Mirem Barcelona
amb ulls de vacances
Com estan
les jubilacions?
Actualitat
del Modernisme
«Turisme Atenció»,
una experiència pilot
única a Europa
Frederic Rahola,
Síndic de Greuges,
un home
per al diàleg
Hem oblidat
Ildefons Cerdà?
Neix l'IMI,
després de 60 anys
d'informàtica
municipal
La formació
de Personal
a l'Ajuntament
de Barcelona
Què en penses
dels concursos interns?
Arxius Municipals,
un viatge
al desconegut
dels funcionaris,
tècnics ipolítics
de Barcelona
juliol Revista interna
de
i—^ 1990 l'Ajuntament
de Barcelona
Director: Editorial Dia a dia treballem per a la qualitat de vida
Toni Puig de la ciutat.
La monotonia de la feina quotidiana no és espectacular, però
Consell Assessor és la que fa avançar la qualitat dels nostres serveis. 3
President:
Guerau Ruiz Pena Ganyotes Barcelona: ciutat del disseny estratègic! 4
Membres: Fets i projectes Algunes notícies que cal destacar i recordar. 5
Francisco Longo, Ferran Mascarell,
José Luis Giménez, Josep M. Figueras, Els quatre Mirem Barcelona amb ulls de vacances.
Manuel de Forn, Manuel Tuñí, cantons Si us quedeu a la ciutat, redescobriu-la. Val la pena! 6
Enric Casas, Angela Vinent,
Carme Turró, Manuel Villalante. Com estan les jubilacions?
No
Secretari: gaire bé. Però els jubilats es mouen, opinen i treballen. 7
Irene Pagès
Actualitat del Modernisme.
Edita: Fins gairebé finals d'any, el nostre modernisme serà un tema
Ajuntament de Barcelona. de debat i admiració. 8
Regidoría de Presidència
«Turisme Atenció», una experiència pilot única
Fotocomposició, fotomecánica a Europa.
i impressió: Li roben la bossa i les vacances se'n van en orris.
Impremta Municipal. Exp. 9002189 No es preocupi, senyora. L'atendrem. 9
Dipòsit legal: B. 14.742-1990
Entrevista Frederic Rahola, Síndic de Greuges, un home
Disseny gràfic:
Ferran Cartes/Montse Plass per al diàleg.
Conversa amb un home tranquil que acull les queixes dels
ciutadans, les exposa en to de diàleg i obté resultats. 10
Fotografia:
Jaume Soler, Oficina Tècnica d'Imatge Des de la Hem oblidat Ildefons Cerdà?
Col·laboren en aquest número: ciutat Sembla que tenim algun deute pendent amb l'urbanista
de
Josep M. Ainaud de Lasarte, Blas Alascio, l'Eixample. 13
Marta Balaguer, Toni Batllori,
Pere Duran, Ricard Pedrals, Ajuntament Neix l'IMI, després de 60 anys d'informàtica
Lluís Permanyer, Gabriel Pernau, endins municipal.
Daniel Romaní, Tísner, Educació, Qui s'ho hauria d'imaginar que això de la informàtica sigui
Formació de Personal, Guàrdia Urbana, tan vell a l'Ajuntament? I tan actual. 16
IMAE, Parcs i Jardins, Salut Pública.
Dossier La formació a l'Ajuntament de Barcelona.
A la secció Debat Obert: Per
Àngels què cal, als anys 90, estar en un procés constant de
M. Alonso, Pilar Bogufià, formació? Quins programes bàsics s'ofereixen? D/17
Eduard Cabús, M. Àngels Fernández,
Aurèlia Fernández, Lluís Fontanals,
Isaac Gutiérrez, Bernardo Hernández, Reportatge Arxius Municipals, un viatge al desconegut.
33
Anna Homs, Enric Llarch, Imma Miret, Tenim quilòmetres de prestatgeries. Què s'hi conserva?
És un autèntic
Oriol laberint? És fàcil trobar el
Morillo, Josep Munt, què es busca? 19
Dionisio Ortiz, Antoni Plasència,
Núria Pons, Helena Serrasolses, Debat Obert Què en penses del concursos interns?
Fernando Wilhelmi. Un tema de rabiosa actualitat que aixeca polèmiques, alegries
i disgustos. 26
Adreça:
Plaça de Sant Jaume, Amanida de Excel·lent amanida d'estiu, variada i completa. 30
Regidoría de Presidència. notícies
08002 - Barcelona
Tel. 302 42 00 Agenda Amb suggeriments per a les vacances. Recomanada 34
23 Dia a dia
.
s treballem per
a la qualitat
de vida
de la ciutat
La dinàmica de la societat i el i el ciutadà basades en la qualitat
procés accelerat de transformació de l'atenció, l'eficàcia i l'eficièn¬
al que estem sotmesos condueix, cia i l'actitud oberta en la recerca
moltes vegades, a valorar més els de respostes i solucions. I depèn,
projectes nous i espectaculars que també, de la qualitat de l'ense¬
no l'esforç necessari per garantir nyament i d'assegurar, posant-hi
el funcionament, dia a dia, del els mitjans, que la desigualtat
que està en marxa, i anar-hi in¬ d'oportunitats no es provoca en
troduint millores puntuals i efec¬ l'origen per deficiències educati¬
tives. ves i d'escolaritat. Depèn de l'ha¬
La qualitat de vida dels ciuta¬ bitatge i de les possibilitats d'in¬
dans és un concepte molt ampli, serció laboral. I dels transports
però depèn en gran part de la públics i els seus serveis. Depèn...
qualitat i del funcionament cor¬ Moltes d'aquestes tasques, tan
recte dels serveis existents i de la l'Ajuntament com administració
seguretat en el seu sentit més ex¬ més propera al ciutadà, les execu¬
tens: davant qualsevol canvi en ten amb un treball diari que no
dols talonaris, les condicions de vida, físiques o és espectacular, no és noticiable,
ticnicsipolílks
do Barcelona laborals; davant qualsevol agres¬ però és on hi ha dedicats més re¬
sió de l'entorn, el ciutadà ha de cursos humans i econòmics, per¬
saber que té una resposta dirigida què són tasques imprescindibles.
a resoldre el problema eficaçment. Un bon criteri per valorar el
La qualitat de vida també de¬ possible èxit de les novetats és
pèn d'una bona convivència i de avaluar com funciona allò que ja
la qualitat del medi ambient. De¬ existeix, perquè en el moment
pèn de l'elaboració de normes de que la novetat deixi de ser-ho
conducta ciutadanes, urbanísti¬ passarà al paquet del dia a dia.
ques, de tràfic, sanitàries, de ne¬ Això, que és tan obvi, cal posar-
teja, d'utilització dels espais pú¬ ho en evidència. Perquè els tre¬
blics, preservació de la natura, balladors municipals i els ciuta¬
etc. Depèn l'existència de respon¬ dans siguem conscients que la re¬
sables del control del compliment solució dels problemes de la vida
d'aquestes normes que afecten la quotidiana és un treball difícil i
vida quotidiana dels ciutadans. anònim i, alhora, el gran factor
També de l'establiment d'unes d'èxit de l'Ajuntament i de la
relacions entre l'Administració ciutat.
Si de debò l'Ajuntament fun¬
cionés malament, si la ineficàcia
fos l'element clau per determinar
la qualitat professional dels seus
treballadors, no tindríem Barce¬
lona, tindríem una amalgama
caòtica, sense nom, sense vida
i sense i
ySI -s
futur
cá
—:
3
C/Q Barcelona:
ciutat
I del disseny
estratègic!
O
El Quadrat d'or Noves sales Guia d'Entitats
de l'Eixample de govern de la Gent Gran
L'espai central de l'Eixample L'Ajuntament, encara que sigui La gent gran s'organitza a Bar¬
és un espai de qualitat urbanísti¬ tan gran, no tenia sales adequa¬ celona. A la ciutat hi ha una pro¬
ca i arquitectònica majúscula. És des per fer-hi reunions llargues. gressiva evolució demogràfica
un espai d'or. Tan important Era impossible reunir un grup que potencia l'envelliment de la
com el Barri Gòtic. mitjà de persones en una sala població i fa que apareguin noves
Qui ho vulgui veure i compro¬ que disposés de bona visibilitat i problemàtiques i necessitats a les
var, d'una manera científica, condicions acústiques adequades. quals, els poders públics han de
viva i amb els propis ulls, ara té L'edifici antic té sales molt donar-hi una solució.
una oportunitat única. Perquè agradables i plenes d'art, però no Per conèixer el sector associa¬
l'Olimpíada Cultural ha obert són gens funcionals. No disposa tiu de la gent gran i constatar la
una magnífica exposició sobre d'espais per fer-hi rodes de prem¬ seva activitat social i cultural
l'expansió de la Barcelona antiga sa, cosa indispensable en un s'ha editat, des de l'Ajuntament,
a l'entorn del Passeig de Gràcia. Ajuntament com el de Barcelona. la «Guia d'Entitats de la Gent
L'exposició és a l'edifici de la Pe¬ La mateixa Comissió de Govern, Gran de Barcelona». Una guia
drera. durant un temps i per a debatre i amb una portada esplèndida, ple¬
El Modernisme es va encarre¬ prendre decisions, va refugiar-se na de cadiretes de passeig per
gar de teixir, sobre el canemàs a les Sales de Govern de la Zona pensar, badar, somniar i propo¬
que Ildefons Cerdà va dibuixar, Franca. sar als qui són grans i qui, des
una filigrana de façanes, vitralls, Per això s'ha disposat, a l'edifi¬ d'aquesta casa, treballen amb la
portals, escales, decoracions amb ci novíssim, un espai totalment gent gran de la ciutat.
guix, ...amb un brodat singular. pensat per a les finalitats que ha La guia recull les entitats i as¬
L'exposició de la Pedrera ho con¬ de complir: servir per a les reu¬ sociacions que són presents als
firma. No us la perdeu. És arqui¬ nions de la Comissió de Govern, diferents barris i Districtes de la
tectura viva. del Consell Municipal Permanent ciutat i indica, també, els equipa¬
I ara que el temps és òptim, i d'altres òrgans de govern, i per ments municipals que estan fun¬
dediqueu-vos a caminar per l'Ei¬ a convocar-hi rodes de premsa. cionant en cada Districte.
xample i a badar davant els cent- Disposa d'un equip de megafo- La guia contribuirà a conèixer
cinquanta edificis que l'Olimpía¬ nia, a l'últim crit, està preparat millor el moviment ciutadà dels
da Cultural ha catalogat com per a la traducció simultània i avis i a connectar més ràpida¬
d'interès fort. Perquè a més d'en disposa dels endolls necessaris ment amb aquelles associacions i
Gaudí, Domènech i Montaner o per a connectar-hi la televisió i la grups territorials que es necessi¬
Puig i Cadafalch, hi ha arquitec¬ ràdio. ten per fer un projecte, debatre
tes que, a l'Eixample, han sabut L'espai és còmode, funcional i un programa o consensuar una
construir amb gust. modern. proposta.
Passejant-vos-hi comprendreu La societat civil barcelonina de
l'esforç titànic d'una Barcelona la gent gran no està asseguda
amb mentalitat nova, que optava còmodament en una cadira: es
per la revolució industrial i pas¬ mou i camina àgilment!
sava del món rural a l'urbà amb
una voluntat de ser europea, cul¬
ta, burgesa i avantguardista. =
Res millor que mirar un pèl el
passat ara que reconstruïm i aca¬
bem Barcelona.
Mirem «Sincerament, crec que és una
llàstima -tot i estar prou bé-
Barcelona haver d'esperar que siguin els
de fora, qui ens demostrin que
amb ulls Barcelona es mereix més d'una
passejada atenta».
de vacances
«I ara, si ja la tinc molt vista! Des del Patronat de Turisme
Treballant i vivint a Barcelona, treballem per augmentar aquesta
ja hi passejo prou. Quan puc, xifra, per millorar els serveis que
me'n vaig». reben els nostres visitants i per¬
Ningú no s'estranyaria massa què Barcelona esdevingui una
de trobar aquesta resposta de ciutat atractiva per a aquest tu¬
boca de molts barcelonins, con¬ risme urbà que té una incidència
vençuts que el seu lloc de resi¬ clarament positiva en l'economia
dència habitual no té secrets o de la ciutat. Però també volem
que, si n'hi ha, no cal córrer a que els propis ciutadans s'estimin
descobrir-los. Potser per manca i coneguin Barcelona, i facin així
de temps o d'interès. O, potser, de la seva ciutat un lloc acollidor
per aquella fràgil seguretat de i amable per al qui ve de fora.
pensar que allò que tenim a casa Des d'aquí us convido a fer tu¬
nostra i val la pena conèixer és, risme a Barcelona. O, millor dit,
senzillament, tan a prop, que a «mirar» la ciutat més amb els
qualsevol altra dia.... ulls del visitant curiós, que no
I així, per una raó o per una pas «veure-la» amb els ulls del
altra, sovint hem d'esperar a re¬ ciutadà atrafegat.
bre la visita d'aquells amics llu¬ De fet, i per ser exactes, els
nyans que vénen a Barcelona barcelonins difícilment podem
amb la curiositat desperta i la ca¬ fer turisme a la nostra ciutat, ja
pacitat d'observació que dóna el que el diccionari ens ho diu ben
temps efímer en un lloc descone¬ clar: turisme és el conjunt de re¬
gut, per recórrer els carrers de la lacions i fenòmens produïts pel
nostra ciutat amb ulls diferents. desplaçament i la permanència
Tan diferents que sovint deixen de les persones fora el seu domi¬
de «veure» el quotidià per «mi¬ cili habitual.
rar» allò que, de sobte, ens sem¬ Vés per on, la resposta negati¬
bla nou. I és que l'actitud recep¬ Sincerament, crec que és una va del principi tenia un fons in¬
tiva i permeable envers allò que llàstima -tot i que està prou bé- conscient de raó, tot i que els ar¬
ens envolta, sembla que s'accen¬ haver d'esperar que siguin els de guments que s'hi donen no siguin
tua quan un és fora de casa i de¬ fora, qui ens demostrin que Bar¬ precisament gaire encertats. Mal¬
dica voluntàriament el seu temps celona es mereix més d'una pas¬ grat tot, us convido, si no a fer
a passejar, a badar, a observar... sejada atenta. Segurament hi ha turisme, sí a visitar Barcelona
Quants de nosaltres no em en¬ molts barcelonins que, per atrafe¬ com si es tractés d'una altra ciu¬
senyat Barcelona en el nostre pa¬ gats o per indiferents, amb prou tat.
per d'amfitrions, i ha estat aque¬ feines s'han mirat la casa Batlló,
lla l'ocasió d'entrar per primera quan els japonesos, per exemple, Pere Duran
vegada al Museu Picasso, o d'a¬ li rendeixen un culte fotogràfic Patronat de Turisme de Barcelona
turar-nos a contemplar la ciutat i quasi permanent. Darrerament,
el port des del capdamunt de cada vegada més artistes, arqui¬
Montjuïc, o de passejar per aque¬ tectes, dissenyadors i gent de tot
lla mena de jardí arquitectònic, o el món, hi troben, a la nostra ciu¬
d'arquitectura ajardinada, que tat, motius suficients per venir a
només es troba al Parc Güell? visitar-la. L'any passat van estar
més d'un milió i mig les persones
que van venir a Barcelona i s'hi
varen quedar una mitjana de tres
dies per diferents motius: turis¬
me, negocis, congressos, fires,
cultura...
Com «Per a nosaltres, funcionaris de
l'Adminstració Local, ens és
estan importantíssim sentir-nos
recolzats per uns companys als
les jubilacions? qui, en definitiva, afressem el
camí.»
