Vacances
per a infants i joves
de Barcelona
El Pla Estratègic
de Desenvolupament
Turístic
de Barcelona
Artur Mas,
president del
Grup Municipal de
Convergència i Unió
Barcelona,
internacional
i catalana
Sants-Montjuïc,
l'Ajuntament
més a prop
Barcelona,
la imatge de la ciutat
dels joves
universitaris
Aires de renovació a
l'Àrea d'Urbanisme
Què fas per a
la millora ecològica
de la teva ciutat?
Notícies de Personal
Un punt de suport
per a immigrants
i refugiats
a Barcelona
 
cë
OQ
33
s3 juiy/juM
I—^51993
President: Ganyotes Marxa a tope en els serveis al ciutadà! 4
Guerau Ruiz Pena
Consell Assessor: Editorial Un any després dels Jocs Olímpics, la flama 5
Francisco no s'ha
Longo, Ferran Mascarell, apagat!
No són els Jocs
Josep M. Figueras, Manuel de Forn, per a la història, sinó els Jocs
Manuel amb històries.
Tuñí, Enric Casas,
Angela Vinent, Carme Turró, Fets
Manuel i Coses
Villalante, Manel Blasco. projectes que destaquem. 6
Director: Estiu'93 Vacances per a infants i joves de Barcelona. 8
Toni Puig La gestió de les vacances ha evolucionat amb els
Coordinació: temps i l'optimització de la gestió municipal.
Irene Pagès Els quatre Aires de renovació a l'Àrea d'Urbanisme. 10
Adjunta a Redacció: cantons Canvis per millorar el servei al ciutadà.
Dolors Pinart
Edita: John Lennon té plaça a Gràcia. 11
Regidoría de Presidència La coneixeu?
Ajuntament de Barcelona Vuit menys set, sumen! 12
Autoedició, fotomecánica El Centre Cívic de Sant Martí fa cultura..
i impressió:
Impremta Municipal. Exp.9234291 Pla Estratègic de Desenvolupament Turístic de 13
Dipòsit legal: B. 14.742-1990 Barcelona.
Disseny gràfic: Volem ser una ciutat de forta potencialitat turística.
Ferran Cartes/Montse Plass
Entrevista Artur Mas, president del Grup Municipal de 14
Maquetació: Convergència i Unió.
Impremta Municipal. Beatriz González Què pensa de l'Ajuntament el portaveu de l'oposició
Fotografia: majoritària?
Jaume Soler. F. Ontañón.
Oficina Tècnica d'Imatge, fotògrafs: Ajuntament Sants-Montjuïc, l'Ajuntament més a prop. 19
Antonio Lajustícia, Rafael Escudé. endins Una passejada per l'interior de la seu del Districte.
Col-laboren en aquest número: Dossier Barcelona, la imatge de la ciutat dels
Josep M. Aymà, Xavier Bobi, joves D/261
universitaris.
Jaume Colomer, Eva Domínguez, La coneixem tal com és realment?
Pere Duran, Sara Massó, Pep Montserrat,
Enric Oltra, Roberto Pazos, Rosa Pueyo. Reportatge Un punt de suport per a immigrants i refugiats 23
A la secció Debat Obert: a Barcelona.
Alicia aira, Teresa Alabèmia, Andreu El municipi, a través d'un grup d'associacions,
Arenas, Eduard Cabús, Amadeu Camps, els dóna la mà quan arriben a la ciutat.
Antoni Estopiña, Caridad Farré, Joan
Milelire, Conxita Oliveras, Anna Pérez, Propostes Barcelona, internacional i catalana. 27
Núria Pol, Jordi Sánchez, Joan Sendra, Cap a la ciutat multicultural i multilingiie.
Anna Vilanova, Joan R. Villalbí.
Debat obert Què fas per a la millora ecològica de la teva ciutat? 30
Adreça: Moltes coses i importants.
Plaça de Sant Jaume,
Regidoría de Presidència. Amanida Actes i coses
08002 per a l'estiu. 34
- Barcelona de notícies Per abans de la migdiada!
Tel. 402 70 00
Taula de joc Joc de l'arbre. 38
Molt personal Qüestions d'interés per a tots els qui treballem 40
a l'Ajuntament.
GO
<12 Marxa a
-^-3 tope
O
¡5s en els serveis
£ al ciutadà!
PEP MONTSERRAT
* 1 Un
P-l any
O
41 després dels
E=q Jocs Olímpics,
la flama no
s'ha apagat!
F. ONTAÑÓN
Un estudi de 1 'European Eco¬ Barcelona continua, liderada
nomic Research ha publicat, just pel municipi, en l'opció del canvi
quan fa un any que es va encen¬ continuat, per anar solucionant,
dre la flama olímpica a l'Estadi pas a pas —i sense la contundèn-
de Montjuïc, que Barcelona regis¬ cia del temps previ als Jocs Olím¬
trarà, en la última dècada del se¬ pics— les necessitats de creixe¬
gle, un índex de creixement més ment i sosteniment de la qualitat
elevat que qualsevol altra ciutat de vida que els ciutadans volen i
d'Europa. les grans ciutats d'occident dema¬
Per què? Perquè la ciutat està nen.
preparada. Els anys olímpics que Alguns, després d'un curs mu¬
arrenquen amb el primer ajunta¬ nicipal amb tensions en l'econo¬
ment democràtic, la força dels úl¬ mia i la remuneració del personal,
tims anys per posar a punt tota en el replantejament de serveis
l'estructura de la ciutat —la física per millorar la seva qualitat,
i la cívica—, el Pla Estratègic oportunitat i productivitat, en op-
Barcelona 2000, promovent la timitzar el disseny organitzatiu
col·laboració entre el sector pú¬ dels organigrames i els circuits...,
blic i el privat, la millora conti¬ podem començar les vacances
nuada d'infrastructures i serveis, d'estiu amb una petita arruga in¬
l'esclat d'uns Jocs Olímpics que terior que valora l'any postolím-
van posar Barcelona en la prime¬ pic com un any menor, problemà¬
ra línia de ciutat competent, ober¬ tic i d'un cert impasse.
ta, solidària i capaç..., són algu¬ És una voloració respectable.
nes de les peces d'aquest present i Però cal posar al costat l'esforç
futur. organitzatiu per situar en una òp¬
La recessió econòmica —i la tica de gestió més eficaç i efi¬
debilitat que tenim els barcelo¬ cient l'organització de la casa i
nins i els catalans per situar-ho l'esforç per continuar liderant,
tot de seguida en la memòria de des del municipi, la navegació de
la història— va fer que gustéssim la ciutat cap a cotes de millor
poc d'aquell aire de ciutat satisfe¬ qualitat de vida i significació en¬
ta que vam respirar durant la gran tre les ciutats europees.
festa dels Jocs Olímpics, la festa Tenim uns anys per continuar
dels pobles. Ens ha marcat. allò que els Jocs Olímpics van
En moltes coses, ens ha mar¬ significar: perfeccionar una Bar¬
cat. Malgrat la recessió econòmi¬ celona gran en civisme, en cultu¬
ca, s'ha continuat apostant per ra, en organització, en economia,
projectes de millora de la ciutat en solidaritat...
amb accions tan significatives Ara, a un any dels Jocs, cal
com el Pla de Futur Clot-Camp de tornar a pensar que hem estat ca¬
l'Arpa, la prolongació de la Meri¬ paços de molt: continuïtat en
diana fins al mar, la demanda l'acció ciutadana i el futur espe¬
d'equipaments de la Comunitat rançat i obert per al que treba¬
Europea a la nostra ciutat, acabar llem. Bones I
la infrastructura cultural per a vacances!I
una possible capitalitat europea a
principis del nou segle, els plans
de barri, la mobilització de la ciu¬
tat per fer menys possible la sida
i més quotidiana la solidaritat
multicultural...
F .ONTAÑÓN
«Barcelona Pla de futur Interrock Barcelona
Bones Notícies», Clot-Camp de A Barcelona hi ha un munt de
nova revista l'Arpa gent que fa música. Aquests mú¬
sics intenten desenvolupar les se¬
d'economia Per iniciativa del Consell Mu¬ ves idees en un marc on no és fà¬
nicipal del Districte de Sant Martí cil trobar espais per tocar amb
És a punt de sortir el primer i, través de l'empresa Tecnolo¬ assiduïtat, locals a bon preu per
a
número de la revista «Barcelona, gies Urbanes Barcelona SA assajar o un públic receptiu a
Bones Notícies», editada per la —TUBSA—, els barris d'El Clot- aquelles propostes que no són un
Direcció de Promoció Econòmica Camp de l'Arpa comptaran des èxit reconegut.
de l'Àrea d'Economia i Empreses d'ara amb Pla de Futur. Interrock Barcelona és un
un pro¬
de l'Ajuntament. La revista, de El Pla Clot-Camp de l'Arpa jecte de la Regidoría de Joventut,
gran format i presentació gràfica està configurat amb l'objectiu l'Àrea de Cultura i els Districtes
atractiva, tindrà periodicitat tri¬ d'oferir a la zona una qualitat de que pretén incidir en el reforça¬
mestral i serà trilingüe: català, vida millor, aprofitant al màxim ment d'aquests circuits bàsics de
castellà i anglès. Informarà de els recursos humans i les infras¬ la música a partir de la coordina¬
forma resumida dels principals tructures actuals i futures. ció d'aquelles iniciatives del mu¬
fets positius que es produeixin en Es tracta d'articular la coope¬ nicipi que ja treballen amb grups
l'economia de la ciutat, des d'una ració entre el sector municipal, el nous —La Bàscula, Sedeta-rock,
inversió estrangera important, privat i el veïnal entre tots, Backline a Sant Martí, els Bucs
per,
fins a la implantació d'una em¬ millorar el barri, és a dir, l'estat de Sant Andreu, el Casal de Sar¬
presa barcelonina en un mercat del carrer, la solidaritat, la pro¬ rià, el Casal de Joves de Prosperi¬
llunyà, des de la captació per a moció i la difusió cultural, l'ar¬ tat, el de Barceloneta, el Centre
Barcelona d'una institució euro¬ relament de les Cívic del Carmel i el Casal de
empreses i els co¬
pea emblemàtica fins a l'augment Les Corts— i d'altres tenen
merços, la prevenció social, la que
del turisme que ens visita o del relació amb el tema. A més, vol
seguretat ciutadana, etc. En defi¬
tràfec del nostre port. nitiva, desenvolupar esforç or¬ encetar diversos temes destinats a
un
El públic a qui s'adreça és el denat per produir accions i deci¬ facilitar la relació entre els joves
món econòmic i empresarial bar¬ sions fonamentals que conformin músics per emprendre iniciatives
celoní, català i espanyol i, sobre¬ i que dirigeixin els objectius del comunes i amb els diferents
tot, estranger. Donar-los un mis¬ territori. agents musicals.
satge periòdic, viu i dinàmic del Tot això fa possible Ja s'han
que, a es¬ emprés algunes inicia¬
fet que a Barcelona passen coses, cala microsocial, es pugui fer tives com ara l'impuls de plata¬
i molt bones, en el món econòmic realitat allò formes
que s'ha denominat per a la presentació dels
i empresarial. «administració promotora» o «ad¬ grups en contextos on hi ha un
En dues paraules, vendre i pro- ministració relacional», en la públic garantit, o l'organització
mocionar la ciutat, no dient què qual és suficient l'esquema d'un cicle de xerrades sobre el
no
farem, sinó basat en la constata¬ que els ciutadans paguin uns im¬ tema —organitzades per IMAE—
ció de fets que ja han passat i que postos i l'Administració faci uns o la potenciació de la mobilitat
parlen per ells mateixos. Si teniu serveis, sinó que cal una dinàmi¬ dels grups en les diverses progra¬
bones notícies econòmiques de ca cooperadora en la inversió i en macions dels espais públics de la
Barcelona o coneixeu persones, el treball d'uns agents que locali¬ ciutat. També està prevista una
empreses o institucions interessa¬ tzen la seva actuació en el territo¬ campanya d'abast ciutadà per als
des a rebre la nostra revista, feu- ri. propers mesos de setembre, octu¬
nos-ho saber adreçant-vos a Ma¬ El Pla de Futur del Clot-Camp bre i novembre amb diverses acti¬
nuel Ludevid, Director de de l'Arpa és un instrument impor- vitats per als músics. Per a més
Promoció Econòmica. Àrea tantíssim per fer realitat allò que informació i propostes, adreceu-
d'Economia i Empreses. Ajunta¬ denominem democràcia territorial vos a Jordi Oliveras, Centre Cívic
ment de Barcelona. Plaça Sant o local. de Sant Martí, telèfon 308 97 93 .
Jaume s/n. Telèfon, 402 72 38.
Fax, 402 72 25.
A reveure, He meditat llargament sobre ma impotent i he tingut prou va¬
els èxits i els
Montse fracassos, sobre el lor per tombar-me i mirar cara a
grapat d'il·lusions que ha fet que cara la teva cadira buida; he cla¬
ens llevéssim cada dia amb ganes vat els colzes a la teva taula bui¬
Avui he entrat al teu despatx. I de treballar en allò que crèiem. da i li he dit al teu respatller
als ossos de l'ànima he sentit un He burxat la meva ment perquè blau-grisós i buit que no t'oblida¬
fred trist i profund, malgrat el sol tornés a passejar pels llocs que ré mai més. Que l'editorial cruel i
matiner que temperava l'estança ens havien estat propis; he tornat egoista que ara t'ha contractat
després de travessar els finestrals a l'estret corredor del quart pis de tindrà una gerent que no se la me¬
amplis que coronen la plaça de la Virreina, el primer dia que ens reix, que amb el seu contracte in¬
Catalunya. He recollit unes gale¬ vam conèixer, quan la teva mà ja humà ens ha deixat absolutament
rades, uns fotolits i uns llibres lluitava per governar el timó em¬ sols i que no podré perdonar-li
que hi havia damunt la tauleta ro¬ brionari de les publicacions mu¬ mai la mala jugada que ens ha fet,
dona on tants cops havíem xerrat, nicipals, he inhalat el perfum privant-nos, tan aviat, tan de
i ho he fet evitant de mirar la teva suau de flors de les paradetes de pressa, tan covardament, del teu
cadira, la teva taula, els teus la Rambla, on tu sempre t'hi atu¬ guiatge i de la teva companyia.
munts de carpetes i aquella cap- raves, he tornat a sentir la remor Després de buidar aquesta part
seta rodona de caramels que jo de veus cridaneres que pujava de ínfima de la meva ràbia, m'he
sempre et picotejava amb la in¬ la Boqueria, he voltat pels es- aixecat, he caminat cap a la porta
tenció infructuosa de no fumar tands de llibres als Districtes en —aquella que sempre ha estat
tant. He mirat l'aparell de la cale¬ una diada assolellada de Sant Jor¬ oberta per a tots— i l'he tancada
facció que, de vegades, t'engega¬ di o pels carrers amples i radials per fora.
va mitja horeta abans que arribes¬ de Frankfurt, sota aquella pluja Mentre caminava passadís en¬
sis, sobretot cap al final d'aquest fina i glaçada. He recordat la llà, no sé ben bé cap a on, he pen¬
últim hivern, quan un no sé què sopa de ceba de la casa Wertheim sat que aquests set anys han estat
m'havia fet endevinar que potser i les nostres corredisses pels pas¬ els més aprofitats, els més inten¬
tindries més fred. M'he assegut a sadissos soterranis de l'Haupt- sos, els més agraïts, els més fe¬
la taula rodona, sempre d'esquena bahnhof, quan anàvem a portar el liços de la meva vida. Des del
al teu despatx i a les prestatgeries nom de l'Ajuntament a la fira del meu dolor, des del dolor de tots,
on guardaves zelosament aquells llibre més important del món. He rep la més amorosa, la més im¬
llibres de disseny i d'urbanisme tornat a veure per primer cop possible de les abraçades.
que tant t'agradaven, i he fet un aquest mateix pis on sóc ara, amb
repàs dolorós i necessari de les el seu aspecte primitiu, tronat i Jordi
nostres converses, dels nostres gairebé inhabitable, que tu vas
afanys, de les nostres divergèn¬ saber transformar en un lloc on el
cies vehements, dels nostres treball ha estat un plaer impaga¬
acords lleials, de la nostra lluita ble. M'han vingut al cap, com
comuna. I m'he adonat que, mal llamps en la foscor, els teus ne¬
que te n'hagis anat tan injusta¬ guits per endreçar i modernitzar
ment i tan d'hora, ara et podem aquell cau de llibres amuntegats
dir que hem aconseguit un munt que ara, amb orgull, anomenem
de coses plegats; perquè els nos¬ magatzem, els teus esforços in¬
tres somnis han gaudit de l'avan¬ nombrables per donar sentit a
tatge de prendre forma física, aquella botiga estreta i fosca com
d'esdevenir un objecte que es pot un congost que ara coneixem per
tocar amb les mans, que es pot llibreria, la teva fe irrepetible per
mirar, que es pot llegir, que es dur a terme el projecte de cadas¬
pot conservar. I he rumiat també cun dels més de cinc-cents llibres
que darrere de cadascun d'aquests que hem tingut la sort de fer al
objectes hi ha un bon tros de tots teu costat.
nosaltres, especialment de tu, ara Després de pensar en tot això, Montserrat Ferrer era Gerent de
que te n'has anat sencera. he barrat el pas a una nova llàgri¬ Publicacions.
