Impressions
d'una oficina o
un poema
sobre la desigualtat
Eixos de treball en
seguretat i prevenció
El Registre Municipal
d'Unions Civils
El Casal Infantil
del Gòtic
fa deu anys
Colita sorprèn
la vida i la fixa
en una fotografia
juliol/agost
Transports
Metropolitans de
Barcelona
Què són
i com funcionen
els Plans d'Emergència
Municipal
La Direcció
per objectius
Formació
també passa per
New Projects
La jove Europa,
una exposició
que corre
per la ciutat
BAN Prevenciód'inc dis forestals Ajuntament de Barcelona
L'Alcalde,
«¿sí
Pasqual Maragall
Barcelona, a deu de juny de mil nou-cents noranta-quatre.
Ciutadans i ciutadanes de Barcelona:
En virtut de la publicació del Decret de la Gene¬
ralitat de l'any 1988 on s'estableixen mesures de
prevenció dels incendis forestals, m'ha semblat
adient fer-vos algunes consideracions.
L'estiu i la tardor són les estacions de l'any que
registren un índex més alt d'incendi forestal.
Aproximadament un 16% de la superfície del muni¬
cipi de Barcelona és forestal i molts barris de la ciu¬
tat limiten amb la muntanya.
Us vull recordar que en aquestes zones, durant el
període comprès entre el 15 d'abril i el 15 d'octubre,
està prohibit:
- Encendre foc.
- Llençar cigarretes.
- Llençar objectes encesos.
Fóra bo que els qui viviu en urbanitzacions situa¬
des en zones forestals mantingueu nets de vegeta¬
ció els vials, les zones d'accés i les cunetes dels
camins.
Tingueu present que totes les zones forestals
del nostre termemunicipal han estat declara¬
des zones d'alt risc d'incendi forestal durant el
període de l'I de juliol al 31 d'agost.
Els barcelonins i les barcelonines vivim en una
ciutat molt densa. Necessitem una serra de Collse-
rola neta i verda perquè és el nostre pulmó i un dels
principals espais de lleure de tota l'àrea metropoli¬
tana. Es per això que us demano que siguem pru¬
dents i respectuosos. Ens hi juguem molt.
- Abocar escombraries i restes industrials que
puguin ser causa de l'inici d'un foc.
- Llençar coets, globus o altres artefactes que
continguin foc.
"S
GO
39
^ juliol/agost
t—3 1994
President:
Guerau Ruiz Pena
Consell Assessor:
Francisco Longo, Ferran Mascarell,
Josep M. Figueras, Manuel de Forn,
Manuel Tuñí, Enric Casas,
Angela Vinent, Carme Turró,
Manuel Villalante, Manel Blasco.
Director:
Toni Puig
Coordinació:
Irene Pagès
Adjunta a Redacció:
Dolors Pinart
Edita:
Regidoría de Presidència
Ajuntament de Barcelona
Autoedició, fotomecánica i
impressió:
Impremta Municipal. Exp.9453365
Dipòsit legal: B. 14.742-1990
Disseny gràfic:
Ferran Cartes/Montse Plass
Maquetació:
Impremta Municipal. Beatriz González
Fotografia:
Jaume Soler, F. Ontañón.
Oficina Tècnica d'Imatge, fotògrafs:
Antonio Lajustícia, Rafael Escudé.
Col·laboren en aquest número:
Txema Castiella, Jordi Conill,
Arantxa García, Montse Ginesta,
Gustavo Lamadrid, Manuel Mallo,
Oriol Maspons, Neus Oller,
Àngels Paredes, Jordi Pastor,
Roberto Pazos, Joan Segarra,
Carme Vilaró.
A la secció Debat Obert:
Joaquima Andreu, Carmen Bea,
Montse Condomines, Lourdes Cuscó,
Julián Delgado, Núria Durany,
Rosa Fabre, Maria Falcón, Elisa
García, Xavier García, Marta Pueo,
Montserrat Tort.
Adreça:
Plaça de Sant Jaume,
Regidoría de Presidència.
08002 Barcelona
Tel. 402 70 00
Ganyotes
Editorial
Fets i projectes
Quotidianitat
Els quatre
cantons
Entrevista
Ajuntament
endins
Dossier
Reportatge
Debat obert
Biblioteca
Formació
amb cafè
Amanida
de notícies
Taula de joc
Platges d'abans, platges d'avui a Barcelona 4
Aquest estiu, a les platges de Barcelona, ben segur 5
Quatre quilòmetres i mig de platges amb totes les garanties
de seguretat.
Coses per saber i explicar. 6
Impressions d'una oficina o un poema sobre la 8
desigualtat
Ni l'home és eficaç, ni la dona "coqueta" a la feina. Ambdós són
0 no són bons professionals. Sense adjectius.
Eixos de treball en seguretat i prevenció 10
Hem millorat en temes de seguretat i prevenció. Però volem,
encara, treballar millor.
El Casal Infantil del Gòtic fa 10 anys 11
Deu anys d'un equipament en servei continuat necessiten celebrar
una festa!
Festival d'Estiu de Barcelona Grec '94 12
Sota la lluna de Barcelona, música, teatre i estiu a la fresca.
El registreMunicipal d'Unions Civils 13
Ara us hi podeu inscriure si conviviu, establement, amb una altra
persona. El sexe no compta. L'important és la relació.
Colita sorprèn la vida i la fixa en una fotografia 14
Una dona que vessa enengia darrera la cambra fotogràfica
1 davant la gravadora.
■ Què són i com funcionen els Plans d'Emergència 19
Municipal
Cal estar preparat per afrontar les catàstrofes. Aquí, la
improvització és desastrosa.
Transports Metropolitans de Barcelona D/309
El control de qualitat dels autobusos i metros, l'aire condicionat,
els recorreguts per tota la ciutat..., explicats per TMB.
La jove Europa, una exposició que corre per la ciutat 23
Els joves de Barcelona són joves d'Europa. Què pensen i quin
futur hi tenen?
Quin llibre, dels últims que has llegit, recomanes 28
per a aquest estiu?
No hi ha vacances sense la companyia silent d'un llibre magnífic
Amb poc paper saps molt amb els Papers d'Esade 31
En el pot petit hi ha la bona confitura, diuen.
La Direcció per objectius 32
La DPO, algú la confon amb una mena de detergent: renta,
però burocràcia.
Fets i coses d'estiu 34
Cada mes, uns quants de nous. 38
Molt personal Formació també passa per New Projects
Una visita al Saló del Tinell per a veure-hi el futur de la ciutat.
40
Platges
d'abans,
platges d'avui
a Barcelona
Aquest estiu,
a les platges
de Barcelona,
ben segur
A LAJUSTICIA
Després de la gran afluència
—2.600.000 persones— que l'estiu
passat van passar per les platges de la
ciutat i que van obligar a tancar la
temporada onze dies després del que
s'havia previst —el 26 de setembre -,
els diferents serveis operadors muni¬
cipals van analitzar les actuacions
que es van dur a terme a fi d'avaluar
els resultats i millorar-les en la mesu¬
ra que fos possible.
Per aquest motiu, durant el novem¬
bre de l'any passat van tenir lloc
diverses sessions de treball impulsa¬
des bàsicament per l'Institut Munici¬
pal de Parcs i Jardins. Fruit d'aques¬
tes sessions va sorgir la campanya
"Viu la platja tot l'any", que organit¬
za diverses activitats d'esport, lleure i
cultura a les platges de Barcelona.
Pel que fa a la seguretat, a partir
del mes d'octubre, diversos responsa¬
bles dels camps sanitari, de neteja, de
mantenimnt, salvament, socorrisme i
policia, coordinats per la gerència de
l'Àmbit de la Via Pública, van revisar
i reelaborar el "Pla de Seguretat de
Platges", aprovat a finals de gener
d'enguany. Així, d'acord amb les
directrius d'aquest pla, s'assegura la
sanitat, la neteja, el manteniment i la
seguretat de les platges durant tot
l'any per part dels serveis municipals
així com la presència de socorristes
de Creu Roja —de març a octubre—
que s'incrementa en horari i dies
segons la temporada.
L'Institut Municipal de Parcs i
Jardins ha creat el Servei Permanent
de Platges —obert durant tot l'any—
que ofereix informació als banyistes,
Creu Roja està present als llocs de
socors, la Guàrdia Urbana augmenta
el nombre d'agents destinats exclussi-
vament a platges i els bombers s'ocu¬
pen de les possibles evacuacions amb
un equip permament.
El personal de Neteja i Mante¬
niment treballa torns de matí, tarda i
nit en la neteja de les platges i també
recull les deixalles que suren a l'ai¬
gua amb un vaixell de tipus pel·licà.
El Servei de Vigilància Ambiental de
l'Ajuntament fa dues inspeccions set¬
manals de l'aigua i la sorra i la seva
posterior anàlisi microbiològica.
Tot i reconeixent que s'hi podrien
abocar més recursos humans i mate¬
rials —i potser mai n'hi hauria
prou— cal reconèixer també que el
llistó de qualitat del servei que es
dóna als banyistes és d'un nivell
força alt.
L'element principal, però, no és
tant la tasca que fan les persones dels
serveis esmentats, sinó el civisme, la
bona convivència i el respecte que
han demostrat els usuaris de les plat¬
ges.
Una simple estadística: el gairebé
mig milió de persones que va passar
per les platges de Barcelona durant el
pont de Sant Joan. Són moltes perso¬
nes, i aquest fet ens fa adonar que cal
que s'imposi la "complicitat cívica"
perquè tots puguem gaudir, amb les
millors condicions per al lleure i la
seguretat, dels quatre quilòmetres i
mig de platges, 126 dutxes, 1.200
metres de passeres, 20 fonts, 256
paperes, zones d'ombratge, de jocs
infantil, àrees de lúdiques que la ciu¬
tat ha recuperat per als barcelonins.
Bon estiu i ben ■
segur! I
ARXIU FOTOGRÀFIC DE MUSEUS
II Congrés,
l'esport per a tothom
a les grans ciutats
Els dies 27, 28 i 29 d'octubre se
celebrarà a Barcelona el II Congrés
europeu "L'esport per a tothom a les
grans ciutats", promogut per l'Ajun¬
tament i la Diputació de Barcelona en
el marc de les activitats de la Federa¬
ció Internacional de l'Esport per a
Tothom —FISpT—.
L'objectiu d'aquest II Congrés
—que dóna continuïtat al I Congrés,
celebrat l'octubre del 1989— és ofe¬
rir un espai per a l'intercanvi d'infor¬
mació i experiències entre ciutats de
característiques similars i propiciar
un marc de debat d'on sorgeixin con¬
clusions i línies d'actuació comunes,
tot amb una visió prospectiva fins a
l'any 2000.
El II Congrés, que tindrà com a
llengües oficials el català, el castella,
el francès i l'anglès, tocarà temes del
món de l'esport en diversos grups de
treball. Així, doncs, es posaran da¬
munt la taula temes com el paper de
l'esport com a element de cohesió
social i la manera com s'afavoreix la
pràctica esportiva entre tots els sec¬
tors de població. Un altre tema clau
serà l'esport com a font de creació de
llocs de treball. Altres punts que es
tractaran seran els equipaments
esportius o els camins associatius de
l'esport per a tothom, on es debatrà la
funció socialitzadora de l'esport.
Els organitzadors estan molt inte¬
ressats en què aquest II Congrés
pugui comptar amb la participació de
les institucions i entitats públiques i
privades que treballen per fer realitat
el dret de tots a la pràctica esportiva.
Els interessat a participar en
aquest II Congrés poden demanar
més informació a l'Àrea d'Esports de
l'Ajuntament de Barcelona, avda. de
l'Estadi 30-40 o trucant als telèfons
402 30 15 o 402 30 33.
Barcelona Societat,
segona entrega
de la revista
El mes de maig es va presentar el
segon número de "Barcelona Socie¬
tat", la revista d'informació i estudis
socials que impulsa la Comissió de
Benestar Social.
En aquest número s'analitzen les
desigualtats socials entre els barris
històrics de Barcelona a partir d'indi¬
cadors bàsics com la taxa d'atur,
l'esperança de vida o el percentatge
de titulats superiors. La radiografia es
dedica a les condicions de vida i als
valors dels joves barcelonins a partir
de l'enquesta municipal feta entre
aquest sector de població. El dossier,
en aquest número, és sobre la salut a
Barcelona, amb articles i estudis
sobre l'estat de salut de la ciutat, les
desigualtats de mortalitat, la salut
laboral i la sida. Les monografies per¬
meten conèixer les síntesis o resums
de treballs o estudis que no han estat
publicats. En aquest segon número es
difonen treballs sobre la pobresa, l'e¬
volució de la Renda Mínima d'Inser¬
ció, la immigració, les dones i l'ús
del temps, etc. I, finalment, l'apartat
de referències resumeix els principals
aspectes del Llibre Verd sobre la
Política Social Europea.
En definitiva, informació útil per a
la planificació i la gestió de progra¬
mes socials, amb un tractament glo¬
bal gràcies a la participació de tècnics
de diverses àrees municipals. La
revista, de periodicitat semestral, es
distribueix gratuïtament a responsa¬
bles municipals, entitats ciutadanes i
organitzacions socials que col·labo¬
ren en els diferents Consells de
Participació, així com en centres
d'estudis, biblioteques i departaments
universitaris. També es pot adquirir a
la Llibreria municipal de la Rambla i
a les principals llibreries de la ciutat.
La guerra civil:
fotografies de l'art
guardat a Olot
El juliol del 1936, amb l'inici de la
guerra civil, es van emprendre diver¬
ses accions per conservar el tresor
artístic català. Gran part del patrimo¬
ni artístic de Catalunya va ser incau-
tat per la Generalitat i traslladat a
llocs segurs. La ciutat d'Olot va tenir
una especial significació en tot aquest
procés, en concret la casa Solà i
l'església de Sant Esteve, que van
acollir les oficines de la Comissaria
General de Museus i les col·leccions
de pintura i escultura romànica i gòti¬
ca, les de teixits i brodats, orfebreria i
joieria, així com moltes d'altres que
exemplificaven la trajectòria artística
del nostre país.
Ara, la fotografia ens dóna l'opor¬
tunitat de reviure aquells fets, desvet¬
llant clarament aquesta memòria
històrica de la nostra trajectòria cultu¬
ral. Les imatges captades per Joan
Vidal i Ventosa, fotògraf dels museus
de Barcelona, ens mostren el salva¬
ment del patrimoni artístic, les incau-
tacions de la Generalitat i el seu tras¬
llat i instal·lació a les dependències
olotines que les van acollir. Un pro¬
cés que es va prolongar amb l'exposi¬
ció "L'art catalan du Xe. au XVe. siè¬
cle", feta a París el 1937, les imatges
de la qual s'han recuperat gràcies a
l'esforç editorial del Butlletí dels
Museus d'Art de Barcelona.
L'exposició, integrada per 65 foto¬
grafies procedents dels fons de l'Ar¬
xiu Fotogràfic de l'Arxiu Històric de
la ciutat i de l'Ajuntament de Barce¬
lona, que va ser inaugurada el 22
d'abril a la Sala Oberta del Museu
Comarcal de la Garrotxa, ens va ar¬
ribar a Barceloan el 16 de juny, on
romandrà exposada al Museu d'His¬
tòria de la ciutat fins al 14 d'agost.
APPIS
Has estat a
l'Estiuàs
de Sant Martí '94?
Com cada any, el Districte de Sant
Martí no podia deixar d'apostar un
cop més per la campanya "L'Estiuàs
de Sant Martí".
La creixent acceptació i participa¬
ció en els actes que proposa l'Estiuàs
any rera any, significa un clar indica¬
dor per continuar organitzant un
munt d'activitats de lleure a l'aire
lliure que vénen molt de gust quan la
calor ja es fa insuportable.
Des del 21 de juny i fins al 21 de
juliol, tot un mes d'activitats lúdi¬
ques que es desenvolupen en dife¬
rents punts del Districte: Verneda,
Clot, Poblenou i Besòs. Activitats
culturals, casals d'estiu i colònies,
concerts, espectacles infantils, con¬
cursos i activitats esportives vora el
mar, als parcs i als carrers. També hi
trobareu balls de saló, podreu fer cas¬
tells de sorra a la platja, circuits
sobre rodes, escacs... Revetlles de
Sant Joan, pujar en globus, acostar-
vos a l'univers a través d'un telesco¬
pi les nits estrellades d'estiu, ballar
ritme hawaià, banyar-se en un mar
d'escuma. Tot això i molt més us
ofereix la campanya Estiuàs '94, per¬
què a l'estiu tot és possible.
I si us ho heu pertdut, els dies 2 i 3
de setembre se celebrarà la 6a Festa
Mediterrània. Durant dues nits, la
platja del Bogatell s'omplirà de
músiques.
Els nens i nenes
coneixen les platges
de Barcelona
"Durant tot l'any, ja sigui estiu,
tardor, hivern o primavera, podeu
anar a la vora del mar a jugar, a fer
castells de sorra, banyar-vos o passe¬
jar, fer volar estels, llegir, fer esport i
aprendre moltes coses tot gaudint de
l'aire pur en aquest espai natural.
Arribar-hi és molt senzill: només
s'ha d'anar allà on la mar i el cel s'a¬
bracen amb Barcelona. Just en aquest
indret, hi trobareu les sis platges de
la ciutat: Sant Sebastià, Barceloneta,
Nova Icària, Bogatell, Mar Bella i
Nova Mar Bella."
Aquest és l'atractiu text de presen¬
tació del material didàctic que l'Insti¬
tut Municipal de Parcs i Jardins ofe¬
reix per a la campanya "Experimenta
la platja" com a suport de les activi¬
tats que, des de l'abril passat i fins al
juny, s'han iniciat a les platges de
Barcelona dins el conjunt d'activitats
"Barcelona a l'Escola" i que s'ofe¬
reix a les escoles de la ciutat a través
de l'IMEB i d'una manera més àm¬
plia dins la campanya "Viu la platja
tot l'any", que convida tots els ciuta¬
dans de Barcelona a fer un ús actiu
de la platja i a participar en qualsevol
de les moltes activitats que es propo¬
saran.
"Experimenta la platja", s'ha ini¬
ciat aquest any amb molt d'èxit i ha
estat una excel·lent iniciativa per fer
conèixer aquest espai natural de la
nostra ciutat als més joves i ense¬
nyar-los a respectar el medi ambient
amb un atractiu material de suport
dissenyat per Marsical, per al qual ha
creat uns personatges que fan diver¬
ses activitats, i que es poden engan¬
xar i desenganxar damunt d'un plà-
nol-dibuix de les platges de Nova
Icària i Bogatell.
Un llibre
sobre la pobresa,
sempre preocupant
Hi ha molts temes per treballar
—i, millor dit, temes que cal repensar
i corregir— en els serveis públics per
fer menys possible la pobresa.
"El negocio de la pobreza o la
utopía del Estado de Bienestar ", edi¬
tat per Appis, és un llibre que, des
d'una òptica juridico-social, fa diver¬
ses propostes.
L'autor és Gietà Sala i Prat, advo¬
cat i treballador municipal. Va treba¬
llar a l'Àrea d'Afers Socials, coneix
els temes de la pobresa, la manera
com l'aborden les administracions
públiques, les associacions i les
empreses de serveis i fa una reflexió
sobre com treballar per fer menys
possible la pobresa, i ho fa entorn
d'aquests grans temes: el dret en un
Estat intervencionista, els drets dels
ciutadans potenciats amb seriositat i
la relació entre la política i el dret.
Sembla que sortim de la crisi
econòmica. La pobresa, però, serà a
les nostres grans ciutats un tema
d'actualitat per a un grup important
de ciutadans que les associacions i
l'administració pública no poden
oblidar i que han de prioritzar en els
seus serveis.
De quina manera? El llibre aporta
pistes.
1
1
o?
Impressions
d'una oficina
o un poema
sobre la
desigualtat
La doble mirada amb què con¬
templem i valorem, massa sovint,
allò que fan els homes i les dones
en la seva feina, en forma de poe¬
ma quotidià en una oficina —mu¬
nicipal?—: aquest és el text d'im¬
pressions que presentem en tancar
el treball de l'any i començar les
vacances.
