gasch,
Villarroel-Gran Via, Carlit o la
recentment inaugurada illa Damm.
Aquest serà un dels principals reptes
en els propers anys. A la pàgina del
districte de l'Eixample d'aquest
mateix número de La MUNICIPAL
trobareu més informació referent a la
recuperació dels interiors d'illa.
• Remodelar els grans eixos urbans
que té el districte, per tal que puguin
respondre veritablement a la seva
condició d'eixos centrals de la ciutat i
tornin a ser pol d'atracció comercial,
turístic i urbà. Parlem de la Gran Via,
del Passeig de Gràcia, de la continua¬
ció de l'eixamplament de les voreres
del carrer Aragó, del Passeig Sant
Joan i del carrer Marina.
• Millorar la qualitat urbana amb
més carrers convertits en zones de
vianants, amb la millora de l'enllu¬
menat públic, augmentant els espais
verds, reduint sorolls i millorant la
mobilitat, per entrar i sortir del dis¬
tricte i per moure-s'hi.
• Adequar les infraestructures del
districte a les noves necessitats tec¬
nològiques de la societat de la infor¬
mació per situar-lo en un bon nivell
de creixement i desenvolupament
econòmic i social.
• Realitzar accions de promoció i
dinamització econòmica de l'Eixam¬
ple com a centre comercial, cultural,
turístic, de negocis i de lleure. Tenim
tot un potencial —petit i gran
comerç, patrimoni arquitectònic, cen¬
tres culturals, etc.— que cal saber
aprofitar i coordinar, per fer que
l'Eixample sigui més atractiu, dinà¬
mic i participatiu.
Un any intens
Durant el primer any de vida, Pro-
Eixample ha fet un llarg camí. D'una
idea inicial a un projecte, d'aquest a
una empresa totalment municipal, i
d'aquesta a una ampliació de capital
fins a mil milions de pessetes, que ha
estat totalment coberta per la iniciati¬
va privada. Iniciem, doncs, l'any
1997 amb la nova il·lusió de ser una
de les poques empreses amb capital
privat de ¡'Ajuntament de Barcelona.
Durant el primer any ja s'han fet
realitat millores al carrer. És el cas de
l'ampliació de voreres al carrer Aragó
en dos importants trams, la reordena¬
ció dels passatges Batlló i París i
l'inici dels treballs en els projectes de
les obres que s'executaran durant el
període 1997-1999 al passeig de Grà¬
cia, la Gran Via, la plaça Letamendi,
el passeig de Sant Joan i el carrer
Marina, entre d'altres.
La rehabilitació, objectiu fonamen¬
tal de ProEixample, també va iniciar
el seu camí durant l'any passat. L'Ofi¬
cina de Rehabilitació de l'Eixample
va començar a donar servei als ciuta¬
dans amb la signatura de 17 convenis
de col·laboració amb diferents enti¬
tats, empreses i institucions.
Rehabilitar és el futur
Ja s'ha dit moltes vegades que
Barcelona no té espai per créixer, que
exceptuant l'operació d'obertura de la
Diagonal fins al mar ja no hi ha cap
altra reserva de sòl edificable impor¬
tant. També és cert que la Barcelona
real va més enllà del territori concret
dels deu districtes municipals i arriba
fins aquells punts on el transport
metropolità dóna un servei ràpid i fre¬
qüent. Tot això és ben cert, però no
ho és menys que moltes persones no
voldrien renunciar al fet de viure al
cor de la ciutat i que tenen molt en
compte factors de centralitat, cultu¬
rals, de serveis o, simplement, fami¬
liars o sentimentals quan han de fixar
el lloc de residència
Com en d'altres grans ciutats euro¬
pees el futur passa per la rehabilita¬
ció. Conservar els edificis en bon
estat, actualitzar les xarxes de serveis
incloent els avenços tecnològics,
redimensionar els habitatges o fer
rehabilitació integral, són les opcions
més raonables que ara tenim.
Barcelona no pot créixer però no
és difícil, si es comença a treballar
ara, que els habitatges on avui viuen
els nostres avis siguin en el futur la
llar dels nostres fills.
L'Eixample ens obre una porta al
futur d'aquesta ciutat. Així ho han
entès tant l'Ajuntament de Barcelona
i ProEixample, com també els matei¬
xos ciutadans, que han incrementant
el seu interès per la rehabilitació, i els
promotors privats que opten per la
rehabilitació total d'edificis o el canvi
d'ús d'oficines a habitatge.
Renovar l'Eixample és un projecte
que ens apassiona a tots els que hi
participem. És un repte que hem de
ser capaços d'assolir amb el compro¬
mís i la complicitat dels veïns, dels
comerciants, dels professionals que hi
treballen i de la iniciativa privada que
el dinamitza econòmicament. En el
compromís de tots hi ha la clau de
l'èxit, un èxit que serà de tota la ciu¬
tat, perquè l'Eixample és, d'alguna
manera, la joia de Barcelona, el sím¬
bol que fa que s'identifiqui arreu.
Construir la ciutat del futur és estimar
el seu Eixample.
Jordi Villarroya i Tarrés
ProEixample, SA
50 números
de vida
municipal
escrita
pels seus
treballadors !
100 és un número que fa respec¬
te. 50 és un número que marca una
barrera: traspassar-la comporta
assumir que ets gran. La MUNICI¬
PAL ja ha fet 50 números. Ens hem
convertit, si no en grans, en un clàs¬
sic. Mes rera mes, o bimensualment
ara, apareixem a les bústies dels tre¬
balladors i treballadores municipals
per donar-vos a conèixer què fem,
en la nostra feina per la ciutadania,
el pluralíssim i numerosíssim con¬
junt de treballadors i treballadores
de la Casa.
No som grans, perquè mai hem
tingut vocació de gran revista. No
ens van els titulars llampants, les
fotos espectaculars, els esdeveni¬
ments únics... Sempre hem optat per
explicar la quotidianetat del treball
municipal per una Barcelona de
quotidiana qualitat. Tampoc hem
optat pels grans noms: hem preferit
els noms de qui posa en marxa, dia
a dia, els serveis.
I no ens sentim grans. No creiem
que aquesta sigui una revista extra¬
ordinària: en tenim prou amb un
notable justet! Tampoc ens sentim
cansats. Després de 50 números,
tenim energia, passió i entusiasme
per continuar fent La MUNICIPAL,
la revista escrita des dels treballa¬
dors municipals per als treballadors
i treballadores municipals.
En aquest número 50, permeteu-
nos que us expliquem la nostra peti¬
ta història que és, també, la vostra
història recent.
CZ2
CO
O
Q
D/297
Una historia
col·lectiva des del
sentiment personal
Ho recordo molt bé. Era el 25 de
gener de 1990. Un dia d'hivern trans¬
parent. Amb fred i sol. Havia tornat,
feia poc, de vacances. Havia optat per
Tenerife perquè necessitava una mica
de calor, un mar amb força, un paisat¬
ge no conegut i molta soledat. Teneri¬
fe va ser el punt d'illa per prendre la
decisió difícil: he de canviar de fenia!
L'ajuntament m'avorria. La crisi dels
40, vinguda amb retard, i la feina
monòtona van trenar una depressió
petita, difícil i desencantada. El mar
esvolotat, gris, dels últims mesos entra¬
va al port de la decisió.
L'Irene Pagès, de Presi¬
dència, coneguda en el curs
experimental de Funció Ge-
rencial d'ESADE, va convidar-
me, aquest dia, a prendre un cafè
al Tales, a l'esquena de l'Ajun¬
tament. El Tales, en aquells
anys, era el bar dels esmorzars
dels tècnics mitjos. Els superiors
anaven a El Paraigües. Un
cafè, doncs, per comentar —va
dir-me— el treball de final de
curs. L'havia fet sobre com hau¬
ria de ser una revista de comu¬
nicació interna. Cap a mitjans-
finals del curs havíem sintonitzat
molt. Estàvem de costat: els dos
som de la lletra "P". Comentà¬
vem el que ens agradava i cri¬
ticàvem el que ens semblava poc apli¬
cable a l'organització.
Dos cafès i dos croissants. Per
sucre: vols fer de director de la revis¬
ta de comunicació interna? No m'ho
vaig pensar gens: sí! Contradeia tot el
que havia decidit durant les vacances.
Però m'importava poc: soc gèminis.
Maig de 1990:
el primer número
El primer número va sortir el mes
de maig de 1990. Era de color groc no
estrident. En Ferran Cartes i la Mont¬
se Plass, els dissenyadors, ens varen
remarcar molt: "sempre colors una
mica bruts". La seva maqueta, molt cò¬
moda, l'hem conservada al llarg dels
cinquanta números. I continua agra¬
dant-nos. Hi té molt a veure a feina de
maquetació de la Beatriz González i el
seu ordinador màgic, a la Impremta
Municipal.
La MUNICIPAL va aparèixer amb
unes seccions una mica diferents que
les actuals. Sempre hem volgut man¬
tenir una continuïtat, perquè pensem
que això facilita la lectura. En el pri¬
mer número també hi havia una entre¬
vista amb l'alcalde. I un problema: les
fotos. Pensàvem que el Gabinet d'Al¬
caldia o Protocol en tindrien de fantàs¬
tiques. En vàrem triar algunes de pilots
d'inservibles.
Darrera el primer número, com en
tots els que l'han seguit, hi havia un
munt de feina amagada: una feina
d'equip. Un equip de treballadors
municipals molt heterogeni. Però molt
apassionat amb el projecte. Apassio¬
nat: aquesta és la paraula. I defineix
l'actitud de treball que ha mantingut el
motoret de La MUNICIPAL en marxa
al llarg de 50 quilòmetres de cultura
organitzativa que ha anat presentant.
Un equip. La Irene Pagès, la impul¬
sora. Fins a les darreres eleccions ha
estat la mater encoratjadora. En Paco
Longo, des de Personal, facilitava la
visió més de conjunt, d'interior de
l'organització. L'Ignasi Sans, des de
la Impremta Municipal. Sense ell i
l'empenta de la Impremta molts núme¬
ros no haurien sortit a temps ni amb la
qualitat d'impressió amb què han anat
apareixent. I la Dolors Pinart. Se li va
fer un contracte de serveis com a Cap
de Redacció. Ella ha estat qui, durant
anys, ha fet la revista en el dia a dia.
Jo, en aquest equip, hi feia de direc¬
tor: la feina més fàcil!
La meva feina primera, després de
l'esmorzar al Tales, va ser traçar les
lines claus de la revista. I les seves sec¬
cions. Hi vaig tenir molt poca feina:
van sortir a raig. Des dels meus temps
joves, l'any 73, quan vaig fundar amb
un amic Ajoblanco, sempre m'ha que¬
dat una afició a fer revistes: és una
dependència que em supera. Es com
una malaltia agradable: tot el temps que
hi dedico em sembla com un
temps de joc. No tinc mai sen¬
sació de feina.
En aquell primer número del
mes de maig de 1990 ja hi van
escriure molts treballadors mu¬
nicipals. Fer la revista des de
la pròpia organització va ser
una dèria. Una dèria que s'ha
anat ampliant. El Debat Obert,
l'Amanida de Notícies, els Fets
i Projectes, les 10 pàgines de
Districtes, les 5 Gerències..., tot
és, avui, escrit des de treballa¬
dors i treballadores municipals
per a treballadors i treballadores
municipals. Aquesta és la revis¬
ta del 1990. lla de 1997.
Una redacció
d'una taula,
un telèfon
i un ordinador:
1990-1997
Ho penso molt sovint. La MUNICI¬
PAL hauria de formar part de la llista
de rècords Guiness com la revista amb
menys plantilla i més tirada. Aquí, allò
de la productivitat, és la quotidianitat:
menys és més. Es a dir, una treballa¬
dora, amb horari de matins, escriu i
porta una revista que edita 25.000
exemplars!
Perquè La MUNICIPAL s'envia a
tots els treballadors municipals, als
jubilats de la Casa i a una llista breu
d'Ajuntaments i ciutadans especial¬
ment interessats professionalment per
les qüestions municipals. Una treba¬
lladora. perquè el seu director la diri¬
geix com a plus: com a voluntariat en
el seu temps de treball municipal, ja
que la seva feina a la Casa és, orgàni¬
cament, una altra. Els que hi escriuen
ho fan, també de manera voluntària.
Tot, a la revista, té un to de col·labo¬
ració professional.
La redacció de La MUNICIPAL és,
doncs, una taula, un ordinador i un
telèfon.... i una multitud de treballa¬
dors i treballadores municipals que
envien els seus textos. Avui, en aquest
esperit de cooperació, la gent de l'Ofi¬
cina Tècnica d'Imatge ens faci¬
liten les fotografies que fa en
Rafael Escudé.
Durant els 50 números, que
ara a primers de 1997 celebrem,
per la taula de la redacció han
passat moltes coses: dibuixants
amb il·lustracions de colorins,
en Jaume Colomer amb el seu
Funcionari Romagosa, entre¬
vistes amb polítics de la Casa i
persones de relleu de la ciutat
i del país, números especials
d'estiu, un dedicat als nois i
noies molt dinàmic, els calen¬
daris de colors llampants
—alguns anys es veien poc els
números!—, retallets per Sant
Jordi o vacances, un número
especial de la revista en format
de vídeo —quan això encara era futu¬
rista—, fotografies impactants de la
Barcelona dels Jocs Olímpics, truca¬
des empaitant el text que ha de sortir i
no acaba d'arribar, algunes errates en
la impressió per poca vista en la correc¬
ció dels originals, presses, ulls de sor¬
presa cada nou número que amiba fresc
de la impremta, canvi d'ubicació or¬
ganizativa —de Presidència abans, a
Comunicació Corporativa i Qualitat
ara—, la Clara Blanchar que és qui
avui porta la redacció amb un telèfon
que va de bòlit...
Pensem que hem treballat: que hem
informat dels serveis municipals. Que
ho hem fet amb il·lusió, donant el pro-
tagonisme a les persones, als equips...
Alguns ens critiquen, amb molta raó,
que som poc contrastats, crítics... És
veritat. Ho som tots: la revista l'escriu
tothom. El 90 per cent és text directe
de treballadors i treballadores munici¬
pals. En el mateix Debat Obert quan
hem preguntat sobre qüestions "difí¬
cils", gairebé tothom ha posat la directa
del bon to oficial. Pocs volen posar per
escrit opinions personals. És una llàs¬
tima perquè avançar en qualitat orga-
nitzativa demana aportacions transpa¬
rents, tan crítiques com calgui, però
sempre constructives per la millora de
l'organització i del treball quotidià en
els serveis de l'organització. D'ara en
endavant, mirarem d'aportar temes més
controvertits. Sempre, però, des de
l'opinió directa de molts treballadors.
L'opinió
dels treballadors
municipals
La MUNICIPAL té una taca negra:
mai hem fet un estudi sobre com la
valoren els treballadors i treballadores
de la Casa. És un repte que cal mate¬
rialitzar aquest any.
Com a observació, doncs, gens cien¬
tífica, sobre com veiem, des de la taula
de redacció, l'acceptació de la revista,
dividim —i volem ser francs-— els tre¬
balladors de l'Ajuntament en cinc
grans grups.
En primer lloc, els treballadors a qui
us sembla un mitjà interessant per
conèixer la diversitat de serveis de la
Casa. Sou molts i en tenim notícies
quan no rebeu la revista i ens truqueu
per veure què passa, quan us demanem
unes paraules pel Debat Obert...
En segon lloc, hi ha els que la llen¬
cen a la brossa quan arriba a casa.
També n'hi ha. Sou —masses, sem¬
pre— els que qualsevol cosa que fa o
proposa l'Ajuntament els sembla
pèssim. Menys una: cobrar puntual¬
ment a final de mes. Estan a l'altre
pol de les opinions sobre La MUNI¬
CIPAL. Els respectem i lamentem
que es vegin forçats a treballar tan
a disgust!