CO
os Vacances
CO per a infants
w
i joves
de Barcelona
Amb el servei de vacances Segur que la majoria de lec¬ quests anys, l'oferta ha crescut,
per a infants i joves és possible tors de La MUNICIPAL ja esteu s'ha diversificat, ha madurat, ha
seguir l'evolució dels serveis pensant en les vacances d'estiu. creat un estil propi, s'ha descen¬
municipals que volen, amb No és que la resta de l'any no tin¬ tralitzat... i ha aconseguit anar-hi
força, satisfer les necessitats gui al·licients diversos, però l'es¬ implicant les entitats i les asso¬
dels ciutadans en una ciutat en tiu és el gran moment per dur a ciacions de joves que treballen a
procés de canvi continuat. terme projectes excepcionals. O, la ciutat sense afany de lucre, la
Primer va ser el servei que com a mínim, de projectar-los, majoria dels quals pertanyen al
organitzaven directament els encara que després no es portin a Consell de la Joventut de Barce¬
treballadors municipals, des¬ terme. Per allò de «l'home propo¬ lona.
prés va venir la col·laboració sa i l'economia disposa». Potser
amb les associacions, més tard el balanç posterior de les vacan¬ Renovar-se amb la ciutat
la coproducció, aquest any... ces sempre és més prosaic que la Enguany, però, després de ca¬
Ara, quan grups d'infants i poesia de l'imaginari previ, però torze anys de donar a la ciutat
joves ja han utilitzat el servei i el somni també té un paper relle¬ una oferta pròpia en col·laboració
estan a punt de fer la motxilla, vant en la nostra felicitat. amb entitats de joventut, s'ha
és un bon moment per conèixer produït un canvi important
la petita història d'un servei Una llarga tradició de serveis d'orientació. Quina reflexió s'ha
que ha satisfet la necessitat de de vacances fet? Que l'acció continuada du¬
sortir de Barcelona de molts Els nois i noies de la nostra rant catorze anys ja havia conso¬
ciutadans joves. ciutat, des dels infants més ten¬ lidat a la ciutat una oferta social
dres fins als joves més impetuo¬ accessible i de qualitat, i que ca¬
sos, també projecten en les va¬ lia redéfinir el paper de l'Àjun-
cances un munt d'il·lusions. Per tament. Semblava que l'energia
això, l'any 1979, tot just consti¬ esmerçada en la gestió d'una o-
tuïts els Ajuntaments democrଠferta pròpia es rendabilitzaria
tics, seguint una llarga tradició molt més si es projectava sobre el
municipal, la nova Àrea de Jo¬ conjunt de l'oferta ciutadana, po¬
ventut va organitzar uns primers tenciant que s'incrementés, es di¬
Casals d'Estiu que van acollir versifiqués i que es fes més
prop de vuit-cents nois i noies. accessible. La decisió política de
L'Ajuntament volia recuperar el continuar incidint en el sector des
seu paper avantguardista en el d'aquest altre punt de vista ens ha
camp de l'educació en el lleure. obligat a fixar una nova estratègia
Clar que el contex era diferent, i d'intervenció, que compta amb la
calia partir de la feina feta durant col·laboració valuosíssima del
la postguerra pels moviments es¬ Consell de la Joventut de Barce¬
pecialitzats. Per això, l'oferta de lona.
Casals, Colònies, campaments, Els objectius són els següents:
rutes, viatges, intercanvis, esta¬ 1. Promoure l'increment de
des esportives, etc. recollia la tra¬ l'oferta ciutadana actual d'acti¬
dició pedagògica dels moviments vitats de vacances.
de joventut durant la postguerra i 2. Promoure l'evolució positi¬
donava als nens i joves de la ciu¬ va d'aquesta oferta, fent-la per¬
tat una oferta pública d'activitats meable a les noves necessitats
de vacances. socials —especialment la integra¬
Ens va semblar, als qui llavors ció social i ètnica— i ajudant a
formàvem l'Àrea de Joventut, que incrementar-ne la qualitat i diver¬
aquesta era l'única manera de ti¬ sitat.
rar endavant una oferta pública 3. Facilitar-hi l'accés dels in¬
Fotos cedides per l'Àrea d'Afers Socials i que garantís l'adequada qualitat i fants i joves amb dificultats eco¬
Joventut. accessibilitat social. Durant a¬ nòmiques o d'altra mena.
"Després de catorze anys de "El catàleg d'activitats
donar a la ciutat una oferta homologades que hem
pròpia en col·laboració amb publicat recull prop de 14.000
entitats de joventut, s'ha places de tota mena per a
produït un canvi important infants i joves."
d'orientació."
L'any 1993, les vacances per a
infants i joves, com seran?
Per fer això s'han definit les
següents línies d'actuació:
1. Homologar l'oferta ciutada¬
na perquè reuneixi unes determi¬
nades condicions de preu, quali¬
tat, transparència i integració
social.
2. Potenciar la informació acti¬
va d'aquesta oferta ciutadana ho¬
mologada, sobretot en els sectors
de població menys informats i
sensibilitzats.
3. Establir un sistema de be¬
ques per a famílies que tinguin
ingressos inferiors a uns barems
determinats establerts prèvia¬
ment.
4. Convocar un premi per a la
subvenció d'experiències d'espe¬
cial interès, fent-ne posteriorment
la divulgació entre tots els pro¬
motors d'activitats de vacances.
5. Posar a disposició d'aquests
promotors un servei d'assessora¬
ment tècnic.
Ara, el projecte està en una
fase molt avançada. El catàleg
d'activitats homologades que hem
publicat recull prop de 14.000
places de tota mena. Cada activi¬
tat indica l'entitat organitzadora,
les condicions i el lloc d'inscrip¬
ció. Hem difós 110.000 catàlegs,
i s'ha fet una difusió complemen¬
tària a càrrec de professionals i
voluntaris. El podeu demanar als
punts d'informació de cada Dis¬
tricte i al CIAJ —carrer Ferran
32—. Podeu obtenir-ne informa¬
ció telefònica a través del 010 i
dels telèfons 402 78 00 i 402 78
01 —de 10 a 14 i de 16 a 20 ho¬
res—.
Aquest any hi ha molt per
triar!
Jaume Colomer
Àrea d'Afers Socials i
Joventut Durant les vacances va bé fer tot allò que no es fa quotidianament a la ciutat.
Aires de "La nova organització té
dos objectius molt clars:
consolidar l'aparell tècnic
renovació de l'Àrea i agilitar els
V processos. "
a l'Area
d'Urbanisme
Són molts els ciutadans que,
per un motiu o altre, coneixen
l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajunta¬
ment de Barcelona. Certament,
qualsevol tràmit relacionat amb
temes de planejament urbanístic,
permisos d'obres o gestió urba¬
nística i la tramitació dels expe¬
dients corresponents requeria més
d'una visita al l'edifici de l'avin¬
guda Príncep d'Astúries.
Ara, però, a l'Àrea d'Urbanis¬
me hi ha novetats. S'ha produït
un canvi organitzatiu profund que
inclou des del sistema d'informa¬
ció fins a tot l'engranatge de fun¬
cionament de l'Àrea.
Només entrar a l'edifici de
l'Àrea d'Urbanisme, a la planta
baixa, hi ha el Servei d'Informa¬
ció Urbanística, abans adscrit al
Pla de la Ciutat, que en un futur
proper es convertirà en el Centre
d'Informació Polivalent. J. SOLER
Actualment, també disposem tar els processos. Així, doncs,
d'un telèfon d'informació —217 s'han organitzat equips de treball
15 50— i d'un servei de consultes pluridisciplinaris que s'ocupen
per fax —217 08 41/217 06 18—, d'un territori determinat o de te¬
amb la qual cosa s'ha duplicat la màtiques específiques Els projec¬
demanda d'informació, ja que per tes, els estudia i els tramita
fer moltes consultes, ja no cal aquest equip, amb la qual cosa, la
desplaçar-se. inversió de temps per obtenir una
Però aquesta reorganització va resposta es redueix molt.
molt més enllà de la informació. Pensem que el replantejament
Plantejada com una experiència del funcionament de l'Àrea
pilot, la reorganització incideix d'Urbanisme aconsegueix una va¬
en els àmbits tècnics i executius loració de l'acció urbanística i
de l'Àrea. Abans, estava configu¬ dels seus costos molt més racio¬
rada com un conjunt de nuclis nal i un nivell d'operativitat més
operatius molt atomitzat i, amb elevat.
això, s'alentia tot els procés
d'estudi de demandes, permisos i Enric Oltra
aprovació dels expedients. A més,
la lentitud Regidoria
provocava de Planejament,
uns costos
molt elevats ja Gestió Urbanística i Control
que, moltes vega¬
des, la mateixa tardança en l'ob¬ de l'Edificació
tenció dels tràmits provocava la
no realització de projectes deter¬
minats.
La nova organització té dos ob¬
jectius molt clars: consolidar
l'aparell tècnic de l'Àrea i agili-
John Lennon "La placa de marbre diu:
«Doneu una oportunitat
a la pau»."
té plaça
a Gràcia
i no la guerra». Les seves can¬
çons s'adrecen principalment als
joves i als marginats.
La matinada del 9 de desembre
del 1980, un maníac l'assassina a
Nova York. El món pateix greus
enfrontaments armats a Nicaràgua
i encara no ha oblidat la greu
conflagració al Vietnam.
Amb motiu de l'assassinat algú
va dir: «Han matat Lennon. Han
trencat una època.»
La inauguració de la plaça aca¬
ba amb el concert Beatlemaniac a
càrrec de «Magycal Mystery
Grup». És la una de la matinada.
Dies abans d'inaugurar la plaça
s'ha celebrat a La Sedeta l'expo¬
sició Lennon Imagina, en honor
del músic. S'hi han mostrat dis¬
cos, cartells, roba, llibres i ses¬
sions àudio-visuals amb els seus
concerts més famosos i els de la
«Plastic Ono Band».
La nova plaça Lennon ocupa
mil cinc-cents metres quadrats
entre els carrers Puigmartí, Que-
vedo, Ramis i Milà i Fontanals.
La zona forma part de les actua¬
cions del Pla Especial de Millora,
Protecció i Reforma Interior de la
Vila de Gràcia, que va transfor¬
El Districte de Gràcia, tan ca¬ John Winston Lennon va mar un espai ocupat per habitat¬
racterístic per les seves places i néixer a Liverpool el 9 d'octubre ges obsolets en una àrea
placetes, acaba d'estrenar-ne una del 1940, mentre la guerra des¬ d'actuació global que dóna cabu¬
dedicada a John Lennon. La placa truïa Europa. Des de molt jove da a nous habitatges, aparcament
de marbre diu: «Doneu una opor¬ s'havia sentit atret pel rock'n'roll soterrani i espai lliure d'ús pú¬
tunitat a la pau». i el blues. Diverses experiències blic. La plaça és quadrangular i la
Són les vuit del vespre del 30 el porten a conèixer Paul McCart¬ superfície ha estat tractada amb
d'abril. La inauguració de la nova ney, Harrison i Ringo Starr. La formigó de color vermellós i en¬
plaça es fa enmig d'una festa de¬ seva aportació a «The Beatles» cintáis grisos. Hi ha trenta-nou
dicada al músic i a la pau. L'acte, canvia la manera de compondre i arbres que aniran florint al llarg
el presideixen l'Alcalde i el Regi¬ de tocar la guitarra. John és un de tot l'any. Està equipada amb
dor del Districte. També hi ha di¬ autor prolífic, l'intel·lectual del bancs de disseny romàntic, pape¬
verses personalitats i un gran grup. Quan la unió dels cèlebres reres i una font de disseny fun¬
nombre de veïns i fans de Len¬ músics es trenca —ja als anys cional.
non. 70—, Lennon assegura que té
Mentre s'enlaira un colom consciència política. És un mite Sara Massó
blanc, s'escolta «Imagine», una del rock que es preocupa per la Districte de Gràcia
de les cançons més significatives fam, la incultura i la misèria. Ha
de Lennon: Imagina tota la gent trobat Yoko Ono, que pensa com
vivint en un món en pau. ell. Són els temps de «feu l'amor
Vuit "Un dijous al mes,
convidem un escriptor!a
per tal d'aprofundir en la
menys set, seva obra, la seva trajectòria
professional i empremta, en
sumen! les seves dèries i inquietuds."
«Vuit menys set» pot semblar partir d'aquí té la paraula l'es¬
una resta, però en realitat es trac¬ criptor i el diàleg amb el públic
ta d'una suma, suma de persones, està servit. Les accions dramàti¬
d'esforços i d'idees. ques semblen sortir de forma in¬
«Vuit menys set» és un projec¬ esperada en distints espais de la
te que pretén entrar a formar part sala a mida que ens apropem a di¬
d'una agenda, encara feble, d'ac¬ ferents elements clau d'anàlisi ja
cions literàries a la nostra ciutat, previstos.
amb l'objectiu clar d'esvalotar la Però allò que fa realment origi¬
clàssica imatge que perdura nal i creatiu «Vuit menys set» és
d'allò que alguns encara pensen tant l'ambientació de l'acte —
que ha de ser una trobada entre música, llums, accions, etc.—
un creador i el seu públic. com la conducció dels diferents
En una càlida vetllada, on es moments de l'acte de forma ame¬
confonen realitat i ficció gràcies ció del nostre escriptor i els seus na i, en molts moments, divertida
a un estudiat ritme de seqüències presentadors i amics, recerca de que permeten trencar barreres a
entre insòlites i sempre enigmàti¬ la totalitat de la bibliografia del favor de la participació i comuni¬
ques presentacions, diàlegs, mú¬ nostre convidat o convidada cació del públic. Un públic,
sica, lectures i teatre, amb un to —llibres, articles,...—, anàlisi de d'altra banda, del tot heterogeni
provocador i controvertit, que la documentació adquirida per que omple de gom a gom la sala i
sens dubte facilita l'apropament aprofundir en la seva biografia i on trobarem des d'un nodrit grup
íntim i el contacte directe entre trajectòria professional i humana, d'alumnes de l'Escola d'Adults,
l'escriptor/a i el públic, i ens con¬ posada en marxa de l'equip de joves estudiants i mestres d'ins¬
vida a una immersió literària pel lectura, elaboració del dossier titut, membres d'associacions
seu camí natural: la lectura. d'estudi i el tríptic divulgatiu, culturals del barri, lectors, amics
És per això que, un dijous al selecció i arranjament de dife¬ i seguidors del convidat, fins a
mes, convidem un escriptor/a per rents melodies i músiques, adap¬ ciutadans i veïns del tot inclassi¬
tal d'aprofundir en la seva obra, tacions i versions lliures per a la ficables.
la seva trajectòria professional i dramatització de fragments d'o¬ Des del setembre del 92, mo¬
empremta, en les seves dèries i bres i biografia, treball d'escena, ment en què sorgeix la idea, han
inquietuds. selecció dels regals, etc. participat com a presentadors per¬
La idea inicial del projecte va La Direcció del Centre també sonatges com Ignasi Riera, Carme
sorgir de les converses entre pro¬ forma part d'aquesta escena de Serret, J.M. Huertas, Nguema
fessionals i els usuaris de dife¬ treball, com a fons per a la dota¬ Emaga, Carme Carol, Josep Cuní,
rents serveis situats al Centre Cí¬ ció pressupostària de la totalitat Rafael Ribó, Angel Castiñeira,
vic Sant Martí —Biblioteca, del projecte, disseny de la difu¬ Francesc Arroyo, Pasqual Mara-
Escola d'Adults—, així com sió, adequació de l'espai i infras¬ gall, que han emparat als nostres
veïns implicats en altres dinàmi¬ tructura i, fonamentalment, com convidats del mes: Josep M. Es-
ques culturals al barri de La Ver- a aglutinador. pinàs, Francesc Candel, Teresa
neda i la mateixa Direcció del L'acte «Vuit menys set», com Pàmies i José Luis L. Aranguren.
Centre. Des d'un primer moment a conjunt ordenat d'accions crea¬ Per acabar, i des de la meva vi¬
vam comptar amb l'assessora¬ tives, comença a les 8 h. (menys sió professional, vull assenyalar
ment de l'Àrea de Cultura mit¬ 7 minuts) del vespre amb una que aquesta mena d'iniciatives
jançant el seu projecte «Barcelo¬ «bi-presentació» a càrrec d'altres només tenen sentit i èxit, com és
na Taller», de prospecció i suport dos escriptors, polítics, periodis¬ el nostre cas, quan tant el disseny
a iniciatives culturals als Distric¬ tes i sempre amics del convidat com la gestió queden a les mans
tes de la ciutat. que adopten papers diametral¬ de la participació del mateix veï¬
Cada sessió de «Vuit menys ment oposats: mentre un aporta nat interessat.
set» es basa en una reunió de elements exemplificadors i lluïts
l'equip. A partir d'aquí, cadascú del visitant, l'altre carrega amb Xavier Bobi
sap la tasca que ha de preparar: aspectes crítics, irònics i polè¬
confirmar la Cívic Sant Martí
acabar de participa¬ mics —i Centre
sempre possitius—. A
Pla Estratègic de "Cal una actuació ben
decidida de tots, del sector
públic i del
Desenvolupament privat."
Turístic
de Barcelona
F. ONTAÑÓN
La celebració dels Jocs Olím¬ des de la ciutat interessades en la
pics ha estat, sens dubte, la millor seva promoció turística i recull
campanya de publicitat que ha algunes propostes concretes —al¬
tingut la ciutat de Barcelona. Els gunes ja funcionen— tot aprofi¬
Jocs Olímpics han permès am¬ tant els recursos i les iniciatives
pliar i millorar la imatge de Bar¬ que ens proporciona la ciutat.
celona i han significat posar la Per a la posada en marxa del
ciutat a nivell mundial. No obs¬ que pensem que és una aposta de
tant això, l'efecte d'aquesta cam¬ futur, cal una actuació ben deci¬
panya es dissipa ràpidament en el dida de tots, del sector públic i
temps. Per tant, és bàsic reaccio¬ del privat.
nar immediatament a fi d'aprofi¬ Per iniciar aquest procés
tar aquest impacte perquè es con¬ «d'unificació d'esforços» hem
solidi el posicionament de Barce¬ arribat a la conclusió
lona. que allò que
calia primer era un organisme po¬
L'adequació de les infrastruc¬ tent per afrontar-lo. Això és el
tures, l'increment de l'oferta lú- que s'assolirà amb la constitució,
dico-cultural, la remodelació i ben aviat, d'un consorci per a la
l'augment de les estructures co¬ promoció turística de la ciutat.
mercials constitueixen els trets Aquest Consorci, que es cons¬
més visibles de la nova potencia¬ tituirà entre l'Ajuntament de Bar¬
litat de Barcelona, que s'afegeix celona i la Cambra de Comerç,
a la que ja existeix: patrimoni pemetrà doblar les inversions
històric, arquitectònic, clima me¬ que, ara com ara, es fan en pro¬
diterrani, qualitat de vida... La moció turística.
suma d'aquestes pluralitats és Per al reeiximent d'aquesta
allò que configura l'atractiu prin¬ operació, l'Ajuntament aporta el
cipal de la ciutat que, en una part màxim: el Patronat de Turisme,
molt significativa, encara s'ha que s'integrarà al naixement del
d'explotar. Consorci amb la totalitat dels
El turisme urbà té un potencial seus efectius humans, dotació
de creixement important. Es de¬
F. ONTAÑÓN pressupostària i fons de comerç.
tecten canvis rellevants en les Cal l'esforç de tots: l'adminis¬
preferències i el comportament de tració en primer lloc, perquè el
la demanda turística. El fraccio¬ benefici global és per a la socie¬
nament dels períodes de vacances tat, però també cal l'esforç del
i la tendència clara a l'augment sector privat que és, en definiti¬
del turisme cultural i del «que vol va, qui en traurà un millor rendi¬
viure la ciutat» són alguns dels ment directe de les seves inver¬
elements més significatius. sions.