L'hem traduït d'un text que
s'utilitza en els cursos d'anglès
d'Esade. I mostra, amb dues veus
contraposades, com un fet, una
manera o un estil, té dos significats
oposats si qui ho executa és un
home o és una dona.
La tan volguda igualtat cal fer-
la norma en la quotidianitat del
treball a l'oficina: valorem cadas¬
cú pel que fa i no pel seu sexe, sta¬
tus o nivell dins l'organització.
El poema, llegiu-lo, té la gràcia
de la sàtira que posa el dit a la
llaga del que —inclus inconscient¬
ment— fem.
La foto de la família està damunt l'escriptori d'ell.
Ah!, un home seriós i responsable de la família.
El retrat de la família està damunt l'escriptori d'ella.
Umm!, segur que la seva família està per damunt la seva carrera.
L'escriptori d'ell està desendreçat.
Ell, òbviament, és un home molt treballador i ocupat.
L'escriptori d'ella està desendreçat.
Ella, òbviament, és despistada i desorganitzada.
Ell parla amb els seus col·laboradors.
Segurament que deu discutir l'últim projecte.
Ella parla amb les seves col·laboradores.
Deu està fent safareig.
Ell no és al seu despatx.
Ben segur que està en una reunió.
Ella no està al seu despatx.
Deu estar arreglant-se al lavabo.
A ell, no se'l troba a l'oficina.
Deu estar amb uns clients.
Ella no és a l'oficina.
Deu haver anat afer les seves compres.
Ell ha anat a dinar amb el "jefe".
Està seguint el seu camí d'ascens.
Ella ha anat a dinar amb el "jefe".
Segur que tenen un "affaire".
4 Z- ° s
JAUME SOLER
El "jefe" li fa una crítica a ell.
Ell millorarà la seva actuació.
El "jefe" li fa una crítica a ella.
Ella estarà molt deprimida.
Ell ha rebut un tracte injust.
S'enfadarà?
Ella ha rebut un tracte injust.
Plorarà?
Ell es casarà.
Això l'assentarà.
Ella es casarà.
Ara, es quedarà embarassada i marxarà.
Ell anuncia que serà pare.
Serà qüestió d'augmentar-li el sou.
Ella tindrà una criatura.
Ara carregarà l'empresa amb el subsidi de maternitat.
Ell fa un viatge de negocis.
Això és bo per a la seva carrera.
Ella fa un viatge de negocis.
Què hi diu el seu marit?
Ell marxa per aconseguir una feina més bona.
Sap reconèixer una bona oportunitat.
Ella marxa per aconseguir una feina millor.
Les dones no són gens formals.
A les oficines municipals, té sentit el poema?
CZ2
GQ
S
Eixos de
treball en
seguretat i
prevenció
Quin és el nostre pensament i la
nostra feina en matèria de seguretat i,
en especial, el concepte Prevenció?
Sembla un moment força oportú
perquè, novament, les enquestes ens
indiquen avanços notables en la segu¬
retat ciutadana de Barcelona durant el
darrer any. Fins al punt que, si durant
el 1984 l'índex de victimització esta¬
va situat en el 29,1, l'any 1993 va
quedar reduït a la meitat, és a dir:
13,6.
Cal dir, doncs, que els objectius
proposats pel regidor de l'Àmbit de la
Via Pública, Joan Torres, en fer-se
càrrec d'aquesta responsabilitat de
sortir de l'impasse en què es trobava
el model de seguretat ciutadana ela¬
borat pel Consell de Seguretat Ciuta¬
dana —Infome Socias—, s'han acon¬
seguit. Tot això confegit amb la seva
visió lúcida del concepte integral amb
què s'han d'abordar els temes de la
via pública —eix central de les preo¬
cupacions dels nostres ciutadans de a
peu—.
Punts bàsics d'aquesta filosofia
són el fet d'actuar des de la síntesi de
tres coordinades: prevenció, dissuasió
i solidaritat social. I, sobretot, posant
l'èmfasi en la prevenció —Osborne
dixit— com la capacitat de la previsió
del fenomen i el compromís, per tant,
que la veritat i el coneixement ens
imposen: cercar solucions.
Per aquest motiu, els eixos del tre¬
ball que es va endegar contemplaven
el coneixement: seriositat en les en¬
questes, en els treballs d'investigació,
en les anàlisis creuades de dades dis¬
ponibles, en un camp on els "forats
negres" són tan freqüents i que va
trobar un magnífic col·laborador en la
persona de Josep M. Lahosa.
Un altre eix bàsic és la descentra¬
lització, que implica la posada en
marxa —amb el concurs dels regi-
dojs-presidents de Districte— d'un
Consell de Seguretat i Prevenció a
cada Districte i, també en cadascun
d'ells, la creació de Taules de Coor¬
dinació Policial amb una activitat
JAUME SOLER
contínua de definició d'objectius i
desplegaments oportuns.
La creació de la figura d'un Secre¬
tari de Prevenció a cada Districte, té
encomanada la feina d'activar el tre¬
ball dels Consells i Taules Policials
en aquesta matèria. Tots estan asses¬
sorats per un Secretari Tècnic de
Prevenció per a tot l'àmbit de la ciu¬
tat i que, en aquest cas, és Santiago
Marsal, capaç de mirar amb ulls de
pagès la realitat urbana de Barcelona.
L'estreta coordinació de tots els
agents institucionals i socials més
afectats per l'èxit d'una política de
seguretat i prevenció —policies, la
col·laboració amb Benestar Social—
que entenen que la seguretat és un
element cabdal en la qualitat de vida
d'una ciutat significa una lluita afer¬
rissada contra la marginació social.
I, per últim, l'altre gran eix és la
participació del ventall més ampli
possible d'agents socials en els
òrgans operatius.
Més recentment —tot i que encara
estem fent les primeres passes—
s'afageix l'acostament real de la jus¬
tícia a la nostra realitat —justícia
"Un eix bàsic és la
descentralització, que implica la
posada en marxa —amb el
concurs dels regidors-presidents
de Districte— d'un Consell de
Seguretat i Prevenció a cada
Districte".
ràpida, atenció a les víctimes del
delicte, jutges de pau municipals,
mediació, reparació, etc.—.
Aquests són els eixos principals
que guien la nostra actuació, que han
donat resultats prou satisfactoris i
valorats per la Comunitat Europea.
Això ho demostra el paper important
que la té la nostra ciutat en els pro¬
grames socials i de prevenció impul¬
sats per la Comunitat Europea —via
Med-Urbs, Ecos, etc.— on partici¬
pem o som líders en qüestions com
els plans contra la droga, la inserció
dels joves amb dificultats, la segure¬
tat en el transport públic, el coneixe¬
ment de la micro-delinqüència al sud
d'Europa i al nord d'Àfrica.
Caldrà, però, no abaixar la guàrdia
ja que juntament amb els descensos
de la victimització clàssica, s'observa
l'aparició de nous problemes de dis-
funció social i noves formes de mar¬
ginació que apareixen aquí i a tota
Europa: la violènica juvenil, la deses-
tructuració familiar de les capes mit¬
janes, el racisme, la immigració mal
atesa, etc. Qüestions que caldrà pre¬
veure en tota la seva dimensió per a
la seva contenció en un marc solidari.
En definitiva ens continua inspi¬
rant Michel Rocard quan afirma que
"l'individu és la finalitat d'una civi¬
lització. Però no es tracta d'un indivi¬
du aïllat, sinó d'un individu com¬
promès en l'aventura col·lectiva de la
humanitat que prohibeix abandonar al
costat del camí aquells a qui la natura
o la vida econòmica han deixat en
dasavantatge."
Jordi Conill
Àmbit de la Via Pública
El Casal
Infantil
del Gòtic
fa deu anys !
"En el treball del dia a dia
sempre s'ha fomentat la
participació dels nens i nenes
del barri i amb el barri"
A Ciutat Vella, l'Ajuntament de
Barcelona va encarregar la gestió del
Casal Infantil del Gòtic a una entitat
de lleure durant els curs 1983-84, tot i
que ja feia dos anys que un grup de
gent de l'Àrea de Joventut havia
començat a treballar amb els infants
del barri. Aquella decisió es consi¬
derà com el naixement del Casal
Infantil. El Centre es va instal·lar al
carrer del Vidre, en un pis amb balco¬
nades damunt la plaça Reial i, agafant
el nom del carrer, es va convertir en
el Casal Infantil del Vidre. Al llarg
dels anys va acollir, principalment,
els infants dels carrers propers a la
plaça.
L'any 1992 el Casal Infantil es
trasllada al palau de Correu Vell,
situat al número 5 del carrer Correu
Vell i, des de llavors, s'anomena
Casal Infantil Pati Llimona.
Durant aquests deu anys, la filoso¬
fia educativa del centre ha anat expe¬
rimentant una evolució progressiva,
però en el treball del dia a dia sempre
s'ha fomentat la participació dels
nens i nenes del barri i amb el barri.
L'exposició fotogràfica que es va
fer amb motiu del desè aniversari del
Casal Infantil mostrava un recull
d'imatges i d'experiències a través
del temps i dels àmbits de treball.
D'aquesta manera els pannells expo¬
sitors duien els següents títols: "El
Joc", aprendre jugant, jugar aprenent;
"L'activitat física", fer salut i conèi¬
xer el propi cos a través de l'esport;
"La natura", educar en el coneixe¬
ment i en el respecte del medi natu¬
ral; "La ciutat", esdevenir ciutadans
responsables tot descobrint i gaudint
Barcelona; "Les festes", afavorir la
integració multicultural apropant les
festes tradicionals al Casal; "Els
hàbits", promocionar la salut indivi¬
dual i col·lectiva educant els hàbits;
"Els tallers", adquirir tècniques i
coneixements millorant les habilitats i
desenvolupant la creativititat.
Els deu anys de Casal que ara
commemorem han originat una inaca¬
bable llista de persones que hi han
estat vinculades en un moment o altre
i d'una o altra manera: els educadors,
els col·laboradors, els voluntaris...
Entre tots han fet possible el Casal.
Tanmateix, sens dubte, els veritables
protagonistes d'aquesta petita, però
intensa, història han estat els cente¬
nars de nens i nenes que hi han passat
i que, amb les seves ganes de conèi¬
xer i experimentar, li han donat la
seva raó de ser. Per això, des del
Districte ens comprometem a conti¬
nuar treballant perquè els infants del
barri s'encaminin cap a l'autonomia
necessària i suficient per desenvolu¬
par-se amb llibertat i prendre cons¬
ciència d'ells mateixos i de la realitat
que els envolta. Però, aquesta, és una
altra història que us explicarem en la
celebració del vintè aniversari del
Casal Infantil del Gòtic.
Joan Segarra
Neus Oller
Districte de Ciutat Vella
Fotos: Serveis Personals.
Districte de Ciutat Vella
MCada any el Festival d'Estiu de
Barcelona—Grec— ens convida a
una gran festa del teatre, la música i
la dansa. Una cita on creadors i intèr¬
prets de l'escena ens ofereixen, du¬
rant trenta-cinc nits d'estiu, el privile¬
gi de submergir-nos en la diversitat
cultural contemporània.
Torna l'estiu i, amb ell, arriba el
gran festival de les arts escèniques de
la nostra ciutat. Un festival que
aquest any, dintre de la seva oferta
variada i mantenint la qualitat en tots
els espectacles, aporta novetats molt
importants.
Quatre nits després de la nit de
Sant Joan va començar el Festival
d'Estiu Grec '94. Va obrir aquesta
edició, l'Otel·lo de Shakespeare en
una versió de Josep M. de Segarra, un
gran espectacle dirigit per Màrio Gras
i interpretat, entre altres, per Pep
Cruz, Mercè Pons i Jordi Boixaderes.
Després se succeeixen trenta-quatre
nits de teatre, dansa i música de tots
els estils i per a tots els gustos. Des
del flamenc més autèntic, en un cicle
de falamencs barcelonins a la plaça
del Rei amb la presència de Miguel
Poveda, Mayte Martín, Juan Manuel
Cañizares i la Tolea, fins al recital de
Joaquín Sabina al Poble Espanyol o
una llarga nit dedicada a la veritable
música africana interpretada per Salif
Keita, número 1 del pop africà.
També han estat de sort els els
amants de la música brasilenya per¬
què hauran pogut veure en una matei¬
xa nit tres monstres dels ritmes brasi¬
lers: Gilberto Gil, Gaetano Veloso i
Djavan. Tampoc no s'hauran quedat
decebuts els amants de la salsa ja que
han pogut sentir la veu cubana amb
més autoritat dels últims temps, Israel
López Cachao acompanyat per
l'Orquestra de la Luz.
Festival
d'estiu
de Barcelona
Grec '94
"Una cita on creadors i
intèrprets de l'escena ens
ofereixen, durant trenta-cinc nits
d'estiu, elprivilegi de submergir-
nos en la diversitat cultural
contemporània. "
El teatre sempre ha tingut un lloc
preeminent dins el Festival d'Estiu, i
aquest any ha volgut commemorar el
centenari del naixement del gran tra¬
ductor i dramaturg Josep M. de Se¬
garra amb dues traduccions de Sha¬
kespeare: una tragèdia —Otel·lo— i
una comèdia —Les alegres casades
de Windsor—. Una altra obra del
geni anglès, desconeguda però amb
un contingut d'allò més actual, "Mea¬
sure for Measure", ha arribat al
Mercat de Les Flors de la mà dels
anglesos Cheek by Jowl, una de les
companyies més premiades del teatre
britànic actual.
I no acaba tot aquí. Hi ha hagut
representat teatre de totes les tendèn¬
cies: classic, contemporani, minima¬
lista, infantil, de marionetes, d'autors
novells i d'autors consagrats, inter¬
pretats per companyies conegudes i
desconegudes que s'han pogut veure
en dotze teatres de la ciutat que,
aquest any, s'han sumat a la campa¬
nya Grec '94.
La dansa també ha tingut un bon
paper aquest any ja que ha comptat
amb la presència de la companyia
Batsheva Dance Company i amb el
seu coreògraf i ballarí Ohad Nharin,
o amb Joaquín Cortés, que ha estat
titllat per la crítica com a creador del
flamenc del segle XX. El marc in¬
comparable del parc Güell acull la
quarta edició de "Dansa al parc" on
les figures més rellevants de la dansa
contemporània catalana i les noves
generacions de ballarins han presen¬
tat coreografies creades especialment
per a l'ocasió.
El cinema ha estat la innovació
del Grec '94. Les piscines Picornell
s'incorporen al Festival com a espai
per al cinema a l'aire lliure amb un
seguit de pel·lícules on la música és
protagonista. Anar al cinema en ba¬
nyador ha estat una novetat amb molt
bona acollida. A l'Espai B del Mer¬
cat de les Flors també va tenir lloc un
cicle de cinema on s'han presentat
vuit pel·lícules de diferents nacionali¬
tats dedicades a un tema molt actual:
"Identitat cultural i mestissatge".
Tot això i molt més, fins a arribar
als 101 espectacles, és l'oferta que el
Festival d'Estiu Grec '94 ha posat a
l'abast de tots els ciutadans de
Barcelona.
Arantxa García
IMBE
El Registre
Municipal
d'Unions
Civils
"La seva creació respon
a una realitat social cada cop
més estesa, ja que són moltes
les persones que constitueixen
relacions estables de
convivència no formalitzades
matrimonialment. "
A partir d'aquest mes de juny, les
persones empadronades a Barcelona
que tinguin constituïda una unió civil
poden inscriure-la al Registre Muni¬
cipal d'Unions Civils que l'Ajunta¬
ment ha posat en marxa.
La seva creació respon a una reali¬
tat social cada cop més estesa, ja que
són moltes les persones que consti¬
tueixen relacions estables de con¬
vivència no formalitzades matrimo¬
nialment. Segons estudis del Centre
d'Investigacions Sociològiques cor¬
responents a l'any 1992, aproximada¬
ment el 2% de la població major de
18 anys que viu en parella a l'Estat
espanyol no està casada. D'altra
banda a la societat també cada cop és
més comuna la convicció que tots els
ciutadans i ciutadanes tenen dret a un
tractament idèntic amb independència
de la seva orientació sexual.
Davant aquesta realitat, aquest i
altres ajuntaments, com a poders
públics més propers als ciutadans,
han pres la iniciativa amb una mesura
que coadjuva a l'efectivitat de drets i
llibertats dels ciutadans i que també
està en la línia de la resolució del
Parlament Europeu sobre igualtat de
drets de les persones amb indepen¬
dència de la seva orientació sexual.
Aquesta actuació municipal és un pas
endavant per assolir l'elaboració i
aprovació d'una llei de parelles, com
la danesa i la sueca, que atribueixi a
les parelles registrades la mateixa
condició legal que als matrimonis.
Per exemple, a Holanda s'està trami¬
tant una proposició de llei d'aquest
estil que té com a punt de partida els
registres extraoficials de convivència
que, amb un valor simbòlic, van crear
els municipis.
MIQUEL ANGLARILL/A VUI
Segons les normes reguladores del
funcionament del Registre, hi tenen
accés les declaracions relatives a les
unions civils de convivència estable
entre dues persones, siguin o no del
mateix sexe, que compleixin els
següents requisits: majoria d'edat o
emancipació, absència d'una relació
de parentiu no dispensable per al
matrimoni, capacitat per atorgar el
consentiment, absència de vincle ma¬
trimonial, no formar part d'altra unió
civil i estar empadronat a Barcelona.
També s'hi poden inscriure altres
declaracions que afectin la unió civil
i, evidentment, la relativa a l'extinció
de la unió.
Les inscripcions són voluntàries i
secretes, si així és demana.
Els efectes del Registre són de dos
tipus. Defensa el principi d'igualtat i
no discriminació per raó de l'orienta¬
ció sexual, segons s'ha assenyalat al
començament. I, en segon lloc, és un
principi de prova, referit a la data
d'inscripció, el valor del qual depen¬
drà del criteri judicial i del que dispo¬
sin les lleis en cada moment.
MIQUEL ANGLARILL /A VUI
En els dies que porta en funciona¬
ment aquest Registre d'Unions
Civils, hi ha hagut una considerable
demanda d'informació. Tot i que és
prematur establir qualsevol tipus de
valoració, de moment s'ha pogut
apreciar que els interessats pertanyen
normalment a dos sectors: una franja
d'edat jove i, l'altra, que supera els
cinquanta anys.
Manuel Mallo
Regidoría de Presidència
Colita
sorprèn la
vida i la fixa
en una
fotografía
"El retrat és una de les coses que
em surten millorperquè ho faig
de gust. Les cares, la gent,
m'encanten, em fascinen, em
diverteixen. "
"A mi, m 'agrada el blanc i
negre. A Woody Allen també.
Què vols que et digui?A mi em
sembla més autèntic. "
Colita és vida desbordant. Les
seves fotografies fixen, en mil
moments, la seva personal visió
dels amics, de la història quotidia¬
na, dels personatges i dels fets, dels
animals i del paisatge. Sempre co¬
municatius i oberts a la vida.
Colita fotografia la vida. Acon¬
segueix, amb el "clic" del seu ull
fotogràfic, congelar un segon irre¬
petible d'una persona, d'un grup,
d'una ciutat o d'un paisatge.
Colita és la fotògrafa de la vida
de Barcelona i dels barcelonins des
de la dècada dels seixanta. Extra-
vertida, professional i amb el toc
d'il·lusió dels mestres, Colita recull
moments quotidians que esdevenen
fets de memòria intensa.
A l'Eixample, que sempre ha
estat casa seva, ens rep Colita i els
seus tres gossos —un dels quals, la
Gàlia, és particularment amable i
sap fer visita—.
Parlem de fotografia. Parlem,
doncs, amb Colita de la vida, la
ciutat, la llibertat i de tenir els ulls
ben oberts.
Ara, amb el bon temps, quan
tots tenim la cambra fotogràfica a
punt per a les vacances, la conver¬
sa amb Colita és una oportunitat
per aprendre a fixar la vivència
d'uns moments especialment inten¬
sos mentre comprenem que, per a
Colita, fotografiar és viure. Colita
fotografia la intensitat de la vida
quotidiana.
Què és per a tu la fotografia?
La meva vida. Vaig començar a
fer fotos quan anava a l'escola, sense
adonar-me'n, d'una manera innocent.
