Quinze anys
de Mercè
Podem ser
els primers en
desenvolupament
econòmic
Manel
de Forn, l'estrateg
amable
Centralitat,
Modernisme
i barris
al Districte
de l'Eixample
setembre/ El novíssim
octubre Arxiu de la
Corona d'Aragó
1993 El Far,
Centre de Treballs
del Mar
Quins projectes
de futur
per a la ciutat
coneixes?
Ciutats
per a la Protecció
del Clima.
Declaració
d'Amsterdam
Què cal saber de
la integració a
la Seguretat Social?
de Barcelona
lluís llongueras
ESCULTURES
dones d'art
Pati Llimona
Carrer Regomir, n° 3
14 de setembre al 14 d'octubre de 1993
REVLON Centre Cívic
Pati Ajuntament de Barcelona
Llimona
34
setembre/octubre
1993
President: Ganyotes Barcelona, per llepar-se els dits! 4
Guerau Ruiz Pena
Consell Assessor: Editorial Des d'aquest setembre anem per un notable alt 5
Francisco Longo, Ferran Mascaiell, en serveis.
Josep M. Figueras, Manuel de Fom, Si ens ho proposem, ho aconseguirem.
Manuel Tuñí, Enric Casas,
Angela Vinent, Carme Turró, Fets i projectes Petites grans coses. 6
Manuel Villalante, Manel Blasco.
Director: Interciutats Cooperació europea en prevenció i seguretat 8
Toni Puig urbana.
Només
Coordinació: l'esforç entre ciutat pot fer front a alguns
Irene Pagès grans problemes.
Adjunta a Redacció: Els quatre Quinze anys de Mercè. 10
Dolors Pinart cantons Una festa amb una història de places plenes.
Edita:
Regidoría de Presidència Podem ser els primers en desenvolupament 11
Ajuntament de Barcelona econòmic.
Autoedició, fotomecánica Els tècnics ho pronostiquen.
i impressió:
Impremta Municipal. Exp.9234296 El Far, Centre de Treballs del Mar. 12
Dipòsit legal: B. 14.742-1990 La ciutat es fa a la mar amb un nou projecte.
Disseny gràfic: Això ha estat l'Estiuàs de Sant Martí 93. 13
Ferran Cartes/Montse Plass Un ventall de gresca i estiu al carrer.
Maquetació:
Impremta Municipal. Beatriz González Entrevista Manel de Forn, l'estrateg amable. 14
Fotografia: Una llarga conversa amb un home que estima
Jaume Soler. F. Ontañón. l'Ajuntament.
Oficina Tècnica d'Imatge, fotògrafs:
Antonio Lajustícia, Rafael Escudé. Ajuntament Centralitat, Modernisme i barris al Districte 19
Col·laboren en aquest número: endins de l'Eixample.
Lluís Boada, Jordi Bulbena, El treball del Districte des dels seus serveis al barris.
Rafael Conde, Josep M. Conill,
Toni Escudero, Francesc M. Fabregat, Dossier Ciutats per a la Protecció del Clima. Declaració D/269
Blanca Gómez, Manuel Ludevid, d'Amsterdam.
Carolina Orriols, Ethel Parido, Picanyol, Volem viure sota un cel estel-lat de ciutat.
Joan Torres i Carol.
A la secció Debat Obert: Reportatge El novíssim Arxiu de la Corona d'Aragó. 23
Simó Artigues, Pilar Fransitorra, Un legat antic en un edifici modern i pensat.
Paloma González, Laia Isach,
Eisa Justes, Pasqual Labèmia, Debat obert Quins projectes de fiitur per a la ciutat coneixes? 27
Joan Llauradó, Esther Mallas, Se'n coneixen, però amb poc detall.
Montse Martín, Núria Mir, Maite Nogué,
José L. Pardal, Elionor Plaja, Conte La tercera pota de la llibertat 32
Pau Rodríguez. Aquesta casa té molts amants de l'escriptura creativa.
Adreça:
Plaça de Sant Jaume, Amanida Amb fruita d'estiu i tardor. 34
Regidoría de Presidència. de notícies
08002 - Barcelona
Tel. 402 70 00 Taula de joc Facin joc, senyores i senyors! 36
Molt personal Què cal saber de la integració a la 38
Seguretat Social.
Què cal saber molt detalladament.
 
^ Des d'aquest
setembre
w anem per
un notable alt
en serveis!
F. ONTAÑÓN
per afrontar la situació de crisi 4. Hem de transformar Víndex
econòmica municipal, afirmant, de satisfacció dels usuaris d'un
gairebé tots, que no volen que servei en l'element més important
disminueixi l'oferta actual de ser¬ per mesurar l'excel·lència de la
veis. nostra organització municipal. I
Ara tornem de vacances. Se¬ satisfacció, en serveis públics no
tembre és, per això, un mes per vol dir només agradabilitat en el
als bons propòsits. Per recuperar moment de la prestació. Vol dir
maneres de treballar per potenciar —molt especialment— que el ser¬
la qualitat, l'oportunitat, la pro¬ vei és un element imprescindible
ductivitat i la comunicació de i visible de la qualitat de vida
cada servei des del treball quoti¬ personal i ciutadana.
dià i de cadascun dels qui treba¬ 5. Hem d'avançar cap a una
llem a l'Ajuntament. L'objectiu: concepció de municipi que col·lo¬
aconseguir que l'aprovat alt en qui els equips de producció dels
serveis municipals es transformi serveis com l'actiu més important
aviat en un notable alt. Ho podem de l'organització perquè el seu
aconseguir. potencial i la seva capacitat de
Per fer-ho, no hi ha receptes servei intel·ligent és ser infinita.
miraculoses. Només n'hi ha una: 6. Hem de tenir més clar que
feina, feina i feina. Però amb els ciutadans són l'única raó del
orientació al ciutadà. treball municipal: com a persones
Algunes qüestions, doncs, per i en les seves organitzacions.
millorar-la: 7. Aconseguirem, el proper ju¬
1. Hem d'escoltar més atenta¬ liol, el notable que tots esperem?
ment les necessitats actuals de la The Economist publicava el
pluralitat dels ciutadans de Bar¬ mateix dia que l'enquesta de La
celona des de cada barri, Districte Vanguardia que en les organitza¬
i com a organització. Les hem de cions del demà immediat el senti¬
sistematitzar millor. I, des d'aquí, ment i el pensament dels treballa¬
prioritzar serveis. dors són la clau |
Abans de marxar de vacances, 2. Cal que en cada servei, en el
just un any després dels Jocs seu disseny i en la seva prestació
Olímpics, els barcelonins, a tra¬ personalitzada, el ciutadà de Bar¬
vés d'una enquesta publicada a celona hi noti un plus: un valor
La Vanguardia, donaven un nota¬ afegit que li digui clarament que
ble alt a la ciutat: un 7,92 sobre és un servei municipal per millo¬
10. Els barcelonins estan, doncs, rar o sostenir la seva qualitat de
satisfets de la Barcelona que ha¬ vida. I que per a la prestació del
biten. servei —per a la seva satisfacció
Però només donaven un apro¬ d'ús— ell sempre és imprescindi¬
vat alt —un 6,18— a l'actuació ble: cal la seva col·laboració.
global dels serveis municipals a 3. Hem de treballar, en cada
la ciutat, i un suspens als serveis servei, la qualitat i la productivi¬
d'ordenació del tràfic i a la segu¬ tat, sense deslligar-les. Hi ha pre¬
retat ciutadana. guntes clau per avançar en pro¬
I encara hi havia una altra ductivitat: quina és la tasca del
qüestió que cal que tinguem pre¬ servei que oferim? Què tractem
sent els qui treballem a l'Ajunta¬ de fer? Per què ho hem de fer?
ment: un 47,8% dels barcelonins Redefinint el servei amb qualitat,
es pronuncien a favor de transfe¬ en potenciarem la seva producti¬
rir serveis a la iniciativa privada vitat.
CO
O
'o*
P-H
CO
Sants-Montjuïc Voluntaris La coral
ensenya al parc de l'Àrea
la seva historia de Collserola d'Educació
a les escoles
S'han incorporat setanta volun¬ La coral Allegro de l'Àrea
taris nous al d'Educació, la van formar ara fa
Les escoles del Districte im¬ parc metropolità de
Collserola.
parteixen assignatura Aquests voluntaris quatre anys un grup de mestres
una nova s'afegeixen al grup de voluntariat que, després d'un curs de cant
sobre el coneixement del barri, el
existent fins completar-ne un to¬ impartit per l'actual director, es
seu hàbitat quotidià, a través tal de cent-cinquanta. A can Coll van animar a cantar d'una manera
d'un material didàctic editat pel —Cerdanyola— celebrar continuada.
Districte que apropa els infants al es va
una sessió de formació teòrica La coral està formada per cin¬
seu entorn urbà i social més pro¬ durant tot un dia. Amb la inter¬ quanta persones que cada dime¬
per. Aquest material ha estat ela¬ venció de tècnics i col·laboradors cres, de 6 a 8 de la tarda, es tro¬
borat amb la col·laboració del
del els objectius d'aquesta ben a la seu de l'Àrea, a la plaça
Centre Pedagògic i de Recursos, parc,
sessió era fer conèixer als nous Espanya, per assajar i gaudir can¬
l'Arxiu Municipal del Districte voluntaris la realitat del tant després de la jornada laboral.
de Sants-Montjuïc i el departa¬ parc, els
En els quatre anys de funciona¬
ment de Ciències Socials seus
de objectius, les tasques educa¬
i
l'Escola de Formació del Profes¬ tives de preservació, restaura¬ ment, l'evolució de la coral ha es¬
tat molt positiva, tant per la in¬
sorat. Està previst que la col·lec¬ ció, gestió i utilització que s'hi
realitzen i, a partir d'aquí, co¬ corporació de persones com per
ció tingui vint títols que tractaran
diferents aspectes singulars del mençaran a participar de forma l'estabilitat del grup i, principal¬
voluntària en l'execució ment, per la progressió musical
Districte. Dirigeix la col·lecció d'algu¬
nes de les tasques esmentades. que s'ha fet. Cal tenir en compte
Jaume Rios, professor de la fa¬ les dificultats d'una coral
cultat de Geografia i Història de Inicialment, la seva incorpora¬
la Barcelona. ció d'aquestes característiques ja
Universitat de suposarà col·laborar en tas¬
ques de divulgació i atenció al que, per la mateixa professió, els/
«El creixement urbà» i «La in¬ les mestres pateixen un desgast
dustrialització» són els dos pri¬ públic en el Bus del parc i als
Centres d'Educació ambiental de considerable de la veu. En aquest
mers volums que han aparegut, Can Coll i Mas Pins, així com al progrés ha estat decisiva la inter¬
però entre els temes previstos hi Centre d'Informació de Vallvi- venció del director, Pep Prats, qui
ha el passat agrícola, el movi¬ drera —Vila Joana—. amb la seva experiència musical i
ment esportiu, l'associacionisme La incorporació dels voluntaris didàctica ha sabut crear una for¬
polític, un monogràfic sobre
a les
Montjuïc i altres temes què el tasques del parc de Collse¬ mació coral de qualitat.
en rola és considerada
Districte ha tingut per part del En començar aquest cinquè any
un paper capa- Patronat Metropolità una eina im¬ de funcionament, la coral Allegro
davanter.
portant de col·laboració ciutada¬ es planteja objectius nous. Fins
Tot i que aquests quaderns s'a¬
na, així com de difusió i de sensi¬ ara no anava més enllà de les es¬
drecen als escolars, els pot utilit¬ bilització de la població metropo¬ coles municipals i de l'Àrea
zar tothom qui estigui interessat litana envers aquest espai natural d'Educació —aquest any també
en el passat de Sants-Montjuïc. cada cop més valorat i estimat. ha fet un concert a l'Escala—,
però, per aquest curs té previst, a
més, un intercanvi amb una coral
de Gasteiz.
Aquest 6 d'octubre reempren-
dran els assaigs. Totes les perso¬
nes de l'Àrea d'Educació que ho
vulguin seran molt ben rebudes a
la Coral Allegro.
JAUME SOLER RAFAEL ESCUDÉ. OTI JAUME SOLER
Casal Empreses El 010
d'Associacions i disminuïts s'amplia a l'àrea
Juvenils
Segons es desprèn de l'estudi metropolitana
Es la posada encarregat per l'Institut Munici¬
prepara en marxa, pal de Disminuïts, elaborat Amb un conveni
a par¬ signat el juliol
ben aviat, del Consell d'Associa¬ tir d'una
cions Juvenils Centre Mu¬ enquesta realitzada a passat entre l'Àrea Metropolitana
com a
734 de la ciutat, el de Barcelona i
empreses l'Ajuntament, el
nicipal de Recursos de les asso¬ 82,6% les amb telèfon
creu que persones públic d'informació 010,
ciacions i els grups de joves de disminució són que fins ara només funciona a la
Barcelona que s'instal·larà al lo¬ persones com
qualsevol altra, i el 88,3% consi¬ ciutat de Barcelona, s'estendrà de
cal de Transformadors a l'Eixam- dera que disminució no és igual forma
a progressiva als 26 munici¬
ple.
El Projecte Jove ha incapacitat laboral. Tot i així, pis de l'àrea metropolitana.
optat per
treballar-lo i gestionar-lo amb el però, el 51% opina la imatge El 010 ofereix informació so¬
que
física d'un disminuït és un «han¬ bre l'activitat econòmica i fiscal,
Consell de la Joventut de la ciu¬
dicap» tràmits administratius,
tat, convertir Transformadors per a la seva integració la¬ transports,
per boral. actes lúdics i culturals, llistats
en un instrument de política mu¬ En la mateixa línea, tot i que el d'equipaments i centres oficials
nicipal de promoció associativa 63,3% de les entre altres coses.
dels joves. empreses creu que
la millor manera d'ajudar els dis¬ Amb l'ampliació d'aquest sis¬
S'hi oferirà un punt d'informa¬ minuïts és tema es vol crear un espai comú
ció especialitzat en temes integrant-los-hi, el
asso¬
base 50,4% no s'ha
ciatius, de dades sobre plantejat mai la d'informació i de comunicació
una per a un conjunt de tres milions
la realitat associativa Barcelo¬ possibilitat de contractar-ne al¬
a
gun, enfront del 20,4% que en té de persones, cosa que suposa 1,3
na, un fons de documentació i pu¬ milions més d'usuaris que fins
blicacions, agència de algun treballant-hi a hores d'ara i
una premsa del ara.
i serveis d'assessorament i forma¬ 19,8% que sí s'ho ha plante¬
jat, però encara no ho ha fet. Aquest setembre s'ha posat en
ció. Pel marxa la
Comptarà també amb sala que fa a l'aplicació de la primera fase d'aquest
una Llei
d'actes i d'exposicions, amb sales d'Integració Social dels Mi- procés que acabarà d'aquí a un
nusvàlids any, quan totes les poblacions de
de reunions i —LISMI,
espais de treball, que regula,
entre d'altres l'àrea metropolitana hi tinguin
amb recursos informatius i de aspectes, la integra¬
re¬ ció laboral de les accés.
producció de documents, amb persones amb
re¬ disminució—, la majoria d'em¬ El conveni que es va signar
cursos de comunicació i un ma¬
La fase pilot vol preses coneix l'obligatorietat de l'estiu passat també contempla la
gatzem. es cobrir mínim del 2% de la fusió del 010 amb el servei
un
iniciar el proper mes d'octubre. plantilla amb dismi¬ d'informació sobre el
persones transport
nuïdes, però només un 6,5% com¬ públic de la companyia pública
pleix aquesta normativa. Cetramsa, així com la incorpora¬
Prenent les plantilles de les ció del sistema Audiotex —con-
empreses enquestades, i veient testador automàtic intel·ligent—
que el personal fix que hi treballa
és de 182.552 persones, les pla¬
ces que haurien d'estar cobertes
per persones amb disminució són
3.711, però les que actualment hi
treballen només són 1.027. Que¬
darien pendents de cobrir 2.791
llocs de treball per persones amb
disminució.
