44 març/ abril 1995 cd 5-h QJ > cd S •c cd (D cd • H O C/5 cd G O 13 o & 03 CD Q-i %M7 ¿y. Petita i engrescadora història personal dels deu Districtes de la ciutat Quants som? Com som? Qui som? Miquel Tarragó gestiona els Tallers Municipals L- - j \ ^*9^- fU .d- ' Tjgsesa I yM ¡5-- \M La ciutat de la gent que hem ajudat a construir . f'. ? l: IPF V i A ' El primer dia de feina a l'Ajuntament el recordo així! D—I cd S (d g: '/"i u: 00 Tot els serveis són municipals? "Tots els serveis van assolint una cultura organizativa comuna: resposta qualificada a les necessitats de cada usuari. De cada barceloní i barcelonina. " Molta gent treballem a l'Ajunta¬ ment. Repartits en serveis molt plurals. Tant com les necessitats a què l'equip de govern decideix fa¬ cilitar resposta de servei. Tots els serveis van tenint una cultura organitzativa comuna: res¬ posta qualificada a les necessitats de cada usuari, de cada barceloní, de cada barcelonina. A la foto de família que us pre¬ sentem, però, hi ha un servei que no és municipal. Avui els serveis, els donem directament els treballadors muni¬ cipals o els facilitem a través de convenis i contractes amb empre¬ ses i associacions dels ciutadans. Ja que, ben segur, sou bons coneixedors dels serveis de la casa, endevineu quin és? 42 vjquiD}] oj sp Dsomh ¡3 :msods3}¡ Al llarg d'aquests anys han estat notícia molts projectes de millora ciutadana. I molts programes per a la millora dels serveis per a la ciu¬ tat i per a una ciutadania plural. N'hem escollit alguns. Gairebé a l'atzar. Llegits en el seu conjunt, mostren un estil d'Ajuntament, una manera de treballar per a la ciutat. Tenen calor i color, dues carac¬ terístiques que marquen, sempre, la cultura organitzativa activa de qui es proposa facilitar serveis —amb eficàcia i eficiència— amb les aportacions de tots els seus tre¬ balladors. Tenen, doncs, el calor de l'orga¬ nització compartida. I tenen el co¬ lor de fer les coses per millorar i sostenir, continuadament, la quali¬ tat de vida dels ciutadans de Barce¬ lona. 44 Fotos: Francisco Ontañón Les platges, la descoberta del mar Una de les transformacions més radicals que ha viscut la ciutat ha estat la recuperació de la franja de mar, amb l'habilitació de les platges, fins llavors segrestades per la via del tren i l'abocament dels residus indus¬ trials. Barcelona compta, des del 1992, amb 4,5 quilòmetres de platja, un espai lliure i perfectament urbà alhora, accessible en transport públic. Sis milions d'usuaris el van consagrar com l'oferta de lleure més atractiva i popular. Les platges de Barcelona tenen un nivell òptim d'higiene —gràcies a les importants obres d'infraestructura que s'hi han dut a terme— i estan completament equipades amb ele¬ ments esportius, papereres, passeres, dutxes, quioscos i vigilància. Més enllà del seu ús en temporada estival, també es potencia la utilització de les platges durant l'hivern a través d'ac¬ tivitats didàctiques, adreçades als escolars, i esportives. Així, la platja esdevé un marc cívic de convivència, aprenentatge i contacte amb la natura. Els jardins de barri, una sorpresa En una ciutat de trama tan densa com Barcelona, la construcció de jar¬ dins de barri, uns espais petits o mit¬ jans al servei dels veïns, sempre és una sorpresa. Són uns enclavaments verds, generalment arbrats, equipats amb jocs infantils i bancs per seure i que, alhora, creen una sensació de descans visual als vianants. Aquesta presència del verd es complementa amb l'enjardinament de racons o cruïlles, que solien ser aparcaments improvisats o simples abocadors de deixalles i que ara llueixen com ta¬ ques de natura a la ciutat, endreçant i suavitzant el paisatge urbà. La construcció de jardins de barri representa un esforç decidit de recu¬ perar espais per a l'ús públic. Els últims anys se n'han fet prop de 