Les Cotxeres de Sants,
un projecte compartit
300 noves empreses i
1.500 llocs de treball
a Barcelona Activa
Llàtzer Moix
a la ciutat dels arquitectes
La Guàrdia Urbana
en missió humanitària
per Ruanda
Giotto sota
les voltes gotiques
del Tinell
Quatre conceptes
bàsics sobre qualitat
de serveis
La ciutat, al dia.
Les inversions
barri per barri
Com valores
el Pla Municipal
d'Atenció Primària?
id rap mes
FT T A REI
Un jardí-museu a Barcelona
Un jardí per a retrobar-se
250 pies.
GRATUÏT:
Dimecres i diumenges
Menors de 10 anys,
jubilats i aturats.
Jardí neo-clàssic i romàntic
amb riquesa arquitectònica,
escultòrica i ornamental.
Museu viu a l'aire lliure.
Parc Públic
GRATUÏT
rrrrrnr.rrrLr.r, rrrr-rrg
JOCS 111
picnic
b^3
octubre/novembre
i_q 1994
President: Ganyotes Ara, Barcelona es posa... guapíssima 4
Guerau Ruiz Pena
Editorial 11
Consell reptes en el treball
Assessor: quotidià del municipi. 5
Onze qüestions indispensables per millorar l'Administració
Francisco Longo, Ferran Masearell, Pública.
Josep M. Figueras, Manuel de Forn,
Manuel Tuñí, Enric Casas, Fets i projectes Barcelona pensa, Barcelona es mou.
Angela Vinent, Carme Turró,
Manuel Villalante, Manel Blasco. Qualitat Quatre conceptes sobre la qualitat de serveis.
de serveis Línies directrius per aconseguir serveis de Qualitat,
Director: amb majúscules.
Toni Puig Els quatre Nomenclàtor per a quatre mil carrers de la ciutat. 10
Coordinació: cantons La Ponència del Nomenclàtor ens explica els criteris
Irene Pagès per batejar carrers.
Adjunta a Redacció: 300 noves empreses i 1.500 llocs de treball a 11
Dolors Pinart Barcelona Activa.
Edita: Potenciar noves empreses i empresaris, la tasca de
Barcelona Activa.
Regidoría de Presidència
Ajuntament de Barcelona Les Cotxeres de Sants, un projecte compartit. 12
Autoedició, fotomecánica i El Districte de Sant-Montjuïc cogestiona el equipament
amb les entitats.
impressió:
Impremta Municipal. Exp.9453368 El grup de submarinistes dels Bombers de Barcelona. 13
Dipòsit legal: B. 14.742-1990 Rescat de vehicles, salvament de banyistes, truqueu als
bombers submarinistes.
Disseny gràfic:
Ferran Cartes/Montse Plass Entrevista Llàtzer Moix a la ciutat dels arquitectes. 14
Maquetació: Un passeig apassionant per Barcelona de la mà de Llàtzer
Impremta Municipal. Beatriz González Moix, autor de "La ciudad de los arquitectos".
Fotografía: Ajuntament La Guàrdia Urbana en missió humanitària per 19
Jaume Soler, F. Ontañón. endins Ruanda.
Oficina Tècnica Tres ens
d'Imatge, fotògrafs: membres de la GU expliquen la seva experiència
en un
Antonio Lajustícia, Rafael Escudé. camp de refugiats ruandesos.
Col·laboren en aquest número: Dossier La ciutat, al dia. Les inversions barri per barri. D/325
Núria Batlle, Jordi Bulbena, Un punt d'informació visual a la planta baixa de
la Casa Gran.
Rosa Fabré, Glòria Figuerola,
Antoni Nicolau, Àngels Paredes, Jordi Reportatge Giotto sota les voltes gòtiques del Tinell. 23
Secall, Jordi Torroella. Una visita a l'exposició del Tinell per trobar-se amb
A el
la secció Debat Obert: pintor i el seu ambient.
Rosa Escofet, Esperança Hoste, Debat Obert Com valores el nou Pla Municipal d'Atenció 27
Cinta Llorens, Xavier Suñol. Primària?
Carme Turró. Una taula rodona entre coneixedors del tema ens pot aclarir
els
Adreça: conceptes.
Plaça de Sant Jaume, Formació Control de gestió: uns nous Temps Moderns de 32
Regidoría de Presidència. amb cafè Chariot?
08002 Barcelona Eixos bàsics per no perdre's entre les rodes dentades de
Tel. 402 70 00 l'organització.
Amanida Ultima hora de la ciutat. 34
de notícies
Taula de Joc Regaleu-vos una estoneta d'oci. 38
Molt personal Enllumenat Públic, un canvi de color per a l'estalvi 40
Biblioteca La Llibreria de la Diputació de Barcelona. 42
Un nou espai on trobareu eines de consulta bàsiques.
H Ara, Barcelona
es posa...
I
JORDI BULBENA
11 reptes
en el treball
quotidià
del municipi
Les administracions públiques —i lladors de l'organització. Qualitat,
el nostre municipi en especial— han però, per satisfer les necessitats plu¬
treballat, aquests últims anys, un grup rals dels ciutadans i de la ciutat.
important de qüestions impensables S'avança en l'optimització dels
en una administració de la burocrଠrecursos humans. Es capacita, amb la
cia. formació, perquè la feina es faci
Es treballa l'eficiència per saber millor. Es passen responsabilitats als
quins són els recursos mínims que treballadors en la línia dels serveis.
s'han d'utilitzar en un servei. I es tre¬ Totes aquestes innovacions i esforços
balla, també, la manera com organit¬ han de servir per fer l'Administració
zar tot el procés de la seva producció més productiva i competitiva, per
perquè el servei sigui eficaç i respon¬ assegurar la prestació de serveis als
gui a les necessitats ciutadanes que es ciutadans i per oferir-los uns serveis
volen abordar. Es treballa, doncs, més òptims.
l'eficàcia. Però aquestes onze tendències
Es treballa en la resolució de pro¬ actuals del nostre treball municipal
blemes que té tota organització de només augmentaran i milloraran els
serveis. Però es treballa, també, per serveis municipals —des de cada ser¬
pensar allò que, tot i no constituir un vei, per petit que sigui— si tots els
problema, és susceptible de ser can¬ treballadors municipals les sentim
viat o millorat. Perquè allò que fun¬ com a pròpies i les transformem en la
ciona sempre es pot optimitzar. manera quotidiana de treballar.
S'analitza la informació per millo¬ Treballar més i millor, consolida ser
rar la qualitat de les decisions. Perquè més productius i, això, significa afer¬
una informació qualificada facilita mar l'Estat de Benestar. Perquè estem
unes decisions millors i més oportu¬ en una organització comuna i volem
nes. que sigui la millor en el servei públic
S'opta per la competència perquè per als ciutadans de Barcelona.
els serveis públics han d'estar al Hem avançat. Però, ara, a l'inici
nivell de qualitat dels serveis més de la tardor, quan la màquina de
avançats car han de potenciar la qua¬ l'organització torna a avançar veloç¬
litat de la ciutat, sense cap excusa. ment, cal recordar-ho, pensar-hi i
També —i més recentment— es examinar-ho: on estem?, on hem
treballa en la reducció de costos, d'estar?, què ens manca?, com ho
implicant-hi tots els qui treballem a podem obtenir?
l'administració per avançar cap a una Un municipi òptim en serveis és
definició minuciosa dels llocs de tre¬ construeix dia a dia, des de les apor¬
ball per saber sempre què cal fer, tacions de totes ■
com cal fer-ho i quants treballadors i tots. I
es necessiten.
Es treballa la reestructuració per
determinar la mida òptima de les
administracions i la manera d'orga-
nitzar-les per facilitar la seva flexibi¬
litat i fer allò que n'esperen els ciuta¬
dans.
L'objectiu de qualitat total està
substituint la simple eliminació de
faltes. Qualitat vol dir millora pro¬
gressiva, fins que no hi hagi cap
error. I, això, només és possible amb
la cooperació del gran equip de treba¬
PARCS I JARDINS
02
&
Amèrica Llatina "Barcelona El Laberint
més a prop Informació", d'Horta,
des de Sant Martí novament a les un museu vegetal
bústies dels ciutadans
"América Llatina més a prop" és el Després d'una restauració minu¬
nom d'un programa organitzat pel ciosa portada a terme per l'Institut
La revista
Centre Cívic del Besòs i l'Escola que edita el Departa¬ Municipal de Parcs i Jardins, el Parc
ment de Premsa de
Gregal del Districte de Sant Martí l'Ajuntament de del Laberint d'Horta va tornar a obrir
Barcelona "Barcelona Informació",
que va finalitzar el 15 d'octubre. ja les seves portes el darrer 25 de setem¬
torna arribar a les bústies dels ciuta¬
Es tracta d'una oferta d'activitats bre. Aquests jardins van ser una ini¬
dans des de les festes de la Mercè.
que reflexteixen la realitat de l'Amè¬ ciativa, el 1791, d'Antoni Desvalls,
Els
rica Llatina actual des del punt de primers números d'aquesta nova marquès de Llupià, ampliats poste¬
vista econòmic, social i cultural. època del butlletí —que es va deixar riorment pels seus descendents. Es
de
Avui dia, la diversitat és un valor publicar el 1992— ha tingut un l'única mostra de jardineria catalana
inestimable i una aposta de futur. Tot tiratge de 600.000 exemplars. del seu temps que ha arribat als nos¬
El model és el mateix
allò pugui facilitar l'enteniment que l'antic.
que tres dies, cosa que li confereix un
Té 16
entre els pobles, el respecte les pàgines i una periodicitat men¬
a valor històric notable. Però al marge
sual i
altres cultures i la sol·lidaritat amb els incorpora informació general d'això, els jardins tenen interès per
de la ciutat i
països que necessiten col·laboració particular de cada ells mateixos, com a espai de gran
situacions d'injustícia Districte, per la qual cosa se'n fan 10
per superar bellesa on s'hi suma un profund sim¬
els edicions distintes.
contribueix decisivament a trencar bolisme expressat a través dels ele¬
El número del butlletí distribuït
murs de la incomprensió i les fronte¬ ments ornamentals i arquitectònics.
res de la desigualtat. "America Llati¬ per la Mercè incloïa un reportatge Els jardins ocupen vuit hectàrees,
sobre els nous
na més a prop" voler fer palesa parcs inaugurats a
va voltades d'una àmplia zona forestal.
Barcelona, una entrevista amb l'An¬
aquesta intencionalitat. La part central és d'estil neoclàssic i
No toni de
és precís insistir en els lligams "Poblenou", l'estació de inclou el cèlebre laberint de xiprers
l'AVE a la
històrics i culturals uneixen Sagrera, la pasarel·la del
que ens que dóna nom a la finca, a més de
Port
als pobles d'aquell continent, però Vell, el ban de la circulació i una diverses construccions i jocs d'aigua.
moltes vegades, el coneixement i la agenda d'actes. Aquesta zona està dedicada a
Amb el
imatge tenim dels països llatinoa¬ primer número de "Barce¬
que l'al·legoria de l'amor. En contrast, el
lona
mericans són superficials i difi¬ Informació", l'empresa de
ens jardí romàntic, d'una bellesa inquie¬
culten una visió més objectiva, allu¬ Transports Metropolitans de Barce¬ tant, aporta una reflexió simbòlica
lona —TMB— va
nyada de la nostra quotidianitat. repartir un fulletó sobre la penitència i la mort.
d'informació sobre el Bus Turístic
Exposicions, conferències, taules Degradats per l'ús indiscriminat i
100 amb
rodones i actes propis d'aquests paï¬ quatre vals de descompte el vandalisme, els Jardins del
sos van formar part d'aquest progra¬ per als residents a Barcelona. Laberint han estat restaurats en pro¬
El número 2,
ma, una iniciativa la qual desitgem que
a correspon al mes funditat a fi de recuperar la coherèn¬
continuïtat. En tot el balanç d'octubre, conté un
cas, reportatge sobre cia
la original i l'extraordinària magni¬
ciutat i
d'aquest mes d'activitats ha estat l'esport, les noves instal·la¬ ficència vegetal. La Unió Europea va
cions
positiu per la participació ciutadana municipal, una entrevista amb col·laborar amb les obres a través
Peret i la classificació i
que ha obtingut i segur que ha acon¬ reciclatge en d'un
la recollida al programa de
objectiu fonamental: selectiva d'escombraries. ajut integrat res¬
seguit el seu tauració de jardins històrics. A partir
apropar-nos l'Amèrica Llatina. de la seva apertura al públic, els
Jardins del Laberint poden ser visitats
de manera restringida i seguint un iti¬
nerari preestablert. Aquest tracta¬
ment, que l'equipara amb un museu a
l'aire lliure, és l'únic que en pot asse¬
gurar la conservació.
Cicle de la "Del rebost a la La igualtat
Diversitat cultural taula", una exposició entre homes i dones
a Sant Andreu de cuina gòtica a tot Europa
El Consell de Districte de Sant L'exposició "Del rebost a la taula. La igualtat de tracte entre dones i
Andreu, amb la col·laboració d'enti¬ Cuina i menjar a la Barcelona gòti¬ homes avui és un repte a tot Europa.
tats ciutadanes i entitats del barri de ca", que es podrà visitar fins al 15 de Per això, s'ha organitzat, des de
Trinitat Vella, té l'objectiu de donar a gener del 1995 a la Sala de les Voltes l'Àmbit d'Alcaldia-Presidència i el
conèixer i sensibilitzar la població Romàniques del Museu d'Història, de Benestar Social, amb la col·labora¬
amb les activitats i organitzacions reuneix 102 peces arqueològiques ció de Y Instituto de la Mujer del
dedicades al treball de cooperació relacionades amb l'alimentació dels Ministerio de Asuntos Sociales, una
internacional, per la qual cosa ha segles XIV i XV. jornada de treball sobre "El principi
organitzat un cicle de la diversitat Menjar carabasses durant tot un d'igualtat entre dones i dones en
cultural del 7 al 20 de novembre al any —el 1411—, com sembla que va matèria social a la Unió Europea",
Centre Cívic de Trinitat Vella, que ser la dieta del frares de Santa Anna, que se celebrarà el dia 12 de desem¬
coincideix amb el seu 8è aniversari. no era cap proesa per sortir al bre.
Darrerament, el tema de la diversi¬ Guiness, sinó que en una època en Durant la jornada, advocats, jutges
tat cultural ha estat objecte de prota- què els barcelonins s'alimentaven i interessats en el tema de l'adminis¬
gonisme, canvis socials i econòmics pràcticamet de pa i vi —això sí, una tració i les associacions per a la igual¬
molt rellevants arreu del món i de bona racció de cada cosa—, sembla tat, analitzaran la legislació comu¬
manca de sensibilització de la pobla¬ gairebé una sofisticació gastronòmi¬ nitària, l'àmbit laboral, les directrius
ció han dut a la intervenció de dife¬ ca. Si hi havia sort, el pa i el vi comunitàries, la igualtat a la legisla¬
rents organitzacions amb l'objectiu podien dur acompanyament, el com- ció a Catalunya, la jurisprudència....
de defensar la igualtat per a tothom. panatge. Però la dieta del XIV havia A Barcelona hi ha moltes associa¬
En aquest Cicle hi haurà uns espais canviat, respecte segles anteriors, a cions que treballen el tema de la
d'exposició permanents: "Un món pitjor ja que era molt més monòtona. igualtat. El mateix municipi té un Pla
plural i divers", "Colòmbia vive" i La fruita era molt escassa i es regala¬ de la Dona. Al Districte de Sants-
"Els camps de refugiats a l'ex-Iugos- va com un objecte molt apreciat, cosa Montjuïc s'estan treballant temes
làvia". que també passava amb els dolços entorn del temps de les dones. Tot
També s'han muntat tallers per a perquè el sucre era molt difícil d'ob¬ això són petites mostres d'una volun¬
infants: "Jocs d'arreu del món", tenir i es reservava als dies assenya¬ tat ciutadana que, a Barcelona, ha
"Receptes de tots els colors" i "Tots lats i al guariment dels malalts. optat per fer cada dia més quotidiana
ballem". Conferències i xerrades: Així doncs, l'exposició inclou des la igualtat de tracte entre dones i
"Un món plural i divers", "Els joves de gots, plats, càntirs i altres objectes homes.
voluntaris als camps de refugiats de com pot ser un neuler —motilo per
Bòsnia-Herzegovina", "La coopera¬ fer neules— que es van trobar quan
ció internacional amb Amèrica es van buidar les voltes dels edificis
Llatina". Cinema, dansa, teatre i mos¬ gòtics de la ciutat, on es col·locaven
tres gastronòmiques completaran una per omplir, fins a plànols amb la loca¬
quinzena dedicada a conèixer aspec¬ lització dels espais alimentaris de la
tes relacionats amb la diversitat cultu¬ Barcelona del XIV i del XV —fonts,
ral. pous, carnisseries...—. El Museu
Cal destacar la participació del d'Història, conjuntament amb altres
Servei d'Atenció a Immigrants institucions, també organitza activi¬
Estrangers i Refugiats —SAIER— tats paral·leles a l'exposició tan origi¬
que, durant quinze dies, de dilluns a nals com una mostra de cuina medie¬
divendres de 16 a 19 hores, estarà val catalana al Verger del Palau
instal·lat al Centre Cívic de Trinitat —pati del Museu Marès—.
Vella, carrer Foradada. h—A
1
OQ
g Quatre
cu
GO conceptes
bàsics sobre
048 2609 83
5 qualitat
de serveis
o?
Hem de pensar la manera com L'Ajuntament de Barcelona com quelcom que sigui absolut, sinó a un
millorar els serveis des de dins de les Administracions Públiques dels concepte relatiu. La qualitat de ser¬
l'Administració Pública, però amb països desenvolupats en general, es veis és una mesura de la satisfacció
l'atenció posada fora: com s'espera troba en un moment en què les con¬ del client, mesura que es valora a par¬
que el municipi faciliti els serveis signes d'equilibri pressupostari i de tir de les expectatives del mateix
als diferents públics usuaris de la reducció de l'endeutament coincidei¬ client.
ciutat. xen amb una demanda permanent, És des d'aquesta perspectiva que
Jordi Torroella, director admi¬ per part dels ciutadans, de més i hem de tenir en compte dues idees
nistratiu de l'Àmbit de Benestar millors serveis. bàsiques:
Social, coneix la casa, les oportuni¬ És en aquest entorn que se'ns • La formació d'expectatives ade¬
tats i les dificultats actuals per demana, sovint sense verbalitzar-ho quades a la realitat del servei ajuda a
millorar els seus serveis i proposa explícitament, una millora significati¬ una correcta percepció per part del
com fer-ho. va de la nostra capacitat de producció nostre client i facilita, per tant, la
Cal que cadascú, des del seu lloc de béns i de serveis. Millora que s'ha feina del personal en contacte amb el
de treball, assumeixi aquests reptes de fer coincidir amb una economia de públic. Generar unes expectatives que
com una manera quotidiana de tre¬ mitjans, amb un augment de la pro¬ no s'ajustin a la realitat és un error
ballar. ductivitat dels recursos posats en fun¬ que cal evitar.