7
■ europea
eCnooppreevreancició
i seguretat
urbana ó
Hem de construir Europa El mes de novembre del 1991 de l'ajuda adequada del Consell
cada dia. Però de vegades, te¬ es va celebrar a París un Congrés Europeu i encarrega a la nostra
nim la impressió que avançar extraordinari del Forum, organis¬ ciutat la direcció política d'a¬
en projectes comuns és compli¬ me vinculat al Consell d'Europa quest mandat.
cat i lent. que agrupa les ciutats i comuni¬ Hem començat aquesta tasca
Us presentem, aquest mes, un tats europees que col·laboren en amb gran interès, de la qual n'ha
projecte de cooperació entre el traçat d'una política comuna en sorgit el programa SECUCITES,
ciutats europees que demostra materia de prevenció de la delin¬ que presideixo.
que hi ha voluntat de construir qüència urbana. SECUCITES, s'ha constituït
Europa des d'uns serveis com¬ En la resolució final d'aquest com una xarxa que, presidida per
partits per a la prevenció de la congrés extraordinari —defensa¬ Barcelona, conformen vint-i-dues
sida, l'ajuda a les víctimes del da pel nostre Alcalde en el Plena¬ ciutats europees i del Nord d'À¬
delicte, la reinserció de joves ri— es va subratllar novament frica, pertanyents a 10 països.
amb dificultats... que la posada a punt de polítiques Aquestes vint-i-dues ciutats
de prevenció i seguretat urbana són:
s'han de dirigir als territoris i als Cap de la xarxa: Barcelona.
barris pertinents per a la seva Ciutats dirigents: Alger, Lisboa,
aplicació, actuacions fonamenta¬ Toulouse i Torí. Participants:
des en una repartició de compe¬ Atenes, Casablanca, Consell Re¬
tències entre l'Estat i les Col·lec¬ gional de la Gironde, Consell Re¬
tivitats Territorials. gional de Latium —Roma—,
Igualment, es va possar de re¬ Marrakech, Marsella i Nabeul
lleu que la complexitat creixent —Tunísia—. Observadors: An-
de la vida urbana obliga els derlecht, Birmingham, Chaleroi,
agents polítics a tenir una visió, Epinay, Flham i Lille.
cada vegada més profunda, de la Aquesta xarxa de ciutats té
integració i la coordinació de tots com a objectiu promoure i posar
els aspectes que conformen la en marxa accions locals específi¬
gestió administrativa. ques de prevenció social, coordi¬
Administrar una ciutat, tenir nades entre si i finançades per la
la responsabilitat política d'una Comunitat Europea.
ciutat, significa crear les condi¬ I el primer èxit és que la Direc¬
cions perquè hi hagi una interac¬ ció General de Relacions Exte¬
ció insistent dels diversos factors riors de la Comunitat Europea,
i que, d'aquesta correlació mitjançant el programa Medurbs,
d'agents, en sorgeixin les línies ens ha donat un primer finança¬
clau de l'orientació de les políti¬ ment de 790.000 ECUS —uns
ques que han d'aplicar els go¬ 120 milions de pessetes—, que en
verns municipals. els propers anys, si ho fem bé,
Les ciutats europees tenen promet incrementar substancial¬
consciència de la importància del ment.
seu nou rol en la prevenció i han Els programes inicials són
adoptat la idea de la integració cinc: Política de prevenció i lluita
dels diferents nivells competen- contra les toxicomanies i la sida.
cials implicats. La mediació en la resolució dels
En aquest sentit, el model bar¬ conflictes en la vida quotidiana.
celoní de prevenció és cada cop Ajuda a les víctimes del delicte.
més valorat en l'àmbit europeu. Reinserció dels joves amb difi¬
Fruit d'això, és que la Con¬ cultats. Seguretat en el Transport
ferència de París, Forum, es pro¬ Públic.
posa accentuar la cooperació eu¬ Aquests primers mesos hem
ropea entre les ciutats i el gaudir treballat en diferents seminaris
"La nostra ciutat té la
voluntat de ser capdavantera
d'una coooperació
encaminada a què els
continguts socials
i la tolerància es reforcin en
una Europa amenaçada per
pensaments xenòfobs,
violents i intransigents."
per definir els programes concrets I més quan aquesta cooperació
de cooperació que s'han presentat és significativa amb ciutats d'Al¬
a les jornades europees i del Nord gèria, Marroc, Tunísia, amb les
d'Àfrica, que es van celebrar a quals cal crear llaços d'amistat i
Barcelona el 28 i 29 de juny treball, cosa que beneficia diver¬
d'enguany, i on es va demanar el sos aspectes generals i locals de
corresponent finançament de la relació amb les comunitats d'a¬
Comunitat Europea. quests països, incloses les seves
Voldria subratllar que, a banda immigracions.
de l'aportació tècnica dels meus Sens dubte, entendre la segure¬
col·laboradors i de la Guàrdia Ur¬ tat ciutadana com un element clau
bana —cada cop més esforçada del benestar social dels nostres
en el vessant de la prevenció so¬ conciutadans, és un motiu d'ajut
cial—, ha estat magnífic compro¬ a les demandes socials en el seu
bar el lligam interdisciplinari i conjunt que ens omple de satis¬
coordinat —amb un alt grau de facció a tots els que creiem en la
qualificació ben reconeguda en preponderància de l'interès social
tots els àmbits socials del nostre en la nostra activitat política.
Ajuntament—. Així ha estat, per I més encara quan comprobem
exemple, en temes d'ocupació ju¬ que, d'això, en resulten millores
venil, de prevenció de la violèn¬ consubstancials, com les que any
cia domèstica, la reinserció so¬ rera any des del 1984, es produei¬
JAUME SOLER cial... xen a la nostra ciutat, amb des¬
Igualment positiva ha estat la censos significatius i continuats
col·laboració d'altres àmbits que dels índexs de victimització.
fins ara ens han ajudat com ara Esperem que la Comunitat Eu¬
els serveis jurídics o el mateix ropea continuí sensible als esfor¬
Patronat Municipal de Turisme. ços i al treball endegats a la nos¬
En definitiva, tot això suma tra ciutat i des de la nostra ciutat.
positivament a l'hora de definir
el paper solidari de la nostra ciu¬ Joan Torres i Carol
tat, i la seva voluntat de ser cap¬
davantera d'una coooperació en¬ Regidor de la Via Pública
caminada a què els continguts
socials i la tolerància es reforcin
en una Europa amenaçada per
pensaments xenòfobs, violents i
intransigents.
En el programa SECUCITES
també es recull la preocupació de
la zona mediterrània per trobar la
concreció d'aquesta voluntat de
treball i amistat comuna.
No se'ns escapa que una situa¬
ció com l'actual, en què que gra¬
viten sobre l'espai del mediterra¬
ni amenaces diverses, demana
assegurar l'amistat entre els po¬
bles i ciutats de la conca mediter¬
rània.
Inserció Aquest, és un
social objectiu cab¬
dels joves, toxicomanies o
la dal
seguretat en els transports públics són per fer front als perills que
alguns dels temes de SECUCITE. l'amenacen.
Quinze "Actualment, ha de significar
anys l'alternativa altra vegada, el
canal per retrobar els valors
de Mercè del civisme i la comunicació
entre tots els ciutadans."
Aquest 1993 farà quinze anys
que es va celebrar la primera edi¬
ció de les Festes de la Mercè im¬
pulsada pel primer consistori de¬
mocràtic l'any 1979.
En el transcurs de les diferents
edicions, la Mercè s'ha consoli¬
dat com a Festa Major de la ciutat
i s'ha convertit en una cita espe¬
rada del calendari anual d'actes
de la ciutat.
Celebrar quinze anys de la
Mercè significa haver deixat en¬
rere una etapa de recuperació i
consolidació i donar un pas cap a
una nova època marcada pel pro-
tagonisme ciutadà en tots els ac¬
tes. Els noranta són anys de rei¬
vindicació de la participació i la
convivència, del mestissatge i la
barreja.
La festa va ser, durant la dèca¬
da dels setanta, un element per
lluitar contra l'immobilisme i de
recuperació dels carrers i de les
places per a tothom. Als vuitanta
es va consolidar com a punt de
cohesió de la identitat ciutadana
i, actualment, ha de significar
l'alternativa altra vegada, el canal
per retrobar els valors del civisme
i la comunicació entre tots els
ciutadans.
D'altra banda, la Mercè 93 es
presenta com a hereva d'un fet
extraordinari per a la història de
Barcelona: la transformació de la
ciutat en una gran festa olímpica,
quinze dies de trencament de la
rutina i de participació massiva. présentants de l'Ajuntament de festa individualment. Díaquesta
Així, doncs, és hora d'aprofitar Barcelona, empreses, entitats i manera, la Mercè s'acosta defini¬
l'herència de les Olimpíades, associacions que se senten impli¬ tivament a la gent, li dóna la pa¬
d'agafar al vol la necessitat de cades en la celebració de les fes¬ raula i es converteix un cop més
comunicació i participació dels tes majors de la ciutat. Entre les en un canal per a la comunicació
ciutadans i fer una festa en què agrupacions hi ha l'Associació entre tots els qui vivim a Barcelo¬
els barcelonins no siguin només Voluntaris 2000, formada per ex- na.
els espectadors, sinó participants voluntaris olímpics i paralímpics
actius en tots els actes. que han volgut donar una conti¬ Francesc M.
Perquè tothom pugui formar Fabregat
nuació a la feina començada du¬ IMBE
part de la Mercè, es constituirà el rant els Jocs i que obre les seves
Consell de la Mercè, organisme portes a les persones que s'hi vul¬
que englobarà, a partir d'ara, re- guin apuntar per participar en la
Podem "Els factors que
ser contribueixen més
al creixement de les ciutats
els primers en més ben situades són la forta
expansió de l'ocupació en el
desenvolupament sector serveis, juntament amb
una base industrial-
econòmic manufacturera estable."
Bona notícia: VEuropean Eco¬ Barcelona creixerà, segons
nomic Research and Advisori l'ERCO, a un ritme del 3,4%
Consortium —ERECO— afirma anual, molt per sobre de les ciu¬
que Barcelona és, d'entre totes tats tradicionalment «estrelles»
les ciutats europees, la que té el d'Europa com ara Londres
potencial de creixement més alt (1,2%), París (2,6%) o Frankfurt
per als propers deu anys. (2,6%).
L'ERECO ha estudiat trenta- Segons aquest estudi, els fac¬
dues ciutats europees, de les tors que contribueixen més al
quals us oferim el ranking en ter¬ creixement de les ciutats més ben
mes de percentatge de creixement situades són la forta expansió de
anual del seu producte interior l'ocupació en el sector serveis,
brut: juntament amb una base indus¬
Ciutat PIB trial-manufacturera estable.
Les raons
(% creixement que expliquen la
«caiguda» de moltes ciutats brità¬
anual) niques rauen en la reducció de la
Barcelona 3,4 seva participació en la producció
Dublín 3,2 industrial durant la dècada dels
Lisboa 3,0 vuitanta. La sortida de la Gran
Berlín 3,0 Bretanya del Sistema Monetari
Hamburg 2,9 Europeu —segons l'ERCO— farà
encara més difícil als industrials
Munic 2,8 anglesos competir amb les indús¬
Lille 2,7 tries d'altres països de la Comu¬
Brussel·les 2,6 nitat. També són factors negatius
Viena 2,6 per a ells la mala imatge generada
Frankfurt 2,6 per unes comunicacions per car¬
París 2,6 retera i ferrocarril deficitàries,
Amsterdam 2,4 així com la baixa qualificació
dels seus treballadors.
Edimburg 2,3 Formen part de l'ERCO, insti¬
Lió 2,3 tuts d'anàlisi de tota Europa: el
Rotterdam 2,3 Cambridge Econometries anglès,
Copenhaguen 2,1 el BIPE de París, l'ECOTEC de
Bolònia 2,0 Birmingham, l'IFO de Munic, el
Stuttgart 2,0 NEI de Rotterdam, el Prometeia
1,9 de Bolònia i el WIFO de Viena.
Marsella
Tot un estímul
Atenes 1,8 per a la promo¬
ció de la nostra ciutat. Tot un mo¬
Madrid 1,7 tiu de reflexió per a nosaltres
Milà 1,7 també: el que avui passa a les
Roma 1,6 ciutats britàniques també ens po¬
Glasgow 1,6 dria passar a nosaltres un dia. No
Torí 1,5 s'hi val, a badar!
Cardiff 1,5
Londres 1,2 Manuel Ludevid
Dusseldorf 1,2 Director de Promoció
Colònia 1,1 Econòmica
Manchester 0,8
Birmingham 0,2
El Far, "Impulsar les activitats
econòmiques i la formació
professional en el camp de les
Centre de activitats marítimes,
promoure els esplais i els
Treballs esports del mar, recuperar la
història, la tradició i la
cultura marítima de la
del Mar nostra ciutat."
El 4 d'octubre del 1989 es va Barcelona i la Politècnica de Ca¬ present i un futur engrescador. El
constituir l'Associació «Barcelo¬ talunya i, el nexe de tot això: la compromís d'un grup de ciuta¬
na, fes-te a la mar». Un grup en¬ tossuderia de l'Associació «Bar¬ dans s'ha ampliat a les institu¬
tusiasta de ciutadans emprenien celona, fes-te a la mar.» cions de la ciutat. Ahir, «Barcelo¬
la gran aventura que representava Els grans gestos i les grans li¬ na, fes-te a la mar». Avui, «El
recuperar l'ús de la mar i les se¬ túrgies marquen fites en la vida Far, Centre de Treballs del Mar»
ves possibilitats com a patrimoni de les col·lectivitats, però el gest continua sent una gran aventura
de tots els barcelonins. constant del dia a dia li permet ciutadana per recuperar l'ús de la
Quatre anys després, més exac¬ seguir parlant de la gran aventura mar per a la ciutat.
tament el 25 de maig d'enguany, ciutadana que suposarà donar im¬
es va constituir el Consorci «El puls i vida a aquest consorci que Carolina Orriols
Far, Centre de Treballs del Mar». suma un conjunt important de vo¬ Consorci «El Far, de
Ha estat un esforç col·lectiu luntats. Centre
Treballs del Mar»
que ha tingut el valor del diàleg, Avui, impulsar les activitats
del consens, de posar-se a treba¬ econòmiques i la formació pro¬
llar per a un objectiu comú a ins¬ fessional en el camp de les activi¬
titucions com l'Ajuntament de tats marítimes, promoure els es¬
Barcelona, la Diputació de Barce¬ plais i els esports del mar, recu¬
lona, entitats públiques de tanta perar la història, la tradició i la
importància i relleu com el Port cultura marítima de la nostra ciu¬
Autònom i les Universitats de tat, no deixa de ser un repte del
Això ha "Els
estat diferents barris
del Districte n'han estat
l'escenari perquè gent
l'Estiuàs de de totes les edats
s'ho passés bé."
Sant Martí 93
Ara que ja comença a passar la gaudís tothom: concursos, tallers, Tenint en compte que la Festa
calor, queda una mica lluny la nit concerts, balls, espectacles infan¬ de la Mediterrània ja ha fet cinc
del 21 de juny quan, en un am¬ tils, actes esportius... i tot això al anys, les primeres nits de setem¬
bient festiu i engrescador, es va carrer, a les platges, a les rambles bre sempre han augurat bones
inaugurar al Centre Cívic Can Fe¬ i als parcs. vetllades vora la mar amb un re¬
lipa «L'Estiuàs de Sant Martí». Ara que ja han passat les revet¬ pertori ampli per satisfer gustos
Totes les entitats que, directa¬ lles de Sant Joan, que el Concurs musicals molt diversos. La nit del
ment o indirectament, van col·la¬ de Balls de Saló ha acabat, que 3 de setembre la platja es va om¬
borar en l'organització hi eren els concerts de Rockline han estat plir de ritmes calents amb la Sal-
presents, juntament amb els tre¬ un èxit i que ja s'ha cremat tota seta del Poble Sec i, la del dia 4,
balladors que, amb molta volun¬ la pólvora de la Nit Diabòlica, va ser la nit memorable del rock.
tat i ganes de treballar, participa¬ l'Estiuàs només seria un record Ara, que la sorra del Bogatell
ven en aquest projecte. Tot en¬ de bons moments compartits. Re¬ espera en silenci els embats de
llestint els darrers preparatius per cords inspirats potser pels cartells les onades de tardor, tots tenim
a aquella nit de finals de juny, i ventalls que encara resten pen¬ un bon record de l'Estiuàs.
brindàvem perquè el bon temps jats en algun despatx. Per sort, Fins a l'any que ve!
ens acompanyés. encara tenim molt fresca a la me¬
Els diferents barris del Distric¬ mòria la Festa de la Mediterrània, Toni Escudero
te n'han estat l'escenari perquè que ha posat punt i final a aques¬ Blanca Gómez
gent de totes les edats s'ho passés ta campanya, que si bé no és mas¬ Districte de Sant Martí
bé. Tot estava pensat perquè en sa llarga, sí que és ben intensa.
Manel
de Forn,
l'estrateg
amable
Des del seu despatx de la Aquests últims anys la seva acabar una etapa molt important.
Torre de Colom, Manel de Forn vida és, pràcticament, l'Ajun¬ La majoria de l'equip que va ju¬
contempla gairebé tota la ciu¬ tament de Barcelona. Ha estat gar aquesta carta, per una raó o
tat: la que es perd en l'horitzó al COM, a Informació de Base, altra, ha marxat. Fins i tot perquè
del mar i plena de projectes per al Pla Estratègic, al Programa era necessari. Entre altres coses
al futur, i la que s'arrapa a de Millora de les Relacions amb perquè, lògicament, després
Collserola, plena de projectes ja el Ciutadà, a l'Àrea d'Organit¬ d'una etapa de forta creativitat,
realitzats. zació, a Eurociutats... ¿Com in¬ en ve una altra d'estabilització o
Té la mateixa bonhomia greu terpreta, des d'aquesta petita i de concreció. Probablement les
d'home emprenedor, innovador llarga història, la vida del nos¬ mateixes persones no serveixen
i —molt especialment— amable tre Ajuntament? per a ambdues etapes. En aquest
que sempre l'ha caracteritzat. Aquest Ajuntament ha tingut sentit, l'evolució és clara.
Una amabilitat estratègica per¬ un avantatge, des de l'inici de la Què passa? Passa que l'etapa
què et facilita situar-te en la di¬ democràcia, respecte a altres de creativitat ha permès una imat¬
mensió correcta per trobar so¬ ajuntaments d'Espanya —fins i ge, no només de ciutat, sinó d'or¬
lucions als problemes que es tot si el comparem amb altres paï¬ ganització de ciutat francament
presenten a les organitzacions sos—. És que té la sort que bona potent, de marketing fort, que ha
públiques i a la ciutat. part de l'equip directiu coneixia a estat venent a Europa. Però, ara,
Municipalista, home de l'A¬ fons els problemes municipals. el gran repte de l'Ajuntament és
juntament durant molts anys, Per tant, es va poder començar a ser capaç d'assolir, en aquesta se¬
pensador, conversador, tècnic, actuar a partir de l'experiència i gona etapa, els mateixos èxits en
arriscat... A l'Ajuntament el no a partir de l'aprenentatge. una etapa de gestió més concreta
trobem a faltar, però el sabem Mentre la majoria d'ajuntaments i absolutament necessària.
pròxim a tots nosaltres en la van invertir-hi tres o quatre anys, Allò que ha de caracteritzar
seva nova feina. el de Barcelona va poder actuar aquesta nova etapa —i estic segur
D'una conversa llarga i mati¬ molt de pressa en temes com ara que la caracteritza— és el tema
sada, us en presentem un retall la reforma administrativa, la po¬ de la retallada de despesa. Això,
llarg i suggeridor. sada en marxa de mecanismes i s'ha d'entendre que és la funció
idees com els Jocs Olímpics o tàctica d'una estratègia molt més
l'estratègia de desenvolupament clara: la de fixar millor els objec¬
econòmic. tius. El que seria horrorós és que
Això és el que caracteritza l'A¬ la retallada fos l'estratègia en si.
juntament de Barcelona i fa difí¬ Aniria contra la qualitat dels ser¬
cil comparar-lo amb altres ajunta¬ veis públics.
ments. El nostre Ajuntament ha Entenc que és una situació
passat de recollir idees de gestió tàctica dins d'una operació estra¬
de moda a posar «modes» de ges¬ tègica que permet —a partir de
tió. I, en qualsevol dels casos, ha bases noves— fer un rellança-
estat, fins als darrers temps, una ment. Cal un cert rebateig o re¬
de les institucions públiques més naixement de la situació munici¬
potents a Europa. pal amb unes bases, uns planteja¬
Hi va haver una oportunitat ments i uns objectius molt avan¬
històrica aprofitada —entre el çats.
