primavera-estiu 2004
_dossier
Obert per vacances
.entrevista
Alfredo Morales
Conseller delegat de B:SM
Lamunicipal
EDITA REDACCIÓ DISTRICTES 1 SECTORS FOTOGRAFIA
Ajuntament de Barcelona. Silvia Gavina (Ciutat Vella), Isabel Pagès Luis Clúa, Josep Maria Contel, Rafael Escudé,
Direcció de Comunicació Corporativa (Eixample), Anna Xuclà (Sants-Montjuïc), Fòrum Barcelona 2004 / Agustí Argelich,
i Qualitat Gemma Gàlvez (Les Corts), Teresa Gàmez Fòrum Barcelona 2004/Xavi M. Miró,
(Sarrià-Sant-Gervasi), Isabel Deniel (Gràcia), Antonio Lajusticia.
CONSELL D'EDICIONS 1 PUBLICACIONS Jordi Domingo (Horta-Guinardó), Rosa Farga
Assumpta Escarp, Vladimir de Semir, (Nou Barris), Carme Herrero (Sant Andreu), EDICIÓ 1 IMPRESSIÓ
Enric Casas, Mario Giménez, Ferran Martorell (Sant Marti), Alfons Hurtado Imatge i Producció Editorial.
Joan-Antón Benach, Oriol Balaguer, (Recursos Humans). Exp. 20040254
Francesc Navarro, Marta Continente, Dipòsit legal: B.14.742-1990
José Perez Freijo, Antoni Puig DISSENY GRÀFIC
Estudi Carme Vives DISTRIBUCIÓ
DIRECCIÓ M. Àngels Alonso
Francesc Navarro MAQUETACIÓ
Beatriz González ADMINISTRACIÓ
SOTS-DIRECCIÓ Imatge i Producció Editorial
Joan Àngel Frigola DISSENY WEB Pg. Zona Franca 60, 08038 Barcelona
Elisenda Bonet Telèfon 93 402 31 31 - Fax 93 402 30 85
REDACCIÓ http:// www.bcn.es/publicacions
Felicia Esquinas, Carme Anfosso,
COORDINACIÓ 1 EDICIÓ WEB bcnrevistes@mail.bcn.es
Daniel Romaní Miquel Navarro
CORRECCIÓ TEXTOS
FOTOGRAFIA COBERTA La Municipal s'imprimeix amb paper reciclat
Toni Homs
Antonio Lajusticia Cyclus print de 90 grs. de Torras Papel
Lamunicipal
primavera-estiu 2004 72
16
_entrevista
Alfredo Morales, conseller
delegat de B:SM
0BmpU VACANCES
21
dossier
42
_Balanç de l'Any Europeu de
les Persones amb Discapacitat
Amb motiu de l'Any Europeu de
les Persones amb Discapacitat
van organitzar-se a Barcelona,
l'any 2003, nombrosos actes que
van apropar a la ciutadania la
problemàtica específica de la
inserció i la participació de les
persones amb discapacitat.
_La biblioteca general de
l'Ajuntament, una porta
oberta al coneixement
La biblioteca general de l'Ajun
tament, nascuda el 1983, espe¬
cialitzada en temà¬
tica legislativa i
municipal, ofereix
la possibilitat d'ac¬
cedir a molta més
informació que la
que contenen els
seus llibres.
46
_breus
50
_gent de la Casa Gran
Merche Barreneche
Coordinadora de l'Institut
Municipal de Persones amb
Disminució
que fem?
14
_EI fons de pensions inicia una
nova etapa
Ajuntament de Barcelona, Fons
de Pensions, inicia una nova
etapa no mancada de reptes.
Obert per vacances
L'Ajuntament de Barcelona no
fa vacances. La ciutat no s'atura i
hi ha molts serveis que cal conti¬
nuar prestant, tot i que en dis¬
minueix la demanda. Els torns
dels seus prop de 9.000 treballa¬
dors asseguren que l'Ajunta¬
ment funcioni a l'estiu. Què
implica treballar a l'estiu? Qui¬
nes especificitats tenen les feines
a l'Ajuntament a l'estiu respecte
la resta de l'any? Com es garan¬
teix el servei als qui es queden a
la ciutat i als qui la visiten?
33
_EI llibre, gran
de l'any 2005
protagonista
Barcelona cele¬
brarà el 2005 la
seva vocació i
tradició editorial,
literària i lectora.
I ho farà sense
estar-se de res.
37
_Amb segell de qualitat
El 1999, es van obtenir les pri¬
meres certificacions ISO de l'A¬
juntament de Barcelona. Des
de llavors, s'han certificat dis¬
set serveis i d'altres es troben
ja en tràmit de fer-ho.
què fem
Nou Barris
El teatre, eina de participació social a la zona nord
Des de principis d'any, la zona
nord de Nou Barris disposa d'una
nova eina per a la participació
ciutadana a través del teatre.
L'Espai de Participació Teatral,
una iniciativa dels serveis socials
de la zona i del Centre Cívic Zona
Nord, utilitza la tècnica teatral
per promoure la participació dels
veïns i veïnes de la zona, estimu¬
lar la seva iniciativa i la presenta¬
ció deies propostes dels veïns i
veïnes del barri i conèixer millor
les seves inquietuds i condicions
de vida.
L'equip responsable del pro¬
jecte creu fermament en la inno¬
vació dins l'àmbit dels serveis
socials, en la universalitat dels
serveis i en el treball comunitari
articulat al voltant d'aspectes
diversos com l'educació, la comu¬
nicació, el respecte i la responsa¬
bilitat per tal de promoure els
processos de canvi, tant dels indi¬
vidus com de la comunitat. D'al¬
tra banda, el Centre Cívic Zona
Nord està especialitzat en teatre,
una eina molt útil per mostrar les
emocions i els conflictes perso¬
nals i descobrir les pròpies poten¬
cialitats.
Aprofitant aquestes dues
oportunitats, l'Espai de Participa¬
ció Teatral aprofita aquestes
dues oportunitats i es converteix
en un projecte pioner que combi¬
na dos tipus d'objectius. Pel que
fa a la creació artística, es pretén
crear una o més accions teatrals a
través de la participació ciutada¬
na intergeneracional i intercultu¬
ral que parteixin de la investiga¬
ció sobre la vida quotidiana per
tractar de millorar-la. Respecte
als serveis socials d'atenció pri¬
mària, el projecte té com a objec¬
tius conèixer la població des de
l'òptica de les potencialitats i no
des de les mancances, millorar la
imatge i la relació que té el cen¬
tre de serveis socials amb els
veïns i les entitats del territori,
conèixer situacions que normal¬
ment no arriben als serveis
socials, intervenir de manera pre¬
ventiva amb la detecció de les
problemàtiques susceptibles d'in¬
tervenció social, oferir un espai
normalitzador als usuaris del ser¬
vei, millorar l'autoestima de les
persones que hi participen i mos¬
trar altres maneres de comuni¬
car-se entre les persones.
El teatre és una eina de parti¬
cipació social molt interessant, ja
que permet afrontar en un clima
distès tota mena de conflictes i
desigs. Aquesta proposta facilita
el diàleg entre persones de dife¬
rents edats, condicions socioeco-
nòmiques i orígens í fa possible
que coneguin realitats amb les
quals no estan en contacte habi¬
tualment i puguin mirar de millo-
rar-les junts. D'altra banda, la
participació a través d'aquest
projecte en la vida cultural de la
zona potencia la integració de
les persones immigrades, a les
quals la resta de ciutadans i ciu¬
tadanes poden començar a veure
com a participants actius i capa¬
ços d'enriquir la seva cultura.
Al projecte, hi participen gai¬
rebé cinquanta persones que
pertanyen bàsicament als tres
barris de la zona nord del distric¬
te (Ciutat Meridiana, Torre Baró i
Vallbona), tot constituint un
grup teatral heterogeni on es
troben representats totes les
edats, sexes i condicions socials es
troben representats.
Rosa Farga
4 Lamunicipal
Ciutat Vella
Sensibilització mediambiental a les escoles
Sensibilitzar els infants i adolescents respecte de la
necessitat de tenir cura del medi ambient urbà és
una doble aposta de futur. En primer lloc, perquè és
molt important educar des de la infància i, de l'altra,
perquè els nens poden ser uns bons transmissors de
coneixements cap a la gent gran que els envolta,
especialment cap a la seva família.
Amb aquesta premissa, el Grup Ecologista del
Nucli Antic de Barcelona, amb el suport del Districte
de Ciutat Vella, es va plantejar ja fa temps endegar
una campanya de sensibilització adreçada als esco¬
lars i centrada en la reutilització i el reciclatge de les
deixalles.
La primera experiència es va desenvolupar l'any
2001 al CEIP Cervantes, i va consistir en una sèrie de
tallers que eren complementats amb una petita
explicació (adaptada a l'edat de cada grup escolar)
sobre les deixalles, el reciclatge i els sistemes de trac¬
tament dels residus.
Com a conseqüència de l'èxit d'aquesta experièn¬
cia inicial, les activitats de sensibilització es van
estendre a altres centres escolars. Així, doncs, durant
el curs 2002-2003 hi van participar més de 150 alum¬
nes, i el curs 2003-2004 ja han estat prop de 200 nois
i noies entre 4 i 13 anys els que han format part dels
tallers d'educació mediambiental.
L'objectiu principal que es pretén aconseguir amb
la realització d'aquestes activitats és sensibilitzar els
alumnes respecte a les deixalles, per tal que puguin
adquirir pautes de comportament respectuoses amb
el medi ambient. Es vol conscienciar els escolars
sobre la importància i necessitat de gestionar correc¬
tament els residus, d'acord amb el criteri de les "3
R": reduir, reutilitzar i reciclar.
Els objectius específics són que els infants cone¬
guin les diferents problemàtiques mediambientals
existents, causades principalment per l'actuació de
l'home. També es pretén que els nens reflexionin
sobre la importància de tenir un comportament res¬
pectuós amb el medi ambient, i orientin la seva acti¬
tud cap a aquest comportament. Per exemple, se'ls
consciència perquè desenvolupin l'hàbit de no aban¬
donar les deixalles fora dels contenidors.
Tots aquests objectius es desenvolupen a través
d'activitats ludicoeducatives, de manera que els nens
s'ho passin bé durant la realització dels tallers, sem¬
pre amb la complicitat
de l'equip docent de
les escoles. La motiva¬
ció és un element
indispensable perquè
els ciutadans i ciutada¬
nes de demà prenguin
consciència del seu
paper en la construc¬
ció d'un futur més sos¬
tenible per als barris
de la nostra ciutat.
Paral·lelament, es
porta a terme el pro¬
jecte "Juga net!", que
es defineix sota el lema "Cal tenir el cor verd" i que
es desenvolupa al Raval i al Gòtic. La seva finalitat és
que els joves ciutadans i ciutadanes d'aquests barris
prenguin consciència que la millor manera que els
espais comuns siguin nets és no embrutar-los, alhora
que per tenir una ciutat més sostenible cal reduir la
quantitat de residus.
El treball inicial de les escoles participants es fa a
l'aula, a través d'una sèrie d'activitats de classe que
fomenten actituds i comportaments que incideixen
en la millora del manteniment de la ciutat. Els esco¬
lars també fan tallers sobre sostenibilitat, reciclatge i
reutilització de materials. La proposta central del
projecte és la celebració d'una jornada lúdica i edu¬
cativa al carrer. Durant aquesta jornada, es fan
tallers i es poden observar les diferents màquines i
utillatges que es fan servir en la neteja de la ciutat.
El projecte és impulsat per l'Associació de Veïns i
Veïnes de Ponent, el Grup Ecologista del Nucli Antic
de Barcelona-GENAB, el Centre Cívic Drassanes, el
Centre Cívic Pati Llimona i el Centre de Recursos
Pedagògics de Ciutat Vella, amb la col·laboració del
Centre de Recursos Barcelona Sostenible i el suport
del Districte de Ciutat Vella.
Silvia Gaviña
72 2004 5
Horta-Guinardó
Impuls a dues noves iniciatives ecològiques
porta
els medicaments
fora d'ús
a la farmàcia
La Divisió de Serveis Personals
del Districte d'Horta-Guinar-
dó du a terme, d'acord als
compromisos de l'Agenda 21,
una tasca de difusió de recur¬
sos mediambientals i d'a¬
quells hàbits que signifiquen
un funcionament més soste¬
nible de la ciutat. En aquest
sentit, l'Administració no tan
sols aplica criteris mediam¬
bientals a les seves actua¬
cions, sinó que també implica
en el civisme i la corresponsa-
bilitat ecològica els ciutadans
i ciutadanes.
Des de mitjan octubre de
2003 posa a disposició de les
escoles i entitats del districte
una cuina solar en préstec
per a festes o celebracions,
amb l'objectiu de difondre
l'ús de les energies renova¬
bles. Els alumnes de 5è i 6è
del CEIP Els Pins van muntar-
la per primer cop el novem¬
bre de 2003.
La cuina pesa 12,5 kg, té
l'aspecte d'una antena para¬
bòlica metàl·lica d'1,20 m de diàmetre. És fàcil d'usar i orientada al
sol en un dia assolellat permet cuinar en temps similars als d'una
cuina convencional.
Els centres escolars poden fer la demanda directament al Distric¬
te o al Centre de Recursos Pedagògics. Les entitats i associacions ha
de fer la petició a través del Districte. El transport va a càrrec de
qui fa la demanda en tots els casos.
Una altra iniciativa ha estat fer una col·lecció de set imants de
nevera amb consells de bones pràctiques mediambientals, cíviques
i de salut, agrupats per categories d'actuació. La difusió dels 4.500
exemplars de cada imant es fa a través de les escoles de primària.
D'aquesta manera, els nens i nenes s'impliquen i s'eduquen en el
respecte al medi ambient tot seguint uns senzills consells aplicables
al dia a dia de la llar familiar.
neteja...
evita generar soroll
Ajuntament de Barcelona Districte d'Horta-Guinardò
: utiitza la dutxa en
3IQU3 I loc * 13 bany"»J posa reductors de cabal
enerqia »duuesO usa la cisterna del
wàter amb botó de doble
descàrrega
no Oris oli ni tòxics
pels desguassos
no usis la rentadora ni
el rentaplats mig buits,
espera a omplir-los
manté faire condicionat o
la calefacció entorn als 20°
usa bombetes de baix
consum
utiitza el transport públic
4lb Ajuntiment d» Barcelona Districte d'Horts-GuinardO
amb detergents liquids
biodegradables
amb productes a base
d'àcid acétic, carbonats
i perborats
amb productes
ecològics evita els
fosfats, clorats (lieixiu)
i tensioactius o
els desguassos obturais
amb aigua bulint
amb bicarbonat
l'acer inoxidable i
les banyeres
amb aigua amb vinagre
porta el gos al "ptpjean"
i evita deixar
els seus residus a terra
Ajuntament de Barcelona Districte d'Horta-Guinardó
residus
separa selectivament
les deixates, evita
tirar-ho tot
al mateix contenidor
per a les deixates
especials utiitza
el punt verd del
districte, de barri
o mòbil
utilitza el servei
de recollida de
voluminosos,
truca al 010 i evita
deixar-los al carrer
Ajuntamant d« Barcelona Districte d'Horta-Guinardó
animals
i plantes
posa plantes
mediterrànies
als balcons
evita l'ús
d'insecticides,
per » les plagues
de les plantes;
utHitza remeis
casolans: alcohol
de cremar, aigua
i sabó-
no compris mai
animals exòtics
no abandonis
mai cap tipus
d'animal
Ajuntament de Barcelona Districte d'Horta-Guinardó
Jordi Domingo
6 Lamunicipal
Sant Andreu
Les Golfes de Can Fabra
La tercera planta del
Centre Cultural Can
Fabra acull, fruit
d'un conveni de
col·laboració entre
l'Institut de Cultura
de Barcelona-Ajunta-
ment de Barcelona, el Districte de Sant Andreu i l'As¬
sociació d'Actors i Directors Professionals de Catalun¬
ya (AADPC), el projecte Les Golfes de Can
Fabra-Factoria d'Arts Escèniques, una porta oberta a
mil tres-cents metres quadrats dedicats al teatre.
Aquest projecte neix amb la clara voluntat de ser
el motor d'una altra manera de donar resposta a les
necessitats de renovació de les arts escèniques. De
fet, possibilita la creació, l'experimentació i la forma¬
ció dels professionals d'aquest ram cultural sense
haver d'estar subjectes a les exigències i la pressió del
mercat, alliberament que fomenta la innovació, el
risc i l'exploració de nous llenguatges.
Per a la difusió de les seves activitats, Les Golfes
de Can Fabra-Factoria d'Arts Escèniques publica tri¬
mestralment un tríptic informatiu amb totes les acti¬
vitats que impulsa el centre artístic, on a més d'in¬
cloure el tipus d'activitat s'inclouen també les
sessions obertes per tal que tothom que hi estigui
interessat pugui veure l'activitat que s'hi fa.