Hi ha els treballadors que opinen de
la revista que és la Gaseta de colors:
els que creuen que La MUNICIPAL
és massa oficial, que hauria de
ser més crítica, que hauria de
mostrar més les ombres orga-
nitzatives. Els tenim presents:
hem de fer una revista d'infor¬
mació contrastada.
A més a més, hi ha una sèrie
de treballadors i treballadores
que no diuen res, no opinen.
També són molts. Són la gent
en la qual la no opinió equival a
estar-hi, més o menys, d'acord.
A aquests ens agradaria conèi¬
xer-los més.
També volem parlar dels
jubilats. Els agrada molt. Tant,
que si un mes sortim tard ens
col·lapsen la línia telefònica. I
ens escriuen cartes entranyables.
Tenim una cosa molt clara
des del mes de maig de 1990 per a tots
i totes. Més, encara, des del 25 de ge¬
ner, al cafè Tales: volem fer una revis¬
ta d'informació, de cultura organitza-
tiva viva, per a tothom. On el que es
diu sigui planer. I dit i fet per la plura¬
litat de tots els qui, des de petits i grans
serveis municipals, cada dia treballem
per una Barcelona amb més qualitat de
vida: per la Barcelona dels ciutadans,
la nostra ciutat!
Com a escriptors i escriptores de
textos continuem necessitant-vos. Com
a lectors i lectores esperem les vostres
opinions, sempre oberts.
Totíi Puig
Director de La MUNICIPAL
h3
P—i
. 2" zÈ.
OQ
O
D/299
"SO^Ï
és COIA
PERÒ Ç.W COVOPAViS ^ST*C Et* ONN
QR&NHVTÎACIO OM FEW ^
COSES HOLT WTEPtiS^IS
CmnUKSR.0
muFom
MOPE!
m HO m\J\ t>E DIP:
a^POKTÊH Kû
HotAÇRos».
-
atotsu^Ç-
%OfcTV AQ.OÍ, COVW KPOCTC
OHA W\Cl\f ' «wrmu^é -s.
7 -,i;··-·:· ' ' ' ■ '
t
'
PJ3^
«*T
f |à £>
* i a vA
* r yQI ^ V
L # f
I » _,1 te/' 'a. '•.' •
à y
A i
li - $
Lu ,;v A X J
Y 1^ te -
% ^ ^
»
1 *
à.
f n
♦ »
à w
p rpm
La meva revista,
la vostra revista
Hem demanat a alguns treballa¬
dors municipals que ens expliquin
què ha representat i què és per a ells
La MUNICIPAL. Són treballadors
que han participat activament en
l'organització de la revista. Sense les
seves aportacions no hauríem arri¬
bat als 50 números. Perquè La
MUNICIPAL és cosa d'un equip.
Quan vàrem començar a fer La
MUNICIPAL, no tothom hi creia. Fins
i tot hi havia qui deia que es tractaria
d'una Gaseta Municipal en color. Però,
a hores d'ara, penso que ha que¬
dat demostrat que hi ha quantitat
d'informació que es genera dins
de la pròpia organització que
possibilita fer tantes revistes com
capacitat productiva tingui la
gent que la fa. I també que, mal¬
grat les limitacions que pot tenir
una revista de caràcter institu¬
cional, és bo que circuli la infor¬
mació sobre el què "fem" en els
diferents serveis de la Casa.
Amb tot, encara caldria que
la gent ens animéssim a escriu¬
re més i a explicar allò que es fa
en cadascun dels serveis, i com
pensem que podria millorar-se,
ja que a tots ens és més fàcil tre¬
ballar que explicar sobre un
paper allò que fem. També pen¬
so que s'hi podria incorporar una nova
secció que podria dir-se "Des de l'altre
cantó de la finestreta", que mostrés
l'opinió dels usuaris respecte els ser¬
veis que prestem. Això seria un bon
baròmetre per copsar la capacitat de
l'organització i de nosaltres mateixos
d'acomplir amb allò que els ciutadans
esperen del servei públic.
Irene Pagès
Secretaria General
Cinquanta números després d'aquell
que vam batejar a la Impremta, amb
bombolles de cava preolímpic, La
MUNICIPAL és ja molt més que un
bon instrument de comunicació, que
un vehicle fiable d'idees i projectes.
Se'ns ha anat convertint, any rera any,
en un senyal d'identitat col·lectiva. La
seva persistència, en temps tan volà¬
tils, parla de la tossuderia amb la qual
la gent de l'Ajuntament es manté fidel
als propòsits consistents, i també a un
certain regard de la cosa pública.
Tant de bo mantingui molts anys
més la frescor de l'estil, la lleugeresa
del llenguatge, la diversitat de les pers¬
pectives, la policromia dels paisatges,
el desenuig del to. Serà el millor símp¬
toma de què els continguts valen la
pena, que el missatge continua a l'alça¬
da del mitjà, que el temps no ha estat
capaç d'esvair tot un "estil Barcelona"
de fer administració.
Francisco Longo
ESADE
El novembre de 1990 vaig llegir al
diari El País un article que deia "Espa¬
ña en el furgón de cola de la comuni¬
cación empresarial de Europa". L'arti¬
cle tractava de la importància del fet
que les empreses de més de 200 treba¬
lladors tinguessin el seu propi mitjà de
comunicació. Els objectius eren molt
clars: crear cultura d'organització, evi¬
tar que les notícies circulin distorsio-
nades entre els treballadors i implicar
al personal fent-lo sentir més vinculat
a l'organització.
Dies més tard, fèiem amb l'Agustín
Viguera una mini maqueta a la foto-
composició de la Impremta Municipal
—llavors encara no havien arribat els
Macinstosh— i enviava al regidor de
Presidència Sr. Ruiz Pena. al Sr. Fran¬
cisco Longo i a la Sra. Irene Pagès un
"little boy" venedor de diaris londinenc
amb gomo, bufanda i una revista sota
el braç: "La Casa gran".
A partir d'aquí, entre classe i clas¬
se a Esade, vam comentar el projecte
i Irene Pagès el va incorporar com
a treball de curs. El Sr. Ruiz Pena va
apadrinar el projecte i ja tenim 50
números.
Què és per a mi La MUNICIPAL?
La millor revista d'Europa d'una Ad¬
ministració Pública. Què li manca? En
vuit anys ja podríem haver fet estudis
de mercat i prospeccions entre els tre¬
balladors municipals per aconseguir
una millor adequació producte-usuari.
El mateix que hem aconseguit amb la
revista Barcelona Informació.
Ignasi Sans
Impremta Municipal
Arribar al número cinquanta
d'una publicació significa la con¬
solidació de la majoria d'edat
i la ferma voluntat de tirar-la
endavant.
El meu vincle amb La MUNI¬
CIPAL ve de lluny: la vaig veure
néixer i créixer durant cinc anys
i la vaig deixar quan ja era adul¬
ta. Van ser uns anys d'aprenen¬
tatge, de conèixer la casa i els
seus habitants fins als racons
més amagats, de corredisses a
última hora a la Impremta i de
gran satisfacció quan ja només
faltava tirar el color de la porta¬
da entre la ingent gamma del Panto-
ne... i tornar a recomençar en un tres i
no res! Cinc anys, malgrat les corre¬
disses i els nervis del tancament, de
feina privilegiada.
Per molts anys, "Muni"!
Dolors Pinart
Editora de La MUNICIPAL
entre 1990 i 1995
Una revista de funcionaris i per fun¬
cionaris? Un pamflet d'autobombo
municipal? L'expressió correcta dels
moderns sistemes de comunicació
interna empresarial? Què és La MU¬
NICIPAL? Segurament tot això i
molt més. El que resulta cert és que,
cavalcant damunt d'aquestes i moltes
altres preguntes que encara avui ens
formulem, la revista ha arribat al
número cinquanta.
Resulta una excusa tan bona com
una altra per parar un moment i cele¬
brar-ho. Els números rodons conviden
a fer-ho. Però el cinquanta resulta un
número estrany. A aquesta edat, si la
revista fos un funcionari, estaria més
a prop de la jubilació anticipada que
de la promoció interna. Però no és
aquest un destí visible a l'horitzó pos¬
sible. Tot i que els moderns sistemes
de comunicació interna —algú està
treballant en l'Intranet per l'Ajunta¬
ment?— l'amenacin, a La MUNICI¬
PAL li queda encara corda per estona.
Tanta com al seu director, em Toni
Puig, de qui continuarem envejant la
curada gosadia de les seves
armilles i també de les seves
ulleres. Armilla i ulleres que
amaguen l'excepcional bonho¬
mia de la persona que encap¬
çala l'equip que fa possible que
cada dos mesos arribi a casa
nostra la nostra revista.
Una revista que quan arribi
al número 100 encara ens esta¬
rem preguntant què dimonis és
això que ens envia l'Ajunta¬
ment a casa? Potser, aleshores,
tenim la resposta.
Enric Casas
Comunicació Corporativa
i Qualitat
De vegades l'Ignasi Sans en
té de bones... com aquell maig
del noranta quan per festejar el naixe¬
ment de "la criatura", ens va obsequiar
amb uns confits dins d'una gorra de
cop. No vaig saber mai si es tractava
d'una coincidència o d'una cosa inten¬
cionada, però devia servir d'amulet per¬
què ja anem pel número 50.1 dic anem
perquè aquesta revista i jo anem de bra¬
cet. Vàrem començar a caminar juntes
a l'Ajuntament apadrinades per l'Igna¬
si i sota una gorreta.
Quan vaig entrar a treballar a la
Casa —al febrer farà set anys! !—ja es
parlava molt seriosament de La MUNI¬
CIPAL i que seria feina meva maque-
tar-la. Com que jo era nova a l'Ajun¬
tament, i tot s'ha de dir, encara no sabia
ben bé on trepitjava, vaig pensar-me
que no n'hi havia per tant i que potser
en feien un gra massa. Però al cap
d'uns mesos vaig veure que allò anava
de debò; poc a poc s'anava convertint
en la nineta dels ulls de més d'un i tot¬
hom volia dir-hi la seva. I vaig veure
que m'havia equivocat pensant que
seria un projecte i només un projecte
com tants d'altres, perque de mica en
mica anàvem agafant el ritme i pim-
pam, pim-pam... fins ara: cinquanta
números. I avui, mirant enrera i veient
tot el que hem fet, penso... no serà pel¬
la gorreta?
Beatriz González
Impremta Municipal
En els meus inicis, per desgràcia
llunyans, de funcionari del Gabinet
Tècnic de Programació, durant els anys
setanta, havíem comentat amb els com¬
panys que seria molt beneficiós per
l'Ajuntament que hi hagués més
comunicació entre els treballadors dels
diferents serveis de la Casa i que sovint
era desconeguda més enllà del cercle
més proper dins de cada servei.
El Butlletí del Gabinet Tècnic de
Programació va ser un intent en aquest
sentit, molt limitat pels seus mitjans i
potser de contingut massa tècnic. Per
això, l'aparició de La MUNICIPAL, fa
7 anys, va ser una agradable sorpresa.
Efectivament, La MUNICIPAL fa
aquella tasca de comunicació interna
que trobàvem a faltar, amb un abast
més ampli, i al mateix temps està allun¬
yada de la propaganda patronal pura
i dura que traspuen moltes revistes
d'empresa.
Em vaig convertir en un seguidor
entusiasta de La MUNICIPAL i en un
fan del funcionari Romagosa. No podia
imaginar que arribaria el dia en què,
des del meu lloc de director de Serveis
Editorials, tindria el privilegi de llegó¬
les peripècies del nostre col·lega abans
que ningú. Aquest privilegi, però, ha
acabat amb la il·lusió de rebre i obrir
la revista nova de trinca a casa. Mal¬
grat tot això, en Toni Puig i la Clara
B lanchar són capaços de posar-hi grà¬
cia fins i tot a unes proves fotocopia¬
des, i m'ho passo tan bé com abans.
Mario Giménez
Serveis Editorials
L'Ajuntament el formen 5
gerències, 10 districtes. 12 ins¬
tituts, 12 empreses... és, en
suma, una organització d'or¬
ganitzacions, però sobretot és
les més de 13.000 persones que
hi treballen, en una infinitat de
serveis i activitats d'allò més
variades.
Són persones diferents, que
fan coses ben diferents cadas¬
cuna al seu lloc, que són massa
perquè es puguin conèixer
totes, però que comparteixen
tres coses: la primera, el mateix
jefe suprem que és l'Alcalde;
la segona, la nòmina que surt
del mateix pressupost general;
i la tercera és La MUNICIPAL,
que cada dos mesos els arriba pun¬
tualment a casa, una revista gràcies a
la qual circula la informació. I, enca¬
ra més important, circula un sentiment,
el de pertànyer a un equip molt gran.
que plegat és capaç de fer grans coses,
entre les quals es troba la pròpia revis¬
ta, que té com a mèrit principal el fet
que està escrita pels seus mateixos pro¬
tagonistes.
Si La MUNICIPAL no existís
l'hauríem d'inventar, i la faríem com
ja és: fresca, moderna, comunicadora
i... amb sentiment.
Antoni Fernández
Comunicació Corporativa
i Qualitat
S
cu
' r—H
Z/d
CO
O
Q
D/303
Del 50 al 100!
Hem presentat en els 50 números de La MUNICIPAL
un calidoscopi variadíssim de serveis per a la ciutadania,
el traç d'una cultura organitzativa que es vol intel·ligent
i les opinions d'una multitud de treballadors i treballadores.
Ho hem fet com cal fer les coses des d'allò que és públic:
sense sorolls d'ostentació ni grans fotos d'inauguracions,
amb ganes d'encongir dins de les pàgines la vida municipal
d'aquesta gran casa de ciutat que vessa il·lusió de servei.
Si el que hi hem publicat us ha estat útil
és per les aportacions de molts i moltes
que des de la seva feina quotidiana per a la ciutat
han trobat temps voluntari per comunicar què fan i pensen.
Ara que ja som uns cinquantenaris clàssics
volem dir-vos que el fet de fer-nos grans és un bon moment
per traçar pistes de qualitat renovada i continuada
i fer més cas de les moltes suggerències rebudes.
Convidem, doncs, a tot el col·lectiu de treballadors
a fer sentir la veu dels serveis i el pols de l'organització
amb el contrast i el matís que sigui necessari
i sempre amb el convenciment de sentir-nos Ajuntament.
Volem amb la col·laboració de tothom
fer revista de Casa d'organització comuna
des de la pluralitat dels estils de treball i opinions
perquè el que ens interessa és sempre Barcelona.
Convidem als qui ens llegiu amables,
als qui ens oblideu sense obrir les pàgines
i als qui només feu un repàs amb presses
a continuar fent revista des de les vostres aportacions i lectures.
A tots i totes, gràcies. I fins al número 100!
En l'Administració burocràtica
tot és impersonal: el que importa és
el procés, les regles aplicades... No
hi ha persones que tenen necessi¬
tats ciutadanes diferenciades i que
volen ser tractades de manera dife¬
rent, segons la seva manera de fer i
viure. I no hi ha treballadors muni¬
cipals amb nom, responsabilitat,
serveis per millorar, resultats a
aconseguir, ciutadans amb qui
relacionar-se.
En l'Administració que els ciuta¬
dans volen —l'organització munici¬
pal de serveis— els ciutadans tenen
nom, edat, sexe i diferents necessi¬
tats. I els treballadors i treballado¬
res tenim —per sort!— nom, sexe i
equip de serveis, objectius i ens
relacionem amb els ciutadans.
Dir el nostre nom, tenir el nom
sobre la taula perquè els ciutadans
ens puguin demanar les coses per¬
sonalment no és, doncs, una moder¬
nitat més: és impulsar la manera
com volem treballar avui en serveis
al nostre municipi.
El meu
nom és...,
per servir-lo!
R. ESCUDÉ
L'Administració Pública en el seu
esforç de modernització pretén intro¬
duir un màxim nivell de transparència
en les seves relacions amb els ciuta¬
dans als quals serveix, i en aquest
sentit vol desenvolupar fórmules més
directes de relació amb ells a través
dels treballadors públics.