150, repartits per tots els Districtes, però posant un accent especial en aquells barris que han estat més castigats per l'especulació i la urbanització destralera, que aixeca¬ va blocs de pisos sense dotar-los d'un entorn digne. Els primers intents de gestió: Centres Gestors El març del 1989 es va posar en marxa el Programa de Centres Ges¬ tors, a través del qual es pretenia ini¬ ciar un procés de desconcentració. Aquests nous òrgans neixen sense personalitat jurídica pròpia i les seves competències són aquelles que els òrgans centrals els traspassen. L'autonomia de gestió amb què es dota als centres gestors es compensa amb instruments de seguiment, con¬ trol i avaluació de caràcter nou, com ara la direcció per objectius i el con¬ trol de gestió. El 1991 s'havien constituït 8 Centres Gestors: Impremta Munici¬ pal, Museus, Escola-Viver Castell de Sant Foix, Esports, Gestió Tributària, Salut Pública, Vialitat i Neteja Urbana, que representaven en conjunt 1' 11% del personal de l'Adminis¬ tració Municipal centralitzada i el 9% del pressupost de despeses. El balanç de l'experièncià dels Centres Gestors és altament positiu ja que va obrir el pas, de forma definiti¬ va, a la introducció de criteris de direcció gerencial en els òrgans cen¬ tralitzats i de divisionalització de fun¬ cions que han pogut ser desenvolu¬ pats posteriorment. A l'estiu, els nois i noies surten de Colònies de Vacances Del 1906 al 1936 l'Ajuntament de Barcelona va impulsar les colònies escolars. L'estiu del 1979 van tenir lloc els primers casals d'estiu de la represa i, l'any següent, les primeres colònies i campaments. Durant aquests setze anys, cada estiu hi han participat milers de nois i noies de les classes mitjanes i populars. L'ob- jectiu de les Colònies de Vacances és facilitar als nois i noies de Barcelona una estada fora del medi habitual per tal que coneguin noves realitats humanes i naturals i que, a través del lleure i de la vida col·lectiva, apren¬ guin a fer un ús personalitzat del temps i adquireixin valors com el civisme, la solidaritat i el respecte al medi natural. Ara fa dos anys, l'Ajuntament va veure amb satisfacció que la ciutat comptava amb una oferta de vacances rica i diversificada, i va optar per dei¬ xar de gestionar la oferta pròpia. En aquests moments promou l'ac¬ cessibilitat a l'oferta existent a través de la informació i els ajuts econò¬ mics, i estimula la seva innovació i la millora qualitativa. Centres Cívics, espais per a la cultura dels ciutadans Els Centres Cívics són espais guanyats en democràcia per impulsar i incrementar la vida associativa ciu¬ tadana. Nascuts com a conseqüència d'un seguit de reivindicacions popu¬ lars, l'Ajuntament va saber donar res¬ posta a aquesta demanda creixent sor¬ gida dels barris de la ciutat. Avui, els Centres Cívics s'han integrat a la vida de cada bari i són un punt de referència per als ciutadans que participen en les seves activitats i que, essencialment, els senten seus. La Junta Arbitral de Consum de Barcelona El maig del 1993 va començar a funcionar la Junta Arbitral de Con¬ sum. Aquest és un organisme que l'Ajuntament de Barcelona va posar a disposició dels ciutadans perquè hi presentin reclamacions. Es un proce¬ diment voluntari, senzill, àgil i gratuït per resoldre conflictes entre litigants sense necessitat de recórrer als tribu¬ nals de justícia. Quan la venda d'un bé, la presta¬ ció d'un servei o la realització d'una obra dóna lloc a una reclamació com- tra un empresari o un professional, les dues parts enfrontades poden, en lloc d'anar als tribunals, fer-ho da¬ vant la Junta Arbitral de Consum de Barcelona. La Junta intenta, en pri¬ mer lloc, una avinença entre les parts i, cas que no ho aconsegueixi, resol mitjançant laude arbitral, que té la mateixa força executiva d'una sentèn¬ cia judicial. La Junta Arbitral