A l'estiu,
cada dia
al Grec!
Els directors
també van
a col·legi
Miquel Argimon,
un home de les
Comunitats
Europees
El Registre
General,
la porta d'entrada
a l'Ajuntament
Què us semblen
els Casals d'Avis?
El safareig
municipal
del funcionari
Romagosa
La Barcelona
que fa esport
La Pompeu Fabra,
una universitat
al cor de la ciutat
Una ciutat com Barcelona té molts llocs que són interessants de visitar i conèixer. Es un;
ciutat que gaudeix de grans atractius. El Banc de Sabadell també hi és present
per a donar el millor servei i ser prop de tothom.
A Barcelona hi ha molts centres d'interès, entre ells 50 Oficines del Banc de Sabadell.
BANC DE SABADELL. Un Banc amb seny.
BANC DE SABADELL
• Aribau, 171 • Balmes, 306 • General Mitre, 103 • Muntaner, 550 • Raça Lesseps, 3-5 • Ronda Sant Pere, 56
• Avda. Marquès • Bruc, 93 • Gran Via de les Corts • Padilla, 238 • Plaça Virrei Amat, 1 • Ronda Universitat, 37
de l'Argentera, 13 • Capità Arenas, 26 Catalanes, 549 • Padilla, 316 • Raça Orfila, 6 • Sants, 178
• Avda. de Madrid, • Comte Borrell II, 87 • Guipúscoa, 101 • Paris, 118 • Pol. Indus. • Sardenya, 509-511
211-213 • Creu Coberta,80 • Magatzems 3a subz. • Passeig de Gràcia,36 Zona Franca- • Sicília, 299
• Avda. Diagonal, 644-646 • Edf. Terminal TIR- Franca, sector C, • Passeig Maragall, 156 Mercabarna local 6 • Travessera de Gràcia, :
• Avda. Josep Port de Barcelona C/5,51 • Passeig Maragall, 49 • Rambla ue- • Travessera de
Tarradellas, 89 • Fabra i Puig, 56 • Major de Sarrià, 61 • Passeig de Sant Catalunya, 115 Les Corts, 237
• Avda. Meridiana, 20 • Gran de Gràcia, 90 • Mallorca, 156 Joan, 169 • Rambla Poble Nou, 108 • València, 110
• Avda. Paral·lel, 88 • Gran Via de les Corts • Mallorca, 556 • Passeig de la Zona • Rambla Sant Josep, 75 • Via Laietana, 47
• Baixada de la Rana, 29 Catalanes, 435 • Muntaner, 336 Franca, 141 • Roger de Ror, 132
13
m
h-3 1991
President: Ganyotes No te la perdis, la verbena que inaugura l'estiu. 4
Guerau Ruiz Pena
Consell Assessor: Editorial Serra Martí, al pòrtic de quatre anys de 5
Francisco Longo, Ferran Mascarell, projectes.
Ell
José Luis Giménez, ja hi és. Altres canvien
Josep M. Figueras, no d'organització. Però
tots
Manuel de Fom, Manuel plegats continuarem la feina.
Tuüí,
Enric Casas, Angela Vinent, Fets i projectes Eleccions
Carme Municipals a Barcelona. 6
Turró, Manuel Villalante. Algunes dades significatives.
Director:
Toni Puig Els quatre Museus i espais 1879-1935. Una exposició 8
cantons fotogràfica.
Coordinació: Unes fotos que expliquen els nostres museus actuals.
Irene Pagès
Adjunta a Redacció: A l'estiu, cada dia al Grec! 9
Dolors Pinart Com cada estiu, és clar, però amb nous espectacles.
Edita: Els directors també van a col·legi. 10
Regidoría de Presidència I l'escola els predisposa a millorar la feina diària a
Ajuntament de Barcelona l'Ajuntament.
Autoedició, fotomecánica
i impressió: Sagrada Família: un nou concepte de mercat. 11
Un model trencador amb torre i
Impremta cúpula.
Municipal. Exp.9154048
Dipòsit legal: B. 14.742-1990 Entrevista Miquel Argimon, un home de les Comunitats 12
Disseny gràfic: Europees.
Ferran Cartes/Montse Plass Es a la Diagonal de Barcelona, a l'oficina de la
Comissió de les Comunitats Europees, i ens explica
Maquetació: el projecte d'Europa.
Beatriz González
Fotografia: Ajuntament El Registre General, la porta d'entrada a 17
Jaume Soler, endins l'Ajuntament.
Oficina Tècnica d'Imatge, Una porta oberta per a la tramitació de qualsevol
Antonio Lajusticia petició documentada.
Col·laboren en aquest número: Des de La Pompeu Fabra, una universitat al cor de la 21
Blas Alascio, Miquel Argimon, la ciutat ciutat.
Víctor Blanes, Txema Castiella, Ara la universitat dels estudiants i els professors
Joan Torres, Francesc Infante, també revitalitzarà Ciutat Vella.
Júlia Lorenz, Isidre Monés,
Anna Ortonoves, Picanyol, Dossier La seguretat ciutadana a Barcelona. D/97
Rafael Torrella. Coneixes el "Model Barcelona" de seguretat? El
dossier te'l fa conèixer pràcticament i teòricament.
A la secció Debat Obert:
Maria Alarcón, Pepa Ballada, Reportatge La Barcelona que fa esport. 23
Josep Bòtia, Manuel Carilla, Us presentem tres equipaments que tenen de tot, i
Narcís de la Pasión, Dolors Espinal, pel que sembla, estan molt ben gestionats i amb molta
Juan García, Lleonard Hereter, participació.
Madrona Martisella, Josep Moratalla,
Domènec Perafarrer, Pau Ribé, Debat obert Què us semblen els Casals d'Avis? 30
Josep Rizo, Joaquim Rocaful, Es la pròpia gent gran qui opina.
Glòria Salillas, Asunción Sanjuan,
Porfirio Sastre. Amanida Fresques com les cireres del juny! 34
de notícies
Adreça:
Plaça de Sant Jaume, Taula de joc Amb noves propostes d'endevinació. 38
Regidoría de Presidència.
08002 - Barcelona El funcionari El safareig municipal. 40
Tel. 302 42 00 Romagosa Va d'obres, de ploreres, de m'han dit que...
 
Serra Martí,
I al pòrtic
de
M quatre anys
de projectes
El recordarem per moltes co¬ I el número que, últimament,
ses. Però especialment per una: ha esdevingut mític: 93. L'any de
els seus detze anys de regidor en la ciutat per ser usada a ple rendi¬
una època —sobretot aquests da¬ ment. L'any de la nova Barcelona
rrers quatre anys— en què Barce¬ del 2.000, que ens demana un so-
lona ha fet una constel·lació breesforç d'imaginació i un plus
d'obres impensable. Ell estava de qualitat en tots els serveis mu¬
allà. Quan Barcelona es posava nicipals.
guapa en les seves façanes, quan Aquest mes de juny, amb la
es van unir les rambles fins a di¬ formació del nou Consistori Mu¬
buixar un fil de passeig al cor de nicipal sorgit de les urnes demo¬
la ciutat, quan la ciutat vella es cràtiques, ens trobem en un pòrtic
transformava en ciutat habitable, que demana el disseny estratègic
quan els barris de l'especulació —sense errors— de la feina per
florien en parcs i avingudes, quan als propers quatre anys. El Carti¬
els ciutadans es tornaven a ena¬ pàs Municipal és, sens dubte, la
morar de la seva ciutat... Ell esta¬ primera gran eina,
va allà. Amb un equip de govern Caldrà deixar, abans de marxar
municipal i un equip de feina de vacances, enfilades les agulles
quotidiana. de tots i cadascun dels projectes.
Recordarem, també, altres polí¬ Amb el millor fil de servei. I, se¬
tics i treballadors que canvien de gurament, donar les primeres
feina i deixen l'Ajuntament. Ara puntades.
ens cal agafar les seves torxes i I en aquest esforç renovat per a
continuar la feina urbana per aca¬ quatre anys més de feina munici¬
bar la ciutat física i millorar qua¬ pal, seguirem la manera de treba¬
litativament i quantitativament la llar de Serra Martí i la seva cons¬
ciutat immaterial: la de la creació tant dedicació, per tractar
cultural, les mentalitats obertes, d'avançar en la qualitat del medi
la solidaritat constant, l'ús actiu ambient, en l'àccessi-bilitat a
del temps lliure, les associacions l'habitatge, en la seguretat ciuta¬
ciutadanes amb projectes, la for¬ dana, en la qualitat dels serveis
mació permanent, la llibertat com públics, en la cultura per a tots,
a fita o la qualitat de vida com a en el benestar social, en la infor¬
projecte personal i de l'entorn. mació i la comunicació, en els
I per fer tot això hem de ser models de direcció i de treball en
molts: hem de ser-hi, de manera equip, en la promoció professio¬
especial, tots els qui treballem a nal...
l'Ajuntament de Barcelona. Hi Feina no ens en falta.
han de ser els ciutadans, és clar! Per tant: "música, ■
I les organitzacions no lucratives maestro!" |
de la ciutadania. I els empresaris.
I els treballadors culturals, so¬
cials i tècnics. I les universitats, i
les altres institucions de l'admi¬
nistració...
Tenim al davant quatre anys de
feina per la ciutat. Amb un repte
a l'abast de la mà: els Jocs Olím¬
pics. Un Jocs que pensem que
l'Ajuntament en el seu conjunt ha
d'interioritzar molt més.
m
CZ2 Eleccions
O
'g Municipals BARCELONA
a Barcelona
i
f-Z-H
Els partits
que van participar Regidors electes a la ciutat
en les eleccions:
PSC (PSC-PSOE) Artur Mas i Gavarró
AB Alternativa Pasqual Maragall i Mira Josep M. Samaranch i Kirner
para Barcelona Lluís Armet i Coma Sara Blasi i Gutiérrez
Joan Clos i Matheu Jordi Bonet i Agustí
AR Aliança Marta Mata i Garriga Joan Colldecabra i Ortiz
per la República Joaquim de Nadal i Caparà Teresa Perelló i Domingo
Josep M. Serra i Martí * Fèlix Amat i Parcerisa
BV Barcelona Verda Juanjo Ferreiro i Suarez Antoni Marcet i Rocabert
Joan Torres i Carol Daniel
CiU Convergència i Unió Fabregat i Lorente
Antoni Santiburcio i Moreno Modest Batlle i Girona
CDS Centro Democrático Enric Truñó i Lagares Joan Puigdollers i Fargas
i Social M. Aurèlia Capmany i Farnés Joan Antoni Audet i Novell
Albert Batlle i Bastardas Josep Lluís Olmedo i López
CRC Centre Radical Guerau Ruiz i Pena Jaume Alsina i Oliva
de Catalunya Xavier Valls i Serra
Oriol Bohigas i Guardiola PP
ERC Esquerra Carolina Homar i Cruz Enrique Lacalle Coll
Republicana Josep Espinàs i Xivillé Aleix
de Catalunya Núria Gispert i Feliu Vidal-Quadras i Roca
José Alberto Fernández Díaz
Francisco Narvaez i Pazos Emilio Álvarez Pérez
IC Iniciativa Joan Fuster i Sobrepere
per Catalunya * Xavier Casas Masjoan
IC
LV-H Los Verdes cru Eulàlia Vintró i Castells
Lista Ecologista- Antoni Lucchetti i Farré
Humanista Josep M. Cullell i Nadal
Josep Caminal i Badia Francesc Vicens i Giralt
PASE Partido
Acción Social
Evangelista Resultats a la ciutat de Barcelona (%)
PC Plataforma
(PCE-ML) d'Esquerres Electors Votants Partie. PSC CIU PP 1C Altres
PCC Partit TOTAL 1.373.364 766.465 55'8 42'8 34'0 9'8 6'4 7*0
dels Comunistes Ciutat Vella 82.948 40.775 49,2 49,2 29,3 8,0 5,7 7,7
de Catalunya
Eixample 237.274 137.977 58,2 31,0 45,0 11,2 5,8 6,9
PORE Partit Obrer Sants-Montjuïc 148.273 79.346 53,5 46,2 31,4 7,5 7,2 7,7
Revolucionari Les Corts 71.401 41.521 58,2 30,8 43,4 14,2 5,1 6,6
d'Espanya
Sarrià-St Gervasi 123.553 76.796 62,2 19,5 53,6 16,7 3,9 6,4
PP Partido Popular
Gràcia 108.441 62.392 57,5 33,8 43,3 8,1 6,7 8,0
PSC Partit Horta-Guinardó 153.527 83.807 54,6 51,1 26,1 8,3 7,1 7,5
dels Socialistes
de Catalunya Nou Barris 156.518 82.470 52,7 62,0 16,1 7,9 7,7 6,3
PST Partido Socialista Sant Andreu 116.517 64.770 55,6 50,4 27,1 7,8 7,5 7,1
de los Trabajadores Sant Martí 174.912 96.611 55,2 55,1 23,4 8,1 6,7 6,7
UCC-PED Unidad Centrista Distribució Regidors 20 16 4 3 -
Catalana
Nota: els percentatges són sobre votants. Font: Servei d'Estadística. Ajuntament de Barcelona
Participado als Districtes
□ 49.1 a 53 (2)
m 53. i a 57 (4)
m 57.1 a 63 (4)
Museus "L'exposició il·lustra, amb
imatges representatives, els
i espais canvis més importants que
abarcaren aquella època. "
1879-1935.
Una exposició
fotogràfica
La ciutat de Barcelona va mos¬ Espais que s'integraven amb
trar interès pel col·leccionisme els materials exposats, canvien la
des de ben aviat, i exemple seva fesomia per a acollir altres
d'això en són tant les considera¬ col·leccions. Edificis que podrien
bles col·leccions privades com la semblar indestriables dels fons
voluntat museística, que es con¬ que guardaven han desaparegut
cretà en la creació, el 1879, del emportant-se amb ells el record
Museu Provincial d'Antiguitats a d'una època.
la Capella de Sta. Águeda o la del L'exposició fotogràfica Mu¬
Museu Martorell al Parc de la seus i Espais. 1879-1935, que es
Ciutadella el 1882. Posteriors in¬ presenta al Museu Tèxtil i de la
terpretacions de les disciplines Indumentària amb motiu del Dia
científiques, i la voluntat de dotar dels Museus, no vol ser un recull
els museus d'una lògica expositi¬ exhaustiu de totes les instal·la¬
va, dugueren a moviments de les cions que han tingut aquests cen¬
col·leccions que s'hi guardaven i tres al llarg de la seva història, ni
a la creació de nous museus. de totes les fotografies que se
Una de les constants fou, però, n'han fet, sinó que, com indiquen
l'aprofitament de construccions les dates, abarca des del Museu
ja existents per instal.lar-hi les Provincial d'Antiguitats, consti¬
successives interpretacions mu- tuït el 1879, fins als inicis de la
seogràfiques, i així edificis gaire¬ Guerra Civil, il·lustrant amb
bé emblemàtics contingueren di¬ imatges representatives els canvis
versos museus en un termini de més importants que abarcaren
temps potser massa breu. aquella època. Quedaria agrupada
La presència de la fotografia d'aquesta manera la tasca duta a
en la pràctica d'investigació terme per la Junta de Museus del
d'aquests centres ens permet, 1901 i la del 1931,abans d'esde¬
avui dia, reconstruir en gran part venir Comissaria General de Mu¬
alguns dels museus que guardaren seus.
les peces que encara ara es poden El material exposat correspon
contemplar. Amb el pas del bàsicament a fotografies originals
temps, la fotografia mostra el seu que guarda l'Arxiu Fotogràfic de
valor com a document fent valer Museus i que resulten significati¬
allò que una imatge val més que ves del seu fons. Per a algun as¬
mil paraules, i com a tal discurs pecte concret s'ha demanat la
esdevé un document insubstituï¬ col·laboració dels mateixos mu¬
ble. Són imatges que mostren una seus i de l'Arxiu Històric de la
altra òptica de les col·leccions, Ciutat. La voluntat de mostrar la
imatges que en llur voluntat imatge del passat ha fet conside¬
d' identificar les peces i els espais rar adient exposar el material fo¬
se'ns apareixen com a interpreta¬ togràfic antic abans de positivar
cions d'uns museus potser massa de nou les imatges, mostrant així
estàtics, però també amb la seva un aspecte més ric quant a fideli¬
vida i moviments, que podem res¬ tat fotogràfica.
seguir observant les fotografies
amb detall. Peces que apareixen
un any en un edifici o museu es Rafael Torrella
mostren, anys més tard, en un al¬ Arxiu
tre context arquitectònic. Fotogràfic de Museus
A l'estiu, "La música, la dansa, el
teatre i els espectacles al
cada dia carrer són el Festival d'Estiu
de Barcelona GREC 91,
al Grec ! perquè els barcelonins i tots
aquells que ens visitin puguin
somiar desperts. "
El 27 de juny començarà la set¬ Konrad Zschiedrich.
zena edició del Festival d'Estiu La música popular tindrà com a
de Barcelona GREC 91, que en¬ marc la Plaça del Rei; Maria del
guany s'inaugurarà amb Mar Bonet, Joan Amèric i Gio-
l'actuació del Ballet Lírico Na¬ vanna Marini presentaran les se¬
cional dirigit per Nacho Duato en * *** T* ves darreres creacions juntament
el magnífic amfiteatre del Teatre amb els temes de sempre. Els dis¬
Grec. sabtes de juliol complirà la seva
La programació de les nits cita anual amb el públic la Banda
d'estiu del Festival es distribuirà i* 4 Municipal.
entre set espais diferents, amb es¬ % i* El nou espai B del Mercat de
pectacles de música, teatre i dan¬ les Flors acollirà enguany la mú¬
sa. El Teatre Grec, on ja és habi¬ sica clàssica; el Quintetto Boc-
tual la cita amb el món de la cherini, la Coral Cantiga, l'Or¬
dansa, acollirà a més del Ballet questra de Cambra de l'Empordà
Lírico Nacional, altres actuacions i l'Orquestra de Cambra del Tea¬
com la de Merche Esmeralda i el GR£C*91 tre Lliure es donaran cita en
Ballet de Murcia. La Belle Épo¬ Festival d'Estiu de Barcelona aquest espai amb obres que van
que presentarà el seu nou espec¬ des dels compositors clàssics fins
tacle Somnis, un muntatge inspi¬ als contemporanis.