1979 i el 1982—, en un moment
en què no hi havia lleis. L'equip Diu que l'Ajuntament de
directiu tenia el suport dels treba¬ Barcelona és una de les institu¬
lladors i de la població i, per tant, cions més potents d'Europa. Su¬
es va poder fer una transformació poso que aquesta afirmació sob¬
global. Això és el que hem viscut tarà molts treballadors munici¬
fins ara. pals.
Per mi, des d'un punt de vista És veritat. El nivell de teclats
Fotos: Jaume Soler formal, en acabar els Jocs es va electrònics de l'Ajuntament és
"El nostre Ajuntament "S'han de fixar millor els
ha passat de recollir idees objectius. El que seria
de gestió de moda a posar horrorós és que la retallada
«modes» de gestió." fos l'estratègia en si. Aniria
contra la qualitat dels serveis
públics."
superior al nivell de mitjans dels
ajuntaments i les organitzacions
públiques europees. Aquest és un
punt.
Després hi ha tota la part de re¬
lacions amb el ciutadà, que és
una operació que només té sentit
gràcies a uns alts nivells d'orga¬
nització i de mecanització. Ningú
no ho ha fet més que nosaltres. El
010 es va posar en marxa en un
moment, el 1982, en què era im¬
pensable que algú es posés a ex¬
plicar la ciutat i allò que feia la
ciutat. No ho podia fer ningú a
Europa. Nosaltres tenim la idea i
la tecnologia. En aquest sentit,
doncs, el nivell que hi havia a
l'Ajuntament els anys 87-88 ja
era molt alt.
Des del punt de vista de qües¬
tions organitzatives, hem obtingut
un premi als ítems de planificació
estratègica. Vam ser els primers a
posar en marxa una Àrea de Des¬
envolupament Econòmic i Social,
o la mateixa Àrea d'Empreses
com a instrument de gestió públi¬
ca.
Ara mateix, per exemple, el
que m'han demanat és la creació
d'un nou producte que estic in¬
ventant: gestió pública. No entesa
com allò que seria la gestió dia a
dia d'una administració, sinó en¬
tesa des de temes com ara ¿quan
crear empreses?, ¿com controlar
projectes?, ¿quins són els indica¬
dors per comprovar que els ser¬
veis públics que oferim funcio¬
nen?
Barcelona és l'única ciutat del
món que ha estat capaç de trans¬
formar-se en deu anys i gestionar
amb èxit tots aquests projectes.
La tecnificació és al darrera de
tot això. I no només la informàti¬
ca. La tecnificació que hi ha és
impensable. Quan vas pel món,
t'adones d'això. Sobretot quan et
demanen: «¿com s'ho han fet,
vostès?»
"Cal un cert rebateig "El nivell de teclats
o renaixement de la situació electrònics de l'Ajuntament és
municipal amb unes bases, superior al nivell de mitjans
uns plantejaments i uns dels ajuntaments i
objectius molt avançats." les organitzacions públiques
europees."
Ara es parla de privatitzar. Pri- molt, i es va baixant en picat fins informació que els han donat, que
vatitzar és un argument ridícul. Si que, en arribar a baix, hi ha uns no pas saber el nombre de perso¬
tu controles les polítiques, con¬ «treballadors» que són els últims nes ateses. Això ens farà saber
troles el sistema i tens els siste¬ de la fila. quins problemes hi ha i quins
mes de control suficients, pots fer Aquest sistema ja s'ha acabat. canvis hem de fer en el nostre
gestió pública, privada i gestió Perquè els límits d'aquestes ad¬ sistema per atendre més bé els
del mig. La decisió de la fórmula ministracions»^/? down», quan hi ciutadans. Aquest és el comple¬
de gestió depen de la teva capaci¬ ha moltes organitzacions i molts ment de qualitat de productivitat.
tat de gestió positiva. Aquest és costos, acaben bé amb les teories Les teories d'organització quanti-
el tema. de privatització, bé amb el con¬ tativistes soles no funcionen.
Allò que ha entés, d'una mane¬ trol absurd i vertical que impe¬ Funcionen només en departa¬
ra o altra el Banc Mundial, per deix que es facin projectes. Ales¬ ments de producció passiva.
exemple, és que nosaltres sabem hores s'ha de fer una refundació
gestió. Sabem gestionar bé —en de l'administració pública. És a Quins han estat els punts
el sentit macro—, sabem de des¬ dir, preguntar-se per què serveix i forts i els punts febles del Pla
centralització funcional, territo¬ en funció de què serveix. Aquest Estratègic? Què ha innovat?
rial, utilització d'instruments i, és el tema. Quina ha estat la seva metodo¬
sobretot, utilització de sistemes Partint de zero, tornant a co¬ logia? Com valora ara el con¬
de control. mençar, ens trobem que hi ha un sens, els resultats i tot el que ha
Ai!, el dia que només ens dedi¬ ciutadà pel carrer que té un pro¬ suposat per a aquesta ciutat?
quem a gestionar les barraquetes blema. Llavors, el que s'ha de fer En aquesta ciutat, en plena cri¬
municipals... Aquell dia s'enfon¬ és identificar aquest problema per si, el primer que es fa és el pacte
sarà l'Ajuntament. resoldre'l. És per això que hem industrial entre sindicats. Aquest
de muntar una administració de és un resultat objectiu del Pla Es¬
Si el ciutadà és el client de baix a dalt i no top down. Això tratègic.
l'Ajuntament, això què significa ens canvia radicalment tota la El segon resultat positiu és que
com a organització? mentalitat, les formes de relació o el Pla Estratègic està molt més
No, el ciutadà no és el client les formes de cultura. Hi ha te¬ potenciat pels sectors privats que
de l'Ajuntament, n'és l'amo. Em mes com ara el fet de la competi¬ pel sector públic, que ja estava
sembla que aquest és el canvi de tivitat i la productivitat que, avui, molt més cansat.
mentalitat que s'hauria de pro¬ estan lligats a la qualitat del pro¬ El tercer resultat positiu és que
duir. Veig els temes de relació pi territori. els periodistes econòmics —que
amb el ciutadà, el marketing, com Els serveis han de ser de quali¬ vaig atendre durant els Jocs
un element fonamental. Però, en tat. Això vol dir que la qualitat Olímpics— es van quedar al·luci-
definitiva, el ciutadà és l'amo. del vida dels ciutadans és bona. I nats perquè la majoria d'actors
Per això, el tracte que ha de re¬ no només és bo el tracte en el econòmics i socials que havien
bre no és només de client. Has de moment del servei. entrevistat deien el mateix sobre
tenir en compte que tu et relacio¬ El mecanisme de l'administra¬ la ciutat.
nes amb una persona que t'ha vo¬ ció pública i dels seus serveis és Aquests són els resultats més
tat, que t'ha elegit i que et paga. a l'inrevés del que normalment es bons. Però, a part de tot això, el
Per tant, estàs amb un membre fa. Això vol dir: tornem a comen¬ Pla Estratègic ha estat molt bo
d'un consell d'administració; çar per indentificar, per atendre i perquè ha permès una interacció
amb poques accions, si tu vols, fer-ho bé. Després organitzem la amb els Jocs Olímpics de temes
però que s'asseu, en definitiva, al nostra feina en funció d'aquestes que havien quedat afectats pels
consell d'administració. demandes! Jocs. Vulguem o no, els Jocs do¬
A partir d'aquí, què passa? Calen sistemes de control. Però naven una imatge d'«excel·lèn-
Doncs que entren en crisi les teo¬ puc posar un exemple de com cia» de la ciutat, més que no pas
ries organitzatives, típiques, que canvia la mentalitat de control: el Pla Estratègic. El Pla, doncs,
són les tradicionals del top down. Avui, en el tema de l'atenció al ha introduït fenòmens com les
O les que pensen i fan funcionar públic, és més important saber àrees de nova centralitat, la dis¬
1' administració des de dalt de com han estat ateses les persones tribució i l'equilibri social de la
tot, on n'hi ha uns que manen que hi han acudit o si han entès la ciutat i el plantejament de temes
"El ciutadà no és el client de "Partint de zero, tornant a
l'Ajuntament, n'és l'amo. començar, ens trobem que hi
Em sembla que aquest és el ha un ciutadà pel carrer que
canvi de mentalitat que té un problema, per això hem
s'hauria de produir." de muntar una administració
de baix a dalt i no top down."
més lligats al manteniment de la
producció industrial.
Un altre bon resultat és la crea¬
ció de pensament estratègic com
a modernització de la ciutat reen-
tesa per tothom.
La voluntat explícita en aquest
moment és fer un nou Pla Estratè¬
gic —que ja tenim en marxa—,
que serà una pedra de toc clau
perquè és software i no hardware.
Hem creat un marc de vida espec¬
tacular. Ara ens posem en un pla
estratègic que ha de reomplir
aquesta carcassa garantint temes
de qualitat de vida, evitant tots
els temes d'intolerància des del
punt de vista social i assegurant
temes de futur, reforçant els te¬
mes de formació professional, els
de les indústries emergents i el
suport a sectors amb futur per a
Barcelona.
Vostè és un expert inqüestio¬
nable en tenies de municipalis-
me. ¿Com valora, en aquest mo¬
ment de crisi a les institucions,
el tema municipal?
És un moment de crisi global
europea molt forta. És a dir, hem
de tenir en compte que Edimburg
ha representat un pas enrere res¬
pecte a Maastrich perquè ha sig¬
nificat un reforçament dels Estats
centrals molt fort. Un segon tema
de fons és la difusió de la ciutat
en el territori i la profunda inte¬
racció entre ciutat i regió. Cada
vegada més, la dicotomia entre
ciutat/regió és més difícil de
mantenir. Des d'un punt de vista
formal, cal dir que tot allò que
pot fer l'administració local, que
no ho faci la regional. Així, en¬
tenc que només tindran sentit les
polítiques integrals sobre territo¬
ri. I que cada vegada tenen menys
sentit les polítiques sectorials. Si
el municipi té una mida suficient
per poder definir polítiques, és
l'element bàsic i clau en tot això.
"Barcelona ha canviat de "El que de veritat sabem
graó, ara és una ciutat fer és integrar tècniques,
metropolitana i el primer pas sistemes i experiments i
és solucionar els problemes convertir-los en productes
administratius. " que funcionen."
Com dibuixa, després dels però no sempre és un factor favo¬
Jocs, la Barcelona del 2000? rable. A la resta d'Espanya pots
És una ciutat amb un nivell de tenir problemes per la utilització
serveis públics bastant alt. I de Barcelona. En
no segons quina
parlo només de la Vila Olímpica, mena de productes, com ara les
ni de Montjuïc —que són ele¬ planificacions estratègiques, hi ha
ments clau, d'altra banda—, sinó una certa reticència a la contrac¬
parlo d'allò tació de la
que que apareix de gent de fora, perquè
nou a Barcelona: el disseny de les els dóna la sensació que s'ho po¬
rondes. Les rondes són un ele¬ den fer sols. És~ïàcil vendre as¬
ment decisiu dues La sessoraments baratets. Però són
per raons.
primera és difícils els contractes
que s'integren molt bé importants
en l'espai urbà i, la segona, per¬ perquè això implica el reconeixe¬
què la barreja de túnel i espai ment que no són capaços de fer-
obert fa que siguin una via urba¬ s'ho.
na. Si fossin només un túnel, Amb
po¬ tecnologies com ara ai¬
dríem estar travessant Barcelona gües, gas o escombraries, tenim
la Conxinxina! sectors
o competitius. I altres que
Aquesta estructura d'integració no en són.
de l'espai —via ràpida i urbana Treballem molt el fet de recol¬
alhora—, la recuperació de les zar-nos en les fonts de
o finança¬
platges, per exemple, és a l'hora ment, tant bilaterals com interna¬
de la veritat allò que resulta més cionals, que permeten treballar
reconegut i espectacular als bàsicament amb
per països del Tercer
visitants d'altres països. Tota la Però encara tenim debilitats Món o amb països de l'Est. Per
resta són peces monumentals. com els sistemes d'educació pro¬ tant, estem treballant fortament
A partir d'aquí entrem en la fessional i la no utilització estra¬ amb les comunitats europees,
imatge de la Barcelona del 2000. tègica de les eines d'integració amb el Banc Mundial, amb l'In¬
Barcelona ha canviat de graó, social. ternational Banc
ara Africà, etc.
és una ciutat metropolitana i el Segons tots els diaris som la Tenim l'avantatge de la imatge
primer pas és solucionar els pro¬ ciutat d'Europa amb més poten¬ de Barcelona arreu. Però tenim
blemes administratius. Aquest és cial de creixement, això ho hem inconvenients com ara l'escassa
un tema clau i fonamental. Va ser d'aprofitar com sigui. El que de tradició de la política exterior es¬
un tema de debat polític, però ara veritat sabem fer és integrar tèc¬ panyola respecte a les polítiques
és inexcusable. Aquest canvi niques, sistemes i experiments i d'exportació i suport a aquesta
d'escala li permet reforçar el ca¬ convertir-los en productes que mena de coses.
ràcter de polivalència i manteni¬ funcionen. TUBSA pretén obrir portes. És
ment de sectors industrials que molt interessant l'exportació en
són l'element clau de cara al fu¬ Avui dia està a TUBSA. Com aquests moments perquè el mer¬
tur de Barcelona. No podem ser utilitza TUBSA les tecnologies cat intern té |
una ciutat de serveis només. Si que s'han anat assajant a Bar¬ problemes. I
això no passés, resultaria un de¬ celona?
sastre econòmic. Hi ha hagut, a TUBSA vol dir Tecnologies
més, una sorpresa positiva. I és Urbanes de Barcelona SA. És una
que en les anàlisis que tenim en empresa mixta que té aquest ob¬
aquests moments, malgrat totes jectiu: comercialitzar les tecnolo¬
les operacions dels Jocs Olímpics gies creades a la ciutat. Ja fa dos
que han anat a recolzar anys que m'hi vaig incorporar.
1'«excel·lència» de la ciutat, no L'empresa té el gran repte de
s'ha produït un increment de la passar de les teories al producte. I
dualització, és més, hi ha hagut que algú te'l compri. La imatge
una disminució de les diferències. de Barcelona t'hi ajuda molt,
Centralitat,
Modernisme
i barris
al Districte de
l'Eixample
És el centre dinàmic de la La Casa Elizalde mostra exposicions de diferents estils d'art.
ciutat, la més barcelonina de
les Barcelonès gràcies al seu
traçat, a la seva arquitectura, a
la seva història i a la vida acti¬
va que fa que cada dia s'hi
vagi, s'hi compri, s'hi passegi i
s'hi visqui.
Els seus ciutadans, però,
malgrat sentir-se Eixample no
se senten gaire barri. Però, per
a tots ells, el Districte ofereix
serveis, escolta necessitats i fa
que el municipi sigui un veí més
amb una família de serveis de
dos-cents treballadors.
Al carrer Consell de Cent 333 Dreta de l'Eixample, amb els bar¬
hi ha, de forma provisional, la ris de Sagrada Família, Fort Pienc
seu del Districte de l'Eixample. i la mateixa Dreta. La segona és
D'ençà de l'any passat, els ser¬ l'Esquerra de l'Eixample i el bar¬
veis del Districte ocupen des de ri de Sant Antoni. En total, cinc
la segona fins a la setena planta barris amb característiques prò¬
de l'edifici. L'usuari fa el primer pies, nivells de vida diferents i
contacte amb el servei a la segona amb més o menys sentit de barri.
planta on hi ha instal·lada l'Ofi¬ Cinc barris amb una xarxa im¬
cina d'Informació i els diversos portant d'equipaments que donen
serveis de Padró Municipal, Re¬ servei a usuaris de diverses edats
gistre General i la Targeta Rosa. i que ofereixen resposta a distin¬
Igualment, s'hi troba el Nucli tes necessitats relacionades, tant
de Secretaria, el Servei de Nor¬ en el sentit més purament social,
malització Lingüística i la Cap de com les que fan referència a l'oci,
l'Arxiu i Biblioteca. la cultura i el lleure.
A la tercera planta trobareu la
Inspecció Polivalent, les Obres Trenta-nou equipaments per als
Menors i l'Assessoria Jurídica. A barris
la quarta, Coordinació i Serveis Perquè tothom s'en pugui fer
Personals. A la cinquena, Activi¬ una idea, al Districte hi ha trenta-
tats Industrials i els companys de nou equipaments on treballen
l'IMI. A la sisena, els Serveis cent-una persones. Cal dir que a
Tècnics i, finalment, a la setena, la seu de Consell de Cent, n'hi
Gestió Econòmica i Regidoría. treballen dues-centes. Per tant,
D'altra banda, el Districte de un total de dues-centes tres com¬
l'Eixample està dividit territorial¬ panyes i companys —subalterns,
ment en dues zones: l'una és la administratius, tècnics, assistents
"Al Districte hi ha trenta-nou "Avui dia, es pot assegurar
equipaments on treballen que la implantació de
cent-una persones." l'anàlisi, a partir dels
Centres de Cost, ha estat
una bona eina en la gestió
dels programes i
els equipaments."
JAUME SOLER
socials, metges, psicòlegs, arqui¬
tectes, aparelladors, etc.—, ca¬
dascun dels quals desenvolupa
una funció concreta.
Des de l'any 1991, el Districte
es va plantejar dotar-se d'un ins¬
trument d'anàlisi que permetés
conèixer l'eficàcia, l'eficiència i
la rendibilitat social en relació
amb els costos econòmics. Avui
dia, es pot assegurar que la im¬
plantació de l'anàlisi, a partir
dels Centres de Cost, ha estat una
bona eina en la gestió dels pro¬
grames i els equipaments. Aquest
procés permetrà en el futur
avançar en un coneixement més
ampli i en l'establiment d'estàn¬
dards a escala de ciutat que per¬
metin saber exactament on es tro¬
ba el punt òptim de la gestió.
