Benvingut
a les Olimpíades
Sant Jordi!
L'economia,
la ciutat
i l'Ajuntament
La Justícia
Municipal
a Barcelona
Maria Aurèlia
Capmany,
feliçment dona
i regidora
El Zoo
de Barcelona,
un hotel
molt particular
Drapaires
del barri
Com creus
que ha de ser
un directiu/va
públic?
Edificis
de nova planta
Persones
amb petits
i grans problemes
La Primavera
del Disseny
Una ciutat com Barcelona té molts llocs que són interessants de visitar i conèixer. Es una
ciutat que gaudeix de grans atractius. El Banc de Sabadell també hi és present
per a donar el millor servei i ser prop de tothom.
A Barcelona hi ha molts centres d'interès, entre ells 50 Oficines del Banc de Sabadell.
BANC DE SABADELL. Un Banc amb seny.
BANC DE SABADELL
• Aribau, 171 • Balmes, 306 • General Mitre, 103 • Muntaner, 550 • Raça Lesseps, 3-5 • Ronda Sant Pere, 56
• Avda. Marquès • Bruc, 93 • Gran Via de les Corts • Padilla, 238 • Raça Virrei Amat, 1 • Ronda Universitat, 37
de l'Argentera, 13 • Capità Arenas, 26 Catalanes, 549 • Padilla, 316 • Raça Orfila, 6 • Sants, 178
• Avda. de Madrid, • Comte Borrell II, 87 • Guipúscoa, 101 • Paris, 118 • Pol. Indus. •
211-213 Sardenya, 509-511
• Creu Coberta,80 • Magatzems 3a subz. • Passeig de Gràcia,36 Zona Franca- • Sicilia, 299
• Avda. Diagonal, 644-646 • Edf. Terminal T1R- Franca, sector C, • Passeig Maragall, 156 Mercabarna local 6 • Travessera de Gràcia, 3
• Avda. Josep Port de Barcelona C/5,51 • Passeig Maragall, 49 • Rambla ue- • Travessera de
Tarradellas, 89 • Fabra I Puig, 56 • Major de Sarrià, 61 • Passeig de Sant Catalunya, 115 Les Corts, 237
• Avda. Meridiana, 20 • Gran de Gràcia, 90 • Mallorca, 156 Joan, 169 • Rambla Poble Nou, 108 • València,
• Avda. Parallel, 110
88 • Gran Via de les Corts • Mallorca, 556 • Passeig de la Zona • Rambla Sant
Baixada de la Josep, 75 • Va Laietana, 47
• Rana, 29 Catalanes, 435 • Muntaner, 336 Franca, 141 • Roger de Ror, 132
11
Revista interna
í
h-3 de l'Ajuntament
1991 de Barcelona
President: Ganyotes Un invent net i modern per al nostre gos amic.
Guerau Ruiz Pena
Editorial Per Sant Jordi, una rosa, un llibre i una revista.
Consell Assessor: Amb més pàgines d'aniversari.
Francisco Longo, Ferran Mascarell,
José Luis Giménez, Josep M. Figueras, Fets i projectes Notícies amb subratllat
Manuel de Forn, Manuel Tuñí,
Enric Casas, Angela Vinent, Els quatre Cultura i benestar al Districte de
Carme Turró, Manuel Villalante. cantons Sants-Montjuïc.
O com
Director: pensar i fer cultura des d'un territori
obert al debat cultural del moment.
Toni Puig
Coordinació: BIMA: el Banc d'Imatge Municipal.
Irene Pagès Milers d'imatges ordenades per al seu ús immediat.
Adjunt a Redacció: El Dia de la Terra apaga amb música
Dolors Pinart el soroll urbà.
Edita: Aquest any, amb músiques. 10
Regidoría de Presidència
Ajuntament de Barcelona L'economia, la ciutat i l'Ajuntament.
Un trio de resultats sorprenents. 11
Autoedició, fotomecánica
i impressió: Entrevista Maria Aurèlia Capmany,
Impremta Municipal. Exp.9153661 feliçment dona i regidora.
Dipòsit legal: B. 14.742-1990 Una barcelonina de soca-rel. 12
Disseny gràfic: Conte d'abril
Ferran Cartes/Montse Plass Benvingut a les Olimpíades, Sant Jordi!
No hi podia faltar. 19
Maquetació:
Beatriz González Ajuntament El Zoo de Barcelona, un hotel molt particular.
endins Tots, petits i grans, s'hi troben bé, en aquest hotel. 22
Fotografia:
Jaume Soler, Des de La Primavera del Disseny.
Oficina Tècnica d'Imatge la ciutat Barcelona és una ciutat amb idees. 28
Col·laboren en aquest número:
Marta Balaguer, Lluís Boada, Dossier La Justícia Municipal a Barcelona.
Irene Bordoi, Juli Capellla, Els justos projectes de la Carta Municipal. D/81
M. Aurèlia Capmany, Jaume Colomer,
Mercè Company, Glòria Figuerola, Reportatge Drapaires del barri.
Quim Larrea, Isidre Munés, Quan llences trastos, fes-ho bé i el dia que toca. 31
José Pérez Freijo, Gabriel Pemau, La ciutat Edificis de nova planta.
Picanyol, Montserrat Rubí, Petits equipaments de barri. 34
Guerau Ruiz que construïm a peu
Pena,
Morrosko Vila-San-Juan. Els serveis Persones amb petits i grans problemes.
A la secció Debat Obert: servits Sempre hi ha alguna solució. 40
Mercè Casas, Jaume Colomer,
Joan Conde, Anna Ferrer, Debat obert Com creus que ha de ser un directiu/va públic?
Mario Giménez, Núria Llopis, Avui, parlen els directius. 46
Angels Nogué, Carmen Pérez, Amanida Moltes més notícies
Joaquim Ruiz, Nemesi Sesmero, que flors en un jardí
Eladi Torres, Carme Turró, de notícies de primavera. 50
Manuel Villalante.
Taula de joc Juga, que el joc anima! 54
Adreça:
Plaça de Sant Jaume, El funcionari Philip Marlowe i l'expedient perdut.
Regidoría de Presidència. Romagosa El van trobar, finalment? 56
08002 - Barcelona
Tel. 30242 00
Una ciutat
automàticament
neta!
Irene Bordoi
4
Per Sant Jordi,
M una rosa,
un llibre
i una revista
Sant Jordi s'ha convertit en tidiana. Teníem la impressió que,
una gran festa a la ciutat. Barce¬ com més coneguem la varietat, la
lona bull de gent que passeja en¬ qualitat i la complexitat de tot el
torn les parades de llibres i de ro¬ que es fa i passa en una organit¬
ses. Els ciutadans aprofiten el dia zació tan gran com la de l'Ajun¬
per comprar llibres, deixar una tament de Barcelona, més ens
rosa entre les seves pàgines i re¬ agradarà de treballar-hi amb pro-
galar-lo a qui s'estimen. fessionalitat i il·lusió.
Us convidem a seguir, fil per També hem procurat que els
randa, la tradició. A ser, especial¬ textos respectin la llibertat d'ex¬
ment aquest dia, uns barcelonins pressió dels seus autors, que no
llegits i tendrament florits. fossin ni blancs d'elogis ni negres
Aquesta vegada volem afegir a de crítica àcida. Hem optat per la
la tradició la nostra revista amb gamma, plena de matisos, de tots
més pàgines d'informació muni¬ els tons dels grisos. Hem optat
cipal. Vam començar a arribar a per textos que parlin de fets. Fets
casa vostra el maig de l'any pas¬ presentats d'una manera fiable i
sat. I ara, amb aquest número es¬ credible.
pecial de Sant Jordi, tanquem el Hem intentat, encara, fer-vos
cicle del nostre primer any de arribar una revista per ser llegida.
vida. No una revista d'evasió i distrac¬
Cada mes —amb constància i ció. Una revista amb un treball de
sense perdre punt— hem anat in¬ qualitat gràfica i textual, lluny de
formant del que passa al nostre qualsevol frivolitat. I lluny, tam¬
Ajuntament. I ho hem fet amb bé, de tot oficialisme.
una actitud activa: hem triat, en¬ Hem fet, finalment —o això
tre la diversitat dels projectes i ens sembla—, una revista que
dels serveis, aquells que ens han ajudi a crear opinió i valors de
cridat més l'atenció, aquells que cultura compartida per tots els
ens ha semblat que us agradaria qui treballem en aquesta casa
conèixer una mica millor, aquells gran i diversa.
que passaven excessivament des¬ Chomsky explica que els mit¬
apercebuts... I, amb el ventall de jans de comunicació han
tots ells, hem intentat oferir-vos d'ajudar-nos a «manufacturar
una revista amena, plural i àm¬ consens». Aquest, segurament,
plia. pot ser el tret més destacable que
Hem tingut un interès especial ens hem proposat: fer de La MU¬
en què fóssiu els propis treballa¬ NICIPAL una eina d'informació i
dors municipals els protagonistes. comunicació d'allò que fem i per¬
Hem donat, per a això, una aten¬ què ho fem. Perquè cadascú, en
ció especial a tot allò que era opi¬ una atmosfera d'opinió organitza-
nió directa en el «Debat obert», tiva compartida, treballi per fer
en els textos dels «Quatre can¬ un Ajuntament que sigui un ser¬
tons» i en les opinions i explica¬ vei útil i directe, eficaç i àgil,
cions dels «Reportatges» i els acollidor i dialogant, per a tots
«Ajuntament endins». Perquè una els ciutadans de 1
organització és la seva gent. I, es¬ Barcelona. I
pecialment, la seva gent activa.
Cada mes —i vosaltres sabreu
si ho hem aconseguit— hem in¬
tentat suscitar curiositat i interès _5
per la nostra feina municipal quo¬ 5
La modernització Renovació Padronal La brossa neta,
del pressupost D'acord amb allò bé!
que marca la llença-la
Ha tingut lloc de legislació
les Sales vigent, l'any 1991 cal
a dur a terme la renovació del Pa¬ S'han començat a recollir se¬
Govern un seminari de treball so¬ dró d'Habitants. Parlant estricta¬ lectivament les deixalles als bar¬
bre el pressupost i la gestió finan¬ ris de Sants i la
ment, Sagrada Família.
cera, amb els professors aquesta renovació
Les Met¬ suposa
calfe i Eduardo Zapico de empadronar de bell els És una
nou tots experiència nova i pilot
residents en cada que porta el rètol de «Brossa
l'«European Institute of Public municipi, pres¬
cindint de la informació
Administration». ja dispo¬ neta».
nible actualment. Amb aquesta campanya es vol
Francesc Raventós va obrir el
seminari, L'Ajuntament de Barcelona, conscienciar la ciutadania sobre
tot exposant-ne els ob¬ des de l'any 1975, ha intentat les possibilitats del reciclatge de
jectius que volien assolir-hi, i va contrastar la informació del Padró roba, paper, metall, vidre i plàs¬
presidir la taula rodona en què anterior amb els documents tics. En una societat on els
con¬ objec¬
van ser debatudes les primeres feccionáis tes es canvien tan ràpidament, cal
conclusions. Varen pels ciutadans.
participar, Aques¬
en ta
les sessions, reduït de opció disminueix el cost i ser
aug¬ capaç de reciclar els mate¬
un grup menta la rials. Perquè la terra no és un ma¬
coordinadors, directius i tècnics qualitat de la informació
mecanitzada. gatzem etern. Ens cal mentalit-
relacionats amb el procés pressu¬
postari des dels diferents Aquesta renovació planteja zar-nos de la necessitat
un urgent de
sectors reciclar paper per no tallar tants
de l'Ajuntament. pas més, que consisteix a facilitar
als ciutadans la informació ja dis¬ arbres, o aprendre a reutilitzar el
Al llarg del seminari van ser
alguns informes ponible en un full
presentats sobre d'inscripció vidre.
confeccionat
el procés i la prèviament.
gestió El ciu¬ Ara, doncs, els veïns d'aquests
pressupos¬ tadà té
tària de Josep M. Vegara, l'opció d'acceptar el full barris separen les deixalles reci¬
per part del Padró tal com el clables en unes bosses blaves i
Robert Marsan, Teresa Llucià, rep, o bé fer-
hi
Lluís Mata, Xavier Castells, lleugeres esmenes. Natural¬ les deixen als contenidors de
Francesc ment, també hi ha la possibilitat deixalles blaus. Els verds són per
Alaman, Josep R. Gon¬ al material no reciclable.
zález Tormo, Eduard Cuscó, Emi¬ d'emprar fulls en blanc, especial¬
ment
li Ruiz, Roser Gamundi i Laurea¬ quan la discrepància amb la La producció de deixalles a
realitat sigui important. Barcelona a augmentat més del
no Mur.
Aquestes jornades de treball Aquesta metodologia, ja l'han 50% aquests darrers 5 anys.
Dos-cents cinquanta voluntaris
ens han permès de conèixer aplicada uns altres Ajuntaments i,
en visiten
profunditat la situació de la probablement, és un primer pas aquests dies els barris
ges¬ per eliminar, triats
en un futur proper, per informar els 70.000 ha¬
tió financero-pressupostària en la renovació
els diferents integral. Un bitants
mante¬ que han d'estar disposats
sectors, identificant niment continuat i sense el tall —i convençuts— a seleccionar
els principals problemes als que allò que llencen.
cal fer front. Així mateix, s'ha quinquennal, sembla més racional
i còmode Barcelona és la primera gran
elaborat una primera agenda per al ciutadà.
També cal deixar constància ciutat europea que aplica un pro¬
d'accions que cal emprendre, per grama d'aquestes característi¬
tal de millorar els que aquest any l'operació de re¬
processos ferència coincideix amb el ques.
d'elaboració i Cens
gestió del pressu¬ de Població i Habitatge que duu Amb les deixalles d'un
a any po¬
post municipal. Ara es continua terme l'«Instituto Nacional de Es¬ dríem omplir la Gran Via, entre
treballant per tal de dissenyar sis¬ tadística». Malgrat coinci¬ la
certa plaça d'Espanya i les Glòries,
temes i implementar mesures que dència en les dades fins a l'alçada d'un edifici de sis
facin del pressupost una veritable recollides,
són dues pisos!
eina de gestió i que facilitin ús operacions absolutament
un diferenciades.
més eficient dels recursos pú¬
blics.
6
paper reciclat.
Els Bucs Musicals, Usem paper reciclat Publicacions
instruments de l'Institut
La conservació del medi am¬
amb moltes notes bient ha esdevingut una de les lí¬ Municipal
nies fonamentals del debat i de
l'acció política els darrers de Disminuïts
en
Els darrers anys, un dels fets anys. Un dels aspectes cabdals
més A d'abril i en
importants i inèdits la ciu¬ d'aquesta qüestió, l'aprofitament finals el marc del
a
tat ha estat la construcció dels sis racional dels recursos limitats del Saló de Cent es van presentar tres
bucs habitacles insonoritzats nostre planeta, exigeix el replan¬ llibres de l'Institut
o Municipal de
per a l'assaig musical. Aquesta tejament de moltes de les pràcti¬ Disminuïts.
acció, Dos d'ells
portada a terme pel Consell ques comunes d'avui dia, i que corresponen als pri¬
Municipal de Sant Andreu, està comporten la generació d'un ele¬ mers volums de la col·lecció
dirigida als músics vat volum de residus, molts dels «Serveis de l'Institut»
grups de no que són:
«EAL:
professionals del Districte, exten¬ quals són susceptibles de ser Equip d'Assessorament
sible, també, als de la resta de la reutilitzats com a matèries prime¬ Laboral per a la Integració de
ciutat. res. Persones amb Disminució» i
«Pont del
Aquest nou espai, instal·lat al La Comunitat Econòmica Euro¬ Dragó: Centre de For¬
local de les antigues cotxeres pea ha elaborat una estratègia so¬ mació Professional Ocupacional
d'autobusos de Sant Andreu, bre la gestió de residus que posa per a Joves amb grans Disminu¬
compta amb sis bucs de 18,5 m2 l'èmfasi en dos grans principis: la cions Físiques».
cadascun. Un dels bucs Ambdós llibres descriuen les
enllaça prevenció i el reciclatge. Aquests
amb una cambra condicionada per principis constitueixen un primer característiques dels serveis, com
disposar d'aparells de gravació i estadi de la definició de la legis¬ es van crear, quins són els seus
comunicada visualment, a fi que lació europea en aquesta matèria. objectius i el seu funcionament,
en un futur Per
proper s'hi puguin fer aquest motiu, la Comissió què és el que s'hi fa i quines són
enregistraments les seves
de maquetes. de les Comunitats Europees va perspectives de futur.
Des de la seva posada en fun¬ aprovar una Recomanació desti¬ Són publicacions il·lustrades amb
cionament, el mes de juny del nada als Estats membres i a les moltes fotografies, on es mostra
1990, han nombrosos Institucions Comunitàries en el un ventall de les diferents situa¬
estat molt
els grups musicals que s'han inte¬ sentit de promoure polítiques di¬ cions d'integració que s'han fet
ressat pel funcionament rigides a incrementar la utilitza¬ fins ara.
ció de paper i de cartró reciclats. El tercer llibre és la «Guia
d'aquestes instal·lacions. Més de
vint d'accessibilitat dels cinemes, mu¬
grups les utilitzen diària¬ Barcelona vol marxar al pas en
i han trobat aquests aspectes, que conforma¬ seus i teatres de
ment, Barcelona»,
en aquest que
nou
espai un punt de promoció i ran
una la realitat de les ciutats euro¬ presenta una informació detallada
infrastructura sobre
específica la pees dels propers anys. aquests locals per
per a a les per¬
música. També En aquest sentit, a l'Ajunta¬ sones
disposen de clas¬ que tenen dificultats de
mobilitat.
ses per anar perfeccionant, a poc ment s'ha decidit que el paper re¬
a poc, el seu estil musical. ciclat serà progressivament utilit¬ Des de l'objectiu de divulgar
Dins d'aquests conceptes, els zat en tots els nivells possibles de tot allò que millora la qualitat de
més joves l'administració vida de la
van oferir un concert municipal. I que població, estem segurs
amb notable assistència de pú¬ es prendran les mesures oportu¬ que la difusió d'aquestes publica¬
blic, en el marc del recent inau¬ nes per tal d'afavorir la recollida cions contribuirà a avançar en la
gurat SAT, Sant Andreu Teatre. del paper utilitzat i susceptible de tasca col·lectiva d'aconseguir-ho.
ser reciclat, especialment en Esteu invitats a l'acte!
aquelles dependències municipals
on la utilització de paper és més
gran.
Cultura "La muntanya de Montjuïc, al
mig del Districte de Sants,
i benestar amb un seguit d'equipaments
esportius, no es viu en cap
al Districte de moment com a part del barri
que reporta beneficis.»
Sants-Montjuïc
La cultura, com l'educació, d'Any... Fent això duem a terme,
sembla una cosa fàcil, de la qual cada dia, aquest model cultural
tothom s'atreveix a opinar i fer-hi que dèiem al principi: creatiu, in¬
propostes. novador i solidari.
Potser per la meva formació, I la pregunta que em semblava
sempre m'ha semblat un tema ex¬ que m'havia de fer: Des que vam
tremadament complex i difícil de començar l'aventura de la descen¬
definir. És per això que m'agra¬ tralització, què ha canviat? , què
daria aportar aquí la meva re¬ ha comportat de positiu, per a la
flexió, no la d'un expert en cultu¬ nostra ciutat, aquest apropament
ra, sinó la d'un dels 10 Districtes de l'administració, a més del des¬
de Barcelona, on compartim la gast dels polítics i dels tècnics
definició que Ferran Mascarell que l'han duta a terme? Recorda¬
feia en el ns 5 de La MUNICI¬ va un fet molt concret que va pas¬
PAL, i on ens trobem amb totes de mantenir i amb la vivència sar al Districte fa un mes escàs:
les contradiccions i les dificultats d'unes administracions que els les entitats van decidir de cele¬
que significa dur a terme una cul¬ fan competència deslleial. Per brar el 20è aniversari del movi¬
tura creativa, innovadora i alhora últim, la Zona Franca, un barri ment veïnal i ens demanaren que
solidària en un barri amb tants jove, on no hi ha cap teatre ni cap hi participéssim. En una primera
models diferents d'expressió i de cinema, ni una sala de ball, on les reunió, on intentàvem explicitar
comunicació. entitats existents s'han format — els objectius i el paper que te¬
El Districte de Sants, amb una exceptuant-ne alguna— entorn de níem els diferents participants, el
població de 187.028 habitants, té les reivindicacions de pisos dig¬ representant de les entitats va
tres territoris molt diferents: Po¬ nes i assequibles, de l'arribada aportar les conclusions de la seva
ble Sec, Sants i Zona Franca. Les del transport públic o de la defen¬ reunió de treball i va posar de
diferències entre aquests barris sa d'una escola pública suficient. manifest que el fet de voler dur-
són notòries, però conserven una Amb aquest panorama, recor¬ lo a terme amb l'Ajuntament ha¬
certa homogeneïtat. Al mig, la dava la conferència de Roland via estat pensant que les associa¬
muntanya de Montjuïc amb un se¬ Castro a la cloenda del I Congrés cions de veïns havien guanyat,
guit d'equipaments esportius i de Ciutats Educadores, i pensava amb les seves reivindicacions,
culturals no es viu en cap moment en la seva definició de multicul¬ moltes zones verdes, molts equi¬
com a part del barri que reporta turalisme, on es troben el fet uni¬ paments i una ciutat més habita¬
beneficis. Per a la majoria significa¬ versal i el fet específic i, seguint ble. Però, que qui havia tingut la
tiva de la població, és el lloc on es la seva concepció de cultura com voluntat de materialitzar-ho, amb
generen una sèrie d'activi-tats ciuta¬ a l'expressió d'uns costums, l'intent de trobar les solucions
danes que els reporten problemes cir¬ d'una cuina, d'una manera de adequades, havien estat els Ajun¬
culatoris, més inseguretat, més soro¬ tractar els homes, les dones, els taments democràtics.
ll, deteriorament del barri i, en nens i, també, com a una manera Era, al meu parer, el reconeixe¬
general, cap benefici. de pintar, d'esculpir, de fer músi¬ ment d'un diàleg difícil perquè
Per concloure aquesta ràpida ca..; pensava en el diàleg quoti¬ no parteix de realitats diferents,
radiografia, cal saber que el Po¬ dià, a vegades esgotador i una però sí de condicionaments dis¬
ble Sec té entitats culturals molt mica desencisador de cada dia, tints. Un diàleg que es reconeix
joves i incipients, i un Paral·lel quan parlem amb les entitats es¬ possible i que comporta un model
en el qual els teatres que queden portives, quan discutim els crite¬ cultural que intenta conjuminar
creuen que la recuperació ris de les subvencions amb les en¬ quelcom que definíem com a molt
d'aquesta via, que en altres mo¬ titats juvenils, quan negociem els important: el fet universal i
ments havia estat un referent im¬ convenis amb el Secretariat de l'específic.
portant del «music-hall» barcelo¬ Sants o amb la Coordinadora del
ní, no ocupa el lloc prioritari que Poble Sec, quan elaborem les di¬
mereix. Sants té entitats culturals ferents comissions que generen Glòria
de principis de segle, amb locals els centres cívics, la Festa Major, Figuerola
Districte de
que han quedat desfasats, difícils el Carnestoltes o la festa de Cap Sants-Montjuïc
BIMA: "L'objectiu és de dotar
l'Ajuntament d'un instrument
Banc estàndard, comú i amb una
mínima normalització de
d'Imatge llenguatge, que serveixi a la
vegada de control, informació i
Municipal jerarquització de la imatge i dels
àudio-visuals municipals."
Els Jocs Olímpics són l'impuls BIMA suposarà, a més d'una nor¬
per fer la tercera gran renovació malització, un coneixement ex¬
urbanística de Barcelona d'aquest haustiu de la producció municipal
segle. I són aquests mateixos i dels seus fons. Facilitarà la seva
Jocs, els que han impulsat un im¬ recerca i una utilització més àgil i
mens desplegament de mitjans més exacta. La pantalla de
d'imatge i àudio-visuals. La pro¬ l'ordinador permetrà d'accedir a
ducció àudio-visual i d'imatge, la informació, a la descripció i les
durant aquest quadrienni 88-92, dades tècniques, drets d'ús, etc.
ha assolit cotes inimaginables. Amb això, també es pretén de re¬
Perquè això es produís, ha cal¬ cuperar, rendibilitzar i conservar
gut la concurrència de diversos un fons àudio-visual dispers, de
factors, entre els quals el desen¬ vegades desconegut, i facilitar-ne
volupament dels mitjans i les ne¬ l'accés.
cessitats que comporta la nova Avui col·laboren com a Centres
societat de la informaciósón dels Productors Municipals, l'Institut
més remarcables. S'ha consolidat Municipal d'Història, l'Arxiu de
el vídeo com a suport estàndard i Museus, els arxius dels Districtes
idoni per a la documentació de la i l'Oficina Tècnica d'Imatge de
transformació de la ciutat. l'_rea d'Informació. El fons de
I, d'altra banda, s'ha consolidat l'Oficina Tècnica d'Imatge, que
la fotografia, que va trobant un compta amb més de 400
lloc en el món de la informació i pel·lícules en vídeo i prop de
de la documentació; passa de ser 400.000 imatges, s'està documen¬
un art menor a un a element im¬ tant en BIMA i, a hores d'ara, les
prescindible en la divulgació i la seves imatges ja es poden consul¬
comunicació públiques. tar telemàticament.