de Consum de Barcelona és al carrer Ferran 34, lr pis. Telèfon 402 77 39. El Pla de Serveis Socials d'Atenció Primària Aquest Pla, aprovat l'li de març del 1994 pel Comitè de Govern de l'Ajuntament de Barcelona, defineix el model metodològic i organitzatiu que ha d'orientar el funcionament de la xarxa pública de Serveis Socials d'Atenció Primària de Barcelona amb uns criteris de racionalització i homo- geneïtzació del model de prestació dels serveis socials. El Pla desenvolupa i concreta fonamentalment aspectes com els referents bàsics i les línies d'actuació de l'atenció primària, els perfils i fun¬ cions dels professionals, els equipa¬ ments bàsics, les competències i ser¬ veis dels Districtes i de l'Àrea d'Afers Socials, els criteris generals de funcionament, els criteris bàsics d'actuació individual i/o familiar i col·lectiva, la plantilla d'Atenció Primària —ràtios, necessitats i priori¬ tats—, la formació, els sistemes d'in¬ formació i la informatització, la coor¬ dinació entre els Serveis Socials d'Atenció Primària i els d'Atenció Secundària o Especialitzada i la coo¬ peració amb entitats i institucions. L'Institut Municipal Barcelona Espectacles L'IMBE gestiona, al llarg de l'any, quatre programes ben diferenciats que s'emmarquen en l'àmbit de les arts escèniques i de les festes ciutada¬ nes. El Mercat de les Flors, programa que abarca les activitats escèniques d'aquest teatre des del mes d'octubre als mesos de maig/juny, proposa un seguit de muntatges de teatre, dansa o música nacionals o internacionals de gran qualitat, tot oferint les propostes més innovadores i els nous corrents escènics. El Festival d'Estiu de Barcelona- Grec concentra, al llarg del mes de juliol un gran nombre d'espectacles de teatre, dansa, música, varietats i cinema marcats per la doble caracte¬ rística de la qualitat i la popularitat, aprofitant el bon temps per programar majoritàriament en espais a l'aire a 45 46 lliure com el Teatre Grec, el Poble Espanyol o la plaça del Rei entre altres. Les Festes de la Mercè presenten, al llarg de tres dies, un seguit d'acti¬ vitats —gimcana, tallers, concur¬ sos—, espectacles festius i berbenes per a tota mena de públic. La Calvalcada de Reis, també és una festa multitudinària que organitza l'IMBE. La Formació de Personal L'octubre del 1988 es va concretar l'embrió d'un centre de formació, on des del primer moment la formació dels treballadors municipals s'entén com a suport essencial dels processos de modernització. El gener del 89, en la presentació d'un curs d'IMAE, es manifesta públicament la necessitat de contextualitzar la formació en el desenvolupament de l'organització amb unes paraules de Xavier Men¬ doza : "La formació no es pot cons¬ truir en el buit (...) ha d'estar inserida en un programa amb ambició de modernització de les administracions públiques." També al 1989, formació de personal passa del carrer Sots- tinent Navarro al carrer Ferran 34, cosa que va permetre que s'identifi¬ qués amb un espai determinat la polí¬ tica de formació que, a poc a poc, anava prenent forma. En el Pla de Formació de Personal del 1990 es vertebren les accions for¬ matives en un Pla Integral, estructurat en cinc programes: Suport als proces¬ sos de reclutament, selecció i desen¬ volupament de personal; desenvolu¬ pament de les capacitat directives; millora de les capacitats tècnico-ad- ministratives; formació tècnica espe¬ cialitzada; reflexió sobre la ciutat i els projectes municipals. A partir del 1992 i fins avui, el Pla de Formació es contextualitza en el programa de Recursos Humans de l'Ajuntament, cosa que li confereix la globalitat necessària per esdevenir agent de modernització i de canvi en la cultura de gestió a l'administració pública. Aposta per la gestió pública: la desconcentració V funcional als Ambits La desconcentració