L'experiència de tres anys de
territorialització dels Serveis Per¬
sonals en dues zones s'ha anat
complementant amb la incorpora¬
ció de diferents professionals que
participen en la creació de pro¬
grames per dur a terme l'activitat
principal de cada equipament.
Així, definits com a centres pres¬
tadors de serveis, els equipaments
del Districte de l'Eixample han
acarat el repte, aquest 1993, de
racionalitzar-se prioritzant els
serveis d'atenció directa a la per¬
sona i, especialment, als sectors
més desprotegits: persones grans,
disminuïts, etc.
Els tres Centres de Serveis So¬
cials dirigeixen els seus esforços
cap a l'atenció individualitzada a
través de diferents programes
d'Ajuda Domiciliària, Servei
d'Alarma Telefònica, Àpats en
Companyia, Arranjament d'Habi¬
tatges... Igualment, al Districte hi
ha quatre Casals d'Avis que, dins
la prioritat que tenen els progra¬
mes per a la gent gran, vetllen per
la part més lúdica del seu temps.
Els darrers anys, l'activitat
cultural i de suport a la creació ha Centre de Serveis Socials de la Dreta de l'Eixample
"L'activitat cultural i de "El nivell de vida és dels més
suport a la creació alts de la ciutat, amb un teixit
ha consolidat com a social d'escassa identificiació
equipaments emblemàtics amb l'àmbit territorial. "
la Casa Elizalde, l'Annex
Golferichs i l'Espai de
Fotografia Francesc Català
Roca."
JAUME SOLER
consolidat com a equipaments
emblemàtics la Casa Elizalde,
l'Annex Golferichs i l'Espai de
Fotografia Francesc Català-Roca.
En general, les diverses ofertes
—música, teatre, cinema, exposi¬
cions— es mantenen, tot i que el
darrer semestre s'ha establert el
cobrament d'una petita entrada
per a les propostes més decidida¬
ment d'oci —concerts, especta¬
cles, etc.— a fi de contribuir a
sufragar-ne les despeses. La crea¬
ció de beques hi permet l'accés
en igualtat de condicions a to¬
thom.
L'Eixample i la seva població
El Districte de l'Eixample té
una població de 274.282 habi¬
tants, segons el Padró Municipal
del 1991, i una densitat que du¬
plica la mitjana de Barcelona en
un territori de 7,47 quilòmetres
quadrats —7,54 del total de Bar¬
celona—.
Segons l'anàlisi que fa el Pla
de Desenvolupament Local 1992
del Districte, la població decreix
un 5% amb un balanç migratori
negatiu, amb la característica
d'una emigració configurada fo¬
namentalment per persones de
classe baixa i de més de seixanta
anys i una immigració de perso¬
nes entre trenta-cinc i quaranta-
cinc anys de categoria sòcio-eco-
nòmica alta.
Pel que fa a les edats, l'estruc¬
tura es caracteritza per un grau
d'envelliment superior al del con¬
junt de la ciutat: 27% de persones
de més de 60 anys, enfront d'un
23% al conjunt del municipi. El
nivell de vida és dels més alts de
la ciutat, amb un teixit social
d'escassa identificiació amb
l'àmbit territorial. És a dir, no hi
ha consciència de pertinença a
l'Eixample tal com passa en al¬
tres Districtes. Tot i que la majo¬
Annex de la casa Golferichs dedicat a ludoteca ria d'entitats cíviques i culturals
"En el conjunt de noranta- "L'Eixample es proposa
quatre illes, que van des mantenir els serveis sense
de la plaça Catalunya fins a incrementar costos."
la Diagonal, es concentra
l'activitat comercial de tota
l'àrea metropolitana."
d'àmbit de ciutat o nacional tenen mes pendents com ara l'adequa¬
la seva seu a l'Eixample, no hi ha ció de la seu històrica del Distric¬
un moviment associatiu amb prou te al carrer Aragó-Bruc, i el tras¬
empenta que potenciï la vida de llat escalonat de persones i
barri. serveis, cosa que permetrà allibe¬
L'estudi que fa el Pla de Des¬ rar dels pressupostos el lloguer
envolupament se centra en els as¬ de les actuals oficines de Consell
pectes econòmics i de producció. de Cent.
En aquest sentit, l'Eixample és el Un altre equipament que el
principal nucli d'activitats del Districte vol incorporar a la seva
sector terciari a Catalunya i un xarxa és l'antiga Estació del
centre important d'implantació de Nord, com a instal·lació esportiva
petita indústria, on es desenvolu¬ que complementarà l'oferta, cen¬
pen les activitats de mig milió de trada actualment en el Polisportiu
persones aproximadament. En el Joan Miró i quatre escoles que
conjunt de noranta-quatre illes, obren les seves instal·lacions en
que van des de la plaça Catalunya horari extra-escolar.
fins a la Diagonal —entre els El Programa d'Actuació Muni¬
Cinc d'Oros i la plaça Francesc cipal 1992-95 incideix en dife¬
Macià—, es concentra l'activitat rents aspectes a fi de mantenir i
comercial de tota l'àrea metropo¬ de millorar l'estructura urbana i
litana. Un altre sector que con¬ econòmica de l'Eixample. Els te¬
centra una activitat comercial im¬ mes que posa damunt la taula són
portant, tot i que a escala de la millora de la qualitat de vida
barri, és la zona de Sant Antoni —congestionament circulatori i
que gira entorn del mercat i dels transport, manteniment i millora
Encants. de la xarxa urbana, pavimentació,
L'estructuració urbanística voreres, senyalització...—; l'aten¬
amb les darreres actuacions a ció al ciutadà; la millora de les
Fort Pienc ha recuperat la trama infrastructures i els equipa¬
pròpia de l'Eixample a pràctica¬ ments; la creació d'un mapa d'e¬
ment tot el Districte. En aquests quipaments amb definició de les
F ONTAÑÓN moments, les actuacions van necessitats, etc. En definitiva, es¬
adreçades a posar en marxa un merçar esforços per prestar una
pla de rehabilitació de tot el Dis¬ atenció preferent al ciutadà i a la
tricte que recuperi espais com ara ciutat.
els interiors d'illa, que pavimenti
els carrers i rehabiliti el mobiliari Ethel Parido
urbà, els fanals i, fins i tot, l'in¬ Comunicació i
terior dels Imatge.
habitatges. Districte de l'Eixample
EI futur
Per al futur proper, l'Eixample
es proposa mantenir els serveis
que fins ara ha ofert i que són
d'obligat compliment per a l'ad¬
ministració municipal i, alhora,
continua cercant fórmules que en
permetin mantenir d'altres sense
incrementar costos.
Igualment, i en les previsions
L'Illa d'Or del Modernisme que es fan, cal apuntar alguns te¬
Ciutats per a
la Protecció AIRE ALS FUMS
del Clima. Energies més netes
Declaració a fes calefaccions /
d'Amsterdam
Mentre alguns governs bloque¬
gen l'adopció d'acords efectius en¬
tre els Estats i fomenten l'escepti¬
cisme sobre la versemblança dels
canvis climàtics, les ciutats amb
menys recursos però amb més agi¬
litat, adopten compromisos per
preservar els límits que la natura¬
lesa imposa a les societats humanes
com a requisit per a la seva conser¬
vació.
El més recent d'aquests com¬
promisos es va signar el propassat
31 de març a la ciutat d'Amster¬
dam, en el curs d'una reunió inter¬
nacional convocada sota el lema
«Ciutats per a la Protecció del Cli¬
ma». Barcelona, per voluntat ex¬
pressa del seu Alcalde, s'ha adhe¬
rit a aquesta «Declaració de Muni¬
cipis Europeus» aprovada a Ams¬
terdam i s'incorpora a la campa¬
nya «Ciutats per a la Protecció del
Clima».
Aquesta determinació coincideix
amb l'impuls renovat que està do¬
nant l'Ajuntament a les polítiques
mediambientals, de manera que
l'adhesió no és, en absolut, un acte
formal, sinó un veritable compro¬
mís que s'ha de traduir en accions
concretes de l'administració local i
dels ciutadans.
2_l
23
Les il·lustracions d'aquest dossier *53
OQ
són cartells editats per l'Àrea de Sa¬
nitat, Salut Pública i Medi Ambient a
per donar suport a diverses campa¬
nyes. D/269
REVISIÓ D'INSTAL·LACIONS
DE COMBUSTIÓ
Barce
Ajuntament HtFde Barcelona PLA DE DESCONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA CAIXA DE Ifi» BARCELONA
La preservació del clima és un La incorporació a la campanya inherent a la bona administració
objectiu estratègic fonamental de «Ciutats per a la protecció del de les petites coses: ús dels llums,
les polítiques mediambientals clima» ens obliga a molt. La cam¬ dels aparells de calefacció i
preventives. Diem bé, preventi¬ panya és l'aplicació, a nivell d'aire condicionat; dels ascen¬
ves. En efecte, Lester R. Brown europeu, dels acords de la Cime¬ sors; del paper; dels vehicles i un
—fundador i president del World- ra dels Governants dels Munici¬ llarg i diari etcètera.
watch Institute de Washington i pis que es va celebrar el mes de Els responsables dels edificis i
qui a través dels seus informes gener a Nova York, i el seu objec¬ de les flotes municipals tenen a
sobre l'estat del món ha guanyat, tiu és ajudar a assolir les fites es¬ les seves mans la possibilitat
any rera any, un prestigi inqiiesti- tablertes en el Conveni de les Na¬ d'encarregar auditories energèti¬
nonable— ha avançat un argu¬ cions Unides sobre el Canvi ques. Com a primer pas i per dis¬
ment poderós sobre V escepticis¬ Climàtic: es tracta d'estabilitzar, posar d'un instrument addient a
me inactiu: «Si esperem que l'es¬ primer, i reduir, després, les aquesta finalitat, l'Ajuntament ha
calfament global del Planeta si¬ emissions de gasos responsables signat un conveni amb la Diputa¬
gui evident, ja serà massa tard de l'efecte hivernacle, especial¬ ció de Barcelona que contempla,
per actuar. ¿Per què no traslla¬ ment el diòxid de carboni (C02). en una primera fase, la realitza¬
dem al terreny de la política me- Les mesures concretes que es ció d'auditories energètiques a
diambiental els criteris que han proposen figuren a les primeres les seus dels Consells de Distric¬
orientat el món les últimes dèca¬ pàgines de la declaració que re¬ te.
des? Hem gastat milers de mi¬ produïm seguidament. Tanmateix, Altres iniciatives d'aquesta
lions de dòlars en míssils balís¬ vull avançar, perquè depèn no¬ mena s'estan produint al si de
tics i nuclears si per cas /' URSS més de nosaltres i perquè té una l'Ajuntament, i l'adhesió a la De¬
ens atacava. Els estrategs, tan¬ gran importància pràctica i claració d'Amsterdam obliga tots
mateix, predeien que la possibili¬ exemplar, que ens comprometem els responsables a plantejar-se la
tat real d'aquest atac era míni¬ a prendre mesures de reducció conveniència de seguir aquest
ma... Ara bé, l'opinió entre els significativa tant de la despesa camí vers la racionalitat energè¬
científics sobre la possibilitat d'energia com de les emissions tica i la qualitat ambiental.
d'un canvi climàtic és infinita¬ resultants, ja sigui en els edificis
ment més segura que la dels es¬ de propietat o d'ús municipal, ja Lluís Boada
trategs militars sobre el suposat sigui en les seves flotes de vehi¬ Àmbit d'Urbanisme
atac de l'URSS. Aleshores, ¿per cles. i Medi Ambient
què no comencem destinant di¬ En el pla particular del nostre
ners per defensar-nos d'aquest treball tots tenim tenim prou cri¬
atac?, que és molt més sinistre teri per enriquir les nostres ges¬
D/270 perquè els enemics som tots.» tes quotidianes amb l'elegància
-
Declaració establiment d'iniciatives diver¬ ció d'àrees de boscos verges relle¬
ses a desenvolupar per les Parts, do¬ vants i altres hàbitats, així com la
nant suport als esforços internacio¬ vida salvatge i els nadius que viuen
de Municipis nals i intergovernamentals en les en aquestes àrees.
àrees de recerca, educació, formació (2)
i divulgació. Amb ocasió de la Cimera de Go¬
Europeus - les disposicions per a la imple¬ vernants dels Municipis sobre Canvi
mentació conjunta, a través de les Climàtic i Entorn Urbà celebrada a la
quals les Parts del Conveni poden seu de les Nacions Unides, Nova
Part I: Preàmbul generar, tant de manera individual York, els dies 25-26 de gener del
com col·lectiva, polítiques que ten¬ 1993, els participants van convidar
deixin a reduir el C02 i les emissions totes les autoritats locals a treballar
Article 1: Principis de gasos hivernacle, podran permetre conjuntament amb els governs na¬
un repartiment d'emissions entre les cionals i amb les agències internacio¬
(D Parts. nals per desenvolupar i adoptar estra¬
Els riscos considerables que re¬ L'acció municipal ha d'anar una tègies tendents a reduir les emissions
presenta l'escalfament global per als mica més enllà de la mera contribu¬ de gasos hivernacle, i a protegir l'en¬
entorns naturals i construïts i per a ció a la implementació del Conveni. torn biològic donada la seva capaci¬
les generacions futures, requereixen Importància similar ha de tenir la re¬ tat de renovació del C02. La Cimera
una resposta suficient a fi d'estabilit¬ ducció de la contaminació, especial¬ va comptar amb el suport del Consell
zar i reduir, el més aviat possible, les ment l'originada per substàncies Internacional d'Iniciatives Ambien¬
emissions a l'atmosfera de gasos tòxiques que perjudiquen els recur¬ tals en l'Àmbit Local —ICLEI—,
amb efecte hivernacle. És igualment sos de la biomassa, la qual té un pa¬ l'Oficina Regional Nord-americana
important protegir els recursos glo¬ per important en el cicle del carboni. del Programa de les Nacions Unides
bals de biomassa, com ara els boscos per al Medi Ambient, la Unió Inter¬
i el fitoplacton, que tenen un paper Article 2: Declaració dels gover¬ nacional d'Autoritats Locals
essencial en el cicle del carboni. nants dels municipis —IULA— i tretze associacions na¬
cionals i regionals d'autoritats locals.
(2) (1) Els participants van definir una
Una devallada de les emissions de Amb motiu del 30è Congrés campanya global «Ciutats per a la
combustibles fòssils suficient per es¬ Mundial de la Unió Internacional Protecció del Clima», que ajudés els
tabilitzar les concentracions dels ga¬ d'Autoritats Locals (Oslo, 23-27 de governs nacionals a aconseguir el
sos amb efecte hivernacle a l'atmos¬ juny del 1991), els governants muni¬ més aviat possible els objectius esta¬
fera requerirà polítiques i iniciatives cipals van aprovar la Declaració blerts pel Conveni de les Nacions
basades en una profunda comprensió d'Oslo sobre Ambient, Salut i Estil Unides per al Canvi Climàtic.
de l'entorn urbà com un sistema de Vida. Els participants van acordar
energètic. el desenvolupament rigorós de l'a¬ (3)
genda adoptada, que inclou les se¬ Amb ocasió de la vint-i-vuitena
(3) güents accions respecte a les preocu¬ Sessió de la Conferència Permanent
Les autoritats locals, treballant pacions globals: d'Autoritats Locals i Regionals
conjuntament amb les seves comuni¬ d'Europa (Estrasburg, 16-18 de març
tats i entre elles, així com els go¬ a) Donar suport a les mesures na¬ del 1993) els participants van apro¬
verns nacionals i les agències inter¬ cionals i internacionals per millorar var unànimement la «Resolució per a
nacionals, tindran un paper vital en la conservació de l'energia i l'efi¬ la Lluita contra l'Efecte Hivernacle i
la reducció dels consums energètics ciència energètica i desenvolupar la Protecció de la Capa d'Ozó: el Pa¬
a les ciutats i en les emissions de ga¬ fonts d'energia benignes amb l'en¬ per de les Autoritats Locals i Regio¬
sos amb efecte hivernacle, i podran torn i amb la salut humana. nals», que insta les autoritats locals i
contribuir significativament, per tant, regionals a l'adopció de les mesures
a la implementació del Conveni de b) Promoure l'eliminació de les següents:
l'ONU sobre el Canvi Climàtic. El substàncies causants del forat en la
principal objectiu d'aquest Conveni capa d'ozó. a) Augmentar els fluxos d'infor¬
és que les nacions desenvolupades mació sobre les causes de la reducció
acordin limitar les seves emissions c) Unir els esforços nacionals i in¬ de la capa d'ozó; els perills que re¬
de diòxid de carboni —C02— i al¬ ternacionals per reduir els nivells de presenta; l'energia disponible —me¬
tres gasos amb efecte hivernacle, a fi diòxid de carboni, metà i altres gasos sures de reducció del consum i recur¬
de tornar, al final de la dècada, a ni¬ causants de l'escalfament atmosfèric sos energètics alternatius—; i pro¬
vells similars als dels inicis dels anys global. moure iniciatives entre els ciutadans
noranta. Altres previsions potencial¬ com ara concursos de consumidors
ment rellevants per als municipis es d) Acordar conjuntament mesures per estalviar energia, projectes d'ha¬
refereixen a: nacionals i internacionals que tractin bitatges amb estalvi energètic, etc.