Aquest increment, que ha supo¬ Els grans temes que ja tenen
sat la utilització de la imatge i accés de consulta són la Imatge
dels mitjans àudio-visuals, ha im¬ Fixa: topografia, urbanisme, ca¬
pulsat la creació, per part de rrers, places, jardins i el port;
l'Ajuntament, d'un Banc vistes aèries; edificis civils i la
d'Imatge i d'una Base de Dades Barcelona construïda amb els dis¬
Informatitzada —BIMA—, a tints estils arquitectònics, del
l'host de l'IMI i de consulta tele¬ romànic i el gòtic fins al moder¬
mática. nisme; de la Barcelona del 92, in¬
L'objectiu és de dotar frastructures, projectes, Olimpía¬
l'Ajuntament d'un instrument es¬ da Cultural, esports; gent i
tàndard, comú i amb una mínima turisme i serveis municipals.
normalització de llenguatge, que En l'apartat de la Imatge Mò¬
serveixi a la vegada de control, bil: esports, Barcelona 92 i
informació i jerarquització de la OCSA; obres i infrastructures;
imatge i dels àudio-visuals muni¬ serveis i activitats municipals;
cipals. Barcelona: promoció i turisme;
L'accés a la informació es farà experiències: la ciutat i l'escola.
mitjançant qualsevol pantalla te¬ Avui, per a infinitud de qües¬
lemática situada en un Servei o tions i de temes, cal tenir a mà
Districte. Actualment es promou una imatge. El BIMA ho facilita.
una normativa que reglamentarà Sense problemes.
les relacions amb els proveïdors,
usuaris, els drets d'autor, la con¬ José Pérez Freijo
servació de la imatge, etc. El Oficina Tècnica d'Imatge
El Dia "Com totes les experiències
bones, el Dia de la Terra es
de la Terra repeteix. S'ha assumit la
responsabilitat de celebrar-lo
a partir de la unió de l'art i
apaga l'ecologia. "
amb música
el soroll urbà
L'any passat va ser el vintè l'entusiasme dels diferents esta¬
aniversari del Dia de la Terra, ment i persones d'aquesta casa
una festa ecologista i popular que que ajudaren a realitzar-lo.
va néixer a Califòrnia, quan era Com totes les experiències bo¬
una fàbrica i un temps de somnis. nes, el Dia de la Terra es repe¬
El record de la multitudinària ma¬ teix. S'ha assumit la responsabili¬
nifestació USA de l'any 70, la tat de celebrar-lo a partir de la
maduració de la sensibilitat eco¬ unió de l'art i l'ecologia. L'any
logista que d'aleshores ençà s'ha passat, els artistes van recordar-
anat produint arreu del món i la nos que l'aigua escassejava. Que
voluntat d'obrir una dècada en desprès hagi plogut, potser no és
què la preocupació pel medi am¬ una circumstància del tot aliena a
bient sigui prioritària, van moti¬ la màgia del seu art!
var un, esforç de coordinació i ini¬ Aquest any hem mirat de reduir
ciativa a escala planetària que es el nivell de soroll de la ciutat
va transformar en l'esdeveniment confrontant-lo, el 21 d'abril, amb
més gran de la història. la veu humana de les nostres co¬
En efecte, 200 milions de per¬ rals i amb els sons harmònics dels
sones i 140 països s'uniren per nostres músics i de Mozart. Per¬
celebrar el Dia de la '
Terra. A què la diada que s'ha preparat no . • :.. -
l'Estat u-
Espanyol es va estar a és sorollosa, però sí, sonada.
punt de deixar passar de llarg Hi haurà, almenys, mitja dotze¬
aquella memorable jornada. Però na d'instal.lacions dels nostres
encara que d'implantació feble, artistes plàstics que evocaran la
l'ecologisme català té una tradi¬ insuportable pesantor del soroll i
ció considerable i les antenes la bellesa dels silencis, damunt
obertes a allò que succeeix al dels quals es podran escoltar els
món. De manera que no solament cants antics de la nostra terra amb
es coneixia el Dia de la Terra, les veus de la Capella de Santa
sinó que s'estaven preparant, a Maria del Mar, església incompa¬
diferents indrets del país, actes rable on es clourà la jornada amb
per commemorar-lo. el Rèquiem de Mozart.
Es en aquesta situació que sor¬ Abans, però, hi podrem escol¬
gí la idea de bastir un projecte ar- tar de prop la Maria del Mar Bo¬
tístico-ecologista a la ciutat de net, Max Sunyer i algunes sorpre¬
Barcelona capaç de cridar ses esclatants.
l'atenció, no només dels barcelo¬ Bon Dia de la Terra.
nins, sinó d'altres ciutadans de
l'Estat. Cal destacar, en primer
lloc la participació artística que
anà de Tàpies i Català Roca a Lluís Boada
Guinovart i Ràfols-Casamada, Àrea de Cultura
passant per M. del Mar Bonet,
Catherine Allard -la nova estrella
del Ballet Líric Nacional-, Carles
Santos i una llarga llista de bri¬
llants artistes, la col·laboració del
quals enorgulleix l'ecologisme i
la ciutat.
El projecte fou possible, tam¬ Les fotografies que acompanyen
bé, perquè l'Ajuntament se'l va el text són una mostra gràfica del
fer seu, amb la comprensió i Dia de la Terra
10 de l'any passat.
L'economia, "L'Ajuntament ha de conti¬
nuar actuant en el camp de la
la ciutat i promoció econòmica? La
resposta és afirmativa amb
l'Ajuntament matisacions. "
Si de la història recent de cal tractar des d'una òptica més
l'Ajuntament de Barcelona en social que econòmica i on
volguéssim destacar allò que ha l'Ajuntament continua tenint un
estat més nou quant a la seva ac¬ paper a jugar.
tivitat, un dels temes seria, sens Un altre tipus de raó important,
dubte, el de la promoció econò¬ que justifica també la continuïtat
mica, entesa en el sentit de pren¬ d'una política de promoció
dre una posició activa davant del econòmica, es refereix no tant al
fet de governar una ciutat -1983- fons com a la forma. És a dir, es
fortament afectada per la recessió pot promoure activitat econòmica
econòmica i, en conseqüència, de manera indirecta, sensibilit¬
amb greus problemes d'atur. zant el sector privat en objectius
La situació avui és ben diferent prioritaris per a la ciutat. El Pla
—la ciutat viu un període Estratègic és un bon exemple del
d'especial dinamisme, propiciat que es pot aconseguir en aquesta
tant per la recuperació de línia. En un altre aspecte, posar
l'activitat econòmica en general periòdicament a l'abast del sector
com per l'empenta dels Jocs privat informació estadística acu¬
Olímpics— i per tant, i en funció rada -indicadors econòmics- tam¬
dels resultats obtinguts, conside¬ bé és una manera d'ajudar en el
rem normal tot el seguit desenvolupament econòmic de la
d'actuacions que al seu moment ciutat.
va endegar l'Ajuntament, precisa¬ Finalment, la internacionalitza¬
ment per ajudar a capgirar la ten¬ ció de l'economia té com a con¬
dència. Cal, doncs, valorar com seqüència un increment de la
correspon allò que aquell canvi competència entre territoris i en¬
de política va significar, i no tre ciutats per atraure i generar
oblidar que, en el seu moment, la activitat productiva. En aquest
decisió de l'Ajuntament de Bar¬ marc caldrà impulsar Barcelona
celona -d'actuar de manera direc¬ com a «producte», oferint una
ta en el camp econòmic- va ser ciutat industrial potent i tecnolò¬
una decisió totalment capdavante¬ gicament avançada, però també
ra. neta i amable, atractiva, tant per
Ara bé, si afortunadament la fer-hi negocis com per viure-hi.
situació avui és una altra. I el que
ens podríem preguntar és:
l'Ajuntament ha de continuar ac¬ Montserrat Rubí
tuant en el camp de la promoció Direcció del Servei de
econòmica? La resposta és afir¬
mativa amb matisacions. Com Promoció Econòmica
tot,
l'activitat econòmica requereix
motors que la impulsin. El sector
privat és el principal motor
d'aquesta activitat, però es pot
donar el cas que no ho faci en al¬
guns projectes de tipus estratègic
d'interès general per a la ciutat,
ja pel volum de les inversions que
s'han de fer, ja pel risc del propi —(
projecte. D'altra banda, encara hi
ha bosses d'atur importants, amb kJ
problemàtiques específiques, que 11
Maria Aurèlia "La cultura catalana és una "Sóc dels partidaris de la
de les cultures que hi ha al Barcelona actual, malgrat
Capmany, món amb més bona salut que no tot és del meu gust,
personal. El que passa és que cosa natural quan hi ha un
feliçment li manca audiència. " projecte. El que trobo més
emocionant és que Barcelona
dona i està canviant de ruta,
d'imatge. "
regidora
Alguns han afirmat que París La pregunta obligada quan es
tenia Simone de Beauvoir. Bar¬ parla amb Maria Aurèlia Cap¬
celona té, feliçment: Maria Au¬ many: quina és la salut actual
rèlia Capmany. de la cultura catalana?
Les raons de la comparació La cultura catalana és una de
cal buscar-les en la importància les cultures que hi ha al món amb
d'aquestes dues dones per a la més bona salut personal. El que
cultura capdavantera de les se¬ passa és que li manca audiència.
ves ciutats. Les dues escripto¬ Si nosaltres ens comparem amb la
res, les dues demòcrates de cultura ianqui, amb l'anglesa o la
soca-rel, les dues polèmiques, francesa —o amb l'espanyola ma¬
les dues afirmant la seva condi¬ teix—, que tenen tants mitjans de
ció de dones... comunicació, el que és realment
Maria Aurèlia Capmany ha extraordinari és que la nostra tin¬
escrit novel·la, assaig, articles, gui tan bona salut i que continuiï
teatre... Activa, des de sempre, existint. I, a més, perquè passen
en la cultura catalana, és amiga coses tan rares com que, mentre
de tots els artistes i intel·lec¬ Espanya fa una cosa tan sensata
tuals de Catalunya. I té una me¬ com dotar amb milions de milions
mòria prodigiosa per explicar, l'Institut Cervantes, aquí fem al
amb una anècdota, allò que al¬ revés. M'assabento amb sorpresa
tres ho fan en mitja hora que el Conseller Laporte fa des¬
d'explicacions. Li plau la con¬ aparèixer, d'una plomada, els De¬
versa. Els qui en aquesta casa partaments de Llengua i Literatu¬
l'han coneguda, afirmen que és ra de les Universitats de Lleida i
de les persones més agradables Tarragona. És a dir, allò que la
per fer petar la xerrada en un cultura catalana havia aconseguit
dinar o prenent cafè. És una contra la llei, la nova llei ho fa
dona plena d'energia i d'opti¬ desaparèixer. Ha dit als diaris,
misme, de qui sempre se però, que ho hem entès bé, que no
n'aprèn. Va ser Regidora de era aquesta la intenció que tenia.
Cultura del 1983 fins al 1987. Esperem que rectifiqui. Ara, que
Actualment porta la Regido¬ una cultura persisteixi malgrat
ría d'Edicions i Publicacions, que la seva pròpia gent la tracti
on l'entrevistem per a La MU¬ d'aquesta manera tan dolenta, vol
NICIPAL del mes dels llibres. dir que, de natural, aguanta bé.
EI seu despatx, auster, és una
talaia damunt d'una plaça de Vostè que sempre ha estat
Catalunya en obres. Éns diu una aguda observadora de la
que: «en Serra Martí vol unir vida de Barcelona, què li sem¬
les dues Rambles. Jo sempre li bla la ciutat actual?
ho vaig dir que em semblava Sóc dels partidaris de la Barce¬
que s'equivocava. Però ara, ho lona actual, malgrat que no tot és
dubto...» És una dona que, del meu gust, cosa natural quan
sempre, diu el que pensa... hi ha un projecte. El que trobo
més emocionant és que Barcelona
està canviant de ruta, d'imatge.
Precisament avui em feien una
interviu per ràdio per parlar del
llibre que estic fent sobre el Port.
Buscant informació sobre la his¬
tòria del Port, m'adonava que
"El tema de la Regidoría de
Publicacions es va fer per
una raó molt pràctica. La
consciència que s'havia de
fer va ser a partir de la meva
feina a la Regidoría de Cultu
Barcelona havia estat una ciutat molts cops abans no surten com que a l'Ajuntament estàvem fent
abocada al mar. I el gran barri vull, fins que no penso que he una feina molt important en el
poderós i de gran importància que trobat allò que buscava. Però camp de l'edició de llibres, i que
havia estat el barri de la Ribera. evidentment m'agrada molt es¬ la gent no ho coneixia perquè no
Barri de mercaders i nobles ran criure. es distribuïen suficientment, esta¬
de mar. Després, Barcelona va ven emmagatzemats, i era una
perdre la partida. Felip V, que Quin llibre està escrivint en llàstima. M'indignava perquè
està molt enfadat, es venja. En¬ aquests moments? eren molt difícils de trobar. La
derroca el barri més ric i li planta En aquest moment estic fent gent no sabia on localitzar-los.
la Ciutadella. Barcelona es troba moltes coses alhora, el que vol Ens passava aquesta cosa tan be¬
amb la impossibilitat d'obrir-se al dir que ho tinc tot una mica em¬ neita que els catàlegs de les expo¬
mar amb Felip V d'un cantó i els pantanegat. Primer de tot estic sicions sí que sortien, però res
pirates de l'altre. La ciutat entra acabant la traducció de «La re¬ més. Així és que feies un llibre
en un període d'empobriment. I la cherche du temps perdu» de més àgil, divulgatiu i més barat
ciutat, naturalment, s'enfila per la Marcel Proust, perquè en Jaume fins i tot, i no el trobaves a cap
muntanya. El mar se li fa impos¬ Vidal Alcover va deixar una pe¬ llibreria. Llavors va ser quan jo li
sible. Les muralles la tenen en¬ tita part de l'obra sense traduir. vaig proposar a Pasqual Maragall
cerclada i el barri baix és un barri En concret una part de «Le que jo m'ocuparia de les edicions
baix del tot. Les cases importants temps retrouvé». I jo em vaig de l'Ajuntament, perquè una gran
procuren de fugir-ne. Neix primer comprometre amb l'editorial, organització com aquesta publica
la importància de l'Eixample i, que ja en té a punt els dos pri¬ durant l'any una quantitat de lli¬
després la de l'eixample sota la mers volums. Això em dóna bres molt important. I valia la
muntanya de Collcerola. Sembla molta feina. Una altra cosa que pena de tenir-ne cura. És a dir,
que, definitivament, Barcelona es estic fent és la revisió teatral del s'havia de racionalitzar el mitjà.
tanca al mar. I ara, per primer «Tirant lo Blanc». Ja he fet la Quan jo me'n vaig fer càrrec,
cop, recobra la seva façana marí¬ revisió de la primera part i ara editors amics meus van arrufar el
tima. Sembla que ja no té por al he d'acabar la segona. Escric, nas i em van dir: « Maria Aurèlia,
mar. Al contrari, reclama el pas¬ també, una novel·la que estic això no està bé, perquè a tu no et
seig, les platges, el port marí. És fent i que em fa molta il·lusió podem enredar, que tu coneixes
a dir, sobrevalora aquells pisos i perquè és la història d'un perso¬ molt bé el món editorial i ens fa¬
aquelles cases que tindran façana natge que viu, de molt jove, però ràs una competència il·lícita».
marítima. De fet, és una mena de amb una edat conscient, els anys Llavors els vaig assegurar que
resurrecció de la Barcelona més del franquisme. De manera que mai no els faria competència
profunda, amb lahistòria més ell passarà per totes les vicissi¬ il·lícita, però que tampoc no do¬
magnífica que podem conservar. tuds que la meva generació ha naria subvencions a fons perdut,
passat durant els anys difícils. perquè no hi creia. Crec que el
Per què escriu Maria Aurèlia llibre subvencionat és una mala
Capmany? Per què una Regidoría de cosa. No és un llibre comercial i,
Això sí que no ho sé. Vaig co¬ Publicacions de l'Ajuntament aleshores, es mor. Es mor per
mençar molt aviat. Era el que de Barcelona? La coneix, la inexistència. En canvi, podríem
m'agradava més del món. I, evi¬ gent de Barcelona? fer acords molt profitosos per a
dentment, escric perquè Ara comencen a conèixer-nos les editorials privades. Cosa que
m'agrada. Quan sento parlar més perquè tenim una botigueta ja he aconseguit en aquest mo¬
d'aquells autors que parlen de do¬ oberta a la Rambla. I espero que ment.
lor de part i que s'ho passen tan la gent hi vingui i que ens cone¬
malament, penso que si a mi em gui més encara. Sant Jordi envaeix la cultura
passés em dedicaria a una altra El tema de la Regidoría de barcelonina de l'abril. Què re¬
cosa. No m'agrada gens passar- Publicacions es va fer per una comanaria que fessin els treba¬
m'ho tan malament. Això no vol raó molt pràctica. La consciència lladors municipals aquesta
dir que sempre em surtin les co¬ que s'havia de fer va ser a partir data?
ses com jo vull. També m'hi miro de la meva feina a la Regidoría Que anessin a les nostres para-
i, les coses, de vegades, les escric de Cultura. Allà em vaig adonar detes distribuïdes per tot Barceló-
"Em sembla que no em vaig
equivocar en escollir la
Virreina perquè ha donat
molt bons resultats i la gent
que m'ha seguit han sabut
utilitzar molt bé aquest espai. "
na. Des que em cuido de Publica¬
cions, en comptes de fer una úni¬
ca parada municipal en fem una
cada Districte. No totes amb la
mateixa fortuna, evidentment,
perquè la gent té moltes ganes de
baixar al centre, aquest dia. Però
s'ha de dir que hi ha barris que
ho fan amb un entusiasme i una
convicció meravelloses. Us reco¬
mano d'anar a Nou Barris, a la
Via Júlia, us quedareu merave¬
llats de la quantitat de llibres,
flors i gent que s'hi passeja. És
una mena de contrapartida de la
Rambla a l'altre extrem de la ciu¬
tat. I cada barri ho fa a la seva
manera.
A la seva infantesa va viure
molt de prop la vida de la ciutat
des de les Rambles. Què en re¬
corda?
Ui!, moltes coses. Vaig viure
quaranta anys a les Rambles, i ho
recordo tot. Des de les Rues de
Carnaval —que no s'assemblaven
gens de res amb aquests Carna¬
vals que volen imitar els de Rio o
de Venècia— divertides, grolle¬
res, on hi havia una mica de tot. I
com que no circulava cap cotxe,
les criatures ens disfressàvem i
anàvem amunt i avall de la Ram¬
bla corrent com llampecs. Ens
feia molta il·lusió.
També hi recordo batalles, la
del 19 de juliol es va dirimir da¬
vant de casa meva. Coses terri¬
bles. Recordo molt el 6
d'octubre, perquè els nois munta¬
ven guàrdia davant de casa, tam¬
bé. La derrota del 6 d'octubre em
va impactar molt. Recordo quan
em venien a acompanyar a casa i
era tard de la nit. Ens aturàvem a
la Rambla, mentre muntaven el
mercat de les flors. Teníem els
últims comiats del dia entre l'olor
dels llessamins.
Després també recordo la gue¬
rra civil, que va ser molt dura a la
"Afortunadament ja fa temps
que tenim la democràcia. Ja
és més vella que la Genera¬
litat primera. Per tant, podem
estar optimistes. No som allà
on anàvem però crec que hi
arribarem.
Barcelona, concretament, ha
fet un salt endavant
extraordinari. "
zona de la Rambla, on van fer bons resultats i la gent que m'ha vier Nogués... Val la pena recu¬
molt impacte els bombardejos. De seguit —concretament Ferran perar-los. Tot i que no s'han per¬
manera que tinc molts records, Mascarell— han sabut utilitzar dut del tot, sí que s'han perdut
uns bons i altres no tant. molt bé aquest espai. A més, les una mica dins la consciència vital
exposicions que s'han fet i la d'aquesta ciutat. I ens vam dir:
Vostè va recuperar, en aques¬ vida cultural que s'ha desenvolu¬ «retrobem-los».
tes Rambles, el Palau de la Vir¬ pat en aquella casa són molt im¬ A part d'això, amb aquestes
reina per a l'Àrea de Cultura i portants. actuacions de concert estem co¬
a alguns no els va semblar mas¬ mençant a editar -aviat sortirà el
sa encertat. Per què ho va fer? La Regidoría ha publicat una primer volum- una història de
Perquè em vaig adonar de dues col·lecció molt barcelonina en Barcelona que fem amb un acord
coses molt importants. Quan era què, cada llibre, un parell de amb Enciclopèdia Catalana. Des¬
Regidora de Cultura, la gent que ciutadans debaten un gran près també fem uns llibres amb
treballava amb mi no hi cabia tota tema. És tracta de «Diàlegs de Edicions 62. Tenim un acord amb
a la Casa Gran. La Casa Gran té Barcelona». N'hi hauran de l'Editorial Grijalbo per fer un cò¬
un valor gairebé mític i el qui hi nous? Quines col·leccions li mic sobre Barcelona que serà
tenia un despatx es considerava agraden especialment? Pensa molt divertit. És a dir, fem coses
una persona important. I, com és que en aquesta ciutat hi ha sufi¬ molt serioses i una, aquesta últi¬
molt lògic, com més a prop estàs cient diàleg, polèmica..? ma, amb sentit de l'humor. Hem
de l'Alcalde amb més autoritat et Moltíssim! Encara ens falta treballat molt. I que consti que el
sents. Però jo vaig veure molt muntanyes de gent amb qui pen¬ mèrit no és meu. És que tinc un
aviat que allà hi tenia un espai sem que hauríem de dialogar, equip molt bo. Primera, perquè
molt important, però molt incò¬ però no tenim prou temps. Tenim crec que tinc l'editor, Joaquim
mode. No estava a prop de la una llista realment llarga. Es una Horta, que sap fer els llibres més
meva gent perquè no els podia te¬ cosa que ens preocupa molt. ben fets del món. Té un ajudant
nir tots allà i, a més, em vaig N'estic molt orgullosa, però, de extraordinari, en Jordi Fernando,
adonar que la Virreina s'havia la col·lecció. Va ser una de les qui, a més, és un excel·lent tra¬
convertit en una mena de quarto primeres idees que em van sortir - ductor. I tinc una gerent, la Mont¬
de mals endreços. Allà anava a perquè la idea d'editar ja anava serrat Farré, i molta altra gent
parar tot allò que no sabies on fi¬ amb mi quan vaig acceptar la Re¬ que no anomeno perquè no
car. Aleshores vaig dir: «S'ha gidoría- i crec que és de les coses s'acabaria mai la llista.
acabat, aquí hem de fer un pro¬ ben fetes que hem fet. A part de tot això, tenim una
jecte racional». Vam augmentar També hi ha una altra col·lec¬ botiga oberta -la de la Rambla-
—i qui diu que ho vam convertir ció de la qual n'estem molt con¬ on venem només la producció de
tot en oficines menteix— el nom¬ tents: «Gent de la Casa Gran». l'Ajuntament. Tota la que es fa
bre de sales d'exposició. Hi havia Anem recuperant les biografies en aquest Ajuntament, perquè
una sola sala d'exposicions i ho de persones que han intervingut malgrat que creiem que a la llarga
vam reconvertir en tres sales. en la vida de l'Ajuntament, tant s'adonaran que és molt millor i
Vam fer una sala gran per a les dels polítics com dels funcionaris més rentable passar pels nostres
reunions —l'Espai 4— que ha do¬ i col·laboradors tècnics. Per això criteris editorials, encara costa
nat un resultat magnífic, no no¬ l'hem titulada així, per no impli¬ una mica. No som ben bé allà on
més des del punt de vista munici¬ car una funció determinada. Pen¬ voldríem. A la llarga, però, es no¬
pal, sinó que moltes llibreries i so que ara ja tenim una sèrie de tarà i tot el que vendrem serà pro¬
editores l'han utilitzat. títols importants. ducció nostra.