funcional als Àmbits obeeix a la idea de fer-los responsables, no només dels serveis prestats, sinó també del seu cost se¬ gons els recursos emprats. En aquest sentit, el Decret d'Alcaldia de 25 de gener del 93 estableix les atribucions dels regidors i gerents d'Àmbit. Aquestes atribucions es refereixen a matèries de gestió i administració econòmica —autorització i disposició de despeses, transferències de credit dins l'Àmbit i comptabilització de tots els actes econòmics—; matèries de gestió i administració de personal —llicències, excedències, vacances, horaris, destinació, control de disci¬ plina laboral, propostes de provisió de llocs de treball—, matèries d'orga¬ nització i programació —disseny de l'organització interna de l'Àmbit, ela¬ boració del programa director global de l'Àmbit, seguiment i avaluació del desenvolupament d'aquest programa. Rondes, la ciutat ràpida Un dels regals que els Jocs Olím¬ pics van deixar a Barcelona van ser les rondes. Un projecte que la ciutat creia necessari des de mitjan anys 60 i que ja estava dibuixat en la Pla Ge¬ neral Metropolità, però que gairebé van trigar trenta anys a fer-se realitat. La posada en marxa de 55,5 quilò¬ metres de ronda que envolta la ciutat ha permès reduir el trànsit pel centre de la ciutat d'un 10 a un 30%, segons els carrers. Però, sobretot, han permès tancar ferides obertes per les autopis¬ tes urbanes com la Meridiana o el carrer Aragó. Ferides on actua l'A¬ juntament amb l'objectiu de guanyar nous espais urbans per a l'ús de la ciutat mitjançant la conversió d'aquestes vies ràpides en bulevards. Des de casa, tràmits per telèfon: 900 30 10 30 No és fàcil recordar totes les peri¬ pècies que va passar un grup de gent per aconseguir el disseny, la posada a punt, el funcionament i, finalment, l'èxit del Servei. Un servei que, per innovador, en els seus inicis sembla¬ va una "bestiesa" en la que molt pocs creien. Durant el primer mes de funciona¬ ment ■—juliol del 1990— va obtenir els 100 primers tràmits. Poc es po¬ dien imaginar aquells 12+1 treballa¬ dors municipals que, 4 anys més tard, s'arribaria als 1.000 tràmits diaris. Es per això que els integrants d'a¬ quest servei, quan hi pensen, recor¬ den moments de disgustos i enrabia¬ des, altres d'alegries i satisfaccions i sempre la il·lusió d'haver estat pio¬ ners d'una nova forma d'atenció al ciutadà. Gràcies Vicky Aira, Remei, Mar- rahi, Francesc Saez, Josep M. Giba- nel, Núria Andrés, Anna Prats, Albert Ginesta, Gemma Lombart, Blanca Peris, Isabel Gual, Tona Cortés. I, també gràcies, a tots els qui s'hi van anar incorporant: Margarita Llorens, Montse Vallès, Antonio de Gracia, Helena Martínez, Cristina Hernandez, Amèlia Sans, Jaume Fort, Lali Sope¬ ña, Lídia García, Eva Albadalejo, Pilar Roca, Benjamí Montserrat.... Els Jocs Olímpics, uns anys d'esforç per a la ciutat Quan l'Alcalde Serra va proposar Barcelona com a seu dels Jocs del 92, molts van pensar que era un somni. Quan l'Alcalde Maragall va tornar amb els Jocs sota el braç, molts van pensar que no serien un Jocs de pri¬ mera. Els Jocs han estat la meravellosa excusa i la fita per transformar Barce¬ lona en una ciutat europea amb quali¬ tat. I, els Jocs, van ser de primeríssi- ma: un èxit rodó! L'Ajuntament va aportar als Jocs una cosa impagable: la idea i l'anima¬ ció. Va treballar perquè el projecte es convertís en realitat, vencent molts obstacles. Va aportar-hi la millor gent. I diners. Dels Jocs, l'Ajuntament ha après allò que mai no hem d'oblidar: ser motor per a la qualitat de vida global de la ciutat, amb vicis de ciutat emprenedora i oberta. Catàleg de Serveis Personals per als barcelonins La tasca iniciada el 1992 comença a donar els seus fruits i el Catàleg de Serveis Personals comença a ser una realitat tangible. "El Periódico" va publicar a principis de març una sepa¬ rata