Així, la llei 30/1992 de Règim
Jurídic de les Administracions Públi¬
ques i Procediment Administratiu
Comú reconeix el dret dels ciutadans,
en les seves relacions amb les Admi¬
nistracions Públiques, a identificar les
autoritats i el personal sota la respon¬
sabilitat dels quals es tramitin els pro¬
cediments.
L'Ajuntament de Barcelona recull
aquesta voluntat en la Instrucció de
l'Alcaldia del 26 de gener de 1996,
relativa a la necessitat de la millora
contínua de qualitat dels serveis
municipals, i expressa el propòsit
d'establir "les mesures necessàries
a fi de garantir que els funcionaris i
empleats municipals de totes les
categories s'identifiquin de forma
personal".
Responent a aquest compromís, la
Regidoría de Funció Pública i Quali¬
tat ha aprovat una Normativa d'Iden¬
tificació del personal al servei de
l'Ajuntament de Barcelona. L'objec-
tiu és normalitzar les comunicacions
entre l'Administració i els ciutadans
mitjançant l'establiment d'unes pau¬
tes d'identificació del personal.
Aquestes mesures consideren dos
tipus de comunicacions: la comunica¬
ció telefònica i la comunicació perso¬
nal directa.
En el primer cas, es tracta de regu¬
lar les diferents circumstàncies de la
comunicació telefònica amb el ciu¬
tadà: realització o recepció de truca¬
des. Quan el contacte telefònic es fa a
instància de l'empleat públic, caldrà
que aquest identifiqui molt clarament
la denominació de la Unitat, el nom i
cognoms i l'objecte de la trucada. En
l'altre cas, quan es reben trucades, la
identificació es realitzarà després de
despenjar el telèfon indicant de forma
clara la denominació de la Unitat, i
només es complementarà amb la
identitat del funcionari si el ciutadà
s'interessa o si es preveu la continuï¬
tat en la relació.
En cas d'una comunicació perso¬
nal directa, es pretén establir una
identificació visual del funcionari
dins de les dependències de l'Ajunta¬
ment, mitjançant un rètol d'identifi¬
cació personal de sobretaula.
Així mateix, el personal munici¬
pal, que per raons del seu lloc de tre¬
ball necessiti de forma habitual con¬
tactar directament amb el ciutadà o
amb organismes públics o privats
fora de les dependències municipals,
disposarà d'una targeta d'identifica¬
ció institucional, on hi constarà el seu
nom, cognoms, D.N.I., matrícula i
fotografia, així com el càrrec o funció
i la dependència o unitat administrati¬
va de la qual depèn.
En definitiva, el resultat que es
pretén aconseguir és que el ciutadà en
les circumstàncies en què entra en
contacte amb l'administració munici¬
pal tingui una referència personal.
D'aquesta manera, el ciutadà pot sen¬
tir-se més segur i confiat, i l'Admi¬
nistració aconseguirà transmetre una
major credibilitat en la prestació dels
seus serveis.
Direcció de Sen>eis d'Orientació
al Ciutadà i Qualitat
Pasqual Maragall,
Alcalde
de Barcelona
Pasqual Maragall, l'Alcalde que
ha marcat una manera d'entendre
i fer Ajuntament per a la ciutat,
ens explica, en el nostre número 50,
algunes de les coses que el preocu¬
pen i que ens preocupen. Coses que
l'il·lusionen i ens il·lusionen.
Ja ens ha dit que per la Mercè
deixa l'Alcaldia, després de molts
anys de feina tossuda per Barcelo¬
na. La nostra conversa, però, no té
cap to de balanç. Pasqual Maragall
és, avui, el nostre Alcalde ple d'ide¬
es, de projectes i de futur. L'Alcal¬
de que ha donat, sempre, suport a
LA MUNICIPAL. Un home a qui,
ara com a Alcalde i després com a
ciutadà, des de la revista sempre
continuarem demanant opinió i
parer perquè és un barceloní de
referència.
És, com La MUNICIPAL, un
clàssic, però un clàssic inquiet.
Amb ell vam obrir el número 1 i
avui tornem en el 50.
A l'Alcalde de Barcelona se'l
coneix per ser un home apassionat
per les ciutats i els seus problemes.
Quin és l'origen d'aquesta passió?
Podríem dir que la major part de la
meva vida professional l'he dedicada
a Barcelona. El 1965 es va iniciar una
relació que s'ha mantigut fins ara.
Primer des del Gabinet de Programa¬
ció, posteriorment com a tinent d'Al¬
calde d'organització i reforma admi¬
nistrativa i finalment com Alcalde.
Han estat 32 anys d'una gran intensi¬
tat, de viure dia a dia l'evolució
d'una Barcelona que s'ha convertit
en la meva gran passió.
Les ciutats són éssers vius, mai
no són estàtiques, constantment can¬
vien i tenen la capacitat de proporcio¬
nar grans alegries i satisfaccions. En
realitat, quan una persona decideix
dedicar els seus esforços a una ciutat
és com si ho fes a un nen: se'l veu
créixer, desenvolupar-se i arribar a
la plenitud.
Les ciutats, d'altra banda, consti¬
tueixen el poder més proper als ciuta¬
dans. A les ciutats és on abans es de¬
tecten el problemes i també on
sorgeixen més idees per solucionar-
los. La interrelació, en definitiva,
entre ciutadà i administració és molt
estreta.
Tot això fa que una persona, i
aquest és el meu cas, s'apassioni per
una ciutat com Barcelona.
En els seus discursos i propostes
la política hi és fortament present,
d'una manera viva, amb propostes.
Com cal entendre avui la política
perquè entusiasmi als ciutadans i
donin suport convençut al que se'ls
proposa?
La política constitueix la base de
l'organització d'una societat. Sense
una política propera al ciutadà, on
aquest no pugui intervenir, difícil¬
ment s'aconseguirà d'engrescar el
col·lectiu de la societat.
Aconseguir que els ciutadans
s'engresquin per un projecte només
s'obté mitjançant el diàleg i la impli¬
cació de tots els sectors de la societat.
Aquesta no és una idea nova. Es
podria dir que en ocasions, en èpo¬
ques determinades de la nostra histò¬
ria, s'ha produït un cert distanciament
entre política i ciutadania. Des de la
instauració, però, dels ajuntaments
democràtics aquesta separació s'ha
anat reduiïnt i podríem dir que, en
l'actualitat, política i societat formen
un binomi inseparable.
La descentralització que el nostre
ajuntament està duent a terme, donant
cada cop més competències als dis¬
trictes, és una de les eines que facilita
la participació del ciutadà en la vida
política de la ciutat.
També parla, sovint, de civisme.
Com és una ciutat cívica, la Barce¬
lona cívica que contínuament
impulsa?
Tots volem una Barcelona cívica.
Però què vol dir una ciutat cívica? La
convivència, la tolerància i el respec¬
te són els elements bàsics que han de
configurar una societat, la nostra
societat.
Una ciutat no únicament pot
avançar i modernitzar-se gràcies a la
creació de noves infraestructures, de
canvis urbanístics o amb l'aplicació
de les tecnologies més avantguardis¬
tes. Tot això serveix de ben poc si no
va acompanyat de la convivència, la
tolerància i el respecte entre tots els
ciutadans i els col·lectius, si no fem
de la diversitat una característica de
Barcelona.
Civisme, d'altra banda, també sig¬
nifica conservar la nostra ciutat, man¬
tenir i cuidar l'entorn. Deixar el cotxe
sobre la vorera, enganxar papers i fer
pintades, malmetre el mobiliari urbà
o no recollir els excrements dels gos¬
sos són uns quants exemples de fets
incívics.
La Barcelona cívica que volem és
el conjunt de tots aquests aspectes i
únicament serà possible gràcies a
l'esforç de tothom.
■I
"A les ciutats és on abans
es detecten el problemes
i també on sorgeixen més idees
per solucionar-los. "
Com situa Barcelona en la xarxa
de ciutats que és avui Europa?
En l'actualitat podem afirmar, i
sentir-nos orgullosos, que la nostra
ciutat és una capital mediterrània,
europea i mundial d'obligada
referència.
La participació de Barcelona a
l'escena internacional gira al voltant
d'uns eixos consolidats durant les
últimes dècades. La nostra actuació
es projecta a través de relacions bila¬
terals amb ciutats europees, medi¬
terrànies i d'Amèrica Llatina i, també
amb altres regions del món. Treba¬
llem activament en programes de
cooperació, xarxes i organitzacions
sectorials i mundials.
Barcelona no únicament està pre¬
sent i lidera fòrums d'intercanvi tèc¬
nics i polítics, sinó que també ha des¬
tacat per la seva sensibilitat i entrega
en programes de cooperació i ajuda
humanitària, molts cops amb una
eficàcia superior a la de les organit¬
zacions nacionals i internacionals.
La nostra ciutat es troba en un
gran moment, però no ens podem
aturar, hem de continuar treballant
per refermar i millorar la nostra posi¬
ció internacional.
"Sense una política propera
al ciutadà,
on aquest no pugui intervenir,
difícilment s 'aconseguirà
d'engrescar el col·lectiu
de la societat. "
Vostè és funcionari des de fa uns
30 anys. Què és allò que més ha
canviat en la funció pública muni¬
cipal durant aquest temps?
L'Ajuntament s'ha transformat i
modernitzat en tots els sentits. La 30
anys, l'Ajuntament tot just podia
amagar la seva insuficiència finance¬
ra gràcies al creixement dels anys 60.
Malgrat la llei especial de Barcelona,
acabada d'estrenar, que havia donat
nous recursos, l'Ajuntament patia per
mantenir els serveis propis i els que
prestava com a substitut d'una Gene¬
ralitat abolida. La manca de legitimi¬
tat democràtica del consistori, a més,
feia que els funcionaris se sentissin
desmotivats i culpables. No estava
ben vist treballar a l'Ajuntament.
Tanmateix, l'Ajuntament havia
"La nostra ciutat
es troba en un gran moment,
però no ens podem aturar,
hem de continuar treballant
per refermar i millorar la nostra
posició internacional. "
"Avui, l'Ajuntament
és una administració potent
iprestigiosa que dóna serveis
de qualitat creixent i que compta
amb un equip humà
de primera fila. "
pal·liat alguns dels efectes destructors
del franquisme, conservant bona part
del patrimoni cultural de Catalunya,
o mantenint la qualitat pedagògica de
les seves escoles, en la mesura que la
situació ho permetés. Avui, l'Ajunta¬
ment és una administració potent i
prestigiosa que dóna serveis de quali¬
tat creixent i que compta amb un
equip humà de primera fila.
Barcelona ha adoptat un model
de separació entre les tasques de
direcció política i les de caràcter
executiu. Per què i quins resultats
s'han obtingut fins ara?
Es tracta de donar la millor respos¬
ta en el dos àmbits d'acció i respon¬
sabilitat. D'una banda, el de la bona
administració que ha de ser professio¬
nal, estable i basada en els valors i
principis de la funció pública. D'altra
banda, el de la representació dels
interessos dels ciutadans per mitjà de
l'acció política, que vol dir proximi¬
tat, capacitat d'anar per davant dels
problemes, formulació correcta de
plans d'actuació.
L'atribució de funcions i responsa¬
bilitats als gerents de sector, previst al
nou procés de descentralització que ha
d'enfortir els districtes, són els passos
que han de permetre aplicar aquests
criteris amb la màxima ambició.
Quina ha de ser la nova frontera
per Barcelona?
Més que parlar de fronteres, penso
que hem de centrar-nos en el que de¬
nominem la segona gran transforma¬
ció de Barcelona, en els objectius que
hem d'assolir per convertir la nostra
ciutat en la porta del Sud d'Europa i
en el centre de distribució de merca¬
deries des de l'Orient Mitjà i Àsia
cap a Europa i Amèrica. El desenvo¬
lupament del conjunt de projectes del
Pla del Delta del Llobregat és bàsic
per obtenir la consolidació econòmica
definitiva de Barcelona en l'Europa
de la unitat econòmica i social.
D'altra banda, la nostra ciutat ha
d'afrontar un repte tan important com
és el procés de regeneració de l'àrea
del Besòs, que ha de completar-se
amb l'optimització de la xarxa d'alta
tensió, la dotació de serveis i habitat¬
ges, l'autovia del marge esquerre del
riu, la remodelació de les infraestruc-
tures ferroviàries i una actuació inte¬
gral dels barris implicats, com la
Mina, entre altres, que estan sotmesos
a duríssims processos de degradació.
La Carta Municipal és una
assignatura encara pendent, però
en què canviarien les coses si la tin¬
guéssim?
La Carta Municipal permetrà
transformar l'Ajuntament i la seva
relació amb els ciutadans en aspectes
fonamentals. En primer lloc, una
nova organització municipal, mit¬
jançant la creació de les Comissions
del Consell Plenari amb competèn¬
cies pròpies que permetria que els
assumptes es puguin resoldre amb
més rapidesa.
En segon lloc. l'exercici de com¬
petències de forma més propera al
ciutadà mitjançant la transferència a
l'Ajuntament de Barcelona de com¬
petències que avui corresponen a les
Administracions estatal i autonòmica.
En tercer lloc, agilitat administrati¬
va en matèria urbanística perquè en la
tramitació dels plans urbanístics o les
llicències d'activitat només intervin-
dria una administració. A més, la
Carta permetrà que els procediments
administratius es puguin tramitar amb
l'utilització de tots els mitjans
moderns de comunicació, amb les
menors molèsties pels ciutadans.
Finalment, aproparà la Justícia als
ciutadans mitjançant la instauració de
la justícia local, la creació dels jutjats
de barri o districte que permetin
actuar amb més rapidesa i eficàcia en
els assumptes de petita delinqüència,
resoldre els assumptes de convivència
d'escasa importància i resoldre els
recursos contra les sancions imposa¬
des per l'Ajuntament.
Ens pot assenyalar tres reptes
municipals claus que, com a treba¬
llador de la Casa, creu que hem
d'aconseguir transformar en resul¬
tats tangibles?
Els reptes municipals que neces¬
siten la implicació i l'esforç actiu
dels treballadors de l'Ajuntament no
són tres sinó molts més, però si he
de triar-ne tres m'inclino per la
millora contínua de la qualitat dels
serveis, l'atenció al ciutadà i la des¬
centralització.
A mi, com Alcalde, m'agradaria
que tots els serveis i els seus treballa¬
dors s'impliquessin dins del Pla de
Qualitat i que ben aviat fóssim el pri¬
mer Ajuntament espanyol, amb cartes
de serveis, és a dir, compromisos
d'atenció a tots els serveis. La quali¬
tat dels serveis municipals és la
millor aportació que es pot fer a la
qualitat total de Barcelona, la que
necessita per estar en la primera divi¬
sió de les ciutats del món.
El segon repte està lligat al primer
i consisteix en una cosa tan senzilla
com posar els interessos ciutadans en
el centre, com a primer objectiu de
la feina quotidiana. L'Ajuntament
de Barcelona s'ha de distingir per la
seva capacitat de reacció, per enten¬
dre i valorar les demandes dels ciuta¬
dans. Hem de ser paradigma d'una
nova manera d'entendre les relacions
entre els ciutadans i la seva adminis¬
tració, que ha ser més oberta i partici¬
pativa i aquí la implicació dels treba¬
lladors municipals té un paper
central.
Per últim, ens queda el repte de la
descentralització, que és en definitiva
fer efectiu a nivell local el principi de
subsidiaritat, que ens obliga a treba¬
llar d'una altra manera. Més pendents
de l'entorn, del que passa fora, als
carrers dels districtes, que no pas del
que passa dins de l'administració.
I això, de nou, necessita que els tre¬
balladors municipals sentin com a seu
el que s'està fent, la qual cosa ja ha
donat molts bons resultats.