Aquesta embranzida del turis¬ En definitiva, aquesta aposta
me urbà ha creat una situació de suposa mantenir i desenvolupar al
forta competitivitat entre les ciu¬ màxim el paper de l'Ajuntament
tats. I, per tant, també ha compor¬ com a element de dinamització de
tat la necessitat d'aprofitar i ren- l'activitat econòmica de la ciutat,
dibilitzar al màxim el potencial tot consolidant la via de concerta¬
de què disposen. ció público-privada per a les ac¬
En el context d'aquests condi- tuacions de caràcter estratègic.
cionants s'ha emmarcat el Pla Es¬
tratègic de Turisme de Barcelona.
Aquest Pla ha Pere
estat dissenyat Duran
per
les institucions públiques i priva- Patronat de Turisme
de Barcelona
c3 Artur
C/2 Mas,
OP
Ph president del
4-=>
Grup Municipal
de Convergència
i Unió
El nou President del Grup Vostè és economista. Ens pot el relleu. I això no ha de passar
Municipal de Covergència i explicar per quin camí va arri¬ només a Barcelona, ni a Catalu¬
Unió és a l'Ajuntament de Bar¬ bar a l'activitat política? nya, ni a Espanya, sinó que és
celona des del 1987, on ha estat Realment, hi vaig arribar per «menjar comú» de totes les grans
Portaveu del grup majoritari de casualitat. Quan vaig acabar la democràcies europees i no euro¬
l'oposició. Anteriorment, havia carrera em vaig posar a treballar pees.
estat Director General de Pro¬ en una empresa privada, que era
moció Comercial a la Generali¬ la meva vocació inicial. Aquesta Quin canvi suposa passar de
tat de Catalunya. mateixa empresa, dos anys i mig ser portaveu d'un grup a ser-ne
Practica l'oposició amb el després, em va oferir traslladar- el president?
convenciment que és garantia me a Madrid. Llavors, per raons Porto sis anys com a regidor de
del bon funcionament democrଠpersonals, no em va convenir l'Ajuntament. És evident que
tic de les Institucions, i té una anar-me'n —que de fet és el que quant al contingut de política,
conversa amable i distesa. hauria estat lògic perquè era una aquest càrrec és el que més reptes
Hem tingut una entrevista progressió dins la companyia—. em planteja. En les segones files
amb ell a 1 seu despatx del pas¬ Aleshores, casualment, Fran¬ es fa molta feina, però no s'hi
seig de Gràcia, on vam anar re¬ cesc Sanuy, que en aquell mo¬ posa la cara. Ara, jo he de conti¬
passant alguns dels punts més ment era Conseller de Comerç i nuar fent la feina i, a més, hi he
significatius de l'actualitat mu¬ Turisme de la Generalitat, estava de posar la cara.
nicipal. tirant endavant una molt petita
Direcció General de Promoció Quin balanç fa dels últims
Comercial —fonamentalment anys de l'Ajuntament i quins
s'havia de preocupar per les ex¬ pensa que són els reptes del mo¬
portacions de les empreses catala¬ ment actual?
nes— i buscava un economista De reptes, n'hi ha molts. I el
que, a més, parlés alguns idio¬ balanç és relativament fàcil de
mes. És a dir, que ajudés a mun¬ fer. Crec que és innegable que tot
tar aquella organització incipient. allò que ha anat vinculat a la ce¬
Això succeia l'any 82. lebració olímpica ha estat molt
D'aquesta manera van comen¬ important per a Barcelona. Unes
çar els meus primers passos a coses s'han fet millor i altres pit¬
l'Administració, amb un contrac¬ jor. És coneguda la nostra posició
te de cinc mesos! Després, me'l crítica fins i tot respecte a algu¬
van renovar per un any. I llavors, nes de les grans infrastructures
ja em van oferir de quedar-m'hi. que s'han fet a la ciutat.
El meu proposit inicial, però, era El balanç global d'aquest anys,
estar-m'hi un any. pel que fa a l'articulació de les
infrastructures de Barcelona, és
Fins ara vostè ha estat porta¬ bo. El balanç des del punt de vis¬
veu de l'oposició majoritària. ta del prestigi de la ciutat en el
¿Com veu el paper de l'oposició context internacional, és bo. A
en un ajuntament? canvi, però, som molt crítics res¬
Fonamentalment el veig com pecte al que en podríem dir l'es-
un paper d'essència democràtica. tricte balanç de la ciutat interior.
Una bona oposició és absoluta¬ Gràficament ho diré d'una altra
ment necessària perquè, és des manera: els serveis bàsics que no¬
d'allí, que s'assegura l'alternança més pot prestar un Ajuntament,
en el govern. Està demostrat que no perquè li assigni la llei sinó
perquè un govern no actuï amb perquè és lògic que els presti,
excessiva prepotència és bo que considerem que encara es poden
hi hagi una alternativa sòlida que, millorar moltíssim i, per tant, no
Fotos: Jaume Soler en un moment donat, pugui agafar s'hi ha posat l'accent. Com tam-
"El balanç global "Som molt crítics respecte al
d'aquest anys, pel que fa a que en podríem dir l'estricte
l'articulació de les balanç de la ciutat interior."
infrastructures de Barcelona,
és bo."
poc no s'ha posat —i aquest és un
del reptes pendents— en l'atenció
i l'equilibri del conjunt de la ciu¬
tat de Barcelona.
Està molt bé que es facin ac¬
tuacions entorn de la Barceloneta,
però sense oblidar-ne l'interior.
Així, podríem anar desgranant
altres barris de la ciutat, on con¬
siderem que realment hi ha pro¬
blemes pendents.
N'hi ha un altre que també és
evident: el repte del transport pú¬
blic. Aquesta batalla no s'ha
guanyat clarament. Jo diria que si
se n'ha guanyat alguna ha estat
precisament la fluïdesa del trànsit
particular, en vehicle privat.
L'esforç de les rondes era ne¬
cessari, però encara s'ha d'equili¬
brar amb una política de transport
públic que sigui molt més decidi¬
da i ambiciosa.
I, certament, cal resoldre un
tema que és el del endeutament
de les empreses municipals. Això
és una autèntica bomba de rellot¬
geria que l'Ajuntament de Barce¬
lona té posada al costat i que no
s'està afrontant amb la decisió
que caldria.
Quines línies d'actuació plan¬
tegen com a Grup Municipal
per resoldre els problemes de
finançament i quin paper cor¬
respon a l'Estat i a la Generali¬
tat?
En aquest tema potser se'ns pot
acusar de tenir una òptica poc
municipalista quan diem —i ho
diem amb tota la tranquil·litat del
món— que el conjunt de Catalu¬
nya, que ha tingut i té problemes
en la seva estructura de finança¬
ment, no és qui ha de fer l'esforç
principal per compensar el greuge
històric de Barcelona. No obli¬
dem que molts dels serveis que la
ciutat està prestant en aquest mo¬
ment, i que teòricament no li cor¬
respon, no es presten des de fa
"El conjunt d'Espanya té un "No pot ser que els Districtes
deute de solidaritat històrica només disposin de mil
amb Barcelona." vuit-cents milions de pessetes
per decidir lliurement les
seves inversions després de
vuit o nou anys de
descentralització. "
només cinc anys ni deu. Moltes rament és el més important quant estrictament municipals i que si
vegades tracta de serveis tradi¬ a efecte simbòlic i quant a mis¬ no les compleix l'Ajuntament
es
cionals, que Barcelona va haver satge polític. ningú farà per compte seu.
de donar per suplir allò que l'Es¬ Un segon tema molt lligat a Aquest any 93 ens trobem amb
uns
tat li negava i, a canvi, no negava aquest és que no es poden dupli¬ pressupostos que cal qualifi¬
Madrid capital de l'Estat. car estructures. I, avui dia, de¬ car de dramàtics al bon
a com a pel que fa
El conjunt d'Espanya té un nunciem, amb educació però amb compliment de determinats ser¬
deute de solidaritat històrica amb contundència, que a l'Àmbit veis municipals. No és lògic que
Barcelona. El conjunt d'Espanya d'Urbanisme, per exemple, hi ha l'Ajuntament de Barcelona no pu¬
—i l'administració central en pri¬ estructures duplicades. Entenem gui destinar ni una pessetga a in¬
mera instància—, ha de contribuir versió nova de
que això pugui formar part d'una pavimentació. No
a resoldre aquest greuge històric. negociació política, però mai no pot ser que els Districtes només
Que després es plantegi què ha de s'ha de traduir en una doble es¬ disposin de mil vuit-cents milions
fer la Generalitat, és evident. Ara tructura dins la casa. de pessetes per decidir lliurement
en té les competències, i és lògic Un tercer àmbit, més substan¬ les seves inversions després de
vuit o nou
també participi aquest es¬ cial, seria aquell que passaria per anys de descentralitza¬
que en
forç final. La Generalitat ho ha apostar clarament per treure's de ció. Tot això són assignatures que
d'acabar de complementar, ha de sobre alguns actius determinats, cal aprovar d'una vegada.
posar la guinda al pastís. Però el algunes empreses fins i tot, i re-
tall, la substància, l'ha de posar agrupar alguns organismes autò¬ Vostè ha heretat una assigna¬
l'administració central. noms. tura pendent: la Carta Munici¬
Si no és així, ens equivoquem i Posaré alguns exemples. Un pal. Pel que sembla, les conver¬
estarem plantejant les coses d'una cas concret és el de la Societat ses estan bastant avançades.
manera que, probablement, serà Municipal d'Aparcaments. També Quina és la seva opinió sobre ei
molt difícil de resoldre. em pregunto què hi fa l'ICB a futur immediat de la Carta Mu¬
l'Ajuntament de Barcelona ac¬ nicipal?
De vegades vostè ha parlat tualment. El Zoo és una altra en¬ Concretament hi ha dos temes
d'«aprimar» l'Ajuntament per titat que permet pensar com pri- que són complicats en aquesta
fer front a la situació econòmi¬ vatitzar-ne la gestió. De fet, Carta. S'ha avançat força, s'ha
ca. En quines propostes concre¬ penso que ja va una mica en a- parlat molt i crec que s'ha fet se¬
tes es tradueix això? questa línia. riosament aquests últims mesos, a
Es tradueix en tres o quatre Aquí hi ha una línia d'actuació banda d'alguna sortida de to com
va ser
propostes que anirien de més fଠque podria aprofitar l'Ajuntament aquella, en plena negocia¬
cil a més difícil i, per tant, signi¬ per obtenir recursos. ció, de la llei de refundació me¬
ficarien un cert ordre de priori¬ Després hi ha una última cosa, tropolitana. A part d'aquests fets
tats. que és la més difícil d'afrontar puntuals, les converses han estat
Primerament nosaltres entenem políticament —i ho entenc—, que serioses i d'una certa intensitat.
l'Ajuntament, amb una passaria per abordar clarament un Ara
que a bé, com ja he dit, hi ha dos
mica d'esforç que no resultaria traspàs de competències a la Ge¬ temes que estan damunt la taula.
gaire difícil, es podria reduir neralitat en algunes matèries. Em Un és l'articulació metropolitana
d'una manera substancial la punta refereixo fonamentalment al i l'altre l'equilibri financer de
de la piràmide quant a la seva es¬ tema de l'ensenyament, però n'hi l'Ajuntament.
tructura d'alts càrrecs. Tenim la poden haver d'altres. Són dos temes molt difícils de
sensació que aquí hi ha matèria Quina és la idea final de tot resoldre perquè les posicions es¬
treballar i per escapçar. aquest procés? No tant que l'A¬ tan bastant
per allunyades. Tinc una
Un dels mateixos socis del go¬ juntament perdi funcions que li certa esperança que tot això acabi
vern, no fa massa dies, va dir que han estat pròpies històricament, a bon port. Però tampoc no en
es podia arribar a plantejar, fins i sinó, primer, resoldre un proble¬ tinc la seguretat perquè sé que
tot, de reduir el 50% d'alts càr¬ ma de finançament i, segon, dedi¬ aquests dos temes són suficient¬
recs que hi ha a l'Ajuntament. No car una part d'aquests recursos ment difícils com perquè real¬
és, però, el més important quant a que s'estalvien a complir millor ment, al final, haguem de consta¬
16 gruix econòmic. Però sí que segu¬ amb allò que sí que són funcions tar que potser no hi haurà acord.
"No forma part de la nostra "Sobre la Carta Municipal,
memoria històrica que, en tan crec que s'ha treballat
pocs anys, s'hagi concentrat seriosament aquests últims
tanta inversió pública a mesos."
Barcelona."
En una entrevista recent al
diari «EI Pais» dóna la impres¬
sió que vostè opina que, amb un
nou acord polític a nivell d'Es¬
tat, es poden resoldre els pro-
bles de Barcelona. És que l'A¬
juntament de Barcelona sempre
és la torna? Depèn del que es
pacti a Madrid?
No. Això seria fer una inter¬
pretació esbiaixada. Prova d'això
és que aquests últims anys, l'es¬
forç global de totes les adminis¬
tracions a l'àrea de Barcelona ha
estat notable. No forma part de la
nostra memòria històrica que, en
tan pocs anys, s'hagi concentrat
tanta inversió pública a Barcelo¬
na.
Dit això, diria que, a nivell
d'Estat, hi ha tres grans temes per
resoldre en relació a Barcelona.
Un és el sanejament del transport
públic. No sé quants diners li
costarà a l'Ajuntament de Barce¬
lona, però probablement n'hi cos¬
tarà perquè l'Estat no ho assumi¬
rà tot. L'Ajuntament haurà de dir
què està disposat a fer com a es¬
forç de futur. Però el que és clar
és que, o hi ha una ajuda de
l'administració central, o aquest
tema no es pot assumir a escala
de les institucions catalanes.
Un segon tema, que hem apun¬
tat abans, és el greuge històric
que hi ha amb la ciutat de Barce¬
lona i que, un dia o altre, s'haurà
de resoldre i compensar. Em refe¬
reixo concretament a les despeses
de suplència que Barcelona conti¬
nua exercint.
El tercer tema, que penso que
és molt important, forma part del
discurs de la Barcelona com a co-
capital espanyola. Discurs amb
què nosaltres no creiem gens.
Partim de la base que Barcelo¬
na és la capital de Catalunya. Hi
ha d'haver, des d'aquí, una millor
sensibilitat, no només quant al fi¬
nançament, sinó quant a les grans
"Els ciutadans duen dos
barrets. Un és molt evident:
consumidorIusuari. L'altre,
és el de contribuent, no ho
hem d'oblidar."
decisions polítiques que es pre¬ tot i reconeixent que, en algun
nen des de l'administració cen¬ camp, el funcionament és correc¬
tral, governi qui governi. te i s'han fet alguns esforços.
Per exemple, a Espanya hi ha Hi ha altres camps de l'Ajunta¬
la companyia d'aviació Iberia. ment, com ara Serveis Socials o
Barcelona acaba.de situar-se, de¬ Descentralització on hi ha grans
finitivament en el mapa del món mancances. I no és que els Dis¬
i, a més, ha guanyat prestigi. trictes no hi posin voluntat, sinó
Així és que ningú pot entendre, perquè realment no hi ha una vo¬
especialemt en els mercats turís¬ cació de descentralitzar de forma
tics, que la companyia Iberia des¬ significativa les decisions.
connecti de Nova York una ciutat
que és la que té més prestigi a ni¬ Quina imatge pensa que te¬
vell internacional i més projecció nen de l'Ajuntament els ciuta¬
de creixement a escala europea. dans de Barcelona?
Això és difícil de dir perquè de
Vostè té experiència en temes vegades es confon l'Ajuntament
de consum. No en va, va ser Di¬ amb la ciutat.
rector General de Promoció El ciutadà de Barcelona, res¬
Comercial. Com valora la crea¬ pecte a la ciutat —no la confon¬
ció d'Organismes Arbitrals, guem amb l'Ajuntament— té una
com ha fet la Generalitat i el relació d'afecte important. S'ha
mateix Ajuntament amb la demostrat en els grans esdeveni¬
creació de la Junta Arbitral de ments del 92 per exemple.
Consum? Quan es posa l'Ajuntament pel
Molt bé. Aquesta és una bona Quina imatge té del funciona¬ mig, les coses es compliquen
decisió que es va adoptar a ment de l'Administració Muni¬ molt més.
l'Ajuntament i estem molt satis¬ cipal? Des de la posició d'escoltar
fets de com ha anat l'acord per Ser regidor de l'Ajuntament no queixes i inquietuds de la gent, sé
nomenar els òrgans directius, fo¬ és una garantia de conèixer tots que respecte al cost del que són
namentalment el del President els racons de funcionament de serveis i competències munici¬
d'aquesta Junta Arbitral. l'Administració. De tota manera, pals, la sintonia no és la mateixa.