Era la fotògrafa de les festes de l'es¬
cola, de la imposició de bandes i tot
això... I qui era la fotògrafa? Jo, la
Colita.
Però, per a mi, va ser definitiu tro¬
bar-me amb Jaume Maspons. El vaig
conèixer el 1957, o 58, no sé ben bé.
Fa tants anys! Llavors, jo estiuejava a
La Garriga i, ell, a L'Ametlla i era
molt corrent que "los chicos i las chi¬
cas" féssim festetes i "guateques" i,
en un d'aquests, vaig conèixer el meu
primer fotògraf. Trobar-me'l va ser
definitiu. Ell va encarrilar aquella
afecció meva de paralitzar un mo¬
ment la instantània, en definitiva,
congelar un moment de la vida. Això
sempre m'havia semblat fantàstic i
molt divertit. Maspons va ser l'espo¬
leta d'aquesta afecció quejo tenia. A
part que, en aquella època, les nenes
no anàvem per a fotògrafes, anàvem
per casar-nos amb un fabricant de tei¬
xits, és clar!
Ja et deies Colita llavors?
Sí, sempre. Aquest és un mot que
em va posar el meu pare perquè vaig
néixer sota una col. Coneixes aquella
història del Patufet? Doncs jo igual,
vaig néixer sota una col, "tal qual".
Com a mínim això és el que em van
dir.
Per això em deien Colita, que no
ve de cua, sinó de col.
14
Per què t'agraden tant i et sur¬
ten tan bé els retrats?
Es molt fàcil: m'agrada la gent.
M'agraden les coses vives: els ani¬
mals, les persones, les flors. M'agra¬
da tot el que està viu i belluga. Potser
el retrat és una de les coses que em
surten millor perquè ho faig de gust.
Les cares, la gent, m'encanten, em
fascinen, em diverteixen.
M'ho passo molt bé amb la meva
professió.
"És igual retratar un home que
una dona. El retrat ha
d'expressar la veritat de la
persona, sempre des d'un punt
de vista amable. "
"Barcelona ha estat fotogènica
sempre. És una ciutat marinera,
amb fotogènia mediterrània.
Què més vols?! Una de les
ciutats més belles d'Europa.
Bella i vella. "
Fotografia en color o en blac i
negre?
Són coses diferents. Jo prefereixo
el blanc i negre. El color em sembla
de mentida, mai no surt el color que
realment tenen les coses. Sempre surt
manipulat per una impremta "marra¬
na", per una pel·lícula que tira a blau
o que tira a verd...
El que passa és que la gent demana
color perquè és molt comercial i és
l'expressió de la fotografia del segle
XX, òvbiament.
Ara, a mi, m'agrada el blanc i ne¬
gre. A Woody Allen també. Què vols
que et digui?A mi em sembla més
autèntic.
Fotogràficament parlant, qui
dóna més, l'home o la dona?
És igual, absolutament igual. La
dona és més fràgil i es cuida més que
l'home. Això, la fotografia ho
agraeix. És clar que, afortunadament,
ara ja hi ha molts homes que es cui¬
den. Jo estic encantada de la vida
quan trobo homes amb la pell maca,
més que no els que van deixats i mal
vestits. Quan trobo homes que saben
combinar els colors i que duen una
corbata bonica, m'encanta. Vull foto¬
grafiar homes que no fan pudor i
duen una bona colònia.
Ara, de fet, és igual retratar un
home que una dona. El retrat ha
d'expressar la veritat de la persona,
sempre des d'un punt de vista ama¬
ble. No el treura's pas fet un horror! I
és que no hi ha gent lletja, però tam¬
poc massa maca. Els qui resulten
molt macos en les fotografies, potser
al natural són una "birria" i la gent
que no queda bé a les fotos, en perso¬
na és maca. Tot això és molt relatiu.
El que importa és que el retrat reflec¬
teixi la veritat de cadascú.
Barcelona és una bona ciutat per
ser fotografiada?
És una ciutat absolutament fotogè¬
nica, per tots cantons. I no només ara
que és "la de les obres olímpiques",
Un llibre gens trist dels cementiris de
Barcelona
Barcelona ha estat fotogènica sempre.
És una ciutat marinera, amb fotogènia
mediterrània. Què més vols?! Una de
les ciutats més belles d'Europa. Bella
i vella.
Quina és la Barcelona que més
t'agrada fotografiar?
Depèn de l'humor que tinguis i de
la llum que hi hagi. L'altre dia vaig
anar a la Vila Olímpica i feia una
tarda impressionant, el cel estava
negre de tempesta, però feia sol.
Semblava un decorat de ciència-fic-
ció. Era una cosa absolutament
increïble.
I no vol dir que tingui predilecció
especial per aquesta zona. És el mo¬
ment. En això entra molt la part senti¬
mental de cadascú, també.
Jo sóc filla de l'Eixample, el meu
col·legi era a l'Eixample i hi visc. No
me'n he mogut mai. A mi m'agrada,
trobo que és molt maco. Quan ningú
no el trobava maco jo ja li'n trobava,
quan ningú no volia un pis a l'Eixam¬
ple, jo n'hi vaig llogar un...
Les Rambles, per exemple, són
una joia. Són la joia del fotògraf. Et
pots plantar allà i, en quinze dies, fer
un llibre.
La vida de les Rambles és la gent.
Si quedessin desertes per una explo¬
sió atòmica, serien un carrer i prou.
La vida de les Rambles és la gent i el
fet que, al final, hi ha el mar.
De les teves fotografies de Bar¬
celona, quines són les que recordes
més? Aquella que et fa dir: "aques¬
ta és la meva Barcelona".
Això depèn molt del moment i de
com tu estiguis. Jo tinc moltes fotos
que estimo i, segons com, m'estimo
més unes que unes altres. De vega¬
des, recupero fotos antigues i penso:
"carai! que maca és aquesta fotogra¬
fia que vaig fer el 64" i, potser, no
te'n havies adonat. Però, de fet, no
tinc preferències, allò de dir: la foto.
En realitat, el que més m'agrada és
retratar els meus amics els caps de
setmana, els gats, els gossos... Aques¬
tes són les fotos que m'estimo.
Després, hi ha les meves fotografies
professionals i, afortunadament, n'hi
ha moltes que m'agraden i que estan
bé.
"En realitat, el que més
m'agrada és retratar els meus
amics els caps de setmana, els
gats, els gossos... Aquestes són
les fotos que m'estimo. "
Al llibre dels "Barcelonins" hi ha
una foto que té una lectura difícil, que
no és immediata —que és la lectura
que ha de tenir una fotografia—, però
que em fa molta gràcia. La història és
la següent: un gitano sortia d'un asil
de bojos, allà per la platja, vestit de
guàrdia urbà. No sé d'on havia tret
l'uniforme... Es veu que tenia la ma¬
nia de ser guàrdia urbà, fins a tal
punt, que inclus en tenia el vestit i
se'l posava. En aquell moment jo
passava per allà en cotxe i, de sobte,
veig aquesta figura: en ple més d'a¬
gost, amb l'uniforme d'hivern d'urbà
i amb el bastonet de gitano. I jo, que
pitjo el fre i em pregunto: Però què és
això?! I li demano si el puc retratar i
ell que em diu que sí, que encantat.
Va posar per a mi amb el seu unifor¬
me i el bastó.
Les coses tenen més significat per
allò que representen per a un mateix.
Si Barcelona és tan interessant
com a imatge fotogràfica, també ho
és per viure-hi?
Sí. Barcelona és una ciutat lliure.
De tot el país, i em refereixo a Espa¬
nya, Barcelona és la ciutat més lliure
de totes i això es respira. És una sen¬
sació que tens quan surts al carrer. A
part que sigui maca o lletja, és una
ciutat que respira certa llibertat, pot¬
ser molt espiritual, però palpable. Jo
la sento, cosa que en altres ciutats
europees o espanyoles no em passa. I
la sento perquè passo molt de les cir¬
cumstàncies. I és que han estat tantes,
les circumstàncies al llarg de la nostra
vida! Jo em refereixo, més aviat, a
l'esperit de la ciutat. Moltes vegades
els polítics que la governen no han
estat a l'alçada d'aquest esperit. Això
és evident. Jo continuo dient que el
que m'agrada és la vida i que totes les
altres coses són circumstàncies que
has d'esquivar. Per això no em depri¬
meixo.
A Barcelona hi ha grans fotò¬
grafs? Es podria assegurar que
Barcelona és una ciutat de fotò¬
grafs?
De fotògrafs, ho ha estat sempre.
De tota Espanya, Barcelona és la ciu¬
tat dels fotògrafs. Hi ha tota una can¬
tera de documentalistes extraordinà¬
ria, començant per Català-Roca, Oriol
Maspons, Xavier Miserachs i molts
d'altres, a més de tots els "nanos" que
ara mateix s'ho estan treballant als
diaris, tant a La Vanguardia, com a El
Pais o El Periódico, i que és gent ex¬
traordinàriament bona i que no vull
citar per no oblidar-me ningú.
En moda hem tingut un gran fotò¬
graf: Leopoldo Pomés entre molts
altres, i el cito a ell perquè és de la
meva generació, queja duem moltes
hores de vol. Parlo de la meva espe¬
cialitat, el documentalisme, perquè no
he fet mai publicitat, per exemple, i
és un camp que no conec tant. Des¬
prés hi ha la gent que fa fotografia
artística, que la conec menys i com¬
parteixo menys les seves aficions,
però que és una cantera que també
funciona molt bé.
La fotografia és art?
De vegades és art i de vegades és
una porqueria. Si l'art és emoció
—això diuen—, pot haver fotografies
que et facin posar la pell de gallina i
fotos que et facin fàstic. Per tant, sí
que és art. Les fotografies poden pro¬
vocar emoció, rebuig, horror.
A nosaltres no ens agrada que ens
qualifiquin d'artistes. Ens agrada més
ser qualificats de notaris de la realitat.
Ara bé, que una fotografia pot ser
artística segons els cànons d'allò que
diuen que és art? Doncs sí, perquè
l'art és tan ampli que, per què no?
Aquest interés que tens a mani¬
festar que els fotògrafs sou histo¬
riadors i que es percep en totes les
teves fotos, significa que t'atrau la
"novel·la històrica contemporà¬
nia"?
M'interessa allò que passa al meu
voltant. Jo sóc una espectadora pro¬
fessional. Sempre, el que faig és
escollir una mica, i allà queda el teu
encert o el teu error en escollir allò
que a tu t'interessa.
Arriba un moment en què hi ha
dues menes de feines: la que t'encar¬
reguen i la que t'interessa personal¬
ment.
Es fan suficients exposicions de
fotografia a Barcelona?
Sí, però el que fa falta és que s'a¬
glutinin. Per exemple, tots els arxius
de fotografia estan escampats per
molts llocs, a la Diputació, a l'Ar¬
diaca, etc. No hi ha un centre on
puguis consultar un fons fotogràfic
que representi la ciutat. Amb això
demostrem, bàsicament, manca de
cultura. Potser perquè la fotografia
s'ha considerat com una mena de
pràctica "menor".
Hi ha hemeroteques, fonoteques...
També hi hauria d'haver un fons
fotogràfic.
Jo tinc quantitat de material arxi¬
vat a casa —tota la història dels 60 i
espero que fins al 2000!— que ja no
hi cap. On el porto?
Per què t'agraden tant les fotos
amb els teus gossos?
Perquè m'agraden els animals. La
fotografia amb animals és una mica la
meva firma. M'agraden les cabres i
les serps, els elefants i els cocodrils...
Per exemple, si em trobo una aranya
grossa mai la mato, l'envio al jardí.
Una rata sí que no m'agrada, s'ho
menja tot.
Quina fotografia no has fet mai i
t'agradaria fer?
Un retrat de Bette Davis, perquè és
una de les dones que més m'agraden,
físicament, com a actriu. Trobo que
tenia un gran sentit de l'humor, una
dona forta, amb un rostre impressio¬
nant, que va saber envellir amb tota la
dignitat del món. La seva cara m'ha
agradat sempre. M'hauria agradat
molt fer-li un retrat.
"Si hi ha alguna cosa que em
fascina, és anar a casa de gent i
que m'ensenyi fotos. Et dóna
molta informació, t'ensenya
moltes coses, és tendre. "
"Ser al lloc precís en elmoment
precís i que estiguis ben lúcid,
amb les antenes posades.
Llavors surt una gran foto."
Veus el retrat abans de fer-lo?
No. Mai no vaig condicionada. En
aquest sentit sempre vaig amb "el lliri
a la mà", que és la manera d'anar
tranquil·la.
Tenim bones escoles de fotogra¬
fia?
No ho sé. En aquest tema no puc
jutjar. Tots els meus ajudants han sor¬
tit d'escoles de fotografia i tenen una
bona preparació tècnica. Però el que
mai no pot donar una escola de foto¬
grafia és la cultura, la imaginació, la
creativitat. Davant un problema o un
fet concret has de sortir-te' n com
puguis, tu mateix i, això, no ho en¬
senya cap escola. Per a aquesta pro¬
fessió, una mica, s'hi neix.
Quan fas una foto, què és allò
que et preocupa més? Què bus¬
ques?
L'expressivitat. Que no sembli un
enterrament de tercera, que no quedi
morta. Que sigui viva i que transmeti
alguna cosa. Tu ets el catalitzador de
la realitat que passa a través teu.
Quan veus tants ciutadans amb
cambres fotogràfiques, què penses?
Estic encantada per moltes raons:
perquè m'agrada tant la fotografia,
que veure gent que hi gaudeix ho
trobo molt bé. I perquè, si hi ha algu¬
na cosa que em fascina, és anar a casa
de gent i que m'ensenyi fotos. Sí, allò
que tothom troba tan avorrit: "et pas¬
saré les fotos del viatge a Constanti-
noble", a mi m'agrada molt. Et dóna
molta informació, t'ensenya moltes
coses, és tendre.
Tot allò que estigui al meu abast
per augmentar la passió per la foto¬
grafia i la satisfacció que produeix,
estic encantada de fer-ho. He donat
moltes classes a afeccionats, només
perquè els surtin bé les fotos. Quan
em pregunten: "per què no em surten
les fotos?", jo els dic: vostè posi-hi
gràcia i "salero" i li sortiran maques,
li ho asseguro.
Llibre col·lectiu, on Colita mostra els seus
barcelonins
Quins tres consells dones a la
gent perquè faci fotos?
Han de veure la realitat, la vida,
estimar-se-la. Després, les coses sur¬
ten soles. Si t'estimes la realitat
d'aquesta vida quotidiana i intentes
plasmar-la—encara que sigui un
idil·li sense massa preparació profes¬
sional—, les coses surten perquè tu te
les estimes. Si no surt és que, en el
fons, no et convenç.
Quin és el secret d'una foto ex¬
cel·lent?
Ser al lloc precís en el moment
precís i que estiguis ben lúcid, amb
les antenes posades. Llavors surt una
gran foto.
Si no fossis fotògrafa, què series?
Qualsevol cosa. Podria ser cuinera,
jardinera, arqueòloga... L'arqueologia
m'encanta i, abans, volia estudiar-ne.
I, si no, m'agradaria ser trapezista,
foca de circ, pallasso...
Quantes hores al dia dediques a
la fotografia?
Hi ha dies que hi dedico 8 hores,
12 o 14. Altres dies hi dedico 2 hores.
Normalment, però, tinc un horari. Em
llevo a les set del matí, treballo en
l'arxiu. Si un dia no tinc una feina
concreta de sortir al carrer i fer una
sessió d'encàrrec, faig feina de des¬
patx.
Influeix molt la marca de la
màquina en la qualitat de les fotos?
En absolut. Hi ha òptiques més
bones que altres i no tens per què tre¬
ballar amb una espardenya si pots fer-
ho amb una sabata. Però, de la gam¬
ma de les sabates, gairebé tot és bo.
Tota l'òptica és molt bona avui dia.
Jo no treballo amb la millor cam¬
bra, amb la més cara del mercat, ni
amb la millor òptica. Treballo amb
allò que necessito, amb allò que com¬
pleix les meves necessitats tècniques.
Tinc una cambra d'estudi cara
—una Hazelblat— perquè la necessi¬
to i, al carrer, treballo amb una
Olympus, que és magnífica i molt
lleugera. Hi ha cambres que quan les
portes tot el dia al damunt fan que et
recordis de la mare del fabricant.
Jo, com tots els fotògrafs, tinc
l'esquena desfeta i he de vigilar el
pes que porto. I, això és un consell
que dono al tots els companys: cuideu
el pes que dueu al damunt.
El procés de revelat és bàsic?
No, el que és bàsic és l'ampliado-
ra. Tu pots donar un mateix negatiu a
quatre laboratoris diferents i veuràs
que les quatre tirades són distintes.
Un te la fa més suau, l'altre més dura,
l'atre et canvia l'enquadrament....
Un laboratori és una cuina. Tot¬
hom diu que sap fer un ou ferrat. ■
I no és cert. I
-1-5 OQ
S
A la ciutat hi viu molta gent. Hi
vivim amb tranquil·litat, si posem
entre parèntesi els petits incidents
de cada dia.
Però, de vegades, la neu i el gel,
les inundacions, els accidents a les
vies urbanes o el transport subter¬
rani, la contaminació atmosfèri¬
ca...., fan que s'hagin de tenir a
punt actuacions contundents, que
no es poden improvisar i cal tenir
ben organitzats tots els recursos
disponibles per afrontar un gran
sinistre. La planificació és la clau
de l'èxit.
Ramon Ferreiro amb la col·la¬
boració de Protecció Ciutadana ens
explica què són, per què serveixen i
com té preparis els Plans d'Emer¬
gència Municipal.
Què són i
com funcionen
els Plans
d'Emergència
Municipal
CLASSIFICACIÓ DEL RISC D'ORIGEN NATURAL
INUNDACIONS
ESLLAVISAMENTS
SEQUERES
1
J
Precipitacions superiors a 120 i/m2.dia
No es preveu que justifiquin l'activació
del Pla d'Emergència, però sí en els
districtes de Sants-Montjuïc i
Horta-Guinardó en cas de precipitacions
superiors a 120 l/m2. dia
- Precipitacions d'aigua o neu amb
temperatures inferiors a 1SC
- Activació del Pla Especial NEU/GEL en
les seves fases respectives (pre-alerta,
alerta i alarma)
Justifiquen l'activació del Pla
d'Emergència Municipal temporals
huracanats d més de 118 km/h (força
12 a l'escala Beaufort)
No es preveu que justifiquin l'activació
del Pla d'Emergència Municipal
Nivell dels embassaments inferior al 10%
Contaminació greu de més del 30% del
subministrament d'aigua potable a
Barcelona
Pla Especial Municipal
NEU/GEL
ja existent
I Pla Especial Municipal |
Sismes de força superior a ó (Richter)
amb l'epicentre a menys de 100 km I Pla Especial Municipal |
FENÒMENS VOLCÀNICS
No es preveu que justifiquin l'activació
del Pla d'Emergència Municipal
INCENDIS FORESTALS ¡ Incendis que afectin més de 50 Ha o bé
municipi
No es preveu que justifiquin l'activació
del Pla d'Emergència Municipal
CONTAMINACIÓ
BACTEREOLÒGICA
1 VÍRICA
Quan se superi la prevalència d'alguna
malaltia de declaració obligatoria per
l'OMS
INTOXICACIONS
AUMENTARES
Més de 100 ingressos hospitalaris
simultàniament
CONTAMINACIÓ
ATMOSFERICA
Situació d'intervenció en Fase 1
decretada per l'Entitat del Medi Ambient
de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
I Pla Especial Municipal |
La protecció civil no és cap entelè¬
quia estranya: la protecció civil és,
fonamentalment, la prevenció dels
riscos, catàstrofes i desastres públics
en les diverses àrees d'actuació i dis¬
posar de les eines adequades per sa¬
ber com cal actuar i conèixer quins
mitjans es tenen en el cas que es pro¬
dueixi un succés d'aquestes caracte¬
rístiques.