Heu trobat mai un grup dels ha lliurat les quatre mensualitats
nostres jubilats i pensionistes ordenades. I les altres? «Matarile
amb les seves allargades conver¬ rile rile»... que és prou popular
ses, el seu lent caminar i el deix aquí, encara que pertany al fol¬
de tristesa serena que marca el klore castellà.
solc dels anys? Aquestes mostres proven que,
Fàcilment els sentireu comen¬ per a nosaltres, jubilats de l'Ad¬
tar la rara astúcia de la Mutuali¬ ministració Local, ens és impor¬
tat Nacional, la MUNPAL, que tantíssim sentir-nos recolzats per
els ajuda a omplir els seus lleures uns companys als qui en definiti¬
amb temes del seu màxim interès va afressem el camí. Que -siguem
i amb visites profitoses que els lúcids- cal que tots el vetllem,
proporcionin matèria de conver¬ aquest camí, amb la força de la
sa, de consultes incessants a solidaritat entre grups, associa¬
Francesc Molina, de Classes Pas¬ cions i sindicats de funcionaris
sives, de visites a l'Assessoria Ju¬ en actiu i jubilats, a risc de tro¬
rídica de l'Associació de Jubilats. bar minvat de fet -com hem vist
O temes de discussió per a les pels exemples- allò que se'ns deu
reunions dels dijous a l'estatge de de dret.
l'esmentada associació. Tanmateix a casa no tot és ne¬
Fixeu-vos, i digueu si no és de gatiu: no puc acabar sense fer pú¬
rara habilitat, aconseguir tina blic al Sr. Alcalde l'agraïment per
preocupació constant sobre temes la seva intervenció enèrgica, de
com: cop de puny sobre la taula, per¬
a) La distinció entre l'haver què els jubilats i pensionistes
consolidat i la millora que fa la percebin a temps, com els actius,
MUNPAL només acreixi el pri¬ els seus emoluments. Que ningú
mer, en els ja escassos tants per no ho prengui per llagoteria: Pas¬
cent d'augment anual. Així afir¬ qual Maragall és un company, i
men apujar, per exemple, el cinc d) Viduïtats que no acaben de com tots nosaltres, com a funcio¬
per cent, quan en el volum global posar-se a l'hora un any després nari, serà un jubilat quan li toqui
resulta el quatre o el tres i mig! dels traspàs del causant, o arre¬ el torn inexorable que marca la
b) Això sense parlar dels greu¬ glades per la la MUNPAL, sense llei.
ges comparatius que poden sorgir avisar l'Ajuntament, que obliga a
si et jubilen el 31 de desembre de les vídues a restituir l'escreix de Ricard Pedrals
l'any passat o 1' 1 de gener d'a¬ les quantitats avançades. Associació de Funcionaris
quest any; amb un minut d'in- e) I no parlem de les quatre pa¬ Jubilats de l'Administració Local
terstici passes a cobrar una jubi¬ gues que la llei mana lliurar als
lació amb l'augment del 4 més funcionaris que es veuen obligats
1,8, o sigui 5,8, a un augment del a jubilar-se als 65 anys, quan el
4. I així queda! seu contracte arriba fins als 70.
c) La discriminació que patei¬ La MUNPAL s'ha auto-obligat a
xen els solters sense familiars di¬ fer-los a mà en dues d'aquestes
rectes en el cobrament de l'Asse¬ pagues, tot i que trobaríem jubi¬ m
gurança de Vida, de la qual no lats de fa tres anys a qui encara
poden disposar i resta a les cai¬ no han dit ase ni bèstia. Però, i
xes de la Mutualitat. les altres dues?... La Mutualitat
diu que ella ja fa prou. Les Cor¬
poracions, que no els pertoca a
elles. Mentres tant l'estat, que ha -J
promulgat la llei, sordeja, i al·lega
que ell, als seus funcionaris, els
Actualitat «Crear i servir: la millor
Ü manera de treballar per una
del societat que uneixi, a la vegada,
la identitat i la modernitat.»
Modernisme
c/2
S
Hi ha moments en la vida dels
pobles que són decisius per al fu¬
tur de la seva història. I, per a
Barcelona, l'època que anome¬
nem Modernisme és un d'aquests
moments crucials. És cert que hi
ha una certa imprecisió en els
seus límits cronològics, tant pel
que fa al seu començament com
al seu final, però el situem entre
la fi del segle XIX i els primers
anys del XX, centrat per un esde¬
veniment que modifica profunda¬
ment la vida ciutadana: l'Exposi¬
ció Universal de Barcelona de
l'any 1888. Val la pena recordar-
ho. Aquesta Exposició assenyala
la transició d'una societat tanca¬
da en ella mateixa a una societat
nova, oberta als corrents euro¬
peus, puixant en la seva econo¬
mia, creadora en la seva literatu¬
ra, en la seva música, en les seves
arts, afirmadora de la seva perso¬
nalitat nacional. El fet que aques¬
tes activitats se situïn al voltant
d'una Exposició Universal com
la que es celebrà a la nostra ciu¬
tat l'any 1888, no és una casuali¬
tat. Per a organitzar un certamen I també ho eren els homes que Mancomunitat de Catalunya, no
d'aquella volada, calia una in¬ feren possible la gran transforma¬ oblidà mai la seva gestió com a
frastructura sòlida i una empenta ció. Els grans arquitectes que Regidor de la ciutat de Barcelo¬
ciutadana que només es podien avui simbolitzen el Modernisme na. Crear i servir: la millor ma¬
donar en aquell moment històric. -Gaudí, Domènech i Montaner, nera de treballar per una societat
Superades les bullangues estèrils i Puig i Cadafalch- foren homes que uneixi, a la vegada, la identi¬
les fratricides guerres dinàsti¬ compromesos amb el seu temps i tat i la modernitat.
ques, la ciutat creixia i s'estenia el seu país. Gaudí col·laborà en
pel pla, entre el Llobregat i el totes les iniciatives culturals i pa¬ Josep M. Ainaud de Lasarte
Besòs, des de la serralada de triòtiques; Domènech i Montaner Regidor-President del Districte
Collserola fins al mar. Havia fou Diputat a Madrid i presidí de l'Eixample
trencat les muralles i era cons¬ les «Bases de Manresa», un dels
cient que al mateix temps que primers projectes polítics del ca¬
una gran ciutat europea era, com talanisme, i Puig i Cadafalch,
sempre, la capital de Catalunya. que presidiria en anys difícils la
«Turisme «Turisme Atenció», gestionat
per la Guàrdia Urbana, té com
Atenció»: objectiu fonamental atendre els
turistes estrangers que han
una experiència estat víctimes d'algun delicte o
bé es troben necessitats d'ajuda
pilot i/o d'informació.»
única
a Europa
El dia 15 de juliol «Turisme «Turisme Atenció» s'ha fet
Atenció» compleix un any. El realitat gràcies a la col·laboració
servei, enclavat a la Rambla 43, d'Afers Socials, Cos Consolar i
seu de la Guàrdia Urbana, atén Patronat de Turisme.
turistes que després de ser Hi podem trobar tots aquests
víctimes d'un delicte necessiten serveis: trasllats a centres sanita¬
assistència de tipus legal, psicolò¬ ris, cancel·lació immediata de
gic... targetes de crèdit i xecs de viatge,
Barcelona ha estat pionera en establir contacte amb consolats
endegar un servei d'atenció al tu¬ i/o ambaixades, recepció de tra¬
risme. València i Balears ja n'han meses de diner, informació i as¬
aplicat el projecte, mentre altres sessoria jurídica, servei de tra¬
ciutats de l'estat es troben en una ducció, informació i assessoria,
fase preparatòria. El projecte fou en cas d'accident de tràfic on es¬
presentat al Congrés Internacio¬ tiguin implicats estrangers, i tam¬
nal de Ciutats per a la Seguretat bé, telèfon internacional.
celebrat a Montreal. També s'ha pensat en l'allotja¬
Quina és la filosofia del Ser¬ ment i, si es dóna el cas, manu¬
vei? Una de les funcions bàsiques tenció, facilitada pels Serveis So¬
de les Policies és la prevenció del cials, en casos extrems, fins que
delicte. No obstant això, si el de¬ la víctima pugui establir contacte
licte es produeix, entenem que ha amb el seu consolat.
de garantir l'auxili i/o l'atenció a «Turisme Atenció» és un ser¬
les víctimes de la manera menys vei estrictament policial, on es
onerosa per a elles. En aquest realitzen gestions d'ajut a la víc¬
sentit, l'Ajuntament de Barcelona tima d'un delicte i derivant als
ha engegat un nou servei anome¬ Serveis Socials, Sanitaris,., aque¬
nat «Turisme Atenció», gestionat lles funcions que els hi són com¬
per la Guàrdia Urbana, que té petència. El personal que presta
com a objectiu fonamental aten¬ servei a «Turisme Atenció» està que s'emmarca en el pla d'actua¬
dre els turistes estrangers que format per agents de la Guàrdia ció coordinat del Cos Nacional
han estat víctimes d'algun delicte Urbana que dominen un o més de Policia i la Guàrdia Urbana,
o bé es troben necessitats d'ajuda idiomes i que tenen una forma¬ dins del Consell de Seguretat i
i/o d'informació. ció complementària, la qual cosa Prevenció.
D'altra banda, si bé «Turisme els permet actuar correctament Amb aquesta oficina s'evitaran
Atenció» està previst per a aten¬ davant d'una persona en una si¬ les molèsties i trasllats d'unes de¬
dre turistes estrangers per motius tuació psicològica difícil. pendències a unes altres.
obvis, com són ara les dificultats La Guàrdia Urbana està desen¬
de comunicació o la situació volupant un extens programa de Blas Alascio Ruiz
d'indefensió en què es poden tro¬ prevenció del delicte. Les dades Area de Protecció Ciutadana
bar en un país que no és el seu, sobre la delinqüència alimenten
és evident que, si qualsevol ciuta¬ un procés informàtic dins, l'àm¬
dà espanyol necessita assistència, bit de la prevenció situacional,
serà atès en la mesura de les nos¬ que permet l'adequació dels efec¬
tres possibilitats. I, si la tipologia tius policials a les necessitats
que presenta ho requereix, se'l reals de seguretat. Per facilitar
deriva al Servei d'Atenció a les més les gestions es compta, en
Víctimes del Delicte (S.A.V.D.), aquesta edició, amb una oficina
servei municipal que des del mes mixta de recepció de denúncies,
d'abril del 89 va posar en marxa,
també, l'Ajuntament de Barce¬
lona.
-S Frederic
i Rahola,
H Síndic
^ de Greuges,
un home
per al diàleg
Des de les primeres paraules, Senyor Rahola, qui és el Síndic de nats menys a València i a Ma¬
ens transmet el to mesurat i Greuges? El coneix, la gent? llorca.
col·laborador que ha imprès a la El Síndic de Greuges és la ins¬ En cada autonomia reben un
Institució que dirigeix. El to que titució catalana equivalent a nom diferent, a Canàries es diu
li ha fet possible consolidar-la en¬ l'Ombdusman establert a Suècia Diputado del Común, a Aragó,
mig de la vorágine i el nerviosis- el 1809, del qual han pres model El Justicia de Aragón, a Galícia,
me que sovintegen al nostre món un gran nombre de països del El Proveedor do Pobo, a Euskadi
administratiu i polític. món. La gent no sap bén be en l'anomenen Ararteko, a Mallorca
Nascut a Barcelona l'any 1914, què consisteix. Nosaltres hem i a València síndics, igual que a
pertany a una família destacada editat uns llibrets explicatius Catalunya. I a Andalusia, Defen¬
en la història del nostre país. Mi¬ amb la finalitat de donar a conèi¬ sor del Pueblo Andaluz.
litant des de jove en el catalanis¬ xer la institució, inclús a les es¬
me polític, patí, com tants d'al¬ coles. I d'on ve la denominació de
tres, la guerra, el camp de Síndic de Greuges?
concentració i l'exili. Ha treballat La Institució del Defensor del Martí l'Humà va establir, a la
en el món editorial, ha exercit la Ciutadans és semblant, quant a seva època, una junta que ano¬
seva professió d'advocat, i va for¬ atribucions, al conjunt dels països menaven de Provisió de Greuges,
mar part del primer govern de la d'Europa? que tractava els greuges que te¬
Generalitat després del franquis¬ Miri, hi ha tres classes d'Omb- nien els ciutadans quan creien
me. Com ell mateix ens diu «... he dusman: els parlamentaris, que que les autoritats polítiques i ad¬
fet de tot menys de capellà». són nomenats directament pel ministratives havien vulnerat els
Ens rep amb una cortesia ama¬ Parlament, els no parlamentaris seus drets. I presentaven les quei¬
ble, com de gentleman anglès, i que són nomenats pels governs, i xes, en nom d'aquests ciutadans,
ens parla, sense escatimar el seu els que treballen per a un sector al Parlament.
temps, amb l'entusiasme de qui específic com poden ser la banca
estima el seu treball. 0 els mitjans de comunicació. El Vostè és un Síndic de Greuges
És el tipus d'home capaç d'aco¬ que és realment important és que parlamentari. Quina és la seva
miadar-te, després, a la porta de els nomenats pel Parlament te¬ feina?
la seu del Síndic de Greuges, al nen independència enfront els La missió del Síndic de Greu¬
carrer Ample de Barcelona, tot poders públics. En el model es¬ ges és supervisar l'actuació de
barrejant l'afabilitat amb un punt panyol totes les figures de defen¬ l'administració de la Generalitat
d'ironia: «...espero que no tindreu sor es basen en el model de de¬ i dels ens locals de Catalunya per
cap queixa». signació parlamentària. protegir els drets fonamentals i
les llibertats públiques dels ciuta¬
Pel que sembla, hi ha més d'un dans. Les administracions públi¬
defensor a l'estat espanyol, i a ques poden cometre errors i de¬
més té denominacions diferents. mores la qual cosa perjudica el
No és cert? ciutadà, qui sent vulnerats els
Sí, a l'Estat espanyol existeix drets que la llei li reconeix. En
un «Defensor del Pueblo». I a l'exercici de la missió que té en¬
vuit comunitats autònomes els comanada, el Síndic de Greuges
seus estatuts reconeixen aquesta pot investigar sobre qualsevol
figura. cas, expedient o queixa. I, en
A l'Estat espanyol el «Defensor això, ha de rebre l'ajuda il·limita¬
del Pueblo» té competències en da de les autoritats.
tot l'estat. Pel que fa a les co¬
munitats autònomes, en aquests I quines són les seves relacions
moments hi ha vuit estatuts que amb el Defensor del Pueblo?
preveuen aquesta figura: Ga¬ Les relacions amb el Defensor
lícia, Euskadi, Aragó, Catalunya, del Pueblo són molt bones i d'es¬
Balears, Canàries, Andalusia treta coordinació. No tenim cap
1 València. Tots estan nome¬ tipus de subordinació jeràrquica.
«Les administracions públiques
poden cometre errors i demores
la qual cosa perjudica el
ciutadà, qui sent vulnerats els
drets que la llei li reconeix. En
l'exercici de la missió que té
encomanada, el Síndic de
Greuges pot investigar sobre
qualsevol cas, expedient o
queixa.»
Qui pot presentar-la?
Tothom. Tant persones físi¬
ques com jurídiques; catalans, no
catalans i estrangers; treballadors,
professionals i funcionaris; em¬
presaris, estudiants, minusvàlids;
jubilats, presidiaris... I fins i tot
els menors d'edat.
Així mateix, el Síndic de Greu¬
ges pot rebre queixes o peticions
dels diputats al Parlament de Ca¬
talunya, dels diputats i senadors
a les Corts Generals, i dels càr¬
recs electes de les corporacions
locals de Catalunya.
I com s'ha de presentar aquesta
queixa?
És molt senzill. Tota queixa
contra l'administració ha de ser
plantejada prèviament davant
l'organisme adequat per conèixer
el problema. Per tant, el Síndic
de Greuges no dóna curs a les pe¬
ticions que no s'hagin plantejat
en primer lloc davant l'adminis¬
tració afectada.
Les queixes s'han de formular
per escrit, però no cal ajustar-se a
cap formulari oficial, ni seguir
cap norma determinada.
I vostès, quan intervenen?
Comprovada la presentació
prèvia a l'administració afectada,
nosaltres actuen si creiem que
l'actuació administrativa no ha
estat correcta. Nosaltres no som
gestors. La nostra missió no és
gestionar, sinó resoldre temes i
estalviar contenciosos. L'Admi¬
nistració moltes vegades té raó.
No s'ha de presuposar que actua
Hi ha coordinació per solucionar l'administració fa un ús excessiu incorrectament. Nosaltres som
les queixes i per tramitar-les da¬ del silenci administratiu o dicta col·laboradors importants de
vant les diferents administra¬ resolucions poc clares. Per aquest l'Administració. Hem resolt,
cions. motiu, les queixes són positives aquests anys, molts problemes
perquè serveixen perquè aquests greus o complicats. I hem estal¬
I es queixa molt la gent d'a¬ defectes es vagin corregint. Els viat que s'iniciessin molts recur¬
quest país, senyor Rahola? quaranta anys de dictadura han sos contenciosos. Perquè, amb el
En aquest país la gent es quei¬ fet que als ciutadans els costi diàleg, s'ha plantejat a l'Adminis¬
xa poc. He observat que sovint, molt reclamar. tració quin és el problema amb
que es troba el ciutadà. I l'Admi¬ col·lectius socials, militars, fun¬ I finalment, una pregunta d'ac¬
nistració escolta. I també hi diu cionaris de la República, advo¬ tualitat. Som racistes, els catalans?
la seva. cats, estudiants, i funcionaris de Discrepo una mica del que diu
La nostra feina és, doncs, su¬ l'Administració Central. la majoria de la gent. El poble ca¬
pervisar el que es fa, orientar el La província d'on es van rebre talà no és racista. No puc creure
ciutadà quan no sap a quina ad¬ més queixes va ser la de Barcelo¬ a Catalunya es donés un altre
ministració ha de dirigir-se i ac¬ na. I, d'aquesta, sobretot del Bar¬ «Charpentràs». El que sí és el po¬
tuar de mitjancers per tal de tro¬ celonès. ble català és classista perquè el
bar solucions. La nostra funció rebuig, respecte als estrangers, és
en definitiva, és trobar el diàleg. I l'Administració, senyor Raho- per la seva situació cultural i
Hem fet de mitjancers en el tema la, respon? econòmica. No pel color de la
de les presons, el de les centrals Penso que sí. He trobat en la seva pell. Si el negre o marroquí
elèctriques, els abocadors....entre nostra administració una autènti¬ tenen estudis i nivell cultural i
l'administració de la Generalitat ca col·laboració. I penso que és econòmic, el català no té incon¬
i els ajuntaments. I també fem de així perquè l'administració valo¬ venient en acceptar-los. Per això
mitjancers entre els ciutadans i ra la nostra independència. dic que el racisme aquí és classis¬
els seus ajuntaments, principal¬ Aquest és un aspecte clau. L'estar me. La violència que s'ha produït
ment en qüestions d'ordenació fora de tota pressió política com¬ és deguda al tipus de caràcter
del territori, temes urbanístics. porta que podem dirigir-nos, sen¬ violent de les persones. Són brots
se complexes, a l'administració. I de violència, però el detonant no
De què es queixen els ciutadans si un problema, o una qüestió, és ha estat la raça.
de Catalunya? suficientment important, demano La Llei d'Estrangeria em sem¬
Rebem moltes queixes de justí¬ una entrevista, per exemple, amb bla inconstitucional. Perquè no
cia. Però, aquí, nosaltres no hi el Conseller de la Generalitat que es pot entendre l'actitud de la po¬
podem fer res. Només podem in¬ correspongui, o amb l'Alcalde de licia, actuant massivament contra
tervenir en les persones. La gent Barcelona. Sempre em reben. I 75 treballadors de l'Osona: els
es queixa, després, de l'ordenació puc discutir el problema. Així el van aixecar a les 4 de la matina¬
del territori, de l'urbanisme, dels ciutadà arriba a les autoritats da i en 24 hores els van conduir,
sorolls, de qüestions tributàries ... d'aquest país i es garanteix que la primer a la Verneda, i en 24 ho¬
L'any 1989 es van resoldre 1.602 seva veu sigui escoltada, per ar¬ res més ja estaven expulsats. Tot
queixes, registrades en el mo¬ gumentar el problema o presen¬ això, amb absència de defensa
ment de la consulta. 1.375 quei¬ tar una altra solució o punt de per a la persona -ni tan sols no¬
xes es van presentar per escrit. I mira. La institució del Síndic és saltres vàrem poder intervenir-
73 queixes, diguem-ne, van ser una institució de diàleg. hi-. Em recorda altres temps.
iniciades a instàncies del Síndic. Vol dir que aquesta llei alguna
Uns 733 ciutadans que es van Des d'un punt de vista més per¬ falla té, perquè s'han vulnerat
queixar l'any 1989 tenien més de sonal, li cansa el càrrec? No cre¬ drets que estan protegits g
55 anys, 201 eren entre els 31 i ma una mica la funció de recla¬ per la Constitució 1
els 55 anys, i 177 eren menors de mar sempre?
