El Museu Marès,
al cor sentimental
del Barri Gòtic
Josep Chias,
professor
de marketing
de serveis
a l'administració
pública
Els Nadals
a la Barcelona
dels anys noranta
Barcelona Solidaritat,
amb la infància
del Tercer Món
La Formació
Ocupacional
a Sants-Montjuïc
El Nadal
del senyor J.V.Foix
de Sarrià
I si féssim
un vídeo
amb l'Equip
Municipal
de Vídeo?
La Biblioteca
General
de l'Ajuntament
estrena espai
d'avanguarda
Aferrats
a la poltrona
 
GO
,18
cé desembre 1991
i—^ gener 1992
President: Ganyotes Uns Reis d'Orient molt ben preparats per fer turisme 4
Guerau Ruiz Pena olímpic!
Consell Assessor: Editorial Els nostres infants i els altres infants. 5
Francisco Longo, Ferran Mascarell, Catorze milions d'infants moren cada any. I podem
Josep M. Figueras, Manuel de Forn, evitar-ho.
Manuel Tuñí, Enric Casas,
Angela Vinent, Carme Turró, Fets i projectes Coses que valorem especialment. 6
Manuel Villalante.
Jocs i municipi Nous
Director: projectes que cal conèixer. 8
Toni Puig Els quatre I si féssim un vídeo amb l'Equip Municipal de 10
Coordinació: cantons Vídeo?
Irene Només cal
Pagès que decidiu si us fa falta i connectar amb
l'equip.
Adjunta a Redacció:
Dolors Pinart La Formació Ocupacional a Sants-Montjuïc. 11
Es una formació ben
Edita: plantejada i amb impacte
social.
Regidoría de Presidència
Ajuntament de Barcelona Grips, refredats i l'ús innecessari d'antibiòtics. 12
Uns
Autoedició, fotomecánica consells molt encertats.
i impressió: Barcelona Solidaritat amb la infància al Tercer 13
Impremta Municipal. Exp.9154629 Món.
Dipòsit legal: B. 14.742-1990 Els petits projectes són grans projectes.
Disseny gràfic:
Ferran Entrevista
Cartes/Montse Plass Josep Chias, professor de marketing de serveis 14
a l'aaministració pública.
Maquetació: L'important, explica, és assegurar la qualitat dels
Impremta Municipal. Beatriz González serveis de l'administració pública.
Fotografia: Ajuntament La Biblioteca General de
Jaume Soler. l'Ajuntament estrena 19
endins espai d'avantguarda.
Oficina Tècnica d'Imatge, fotògrafs: Disposa d'una muntanya d'informació al vostre
Antonio Lajusticia, Rafael Escudé. abast.
Impremta Municipal: F. Ontañón
Dossier El Museu Marès. al cor sentimental del Barri
Col·laboren en aquest número: D/137
Gòtic
Andreu Agustín, Kim Azorín, Les col·leccions d'un home enamorat de l'art i la
Txema Castiella, Jaume Colomer, ciutat al cor del Barri Gòtic.
Ludvik Drobnic, Teresa Duran,
Montse Ginesta, M. Lluïsa Jover, Poemes El Nadal del senyor J.V. Foix de Sarrià. 23
Antonio Lerma, Toni Puig. de Nadal Ho sap tothom: a cal fuster hi ha novetat!
A la secció Debat Obert: Reportatge Els Nadals a la Barcelona dels
Lourdes Alcántara, anys noranta. 26
Alex Ballester, La qüestió, però, és celebrar-lo.
Montserrat Beltran, Lola Calvo,
Montserrat de Ferrer, Debat obert De la teva feina durant el 1991, de què estàs més 30
Alejandra de Habsburgo, César Gilabert, content/a?
Xavier Nieves, Anna Ortonoves, Tots tenim alguns motius per estar contents d'allò que
Angeles Paredes, Mariona Ribalta, hem fet.
Conxa Rodà, Joaquim Romañach,
Jordi Vila. Amanida Amb una mica de molsa del pessebre! 34
de notícies
Adreça:
Plaça de Sant Jaume, Taula de joc Un gran joc per a totes les edats. 38
Regidoría de Presidència.
08002 Barcelona El funcionari Aferrats a la
- poltrona. 40
Tel. 402 70 00 Romagosa Un torneig de poltrones a la plaça de Sant Jaume.
Agenda Coses per acabar l'any. 42
CO
ë Els reis
Ir troben lloc
o per contemplar
els Jocs
Olímpics
3 Els nostres
J infants
« i els altres
infants
Ara, per Nadal, els nens i les sonal. La nostra taxa de mortali¬
nenes tenen un protagonisme es¬ tat infantil està al voltant de 1
pecial. És com si el seu somriure per cada 100 infants nascuts
innocent i els seus ulls plens de vius... I, amb la natalitat estanca¬
curiositat fossin el mirall per con¬ da, la inversió familiar en els in¬
templar la realitat càlida del Na¬ fants s'ha triplicat.
dal casolà. Però, també, són el És el moment, doncs, per in¬
mirall on contemplar molts pro¬ crementar la pressió i avivar la
blemes injustos del món i les co¬ responsabilitat dels ciutadans i de
vardies insolidàries de cadascú. les ciutadanes per pal·liar i solu¬
Especialment, les relacionades cionar els problemes que pateix
amb els infants de tot el món. la infància en molts països del
Així doncs, en el nostre món món. És el moment de la coopera¬
tecnificat i desigual, segons xi¬ ció i de la solidaritat.
fres de la UNICEF, hi ha 14 mi¬ És el moment de pensar què
lions d'infants que anualment podem donar perque no morin
moren per causes evitables. La tants infants, mentre els nostres
xifra és aterradora. Però encara estan tan ben cuidats.
ho és més la causa: evitable! Nadal ens demana, a Barcelona
Per això, Nadal hauria de ser també, una atenció especial als
—també en el nostre món en nostres infants. Un esforç coordi¬
transformació accelerada—, un nat de les atencions públiques de
temps per plantejar-nos com solu¬ la ciutat per millorar les seves
cionar els greus problemes i des¬ condicions de vida, per acabar
igualtats que pateixen milions i definitivament amb els maltracta¬
milions de persones: infants i fa¬ ments, per erradicar els fenòmens
mílies. En concret: cal treballar de l'absentisme escolar i per ga¬
—i Nadal ens ho hauria de recor¬ rantir la igualtat d'oportunitats de
dar amb contundència— per esta¬ tots els nens i les nenes, sigui
blir un nou marc de relacions quina sigui la seva situació eco¬
econòmiques internacionals, per nòmica, social o ètnica. Són co¬
facilitar solucions quant al deute ses que hem de millorar.
extern de molts països, per incre¬ No tot són flors i violes en la
mentar la bel·ligerància i el infància de Barcelona, malgrat
reforç dels organismes interna¬ l'alt nivell de qualitat de vida que
cionals que treballen per a la so¬ hem assolit per a la infància.
lidaritat i el progrés dels pobles, Si volem que el Nadal no sigui
per incrementar la pressió perquè només estels de plata damunt de
tots els governs garanteixin la finestra urbana, el brindis amb
l'aplicació dels Drets Humans. cava i les llaçades virolades dels
I, per tant, l'aplicació dels regals, ha de ser la festa de la so¬
Drets de l'Infant, aprovats per les lidaritat personal i col·lectiva
Nacions Unides el setembre de amb tots els infants del món que
l'any passat. no saben què vol dir un dia de
Aconseguir-ho és cosa de tots. festa.
També dels barcelonins. Un Nadal solidari, doncs, per a
La infància de la nostra ciutat, tots els qui treballem a la gran
sortosament, està totalment esco¬ casa de la ciutat g
laritzada, té cobertura sanitària i de Barcelona! I
la ciutat li ofereix nombroses
oportunitats i facilitats per al
lleure i el desenvolupament per¬
Canvis El Raval Més activitats
a la cúpula de té Energia de la Comissió
l'organització Aquest cicle és i Oci
una proposta d'Esport
tema de la
Novembre ha suggeridora sobre el
estat un mes de La Merche i la Sandra d'Inter¬
ciència i l'energia, que pretén ge¬
canvis pel que fa als alts càrrecs nerar tot un seguit d'activitats lú¬ venció, ens fan saber que han
de l'Ajuntament. Francisco Longo
ha Director Execu¬ diques i participatives participat en el curs de submari¬
que apro¬
estat nomenat nisme que ha organitzat la Co¬
tiu de l'Àmbit de la Via Pública. pin aquests dos conceptes, missió
sensibilitzant la gent respecte al d'Esports i Oci de la Junta
Arribarà la modernització també de Personal i el Comitè
entorn. d'Empre¬
seu
al carrer? Ha estat substituït per Les activitats culturals sa,
entorn dirigit per monitors del Cos
Josep Marull, qui deixa la Gerèn¬ de Bombers.
cia de l'Institut temes,
Municipal d'As¬ d'aquests dividides en di¬ El curs es feia
ferents blocs, inclouen exposi¬ per obtenir el tí¬
sistència Sanitària, i la canvia per tol de submarinista d'una estrella.
cions: una sobre les energies al¬
la dels Serveis Centrals de Hi facilitaven
ternatives, i l'altra, cedida pel l'equip complet i
l'Ajuntament. Departament de Cultura de la Ge¬ impartien classes teòriques i
Els hospitals municipals tin¬ neralitat i inaugurada al Palau pràctiques en piscina, immersions
dran, doncs, nou responsable: Jo¬ a mar i l'estada de tres dies en un
Marc, titulada "El color de la
sep Fité, fins ara Gerent de l'Hos¬ hotel.
ciència". També s'han preparat
pital de l'Esperança. Demanen
Albert Galofré deixa l'Àrea quatre tallers que ofereixen diver¬ que es continuïn or¬
possiblitats entrar el ganitzant activitats lúdiques i
ses en
d'Organització i Personal. No per
co¬ món de les energies i de
substituirà. la cièn¬ esportives, perquè ajuden a co¬
neixem encara qui el nèixer altres treballadors munici¬
cia. Els tallers són: "Tecnologia i
A la Via Pública, molts canvis: Societat", "Químics i Cuiners", pals.
a més de Galofré, qui ocuparà la
l'Àmbit, "Tecnologia domèstica" i "Ener¬ Felicitem, també, tots els que
Direcció Adjunta de cinc van
gia Solar". participar-hi: professors, or¬
Comissionats per al control de Es faran sortides al Eòlic ganitzadors i aprenents de bus.
l'Estat Joan parc
del Carrer: Conde, I demanem més
de Roses i al Museu Tecnològic projectes com
Salvador Sarquella, Manel Villa- de Terrassa i, a més, munten aquest, perquè és una bona mane¬
es
lante, Miguel A. Clavero i Oriol ra de conèixer altres treballadors
diverses activitats
Morillo (els últims compati- per a les esco¬
tres de la casa i
les són passa'ns-ho bé fent
com ara les maletes peda¬
bilitzen aquesta funció amb els coses
gògiques de "La Caixa de Pen¬ conjuntament.
seus càrrecs a Circulació, Vialitat Les
sions": "La Terra" i "El Cosmos". properes activitats progra¬
i Recaptació, respectivament). mades per la Junta de Personal i
A Urbanisme, Coordina¬ L'organització i el disseny
nou el Comité d'Empresa, inclouen
dor: Josep M. Alibés, fins Ge¬ d'aquest cicle els han realitzats
ara nous cursos de submarinisme
rent de Procivesa. Es parla de conjuntament l'Ajuntament, l'As¬
sociació de Veïns Amics del Ra¬ l'any vinent i colònies i campa¬
més canvis. Informaren. ments per a fills de funcionaris.
L'ADES estrena també val, Trànsit SL i el Centre Cívic
respon¬ Drassanes.
sable executiu: Ramon Sagarra, Teniu
qui ve de l'empresa privada. temps de participar-hi
fins al 21 de desembre.
Bona Feina a tothom!
6
#TMB
Barcelona- Acció pictòrica a Autobusos
Olympia- l'Hospital del Mar accessibles
Architektur a tothom
L'Hospital del Mar, a finals
de setembre, es va omplir de pots
El Martin-Gropius Ban de Ber¬ de pintura, de pinzells i de teles L'empresa Transports de Bar¬
lín ha acollit l'exposició que, so¬ de la mà del pintor nord-americà celona comptarà, la propera pri¬
bre l'arquitectura del 92 a Barce¬ John Feight, director de «The mavera, amb 20 unitats d'un nou
lona, vam poder veure a l'edifici Foundation of the Hospital Art». model d'autobús de pis baix, amb
—magníficament restaurat— de Feight, al front d'aquesta fun¬ la rampa d'entrada ran de terra,
l'antic dipòsit de les aigües del dació, de caire totalment altruis¬ cosa que el farà accessible per a
parc de la Ciutadella. ta, iniciava, així, la
una gira mun¬ gent amb minusvalies físiques.
Josep Antoni Acebillo, de dial sota el lema «Atletes Els propers anys, els 800 auto¬
l'Institut Municipal de Promoció olímpics pinten als hospitals de busos de Transports de Barcelona
Urbanística, explica que «allò tot el món», què col·laboren se substituiran
en per aquest nou
que més pot interessar a Berlín de atletes d'arreu del món amb la in¬ model que permet l'accés a tots
l'experiència barcelonina és tenció de dur l'art diversos cen¬ els ciutadans.
a
l'aproximació als problemes de tres hospitalaris. Els primers 20 autobusos d'a¬
trànsit —cinturons—, així com A l'Hospital del Mar —que quest model, importats d'Ale¬
alguns aspectes del finançament, serà el
la primer hospital de la Fa¬ manya, han estat adquirits per
col·laboració entre les institu¬ mília Olímpica durant els Jocs de l'Entitat Metropolitana de Trans¬
cions i la interrelació entre les in¬ Barcelona—, l'acció va tenir una ports de Barcelona per ser utilit¬
versions públiques i privades. zats durant els Jocs
gran acollida: els interns i els Paralímpics,
També pot ser molt interessant seus familiars, i el propi personal que se celebraran després dels
per als berlinesos la mobilització de l'hospital es van posar a la fei¬ Jocs Olímpcs. Aquests autobusos
ciutadana a partir del projecte na amb vehemència. han suposat una inversió de prop
olímpic i a través de la reforma Els però, els qui de 500 milions de
nens, van ser pessetes, 120
de la ciutat. Un altre punt de con¬ van demostrar més entusiasme en dels quals han estat aportats per
tacte és que Barcelona ha fet un poder seure a pintar amb els es¬ l'Institut Nacional de Reinserció
urbanisme tardà, que li ha permès portistes olímpics Carles Sala, Social. El preu aproximat de cada
eliminar errors del "desarrollis- corredor de tanques, Àngel Edo, autobús és de 24 m ilions de pes¬
me" dels anys 60 i 70. Berlín és ciclista, el waterpolista Manel Es¬ setes.
una ciutat feta i, al mateix temps, triarte, en la gran sala del nou
desfeta. Per a ells, com a ciutat hall de l'hospital.
reunificada, és bàsic fer un urba¬ Aquests mateixos esportistes
nisme regenerador com el de Bar¬ van visitar, també, el Servei de
celona. Traumatologia per poder col·la¬
borar en el gran mural que Feight
va idear especialment per a
l'Hospital, i que posteriorment es
penjarà en alguna de les sales del
centre. Es tracta d'una peça en
forma de puzzle composta per
vàries teles que formen una gran
unitat.
Les peces, que se situaran en
diversos llocs del centre, es dona¬
ran en exposició permanent a par¬
tir del març del 1992.
7
«2
M
S'ha constituït El Saló El Camp
la Comissió de la Infància Internacional
Municipal per als i els Jocs Olímpics de la Joventut
Jocs Olímpics i l'Àrea
Aquest any l'estand Municipal
al Saló de la Infància duu el nom de Manteniment
Potser ja ho sabeu pels diaris. de «Barcelona
Però això juga» per mostrar
no és seriós. Cal que les
els funcionaris s'assabentin possibilitats que té el joc i Serveis
com
a tra¬
a activitat de lleure i la seva im¬
vés de La MUNICIPAL que, el portància. Amb motiu dels Jocs Olímpics,
passat dia 5 de novembre, es va Els 3.000 m2 d'espai interior de el COOB'92, d'acord amb la Car¬
constituir la Comissió Municipal l'estand s'estructuraran en un se¬ ta Olímpica, organitza un Camp
per als Jocs Olímpics amb l'ob- guit d'àmbits articulats, que es Internacional de la Joventut, que
jectiu de coordinar i executar els corresponen amb les diferents ti¬ tindrà lloc a Barcelona del 23 de
plans d'operacions que facin falta pologies de joc: joc sensorial, joc juliol al 10 d'agost de l'any vi¬
per facilitar la bona organització simbòlic, joc de nent.
dels Jocs de Barcelona des de construcció, joc
esportiu, joc de reflexió, joc tec- Aquest camp reunirà durant 19
l'òptica municipal. no-educatiu, ludòtica, etc.. dies uns 550 joves d'arreu del
La Comissió està presidida per Òbviament, els Jocs Olímpics món, d'edats compreses entre els
l'Alcalde Maragall i la formen els de Barcelona'92, donada la im¬ 18 i els 21 anys.
tres Tinents d'Alcalde, Srs. Ar- portància d'aquest esdeveniment Entre els objectius principals
met, Clos i Sra. Vintró, els Regi¬ per a la ciutat, tindran una pre¬ del Camp destaquen els següents:
dors Srs. Torras, Oriol, Bohigas, sència destacada •
en el marc Oferir als joves participants
Nadal, Batlle i Truñó —aquest úl¬ d'aquest Festival, que es composa un espai d'intercanvi cultural i
tim exerceix la vice-presidència
executiva, el Secretari el principalment de dues activitats: esportiu que potenciï el coneixe¬
sent-ne Itinerari per l'Anella Olímpi¬ ment i el respecte entre les dife¬
senyor Manel Vila—. ca, amb rents cultures.