Entenem que aquesta és una de a nivell d'impressions generals, Moltes vegades hi ha una posició
les funcions que l'Ajuntament bastant ben fonamentades després molt crítica de la ciutat respecte
pot complir més bé, per proximi¬ de sis anys d'estar a la casa, diria al nivell d'aquests serveis i al
tat. Defensa amb millor garantia que el balanç no és bo. Actual¬ bon exercici d'aquestes ■
els drets dels consumidors. ment a l'Ajuntament hi ha molta competències. I
Els ciutadans duen dos barrets. gent desaprofitada i molta gent
Un és molt evident: consumidor/ desmotivada i desil·lusionada
usuari. L'altre, és el de contri¬ professionalment. Gent amb
buent, no ho hem d'oblidar. Cada molts anys de servei a l'Admi¬
vegada més, els ciutadans van te¬ nistració Local.
nint mentalitat de consumidor/ Al costat d'això s'han anat
usuari i, per tant, exigeixien més creant organismes i companyies,
i algú els ha de defensar i garan¬ inflant la nòmina de càrrecs de
tir els seus drets. Entenent que confiança. Tot això mina l'equili¬
són ells qui realment estan pa¬ bri, les expectatives de la gent
gant allò que després reben a que, per les raons que sigui, no
canvi. Per tant exigeixen, pel tenen compensacions professio¬
preu que paguen, que allò que re¬ nals importants. Això, indefecti¬
ben sigui una digna contrapresta- blement, acaba afectant el servei.
ció. En general, el balanç és aquest,
-+-=> CO Sants-
Is Montjuïc,
Ph l'Ajuntament
més a prop
Durant tres anys us hem anat Explicar el funcionament d'un
presentat molts serveis munici¬ Districte és gairebé tan complex
pals. Ara iniciem una sèrie molt com explicar el funcionament de
especial i molt estimada per l'Ajuntament, potser perquè, el
tots: la presentació de cadascun Districte, no deixa de ser l'Ajun¬
dels Districtes de la ciutat des tament, tot i que més a prop.
de la perspectiva dels periodis¬ Els Districtes són uns ens vius
tes que hi treballen. que poden canviar la seva estruc¬
Comencem per Sants-Mont- tura, els departaments i la gent.
juïc. Coneixerem les interiori¬ De fet, en poc més d'una dècada
tats de l"'Alcaldia" a través han experimentat una transforma¬
d'un passeig detallat. ció tal, que encara sorprèn algun
funcionari dels de tota la vida. De
ser la «Junta Municipal de Distri¬
to», on s'amidaven els quintos i
poca cosa més, han passat a exe¬
cutar gairebé totes les competèn¬
cies de l'Ajuntament. Tot i la
seva complexitat, intentarem ex¬
plicar el Districte de Sants-Mont-
juïc, des de la seva seu, d'una
manera senzilla, fent un recorre¬
gut pels seus espais. S'ha de dir,
de tota manera, que encara que
avui ens referirem a la seu del
Districte, aquest abarca molt més.
També existeix la descentralitza¬
ció dels serveis, principalment
pel que fa als que s'engloben en
la Divisió de Serveis Personals.
Recorregut per la seu del
Districte de Sants-Montjuïc
Quan els veïns de Sants-Mont¬
juïc van a la seu del Districte,
van al seu Ajuntament. La des¬
centralització ha fet possible que
els prop de 183.000 veïns dels
barris que integren el Districte
tercer no s'hagin de desplaçar
massa lluny per resoldre la major
part de tràmits administratius que
abans feien obligada la visita a la
Casa Gran, cosa que provocava la
pèrdua de més d'un matí sencer.
Si bé el panorama no és idíl-
lic, sí que ha millorat molt. A
partir del febrer del 1984, quan
Barcelona es redivideix en deu
Districtes en lloc de dotze, els
barris de Sants, Hostafrancs, La La seu del Districte es coneix popular¬
Fotos: Jaume Soler Bordeta, el Poble Sec, Font de la ment com "l'Alcaldia".
"Quan els veïns de Sants-
Montjuïc van a la seu del
Districte, van al seu
Ajuntament."
Guatlla, Magòria i Zona Franca,
que a la vegada és un conjunt de
barriades lligades a uns habitat¬
ges determinats, passen a depen¬
dre administrativament del Con¬
sell Municipal del Districte de
Sants Montjuïc, el tercer de
l'Ajuntament de Barcelona. Per
entendre què suposa la descentra¬
lització, Enric Truñó, Regidor del
Districte, diu que «els diferents
barris del Districte formen part de
Barcelona. No són un altre muni¬
cipi. La descentralització signifi¬
ca servir millor la ciutadania i,
crec, que si tenim força, és preci¬
sament perquè som barcelonins.
Vivim en una ciutat que ha tirat
endavant projectes tan ambicio¬
sos com uns Jocs Olímpics, i que
no s'ha aturat, sinó que continua
portant endavant projectes creï¬
bles. Una ciutat que està compro¬
mesa a ser equilibrada i habitable
per a tots. Des del Districte està
clar que treballem per als barris
que el configuren, però en el
marc de la ciutat».
La seu del Districte està al car¬
rer de la Creu Coberta, al bell
mig de la «carretera», com es co¬
neix popularment la via que com¬
prèn aquest carrer i el de Sants.
L'edifici que l'allotja, d'estil mo¬
dernista, és conegut com «l'Al¬
caldia» i data de principis d'a¬
quest segle. L'edifici, el compar¬
teixen una comissaria i un casal
d'avis municipal.
Quan hi arribes, el primer que
et trobes és l'Oficina d'Informa¬
ció, on el ciutadà ja pot rebre el
primer assessorament. Passat el
primer vestíbul trobem la centra¬
leta, la consergeria i la guàrdia
urbana i, a continuació, els Ser¬
veis d'Atenció al Públic. És en
aquestes dependències, on els
ciutadans poden venir a buscar el
certificat que necessiten, a empa¬
dronar-se, a fer-se la Targeta
Vitrall de la Sala de Plens. Rosa, o a presentar instàncies al
"Els Serveis Personals "El Consell del Districte,
s'estructuren en tres sectors òrgan de representació
territorials: Sants- col·lectiva del Districte, no
Hostafrancs-La Bordeta, existiria sense la participació
Poble Sec-Font de la Guatlla ciutadana."
i Zona Franca."
Registre. Properament, tots els vegades, és complicat adequar un cies tècniques al Districte, així
serveis d'atenció al públic pressupost de contenció per oferir com 1 'agilitació dels tràmits me¬
s'agruparan en el que s'anomena¬ uns mateixos serveis. Tot i que, nors o bàsics ha permès optimit-
rà Oficina Integrada i les perso¬ normalment, els caps de les dife¬ zar els recursos i apropar
nes que hi treballin faran tasques rents divisions, entenen les limi¬ l'Administració a l'administrat.»
polivalents. Aquest fet agilitarà tacions. Sempre es pensa que, si En arribar a la tercera planta
molt les gestions ciutadanes i evi¬ no existissin, es podrien fer més trobem la Direcció de la Divisió
tarà, definitivament, aquell coses...» diu Josep Robas, staff de Serveis Personals, juntament
«Vuelva Ud. mañana» tan tòpic i, de Planificació i Economia. amb l'oficina administrativa i la
sortosament, tan poc comú ac¬ A l'actualitat també hi són secretaria. S'adscriuen a aquesta
tualment a les dependències mu¬ part dels Tècnics de Serveis Per¬ divisió tots aquells serveis que
nicipals. Maria Farré, Cap d'A¬ sonals, la resta està a la tercera permeten una millora en la quali¬
tenció al Públic ens explica que planta. Així doncs, hi trobem els tat de vida ciutadana mitjançant
«els qui creiem i aportem el nos¬ tècnics d'esports, de joventut, els recursos socials que inci¬
tre granet de sorra per millorar d'ensenyament, de sanitat i els de deixen directament en les perso¬
les relacions amb el ciutadà, mi¬ desenvolupament econòmic. A nes.
rem amb molt bons ulls la im¬ l'altra ala hi ha els Serveis d'Ins¬ La filosofia dels Serveis Perso¬
plantació de l'Oficina Integrada pecció Polivalent que depenen nals, ens la resumeix Pilar Fransi
d'Atenció al Públic perquè la dels Serveis Tècnics. A més, tam¬ torra, Secretària Tècnica de la Di
considerem un pas endavant en la bé hi ha el Comissionat del Pla visió, d'aquesta manera: «els
millora del servei al ciutadà. Especial del Poble Sec, que té Serveis Personals són la part hu¬
Aquest model d'oficina, que com a objectiu la revitalització mana de l'Ajuntament. Fan que
s'orienta cap a la demanda, s'ha d'aquest barri. els ciutadans pensin que l'Ajunta
d'adaptar, en cada moment, als Deixem el primer pis i pugem ment també té cor i que no tot és
requeriments dels ciutadans. En fins a la segona planta, on s'ubi- pedra i/o paper.»
aquesta línia i amb aquest criteri quen la major part de Serveis Els Serveis Personals s'estruc¬
es va orientar, ja fa dos anys, el Tècnics i el seu Cap. Aquesta di¬ turen en tres sectors territorials:
treball de l'Oficina d'Informació visió és una de les que ha anat as¬ Sants-Hostafrancs-La Bordeta,
i Atenció al Públic de Sants- sumit més competències els Poble Sec-Font de la Guatlla i
Montjuïc, donant una atenció in¬ últims anys. Permisos d'obres Zona Franca. Cadascun d'aquests
tegral i polivalent, sempre dins menors, obres de primer establi¬ sectors està comandat per un cap
les limitacions de cada mo¬ ment, reforma i reparació, reser¬ que depèn de la Cap de Divisió.
ment...» ves d'estacionament, guals, se¬ Els programes d'acció són: in¬
La major part d'aquests serveis guiment i control de la neteja fància, projecte jove, centres cul¬
pertanyen a la Divisió de Serveis viària, llicències d'ocupació de la turals i esportius, atenció social,
Generals, on també s'inclou el via pública, llicències d'activitats desenvolupament econòmic local,
nucli de secretaria amb funcions i d'instal·lacions industrials, pa¬ promoció social de la gent gran i
jurídiques complementàries a les vimentació de carrers, arranja¬ educació. La descentralització
de la Cap de la Divisió. L'Arxiu ment d'espais públics són les dels serveis que pertanyen a Ser¬
Municipal del Districte, amb els principals qüestions de les quals veis Personals fa que es trobin fí¬
seus dos vessants: històric i ad¬ es poden informar els ciutadans. sicament en els diferents territo¬
ministratiu, també hi pertany. Els Serveis Tècnics s'agrupen en ris del Districte i no a la seu.
Seguim el recorregut. A la pri¬ els nuclis operatius d'Intervenció Equipaments municipals com els
mera planta hi ha el Saló del Dis¬ en l'Edificació, d'Intervenció de centres cívics, els casals d'avis,
tricte on se celebren els Plens del les Instal·lacions i Activitats, les instal·lacions esportives, els
Consell i altres manifestacions d'Obres i Edificis Públics, d'Ús centres de serveis socials i altres
ciutadanes i veïnals. També s'hi de la Via Pública i Neteja, relacionats amb aquests progra¬
troba el nucli de Gestió Compta¬ d'Inspecció Polivalent, Serveis mes depenen de la divisió, però,
ble i l'staff d'Economia, que Jurídics i Suport Administratiu. lògicament, no estan físicament a
s'encarreguen d'efectuar els pa¬ Joan Bartra, Cap de la Divisió de la Creu Coberta.
gaments i de la tramitació i de la Serveis Tècnics, pensa que «el El responsable del Servei d'A¬
bona gestió del pressupost. «De gran trasvassament de competèn¬ tenció als Disminuïts, que manté
"Les últimes hores de la tarda "El ciutadà, més que conèixer
són dels veïns, de les entitats. amb detall els nuclis i les
De vegades, a les deu de la nit divisions que el configuren,
encara hi ha reunions, el que vol en arribar-hi és
discussions, moviment..." sentir-se ben informat, ben
atès i ben servit."
Dos elements emblemàtics del Districte en el logotip: les tres xemeneies del Poble Sec i nats pels partits polítics de mane¬
les torres de l'ESpanya Industrial. ra proporcional segons els resul¬
tats de les eleccions municipals.
Els seus membres són qui fixen
les directrius polítiques del Dis¬
tricte amb el consens dels veïns i
de les entitats mitjançant canals
de participació establerts: els
Plens del Consell, les Comissions
de Govern, el Consell Consultiu i
les diferents comissions de tre¬
ball.
Són aquests canals de partici¬
pació els que fan que l'activitat
del Districte no s'aturi després de
les tres de la tarda. A partir de les
sis, a la seu del Districte comença
de nou el moviment després del
parèntesi de les primeres hores de
la tarda, quan les dependències
queden buides en acabar la inten¬
sa activitat administrativa del
matí. És ara quan el Districte es
una relació estreta amb aqueta di¬ tricte i, dels quals, en té la res¬ fa més participatiu. Les últimes
visió, tot i que depèn de l'Institut ponsabilitat final. «Per al bon hores de la tarda són dels veïns,
Municipal del Disminuït, també funcionament del Districte és bଠde les entitats. De vegades, a les
està en aquesta planta. sic el component humà. Són les deu de la nit encara hi ha reu¬
La resta de serveis que hi ha persones que l'integren, qui de¬ nions, discussions, moviment...
—Prevenció i Seguretat i Comu¬ terminen l'èxit d'un servei con¬ Tot allò que fa possible que el
nicació i Imatge— estan adscrits cret. En aquest sentit, penso que a Districte es regeixi segons unes
a la Coordinació del Districte. Sants-Montjuïc la major de perso- directrius polítiques d'acord amb
El responsable de Prevenció i nest treballen amb responsabili¬ l'opinió dels veïns i les entitats.
Seguertat és qui, en contacte es¬ tat». Tot aquest engranatge polític,
tret amb la Guàrdia Urbana i les El Conseller Tècnic estableix tècnic i veïnal és el que fa que el
forces policials, vetlla perquè els la relació amb les entitats, coor¬ Districte tiri endavant. De tota
barris del Districte siguin més se¬ dina els membres del Consell i manera, el ciutadà, més que
gurs i qui coordina la política assessora directament el Regidor, conèixer amb detall els nuclis i
preventiva del Districte. que és la màxima representació les divisions que el configuren, el
Tots els temes relacionats amb política del Districte i qui presi¬ que vol en arribar-hi és sentir-se
la comunicació i amb la imatge deix el Consell Municipal. Com¬ ben informat, ben atès i ben ser¬
—mitjans de comunicació, publi¬ parteixen l'ala esquerra del pis, vit. És a dir, que el Districte si¬
cacions, exposicions, difusió que compta amb la corresponent gui, a més de l'Ajuntament més a
d'actes i altres tasques destinades secretaria i un despatx per als prop, l'Ajuntament més amic,
a què el ciutadà conegui més allò consellers. més capaç i més eficaç.
que es fa en el seu entorn més
proper— són a càrrec de 1'staff El Districte i la participació. La M. Rosa Pueyo
de Comunicació i Imatge. tarda és dels veïns i les entitats Comunicació i
El Consell del Districte, òrgan Imatge
Sense deixar aquesta planta Districte de
arribem a la Direcció Política. de representació col·lectiva del Sants-Montjuïc
Del Coordinador, càrrec tècnico- Districte, no existiria sense la
polític, és de qui depenen tots els participació ciutadana. Està for¬
serveis que fan funcionar el Dis¬ mat per quinze membres nome¬
Barcelona,
la imatge
de la ciutat
dels joves
universitaris
La MUNICIPAL ha volgut pu¬
blicar aquest dossier perquè facili¬
ta una informació útil i curiosa:
saber com interioritzen la ciutat
una mostra de joves ciutadans.
De vegades, pensem que Barce¬
lona és molt ben coneguda per to¬
thom. Però ens adonem que, al¬
guns, tenen grans llacunes pel que
fa a zones concretes de la ciutat.
Viure a Barcelona comporta
conèixer-la. I, per als serveis muni¬
cipals, significa fer-la conèixer físi¬
cament, sòcio-culturalment i
econòmicament.
mapa a ¿Què faríeu si us posessin al da¬
vant un paper en blanc i us digues¬
sin: dibuixa Barcelona?
~lttit, uiMtKSftMtA. Això és el que ha estat fent el ca¬
tedràtic d'urbanisme de la UPC
—Universitat Politècnica— Albert
Serratosa amb els seus alumnes des
del 1977 fins al 1992.
Per fer aquest estudi, es va treba¬
llar amb dos mil mapes cognitius que
definien molt bé la imatge que tenien
els barcelonins de la seva ciutat.
SA rJVS La geografia sempre ha considerat
« © l'espai com una cosa objectivable i
nwi » igual per a tothom. Però el que com¬
provarem amb aquesta anàlisi és que
cada individu té una percepció del
medi molt diferent de la d'un altre, i
això es traduirà en què la mateixa
TON ft ciutat física tindrà múltiples imatges
BftRàloMHft
"Etti perceptives. Cada individu tindrà
YFRMOJt» la
seva Barcelona mental.
Podem dir que l'home rep una in¬
mapa b formació filtrada per un sistema de
valors que depenen de l'edat, la clas¬
se social, el nivell cultural, etc. Això
donarà una imatge mental particular
que, en el cas d'un nen, estarà confi¬
gurada pels elements que li són més
propers com ara l'escola, la casa, el
parc; en el cas d'un estranger que fa
escala a Barcelona, la ciutat serà la
sala d'espera de l'aeroport i en el cas
d'un adult, serà una cosa molt més
complexa.
p AepoFoftr Primerament cal veure què s'uti¬
litza per dibuixar l'espai urbà. El que
he pogut veure és que ningú utilitza
només un sol element per dibuixar la
ciutat, sinó que combina el viari amb
els barris. Altres ho fan dibuixant els
monuments i el relleu. El 100% dels
dibuixos marquen algun carrer i és
habitual que ho combinin amb el
relleu —Collserola i Montjuïc—,
amb el mar i el port. També apa¬
mapa c reixen els rius Besòs i Llobregat.