amb la Guia de Serveis de Be¬ nestar Social. Què és el Catàleg de Serveis? Qui¬ na importància tè? Evidenment, sembla impensable que una empresa qualsevol, prestado¬ ra de serveis, pugui subsistir sense tenir clara i ben estructurada la seva oferta i que la pugui comunicar als seus futurs clients. L'Ajuntament de Barcelona, potser una de les empreses de serveis més importants de la ciu¬ tat, no coneixia d'una manera estruc¬ turada i homogènia la seva oferta a escala de ciutat. Conscients d'aquesta greu man¬ cança, un equip de professionals de diverses àrees de l'Ajuntament es van posar a treballar el tema. El Catàleg recull tots els serveis que es presten des de les Divisions dels Serveis Per¬ sonals del Districtes, i de les Àrees de Salut, Esports i Serveis Socials. Per a cada servei s'identifica el sector te¬ màtic on correspon, si es competencia municipal, si respon a alguna prioritat marcada en el Plà d'Actuació Muni¬ cipal, quin és el seu codi funcional de pressupost, quines són les seves pres¬ tacions, quines necessitats volen satisfer, qui són els usuaris, on es presta, què ens costa i amb quins in¬ dicadors mesurarem l'eficàcia i l'efi¬ ciència de la prestació. Estem convençuts que aquest ins¬ trument ens permetrà ajustar més els serveis a les demandes i necessitats dels ciutadans i introduir millores en la seva prestació. Microurbanisme, la ciutat sorgida de la urbanitat Una de les principals obsessions de l'urbanisme barceloní des de la instauració dels ajuntaments demo¬ cràtics ha estat l'obra petita. Són ac¬ tuacions que no tenen una magnitud espectacular, però que són imprescin¬ dibles per millorar la qualitat de vida dels veïns d'un determinat barri de la ciutat. Les transformacions de Dis¬ trictes com Nou Barris o Ciutat Vella tenen molt a veure amb aquestes peti¬ tes obres. Recentment, aquesta preocupació s'ha manifestat amb obres com ara les escales mecàniques de Ciutat Me¬ ridiana, la remodelació de la plaça Sant Just o la plaça en construcció damunt l'aparcament del carrer Mina de la Ciutat. Són obres que, com les del carrer Cànoves a Horta-Guinardó, perme¬ tran sortir del seu aïllament actual el barri de Sant Genis, o el cas de les escales mecàniques al carrer Jaume Pinent a Roquetes i que són la respos¬ ta, sobretot, a les demandes veïnals. La Carta Municipal de Barcelona La Carta Municipal té moltes sig¬ nificacions possibles: és un vincle amb la història de la ciutat i la seva tradició d'autogovern; és l'expressió d'una voluntat política de refermar el seu caràcter de capital de Catalunya i, és, una llei: una norma jurídica inno¬ vadora i moderna, que pretén actua¬ litzar les eines d'intervenció del govern de la ciutat per a la transfor¬ mació i millora de la realitat urbana. En aquest sentit, la Carta Munici¬ pal es justifica per la seva capacitat de millorar les coses per a la gent de la ciutat. Les relacions amb les associacions de voluntaris Barcelona també és una trama de 8.000 associacions de ciutadans agru¬ pats entorn d'una idea per potenciar la qualitat de vida. Àvui, moltes d'aquestes associa¬ cions estan en un procés de reconver- 48 sió. Si els setanta i els vuitanta van ser els anys de la reconversió d'em¬ preses, els vuitanta de l'administra¬ ció, els anys noranta són els de la reconversió del sector de les associa¬ cions. Amb les associacions de voluntaris de Barcelona, l'Ajuntament sempre hi ha treballat. De tu a tu. Però, ara, s'hi vol relacionar més estretament per prioritzar necessitats ciutadanes, per ser-hi present conjuntament i multiplicar els recursos de serveis acordats per a la ciutat. Ajuntament i associacions de voluntaris són dues cares del públic: facilitar serveis als ciutadans i ciuta¬ danes de Barcelona que saben que la ciutat és una casa comuna per fer una vida de ciutadania plena, activa. El Programa Municipal de Rela¬ cions amb les Associacions de Vo¬ luntaris per Barcelona que s'ha ende¬ gat —impulsat pel Consell Municipal de Benestar Social— és un dels intru- ments per fer-ho més possible. 