rat en l'obra de Brossa, que Finalment, el Velòdrom d'Hor¬
combina la vistositat del món del ta serà un cop més el marc dels
music-hall amb la màgia del poe¬ grans concerts de salsa, rock i
ta. Tampoc faltarà en aquest espai rumba, que aquest any ens sor¬
la música de jazz amb la Count prendrà amb les actuacions de
Basie Big Band, una gran peça Rubén Blades, creador de tants i
teatral, "Somni d'una nit d'estiu" tants temes per tots coneguts com
de Shakespeare, un muntatge de Pedro Navaja i Ligia Elena, la
teatre-dansa japonès i un cicle de rumba tindrà com a millor expo¬
música islàmica amb la participa¬ nent la reaparició de Peret, i el
ció de diferents grups del Marroc, rock estarà representat per Elvis
l'Iran i Turquia, que ens mostra¬ Costello.
ran les seves diverses maneres El Grec també sortirà al carrer
d'entendre la música i la dansa. a la tarda amb els Plasticiens Vo¬
Aquest cicle, que representa una lants i Éphémère, que ompliran
iniciativa nova en el Festival, de foc i color dos indrets de la
anirà acompanyat d'un seguit de ciutat.
conferències sobre el tema. Així, la música, la dansa, el
La programació del Mercat de teatre i els espectacles al carrer
les Flors acollirà les produccions són el Festival d'Estiu de Barce¬
de companyies de casa: es pre¬ lona GREC 91, perquè els barce¬
sentarà la primera obra teatral de lonins i tots aquells que ens visi¬
Marcos Ordóñez, un nou especta¬ tin puguin somiar desperts.
cle de dansa de Mudances i
"L'Hort dels Cirerers" de
Txèkhov, interpretada per Talle- Víctor Blanes i Orts
ret de Salt —companyia consa¬ Institut
grada a la representació de Municipal
grans Barcelona
autors clàssics— i dirigida per Espectacles
C/Q Sagrada "El mercat de Sagrada Famí¬
I lia és un model comercial
Familia: innovador i sense precedents
a la nostra ciutat, que serà
concepte referència obligada per a
nou noves iniciatives de futur. "
.i de mercat
EZ5
Barcelona és la capital europea Compta amb tres plantes sub¬
dels mercats públics. La seva xar¬ terrànies de pàrking —amb capa¬
xa, 41 mercats d'alimentació i 6 citat per a 306 vehicles—, una
d'especials —no alimentàris— planta de serveis per a cambres
amb més de 162.000 m2 i 7.000 frigorífiques, magatzems i moll
professionals, constitueix un de càrrega i descàrrega i una
equipament comercial hegemònic planta de mercat de 3.680 m2.
en la distribució del producte A les plantes superiors, hi troba¬
fresc. rem botigues de reconegut presti¬
La línia de modernització dels gi, tant alimentàries com de
Mercats Municipals és una apor¬ moda, establiments d'alta restau¬
tació genuïna del comerç del nos¬ ració, saló de bellesa, oficines
tre país a la concepció de les bancàries i un supermercat de
noves generacions de centres co¬ producte envasat. Són elements
mercials. L'actuació municipal i que faran d'aquest centre un esc-
dels representants dels venedors pectacle obert a tots els públics.
ha estat, durant aquests últims També hi ha lloc per al medi
anys, decididament encaminada a ambient: seguint la política de re¬
què els Mercats de Barcelona cuperació de l'Eixample, s'han
s'englobin dins d'una nova con¬ dedicat més de 500 m2 a zona
cepció del comerç. Una nova di¬ verda, en el pati interior de
mensió que barreja, sota el ma¬ l'edifici.
teix sostre, la promoció pública i El mercat de Sagrada Família
la iniciativa privada, les formes és un model comercial innovador
de venda noves i les tradicionals. i sense precedents a la nostra ciu¬
Tot, però, fet a la mida de les tat, que serà referència obligada
persones i en uns centres que són, per a noves iniciatives de futur, i
per excel·lència, motors i conti¬ un element més a afegir a totes
nuadors de la tradició mediterrଠles característiques que, cada cop
nia, sempre oberta a la convivèn¬ més, arrelen els Mercats a la ciu¬
cia amb altres cultures. tat.
El mercat de Sagrada Família
ja és un nou concepte de mercat.
Construït i finançat per Merca- Anna Ortonoves
barna, i dissenyat pels arquitectes Àrea de Proveïments i Consum
Pere Llimona i Xavier Ruiz Va¬
llès, té una superfície total de
25.000 m2.
De la seva estructura exterior,
destaquen dos elements que el
perfilen i li donen una gran sin¬
gularitat: una torre API de 18 me¬
tres i la cúpula que el cobreix,
amb l'espectacularitat de les
obres ben fetes.
Els directors "Els títols poden ser vitalicis,
però no ho és el coneixement
també en uns
van temps que canvien
acceleradament. "
a col·legi
El passat 9 de maig es va rea¬ despesa pública a tot l'estat era el
litzar el lliurament de diplomes 47% del PIB) demana, cada vega¬
als alumnes aplicats de la primera da més, uns professionals ben
fornada de directius municipals formats i motivats. Uns profes¬
que havien seguit el curs de fun¬ sionals que tenen l'encàrrec de
ció gerencial, organitzat per gestionar una empresa de la que
l'Ajuntament de Barcelona amb tothom és accionista i, per tant,
la marca de la casa ESADE. una empresa a la que s'exigeix un
En els parlaments, tothom va alt nivell d'eficàcia, d'impar-cia-
coincidir que el primer mèrit dels litat, de sensibilitat i transparèn¬
cursos era haver estat quelcom cia. Aquest repte està en el fons
semblant a un curs americà de dels programes de formació. Una
«cómo ganar amigos en quince formació activa, en la que tots els
días» o a una societat de socors participants tenim la sensació de
mutus. La complicitat i la solida¬ contribuir, amb la reflexió i la
ritat que s'estableix entre els par¬ pràctica quotidiana, a millorar la
ticipants, després de 250 hores de nostra organització.
convivència, sembla que obren Des d'aquesta perspectiva, cal
els panys de moltes portes que recordar que la formació, per ser
abans eren innacessibles. Aquest efectiva, ha de tenir un caràcter
és el primer mèrit perquè, sens permanent. La majoria dels assis¬
dubte, ajuda a una major agilitat tents a aquests cursos hem mani¬
administrativa i facilita la coor¬ festat el nostre interès de conti¬
dinació i el treball horitzontal nuar trobant periòdicament espais
dins de la casa. per a la reflexió col·lectiva i el
El cert és, bromes apart, que ha de ser un procés gradual, en el coneixement de noves tècniques.
entre caps d'unitat operativa, qual les persones tenen un paper «Anar a col·legi» no és ja una ex¬
caps de serveis dels Districtes, fonamental com a motor dels can¬ pressió exclusiva per a l'època
gerents de centres gestors i asses¬ vis. dels joves estudiants i no ha de
sors diversos, 93 directius muni¬ Aquesta funció dels cursos es tenir connotacions pejoratives.
cipals han participat ja en aquests veu enriquida, com han constatat Els títols poden ser vitalicis, però
cursos de funció gerencial. Una els participants de les dues edi¬ no ho és el coneixement en uns
xifra significativa, perquè repre¬ cions ja realitzades, per a l'inter¬ temps que canvien accelerada¬
senta prop de la meitat del total canvi i el contrast d'experiències ment. L'any 1902, un jove de 23
de directius censats a l'Ajunta¬ i visions que aporten diferents anys i aturat, anomenat Albert
ment. I significativa, també, per¬ cultures i tradicions presents en Einstein buscava feina i es va en¬
què aquesta formació constant i l'àmbit municipal. Abordar i trevistar amb el Director de
regular ofereix eines conceptuals compartir problemes conjunts des l'Oficina Suïssa de Patents. Quan
i tècniques que estan servint de d'equips formats per col·legues aquest li va preguntar què sabia
marc col·lectiu per a desenvolu¬ economistes amb la calculadora fer, Einstein va respondre:«Res»
par una nova «cultura de gestió» sempre a la boca, juristes que i, per mitigar la sorpresa del Di¬
a l'Ajuntament de Barcelona. pensen en la nova ordenança que rector, va afegir de seguida:
L'Ajuntament ha situat la forma¬ caldrà per resoldre l'atzucac, ur¬ «L'únic que sé fer es aprendre».
ció del personal com a una eina banistes que ens dissenyen el Potser resumia així un dels grans
estratègica de canvi i aquests cur¬ contenidor, gestors de serveis reptes del segle que començava.
sos, entre d'altres, estan perme¬ personals sempre amb l'alè de
tent que una generació de direc¬ veïns amb noves reivindicacions
tius tinguin consciència d'aquest a la nuca, per posar alguns exem¬ Txema Castiella
procés col·lectiu. Perquè cada ve¬ ples, és una experiència enriqui¬ Tercera Tinència d'Alcaldia
gada estem més convençuts que dora i apassionant.
la modernització tan necessària La gestió eficaç dels recursos
de les administracions públiques públics (el 1986, el conjunt de la
Miquel
Argimon,
un home de les
Comunitats
Europees
L'oficina encara fa olor de Què vol dir, als anys noranta, Anem, definitivament, cap als
nou. El gris i ei blau li donen un ser europeu? Estats Units d'Europa? On es¬
toc de sensibilitat centreuropea, Ser europeus vol dir creure en tem?
trencat pel groc esclatant de les el projecte de futur que és la Crec que som pràcticament al
estrelles del logotip de les Co¬ construcció europea. No és un principi. Quan parlo d'Europa, de
munitats Europees. tema nou, aquest. En teoria va co¬ la Comunitat, parlo dels dotze Es¬
Comença el mes de juny. Des mençar fa 40 anys, amb la decla¬ tats membres més totes les insti¬
de l'atalaia de l'Oficina de Bar¬ ració Shumann. Però queda molt tucions comunitàries: la Comissió
celona de la Comissió de les Co¬ camí per córrer i, en aquests mo¬ Europea, el Consell i el Parla¬
munitats Europees, es contem¬ ments, estem en fase d'accelera¬ ment. Quan considerem la Comu¬
pla l'arbrada verda de la ció de la història: estan passant nitat en el seu conjunt, veiem que
Diagonal, com un bosc en fila moltes coses, i molt ràpidament, és la primera potència comercial
de dos que es perd en l'horitzó que estan pendents de resoldre's. del món, però que és un nan polí¬
de Barcelona. Sobre la taula de Ser europeu és creure't que tic i un cuc militarment. Llavors,
reunions, l'estol de banderes de aquestes coses, un dia o altre, es crec que tot això s'ha d'equilibrar.
tots els membres de les Comuni¬ resoldran. Com més aviat millor, De moment hi ha dos conferèn¬
tats. A la paret, un mapa de les és clar. cies intergovernamentals que
Comunitats Europees. Més en¬ sembla que avancen: una sobre la
llà, un calendari comunitari... unió política i una altra sobre la
Miquel Argimón és un home L'Europa de les Comunitats unió econòmica i monetària. En
que mesura el temps contant en Econòmiques, l'Europa de les la unió política, les divergències
dècades. El dos mil, per al ca¬ Regions, l'Europa de les Ciu¬ són molt més accentuades que en
lendari de la construcció de les tats... Com s'articula tot això? l'econòmica, i encara queden
Comunitats, és aquesta tarda. Fins ara s'ha estat fent l'Europa força coses per fer. De tota mane¬
I entenem, per les converses, dels estats-nació. Crec que en ra, ja veurem com evoluciona du¬
que deixa tot el que fa olor a aquests moments hi ha una rei¬ rant aquests anys 90... Hi ha tan¬
burocràcia i a problemàtiques vindicació, per part de les re¬ tes coses que encara són a l'aire!
de pica-baralla, per plantejar- gions, les comunitats autònomes, Per exemple, la defensa, la segu¬
nos els reptes pels quals volem els landers.., per jugar el rol que retat, la participació de les regio¬
construir, conjuntament, Euro¬ els correspon en la construcció ns i dels poders locals. Són molts
pa. europea. desafiaments damunt la taula.
Barcelona, ens diu, fa molts i D'altra banda hi ha una cosa Però cal ser optimista i pensar
molts anys que és Europa. I des que és evident: un gran percentat¬ que, amb temps i imaginació, ho
d'aquí construïm Europa a par¬ ge de la població europea viu a aconseguirem.
tir de la proposta de futur de les grans ciutats. I aquestes ciu¬ Ara bé, el repte més important
les Comunitats Europees. tats tenen problemes comuns. Jo és que el procés és irreversible.
crec que, precisament per això, Europa es va fer en un moment
les ciutats també poden jugar el determinat per una necessitat in¬
seu rol. Perquè tots els esforços terior com a conseqüència de la
de les ciutats, si tenen com a ob¬ postguerra. El directori franco-
jectiu comú la construcció euro¬ alemany va funcionar, quan es va
pea i de les regions, els landers, iniciar la Comunitat. En aquests
les comunitats autònomes, els moments, i recollint paraules del
països i els estats són comple¬ president Delors, Europa s'ha de
mentaris. Penso que hi ha matèria fer per la pressió exterior, per po¬
per a tothom. Podríem dir que el der fer front als grans grups
paper de la regió és més polític, econòmics mundials —Japó, Es¬
sobretot el d'aquelles que tenen tats Units, Canadà... Es a dir,
cert poder legislatiu. Però les ciu¬ com a conseqüència de la neces¬
tats tenen una problemàtica co¬ sària globalització de l'economia.
muna: problemes de medi am¬ Crec que si Europa funciona con¬
bient, atur, pressió demogràfica... juntament arribarà a fer-ho reali-
"Ser europeus vol dir creure "Tots els estudis que s'han fet
en el projecte de futur que és fins ara han conclòs que no
la construcció europea. " hi ha res millor que la cons¬
trucció europea."
"La gent ha de pair què vol
dir ser-hi o no ser-hi. Europa
no té la vareta màgica per
solucionar tots els problemes.
Europa és un projecte que es
basa en la premissa que la
unió fa la força. "
tat. Tots els estudis que s'han fet Què en treu Barcelona de les des del punt de vista informatiu.
fins ara han conclòs que no hi ha Comunitats Econòmiques Euro¬ Una altra és fer feina de represen¬
res millor que la construcció eu¬ pees? tació, de contacte polític, tot i
ropea. Barcelona en treu que, gràcies que no són un consolat o una am¬
a ser en les Comunitats Europees, baixada.
forma part del projecte europeu.
Com veu Barcelona en la I, ja que avui dia tot està globalit-
constel·lació de les ciutats euro¬ zat —des del punt de vista econò¬ Els Jocs Olímpics de Barcelo¬
pees? mic, sobretot—, Barcelona en na volen tenir una clara direc¬
Sóc de Barcelona. Després treu estar present a Europa dins ció europea. Quina és, en aques¬
d'estar-me 15 anys fora —tot i del marc de les Eurociutats, així ta perspectiva, l'aportació de la
que he vingut molt sovint— he de com dins del marc de la coopera¬ CEE?
dir que la trobo molt canviada. ció entre les ciutats, per exemple Les Comunitats Europees vo¬
Penso que és una ciutat euro¬ amb el projecte C6. lien manifestar la seva presència
pea. Una metròpoli, ho ha estat en els Jocs en tres terrenys:
sempre, això no ve de nou. Tan¬ l'arribada de la Flama Olímpica,
mateix hi ha un fet que sorprèn: Per què una Oficina a Barce¬ la Cerimònia Inaugural i la iden¬
el 50% de funcionaris europeus lona de la CEE? tificació dels esportistes euro¬
que han vingut a Barcelona per Per tres motius: ho han dema¬ peus. Aquest tercer punt és el que
primera vegada, s'han quedat ben nat els eurodiputats, la Generali¬ està més verd. És complicat per¬
sorpresos. No sabien que era tan tat de Catalunya i l'Ajuntament què el Comité Olímpic Interna¬
gran, ni que fos la quarta o cin¬ de Barcelona. Es important que cional és una mica reticent a la
quena ciutat europea. Barcelona tingui una oficina de proposta d'identificació. Les al¬
Que, això, ho descobreixin ara representació de les Comunitats tres dues no plantegen problemes.
no em deixa de semblar curiós... Europees. Aquesta pressió catala¬ En el Jocs, Europa es manifestarà
No som tan coneguts a fora com na per aconseguir-ho va començar arreu del món amb una presència
ens pensem. l'any 1986-87, i tot i que s'ha tri¬ comunitària.
A mi, per exemple, un alt fun¬ gat 4 o 5 anys —no tants, si es
cionari de Luxemburg m'ha pre¬ coneix el procés de decissió co¬
guntat si hi ha un vol directe munitari— crec que la cosa ha El desenvolupament del Mer¬
Brus sel. Ies-Barcelona! anat força de pressa. cat Únic, que té la data mítica
Per això, que només és una Normalment, a part de les ofi¬ en l'I de gener del 1993, què
anècdota, penso que el 92 tindrà cines instal·lades en les capitals comportarà per al ciutadà de
un efecte multiplicador. Molta d'Estat, el criteri que segueix la Barcelona?
gent descobrirà Barcelona amb Comunitat és el d'escollir ciutats Jo diria que li aportarà el ma¬
motiu dels Jocs Olímpics. amb un cert pes específic en teix que li va representar entrar a
l'Estat, i Barcelona, evidentment, la CEE l'any 1986: el ciutadà de
el té per moltes raons. carrer gairebé no ho notarà. Ho
Quins són els principals te¬ poden notar les empreses, i
mes candents de la CEE per a aquells empresaris que no tinguin
aquests pròxims anys? Quina feina ha fet, en un sentit innovador, aquells que
El principal tema candent a la aquests dos mesos de funciona¬ no se saben adaptar a les noves
Comunitat Econòmica és la unitat ment? Quins són els seus prò¬ regles del joc. L'empresari comu¬
econòmica i monetària. Es tracta xims objectius de treball? nitari s'ha de mentalitzar. Per a
d'un autèntic desafiament. I tam¬ Encara no hem fet massa coses, un empresari català, doncs, hauria
bé la unió política, i el problema però ja anem preparant el terreny de ser la mateixa cosa vendre o
de la defensa i la seguretat, així de cara als Jocs Olímpics —quant exportar o fer negocis a Cartage¬
com també una veritable política als temes a curt termini—. També na o València que amb Milà o
exterior comuntària. comencem a coorganitzar i espon- Rotterdam. Això encara ho haurà
I, a curt termini, el Mercat soritzar jornades i col·loquis so¬ de tenir molt més assumit pel 93.