•
Així, al nostre municipi, s'avan¬ cionament i amb la màxima eficàcia El moment de la veritat. Un mo¬
pel llarg camí dels zero defectes de les operacions. ment de la veritat es
ça produeix cada
en la qualitat dels serveis públics. Tot plegat ens porta al centre del cop que un client entra en contacte
procés de modernització de l'admi¬ amb qualsevol aspecte de la organit¬
nistració pública que, malgrat tota la zació i, per tant, té la oportunitat de
literatura que s'ha escrit al respecte, fer-se'n una opinió (J. Carlzon).
es pot traduir d'una manera força En la prestació d'un servei sempre
senzilla en: produir béns i serveis existeix un contacte directe entre el
adequats a les necessitats dels nostres client i l'organització productora del
clients, en quantitat suficient, en uns servei. Contacte que sovint es mate¬
terminis predeterminats i raonables i rialitza a través d'una persona o, i
amb el menor cost possible. cada cop més en determinats sectors,
La Qualitat en general i la Qualitat una màquina.
als Serveis Públics en concret consis¬ La producció i el consum d'un ser¬
teix, doncs, a posar una mica de sentit vei són inseparables. El client, per
comú a la feina que fem cada dia, tant, no és únicament un consumidor
amb una clara orientació als nostres passiu, sinó que participa en el procés
clients, ja siguin interns o externs, de producció del servei. Cal garantir
seguint un procés de millora contínua que tant el personal de contacte, com
amb l'objectiu zero defectes i elimi¬ l'espai físic i el mètode de treball
nant totes aquelles activitats que no estiguin orientats al client i no a la
aporten valor afegit al producte o ser¬ pròpia organització.
vei final.
Els quatre conceptes bàsics sobre Orientació al client
Qualitat de Serveis són: la idea de la És un concepte fonamental en
qualitat con un concepte relatiu, la Qualitat de Serveis i ho és especial¬
orientació als clients, el procés de ment en l'entorn del Sector Públic.
millora com un procés continu i sense Cal orientar els productes i serveis i
límit temporal i l'eliminació de totes el seu procés de producció a satisfer
aquelles activitats que no aportin les necessitats dels clients i no cap a
valor afegit. l'arquitectura de l'empresa.
• Client i no usuari. No treballem
Concepte relatiu per a persones que vénen a gaudir
Quan parlem "de qualitat com a d'uns serveis a què tenen accés grà¬
concepte de gestió, no ens referim a cies a la proverbial generositat de les
"La Qualitat als Serveis Públics
consisteix a posar una mica
de sentit comú a la feina que fem
cada dia, amb una clara
orientació als nostres clients,
seguint un procés de millora
contínua amb Vobjectiu zero
defectes."
JAUME SOlf.R
Administracions Públiques. Estem mar part de la cultura de la nostra
treballant per a uns clients que, indi¬ empresa.
vidualment o col·lectivament, han
pagat un preu (sovint alt) per uns Valor afegit
béns i serveis determinats i que exi¬ Sovint pensem que augmentar la
geixen que s'ajustin a les seves ne¬ qualitat dels nostres serveis significa,
cessitats, que siguin d'una qualitat també, augmentar-ne els costos.
alta. Doncs bé, res més allunyat de la rea¬
En la cadena de valor sempre litat. Un procés de millora de la quali¬
estem en una posició definida per la tat ha d'anar acompanyat d'una
matriu Proveïdor / Client - Extern / reducció significativa dels costos
Intern. Sempre som proveïdors i totals i unitaris.
clients i, quan el nostres proveïdors o Un procés de millora de la qualitat Actuació consensuada
els nostres clientes siguin membres comporta l'eliminació de totes aque¬ Des del començament de les seves
de la mateixa organització, els hem lles activitats que no aporten valor operacions, el comitè ha de prioritzar
de prestar serveis interns de qualitat. afegit al producte final. La metodolo¬ la concertació amb els serveis muni¬
Pensem per un moment quants del gia aplicada per Rank Xerox, empre¬ cipals i la recerca activa de consens,
nostres proveïdors interns ens tracten sa líder en Qualitat de Serveis, pot ser tant sobre el objectes d'anàlisi com
com a clients i, a quants dels nostres il·lustradora com a exemple. sobre les economies que es poden
clients interns, tractem com a tais. Consisteix a definir una arquitectu¬ obtenir.
ra de negoci articulada a partir d'una La gestió de la qualitat necessita
Procés continu estructura de productes/serveis basa¬ una aproximació global, integradora i
Els processos de millora de la qua¬ da en els processos. El responsable mobilitzadora a fi que tothom tingui
litat constitueixen un procés continu del procés és l'encarregat de definir la possibilitat de participar-hi.
enfocat cap a la Qualitat Total o zero els criteris operatius, estudiar les
defectes. La Qualitat Total és, en si necessitats i els problemes que sor¬ Els treballadors
mateixa, un objectiu inabastable. geixen i assegurar que el producte o La participació de tots els treballa¬
Malgrat tot, els canvis continus de servei final compleix els requeri¬ dors és l'element fonamental que ha
l'entorn, en els mitjans de producció ments del client. de permetre desenvolupar un pla de
dels serveis i en les necessitats del Per posar en marxa, amb garanties millora de la Qualitat.
nostres clients, ens porten cap a un d'èxit, un procés de millora de la qua¬ Cal no oblidar que el principal
procés de millora permanent. litat s'han de donar, com a mínim, actiu de qualsevol empresa són els
Aquest procés cap a la qualitat tres condicions: la implicació de seus recursos humans. Aquesta afir¬
total abasta tota la organització i afec¬ l'alta direcció, la participació de tots mació té especial rellevància a les
ta a totes les activitats que desenvolu¬ els treballadors i l'actuació consen¬ empreses de serveis i a l'Administra¬
pa la nostra organització, tant si són suada i globalitzadora. ció Pública i, en definitiva, en una
finalistes com si no, i s'articula a par¬ empresa orientada a la Qualitat Total,
tir del concepte proveïdor/client a L'alta direcció els experts en qualitat han de ser tots
escala interna i a escala externa. Un procés enfocat a la millora de els seus membres.
La qualitat és responsabilitat de la qualitat requereix una implicació Ens queda un llarg camí per recór¬
tots el membres d'una organització i clara i contundent de l'alta direcció, rer però la gestió de la qualitat és,
requereix, per tant, una actitud activa un lideratge decidit que es pot con¬ juntament amb la gestió dels recursos
per fer-ho bé la primera vegada, de cretar en un Comitè de Qualitat humans, l'eina fonamental per res¬
prevenir errors en lloc de corregir-los. Aquest Comitè serà l'encarregat de pondre adequadament als reptes que
El concepte de control deixa de tenir la confecció d'un diagnòstic de quali¬ es planteja l'Administració Pública
sentit i queda substituït pel d'auto¬ tat intern (clients interns) i extern contemporània.
control. S'ha de treballar amb l'ob¬ (clients externs), de la identificació
jectiu de produir béns i serveis lliures d'àrees de millora i d'equips de tre¬
de defectes. ball, de la promoció de la qualitat Jordi Torroella
Es tracta, en definitiva, d'adoptar com un estil de vida i de la planifica¬ Àmbit de Benestar social
la qualitat com un estil de vida de ció dels processos de millora de la
l'organització. La qualitat ha de for¬ qualitat.
Nomenclàtor "La Ponència avalua
l'adequació de les propostes de
denominació dels espais urbans
per a quatre disponibles amb els criteris que,
al
de llarg dels anys, s'han anat
mil carrers establint. "
la ciutat
JAUME SOLER
No hi ha dubte que els noms dels començar a retolar els vials en català,
carrers de la ciutat són un llibre obert. una tasca tímida que, després d'un
Més ben dit: l'índex del llibre de la parèntesi, es va acabar l'any 1980
seva història. amb la posada en marxa d'una cam¬
Hi ha més de quatre mil vies públi¬ panya de catalanització dels noms de
ques que aparèixen a l'actualitat al les vies públiques.
nostre nomenclàtor, els noms de les També va ser l'any 1980 quan es
quals donen, sovint, una referèn¬ va crear l'actual Ponència del No¬
ens
cia purament accidental de l'espai menclàtor dels carrers de Barcelona,
urbà, de la seva fesomia. Carrers amb amb l'objectiu de fixar i aplicar uns
nom d'antics cursos d'aigua, avui criteris en la denominació dels espais
soterrats; carrers amb nom de turons, vials.
avui habitats; de velles partides, avui es del Carrer de la boçaria fins al Aquesta Ponència del Nomenclà¬
encabides en altres divisions territo¬ carrer dels oilers blancs entre lo tor està composta per una representa¬
rials... carrer del vidre i lo mur on está lo ció dels sectors municipals interes¬
No tant sovint, potser, ens fan bordell de viladalls Comprés lo sats: Via Pública, Descentralització,
l'ullet noms amb intenció burleta i carrer de na Peyrona. " La pro- Urbanisme, Relacions Ciutadanes i
còmplice: carrer dels Petons, carrer tohistòria del Nomenclàtor, podríem Informació de Base. Tres regidors
del Perill —perquè era un fangar ple dir-ne. dels grups municipals formen la res-
de sots—, carrer del Ja-hi-som! Llavors, els noms dels carrers no presentació política. La Ponència està
I què hem de dir d'aquells altres es retolaven. Atès que molt pocs presidida pel regidor de l'Institut
que ara ens semblen plens d'encant, sabien llegir, hauria estat una despesa Municipal d'Història.
com el carrer Pou de la Figuera, tot i inútil. Finalment, la Ponència avalua
que no ens agradaria gens haver-lo La primera retolació es va fer a l'adequació de les propostes de deno¬
d'utilitzar. Com tampoc no ens agra¬ finals del segle XVIII. Es van col·lo¬ minació dels espais urbans disponi¬
daria que ens tanquessin el carrer de car unes rajoles envernissades amb bles amb els criteris que, al llarg dels
la Cadena —on aparcaríem els cot¬ els noms dels carrers que, pocs anys anys, s'han anat establint. Si s'escau,
xes?—, o que encara haguéssim de més tard, es van substituir per rètols pren la iniciativa de proposar que es
refrescar les begudes amb la Neu de pintats a les façanes. Finalment, el recordin aquells personatges que han
Sant Cugat del Rec. 1856 es van canviar per inscripcions estat admirats per la ciutadania. Té
És clar que també hi ha carrers que buidades en marbre i plenes de plom cura que es mantinguin els antics
tenen un ressò més actual: l'Àtom, el fos, més semblant al sistema que es fa noms toponímics... Tot això vol dir,
Telègraf, la Televisió o John Lennon. servir avui dia. en resum, mirar d'endreçar una mica
Però no ens allunyem tant i tornem La primera proposta de gran abast aquest fabulós calaix de sastre que és
al començament, quan els carrers no i amb un criteri determinat, la va fer el nostre nomenclàtor.
tenien nom i es donava com a refe¬ Víctor Balaguer per donar nom als
rència els edificis públics que hi carrers del Pla Cerdà que no en Rosa Fabré
havia, la finca d'un particular, una tenien: Pau Claris —diputat, defensor
dels drets constitucionals—, Roger de Ponència del Nomenclàtor
designació topogràfica, establiments i
fundacions, agrupacions gremials o Llúria —heroi, almirall de la Corona
professions. d'Aragó—, Rocafort, Entença—cab¬
Així, en un un recompte de fogat- dills de l'expedició a Orient—, Corts
ges —cens de les llars barcelonines Catalanes, Diputació, Consell de Cent
de l'època— de mitjan segle XIV es —institucions—, Almogàvers —milí¬
decrivia un vial d'aquesta manera: cies—. D'aquesta manera es va arri¬
"Illa qui hix en la fusteria en la qual bar a una primera sistematització del
stá Jacme de Gualbes. " Un segle i procés.
mig més tard, a les darreries del XV, Més tard, amb l'agregació dels
es continuava fent referència als municipis, es van produir grans can¬
espais de manera força gràfica: "Illa vis al nomenclàtor, ja que molts noms
on esté la Senyora vidua bella en lo figuraven en dos, tres i, fins i tot,
carrer dels banys vells ", o "Illa que quatre carrers. En aquells anys es van
300 "Sis Districtes
noves municipals:
Ciutat Vella, Sants-Montjuïc,
i Horta-Guinardó, Nou Barris,
empreses Sant Andreu i Sant Martí, tenen
la seva
1.500 llocs pròpia oficina de
Barcelona Activa. "
de treball a
Barcelona Activa
Barcelona Activa SA té com a Barcelona Activa ha inciat també,
objectiu el desenvolupament dels de forma experimental i com a res¬
recursos endògens de la ciutat. posta a una demanda social insatisfe¬
Aquest objectiu es persegueix a tra¬ ta, un programa de suport a petites
vés de dues línies d'activitat ben dife¬ empreses ja constituïdes i que tenen
renciades. La primera és millorar la dificultats de funcionament o de ges¬
qualificació dels recursos humans, és tió.
a dir, preparar la gent perquè pugui Aquesta tasca inclou possibles
trobar feina si no en té o bé, en el cas plans de creixement empresarial, un
que en tingui i estigui treballant, per¬ servei integrat d'informació i gestió i
què estigui preparada per als canvis. un observatori de l'actualitat econò¬
Això, s'aconsegueix mitjançant la mica.
formació, on la pràctica hi té un paper Per millorar la gestió i l'atenció als
cabdal. Oficines: ciutadans, els serveis de Barcelona
La segona línia d'activitat és el Activa SA han estat descentralitzats i
suport a la creació de •
noves empreses Ciutat Vella arriben als ciutadans des de set ofici¬
i, indirectament, a la creació de rique¬ Caserna Sant Agustí. Comerç,36 nes on, a més, es fa una tasca d'orien¬
sa i llocs de treball. Barcelona Activa Tel: 268 43 93 tació laboral prèvia a la derivació cap
SA, a través dels seus vivers d'em¬ Especialitat: Hostaleria als programes concrets i on es disse¬
presa i programes d'acompanyament, nya l'itinerari que l'aturat o l'empre¬
facilita la posada •
en marxa de noves Sants-Montjuïc nedor han de seguir per augmentar les
empreses i dóna suport a la figura de Miquel Àngel 55-57 seves possibilitats d'èxit. Cadascuna
l'emprenedor amb els elements ne¬ Tel: 490 57 90 de les set oficines té adjudicada una
cessaris per començar. Barcelona Especialitat: Mecànica industrial especialitat concreta per concentrar
Activa ofereix als emprenedors locals diversos programes de formació que
on instal·lar-se, assessorament •
per Horta-Guinardó es desenvolupen a Barcelona Activa.
aconseguir que el seu projecte empre¬ Passatge n'Andalet s/n Sis Districtes municipals: Ciutat
sarial tingui moltes possibilitats Tel: 357 52 52 Vella, Sants-Montjuïc, Horta-Gui¬
d'èxit i els dóna formació a fi que Especialitat: Informàtica nardó, Nou Barris, Sant Andreu i
coneguin els mecanismes per gestio¬ Sant Martí, tenen la seva pròpia ofici¬
nar les empreses. A banda de tot això, • Nou Barris na de Barcelona Activa, tot i que
les noves empreses tenen la possibili¬ Pi i Molist 133 sense cap vincle orgànic amb el Dis¬
tat de canalitzar a través de Barcelona Tel: 276 20 82 tricte. Els Districtes de l'Eixample,
Activa les seves necessitats de serveis Especialitat: Tecnologia Gràcia, Les Corts i Sarrià-Sant
administratius i altres requeriments Gervasi s'han concentrat en un sola
logístics. • Sant Andreu oficina situada a l'Eixample. Aquesta
Com a resultat d'aquesta activitat, Edifici Josep Pallach. Segadors, 2 distribució s'ha fet d'acord amb la
els darrers anys han nascut i conti¬ Tel: 274 22 77 taxa d'atur de cada Districte.
nuen funcionant tres-centes noves Especialitat: Manteniment de
empreses que suposen més de 1.500 l'edificació Núria Batlle
llocs de treball directes. D'aquestes,
la meitat ho han fet gràcies al •
progra¬ Sant Martí Barcelona Activa
ma de Vivers i, les altres, acollint-se Gran Via 894
a la resta de programes que Barcelona Tel: 401 98 54
Activa posa al seu abast. Especialitat: gestió empresarial
i servei a les empreses
• L'Eixample
Bruc 166, entresol 2a
Tel: 457 74 23
Especialitat: Administració
11
Les Cotxeres "Des de la direcció de Serveis
S Personals del Districte de Sants-
S , r. Montjuïc van
de Sants, plantejar que calia
g rendibilitzar més l'equipament
de Cotxeres des d'una visió
un projecte social i econòmica. "
¿3
oH compartit
CZ2
M
DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC
ideari que podia i havia d'esdevenir
la referència a l'hora de configurar
les accions de futur, però hi havia
quelcom que calia remarcar: construi¬
ríem un centre cívic orientat vers les
entitats, sense que això descartés la
possibilitat de treballar una oferta
sòcio-cultural innovadora i de qualitat
adreçada als veïns com a individuali¬
tats, sense necessitat d'estar associats.
L'acord de cogestió amb el Se¬
cretariat d'Entitats de Sants-Hosta-
francs-La Bordeta aprovava també un
document annex on les voluntats re¬
flectides a l'ideari trobaven una con¬
creció operativa que permetria que la
participació fos una cosa real i que no
caigués en el risc de la burocratitza¬
ció.
Els diferents òrgans: comissions
Consell de Centre, Comitè de Go¬
vern, Taula Tècnica i diferents comis¬
sions volen continuar garantint la plu¬
ralitat, la riquesa d'idees i, com deia
Era l'any 1974 i un eslògan es dei¬ zar més l'equipament de Cotxeres des un membre de les comissions, volem
xava sentir pel barri de Sants: "quan d'una visió social i econòmica. Es per
l'Àrea garantir que Cotxeres sigui un mirall
convé salvem cotxeres". El 26 de això que, juntament amb de que projecta temàtiques universals
març del 1977 s'obrien les Cotxeres Cultura i les entitats del barri ens pro¬ cap al barri i finestra d'aspectes ca¬
de Sants i les entitats feien seu un posàvem una reflexió entorn el pre¬ racterístics de la realitat local que
espai que havien aconseguit. El 30 de sent i el futur del nostre centre cívic. s'obren a l'exterior.
setembre del 1984, Pasqual Maragall Passat un primer moment de ma¬ El passat 28 de setembre presentà¬
inaugura el Centre Cívic de les Cot¬ lentesos, que les entitats van viure vem un nou logotip per a les Cotxe¬
xeres. El 22 de juny del 1994 el Ple com una voluntat de privatització, es res, i el dia 29 en celebràvem el desè
del Consell Municipal del Districte va iniciar un procès en què han parti¬ aniversari: els Diables de Sants, els
de Sants-Montjuïc va aprovar un cipat entitats del barri, persones del geganters, els castellers..., les entitats
acord de cogestió de l'equipament món de la cultura de Sants i de Bar¬ del barri juntament amb Comediants
amb el Secretariat de Sants-Hosta- celona, polítics i tècnics que durant també ens acompanyaven. La Comis¬
francs-La Bordeta. un any han reflexionat sobre els tres sió de Govern ja s'havia reunit per
Seria difícil en tan poc espai expli¬ temes que han configurat les comis¬ primera vegada i havia aprovat un
car una història on, una vegada més, sions: el Centre Cívic i la seva gestió, document que amb el títol "Millora
les entitats i l'Ajuntament hem fet el el Centre Cívic i les seves entitats, el per a la gestió" ens marca els objec¬
camí junts, amb opinions divergents, Centre Cívic i les seves activitats. Ha tius fins al mes de desembre.
de vegades, altres massa allunyades estat un col·lectiu de 60 persones que,
per poder dialogar. Però, el que és independentment del lloc, la respon¬
cert és que mai ens hem aturat i el sabilitat o el càrrec que ocupaven Glòria Figuerola
moment actual, el veiem amb il·lusió havien arribat, l'octubre del 93, a un Districte de Sants-Montjuïc
i amb respecte alhora pel grau de res¬ pacte: els preocupava millorar Cot¬
ponsabilitat que té, tant per a les enti¬ xeres i volien treballar buscant allò
tats com per al Consell Municipal. que els unia.