La protecció civil està identificada
doctrinalment com la protecció física
de les persones i dels béns, en situa¬
cions de risc colectiu, calamitat
pública o catàstrofe en què la segure¬
tat i la vida de les persones poden
perillar. La protecció civil constitueix
l'afirmació d'una àmplia política de
seguretat que actualment troba el seu
fonament jurídic a la Constitució, en
l'obligació dels poders públics de
garantir el dret a la vida i a la integri¬
tat física.
L'Ajuntament es preocupa,
d'antic, de la protecció civil
L'Ajuntament de Barcelona ha
estat capdavanter en la preocupació i
"La protecció civil constitueix
l'afirmació d'una àmplia política
de seguretat que actualment troba
el seu fonament jurídic a la
Constitució, en l'obligació dels
poders públics de garantir el dret
a la vida i a la integritat física. "
"La protecció civil ha d'actuar a
través de procediments
d'ordenació, planificació,
coordinació i direcció dels
diferents serveis públics
relacionats amb l'emergència de
què es tracta. "
l'ocupació dels diferents aspectes de
la prevenció i, ja el 1717, després
d'un important incendi, el Capità
General de Barcelona, marquès de
Castel Rodrigo, va publicar unes
ordenances que obligaven l'exèrcit i
els gremis de fusters i paletes a
col·laborar en l'extinció dels focs.
També al llarg del segle XVIII I'
Ajuntament va anar promulgant dife¬
rents bans relatius a incendis, en els
quals és reglaven els "tocs d'avís" —
repics de campanes—, l'actuació dels
prohoms dels gremis, així com les
atribucions de l'Alcalde. Només cal
recordar que el Cos de Bombers de
Barcelona va estar creat l'any 1865 i
que la Guàrdia Urbana de la ciutat
acaba de celebrar el 150è aniversari.
La magnitud i transcendència dels
valors que estan en joc en situacions
d'emergència exigeix posar en comú
els recursos humans i materials de
totes les administracions públiques,
de totes les organitzacions i empreses
i, fins i tot, dels particulars.
L'extaordinària diversitat i ampli¬
tud de les situacions d'emergència,
així com les necessitats que generen i
els recursos humans i materials que
s'han de mobilitzar per afrontar-les
converteixen la protecció civil, en
primer lloc i essencialment, en un
problema d'organització i coordina¬
ció.
Aquesta organització correspon
principalment a l'Estat, pel fet que és
una competència de protecció de per¬
sones i béns integrada en l'àrea de
seguretat pública: els seus mecanis¬
mes d'actuació són, bàsicament, de
planificació i de coordinació a escala
superior. És per això que la protecció
civil es converteix en un servei públic
i la seva competència correspon a les
administracions.
La protecció civil, doncs, ha d'ac¬
tuar a través de procediments d'orde¬
nació, planificació, coordinació i
direcció dels diferents serveis públics
relacionats amb l'emergència de què
es tracta.
Significa que aquest plantejament
no ha d'emmarcar-se en aspectes de
simple coordinació administrativa, ja
que allò que es requereix és l'establi¬
ment d'una estructura operativa, amb
comandament únic, que haurà d'esta¬
blir els diferents plans.
La protecció civil, a la vegada,
s'ha de plantejar com un conjunt
d'activitats que es duen a terme d'a¬
cord amb una planificació prèvia i
ordenada. Per això, es tracta de racio¬
nalitzar els esquemes d'actuació i les
mesures que cal pendre ja que, d'una
altra manera, no es podria assumir la
urgència que requereixen les situa¬
cions de perill o risc greu.
Racionalització, en definitiva, que
es tradueix en la planificació dels
diferents àmbits sectorials, territo¬
rials, en la qual hi participen i hi
col·laboren les diferents administra¬
cions públiques.
La tasca fonamental de la protec¬
ció civil consisteix a establir l'aprofi¬
tament òptim dels recursos disponi¬
bles i una descripció de les possibles
mesures a aplicar. Per tant, en cas de
situació de risc, no tan sols han de
participar-hi tots els serveis implicats,
sinó que els ciutadans també han
d'estar preparats per assolir per ells
mateixos l'autoprotecció.
En els supòsits de perill o risc que
requereixin l'actuació dels serveis
d'emergència, una part molt impor¬
tant de la població depèn, al menys
inicialment, de les seves pròpies for¬
ces. D'aquí que, com a primera fór¬
mula d'actuació, s'ha d'establir un
sistema complex de mesures preven¬
tives i informatives.
La llei ordena la preparació i les
respostes en cas de risc col·lectiu
Tots aquests aspectes de la protec¬
ció civil es troben contemplants, tal i
com hem dit, en la Constitució i estan
regulats per la Llei 2/1985 de 21 de
gener sobre Protecció Civil. Aquesta
Llei constitueix el marc legal que
determina tot el sistema de preparació
i de resposta davant de situacions de
greu risc col·lectiu, calamitat pública
o catàstrofe extraordinària.
Aquesta llei, però, no concreta els
àmbits de les responsabilitats i com¬
petències que corresponen a les dife¬
rents administracions i es remet al
que assenyalen els diversos Plans de
Protecció Civil. Aquest fet dóna una
importància exepcional a la Norma
Bàsica, que conté les directrius essen¬
cials per a l'el·laboració dels plans.
Així la Norma Bàsica constitueix
el marc fonamental per a la integració
dels Plans de Protecció Civil en un
conjunt operatiu i d'aplicació ràpida.
Determina també el contingut del que
s'ha de planificar i estableix els crite¬
ris generals.
A la Norma Bàsica, s'entén per Pla
de protecció civil, el marc funcional i
els mecanismes que permeten la mo¬
bilització dels recursos humans i
materials necessaris per a la protecció
de les persones i béns aixi com l'es¬
quema de coordinació entre les dife¬
rents administracions públiques que
hi han d'intervenir.
El Pla de protecció civil és una
eina de planificació i coordinació
operativa per a situacions d'emergèn¬
cia.
En aquest sentit, la Llei preveu dos
tipus de plans: els territorials i els
especials:
• els plans territorials s'elaboren
per fer front a les emergències gene¬
rals que es puguin presentar a la
Comunitat Autònoma i estaments
inferiors o municipis.
Entre altres aspectes es contempla
el rescat de persones deseparegudes,
sepultades, contaminació atmosfèrica,
evacuacions, abastiments....
• els plans especials s'elaboren
amb l'objectiu d'afrontar els riscos
específics que requereixin una meto¬
dologia técnico-científica adequada
en cada cas, com per exemple, riscos
nuclears, riscos majors (químics...),
"En els supòsits deperill o risc
que requereixin l'actuació dels
serveis d'emergència, una part
molt important de la població
depèn de les seves pròpies
forces. "
situacions bèl·liques, terratrèmols,
transport de mercaderies perilloses,
incendis forestals
També correspon a l'Ajuntament,
en l'àmbit de la seva competència,
portar a terme una actuació òptima en
situacions de greu risc col·lectiu, pla¬
nificar totes les accions a realitzar,
analitzar els supòsits de risc, determi¬
nar les zones de la ciutat que en
podrien resultar afectades i implantar
les mesures oportunes per tal d'evitar
o reduir el potencial de risc.
Així, l'Ajuntament va aprovar, per
acord de plenari de 29 de maig del
1992, el Pla Bàsic per a la Ciutat i,
posteriorment, el 8 de juny del 1993
es refonen els dos anteriors Decrets
que establien les línies bàsques de
funcionament municipal en casos
d'emergència, i es crea la Comissió
d'Emergències Municipals, que
desenvolupa a nivell municipal el Pla
Bàsic d' Emergències Municipals
queja ha estat homologat per la
Comissió Nacional de Protecció
Civil de la Generalitat de Catalunya.
Tal i com indica el Pla Bàsic
d'Emergències Municipal cal desen¬
volupar els Plans Específics per a
cada tipus d'emergència.
S'està implantant i desenvolupant
particularment cadascun dels Plans
Específics d'Emergències Municipals
de cada risc en particular.
Actualment estan en fase d'elabo¬
ració i d'implantació els següents
Plans Específics Municipals:
• per a neu i gel
• per a inundacions
• per a incendis forestals
• de riscos majors (químics...)
• de sinistre en vies urbanes
• de sinistre en transport subterrani
• de sinistre i/o manca dels serveis
bàsics
• de risc radiològic
• per contaminació atmosfèrica
Formant part d'aquests Plans o
com a actuacions pròpies de cada ser¬
vei operatiu s'han desenvolupat o
"També correspon a
l'Ajuntament, en l'àmbit de la
seva competència, portar a terme
una actuació òptima en
situacions de greu risc
col·lectiu. "
Les imatges, extretes del vídeo de la Guàrdia Urbana durant el simulacre als Túnels de
Vallvidrera, mostren tres fases de l'operació: Vàcordonament de seguretat, l'arribada dels
bombers i la sortida de les ambulàncies que evacuen els ferits.
estan en fase d'implementació els
Plans d'actuació referits a: SINISTRES EN INSTAL·LACIONS FIXES
• actuació per a emergències
socials
• actuació per a multiples víctimes
Alhora, amb la inclusió dels
aspectes de control policial, s'ha
desenvolupat i actualment ja és ope¬
ratiu el Pla de Seguretat de les
Platges.
A fi que els Plans d'Emergència,
tant Bàsics com Especials, siguin
realment operatius, és necessari que
els grups d'actuació previstos tinguin
coneixement profund dels mecanis¬
mes i actuacions planificades i assig¬
nades.
Així, els mateixos Plans d' Emer¬
gència definiran el programa de si¬
mulacres, especificant-ne les caracte¬
rístiques, tant per al manteniment i la
millora de la formació dels serveis
com per augmentar els nivells de res¬
posta i actituds.
Els simulacres hauran de preveure
com a mínim els següents aspectes:
-Establiment d'una afectació
-Nivells i criteris d'activació del
simulacre
-Activació segons l'emergència i
mitjans a desplegar
-Coordinació dels comandaments
-Anàlisi posterior del grau
d'eficàcia amb valoració de possibles
correccions i millores.
Els simulacres queja s'han realit¬
zat han estat d'accident a l'interior
del túnel del metro, a l'interior del
Túnels de Vallvidrera i d'un incendi
a la planta que l'empresa Enagas té al
moll d'inflamables al Port de Barce¬
lona.
Servei de Protecció Civil
Àmbit de la Via Pública
Transports
Metropolitans
de Barcelona
Hi ha una part de la població
que no utilitza el transport públic,
per la qual cosa només en té una
imatge referencial. Els que en són
usuaris acostumen a tenir-ne un
coneixement adquirit amb l'ús
—tant dels vehicles com del perso¬
nal que atén el públic—. Uns i
altres, però, desconeixen en gran
part com és l'empresa que propor¬
ciona el transport a Barcelona i la
seva àrea metropolitana, el con¬
junt d'efectius humans, materials,
financers i político-administratius
que fan possible la prestació del
servei diari.
Aquest desconeixement és, en
part, responsabilitat de la mateixa
empresa, que ha centrat la seva
dedicació a la millora del servei,
però ha oblidat de comunicar
aquests esforços de millora i els
seus resultats. Per contribuir a
esmenar aquest oblit, i amb el
desig que un més profund coneixe¬
ment serveixi perquè els ciutadans
puguem sentir el transport públic
una mica més nostre, utilitzem
aquestes pàgines de La Municipal
per explicar la realitat del Trans¬
ports Metropolitans de Barcelona
—TMB—.
D/309
D/310
Els orígens de TMB
El transport és un element primor¬
dial en la vida urbana, per aquest
motiu les xarxes de transport de
Barcelona i la seva àrea metropolita¬
na han hagut d'evolucionar de mane¬
ra paral·lela al creixement urbà que,
en definitiva, ha estat el fet que ha
anat marcant l'adequació necessària
de les distintes ofertes de transport
públic.
D'altra banda, un transport públic
de qualitat, regular, còmode i que
abasti les múltiples necessitats de
desplaçament és una aspiració comu¬
na de tota la col·lectivitat. En aquest
sentit, d'ençà que es va inaugurar la
primera línia de tramvia, el 1872, el
transport públic a Barcelona ha pas¬
sat per diverses etapes, no només pel
que fa a la incorporació de nous mit¬
jans i al seu perfeccionament tec¬
nològic, sinó també en tot allò que fa
refèrencia a la gestió i a l'administra¬
ció d'un servei públic de característi¬
ques tan singulars.
Un dels moments clau va ser la
municipalització de les empreses de
transport, iniciada el 1957. Aquesta
data marca l'inici d'un camí que durà
a la situació actual amb la creació de
dues societats: FCMetropolitano de
Barcelona SA i Transportes Barce¬
lona SA, que assumiran, respectiva¬
ment, la gestió de les línies de metro,
de les línies de tramvies —fins a la
seva desaparació el 1972— i d'auto¬
busos.
Finalment, amb l'arribada de la
democràcia als ajuntaments l'any
1979, aquestes dues empreses inde¬
pendents i subjectes al règim de so¬
cietats privades municipals, és a dir,
Metro i Autobusos, passen a ser ges¬
tionades conjuntament amb la deno¬
minació comuna de Transports Me¬
tropolitans de Barcelona —TMB—
amb l'objectiu d'aconseguir que
l'oferta de servei que presten totes
dues companyies funcioni com un
sistema integrat i, d'aquesta manera,
obtenir la màxima eficàcia i rendibi¬
litat social. La infrastructura del
metro —construcció de noves línies,
estacions, etc,— passa a dependre de
la Generalitat, en substitució de l'ad¬
ministració central que, a partir
d'aquest moment, es fa responsable
de la gestió de les obres públiques.
Què és TMB?
Així neix TMB, l'entitat que en¬
globa la gestió de dues empreses
amb personalitat jurídica pròpia:
Ferrocarril Metropolità de Barcelona
Passatgers totals transportats
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1991
1992
1993
1543,3
1249,5 :
¡293,8
¡520,6
¡243,2
«gj 277,4
521,8
¡229,8
¡292
1514
¡239,8
HS 274,2
¡501,1
1253,4:
¡247,7 i
■ 253,7
¡243,4 i
¡497,1
¡479,4
¡221,1
¡258,3
¡261,
¡479,5
¡217,8
1264J8
| 4?9,6
¡214,8
1466;5
| 264:4
202,1
¡483
202,9
¡280,1
I 480,8
1199,9
¡280,9
¡200,9
¡272,5
] 197,7
|265i1
■ 473,4
¡462,8
0 100 200 300 400 500
■ autobús
milions de passatgers
(no inclou viatgers amb titols olímpics)
■ metro
■ TMB
SA —FCMBSA—, que té l'explota¬
ció de les línies de metro, el funicu¬
lar i el telefèric de Montjuïc, i Trans¬
ports de Barcelona SA —TBSA—,
que explota la xarxa d'autobusos de
Barcelona, la de Montcada i algunes
línies de connexió intermunicipal a
l'àrea metropolitana i el Tramvia
Blau.
Tot i que, com hem dit, cadascuna
de les companyies que configuren
TMB té la seva entitat jurídica prò¬
pia, l'existència d'uns consells d'ad¬
ministració, fonamentalment formats
per les mateixes persones, i d'un
Comitè de Direcció comú permet es¬
tablir la unitat de criteris d'actuació,
donant un tractament integral a la
xarxa de transports i salvant així les
diferents peculiaritats de cada explo¬
tació.
La principal activitat de TMB és,
doncs, realitzar el transport col·lectiu
de viatgers a la ciutat de Barcelona i
als municipis del seu entorn metro¬
polità, tot complementant les xarxes
d'autobusos i de metro amb la resta
d'empreses de l'àrea. No obstant
Composició del parc de Material Mòbil
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
484
200 400 600 800 1000
autobús
(Parc en explotació)
metro,
(Parc real ) (motors + remolcs)
això, l'explotació i l'administració
dels serveis de transport públic de
viatgers segueix les directrius i el
reglament de l'Entitat Metropolitana
del Transport —EMT—, que té la
funció de gestionar la política de
transport de l'àrea metropolitana de
Barcelona com a nexe d'unió de tots
els municipis que la integren.
D'aquesta manera, l'EMT, que a
l'actualitat també és propietària de la
totalitat de les accions de les dues
empreses que conformen TMB, regu¬
la la concessió per a l'explotació de
les línies de transport de superfície a
les diferents empreses del sector,
sempre en funció de les seves infras¬
tructures, compte de resultats de
l'explotació i altres circumstàncies
que condueixin a la prestació als ciu¬
tadans d'un servei millor. Al mateix
temps també procura desenvolupar i
planificar les necessitats actuals i
futures en matèria de transport públic
dins la seva àrea d'actuació.
Per tant, TMB gestiona les línies
de la seva xarxa d'autobusos per
concesió de l'EMT.
Quant al metro, la Generalitat és
qui té la responsabilitat de la cons¬
trucció dels túnels, vies, etc —infras¬
tructures— i de les estacions, escales
mecàniques, etc —superestructu¬
ras— i, en conseqüència, és la pro¬
pietària de les instal·lacions, que ce¬
deix a l'EMT. Per la seva banda,
l'EMT delega la gestió de les ins¬
tal·lacions a TMB, qui ha de vetllar
•©■TMB
pel bon funcionament i per la compra
dels trens.
Pel que fa a aquest punt cal dir
que, en un entorn com el nostre, amb
un model social teixit a l'empar del
desenvolupament econòmic, que ha
fomentat una cultura de l'ús de l'au¬
tomòbil molt arrelada, és difícil can¬
viar la dinàmica individual per la
col·lectiva.
Per aquest motiu, els transports
públics no només necessiten una pla¬
nificació i un pressupost més gran,
també necessiten una nova filosofia
de convivència que ajudi a tenir una
ciutat i un entorn més habitables,
menys congestionats i amb un medi
ambient menys contaminat. En defi¬
nitiva, més humà.
Àmbit d'actuació
TMB, a través de la gestió conjun¬
ta de metro i autobusos, abraça amb
els seus serveis el 86% dels tres
milions d'habitants de Barcelona i la
seva àrea metropolitana, amb una
concepció complementària del trans¬
port públic, com un sistema integrat
on la interrelació entre els diferents
mitjans de transport que operen en
un mateix territori i una mateixa
població és innegable.
Autobusos
Transports de Barcelona SA és,
com ja hem comentat, l'antiga com¬
panyia de tramvies, ja desapareguts i
substiuïts per l'actual flota d'autobu¬
sos. Es tracta, doncs, d'una empresa
centenària pels seus orígens i amb
una important implantació entre els
ciutadans.
La seva flota de vehicles, que dià¬
riament fan servei pels carrers de
Barcelona i poblacions limítrofes, és
de 800 autobusos, organitzats en 78
línies i amb més de mil cinc-centes
parades, que transporten anualment
D/312
Resultat brut activitat en milions de pessetes
constants de l'any 93
+ 40000
+ 35000
- 30000
- 25000
- 20000
- 15000
- 10000
- 5000
0
1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1993
Despeses financeres per un viatger transportat,
en ptes. constants de l'any 93
30
25
20
15
10
5 |
1
1980 82 CDCOCO 88 90 92 1993
Inversió acumulada per viatgers
i tarifa mitjana = BASE (pts.1992)
prop de dos-cents milions de viat¬
gers. Cadascun dels vehicles recorre
una mitjana de 50.000 quilòmetres
anuals, la qual cosa representa per a
la flota 40.000 quilòmetres a l'any,
equivalents a mil vegades el períme¬
tre del nostre Planeta.
Aquestes dades donen una idea de
la magnitud i complexitat de l'em¬
presa i posen de manifest una certa
preferència pel transport de superfí¬
cie, d'altra banda lògica i conse¬
qüent amb el caràcter mediterrani de
la ciutat i dels seus habitants. Unes
xifres que són impensables en qual¬
sevol altra ciutat de dimensions i
característiques semblants més enllà
dels Pirineus.
La flota d'autobusos té 4 bases o
centres de treball —cotxeres en
l'argot de la companyia— que són
autèntiques fàbriques d'un producte
únic: el transport de viatgers. Les
cotxeres, amb els seus tallers de
reparació, serveis de neteja, etc, són
llocs amb una activitat frenètica,
però molt ordenada, que es desenvo¬
lupa principalment de nit a fi que
sigui possible que, de bon matí, els
autobusos surtin a fer els seveis que
abasten més de 1. 200 carrers i que
cobreixen una àrea de més de 200
quilòmetres quadrats.