Únic, que està pràcticament asso¬ bre temes d'actualitat comuni¬ Ja no tindrà cap traba de tipus ad¬
lit. tària. Aquesta és la nostra tasca ministratiu. Es podrà circular
"El moviment d'Eurociutats
no vol poder polític. La
cooperació entre ciutats re¬
clama millorar la qualitat de
vida de les ciutats europees.
La presència política pertany
més al nivell de regió."
lliurement d'un cantó a un altre.
En el tema europeu de la lliu¬
re circulació de persones, és
possible que un treballador de
l'Ajuntament de Barcelona pasi
a treballar al d'Amsterdam, per
exemple? I que un de Colònia
vingui al de Barcelona?
En teoria dins del marc de la
lliure circulació hauria de ser
possible. Però ho veig molt difí¬
cil, perquè els intercanvis
d'experiències estan molt bé, però
per conèixer la realitat de la ciu¬
tat penso que s'hi ha d'haver vis¬
cut per desenvolupar una funció
pública adequada. Des del punt
de vista tècnic, en temes com ara
la seguretat ciutadana, l'habitat¬
ge, el medi ambient.., sí que pot
ser positiu, l'intercanvi.
Què podem fer per construir
Europa des de l'Ajuntament de
Barcelona?
Promoure el tema de les Euro-
ciutats. Crec que és una bona ini¬
ciativa. Penso que hi ha una sèrie
de polítiques comunitàries dirigi¬
des a les grans ciutats. Per això
cal un diàleg entre la Comissió
Europea i les grans ciutats euro¬
pees. I que la Comunitat tingui en
compte l'especificitat de les grans
ciutats. Això, amb el temps, es
pot aconseguir. No és desencami¬
nat. Quan i com, ja ho veurem,
però el procés està sobre la taula.
Quins ajuts rep l'Ajuntament
de Barcelona per a programes
concrets de les CEE? Continua¬
ran, aquests ajuts?
Els ajuts econòmics i socials
els rep de la Comunitat a través
de l'Estat Espanyol, que els tra¬
met a les comunitats autònomes.
Però hi ha un fons especial per a
municipis. És un fons petitet però
que s'intenta que cada vegada si-
"De vegades, ni els propis
europeus, no som conscients
del que estem fent. Europa és
important quan se la veu des
de fora. Japó, EVA, Canadà,
se la miren amb respecte,
perquè aquest projecte de la
construcció europea és únic. "
gui més gran. Ara s'està discutint Únic ajudarà, potser, que sigui de Ciutadania Europea per part
el nou programa, de cara als 90. més fàcil el realiniament de tots del govern espanyol en el Con¬
També serà l'ocasió perquè els els indicadors econòmics impor¬ sell Europeu de Roma. Crec que
municipis vegin augmentada en tants, sobretot la inflació. a partir d'aquí s'ha de desenvolu¬
termes absoluts la part que se'ls par que la gent sàpiga que hi ha
destina. una supra-nacionalitat europea,
Hi ha una Europa de l'Oest i una nació, una regió i unes ciu¬
una altra de l'Est per a la Co¬ tats.
I, en tot això, el moviment munitat Europea? O una Euro¬ La gent ha de comprendre i
d'Eurociutats, quina força hi pa amb dinàmiques d'integració acostumar-se a aquests distints
té? diferenciades? poders polítics que, a més, són
Tot això són qüestions de fu¬ Podríem dir que la de l'est ho ben diferenciats els uns dels al¬
tur. De vegades, els temes més té malament perquè duu un retard tres, però que a la vegada
d'àmbit local, queden una mica en d'anys i anys respecte de l'altra. s'equilibren.
segon pla, perquè n'hi ha d'altres S'hauran d'avenir a les regles del
que tenen un abast més global. joc, i ho tenen força difícil.
Els mandataris i els caps d'Estat Fa poc, arran de la caiguda del Pensa que la gent de Barce¬
s'ocupen més d'aquests darrers Mur de Berlin, el president Mit¬ lona se sent realment europea,
que no pas dels altres. Per això és terrand va parlar de confederació. 0 Europa els sembla molt llun¬
lògic que aquesta actitud compor¬ Pocs dies després, el president yana?
ti reaccions de recel. Delors va parlar de la necessitat S'ha de redimensionar el con¬
El moviment d'Eurociutats no d'una federació. Es a dir, que la cepte. S'ha d'entendre. Fa molt
vol poder polític. La cooperació federació vol dir enfortiment per de temps que estem a Europa.
entre ciutats reclama millorar la després trobar un mecanisme A l'època de l'autarquia fran¬
qualitat de vida de les ciutats d'associació amb els altres. Els quista, pràcticament vivíem del
europees. La presència política dos conceptes mostraven inquie¬ turisme. Per tant, ja teníem con¬
pertany més al nivell de regió. tud. Però són projectes més enllà tacte amb Europa.
I cada regió té la seva manera de del 2.000. El problema bàsic és si La gent ha de pair què vol dir
ser pròpia. Armonitzar tot això, i l'est se'n sortirà o no. Hi ha di¬ ser-hi o no ser-hi. Europa no té
que hi hagi realment la presència ferències, però. Països com Txe¬ la vareta màgica per solucionar
de la regió, el lander, la comuni¬ coslovàquia, Polònia o Hongria tots els problemes. Europa és un
tat autònoma, les ciutats.., costa tenen una història ben diferent de projecte que es basa en la pre¬
molt. la de la URSS. La URSS és el missa que la unió fa la força.
Les ciutats organitzades avui ja problema. De vegades, ni els propis
tenen un pes important en les Co¬ Crec que el procés és irreversi¬ europeus, no som conscients del
munitats Europees. ble. S'ha de ser optimista en que estem fent. Europa és impor¬
aquest sentit. tant quan se la veu des de fora.
Japó, EUA, Canadà, se la miren
Cobrarem aviat amb Ecus a amb respecte, perquè aquest pro¬
l'Ajuntament? Quan la CEE parla de jecte de la construcció europea
No ho crec. En tot cas, no de l'Europa dels Ciutadans, què és únic. S'ha fet aprofitant la
seguida. El problema que em pre¬ vol dir? pròpia dinàmica de la història.
ocupa de l'Ecu, de cara a la sego¬ Vol dir parlar d'unitat política, 1 això, no s'havia |
na i tercera fase de la unitat mo¬ econòmica i monetària, de políti¬
netària, és el de les convergències ca de defensa i seguretat. Però
dels principals indicadors econò¬ també d'una política en la qual el
mics: taxa d'inflació, atur... ciutadà sigui considerat. S'ha de
Això ho veig complicat perquè fer una promoció d'imatge per en¬
hi ha divergències. Primer s'ha de senyar que Europa és el que ha de
veure com van les polítiques de ser. Això de l'Europa dels Ciuta¬
reajustament econòmic en cada dans va començar fa cinc anys.
Estat membre. El mateix Mercat Després hi ha hagut la proposició
El Registre
General,
la porta d'entrada
a l'Ajuntament
La plaça de Sant Miquel té, A la plaça de Sant Miquel, a la
tot i que no ho sembli, la porta planta baixa del Novíssim, està
d'entrada més ciutadana a instal·lat el Registre General, la
l'Ajuntament de Barcelona. Per gran boca que nodreix l'Ajunta¬
què? Perquè el Registre Gene¬ ment. El ciutadà hi tramet les se¬
ral acull, sempre i amb una ves demandes, suggeriments i
atenció escrupolosa, a tots queixes a través d'aquest Nego¬
aquells ciutadans que volen so¬ ciat Operatiu. El Registre, lla¬
lucionar qualsevol problema. vors, s'encarrega de distribuir-ho
El sistema és molt fàcil: no¬ a l'òrgan concret que forma part
més cal omplir una instància i integrant d'aquesta anatomia
adjuntar la documentació ne¬ complexa d'un ajuntament.
cessària. De l'Ajuntament, molts ciuta¬
La màquina del Registre Ge¬ dans només en coneixen el Regis¬
neral, doncs, no és un espai bu¬ tre. Es la seva primera porta
rocràtic. És un espai de gestió. d'entrada, i en moltes ocasions
Tan obert com una porta. l'única, ja que la seva finalitat és
de garantir-li la recepció de les
seves demandes i la tramitació.
Precisament per acomplir aquest
objectiu bàsic de servei a la ciu¬
tat, la premissa indispensable és
l'eficàcia administrativa. No cal
dir que l'aplicació d'un sofisticat
sistema informàtic ha estat pri¬
mordial per aconseguir-la.
Del magatzem de paper a
l'hegemonia de la informàtica
No són molts, els anys que ens
separen del sistema organitzatiu
del Registre basat en piles de car¬
petes que contenien els escrits
dels ciutadans, el registre dels
quals es feia mecanografiat. Pos¬
teriorment se'ls donava una nu¬
meració manual i un caixetí de
registre, on constava el negociat
0 la dependència on s'havia de
dirigir. No és difícil imaginar que
la premissa de l'eficàcia adminis¬
trativa mantenia un equilibri pre¬
cari i el risc principal era que el
registre es convertís en un im¬
mens magatzem de paper.
Fernando Wilhelmi, cap del
Registre General, es va trobar,
l'any 1984, amb material obsolet
1 una operativitat plena d'obsta¬
El Registre General garanteix la recepció i cles. El 1985 es va iniciar la pri¬
la tramesa de demandes. mera fase d'informatització com
"El ciutadà pot presentar els "Amb la descentralització
seus escrits en qualsevol dels volem aconseguir una gestió
punts d'entrada existents, molt més eficient i més prope¬
sense haver de desplaçar-se al ra al ciutadà, construir una
centre de la ciutat. " Barcelona de futur, més
participativa, innovadora i
solidària. "
a Registre Únic, sense tenir en ver-hi algun problema. És indis¬
compte encara els Registres des- pensable que això no passi perquè
concentrats dels Districtes. Ara, no es trastoqui el registre
el sistema informàtic de descon- d'entrada i el posterior curs que
centració de les oficines del Re¬ ha de seguir, per exemple, un ex¬
gistre General té com a oficina pedient.»
central el Registre de la plaça de «Joan Deosdad, té memòria fo¬
Sant Miquel i el Registre de togràfica pel que fa a l'organi¬
l'avinguda Príncep d'Astúries grama de l'Ajuntament —assegu¬
com a oficina desconcentrada. Els ra Wilhelmi—. Ell es dedica a fer
Districtes també fan aquesta fun¬ la distribució de les instàncies
ció connectats amb la plaça Sant allà on pertoca, i puc assegurar,
Miquel. «Amb aquest sistema, el que no se li'n passa una.»
ciutadà pot presentar els seus es¬ En aquest punt, amb la distri¬
crits en qualsevol dels punts bució de tota la documentació re¬
d'entrada existents, sense haver gistrada, acaba el que en podríem
de desplaçar-se al centre de la anomenar l'alimentació bàsica
ciutat. Nosaltres, aquí, tenim del Registre General. «Va com va
l'ordinador-mare, que recull, al —asseguren al Registre—, alguns
final del dia, totes les dades dies és un esmorzar lleuger i,
d'entrada dels registres descen¬ d'altres, segons les èpoques, un
tralitzats, seguint un ordre rigo¬ banquet copiós. Això sense
rós. A més —continua Fernando comptar els «clients habituals»,
Wilhelmi citant paraules de Pas¬ que són com una mena d'aperitiu
qual Maragall—, amb la descen¬ diari, que donen color al Registre.
tralització volem aconseguir una «Hi ha qui ve sol·licitant una vi¬
gestió molt més eficient i més sita amb l'Alcalde, per fer-la pe¬
propera al ciutadà, construir una tar, més que res. Tenim un altre
Barcelona de futur, més partici¬ client que duu una disfressa, sem¬
pativa, innovadora i solidària.» pre diferent, molt fastiguejat per
Una vegada que han estat lliu¬ l'ordre mundial. Un altre, que es
rades les intàncies i les peticions creu profeta de llei abrahàmica i
que Marta Portabella i Encarna¬ dirigeix cartes a tots els gover¬
ción Arias reben al taulell d'a¬ nants del món a través de l'Alcal¬
tenció al públic, Sebastià Lapor- de. L'altre dia ens va dir que ja
ta, Maribel Nadal, Neus Olivé i ens l'havia avisada, la guerra del
Encarna Vivancos en fan el regis¬ Golf... I també hi ha qui ve, a
tre d'entrada. «La gent no sempre l'estiu, a passar una estoneta, que
té clar com s'ha de presentar una s'està molt fresquet.
instància, ni quina documentació
ha d'adjuntar. Nosaltres, a part de
proporcionar un model d'instàn¬ L'estafeta, la porta de sortida
cia normalitzada, l'assessorem de
la manera com ho ha de fer», ex¬ Una altra de les funcions del
plica Marta Portabella. Josefina Registre General és la sortida de
Bonet, que fa les funcions de se¬ documents: classificació, fran¬
cretaria, és qui tracta amb els res¬ queig i, si s'escau, ensobrat i
ponsables dels registres descon- remissió de les notificacions, co¬
centrats dels Districtes «perquè municacions, citacions, emplaça¬
algunes vegades, tot i que estem ments, requeriments, oficis i, en
acabant de compatibilitzar els sis¬ general, tots els documents ofi¬
temes informàtics, encara pot ha- Lassessorament és molt cials
important perquè els ciutadans presentin la documentació precisa que ha ¿'ccomPanyar cada instància. que surten de l'Ajuntament.
"Aquí, al Registre, som un
principi i una fi. Nosaltres
hem d'assegurar que el
ciutadà de Barcelona rebi la
resposta que el conjunt de
serveis de l'Ajuntament li
dóna. "
També fa un servei de notifica¬
cions que inclou lliurar els docu¬
ments en l'àmbit de la ciutat i el
diligenciament de les notificacio¬
ns procedents d'altres organismes
i destinades als ciutadans. I, evi¬
dentment, també ven impresos i
segells municipals.
Marta Lubelza lliura les notifi¬
cacions en els casellers i procura
que tot allò que arriba i que no és
directament de la seva competèn¬
cia arribi al seu destí. Ella és una
mena de pont entre les adminis¬
tracions. La Marta Feliu controla
el tema de la venda dels impresos
i facilita informació de les fun¬
cions específiques de l'estafeta.
«Aquí, al Registre, som un
principi i una fi. Nosaltres hem
d'assegurar que el ciutadà de
Barcelona rebi, d'una manera rà¬
pida i eficaç, la resposta que el
conjunt de serveis de l'Ajunta¬
ment li dóna.»
Quan deixem els despatxos i la
conversa amb els treballadors
municipals, ens aturem a badar
una mica entre els ciutadans que
estan fent cua al taulell del Re¬
gistre. Avui no és un dia d'aquells
que s'omple de gom a gom. La
gent no està nerviosa. El servei és
ordenat i la informació àgil. I, so¬
bretot, el somriure no és una ex¬
cepció!
Al Registre són pocs, però van perfeina!
La
/§ Pompeu
Fabra, una
universitat al
CO 10 cor de la ciutat
o?
Q
La Universitat de Barcelona La decisió d'establir la nova
va ser, durant molts anys, al cor universitat pública de Catalunya,
de la ciutat, a la plaça Universi¬ la Pompeu Fabra, a Barcelona
tat. Després va emigrar cap a la significa, entre altres coses, un
perifèria de Pedralbes. I, més retorn a la concepció tradicional
tard encara, va ser desterrada a del campus urbà, després d'uns
Bellaterra, perquè, durant el anys de predomini de la idea
franquisme, els estudiants a la d'universitats que podríem deno¬
ciutat molestaven. També, però, minar perifèriques, emplaçades a
perquè la ciutat no disposava de fora de les grans concentracions
nous espais edificables. urbanes.
Ara, de sobte, tot ha canviat. Sembla prou clar que el fet de
I la universitat, a través de la situar una institució d'aquestes
Pompeu Fabra, té una vocació característiques a la ciutat no
estrictament urbana i, com una comporta tan sols un dinamisme
veta de vitalitat acadèmica, ser¬ més intens, sinó que pot consti¬
pentejarà pel cor de la renova¬ tuir un element important en el
da Ciutat Vella. desenvolupament urbanístic i so¬
cial.
Amb un plantejament com
aquest, la voluntat d'obertura a la
realitat cultural, econòmica i so¬
cial de la universitat troba camins
més amplis i diversificats.
La Universitat Fabra entén que
treballar per tal que no s'aixequin
més barreres entre l'interior —les
aules i els seminaris— i les reali¬
tats de l'exterior és un deure que
cal acomplir des del moment de
la seva creació.
La incorporació de professio¬
nals amb una utilització acurada i
genuïna de la figura del professor
associat, els estudis de postgrau
amb col·laboració aliena, l'esta¬
bliment d'institucions conjuntes,
la realització de cursos d'amplia¬
ció d'estudis o d'especialització,
són algunes de les fites en què es
va concretant la voluntat de tro¬
bada entre la universitat i la so¬
cietat.
Aquesta obertura a la societat
es produeix, en principi, sigui
quina sigui la situació de la uni¬
versitat en la ciutat. Però, amb
l'opció que ha triat, la Pompeu
Fabra també vol fer una aportació
valuosa a la transformació d'una
part de Barcelona. Per aquesta Les casernes de Jaume 1 i de Roger de Llú-
raó s'han escollit les casernes de ria acolliran els universitaris.
"La Universitat Fabra entén "La Pompeu Fabra també vol
que treballar per tal que no fer una aportació valuosa a la
s'aixequin més barreres entre transformació d'una part de
l'interior —les aules i els Barcelona. Per aquesta raó
seminaris— i les realitats de s'han escollit les casernes de
l'exterior és un deure que cal Jaume I i Roger de Llúria i,
acomplir des del moment de la més àmpliament, l'àrea de
seva creació. " Nova Icària, com a generado¬
ra central del campus."
GRUPO REGIONAL « INTENDENCIA N A des del proper curs, dels edificis
número 30 i 32 de la Rambla de
Santa Mònica, a més d'ampliar
l'espai disponible de la Universi¬
tat, incidirà, sens dubte, a l'hora
de donar un nou impuls i orienta¬
ció a la zona, en la línia que tam¬
bé s'han fixat altres institucions.