Per a la programació d'aquestes activitats,
l'AADPC ha signat protocols de col·laboració amb
l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalu¬
nya (APDC) i amb l'Associació d'Escenògrafs de Cata¬
lunya (Ad'EC), i manté converses també amb altres
associacions amb objectius afins als proposats per Les
Golfes de Can Fabra-Factoria d'Arts Escèniques. El
servei de Les Golfes de Can Fabra-Factoria d'Arts
Escèniques es concreta a través del desplegament de
quatre línies d'actuació bàsiques:
1. Oferir eines (espais, infraestructures i equips tèc¬
nics) adequades a la creació.
2. Produir activitats formatives i debats a l'entorn de
l'escena contemporània.
B. Generar dinàmiques per a la trobada i interrelació
entre els agents del sector de les arts escèniques,
tant a nivell local com internacional.
4. Comunicar, assessorar i interconnectar les noves
experiències en xarxa.
imiHiu ii'Airrs
Programació Setembre 2004:
Estada de creació
Bestial... Futuro Inmediato és un projecte on s'utilitzen
llenguatges de comunicació que giren al voltant la dansa,
el gest, la mímica, l'audiovisual, el món...
A càrrec de: Sara García
Objectiu Realitzar una investigació corporal a partir de la
peça Bestial... Futuro Inmediato.
Dates: Del 7 de setembre a l'I de octubre.
Sessions obertes: Entrenament matinal i classes obertes
els dies 7, 19, 21 i 28 de 10:00 a 11:30 h. adreçades a per¬
sones interessades en el treball del cos.
Organitza: AADPC (Associació d'Actors i Directors Profes¬
sionals de Catalunya).
Estada de creació
Acció 7 7 és un taller de creació amb un grup de perfor¬
mers que viatgen í giren al voltant de múltiples pregun¬
tes relacionades amb el cos.
A càrrec de: Carme Torrent i Constanza Brncic.
Objectiu: Crear una peça que s'articula en una sèrie d'on¬
ze performances basada en jocs d'improvisació.
Dates: Del 6 de setembre al 29 de desembre.
Sessions obertes: 17 de setembre, 15 de octubre, 5 i 19 de
novembre, 17 de desembre a les 19:30 h.
Organitza: APDC (Associació de Professionals de la Dansa
de Catalunya).
Estada de creació
El perro bajo la piel aprofundeix en els nostres instints
bàsics, en els més espontanis, que arriben sense pensar,
quan no som conscients de ser observats. Aquí radica la
secreta premissa, fluctuant sempre entre veure i semblar,
entre mirar i veure. Com un mirall.
A càrrec de: Helena Lizari.
Objectiu: Crear l'espectacle El perro bajo la piel.
Dates: Del 6 de setembre al 29 d'octubre.
Sessió oberta: 29 d'octubre a les 20:00 h.
Organitza: APDC (Associació de Professionals de la Dansa
de Catalunya).
Estada de creació
Pressupost 0 en un projecte teatral sobre el tema de la
pobresa, fragmentat en petites escenes que invoquen
diferents aspectes d'aquesta realitat.
A càrrec de: Factoria Paparote teatre.
Objectiu: Crear l'espectacle Pressupost 0.
Dates: Del 6 de setembre al 18 de novembre.
Sessió oberta: 21 d'octubre a les 19:30 h.
Organitza: AADPC (Associació d'Actors i Directors Profes¬
sionals de Catalunya).
Esther Bueno
72 2004 7
Sants-Montjuïc
20è Aniversari de Cotxeres-Casinet
20 anys de cogestió: la societat civil i l'administració
municipal, de la mà en els serveis a la comunitat i a
les entitats.
Cotxeres - Casinet constitueixen el referent més
important en el camp de la gestió cultural dels
barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta durant els
darrers vint anys. Els centres cívics han conviscut
harmònicament amb el conjunt del teixit social del
territori i hi han tingut lloc les principals activitats
d'aquestes organitzacions, així com d'altres de la
ciutat i del país.
Cotxeres - Casinet és un projecte que va néixer
de la voluntat de l'Ajuntament de Barcelona, Dis¬
tricte de Sants - Montjuïc i del Secretariat d'Enti¬
tats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i s'ha carac¬
teritzat pel fet de basar-se en la participació
ciutadana, cosa que li ha permès d'encaixar amb la
base social del territori en la proposta, disseny, pro¬
ducció i avaluació de les activitats desenvolupades.
Ara, quan ja es compleixen vint anys de la seva
obertura, i deu des de l'inici de la cogestió, pretenem
aplegar la pluralitat de les activitats realitzades i de
les que es continuen realitzant al llarg de
tot un any en què combinarem el record a
la vida quotidiana del centre amb diversos
actes les característiques dels quals s'expli¬
quen a continuació.
Una excepcional i singular exposició
de fotografies de Mikel Alonso va marcar
l'inici dels actes de celebració. Sota el
nom "20 anys de pebrots!", van seguint
els actes que s'ha previst dur a terme en
el transcurs del 2004.
Aquest any hi haurà una sèrie d'activi¬
tats per celebrar aquest aniversari tan
especial. Van començar el dia 27 d'abril,
amb la inaguració de l'exposició Erotisme
i gastronomia de Mikel Alonso, recone¬
gut fotògraf basc que il·lustra amb les
seves fotografies els llibres del conegut
cuiner Karlos Arguiñano. L'autor investi¬
ga en els aliments la seva relació amb l'e¬
rotisme i aconsegueix un perfecte equili¬
bri d'aquestes figures naturals i la nostra
imaginació. L'exposició es va poder veure
a les Cotxeres de Sants fins al dia 15 de
maig.
El dissabte 12 de juny, al parc de l'Es¬
panya Industrial hi va haver l'acte central
de celebració d'aquest 20è aniversari.
Departament de Comunicació i Qualitat
8 Lamunicipal
Sant Martí
Jornada de reflexió a Sant Martí
Durant el mes de febrer, en un
hotel situat a la zona de Diago¬
nal Mar, diferents treballadors i
treballadores dels diversos depar¬
taments del Districte de Sant
Martí ens vam reunir durant tot
el dia per parlar dels nous com¬
promisos i objectius a desenvolu¬
par durant aquest mandat. La Ini¬
ciativa, impulsada des de la
responsabilitat política i gerencial
del Districte, tenia com a objectiu
principal ser un espai per a la
reflexió, el debat i l'intercanvi
d'experiències i projectes.
La jornada es va Iniciar amb
una breu introducció del gerent
del Districte, qui es va encarregar
de presentar el desenvolupament
i l'ordre de les intervencions, i
una xerrada del regidor, el qual
va oferir els objectius del Pla d'Ac¬
tuació del Districte de Sant Martí i
els grans temes que impulsarà l'A¬
juntament de Barcelona durant
aquesta legislatura. A continua¬
ció, seguint l'ordre previst, cada
responsable de departament va
anar exposant a tots els partici¬
pants les tasques més importants
que desenvolupa, els objectius i
projectes que s'ha marcat execu¬
tar. Al final de cada intervenció, i
sobre els temes plantejats, es van
obrir els corresponents torns de
debat, reflexió i intercanvi entre
tots els participants.
Els pressupost I les Inversions,
el marc jurídic i els òrgans de
govern, l'actuació dels serveis tèc¬
nics, la seguretat, la comunicació,
els serveis a les persones i els
grans objectius municipals per a
aquesta legislatura van ser, a
grans trets, els temes que es van
tractar durant aquesta Jornada
de Reflexió celebrada pels treba¬
lladors i treballadores del Distric¬
te de Sant Martí on, a més del
treball, també hi va haver temps
per fer una foto de família amb
tots els participants.
A la Jornada de Reflexió del
Districte de Sant Martí hi van
assistir el regidor, el gerent, la
consellera tècnica, representants
del departaments d'Administra¬
ció, de Comunicació i Qualitat, de
la Guàrdia Urbana, dels Serveis
Tècnics, de la Secretaria Tecnico-
jurídica, dels Serveis Personals i el
Secretari de Prevenció del Distric¬
te de Sant Martí.
Departament de Comunicació
i Qualitat
72 2004 9
Gràcia
Segona publicació d'Itineraris dels barris de Gràcia
El districte de Gràcia ja compta amb una publicació
de la col·lecció Itineraris dedicada als barris de la
Salut, Vallcarca, Penitents, el Coll i el Camp d'en
Grassot. Anteriorment ja s'havia publicat un volum
dedicat a la Vila de Gràcia. En aquest nou exemplar
hi trobem un recorregut pels elements històrics,
urbanístics i socioeconomics del districte que ens
permet gaudir del patrimoni monumental i ens
ajuda a estimar i preservar aquesta herència.
A més a més, hi trobem un mapa de la ciutat i un
plànol del districte on s'han situat els diversos
punts dels itineraris proposats.
Dins l'itinerari de la Salut hi trobem noms com
Antoni Maria Morera, Francesc Berenguer i Mes¬
tres, la família Sanllehy, Sixte Illescas i Mirosa, Euse¬
bi Güell i Antoni Gaudí. El santuari dedicat a la
Mare de Déu de la Salut dóna nom al barri.
-v'
|.:s
itineraris
Gràcia
la Salm, Valirarea, oi Call.
Penitents, i el Camp d'en Grassot
S <m» «RM Bgff
A més a més hi ha la masia Can Tusquets, utilitzada
com a residència benèfica d'infants, el Santuari
Sant Josep de la Muntanya, Can Xipreret el Club de
Tennis de la Salut, la Casa Vilaró o Casa Vaixell, l'e¬
difici d'habitatges plurifamiliar, o "La Casa de
Ferro", i el Parc Güell.
Al barri de Vallcarca descobrim l'església de la
Mare de Déu de Gràcia, el viaducte de Vallcarca,
la Casa Comas d'Argemir, la masia Can Sert conver¬
tida en la Residència geriàtrica refugi d'obreres, la
torre de Sant Jordi, l'aqüeducte de can Turull, el
passatge Isabel i l'escola La Farigola de Vallcarca.
Els vestigis més antics del barri del Coll els tro¬
bem amb l'església romànica de Santa Maria de la
Fontrúbia, del segle xv. Can Mora, actualment uti¬
litzada com a residència geriàtrica, data del 1750
i ens recorda el passat agrícola. La Casa Josepa i
Peix, convertida en l'alberg de Mare de Déu de
Montserrat, va ser encarregada a l'arquitecte Juli
Mariné l'any 1906. Josep Martorell i David Mackay
van dissenyar el Parc de la Creueta del Coll aprofi¬
tant els penya-segats de la pedrera emmirallant un
llac artificial que a l'estiu s'utilitza com a piscina
pública.
L'origen del nom del barri de Penitents el tro¬
bem en uns ermitans que es van establir en aquest
indret cap a l'any 1860. El pas del Viacrucis de Mos¬
sèn Cinto Verdaguer dins la Clínica Solàrium ens
recorda l'antic convent d'aquests ermitans.
Al carrer Ticià, número 16, hi podem trobar una
placa dedicada a Rubén Darío, que va residir al
barri durant l'any 1914.
L'escultura d'Anselm Clavé i la font d'Flèrcules,
les podem trobar al barri del Camp d'en Grassot, al
passeig de Sant Joan. Al mateix barri, els claretians
van entrar al Convent Nou l'any 1859. L'anomena¬
ren Casa Missió i entre 1995-1998 va ser enderrocat
per construir l'església i el col·legi de Sant Antoni
Maria Claret. L'antiga fàbrica la Sedeta, ara escola i
centre cívic, i els edificis plurifamiliars del carrer Ba¬
nyoles, de decoració modernista, del passeig de
Sant Joan/Indústria i passeig de Sant Joan/Còrsega
d'estètica noucentista, i la fàbrica Elizalde, formen
part també de l'itinerari d'aquest barri.
Sònia Sánchez
1 0 Lamunicipal
Sarrià-Sant Gervasi
Descobreix els racons literaris de Sarrià-Sant Gervasi
Un dels aspectes més singulars de
Sarrià-Sant Gervasi és l'important
llegat literari de què gaudeix i
que és resultat, en bona part, de
ser un lloc on han viscut i treba¬
llat un important nombre de per¬
sonalitats destacades del món de
les lletres.
A fi de conservar i difondre
aquest caràcter cultural del dis¬
tricte, no fa gaire s'ha creat la
Xarxa del Patrimoni Literari de
Sarrià-Sant Gervasi, la qual
compta entre els seus membres
diverses entitats, fundacions i
també familiars d'escriptors vin¬
culats amb aquest districte. Amb
les diverses iniciatives endegades
es vol donar a conèixer la riquesa
cultural del nostre districte acos¬
tant-nos als espais físics en els
quals van néixer i viure els escrip¬
tors o bé trobaren inspiració per
a la seva creativitat.
La Xarxa del Patrimoni Literari
està formada pel Districte de
Sarrià-Sant Gervasi, la Biblioteca
de Catalunya (a través de l'Arxiu
Joan Maragall) i el Museu d'Histò¬
ria de la Ciutat (a través del
Museu-Casa Verdaguer). També
participen en aquest projecte
altres entitats com són la Fundació
Brossa i la Fundació J. V. Foix, i
també familiars de diversos escrip¬
tors vinculats al districte: Nerina
Bacin, Asun Carandell, Carme
Colomer, Ana Díaz-Plaja, Conchita
Díaz-Plaja, Pilar Gelafell-Valverde,
Júlia Goytisolo i Anna Llarch.
Els itineraris literaris
La primera iniciativa de la Xarxa
de Patrimoni Literari ha estat la
creació d'una pàgina web que,
amb el nom d'Itineraris Literaris,
podeu consultar des de la pàgina
del Districte www.bcn.es/sarria-
santgervasi o bé directament a
través de www.bcn.es/itinerarisli-
teraris/ i on ens convida a fer un
recorregut per diversos espais
físics de Sarrià i Sant Gervasi
estretament lligats a la trajectò¬
ria vital i literària de diferents
escriptors.
Per posar un exemple, l'itine¬
rari dedicat a Joan Brossa ens
acosta, entre d'altres indrets, al
carrer Wagner, lloc on va néixer;
a la travessera de Gràcia-carrer
Balmes, on tenia el seu estudi de
treball, o també a la plaça Moli¬
na, que va ser l'escenari de les
reunions amb altres membres del
grup cultural Dau al Set i on avui
figura una placa commemorativa
que recorda aquestes trobades
que van tenir lloc fa més de 50
anys. Les altres figures literàries
que podem trobar en aquesta
web són: José M. Valverde, Gui¬
llermo Díaz-Plaja, Jacint Verda¬
guer, J.V. Foix, Joan Maragall,
Joan Llarch, Jaume Pla i José
Agustín Goytisolo. Aquests itine¬
raris literaris també inclouen una
selecció de textos dels autors,
alguns dels quals fan referència
específica a indrets emblemàtics
del districte.
Es tracta, doncs, d'una interes¬
sant iniciativa cultural que per¬
metrà conèixer de més a prop la
vessant inspiradora de Sarrià-
Sant Gervasi en molts d'aquests
autors, al mateix temps que ens
descobreix el llegat literari, els
costums i part de la història del
nostre districte.
Teresa Gámez i Garcia
L'Eixample
El camp de la Pau i el districte de l'Eixample
El Fòrum va néixer com una referència mundial a
favor de la pau, la convivència i el diàleg, i el Camp
de la Pau n'és un dar exemple.
El Districte de l'Eixample, sempre sensible a expe¬
rimentar i aprendre trets propis d'altres cultures i a
emprendre accions encaminades a favor de la pau i
el diàleg, va decidir també participar al Camp de la
Pau, una escola internacional d'estiu per a joves de
16 ciutats del món que gaudeixen de les activitats
del Fòrum.
El Camp de la Pau acull, en períodes de dues set¬
manes, 1200 nens i nenes de les ciutats de Sarajevo,
Isfahan (Iran), Delhi, Xangai, l'Flavana, Montevideo,
Alger, Maputo (Moçambic), Santo André (Brasil),
Bristol (G. Bretanya), Capetown (Sud-àfrica) i algu¬
nes comunitats autònomes d'Espanya, en un campa¬
ment que s'ha preparat al Parc de la Pau, al costat
del recinte del Fòrum.
Aquest campament, en el qual els joves s'allotgen
en cases prefabricades, s'organitza en petites esta¬
des de deu dies. En total són nou torns de joves que
es fan entre el 27 de maig i el 22 de setembre. Tots
aquests grups de joves poden sentir parlar fins a
tretze idiomes i participar d'un munt d'activitats per
escoltar i fer sentir la seva veu. Aquest programa
d'activitats dels nens i nenes participants és organit¬
zat pels tècnics del Fòrum i l'ONG Save the Children.
50 alumnes de 6è de primària del CEIP Joan Miró
del Districte de l'Eixample, juntament amb altres
escoles de Barcelona, van participar en l'intercanvi
amb els nois i noies residents al Camp de la Pau.