30 anys. La majoria d'aquests A mi m'agrada. De tots els tre¬
ciutadans tenien estudis primaris balls que he fet al llarg de la
-que són els qui més reclamen- i meva vida, n'hi ha dos que
els seguien els d'estudis secunda¬ m'han comportat una gran satis¬
ris, els d'estudis superiors i, final¬ facció: el que vaig fer com a po¬
ment, els sense estudis. nent del traspàs de serveis d'en¬
Pel que fa a la llengua, gairebé senyament entre l'Estat i la
la meitat eren queixes escrites en Generalitat, i aquesta que estic
castellà. Alguns tipus de reclama¬ fent ara, que és un motiu impor¬
cions més corrents poden ser les tant de la meva existència.
que fan referència a jubilats, pen¬
sionistes, minusvàlids, aturats i
12 presos... I, amb molta diferència,
Hem
oblidat
Ildefons
Cerdà?
De juny a desembre sentirem No entenc gens ni mica perquè ment construïdes o la inexistèn¬
parlar molt de l'Eixample. L'O¬ l'Ajuntament encara segueix en cia d'espais verds o la manca de
limpíada Cultural li dedica una deute amb Cerdà. Penso si, tal serveis comunitaris. En canvi, un
exposició i, encara, una monogra¬ vegada, ignora algunes de les da¬ dels seus encerts genials fou el
fia sobre Modernisme que recolli¬ des històriques precises; no vull disseny d'una xarxa viària prou
rà molts dels objectes que es va¬ maliciar, a canvi, que es tracti ampla perquè encara tants vehi¬
ren crear per moblar l'entramat d'una actitud responsable i fer¬ cles com hi ha ara puguin seguir
regular de carrers que va disse¬ ma, ja que aleshores jo podria circulant sense veure's atrapats
nyar Ildefons Cerdà a finals del afirmar que aquest ajuntament pel col·lapse definitiu, no el veig
segle passat. socialista, que té un deure moral mai elogiat.
Lluís Permanyer, periodista de envers el socialista utòpic que La discriminació ha resultat
La Vanguardia, pensa que l'Ajun¬ fou Ildefons Cerdà, encara és in¬ tan indignant que, mentre que
tament hauria de replantejar-se el fluït per l'antiga llegenda malé¬ Cerdà fou condemnat al silenci,
record d'en Cerdà. Potser enmig vola. els seus oponents en el famós
del seu, i nostre, Eixample? A fi de sortir de dubtes, prefe¬ concurs municipal, com Antoni
reixo resumir l'estat de la qüestió. Rovira i Trias i Francesc Daniel
Una de les bases del concurs Molina i Casamajó, han merescut
de l'Eixample deia que l'autor el record d'una plaça per cap.
que projectés aquella gran obra Curt i ras: durant més d'un segle
urbanística seria guardonat amb s'ha transmès de generació en ge¬
diverses distincions, una de les neració que Cerdà fou l'home de
quals consistiria a donar el seu Madrid. Per al poble, doncs, era
nom a un espai públic, fos carrer sinònim de botifler: per als espe¬
o plaça. A mi no m'estranya gens cialistes també. N'hi ha prou
ni mica que Cerdà no rebés ni amb donar un parell de noms re¬
aquella ni cap altra mostra d'a¬ presentatius i amb saber què pre¬
fecte, sinó tot el contrari, ja que dicaven. L'un era Domènech i
no hem d'oblidar que l'equivoca¬ Montaner, que per fer evident el
ció administrativa comesa per seu menyspreu envers l'urbanista,
l'Ajuntament barceloní fou em¬ va encarar els pavellons de l'hos¬
mascarada amb una imposició pital de Sant Pau en una orienta¬
del Govern de Madrid. Només li ció ben diferent a la que tenia la
fou adreçat, privadament i públi¬ trama de l'Eixample. I l'altre fou
ca, el menyspreu i, el que és pit¬ Puig i Cadafalch, el qual no en
jor, la calumnia sistemàtica. I és tenia prou a proclamar la medio¬
que es va fer córrer la veu, per critat de l'obra d'aquell enginyer,
exemple, que no era ni català, sinó que havia encarregat al lli¬
malgrat haver nascut al si d'una breter Puig i Alfonso que com¬
família arrelada a la plana de prés tots els llibres d'aquell heret¬
Vic, amb arbre genealògic i tot. ge de l'urbanisme: se'ls quedava
La gent s'ho va creure. en ferm... per cremar-los!
A la fi, Cerdà va morir pobre, Aquest fou l'ambient, fins que
oblidat, colgat per un munt de va arribar el 1959. Porcioles va
mentides ben imaginades i conta¬ ser, de fet, el primer alcalde que
des. Fins a l'extrem que el poble començà a proclamar les bondats
va creure que l'Eixample que de Cerdà. No solament va aprofi¬
existia era el que en efecte havia tar el compliment del primer
creat Cerdà, quan els aspectes centenari del Pla, sinó que li va
més cridaners i aberrants eren fer dedicar un cicle de conferèn¬
precisament els que no li eren cies a l'Ateneu, una plaça a l'en¬
imputables. Per exemple, la mo¬ trada de Barcelona i, allà mateix,
notonia de les mansanes total¬ un monument.
 
«Crec arribada l'hora que
l'actual ajuntament socialista,
que ha posat de manifest una
sensibilitat gran per
l'urbanisme, prengui la decisió
de dedicar un espai públic a
Ildefons Cerdà. Haurem
d'esperar encara gaire anys?»
l'Ateneu, fos dignament penjat
de bell nou en un saló respectable.
Menys afortunats van ser,
però, el monument i la plaça.
En efecte, el monument, obra
poc encertada de l'arquitecte Rie¬
ra i Clavillé va ser desmuntat i
perdut, «diuen», en els ma¬
gatzems municipals. La causa de
la desaparició fou obligada en ser
bastit el primer cinturó de ronda.
Aquesta mateixa obra va volati¬
litzar, a més, la plaça Cerdà. I
des de llavors ens trobem en una
situació més irritant que curiosa:
no solament no existeix la plaça
esmentada, sinó que ha de ser
precisament la dedicada a un en¬
ginyer de camins, canals i ports
la que apareixia citada als papers
només quan plovia a bots i bar¬
rais, ja que les aigües la colgaven.
He dit abans que Porcioles va
ser el primer alcalde a dignificar
la memòria bescantada de Cerdà.
Potser algú cregui necessari fer
esment de l'alcalde Rius i Taulet,
ja que va arribar a posar la pri¬
mera pedra d'un monument que
li havia de ser dedicat a la plaça
de Catalunya, gairebé al costat de
la també frustrada primera pedra
que per a Macià va col·locar el
president Pujol. Fins i tot va te¬
nir al seu despatx una maqueta
del monument; el cert, però, fou
que tot quedà reduït a projecte.
Crec arribada l'hora que l'ac¬
tual Ajuntament socialista, que
ha posat de manifest una sensibi¬
litat gran per l'urbanisme, pren¬
gui la decisió de dedicar un espai
públic a Ildefons Cerdà. Ha d'es¬
tar a l'altura del personatge i en
un lloc destacat de l'Eixample.
Haurem d'esperar encara gaire
anys?
La Plaça només té un cert encant de nit. Aquell cicle de conferències va Lluís Permanyer
propiciar que el retrat a l'oli pin¬
tat per Marti i Alsina, i fins lla¬
vors condemnat a les golfes de
Neix l'IMI
després
de 60 anys
d'informàtica
municipal
Les grans màquines tecnològi¬ A finals de l'any passat es crea¬ màquines de targetes perforades
ques i els misteris de la informàti¬ va l'Institut Municipal d'Infor¬ dedicades a resoldre aplicacions
ca encara espanten molta gent. màtica. Sí que han trigat, diran estadístiques.
Estem acostumats, potser, a l'or¬ alguns. El que passa és que la Des d'aquell any s'ha recorre¬
dinador personal, però ens costa constitució de l'Institut Munici¬ gut un llarg camí. Primer a través
entendre com s'usa la informàtica pal d'Informàtica (IMI) aplega del COM, Centre Ordinador Mu¬
en una gran organització com l'A¬ tots els serveis informàtics de nicipal. Després dels posteriors
juntament. l'Ajuntament que ja fa anys que ordinadors de la segona genera¬
Les tecnologies informàtiques existien. ció s'ha passat a una xarxa que
van incorporar-se a l'Ajuntament Així, l'IMI integra el Centre engloba els potents equips cen¬
en la prehistòria de l'Exposició Ordinador Municipal (COM) i el trals, els minicomputadors espe¬
del 29 i tenen un horitzó d'objec- Centre de Cartografia Automàti¬ cialitzats en activitats descentra¬
tius per al 92. Entre aquestes dues ca, centres productius de siste¬ litzades en Àrees, Districtes i
dates màgiques s'ha treballat «in mes d'informació. Igualment, Serveis i la multitudinària im¬
crescendo». I en aquests mo¬ s'han homogeneïtzat els òrgans plantació de microordinadors i
ments, l'IMI, Institut Municipal de govern de l'Institut i de l'em¬ pantalles d'introducció de dades i
d'Informàtica, es configura com presa municipal Informació Car¬ consulta. Tot això acompanyat
un dels projectes innovadors d'a¬ togràfica i de Base, especialitzada de l'experimentació de conne¬
questa casa que necessita, cada en gestió de la informació sobre xions amb fibra òptica i de la
dia més, informació actual i deta¬ el territori. instal·lació de xarxes locals.
llada per treballar amb eficàcia. El nou ens està vinculat direc¬ L'Àrea impulsora de la gestió
tament amb l'Àrea d'Informació del sistema d'informació ha estat
de Base, depenent de l'àmbit l'Àrea d'Informació de Base. El
d'Organització i Economia. sistema d'informació municipal
Amb l'IMI, l'Ajuntament té un es configura amb els elements bà¬
organisme únic per a la informଠsics de: població, territori, siste¬
tica. Això permet accedir més fଠmes estadístic i documental i el
cilment a qualsevol tipus d'infor¬ conjunt de sistemes i eines per la
mació, eina essencial de treball difusió de la informació al ciu¬
per a l'Administració Pública. tadà.
Tant els documents dels diskets Pel que fa a la població, es
com els números són avui ele¬ tracta d'un element bàsic per a
ments claus de treball. Integrar l'actuació de l'Ajuntament. Les
l'organisme que en decideix el tecnologies d'aplicacions al siste¬
seu accés permet, doncs, més agi¬ ma d'informació de població són
litat per treballar. I una millora les Bases de Dades i les seves ei¬
de temps notable. nes modernes de gestió.
L'IMI és un primer pas d'un El sistema d'informació territo¬
procés d'integració de tot el sec¬ rial municipal, anomenat Pla de
tor municipal de tecnologies de la Ciutat, dóna nom a la unitat
la informació. Si la informació que el gestiona i reflecteix la ne¬
és, com diuen, poder, la informଠcessitat de la cartografia per a la
tica permet tenir la base per ac¬ representació i gestió de l'activi¬
cedir a aquesta informació. tat municipal.
A finals de la dècada dels 20, La Base de Dades Territorial o
emparada pel «boom» de l'Expo¬ Pla de la Ciutat es composa d'u¬
sició del 29, Barcelona va ser la na superposició d'informacions:
primera ciutat d'Espanya, i la se¬ trama vial o guia de carrers, par-
gona d'Europa, on es va crear un cel·lari cadastral i urbanístic, pla¬
centre destinat a aplicar les noves nejament, xarxes de serveis, mo¬
tecnologies informàtiques: l'Ajun¬ biliari urbà, etc., que donen les
tament va instal·lar les primeres diferents visions físiques o jurídi
«Amb l'IMI l'Ajuntament té
un organisme únic per a la
informàtica. Això permet
accedir més fàcilment a
qualsevol tipus d'informació,
eina essencial de treball per a
l'Administració Pública.»
ques de la ciutat i que, a més, Un dels objectius ja aconse¬
proporcionen una base sobre la guits per l'Ajuntament és la in-
qual es poden representar totes formatització dels 10 Districtes i
les actuacions i serveis munici¬ la descentralització de la gestió i
pals susceptibles de ser estudia¬ el seu corresponent suport infor¬
des territorialment. màtic. Avui tots els Districtes es¬
Les tecnologies d'aplicació al tan connectats a una central i po¬
sistema d'informació territorial den accedir a la informació
de l'Ajuntament són la informàti¬ urbanística, de serveis, temes
ca, les Bases de Dades i la infor¬ d'Hisenda Local, etc. La descen¬
màtica gràfica amb els productes tralització del Padró Municipal
GIS (Sistema d'Informació Geo¬ entra també dins del marc polític
gràfic) i els moderns sistemes de de la descentralització de la ciu¬
captura i representació de la in¬ tat i permet gestionar qualsevol
formació gràfica. L'Ajuntament tràmit (canvi de domicili, etc.)
de Barcelona disposa, per a la des de qualsevol dels 10 Distric¬
gestió de la informació territo¬ tes de la ciutat. El tradicional
rial, a més de la Unitat ja esmen¬ edifici de la Porta de l'Angel con¬
tada del Pla de la Ciutat, de tinuarà com a suport genèric del
l'Empresa Municipal ICB (Infor¬ Padró Municipal.
mació Cartogràfica i de Base).
ICB està especialitzada en les
operacions de captura d'informa¬ Informació al ciutadà
ció i en els processos tecnològics
dels seus tractaments, fonamen¬ La difusió de la Informació de
tals en el vessant gràfic. Actua les Administracions al ciutadà ha
com a suport de la Unitat muni¬ de ser considerada com un ele¬
cipal de gestió i com a prestador ment fonamental en tot planteja¬
dels serveis equivalents a altres ment de foment de la igualtat
Entitats i Administracions Públi¬ d'oportunitats i de millora de la
ques. relació ciutadà/administració.
La informació necessària per a Els últims deu anys han repre¬
estudis i per a la planificació ur¬ sentat un salt quantitatiu i quali¬
bana s'integra en Sistemes d'In¬ tatiu en la llarga tradició infor¬
formació Estadístiques que recu¬ màtica de l'Ajuntament. Els
llen els subsistemes correspo¬ serveis d'informàtica de l'Ajunta¬
nents produïts per les diferents ment estan en un procés de re¬
unitats de gestió municipal. El conversió tecnològica i de ser¬
sistema d'informació estadística veis, incorporant a la seva
pot ser tractat, així, com a eina cultura noves tecnologies i pas¬
especialitzada: Paquets Estadís¬ sant a realitzar un paper d'asses¬
tics i de Centre d'Informació, per soria, implantació, formació i
professionals dedicats o pels disseny de projectes que tenen
usuaris finals formats en aquestes importància creixent.
eines. Avui, els serveis d'informàtica
La informació documental re¬ municipals han de donar servei a
cull els diferents arxius munici¬ dos ordinadors corporatius, els
pals, i es troba en fase de meca¬ equips departamentals i mil ordi¬
nització a través de paquets de nadors personals. La cartera de
Gestió Documental, fent servir projectes actual és representativa
actualment Sistemes d'arxiu ba¬ del canvi típic per part de tots els
sats en imatges. grans Centres de Càlcul.
«Un dels objectius ja
aconseguits per l'Ajuntament és
la informatització dels 10
Districtes i la descentralització
de la gestió i el seu
corresponent suport informàtic.