En aquests moments estan for¬
mulats els elements essencials
que configuren el campus urbà de
la Universitat Fabra. Cal, però,
un estudi profund i detallat de to¬
tes les necessitats que tindrà
plantejades la institució, durant
els pròxims anys, així com una
anàlisi exhaustiva dels edificis
hipotèticament utilitzables i els
solars disponibles, no únicament
de la zona central d'aquest cam¬
ÉS1SIS pus, sinó també de l'eix que va
des de les casernes a la Rambla.
Només quan es disposi d'aquests
treballs serà possible definir una
proposta concreta i definitiva del
nou campus.
La Universitat Fabra, doncs,
vol ser una universitat urbana
perquè entén que la ciutat i allò
que implica constitueix un valor
per al mateix funcionament de la
institució universitària, sobretot
si tenim en compte la seva dedi¬
La transformació de vells edificis en facultats, donarà vida a zones rehabilitades. cació preferent al camp de les
Jaume I i i, impuls ciències socials. A la
Roger de Llúria més que complementa el que vegada, en
fondre's amb la
àmpliament, l'àrea de Nova ciutat, la univer¬
genera la pròpia Vila Olímpica. I
Icària, sitat contribueix a
com a generadora central també perquè les poden construir-la,
casernes
del campus. fer un paper articulador amb el ajuda a renovar-la i es converteix
Amb la construcció de la Vila tradicional de la ciutat. en una eina de millora de la ciutat
centre
prolongació Són el nucli del mateixa.
Olímpica i la de la campus.
Diagonal es potencia un sector en Però la Universitat Fabra ja
retrocés i sense una bona con¬ disposa d'uns edificis a la Ram¬
nexió amb la resta de la ciutat. Es bla i, en el futur, si es produeix el Enric Argullol
tracta d'una operació en dos sen¬ trasllat del zoològic i el parc de President de la Comissió
tits —revitalització de la zona i la Ciutadella s'obre al trànsit, els Gestora de la Universitat
comunicació amb la ciutat— de la antics edificis militars actuaran Pompeu Fabra
qual també vol participar la Uni¬ com una mena de ròtula que asse¬
versitat Pompeu Fabra. gurarà la connexió entre Nova
Perquè és evident que la futura Icària i la ciutat, a partir del parc
presència de 15.000 estudiants a i a través dels carrers Princesa,
les casernes i la utilització de di¬ Jaume I i Ferran.
ferents edificis de l'entorn és un D'altra banda, la utilització,
La Seguretat
Ciutadana
a Barcelona
Els experts en el govern i la
vida de les grans ciutats expli¬
quen que els problemes de les
grans metròpolis són la insegu¬
retat urbana, la contaminació
del medi ambient i la problemà¬
tica del transport.
En el dossier que us presen¬
tem s'analitza el "Model Barce¬
lona" de seguretat ciutadana.
Un model poc conegut, encara,
dins de l'Ajuntament, però molt
valorat en totes les institucions
que treballen per la seguretat
dels ciutadans.
El "Model de d'afavorir el desenvolupament Elements clau
d'actuacions preventives.
Barcelona" Voluntat de millorar les políti¬ per a la seguretat
ques de reinserció social dels ciutadana
Quan, a l'Àmbit de la Via Pú¬ delinqüents i d'atenció a les víc¬
blica, vam assumir de donar un times del delicte, com a expressió
nou impuls la política de de la solidaritat social Abordar un breu balanç de la
a segu¬ que desit¬
nostra actuació
retat ciutadana, just se celebrava gem que sigui present en les nos¬ política en el camp
de la seguretat ciutadana, vol dir
a la nostra ciutat la I Conferència tres relacions ciutadanes. De po¬
Europea sobre «Prevenció de la tenciar examinar els
una millor capacitat que ens semblen
elements claus del mateix, és a dir:
Inseguretat Ciutadana». d'intervenció policial —tant pre¬
Aquesta conferència ventiva com
va suposar repressiva. 1.— Coordinació policial en
matèria de seguretat ciutadana.
una fita important en l'intercanvi En enfrontar la nostra tasca
érem conscients —i així ho 2.— Actuacions específiques de
d'experiències entre les Adminis¬ expe¬
benestar social.
tracions locals i governamentals rimentàvem des del 1983— que
3.— Intervenció judicial en el
de diversos països i ciutats no
euro¬ comptaven amb un suport su¬
marc urbà.
pees, i va assenyalar possibles ficient de les altres administra¬
cions governamentals i autonò¬ 4.— Marc de coordinació de les
eixos d'intervenció per tal de tro¬
bar la manera de combatre aquest miques — poc habituades al estratègies policials, socials i
fenomen part dels ajunta¬ treball
per multidisciplinar i de judicials.
5.— Coneixement, en tots els
ments, tot estimulant la coopera¬ coordinació interdepartamental.
I amb ritmes de reforma adminis¬ seus vessants, del fet delinqüencial
ció internacional en aquesta ma¬
tèria. Barcelona va jugar un paper trativa —Justícia, Interior, urbà.
6.— Foment de la participació
important en la Conferència, tant Benestar Social—, contradictoris
i lents. dels agents socials.
per la seva curosa preparació tèc¬ 7.— Descentralització territorial
nica, com per les aportacions i És a dir, que formulàvem pro¬
reflexions exposades, fruit del postes que, si a nivell europeu d'aquest model.
8.— Coordinació d'iniciatives
treball que des del 1983 desenvo¬ entraven en la lògica quotidiana,
en el marc territorial
lupava el Consell de Seguretat a casa nostra, suposaven un fe¬ metropolità.
nomen singular, i feien fràgil el 9.— Suport de la resta d'admi¬
Urbana de Barcelona. D'aleshores
projecte. nistracions i cooperació amb altres
ençà, l'anomenat «model de Bar¬ ciutats espanyoles.
celona» ha estat força considerat Malgrat tot, vam considerar
en els forus internacionals espe¬ cert que els fenòmens dissociais 10. Cooperació internacional,
cialitzats. que es produeixen en la metròpoli especialment en l'àmbit europeu.
Per a nosaltres, doncs, es trac¬ (petita delinqüència, vandalisme)
tava, en aquells moments, d'apli¬ demanen polítiques basades en la
combinació de preventi¬ 1.— Coordinació policial en
car a la singularitat específica de mesures
la nostra ciutat aquelles conclu¬ ves, repressives i de solidaritat matèria de seguretat ciutadana
sions, aprofundint i, sobretot, do¬ social, superant el vell concepte
nant un sentit realment operatiu «d'ordre
a públic» (policia-presó), En aquests darrers anys s'ha
avançat notablement en la
les sensibi¬
pautes indicatives generades desprestigiat tant a casa nostra lització de les
en el Consell de Seguretat Urbana. com a la resta dels països del nos¬ policies operants en
tre entorn. I només la nostra ciutat respecte a la segu¬
Aquesta decisió suposava: Reite¬ no per raons
retat ciutadana, i molt en
rar la voluntat política de l'Ajun¬ ideològiques òbvies —llibertat i especial,
seguretat com a conceptes indes¬ en la seva disposició a la coordina¬
tament de Barcelona d'encarar
amb fermesa el repte de la segu¬ triables—, sinó ció
convençuts per la operacional.
En
retat ciutadana. pròpia experiència internacional aquest sentit cal subratllar:
mig i llarg termini, és la Constitució de la Taula de
I, per tant, no només de col- que, a Coordinació Policial de Barcelona
laborar amb els seus propis mit¬ conducta de govern més eficaç i,
la vegada, més rentable, finan¬ —marc on s'autoritza l'evolució
jans materials i de serveis en a
dels fets delinqüèncials a la nostra
aquesta lluita, sinó amb voluntat cerament, d'atenuar el fenomen.
Convençuts, també, Ciutat.
d'instar, impulsar, consensuar i que supe¬
coordinar les estratègies d'actua¬ rada la immediatesa pragmàtica Constitució de les Taules de
d'abordar els problemes puntuals Coordinació dels Districtes, pre¬
ció de totes les institucions i sidides
agents socials que, operant en el estem, en aquests, com en altres pels propis regidors dels
Districtes.
nostre territori, estan implicats en camps, obligats a promoure polí¬ Creació de la Junta Local de
la solució del fenomen, fent seu tiques preventives, és a dir, d'an¬
el rol «d'enginyeria social» amb ticipar-nos, com a voluntat polí¬ Seguretat de Barcelona —òrgan
el qual, avui a Europa, es defi¬ tica, a la producció del conflicte, competent per establir formes i
neix també el paper dels alcaldes preveure'l, i adequar la nostra procediments de col·laboració entre
els diferents Cossos i Forces de
i responsables municipals. estratègia, per evitar-lo.
seguretat
Voluntat, de l'Estat.
per tant, de conèixer Inici del
i arribar al fons de les procés d'adaptació de
«causes» Joan Torres les
socials i materials, circumscripcions territorials
que a les me¬ Regidor de l'Àmbit de la Via Pública policials a les de l'àmbit dels
tròpolis propicien l'aparició de la Districtes.
petita delinqüència i, altres fenò¬ Millora de la
mens col·laterals —violència, imatge policial i
del tracte de la policia els
droga, anomia social,...— tal entre
per veïns.
Desenvolupament del caràcter social i cultural. Han contribuït a Gràcies a aquesta fita, avui
preventiu de la Guàrdia Urbana focalitzar actuacions més precises estem en condicions de coordinar
—tant físic, situacional, com en territoris i sectors de risc de la millor, a escala de ciutat, el tre¬
social— mitjançant l'EATOS ciutat. ball fragmentat que fins aquí hem
(Equip de Suport Tècnic Opera¬ Han estat, mitjançant el Con¬ descrit: Àmbit de la Via Pública,
tiu) que tindrà cura dels treballs sell de Benestar Social, un ele¬ Benestar Social, Àmbit Institu¬
d'assessorament policial dels ment de reflexió amb altres in¬ cional, Justícia, Taules de Coor¬
temes vinculats a la prevenció. terlocutors socials, sobre diversos dinació Policial, etc., amb la
Col·laboració àmplia i positiva aspectes de la prevenció de la creació del Consell de Seguretat i
en plans socials concrets —Pla de delinqüència droga, absentisme, Prevenció de Barcelona.
la Droga, Absentisme escolar, equipaments, ús d'espais públics, Algú pot pensar que les situa¬
vandalisme, dones maltractades... etc. cions crispades en aquest camp
Col·laboració plena amb l'inci¬ —anys 83 i 84—ja estan supera¬
pient Centre d'Atenció a les Víc¬ des i, sens dubte, estem en un
times. 3.— Intervenció judicial en el moment millor.
marc urbà Però cal tenir present, que
qualsevol canvi en la realitat eco¬
Indicadors de gestió de la En aquest camp, el balanç re¬ nòmica, en el mercat de treball,
Guàrdia Urbana. sulta més insatisfactori. Tot i que en el fenomen migratori o de crisi
s'han creat més jutjats, el tràmit cultural, pot fer trontollar aquesta
Tot això s'ha traduït en un judicial continua desbordat i situació actual.
balanç d'actuacions satisfac¬ d'expansió lenta. Prevenir també és, doncs, re¬
tòries, que cal seguir consolidant. Tampoc la creació del Fiscal forçar aquells organismes, que
Però que no poden deixar de de la Droga no ha donat encara contínuament analitzen el feno¬
banda algunes qüestions proble¬ els fruits esperats. men i arbitren solucions oportu¬
màtiques: Malament s'avançarà en la pre¬ nes.
• La indefinició del model venció de la delinqüència urbana Per això, en l'inici del nou
policial català. sense una activitat i la presència mandat, creiem que ens cal la
• El desplegament insuficient coordinada de l'aparell judicial. creació del Consell de Seguretat i
de policia nacional a la nostra Aquest és un repte immediat: Prevenció de Barcelona. Organis¬
ciutat, amb problemes de base — justícia-menors, alternatives a la me presidit per l'Alcaldia. I en el
ubicació, habitatge, llengua, presó, reforma penitenciària, qual Protecció Ciutadana, Benes¬
integració, social...— no resolts tractament de la multi-reincidèn- tar Social, Àrea Institucional,
satisfactòriament. cia, etc. són qüestions que en el Cossos Policials, Justícia i agents
Aquesta situació ha provocat seu conjunt s'han d'integrar en socials, conformin un instrument
que en l'actualitat la Guàrdia una visió de conjunt operativa, efectiu de treball i direcció, de
I Urbana es vegi obligada a assu¬ sobre la manera d'actuar de la les polítiques preventives de la
mir competències de policia de justícia en el territori urbà. delinqüència.
seguretat, per sobre de les seves Aquesta és una qüestió tractada Aquesta opció seria semblant a
possibilitats, i allò que per a no¬ en la Carta Municipal i que la que s'ha produït en altres ajun¬
saltres pot ser encara més greu: precisaria ser desenvolupada com taments metropolitans, i que en el
que competències exclusives de abans millor. seu moment —com succeeix en
les administracions locals, rela¬ altres àmbits metropolitans euro¬
cionades especialment amb la peus— demanarà de la relació i
qualitat de vida, no es puguin 4.— Consell de Seguretat cooperació entre tots ells.
desenvolupar amb tota la intensi¬ Urbana-Consell de Prevenció de
tat desitjable, en no acordar-li la Delinqüència
caràcter de policia judicial a les 5.— Coneixement del fet
seves actuacions, tal com venim El fet que avui poguem parlar delinqüèncial
reclamant. d'un «model barceloní» d'abordar
el fenomen de la inseguretat ciu¬ Les directrius del Consell de
tadana, i de valorar com a posi¬ Seguretat Urbana d'activar una
2.— Benestar social tius alguns dels resultats, està política de coneixement del fet
inqüestionablament lligat a la delinqüèncial —tant quant a
Les relacions entre l'Àmbit de sensibilitat política que l'Ajun¬ Victimització com d'opinió dels
Benestar Social i el de la Via tament de Barcelona i el Govern ciutadans— han estat plenament
Pública, mitjançant la Comissió i Civil van demostrar amb la crea¬ assumides per l'Ajuntament de
el Consell de Benestar Social, ció del Consell de Seguretat Ur¬ Barcelona que, any rera any, rea¬
han resultat profitoses. bana de Barcelona. Aquest orga¬ litza una enquesta rigorosa que li
Han situat amb més claredat el nisme va aglutinar al seu entorn, proporciona força coneixements
tema de la seguretat ciutadana polítics, professionals, tècnics i d'aquesta realitat i de la seva
com un element de qualitat de agents socials, que van propulsar evolució periòdica.
vida i de benestar social a la una reflexió de caràcter multidis¬ Igualment, enguany ha col·la¬
nostra Ciutat. ciplinar, consensuada, que va borat en la realització d'una en¬
Han reforçat la preocupació significar un veritable impuls per questa a nivell metropolità.
comuna pel conjunt de problemes modular les actuacions de les ins¬ La bondat d'aquest treball ha
que genera la dualització social, i titucions més implicades en estat constatada en el Seminari
els fenòmens de desestructuració aquest camp. Europeu realitzat a Barcelona el
mes d'octubre del 1990, sobre
«Instruments i metodologia per al
coneixement del fet delinqüèn-
cial», i que va decidir el pilotatge
d'un treball d'homologació a
nivell europeu de les ciutats de
Barcelona, Lyon, Lisboa, Rotter¬
dam, Birmingham i Torino.
Els resultats d'aquests treballs
també s'han revelat útils per es¬
tudiar realitats més concretes,
com ara victimització sectorial,
comerciants, massificacions terri¬
torials, etc., així com de poten¬
ciar, a escala local, la relació en¬
tre informació i actuació.
Malgrat tot, no s'ha aconseguit
disposar de suficient informació
estadística «externa» —estadísti¬
ques policials i judicials—, cosa
que ha impedit, doncs, l'encreua¬
ment i diagnòstic d'aproximació
més precís.
Superar aquest «handicap»
—l'origen del qual rau en la
insuficient transparència de certes
administracions en l'ús de la seva
informació—, així com propiciar
altres aproximacions metodològi¬
ques, per exemple: serialitzada
dels indicadors socials en un ma¬
teix espai territorial de referèn¬
cia, han de ser fites a aconseguir
en el proper mandat, i de les
quals n'esperem resolucions po¬
sitives ben aviat.
6.— Participació dels agents
socials
La política de prevenció del
delicte urbà, endegada en aquests
anys, ha tingut un eslògan ben
clar: «la seguretat és cosa de
tots». Amb això, volíem signifi¬
car que la participació dels agents
socials, com a reflex de la incor¬
poració de la societat en aquesta
lluita, era cabdal tant per contrar¬
restar possibles manifestacions
corporatives asocials o manipula-
bles en termes «extremistes»,
com per canalitzar-la a pronun-
ciar-se activament en termes de
solidaritat social.