Llavors vaig fer el que em va Hi ha també una altra col·lec¬
semblar la cosa més lògica del ció que m'agrada molt. Li hem Maria Aurèlia Capmany ha
món: distribuir uns despatxos posat «El traç que alliçona», per¬ lluitat sempre per la democrà¬
perquè la Regidoría de Cultura què creiem que els grans di¬ cia. Com valora, avui, les insti¬
tingués tothom qui hi treballa a buixants del període d'entreguer- tucions democràtiques de Cata¬
l'abast. Saber on és cadascú i què res són molt importants. Un lunya i, en concret, les de
fa. Em sembla que no em vaig Junceda -el primer volum que Barcelona?
16 equivocar perquè ha donat molt hem publicat-, un Nibori, un Xa¬ Em sembla que no és possible
"A mi em fa riure quan certs
polítics s'autodenominen
catalans. Els diria: «perdoni,
però això no va enlloc». Pot ser
català i pot ser un animalot o un
ase de set soles. "
mirar-s'ho tot amb un sentit bea¬ nistes». I jo, amb gran sorpresa per
tífic i que tot, absolutament tot, la seva part, li vaig contestar : «no,
t'agradi. Es molt normal que tin¬ jo de catalanista no en sóc gens,
guis les teves opinions i una gran el catalanista l'has de ser tu». És
pressa. Perquè voldries que les clar, jo sóc catalana i punt. Amb
coses anessin millor en molts totes les conseqüències que això
sentits. Jo sóc de la gent positiva, comporta. Escric en llengua cata¬
penso que s'ha fet una feinada lana per una raó molt senzilla: no
immensa. Però no es guareix un en sé d'altra. És l'única llengua
país de 40 anys de dictadura amb que sé profundament, tot i que
facilitat. Aquell vers tan bonic encara em queda molt per apren¬
d'Espriu a la «Pell de Brau» que dre. Imagina't, el castellà el sé
diu: «Esdevens hereu dels dies de justet, tot just per defensar-me en
l'odi i del desgovern...» ho resu¬ una discussió.
meix molt bé. El país s'ha de Ara mateix he escrit un llibre
guarir amb molt de temps. —«Qué diablos es Catalunya»—
Afortunadament ja fa temps que dic, en broma, que és en ma¬
que tenim la democràcia. Ja és drileny. Però el fet és que l'he es¬
més vella que la Generalitat pri¬ crit perquè se'l llegeixin ells. Jo
mera. Per tant, podem estar opti¬ necessito escriure en la meva
mistes. No som allà on anàvem llengua, que només en tinc una.
però crec que hi arribarem. L'altre dia vaig publicar un ar¬
Barcelona, concretament, ha ticle que es titulava «Jo no sóc
fet un salt endavant extraordinari. bilingüe». I no en sóc. Tinc una
La gent ja no es recorda de les manera de ser perquè sóc
coses, del valor de les coses. La d'aquest país. A mi em fa riure
ciutat, durant l'època franquista, quan certs polítics s'autodeno-
va lluitar molt i va fer moltes co¬ minen catalans. Els diria: «perdo¬
ses positives, però petites compa¬ ni, però això no va enlloc». Pot
rades amb les que fem ara. Amb ser català i pot ser un animalot o
el teatre, per exemple, passava un ase de set soles. És com si
que en temps de Franco es feia algú et diu: «és que jo sóc ros...»,
molt teatre experimental. Amb doncs bé, que li provi, però això
cinc o sis representacions es¬ no serveix de res. A part d'això
tàvem contentíssims. Ara, no ens sóc demòcrata, sóc socialista, sóc
acontentem amb tan poc. Ara vo¬ escriptora i una bona persona,
lem que hi hagi teatre experimen¬ que és molt més important que tot
tal, però que aquest teatre tingui l'anterior.
una sortida de moltes sessions i Ara, com que aquest país nos¬
de molt públic. tre ha perdut, desgraciadament, la
noció de país, l'ha d'anar reco¬
Per què quan es parla de Ma¬ brant. No n'hi ha prou amb la
ria Aurèlia Capmany s'uneix normalització lingüística. Cal que
sempre a la catalanitat i al con¬ la gent sàpiga què vol dir ser
cepte de dona activa i polèmi¬ d'una manera determinada, tenir
ca? una cultura determinada. I això
Primera, per la catalanitat. no ho acabem de saber prou.
L'altre dia em va fer molta gràcia Hi ha un rastre de no coneixe¬
una cosa que em va dir una perso¬ ment, fins i tot cert auto-odi. El
na madrilenya, del PSOE, que jo català ha estat tan apallissat du¬ -rd
m'estimo molt. Va ser la següent: rant tants segles que no sap estar h-3
«és que vosaltres sou molt catala¬ orgullós d'ell mateix. De vegades 17
"És un país malmenai, el "Barcelona és una gran
nostre, apallissat, i la gent no ciutat —i a Madrid li pot
s'estima ella mateixa. Quan agradar o no, però ho ha de
passa això, es poden fer molts tenir en compte— de la qual,
disbarats, i podem fer molt la Pasqual Maragall diu allò tan
vida impossible als altres. " bonic que «és la segona
capital d'Espanya». "
és vanitós i es pensa que la sarda¬ uns anys, em va demanar que vin¬
na és la dansa més bella del món, gués de regidora perquè creia que
que l'hem ballada des del temps podria fer una feina molt positi¬
del neolític i, de fet, la sardana és va, me'l vaig creure . I, a partir
un invent molt sensat però de fa d'aquell moment m'he anat enro¬
quatre dies... Però, en fi, aquests lant un any rera l'altre. Vet-ho
errors serien perdonables si hi ha¬ aquí.
gués aquesta cohesió que ens
manca. El futur d'aquesta ciutat,
L'hem de reconstruir. És un com el veu Maria Aurèlia Cap¬
país malmenat, el nostre, apalliss¬ many?
at, i la gent no s'estima ella ma¬ El veig molt maco. Els Jocs
teixa. Quan passa això, es poden Olímpics han estat enormement
fer molts disbarats, i podem fer útils a nivell de ciutat per arribar
molt la vida impossible als altres. al que mai no hauríem pogut te¬
nir. Perquè, és clar, a Barcelona li
Vostè ha publicat un llibre passa una cosa molt divertida
que ha fet història amb el títol que, quan l'explico a gent estran¬
«Feliçment sóc una dona». En¬ gera es queda meravellada: Bar¬
cara se sent, feliçment, una celona és una gran ciutat —i a
dona? Madrid li pot agradar o no, però
Sí, sí. No vull canviar-me per ho ha de tenir en compte— de la
ningú. I això que m'ha tocat viure qual, Pasqual Maragall diu allò
un període, el franquista, d'un tan bonic que «és la segona capi¬
masclisme a ultrança. Tant, que tal d'Espanya».
no acabaria mai de contar anèc¬ Però, és clar, des de Madrid
dotes sobre el tema. Però he anat diuen que amb una ja en tenen
fent. Sóc tossuda i m'han hagut prou. Ja els agrada venir a Barce¬
d'aguantar. lona, però no ens acaben
Una vegada una feminista em d'entendre. Llavors es produeix
va preguntar si els homes un reflex una mica envejós. Els
s'havien portat malament amb mi. Publicacions sembla que tenim massa privile¬
Jo deia que no, perquè és veritat. gis i, això de la segona capital, no
Més aviat s'han portat molt bé. els agrada del tot...
Però, vinga a rumiar, vaig recor¬ També passa un altre problema
dar algú que m'havia fastiguejat molt greu: Barcelona és el centre
molt i que em va fer la vida im¬ de la cultura catalana, i la gent
possible per a tota la meva exis¬ pensa en la projecció cap a Euro¬
tència: es deia Francisco Franco. pa passant sempre per Barcelona.
El fet, amb documents a la mà, és
I, també és, feliçment, regido¬ que Barcelona és la capital del
ra d'aquest Ajuntament? Principat de Catalunya. Això és
M'agrada perquè no sempre molt gros. Hi ha pocs països al
pots desenvolupar del tot la idea món on més del 50% dels seus
que tenies -perquè no hi ha cap habitants visquin a la capital.
activitat que sigui absoluta i com¬ Aquí, el pes de Barcelona ■
pleta-, però tinc la sensació, mal¬ és immens. I
grat la feinada que em produeix i
que faig a gust, que estic treba¬
llant per a aquesta ciutat. I en
aquest sentit, m'agrada. Publicacions
Quan Pasqual Maragall, ja fa
Benvingut
a les
Olimpíades,
Sant Jordi!
Sant Jordi Gloriós, el de la El fax, l'havia rebut Sant Jordi queia, si fa no fa, a l'alçada de
rosa catalana, el del drac ferot¬ mentre prenia la fresca i una or¬ les Illes Meravelloses de Hono¬
ge i la donzella de jocs florals, xata, còmodament instal·lat a la lulú, i allà Sant Jordi i el Drac es
continua present a la nostra gandula que tenia ben posada al van embarcar en un Boeing 707
cultura. porxo de casa seva, allà dalt del que feia el trajecte intercontinen¬
Tant, que apareix a la ceri¬ cel. El comunicat deia així: tal. Sant Jordi, que amb els anys
mònia de l'obertura dels Jocs «Honorable Sant Jordi, ens havia après a anar pel món, duia a
Olímpics de Barcelona. Uns sentiríem molt honrats en la maleta la roba de feina i també
Jocs que Mercè Company, auto¬ comptar amb la seva participació la llança, que en ser articulada es
ra de «Fer-ne quaranta» i con¬ en la cerimònia d'obertura dels podia plegar força bé, i vestia un
tista de pes, descriu amb tot el Jocs Olímpics de Barcelona, que còmode xandall i wambes de mar¬
desori i embolics dels grans serà demà passat. Aquesta invita¬ ca. El Drac, per la seva part,
contes de la Mediterrània, on ció, la fem extensiva al Drac. s'havia estimat més camuflar-se
tot té la solució més inesperada. Preguem una resposta ràpida per¬ d'executiu agressiu amb tendèn¬
La MUNICIPAL, amb aquest què només queden un parell de cies yuppies, i s'ha de reconèixer
text de creació, us anima a fer dies. Ja sabem que és molt justet, que feia molta patxoca.
créixer la imaginació i a poten¬ però no pot imaginar-se quins El trajecte fins al continent
ciar la lectura cosa que la festa maldecaps ens porten aquestes di- europeu va anar força bé. Els pro¬
de Sant Jordi recorda a tots txoses Olimpíades. Comptem amb blemes van començar a París
aquests que recorren les para¬ la seva comprensió i esperem una quan els van advertir que, per
des de llibres de la ciutat. resposta ràpida. Moltes gràcies. embús de l'aeroport de Barcelo¬
Signat: l'Alcalde de Barcelona». na, els havien de fer aterrar a Ma¬
Li va fer il·lusió, a Sant Jordi, drid.
aquesta invitació, potser perquè Un cop a Madrid i, davant la
Barcelona era una mica la nineta impossibilitat d'agafar cap altre
dels seus ulls; el fet de tenir Pa¬ vol, Sant Jordi i el Drac van galo¬
laus oficials i esportius al seu par cap el pont aeri. Van tenir
nom li arribava al cor; per aquest sort: només van haver d'esperar
motiu va enviar ràpidament un cinc hores.
contra-fax dient que sí, i es va Quan l'avió sobrevolava Bar¬
disposar a preparar-ho tot per al celona, tant l'un com l'altre van
viatge. donar per ben emprades tantes
El primer pas va ser anar a hores d'espera i de nervis. Sant
veure el Drac que, des que Jordi ja s'havia menjat les ungles
l'havia vençut en aquella terrible d'una mà. Ja eren a la capital!
lluita per l'amor d'una bella prin¬ I, amb el cor bategant-los d'emo¬
cesa, s'havien fet la mar d'amics ció, van divisar des de la finestre¬
i junts jugaven a escacs o feien ta una gran, enorme pancarta que
zapping amb la tele. Però el Drac saludava: «Benvingut, Sant Jordi».
va imposar les seves condicions: El Drac, però, es va molestar:
Mira, noi, a mi aquestes coses I jo què? —va dir—. A mi que
oficials, si vols que et digui la em bombin?
veritat, no em fan gaire gràcia; Ho has d'entendre, petit. El bo
ara bé, si a tu et plau, anem-hi, de la pel·lícula sóc jo, i per molt
això sí, en avió i ben còmoda¬ que els expliqui que ja aleshores
ment, jo no estic disposat a anar- eres vegetarià, no serveix de res.
hi volant, ja no estic per aquestes La gent és d'idees fixes, saps?
coses. Ah! I res de fer la comèdia Els prohoms i les prodones de
de sempre, ja saps: fer veure que l'Ajuntament amb el batlle a pri¬
ens barallem i tot això...! mera fila
El Núvol-bus els va dur fins a esperaven,impacients,l'aterratge
la terminal dels avions, que de l'avió, i la banda municipal,
"Honorable Sant Jordi, ens
sentiríem molt honrats en
comptar amb la seva
participació en la cerimònia
d'obertura dels Jocs Olímpics
de Barcelona, que serà demà
passat. "
"Ja sóc aquí!
Però a l'instant sent un cop a
l'espatlla i que li diuen:
Deixi's de bretolades i conti¬
nuï baixant. Que no veu que
estan esperant un personatge
important? "
l'ordre d'atacar els primers com¬ televisions del món connectessin
passos d'«Els Segadors». amb Barcelona. Mentrestant...
I bé, doncs, passa que l'avió Mentrestant, a l'autovia, la ca¬
aterra i els passatgers comencen a ravana ja s'havia immobilitzat del
sortir. L'alè dels qui esperen es tot. Els uns deien que era perquè
talla. Quant Sant Jordi surt a un camió havia perdut una roda i
l'escala metàl·lica, alça les mans encara la buscaven; d'altres, que
i crida: a la Gran Via hi havia control
Ja sóc aquí! policial, per evitar sabotatges a
Però a l'instant sent un cop a l'estadi; els de més enllà, que ha¬
l'espatlla i que li diuen: vien tancat l'accés a Barcelona
Deixi's de bretolades i continuï perquè ja estava tan plena que no
baixant. Que no veu que estan es¬ s'hi cabia.
perant un personatge important? Sant Jordi s'ho prenia amb cal¬
Oh, però si sóc jo, el que espe¬ ma. Havia fet amistat amb un ja¬
ren! ponès, un alt executiu d'una em¬
El capità en persona acut ràpi¬ presa nipona que
dament. escoltava,enlluernat, aquella bella
Què passa, aquí? Va circulin, i tendra història d'un cavaller, un
circulin... drac, una princesa i una rosa...
Pe... però... Si vostè ve amb mi al meu
No hi ha res a fer. Absorbits país, jo faig contracte super ric.
entre els altres passatgers, Sant i Vostè famós.
Drac entren al bus que els duu a I jo què? —va tornar a protes¬
la terminal. Un cop allà els llan¬ tar el Drac.
cen les maletes i es queden ben Vostè serà cap, Sant Jordi. Ja
retratats. jecte: la majoria de cotxes amb té pinta de cap. Jo els contracto a
I ara què fem? —diu el Drac, els que compartien l'espai eren tots dos.
rient per sota el bigoti—. Ja que plens d'atletes que havien de par¬ Ok! Anem, nano!
ets tu el bo de la pel·lícula, algu¬ ticipar en la brillant cerimònia I fent mitja volta, tots tres van
na idea tindràs... d'inici, i que feien apostes per si tornar cap a l'aeroport. En aquell
Anem a l'estadi. Els donarem arribarien a temps o no. En aquell moment se sentia per l'altaveu de
una bona sorpresa. moment l'aposta estava de cinc a totes les ràdios:
Corren cap a la sortida i allà es un a favor del no. Algun privile¬ Sisplau, senyor Alcalde, on di¬
troben amb una cua de mil dimo¬ giat disposava de telèfon en el monis s'ha ficat? Que no veu que
nis: tots els passatgers de l'avió, cotxe, el problema era que les lí¬ estem a punt de sortir a l'aire?
més uns quants que s'han colat, nies anaven tan malament que no Que hem de començar ja!
esperen un taxi. aconseguia establir comunicació; Valga'm Déu, noi, tenim els do¬
Noi, i si et posessis les aletes i però, tal i com va dir el conductor bles a punt? Doncs que surtin!
toquéssim el dos? —implora Sant a Sant Jordi: Vinga, a la una, a les dues i a les
Jordi. Farem salat! No pateixi, segur que abans tres! Som a l'aire, endavant!
Ni somiar-ho! —respon el Drac d'arribar-hi, podrà trucar.
molt dignament—. Ja hi vam que¬ És que he d'avisar que sóc
dar, recorda-ho! aquí, m'esperen a l'estadi! Mercè Company
A la fi van aconseguir agafar A tots ens hi esperen, no pa¬ St. Jordi, 1991
un taxi i enfilar l'autovia de Cas¬ teixi, sense nosaltres no podran
telldefels. Bé, això d'enfilar es un pas començar.
dir, seria més correcte dir que es A l'estadi, tot eren nervis per¬
van afegir a la caravana que, a què dels qui manaven no hi havia
pas d'eruga processionària, feia ningú. Només el públic, el perso¬
camí, a poc a poc cap a la ciutat. nal de neteja i el d'ordre. I falta¬
Però no va ser avorrit, el tra¬ ven cinc minuts perquè totes les
El Zoo "En aquest històric recinte —
centenari a partir del 24 de
de Barcelona, setembre del 1992— viuen
més de 7.000 animals de 470
hotel espècies diferents. "
un
molt particular
Per als més petits de la ciutat «Això és com un gran hotel
el Zoo és un dels espais urbans amb una clientela molt variada,
més estimats. Aquí hi viuen els assegura Josep M. Ruiz, el
animals dels seus contes, els director tècnic del zoològic
personatges de les pel.lis i els mentre passeja pels jardins de la
animals que estudien a l'escola. Ciutadella. Una asseveració
Per als ciutadans grans, el d'aquesta mena pot semblar «KSHfc
Zoo és un recurs d'oci i un es¬ exagerada, però segurament no
pai on contemplar, sense pres¬ està mancada de raó. En aquest
ses, aquells animals que viuen històric recinte —centenari a
en una selva que no és de ci¬ partir del 24 de setembre del
ment. 1992— viuen més de 7.000
Rera el Zoo visual hi ha un animals de 470 espècies dife¬
grup important de treballadors rents. Aquí, en aquesta petita
municipals que, amb la seva ciutat dins de la gran ciutat,
professionalitat marcada per dormen, mengen, es repro¬
¡'afecte que senten pels animals dueixen, imaginen un present que
que cuiden, fan que el Zoo de podria haver estat millor i moren
Barcelona sigui un hotel confor¬ els animals de tots els colors i
table per als animals que viuen mides arribats dels cinc
lluny del seu medi ambient i continents. «I és molt especial,
que els agradi viure en la ciutat aquesta clientela?», li preguntem
que els ha acollit. al director tècnic del Zoo: «Sí
El Zoo, amb gairebé cent que ho és, però també ho és la
anys de vida «salvatge», s'acara clientela que ens visita, ja que les
amb nous projectes. tanques de seguretat de les gàbies
gairebé serveixen per protegir els
animals de les visites, que no pas
al públic de les feres», respon,
amb certa ironia.
Opinions d'aquesta mena
poden sobtar el visitant esporà¬
dic, però el cert és que se senten
amb certa repetició, de boca dels
treballadors del parc. I tampoc no
ha d'estranyar tant, perquè la ma¬
joria se sent satisfeta de la seva
feina, que consisteix a fer la vida
més agradable als 517 mamíferes,
892 aus, 475 rèptils, 5.040
peixos, 29 anfibis i 129 inverte¬
brats que tenen com a «hostes».
Un bon exemple d'aquest amor
pels animals que es tracta de
difondre als barcelonins des del
Zoo és l'Albert López, el cuida¬
dor de l'orca Ulisses. Ell és
l'únic encarregat d'atendre en tot
moment les necessitats que té
l'enorme cetaci, des de donar-li SP? S*
menjar, fins a ensinistrar-lo.
Tenen una relació molt especial, Al Zoo hi viuen 517 mamífers, 892 aus, 475 rèptils, 5.040 peixos, 29 amfibis i 129 invertebrats.
"Els dies feiners, quasi tots
els visitants són nens, però les
aparences enganyen. Del
milió de visitants que hi va
haver el 1989, 600.000 eren
adults i 250.000 nois en edat
escolar. "
assenyala Josep M. Ruiz. El
cuidador està preparant la pròxi¬
ma actuació de la que ja s'està
convertint en estrella del Zoo,
prevista per al migdia. López
entreté l'Ulisses donant-li tros-
sets de peix, mentre un bus fa
treballs tècnics al fons de la
piscina. L'orca, quasi de forma
permanent amb el cap fora de
l'aigua, respon a totes les indi¬
cacions i bromes que li fa el seu
principal aliat, tot i que els verats
i els arènes que l'Albert li deixa
caure dins la boca, a penes repre¬
senten una petita part dels 60
quilos de peix que menja cada
dia.
Ulisses necessita una piscina
més gran, sobretot preveient que
dels cinc metres i mig que fa ara
probablement creixerà fins als
vuit o nou metres. Enric Mas, el
director del zoològic de Barcelo¬
na, explica que, ara com ara, la
piscina és suficient, i recorda el
projecte que actualment s'estudia La orca Ulises aviat necessitarà una nova piscina.
de traslladar una part, o la totali¬
tat del recinte, al futur parc del
Mar, al Poblenou. Aquest despla¬
çament, però, no es produirà fins
al 1993.
Es a punt de començar l'espec¬
tacle de l'Ulisses. La majoria dels
grups d'escoles que avui, a
aquesta hora del matí omplen el
parc, es dirigeixen al delfinari.
Els dies feiners, quasi tots els
visitants són nens, però les
aparences enganyen. Del milió de
visitants que hi va haver el 1989,
600.000 eren adults i 250.000
nois en edat escolar. La resta
eren visites amb abonaments es¬
pecials o dret a entrada lliure. Un
d'aquests passis és el Zooclub,
que per 4.000 pessetes l'any dóna
dret al lliure accés a les instal-
lacions per a tota la família.
Enric Mas indica que una
petita part dels 900 milions de
pessetes anuals que té de Al lloro li fan una anàlisi de sang.
"Vn dels principals perills
que ha d'intentar d'evitar un
zoo és la monotonia de
l'oferta. Per això s'han de
buscar noves fórmules que
atreguin amb més assiduïtat
al públic fidel que ara només
hi va un o dos cops l'any. "
pressupost prové de les arques
municipals, però es mostra espe¬
rançat en què les xifres de públic
s'incrementaran, i que el zoo de
Barcelona podrà autofinançar-se
amb els seus propis recursos en
un termini de temps molt breu.
En aquest sentit, espera que el
1992, data de mil-i-una celebra¬
cions, també sigui per al zoo un
revulsiu que li permeti «entrar en
segon centenari per un nou camí,
que podria passar per la cons¬
trucció d'un altre parc». Amb
motiu d'aquesta històrica cele¬
bració, la direcció està preparant
un programa d'activitats que
abarcará des del mes de març del
1992 fins a l'octubre, i que per¬
metrà redescubrir als joves bar¬
celonins el zoo dels nostres avis.
L'actual director del parc creu
que «un dels principals perills
que ha d'intentar d'evitar un zoo
és la monotonia de l'oferta. Per
això, assegura, s'han de buscar
El centre hospitalari compta amb un laboratori noves fórmules que atreguin amb
més assiduïtat al públic fidel que
ara només hi va un o dos cops
l'any. Al mateix temps, creu que
s'ha de captar el visitant, que
«només va al zoo tres vegades al
llarg de la seva vida: de petit,
quan té un fill i quan té un nét».
Facilitar una relació més estre¬
ta del públic amb els animals,
exposar espècies espectaculars, la
creació de serveis que comple¬
mentin l'actual oferta i estendre
la idea que el zoo «és un lloc
atractiu on hi ha novetats», són,
segons Enric Mas, algunes de les
mesures a empendre.