Avui tots els Districtes estan
connectats a una central i
poden accedir a la informació
urbanística, de serveis, temes
d'Hisenda Local, etc.»
Informàtica corporativa Difusió de la informació
En l'apartat d'informàtica cor¬ Inclou la implantació dels ser¬
porativa, cal destacar com a pro¬ veis finals al ciutadà mitjançant
jectes més importants: la incor¬ el telèfon a través del servei 900.
poració d'eines d'Enginyeria del Així mateix, inclou el desenvolu¬
Desenvolupament; la incorpora¬ pament de la tecnologia Audio-
ció de Tecnologia de Centre d'In¬ text com a complement del Ser¬
formació; el canvi de Sistemes vei 010, com també la integració
Operatius amb millors nivells de dels sistemes de cartografia auto¬
serveis; i la incorporació d'eines màtica i auto-edició com a su¬
d'Enginyeria del Coneixement. port a les publicacions, i el de¬
En aquest mateix apartat, però senvolupament de paquets
en el vessant d'informació gràfica d'autoservei per accedir a les
com a suport del Sistema d'Infor¬ aplicacions corporatives.
mació Territorial, hem de desta¬
car: integració de les Bases de
Dades Gràfiques i Alfanumèri- Estudis de tecnologia d'aplicació
ques; Interfase dels Sistemes grà¬
fics amb els sistemes departa¬ Amb el plantejament interdis-
mentals i microordinadors; ciplinar integrant diferents ser¬
creació de productes que dotin veis municipals es fan projectes
de base territorial a altres Bases d'abast horitzontal. Estudis del
de Dades Municipals. Sistema de cablejat integral dels
edificis municipals. Processos de
definició d'estàndards: xarxes lo¬
cals i sistemes
Informàtica Departamental operatius.
La història de la informàtica
i Ofimàtica
municipal reflectirà, sens dubte,
una correlació entre els anys
A la recent finalització del pro¬ 1930 i 1993. Si les màquines de
cés d'informatització dels Dis¬ l'Exposició Universal van repre¬
trictes Municipals mitjançant sentar l'inici de la informàtica
miniordinadors i productes ofi- municipal, la infrastructura d'in¬
màtics, ha de seguir una extensió formàtica i comunicacions neces¬
del model a d'altres Àrees, Insti¬ sària per a la realització dels Jocs
tuts i Empreses Municipals, no Olímpics revertirà positivament
informatitzats encara . També cal a la nostra ciutat.
incloure la incorporació als Dis¬
trictes de prestacions d'informଠDaniel Romaní
tica gràfica per difondre informa¬
ció territorial.
Finalment, dins d'aquest apar¬
tat, hi hauria la realització del
projecte d'Ofimàtica i dels Ser¬
veis Centrals de l'Ajuntament,
integrant l'actual cultura de la
microinformàtica existent i in¬
corporant noves xarxes de comu¬
nicacions i la mecanització de
l'arxiu d'imatge incorporant-lo al
sistema documental.
La Formació
del Personal a
l'Ajuntament
de Barcelona
Segurament, molts dels lectors
de La MUNICIPAL ja heu par¬
ticipat en alguns dels cursos de
formació que organitza l'Ajunta¬
ment.
Quina és, però, la línia perma¬
nent, la metodologia i la progra¬
mació sobre la que reposen els
cursos que s'ofereixen al llarg de
l'any? Per què cal, especialment
els anys 90, entrar en un procés
constant de formació? Quins són
els programes bàsics que s'ofe¬
reixen? És important la formació
per a la modernització de les es¬
tructures i els serveis de la nos¬
tra administració?
Hem demanat a la gent que
treballa la formació a l'Ajunta¬
ment que expliqui, per al nostre
tercer dossier, la formació que es
fa a l'Ajuntament de Barcelona.
Perquè pensem que molts volen
saber què hi ha sota la taula pa¬
rada dels cursos, les aules, els
professors, els serveis i els
apunts que us ofereixen els pro¬
grames que tot sovint rebeu.
D/17
Formació, per què? fenomen continu al llarg de la fessional dels funcionaris i in-
vida. Convé, però, facilitar-lo i terrelacionar-se amb els proces¬
La formació no creix en el estimular-lo. En un context de sos de promoció.
buit: vol donar resposta a algu¬ canvi, totes les organitzacions La formació, com a peça cab¬
nes qüestions actuals i urgents. precisen d'uns recursos humans dal de qualsevol procés de mo¬
amb nous valors, coneixements dernització, haurà de contribuir
i aptituds. Per estar a l'altura de a crear un «repte intern» en el
les circumstàncies, els empleats sentit d'incitar crear la cons¬
El nou entorn de l'acció públics necessiten, en gran o pe¬ ciència del canvi i el desig de
governamental tita mesura, aprendre de mane¬ millora de l'organització. Tam¬
ra sistemàtica conceptes, pro¬ bé caldrà que actuï com a vehi¬
Els profunds canvis de tot or¬ cessos i mètodes nous, alhora cle de comunicació, que trans¬
dre que caracteritzen el món que es produeix un canvi d'acti¬ meti el missatge del canvi
d'avui estan generant impor¬ tuds i una renovació de valors. organitzatiu i dels seus requeri¬
tants transformacions en les or¬ La formació és un instrument ments als membres de l'orga¬
ganitzacions públiques i priva¬ bàsic per facilitar als empleats nització.
des. Aquests processos de canvi públics encarar-se amb èxit als En els organismes de serveis,
afecten plenament les adminis¬ nous reptes. La reflexió teòrica, i per tant en les administracions
tracions locals, que els propers un coneixement més precís de públiques, els recursos humans
anys hauran de seguir realitzant la realitat social, el desenvolu¬ esdevenen un element clau que
importants esforços per adap- pament d'habilitats i tècniques constitueix la mesura de les ca¬
tar-se a les exigències d'una so¬ de treball noves i la transforma¬ pacitats de l'organització i que
cietat en contínua evolució. ció positiva de les actituds per¬ pot representar un coll d'ampo¬
Els agents públics ens trobem meten una anàlisi millor de les lla en qualsevol procés de canvi.
en un entorn sotmès a una acce¬ necessitats dels ciutadans i faci¬ Cal entendre la formació com
lerada transformació tecnològi¬ liten el disseny i l'execució d'ac¬ una inversió estratègica en un re¬
ca, econòmica i social, que exi¬ tuacions més eficaces i eficients. curs bàsic per a les administra¬
geix un canvi en l'actuació de cions públiques: el seu personal.
les administracions públiques i
en els seus instruments. La nos¬ La formació,
tra feina estratègia
com a empleats pú¬ de
blics l'organització
es desenvolupa en un con¬
text de complexitat creixent de Les administracions públi¬
la pròpia organització, de multi¬ ques hauran de realitzar, neces¬
plicació de les relacions interad¬ Quina
ministratives i difuminació sàriament, un canvi organitzatiu,
de
que exigirà de l'organització alts formació?
progressiva dels límits amb el nivells d'innovació i flexibilitat,
sector privat. D'altra banda, l'a¬ conceptes que hauran de ser L'Ajuntament de Barcelona
parell instrumental de l'acció i les ha estructurat la formació dels
presents transmesos a ac¬
governamental, fonamentalment cions de formació. seus empleats a través del Pla
normatiu i formal, ha esdevin¬ Els de formació de Formació de Personal, que
programes
gut obsolet per a la gestió públi¬ han d'aconseguir perfeccionar articula els programes priorita-
ca en les nostres societats. els individus desenvolupar ris d'actuació en
per aquesta matè¬
L'acció dels ens locals haurà l'organització formen ria i uns plans sectorials per a
de superar les funcions tradicio¬ de la qual
part. La formació de personal aquells col·lectius que necessiten
nals de control i de prestació de no constitueix una finalitat una
en preparació molt específica:
serveis, assumint plenament la si mateixa, sinó Protecció
que és un ins¬ Ciutadana, Educació i
gestió integral de les ciutats i trument integrat les estratè¬ Parcs i Jardins.
posant èmfasi en
en la concertació
i l'estímul les gies de l'organització En aquest apartat dossier
per assolir del
entre actors en a les seves fites. En aquest sentit us explicarem, de manera resu¬
dinàmiques socials. la preparació dels empleats, per¬ mida, en què consisteixen les
què sigui plenament útil, ha de accions de formació que estem
partir dels objectius estratègics i realitzant aquest any.
Millorar la qualificació de les prioritats de l'organitza¬
dels empleats ció i ha d'orientar-se a la conse¬
cució de resultats. La formació Pla de Formació
Seguint la UNESCO, podem ha de pretendre la millora del de Personal
dir que la formació inclou una servei i transmetre als empleats
pluralitat de processos tendents l'actuació que s'espera d'ells. Les línies d'actuació d'aquest
a l'enriquiment dels coneixe¬ D'altra banda, però, és im¬ Pla estan estructurades en cinc
ments, al desenvolupament de portant que els cursos i accions grans programes i dos mòduls de
les aptituds, a la millora de les formatius siguin d'interès per suport formatiu, que recullen en
competències tècniques i profes¬ als treballadors i els motivin per el seu disseny les necessitats es¬
sionals i a la transformació dels a l'aprenentatge i posada en pecífiques dels diferents col·lec¬
comportaments. pràctica dels coneixements ad¬ tius de l'organització i els blocs
L'aprenentatge entès en un quirits. temàtics preferents i que, alho¬
sentit ampli, és a dir, inserit en Així mateix, la formació ha ra, permetin una visió de con¬
el procés de socialització, és un d'integrar-se en la carrera pro¬ junt de tot l'Ajuntament.
realitzarà a través de cursos se¬ blic-privat en un projecte in¬
lectius de promoció per a l'accés tegral de ciutat.
a llocs superiors o bé en cursos Una de les actuacions més
de formació que aportin tècni¬ significatives d'aquest programa
ques i eines per adaptar-se mi¬ és la realització del Curs de
llor al nou lloc de treball, un Funció Gerencial que s'ha enca¬
cop superat el concurs de pro¬ rregat a ESADE.
moció.
Suport a la formació bàsica
Programa de suport als el
processos de reclutament, Dins programa de formació Programa de millora
d'adults de l'Area d'Educació es de les capacitat tècniques
selecció i desenvolupa¬ facilitarà l'accés a cursos per i administratives
ment de personal obtenir el Graduat i el Certificat
Escolar. Així mateix, també es Millorar la prestació dels ser¬
En aquest programa la infor¬ becarà els empleats que superin veis que ofereix l'Ajuntament
mació és un instrument directe la prova d'accés a la universitat de Barcelona és l'objectiu gene¬
de suport a la gestió dels recur¬ per a majors de 25 anys. Aques¬ ral d'aquest programa de forma¬
sos humans en els següents àm¬ tes accions de suport a l'ense¬ ció, que s'adreça a un ventall
bits: nyament reglat tenen com a fi¬ ampli de col·lectius d'empleats
nalitat possibilitar l'accés de públics que desenvolupen fun¬
determinats col·lectius als meca¬ cions d'execució i suport de les
Selecció nismes de promoció. polítiques municipals. L'atenció
al ciutadà, el suport administra¬
La formació dins del procés de tiu i la gestió tècnica són les te¬
selecció té com a principal ob¬ màtiques que es prioritzaran.
jectiu facilitar l'accés previ de Programa
bons professionals. El curs de de desenvolupament
formació adequarà el perfil del de capacitats directives Millora de les relacions
candidat al lloc de treball, pro¬ amb el ciutadà
porcionant-li els coneixements, La formació de directius pú¬
les tècniques i les habilitats ne¬ blics ha de respondre a l'objec- Aquest subprograma s'em¬
cessàries per al desenvolupa¬ tiu d'adequar l'Administració al marca dins el projecte global:
ment de les seves funcions. A paper exigit per les noves neces¬ Millora de les Relacions amb el
través d'una avaluació conti¬ sitats. La seva formació ha de Ciutadà. Prioritzar les relacions
nuada de les matèries imparti¬ ser entesa com un dels elements amb el ciutadà, situar-les com
des es possibilitarà la selecció més importants de tota estratè¬ el principal factor crític d'èxit
dels candidats més idonis. gia modernitzadora. implica un canvi profund de
L'Ajuntament de Barcelona A l'Administració Pública es mentalitat a l'Ajuntament i un
ha posat en marxa aquest meca¬ considera que el directiu no pot procés de transformació a llarg
nisme en la selecció de les dues ser només un administrador, termini, ja que obliga a mesurar
promocions de Gestors d'Admi¬ sinó, sobretot, un gestor de polí¬ l'eficàcia i l'eficiència dels ser¬
nistració General, i té previst tiques públiques. El Programa veis en relació a l'impacte sobre
fer-ho en la convocatòria de de desenvolupament de capaci¬ el ciutadà: la seva satisfacció.
promoció interna d'Administra¬ tats directives, vol cobrir els ob¬ Per aconseguir-ho, cal dotar
tius i de Tècnics Auxiliars per a jectius següents: els agents municipals de tres
l'Oficina de Col·laboració amb - Desenvolupar les habilitats elements necessaris: coneixe¬
el Contribuent, per a l'any 1990. necessàries per a aplicar els ments, habilitats i cultura d'or¬
instruments de gestió a un ganització.
servei públic. Dins d'aquest programa s'han
Acollida - Desenvolupar les habilitats organitzat cursos per als se¬
directives per a la posada en güents col·lectius: personal des¬
S'adreça a tots els empleats marxa i el control dels pro¬ centralitzat del Padró Munici¬
de nou ingrés, per facilitar la grames d'actuació, especial¬ pal, Servei de Tràmits Telefò¬
seva integració a l'Ajuntament i ment la presa de decisions, el nics (servei 900) i els empleats
al lloc de treball, transmetent- treball en equip, la comunica¬ dels primers 18 PAC (Punts
los la informació sobre els ció interpersonal i la negocia¬ d'Atenció al Ciutadà).
objectius i les polítiques muni¬ ció.
cipals, l'estructura i el funciona¬ - I, de manera específica, l'a¬
ment intern i el marc de treball. profundiment en el coneixe¬ Desenvolupament de les
ment del sistema organitzatiu capacitats administratives
municipal, el reforçament dels
Promoció processos de canvi organitza¬ Aquest subprograma respon a
tiu, i la relació Ajuntament- l'objectiu principal de millorar el
La incorporació de la forma¬ agents socials, amb el que que s'està fent, a través de la re¬
ció a processos de promoció es comporta d'«interface» pú- flexió sobre els mètodes de tre-
ball actuals i la implementació
de noves tècniques.
En aquesta línia es continua¬
ran programant cursos de tècni¬
ques de secretariat i secretariat
de direcció, a fi que tot el perso¬
nal administratiu pugui anar ac-
cedint-hi progressivament.
Perfeccionament en tècniques
de gestió
Els objectius específics d'a¬
quest subprograma són que els
treballadors municipals cone¬
guin noves tècniques i nous mo¬
dels de gestió per incorporar-los
a la pràctica laboral, i preparar-
los per assumir canvis orga-
nitzatius. amb un alt nivell de formació ciutat. Per assegurar l'eficàcia
S'orienta a desenvolupar les teòrica quan l'ingressen. de les polítiques municipals és
habilitats necessàries per aplicar Les accions de formació d'a¬ fonamental que els càrrecs de
de manera efectiva els diferents quests especialistes prioritzaran comandament i els professio¬
marcs conceptuals i els instru¬ el reciclatge professional, l'a¬ nals que presten serveis al ciu¬
ments de gestió que permetin la daptació dels coneixements a tadà tinguin un coneixement ac¬
formulació de programes d'ac¬ les necessitats municipals i l'in¬ tualitzat de les necessitats de la
tuació als responsables de la tercanvi d'experiències amb al¬ ciutat. Aquesta seria la finalitat
prestació d'un servei. Aquesta tres col·lectius similars d'admi¬ d'aquest primer vessant.
formació es dirigirà als treballa¬ nistracions, empreses o insti¬ D'altra banda, l'Ajuntament
dors municipals responsables de tucions socials. és una organització complexa i
la prestació de serveis als ciuta¬ En la programació formativa desconcentrada, que elabora
dans o de serveis interns, com a dels especialistes que configuren contínuament nous productes i
suport a una gestió més profes- aquest col·lectiu municipal, l'A¬ serveis. Els projectes municipals
sionalitzada amb un nivell més juntament s'ha dotat de progra¬ són sovint desconeguts per als
alt d'eficàcia i d'eficiència. mes propis per a la formació empleats i àdhuc per als càrrecs
En aquest programa l'IMAE dels docents, la Guàrdia Urba¬ de comandament. En aquest
ha organitzat el curs per a Caps na i bombers, per la seva espe- sentit, el programa cobrirà dues
de Zona dels Districtes Munici¬ cificitat i importància, depe- finalitats:
pals, on s'han desenvolupat as¬ nents directament de les Àrees - Donar a conèixer les realitza¬
pectes de gestió i direcció per a d'Educació i de Protecció Ciu¬ cions, projectes i estratègies
aquest col·lectiu. tadana. També cal ressenyar el municipals, possibilitant així
programa de formació de l'Àrea una major interrelació i coor¬
de Salut Pública, obert també a dinació entre programes.
professionals de la sanitat no - Servir com a espai de refle¬
Programa de formació municipals i el programa de l'I¬ xió, a nivell tècnic, de les po¬
tècnica especialitzada MAE per a professionals muni¬ lítiques municipals, i de l'a¬
cipals en la intervenció social i dequació d'aquestes als
Les administracions locals cultural. objectius municipals i a les
han anat evolucionant de ser re¬ Dins d'aquest programa s'es¬ necessitats de la ciutat.
captadores i policia administra¬ tan realitzant: cursos a mida, - Finalment, aquest programa
tiva a la prestació massiva de seminaris i conferències, jorna¬ pretén enfortir la cohesió de
serveis públics i a dur a terme des, formació externa i ajudes l'organització municipal,
la gestió integral de les ciutats. per a la realització de cursos de transmetre els valors que han
Un canvi important de funció, postgrau i masters. de caracteritzar les actuacions
que ha significat l'augment de municipals i imprimir uns es¬
la diversitat i la complexitat tils de treball comuns en allò
dels serveis prestats als ciuta¬ que és fonamental. Això, en
dans i que ha consolidat el pes Programa de reflexió definitiva, impulsarà un can¬
dels especialistes i dels equips sobre la ciutat i els vi progressiu en la cultura or¬
professionals en les estructures projectes municipals ganizativa de l'Ajuntament.
dels ajuntaments. Algunes de les accions que
Aquest programa s'adreça a Aquest programa té dos ves¬ s'han fet d'aquest programa
un col·lectiu compost per titu¬ sants, fortament interrelacionats són: el cicle de conferències
lats universitaris mitjans i supe¬ entre ells. D'una banda el co¬ «Pensem la Ciutat», el seminari
riors i a d'altres persones amb neixement en profunditat de la sobre el Pla Estratègic Barcelo¬
estudis especialitzats de llarga realitat del territori bàsic d'ac¬ na 2000, i visites a la ciutat i
D/20 durada. Són, per tant, tècnics tuació del govern municipal: la equipaments municipals.