Aquests nens i nenes, a més de fer d'amfitrions a un
grup de 37 nens i nenes del Camp de la Pau el dia 9
de juny, van acompanyar-los a la visita de la seva
escola, on compartiren jocs i experiències. El dia 18
de juny, van ser els nois i noies del Camp de la Pau
els qui van fer d'amfitrions als alumnes del CEIP Joan
Miró, i van organitzar una festa de comiat.
L'escola Joan Miró, i en concret els alumnes de
6è, van ser escollits per participar en aquest progra¬
ma d'activitats pel fet que el proper curs escolar
estaran inscrits en l'IES Ernest Lluch. Aquest institut,
juntament amb l'IES Balmes i l'IES Fort Pius, fa temps
que col·labora en el projecte d'agermanament entre
el districte de l'Eixample i el de Novo Sarajevo.
Aquest projecte d'agermanament entre el Distric¬
te de l'Eixample i el municipi de Novo Sarajevo es
basa en aspectes relacionats amb l'educació en
valors i el fet de promoure actituds solidàries d'àm¬
bit internacional que generin pràctiques aplicables a
tots els àmbits de la seva vida. L'IES Ernest Lluch, l'IES
Balmes i l'IES Fort Pius del Districte de l'Eixample
estan portant a terme aquest programa amb l'objec-
tiu de donar a conèixer als seus alumnes la realitat
dels nois i noies de Novo Sarajevo des d'una òptica
quotidiana i realista. Accions com una exposició en
la qual es presentaven un seguit d'imatges i testimo¬
niatges de ciutadans de Sarajevo i d'un e-magazin
virtual a internet són les eines emprades per crear
espais de discussió i d'intercanvi d'informació que
permeten estrènyer els vincles d'amistat i col·labora¬
ció entre les dues comunitats. Un Fòrum en petit
creat a tres instituts de l'Eixample.
Imma Aguilar
1 2 Lamunicipal
Les Corts
L'Escola Súnion, el Districte de Les Corts i el Fòrum 2004
Gemma Gàlvez
El 2004 es recordarà sempre com l'any del Fòrum. L'Es¬
cola Súnion, amb la col·laboració del districte, va ini¬
ciar el darrer trimestre del 2003 un projecte anomenat
"Cap al Fòrum" amb l'objectiu de convidar tot el barri
a participar en un procés d'informació, de debat i de
reflexió entorn als tres eixos del Fòrum: Per la pau, per
un desenvolupament sostenible i en favor de la diver¬
sitat cultural.
Durant el mes de novembre, els alumnes, professors
i gent del barri van dedicar una setmana a la pau, amb
xerrades d'Arcadi Oliveres, sobre la guerra, de Joan
Roura sobre Orient Mitjà; amb en Ramon Pujolà i amb
l'Armand Figueres es va realitzar una presentació artis-
ticohistòrica del Guernica; també amb col·laboració de
tothom es va construir un "mural de la pau", es van
projectar documentals i van prendre consciència de
fets i situacions a través de les exposicions cedides per
la fundació per la pau, Oxfam i Justícia i Pau.
En ple 2004, i durant la primera setmana del mes
de febrer van dedicar una setmana a treballar "per un
desenvolupament sostenible". En Francesc Mauri,
home del temps de TV3 i de Catalunya Ràdio, va fer
una conferència sota el nom Veritats i mentides res¬
pecte del canvi climàtic, l'Imma Mayol, tercera tinent
d'alcalde i presidenta de la comissió de sostenibilitat i
ecologia urbana de l'Ajuntament de Barcelona, va ofe¬
rir una conferència sobre: Les Ciutats cap a la sosteni¬
bilitat i el senyor Tono Albareda, president de la fede¬
ració catalana d'ONG's va fer una exposició sobre les
relacions Nord-sud. La setmana va finalitzar amb una
passejada amb bicicleta, en favor d'una mobilitat sos¬
tenible, des de l'escola fins a les instal·lacions del
Fòrum.
Per finalitzar aquest projecte, la primera setmana
de maig, la van dedicar "en favor de la diversitat cul¬
tural". Novament, tot el barri va estar convidat a
sumar-se al que hauria de ser una festa de convivència,
amb música, xerrades, poesia, gastronomia, debats...
Aquest projecte va néixer amb la voluntat de sensi¬
bilitzar i alhora potenciar la reflexió entorn dels tres
eixos plantejats pel Fòrum. Darrera de totes les activi¬
tats programades l'escola ha volgut transmetre un mis¬
satge d'esperança: un altre món és possible.
72 2004 1 3
El fons de pensions
inicia una nova etapa
L'any 1997 es posà en marxa el pla de pensions del siste¬
ma d'ocupació per al personal de l'Ajuntament de Bar¬
celona. Aquest pla, a més d'una dotació inicial, es nodria
d'unes dotacions ordinàries de caràcter anual pactades
en els successius acords de condicions laborals, de les
aportacions obligatòries dels seus partícips i de les apor¬
tacions voluntàries que consideressin oportunes.
Els canvis en l'organització municipal durant
aquest llarg període, amb personal transferit
als diferents organismes autònoms o ja con¬
tractat directament, provocà la necessitat de la
implantació de plans de pensions en aquestes
empreses municipals i organismes. En aquests
moments, a part del pla inicial de l'Ajunta¬
ment, conformen Ajuntament de Barcelona,
Fons de Pensions, els plans de l'Institut Munici¬
pal d'Educació, l'Institut de Cultura, l'Institut
Municipal d'Informàtica, l'Institut Municipal
d'Hisenda, l'Agència de Salut Pública, l'Institut
Municipal d'Urbanisme, l'Institut Municipal del
Paisatge Urbà, l'Institut Municipal de Persones
amb Disminució, l'Institut Municipal de Mer¬
cats, el Patronat Municipal de l'Habitatge, Pro-
Eixample, S.A. i, l'últim a incorporar-s'hi, el
Consorci de Biblioteques de Barcelona
Al final de l'any 2002, després d'uns anys de
bona gestió, la inestabilitat geopolítica i la
sobrevaloració de la borsa van frenar el creixe¬
ment econòmic i van marcar una situació bai¬
xista dels mercats financers. Tots aquests fac¬
tors van provocar, davant la demanda creixent
dels partícips, la proposta, per als diferents
plans que configuren el fons de pensions, de
l'obertura d'un procés per a la substitució de
l'entitat gestora.
Per fer efectiu aquest canvi, la Comissió de
control del fons tenia dues opcions: la mobilit¬
zació dels comptes de posició dels diferents
plans a un altre fons de pensions gestionat per
14 Lamunicipal
una altra entitat; o la substitució
de les entitats gestora i diposità¬
ria mantenint el mateix fons.
La primera, més ràpida però
molt costosa en termes econò¬
mics. La segona, en canvi, llarga i
complexa, però amb un cost
mínim per al patrimoni del fons.
La Comissió va optar per aquesta
segona opció i el mes de juny de
l'any passat es va obrir, a través
d'un anunci a la premsa, un perí¬
ode de presentació d'ofertes per
a la gestió del fons.
Després d'una rigorosa valora¬
ció de les ofertes presentades,
bona part amb propostes molt
avantatjoses, l'experiència acredi¬
tada en la gestió de fons de
pensions va fer
decantar, el mes
de novembre, la majoria dels
membres de la Comissió a favor
de l'oferta presentada pel Banc
de Bilbao Vizcaya Argentaria, S.A.
La nova gestora es troba en
disposició d'operar amb els partí¬
cips dels diferents plans a la seva
xarxa d'oficines des de primers
de maig.
Així, doncs, Ajuntament de
Barcelona, Fons de Pensions, ini¬
cia una nova etapa no mancada
de reptes, fruit d'unes comissions
de control consolidades i amb
experiència al llarg de la
vida dels plans; de l'esta¬
bilitat i continuïtat del
fons, amb la
seva referència en els successius
acords de condicions laborals i la
presentació de candidatures uni¬
tàries per les diferents centrals
sindicals; i de l'experiència acre¬
ditada al mercat per la nova enti¬
tat gestora, que ens pot garantir
a priori uns resultats econòmics
d'acord amb els objectius del
fons.
Direcció de Recursos Humans
entrevista
text Felicia Esquinas
Alfredo Morales. Què tenen en comú
la xarxa d'aparcaments municipals, el
Zoo de Barcelona, el Palau Sant Jordi,
l'Estació d'Autobusos Barcelona Nord
i el Parc d'Atraccions Tibidabo? Doncs
que tots són serveis i infraestructures
que gestiona l'empresa Barcelona de
Serveis Municipals (B:SM). Al seu cap¬
davant, Alfredo Morales, conseller
delegat i director general. Morales ha
traslladat a B:SM tota l'experiència
acumulada els onze anys que va pilo¬
tar la Societat Municipal d'Aparca¬
ments i Serveis (SMASSA): una cultura
d'empresa orientada a oferir un servei
de qualitat. Un any després de la seva
creació, B:SM ja ha començat a inte¬
ressar ajuntaments de tot Espanya.
Quina diferència hi ha entre una empresa
municipal com ara B:SM i una empresa
privada?
Una empresa és pública o privada en fun¬
ció de l'origen del seu capital. Nosaltres
som una empresa pública perquè el nostre
capital és públic. Però les regles de joc són
les mateixes. És més, les regles són més
dures per a l'empresa pública perquè
nosaltres, per exemple, hem de ser més
transparents que una empresa privada i
tenim més auditories. A part d'això, l'única
diferència és que el nostre objectiu no és
exclusivament maximitzar els beneficis,
sinó donar un servei de qualitat, amb un
ull posat en el ciutadà. L'accionista de B:SM
és l'Ajuntament de Barcelona, però en el
fons són els ciutadans, perquè els diners
són seus. De manera que el client de B:SM
és també el nostre accionista, i això ens fa
ser més atents amb ell. Aquesta sensibilitat
de cara al ciutadà és el que diferencia una
empresa pública d'una privada.
I els serveis que presta B:SM són serveis
públics?
A veure, són serveis prestats a la ciutat,
però no tots són allò que s'entén per
serveis públics. Tu què entens per serveis
públics?
És una cosa que li volia preguntar.
Ah! És que una cosa és el nom, que evi¬
dentment són serveis prestats per una
empresa municipal i per tant són serveis
municipals. Però no tots són serveis muni¬
cipals en el sentit de ser un servei públic.
Per exemple, els serveis funeraris són un
servei públic o no? Hi ha un element bàsic
que sí que ho és, però un altre el pot ofe¬
rir una empresa privada. El Tibidabo i el
Parc Zoològic no són un servei públic,
claríssimament. L'aparcament, podem
entendre que és un servei públic, encara
que a la major part de ciutats es presta a
través de societats privades. Els mercats
centrals? Podem entendre que ho són.
L'eliminació de residus? Podem entendre
que ho és. Però...
Però llavors, què és el que definiria un
servei públic?
Servei públic, per a nosaltres, és aquell
que realment és obligatori que l'Ajunta¬
ment presti als ciutadans. La regulació
del trànsit, per exemple, és obligatòria.
O els serveis socials, l'accés a l'ensenya¬
ment, etc. El que passa és que la ciutat
de Barcelona, en el transcurs de la histò¬
ria, ha prestat serveis que no són obliga¬
toris. És el cas de la sanitat. Barcelona té
72 2004 17
entrevista hospitals sota control municipal, cosa que
d'altres ciutats no tenen. Són serveis que
la ciutat ha prestat de manera voluntària
i que han esdevingut quasi obligatoris. El
ciutadà els entén com obligatoris, però no
ho són. I l'oci forma part d'aquest grup
de serveis. El Parc Zoològic té una part
d'oci i també té una part educativa, però
no totes les ciutats tenen l'obligació de
tenir un zoològic. Són serveis que també
es podrien prestar o gestionar a través
d'una empresa privada. I l'Ajuntament de
Barcelona ha optat per gestionar-ho tot a
través d'una empresa pública, seva, que és
B:SM. La forma de gestió que ha adoptat
l'Ajuntament és la d'una empresa pública,
o mixta en alguns casos.
Creu que són compatibles la gestió públi¬
ca i la lògica de l'empresa privada?
La gestió és una qüestió d'eficiència,
d'utilitzar el mínim de recursos amb el
menor cost. O sigui, de donar el servei
amb el cost més baix i amb la màxima
qualitat, o amb una qualitat acceptable.
Entenc que el gestor d'una empresa pro¬
curarà no malbaratar recursos, siguin
d'un accionista o d'un altre. L'única dife¬
rència amb el sector privat és, ja ho he
dit abans, que l'objectiu d'una empresa
privada és exclusivament el benefici i el
d'una empresa pública no és exclusiva¬
ment el benefici. A una empresa pública,
el benefici és únicament important per a
autofinançar-se i continuar invertint.
Què aporta la introducció de criteris d'em¬
presa privada a la gestió de serveis
públics?
Per exemple, en el cas de l'aparcament,
que és un camp on estem en concurrència
amb els privats, aporta determinades for¬
mes de gestionar. En aquests moments,
l'única empresa a Espanya que cobra per
fraccions de cinc minuts en lloc de cobrar
per hores som nosaltres. Aquesta és una
manera de demostrar que es pot gestionar
d'una altra manera una cosa tan corrent
com un aparcament. Com? Tenint en
compte l'usuari, que en aquest cas és un
ciutadà. És a dir, si en comptes de pensar
que tens clients penses que tens ciutadans
al darrera, això sol ja et fa actuar d'una
manera diferent. Perquè aquest client teu,
que és un ciutadà, és el teu accionista. Per
tant, estàs donant servei al teu accionista i
has de procurar donar-li un bon servei.
El lema de B:SM és Posem rumb a la qua¬
litat.
Sí.
Qualitat és...
És donar el mateix servei que pot donar
una altra empresa amb més eficiència si
és possible. Que si entres a un aparca¬
ment estigui ben pintat, ben il·luminat,
ben net... Que vagis al Tibidabo i totes les
atraccions funcionin bé, que el personal
sigui atent. Com es mesura aquesta quali¬
tat? A través de les certificacions ISO, o de
les enquestes de satisfacció dels clients.
Nosaltres fins i tot hem arribat a obtenir
l'ISO de la grua.
Quins canvis ha introduït B:SM a les in¬
fraestructuras, activitats i empreses que
gestiona o participa?
Es tracta principalment d'un canvi cultu¬
ral, un canvi que ja vam fer a l'antiga
SMASSA (Societat Municipal d'Aparca¬
ments i Serveis). Penso que l'equip de
govern municipal va decidir que SMASSA
pilotés tot aquest procés perquè aquesta
cultura es traslladés al conjunt de les
empreses municipals. I aquesta cultura la
formen un conjunt de coses. Des de consi¬
derar que el treballador és un dels ele¬
ments més importants de l'empresa, i que
té llibertat d'opinar -la qual cosa no vol
dir que sempre se'l faci cas, sinó que
1 8 Lamunicipal
tothom té dret a opinar- a la manera de
treballar. B:SM és una organització matri-
cial. No és la típica organització piramidal
on només pensa el que està a dalt de
tot i els altres obeeixen. Tots els directius
d'aquesta casa tenen una part important
del seu sou variable en funció d'objectius,
l'antiguitat no hi compta...
La nova cultura ha estat ben rebuda?
En alguns casos millor que en d'altres.
Però, és clar, això, de vegades, també
obliga a fer canvis. Has de ser inflexible
quan la situació ho requereix. Si no, aca¬
bes mantenint una situació antiga que
no és la més adequada, perquè et pot
portar a un resultat dolent. Cadascú tenia
la seva història, la seva forma de fer, i
això és el que ha estat més difícil. Però sí
que cada cop més hi ha un cert esperit
B:SM. La gent comprèn que la manera
d'actuar està molt reglada i al mateix
temps molt descentralitzada. A B:SM, el
nivell de descentralització de la presa de
decisions baixa fins al tercer nivell. No es
queda en un primer nivell de Direcció,
sinó que hi ha uns segons i tercers nivells
que tenen la seva capacitat de decisió,
fins i tot econòmica. Aquesta és la clau
de l'èxit, a més de la voluntat de les per¬
sones. B:SM és la primera experiència d'a¬
quest tipus que hi ha al món municipal.
Altres Ajuntaments d'Espanya ja s'hi han
interessat, i alguns, com ara el de Sevilla,
ens han vingut a demanar informació.
Abans deia que a B:SM tenen un ull posat
en el ciutadà. El ciutadà sempre té la raó?
El ciutadà com a client, sí, perquè el client
sempre té la raó, això per començar. Rares
vegades et trobes un ciutadà l'opinió del
qual no valgui la pena escoltar. Després,
jo diria que el ciutadà de Barcelona, com
a client -de serveis municipals o d'empre¬
ses privades, de qualsevol producte- és un
ciutadà exigent, molt més exigent que el
de qualsevol altra ciutat espanyola. És un
client que demana qualitat i eficiència.