Novetats que seran, en un ter¬
mini de poques setmanes, l'arri¬
bada a Barcelona d'un exemplar
mascle d'una sub-espècie d'ele¬
fant africà que es troba en perill
d'extinció, els petitíssim monos
titi, una parella de pandes ver¬
mells, o els curiosos cangurs
La gespa del Zoo alimenta alguns animals arborífers que a mitjans març
"A l'hotel tampoc no hi falta
el centre hospitalari, un con¬
junt de nova planta adaptat
per rebre uns pacients de
molt diverses característi¬
ques físiques. La pulcritud,
la característica olor d'hos¬
pital impregnada en les
parets i els metges de bata
blanca són, però, molt sem¬
blants als que coneixem."
estaven acabant de passar el
període preceptiu de quarantena
abans de poder ser exposats.
Molt a prop d'on fa pocs mi¬
nuts que ha finalitzat l'exhibició
de l'orca Ulisses, es troba el que
Josep M. Ruiz anomena «la cuina
de l'hotel», més conegut com el
magatzem d'intendència. En una
de les sales amagades al públic,
es preparen unes dietes molt es¬
pecials per a tots els animals del
zoo. Tampoc no és que les bèsties
mengin a la carta, però els cos¬
tums alimentaris varien molt
d'una espècie a una altra. Per
aquest motiu, els cuidadors han
d'estar pendents que les gavines i
els coloms no es mengin el pinso
dels ocells, que el peix congelat
que arriba d'Holanda per a les fo¬
ques no falti, que la carn de ca¬
vall per als felins estigui al seu
punt o que els elefants i els rino¬
ceronts no es quedin sense un
gram dels 80 o 90 quilos de men¬
jar diari que els corresponen. El rebost és ple d'aliments molt diversos
Aquest magatzem treballa en
estrat col·laboració amb la granja
del zoo, on es crien algunes espè¬
cies que després serviran d'ali¬
ment a unes altres. És llei de vi¬
da. Conill, pollets, cobaies, rates,
ratolins, llagostes, mosques i
grills es reprodueixen aquí amb
un destí molt determinat.
A l'hotel tampoc no hi falta el
centre hospitalari, un conjunt de
nova planta adaptat per rebre uns
pacients de molt diverses carac¬
terístiques físiques. La pulcritud,
la característica olor d'hospital
impregnada en les parets i els
metges de bata blanca són, però,
molt semblants als que coneixem.
Els estris que apareixen a les
sales estan adaptats a usos molt
diversos: una gàbia especial per
posar injeccions a tigres i lleons,
llits inflables de grans dimen¬
sions, aparells de raigs X...
Mentre en una petita habitació, Els rinoceronts mengen 90 quilos diaris d'aquest rebost
"El departament es comple¬
menta amb un taller de zoolo¬
gia, on es mostren vídeos i on
els escolars, de 3 a 18 anys,
posen a prova els seus co¬
neixements a través dels
exercicis que els indica un
ordinador. "
dos veterinaris fan una anàlisi de
sang a un lloro i en comproven el
sexe, al laboratori s'observen pel
microscopi mostres ja extretes.
Una de les activitats paral·leles
que organitza el zoo és el servei
educatiu. Uns 60.000 nens van
rebre l'any passat classes pràc¬
tiques de mans d'una dotzena de
biòlegs. El departament es com¬
plementa amb un taller de zoolo¬
gia, on es mostren vídeos i on els
escolars, de 3 a 18 anys, posen a
prova els seus coneixements a
través dels exercicis que els
indica un ordinador. Una visita
comentada sobre el terreny posa
fi a la visita.
Gabriel Pernau
Els joves descobreixen el Zoo dels avis
PRIMAVERA DEL DISSENY "La Primavera del Disseny,
BARCELONA 1991
I La Primavera que concentra el seu gruix
SPRING DESIGN
del actiu
Disseny aquest mes d'abril, pre¬
tén agrupar, donar suport i
consolidar les diferents actua¬
cions que es duen a terme en
-S el sector del disseny. "
CO
Q
Barcelona, amb altres ciutats Com una denominació d'ori¬
europees, ha estat ara mateix al gen, el «disseny català» ha acon¬
Boubourg. El motiu: el disseny seguit traspassar fronteres i entrar
que es fa des d'aquesta ciutat. en la vida quotidiana del seu pro¬
Tots hem experimentat la pi marc referencial. Totes les ciu¬
primavera de disseny que ha tats són ciutats dissenyades. Però
transformat les botigues de la les noves guies de turisme sobre
Rambla de Catalunya, els bars Barcelona inclouen episodis ge¬
de moltes zones de la ciutat, la nerosos que s'encarreguen de
concepció de la botiga de mo¬ desxifrar les claus dels nombro¬
bles i atuells per a la llar, el sos itineraris de «disseny». Boti¬
grafisme de cartells, la roba... gues, bars, avingudes, senyals,
El disseny ha envaït la vida de cartells, fonts o habitatges de
la ciutat per fer-la més còmode nova edificació, responen als dic¬
i qualitativa. No, només, més de tats d'una nova generació de
«moda». creadors que conviuen entre una
Cal, però, que el disseny no tradició generosa en herències ar¬
es quedi a la perifèria. En la tístiques i un present sense límits
forma agradable d'alguns edifi¬ pel que fa a l'experimentació i a
cis i objectes. Cal que impregni la recerca de nous missatges estè¬
tota la indústria. Com ho ha fet tics.
a la ciutat de Milà. Davant aquesta oferta àmplia,
Llavors, el disseny serà una l'Àrea de Cultura de l'Ajunta¬
de les potencialitats econòmi¬ ment de Barcelona i els Departa¬
ques fortes de la ciutat i, no no¬ ments d'Indústria i Energia i de
més, una dèria estètica d'uns Cultura de la Generalitat de Cata¬
quants. lunya han decidit aglutinar aquest
Els comissaris de la Primave¬ fenomen cultural amb la realitza¬
ra del Disseny, que es vol cele¬ ció de diferents accions vincula¬
brar a Barcelona cada dos anys, des al món del disseny. La Prima¬
responsables també de la revis¬ vera del Disseny, que concentra
ta Ardi i teòrics i crítics del dis¬ el seu gruix actiu aquest mes
seny del pais i internacional, ex¬ d'abril, pretén agrupar, donar su¬
pliquen, per a La MUNICIPAL, port i consolidar les diferents ac¬
aquesta «dissenyada» primave¬ tuacions que es duen a terme en
ra que, a l'abril, es viu a Barce¬ el sector del disseny.
lona. Un total de 20 exposicions, un
cicle de cinema i disseny, el nou
guardó «Barcelona Disseny», iti¬
neraris pels locals més remarca¬
bles com a espais dissenyats i un
cicle de conferències que compta
amb la presència d'autors tan
prestigiosos com Philipe Starck,
Ettore Sottsass o Alessandro Me-
dini, converteixen la ciutat de
Barcelona en un punt d'encontre
del disseny internacional.
L'anàlisi dels vessants cultu¬
rals i econòmics que conflueixen
en el fenomen del disseny és un
dels principals objectius d'aques- Hi ha hagut un "bum" de disseny a la ciutat que hast mit per sensibilitzar les empreses i els ciutadans que volen espais de qualitat. Restaurant Tragalux de Mariscal i Arribas.
"Participativa, versàtil, ame¬
na, especialitzada i popular,
cultural i comercial, ideolò¬
gica, la Primavera del Dis¬
seny vol generar tendències i
contagiar-les al llarg i ample
de Barcelona i del món. "
ta primera edició de la Primavera Disseny d'America Sanchez i fragment oficial de gran invitada, en aquest
del Disseny. «Ideas versus con¬ d'una paret del "Tragalux". cas «L'art de l'environament als
sum» és el lema escollit per al ci¬ Països Baixos».
cle de conferències que se celebra «Transatlàntic», una represen¬
al Col·legi d'Arquitectes de Cata¬ tació antològica de les
lunya i a l'Escola Elisava. Andrea col·leccions d'aquest grup experi¬
Branzi -un dels principals expo¬ mental, se celebra a la Casa Eli-
nents, juntament amb Sottsass, zalde, mentre el dissenyador Al¬
del mític grup Menphis-, és berto Lievore exhibeix el seu
l'encarregat d'obrir el cicle, que univers particular a la Sala
també compta amb una taula ro¬ Vinçon.
dona amb diferents representants Una recreació d'un ambient tí¬
del disseny català: Oscar Tus- pic dels anys 50, amb mobles i
quets, Enric Satué, Josep Lluscà, objectes d'aquesta època catalo¬
M. Milà, Santiago Miranda, Ja¬ gats, és l'aportació a la Primavera
vier Mariscal o André Ricard. de la botiga Galuchat, i a la gale¬
Ettore Sottsass i Alessandro Me- ria H20 es recopilen diversos
dini, el dissenyador gràfic de la dissenys ideats també als anys 50
Unió Soviètica Yuri Soloviev, per l'arquitecte barceloní Francis¬
Fumiko Itoh -assistent de Shiro i co Barba Corsini, que han estat
Massimo Vignelli- i Zaha Halid, produïts a l'actualitat.
P. Starck, Tibor Kalman i Massi¬ Les exposicions històriques
mo Vignelli i Alberto Alessi, com ara la de «30 anys de Premis
completen el programa d'aquesta Delta», la selecció «SIDI, 5é ani¬
plataforma d'exposició de les teo¬ versari» i l'exposició dels guan¬
ries del disseny. yadors seleccionats en la darrera
Aquest mes també s'inaugura convocatòria dels Premis LAUS
al Palau de la Virreina l'exposi¬ arrodoneixen aquest ample venta¬
ció dedicada al dissenyador gràfic ll de cites amb el disseny. A més,
i fotògraf América Sánchez. A la però, dos mostres imprescindi¬
mostra s'exposen deu estratègies cat al famós Cafè Novedades o a bles: «Objecte-disseny-cultura»,
gràfiques diferents basades en la la «Bella Giraldita». al Palau de la Virreina, és una re¬
tipografia, cal·ligrafia, dibuix, Una de les exposicions amb flexió acurada al voltant del dis¬
iconografia, fotografia, geome¬ més projecció ciutadana és la de¬ seny d'objectes com a vehicle
tria, color, sistema, gag o redis- dicada al Disseny de Mobiliari simbòlic, cultural i comercial; i la
seny utilitzades per l'autor. Tam¬ Urbà que, a la rambla de Santa segona, «Disseny de Jocs», a la
bé, relacionada amb el món del Mònica, aglutina les noves co¬ Casa del Mig, posa de relleu les
disseny gràfic, l'exposició «Car¬ mandes per al condicionament de grans possibilitats del jocs i els
tells espanyols d'utilitat pública», l'entorn urbà. nous llenguatges assajats pels
al Palau March, presenta una se¬ «Objets dans le parc» és el tí¬ alumnes de la Facultat de Belles
lecció de 138 cartells dissenyats tol de l'exposició que recopila Arts de Barcelona.
per l'Administració Pública a tota l'obra creativa d'Oscar Tus- Participativa, versàtil, amena,
partir de l'establiment de la de¬ quets, que ja va ser presentada especialitzada i popular, cultural i
mocràcia, del 1977 fins a amb gran èxit al Parc de la Ville- comercial, ideològica, la Prima¬
l'actualitat. te de París, i que ara ocupa la vera del Disseny vol generar ten¬
La figura de l'il.lustrador mo¬ Sala Plaça Catalunya de la Caixa. dències i contagiar-les al llarg i
dernista Antoni Utrillo, es recu¬ Al Centre Permanent d'Artesania ample de Barcelona i del món.
pera amb l'exposició que, amb la s'obren les portes al disseny més
col·lecció de Marc Martí, té lloc a innovador alemany, seleccionat
la galeria Art Cava Fusina, en la pel Desing Center d'Stutgart. I al Juli
qual es poden contemplar els car¬ Col·legi d'Aparelladors, altra Capella
una
tells de l'època, com ara el dedi- exposició de procedència forània Quim Larrea
La Justícia
Municipal
a Barcelona
La justícia ha de ser un tema
de reflexió i debat social. No
n'és prou. Encara està massa
reduïda al debat i a la reflexió
que es genera entorn del cercle
dels Jutjats i dels Tribunals.
També cal que la justícia
s'incorpori a la convivència
quotidiana i al funcionament
de les institucions per buscar
solucions de caire més àgil per a
les qüestions derivades de la
convivència ciutadana.
L'Ajuntament de Barcelona
segueix aquesta línia de treball.
Així ho demostra la constitució
i el funcionament del Consell
Tributari. I en el projecte de
Carta Municipal es plantegen
nous temes entorn de la Justícia
Municipal.
La MUNICIPAL, en els seus
dossiers, intenta plantejar
temes de fons. I pensem que
aquest n'és un d'important, que
cal que coneguem tots els treba¬
lladors municipals.
Perquè la justícia no és una
qüestió reservada als professio¬
nals i als entesos. La justícia és
cosa de tots. I en aquesta ciutat
que volem més justa i solidària,
els treballadors municipals cal
que coneguem i analitzem
directament un instrument que
s'està preparant perquè, des del
propi municipi, la justícia local
ajudi a resoldre, amb més
agilitat, els problemes d'injus¬
tícia amb què es troben alguns
ciutadans.
D/81
Sobre la nova Justícia
Municipal.
La Justícia no és només un dret
per ella mateixa, un dret fona¬
mental, sinó que constitueix, a
més, la clau dels altres drets. En
aquest sentit, la justícia és la
garantia d'eficàcia del conjunt de
llibertats i drets que caracteritzen
l'estat democràtic i social.
Per aquesta raó, i per aconse¬
guir que la justícia no sigui
només un dret abstracte, tots hem
d'observar, amb una atenció
especial, el funcionament de la
nostra Administració de Justícia,
aplicant tot l'esforç, la imagina¬
ció i l'esperit de millora de què
siguem capaços. I no només els
professionals i els responsables
d'institucions relacionades poc o Districte de Sants-Montjuïc
molt amb el seu funcionament
quotidià, sinó la societat en el seu l'Activitat Arbitral de l'Adminis¬ alienes a l'Ajuntament i designa¬
conjunt. tració i en el Capítol II, la Justí¬ des per a tot el mandat amb
La millora de la justícia ha de cia Municipal. caràcter d'inamovibles.
transcendir els àmbits forenses i Les funcions del Consell Tri¬
jurídics, convertint-se en un tema butari són d'estudi i informe dels
de reflexió i de debat social. L'experiència del Consell recursos i reclamacions que inter¬
Aquesta és, potser, una de les Tributari posen els ciutadans en matèria
claus del fracàs relatiu dels esfor¬ econòmica, per tal d'emetre
ços de la reforma que s'ha fet fins El Consell Tributari és un dictamen en totes les propostes
a aquest moment. No es tracta òrgan municipal complementari, de resolució. També es contem¬
només de dissenyar una nova constituït per decisió del propi pla, entre les seves funcions, la
organització —com ja s'ha fet Ajuntament, per tal d'omplir el recepció i l'informe de les quei¬
mitjançant la Llei Orgànica del buit produït amb l'aprovació de xes i suggeriments dels ciutadans
Poder Judicial i la Llei de Demar¬ la Llei de Bases de Règim Local, sobre el funcionament dels òr¬
cació i Planta—, ni d'augmentar que va suprimir el Tribunal gans de gestió, liquidació, inspec¬
els pressupostos i les dotacions Econòmic Administratiu. Era, ció i recaptació tributària.
de persones, que també s'ha fet fins al moment de la supressió, El balanç del funcionament del
de forma espectacular els darrers qui analitzava les reclamacions Consell és altament positiu. Una
anys. Es tracta d'aportar nous dels ciutadans en matèria tribu¬ dada important és que, en línies
punts de vista que permetin de tària i, com a pas previ, perquè el generals, totes les propostes de
trobar solucions de caire cultural ciutadà es dirigís als Tribunals resolució elaborades pel Consell
més que no pas organitzatiu. Això per reclamar enfront de les Tributari han estat assumides per
vol dir solucions que generalitzin resolucions municipals. l'Administració Municipal,
els conceptes de justícia i equitat La creació del Consell Tributa¬ encara que també és cert que en
més enllà de l'àmbit dels jutjats i ri respon, doncs, a la necessitat una proporció important la reso¬
dels tribunals, incorporant-los a de tramitar, amb agilitat, els lució coincideix amb la proposa¬
la convivència quotidiana i al recursos que interposen els ciuta¬ da pel Negociat de Recursos i que
funcionament de les institucions. dans, així com per garantir, a les discrepàncies sovint són
En aquesta línia estem treba¬ través de la composició del propi parcials.
llant a l'Ajuntament de Barcelo¬ Tribunal, que la resolució de També disposem de dades per a
na, on ja hem posat en marxa l'Ajuntament enfront d'un recurs l'anàlisi: els recursos més infor¬
diferents innovacions, algunes a interposat en matèria tributària mats han estat els de plusvàlues,
ple funcionament com és el cas sigui contemplada des d'una escombraries i radicació. I, molt
del Consell Tributari, creat per òptica independent de la que ha aviat, estarem en condicions
garantir una justícia administrati¬ tingut des de la mateixa gestió d'avaluar la repercussió que la
va, més objectiva i independent, administrativa del propi recurs. creació del Consell Tributari ha
en un tema tan important com són El Consell Tributari pretén tingut en la disminució de la
els recursos que interposen els incorporar els mateixos principis conflictivitat en via judicial i en
ciutadans en matèria de tributs en què es va inspirar el seu dia el la reducció dels recursos conten¬
municipals. Altres, els tenim a Tribunal Econòmic Administra¬ ciosos interposats pels ciutadans
nivell de projecte. Són els que tiu: gratuïtat, agilitat i indepen¬ contra les resolucions de
apareixen a la Carta Municipal, dència, principis que queden l'Ajuntament.
en el Títol VIII, que fa referència garantits pel fet que els qui Aquest ha estat un pas impor¬
a les Garanties dels Ciutadans i formen part d'aquest òrgan de tant. Però és, només, el primer,
D/82 que regula, en el Capítol I, caràcter col·legiat són persones ara es vol anar més enllà.
En l'àmbit local, i en les matè¬
ries de competència administrati¬
va municipal, la normativa vigent
ja reconeix aquesta activitat arbi¬
tral de l'Administració, com és
ara la protecció dels consumidors
o els serveis públics locals.
Des de l'Ajuntament es té la
vocació d'assumir, amb actitud
de rigorosa neutralitat i imparcia¬
litat, l'exercici de les funcions
arbitrals, facilitant als ciutadans
una solució més ràpida dels con¬
flictes i reduint la càrrega del
treball dels Tribunals de Justícia.
Analitzem, doncs, quines són
les característiques del Procedi¬
ment Arbitral.
La Llei 36/1988 de 5 de de¬
sembre, reguladora de l'Arbitrat¬
ge, parteix del fet que l'arbitratge
Districte de Sant Andreu Districte de les Corts no és una institució apta només
per resoldre els litigis que es
Les possibilitats dels munici¬ nivell nou de justícia municipal plantegin en el marc de les com¬
pis per recolzar la justícia han de en les ciutats d'aquest país, supo¬ plexes relacions mercantils, o
trobar noves vies. Aquesta expe¬ sa modificar en alguna cosa el d'aïllades relacions juridico-
riència de col·laboració entre els model judicial actual, que ha cir¬ civils. És apta, també, per elimi¬
ajuntaments i la justícia podem cumscrit aquesta possibilitat de nar conflictes com els que es
dir que ja és tradicional en els col·laboració al cas dels munici¬ produeixen en el tràfic jurídic en
municipis petits. pis petits. massa, com és en els supòsits de
Es obvi que existeix també, a Per això, la Carta Municipal protecció al consumidor i serveis
les grans ciutats, un sector de planteja el tema de les Garanties públics. Les característiques fo¬
conflictes, una demanda de justí¬ dels Ciutadans, i no circumscriu namentals són:
cia —quant a temes de convivèn¬ la seva garantia a l'àmbit dels Arbitratge voluntari i amb
cia ciutadana— tant pel que fa als jutjats i tribunals, sinó que incor¬ constància escrita. És necessari
aspectes civils com als aspectes pora conceptes com la justícia, formalitzar per escrit, a través
d'ordre públic. És tot allò que es l'equitat i l'arbitratge a la convi¬ d'un conveni, l'acord de les dues
podria qualificar, en un sentit vència quotidiana i encomana el parts al sotmetiment de l'arbitrat¬
més ampli, com a conflictes de funcionament d'aquestes noves ge. Aquest conveni pot ser previ
veïnatge. En aquests conflictes, institucions al municipi. al sorgiment del conflicte o el
els municipis podrien acomplir un En el text provisional de la poden acordar les parts en el mo¬
paper important, descarregant la Carta Municipal es planteja la ment que aquest conflicte sor¬
jurisdicció ordinària. Sense que creació, a la ciutat de Barcelona, geix.
això representi, però, cap minva de diferents òrgans que garan¬ Sense formalitats especials.
en les garanties dels afectats. teixin els drets i la convivència A diferencia de llei l'anterior, es
En aquest sentit, el paper dels dels ciutadans. deixa d'exigir l'obligatorietat de
municipis pot ser molt important, la seva protocolització notarial.
no tan sols com a suport i admi¬ Què és l'Activitat Arbitral També podem considerar que
nistració responsable d'aquesta de l'Administració Municipal? respon a aquest propòsit la
justícia municipal, sinó també regulació de l'article 6, apartat 2,
com a titulars, que ho són, de L'activitat administrativa arbi¬ quan diu «se entenderá que el
múltiples serveis especialment tral es promou per decidir contro¬ acuerdo sea formalizado por
necessaris i útils en la resolució vèrsies o conflictes, que li sotme¬ escrito no solo cuando esté
d'aquests problemes. Per exem¬ tin voluntàriament els ciutadans, consignado en un único documen¬
ple, els serveis socials munici¬ sobre drets privats o administra¬ to, suscrito por las partes, sino
pals, la policia local, els serveis tius, amb la finalitat d'evitar que también, cuando resulte del
tècnics de qualsevol índole, etc. quedin sense protecció els drets intercambio de cartas o de cual¬
Seria absurd deixar passar legítims dels ciutadans per manca quier medio de comunicación que
aquesta possibilitat de col·labora¬ de mitjans i pel cost econòmic i deje constancia documental de la
ció institucional, precisament a de temps quan s'ha de recórrer a voluntad de las partes para
les grans ciutats, on és més gran i la Jurisdicció ordinària. someterse al arbitraje».
més intensa aquesta demanda de La importància de l'arbitratge Caràcter vinculant i executiu
justícia relacionada amb la convi¬ administratiu, respecte a les rela¬ per ambdues parts. Enfront de la
vència local. cions contractuals privades, s'es¬ resolució o laude arbitral, permet
Naturalment, fer possible la tà generalitzant, de forma que en un recurs d'anul.lació en els
col·laboració i la corresponsabili- quasi totes les lleis administrati¬ supòsits assenyalats en l'article
tat dels grans municipis en temes ves d'intervenció econòmica es 45 de la Llei, que serà examinat
de justícia i posar en marxa un reconeix aquesta tècnica. per l'Audiència Provincial. Una
vegada ferm produeix efectes
idèntics a la «cosa jutjada».
Els supòsits d'anul.lació són
deguts a que:
a) El conveni arbitral sigui nul.
b) No s'ha seguit el procedi¬
ment per a l'establiment d'àrbi¬
tres.
c) Els laudes s'hagin dictat
fora de termini.
d) Els àrbitres hagin resolt so¬
bre qüestions no sotmeses a la se¬
va consideració, afectant la nul-
litat només a aquestes qüestions.
e) Els laudes siguin contraris a
l'ordre públic.