- quant de temps vol dedicar-
hi, amb l'orientació d'un as¬
sessor que ajuda a: determi¬
nar les pròpies necessitats,
dissenyar el programa perso¬
nal d'aprenentatge, decidir el
sistema d'estudi, fer un segui¬
ment de l'aprenentatge asso¬
lit, resoldre dubtes.
Els Plans Sectorials
de Formació
Per la seva especificitat, els
Plans de Formació d'Educació,
Protecció Ciutadana, Guàrdia
Urbana, Extinció d'Incendis i
Mòduls de suport ció d'aquest mòdul d'idiomes es Parcs i Jardins, s'han abordat
a la formació farà a través de cursos concrets de forma sectorialitzada.
o de la utilització de l'espai
Els mòduls de formació en d'auto-formació.
llengües i tecnologies de la in¬ Pla de Formació
formació tenen una funció de
2: de l'Àrea d'Educació
suport als programes que confi¬ Mòdul tecnologies
guren el Pla de Formació. Se¬ de la informació
gons el nivell d'especialització En el pla d'actuació munici¬
d'aquestes matèries, comple¬ L'Ajuntament de Barcelona pal de l'Area d'Educació, per al
menten la formació que rep ca¬ ha viscut una ràpida implanta¬ quadrienni 1987-91, ja es fa es¬
dascun dels col·lectius d'em¬ ció de tecnologies informàti¬ ment de la necessitat de rea¬
pleats municipals en el seu ques, que han permès canvis litzar la formació permanent
procés formatiu. significatius en els processos de dels mestres de tot nivell i mo¬
Els mòduls previstos en el Pla millora i modernització de l'a¬ dalitat. Es manifesta el desig de
de formació 90 són: parell administratiu. El nostre coordinar totes les iniciatives i
Pla contemplarà la formació en la tasca de les institucions que
informàtica establint els contin¬ hi intervenen, i es parla d'un
Mòdul 1: llengües guts més adequats per a cadas¬ Pla de Formació Permanent
cun dels nivells d'utilització que ajudi a realitzar els progra¬
Català propis de l'Ajuntament: mes prioritaris de l'Àrea i a ve¬
L'objectiu d'aquest mòdul és hicular la Reforma del Sistema
facilitar als empleats els conei¬ Educatiu de la futura LOSE.
xements necessaris per a la cor¬ En continuïtat amb la línia
recta utilització de la llengua en Espai d'autoformació programàtica esmentada, amb
el seu lloc de treball. en llengües i informàtica la situació de l'educació al mo¬
L'oferta de cursos va de les ment present i amb les orienta¬
classes de català oral per a cas- Aquest espai està dissenyat cions actuals de la formació
tellano-parlants fins al llenguat¬ especialment perquè cada per¬ permanent, el Pla de Formació
ge administratiu com a oferta sona pugui aprendre allò que del Professorat en exercici a les
més especialitzada. necessita, segons les seves prio¬ escoles municipals s'ha estruc¬
ritats, i de la manera que li re¬ turat per tal de donar resposta a
Anglès sulti més amena, interessant i la demanda de qualitat d'educa¬
El domini de llengües esdevé productiva. ció de la societat actual.
imprescindible per poder man¬ El sistema d'autoformació Des de la Direcció de Serveis
tenir el nivell de relació exigit consisteix a posar a disposició Pedagògics es realitza la tasca
en el món actual i tenir accés a de l'usuari tots els mitjans pos¬ de disseny, coordinació, segui¬
les fonts d'informació més espe¬ sibles per a l'aprenentatge (ví¬ ment i avaluació del Pla a tra¬
cialitzades. Sobretot en el cas deos, ordinadors, magnetòfons, vés de la coordinació dels dife¬
de la llengua anglesa, utilitzada fitxes d'activitats autocorrecti- rents sectors i amb la col labo;
com a vehicle de comunicació ves, publicacions periòdiques, ració d'assessors externs de l'À¬
en diversitat de disciplines i llibres de consulta i de lectura, rea d'Educació. Actualment
que permet un ampli ventall de jocs didàctics,..) (curs 89-90) el Pla abasta: 65
relacions. Dins aquest espai i amb centres de Bressol, Parvulari,
Els cursos d'anglès s'adrecen a aquest material, cada partici¬ Primària i Secundària. 920 mes¬
col • lectius que necessiten la seva pant pot decidir: tres de Bressol, Parvulari, Pri¬
utilització en tasques concretes - què vol aprendre mària i Secundària i afecta un
del seu lloc de treball. La forma¬ - com vol fer-ho total de 10.320 alumnes.
Bases en què es fonamenta
el Pla de Formació
Aquestes bases fonamentals
són: Model de Formació Per¬
manent Institucional; la Refor¬
ma Educativa com a marc de
referència (D.C.B del M.E.C i
del Departament d'Ensenya¬
ment de la Generalitat); progra¬
mes prioritaris de l'Àrea d'Edu¬
cació; Formació Permanent
arrelada en la pràctica docent i
en la realitat organitzativa dels
centres; experiència pedagògica
en Formació Permanent i en in¬
vestigació de les diferents insti¬
tucions dels Serveis Pedagògics
de l'Àrea d'Educació.
Pla de Formació de l'Àrea Formació Permanent Pla de Formació
de Protecció Ciutadana Adreçada a tot el personal de del Servei d'Extinció d'Incendis
la G.U. i Salvament
Dins la preocupació general Procés formatiu:
que les Administracions Públi¬ - Formació descentralitzada als El Pla de Formació d'aquest
ques han fet palesa en totes les Districtes i Seccions mitjan¬ Servei recull, per primera vega¬
qüestions relatives a les millores çant coordinadors i monitors. da, una proposta adreçada a tot
del seu funcionament i, en espe¬ Programes: el seu personal i s'articula en els
cial, a la seva formació profes¬ - Formació de Coordinadors següents programes:
sional, l'Àrea de Protecció Ciu¬ - Formació de Monitors - Curs de reciclatge per a bom¬
tadana disposa d'un Pla Integral - Formació de tot el personal: bers
conjunt de Formació de les 2 hores de formació tècnica i - Cursos de reciclatge especia¬
dues branques més significati¬ 2 hores de formació bàsica. litzats
ves de la -
seva competència: la Curs de reciclatge per a co¬
Guàrdia Urbana i el Servei Formació bàsica mandaments
d'Extinció d'Incendis i Salva¬ Adreçada 150 aspirants -
a a Curs de formació per a ascens
ment. ingressar a la G.U. - Curs de formació per al per¬
Procés formatiu: sonal de nou ingrés
- Curs, de maig a setembre, de
Pla de Formació de la Guàrdia 420 hores que inclou diverses
Urbana de Barcelona àrees formatives de funció Pla de Formació
policial de Parcs i Jardins
El Pla de Formació és un ins¬ - Organització de pràctiques
trument fonamental per a la mi¬ als Districtes i a les Seccions El Servei Municipal de Parcs
llora de la qualitat i optimitza¬ Programes: totes les àrees i Jardins, adscrit a l'Àrea de
ció de les prestacions dels d'activitat policial. Serveis i Manteniment, realitza
diferents serveis de la Guàrdia un programa de formació adre¬
Urbana. Formació d'especialitats çat al seu personal que s'estruc¬
Segons les necessitats exis¬ Adreçada al personal amb tura en els següents cursos:
tents, el Pla està estructurat en funcions específiques. - Cursos de jardineria adreçats
vàries àrees formatives que co¬ Programa: a peons, peons especialitzats i
breixen els diferents nivells i - Pla de Formació específica de auxiliars, jardiners en cap i
funcions del personal actual. Es¬ les Seccions especialitzades caps de grup, encarregats i
quemàticament, les activitats (Suport, Grues) encarregats generals i pràctics.
que es duran a terme el 1990, i - Pla de Formació Específica - Cursos d'oficis, que inclouen
que s'adrecen a tots els coman¬ dels Districtes. les especialitats de: lampiste¬
daments de la Guàrdia Urbana, - Cursos d'informàtica ria, obres, pintura, xofers,
són les següents: - Cursos i pràctiques de tir mecànics, fusteria i serralleria.
- Nous oficials - Cursos d'idiomes. - Cursos de Serveis Generals
- Sub-inspectors i Oficials per a guardesses i vigilants,
- Noves promocions de Sub- Altres activitats telefonistes i ordenances.
Oficials, Sergents i Caporals. - Cursos adreçats al canvi d'ac¬ - Cursos de Tècnics i Adminis¬
tituds de la G.U. tratius on tenen accés els Au¬
- Ponències Seguretat Ciutada¬ xiliars i Oficials administra¬
na sobre: tius, Caps administratius,
«La Guàrdia Urbana i la dè¬ delineants i auxiliars pràctics,
cada del 90» (octubre) i tècnics en jardineria.
Aprendre, com? Les decisions de formació porcionar el suport i els mitjans
s'han de prendre integrant-les necessaris perquè aquesta perso¬
en les decisions estratègiques o na o persones puguin repetir
La Programació i el disseny programàtiques de l'Ajunta¬ l'experiència. Això ha de poder
de la Formació ment. En aquest sentit, cal que implicar, fins i tot, la realització
tot projecte que suposi canvis de reestructuracions organitzati-
Una programació i un dis¬ organitzatius, promoció i/o mo¬ ves i canvis en els sistemes de
seny acurats són condició neces¬ bilitat del personal, prestació de gestió, per aconseguir arribar a
sària per a una formació efecti¬ nous serveis, utilització de no¬ la setena etapa.
va. Les accions de formació es ves tècniques o instruments o 7a. Consecució de resultats.
programen a partir d'un diag¬ exercici de funcions per perso¬ Entesa la formació des d'a¬
nòstic de les necessitats, la me¬ nal no experimentat, vagi acom¬ questa perspectiva, és important
todologia i l'amplitud del qual panyat d'un pla específic de for¬ subratllar que les tres primeres
s'adapta a les característiques mació* per a la posada en etapes es poden aconseguir amb
de la població objecte d'anàlisi. marxa del projecte. un bon procés de formació indi¬
El diagnòstic, la programació i vidual. Quan l'Ajuntament en¬
l'avaluació es realitzen a través via algun tècnic a un curs ex¬
d'una guia metodològica, que es Les Etapes de Formació* tern, en principi sembla difícil
treballa conjuntament entre els anar més enllà del tercer estadi,
responsables dels col·lectius i Qualsevol procés educatiu el de convenciment que, allò,
l'equip de formació, i és sempre que estigui realment orientat a cal aplicar-ho. Si la formació
un requisit previ en la planifica¬ aconseguir resultats en el marc s'adreça específicament a un
ció de les activitats de formació. organitzatiu ha de seguir set grup de persones del mateix ser¬
La formació no ha de ser res¬ etapes clau: vei, que treballin juntes habi¬
ponsabilitat exclusiva del pro¬ la. La fase de comprensió tualment, és molt més fàcil po¬
grama de Formació de Perso¬ conceptual. Les persones que der arribar fins a la cinquena
nal. El treball conjunt i la prenen part en un programa de etapa. Aquesta formació ajuda a
implicació mútua entre Forma¬ formació han de conèixer el crear un clima organitzatiu fa¬
ció de Personal i els nuclis de perquè dels conceptes o les tèc¬ vorable, perquè ja no és una
treball afectats ha de permetre niques que se'ls exposen i en¬ persona afilada sinó un grup
la realització de dissenys especí¬ tendre quina és la rellevància que comparteix els riscos d'ex¬
fics. En cap cas, però, la rea¬ que aquestes tenen per a la seva perimentar i provar coses no¬
lització de diagnòstics parcia- organització. ves. Tanmateix, és important
litzats per nuclis o per tasques, 2a. La capacitació. Cal desen¬ adonar-se que els agents encar¬
no ha de fer perdre la visió glo¬ volupar en els participants les regats de la formació només po¬
bal de l'Ajuntament. habilitats per aplicar els concep¬ den arribar amb la seva actua¬
Els CAPS han d'intervenir ac¬ tes o les tècniques anteriors en ció fins a l'etapa quarta. A
tivament en les qüestions refe¬ una situació concreta. partir d'ací, és l'organització
rents a la formació del seu per¬ 3a. La persona que ha entès qui ha de posar els mitjans per¬
sonal. Els responsables d'equips el perquè, que comprèn concep¬ què la formació doni els seus
humans han de fer una anàlisi tualment una tècnica determi¬ fruits.
permanent de les disfuncions nada i ha estat ensinistrada per La reflexió anterior palesa
del seu equip i de si aquestes es fer-la servir, ha d'adquirir con¬ que la formació no és quelcom
poden reduir millorant la pre¬ fiança en l'eina en qüestió i que es pugui construir en el
paració dels seus membres. apreciar la seva vàlua. A més, buit, sinó que ha d'estar inseri¬
Això ha de facilitar la progra¬ ha de tenir el convenciment que da en un programa més ambi¬
mació de les accions de forma¬ val la pena experimentar-la en ciós de modernització de l'ad¬
ció necessàries, sempre d'acord el seu lloc de treball. ministració municipal. En cas
-i a través- de Formació de Per¬ 4a. Creació d'un clima orga¬ contrari, com a molt, aconsegui¬
sonal. nitzatiu adient, que permeti ríem arribar al quart o fins i tot
Els caps d'unitat o equiva¬ l'experimentació i accepti els al cinquè estadi, però ací acaba
lents, com a nivell més alt de possibles errors com una part l'experiència. Ens cal, per tant,
comandament tècnic, han d'as¬ dels costos de l'aprenentatge. estar preparats i predisposats a
sumir responsabilitats en tot 5a. Facilitar a la persona els treure partit d'aquest esforç.
allò referent a la formació dels mitjans necessaris per poder
seus col·laboradors. Això ha de aplicar els nous coneixements.
permetre integrar la visió pro¬ Sovint, els mitjans addicionals
pera al col·lectiu d'empleats necessaris per a realitzar una
amb la política de recursos hu¬ primera prova són relativament
mans de l'Ajuntament aplicada fàcils de mobilitzar, si bé cal
des de Formació de Personal. que hi hagi dosis importants de
motivació i que la persona que
ha seguit un programa de for¬
mació tingui el suport dels seus
(*) Extret i adaptat de Xavier superiors.