La Comissió funcionarà amb recorregut en autocar per
visitar els edificis més emblemଠ• Fer conèixer Barcelona i Ca¬
un ritme mensual de reunions i tics de l'Anella talunya, tant en els seus aspectes
estarà assistida Olímpica —Esta¬
per un grup de di Olímpic, Palau d'Esports Sant turístics com en els socials, i es¬
treball, de propera creació, i per Jordi, Inefc, etc...—. pecialment en tot el que fa re¬
diferents responsables dels Plans Programa Alcatel: creació i ferència a la realitat juvenil.
Operatius que s'aniran nomenant. actualització d'un banc de dades Una de les propostes que fa el
d'ús universal. Els nuclis temଠCIJ és la de col·laborar en la re¬
tics d'aquest banc de dades són: collida selectiva d'escombraries,
Història dels Jocs Olímpics, Bar¬ ja que això significa implicar els
celona'92, Estrelles per al 92, participants en el tema dels resi¬
Moviment Olímpic, Catalunya dus i en les solucions per elimi¬
Avui, Butlletí de notícies, Correu nar-los i recuperar-ne materials.
electrònic etc... L'Àrea de Manteniment i Ser¬
veis col·labora molt activament
en aquesta iniciativa i en altres de
molt semblants.
Els Plans El Centre Pla d'Imatge
d'Actuació Municipal de la ciutat
d'Actuació
Per poder dur a terme la coor¬ Degut a la gran quantitat de
dinació de les actuacions de Olímpica gent que ens visitarà l'any vinent
l'Ajuntament i evitar cops ama¬ i el fet que la nostra ciutat serà
gats, s'han posat en marxa uns Voleu alguns indicadors? 30 vista arreu del món per milions
Plans Operatius. Són els se¬ instal·lacions en funcionament, 3 de persones que seguiran els Jocs
güents: Viles Olímpiques —atletes, àrbi¬ Olímpics a través de les diverses
• Pla d'Informació. tres, jutges i cadenes de
premsa a Vall televisió, es preveuen
• Pla de Serveis Turístics d'Hebron-Montigalà—; activitats un seguit de mesures per posar
i Allotjament. culturals; 7.000 persones allotja¬ més bonica la ciutat i preparar-la
• Pla d'Imatge de la Ciutat. des al Port en vaixells; prop de per a un esdevenimet d'aquesta
• Pla de Circulació i Transport. 400.000 persones més a la ciutat; magnitud.
• Pla de Seguretat. 100 punts d'informació turística; D'altra banda, ja és un proce¬
• Pla de Neteja. 3500 invitats, entre els quals hi diment normal que, en alguns ca¬
• Pla d'Atencions Socials. ha 50 caps d'Estat; i el dia de la sos, la ciutat es vesteixi amb al¬
• Pla de Protocol i Atencions. inauguració, 14.000 acreditats al guns símbols especials, per
• Pla d'Ocupació de la Centre de Premsa, etc., etc,. exemple: els domassos de la
Via Pública. Els Jocs Olímpics de Barcelona Plaça Sant Jaume, les banderes
• Pla de Participació Ciutadana. tindran uns rècords molts espe¬ als autobusos i les parets del me¬
• Pla de Coordinació cials i difícils de superar. tro i els màstils amb banderes en
Territorial Metropolitana. Com es pot conèixer i coordi¬ llocs significatius són alguns
• Pla Financer. nar tot el que passarà a la ciutat exemples d'aquesta manera de
• Pla de Personal. durant 60 dies? Molt fàcil: amb fer.
• Centre Municipal d'Actuació els programes, una bona planifi¬ Per realitzar aquest objectiu,
Olímpica. cació i molta il·lusió, uns quants s'ha posat en marxa un Pla Ope¬
També han estat creats com a funcionaris de la casa estem pre¬ ratiu per coordinar aquestes ac¬
Plans de Coordinació, per la seva parant el Centre Municipal d'Ac¬ tuacions, entre les que destaquen:
infrastructura, els temes de Sani¬ tuació Olímpica, com a lloc cen¬ un pla d'enllumenat, àrees d'a¬
tat, Activitats Culturals, Cessió tral de comandament, seguiment i tenció al visitant, punts d'infor¬
d'Equipaments i Aprofitament coordinació de les activitats i ac¬ mació general i genèrica, pla de
Post-Jocs Olímpics. tuacions municipals que es desen¬ neteja, instal·lació de planells
volupin durant els mesos dels d'informació, etc...
Jocs.
També comptarà amb una zona
de descans i amb una de relacions
i un «meeting point», que es posa
a disposició dels invitats de l'A¬
juntament durant els Jocs.
El Centre se situarà en una es¬
cola, encara per determinar, el
més a prop possible de l'Anella
Olímpica de Montjuïc.
9
I si féssim
un vídeo
amb l'Equip
Municipal
de Video?
És com un tancar i obrir d'ulls,
i ja han passat vuit anys des que
l'Àrea de Serveis Socials
d'aleshores decidí el 1983, amb
una bona visió de futur, disposar
d'una camera de vídeo per recol¬
zar el treball dels seus tècnics.
Amb poc material propi, alguna
cosa prestada i personal a mig
temps, va començar el Servei de
Vídeo.
Durant aquests vuit anys, la si¬
tuació ha canviat moltes vegades.
Es va ampliar i es va reduir el
personal, es va anar comprant el
material, a poc a poc, s'ha can¬
viat moltes vegades de lloc i es
van anar seleccionant les coman¬
des. De gravar activitats per a
l'arxiu documental, es va passar a
produir vídeos d'un contingut
més útil, però, en tots els casos,
molt interessant per als usuaris i
els tècnics. Vídeos que elabora,
en la seva totalitat, l'equip, des
del guió i la gravació fins al mun¬
tatge i la sonorització.
Després de tot aquest temps,
l'equip de vídeo s'ha consolidat i,
actualment, disposem de material
V. Matic —semi-professional— i venció, reeducació, informació, —per l'activitat en què estàs fi¬
d'un parell de bons tècnics. Això animació, etc., el recolzament de cat— mostrar algun dels vídeos
diuen... vídeo és fonamental. del nostre catàleg. Perquè, avui,
El temps també ens ha ensen¬ De necessitats, sempre n'hem mostrar allò que es fa en suport
yat, a nosaltres. El temps i més tingut. Però l'interès del nostre visual és més entenedor: estem en
de vuitanta produccions pròpies treball ha estat allò que ens ha el temps de la cultura visual. I,
en V. Matic, moltes Dowes Isco, mantingut en l'equip. això, cal que ho tingueu molt pre¬
els cursos de formació realitzats a Actualment, des de l'Àrea sent.
l'Ajuntament, la Diputació i d'Afers Socials i Joventut de
l'ICESB i moltes altres activitats l'Ajuntament, s'ha establert un
que recolzen la bona marxa de conveni de col·laboració amb la Antonio Lerma
l'equip. Diputació de Barcelona que ens
À Kim Azorín
la ciutat, on els mitjans de permet col·laborar amb altres
comunicació han canviat Àrea d'Afers Socials i Joventut
tant, ajuntaments de la província.
disposar d'un equip de vídeo per Podríem continuar parlant,
al recolzament dels seus treballa¬ però és millor que ens coneguem.
dors —a diferència de fa vuit Per allò que una imatge val més
anys, quan es considerava un que mil paraules...
luxe—, avui és gairebé indispen¬ I, potser, a tu també et pot in¬
sable. La nostra cultura visual ha teressar realitzar un vídeo per fer
canviat tant que per realitzar un conèixer el teu servei. Se'n pot
bon projecte comunitari de pre¬ parlar. O, tal vegada, t'interessa
La Formació "La Formació Ocupacional
ha de ser una formació àgil i
Ocupacional pràctica en tots els seus
aspectes."
a Sants-
Montjuïc
Sembla acceptat que, en aques¬ terminat, amb unes taxes d'atur
ta societat canviant, es fa impres¬ alarmants, i s'adapta a les neces¬
cindible una formació continuada sitats del moments i es consti¬
per adaptar-se a les necessitats tueix com a formació no reglada
del mercat de treball, per reci¬ fora dels circuits escolars. Aques¬
clar-se i per aprendre a empren¬ ta realitat necessita una adaptació
dre. Per això, la Formació Ocupa- a la reforma del sistema educatiu,
cional és una bona eina per cobrir per integrar els usuaris a l'en¬
aquest espai de la formació. senyament o perquè hi puguin
El mercat de treball. Per poder tornar. També cal mantenir una
dissenyar uns programes que res¬ relació nova i més estreta amb els
ponguin a la realitat, partim de ensenyaments professionals per
l'observació del mercat de tre¬ dissenyar, des de la Formació
ball. Si coneixem què demana el Ocupacional cursos de reciclatge
mercat, podem posar cursos en i no fer duplicitats.
marxa, amb una inserció provada Què tenim. La Formació Ocu¬
o pre-pactada amb les empreses pacional ha de ser una formació
abans d'iniciar-los. àgil i pràctica en tots els seus as¬
Els territoris i la realitat. Par¬ pectes. Tant en els seus contin¬
tim, també, de realitats territo¬ guts acadèmics, com en el peda¬
rials. Des dels territoris i des de gògic o en la capacitat per muntar
les accions integrades es propo¬ i desmuntar infrastructures físi¬
sen actuacions de formació ocu¬ ques i de personal.
pacional segons les seves necessi¬ Escola d'Artesans «Josep
tats específiques. Roig» al Poble Espanyol. Aquesta
De l'estudi del territori, en sur¬ instal·lació situada dins del Poble
ten uns comuns denominadors Espanyol, lluita des de fa tres
que marquen també la línia d'ac¬ anys per donar una formació en
tuació del programa de Formació oficis artesans de qualitat.
Ocupacional. A Sants-Montjuïc Pla de Transició al Treball.
treballem, com a prioritaris, dos Aquesta instal·lació, situada a
sectors: el comerç i l'artesania. l'Institut de La Mercè, fa cinc
Les empreses i els interlocu¬ anys que orienta els joves en el
tors socials. L'empresa, receptora treball, acompanyant-los en
en últim terme de les persones aquesta recerca fins al lloc de tre¬
que reben formació, també s'ha ball. Els altres locals per a la For¬
d'implicar en aquest esforç. Per mació Ocupacional són de titula-
això hem iniciat línies de col·la¬ ritat municipal, d'associacions
boració amb elles per dissenyar situades al Districte o dins de les
programes conjunts. pròpies empreses.
Amb el mateix esperit, estem Oficina d'Atenció al Públic.
elaborant acords de col·laboració Dins de la seu del Districte i en
amb sindicats i empreses que es les accions integrades, funciona
dediquen a la Formació Ocupa¬ una oficina d'atenció que adreça
cional. En ocasions adrecem els a l'usuari tant els cursos propis
nostres usuaris a aquestes empre¬ com aquells que més li puguin in¬
ses. En d'altres, són les pròpies teressar dins l'oferta de la ciutat.
empreses que vénen als territoris
a fer la formació.
Ensenyament reglat-ensenya-
ment no reglat. La Formació Ocu¬ Andreu Agustín
pacional neix en un moment de¬ Districte Sants-Montjuïc
Grips, "A la nostra societat actual
—als països mediterranis
refredats més que no pas als nòrdics—
s'acostuma a prendre
•115/ antibiòtics amb massa
1 US lleugeresa, al mínim
innecessari símptoma de refredament
o grip. "
d'antibiòtics
Els primers freds de cada tem¬ en realitat no es coneix cap anti¬
porada acostumen a anar acom¬ biòtic actiu contra el virus que
panyats de les primeres infec¬ produeix la grip, que es pugui
cions respiratòries que afecten utilitzar sense cap perill.
gran part de la població. Una part Normalment, quan el metge re¬
es presenta com a epidèmia, com cepta un antibiòtic és perquè esti¬
ara el cas de la grip, mentre que ma que la infecció vírica s'ha
les altres només s'estenen entre complicat amb una infecció bac¬
petits nuclis de gent que con¬ teriana o d'altres microorganis¬
viuen. mes.
La grip és, clínicament, la for¬ A la nostra societat actual
ma més important d'aquestes —als països mediterranis més que
malalties —ha produït, al llarg de no pas als nòrdics— s'acostuma a
la història, greus epidèmies que prendre antibiòtics amb massa
han acabat amb la vida de moltes lleugeresa, al mínim símptoma de
persones—. Com gairebé sap to¬ refredament 0 grip i, en la majo¬
thom, les manifestacions greus ria dels casos, sense necessitat.
del virus de la grip apareixen Molts cops, el propi malalt, pel
l'any en què és mutant respecte seu compte, sense recepta mèdi¬
d'anys anteriors i la població no ca, compra un antibiòtic aconse¬
està immunitzada. llat pel propi farmacèutic.
Els afectats sempre són els Altres cops el pacient o un fa¬
grups de població més dèbil miliar, generalment la mare del
—tercera edat, bronquítics crò¬ nen malalt, repeteix el tractament
nics, pacients amb insuficiència que li havien receptat una vegada
cardíaca, etc.— als quals se'ls pot anterior o el que li ha aconsellat
complicar amb una sobreinfecció un veí.
bacteriana, passant a patir una Com hem de jutjar aquesta
malaltia més greu, fins i tot que conducta? S'ha demostrat que,
pot resultar mortal. més del 90% dels casos d'infec¬
Normalment, si es tracta d'un cions respiratòries no necessiten
virus habitual que afecta les vies ser tractades amb antibiòtics, per¬
respiratòries —nas, gola, bron¬ què no serveix de res. En tot cas,
quis— sigui d'una grip o d'una i l'únic que pot fer l'antibiòtic cap efecte preventiu— pot preve¬
altra infecció, no estem davant quan s'utilitza de manera inne¬ nir la malaltia. La vacunació anti¬
d'una malaltia d'importància, tot cessària és produir efectes adver¬ gripal és molt indicada per a per¬
i que la seva simptomatologia si¬ sos per a l'organisme. sones debilitades —que no són a
gui molesta: febre, dolor muscu¬ En qualsevol cas d'afecció hi¬ la tercera edat—, malalts car¬
lar i articular, obstrucció nasal, vernal —refredats, grips, angi¬ díacs, o malalties cròniques de
rinorrea, tos , mal de gola... Un nes, ...— si el seu metge no li ha l'aparell respiratori, entre d'al¬
cos més o menys saludable gene¬ receptat específicament cap medi¬ tres. Aquesta mida és molt més
ra prou anticossos per afrontar-la. cament, l'únic que ha de fer es sana que no llançar-se a prendre
Per tant, el millor remei contra combatre les molèsties. antibiòtics sense cap tipus de
aquest tipus de malalties, com es D'altra banda, el millor és mi¬ prescripció.
diu tradicionalment, és enllitar-se rar de prevenir aquestes malal¬
un parell de dies, si hi ha febre, ties.
prendre infusions calentes i con¬ Encara que no s'ha demostrat Ludvik Drobnic
trarestar el malestar amb antipirè- que el consum de vitamines A i C Servei de Interna
tics, del tipus aspirina paraceta¬ previngui la grip, sí Medicina
que s'ha es¬
mol. Amb això és suficient en la tablert que la vacunació antigri¬ de l'Hospital del Mar
majoria dels casos, sense que cal¬ pal que es practica a l'actualitat
12 gui prendre antibiòtics, perquè, — no les anticatarrals, que no fan
Barcelona "En la primera edició es van
presentar al voltant de 40
Solidaritat, projectes de diferents orga¬
nitzacions no-governamentals
amb la infància i entitats de solidaritat i
cooperació. "
del Tercer Món
El mes de setembre del 1990 es Una participació que mostra la ri¬
va celebrar a Nova York, sota els quesa del teixit associatiu solidari
auspicis de les Nacions Unides, la a la nostra ciutat.