800 equipaments per als ciutadans L'Ajuntament ha treballat i treba¬ lla per una ciutat oberta i solidària, socialment equilibrada, on totes les persones siguin ciutadans i ciutadanes de ple dret. La política social a Barce¬ lona es concreta en molts serveis i en una àmplia xarxa de centres i equipa¬ ments que fan de Barcelona una ciu¬ tat pionera, avançada i, sobretot, exi¬ gent. S'ha editat una guia que aplega més de 800 instal·lacions que són pa¬ trimoni de la ciutat, que són propietat pública: instal·lacions esportives, centres per a la gent gran, casals in¬ fantils i de joves, escoles, museus, centres cívics, hospitals, centres d'acollida per a dones maltractades, d'atenció als drogodependents, d'in¬ formació a immigrants i refugiats. Una xarxa àmplia i diversa que ofereix recursos i possibilitats per a la millora de la qualitat de vida del conjunt de la població i per donar res¬ postes al reptes socials de la nostra ciutat. Barcelona solidària aquí i al món L'Ajuntament ha fet créixer la so¬ lidaritat a la ciutat des dels serveis que ofereix als més necessitats. I l'ha fet créixer per estar present en grans temes internacionals que preocupen tots els ciutadans. El Comissionat per a la Defensa dels Drets Civils presideix actualment una comissió intermunicipal per a les actuacions internacionals mitjançant les ONGs de la ciutat. La solidaritat a Barcelona, a través de l'esforç de les ONGD, les associa¬ cions, dels mitjans de comunicació i de l'Ajuntament creix i es transforma en actitud i manera de viure. L'Àmbit de Benestar Social ha es¬ tat especialment sensible en els temes de solidaritat ciutadana i internacio¬ nal. 010, la informació plural per a la ciutat El novembre d'enguany el 010 complirà 10 anys. Han estat deu anys en què l'acceptació i l'èxit del servei han anat per damunt de la nostra adaptació a una demanda sempre en augment. El 010 és, sobretot, un servei fill dels seus treballadors, tant les bases de dades que suporten les informa¬ cions, els esforços per mantenir la informació actualitzada, com l'actitud decidida i valenta a l'hora d'enforn- tar-se amb preguntes tan diverses i de ciutadans de tots els nivells culturals que no haurien tingut resposta possi¬ ble sense la dedicació i l'entusiasme de totes les persones que hi han treba¬ llat i que hi treballen. Ara, inicia una nova etapa marcada per l'extensió a l'àmbit metropolità i per la incorporació d'informacions referides al transport públic. L'ambi¬ ció d'aquests nous objectius no els espanta, ja que es compta no només amb el millor suport tecnològic, sinó també amb la implicació de totes les persones dedicades, tant de l'Ajunta¬ ment, dels ajuntaments metropolitans i de l'Entitat Metropolitana del Transport. Fer esport diari ais Centres Esportius Si la ciutat ha canviat en molts aspectes amb motiu dels Jocs Olím¬ pics, on aquest canvi apareix inqües¬ tionable és en l'aspecte esportiu. Per a l'esport de Barcelona hi ha un abans i un després de la celebració olímpica. Un abans i un després que es pale¬ sen fàcilment en les instal·lacions esportives i en la cultura i la capacitat organitzativa de Barcelona, tant en l'àmbit municipal i públic com en l'associatiu i en el privat. Potser el repte més atractiu per als qui treballen en el món de l'esport ha estat posar en marxa i al servei de la pràctica quotidiana el gran patrimoni heretat dels Jocs. En xifres, la pro¬ gressió de Barcelona en espais espor¬ tius és espectacular: l'any 1982 hi havia 217 espais, el 1992-94 n'hi havia 456, sense comptar els espais "no convencionals". Grans complexos esportius obren les portes als esports de tota mena