"Durant 32 anys,
Barcelona ha estat el centre
de la meva vida professional. "
Vostè ha anunciat que marxarà
per la propera Mercè, abans d'aca¬
bar el present mandat. Què l'ha
impulsat a prendre aquesta decisió?
Com he dit anteriorment durant 32
anys, Barcelona ha estat el centre de
la meva vida professional. Quan deixi
l'alcaldia, d'aquests 32 anys, 15 hau¬
ran estat al cap davant de l'Ajunta¬
ment i, per tant, considero que ara és
el moment de deixar pas a altres per¬
sones, que poden aportar idees noves.
Aquest serà, a més, un canvi bo per a
tothom, per al propi govern de la ciu¬
tat i, fins i tot, per a mi mateix.
La ciutat va bé, té més prestigi que
mai i, per tant, considero que és el
moment. La ciutat queda en bones
mans amb Joan Clos i tot l'equip.
Durant el curs que resta fins l'octubre
treballarem més que mai per situar
Barcelona, queja està llançada, a les
portes del segle XXI. Cal preparar-se
i això és el que estem fent. El nostre
objectiu és, com ha dit The Econo¬
mist, convertir Barcelona en la "ciutat
amb més èxit d'Europa", i situar-la
en el centre d'atenció internacional
del sistema de ciutats, gràcies als pro¬
jectes on treballem.
Francament, creu que hi ha
algun ofici millor que el d'Alcalde?
Francament, no. Per a mi aquest ha
estat l'ofici més important i excitant
que mai hagués pogut somniar. Tre¬
ballar per una ciutat significa lluitar
perquè els ciutadans visquin millor i
intentar superar els problemes pen¬
sant que tothom se'n beneficiarà. I
quan aquesta ciutat és Barcelona i es
comprova que la major part dels ciu¬
tadans se'n senten orgullosos, arribes
a la conclusió que ser-ne l'Alcalde és
la millor feina que mai ■
he tingut. I
C/2
GO
Els bombers
ens modernitzem
i potenciem
la prevenció
i l'autoprotecció
L'Ajuntament de Barcelona va
aprovar el passat mes de setembre
el Pla Director del Servei d'Extin¬
ció d'Incendis i Salvament.
Es donava inici així a un procés
de modernització del servei i a
l'adequació dels recursos a la nova
configuració de la ciutat, una
modernització dels vehicles i una
racionalització dels recursos, però,
alhora, incrementar els treballs de
prevenció que ja avui realitza Bom¬
bers de Barcelona.
Us presentem les línies mestres
del Pla Director.
Fotos: Ricard Cervantes
La voluntat del Pla és consolidar la
qualitat del servei de Bombers de
Barcelona, alhora que es fa una
esforç per homogeneïtzar l'assistèn¬
cia a qualsevol indret de la ciutat, que
en els darrers anys ha patit grans can¬
vis urbanístics i modificacions en la
seva capacitat d'accés.
El Pla Director del Servei d'Extin¬
ció d'Incendis i Salvament de l'Ajun¬
tament de Barcelona va obtenir el
passat mes de desembre el premi
"Trofeo al colectivo de servicios de
extinción de incendios", atorgat per la
revista Seguritecnia, dins del Certa¬
men Internacional "Trofeos de la
Seguridad". Segons el veredicte del
jurat, el premi fou atorgat "ja que és
la primera ciutat que assumeix un
compromís real sobre el temps d'arri¬
bada al lloc d'intervenció". A més, es
destaca que el Pla Director de Bom¬
bers de Barcelona "defineix un model
d'organització futura, amb detall dels
trens d'intervenció proporcionats al
risc". El premi s'ha atorgat també per
"potenciar decididament la prevenció,
no sols en base a la inspecció, sinó a
dirigir a la conscienciació ciutadana".
El canvis en el tipus de serveis de
Bombers de Barcelona
La feina dels bombers ha canviat
bastant en els darrers anys. L'any
1995 es van cobrir 16.120 serveis.
D'ells, un 46 per cent van ser inter¬
vencions d'assistència tècnica —mo¬
tivats principalment per aiguats, acci¬
dents, desconnectaralarmes...—, un
30 per cent van ser salvaments —ac¬
tuacions per accidents de trànsit, res¬
cat de persones atrapades en ascen¬
sors i serveis d'ambulància—, i sols
en un 24 per cent van ser motivats per
incendis o explosions, el servei que
tradicionalment s'associa al treball
d'aquests treballadors municipals.
Per exemple, en el darrer any es
van fer cada dia dues intervencions
de sanejament, apuntalament i conso¬
lidació de construccions, sobretot
de façanes.
En els darrers anys, hi ha una
situació de lleugera tendència a la
baixa del nombre d'intervencions.
Això fa que sigui necessari modificar
els serveis del Servei.
Un pla d'ubicació lligat a un estudi
de cobertura
Les modificacions que s'han pro¬
duït en l'estructura urbana de Barce¬
lona, des de l'ampliació de les zones
urbanitzades, l'esponjament de les
àrees més conflictives —com per
exemple, Ciutat Vella—, fins a les
millores en les vies bàsiques d'accés,
havien d'incidir obligatòriament en la
ubicació dels actuals parcs de Bom¬
bers de Barcelona.
Alhora, es plantejava la necessitat
de cobrir tota la ciutat en un marge de
temps d'arribada que s'ha fixat en 5
minuts de mitjana pel 97 per cent dels
serveis.
D'acord amb un estudi realitzat
per l'Institut d'Estudis Territorials de
la Universitat Pompeu Fabra i tenint
en compte les disponibilitats econò¬
miques en els propers anys de l'Ajun¬
tament de Barcelona es va proposar
modificar l'actual distribució dels
parcs de bombers de Barcelona.
Parcs amb capacitat de respondre
a dos serveis alhora
El Pla Director de Bombers propo¬
sa la dotació de quatre centres a Bar¬
celona equipats amb un conjunt de
personal i vehicles necessaris per
actuar, com a mínim, en una sortida
completa de foc i en una assistència
tècnica simultàniament. La proposta
d'ubicació ha estat realitzada sobre la
base d'aquest estudi i suposarà noves
construccions, remodelacions
d'alguns dels parcs existents i tanca¬
ments dels petits centres actualment
existents.
La proposta realitzada suposa
reduir progressivament, en els pro¬
pers anys, els actuals sis parcs a
quatre, però amb un detall important:
aquests quatre parcs, per la seva
dotació, tindran una major capacitat
d'actuació i d'atendre alhora un ser¬
vei d'incendi i un servei d'atenció
tècnica, cosa que avui no és possible
en bastants dels parcs, per la seva
dotació i capacitat.
La importància d'impulsar la
cultura de la prevenció
Però el Pla Director municipal pre¬
veu, sobretot, augmentar el nivell de
coneixement de les mesures de pre¬
venció i d'autoprotecció dels dife¬
rents col·lectius de la ciutat. Bombers
de Barcelona és un servei preferent¬
ment d'intervenció en casos d'emer¬
gència però que ha de tendir cap una
actuació cada cop més preventiva.
Una actuació preventiva en tres
vessants diferents. La prevenció ope¬
rativa destinada a que el personal
d'intervenció augmenti la seva eficà¬
cia i eficiència en les actuacions de
sinistres —visites a edificis i establi¬
ments, coneixement de la trama urba¬
na, comprovació de les boques
d'aigua i plans d'intervenció en edifi¬
cis singulars o locals de concurrència
pública. En segon lloc, cal potenciar
la prevenció i l'autoprotecció del risc,
mitjançant la divulgació ciutadana.
La tercera vessant preventiva és
l'atenció a l'aplicació de les normati¬
ves de protecció en l'edificació, tant a
nivell de projecte com d'inspecció i
de manteniment.
La prevenció s'ha anat assentant
lentament dins de la societat barcelo¬
nina. A més a més, l'aplicació de les
normes bàsiques de l'edificació i els
canvis tecnològics en la construcció
han provocat una lleugera tendència a
la baixa del nombre d'intervencions.
L'aplicació de la Norma Bàsica de
l'Edificació i de les Ordenances
Municipals de Prevenció contra
Incendis en l'Edificació han augmen¬
tat les exigències de seguretat del
patrimoni immobiliari. El reglament
que regula les instal·lacions de baixa
tensió ha contribuït igualment a la
reducció del risc.
Els canvis tecnològics també han
millorat els materials que es fan ser¬
vir per la construcció. Es previsible
que el nou Reglament d'Instal·lacions
de Protecció Contraincendis de l'any
1993 faci augmentar el nivell de
seguretat actualment existent.
Un Pla director queja s'aplica
Com a exemple del procés de
modernització endegat, el passat mes
de novembre es varen obrir les pli-
ques del concurs convocat per
l'adquisició dels nous materials de
protecció dels bombers —casc
d'intervenció, jaquetons i protectors
de pantalons. D'aquesta manera, el
servei municipal es dota de material
més modern i segur de cara a les
intervencions. El mateix dia, es va
iniciar el procés d'adquisició de tres
vehicles d'intervenció.
El Pla Director establia per l'any
1996 una inversió de 409 milions de
pessetes. Amb les adquisicions realit¬
zades fins ara s'hauran licitat un total
de 364 milions de pessetes, una mos¬
tra que aquest Pla Director del Servei
d'Extinció d'Incendis i Salvament no
és només un paper administratiu.
Antoni Llagostera
"El Pla Director de Bombers
proposa la dotació
de quatre centres a Barcelona
equipats amb un conjunt
de personal i vehicles
necessaris per actuar
en una sortida completa de foc
i en una assistència tècnica
simultàniament. "
"Bombers de Barcelona
és un servei d'intervenció
en casos d'emergència
però que ha de tendir
cap una actuació
cada cop més preventiva. "
El Pla Director del Servei d'Extinció d'Incendis i Salvament inclou l'adquisició de nous vehicles.
L'Ajuda Mútua,
un model social
de salut
La medicina és cada dia més
precisa. El treball psicològic cada
vegada més efectiu. Els serveis
socials arriben a tota la ciutadania.
Tot això és, en la ciutat del benes¬
tar, important, necessari. Indispen¬
sable.
Però no suficient. Moltes necessi¬
tats, molts problemes de salut
urgeixen, en els nostres dies, de la
relació d'ajuda mútua entre ciuta¬
dans i ciutadanes que es posen en
contacte per buscar solucions des
de grups que intercanvien expe¬
riències, que estan en contacte amb
professionals de la medicina, amb
els serveis socials...
Barcelona, al nostre país, és pio¬
nera en aquest tipus de grups: els
Grups d'Ajuda Mútua, GAM.
Cada dia sentim a parlar més
d'Ajuda Mútua. O, el que és el
mateix, dels GAM: aquestes sigles
tan senzilles tenen un significat
important. G, de Grup: conjunt de
persones formant una unitat dins un
conjunt més nombrós o més compli¬
cat. A, d'Ajuda: el fet d'estar més
juntes, més unides, fa que sigui més
fàcil l'entesa i la solidaritat. M, de
Mútua: aquesta ajuda és compartida,
és a dir, va en dues direccions, l'un
ajuda l'altre.
Els GAM són un dels recursos que
han nascut per tapar els buits que han
deixat els canvis estructurals de la
societat moderna. Es en els països
anglosaxons on ha proliferat més
l'ajuda mútua.
En els països llatins, fins ara, no
han estat tan necessaris, probable¬
ment perquè es troben suports que
s'han establert de manera espontània
i perquè es mantenen bastant, encara,
les antigues estructures: el treball, la
família, el veïnat... Això no obstant,
els temps són uns altres i aquest medi
natural ha anat canviant en les darre¬
res dècades. La família es dispersa,
els veïns ja no es coneixen i no hi ha
temps per passar unes hores de lleure
amb els companys de treball. Les per¬
sones se senten aïllades i els seus pro¬
blemes els cauen pesadament sobre
les espatlles i sovint se senten soles i
incapaces de buscar algunes solu¬
cions.
Haurem sentit parlar sovint dels
anomenats grups de pressió. No els
confonguem amb els GAM. Els grups
de pressió tenen un significat socio-
polític. Formen una unitat social
composta d'uns membres que es con¬
sideren vinculats entre ells per un
esquema de conducta semblant o bé
per la realització d'una acció concre¬
ta. El grup està format per persones
amb interessos afins de tipus econò¬
mic, polític i ideològic o religiós, que
organitzen una acció simultània sobre
l'opinió pública, els partits polítics,
l'administració i el govern.
Els Grups d'Ajuda Mútua, en can¬
vi, es formen fonamentalment per la
necessitat de compartir i de solidarit¬
zar-se davant d'un problema greu o
important. Hi ha molts motius que
inviten a aquesta unió i són aquests
motius els que formen el nucli del
grup. Citem-ne alguns, els més
corrents: els malalts crònics, persones
amb malalties llargues i greus, amb
malaties congènites, amb addiccions,
etc.. i qualsevol altra malaltia rebutja¬
da, per una o altra causa, per la socie¬
tat. Altres motius, a part de les qües¬
tions de salut, poden ser, per
exemple, el dol per una persona molt
estimada, la separació d'una parella o
la solitud en què se senten moltes
persones.
En aquests casos, sobretot en els
darrers esmentats, es donen dues cir¬
cumstàncies principals. Una, que
tenen una irradiació, que no es tan¬
quen en sí mateixos, i l'altra, que
incideixen o transcendeixen sobre ells
mateixos. El recorregut és el següent:
existència d'un problema, necessitat
o ganes de compartir-lo amb altres
persones que tenen el mateix proble¬
ma, i arribar a obtenir una major
informació i sobretot donar-se suport.
En les reunions d'aquests grups es
marquen els objectius del que neces¬
siten aconseguir i la manera com
poden arribar a la meta que s'han
marcat. La característica dels GAM
és precisament la independència que
mantenen dels professionals i de les
institucions establertes, encara que
sovint demanen la presència d'un
professional perquè els assessori en
algun aspecte parcial o especial.
A la nostra ciutat existeixen diver¬
sos Grups d'Ajuda Mútua. Molts
d'ells ja fa anys que van començar i
segueixen reunint-se. Un exemple
dels GAM més antics són els anome¬
nats "anònims", branques dels que
van néixer als Estats Units d'Amèri¬
ca. Gairebé en tots els grups que por¬
ten el nom d'"anònims" el problema
comú del grup és una addicció:
"Els GAM són un dels recursos
que han nascut per tapar
els buits que han deixat
els canvis estructurals
de la societat moderna. "
"Els Grups d'Ajuda Mútua
es formen fonamentalment
per la necessitat de compartir
i de solidaritzar-se
davant d'un problema greu
o important. "
a l'alcohol, al joc, a les drogues,
a la compulsió en el menjar...
Quan es comença a formar un
GAM, els membres fundadors
hauran de definir quin és el seu
problema —o problemes— principal,
hauran de definir els seus objectius i
hauran d'escollir les normes per les
quals es regirà el grup. No cal que els
GAM estiguin formats només per
persones afectades directament pel
problema. Altres persones —per
exemple familiars pròxims— vincu¬
lades estretament al problema poden
formar un GAM que els ajudi.
Els beneficis que comporta un
GAM són múltiples. Poden augmen¬
tar els coneixements i la informació
que cada membre té sobre els seus
problemes, donar i rebre suport afec¬
tiu, psicològic o humà, enfortir perso¬
nalment els seus membres fent-los
adaptar-se i canviar d'actitud, etc.
Aquests canvis i intercanvis porten
cap a una millor manera d'enfrontar-
se a la situació que es viu, sigui per
una malaltia o per una crisi personal,
amb repercussió positiva sobre la
seva salut psíquica i somàtica, o bé
fóra encara millor dit, sobre la salut
entesa segons la definició que es va
fer en el Xè Congrés de Metges i Biò¬
legs de LLengua Catalana el 1976 a
Perpinyà: "La salut és aquella manera
de viure autònoma, solidària i joio¬
sa". No en va, als GAM se'ls ha ano¬
menat "Model Social de Salut".