Des de la direcció de Serveis Per¬ Després d'un any de treball dis¬
sonals del Districte de Sants-Mont¬ posàvem d'un extens recull de pro¬
juïc van plantejar que calia rendibilit- postes i criteris d'actuació, teníem un
El de "Els serveis
grup que duen a terme els
bombers-submarinistes són molt
submarinistes variats, com ara el salvament de
banyistes en perill, de
dels Bombers windsurfistes esgotats, el rescat
d'ofegats o la recuperació de
vehicles
de Barcelona que han caigut al mar. "
Una de les coses que caracteritza Un factor característic d'aquest
el Servei d'Incendis i Salvaments grup és la rapidesa de les seves inter¬
d'aquest Ajuntament és l'especialit¬ vencions, ja que és l'únic servei de la
zació del seu personal en diferents ciutat que pot desplaçar, en una mit¬
àmbits, tan diversos com poden ser la jana de temps de cinc minuts, un
construcció, la mecànica o la sanitat. equip de submarinistes completament
Una d'aquestes especialitats són les equipats a qualsevol punt del port o
activitats subaquàtiques que fan un de les platges de Barcelona, les vint-
grup de bombers posseïdors de la i-quatre hores del dia, cada dia de
titulació de capbussador professional l'any.
que, a més de les tasques pròpies dels A fi que tots els membres de l'e¬
bombers, fan, de manera totalment quip de submarinisme estiguin en
voluntària, les funcions de submari¬ òptimes condicions de preparació,
nistes del Servei. assíduament es fan pràctiques de cap¬
Els serveis que duen a terme els bussament i recerca. També es fan
bombers-submarinistes són molt cursos de reciclatge i cursos impartits
variats, com ara el salvament de ba¬ per professorat extern.
nyistes en perill, de windsurfistes es¬ La formació del grup del submari¬
gotats, el rescat d'ofegats o la recupe¬ nistes del SEIS es remunta als anys
ració de vehicles que han caigut al seixanta, quan uns quants bombers
mar. El seu àmbit principal d'actua¬ entusiastes van ser instruïts per a sal¬
ció són el port i les platges de Bar¬ vament en la mar. D'aleshores ençà,
celona, així com els rius, embassa¬ els serveis prestats han estat innom¬
ments i litoral propers a la ciutat. brables tant dins com fora de la ciu¬
Per poder prestar aquests serveis, a tat. Entre tots, cal destacar el rescat
més de recursos humans, calen uns de dos capbussadors-espeleòlegs atra¬
mitjans materials i una organització pats en un sifó a la Cova de la Fou de
específica dins el mateix servei. Bor (Cerdanya), i el de diversos mari¬
El material de què es disposa està ners de la flota dels EUA ofegats al
compost per l'equip personal complet port en col·lisionar i naufragar la llan¬
assignat a cada submarinista i per uns xa amb què es traslladaven. Aquest
equips d'ús col·lectiu com ara un estiu, entre altres actuacions, cal des¬
furgó de rescat aquàtic i les embarca¬ tacar la recerca i el rescat del cos
cions pneumàtiques amb motor fora d'un jove musclaire, ofegat a la platja
borda. de la Mar Bella.
Quant a l'aspecte organitzatiu, els Actualment es duu a terme una
submarinistes del SEIS estan inclosos fase de reestructuració del grup a fi
dins el que denominem Grup de Sal¬ de millorar la seva operativitat.
vaments Especials que agrupa diver¬ L'increment de serveis de subma¬
ses especialitats atípiques en els cos¬ rinistes que ha implicat la incorpora¬
sos de bombers com són el rescat ció a la ciutat de gairebé sis quilòme¬
urbà amb tècniques d'espeleosocors, tres de platja, així com la demanda
el rescat de muntanya, les interven¬ per part de l'Autoritat Portuària de
cions en casos de risc químic, el res¬ Barcelona, marcaran el futur proper
cat de persones sepultades i el rescat d'aquest grup de bombers que, deci¬
en el medi aquàtic. didament, tenen la voluntat d'avançar
en el camí de la professionalitat i del
servei a la ciutat.
Jordi Secall
Fotos: Bombers Bombers de Barcelona
Llàtzer Moix
a la ciutat dels
arquitectes
Ens vam trobar a "La Vanguar¬ Què va representar per a Barce¬ que tenen un gran esperit de servei,
dia" de tota la vida, on lidera la lona la col·laboració municipal com tota la gent que treballa per a
secció de cultura. I, tot passejant, entre Narcís Serra i Oriol Bohigas? l'Administració Pública. Això no
vàrem entrar al menú del Leopol¬ Va representar un canvi respecte a treu, però, que alguns tòpics sobre la
do, on Carvalho sempre rumia la tendència històrica de la construc¬ conducta de l'arquitecte continuïn
algunes solucions per als problemes ció durant l'etapa de creixement del pervivint. Però és que, de vegades,
que ha de resoldre. desarrollisme dels cinquanta i els sei¬ són una mica refractaris, fins i tot a
Fent camí, vam passar davant la xanta en què la iniciativa era del sec¬ les evidències que hi ha al carrer. Dic
renovada Casa de Caritat, el Mu¬ tor privat. De vegades, aquesta inicia¬ això, però també dic que és una nor¬
seu d'Art Contemporani, queja tiva havia anat acompanyada de ma que ha conegut les seves excep¬
està molt avançat, el Convent dels fenòmens especulatius i, en qualsevol cions perquè hi ha alguna obra que no
Àngels..., la Barcelona nova i anti¬ cas, no sempre guiats pel sentit comú, es justifica directament. Però la majo¬
ga. La Barcelona on els arquitectes sinó amb intenció de benefici comer¬ ria penso que estan al servei públic
han construït per fer-la més còmo¬ cial immediat i sense cuidar massa la totalment.
de per a la qualitat de vida quoti¬ conformació de conjunt de la ciutat.
diana, a partir d'un pla traçat pel Narcís Serra, va cridar Oriol Quins són per a vostè els grans
municipi. Bohigas, que representava el que era arquitectes clau de la nova arqui¬
Llàtzer Moix coneix la ciutat a l'escola il·lustrada arquitectònica tectura de Barcelona?
fons. I sap que un dels grans esde¬ local, del sector més conscienciat, Les dues figures bàsiques són
veniments que s'hi produeixen, és més artístic. Bohigas aporta una con¬ Oriol Bohigas i Josep Acebillo. Bohi¬
la cara nova de l'arquitectura que cepció que suposa un canvi radical en gas perquè, abans d'entrar a l'Ajunta¬
ha emergit durant els vuitanta i els la manera de pensar la ciutat. ment, a cavall entre els seixanta i els
noranta, insuficientment explicada vuitanta, ja portava una gran carrera
des del seu continuum d'esdeveni¬ El seu llibre apareix amb un títol de teòric en el món acadèmic de
ments. provocatiu: "La ciudad de los ar¬ l'arquitectura i en el món professio¬
Llàtzer Moix n'ha fet un repor¬ quitectos". Barcelona és, només, nal des del seu despatx. Quan Bohi¬
tatge esplèndid, viu i apassionat en una ciutat ben dissenyada en l'ar¬ gas arriba a l'Ajuntament l'any 1980,
el seu llibre "La ciudad de los ar¬ quitectura de la modernitat? sobretot per la sensibilitat de Narcís
quitectos". Imprescindible per als Això és per entendre'ns i fer Serra i al fet que pertany a un medi
qui estimen la ciutat perquè és un "picar" una mica la gent. Sembla que social que coneix les seves aptituds,
retall de la seva història secreta i el concepte d'arquitecte té una mica com a delegat d'Urbanisme pot posar
pública. de morbo —més que altres concep¬ sobre el paper i en marxa moltes de
tes—. Si bé és veritat que els arqui¬ les idees teòriques que havia anat
tectes han tingut una intervenció molt acumulant durant els anys anteriors.
destacada, un paper rector en aquest Josep Acebillo, sense ser un perso¬
procés —i això ho va recalcar l'arqui¬ natge amb tot aquest bagatge teòric ni
tecte Lluís Clotet en una entrevista tenir aquest paper central en el si de
per fer aquest llibre—, Barcelona la professió barcelonina, és un "bull¬
també és la ciutat dels enginyers, dels dozer", un tanc, una persona amb
advocats i de tota la gent que partici¬ gran capacitat que aconsegueix dur a
pa en la seva transformació. Pasqual terme tota aquesta gran operació de
Maragall insisteix continuadament en transformació de la ciutat amb uns
el tema. criteris inicials reflectits per Bohigas
i, junts, aconsegueixen acabar feina,
Aquesta ciutat dels arquitectes, una feina molt complexa i que s'ha
com ha estat projectada des de la de fer molt de pressa.
seva òptica: per al lluïment propi o
per potenciar la qualitat de vida Com són les obres d'aquest
ciutadana moderna? parell d'arquitectes? Quina obra,
Em sembla, evidentment, que ho de les que han dirigit, valora espe¬
han fet, no per lluir-se personalment, cialment?
Fotos: Jaume Soler sinó per servir a la ciutat. Ells diuen Aquests dos personatges són els
"Narcís Serra, va cridar Oriol "Barcelona també és la ciutat
Bohigas, que representava el que dels enginyers, dels advocats i de
era l'escola il·lustrada tota la gent que participa en la
arquitectònica local, del sector seva transformació. "
més conscienciat, més artístic. "
"Les dues figures bàsiques són "M'agrada una obra com les
Oriol Bohigas i Josep Acebillo. Rondes, perquè canvien moltes
Aquests dos personatges són els coses a la ciutat, en els seus
dos "camions" que estiren tot el costums, els criteris espaials i de
"trailer" que ve al darrere. " centralitat, i perquè penso que
són molt discretes i ben fetes
—sobretot la ronda de Dalt—. "
dos "camions" que estiren tot el "trai¬ tres o quatre punts que són centrals: Va ser una tria molt afortunada,
ler" que ve al darrere. Són els dos el primer, la recuperació de la façana que ha anat conformant un estil
directors d'orquestra. Al seu costat marítima; el segon, redreçar tota la d'intervenció municipal propi i que
també hi ha solistes que són més o circulació per les rondes; el tercer, ha estat definit per aquesta gent.
menys brillants. acabar l'urbanització de la muntanya Aquesta seria la metodologia
De fet, jo no sóc un crític d'arqui¬ de Montjuïc, que s'havia quedat atu¬ Bohigas, més que res pel que fa a la
tectura, sóc periodista. I com a tal, rada el 1929; el quart, la creació de constitució d'unes forces que li van
m'agrada una obra com les Rondes, barris de nova planta, com la Vila permetre aplicar la seva teoria.
perquè canvien moltes coses a la ciu¬ Olímpica, que formaria part d'aquesta
tat, en els seus costums, els criteris recuperació del litoral urbà i que Bohigas —vostè ho explicita
espaials i de centralitat, i perquè incorpora una nova tipologia de barri molt bé en el seu llibre— és una
penso que són molt discretes i ben que no és més que una modificació de soca d'arbre d'on surten moltes
fetes —sobretot la ronda de Dalt—. l'entramat Cerdà. branques d'arquitectes. Bohigas
A una altra persona li pot agradar Hi ha altres barris nous, com el de n'assumeix la paternitat?
una obra més vistosa... La gent, la Vall d'Hebron, que plantegen un Oscar Tusquets, per exemple, en la
sobretot la dels mitjans professionals, problema diferent: són l'exponent de meva configuració d'aquest arbre és^
acostuma a dir que, des del punt de com construir ciutat allà on la ciutat una fulleta a la dreta d'una branca. És
vista arquitectònic, no hi ha cap inno¬ perdia la seva forma i es rendia a la així, perquè, de fet, Tusquets s'havia
vació digna de passar als anals de la forma de la muntanya. format amb Federico Correa, que és
crítica internacional. Probablement un aliat natural de Bohigas, per dir-ho
perquè tampoc no era l'objectiu ni Parlant de les fites de la trans¬ d'alguna manera. En tot cas, Clotet i
l'ocasió. Es tractava de fer moltes formació arquitectònica, vostè ha Tusquets, en aquella època, s'emanci¬
coses, amb suficient pressupost, però esmentat la importància de Bohigas pen ràpidament d'aquest tronc fami¬
ajustat ja que el volum d'obra a fer en el seu inici. Quina és la metodo¬ liar que defensava el moviment
era molt. logia Bohigas en la intervenció modern contextualitzat, però buscant
arquitectònica a la ciutat? elements d'identitat local catalana.
Veu alguna connexió entre el La base són les idees que ell va Tot i ser molts joves, surten de sota
que va ser el Pla Cerdà i el pla anar cobant durant els anys en què no l'ala d'aquest pare i es converteixen
d'obres olímpiques del qual parla li permetien fer coses en l'àmbit pú¬ en els adalids del corrent postmodern.
en profunditat al seu llibre? blic i només podia escriure als diaris i Reivindiquen el barroc, reivindiquen,
No tenen res a veure. El primer a les revistes especialitzades. de fet, una altra concepció de l'arqui¬
construeix la nova ciutat, el segon, el Quant a la metodologia, a l'Ajun¬ tectura.
dels anys vuitanta, el que fa és ape- tament hi havia una estructura que L'existència d'aquest arbre s'ex¬
daçar la concepció de la nova ciutat. s'ocupava de l'obra pública amb plica pel fet que Bohigas té una per¬
No intervé des d'un punt de vista altres criteris. Bohigas irromp amb sonalitat molt potent. Molts dels seus
total sobre l'entrellat de la ciutat com molta força disposat a escombrar alumnes han estat ajudants en pràcti¬
ho va fer Cerdà, que estava creant l'"ancien regime", amb un sentit ques al seu despatx, o hi han col·labo¬
una idea nova de ciutat. No és la idea positiu. Creu que no ha de recórrer a rat en algun projecte, o han participat
que impera ara. la metodologia que fins a les hores en el consell de redacció d'una revis¬
Avui potser és més Barcelona s'ocupava de l'obra pública i, com ta amb ell. És a dir, té una gran
l'Eixample que el Casc Antic, perquè que li sembla que porta un producte influència sobre tota la família arqui¬
és més gran, hi ha més serveis, hi que és una mica de laboratori i que tectònica local.
passen més coses... El Casc Antic resumeix amb el lema "higienitzar el Molts arquitectes hi estan molt a
s'ha convertit una mica en "Disney- centre i monumentalitzar la perifè¬ prop, accepten aquesta paternitat
landia" actualment... ria", entra a l'Ajuntament amb un sense cap escrúpol. Altres, ja a
Ara bé, l'actuació actual és la equip de laboratori. l'època de l'escola, durant el 68, van
transformació més gran de la ciutat Aquest equip estava format per negar el pare, li van llançar pedres i,
des del Pla Cerdà. I, tot i que no inter¬ tretze persones que, acabades de titu¬ evidentment avui, encara n'estan més
vé en el conjunt de la xarxa de la ciu¬ lar, es converteixen en una mena de allunyats.
tat —tret del cas de les rondes—, no "clonics" seus, que apliquen els seus
conforma tota ciutat com la va con¬ criteris, molts dels quals encara ho Però, Bohigas, representat com a
formar Cerdà, sí que intervé sobre continuen fent dins l'Ajuntament. soca de l'arbre que apareix al seu
"Estic en contra de les veus que
detesten les places dures, perquè
confonen parc amb plaça. "
llibre, està amenaçat per dues ser¬
res: Bofill i Moneo...
Aquest dibuix ha estat molt co¬
mentat perquè és molt plàstic: expli¬
ca gràficament les relacions entre els
arquitectes de la ciutat.
Quan Bohigas ocupa l'espai cen¬
tral de l'arquitectura a la ciutat, apa¬ ■vñiwmvmr
reixen forces oposades. Això és lògic
en tot poder.
Moneo és un arquitecte que havia
estat implicat amb l'ensenyament a
l'Escola d'Arquitectura de Barcelo¬
na, amb plantejaments arquitectònics
diferents dels de Bohigas.
Bofill —que ara coneixem millor
perquè té obra a la ciutat— també
pensa i construeix l'arquitectura
d'una manera distinta. Entre Bofill i
Bohigas hi ha, a més, un episodi difí¬
cil, que explico en el llibre: el con¬
curs per a la construcció del parc de
l'Escorxador.
F. ONTAÑÓN
Quin és el fil conductor del seu
llibre? No és la crítica arquitectò¬
nica, oi?
La meva posició és més la del
observador, la del narrador que inten¬
ta reconstruir una història que li sem¬
bla important en el seu conjunt i que
creu que ha estat explicada d'una
manera molt fragmentària i que s'ha
d'entendre com un procés de conjunt.
Però, a vostè, entre els arquitec¬
tes joves, qui li fa més el pes?
Avui dia hi ha propostes molt in¬
novadores i interessants, que són les
que comporten més risc. Per exem¬
ple, Enric Miralles ha fet una arqui¬
tectura nova, interessant, plena de
suggeriments.
Dedica un capítol del seu llibre a
les places dures...
Jo hi estic a favor. Són importants
perquè es van convertir en un debat
ciutadà: es discuteix d'arquitectura
als mitjans de comunicació i als
cafès! Estic en contra de les veus que
detesten les places dures, perquè con-
"Si les directrius "Barcelona és una ciutat on
arquitectòniques estan liderades l'arquitectura d'avantguarda és
pel sector públic, anirem bé: bona. Tant, que és una de les
hi haurà una direcció ciutats d'Europa on hi ha més
qualificada de la ciutat. " japonesos fotografiant-ho tot,
des de Gaudífins a l'última obra
construïda!"
fonen parc amb plaça. O bé no tenen
presents els condicionants tècnics
que, per exemple, no permeten plan¬
tar arbres a la plaça dels Països
Catalans. Algú es dedica a defensar
una mediterraneïtat que és excel·lent
per a Empúries....
Hem de ser seriosos: les places no
es resolen, en una ciutat tan poblada
com Barcelona, plantant-hi quatre
arbres. I no es poden fer promeses
electorals tan poc serioses com les
que proposen, com a pastanaga elec¬
toral entre les fites del seus progra¬
mes, destruir-les.
S'ha acabat de contruir la ciu¬
tat?
No encara. Però estem al final del
regnat Bohigas. Ha donat molt de si,
però les seves propostes ja s'han rea¬
litzat pel que fa als eixos teòrics més
importants. Cronològicament, també,
ha arribat el temps del retlleu.
Bohigas, fonamentalment, ha tin¬
gut èxit. Avui està allunyat dels cen¬
tres de decisió. Tampoc no hi ha
diners. Tot indica, doncs, que estem
en una època de relax arquitectònic.
Com el veu, aquest relax?
Si les directrius arquitectòniques
estan liderades pel sector públic, ani¬
rem bé: hi haurà una direcció qualifi¬
cada de la ciutat. Tots ho podem
comprovar passejant per la Barcelona
nova i per la vella/nova d'aquests
anys vuitanta i primers noranta.
I, en tot això, com situa l'alcalde
Maragall?
Maragall és com Narcís Serra.