Els mapes que il·lustren aquest
dossier són bons exemples per veure
que les imatges es configuren a partir
del viari i els barris, que n'hi ha
d'altres amb poc traçat viari i que es
basen molt més en els barris i en els
extrems que delimiten els rius, el re¬
lleu i el mar.
En l'últim mapa (c) apareixen les
línies de tren, cosa gens habitual ja
que normalment s'acostuma a posar
el recorregut del metro. Fixem-nos
que es tracta d'un usuari habitual
d'aquest mitjà de transport perquè
sap, fins i tot, les destinacions. És
curiós veure com ha representat el
relleu en forma de corbes de nivell,
fet del qual en parlarem més enda¬
vant.
D/262
El viari mapa d
Del traçat viari, caldrà parlar-ne -"Wj.
més detingudament. Una de les i
con¬ ·ytnp^·
clusions és que, dels carrers, es co¬ A». dl la '
neixen i Vtd *•*,
es dibuixen els trams <y^jLo cMpùwtfb oO&.
que es UrTx CihtuHû*
recorren habitualment, no de la ma¬
nera com són físicament. Els ciuta¬
dans tenim una imatge més concep¬ ¡
tual So¿M>-
que no perceptiva V
dels carrers.
Podem apreciar en els d'a¬ íUif ■
mapes
questa plana com la Gran Via difícil¬
ment supera la plaça Espanya, o com Ù&! MW.»
tenim dificultats per representar els
carrers que s'han fet recentment o a-
quells que no segueixen una línia 0- /•L·.
t
recta, sobretot els que circulen soter¬ CxXx\llMtjA, /UfoJco.
rats. La Ronda del Mig és molt difí¬
cil Mux..
que aparegui, o bé resulta molt
complicada de col·locar ja que acom¬ « J \
pleix les tres dificultats abans es¬
mentades. Localitzar aquesta via és
difícil, encara que s'utilitzi habitual¬ mapa e
ment, perquè pel fet d'anar soterrada \jRXfc
no veiem quins carrers talla.
A tot això cal afegir el fet que no -jfc&iOA. — —
té un traçat rectilini i, per tant, trenca
la força conceptual que imprimeix
l'Eixample a Barcelona. És com si la
Ronda del Mig trenqués la concepció
d'una ciutat ortogonal.
Un altre aspecte és si els dibui¬
xants posen o no el sentit circulatori
dels carrers. He pogut observar que
la majoria dels carrers no indiquen el
sentit de circulació, amb algunes ex¬
cepcions com ara les grans vies in¬
ternes de la ciutat, on prima clara¬
ment l'ús dels vehicles per sobre dels
vianants. Normalment, el ciutadà és
alhora vianant i automobilista —en
totes les modalitats: cotxe, autobús,
moto, etc.—, per tant, és lògic que
posi el sentit circulatori en aquells
carrers per on circula amb mitjà de
transport.
També s'observa mapa f
que a les grans
avingudes com la Meridiana i la Dia¬ IXXOôL. Hüeta
gonal es marquen els sentits de sorti¬ -ñim. vMixvtm -fleiriftís
da de la ciutat, no els d'entrada. Com (&r CU5«)
ja he dit, els dibuixants d'aquests
mapes són barcelonins i, per tant, en (■OLLcenduí
la 55*04
seva ment queda la imatge del Pf
gran èxode des de la ciutat cap a
l'exterior i, això, queda reflectit en 5A<StifcÀ
els mapes. Segurament, si els autors
fossin habitants de comarques,
aquestes vies s'assenyalarien com a
vies d'entrada i no de sortida. També
s'observa en molts mapes com Bar¬ w?
celona s'interpreta com una ciutat
que s'aboca cap a l'exterior, que surt CAIMtfí. Prl
dels seus propis àmbits municipals
creant una xarxa metropolitana i amb 2caff7»
PIWWtA, S&cf '
VIM C WT/Hl» ;
una població que periòdicament ULÍM? ÙA
es
projecta cap a l'exterior. WO LiOSCfiAJ- 'ti" dh Mi Kw hispí
^—XÀVTAT
mapa h
4"TIX>;¡TA
&AVCÇLOÍ/A
Qyriyrtft*) CCiaujuv A'
SediA Ve Co^seo-oiA sat ¿nAt¬
avióle «-.
frPMLse/
_C^oior"í;iHL) Coi-i.itrata-* /«
voa =—
¿KteM kiíJu^aJÍ OUtít i^LfiCjrv
CespcJk-ur ) y
P-eLlGV ACVJAT yy
Cfc/SOp u¡Síi¡rttc^')y^Z
llsi/îr*. Z^C/*
Píjíoíh;*. ; Ttta'An;
haííTS
6MmT ksk- ) ®> -
\\ Vfu-A f-iMrctn-A Díl/®"?
V a-
C toe
fft&c
(06&«M®«T) ClJT^Cfl
Jeto four n*"' ,4 ot-r* f/e*
e*/ N
ç* <
.0^'
OD W
lf««> crvnoí" <-1 TO M L
y
EV ¿#»Vr»U£«V
XA4V4 Pe- zterv-O
Els coneixements de la ciutat
¿Quin és el grau de coneixement
que tenen els barcelonins de la seva
ciutat?
L'univers personal està organitzat
concèntricament. Allò que coneixem
més és l'espai immediat a nosaltres,
d'acció habitual, del qual es posseeix
informació personal i directa. Les úl¬
times esferes del coneixement es-
paial corresponen als territoris dels
quals només en tenim referències
confuses. Això, no té res a veure
amb la proximitat al lloc de residèn¬
cia ja que podem conèixer més bé
una zona llunyana d'allà on som que
no pas un barri proper, al qual mai
no hem anat. També és molt habitual
veure en els mapes que es coneixen
molt bé els camins per on es passa
habitualment, però que no es té cap
referència dels carrers adjacents,
creant en la nostra ment una idea
d'espai lineal en lloc d'una idea de
superfície.
D/264
 
 
Badant, badant i ja hi cremiI tot si compraven una reproducció de un home amb la torxa, l'àvia que L'Estació de França, símbol de Al primer crit, prop de mig milió de duts, la piscina BicorneII i l impres¬
la torxa, pel mòdic preu de setze mil crida des del balcó: "nena, vine, l'arribada a Barcelona, ja no ens persones van desbordar les expecta¬ sionant Palau Sant Jordi configura¬
Demà correrà la torxa olímpica. pessetes. però apaga el foc del cafè!" barra el camí del mar, d'unes plat¬ tives. Era un nou poble. Lligava ven un nou paisatge d'una muntanya
Ha vingut fins a Empúries, una musa ges que ens tornen la categoria de T Eixample amb el mar. Casetes que esdevenia parc. La torre de Ca¬
preciosa i una mica carrinclona per La nit màgica després d'una llar¬ Quatre anys d'obres, desviaments, poble d'estiueig. Mirant cap a T ho¬ baixes, un munt de places, cases de latrava feia equilibris amb els núvols
a un poble de pescadors i comer¬ ga nit. La flama ens treia al carrer, carrers tallats, pols de color terra, ritzó des de la Barceloneta, el Port pisos amb gust de sal. Un passeig de blauet pujat de to. Tots els estils
ciants. no tornaríem a encauar-nos fins al nous veïns en forma d'escultures. Olímpic, blanc de casetes baixes, amb una glorieta de ferros desiguals en un tros de generació, en un espai
L ' ha baixada a coll un jovencell final. Racons abans bruts i mig enderro¬ amb velers i orenetes que ens porten com mai no havíem pensat. Era nou, obert, verd i tranquil. En la devalla-
forçut i l'ha lliurat a tota mena cats, s'havien convertit en uns espais cap a un barri nou. La Vila Olímpi¬ proper, estrany i bonic. da, prodríem escollir entre dos dels
d'autoritats i cameres de televisió. Feia una bona nit. L'amenaça de de reunions d'avis i nens. Amb un ca! Com canvia tot això! edificis més màgics, el Pavelló Mies
Era un foc mític i "culebronesc", pluges havia convertit els homes dels parell de bancs, un sorral, sis arbres Una parelleta, que hi havia reser¬ van de Rohe o ta Fundació Miró.
ara en terra d'escurçons, ruïnes, tu¬ temps en la notícia de les notícies. com a juguesca de futur, feien place¬ Dues torres venecianes, altes, se¬ vat un pis, s'ho miraven amb els ulls
ristes i anxoves. Les juguesques dels més que mai ta, barri i ciutat. gures i rígides, com les dels escacs, espurnejants de futur.
aigualidors de festes, les guanyaven Al peu del parc de Montjuïc, "vo¬ són a l'entrada d'una nova Barcelo¬ Fragment d'un text sobre els
La volta a Catalunya, amb moltes les forces del bé. De cop i volta... ra el cel i prop del mar ", les Dras¬ na. Encara que a mi m'agraden més L'Estadi entranyable i mediterra¬ Jocs Olímpics de Josep M. Riera
més etapes, passa per tots els pobles ara vénen! Cotxes, sirenes, policies, sanes, tallers del mar, se sorprenen els dos xipresos que en les masies ni del sud, ï havien fet nou respec¬
d'Espanya, sempre liderada per la més policies, ens arraconen, són els per l'aparició d'un volcà, amb for¬ són senyal d'hospitalitat. El barri de tant-ne la història, els aurigues. Els
flama, amb torxes de butà i molts re- altres forasters.., més sirenes, més ma de cargol per entrar a les ron¬ la Ribera renaixia amb empenta i atletes de pedra saludaven esplèn¬
Hevistes afanyosos de servir tan no¬ policies. Diuen que n'han vingut més des, eina de comunicació entre els espectacularitat. Un mes abans de dids i mags del contrallum. Recu¬
ble causa, immortalitzant-se, sobre¬ de quinze mil de tot l'Estat. Després barris de la ciutat. començar, ens hi van deixar entrar. perant tots els anhels i els anys per¬
 
mapa i
Pel que fa al coneixement de la urbanes. Per exemple, a partir del ció al mapa cognitiu de més amunt
ciutat caldria dir que, en molts casos, 1985 comença a sortir la plaça dels (i), en què aquells llocs dels quals no
és prou limitat. Es coneix, en línies Països Catalans i el parc de es té informació no es deixen en
generals, des de la plaça Espanya l'Espanya Industrial. A partir del blanc, sinó que s'hi dibuixen ratlles
fins a la plaça de les Glòries —que 1986 gairebé és obligat posar les zo¬ imitant carrers, sense que segueixin
actuen com a dos grans elements bis- nes olímpiques, tant les de Poblenou un traçat real. A l'Eixample, per
sagra— i des del mar a la Diagonal com les de Montjuïc i, el 1989, ja exemple, l'autor hi dibuixa quadrícu¬
—via estructuradora de la resta del apareix la Ronda Litoral. les i els barris de Gràcia o Ciutat Ve¬
dibuix—. Tota la resta moltes vega¬ Els mapes mentals poden servir lla els dibuixa com a gargots. Això
des és Terra Incognita. Dins d'a¬ com a punt de referència per saber em va recordar els antics cartògrafs
questa àrea es marquen les grans lí¬ l'índex d'acceptació de la ciutadania que dibuixaven animals fantàstics i
nies de comunicació, s'insinua el quant a les noves remodelacions ur¬ altres motius en llocs d'on no dispo¬
teixit morfològic de l'Eixample, es banes i, fins a quin punt, el ciutadà fa saven informació. Potser aquest ciu¬
tenen nocions d'on és Ciutat Vella, seu aquest o aquell nou espai o mo¬ tadà compartia amb ells VHorror Va-
la plaça Catalunya, la plaça Univer¬ nument. Així, veiem com la valora¬ cuii.
sitat, les Rambles, el passeig de Grଠció de les distintes zones de la ciutat
cia i poc viari més. També s'acostu¬ i l'apreci popular dels ciutadans ha
ma a col·locar diferents fites com ara canviat en la nostra història recent.
el monument a Colom, el parc de la En tota aquesta generalització, és
Ciutadella, el Port Vell, el parc de evident que hi ha excepcions. Sovint,
Montjuïc, la Catedral, la Sagrada Fa¬ encara es coneix menys del que hem
mília, etc. esmentat. Un cas clar és el mapa on
També és molt interessant veure només es representa el barri de Les
com, a mesura que estudiava mapes Corts. Altres casos, però, presenten
més propers en el temps, els ciuta¬ uns mapes saturats de dades i amb un
dans anaven afegint a la seva imatge coneixement de la ciutat per damunt
mental de Barcelona les noves zones de la mitjana. També cal parar aten¬
Escala i simbologia lums amb proporcions poc humanes i ma d'una manera diferent en el
formes no geomètriques. mapa.
Si l'escala és difícil de mantenir També la representació d'aquest Podem veure que hi ha mapes
en un mapa fet amb mètodes mate¬ relleu és molt concreta en la majoria mentals que representen els monu¬
màtics, és gairebé impossible que es de casos. Montjuïc es dibuixa utilit¬ ments o les fites més importants de
mantingui en un mapa mental. Nor¬ zant corbes de nivell o amb unes lí¬ la ciutat intentant fer una caricatura
malment veiem grans ampliacions nies corbes més o menys trencades. de les seves formes reals. Així veiem
quan el dibuixant coneix la zona i, A canvi, Collserola és una línia moltes Sagrades Famílies, Camps
sobretot, quan és el centre de la ciu¬ que marca l'horitzó i, en alguns ca¬ Nous i fins castells de Montjuïc rea¬
tat. Quasi sempre aquest centre his¬ sos, és una línia que marca una litzats de manera pictòrica, imitant-
tòric de Barcelona surt molt ampliat el·lipse allargassada. Aquesta tipolo¬ ne les formes. Això és molt habitual
a fi de poder encabir-hi millor tots gia respon al fet que Collserola, per entre els adolescents i els nens ja que
els carrers i zones que es coneixen. al ciutadà que passeja o que va en la seva capacitat d'abstracció és
D'altra banda, en el mateix mapa, cotxe, és una línia omnipresent des baixa i és difícil que entenguin el
barris enormes en la realitat poden de molts llocs de la ciutat, que marca concepte de visió en planta i, per
estar representats com un petit espai l'horitzó. Montjuïc, contràriament, tant, combinen l'alçat en aquelles
que només ocupa el lloc del seu to¬ és un turó amb una extensió més de¬ parts del territori que no són capaços
pònim. limitada. de representar.
Un altre canvi d'escala es dóna Pel que fa a la simbologia que
sobretot en el relleu. Tant Montjuïc s'utilitza podem dir que les grans
com Collserola es representen molt vies de comunicació estan represen¬
més grans que els barris que tenen al tades amb dues ratlles paral·leles i,
voltant. la resta de carrers, amb una sola lí¬
En el cas dels relleus també s'ob¬ nia. El mateix individu selecciona el
serva que es fa difícil tenir la percep¬ nivell d'importància dels carrers,
ció correcta perquè es tracta de vo¬ crea una jerarquia personal i els plas¬
IDLaMoUsNsIGiePrAL
-J
mapa m Les imatges personals mapa tots els llocs amb ambient noc¬
turn de la ciutat, zones amb cinemes
La percepció del medi, i per tant i equipaments esportius. Un altre ens
la imatge subjectiva de la ciutat, té marca amb molta precisió tots els
una gran importància en els compor¬ mercats. Un altre mapa presenta la
taments espaials de la gent i, aquesta ciutat feta a partir dels monuments i
percepció, pot diferir notablement els museus, cosa que denota una gran
entre persones d'edats i formacions predisposició a l'art per part del di¬
similars. De tots els mapes estudiats, buixant. Trobem visions rectilínies i
només nou persones han dibuixat altres que són un caos increíble.
Barcelona amb el foli vertical i la Ens adonem doncs, que l'espai es
resta ho fan amb el full col·locat ho¬ pot veure de manera molt diferent
ritzontalment, cosa que s'adiu molt segons els individus i cadascun re¬
més a la forma real. presenta allò que considera més defi¬
Fixem-nos en el mapes de les nidor. En el futur es podria aprofun¬
il·lustracions i veurem com el mar es dir més en els mapes mentals i
col·loca a la part baixa del dibuix, descobrir gammes d'actituts socials,
excepte en un cas en què es veu la l'impacte propagandístic de les no¬
ciutat des del Tibidabo. ves àrees urbanes, consideracions
El que recordem sempre és emocionals, culturals i estètiques da¬
sel·lectiu i ho fem segons les nostres vant de Barcelona.
preferències i les nostres circumstàn¬
cies. En els mapes mentals podem Agustí Rubio
trobar visions subjectives i originals.
Un dels autors assenyala en el seu
mapa n
77 birV^ty?
CarallJ
—
« —<7._
I í«*í c.
BiyAWPlG
M\ie»siU^
C#a£r^l
HiorntII
íiífoi"
TV s«
77
D/268
Un punt
de suport per
a immigrants
i refugiats
a Barcelona
Ciutadans d'altres ciutats i La ciutat fa costat a immigrants i refugiats.
països trien Barcelona com una
ciutat on intentar, de nou, un
projecte de vida millor.
Els desequilibris econòmics
salvatges, les guerres, les perse¬
cucions per les idees... obliguen
molts homes i dones, sols o amb
les seves famílies, a buscar un
espai ciutadà on l'entorn sigui
més solidari i comunicatiu.
Començar de nou, en cir¬
cumstàncies desconegudes i una
situació personal difícil, no és
gens fàcil.
Per això, l'Ajuntament ha
concertat un programa de ser¬
veis amb organitzacions no lu¬
cratives per a immigrants i re¬
fugiats, on s'aculi els nous
ciutadans de Barcelona, on se'ls
facilita la seva vida de ciutat
plena.