L'any 1987 el departament de Sa¬
lut Pública municipal va fer un estudi
per conèixer la realitat d'aquests
grups a la nostra ciutat. Des d'alesho¬
res ençà, els GAM han anat creixent
en número i importància a un ritme
força accelerat. A Torre Jussana, seu
de l'Agència Municipal de Serveis
per a les Associacions, trobareu infor¬
mació sobre els grups que ja estan
formats. Estaran contents de rebre les
persones que se senten immerses en
situacions "iguals". Allí podran afe¬
gir-se al grup dels seus "iguals" i par¬
lar-los del seu problema, demanar-los
ajuda o oferir-la segons les experièn¬
cies que tinguin de la seva situació.
Allí podran compartir coneixements,
sentiments i esforços per ajudar als
altres i a sí mateixos.
Per més informació, podeu consul¬
tar el "Directori d'Organitzacions i
Grups d'Ajudci Mútua de Barcelona".
Francina Roca
Agència Municipal de Serveis per
a les Associacions
Problemes o situacions que amb més freqüència
porten a la formació d'un GAM
Addiccions Malalties Situacions
especials
Alcoholisme AVC Malalties renals Adopció
Familiars
d'alcohòlics
Joc compulsiu
Familiars
de jugadors
Anorèxia i bulimia
Càncer
Diabetis
Distonia
"Mal d'esquena"
Nanisme
Neurofibromatosi
Parkinson
Refugiats
Sectes
destructives
Pares afectats
per la separació
Tabaquisme Ansietat Psoriasi Persona en dol
Drogodependents Hemofília Postlocutius Dones separades
Dones
maltractadesEsclerosi Múltiple Tics
ELA Tinitus Homosexualitat
Espina bifida
Artritis reumatoide
Artritis
reumatoide-juvenil
Retinosi
pigmentaria
Transplantaments
Amputació
Familiars
d'homosexuals
Lactància
Viduetat
Fibromialgia Ostomitzats Solitud
Fibrosi quística SIDA/anticossos Gent gran
Lupus Paràlisi facial
Espondilitis-
anquilosant
Epilèpsia
Cardiopsties
Malaltia de Crohn
Paràlisi cerebral
Síndrome Down
Síndrome X fràgil
Síndrome
Prader Willi
Malaltia mental
Malaltia celíaca
Malaltia muscular
Traumatismes
cranials
Traumatisme
medul·la
Malaltia Alzheimer Autisme
R.ESCUDÉ
Hem posat l'accent en la gestió
i en la implantació dels "Gerents",
cosa que ha creat algunes tensions,
però ha mostrat bons resultats.
Amb tot, sembla, la Casa encara
és massa jeràrquica, canvia orga-
nitzativament poc a poc i té poc en
compte l'opinió dels seus treballa¬
dors i treballadores per millorar la
qualitat dels serveis.
Per un treball motivat, que
impliqui el conjunt dels equips, la
gent de la Casa és indispensable;
això és el que opina l'Opinió del
nostre número 50.
Si l'Ajuntament
és la gent, l'opinió
dels treballadors
és indispensable
Barcelona no hagués organitzat els
millors Jocs Olímpics de la història
sense l'entusiame i la implicació
masiva dels ciutadans. Aquest va ser
el fet diferencial de la nostra organit¬
zació en relació a altres ciutats. Altres
aspectes de gestió dels Jocs, tot i ser
molt importants, no van ser tan deci¬
sius en l'èxit final que els barcelonins
somniàvem i que la família olímpica
va reconèixer. La frontera que separà
el bo del millor és en moltes ocasions
una percepció subjectiva basada en la
relació d'un mateix amb el fet valorat.
L'organització municipal va estar
a l'alçada de les espectatives. Milers
d'empleats municipals van fer seu el
repte de la ciutat i no és van escati¬
mar esforços perquè amb l'excusa
dels Jocs es posés a punt la ciutat. El
període 86-92 va ser un període reixit
en descentralització territorial, apro¬
pament al ciutadà i projectes i serveis
de tot tipus. Per fer això, és evident
que no era suficient el voluntarisme
personal, sinó que calien recursos
econòmics i un model organitzatiu
capaç de coordinar la complexa ma¬
quinària de l'Ajuntament.
Han passat quatre anys des del
final d'aquesta etapa. D'una època
expansiva presidida per un important
grau d'eficàcia, hem passat a un altra
on el nord es situa en el concepte de
"eficiència", és a dir, trobar la millor
relació entre el cost i el benefici, en¬
tés aquest no només en termes econò¬
mics sinó també socials.
L'accent en la gestió d'aquests
darrers anys ha estat en el control de
la despesa i en la millora dels siste¬
mes de control contable. Per assolir
aquest objectius ha calgut girar una
vegada més el mitjó de l'organització
municipal. Simplificar l'estructura
organitzativa creada en el període
anterior. Això ha comportat la creació
de la figura del "Gerent" en el nivell
més alt de l'organització executiva.
Aquesta figura no és nova en l'admi¬
nistració local. La llei comarcal de
Catalunya la consagra com executor
de les directrius polítiques, i conviu a
la pràctica amb dues figures clàssi¬
ques de l'administració: el secretari i
l'interventor, que vetllen per les lega¬
litats jurídica i pressupostària. Per
tant, per la transpàrencia de la gestió i
la igualtat dels drets dels ciutadans.
Aquest model no està exent de les
tensions competencials derivades de
les funcions del gerent i de les de
càrrecs electes i cossos nacionals.
Les organitzacions de les adminis¬
tracions públiques estan subjectes
periòdicament als canvis que es deri¬
ven dels nous governs sorgits de les
eleccions que es celebren cada quatre
anys. Estan acostumades a procesos
que de forma piramidal adapten les
estructures als nou mandats polítics o
als nous directius nomenats pel nou
govern. Al nostre Ajuntament, aques¬
ta adaptació, fruit de la complexitat i
la dimensió —organització descentra¬
litzada, territorial i funcionalment—,
és més lenta del que seria desitjable.
Recorda en ocasions, llegint-la a
l'inrevés, aquella situació que és pro-
duex amb freqüència a l'exèrcit quan
un regiment espera la visita del Gene¬
ral, anunciada a una hora, i l'ordre de
la parada militar, quan ha recorregut
tota l'escala de comandament, es pro-
duex tres hores abans.
A l'Administració com a l'Exercit
no és suficient l'ordre del General per
guanyar la guerra. Es requereixen,
principalment, unes tropes motivades
i uns comandaments covençuts de la
bondat de l'estratègia i de les possibi¬
litats d'èxit.
En l'actual mandat es destaquen
com a fites a aconseguir, la necesitat
d'avançar en la qualitat dels serveis
ofertáis i l'apropament d'aquests al
ciutadà. L'Ajuntament es compromet
mitjançant unes "Cartes de Serveis" a
complir uns determinats nivells de
gestió. Aquests objectius, per fer-los
efectius obliguen primer a fer un
diagnòstic de l'organització. Del grau
de cohesió i implicació dels directius,
tècnics i empleats. De la mateixa
"Un procés de canvi com el que
esta vivint la nostra organització
requereix dedicar temps
i energies a explicar el que es fa
i perquè es fa. "
Els funcionaris buròcrates han passat a la història ?
manera que es pregunta als barcelo¬
nins pel funcionament de la ciutat, cal
conèixer quin és el grau de satisfacció
dels membres de l'organització en
relació al funcionament d'aquesta.
L'aportació, si es sincera pot ser
molt valuosa. És coneguda i promo-
cionada en les grans organitzacions
industrials la participació dels treba¬
lladors en la millora del seu treball.
A tots els nivells. Des de la persona
que forma part d'una cadena de
muntatge fins el directiu de línia,
passant per tots els quadres intermit-
jos. Els resultats han estat en alguns
casos espectaculars. A l'Ajuntament,
qui millor coneix la percepció dels
ciutadans en el seu contacte directe
amb l'administració són totes aque¬
lles persones, que des de districtes,
centres de serveis personals, Hisen¬
da, Barcelona Informació.... tracten
amb ells cada dia durant set hores.
Seria un luxe prescindir dels seus
suggeriments.
Si hi ha alguna cosa que grinyola
en una organització i els seus mem¬
bres no són convidats a participar
d'una manera franca i oberta, la
comunicació establerta —descendent,
ascendent, lateral— deixa pas a la
comunicació informal. Aquesta, com
és obvi, no és canalitzada de manera
adequada per afrontar les causes del
problema i només serveix com terà¬
pia de grup.
Un procés de canvi com el que
esta vivint la nostra organització
requereix dedicar temps i energies a
explicar el que es fa i perquè es fa.
Descentralitzar més les decisions en
els diferents nivells d'actuació per
tal de guanyar en operativitat. Aprofi¬
tar més l'experiència acumulada
enla gestió pública dels tècnics mu¬
nicipals.
D'altra manera no ens ha d'estran¬
yar que creixi la desmotivació o baixi
el nivell d'implicació. O encara pit¬
jor, que ens veiem reflectits en la
manera d'actuar, sarcàstica i escèpti¬
ca, del Sir Humphrey del llibre i la
serie televisiva "Sí, Ministre".
Creure en la "cosa pública" és
també confiar en la gent que dia a dia
la defensa amb el seu treball. Els
tòpics i els esteriotips ja només fun¬
cionen en les vinyetes dels còmics.
Eladi Torres i González
Comunicació Corporativa
i Qualitat
S
37
El Comitè
de Seguretat
i Salut de
l'Ajuntament
Tots volem una feina saludable
on les condicions de treball, de
llum, instal·lació informàtica, apa¬
rells, ritmes..., siguin els adequats.
Treballar en condicions precàries
va contra la qualitat dels serveis i
contra la motivació personal.
Per aconseguir-ho es demana
infraestructura i procés de treball
en condicions. Es un dret que
tenim. Però se'ns demana col·labo¬
ració activa: aprofitar els recursos,
treballar amb mitjans senzills,
aportar il·lusió i eficàcia...
El Comitè de Seguretat i Salut
vetlla perquè la feina de tothom es
faci en condicions saludables, sense
riscos per a ningú.
La seguretat i salut en el treball és
un tema que ens preocupa a tots. Pre¬
ocupa els treballadors, que reclamen
que la seva activitat laboral no reper¬
cuteixi en el seu estat físic i psíquic,
preocupa les empreses, afectades per
la baixa productivitat dels treballadors
que se senten perjudicats pel seu am¬
bient de treball, i preocupa els poders
públics, que estan obligats a garantir
el benestar dels ciutadans.
Aquesta preocupació ja està pre¬
sent article 40.2 de la Constitució
Espanyola, que estableix que els po¬
ders públics hauran de vetllar per la
seguretat i la higiene en el treball. Es
en aquest marc legal, juntament amb
el que assenyala una directiva comu¬
nitària i diversos convenis de l'Orga¬
nització Internacional del Treball
sobre aquest tema, on s'emmarca la
Llei de Prevenció de Riscos Laborals
que va entrar en vigor el febrer del 96.
Aquesta Llei estableix, per a tots
els treballadors i per a totes les activi¬
tats, les mesures preventives per pro¬
tegir la seva seguretat i salut, i millo¬
rar les seves condicions de treball.
Com ja hem assenyalat, la Llei és
d'aplicació universal per a tots els
treballadors i, per tant, també per
aquells que treballem a l'Ajuntament
de Barcelona, tant funcionaris com
personal laboral. Es la primera vegada
que es reconeixen per llei els drets
dels funcionaris amb referència a
aquests temes.
Els mecanismes bàsics que s'hi
estableixen per garantir salut i segure¬
tat són els següents.
• Protecció front el risc laboral, a
través de la informació i formació als
treballadors sobre les tasques que han
de realitzar i els riscos que aquestes
suposen.
• Avaluació dels riscos i establi¬
ment de les mesures necessàries per
evitar-los.
• Potenciació de la importància
dels equips de treball i protecció.
• Vigilància de la salut de manera
voluntària i només obligatòria en
aquells casos en què es requereixi per
a l'avaluació de riscos o malalties que
puguin posar en perill la pròpia perso¬
na o altres, previ informe als represen¬
tats dels treballadors.
Però, a banda de l'establiment
d'aquests mecanismes, l'esperit de la
Llei va més enllà i significa no només
que l'Administració garanteixi la salut
i seguretat dels treballadors, sinó que
ells mateixos prenguin consciència de
la importància que té per al seu benes¬
tar la manera en què desenvolupen la
seva activitat laboral. La Llei assenya¬
la clarament que la protecció davant
dels riscos laborals és a la vegada un
dret i una obligació per als treballa¬
dors. Es tracta per tant, d'un tema que
implica la participació de tots els que
hi estem afectats.
En relació amb aquesta idea de par¬
ticipació s'estableix la creació del
Comitè de Seguretat i Salut a totes les
empreses que tinguin més de 50 treba¬
lladors. Aquest òrgan està composat
per representants de l'empresa i els
treballadors, en igual nombre. En el
cas de l'Ajuntament de Barcelona,
aquest Comitè està format per 12
representants del treballadors, pel
director de Relacions Laborals, la cap
d'Inspecció Mèdica del Personal i res¬
ponsables dels Sectors corresponents
segons els temes plantejats. Els repre¬
sentants dels treballadors, que han
estat designats per i entre els membres
de la Junta o Comitè de Personal de
l'Ajuntament, s'anomenen Delegats
de Prevenció.
Aquest caràcter d'òrgan col·legiat i
paritari suposa un avanç qualitatiu
respecte a la situació anterior i respon¬
sabilitza tant als representants de
l'Ajuntament com als treballadors en
les aportacions, propostes de solució
de les mancances que es detectin i
canalització de la informació, per tal
que s'acompleixi la normativa de pre¬
venció. La seguretat i la salut és
l'objectiu al qual s'aspira i sobre el
qual s'ha de treballar en conjunt per
poder fer-lo realitat.
"La seguretat i salut
en el treball és un tema
que ens preocupa a tots."
"La Llei assenyala clarament
que la protecció
clavant dels riscos laborals
és a la vegada
un dret i una obligació
per als treballadors. "
El Comitè de Seguretat i Salut ja
està en marxa. Esperen les nostres
aportacions per avançar cada dia més
en aquest tema i, a la vegada, dema¬
nen la nostra participació per evitar
els riscos i millorar les condicions de
treball. Així, ens demanen la nostra
col·laboració en la utilització del que
la Llei anomena "material de protec¬
ció" i "equips de treball". Aspectes
com el mobiliari i la seva distribució,
els ordinadors, el nivell de llum, la
temperatura adequada, l'equip de tre¬
ball i la manera com s'utilitza... in¬
flueixen en el nostre benestar físic i
és molt important tenir-los en compte.
A més, hi ha d'altres aspectes que ens
ajuden a millorar les nostres condi¬
cions de treball, que tenen a veure
amb l'organització del temps i de les
tasques a desenvolupar.
Des del Comitè expressen la seva
convicció d'anar resolent els temes i
urgències que se'ls vagin plantejant.
Han acceptat el desafiament que la
Llei els ha llançat i que es basa en
quatre punts fonamentals: la preven¬
ció, la informació, la formació i la
participació activa, continuada i direc¬
ta de tots els que n'estem implicats.
Per a qualsevol aspecte relacionat
amb la seguretat i salut en el treball,
o per a més informació sobre el tema
podeu contactar amb:
Junta de Personal, tel. 302 40 57
Comitè d'Empresa, tel. 302 47 62
Inspecció Mèdica, tel. 317 11 31
Delegats de Prevenció:
• Ramiro Pàmpols i José García
(CCOO)
• Jordi Cundiera i Jaime Mirosa
(UGT)
• Jaume Rosell i César Serres (AI)
• Agustín Mulero i Pedro Gutiérrez
(ASI)
• Montserrat Molina i Francesc
Ballén (DS)
• Francisco Salido i Manel García
(SPPME)
Comitè de Seguretat i Salut
Aspectes com el mobiliari i la seva distribució, la llum, o la temperatura influeixen en el nostre
benestarfísic.