Un altre lloc important d'aquesta
complexa "fàbrica" de viatges és el
que anomenem Centre Regulador de
Tràfic i que controla el Sistema
d'Ajut a l'Explotació — SAE—.
Aquest SAE és un dels pocs que fun¬
cionen a Europa i, fonamentalment,
consisteix en un sistema de ràdio al
qual estan connectats 150 autobusos
de la xarxa que envien, mitjançant
un ordinador que hi ha al mateix
vehicle, informació cada 20 segons
al Centre Regulador de Tràfic sobre
aspectes com ara la velocitat, la fre¬
qüència de pas per diferents con¬
trols, el nombre de passatgers, etc.
Tota aquesta informació és analit¬
zada pel Centre Regulador i, per un
sistema analògic de comparació amb
un model i la realitat de la resta
d'autobusos de la mateixa línia,
introdueix les correccions necessà¬
ries per regular i millorar la freqüèn¬
cia i el compliment dels horaris de
pas per les parades, de manera que
l'usuari obtingui més regularitat. Es
tracta, sens dubte, d'un sistema molt
interessant per a la qualitat del servei
i que s'extendrà, en la mesura que
les possibilitats econòmiques ho per¬
metin, fins a un total de 450 vehi¬
cles.
D'altra banda, l'organització
d'aquest servei tampoc no és fàcil.
Cal assignar i definir els horaris de
servei de tots els vehicles, els punts i
horaris de relleu dels conductors,
preveure els imprevistos, resoldre les
avaries, les reparacions in situ, etc. i
lluitar, finalment, contra la densitat
del trànsit urbà, que constantment
canvia. Evidentment, tot això no
seria possible sense uns magnífics
professionals i l'exigent i lícit control
dels ciutadans.
Metro
El transport subterrani és un altre
mitjà de desplaçament utilitzat per
una gran majoria de ciutadans. Hereu
de dues companyies distintes nascu¬
des durant la dècada dels vint—el
Gran Metro i el Metro Transversal-,
el metro de Barcelona és, quantitati¬
vament parlant, un dels metros
importants en comparació amb els
d'altres ciutats semblants, deixant de
banda els metros de megalopolis com
París o Nova York. Qualitativament
està entre els millors, incloent-hi els
d'aquestes macro-ciutats.
El metro de Barcelona té 4 línies
de servei, un centenar d'estacions i
77 quilòmetres de vies per on circu¬
len 85 trens de cinc unitats cadascun.
Es a dir, prop de 500 cotxes, dels
quals, el 70%, disposa d'aire condi¬
cionat. Actualment s'està construint
una altra línia —la 2— que té 15
quilòmetres de traçat.
Les línies i trens en servei dispo¬
sen dels sistemes més moderns de
funcionament i seguretat. El conjunt
d'aquest sistema es regula des d'un
centre tecnificat i molt especialitzat
—Centre Tècnic de Control— que
permet conèixer, en cada moment, la
situació física de cada tren de la
xarxa i les seves condicions de viatge
mitjançant un diàleg intel·ligent entre
el tren, la via i el centre de control
que es completa amb un sistema de
comunicacions entre el conductor del
tren i el mateix centre.
Els habitants de l'àrea de Barcelo¬
na fan al voltant de 300 milions de
viatges l'any amb l'actual xarxa de
metro, cosa que dóna una idea apro¬
ximada de la necessitat i de la poten¬
cialitat d'aquest mitjà. Per •'fabricar"
aquests viatges, el metro disposa
d'una xarxa de sots-centrals elèctri¬
ques que alimenten allò que els tèc¬
nics anomenem la xarxa de tracció,
la qual ha estat objecte els darrers
anys d'un considerable esforç tècnic
i econòmic per a la seva transforma¬
ció. Un esforç necessari si pensem
que, només en un any, l'energia con¬
sumida pel metro equival a la d'una
ciutat de 150.000 habitants.
També disposa d'un seguit de
tallers i cotxeres on, diàriament, es
fan les operacions de manteniment,
tant les preventives programades per
a cada tren, com les correctives per a
aquells que ho necessiten.
Trens i estacions es netegen cada
dia amb l'objectiu d'oferir més con-
fortabilitat i seguretat. En aquest sen¬
tit, val la pena mencionar la neteja de
grafits que, pel que fa al metro, cada
any costa prop de 100 milions de
pessetes als barcelonins.
En l'apartat de les operacions de
neteja també cal incloure la que es fa
a les vies per on circula el metro.
Cada nit, quan el servei s'interromp i
fins a la seva represa, unes brigades
recorren els túnels per fer les revi¬
sions i les proves oportunes per com¬
provar l'estat de les instal·lacions i
garantir la bona marxa del servei el
dia següent: perfil de les vies, assen¬
taments i vibracions, parets dels
túnels, pous i bombes d'extracció
d'aigua, semàfors, ventilació, catenà-
ries, rails de tensió, etc.
Un altre aspecte important del ser¬
vei el configuren totes les màquines
expenedores i cancel·ladores de bit¬
llets i targetes de viatge, el conjunt
de les quals es coneix com a tiketing.
Una complexa xarxa informàtica per¬
met que es puguin saber en temps
real totes les operacions realitzades
pels clients en aquests equips, cosa
que fa que aquest sistema sigui una
eina fonamental per a la futura inte¬
gració dels diferents mitjans de trans¬
port —metro, autobús i ferrocarrils—
en títols i tarifes comunes.
El manteniment, juntament amb la
vigilància, tenen com a objectiu ofe¬
rir més seguretat als usuaris d'aques¬
ta gran prolongació subterrània de la
ciutat.
La gestió de les empreses
El transport públic de Barcelona
és un tema de permanent actualitat,
ja sigui per les tarifes, per l'endeuta¬
ment de les empreses i per les idees
de privatització dels serveis que
darrerament han sorgit. Com hem dit,
els òrgans de gestió de metro i auto¬
bús estan centralitzats i són comuns a
ambdues empreses, entre altres raons
per motius d'eficàcia i eficiència.
Serveis com Administració i Finan¬
ces, Personal, Organització i Siste¬
mes, Auditoria Interna, Assessoria
-©-TMB
Jurídica i altres, són compartits, amb
la consegüent economia d'escala per
la simplificació d'estructures i càr¬
recs executius.
Ambdues empreses, que conjunta¬
ment transporten 500 milions de viat¬
gers anualment, tenen una plantilla
de 5.000 persones. D'aquestes, un
92% és personal directament relacio¬
nat amb la producció —conductors,
tallers, manteniment— i el 8% res¬
tant està adscrit als serveis generals i
comuns de les dues empreses.
Els costos, tant de personal com
d'energia, han estat analitzats recent¬
ment per una auditoria de gestió
externa —per McKinsey & Co, una
de les més prestigioses i solvents del
mercat mundial—, els resultats de la
qual han estat concloents.
Tot i que hi ha alguns aspectes de
la gestió que són millorables, l'anàli¬
si feta demostra que es troba entre les
empreses de transport públic més efi¬
cients d'Europa si se la compara amb
les d'altres ciutats de les mateixes
dimensions i nivell de servei. Pel que
fa a la qualitat, TMB està molt per
damunt si fem la mateixa compara¬
ció.
Es important destacar que una
auditoria d'aquestes característiques,
on allò que es comprova és la gestió i
no només que les despeses i les
inversions es corresponguin amb els
serveis i els béns pagats, més propi
d'una auditoria econòmica i compta¬
ble, ha de valorar i analitzar si les
despeses fetes eren necessàries en
quantitat i qualitat. En definitiva, si
els recursos s'han aplicat d'una
manera eficient. Els resultats
d'aquesta prova han estat molt satis¬
factoris per dos motius: pel fet de
coiToborar una aplicació i una utilit¬
zació correcta dels recursos i, en
segon lloc, perquè ha posat de mani-
D/314
fest els elements que han de ser
objecte de correcció.
L'aspecte més negatiu de l'estudi
McKinsey és l'endeutament que,
excepte en el cas de Milà, és substan¬
cialment superior al d'altres explota¬
cions europees.
L'endeutament, que no està pro¬
vocat per un problema de gestió dels
recursos, sinó precisament per la
seva manca, té el seu origen en el
dèficit que provoca l'explotació del
servei i les inversions a causa de
l'absència d'una estructura financera
adequada, ja que difícilment es
podran administrar o gestionar uns
recursos dels quals no disposen les
empreses de transport públic.
Si estudiem el dèficit produït per
l'explotació del servei, observarem
que un cop analitzats els costos per
l'auditoria de gestió en qualsevol
empresa de mercat, aquest hauria de
ser cobert pel preu de venda, on
també s'inclouria el benefici. Però
com que el servei de transport prestat
per una empresa pública s'entén com
un mitjà de redistribució de rendes,
el preu de venda és el resultat d'una
decisió política i, per tant, es tracta
d'un preu polític que els gestors de
l'administració situen entorn del 60%
d'aquests costos i, òbviament, sense
marge de benefici.
Aquí radica el primer problema.
Si el client, per una decisió política,
només paga el 60% dels costos audi-
tats, és lògic que l'administració que
pren aquesta decisió aporti el 40%
restant i que, a més, ho faci a temps,
ja que en cas contrari les empreses es
veuen obligades a endeutar-se per
afrontar les despeses corrents que
suposen aquests costos.
El mateix passa amb les inver¬
sions necessàries per dotar de quanti¬
tat i qualitat el transport públic. És
l'autoritat política qui, en funció de
la demanda ciutadana, determina
aquest nivell i aporta els mitjans per¬
què això sigui possible. Si no aporta
els recursos, amb temps i de manera
que es puguin atendre les obligacions
de pagament contretes per l'empresa
per complir la decisió política, tor¬
nem a la mateixa situació d'endeuta¬
ment no desitjada.
Així, ja tenim els tres elements
que alimenten l'endeutament dels
transports públics de Barcelona: un
creixement moderat de les tarifes
amb un sostre polític de cobertura de
costos, un finançament deficient de
la diferència entre costos i tarifes i la
pràctica absència de finançament per
Amortitzacions en milions de pessetes
constants de l'any 93
5000
4000
3000
1 I i i I I I I
2000
1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992
Despeses de classes passives per un viatger
transportat, en pessetes constants de l'any 93
12
9
6
i 1 i 1 i i
3
1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992
a les millores en quantitat i qualitat
que s'ha dut a terme els darrers anys.
El que no es pot negar és que
aquestes millores han estat nombro¬
ses els darrers anys: trens nous amb
aire condicionat; renovació de la
flota d'autobusos amb vehicles més
comfortables, aire condicionat i pis
baix per facilitar-hi l'accés. Unes
millores que han posat el llistó molt
alt i que han suposat unes inversions
de més de 55.000 milions de pesse¬
tes, amb l'endeutament que això
suposa.
També, des de la perspectiva de la
gestió, l'esforç de les empreses ha
estat considerable els darrers dotze
anys.
Despeses d'explotació per un viatger transportat,
en pessetes constants de l'any 93
120
100
80
60
1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992
La plantilla ha passat de tenir
9.400 persones l'any 1980 a tenir-ne
5.043 el 1993. Els costos d'explota¬
ció s'han reduït en pessetes constants
de 55.000 milions el 1980 als 30.000
del 1993 —un 45% menys—.
Així, el Resultat Brut de l'Activi¬
tat millora durant aquest període un
82%. Les amortitzacions augmenten
d'un 67% com a conseqüència de les
inversions en material mòbil nou i
millor. El cost de les classes passives
també augmenta considerablement,
tant per la reducció de personal actiu
com per una determinda política
laboral que comentarem més enda¬
vant. I, finalment, també creixen les
despeses financeres, a causa del
mecanisme d'endeutament que abans
hem exposat.
D'altra banda, l'esforç per deduir i
controlar els costos coincideix, en
aquest període, amb un important
augment de l'oferta del transport. El
metro, que el 1980 tenia 48 quilòme¬
tres de via, va passar a tenir-ne 77 el
1993 —un 60% més—, i de 71 esta¬
cions ha passat a 100.
Quant als ingressos, l'augment de
les tarifes, descomptant l'efecte de la
inflació, ha estat pràcticament nul al
llarg dels darrers 12 anys, tot i que
aquesta situació s'ha intentat corregir
els últims 2-3 anys. Per tant, podem
afirmar que, per aquesta via, no s'ha
traspassat a l'usuari el cost de les
millores quantitatives i qualitatives
que s'han incorporat als transports
públics de Barcelona.
Un aspecte que sí ha millorat sig¬
nificativament és el de la gestió dels
ingressos atípics —publicitat, arren¬
daments, etc.—, els quals han crescut
tant en xifres relatives com en xifres
absolutes.
Abans hem comentat l'important
creixement de les classes passives,
tant pel que fa al nombre d'empleats
com pel sistema de complement de
pensions existent fins a l'octubre del
1992, data en què es produeix la inte¬
gració dels treballadors del metro a
la Seguretat Social.
Aquest és un aspecte que avui
encara està en procés de discussió
amb els sindicats i, per al qual,
s'haurà de trobar una fórmula d'equi¬
libri. El que sí que és cert, és que el
sistema anterior —-jubilació als 60
anys amb 100% del salari real— era,
donades les expectatives de creixe¬
ment, generador d'un contingent pas-
-©-TMB
siu impossible d'assumir per part de
l'empresa, a més de significar un
greuge comparatiu amb la resta de
treballadors.
Com a conclusió d'aquesta ràpida
anàlisi es desprèn que la millora de
resultats obeeix a una bona gestió
dels costos i ingressos, amb una peti¬
ta incidència de les tarifes, relativit-
zada però pels problemes de les pen¬
sions, ja en vies de solució, i d'una
càrrega financera que encara s'ha de
resoldre.
El problema de finançament
El problema del finançament, ara
com ara, és el més important per al
present i per al futur del transport
públic a l'àrea de Barcelona.
Les empreses, que han fet un es¬
forç en la seva gestió, ajustant costos
i plantilles i millorant els ingressos
atípics —de la qual cosa l'auditoria
esmentada se'n fa ressò— conti¬
nuaran pel camí de la contenció i del
control. No obstant això, el preu
polític que les administracions, lògi¬
cament, imposen al transport públic,
no fa possible que aquestes empreses
generin els recursos necessaris per
fer front a la diferència entre preu i
costos i inversions de millora.
El 1993, els resultats de gestió de
les empreses va ser positiu per segon
any consecutiu. L'any 1992, el saldo
positiu va ser de 144 milions de pes¬
setes, mentre que el 1993 és de 604
milions. Al mateix temps, l'endeuta¬
ment del 93 ha estat d'uns 3.000
milions menys que l'exercici ante¬
rior.
Davant d'aquest panorama, les
empreses demostren que fan tot el
que poden per millorar els seus resul¬
tats. Poca cosa més poden fer totes
soles. Són les institucions, les que
han de resoldre el problema del dèfi¬
cit que tenen les empreses, amb
e
s
§• r—í
OO
¡X2
O
D/315
D/316
motiu d'uns costos que no han origi¬
nat, mitjançant una política de sub¬
vencions i ajuts, augmentant les
inversions per millorar la quantitat i
la qualitat del serveis i establint, al
mateix temps, les bases d'un sistema
correcte de finançament.
En aquest sentit, totes les adminis¬
tracions tenen la seva part de respon¬
sabilitat en el transport públic i, per
tant, caldria sumar tots els esforços.
No.es pot oblidar que els transports
públics de Barcelona i el seu entorn,
agrupats en l'Entitat Metropolitana
del Transport, són uns serveis metro-
Carme Vilaró/Gustavo Lamadrid
Transports Metropolitans de
Barcelona
politans, supramunicipals, que atenen
més del 50% de la població de
Catalunya i en una zona on es genera
més del 75% de la seva activitat
econòmica.
L'aprovació definitiva, encara
que accidentada, del Tractat de
Maastricht té moites conseqüències
que ens afectaran la vida social i
econòmica. Però hi ha un aspeste
especialment transcendent: els
drets de la ciutadania europea. Un
concepte proposat per Espanya a fi
de donar una dimensió més tangi¬
ble a un procès que corria el risc de
reduir-se a la unió econòmica i
monetària.
El concepte "ciutadania" és
agradable a les nostres orelles: ens
connecta amb aquells temps en què
les ciutats eren els espais de lliber¬
tat, enfront d'altres territoris en
què no existien ciutadans sinó sub¬
dits.
Els joves que ara arriben a la
majoria d'edat són la primera ge¬
neració que gaudirà, des de l'inici,
dels drets propis de la seva nacio¬
nalitat, més els drets de ciutadania
europea —dret de vot en els països
comunitaris, dret de petició, pro¬
tecció diplomàtica...—.
Aquest fet va ser determinant
perquè el Comitè de Benestar
Social d'EUROCIUTATS, a pro¬
posta de l'Ajuntament de Barcelo¬
na, muntés una exposició sobre la
nova Europa, amb la idea d'oferir
informació bàsica als joves adoles¬
cents. Una exposició que es va
inaugurar l'abril passat al vestíbul
del Metro de Diagonal i que està
recorrent instituts, centres espor¬
tius i entitats, i que té la voluntat
de ser mostrada en diferents idio¬
mes a diverses ciutats europees.
A La MUNICIPAL presentem
un recorregut informal, un passeig
comentat, per aquesta exposició,
els seus continguts i el seu esperit.
La Jove
Europa,
una exposició
que corre
per la ciutat
Joves menors de 25 anys [% sobre la població total-1990)
BELGICA 31,9 DINAMARCA 32,1 ALEMANYA 29,0 GRECIA
r
HHHIH
PAÏSOS BAIXOS 33,7 LUXEMBURG 30,6 ITAUA 32,0 IRLANDA 44,6
En una fnquesta efectuada a la CE al 1990, els joves van considerar la
pau com el "valor europeu" més important.
LA DEMOCRÀCIA 37%
LA CULTURA 36% 1
LA MANERA DE VIURE 30%
LA QUALITAT DE VIDA
EL NIVELL DE VIDA 25%
Textos: Txema Castiella
Àmbit Benestar Social
Desgraciadament, l'atur és un
dels principals problemes que
afecten els joves europeus i que
dificulten la seva plena inserció
social. El Fons Social Europeu
és l'instrument essencial de la
política social comunitària i
fomenta la creació de treball.
Cada Estat membre comunitari té la seva pròpia legislailaboral i el seu sistema de Seguretat Social. En la pi'hi ha moltes dificultats per harmonitzar aauesta divei
L'evolució en la integració social a la UE va endarrerida ri
u la integració econòmica en general i presenta tres grans
problemes:
X Grans contrastos en la realitat social dels països (a
podríem parlar d'un Nord i un Sud dins la UE).
x No existeix un consens total sobre la política social
desenvolupar (el Regne Unit es va despenjar d'aquest procés).
X tn general, la situació de la dona i dels joves és pitjor.
L atur és un dels principals problemes a Europa, i que afecta de
forma més directa els joves, com es pot veure en el següent gràfic:
TAXA D'ATUR A LA UE-1992
Menors de 25 anys TOTAL
18,2 EUR 12 ■_
B SM
9,3
11,4 DK ■■■
D
32,5
21,8
28,1
GR
E I
F I
IRL I
I
7,7
■
0,0
17,8
10,3
3,8 l- ■
NL m
p
UK
4,7
10,0
En l'actualitat, la Unió Europea està intentant crear llocs de treball,
mitjançant inversions en infraestructures, comunicacions i mediambient.
LA POLITICA COMUNITARIA
PRINCIPIS I OBJECTIUS
En el Tractat constitutiu de la CEE, signat a Roma el 25 de març
del 1957, ja es recollien els principis i els objectius fonamentals en
qüestions laborals:
□ Dret de tot ciutadà comunitari a viure i treballar en qualsevol
Estat membre.
□ Protecció social dels treballadors
O Contribució a la formació permanent per resoldre problemes
d'atur.
□ Dret de les dones a una retribució igual per un treball igual.
□ Foment de l'intercanvi dels treballadors joves.
Més endavant, sota l'impuls de l'onada provocada pels efectes de
l'entrada en vigor de l'Acta Única Europea, en el Consell Europeu
reunit a Estrasburg els dies 8 i 9 de desembre del 1989, 11 caps
d'Estat i de Govern (tots excepte el Regne Unit) van adoptar la
Carta Comunitària dels Drets Socials Fonamentals dels
Treballadors, que reafirma el principi bàsic, dins la construct
comunitària, del vincle existent entre el progrés econòmic, la
creació d'ocupacióïTqrganització del treball.