Per això estem parlant de qualitat quan a
d'altres ciutats espanyoles gairebé no en
parlen. Però no en parlem només nosal¬
tres com a empresa, sinó que també en
parla el mateix Ajuntament, que ja fa
anys va iniciar la via de la qualitat i la
innovació per donar resposta al ciutadà.
Què s'hauria de millorar a l'administració
pública?
Jo crec que li sobra rigidesa quant a la
manera de treballar. Parlo de la rigidesa
que suposa la figura del funcionari, però
no en sentit negatiu, perquè Barcelona
sempre ha tingut molt bons funcionaris.
No és tant per culpa d'ells, sinó per culpa
del sistema. Perquè jo crec que no passa¬
ria res si tots tinguéssim contractes labo-
72 2004 1 9
depenen de les persones. Pots fer tota la
literatura que vulguis i muntar els organi¬
grames com vulguis. Però si no hi ha per¬
sones que les facin funcionar, les organit¬
zacions no funcionen. Es necessiten perso¬
nes amb vocació. I l'Ajuntament de Barce¬
lona sempre n'ha tingut, de gent d'aques¬
ta mena. Gent que ha dedicat la seva vida
a la ciutat. Això, per a mi, és el millor.
Cap a on va Barcelona de Serveis Munici¬
pals?
Nosaltres no som més que un instrument
de l'equip de govern municipal. L'objectiu,
ara mateix, és tancar una sèrie de projectes
importants que té aquesta ciutat i que ens
han encarregat: iniciar el trasllat del Zoo i
fer realitat el nou Zoo marítim, desenvolu¬
par el centre cultural del Born, fer que el
pavelló de la Mar Bella sigui alguna cosa
més que un pavelló. Altres coses: potenciar
el Parc del Tibidabo i aprofitar els seus
valors sentimentals i històrics per convertir-
lo en un espai més familiar, més proper,
més ciutadà. I, sobretot, prestar els serveis
amb la qualitat adequada i amb un preu
raonable. I sense malbaratar recursos en
coses inútils. És el nostre màxim objectiu:
eliminar dels nostres costos tot allò que
repercuteix en el preu i que si el client
sabés que està allà no ho voldria pagar.
Per què? Doncs perquè són elements que
fan apujar el preu i no afegeixen res al
que t'estan donant.
Per exemple?
Bàsicament, tot el que és burocràcia. Eli¬
minar burocràcia vol dir -no miris la meva
taula- papers zero. Tu estaries disposada
a pagar, al Zoo, posem per cas, l'alimenta¬
ció dels animals, la seva atenció, el man¬
teniment de les instal·lacions... El que no
estàs disposada a pagar és una muntanya
de papers, perquè aquí hem de fer no sé
quants informes que no serveixen per a
res. Això és el que hem d'eliminar.
rals i que cobréssim en funció d'allò que
realment aportem, no en funció d'un
escalafó.
Li sembla una estructura laboral desfasada?
Jo penso que sí. No és flexible, no és
adaptable, no s'adapta als canvis. Per ser
adaptable, no hi ha més remei que això:
hi ha de haver possibilitats de canviar, de
reestructurar.
I què considera que funciona bé al nostre
Ajuntament?
A l'Ajuntament de Barcelona hi ha 500
funcionaris gràcies als quals la casa fun¬
ciona realment. En pots trobar a tots els
departaments. Ells han aconseguit que
l'Ajuntament hagi estat capdavanter res¬
pecte a la resta d'Ajuntaments d'Espanya,
i en molts camps fins i tot respecte a l'em¬
presa privada. Al final, les organitzacions
y
20 Lamunicipal
Ip VACANT
La major part
de grans
empreses no
fan vacances.
En fan els seus
treballadors i cada vegada
més de manera esglaonada, però no
pas les empreses/Parar la màquina
tindria un cost excessiu. L'Ajuntament
de Barcelona tampoc fa vacances.
La ciutat no s'atura i hi ha molts serveis
que cal continuar prestant, tot i que
en disminueix la demanda. Els torns
dels seus prop de 9.000 treballadors
asseguren que l'Ajuntament funcioni
a l'estiu. Què implica treballar a l'estiu?
Quines especificitats tenen les feines
a l'Ajuntament a l'estiu respecte
la resta de l'any? Com es garanteix
el servei als qui es queden a la ciutat
i als qui la visiten?
dossier
A l'estiu hi ha menys trànsit a la via pública, però
la Guàrdia Urbana continua activa. Hi ha molts
menys ciutadans que han d'agafar el metro i l'au¬
tobús, i és clar, en baixa la freqüència de pas,
però el servei no s'atura. Hi ha menys escombra¬
ries, però cal recollir-les igualment. Hi ha menys
usuaris a les biblioteques, però la majoria conti¬
nuen obertes. Hi ha menys gent que demana
informació i que truca al 010, però aquest telèfon
continua funcionant amb el mateix horari, de les
vuit del matí a les deu de la nit; l'única diferència
és que a l'agost, els dissabtes no hi ha servei,
mentre que a la resta de l'any, sí.
D'altra banda, hi ha algunes activitats extraor¬
dinàries que originen una "sobredosi" de feina.
És el cas de la Festa Major de Gràcia i la de Sants,
que tenen lloc, una després de l'altra, la segona
quinzena d'agost. La Festa Major de Barcelona, la
Mercè, també s'escau en unes dates que fan
impossible baixar la guàrdia a l'agost.
A l'estiu, l'agenda de cada treballador munici¬
pal està menys atapeïda que la resta de l'any. És
el moment de revisar aquells informes que hem
apilat durant l'any, de planificar la temporada, de
fer algunes de les gestions que hem anat ajor¬
nant. És el moment d'endreçar la taula, el despatx
i posar l'ordinador al dia... recol·locar documents
en carpetes i fer una bona neteja dels correus
electrònics -que s'han anat acumulant inevitable-
ment i hem anat deixant a la nostra bústia "per si de
cas". Però, és clar, també hi ha urgències i, si hi ha
menys personal, cal deixar-ho tot per atendre-les.
Més d'un incendi a Collserola o esfondrament d'habi¬
tatge ha passat a l'estiu, aleshores el Districte afectat
mobilitza una part important del seu personal, a més
dels bombers i la Guàrdia Urbana.
Entre els treballadors de l'Ajuntament, hi ha un
percentatge significatiu que li va bé treballar a l'a¬
gost per guanyar tranquil·litat durant dos mesos: el
mes de treball, en què es mouen per una ciutat sense
trànsit, i el mes que fan vacances, amb menys aglo¬
meracions, on d'altra banda el preu d'algunes de les
ofertes de viatges acostumen a ser més assequibles
(sobretot si és el setembre). Però és clar, no tothom
pot triar els torns, especialment en els serveis amb
poc personal, i a més els qui són pares i mares deixa¬
rien de "fer família" si fessin vacances sistemàtica¬
ment tot l'agost, i ja poc que veuen els seus fills
durant l'any...
L'alcalde habitualment sí que fa vacances a l'a¬
gost, sense deixar de participar a les festes de Gràcia i
de Sants i sempre en comunicació amb l'alcalde acci¬
dental -càrrec que assumeixen per torns els tinents
d'alcalde. L'alcalde accidental és la màxima autoritat
municipal en absència del primer i es tracta d'un
càrrec perfectament executiu: a més de fer el paper
de representant institucional també ha de resoldre
qualsevol situació d'emergència que es produeixi.
Lamunicipal
°mTpiïvACANCBs
"Tothom té molt clar que la Guàrdia Urbana treballa
a l'agost perquè es veu; la nostra feina, en canvi, no
es visualitza i continuem treballant", explica Francesc
Fabregat, director del Servei de Festes de l'Ajunta¬
ment, la missió principal del qual és organitzar les
Festes de la Mercè. Però abans de la Mercè hi ha les
festes de Gràcia i de Sants. Barcelona, en aquest sen¬
tit, segueix la tendència de la major part de pobla¬
cions de Catalunya, que concentren les festes majors
a la temporada estiuenca.
"A l'estiu treballen els serveis de comunicació, els
serveis personals, els serveis tècnics, la Guàrdia Urba¬
na i tant el regidor com el gerent. I quan arriba la
festa major, tot s'intensifica. Però després, al setem¬
bre, tenim la festa major del Nord (de la zona de ValI-
carca)", diu Laura Pérez, cap de comunicació del
districte de Gràcia.
Durant els mesos d'estiu, a Gràcia, els serveis del
districte continuen funcionant, i igualment les biblio¬
teques i els poliesportius -dos equipaments especial¬
ment vinculats a l'oci- continuen oberts, però la
programació dels centres cívics disminueix.
Ara la festa major de Gràcia està molt arrelada a
l'estiu, però fins al segle dinou se celebrava el mes
de maig, per sant Isidre, com corresponia a una peti¬
ta població majoritàriament agrícola (la primera
notícia de la festa al mes d'agost és de 1817, amb un
tipus d'activitats i balls semblants als de sant Isidre,
sota la influència de l'Església i la Virreina, gran
casalot aristocràtic avui desaparegut, situat a la
plaça del mateix nom).
Les festes
Pràcticament al final de les festes de Gràcia enge¬
guen les de Sants, a la cua de les quals s'hi ha sumat
l'Open internacional d'escacs de Sants, Hostafrancs i
la Bordeta, que comporta una feinada important.
"Fa sis anys que treballo al districte de Sants-
Montjuïc i mai no he fet vacances la segona setmana
d'agost", diu Conxita Rius, cap de Serveis Personals
d'aquest Districte. Rius calcula que des del Districte
treballen una quinzena de persones per les festes de
Sants, a les quals cal sumar una pila de col·labora¬
dors i d'empreses externes. "La feina forta de la
festa major de Sants la tenim al juliol, que és quan
s'han de lligar totes les coses. Però a l'estiu tenim
moltes més festes: de juny a la primera setmana
d'octubre hi ha deu festes majors al districte, les més
importants són les del Poble-sec, Sants i Hosta¬
francs ".
I després de les festes de Sants, la festa major de
la Barceloneta, la primera setmana de setembre, i la
del Poblenou, la segona setmana. I la tercera setma¬
na, la Mercè.
72 2004 23
dossier
La Mercè
Parlem amb una de les professio¬
nals de l'equip organitzatiu de la
Mercè, Rosa Relio, sobre què
representa treballar per a un
esdeveniment de tanta enverga¬
dura que té lloc just a la "ren¬
trée", quan els ciutadans, amb la
pell vermella, tornen a tenir pres¬
sa i els diaris deixen de ser prims.
"Al Servei de Festes de l'Ajunta¬
ment sempre hi ha algú disponi¬
ble. El problema per a nosaltres és
que, tot i fer vacances, no acabem
de desconnectar. Encara que ens
n'anem de vacances, no ho fem
tranquils, no deixem la feina aca¬
bada, com si fos un final de curs;
els que fan el Grec, en canvi, sí
que se'n van a l'estiu amb la feina
acabada. I quan estem de vacan¬
ces, a l'estiu, el cap continua pen¬
sant en algunes de les gestions
que encara estan obertes o rebem
trucades al mòbil. El Departament
de Festes és el més actiu de l'Insti¬
tut de Cultura. Anem de bòlit.
N'hi ha que vénen a explicar-nos
les vacances i els diem que ens les
expliquin a l'octubre", diu Rosa
Relio, de la Direcció d'Acció Cultu¬
ral de l'Institut de Cultura de Bar¬
celona. "La previsió dels elements
de comunicació es fa força abans,
però la campanya es tanca a ple
estiu. A l'agost costa trobar
impremtes, correctors, fins i tot a
vegades els nostres mateixos
patrocinadors... Recordo un any
que teníem un anunci reservat i
l'empresa no l'havia presentat, i al
final nosaltres mateixos vam fer
l'anunci".
"El treball de formigueta es pot
fer molt bé, a l'estiu. Et pots con¬
centrar en la feina: no hi ha truca¬
des ni distorsions. Avancem tot el
que podem, però també és cert
que hi ha coses que han d'esperar
a finals d'agost, quan molts tornen
de vacances. Ara bé, el producte
final és molt agraït". I la resposta
ciutadana també és un bon
"premi", tot i que entre la gerna¬
ció que ocupa les platges a la Festa
al cel o omple la plaça Sant Jaume
el matí de Festa Major, pocs s'ima¬
ginen tots els passos del procés de
preparació que ha calgut fer abans
de l'esclat d'aquests esdeveni¬
ments tan massius.
24 Lamunicipal
ip
V k
La recta final de la preparació de la Mercè coincideix
amb la celebració del Festival Grec, una altra de les
activitats principals que organitza l'Institut de Cultu¬
ra, per al qual treballen no només una part impor¬
tant del personal de l'Institut de Cultura, des de la
Virreina, sinó també unes quantes desenes de
col·laboradors externs; per a molts, la jornada laboral
s'allarga fins a la nit, que és quan tenen lloc els
espectacles. El Grec d'aquest any dura fins al 15 d'a¬
gost i es diu excepcionalment Fòrum Grec 2004.
Consta de 42 propostes culturals de disciplines artísti¬
ques ben variades, que van des del teatre clàssic al
contemporani, la dansa, l'òpera, el jazz, la música
clàssica, la poesia...
Entre les més refrescants, que ja tenen una forta
tradició i que són impensables la resta de l'any, cal
destacar el cicle "Cinema i bany 2004" i els especta¬
cles que tenen lloc a l'aire lliure al Teatre Grec de
BERT PER VACANCES
El Grec
Montjuïc. En unes quantes poblacions de Catalunya
s'ha posat de moda el "cinema a la fresca" -la projec¬
ció de pel·lícules a la nit, en una plaça o espai
públic-, però Barcelona va més enllà, perquè inclou
el bany en una de les principals piscines de la ciutat,
que ha acollit esdeveniments de primera categoria
com els Jocs Olímpics i els mundials de natació, les
Piscines Picornell.
Les sessions de cicle "Cinema i bany" comencen a
les 10.30 de la nit i s'allarguen fins a les 2.30. En el cas
d'assistir a una sessió "golfa", el bany pot durar fins a
les 6 del matí. Les pel·lícules que es projecten aquest
estiu a les Piscines Picornell són: Piratas del Caribe (8
de juliol), Cuando menos te lo esperas (13 de juliol),
Could Mountain (15 de juliol), Goodby Lenin (16 de
juliol), Lost in traslation (20 de juliol), Mystic River (22
juliol), Dies de futbol ( 27 de juliol). Te doy mis ojos
(29 de juliol) i Kill Bill volum I (3 d'agost).
El Teatre Grec, per la seva part, ha estat un any
més l'escenari de la inauguració del Festival d'Estiu de
Barcelona Grec, amb l'obra Santa Joana dels Escorxa¬
dors, de Bertold Brecht, una crítica del món capitalista
a través de les vicissituds d'un particular mercat de
carn, inspirada en el mite de Joana d'Arc, dirigida per
Àlex Rigola. Acudir al Teatre Grec a l'estiu-és una
bona manera de fer cultura i refrescar-se al mateix
temps (de tota manera, és recomanable portar un jer¬
sei perquè hi ha dies que fa una mica més que fresca).
72 2004 25
dossier
La via pública
La Guàrdia Urbana disminueix els seus efectius el mes d'agost, però
continua alerta les 24 hores del dia. En coordinació amb la policia i els
mossos d'esquadra, es dedica especialment a la vigilància de l'espai
públic, per evitar l'incivisme, la venda ambulant, el soroll excessiu...,
que poden malmetre la convivència. Presta una especial atenció a les
nits, que és quan abunden les conductes inciviques. Quan arribarà la
tardor, la prioritat de la Guàrdia Urbana serà, com cada any, el trànsit.
Pel que fa als bombers, continuen alerta també les 24 hores del dia,
amb especial atenció al risc d'incendi forestal a Collserola.
D'altra banda, aprofitant que els carrers de Barcelona es buiden,
l'Ajuntament cada estiu fa les obres que poden causar més molèsties a
la via pública, com el reasfaltatge dels carrers. Aquest estiu s'asfalta la
Gran Via, entre la plaça Cerdà i la plaça Espanya. També s'ha progra¬
mat (pendent de confirmar, a l'espera del que decideixi la Comissió
d'Urbanisme) una actuació al carril bus del passeig Colom. Els cotxes
que baixin per Via Laietana tindran menys espai, ja que en aquest
carrer es repararà la rigola -les rajoles blanques entre la vorera i el
carrer.
26 Lamunicipal
Les platges
Set milions de persones utilitzen cada any les platges
de Barcelona, que són les de Sant Sebastià, Barcelo-
neta, Nova Icària, Bogatell, Mar Bella i Nova Mar
Bella. Cada dia hi ha equips d'informació, vigilància,
salvament i ajut. Aquests equips són formats per per¬
sonal de la Creu Roja, dels destacaments de la Guàr¬
dia Urbana, de Ciutat Vella i de Sant Martí, i de Parcs
i Jardins. Des del mes de juny fins al mes de setembre,
aquest servei d'atenció al ciutadà es complementa
amb sis equips de megafonia, set torres de vigilància
i vuit cadires també de vigilància. Els bombers de l'A¬
juntament posen al servei de les platges de la ciutat
una ambulància medicalitzada per si cal una ràpida
evacuació en cas d'accident greu.