i per a tots els ciutadans. Instal·lacions com les piscines Picornell, el polis- portiu l'Espanya Industrial, el de la Mar Bella, el de Nova Icària o el Parc de Can Dragó són equipaments mo¬ dèlics quant a qualitat i diversitat en l'oferta esportiva de la ciutat. El Consell Municipal de Benestar Social El Consell és un exemple de parti¬ cipació de les organitzacions socials dels ciutadans de Barcelona en allò que fa i que ha de fer l'Ajuntament. Fa sis anys que funciona i, cada any, recomana i proposa normes per orientar les actuacions municipals, suggereix, reflexiona i analitza neces¬ sitats socials, estructures, conjuntures o emergències. Durant l'any, el Consell s'estructu¬ ra en grups de treball sobre drogode- pendències, infància i família, dona, pobresa, prevenció, projecte jove, re¬ fugiats i estrangers, gent gran, viven- da social i voluntariat. Es un instrument que alguns ajun¬ taments han tingut present i que ham implementat als seus municipis. Cada any publica les seves propostes. Comissionat per a la Defensa dels Drets Civils L' 11 de desembre del 1991, a tra¬ vés d'un decret d'Alcaldia, es va crear la figura del Comissionat de l'Alcaldia per a la Defensa dels Drets Civils com a eina per a la defensa d'aquests drets entre les minories ètniques, la immigració estrangera i altres col·lectius la inserció social dels quals pot presesntar dificultats. La preocupació pel respecte als Drets Humans es concretava així en l'àmbit municipal com una atenció particular a sectors de població —les anomena¬ des minories— que requereix actua¬ cions específiques orientades a supe¬ rar les dificultats en l'exercici normal dels seus drets i llibertats. Les funcions del Comissionat són la promoció del normal exercici dels drets de les minories ètiniques i reli¬ gioses., a través de l'elaboració de plans i programes, l'atenció a la pro¬ blemàtica dels col·lectius d'immi¬ grants estrangers a Barcelona i vetllar per l'exercici igualitari dels seus drets, la promoció de la tolerància so¬ cial i mantenir relacions intitucionals amb les entitats i institucions relacio¬ nades amb els Drets Himans. Barcelona s'arregla amb l'Agència del Paisatge Urbà La conservació i millora del pai¬ satge urbà forma part d'una cultura de civisme, de preservació del medi, de qualitat de vida i d'estima per la ciutat pròpia. Es un element necessari per millorar l'ambient urbà, per exigir el manteniment qualitatiu de les edifi- ciacions i, en definitiva, per fomentar una dinàmica social positiva i respon¬ sable. Des del 1986, la campanya "Bar¬ celona posa't guapa" ha tingut un paper decisiu en aquest procés. La gran participació ciutadana, el patro¬ cini de moltes empreses privades i la col·laboració dels mitjans de comuni¬ cació han fet possible l'èxit del pro¬ jecte. La campanya és un mecanisme que canalitza les aportacions privades a la millora del paissatge urbà, tant dels qui actuen sobre el patrimoni i obtenen de l'Ajuntament ajuts econò¬ mics, tècnics i administratius, com les dels qui, actuant com a patrocinadors, fan possible la recuperació de fonts, monuments, jardins o qualsevol ele¬ ment emblemàtic del paisatge o del patrimoni urbà. La seva actuació no es limita als edificis històrics, sinó que ho fa en tota la ciutat. Qualsevol edifici o elment urbà es pot acollir a la cam¬ panya, ja sigui per embellir-se o per solucionar problemes d'humitat, es¬ querdes, despreniments o insonoritza- cions. Casar-se a l'Ajuntament i a les seus de Districte Des de 1' 1 de març d'enguany, l'Ajuntament de Barcelona ofereix als ciutadans la possibilitat de casar- se a les dependències municipals, gràcies a una llei de desembre del 1994 que atribueix als consistoris les mateixes funcions que fins avui no¬ més podia fer el jutge. Fins ara, no¬ més se celebraven matrimonis als ajuntaments en aquelles