Tots dos, per edat, per extracció
social, per formació són molt sem¬
blants. Tenen un alt sentit de la ciu¬ bles. Però el conjunt de les seves Li agraden les rondes. Què més
tat, tenen capacitat de decisió, són opcions són encertades. li agrada?
sensibles a l'arquitectura que necessi¬ Barcelona és una ciutat on l'arqui¬ Es difícil, l'elecció. M'agrada,
ten les ciutats contemporànies i se tectura d'avantguarda és bona. Tant, especialment, l'ordenació de conjunt
saben rodejar de bons professionals. que és una de les ciutats d'Europa on de la Vall d'Hebron i el pavelló de
Hi ha propostes, com l'opció de hi ha més japonesos fotografiant-ho bàsquet de ■
Meier per construir el Museu d'Art tot, des de Gaudí fins a l'última obra Badalona. I
Contemporani, que poden ser discuti¬ construïda!
La Guàrdia "A ningú no li venia de nou
la situació a Ruanda. Les
..tiM'.r -V.t Urbana imatges que apareixien als
mitjans de comunicació eren
missió prou explícites com per deixar
en ningú indiferent. "
humanitària
per Ruanda
El conflicte de Ruanda ha estat Els tres membres de la Guàrdia Urbana donen el relleu als seus companys a l'aeroport de Goma.
una sorpresa al nostre país. Quan
molts passaven de tot, les imatges t
de crueltat i inhumanitat que d'allà
ens arribaven ens van mobilitzar:
ens van convertir en el país euro¬
peu on hi ha hagut més abocament
ciutadà per ajudar Ruanda.
Un petit grup de la Guàrdia
Urbana va estar aquest estiu en un
camp de refugiats ruandesos al
Zaire. El que expliquen —i les
imatges que van captar amb les
seves càmeres— és suficientment
explícit: hem de ser solidaris si
volem ser bons ciutadans!
A principis d'estiu, per les caser¬ dans, per les característiques d'urgèn¬
nes de la Guàrdia Urbana de Barce¬ cia i de coordinació de les seves
lona va començar a circular un comu¬ actuacions en zones conflictives,
nicat de "Medicos del Mundo": necessiten treballar amb recursos
Requisits i activitats previstes per a canalitzats. Aquí, hi tenen un paper
logista dels campaments de Goma molt important les institucions, i en el
(Zaire). Entre altres coses es demana¬ nostre cas, l'Ajuntament de Barce¬
va maduresa i equilibri personal, apti¬ lona, a través del programa "Barcelo¬
tud per a les relacions humanes i de na Solidària", gestiona el 0,7% dels
tracte amb grans contingents humans pressupostos generals que, a través de
i, coneixement en transmissions ra¬ la Comissió de Cooperació Interna¬
diofòniques i capacitat de comanda¬ cional que presideix el Comissionat
ment. per a l'Alcaldia per a la Defensa dels
De fet, a ningú no li venia de nou Drets Civils, proporciona recursos
la situació a Ruanda. Les imatges que econòmics a les Organitzacions No
apareixien als mitjans de comunica¬ Governamentals. La distribució i la
ció eren prou explícites del que esta¬ gestió dels recursos que es destinen a
va succeint com per deixar ningú les ONG és fonamental, bàsicament
indiferent i, la prova, va ser l'allau de per evitar duplicitats de tasques i
voluntaris que van acudir a les ONG aportar allò que realment fa falta. La
per anar a col·laborar als camps de solidaritat es pot expressar de moltes
refugiats ruandesos. maneres i una d'elles, tan important
Però tot i que les ONG agraeeixen com els recursos humans, és el ves¬
Fotos: Pere Roigé molt aquesta disposició dels ciuta¬ sant dels recursos econòmics, sense 19
"L'Ajuntament de Barcelona, a "Aquest és el camp de refugiats
través del programa "Barcelona més conflictiu de la zona,
Solidària", gestiona el 0,7% dels sobretot per la presència de
pressupostos generals que membres de l'exercit que va
proporciona recursos econòmics perdre la guerra civil entre tutsis
a les Organitzacions No i hutus."
Governamentals. "
els quals, la tasca humanitària esdevé 250.000 i 300.000 persones d'ètnia
impossible. hutu provinents de totes les provín¬
cies de Ruanda. De fet, aquest és el
Voluntaris en missió humanitària camp de refugiats més conflictiu de
Un matí calorós de primers d'octu¬ la zona, sobretot per la presència de
bre vam anar fins a la Caserna de la membres de l'exercit que va perdre la
Guàrdia Urbana a Ciutat Vella. guerra civil entre tutsis i hutus.
Havíem quedat amb Xavier Vilaró, Els pobladors del camp de Mugun¬
Lluís Jiménez i Pere Roigé, els tres ga havien estat materialment segres¬
membres del cos que havien passat tats pels militars hutus en la seva
tot el mes d'agost al camp de refu¬ fugida cap al Zaire. Els militars els
giats de Mugunga. Coneixíem la seva cremaven les cases, els destruïen el
experiència per la premsa, sobretot poblats i els van obligar a acompan-
per un article de Joaquim Roglan . yar-los per la força dient-los que els
publicat a "La Vanguardia" on expli¬ tutsis els traurien els ulls i els mata¬
caven la seva estada com a logistes rien molt cruelment si es quedaven a
en un camp de lava, als peus d'un Ruanda. D'aquesta manera, els mili¬
volcà fumejant, a la riba d'un llac tars utilitzaven la població civil com
contaminat, on l'urbanisme de lona i a recurs per obtenir aliments a través
de plàstic conviu amb les foses dels ajuts internacionals als quals no
comunes i la malaltia i on els nens tenen dret els militars.
encara poden dibuixar un somriure a Tots tres, ens van relatar l'expe¬
canvi d'una galeta vitamínica. riència viscuda, les anècdotes huma¬
Ja feia més d'un mes que havien nes i, per què no?, fins i tot divertides
tornat —d'un viatge que, en alguns com la del lloro que van adoptar i que
moments, els va semblar sense només callava a la tenda dels ronca-
retorn—, i a l'aeroport de Goma van dors —el nombre dels quals augmen¬
donar el relleu a dos companys de la tava dia a dia a pels problemes respi¬
GU i a dos bombers del parc munici¬ ratoris a causa de les condicions
pal. ambientals del camp—. Però res mi¬
Ara, ja molt més situats que quan llor que les imatges perquè pogués¬
van arribar, amb la distància que sim comprendre la magnitud dels
dóna el temps poden confegir la seva fets. Pere Roigé va fer el reportatge
història amb una certa perspectiva de gràfic de l'estada a Mugunga. Els
globalitat, tot i que no és gens fàcil protagonistes: la pols, la multitud, el
allunyar-se d'una situació com la que fum i les inacabables processons cap
van viure. als contenidors d'aigua potable,
Ens posen en antecendents del l'antídot contra una mort segura per
conflicte que es va generar a Ruanda còlera o dissenteria.
arran de l'enfrontament entre les Ells tres defineixen la seva feina al
ètnies tutsi —la minoria que ostenta camp com de buscadors de recursos:
el poder— i la hutu, així com les cercaven tot allò que es pogués apro¬
característiques i la composició del fitar o reciclar per poder fer un sostre
camp de refugiats on van ser desti¬ i, sobretot, s'ocupaven que no es tra¬
nats per "Médicos del Mundo". fiqués amb els aliments i els ajuts
El camp de refugiats de Mugunga internacionals, cosa que passa molt
està situat en un camp de lava als sovint, ique eren sostrets per ser
peus del volcà Miragongo —en erup¬ venuts a les zones d'influència del
ció permanent—, a 15 quilòmetres de camp.
Goma (Zaire) i acull —tot i que no hi En deu dies van construir uns
ha cap cens fiable i constantment hi barracons que servien de dispensari,
20 arribaven nous pobladors— entre de centre de salut i de nutrició per a Xavier Vilaró, Pere Roigé i Lluís Jiménez, amb un component de "Médicos del Mundo ".
"En deu dies van construir uns
barracons que servien de
dispensari, de centre de salut i de
nutricio per a mares lactants i
nens."
mares lactants i nens. Van muntar
letrines, dipòsits d'aigua i van orga¬
nitzar un menjador per a 1.500 nens.
"Ens va ser molt útil el fet de pertà¬
nyer a la guàrdia urbana per tirar
endavant tota aquesta feina" —co¬
menten—, "sobretot perquè estem
acostumats a organitzar i ho sabem
fer amb mètode".
La vida ha tornat a la normalitat
però Xavier Vilaró, Pere Roigé i
Lluís Jiménez asseguren queja no
veuen les coses com abans. "El con¬
tacte amb la situació d'un camp de
refugiats fa que res sigui igual en les
teves percepcions. Coses que abans
et semblaven tan importants i tan
trascendents, empal·lideixen al costat
del que hem vist i viscut."
Ara esperen l'arribada dels com¬
panys a qui van donar el relleu a
Goma. Ells ens donaran notícies de
primera mà de com va la situació a
Mugunga, de la gent a qui van conèi¬
xer, notícies de Crap, el noi que els
ajudava al camp i que ells van "adop¬
tar".
—Tornaríeu a passar per una
experiència com la d'aquest agost?
La resposta que obtenim de tots tres
és unànim: |
sí. I
Etapes de la construcció dels barracons que hauran de servir com a centre de nutrició.
ÀMBIT I) 'ORGANITZACIÓ / ECONOMIA
La ciutat,
al dia.
Les noves
inversions
barri per barri
A la planta baixa de la Casa
Gran s'ha obert un nou espai d'in¬
formació monogràfica accessible
per a tots els ciutadans. Ha inau¬
gurat aquesta nova sala una mos¬
tra sobre les inversions en curs a la
ciutat, organitzada per l'Àmbit
d'Organització i Economia.
D'una manera àgil i còmoda,
qualsevol ciutadà pot saber com
s'inverteixen els 49 mil milions de
pessetes en obres. Segur que n'hi
ha alguna al seu barri. Us recoma¬
nem que consulteu les pantalles
interactives i us n'assabenteu.
v. 'îf||r
Inversion a rajciútat de.Bí
mantenirrjent
boj, Espais, púbjies, nova creació
ffri Locals administratius
Locals dïús públic
{jhfi Actuacions en escoles
fel Instal·lacions culturals
Re Aparcaments ,,
|i|¡ Habitatges
ni Obtenció de sòl
D/325
JAUME SOLER
Un matí d'obres mesures contra incendis i s'hi habili¬
La planta baixa de l'Ajuntament ten nous espais per a la secundària.
ja no és el que era. Fa uns quants Sant Martí. De sobte, una imatge
mesos s'hi van fer obres per condi¬ que no ens esperàvem: l'Auditori! Es
cionar el paviment de llambordes i clar, pensem, l'Auditori està en
suprimir les voreres i, allà on hi aquest Districte. 1.005.300.000 pes¬
havia Tresoreria, s'ha convertit en setes d'inversió. No té introduïda la
una sala àmplia, un punt d'informa¬ data de finalització de l'obra, cosa
ció visual on ara hi ha instal·lada la que ens fa pensar que només hi figu¬
mostra "La ciutat, al dia. Les inver¬ ra quan se'n té l'absoluta certesa.
sions barri per barri", organitzada per Els aparcaments centren el nostre
la Coordinació d'Inversions i Serveis interés en consultar el Districte de
Generals de l'Àmbit d'Organització i Sant Andreu. S'hi construeixen molts
Economia. aparcaments —com a la resta de la
Més endavant us presentem els cituat, ens explica l'Esther, que des¬
elements centrals de la mostra on prés de moltes consultes a l'ordina¬
s'explica, molt gràficament, què es fa dor, ja té una visió de conjunt forma¬
a cada Districte. Però La MUNICI¬ da de les actuacions urbanístiques—
PAL ha volgut anar a veure l'exposi¬ En polsem un: Aparcament Lanza¬
ció, a utilitzar les pantalles d'infor¬ rote. La fotografia ens mostra que és
mació interactiva i hem vist quin ús a mig fer i que ha d'estar acabat el
en fan els ciutadans, per explicar, de març del 1995 i la inversió puja fins
primera mà, quin és l'ambient que a 248.000.000 pessetes.
s'hi respira. Nou Barris. En aquesta ocasió ens
L'exposició/espai d'informació decidim a consultar els habitatges
està obert de 9,30 a 19,30, i l'Esther públics de nova planta. Apareixen
és qui atén les visites del matí per a tots els que s'hi estan fent. En selec¬
qualsevol consulta que li vulgueu fer apareix una fotografia del Centre cionem un: habitatges públics Torre
sobre l'ús de la informació exposada Cívic del Coll, on es fan obres de Baró II, al carrer Vallbona. Es tracta
i del programa informàtic interactiu condicionament per un valor de d'un conjunt de 20 habitatges, que
sobre les actuacions a tots els Dis¬ 302.203.000 pessetes i que està pre¬ estaran enllestits el desembre del
trictes de la ciutat, a més de fer-vos vist que finalitzin el gener del 1995. 1994 amb una inversió de 182 mi¬
una còpia impresa de la informació Passem al Districte de Sarrià-Sant lions de pessetes.
concreta que vulgueu obtenir. Gervasi i, en aquesta ocasió, optem A Horta-Guinardó busquen la
Els ordinadors són una petita me¬ pels espais públics que s'estan remo¬ icona que ens mostra l'obtenció de
ravella que obeeix les ordres només delant. Apareix la plaça Adrià, on sòl. Ràpidament apareix a la pantalla
en posar-li un dit damunt la pantalla. s'hi inverteixen 2 milions i mig de la xifra de 781.979.000 pessetes
L'Esther ens explica que el sistema pessetes per millorar-ne l'enjardina- invertides per 10.000 m2 de vials,
té molt d'èxit entre els ciutadans que rnent, la pavimentació i el llac amb 1.300 m2 de zona verda, 6.000 m2 per
hi entren cada dia, i molts hi desco¬ peixos de colors. a equipaments i 4.000 m2 per a habi¬
breixen racons de Barcelona a través Les Corts. Consultem els espais tatge públic.
de les fotos de les obres en curs que públics de nova creació, la pantalla Finalment, l'Eixample. Els locals
hi surten. ens mostra un tram de l'avinguda d'ús públic del Districte ens mostren
Hi apareix gent de tota mena, al¬ Tarradellas on es contruieix un apar¬ —des de l'elegit—, un Casal d'Avis,
guns que han vingut a l'Ajuntament cament subterrani. el Roger de Flor, amb data de finalit¬
a fer qualsevol gestió s'hi aturen gra¬ Ara passem a Sants Montjuïc, zació de les obres per al desembre
tament sorpresos. Quan nosaltres hi posem el dit damunt la icona de lo¬ del 94 i un import de 5 milions de
arribem, en surt un grup nombrós cals administratius. Apareix l'esplèn¬ pessetes per a la rehabilitació.
que està fent "Un tomb pel Barri dida seu del Districte, un edifici
Gòtic", les visites guiades que orga¬ modernista que necessita una rehabi¬ Ho consulten?
nitza la Regidoría de Promoció i litació, la consolidació i l'adaptació L'Esther ens diu que per l'espai hi
Relacions Ciutadanes. Mentre cosul- de les dependències actuals. Amb pasen, també, molts treballadors mu¬
tem la pantalla de l'ordinador, una 15.000.000 de pressupost, les obres nicipals. Es clar. Tots volem saber
parella fa el mateix al nostre costat, estaran llestes aquest desembre. què es fa i com es fa.
molt interessats a consultar quins són Ara ens interessa veure com està Però cal que aquest punt d'infor¬
els punts on es fan habitatges. el tema de les escoles a Ciutat Vella. mació sigui conegut per tots els ciu¬
A la pantalla de l'ordinador apareix tadans, que es pregunten com s'està
Un ordinador gairebé màgic l'escola Narcís Monturiol. Amb una millorant Barcelona.
Ens decidim pels locals d'ús pú¬ inversió de gairebé 184 milons de Si encara no hi heu anat, no us ho
blic del Districte de Gràcia i, entre pessetes s'està rehabilitant la planta perdeu!
aquests, un que està a prop del Parc baixa on s'hi instal·len laboratoris,
D/326 Güell. Llavors, damunt la pantalla, s'hi posa calefacció, s'adapta a les
Perspectives del nou espai d'informació directa al ciutadà jaumesoler
jaume soler
Les actuacions inversores s'expli¬ inversions. Una part d'aquesta infor¬ Consulta informatitzada
quen en un nou punt d'informació mació fa referència a la globalitat de S'han introduït més de 6.000
situat a la planta baixa de l'Ajunta¬ la ciutat i conté els muntants econò¬ dades en un programa informàtic de
ment de Barcelona. En aquest espai, mics de cada tipus d'inversió. En una consulta interactiva per donar infor¬
d'accés lliure per a tots els ciutadans, foto-plànol de la ciutat de grans mació completa de cadascuna de les
es poden conèixer detalls de les dimensions s'assenyala la situació 402 actuacions
actuacions que es duen a terme.
corresponents a les inver¬
sions la ciutat. geogràfica de cada actuació. El visitant
en curs a pot accedir, mitjançant
Amb aquesta instal·lació, l'Ajun¬ Integrat en el mateix mòdul, una pantalles tàctils, a tota aquesta infor¬
tament vol crear un nou canal d'in¬ projecció contínua exemplifica, amb mació. En pocs segons pot consultar
formació directa amb el ciutadà per imatges de les actuacions ja acabades la pantalla que li facilita dades sobre
facilitar-li dades del seu interès i aquest any o en marxa, les actuacions una actuació concreta a qualsevol
també la percepció global del que classificades en 9 tipologies: dels deu Districtes.
s'està fent dia a dia a la ciutat. Per Cas que estigui interessat en obte¬
conèixer millor com i en què s'inver¬ • Espais públics, manteniment nir aquesta informació en suport
teixen més de 49 mil milions de pes¬ • Espais públics de nova creació paper, se li facilita còpia impresa de
setes i saber amb detall els imports • Locals administratius la fitxa que ha consultat a la pantalla
parcials de cada actuació. • Locals d'ús públic de l'ordinador. La fitxa recull el nom
Un tractament informatiu, amb • Actuacions en escoles de l'actuació, l'adreça, la tipologia,
diferents nivells de contingut, fa pos¬ • Instal·lacions culturals una breu
sible consultar les actuacions classi¬ descripció, la data prevista
• d'inici i
ficades 9 finalització,
en apartats tipologies, el Aparcaments import de la
o
•
nombre d'actuacions cada Districte Habitatges inversió i altres indicacions
a comple¬
i •
les diferents dades tècniques i Obtenció de sòl
eco¬ mentàries, a més d'una fotografia
nòmiques de l'actuació en concret. il·lustrativa.