- establiment, com a òrgan suprem de reduir l'emissió dels contaminants
del Conveni, d'una Conferència de de l'aire com el diòxid de nitrògen, b) Promoure activament la reduc¬
les Parts que es reunirà anualment diòxid de sofre i metalls pesants. ció de les emissions de diòxid de car¬
per tractar sobre els avanços en la boni mitjançant mesures d'estalvi
seva implementació, en el termini e) Donar suport a les activitats energètic i la reducció de l'ús de
d'un any després de l'entrada en vi¬ tendents a la conservació de la diver¬ combustibles fòssils i la seva substi¬
gor del Conveni de l'ONU sobre el sitat cultural i biològica i dels recur¬ tució per fonts d'energia renovable,
Canvi Climàtic. sos genètics, incloent-hi la conserva¬ com ara la solar, la hidràulica i
l'eòlica; instal·lacions de generació - Associazione Nazionale dei Co- cions locals diferirà segons el grau
d'electricitat a partir de les escom¬ muni Italiani —ANCI—, Itàlia. de desenvolupament als diferents
braries i els fangs residuals; l'ús del - Conseil des Communes et Régio¬ llocs del món. Participant en la cam¬
calor residual d'origen industrial i de ns d'Europe, section belge, Bèlgica. panya «Ciutats per a la Protecció del
les centrals tèrmiques. - Convention ofSciottish Local Clima», les autoritats locals es com¬
Authorities, UK. prometen a:
c) Dissenyar escala local i regio¬ County and City Managers' As¬ -
a - vetllar per la implicació de tots
nal programes d'estalvi energètic i sociation, Irlanda. els sectors de les comunitats locals
incrementar la informació als consu¬ - Deutscher Stade-und Gemeinde- en el desenvolupament d'un «pla
midors, per exemple informació so¬ bund, Alemanya. d'acció local» tendent a reduir les
bre l'estalvi energètic. - Deutscher Stàdtetag, Alemanya. emissions dels contaminants tòxics,
- Finnish Municipal Association, incloent els gasos d'efecte hiverna¬
d) Promoure, a tall d'exemple, un Finlàndia. cle, i fent especial emfàsi en les
pla d'estalvi energètic a les pròpies - General Council of County emissions de C02;
instal·lacions i infrastructures públi¬ Councils, Irlanda. - emprendre iniciatives de reduc¬
ques. - Local Government International ció significativa de l'ús de l'energia i
Bureau, UK. de les emissions associades als edifi¬
e) Prendre mesures d'aprofitament - Local Government Management cis de propietat o d'ús municipal i a
del calor generat en processos indus¬ Board —LGMB—, UK.. les seves flotes de vehicles;
trials per a la il·luminació, tal com - Norwegian Association ofLocal -emprendre iniciatives estratègi¬
indica l'Apèndix de l'esmentada Re¬ Authorities, Noruega. ques que tendeixin a unificar la de¬
solució. - Òsterreichister Stádtebund, Àus¬ manda local, nacional i global de
tria. productes energetics i de serveis,
f) Emfasitzar la importància de la - Svenska Kommunalfôrbundet, afavorint així l'existència de tecnolo¬
reducció del consum d'energia i de Suècia. gies per a la reducció del C02 més
les consideracions ecològiques en la - Verening van Neederlans Geme- barates i facilitant la disponibilitat
planificació del territori. enten —VNG—, Holanda. comercial de les tecnologies avança¬
- European Network ofEnergy des;
(4) and Environmentally Conscious Ci¬ Les autoritats locals dels països
En la línia dels acords i compro¬ ties—Energy Cities—. desenvolupants es comprometren a:
misos de les trobades de Nova York, - International Union ofLocal Au¬ - establir vies de col·laboració
Oslo i Estrasburg, els governants thorities —IULA—, Section East amb les autoritats locals dels països
municipals de 22 països europeus i 4 Mediterranean/Middle East en vies de desenvolupament, de cara
països no europeus s'han reunit a la —EMME—. a transferir-los finançament i expe¬
Convenció Europea de Governants riència tecnológica a partir dels mu¬
dels Municipis sobre el Canvi Climଠnicipis dels països desenvolupats.
tic, (Amsterdam, 29-31 de març del
1993). La Convenció, celebrada sota Part H: acord de Article 4: Funció del Consell Inter¬
els auspicis del Programa de les Na¬ nacional d'Iniciatives Ambientals
cions Unides per al Medi Ambient i consens inicial en l'Àmbit Local
de la Comissió de les Comunitats
Europees (Direcció General XI), ha Article 3: Iniciar la Campanya Eu¬ Els participants reconeixen que la
estat organitzada pel Consell Interna¬ ropea «Ciutats la Protecció ICLEI assumirà el secretariat i l'ad¬
per a
cional d'Iniciatives Ambientals en del Clima» ministració i coordinarà la campanya
l'àmbit local —ICLEI—, en col·la¬ «Ciutats per a la Protecció del Cli¬
boració amb el Consell de Municipis Els participanys la Convenció ma» facilitant als membres
en que hi
i Regions-Secció Europea de la de Governants dels Municipis Euro¬ participin els següents serveis en
IULA. Han estat patrocinadors: sobre el canvi climàtic inicien funció dels recursos financers
peus dispo¬
la campanya «Ciutats nibles:
per a la Protec¬
- Associación de Municipios Vas¬ -
ció del Clima» per ajudar els governs desenvolupar iniciatives per in¬
cos—EUDEL—, Espanya nacionals a assolir els objectius esta¬ crementar les adhesions a la Declara¬
- Associaçao Nacional de Munici¬ blerts en el Conveni de les Nacions ció dels Governants dels Municipis
pios Portugueses —ANMP—, Portu¬ Unides sobre el Canvi Climàtic i per Europeus sobre el Canvi Climàtic;
gal. -
donar suport als governs locals en els organitzar un servei periòdic de
- Association Française pour le seus esforços combatre les notícies
per cau¬ que ressaltin les iniciatives
Conseil del Communes et Régions ses del canvi climàtic. La Campanya locals, així com els avanços més re-
d'Europe —AFCCRE—. pot formar part o actuar en paral·lel llevants, a nivell nacional i interna¬
- Association of County Councils, al desenvolupament de les iniciatives cional, en la reducció de les emis¬
UK. de l'Agenda Local 21, promogudes sions de gasos hivernacle;
- Association ofDistrict Councils, -
per les autoritats locals a tot el món i identificar fonts de finançament
UK. que estan organitzades a nivell inter¬ per a l'elaboració de plans d'acció
- Association ofFinnish Cities. nacional pel Consell Internacional locals i la implementació de mesures
- Association ofLocal Authorities d'Iniciatives Ambientals en l'Àmbit per reduir les emissions de diòxid de
ofNorthern Ireland, UK. Local —ICLEI—, carboni —C02—, especialment en
- Association ofMetropolitan Au¬ Qualsevol autoritat europea pot els municipis de països en vies de
thorities —AMA—, UK. participar en la Campanya adoptant desenvolupament;
- Association ofRegions and Ci¬ -
aquesta Declaració. Els participants establir un consell consultiu
ties ofCentral Russia, Rússia. entenen que l'orientació de les ac¬ d'alcaldes que doni suport al secreta-
dat de desenvolupament de la Cam¬
panya; LA PROTECCIÓ DEL
- organitzar MEDI
la Segona Cimera de AMBIENT
Governants dels Municipis sobre
Canvi AL
Climàtic i Entorn Urbà, SERVEI DEL
amb CIUTADÀ
ocasió de la primera sessió de la ELS PROGRAMES
Conferència de les Parts ICIPALS
que, sota
l'auspici de les Nacions Unides, M
pro¬
bablement serà convocada a Alema¬ viqilÀNCÍA sanítàría óe Laír ESTAbÜMENTS..
nya durant la primera meitat de l'any ^
1995;
- establir iniciatives complemen¬
tàries de col·laboració amb els me¬
mbres de la Campanya i les associa¬
cions d'autoritats locals que també
siguin membres de la ICLEI, per as¬
sessorar-los tècnicament en l'establi¬
ment i desenvolupament de plant
d'acció local.
Article 5: Crida als governs nacio¬
nals iaia Comunitat Europea
(D
La política ambiental i energètica
local ha de considerar els interessos
dels ciutadans. La Comunitat Euro¬
pea i els governs nacionals són cri¬
dats a mantenir i millorar els serveis
municipals implicats en les políti¬
ques ambientals.
(2)
Els esforços cap a la lliberalitza-
ció dels mercats de l'energia —accés
a la tercera part— han d'anar paral¬
lels a l'assoliment d'estàndards am¬
bientals en els diferents països i a la
presa en consideració dels costos to¬
tals de les fonts d'energia indivi¬
duals.
L'accés a la tercera part compro¬
metria la tasca dels serveis munici¬
pals, ja que s'obriria l'accés a ener¬
gia barata per als grans consumidors.
(3) nació de l'aire incloent els gasos - criteris de decisió que permetin
La reducció de la producció del amb efecte hivernacle, especialment els governants municipals prioritzar
C02 no es pot deslligar d'altres pro¬ les emissions de C02 procedents de la l'inventari de mesures i tecnologies
blemàtiques ambientals i de la utilit¬ utilització de combustibles fòssils as¬ en base a la seva efectivitat i altres
zació de recursos. sociats al consum d'energia als sec¬ criteris d'adequació a la realitat mu¬
tors residencials, comercials, de nicipal i a les circumstàncies espe¬
(4) transports i industrials en l'àmbit cials;
Els participants fan una crida als municipal.
governs nacionals dels països desen¬ Un «pla d'acció local» en aquesta - un objectiu municipal de reduc¬
volupats per garantir més finança¬ línia hauria de contenir els elements ció de diòxid de carboni —C02—
ment als municipis de tot el món a fi següents: aplicable a aquest escenari que, com
de capcitar-los per a l'establiment i a mínim, sigui compatible amb els
desenvolupament dels seus plans - un perfil de les tendències bàsi¬ objectius del Conveni sobre el Canvi
d'acció local tendents a reduir les ques en l'ús de l'energia en l'àmbit Climàtic de les Nacions Unides, i
emissions de C02. municipal i una estimació prospecti¬ amb els objectius nacionals més re-
va de l'ús de l'energia a 10-20 anys llevants;
Article 6: Plans d'Acció Local vista;
- un paquet de polítiques munici¬
Els signants municipals -
es com¬ un perfil del CO, i altres emis¬ pals. La implementació d'aquestes
prometen que la seva ciutat o les au¬ sions de gasos hivernacle associats polítiques de les quals permeti les
toritats locals desenvolupin un «pla amb l'ús de l'energia en el mateix autoritats municipals assolir l'objec-
d'acció local» per reduir la contami¬ escenari de futur; tiu anterior;
- una avaluació dels recursos ne¬ Els municipis que s'adhereixen -
a establiment d'incentius o de re¬
cessaris a nivell local i nacional per la iniciativa «Energia als edificis» es quisits, per a la promoció de la con¬
garantir el desenvolupament dels comprometen a reduir el consum servació de l'energia en els edificis
«plans d'acció local». d'energia i les emissions de C02 als residencials i comercials existents.
seus edificis i altres instal·lacions - establiment de controls oficials o
Article 7: Compromís per promoure d'un 20% en un període de 10 anys. informals d'energia als edificis, que
programes locals de protecció del - Socis en l'energia: adopció de reflecteixen l'estat de la qüestió de
clima polítiques municipals per intercan¬ l'eficiència energètica.
viar experiències en el camp de la - inversió en sistemes col·lectius
Els signataris municipals es com- gestió de l'energia amb els municipis d'escalfament i de refrigeració en
prometren a sotmetre als seus respec¬ de nacions en vies de creixement. districtes on ho permeti la seva alta
tius òrgans decisoris les propostes re¬ Els municipis que s'adhereixen a densitat residencial, comercial o in¬
collides a la Part III. «Socis en materia d'energia» es dustrial.
comprometen a organitzar un equip - establiment d'uns serveis muni¬
de treball i a dotar-se de finançament cipals de l'energia que elaborin un
suficient per desenvolupar tasques de conjunt de mesures per a l'eficiència
Part ni: cooperació concretes per a la conser¬ energètica a la comunitat local.
vació de l'energia i la reducció del • Serveis de gas i electricitat i
compromisos C02 amb, com a mínim, un munici- regulació de serveis
municipals * pi-soci d'un país en vies de desenvo¬ - promoció de majors inversions
lupament o de l'Europa de l'Est. en els serveis, en la línia de reducció
de la demanda d'energia i increment
Article 8: Participació en la Cam¬ Article 10: Estratègies Municipals de l'ús de les energies renovables en
panya Europea de Reducció del C02 els sectors comercial, residencial
industrial, a través de la defensa de
La ICLEI convida les municipali¬ Les autoritats locals han de posar la planificació de baix cost, la sepa¬
tats europees a adherir-se a la Cam¬ en funcionament un seguit de mitjans ració dels beneficis de les vendes i
panya «Ciutats Europees per a la i recursos per al desenvolupament d'altres formes adequades per regla¬
Protecció del Clima», a fi de formar d'una estratègia de reducció de les mentar els serveis locals.
part de la Campanya global dels mu¬ emissions de C02 del municipi. - promoció de la co-generació i
nicipis responsables de l'emissió de, En força ocasions, les mesures de dels projectes de tri-generació que
com a mínim, un bilió de tones de reducció del C02 comportaran múlti¬ substitueixen els sistemes energètics
COr ples beneficis econòmics. de baixa eficiència per d'altres d'alta
Segons les competències de què eficiència.
Article 8: Participació en les inicia¬ es disposi i d'acord amb les circums¬
tives de la Campanya tàncies locals cal tenir en compte es¬ • Transport
tratègies -
com: integració de la planificació del
La ICLEI convida tots els partici¬ sòl i de la planificació del transport
pants de les Ciutats Europees per a la • Estructura urbana i gestió dels a fi que, a més d'altres objectius,
Campanya de Protecció del Clima, espais verds s'aconsegueixen reduccions impor¬
que també són membres estables de - orientació de la planificació del tants en persones-quilòmetres recor¬
la ICLEI, a participar en les tres ini¬ territori cap a densitats més altes en reguts.
ciatives següents: les àrees residencials i en les de tre¬ - inversions en infrastructrures de
- Flotes Verdes: adopció de políti¬ ball i cap a una estructura urbana que transport públic, ús compartit del ve¬
ques municipals de reducció de barregi més aquests dos sectors, amb hicle privat, àrees peatonals i rutes
l'energia per al transport que consu¬ la finalitat de reduir les distàncies per a bicicletes, a fi d'incrementar la
meixen els empleats municipals en entre les àrees residencials i les de utilització del model de viatge com¬
els seus desplaçaments cap a la feina, treball. partit i reduir la dependència del ve¬
des de la feina i durant l'horari labo¬ - preservació, restauració, creació hicle privat.
ral. Per tal de ser efectives, aquestes i millora d'espais verds per tal de
mesures han de tenir un caire exem- protegir la biomassa urbana que ab¬ • Gestió dels residus
plificador i poder ser proposades a sorbeix el C02, i de -
promoure activi¬ desenvolupar procediments
d'altres sectors. tats recreacionals de baix consum d'auditoria energètica a fi de com¬
Els municipis que s'adhereixen a energètic, tals com caminar, anar en prendre millor l'impacte de les polí¬
la iniciativa de les Flotes Verdes es bicicleta o nedar. tiques de gestió de residus en el ba¬
comprometen a reduir l'ús de lanç del cicle d'energia dels produc¬
l'energia i les emissions de C02 dels • Edificis tes de consum.
viatges dels seus empleats d'un 20% - adequació dels edificis i altres - establiment de projectes de ges¬
en un període de temps de 10 anys. instal·lacions de propietat municipal tió de residus que recuperin energia
- Edificis de baix consum energè¬ o sota el control del municipi mit¬ útil procedent de materials residuals
tic: adoptar polítiques municipals per jançant mesures per a l'eficiència com ara gasos dels abocadors i com¬
a l'adequació dels edificis i altres energètica i per a la promoció de les post.
instal·lacions de propietat municipal energies renovables. - important reducció de l'aboca¬
a la reducció del consum d'energia i Aquesta adequació ha de reduir el ment de residus tòxics a l'aire, a les
de les emissions de C02; reduir les consum d'energia de forma signifi¬ aigües continentals i als mars a fi de
despeses municipals d'energia i esti¬ cativa, crear llocs de treball i servir frenar la destrucció de la capacitat
mular la creació de llocs de treball a com a exemple per a la resta de la de la biomassa per millorar la quali¬
la comunitat local. comunitat. tat de l'aire i el reciclatge del C02.
• Polítiques de gestió sobre les opcions per a la reducció de - Socis en l'Energia: els municipis
- polítiques de gestió de la flota les causes. adoptaran polítiques per intercanviar
de vehicles que redueixin el consum - modificació dels programes es¬ experiències de gesió energètica amb
d'energia mitjançant la compra de colars per tal d'educar nens, estu¬ d'altres municipis de nacions en vies
vehicles més eficients i/o alternativa¬ diants i adults i preparar professio¬ de desenvolupament.
ment vehicle elèctrics. nals com ara arquitectes, enginyers, Els municipis que s'adhereixen a
- col·laboració amb altres autori¬ artesans perquè apliquin tecnologies Socis en l'Energia es comprometren
tats locals per fer compres estratègi¬ modernes d'estalvi energètic i de re¬ a facilitar finançament suficient i ex¬
ques i conjuntes de: ducció de les emissions. perts.
- productes que contenen mate¬
rials reciclats. • Propostes a nivell estatal i pro¬
- productes de fusta que proce¬ vincial
deixin de boscos gestionats de mane¬ - reivindicar als governs regionals
ra sostenible. i nacionals un seguit de mesures
- tecnologies, equips i vehicles apropiades, tals com taxes d'energia
amb estalvi energètic. i descomptes que encoratgin els con¬
sumidors a comprar automòbils més
• Educació i formació eficients, a adoptar altres formes de
- campanyes de sensibilització de viatjar, com són el transport públic
la població sobre l'amenaça que, per urbà i el tren, així com reformes nor¬
a la natura i la humanitat, representa matives que promoguin una millor
'
l'escalfament global de l'atmosfera, i gestió dels serveis. pendent d'edició definitiva D/215
 
El novíssim
Arxiu
de la Corona
d'Aragó
JAUME SOLER
L'Arxiu de la Corona d'Ara¬
gó és una institució estimada
per tota la ciutat. Tots hem mi¬
rat alguna vegada amb ulls de
respecte el gran casal, de l'ara
ja antic arxiu, des de la plaça
del Rei o hem sentit el caliu de
la història en el seu pati esplèn¬
did.
Continuarà present al Barri
Gòtic. Però els seus fons docu¬
mentals, riquíssims i variats,
ocuparan des d'aquest octubre
el nou edifici de la plaça de les
Glòries, amb condicions moder¬
nes per a la conservació i la in¬
vestigació documental.