Des de diversos àmbits de l'Ajuntament es vetlla
per mantenir la qualitat d'aquest espai que a l'estiu
sembla un formiguer, la qual cosa vol dir que els ciuta¬
dans l'utilitzen cada cop més. Durant la temporada de
bany, prop de 200 persones treballen diàriament en els
serveis d'atenció i informació, vigilància, seguretat,
neteja i manteniment. Cal garbellar les 30 hectàrees
de sorra, retirar uns 50.000 litres d'escombraries i reco¬
llir una mitjana d'1,2 metres cúbics de deixalles de l'ai¬
gua. Durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre,
totes aquestes tasques es duen a terme diàriament.
La qualitat sanitària de les platges de Barcelona és
garantida per un control rigorós que la Direcció d'Ini¬
ciatives i Vigilància Ambiental realitza setmanalment
a la temporada alta. De manera sistemàtica es pre¬
nen mostres d'aigua i de sorra a les zones de màxima
afluència, per a les anàlisis química i microbiològica
que es fan al Laboratori Municipal. A això, s'hi afe¬
geix un programa de seguiment de la qualitat de les
aigües litorals, amb un control que va més enllà de la
línia de costa, i l'estudi de l'efecte de les pluges sobre
la qualitat de les aigües de bany.
El Servei de Parcs i Jardins de l'Ajuntament, que és
el responsable de la gestió de les platges, també s'en¬
carrega del manteniment dels parcs i jardins de la
ciutat, com el seu nom indica. De tota manera, a dife¬
rència de les platges, on l'atenció es concentra en els
tres mesos d'estiu, el fet que hi hagi un reg automà¬
tic durant tot l'any fa que a l'estiu pràcticament no hi
hagi cap diferència en la feina que s'hi fa.
72 2004 27
dossier
I
L'atenció al turisme
pre, els informadors de carrer, els
anomenats "cassaques vermelles"
(parelles d'informadors situats als
llocs més estratègics de la ciutat).
També, d'abril a novembre, quan
arriben determinats creuers (al
moll adossat de Barcelona i al ter¬
minal del World Trade Center),
durant aproximadament unes
quatre hores hi trobem informa¬
dors turístics que atenen els visi¬
tants en diferents llengües.
Turisme de Barcelona té ober¬
tes a l'estiu les seves cinc Oficines
de Turisme, on els informadors
assessoren el visitant amb tot tipus
de consultes turístiques de Barce¬
lona. S'hi venen les publicacions
de Turisme de Barcelona i d'altres
productes turístics complementa¬
ris com bitllets del Bus Turístic, la
Barcelona Card, els Walking Tours,
abonament de transport públic i
articles de regal a la botiga BCN
"L'afluència de turistes a l'estiu no
varia gaire respecte la resta de
l'any. A Barcelona, la temporalitat
està molt superada", explica Abel
Pérez Freijo, director d'administra¬
ció i organització de Turisme de
Barcelona. "El que sí que hi ha és
una mica més de personal de
Turisme de Barcelona, un reforça¬
ment de la plantilla del 30%",
puntualitza Abel Pérez Freijo.
Tot i que hi hagi una afluència
similar de visitants durant tot
l'any, els turistes de l'estiu són
diferents dels de la resta de l'any, i
durant el mateix estiu encara hi ha
diferències. És el que ens precisa
Romina Sans, directora de Serveis
d'Atenció al Turista de Turisme de
Barcelona: "El mes de juliol hi ha
molts francesos i italians, i a l'a¬
gost, més italians. És un turisme
molt vacacional, el que ens ve a
l'estiu: el 87% del turisme que
tenim al juliol i agost és vacacio¬
nal. Ara bé, el mes de setembre ja
canvia: comencen les fires, el turis¬
me de negoci...".
L'estiu és el gran moment del
Bus turístic que circula per la ciu¬
tat (de dos pisos, amb guia), del
Catalunya Bus Turístic (que porta a
les ciutats de Figueres i Girona i
Tarragona i Reus i segueix l'itine¬
rari Cripta Colònia Güell-Codor-
niu-Sitges). A més a més, aquest
estiu Turisme de Barcelona ha
donat un relleu especial als "Bar¬
celona walking tours". Es tracta
de dues rutes que es fan a peu,
l'una pel Barri Gòtic (el recorregut
s'inicia a l'oficina d'informació de
Turisme de Barcelona de la plaça
de Catalunya i transcorre pels
carrers i places del Barri Gòtic), i
l'altra pels voltants del Museu
Picasso (recorregut que recrea les
anècdotes i els fets que van influir
la vida i trajectòria de l'artista que
té el Museu al carrer Montcada).
A la temporada d'estiu trobem,
de les 10 del matí a les 8 del ves-
28 Lamunicipal
Original. Les oficines d'informació turística es troben
a la plaça de Catalunya, a la plaça de Sant Jaume, a
l'Estació de Sants, a l'aeroport de Barcelona (n'hi ha
dues, una a la terminal A i l'altra a la B) i a l'autopista
(a l'àrea del Montseny). L'oficina de l'autopista és
gestionada entre Generalitat de Catalunya, Diputa¬
ció de Barcelona, ACESA, Áreas, Aeromed i Turisme
de Barcelona. En aquesta oficina es facilita informa¬
ció de Barcelona, Catalunya i la resta d'Espanya i es
fan reserves d'hotels i pensions i venda de productes
turístics que comercialitza Turisme de Barcelona.
D'altra part, aquest any. Turisme de Barcelona i
Transports Metropolitans de Barcelona, en col·labo¬
ració amb l'Ajuntament, han posat en marxa el Ciclo-
bus-Fòrum, un servei de préstec de bicicletes que es
troba a quatre punts de la ciutat.
El solar del carrer Llull on abans hi havia les cotxe¬
res dels autobusos, a uns 200 metres de l'entrada al
recinte Fòrum, és un dels punts de lloguer. En total,
hi ha quatre zones habilitades com a punts de llo¬
guer de les 400 bicicletes de què disposa el servei. Els
altres tres punts estan situats a la plaça de Catalunya
(ronda Universitat), al Mirador de Colom i a la plaça
dels Països Catalans.
Amb aquest sistema, els impulsors del Ciclobus
Fòrum volen facilitar l'ús d'aquest mitjà de transport,
perquè la bicicleta es pot tornar a qualsevol dels qua¬
tre punts, independentment d'on s'hagi llogat. El ser¬
vei és gratuït si l'usuari mostra un bitllet d'entrada al
Fòrum i inverteix menys d'una hora en el seu recorre¬
gut d'arribada al recinte. El Ciclobus es pot llogar per
hores, migs dies, dies sencers i caps de setmanes amb
preus que oscil·len entre els 4,5 i els 21 euros. L'horari
fins a finals de setembre és de les 10 del matí a les 8
del vespre. El personal informador que atén els punts
de lloguer assessora el client i l'aconsella sobre les
rutes i els itineraris recomanats. El Ciclobus ha estat
pensat per facilitar l'accés al Fòrum d'una manera
sostenible durant els 141 dies de l'esdeveniment. Pos¬
teriorment, el servei es reconvertirà en un producte
turístic que oferirà als ciutadans i turistes una manera
alternativa de conèixer Barcelona.
A més, per millorar la connexió dels carrils-bici de
la ciutat, s'han disposat dos carrils nous de bicicleta
per al Fòrum: la connexió de la Ronda Verda amb l'a¬
parcament de bicicletes amb capacitat per a unes 500
bicicletes, situat al carrer Llull, i la connexió de la
plaça de Catalunya amb el passeig de Colom per
enllaçar els punts de lloguer del Ciclobus-Fòrum.
72 2004 29
La salut pública: prevenció dels efectes
de l'onada de calor sobre la Salut
La salut és un bé fràgil que no pot ser posat en perill
durant les vacances. L'Agència de Salut Pública de
Barcelona, que forma part del Consorci Sanitari de
Barcelona, continua òbviament en funcionament a
l'estiu: els mesos de juliol, agost i setembre (fins la
Mercè) manté el servei d'informació telefònica -93
238 45 45-, però només els matins, a diferència de la
resta de l'any, que ho fa matí i tarda; i el servei de
vacunes obert al públic (fins a les dues de la tarda). El
servei de vacunes és infantil -diftèria, tètanus...-, i no
pas adreçat als qui van de viatge i han de vacunar-se.
Quan arriba l'estiu, són molts els gossos que són
abandonats al carrer pels seus amos. Per això, el Cen¬
tre d'Acollida d'Animals de Companyia, que depèn
també de l'Agència de Salut Pública de Barcelona,
tampoc no fa vacances. La coneguda popularment
com a gossera, situada a la carretera de l'Arrabassa¬
da, recull els gossos abandonats. Allà, una sèrie de
voluntaris se'n fan càrrec, els porten a passejar, etc.
L'horari del Centre d'Acollida d'Animals de Compa¬
nyia durant l'estiu és el mateix que la resta de l'any:
els matins de les 11.00 a les 14.00 hores, i les tardes
de les 15.00 a les 18.00 hores; dissabte de les 11.00 a
les 14.00 hores.
Una de les novetats d'aquest any, en l'àmbit de la
salut pública, és la posada en marxa del Pla d'actua¬
ció per prevenir els efectes de l'onada de calor sobre
la salut, que ha elaborat un grup sota la Direcció
General de Salut Pública del Departament de Sanitat
de la Generalitat de Catalunya, en el qual han partici¬
pat tècnics de totes les regions sanitàries, com també
el Servei Meteorològic de Catalunya. Per part de Bar¬
celona hi ha col·laborat el Consorci Sanitari de Barce¬
lona i l'Agència de Salut Pública de Barcelona. La
situació anòmala de l'estiu passat -les temperatures
de juny, juliol i agost van ser entre 3,5 graus i 5,6
graus més altes que la mitjana, segons el Servei
Meteorològic de Catalunya- ha estat un dels motius
pels quals s'ha preparat una sèrie d'accions de pre¬
venció.
El Pla té per objectiu predir amb la màxima ante¬
lació que permetin els mitjans tècnics les possibles
situacions meteorològiques de risc (de l'I de juny al
30 de setembre) i minimitzar els efectes negatius de
l'onada de calor sobre la salut de la població de Cata¬
lunya, especialment de les persones més vulnerables.
Quines són? La gent gran, especialment per sobre
dels 75 anys d'edat, persones amb determinades cir¬
cumstàncies de risc d'exclusió (viure sols, pobresa,
etc.), persones amb discapacitats físiques o psíqui¬
ques que tinguin limitada l'autocura i la mobilitat,
persones amb malalties cròniques (cardiorespirato¬
ries, diabetis, hipertensió arterial, hepatopaties, etc.),
persones que reben medicaments que actuen sobre
el sistema nerviós central, persones amb una hidrata¬
do insuficient o que fan un excés d'activitat física...
El Pla preveu un primer nivell d'actuació que ja es
va posar en marxa l'1 de juny. Entre les mesures que
s'han pres, cal destacar la publicació d'un fullet infor¬
matiu amb recomanacions generals, l'elaboració d'un
Pla d'actuació per cada centre (Centres d'Atenció Pri¬
mària, centres ambulatoris de salut mental, equips
PADES, centres d'aguts, centres sociosanitaris d'inter¬
nament, centres de salut mental d'internament i resi¬
dències geriàtriques), l'elaboració d'un cens actualit¬
zat de les persones amb més risc per part de cada
Centre d'Atenció Primària i de cada districte per part
dels centres de serveis socials de cada districte; recolli¬
da diària de les dades de temperatura facilitades pel
Servei Meteorològic de Catalunya i de les defuncions.
El segon nivell del Pla, actiu durant els mesos de
juliol i agost, inclou, entre d'altres mesures, la divulga¬
ció setmanal de la valoració qualitativa de les dades de
temperatures i defuncions (a serveis sanitaris, salut
pública i serveis socials), l'activació de mesures de
caràcter clínic, terapèutic i organitzatives (dirigides a
adequar tèrmicament les persones de més risc i a ade¬
quar tèrmicament els centres d'internament) i la divul¬
gació de les recomanacions preventives i d'atenció
especial a persones fràgils. Finalment, el tercer nivell,
que s'activarà només en cas d'una pujada sostinguda
de les temperatures, preveu, entre d'altres mesures.
30 i
l'avís als mitjans de comunicació i dispositius assisten-
cials de l'existència ^de l'alerta, intervencions específi¬
ques actives a l'àmbit de l'atenció primària de salut,
tant a domicili com ambulatories per a persones més
fràgils segons el cens, la intervenció deïs serveis socials
en la detecció de les persones més fràgils per tal de
donar-los l'atenció més escaient, la redistribució en els
centres d'internament dels pacients més fràgils cap a
àrees climatitzades i l'activació, si cal, de recursos d'e¬
mergència.
A Barcelona, a l'estiu,
i durant les 24 hores, continua funcionant
el Centre Municipal d'Urgències Socials. Aquest cen¬
tre es troba al carrer Comerç, 44 (districte de Ciutat
Vella) i el telèfon és el 93 319 00 42 (telèfon amb
dispositiu tècnic per a persones sordes: 900 119
139). També funcionen els Centres d'Atenció Primà¬
ria (CAPs) i els 33 centres de Serveis Socials (CSS) de
l'Ajuntament de Barcelona, que es coordinen per
districtes.
1
!
Les Oficines d'Atenció
al Ciutadà (OAC)
Denunciar l'excés de soroll, sol·licitar el permís per a
filmar i fotografiar al carrer, demanar la Targeta
Rosa, sol·licitar la celebració del matrimoni civil,
demanar llicència de tinença de gossos potencial¬
ment perillosos, i moltes coses més, són tots els trà¬
mits i serveis que es poden fer a l'estiu a les Oficines
d'Atenció al Ciutadà. Són, doncs, els mateixos que es
poden fer la resta de l'any.
L'horari d'estiu d'aquest any és,
del 24 de juny a l'11 de setembre,
de les 8.15 a les 14.15 hores. L'ho¬
rari d'estiu del Registre General
(dins de l'OAC de Sant Miquel) és,
del 25 al 30 de juny i de l'1 al 10 de
setembre, de dilluns a divendres,
de les 8.15 a les 18 hores, i dissab¬
tes de les 9 a les 14 hores; els dies
centrals de l'estiu, de l'1 de juliol
al 31 d'agost, té I' horari següent:
de dilluns a divendres, de les 8.15
a les 14.15 h. i els dissabtes de les 9
hores a les 14 hores.
72 2004
Barcelona nos'atura
Fins fa alguns anys, la ciutat era un desert, a l'agost. Avui ja no n'és tant. Hi ha botigues i petits comerços que
sí que pengen el rètol de "Tancat de l'I al 31 d'agost", però també n'hi ha que continuen oberts i que fan
vacances en altres dates. Tan sols les dues primeres setmanes d'agost el ritme és especialment bradicàrdic: els
dies sembla que comencin a poc a poc, no hi ha neguit, són pocs els qui van de pressa -conscients que si acce¬
leren, la suor els acompanyarà de seguida- i el trànsit és ben tranquil, fins al punt que desapareix el brogit
general dels automòbils i es percep el soroll que fa cada cotxe, moto o autobús que circula.
De tota manera, sí que hi ha certs escenaris i moments que bullen d'activitat. És el cas del Barri Gòtic -la
catedral, la plaça de Sant Jaume, la Rambla- o la Sagrada Família, envaïts per turistes de procedències molt
diverses, o, a la nit, la "franja marítima" -el Maremàgnum, el Port Vell i el Port Olímpic-, on es barregen els
turistes amb els barcelonins que no han sortit de la ciutat (que són centenars de milers, no ho oblidem).
Aquest és, a més, un any excepcional a causa de la celebració del Fòrum Universal de les Cultures. El Fòrum
ha anat guanyant en visitants a mesura que han anat passant les setmanes, s'escampava el boca-orella i els
entusiastes repetien visita. Si durant el dia els visitants prefereixen "refugiar-se" sobretot a les mostres i boti¬
gues de la Haima i a les grans exposicions -Barcelona progressa, Veus, Habitar el món, Ciutats/Cantonades, Els
guerrers de Xi'an...- per evitar la calor, a la tarda i al vespre és quan més s'hi aprecia la multitud. Tota l'activi¬
tat de la ciutat ha pujat tant d'intensitat amb el Fòrum, amb la ja esmentada oferta del Grec, a la qual cal
sumar la dels museus i exposicions, i els centenars de propostes, que es fa realment difícil de veure-les totes.
Per això, si Barcelona ja no s'atura a l'estiu, enguany ho ha fet encara menys.
Lamunicipal
El llibre, gran protagonista
de l'any 2005
Barcelona celebrarà el 2005
la seva vocació i tradició
editorial, literària i lectora.