Un altre conjunt de plafons dóna Tota aquesta informació es posa al
Informacions informació per Districtes, indicant-ne dia contínuament amb un procés de
La mostra informativa està com¬ el nombre d'actuacions, el percentat¬ recollida de les variacions de dades
posta per un conjunt de plafons con¬ ge d'inversió en relació al total i les de les diverses actuacions i integrant-
tenen informació general sobre les dades demogràfiques bàsiques. ne de noves a mesura que s'aproven. D/327
Districte
de Ciutat Vella
superfície 4,31 Km2
% terme municipal 4,35%
població 90.612 h
densitat 21.024 h/Km2
Nombre d'actuacions:
■ espais públics, manteniment 28
■ espais públics, nova creació 15
■ locals administratius 4
■ locals d'ús públic 3
■ actuacions en escoles 2
■ instal·lacions culturals 1
■ aparcaments 2
■ habitatges 22
TOTAL 77
Districte
de l'Eixample
superfície 7,47 Km2 ^^13% g
% terme municipal 7,54%
població 274.282 h
densitat 36.718 h/Km2
■l8%fl
Nombre d'actuacions: ^5% ' :J
■ espais públics, manteniment 24
■ espais públics, nova creació 2 ^5% . 1
■ locals administratius 2
■ locals d'ús públic 2
■ actuacions en escoles 8
■ aparcaments 6
TOTAL 44
D/328
Districte
de Sants-Montjuïc
superfície 20,87 Km2
% terme municipal 21,07%
població 179.465 h
densitat 8.599 h/Km2
Nombre d'actuacions:
■ espais publics, manteniment 16
■ espais publics, nova creació 12
m locals administratius 1
m locals d'ús públic 2
m actuacions en escoles 6
m aparcaments 9
TOTAL 46
Districte
de Les Corts
superfície 5,98 Km2
% terme municipal 6,04%
població 89.750 h
densitat 15.008 h/Km2
Nombre d'actuacions:
■ espais públics, manteniment 7
■ espais públics, nova creació 3 S
■ locals d'ús públic 3 S—i
■ actuacions en escoles 1 CZ2
CZ2
■ instal·lacions culturals 1 O
O
■ aparcaments 7
TOTAL 22
D/329
Districte de
Sarrià-Sant Gervasi
superfície 20,01 Km2
% terme municipal 20,20%
població 148.273 h
densitat 7.408 h/Km2
Nombre d'actuacions:
■ espais públics, manteniment 20
■ espais públics, nova creació 1
■ locals administratius 1
■ actuacions en escoles 2
■ aparcaments 5
TOTAL 29
Districte
de Gràcia
superfície 4,15 Km2
% terme municipal 4,19%
població 128.608 h
densitat 30.990 h/Km2
Nombre d'actuacions:
■ espais públics, manteniment 11
■ espais públics, nova creació 3
■ locals administratius 5
■ locals d'ús públic 4
■ actuacions en escoles 5
■ aparcaments 6
D/330 TOTAL 34
Districte
d'Horta-Guinardó
superfície 11,92 Km2
% terme municipal 12,03%
població 184.557 h
densitat 15.483 h/Km2
Nombre d'actuacions:
H espais públics, manteniment 27
■ espais públics, nova creació 2
a locals d'ús públic 5
■ actuacions en escoles 1
■ aparcaments 6
TOTAL 41
Districte
de Nou Barris
superfície 8 Km2
% terme municipal 8,08%
població 188.718 h
densitat 23.598 h/Km2
Nombre d'actuacions:
■ espais públics, manteniment 11
■ espais públics, nova creació 8
■ locals administratius 1
■ locals d'ús públic 3
■ actuacions en escoles 2
■ aparcaments 11
■ habitatges 2
TOTAL 38
D/331
Districte
de Sant Andreu
superficie 6,53 Km3
% terme municipal 6,59%
població 144.998 h
densitat 22.205 h/Km2
Nombre d'actuacions:
■ espais públics, manteniment 14
■ espais públics, nova creació 9
■ actuacions en escoles 4
■ aparcaments 7
■ habitatges 2
TOTAL 36
Districte
de Sant Martí
superfície 9,83 Km2
% terme municipal 9,92%
població 214.252 h
densitat 21.795 h/Km2
Nombre d'actuacions:
■ espais públics, manteniment 16
■ espais públics, nova creació 3
■ locals administratius 1
■ locals d'ús públic 4
■ actuacions en escoles 2
■ aparcaments 9
TOTAL 35
Giotto
sota les voltes
gotiques
del Tinell
Immergir-se en la Itàlia de Fins a finals d'octubre d'enguany,
Giotto en el marc del Saló del al Saló del Tinell del Museu d'Histò¬
Tinell és una experiència gratifica- ria de la Ciutat, es va poder visitar
dora. "Giotto i el seu temps" ha l'exposició "Giotto i el seu temps".
estat una exposició de síntesi sobre La mostra se centrava en la repro¬
l'obra del pintor a partir de foto¬ ducció de la capella dels Scrovegni a
grafies i algun original que ens Pàdua, decorada per l'artista florentí
transportaven al context històric entre el 1303 i 1305, i que s'ha consi¬
del Veneto de finals del XIII i prin¬ derat com el punt àlgid de la seva
cipis del XIV. creació artística. El recinte de l'expo¬
Com molt bé diu l'autor d'a¬ sició estava delimitat per un mur de
quest article, Antoni Nicolau, di¬ 2,70 m d'alçada que reproduïa, a
rector del Museu d'Història de la escala real, el perímetre de l'esmenta¬
Ciutat, aquesta mostra no pretenia da capella. Sobre el mur, s'hi dispo¬
substituir el plaer de contemplar saven, a una banda, fotografíes de
els originals, però tanmateix, en gran qualitat dels frescos pintats per
feia venir ganes i, això sol, ja ha Giotto a la Basílica superior d'Asís al
estat un èxit immillorable. tombant del segle XIII i a l'altra
banda, un conjunt de sis peces origi¬
nals d'autors contemporanis de
Giotto que treballaren a Pàdua la pri¬
mera meitat del segle XIV. A l'espai
que reproduïa el perímetre de la
sagristia de la capella s'hi podia con¬
templar un vídeo del realitzador italià
Luciano Emmer que recrea les imat¬
ges dels frescos de Giotto, tot analit- es presenta un model en miniatura de
zant-ne la seva realització tècnica i la capella a la Verge Maria. El 1303,
qualitats estètiques. una vegada acabats els frescos, es va
celebrar una segona consagració de la
La capella Scrovegni capella.
L'any 1300, any del jubileu i del Giotto, un cop finalitzada aquesta
perdó universal, Enrico Scrovegni, obra —el "Cricifix" de la iconòstasi i
ric mercader, va comprar a Manfredo el cassetones de fusta amb les dotze
Delesmanini —per 4.000 lires— el constel·lacions, a la sala de la Ragio-
petit vilatge conegut amb el nom de ne—, deixa Pàdua per no tornar-hi
l'Arena de Pàdua, que constava d'un mai més. Amb la capella Scrovegni
edifici central, cases, terreny per al havia nascut una obra mestra de valor
conreu de la vinya..., però sense universal.
església. Enrico va demanar l'autorit¬ Al centre del recinte, una maqueta
zació per construir-la al bisbe a escala 1:4 reprodueix la capella dels
Ottobuono de'Razzi i, tres anys des¬ Scrovegni amb tots els seus detalls, i
prés, el 25 de març del 1303, segons a l'interior, les fotografies dels fres¬
constava en una làpida avui perduda, cos de Giotto ens mostren l'excepcio-
va ser inaugurada l'església en una nalitat de l'obra de l'artista. L'incom¬
cerimònia de consagració. Mentres¬ parable marc del Saló del Tinell i les
tant, havia convidat Giotto a pintar pintures murals que s'hi van trobar en
els frescos de l'interior. Quan el pin¬ els treballs de sanejament fets el 1944
tor ho va veure, va suggerir a Enrico acaben de definir un ambient idoni
allargar l'estructura de la capella, per a la presentació de l'exposició.
cosa que, en part, va fer tal com apa¬ La mostra fou una iniciativa de
reix en l'escena del "Judici final", on VAzienda di Promozione Turística di 23
"Al centre del recinte, una
maqueta a escala 1:4 reproduïa
la capella dels Scrovegni
amb tots els seus detalls, i a
l'interior, les fotografies dels
frescos de Giotto ens mostren
l'excepcionalitat de l'obra de
l'artista. "
Padova, que sota el títol "Giotto's va —protagonisme visual— del tema "giottesca" i que tindrà una influència
Message", contribuí al 650 aniversari arquitectònic (edificis, estances, bal¬ important tant en la pintura gòtica de
de la mort de Giotto (1338-1988), daquins...etc), fins llavors plantejat l'àmbit meridional europeu, com en
creant instrument de promoció de tan sols com un element afegit o de els autors
un posteriors del "quatrocen-
Pàdua i del conjunt de la regió del marc general de la composició pictò¬ to" italià. Àixí, el blau aconseguit
Veneto. Per a la seva realització rica. De forma conseqüent amb amb lapislàtzuli, el verd dels seus
s'invertiren quatre anys de treball, aquest supòsit, Giotto és responsable paisatges, els tons ocres, blancs o
dels quals la part més important es dels primers exercicis de perspectiva rogencs estan disposats de manera
destinà a la construcció del model de moderna, ja que situa els seus perso¬ que l'harmonia del color ofereix a
la capella a escala, i a la realització de natges en un entorn espaial que actua l'espectador més proximitat amb
les fotografies dels frescos. com un element més de la composi¬ l'obra d'art.
Ara s'ha presentat a Barcelona, ció; fet que facilita el valor expositiu
per primera vegada fora d'Itàlia, ini¬ i narratiu de les pintures i, alhora, El missatge de Giotto
ciant d'aquesta manera el circuit esdevé una novetat transcendental per La perspectiva, el cromatisme, la
internacional que els promotors volen a la plàstica pictòrica occidental. La riquesa de sentiments, la noblesa dels
impulsar. pintura mural, doncs, amb Giotto, personatges, l'estudi de l'espai, la
L'Àrea de Cultura de l'Ajuntament deixa de ser un element exclusiva¬ musicalitat dels tons pictòrics dels
de Barcelona, a través de la Direcció ment decoratiu per integrar-se íntima¬ frescos de Giotto són, tots, elements
de Serveis de Difusió i Relacions ment amb el seu entorn arquitectònic, que fascinen la vista i l'ànim. L'autor
Culturals, i el Museu d'Història de la tal com podem observar a la capella recrea episodis de la vida de la Verge
Ciutat, han estat els organitzadors a dels Scrovegni. Maria i de Crist, extraient-los, unes
Barcelona. L'exposició ha estat un Pel que fa al tractament dels perso¬ vegades del folklorisme popular dels
èxit de públic, la qual cosa ens natges, és important destacar les acti¬ anomenats "evangelis apòcrifs" i
demostra fins a quin punt l'obra de tuds, posicionaments i volums de les altres vegades dels evangelis canò¬
l'artista italià gaudeix d'un gran figures, les quals reflecteixen un estu¬ nics.
interès a escala internacional. di molt acurat del fet compositiu, i A través de la llum, dels colors i
que es basa en una representació ges¬ dels continguts, Giotto ha transmès al
La pintura de Giotto tual de caràcter quotidià, gairebé món un missatge de pau i fraternitat
Giotto visqué en un moment profà. Aquesta és la raó per la qual universal. La pau que difonen les grà¬
d'importants transformacions políti¬ les imatges estan més properes emo¬ cils arquitectures, els prats verds, les
ques i culturals, les darreres dècades cionalment a l'observador i, per muntanyes amb el verd silenciós dels
del segle XIII i les primeres del segle aquest motiu, aconsegueixen trans¬ boscos... La pau que emana dels ros¬
XIV foren l'escenari de tensions i metre les distintes sensacions que tres dels personatges d'una civilitza¬
lluites en què l'apogeu de les ciutats l'autor ha volgut incorporar en les ció antecedent, però rica en valors
del nord d'Itàlia tingué un paper seves representacions. És en els ros¬ d'inconfusibles notes d'humanitat. La
essencial. Es en aquest context que tres on aquest caràcter quotidià, bellesa d'una existència on el cosmos
hem de situar l'autor i les seves inno¬ aquest apropament a les emocions projecta, amb la seva serenor i la
vacions pictòriques, ja que, aquestes, reals no específicament religioses, musicalitat del blau, una espiritualitat
són indesllindables del nou objectiu aquesta humanització dels personat¬ incorpòria que transporta a móns
que s'atorgà a les manifestacions ges, es palesa de manera més evident. interiors, significats més profunds de
artístiques del moment, el de servir Així, l'espectador pot apropar-se a l'existència humana. El blau —tot i
de reafirmado social de la nova no¬ l'estat d'ànim de les figures i, a la que degradat pel pas dels segles—
blesa urbana. vegada, ser-ne partícip. Sembla lògic, eleva l'espectador a les infinites llu¬
Giotto transforma el llenguatge davant d'aquest fet, que Giotto fóra nyanies de l'esperit. No és, tanma¬
pictòric amb una nova proposta crea¬ un dels pintors més admirats per teix, el blau —costosíssim— del
tiva basada en la "humanització" dels Miquel Àngel. lapislàtzuli allò que inspira el cel
personatges, l'ús del color, les fonts És evident que en aquest joc estrellat de la capella, sinó que ens
iconogràfiques i l'harmonia entre la d'emocions hi té un paper principal la transmet el fet que la història
pintura mural i el marc arquitectònic paleta del pintor, la qual, malgrat ser comença des de dalt, es desenvolupa
on es desenvolupa. Aquesta harmo¬ voluntàriament reduïda, mostra un en terra, en la història religiosa i civil
nització dels elements plàstics s'ori¬ ventall d'opcions que identifiquen per tornar, després, altre cop d'on
gina bàsicament en la integració acti¬ una gamma cromàtica típicament havia sorgit, a dalt. Aquest és el mis-
 
"El blau aconseguit amb
lapislàtzuli, el verd dels seus
paisatges, els tons ocres, blancs
o rogencs estan disposats de
manera que l'harmonia del color
ofereix a l'espectador més
proximitat amb l'obra d'art."
satge que Giotto va donar al món
amb la creació dels frescos de Pàdua.
EI muntatge
L'exposició "Giotto i el seu
temps", tal com s'ha presentat a
Barcelona, és una síntesi d'obres ori¬
ginals i reproducció fotogràfica d'una
de les obres mestres de la pintura
universal.
En aquest cas, però, les reproduc¬
cions recobren un valor importantís-
sim per elles mateixes. Les fotogra¬
fies han estat fetes mitjançant una
tècnica complexa. Per fotografiar la
volta de la capella, per exemple,
s'utilitzà una màquina panoràmica
rotativa amb pel·lícula de 70 mm.
Però les dificultats de la reproducció
fotogràfica no es trobaven tan sols en
el fet d'eliminar les possibles distor¬
sions òptiques, a més, calia reflectir
el color en la seva forma original, per
això es van fer les sessions de nit per
evitar interferències lumíniques, i es
mantingué una temperatura de llum
constant a 3.200 °K.
Ha substituït aquesta mostra el
plaer de contemplar els frescos origi¬
nals? Ben segur que no, tampoc no
ho ha pretès, però la visita a l'exposi¬
ció ens ha familiaritzat millor amb la
sensibilitat de Giotto, amb la pintura
mural del moment i amb la superiori¬
tat dels frescos de la capella dels
Scrovegni.
Una bona part dels visitants ha
sortit amb ganes de visitar Pàdua, de
poder contemplar "al natural" l'obra
de Giotto, i tanmateix esperem que
els hagi gratificat el plaer d'haver
pogut admirar unes obres —originals
algunes, reproduccions altres— que
formen part del nostre patrimoni
col·lectiu i que constitueixen l'herèn¬
cia d'un moment innovador i per tant
incert.
Antoni Nicolau
Museu d'Història de la Ciutat
Giotto ofereix la capella a la Verge Maria (fragment)
Com valores
el nou Pla
Municipal
d'Atenció
Primària?
No vivim en un municipi del Ens hem assegut entorn la taula de revisar les competències dels Districtes
silenci. Treballem en un municipi Carme Turró, directora d'Afers Socials i de l'àrea central i aplicar les mesures
que valora el canvi organitzatiu i Joventut per parlar del Pla Municipal per dur-ho a la pràctica. I, en aquest
continuat per millorar, constant¬ d'Atenció Primària. Un grup de treba¬ sentit, fins i tot ens hem avançat al
ment, la qualitat dels serveis al ciu¬ lladors municipals va respondre a la reglament de la Generalitat sobre aten¬
tadà. invitació de La MUNICIPAL: Xavier ció primària.
Tots els qui creuen en això i hi Suñol, cap de Serveis Personals a Nou Els elements bàsics del Pla són
treballen anònimament des de Barris, Cinta Llorens, cap de Nucli donar resposta a les dificultats detecta¬
cada servei, poden aportar idees de d'Horta-Guinardó, Rosa Escofet, direc¬ des en aquest camp i comtempla, com
com ser un municipi de serveis tora del Centre de Serveis Socials La a punt prioritari, l'eliminació de les
públics d'alta satisfacció. Sagrera, i Esperança Hoste, assistent llistes d'espera. També prioritza la
Debat Obert, doncs, vol dir social del Centre de Serveis Socials del intervenció grupal i comunitària en els
aportació per a la millora. Aquest Clot. nivells bàsics i aposta per un model de
mes hem convidat uns quants tre¬ Tots tenen moltes coses a dir. Mol¬ simplificació dels circuits.
balladors que fan feina per fer tes han quedat a la gravadora per man¬ Un altre factor és disposar d'un
realitat el nou Pla Municipal ca d'espai. Tots amb iniciatives i molts horari d'atenció que inclou les tardes,
d'Atenció Primària que s'està anys de treball a la casa. fet que fins ara era molt desigual en el
implementant en aquest Ajunta¬ conjunt de la ciutat. S'estableix un sis¬
ment. La MUNICIPAL: Què aporta el tema d'informació que garanteixi
Tots els participants hi estan Pla d'Atenció Primària als ciutadans l'homogeneïtat de les prestacions,
d'acord: és un bon pla. Però de Barcelona en temes de millora dels
enca¬ tenint en compte els indicadors i la
ra queden moltes qüestions serveis en serveis socials?
per implantació de la fitxa/usuari.
resçldre. Què aporta com a millora meto¬ El Pla d'Atenció Primària també
Es un bon pla, per què? Quines dològica dins l'Ajuntament i de la recupera la definició del Centre de
són les qüestions perquè manera com
encara poden treballar els equips Serveis Socials com a establiment
sigui pla millor? de ser\'ei en el servei?
un bàsic i la figura del seu director com a
professional que ha de garantir l'ade¬
Carme Turró (C.T.): En el present quada organització i control de qualitat
mandat hi ha dos elements bàsics d'ac¬ de la prestació dels serveis, la gestió
tuació municipal que, des de l'Àmbit dels recursos humans, econòmics i
de Benestar Social, es fixen com a infrastructural i la coordinació amb el
eixos principals: actuar segons les territori.
competències pròpies —en el nostre
cas, l'atenció primària— i, un segon Cinta Llorens (C.L.): Penso que un
eix important, que és definir la línia dels punts principals a destacar és que
estratègica per assegurar que la xarxa pot agilitar les llistes d'espera i, fins i
d'unitats bàsiques abastin tot el ter¬ tot, fer-les desaparèixer. Una altra
ritori. millora que aporta el Pla és que, inde¬
El Pla d'Atenció Primària aporta pendentment d'on visqui el ciutadà,
racionalització de l'actuació municipal serà atés a tot arreu amb una mateixa
i l'homologació del model de presta¬ metodologia.
cions socials d'atenció primària a la Com a fets positius del Pla d'Aten¬
ciutat. ció Primària vull destacar l'homoge-
A partir del procés de descentralit¬ neïtzació dels criteris d'atenció, per la
zació, de 14 anys d'experiència en ser¬ qual cosa és molt important la
veis socials i de la riquesa de coneixe¬ fitxa/usuari, sobretot per als treballa¬
ments que tot això comporta, havíem dors dels àmbits.
d'organitzar una xarxa tenint en comp¬ El procés d'informatització que ara
te tots els Districtes i que definís quins s'inicia també suposarà una millora
eren els mínims comuns de què s'havia important a mig termini.
de dotar l'organització municipal per Ara bé, també es plantegen dubtes i
garantir la igualtat d'accés de tots els
Fotos: interrogants, i caldrà una temporada
Jaume Soler de
ciutadans als serveis. Per fer-ho, calia rodatge per veure ben bé quins són.