La desena de persones que tre¬ pells de tots colors. Pel SAIER
ballen habitualment al Servei han passat persones de setanta
d'Atenció a Immigrants, Estran¬ països i s'hi han escoltat entre
gers i Refugiats —SAIER—, i els vint i vint-i-cinc llengües dife¬
voluntaris que també hi treballen, rents. Durant el 1992 s'hi van re¬
estan acostumats a sentir parlar bre un total de setze mil consul¬
Fotos: Jordi Morera llengües molt diverses i a veure tes, des de la tramitació de
"Pel SAIER han passai "La tramitació dels
persones de setanta països i documents per aconseguir el
s'hi han escoltat entre vint i permís de residència és la més
vint-i-cinc llengües sol·licitada pels immigrants
diferents." econòmics."
documents o l'acolliment fins a procedència en àrees concretes,
l'assessorament legal o l'en¬ com pot ser el Maresme», explica
senyament d'idiomes. El centre Antoni Lluch, responsable d'AC-
ajuda tots els qui arriben amb SAR. El viatge, doncs, acostuma
l'esperança d'iniciar una nova a ser el resultat d'una decisió
vida en un país que no és el seu. molt sospesada.
Tot i que aquesta tasca, des de Aquesta planificació contrasta
fa anys la desenvolupen diverses amb la dels refugiats polítics,
associacions, la creació d'aquest que es poden trobar força desem¬
servei l'any 1991 l'ha agilitada i parats i desorientats en el país
millorada molt amb la unió d'es¬ adoptiu perquè la seva vinguda
forços. Mentre que abans cada no ha estat gaire premeditada.
entitat actuava pel seu compte i Aquestes diferències determi¬
risc, ara Creu Roja, l'Associació nen l'ajuda que els uns i els al¬
Catalana de Solidaritat i Ajuda tres reben del Servei d'Atenció a
als Refugiats —ACSAR—, el Immigrants, Estrangers i Refu¬
Centre d'Informació per a Treba¬ giats. A grans trets, els refugiats
lladors Estrangers —CITE— i el polítics necessiten suport de tota
Col·legi d'Advocats ajuden i as¬ mena, començant per l'allotja¬
sessoren conjuntament en el ment. Des de mitjan 92, un pro¬
SAIER. La idea va quallar a par¬ grama creat per l'Inserso els as¬
tir d'un acord amb l'Ajuntament segura un sostre en hotels
de Barcelona, que ha cedit un lo¬ concertats durant un període que
cal de l'avinguda Paral·lel 202 i pot oscil·lar entre els sis mesos i
que, alhora, subvenciona el servei l'any, temps que ha de trigar la
conveniat amb les entitats. tramitació d'asil. A Barcelona en
són quatre, els establiments hote¬
L'opció diferent de l'immigrant lers subscrits al conveni. En to¬
i del refugiat tal, representen prop de dues-
La saleta del centre sempre és centes places. Actualment, el
plena de persones que esperen SAIER ja té ocupades les habita¬
tanda per exposar els dubtes i les cions cedides per dos hotels.
dificultats. De les dues mil cent Un cop cobertes les necessitats
persones que hi van anar per pri¬ primàries, la màxima preocupa¬
mera vegada l'any passat, tres- ció dels immigrants és poder que-
centes eren refugiats polítics, dar-s'hi a viure a l'empar de la
mentre que mil vuit-centes eren llei. La tramitació dels docu¬
el que anomenen refugiats econò¬ ments per aconseguir el permís
mics, és a dir, aquells que vénen de residència és la més sol·lici¬
a buscar feina. Tot i que la xifra tada pels immigrants econòmics,
d'aquests últims anys és molt ele¬ els quals ja solen tenir un sostre i
vada, no hi són tots els que arri¬ alguna mena de feina. Així, les
ben a Catalunya. Molts prescin¬ consultes laborals, les sanitàries,
deixen de l'ajuda institucional sobre educació o serveis socials
perquè, en general, ja coneixen són, de moment, secundàries.
algú al nostre país que els allotja¬ El desconeixement de l'idioma
rà i que facilitarà la seva inserció. en certs moments ha arribat a
«L'immigrant econòmic ha inten¬ complicar enormement la tasca
tat triar el país en funció dels co¬ dels responsables del servei en
neguts o familiars que hi té. Per no trobar traductors per a algunes
això, es concentren en grups llengües, com va passar una ve¬
grans de persones de la mateixa Ciutat, avui vol dir diversitat, tolerància i solidaritat. gada amb l'arribada d'uns vietna-
"Entre els immigrants "Amb la nova Llei
econòmics, els més nombrosos d'Estrangeria i la definició
són els marroquins, seguits inadequada del terme asil es
dels senegalesos, els fan molt difícils els finals
gambians i els guineans." feliços."
mites. Finalment, trobar una fór¬ Trencar les barreres racials per fer una local del SAIER un home libanès
ciutat solidària.
mula d'enteniment és qüestió de que afirmava que estava casat i
temps. En alguns casos, el servei que era pare de sis fills. Havia
facilita classes, impartides per arribat a Barcelona procedent de
personal voluntari, per trencar la Dinamarca, on havia anat a bus¬
barrera de la incomunicació. Al¬ car uns parents, i esperava tornar
tres problemes de comprensió al seu país per poder endur-se la
s'escapen, però, al saber lingüís¬ família. Després d'uns dies, una
tic. Lluch recorda el cas d'un re¬ dona libanesa amb set criatures
fugiat del que llavors era Iugos¬ va arribar al servei buscant el seu
làvia que donava per suposada marit, que feia més d'un any que
l'existència de serveis que, se¬ havia desaparegut. Al servei van
gons ell, havien de correspondre comprovar els noms dels cònju¬
a l'Estat i d'on esperava molt més ges i dels fills. Tot coincidia, tret
del que rebia. del detall que hi havia un fill més
L'adaptació a la forma de vida dels que declarava el pare. Van
del lloc de destí depèn de la capa¬ ser citats al centre, on es van tro¬
citat personal de cadascú, així bar després d'un any de no
com de la seva procedència. Se¬ veure's. El libanès hi va conèixer
gons l'experiència del servei, en¬ el seu últim fill, que no sabia que
tre els llatinoamericans —els re¬ existia.
fugiats més nombrosos— hi ha de A banda de les anècdotes, el
tot: gent professionalment molt portaveu del servei confessa que
preparada i gent sense cap mena la millor compensació de la seva
d'especialització. La manca feina és comprovar com, després
d'especialització laboral és el que Els responsables del centre es d'un cert temps, les persones que
sol donar-se entre els pakistane¬ mostren satisfets per l'augment va veure arribar «amb una mà al
sos, els hindús i els africans, en de les visites i perquè la coordi¬ davant i l'altra al darrera» acon¬
aquest cas perquè acostumen a nació entre les entitats que el ges¬ segueixen tirar endavant la seva
ser molt joves. Per últim, els re¬ tionen i l'Ajuntament els permet nova vida. Tanmateix, apunta que
fugiats procedents dels països de treballar amb més agilitat i, fins i amb la nova Llei d'Estrangeria i
l'Orient Mitjà i de l'Est solen te¬ tot, fer propostes en casos con¬ la definició inadequada del terme
nir una bona base acadèmica. crets. A més, el servei fa anual¬ asil es fan molt difícils els finals
ment un petit estudi estadístic feliços. En la seva opinió, els
La gent que va al centre se'n que dóna a conèixer les necessi¬ obstacles són tant polítics com le¬
surt tats i el canvi en les demandes gals. «Un refugiat ha de ser un
Entre els immigrants econò¬ dels immigrants. Si més no, com perseguit per causes polítiques i,
mics, els més nombrosos són els a mínim les demandes dels actualment, tots els qui demanen
marroquins, seguits dels senega¬ col·lectius que s'adrecen al cen¬ asil fugen de les guerres que hi
lesos, els gambians i els gui¬ tre, ja que hi ha grups d'immi¬ ha als seus països. Per tant, el ter¬
neans. L'estadística del SAIER grants que, per la seva cohesió i me legal no s'ajusta a la realitat».
reflecteix que l'augment de con¬ organització pròpies, no demanen Per aquest motiu, el percentatge
sultes entre aquests grups creix a ajut institucional com és el cas d'èxit en les demandes d'asil és,
bon ritme i que, a poc a poc, ven¬ dels filipins o dels xinesos que a hores d'ara, molt baix, entre un
cen les reticències que tenen a viuen a la nostra ciutat. 5 i un 10% segons les dades del
donar qualsevol tipus de dada. La Per la varietat i la quantitat de centre.
millor publicitat és de boca en consultes, els treballadors dels
boca, per això la majoria d'ells SAIER podrien explicar un bon Eva Domínguez
arriben recomanats pels seus grapat d'anècdotes. Una de les
compatriotes, mentre que uns més sorprenents va ser la prota¬
pocs vénen adreçats per altres en¬ gonitzada per una família de liba¬
titats o serveis. nesos. Un bon dia va arribar al
JAUME SOLED
CZ2
Barcelona, "Ara les autoritats poden
4-=> contribuir a
GO fomentar aquest
O internacional esperit de comunicació
& mitjançant l'aplicació en
O forma multilingiie de les
Ph i catalana indicacions
Plh que són bàsiques
per a un visitant, exposades al
lloc i de la manera més
adient."
Hem d'avançar cap a una A molts turistes els costa trobar el que volen visitar.
ciutat multicultural i multilin¬ JAUME SOLED
gue.
Els Jocs Olímpics van fer de
Barcelona una Babel solidària,
on els homes i les dones de totes
les cultures ens vam entendre i
vam conviure. Volem continuar
entenent-nos i convivint.
¿Per què no hem de ser una
de les primeres ciutats en la
senyalització multilingüística de
serveis, equipaments i indrets
diversos?
I després dels Jocs, què? fam— ha influït en les nostres
Han quedat unes infrastructu¬ consciències potenciant la nostra
res que han renovat la ciutat: des comprensió.
de l'obertura cap al mar fins als
circuits que envolten la ciutat, de Solidaritat entre ciutadans i
les instal·lacions esportives a la pobles
neteja de les façanes —que poc Què hi té a veure tot això amb
importa si aquesta actuació anava els Jocs i amb aquest article? Els
lligada als Jocs o no—. Tot con¬ Jocs Olímpics, ara que els hem
forma una única imatge, la imatge viscut, són, amb totes les invecti¬
d'una ciutat. ves que se'ls vulgui penjar sobre
Al meu parer, tan important Ventourage econòmico-polític i
com aquesta renovació física és fins patriotista que els envolta, un
la que afecta les persones, aquella acte d'amistat internacional, de
que no és tangible, la metafísica, convivència entre persones de
perquè és la que pot proporcionar tots els països, de totes les creen¬
un nivell més alt de valors de ci¬ ces, ètnies, ideologies, edats,
vilització, d'humanitat. Aquests llengües... Crec que Barcelona
valors són, com a conclusió de mai no havia tingut el grau de vo¬
qualsevol discussió o reflexió, luntarisme de què disposa actual¬
els que realment valen a cadascú ment quant a la predisposició per
per viure i a tots per conviure. I, comunicar-se, entendre i ajudar
afortunadament, els darrers els altres. Sempre l'havia trobat a
temps han anat en alça a la nostra faltar, ara el tenim—. Aquest mi¬
ciutat: el nivell de solidaritat en¬ racle sí que té a veure, doncs,
tre les persones diferents o amb amb els Jocs Olímpics. No tan
menys oportunitats i amb els paï¬ sols per la mà de voluntaris que
sos que sofreixen. hi van participar, sinó perquè tots
Certament, el coneixement els ciutadans en semblaven, de
d'alguns problemes que els mit¬ voluntaris. Per mi, és la millor de
jans de comunicació ens fan saber les seqüeles que ens han deixat
—de racisme, de guerres, de els Jocs.
"Barcelona pot ser la "El lloc que ocupa cada
ciutat capdavantera d'un llengua dins un missatge
moviment d'internacionalitat i el color que la caracteritza
mitjançant l'aplicació del eviten que calgui fer
multilingiiisme. " distincions d'unes i altres
quant a les mides."
Ningú negaria, em sembla, que En què consisteix el
una de les formes més senzilles i multilingüisme funcional?
fàcils per participar activament i Es tracta d'aplicar, a més del
fàcilment en aquesta idea de soli¬ català, el castellà, l'anglès, el
daritat és rebent els visitants, no francès i una altra llengua —pos¬
tan sols amb cordialitat, sinó tam¬ siblement el japonès— a aquelles
bé amb efectivitat. Els ciutadans informacions de coneixement in¬
hem donat bones proves de civili¬ dispensable per a qualsevol visi¬
tat —cal reconèixer-ho. Però no tant. Aquestes informacions es
som pas els únics ni, probable¬ troben en quatre grans àrees:
ment, els millors, en aquesta des¬ transports públics —aeroport,
tresa, no siguem creguts. No sa¬ trens, metro, autobusos, etc—,
bem gaire més enllà d'una mica serveis d'hostaleria —allotjament
d'anglès, els joves, o d'italià de i restaurants bàsicament—, cultu¬
cançons de festivals dels seixanta ra i esbarjo —museus, parcs
o d'entrevista amb una actriu. d'atraccions i similars— i serveis
Ara les autoritats poden con¬ públics —correus, telèfons, segu¬
tribuir a fomentar aquest esperit retat—.
de comunicació —en definitiva, No es tracta que en aquests
de civilització— mitjançant llocs estiguin escrits o oralitzats
l'aplicació en forma multilingüe tots els missatges de forma multi¬
de les indicacions que són bàsi¬ lingüe, que resultaria pesat.
ques per a un visitant, exposades Només calen aquells missatges
al lloc i de la manera més adient. que són funcionalment necessaris
La internacionalitat de la ciutat de ser compresos pels usuaris.
ho demana, l'esperit actual (o de Les llengües es disposen sem¬
sempre?) dels conciutadans ho pre en el mateix ordre esmentat.
admet. El turisme en alça ho Dins d'aquest ordre, cadascuna
agrairà, l'entesa entre les perso¬ s'identifica sempre amb un color
nes hi guanya. determinat. És a dir, s'escriu el
Finalment, the last but not the missatge en aquell color. El lloc
least, la ciutat, Catalunya i la que ocupa cada llengua dins un
nostra llengua també hi guanyen: missatge i el color que la caracte¬
una comunicació multilingüe ve ritza eviten que calgui fer distin¬
encapçalada per la llengua terri¬ cions d'unes i altres quant a les
torial pròpia del país, lògicament. mides. Així també s'evita la con¬
D'aquesta manera, no tan sols notació implícita de nacionalisme
s'actua d'una forma normal a Ca¬ o d'estatalisme (demostrar qui és
talunya, sinó que, a més, es fa sa¬ l'amo de la casa) al visitant. To¬ Comme ciez vous
ber a tothom que, en aquest país, thom sap qui és l'amo perquè la
tenim una llengua pròpia. primera llengua és la pròpia del
Barcelona pot ser la ciutat cap¬ país. No cal posar més èmfasi en
davantera d'un moviment el fet. A fi de comptes, totes les
d'internacionalitat mitjançant llengües, com totes les persones,
l'aplicació del multilingüisme. són igual de dignes. Només can¬
Internacionalitat que comença via la casa i l'amfitrió.
pel respecte a la llengua de la na¬
ció pròpia, fet important pel que Josep M. Aymà
fa a les llengües no estatals. Sociolingüista Ajuntament ft® Barcelona
També en això podem —hau¬
ríem, hem— de ser capdavanters i
responsables de donar-ne exem¬
ple.
P-H
<a¿> Què fas
per a la millora
g ecològica
Q de la teva
ciutat?
Lentament però imparable, Teresa Alabèrnia Pertànyer a algun grup ecolo¬
l'ecologia forma part de la vida Districte de Sants-Montjuïc gista i valorar els programes d'e¬
quotidiana dels ciutadans. cologia dels partits polítics abans
Els treballadors municipals de votar-los. Parlar de temes, ac¬
Poca
consultats cal adop¬ cosa, francament. No tinc
creuen que tituds i recursos
d'acabar amb els fums ecològics amb
manera
tar mesures per evitar la cons¬ amics i
dels autobusos, ni de limitar la companys de la feina per
tant —i creixent— contamina¬ crear consciència col·lectiva.
circulació de vehicles
ció del planeta. Però també privats en Quan
un radi
creuen és útil prou ampli o de fomentar algú em diu que sóc un
que començar per la exagerat del tema, o que no vin¬
decidir coses que estan a l'abast promoció d'energètics no con¬ drà d'una mica més de contami¬
taminants. No obstant
de la mà de cada ciutadà. això, també
és nació, em defenso dient que, en el
cert
La ciutat hi surt guanyant. I que a partir de l'actitud futur, si alguna cosa és irrepara¬
la vida personal. I la nostra personal podem contribuir a can¬ ble,
viar les podré dir que jo no he estat.
Terra. coses, a crear estat
mare
d'opinió. A les nostres mans està
consumir o deixar de comprar de¬
terminats productes, prioritzar Anna Vilanova
l'ús del metro en comptes del cot¬ Districte de Les Corts
xe, separar les deixalles recicla¬
bles o, simplement, no embrutar Cada dia som més els ciutadans
els carrers. Aquesta és la línia que contribuïm amb el nostre
que procuro seguir, amb contra¬ "granet de sorra" en la millora de
diccions: ni em plantejo deixar de les condicions mediambientals.
fumar, ni trobo contenidors al Així, estalviem energia a la llar,
meu barri per dipositar la brossa adquirim productes «alternatius»
orgànica. no contaminants o reciclables per
al consum alimentari o la neteja.
Procurem no deixar rajar massa
Eduard Cabús l'aixeta i, fins i tot, n'hi ha que
Districte de Ciutat Vella participem en moviments ecolo¬
gistes.