CO
OP
a'
cd
Després de 50 plats d'Amanida
de Notícies estem convençuts que
aquesta és una menja que agrada a
molts perquè hi ha una mica de tot,
ben combinat. Diuen que la varie¬
tat és la base de la millor cuina.
Mengeu-la com cal fer-ho amb
aquelles amanides que han barrejat
molts i diferents ingredients: poc a
poc, saborejant-ne els gustos, ente-
nent-ne els "perqués".
Després de 50 amanides, us con¬
tinuem dient: bon profit!
40
Els bucs de Sant Andreu.
Els bucs de Sant Andreu són un espai
ideat especialment per a l'assaig i la
creació musical. El centre cívic Sant
Andreu ofereix sis locals de qualitat,
que faciliten l'accés als grups de
joves músics que vulguin millorar la
seva creació musical i tècnica instru-
mentística. Aquest equipament
comprèn també sales de concert prò¬
pies, s'hi desenvolupen tallers i cur¬
sets, i participa a la xarxa Interrock
Barcelona de concerts, fires, intercan¬
vis, formació, publicacions, etc. Per a
informació adreceu-vos al carrer
Neopàtria, 54. Tel. 311 97 55, o bé al
centre cívic Sant Andreu, Gran de
Sant Andreu, 111. Tel. 311 99 53.
Continuen les obres a Gran
de Gràcia. La primera fase de les
obres del carrer Gran de Gràcia a la
vorera del costat de Besòs, entre els
Jardinets de Passeig de Gràcia i la
Rambla del Prat, ha finalitzat de
manera molt satisfactòria. Si el bon
ritme que s'ha mantingut en aquesta
fase contínua, es preveu que la sego¬
na s'acabi al voltant del mes de maig.
La segona quinzena de gener, ha
començat la segona fase d'obres al
mateix tram que la primera però al
costat Llobregat. El pla preveu la
pavimentació de la calçada i l'eixam¬
plament de la vorera on s'incorpora¬
ran unes entrades per càrrega i des¬
càrrega, estacionament de motos i
contenidors soterrats. Aquesta fase
afecta el trànsit, que haurà es desvia
pel carrer de Sèneca. Per poder acce¬
dir des de l'Eixample a la plaça Les-
seps, les alternatives de circulació són
la Via Augusta i l'avinguda Príncep
d'Astúries.
Inauguració de la plaça de
l'Assemblea de Catalunya. La
construcció d'una aparcament subte¬
rrani va ser el punt de partida per
reestructurar una zona cèntrica del
barri de La Sagrera. Ara, un cop fina¬
litzada, la plaça Assemblea de Cata¬
lunya es concreta com un punt
neuràlgic del devenir sòciocultural
dels sagrerencs: més espai verd, una
àmplia zona infantil, noves pistes de
petanca, una pista de patinatge i una
font ubicada en una petita inclinació
per on llisca l'aigua, de manera conti¬
nua. Cal destacar la instal·lació de
papereres especials per a excrements
de gossos, elements urbans que con¬
tribuiran a mantenir un estat de neteja
adient en la plaça. En total, una
superfície de 7.000 m2 pensada com
un espai urbà i lúdic en un barri que
acollirà un gran projecte de futur: el
Pla Sant Andreu-Sagrera.
Centre de Serveis Perso¬
nals Sagrada Família. El proper
mes de març s'inaugura el Centre de
Serveis Personals de Sagrada Famí¬
lia, que estarà ubicat a l'edifici del
Mercat. Es tracta d'un nou concepte
de centre que agrupa en un sol local,
distribuït per plantes, diversos serveis
socials com ara casal de gent gran, els
serveis destinat als nens i l'equip de
gestió municipal dels Serveis Perso¬
nals del barri. Amb aquest nou servei
es pretén anar completant la xarxa
d'equipaments del districte de
l'Eixample i facilitar als usuaris un
centre al cor mateix del barri de la
Sagrada Família.
Descobriu Sant Martí i
Gràcia. L'Arxiu Municipal del dis¬
tricte de Sant Martí i el Taller
d'Història de Gràcia inicien un cicle
d'itineraris a peu amb l'objectiu
d'entendre, valorar i donar a conèixer
millor la història de la ciutat, però
també amb la voluntat de mostrar les
últimes transformacions urbanísti¬
ques. Els cinc itineraris de Sant Martí
—pel Poblenou, el Clot, la Verneda,
la Vila Olímpica i el Barri Besòs— i
el set de Gràcia —pel Casc Antic de
Gràcia, el Barri de la Salut, Vallcar-
ca, el Parc Güell, les masies de Grà¬
cia i Gràcia a vol d'ocell— han estat
dissenyats per apropar els veïns i veí-
v i
i\
fïiïff
nés i la resta de barcelonins a espais,
edificis i monuments que evoquen el
passat i el present sovint desconeguts.
Ceràmica hispanomorisca.
Fins a finals de gener de restarà ober¬
ta al Museu de Ceràmica, al Palau de
Pedralbes, l'exposició "El reflex de
manises. Ceràmica hispanomorisca
del Museu Cluny de París".
"El reflex de manises" consta de
50 peces de ceràmica de reflex daurat
realitzades durant l'edat mitjana, pro¬
cedents del Museu d'Art medieval de
París i està considerada una de les
millors col·leccions de ceràmica de
reflex daurat del món.
En les peces, conservades en per¬
fecte estat, s'aprecia la riquesa orna¬
mental d'origen islàmic i gòtic-cristià
que es va mantenir vigent fins a mit¬
jan segle XVI. També mostren l'evo¬
lució d'una producció de luxe, la coe¬
xistència de dues cultures diferents i
la importància del col·leccionisme
d'art hispano-morisc de finals del
segle XIX.
Fent esport per Bòsnia. Els
responsables d'esport del districte de
Sants-Montjuïc estan treballant amb
els alumnes dels Centres de Secundà¬
ria per dur a terme activitats esporti¬
ves en solidaritat amb Bòsnia entre
les que destaquem el Triatló Jove que
es va fer a finals d'Octubre a l'Anella
Olímpica. Al llarg del 97 es realitza¬
ran altres activitats esportives amb
l'objectiu comú de col·laborar a la
reconstrucció de la sala d'esports del
barri de MOJMILO, enviant material
esportiu i establint contactes perso¬
nals per correspondència amb joves
bosnians.
Millora de la circulació a
Sant Gervasi. El nucli que envolta
el Mercat de Galvany, a la zona com¬
presa entre els carrers Calvet, Via
Augusta, Santaló i Travessera de Grà¬
cia, al barri de Sant Gervasi, ha estat
fins ara especialment conflictiu pel
que fa al trànsit rodat, degut a la gran
afluència de vehicles que provoca
l'activitat del mercat i a l'insuficient
espai per estacionar en aquesta zona.
Per a fer front a tot aquest conjunt de
problemes, el districte de Sarrià-Sant
Gervasi ha endegat un pla de reorga¬
nització de la circulació d'aquesta
part del districte, que suposarà una
important millora per al trànsit rodat.
Tallers al centre cívic del
Coll. De gener a març el centre cívic
del Coll ofereix una àmplia progra¬
mació de cursos i tallers. N'hi ha de
tota mena i per a tots els públics. Si
us hi arribeu, podeu desenvolupar la
vostra creativitat amb cursos de
dibuix i pintura, manualitats per a
gent gran o tècniques decoratives. En
el camp de la música i el moviment
podeu practicar balls de saló, sarda¬
nes, sevillanes, flauta dolça, guitarra,
teatre, ioga i gimnàstica. Si voleu
aprendre idiomes per anar pel món
més segurs, us esperen cursos per
millorar el català, el francès i
l'anglès. I si allò que us interessa és
la protecció del mediambient, apun-
teu-vos al taller d'animals en perill
d'extinció. El centre cívic del Coll és
al carrer Aldea, 15 i el seu telèfon és
el 284 03 08.
Guia de l'Arxiu Municipal
del districte de Sant Andreu.
Aquesta guia recull els fons docu¬
mentals de l'Arxiu Municipal del
barri i constitueix el primer instru¬
ment de descripció global per als ciu¬
tadans que desitgin conèixer més a
fons les arrels d'aquest antic poble
que, com els altres, l'any 1997 com¬
memora el centenari de l'agregació a
la ciutat de Barcelona.
Preparació per a la jubila¬
ció. La Fundació Pere Tarrés, Institut
de Formació, prepara per als dies 13 i
14 de març el "Simposi de Formació i
Preparació per a la Jubilació". Els
objectius de les jornades són proposar
pautes per facilitar el desenvolupa¬
ment d'una maduresa activa, reflexio¬
nar sobre els aspectes sòciolaborals
de la jubilació i estudiar les metodo¬
logies de formació per a la preparació
per a aquesta etapa. El Simposi està
destinat a professionals, responsables
tècnics, polítics relacionats amb la
jubilació i gent gran, i se celebrarà al
Centre de Cultura Contemporània de
Barcelona. Podeu efectuar les inscrip¬
cions a la Secretaria de la Fundació
des de finals de gener i durant tot el
mes de febrer.
Carnaval de Barcelona. El
Carnaval torna un any més per fer-
nos passar el fred a ritme de samba.
Enguany el pregó serà 1' 1 de febrer a
la tarda i la rua el dia 8.1 per si us els
perdeu, els mercats de la ciutat, que
també han demostrat que tenen una
gran tradició carnavalera, us esperen
disposats a donar-vos ànims per
afrontar la quaresma. Com sempre, la
festa acabarà amb la crema de Sa
Majestat el Carnestoltes i l'Enterra¬
ment de la Sardina.
Fotoespai al Pati Llimona.
El centre cívic Pati Llimona, del dis¬
tricte de Ciutat Vella, ofereix per al
segon trimestre cursos de tècniques
fotogràfiques de diferents nivells.
Des d'iniciació a la fotografia —cà-
mera i laboratori—, fins a seminaris
especialitzats —reportatge, creació
fotogràfica, tècniques de laboratori,
viatges, retrat al natural, recursos
fotogràfics—, passant per un servei
de laboratori on podreu desenvolupar
les tècniques de revelat. Afanyeu-vos,
que el termini d'inscipció acaben a
finals de gener.
La majoria de llibres sobre
administració pública són tex¬
tos sobre textos de Dret Admi¬
nistratiu, o bé parlen sobre els
processos de modernització a
1 Adminstració pública, entesos
com una mena de 40 anys de
travessia pel desert.
De tant en tant, però, apareix
un llampec que il·lumnia el cel
de les organitzacions adminis¬
tratives amb una claror dife¬
rent. Es el cas del llibre que
presentem, nascut a França el
12 de juny de 1994, la nit de les
eleccions europees, amb un
Michel Rocard crispat a la tele i
un telespectador intel·ligent que
se'l mirava.
Crisi
d'intel·ligència
a les elits
directives
Michel Crozier, conegut per les
seves pubicacions com La société
bloquée o État moderne, ha escrit
un llibre molt francès i molt direc¬
te al cor dels problemes de la
seva/nostra societat actual. Una
societat que està en crisi perquè,
afirma entre altres qüestions, ja no
confia en les elits que viuen en la
impotència i parlen un llenguatge
estereotipat, buit. Una societat,
doncs, sense referents. El llibre:
La crisis de la inteligencia. Ensa¬
yo sobre la incapacidad de las eli¬
tes para reformarse. 1996.
L'autor, al llarg de les 151 pà¬
gines del llibre editat pel Ministe¬
rio de Administraciones Públicas,
posa l'accent en la crispació de
les elits: quant menys eficaces
són, menys aguanten la crítica. Es
queixa de la incapacitat dels go¬
vernants i directius per introduir
canvis. I es lamenta que ningú
—a França, és clar!— els passi
per la cara la seva impotència
revestida de rigidesa.
Crozier està convençut que la
societat canvia. Però les organit¬
zacions administratives la frenen:
la paralitzen. Perquè tenen, avui,
un dèficit greu i preocupant —a
França, és clar!— d'intel·ligència.
La conseqüència: regressió i
demagògia. Més en concret, ges¬
tió pànic: centralització d'allò
descentralitzat, ofec d'iniciatives
i restabliment de controls. Resul¬
tat: perden la confiança dels seus
equips de treballadors i dels
ciutadans.
Però no només es queixa. El
llibre aporta solucions. Cal, avui,
desenvolupar la responsabilitat i
la cooperació entre els treballa¬
dors d'una organització. Cal con¬
nectar amb els interessos reals
dels ciutadans. Cal parlar el seu
llenguatge. Cal, molt especial¬
ment, escoltar. En definitiva, cal
confiar en les persones, en les
seves enormes —i sovint oblida¬
des o menyspreades— capacitats.
Cal actuar. I cal fer-ho si no es
vol viure inintel·ligentment: en
organitzacions inútils, regresives i
inadaptades al món d'ara mateix i
al demà immediat.
En tot el llibre es respira un
crit: cal invertir en intel·ligència!
Com? Michel Crozier ho explica
a partir de casos concrets en els
quals ha participat directament.
Casos que, gairebé tots, són de
l'Administració estatal francesa.
Explica com s'hi han introduït
canvis profunds.
Un llibre per llegir en una llar¬
ga tarda de dissabte o diumenge,
amb un llapis a la mà, sense ner¬
vis. I no apte per polítics i alts
directius que, de manera conti¬
nuada, decideixen allò de "l'únic
que es pot fer és...". O, potser,
especialment recomanable per
aquests mateixos. Amb llapis,
aleshores, i un conyac —francès,
és clar!— al costat. Per si cal
reanimar-se.
Alguns textos com a mostra:
1. "És realment inconcebible
que governants i dirigents puguin
declarar, sense avergonyir-se, que
són incapaços d'endegar el més
mínim canvi a causa de la rigide¬
sa, la compartimentació i el con-
servadurisme de la societat o de
les organitzacions que ells matei¬
xos dirigeixen. El drama de la
societat francesa dels anys noran¬
ta és que ningú s'atreveix a incre¬
par-los, quan és precisament a la
cúpula de l'Estat, de les adminis-
"El llibre posa l'accent
en la crispació de les èlits:
quant menys eficaces són,
menys aguanten la crítica. "
tracions, del sistema de les grans
escoles i grans cossos estatals,
on es descobreix la raó de tota
aquesta rigidesa i compartimen-
tació".
2. "El problema de darrera dels
problemes és la intel·ligència a la
francesa. En sentim intel·ligents
i, en realitat, seguim valorant i
apreciant unes formes d'intel·li¬
gència no solament inútils sinó
regressives".
3. "En el món globalitzat en
constant moviment el que compta
és la innovació abans que cap
altra cosa. Per innovar en siste¬
mes complexes no n'hi ha prou
amb la innovació tècnica. El que
marca la diferència són les inte¬
raccions constructives entre tots
els graons de la cadena de les
relacions humanes, des del conei¬
xement científic al descobriment
tècnic, el seu desenvolupament
i a la seva posada en marxa,
incloent l'aprenentatge dels nous
comportaments que pugui tenir
el client potencial. El que és
important és l'eficàcia d'aquesta
cadena de relacions i no només
el càlcul de les dades quantifica-
bles. Per qualsevol d'aquestes
feines, el recurs humà es conver¬
teix en un recurs escàs, tant per
superar els buits conceptuals
com per comprendre, acompan¬
yar i estimular la innovació
social i els aprenentatges humans
que aquesta comporta. En aquest
context, com es pot pensar que la
burocràcia, basada en la planifi¬
cació i el control, continua sent
adequada? Es urgent canviar les
nostres formes de gestió i de
govern. Hem de lliurar totalment
les iniciatives i la capacitat
d'innovació".
3. "Escol¬
tar és insubstituïble, perquè per¬
met descobrir la realitat del fun¬
cionament d'un col·lectiu humà.
Sempre parlem de finalitats,
d'objectius —del que hauria de
ser— però no donem importància
al que és. I el que compta per
entendre el funcionament de les
nostres empreses, de les nostres
institucions no són les necessitats
abstractes dels individus, sinó
que els comportaments concrets
de
les persones atrapa¬
des per les obligacions d'un fun¬
cionament complexe, en el que
tenen responsabilitats però que
no controlen".