"El Pla és un procés
Xavier Suñol
Rosa Escofet (R.E.): El Pla comunes de cara al futur. El Pla ens ha unes proporcions diferents.
d'Atenció Primària pot aportar una de permetre donar millors respostes L'objectiu que hem d'aconseguir,
millora qualitativa al ciutadà la tenint en compte la pluralitat de d'entrada, és tenir el nombre de profes¬
per
reducció i, posterior desaparició, de les Barcelona, els nivells diversos de sionals que fixa la Generalitat. El
llistes d'espera ja que, en cas de situa¬ necessitats socials. segon pas és situar-nos en el nombre de
cions Com que
greus, l'acollida immediata pre- ja han manifestat algunes de persones que calen realment, el
s'anomena estàndard.
vindrà efectes pitjors. Però tot això vol les companyes presents en aquesta ràtio
un temps d'implantació, fins que tots taula, jo també vull destacar el fet que, Com a matèria prima comptem amb
els
els serveis s'hi acoblin. un dels elements clau del Pla, és la professionals d'aquest Ajuntament,
Dins l'organització municipal, el Pla capacitat de resposta immediata i acu¬ tot i que caldria homogeneïtzar criteris
d'Atenció Primària ajuda molt a definir rada a les demandes que proposa. De i posar-nos d'acord. Un altre tema
quines funcions té cadascú al servei, fet, això ja s'ha aconseguit força amb important és aconseguir arribar a la
evitant les duplicacions, i coordina les la descentralització, però el Pla pot ser plantilla mínima en assistents socials,
actuacions amb els altres serveis impli¬ un element definitiu per avançar en la ràtio mínima.
aquesta direcció. Una
cats. preocupació que tenim és la
Al meu parer, el Pla té dos vessants inestabilitat de la plantilla. En aquest
Esperança Hoste (E.H.): Vull molt clars: d'una banda, l'homogeneï¬ sentit volem iniciar un debat sobre què
insistir s'entén
que, respecte a l'atenció a tat de criteris en les prestacions al ciu¬ per "carrera professional" i
l'usuari, suposa una millora, si no qua¬ tadà i, d'atra banda, el fet que la seva com podem abordar-la.
litativa —aquí es plantegen interro¬ posada en marxa s'acompanya de tot Amb el Pla també hem apostat per
gants que haurem d'esbrinar amb el un desplegament de recursos —perso¬ l'especificitat dels serveis socials dins
temps—, sí quantitativa, sobretot pel nals, tecnològics, administratius—. d'una organització de serveis perso¬
que fa a la unificació d'horaris. Aquest desplegament, que tot just nals. Hem definit un model específic
Un altre punt positiu és la desapari¬ comença, ha de tenir continuïtat. dins els serveis socials, però que com¬
ció de les llistes d'espera i, respecte a De fet, el Pla d'Atenció Primària no parteix funcions i nivells d'intervenció
l'organització interna, el fet que facilita és més que un esquelet a partir del qual amb altres sistemes que necessiten
la coordinació entre els diferents pro¬ s'han d'anar bastint molts temes. El marcs conceptuals propis.
fessionals de l'atenció primària. que és força modèlic és el procés que També hem iniciat un pla de forma¬
Però, amb l'aplicació del Pla, es ha seguit l'Ajuntament per desplegar ció adreçat als professionals —direc¬
plantegen un seguit de reflexions: la aquests aspectes: treballar a través tors de centre, assistents socials, educa¬
redefinició dels perfils professionals — d'una comissió mixta on hi són repre¬ dors—, perquè considerem molt
el dels educadors, per exemple—. sentades totes les parts de l'administra¬ important que, qui hagi de tirar el pro¬
Repecte al binomi qualitat/quantitat no ció que hi intervenen i la constitució de jecte endavant, tingui clars els criteris i
queda clar, de moment, depèn de la grups de treball amb una representació la metodologia.
manera com es faci, perquè sigui real. àmplia de tots els sectors i realitats de
l'Ajuntament en els camps concrets. La MUNICIPAL: Fins aquí s'han
Xavier Suñol (X.S.): Un dels remarcat molt els aspectes positius del
encerts del Pla, després d'un bon rodat¬ La MUNICIPAL: Sembla que tot¬ Pla, però també s'han apuntat dubtes,
ge en temes de serveis socials que es hom està d'acord en què és una pro¬ problemes....
remunta als primers ajuntaments posta interessant. Es realment aplica¬
democràtics, és que permet obrir un ble? C.L.: Són problemes que es plante¬
període de reflexió sobre quina ha de gen abans de començar i no sabem ben
ser la seva intervenció i posa damunt la C.T.: Estem davant d'un procés bé amb què ens trobarem quan el Pla
taula un seguit d'elements comuns obert. Tan sols hem començat a cami¬ funcioni. Amb les discusions que hem
sobre la manera de treballar. Aquesta nar cap al Pla d'Atenció Primària i hem tingut a les comissions i amb els pro¬
reflexió contempla la contemporaneïtat iniciat les coses que crèiem bàsiques, la fessionals per començar a organitzar la
del Pla. Amb això vull dir que la situa¬ ràtio mínima entre altres. Això vol dir, posada en marxa, poden sorgir proble¬
ció actual és distinta de fa uns quants disposar del nombre de treballadors mes com, per exemple, el dels espais.
anys, hi ha hagut un canvi de la realitat que fixa la Generalitat per a una Unitat Depèn d'on estiguin ubicats, però, de
social —en molts casos s'ha agreujat— Bàsica— 1 Unitat Bàsica per a 15.000 fet, no hi ha espais suficients i molts
segons les zones de la ciutat. habitants—. Aquesta ràtio s'ha de resi- dels que tenim no són adequats, per les
Així, doncs, el Pla proposa un refle¬ tuar en el cas concret de la ciutat. És dimensions, pels accessos de persones
xió global i marcar normes de treball òbvi que hi ha Districtes que necessiten amb minusvalies.... I, aquest, és un
"El Pla és procés, és elaboració i
és ajustament. " Rosa Escofet
tema molt important, perquè és de fun¬ de la seva feina. S'ha ampliat l'horari fessionals és el dels horaris. Posaré un
cionament quotidià. d'atenció a l'usuari —3 hores diଠexemple: resulta que hi ha tres matins
Un altre aspecte bàsic és la tasca del ries—, però no s'ha tingut en compte d'atenció de primera acollida. Què
treballador social. Una part del seu tot el que comporta darrere. En el cas passa amb els altres dos matins? Qui
temps l'ha de destinar al treball grupal de l'assistent social de primera acolli¬ atén un cas d'urgència quan no hi ets
i comunitari, però, a l'hora de la veri¬ da, aquest horari no dóna per fer tota la perquè estàs fent un domicili, per
tat, amb el tipus de distribució de les tasca que té encarregada, de despatx, exemple? Doncs l'atén un company
tasques de l'assistent social—nus gor- de visites domiciliàries...És a dir, per que estigui allà en aquell moment i,
dià del Pla—, dubto que es pugui con¬ fer de filtre en tot el tema de la gestió. això, sempre és una situació d'excep-
tinuar fent el treball grupal i comunitari Penso que s'ha d'anar molt en cionalitat. Vull dir que, tot i que hi hagi
com fins ara, al meu Districte, com a compte a l'hora de planificar horari. moltes situacions d'excepcionalitat, no
mínim. Després, resulta que ens quedem coi¬ signifiquen normalitat.
Vull, encara, considerar un altre xos.... Un altre exemple són les dues tardes
tema i és que s'ha fet un pas endavant que se surt a les 9 de la nit. Penso que
important en l'estudi dels perfils de la R.E.: Hi ha un espai fix d'atenció al això no és rentable. Sé que és cert que
gent a les comissions. Hi ha uns perfils públic de primera acollida fins a les el treball grupal i comunitari i l'atenció
més discutits i més mal dissenyats que vuit del vespre, però pot passar que en volen tardes. Els de base creiem que
uns altres, com poden ser el paper de aquest horari, l'assistent social hagi cal cobrir les tardes, però qui ho ha de
l'educador i del psicòleg en els equips. hagut d'anar a fer algun domicili, una garantir és el centre i no les persones
Tal i com està dissenyat el Pla, deta¬ visita urgent. No és pot dividir, l'assis¬ concretes.
lla molt bé quins són els horaris d'aten¬ tent....
ció individual i, ens adonem, que R.E.: Jo afegiria coses, com per
queda molt poc temps per a la coordi¬ E.H.: Sí, es cert... També hi ha els exemple el problema dels espais. Es
nació amb els altres professionals, tres anys que un assitent de primera mira molt que l'usuari rebi una bona
sobretot hi ha incompatibilitat manifes¬ acollida té adjudicats. Jo, que ho sóc, atenció, però hi ha molts centres que
ta en el cas dels assistents socials. aniria molt amb compte amb això. Tres no reuneixen les condicions. Això pot
anys és molt de temps. I no estic suposar un seriós entrebanc per a
La MUNICIPAL: /, les de base, d'acord amb la mobilitat de les planti¬ l'aplicació del Pla, perquè no facilita
què en dieu dels problemes? lles, perquè penso que els cassos neces¬ gens l'ús del servei.
siten estabilitat, però tampoc no estic Un altre tema que vull tocar és el de
E. H.: Hi ha aspectes positius, com d'acord amb aquest període tan llarg en la durada de les entrevistes. Dedicar 30
ara la unificació de criteris, i negatius. un lloc que "crema" tant i que és fer de minuts d'entrevista personal per al
Respecte als assistents socials de pri¬ filtre de l'usuari. seguiment d'un cas no és suficient. Pot
mera acollida, no es contempla l'abast Un altre tema que angoixa els pro¬ ser-ho en una primera visita, però no
"El Pla necessita una valoració "El Pla és una expectativa".
contínua. " Cinta Llorens Esperança Hoste
per al seguiment. Cal més temps per¬ És cert que hi ha temes proposats al comunitari, però pensem que cal una
què l'usuari es pugui explicar bé. Pla, com per exemple el dels horaris, reflexió aprofundida sobre el tema,
I, últim, vull damunt la que ja ha sortit a la conversa, que els sobretot
per posar perquè, en molts casos, el que
taula el tema de la informatització. entenc en aquest context de millora del anomenem treball comunitari no encai¬
Probablement ens permetrà veure coses propi Ajuntament. xa del tot. Hi ha un grup de treball que
fa
que no tenen a veure només amb la Pel que fa al nombre de casos, als precisament la reflexió sobre la
ràtio mínima o amb el nombre d'habi¬ horaris... tinc la impressió que la posa¬ intervenció amb i des de la comunitat.
tants. da en marxa del Pla voldrà dir ajusta¬ El treball comunitari és importantíssim
ments concrets i exigeix un esforç pro¬ de cara a la prevenció. Molts temes no
E.H.: El que passa és que això, pot¬ fessional d'adaptació d'horaris, però no arribarien a ser situacions d'urgència si
ser es pot resoldre amb el tema del modifica substancialement l'hàbit de poguéssim pal·liar-les abans.
nombre de casos.... treball dels professionals de l'Ajunta¬ Hi ha una altra cosa molt important
ment. En molts casos, el que es farà és i que incideix en la pràctica: a l'assis¬
R.E.: No sé que hi té a veure, el reajustar aquesta dedicació dels profes¬ tent social se li demana que ho faci tot
nombre de casos... sionals. i, això, no pot ser. L'organització ha de
Hi ha elements, però, que em preo¬ dotar cada professional d'aquells recur¬
E.H.: Per exemple, en barris més cupen de cara al futur. Un és que el Pla sos que necessita, com per exemple
deterioráis se suposa que hi haurà és molt exigent i molt complex. Hi ha d'una catalogació dels recursos exis¬
molta més demanda.... multitud d'elements interdependents tents. Paral·lelament hem de simplicar
com poden ser la dotació i el suport els circuits dotant-los d'instruments
R.E.: Sí, és clar... administratiu. concrets.
Estem en un Ajuntament que, com Iniciem un pla i iniciem, alhora, tot
E.H.: En això, la informatització qualsevol organització administrativa, un conjunt de gestions i de reflexions
ens donarà una eina important: conèi¬ té una gran complexitat i, aquests ele¬ per poder-lo aplicar millor. Hem
xer el nombre de casos que s'estan por¬ ments, o bé quadren tots, o si no ens començat amb coses simples i, sobre¬
tant i permetrà posar un tope a la feina trontollarà el Pla. Ens trobem davant tot, amb l'homogeneïtzació de criteris
dels assistents socials. un repte ambiciós i, o hi posem tots la de funcionament i metodològics i, a
cullerada, o no ens en sortirem. Com ja més, hem d'anar avançant en tots els
R.E.: La informatització recollirà he dit, el Pla és molt interdependent, i temes que tenim damunt la taula.
tota la informació sobre les problemàti¬ seria penós que per temes de suport Hem de pensar que construïm una
ques que es presenten i sobre el nom¬ estructural no es pogués reeixir en la atenció primària sobre molts aspectes
bre d'usuaris que s'atenen. Tot això, prestació del servei. indefinits. Avui encara no tenim una de
fins ara, quedava com a fets aïllats. Un altre element que, tot i que no les tres "potes" bàsiques de l'estructura
Amb el Pla es veurà, a més del nombre em preocupa tant, voldria posar de de l'assistència: la titulació dels treba¬
de casos que es porten, de quina mena manifest, és que el Pla no s'ha de que¬ lladors familiars.
són. Això ens permetrà adaptar el nom¬ dar amb el que tenim avui, sinó que ha
bre de professionals a la demanda real de ser una cosa en constant adaptació, R.E.: No estic massa d'acord amb
segons les zones. desplegament, reflexió, que vagi parell el que ha dit abans Esperança Hoste.
al desenvolupament de la realitat És cert que hem de mirar d'evitar les
La MUNICIPAL; I què hi diu el social. llistes d'espera, però estic convençuda
Cap de Serveis Personals? que una primera acollida que fa un
C.T.: Aquí s'han dit moltes coses, assistent social pot servir, com a
X.S.: Quan parlem del Pla sempre però penso que caldria fer una reflexió mínim, per detectar situacions que més
acabem polemitzant respecte a aspectes global. És lògic que quan s'inicia un endavant permetran una actuació en el
que, tot i ser molt importants, entenc pla complex i interdependent sorgeixin, moment. Les primeres acollides són
que són ajustaments organitzatius que a l'hora de posar-lo en pràctica, proble¬ molt importants en els casos urgents,
intenten millorar la resposta que oferim mes que necessiten solucions que pas¬ suposen una via directa.
al ciutadà. Però m'agradaria emfasitzar sin pel reajustament. El Pla d'Atenció
que crec que el deure de tots plegats Primària neix amb aquesta voluntat. E.H.: Jo també estic d'acord amb
—professionals, treballadors, polí¬ Paral·lement a això, hi ha temes impor¬ això, però dic que s'ha d'anar amb
tics— en el desplegament d'un Pla tants que també s'han d'afrontar, i que compte. La prevenció ha de ser àgil ja
d'aquestes característiques ha de ser el ja heu esmentat, com és el del treball que en cas contrari pot passar que des¬
la millora del servei al ciutadà. comunitari. No es renuncia al treball prés s'encallin els temes i no es pugui
"El Pla garanteix millor
l'atenció al ciutadà. "
Carme Turró
suprimir la llista d'espera.. madors no s'ha de perdre de vista. de la comunitat. Posteriorment comen¬
Després també voldria tocar el tema Altres punts que s'han de discutir çaran la seva feina les comissions que
de reciclatge. Els serveis socials són els perfils dels educadors i el paper tractaran de la delimitació del nivell de
d'atenció primària ho veiem com un de la treballadora familiar. tractament social en el context dels cir¬
greuge comparatiu. Les assistents Carme Turró té raó quan ressalta la cuits socials d'atenció primària, la nor¬
socials estem, pràcticament sempre, en importància del treball comunitari en el mativa reguladora d'urgències, els ser¬
última instància als cursos de formació, Pla. I també li dono la raó quan diu que veis d'atenció individualitzada familiar
cosa que sempre ens justifiquen traient hi ha coses que es fan sota el nom de —en aquest cas entenem que s'han
a relluir el tema de les plantilles —com treball comunitari i que no ho són. d'analitzar les figures que formen part
que són tan justes, no es pot prescindir Això és un tema a discutir. Les reu¬ dels circuits des que es produeix la
de cap treballador—. Aquest és un dels nions i les gestions que comporta són demanda—, les funcions del psicòleg
temes que reivindiquem. moltes i no surten les hores per a la d'atenció primària...
coordinació i el treball en equip.
C.L.: Jo vull insistir en el que consi¬ La MUNICIPAL: Per acabar, us
dero, potser, més positiu de tot i és C.T.: Penso que estem massa acos¬ demanaria a cadascun un adjectiu per
posar ordre a Barcelona, en tots els tumats a fer-ho tot a base de reunions i, definir el Pla d'Atenció Primària.
barris perquè reverteix en benefici dels en canvi, estem poc acostumats a utilit¬
ciutadans pel que fa a l'atenció indivi¬ zar altres sistemes. Per aquest motiu, X.S.: Procés.
dual i a la seva rapidesa. hem de crear instuments que ens siguin
El Pla diu que l'assistent social és útils. Hem de trobar l'equilibri entre E.H: Expectativa.
qui ha de prestar l'atenció indiviualit- aquelles coordinacions absolutament
zada, però, això, només és una part del necessàries i imprescindibles per a la R.E.: Procés i elaboració, ajusta¬
Pla. Es plantegen altres temes com és feina i aquelles coses que, sense les ment.
que els educadors formin part de reunions, es poden resoldre perquè dis¬
l'atenció primària. Es evident que s'ha posem dels instruments necessaris. C.L: valoració contínua.
de començar per organitzar el paper de Ara, però, ens hem de centrar en el
la informadora. L'assistent social no treball de les comissions que estan tre¬ C.T: garantir millor atenció al ciu¬
s'ha d'estar al vestíbul, esperant, i en ballant en tots el punts del Pla. Una tadà.
aquest cas la informadora o recepcio- d'aquestes comissions, la que tractava
nista és qui fa de primer filtre. El reci¬ el tema de les funcions i el perfil del
clatge dels recepcionistes és prioritari. director de Centre de Serveis Socials,
En això del reciclatge, primer s'ha ja ha lliurat la seva feina. Una altra
començat pels caps de centre, però comissió que acaba d'iniciar-la és la
penso que el dels recepcionistes/infor¬ que tracta la intervenció de, amb i des
'<02 Control de
gestió: uns nous
Temps Modems
de Chariot?
No naixem ensenyats. Tampoc A les administracions públiques, ens compliqui més la vida en comptes
no entrem a treballar en una orga¬ l'objectiu de millorar la gestió és una de facilitar-nos les coses. El decàleg
nització, pública o privada, i repe¬ necessitat cada vegada més evident. d'un bon sistema de gestió pot ser el
tim sempre allò que cal fer. La introducció, de mica en mica, de següent:
Avui, més que mai, s'acompleix sistemes de control de gestió, no • Oportú: fet en el moment adequat.
allò de la zarzuela: "las ciencias només a escala macro la •
per mesurar Senzill: fàcil d'interpretar.
adelantan que es una barbaridad. " marxa global de l'administració, sinó • Simple: fàcil d'executar.