I ho farà sense estar-se de
res. L'any vinent serà l'Any
del Llibre i la Lectura. Durant
365 dies el món del llibre
serà el protagonista d'una
gran festa cultural plena
d'atractius. La commemora¬
ció de l'Any del Llibre coin¬
cidirà amb el quart centenari
de la publicació de Don Qui¬
jote de la Mancha, obra que
serà un dels temes centrals
de la convocatoria. El lligam amb aquesta efemèrides va
molt més enllà de la coincidència de dates. Barcelona és
l'única ciutat real que apareix a l'obra mestra de Cer¬
vantes, i l'Any del Llibre dedica una gran exposició a la
Barcelona que va recórrer el més famós dels hidalgos.
72 2004 33
Algunes propostes
del programa
Són diverses les raons que expliquen la iniciativa de
dedicar un any al món del llibre. Barcelona és una
de les capitals mundials de l'edició. Una ciutat cap¬
davantera, la tradició editorial de la qual es remun¬
ta al segle XV, poc després de la invenció de la
impremta. Avui, el sector del llibre factura 1.445
milions d'euros l'any. D'altra banda, Barcelona és
una veritable metròpolis literària, paisatge immorta¬
litzat a moltes obres narratives i ciutat d'acollida
d'escriptors. La forta relació de la nostra ciutat amb
els llibres té com a símbol la festivitat de Sant Jordi,
data que ha esdevingut Dia Mundial del Llibre i els
Drets d'Autor gràcies a una iniciativa encapçalada
pels editors catalans el 1995.
Els objectius de l'Any del Llibre són el "foment
de la lectura, especialment entre els més joves, i
incentivar la indústria relacionada amb el llibre i
reafirmar els vincles de la ciutat amb els valors que
el llibre encarna: reflexió, individualitat creadora,
cultura i tolerància".
I, per sobre de tot, ser una gran festa oberta a tots
aquells, ciutadans, lectors, creadors i professionals,
que estimen els llibres.
Va ser l'escriptor Carlos Ruiz Zafón, autor de
L'ombra del vent -llibre que precisament transcorre
a Barcelona i que ha arribat a un tiratge rècord d'un
milió d'exemplars-, l'encarregat de presentar l'Any
del Llibre i la Lectura a la darrera Fira del Llibre de
Madrid, a principis de juny:
"La cita -va dir- és l'any 2005, el lloc Barcelona,
i vostès i nosaltres, barcelonins dels cinc continents,
estem convidats a trobar-nos als seus carrers i les
seves pàgines i recordar que, amb un llibre a les
mans, tots som ciutadans del món".
L'Any del Llibre i la Lectura portarà a Barcelona una
interessant oferta d'activitats relacionades amb el
món de l'edició i del llibre. El programa -en procés
d'elaboració i, pert tant, encara obert- inclou expo¬
sicions, debats, simposis, conferències, itineraris,
seminaris, publicacions, celebracions ciutadanes i
actes cívics i participatius.
A continuació, algunes de les propostes més destacades.
GRANS EXPOSICIONS
La Barcelona del Quixot
Barcelona és l'única ciutat real que trobem a Don
Quijote de la Mancha. Aquesta mostra, sota direcció
de l'escriptora i cervantista Carme Riera, reconstrueix
els espais visitats pel cavaller i la vida barcelonina del
principi del segle XVII.
Museu d'Història de la Ciutat
Grans artistes il·lustren
el Quixot
Mostra dedicada a alguns
dels artistes clàssics i
contemporanis més desta¬
cats que han il·lustrat
edicions de Don Quijote.
Amb obres de Doré, Picas-
sol, Hogarth, Saura o Dalí.
Sala d'Exposicions de la
Fundació Caixa Catalunya.
La Pedrera
L'exili cultural català
Mercè Rodoreda, Xavier Benguerel o Pere Calders
són alguns dels creadors catalans que van haver
d'abandonar el país a causa de la Guerra Civil de
1936-1939. Aquesta mostra està dedicada a aquells
escriptors i als llibres que van escriure a l'exili, com
ara La plaça del Diamant, de Rodoreda.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
El món marítim de Jules Verne i Narcís Monturiol
Una altra efemèride: el 2005 s'escau el centenari de
la mort de l'escriptor francès Jules Vernes. La comme-
34 Lamunicipal
morado donarà lloc a diversos actes cul¬
turals, entre els quals aquesta exposició
que vincula el pioner de l'anticipació
científica amb l'inventor del submarí.
Museu Marítim de Barcelona
Altres mostres
Temes literaris a les col·leccions del MNAC
(Museu Nacional d'Art de Catalunya)
Les millors obres de literatura infantil i
juvenil (Palau Robert)
El misteri dels jeroglífics. Les claus del des-
xiframent (Museu Egipci de Barcelona)
CONGRESSOS, SEMINARIS,
CONFERÈNCIES I CURSOS
La novel·la negra i la identitat europea.
Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán
Autors d'Alemanya, Itàlia, França, Rússia o Dinamarca participaran en
aquest simposi, alhora homenatge pòstum a Manuel Vázquez Montalbán
i el seu personatge Pepe Carvalho.
Cicle de grans crítics literaris
CaixaForum acollirà un cicle sobre la literatura i l'estat actual de la creació
literària, on participaran alguns dels més prestigiosos crítics i assagistes
literaris internacionals.
Homenatge al boom iberoamericà
Barcelona va ser una de les plataformes més grans de l'anomenat boom
literari iberoamericà. Aquest simposi homenatge recordarà aquest feno¬
men, els escriptors que van viure a la nostra ciutat (García Márquez, Vargas
Llosa...) o els llibres que hi van publicar. Escriptors llatinoamericans joves
donaran la seva visió sobre aquella època i el moment actual.
CELEBRACIONS CIUTADANES
Setmana Sant Jordi 2005
L'Any del Llibre allargarà la diada del 23 d'abril amb un ampli ventall
d'activitats prèvies i durant la mateixa festivitat de Sant Jordi.
Nit Literària
Durant l'Any se celebrarà una Nit Literària, amb la col·laboració de Biblio¬
teques de Barcelona i diversos actes vinculats amb el llibre i la lectura.
Felicia Esquinas
Altres trobades
Noves tendències de la narrativa en català.
Cicle El lector a la novel·la.
A més, se celebraran diverses trobades professionals d'editors, llibreters,
traductors i bibliotecaris, i jornades dedicades al llibre electrònic o l'edició
científica i universitària, entre d'altres temes.
Més informació: www.bcn.es/canalcultura 72 2004 35
Barcelona, posa't guapa
ITiTUT MUNICIPAL DEL PAISATÍ
[ LA QUALITAT Di
100% Selecció. Ruta del Disseny BCN.
Director: Ramón Úbeda
Autor: Jaume Vidal
Fotografíes: Carlos Iglesias
20,00 €
En ocasió de l'Any del Disseny, l'IMPUiQV en
col·laboració amb el FAD ha elaborat una ruta del
disseny de Barcelona que sintetiza les opinions de cent
personatges que representen diferents generacions i
diversos àmbits del món de la creació. Està dividida en
quatre grans temes: bars, restaurants, comerços i
edificis i espais urbans.
Ruta Verdaguer
Coeditat amb Editorial Mediterrània
Autor: M.Àngels Verdaguer
Ramon Gual
Xavier Roviró
Ruta a través dels paisatges que
evoca l'obra i la vida d'en
Verdaguer a Barcelona, a la seva
terra nadiua i a la Catalunya
Nord. Els seus poemes
descriuen l'entorn.
Petits paisatges
Coeditat amb Pòrtic
(Col·lecció Barcelona Paisatges)
Autor: Maria Favà
Fotografies: Xavier Bolao
Recull de monuments, petits objectes, façanes,
rellotges... que donen a la ciutat de Barcelona un
caràcter i personalitat únics. Tots ells
contrtbueixen a que el paisatge urbà de Barcelona
sigui precisament el que és: el de Barcelona.
Guapos per sempre.
Botigues i locals de Barcelona
Coeditat amb Pòrtic
(Col·lecció Barcelona Paisatges)
Autor: Maria Favà
Fotografies: Xavier Bolao
Recull de part de les botigues
seleccionades a la campanya de
l'IMPUiQV "Guapos per sempre", que
guardona aquells comerços que han
sabut conservar els trets i l'estética
original.
Vendes: Centre del Modernisme (Casa Amatller - pg. de Gràcia, 41) i principals llibreries
Barcelona, posa't guapa.
Crònica d'una transformació.
Coeditat amb Lunwerg.
Autor: Ignasi Aragay
Memòria dels 18 anys de la campanya "Barcelona,
posa't guapa" (Institut del Paisatge Urbà), dividida en
dos volums.
El primer reflexa l'evolució de la campanya I el segon,
que porta per títol Anolecrab Pell i ulls. recull les
opinions i les imatges de destacats personatges de la
Amb segell de qualitat
El 1999, la Plataforma Telefònica d'Atenció al
Ciutadà (el 010) i l'Oficina d'Atenció al Ciutadà
(OAC) de les Corts van obtenir la primera certifi¬
cació ISO de l'Ajuntament de Barcelona. Des de
llavors, s'han certificat dinou serveis més, i d'al¬
tres es troben ja en tràmit de fer-ho.
Quan parlem de certificacions ISO, estem par¬
lant de qualitat. I a l'Administració pública, qua¬
litat significa que un servei està orientat a satis¬
fer les necessitats i requeriments del client -el
ciutadà- de la millor manera possible.
Les certificacions ISO van néixer a la indústria,
com un segell que garantia que un producte
havia passat un control de qualitat i era exacta¬
ment com el definia el seu productor. Amb el
temps, aquestes certificacions van arribar al
món dels serveis, on actualment aquest segell
"certifica que tens implantat un sistema de ges¬
tió de qualitat amb el qual pretens satisfer el
teu client el millor possible a un cost que sigui el
més ajustat possible" -explica Francesca Moli¬
ner, assessora tècnica de la Direcció de Serveis de
Qualitat i Avaluació.
A l'Ajuntament, les arrels de les certificacions ISO cal
buscar-les al Pla de Qualitat que, entre el 1996 i el
1999, va engegar una política adreçada a promoure
una administració transparent, propera al ciutadà i
sostinguda per una organització moderna i eficient.
La política tenia dos objectius clau: millorar l'eficièn¬
cia i incrementar la satisfacció dels ciutadans. I dues
de les eines per aconseguir-lo eren les Cartes de Ser¬
vei, per iniciar-se en un primer moment, i posterior¬
ment les Certificacions en Normes ISO.
Com funciona un procés de certificació? A grans
trets, es podria resumir així: primer pas, definir la
feina que s'està fent; segon, detectar els errors i
establir uns nous paràmetres de treball que s'ajustin
als nous objectius del servei o àmbit que s'ha de cer¬
tificar; tercer, portar-los a terme. Al termini previst,
el departament se sotmetrà a l'examen d'un auditor
que certificarà si això s'està acomplint. L'examen es
repetirà cada any per renovar la certificació.
"Obtenir una certificació ISO -explica Francesca
Moliner- significa fer un pas més en la Gestió de la
Qualitat Total i posa en marxa una dinàmica que t'o¬
bliga a revisar contínuament el que fas bé o mala¬
ment i a adoptar mesures de correcció en cas neces¬
sari. Adoptar una política de qualitat és entrar en un
procés de millora contínua i mantenir-lo".
Com dèiem al començament d'aquest article, des del
1999 s'han certificat dinou serveis municipals. Algu¬
nes de les persones que han treballat en aquests pro¬
cessos valoren l'experiència a continuació.
"Un treball diari, amb ISO o sense ISO"
Rosa Mateu
Cap de Comunicació i Qualitat de l'Institut del
Paisatge Urbà. Àmbit certificat: gestió de les subven¬
cions de Barcelona posa't guapa.
A l'Institut del Paisatge Urbà han certificat el procés
de gestió de les subvencions, des del moment que el
ciutadà truca per fer la sol·licitud fins al moment que
rep els diners. I ho han fet per "saber, en tot
moment, en quin punt es troba un expedient. Això
dóna transparència al procés" -assegura Rosa Mateu.
Mateu destaca que la certificació els ha aportat
"la certesa d'oferir un servei de qualitat. Ara ens ado¬
nem que, efectivament, treballem molt i a més ho
fem bé". També els ha permès racionalitzar les feines
i millorar la comunicació interna. "Ara tothom té més
clar el procés. Tots saben què estan fent els altres i no
es fan les feines per duplicat. A més, la certificació ha
portat a buscar eines més útils, com un programa
informàtic més potent".
A la part negativa, Rosa Mateu situa "l'esforç que
ha calgut fer per entrar en aquesta filosofia. Fer
entendre a la plantilla que no es pretenia controlar la
gent, sinó millorar la feina. No obstant això, quan
han arribat els resultats positius, s'ha començat a
veure la utilitat del procés".
Actualment treballen per mantenir l'esperit de
millora entre els treballadors. Tot i que Rosa Mateu
reconeix que la motivació del personal "és un
assumpte força complicat, on es barregen moltes
coses, des de l'ambient de feina fins al sou. Per man¬
tenir la il·lusió, potser cal que la gent se senti part
d'un equip i implicada en un projecte. I això és un
treball diari, amb ISO o sense ISO".
"Oferim a la gent més del que espera"
Jaume Fort
Responsable de Qualitat de la Direcció d'Atenció al
Ciutadà. Àmbits certificats: activitats d'atenció perso¬
nalitzada, informació i tramitació a través del telè¬
fon 010 de les Oficines d'Atenció al Ciutadà (OAC)
Les claus perquè una certificació funcioni són, segons
Jaume Fort, tres: que la direcció recolzi el sistema de
qualitat; que tot el personal l'entengui com una eina
de millora i hi participi; i, finalment, que es disposi
d'un sistema informàtic que faciliti la gestió docu¬
mental.
Totes tres condicions s'han donat a les certifica¬
cions del 010 i les OACs. "El balanç d'aquests anys és
molt positiu -afirma. Els tres punts han funcionat
molt bé, i la millora del procés d'atenció ciutadana és
evident. Hem incrementat molt el nombre d'usuaris i
alhora hem mantingut i millorat uns estàndards molt
correctes".
Ho saben per les eines de control que utilitzen. A
les enquestes semestrals, es fan preguntes als ciuta¬
dans a l'entrada a una OAC (per conèixer les seves
expectatives), i a la sortida, un cop han rebut el ser¬
vei. I la puntuació és més alta en sortir. "És a dir, ofe¬
rim a la gent més del que espera", -explica Fort.
L'únic però que posa Jaume Fort als sistemes de
qualitat "és que hi ha una part -el procés de docu¬
mentació escrita de totes les feines- que comporta
una burocratització. Això permet que vegis totes les
disfuncions i les coses que no t'havies plantejat. Però
és una feinada".
"El que cal és escampar la qualitat
a tota l'organització"
Lídia Garcia
Secretaria Tècnica adjunta a Gerència de Parcs i Jar¬
dins. Àmbit certificat: gestió i manteniment de les
zones verdes públiques, de l'arbrat viari de la ciutat i
de les platges de la ciutat
"Avui hi ha la tendència a reduir la qualitat a un
departament amb dues o tres persones. I el que cal
fer és escampar la qualitat a tota l'organització, per¬
què esdevingui una eina útil" -afirma Lídia Garcia.
En la seva opinió, el que és veritablement impor¬
tant és el sistema de qualitat i no la certificació en si.
"La certificació -diu- és un examen i prou. Un símp¬
toma de transparència organitzativa important. Però
hi ha departaments que tenen implantat un sistema
de qualitat i no eí certifiquen".
38 Lamunicipal
Serveis Municipals que tenen una certificació de qualitat
segons normes ISO
1. Serveis Municipals certificats segons la norma ISO 9001 del 2000 :
• Guàrdia Urbana:
- El Centre de Comandament
- La Divisió nocturna
• Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida:
- La gestió de les subvencions de la campanya Barcelona posa't guapa
• Institut Municipal d'Hisenda:
- La gestió de l'Impost sobre béns immobles
• Escoles Municipals:
- Escola Bonanova de Formació Professional Sanitària (IMAS)
• Barcelona Informació:
- Atenció personalitzada, informació i tramitació a través del telèfon 010 i de les
Oficines d'Atenció al Ciutadà (OAC)
• Serveis Funeraris de Barcelona, SA
- Serveis funeraris integrats
• Barcelona de Serveis Municipals, SA:
- Els Aparcaments municipals
- L'Estació d'Autobusos de Barcelona Nord
- La Grua Municipal
- Parc d'Atraccions Tibidabo
- Zona Blava i Estacionament Breu
• Barcelona Activa:
- La formació ocupacional i contínua
• CLABSA, SA:
- El servei de planificació, control i explotació tècnica de la xarxa de clavegueram i
drenatge pluvial de la ciutat
• Proeixample, SA:
- L'Oficina de Rehabilitació de ProEixample
2. Serveis Municipals certificats segons la norma ISO 14001:
• Institut Municipal de Parcs i Jardins:
- Gestió i manteniment de les zones verdes públiques i de l'arbrat viari de Barcelo¬
na
- Gestió i manteniment de les platges de Barcelona
• Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient:
- Gestió medi ambiental del sector
3. Acreditació de qualitat per a laboratoris segons la norma ISO/IEC 17025
- Laboratori Municipal de Barcelona (ASPB)
72 2004 39
Del sistema de qualitat, en destaca que "permet
basar les decisions en dades objectives i no en criteris
personals. D'entrada, origina una càrrega molt forta
de feina, però després és útil i dóna seguretat a l'or¬
ganització. T'ho endreça tot i et proporciona molts
elements per a la decisió". Un altre avantatge,
segons Lídia Garcia, és que "aporta una metodologia
de treball que es pot extrapolar a d'altres àmbits no
certificats ni que estigui previst certificar".