Cada dia som més,
Anar a comprar amb cistell i cap a les
onze de la nit, els
reutilitzar les bosses de plàstic de que ens trobem
al carrer
la compra... Comprar més vidre carregats de bosses —la
del vidre, la del
que no llaunes d'alumni i llençar- paper, la del car¬
les
lo als contenidors tró, les deixalles reciclables,
adients, usar
carmanyoles de que no ho són— i voltem fins a
en comptes paper tres
d'al·lumini. Utilitzar els quarts de quinze, buscant
transpor¬
ts públics i desesperadament els maleïts con¬
gastar molt poca, no¬ tenidors.
més la imprescindible, benzina
sense plom. Apagar els llums,
emplenar bé la rentadora, fer ser¬
vir detergents sense fosfats. No Joan R. Villalbí
abusar de la calefacció i fer servir Institut Municipal de la Salut
més jerseis. Deixar els diaris i les
revistes als contenidors de paper Aquest és un tema que m'ha
de la feina. Rebutjar la propagan¬ preocupat molt des que feia el
da, comprar materials fets amb batxillerat. En tenen la culpa el
productes reciclats. Reparar elec¬ meu professor de ciències natu¬
trodomèstics en comptes de can¬ rals, els antecedents escoltes i
viar-los. Tenir una actitud saluda¬ una visita al delta del Llobregat
ble amb el propi cos. fa uns quants anys. De manera
ROBERTO PAZOS
que fa temps que m'esforço a re¬ una paperera. I, quan em passo pel carrer, em cal llençar un pa¬
ciclar tot el que puc i ha ensenyar als xiclets, sempre intento no per, busco una paperera i, si no la
al meu fill que cal fer-ho. A més, llençar-los a terra. Fins i tot he trobo, me'l guardo a la butxaca.
faig poc fum perquè no fumo i plantat un arbre. Parlant de paper, he de fer esment
perquè pràcticament només uso el Això, i altres coses que possi¬ que a l'Ajuntament de Barcelona
transport públic i els peus en els bles i que m'ensenyin a fer, de consumim cada vegada més es el
desplaçaments quotidians. A bon grat, són les que faré. paper reciclat.
l'Institut Municipal de la Salut Ara bé, els qui tenen poder de
també reciclem el paper. «convocatòria» i/o coerció sobre
les masses, són els que més hi po¬ Caridad Farré
drien fer. Districte de
Jordi Sánchez En aquestes preocupacions l'Eixample
Districte d'Horta-Guinardó ecològiques i, si es vol, en altres Tinc la sort de tenir uns fills
d'humanitàries, qui pot aportar-hi molt conscients
més és qui té el poder evitar d'aquest tema i
Hi ha per
coses que m'he acostu¬ fets com ara la contaminació del que m'han ajudat a comprendre la
mat a fer i que no costen gaire. necessitat de fer
mar o de l'aire. Així, defensar coses, per petites
Per exemple, per
sempre poso la ren¬ el medi, queda més remei que siguin, per mantenir un medi
tadora ben no
plena, no utilitzo el que ambient saludable. També fem
formar
WC de cendrer ni de organitzacions autònomes
paperera, una tria de les deixalles, tot i que
com
millor la dutxa el bany, el Greenpeace. També tenen
que al nostre barri no hi ha
raó de ser els
carret d'anar partits polítics gaires
que,
a comprar en contenidors
espai ecologista, ja per a la recollida se¬
ocupant un en
comptes de les bosses de plàstic, lectiva de les escombraries. Per
tenen
els mocadors tradicionals prou. Per tot això, penso
en
he fet l'ecologia, això, intentem separar-les bé i,
dels de que poc per
comptes paper, apago els però, malgrat tot, tampoc sóc qui, per exemple, el paper, el deixem
llums innecessaris i vaig a la fei¬ al costat del contenidor
individualment, fer-li més perquè el
puc
na en transport públic. reculli el
mal. drapaire.
Hi ha coses que voldria fer
però que no puc: recollir el paper
que utilitzem a la feina en sacs
perquè el reciclin, ja que al meu Núria Pol Joan Milelire
Àmbit Districte de Sant Andreu
centre de treball no hi caben els de la Via Pública
deu sacs que cal tenir plens per¬ Barcelona, una ciutat verda. És
què algú els passi a recollir. L'objectiu de contribuir a la suficient? Des del meu
Finalment, hi ha coses que millora ecològica de la ciutat és prisma es
veuen moltes actituds
m'agradaria fer però que em fan utilitzar tots els mitjans disponi¬ que es po¬
drien
por: portar el meu fill a l'escola bles al nostre abast. corregir. Per exemple, ¿què
bressol utilitzant el pensem quan veiem aquell
transport pú¬ Quan tenia vehicle propi, ciuta¬
rara¬ dà
blic en hores punta... I és que, per ment l'utilitzava per la ciutat. Per que utilitza el seu cotxe per
anar a la
els mitjans de feina, tot i
respectar el medi ambient, hauria tant, que sap que
meus trans¬ té el
d'oblidar-me dels drets dels in¬ port han estat els públics. transport públic al seu a-
sempre bast?
fants. Totes les piles gastades, les dipo¬ ¿Què pensem quan veiem
sito a les capses que, amb aquesta aquell ciutadà que llença les
deixalles a la via
finalitat, hi ha instal·lades di¬ pública? ¿Què
en
Amadeu verses botigues, tot i pensem quan veiem un ciutadà
Camps que encara maltractant el verd dels
en són espais
Districte de Sant Martí poques. Intento no com¬
aerosols i, públics? ¿És que potser volem
prar quan és impres¬ viure en una ciutat
cindible fer-ho,
Penso em fixo du¬ grisa?
que hi he fet molt que
poc. I Són
guin la indicació conté preguntes a les quals tots
penso que hi puc fer molt «no
poc. clorurofluorcarboni». sabem
No
Jo, fumo, i què respondre. Així,
quan decideixo deixar de doncs, utilitzem i respectem els
fumar a mig paquet i el llenço, penso que aquesta és una de les
contribucions nostres serveis
encertar-lo dins importants i, algun dia, serem
per a
sempre procuro l'atmosfera de la ciutat. Si, anant «culpables» que la nostra ciutat
sigui la més neta del món.
Joan Sendra ble nivell de consciència cívica podem realitzar. La utilització
Regidoría de Promoció i Relacio¬ —«Ara, la Terra i tu»—. Això, dels contenidors de vidre n'és un
ns Cíviques també ho podem fer aquells que bon exemple.
estem vinculats a l'administració Penso que també s'hauria de
Fer «ecologia» és sinònim de pública, des de la nostra tasca donar prioritat a campanyes tan
fer economia. És plantejar una quotidiana. importants com la de recollida de
gestió racional dels En
recursos aquest sentit,
que l'equip de paper o «Brossa neta», que va te¬
Serveis Personals
ens pertanyen del nord al del
a tots, qual formo nir molt bona acollida entre els
sud, amb una visió de continuïtat, part està endegant un programa ciutadans. Mitjançant la nostra
sobre
pensant en els nostres fills. No «Ecologia urbana» basat en connexió amb els ciutadans, tam¬
podem malmetre allò l'educació
és limi¬ mediambiental. bé intentem
que que participin en les
tat buscant la satisfacció imme¬ campanyes endegades, en aquest
diata. aspecte, per l'Ajuntament.
A casa, dins la quotidianitat, Anna Pérez
intentem fer petites accions: no Districte de Nou Barris
malgastar l'aigua, no utilitzar Conxita Oliveras
productes de neteja que contin¬ En obrir la finestra al matí bus¬ Districte de Sarrià-Sant Gervasi
guin contaminants, seleccionar la co el blau del cel i agraeixo el
brossa, limitar l'ús de l'energia vent que, alguns dies, el fa possi¬ Heus ací un gran problema que
elècrtica, utilitzar els transports ble. s'agreuja cada vegada més, però
col·lectius, etc. Són petits actes, Tanmateix, agraeixo als movi¬ que està a l'abast de tots nosal¬
però sumats amb els dels nostres ments ecologistes que em facin tres solucionar-lo en gran part.
veïns ajuden a revifar la salut de adonar i assumir progressivament Compleixo les normes fetes
la nostra Terra, el nostre hàbitat. aquelles actituds quotidianes que, públiques pels mitjans de comu¬
testimonialment, contribueixen a nicació i aprofito aquestes ratlles
reduir, a nivells molt ínfims, la per fer palesa la necessitat que tot
Antoni E. Estopifià degradació ambiental. ciutadà tingui consciència del que
Districte de Gràcia Voldria veure aviat com la representa incomplir-les.
conservació dels béns comuns
Probablement, parlar d'ecolo¬ preval contra els interessos
gia urbà econòmics
en un context resulta particulars. Ara com Andreu Arenas
contradictori perquè la ciutat, ara, em pregunto quan utilitzarem
les energies alternatives. Àrea d'Economia i Empreses
com a ecosistema, esdevé un pa¬
radigma de multitud d'accions Mentrestant, «bufa ventet, bufa
Per ajudar a rebaixar la conta¬
humanes amb efectes ben fort».
negatius so¬ minació atmosfèrica del nostre
bre el medi ambient. país, he deixat d'anar en el meu
Entenc la millora ecològica Alícia Aira cotxe, el tinc tancat i només el
com a quelcom global, planetari. trec per anar de vacances. En
Hem descobert els límits del món Coordinació de Serveis Urbanís¬ aquest temps he descobert que,
conegut i ara que sabem que és tics utilitzant el transport públic, la
finit hem d'actuar en conseqüèn¬ majoria de vegades arribo més
cia. Podem intervenir individual¬ La conscienciació del manteni¬ aviat als llocs. A més, conec gent
ment col·laborant en la disminu¬ ment del medi ambient per part nova i trobo antics amics.
ció de la pressió sobre els de tots els ciutadans és un dels No sé què fer amb la brossa,
recursos que ens dóna el medi: reptes, encara pendents, de la so¬ em fa l'efecte que no hi col·la¬
facilitant el reciclatge; seleccio¬ cietat actual. La qüestió rau en boro gaire.
nant els productes que comprem; una anàlisi exhaustiva dels nos¬
estalviant l'aigua; utilitzant els tres hàbits i costums, i extreure'n
transports públics, però, especial¬ els canvis que hi podem fer a fi
ment, informant-nos i informant a d'aconseguir un bé positiu per al
fi que es consolidi l'indispensa¬ medi ambient. Són actes que tots
L'estiu és el temps de les va¬ «Cop d'ull Cotxes de pel·lícula
cances.
Els treballadors deixem Bar¬ a la flora xilena»
Una
celona i busquem un espai i exposició que se celebra a
un l'Estació del Nord de Barcelona i
temps diferents, el del descans. Fins al 27 de juny es pot veure
Però la ciutat continua cultu¬ que durarà fins al mes de juliol
al Museu de Zoologia una mostra reuneix trenta-tres dels vehicles
ralment, econòmicament i so¬ d'aquarel·les de la flora xilena. més famosos del cinema. A «Ho¬
cialment viva. L'Ajuntament L'expsosició està concebuda com
continua els llywood cars» podreu veure el ve
prestant seus ser¬ un recorregut al llarg d'aquest hiele dels
veis... Res s'atura. «caçafantasmes», el fu¬
no país. S'hi poden contemplar des turista de Blade Runner o el de
A la nostra Amanida de Notí¬ de les plantes que viuen ran de Batman
cies estiuenca us informem les que comparteixen plató
mar fins a que viuen als cims amb les
d'allò que passa i que passarà a més alts de la serralada dels An¬ reproduccions del Tronc-
mobil dels
la ciutat, si quedeu. O, Picapedra, el cotxe de
per us des. la Pantera Rosa o el de les tortu¬
simplement, perquè ho cone¬ Aquest treball, el va fer, entre
gueu. I us informem de coses i els gues Ninja.
anys 1950-72, durant els quals
de temes més intemporals que l'autor, Antoni Sierra, botànic ex¬
ens semblen interessants. pert i professor de la facultat
Un bon estiu i descansat per d'Agronomia residia i treballava Campus Olimpia
a totes i tots! a Xile com a il·lustrador.
Aquest estiu, més de dos mil
nens i nenes tindràn l'oportunitat
Un jardí d'iniciar-se en el seu esport pre¬
ferit a l'anomenat Campus Olim¬
en homenatge pia, organitzat per l'Ajuntament
Petra de Barcelona.
Kelly L'escenari
a d'aques
tes activitats seran les instal·la¬
cions municipals de les àrees
Barcelona ha volgut retre un olímpiques.
homenatge a la líder més caris¬ En l'aprenentage esportiu dels
màtica dels ecologistes, l'ale¬ nens participaran professors i tèc¬
manya Petra Kelly, que va morir nics procendents de les federacio¬
en circumstàncies dramàtiques ns i entitats col·laboradores.
l'any passat. El jardí que li ha de¬
dicat la ciutat està a la muntanya
de Montjuïc i va ser inaugurat De l'Àrea
dins dels actes que es van cele¬
brar amb motiu del Dia de la Ter¬ al Ministeri
ra l'abril passat. de Cultura
Núria Fradera, directora de
Serveis de Difusió Cultural de
l'Àrea de Cultura, ha marxat a
Madrid com a assessora del Mi¬
nistre de Cultura.
Sempre atenta a la millora de
la qualitat dels serveis culturals
de la ciutat, li dessitgem que con¬
tinuí amb l'entusiasme que ha
treballat al nostre ajuntament.
34
Dones de Torna l'Estiuàs Tràmits de
La MUNICIPAL de Sant Martí l'Ajuntament
a les llistes al
El Districte RACC
de Sant
electorals Martí, com
del 1993 cada any, ja està preparat per
gaudir el conjunt d'actes A fi de facilitar els tràmits
que que
Victòria s'organitzen el barri. ha
tot de realitzar el
Camps, ciutadà i
Marta Mata i a poder
Cinta Llorens són tres dones La campanya 93 de l'Estiuàs proporcionar-los en el mateix lloc
que
han participat en dues llistes elec¬ s'inicia el 21 de juny amb on es genera la seva demanda,
torals: les dues primeres pel PSC l'arribada de l'estiu i les revetlles s'estan instal·lant expedidors al
i la Reial Automòbil
tercera de Sant Joan. Després tot Club de Cata¬
per IU. seran
Totes tres han les balls, actes al parc del Clot amb lunya.
aparegut A través
a d'aquests expedi¬
nostres pàgines perquè són dones karaoke i mànega d'escuma inclo¬ dors es poden obtenir certificats
de
que tenen coses de
per dir, que en sos; nits estelades de música clàs¬ pagament l'impost de vehi¬
fan i que en faran moltes més. sica; nits de foc amb diables i cles o
so¬ duplicats dels rebuts en pe¬
roll. També us podreu ríode
apuntar als voluntari, ambdós tràmits,
concursos de fotografia, al cross indispensables a l'hora de efec¬
Any Europeu per a mountain-bike, al futbol- tuar la compra-venda d'un vehi¬
sala o a l'ascens i descens de la cle.
de la Gent Gran Rambla Prim amb patins.
L'Estiuàs finalitzarà amb l'em¬
Aquest blemàtica
celebra l'any festa de la Mediterrània
any se Nou Centre
europeu de la Gent Gran a la
i de la platja de la Mar Bella. d'Assistència
solidaritat entre les Tot això i molt
generacions. més us ofereix
Aquest l'Estiuàs de Sant Martí. Si voleu
any europeu és una bona Primària
oportunitat reflexionar el
per sobre programa d'actes, poseu-vos en
les a
possibilitats i les contacte amb el Centre de Serveis la Barceloneta
conseqüèn¬
cies del Personals
procés d'envelliment del
dels Districte.
ciutadans. Entre les accions més El Consorci Sanitari de Barce¬
significatives hi ha la celebració lona posarà en marxa un nou Cen¬
del Segon Congrés de la Gent «Sempre tre d'Atenció Primària al barri de
Gran de Barcelona convocat pel la Barceloneta situat en un edifici
Consell Assessor de la Gent Gran voluntaris» contigu a l'Hospital del Mar.
i l'Ajuntament. Aquest centre donarà les presta¬
El Servei de Tràmits per te¬ cions sanitàries de la Seguretat
lèfon Barcelona-Informació pro¬ Social que fins ara es realitzaven
porciona el suport telefònic de la als locals del passeig Nacional.
campanya «Sempre Voluntaris». L'assistència programada co¬
A través del número 900 20 00 77 brirà tots els dies feiners, des de
es recullen les dades de totes les les vuit del matí fins a les vuit
persones que s'interessen per fer del vespre. Les urgències es faran
alguna mena de voluntariat per a al mateix centre o al domicili del
la ciutat. malalt. També podran fer visites
domiciliàries en cas de determi¬
nats seguiments de malalts crò¬
nics o d'edat avançada.
In Formación L'equip de futbol Vine a la piscina!
de Ciutat Vella
L'Ajuntament de Saragossa, Aquest estiu s'han obert tres
a través de l'Àrea de Règim Inte¬ instal·lacions noves per al bany
rior, edita, des de mitjan 1992, L'equip de futbol-sala de tre¬ públic: el llac de Can Dragó, la
una publicació dedicada a divul¬ balladors del Districte de Ciutat piscina Montjuïc i la Bernat Pi-
textos d'interès la Vella, recolzat
gar per a mo¬ per la Comissió cornell. Aquest fet significa
dernització de les administra¬ d'Esports i Oci de la Junta de l'augment de prop del 60% de
cions. publicació, titula¬ Personal i el Comité
Aquesta d'Empresa l'oferta de piscines municipals
da In Formación, recull diversos ha anat a la presó de Quatre Ca¬ d'estiu.
textos d'experts espanyols i mins
es¬ per disputar un partit amb El llac de Can Dragó, amb una
seleccionats i reproduïts els interns del centre.
trangers, capacitat per a seixanta mil usua¬
de revistes i llibres, així com es¬ Aquest esdeveniment es va ris, esta situat al parc esportiu del
tudis o acords d'especial interès. produir a conseqüència de les mateix nom al Districte de Nou
Fins s'han inclòs textos converses
ara so¬ mantingudes entre els Barris.
bre temes com la Direcció per components de l'equip i la direc¬ Les pisicnes Bernat Picornell i
Objectius, la selecció de funcio¬ ció de la presó. Des del Districte les piscines municipals de Mont¬
naris, els directius públics, la for¬ volen trobar, a través de l'esport,
mació de directius, les una forma de relació i de dinamit- juïc ofereixen a tothom la possi¬
tècniques bilitat de banyar-se en el mateix
zació entre els treballodors
gerencials o els nous models de i, en escenari de les proves de natació
gestió a l'administració local. aquest cas, d'integració i conjun¬ i Olímpics.