El seu director ens explica la
història del primer arxiu hispà¬
nic i ens introdueix en la nova
seu.
"Neix l'any 1319 per
disposició de Jaume II,
qui va reunir en unes
estances del seu palau reial,
els documents existents en
diversos dipòsits dispersos
pels territoris de la corona."
JAUME SOLER
El passat 18 de maig es van
inaugurar les noves instal·lacions
de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
L'actual Arxiu de la Corona
d'Aragó —ACA— és el resultat
de la transformació institucional
de l'antic «Arxiu Reial de Barce¬
lona». Com a tal neix l'any 1319
per disposició de Jaume II, qui va
reunir en unes estances del seu
palau reial, els documents exis¬
tents en diversos dipòsits disper¬
sos pels territoris de la corona,
especialment al monestir arago¬
nés de Sixena i de la casa de Sant
Joan de Barcelona. Com a arxiu
central del màxim organisme de
govern n'és el més antic dels ter¬
ritoris hispànics.
També és l'arxiu que amb més
precocitat va tenir una persona
responsable. El 6 de juliol del
1346 es va eximir Pere de Passe-
ya, escrivà de la cancelleria, de
l'obligació de seguir la cort reial
i se li ordenava anar diàriament a
l'arxiu i tenir cura de la conser¬
vació dels documents. Havia nas¬
cut el càrrec d'arxiver amb la do¬
ble funció de conservar els docu¬
ments i atendre les consultes que
l'organisme productor feia a fi de
disposar d'informació.
Un arxiu amb una llarga
història
L'Arxiu reial de Barcelona va
ser reglamentat l'any 1384. Les
ordinacions de l'arxiu també són
les més antigues dels regnes his¬
pànics i unes de les més antigues
d'Europa. Aquest arxiu és únic i
central fins a l'any 1419. Tot i
que en aquell moment l'arxiu era
del rei, no del regne, un arxiu al
servei dels interessos de la coro¬
na, les corts valencianes invo¬
quen els evidents avantatges que
la proximitat de la documentació
tindrà per als súbdits del regne de
València. I es crea l'arxiu reial de
24 Les noves instal·lacions garanteixen la perfecta conservació dels documents València.
"També és l'arxiu que
amb més precocitat va tenir
una persona responsable."
JAUME SOLER
Aragó també pressionarà, i
l'any 1461 es renova un fur del
1348 que ordenava coses simi¬
lars. La data del 1461, malgrat
que la cort del 1555 haurà d'in¬
sistir de nou, es considera la data
de creació de l'arxiu aragonès.
Als diversos arxius reials hi
anaven a parar, d'una banda, els
k S registres creats per l'administra¬
ció dels lloctinents o virreis i,
d'altra banda, els creats directa¬
ment per l'administració reial.
Així va anar fins a l'any 1621.
A partir del començament del
regnat de Felip III-IV, els regis¬
tres van a parar, indebudament, a
l'arxiu de Simancas, l'arxiu de la
dinastia austríaca.
Així arribem a l'any 1714. De¬
sapareix la Corona d'Aragó, ja un
«t-ei***. xic difuminada durant els
: segles
kr'w'«T! XVI i XVII. Els diversos arxius
« ■ U" reials deixen de ser de l'ad¬
ministració i d'estar només al seu
servei. La documentació de la
Reial Audiència no s'incorporarà
als fons preexistents. No pas per
això la documentació queda aban¬
donada sinó que, coincidint amb
el creixement de l'erudició, els
arxius es van transformant en ar¬
xius «històrics». El fenomen, ini¬
ciat al segle XVIII, es potencia
durant el XIX.
Durant el segle XVIII, despun¬
ta la figura de Javier de Garma, a
qui s'atribueix la paternitat de la
denominació «Arxiu de la Corona
d'Aragó». Sota el seu mandat,
l'arxiu va ser traslladat durant els
anys 1770-1771 del palau Reial al
de l'Audiència, que era en realitat
el de l'extingida Diputació del
General. Aquí es va estar fins a
l'any 1835. Els locals que l'arxiu
ocupava al Pati dels Tarongers
del Palau cada vegada es queda¬
ven més petits, sobretot per allot¬
jar el projecte d'arxiu que tenia
Pròsper de Bofarull, el gran arxi¬
Arquitectura moderna per a un gran fons documental ver i erudit del segle XIX. Javier 25
"Els dipòsits estan dotats "El Palau dels Virreis, on
d'un sistema de climatització fins ara havia estat VArxiu de
que permetrà mantenir els la Corona d'Aragó, no serà
documents en els límits abandonat."
òptims de temperatura i
humitat."
JAUME SOLER
de Garma ja havia tingut la idea pergamins de gran format, té zo¬
de potenciar l'arxiu de Barcelona, nes aïllades per a consultes epi¬
reunint-hi tots els arxius de la co¬ sòdiques d'un mateix document
rona, és a dir, els de Saragossa i per dos investigadors diferents.
València. Les sales també tenen prevista la
Al llarg del segle XIX i, sobre¬ connexió d'una xarxa informàti¬
tot, al llarg del XX, s'incorporen ca. Els laboratoris de restauració i
al fons de l'antic arxiu reial, els reproducció documental també
d'altres institucions de govern de han vist augmentar extraordinà¬
Catalunya i de la Corona d'Ara¬ riament les seves capacitats i
gó: Batllia General de Catalunya, prestacions.
Mestre Racional, Intendència Ge¬ El Palau dels Virreis, on fins
neral, Diputació del General, Go¬ ara havia estat l'Arxiu de la Co¬
vernació General, Consell d'Ara¬ rona d'Aragó, no serà abandonat.
gó, etc. També s'hi van incorpo¬ Aquest edifici es remodelarà per
rar els arxius de monestirs i con¬ complir la segona de les funcions
vents desamortitzats i els proto¬ dels arxius: la difusió dels seus
cols notarials de diversos distric¬ continguts documentals. Per això,
tes de la província de Barcelona, està prevista la creació de sales
a més d'alguns arxius nobiliaris d'exposicions, de conferències i
com els de Sentmenat, Monistrol, aules que permetin organitzar,
Sastago, Castellvell, Queralt o amb més comoditat i amplitut que
Montoliu. no pas actualment, tota mena de
cursos i seminaris vinculats a la
El nou arxiu documentació i a la història de les
Aquesta és la documentació èpoques i territories documentats
que a la tardor serà traslladada al a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
nou edifici de l'Arxiu de la Coro¬
na d'Aragó, construït a la plaça Conde
de les Glòries pel Ministerio de Rafael
Arxiu de la Corona
Cultura en uns terrenys cedits d'Aragó
per
la ciutat.
L'arxiu perdrà la seva ubicació
tradicional al Barri Gòtic, on ha
estat des de la seva creació, però
els avantatges de conservació i de
servei resulten evidents.
Els dipòsits estan dotats d'un
sistema de climatització que per¬
metrà mantenir els documents en
els límits òptims de temperatura i
humitat, cosa que garantirà la
seva preservació de l'actuació
dels agents biològics i ambientals
destructors de documents.
El nou edifici multiplica per
quatre el nombre de llocs de tre¬
ball per als investigadors. La sala
d'investigació està dotada amb
set instal·lacions per a la lectura
de microformes, amb taules espe¬
cials per a la consulta Espais
de plànols i per guardar els documents i per a
la consulta
F. OÑTAÑÓN
Quins projectes
de futur
per a la ciutat
coneixes?
Els Jocs Olímpics no van ser La Ronda de Dalt a la plaça de Karl Marx FRIS
el punt final dels grans projec¬
tes de la ciutat. Van ser només
un punt molt significatiu i nu¬
clear.
La ciutat continua viva: té
projectes de futur.
Hem demanat, doncs, a un
conjunt de treballadors munici¬
pals quins projectes de ciutat
coneixen, quins els semblen més
suggeridors...
La resposta, diversa, mostra
un mosaic de projectes, una
bona informació i una ciutat
que no vol adormir-se damunt
dels llorers.
Pau Rodríguez Eisa Justes
Àrea de Medi Ambient i Serveis Districte de Sant Andreu
Dels diversos plans de futur Per mi, tota la ciutat de Barce¬
enunciats per a la ciutat em sem¬ lona és un projecte de futur. Des
bla especialment rellevant el Pla que vam ser seleccionats com a
de Medi Ambient Urbà, les línies seu olímpica, la ciutat s'ha trans¬
principals del qual es formulen al format i continua transformant-
Programa d'Actuació Municipal se: s'han fet més zones verdes,
1992-95. s'han remodelât carrers, hem des¬
La gran sensibilitat ambiental cobert la façana de molts edificis
que actualment existeix arreu del i, a més, podem fer una escapada
món —posada de relleu a la Con¬ més ràpida per les Rondes.
ferència de Rio—, planteja nous Com a coses concretes m'agra¬
reptes al conjunt de les adminis¬ daria mencionar el projecte que
tracions. Aquestes administra¬ l'Ajuntament de Barcelona té per
cions han d'idear solucions per a a l'avinguda Diagonal, a l'alçada
les demandes que sorgeixen de la de Poblenou i del Besòs. Allà hi
societat. A tall d'exemple cal es¬ ha projectat construir habitatges
mentar la recent audiència públi¬ nous, edificis d'oficines i centres
ca municipal sobre energia, pro¬ comercials, així com condicionar
moguda per les entitats proteccio¬ un nou espai per instal·lar el zoo
nistes de la nostra ciutat. —a l'inici del carrer Josep Pla— 27
i aproximar-nos a la mar mediter¬ tori, el Teatre Nacional, l'acaba¬
rània. També vull parlar del pro¬ ment de les obres del Port.., que
jecte de la nova línia de metro i contribuiran, sens dubte, a una
que desitjo que s'acabi com més millora de la qualitat de vida a la
aviat millor per apropar els barris ciutat. Aquests projectes han so¬
més perifèrics al centre de la ciu¬ fert un retard considerable moti¬
tat. Fent referència a aquest ma¬ vat per la finalització de l'impuls
teix tema i a tall de suggeriment, olímpic i de la conjuntura nacio¬
tot i que no tinc coneixement de nal i internacional.
si existeix o no algun projecte en Confio en la força de la ciutat
aquest sentit, m'agradaria que es per poder finalitzar els projectes
tingués en compte que hi ha man¬ pendents.
ca de transports entre els dife¬
rents barris perifèrics com ara La
Verneda-Horta. Pasqual Labèrnia
Estic enamorada de Barcelona i Centre Gestor d'Esports
qualsevol projecte de futur que la
millori sense destruir la seva his¬ Com a afeccionat a l'esport, el
tòria i que respecti el caliu de la projecte que més m'interessa és
seva gent, rep la meva millor va¬ l'adequació, la posada en funcio¬
loració i admiració. nament i la gestió de les instal·la¬
cions esportives olímpiques de ti-
tularitat municipal, una vegada
Laia Isach finalitzada la seva utilització pel
Districte de Les Corts COOB.
Amb un nombre total de cator¬
Projectes valoro ze instal·lacions
que com a po¬ repartides en
sitius són la integració en la xar¬ quatre àrees: Montjuïc, Vall
xa de metro de barriades fins ara d'Hebron, Vila Olímpica i Centre
aïllades de la resta de Barcelona Ciutat, es permetrà l'accés a la
com són Ciutat Meridiana, Torre pràctica esportiva continuada a
Baró i Vallbona, així com zones prop de 40.000 ciutadans amb
de la de Montjuïc. Tan¬ distints
muntanya graus d'exigència: inicia¬
mateix, considero important el fet ció, esport escolar, competició,
la ciutat s'obri al etc., i uns
que mar. preus i quotes verita¬
El que valoro negativament és blement a l'abast de tothom.
el retall de pressupost en els àm¬ En aquests moments, la majo¬
bits social i cultural. ria d'aquestes instal·lacions ja es¬
tan obertes al públic i tenen un
nombre important d'usuaris i abo¬
nats.
Maite Nogué La data prevista per a l'ober¬
Districte de Ciutat Vella tura de les que resten és el 31 de
desembre d'enguany.
Els darrers anys, Barcelona L'impuls que donarà aquest
s'ha transformat en una ciutat projecte a la pràctica esportiva en
moderna, que compta amb els e- la ciutat serà molt important, tant
quipaments necessaris per al des¬ per als qui ja en som practicants,
envolupament de la vida ciutada¬ com per a aquells qui, gràcies a la
na. Malgrat això, queda molta proximitat i la modernitat de les
feina per fer. Eixisteixen diversos instal·lacions, incorporaran l'es¬
projectes en curs com ara l'Audi¬ port al seu temps d'oci.
Elionor Plaja Vista aèria del Moll de la Fusta. centre històrico-cultural del Reial
:* Monestir de Santa Maria de Pe-
Districte d'Horta-Guinardó § dralbes i la rehabilitació de la
I
ciutat Barcelona plaça porticada de Masadas a La
Una com no z
Sagrera.
deixa de tenir projectes de futur El primer se situa en un dels
—el nou zoo marí i Parc Aqüàtic monuments més importants de
al Litoral del Poble Nou, les zo¬ Barcelona, el segon, al casc antic
nes de nova centralitat a Diago¬ del barri de La Sagrera.
nal/Sarrià, Renfe/Meridiana, Vall Dos projectes, doncs, que pro-
d'Hebron, etc—. Jo crec, però, drien ser representatius de l'ac¬
que un dels més importants seria tuació en dos àmbits ben diferen¬
que el ciutadans aprofitem i uti¬ ciats i, alhora, complementaris: el
litzem correctament tot el nou pa¬ de la recuperació de la nostra his¬
trimoni obtingut aquests darrers tòria i el de la millora de la vida
anys i que l'administració el con¬ quotidiana als barris.
servi i el gestioni amb imagina¬
ció.
José L. Pardal
Simó Artigues Pla de la Ciutat
Àmbit de Descentralització
Museu d'Art Modern, l'Auditori, Entenc que aquesta qüestió es
i Relacions Ciutadanes el Teatre Nacional i el Teatre refereix a projectes i al futur des¬
Lliure al Mercat de les Flors. envolupament físic de la ciutat,
Si els Jocs Olímpics del 92 es El que parteix d'una realitat present
van plantejar amb voluntat de rellançament econòmic de
una Barcelona passa per un política amb què es pot plantejar el futur.
canvis profunds i modernització d'infrastructures
de la ciutat, és evident les ja definida: S'ha de consolidar i adminis¬
que ac¬
tuacions es podien aturar amb l'ampliació del Port cap al Llo¬ trar el planejament executat.
no
la clausura dels Jocs. És això bregat o la intervenció ferroviària S'ha de desenvolupar i gestio¬
per
a La Sagrera o, en un altre àmbit, nar el planejament aprovat.
que, dels grans projectes de futur, l'ampliació de la Fira a l'Hospi¬ S'han de plantejar objectius i
destacaria la intervenció en el
construcció talet. planejar les noves àrees que re¬
front marítim amb la
Marí i Aquàtic quereixen una transformació de
del Parc que, en l'estructura urbana.
conjunció amb l'obertura de la Núria Mir I per dur endavant aquests pro¬
Diagonal-Mar representa, potser, s'ha de
el repte més important i significa¬ Informació de Base jectes, conèixer i s'ha de
2000 el disposar d'una Base de Dades
tiu de la Barcelona del en Territorial ajustada a la realitat.
pla de la transformació urbanísti¬ En aquests moments el que em
ca. En la mateixa línia, cal citar ve a la memòria és: l'Auditori de
també la reconversió del Port la plaça de les Glòries, l'arribada
Vell com a espai lúdic i de ser¬ del metro fins a Montjuïc, la Montse Martín
pro¬
veis. longació del passeig Marítim i un Districte de Gràcia
El conjunt d'aparcaments so¬ llarg etcètera. Però, curiosament,
terranis previstos, suposa un se¬ a l'hora de valorar aquests pro¬ El projecte que em fascina més
guit d'actuacions de microurba¬ jectes m'adono que la informació és un que encara no ha acabat: la
nisme d'interés especial per a la que en tinc és molt superficial. Barcelona oberta al mar. I, això,
vidà de molts barris de la ciutat. És per això que repasso la pre¬ no només perquè, de sobte, ens
En el pla cultural, la resposta msa i, entre multitud de grans i hem retrobat amb la mar, sinó
de Barcelona ha de trobar la seva petits projectes, en selecciono perquè comencem a deixar de ser
expressió en l'acabament, amb el dos que em semblen representa¬ la típica ciutat de revolució in¬
concurs d'altres institucions, del tius del dia a dia de la ciutat: el dustrial per donar pas a una ciutat
més oberta, més cosmopolita i, Can Dragó ESPAI D'IMATGE cumstàncies, fàcilment allò que
potser, una mica més humana i es veu més afectat a l'hora de fer
solidària. ajustaments pressupostaris és el
L'esforç fet per l'Ajuntament que fa referència a les persones i
ha suposat, a part d'innombrables que forma part del sistema de be¬
millores en la qualitat de vida, nestar social. I nosaltres entrem
una conscienciació ciutadana: en crisi, abans d'haver consolidat
Barcelona ja no és una ciutat gran el sistema.
qualsevol, ara és la «nostra ciu¬
tat».
Dubto que ningú hagi estat in¬ Paloma González
sensible a la nostra projecció
mundial Àrea d'Hisenda
que ens ha omplert d'or¬
gull.
Per Els últims
primera vegada he notat anys Barcelona ha
fet un
que els meus impostos, com els esforç important per dotar-
de molts altres, han servit d'infrastruc¬
per mi¬ se d'un bon nombre
tures
llorar l'entorn. que li han permès avançar
No oblido la Pilar Fransitorra en la
tota problemàtica qualitat de vida dels ciuta¬
que existeix en una gran ciutat Districte de Sants-Montjuïc dans i ocupar una bona posició en
el context
l'habitatge, internacional entre les
com ara la pobresa,
l'atur, la delinqüència.., però del Els reptes més importants que ciutats emprenedores i dinàmi¬
que sí estic segura és que em sen¬ té l'Ajuntament de cara al futur ques.
to més integrada i solidària amb són: la participació dels ciutadans A partir d'ara comença una
una ciutat que és meva. en els òrgans del Consell de Dis¬ nova etapa en què els objectius
tricte. Fer realitat aquesta partici¬ inicials són l'aprofitament a fons
pació és un repte. Un altre tema de la feina que s'ha dut a terme
Joan Llauradó és el debat multirracial i multi¬ durant aquests últims anys i la
Districte de l'Eixample cultural que s'està obrint a la ciu¬ consolidació de Barcelona com
tat. I, per últim,i en el pla de les una ciutat capdavantera d'Europa.