Així doncs, cal estar en un pro¬ que aplicats també a escala micro, • Econòmic: fàcil d'obtenir, que justi¬
cés continuat de formació. I encara esdevé una de les funcions dels dis¬ fiqui el que costa.
més: d'autoformació. Qui tints de comandament, i és •
no es graus un Sensible: que mesuri tot allò que és
recicla continuadament, s'adorm. del reptes prioritaris de les nostres important.
Es burocratitza. Viu i treballa des administracions. • Específic: que només mesuri el que
de la monotonia de la repetició. Parlant de reptes, el primer que és important.
Després •
de vacances, us tornem trobem en fer formació i en parlar de Flexible: adaptat a les modifica¬
a convidar, mentre prenem un cafè, control de gestió és el fet de trencar la cions de l'entorn.
a les petites sessions de formació. imatge que els ve al cap a la majoria • Útil: que serveixi per prendre deci¬
Avui, amb un tema que sona dels nostres oients: la del controlador sions.
pèssimament: el control de la ges¬ de "Tiempos Modernos" perseguint • Acceptat: consensuat i assumit per
tió. Sona malament, però és tan el pobre Chariot perquè no redueixi les persones que l'han de posar en
apassionant com una aventura. ni un moment el seu ritme en la cade¬ marxa.
na de muntatge. Afortunadament, els • Adequat: d'acord amb la cultura i el
temps han canviat i amb ells el con¬ llenguatge organitzatiu.
cepte de control de gestió. El sistema de control de gestió és un
conjunt integrat de mecanismes i pro¬
Què s'entén per control de gestió? cessos de:
No resulta fàcil definir què és i què • Planificació de l'obtenció de
significa control de gestió. Sobre resultats a curt, mig i llarg termini
aquest tema s'han escrit pàgines i • Informació sobre els resultats en
pàgines, la bibliografia és inesgota¬ forma d'indicadors, seguiment de
ble. A més, és un d'aquells temes projectes i processos, etc.
"xiclet", que es pot simplificar •
o Avaluació dels resultats aconse¬
complicar tant com es vulgui. guits, cosa que implica analitzar,
Simplificant al màxim, podem valorar i replantejar les planificacions
gosar dir que és el procés que ha de establertes o tenir una base per a les
seguir el gestor per assegurar-se que futures.
les activitats que es duen a terme en Aquests mecanismes, com a part
la seva unitat organitzativa es fan d'un sistema, estan integrats. Es a dir,
d'una manera eficient i eficaç i que s'interrelacionen i s'alimenten els uns
respongui als objectius previstos. dels altres amb les informacions que
Treballar amb un sistema de con¬ manegen.
trol de gestió ha de ser, doncs, no una
finalitat en si, sinó un instrument Quins passos s'han de fer per
d'ajuda per als directius i els coman¬ definir un sistema de control de
daments intermedis per a la presa de gestió?
decisions. Per definir les línies bàsiques d'un
sistema de control de gestió es poden
Què s'ha de tenir en compte per seguir les premisses que us indiquem:
idear un bon sistema de control de 1. Establir els diferents períodes de
gestió? planificació del servei.
Hi ha unes condicions prèvies que 2. Determinar quins són els àmbits
hem de tenir molt presents per evitar d'informació fonamentals per a la
que un sistema de control de gestió presa de decisions.
"Treballar amb un sistema de
control de gestió ha de ser no
una finalitat en si, sinó un
instrument d'ajuda per als
directius i els comandaments
intermedis per a la presa de
decisions. "
3. Definir els indicadors més relle- Si amb aquestes quatre idees us Aquest material forma part de la
vants per a la unitat organitzativa en hem fet venir ganes de saber una Guia de Gestió del Curs per a Co¬
funció de les informacions fonamen¬ mica més sobre el control de gestió, mandaments Intermedis de l'Ajun¬
tals establertes. podeu començar. tament de Barcelona.
4. Determinar quins sistemes
d'informació s'han de desenvolupar.
5. Establir els diferents períodes Angeles Paredes
Selecció i Formació de Personal
d'avaluació de resultats.
6. Concretar el sistema de reunions
i informes de gestió necessaris.
7. Avaluar la informació disponi¬
ble —comparació, valoració de resul¬
tats—.
8. Prendre decisions, és a dir, esta¬
blir les accions correctores, reprogra-
mar les accions.
Com es concreta un sistema de
control de gestió?
Habitualment es concreta en:
• Reunions —de planificació, ava¬
luació, informació i operatives—.
• Informes de gestió periòdics.
• Sistemes d'informació.
• Plans d'actuació —planifica¬
cions—.
• Mecanismes de seguiment i ava¬
luació —indicadors—.
David Osborne i Ted Gaebler, en
el seu llibre "La reinvención del
gobierno" —molt de moda darrera¬
ment al sector públic—, en proposen
un sil·logisme divertit per demostrar
els avantatges de la medició o el con¬
trol de la gestió feta:
• El que es mesura, es fa.
• Si no es mesuren els resultats, no
es pot distingir entre l'èxit i el fracàs.
• Si no es pot reconèixer l'èxit, no
es pot recompensar.
• Si no es pot recompensar l'èxit,
probablement es recompensarà el
fracàs.
• Si no es pot reconèixer l'èxit, no
se'n pot aprendre.
• Si no es pot reconèixer el fracàs,
no es pot corregir.
• Si es poden mostrar els resultats,
es pot guanyar suport.
Llavors....
Torna la tardor a Barcelona, Les ciutats il·lustrades "Neptuno"
amb les seves llums tènues, la ciu¬
tat calmada i una temperatura El Centre de Cultura Contempo¬ s'ha jubilat
ideal per passejar, sortir i conèixer rània Casa de Caritat presenta l'obra
i fer més pràctica la ciutat. d'il·lustradors de diversos països, el "Neptuno" és el nom del millor
A la nostra amanida, les notícies cavall
missatge dels quals es vincula sovint que ha tingut la secció munta¬
tene el gust de la iniciativa, de les al món de la da de la Guàrdia Urbana. Ja té més de
publicitat o l'edició, tot i
coses noves i velles, del pols de la 28
que, de mica en mica, les institucions anys i li ha arribat l'hora de la
ciutat que, sent la mateixa, es reno¬ comencen a interessar-se per utilitzar jubilació. Des del 1969, Neptuno sor¬
va. tia a fer exhibicions a
llenguatges artístics l'estranger,
com el còmic, el
Tots els qui tingueu notícies, de carrussels a les festes
disseny o la fotografia. Amb de
aquest majors tot
qualsevol servei municipal, per fer- objectiu, la mostra recull l'obra Catalunya, patrullava pels carrers aju¬
la més gustosa i més gran, envieu- dant a
d'alguns dels autors més representati- regular el trànsit i també va
nos-les! tus d'Europa. participar a la cerimònia inaugural
"Les Ciutats Il·lustrades" és dels Jocs del 92. Ara, Neptuno
un sortirà
a subasta
recull d'originals d'aquests autors on juntament amb Bodeguero i
la ciutat té, amb tota la comple¬ Saturno, i els seixanta-tres membres
seva
de la secció muntada de la Guàrdia
xitat, una presència protagonista. Urbana
Aquesta exposició es pot visitar fins desitgen que el compri algú
a
primers de del 95. que li pugui oferir una bona vida i
gener
una mica de camp per córrer lliure¬
ment.
Collir i plantar llavors
El
Permutes: El Jardí Botànic de Barcelona ha mercat
preparat un curs per als dies 7, 9, 14 i de la Boqueria
Anna Canal Sehna, funcionària de 16 de novembre per aprofundir en les
es modernitza
l'Ajuntament de Mataró amb cate¬ principals característiques de les lla¬
goria d'Auxiliar de l'Administra¬ vors i, també, en el coneixement de
A
ció General vol permutar amb fun¬ les condicions oportunes per assegu¬ principis de novembre comença¬
ran, a la
cionari de l'Ajuntament de rar-ne la germinació i supervivència. Boqueria, les obres de cons¬
trucció de tres
Barcelona de la mateixa categoria. El programa del curs inclou una des¬ plantes subterrànies
Els interessants poden cripció de llavors de les plantes medi¬ per a magatzems i cambres frigorífi¬
es posar en
contacte amb ella al Dr. Pi i terrànies, la seva adaptació, quan i ques i, a més, s'adequarà una zona de
carrer
Molist, 143, 7è A. Barcelona, telè¬ com collir-les i fer-les germinar. càrrega i descàrrega.
Fins venedors
fons 359 09 57 ara, els del mercat
(particular) i 789 utilitzaven com a
59 96 (Centre Cívic). magatzems locals a
prop del mercat, amb la qual cosa, el
trànsit de mercaderies
José Manuel Castro López, fun¬ pels carrers
cionari de l'Ajuntament de Madrid propers era incessant. L'Institut
amb categoria d'Auxiliar Municipal de Mercats invertirà en el
Administratiu vol permutar amb projecte prop de quatre-cents milions
de
funcionari de la mateixa categoria pessetes en aquestes obres que es
de l'Ajuntament de Barcelona. preveu que durin vuit mesos.
Els interessants s'hi poden posar
en contacte al carrer Dr. Forquet,
19 la de Madrid, telèfons: 91- 588
68 26 (pel matí) i 91-539 42 35
(tardes i nits).
Un tomb Sants estrena Auditories
pel Barri Gòtic rambla a l'estació energètiques als
"Un tomb pel Barri Gòtic" és el Sants ja té rambla pròpia. Es el locals
una municipals
nom d'un nou itinerari pel centre carrer de Sant Antoni, entre la plaça
històric de Barcelona, ideat per la de Sants i el carrer Joan Peiró, davant L'Àrea de Medi Ambient de
Regidoría de Promoció i Relacions l'estació de Sants. El cantó de mun¬ l'Ajuntament de Barcelona ha posat
Cíviques. Una passejada pel en marxa un
centre tanya de la rambla combina zones programa per estalviar
històric de Barcelona per descobrir el d'arbrat i de descans per als vianants energia als locals municipals. Les
patrimoni acumulat durant 2000 anys amb bancs i terrasses protegides amb auditories energètiques consisteixen a
d'història. Un dels atractius princi¬ para-sols. El cantó mar està analitzar el consum
reservat d'energia —com¬
pals de l'itinerari és la possibilitat de als vehicles. El lloc és bustible
on aquesta per a calefacció, electrici¬
pujar al mirador del rei Martí, la rambla, de 45 tat...-— de cada edifici i detectar les
a nova metres d'ample
plaça del Rei, des d'on gaudeix 300 de llarg, havia causes d'un consum excessiu —ús
es per estat ocupat
d'una vista insòlita de la ciutat. antigament per les vies del tren. innecessari, fuites de l'escalfor per
La ruta fa cada dimarts, dime¬ mal
es aïllament, etc.—. L'objectiu és
cres, dijous i dissabtes de 10 a 13 poder determinar mesures per estal¬
hores, en grups organitzats de 30 viar
per¬ La Guàrdia Urbana energia i despeses.
sones. Els guies són monitors espe¬
cialitzats en història de la ciutat. La vol motos elèctriques
inscripció es fa per telèfon —265 57 Una rambla
57— i val 250 pessetes. La Guàrdia Urbana de Barcelona
utilitzarà experimentalment durant sis enmig del mar
mesos dues motos elèctriques amb
Arts decoratives als motor La
adaptable també l'ús festa
a conven¬ major ens ha deixat com a
cional. Aquestes motos circularan regal la Rambla del Mar, un passeig
museus de Barcelona essencialment per zones de vianants, de
i fusta que travessa les aigües del
el Port entre la Porta de la Pau i el Moll
seu objectiu és promoure els mit¬
"Arts decoratives a Barcelona. jans de transport no contaminants. Si d'Espanya, on la primavera de l'any
Col·leccions per a un museu" és una l'experiència és satisfactòria vinent hi haurà un centre d'oci
es plan¬ per als
mostra, a l'Espai 2 de la Virreina, que tejarà la incorporació progressiva barcelonins, el Maremàgnum. La
aplega 432 objectes que s'engloben d'aquests vehicles al parc mòbil de la Rambla del Mar ha estat dissenyada
sota aquesta denominació convencio¬ Guàrdia Urbana. pels arquitectes Viaplana i Piñón. La
nal. El missatge de la mostra se cen¬ passarel·la, construïda amb bolondó
—una
tra en la producció d'aquests objectes fusta africana d'absoluta
des de resistència a la
mitjan segle XIX, quan, a par¬ intempèrie— té un
tir de l'Exposició Universal celebrada traçat sinuós de 380 metres de longi¬
a Londres el 1851, tud, amb un tram tràctil
comença oberta- que, com una
ment el debat art-indústria. porta corredora, permetrà el pas de
les embarcacions.
L'exposició, que es podrà veure
fins al 8 de gener del 1995, intenta
mostrar la història d'aquesta mena
d'objectes que, progressivament, van
incorporant els criteris del nou dis¬
seny industrial.
Activitat i Barcelona La plaça de
participació a és la quarta ciutat Sant Galderic, la
Can Deu organitzadora de plaça de les pageses
Ja estan en marxa els tallers i les congressos L'Ajuntament ha decidit posar el
activitats programades per a l'últim nom de Sant Galderic, que va ser
Cívic Can Barcelona
trimestre de l'any al Centre ocupa el quart lloc en la patró de la pagesia al Rosselló i
classificació internacional sobre ciu¬
Deu, al Districte de les Corts. En Catalunya durant l'alta Edat Mitjana,
tats
aquest sentit, cal destacar la gran par¬ organitzadores de congressos a la plaça situada darrera la Boqueria
ticipació els cursets i tallers de segons la llista confeccionada per
en i la Virreina on s'instal·len les para¬
l'ICCA. Per davant de
dibuix i Barcelona
pintura, art floral, cuina, pin¬ des de les pageses.
tura de roba, restauració de mobles, figuren Viena, París i Budapest.
Barcelona
ikebana, puntes de coixí, fotografia, ocupava el cinquè lloc de
la llista el
balls de saló... A més, els dissabtes hi 1991, va baixar fins al
vuitè el 1992 i el 1993 va tornar a
ha oberta una ludoteca per als Merca-hobby a la
nens i
nenes del Districte i una campanya de aconseguir les primeres posicions. plaça Massades
teatre infantil.
L'Agrupament Ferroviari de
Un viatge per la Barcelona —AFB— amb la col·labo¬
La Ribera Barcelona de Cerdà ració del Consell del Districte de Sant
Andreu ha organitzat el primer mer¬
restringeix el trànsit cat del hobby, que amb el nom de
L'exposició "Mostra Cerdà. Urbs i Merca-hobby es va celebrar a primers
territori"
Ja s'han iniciat les obres de que es pot veure a l'antic d'octubre a la plaça Massadas.
col·locació de fites mòbils quarter de Jaume I —que allotjarà
que, a par¬ la Merca-Hobby va néixer a partir de
biblioteca de la Universitat
tir del dia 1 de gener, restringiran el Pompeu l'experiència d'organitzar durant
Fabra— es composa de 14 sales, a molts
pas de vehicles pels carrers del barri anys un mercat, cada primer
través de les
de La Ribera, a Ciutat Vella. Es tracta quals s'aconsegueix una diumenge de mes, a la seu de l'AFB.
d'un sistema informatitzat ordena aproximació a la figura l'obra
que i de Merca-hobby és una fórmula per
l'urbanista. Però, una de les novetats
a les fites que pugin i que baixin quan poder reunir tots els amants dels
s'introdueix una targeta electrònica. que aporta l'exposició és la possibili¬ hobbys en un lloc tan emblemàtic
tat
Només els veïns i els botiguers de la que permet al visitant veure i pas- com la plaça Massades, on es podran
disposaran d'aquestes targetes. sejar-se pel projecte incial de Cerdà a
zona trobar trens, mecanos, soldats de
través d'un CD-rom. plom, cotxes....
La Meridiana
amplia voreres i
guanya un earril-bici
El tram de la Meridiana comprès
entre els carrers d'Escòcia i Cardenal
Tedeschini tindrà les voreres més
amples i guanyarà un carri-bici allà
on fins ara estava destinat a la circu¬
lació de vehicles.
36
El carrer "Barcelona posa't Els periodistes
del joier Bagués guapa" bat rècords ens llegeixen
Barcelona dedicarà un carrer a La nova fase de la campanya El dia 5 d'octubre va sortir un petit
Amadeu Bagués (1905-1981). El "Barcelona posa't guapa" ha obtingut article a La Vanguardia sobre el
carrer és el passatge que comunica la durant un mes el mateix nombre de soterrani de la plaça Sant Jaume que
Rambla amb el carrer Cardenal sol·licituds per acollir-s'hi que durant vam publicar com a primícia a La
Casabas, obert recentment després de els sis primers mesos de la fase ante¬ MUNICIPAL del mes de setembre.
la construcció del Palau Nou de la rior. Només el mes de setembre "De El vestíbul subterrani projectat el
Rambla i que permet contemplar la guapa a guapíssima" ja ha rebut 479 1882 va suscitar l'interés de Marta
torre de l'església del Pi des de la demandes d'informe tècnic, resultat Ricard i, utilitzant la nostra informa¬
Rambla. de 1.610 trucades. ció, en va confegir un article titulat
Amadeu Bagués va ser un dels "Los sótanos de Sant Jaume".
fundadors de l'associació Amics de la
Rambla i impulsor d'altres entitats
ciutadanes com els Amics dels Nova campanya de
Museus i del Cercle del Liceu. promoció del metro Energia solar
a les guarderies
"El teu altre cotxe", amb aquest
Nous quioscos eslògan el metro va posar en marxa a Aquest curs, sis guarderies munici¬
de flors i primers d'octubre una pals
diaris campanya compten amb plaques solars per
a publicitària per promoure'n l'ús. El escalfar l'aigua. Les guarderies són
La Rambla contingut de la campanya no pretén Pau, Vellmunt, La Mar, Chavorrillos,
enfrontar el metro contra el cotxe pri¬ l'Esquirol i Montserrat.
vat sinó El
La Rambla de Barcelona disposarà que el seu objectiu és dignifi¬ pla d'instal·lació de plaques
car la
abans de l'abril del 95 de imatge del metro i destacar-ne solars a les guarderies forma part
noves para¬ les virtuts. d'un
des de seguit d'iniciatives promociona-
premsa i flors, segons un acord des
a què han arribat els comerciants i per l'Àrea de Medi Ambient.
l'Ajuntament. Els quioscos de diaris
seran els primers que s'estrenaran Jardí Botànic A tot color
aquest proper Nadal, mentre que les
floristeries s'estrenaran per Sant per a les escoles
SOS Racisme
Jordi. Els juntament amb el
nous quioscos de diaris Districte de Sant Andreu ha
seran més translúcids, sobretot als El Jardí Botànic de Barcelona ha organit¬
laterals i a la part posterior, a la zona perparat un programa per a les esco¬ zat una exposició de dibuixants de
les. Des del còmics i il·lustradors contra el racis¬
per on circulen els vehicles, amb la punt de vista educatiu,
me amb l'eslògan "A tot color".
qual cosa també guanyarà llum la Montjuïc és un laboratori que permet
reconèixer la L'exposició s'allargarà durant tot
calçada. vegetació més propera i
també altres espècies introduïdes a la l'octubre i serà itinerant per tres cen¬
jardineria urbana. Especialment pen¬ tres cívics del Districte: La Sagrera,
sat per a les escoles, el Jardí Botànic Trinitat Vella i Bon Pastor.
ha preparat una carpeta pedagògica
adreçada a mestres de tercer cicle
d'ensenyament primari on se'ls pro¬
porcionen les eines perquè siguin ells
qui guiïn els alumnes en l'itinerari,
tot identificant i classificant les plan¬
tes. També s'organitzen reunions per
a la preparació i el seguiment dels iti¬
neraris.