A l'arbitratge, s'hi poden
sotmetre les persones naturals o
jurídiques per aquelles qüestions
litigioses en matèries de la seva Districte d'Horta-Guinardó
lliure disposició, quedant excep¬
tuades les qüestions especificades La Junta Arbitral de Consum òrgans municipals relacionats
en l'article 2 de la Llei: amb el consum.
a) Qüestions sobre les que hagi /. d) L'elaboració d'estudis i
recaigut resolució judicial ferma i 1. Es crea la Junta Arbitral de treballs sobre matèries de con¬
definitiva, excepte els aspectes Consum de Barcelona amb la sum quan així es requereixi.
derivats de la seva execució. finalitat d'administrar el sistema e) Sense perjudici de l'esta¬
b) Les matèries inséparable¬ arbitral de consum en l'àmbit blert en el paràgraf b) d'aquest
ment unides a altres sobre les territorial de Barcelona. apartat, la Junta també podrà
quals les parts no hi tinguin poder 2. La Junta Arbitral de Con¬ desenvolupar actuacions de
de decisió. sum és un òrgan especialitzat de conciliació i mediació respecte
c) Les qüestions en què, con¬ l'organització municipal executi¬ de les controvèrsies derivades de
forme a la Llei, hagi d'intervenir va que regularà la seva actuació queixes i reclamacions de consu¬
el Ministeri Fiscal en representa¬ per la Llei General de Defensa de midors i usuaris.
ció i defensa dels qui no tenen Consumidors i Usuaris, la Llei 2. En qualsevol cas queden
capacitat d'obrar o de representa¬ sobre Arbitratge, les Disposi¬ exclosos de la funció establerta
ció legal. cions que les desenvolupen i la en el paràgraf 1 .a) les reclama¬
Les qüestions litigioses es po¬ Reglamentació que fixi el Consell cions que es presentin en supòsits
den resoldre amb subjecció a dret Plenari. en què existeixi intoxicació, lesió
i equitat. Les parts poden optar 0 mort o indicis racionals de
per una o altra fórmula prevalent II. delicte, d'acord amb l'establert
d'arbitratge d'equitat, si no s'ha 1. Les funcions de la Junta en l'article 31 de la Llei General
optat expressament pel de Dret. Arbitral de Consum són: per a la Defensa de Consumidors
La voluntat de les parts arriba 1 Usuaris, i les ressenyades en
fins a la designació d'àrbitres, el a) Resoldre amb caràcter l'article 2 de la Llei d'Arbitratge.
desenvolupament del procediment vinculant i executiu les queixes i
arbitral, la designació del lloc on reclamacions formulades pels III.
s'ha de desenvolupar l'arbitratge i usuaris i consumidors, en relació 1. La Junta Arbitral acompleix
a l'elecció entre actuar per elles als seus drets legalment recone¬ les seves funcions amb indepen¬
mateixes o a través d'un advocat. guts, que sotmetin voluntàriament dència i objectivitat impulsant,
La seva regulació es contempla les parts en litigi, d'acord amb la investigant i resolent d'ofici totes
en la Carta Municipal. legislació de consum i arbitratge. les reclamacions que li siguin
El mecanisme arbitral que re¬ La resolució es farà per equitat, sotmeses.
gula el Text Articulat Provisional excepte quan les parts optin 2. L'arbitratge es desenvolupa¬
de Carta Municipal està dirigit a expressament per un arbitratge rà sense formalitats especials i
l'arbitratge del Consum. I es pre¬ de Dret. d'acord amb els principis
veu, també, que s'utilitzi per sol¬ b) El foment i la formalització d'equitat i conciliació, rapidesa,
ventar determinats conflictes de convenis arbitrals entre els economia, voluntarietat i executi-
entre les empreses prestatàries de usuaris o consumidors i aquells vitat.
serveis públics locals i els usuaris que produeixin, importin, submi¬
d'aquests serveis. nistrin o facilitin productes i IV.
Pel seu interès es reprodueixen serveis. 1. La Junta Arbitral de Con¬
a continuació íntegrament els c) La recepció i l'informe de sum de Barcelona estarà integra¬
articles que contemplen l'activitat les queixes i suggeriments que da per un President titular i un
arbitral en el projecte de Carta facin directament els usuaris Secretari, designats per Decret
D/84 Municipal: sobre el funcionament dels d'Alcaldia.
tècnica, similar a la dels Jutges
de Pau dels petits municipis.
A les grans ciutats és on es fa
«MIMI»! " més necessària l'existència d'una
||f ~MT~ Justícia d'àmbit
__ municipal per
iîliî r r resoldre els problemes derivats de
Í! la convivència ciutadana.
f f ^ Les
8 possibilitats de suport dels
.
ci grans municipis a la Justícia són
molt àmplies. És obvi que exis¬
teix un sector de conflictes, una
demanda de Justícia, que es
refereix a temes de convivència
ciutadana, tant en aspectes civils
com d'ordre públic, el que es
podria classificar com a conflic¬
tes de veïnatge. En aquests con¬
flictes, els municipis, podrien
acomplir un paper important des¬
carregant la Jurisdicció Ordinà¬
ria, sense que això representés
Districte de Gràcia Districte de Ciutat Vella cap disminució per a les garanties
dels afectats.
2. Els Vocals representants 2. El Laude podrà contemplar Aquesta Justícia Municipal,
d'usuaris i consumidors, i dels una estimació total o parcial de les s'estructura a través de la fixació
sectors empresarials, seran els pretensions de les parts, o bé una d'uns òrgans jurisdiccionals
proposats per les respectives or¬ desestimació de les reclamacions, i municipals amb el nomenament
ganitzacions i associacions, en el haurà de resoldre en relació a totes de Jutges Municipals als Distric¬
moment de formalitzar el corres¬ les qüestions sotmeses al Col.legi. tes i del Tribunal Municipal de
ponent Conveni Arbitral. 3. El Laude serà motivat quan el Barcelona com a òrgan central.
Col.legi Arbitral decideixi la qüestió Les seves principals caracterís¬
V. en litigi conforme a Dret. tiques són:
1. El procediment arbitral de 4. El Laude arbitral tindrà Pel que fa a les competències
consum començarà amb la desig¬ caràcter vinculant i executiu per en l'ordre civil, podran conèixer
nació del Col.legi Arbitral, ambdues parts en conflicte, sot¬ de les reclamacions de deutes de
d'acord amb el que s'estableixi meses al sistema arbitral. petita quantitat, alguns conflic¬
en la normativa arbitral i el Re¬ 5. L'execució judicial dels laudes tes relatius a la propietat horit¬
glament de la Junta, i es desenvo¬ i recursos judicials contra els zontal ..; en matèria contenciosa,
lupa amb subjecció als principis mateixos es regirà per l'establert en conèixer dels recursos contra els
d'audiència, contradicció i la Llei d'Arbitratge. acords dels òrgans de Districte i
igualtat entre les parts. de la resolució de recursos admi¬
2. Les parts podran actuar per nistratius en matèria de
Els òrgans jurisdiccionals potestat
elles mateixes o degudament re¬ fiscal i
municipals sancionadora, quan la
presentades. El Col.legi Arbitral quantia no sigui superior a dues-
apreciarà en aquest cas la sufi¬ centes
També el Text de Proposta cinquanta mil
en pessetes..;
ciència de la representació. en l'ordre penal de les faltes i
3. La de la Nova Carta
inactivitat de les parts Municipal
en es determinats delictes contra la
el procediment arbitral impe¬ planteja la creació d'una nova
no salut
Justícia pública i el medi ambient,
dirà que es dicti el corresponent Municipal a Barcelona. maltractaments habituals, delictes
laude ni el privarà d'eficàcia. contra la seguretat vial..; sempre
Què és la Justícia Municipal? que la pena imposable no sigui la
VI. de privació de llibertat. També en
1. Constituït el Col.legi Arbitral Una gran ciutat com Barcelona matèria laboral es planteja la
es donarà audiència a les parts, la necessita un mitjà ràpid per resoldre possibilitat que, voluntàriament,
qual tindrà caràcter privat. de forma independent els conflictes les parts en conflicte es sotmetin
2. El Col.legi Arbitral podrà quotidians de qualsevol caràcter, a aquesta jurisdicció respecte dels
acordar, a instància de part, o penals o civils, administratius o seus drets disponibles.
d'ofici, la realització de les proves inclus laborals, amb rapidesa i Es regula també el sistema de
pertinents, i una vegada prac¬ eficàcia, i utilitzant criteris de designació dels Jutges i el seu
ticades, podrà, en el seu cas, acor¬ conciliació, equitat i arbitratge, sense Estatut Jurídic. El sistema escollit
dar la convocatòria de les parts per complicats formalismes, però és el que preveu la Llei Orgànica
escoltar-les novament. garantint la seguretat jurídica del Poder Judicial per als Jutges
dels ciutadans. de Pau. Amb aquesta elecció dels
VII. Amb la regulació de la Justícia Jutges per al Plenari Municipal es
1. El Laude arbitral es dictarà per Municipal es pretén establir un legitima de forma indirecta als titu¬
escrit i contindrà el vot de la majo¬ mecanisme que resolgui de forma lars d'aquests òrgans, alhora que es
ria, així com el vot dissident si immediata l'ordre jurídic pertor¬ fa efectiu el principi de l'article 125
existís. bat, a través d'una Justícia no de la Constitució Éspanyola de
participació dels ciutadans en l'Ad¬
ministració de Justícia.
La proposta de nova regulació de
la Justícia Municipal comportarà
millores en els serveis de Justícia de
la ciutat de Barcelona, ja que, amb la
creació d'aquests òrgans jurisdiccio¬
nals municipals, s'equilibrarà la dis¬
tribució de competències dels òrgans
judicials, evitant la sobrecàrrega de
les petites qüestions que, en la nostra
ciutat, recauen sobre els jutges tèc¬
nics, en molts casos amb l'obliga¬
tòria categoria de Magistrats. La
Justícia tècnica quedarà, així, per als
assumptes complexos i més greus,
alliberada dels nombrosos problemes
menors de cada dia, la naturalesa
dels quals exigeix una altra classe de S-veisAeiÉ \
tractament.
La participació del municipi en
aquesta nova Justícia Municipal, Districte de Nou Barris
conjuntament amb el poder judicial i
emprant mecanismes existents als pública, danys ocasionats en espais in.
Jutjats de Pau en l'àmbit rural, per¬ públics i mobiliari urbà, infraccions Les competències del Tribunal
metrà un funcionament més ràpid i contra la salut pública, el medi am¬ Municipal de Barcelona seran:
efectiu per a la solució dels con¬ bient, i anàlegs, així com l'adopció
flictes quotidians que origina la de les mesures cautelars neces¬ a) Conèixer els recursos
convivència urbana. És aquí, en els sàries per a la prevenció d'aquests d'apel·lació contra les resolucions
nuclis urbans importants, on l'esforç tipus de delictes i per assegurar que dictin els Jutges Municipals, que
i la col·laboració del municipi amb la l'acompliment de determinades obli¬ siguin susceptibles de tal impugna¬
Justícia pot ser més útil donada la gacions. ció.
intensitat dels problemes de la b) La resolució dels recursos de
convivència en les grans concentra¬ II. revisió en els supòsits que reculli
cions urbanes i per la major disponi¬ 1. Els Jutges Municipals i el aquesta Carta.
bilitat de mitjans que els municipis Tribunal Municipal de Barcelona c) El coneixement dels recursos
grans poden aportar. exerciran les seves funcions d'acord d'apel·lació contra les resolucions
Finalment, l'estructuració amb l'ordenament jurídic i amb total del Ministeri Fiscal en la fase de
d'aquests òrgans judicials a través independència. preparació del judici oral.
dels Districtes, reforçarà la seva per¬ 2. Els Jutges, a més, actuaran: d) La revisió de les resolucions
sonalitat i les seves particularitats. dictades pel Secretari del Tribunal; i
I el ciutadà sentirà més pròxima, més a) Per equitat, a petició de les e) Les altres determinades en
seva, una justícia amb qui es pot en¬ parts, en els conflictes que li sot¬ aquesta Carta.
tendre de forma directa i sense espe¬ metin per elles i relatius a drets
cials formalismes, els titulars de la disponibles. Les decisions dictades, IV.
qual elegeix periòdicament de forma en equitat, no podran contravenir Els Jutges Municipals coneixeran,
indirecta. Igualment, com en el l'interès o l'ordre públic, ni causar en l'ordre civil:
supòsit de l'Activitat Arbitral, es prejudicis a tercers ni malmetre
reprodueix a continuació íntegrament normes imperatives o prohibitives; i a) Dels judicis l'interès dels quals
l'articulat que, sobre la Justícia b) En via de conciliació en no excedeixi de 250.000 pessetes.
Municipal, conté la Carta Municipal: idèntics casos als recollits en b) Dels processos documentals
l'apartat a) d'aquest paràgraf. per a l'obtenció de la quantitat
La Justícia Municipal líquida o cosa fungible la quantia de
L'acord assolit per avinença serà la qual no excedeixi de 250.000
/. aprovat pel Jutge Municipal si no pessetes.
7. El poder judicial en el muni¬ existeix lesió greu per a alguna de c) Dels processos monitoris per a
cipi de Barcelona s'exercirà pels les parts o concórrer frau de Llei o la reclamació de deutes no supe¬
òrgans jurisdiccionals determinats abús de dret, i es portarà a efecte riors a 250.000 pessetes.
per la LOPJ i per l'establert en la pels tràmits establerts per a d) Dels següents judicis sobre
Llei sobre l'organització i funciona¬ V execució de les sentències dictades propietat horitzontal:
ment de la Justícia Municipal: Tri¬ en els judicis verbals. • Supòsits en que no sigui factible
bunal i Jutjats Municipals. 3. Els Jutges Municipals, en la formació de les Juntes.
2. La Justícia Municipal té com a matèria civil o laboral, coneixeran • Impugnació dels acords de les
finalitat resoldre amb immediatesa i únicament dels judicis promoguts Juntes.
proximitat els problemes derivats de per persones físiques o persones • Realització d'activitats il.legals
fets socials com ara problemes jurídiques, el capital social de les o prohibides; i
veïnals, propietat horitzontal, petita quals no excedeixi de deu milions de • Execució dels acords comunita¬
delinqüència, desordres en la via pessetes. ris.
VIII.
1. Les penes establertes en
aquesta Carta podran substituir-se
per la prestació de serveis assis ten¬
dais o socials municipals en la
forma que el Jutge determini.
2. Les quanties de les penes de
multa s'entendran actualitzades
quan així ho determini la legislació
penal.
IX.
La Justícia Municipal serà
gratuïta en totes les seves fases i
incidències.
1. Els Jutges Municipals i els
Membres del Tribunal Municipal de
Barcelona seran elegits, entre les
persones que reuneixin els requisits
Districte de Sarrià-Sant Gervasi Districte de l'Eixample exigits per la Llei sobre organització
i funcionament de la Justícia Munici¬
En tot cas, queden excloses les dels òrgans centrals de l'Ajuntament pal de Barcelona, a proposta dels
qüestions referides a: titularitat; quan la quantia no depassi les Grups Municipals i sentit el Consell
modificació del títol constitutiu i 250.000 pessetes. de Justícia pel Ple de l'Ajuntament
creació, modificació i extinció de amb el vot favorable
drets de les dues
reals.
VI. terceres parts dels membres de fet
e) De l'alienació de béns i
En del Consell Plenari.
transacció a propòsit dels drets de l'ordre penal, els Jutges
menors i incapacitats, fins a 250.000 Municipals de Barcelona coneixeran 2. L'acord es comunicarà a la
del resolució de les causes pels Comissió Permanent del Consell
pessetes.
f) Dels procediments tendents la següents delictes
a del Codi Penal: General del Poder Judicial als
efectes de que procedeixi a la
defensa dels usuaris i els consumi¬
dors, fins a 250.000 pessetes. a) Omissió del deure d'impedir comprovació que les persones
determinats delictes o de posar-los establertes reuneixen les condicions
g) De les reclamacions en matèria
d'assegurances fins en
la coneixement de
quantia de l'autoritat. elegides per la dita Llei. La seva
a
250.000 pessetes. b) Infracció de les lleis sobre designació, en el seu cas, la realitza¬
h) De l'adopció de inhumacions i de la violació de rà l'Alcalde.
mesures 3. Els Jutges Municipals de
provisionals de seguretat sepultures.
per c) Realització arbitrària del propi Barcelona se substituiran entre ells.
garantir drets i prestacions de dret i de la simulació del delicte. Les vacants es cobriran pel sistema
qualsevol tipus, sempre que es
presenti principi de d) Delictes contra la seguretat del previst per la seva designació fins al
un prova per trànsit. final del període corresponent.
escrit on aparegui raonablement 4. La durada del mandat coin¬
justificat el dret del sollicitant. e) Delictes contra la salut pú¬
i) De les blica i el medi ambient. cidirà amb el de la Corporació
mesures provisionals de
l'article 104 del Codi Civil; i f) Delictes contra la seguretat en Municipal que els escolleixi.
j) De les controvèrsies el treball. 5. El Tribunal Municipal en Ple
sorgides en escull entre els seus membres,
l'exercici per
de la pàtria potestat i de la g) Maltractaments habituals.
h) Abandonament de família i votació secreta, el seu President i
guàrdia i custòdia.
infants. proposa a l'Alcalde el seu nome¬
i) Exhibicionisme i provocació nament.
V. sexual. 6. El jurament o promesa dels
Els j) Omissió del deure d'auxili. Jutges Municipals i Membres del
Jutges Municipals, en l'ordre Tribunal Municipal de Barcelona
contenciós-administratiu, coneixeran k) Violació de domicili.
dels recursos: I) Utilització il·legítima de s'efectuarà davant del President
vehicles de motor aliens. del Consell Ple Municipal. La
m) Altres delictes de risc. seva presa de possessió es realit¬
a) Contra els acords dels òrgans zarà davant del President de
dels Districtes Municipals en l'esmentat Tribunal.
aquelles matèries de les seves VII.
pròpies competències. En matèria laboral, els Jutges XI.
b) Contra les resolucions dels Municipals coneixeran, en via El Ministeri Fiscal es regirà
òrgans centrals que resolguin d'equitat, de les controvèrsies de per allò establert pel seu Estatut
recursos administratius en aquelles treball, estrictament individuals i Orgànic i altres disposicions que
matèries referides a les competèn¬ respecte de drets disponibles per les li siguin aplicables. En el Tribu¬
cies delegades als Districtes. parts, sorgides entre empresaris i nal i en cadascun dels Jutjats
c) Contra els acords en matèria treballadors que siguin sotmeses Municipals estaran adscrits el
fiscal i sancionadora o equivalent voluntàriament a la seva decisió. nombre de membres de la carrera D/87
fiscal que disposi el Fiscal Cap possibilitat d'obtenir, en l'últim
del Tribunal Superior de Justícia, extrem, la protecció jurisdiccio¬
i que ostentaran totes les atribu¬ nal.
cions del Ministeri Públic en els Aquesta garantia judicial, en
diversos ordres jurisdiccionals. aquests moments, opera accepta¬
A més, el Procés Penal per de¬ blement en els drets de caire
lictes, serà de la seva competèn¬ liberal: la integritat física de les
cia en fase de preparació del persones, la propietat,, la igualtat
judici oral en els termes establer¬ formal enfront de la llei i la lli¬
ts en la Llei sobre organització i bertat ideològica. Però no passa
funcionament de la Justícia Mu¬ el mateix amb els drets de contin¬
nicipal. gut social, com ara els referits al
medi ambient, la protecció del
XII. consum, el dret a l'habitatge, la
El Municipi de Barcelona, als protecció del patrimoni històrico-
efectes d'aquest Títol, s'organit¬ artístic o el dret a la cultura.
za territorialment en Districtes, En aquests temes, que són
que es correspondran amb la objectius essencials de l'interès i
seva demarcació municipal. l'esforç municipal —i dels quals
en depèn molt directament la
XIII. qualitat de vida dels ciutadans—,
1. Correspon a TAjuntament de no podrem prosperar de la manera
Barcelona proveir als Jutges Mu¬ com ho hauríem de fer mentre
nicipals i al Tribunal Municipal nació i modificació de les demar¬ l'aparell judicial no ampliï pro¬
de Barcelona dels mitjans preci¬ cacions judicials i fixació i mo¬ gressivament la seva intervenció.
sos per al desenvolupament de les dificació de la plantilla de És just de reconèixer que ja
seves funcions amb independèn¬ Jutges, Secretaris i personal col- s'ha començat a avançar signifi¬
cia i eficàcia. laborador de la Justícia Munici¬ cativament en aquesta direcció,
2. La dotació econòmica cor¬ pal. particularment a Catalunya, a
responent a la prestació d'aquests d) Les determinades en la llei partir de l'interès que la fiscalia
serveis serà convinguda entre el sobre organització i funciona¬ demostra en la defensa d'aquests
Ministeri de Justícia i l'Ajuntament. ment de la Justícia Municipal. interessos socials.
3. Els òrgans judicials rebran 2. El Consell de Justícia Mu¬ Malgrat tot, aquest és un repte
l'assistència que precisin dels nicipal elevarà anualment a i un objectiu que ens afecta a
Serveis Municipals a través del l'Ajuntament una memòria sobre tots, especialment als municipis
Servei de l'òrgan central o ge- l'estat, funcionament i activitats que estem directament implicats
rencial designat explícitament del propi Consell i del Tribunal i en fer realitat aquests drets
per l'Alcaldia. Jutjats Municipals. Així mateix, socials.
inclourà les necessitats que, al Estic convençut que el debat
XIV. seu judici, existeixin en matèria social sobre aquests temes,
El Consell de Justícia Munici¬ de personal, instal.lacions i de referits a l'organització i al
pal de Barcelona serà presidit recursos en general, per al contingut de la justícia que es
per l'Alcalde i estarà composat correcte acompliment que les dispensa en aquest país, no pot
per representants de les Adminis¬ Lleis assignen a la Justícia més que enriquir-nos, sobretot si
tracions Estatal, Autonòmica i Municipal de Barcelona. es fa amb un esperit constructiu i
Local, i pels representants de les Igualment, l'esmentada Me¬ amb l'amplitud de mires que vol
entitats i organitzacions sòcio- mòria serà enviada al Consell la intensitat del problema de la
econòmiques amb implantació General del Poder Judicial.
en justícia.
l'àmbit territorial de la ciutat de
Barcelona que es determinin Tanmateix, l'organització i el
mitjançant el Reglament Orgànic. funcionament de la Justícia Guerau Ruiz Pena
Municipal a Barcelona, o en
XV. altres àrees urbanes, exigeix una Regidor de Presidència
1. El Consell de Justícia Mu¬ regulació específica en tractar-se
nicipal tindrà competències en d'una activitat i uns òrgans que
les matèries següents: han de formar part del Poder
Judicial.
a) Instar les accions pertinents No obstant això, la millora de
per exigir les responsabilitats la justícia no depèn només de les
atribuïdes als components del virtuts de la manera com s'orga¬
Tribunal i Jutjats Municipals de nitzi o de la seva permeabilitza-
Barcelona davant dels òrgans ció a d'altres àmbits i institu¬
corresponents. cions. Depèn també, de la seva
b) Supervisió del funcionament extensió qualitativa.
de la Justícia Municipal. Com ja havíem dit abans, un
c) Informe sobre els projectes dret no existeix veritablement
de disposicions en relació amb fins que és plenament garantit, i
D/88 les següents matèries: Determi¬ aquesta garantia sempre és la
Lr·yJLr· aClnJJ^Cilrllpç "Malgrat la crisi, la recessió
econòmica, les guerres i les
^U--jtp'Aj VUvodr»lr»lli mares de totes les batalles,
sembla que la capacitat de
consum dels barcelonins
augmenta. "
Cada dia omplim més les ca¬ Us recordeu d'aquells conteni¬
ses de tota mena d'andròmines, dors immensos que trobàvem en
estris, mobles, atifells, ender- cada cantonada?
gues i trastos a mils, amb tota Més d'un d'aquest Ajuntament
mena de dissenys i de modali¬ es va de decorar la casa amb el
tats de pagament. que hi va trobar. Però, quan la fi¬
Però com diu la sarsuela «els nalitat no és la cacera, sinó des-
temps canvien, que és una bar¬ fer-se d'aquell sofà desfonat, o
baritat». I per estar al dia, bé d'un forn inservible o d'aquell
ens endinsem en el pis del veí, o llum Lluís XIV tan hortera.., lla¬
vivim en un magatzem opípar o, vors, quin calvari!, arribar amb el
de tant en tant, fem neteja: trasto a coll fins al contenidor.
llencem tot allò que ens fa nosa Ara, un dia al mes i gratuïtament,
0 no ens acaba de fer el pes. s'ha posat en pràctica un sistema
Una qüestió tan domèstica i molt innovador de recollida porta
personal/familiar comporta per porta.
greus problemes a la ciutat: fer Malgrat la crisi, la recessió
contínues gimcanes, als carrers econòmica, les guerres i les ma¬
1 places, entre calaixeres, so¬ res de totes les batalles, sembla
miers, armaris, sofàs i cuines. que la capacitat de consum dels
La ciutat es converteix, així, en barcelonins augmenta. Aquesta
una mena de mercat de vuitena era materialista que ens ha tocat
mà. de viure imposa un ritme frenètic.
Per a solucions, els drapaires S'ha d'estar al dia. Tenir-ho tot.
municipals de l'Àrea de Mante¬ Allò més modern, el més innova¬
niment i Serveis. dor. Usar i llençar, aquesta és la
consigna. D'aquesta manera,
inundem les nostres cases, amb
una rapidesa vertiginosa, d'alta
tecnologia, disseny i del que cal¬
gui. I tot de sobte, quan ens atu¬
rem a observar el nostre entorn
quotidià, ens adonem que hi ha
alguna cosa que sobra, que fa
nosa...