Mendoza, L'actualitat de la forma¬ 6a. Aquesta és una de les eta¬
ció a les administracions públiques, pes més crítiques de tot el pro¬
Ajuntament de Barcelona, 1989 cés. L'organització ha de pro¬
ESQUEMA DE LA INTERVENCIÓ FORMATIVA
Diagnòstic Programació Avaluació
INCIDÈNCIA
EN EL LLOC
DE TREBALL
Metodologia Cada mòdul formatiu s'es¬ En aquest sentit el nostre mo¬
tructura conjuntament amb del pedagògic atorga molta im¬
i model pedagògic Formació de Personal, els res¬ portància al procés d'aprenen¬
ponsables del col·lectiu a formar tatge i a l'alumne. Creiem que
A partir dels objectius do¬ i els professors. Es dissenya el l'aprenentatge és un procés di¬
cents de cada curs (assimilació paper d'aquests i els mètodes nàmic molt lligat a la pròpia
de conceptes, ús de tècniques pedagògics a utilitzar. A més de experiència, que ha de ser con¬
noves, transformació d'actituds, les sessions magistrals, que trolat en tot moment pel parti¬
etc.), es dissenya un procés d'a¬ acostumen a ser participatives, cipant.
prenentatge que sigui còmode s'utilitza una àmplia gamma de Entenem la formació no com
per als participants i eficient tècniques: treball en equip, anଠa «ensenyar» sinó com a facili¬
per al professorat. lisi de casos, resolució de pro¬ tar l'aprenentatge i el desenvo¬
blemes, «role-playing», visites lupament personal i grupal.
de treball i qüestionaris d'auto-
diagnòstic. En alguns programes
és necessària una determinada Formació de Personal, IMAE,
dedicació i estudi personal al Salut Pública, Guàrdia Urbana,
marge de les hores lectives. Servei d'Extinció d'Incendis i
Els mètodes pedagògics em¬ Salvament, Educació i
prats afavoreixen un ambient Parcs i Jardins
d'aprenentatge que:
- estimula els participants a te¬
nir un paper actiu i a apren¬
dre a partir del seu prisma
personal
- accepta el fet diferencial i fa¬
cilita la confiança dels parti¬
cipants en ells mateixos
- incita a l'intercanvi d'expe¬
riències i coneixements i a la
confrontació de visions dife¬
rents
- impulsa el descobriment i fo¬
D/24 menta l'autoavaluació.
de Barcelona Arxius
=■ t ,
Municipals,
ÍMSTITUTMUNICIPALl'HISTORIA
? •
ARXIU-HEMtROTECÀ-BIBûOlECè viatge al
T desconegut
On van a parar les muntanyes
de paper que produïm? Molts no
tenen cap interès aparent. Però hi
ha qui sap llegir-los amb l'òptica
de la història futura. I els guarda
pacientment en prestatgeries ina¬
cabables.
El magatzem de papers selec¬
cionats, ordenats i conservats és
l'arxiu municipal, un laberint de
notícies i paper on cada dia és
més fàcil trobar ràpidament allò
que es busca.
Gabriel Pernau, periodista del
Diari de Barcelona, ha visitat els
arxius municipals, ha parlat amb
els seus responsables i ha ficat el
cap en les prestatgeries plenes de
documents.
El suport magnètic i l'òptic són el futur
dels arxius.
«El ciutadà ha perdut la por a
entrar en un arxiu i preguntar,
tímidament, si pot treballar-hi.
Els arxius són un lloc de
treball per als grans i petits
investigadors.»
Tenim 33 quilòmetres de documentació.
Si alguna nit d'avorriment un ceptar el càrrec «com un repte na. El fons és immens. D'entre
funcionari municipal tingués la personal, perquè m'hagués estat totes les obres, Alberch destaca
mala idea d'arrenglerar de costat molt més còmode quedar-me on «el llibre verd, un recull dels pri¬
tot el material que es conserva era». Els seus horitzons no sem¬ vilegis que els reis van anar ator¬
als arxius municipals, es trobaria blen delimitats per les gastades gant a Barcelona entre els segles
amb la desagradable sorpresa cobertes de cuir dels llibres. Al- XIII i XVII. Amb un període tan
d'haver de traslladar-se a Grano¬ berch té un sentit de la història ampli, fins i tot es veu l'evolució
llers per posar l'últim llibre. Són, molt més ampli del que tenien de la lletra: de la gòtica a la cur¬
ni més ni menys, que 33 els aquells cronistes oficials que siva actual». El fons municipal
quilòmetres de prestatges que es menjaven el que els donaven els conté 2.500 pergamins que van
conserven en les dotze adreces on «herois» que protagonitzaven les dels segles XI al XVIII: la docu¬
es reparteix tot aquest fons. Lli¬ «gestes» que ells escrivien. Està mentació continuada del Consell
bres, diaris, contractes, escriptu¬ convençut que la història amb de Cent, l'antiga institució de go¬
res, segells, plànols, gràfics, foto¬ majúscules l'escriuen, a parts vern ciutadà, i la gestió adminis¬
grafies, gravacions... El material iguals, els coneguts personatges trativa dels consellers fins al
es compta per milers d'unitats. polítics o militars i la senyora 1714. Per les possibilitats que
Els arxius municipals conserven Maria del carrer. I insisteix: «els ofereix d'estudiar l'evolució
una bona part de la història de la arxius tenen una funció molt im¬ econòmica i demogràfica de Bar¬
ciutat. A les fosques i sovint des¬ portant i el ciutadà ha d'entendre celona, es guarden gelosament les
conegudes sales dels dotze arxius la seva utilitat. Han de ser, fins i dades d'aprovisionament de ce¬
s'amunteguen multitud de petits tot, rendibles políticament». Té reals i de carn a la ciutat, dels
retalls que conformen la història clar quin ha de ser el futur. «El quals l'Ajuntament va tenir el
dels habitants que un dia, ja fa ciutadà ha perdut la por a entrar monopoli fins al segle XIX.
uns quants anys, van decidir ocu¬ en un arxiu i preguntar, tímida¬ No hi falten papers del cadas¬
par unes terres situades entre els ment, si pot treballar-hi. Els ar¬ tre des del 1715, quan el rei Fe¬
rius Besòs i Llobregat. xius són un lloc de treball per als lip V va imposar al principat
A les portes d'entrar en un ex¬ grans i petits investigadors». Es nous tributs en virtut del Decret
haustiu i necessari procés de re¬ manifesta conscient dels proble¬ de Nova Planta. Fins i tot hi han
formes, aquests veritables ma¬ mes que pateixen prop de les 70 registrats els moviments de tro¬
gatzems de records oblidats persones que estan al seu càrrec i pes a les guarnicions de la ciutat.
reben cada any un número crei¬ anuncia molts canvis per als El gremis tenen a Casa l'Ardia¬
xent de visitants. La Casa de pròxims mesos. ca un importantíssim fons d'a¬
l'Ardiaca, per exemple, va ser vi¬ quest moviment corporatiu típi¬
sitada el 1989 per 30.000 estu¬ cament urbà. La legislació, la
diosos. La por col·lectiva al pas¬ Un retrobament amb el passat producció, els controls de quali¬
sat desconegut sembla que, per fi, tat, l'assistència social, benèfica i
queda enrera. Amb un lema que Segurament sense tenir-ne religiosa de, ni més ni menys, 92
bé podria ser «mirar al passat des consciència, els barcelonins aca¬ gremis diferents estan condensats
de l'atalaia que ofereix el pre¬ ben retrobant el seu passat i re¬ aquí. Tots el oficis, feines, pro¬
sent», els responsables dels arxius trobant-se a si mateixos en fessions i col·lectius variats hi
municipals no volen deixar pas¬ aquests viatges al desconegut. Ca¬ són representats: pallers, fusters,
sar aquesta ocasió de pujar al dascú té els seus motius. A l'ar- sombrerers, argenters, velers, pas-
tren de l'actualitat. xiu històric, més conegut per samaners, coralers, retorcedors
«L'obra de l'arxiu és poc apa¬ Casa de l'Ardiaca, els visitants hi de seda, sastres, metges, llogaters
ratosa, no es veu». «És una fun¬ busquen informació per redactar de mules...
ció essencial que ha de realitzar un treball escolar, una tesi de fi L'arxiu històric té també un
un ajuntament, però que es nota de carrera i, els que menys, un notable fons de caràcter privat,
molt poc», afirma Ramon Al¬ llibre. Altres busquen l'origen, on destaca l'arxiu comercial. Lli¬
berch, el cap dels dotze arxius «fins ara desconegut, del meu bres de copiadors de cartes, die¬
municipals de Barcelona. Ramon cognom». taris o diaris de navegació, apor¬
Alberch és un gironí de 38 anys, A la Casa de l'Ardiaca es con¬ ten als estudiosos uns testimonis
que encara no fa sis mesos va ac- serva tota la història de Barcelo- de la vida quotidiana d'incalcula-
«Després de l'estiu, a Casa
l'Ardiaca es començarà un
important procés d'obres.
Respectant tota la part noble de
l'edifici, es reordenarà la fins
ara caòtica i laberíntica
distribució interior.»
La consulta s'informatitza. Aquí es conserven còpies d'escriptures de pisos, o la història de l'arquitectura modernista.
ble valor. També és destacable la tica distribució interior. Distribu¬
documentació personal de perso¬ ció que obligava els funcionaris
natges com Prudenci Bertrana, municipals a pujar i baixar esca¬
Francesc Carreras Candi, Apel·les les a la recerca del materai de¬
Mestres o mossèn Cinto Verda¬ manat. L'actual i insuficient sala
guer, i una part de l'arxiu perso¬ de consulta s'ampliarà. La capa¬
nal d'Ildefons Cerdà, el «pare de citat per arxivar augmentarà tam¬
l'Eixample». bé de forma notòria, amb
l'enderroc de la part més malme¬
sa de l'edifici. En una primera
Diaris i revistes inspecció realitzada fa pocs dies,
Roser Amador i Lluís Domè¬
En l'apartat sobre arxius insti¬ nech, els arquitectes que faran les
tucionals, hi ha fons dels Jocs reformes, han constatat que la
Florals, les Exposicions Univer¬ Casa de l'Ardiaca ha patit moltes
sals del 1888 i el 1929, i de Rଠtransformacions al llarg de la
dio Barcelona -guions i relacions Auques, cartells, catàlegs d'art, seva dilatada història, una de les
d'emissions del període 1925-63-. dibuixos, goigs, fulls religiosos, quals podria, inclús, afectar la fa¬
A la biblioteca, com qui no diu gravats, indianes, mapes, naips, çana que dóna a la Catedral. A
res, es guarden 36.000 obres, re¬ plànols, postals i altres papers en- mitjans de l'any que ve, l'heme¬
partides, a parts similars, entre groguits pel pas del temps con¬ roteca es traslladarà al convent
llibres i opuscles. Amb exemplars formen l'ampli departament. dels Àngels, on els arquitectes
que s'han editat a Barcelona al Més desconegut encara que els Lluís Clotet i Ignacio Paricio ja
llarg del temps. L'hemeroteca no repassais fins ara, al fons de estan dirigint les obres de condi¬
es queda enrera. Els títols de pe¬ història oral hi ha recompilais els cionament.
riodicitat diària de Barcelona testimonis, gravats i els trans¬
emmagatzemats són 347, dels crits, d'alguns barcelonins anò¬
que 57 ja corresponen a la lletra nims que volen afegir algun punt La difícil conservació
«D». De caràcter setmanal, quin¬ i alguna coma a la versió oficial.
zenal, mensual, bimestral, trimes¬ Perquè, com diu el responsable Montserrat Negre, responsable
tral, semestral o anual, es calcula de tots els arxius municipals, la de restauració de la casa, es quei¬
que hi ha unes 10.000 revistes. història oral té tanta «història» xa de l'excessiu ús que es fa dels
De fet, el 70% de les consultes a com l'altra. llibres i dels pocs recursos que es
la sala de lectura de la Casa te¬ I explica: «la gent dóna, molt destinen al seu departament.
nen com a destí l'hemeroteca. sovint, una versió de la història Afirma que el material cada cop
L'arxiu fotogràfic, iniciat el completament contradictòria de està pitjor conservat, perquè els
1924, conserva 250.000 còpies i la que recullen els llibres i els horaris cada vegada són més am¬
negatius que reflecteixen en imat¬ grans tractats». A Casa l'Ardiaca plis i no es dóna l'abast a posar
ges els canvis més recents que quedarà constància dels canvis el material en condicions. De les
han experimentat els carrers bar¬ que està experimentant Barcelo¬ cinc persones que treballen a res¬
celonins i els seus homes. Hi ha na amb motiu dels Jocs Olím¬ tauració, tres no cobren. Són ju¬
un fons de gràfics, mapes i plଠpics, gràcies a un fons oral espe¬ bilats que, per afecció a aquest
nols que tampoc tenen «desperdi- cífic que s'està creant. antic ofici, es passen vuit hores
ci». «Amb molt carinyo», com Premsa, documentació política al dia i cinc dies a la setmana, al
diu Montserrat Negre, la cap de i cinema documental tanquen la tercer pis, «en un local molt
restauració de la casa, es guarden llista de seccions de la Casa de maco però que ningú volia per¬
nombrosos dibuixos i il·lustra¬ l'Ardiaca. què a l'estiu hi fa calor i a l'hi¬
cions originals d'Antoni Gaudí, Després de l'estiu, a Casa l'Ar¬ vern fred». La restauració es fa
pels quals alguna companyia ja¬ diaca es començarà un important per prioritats, explica la conser¬
ponesa amb fal·lera compradora procés d'obres. Respectant tota la vadora, mentre mostra un ma¬
seria capaç d'empenyorar el seu part noble de l'edifici, es reorde¬ nuscrit del segle IX -el més antic
futur en uns quants anys. narà la fins ara caòtica i laberín- de la casa-, signat per Wilfredus,
«El suport magnètic i l'òptic «Al carrer Bisbe Caçador,
són el futur. El primer permet arxivers i documentalistes fan
guardar una capacitat una de les seves tasques més
insospitada d'informació en difícils i nessàries: l'eliminació
molt poc espai. D'aquí a cent del material que es considera
anys, un investigador podrà que mai més serà útil.»
conèixer, per exemple, els noms
de tots els barcelonins
començats amb la lletra "h".»
més conegut per Guifré els Pilós. motiu de la seva visita al número Tot l'interior de l'edifici es refarà
«Aquest altre és el goig més vell 4 del carrer del Bisbe Caçador és de nou per acollir noves instal·la¬
que es coneix, i estava en molt «trobar una còpia de l'escriptura cions modernes. Tot el que no si¬
males condicions», explica Ne¬ del pis dels meus avis, que no sé gui documentació administrativa
gre, i sense deixar de parlar, en¬ on coi la devien amagar». L'arxiu es traslladarà.
senya un pergamí recentment és contemporani, dels segles XIX
acabat que encaixa perfectament i XX «i de visita imprescindible,
en tots i cadascun dels inconta¬ almenys una vegada, per a la ma¬ Arxius de Districte
OBRAS
bles forats i estripades que té el [ OBRA'¡ 6801 joria de ciutadans», assenyala
mil·lenari original. Assenyalant 6 75 i I 8% i Ramon
6 I Alberch. La història del D'àmbit més local, els deu ar¬
un dels pergamins, Ramon Al¬ 6¿OCI modernisme i de l'Eixample es xius de Districte no es ressignen
berch afirma que «els diaris ac¬ conserva en aquests prestatges. a oblidar un passat desvinculat,
tuals haurien de dur una etiqueta Aquí, al carrer Bisbe Caçador, en molts casos, de la Barcelona
que digués: aquest exemplar s'au- arxivers i documentalistes fan annexionista. La major part dels
to-destruirà en deu anys». una de les seves tasques més difí¬ seus fons són de documentació
Tot i que assegura que «sembla cils i necessàries: l'eliminació del vària i conserven un bon paquet
que ara hi ha voluntat de fer més material que es considera que d'acords municipals amb inci¬
coses», Montserrat Negre es jubi¬ Ktftflciíiií mai
RAS més serà útil. Difícil
OB perquè dència al seu àmbit.
OBRAS
larà el pròxim mes de novembre, OBRAS 9501 «mai saps el material que uns Després
7401 d'afirmar que «rara¬
després de 41 anys de servei a la 74*50 9 "$50 anys després podrà fer servei». I ment tenen un local adequat»,
casa. necessari perquè «no donaríem Ramon Alberch assenyala que
Ramon Alberch, que assumeix l'abast a conservar els 1.500 me¬ aquests arxius es potenciaran
les crítiques, apunta alguna de les tres lineals de documentació que com a conseqüència de la volun¬
mesures que es duran a terme. A genera cada any una institució tat descentralitzadora de l'Ajun¬
més de les millores arquitectòni¬ com l'Ajuntament de Barcelona», tament. «Aquest és el gran pro¬
ques es creu necessari aprofundir ENSANCHE explica el cap dels arxius munici¬ jecte que m'he plantejat en
en les possibilitats que ofereixen pals. A tall d'exemple afegeix: «el acceptar el càrrec. Tenen un
les noves tecnologies. «El suport OBRAS OBRAS OBRAS segle passat es va llençar la infor¬ camp molt important a córrer
magnètic i l'òptic són el futur. El mació de les quintes. Avui, les com a focus de dinamització
primer permet guardar una capa¬ OBRAS poques dades que se n'han con¬ històrica i d'ajuda als Districtes
citat insospitada d'informació en servat són molt apreciades pels on pertanyen», afirma.
molt poc espai. D'aquí a cent 3501 metges, ja que gràcies a elles po¬ Tot aquest material, vertader
anys, un investigador podrà co¬ den estudiar l'evolució humana». mirall del que és i el que van ser
nèixer, per exemple, els noms de g 5 50 Per esmenar deficiències passa¬ Barcelona i els barcelonins, s'ha
tots els barcelonins començats des, està previst crear una comis¬ recollit de forma notòria gràcies
amb la lletra «h». «Els investiga¬ de
Uns sió tria i eliminació que deci¬ a les donacions i llegats d'una
s'hi Eraúbici
dors hauran d'acostumar, dirà el futur de cada full arxivat.
OBRAS llarga llista d'institucions i perso¬
perquè no pot ser que tothom L'arxiu es troba actualment natges.
consulti els originals, OBRA:
que es dete¬ immers de ple en reformes que
rioren». s'han d'acabar el 92 i que diri¬ Gabriel Pernau
geix l'arquitecte Rafael García.