Tinc notícia de dos dels Nosaltres, en el nostre entorn
projec¬ infrastructures, l'obertura de l'eix
més
tes de futur més recents del carrer Tarragona com a nou proper, hem de continuar la
que
centre urbà i urbanístic. modernització de l'administració
deixaran els seus efectes al Dis¬
fent-la més
tricte de l'Eixample. El primer és àgil, eficaç i eficient i
millorar l'atenció al ciutadà.
l'anomenat Pla de Rehabilitació.
Aquest projecte Esther Mallas Es tracta de petits projectes
preveu recuperar
l'Eixample barceloní Àrea quotidians de conservació i millo¬
com un es¬ d'Afers Socials i Joventut ra de la labor feta en un
pai de vida: evitar el Distric¬ temps de
que crisi
te es converteixi en un sector Conec projectes de millora general i de recursos escas¬
que sos.
d'oficines i de comerços, i que afecten l'urbanisme, la cultura, la
retrobi l'estímul per a la vida. participació, l'atenció al ciutadà,
L'altre projecte és la recuperació la gestió... Uns, iniciats amb mo¬
dels interiors d'illa, cosa que re¬ tiu dels Jocs Olímpics, altres que
cuperaria la idea original d'Ilde¬ formen part de la millora constant
fons Cerdà. de la nostra ciutat. Per la meva
Valorant ambdós projectes, el professió i el meu àmbit de tre¬
seu positivisme es pot resumir en ball, m'interessen especialment
tan sols dues paraules: recuperem aquells que afecten els Serveis
l'Eixample! Personals. Interès que va acom¬
Projectes com aquests ens fan panyat per la preocupació pels
veure que les fites de la ciutat moments de crisi econòmica que
van més enllà del 92. estem vivint. En aquestes cir¬
La tercera
pota
de la llibertat
En aquesta casa hi ha molts En aquell temps, quan de la pa¬ cre dins d'un vas d'aigua —en¬
treballadors municipals que els lla en feien fems, hi havia un fus¬ drapava a cor què vols, cor què
agrada escriure contes. Per co¬ ter i la seva dona que vivien feli¬ desitges—. La disbauxa dels
mençar el nou curs, res millor ços amb un fill ros i espavilat àpats va fer que es despreocupés
que una petita dosi d'imagina¬ que, en ser l'únic, mimàvem com del jardí i no s'adonà de quina
ció, especialment si l'aventura la nineta dels seus ulls. El xicot manera tan desmesurada creixien
que us propossem de llegir és aprengué de lletra i a treballar la tres dotzenes de bonsais, enmig
un cant a la llibertat. fusta. de la desesperació del Marajà.
Quan complí divuit hiverns - Mal llamp em partís, és com
—nasqué amb l'any—, els seus si tingués un circ i m'haguessin
pares li parlaren d'aquesta mane¬ crescut els nans, —gemegava
ra: desconsolat l'home, tot escridas¬
- Jepet —li digué el pare—, sant al malfactor—: ves-te'n ben
t'hem ensenyat tot el que sabem, lluny, que no et vegi mai més el
ara et convé córrer món i cercar pèl!
la felicitat. Si la meva experièn¬ Sota un lilà pansit, en Jepet
cia et pot servir d'alguna cosa, medità i arribà a la conclusió que
sàpigues i entenguis que seràs fe¬ havia estat esclau dels plaers i de
liç quan descobreixis «la tercera les fartaneres i, per tant, no s'en¬
pota de la llibertat». sumava pas en aquells fets, la ter¬
- Jo només vull aconsellar-te cera pota de la llibertat. Tanma¬
—afegí la mare— que procuris teix, no claudicà i tomà a
ajudar sempre els altres, els faràs posar-se en camí mentre cantava:
un bé i te'l faràs a tu mateix.
Així que el noi, rumia que ru¬
miaràs, madurà el propòsit i el
convertí en decisió, s'acomiadà
La b-ft-w-'O «Ja tw-oa-rç la ta-cc-ia po->ai Itto-ft i«-rt
dels seus pares i emprengué la
marxa vers l'horitzó més llunyà, jNini^iïfrrTjpiiB
bo i cantant:
Després que les fagedes s'es¬
la ttt-cg,-Q fO-fcxt IfcJ-f quitxessin de tardor, en Jepet es
va llogar de mosso del marquès
d'Escanyapobres i senyor de Pu-
tamisèria, amo, entre d'altres hi¬
sendes, de tres dotzenes de va¬
ques flaques i d'un hort de car¬
Abans que travessessin el cel basses ufanoses.
cent i una llunes, es guanyà el Precisament en munyir les unes
lloc de jardiner dels bonsais del i conrear les altres, emprava més
Marajà Manigampla, propietari de catorze hores al dia de feixuga
d'innombrables pous de petroli i feina.
persona fanàtica dels arbrets. El marquès tenia una dèria per
En tenir lliure accés a les de¬ les magnífiques carbasses, que
pendències de palau, en Jepet es presentava als millors concursos,
lliurà a les comoditats i a la vida on fonamentava el seu prestigi de
* regalada que oferia la cort. terratinent.
La buscaré i la trobaré, la ter¬ Els dies se li desfeien entre ti¬ En Jepet, que no se n'havia
32 cera pota i lliure seré. beri i tiberi, com terrossos de su¬ vist mai de tant fresques, va saber
quin pa hi donaven. Entre la tira¬ necessitava recuperar l'acció de blidava un detall, tindrà la tercera
nia de l'amo —tothora amb el govern del seu rei que, preocupat pota més bonica que mai no hàgiu
fuet a la mà— i els escarrassos de com estava, ni governava ni tan somniat.
la feina, no s'hi veia de cap ull. sols regnava. I se'n tornà ple de goig cap a
El xicot frisava per les migra¬ Es preparà a consciència ten- casa seva, tot cantant:
des vaques i, aprofitant un diu¬ sant els músculs i la ment, estu¬
menge quan tothom era a missa, diant a fons la biografia de
les envià a pasturar a l'hort. Les l'ogre, els seus trets psicològics, La brt-w-'fl tvo-oa-re la ter-uo po-tai
pobres estaven tan faméliques des els punt febles del seu caràcter i
de feia tant de ju j p 1^71 JP1
temps, que es men¬ les claus d'arts marcials que do¬
jaren amb golafreria totes les car¬ minava.
basses —i més n'hi haguéssim Quan pensà que la por que sen¬
hagut—, amb les arrels de propi¬ tia ja era superable i que l'horòs¬
na. Per dissort, van quedar totes cop no li era desfavorable, s'en¬
rebentades cames enlaire. frontà al gegant en ferotge lluita
Al noi li va faltar temps, cos a cos i dialècticament, Josep Maria Conill
cames gua¬
ajudeu-me, per posar distància nyant-lo en tots els terrenys, Organització i Mètodes
entre ell i l'amo, mentre reflexio¬ deixant-lo esfondrat físicament i
nava, prop d'un riu clapejat de moralment.
granotes, que havia estat actuant En Denteta IV, en recompensa,
obligat per les circumstàncies i li oferí la mà de la princesa Hor¬
que aquella experiència tampoc tènsia i el títol del príncep hereu
no podia tractar-se de la tercera del tron i baró de Llaviprim.
pota de la llibertat. Llavors en Jepet va parlar al
Aquesta vegada, després de rei d'aquesta manera:
treure's el fang de les esparde¬ - Majestat, us agraeixo la vos¬
nyes, emprengué el camí vers tra generosa disponibilitat, però
l'horitzó més proper, i tornà a val més que em casi amb la noia
cantar: que m'enamori i que treballi de
fuster a la fusteria del meu pare.
Després de ser aclamat per una
gentada agraïda i d'assaborir les
darreres mels del triomf, rumiava
sota un desmai en flor que havia
aconseguit, no sense esforç i sa¬
crifici, un objectiu interessant,
posant a contribució una decisió
pròpia i una voluntat ferma. I què
era això sinó la tercera pota de la
El xiquet estava pressentint llibertat? Per fi l'havia trobada. I
que s'acostava l'hora de la veri¬ quina raó tenia el meu pare —es
tat, quan topà de nassos amb el deia— en lligar-la a la felicitat!
país dels bocaterrosos. Allí s'as¬ No penso deixar-la escapar, se¬
sabentà que la princesa Hortèn¬ rem amics per sempre!
sia, filla del rei Denteta IV, havia S'acomiadà de tothom, i al rei
estat segrestada pel gegant Xafa- li digué:
gaites, una mena d'ogre asiàtic - Senyor, estic més content que
amb escàs sentit de l'humor. unes pasqües, i per agrair l'opor¬
En Jepet recordà les paraules tunitat que m'ha donat la vostra
de la seva mare tot considerant estrella, he decidit regalar-vos un
que el rei devia patir de valent tron. El faré peça a peça amb les
per la seva filla. De fet, el poble meves pròpies mans... Ah!, m'o¬
Tornem-hi! 25 Centre Comercial
Setembre ens torna a situar a anys
la ciutat que, després de la de Sant Antoni a la a la Torre Mapfre
migdiada del mes d'agost, torna
amb la Mercè a l'acció de ia Casa Golferichs Properament obrirà les seves
cultura, els serveis, els actes, els portes el Centre Comercial Moda
projectes... L'Associació de Veïns Sant Shopping, ubicat a la Torre Map¬
Estar activament a la ciutat Antoni celebra el seu vint-i-cin- fre. El centre té prop de 7.800
en tot allò que ofereix de plural, què aniversari aquests dies de se¬ metres quadrats construïts, 3.600
conèixer què passa i què es pro¬ tembre. Per fer-ho, ha escollit la dels quals es destinen a superfí¬
jecta no és una activitat secun¬ Casa Golferichs —l'històric i rei¬ cies comercials, i una planta-mi¬
dària: configura la nostra ciuta¬ vindicat «Xalet»— per exposar la rador. S'hi podran instal·lar un
dania barcelonina! seva història. Així, del 7 de se¬ total de 33 locals.
tembre al 2 d'octubre podeu veu-
re-la de dimarts a dissabte de 17 a
21 hores. Més premis
als voluntaris
La plaça del poble
Romaní Els Voluntaris Olímpics i Para-
límpics de Barcelona'92 han estat
guardonats amb dos dels Premis
Des de l'estiu passat Gràcia té Nacionals de l'Esport que anual¬
una plaça nova que duu el nom de ment concedeix el Consejo Supe¬
plaça del Poble Romaní en home¬ rior de Deportes. Els Premis van
natge al col·lectiu gitano que, des ser lliurats per S.M. el Rei Joan
de fa més de cent setanta anys, Carles en un acte celebrat al Pa¬
viu integrat al barri. lau Reial de Madrid, i van assis¬
Aquesta plaça està situada a la tir-hi representants de l'Associa¬
cruïlla dels carrers Siracusa i ció Voluntaris 2000.
Milà i Fontanals, en una zona re-
curperada pel Pla Especial de Mi¬
llora, Protecció i Reforma Inte¬
rior de la Vila de Gràcia. A Mostra
l'esmentat enclau hi va existir, el sobre tràfic
segle passat, la fàbrica tèxtil
Puigmartí, una de les més carac¬ d'animals
terístiques de Gràcia. Se'n ha
conservat la xemeneia, considera¬ Fins al mes de febrer de l'any
da com un element artístic. Sota vinent es pot veure, al Museu de
la plaça hi ha un aparcament amb Zoologia del parc de la Ciutade¬
capacitat per a 259 vehicles. lla, l'exposició «Els últims rino¬
És la primera vegada que un ceronts. Tràfic il·legal d'animals
ajuntament dedica una plaça a la i plantes». La mostra il·lustra,
comunitat gitana que, d'altra ban¬ amb un cas exemplar d'espècie en
da, compta amb una entitat pròpia perill d'extinció, la problemàtica
al barri: la Unió Gitana de Grà¬
Rectificació: que suposa el comerç internacio¬
En una notícia publicada a La MUNICI¬ cia. nal d'elements biològics i vol
PAL 33, deiem que Cinta Llorens, treba¬ sensibilitzar l'opinió pública al
lladora municipal, es presentava a les
eleccions generals en les llistes de voltant
Iz¬ d'aquesta qüestió.
quierda Unida quan en realitat era en les
34 d'Iniciativa per Catalunya.
Reformes Cinema Inici de curs
a la Rambla a l'aire lliure als centres cívics
amb la dona
Aquest estiu d'Horta-Guinardó
ha vist com la
Rambla millorava el seu aspecte. com a protagonista
Amb l'ampliació i renovació de Els centres cívics d'Horta-Gui-
la vorera descendent entre el car¬ nardó inicien el nou curs amb ac¬
El pati de la Casa Elizalde
rer del pro¬
Carme i el carrer Sant tivitats i un
cada estiu seguit de seguit de cursos i ta¬
grama un
Pau, s'ha acomplert la llers
segona pel·lícules que es duen a terme durant
que tenen com a
fase de la millora pro¬
i realineació tagonistes centrals les dones. En¬ aquest últim trimestre de l'any.
del costat Llobregat del passeig. El termini
guany, el fil conductor dels d'inscripció comença
tres
Els 40 milions que s'hi han dedi¬ la
films és la implicació social de la segona quinzena de setembre.
cat no només han permès que la dona en tres moments històrics
vorera tingui entre 2,7 i 5 metres mundials.
d'amplada, sinó també ordenar el Cada dimarts, a
mobiliari partir del 14 L'Institut Municipal
urbà del passeig central de setembre a les 21,30 hores,
en aquest tram, canviar els se¬ d'Història
podeu veure les pel·lícules «La
màfors, renovar reixes i tapes de calle Hester» de Joan Micklin difon l'art
clavegueram i col·locar guals (1974), «Alemania pálida madre»
adaptats per a persones amb mo¬ d'Helma Sanders-Brams (1980) i
bilitat reduïda, a més de «Les
renovar pintures murals del Palau
«La amiga» de Janine Neerapfeel
l'asfalt de la calçada. Reial
La primera Major de Barcelona» d'An¬
(1988). na
part de la reforma, del Blasco és el
carrer Pe¬ primer títol de les
lai al de Bonsuccés, fer obres de difusió del Museu d'His¬
es va
l'estiu del 91. tòria de la Ciutat i l'Institut Mu¬
L'Ajuntament de nicipal d'Història. La publicació
Marsella respon a una de les funcions es¬
es sencials del
Serveis MHC, que és la difu¬
a
preocupa de la sió del fons patrimonial i dels re¬
la Zona Franca sultats obtinguts en els estudis i
protecció marina recerques de les restes de cultura
material acumulades.
Ha començat a funcionar el Durant els dies 20, 21 i 22 Aquesta primera obra fa un es¬
Centre de Serveis de la Zona tudi a fons de les pintures murals
Franca, un modern conjunt d'octubre, l'Ajuntament de Mar¬
sella del Tinell, descobertes durant una
d'oficines i locals comercials —Departament des Bouches
que du Rhone— restauració feta el 1944.
ofereix, a les organitza el Tercer
empreses instal·la¬
des en aquesta àrea industrial i Simposi sobre la Protecció del
Medi Marí contra la Pol·lució Ur¬
comercial de Barcelona, un seguit bana. Hi
de serveis adicionáis, participen la UNESCO,
com ara Fotomercè 93
el Banc
restauració, missatgeria, Mundial, el Programa de
correus, les Nacions Unides
agències de viatges, farmàcia, per al Medi Fotomercè convida tots els bar¬
consultoris i despatxos la Comissió de les Co¬
professio¬ Ambient, celonins a sortir al carrer amb la
munitats
nals. El centre està pel Europees entre
promogut i l'OMS seva cambra
altres institucions. fotogràfica per cap¬
Consorci de la Zona Franca, la tar allò
Amb la celebració que considerin més sug¬
Mancomunitat de Municipis de d'aquest
l'Àrea Metropolitana, l'Entitat simposi geridor de la nostra festa major.
es pretén fer un balanç El concurs és obert a tothom. Si
en matèria de
Metropolitana de Serveis Hidràu¬ protecció del medi voleu més informació truqueu a
lics i Tractament de Residus, marí, de cooperació entre els la Virreina, telèfon 301 77 75.
l'Institut Metropolità de Promo¬ ajuntaments i establir un seguit
d'accions de
ció del cara als
Sòl i Promocions Econò¬ propers
miques Locals S.A. anys.
OO W3 N3VNX
si 3í N3 ) 9 naxuas Ç asi nvx. xnan J71( • saaAai x■
v 3SD03XVÜj 9(' x? A mx aaví osj E( ■
daa
wasdni,)r(
doyxv d33S v i v ovav)j 9 C' >5üvst
l Nd U3X; 7' C■
Odl al ) 7>('
dVJ S VSlít XI D' O(-
d Ü3 ND 00 NSO3 N0I V OB MI WVX3I X) S("
„ 3̂
30 w3nsvnx d3«
) V(•
9- vaai o )t(- no an aai x3 N' soaxi a
daxi x
a- adaxi oo ) £('
an aas waa w) 9('
) 9(
dI OOl E
Oi n NOMi a
OONX3 NI ÓO« ) £('
) 5(
TV dvnv
ai n i xvnv ni 9- nvaaa N
VNn NDi ) ¿(
asxal a<3 oni Nv ) 7>(
mo N
.li r dococ
:l a mi nA' d
.ll etr a C. all O.r ell aP. oP.r oi ba R. buT. si B. eri A. ser P.ll ocso C: B r ept naçne mo C
. cóS . col L. pr eS. ai r èbi S.t ubr aB.í o R. poP . all er O.ll a C. art el L : Ar ep t naçne mo C
:l ari ps E
Í 9
¿
oo w as ai n ovovson w
vyusi as
vónasxs a NS wosi aa Mi as SBAas osaas-
tf VNoan'
03SX3A3
i a N sayol
XV W93
WN. J3 N
&a. u*v. us
i
di ^vvr xo
. ai aL - 12 . sànoJ - 02
. sr ol o D- 91 . dr aci R
- 81 . est no M .i gr eS . annA
- 71 - 61 - 51 . sèngA- 41 . bocaJ - 31 .í meo N- 21 . ai r òl G -II
.l egnÀ- 01 .i dr oJ - 9 . sí ul L - 8 . evet s E - 7 . aso R - 6 . csecnar F - 5 . ar al C - 4 . pesoJ - 3 . ai r a M- 2 . sel r a C -I
Què cal saber
de la integració
a la Seguretat
Social?