En el Tractat de Maastricht s'inclou un acord sobre política social
signat per onze països membres, excepte el Regne Unit, que
elimina el requisit de la unanimitat en els Consells de Ministres pti
decidir sobre aspectes generals en matèria laboral.
INSTRUMENTS COMUNITARIS
L'instrument essencial de la política social comunitària és el Fons
Social Europeu (FSE), creat l'any 19ó0.
a Objectius:
Fomentar dins la UE les oportunitats de treball i la mobilituí
geogràfica i professional dels treballadors.
D Pressupost:
En l'actualitat compta amb uns 5.000 milions d'ecus anuals, que
beneficien 2,7 milions de persones cada any.
d Iniciatives:
Entre els programes més importants destaquen:
EUROFORM: Noves qualificacions i oportunitats
d'ocupació als aturats.
NOW: Igualtat en l'accés de les dones als llocs
de treball i a la formació professional.
HORIZON: Foment de l'ocupació entre els
minusvàlids i altres grups desfavorits.
COMETT i PETRA: Per a incorporar els joves a la
vida activa i professional.
Una de les majors riqueses
d'Europa és la seva diversitat
ètnica, cultural i lingüística. La
tolerància és i ha de ser un
valor europeu enfront de les
actituds xenòfobes i racistes.
Grècia
IMMIG
UNA DE LES MAJORS RIQUESESD'EUROPA ÉS LA SEVA DIVERSITATÈTNICA, CU TURAL I LINGÜÍSTICA.
Aquest patrimoni ha augmentat amb la
presència als països europeus de molts homes i
dones provinents de països no comunitaris. Són
persones que han arribat aquí en busca d'una
vida millor, d'un treball o d'una seguretat.
EN ALGUNS CASOS, ARRIBEN AQUÍ PER
MOTIUS ECONÒMICS, PERÒ EN D'ALTRES
FUGEN DE LA GUERRA, DE LA PERSECUCIÓ
POLÍTICA O RELIGIOSA.
Aauestes persones contribueixen amb el seu
treball i esforç al creixement econòmic i a la
creació de riquesa.
HAN DE PARTICIPAR, PER TANT, A TOTS ELS
NIVELLS D'AQUEST BENESTAR, COM LA RESTA
DE CIUTADANS EUROPEUS.
A més a més, les seves creences, cultures i
concepcions del món ens enriqueixen
mútuament.
En el quadre veureu com més de 9 milions de
persones són residents provinents d'altres
països.
ESTAT NOMBRE
Dinamarca
LA PLURALITAT ETNICA I LINGÜISTICA DELS
JOVES ÉS UNA REALITAT POSITIVA A LES
ESCOLES, ALS CENTRES JUVENILS, ALS
CARRERS DE TOT EUROPA.
Perquè Europa ha fet bandera de la tolerància,
de la democràcia, de la defensa de les llibertats ' j
i dels drets individuals. M
En alguns llocs, en algunes ciutats, han
aparegut en els darrers anys mostres de rebuig, |§j
de racisme o de xenofòbia, que són |
manifestacions d'odi o hostilitat a l'estranger. p.
Encara que aïllades, aquestes reaccions són H
inacceptables i és un deure de cadascun bss
combatre-les allà on es produeixin.
EL RACISME, A MÉS A MÉS DE SER UNA P
ACTITUD MISERABLE I IGNORANT, ÉS UN W
PERILL PER A LA NOSTRA CONVIVÈNCIA.
A EUROPA,
COM A LA RESTA DEL MÓN, i
NOMÉS HI HA UNA RAÇA,
LA RAÇA HUMANA.
PRINCIPALS PROCEDÈNCIES
Turquia, ex-lugoslàvia
108.000 EUA, Turquia, ex-lugoslàvia
2.299.000 Algèria, Marroc, Turquia
*747.000 Marroc, ex-lugoslàvia
Països Baixos
Regne Unit
524.000
1.019.000
Turquia, Marroc
MIMI 7%índia, EUA, Pakistan
*
Després deis processos de regularització. Fonts: Demographic statistics 1990/OCAE
El Tractat de la Unió consagra
els drets de ciutadania europea,
que se sumen als drets
nacionals. La progressiva
eliminació de les fronteres
físiques i la lliure circulació i
residència de les persones en
qualsevol país comunitari és un
altre fet cabdal en aquest sentit.
26
La CIUTADANIA europea
La bandera:
Des del 1986 consisteix
en dotze estrelles
daurades de cinc
puntes sobre un fons
L'himne:
Va ser adoptat el
preludi número 4 de la
9a Simfonia de
Beethoven (Oda a
l'Alegria).
Hem vist algunes conseqüències del Tractat de Maastricht, però una de Ics uro
importants és, sens dubte, el fet de crear una nova ciutadania. Ara, a més u
més de ciutadans del nostre país, som ciutadans i ciutadanes europeus, amb
uns drets i deures específics, i uns símbols comuns
ELS DRETS DE LA CIUTADANIA EUROPEA
LA CIUTADANIA DE LA UNIÓ estableix la titularitat dels drets previstos al I ractat peí u
TOTES LES PERSONES QUE TINGUIN LA NACIONALITAT D'UN ESTAT MEMBRE. Aquest,
drets s'afegeixen als que ¡a tenim al nostre propi país, i són:
LA LLIURE CIRCULACIÓ i residència de les persones en qualsevol país comunitari.
El passaport:
Identifica tots els
ciutadans europeus
davant de tercers
països.
La moneda:
Encara sense cos físic,
s'utilitza ja en la
pràctica p<=. o
nombroses upeïuuiuns
financeres i bancàries.
El Parlament:
Elegit per sufragi
universal des del I YtiY,
representa la
participació ciutadana
directa en e
funcionament de les
institucions «uioptiKs.
EL DRET DE VOT i elegibilitat a les eleccions europees i municipals. Qualsevol ciutadà
europeu que visqui en un país comunitari diferent del propi podrà votar i presentar-se
com a candidat en aquestes eleccions
PROTECCIÓ DIPLOMÀTICA i consular fora de la Unió. A partir d'ara, quan estiyuo.u
un país no comunitari, si no hi ha Ambaixada o Consolat del nostre país, qualsevol altra
representació diplomàtica d'un altre país membre ens oferirà protecció
DRET DE PETICIÓ davant el Parlament Europeu i de queixa en cas de mala administiuau
de les institucions o òrgans comunitaris. També podrem reclamar al Defensor del
Ciutadà Europeu
L'ELIMINACIÓ DE LES FRONTERES FÍSIQUES
La llibertat de desplaçament de les persones és un dels drets principals de tot ciutadà
d'una comunitat. L'acord de Schengen (1985, completat el 1990), signat per la majoria
dels Estats de la Unió, implica la progressiva eliminació de les fronteres físiques, i també.
♦ adopció de mesures en matèria de vigilància de fronteres exteriors.
♦ harmonització de política de visats.
♦ sol·licituds d'asil
♦ cooperació judicial.
♦ cooperació en matèria de tràfic d'armes de foc i d'estupefaents.
EI segle XX no ha estat ni és un
segle fàcil. La guerra esclata de
nou en el conflicte dels Balcans.
Les generacions joves han de
construir l'Europa de la pau, la
solidaritat i la comprensió
mútua.
L'EUROPA DEL SEGLE XX
L'aparició dels feixismes:
Mussolini a Itàlia 1922.
Hitler a Alemanya 1933.
Salazar a Portugal 1932
Franco a Espanya 1936
F.l segle XX no ha estat ni és un segle fàcil. Ducs
guerres mundials han assolat la geografia
europea, amb un efecte devastador. El nazisme i
les ideologies totalitàries han escrit pàgines de
crueltat difícilment imaginable. Ha estat un segle
de grans il·lusions i de grans tragèdies. La ciència
i el progrés han millorat el benestar social. L'any
1968 els joves van aparèixer en l'escena de la
pel·lícula, amb moltes coses a dir. La construcció
europea s'ha iniciat com una estratègia, sobretot,
per garantir la pau i la convivència entre els
pobles europeus. Per evitar la guerra. Ha caigut el
mur de Berlín i han caigut molts murs que volien
empresonar la llibertat. La guerra, tanmateix,
esclata de nou en cl conflicte dels Balcans. Les
generacions joves han de construir l'Europa de la
pau, la solidaritat i la comprensió mútua.
1914-1917: Primera Guerra Mundial.
D'una banda Anglaterra, França i Rússia.I de l'allra
Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia
1945: Conferència de Jalla.
Les potències aliades divideixen Berlín i Alemanya.
9 de novembre de 1989: caiguda del mur de Berlín,
simbol de la Guerra Freda.
ton ACÍ fOIOSKXX. egtúi OC COVtt
¡-UTT'E R RAI ! D '
l.UBBÉRS.
, :• • .V~ T.T-. • J. •AÜWSttN-q?
martens^,
KOHL V-^V 3
C íw .Jv.
AMüREOTTl
.íspto.B , , ...
jSÍIWA.-' ' Ai,', es--* v.^González UÂrtQXtèz. .*
MAJOR . fît»- tlpr
OEUOUS :S^S^- •' _ Í ï ,
7 de febrer de 1992: se signa a Maastricht el Tractat de
la Unió Europea, que entra en vigor I' 1 de novembre de
1993.
1990-1993: Iugoslàvia, una cruenta guerra en el mateix
cor d'Europa.
1939-1945: Segona Guerra Mundial.
Els aliats: EUA, Anglaterra, França i URSS, enfront
d'Alemanyo, Itàlia i Japó.
Maig del 1968: revolta cultural
Els estudiants francesos qüestionen els valors de la
"societat de consum".
Quin llibre,
dels últims
que has llegit,
recomanes per
a aquest estiu?
Finalment, vacances!
Les vacances van bé per a mol¬
tes coses, segons les necessitats i les
expectatives de cadascú.
Però n'hi ha una que és comuna
a tots els treballadors municipals:
no hi ha vacances rodones sense la
companyia d'un bon llibre.
Per saber quin us convé, hem
demanat a un conjunt de gent de la
casa que ens parli dels llibres que
ha llegit últimament i que, de tot
cor, us els recomanin.
Núria Durany
Arxiu Municipal
Estic a les acaballes del llibre de
Pep Subiros "La rosa del desert", on
l'autor fa una descripció de la vida
quotidiana dels països islàmics
—concretament del Marroc i d'Algè¬
ria—, llocs on l'hospitalitat i la
tolerància són característiques dels
seus habitants. Serà capaç algun dia
la nostra societat d'assolir mínima¬
ment aquests valors que sembla que
ha oblidat?
Un bon llibre, si més no, que per¬
met conèixer uns paisatges merave¬
llosos a qui no pot gaudir d'un viatge
com aquest.
Xavier García
Impremta Municipal
Us recomano "Sin noticias de
Gurb", d'Eduardo Mendoza. Potser
algú us prendrà per bojos, si llegiu
aquest llibre en públic, quan us vegi
riure sense cap motiu aparent —no
ho podreu evitar—. Per això, l'acon¬
sello per a l'època de vacances, quan
ben segur que trobeu un lloc més dis¬
cret que el metro per llegir-lo.
A través d'un seguit d'anècdotes
surréalistes provocades pel protago¬
nista mentre busca el seu company
perdut, l'autor fa una crítica irònica
de la societat actual, sobretot de la
nostra ciutat.
Es possible que aquests llibre se us
faci curt, però sempre podeu fer-ne
una segona lectura que serà igual¬
ment gratificant.
Montse Condomines
Arxiu Administratiu
Sempre resulta difícil recomanar
un sol llibre si no és que un ha esco¬
llit les seves lectures amb molta cura
i, per tant, en podria aconsellar més
d'un. Tanmateix, pel fet de tractar-se
d'un temps de vacances, penso que és
millor llegir alguna d'aquelles
novel·les que t'enganxen des del pri¬
mer capítol i que no pots deixar. Sens
dubte, un llibre que compleix aques¬
tes característiques és "El embrujo de
Shangai", de Joan Marsé: personatges
fantàstics, desmitificació d'una lluita
i d'una època, recreació de la vida de
postguerra al barceloní barri de
Gràcia i, sobretot, la prosa bonica i
àgil de l'autor. Sens dubte, la seva
millor novel·la.
Rosa Fabre
Museu d'Història de la Ciutat
Si encara no l'heu llegit, us reco¬
mano "El jardín de las dudas" de
Fernando Savater. La suposada rela¬
ció epistolar entre Voltaire i una
dama francesa que s'està a Madrid
recrea d'allò més bé la veu imaginada
del vell il·lustrat, rodinaire, genial i
irònic.
I, un cop llegit, és molt possible
que tingueu ganes de contrastar
aquesta "veu" amb la de l'original:
llavors comenceu, sobretot, per
"Candide", que és una obra curteta i
s'adiu força amb les calors de l'estiu.
De segur que encara recordeu algunes
de les reflexions de Pangloss!
(No ho puc evitar: el Voltaire sem¬
pre m'ha encisat...).
Montserrat Tort
Àrea de Cultura
M'és molt difícil decidir-me per
un sol llibre. Per sort n'hi ha molts de
bons. De tota manera, pensant en
l'estiu em vénen al cap llibres fàcils i
frescos més que no pas "totxos".
Començaria per recomanar el que
estic llegint ara i que m'està agradant
molt. Es tracta de "Els narradors de la
nit" de Rafik Schami. Continuaria
amb qualsevol llibre de la col·lecció
"No hi ha estiu sense la
companyia d'un llibre que omple
el temps buit d'imaginació i
pensament. "
de novel·la negra "La cua de palla"
—"No hi ha orquídies per a Miss
Blandish" de J. Hadley Chase o
"Meinard Stam, ara difunt" de N.
Freeling, per exemple—. Aquesta
mena de llibres són perfectes per eva¬
dir-se en una piscina o a la platja.
Finalment, us recomanaria també
qualsevol novel·la de Quim Monzó,
Pere Calders o Rosa Montero per lle¬
gir sota l'ombra d'un arbre.
Sempre, però, és molt aconsellable
tenir a mà un "Asterix" o un "Tin¬
tin".
Mònica Novoa
Àmbit Alcaldia-Presidència
El llibre que recomano per a
aquestes vacances és "El metge" de
Noah Gordon. L'argument explica
les dificultats d'un jove anglès del
segle XI, posseidor d'un sentit espe¬
cial per a la curació, que s'arrisca a
fer-se passar per jueu per poder anar
a Pèrsia a estudiar medicina al costat
d'Avicena.
Aquest llibre permet gaudir d'una
bona història de ficció alhora que
descriu la difícil convivència entre
cristians, jueus i musulmans a l'alta
Edat Mitjana.
Aquest estiu espero poder llegir
"El Chaman", del mateix autor.
Marta Pueo
Gaseta Municipal
De vacances, me'n portaria "El
médico", de Noah Gordon. Ja l'he
llegit, però ho tornaria a fer perquè
em va semblar, no tan sols interes¬
sant i amè —"t'enganxa" fins al
final— sinó que, a més, resulta d'allò
més atractiu perquè t'endinsa en una
època i en unes cultures desconegu¬
des i encisadores.
I, posats a recomanar, també us
diria que llegíssiu qualsevol llibre de
Tom Sharpe —ideal a qualsevol hora
"Llegir és tan important com
respirar si volem nodrir-nos
d'idees i vida pròpia. "
de dia o de la nit— o també, algun de
George Simenon o d'Aghata Christie,
clàssics de la literatura d'intriga.
Lourdes Cuscó
Àrea d'Economia i Empreses
A l'estiu m'agrada llegir coses
divertides i distretes, d'aquelles que
no les pots deixar, que des del princi¬
pi capten la teva atenció i ja no pots
parar fins a l'última pàgina. Això
mateix és el que em va passar amb
"Últimas noticias" d'Arthur Hailey,
excel·lent per llegir sota un arbre.
Per riure de debò: "Sin noticias de
Gurb", d'Eduard Mendoza. El vaig
llegir convaleixent d'una operació, i
m'havia d'aguantar el riure perquè no
em saltessin els punts.
Especialment per a les dones reco¬
mano "Esperando un respiro" de
Terry McMillan, publicada per
Anagrama, el relat d'un any en la
vida de quatre dones negres que es
troben a Filadèlfia, els seus proble¬
mes, la seva adaptació, els diferents
enfocaments de la vida que té cadas¬
cuna...
Ara he inciat la novel·la d'Antonio
Gala "La pasión turca", gairebé la
puc recomar a ulls clucs, em sembla
que promet.
Carmen Bea
Benestar Social
Recomanar llibres per llegir durant
les vacances no és gaire fàcil, de tota
manera, si us agrada Carme Riera,
aprofiteu aquesta època i llegiu —si
encara no ho heu fet— "Dins el
darrer blau", la seva última novel·la.
Aquesta obra es basa en uns fets
històrics que van succeir a Ciutat de
Mallorca entre el 1688 i el 1691.
Srtambé us agraden els relats
fantàstics podeu llegir "La vieja sire¬
na" de José Luis Sampedro. Ben
segur que els seus protagonistes
Glanka, Ahram i Krito us transporten
a una altra dimensió, a una altra
època. Una bona lectura per "descon¬
nectar" en temps de vacances.
Joaquima Andreu
Biblioteca General
Per la meva feina durant tot l'any
en una biblioteca —tancada i envolta¬
da de paper imprès moltes hores—,
quan arriba l'estiu prefereixo dedicar-
me a les activitats a l'aire lliure. No
vull dir que no es pugui llegir sota un
arbre, però a mi m'agrada, durant
l'estiu, practicar allò que llegeixo.
Així és que la meva lectura preferida
per a les vacances són els llibres de
jardineria. Tinc força llibres sobre la
matèria i aprofito per posar en pràcti¬
ca els seus consells i explicacions.
Una altra de les meves lectures
estiuenques són els llibres de cuina i,
us ho asseguro, n'hi ha de tant inte¬
ressants com una novel·la de misteri.
Elisa García
Gabinet de Relacions Exteriors
Una vegada, hi havia un jove que
treballava en una oficina de patents a
Berna. Aquest jove oficinista passava
les hores a somiar sobre el temps i,
cada somni, descriu la realitat sota
diferents conceptes, de manera que li
fa veure un munt de mons possibles.
Es tracta de "Sueños de Einsten",
d'Alan Lightman. Us el recomano.
Julián Delgado
Guàrdia Urbana
Entencque recomanar un llibre de
grans dimensions i molt pesant potser
no és el més indicat per llegir a la
platja o dalt d'una muntanya, tampoc
no és la millor companyia per a un
viatge exòtic. Però sí que és recome-
nable per deixar-se seduir en
moments de relaxació mental i per
submergir-se en un allau d'idees i
suggerències creatives que t'invoca la
lectura i la visió d'aquest llibre: "El
libro rojo de la publicidad" de Lluís
Bassat. L'obra és una exaltació a la
imaginació orientada a la construcció
d'uns objectius concrets que se sinte¬
titza en el concepte tècnic de la venda
del producte. Producte, que abans
haurà de ser conceptualitzat i analit¬
zada la seva funció i, el que és més
important, el fet que el consumidor
conegui la seva existència i el seus
valors clau.
Penso que el contingut d'aquest
llibre també és aplicable en la nostra
feina com a funcionaris, ja que hem
d'entendre un servei públic com si
fos un producte i a l'usuari com un
client. El llibre de Bassat ajuda, pre¬
cisament, a fer això i a millorar el
'producte" que oferim a l'usuari-ciu-
tadà que és, en darrer terme, el nostre
compromís amb la ciutat.
Maria Falcón
Àmbit d'Urbanisme
L'últim llibre que he llegit, i que
recomano, ha estat "La pasión turca"
d'Antonio Gala. Es una novel·la en
què els sentiments s'imposen per
sobre la raó i condueixen, fins i tot, a
la destrucció física i moral de la seva
protagonista.