L'Àrea de Manteniment i Ser¬
veis es va adonar que el sistema
dels contenidors localitzats al
carrer tenia alguns inconvenients:
resultava incòmode per al ciuta¬
dà. Amb freqüència, hi havia an¬
dròmines i mobles vells escam¬
pats, que jugaven una mala
passada al paisatge urbà i, a més,
ni tan sols un 40% del material
que hi havia pertanyia a particu¬
lars, sinó que era d'industrials
que aprofitaven l'ocasió per des¬
fer-se dels seus residus.
El nou projecte, en funciona¬
ment fa pocs mesos, és més com¬
plex. Però, sense cap mena de
"S'ha establert un calendari, "A les primeres sortides es "Per als qui no s'adaptin a
fixant un dia al mes, perquè van trobar més aparells de cap dels dos models de reco¬
els veïns d'una determinada televisió en blanc i negre que llida, l'Ajuntament ofereix
zona baixin al carrer, entre qualsevol altra cosa." una tercera solució no gra¬
les 21 h. i les 23 h., tota mena tuïta: una trucada al 900
de materials per llençar. " 3020 30, on cobren d'acord
amb les tarifes vigents i no us
haureu de preocupar per res. "
dubte, més pràctic i més còmode una resposta molt satisfactòria». vestigis de generacions reciclado-
per a l'usuari. Això ho proven els 860.000 qui¬ res. Finalment, per als qui no
S'ha establert un calendari, los que es van recollir en un mes. s'adaptin a cap dels dos models
fixant un dia al mes, perquè els I tot i que és massa d'hora per a de recollida, l'Ajuntament ofereix
veïns d'una determinada zona les estadístiques, crida l'atenció una tercera solució no gratuïta:
baixin al carrer, entre les 21 h. i la diferència entre Districtes: du¬ una trucada al 900 3020 30, on
les 23 h., tota mena de materials rant el mateix mes, a l'Eixample cobren d'acord amb les tarifes vi¬
per llençar. I, a partir d'aquest es van recollir 156.050 quilos de gents i no us haureu de preocupar
moment, els equips de recollida mobles i trastos vells, mentre que per res.
els comencen a retirar dels car¬ a Les Corts només se'n van reco¬ Els nounats «drapaires munici¬
rers. Per fer-ho s'ha dividit Bar¬ llir 51.250. «No podem relacionar pals» només han trobat un petit
celona en 30 zones. El dia del directament la producció de mo¬ inconvenient en la seva tasca. Re¬
mes que correspon al número de bles i trastos vells amb el nivell sulta que un bon nombre de ciuta¬
la zona és quan es fa el servei, in¬ de vida en cada Districte. Els va¬ dans no s'acaba d'ajustar als ho¬
dependentment que sigui diumen¬ lors de Ciutat Vella i de Sant raris de baixada de mobles i
ge, dia feiner o festiu. Martí són molt semblants als de trastos vells que és, ho tornem a
Rosa Forcada, Assessora Tèc¬ Sarrià-Sant Gervasi.» recordar, de nou a onze de la nit.
nica de la Coordinació de Mante¬ Però, el cert és que els operaris I és que més d'un no baixa fins
niment i Serveis, juntament amb ja tenen prou feina, i no els vaga que s'acaba la pel·lícula de la te¬
Jordi Pineda, Cap de la Unitat d'anar fent distincions entre les levisió. Confiem que a partir
Operativa de Programes Tècnics, zones o seleccionar entre un ma¬ d'ara aprofitin els intermedis, que
són uns dels responsables de terial bo i la morralla. Amb tot i per això són.
l'invent. Em reben molt cordial¬ això, ja s'han detectat algunes ca¬ Què se'n fa, de totes aquestes
ment en un despatx modern, amb racterístiques pròpies de cada tones de material que es recullen?
aspecte de sala de juntes. El matí barri. A l'Eixample, per exemple, «Fins ara no tenim més remei que
resulta atrafegat. Una secretària, és on hi ha més quantitat de mo¬ llençar-ho als abocadors, però
amb l'orella enganxada a bles d'antiquari. «Jo em vaig que¬ hem fixat un preacord amb la
l'aparell de ràdio, s'ha encarregat dar un penjador elegantíssim», gent de Molins de Rei que
de fer córrer la notícia: «l'Iraq confessa un funcionari amb un s'encarregarà de reciclar-ho o tri-
s'ha retirat de Kuwait». Però, somriure entremaliat. I, la part turar-ho i convertir-ho en com¬
anem per feina. Se'ls veu orgullo¬ curiosa, la nota que va deixar un bustible per a bòbiles.»
sos. «Els resultats obtinguts són ciutadà agraint la gestió munici¬ Per si us interessa, anoteu-vos
excel·lents», em diuen. Es tracta pal, o la velleta que van trobar les zones de recollida per deixar
d'un sistema molt semblant al asseguda damunt d'un llit i que es el cotxet del nen, el balancí o el
que es fa servir a Nova York, tot i negava a moure's, al·legant que «tocata»: Ciutat Vella , els dies
que aplicat en una ciutat molt di¬ els seus fills havien anat a buscar II i 21; 1' Eixample el 2, 12, 19 i
ferent. Des del novembre passat, el cotxe per emportar-se la peça 24; Sants-Montjuïc 3, 13 i 23;
una flota de 6 vehicles «extra- tan preuada. I un element que no Les Corts 4 i 14; Sarrià-Sant Ger¬
llargs», dissenyats especialment podia faltar a la dècada del mass- vasi 1, 5 i 25; Gràcia 6, 17 i 26;
per a la campanya, 8 vehicles ti¬ media: la televisió. A les prime¬ Horta-Guinardó 7, 16 i 27; Nou
pus «M-100» i 4 de tipus «Tra¬ res sortides es van trobar més Barris 8, 18 i 30; Sant Andreu 9,
de», amb un conductor i dos ope¬ aparells de televisió en blanc i 22 i 29; Sant Martí 10, 15, 20 i 28.
raris en cada vehicle, patrullen negre que qualsevol altra cosa. Mentrestant, la nostra ciutat
d'onze de la nit a sis del matí per Amb tot, aquells entranyables olímpica està llesta per a «la
aconseguir l'èxit de l'empresa. contenidors que van fer les delí¬ prueba del algodón».
Un èxit que afecta directament el cies dels «progres» acabats
ciutadà i l'aspecte de la ciutat. d'emancipar i vagabunds de di¬
«És massa d'hora per a les grans versa mena, no han desaparegut
valoracions», del A Barcelona Morrosko Vila-San-Juan
asseguren els mem¬ tot. es poden tro¬
bres de l'Àrea de Manteniment i bar sis o set punts fixos, com ara
Serveis, «però sí que podem el del carrer de Puigcerdà, on re¬
avançar el fet que estem tenint sisteixen estoicament els últims Aquest cartell, agradable com un bodegó pictòric, In vist a tots els carrers de la ciutat
S w Edificis
I ^ ! r—H
" 3 r*
?—I de nova
4-^>
G<2
^ g planta
O
&
De vegades sembla que allò 1: Aula des del passadís. 2: Vista de la façana d'accés. 3: Façana del parc.
que s'està construint a Barcelo¬
na es redueix a grans infras¬
tructures viàries o a equipa¬
ments emblemàtics.
Es una lectura parcial de la
ciutat que s'esta aixecant. I,
com a mostra, presentem una
guarderia, un polisportiu, un
centre cívic, un casal de joves
que optimitzen la infrastructu¬
ra d'equipaments per al lleure,
l'educació i la cultura d'alguns
barris de la ciutat.
Les fotografies mostren
l'arquitectura dels edificis
construïts. Segurament hi tro¬
bareu a faltar la gent que dóna
vida als equipaments. Caldrà,
doncs, si us pica la curiositat,
que els aneu a visitar. I que els
utilitzeu, si són al costat de casa
vostra.
Guarderia «Al vent», Polígon Canyelles.
Districte de Nou Barris
La guarderia, situada en un molt forta amb l'exterior donada
costat del parc de Canyelles, es la seva posició i orientació privi¬
distribueix en dos nivell d'aules legiada.
que s'adapten a la topografia del S'ha tingut una cura especial
terreny. L'edifici dialoga amb quant al sistema de calefacció —
l'entorn del parc, desenvolupant terra radiant—, persianes automà¬
unes zones de jardí que s'integren tiques, etc., i les característiques
al parc sense solució de continui- dels petits usuaris del centre.
tat.
El centre disposa d'aules, ser¬ Servei de Construcció d'Edificis:
Els textos, els ha facilitat la Unitat Opera¬ veis, sala de guarderes i cuina Projecte i direcció d'obra: Josep M. Agui¬
tiva d'Edificació de l'Àrea d'Urbanisme. pròpia per prop de 60 nens me¬ lera , arquitecte. Mariano Martínez, arqui¬
Les fotografies són de Josep Gri, del Ser¬ nors de 3 anys. Totes les depen¬ tecte tècnic.
vei Tècnic de Projectes i Obres. dències tenen una relació visual
"M'agrada que els nens
tinguin un espai ple de llum i
que vegin els arbres del parc.
A casa, la llum és minsa i de
vert, no en veiem gens. "
1: Façana de l'antiga fàbrica. 2 i 3: Piscina 25 m. xl6m.4 i 5: Gimnàs
Equipament públic de Catex «Can Felipa».
Districte de Sant Martí
L'equipament s'ubica dins en un cos de nova planta donada
d'una antiga fàbrica salvada de la complexitat tècnica d'aquesta
l'enderroc per la pressió d'uns mena d'instal.lació, i d'un gimnàs
veïns i dels tècnics municipals. a la primera planta. A les plantes
Era el resultat d'una cessió de 2, 3 i a la mansarda es desenvolu¬
terreny per part d'una immobi¬ parà el futur centre cívic, actual¬
liària. ment en fase d'acabament
Es va decidir de conservar la d'obres.
part que, des del punt de vista de
l'activitat que s'hi volia realitzar, Servei de Construcció d'Edificis:
reunia més condicions. Projecte i direcció d'obra: José Luís Ma¬
L'equipament disposa, a la teo, arquitecte. Jordi Lleal, arquitecte tèc¬
planta baixa, d'una piscina de 25 nic -a
m. per a competició, construïda 35
I : Pista de 50 m x 25 m. 2: Accés principal amb rampa
Polisportiu del Carmel.
Districte d'Horta-Guinardó
Situat sota la nova urbanització derada sala de barri, consta bàsi¬
de la Rambla del Carmel, realit¬ cament d'una pista d'alta compe¬
zada amb motiu de la posada en tició —és la seu de l'equip de
funcionament del Túnel de la Ro¬ bombers de la primera divisió de
vira. El polisportiu tenia dificul¬ voleibol—, i d'unes aules i dels
tat d'accés i inexistència d'il.lu- magatzems necessaris.
minació natural. La solució
trobada és modèlica perquè inten¬ Servei de Construcció d'Edificis:
ta que aquestes condicions desfa¬ Projecte i direcció d'obra: José Luís Del¬
vorables es minimitzin. En aquest gado, arquitecte. Juan Pedro Zaragoza,
sentit, l'existència de façana ex¬ arquitecte tècnic.
terior és molt important perquè la
instal·lació prengui caràter propi.
La instal·lació esportiva, consi¬
"És clar que el Palau Sant
Jordi és molt «guai»! Però no
el canvio pel nostre
polisportiu. És a la vora de
casa, pràctic i d'un disseny
ultramodern. "
1 i 2: Vista del lluernarí exterior. 3: Vestíbul del teatre. 4: Pati de butaques.
Centre Cívic de Ciutat Meridiana-Torre
Baró-Vallbona. Districte de Nou Barris
Aquest Centre Cívic és el re¬ als dos nivells d'aules i la gran
sultat de la rehabilitació i remo- sala de teatre, absolutament equi¬
delació de l'antic Cine Palace de pada per desenvolupar l'activitat
la cadena Balanyà adquirit per teatral. El centre també disposa
l'Ajuntament. Aquest espai està d'una sala-bar que serveix de lloc
situat dins i sota d'una plaça se- de trobada per a la gent del barri.
mipública, ubicada entremig
d'unes edificacions. Per aquesta Servei de Construcció d'Edificis:
raó no disposa de façana exterior. Projecte i direcció d'obra la. fase: Carles
La intervenció principal, i mo¬ Magrazo, arquitecte. Projeccte i direcció
tiu del projecte, ha estat l'ober¬ d'obra 2a fase: Manuel Ordàs, arquitecte.
tura d'un lluernari que donés Victor Blanco, arquitecte tècnic.
llum natural a l'interior del cen¬
tre, il·luminant les zones d'accçs
1: Passadís de distribució interior. 2: Façana principal. 3: Sala de dansa al sobreàtic.
Casal de Joves de Prosperitat.
Districte de Nou Barris
Situat al carrer de Joaquim Valls tiu que s'ha aprofitat per ordenar
82, és una actuació emmarcada dins els espais interiors, que consten
de la política municipal de construc¬ de dues aules i tallers, així com
ció d'una xarxa d'equipaments que de serveis i, a l'última planta,
consolidin el barri. d'una sala de dansa.
En aquesta línia, la façana de
l'edifici vol establir diàleg amb la Servei de Construcció d'Edificis:
casa confrontant, una de les po¬ Projecte i direcció d'obra: Josep M. Agui¬
ques peces d'una certa solera. lera, arquitecte. Montserrat Cabo, arqui¬
L'edifici és el resultat de la re- tecte tècnic.
modelació d'un altre d'existent
de set nivells —Muebles Narci¬
so—, on va ser necessària la con¬
solidació de tota l'estructura, mo¬
"Els de casa anem sovint al
centre cívic perquè és molt
més viu culturalment que no
pas quedar-se «enxufat»
davant la tele. "
1: Vestíbul d'accés. 2: Façana exterior de la plaça.
Centre Cívic Bon Pastor.
Districte de Sant Andreu
Centre Cívic situat al barri del l'edifici. També disposa d'una
Bon Pastor, en un sector de reha¬ grada i un espai elevat semipúblic
bilitació urbana. S'ha tingut en que permet utilitzacions a l'aire
compte la integració entre lliure.També disposa d'una ter¬
l'edifici i la urbanització, amb rassa superior.
una idea d'utilització conjunta.
L'edifici, de nova planta, té Servei de Construcció d'Edificis:
una planta baixa, tres plantes més Projecte: Josep M. Aguilera, arquitecte
de terrassa, desenvolupa en alça¬ Direcció: Manuel Ordàs, arquitecte. Jau¬
da la zona d'aules-taller per rea¬ me Arderiu, arquitecte tècnic. Montserrat
litzar activitats i, a la planta Cabo, arquitecte tècnic.
baixa, la sala polivalent per a 300
persones, amb accés i possible ús
independent de la resta de
Persones amb
petits i grans
problemes
El llenguatge de les xifres no Tots tenim problemes, però hi teix, que cal solucionar. Són pro¬
enganya. Des de l'Ajuntament ha a qui li costa molt resoldre'ls blemes motivats per les diferèn¬
de Barcelona, l'any 1990, es van personalment perquè la seva eco¬ cies socials, l'estructuració per¬
atendre 1.689 dones i 1.114 in¬ nomia és nul·la, els seus aprenen¬ sonal dels aprenentatges, les
fants, s'han fet 25.509 visites de tatges educatius són sota mínims desgràcies imprevistes, la violen¬
seguiment a persones drogade- 0 la vida els ha dut a una situació cia, o el handicap de la disminu¬
pendents, 9.500 ciutadans han límit i no veuen la manera com ció. D'aquests problemes se'n fan
rebut orientació i assessora¬ sortir-se'n. càrrec d'una manera prioritària el
ment laboral, s'han acollit 921 Resoldre problemes comporta que anomenem serveis socials o
persones en situació d'extrema l'opció per la vida activa. Les di¬ serveis personals.
emergència, 1.710 indigents i ficultats, quan se solucionen, fan Miquel Lumbierres, Coordina¬
molta altra gent ha trobat un que desenvolupem qualitativa¬ dors de l'Àrea d'Afers Socials i
espai més confortable o ha fet ment les nostres capacitats i que Joventut explica que «en el camp
ús d'algun servei urgent. experimentem, més profunda¬ social, la rendibilitat també es
Aquest són alguns números. ment, això que en diem viure. tradueix en paràmetres d'eficàcia
N'hi ha molts més. Voldríem, Però no és sempre fàcil. A ve¬ i eficiència dels serveis. Però en
però, presentar el marc global gades, la solució és ben difícil o alguns casos hi ha un imperatiu
en què pensa l'Ajuntament i al gairebé impossible. Per això, i es¬ moral que ens obliga a mantenir
qual dóna serveis a persones pecialment a les grans ciutats, cal serveis, malgrat que els seus cos¬
amb petits i grans problemes. que els ciutadans trobin fàcilment tos siguin molt alts. El ciutadà ha
No és fàcil, perquè hi ha moltes 1 a peu de carrer, els espais, els d'estar segur que els serveis so¬
dependències municipals que recursos i les persones que els cials poden entomar qualsevol
s'ocupen d'aquests qüestions donin acollida i els acompanyin crisi que es generi. Per tant, els
urgents. en la solució d'aquells petits o serveis no només s'adrecen a les
Ens hem limitat, doncs, i dins grans problemes amb què s'en¬
l'Àrea persones usuàries o potencial¬
d'Afers Socials i Joven¬ fronten i que no acaben de trobar ment usuàries, sinó que van diri¬
tut, als Programes d'Atenció la manera com sortir-se'n. gits al conjunt dels ciutadans i re¬
Social. Un programa que, al fi¬ El municipi, doncs, ha de dis¬ forcen el sentiment de seguretat
nal d'aquest reportatge, hem posar d'una xarxa bàsica i prope¬ de la col.lecti-vitat.»
concretat en dotze serveis bଠra al ciutadà per facilitar-li, quan
sics, a manera de guia, per a sembli oportú i necessari, aquells De la beneficència als serveis
persones amb petis i grans pro¬ instruments de solidaritat que els personalitzats
blemes de Barcelona. ajudin a resoldre els seus proble¬
mes. Uns problemes i necessitats Fins no fa massa anys, els pro¬
que, en una ciutat com Barcelona, blemes dels ciutadans havien de
són molts i molt variats. I difícils ser molt gruixuts i gairebé insol-
de resoldre per a un nodrit grup ventables, perquè l'Ajuntament
de ciutadans. els dónes suport. S'havia d'estar
El Pla Estratègic Econòmic i boig de lligar, passar autèntica
Social —del que últimament no fam o estar a punt de caure pel
se'n parla tant, malauradament— barranc de la desesperació. Tam¬
ha plantejat algunes línies de tre¬ bé, i al costat d'aquestes actua¬
ball i de futur bàsiques per facili¬ cions, hi havia la cara agradable i
tar àmbits, diguem-ne, per a la re¬ beata del municipi que practicava
solució d'alguns problemes la beneficència: uns calerons per
importants que afecten la ciutat. pagar el lloguer, uns copets a
Són projectes a mitjà i llarg ter¬ l'esquena, un «no es preocupi,
mini que, com un gran paraigua, nosaltres li trobarem asil per a
solucionaran moltes problemàti¬ l'avi...»
ques. Desprès va venir l'impuls dels
Hi ha, però, una multitud de serveis socials, que va capgirar
problemes immediats, d'ara ma¬ tota aquesta concepció i va co-
"Resoldre problemes compor¬ "Els serveis no només s'adre
ta l'opció per la vida activa. cen a les persones usuàries o
Les dificultats, quan se solu¬ potencialment usuàries, sinó
cionen, fan que desenvolupem que van dirigits al conjunt
qualitativament les nostres dels ciutadans i reforcen el
capacitats i que experimen¬ sentiment de seguretat de la
tem, més profundament, això col·lectivitat. "
que en diem viure. "
mençar a estructurar serveis per a
ciutadans que es trobaven en si¬
tuacions problemàtiques o que te¬
nien necessitats urgents. Gent, la
majoria, amb pocs recursos eco¬
nòmics i una baixa iniciativa cul¬
tural. Gent, també, que fa uns
anys, no trobava cap sortida a la
ciutat. Per exemple, els que vo¬
lien desenganxar-se de l'heroïna.
Es clar que tot això costa molts
diners. Diners, infrastructures i
personal que l'Ajuntament no té.
S'hauran de buscar recursos eco¬
nòmics i infrastructures a la Ge¬
neralitat. Perquè cal, com a ciu¬
tat, disposar d'una bona xarxa de
serveis per facilitar als ciutadans
la solució de petits i grans pro¬
blemes. I qui els coneix millor i
millor els pot ajudar a solucionar-
los o cogestionar-los és el muni¬
cipi i els seus treballadors. Per¬
què treballen damunt la pell de la
ciutat.
L'equip municipal del pro¬
grama d'Atenció Social
Aquestes i altres reflexions i
vivències bufen pels passadissos,
els despatxos i els serveis
d'aquesta casa. I alimenten una
manera de treballar. Marquen un
estil.
Però, què diuen els qui són al
front del Programa d'Atenció So¬
cial, la unitat operativa que, dins
de l'Àrea d'Afers Socials i Jo¬
ventut s'ocupa d'aquests temes?
Moltes coses diuen. Algunes, per
a professionals socials i culturals,
les han explicades en un fulletó
titulat «Recursos d'Atenció So¬
cial. 1990". Recomanat.
Però hem assistit a una de les
seves reunions, un dijous qualse¬
vol, al cinquè pis d'aquest edifici
que queda entre l'Ajuntament his¬
tòric i el Novíssim. Des de la fi¬
nestra, el campanar del Pi assen¬
yala la Ciutat Vella que corona el No calfer cara de prunes agres per tenir petits o grans problemes i buscar-hi solucions
"L'atenció social és, de fet,
una resposta sòcioeducativa a
tots els sectors de la població
amb dificultats d'aprenen¬
tatges per fer front als pro¬
blemes amb què es troben.
Nosaltres volem acompanyar-
los en la solució de la seva
problemàtica concreta. "
Palau de Montjuïc i l'Anella com a grup familiar. Per això, els efectes que el problema els
Olímpica. s'ha de treballar per flexibilitzar provoca. Això, saps, és altament
La taula rodona d'en Jaume l'estructura organitzativa i de re¬ perillós. Perquè en aquesta
Colomer, Cap de la Unitat Opera¬ cursos». aproximació tècnica entre
tiva d'Atenció Social convida a la Finalment, Rafael Luís, Cap l'home/dona protegit pel saber
conversa. I és ell, qui assenyala del Servei d'Ocupació, puntualit¬ professional i l'home/dona afec¬
el marc d'actuació municipal per za que «cal comptar amb recursos tat per la seva situació, es pro¬
a persones amb petits i grans pro¬ pensats especialment per atendre dueix un contacte cara a cara que,
blemes. «L'atenció social és, de les necessitats d'inserció laboral forçosament, els afecta tots dos.»
fet, una resposta sòcioeducativa a de les persones que, per les seves Les xifres que donàvem ens de¬
tots els sectors de la població dificultats, no poden seguir el mostren la quantitat d'aquestes
amb dificultats d'aprenentatge mateix ritme que la resta de la problemàtiques concretes.
per fer front als problemes amb població.» I n'hi ha més que no «Aquesta lluita diària dels pro¬
què es troben. Nosaltres volem ens pensem. fessionals per endinsar-se en el
acompanyar-los en la solució de Gent que treballa cada dia per¬ subjecte del problema, fins al
la seva problemàtica concreta, què en cada barri de la ciutat hi punt que cal per ser útil —con¬
però també volem facilitar-los hagi qui es preocupi d'acollir, i clou la Marta—, comporta una
aquelles eines que els ajudaran a on acollir, les persones amb petits actitud constant de reflexió. Per
trobar sortides i a esdevenir ciu¬ i grans problemes. això la nostra feina, per la seva
tadans autònoms i plenament in¬ complexitat humana, resulta apas¬
tegrats en el teixit social de la I ara, què es pot fer? sionant.»
ciutat.» És l'atmosfera de reflexió i
És un bon punt de partida per A l'Ajuntament, els serveis per anar per feina allò que acostuma
no fer més problemàtics els pro¬ a aquestes persones estan ubicats a embolcallar les trobades i con¬
blemes. Marca una actitud de res¬ als Districtes. És més, en cada verses d'aquests .professionals de
pecte per a la persona que s'aculi. barri hi ha un punt de contacte. serveis personals. Atmosfera que,
No es volen, doncs, solucions de Perquè cal ser al costat del ciuta¬ de vegades, es carrega d'electri¬
pedaç. Es treballa per fer possible dà. Èn aquests espais, hi fan feina citat per la munió de problemes i
que les persones en situació de els diferents assistents socials, els pocs recursos. Però que sem¬
crisi retornin al teixit social de la educadors especialitzats, anima¬ pre és una atmosfera esperançada:
ciutat: que siguin ciutadans autò¬ dors sòcioculturals, psicòlegs... i ara, què és pot fer?, n'és el rètol
noms. És un teixit de serveis que recorre de fons.