LLUlSA JOVER
La millora de les condicions i La
els drets laborals del conjunt de integració
treballadors de l'Ajuntament de al règim general de
Barcelona fa un pas endavant la
important amb la integració al Seguretat Social
règim general de la Seguretat
Social. Amb la integració del personal
Com es concreta aquesta mi¬ de les administracions locals al
llora? Què cal saber sobre el rè¬ Règim General de la Seguretat
gim de cotitzacions i presta¬ Social, d'acord amb el que dispo¬
cions? sa el Reial Decret 480/1993 del 2
d'abril d'enguany i el desenvolu¬
pament que se'n fa en l'ordre del
dia 7 del mateix mes, conclou una
llarga etapa d'esforços per igua¬
lar els drets de les prestacions amb mensualitats equivalents al
d'aquest col·lectiu amb la resta 20% de la base reguladora, quan¬
dels treballadors i treballadores ja titat superior a la compensació
inclosos en l'esmentat règim. actual equivalent a un 6 % sobre
Entre altres aspectes, cal tenir la pensió de viduïtat.
en compte aquest fet •
repre¬ El reconeixement de diferents
que
senta per al nostre Ajuntament, graus d'invalidesa segons la im¬
igual que per les altres corpora¬ portància de les seqüeles que una
cions locals, un considerable es¬ malaltia o accident hagin ocasio¬
forç econòmic a fi de poder assu¬ nat.
mir uns costos importants per Així, es contempla des de la
finançar un procés que s'anirà pa¬ gran invalidesa, per la qual es
gant al llarg de 20 anys a partir preveu una prestació del 150% de
del 1995. la base reguladora; passant per la
La integració suposa per al invalidesa absoluta, retribuïda
conjunt del personal un seguit de amb un 100% sobre la base regu¬
millores i avantatges que es con¬ ladora; fins a la invalidesa per¬
creten de forma especial en els manent total per a la professió
següents aspectes: habitual, que no impossibilita la
• Un augment important de les realització d'altres treballs, i per
bases de cotització, ja que es pre¬ la qual es percep el 55% de la
nen com a referència els salaris base reguladora.
realment percebuts en lloc de les • La simplificació dels dife¬
retribucions bàsiques. rents processos de tramitació ad¬
• Un augment dels imports cor¬ ministrativa existents en la
responents a les pensions de jubi¬ MUNPAL.
lació, tant en el període transitori Tot plegat, significa ün impor¬
de vuit anys com en el definitiu. tant pas endavant en la millora de
• Un augment dels imports cor¬ les condicions i drets laborals del
responents a les pensions de vi¬ conjunt del personal municipal i
duïtat, tant pel que fa a l'incre¬ culmina de forma satisfactòria un
ment ja citat de la base regulado¬ llarg procés de reivindicació unà¬
Les il·lustracions pertànyen a ra, com pel fet de passar d'una nime per part dels treballadors i
la publicació "Programes aplicació del 40% al 45%. treballadores afectats, els sindi¬
d'Actuació" editada per l'Àrea • Un augment dels imports cor¬ cats i les mateixes corporacions
de Sanitat, Salut Pública i Medi responents a les pensions d'orfe- locals.
Ambient. 1987 nesa que es veuen compensades
"A partir de gener del 1994,
els augments previstos a la
Llei de Pressupostos Generals
de l'Estat afectaran la
totalitat de la pensió."
El que cal saber ció a què es pertanyi (vegeu la Taula 3).
La base de cotització
sobre el per accidents de treball està formada per la
règim suma de totes les retribucions mensuals, incloent-hi les hores extres, i
de cotitzacions i el prorrateig de les pagues extraordinàries. Existeix una única base
màxima de cotització de 338.130 ptes.
prestacions de Sobre la quantitat resultant o la base màxima, únicament cotitza
la social l'empresa.
seguretat
Cotització
Aquest article té com a objec¬ Els percentatges de cotització a la Seguretat Social corresponents a
tiu aclarir un conjunt de concep¬ l'empresa i als treballadors/res queden exposats a la Taula 1.
tes relatius al règim de cotitza¬
cions i prestacions de la Seguretat Taula 1: Percentatges de cotització
Social directament vinculats a tot
el que suposa la integració del Concepte Empresa Treballador/a
personal municipal al Règim Ge¬
neral d'aquest organisme. A tal
fi, s'ha elaborat una breu guia Contingències comunes 24,40 4,90
terminológica sobre els aspectes Formació professional 0,60 0,10
més significatius relatius al tema Atur 6,20 1,10
a fi de facilitar-ne la seva com¬ Fons de Garantia Salarial 0,40 —
prensió. Hores extraordinàries
Assistència sanitària estructurals 12,00 2,00
L'Ajuntament ha decidit en Hores extraordinàries
virtut del dret d'opció que dóna no estructurals
el decret 480/1993 d'integració, 24,40 4,90
que el personal integrat (funcio¬
naris i interins) continuï rebent Grup de cotització Aquests grups únicament tenen
els serveis prestats pel PAMEM. Classificació administrativa efecte a l'hora de fixar les bases
El personal de nou ingrés i els feta en funció de la categoria la¬ màximes de cotització per contin¬
reingressos s'adscriuen directa¬ boral del personal. Per a l'Admi¬ gències comunes.
ment a la Seguretat Social si bé, nistració s'han fixat les equiva¬ A la Taula 3 es presenta la
per acord entre el Servei Català lències que es presenten en la base màxima de cotització que
de la Salut i el PAMEM, poden Taula 2. correspon als diferents grups.
optar perquè el servei d'assistèn¬
cia sanitària els sigui prestat pel Taula 2: Classificació de Taula 3: Grups i bases màximes
PAMEM com a entitat gestora de categories i grups de cotització de cotització
la Seguretat Social.
Base màxima
Base de cotització Categoria Gmp Grup
N'hi ha de dos laboral de de
tipus: cotització cotització de cotització
per con¬
tingències comunes i per acci¬
dents de treball. Veiem tot seguit A 1 De l'I al 4 338.130
en què es concreta cadascuna. La B 2 Del 5 al 7 252.000
base per contingències comunes
està formada per la suma de totes C 5
les retribucions mensuals (excep¬ D 7
te les hores extres) i el prorrateig
de les pagues extraordinàries. E 6
Existeix una base màxima de co¬
tització segons el grup de cotitza¬
"Per acord entre el PAMEM
i el Servei Català de la Salut,
els pensionistes poden optar
per seguir mantenint el
PAMEM com a entitat gestora
de prestació d'assistència
sanitària."
Número de patronal Seguretat Social, si bé per acord per realitzar les funcions de la
Número d'empresa que té entre el PAMEM i el Servei Ca¬ seva categoria o professió, si bé
l'Ajuntament, diferent segons el talà de la Salut, els pensionistes pot dedicar-se a una altra.
tipus de personal de què es tracti. poden optar per seguir mantenint • La incapacitat permanent ab¬
Cada número ve determinat pel el PAMEM com a entitat gestora soluta, que inhabilita el treballa¬
tipus de cotització de cada grup, de prestació d'assistència sani¬ dor/a per a qualsevol tipus de fei¬
tal com es detalla a continuació. tària. na.
• Personal funcionari integrat • La gran invalidesa, quan el
(en alta el 31 de març del 1993). Prestacions econòmiques treballador/a necessita l'assis¬
No cotitza per a l'atur ni per al Es poden percebre per dife¬ tència d'una altra persona per
Fons de Garantia Salarial. Cotitza rents conceptes, sent els més im¬ realitzar els actes vitals més ele¬
per cost d'integració. portants els que es detallen a con¬ mentals.
• Personal interí integrat (en tinuació. La base reguladora de les pen¬
alta el 31 de març del 1993). No sions corresponents es calcula
cotitza per al Fons de Garantia • Jubilació per edat igual que en la jubilació, amb els
Salarial. Cotitza per cost d'inte¬ Es concedeix quan el treballa¬ següents resultats:
gració. dor o la treballadora compleix els • Per a la incapacitat perma¬
• Personal laboral. Cotitza per 65 anys. Es precisa un mínim de nent total un 55% de la base re¬
tots els conceptes. No té cost 15 anys de cotització. guladora, incrementada en un
d'integració. La pensió que correspon és del 20% per als majors de 55 anys.
• Personal funcionari de •
nou 60% del quocient que resulti de Per a la incapacitat perma¬
ingrés i reingressos. No cotitza dividir entre 112 les bases de co¬ nent absoluta un 100% de la base
per a l'atur ni per al Fons de Ga¬ tització de la persona interessada reguladora.
rantia Salarial. No té cost d'inte¬ durant els 96 mesos immediata¬ • Per a la gran invalidesa un
gració. ment anteriors. Les bases dels 24 100% de la base reguladora incre¬
• Personal interí de nou ingrés. mesos immediatament anteriors mentada en un 50%.
No cotitza per al Fons de Garan¬ s'agafen pel valor nominal. La
tia Salarial. No té cost d'integra¬ resta de bases de cotització s'ac¬ • Jubilació anticipada
ció. tualitzen d'acord amb l'evolució S'exigeix també un període mí¬
de l'IPC. S'han de tenir un mínim nim de cotització de 15 anys. Es
Passius de 15 anys d'antiguitat, sumant- pot concedir al personal a partir
El personal passiu s'ha integrat se un 2% per cada any més d'an¬ dels 60 anys d'edat, però amb el
a tots els efectes a la Seguretat tiguitat, aconseguint el 100% de requisit d'haver cotitzat, ja sigui
Social. La pensió corresponent no la base quan l'antiguitat en la co¬ a la MUNPAL o a la Seguretat
genera full de nòmina i s'ingressa tització és de 35 anys. Això no Social, abans de l'I de gener del
a la corresponent entitat bancària obstant, la pensió de jubilació té 1967. Per establir-ne la quantia,
el dia primer de cada mes. un nivell màxim de retribució es valora la pensió que corres¬
A partir de gener del 1994, els fixat enguany en 245.546 ptes. pondria si es tingués 65 anys,
augments previstos a la Llei de aplicant-se els coeficients-reduc-
Pressupostos Generals de l'Estat • Jubilació per invalidesa tors que s'indiquen a la Taula 4.
afectaran la totalitat de la pensió permanent
i els pensionistes rebran de Es declara en aquesta situació Taula 4: Coeficients reductors
l'INSS un document on s'indicarà el treballador o la treballadora en la jubilació anticipada
l'import de la pensió de l'any. El que després d'haver estat sotmès
personal passiu que tenia conce¬ a tractament mèdic presenta re¬ Edat de Coeficient
dida alguna mena d'ajuda per part duccions anatòmiques o funcio¬ jubilació reductor
de l'Ajuntament, la seguirà re¬ nals que disminueixen o anul·len 60 anys 0,60
bent al corresponent compte do¬ la seva capacitat laboral. 61 anys 0,68
miciliat, normalment amb efectes Es contemplen tres graus d'in¬ 62 0,76
del dia 28 del mes anterior. validesa anys
permanent:
L'assistència sanitària 63
del per¬ • La incapacitat 0,84
permanent to¬ anys
sonal passiu queda inclosa en la tal, que inhabilita el treballador/a 64 anys 0,92
LLUÏSA JOVER
En qualsevol cas, la pensió de
jubilació és incompatible amb al¬ Exemple d'augments
tres treballs per als quals es cotit¬ de les
zi la pensions
a Seguretat Social.
• Viduïtat
La pensió és del 45% de la ba¬ Taula comparativa de pensions
se reguladora, calculada a base de MUNPAL/Seguretat Social 1'1-4-93
dividir per 28 la suma de les ba¬ (imports mensuals en pessetes)
ses de cotització dels últims 24
mesos. Si la mort deriva d'acci¬
dent de treball, la base sou mensual
reguladora Característiques pensió pensió
serà el quocient resulti de di¬ personals aproximat MUNPAL
que seguretat
vidir entre 12 el sou anual real i professionals social
del treballador/a. A més, en cas Operari, 40 hores, 35 anys d'antiguitat 145.000 73.959 102.269
de mort per accident de treball es Auxiliar
concedeix administratiu, 40
una indemnització hores,
e-
quivalent 35
a 6 mensualitats de la anys d'antiguitat, nivell 14, 180.000 189.519 119.953
base reguladora. S'extingeix la complement de destí secretària B
pensió en casar-se novament o Guàrdia Urbà, 35 anys d'antiguitat 224.000 89.519 119.953
viure maritalment amb una altra amb els plusos corresponents
persona. Tècnic Mitjà, Cap Nucli, nivell 20, 290.000 160.592 197.412
• Orfenesa 40 hores, 35 anys d'antiguitat
Correspon als fills del causant, Tècnic Superior, nivell 22, 35 hores 338.000 203.390 235.546
menors de 18 anys o majors inca¬ 35
pacitats. La quantitat és del 20% anys d'antiguitat
de la mateixa base reguladora
calculada per la viduïtat.
Aquests exemples es refereixen a la jubilació a dia 1 d'abril del 1993, amb les cotitza¬
• Invalidesa provisional cions efectuades a la MUNPAL. Les pensions resultants s'incrementaran a mida que es
cotitzi
Es declaren pel
situació sou real.
en aquesta
els treballadors o treballadores
que han esgotat el període màxim
de durada de la Incapacitat Labo¬ Gràfic comparatiu de pensions
ral Transitòria (18 mesos), sense MUNPAL/Seguretat Social Pl-4-93
haver estat donats d'alta mèdica (imports mensuals en pessetes)
per curació o per incapacitat per¬
manent. La prestació consisteix 245.000.
en un subsidi mensual del 75% de 235.546
la base reguladora. El període 225.000
màxim de duració és de 4 anys i 205.000. i 203.390
mig. S'extingeix per alta mèdica 185.000 197.412
o per passar a la situació d'invali¬
desa 165.000. 160.592
permanent. t
145.000.
• Incapacitat Laboral Transitòria
Correspon a la situació de 125.000.
baixa mèdica, incloent-hi la 119.953 119.953
ma¬ 105.000.
ternitat. El període màxim és de 102.269
18 85.000. 89.519 89.519
mesos.
65.000tt 75.959 cá
Carme Valls operari, 40 hores auxiliar administratiu, 40 hores, guàrdia urbà, 35 anys tècnic mitjà, cap nucli, tècnic superior, nivell 22. h-3
Àrea 35
de Personal anys d'antiguitat 35 anys d'antiguitat, nivell 14, d'antiguitat amb els nivell 20,40 hores, 35 hores, 35 anys 41
complement de destí secretària B pluses conesponeiUs 35 anys d'antiguitat d'antiguitat
Campanya
de vacunació
antigripal
S'ha posat en marxa per part Estructura
dels serveis d'Inspecció Mèdica
de l'Àrea de Personal, la campa¬ El fet:
nya anual de vacunació antigripal La vacunació antigripal
adreçada al personal de l'Ajunta¬
ment. A qui s'adreça:
Aquesta vacuna és especial¬ Tipologies de malalties
ment indicada per al col·lectiu
qualificat com «d'alt risc», el Contraindicacions:
qual contempla principalment Al·lèrgia als ous
aquelles persones que són molt
fumadores o que pateixen diabe¬ Aclariment:
tis, bronquitis crònica, hepatòpies Confusió sobre l'eficàcia
cròniques o cardiopaties.
L'única contraindicació gene¬ Resultat:
ral que presenta la vacuna antigri¬ Efectes malatia/contraefectes va¬
pal és l'al·lèrgia demostrada a les cunació
proteïnes d'ou de gallina, contra¬
indicació que ve motivada pel fet
que el cultiu i incubació dels vi¬
rus gripals per a la preparació de
la vacuna es realitza en embrions
de pollastre, i per molt que s'in¬
tenti purificar-la, sempre poden
quedar-hi residus proteics.
Cal observar que una confusió
habitual que existeix respecte a la
ineficàcia de la vacunació antigri¬
pal, ve motivada pel fet de quali¬
ficar com a grip, processos vírics
respiratoris que en realitat no ho
són.
Per tant, i un cop aclarit aquest
punt, es pot afirmar que, atès que
les epidèmies de grip solen ser
les malalties que provoquen un
major nombre de baixes (asso¬
leixen el seu punt més àlgid a fi¬
nals de la tardor i principis d'hi¬
vern), la vacunació antigripal és
la mesura preventiva per minimit¬
zar epidèmies que majors benefi¬
cis socials i sanitaris reporta.
Carme Valls
Àrea de Personal
Aconsegueix el cartell commemoratiu dels Jocs de Barcelona
Jocs de la XXV Olimpíada
Barcelona 92
oV:
de descompte a tots els lectors de La MUNICIPAL
que presentin aquesta butlleta a la llibreria
ae Ciutat Vella, (La Rambla, 81 ) o a l'Oficina
d'Informació de l'Ajuntament (porta principal
de la plaça de Sant Jaume).
aquesta oferta té validesa fins al 31 de desembre del 1993
Més de 20.000 habitatges*
de tot Catalunya per triar
Li oferim a l'acte una llista d'habitatges
seleccionats d'acord amb el que vostè desitja: per
situació, superfície, preu, etc. Es un servei gratuït i
sense cap mena de compromís, encara que no sigui
client de Caixa de Catalunya.
Truqui al é£T 310 12 12 o vingui a
qualsevol de les nostres oficines.
* Informació facilitada pels Agents de la Propietat Immobiliària-API i pels
Promotors i Constructors d'Edificis.
Programa Habitatge
Molt més que una hipoteca
CAIXA DE CATALUNYA =Ç=