En el Consell de Seguretat, la
participació dels organismes em¬
presarials, comerciants, sindicals
i de veïns és notable. Igualment,
a nivell de barri i Districte, la
participació veïnal i de comer¬
ciants és forta. Més d'un centenar
d'entitats participen regularment
en els Consells de Prevenció dels
Districtes i també, encara que de
forma menys freqüent, els sindi¬
cats. D/101
Ara, en el proper mandat muni¬ aquest nivell territorial, cal ad¬ Les distintes instàncies políti¬
cipal, ens caldrà: vertir que sense l'impuls d'un ques que configuren aquest espai
1) Potenciar, mitjançant el organisme de coordinació i orien¬ —tot i distingint les seves singu¬
Consell de Prevenció de la ciutat, tació a nivell de tota la ciutat laritats: «continu» urbà, Manco¬
¡ la participació des de «dalt» dels (Consell de Seguretat i Preven¬ munitat, Regió I—, no només
agents socials esmentats. ció) aquests Consells de Distric¬ han de donar respostes de coope¬
2) Suscitar aquesta voluntat de te, podrien entrar en un procés ració i coordinació d'iniciatives
participació dels òrgans dirigents paral·lel d'esmorteïment. en el terreny de les infrastructu¬
socials, en especial, la FAVB i O, en tot cas, i donada la fluï¬ res i l'economia, sinó també
els Sindicats. desa Districte-ciutat amb què fun¬ respostes en el terreny dels
3) Consolidar la participació cionen les Taules, amb organis¬ serveis i de la qualitat de vida.Es
social «de base» als Consells de mes preferentment de coordinació a dir, cal una resposta política
Districte i la seva extensió en els d'actuacions policials (preventi¬ «social» homogènia en un territo¬
barris històrics. ves o repressives), cosa que, tot i ri que alhora és una «unitat
ser bona, no és suficient, perquè social».
no cobririen les expectatives En aquest sentit, i des de la
7.— Descentralització dels d'una política preventiva tal com Mancomunitat de Municipis, s'ha
Consells de Prevenció l'entenem, ni afavoririen la parti¬ impulsat una ponència de reflexió
cipació ciutadana. sobre la prevenció de la delin¬
Durant aquest mandat munici¬ Cal subratllar, també, com a qüència a nivell metropolità.
pal la constitució dels Consells factor negatiu, la no participació Esperem que les conclusions i
j de Seguretat i Prevenció dels de representants judicials en els recomanacions puguin propiciar
Districtes ha estat una de les Consells de Districte, malgrat les una reflexió més concreta
qüestions més importants aconse¬ nostres reiterades demandes en d'aquesta qüestió.
guides en el camp de la seguretat aquest sentit.
ciutadana. Especialment en
aquells Districtes on realment la 9.— Cooperació amb altres
consolidació està resultant efecti¬ 8.— Marc metropolità ciutats espanyoles. Suports de
va. les altres administracions
Amb aquests Consells, i amb Al llarg d'aquests anys, hem
les Taules de Coordinació Poli¬ pogut constatar de nou que una En aquest camp, la multiplici¬
cial dels Districtes, s'ha avançat política de prevenció de la delin¬ tat d'intervencions, trobades i
notablement respecte d'una situa¬ qüència urbana, realment efecti¬ intercanvis efectuats —ja sigui a
ció anterior en què la coordinació va, s'ha de desenvolupar en el nivell FEMP, altres ciutats en
responia a fets episòdics, i amb marc territorial «real» en què es particular i ministeris—, no han
ben poca operativitat. produeix. donat els fruits corresponents als
Element clau d'aquest treball No és suficient que cadascun esforços realitzats.
ha estat la comprensió política de dels ajuntaments situats en el ter¬ En particular, a nivell ministe¬
molts regidors de Districte quant ritori metropolità tingui progra¬ rial, on essencialment el nostre
assumir més directament el tema mes preventius específics —no objectiu —avui recolzat per la
de la seguretat ciutadana, i, d'al¬ sempre homogenis—, sinó que és FEMP— era que el govern es de¬
tra banda, la creació de la figura necessari establir criteris de coo¬ cidís a crear un Consell de Pre¬
del Secretari Tècnic de Preven¬ peració i de coordinació en tot venció i Seguretat Ciutadana que
ció, que organitza el treball dels allò que sigui possible, tant en el suposés la coordinació en aquest
Consells i de les Taules de Coor¬ terreny del desplegament policial, camp dels ministeris més impli¬
dinació Policial. com en els recursos destinats i cats —Interior, Benestar Social i
Els Consells han permès: optimitzats en l'acció social espe¬ Justícia—, aglutinant els agents
• Donar més autoritat política cífica, així com en les estratègies socials pertinents, per tal de do¬
al Regidor-President de Districte judicials. nar suport en matèria de coneixe¬
en la coordinació policial en el L'enquesta de victimització i ment, logística i econòmica —
seu territori. opinió realitzada a nivell metro¬ tant com succeeix a diversos
• Promoure una coordinació polità posa ben de relleu les in¬ països europeus— a les adminis¬
policial més efectiva a nivell teraccions evidents que es pro¬ tracions locals, directament con¬
territorial descentralitzat, i la dueixen en aquest territori, tant frontades amb aquesta problemà¬
seva relació amb els veïns, en les «causes» com en els «efec¬ tica.
comerciants, i altres agents tes». No ho hem aconseguit.
socials. Episodis recents com els de la S'han donat alguns passos en
• Avançar en la coordinació Mina, Sant Cosme, Gavà, etc., aspectes puntuals, algun de nota¬
dels Serveis Personals entorn posen de relleu la necessitat de ble, i en matèria de coordinació
d'actuacions focalitzades cap a trobar els mecanismes d'inter¬ policial —per exemple, la coope¬
sectors i territoris de risc — venció supramunicipal per globa- ració Madrid, Sevilla i Barcelona
droga, absentisme, plans inte¬ litzar el suport que en matèria de davant dels esdeveniments de
grals, vandalisme... seguretat ciutadana, —desplega¬ 1992. Però només s'ha plantejat
• Reforçar mecanismes de par¬ ment policial i judicial, actua¬ tímidament l'impuls governamen¬
ticipació i consensos socials. cions preventives en matèria tal decidit, coordinat i multidisi-
urbanística, d'equipaments cul¬ plinar a la seguretat ciutadana.
Nogensmenys, i valorant com a turals, etc. — són necessaris en Aquest continua sent l'objectiu
i positiva la situació abastada en aquests territoris. a proposar-se conjuntament amb
la FEMP i, en parti-cular, amb
altres grans ciutats espanyoles.
Objectiu, d'altra banda, que a
nivell de Catalunya, també cal
que es plantegi la Generalitat, tal
i com li hem demanat.
A nivell de cooperació munici¬
pal, sí que cal destacar el treball
—continuitat de la Comissió de
Seguretat Ciutadana de la
FEMP—, que va culminar en les
Jornades de 1990 a Vigo, amb
una important Assemblea on es
van assumir aquests planteja¬
ments, i que seran presentats a la
propera Conferència de la FEMP
a la tardor del 1991.
Continuar impulsant el treball
a la FEMP i propiciar la coopera¬
ció entre grans ciutats espanyoles
(avui incipient amb Alacant,
Sevilla, Madrid, Palma de Ma¬
llorca, ...) com a possibles inter¬
locutores amb el govern, és un
objectiu destacable de la nostra
activitat.
10.— Cooperació Internacional
La /
nostra relació internacional
en el camp de la cooperació amb
altres ciutats es canalitza essen¬
cialment amb el forum de les
Col·lectivitats Europees per a la
Seguretat Urbana dels quals, des¬
prés de la conferència de Barcelo¬
na, l'Alcaldia n'ostenta la vice-
presidència.
Això ens ha permès participar
del coneixement i les iniciatives
que a escala internacional —i des
del punt de vista de les adminis¬
tracions locals—, es desenvolu¬ iKMVÍ
pen.
Vam participar activament en tV>v
la Conferència Mundial celebrada
a Montreal el 1989, i estem en el
Comitè Organitzador de la que
enguany tindrà lloc a París per
tractar dels temes següents: re¬
duir la demanda de droga, multi-
reincidència, joves en situació de
risc, mobilització la comunitat
per prevenir la delinqüència, pa¬
per dels mass-media.
També hem afavorit la presèn¬
cia de la FEMP i d'algunes ciu¬
tats espanyoles en aquests tre¬
balls internacionals, i d'alguns
països sud-americans, en especial
l'Argentina.
Cara al futur, pensem que seria
bo reforçar el treball i la coopera¬ CZ2
ció entre les ciutats del sud d'Eu¬ CZ2
O
ropa —Espanya, Portugal,
Itàlia...— amb les Q
que ens unei¬
xen problemàtiques i afinitats en D/103
la recerca de solucions.A més de guts en aquest període a la ciutat, ció preventiva, especialment en la
recolzar la dinàmica oberta en el tipus Raval, Torre Baró o Poble Guàrdia Urbana.
camp social en el si d'Eurociu- Sec, que, en general, troben Les mesures preventives lliga¬
tats, arran del recent Congrés respostes de diàleg i vies d'apro¬ des al benestar social i a la seva
Europeu de Benestar Social ce¬ ximació a la solució dels proble¬ incidència en els sectors margi¬
lebrat a Barcelona. mes. nats o amb risc de ser-ho, tot i
També s'expressa en l'opinió que en menor grau perquè els
dels ciutadans, juntament amb seus objectius són assolibles en
una forta demanda de mesures un termini més llarg, però sempre
Situació present de la segu¬ coercitives, una demanda creixent amb signe positiu.
retat ciutadana a Barcelona: d'actuacions relacionades amb la L'elevat grau de consens polí¬
Perspectives «solidaritat social»: degradació tic aconseguit entre els grups mu¬
dels barris, reinserció social, pro¬ nicipals que ha contrarestat les
Una breu visió de l'estat actual postes educatives, etc. temptacions d'utilització escan¬
de la seguretat ciutadana a Barce¬ Un notable creixement de l'ín¬ dalosament partidista, malgrat els
lona, ens portaria a destacar les dex global de denúncia. El 1984 «episodis» electorals.
següents conclusions i criteris: era del 28% i actualment ho és Un tractament raonable dels
L'element constatable més del 37% —pèrdua de la por i més mitjans de comunicació, poc in¬
evident segons les nostres en¬ voluntat de col·laboració. duïts pel tractament «groc i
questes és el fort descens que ha Més valoració del paper de les sensacionalista» d'aquestes
experimentat l'índex de victimit- policies i, per tant, també de la qüestions.
zació en els darrers sis anys, que Guàrdia Urbana. Podem deduir que la creixent
ha passat d'un 29,1% de la po¬ Una visió crítica continuada de implantació del model elaborat
blació el 1984, a un 17,6% el les actuacions judicials. pel Consell de Seguretat Urbana
1989. Una preocupació creixent —de de Barcelona el 1984, i dins
És a dir, un descens del 11 '5% vegades per damunt de la mateixa d'una situació sòcio-econòmica
des del 1984. I del 8% des del seguretat ciutadana, vinculada a favorable, ens ha donat resultats
1987. la petita deliqüència urbana— en positius, malgrat les mancances
Aquest descens de la victimit- temes com ara la contaminació, el descrites anteriorment, sobretot
zació és homogeni, en general, a trànsit, els sorolls, l'assistència en tot allò que es refereix a les
tots els Districtes de la ciutat, tot mèdica... actuacions judicials i al suport de
i que observem més «resistència» Una vinculació persistent de la les altres administracions.
en els dos darrers anys en alguns seguretat amb el tema de la dro- Però això en cap cas ens pot
Districtes més «populars», per gaadicció. portar a dues conclusions igual¬
exemple, Nou Barris i Sant Un manteniment de la valora¬ ment perilloses: «ja tenim els
Andreu. ció —només això— que els ciuta¬ dispositius per combatre el feno¬
Aquest descens es dóna en els dans acorden a l'acció política de men de la petita delinqüència
quatre indicadors bàsics amb què les institucions —Govern, Gene¬ urbana i altres fenòmens diso¬
operem: fets contra vehicles, con¬ ralitat, Ajuntament— en matèria ciáis», i, per tant, «la seguretat
tra domicilis, contra negocis o de seguretat ciutadana. ciutadana ja no és una prioritat
lligats a la seguretat personal. Tot i que cal subratllar l'incre¬ política municipal».
Amb tot, els que han devallat ment espectacular de l'opinió En ambdós casos ens equivoca¬
més són els vinculats als vehicles que, en aquesta matèria, en són ríem.
i a la seguretat personal. igualment responsables totes les En primer lloc, el model tal
Això també ha suposat que, en administracions conjuntament — com hem assenyalat en el breu
aquest període del 1987 al 1990, del 21% que opinava això el balanç de la nostra actuació, no
siguin molts menys els ciutadans 1984, s'ha passat al 58'7% el s'ha acomplert, i corre el perill de
que opinen que la seguretat em¬ 1989. reduir-se, en bona part, a «una
pitjora —ara només ho diu un Podem concloure que aquests millor i desitjable coordinació
15'7%, quan el 1983 ho deia un resultats són acceptablement sa¬ policial a la ciutat» però sense
63'8%—, cosa que indica que els tisfactoris, sobretot quant a les resposta suficient a les «causes» i
veïns de Barcelona tenen una xifres de victimització. a la reparació dels efectes.
visió positiva de l'evolució de la Pel que fa a altres grans ciutats I això, en una situació menys
seguretat de la ciutat. europees, tenim condicions de favorable en l'aspecte econòmic i
També s'observa una «desdra- més seguretat. sòcio-cultural ens podria tornar a
matització» del ciutadà pel que fa La situació descrita, doncs, la desbordar.
a aquest fenomen en la seva vida podem atribuir genèricament, Preveure aquestes possibilitats
quotidiana, fins i tot dels comer¬ entre altres, als següents factors: també forma part de les políti¬
ciants, que són els més sensibles L'evolució econòmica favora¬ ques preventives i, per tant, de la
en la seva expressió sobre el ble per al país, en especial a la decidida voluntat del nostre àmbit
tema. nostra ciutat, amb un índex d'atur de seguir desenvolupant amb
Evidentment, estem parlant de en fase de descens, ha induït, fermesa les estratègies que fins
la «ciutat» administrativa, i no aquests anys, a la disminució no¬ aquí hem definit.
dels fenòmens epicèntrics, força table de la victimització.
preocupants, com ara els que Les mesures operacionals que Blas Alascio Ruiz
s'expressen a La Mina, Sant Cos¬ s'han realitzat donat el grau de Coordinador de Protecció
me, Gavà, etc. I tampoc no ex¬ coordinació policial assolit a la
D/104 clou fenòmens episòdics esdevin¬ ciutat, i la creixent especialitza¬ Ciutadana
La Barcelona
que fa esport
Quan van començar les obres A les tres de la tarda d'un dia
de les instal·lacions olímpiques feiner qualsevol, tres dones de
sonaven veus d'alarma dema¬ mitjana edat avancen amb pas rà¬
nant que els equipaments per a pid pel passeig que voreja el po-
l'esport/espectacle no impossi¬ lisportiu La Palestra, al costat del
bilitessin la construció dels Pont del Dragó, a Nou Barris.
equipaments per a l'esport/re- Mentre conversen, entren al po-
creatiu. lisportiu disposades a fer esport.
A la Barcelona olímpica dis¬ La dèria per l'esport està arribant
posarem de 304 instal·lacions a tots els sectors de la població i,
esportives d'equipament des¬ en aquests moments, la demanda
igual, però totes en bones condi¬ supera l'oferta. A la ciutat de
cions. Alguna, fins i tot, pre¬ Barcelona, l'any 1987 hi havia
miada. I no pas pel disseny, sinó 169 instal·lacions esportives mu¬
per la bona gestió compartida. nicipals. A finals dels 90 ja
Hem triat tres instal·lacions n'eren 199, més 82 en fase de
que donen gust de mirar. I, es¬ construcció i una previsió de 23
pecialment, fa goig de practi¬ en projecte fins arribar a les 304
car-hi esport: Can Dragó, Catex instal·lacions esportives.
i Perill. Totes, amb molt bona L'olimpisme de la ciutat no ha
salut participativa. deixat indiferents ni els més man¬
Quan fer esport es transfor¬ dres que, segons confessen al¬
ma en una de les activitats pre¬ guns, primer es compren el xan¬
ferides en el temps desocupat dall i les sabatilles, després s'ho
dels ciutadans, la xarxa d'ins- posen per anar a comprar i final¬
tal.lacions municipals per a ment fins i tot fan alguna corre¬
l'esport és útil i valorada. guda per acabar buscant desespe¬
Recomanem que consulteu la radament una instal·lació on
«Guia dels Serveis Municipals poder fer esport. Les instal·la¬
d'Esport» editada per l'Àrea cions esportives municipals ate¬
d'Esports i El Periódico i la nen els objectius municipals per a
guia «Barcelona Esportiva» de l'esport. Distribuïdes per tots els
l'Àmbit de Benestar Social mu¬ barris de Barcelona hi ha 47 pis¬
nicipal. tes polisportives i frontons desco¬
berts, 36 pistes de tennis, 47
camps grans i espais d'atletisme,
33 pavellons, 71 sales, 15 pisci¬
nes descobertes, 30 de cobertes
—algunes es poden descobrir— i
25 espais més. Per al regidor de
l'Àrea d'Esports de l'Ajuntament
de Barcelona, Enric Truñó, «Bar¬
celona és una ciutat esportiva per
la sensibilitat dels barcelonins en
el procés de preparació dels Jocs
Olímpics. I, també, pel conjunt
complex de practicants —un
47,1% dels quals practiquen es¬
port d'una manera regular—, les
associacions, els clubs —que
apleguen un 23'3% de la pobla¬ Els polisportius municipals estan plens i
ció—, les federacions, els agents tenen llistes d'espera.
"Un dels objectius de l'Àrea
d'Esports de l'Ajuntament és,
a més de fomentar l'esport
entre els ciutadans, «salva¬
guardar el caire obert i públic
de les instal·lacions»"
públics i privats que avui inci¬
deixen en els diferents àmbits de
la pràctica físico-esportiva».
Un dels objectius de l'Àrea
d'Esports de l'Ajuntament és, a
més de fomentar l'esport entre els
ciutadans, «salvaguardar el caire
obert i públic de les instal·la¬
cions», segons explica Lolo
Ivern, coordinador de l'Àrea
d'Esports. «Volem millorar l'a¬
tenció a la creixent demanda so¬
cial, configurar un codi de drets i
de deures de l'usuari, potenciar la
participació, potenciar l'oferta de
programes adreçats als sectors de
població discriminats o desfavo¬
rits esportivament, potenciar els
Districtes com a agents en l'ac¬
tuació esportiva municipal, des¬
envolupar noves formes de gestió
i garantir la conservació, el man¬
teniment i la millora de l'impor-
tantíssim patrimoni esportiu mu¬
nicipal.»
La gestió de cada instal·lació
esportiva no acostuma a ser di¬
recta. Per il·lustrar els diferents
tipus de gestió hem escollit tres
espais significatius situats en bar¬
ris diferents: Can Dragó (Pales¬
tra), a Nou Barris; CATEX, al
districte de Sant Martí; i- Perill al
de Gràcia. Tres instal·lacions
molt modernes que no han d'en¬
vejar res a molts centres privats,
que sovintegen a la ciutat. Tenen
tota la qualitat que requereix un
centre esportiu. Entrant a Barce¬
lona procedent de Girona, i en el
lloc on qualsevol ciutadà amb una
mica de memòria pot recordar els
terrenys tronats de Renfe-Meri-
diana que servien d'improvisat
camp de futbol, des de l'I d'abril
del 1990 hi ha un gran parc es¬
portiu: Can Dragó, entre el pas¬
seig de Valldaura fins a gairebé
tocar Fabra i Puig. En una de les
zones més poblades de Barcelona,
aquest polisportiu municipal ha
donat sortida a les aspiracions de Can Dragó, a Nou Barris, és un equipament que sorprèn en entrar per la Meridiana.