La conversa, encetada amb una la ciutat humana per detectar,
bona obertura, continua fluïda. analitzar, acollir, facilitar, res¬ Un treball per incrementar la
I Marcos García, Cap de l'Oficina pondre... igualtat d'oportunitats
Permanent d'Atenció Social, co¬ Tota aquesta corrua de profes¬
menta que avui «es constata que sionals dóna forma humana als En definitiva, l'objectiu de for¬
hi ha hagut una evolució des del serveis que descriurem després. ces que guia tota la tasca del Pro¬
concepte de beneficència promo¬ Però ens sembla interessant des¬ grama d'Atenció Social és molt
gut, sobretot, per l'església, cap criure, com a pinzellada signifi¬ clar: vol, per al major nombre
al concepte de justícia social. És cativa, l'ànima que hi posen: possible de ciutadans, la igualtat
a dir, es reconeix el dret de les l'actitud. de recursos.
persones a unes condicions de I, com a mostra, la conversa Això és, pensen alguns, música
vida dignes». Dignes per a tots amb Marta Giralt, assistenta clàssica, utopia desitjable i un
els ciutadans. social a Sant Andreu. «No hem horitzó de treball que no se sap
I, per aconseguir-ho —subrat¬ d'oblidar mai —ens diu— que da¬ per on començar a agafar-lo. Per
lla Josep M. Raya, Cap del Servei rrera de cada problema hi ha una això s'ha concretat aquest objec¬
d'Atenció a Sectors de Pobla¬ persona que el viu, que el suporta tiu desitjat en fragments de pro¬
ció— «cada cop més es dóna una i que el pateix d'una manera úni¬ jectes d'abast humà.
resposta personalitzada basada en ca, particular i intransferible. Per tant, es vol donar resposta
el petit o gran problema que plan¬ I hem d'oferir-li ajuda. Per això, a aquelles situacions de dificul¬
42 teja el ciutadà, com a individu o cal que m'expliquin les causes i tats en què es troben moltes per-
"En definitiva, l'objectiu de
forces que guia tota la tasca
del Programa d'Atenció So¬
cial és molt clar: vol, per al
major nombre possible de ciu¬
tadans, la igualtat de recur¬
sos. "
sones, d'una manera temporal o
permanent. Perquè les resolguin i
facin vida de ciutadà actiu.
Igualment, es vol acabar de do¬
tar Barcelona d'una bona xarxa
d'equipaments i serveis que acu¬
llin les persones amb problemes,
coneguin les seves necessitats
més urgents dels ciutadans per
proposar-hi solucions... I aquests
equipaments i serveis estan espe¬
cialment presents als barris de la
ciutat, on els problemes socials
són més difícils de resoldre, sen¬
se pensar, però, que aquests equi¬
paments i serveis ho poden tot
com Superman. Es vol treballar,
per això, en contacte amb totes
les administracions i organitza¬
cions dels ciutadans.
Aquestes organitzacions dels
ciutadans sense ànim de lucre han
agafat una volada important. Sor¬
tosament, cada dia hi ha més ciu¬
tadans solidaris. Més ciutadans
que volen treballar, colze amb
colze i gratuïtament, per aportar
solucions a qui necessiti un cop
de mà. I algunes d'aquestes asso¬
ciacions gestionen, amb profes¬
sionals i voluntaris, alguns dels
serveis municipals per a persones
amb problemes.
I es vol que totes les persones
amb petits i grans problemes, es¬
devinguin ciutadans que s'incor¬
poren plenament a la vida de la
ciutat, a través de la participació
en associacions i moviments ciu¬
tadans, mitjançant l'ús dels equi¬
paments de la cultura i els equi¬
paments relacionals, a través del
consum cultural, de l'habitatge,
la feina...
Quan un ciutadà té problemes
que el marginen de la vida de la
ciutat, cal donar-li suport. Es
més, cal prevenir qualsevol mar¬
ginació. Perquè, és una afirmació
rotunda, Barcelona som tots.
Els ciutadans necessiten conèixer els punts d'acollida i assessorament per trobar solucions
als seus petits o grans problemes
CO Guia bàsica
cu de Serveis
CO
CO
1
cu
1. Serveis d'informació, 2. Serveis per a les persones 3. Serveis per a les persones
orientació i ajuda, en tots els en situació de pobresa i margi¬ que busquen feina.
Centres de Serveis Socials. nació. Ofereix informació i orientació
Els Centres de Serveis Socials Ofereixen als ciutadans que sobre com trobar-ne, facilita in¬
en els Districtes de la ciutat són viuen en la pobresa i estan margi¬ formació i accés al mercat de tre¬
la porta d'entrada a l'amplia xar¬ nats de la vida quotidiana de la ball. Es posa especial atenció en
xa de serveis d'atenció social que ciutat, acolliment, recursos per el col·lectiu dels joves i les do¬
té Barcelona. El centre suggereix assegurar les seves necessitats vi¬ nes, en les persones amb carèn¬
a la persona que hi va, alló que tals bàsiques i per a la seva inser¬ cies o problemes socials.
més li convé. ció social.
4. Serveis per a les persones 5. Serveis per a les persones 6. Serveis per a les persones
d'ètnies minoritàries. amb problemes de drogaadicció. en situacions delictives i volun¬
Se'ls facilita l'assessorament S'adreça a persones que s'han tat de reinserció.
perquè no pateixin discrimina¬ «enganxat» a l'heroïna, l'alcohol El servei dóna suport a totes
cions a causa de la llengua, la re¬ i altres toxicomanies i als seus fa¬ aquelles persones que han comès
ligió o trets culturals propis. miliars. Se'ls ofereix assistència i un delicte i necessiten ajuda per a
I s'integrin, així, en el teixit so¬ reinserció. I es treballa, especial¬ la seva reinserció social. També
cial i cultural de la ciutat sense ment, la prevenció. dóna suport i atenció a les perso¬
perdre la seva identitat ni les se¬ nes que han estat víctimes del de¬
ves arrels. licte.
"No hem d'oblidar mai que
darrera de cada problema hi
ha una persona que el viu,
que el suporta i que el pateix
d'una manera única, particu¬
lar i intransferible. "
7. Serveis per a Ies persones 8. Servei per als infants. 9. Serveis per a la Gent Gran.
amb disminucions. Ofereix suport i recursos als Adreçat a persones majors de 65
S'adreça a totes aquelles per¬ nens i adolescents de 0 a 18 anys anys, el servei els ofereix la pos¬
sones amb disminució física, psí¬ que viuen a Barcelona en cir¬ sibilitat d'un entorn acollidor
quica o sensorial i treballa per la cumstàncies socials i familiars di¬ i la seguretat d'higiene, alimenta¬
seva integració i participació en fícils i que entorpeixen el seu ció, allotjament... Potenciant tot
les diferents activitats de la ciu¬ desenvolupament personal. allò que necessiten per a la seva
tat. I per l'acompliment de les salut física i mental. I, quan cal¬
lleis vigents. Sobretot pel que fa gui, l'acolliment en una residèn¬
a les barreres arquitectòniques. cia.
10. Serveis per a les dones 11. Serveis permanents d'ur¬ 12. Serveis d'informació.
que busquen assessorament, so¬ gència. Podeu trucar o anar, si voleu
freixen maltractaments o neces¬ Acull i atén les persones extra- qualsevol informació, al Centre
siten informació per a la plani¬ viades, les persones que surten de d'Informació de l'Area d'Afers
ficació familiar. nit de la presó, les dones maltrac¬ Socials i Joventut al carrer Avin¬
Ofereix informació, acolliment tades, les persones sense llar, els yó, 7. Telèfon 301.12.21 o també,
i recursos a les dones que es tro¬ refugiats polítics, les persones a les seus de tots els Districtes de
ben en situacions de maltracta¬ grans i els infants perduts i en si¬ la ciutat. I, encara, a l'Oficina
ment o discriminació o que bus¬ tuació d'urgència... També atén Permanent d'Atenció Social, te¬
quen orientació sobre temes de persones afectades per incendis, lèfon 900.30.10.79.
planificació familiar. inundacions... Telèfon per a ur¬
gències socials 900 30 90 30.
Com creus
que ha de ser
un directiu/va
public?
Hem demanat a un grup im¬ Nemesi Sesmero tenir l'autoritat del convenci¬
portant de directius municipals,
amb diferents Unitat
responsabilitats Operativa de ment, molt més
Despeses que la de l'ame¬
naça o la jerarquia.
de direcció organitzativa, que Ha de ser
S'han vessat riuades de tinta professional. Cadas¬
ens concretin què és, per a ells, cú ha d'assumir el seu
fer de directiu enumerant les
l'Ajuntament habilitats del direc¬ paper ad¬
a
de Barcelona. tiu ideal. S'ha dit ministratiu, tècnic
el directiu o polític
que sense
ha de d'anomalies, in¬ barrejar-lo. Ser
ser gestor competent en la
I ho hem fet perquè en matèria
novador, negociador, difusor, que tracta. I ser humils,
aquests darrers anys s'ha po¬ reconeixent que cal formar-nos i
tenciat la formació de directius portaveu, enllaç, líder, etc. Natu¬ reciclar-nos més.
especialment través d'un ralment, cada lloc directiu
a curs reque¬ Ha de saber
sobre la funció reix crear
un
gerencial, realit¬ perfil particular, en el equip. Que
tothom se senti útil i necessari.
zat amb col·laboració amb Esa- qual les habilitats directives No creure's
de, que ha preparat i prepara adopten un pes específic diferent. imprescindible sem¬
pre.
bona part dels directius empre¬ Una altra de les virtuts del di¬
sarials del país. Eladi Torres rectiu ha de ser l'esperit crític i,
Pel que sembla hi ha una Unitat Operativa d'Informació evidentment, autocrític. Ni triom¬
gran sintonia de criteris. I algu¬ falista ni derrotista. I ha de tenir
na discrepància provocadora. El directiu públic ha de tenir sentit de canvi, en la manera com
Però cal llegir bé el que contes¬ les qualitats pròpies d'un directiu es fa i qui fa la feina. Els direc¬
ta cadascú. Perquè en el matís de qualsevol institució o empresa: tius no poden perpetuar-se en un
hi ha la diversitat, l'aportació i preparació acadèmica i professio¬ mateix càrrec. Els seu recanvi
la comprensió de la globalitat nal, dots d'organització i coman¬ ajuda a qüestionar, revisar i mi¬
d'allò que es pretén que sigui dament, sensibilitat per a la co¬ llorar.
un directiu públic. municació interna i externa,
Un altre mes demanarem als capacitat per implicar i estimular
dirigits si creuen que tot això va els col·laboradors i l'organització Jaume Colomer
«viento en popa a toda vela». que dirigeix, eficàcia en la gestió Àrea d'Afers Socials i Joventut
dels objectius, adaptabilitat a les
possibilitats de les noves tecnolo¬ Un directiu públic? A l'admi¬
gies... nistració no hi ha directius. Són
A més, com a bon gestor muni¬ pura ficció. Els Caps d'Unitat i
cipal, haurà de ser rigorós i auster Servei actuen depenent dels inci¬
en l'administració dels cabals pú¬ dents i arbitrarietats dels òrgans
blics i receptiu en les noves de¬ centrals. La hipotètica funció del
mandes socials, millorant els ser¬ directiu, la cobreixen funcionaris
veis i les relacions amb el ciutadà que fan d'animadors, consola¬
des de la perspectiva de dors, terapeutes, promotors.., que
l'augment de la qualitat de vida ajuden a digerir les contradic¬
de la col·lectivitat. cions institucionals. A l'adminis¬
tració, més que directius hi ha di¬
Joaquim Ruiz gestius.
Districte de Sants-Montjuïc Mario Giménez
Directius o no, hem de tenir Primera Tinència d'Alcaldia
clar que som treballadors públics,
que els ciutadans són els nostres Ha de conèixer molt bé la ciu¬
clients. tat, estimar-la i tenir una bona
El directiu públic ha de tenir preparació tècnica. Les primeres
capacitat directiva. És a dir, ha de qualitats són imprescindibles.
motivar, coordinar, distribuir, in¬ Són més difícils d'adquirir que la
46 formar i controlar. I ha de manar, preparació tècnica. Si voleu, po-
 
dem dir que un directiu públic de vei i entusiasme al seu personal,
l'Ajuntament ha de ser un bon en un entorn de relacions organit-
tècnic que cregui que treballar zatives diferents a les habituals
per Barcelona és la feina més entre els directius i les organitza¬
apassionant que hi pot haver. cions.
Joan Conde Manuel Villalante
Serveis Generals Àmbit de la Via Pública
En aquests moments en què Un directiu públic ha de tenir
l'administració en general, i un bon nivell de capacitat orga¬
l'Ajuntament de Barcelona en nizativa i de gestió, un cert grau
particular, està realitzant un es¬ de polivalència i, també, una dosi
forç important per introduir noves de sensibilitat social. En resum,
formes i sistemes de gestió, que ha de conjugar la capacitat tècni¬
contribueixin a la seva adaptació ca i la vocació de servei.
als canvis que es produeixen en la
comunitat que serveix, el directiu
públic ha de ser «agent» d'aquest Núria
canvi, posant l'accent en els as¬ Llopis
pectes innovadors de la funció di¬ Districte de Nou Barris
rectiva, sense oblidar l'increment
de l'eficàcia i l'eficiència El
en la directiu públic és la persona
producció de serveis. que ha de dirigir, coordinar i ges¬
Per això ha de tenir capacitat tionar les funcions atribuïdes al
de lideratge, d'anàlisi, la priorit- seu departament.
zació i la Les funcions i
presa de decisions per característiques
establir objectius i dissenyar les d'un directiu públic no són dife¬
estratègies adients per obtenir re¬ rents, en essència, de les d'un di¬
sultats integrats i lligats a les rectiu
ne¬ privat. Però, el directiu pú¬
cessitats de canvi de blic s'ha d'adaptar a la seva
l'organització. particular realitat, condicionada
per la proximitat de Testament
polític,i per les regles del joc del
Mercè Casas dret públic.
Els ciutadans reclamen de
Àrea de Salut Pública l'administració la gestió eficaç
dels assumptes públics, que pro¬
En primer lloc caldria que tin¬ clama la Constitució Espanyola.
gués la formació, experiència i El repte del bon directiu públic és
les capacitats generals d'un direc¬ assolir aquesta eficàcia, superant
tiu, d'acord amb les funcions i les limitacions pròpies de la inèr¬
responsabilitats que exerceixi. cia burocràtica i del dret adminis¬
Com a especificitats, cal que dis¬ tratiu vigent.
posi d'una visió clara de la funció Però aquest és també, el desafia¬
del servei públic, posant cura en ment dels alts càrrecs, dels represen¬
els aspectes de tracte directe amb tants polítics i, en general de tot el
el ciutadà i la comunicació. Tam¬ personal de les Administracions Pú¬
bé recomanaria dosis importants bliques. Si no som capaços d'oferir
d'imaginació per ser capaços de serveis públics de qualitat, la tendèn¬
trametre aquests objectius de ser¬ cia serà la privatització.
Carme Turró Sens dubte, no s'acaben aquí dels resultats. Ha de ser hàbil en
les
Tercera Tinència d'Alcaldia qualitats que esperem dels la creació d'equips de treball, en
nostres directius. Jo els desitjo, la delegació de responsabilitats,
des
No les característi¬ d'aquesta
crec pàgina, l'esperit in¬ en la coordinació dels diferents
que
perfil del directiu públic fatigable que el nostre Ajunta¬ nivells de la seva organització i
ques o ment es mereix de tots nosaltres. dinàmic en la presa de decisions.
hagin de ser diferents de les que Concretament a
es consideren bàsiques l'Ajuntament,
per a un caldria
directiu que exerceixi el que els directius tingues¬
en ter¬ Àngels Nogué sin una habilitat especial en la
reny privat. comunicació amb el ciutadà.
Destacaria només que, si una Districte de l'Eixample
de les característiques de tot di¬
rectiu ha de ser el coneixement Un directiu públic ha de ser in¬
del sector en què actua i al qual novador, creador, coneixedor de Xavier Sistemas
s'adreça, en el cas del directiu la cultura administrativa i un bon Formació de Personal
que exerceix en el terreny públic gestor d'anomalies, ha de saber
haurà de conèixer les especifici- fer la millor assignació de recur¬ La feina d'un directiu públic
tats de l'administració —en sos d'acord amb les necessitats - no és gens fàcil. Penso que els
aquest cas la municipal—, i tenir que sempre seran més grans les nostres directius han de ser bons,
«certa sensibilitat» en el coneixe¬ necessitats que els recursos-, ha és a dir, tècnicament competents;
ment i el tracte del sector dels de concentrar l'atenció én allò receptius davant les necessitats
usuaris al qual adreça la seva ac¬ que és més importat, ha de saber socials i preocupats pel benestar
tuació. fer millor tot allò que ja fem bé i, dels ciutadans; líders, motivadors
sobretot, ha de ser un bon nego¬ i formadors dels seus equips de
ciador. treball; amb la mentalitat oberta,
Carmen Pérez El que ha de saber un directiu crítics, autocrítics, sense por al
Àrea públic és que les competències canvi; i, naturalment, treballadors
de Proveïments i Consum sobre personal són mínimes, ja i honestos.
Penso el directiu del que aquesta qüestió està centralit¬ Els directius municipals,
que nostre zada i no pot establir sistemes de doncs, han de ser excel·lents. I
Ajuntament té sort perquè partici¬ retribució variable
ell mateix i fa participar el per estimular tots hem de facilitar que ho si¬
pa seu la
equip els projectes de futur de plantilla. guin.
en En
la ciutat, definitiva, ser un directiu
cosa que és un privilegi.
També crec que el directiu d'una públic és, sobretot, una qüestió
de
entitat pública hauria de distin¬ capacitat, sensibilitat i aptitud.
gir-se per la seva motivació i res¬
pecte per la tasca pública. Si par¬
lem d'aquest Ajuntament, Anna Ferrer
hauríem d'afegir-hi l'estima per Institut Municipal d'Animació
una ciutat com Barcelona, avui
dia protagonista d'esdeveniments Participar en el disseny de les
de projecció internacional. polítiques públiques de què són
El directiu ha de dominar l'art de responsables i, com la resta de di¬
motivar-se i motivar tot l'equip, fins rectius, ser coneixedor dels siste¬
implicar el col·lectiu en un projecte mes d'anàlisi de les necessitats
comú, amb objectius clars i assoli¬ del sector on treballa, de les me¬
bles. Això demana ordre i, encara todologies de planificació estratè¬
més, demana enormes dosis d'imagi¬ gica, de comunicació amb els
nació. També s'agraeix que el direc¬ usuaris, d'organització de proces¬
tiu valori els aspectes quotidians que sos, de gestió dels recursos hu¬
donen qualificació al treball resul¬ mans, econòmics, materials, dels
tant. sistemes d'informació i control
L'abril és el mes de la rosa i
del llibre. La Els Els autors
rosa del record, la juristes
sensibilitat, la il·lusió o l'amor. de la casa nord-americans
I el llibre de la lectura diària
per conèixer, pensar, imaginar contrasten triomfen
0 comprendre.
Abril, també, és el d'ac¬ parers a
mes l'Eixample
tes i accions socials i culturals
que floreixen a la ciutat i que
han estat S'ha
plantats ja fa organitzat un Seminari de Amb una
mesos. I gran èxit de públic es
ara ens donen fruit. Juristes en
La unes
ciutat, jornades de tre¬ realitza, alternativament a la casa
així, ofereix, impulsa... ball,
proposa, que es realitzaran periòdica¬ Elizalde i a l'Institut d'Estudis
1 demana que siguem ciutadans ment, per facilitar un espai de Nord-americans, el cicle de Lec¬
actius: ciutadans trobada i d'intercanvi
que participen d'experièn¬ tures Dramatitzades d'autors
el tria i de les activi¬ cies entre els assessors
en remena jurídics nord-americans. Les properes
tats inunden Barcelona municipals. El Seminari vol ser lectures
que seran: «Confessions
amb un instrument
una agradable flaire de per a la formació d'un Rossinyol» de Charlotte
cultura, d'oci i continuada
de dels
projectes. juristes, que aju¬ Chandler i Ray Strickyn, « L i 11 i a »
di a resoldre millor els problemes de William Luce, «Gertrude
amb què s'enfronten en la seva Stein, Gertrude Stein, Gertrude
feina quotidiana. També permetrà Stein» de Marty Martin i «Rialla
la identificació de problemes i Salvatge» de Christopher Durang.
més homogeneïtat en l'aplicació Totes les lectures són a càrrec del
de la normativa. La primera ses¬ TUB —Teatre Urbà de Barcelona.
sió ha girat entorn del nou marc Cal conèixer la creativitat teatral
legal en matèria urbanística. nord-americana.
El jazz entra «Redescobrir
a la Casa Elizalde Amèrica Llatina»
és
Per primera vegada, la Casa possible a la
Elizalde acollirà durant l'abril i Casa Golferichs
el maig set concerts de jazz a càr¬
rec de diferents grups musicals. Dins la
El «Barcelona
concert inaugural campanya
serà amb més solidària», Intermon i
«Lluís Vidal Trio». A partir l'Ajuntament
d'aquests presenten el mes
concerts, cada dijous d'abril a la Casa Golferichs l'ex¬
fins al 23 de maig, aniran actuant posició «Redescobrir Amèrica
«kk'uet», «Ana Paula Ferreria Llatina» amb
Grup», «Latin l'objectiu de fer
Corola», «Javier conèixer la realitat actual
Juaneo», «Telefunky» i d'aquests
«Capel.la». països i els vincles his¬
Tots els concerts se¬ tòrics amb
ran a les 20 hores. No us els Europa. L'exposició,
per¬ amb
deu. Bona música continguts com ara instru¬
per a la prima¬ ments musicals, vestits autòctons,
vera. artesania andina, etc, s'adreça a
tothom, però molt específicament
al joves i alumnes de secundària,
amb materials didàctics i pedagò¬
gics que facilitin la feina dels
50 professors en la preparació de la
visita.