Els números publicats són la ció social amb altres col·lectius. waterpolo dels Jocs
a La posada en marxa d'aquestes
disposició al Centre de Se¬ La
vostra jornada de convivència amb instal·lacions ha provocat l'aug¬
lecció i Formació de Personal. els interns va suposar tota una ex¬ ment de la capacitat de la xarxa
periència per a ambdues parts. El de
resultat del partit el pisicnes públiques que, durant
va ser menys l'estiu del 92, van ser utilitzades
Celebració important. per prop de dos-cents mil banyis¬
tes.
de la mel El preu de les entrades per a
Activitats les pisicines descobertes oscil·la,
A partir del 29 de juny i durant de
minories al mitjana, entre les 250 pessetes
tot l'estiu del 93 es podrà per a
veure a per als infants i les 500 per als
la Fundació Tèpies l'exposició Districte de Gràcia adults. A més, hi ha la possibili¬
«Tàpies. Celebració de la mel». tat de treure abonaments o
Aquesta exposició s'inscriu d'inscriure's en cursets
en Mapamundi és projecte de organit¬
un
una de les línies museístiques de zats i en activitats de natació re¬
l'Ajuntament de Barcelona i, més
la Fundació: donar a conèixer, a creativa.
concretament, del Districte de
través d'exposicions monogràfi¬ Gràcia, que vol fer conèixer la
ques, aspectes poc coneguts o realitat dels països d'on provenen
susceptibles de revisió crítica de les minories ètniques de la nostra
l'obra del pintor. «Celebració de ciutat. La voluntat del projecte és
la mel» estudia la producció de contribuir a eliminar els prejudi¬
Tàpies en què el vernís és el ma¬ cis que solen fomentar actituds
terial primordial, bé utilitzat di¬ xenòfobes o els brots de racisme.
rectament damunt del suport, bé Tots els actes se celebren al
barrejat amb pols de marbre i ter¬ Centre Cívic La Sedeta fins al 16
res. de juliol.
36
Fons Mercè Festa Major d'Horta Revetlles de Sant
Rodoreda per a Joan a Horta-
Com cada
l'Arxiu de any, el barri d'Horta
Gràcia organitza la seva festa major just Guinardó
en tornar de vacances. Tothom
Els estudiants de tercer de qui vulgui podrà acostar-se un Aquest any s'organitzen tres
l'Institut Municipal Vila de Grଠany més fins a aquest barri del revetlles al Districte. La del Barri
cia han fet donació a l'Arxiu Mu¬ Districte d'Horta-Guinardó en els Can Baró es farà a la
dies plaça Ra¬
nicipal del Districte d'un treball que van de la diada de mon Caselles. Començarà a les 5
d'investigació sobre la història re¬ l'Onze de Setembre i la Mare de de la tarda amb jocs infantils i
cent del barri. L'estudi inclou des Déu de la Mercè per participar en continuarà, per als més grans,
de la II República fins a la post¬ els actes organitzats per la Coor¬ amb un ball a partir de les onze
guerra. El treball, el van co¬ dinadora d'Entitats del barri. Si de la nit.
mençar amb la lectura i l'anàlisi voleu informació del programa El Barri del Carmel organitza
de la novel·la "La plaça del Dia¬ d'actes podeu trucar al telèfon la seva revetlla a partir de les 6
mant" que transcorre durant la 433 03 03 o al Centre de Serveis de la tarda a la Pastrana i
mateixa època. Posteriorment, els Personals plaça
d'Horta, telèfon 358 81 comptarà amb la
00. participació dels
estudiants van realitzar un total Diables del Carmel. La darrera de
de 45 entrevistes a persones entre les revetlles és la del barri de
65 i 80 anys que residien al barri Sant Genis que començarà a les
en aquella època. Es recuperen Temporada de banys onze de la nit al Centre Cívic
així coneixements de la vida quo¬
tidiana en un temps que va ser de a a Creueta del Coll Casa Groga i estarà amenitzada
per «Carajillo de Bailes».
gran canvi social.
Han col·laborat en aquest tre¬ Des de mitjan juny i fins al 31
ball el Taller d'Història de Gràcia d'agost us podeu banyar a la
i La
el de
Departament d'Història Cuina Colors
de Creueta del Coll, un dels grans
l'Institut. La documentació passa parcs de Barcelona a la zona nord
a formar part del fons Mercè Ro¬ del barri de Gràcia. El gran llac- Els dos mercats del Districte
doreda de l'Arxiu de Gràcia que pisicina també dóna la possibi¬ de Sant
us Martí, arran d'una inicia¬
el proper setembre commemorarà litat de fer cursets de natació tiva del Centre Cívic del Districte
el desè aniversari de la mort de cada tarda de dilluns a divendres. i del programa "Barcelona som
l'escriptora. El preu del bany és de 250 han iniciat
pes¬ tots", una acció amb la
setes per persona els dies feiners cuina com a punt de referència.
i de 300 els dissabtes i festius. "La Cuina de Colors" vol posar
«Acosta't» L'activitat aquàtica del de manifest la
parc riquesa que ens
està gestionada pel Vallcarca CF. ofereix la diversitat de cultures
al Centre Cívic La Creueta del Coll és veri¬ del nostre
un país.
A
Casa Groga table pulmó per al Districte de partir de la recopilació de
Gràcia. Es va construir en una an¬ receptes es publicarà un llibre
tiga pedrera de la muntanya del que s'anomerà també "La Cuina
El Centre Cívic Casa Groga al Coll. A més del bany, de Colors" i
permet que serà, a més d'un
Districte d'Horta-Guinardó acull gaudir d'una d'arbrat i bon llibre de
zona ca¬ cuina, un element de
l'exposició itinerant sobre medi mins per passejar-se. L'estàtua de difusió d'un seguit de valors in-
ambient al liloral barceloní Chillida "Homentage a l'aigua" és terculturals positius i construc¬
«Acosta't» fins al 2 de juliol. un encant més del paisatge. tius.
Aquesta exposició vol explicar
la situació actual del medi am¬
bient en els 43 quilòmetres de
costa que s'estenen des de la des¬
embocadura del Llobregat fins a
la del Foix.
Joc de l'arbre Podeu jugar de 2 a 4
o jugadors.
<L> Cal tenir una fitxa per a cada
jugador i un dau.
Llanceu el dau i avanceu o
retrocediu seguint la direcció
de les fletxes.
Qui arribi el primer a la
casella 28 és el guanyador.
38
Notícies
de personal
Ja no es parla de polítiques ves que ja es porten a terme habi¬
de gestió de personal: avui es tualment, en aquest apartat dona¬
treballa amb polítiques i gestió
de humans. Per què? ftíífHtdW h( rem publicitat a les convocatòries
recursos més properes. No s'ha d'oblidar,
Perquè les persones que treba¬ »• • T ivà" però, que la publicació oficial
llen en una organització —espe¬ dels Concursos es fa a la Gaseta
cialment si és una organització Municipal, a parir de la qual obre
de servei com la nostra— són el termini de presentació de sol-
l'eina/recurs bàsica per prestar licituds.
els serveis als ciutadans amb D'altra banda, ens farem ressò
qualitat. Són, doncs, l'eix cen¬ ÍXÍjícvt iff dels nomenaments de personal
tral de l'organització. per ocupar llocs de treball, i en
A tots els qui treballem a particular dels que tinguin lloc en
l'Ajuntament ens interessa, per ai/c ¿4vv • * • virtut de concurs intern. Aquesta
tant, estar molt ben informats publicitat servirà de presentació
sobre diferents temes que con¬ de cadascun dels nomenats a la
dicionen el nostre treball, la yvUgjjttfvtV*; resta de companys que formen la
carrera administrativa... plantilla de l'Ajuntament.
Per això, al final de La MU¬ Finalment, divulgarem els Cur¬
NICIPAL hi trobareu cada mes sos de Formació més rellevants
informació fresca: la que l'Àrea que es vagin impartint, i també
de Personal creu que tots hem els projectes formatius, per tal
de conèixer. que pogueu conèixer les perspec¬
Avui, com mai, la qualitat Presentem aquesta nova Secció tives que progressivament es
d'una organització depèn de la —tot i que ja en el número ante¬ creïn en aquest camp tan impor¬
qualitat de la seva gent, dels rior vam avançar algunes de les tant per a l'organització i per als
seus treballadors. seccions fixes que contindrà— treballadors.
destinada a convertir-se en un au¬ Amb independència d'aquesta
tèntic vehicle de comunicació que referència mensual als Concursos,
us permeti conèixer tots aquells Nomenaments i Formació, inclou¬
projectes i notícies relacionats rem altres temes d'interès. En
amb temes de Personal.
És aquest sentit, mensualment difon-
evident que totes les qües¬ drem un reportatge monogràfic
tions de Personal incideixen de sobre temes de Personal.
manera directa o indirecta en els Esperem que aquest espai us
treballadors de la casa. Cons¬ permeti conèixer de més de prop
cients d'això, i amb l'ànim que les activitats i projectes que es
aquest nou espai esdevingui una vagin desenvolupant, i amb a-
finestra oberta de les activitats quest propòsit tots els exemplars
que es generen, encetem avui contindran les seccions fixes i els
aquesta Secció que, a partir d'ara, reportatges anteriorment assenya¬
publicarem en tots els números de lats, i també aquelles notícies
La MUNICIPAL. breus que pensem que us puguin
Constituiran apartats fixos interessar.
d'aquest espai:
D'una banda, la publicitat dels
Concursos Interns per cobrir llocs
de treball. Pensem que és de la
major importància que els Con¬
cursos tinguin la màxima difusió
possible. Per tant, i amb indepen¬
40 dència d'altres mesures divulgati-
"Presentem aquesta nova
Secció destinada a
convertir-se en un autèntic
vehicle de comunicació que us
permeti conèixer tots aquells
projectes i notícies relacionats
amb temes de Personal."
Pròximes i establiments, i exercici de les
funcions
convocatòries de tècniques i administrati¬
ves que corresponen als Distric¬
concursos tes.
'WÍHUWtCi, El concurs és obert a personal
dels
Responsable de Projecte de pwüMvoti grups A i B.
3 Directors de Centres Cívics
Relació amb els Programes de
la CE (Àrea (nivell 18)
de Promoció (Específic de respon¬
sabilitat mensual de 22.840
Econòmica i Ocupació) (nivell
26) (Específic pts.).
de responsabilitat Funcions
mensual de 46.899 principals del lloc:
pts.). Prestació de serveis
Funcions principals del públics
lloc:
Actuar adreçats a la millora de les condi¬
com a interlocutor per tal cions socials i culturals dels ciu¬
d'obtenir i gestionar els recursos tadans;
provinents dels Estructurals organització i desenvolu¬
Fons
de la CE; fer d'interlocutor pament d'activitats.
amb El concurs és obert a
l'Administració de l'Estat i de la personal
dels
Comunitat Autònoma. grups B i C.
El concurs és obert a personal 4 Directors de Centres de
del grup A amb la categoria de Serveis Socials
Tècnic (nivell
Superior 18) (Es¬
d'Economia i So¬
ciologia pecífic de responsabilitat
(Economista) men¬
i domini de en la definició d'objectius i pre¬ sual de 11.232
l'idioma francés. pts.).
paració de plans i propostes Funcions principals del lloc:
d'actuació.
Cap Organització i direcció de l'assis¬
del Gabinet d'Estudis i El concurs és obert al personal tència
Avaluacions (Àrea primària dels So¬
de Promoció Serveis
del grup A que pertanyi a la cate¬ cials a la
Econòmica i població del sector.
Ocupació) (nivell goria de Tècnic Superior d'Ar¬ El concurs és obert a
26) (Específic de personal
responsabilitat quitectura i Enginyeria. dels
mensual de 46.899 grups B i C.
pts.).
Funcions principals del lloc: 2 Caps de Divisió de Serveis
Estudis sobre el Cap del
Mercat Programa de Rehabi¬
de Tre¬ Personals de Districte (nivell litació del Poble Sec
ball (Districte
per a la fixació d'objectius 26) (Específic de responsabilitat de
de les diverses Sants-Montjuïc)
actuacions (nivell 22)
de mensual de 46.899 pts.).
l'Àrea; (Específic de
avaluació dels responsabilitat
programes Funcions principals del lloc: mensual de 42.483
i accions de l'Àrea. pts.).
Direcció, gestió, supervisió, coor¬ Funcions
El principals del lloc:
concurs és obert al personal dinació i integració dels resultats
del Desenvolupament i execució de
grup A amb la categoria de aportats pels Nuclis que en depe¬ les
Tècnic tasques assignades per la Co¬
Superior d'Economia i So¬ nen; i col·laboració en la defini¬ missió Poble Sec;
ciologia seguiment i co¬
(Economista) i domini de ció d'objectius i preparació de ordinació dels serveis de
l'idioma presta¬
anglès. plans de propostes d'actuació. ció pública al barri.
El concurs és obert a personal EI concurs és obert a personal
Cap de la Divisió de Serveis del grup A. dels
Tècnics grups A i B.
del Districte de Sarrià-
Sant Gervasi (nivell 26) (Espe¬ 3 Caps de Nucli Orgànic In- Cap del Servei
cífic d'Inspecció
de responsabilitat mensual tersectorial de Districte (nivell Sanitària d'Indústries Alimen¬
de 67.553 pts.). 22) (Específic de responsabilitat tàries (nivell 22) (Específic de
Funcions principals del lloc: mensual de 43.289 pts.). responsabilitat mensual de
Direcció, gestió, supervisió, coor¬ Funcions principals del lloc: 30.117 pts.).
dinació i integració dels Serveis Coordinació i control de la pres¬ Funcions principals del lloc:
que en depenen; i col·laboració tació de serveis; gestió de centres Vigilància sanitària de les indús-
tries d'alimentació general i dels Cursos IMAE:
processos industrials de prepara¬
ció; atendre les possibles denún¬ • L'acció voluntària en el Be¬
cies rebudes pel que fa a les con¬ nestar Social. Us presentem un
dicions sanitàries dels aliments; ÜL curs elaborat
KtfM+· conjuntament amb
exàmen dels productes alimenta¬ la Creu Roja, on s'analitzarà
ris i aixecament d'actes. l'acció voluntària i el seu paper
El concurs és obert a personal en relació a la col·laboració amb
del grup A, que pertanyi a les ca¬ els serveis municipals de Benes¬
tegories de Tècnic Superior i,)#*
en !^cWJíti* & tar Social.
Veterinària, Farmàcia o Medici¬ Aquestes jornades van adreça¬
na. des als tècnics municipals que te¬
iftSHAJttà nen relació amb les entitats de
Cap de Departament de Nor¬ voluntaris i a professionals de la
mativa Organitzativa (Direcció Creu Roja.
de Serveis d'Organització) (ni¬
vell 26) (Específic de responsa¬ • Seminari d'avaluació dels
bilitat mensual de 87.544 pts.). M. programes de salut escolar. Els
Funcions principals del lloc: dies 22 i 23 de juny a l'Espai 4 de
Suport al disseny organitzatiu la Virreina.
(estructures i procediment) en ge¬ • ê Us presentem novament, com
neral; disseny, redacció i propos¬ ja fa tres anys que preparem amb
ta per a la seva aprovació de la • ' • • l'Institut Municipal de la Salut, el
normativa organitzativa marc, in¬ seminari de reflexió sobre els
forme i tramitació administrativa problemes de escolar
de les propostes de modificació salut i que
es realitzen a les escoles públi¬
d'estructures organitzatives.
El concurs és obert a personal Agenda ques.
Aquest any posarem l'accent en
del grup A. de Formació la presentació dels nous progra¬
mes que s'iniciaran el curs vinent
Sessions de Qualitat d'Atenció i recollírem les
• propostes de for¬
Relació de Telefònica: Central de Comanda¬ mació de futur en els temes de
Nomenaments ments de la Guàrdia Urbana: Ju¬ comunicació, la Reforma de
liol l'Ensenyament, etc.
tramitats recentment • Formació en Informàtica:
- Autoaprenentatge / Préstec: Objectius:
• Director del Centre Cívic Juny/Juliol
«Bon Pastor» (Districte de Sant - Microstation 1. Reflexionar sobre el treball
realitzat durant el curs 92-93.
Andreu): Joan Abad Morral • Inscripcions de Català: Setem¬
• 2 llocs de Directors dels Cen¬ bre
tres de Serveis Personals (Distric¬ • Sol·licituds Informàtica: Setem¬ 2. Buscar elements per optimit-
zar els
de Nou Barris): Miquel Rusca- bre programes que s'iniciaran
te
lleda Bota i Ester Quintana • Promoció: Sol·licituds Majors el proper curs.
Escarrà. de 25 anys. Alfabetització: Se¬
tembre 3. Conèixer els nous programes
Igualment ha signat el • Certificat i Graduat Escolar endegats per l'Institut reflexio¬
estat i
nar sobre els
Decret en virtut del qual •
es nome¬ Sessions de Qualitat d'Atenció que ja existeixen.
nen 50 Subalterns d'Administra¬ Telefònica: Central de Comunica¬
ció General; com a conseqüència cions de Bombers: Setembre / Per informació truqueu al te¬
lèfon 315 45 51 o adreceu-vos al
del corresponent procés de pro¬ Octubre
moció. • Anglès: Setembre / Octubre carrer de la Ciutat 11, principal.
LaVirreina : exposicions Palau de la Virreina BP
Espai 1
La Rambla, 99
08002 Barcelona
Tel. 301 77 75
KEITH ARNATT
'One Foot Has Not Yet Reached the Next Street'
fotografies
del 4 de juny al 25 de juliol de 1993
The British Council
Institut Britànic Ajuntament de Barcelona
Àrea de Cultura
Més de 20.000 habitatges*
de tot Catalunya per triar
Li oferim a l'acte una llista d'habitatges
seleccionats d'acord amb el que vostè desitja: per
situació, superfície, preu, etc. Es un servei gratuït i
sense cap mena de compromís, encara que no sigui
client de Caixa de Catalunya.
Truqui al S 310 12 12 o vingui a
qualsevol de les nostres oficines.
* Informació facilitada pels Agents de la Propietat Immobiliària-API i pels
Promotors i Constructors d'Edificis.
irograma Habitatge
Molt més que una hipoteca
CAIXA DE CATALUNYA =jj=