L'arxiu administratiu Arxiu Històric
* '
' ' ®
f I»:.. 1 de la ciutat
*
L'arxiu administratiu és una P obras Ra ' 1
* ! 865 i H obras (Casa de l'Ardiaca) Arxiu Administratiu
mica diferent. Aplega cada any I r/oo K 870 ■1
uns 1500 atrafegats visitants amb m m 8rr,í; OBRAS
°bras Adreça: Santa
8801 Llúcia, 1 Bisbe Caçador, 4
motivacions més materials i obli¬ 8¿50 iftl Horaris: 9 a 21 h (9 a 13 dis.) 9 a 14 h (9 a 13 dis.)
gades, que l'arxiu històric. Un fc, 8¿00 Material arxivat: 6.000 metres 10.600 metres
jove, encorbatat, explica, per Director: Manuel Rovira Montserrat Condomines
exemple, mentre espera el seu Empleats: 42 10
torn davant el mostrador, que el
§3 Què
■o en penses
del concursos
38
o interns?
I tu, has concursat? Bernardo Hernández considerant l'equilibrada compo¬
Hem demanat l'opinió sobre els Districte de Sant Martí sició de la Junta de Valoració de
concursos interns a gent que pot la que forma part un membre de¬
donar-la des de diferents punts de Els concursos interns no són signat per la Junta de Personal o
vista. A tots els hem preguntat més que una conseqüència dels pel Comité d'Empresa.
què els semblen aquests concursos drets reconeguts als funcionaris Representen un incentiu per
i com es poden, si cal, millorar. en la Reforma de la Llei de Fun¬ als funcionaris que no tenen el
Les respostes van del blanc al ció Pública. L'objectiu de l'es¬ seu destí subjecte a possibles
negre, passant per tots els matis- mentada llei és el foment de la canvis en la cúpula directiva,
sos del gris. Però, al farcell de promoció interna del funciona- i l'Administració Municipal gau¬
respostes, hi manca la teva. riat. deix de càrrecs directius que,
Tu, de debò, què en penses, dels Ha trigat a aplicar-se, però sig¬ com a mínim, romandran dos
concursos interns? nifica un pas molt important en anys en el seu lloc de treball.
la política de personal. Això genera uns comandaments
L'èxit estarà en funció de l'a¬ més professionals i més entesos,
plicació correcta i objectiva dels la qual cosa és un benefici obvi
criteris de mèrit i capacitat, reco¬ per a una funció pública que
neguts a la Constitució. s'encamina vers els reptes
dels 90.
Helena Serrasolsas
Districte Sant Andreu Fernando Wilhelmi
Registre General
Crec que els concursos interns
són una bona eina per a la pro¬ Com a precepte legal està bé. A
moció del personal. més, hem lluitat perquè sigui
Haurien d'anar dirigits, sobre¬ així. Després, però, s'ha acabat
tot, a afavorir els nivells més bai¬ convertint en un premi per als fi¬
xos i alhora més nombrosos. dels i en un càstig per als qui no
Una experiència interessant ha ho són.
estat el curs de preparació per a Ara, és una mena de fórmula
les oposicions d'administratiu, política en comptes d'una valora¬
que, si s'apliqués en d'altres tipus ció professional.
de promocions internes, donaria El paper del sindicats, en
als aspirants les mateixes oportu¬ aquest tema, tampoc és el més
nitats per accedir-hi. correcte, donat que representen
D'altra banda, s'hauria de tenir només els seus afiliats i no tots
en compte que els processos no els treballadors de l'Ajuntament.
siguin gaire llargs i que, un cop
superades les proves, el nomena¬
ment es faci efectiu immediata¬ Lluís Fontanals
ment. Àrea de Manteniment i Serveis
Els concursos interns són útils
Josep Munt en alguna ocasió. Altres vegades
Serveis Generals Guàrdia Urbana són un tràmit enutjós per les im¬
plicacions personals, i alhora,
Són un sistema de provisió de condicionen la carrera d'un fun¬
llocs de treball d'aplicació obliga¬ cionari al ritme prefixat en eta¬
da, està regulat reglamentària¬ pes de dos anys. En el cas dels
ment i garanteix l'objectivitat en càrrecs directius penso que no
l'adscripció als llocs de treball, són útils.
Eduard Cabús d'unes tasques que ja s'estan de¬ ratge, la motivació i la flexibili¬
Districte Ciutat Vella senvolupant. Aquests concursos, tat. En aquest sentit, crec que el
com a mínim, representen un pas currículum, la redacció d'una
Pel que fa als concursos interns endavant en la recerca d'una memòria breu que il·lustri el grau
per a la cobertura de places de bona solució del problema que de maduresa del projecte del can¬
responsabilitat, representen un planteja la promoció d'un gran didat, així com una entrevista
guany respecte al sistema tradi¬ col·lectiu. personal orientada, han de per¬
cional de la meritocràcia i l'«en- metre que les juntes de valoració
xufisme». I el fet que hi hagi par¬ avaluïn amb objectivitat, i des
ticipació sindical garanteix a Imma Miret d'una perspectiva multidiscipli¬
tothom la transparència en el Districte de Les Corts nar, l'adequació dels candidats.
procediment. Malgrat tot, encara Del rigor i la claredat d'aquest
hi ha aspectes per resoldre, dels Són un bon sistema per a la procés en depèn la legitimació i
quals voldria destacar-ne els se¬ promoció de personal. Permet l'autoritat moral dels qui en sur¬
güents: una major mobilitat dels treballa¬ ten seleccionats.
Cal elaborar molt més els per¬ dors, d'acord amb les seves apti¬
fils. De vegades més que perfils tuds.
semblen fotografies, ja que estan El «però» és que es convoquen Núria Pons
fets a mida d'aquell opositor que concursos per a una plaça que, Junta de Personal
es té en ment per cobrir la plaça. normalment, ja està coberta. Es a
El fet de forçar una persona a dir, ja hi ha algú que hi treballa La provisió mitjançant el siste¬
mantenir-se a la plaça durant un i, per això, sembla difícil que el ma de concurs, en general, supo¬
termini de 2 anys, és quasi il·le¬ resultat pugui ser del tot objectiu. sa un avenç respecte la normati¬
gal, ja que és un fre al dret a la O, si més no, resta possibilitats a va anterior a la Llei de Reforma
promoció personal. També impe¬ les altres persones que hi concur¬ de la Funció Pública, sobretot
deix la solució precoç de possi¬ sen. perquè incrementa les possibili¬
bles errors. D'altra banda, hi ha Cal valorar més la història pro¬ tats de promoció. El sistema em¬
gent que fa molts anys que estava fessional, a nivell pràctic, dels prat actualment per l'Ajuntament
fent la tasca abans de ser nome¬ concursants que no prioritzar el de Barcelona té alguns defectes
nada per a ella. Si, a més, s'hi ha currículum o els mèrits. que s'haurien d'esmenar. En pri¬
d'estar dos anys més, això ja és mer lloc, els barems per a la va¬
massa temps. loració de mèrits haurien de ser
Es triga molt en la signatura de Antoni Plasència més objectius, i aplicables a tots
l'alcaldia i el nomenament del Àrea de Salut Pública els llocs de treball d'una mateixa
càrrec, de tal manera que la per¬ categoria. La burocràcia frena l'a¬
sona seleccionada s'està de 2 a 4 Dins el context general de la gilitat per a la provisió ràpida de
mesos sense cobrar els plusos de promoció en el lloc de treball a la plaça que ha quedat vacant.
la nova feina, malgrat l'estigui Î'Administració, els concursos in¬ D'altra banda, la permanència
fent. terns suposen el mètode més ob¬ obligada per un plaç de dos anys
jectiu i consensuat a fi d'avaluar en el mateix lloc contradiu el
M. Àngels Fernández les capacitats dels candidats per principi de mobilitat. L'antigue-
Oficina del Comissionat del ocupar noves responsabilitats tèc¬ tat està infravalorada.
niques. S'haurien de treure a concurs
Pla Estratègic Això ha d'obligar a la màxima absolutament tots els llocs de tre¬
Des de fa un temps l'Ajunta¬ precisió i exhaustivitat en la fixa¬ ball singularitzats i que es duen a
ment ens està oferint una fórmu¬ ció de criteris de valoració. Crite¬ terme gràcies a nomenaments
la per a la promoció interna: els ris que han d'incloure -en grau sense concurs previ i amb poste¬
concursos interns. Aquests con¬ divers, segons les circumstàncies- rioritat a la llei 7/85, cosa que
cursos permeten una certa mobi¬ els coneixements tècnics, l'expe¬ hem reclamat moltes vegades.
litat dins la mateixa categoria. En riència en tasques similars i la —2
alguns casos, guanyar el concurs capacitat d'organització i gestió.
només significa el reconeixement Però també, la capacitat de lide- 27
M. Àngels Alonso
Àrea d'Informació
Són molt interessants a nivell
teòric. A la pràctica tenen avan¬
tatges i inconvenients. En el capí¬
tol dels avantatges hi posaria el
fet que el personal pot accedir a
un lloc de treball més adient al
seu perfil professional. D'altra
banda permet, també, obtenir la
sortida d'alguns departaments
sense que el cap t'autoritzi.
En el capítol d'inconvenients,
el fet que, normalment, costa
molt substituir la plaça que ocu¬
pava el guanyador d'un concurs.
També he dir que, en moltes oca¬
sions es creen frustracions, donat
que qui ocupa una plaça que surt
a concurs no acompleix, en molts
casos, els requisits demanats per
optar-hi.
Oriol Morillo
Districte Sant Martí
En principi és el millor sistema
de promoció interna i, a diferèn¬
cia de la lliure designació, reu¬
neix les garanties d'objectivitat i
Anna Homs Enric Llarch publicitat.
Districte Sants-Montjuïc Àrea d'Economia i Empreses Cal destacar, també, la inter¬
venció que en aquest procedi¬
Em semblen una bona cosa, tot No tinc experiència personal ni ment té la representació sindical
i que no estic massa informada del Departament d'Estudis sobre dels treballadors, com una garan¬
del tema. Tanmateix el que no el tema. Crec tanmateix que, teò¬ tia més.
em sembla gaire clar dels concur¬ ricament, és un bon sistema per Les dues úniques objeccions
sos interns són les bases per a instrumentar la promoció dels són: la manca d'agilitat del pro¬
concursar. No s'exigeix un temari tècnics de la casa, perquè tothom cés, especialment des que es pro¬
concret, sinó que depèn molt més se senti el més a gust possible dueix la vacant per qualsevol cir¬
del currículum professional i dels en el seu lloc de treball i per cumstància (aprovació d'un nou
mèrits, és a dir, l'experiència en evitar que ningú hi quedi retin¬ organigrama, trasllat per haver
un tema professional determinat, gut contra la seva voluntat. Des¬ guanyat un altre concurs, jubila¬
per la qual cosa molta gent ja prés, com totes les coses, caldria ció, etc.), fins que se celebra i es
queda exclosa de bon principi. veure'n l'aplicació pràctica i con¬ resol el concurs, la qual cosa pro¬
He de dir, a favor dels concur¬ creta en cada cas, tant pel que fa voca situacions d'interinitat que
sos interns, que són un bon siste¬ als trasllats com als criteris d'a¬ poden causar problemes de difícil
ma per a la mobilitat professio¬ valuació de mèrits dels concur¬ resolució. L'altra objecció és que
nal dins l'administració. sants. resta per veure com s'articularà i
es desenvoluparà, a la pràctica,
l'expedient contradictori per tal
de remoure d'una plaça o d'un
lloc de comandament al qual s'hi
ha accedit mitjançant concurs.
Dionisio Ortiz
Serveis de Personal
Em manifesto clarament a fa¬
vor del concurs com a sistema de
provisió de llocs de treball singu-
laritzats. Afavoreix el desenvolu¬
pament de la carrera professio¬
nal, tendeix a la professionalitza-
ció de la Funció Pública i resulta
més democràtic i participatiu que
el sistema de Lliure Designació.
El model adoptat pel nostre
Ajuntament possibilita la selecció
de candidats més idonis a partir
de l'avaluació dels mèrits i com¬
petències necessàries en cada lloc
de treball.
Les deficiències detectades a la
pràctica obeeixen, al meu parer,
a la fase de transició d'una cultu¬
ra organitzativa més autocràtica
a un sistema que concep l'eficà¬
cia en la gestió amb el desenvolu¬
pament de la promoció dels seus
treballadors. El model és bo, en¬
cara que perfectible.
Tenim confiança en el sistema Un altre tema que em preocu¬ valoració d'aquests mèrits, d'a¬
de concurs? pa és el del català. Per concursar cord amb barems específics per a
has de saber-lo molt bé. Jo l'en¬ cada convocatòria, i la seva con¬
tenc i el parlo, però no l'escric i creció en l'atorgament, d'una
Aurèlia Fernández això, hores d'ara, és indispensa¬ puntuació a cadascun dels candi¬
Districte Horta-Guinardó ble. dats -basada en situacions profes¬
sionals referenciades amb infor¬
Em sembla que esta bé, això mes freds, més que no en la
dels concursos. Penso, però, que Isaac Gutiérrez trajectòria professional i perso¬
per als qui hem passat els qua¬ Districte Sarria-Sant Gervasi nal- introdueix una component
ranta, i no hem rebut la formació subjectiva, agreujada pel desco¬
adequada, ens resulta difícil su¬ És inqüestionable la necessitat neixement personal i directe i,
perar el tipus de proves que es de disposar d'un sistema de se¬ sobretot, per la dificultat de
demanen. Seria millor valorar lecció i promoció del personal quantificar la voluntat de dur a
l'experiència i la trajectòria de que permeti l'accés dels funcio¬ terme la feina encomanada.
cada persona en concret, més que naris a llocs de treball que, real¬ Seria interessant fer un segui¬
no posar un examen massa com¬ ment, els pertanyen per capacitat, ment acurat de la trajectòria la¬
plicat. preparació i esforç quotidià. La boral dels funcionaris.
Els mesos passen volant i les Tindrem Passeig Banyar-se a
notícies es succeeixen amb una
velocitat frenètica. Però La MU¬ Marítim Barcelona
NICIPAL, especialment ara que
ja és estiu i les amanides són més Serà difícil, però tindrem Pas¬ Les platges de la Barceloneta,
desitjades, us continua oferint l'a¬ seig Marítim a la Barceloneta el Bogatell, Sant sebastià, la Mar¬
manida diversa d'allò que passa a abans del 92. Serà necessari, bella i la Nova Marbella tenen el
la ciutat de Barcelona, i on l'A¬ però, restaurar de la manera més nivell B de la Comunitat Euro¬
juntament hi té alguna cosa a veu¬ natural possible la costa i regene¬ pea. Això suposa que estan fran¬
re. Moltes vegades n'és l'impulsor. rar les platges. Després vindrà el cament bé. Però encara tenen al¬
I, amb la voluntat de ser pesats, passeig. I serà un passeig sense gun problema d'aigües residuals.
us demanem que ens envieu totes cotxes, estarà al mateix nivell En aquestes platges cada dia es
aquelles notes i informacions que dels altres carrers de la Barcelo¬ recullen les deixalles que els ba¬
penseu que poden enriquir aquesta neta i disposarà de tres places. nyistes hi deixen i, ben sovint, es
amanida fresca de temporada També esperem que s'hi instal·lin neteja la sorra amb el mètode
alguns restaurants. d'oxigenació mecànica. La zona
està coberta per la central depu¬
radora del Besòs. S'hi ha fet, per
El Pla Estratègic a aquest estiu, àrees de jocs in¬
fantils i passos per a minusvàlids.
es consolida Si et banyes, el mar de Barcelona
espera llepar la teva pell!
L'Alcalde de la ciutat ha pre¬
sentat, darrerament, el Pla Estra¬
tègic, Econòmic i Social, del que Lectors
han informat el President de la que ens
Generalitat, el President del Go¬ diuen coses
vern i al rei Joan Carles. El Pla
Estratègic s'ha convertit, accele- Gràcies a tots els qui han con¬
radament, en el marc de treball i testat la petita enquesta. Gràcies,
referència que la Ciutat Orga¬ d'una manera especial, als qui
nitzada i l'Ajuntament volen po¬ ens l'han criticada. I també als
sar en pràctica per a una ciutat qui ens han fet arribar algun esti¬
significativa a Europa. I cal que rabot. Gràcies perquè la gent que
ho sàpiguen totes les institucions fem, mes a mes, La MUNICI¬
de l'estat perquè hi col·laborin. PAL, volem fer una revista que
expliqui coses de l'Ajuntament.
Que parli d'allò que fem. Dels
projectes que tirem endavant. És
clar que a alguns els agradaria
que parléssim d'allò que no fem i
d'allò altre que no funciona mas¬
sa bé. Pensem, però, que la críti¬
ca oberta ha marcat els números
que ja hem fet. I continuarem
amb ella.
30
Parcs S jardin s: 90
Cerimònies L'orquestra sona! La Barcelona verda
olímpiques Ha aparegut, ja, el programa Barcelona té una superfície
de l'Orquestra Ciutat de Barcelo¬ ajardinada de 4,3 milions de me¬
Els dos grups empresarials, na per a la temporada 1990-91. tres quadrats. D'aquests, un mi¬
Ovídeo-Bigas Luna i Bassat- És un programa molt variat i ple lió correspon a arbusts, 845.000
Sport-Sporting han decidit pre¬ de sonoritats d'èpoques i estils metres a gespa, 576.426 a sota-
sentar una única proposta de ce¬ diferents. Per als qui esteu inte¬ bosc, 64.042 a cactus i 24.571
rimònies d'obertura i cloenda ressats en els abonaments, penseu metres quadrats a flors. Tenim
olímpiques que sumin els dos que teniu temps fins mitjans se¬ 125.000 arbres plantats en zones
elements més positius d'ambdós tembre. També es venen locali¬ verdes i 119.984 pels carrers. Sa¬
projectes: la innovació i la tradi¬ tats per telèfon i hi ha preus es¬ ber-ho, ara que pica la calor, re¬
ció olímpica. La proposta preveu pecials per a estudiants i per als fresca una mica l'ambient.
que s'utilitzin diferents punts de Amics de la Música.
la ciutat, units per la televisió.