Cimera Mundial en favor de la in¬ El passat 20 de novembre, co¬
fància. Per primera vegada, caps incidint amb l'aniversari de la
d'Estat de tot el món es reunien Declaració dels Drets de l'Infant,
amb l'objectiu comú d'incremen¬ aprovada per les Nacions Unides,
tar els esforços per resoldre els es va fer públic el veredicte del
problemes bàsics que pateix una jurat. El premi al projecte de co¬
gran part de la població infantil. operació i solidaritat, de 10 mi¬
Les xifres són conegudes, i hi lions de pessetes, ha estat conce¬
ha el perill que ens deixin indife¬ dit a INTERMÓN per la seva
rents per la seva magnitud: anual¬ acció en favor de la infància
ment, 14 milions d'infants me¬ quítxua a Bolívia. El premi a la
nors de 5 anys moren per malal¬ millor iniciativa de sensibilitza¬
ties evitables. Al voltant de 100 ció pública ha estat per a l'Asso¬
milions de nens en edat d'escola¬ ciació d'Amics del Poble Saharià,
rització primària, no participen en que des del 1988 duu nens i nenes
cap programa educatiu. Una si¬ sahararians de colònies a Barce¬
tuació que UNICEF qualifica com lona i Catalunya. Jordi Cots i
«la major condemna que es pot Moner ha estat guardonat amb el
fer en el nostre temps.» premi de reconeixement a la tra¬
L'objectiu bàsic de la Cimera jectòria personal pel seu treball
era donar «màxima prioritat», constant en favor de la infància i
aquesta dècada, a la infància, per dels Drets de l'Infant.
damunt dels recursos existents, Amb aquests premis, l'Ajunta¬
de les conjuntures econòmiques, ment de Barcelona incorpora una
per sobre de l'estat de guerra o de nova iniciativa a la seva política
pau. Donar «màxima prioritat» de cooperació internacional, que
vol dir prendre les mesures políti¬ té realitzacions en el camp de co¬
ques que facin extensiu el que operació tècnica, dels agermana¬
l'economia i la tecnologia ja per¬ ments, dels intercanvis juvenils,
meten actualment: garantir una etc. Iniciatives i accions encami¬
infància digna en tot el planeta. nades a promoure la sensibilitza¬
L'Ajuntament de Barcelona va ció pública i més participació
fer-se ressò de la crida mundial, a ciutadana a través de les organit¬
fi què tots els estaments socials i zacions solidàries. Perquè, com a
tots els nivells de les administra¬ ciutadans de Barcelona, no po¬
cions col·laborin en aquesta tasca dem oblidar els desequilibris
des de la perspectiva que és pos¬ mundials existents, el repartiment
sible canviar l'actual estat de les injust de la riquesa del planeta,
coses. Entre altres mesures, el l'explotació en molts casos de ASSOCIACIÓ CATALANA
D'AMICS DEL POBLE
Consell Plenari Municipal, va tercers països pel món occidental. SAHARIÀ
aprovar en sessió plenària del 28 Aquests i altres factors contri¬
de setembre del 1990, la creació bueixen a una realitat coneguda i
dels premis «Barcelona Solidari¬ vergonyant que ens afecta com a
tat», en favor de la infància del éssers humans i com a part impli¬
Tercer Món. En la primera edició cada. intention
es van presentar al voltant de 40 Roger de üúria, 15 - Tel. (93) 301 29 36 - 08010 BARCELONA
projectes de diferents organitza¬
cions no-governamentals i enti¬ Txema Castiella
tats de solidaritat i cooperació. Tercera Tinència d'Alcaldia
Josep Chias,
professor
de marketing
de serveis a
l'administració
pública
Sentir-lo explicar, en les se¬ Com va arribar al marke¬ anuncis o amb utilitzar la comu¬
ves classes, com es poden gestio¬ ting? nicació com a eina de manipula¬
nar els serveis municipals des Jo sempre acostumo a pensar ció. En aquest cas, jo dic que
del marketing de serveis, és en el futur i no pas en el passat. això és "marqueting". Penso que
un plaer i una injecció d'apre¬ Remuntant-me a les meves prime¬ a Espanya, excepte algunes ex¬
nentatges. Perquè Josep Chias res activitats professionals en cepcions molt respectables, no és
és un professor, que ensenya l'empresa privada —que no van fa marketing, sinó "marqueting".
a ESADE, amb un nivell de co¬ durar gaire—, em van encarregar,
municació impactant. I una com a adjunt de gerència que era, I el marketing de serveis,
conceptualització del que vol que em fes càrrec del sector co¬ quan neix?, què proposa?, què
transmetre a prova de bomba mercial. En aquella mateixa èpo¬ vol?
científica. ca, jo estava fent el master El marketing de serveis, com a
Josep Chias ha ajudat a for¬ d'ESADE i tenia un professor de cos doctrinal, neix pràcticament
mar-se en la gestió de serveis marketing a qui vaig admirar en el moment en què es produeix
des del marketing molts direc¬ molt. Puc dir que va ser la seduc¬ l'expansió dels serveis, a partir
tius de l'Ajuntament. ció pel professor, el que em va dels anys 70.
A l'Ajuntament ha estat col- portar a ser un imitador de la Què proposa? Proposa veure
laborador de programes d'In¬ seva activitat. Activitat, d'altra quines són les especificitats
formació i de Benestar Social, banda, que encara no feia ningú. d'una activitat com els serveis,
per posar dos exemples només. on la interrelació entre el produc¬
Ha escrit un llibre imprescin¬ El marketing només és una tor i l'usuari és molt més gran
dible en temes de marketing tècnica agressiva de les empre¬ que la que es produeix en la com-
dins l'oferta editorial del país: ses per vendre més? pra-venda d'un bé. Això reque¬
«El mercado son las personas». Sens dubte que no. Això és el reix característiques molt dife¬
Actualment treballa en la que la majoria que no sap què és rents de comportament. Perquè el
manera com s'han de plantejar, el marketing es pensa que és. marketing de serveis demana,
des del marketing, els serveis Marketing és fer justícia en molt més encara que una empresa
públics perquè satisfacin la ins¬ l'intercanvi entre l'oferent i el de producció, un tractament inte¬
titució que els dóna, els treba¬ demandant. gral.
lladors públics que els fan pos¬ El marketing fa servir una sèrie Així, per posar un exemple, no
sibles i els ciutadans que els de tècniques que, de vegades, no es pot fer marketing de serveis en
usen. fan vendre més. Per exemple, el una empresa que no tingui voca¬
I té, a més, una qualitat poc marketing pot servir per deixar de ció de servei...
coneguda: no fa cap bandera de fumar, i això, evidentment no sig¬ Què vol? Jo diria que vol ser¬
la paraula marketing. L'impor¬ nifica vendre més. Pot servir, vir. No en el sentit «servilista» de
ta —i molt— facilitar eines per també, perquè la gent entengui i la paraula, sinó en el sentit de do¬
millorar la qualitat dels serveis. accepti programes de Benestar nar servei al l'usuari.
Per tot això el sentim tan Social, a pesar que no sigui u-
pròxim. suària dels seus serveis. És possible el marketing de
Per tant, el marketing serveix serveis a l'administració públi¬
sempre que hi ha algú que té al¬ ca? Hi ha moltes variables
guna cosa per oferir i algú que té quant a una empresa privada?
una demanda, individual o col- Tècnicament, sí es possible. En
lectiva. la pràctica penso que també. Per¬
què, en el fons, el marketing de
És igual marketing que serveis públics vol que els admi¬
"marqueting"? nistradors siguin funcionaris —en
Aquest accent és de matís. En el sentit més literal de la paraula:
català la paraula marketing —en que l'administració funcioni.
anglès— està acceptada. I perquè passi això, l'adminis¬
Jo entenc que hi ha gent que tració ha d'estar al servei de l'in¬
confon el marketing amb fer terès general i, en segon lloc, al
"El marketing serveix "El de l'administració
sempre que hi ha algú que té pública és un marketing
alguna cosa per oferir i algú diferent perquè els objectius
que té una demanda, són diferents. "
individual o col·lectiva."
"Per poder gestionar els
serveis des del marketing
públic haurien de canviar
petits detalls. Jo faria la
revolució dels petits detalls. "
servei de cadascun dels ciuta¬ en contacte amb el públic. Can¬ Després d'haver estat activa¬
dans. El marketing, en tot això, té viaria, també, defectes dels edifi¬ ment en l'elaboració de marke¬
moltes coses a dir i a aportar. cis —sobretot si estan fets per ar¬ ting de serveis a l'Ajuntament,
quitectes il·lustres—. els programes del 010 i «Barce¬
Es pot, doncs, aplicar direc¬ En molts punts, canviaria la lona som tots», ens podria ex¬
tament el marketing de les em¬ prestació dels serveis i la política plicar com els valora, ara que
preses de serveis als serveis de d'informació entre el ciutadà i les ja duen un bon temps de rodat¬
l'administració pública? administracions perquè, en gene¬ ge?
No. El de l'administració pú¬ ral, té molta forma d'imposició, Jo els valoro bé. El que passa
blica és un marketing diferent de jerarquia. L'exemple més clar és que, de vegades, hi ha defec¬
perquè els objectius són dife¬ d'això que dic és la informació i tes. Defectes que, d'altra banda,
rents. Per tant, no se'n pot fer un la comunicació entre el ciutadà i no són imputables a la pròpia
trasllat lineal ni mimètic. Això el Ministeri i les Delegacions gestió de l'Ajuntament o als ges¬
exigeix unes aplicacions concep¬ d'Hisenda. tors concrets d'aquests temes.
tuals concretes. I, fins i tot, tècni¬ Com per exemple —i em sembla
ques diferents. Tot i que en les Pensa que el ciutadà està ben un exemple molt gràfic—, els
tècniques és on, de vegades, hi ha informat sobre els serveis, que problemes de capacitat telefònica,
més punts de contacte. Però no en li proposa l'administració? dels quals, el 010, en pateix molt
els conceptes i en els enfoca¬ A nivell global, sens dubte, no. les conseqüències.
ments. En allò que l'afecta particular¬ En l'Àmbit de Benestar Social,
ment, està informat malgrat la in¬ diria que encara fa massa poc
Com es pot aplicar el marke¬ formació. A nivell genèric, el temps que s'està treballant en la
ting de serveis als actuals ser¬ ciutadà rep un excés d'informació campanya «Barcelona som tots».
veis de l'administració pública? de tipus afectiu i té manca Però, és curiós que tot el que ells
Jo crec que per aplicar el mar¬ d'informació descriptiva sobre la han anat fent ja ha estat copiat
keting als serveis públics, en pri¬ utilització dels serveis públics o per altres responsables de Benes¬
mer lloc els gestors dels serveis de les ciutats. tar Social.
públics han de saber de gestió. En
segon lloc, cal un procés metodo¬ Com veu les possibilitats de Del seu treball en marketing,
lògic, aplicar bé el marketing. l'Ajuntament de Barcelona per què recorda amb més satisfac¬
Això significa acceptar que incorporar plantejaments de ció?
l'aplicació de metodologies ens marketing? Tot ho recordo amb satisfacció.
donarà un resultat molt millor Quant a la meva experiència a Tot, perquè sóc un optimista. I, a
que no pas la improvisació conti¬ l'Ajuntament, he de dir que ja ha més, perquè he tingut la gran sort
nuada. I, en tercer lloc, s'ha d'en¬ incorporat plantejaments de mar¬ de ficar-me sempre en temes que,
tendre que el paper del personal keting com ara en els serveis Bar- en general, han anat bé. I fins i
que està al servei del públic és celona-Informació o els de comu¬ tot en allò que no ha anat tan bé,
fonamental i, per tant, que neces¬ nicació amb el ciutadà en l'Àmbit també he tingut la satisfacció
sitarem un personal acceptable¬ de Benestar Social. d'haver sabut en què ha fallat.
ment retribuït i format per poder Les possibilitats es deuen, so¬ Ara bé, des del punt de vista
assegurar un servei de qualitat. bretot, a l'esforç de formació i de més humà, més interior, diria que
divulgació que s'ha fet els darrers la candidatura de Barcelona per
Què ha de canviar l'adminis¬ anys per assegurar més qualitat als Jocs Olímpics em va posar la
tració per poder gestionar els en els serveis municipals. S'ha pell de gallina. L'experiència de
serveis des del marketing pú¬ ensenyat el que suposa gestionar treballar per a les cooperatives
blic? serveis des del marketing. S'ha del País Basc, també va ser una
Haurien de canviar petits de¬ divulgat el que proposa. S'ha ex¬ feina que em va produir una satis¬
talls. Jo faria la revolució dels perimentat. I se'n han vist els re¬ facció incomparable.
petits detalls. Canviaria procedi¬ sultats. La resposta dels treballa¬ A més, he tingut la sort de tre¬
ments administratius per fer-los dors municipals davant de les ballar amb empreses que potser
més comprensibles. Canviaria explicacions que jo he donat ha ningú no coneix, però per a les
l'actitud de les persones que estan estat molt positiva. que intento ser útil. Per exemple,
"Ha arribat un moment en què
m'ha semblat que havia de fer
el superesforç de conèixer a fons
l'administració pública dels
nostres dies, i traçar les línies
bàsiques i metodològiques d'un
marketing especial per als
serveis públics. "
he treballat per al principal fabri¬
cant de bosses d'escombraries, i
cada vegada que parla amb mi o
amb gent que col·labora amb mi,
ens diu que sempre surt amb una
idea nova. Això és molt satisfac¬
tori.
A vostè, i molts ho comenten,
li agrada molt ensenyar. Per
què li agrada fer de professor?
Un bon professor és un senyor
molt tímid. I jo en sóc, de tímid.
Per això, quan dono classes faig
teatre. És allà on la meva perso¬
nalitat s'expressa.
D'altra banda, no hi ha res més
agraït que un alumne satisfet.
Trobar-te amb gent que fa 15
anys que ha passat per la teva
classe i que et recorda m'omple
d'alegria.
També m'agrada fer de profes¬
sor perquè intento millorar el que
faig. La responsabilitat d'explicar
m'obliga a intentar saber-ne cada
vegada una mica més.
Com va començar a plante¬
jar-se el marketing com a tècni¬
ca de gestió de serveis públics?
Vaig començar perquè ESADE
va muntar un curs sobre el tema i
em van dir: t'ha tocat.
Llavors jo vaig fer una primera
reflexió conceptual. Em vaig lle¬
gir els clàssics, que sempre són
els qui aporten els conceptes més
perdurables en tot allò que fa re¬
ferència a la cosa pública: a la
gestió de la ciutat. I, a partir
d'això, vaig començar a explicar.
El diàleg que sempre he inten¬
tat promoure amb l'alumnat ha
estat el que m'ha anat enriquint.
I ara, ha arribat un moment en
què m'ha semblat que havia de
fer un superesforç de conèixer a
fons l'administració pública dels
nostres dies, cosa que encara es¬
tic fent, i traçar les línies bàsi¬
ques i metodològiques.
"Si en alguna cosa ha de ser
expert un home de marketing,
és en les persones i en la
manera com es fa l'intercanvi
entre les persones que presten
i les que reben un servei. "
En el seu últim llibre afirma Penso que les reflexions són
que «el mercat són les perso¬ novedoses, fins i tot en el con¬
nes». Pensa que l'administració, text internacional. La majoria de
per contra, encara afirma que EL MERCADO llibres que jo conec sobre marke¬
«els usuaris són els administrats ting de serveis públics, escrits a
anònims»? SON Europa i als Estats Units, estan
Això està canviat significativa¬ fets per gent que ve de l'admi¬
ment segons es desprèn de PERSONAS nistració pública, però que té un
l'actitud que jo he vist en molts El marketing en las coneixement molt parcial del
polítics, directius i tècnics res¬ empresas de servicios. marketing.
ponsables de l'administració. Hi Jo
JOSEP CHIAS faig un procés a l'inrevés:
ha qui ho pretén canviar dient que vaig del marketing a l'adminis¬
els administrats són clients. Com tració, però des de la perspectiva
a fórmula propagandística, pot genèrica del marketing.
ser vàlida.