Ferran Picart
S
a
43
La producció
d'un servei per
una necessitat
ciutadana
La paraula gestió ha entrat a
formar part del vocabulari de
l'organització. Avui sabem que
l'administració gestiona: no admi¬
nistra. És a dir, fa les coses des
d'equips, amb pocs recursos hem
d'oferir serveis de qualitat per a
més ciutadans...
La paraula producció està
entrant, actualment, amb força en
el nostre vocabulari de treballa¬
dors i treballadores municipals.
Perquè, en un altíssim tant per
cent, la nostra feina és construir,
facilitar, fabricar: produir serveis
per la ciutadania.
La paraula producció és una
paraula calaix on es guarden un
conjunt d'elements, de processos,
d'encadenats de treball..., que cal
encaixar o posar en interacció.
Només així un servei es produeix.
En definitiva, la paraula produc¬
ció és sinónima de mètode de tre¬
ball en serveis.
Som productors de serveis. Som
constructors de serveis municipals.
Som fabricants de serveis per la ciu¬
tadania. Som tot això. I això ens defi¬
neix, avui, com a treballadors i treba¬
lladores municipals.
Què és, però, un servei
Un servei és, sempre, una necessi¬
tat ciutadana, prioritzada en el catàleg
dels serveis municipals i a la qual
l'Ajuntament facilita una resposta,
una solució. Una necessitat: un con¬
junt homogeni de ciutadans i ciutada¬
nes pels quals alguna cosa no va, fla¬
queja, desitgen millorar per mantenir
la qualitat de vida o perquè els convé
en la vida quotidiana a la ciutat. Una
resposta: una proposta de solució ela¬
borada des d'un equip de treballa¬
dors. Servei: moment de relació en el
que els ciutadans amb una necessitat i
equip de treballadors es troben per
adequar la resposta a la seva necessi¬
tat personalitzada. Per fer això —i
fer-ho amb qualitat— un servei cal
produir-lo a partir d'un conjunt de
passos clau, d'un mètode.
La necessitat o el públic objectius
Es el primer pas. Cal que l'equip
de producció d'un servei conegui i
comprengui amb profunditat i vivaci¬
tat la necessitat ciutadana. Sense
tòpics. Sense abstraccions. Sense ide¬
alitzacions. Per tant, amb precisió.
Cal que la senti com si el mateix
equip tingués aquesta necessitat. Per
això, caldrà que l'equip especifiqui
quants ciutadans tenen aquesta ne¬
cessitat, quin estil de vida tenen, si la
viuen i senten tots de la mateixa
manera...
Tot això comporta que l'equip
d'un servei ha de treballar des de
fora de l'organització: des de la ciu¬
tadania. El primer, doncs, que es
demana a un equip és que sigui pro¬
fessional conegui, comprengui i sàpi¬
ga delimitar conjunts de necessitats
ciutadanes. Sense inflar-les ni dismi-
nuir-les.
La resposta o la idea útil
Sobre la necessitat —i mai en el
buit— cal després traçar la resposta:
la idea útil, allò que facilitarà traçar
pistes de solució a la necessitat. Cal
remarcar, aquí, el terme idea. Un ser¬
vei mai són diners o tècniques. Es,
sempre, una idea: sentit, en definitiva,
per allà on hi ha el buit de la necessi¬
tat situar-hi el ple útil de l'oportunitat
proposada. Aquesta idea —allò que
s'ofereix— cal ser capaç de manifes¬
tar-la amb un mínim de 10 o 15
paraules, escrites amb el llenguatge
del públic objectiu. I tant útils que
qualsevol ciutadà d'aquest púlic,
només coneixent el que el servei li
ofereix, es disposarà a usar-lo. Perquè
sap que és per a ell.
L'estructura o el paquet del servei
Necessitat i idea útil. Fora i dins.
Dificultat i oportunitat. Ara cal enlla¬
çar-ho. Fer-ho usable. Es el moment
de l'estructura del servei, del paquet
del servei. Paquet: un servei sempre
és un conjunt de serveis. Sempre —
en els bons serveis— hi ha un servei
nuclear que és resposta clara a la
necessitat. I un petit o més ampli con¬
junt de serveis perifèrics que s'inte-
rrelacionen entre ells i el nuclear cre¬
ant interrelacions, facilitant una
resposta més adaptada i personalitza¬
da a una necessitat: satisfent-la amb
rotunda utilitat. Exemple: el nuclear
del servei d'un museu municipal és la
col·lecció de pintures. Els perifèrics,
les exposicions temporals, el catàleg,
el restaurant, la botiga...
Els suports o la servucció
L'equip sap, ara, com satisfer, com
respondre a una necessitat ciutadana.
Aquest com cal materialitzar-lo a tra¬
vés de l'economia, del personal, de
les infraestructures d'equipament o
tècniques, de la informació per fer bé
allò que cal fer, de les qüestions jurí¬
diques que cal assegurar, de la coges-
tió del paquet del servei o d'algun
dels seus perifèrics amb altres orga-
"La paraula producció és una
paraula calaix on es guarden un
conjunt d'elements, de processos,
d'encadenats de treball que cal
encaixar o posar en interacció. "
nitzacions de la ciutat. Cal materialit¬
zar-lo, també, amb sistemes d'orga¬
nització, de propostes de control de
gestió, amb la fixació de preus...
La comunicació o la motivació
Necessitat coneguda i idea útil
concreta prenen forma de servei usa¬
ble amb el paquet del servei. Ara
només falta comunicar al públic
objectiu que aquesta necessitat que
té, que li preocupa, trobarà resposta
satisfactòria en l'ús del servei muni¬
cipal. Es el moment de la comuni¬
cació. Què és, doncs, comunicar
en serveis?
Una cosa, aparentment molt sen¬
zilla: fer conèixer —per convèncer-
lo— al públic objectiu la idea útil en
forma de promesa. Més clar: si useu
el servei satisfareu la necessitat! Així
de contundent. Aquesta comunicació
s'ha de fer amb el llenguatge del
públic objectiu, amb traç de conven¬
ciment motivador, amb poques parau¬
les però molt clares i entusiastes,
amb imatges que es recordin... I cal
fer, la comunicació, a través dels mit¬
jans d'informació que el públic nor¬
malment usa.
Moment de la veritat
0 la personalització del servei
Motivat per la comunicació, el
conjunt de ciutadans i ciutadanes
d'un públic objectiu usa el servei:
està en el servei. I es troba —aquí
es tanca el cercle— amb l'equip de
treballadors d'un servei municipal
que l'ha produït per a tot el conjunt
del públic, però que ara, en el mo¬
ment de l'ús el personalitza segons la
peculiaritat de cada usuari, o de cada
grup d'usuaris. Els ciutadans usuaris
que troben en el servei la resposta
promesa en la comunicació, valoren
el servei com de qualitat: satisfactori.
1 sinó ho troben, serà insatisfactori.
Aquests, amb raó, es queixaran. Els
altres, valoraran els serveis del muni¬
cipi com a claus per la seva qualitat
de vida i de la ciutat.
La qualitat o la millora continuada
Qualitat és una altra de les parau¬
les que s'ha incorporat al vocabulari
municipal. Què vol dir? Una cosa
senzilla: fer tot això que el procés de
producció d'un servei demana, amb
zero defectes. Per tant, excel·lent¬
ment. I, també vol dir, millorar con¬
tinuadament el servei en allò que
no funciona prou bé. I en allò que va
molt bé. Perquè un servei sempre és
millorable: sempre pot ser de més
qualitat.
Som productors de serveis, apunta¬
va el text en el seu inici. Ara. al final,
el traç de la producció —de la parau¬
la producció— és més nítid. Pas a
pas, el procés de producció diu a un
equip el què ha de fer i amb quin
ordre. Coses, totes aquestes, que els
equips de serveis fem. Però, a vega¬
des, no amb aquest ordre. I. aquí sí,
l'ordre dels factors altera la qualitat
del servei. O fem, en alguns dels seus
passos, massa de pressa, posant la
directa de la professionalitat, que en
serveis mai funciona.
Som productors de serveis públics.
I cada dia volem construir-los millor.
Amb uns equips que treballen amb el
mètode de la producció de serveis.
Ton i Puig
É3
33
45
managementreview L'Administració
pública
en l'era
del management
La MUNICIPAL va néixer d'un
projecte de millora en el nostre
Ajuntament, fet en el curs experi¬
mental de Gestió Pública a ESADE.
Era l'any 1989.
Abans, aleshores i ara, sempre
hem mantingut amb ESADE com a
institució —i amb el seu professo¬
rat de l'Institut de Gestió Pública
en especial— unes cordials rela¬
cions, basades en l'intercanvi per a
la millora de la gestió municipal.
Koldo Echebarría és el director
de l'Institut. Un home que coneix
l'Administració i que fa propostes
realistes perquè les coses canviïn,
per la modernització de l'organit¬
zació al servei de la ciutadania.
En el nostre número 50 publi¬
quem l'article que va aparèixer al
número 2 de la revista Barcelona
Management Review. Els agraïm a
ell i a la revista la possibilitat de
donar a conèixer aquest text als
polítics i treballadors de la casa.
Estem treballant en aquesta sin¬
tonia, de veritat?
46
El management públic s'ha con¬
vertit en el punt de referència dels
programes de modernització adminis¬
trativa. L'última dècada ha estat testi¬
moni d'un moviment, encara inaca¬
bat, de canvis sense precedents en la
configuració contemporània de
l'Administració pública. Canvis que
són portadors d'una percepció dife¬
rent del paper de l'Administració en
la societat i d'un nou enfocament
quant a la forma d'organitzar la satis¬
facció de les necessitats col·lectives.
La racionalitat jurídicoformal i el
model burocràtic, dominants al llarg
de tot aquest segle, han deixat de ser
l'arquetip universal i necessari per a
l'estructuració de l'activitat pública.
Modalitats alternatives, basades en
aprofitar la racionalitat de gestió i el
joc dels mecanismes de mercat, han
afavorit la davallada de les grans
burocràcies públiques.
El bastiment teòric subjacent en
els canvis descrits està format per un
conjunt de valors, principis i tècni¬
ques que s'emmarquen en les anome¬
nades ciències del management. Sota
el llenguatge de la divisionalització,
els indicadors, la cultura organizati¬
va, l'avaluació del personal o la
remuneració segons el rendiment, han
canviat les rutines de milers de fun¬
cionaris, alguns dels quals comencen
a anomenar-se gerents o directors
executius. El management, al qual
s'afegeix l'adjectiu públic, s'ha con¬
vertit en el punt de referència unàni¬
me dels programes de modernització
administrativa. El liderat ideològic
dels canvis en la conformació dels
poders públics no prové, com en pro¬
cessos anteriors, dels juristes, ni dels
politòlegs, sinó dels economistes i
dels experts en gestió, referents habi¬
tuals del món empresarial,
Doctrines d'aplicació general
Com assenyala Fingdon: "El
management públic és una idea a la
qual ha arribat la seva hora". L'inte¬
rès pel management reflecteix les
limitacions de les perspectives tradi¬
cionals que han proporcionat a l'Ad¬
ministració pública els models de
conducta durant les darreres dècades.
El management públic promet, al
mateix temps, disminuir la pressió
econòmica sobre uns recursos escas¬
sos, atendre les demandes insatisfetes
dels usuaris dels serveis públics, i
servir de pretext a decisions políti¬
ques dures i impopulars de qualsevol
signe ideològic. No és estrany, per
tant, que el management públic es
presenti com un conjunt de doctrines
d'aplicació general que es caracterit¬
za pels trets de la universalitat i de la
neutralitat política. Això significa,
d'una banda, que els seus principis i
tècniques es presenten com una res¬
posta vàlida per als problemes de la
gestió pública en un gran nombre de
països —de Dinamarca a Nova Ze¬
landa—, diversos nivells d'adminis¬
tració —de la central a la local— i els
sectors més diversos d'activitat públi¬
ca —de la policia al benestar social.
D'altra banda, la neutralitat políti¬
ca vol expressar que les seves pres¬
cripcions han servit per posar en
pràctica les voluntats d'ideologies
contraposades, com també que s'ofe¬
reix com un marc apolític en el qual
es pot pretendre tant el desmantella-
ment com la defensa de l'Estat del
Benestar.
En aquest article ens preguntem
per la caracterització d'un moviment
que representa l'entrada definitiva
dels serveis públics en "l'era del
management". Tanmateix, cal fer,
amb caràcter previ, un breu esforç
sobre la introducció del management
en l'Administració pública, i consta¬
tar l'escepticisme i el caràcter restric¬
tiu amb què tradicionalment han estat
rebudes les seves idees. A partir
d'aquesta reflexió prèvia, estarem en
condicions d'analitzar el significat
atribuït al nou management públic, tal
com ha quedat reflectit en els progra¬
mes de reforma i modernització ad¬
ministrativa: el seu caràcter original
"Les ciències del management
han tingut, des dels seus orígens,
un eco considerable
en l'Administració pública
nordamericana. "
"El management es relaciona
amb la racionalització
d'estructures i procediments,
la depuració tècnica dels
processos de presa de decisions
i l'incrementde la productivitat
dels empleats públics. "
L'emergència del management com a ordre semàntic
en l'Administració pública
Planificació gerencial
considerada
Planificació estrat.
Gestió canvi org.
Direcc. per objectius
Direcc. de projectes
Gestió de serveis
Investig. mercats
Màrqueting
Direcc. operacions
Disseny organitzatiu
Dir. rec. humans
Gestió financera
Sistemes informació
Control de gestió
Aplicació
directa
(parcial)
Adaptació
creativa
Reconcep.
innov.
Font: Mendoza, 1990
0 derivat de la praxi empresarial, les
principals dimensions i continguts
doctrinals que el constitueixen i els
valors que en determinen la posada
en pràctica.
El management en la tradició
administrativa: escepticisme i
limitacions
La referència al pensament i les
tècniques del management en l'Ad¬
ministració pública no constitueix
una aportació original dels darrers
quinze anys. Originalment, el mana¬
gement adopta una vocació universal
1 un dels seus precursors, H. Fayol, fa
una aplicació expressa d'aquests prin¬
cipis a l'àmbit de l'Adminstració
pública en la seva "Teoria adminis¬
trativa de l'Estat". De fet, les ciències
del management han tingut, des dels
seus orígens, un eco considerable en
l'Administració pública nordamerica¬
na. Així, a la fi del segle XIX, Woo-
drow Wilson, considerat el precursor
de la ciència de l'Administració als
Estats Units, reclamava l'aplicació de
mètodes científics de treball als ser¬
veis públics.
Malgrat la vocació universalista, el
desenvolupament de les ciències del
management ha estat vinculat al món
empresarial, en el qual les pressions
competitives han servit d'estímul per
a la renovació i el perfeccionament
constant dels sistemes de gestió.
L'Administració pública, aliena a les
pressions del mercat, no ha experi¬
mentat la mateixa urgència per aten¬
dre els dictats d'economia, eficàcia i
eficiència. Els seus principis d'orga¬
nització i funcionament es van em¬
prar per satisfer l'imperatiu de l'apli¬
cació universal i uniforme de les
normes, sense reparar gaire en els
recursos ni els resultats.
Es comprensible, per consegüent,
la dificultat de traslladar el bagatge
conceptual i pràctic del management
a l'Administració pública, l'especifi-
citat de la qual sempre ha estat desta¬
cada en la seva construcció teòrica
respecte al sector privat.