poblacions petites on no hi havia un jutge encar¬ regat del Registre Civil. En el cas de Barcelona, els deu Districtes assumeixen, per delegació de l'Alcalde en els regidors-presi- dents i vice-presidents, aquesta nova funció entre les moltes tasques que desenvolupen. El casament, l'organitzen els con¬ sells de Districte, en una sala habilita¬ da per fer una cerimònia solemne i se celebren cada dijous i els primers dis¬ sabtes de mes. Naturalment, es pot escollir el dis¬ tricte que es vulgui. Els tràmits es poden fer a l'oficina municipal de la plaça Sant Miquel i a cada Districte. S ►a 49 Com a funcionari fas funcionar la funció pública motivat? Els qüestionaris acostumen a plantejar-te qüestions contundents, en blanc i negre. Van bé, doncs, per a la reflexió Te'n presentem un perquè et posis el termòmetre en la teva feina municipal. Més que el resultat, el que comp¬ ta aquí és que puguis analitzar la teva visió de l'organització munici¬ pal i la teva motivació en la feina diària als serveis municipals. Els funcionaris —ja ho hem demostrat— podem fer funcionar la funció pública amb qualitat de serveis. Ho hem demostrat. Ho demos¬ trem. I volem demostrar-ho encara amb més contundencia des la quali¬ tat del nostre treball diari en els múltiples serveis municipals. 1. Perquè puguem treballar millor C. Ha de canviar tot B. Hem de treballar diferentment A. Hem de treballar com una organit¬ zació de serveis 2. De la qualitat del meu treball quotidià B. El responsable és el meu cap A. Jo en sóc el responsable C. La responsable és l'organització 3. El treball municipal diari A. És igual d'intens que el d'altres organitzacions de serveis C. És menys intens que el d'altres organitzacions de serveis B. Vaig fent com he fet sempre 4. El més important a l'Ajuntament C. Són els recursos econòmics A. Són les necessitats de la ciutat i respondre-les B. Són els equips de treballadors de serveis 5. Quan hi ha problemes a l'orga¬ nització municipal B. Penso que la culpa és dels polítics, sempre C. Penso que la culpa és de l'organit¬ zació, en abstracte A. Penso que la culpa és de tots els qui hi treballem 7. Treballar a l'Ajuntament C. És un xollo A. Potencia la meva motivació pel treball públic B. Podria treballar en un altre lloc, però prefereixo aquest 8. Els polítics i l'alta direcció gerencial B. M'han de dir tot el que he de fer i com C. Passo de tot A. Han de mirar el resultat i deixar que els equips de serveis puguem decidir els instruments 9. A l'Ajuntament el que fem C. Tot està malament A. Estem en un procés de canvi per millorar contínuament els serveis al ciutadà B. Hem millorat moltíssim: som mag¬ nífics 10. Si els ciutadans es queixen de la poca qualitat d'un servei B. Algunes vegades tenen raó C. Mai no tenen raó A. Cal escoltar-los i respondre'ls 6. A l'hora d'acabar la feina C. Estic dos minuts abans davant el rellotge de fitxar A. Tinc clar el meu horari, però deixo de treballar quan acabo el que he començat B. Sóc dels qui no els ve d'aquí ajnnsouip un ai-jDiuot v npuapuai quin DiDJDOJiiq un sia 'nuquopunfnun lu unuoia -un/ un sia ou '3 saisodsau ap ouofoui suat iç nppjaojnq vj ap map -uad ]a lia pisa anb nuquopunf nun o unu -opunf un sia 'g saisodsai ap niuofnui suai ¡s ¡na luoa nuquopunf nun o unu -opunf un sp 'y saisodsau ap nuofnui suai ig El Price dels poetes Çrfll dj&m JldfÂ) >)vrr,fíl( ir¡y *i UKn/ù »(' f Palau de la Música Catalana Dimecres. 26 d'abril a les 9 del vespre Ajuntament de Barcelona His poctcs^^^» de la cançt sSrr- ■I Price deis poete: El Price dels poetes Els poeles^^a» de la cançó Els pocies^i^^r de la cançó i H El Price dels poetes El Price dels poetes Els poetesde la cançó A partir de 1' 1 de maig trobareu a la venda aquests cartells a l'Oficina d'Atenció i Informació al Ciutadà de la PI. Sant Miquel, pel preu unitari de 200 pessetes.