"Barcelona és una ciutat
esportiva per la sensibilitat
dels barcelonins en el procés
de preparació dels Jocs Olím¬
pics. I, també, pel conjunt
complex de practicants, les
associacions, els clubs, les fe¬
deracions, els agents públics i
privats que avui incideixen en
els diferents àmbits de la
pràctica físico-esportiva. "
La natació és un dels esports més sol·licitats.
molts veïns que han vist converti¬ que es pot observar. La quota de d'una sala de gimnàstica rítmica i
da en realitat una de les seves rei¬ pagament és de 1.650 pessetes de serveis generals i polisportius
vindicacions més esportives. Ho mensuals, en cas de ser-hi abonat com ara la musculació o la sauna
recorda un jove, Jordi Castells, i de 550 pessetes per a entrada i, ben aviat, quan tot el conjunt
antic alumne d'una de les escoles lliure. estigui acabat, d'una piscina cli¬
del barri, massificada fa deu anys El polisportiu de Can Dragó matitzada, d'un llac, d'una zona
i amb una gran mancança de ser¬ depèn de l'Àrea d'Esports de verda i d'un camp de futbol.
veis: «això està molt bé. Qui ho l'Àjuntament i la gestió és com¬ A ple rendiment, els escolars
havia de dir que després de fer partida amb la UBAE —Unió ocupen els diversos espais de Can
gimnàstica de qualsevol manera Barcelonesa d'Associacions Es¬ Dragó entre les 9h i les 17h, els
al pati de l'escola, podríem prac¬ portives—, que agrupa 18 entitats abonats hi poden assistir a qual¬
ticar l'esport en un polisportiu esportives de tots els barris de sevol hora, tot i que ho solen fer
tan bo.» El mateix entusiasme, el Barcelona. La UABE s'encarrega per la tarda, i les diverses entitats
traspua el director de Can Dragó, de l'administració i dels progra¬ hi van entre les 17,30h i les 23h.
Joan Riera: «de bon principi hi mes d'educació física i d'en¬ Durant els caps de setmana hi
havia una incògnita quant als re¬ senyament, així com també de les ha competicions de tae-kwondo,
sultats, però ara podem dir que escoles d'iniciació esportiva. de gimnàstica rítmica o de bàs¬
han estat molt positius. Tothom té També aporta personal. quet, karate i voleibol. Joan Riera
cura i respecta les instal·lacions. L'Ajuntament s'encarrega del destaca l'atenció especial que es
N'estem molt satisfets.» Tres mil manteniment de la instal·lació i posa en la promoció esportiva
abonats i tres mil més en llista d'una part del personal. En total dels escolars de sisè d'EGB amb
d'espera en són la prova. També prop de 26 persones que ara l'assessorament dels clubs i les
ho és la modernitat i la netedat s'ocupen d'una pista d'atletisme, associacions de la zona. També se
"El polisportiu de Can Dragó
depèn de l'Àrea d'Esports de
VAjuntament i la gestió és
compartida amb la UBAE
—Unió Barcelonesa d'Asso¬
ciacions Esportives—, que
agrupa 18 entitats esportives
de tots els barris de Barcelo¬
na."
sent molt satisfet per l'alta quali¬
tat tant dels equipaments com de
la seva utilització, «tot enfocat de
cara a l'ús públic».
Al barri de Sant Martí, el com¬
plex de Can Felipa, anomenat
també CATEX perquè ocupa el
lloc d'una antiga fàbrica del ma¬
teix nom, el proper juliol farà dos
anys que hi ha una instal·lació
polisportiva amb gimnasos i pis¬
cina. En total, des que es va inau¬
gurar, hi han circulat 470.000
persones, que no vol dir que totes
siguin diferents, sinó que hi han
anat més d'una vegada. Segons
les estadístiques facilitades pel
director del polisportiu, Sergi Ro¬
dríguez, «les dones són qui més
utilitzen aquests serveis, ja que
en són 306.000 contra 165.000
homes». Però malgrat la bona
acollida i rendiment de les ins¬
tal·lacions, el seu director confes¬
sa que pateix perquè hi ha una
elevada demanda que no es pot
atendre: «a Europa hi ha una pis¬
cina per cada 10.000 habitants i
aquí en tenim una per als 50.000
del barri». La gestió del polispos-
tiu CATEX es cedeix per 5 anys.
Actualment el gestiona el Club
Natació Poble Nou i cada sis me¬
sos presenta una memòria econò¬
mica i d'utilització al Consell del
Districte de Sant Martí.
Segons el director de CATEX,
«l'acceptació per part dels usua¬
ris ha estat molt bona. Actual¬
ment hi ha 5.400 associats a
l'entitat i més de mil persones es¬
peren fer-se'n sòcies». En aquest
cas tenen accés a les instal·la¬
cions tots els socis del Club Nata¬
ció Poble Nou i tothom qui vul¬
gui, els adults pagant 250 pesse¬
tes per a l'entrada i 100 pessetes
els infants. També hi ha abona¬
ments mensuals amb la mateixa
funció que l'entrada oberta.»
Entre les novetats que destaca
el seu director, al CATEX es Can Felipa, a Sant Martí, té l'aire d'una residència senyorial.
"Segons el director de
CATEX, l'acceptació per part
dels usuaris ha estat molt
bona. Actualment hi ha 5.400
associats a l'entitat i més de
mil persones esperen fer-se'n
sòcies. "
dóna molta importància als cur¬
sets escolars de natació. «En dos
anys han fet natació escolar
106.000 infants. I com a innova¬
ció he de dir que som la primera
piscina pública que imparteix
cursets de natació per a nadons.»
Malgrat les angúnies dels proge¬
nitors, que veuen com els sub¬
mergeixen a l'aigua el bebè de
vuit mesos, 17.000 nadons han
après a flotar, la qual cosa suposa
un perill menys per als pares una
vegada superat l'ensurt dels pri¬
mers dies. I, en l'altre extrem
d'edat, també entre els usuaris de
l'anomenada tercera edat, la nata¬
ció és la pràctica més habitual.
I per intentar de donar acollida
a la demanda del barri, Sergi Ro¬
dríguez confia d'obtenir llum ver¬
da pel que fa a la demanda d'uti¬
litzar un solàrium, desaprofitat en
aquests moments, i per fer una
piscina coberta «que encara que
no tindria les mides reglamen¬
tàries podria absorbir molta de la
gent que ve a fer cursets. És una
esperança que no perdem.»
En el congestionat barri de
Gràcia, al carrer Perill, un altre
flamant polisportiu, amb piscina i
solàrium, gimnàs, sala de muscu-
lació, sauna i banyera d'hidro-
massatge, pista polisportiva co¬
berta i descoberta. El polisportiu
Perill és allò que més s'assembla
a un gimnàs privat només que a
preus públics. Cap a les vuit del
vespre d'un dia qualsevol —no
cal mirar les estadístiques per
adonar-te de la seva acceptació—
els vestidors estan de gom a gom
i, a la sortida, s'endevina la satis¬
facció pel deure —perquè a més
de plaer és gairebé un deure—
acomplert.
La gestió del polisportiu Perill
és compartida entre l'Àrea d'Es¬
ports de l'Ajuntament, a través
del Districte de Gràcia, i per la
A Gràcia, el polisportiu Perill té tot allò que poguem necessitar per a la pràctica esportiva UBAE, amb la participació dels
"Rafael Niubó explica que el
polisportiu Perill ha guanyat
el premi estatal de gestió de
l'any 1991, el qual, promo-
cionat per «Sports Quality»,
valora les instal·lacions
esportives privades. Això
indica l'alta qualitat de la
instal·lació i de la gestió."
usuaris. Segons els gerent de
l'espai, Rafael Niubó, «hi ha Complex Esportiu
una
comissió de seguiment formada Can Felipa
per l'Àrea d'Esports del Districte, (CATEX)
els representants del partits amb Pallars, 277.
representació, la UBÀE i els Sant Martí
usuaris i, en aquests moments, els
35 treballadors de plantilla són de Polisportiu Perill
la UBAE i el director, Joan Corti¬ Perill, 16-22.
jo és nomenat per l'Ajuntament.» Gràcia
L'objectiu d'aquesta gestió de ti¬
pus mixt és de descarregar a Parc Esportiu Municipal
l'Ajuntament i als ciutadans de Can Dragó
moltes de les despeses que genera Edifici «Palestra»
qualsevol activitat, però vetllant Roselló i Porcel, s/n.
sempre per la utilització pública Nou Barris
d'uns serveis que s'han construït
amb la contribució econòmica di¬ Complex Esportiu Folch i
recta del municipi. Torres
Rafael Niubó explica que el PI. Folch i Torres, s/n.
polisportiu Perill ha guanyat el Ciutat Vella
premi estatal de gestió de l'any
1991, el qual, promocionat per
«Sports Quality», valora les Complex Esportiu
instal·lacions esportives privades. La Bàscula
«Això indica l'alta qualitat de la Pista Polisportiva
instal·lació i de la gestió». Ben Foc, s/n.
poc es poden imaginar els seus Sants-Montjuïc
usuaris que els tenen fitxats, en el
millor sentit de la paraula. GrଠComplex Esportiu
cies a les targetes informatitzades Les Corts-
dels abonats es pot saber que Joan XXIII
l'estat de salut esportiva de la Av. Joan XXIII, 38.
majoria és més aviat regular. Però Les Corts
també, gràcies al mateix sistema,
es pot saber que l'hora punta d'ús Complex Esportiu
de les instal·lacions està entre les Can Caralleu
19 i les 21 hores, mentre que a Esports, 2-8.
primera hora del matí, al migdia Sarrià-Sant Gervasi
o a la nit, es pot gaudir de les
instal·lacions amb molta més Pista
tranquil·litat. Perquè, també Polisportiva Can Baró
en Pista
hi ha més demanda Polisportiva
aquest cas,
que oferta: sis mil abonats i més Tenerife, 12.
de dos mil en llista Horta-Guinardó
d'espera.
Aquests i tothom tenen la possi¬
bilitat d'accedir per una vegada a Polisportiu Sant Andreu
les instal·lacions per un preu Complex Esportiu
aproximat de 550 pessetes. Virgili, 11-43.
Sant Andreu
Júlia Lorenz Els ciutadans dels anys noranta es preocupen de la seva forma física.
Què us semblen
els Casals
d'Avis?
Som una civilització que ha Asunción Sanjuan Jo, cada dia, vinc a l'Associa¬
passat del culte a la gent gran ció
Centre Cívic Cotxeres de Sants perquè m'agrada i perquè,
al culte als joves. Si a Grècia la com que en sóc el president, sem¬
vellesa era considerada una de És meravella això dels Ca¬ pre hi tinc una feina o altra. He
una
les etapes claus de la vida, a les de dir,
sals però, que en el nostre cas
ciutats d'Avis, on
contemporànies allò tota persona de
que estem mancats
l'anomenada «tercera edat» hi d'espai. També
et dóna joventut és buscat, co¬ trobarà penso que l'Ajuntament no tracta
bejat i exhibit. ocupacions diverses per al amb el caliu necessari aquest
Sortosament la gent tor¬ temps d'oci: manualitats, ioga,
gran col·lectiu de 1.500 associats, an¬
després d'uns lectura, sala de jocs, billar...
na, anys de llarg tics funcionaris tots i,
Penso per tant,
oblit, dels segments que la gent gran també
a ser un col·laboradors amb les
hi troba molta comprensió, tasques
més actius de la ciutat. Tenen un durant
experiència, temps i de gran sentit humanitari i, evident¬ municipals la seva vida la¬
ganes boral.
molta companyia. Suposo que algun dia no¬
viure i de fer ciutat. ment, saltres també tindrem un
Crec triomf ha¬ espai
I els Casals d'Avis, que és un gran
en adequat com a centre d'esbarjo.
ver
aquests darrers s'han aconseguit aquesta mena de
anys, centres
convertit en un espai de troba¬ perquè fan que la gent
da, de relació, d'aprenentatge, gran sigui més feliç.
Maria Alarcón
de diversió, de coordinació... La
gent gran es relaciona, proposa Centre Cívic de Sant Martí
projectes i participa en les ac¬ Josep Moratalla
cions ciutadanes. Casal d'Avis Bascònia Les activitats que fem aquí són
Per tot això, hem anat als Ca¬ les següents: partides de cartes,
sals d'Avis, i els hem demanat Penso que la ubicació del Casal dòmino, billar, parxís, escacs i,
què els semblen, quina opinió té un sentit prioritari. Jo vaig de¬ un dia a la setmana, ball varietés
en tenen. Les respostes han es¬ fensar sempre que aquest casal i, de vegades, berenars.
tat franques. Es un bon mate¬ estigués integrat en el barri. Aquí Jo trobo a faltar organització
rial de reflexió per als qui, des al costat tenim una escola d'EGB per manca de personal, ja que
d'aquesta casa, treballen amb i una guarderia, així que ja ho molts dies festius el centre està
la gent gran de Barcelona. veu: estem envoltats de canalla. tancat.
A l'hora de pensar en un projecte
de casal, s'ha de fer tan ben fet
com un bon plat: ha de ser equili¬ Pau Ribé
brat en tots els seus components.
És Centre Cívic Cotxeres
clar de Sants
que això no sempre és
possible, bàsicament quan es te¬ Canviaria el nom de Casal
nen recursos limitats per a un d'Avis
equipament d'aquesta Vull pel de Centre d'Activitats
mena.
dir, també, el terme Casal per a la Gent Gran, és
que més apro¬
d'Avis no em sembla el més ade¬ piat.
Casal d'Avis em sona a pàr¬
quat, penso que seria molt millor:
Centre de Convivència. king per a persona que fa nosa, si
no, d'on ve l'expressió: pare/
mare, per què no vas una estoneta
al Casal d'Avis?
Manuel Carilla Les Cotxeres de Sants en són
Associació de Funcionaris Jubi¬ un bon exemple, d'això de les ac¬
lats tivitats, se'n fan un munt: des
d'un ball mensual molt lluït, del
Els Casals d'Avis són molt in¬
Els de qual gaudeixen entre 600 i 800
poemes, tots gent gran, teressants, convenients i necessa¬ persones, fins a cursos de gim¬
pertanyen al recull "Primavera ris per donar una continuïtat a la nàstica, ioga, boxa, escoles per a
Poètica a Nou Barris". 1991 nostra vida. adults, dibuix, pintura, treball en
 
"Llegaste soledad
con tu equipaje
y llenas las maletas.
No llamaste a la puerta
ni preguntaste ¿se puede?"
Patricia Ruiz
Soledad
fusta, excursions, visites culturals d'apuntar-se en qualsevol d'a¬ la gent gran d'ara. Podem inter¬
i una munió d'actes més. Aques¬ questes activitats que he esmen¬ venir en activitats diferents, com
tes activitats mouen molta gent. tat. Ara bé, ja no n'hi ha tant ara els treballs manuals, la pràcti¬
El mal és que, quan es tracta de quan és l'hora de presentar-se ca d'esports, divertir-nos amb
fer feina, ja en som molts menys. com a membre de la Junta Direc¬ jocs i, també, ballar recordant la
tiva... nostra joventut. Per tot això us
convido que vingueu a formar
Madrona Martisella part de la nostra companyia.
Casal d'AvisComerç Domènec Peraferrer
Associació de Funcionaris
Penso que és una cosa molt Jubilats Narcís de la Pasión
bona. Jo hi vaig cada dia, a la tar¬ Centre Cívic Cotxeres de Sants
da, que és quan tinc més temps. Els Casals d'Avis són impres¬
Faig macramé, pintura, flors, co¬ cindibles si s'ajusten i s'adapten Crec que els casals d'avis són
llarets i polseres, perquè em dis¬ per crear un ambient de lleure un mitjà perquè la gent gran passi
treu i m'agrada, fer treballs ma¬ prudent, menyspreant il·lusions i una estona distreta, cultivant
nuals. Trobo a faltar, però, alguna fantasies que capfiquen les l'associacionisme. Tanmateix
activitat, en concret la gimnàsti¬ ments.
crec que ens falta una activitat
ca, que és bona per a tothom, Pel que fa a l'obertura dels ca¬ molt important: que se'ns ense¬
però, sobretot, per a la gent gran. sals per a gent de qualsevol edat, nyés a envellir. Molta gent
només no en
puc dir que nosaltres sem¬ sap i això traumatitza i fa inso¬
pre estem disposats a donar un ciable. Hem d'ocupar nostre
consell el
o una
Joaquim Rocaful explicació, si és al en ens distre¬
nostre abast, però el temps activitats que
temps d'ells
Centre Cívic Cotxeres de Sants —els més guin de la dura tasca de fer-nos
joves— i el nostre són
diferents. grans.
El concepte que jo en tinc d'un Aquí, a l'associació, fem mol¬
Casal d'Avis, és que ha de ser un tes activitats tot i que no tenim
centre que integri les persones de un local concebut com un casal: Dolors
la tercera edat en les activitats Espinal
excursions, visites col·lectives
els plaguin més. Aquestes Casal d'Avis
que ac¬ per la ciutat, controlar l'assistèn¬ Comerç
tivitats m'agradaria que fossin cia mèdica dels nostres asso¬
jocs, tallers de manualitats, El nostre és un centre molt
ciats... en fi, de tot una mica. No¬
obres... Donar un estímul a les acollidor, on es
saltres, la necessitem poden fer bones
gent gran,
aptituds. amistats. Ens ho
seves espai adient ampliar el passem molt bé
un per amb les nostres tertúlies, les ma¬
desenvolupament d'aquest esperit nualitats... Jo,
de n'estic francament
superació d'una vellesa que contenta.
Porfirio Sastre ens resta forces, però que no ens Fem moltes activitats i molt
acaba el dinamisme de lluitar.
Casal d'Avis Bascònia variades: treballem amb
Vells sí, acabats estany,
no. fem catifes, bonsais artificials.