He de dir que a les empreses En la presentació de l'esboç
privades els costa molt entendre d'aquest llibre hi ha una cosa
que els consumidors són perso¬ que va sobtar molta gent. Va
nes. D'aquí el títol del meu llibre. afirmar, amb rotunditat, que
Tothom parla molt de clients. íSímrii en qualsevol servei de l'admi¬
Però parla poc de persones. Si en nistració pública el ciutadà s'hi
alguna cosa ha de ser expert un havia d'incorporar sempre.
home de marketing, és en les per¬ Ara vostè està escrivint un Què ens pot dir sobre això?
sones i en la manera com es fa llibre sobre el marketing de ser¬ Entenent que el servei és una
l'intercanvi entre les persones veis en l'administració pública. cosa que genera una interrelació
que presten i les que reben un Quines són les línies de fons? entre el destinatari —el ciuta¬
servei. He estat molts anys escrivint dà— i l'oferent —l'administra¬
relativament poc, perquè cada ve¬ ció—, no es pot dissenyar mai
Què li recomanaria a un di¬ gada que escrivia alguna cosa, sense pensar en la participació
rectiu públic que es vulgui in¬ sempre pensava que ho podia fer activa del ciutadà com a persona
troduir en el marketing de ges¬ millor. Els últims anys, per pres¬ que rep el servei. Encara que no¬
tió de serveis? sions, he anat escrivint i m'he més sigui una participació men¬
Rigorositat. Les idees del mar¬ adonat que el que feia tenia un tal, com a persona que accepta,
keting no són difícils: són de sen¬ cert interès per a la gent. També per exemple, que es faci un pro¬
tit comú. També li recomanaria m'he adonat que, en escriure, ad¬ grama de drogaaddicció.
dues coses més: que tingués clar quireixes un compromís públic Això suposa un canvi impor¬
que el mercat són les persones. cada vegada més fort. tant: significa introduir un con¬
Això com a filosofia. I l'aplicació Escric aquest llibre perquè em cepte que no està en cap norma
d'un procés metodològic consis¬ ve de gust. També, perquè penso del procediment administratiu, ni
tent i seriós. No un procés opinà- que, en aquest tema, hi ha un buit en l'administració pública ni en
tic ni un procés dispers. en aquest país. I com que si algu¬ la empresa g
Li recomanaria, doncs, la me¬ na cosa em sento és professor, privada. 1
todologia de la rigorositat i que el per tant, he de fer la labor de pre¬
pla amb què s'ha de treballar si¬ dicar, encara que sigui al desert...
gui novedós, creatiu i útil. Les línies de fons del llibre són
Hi ha directius que no pensen el resultat de creuar dues coses:
així. A mi, l'experiència m'ha en¬ una, la reflexió conceptual sobre
senyat que la creativitat és bàsica què té de diferent el marketing a
en tot el que em proposo fer —i l'administració pública i com
entenc per creativitat el procés s'hauria de fer. I, l'altra, una
per resoldre satisfactòriament allò anàlisi empírica sobre el que es fa
que em proposo—. i per què.
La Biblioteca
General
de l'Ajuntament
estrena espai
d'avantguarda
Molta gent d'aquesta casa re¬ La Biblioteca General us ofe¬
corda l'antic servei de fotocò¬ reix, amb els sistemes punters de
pies ubicat al costat de la porta documentació, l'accés a bases de
de la plaça Sant Miquel. dades d'arreu del món. I és que
Els habituals de la casa re¬ allò que no us pugui proporcionar BIBLIOTECAGE
cordeu, també, que durant for¬ la Biblioteca General, difícilment
ça mesos s'hi han fet obres. ho aconseguireu.
Ara, no fa encara un mes, hi Però molts us preguntareu se¬
ha obert les seves portes la Bi¬ gurament si aquest és un nou ser¬
blioteca General de L'Ajunta¬ vei que l'Ajuntament ha posat a
ment. Un espai de brillantíssim l'abast dels treballadors munici¬
disseny d'avantguarda, quant a pals i dels ciutadans. No és pas
concepció espaial, dóna accés a així.
tots els qui vulgueu fer-hi con¬ La Biblioteca General funciona
sultes bibliogràfiques, trobar des de l'any 1986 amb la mateixa
aquella obra imprescindible per concepció actual, és a dir, per a
a la vostra feina, posar-vos al l'ús de funcionaris i ciutadans,
dia en un tema concret... oferint-los els mateixos serveis,
que ha anat actualitzant al ritme
de les innovacions en matèria de
biblioteconomia. Ara, però, ubi¬
cada en un altre espai, d'accés
molt més fàcil i més adequat per
organitzar-hi la complexitat
d'una biblioteca de les caracterís¬
tiques d'aquesta.
Prestatgeries i bytes
carregats d'informació
En pocs anys la concepció i
l'organització d'una biblioteca
han canviat a una velocitat
geomètrica. Abans, la grandària
del recinte i la longitud de les
prestatgeries eren els paràmetres
per avaluar la importància d'una
biblioteca. Ara, i cada vegada
més, la informàtica, la tecnologia
làser o els discs òptics permetran
acumular la informació, que
abans requeria quilòmetres de
prestatges, en l'espai d'una habi¬
tació petita. I no només això, sinó
que, amb un mòdem telefònic per
a l'accés a bases de dades mun¬
dials i la interconnexió entre les
biblioteques, cap llibre ni cap re¬ Diferents perspectives dels espais de la Bi¬
vista no s'us resistiran. blioteca General.
A l'entrada de la Biblioteca
General hi ha la sala de referèn-
"La informàtica, "En temes de legislació
la tecnologia làser o els discs i jurisprudència, amb el
òptics permetran acumular la sistema CD-Roms, disposem
informació, que abans de l'Aranzadi, Compuley,
requeria quilòmetres de Celex i pròximament
prestatges, en l'espai d'una Colex Data "
habitació petita. "
eia i d'atenció al públic. Un espai
on podreu consultar el catàleg
propi de la biblioteca i de les de¬
pendències municipals. Això, ho
podreu fer a través d'un ordina¬
dor o amb el sistema tradicional
de fitxers. A més podreu consul¬
tar també els catàlegs de la Uni¬
versitat de Barcelona amb una lí¬
nia informàtica punt a punt, que
no és sinó: estar disponible les 24
hores del dia.
Aquest sistema connecta amb
la base de dades de la Universitat
de Barcelona, cosa que permet
controlar cada moment el mate¬
rial documental que reben les
universitats.
Perquè us en feu una mica la
idea, hi podeu consultar uns
35.000 títols de revistes de l'A¬
juntament de Barcelona, la Uni¬
versitat de Barcelona, la Univer¬
sitat Autònoma, la Politècnica, la
Biblioteca de Catalunya, l'Heme¬
roteca i l'ICESB.
I no us atabaleu si la informàti¬
ca no és sant de la vostra devo¬
ció; Immaculada Domènec o
Montserrat Cabré, que treballen a
la sala de referència, us ajudaran
en allò que calgui.
En aquest mateix lloc també
tindreu accés al videotext que us
permetrà, entre altres coses, fer
consultes a Barcelona Informació,
les pàgines grogues, el DOG o
Telecom Vallès.
El fons documental de la Bi¬
blioteca General de l'Ajuntament
de Barcelona està composat per
obres de referència generals, tot
el material bibliogràfic de suport
a les àrees de l'administració pú¬
blica, els manuals bàsics sobre te¬
màtiques d'interès municipal, les
publicacions de l'Ajuntament, in¬
formació general sobre la ciutat,
publicacions oficials de l'Estat —
BOE, DOG, butlletins, DOCE
'
•
(Diari Oficial de les Comunitats
Europees),etc.—. «Precisament La biblioteca és al costat de la porta de la plaça de Sant Miquel. Vista general.
"La Biblioteca General "La Biblioteca General,
pertany a una base de dades doncs, us ofereix els serveis
anomenada OCLC, amb seu a d'una biblioteca tradicional i,
Ohio, que és un complex alhora, els sistemes
informàtic mundial a nivell tecnològics més moderns
de biblioteques. "
aquesta mena de publicacions és Detall de les estanteries. D'aquesta manera, elaboren su¬
una de les més sol·licitades, no maris de publicacions oficials
només pels treballadors de la setmanalment, bimestralment la
casa, sinó pels ciutadans, perquè revista de sumaris de publicacio¬
és aquí, pràcticament, l'únic lloc ns periòdiques, així com les llis¬
on es poden consultar» —ens ex¬ tes de noves adquisicions, que es
plica Marta Ràfales, la cap de la reparteixen a les àrees perquè
Biblioteca General de l'Ajunta¬ aquestes puguin triar allò que els
ment de Barcelona. Per aquest interessa més i no perdre temps a
motiu, com que tenir molts anys l'hora de les consultes. Ofereix
d'aquestes publicacions suposaria també l'assessorament tècnic a
ocupar un espai cada vegada més les àrees i dependències de
gran, aquestes publicacions, a l'Ajuntament, excepte a les xar¬
partir d'una antiguitat de dos xes d'Educació i Cultura, per
anys, es consulten mitjançant la tual, d'aquesta manera evitarà crear els seus fons documentals i
micro-fitxa, un sistema com el desplaçaments massa llargs. catalogar-los, de manera que es
del microfilm. Però, a més, aquests préstecs racionalitzin els recursos i la des¬
El fons disposa també dels car¬ entre biblioteques ja no tenen pesa.
tells i vídeos que edita l'Ajunta¬ fronteres, ja que la Biblioteca Ge¬ Tret de tot el material docu¬
ment. «Sobre els vídeos, a més neral pertany a una base de dades mental i les consultes que podeu
d'una completa referència biblio¬ anomenada OCLC, amb seu a obtenir a través de la Biblioteca,
gràfica, comptem amb la des¬ Ohio, que és un complex informଠtambé podeu utilitzar el servei de
cripció dels plànols. Una feina tic mundial a nivell de bibliote¬ reproducció documental, que in¬
minuciosa, però que, a l'hora ques, on participen biblioteques clou fotocopiar material i l'obten¬
d'utilitzar-los, significa una gran tan importants com la Biblioteca ció de micro-formes en paper.
aportació en molts casos con¬ del Congrés de Washington. La Biblioteca General, doncs,
crets». És una feina que requereix Qualsevol demanda o consulta us ofereix els serveis d'una bi¬
molt de temps. Una mitjana de a través de l'OCLC permet obte¬ blioteca tradicional i, alhora, els
dues hores per vídeo.» nir informació o préstecs de bi¬ sistemes tecnològics més mo¬
Entre els sistemes més mo¬ blioteques d'arreu del món. derns quant a consulta biblio¬
derns de consulta, l'usuari pot També està subscrita a diverses gràfica i recerca referencial de
utilitzar els CD-Roms, del mateix empreses que distribueixen bases publicacions. I us ofereix, també,
aspecte que els compact-discs de dades i que permeten fer con¬ la col·laboració insubstituïble de
d'àudio, només que aquests con¬ sultes sobre les matèries més di¬ la gent que hi treballa.
tenen textos. «En temes de legis¬ verses a qualsevol lloc de l'Estat
lació i jurisprudència, amb el sis¬ i del món. D'aquesta manera una
tema CD-Roms, disposem de persona interessada en temes con¬
l'Aranzadi, Compuley, Celex i crets d'urbanisme o de serveis so¬
pròximament Colex Data», ens cials, per exemple, pot contactar
diu Marta Ràfales. I ja us podeu a través del DIALOG, el ECHO,
suposar l'estalvi de lloc que sig¬ per a informació sobre la CEE, el
nifica una cosa així si mai heu BOE, el BLAISE/LINE, ESA/IRS
vist l'embalum d'aquests llibres. o QUESTEL, sistemes diversos
que permeten obtenir referències
sobre publicacions.
Servei de préstec Però la Biblioteca General no
ofereix només aquest cúmul de
La Biblioteca General ofereix possibilitats, sinó que disposa, a
el servei de préstec només a fun¬ més, del que s'anomena Servei de
cionaris, tot i que el ciutadà pot Producció Documental que inclou
sol·licitar el préstec d'una publi¬ un seguit de serveis interns per a
cació a la seva biblioteca habi- l'Ajuntament.
El Museu
Marès,
al cor
sentimental
del Barri Gòtic
Frederic Marès va ser un
enamorat de l'art i de la ciutat.
Creador de museus i col·leccio¬
nista, ha deixat bona part de les
seves col·leccions al Museu Ma¬
rès del Barri Gòtic, frontissa
entre la Catedral i el Palau
Reial.
Els qui us heu passejat pel
Museu Marès, ja en coneixeu la
riquesa i l'estètica suggeridora
de les seves peces. I valoreu el
col·leccionista rigorós que va
ser Frederic Marès i la immen¬
sa curiositat del seu creador i
conservador.
Els qui encara no us heu
deixat emportar per l'impacte
artístic de les seves col·leccions,
no deixeu passar les festes de
Nadal sense anar-hi.
El Museu Marès és, sense cap
mena de dubte, una de les peces
que fan del Barri Gòtic de Bar¬
celona un espai d'art esplèndid
i un racó on anar a refer les
energies creatives per viure la
vida quotidiana.
En les seves sales, plenes
d'obra, s'endevina la vida dels
homes que van fer possible la
Barcelona romànica, gòtica,
barroca, romàntica... A través
de l'art, la gran força creativa
de la ciutat, s'encomana.
Frederic Marès va ser escultor, erudit, pedagog,
col·leccionista i creador de museus
Frederic Marès, iniciat en el món del col·leccionisme pel seu pare, és hereu d'aquells barcelonins que, a l'època de la Mancomunitat i
la República, van llegar les seves col·leccions d'art a Barcelona.
1. Frederic Marès, l'artista obres estan repartides arreu de Generalitat va ser la darrera, el
creador del Museu Catalunya, les Illes, la Catalunya 1886.
Nord, l'Estat espanyol i l'Amèri¬ Pel que fa a l'obra museística
Frederic Marès Deulovol (Port¬ ca del Sud. A Barcelona, cal des¬ cal remarcar, també, la creació i
bou, Alt Empordà, 1893-Barcelo- tacar-ne el monument a Soler Ro- donació de col·leccions per als
na 1991). Escultor, erudit, peda¬ virosa, a la Gran Via, entre la museus de Montblanc i Arenys de
gog, col·leccionista i creador de Rambla de Catalunya i el passeig Mar i, alhora, les aportacions a
museus. Com a escultor es formà de Gràcia i el de Francesc Layret museus de Barcelona, Figueres,
a Llotja i al taller d'Eusebi Ar¬ a la Ronda de Sant Antoni/Plaça Sabadell i Madrid.
nau. Quan finalitzà els estudis co¬ Goya, així com les escultures i
mençà una etapa de formació a els grups del sector de la muntan¬
l'estranger, que hagué de suspen¬ ya de Montjuïc i de la Plaça de 2. Història i ubicació
dre en esclatar la primera Guerra Catalunya. del Museu Marès
Mundial. Aleshores tornà a Bar¬ Fou professor de l'Escola de
celona, on va obrir el taller. A Llotja, catedràtic de l'Escola de L'any 1944 l'associació
partir de llavors alternà els viat¬ Belles Arts i director d'ambdues «Amics dels Museus» presenta
ges amb el treball. des del 1946 fins al 1964. També una exposició amb algunes de les
Dedicat d'una manera gairebé ha estat president de la Reial obres de la col·lecció particular
exclusiva als encàrrecs, aviat des¬ Acadèmia Catalana de Belles Arts de Frederic Marès en un saló de
tacà en el camp de l'estatuària de Sant Jordi i acadèmic numerari l'actual Institut Municipal d'His¬
monumental; sobretot arran dels de VAcademia de Bellas Artes de tòria.
treballs preparatoris per a l'Expo¬ Madrid. Ha obtingut nombroses En el seu parlament, l'escultor
sició Iternacional celebrada a condecoracions i distincions, de anuncia públicament la decisió de
Barcelona el 1929. Les seves les quals la Medalla d'Or de la crear un museu.
La inauguració oficial es va fer
el 25 de novembre del 1948
El Museu Marès, que s'ubica en la illa de cases que confronta amb el Saló del Tinell, té un pati interior que evoca l'antic verger o
jardí del Palau Reial, embellit i transformat per Martí l'Humà.
L'Ajuntament barceloní, da¬ responen a les ampliacions reflec¬ llit i transformat per Martí l'Hu¬
vant de la possibilitat de la immi¬ tides en els catàlegs dels anys mà per poder gaudir-hi bona part
nent donació, hi correspon facili¬ 1952-55 i 58. En la darrera, la del temps lliure. L'última ratifi¬
tant el primer edifici: les cases configuració actual del Museu, en cació de la donació es va fer
del carrer dels Comtes de Barce¬ dues seccions de contingut clara¬ l'any 1979, per tal de legalitzar
lona, on havien estat ubicades an¬ ment diferenciat, ja és palesa. Les les aportacions posteriors a la in¬
tigues dependències del Palau col·leccions d'Escultura s'havien auguració del Museu, tota vegada
Reial Major de Barcelona. triplicat: la secció, des d'alesho¬ que, d'aleshores ençà, l'enverga¬
La inauguració oficial del Mu¬ res anomenada Museu Sentimen¬ dura de les col·leccions havia mi¬
seu es fa el 25 de novembre del tal, ja contenia una variadíssima llorat vastament.
1948. recopilació de col·leccions. El 1988, Frederic Marès va fer
En línies generals, aquell pri¬ Fins als anys setanta, els fons donació de la seva obra escultòri¬
mer Museu és un esbós del que augmenten de manera copiosa i ca.
esdevindrà posteriorment. En el l'Ajuntament adquireix i condi¬ Arran del seu decés, el patri¬
breu catàleg editat aleshores s'es¬ ciona més edificis per allotjar-les, moni del Museu ha augmentat co-
menten 79 escultures, amb un fins que les sales d'exposició del piosament amb el llegat, no sola¬
predomini molt clar de les medie¬ Museu absorbeixen tota la illa de ment de les obres que ja des del
vals. També hi havia tres sales cases que confronta amb el Saló 1979 havia cedit per completar
més, bàsicament amb les peces del Tinell i que està limitada pel l'exposició a les sales, sinó també
que avui conformen les sales ano¬ carrer dels Comtes, la Baixada de amb les seves col·leccions parti¬
menades de la Fe, Femenina i de la Canonja i el carrer Tapineria. culars, guardades al seu estudi i a
les Diversions. En el pati interior s'evoca l'antic les sales de reserva.