"L'etapa crítica ve després de certificar-te"
un altre, et mors. Fa molts anys que treballo en
aquest tema, i l'any següent d'obtenir la certificació
sempre és fàcil entrar en una crisi. És una etapa críti¬
ca perquè véns d'una època amb molta feina, que és
com una mena de competició, on has de posar-ho tot
a punt. I després decau el ritme i entres en una fase
de relaxació".
"Per això" -continua Castellsagué- "per mantenir
aquest ritme és essencial incrementar la freqüència
de les reunions, mantenir la formació, l'esperit i el
lideratge de la direcció".
Xavier Castellsagué
Cap del Departament Corporatiu d'Organització
i Qualitat de Barcelona de Serveis Municipals. Àmbits
certificats: Aparcaments Municipals, Grua Municipal,
l'Estació d'autobusos Barcelona Nord, Parc d'Atrac¬
cions Tibidabo, Zona Blava i Estacionament Breu
El lema de l'empresa Barcelona de Serveis Municipals
(BSM) és "Posem rumb a la qualitat". "Estem orien¬
tats a la qualitat del servei públic" -explica Xavier
Castellsagué. Als àmbits ja certificats, BSM hi afegirà
els serveis del Parc Zoològic el març del 2005. I amb el
temps "és previst de certificar la resta de divisions".
"A BSM, fa poc s'hi ha produït una fusió i l'expec-
tativa de canvi per part de les empreses que la inte¬
gren és important. La certificació és una manera ràpi¬
da d'apropar-se a la realitat d'aquestes noves
activitats i ajuda a gestionar els canvis necessaris.
Concretament, ara vinc d'una reunió del Zoo, i la
gent té ganes que se l'escoltin, de participar. Després
d'haver treballat molt anys amb una inèrcia, ara
veuen que hi ha coses que es poden millorar, i en
tenen ganes" -afirma Castellsagué.
Xavier Castellsagué assenyala que el moment més
crític d'un procés ISO ve just després de la certificació.
"És el problema de la certificació. Un cop la tens, ara
què? Quan has aconseguit un objectiu, si no en tens
"T'ajuda a pensar sobre el que estàs fent"
Daniel Martínez
Cap de la Divisió d'Activitats i Mobilitat i responsable
de Qualitat de l'Institut Municipal d'Hisenda. Àmbit
certificat: gestió de l'Impost de Béns Immobles (IBI).
"Aquesta ISO es va fer en un temps rècord, tres
mesos i mig. Va ser un repte per a tot el departa¬
ment" -assenyala Daniel Martínez. La certificació els
ha aportat millores significatives, com la resolució de
queixes i suggeriments, que ara es contesten en un
termini de només quinze dies.
"Quan una empresa va a una certificació, ja té les
coses bastant controlades i sap que les està fent bé. Si
no, seria de kamikazes" -afirma Martínez. "Allò que
et dóna l'ISO és un mètode de treball. No és que
resolgui els problemes, sinó que t'ajuda a pensar
sobre el que estàs fent. I si hi penses, de vegades tro¬
bes que les coses es poden fer d'una altra manera".
Per a Daniel Martínez, la certificació ha estat una
experiència "enriquidora. De veritat". Una de les
coses que més valora "és que hi participa tot l'equip,
des de l'auxiliar administratiu fins al cap de departa¬
ment. I la gent veu que és important dins del procés. I
allò de 'vaja, ara tinc una feina més per fer', jo no
m'ho he trobat".
40 Lamunicipal
-"L'objectiu no és certificar-se,
és entrar en un sistema
de millora contínua"
Una dinàmica que continua
El Pla de Qualitat (1996-99) va dei¬
xar a l'Ajuntament vint Cartes de
Serveis, unes primeres certifica¬
cions en normes ISO, estructures
organitzatives amb un responsa¬
ble de qualitat a molts serveis
municipals i indicadors per mesu¬
rar la millora, entre d'altres fruits.
Però especialment va deixar una
cultura corporativa de servei
orientat al ciutadà, basada en
principis com l'accessibilitat als
serveis, un tracte amable i respec¬
tuós al ciutadà, l'agilitat i rapidesa
en la prestació dels serveis... Con¬
ceptes que avui dia ens resulten
familiars a tots. A partir del 2000,
aquest Pla va evolucionar cap a la
innovació (2000-2003), i va posar
l'accent en la difusió interna de les
millores tecnològiques i de gestió.
"La dinàmica de la qualitat, impul¬
sada a mitjan dècada de 1990,
principalment a partir de les Car¬
tes de Serveis, continua ais serveis
i es va consolidant dia a dia"
-explica Francesca Moliner, asses¬
sora tècnica de la Direcció de Ser¬
veis de Qualitat i Avaluació. "El
nivell actual de qualitat en els ser¬
veis és relativament bo. Els ciuta¬
dans, segons l'Enquesta de Serveis
que realitza anualment el Depar¬
tament d'Estudis i Avaluacions de
l'Ajuntament, atorguen un 6,1 de
mitjana a la gestió dels serveis
municipals, i el Metro és el més
ben valorat amb un 7, seguit dels
Serveis d'Informació amb un 6,7.
No obstant això, som encara lluny
de ser una organització excel·lent,
segons criteris del model de gestió
EFQM.... En el transcurs d'aquests
anys, l'Ajuntament ha fet un gran
esforç per millorar la comunicació
amb els ciutadans, no solament
per donar a conèixer millor els ser¬
veis municipals, sinó també per
recollir més eficaçment les seves
demandes i necessitats i poder
satisfer-los millor. Un cop conegu¬
des les expectatives ciutadanes,
ens cal assegurar millor la qualitat
tècnica en la prestació del servei.
Probablement, una gestió més
transversal de recursos orientada
a resultats, com també una millor
comunicació interna, tan vertical
com horitzontal, que impliqui i
engresqui tothom entorn d'un
projecte d'Ajuntament, ens hi aju¬
daria. Barcelona és un referent a
nivell estatal pel que fa a la quali¬
tat i modernització de l'Adminis¬
tració pública. El nostre Ajunta¬
ment, per exemple, va crear les
primeres Cartes de Serveis d'Es¬
panya. Som un referent impor¬
tant. I trobo que això s'hauria de
mantenir i millorar".
Alexis Culubret
Responsable del Sistema
d'Informació de Guàrdia
Urbana de Barcelona (GUB).
Àmbits certificats: Central
de Comandament (que ges¬
tiona les trucades del 092)
i Divisió Nocturna.
Un procés ISO requereix, "i és
imprescindible", que tothom
estigui d'acord i implicat. S'ha
de produir un procés de
comunicació interna molt
potent. I això no s'aconse¬
gueix en un o dos anys. Això
està basat en la millora contí¬
nua" -assegura Alexis Culu¬
bret. Per això, afirma Culu¬
bret, "la certificació és un
primer pas. L'objectiu no és
certificar-se, és entrar en un
sistema de millora contínua".
"No és un procés senzill,
has d'estar-hi molt a sobre"
-afirma el responsable del Sis¬
tema d'Informació de la Guàr¬
dia Urbana. En aquest procés,
l'esperit del personal s'ha de
mantenir "aconseguint resul¬
tats, potenciant la comunica¬
ció interna i amb un lideratge
coherent, i no només amb
paraules".
Felicia Esquinas
72 2004 41
Balanç de l'Any Europeu
de les Persones
amb Discapacitat
Amb motiu de l'Any Europeu de les Persones amb
Discapacitat, declarat pel Consell de la Unió Europea, en
ocasió del desè aniversari de l'Assemblea General de les
Nacions Unides, van organitzar-se a Barcelona, l'any 2003,
nombrosos actes que van apropar a la ciutadania la
problemàtica específica de la inserció i la participació de
les persones amb discapacitat.
Els objectius de l'Any Europeu de les persones amb
discapacitat no s'esgoten amb la celebració d'aquest
esdeveniment, sinó que continuen sent vigents.
Recordem-ne els principals: la sensibilització sobre
els drets de les persones amb discapacitat a veure's
protegides enfront de la discriminació a gaudir dels
seus drets, el foment de la reflexió i el debat sobre
les mesures necessàries per promoure la igualtat d'o¬
portunitats d'aquestes persones a Europa, la promo¬
ció de l'intercanvi d'experiències sobre bones pràcti¬
ques i estratègies de provada eficàcia a escala local,
nacional i europea, i sensibilitzar sobre l'heteroge¬
neïtat de les formes de discapacitat i les seves múlti¬
ples manifestacions.
A Barcelona, l'organisme específic de gestió i
impuls de les accions d'integració de les persones
amb disminució és l'Institut Municipal de Persones
amb Disminució (IMD). Les seves accions tenen caràc¬
ter transversal, és a dir, impliquen diferents sectors i
districtes municipals. Hi prenen part pràcticament
totes les àrees de l'Ajuntament. Com a exemple, en
l'organització de l'exposició "Barcelona, ciutat per a
totes les persones" es va comptar amb la participació
ni més ni menys que de disset departaments i serveis
municipals: l'Agència de Salut Pública, Barcelona
Activa, Barcelona Informació, el Consorci de Bibliote
ques de Barcelona, el Consorci de Recursos per a la
Integració de la Diversitat, la Direcció de Comunica¬
ció Corporativa i Qualitat, el Grup de Treball per a la
Millora de l'Accessibilitat, l'ICUB, l'IMEB, el Jardí
Botànic de Barcelona, Parcs i Jardins, el Patronat
Municipal de l'Habitat¬
ge, el sector de Serveis
Personals, el d'Urbanis¬
me, el de la Via Públi¬
ca, TMB i l'Institut
Municipal de Persones
amb Disminució.
Quines accions s'han
dut a terme el 2003, a
Barcelona? La llista és
molt llarga. En primer
lloc, podem destacar les
que formen part de la
dinàmica quotidiana de
treball municipal: la
millora de l'accessibili¬
tat de la Mercè 2003 i
42 Lamunicipal
del Teatre Grec, la incorporació d'audioguies al
Museu de Zoologia, la promoció del servei "La biblio¬
teca a casa", la incorporació de traducció a la llengua
de signes al programa "L'aventura de llegir" i l'adqui¬
sició de llibres de lletra gran i de lectura fàcil, l'am¬
pliació dels serveis de les platges adaptades, el portal
a internet del projecte europeu de formació ELDA, la
jornada sobre drets humans i salut mental, la presen¬
tació del llibre Del pla d'accessibilitat a la ciutat per a
tothom, la presentació de ponències en congressos
fets a la ciutat (Congrés Nacional de Salut en el Tre¬
ball, Jornada per a unes ciutats accessibles a totes les
persones, Jornades 10è aniversari de l'Associació Cata¬
lana per a la Promoció de les Persones Sordes
(ACAPPS), Jornada sobre l'accessibilitat i l'eliminació
de barreres pel que fa a la comunicació de les perso¬
nes sordes. Jornada sobre com assolir un entorn com¬
pletament accessible, Setmana europea de mobilitat i
sosten ibilitat, etc). També van presentar-se ponències
en altres ciutats: Conferència europea sobre accessibi¬
litat al transport (Roma), Jornades cooperació i disca¬
pacitat (Santander), Jornades sobre discapacitat i
ajuda a domicili (Tudela), Jornades de teràpia ocupa-
cional (Elx), Acció formativa l'adequació del medi a la
diversitat (Sant Sebastià), Jornades EQUAL (Gran
Canàries) i Conferència "O desafio da accessibilidade"
(Seixal-Portugal).
D'altra banda, com a resultat d'un procés de tre¬
ball dut a terme des de fa temps, s'ha celebrat la
jornada de treball de la xarxa de ciutats de l'Obser¬
vatori europeu Ciutat i Pobles per a Tothom, s'ha
presentat la seva web a internet, s'ha organitzat la
jornada de "Transport especial adaptat. Model
actual i futur", amb la participació de representants
dels municipis de l'Entitat Metropolitana del Trans¬
port (EMT), i la mesura de govern El compromís
municipal per a l'educació de l'alumnat amb necessi¬
tats educatives especials.
També amb motiu de l'Any Europeu de les Perso¬
nes amb Discapacitat, s'han dut a terme actuacions
noves: l'inici de l'adaptació de la pàgina web munici¬
pal i la presentació de la web www.bcn.es/accessible,
la signatura del conveni amb el Foment de les Arts
Decoratives (FAD) i el Comitè Català de Representants
de Minusvàlids (COCARMI), per promoure el disseny
universal, el projecte europeu "Estructures per a
l'emancipació, participació i solidaritat", apartaments
amb dues habitacions per a gent gran amb fills amb
discapacitat a càrrec, i xerrades a pares i mares de
nens amb discapacitat, integrats a l'escola ordinària.
Finalment, s'ha dut a terme un seguit d'iniciatives
als districtes. Entre les diverses actuacions, cal desta¬
car l'acord entre l'Ajuntament (Districte de les Corts i
l'IMD), la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora
d'Entitats pro Persones amb Disminució del districte
de les Corts, per a la creació i posada en funciona¬
ment d'un centre ocupacional, el vídeo sobre la vida
de les persones amb discapacitat, la campanya de
sensibilització per a l'adaptació dels comerços, l'edi¬
ció i distribució de cassets amb les notícies de Barcelo¬
na Informació, l'impuls als consells de persones amb
discapacitat, l'establiment de comissions d'accessibili¬
tat i taules d'entitats de districte, exhibicions d'esport
adaptat, tallers, espectacles (titelles, dansa, etc.), a
més de conferències, taules rodones i xerrades.
Avui a Barcelona hi ha més discapacitats que anys
enrera. És el resultat de l'envelliment de la població i
del conseqüent creixement de persones amb malalties
cròniques, com també dels accidents. La ciutat compta
amb molts més instruments per afrontar aquest aug¬
ment de persones amb disminució física, psíquica,
auditiva, visual i malaltia mental, i per tractar-los com
a ciutadans de ple dret. Barcelona és una ciutat solidà¬
ria i inclusiva, però encara hi ha camí per córrer.
Daniel Romaní
72 2004 43
La biblioteca general de
l'Ajuntament, una porta
oberta al coneixement
Biblioteca general de l'Ajuntament
Plaça Sant Jaume, 1, planta baixa.
08002 Barcelona
Telèfon 93 402 74 67, 93 402 74 68
Fax 93 402 74 69
E-mail: bibliog@mail.bcn.es
www.bcn.es/bibliotecageneral
44 Lamunicipal
Quan va aparèixer'la impremta, sens dubte un dels
principals invents de la humanitat, els pocs privilegiats
que sabien de lletra es van beneficiar de seguida de la
facilitat amb què es podia accedir als llibres. I és que
de cop, la paraula manuscrita va deixar de ser l'única
manera de transmetre i rebre el coneixement. Molts
anys més tard, amb l'aparició dels diaris, la ràdio i la
televisió, i actualment, Internet, s'ha produït el procés
invers: l'accés a la informació s'ha fet general.
Les biblioteques, abans el celler dels llibres, el cau de
la memòria; no són avui uns espais només per als
"savis", sinó un dels fonaments de la democratitza¬
ció de la cultura, la porta del món del coneixement.
Avui, totalment integrades en la nova societat de la
informació, ofereixen gran quantitat de recursos
d'informació, sobretot en format electrònic.
La biblioteca general de l'Ajuntament, nascuda el
1983, especialitzada en temàtica legislativa i munici¬
pal, ofereix la possibilitat d'accedir a molta més
informació que la que contenen els seus llibres.