Aquesta època estic molt enfei¬ A mi, m'agrada especialment la
nat. Assessoro sobre els temes de pintura, però estic oberta a apren¬
la declaració de renda, sobre les Josep Rizo dre de tot. Com molts dels meus
pensions, els viatges a les resi¬ Centre Cívic Cotxeres de Sants companys, trobo a faltar un gim¬
dències de temps lliure, als bal¬ nàs, que ens fa molta falta.
nearis —el termalisme que co¬ Els Casals d'Avis són unes ins¬ Quant al tema de si els casals
breix la seguretat social—, dels titucions que ja haurien volgut els han de ser oberts, és a dir que hi
viatges de l'Inserso.., de tot allò nostres avantpassats. Ells s'ha¬ pugui anar gent de qualsevol
que pot interessar als qui usem vien d'acontentar amb seure en edat, penso que no, que ells pen¬
aquest centre. un banc de la plaça i no podien sen d'una altra manera. Potser se¬
Hi ha molt entusiasme a l'hora gaudir dels avantatges que tenim ria un pou de conflictes.
"Recordo que, de petits,
amb els germans i amb els pares,
hi anàvem a berenar
tot jugant i fent gatzara"
Francesca Pagès
"Recordant la Font
dels Capellans"
Josep Botia mancats: l'habitatge social prote¬
Casal d'Avis Bascònia git, vetllar per les pensions de vi¬
duïtat, que són tan minses! La
Aquest Casal Munpal, per exemple
costar calcula les
ens va
molt d'esforç tots els qui prestacions de viduïtat sobre el
a vam
batallar 50% de la
amb l'administració pensió del cònjuge di¬
per funt.
dur-lo endavant. L'Associació de
Veïns —jo hi pertanyia, llavors—
va rodar la Seca i la Meca per
aconseguir el lloc adequat. Final¬
ment, i gràcies a la tasca de mit¬ Glòria Salillas
jancer que Josep Moratalla va fer Casal d'Avis Comerç
amb l'administració, vam aconse¬ Penso que aquesta mena de cen¬
guir aquest casal. Ara el gestiona tres han de ser exclusius per a la
una Junta Directiva, on cadascun gent gran. Si fos un centre obert a
tenim la nostra tasca molt clara i gent de totes les edats, els avis,
ens complementem molt bé. arribaríem a quedar marginats. Els
Les activitats que fem aquí són casals són llocs de reunió on ens
moltes: petanca, excursions, ioga, trobem amb els amics, on fem ter¬
balls... Aquestes activitats no es¬ túlia, participen en jocs de taula i
tan desvinculades entre elles, to¬ ens podem prendre un cafè a un
thom és molt participatiu. preu molt raonable.
Ah! i no vull oblidar-me dels Jo, tres dies a la setmana, parti¬
companys José Rojas, que ha as¬ cipo en un taller de modisteria. El
sumit les tasques de manteni¬ porta una senyora que va ser mo¬
ment, i Mario Módico, que ens té dista molts anys, i que ens talla i
el jardí, mai millor dit, com un ens emprova la roba.
pom de flors, ni de la Maribel i ni Una reivindicació comuna de
l'Adela, que duen el bar. tots els usuaris d'aquest casal és el
uns mesos.
Tot i gimnàs, però també, poder acudir
que encara ens falten a
moltes alguna piscina que fos a prop.
Juan García coses, penso que la gent Nedar és molt bo
està per
contenta, troba molt a l'artrosi.
que es a
Casal d'Avis Bascònia gust en aquest ambient.
Penso que tenim mancances Lleonard Hereter
respecte d'altres casals. Ara es¬ Associació de Funcionaris Jubilats
tem reivindicant un ATS per con¬ Pepa Ballada
trolar la pressió i un podòleg, Associació de Funcionaris Jo hi vaig, al Casal d'Avis, però
com tenen molts altres casals. De Jubilats no hi faig cap activitat especial.
moment encara no hem rebut cap M'agradaria, tanmateix, que fossin
resposta. Aquest és un suggeri¬ Sé que existeixen però no hi he centres més oberts, on la gent de
ment dels usuaris, com ho va ser anat mai, per tant no sé si funcio¬ 50 anys en endavant hi trobés un
al seu moment el de la perruque¬ nen bé o malament. Crec, però, ambient agradable d'oci. També es
ria. Ara en tenim una que tres que seria millor que en comptes podrien millorar els aspectes que
dies a la setmana és barberia i dos de Casals d'Avis fossin centres afecten la gent gran, com ara
dies perruqueria de senyores. oberts per a tothom. l'atenció domiciliària als qui no es
També tenim el projecte de fer un De la nostra associació en con¬ poden valer sols. Els Casals estan
menjador, perquè es puguin que¬ cret, crec que no tenim força per bé, però hi ha qui no s'hi pot des¬
dar a dinar si volen. També ha aplicar les conclusions que traiem plaçar.
tingut molt d'èxit el taller de con¬ dels nostres congressos i que són
fecció de roba, que ja dura de fa les que beneficiarien els més
Juny és el mes de la verbena Rectificar Horta-Guinardó
de Sant Joan. El mes que co¬
mença l'estiu. El temps quan te¬ és de savis! organitza
nim ganes de sortir de nits...
És el activitats
què d'estiu
mes en comença el En el número del mes d'abril
Festival del Teatre Grec, i el parlàvem de la Primavera del per a tothom
mes quan, més especialment, cal Disseny. Us vam presentar una
estar atent a les festes de car¬ foto gran del restaurant Tragalux. El Consell de Districte
rer. Va
És passar que el peu de foto era d'Horta-Guinardó
passejar organitza un
un mes òptim per incorrecte, perquè és obra, en la bon nombre d'activitats per a
pels parcs de la ciutat. I to¬
ara, coordinació i en la direcció i el thom dins la
que s'han remodelât i programació d'estiu
construït disseny, de Pepe Cortés. Només
moltes rambles, és el d'enguany. S'han previst activi¬
moment el grafisme és de Mariscal. I les tats de tota mena i
d'anar-hi per a tots els
a prendre una orxata pintures són d'Isabel Esteve.
i fer-la la fresca, amb gustos. Els viatges a Londres i les
a petar, a Balears i un intercanvi amb
els amics. Praga
són les més destacables,
I mostrar-hi camises i vestits però, a
més, hi ha un
amb d'estiu tan viro- «Barcelona seguit de colònies,
estampats casals d'estiu, estades
lats com els del "Victo¬ esportives,
museu
cursets i tallers de tota mena
ria and Albert" de Londres. Metròpolis que
Mediterrània»: ompliran d'activitat els dies de
vacances dels veïns d'Horta-Gui¬
doble premi nardó que vulguin participar en
les activitats programades.
El Jurat Qualificador del XL
Concurs d'Arts Gràfiques ha ator¬ Els carros d'ahir,
gat, per segon any consecutiu, el
Premi a la Millor Revista i el avui
Trofeu Crosfield Electronics SA a
la revista «Barcelona Metròpolis Ubicada en una de les naus de
Mediterrània» pel seu número de¬ les antigues cotxeres d'autobusos
dicat al Modernisme. a Sant Andreu, 1' Exposició de
En el concurs d'Arts Gràfiques carros i carruatges «Col·lecció
que convoca el Gremi d'Indús¬ Focsa» ha obert, de forma promo¬
tries Gràfiques de Barcelona, es cional i gratuïta, les seves portes
presenten llibres, revistes, carte¬ al públic tots els dissabtes i diu¬
lls, fulletons i tota mena de publi¬ menges d'il a 14 hores, des del
cacions. Aquesta és la primera 18 de maig fins al 30 de juny,
ocasió en què el gremi atorga així com també els dies feiners i
aquest guardó a una mateixa re¬ en horari convingut per a escoles
vista en dues edicions successives i grups.
del certamen. I és que «Barcelona La col·lecció, gestionada pel
Metròpolis Mediterrània» s'ho club d'Enganxes i Equitació de
mereix per la seva absoluta quali¬ Catalunya, està composta per 47
tat. No te la perdis. En cada nú¬ peces úniques de carros i carruat¬
mero, Josep Anton Benach i el ges de la meitat del segle XIX
seu equip s'hi llueixen. fins a la meitat del segle XX, i
que inclou carros de transport,
carros de neteja, cotxes de camp i
Per concretar els actes de carruatges de cotxeria.
l'agenda, connecteu amb els Dis¬
34 trictes i la Virreina.
Bolero Manual A la Font
per a un pacte de llenguatge de la Guatlla
administratiu aviat tindran
La MUNICIPAL ha tingut co¬
neixement que, en el decurs de un casal de barri
les negociacions possible Publicat
per a un per l'Escola d'Admi¬
de nistració Pública de
pacte govern, els socialistes Catalunya es
d'un El
text l'ensenya¬ dia 11 de
cantaven tracta maig es va
a cau d'orella als per a col·locar la primera pedra del que
d'Iniciativa bolero ment
un que diu: d'aquest llenguatge especia¬ ha de ser el Casal de Barri per a
«asercate más, más máaas, litzat, amb exercicis i
y y continguts
teòrics. Molt útil tenir-lo tots el veïns de la Font de la
pero mucho mucho máaaas.» per a
mà Guatlla, Districte
quan s'han de fer circulars, al de Sants-
comunicacions, convocatòries, in¬ Montjuïc. Comptarà amb 700 m2
formes... de superfície repartits en dos edi¬
Butlletins del 1920 ficis de dues plantes, separats per
sobre un
la Barcelona pati-corredor.
Es
Setmana del Còmic preveu que en el termini de
que sempre hem 18 mesos, els veïns ja podran
al Carmel gaudir d'aquest espai per realitzar
volgut activitats com ara tallers, esports,
xerrades i altres coses. El cost to¬
La setmana del 23 al 29 de
L'amic José M. Torelló, fun¬ tal de l'obra és de 70 milions.
cionari juny estarà dedicada, al barri del
que va prestar servei a Carmel, al món del còmic. El
Parcs i Jardins durant 32 anys, Centre Cívic del carrer Santuari
ens ha fet arribar uns butlletins acollirà una àmplia mostra que es Jornades culturals
que va editar la Societat Cívica concretarà en tres
«La Ciutat Jardí» allà exposicions
per l'any d'Andalusia
1920 i paral·leles, tres projeccions de ci¬
que ell havia comprat en nema, un cicle de conferències i a la Zona Franca
una llibreria de vell. taules rodones, una pintada mu¬
Aquests exemplars tracten ral, la sèrie de televisió «El cò¬
d'urbanisme, habitatge social i Per segona vegada arriben a la
mic novè art», l'espectacle de ti¬
jardins i reflecteixen com volien Zona Franca les Jornades Cultu¬
telles
la ciutat els per a adults «Makoki rals d'Andalusia. El seu
que ens van precedir, objectiu
show» i una festa final a càrrec
alhora que és,
ens fan reflexionar so¬ principalment, l'apropament
de «Jai Jazz Band». Les
bre posteriorment, exposi¬ entre dues cultures: l'andalusa i
com, es va cions estaran dedicades, una a la
malmetre i l'enorme responsabili¬ la catalana.
línia clara, una altra a la línia
tat dels ciutadans i dels qui A
treba¬ mitjan juny s'oferiran espec¬
dura i la tercera serà «El còmic
llem al servei de la ciutat perquè tacles de teatre, vetllades flamen¬
en català». Les pel·lícules
ens esforcem que es
per recuperar un es¬ ques, atraccions, fira amb casetes
projectaran són: «Les mostres du i
pai vital millor. balls típics, entre altres activi¬
temps» de Moebius, «Heavy Me¬ tats.
tal» de diversos autors entre els
que destaca Corben i els clàssics
Tom i Jerry. Entre els partici¬
pants a les conferències i taules
rodones han assegurat la seva
presència els dibuixants Mariel i
Manel Barceló, de la revista «El
Jueves» i Enrique Sánchez Abulí,
creador de «Torpedo».
$
%
¡ï* if
A
L'annex Golferichs La jove Orquestra El Carmel
estrena de Cambra, celebra
programació d'estiu un nou estímul la V Olimpíada
Sempre els joves de per als barris Popular
pensant en
Barcelona, l'Annex Golferichs El darrer 22 de maig, a Els barris del Carmel i la
estrena nova programació per
El taller d'ordinador l'auditori del Conservatori Ele¬ Teixonera celebren la
estiu. cinquena
aquest mental de Música de Sant An¬ edició de
«Sincity» fa possible el disseny l'Olimpíada Popular du¬
dreu, va tenir lloc la presentació rant tres setmanes del mes de
d'una ciutat. Després el projecte
es farà realitat amb el de la Jove
joc «Cons¬ Orquestra de Cambra juny. Durant els divuit dies que
de Sant durarà
trucció d'una ciutat». Andreu, amb un programa aquesta olimpíada, hi hau¬
Els joves de 12 25 compost per quatre peces d'ampli rà competició de futbol-sala —en
a anys gau¬
diran d'altres abast
jocs: «Dur», «Re¬ musical,que van posar les tres categories—, bàsquet —tam¬
bases bé en tres
flexió», «Panzerblitz» i el per a la consolidació categories—, voleibol,
cam¬
pionat d'Otel.lo... i d'altres d'aquesta jove orquestra. escacs, dames, ping-pong, escala¬
La Jove
tallers: «Paranoia», «Incógnito». Orquestra de Cambra da, gimcana esportiva i cursa at¬
A l'Aula de Sant Andreu formada
d'Expressió es faran per 16 lètica. Cinc esports més tindran
nois i noies d'entre 8 i 15 caràcter d'exhibició:
tècniques de massatge. anys, patinatge,
dels diferents barris del Districte, mountain-byke, petanca i skate¬
i auspiciada per Germà Vidal, va board.
«Llums començar a gestar-se al comença¬
ment d'aquest any, tot assajant i
del Magreb», tenint el punt de trobada en el El nou
Conservatori Elemental de Músi¬ pont
un viatge fotogràfic ca de Sant Andreu, ubicat en el del carrer
les cultures Centre Cultural Josep Pallach,
a
carrer dels Segadors, 2. Mühlberg
berbers Al Districte d'Horta-Guinardó
Coneix tenen un pont nou que uneix els
El fotògraf Jordi Bastart és un carrers de Mühlberg i Gran Via al
amant dels viatges i de captar
i «La rehabilitació turó de la Rovira. Aquest pont,
amb la seva camera els rostres construït en acer galvanitzat, té
les terres d'enllà. Des del 13 de de l'Eixample» una llargada de 58'5 metres i per¬
juny i fins el 28 de juliol, exposa met de comunicar els dos ves¬
«Llums del Magreb» a la Casa El dia 6 de juny s'ha inaugurat sants de la muntanya separats,
Golferichs. a la Casa Elizalde l'exposició fins ara, per una antiga pedrera.
L'exposició fotogràfica se si¬ «La Rehabilitació de l'Eixample Aquesta obra és un pas més en la
tua en un espai adient al tema en marxa, 1987-1990». Es tracta consecució del parc dels Tres Tu¬
amb la instal·lació d'un «haima» d'un recull de totes les actua¬ rons, després de l'erradicació, el
al pati on s'oferirà té, dàtils, pas¬ cions, grans intervencions, jar¬ novembre passat, de les barraques
tissos àrabs... i música. El dia 13, dins i botigues que han estat re¬ que poblaven la pedrera. Ara s'ha
el grup Bekai oferirà un concert habilitats al districte. aconseguit un recorregut peatonal
amb l'instrument musical kora. Si t'interessa l'urbanisme i la de prop de sis quilòmetres que
A més, diverses conferències imatge de la nostra ciutat, no pots uneix el parc del Guinardó amb la
s'aproparan a les cultures ber¬
bers. perdre't l'exposició ni les con¬ Creueta del Coll, passant pel
ferències i taula rodona que han Turó de la Rovira i el Carmel, i
organitzat l'Àrea d'Urbanisme i que ofereix una de les millors
el Districte de l'Eixample. Tot vistes panoràmiques de Barcelo¬
36 això fins al 28 de juliol. na.
Més espais públics La vida Agenda Cultural
a Les Corts del poble gitano
Exposicions:
Molts •
espais en procés Antonio Torres, treballador «Objectes-Disseny/Dis-
d'urbanització estan a punt de municipal de l'Àrea d'Afers So¬ senys-Cultura» i «Extra-Murs»,
concloure's al Districte de Les cials i Joventut, ha publicat el lli¬ a la Virreina.
Corts. A la •
plaça del Sol de Baix bre «Vivencias gitanas» editat per Sergi Aguilar a la Fundació
finalitza la segona fase d'obres l'Instituto Romaní. En aquest lli¬ Miró.
que consisteix a ordenar la super¬ bre analitza els ritus de transició • «Sota la ciutat» a Pg. Sant
fície d'aparcament soterrani. Du¬ d'aquesta comunitat. Si us inte¬ Joan/Diagonal.
rant la •
primera fase —ja finalitza¬ ressa la manera com viu aquesta Lee Miller a la Fundació
da— es van urbanitzar prop de comunitat, no us el perdeu. Miró.
5.000 •
m2, amb arbrat, zones de «L'ansietat de les influèn¬
passeig i de jocs infantils. cies: Tàpies interpretat per Lle¬
També està en fase d'urbanit¬ Aquest na», a la Fundació Tàpies.
zació la •
plaça Eusebi Güell, un any «Espais per a la cultura», a
espai amb més de 8.000 m2, també: la Virreina.
que
consistirà la construcció i •
en en- «Maneres» a Transforma¬
jardinament d'una plaça circular. «Els estius dors.
•
l'Eixample» «Museus i
a Espais: 1879-
1935», al Museu Tèxtil d'Indu¬
A Sarrià- mentària.
Aquest any els veïns de • «Fotonatura» al Museu de
Sant Gervasi l'Eixample i de tota la ciutat po¬ Zoologia.
den gaudir de la programació es¬ • «Maçoneria» a la Capella
passen coses pecial d'Estiu que es fa cada any de l'Antic Hospital.
al Districte. La canalla podrà • Exposició fotogràfica sobre
Aprendre a escoltar música, aprofitar els Casals d'Estiu i Es¬ el barri de Sant Andreu, al Cen¬
sessions literàries, tallers de pin¬ portius. La gent gran ho té força tre Cívic Sant Andreu.
bé:
tura o un cicle de teatre per a in¬ teatre, concerts, visites cultu¬ • «La Rehabilitació de
fants al Turó Parc han omplert la rals, balls de saló, concursos... l'Eixample, en marxa. 1987-
Dis¬ Els
primera quinzena de juny al equipaments de l'Eixample 1990», al Centre Cívic de la
tricte. obriran les seves portes a activi¬ Casa Elizalde.