Als anys cinquanta se succe¬ verger o jardí del Palau Reial Els fons del museu —exposats
eixen tres noves etapes que cor¬ —actual accés al Museu— embe¬ gairebé íntegrament— ocupen
Els fons del Museu Marès, exposats
gairebé íntegrament, omplen 3.000 m2
En la primera secció del Museu Marès es pot contemplar una suggeridora visió general del desenvolupament de l'escultura a l'Estat
espanyol des de l'època pre-romana fins al nostre segle.
una extensió de prop de 3.000 que, si bé són presents en el mu¬ documental, ja que hi ha exposa¬
m2. Dues terceres parts correspo¬ seu en una proporció molt infe¬ des les mostres més diverses del
nen a la secció d'escultura, que rior a l'escultura, mereixen ser treball artesanal que són, al ma¬
comprèn la cripta, la planta baixa destacades. Ens referim als ele¬ teix temps, una veritable evoca¬
i el primer pis. Una sala d'aquest, ments d'indumentària religiosa, a ció de la vida quotidiana, princi¬
el segon pis i una darrera sala les puntes, la passamaneria, els palment del segle XIX.
emplaçada en el tercer correspo¬ brodats i d'altres mostres tèxtils La nomenclatura de les sales
nen al Museu Sentimental. —exposades com a complement pot ajudar a esbossar una síntesi
El contingut de la primera sec¬ decoratiu de les col·leccions es¬ del contingut —la sala de la foto¬
ció dóna una visió general del cultòriques— i, sobretot, a la pin¬ grafia, la sala femenina, la de la
desenvolupament de l'escultura a tura. Si l'elecció de l'escultura fe, la dels treballs de forja, la de
l'Estat espanyol des de l'època fou feta per Frederic Marès triant ceràmica, etc.— cal tenir en
pre-romana fins al segle XX. Es¬ les obres amb més atractiu estè¬ compte, però, que només donarà
cultura entesa en el sentit més tic, les mostres pictòriques que una referència parcial del que s'hi
ampli del terme, si tenim en conserva el museu reflecteixen conserva, perquè moltes sales han
compte que, a més dels conjunts l'encert del col·leccionista en es¬ estat enriquides posteriorment
arquitectònics, l'escultura de ple collir algunes peces que avui són amb altres col·leccions que, a ve¬
relleu i els relleus, també hi ha d'una importància remarcable. gades, no estan vinculades direc¬
exposades col·leccions de mone¬ La secció anomenada Museu tament a les inicials.
des, de medalles, d'arquetes, ele¬ Sentimental comprèn més de cin¬ És el cas, per exemple, de la
ments de mobiliari, ornaments quanta col·leccions que, en con¬ sala del fumador o de la de les fi¬
per a l'arnès del cavall... junt, sumen milers de peces. gures de pessebre, on també hi ha
A la mateixa secció d'escultura L'interès del Museu Sentimental exposades petites escultures, ba¬
D/140 hi ha altres mostres artístiques és tant de caràcter artístic com cines, jous...
El Museu Marès mostra una visió global
de l'escultura fins al segle XX
Les intervencions de ¡'arquitecte Florensa en la recnslrucció dels edificis que ocupa el Museu Marès, van potenciar l'origen medieval
del edificis que acollirien, entre d'altres, mostres importants d'imatgeria de l'Edad Mitjana.
La sala de Montserrat fa de dins, per això està consolidant un que l'autoritza legalment a fer
nexe entre les dues seccions del equip que pugui mantenir una préstecs amb regularitat, gràcies a
museu. Per la diversitat i la quan¬ col·laboració constant amb els in¬ l'acta firmada pel seu fundador.
titat de les peces recollides —tre¬ vestigadors, els col·leccionistes, Un altre vessant dels contactes
balls escultòrics, gravats, pintu¬ els antiquaris i tots els qui se que el Museu té amb l'exterior
res, medalles, rosaris, creus— sentin interessats o encuriosits són els actes que s'organitzen pe¬
reflecteix la gran popularitat que pels seus fons. riòdicament o esporàdicament i
ha assolit la devoció a la patrona El Consell Assessor, creat el en col·laboració o no amb altres
de Catalunya. 1989, recolza i orienta la marxa entitats amb la finalitat de retro¬
del Museu, aportant-li una parti¬ bar el públic.
cipació ciutadana més viva. Des de l'any 1988 se celebra el
3. El Museu en contacte amb En diverses ocasions el Museu Dia Internacional de Museus per¬
l'exterior ha participat en exposicions tem¬ què pretenem ser alhora un punt
porals: «L'Europe gothique Xile - de trobada per la diversió i la re¬
Conservadors, vigilants, infor¬ XIVe s. París, 1968» i «Expo Mu¬ flexió. A la taula rodona tothom
madors, restauradors, etc... treba¬ seum offine Arts, Osaka, 1970». parla del Museu i s'hi recullen
llem per atendre les consultes, fa¬ Però també hi ha hagut participa¬ opinions que s'ordenen i s'estruc¬
cilitar material documental i cions dins de l'àmbit nacional turen per descobrir formes dife¬
gràfic, posar a disposició del pú¬ com per exemple l'Expo-sició rents de veure'l.
blic una biblioteca especialitzada, «Sefardí Mundial, Madrid, 1959» Després de la tertúlia, un breu
oferir assessorament a educadors o «Galicia no tempo, Santiago de espectacle posa el contrapunt de
i professors, i conservar les Compostela, 1991». la diversió. El pati del Museu tor¬
col·leccions. Però el Museu no ha Des de fa pocs mesos el Museu na a ser cada any un espai alter¬
de treballar només de portes en¬ compta a més, amb un document natiu —experimental— on els ar-
La secció sentimental del Museu Marès
comprèn més de 50 col·leccions
Les col·leccions sentimentals del Museu presenten pipes de fumar, figúreles deI pessebre, petites escultures, bacines, jous o peces que
recullen la història d'ex-vots i objectes religiosos lligats al Monestir de Montserrat.
tistes poden desenvolupar les se¬ pectant-ne el carisma que li donà 5. Frederic Marès i el
ves propostes. Frederic Marès. "Catàleg d'Escultura i Pintura
Desdel 1990 tenen lloc unes Medievals", del seu museu
trobades que reben el nom de
«Diàlegs amb Antiquaris». 4. El futur del Museu Marès Més d'una vegada Frederic
Aquest acte va néixer per home¬ Marès ha contat la història i les
natjar les donacions que s'han re¬ La propera primavera, amb la interioritats del seu museu. Qui
but darrerament. instal·lació d'un «cafè d'estiu», vulgui conèixer doctament el seu
Actes molt remarcables han es¬ oferirem al públic la possibilitat testimoni el trobarà, sobretot, a
tat la presentació d'escultura de trobar-se i fruir més plena¬ les «Memorias de la vida de un
arran de la donació feta per sen¬ ment del verger, patí interior pel coleccionista», subtítol del llibre
yor Marès el 1988, d'altres cele¬ qual s'accedeix al Museu. anomenat «El mundo fascinante
brats amb motiu de la presentació Estem millorant la presentació del coleccionismo y de las anti¬
del volum XXIII de «Catalunya del Museu Sentimental i fent els güedades».
Romànica» i «La pintura del An¬ programes tècnics per al remode- És ben sabut que l'iniciador de
tiguo Egipto», o també l'organit¬ latge de la Secció d'Escultura i Frederic Marès en el món del
zació d'un cicle de conferències l'ampliació i millora de les col·leccionisme fou el seu pare,
sobre Obres Mestres del Museu. instal·lacions. L'objectiu és clar: Pere Marès i Oriol, que a les dar¬
L'edició del «Catàleg d'Escul¬ respectem la personalitat del Mu¬ reries del segle passat trencava
tura i Pintura Medievals» ha estat seu i potenciem-la, però posem- l'aïllament de la vila de Portbou
una de les primeres fites en el nos al dia amb un funcionament i amb una publicació d'abast inter¬
camí de la catalogació dels fons i un nivell d'exigència plenament nacional que duia per títol «El
del treball per convertir la col- dinàmic. Esperem tenir els recur¬ Corresponsal del Coleccionista».
D/142 lecció privada en museu, tot res¬ sos per dur-ho a terme!. Frederic Marès ha estat sempre
L'edició del "Catàleg d'Escultura i Pintura
Medievals" és una eina bàsica
Per a Frederic Marès, com a col.leccionista, eren importants les grans obres d'escultura i les petites obres que mostraven el treball
artesanal d'una època.
fidel a l'exemple patern, i les sa¬ l'aplec— d'obres d'art. La sug¬ d'Escola d'Arts i de Bells Oficis
les de la Biblioteca de Catalunya gestió pot semblar més d'un cop a un centre exemplar.
dedicades a Museu del Llibre en heterogènia o bigarrada, però el Avui, però, no em pertoca de
són un testimoni directe. conjunt evoca certament una part parlar d'altres aspectes de Frede¬
Marès és i ha estat un artista i molt important de la vida de ric Marès ni del seu museu que
un mestre, i aquests dos fets l'artista, dels seus viatges o dels no siguin les peces medievals que
s'han combinat al llarg de la seva seus gustos personals. hi han estat aplegades i exhibides
vida amb el col·leccionisme prò¬ Ara bé, al costat del creador i i que són objecte del present ca¬
piament dit. del col·leccionista hi ha a més a tàleg.
Qui recordi el taller del carrer més el mestre, condició que pot Cada peça té un valor múltiple
de Mallorca número 184 o vegi combinar-se o no amb els altres que els visitants no sempre po¬
les fotografies que n'existeixen, dos aspectes. Guardo per aquest dran comprendre i estimar de ma¬
podrà reviure una llarga tradició motiu amb un afecte personal un nera exhaustiva. El meravellós
que enllaça amb les imatges del paravent amb plafons de vidre ta¬ relleu romànic de marbre de
taller de Marià Fortuny a Roma: llat amb un gust que recorda L'aparició de Jesús, per exemple,
armes, ceràmica, talles, capitells, l'Art-déco. és un testimoniatge de l'art del
al costat de la producció escul¬ I tot això justificaria més tard Mestre de Cabestany, però també
tòrica original de Marès. que Marès fos també director de ho és de les peripècies del mo¬
No es tractava solament de l'Escola Superior de Belles Arts i nestir de Sant Pere de Rodes,
col·leccionar, sinó de crear un de la d'Oficis Artístics, seguint malmenat per la tramuntana i per
ambient artístic suggeridor. He un concepte semblant al que va la violència dels homes, dalt de
dit més d'una vegada que una fer que, en un dels millors mo¬ la muntanya que presideix, al
col·lecció és una obra d'art feta ments del Noucentisme, Francesc lluny, el poble del Port de la Sel¬
amb l'estructuració i no sols d'Assis Galí pogués donar el nom va, bressol del llinatge Marès. I D/143
La propera primavera funcionarà
un "Cafè d'Estiu" al verger
Una de les seccions més importants i menys conegudes pels visitants del Museu Marès, és la que contínuament restau-a i cuida cientí¬
ficament les seves múltiples peces.
ho és encara de l'afecte amb què Molts ciutadans i institucions i una varietat extraordinaris. Al
els Amics dels Museus de Cata¬ de dins i de fora de Catalunya costat de les col·leccions primor¬
lunya, estimulats pel poeta i gran així ho van comprendre també dialment catalanes, valencianes o
prosista Josep Maria de Sagarra, moltes vegades. El contrast és aragoneses— del Museu d'Art de
van voler incrementar, el 1959, manifest —i preocupant— amb Catalunya, tenim ara al Museu
amb aquella donació, les col·lec¬ els doctrinaris o ambiciosos que, Marès un conjunt excepcional de
cions de l'escultor, transformades anys més tard, regatejarien els peces peninsulars de procedència
en museu públic des de 1946 per crèdits del museu o fins i tot molt diversa: Catalunya, Valèn¬
voluntat de l'artista i amb la com¬ n'intentarien la destrucció, amb cia, Aragó i Mallorca, però també
prensió cooperadora de l'Ajunta¬ fal·làcies intel.lectualitzants de Castella o Lleó.
ment de Barcelona. pretesos museòlegs i pretesos ar¬
I esmento aquest municipi no quitectes, molts més perniciosos
pas com una abstracció freda, que la violència brutal i primària Els apartats 1,2,3 i 4 del Dos¬
sinó per raó de l'interès personal de la gent contra la qual, el 1936, sier han estat elaborats per Dolors
de més d'un alcalde, i el d'amics va haver de lluitar el mateix Ma¬ Farró, directora del Museu Marès
com el doctor Agustí Duran i rès per salvar les col·leccions del de Barcelona, i l'equip tècnic del
Sanpere, cerverí i barceloní a la Museu Diocesà de Barcelona. Museu. L'apartat 5 ha estat elabo¬
vegada, o el dels arquitectes Flor- El catàleg d'avui és també rat per Joan Ainaud de Lasarte i
nés i Vilaseca, ja que uns i altres l'homenatge de molts estudiosos forma part del catàleg del Museu
van contribuir amb el seu esforç a que, gràcies a l'esforç d'aplec de Marès.
fer del museu una realitat i a re¬ Marès i al seu gest continuat per
habilitar com a continent una part incorporar el museu al patrimoni
de l'antic Palau Reial Major de públic, han pogut ara comentar o
Barcelona. catalogar un conjunt d'un interès
El Nadal
fe del senyor
02 J.V. Foix
CO
o de Sarrià
02
Les paraules d'un poema Ho
altres sap tothom, i és profecia
sempre ens evoquen pa¬
raules de realitats profundes i
significatives. Ho
Per això, els poemes dels sap tothom, i és profecia,
grans poetes ens posen en con¬ La meva mare ho va dir un dia
tacte amb un món màgic,
d'idees i il·lusions, que ben so¬ Quan m'acotxava amb blats lleugers;
vint resten soterrades per la Enllà del somni ho repetia
prosa de la quotidianitat.
Les paraules, en la poesia de L'aigua dels astres mitjancers
Foix —el poeta i pastisser de I els vidres balbs d'una establia
Sarrià—, llegides en el descans
de les nadalenques, Tota
vacances d'arrels, al fosc d'un prat:
tenen una força especial. A cal fuster hi ha novetat.
El seu Nadal, d'algues de sol,
d'estels que passen pel coll, de
sorra de les nits, de glaços ais Els nois que ronden per les cales
teulats, de rocs que escampen
flaires... Perquè a cal fuster hi Hi cullen plomes per les ales
ha novetat! I
Amb algues de sol, i amb veu d'albat,
un llenguatge d'aparent
secularitat, Foix desvetlla, en criden per l'ull de les escales
el més endins del lector atent, Que a cal fuster hi ha novetat.
aquell horitzó de transcendèn¬
cia que, avui, trobem a faltar Els qui ballaven per les sales
tant. Surten i
Llegir Foix, el silenci, és guaiten, des del moll,
en
un autèntic regal de Nadal! Un estel nou que passa el coll.
El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'un fragata,
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, sonàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.
El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
"Els qui ballaven per les sales "L'or i l'escuma d'una mata
Surten i guaiten, des del moll, Clamen, sonàmbuls, pel serrat:
Un estel nou que passa el coll. A cal fuster hi ha novetat. "
El roc dels cims escampa flaires,
I al port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallarás, l'Ajuntament.
El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un volt.
Tot és silenci al ras de rassa
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.
Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una veu canta, en recompensa,
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença,
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la Llum en el quintar.
La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien l'aventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors del cim.
La fe que bull no té captura
I no és fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat.