Tot el que pots T'interessa Si dubtes,
imaginar sobre un Seat pregunta
Sant Jordi bé de preu? És el missatge central de la
Seat campanya de comunicació que di¬
La Casa Golferichs, també La casa va fer una oferta fonen els serveis d'informació al
aquest abril, acollirà una exposi¬ de cotxes amb descompte a ciutadà de
ció sobre diferents facetes de l'IMBE, l'Institut l'Ajuntament de Bar¬
Municipal Bar¬ celona. Un
celona conjunt de serveis re¬
Sant Jordi. Numismàtica, fila¬ Espectacles. Ara, amplia units sota la marca «Barcelona
tèlia, medallística i altres aspec¬ aquesta oferta a tots els treballa¬ Informació»: El 010, telèfon
tes artístics d'aquest sant en di¬ dors municipals. d'informació general. El Video¬
verses col·leccions, és el Així que ja ho sabeu, si us in¬ text Barcelona, o informació per
contingut de l'exposició, que ha teressa, podeu adreçar-vos als se¬ mitjans telemàtics. La nova xarxa
estat una idea dels Amics de Sant güents concessionaris de Seat Ca¬ de «Punts Barcelona Informació»,
Jordi. talunya Motor SA: Avgda. de arreu la ciutat. La Guia del Ciuta¬
Roma, 112; Avgda. de Madrid, dà, distribuïda massivament du¬
179; Borrell, 187-193. Telèfons: rant el març. Un bloc potent
Barcelona Treballa, 254.48.29-254.82.60. d'instruments informatius que té,
com diu
una exposició l'eslògan de la campan¬
ya, «respostes per a tothom».
a l'Hivernacle La vida
a la ciutat
El treball, base de l'organitza¬ L'ús del català
ció social i centre de l'economia, és més vida
és també i principalment un as¬ La normalització lingüística
pecte molt important de la vida Amb el rètol de «La Vida a la del català a les administracions
de les persones. La nostra salut i Ciutat» la Filmoteca de la Gene¬ públiques i els elements que in¬
confort en depenen en bona part. ralitat ofereix un cicle de tervenen en la definició de la
Hi ha persones que tenen un pel·lícules que, als qui us va això seva política i marc legal, va ser
treball agradable i ben considerat, de l'asfalt, no podeu deixar pas¬ el tema d'una sessió de treball el
que els proporciona una satisfac¬ sar. Segur que, aquí, passen més passat 26 de febrer al Centre de
ció professional i uns beneficis aventures i hi ha més complexi¬ Formació de Personal.
que augmenten el seu benestar. tat. Amb la participació d'Aina
N'hi ha d'altres que tenen una Moll, Directora General de la
feina perillosa o treballen en pit¬ Campanya de Normalització Lin¬
jors condicions. En aquests casos Ciutat Meridiana güística a les Illes, setanta res¬
l'activitat laboral és font de pre¬ ponsables municipals van debatre
ocupació i malestar. estrena sobre els nivells d'ús del català i
Si voleu saber coses del treball Centre Cívic les iniciatives per seguir impul¬
a la ciutat, el treball i el medi am¬ sant el procés de plena normalit-
bient, el treball i els seus prota¬
gonistes, el treball precari i el co¬ Un Centre esplèndid que vol
negut, el treball i la salut, aneu a ser un punt de referència per a
veure l'exposició que l'Àrea de tots els ciutadans de la zona nord
Salut Pública ha muntat a l'Hi¬ del Districte de Nou Barris. Posa
vernacle del Parc de la Ciutadella. l'accent en l'atenció al ciutadà, la
informació, el servei per a grups i
associacions, la formació infor¬
mal i la difusió cultural. *3
51
La New Age Nord-amèrica Més concursos
en fotos
Es una nova tendència musical, guanyats
de vida cultural... I, com tot el
que es mou, té els seus fans i els Ignasi Soler és el Director del
seus detractors. Joventuts Musi¬ El Centre Cultural de la Caixa Casal d'Avis Montserrat Albó.
cals de Barcelona organitza, us presenta l'Amèrica que ama¬ Antoni Torres és el Cap de Servei
aquest mes, conferència/reci¬ guen els telefilms com ara «Di¬ d'Informació i Documentació de
una
tal sobre el tema. Si vols estar nastia» i «Falcon Crest»... Es l'Àrea
a d'Afers Socials i Joventut,
l'última, ja ho l'Amèrica
saps. profunda, pobra, sor¬ Marta Magalls és la cap de la Bi¬
prenent, desigual.., i podem con¬ blioteca General; Manuel Ferrer
tinuar adjectivant-la fins a és el Cap de Servei de Gestió de
El 900 30 10 30 l'infinit. Planejament Urbà de l'Àrea
d'Urbanisme. Juan Martin és el
duplica el servei Cap del Servei Tècnic de Mante¬
Construir la ciutat niment de l'Àrea d'Organització i
Serveis Generals... A ells i a
I és tots
que no paren! Ara, des del els
15 de març, del Padró d'Habi¬ El Patronat qui han concursat
Municipal amb èxit,
de
tants, en tramiten les altes i les l'Habitatge ha fet jornades per molts anys de bona feina!
unes
baixes, canvis de domicili i co¬ per tractar «L'Acció Pública en la
rrecció de dades. D'Hisenda, les Construcció de la Ciutat». S'ha
altes dels impostos municipals de posat l'èmfasi en la promoció del Medalla
plusvàlua, tinència de gossos, ra¬ sòl públic i en els programes de
dicació, escombraries de locals, renovació urbana. per al Laboratori
publicitat, certificat negatiu de
pensió de l'Ajuntament negatiu El Consell executiu de la Ge¬
de béns. I d'Urbanisme i Territori neralitat ha donat el
Quin estil de vida? premi Narcís
Monturiol al nostre Laboratori
Municipal per les seves tasques
Els La Unió Internacional
joves centenàries de control, recerca i
d'Administracions Locals, IULA, docència. Avui és indispensable
fan cultura convoca a La Haia el seu trentè per al progrés millorar la qualitat
congrés mundial sota el lema del medi ambient i el control
«Medi
Els Ambient, Salut i d'aliments de la ciutat.
joves dels Estil de Bravo!
centres d'ensen¬ Vida». S'hi
mitjà la esperen dos mil polí¬
yament mostren seva tics i funcionaris
creativitat municipals dis¬
aquest mes amb una
exposició plàstica, actuacions posats a «pensar en el Global i
actuar en el Local». Roses, llibres i...
dels grups de teatre, música clàs¬
sica i cant coral, una festa amb Per Sant Jordi tot és possible
l'actuació dels grups de pop-rock, Música perquè la primavera i el desig es¬
una publicació i diverses activi¬ pies a totes les cantonades de la
tats paral·leles. Anima tot això, Contemporània ciutat, especialment al centre: a
l'Àrea d'Afers Socials i Joventut. les Rambles, la Plaça Sant Jau¬
Perquè els joves sempre són crea¬ me...
tius. El Centre de Documentació i Aquest dia, no ens hem de
Difusió de la Música Contem¬ quedar ni un minut a casa. Hem
de sortir al carrer i dedicar-nos
porània de l'Ajuntament ens pro¬ als les la
posa una primavera llibres, roses,
actual amb la gent i la
ciutat.
música dels compositors més ra¬
biosament d'avui, al Teatre Adrià
Gual.
52
I
L'última: Festa Major Agenda de llibres de Sant Jordi
l'Àudiotex! Per Sant
la Jordi, si no les has llegides,
a Sagrada Família et suggerim alguna de les novel·les que
passen a la Barcelona de moltes èpoques i
ambients diferents: «Barcelona y sus mis¬
20.000 famílies de Barcelona El barri de la Sagrada Família, terios» d'Antonio Altadill, 1860; «La fe¬
escollides aleatòriament ara tenen que s'escampa sota l'obra del bre d'or» de Narcís Oller, 1892; «L'Auca
del
la possibilitat d'accedir, senyor Esteve» de Santiago Russin-
sense la mestre Gaudí, celebra aquest mes yol, 1907; «Vida privada» de Josep M. de
mediació de persones, a missat¬ la seva Festa Major. I, amb ella, Segarra, 1932; «Suburbi» de Xavier Ben-
ges informatius gravats prèvia¬ comencen els mesos de sarau i guerel, 1935; «Mariona Rebull» d'Ignasi
ment. Es tracta d'una prova pilot xerinola als diferents barris de la Agustí, 1944; «Nada» de Carmen Laforet,
1945; «La noria» de Luís Romero, 1952;
del sistema d'informació "Àudio- ciutat. I és que el cos, amb la ca- «La plaça del Diamant» de Mercè Rodo-
tex" que ha posat en marxa l'Àrea loreta, vol gresca ciutadana! reda, 1962; «M'enterro en els fonements»
d'Informació de Base i de Manuel de Pedrolo, 1967; «Ultimas
que potser tardes con Teresa» de Joan Marsé, 1966;
complementarà, en el futur, al «Ramona, adéu» de Montserrat Roig,
010. El mètode és senzill: es tru¬ Premi Europeu 1972; «Recuento» de Lluís Goytisolo,
ca al telèfon del servei, s'escolta 1972; «Tatuaje» de Manuel Vázquez
Montalban, 1975; «La ciudad de los pro¬
el to, llavors marques amb el dial d'Arquitectura Mies digios» d'Eduard Mendoza, 1986.
del teu telèfon el codi del missat¬ I, si no la coneixes, visita els seus es-
ge de la informació selecciona¬ Organitzat per la Fundació
da... i t'informen. Si vols partici¬ Mies van der Rohe, la Comissió Horòscop
par-hi demana el llistat de codis a Europea i el Parlament Europeu,
la Unitat Operativa d'Informació. amb la col·laboració del Àries!
Col·legi Felicitem els
Comencen aquest mes amb un signe
Oficial d'Arquitectes de Catalun¬ d'acció. La principal qualitat dels nascuts
ya. L'arquitectura europea més sota el signe d'Àries és la seva força, que
El Mozart de nova la podreu contemplar al alguns combinen amb qualitats ètiques i
d'altresno.
I Musici Col·legi d'Arquitectes quan sortiu Els Àries són emprenedors i homes-
de treballar de la Casa Gran. O dones d'empreses amb una forta tendèn¬
quan vingueu de visita al barri. cia al domini i a la sinceritat en les pas¬
És sions, exagerats i impulsius. Si es
l'any Mozart. I malgrat els barallen amb algú, són capaços de com¬
discs que tots hem comprat, no hi portar-se tot seguit amistosament, com si
ha res com la música viva. Una Curs selectiu tal cosa no s'hagués esdevingut. Són ho-
mes-dones d'acció sempre que puguin di¬
bona ocasió aquest mes és la que
proposen I Musici al Palau de la d'administratius rigir l'orquestra. Professionalment poden
dedicar-se a qualsevol professió si no
Música. Mozart al Palau: dues s'han de supeditar a la voluntat d'un o al¬
tre. Els trobem en el
sensacions camp de la cirurgia
en una. Dins del procés d'oposició res¬ —aquest signe és el que proporciona més
tringida per a la provisió de 45 metges—, a la magistratura , a la banca...
Però l'Àries està excessivament dotat
places d'administratius d'admi¬ no
Biennal 91 per adaptar-se a les comunitats o als sin¬
nistració general, s'ha realitzat un dicats, prefereix que el segueixin. No li
curs de 60 hores que ha finalitzat agrada servir els altres. Per tant, no serà
el darrer dia 22 de març. Els un bon mitjancer, perquè no s'adapta a
Els joves creadors de la ciutat les accions socials lentes i sostingudes.
blocs temàtics del curs han estat:
tenen, Si teniu un
aquest any, una nova pos¬ company/a Àries estigueu
marc
sibilitat de mostrar les seves pro¬ jurídic, tramitació pressu¬ alerta, la fidelitat no és el seu fort i, atesa
postària, tècniques de comunica¬ la seva professionalitat, poden passar de
duccions artístiques a la Mostra les
ció, informàtica, organització i grans passions a l'embogiment de la
Oberta de la Biennal 91. Els àm¬ gelosia.
projectes municipals. Són i han estat Àries: Màxim Gorki,
bits de creació contemplats són Á través d'una avaluació conti¬ Paul Verlaine, Sara Blasi, Charles Cha¬
els d'accions, dissenys, arts plàs¬ nuada dels plin, Juanjo Ferreiro, J. Sebastian Bach,
tiques, arquitectura, cinema i ví¬ participants s'ha rea¬ Adolf Cabruja, Francisco Goya, Montser¬
litzat la selecció definitiva de la rat Casas, Anatole France, Joan Lucchet-
deo, disseny, fotografia, historie¬
nova
ta, literatura, teatre, música, promoció d'administratius. ti, Emile Zola, José Calvet, Descartes,
Concepción Rodríguez, Von Braun, Fèlix
moda i dansa. Llança't i apun¬ Romero.
ta't-hi.
OO W3 NPVNX d39„ 9x, :
S3XZ3 NV 333XHV aa
OO W3 NÍ VNX
3v V3dV93X Od30) Z(•
day «y, :
35 doaxv v3 ai x ; s(•
ai Ai Ni xvx asj dov ) z
Vd Q5X03 ) dna NO S. HO
vovsvav a3 oaarr aaj s(
333X935( S19 N3 VSXd O-
3 Q9I 0; 8( vdl d wvoi p) Z{
33 yasdi -
3XI SU W) &(•
S19 N3 VSXy03 Q9I D; s(•
d3 W) ?I(
d3d3Xl Ol p )j e(•
dp3AOd35 93VN5<n35
wv Ni aasxvoi p soaxv-
av I ) 9(
9333V Òn3 A3 N3 N V 335
OdVN dVl S VSI VXI O ddi w).í(
dvy wyoi 39 ) ?>('
daí v 3S AV HNV WOdVH a3
)i ( Noi v) s('
òn3 sadAai X d3«
I V S3AV dd Qdl V I WVX-
yaddoani d n N
93) 9( won a Nir xxvx
09X33X3 )j ( OVb-
) ?ií' xsaoaav A03V1-) K(•
xv aa 3v avav-
i Nxoxi ova VNi Q evs) s('
33V) 7> ( '
.r asa G.I .t arI . sí cr a N. ceS . cl aT. si B . eri A . moS . sà moT .ll enA.i P : »B« r ept naçne mo C
. pi a N. ellt o M. asso M. ai r èbi S .t al cs E. cnar C .i S .i r ati gaS. a R: »A« r ept naçne mo C: LARI PSE
VÒn33L_ S d3dSONVL- 0 HS S, HVN 3SLVL_ dVS9VNL_
l·l NV d3AI SL- V
¿
3 N ÓPI N Oddd3 n HVN L.! N03( L_
38 Gi n OVGV d3dSONVL_03
OOI aI
v wi w3 i v av
v wi w3 nv av ao-
donvb 3n doq3bl _ i NVb i v wvdi v i r o
v w\ W3 nv
i v avi o v
donvd i v
AV d ONVb
r o i v Avi o' ao Nvd
v 3 N mri s•
wvai v• 3 N d3ít 3I
r o I V AV10■
a ONVH V
T, 3 Nltl D•
V W0 338 I NI DI V3S
a ai s noj a\ s axvôn3s.j s
0181( 1X05 38 d O± d Od-
nol a\ l C\i r N ovd-
WVb 31~
d3d d3 9Vd0330 NV"
,) 4( ai r a M al ,) 3( er eP
.) 7( atr a M al i ) 2( ci r nE'l
ne ,) 9( ne ,) 1( pesoJ ne ,) 8( tr ebo R ne , ói caunit noc a ,i ) 6( sel r a C ne t at se ah r e mir p l E
ne ,) 5( i dr oJ sí ul L
i P
) apr a , úl gi ,ti d, at euqar ,ll eco, ual c , pi an , so , sàp mo C( AI DRÒCNOC
—t
çç
Philip
Marlowe i
l'expedient
perdut
En Feliu Romagosa va anar a d'inspecció del personal. I vam i es van saludar.
l'Àrea de Distracció Ciutadana a estar tant de pega que allà va te¬ Senyor Marlowe, m'hauria de
veure la Maribel Betriu, la Cap nir una caiguda i es va trencar el donar algunes referències seves
del Negociat Administratiu, per¬ braç dret, i això va fer que no po¬ per incloure a l'expedient.
què havien quedat per anar a di¬ gués signar res durant cinc setma¬ Referències?
nar. Quan va entrar al despatx, va nes. Sí referències. El sorprèn?
veure que es posava una perruca Si que ha estat mala sort! —va Vol dir que m'ha cridat sense
de color pèl-roig. dir en Feliu lamentant-se. saber qui sóc?
Què fas, Maribel? I això encara no és tot. Quan el Ens han donat el seu nom els
Transformisme!—va dir, men¬ vam portar a Intervenció, no ens d'Organització i Mètodes, però
tre es posava unes ulleres fosques el van acceptar perquè es veu que no tinc més dades.
en forma de papallona i agafava ara ha sortit una nova normativa Li donaria referències de mi el
el barret fúcsia d'ala ampla. de subvencions que fa anar els senador Huston Oflethorpe. I
Que t'has trastocat? —li va expedients d'Herodes a Pilat, i de Bernard Ohls, de l'Oficina del
preguntar. Pilât a Herodes, suposo que com Fiscal del Districte, i Carl Ran¬
He de sortir camuflada. Avui a mesura dissuasòria. Vam haver dall, de l'Oficina Central d'Ho¬
faig de futana, ahir de vídua rica, de presentar-lo amb un nou im¬ micidis...
l'altre dia de dansarina mora... près a la Segona Tinència, però No té cap referència d'algú de
Cada dia canvio de personatge. va coincidir primer amb la desra- Barcelona?
Que vas l'Institut del Teatre? tització de la planta, després amb He treballat per Hay Group.
Ca, home, ca! He d'evitar que la detecció d'un nou virus infor¬ Malament!
em reconeguin els de l'Associa¬ màtic que va bloquejar els ordi¬ Com diu?
ció Barcelonina de Poetastres nadors i, al final, amb el casa¬ No res. Amb això és suficient
Desgastats. Fa 8 mesos, el regi¬ ment d'un nebot del senyor per a l'informe tècnic de
dor els va prometre una subven¬ Garaicoechea. I quan ja era en la l'expedient. Quins són els seus
ció i encara no tinc signat el De¬ recta final camí d'Alcaldia, lla¬ honoraris?
cret d'Alcaldia. Cada dia em vors va i es perd! Cobro 25 dòlars per dia, senyo¬
vénen a veure i vinga a pregun- Com vols dir? —va preguntar ra Betriu. Les despeses a part.
tar-me quan cobraran. en Feliu, estranyat. D'acord amb els honoraris. Li
Amb 8 mesos encara no s'ha Que ha desaparegut, s'ha esfu¬ explico el cas.
signat el Decret? mat, ha tocat el pirandó... La Maribel li va explicar el cas
Hi ha hagut un seguit d'infor¬ No pot ser! —va dir en Feliu, fil per randa. En Philip Marlowe
tunis. Com que la subvenció era incrèdul. ho escoltava tot atentament. Des¬
per a poetastres, vaig fer l'expe¬ I tant! He buscat a tot arreu, i prés sp'n va anar a començar la
dient en vers i el vaig dur a l'expedient s'ha fos com per art recerca.
l'Assessoria Jurídica just la vigí¬ d'encanteri. No és el primer cop Una setmana més tard, Marlo¬
lia que els lletrats van patir una que passa. Estic desesperada! we va tornar al despatx de la Ma¬
forta epidèmia de grip i, mentre Per què no contractes un detec¬ ribel a donar comptes de la seva
estaven de baixa, la senyora de tiu? investigació. En entrar li va lliu¬
neteja va aprofitar per endreçar- Un detectiu? rar l'expedient perdut.
los les taules amb tan mala sort Sí, un investigador privat. A la Es increïble. Com ho ha acon¬
que l'expedient dels poetastres va millor tal vegada hi troba una pis¬ seguit?
quedar encartat dins d'un con¬ ta. L'he trobat a La Municipal.
tracte d'escombraries i no el van La Maribel va pensar que pot¬ I com ha anat a parar allà?
trobar fins unes setmanes des¬ ser sí, que era una bona solució. Es una llarga història. Sembla
prés. Un cop recuperat, el vaig En Feliu era un home d'idees, que algú va llençar l'expedient a
portar a Personal, però la Secre¬ potser estrafolàries, però de gran un container i un drapaire que re¬
tària del Coordinador era tota la utilitat. Per això va tirar endavant collia cartrons el va agafar. Quan
setmana a Esade fent un curs i, la iniciativa. triava les seves troballes, li va
quan es va reincorporaria coin¬ L'endemà, la Maribel era al cridar l'atenció allò de «Subven¬
cidir que el seu Cap havia anat a seu despatx esperant el detectiu. ció a l'Associació de Poetastres
56 Alemanya a veure un nou sistema La seva secretària el va fer entrar Desgastats» i el va guardar a part.
"He buscat per tot arreu i
l'expedient s'ha fos com per
art d'encanteri. No és el
primer cop que passa. Estic
desesperada!"
L'endemà va anar a la Boqueria a
comprar sardines i va endur-se
l'expedient per portar-lo a
l'Oficina d'Objectes Perduts. A
la parada de peix va coincidir
amb una funcionària del Registre
General, que aprofitava la mitja
hora de l'esmorzar per fer la
compra de queviures i, quan el
drapaire va comentar l'anècdota,
ella es va oferir a dur-ho a
l'Ajuntament. Però quan va pas¬
sar pel Thaïes a fer un cafè, se'l
va deixar allà i el va recollir una
administrativa de Presidència,
que el va portar a La Municipal
pensant-se que era una aportació
al Concurs de Poemes de Sant
Jordi que organitzava la revista.
I ja era camí de la Impremta
quan l'he pogut recuperar.
És fantàstic! Però com va anar
a parar al container?
Aquest és el nus de la qüestió.
L'expedient no es va perdre, sinó
que algú el va rampinyar i des¬
prés, deliberadament, el va
llençar.
Per quin motiu?
He descobert una organització
secreta que des de fa temps fa
desaparèixer expedients d'Inter¬
venció. Sembla que està conxor-
xada amb una empresa fantasma
que ha industrialitzat un nou pro¬
ducte electrònic que es diu «Te-
lexped», un petit transistor extra-
plà que, adherit als expedients,
permet seguir el seu itinerari des
d'un centre de control remot.
L'empresa està a punt de llançar
el seu producte al mercat, i abans
ha orquestrat una campanya de
pèrdua d'expedients per assegu¬
rar-se clients.
Senyor Marlowe, no sap com
l'admiro! Ah, per cert! M'haurà
de tornar a donar les seves re¬
ferències. He perdut el seu expe¬
dient.
Jaume Colomer
Hi HI SUPER(OMPTE$
QUE IENEN NB IHTEtES.
COMPTES MIL FINS A UN 11 '75% TAE
FINS A UN 11'50% A PARTIR DE
NOMES 175,000 PTES,'
El tipus d'interès dels comptes MIL és de fins a un 11 '75% TAE que s'aplica sobre el saldo mig trimestral.
Les primeres 175.000 ptes. sense remunerar. Sense cap altre límit.
Alta remuneració a l'abast de molts més Clients.
FINS i UN 1175% EN LLIBRETA D'ESTOVIS
0 COMPTE COBRINT, A LA SEVA ELECCIÓ.
Per adaptar-nos a la seva conveniència, els Comptes MIL són uns comptes a la vista, corrents o d'estalvis, amb una informació
diària (extracte), clara i gratuita.
En qualsevol cas, si no vol la Uibreta, rebrà en el seu domia'li cada dia que hi hagi una operació enregistrada, un extracte que
l'informarà puntualment sobre la situaao del seu compte (corrent o d'estalvis). U facilitarem un arxivador especial on podrà
guardar els extractes. De franc, per ajudar-lo en la seva administració domèstica.
A més, els Comptes MIL li permeten disposar de les Targetes 4B, Visa o MasterCard, sense cap cost per a Vostè durant el
primer any, i la domiciliació gratuita dels rebuts domèstic (mínim dos).
Perquè volem que comprovi la qualitat dels nostres serveis.
FINS A UN 11'50% SEN$E CÀRRECS
PER OPERACIONS DOMESTIQUES,'
Els Comptes MIL són uns comptes destinats a les economies domèstiques i, per això, no li
cobrem cap tipus de comissió per totes aquelles anotacions produïdes per:
•Abonaments de nòmina.
•Abonaments de pensions.
• Pagaments de serveis domèstic (rebuts d'aigua, gas, electricitat, habitatge, etc.).
• Operations realitzades amb Targetes annexes al compte (4B, Visa, MasterCard). ¡Unàm^mZV^ènem'·
• Subscripcions i quotes (col·legis, dubs, revistes, etc.). l*^uesZ°ép
•Vals d'estations de servei. necessitatsi laPrtoenda<L X>K
& seves
•Xec benzina. * Vl·iiPc'^^nies.
• Traspassos interns entre comptes.
Vostè només paga una comissió fixa de 250 ptes. cada trimestre.
La resta d'operacions que no corresponen a l'operativo domèstica bàsica tindran un cost de 30 ptes. per anotació.
...i aconsegueixi aquest obsequi!
Tots els empleats de l'Ajuntament de Barcelona que es facin Oients del Banc de
Sabadell durant els mesos de maig, juny i juliol/91, rebran aquesta ràdio portàtil.
ELS AGRAIRÉ QUE M'ENVIÏN MÉS INFORMACIÓ DELS PRODUCTES
I SERVEIS DEL BANC DE SABADELL.
(Empleni aquesta butlleta i lliuri-la a l'Oficina del Banc de Sabadell més propera al seu domicili
particular o professional, o truqui al telèfon: 900 323 323.
Nom i cognoms:
Adreça: Telèfon:
C P i població: Província:
Signatura,
g
dels funcionaris.
— tècnics i polítics
de Barcelona
Les roses franques
He vist més roses
d'un vermell pujat,
d'un vermell negrós,
d'un vermell morat.
Penjaven gronxant-se
del mur del jardí;
ningú no les pot heure,
no es poden collir;
són les roses lliures
de la servitud,
són les roses franques,
no paguen tribut.
Ni de baix s'abasten
ni de dalt estant:
el gipó o el gerro
no s'en gaudiran.
Brillà el sol veurant-les
des de lluny la gent,
donaran la flaire
el bon grat del vent;
mai que mà atrevida
les apomarà
ni alenada humana
les mustigarà.
No, com les flors altres,
són de qui les vol;
són lliures, són pures
són del vent i el sol.
Passaran la vida
gronxant-se i rient
i abrossades se les emportarà el
vent.
Joan Maragall
Ajuntament de Barcelona