Les cerimònies olímpiques, es
preveu que les vegin 3.500 mi¬ Guia de l'estudiant Les 24.000. Un punt
lions de persones i tindran un i final negociat
cost aproximat de 2.700 milions A tots els qui esteu en contacte
de pessetes. L'entrada per a la ce¬ amb estudiants, us anirà d'allò És conegut per tothom, però
rimònia inaugural valdrà al vol¬ més bé aquesta nova Guia que es continua essent notícia: el perso¬
tant de les 25.000 pessetes. Les centra en l'orientació professio¬ nal de l'Ajuntament cobrarà una
entrades per als esports, però, os¬ nal i laboral d'aquells joves que paga extra especial de 24.000
cil·laran entre les 1.000 i les dubten, van una mica despistats pessetes abans del 30 de setembre.
1.700 pessetes. o volen saber més sobre allò a Amb aquest acord, signat el 5
què es volen dedicar. És útil, de juny, es van tancar les nego¬
també, per a pares i professors. ciacions entre representants de
Participació en la l'Ajuntament i de les centrals
UGT i
Carta CC.OO., com a derivació
Municipal Guia pràctica de les
per que s'han anat celebrant
entorn la «Plataforma Sindical
Barcelona necessita més auto¬ tramitar expedients Prioritària», i que es troben, a
nomia per respirar, més compe¬ hores d'ara, pendents de la signa¬
tències per aprofitar les seves Sota aquesta denominació s'ha tura final.
possibilitats, més recursos per editat una guia que pretén facili¬ L'acord sobre la paga tanca ex¬
servir els ciutadans. Tot això ho tar a l'organització municipal pressament, segons hem llegit al
explica el fulletó que edita -nú¬ una eina de treball que permeti mateix text, l'estira-i-arronsa so¬
mero 2- la Carta Municipal, on normalitzar el contingut docu¬ bre el «deute social», que l'Ajun¬
s'informa sobre dels òrgans de mental dels expedients adminis¬ tament sempre ha negat que exis¬
participació per a l'elaboració de tratius i reflectir els procediments tís en el nostre cas, i que els
la Carta: el Consell Consultiu de seguits en la seva confecció, mit¬ sindicats havien invocat repetida¬
la Carta Municipal, la Comissió jançant la concreció dels circuits ment.
d'Alcaldes i la Comissió Assesso¬ corresponents. La guia està adre¬
ra Técnico- jurídica. També es çada als gestors dels expedients i
preveu convocar a consulta les als nivells auxiliars dels òrgans
entitats ciutadanes més represen¬ de govern. És, val a dir, molt fà¬
tatives. La voluntat municipal és cil de consultar.
que la Carta sigui debatuda i ac¬
ceptada, àmpliament, per tota
la ciutat, cultural, social i eco¬
nòmica.
31
Benestar Social a les Estudiants Seminari d'economia
Grans Ciutats en pràctiques urbana
La Federació Espanyola de Per tal d'impulsar i norma¬ S'està organitzant un seminari
Municipis i Províncies i l'Ajunta¬ litzar la realització d'estades de sobre economia urbana que té
ment han organitzat, aquest ju¬ pràctiques per a estudiants i com a finalitat obrir un fòrum de
liol, unes jornades sobre Benestar postgraduats, s'han establert uns debat que permeti la comunica¬
Social a les Grans Ciutats que criteris reguladors. ció entre els diversos professio¬
volen recollir la procupació dels Una primera experiència inte¬ nals de l'economia urbana que
governs locals de les ciutats per ressant, derivada d'aquest esforç treballen a l'Ajuntament fent fei¬
examinar els problemes que plan¬ de racionalització, s'ha materia¬ nes d'anàlisi i avaluació. Es trac¬
teja la planificació i la gestió dels litzat en un conveni amb la taran temes com l'economia, la
serveis que poden i han de con¬ U.A.B., a través del qual estu¬ cultura, l'ecologia urbana i la
tribuir al benestar social. Al ma¬ diants del Master en Gestió Pú¬ qualitat de vida.
teix temps es vol analitzar el pa¬ blica estan realitzant estades sota
per específic d'aquests governs i la tutoria de tècnics municipals.
la col·laboració entre Administra¬ Se'ls han encomanat les tasques
cions Locals, centrals i Comuni¬ següents: memòria 1989 de les Casaques Roges per
tats Autònomes per organitzar, empreses i institucions munici¬ la Rambla
efectivament, la solidaritat social, pals; col·laboració amb els Ser¬
i el benestar de les ciutats del veis Jurídics; i l'anàlisi de l'orga¬ Per la Rambla, el barri gòtic i
nostre país... nització i gestió de Serveis el Passeig de Gràcia, han apare¬
Personals de l'Eixample (amb su¬ gut, amb l'arribada de l'estiu, els
Catàleg de compres port tècnic de l'Àrea d'Organitza¬ informadors del Patronat de Tu¬
ció). risme.
El Servei Tècnic Administratiu A mitjans de juny es van reu¬
de Compres ha editat, amb una nir, al Centre de Formació de
imatge externa molt agradable i A l'Espanya Indus¬ Personal, els 28 informadors per
una profunda remodelació inter¬ preparar la seva sortida al carrer.
na, un nou catàleg de compres trial, gastronomia Van rebre classes sobre l'oferta
que facilita extraordinàriament la turística, fent pràctiques amb les
presa de decisions sobre el pro¬ El parc de l'Espanya Industrial guies d'informació, reflexionant
ducte que es necessita. El catàleg és molt agradable i sol sortir sobre el tracte amb el públic i
homogenitza la imatge corporati¬ sempre a les fotos de la nova fent el turista per Barcelona, en¬
va i racionalitza la despesa. Amb Barcelona. Sembla, però, que es quadrant-la des dels seus objec¬
el catàleg al davant, comprar allò pot utilitzar més. Per això, el tius fotogràfics.
que es necessita és molt més fàcil. Districte Sants-Montjuïc ha tin¬ Canviar els papers, encara que
gut la bona idea de projectar-hi només sigui per uns dies, i posar-
una colla d'establiments de copes se a fer el turista per a després
i manduca. Us imagineu prendre entrendre's millor, ha estat una
una copa des de les balconades de les experiències més valorades
dels fars de Peña Ganchegui? per aquest col·lectiu, que també
Aviat serà possible. es fa càrrec de l'autobús 100, d'i¬
tineraris turístics i de les oficines
d'informació de la Plaça Sant
Jaume i del Palau de la Virreina.
32
Els turistes que ens Mostra de Turisme
visiten per a joves
Necessitem, urgentment, l'aero¬ Per a tots aquells joves, o no
port nou, que augmentin les pla- • tan joves, que es volen muntar
ces hoteleres i que la Fira de Bar¬ les vacances viatgeres, o viure la
celona s'ampliï. Necessitem, en seva pròpia aventura, s'ha obert
definitva, més infrastructura tu¬ la 7a Mostra de Turisme Juvenil.
rística. Perquè el sector turístic En aquest espai es pot trobar tota
creix. I creix, bàsicament, en visi¬ la informació per realitzar tota
tants que vénen a la ciutat per mena de viatges, així com l'asses¬
motius professionals. La majoria sorament de tècnics de turisme o
dels qui vénen, ho fan per afers de viatges avesats a córrer aven¬
comercials, alguns per fer, sim¬ tures per tot el món. Els joves te¬
plement, turisme, d'altres vénen nen aquí la resposta a les pregun¬
a fires o fan de Barcelona una tes que ens formulen abans de
etapa del seu viatge. Els qui ens sortir de casa: existeixen llocs ba¬
visiten puntuen amb un notable rats per dormir?...Hi ha un tren o
l'oferta cultural, la qualitat hote¬ un autobús que em porti d'aquí
lera i l'amabilitat ciutadana. Do¬ cap a allà?...Quins descomptes
nen un aprovat a la seguretat se'm fan com a jove?... On podré
ciutadana. I un suspens a la pol menjar per un preu econòmic?...-
lució ambiental i al nivell de so¬ Quins tràmits cal fer? La Mostra
rolls. Els agrada molt visitar el s'ha obert local i Qui ho endevina, premi!
en un nou, a la Comencem el nostre concurs «A la re¬
Barri Gòtic, les Rambles, la Sa¬ planta baixa, a la cantonada Fe¬ cerca de la dependència perduda». És molt
grada Família i Montjuïc. I gas¬ rran/Avinyó. faci! però cal conèixer els racons i raco-
ten, els homes de negocis, nets del nostre
una Ajuntament.
Si
mitjana de 16.000 diଠidentifiques -i avui és molt senzill-
pessetes aquesles dues fotografies, posa la resposta
ries. Rambla dins d'un sobre i ens la
per a fas arribar ràpida¬
ment. Als primers cinquanta encertants els
Benzina sense plom Sant Andreu regalarem una entrada per al concert
d'òpera del gran Pavarotti.
Ja l'has identificat?
L'Ajuntament ha demanat que Una aspiració veïnal sorgida al
el preu de la benzina sense plom llunyà 1969, pren forma al Con¬ Nota: No val la modernitat del fax
s'iguali, mínim, amb el de sell del Districte de Sant Andreu: ni el
com a telèfon.
la súper. També vol que s'agilitzi tots els partits polítics estan d'a¬
el procés de tramitació de llicèn¬ cord en prolongar la Rambla fins
cies per a assortidors i que s'esta¬ l'Avinguda de la Meridiana, res¬
bleixin bonificacions fiscals per a pectant el projecte de passeig
aquelles gasolineres que instal·lin central. Després de vint anys de
assortidors de benzina sense cotxes, els de Sant Andreu poden
plom. Inclús s'està disposat a tornar a passejar per la Rambla
subvencionar-les, perquè cal re¬ que va destruir l'alcalde Porcioles.
duir dràsticament el nivell de S
contaminació de la ciutat. Així
que ja ho sabeu! Si voleu descon¬
taminar, ompliu de benzina
ecològica el dipòsit del cotxe.
33
Paraules entrellaçades Problema número 3
1 per Tísner
9 10 11 12 13 14
Per a les vacances tenim alguns sug¬
geriments. Els qui us dediqueu a l'eco¬
nomia i a l'advocacia necessiteu, segu¬
rament, una mica de moreria que us
recordi que la vida també és plaer. Els
qui us dediqueu al treball social, obli-
deu-vos dels problemes i llanceu-vos a
la placidesa d'un balneari o d'una
platja deserta amb palmera i xiringui-
to de peixet fregit. Els qui feu de regi¬
dors i coordinadors a la casa, us reco¬
manem que us guardeu de les serps
d'estiu. Als sindicalistes , relax i vita¬ Travesseres: boles. Jo hi plantaria una a. Se¬
mines per afrontar la campanya elec¬ 1. Molière el va retratar magis¬ guida, és clar, d'una hac. 3. Pro¬
toral de la tardor. A les senyores que tralment en «El malalt imagina¬ nominal invertit. Hi va una sen¬
tenen l'Ajuntament com una patena, ri». 2. Fa el seu fet enroscant-se. sible e. El tècnic te'n fa una a la
els recomanem la inactivitat total. Als Bèsties de
jubilats, alliberar-se dels néts. Als de càrrega invertides. 3. boca i una altra a la cartera. 4.
A mi, pronominal. Antigament Us hauríeu
cultura els recomanem abstenir-se de equivocat si pensà¬
la Biennal de Venècia. Als d'Urbanis¬ et deixava reconèixer a certa dis¬ veu que ja no es podia deteriorar
me, els Alps o la Selva Negra. Als del tància un sacerdot. Fa molta rଠmés. Et fa l'ullet des de l'apara¬
Zoo. anar a veure les feres amansides bia haver de llançar el darrer dor de la pastisseria. Vostra Sen¬
de Wall Street. Als qui us passeu tot el que et queda. 4. Ciutat belga yoria. 5. En química, nom genè¬
dia en això de la informàtica, Disney- fronterera amb Holanda, Ale¬ ric dels àcids de Bronsted.
làndia. I, a tots. us desitgem que tro¬ manya i el Gran Ducat de Lu¬ Antiga ciutat caldea. La seva
beu el llibre que busqueu, l'amor que xemburg. Poseu-hi una i, si no missió consisteix a obstruir. 6.
necessiteu, la fresca que perseguiu i el us sap greu. Ara estaria bé una a. Poseu-hi una discreta ce. I una
relax més total, voluptuós i plaent. Parlar a llarga distància. 5. Un sí ena ben taujana, pobrissona. Sap
L'equip de La Municipal us desitja invertit? deu ser un no, oi? Té molt bé què vol dir la pressió
unes bones vacances! un pas allò que se'n diu majes¬ ambiental. El cor em diu que
tuós, que feia bavejar Hitler. una i. 7. Relatiu a la duresa. Hi
Contracció involuntària i
Per molts persis¬ va una ela tota sencera. Ho té tot
anys! tent d'un múscul o d'un grup per a volar. 8. Caiguda de petits
Continuem muscular. 6. Brindares. Tracta¬ cristalls. Punt cardinal. Filera.
desitjant-ho als llunàtics
del mes de juliol, inevitables Càncer. ment ennoblidor. El mateix us 9. Comunicaràs, manifestaràs.
Avancem la nostra felicitació als dic. 7. Abreviatura d'un estat Ram de flors capgirat. Cansat de
primers nascuts sota el signe de Leo nord-americà. Darrer badall mala manera. 10. Estrany de
del mes de juliol. I, també, als qui do¬ d'un riu. S'oposa a tot. 8. Rígids, debò. Poseu-hi una pe sense cap
minen absolutament el mes d'agost. garratibats, enravenais. Tracta¬ mena de contemplació. Nota de
Aquest és el signe que ha estat l'encert ment ennoblidor que no és el la redacció. Tria, es decideix. 11.
del zodíac. Són radiants, brillants i es¬ d'ara fa una estona sinó l'altre. El cor de la tieta quan travessa la
pontanis. No hem d'oblidar que han Detesta el dinar de Nadal. 9. riera. Illa filipina vista des del
nascut dominats per la súper-estrella: Alleujar la malatia a l'inrevés. sud. Dues erres i no dic tres
el Sol. Tenen vocació de líders i els Pèssim indret per jugar-hi a fut¬ perquè no hi caben, que sinó...
seus col·laboradors els adoren. El bol. 10. Ho deixa net i pelat com 12. Garrepes. Facis la teva case¬
demà no existeix per a ells, l'avui ho el
és palmell, venint de l'est. Bisbe ta. Fa cara de be petit. 13. Fe¬
tot. De vegades, la intuïció els falla cundes en fets
i, llavors, poden incórrer valora¬ urgellenc canonitzat. Riu de adversos, en des¬
en
cions equivocades. A canvi, són Txecoslovàquia, afluent de l'El¬ gràcies. Nota musical. 14. Ja les
no
ressentits ni rancuniosos. Trobem Leo ba. 11. Hi va una discreta pe. dúiem en els gens.
en totes les professions, perquè no te¬ Gos. Donar. Arbre de les ulmà-
nen una vocació definida. La seva vo¬ cies. Principi d'acord. 12. Bòvid Solució:
cació és complir els objectius que que habita les altes muntanyes
s'han proposat. tibetanes. Dit de corcoll. Poseu-
En qüestions amoroses, no baixeu la hi, ben entès que si us plau, una
guàrdia. Si trobeu un Leo us orga¬ xeix. I ara, una simple e. 13.
nitzarà completament la vida, per Caldria que acollíssiu plens de
sempre. bona voluntat la idea d'una a.
Són, i han estat Leo: Napoleó, Ma¬ Va arribar, se't va instal·lar a
ria Aurèlia Capmany, Mussolini, Cin¬ casa i ja mai més no te'l podràs
ta Llorens, Jaume Alsina, la princesa treure del damunt. Meridionals.
Margarita d'Anglaterra, Enric Truñó, 14. Acull amb els
Guillem Sánchez, Henry Ford, Lídia braços oberts.
Aparicio, Walter Scott, Lolo Ibern,
Jaume Noufuentes, Joana Agudo, Perpendiculars:
Joan Torres i Santiago Caussignac. 1. Tractament medicinal la ma¬
tèria prima del qual no la pots
adquirir a la farmàcia. 2. Mitges
FESTIVAL D'ESTIU DE BARCELONA ^
28JUNY-5AGOST
dels funcionaris,
tècnics i polítics
de Barcelona
I tu, ¿què en penses de
La MUNICIPAL?
¿Podries definir amb
tres paraules La MUNI¬
CIPAL?
¿Què és el que més t'ha
agradat d'aquest tercer
número?
¿I el que menys?
¿Quins temes t'agrada¬
rien que tractéssim?
¿Tens algun suggeriment
per a una nova secció?
Envia'ns la teva opinió
a La MUNICIPAL de
funcionaris, tècnics i po¬
litics. Ajuntament de Barcelona