Fragment
J.V. Foix
24 El Port de la Selva. Nadal del 1953
Els Nadals
a la Barcelona
dels anys
noranta
A la ciutat dels homes que Quan encara fa bon temps, els EI Nadal de la ciutat religiosa
treballen, les organitzacions carrers de la ciutat es van omplint
que volen un demà millor, les d'arabescos fets amb bombetes de Aquest encara continua. Amb
institucions públiques que es colors. «El Corte Inglés» de la menys força de preparació públi¬
preocupen de millorar cada dia plaça Catalunya es vesteix de ca. Però, potser, amb més intensi¬
els serveis per als ciutadans.., daurats. Les botigues estan plenes tat per als creients és el Nadal sa¬
cada any torna el Nadal. de suggeriments per als regals. grat que fa explotar, en el cor de
A la ciutat dels homes amb Les escoles preparen pessebres i la nit o en l'hivern dels sense
interrogants i dubtes, dels joves nadales. A la Plaça de la Cate¬ sentits de la vida, el sol de l'es¬
que construeixen la seva identi¬ dral, les instal·lacions de l'enllu¬ perança.
tat, dels ciutadans que saben menat anuncien la Fira de Santa Es el Nadal preparat amb la ca¬
que la ciutat es construeix amb Llúcia. I alguns departaments de tequesi activa, les misses domini¬
els altres.., cada any torna el l'Ajuntament preparen activitats cals amb un accent d'espera més
Nadal. especials per als Nadals dels ciu¬ o menys contemporània, la lectu¬
A la ciutat de l'estrès, la ba¬ tadans. A les esglésies de la ciu¬ ra de la Bíblia o la intensitat en
nalitat i el triomf sense massa tat se celebra l'Advent i les agèn¬ els projectes d'ajuda a ciutadans
escrúpols, marginacions, alguns cies de viatges anuncien setmanes necessitats.
ciutadans penjats de la droga.., blanquíssimes d'esquí... Es el Nadal que explota en el
cada any torna el Nadal. Tot això passa quan encara fa «Glòria a Déu a dalt del cel i a la
Un Nadal que pren formes di¬ bon temps, just quan l'Estiuet de terra pau als homes», de la Missa
ferents i ens fa sentir a tots el Sant Martí ens diu que el bon del Gall plena de música, llum i
poema: «Aire d'aquesta nit!/ temps s'ha acabat. I de sobte, encís. Nadal que fa vibrar aquell
quina sentida de rosa/ hi ha l'aire de la ciutat és fa Nadal: racó de pell on sempre hi ha un
l'aire gelat que es posa/ sobre el il·luminació, anuncis del regal rabadà dubtós i amb interrogants
pols esfereït?». Josep Maria de més imprescindible, bosses ple¬ de transcendència. Explota en el
Sagarra. nes de queviures i sorpreses amb Nen Jesús del pessebre, que ha
D'aquests Nadals, us en pre¬ llaçada, més cotxes al centre, sabut barrejar pastors i «maries»
sentem alguns amb la escriptu¬ verd i daurat des de l'aparador, a amb jueus, indigents i magnifi¬
ra càlida que tota festa d'hivern la sala d'estar de casa... Nadal re¬ cència oriental. Explota en el
encomana. torna a la ciutat dels anys noran¬ «Cant dels Ocells» de Pau Casals,
ta. en el zenit de la música nadalen¬
Torna com a festa. Però, en els ca.
anys noranta, torna com a festa El Nadal de la ciutat religiosa
de la diversitat. El Nadal, a Bar¬ el viuen amb intensitat la comu¬
celona, ja no és només la festa de nitat dels creients. I una majoria
la Missa del Gall, el tió, la famí¬ impressionant de cristians dubto¬
lia al voltant de l'escudella i la sos, classificats ara com a neopa-
carn d'olla, els pastorets, els re¬ gans.
gals de Reis, el fred al nas i la
tendresa popular al cor.
A molts no els agrada el Nadal EI Nadal de la ciutat comercial
contemporani. Inclus es posen
nerviosos perquè no és el seu Na¬ El Nadal del gran misteri d'un
dal personal. Déu fet carn que tremola, coexis¬
El Nadal dels anys noranta no teix i es barreja amb el Nadal del
és —ni serà mai més— el de la déu dels anys vuitanta: el «con-
tradició popular, tan entranyable¬ sum-zombi».
ment descrita per Joan Amades o L'agost de la ciutat de les boti¬
Aurèlia Capmany. Però també és gues és fa amb les festes de Na¬
Nadal. Es el nostre Nadal. El Na¬ dal. Els aparadors presenten, amb
dal que se'ns regala. I el Nadal una atracció irresistible, des
que construïm. d'una corbata i un vestit de nit de
"El Nadal dels anys noranta
no és —ni serà mai més— el
de la tradició popular, tan
entranyablement descrita per
Joan Amades o Aurèlia
Capmany. Però també és
Nadal. "
{ TWVv V
I«wwwwa,í
! l'iiiül·ii'i'iiniiiiiiinii! i ,i!üni
Wimnrrfí! 1 "'llllllillli'lllUrillllllllllllHjMIMIIlllMlitMUlililHUlTHUHV
El Cap de Servei per a la selecció de cartes dels Rels de l'Orient, és un antic i bondadós funcionari de l'Ajuntament de Barcelona
"El regal desinteressat és,
ben segur, el signe d'un
Nadal emparentat amb la
ciutat del consum que fa,
d'aquests dies, un temps de
sorpresa solidària i tendra. "
senyora fins a l'últim model de Els escolars fan festa d'escola i te¬ rineu idealitzat i surrealista, on el
rentaplats. nen tot el temps per al joc, per tro¬ caçador empaita conills impossi¬
La dita popular que afirmava bar-se, inventar-se històries i córrer bles, les oques es banyen en es¬
que «per Pasqua i per Nadal qui per la ciutat. Els universitaris aprofi¬ tanys de plata de xocolata, el ca¬
res no estrena, res no val», avui ten per posar-se al dia en la feina de ganer està just darrera l'arbre de
és més certa que mai. S'estrena a pensar i envaeixen la ciutat de la nit i la masia, i un bou i una mula te¬
dojo. La moda ens ensenya que els espectacles. nen un protagonisme celestial,
qui no es renova és que no esta Molts ciutadans, a la ciutat dels mentre el cel és el més blau i dau¬
viu i no té «personalitat» en la serveis, tenen uns dies de vacances i rat de tots els cels estrellats da¬
ciutat dels objectes. aprofiten per passar-los en família — munt d'una catifa de molsa.
Nadal, que com a festa popular que agradable la monotonia d'estar- Les cases, els carrers i les boti¬
sempre ha propiciat un pèl d'ex¬ se a casa!— o per anar al camps ge- gues s'engalanen amb verd d'a¬
cés, s'ha transformat avui en la brats, baixar per muntanyes blanques vets, llaços i boles de colors bri¬
Festa del Gran Excés: els torrons de neu de pessebre i endinsar-se en llants.
més cars són els millors, el xam¬ la trama plena de llums d'alguna L'absent natura és, aquests
pany amb més espots de vedettes gran ciutat. dies, la protagonista de taules ben
més actuals és el de gust, els Els cines i els teatres de la ciutat parades, entrades de blocs d'edi¬
menjars més exòtics i complicats estan plens. Els carrers, de gom a ficis o despatxos d'empreses.
són els que queden millor en una gom al centre de la ciutat, acullen els La Fira de Santa Llúcia no
taula dissenyada, els regals més ciutadans que baden davant dels apa¬ deixa de ser una realitat urbana,
inservibles són els més adequats radors i prenen un cafè mentre pen¬ hereva de les fires de les vil.les i
per a uns ciutadans que cada dia sen què compraran o a on aniran. Les comarques que reunien els ciuta¬
tenim més de tot... nits de la ciutat estan especialment dans en un aplec d'intercanvis co¬
Malauradament, encara hi ha animades fins tard... mercials.
pocs ciutadans que opten per un Hi ha qui, encara, practica l'agra¬ I a taula —les grans taules llar¬
consum crític. Però alguna dèca¬ dable vici de la lectura, la visita als gues de família— aquests dies es¬
da, esperem-ho, farà possible un museus i exposicions i fa de les fes¬ tan desterrades les sopes de sobre,
Nadal menys fàtuament ostentós. tes de Nadal un espai privilegiat per les pizzes de motorista, els dinars
El Nadal de la ciutat del con¬ a la relació. congelats i tota la gran muntanya
sum, però, ens ofereix la possibi¬ Tots, en les festes de Nadal, allar¬ d'alimentació plastificada que va
litat del regal: podem sorprendre guem les sobretaules, els pares dedi¬ pervertint els nostres gustos.
l'altre amb allò que desitja, fem quen més temps a estar i parlar amb Desterrats tots aquests, apa¬
pampalluguejar els ulls dels nens els seus fills, els enamorats reviuen reixen les menges que necessiten
i nenes amb joguines, dir que es¬ el foc dels seus encontres amb més llargues hores de preparació i de
timem a través d'un objecte espe¬ força... cocció, com l'escudella barrejada
cialment triat, manifestar el nos¬ La ciutat, aquestes festes, pren de pagès o els pollastres farcits,
tre compromís social fent arribar tota ella un aire de calma allargassa¬ els canalons fets a casa...
allò que és urgent a qui ho neces¬ da que la deixa buida i silent aquells Molts ciutadans, també, senten
sita... El regal desinteressat és, vespres màgics de la de Nadal i Reis, aquests dies ganes de trepitjar
ben segur, el signe d'un Nadal els matins de Sant Esteve... més fort la terra i aixecar els ulls
emparentat amb la ciutat del con¬ I molts ens preguntem perquè no cap a la volta insondable del cel,
sum que fa, d'aquests dies, un hauríem de viure com en unes eter¬ com sempre ha fet la gent del
temps de sorpresa solidària i ten¬ nes festes de Nadal. camp, que sap que la terra és
dra. mare i que en el blau-nit del fir¬
mament s'hi amaguen la pluja i el
El Nadal de la ciutat rural bon temps: els misteris necessaris
El Nadal de la ciutat ociosa de la vida del camp. I, alegres
Els elements més populars de pensen, si aquestes ciutats tan au¬
Ho diu la cançó: «Que en són fes¬ la cultura rural antiquíssima, con¬ tomatitzades i fredes no necessita¬
tes d'alegria». Són dies llargs en què formen encara el nostre Nadal rien una mica de molsa fresca i un
el col·lectiu ciutadà es relaxa per as¬ urbà. El més significatiu és el ruixat que les fertilit-zés amb hu¬
saborir la vida d'hivern. pessebre amb el paisatge d'un Pi- manitat.
"Pensen, si aquestes ciutats "Avui, el Nadal és tots
tan automatitzades i fredes els Nadals en una ciutat
no necessitarien una mica diversa, plural i contrastada.
de molsa fresca i un ruixat Tots són Nadal. Perquè són
que les fertilitzés amb celebracions diferents dels
humanitat. " ciutadans. Tots són cultura
urbana contemporània que
conviu a la ciutat."
Els altres nadals de la ciutat
Hi ha, també, el Nadal de la
ciutat màgica. És el Nadal del tió
que caga regals i llaminadures. El
que continua fent presents els
Reis de l'Orient carregats de re¬
gals d'Occident. El que menja els
dotze grans de raïm quan el nou
any comença. El que, en situa¬
cions ben diferents, fa aparèixer
en els nostres ulls i sobre la pell
cortida dels nostres cors una ona¬
da de sensibilitat, de desig de pau
per sempre, de comunicació inter¬
na, de vida més viscuda o de soli¬
daritat més constant.
Hi ha el Nadal de la ciutat soli¬
dària que aquests dies es mou
amb una intensitat especial per
dir-nos, amb els seus àngels ur¬
bans, que el tercer món es aquí
mateix i el quart món, a la canto¬
nada. Ens recorda que la guerra
es pot evitar i l'armamentisme és
una de les lacres del nostre
temps. Ens parla del magrebí i
del negre com a ciutadans de la
ciutat de tots. És el Nadal dels
valors. El Nadal de la ciutat mo¬
derna que vol créixer i tenir un
lloc significatiu entre els altres
Nadals de la ciutat.
Avui, el Nadal és tots els Na¬
dals en una ciutat diversa, plural i
contrastada. Tots són Nadal. Per¬
què són celebracions diferents
dels ciutadans. Tots són cultura
urbana contemporània que conviu
a la ciutat.
A tots, però, ens agradaria que
en el temps del Nadal, la ciutat
dels Nadals ajudés tots els ciuta¬
dans a fer més tangible allò que
Ramon Llull més desitjava: «Mon
cor, esta casa d'amors».
Bon Nadal d'amors, ciutat
diversa!
Toni Puig
Els grans àpats i els petits pessebres són dos dels costums del Nadal dels noranta
De la teva feina
durant el 1991,
de què estàs
més content/a?
En aquesta casa tan diversa F. Xavier Nieves moure i difondre els valors de
hi ha treballadors municipals a Àrea respecte, tolerància i solidaritat i,
qui agrada treballar. I ho fan d'Esports sobretot, de civisme entre els
en el cada dia monòton de l'any usuaris del centre.
per tirar endavant la fenia que Desenvolupar les tasques prò¬ En
pies del Servei d'Obres i l'apartat d'aspectes nega¬
se'ls encomana. meu tius: el malaurat del
Instal·lacions incendi mes
El funcionari desmotivat, Esportives, com ara
el projecte, «fet nosaltres», de d'agost, que ha tallat la dinàmica
desil·lusionat i sense opinió, per cultural del
s'ha acabat. És llegenda confecció, ideació i estudi centre, i el fet de tre¬
com¬
negra. ballar en un Districte on els polí¬
Una excepció és, avui, una illa plet del Polisportiu La Bàscula,
així tics s'han
com també el seguiment i posat a fer de tècnics i
coneguda.
Als control de les obres alguns tècnics de polítics, amb la
qui treballem a l'Ajunta¬ que s'estan
fent pressió ha
ment ens agrada que ens encar¬ per als Jocs Olímpics, que això comportat per
en es¬ al
reguin bé la feina. Ens treta col·laboració amb el COOB personal municipal.
agrada
poder-la i
fer amb les els seus tècnics.
nostres Penso
aportacions personals a un que és una tasca molt in¬
equip teressant.
de treball. Ens agrada I, a nivell personal tam¬ Montserrat de Ferrer
—i això és més nou— tenir bé
èxit. m'agrada, perquè em permet Districte Ciutat Vella
I veure reflectit el meu
ens agrada passar-ho bé tre¬ propi entu¬
ballant siasme
perquè hi La meva tasca és
posem per la meva ciutat i el seu la del Regis¬
l'energia, les ganes i la profes- engrandiment. tre General de documents i ins¬
sionalitat. tàncies. Pot semblar una feina un
A tall d'exemple, hem dema¬ pèl monòtona, però compensa el
nat a un grup de treballadors Cèsar Gilabert fet de tenir coneixement ampli de
municipals què els ha satisfet les del
Programa Ajuntament- activitats Districte, i
més de la seva feina durant Jocs Olímpics aquesta és una manera d'estar al
l'any 1991. dia.
Llegiu, mediteu i digueu-nos Des del Programa Ajuntament- Enguany s'han arribat a regis¬
si no som un col·lectiu vol Jocs trar 18.000
que Olímpics coordinen documents d'entrada
es totes
fer funcionar allò que fa. I ens les actuacions de
que l'Ajuntament Registre, cosa que fa que la
agrada recordar-ho amb plaer. realitzarà meva feina
en aquest tema. Per a sigui bastant intensa.
mi és una tasca molt El
enriquidora, que m'agrada més és l'alt
tant en l'aspecte personal com grau de col·laboració dels
en meus
el professional, ja que em permet companys i caps. A més, conside¬
col·laborar i ro
aportar el meu tre¬ que és una feina important i
ball en un esdeveniment bàsica,
que serà per això em sento satisfe¬
molt important ta,
per a aquesta ciu¬ aquest any igual que sempre.
tat i que, ben segur, marcarà el
seu futur.
Anna Ortonoves
Jordi Vila Àrea de Proveïments i Consum
Centre Cívic La Sedeta Se'm fa una mica difícil donar
una resposta única perquè la
En els aspectes positius, les meva feina és molt àmplia i di¬
hores de treball en un dels pocs versa —fet pel qual em considero
equipaments culturals on es duu a molt afortunada—. El meu treball
terme l'animació sociocultural a l'Àrea de Proveïments i Con¬
amb projectes lligats al territori, i sum em permet conèixer persones
on es té en compte la participació de molts llocs, de molts sectors,
dels usuaris. Tanmateix, amb la de les quals intento aprendre tant
nostra feina treballem per pro¬ com puc. El que valoro més posi-
 
tivament d'aquest any que deixem Nova vista del Port Olímpic i fragment del Lourdes Alcántara
és l'oportunitat privilegiada que novíssim aeroport de l'arquitecte Bofill. Unitat
he tingut de poder treballar i viu¬ Operativa de la Neteja
re al mateix ritme accelerat i
La informàtica en el meu ser¬
emocionant que està vivint Barce¬ vei m'ha
lona. permès, a més d'infor¬
matitzar les feines habituals del
servei, com ara la realització de
certificacions de recollida i nete¬
Lola Calvo ja, o les «O» —que abans es feien
Districte Sants-Montjuïc manualment—, crear-ne unes
altres que em permeten desenvo¬
Considero que la part més po¬ lupar la meva creativitat: la con¬
sitiva de la meva feina —respon¬ fecció i creació de quadres i esta¬
sable de publicacions— és la dístiques. Tot això fa que es
creativitat, ja que em permet tre¬ trenqui la rutina de la feina admi¬
ballar en el món del disseny i de nistrativa típica, i és això, el que
l'edició. m'agrada més.
D'aquest conjunt destacaria,
especialment, la producció de tres V
llibres editats enguany: «I i II Alex Ballester
Jocs Florals escolars del Distric¬ Gabinet de Premsa
te» i «Cicle Escolar de Teatre i
Titelles del Casinet d'Hosta- A finals del 1990 em vaig in¬
francs». corporar al Departament de Prem¬
Alhora, aquesta mateixa creati¬ sa, i el 1991 ha estat l'any de co¬
vitat es torna en contra teva, ja neixement d'una nova feina, amb
que és molt difícil conjugar les tota l'excitació que això suposa.
necessitats de difusió de cada Les satisfaccions i els neguits han
centre amb els elements i el dis¬ vingut plegats i barrejats, però les
seny que tu has triat. Tot i així, primeres han estat per sobre dels
penso que la polèmica que sor¬ segons. En qualsevol cas, es trac¬
geix enriqueix i dinamitza aquest ta d'una feina en la qual no hi ha
procés. lloc per a l'avorriment i en la que
hi ha tanta varietat que sempre
resulta interessant.