No obstant això, la transformació
material experimentada per l'Admi¬
nistració sota la lògica de l'Estat del
Benestar fa insuficient la legitimació
merament formal de la seva conducta,
a través de la conformitat a les for¬
mes jurídiques. La multiplicació de
polítiques la justificació de les quals
depèn de l'assoliment de resultats
materials introdueix una perspectiva
de legitimació basada en valors de
racionalitat gerencial. Això explica
que, des de mitjan anys sixanta. l'Ad¬
ministració pública hagi anat escol¬
tant, cada vegada amb més insistèn¬
cia, l'apel·lació als conceptes del
management. En els anys seixanta,
els intents de reforma administrativa
van fer una àmplia difusió dels seus
continguts, mitjançant la transferèn¬
cia de nombroses tècniques com ara
el pressupost per programes o la
direcció per objectius, gairebé totes
concebudes i assajades prèviament en
el món empresarial.
Tanmateix, la introducció del ma¬
nagement en l'Administració pública
va oferir uns resultats pobres. L'es¬
cepticisme va ser la reacció predomi¬
nant davant un llenguatge que es con¬
siderava estrany i hostil a una tradició
administrativa dominada, especial¬
ment a l'Europa continental, per la
cultura jurídica. En conseqüència, el
transplantament de tècniques de ges¬
tió, allà on es va arribar a materialit¬
zar, va tenir una vigència precària i
de poca durada.
L'impacte d'aquells esforços
només es va poder apreciar amb el
pas del temps, perquè va servir per
sembrar entre les noves generacions
de funcionaris la inquietud per una
e
47
"Allà on la gestió empresarial
ha trobat bones solucions per a
problemes que es repeteixen
en el sector públic,
l'administració no hauria
de tornar a inventar la roda."
perspectiva diferent i innovadora que
els oferia nous instruments de treball.
Paral·lelament, els continguts del
management seleccionats per la refor¬
ma administrativa tampoc no respo¬
nien a l'evolució més recent del seu
pensament, prenent com a referència
els postulats del management cientí¬
fic de començament de segle. El
management es relaciona amb la
racionalització d'estructures i proce¬
diments, la depuració tècnica dels
processos de presa de decisions i
l'increment de la productivitat dels
empleats públics. S'ignora l'evolució
del pensament del management vers
posicions més relativistes i plurals,
amb prescripcions diferents, segons
les circumstàncies de cada entorn de
treball, i incorporant, més enllà d'una
interpretació maquinal de les organit¬
zacions, la perspectiva humana, cul¬
tural, política o sistèmica d'aquests.
A més a més, el pensament del
management, tal com va ser recolllit
per la reforma administrativa, presen¬
tava fortes limitacions. La introduc¬
ció del management en les activitats
públiques es plantejava com la mera
substitució de pràctiques obsoletes
per tècniques i mètodes més racionals
de treball, amb ignorància de la seva
enorme càrrega ideològica i cultural.
No obstant això, com destaquen
Gowler i Legde, en el significat del
management cal distingir dues di¬
mensions inseparables: d'una banda,
el management com a conjunt de tèc¬
niques o instruments de gestió i, de
l'altra, el management com una fun¬
ció ideològica que serveix per a la
creació i el manteniment de prerroga¬
tives de gestió en les organitzacions,
és a dir l'anomenat dret a gestionar,
el que anomenen, en un joc de parau¬
les, la gestió del significat —the
management of meanig.
La dimensió ideològica del mana¬
gement es compon de dos elements
fonamentals. En primer lloc, l'exis¬
tència d'una cultura de valors gene¬
ralment reconeguts i acceptats sobre
allò que s'entén per bona gestió. I en
segon lloc, unes institucions de res¬
ponsabilitat, que delimitin les fronte¬
res d'allò que s'entén per autoritat o
poder de gestionar, i que prevegin
sancions per l'incompliment dels
valors de referència. Sobre aquests
fonaments ideològics i culturals, es
formula tot un entramat de tècniques i
pràctiques de comportament que
constitueixen el significat del mana¬
gement i amb els quals es pretén
assolir la satisfacció dels seus valors
dominants. Mentre la dimensió ide¬
ològica i cultural del management
evoluciona lentament, com correspon
als grans paradigmes d'organització
social, el seu contingut està subjecte a
un procés de transformació i canvi
constant, en el qual unes tècniques en
van desplaçant unes altres, d'acord
amb les circumstàncies de la realitat i
les modes del pensament.
La interrelació entre les dues di¬
mensions permet subratllar la inviabi¬
litat d'impulsar la introducció de tèc¬
niques de gestió sense acceptar, al
mateix temps, la legitimitat dels va¬
lors i de les funcions directives. En
altres paraules, el management és,
abans de tot, un ordre semàntic com¬
plet, del qual no es pot extreure una
part i esperar que cobri sentit tota sola,
quan els propòsits institucionals i ètics
no estan reconeguts en el procés polí¬
tic. El resultat de la creació limitada
del management com a significat és
que a la fi dels anys setanta la vivèn¬
cia dels seus conceptes i tècniques en
la pràctica administrativa continuava
sent més aviat testimonial i limitada, i
que quedava esmorteïda pel predomi¬
ni de les disciplines tradicionals com
el dret i l'economia pública.
El management i la transformació
del sector públic
Aquesta vegada els processos de
transformació de l'estat s'aproximen
al management des de la seva dimen¬
sió cultural i ideològica, i busquen un
nou sistema de legitimació de con¬
ductes lligat a valors de racionalitat
econòmica en la gestió. El manage¬
ment es presenta associat a l'empresa
i al lliure mercat i es contraposa a la
idea d'Administració pública, vincu¬
lada amb la percepció dominant de
rigidesa i malbaratament econòmic en
les burocràcies polítiques. La invoca¬
ció del management per les noves
majories polítiques significa l'exalta¬
ció dels valors de la cultura empresa¬
rial, idealitzada per justificar-ne la
transferència al sector públic, i també
es relaciona amb la recerca d'un llen¬
guatge quantitatiu, amb símbols prci-
sos i adaptats socialment, que ofereixi
prescripcions per actuar ràpidament.
Això significa que en aquests darrers
anys "la gestió del significat" i el
"significat de la gestió" es fan insepa¬
rables en la recepció del management
per l'Administració pública.
Contingut del management públic
El desenvolupament del manage¬
ment en el món empresarial desco¬
breix una evolució constant de les
seves pràctiques i models de compor¬
tament sota l'estímul i la sanció de les
forces del mercat. El management,
instal·lat en la contingència dels pos¬
tulats, s'esforça per respondre a l'es-
pecifícitat de cada sector, activitat o,
fins i tot, cultura de l'entorn on opera.
Això suposa una tendència imparable
a la fragmentació de les seves pres¬
cripcions, que impedeix parlar d'un
model únic de management.
En tal mesura, la incorporació dels
continguts del management al sector
públic no es pot concebre com l'elec¬
ció capriciosa d'un repertori de tècni¬
ques perfectament acabades i dispo¬
sades per ser aplicades en qualsevol
context. Allà on la gestió empresarial
ha trobat bones solucions per a pro¬
blemes que es repeteixen en el sector
públic, l'administració no hauria de
tornar a inventar la roda, però en
altres casos, l'especificitat dels pro¬
blemes públics fa impossible trobar
solucions prefabricades en el sector
"L'Administraciópública
s'ha d'esforçar per adaptar
substancialment les tècniques
privades o bé construir
el seus propis models. "
"Actualment,
les administracions públiques
d'arreu del món aspiren a
"reconvertir els cautelosos
buròcrates en directius
emprenedors", com diu Caiden."
L'emergència del management com a ordre semàntic
en l'Administració pública
Model Burocràtic
^^Administrador
Model gerencial eficientista
-► (^^Di recti us
Productors
Productors
Model de gerència pública
Productors
Font: Adaptat de Richards, 1995
privat. En el gràfic sobre l'aplicació
de tècniques gerencials a l'Adminis¬
tració pública, aquestes apareixen
amb un contingut procedimental o
analític, segons la idoneïtat per ser
aplicades a l'Administració pública.
Es distingeix entre les possibilitats
d'aplicació directa, adaptació creativa
o reconceptualització innovadora. Es
tracta d'una aproximació deduïda de
l'experiència de l'Institut de Direcció
i Gestió Pública d'ESADE en la for¬
mació de directius públics. Com sub¬
ratlla clarament Mendoza: "El caràc¬
ter marcadament intraorganitzatiu i
de decisió racional de les tècniques
de gestió empresarial situa el seu àm¬
bit d'aplicació en l'actuació de les
organitzacions públiques individual¬
ment considerades i en el seu funcio¬
nament intern". Com a conseqüència
d'això, l'Administració pública s'ha
d'esforçar per adaptar substancial¬
ment les tècniques privades o bé
construir el seus propis models.
El management públic com a ordre
ideològic i cultural
La modernització administrativa
descobreix el vessant ideològic i cul¬
tural del management, al qual atorga
el màxim èmfasi. Això comporta, en
primer lloc, la introducció d'un nou
marc de responsabilitat en què s'ex¬
pressa la legitimitat de les funcions
directives, basat en tres components
generals:
• L'enfortiment de les funcions
directives és el primer pilar sobre el
qual s'assenta l'acceptació del mana¬
gement com a ordre sistemàtic.
Davant l'escassa valoració de les fun¬
cions de gestió en l'Administració
pública, menyspreades com a rutinà¬
ries, grises i sense l'atractiu de l'es¬
pecialització professional, és fàcil
observar que aquestes mateixes fun¬
cions reben el màxim reconeixement
en el món empresarial. El manage¬
ment no es pot concebre sense mana¬
gers, és a dir, sense l'existència d'un
grup social que es beneficiï del seu
ordre de legitimitat i que es disposi a
defensar-ne els interessos. Actual¬
ment, les administracions públiques
d'arreu del món aspiren a "reconver¬
tir els cautelosos buròcrates en direc¬
tius emprenedors", com diu Caiden.
Per a això, han atorgat més rellevàn¬
cia organitzativa a l'exercici de fun¬
cions gerencials i han dut a terme una
àmplia difusió dels seus coneixe¬
ments i habilitats incentivant econò¬
micament i professionalment les
seves funcions.
• La delimitació dels subsistemes
de gestió, en segon terme, té com a
finalitat delimitar l'espai de legitimi¬
tat en què s'accepten l'autoritat i els
valors gerencials. A aquest fet respon
la creació d'agències, centres de res¬
ponsabilitat o, fins i tot. la sortida de
"La decisió sobre
el camí a seguir per incrementar
l'eficiència no es pot basar
en criteris purament tècnics,
sinó que es pot veure afectada
per consideracions polítiques."
l'àmbit públic d'àrees completes
d'activitat privada. Sota el nou esque¬
ma de relacions, les agències centres
o entitats autònomes obtenen, segons
les circumstàncies, facultats delega¬
des de gestió de recursos i activitats,
contrarestats amb l'establiment d'ob-
jectius i el mesurament de resultats,
els quals són controlats, normalment,
per mitjà d'indicadors quantitatius.
• Finalment, s'ha buscat un estímul
extern a la responsabilitat, mitjançant
la substitució de jerarquies per mer¬
cats en la prestació de nombrosos ser¬
veis públics. Com ja hem observat, el
mercat, en la versió competitiva,
constitueix la veritable força motriu
del desenvolupament del manage¬
ment, com a última i indiscutible
ratio de la qual es deriva un judici
indiscutible de responsabilitat en la
gestió. L'Administració pública ha
experimentat, en la darrera dècada, un
fort moviment de "transició al mer¬
cat", tant des de la posició de l'oferta
com des de la posició de la demanda.
Des d'una perspectiva de l'oferta,
la introducció de forces de mercat
suposa inscriure la gestió pública en
un entorn de competència econòmica,
bé mantenint-la sota la titularitat pú¬
blica o incloent-ne la transferència a
la propietat privada.
Des de la perspectiva de la deman¬
da, es busca un equilibri més gran en
les relacions entre productors i consu¬
midors de serveis públics, amb l'in¬
crement de la influència dels usuaris
en les prestacions, mitjançant l'am¬
pliació dels seus drets d'elecció, in¬
formació, participació, qualitat de
servei i reclamació.
En segon lloc, el marc institucional
esmentat s'ha vist acompanyat de
l'extensió dels valors de la racionalitat
gerencial a l'Administració pública.
En una primera etapa, el programa de
les reformes apareix dominat pel valor
de l'eficiència, interpretat de forma
parcial per justificar la reducció
d'efectius i els retalls en la despesa
pública. D'acord amb el gràfic sobre
l'emergència del management com a
ordre semàntic en l'Administració
pública, el model eficientista apareix
amb la substitució dels antics admi¬
nistradors d'orientació breument nor¬
mativa pels directius que troben la raó
de ser en el control antagonista de la
utilització dels recursos públics pels
productors —metges, ensenyants, etc.
Tanmateix, l'aplicació d'aquest
concepte, aparentment tan senzill, en
el context de l'Administració pública,
presenta dificultats notables. D'una
banda, la decisió sobre el camí a se¬
guir per incrementar l'eficiència no es
pot basar en criteris purament tècnics,
sinó que es pot veure afectada per
consideracions polítiques. D'altra
banda, cal considerar la dificultat no
ja de quantificar, sinó simplement de
definir els resultats de nombroses acti¬
vitats públiques. Moore —advertint
contra els riscos de menysprear el
valor creat per les organitzacions
públiques des d'una visió eficientis¬
ta— assenyala que aquest concepte
només es pot aplicar en el sector
públic si es formula com la "relació
entre costos i valor efectivament pro¬
duït". En altres paraules, l'eficiència
pot resultar un valor perillós quan no
hi ha una mesura prèvia d'eficàcia.
Estudi de l'OCDE
L'OCDE, el 1990, en un estudi
sobre l'abast dels canvis en els Estats
membres i l'agenda futura, també ex¬
pressa una valoració crítica de l'orien¬
tació eficientista dominant en la mo¬
dernització administrativa. En la seva
opinió, aquestes mesures, malgrat ser
inicialment innecessàries, poden pro¬
duir efectes perjudicials a llarg termi¬
ni, perquè exacerben la rigidesa dels
sistemes de gestió. Davant aquesta
perillosa tendència, s'insisteix que les
circumstàncies econòmiques, políti¬
ques i socials coincideixen a reclamar
al sector públic una flexibilitat i una
capacitat d'adaptació creixents davant
els canvis previsibles i imprevisibles
de l'entorn.
No obstant això, els darrers anys,
també es pot advertir una evolució en
els programes de transformació del
sector públic vers un repertori més
ampli de valors, que tendeix a des¬
plaçar l'eficiència del centre d'aten¬
ció. El tercer model de gerència públi¬
ca del gràfic expressaria aquesta visió
més equilibrada i integradora, en la
qual la destinació dels serveis passa a
ocupar un lloc fonamental. La matei¬
xa OCDE s'ha encarregat de revelar
els progressos de les administracions
occidentals en la concepció de les
relacions amb els ciutadans: el màr-
queting estratègic, la qualitat total i la
gestió dels serveis, com també els
valors d'adaptabilitat, innovació, re¬
presentació i participació, desplacen
l'eficientisme taylorista com a princi¬
pal font d'inspiració. Barzelay, reca¬
pitulant sobre els principis i conceptes
que inspiren aquests canvis, conclou
que ens trobem davant l'aparició d'un
paradigma postburocràtic en el dis¬
seny de les organitzacions públiques,
els valors del qual es contraposen al
paradigma eficientista i burocràtic
precedent. Entre els valors que carac¬
teritzen el nou paradigma, per oposi¬
ció a l'anterior, destaquen la qualitat
del servei enfront de l'eficiència, la
producció enfront de l'Administració,
l'èmfasi en la creació de valor enfront
de la justificació dels costos, i la
recerca d'adhesió voluntària a les nor¬
mes enfront del simple control de
l'aplicació d'aquestes.
Koldo Echebarría
Professor d'ESADE
instal·lació Francesc Abad
del 24 de gener
al 30 de març de 1997
Ajuntament ^||) de Barcelona
Institut de Cultura
LaVirreina : exposicions Palau de la Virreina
Espai 1
La Rambla, 99
08002 Barcelona
Tel, 301 77 75
Un ull
£Ul HO m\A DE DIP:
U\?OÍ¡T6HUQ
NÓKÇRoSt
Ajuntament fce lona