Un bon nombre de biblioteques de Barcelona han
fet una aposta per l'especialització: n'hi ha que
tenen un important fons de llibre infantil i juvenil,
del circ, d'arquitectura, de la dona, etc. Per saber
més de Barcelona, de l'Ajuntament i d'Administració
local, la biblioteca de referència és la general de l'A¬
juntament. Situada a la planta baixa de l'edifici
antic de l'Ajuntament, a tocar de la plaça Sant
Miquel, dóna accés a tot el que publica l'Ajunta¬
ment de Barcelona en qualsevol suport (llibres, cas-
sets, vídeos, disquets, CD-Roms/DVD): des de catà¬
legs de museus a llibres de salut pública, des de
\'Anuari estadístic a revistes pròpies com Barcelona
cultura, Barcelona Metròpolis Medite¬
rrània, memòries municipals, plans... El
seu catàleg és constituït pel fons de la
Biblioteca General mateixa i també
pels fons que es troben a d'altres
dependències municipals (Alcaldia,
Urbanisme, Centre d'Informació i
Recursos de la Dona, Manteniment
Urbà i Serveis, Unitat Operativa d'Esta¬
dística, Serveis Personals, etc.). Té una
important base de dades d'imatges
Recerca de documentació
D'altra banda, la biblioteca manté la normativa
municipal al dia a Intranet, actualitza la informació
de les ordenances municipals a Internet i està treba¬
llant perquè el ciutadà pugui trobar per paraula clau
l'ordenança del tema que l'interessa (ja sigui, per
exemple, els decibels permesos a la via pública, la
localització de l'aire condicionat...). La recerca de
documentació, a petició dels usuaris, especialment
dels regidors, responsables d'àrea i tècnics de l'Ajun¬
tament, és una de les tasques principals que realitza
la biblioteca. Tot i que la biblioteca conté un bon
fons de llibres de temàtica administrativa (dret admi¬
nistratiu, funció pública, formularis administratius,
etc.) i temes afins (finances i comptabilitat pública,
urbanisme, legislació, jurisprudència, ecologia urba¬
na, transports i circulació, assistència social, cultura,
etc.), si algun usuari demana un document o qualse¬
vol altra informació que la biblioteca no té, els seus
bibliotecaris el cerquen a l'exterior per mitjà de les
diverses bases on-line que té contractades.
La biblioteca és viva, dóna suport als projectes que es
desenvolupen en els departaments municipals, asses¬
sora i serveix de referent en temes documentals,
però també bull de projectes propis: en l'actualitat
s'està treballant en la preparació de la biblioteca vir¬
tual, la biblioteca a la xarxa, on l'usuari a un sol clic
de distància tindrà les novetats al dia, les de notícies
econòmiques, les novetats de jurisprudència, d'insti¬
tucions econòmiques, les notes de premsa de l'Ajun¬
tament, els pressupostos, els llibres del catàleg de la
biblioteca (que es podran buscar per autor, per títol
o per matèria), l'índex de revistes d'economia, finan¬
ces i gestió (amb el sumari, i en alguns casos, cada
cop més freqüents, amb el text electrònic), bases de
dades sobre qualsevol temàtica d'interès de l'Ajunta¬
ment, i la biblioteca electrònica (adreces web d'inte¬
rès, locals, nacionals i internacionals).
Daniel Romaní
72 2004 45
(prop de 16.000), que s'han generat al sector d'urba¬
nisme (escultures i monuments, patrimoni i plans i
projectes urbans, mobiliari urbà...) i produeix l'/n-
fo*bib, el primer butlletí electrònic de l'Ajuntament,
el qual informa de les novetats en l'Administració
pública local, nacional i internacional, recull les
experiències innovadores fetes a d'altres administra¬
cions, bones pràctiques, documents estratègics, etc.
breus
êK*v° E<fc*n y* E«
Premis
La web de l'Ajuntament de Barcelona,
millor web municipal espanyola
segons Ciberp@is
La web de l'Ajuntament de Barcelona
www.bcn.es ha guanyat la quarta edició
de la radiografia de webs municipals
espanyoles que organitza Ciberp@is. El
suplement del diari El País ha atorgat la
màxima puntuació a la web municipal bar¬
celonina en un estudi que ha analitzat els
portals electrònics de 89 ajuntaments.
Amb 45.000 visites diàries, els objectius
principals de www.bcn.es són aconseguir
que el ciutadà es desplaci el mínim possi¬
ble i disminueixi també el seu nombre de
trucades a l'Ajuntament. Aquests són els
dos factors que més valora la radiografia
que fa cada any el suplement Ciberp@is.
Un altre element que ha contribuït a asso¬
lir el primer lloc en aquest rànquing ha
estat la incorporació de millores impor¬
tants a l'apartat d'atenció al ciutadà.
Els barcelonins utilitzen cada cop més
la web municipal. L'any 2003 es van fer un
milió de tràmits a través de la xarxa, en
contrast amb els 11.000 que es van fer el
2001. A més dels tràmits, la web ofereix
d'altres serveis, com ara sistemes de recer¬
ca per trobar la millor ruta per desplaçar-
se per la ciutat o pagament d'impostos,
taxes i multes.
Pla d'inversions
L'Ajuntament invertirà 2.282 milions
d'euros durant aquest mandat
Els equipaments socials, els habitatges
assequibles i el manteniment de l'espai
públic seran els objectius del Pla d'inver¬
sions municipals durant el període 2004-
2007. El total d'inversions municipals que
es duran a terme puja a 2.282 milions d'eu¬
ros. Una de les partides pressupostàries
que més creix és la dedicada al sòl i a l'ha¬
bitatge assequible, on s'invertiran 449
milions d'euros, un 91 % més que al man¬
dat anterior. També creix un 15 % la inver¬
sió destinada a l'equipament social, dins de
la qual es construiran quinze escoles bres¬
sol noves i es milloraran els equipaments
dels col·legis de primària i secundària.
46 Lamunicipal
Informàtica
Es presenta CATix, primer sistema operatiu i programari lliure, gratuït i en català
CATix 1.0
Tasta Linux! ...i en català!
La Regidoría de la Ciutat del Coneixement
de l'Ajuntament de Barcelona i el TecnoCam-
pus de Mataró han editat 60.000 CD-Rom
d'una nova plataforma Linux, anomenada
CATix. La plataforma CATix és un paquet
informàtic complet, totalment gratuït i apte
per a ciutadans i empreses, que disposa de
1.200 aplicacions o programes informàtics
d'ús lliure i sense llicència. La plataforma
CATix no necessita instal·lació, ja que es pot
iniciar des de qualsevol lector de CD-Rom. A
més, permet adaptar la programació al per¬
fil i les necessitats de l'usuari, ja sigui una
persona, entitat o grup.
Els 1.200 programes de la CATix ofereixen
una amplíssima diversitat d'aplicacions.
Entre aquestes aplicacions, hi ha navegadors
com el Mozilla 1.6 o el Konqueror 3.2.2; els
paquets ofimàtics OpenOffice 1.1.1. i «office
1.3., i programes per escoltar música, disse¬
nyar pàgines web, fer animacions i retocs
fotogràfics, mirar la televisió, observar els
estels o visionar pel·lícules.
Per a més informació, podeu posar-vos en
contacte amb la Regidoría de Ciutat del
Coneixement a través del correu electrònic
coneixement@mail.bcn.es o trucant al te¬
lèfon 93 402 79 86.
Fòrum 2004
Uns nebulitzadors refrescaran l'ambient quan la calor sigui més intensa
El Fòrum ha instal·lat un nou sistema de refrigeració per tal de
fer més agradable la visita al recinte durant aquests mesos d'es¬
tiu. Es tracta de deu nebulitzadors, distribuïts per tot el recinte,
que espargeixen microparticules d'aigua a través de més de tres
mil difusors. Les microparticules d'aigua contribueixen a aug¬
mentar la humitat relativa de l'aire i així s'aconsegueix la sensa¬
ció d'una baixada de la temperatura. Els nebulitzadors
s'activaran quan la calor sigui més intensa.
72 2004 4 7
Art on-line .
L'art públic de Barcelona a la xarxa
feíSES
Un catàleg en línia amb 1.012 obres, 3.150 fotografies i comentaris d'experts en art d'a¬
rreu del món. Així és www.bcn.es/artpublic, la nova web d'art públic que ha posat en
marxa l'Ajuntament en col·laboració amb la Universitat de Barcelona. En aquest catàleg
actualitzat hi figuren totes
les escultures i obres artísti¬
ques, ornamentals o de
memòria de la ciutat que
decoren l'espai públic barce¬
loní. Les obres estan classifi¬
cades en nou grans perío¬
des, des de la capital comer¬
cial medieval fins a l'actual
Barcelona democràtica.
Realcom
G«ecaúnfÍJ http //bcnwebl 3 ben es:81 /NASApp/gmocatafeg_morMTi/CamtMl<fc«naAc do^idiomvca&pagrta-wetcome j] f»>li Vinciio* '
Civisme
Campanya de conscienciació per a millorar la netedat de les platges
La imatge és colpidora: un nen petit, gairebé
un bebè, juga a la sorra amb una burilla a la
boca. La imatge forma part d'una campanya
publicitària, però molts pares saben que,
malauradament, no està lluny de la realitat.
La sorra de les platges de Barcelona acostuma
a estar coberta d'una capa de burilles i altres
deixalles i és difícil trobar-hi un espai net.
Aquesta campanya publicitària és una de les
iniciatives del programa de reducció de brossa
a les platges que l'Ajuntament ha posat en
marxa per a aquesta temporada de bany, i que
s'inclou dins del Pla de civisme municipal. Al
programa participaran catorze educadors am¬
bientals, els quals recorreran les platges per
recordar les normes de netedat a qui les oblidi.
També s'instal·laran 330 papereres noves al
llarg del litoral barceloní i es repartiran cen-
drers de plàstic entre els fumadors. D'altra
banda, les platges hauran de quedar buides
entre la mitjanit i la una de la matinada, per tal
que hi puguin treballar els tractors de neteja.
Una burilla triga 25 anys a biodegradar-se; les ampolles i llaunes necessiten un segle
per a ser absorbides pel medi ambient, i una ampolla de vidre, quatre mil anys.
48 Lamunicipal
Olimpisme
La flama olímpica, un altre cop a Barcelona
El 27 de juny, la flama olímpica va tornar a
Barcelona. I és que, per primer cop a la his¬
tòria dels Jocs Olímpics, el relleu de la
torxa s'ha estès a totes les ciutats que han
estat seu olímpica. Aproximadament
400.000 barcelonins van seguir el pas de la
torxa pels carrers de la ciutat. En total, cin¬
quanta quilòmetres. Figures de l'esport,
professionals de prestigi i ciutadans
corrents van portar la flama i l'alcalde Joan
Clos la va rebre al
Fòrum. El recorre¬
gut va finalitzar a
l'avinguda Maria
Cristina, on 1.300
nens nascuts el
1992 van dibuixar
les cinc anelles
olímpiques. L'acte
es va cloure amb
l'encesa del pebe-
ter de l'estadi i amb
la lectura d'un mis¬
satge per a Atenes,
seu dels Jocs Olím¬
pics del 2004.
72 2004 49
Carta Municipal
Ajuntament i Generalitat impulsaran els consorcis previstos
i crearan el Consorci de Benestar Social
L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, i el conseller d'Administracions Públiques de la Gene¬
ralitat de Catalunya, Joan Saura, van acordar donar l'impuls definitiu a la Carta Munici¬
pal de Barcelona. Totes dues administracions es van comprometre a potenciar els
consorcis previstos a la Carta Municipal, com ara el de l'Habitatge i el de l'Ensenyament,
i van anunciar la creació, abans d'un any, del Consorci de
Benestar Social, també inclòs a la Carta. Aquest nou orga¬
nisme permetrà la planificació i finançament conjunt de
tota la xarxa d'atenció social de Barcelona.
Aprovada el 1997, la Carta Municipal de Barcelona està
en procés d'actualització per adequar-se a les normatives
aprovades els últims anys. Aquest mes de juliol es lliura l'a¬
vantprojecte de llei al ministre d'Administracions Públi¬
ques, Jordi Sevilla. Joan Clos espera l'acceptació de la Carta
en un termini màxim d'un any.
gent
de la Casa Gran
Merche Barreneche Coordinadora
de l'Institut Municipal de Persones amb Disminució
Merche Barreneche té els peus a terra, el cap clar i el cor ambiciós. Una
de les primeres coses que va sentir en entrar a l'Ajuntament va ser que
era impossible adaptar el transport públic a les persones amb discapaci-
tat. "Sort que molts treballadors de l'Administració pública somiem de
vegades! Perquè avui, 22 anys després, tenim una línia de metro adapta¬
da. I dos de cada tres autobusos també ho estan. Però el més maco és
que això és una millora per a tothom. És una de les coses de la qual puc
dir que em sento satisfeta quan vaig per la ciutat".
El 1982, Merche Barreneche tenia
al darrera la militància en el movi¬
ment reivindicatiu dels anys setan¬
ta i una experiència -"molt boni¬
ca"- com a col·laboradora en la
creació d'una escola per a nens
amb discapacitat que ni tan sols
admetien a les escoles especials. I
al davant, una plaça acabada de
guanyar a l'Institut, del qual és ara
la coordinadora.
"L'Institut treballa perquè les
persones amb qualsevol tipus de
discapacitat puguin fer el mateix
que fa la resta de ciutadans. La
nostra funció principal és escoltar
les demandes d'aquest col·lectiu i
traspassar-les als diferents departa¬
ments municipals" -explica.
Això, a la pràctica, es tradueix
en una negociació continua. Ara
que és la temporada d'estiu,
col·laboren amb Parcs i Jardins per¬
què les platges siguin accessibles:
passeres per arribar a l'aigua, vesti¬
dors per als discapacitats, reserva
d'aparcaments... O que els pregons
de les Festes Majors, les inaugura¬
cions, ets discursos, es facin en la
llengua dels signes o hi hagi panta¬
lles on es reprodueixin en text.
perquè les persones sordes els
puguin seguir, per exemple.
L'estructura de l'Institut, diu
Barreneche, és singular. La Junta
Rectora està integrada per vint
persones, de les quals deu són
representants de l'Ajuntament i les
altres deu, de les persones amb dis¬
capacitat. "No hi ha cap altre orga¬
nisme municipal al món -almenys
no en tenim informació-, on ajun¬
tament i ciutadania estiguin repre¬
sentats al 50 %" -assenyala la
coordinadora. "És un nivell altíssim
de participació ciutadana". I una
manera de treballar que ha donat
els seus fruits. Barcelona és una de
les ciutats més accessibles del món,
"i així ho estan reconeixent". La
BBC de Londres ha elegit Barcelo¬
na com a ciutat de bona pràctica a
nivell europeu per a un documen¬
tal sobre aquesta problemàtica.
"Em sento satisfeta, la veritat
és que sí -afirma Barreneche-. I
també em sento molt crítica. Per¬
què sé que falten coses. Hi ha reu¬
nions realment dures, on s'escolten
reivindicacions molt fortes, i estar
en aquest camp costa de vegades
una miqueta. Però d'altra banda hi
ha una història al darrera que
demostra que aquesta ciutat ha
treballat, i les persones amb disca¬
pacitat estan molt millor ara que
fa 25 anys, i aquest resultat també
és fruit de l'alt nivell de participa¬
ció del col·lectiu. I, evidentment,
queden moltes coses per fer". Les
més prioritàries són l'accessibilitat
a la comunicació, l'atenció a perso¬
nes amb greus discapacitats i que
depenen d'altres, i la inserció labo¬
ral, "el problema més important,
sense oblidar el de l'habitatge."
De tota manera, hi afegeix la
Merche Barreneche, hi ha coses
que l'Administració pública no
podrà solucionar mai, "perquè
tampoc ens hem d'enganyar, la dis¬
capacitat és aquí i no hi ha mira¬
cles. Hi ha una part d'aquesta
situació -i ara baixa el to de veu i
sospira- que no quedarà eliminada
per moltes ajudes i recursos que es
donin. Hi haurà moments difícils a
la vida d'aquestes persones, per¬
què no podran fer el mateix que fa
una altra, o es trobaran amb cares
i respostes molt dures. I assumir
aquesta part de responsabilitat
amb tu mateix davant la dicultat
que t'ha tocat és una tasca perso¬
nal. Per això -acaba- una cosa
molt important és l'actitud, l'aten¬
ció, la manera d'escoltar... saber
acompanyar les persones discapaci-
tades i els seus familiars, i això no
s'ensenya a la Universitat".
Felicia Esquinas
50 Lamunicipal
Barcelona s'ha convertit en una
marca que defineix una nova
ciutat: la que hem consruït entre
les campanyes de millora de la
ciutat i la resposta de la
ciutadania. Des dels anys 80,
amb el Barcelona, més que mai,
per arribar més enllà del 2000
amb el Fer-ho bé. Descripció
dels vint anys de comunicació
municipal.
70 x 100. Imatges x Barcelona
2004, 240 pàg.
Format: 30 x 30 cm
PVP: 38 €
ISBN 84-7609-941-X
s /publicad •
Barcelona 365
Temps i ciutat / Tiempo y ciudad /
Time and City
Llibre d'imatges de Barcelona des d'un punt de vista que combina el triple
cicle temporal dels dies de la setmana -les activitats més quotidianes, la
feina, el descans i el lleure-, els mesos, amb el pas de les estacions; i els anys,
amb tot el pes de la història que fa única la nostra ciutat. Amb un suport
de text mínim, el text es troba en català, castellà i anglès.
2003, 287 pàg. Format: 21 x 29,5 cm. ISBN 84-7609-543-0. PVP: 55 €
Ajuntament Ml) de Barcelona
www.bcn.es/publicacions