Conxa Rodà
Àrea de Cultura
tacat, tot ha anat com una seda: Alejandra de Habsburgo
Del que estic més contenta, les eleccions municipals no han Gabinet de Relacions Territorials
potser, és que, segons sembla, ara fet trontollar gaire el curs de la
és el moment de la cultura i, tot i feina, les opinions dels tècnics De la feina realitzada aquest
l'escassetat de recursos, hi ha un han estat molt valorades a l'hora any al Gabinet, en destacaria, en
interès i una inquietud pel que fa de refer les estructures organitza- primer lloc, la consolidació de la
a la creació cultural i artística, i a tives i de plantejar les línies xarxa d'Eurociutats.
la seva difusió, tant des de les d'actuació, els pagaments als pro¬ En segon lloc, voldria mencio¬
institucions com per part del pú¬ veïdors s'han pogut fer efectius nar l'organització de la III Con¬
blic. amb tota celeritat, les comunica¬ ferència Mundial de Ciutats
No voldria, però, desaprofitar cions telefòniques són a la punta Històriques, que ha reunit a Bar¬
l'ocasió per remarcar altres as¬ de la tecnologia, els sous s'han celona els representants polítics i
pectes més generals, ja que, real¬ equiparat als de l'empresa i un els tècnics de 38 ciutats d'arreu
ment, aquest ha estat un any des- llarg i optimista etcètera. del món.
Crec que amb la nostra feina El carrer Guipúscoa, des d'aquest any, ja no és el que era.
hem contribuït una mica al fet
que la ciutat de Barcelona faci un
paper més rellevant en l'escena
internacional.
Ángeles Paredes
Formació de Personal
Per començar, he de dir que em
considero una persona molt afor¬
tunada, perquè m'agrada la meva
feina i, a més a més, la faig amb
un equip de treball excel·lent.
De tota manera, si hagués de
destacar-hi alguna cosa en con¬
cret, escolliria els avenços en la
incorporació de la formació als
processos selectius. Tot i així, he
de reconèixer, des de la meva
personalitat de Piscis, que els
cursos selectius han estat les mi¬
llors i, a la vegada, les pitjors ex¬
periències de l'any.
Joaquim Romañach ball,
Gabinet Tècnic de Relacions però, que hauria volgut fer la gestió documental, amb
en millors condicions: de temps i l'objectiu de racionalitzar el cir¬
Públiques i Protocol de mitjans, elements que l'Ajun¬ cuit que fa la documentació al
tament ha de
Més poder oferir als seus llarg de la tramitació. En aquest
que no els aspectes con¬ professionals. sentit, s'ha iniciat una experièn¬
crets, el que més m'agrada de la cia pilot d'introducció de la imat¬
meva feina és poder viure la ciu¬ ge en la gestió de l'expedient i,
tat a prop i ser —encara que molt Montserrat Beltran malgrat les dificultats sorgides,
petita— una part del que s'hi fa i Districte de les Corts pensem continuar treballant en
s'hi viu. aquest camp.
Podria definir 1991 Finalment he de confessar
aquest com que,
un
Mariona Ribalta any de consolidació del si d'una cosa estic
ser¬ especialment
vei d'Arxiu del Districte de Les contenta és del fet que s'ha en¬
Àrea d'Afers Socials i Joventut Corts. D'altra banda, estem dedi¬ carregat el projecte dels nous lo¬
cant molts esforços a l'estudi dels cals de l'Arxiu, que ens propor¬
Fer el Pla Municipal ciona unes bones
per a les fons documentals que custodiem, perspectives de
Dones de Barcelona ha estat la i això és bo perquè revertirà futur
a pel que fa al creixement i
meva feina al llarg d'aquest any. curt termini en profit dels consul¬ millorament dels serveis que ofe¬
Ha estat una feina estimulant rim als ciutadans.
que tors, ja que els permetrà disposar
m'ha premés conèixer persones d'instruments que els facilitaran
molt diverses i comptar amb com¬ l'accés a la documentació.
panys solidaris: tot això ha enri¬ A nivell de Districte hem inter¬
quit i facilitat el meu treball. Tre¬ vingut de manera més decidida en 33
El fred hivern no espanta les A esquiar! Nadal
activitats que es van progra¬ mogut
mant en tots els Districtes de la a Ciutat Vella
ciutat. S'obre una època plena de ne¬
Molts, amb motiu de les fes¬ guits per als amants de l'esquí. Ja
ha El Districte de Ciutat Vella
tes de Nadal, proposen actes als començat a nevar, però no tant
ciutadans fent del ter¬ com caldria
per anar per iniciar la tempo¬ prepara un ball de Nadal, el 17 de
rada. desembre, a «La Paloma». Tots
ritori l'espai familiar en què la De tota manera, la Secció els qui tingueu ganes de ballaruga
ciutadania es relaciona i celebra
el pas de l'any o les seves festes. d'Esquí de Barnaclub —el nadalenca demaneu
club informació al
Centre de Serveis Personals Eras¬
L'Amanida de Notícies de funcionaris del que ja us hem
me Janer. Telèfon: 442 54 05.
d'aquest mes, doncs, està trufa¬ parlat a La MUNICIPAL— ha
da de propostes nadalenques. preparat la temporada amb antela¬
I, amb elles, La MUNICIPAL ció, aconseguint descomptes inte¬
desitja festes de Nadal ressants
us per als seus associats, Nadal a Nou Barris
unes
tendres, amb la la ciutat tant en els forfaits com en la
neu,
guarnida, els regals de la sor¬ compra i el lloguer de material El Districte de Nou Barris pre¬
presa, els ulls de taronja dels d'esquí. para un concert de Nadal per al
i les la nit de reis... Així
nens nenes doncs, ja ho sabeu, si vo¬ dia 20 de desembre a càrrec dels
Fins l'any s'apropa leu fer estalvis a l'hora
a que ga¬ d'esquiar, cors de l'Escola de Música «La
lopant i ple de projectes! no us ho penseu més: contacteu Guineu». El concert es farà al
amb Barnaclub, ronda de Sant Col·legi de Jesús Maria de la
Pere 11. Telèfon: 301 94 94. rambla del Caçador 12.
I, després de la música, podeu
participar o ser espectadors del V
Els objectius Torneig de Tennis de Taula a Nou
de Barris
Sants-Montjuïc que se celebrarà del 27 al
29 de desembre a la Sala de Barri
Virrei Amat, al carrer d'Alcover 6.
Enric Truñó, en el seu discurs Per a informació i inscripcions
de presentació, va fer referència a dirigiu-vos a la seu del Districte,
la gran potencialitat que actual¬ al carrer Dr. Pi i Molist 133.
ment té el Districte, la qual s'ha
d'aprofitar i dinamitzar. Com a
reptes a aconseguir, va destacar, Funcionaris luthiers
entre d'altres, la rehabilitació del
barri del Poble Sec, el desenvolu¬
Els
pament d'una àrea comercial i de germans Ismael i Raúl Ya-
serveis a la plaça Cerdà, comba¬ güe, tots dos del Servei General
tre la droga el de Pla de Restauració al Museu d'Art de
en marc
Municipal de Drogadependències, Catalunya, són dos experts en la
la potenciació econòmica de la seva feina i, a més, també són
Zona Franca i el seguiment dels excel·lents luthiers. La seva afec¬
problemes d'aluminosi detectats ció a la construcció de guitarres
al Districte. ve de lluny, i la seva última crea¬
ció ja duia 20 anys de gestació.
Raúl la defineix així: «A més de
ser bonica, té unes veus celes¬
tials». No hi calen paraules.
34
A Sants, Els agents socials Artistes
un Nadal ja tenen consell reconeguts
per la pau S'ha constituït el Consell per la ciutat
Econòmic i Social de Barcelona,
Sota el lema «Per la pau i sen¬ l'organisme consultiu i de partici¬ Oriol Martorell, en reconeixe¬
se treva», del 2 al 5 de gener es ment a la tasca com a historiador
realitzaran, a les Cotxeres pació que reuneix els agents eco¬
de nòmics i socials de la ciutat. de la música i per la creació de la
Sants, tot un seguit d'activitats
destinades als infants, de caràcter Ajuntament, empresaris i sindi¬ Coral Sant Jordi; Andreu Avel.lí
hi són Artís i
cats «Sempronio», per la seva
lúdic i cultural i amb presents, amb l'objec-
un objectiu tiu d'impulsar la millora i el feina periodística dedicada a la
comú: la pau al món. Les entitats
de desenvolupament de la crònica ciutadana des del 1930; i
Sants volen contribuir vida eco¬
a tan nòmica, social i ciutadana. Fabià Puigserver, a títol pòstum,
anhelat i difícil repte i són les amb motiu dels trenta anys
responsables de l'organització de d'escenografia a Barcelona i en
les diferents activitats. El Distric¬ Premi Comín homenatge a la seva personalitat
te hi col·labora. artística i professional, han estat
als iraquians morts els guardonats amb la Medalla
d'Or al Mèrit Artístic que conce¬
Regal per a deix
En celebrat al Saló de l'Ajuntament.
un acte
Floquet de Neu Cent de l'Ajuntament, les vícti¬
mes innocents del poble d'Iraq
durant la
El guerra del Golf van ser La Diagonal
Floquet de Neu ha celebrat
els 25 reconeguts amb el Premi Interna¬
seus anys a Barcelona amb cional Alfons Comín. El
residència. guardó avança
nova L'espai que el va ser recollit
Zoo dedica al per l'escriptor
goril·la albí s'ha mar¬ cap al mar
roquí Tahar Ben Jelloun, autor
millorat i, amb la instal·lació de d'un llibre de poemes dedicat als
mampares de vidre, redueix La
la se¬ primera fase de prolongació
iraquians, i la pintora iraquiana de
paració entre Floquet i el públic l'avinguda Diagonal fins al
Dia Azzawi, il·lustradora de les mar
que el contempla. ja està enllestida. Els 500
poesies. metres del tram comprés entre la
plaça de les Glòries i el carrer
El Sant Andreu Llacuna, al barri de Poble Nou,
Meccano han costat 525 milions de pesse¬
marca gols la tes, una inversió
a plaça Catalunya promoguda pel
Consorci de la Zona Franca. Des¬
a Montjuïc prés d'aquest tram, se'n seguirà el
No es tracta del famós grup de que va del carrer Selva de Mar
La Unió Esportiva Sant An¬ pop, sinó d'una exposició sobre fins al de Josep Pla, de 425 me¬
dreu, un dels clubs de futbol amb un dels jocs més coneguts: el tres, i, a continuació, els 1.200
més tradició a la ciutat, jugarà Meccano. Finsal dia 22 de desem¬ metres d'avinguda entre Llacuna i
aquesta temporada l'Estadi bre es
a pot veure, en una carpa Selva de Mar. La nova Diagonal
Olímpic. Mentre duren les obres instal·lada a la plaça Catalunya, tindrà, en total, una llargada su¬
de remodelació del seu camp, la mostra
on Meccanocity-Exhibició perior als dos quilòmetres.
s'amplien i renoven les instal·la¬ Europea de Meccano 1991, orga¬
cions i es construeix un nitzada
aparca¬ pel Centre Municipal
ment soterrani, l'equip disputarà d'Iniciatives per al Joc, Casa del
els partits a Montjuïc. Mig. S'hi exposen 250 peces, en¬
tre les quals hi ha reproduccions
de la Sagrada Família, la Torre
Eiffel, el coet Arianne o el Cobi. 35
Amb autobús Material Espectacles
a Collserola per a disminuïts per al Nadal
a Sant Martí
Des de fa alguns diumenges, Les persones amb disminu¬
tots aquells qui vulguin anar al cions tenen un nou servei al seu
Parc de Collserola a respirar aire abast. Es A Sant
tracta del «Centre de Martí, quan s'apropen
net i tenir les millors vistes de la Recursos de Material i Ajudes», les festes nadalenques, la cultura
ciutat, poden fer-ho utilitzant les una associació sense afany de lu¬ s'expressa a través dels «Especta¬
dues línies d'autobús cles
que recent¬ cre, que es troba al Centre de Ser¬ per al Nadal».
ment han entrat funcionament. veis Personals d'Horta, i Es tracta d'un cicle de modali¬
en que
Amb sortida als jardinets del Pas¬ amb el del Consell tats
compta suport —dansa, teatre, música i va¬
seig de Gràcia, els autobusos arri¬ de Districte d'Horta-Guinardó. rietats—, on les arts es combinen
ben fins a Cerdanyola i Molins de Entre les principals del amb la dinàmica d'intercanvi cul¬
tasques
Rei, fent parades als punts més Centre de Recursos destaquen la tural, on la il·lusió i el treball fet
significatius del parc. El nou informació sobre material i apa¬ per les entitats constitueixen la
transport funciona els dies fes¬ rells de tota mena, sobre els llocs raó que fa possible la realització
tius, entre les nou del matí i les on es poden trobar els productes d'aquest programa.
cinc de la tarda, i el bitllet, amb necessaris i quina és la millor
un preu de 150 pessetes, és vàlid forma d'adquirir el material.
per a tot el dia. També es canalitzaran reclama¬ Els premis
cions en el cas de materials que
no acompleixin els requisits mí¬ Horta-Guinardó
La Gent Gran, nims exigibles. Es preveu la crea¬ 1991
ció d'un sistema de distribució de
de viatge material de segona mà. Una de Els
les principals novetats és la guardonats pel jurat
con¬
L'Ajuntament ha convocat una nexió amb els participants •d'aquesta cinquena edició dels
en un Premis han estat l'Associació Ex¬
nova edició del programa de projecte d'auto ocupació, que han cursionista
Viatges per a la Gent Gran, una desenvolupat diferents sistemes d'Etnografia i Folklo-
rede
electrònics Montbau,
adaptar els per la tasca de re¬
iniciativa que subvenciona les per apa¬
rells més simples l'ús dels dis¬ cuperació de festes i tradicions;
sortides organitzades per a el Centre de Cultura
minuïts. Popular
l'INSERSO a aquelles persones Montserrat, per la llarga tasca de
més grans de 65 anys amb ingres¬ promoció de la dona, en el 25è.
sos inferiors o iguals al salari mí¬ aniversari de la seva fundació;
nim interprofessional. S'hi ofe¬ Jazz i Cinema Desideri Díez i Joan Corbera han
reixen més de 2.000 viatges, amb Can Deu rebut el
a premi «ex aequo» per la
destinació a Andalusia, les Illes seva labor de recuperació i divul¬
Balears, Llevant, Múrcia i Cata¬ gació de la història dels barris
lunya, subvencionats fins a un 80 En la línia de dinamització cul¬ d'Horta i del Guinardó. I, com a
per cent de l'import. Les sol·lici¬ tural que segueix el Centre Cívic Premi d'Honor, el Centre Parro¬
tuds es poden presentar fins al 5 Can Deu de Les Corts, aquesta quial d'Horta en el seu 125è ani¬
de desembre al Servei d'Informa¬ tardor s'han organitzat sengles versari,
ció de l'Àrea per la promoció de la cul¬
d'Afers Socials, al cicles de Jazz i de Cinema. El tura i el foment de la participació.
carrer Ferran 32. Els viatges es primer, que s'anomena «Nits de
faran els mesos de febrer, març i Jazz a Can Deu», ha finalitzat el
abril. passat 11 de desembre, ha comp¬
tat amb l'actuació de quatre con¬
certs setmanals. «El Cinema dels
divendres» ha estat el cicle dedi¬
cat a il·lustrar el taller de Tecno¬
logia i Societat.
LTMAE tanca deu Un funcionari Més reis
anys de formació fa d'àrbitre a la Gran Via
a
Amb un cicle de deu conferèn¬ Belgrad Des del 21 de desembre fins al
cies sobre les diferents maneres 6 de gener, tots els reis mags de
d'enfocar el treball sociocultural Carles Falcón, treballador de Barcelona
l'Àrea poden encarregar les
per connectar amb les sensibili¬ d'Esports, ha anat a arbi¬ joguines i els regals a la Fira de
tats dels ciutadans dels trar el darrer
noranta, novembre, com a àr¬ Reis de la Gran Via. Enguany, les
l'Institut Municipal d'Animació i bitre principal, el VI Torneig In¬ parades sol·licitades al Districte
celebració de ternacional Biennal d'Escacs
Esplai tanca la de l'Eixample han batut tots els
l'aniversari de la seva creació «Investbanka-Beograd '91". rècords.
com a centre especialitzat Si
en la jugar a escacs demana con¬ Un total de 583 parades ofe¬
formació pública les centració, fer-hi d'àrbitre deu po¬
per a orga¬ reixen joguines, productes artesa-
nitzacions no lucratives de la ciu¬ sar tots els sentits en acció, oi, nals i productes tradicionals, com
tat i els serveis socioculturals senyor Falcón? ara els xurros i la xocolata, en
municipals. una superfície aproximada de
1800 metres quadrats.