Per a aquest estiu tinc pensat llegir
alguna d'aquestes novel·les: "La roca
de Tamios" d'Amin Malouf—am¬
bientada al Líban del segle XIX—,
"Del amor i otros demonios", simple¬
ment perquè és de García Márquez,
un dels escriptors que m'agraden
més. També voldria llegir "Azul" de
Rosa Regàs i "Caballeros de fortuna"
de Luis Landero —pels comentaris
que n'he sentit—. Crec que tots
aquests llibres poden ser molt interes¬
sants. Però, de moment, tot això són
unes prometedores intencions. Bon
estiu.
Amb poc paper
saps molt
amb els Papers
d'Esade
No cal fer elogis. Només cal ser
coherent: Esade ha estat un punt
fort de referència en el procés de
modernització del nostre Ajunta¬
ment quant a la formació dels
directius públics i per al consell i el
suport en temes d'organització,
serveis o comunicació.
Esade continua sent un punt de
referència. I continuarà sent-ho en
el futur.
A la nostra secció Biblioteca,
avui —i per als qui aprofiten l'es¬
tiu per alimentar el cervell— us
presentem la col·lecció "Papers
d'Esade", un seguit d'obres sense
cap pretensió de disseny editorial,
però composta per cent vint-i-tres
plecs de paper plens d'anàlisi i
d'idees des del 1988.
De format reduït —de 20 a 50
pàgines—, els Papers apleguen
alguns temes que cal que coneguin,
comentin i, ben sovint, apliquin els
qui creuen que és important avan¬
çar cap al municipi amb zero dèfi¬
cits en serveis públics.
Els podeu adquirir directament
a Esade.
Títols recomanats de Papers
Esade:
todó, a. "Optimalidad en la provi¬
sión de servicios públicos: Unos
resultados preliminares"
losada, c. "El gerent comarcal"
candel, j. i mendoza, x.
"Descentralización y control en las
grandes ciudades: Un enfoque nor¬
mativo"
travé, j. "Alguns aspectes sòcio-
polítics de la crisi de l'esquerra"
malla, r. "Software para bibliote¬
cas, ¿una oferta obsoleta?"
losada, c. "Las Gerencias de la
Administración de Justicia española:
Un elemento de cambio cara el futuro
próximo"
travé, j. "Crisi de l'estat social i
retorn a la societat civil"
ciSNEROS, G. "Posicionamiento:
concepto y estrategias"
filella, j. "La práctica del lideraz-
go transformacional"
todó, a. "Teoría y estimación de
la demanda de bienes públicos loca¬
les"
viLAHUR, F. "La flecha de la exce¬
lencia: Un modelo de reflexión estra¬
tégica"
lozano, j. m. "Els límits de la
modernitat per a una comprensió
ètica de la gestió pública"
recio, e. m. "La dirección de per¬
sonal en España"
Mendoza, x. "Técnicas gerenciales
y modernización de l'Administración
Pública en España"
losada, c. "La gestión de proyec¬
tos: una herramienta para la puesta en
marcha de la estrategia"
lozano, j. m. "Una qüestió contro¬
vertida: ètica i gestió"
prats, j. "La modernización ad¬
ministrativa en las democracias
avanzadas: las políticas de los 80:
contenidos, marcos conceptuales y
estrategias"
ballabriga, f. c. y sebastian, m.
"Déficit público y tipos de interés en
la economía española: ¿existe la evi¬
dencia de causalidad?"
valls, j. f. "La imatge de marca
de Barcelona i com la identifiquen els
metropolitans"
lozano, j. m. "Etica de les organit¬
zacions o Etica en les organitzacions:
Contradicció o joc de paraules?"
comas, c. "El neoliberalisme i la
historia: lliçons positives i lliçons
negatives"
Heras, M.a. "Calidad de servicios"
valls, j.f. "La imatge de
Barcelona un any després dels Jocs
Olímpics"
Mendoza x. "Management público
e indicadores de gestion: una pers¬
pectiva organizativa"
prats, j. "Derecho y mangement
en las administraciones públicas
(Notas sobre la crisis y renovación de
los respectivos paradigmas)"
castiñeira, a. "El debat sobre la
justícia social i la crítica de l'Estat
del Benestar (Nozick contra Rawls)"
vernis, a. "La gestió de les orga¬
nitzacions no lucratives"
ies
La Direcció
per objectius
DPO no és la marca d'un deter¬
gent: són les sigles de la Direcció
per Objectius. O el que és el
mateix, una manera de treballar
que renta —i fa menys possible—
burocràcies i sistemes poc motivats
i desorientats.
Us presentem, mentre prenem
un cafè formatiu, com entendre la
DPO i com utilitzar-la.
32
Poques paraules hi ha que es facin
servir tant avui dia en les teories de
direcció, en els cursos de manage¬
ment o en les tertulies de gestió com
la paraula objectiu. Es parla de direc¬
ció per objectius, gestió per objectius,
DPO... Personalment entenc la defini¬
ció d'objectius com una eina de ges¬
tió que, com qualsevol altra, ens pot
ajudar a aclarir-nos, a nosaltres
mateixos i al nostre equip, sobre què
és el que fem i cap a on anem.
No és la intenció d'aquest espai fer
una explicació exhaustiva sobre la
direcció per objectius, sinó ben al
contrari, la pretensió és explicar
d'una manera simple i entenedora
com es poden definir els objectius de
gestió.
Què és un objectiu?
A partir de l'anàlisi i del correspo¬
nent diagnòstic, l'organització està en
disposició d'enunciar els objectius
que cal assolir per arribar a una posi¬
ció d'èxit o mantenir-la.
Un objectiu és una exposició clara,
precisa i breu del resultat que es vol
aconseguir en un aspecte determinat
d'una organització i en un termini
fixat.
Formalment un objectiu ha de:
• Indicar una acció —verb actiu—
un substantiu no dóna cap referència
sobre una acció. Un verb actiu con¬
creta l'acció específica que s'ha
d'emprendre.
• Estar quantificat, la quantificació
ha d'evitar, com més millor, les da¬
des relatives com ara un percentatge
o un índex. Aquest tipus de mesures
poden suposar quantitats absolutes
diferents al llarg del temps. No sem¬
pre és possible posar xifres per quan¬
tificar un objectiu. "Redactar un pla",
per exemple, és un objectiu de grau
únic, o el pla està redactat per a la
data prevista o no ho està.
• Tenir una data d'assoliment,
quan l'objectiu és part d'un programa
o pla global és provable que la data
límit estigui implícita en la finalitza-
ció del pla o progrma i no estigui
inclosa en el seu redactat.
Com han de ser els objectius?
Pel que fa al contingut dels objec¬
tius, aquests han de ser:
• Útils: no cal perdre el temps en
la definició i el control d'objectius
que no aporten cap avantatge a
l'organització.
• Precisos: quantificats, clars,
breus.
• Mesurables: que un objectiu hagi
estat quantificat no vol dir que des¬
prés tinguem els instruments i els
recursos necessaris per mesurar-lo.
• Controlables: no sols cal verifi¬
car l'assoliment final de l'objectiu, en
la mesura que sigui possible, s'ha de
poder fer el seguiment de les fases
del seu desenvolupament.
• Integradors: un objectiu ha de
representar no només un resultat
aïllat sinó que també ha de ser un
reflex del treball en equip de l'orga¬
nització.
• Acceptables: considerar les pos¬
sibles argumentacions a favor i en
contra de l'excució d'un objectiu i
arribar a l'entesa amb els responsa¬
bles de la seva execució és un factor
bàsic d'èxit.
• Ambiciosos: l'objectiu ha de con¬
cretar la projecció de futur de l'orga¬
nització i la seva voluntat de millora
contínua.
• Difícils: el fet de plantejar un
objectiu d'assoliment immediat no fa
rendible l'esforç de definir-los,
d'altra banda, la superació de reptes
és un factor de motivació per als
equips de treball.
• Factibles: tant com els inútils,
els objectius inassolibles no tenen cap
sentit.
• Motivadors: l'equip responsable
de l'execució de l'objecitu ha de sen¬
tir-se que és davant una proposta
engrescadora.
Temporalització dels objectius
Per facilitar la determinació dels
objectius de la unitat organitzativa el
treball es pot fer a tres nivells:
• Objectius estratègics: són objec¬
tius definits a mitjà i llarg termini.
Són molt genèrics i susceptibles de
ser modificats en el temps si les cir¬
cumstàncies ho requereixen. Són com
un punt de referència per orientar els
esforços, evitant la seva dispersió.
• Àrees clau de resultats: són àm¬
bits d'actuació temàtica que agrupen
resultats bàsics per a l'assoliment
d'un objectiu estratègic. Estan defini¬
des per facilitar el pas del llarg termi¬
ni i la globalitat dels objectius estratè¬
gics al curt termini i especificitat dels
objectius operacionals. S'expressen
en poques paraules i amb substantius
ja que no expressen accions sinó
àmbits d'actuació.
• Objectius operacionals: són ob¬
jectius definits a curt termini, es plan¬
tegen com a accions operatives dins
de les diferents àrees clau de resultat
definides. El seu grau de concreció és
màxim i, per tant, aquests objectius
operacionals poden ser nombrosos.
Quins són els avantatges de fixar
objectius?
• Els objectius faciliten la planifi¬
cació de l'activitat futura, es conside¬
ren com una part integrant en tot pro¬
cés de programació.
• Es disposa d'una ajuda molt
valuosa per dirigir i mantenir orien¬
tats els esforços propis o dels mem¬
bres de l'equip.
• L'existència d'un conjunt
d'objectius, coneguts i acceptats pels
interessats, facilita la delegació de
• Són un terme de referència per
avaluar si els resultats previstos han
estat assolits, en quina mesura i amb
quins errors i desviacions.
Aquest material forma part de la
guia de gestió per a comandaments
intermedis.
Angeles Paredes
Centre de Selecció i Formació de
Personal
• Les accions i activitats de les
diferents persones es poden coordinar
més fàcilment.
• La direcció, guia i supervisió de
les persones resulten més eficaces.
• L'interès que cada persona posa
en el treball es veu estimulat si aques¬
ta persona té ben clars els objectius
cap als quals ha de dirigir el seu
esforç.
L'estiu és l'època de les amani¬
des.
Els mesos d'estiu —especial¬
ment el de vacances— són un
temps per recórrer la ciutat, per
treure el cap a indrets renovats,
per conèixer una mica més la sem¬
pre canviant Barcelona.
Sant Andreu
suprimeix barreres
arquitectòniques
Les obres d'urbanització fetes
durant els últims anys al Districte de
Sant Andreu han contemplat la
supressió de les barreres arquitectòni¬
ques per facilitar la mobilitat de les
persones amb disminució. Així
doncs, entre les més importants,
podem citar les següents: la zona de
vianants de la plaça de les Palmeres,
el carrer Coroleu i el seu entorn, la
renovació del carrer Abad Odó, la
zona de vianants de Pons i Gallarza,
l'eliminació del pont de la plaça
Ferran Reyes i l'obertura del carrer
Espronceda, la construcció d'una
rampa de connexió amb el Parc de
Can Dragó, construcció d'una rampa
d'accés al mercat de Felip II i ade¬
quació de la segona planta de l'escola
per a adults del centre Josep Pallach.
Actualment es treballa en l'ade¬
quació de la zona de vianants de la
plaça Josep Massades i el seu voltant,
la construcció de la rambla al passeig
de Fabra i Puig i la remodelació del
carrer Gran de Sant Andreu.
Un bosc a Les Glòries
Un bosc mediterrani amb pins, sàl¬
vies i espígol florirà ben aviat al barri
de Fort Pius, al costat de la plaça de
les Glòries, entre el carrer Castillejos,
la Gran Via i la Meridiana. A la part
del carrer Castillejos, el bosc urbà
farà un pendent lleuger orientat cap a
la zona on s'estan construint diversos
equipaments culturals —l'Auditori i
el Teatre Nacional—. L'obra, la fa
l'Institut Municipal de Parcs i Jardins
en col·laboració amb el Districte de
l'Eixample.
La Tamarita,
un nou jardí
per a la ciutat
El Districte de Sarrià-Sant Gervasi
estrena una nova zona verda. La
Tamarita, antic jardí particular de les
primeres décades del segle és creació
de l'arquitecte-paissatgista Nicolau
M. Rubió i Tudurí. La part que ara es
troba oberta al públic té una extensió
de mitja hectàrea, gairebé la meitat de
la superfície total. La resta, més sem¬
blant a un bosc, serà accessible quan
finalitzin els treballs de restauració.
La Tamarita forma part d'una
finca, antiga propietat de la família
Craywinckel, situada a la cruïlla del
passeig de Sant Gervasi i l'avinguda
del Tibidabo. Una de les característi¬
ques més notables del jardí és l'es¬
tructura de l'aprofitament d'aigües,
molt avançada per al temps en què es
va fer, i que consistia en què totes les
fonts, canals i la resta d'elements
d'aigua, les subministraven conques
naturals procedents de mines i rieres
naturals de la zona.
Activitats d'Estiu
a Collserola
El Collserola-Tour és una passeja¬
da per la serra de Collserola guiat per
un expert i que combina el recorregut
en autocar amb petites passejades a
peu. Se surt al matí de la plaça
Lesseps. Collserola també us ofereix
les "Nits d'Astronomia", unes ses¬
sions d'iniciació a l'observació dels
estels i altres cossos celestes. També
podeu apuntar-vos a les excursions
guiades a peu o en bicicleta pels iti¬
neraris senyalitzats.
Per a totes aquestes activitats cal
inscripció prèvia. Per a informació
podeu trucar al Centre d'Informació,
telèfon 280 86 62.
"La coneixes?
s
Es Barcelona"
El programa de l'Ajuntament "La
coneixes? Es Barcelona, itineraris per
la ciutat" compta, des del mes de
juny, amb tres noves rutes, els itinera¬
ris estrella: "Barcelona és... Innova¬
ció", "Barcelona és... Civisme" i
"Barcelona és... Creació". Aquestes
tres rutes tenen molts detalls per des¬
cobrir, recorreguts per les instal·la¬
cions olímpiques de Montjuïc, el pas¬
seig de Gràcia, el Centre de Cultura
Contemporània-Casa de Caritat i
altres llocs d'interès. Les noves rutes
estan organitzades per la Regidoría
de Promoció i Relacions Cíviques i
pretenen apropar el ciutadà a aquelles
parts més essencials i més humanes
de la seva ciutat.
"Visions urbanes",
la ciutat de l'artista,
la ciutat
de l'arquitecte
El Centre de Cultura Contemporà¬
nia-Casa de Caritat ofereix fins al
mes d'octubre l'exposició "Visions
Urbanes. Europa 1870-1993. La ciu¬
tat de l'artista. La ciutat de l'arquitec¬
te". Concebuda per Jean Dethier i
Alain Guiheux —tots dos arquitectes
al Mnam-Cci del Centre Georges
Pompidou— i amb la coproducció
del CCCB.
Aquesta exposició esbossa un vast
"museu imaginari" de la ciutat mo¬
derna i proposa una aproximació a la
ciutat d'acord amb dues visions:
d'una banda, la de l'arquitecte-urba-
nista i, d'altra banda, la de l'artista.
El parc del Laberint
torna a obrir
per la Mercè
Tancat per obres de remodelació,
el parc del Laberint, al Districte
d'Horta-Guinardó, tornarà a obrir a
finals de setembre. El parc es va tan¬
car l'octubre del 1993 per fer-hi obres
de restauració arquitectònica i vegetal
seguint criteris històrics segons testi¬
monis gràfics i documentals que se'n
conserven. Amb la reobertura, s'hi
restringiran algunes de les activitats
lúdiques que abans hi eren permeses,
ja que els experts el consideren més
un museu que un parc i, amb aquest
criteri, es fan les obres de restauració.
La part més degradada era el jardí ro¬
màntic, que ocupa la zona més baixa
del parc i on s'han replantat tots els
parterres i s'han refet els talussos i els
petits canals d'aigua. Pel que fa a la
fauna, s'hi introduiran ànecs, cignes i
paons, i s'hi estan col·locant nius de
fusta per afavorir la nidació d'ocells i
s'hi instal·len mejadores per a esqui¬
rols.
Els jardins del Laberint ocupen
prop de 12 hectàrees envoltades per
40 hectàrees de bosc amb la vegeta¬
ció característica de la serra de
Collserola
La bici té telèfon
informatiu
Els afeccionats a la bicicleta ja dis¬
posen d'un telèfon que els informarà
sobre temes específics relacionats
amb aquest vehicle i, a través del
qual, també es podran fer reclama¬
cions. El 402 35 15 va començar a
funcionar el dia de la Festa de la Bici¬
cleta i està atès per objectors de cons¬
ciència que fan la prestació substi-
tutòria a l'Ajuntament de Barcelona.
Jardins al barri
de Bon Pastor
Tot just fa un parell de mesos es
van inaugurar uns jardins al carrer
Lima, al barri de Bon Pastor, Dis¬
tricte de Sant Andreu. Les obres
d'enjardinament d'aquest carrer con¬
tribueixen a millorar l'entorn i la qua¬
litat de vida dels veïns.
La superfície ocupada pels jardins
és de 2.850 metres quadrats i s'hi han
plantat 13 platans, 13 mèlies, 55
xiprers i flors de temporada. Pel que
fa a les instal·lacions i al mobiliari
urbà, el parc compta amb 51 bancs
romàntics, 8 pistes de botxes, un pipí-
can, 2 fonts i dues àrees de jocs
infantils.
L'Eixample
estrena jardí
a l'interior d'una illa
L'Eixample disposa des del juny
passat d'un nou espai públic recupe¬
rat en el pati interior de l'illa situada
entre els carrers de Rocafort, la Gran
Via, Entença i Diputació. El jardí, de
1.350 metres quadrats, s'anomena
Joan Guasch, en memòria del crític
d'art i espectacles que va ser veí de la
zona. Amb la recuperació d'aquest
espai continua l'operació urbanística
iniciada el 1987 amb la renovació de
la Torre de les Aigües —entre Llúria,
Diputació, Bruc i Consell de Cent—.
Amb la recuperació dels interiors
d'illa, es guanyen zones lliures en un
Districte molt dens.
Agenda Barcelona
Des del mes de juny, l'Ajuntament
de Barcelona edita una agenda tri¬
mestral d'actes ciutadans. L'Agenda
Barcelona, que s'emmarca dins la
campanya de promoció internacional
de la ciutat que duu a terme, bàsica¬
ment, l'Ajuntament, és la primera
publicació periòdica d'aquesta mena
que s'edita a la ciutat. Té un format
innovador ja que, a més del tradicio¬
nal opuscle, incorpora un disquet que
pot ser llegit per qualsevol ordinador
personal.
Aquesta agenda, que s'editarà tri¬
mestralment en català, castellà i
anglès, recull les principals activitats
culturals, esportives i de lleure pro¬
gramades a la ciutat i està dirigida,
bàsicament, als operadors turístics i
agències de viatges nacionals i de
l'estranger, a les ambaixades i conso¬
lats i a les companyies aèries.
Nou servei d'ajuda
a la ludopatia
El Centre Cívic La Sagrera ha
cedit un espai a l'Associació Catalana
d'Ajuda a la Ludopatia, on es fan
teràpies adreçades a persones amb
problemes amb el joc.
Aquest servei, que va començar el
mes de maig passat, té una quota sim¬
bòlica de 500 pessetes mensuals. Les
teràpies individuals es fan tres dies a
la setmana i l'objectiu d'aquesta as¬
sociació, vinculada als serveis de psi¬
quiatria de diversos hospitals —Creu
Roja, Clínic, Bellvitge—, és tractar i
rehabilitar persones que pateixen
aquesta malaltia, malauradament molt
corrent a la nostra societat.
El Rec Comtal
emergeix novament
El Districte de Sant Andreu està
urbanitzant el carrer Bofarull, un vial
que travessa en diagonal la trama
Cerdà del Districte, molt proper a la
Meridiana. La nova urbanització pre¬
veu zones de vianants i una àmplia
plaça que es convertirà en l'àrea cen¬
tral del barri de Navas.
El projecte, que dóna una gran
importància a l'aigua i a la vegetació,
és un intent de recollir els antecen-
dents històrics de carrer Bofarull, el
traçat del qual coincideix amb l'antic
recorregut del Rec Comtal, un canal
format per les aigües superficials del
Besòs que abastia Barcelona des del
segle X.