Entrat l'estiu, tats
cursets de nata¬ estiuenques. La música arri¬ • A la Casa Golferichs,
ció Can Caralleu i barà a diversos llocs: la música
a per a nens «Viatge: l'Àfrica dels Tuàreg».
nenes. També hi haurà activitats clàssica, als Jardins de la Univer¬
de lleure adreçades als infants, la sitat; el Jazz a la Plaça Gaudí; el
quinzena de juliol, la lu- Joves
segona a Intèrprets, al pati de la Teatre i Dansa:
doteca del Casal Elèctric i al Casa Elizalde. Una programació • «El Brunzir de les Abelles»
Centre Cívic de Sarrià. A més, els d'oci per passar l'Estiu a pel SAT.
casals d'estiu de l'Escola Nausi- l'Eixample. • «Carajillo de Teatre:
ca, l'escola Vilajoana, la Uruguai Xapó» al centre Cívic de Sant
i la del Casal de Sarrià ofereixen Andreu.
tota mena d'activitats estiuenques • «Subsòl», espectacle de ti¬
per als nens i els joves. Una ofer¬ telles a càrrec del SAT de Sant
ta per a tots els gustos. Andreu.
• «L'home del mirall», al
Centre Cívic de la Zona Nord.
• I dins la temporada del
Grec, l'actuació del Ballet Líri¬
co Nacional com a espectacle
inaugural.
na ddasanxa w vônasxv doii v aa obnx xvn asxi Avn dâ òn̂
asxa w sacnas aa òna no
no ns oanaan aa aad Avov Noas'
oosl v^v . moav^ an no w ca ovavsonn•
3i s ona dod-i a N 3 N
3 N ovi ònaa'
av oav' dv'
aavoax sp N a N dooi av Nayan
N03 MVI l av
1" V
I OVNV d OdXa N 3 N dvn d Od-i 3 N OVI WI SV
òni w'
av NAvaoy
l 3 N OVd13S• aS- J VNVdV OV•
N30d3•
aa wan
av
aas òna as dda- sa wj v Vv
•'
n3n n N oaavj i saoyax 3S
av Noai svj
axayoi ol
sp N av svdV av
ax3AV sp N
ai vyl i n NV
wvyi v i av ' WOd3 N3S•
VHNV3 NXV019
Noa wí •
SVNV*
. NO
av naVNv i
òni N dVSLLp . J O- J V
yaooyt co aa
av svay .i 3-
vònas- Jv 03 N. J 3X-
òna HVAi v
N3 N ai s nai 9
dn OVNJ a3S I/ N. J1-
aa di yí
i svi.j v.i 9 a<3as vi ±das,
. J VNOV. J9•
3 N
3 N wi ònaa'
nv Ndaan'
nv Nadan i
nay N3SL_
r osad'
3 N ít OQ d Oa_J3 N
i 3 N r vn w3 doy-
0 OddV• L_3 N 0Vd- B«V•
3 N dvn' a, 3 Ndl 0'
i r ay N39x i i v
l " 3S ÒH3 AVN J C3SOVI- D3S
WVbLV d Oít- L- SN
Sp N I V OI VHV' i v di oy'
naaayas•
av Hvy- J V I I V N03 H\•
xo'
wa. N
AV10-
v aV
dav. J-
CVi
av sa wwv'i v
di oyi av
SVít V d Oít-
X3 N 9Vay3. JÍ
.r ol F. 12 . ci r nE. 02 . a mme G. 91 . pesoJ. 81 .l euqi M. 71 . anaoJ. 61 . sel r a C. 51 . co R. 41 . ar aS. 31 .í meo N. 21
. aso R. 11 . av E. 01 . mi u Q. 9 . e muaJ. 8 . ai r a M. 7 . ar al C. 6 .tr ebl A. 5 . atr a M. 4 .t senr E. 3 . uer dnA. 2 . uaP.l
es
3 Nxaa vonasxs aos ai ani xos hi hv sax ai daâ Noas
33 ©at 3
d OdXV 3V
d OdXV d33
©na d Odi v
3I NV d OdXV
avaysdv san
ps doaxsy
av
a33 Ȓ na
S3 NS3 d OU-
vônssa
xv'
AV SHNS3
d OHi v d3ü-
31 doaxv
) dni =
3V d Odl V 33
ons av av-
AVNX S3VT
òni 3n ôn3
NO X̂ doaXV¿
setr op netr op euq sl E
. ét ne on i uq sé l. n l E -
çar B. ert ser
. ert serr et art xe mitl ú'l ed çar B . sl op ed t el ovu N. ert serr et art xe nu' d
axi aF.r odal ov t al pl ed al upú C.r eni uc l ed all er O.r eni uc l edl at nava D: sei cnèr efi d 7
¬r et art xe nu' d
El safareig
municipal
Era a primera hora quan en Fe¬ de pujada d'impostos, un regidor va comprar una agenda electròni¬
liu va rebre la trucada de la Iolan¬ ensabonant alguns hotels del pla, ca per impressionar; s'ha traslla¬
da. que encara tenia en remull, els de dat a viure al mateix bloc del re¬
— Ja has vist el safareig de la l'Olimpíada Cultural blanquejant gidor per coincidir amb ell a
plaça de Sant Miquel? pressupostos... l'ascensor i a la cua del pa; mira
— El què? —va respondre des¬ Se sentien animades xerres. En de trobar-se amb alts càrrecs a la
orientat en Feliu. Feliu s'hi va acostar per prendre- barberia; en les reunions sempre
— Saps que a la plaça de Sant hi part i llavors es va adonar que defensa les tesis oficialistes del
Miquel de tant en tant hi fan també hi havia la Cèlia, una in¬ convocant, encara que contradi¬
obres? Doncs aquesta vegada ha formadora del seu Districte. gui allò que ell mateix ha dit en
estat per construir-hi un safareig — De què va la conversa? —va altres reunions; quan li demanes
municipal per tal que hi vagin preguntar. una cosa sempre et diu que sí,
tots els bugaders i bugaderes de — De llocs de treball —li va però no s'apunta mai res; cuida la
l'Ajuntament, que no són pas informar la Cèlia. indumentària; fa dinars de treball
pocs! Sembla que ara els d'Infor¬ — Aquell gamarús diu que el i mira de fer de mediador en
mació de Base, avorrits de tantes sistema de classificació és molt qualsevol confrontació. Al seu
noves tecnologies, volen retornar científic. Deu ser un mercenari. despatx hi és poc, sempre està de
als mètodes tradicionals del saps- — O un llepa! —va afegir un comissió de servei.
què-m han-dit. Ho van inaugurar guàrdia urbà que també estava — Sí, però amb això no n'hi
fa quinze dies. fent bugada. Ara és temps de lle¬ prou per passar d'un nivell 8 a un
— Doncs no me n'havia assa¬ pes i grimpadors. Després de les 26 en sis mesos —va replicar la
bentat —va contestar resignat en eleccions, tothom mira de quedar Consol.
Feliu. bé amb els que tenen perspectives La conversa continuava. Però
— També hi han construït un d'aconseguir alguna àrea de po¬ en Feliu va retenir especialment
mur de lamentacions, a iniciativa der significativa. aquestes darreres paraules de la
dels sindicats. Hi ha tantes coses — Aquell gamarús que dieu, oi Consol. Certament, no era normal
en aquesta casa que no s'acaben que és en Ponç? —va preguntar una promoció interna tan fulgu¬
de resoldre, que sempre està ple en Feliu. rant. A la millor, a més de fer el
de gent. — Quin Ponç vols dir? llepa, havia usat altres artilugis.
La Iolanda li va acabar de con¬ — En Ponç Pladevall, el Cap Això el va preocupar.
tar la notícia amb tant d'entusias¬ de la Unitat Operativa d'Ascen¬ Amb en Ponç havien quedat de
me que en Feliu va decidir sors —va dir en Feliu. veure's l'endemà a la tarda per
d'anar-ho a veure tot seguit. Feia — Per al manteniment d'ascen¬ parlar de l'ascensor del Centre
una dia magnífic de primavera. sors han fet una U.O? —va pre¬ Cívic. Com que casualment tots
En arribar a la plaça de Sant Mi¬ guntar la Cèlia. dos eren afeccionats a l'excur¬
quel, va veure que hi havia dotze¬ — Segur que el lloc va ser sionisme havien quedat al club
nes de persones repenjades al mur creat a mida d'en Ponç —van d'escalada d'en Ponç per mirar,
que proferien planys i laments tot contestar alhora en salvador i la de passada, unes fotos d'una tra¬
alçant els braços. S'hi va acostar. Consol de Sindicats, que cada dia vessa pel Pirineu. En Feliu hi va
De prop sentia més vivament els es deixaven caure pel safareig per anar i van parlar d'excursionisme
gemecs, però no els acabava veure si associaven algú. i d'ascensors, i en Ponç va exhi¬
d'entendre. Va veure més enllà el — El gamarús en qüestió és un bir les seves dots excepcionals
safareig. Hi havia molts funcio¬ grimpador —va afirmar categòri¬ d'escalador. Durant tota la con¬
naris que hi anaven a fer bugada cament un ordenança que el devia versa en Feliu tenia al cap les pa¬
i, de passada, a badar i comentar conèixer bé. Fa quatre dies era un raules de la Consol, i buscava
la jugada. També hi havia alts auxiliar d'educació social d'a¬ pistes que li poguessin donar al¬
càrrecs, i fins i tot algun regidor quell centre que tu ja saps. Va fer guna explicació.
que rentaven draps bruts: un ar¬ quatre favors a l'encarregat de Fent veure que anava al lava¬
quitecte intentant esbaldir els plଠprojecte i als quinze dies el van bo, va entrar dissimuladament a
nols d'alguna plaça dura contes¬ fer responsable de programa. Era una cambra que exhibia, a la por¬
tada pels veïns, tècnics d'Hisenda present a tots els actes del partit; ta, un rètol que deia «Reservat».
40 posant suavitzant a una proposta va començar a fer passadissos; es A dins hi havia un ordinador i di-
"¿Saps que a la plaça de Sant
Miquel de tant en tant fan
obres? Ara hi construeixen
un safareig municipal i un
mur de les lamentacions."
versos arxius. En un calaix hi va i nenes cantaven allò de «el uno, Agenda de Formació
trobar un carpeta que deia «confi¬ el ocho; le corresponde el nivel
dencial» on hi havia documents i dieciocho». Així de senzill! Organitzat per l'IMAE:
organigrames de diverses Àrees — No pot ser! el 14 de juny, matí de treball
de l'Ajuntament. Què hi feien En Feliu havia deixat bocaba¬ sobre «Menors maltractats» a cà¬
allà, aquells organigrames? Va dada la Iolanda. Estava content rrec de Stefano Cirillo de l'Ajun¬
connectar l'ordinador i va xafar¬ perquè havia descobert una his¬ tament de Milà, a Formació de
dejar una mica. Es va adonar que tòria inaudita. Però no la pensava Personal.
hi havia un fitxer d'alts funciona¬ explicar. Ningú no la creuria.
ris municipals amb els respectius A més, ell estava pendent de A Formació de Personal:
itineraris de promoció laboral. catàleg i no volia temptar la sort. curs sobre «Atenció al ciutadà
Llavors, va veure un altre fitxer i qualitat de servei».
que deia «O.T.», hi va entrar, i es «Contractació Administrativa,
va adonar que accedia, des d'allà, Jaume Colomer del 3-14 de juny.
a una base de dades d'Organitza¬ Del 10 al 14 de juny «Reciclat¬
ció i Tàctiques. En Feliu estava ge de subalterns».
altament sorprès. Des del club El 26 de juny, «Seminari Intern
d'escalada d'en Ponç podia con¬ per a Juristes».
sultar i modificar els fitxers de Curs per a Informadors Turís¬
llocs de treball de l'Ajuntament! tics, al Patronat de Turisme del
Aleshores va pensar que si 17 al 21 de juny.
s'entretenia el podien descobrir. Curs d'Atenció Telefònica de
Ho va tancar tot i va tornar a la l'I al 15 de juliol.
sala de reunions, li va dir a en
Ponç que tenia tard, li va agrair
les informacions i se'n va anar. Promoció
L'endemà al matí, a primera de treballadors municipals
hora, va trucar la Iolanda.
— No sé si és una secta, un Anna Ma. Vilalta és la cap del
lobby o simplement una simbiosi Grup de Suport Administratiu a la
d'interessos —li deia preocupat Divisió de Serveis Tècnics de Les
en Feliu. El cert és que modifi¬ Corts; Anna Ma. García ho és a
quen a distància organigrames i Sant Martí; Pasqual Labernia és
nivells per anar ocupant llocs el cap de la Unitat Operativa de
clau. No en tinc ni idea de quants Programació i Avaluació del Cen¬
alts càrrecs hi estan implicats. tre Gestor d'Esports; Olga Peña
— És fascinant! —li deia la Io¬ és la cap de l'Oficina de Major-
landa incrèdula. Segur que si ho domia; Mercè Castany, cap de
expliques als d'Organització te'ls l'Oficina de Troballes; Margarita
posaràs a la butxaca! Hernández, Responsable del Grup
— No ho crec. Posaria massa de Treball Administratiu per a la
coses al descobert. De passada he Intervenció de Fons; i Marta
conegut com classifiquen els Massoni és Auxiliar de Prospec¬
llocs de treball. Res de «Hei! ció de Mercat.
Grup» ni romanços! Un tècnic Bona feina a totes i a tots!
d'Organització que de petit havia
anat al Col·legi de San Ildefonso,
el de la Loteria de Nadal, va sug¬
gerir al seu coordinador de fer
servir un sistema d'atzar perquè li
semblava més just. A requeriment
d'Organització, els famosos nens
Hom pensa Mitjançant les Imposicions a
que la jubilació és Termini Fix, Vostè pot fer-se un
el millor moment per dur a terme sobresou mensual gràcies als ele¬
aquells projectes que durant anys hem vats tipus d'interès (10,5 % TAE)
anat arraconant. És el moment de viatjar, amb què li remunerem els estalvis.
de gaudir del temps lliure i, també, de treure
la màxima rendibilitat als seus estalvis. En de¬ • Sorteig de viatges: Al Banc
finitiva, és el moment de no preocupar-se pels diners, de Sabadell hem pensat que, ara que
de confiar en una entitat financera que li ofereix diverses alterna¬ disposa de temps, li agradaria de visitar
tives d'estalvi així com una interessant gamma d'avantatges. altres ciutats i països. Per això, sortegem
cada anv viatges, per a dues persones, d'uns deu dies de durada.
Quan Vostè domicilia la seva pensió al Banc de Sabadell, es a elegir entre diverses capitals europees amb totes les despeses
beneficia immediatament del «Servei Pensió», un servei financer pagades.
integral, destinat a donar tranquil·litat i a fer més còmoda la seva
jubilació, que conté sortejos de viatges, comptes d'alta rendibili¬ • Assegurança d'Accidents: El nostre «Servei Pensió» t ambé
tat, targetes de crèdit, etc. En definitiva, un ampli ventall de pro¬ vetlla per la seva seguretat. Quan Vostè ingressa la seva pensió
ductes i serveis. en la nostra Entitat, es beneficia, sense cap cost a càrrec seu, d'una
Assegurança d'Accidents, contractada amb BANSABADELL,
Aquests són alguns dels seus avantatges: AG, SA, d' 1.000.000 de pessetes.
• Cobrar la pensió des del primer dia: No cal que esperi la
resolució dels tràmits de l'expedient per poder cobrar la pensió. • Targetes de Crèdit: Des del primer moment, el Banc de
Al Banc de Sabadell li avancem la seva pensió, sense cobrar-li cap Sabadell posa a la seva disposició les Targetes de Crèdit Visa i
tipus d'interès, durant tres mesos, i fins a un màxim de 100.000 MasterCard i la Targeta 4B, la qual li per¬
pessetes cada mes. met d'accedir a més de 2.500 caixers au¬
tomàtics repartits per tot el país, així com
• Avantatges financers: El «Servei Pensió li ofereix diverses també a d'altres xarxes nacionals adhe¬
possibilitats per treure el màxim rendiment dels seus estalvis. rides i a xarxes de caixers associats
d'Andorra, Portugal i la Gran Bretan¬
El Compte Llar li rendeix el 7 % d'interès ya. A la vegada, també li permet de
(TAE) des de les 100.000 pessetes, i pot es¬ pagar les seves compres en tots
7°/n collir entre compte corrent i d'estalvi. aquells establiments on vegi el distintiu
«Telepago 4B», amb pot se¬
§ /\_} la qual cosa efectuar les
El Compte MIL li ofe¬ ves compres sense haver de portar diners a sobre.
reix fins al 11 % (TAE),
amb una franquícia de 175.000 pessetes sen¬ 11% Aquests són alguns dels avantatges dels quals es pot benefi¬
se cap més límit. En tractar-se d'un compte ciar quan sigui usuari del nostre «Servei Pensió». Uns avantatges
pensat per a l'economia domèstica, no li co¬ que li permetran d'obtenir una gran rendibilitat dels seus diners i,
brem res pel càrrec dels rebuts de les despeses de la llar (llum, a la vegada, gaudir de la tranquil·litat i la seguretat que comporta
gas, aigua, telèfon) li tramitem gratuïtament totes les domicilia¬ confiar en la bona gestió d'una entitat centenària com el Banc de
cions que hi vulgui fer. Sabadell.
(Per a més informació, truqui'ns al 900.323.323)
...i aconsegueixi aquest obsequi!
Tots els empleats de l'Ajuntament de Barcelona que es facin Clients del Banc de
Sabadell durant els mesos de maig, juny i juliol/91, rebran aquesta ràdio portàtil.
ELS AGRAIRÉ QUE M'ENVIÏN MÉS INFORMACIÓ DELS PRODUCTES
I SERVEIS DEL BANC DE SABADELL.
(Empleni aquesta butlleta i lliuri-la a l'Oficina del Banc de Sabadell més propera al seu domicili
particular o professional, o truqui al telèfon: 900 323 323.
Nom i cognoms:
Adreça: Telèfon:
C P i població: Província:
Signatura,
■
I
I ' - ' ■ : 'k
I
1