Catàleg
Un Nadal de vídeos socials
amb molta Ha arribat
gràcia
L'equip Vídeo de l'Àrea el Nadal a
Gràcia d'Afers
moltes activi¬ Socials i Joventut ofereix
prepara
a tots els interessats el catàleg de Sarrià-Sant Gervasi
tats per viure un Nadal amb mar¬
Les diferents entitats del les seves realitzacions. Hi
xa. podreu
Districte celebraran les festes trobar vídeos sobre infància, gent Podreu visitar el pessebre
na¬ fet
dalenques amb gran varietat i gran, drogadependències, expe¬ pels alumnes de les escoles Costa
riències comunitàries... i Llobera, Dolors Monserdà-Santa
profussió d'idees. Mozart, per L'últim vídeo Pau, Scuola Italiana,
exemple, estarà Orlandai i
present a la sala produït: «Les
de plens del Districte amb un prestacions bàsiques dels Serveis Taber, que s'exposarà des del dia
celebrarà el dis¬ Socials». Per a més informació 19 de desembre al Casal de Sar¬
concert que se
sabte 20 de desembre rià.
a càrrec del truqueu a Victòria Maldonado.
Telèfon 402 21 66. Els més
Grup Instrumental de Cambra. petits del Districte
també es podran apuntar al Casal
Infantil del Nadal, amb ludoteca,
La 25 anys de fira a espectacles i la presència d'un
Municipal, carter reial.
enquadernada la Sagrada Família I per acabar-ho d'arrodonir, a
la sala de plens de l'Ajuntament
Els col.leccionats Des del 6 al 23 de
qui tingueu desembre, la de Sarrià, hi podreu escoltar el
Concert de Nadal, el dia 18 de
tots els números Fira de Nadal de la
apareguts, Sagrada Fa¬
us
oferim mília està oberta desembre, amb l'actuació de la
una enquadernació per comprar
gra¬ tots
els elements tradicionals d'aques¬ coral Antàrtida.
tuïta. Cal que els feu arribar a la
tes dates. Un total de 251
Regidoría de Presidència, Plaça parades
Sant ofereixen
Jaume, 2a. planta, indicant els seus productes de
el nom, l'adreça i el telèfon per al verd, pessebres, guarniments i ar¬
lliurament. tesania en una superfície de prop
de metres
Heu de trametre'ns del número mil quadrats.
1 fins al 18, abans del 31 de ge¬ Aquesta fira compleix ara els
seus 25
ner del 1992. anys.
Joc de l'escala Per jugar-hi calen de dos a quatre jugadors, una fitxa de diferent color per a cadascun i un dau. El pri¬
mer que arriba a la casella 84 és el guanyador.
38
Aferrats
a la poltrona
En Feliu havia quedat amb la També duia la cadira aferrada al landa mentre dinaven i van que¬
Iolanda que la recolliria a la Casa cul. Curiosa coincidència! dar de trobar-se l'endemà per as¬
Gran per anar a dinar. Feia dies En arribar al replà de l'edifici sistir, expectants, al torneig cadi-
que no es veien i necessitava una nou, però, va deduir que no era raire.
sessió per contrastar rumors. una eventualitat sinó que es trac¬ L'endemà a la Plaça de Sant
En passar pel costat del Saló tava d'una qüestió estructural. Jaume hi havia molt d'enrenou.
de Cròniques es recordà de la Una munió de Coordinadors i Di¬ Dalt d'un gran empostissat adoss¬
vaca i de les mesures excepcio¬ rectors de Serveis, Gerents, Se¬ at a la façana de l'Ajuntament hi
nals de seguretat. Clogué els ulls cretaris Executius, Assessors havia els setials de l'Alcalde i
uns instants i li vingueren les Tècnics i altres càrrecs de con¬ dels tres tinents, i tot d'andròmi¬
imatges dels barnussos multico¬ fiança s'hi havien concentrat fu¬ nes de megafonia. Amb tanques
lors que exhibien fins feia poc els riosos. Discutien a cor què vols s'havia delimitat un espai central
funcionaris. Ara tot tornava a ser sobre el cartipàs i les seves con¬ de joc. Els de Tallers Municipals
normal i rutinari. Bé, ho sembla¬ seqüències organigramàtiques. Hi van començar a instal·lar cadires
va. Perquè en reprendre el pas se havia cadires de tota mena: buta¬ dins del clos de joc. Les primeres
li creuà un Coordinador de Ser¬ ques angleses estil Hepplewhite, eren poltrones de gran vistositat:
veis amb una cadira de braços en¬ «méridiennes» amb ballaruga, ca¬ una butaca estil Chester amb bra¬
ganxada al cul. Era una poltrona napès, butaques d'orelles, «chai¬ ços, un llit de repòs (méridienne)
«bergère» d'estil Lluís XVI tardà, ses longues», poltrones d'estil amb peus de sabre i capçalera de
de faig lacat amb marquetería de Isabelí, triclinis, banquetes de ti¬ bàcul, una cadira Consolat amb
fusta de boix, amb el respatller sora, sofàs encoixinats, butaques respatller rectangular i potes da¬
encoixinat i coixí de plomes, les eduardianes, divans «grand bor¬ vanteres tornejades en forma de
potes davanteres de balustre i les ne», llits en barqueta i marquete¬ fus, una butaca d'orelles amb re-
posteriors de sabre. Era una pol¬ ría de palissandre brasileny, gan¬ posa-peus, un triclini romà, una
trona ben bonica, i feia cara de dules, taburets d'altura regulable «chaise longue», una poltrona
ser extraordinàriament còmoda. i cadires plegables. Qui més qui d'estil Lluís XVI de faig lacat,
Perquè la duia aferrada d'una menys havia agafat apreci a la una butaca eclèctica encoixinada
banda a l'altra? En Feliu va pen¬ seva cadira i ningú no estava dis¬ que tenia les potes davanteres tor¬
sar que amb la redistribució de posat a deixar-la. I si algú accep¬ nejades en buirac i els braços
despatxos que tenia lloc després tava de deixar-la era, evident¬ amb esfinxs esculpides... Eren,
d'un decret de cartipàs, el pobre ment, per obtenir-ne una de certament, les millors cadires que
Coordinador no havia pogut dis¬ millor. Els allà presents entre¬ disposava l'Ajuntament. Algunes,
posar de camàlics i s'havia vist creuaven mirades de desconfiança sorprenentment, duien un rètol on
obligat a traslladar ell mateix els mentre s'aferrissaven intensament es llegia «reservada». La majoria
mobles. O que el reajustament a la poltrona que duien. de càrrecs de confiança malfiaven
pressupostari havia portat el Se¬ En aquells moments es va acor¬ de les seves capacitats per obte-
gon Tinent d'Alcalde a vendre's dar que ja n'hi havia prou d'enre¬ nir-les però es disposaven a una
el mobiliari municipal per incre¬ nou, que l'Alcalde havia decidit lluita ferotge per no quedar-se
mentar les fonts d'ingressos, i resoldre el problema d'una mane¬ dempeus.
que l'escassetat de seients porta¬ ra imparcial, ràpida i definitiva Va arribar l'àrbitre i els va in¬
va tothom a no deixar anar el convocant per l'endemà a la dicar que comencessin a córrer al
propi. Plaça de Sant Jaume la celebració voltant de les cadires. Hi havia el
Això pensava fins que va veure del Torneig o Joc de les Cadires doble d'aspirants que de cadires.
travessar un Director de Serveis per decidir quina corresponia a Ara els feia apressar la marxa, ara
amb una magnífica cadira en gòn¬ cadascú. El joc de les cadires? els feia anar a poc a poc. Alguns,
dola, de respatller arrodonit i en¬ Alguns preguntaven en què con¬ malgrat una aparença notable-
voltant, amb braços en forma de sistia i d'altres, els més xiruques, mént atlètica, esbufegaven a cau¬
cignes esculpits i fusta daurada, que ja hi havien jugat a la seva sa potser de la seva poca cilindra¬
potes davanteres i posteriors en infantesa, preveien moments de da política. Fins n'hi ha que van
forma de sabre, que li recordava gran tensió. La concentració es va abandonar la correguda. Mentre
el mobiliari que havia vist l'estiu desfer i en Feliu va continuar el giravoltaven miraven amb atenció
passat al Castell de Saint Cloud. seu camí. Ho va explicar a la Io¬ la cadira preferida, i quan pas-
"El joc de les cadires?
Alguns preguntaven en què
consistia i d'altres, els més
xiruques, que ja hi havien
jugat a la seva infantesa,
preveien moments de gran
tensió. "
saven a prop d'ella el cor els ba¬ Tots els càrrecs amb els res¬
tegava més que mai. Però, en pectius seients van pujar llavors a
allunyar-se, es mossegaven els l'empostissat i s'els va registrar
llavis pensant que havien perdut la poltrona per procedir al nome¬
una ocasió excel·lent i que, qui nament. Fet aquest tràmit, es van
sap?, a la millor gaudirien d'una instal·lar ordenadament darrera la
nova ocasió. L'àrbitre no va ser presidència per escoltar atenta¬
gens indulgent perquè els va fer ment la lectura dels Decrets d'Al¬
córrer una bona estona. I quan ja caldia. Aquesta va ser la part més
pensaven que correrien una eter¬ avorrida.
nitat, sense que ningú no s'ho En Feliu, que no s'havia perdut
imaginés, es va sentir el crit tan cap instant de l'acte, va mirar en¬
desitjat: «A seure!». Tots van fer laire i va veure com un colom vo¬
un bot fins a la cadira preferida o, lava cap al carrillo del Palau de la
ressignadament, a la que tenien Generalitat. Podia tractar-se d'un
més a prop. Alguns seien a la fal¬ colom missatger que havia fet
da d'altres, d'altres s'havien en¬ d'espieta? Es va girar una mica i
cabit a la mateixa poltrona i dis¬ va mirar els finestrals de la seu
cutien qui havia estat primer, del Govern de Catalunya. En un
d'altres s'havien assegut distreta¬ d'ells hi va veure força enrenou.
ment a les cadires reservades i Fixà la vista i s'adonà que hi ha¬
s'havien hagut d'aixecar resig¬ via el President i la plana major
nats, alguns ni tan sols havien po¬ del seu partit que miraven atenta¬
gut seure... Els triomfadors seien ment les cadires instal·lades so¬
aferrissats i amb cara de satisfac¬ bre l'entarimat senyalant ara la
ció, i els perdedors sortien del una ara l'altra. De primer no en¬
clos moixos esperant la segona devinava quin interès podia tenir
ronda. el President per les cadires, però
La segona ronda no es va fer aviat va deduir que ja les estaven
esperar. Aquesta vegada les cadi¬ repartint per si el 95 accedia a
res ja no eren tan nobles. Dins el governar la ciutat de Barcelona.
clos hi van posar un sofà conven¬ En Feliu tornà a mirar l'empos¬
cional, una butaca giratòria, una tissat i li va semblar veure que
«chaise longue» de lona, un sofà, l'Alcalde alçava la vista cap a la
un balancí, una cadira avantguar¬ finestra on hi havia el President i
dista d'Oscar Tusquets un pèl in¬ que li picava l'ullet amb una ria¬
còmoda, una cadira-director, una lleta de complicitat.
gandula... I es va repetir la ma¬
teixa cerimònia amb menys ex¬
pectació.
Mitja dotzena de càrrecs de Jaume Colomer
confiança van quedar sense
seient, però l'Alcalde, en veure-
ho, els va fer portar un taburet
encoixinat, una banqueta estil
romà, una cadira plegable, un
puf, una cadira de boga i un tabu-
ret-estudi d'altura regulable.
Tothom va tenir seient! De fet,
a la Casa Gran, un càrrec de con¬ Tres models de poltrona per rigorós ordre
fiança no es queda mai sense jeràrquic: la de regidor, la de coordinador
poltrona. de serveis i la de director de serveis. 41
Agenda cultural: • Exposició del Pessebre de Activitats de Formació
Suro. Museu del Monestir de Pe- de la Guàrdia Urbana
dralbes de mitjan desembre al
Exposicions: 2.2.92. Adreçats als comandaments
— subinspectors, oficials, sub-
• Continua «Desenari», exposi¬ • «Volumètrica Pla. Viatge Pla oficials, sergents—.
ció resum dels deu últims anys de pels Països Catalans»: Mostra
l'obra del pintor Antonio Saura. d'escultures. Centre Cívic Casa • Presentació del COOB: orga¬
A l'espai 2 del Palau de la Virrei¬ Elizalde, del 17.12.91 fins al nització i funcions.
na, fins al 12.1.92. 7.1.92.
• La seguretat dels Jocs Olím¬
• Continua, també, l'exposició pics.
de l'obra d'Antoni Tàpies «Certe¬
ses Sentides» corresponent al pe¬ Agenda de formació: • Pla Estratègic de Circulació
ríode de l'any 1991. Fundació Tଠper als Jocs Olímpics.
pies fins al 5.1.92.
IMAE: • L'Ordenança de Circulació de
• «La Stanza Vede», exposició Barcelona.
de dibuixos de Jannis Kounellis. Programa Treballadors Munici¬
Fundació Tàpies fins al 5.1.92. pals: • La llei de Policies Locals.
• «Cercles», instal·lació de Pep • Sessions d'assessorament per Formació Permanent, dirigida
Camps exposada al carrer. Orga¬ a l'equip de treball social del bar¬ als monitors de formació:
nitzada pel SAT, fins al 31.12.91. ri de Porta. Dies 27 de novembre
i 4, 11 i 18 de desembre. • Formació de Formadors: reci¬
• «Art-à-Porter». Apunts i in¬ clatge I i II
vestigacions d'Alícia Torno sobre • Matí de treball: Presentació
la moda. Museu Tèxtil i d'Indu¬ del projecte "Cultura i regions". (la resta de cursos són els ma¬
mentària, fins al 7.1.92. 13 de desembre. teixos que els adreçats als coman¬
daments)
• Exposició de les escultures • Matí de treball: "La violència
premiades amb el Premi Miquel dels joves". 18 de desembre.
Casablanca 1991. Centre Cívic Formació d'Especialitats:
Sant Andreu, fins al 31.12.91.
Programa Ciutat: • Curs de conducció evasiva i
• Exposició col·lectiva d'es¬ protecció.
cultures de mestres, antics alum¬ • La direcció de recursos hu¬
nes, alumnes actuals i professors mans, clau de l'èxit d'un projecte • Curs bàsic per a ensinistra-
de l'Escola Massana. Capella de Dies 16-18 de desembre. 13, 15, dors de gossos.
l'Antic Hospital, des del 4.12.91 20, 22, 27, 29 de gener i 3 de fe¬
fins al 4.1.92. brer. • Cursos de català (nivells a, b i c)
• Exposició de 26 projectes i • Anàlisi de la vida urbana. • Cursos de pràctiques de tir.
maquetes de Frank O. Gehry. Dies 17 i 19 de desembre. 9, 14,
Fundació Joan Miró, del 12.12.91 16, 21, 23 i 30 de gener.
fins al 2.2.92.
• Exposició de l'obra de l'es¬
cultora japonesa Aiko Miyawaki.
Fundació Miró, del 12.12.91 al
2.2.92.
Orquestra
Ciutat de
Barcelona
García Navarro
Director Titular
GENER
11 12
Dissabte Diumenge
19 h 11 h
SALVADOR BROTONS, director
AGUSTÍN LEÓN ARA, violí
Beethoven
Egniont. Obertura
Mendelssohn
Concert per a violí i orquestra, op. 64
Brotons
Moviment simfònic núm. 7
Obstinació, op. 56 (Estrena)
Brotons
Simfonia núm. 2
17 18 19
Divendres Dissabte Diumenge
21 h 19 h 11 h
GARCÍA NAVARRO, director
RAFAEL OROZCO,piano
Brahms
Concert num. 1
per a piano i orquestra, op. 15
Beethoven
Simfonia núm. 3. op. 55
24 25 26
Divendres Dissabte Diumenge
21 h 19 h 11 h
GARCÍA NAVARRO, director
SOLISTES A DETERMINAR
CORAL CARMINA
0osep Vila, director)
Granados
Dante, op. 21
Granados
Goyescas. Òpera en versió de concert .
(75 anitmari de la mori d'E. Granados)
317 10 96
INFORMACIÓ/ INFORMATION
Ajuntament HíF de Barcelona 268 10 00
Institut Municipal de Música ENTRADES/TICKETS
1
) r-
J
( El '92 us, convida
a estar presents activament
en els Jocs Olímpics de Barcelona,
en
i l'Expo Universal de Sevilla
i en la Capital Cultural de Madrid.
I a passar-se-la bé a la Barcelona
que hem construït
en aquests últims anys!
J
J
JULIOL
/V0VÊMBRE
Ajuntament de Barcelona
de Barcelona