Tres xemeneies
en un parc
Les tres xemeneies de la central
tèrmica del Paral·lel són un símbol
del Poble Sec. Ara, la seva recupera¬
ció ha impulsat una acció urbanística
de l'entorn que canviarà la fesomia
d'un tram de l'avinguda del Paral·lel.
Les xemeneies seran les estrelles del
nou parc on, a més, hi haurà una
pista polisportiva a l'aire lliure amb
capacitat per a 150 espectadors, un
aparcament subterrani i una zona en¬
jardinada amb arbres i vegetació
mediterrània i un bar dins d'un antic
vagó de tren. L'estrena: d'aquí a un
any.
L'American Bowl,
torna el gran
espectacle a
Barcelona
El 31 de juliol torna a l'Estadi
Olímpic de Barcelona l'espectacle
esportiu més excitatnt de l'any:
l'American Bowl. Gràcies a les ges¬
tions de l'empresa Barcelona Promo¬
ció i la Regidoría d'Esports de
l'Ajuntament de Barcelona, Barcelo¬
na estarà entre un grup selecte de ciu¬
tats —Toquio, Mèxic i Berlín— que
celebraran un espectacle d'aquestes
característiques. El partit del 31 de
juliol es veurà de costa a costa dels
Estats Units a través de la NBC, la
mateixa cadena de televisió que va
transmetre els Jocs.
En aquesta ocasió s'enfrontaran
Los Angeles Raiders i els Denver
Broncos.
Les entrades per a l'American
Bowl es poden adquirir amb el siste¬
ma Servi-Caixa, al Corte Inglés i a les
taquilles de Gran Via Aribau, amb
uns preus que van des de les 1.200
pessetes fins a les 4.100 pessetes.
La Casa de Caritat
guanya el FAD
d'Arquitectura
La remodelació de l'edifici de la
Casa de Caritat, situat al voltant del
Pati de les Dones, que acull el Centre
de Cultura Contemporània de
Barcelona, va rebre el juny passat el
Premi FAD d'Arquitectura 1993. Els
arquitectes premiats han estat
Viaplana i Piñón, autors de l'obra.
Gràcia celebra
l'ascens del CD
Europa
El Districte de Gràcia ha celebrat a
primers de juny l'ascens del CD
Europa a 2a B amb una festa a la
plaça Rius i Taulet, amb música i ball
per als socis i simpatitzants de
l'Europa, que són molts.
La pròxima temporada, el CD
Europa no només estrenarà categoria,
sinó que també podrà tornar a jugar al
seu camp. Les obres del nou estadi ja
estaran llestes.
L'Europa va ser fundat l'any 1907
i ocupa un lloc destacable entre les
entitats esportives de Gràcia.
74.000 nens
han rebut classes
d'educació viària
La Guàrdia Urbana va impartir
durant tot el curs escolar 1993-94
classes d'educació viària a un total de
74.000 nens de les escoles i instituts
de Barcelona. En aquestes sessions,
els agents ensenyaven als nens el nou
codi de circulació, el respecte als se¬
nyals de tràfic i la manera de moure's
per la ciutat com a vianants.
Obert al públic
l'Arxiu de Rodoreda
L'Institut d'Estudis Catalans ha
inaugurat l'arxiu de l'escriptora
Mercè Rodoreda que consta d'uns
quatre mil documents. El fons inclou
contes inèdits, novel·les inacabades,
poesia i correspondència personal
enviada i rebuda per la novel·lista.
L'IEC va comprar l'arxiu a la família
de Rodoreda i va adquirir, a més, 20
pintures de l'autora de "La plaça del
Diamant" que també hi estan exposa¬
des.
Gràcia arranja
els seus carrers
Pràcticament estan llestes les obres
de remodelació dels carrers de Gràcia
fetes a càrrec del Fons d'Inversió del
Districte. Els treballs de renovació
han afectat diverses zones de Gràcia.
Al vessant sud —Bonavista, Santa
Teresa, Santa Tecla, Sant Agustí,
Alba i Martínez de la Rosa— les
obres consisteixen en l'eixamplament
de voreres, nova pavimentació, orde¬
nació de contenidors, renovació del
mobiliari urbà i plantació d'arbres.
Entorn del mercat de la Llibertat s'ha
millorat ostensiblement l'estat de la
via pública amb una nova pavimenta¬
ció.
Pels volts de la festa major també
estaran acabades les obres dels car¬
rers de la zona de l'Artesà —Jaén,
Leopoldo Alas, Virtud, Montseny—.
L'últim tram de Jaén es convertirà en
zona de vianants. Hi ha altres obres
iniciades a la Baixada del Solanell i a
la plaça de la Revolució, i se'n
començaran de noves el setembre als
carrers propers a la plaça del Nord.
Sol LeWitt a la
Fundació Tàpies
La Fundació Tàpies acull fins al 7
d'agost prop de 400 dibuixos i il·lus¬
tracions de l'artista minimalista nord-
americà Sol LeWitt. L'exposició fa
una trajectòria cronològica de la seva
producció gràfica des dels primers
dibuixos fets als anys cinquanta fins
als sistemes repetitius de mòduls
cúbics i franges de color.
Pla de futur
Clot-Camp de l'Arpa
El Pla de futur Clot-Camp de l'Ar¬
pa, inciat ara fa un any, ha representat
la primera experiència d'un Pla Estra¬
tègic aplicat en un barri de la ciutat i
en què han participat conjuntament el
Districte de Sant Martí i representants
del món educatiu, veïnal, cultural,
comercial i esportiu del barri.
Després dels estudis previs sobre
la situació del barri es van formar di¬
verses comissions de treball per de¬
terminar les propostes d'objectius,
que tractaven de rendibilitzar les po¬
tencialitats existents i afavorir, alho¬
ra, la millora global del barri: objec¬
tius socials, comercials, urbanístics.
En definitiva, un seguit de punts que
reflecteixen les nécessitas, il·lusions i
voluntats dels ciutadans del Clot-
Camp de l'Arpa.
o1. Per començar, li presentem una relació
descriptiva de les jugades d'una partida
d'escacs, però dues d'aquestes jugades
no guarden cap relació amb el joc: Dd4,
Rd6, Td4, B2e, Te4, Q3u. Podria indi¬
car-nos quines són i què indiquen?
PREU D UN GELAT
Un terç, més un
quart, més un quint,
més dues pessetes...
de 100 pessetes.
17
1
19
1
22
12
?
4. Un vaixell tarda 8 dies a fer la traves¬
sia des de Barcelona fins a Ciutat del
Cap. Cada dia surt de Barcelona un vai¬
xell i en salpa un altre de Ciutat del Cap.
Així, cada cop que salpa un vaixell
d'ambdues ciutats, un altre hi està arri¬
bant. Suposi's que viatja en un d'aquests
vaixells: quants vaixells de la mateixa
companyia trobarà durant la travessia?
38
i. Tot i que de manera no massa clara, al
cartell s'anuncia el preu d'un gelat. Quan
val, doncs, un gelat?
3. Aquesta seqüència està relacionada
amb un altre sistema de signes i forma
una paraula. Si és capaç de descobrir
aquesta relació, tot seguit podrà desxifrar
quin és el darrer número que falta a la
casella inferior.
5. Si la quantitat de taronges que un
home ha anat llançant dins d'un cove es
duplica cada minut que passa, i sabem
que triga una hora a omplir-lo, en quin
minut estarà ple el cove?
•g -bah ¿ 'Buuy -g
•sjnuiui
ç^'g npjnj loqnf jad i 'sjnuiui ¿j'g npjni jauaS pd 'bsod
[Bnb B| jaj (ipjB) iu>| OO'OOrZSI 3P «ui'xçui cpuçjsip
nun |0||nf ap piuiq b i '(ipquad) uiq OOO'OOI 'L\>\ 3P 'JausS
ap siuaiuBÒuauioa b jos \x¡ eiuixçui opBuiixojdE Bun xian§
-asuooB Ejjai b| 'Bondipp BuojoafBJi babs b| ap §jb|| |y ¿
•sauosjadoi '9
•BJoq.i as-Ji|duioa ap sireqB jnuiui un juauiBjsnf ç
'sjjaxiBA 9i 'sauop 'Xjaassod Bi/ÍUBduioa Eg •£ us
qjBfjBiA ; sijaxjBA t7i quiB yjBnaja sg qpxiBA ¿ qius çjnaio
sa ujojaj ap ; ÍSjpxiBA ¿ quiB ^jnaja sa saip ¿ suiiXQjd sp
ug 'BqijjB anb paxiBA un BunaA EuopojBg ap jijjos ug 'p
B|nBJBd sun quiB 'luaAjjjundB q uioa 'jbuijoj Bjsa
! 'sanan saj uos 'uiuajaj sua anb e sau§is ap Buiaisis ja uip
b sg UBpaaaqBg b sajiap sa| sapBnjis uBisa pnb ua ajpjog
b uodsaxioa ojauinu bpbj g g sp edubui anb ojaiunu |g £
•)B|a§ BpBD
sajassad 08 3P ib'°i un ubj sajassad j spui tsajassad juia
:juinb un '.sajassad çz gjnnb un tsajassad <¿<¿ :5jai un 'Z
sajiaji sanpquiB.p §¡uiua Bq ¡q UBpaaaqBg
ua anb sajjaq ap ajquiou |a uanbipui anb çuis 'sañosa
sjap aof |b uaXuBjjad ou BpnSnf Euuqng i nunnb Bg g
JORDI PASTOR
7. Aquest problema li semblarà molt senzill a primer cop d'ull. Tanmateix pot suposar
un autèntic repte. Atès queja som a l'estiu i el dia/diürn és més llarg que les nits... recor¬
da a quina velocitat es desplaça la llum? Bé, si ho recorda, intenti respondre les pregun¬
tes següents: a) quants segons tarda la llum solar a arribar al nostre Planeta a comença¬
ments de gener?; b) quants segons tarda a principis de juliol?
8. Anna i Eva són dues germanes que
sempre discuteixen sobre la quantitat
de coses que posseeix cadascuna. Ahir
l'Anna li deia a l'Eva:
- Si jo et regalés una de les meves
nines, en tindries tantes com jo.
-1 tant! -li va respondre l'Eva.
- Però tu preferiries que te'n regalés
una de les meves perquè, així, tu en
tindries el doble.
Quantes nines té cadascuna de les ger¬
manes?
Solucions:
6. Un grup de persones celebren una reu¬
nió en secret. Així que arriben en donen
la mà. En total es fan 45 encaixades.
Quin nombre de persones ha assistit a la
reunió?
Barcelona està viva. Barcelona
continua transformat-se. Barcelo¬
na no para.
Al vell saló del Tinell, la Barce¬
lona d'ara mateix i la del futur
immediat pren forma en maquetes
que mostren el que s'ha construit i
una realitat anticipada del que es
contruirà en miniatura.
Un grup de treballadors munici¬
pals l'ha visitat. Aquesta és la crò¬
nica d'aquest passeig per "Barcelo¬
na New Projects".
Fotos: Jaume Soler
Permutes:
Rafael Alamo Carrillo, funciona¬
ri de l'Ajuntament de Santa
Perpètua de Mogoda, amb cate¬
goria de caporal-Guàrdia Urbà
vol permutar amb funcionari de
la mateixa categoria d'aquest
Ajuntament.
Els interessats s'han de dirigir al
carrer Pau Casal, 19 lr 3a
08130-Sant Perpètua de Mogoda
o trucar al telèfon 56 66 06.
José Antonio Prieto Ruano, fun¬
cionari de l'Ajuntament de Jerez
de la Frontera, amb categoria de
Guàrdia Urbà, vol permutar amb
funcionari de la mateixa catego¬
ria d'aquest Ajuntament.
Els interessats s'hi poden posar
en contacte a l'Urbanización el
Paquete, portal 3 2a 8 Avda. de
Lèòrija, 11407-Jerez de la
Frontera o trucant al (965) 30 97
25-30 57 45.
A dos quarts de cinc de la tarda el
Centre de Formació i Selecció de
Personal torna a bullir d'activitat. En
una de les aules, un grup espera l'ar¬
quitecte Jaume Barnada de la Gerèn¬
cia de l'Àmbit d'Urbanisme. Es trac¬
ta de directius i comandaments
intermedis que, dins del programa per
a comandaments de gestió, l'esperen
per anar a fer una visita guiada a l'ex¬
posició "Barcelona New Projects",
una iniciativa de l'Ajuntament de
Barcelona i un grup d'empreses im¬
mobiliàries.
Les sortides i les visites tenen un
pes molt important en la formació i,
per aquest motiu, Formació i Selecció
de Personal no ha volgut desaprofitar
aquesta exposició que, de la mà d'un
expert, ens trasllada a la ciutat del
segle que ve, la ciutat del futur amb
els fonaments al present.
A l'aula del Centre de Formació,
Jaume Barnada fa una introducció del
per què d'aquesta exposició i es re¬
munta fins als Programes d'Actuació
dels primers anys dels vuitanta, als
Peris i a les àrees de nova centralitat,
quan els ciutadans encara no hauríem
ni pogut somiar la gran transformació
de Barcelona vinculada a la celebra¬
ció dels Jocs Olímpics.
Barcelona encara disposa d'un
miler d'hectàries públiques i privades
per millorar l'oferta de la ciutat en el
camp de la logística i la distribució,
dels serveis i del comerç, de les acti¬
vitats de negocis, firals i de turisme,
la nova indústria, l'habitatge, l'oci i
la cultura.
Davant d'una actuació urbanística
d'aquest pes, Jaume Barnada fa
referència a les topades —històri¬
ques— entre arquitectes i economis¬
tes: uns deixen volar la imaginació i
els altres els tallen les ales a cops de
xifra. Però, tot i que això és inevita¬
ble, els projectes sorgeixen i es fan
realitat amb la mescla d'ambdues
visions.
Una vegada feta aquesta presenta¬
ció prèvia, se surt en comandita cap a
Formació
també
passa per
New Projects
la plaça del Rei i la cita, l'última
abans d'entrar, és a les escales del
Tinell. "Hi som tots? Endavant,
doncs."
El segle XIV acull la Barcelona del
segle XXI
El saló del Tinell, un magnífic
exponent del gòtic civil català del
segle XIV, és el lloc que es va esco¬
llir per allotjar l'exposició "Barce¬
lona New Projects", d'una banda per
ser un lloc molt cèntric i, d'altra
banda, perquè la solemnitat de la
pedra nua i de les voltes àmplies
suposen un marc molt atractiu.
Jaume Barnada obre "l'expedició"
que, només entrar al Tinell, abaixa el
cap i mira directament al terra. La
moqueta atrau poderosament l'aten¬
ció. Costa uns segons adonar-se que
es trepitja una imatge aèria de la ciu¬
tat, però un cop els ulls s'hi han acos¬
tumat, la imatge esdevé nítida. "Està
feta a Manchester", explica l'arqui-
tecte-guia, queja coneix la reacció
dels qui visiten per primer cop
l'exposició. s
Un vídeo de la transformació urba¬
nística dels darrers anys inicia el
recorregut per les maquetes dels nous
projectes. Imatges accelerades dels
enderrocs, la prepació dels terrenys i
del sorgiment d'edificis i vies ràpi¬
des, de jardins i de ports, d'equipa¬
ment se succeeixen amb una velocitat
vertiginosa. Molta gent del grup ja
coneixia el vídeo —es va fer famós
durant els Jocs—, però això no impe¬
deix que es quedin meravellats mirant
la gran pantalla on es projecta. Jaume
Barnada, ens apressa una mica, i diu
queja el podrem mirar quan sortim.
Les maquetes ens esperen a l'altre
costat del pannell.
La part central del saló del Tinell
esta ocupada per les urnes de meta¬
crilat que contenen les maquetes dels
"new projects". Hi ha una il·lumina¬
ció general molt tènue que crea una
atmosfera de recolliment, i cada
maqueta, com si fos un sol suspès, té
"Barcelona encara disposa
d'un miler d'hectàries públiques
i privades per millorar l'oferta
de la ciutat."
"El saló del Tinell, un magnífic
exponent del gòtic civil català del
segle XIV, és el lloc que es va
escollir per allotjar l'exposició
"Barcelona New Projects"
al damunt uns petits focus al·lògens
que concentren la llum.
Algú del grup havia preguntat
—de fet és una pregunta que s'ha fet
molta gent— per què, si això és
Barcelona, l'exposició s'anomena
"New Projects". Jaume Barnada,
aclareix que gran part dels promotors
dels nous projectes són immobiliàries
estrangeres i que molts visitants
també ho són, per tant s'ha optat per
un títol "comercial". De tota manera,
"Barcelona New Projects" és una
exposició trilingüe —català, castellà i
anglès—.
El recorregut per les maquetes es
seguit amb molt d'interès. Jaume
Barnada se situa devant de cadascuna
i inicia l'explicació. Tots, al seu vol¬
tant, mirem encuriosits la ciutat a
escala, amb els mateixos ulls que els
nens —i no tant nens— es miren els
trens el·lèctrics que circulen per pai¬
satges en miniatura.
Grans infrastructures de logística,
com l'anomenada Zona d'activitats
Logístiques del Port de Barcelona
—l'Europort—, que convertirà tot el
delta del Llobregat en una macro-
zona de distribució de mercaderies i
negocis, o la consolidació de Barce¬
lona com a centre firal i congressual
de primer ordre, amb el projecte del
polígon Pedrosa, són observades en
silenci pels visitants.
El front marítim és un altre dels
projectes grandiosos, amb la transfor¬
mació de tota l'àrea del Port Vell
amb equipaments lúdics i d'oficines,
el World Trade Center...
A poc a poc, quan som davant del
que serà el millor boulevard d'Euro¬
pa: la Diagonal arribarà fins al mar,
els visitans es tornen més locuassos.
Més d'un s'il·lusiona força en saber
que podrà anar en bicicleta —i per
carril-bici— des de la Via Agusta
fins al Besòs.
Les maquetes que representen la
consolidació de la "city", amb edifi¬
cis d'oficines i comerços definides i
projectades com a àrees de nova cen-
"Un vídeo de la transformació
urbanística dels darrers anys
inicia el recorregutper les
maquetes dels nous projectes. "
tralitat, també ens criden poderosa¬
ment l'atenció, tot i que se sent algun
comentari sobre la proliferació, per a
alguns excesiva, d'oficines. Jaume
Barnada es remet, en aquest cas, a
l'estadístiques: Londres té tres vega¬
des més oficines que Barcelona i
Milà, cinc vegades més.
La maqueta de la plaça de Cata¬
lunya és una de les últimes que visi¬
tem i, potser, la que aixeca més polè¬
mica. Aquesta plaça ha estat una
mica "la més lletja del ball", un nexe
d'unió entre la ciutat vella i l'Eixam-
ple configurat com un puzzle amb
peces de mal encaixar. Ara, però, serà
molt més digna de ser el cor de la
ciutat, com demostra el projecte
Pelai-Bergara desenvolupat per una
empresa francesa.
Tota la magnífica transformació de
la ciutat que es pot contemplar a
l'exposició "Barcelona New Pro¬
jects" és el producte de la voluntat
conjunta d'institucions públiques i
d'empreses privades i amb l'estímul
de l'Ajuntament de Barcelona. Tots
els promotors que, amb la col·labora¬
ció de l'Ajuntament, han tirat enda¬
vant aquest projecte immens, que es
configura "rodó", però que alhora
està format per un seguit de realitza¬
cions, cadascuna amb un caràcter
propi i definidor, singular, creuen que
Barcelona és una ciutat dinàmica i
amb una sorprenent capacitat de recu¬
peració.
El missatge de "Barcelona New
Projects" és estimulant i, en sortir,
"l'expedició" de Jaume Barnada es
mostra satisfeta, pel muntatge —
excel·lent— i per haver tingut l'opor¬
tunitat de visitar-la a través I
d'uns ulls experts. I
^,r-:
e Barcelona
tna i menjar a la Barcelona gòtica
Del 15 de setembre al 15 de gener del 1995
Museu d'Historia de la Ciutat. Voltes romàniques. Plaça del Rei
MUSEU D'HISTORIA
DE LA CIUTAT Ajuntament
Del rebost a la taula
Ajuntament de Barcelona
Regidoría de Presidència