1. Els tres cuiners de la il·lustració pertànyen a una coneguda
família de restauradors. Si sumem l'edat de tots tres, el resultat
és de 126 anys. Si sumem l'edat de dos dels cuiners, observa¬
rem que la del tercer és de 42 anys. Tenint en compte aquestes
dades, li és possible esbrinar quina edat té cadascun i quin
parentiu tenen entre ells? 3. En una oficina treballen 4 persones: el gerent, de 50 anys; la seva
secretària, de 45; l'administrador, de 30 i la telefonista, de 25 anys.
Ahir per la tarda es va sentir un tret i un membre de l'oficina va ser
assassinat per un altre del grup, un segon el va ajudar i un tercer en
OOOLO va ser testimoni. Tanmateix només sabem el següent: a) el testimoni i
qui va donar suport al criminal no són del mateix sexe; b) el de més
edat i el testimoni tampoc no són del mateix sexe; c) la persona més
©0 (DO© jove i la víctima no pertànyen al mateix sexe; d) qui hi col·laborà era
més gran que la víctima; e) l'assassí no era el més jove de l'oficina.
Amb totes aquestes dades, ja sap qui és l'assassí i qui la víctima?
©o 4. El problema del quadrat màgic. Abans es
1 15i 5 12 creia que els quadrats màgics posseïen algu¬
na virtut especial i se'ls considerava com a
amulets protectors. La seva peculiaritat con¬
sistia en el fet
8 10I 4 9 que sumant les xifres de les
columnes horitzontals i les diagonals s'obte¬
nia el mateix resultat. Aquí tenim un quadrat
que no és màgic, ja que sumant les xifres de
11 6 16 2 la manera que acabem de dir no obtenim el
2. Aquí tenim una divisió amb núme¬ mateix total. Ara bé, tallant el quadrat en
ros invisibles. Intervenen xifres del 0 quatre peces i tornant-les a unir de diferent
al 8 i, algunes, es repeteixen. És capaç manera, aconseguirem un quadrat on la suma
d'afegir les xifres que falten i aconse¬ 14i 3 13 7 de les fileres dóna sempre 34. Com s'ha de
guir el resultat correcte? tallar?
@ jordi pastor
1234567890
I 11 I II I I I I I
ARRIBAR
30979 7 1 O 9
i—i—r I I I I
ORIÜND
9 4 5 9 7 t 9 1
I I I 1 I m
SENYAL
5429 5 1 o
lllll zo
EMBRUXAR
5 17 8 5
lllll ]
DARRERA ELS ALTRES
2 12 18
I I I I I I
5. Pensi per un moment que condueix 7. Logogrif n° 1. ALIMENT COMPLET
aquest autobús de la línia 51. Primer hi 1 2 O 5
pugen 7 persones i en baixen 2. Després Us presentem una nova forma d'entre¬ Mill
en pugen 8 i en baixen 6. Tot seguit en teniment, es tracta de descobrir els SABOR IRRITANT
pugen 12 i no baixa ningú. Quina edat té mots que corresponen a cada fdera. El O 1 5
el conductor? codi numèric i el mot que queda sota Mil
els casellers seran la guia per buscar la SENSE NÚVOLS
6. Es veu capaç de tallar aquest pastís en resposta adequada. 8 O
vuit parts iguals amb solament dos talls? azi
CIUTAT DE MESOPOTAMIA
Solucions:
s v y
h y d o
n v d v d
y 3 n v s
y v s i D N 3
V I N D I S N I
i y v n i d i y o
yinossNODv
0 6 8 ¿ 9 S 1 £ î I :xinqia 9
Binpuoo inb ^isoa bjs
'lip uisq BÍ moo snbjsd 'iBps BxpiBiu bass bj -ç
:xmq;a f
'BUB13JD3S B| JSS jod lUSUIBSlUn ISSBSSB,']
JOpBJJSlUIUipBJ JSS BA BIUIJOIA B[ 'JXiy 'JUSJSS |3 JSS
sp Bq jssnbn 'uius p us JBJoqB|-|os ba inb snb jnps
JOUSUl sp |S BJS BUljlDJA B[ IS Sttb BJSUBUI SQ "BpBl
-jBossp Bpsnb squiBj buçjsjoss bj 'souop 'jxiy bjsiu
-ojspi B| snb sxss luusip sp s? snb Bf 'suioq un s?
BUIIJDIA B| snb BDipUI JOJ, BUISSBSSBJ S? OU '(BJSIUOJ
-spj B[) SAOf S£UI B| IBJJSS BSOS BSIUnj jsd JBÒUSUIOS
ps jb5usuios |bs buiSius issnbB sjpiossj sp ij y •£
çsz =z -0lç z
•StCUB ZP USUS1 SSJ1 SIOJ ssuop JXIB 'sXUB
Zp biusj un snb jip uisjABq q Bf i suosssq usjs sjsu
-ins sp snb BABSUsd ss cf iuouis|qnqojd snb s^jy q
39
Enllumenat
Públic, un
canvi de color
per a l'estalvi
La crisi econòmica i la necessitat L'Àmbit de Manteniment Urbà i fan referència als watts, als lúmens i
d'adaptar-se als canvis en què Serveis, a través de la Unitat Opera¬ a tots aquells conceptes que només
estan immerses les administracions tiva d'Enllumenat Públic, s'encarrega coneixen els experts en la matèria, la
públiques ens obliga a repensar que tots els carrers de Barcelona esti¬ Unitat Operativa d'Enllumenant ha
moltes coses que fem quotidiana¬ guin ben il·luminats, que es canviïn fet la sinopsi següent per a la nostra
ment, modificant processos i ajus¬ les bombetes quan es fonen i que les secció:
tant els costos. instal·lacions es mantinguin en bon
Amb el propòsit de donar suport estat. A part de tot això, però, hi ha Estalvi energètic a les instal·lacions
als directius municipals implicats molt més: un equip de gent que es d'enllumenat públic. Pla
en processos d'ajustament pressu¬ preocupa perquè tot vagi bé, però, d'adequació per a l'any 1994
postari, el Centre de Selecció i sobretot, que es preocupa per l'estalvi Una de les necessitats generades
Formació ha dut a terme el semi¬ energètic. per la vida urbana i facilitades pel
nari "Innovació i Austeritat" dis¬ Probablement, molts ciutadans progrés és la disponibilitat d'un bon
senyat i fet per Esade. Es van selec¬ s'han adonat que hi ha dos colors pre¬ sistema d'enllumenat públic. Per
cionar set projectes que, proposats dominants en l'enllumenat públic de obtenir un resultat adequat s'ha de
pels gerents d'Àmbit, van partici¬ les vies urbanes, el blanc i el groc. I, buscar l'equilibri entre els recursos
par en el seminari amb la garantia cada vegada més, en molts barris pre¬ disponibles i les necessitats de la ciu¬
que es podrien desenvolupar sense domina aquest últim color. Això no tat. Aquestes necessitats estan en fun¬
traves. és un fet aleatori, ni respon a motius ció de la quantitat i qualitat de llum
L'experiència ha estat força estètics, sinó que forma part de tota que es consideren adients per als
interessant i els resultats molt posi¬ una política d'estalvi d'energia i, en diversos emplaçaments, tot això
tius. Actualment, el centre de última instància, com ens explica englobat en un context de màxim res¬
Selecció i Formació treballa en una Josep M. Berengueras, cap de la U.O. pecte per al medi ambient. La in¬
publicació donarà a conèixer d'Enllumenat, es converteix en un fet fluència sobre el
que cost d'aquests dos
aquests set projectes. Tot i això, que millora el medi ambient. I és que factors és diferent ja que, mentre en
ens ha semblat que podria ser útil l'enllumenat de color groc —el que el cas de la quantitat el cost és direc¬
donar a conèixer a través de La fan les làmpades de vapor de sodi tament proporcional, en el cas de la
MUNICIPAL un d'aquests projec¬ d'alta pressió— amb la meitat de qualitat pot estar determinat per altres
tes, el de l'Àmbit de Manteniment consum que les llums blanques —de circumstàncies, bàsicament el tipus
Urbà i Serveis. vapor de mercuri—, aconsegueix la de carrer.
mateixa qualitat lumínica. Per situar-nos en el tema del
Evidentment, això significa una balanç energètic, cal assenyalar que
disminució de la demanda d'energia el consum d'electricitat per a enllu¬
elèctrica, cosa que suposa una menor menat públic suposa, aproximada¬
activitat de les centrals tèrmiques o ment, el 60% del total de la despesa
nuclears amb la consegüent millora elèctrica del municipis i el 55% del
per al medi ambient. Així de senzill, i consum energètic total.
així d'important. Pel fet que el primer consumidor
Julio Barbero, cap del Servei de energètic dels Ajuntaments és l'enllu¬
Conservació d'Enllumenat i Miguel menat públic, resulta imprescindible
Cabeza, de la mateixa Unitat Opera¬ dur a terme una gestió acurada que
tiva, ens donen dades entenedores i inclou la possibilitat de fer estalvis de
concloents: el canvi de vapor de mer¬ fluid.
curi a vapor de sodi suposa un estalvi
de 60.000 pessetes anuals en un sol Sobre quins elements s'actua de
cantó d'illa de l'Eixample (100 manera efectiva?
metres). Si això ho multipliquem per En primer lloc, cal fixar un estàn¬
quatre ens dóna un resultat de dard de quantitat de llum en funció
240.000 pessetes anual per illa... Feu del lloc i l'ús, elaborant un mapa
comptes! lumínic.
Tot i que el seu projecte és molt En segon lloc, cal aproximar els
tècnic i se succeeixen les dades que períodes d'encesa i d'apagada als
U.O. DEL-ENLLUMENAT U.O. DE L'ENLLUMENAT
La llum blanca —vapor de
mercuri— es conservarà als
espais per a vianants i a les
zones enjardinades, mentre que
a la resta dels carrers se
substituirà per la groga.
cicles solars que, com sap tothom, —poca emissió de llum en relació al cia general.
varien dia a dia al llarg de l'any. Això consum— de la incandescència es Així doncs, l'operació de canvi per
s'ha de fer de forma automatitzada descarta com a ús general per a enllu¬ a l'any 1994, respon a les normes
per no incórrer en despeses extraor¬ menat públic. següents:
dinàries com suposaria tornar a veure La segona opció —fluorescèn¬ -S'han seleccionat com a zones de
pels nostres carrers la romàntica cia—, menys "consumista", no per¬ canvi aquelles on ja estava prevista la
imatge dels fanalers —que segur que met disposar de potències lluminoses substitució programada de bombetes,
molts recorden—, amb la seva perxa elevades que, llevat de casos excep¬ i s'ha canviat l'enllumenat de vapor
encenent un a un els fanals, de gas cionals, calen per a l'enllumenat de mercuri pel de vapor de sodi.
primer, elèctrics després. Aquesta públic. L'objectiu ha estat optimitzar el cost
adequació a l'horari solar s'obté mit¬ La cinquena opció —halogenurs de l'operació integrant-la amb les
jançant la instal·lació de cèl·lules metàl·lics— s'ha de descartar per operacions de manteniment preventiu
fotoelèctriques o programadors l'escassa vida de les bombetes, mal¬ de la contracta de conservació.
astronòmics. grat la seva excel·lent qualitat cromଠ-Tanmateix s'han seleccionat
tica. carrers on hi hagi instal·lades bombe¬
Ajustament de les hores de En conseqüència, per assolir la tes de vapor de mercuri de 250 w o
funcionament millora en l'eficàcia energètica cal de potència superior, ja que són les
Les hores de funcionament de actuar, bàsicament, amb les opcions que generaran més estalvi en el
l'enllumenat públic a Barcelona són tercera i quarta —vapor de mercuri i moment del canvi del vapor de mer¬
4.289 a l'any. Aprofitant al màxim la de sodi—. curi al vapor de sodi. En una primera
llum solar en els moments del canvi La millora de l'eficàcia energètica etapa s'exclouen del canvi els carrers
del dia a la nit i viceversa es podria s'aconsegueix amb la substitució de que actualment s'il·luminen amb
arribar a reduir el nombre d'hores a les làmpades de vapor de mercuri bombetes de vapor de mercuri de 80 i
4.088 a l'any. —VM—, que tenen un rendiment 125 w.
Aquesta operació es pot dur a lumínic d'uns 55 lúmens per watt, per Per facilitar la coherència i homo¬
terme instal·lant a les escomeses uns làmpades de vapor de sodi d'alta geneïtat del canvi, s'ha procurat,
programadors horaris astronòmics pressió —SAP—, amb un rendiment també, cobrir zones contínues i, això,
que accionen els circuits segons de 100 lúmens per watt. comporta que alguns punts de llum
l'horari oficial de sortida i de posta La característica diferencial entre amb 125 w de vapor de mercuri es
del sol —ort i ocàs— que varien en aquests dos tipus de làmpades, a transformin a vapor de sodi d'alta
funció de les coordinades geogràfi¬ banda de l'eficàcia energètica, és pressió.
ques i segons el dia de l'any. l'índex de reproducció cromàtica. Les Per respectar els criteris tècnics
làmpades de mercuri donen un color sobre la utilització del vapor de mer¬
Millora de l'eficàcia energètica blanc-blavós mentre que les làmpades curi o de vapor de sodi d'alta pressió
Fixades la intensitat de llum i el de sodi d'alta pressió fan un color s'ha tingut en compte l'entorn que
temps d'encesa, cal actuar sobre els daurat. han d'il·luminar. Això comporta que
components de la instal·lació: el mitjà La qualitat cromàtica del mercuri tots els parcs o zones enjardinades,
de producció de la llum —làmpada és superior, especialment en el cas les àrees de vianants, les zones
(la bombeta, per als profans)— i de la dels colors verds, cosa que el fa molt comercials i altres indrets específics
seva distribució —lluminària, part adequat per il·luminar entorns de es mantindrà l'actual il·luminació de
que conté la bombeta—. zones enjardinades. vapor de mercuri.
Les opcions usuals del mercat, pel Les làmpades vapor de sodi d'alta Les magnituds de l'operació són:
que fa al tiups de làmpades són: pressió —SAP— són apropiades i -nombre de làmpades que s'han de
1. Incandescència (se sol utilitzar aconsellables per a la il·luminació substituir: 16.890(15%)
molt poc) dels carrers en general. Totes les -potència elèctrica (kW) 5.100
2. Fluorescència (s'utilitza en grans ciutats d'Europa i de l'Estat (20,80%)
alguns casos en passos de vianants) espanyol utilitzen el vapor de sodi Amb l'estalvi generat amb aquesta
3. vapor de mercuri (llum blanca) d'alta pressió com a font principal de operació es podria mantenir el con¬
4. vapor de sodi (llum groga) llum. En aquest aspecte, Barcelona, sum d'energia elèctrica per l'enllu¬
5. halogenurs metàl·lics (en amb un nombre de làmpades de vapor menat públic d'una ciutat de ■
instal·lacions esportives) de mercuri doble que el de làmpades 150.000 habitants. I
El baix rendiment energètic de sodi, és una excepció en la tendèn¬ 41
La Llibreria de
la Diputació
de Barcelona
Les administracions publiques El maig passat es va inaugurar a
produeixen molta informació. Barcelona la Llibreria de la Diputa¬
Sovint, és una informació difícil de ció, al carrer Londres 57 amb un
localitzar, sobretot per la seva dis¬ horari de 10 a 14 h i de 16,30 a 20, de
persió. dilluns a divendres. En aquesta llibre¬
La Diputació de Barcelona ha ria podeu trobar, entre altres, les
obert una llibreria que els treballa¬ publicacions de la mateixa Diputació,
dors municipals hem d'apuntar a de la Generalitat de Catalunya, del
la nostra agenda de treball perquè Butlletí Oficial de l'Estat, de l'Ajun¬
ens facilita la informació actualit¬ tament de Barcelona, de l'Associació
zada sobre mil temes de la nostra de Publicacions Periòdiques en Cata¬
feina diària. là —APPEC—, d'Edicions Jurídi¬
ques SA, del Butlletí Oficial de la
Província i de l'Institut del Teatre.
A la Llibreria també hi ha un Punt
d'Informació Oficial, d'accés lliure
per a altres administracions públi¬
ques, institucions i ciutadans en gene¬
ral, des d'on se subministra la infor¬
mació que es publica en butlletins
d'àmbit local, autonòmic i estatal.
Aquest nou centre preten donar su¬
port documental tant a particulars
com a les administracions, així com a sobre qualsevol publicació: d'ajunta¬
la mateixa Diputació, en matèria jurí¬ ments, de consells comarcals, diputa¬
dica, posant a l'abast dels usuaris la cions, comunitats autònomes, minis¬
informació de què es disposa tant pel teris, etc.
que fa a edicions en paper com pel Un dels serveis més interessants
que fa a l'accés al contingut de bases de la llibreria —pràcticament en ex¬
de dades documentals sobre legisla¬ clusiva a l'Estat— és la venda dels
ció i jurisprudència en suport CD- butlletins oficials d'àmbit local.
ROM i/o en connexions on-line. Les prestacions del centre s'instru¬
La Llibreria i el Punt d'Informació menten en una sala d'accés lliure,
neixen amb l'objectiu principal de fer amb quatre ordinadors amb lector
de pont amb les publicacions d'altres CD-ROM i modems per a les consul¬
administracions, cosa queja és una tes on-line, un lector de micro-fitxes,
realitat concreta que poden oferir als servei de reproducció de documents i
usuaris. un servei d'informació i venda i hot¬
Així, aquest nou espai és un fruit line de les bases de dades del BOE i
més dels esforços que s'han fet a fi Colex Data. L'horari es de 10 a 14 h.
de reduir barreres entre les adminis¬ de dilluns a divendres.
tracions i les seves actuacions cap als Amb aquesta inciativa, la Dipu¬
ciutadans i/o les altres administra¬ tació posa de manifest la seva volun¬
cions amb l'oferta de dos serveis tat d'aplicar un dels drets bàsics dels
complementaris: el de vendes —lli¬ ciutadans: el dret a rebre informació
breria— i el de consultes —Punt de les administracions públiques i
d'Informació— de publicacions ofi¬ contribueix, alhora, a avançar amb
cials. criteris de transparència i d'apropa¬
A més dels fons esmentats de què ment al I
disposa la llibreria, un altre objectiu ciutadà. I
immediat és estar en condicions de
Fotos: Jaume Soler poder resoldre qualsevol demanda
La Virreina : exposicions Palau de la Virreina
Espai 2
La Rambla, 99
08002 Barcelona
Tel. 301 77 75
Arts Decoratives a Barcelona
COL·LECCIONS PER A UN MUSEU
Del 23 de setembre de 1994 al 8 de gener de 1995
Més de 20.000 habitatges*
de tot Catalunya per triar
Li oferim a l'acte una llista d'habitatges
seleccionats d'acord amb el que vostè desitja: per
situació, superfície, preu, etc. Es un servei gratuït i
sense cap mena de compromís, encara que no sigui
client de Caixa de Catalunya.
Truqui al S 310 12 12 o vingui a
qualsevol de les nostres oficines.
* Informació facilitada pels Agents de la Propietat Immobiliària-API i pels
Promotors i Constructors d'Edificis.
Frograma Habitatge
Molt més que una hipoteca
CAIXA DE CATALUNYA